ORDRE 2/2017, d'1 de febrer, de la Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, per la qual s'estableixen les bases reguladores per a la concessió d'ajudes destinades a la promoció de l'economia sostenible.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 7973 de 06.02.2017 | |
| Número identificador: | 2017/902 | |
| Referència Base de Dades: | 001275/2017 | |
-
Anàlisi jurídica
Texto Texto Texto2 Data d'entrada en vigor: 07.02.2017 -
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball Grup temàtic: Legislació, Ajudes Matèries: Comerç Indústria i energia Medi ambient Benestar social
ORDRE 2/2017, d'1 de febrer, de la Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, per la qual s'estableixen les bases reguladores per a la concessió d'ajudes destinades a la promoció de l'economia sostenible. [2017/902]
Índex
Preàmbul
Títol I. Disposicions generals
Capítol únic
Article 1. Objecte
Article 2. Definicions
Article 3. Entitats beneficiàries
Article 4. Accions objecte de les ajudes
Article 5. Obligacions de les entitats beneficiàries
Article 6. Sol·licitud de subvencions i documentació amb què s'ha d'acompanyar
Article 7. Procediment de concessió
Article 8. Òrgans competents per a la tramitació i resolució del procediment
Article 9. Criteris per a la determinació de la quantia individualitzada de la subvenció
Article 10. Resolució de la convocatòria
Article 11. Concurrència amb altres subvencions
Article 12. Circumstàncies que poden donar lloc a la modificació de la resolució
Article 13. Justificació de la subvenció
Article 14. Règim de pagament de la subvenció
Article 15. Control de les ajudes
Article 16. Reintegrament i minoració de les ajudes
Títol II. Despeses subvencionables i criteris de valoració
Capítol I. Despeses subvencionables i quantia màxima de les ajudes
Article 17. Despeses subvencionables
Article 18. Partides subvencionables en activitats de formació, foment i difusió de la cultura i pràctiques de l'empresa social i de l'Economia del Bé Comú
Article 19. Partides subvencionables en les ajudes per a la implantació de la cultura i pràctica de l'empresa social i de l'Economia del Bé Comú en pimes
Article 20. Partides subvencionables en les ajudes per a investigació en matèria d'Economia del Bé Comú, l'empresa social i l'emprenedoria i innovació social
Capítol II. Criteris de valoració i acreditació de mèrits
Article 21. Criteris per a l'atorgament de les subvencions
Article 22. Implantació institucional i experiència de les entitats sense ànim de lucre
Article 23. Contribució a la integració laboral de persones amb dificultats d'accés al mercat laboral
Article 24. Implementació de polítiques en matèria d'igualtat d'oportunitats entre homes i dones i participació de dones en els òrgans de direcció i d'administració
Article 25. Utilització de productes procedents del comerç just
Article 26. Realització de balanços, auditories o informes de caràcter economicosocial, mediambiental, de responsabilitat social o de sostenibilitat de l'activitat de l'empresa
Article 27. Incidència en l'exercici de l'activitat de les empreses de destacat caràcter social
Article 28. Contribució a la millora del medi ambient
Disposició addicional única. Normativa aplicable
Disposicions finals
Primera. Habilitació
Segona. Entrada en vigor
PREÀMBUL
El Govern Valencià ha fixat, entre els seus objectius, establir les bases perquè la Comunitat Valenciana avance cap a un model econòmic sostenible, centrat en el coneixement, la innovació, l'obertura i la connexió amb l'exterior, i articulat al voltant de la sostenibilitat, tant en l'esfera social com en l'econòmica i la mediambiental, tal com s'especifica en el Document d'Elx, aprovat pel Ple del Consell el 15 d'abril de 2016, en què s'estableixen les bases i els elements orientadors per a la transformació del model econòmic de la Comunitat Valenciana.
Aquesta iniciativa del Consell cap a un model de desenvolupament econòmic amb rostre humà, que siga, al mateix temps, socialment inclusiu i sostenible, i que genere ocupació estable i de qualitat, és coherent amb el mandat contingut en l'Estatut que, en l'article 19.1, afirma que «La Generalitat impulsarà un model de desenvolupament equitatiu, territorialment equilibrat i sostenible, basat en la incorporació de processos d'innovació, la plena integració en la societat de la informació, la formació permanent, la producció obertament sostenible i una ocupació estable i de qualitat en què es garantisca la seguretat i la salut en el treball».
Entre les propostes diverses vinculades a l'economia sostenible, com a patró de creixement que concilie el desenvolupament econòmic, social i ambiental en una economia productiva i competitiva, hi ha l'Economia del Bé Comú i el model d'empresa social, que es constitueixen com a processos d'innovació social i emprenedoria positiva que resulten d'utilitat per a trobar solucions a les necessitats socials i contribueixen al canvi econòmic i social.
L'Economia del Bé Comú és un model per a construir un sistema social i econòmic sòlid, dirigit a desenvolupar una economia de mercat ètica i sostenible i que es basa en els mateixos valors fonamentals i constitucionals que totes les persones reconeixen com universals: dignitat humana, solidaritat, sostenibilitat ecològica, justícia social, transparència i participació democràtica.
En aquest sentit, l'Economia del Bé Comú està vinculada al contingut de l'article 128.1 de la Constitució Espanyola, que estableix que tota la riquesa del país en les seues diverses formes i, siga quina siga la seua titularitat, està subordinada a l'interés general, així com a les constitucions dels països del nostre entorn, en les quals també prima el consens sobre la promoció del bé comú de tots i cada un dels seus integrants com l'objectiu principal de la societat i la visió que l'economia ha d'estar al servei de les persones.
De fet, l'Economia del Bé Comú ja ha obtingut el suport del Comité Econòmic i Social Europeu (CESE), que va aprovar en sessió plenària de 17 de setembre de 2015 el dictamen titulat «La Economía del Bien Común: un modelo económico sostenible orientado a la cohesión social». En aquest dictamen, el CESE considera que el model d'Economia del Bé Comú està concebut per a incloure's en el marc jurídic europeu i nacional a fi d'avançar cap a un mercat únic europeu a través d'una economia més ètica basada en els valors europeus i en èxits de les polítiques de responsabilitat social, i insta la Comissió Europea perquè, en el marc de l'estratègia renovada de responsabilitat social empresarial, recompense aquelles empreses que puguen demostrar un major rendiment ètic.
Els valors fonamentals que constitueixen l'Economia del Bé Comú estan continguts, així mateix, en una altra de les propostes econòmiques que major repercussió té, com és la del model d'empresa social, amb la qual comparteix els principis socioeconòmics bàsics de la primacia de la persona i del fi social sobre el financer. Comparteixen, igualment, una estreta vinculació amb la responsabilitat social com a sistema innovador de gestió de les empreses i organitzacions que s'orienta a obtindre uns resultats millors compatibles amb el foment del desenvolupament sostenible i de la justícia social.
Les empreses socials, caracteritzades pels objectius socials d'interés comú, la reinversió dels beneficis, la varietat de formes jurídiques, la participació de les parts interessades i els principis de solidaritat i de responsabilitat, també han rebut una atenció especial per part de les institucions europees. Això es pot apreciar en la comunicació de la Comissió al Parlament Europeu, al Consell, al Comité Econòmic i Social Europeu i al Comité de les Regions, titulada «Iniciativa en favor del emprendimiento social. Construir un ecosistema para promover las empresas sociales en el centro de la economía y la innovación sociales», i en la iniciativa de la UE a favor de l'Emprenedoria Social (Social Business Iniciative), per mitjà de les quals es potencien activament les empreses socials per considerar que representen el tipus de creixement sostenible, integrador i intel·ligent, basat en la innovació, que tanta importància comporta per a l'economia europea, i es configuren com un dels actors que fan possible els objectius marcats en l'Estratègia 2020.
L'empresa social i l'Economia del Bé Comú esdevenen, per tant, com dos models que encaixen dins del patró de desenvolupament sostenible que des del Govern Valencià s'està impulsant i que es complementen entre aquests, en la mesura que l'Economia del Bé Comú aporta instruments innovadors per a la gestió de les empreses socials, com el mesurament de la contribució al bé comú de les empreses per mitjà de la realització d'un Balanç del Bé Comú. De fet, ambdós models contribueixen al desenvolupament i a la posada en pràctica de solucions innovadores als principals reptes econòmics, socials i mediambientals, per tal d'assolir els objectius de la societat d'una forma social i responsable.
És per tot això que, amb aquesta ordre, es pretén promocionar l'economia sostenible mitjançant el foment i la difusió de la cultura i la pràctica de dues de les seues modalitats principals, l'Economia del Bé Comú i les empreses socials.
Aquesta ordre s'emmarca dins de l'objectiu estratègic dirigit a promoure el model econòmic de desenvolupament sostenible a la Comunitat Valenciana, amb especial atenció al foment de l'economia social i l'emprenedoria, inclòs en el Pla Estratègic de Subvencions 2016-2018, aprovat per Resolució del conseller d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, de 6 de juny de 2016.
D'acord amb el que estableix l'article 10 del Decret 157/2015, de 18 de setembre, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, a la Direcció General d'Economia, Emprenedoria i Cooperativisme li correspon gestionar, entre altres, les competències en matèria d'estudi i avaluació de l'economia valenciana i d'orientació, planificació i seguiment de les polítiques econòmiques generals i de competitivitat sectorials i territorials.
La regulació que s'estableix en les bases aprovades mitjançant aquesta ordre s'estructura en dos títols. El títol I conté les bases generals d'aplicació a les ajudes previstes en aquesta, mentre que el títol II, dividit en dos capítols, regula les despeses subvencionables i els criteris de valoració per a l'atorgament de les subvencions. Així, el capítol I del títol II estableix les partides de despeses subvencionables per a cada una de les tipologies d'ajudes que es regulen en aquesta ordre i les quanties màximes de les ajudes. D'altra banda, el capítol II del títol II estableix els criteris de valoració per a cada tipologia d'ajudes i descriu la puntuació dels criteris relatius a la implantació institucional i experiència de les entitats sense ànim de lucre (article 22) i al compromís social de les entitats sol·licitants (articles del 23 al 28), i determina la documentació per a acreditar els mèrits corresponents.
En el procés d'elaboració d'aquesta ordre, d'acord amb el que disposa l'article 165 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, relatiu a les bases reguladores de la concessió de subvencions, l'Advocacia General de la Generalitat i la Intervenció delegada han emés informe. A més, s'han realitzat els tràmits d'audiència pertinents.
De conformitat amb el que disposa el Decret 147/2007, de 7 de setembre, del Consell, pel qual es regula el procediment de notificació i comunicació a la Comissió Europea dels projectes dirigits a establir, concedir o modificar ajudes públiques, les ajudes que puguen convocar-se en el desplegament d'aquesta ordre, no requereixen la notificació a la Comissió Europea, d'acord amb el que estableixen els articles 107 i 108 del Tractat de funcionament de la Unió Europea, de conformitat amb el següent:
1. Les ajudes incloses en l'apartat 3 de l'article 4 es consideren que no estan contingudes dins de l'àmbit d'aplicació de l'article 107 del Tractat de funcionament de la Unió Europea, ja que es tracta d'activitats primàries d'organismes d'investigació que no suposen cap avantatge econòmic per a les empreses, i no falsegen la competència, ja que no afecten els intercanvis comercials entre els estats membres.
2. Les ajudes a què es refereixen els apartats 1 i 2 de l'article 4 es concediran amb subjecció al Reglament (UE) núm. 1047/2013, de la Comissió, de 18 de desembre (DOUE L352 de 24.12.2013), relatiu a l'aplicació dels articles 107 i 108 del Tractat a les ajudes de minimis. En conseqüència, l'import d'aquestes ajudes no podrà fer que la quantia total de les ajudes de minimis que reba l'entitat beneficiària durant un període de tres exercicis fiscals siga superior al límit de 200.000 euros, que es redueix a 100.000 euros en el cas d'entitats que operen en el sector del transport per carretera. Aquest règim de minimis no podrà aplicar-se a les empreses que operen en els sectors determinats en el punt 1, de l'article 1 de l'esmentat reglament.
En virtut d'això, en compliment del que preceptuen la Llei 38/2003, general de subvencions, el Reial decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el reglament de desplegament de l'esmentada llei, i fent ús de les facultats que em confereixen l'article 28 de la Llei 5/1983, del Consell, i els articles 160.2.b i 165 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, d'acord amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana,
ORDENE
TÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS
Article 1. Objecte
1. L'objecte d'aquesta ordre és establir les bases reguladores per les quals han de regir-se les convocatòries d'ajudes destinades a la promoció de l'economia sostenible, a través del finançament d'actuacions de foment i difusió de la cultura i pràctiques de les empreses socials i de l'Economia del Bé Comú.
Les esmentades bases contenen la regulació i el procediment a què podran acollir-se les entitats destinatàries del règim d'ajudes que s'estableix en aquestes.
2. Les ajudes que es concedisquen a l'empara d'aquesta ordre tindran la consideració de subvencions públiques i la concessió es tramitarà amb subjecció al règim de concurrència competitiva a què es refereixen l'article 22.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, i els articles 164 i següents de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions.
Article 2. Definicions
Als efectes d'aquesta ordre s'entendrà per:
1. Economia sostenible: patró de creixement que concilie el desenvolupament econòmic, social i ambiental en una economia productiva i competitiva, que afavorisca l'ocupació de qualitat, la igualtat d'oportunitats i la cohesió social, i que garantisca el respecte ambiental i l'ús racional dels recursos naturals, de manera que permeta satisfer les necessitats de les generacions presents sense comprometre les possibilitats de les generacions futures per a atendre les seues necessitats, d'acord amb el que disposa la Llei 2/2011, de 4 de març, d'economia sostenible.
2. Economia del Bé Comú: d'acord amb el que estableix el punt 3 del Dictamen 2016/C013/06 del Comité Econòmic i Social Europeu sobre el tema «La Economía del Bien Común: un modelo económico sostenible orientado a la cohesión social», l'Economia del Bé Comú és un model econòmic fonamentat en els valors que totes les persones reconeixen com a universals: la dignitat humana, la solidaritat, la sostenibilitat ecològica, la justícia social, la transparència i la participació democràtica. És un model holístic que pretén integrar l'economia en el context social, cultural i ecològic de la societat europea. Els seus objectius i valors van més enllà de les propostes convencionals de la responsabilitat social i la visió holística brinda la capacitat de reunir els agents més diversos de la societat. La proposta central del model de l'Economia del Bé Comú és, per tant, que l'economia ha d'estar al servei de les persones, és a dir, del bé comú, i assumeix així que els diners i el capital tenen importància com a instruments d'intercanvi i d'inversió però no constitueixen mai un fi per si mateixos.
3. Empresa: d'acord amb el que estableix l'annex I del Reglament (UE) núm. 651/2014 de la Comissió, de 17 de juny de 2014, pel qual es declaren determinades categories d'ajudes compatibles amb el mercat interior en aplicació dels articles 107 i 108 del Tractat de funcionament de la Unió Europea, es considera empresa qualsevol entitat, independentment de la seua forma jurídica, que exercisca una activitat econòmica. En particular, es consideraran empreses les entitats que exercisquen una activitat artesanal o altres activitats a títol individual o familiar, així com les societats de persones i les associacions que exercisquen una activitat econòmica de forma regular.
4. Empresa social: d'acord amb el que estableix l'article 2 del Reglament (UE) núm. 1296/2013 del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de desembre de 2013, relatiu a un programa de la Unió Europea per a l'ocupació i la innovació social (EaSI) i pel qual es modifica la Decisió núm. 283/2010/UE, per la qual s'estableix un instrument europeu de microfinançament per a l'ocupació i la inclusió social, s'entén per empresa social aquella empresa que, independentment de la seua forma jurídica, presenta les característiques següents:
a) d'acord amb l'escriptura de constitució, els estatuts o qualsevol altre document constitutiu de l'empresa, aquesta té com a objectiu primordial la consecució d'impactes socials mesurables i positius, en comptes de generar beneficis per als propietaris, socis i accionistes, i ofereix serveis o béns amb un elevat rendiment social o utilitza un mètode de producció de béns o serveis que represente el seu objectiu social.
b) utilitza els beneficis, en primer lloc, per a la consecució del seu objectiu primordial, i ha implantat normes i procediments predefinits que regulen qualsevol repartiment de beneficis als accionistes i propietaris, a fi de garantir que aquest repartiment no vaja en detriment del seu objectiu primordial.
c) està gestionada de forma empresarial, transparent i subjecta a rendició de comptes, en especial, fomenta la participació dels empleats, dels clients o dels interessats afectats per la seua activitat empresarial.
5. Pime: La definició que s'utilitza és la que s'inclou en l'esmentat Reglament núm. 651/2014 de la Comissió, que estableix que la categoria de microempreses, petites i mitjanes empreses (pime), està constituïda per les empreses que ocupen menys de 250 persones i el volum de negocis anual de les quals no excedeix els 50 milions d'euros o el balanç general anual no excedeix els 43 milions d'euros.
6. Memòria de sostenibilitat: informe elaborat per les entitats per a donar a conéixer els resultats no financers de la gestió de les seues activitats en l'àmbit econòmic, social i ambiental. És, per tant, un document que reuneix els resultats analítics, sistemàtics i d'avaluació dels aspectes que integren la responsabilitat social i sostenibilitat de l'entitat, i que reflecteix la vinculació i el compromís de l'entitat amb aquestes polítiques i les seues activitats des d'una perspectiva social, econòmica i mediambiental. La memòria ha de contindre informació relativa, com a mínim, a qüestions mediambientals i socials, així com relatives al personal, respecte als drets humans i a la lluita contra la corrupció i el suborn.
A efectes d'aquesta ordre, queden inclosos dins d'aquesta definició de memòria de sostenibilitat les memòries o balanços de responsabilitat social basades en qualsevol dels models nacionals i internacionals existents, així com l'informe no financer a què es refereix la Directiva 2014/95/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 22 d'octubre de 2014, per la qual es modifica la Directiva 2013/34/UE, pel que fa a la divulgació d'informació no financera i informació sobre diversitat per part de determinades grans empreses i determinats grups, i el Balanç del Bé Comú.
7. Balanç del Bé Comú: d'acord amb el punt 5 del Dictamen 2016/C013/06, del Comité Econòmic i Social Europeu sobre el tema «L'Economia del Bé Comú: un model econòmic sostenible orientat a la cohesió social», el Balanç del Bé Comú mesura la part no financera de l'èxit d'una empresa, l'èxit ètic d'una empresa i la contribució al bé comú. El Balanç del Bé Comú mesura, per tant, els valors constitucionals més importants (dignitat, solidaritat, sostenibilitat, justícia i participació democràtica, açò és, el rendiment ètic en tots els grups de contacte) i ha de complir els metacriteris següents: universal, mesurable en punts neutrals, comparable entre empreses, comprensible per a totes les parts interessades, públic i auditat de forma externa.
8. Matriu del Bé Comú: instrument per a la realització del Balanç del Bé Comú, que ofereix una vista de conjunt unilateral sobre els indicadors derivats de la interacció dels valors bàsics i constitucionals (dignitat humana, solidaritat, sostenibilitat ecològica, justícia social i democràcia) amb els grups de contacte (stakeholders) de l'empresa (empleats, proveïdors, clients, finançadors, sobirania, generacions futures i naturalesa), així com els criteris negatius, d'acord amb allò que ha establit l'Associació per al Foment de l'Economia del Bé Comú d'Espanya.
9. Innovació social: d'acord amb l'esmentat Reglament (UE) núm. 1296/2013, s'entén per innovacions socials aquelles innovacions que siguen socials tant pels seus fins com pels seus mitjans i, en particular, les que es referisquen al desenvolupament i a la posada en pràctica de noves idees (relacionades amb productes, serveis i models) que, simultàniament, satisfacen necessitats socials i generen noves col·laboracions o relacions socials, i beneficien, d'aquesta manera, la societat i en reforcen la capacitat d'actuació.
10. Emprenedoria social: emprenedoria innovadora que busca solucionar un problema social o mediambiental a través de la combinació de recursos d'una nova manera, que siga econòmicament sostenible i amb un marcat estímul pel canvi social. És, per tant, un tipus d'emprenedoria l'objectiu primari de la qual és aconseguir un impacte social més que generar benefici per als propietaris. Les principals característiques són la sostenibilitat econòmica i l'ús d'instruments empresarials, la resposta a una necessitat social a través dels béns i serveis que crea, el col·lectiu al qual ocupa o a qui pertany, la reinversió dels beneficis, la renúncia a repartir dividends, el talent i la innovació posats al servei del canvi social, la cerca de solucions sistèmiques (trobar el punt de palanca i no les respostes a curt termini) i la gestió democràtica i transparent.
11. Responsabilitat social: conjunt de compromisos d'ordre divers, econòmic, social i ambiental, adoptats per les empreses, les organitzacions i les institucions públiques i privades, que constitueixen un valor afegit al compliment de la legislació aplicable i dels convenis col·lectius, i que contribueixen, al mateix temps, al progrés social i econòmic en el marc d'un desenvolupament sostenible.
12. Auditoria social: avaluació sistemàtica i documentada realitzada per una persona física, entitat o organisme acreditat oficialment, que pretén determinar la correspondència entre la informació facilitada per l'entitat en la memòria de sostenibilitat sobre el compliment dels elements configuradors de la responsabilitat social i de la sostenibilitat, i les evidències que hi van donar origen.
Article 3. Entitats beneficiàries
1. Podran acollir-se a les subvencions previstes en aquestes bases, les entitats següents:
a) Associacions, fundacions i altres entitats i organitzacions sense ànim de lucre que tinguen entre les seues finalitats la promoció i el foment dels principis vinculats a l'empresa social i/o a l'Economia del Bé Comú.
b) Petites i mitjanes empreses (pimes) amb personalitat jurídica pròpia que realitzen actuacions vinculades a la implantació de la cultura i pràctica de l'empresa social i de l'Economia del Bé Comú.
c) Centres, instituts i ens universitaris especialitzats que duguen a terme activitats d'investigació o de formació especialitzada en matèries vinculades a l'economia sostenible, l'empresa social o l'Economia del Bé Comú, ja tinguen personalitat jurídica pròpia, ja depenguen d'una universitat o hi estiguen adscrits, en aquest supòsit, la sol·licitud haurà d'estar subscrita pel representant legal d'aquesta última.
2. Amb caràcter general, les entitats beneficiàries hauran de reunir els requisits següents:
a) Estar legalment constituïdes i inscrites en el registre públic corresponent a la data de publicació de la corresponent convocatòria. Es considera com a data d'inscripció, la de l'assentament de presentació en el registre públic corresponent, sempre que la inscripció es produïsca dins del termini de validesa de l'esmentat assentament.
b) Tindre domicili social o establiment permanent en el territori de la Comunitat Valenciana.
c) No estar incurses en cap de les circumstàncies previstes en l'article 13 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.
d) No haver sigut sancionades, mitjançant una resolució ferma, amb la pèrdua de la possibilitat d'obtindre subvencions.
3. Els centres, instituts i ens universitaris a què es refereix la lletra c) de l'apartat 1 han de complir els requisits per a ser considerats organismes d'investigació, tal com estableix l'apartat 2.1 del Marc sobre ajudes estatals d'investigació i desenvolupament i innovació (2014/C 198/01), i han d'estar d'acord amb la definició d'organisme d'investigació inclosa en la lletra ee de l'epígraf 15 de l'apartat 1.3 de l'esmentat marc.
Article 4. Accions objecte de les ajudes
1. Les ajudes a les associacions, fundacions i altres entitats i organitzacions sense ànim de lucre que tinguen entre les seues finalitats la promoció i el foment dels principis vinculats a l'empresa social o a l'Economia del Bé Comú aniran dirigides a finançar despeses que es produïsquen per raó de les activitats de formació, foment i difusió de la cultura i pràctiques de l'empresa social i de l'Economia del Bé Comú en el territori de la Comunitat Valenciana en qualsevol de les modalitats següents:
a) Activitats de foment d'estudis d'aspectes relacionats amb l'empresa social i amb l'Economia del Bé Comú, com la realització de tallers, col·loquis, xarrades, congressos, trobades, taules redones, simposis, jornades, seminaris i altres activitats semblants, que tinguen com a finalitat la divulgació i l'intercanvi de coneixements i millors pràctiques entre professionals i experts en aquestes matèries.
b) Activitats de difusió per a millorar la visibilitat de l'empresa social i de l'Economia del Bé Comú i l'impacte que tenen en la societat. L'objecte d'aquestes activitats ha de ser donar a conéixer o divulgar, entre la població en general o a col·lectius específics, la cultura i pràctica de l'empresa social i de l'Economia del Bé Comú, per mitjà de campanyes d'informació i difusió en mitjans de comunicació social, edició de publicacions i la resta de documentació didàctica, activitats d'índole artística (exposicions, cicles de cine, música, etc.) i qualsevol altra activitat que contribuïsca a aquesta finalitat.
c) Actuacions d'innovació social i emprenedoria social positives que permeten promoure i donar suport a idees que, de manera simultània, resolguen les necessitats socials, creen noves relacions socials i reforcen la creació de valor econòmic.
d) Activitats de promoció de l'emprenedoria social en tots els nivells educatius.
2. Les ajudes a les pimes aniran dirigides a finançar les despeses derivades d'actuacions que es realitzen per a la implantació de la cultura i pràctica de l'empresa social i de l'Economia del Bé Comú, en qualsevol de les modalitats següents:
a) Elaboració i implantació d'una memòria de sostenibilitat que contribuïsca a mesurar, supervisar i gestionar el rendiment de les empreses i el seu impacte en la societat en el triple vessant, social, econòmic i mediambiental, i que permeta mesurar l'èxit ètic de l'organització i la contribució al bé comú, com ara el Balanç del Bé Comú, memòria de responsabilitat social, estat no financer o altres instruments semblants.
b) Programes de desenvolupament de capacitats i competències del personal per a comprendre, mesurar i comunicar l'impacte que les accions de comportaments responsables, compromesos i sostenibles tenen sobre la creació de valor de l'empresa, així com l'assumpció de responsabilitats en matèria social i mediambiental.
3. Les ajudes als centres, instituts i ens universitaris aniran dirigides a finançar les despeses derivades d'activitats d'investigació bàsica sobre l'Economia del Bé Comú, l'empresa social i l'emprenedoria i la innovació social, i també destinades a l'impuls de la investigació aplicada a aquestes matèries, en qualsevol de les modalitats següents:
a) Investigació dirigida a aprofundir en els conceptes i valors que regeixen aquests models.
b) Aplicació pràctica i desenvolupament dels instruments que porten implícits aquests models, com la metodologia per a mesurar la contribució de les empreses al bé comú, elaboració del Balanç del Bé Comú i altres instruments semblants.
c) Investigacions i estudis sobre la contribució real de les empreses socials i de l'Economia del Bé Comú als principals agregats macroeconòmics, així com el valor afegit en comparació amb altres models empresarials, els efectes sobre la resiliència i les relacions amb la innovació social i l'emprenedoria.
d) Recopilació d'estadístiques i construcció d'indicadors que donen major reconeixement i visibilitat a les empreses socials i a l'emprenedoria social, i permeten una comprensió millor dels seus models, professionalitat i el seu paper en la societat.
e) Formació especialitzada en matèria d'emprenedoria i innovació social o Economia del Bé Comú.
Article 5. Obligacions de les entitats beneficiàries
1. Són obligacions dels beneficiaris:
a) Realitzar l'actuació que fonamenta la concessió de l'ajuda o subvenció.
b) Acreditar la realització de l'actuació, així com el compliment dels requisits i condicions que fonamenten la concessió de la subvenció, els que s'estableixen en aquestes bases i els altres que determine la resolució de concessió.
c) Comunicar a la conselleria competent en matèria d'economia, qualsevol modificació que es produïsca respecte a les circumstàncies i condicions tingudes en compte en el moment de la concessió, especialment la sol·licitud o obtenció de qualsevol ajuda pública o privada per a la mateixa finalitat, així com als compromisos i obligacions assumits per l'entitat beneficiària.
d) Incorporar, de manera destacada, en totes les manifestacions de promoció i difusió de les actuacions subvencionades i, especialment, en els cartells, fullets, fulls de control i assistència, publicacions i publicitat de qualsevol tipus, que estan subvencionades per la Generalitat.
e) Conservar els documents justificatius de l'aplicació dels fons rebuts, incloent-hi els documents electrònics, mentre puguen ser objecte de les actuacions de comprovació i control previstos en la normativa aplicable.
f) Acompanyar la justificació amb còpia dels estudis, informes, memòries o documents, així com, si és el cas, amb acreditació gràfica de la realització de les activitats que hagen sigut objecte de subvenció. En tot cas, aquests documents compliran el que estableix l'apartat d precedent.
g) Sotmetre's a les actuacions de comprovació que efectue l'òrgan concedent, a les de control financer que corresponen a la Intervenció General i als altres òrgans competents en relació amb les subvencions o ajudes concedides, així com a les que puguen efectuar, si és el cas, les institucions amb competències de control sobre les actuacions subvencionades, i aportar la informació que se'ls requerisca en l'exercici d'aquestes actuacions.
h) Facilitar les dades i la informació, en qüestions relacionades amb les subvencions concedides, que els requerisca l'òrgan gestor de les ajudes, així com comunicar a aquest les incidències i variacions que es produïsquen en relació a aquelles.
i) Procedir al reintegrament dels fons percebuts en els supòsits previstos en l'article 37 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.
j) Complir les obligacions de publicitat previstes en l'article 3.2 de la Llei 2/2015, de 2 d'abril, de la Generalitat, de transparència, bon govern i participació ciutadana de la Comunitat Valenciana.
k) Les altres establides en aquesta ordre en relació amb alguna ajuda o subvenció concreta, així com les expressament previstes en la corresponent resolució de concessió.
2. Les entitats beneficiàries de les ajudes i subvencions estaran sotmeses a les responsabilitats i règim sancionador que sobre infraccions en aquesta matèria estableix la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions. Si és el cas, la responsabilitat pel reintegrament s'estendrà a les persones a què es refereix l'article 172 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, en els supòsits inclosos en aquest article.
Article 6. Sol·licitud de subvencions i documentació amb què s'ha d'acompanyar
1. Les sol·licituds i la documentació annexa per a l'obtenció de les ajudes regulades per aquesta ordre hauran de dirigir-se a la direcció general competent en matèria d'economia i es formularan mitjançant els models, degudament omplits, que continguen les convocatòries, en qualsevol dels registres d'entrada dependents de la conselleria competent en matèria d'economia, sense perjudici de les altres formes previstes en l'article 16 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
2. Preferentment, la presentació de sol·licituds i la documentació annexa per a l'obtenció de les ajudes s'ha de fer de manera telemàtica, llevat que en la convocatòria s'establisca aquesta obligatorietat. A aquest efecte, s'haurà d'accedir al Catàleg de Serveis Públics Interactius de la Generalitat i se seleccionarà el servei corresponent, el sol·licitant haurà de disposar de qualsevol dels sistemes de firma electrònica admesos en la seu de la Generalitat.
En el cas de presentar un certificat digital de persona física i que s'actue en representació d'una persona jurídica, s'haurà d'inscriure prèviament en el Registre de representacions de caràcter voluntari davant de la Generalitat per a la realització de tràmits per via telemàtica. Si alguns documents a aportar juntament amb la sol·licitud no poden ser presentats de forma telemàtica, se'n farà lliurament per registre d'entrada, en el termini més breu possible o en el termini que, en compliment de la normativa vigent, puga fixar-se.
3. Les sol·licituds hauran d'anar, necessàriament, acompanyades de la documentació general següent:
a) Targeta d'identificació fiscal de l'entitat sol·licitant.
b) Escriptura de constitució de l'entitat, acompanyada dels estatuts vigents d'aquesta.
c) Document nacional d'identitat, passaport o targeta d'identificació d'estranger de la persona o persones físiques que subscriguen la sol·licitud en nom de l'entitat sol·licitant, segons siga procedent. La persona o persones físiques que ostenten la representació de l'entitat sol·licitant podran autoritzar expressament perquè l'òrgan concedent obtinga de forma directa, a través de certificats telemàtics, l'acreditació d'identitat d'aquestes persones.
d) Llevat que la capacitat de representació es contemple en els estatuts de l'entitat, cal l'escriptura de poder suficient i actual per a actuar davant de l'administració pública en el procediment de concessió de subvencions i ajudes públiques, de la persona o persones físiques que actuen en nom i representació d'una persona jurídica en la subscripció de la sol·licitud. Quan la representació s'haja conferit amb caràcter mancomunat, la sol·licitud haurà de subscriure's conjuntament pels que, de conformitat amb el títol que els concedisca facultats mancomunades, puguen representar vàlidament la sol·licitant.
e) Declaració subscrita pel representant legal de l'entitat, amb referència a la data de la sol·licitud, on conste que està al corrent en el compliment de les obligacions registrals o d'una altra índole que la legislació específica d'aplicació a l'entitat sol·licitant li impose.
f) Model de domiciliació bancària degudament omplit en què el titular del compte haurà de coincidir amb l'entitat sol·licitant de la subvenció, excepte si aquestes dades ja s'han presentat amb anterioritat davant de la Generalitat i no han experimentat variació i, en aquest cas, s'haurà d'indicar el número del compte anteriorment utilitzat i donat d'alta a aquest efecte.
g) Autorització expressa a l'òrgan convocant, que es farà constar en la sol·licitud, perquè aquest obtinga de forma directa, a través de certificats telemàtics, l'acreditació del compliment d'obligacions tributàries i de la Seguretat Social, en els termes que preveuen els articles 18 i 19 del Reial decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions. La direcció general competent en matèria d'economia es reserva el dret de fer un requeriment a l'entitat sol·licitant si la informació obtinguda presenta alguna incidència.
Si l'entitat sol·licitant no concedeix aquesta autorització haurà d'aportar les certificacions que a continuació s'indiquen, en els termes que preveu l'esmentat reglament, amb una vigència que s'estenga, almenys, sis mesos comptats des de la data de la seua presentació:
De l'Agència Estatal d'Administració Tributària, el certificat que acredite que l'entitat sol·licitant està al corrent de les seues obligacions tributàries.
De la Tresoreria General de la Seguretat Social, el certificat que acredite que l'entitat sol·licitant està al corrent en el compliment de les obligacions amb la Seguretat Social.
Dels serveis territorials de la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic, el certificat que acredite que l'entitat sol·licitant no té deutes de naturalesa tributària amb la Generalitat.
Les entitats que gaudisquen d'alguna exempció tributària presentaran la documentació que acredite la concessió efectiva de l'esmentada exempció o, si és el cas, manifestaran la norma o normes que els concedeixen aquesta exempció. De la mateixa manera, s'acreditarà la impossibilitat de recuperació o compensació dels impostos indirectes, en el cas que la sol·licitant pretenga que la subvenció s'estenga, totalment o parcialment, als que no puga recuperar o compensar.
h) Declaració en què es facen constar les subvencions o ajudes, públiques o privades, obtingudes o sol·licitades per a la mateixa finalitat o, si és el cas, una declaració expressa de no haver-les sol·licitat.
i) Acreditació de no estar incurs en cap de les prohibicions incloses en els apartats 2 i 3 de l'article 13 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, que haurà d'efectuar-se segons el que disposa l'apartat 7 de l'esmentat article, en model normalitzat.
j) Declaració responsable del compliment de la normativa sobre integració laboral de persones amb discapacitat o, si és el cas, d'estar exempta d'aquesta obligació.
k) En el cas de les entitats sense ànim de lucre i les pimes a què es refereixen les lletres a) i b) de l'article 3.1, de conformitat amb allò que s'ha establit per a les subvencions de minimis en el Reglament (UE) núm. 1407/2013 de la Comissió, de 18 de desembre de 2013, relatiu a l'aplicació dels articles 107 i 108 del Tractat de funcionament de la Unió Europea a les ajudes de minimis, l'entitat sol·licitant aportarà declaració responsable de:
Ajudes de minimis percebudes per l'entitat sol·licitant en l'exercici fiscal corrent i en els dos anteriors, amb indicació de l'import, organisme, exercici fiscal de concessió, règim d'ajudes en què s'empara i objectiu de l'ajuda i despeses subvencionades o, si és el cas, declaració de no haver-ne rebut cap, així com de les ajudes d'aquesta naturalesa que hagen sol·licitat en aquest i que, a data de la sol·licitud, estiguen pendents de resoldre.
Ajudes de l'Estat obtingudes per a les mateixes despeses subvencionables o amb ajuda estatal per a la mateixa mesura de finançament de risc, s'hi haurà d'indicar el percentatge que representa cada ajuda percebuda respecte a les despeses subvencionables, a fi de comprovar que no se superen els límits de l'article 5.2 del Reglament (UE) núm. 1407/2013.
El moment en què ha de considerar-se concedida una ajuda de minimis és quan es reconega a l'empresa el dret legal de rebre l'ajuda, amb independència de la data de pagament de l'ajuda a l'empresa.
Només podran concedir-se noves ajudes de minimis després d'haver comprovat que això no donarà lloc al fet que l'import total de les ajudes concedides a l'entitat beneficiària sobrepasse el límit màxim establit en el Reglament (UE) núm. 1407/2013, és a dir, 200.000 euros, que es redueix a 100.000 euros en el cas de beneficiaris que operen en el sector del transport per carretera, durant qualsevol període de tres exercicis fiscals.
l) Les pimes a què es refereix la lletra b) de l'article 3.1 han d'aportar una declaració responsable sobre el compliment dels requisits relatius a la condició de pime.
m) Els centres, instituts i ens universitaris a què es refereix la lletra c) de l'article 3.1 han de presentar una declaració responsable on es manifeste que es comprometen a realitzar les operacions necessàries per a distingir les despeses i el finançament de les activitats no econòmiques de les econòmiques, així com del fet que compleixen els requisits per a ser considerats organismes d'investigació i que les activitats per a les quals sol·liciten subvenció constitueixen activitats primàries de l'organisme d'investigació, d'acord amb el que disposa el Marc sobre Ajudes Estatals d'Investigació, i Desenvolupament i Innovació (2014/C/198/01).
n) Fitxa de l'entitat sol·licitant i memòria descriptiva del projecte o actuació per als quals se sol·licita la subvenció, que haurà d'incloure les circumstàncies que concórreguen en el projecte o actuació i que continga la informació suficient per a poder aplicar els criteris de valoració que serviran de base a la concessió de la subvenció. L'estructura i el contingut de les fitxes i la memòria es podran establir en les diferents convocatòries.
o) Qualsevol altra documentació que en funció de l'especificitat de cada convocatòria siga requerida.
4. Quan la sol·licitud no reunisca els requisits assenyalats en aquestes bases o els establits amb caràcter general en l'esmentada Llei general de subvencions o en la Llei del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o no s'hi acompanye la documentació que, d'acord amb aquestes bases, siga de preceptiva presentació, es requerirà a la interessada que en el termini de deu dies esmene la falta o acompanye els documents preceptius, amb indicació que, si no ho fa així, es considerarà que desisteix de la seua petició, prèvia resolució que haurà de ser dictada en els termes que preveu l'article 21 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
5. En el cas que els documents que hagen d'acompanyar la sol·licitud de concessió de les ajudes ja estiguen en poder de qualsevol òrgan de l'administració actuant, l'entitat sol·licitant podrà acollir-se al que estableix l'article 28 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, en relació amb l'article 23.3 de l'esmentada Llei general de subvencions, sempre que es faça constar la data i l'òrgan o dependència a què van ser dirigits, la identificació del procediment en què obren i que no hagen transcorregut més de cinc anys des de la finalització del procediment a què corresponguen.
6. La documentació general a què es refereix aquest article i la que, si és el cas, exigisca la resta de l'articulat s'ajustarà al que disposa l'article 27 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
7. Llevat que es determine una altra cosa en aquesta ordre, les sol·licituds, fitxes d'entitat, memòries i la resta de declaracions que hagen de presentar-se segons un formulari establit a aquest efecte, es presentaran fent ús dels models que poden obtindre's en l'apartat dedicat a les ajudes concretes de què es tracte, en la pàgina web de la seu electrònica de la Generalitat i en la Guia PROP.
Article 7. Procediment de concessió
1. El procediment per a la concessió d'aquestes ajudes es tramitarà en règim de concurrència competitiva, d'acord amb el que disposen l'article 22.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, i l'article 164 i següents de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions.
2. El procediment s'iniciarà d'ofici per mitjà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de la corresponent convocatòria aprovada per resolució dictada per la persona titular de la conselleria competent en matèria d'economia.
3. La informació de cada convocatòria estarà disponible en la seu electrònica de la Generalitat, a partir de l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Article 8. Òrgans competents per a la tramitació i resolució del procediment
1. La gestió i instrucció del procediment correspon a la direcció general competent en matèria d'economia.
2. Una vegada efectuat l'examen de les sol·licituds, la valoració dels expedients presentats, així com l'elaboració d'un informe amb la proposta de concessió i denegació de les subvencions, correspondrà a l'òrgan col·legiat previst en l'article 22.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, i que estarà integrat pels membres següents:
Presidència: titular de la subdirecció general competent en matèria d'anàlisi, planificació i coordinació econòmica.
Vocalia: titular del servei competent en matèria d'anàlisi i avaluació econòmica.
Vocalia Secretaria: una persona del personal tècnic de la direcció general competent en matèria d'economia.
Aquesta comissió podrà comptar, per a les funcions de valoració de les sol·licituds d'ajudes presentades, amb l'assistència de personal tècnic en representació de la Sotssecretaria, així com amb assessors tècnics o experts amb coneixements i experiència professional acreditada en matèria d'empresa social, responsabilitat social empresarial o Economia del Bé Comú per a l'avaluació dels criteris relatius a la qualitat dels projectes i actuacions per als quals se sol·licita la subvenció, en funció del volum o complexitat de les sol·licituds, designats per la comissió quan s'aprecien aquestes circumstàncies.
Aquest òrgan col·legiat haurà de formular un informe que continga una proposta de resolució, de conformitat amb els criteris de valoració establits en aquestes bases i amb les normes addicionals que puguen aprovar-se.
3. L'Administració podrà demanar de l'entitat sol·licitant l'aportació addicional d'altres documents o dades aclaridores que considere necessàries per a resoldre millor sobre la sol·licitud presentada.
Article 9. Criteris per a la determinació de la quantia individualitzada de la subvenció
1. Les subvencions seran de quantia variable, determinada proporcionalment en funció de la puntuació obtinguda d'acord amb els criteris de valoració establits en el capítol II del títol II d'aquesta ordre.
2. Per mitjà d'aquestes subvencions es contribuirà al finançament total o parcial de les despeses ocasionades en el desenvolupament de les actuacions subvencionables que realitzen les entitats i empreses sol·licitants.
3. Les convocatòries anuals concretaran la quantia màxima d'ajuda a percebre per tipologia, entitat beneficiària i actuació subvencionable aplicables a cada convocatòria específica sense que, en cap cas, puguen excedir els límits establits en el capítol I del títol II d'aquesta ordre per a cada actuació.
4. En el cas que el crèdit consignat per a una modalitat d'ajudes siga suficient, atenent al nombre de sol·licituds una vegada finalitzat el termini de presentació, no serà necessari fixar ordre de prelació entre les sol·licituds d'aquesta modalitat que reunisquen els requisits establits en les convocatòries, sempre que es respecten els límits als imports màxims d'ajudes a percebre per entitat beneficiària i actuació subvencionable que s'establisca per a aquest any en les convocatòries corresponents.
5. En el supòsit que no s'exhaurisca el crèdit en alguna de les modalitats d'ajudes incloses en l'article 4, el sobrant podrà destinar-se a augmentar la quantia de les altres modalitats d'ajudes, l'import global de les quals no siga suficient per a cobrir la totalitat de les quanties sol·licitades, de manera proporcional a les diferències entre quanties sol·licitades i imports consignats per a cada modalitat d'ajudes.
6. Si el total de les quanties sol·licitades per a un mateix tipus d'ajuda és superior a l'import global màxim destinat per a aquest tipus d'ajudes en cada convocatòria, la subvenció a concedir a cada entitat sol·licitant es determinarà d'acord amb el procediment següent:
a) Una vegada valorada cada sol·licitud, d'acord amb els criteris de baremació establits en el capítol II del títol II, se sumaran totes les valoracions corresponents a un mateix tipus d'ajuda.
b) Es dividirà el crèdit global màxim indicat en cada convocatòria per a aquest tipus d'ajudes pel nombre total de punts a què es refereix l'apartat anterior, de manera que es determinarà el valor en euros de cada punt, que servirà de base per a la concessió de l'ajuda.
c) Es multiplicarà l'import en euros de cada punt pel total de punts atorgats a cada entitat, de manera que es determinarà la quantia precisa que ha de concedir-se a cada entitat beneficiària.
Si del càlcul mencionat resulten quantitats superiors a les sol·licitades per a algun dels projectes, les quantitats sobrants es repartiran entre els restants sol·licitants i es procedirà, si és necessari, a repartiments successius fins a exhaurir el crèdit disponible.
Article 10. Resolució de la convocatòria
1. Es delega en la persona titular de la direcció general competent en matèria d'economia la competència per a resoldre les sol·licituds de subvencions que s'estableixen en aquestes bases i que es presenten en virtut de les convocatòries anuals d'ajudes. Així mateix, es delega la facultat d'acordar la minoració, revocació, resolució o reintegrament de les corresponents resolucions de concessió dictades fent ús d'aquesta delegació i la d'aprovar el pla de control relatiu a les esmentades subvencions.
En les resolucions adoptades per delegació es farà constar expressament aquesta circumstància.
2. L'òrgan instructor, a la vista dels expedients i de l'informe de la comissió, formularà la proposta de resolució definitiva, que elevarà la persona titular de la direcció general competent en matèria d'economia, que serà la competent per a resoldre, d'acord amb el que disposa l'apartat anterior.
3. El termini màxim per a tramitar, resoldre i notificar les sol·licituds sobre les subvencions serà de sis mesos a comptar de la finalització del corresponent termini de presentació de sol·licituds. Transcorregut aquest termini sense que s'haja dictat ni notificat resolució expressa, les sol·licituds es consideraran desestimades per silenci administratiu.
4. La resolució de concessió de les ajudes fixarà expressament la quantia i, a més de contindre les dades de la sol·licitant o sol·licitants als quals s'haja concedit subvenció, es farà constar de manera expressa la desestimació de la resta de sol·licituds, si és que n'hi ha.
5. La resolució es notificarà a les entitats i organitzacions interessades en els termes que preveu la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
La resolució de concessió o denegació es publicarà en la pàgina web de la conselleria competent en matèria d'economia, en l'enllaç corresponent a l'ordre d'ajudes, tal com estableix la legislació bàsica de procediment administratiu comú.
6. Les subvencions a les entitats sense ànim de lucre i a les pimes a què es refereixen les lletres a i b de l'apartat 1 de l'article 3, respectivament, es concediran, en tot cas, sotmeses al règim de minimis, i s'haurà de fer constar expressament en la resolució de concessió que aquestes tenen l'esmentat caràcter i que es concedeixen a l'empara del Reglament (UE) núm. 1407/2013, de la Comissió, de 18 de desembre de 2013, relatiu a l'aplicació dels articles 107 i 108 del Tractat de funcionament de la Unió Europea a les ajudes de minimis.
Article 11. Concurrència amb altres subvencions
1. L'import de les ajudes i subvencions concedides no podrà ser, en cap cas, de tal quantia que, aïlladament o en concurrència amb ajudes, subvencions, ingressos o altres recursos procedents de la Generalitat, d'altres administracions públiques o d'ens públics o privats, nacionals o internacionals, supere el cost de l'activitat a desenvolupar per l'entitat beneficiària.
2. Llevat que es determine una altra cosa expressament en els preceptes corresponents, les ajudes i subvencions regulades en aquesta ordre es consideren compatibles amb qualssevol altres pel mateix concepte. En el supòsit de compatibilitzar ajudes, es respectaran, en tot cas, els límits derivats del règim d'autorització adoptat per les corresponents decisions de la Comissió Europa, relatives a les ajudes establides en aquesta ordre.
3. En el cas d'ajudes de minimis estaran subjectes a les regles d'acumulació contingudes en l'article 5 del Reglament (UE) núm. 1407/2013. Així, les ajudes de minimis concedides d'acord amb l'esmentat reglament podran acumular-se amb les ajudes de minimis concedides d'acord amb el Reglament (UE) núm. 360/2012, de la Comissió, fins al límit màxim establit en aquest últim reglament. Podran acumular-se amb ajudes de minimis concedides d'acord amb altres reglaments de minimis fins al límit màxim pertinent que estableix l'article 3, apartat 2, del Reglament 1407/2013, de la Comissió.
Les ajudes de minimis no s'acumularan amb cap ajuda estatal en relació amb les mateixes despeses subvencionables o amb ajuda estatal per a la mateixa mesura de finançament de risc, si l'esmentada acumulació excedeix de la intensitat d'ajuda o de l'import d'ajudes superior corresponent fixat en les circumstàncies concretes de cada cas per un reglament d'exempció per categories o per una decisió adoptats per la Comissió. Les ajudes de minimis que no es concedisquen per a despeses subvencionables específiques, ni puguen atribuir-se a despeses subvencionables específiques podran acumular-se amb altres ajudes estatals concedides en virtut d'un reglament d'exempció per categories o d'una decisió adoptada per la comissió.
4. Per tal d'assegurar el compliment de les condicions incloses en el punt anterior, s'exigirà als sol·licitants d'ajudes de minimis una declaració sobre totes les ajudes públiques que tinguen concedides o sol·licitades per a aquestes mateixes despeses subvencionables, així com de les ajudes de minimis rebudes durant els dos exercicis fiscals anteriors i durant l'exercici fiscal en curs.
Article 12. Circumstàncies que puguen donar lloc a la modificació de la resolució
1. La modificació o l'alteració de les condicions tingudes en compte per a la concessió de la subvenció i, en tot cas, l'obtenció concurrent d'altres aportacions llevat dels casos permesos en les normes reguladores, podrà donar lloc a la modificació de la resolució de concessió, en els termes establits en la normativa reguladora de la subvenció, d'acord amb el que preveu l'article 19.4 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.
2. L'òrgan competent per a la concessió de les ajudes regulades en aquesta ordre resoldrà les incidències que es produïsquen després de la concessió, com ara pròrrogues de terminis, modificacions justificades o qualsevol variació de les condicions particulars de la concessió.
Article 13. Justificació de la subvenció
1. La justificació de les ajudes s'efectuarà una vegada executat el projecte en la seua totalitat o en les fases previstes, d'acord amb el pressupost presentat i en els termes fixats per a la concessió de l'ajuda.
Amb caràcter general, la presentació de justificants podrà realitzar-se fins a l'últim dia hàbil del mes d'octubre de cada exercici. No obstant això, l'òrgan concedent podrà ampliar el termini o concedir-lo per a correccions, en els termes establits en la Llei general de subvencions i les normes de desplegament i en la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, sempre que el retard obeïsca a causes degudament justificades en l'expedient i no imputables al beneficiari de la subvenció.
2. La justificació de la subvenció concedida per part de les entitats beneficiàries es realitzarà per mitjà de la presentació, a la direcció general amb competències en matèria d'economia, de la documentació justificativa de caràcter econòmic de l'import concedit i d'una memòria tècnica relativa a l'actuació subvencionada, dins del termini màxim establit en l'apartat anterior.
3. Quan les activitats, a més de ser finançades amb la subvenció, siguen finançades amb fons propis o altres subvencions o recursos, s'haurà d'acreditar per mitjà de documentació de caràcter econòmic, l'import, procedència i aplicació d'aquests fons a les activitats subvencionades.
4. La documentació de caràcter econòmic que s'ha de presentar haurà de justificar les despeses ocasionades en la realització de l'activitat subvencionada, i constarà de:
a) Compte justificatiu, de conformitat amb el que preveuen la Llei general de subvencions i l'article 72 del seu reglament, aprovat per Reial decret 887/2006, de 21 de juliol, formulat segons el model establit a aquest efecte. En tot cas, contindrà la relació detallada de les activitats i despeses en què s'haja concretat l'actuació subvencionada, i s'hi especificarà, per a cada una d'aquestes, les despeses associades a aquesta, la seua naturalesa, import, proveïdor, data d'emissió, data del pagament i, si és el cas, percentatge de finançament que s'imputa a la Generalitat.
b) Còpia de les factures o documents de valor probatori equivalent, acreditatius de les despeses incorporades en el compte justificatiu, degudament formalitzats en els termes establits en la normativa que regule les obligacions de facturació o documents de valor probatori equivalent en el tràfic mercantil o amb eficàcia administrativa provada.
També es presentarà documentació acreditativa del seu pagament: rebuts, transferències o càrrecs bancaris o, si és el cas, còpia dels efectes mercantils entregats al proveïdor o creditor garantits per una entitat financera o companyia d'assegurances.
Per a la justificació de despeses de personal propi de l'entitat beneficiària, a més d'allò que s'ha establit amb caràcter general per a aquest tipus de despeses, s'aportarà còpia dels contractes dels treballadors, així com els preceptius documents de cotització a la Seguretat Social i la justificació de l'ingrés d'aquests en la Tresoreria General de la Seguretat Social. Aquesta documentació s'acompanyarà, si és el cas, d'un certificat expedit pel responsable de la comptabilitat de l'entitat en què s'acredite el percentatge de les retribucions imputables a l'actuació objecte de subvenció i els criteris de repartiment utilitzats.
No s'admetrà prova de pagament de les despeses subvencionables d'import igual o superior a 2.500 euros quan els pagaments corresponents no consten acreditats per mitjà de certificació, relació o extracte de moviments emesos per una entitat financera, així es dóna compliment a la Llei 7/2012, de 29 d'octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d'adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions en la prevenció i lluita contra el frau, que estableix una limitació, de caràcter general, als pagaments en efectiu corresponents a operacions a partir de 2.500 euros.
5. L'entitat subvencionada també haurà d'aportar una memòria d'actuació justificativa del compliment de les condicions imposades en la concessió de la subvenció, degudament firmada per la persona que tinga representació legal de l'entitat o organització, amb indicació de les activitats realitzades, els resultats obtinguts i qualsevol altra informació que es considere de rellevància.
Si es considera necessari, des de la direcció general amb competències en matèria d'economia es podrà requerir a les entitats beneficiàries la remissió de tots aquells elements o materials (publicacions, fullets, programes, etc.) i informació addicional relacionats amb les activitats subvencionades, a fi d'acreditar el compliment de les condicions imposades en la concessió de la subvenció.
Quan s'aprecie l'existència de defectes esmenables en la documentació justificativa presentada per l'entitat beneficiària, es requerirà a l'interessat que, en el termini de deu dies, esmene la falta o acompanye els documents requerits, amb indicació que, si no ho fa així, es pot realitzar una minoració de la subvenció requerida.
6. Els justificants originals de les despeses presentats i les còpies es marcaran amb una estampilla, on s'indicarà la subvenció per a la justificació de la qual s'hagen presentat i si el seu import s'imputa totalment o parcialment a aquesta. En el cas que l'entitat beneficiària haja rebut dels seus proveïdors les factures en format electrònic, la presentació de factures originals per al seu estampillat podrà substituir-se per qualsevol altre procediment que garantisca que es fa constar, de forma indeleble, en la factura electrònica, una marca o senyal d'haver sigut utilitzada per a justificar la subvenció rebuda, amb indicació de l'expedient administratiu i de la quantia o percentatge objecte de subvenció. En aquest cas, si les factures electròniques romanen en poder de l'entitat beneficiària es garantirà, a l'òrgan gestor de les ajudes, l'accés a aquestes i a la comprovació del seu estampillat electrònic, per mitjà de procediments que permeten a l'esmentat òrgan comprovar i documentar l'estampillat electrònic practicat.
Article 14. Règim de pagament de la subvenció
1. La tramitació del pagament de la subvenció concedida s'iniciarà després de l'aportació per part de l'entitat beneficiària de la totalitat de la justificació de les despeses corresponents i la resta de documentació acreditativa de la realització de l'actuació subvencionada, i de la seua comprovació i aprovació per la direcció general competent en matèria d'economia.
2. Amb caràcter previ al pagament de la subvenció, el beneficiari haurà d'estar al corrent en el compliment de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social i aportar declaració responsable de no ser deutora per resolució de procediment de reintegrament de subvencions.
Article 15. Control de les ajudes
1. Correspondrà a la direcció general competent en matèria d'economia dur a terme la funció de control de les subvencions concedides, així com l'avaluació i el seguiment d'aquest programa d'ajudes.
2. De conformitat amb el que estableix l'article 169.3 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, l'òrgan competent per a la concessió de les ajudes establirà, amb caràcter previ a la seua execució, un pla de control per a aquestes, que inclourà els extrems que determina l'esmentat precepte. El pla de control s'aprovarà quan finalitze el termini de recepció de sol·licituds i, en tot cas, establirà controls sobre el terreny que incloguen, almenys, un 10 % de les ajudes que es concedisquen i un mínim del 15 % de la quantia de les subvencions concedides.
3. Per a la realització d'aquestes funcions s'utilitzaran els mitjans que estiguen a disposició de la conselleria competent en matèria d'economia i, fins i tot, la contractació amb tercers.
Article 16. Reintegrament i minoració de les ajudes
1. L'alteració d'alguna de les característiques no substancials de l'actuació aprovada, l'incompliment d'alguna de les condicions establides en la resolució, l'execució inadequada o la no-execució de part de l'actuació subvencionada, la insuficient justificació d'alguna de les despeses efectivament realitzades o la concessió d'altres ajudes públiques o privades després de la presentació de la sol·licitud, si en el seu conjunt excedeixen els límits establits, podrà donar lloc a la minoració de la subvenció concedida.
2. L'incompliment de l'entitat beneficiària de qualsevol dels requisits, de les condicions i de la resta de circumstàncies que van donar lloc a l'atorgament de la subvenció, així com l'incompliment de les obligacions imposades a l'entitat beneficiària, l'incompliment en l'adopció de les mesures de difusió del finançament públic rebut, la variació de la finalitat de l'actuació o la falta de justificació de la realització d'aquesta en els terminis establits a aquest efecte, donarà lloc a la incoació per l'òrgan competent del corresponent expedient que podrà finalitzar, si és el cas, amb la resolució total de la subvenció i l'obligació de reintegrar les ajudes percebudes i els interessos de demora des del moment del pagament de la subvenció. En la tramitació del procediment es garantirà, en tot cas, el dret d'audiència de l'interessat.
3. El procediment de reintegrament s'ajustarà a les previsions contingudes en l'article 172 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions.
TÍTOL II
DESPESES SUBVENCIONABLES I CRITERIS DE VALORACIÓ
CAPÍTOL I
Despeses subvencionables i quantia màxima de les ajudes
Article 17. Despeses subvencionables
1. Les subvencions només podran cobrir les despeses efectivament abonades que de manera indubtable responguen a la naturalesa de l'activitat subvencionada i es realitzen dins del termini concedit per a l'execució d'aquesta, i no seran admissibles despeses que no estiguen específicament previstes en la descripció del projecte o iniciativa subvencionada.
2. Les despeses subvencionables es regiran pel que disposa l'article 31 de la Llei general de subvencions.
3. No serà subvencionable l'IVA satisfet en l'adquisició de béns i serveis, llevat que els beneficiaris acrediten documentalment que forma part de la despesa d'actuació que pot rebre suport i que no és susceptible de recuperació o compensació o en els supòsits de realització d'activitats promogudes per entitats que acrediten documentalment la no-subjecció o exempció de l'impost.
4. No podran finançar-se a través de les ajudes regulades en aquesta ordre l'adquisició de béns o equips d'immobilitzat, material o immaterial, de qualsevol tipus.
Article 18. Partides subvencionables en activitats de formació, foment i difusió de la cultura i pràctiques de l'empresa social i de l'Economia del Bé Comú
1. Podran tindre la consideració de despeses subvencionables per a les activitats de formació, foment i difusió de la cultura i pràctiques de l'empresa social i de l'Economia del Bé Comú les que inclou l'apartat 1 de l'article 4, aquelles despeses lligades directament a l'execució, que financen la consecució dels objectius i realitzen les activitats planejades i que corresponguen a alguna de les categories següents:
a) Despeses derivades de l'arrendament i transport d'equips necessaris per a l'activitat subvencionada.
b) Despeses corresponents a material i subministraments fungibles, com són aquells productes o béns mobles la vida útil dels quals no siga superior a un any.
c) Despeses de publicitat, difusió i promoció de les activitats subvencionades.
d) Despeses derivades de la contractació de personal per l'entitat, ja siga de forma fixa o temporal, la relació del qual estiga sotmesa a legislació laboral, i les funcions i tasques del qual estiguen directament relacionades amb la intervenció subvencionada.
e) Despeses corresponents a la contractació de serveis tècnics i professionals independents per a la implementació de les activitats subvencionades, incloent-hi els derivats del pagament a ponents, conferenciants o moderadors per la intervenció en qualsevol de les actuacions subvencionades.
En relació amb la contractació de serveis tècnics i professionals independents, s'hauran d'atindre al que estableix l'article 31.3 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, quan l'import de la despesa subvencionable supere les quanties establides en la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de contractes del sector públic per als contractes menors, el beneficiari haurà de sol·licitar, com a mínim, tres ofertes de diferents proveïdors, amb caràcter previ a la contracció de la prestació del servei o lliurament del bé, llevat que, per les seues característiques especials, no hi haja en el mercat un nombre suficient d'entitats que els realitzen, presten o subministren, o llevat que la despesa s'haja realitzat amb anterioritat a la subvenció. L'elecció entre les ofertes presentades, que haurà d'aportar-se en la justificació o, si és el cas, en la sol·licitud de subvenció, es realitzarà d'acord amb criteris d'eficiència i economia, i quan l'elecció no recaiga en la proposta econòmica més avantatjosa, s'haurà de justificar expressament en una memòria.
f) Despeses derivades de viatges, allotjaments i manutenció del personal vinculat laboralment amb el projecte de conformitat amb les quanties i conceptes establits en el Decret 88/2008, de 20 de juny, del Consell, pel qual es modifica el Decret 24/1997, d'11 de febrer, sobre indemnitzacions per raó del servei i gratificacions per serveis extraordinaris i per les quanties màximes establides en la norma. En tot cas, els bitllets i títols de transport hauran de correspondre a classe econòmica o turista, o equivalents.
En aquest sentit, no seran subvencionables les despeses corresponents a bitllets i títols de transport emesos i no utilitzats, excepte justificació raonada, o els corresponents a viatges en classes diferents de classe turista o econòmica.
g) Despeses pròpies del funcionament regular de l'entitat beneficiària, que servisquen de sosteniment perquè siga possible l'execució de la intervenció i que són atribuïbles a aquesta, en la mesura que aquestes despeses corresponguen al període en què efectivament es realitza la intervenció, i no podran excedir el 5 % del total de la subvenció concedida.
2. La quantia conjunta de totes les ajudes que es concedisquen a una mateixa entitat per a totes les activitats de formació, foment i difusió de la cultura i pràctiques de l'empresa social i de l'Economia del Bé Comú a què es refereix el present article no podrà superar la xifra de 120.000 euros, sense que l'ajuda corresponent a cada una de les actuacions subvencionables puga excedir els 60.000 euros. En cada convocatòria anual es concretarà, dins d'aquests límits màxims, la quantia màxima de l'ajuda per entitat i l'actuació que ha de regir per a les sol·licituds de la convocatòria.
Article 19. Partides subvencionables en les ajudes per a la implantació de la cultura i pràctica de l'empresa social i de l'Economia del Bé Comú en pimes
1. Les ajudes concedides a les pimes a què es refereix l'apartat 2 de l'article 4 es destinaran a cobrir les despeses següents:
a) Despeses derivades de la contractació de serveis externs especialitzats per a l'elaboració d'una memòria de sostenibilitat que contribuïsca a mesurar, supervisar i gestionar el rendiment de les empreses i el seu impacte en la societat en el triple vessant social, econòmic i mediambiental, i que permeta mesurar l'èxit ètic de l'organització i la seua contribució al bé comú, amb especial preferència al Balanç del Bé Comú.
b) Despeses derivades de la planificació d'objectius i actuacions a implementar a fi de millorar el rendiment ètic de l'empresa i la contribució al bé comú, d'acord amb la informació relativa a l'avaluació i al diagnòstic de la situació de l'empresa en els aspectes que haja aportat la memòria de sostenibilitat realitzada.
c) Despeses derivades de la divulgació i informació pública de la memòria de sostenibilitat realitzada, com ara publicació en la web, disseny, impressió i edició.
d) Despeses derivades de l'auditoria social externa de la memòria de sostenibilitat.
e) Despeses derivades de la formació dels recursos humans de l'empresa per a la capacitació en l'elaboració de la memòria de sostenibilitat de l'empresa en exercicis posteriors, a fi que la realització l'efectue personal propi, així com accions de sensibilització interna sobre la interpretació dels resultats de la memòria de sostenibilitat i la contribució de l'empresa al bé comú.
2. La memòria de sostenibilitat s'haurà d'ajustar als principis següents: haurà de ser transparent, haurà d'incloure els grups d'interés, i haurà de ser audita ble, completa, rellevant, adequada al context organitzacional, precisa, neutral, comparable i clara.
3. La memòria de sostenibilitat realitzada haurà de tindre, preferentment, l'estructura de la Matriu del Bé Comú, haurà d'oferir una vista de conjunt unilateral sobre els indicadors derivats de la interacció dels valors bàsics i constitucionals (dignitat humana, solidaritat, sostenibilitat ecològica, justícia social i democràcia) amb els grups de contacte (stakeholders) de l'empresa (empleats, proveïdors, clients, finançadors, sobirania, generacions futures i naturalesa), així com els criteris negatius, i incloure un informe on es documenten les activitats de l'empresa relacionades amb cada indicador.
4. En el cas que la memòria de sostenibilitat no s'adeqüe a l'estructura de la Matriu del Bé Comú a què es feia referència en l'apartat anterior, haurà d'estar basada en qualsevol dels models nacionals i internacionals existents de memòries de responsabilitat social o comptar amb l'estructura de l'estat no financer a què es refereix la Directiva 2014/95/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 22 d'octubre de 2014, per la qual es modifica la Directiva 2013/34/UE, pel que fa a la divulgació d'informació no financera i informació sobre diversitat per part de determinades grans empreses i determinats grups.
D'acord amb això, la memòria de sostenibilitat a què es refereix el present apartat haurà d'expressar la vinculació i el compromís de l'empresa amb les polítiques de responsabilitat social i sostenibilitat, així com amb la posada en marxa en l'organització d'aquest tipus de polítiques, i mostrar els resultats obtinguts i l'impacte de la seua activitat sobre aspectes relatius a qüestions mediambientals i socials, de personal, respecte dels drets humans i lluita contra la corrupció i el suborn, i hi haurà d'incloure:
a) Una breu descripció de l'activitat de l'empresa.
b) Una descripció de les polítiques que aplica l'empresa en relació a aquestes qüestions, que incloga els procediments de diligència degudament aplicats.
c) Els resultats d'aquestes polítiques.
d) Els principals riscos relacionats amb aquestes qüestions vinculats a les activitats de l'empresa, entre aquestes, quan siga pertinent i proporcionat, les relacions comercials, productes o serveis que puguen tindre efectes negatius en aquests àmbits, i com l'empresa gestiona els esmentats riscos.
e) Indicadors clau de resultats no financers, que siguen pertinents respecte de l'activitat empresarial concreta.
En el cas que l'empresa no aplique cap política en relació amb una d'aquestes qüestions o de diverses qüestions, l'estat no financer oferirà una explicació clara i motivada sobre això.
6. L'auditoria social externa de la memòria de sostenibilitat l'haurà de realitzar una persona física, entitat o organisme independent amb formació especialitzada en auditories, certificació o normalització de qualitat, responsabilitat social empresarial o balanços del bé comú.
Per poder realitzar funcions d'auditoria social externa del Balanç del Bé Comú s'haurà d'estar en possessió de la Certificació EBC-Consultor, concedida per l'Associació Valenciana per al Foment de l'Economia del Bé Comú, o les entitats certificadores oficials que, si és el cas, es determinen en les corresponents convocatòries d'ajudes.
Tot això sense perjudici que, en el marc de la legislació de l'Estat o autonòmica, es regule de manera específica l'acreditació d'entitats especialitzades amb caràcter integral en matèria de responsabilitat social empresarial o Economia del Bé Comú.
L'informe d'auditoria social externa haurà de contindre, almenys, els apartats següents:
Títol que indique que es tracta d'un informe de verificació independent.
Identificació, nom i adreça de la persona que realitza l'auditoria.
Identificació clara de la informació revisada i l'entitat a què es refereix el període revisat.
Els estàndards o criteris usats en la preparació i els procediments de revisió aplicats.
Conclusions de l'auditoria que es basen en el treball realitzat.
Aspectes de millora o recomanacions, si es consideren necessaris, sobre aspectes relatius al control intern, sistemes de gestió i altres aspectes que es consideren d'interés.
7. La quantia individual màxima que podrà percebre una pime en concepte de les ajudes a què es refereix aquest article no podrà excedir els 15.000 euros. Les corresponents convocatòries anuals concretaran, dins d'aquest límit, la quantia de l'ajuda per entitat i l'actuació que ha de regir per a les sol·licituds d'aquesta convocatòria.
Article 20. Partides subvencionables en les ajudes per a investigació en matèria d'Economia del Bé Comú, l'empresa social i l'emprenedoria i innovació social
1. Les ajudes per a les activitats d'investigació realitzades per centres, instituts i ens universitaris a què es refereix l'apartat 3 de l'article 4 es destinaran a cobrir les despeses següents, sempre que estiguen directament relacionades amb la realització del projecte i es realitzen dins del termini d'execució corresponent:
a) Contractació de personal per a suport de la investigació: despeses ocasionades per la participació en el projecte de personal contractat temporal, alié al vinculat, estatutàriament o contractualment, de forma permanent, amb l'entitat sol·licitant, que podrà incorporar-se al projecte durant tot el temps de duració previst o part d'aquest temps, en dedicació parcial o total.
Les despeses de personal podran referir-se a doctors/es i personal de suport a la investigació. Aquest personal haurà d'incorporar-se sota qualsevol modalitat de contractació temporal, d'acord amb la normativa vigent i amb les normes a què estiga sotmesa l'entitat sol·licitant.
b) Material fungible: de papereria, informàtic, etc.
c) Despesa per a la contractació del «treball de camp» o per a qualsevol activitat relacionada amb la recollida d'informació necessària per a la realització del projecte subvencionat.
En relació a aquest concepte, s'atindrà al que estableix l'article 31.3 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, quan l'import de la despesa subvencionable supere les quanties establides en la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de contractes del sector públic per als contractes menors, el beneficiari haurà de sol·licitar, com a mínim, tres ofertes de diferents proveïdors, amb caràcter previ a la contracció de la prestació del servei o lliurament del bé, llevat que, per les seues característiques especials, no hi haja en el mercat un nombre suficient d'entitats que els realitzen, presten o subministren, o llevat que la despesa s'haja realitzat amb anterioritat a la subvenció. L'elecció entre les ofertes presentades, que haurà d'aportar-se en la justificació o, si és el cas, en la sol·licitud de subvenció, es realitzarà d'acord amb criteris d'eficiència i economia, i quan l'elecció no recaiga en la proposta econòmica més avantatjosa, s'haurà de justificar expressament en una memòria.
d) Despeses derivades de viatges, allotjaments i manutenció del personal vinculat laboralment amb el projecte de conformitat amb les quanties i conceptes establits en el Decret 88/2008, de 20 de juny, del Consell, pel qual es modifica el Decret 24/1997, d'11 de febrer, sobre indemnitzacions per raó del servei i gratificacions per serveis extraordinaris i per les quanties màximes establides en la norma. En tot cas, els bitllets i títols de transport hauran de correspondre a classe econòmica o turista, o equivalents.
e) Altres despeses degudament justificades, que no hagen tingut cabuda en els apartats anteriors, com subscripció a revistes, inscripció a l'assistència a congressos, o altres de naturalesa anàloga, sempre que tinguen vinculació amb el projecte subvencionat.
2. La quantia conjunta de totes les ajudes que es concedisquen a una mateixa entitat per a totes les activitats d'investigació a què es refereix el present article no podrà superar la xifra de 100.000 euros, sense que l'ajuda corresponent a cada una de les actuacions subvencionables puga excedir els 25.000 euros. Les corresponents convocatòries anuals concretaran, dins d'aquest límit, la quantia màxima de l'ajuda per entitat i actuació que ha de regir per a les sol·licituds d'aquesta convocatòria.
CAPÍTOL II
Criteris de valoració
Article 21. Ponderació dels criteris per a l'atorgament de les subvencions
1. En els expedients de sol·licitud de les ajudes, regulades en l'apartat 1 de l'article 4, per a les despeses de les entitats sol·licitants per raó de les actuacions de formació, foment i difusió de la cultura i pràctiques de l'empresa social i de l'Economia del Bé Comú, la valoració es realitzarà de conformitat amb el que estableix el present apartat, i s'assignarà a cada sol·licitud un màxim de 100 punts, en atenció als criteris següents i segons la ponderació següent:
Criteri Puntuació
màxima
1. Implantació institucional i experiència de l'entitat Fins a 20 punts
a) Antiguitat Fins a 4 punts
b) Àmbit territorial d'actuació Fins a 4 punts
c) Nombre de persones empleades fixes que presten serveis en l'entitat Fins a 4 punts
d) Percentatge del pressupost que es nodreix amb fons aliens a la subvenció Fins a 4 punts
e) Experiència en activitats de promoció i difusió
de cultura i pràctica d'empreses socials i Economia
del Bé Comú Fins a 4 punts
2. Compromís amb els principis de l'empresa social i de l'Economia del Bé Comú i rellevància social Fins a 20 punts
a) Contribució a la integració laboral de persones amb dificultats d'accés al mercat laboral Fins a 5 punts
b) Participació de dones en els òrgans de direcció i d'administració de l'entitat Fins a 5 punts
c) Utilització de productes procedents del comerç just Fins a 5 punts
d) Realització de balanços o auditories o informes econòmics i socials, mediambientals, de responsabilitat social o de sostenibilitat de la seua activitat Fins a 5 punts
3. Adequació i qualitat de l'actuació a realitzar Fins a 60 punts
a) Diagnòstic i justificació de l'actuació Fins a 10 punts
b) Adequació i viabilitat pressupostària de l'actuació Fins a 10 punts
c) Planificació i programació de les activitats i qualitat dels recursos metodològics Fins a 5 punts
d) Repercussió social i abast del projecte Fins a 30 punts
f) Instruments de seguiment i avaluació del projecte Fins a 5 punts
2. En els expedients de sol·licitud de les ajudes, regulades en l'apartat 2 de l'article 4, per a despeses derivades d'actuacions que estiguen realitzant pimes per a la implantació o millora de la cultura i pràctica de l'empresa social i de l'Economia del Bé Comú, la valoració es realitzarà de conformitat amb el que estableix el present apartat, i s'assignarà a cada sol·licitud un màxim de 100 punts, en atenció als criteris següents:
Criteri Puntuació màxima
1. Compromís amb els principis de l'empresa social i de l'Economia del Bé Comú i rellevància social Fins a 40 punts
a) Contribució a la integració laboral de persones amb dificultats d'accés al mercat laboral Fins a 10 punts
b) Implementació de polítiques en matèria d'igualtat d'oportunitats entre dones i homes Fins a 5 punts
c) Participació de dones en els òrgans de direcció i d'administració de l'entitat Fins a 5 punts
d) Realització d'activitat econòmica amb empreses de destacat caràcter social Fins a 5 punts
e) Utilització de productes procedents del comerç just Fins a 5 punts
f) Contribució a la millora del medi ambient Fins a 10 punts
2. Qualitat de l'actuació a realitzar Fins a 60 punts
a) Metodologia i informació incorporada en la memòria de sostenibilitat Fins a 20 punts
b) Adequació del pressupost Fins a 10 punts
c) Instruments i sistemes d'indicadors per a seguiment i avaluació dels resultats Fins a 10 punts
d) Auditoria externa Fins a 10 punts
f) Formació del personal per a l'elaboració de la memòria de sostenibilitat Fins a 10 punts
3. En els expedients de sol·licitud de les ajudes, regulats en l'apartat 3 de l'article 4, per a despeses de centres, instituts i ens universitaris derivats de la realització d'actuacions de formació especialitzada i d'investigacions sobre empreses socials o sobre l'Economia del Bé Comú, així com l'impuls de la investigació aplicada en la matèria, la valoració es realitzarà de conformitat amb el que estableix aquest apartat, i s'assignarà a cada sol·licitud un màxim de 100 punts, en atenció als criteris següents:
Criteri Puntuació màxima
1. Valoració de l'equip d'investigació i experiència
prèvia Fins a 40 punts
a) Historial cientificotècnic i activitat investigadora prèvia del personal investigador Fins a 20 punts
b) Adequació de l'equip d'investigació als objectius del projecte Fins a 20 punts
2. Qualitat científica i tècnica del projecte Fins a 60 punts
a) Introducció teòrica i justificació del projecte Fins a 10 punts
b) Adequació del pressupost Fins a 10 punts
c) Definició dels objectius, descripció de la metodologia i rellevància dels resultats Fins a 20 punts
d) Pla de difusió cientificotècnic dels resultats Fins a 20 punts
Article 22. Implantació institucional i experiència de les entitats sense ànim de lucre
En els expedients de sol·licitud d'ajudes de les entitats sense ànim de lucre a què es refereix l'apartat 1 de l'article 4, s'assignaran a cada sol·licitud un màxim de 20 punts en funció de la implantació institucional i l'experiència de l'entitat, segons les regles següents:
1. L'antiguitat de l'entitat es valorarà amb una puntuació màxima de 4 punts, en funció dels anys transcorreguts entre la data de la seua constitució i la data de publicació de la convocatòria, de conformitat amb la distribució de punts següent:
D'un a dos anys d'antiguitat: 1 punt
Tres anys d'antiguitat: 2 punts
Quatre anys d'antiguitat: 3 punts
Cinc anys o més d'antiguitat: 4 punts
2. S'assignaran fins a 4 punts en funció de l'àmbit territorial d'actuació de l'entitat a la Comunitat Valenciana, estatutàriament establit, i de les oficines o delegacions pròpies que mantinguen obertes, segons l'escala següent:
Àmbit territorial inferior al provincial: 1 punt
Àmbit territorial provincial: 2 punts
Àmbit territorial autonòmic: 3 punts
S'assignarà un punt addicional quan l'entitat sol·licitant mantinga oberta oficina o delegació pròpia, amb centre de treball i treballadors adscrits a aquest, amb contracte indefinit d'antiguitat no inferior a sis mesos, en locals de propietat de la sol·licitant o llogats per aquesta en, almenys, dos províncies de la Comunitat Valenciana.
3. S'assignaran fins a 4 punts en atenció al nombre de persones empleades fixes, a jornada completa, que presten serveis a l'entitat sol·licitant en virtut de relació laboral indefinida amb antiguitat no inferior a sis mesos en la data de sol·licitud, de conformitat amb el detall següent:
Per la primera persona contractada indefinida a jornada completa: 1 punt
Per cada un dels altres treballadors indefinits a jornada completa: 0,5 punts, amb el límit de 3 punts.
A aquests efectes, cada dues persones contractades indefinides a jornada parcial, superior a quinze hores setmanals, computaran com una persona a jornada completa.
4. S'assignaran fins a 4 punts en atenció al percentatge del pressupost total de l'entitat corresponent a l'exercici precedent que es nodrisca amb fons aliens a subvencions públiques, segons el detall següent:
Percentatge superior al 10 % i inferior al 30 %: 1 punt
Percentatge superior al 30 % i inferior al 50 %: 2 punts
Percentatge superior al 50 % i inferior al 80 %: 3 punts
Percentatge superior al 80 %: 4 punts
5. L'experiència de l'entitat sol·licitant en activitats dirigides a la promoció i difusió de la cultura pràctica de l'empresa social o de l'Economia del Bé Comú es valorarà amb una puntuació màxima de 4 punts, segons el nombre d'activitats realitzades en aquest àmbit, d'acord amb l'escala següent:
Experiència en dues activitats realitzades: 1 punt
Entre tres i cinc activitats realitzades: 2 punts
Entre sis i deu activitats realitzades: 3 punts
Més de deu activitats realitzades: 4 punts
Article 23. Contribució a la integració laboral de persones amb dificultats d'accés al mercat laboral
1. A efectes d'aquesta ordre, s'entendrà per persones amb dificultats d'accés al mercat laboral les persones amb diversitat funcional amb un grau de discapacitat igual o superior al 33 %, les persones joves desempleades d'edat entre 16 i 30 anys; les persones immigrants; les pertanyents a minories ètniques; les dones víctimes de violència de gènere; les persones desempleades majors de 45 anys; les persones joves, majors de 18 anys i menors de 25, que hagen estat subjectes en els dos anys anteriors al sistema de protecció i al sistema judicial de reforma; les persones en situació o en risc d'exclusió social; les dones contractades dins dels 36 mesos següents al naixement, adopció o acolliment d'un fill, i les persones que hagen obtingut la condició de refugiades.
L'exclusió social l'acreditaran els corresponents serveis socials competents i queda determinada per la pertinença a algun dels següents col·lectius regulats en la Llei 43/2006, de 29 de desembre, per a la millora del creixement i de l'ocupació (disposició addicional segona, BOE de 30 de desembre) i modificats per la Llei 44/2007, de 13 de desembre, per a la regulació de les empreses d'inserció (BOE de 14 de desembre):
Perceptors de rendes mínimes d'inserció, o qualsevol altra prestació de la mateixa naturalesa o semblant, segons la denominació adoptada en cada comunitat autònoma, així com els membres de la unitat de convivència beneficiaris d'aquesta.
Persones que no puguen accedir a les prestacions a què es fa referència en el paràgraf anterior, per alguna de les causes següents:
Falta de període exigit de residència o empadronament, o per a la constitució de la unitat perceptora.
Haver esgotat el període màxim de percepció legalment establit.
Joves majors de díhuit anys i menors de trenta, procedents d'institucions de protecció de menors.
Persones amb problemes de drogodependència o altres problemes addictius que es troben en processos de rehabilitació o reinserció social.
Interns de centres penitenciaris, la situació penitenciària dels quals els permeta accedir a una ocupació i la relació laboral dels quals no estiga inclosa en l'àmbit d'aplicació de la relació laboral especial regulada en l'article 1 del Reial decret 782/2001, de 6 de juliol, així com alliberats condicionals i exreclusos.
Menors interns inclosos en l'àmbit d'aplicació de la Llei orgànica 5/2002, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, la situació del quals els permeta accedir a una ocupació i la relació laboral dels quals no estiga inclosa en l'àmbit d'aplicació de la relació laboral especial a què es refereix l'article 53.4 del reglament de l'esmentada llei, aprovat pel Reial decret 1774/2004, de 30 de juliol, així com els qui estiguen en situació de llibertat vigilada i els exinterns.
Persones procedents de centres d'allotjament alternatiu autoritzat per les comunitats autònomes i les ciutats de Ceuta i Melilla.
Persones procedents de serveis de prevenció i inserció social autoritzats per les comunitats autònomes i les ciutats de Ceuta i Melilla.
2. En les ajudes per a les entitats sense ànim de lucre a què es refereix l'apartat 1 de l'article 4, es concediran 2 punts per la primera persona empleada per mitjà de contracte indefinit a jornada completa en els 24 mesos anteriors a la data de sol·licitud, 1 punt per la segona i 0,5 punts per les següents, amb un màxim de 5 punts en aquest apartat.
Quan la contractació indefinida siga a temps parcial, s'assignarà la meitat de la puntuació.
3. En les ajudes per a les pimes a què es refereix l'apartat 2 de l'article 4, es concediran 3 punts per la primera persona empleada mitjançant un contracte indefinit a jornada completa en els 24 mesos anteriors a la data de sol·licitud, 2 punts per la segona i 1 punt addicional per les següents, amb un màxim de 10 punts en aquest apartat.
Quan la contractació indefinida siga a temps parcial, s'assignarà la meitat de la puntuació.
4. L'acreditació d'aquest mèrit s'efectuarà mitjançant l'aportació de còpia, amb la memòria, dels corresponents contractes de treball.
Article 24. Implementació de polítiques en matèria d'igualtat d'oportunitats entre homes i dones i participació de dones en els òrgans de direcció i d'administració
1. En les ajudes per a les entitats sense ànim de lucre a què es refereix l'apartat 1 de l'article 4, es concediran 3 punts quan l'entitat sol·licitant compte en els seus consells o òrgans de direcció amb un percentatge de dones no inferior al 40 % del nombre total de membres dels esmentats òrgans, i 2 punts addicionals quan la direcció general o gerència de l'entitat s'haja encomanat a una dona.
2. En les ajudes per a les pimes a què es refereix l'apartat 2 de l'article 4, es concediran 5 punts quan l'entitat sol·licitant dispose de certificacions o distintius oficials, en matèria d'igualtat o com a entitat col·laboradora en igualtat d'oportunitats entre homes i dones, o en uns altres anàlegs, sempre que siguen de caràcter oficial i expedits per alguna administració pública.
Així mateix, es concediran 3 punts quan l'entitat sol·licitant compte en els seus consells o òrgans de direcció amb un percentatge de dones no inferior al 40 % del nombre total de membres d'aquests òrgans, i 2 punts addicionals quan la direcció general o gerència de l'entitat s'haja encomanat a una dona.
3. L'acreditació d'aquests mèrits s'efectuarà per mitjà de l'aportació dels documents, certificats oficials o poders corresponents.
Article 25. Utilització de productes procedents del comerç just
1. En les ajudes per a les entitats sense ànim de lucre i per a les pimes a què es refereixen els apartats 1 i 2 de l'article 4, respectivament, es valorarà, amb una puntuació de fins a 5 punts, la utilització de productes de comerç just en funció de la despesa de l'entitat sol·licitant en l'exercici precedent en contractes amb entitats acreditades amb la marca WFTO (World Fair Trade Organization), o en productes avalats pel segell FLO (Fair Labelling Organization), o certificacions equivalents, segons el detall següent:
Pels primers 1.000 euros de despesa en l'exercici anterior en aquest tipus de productes: 2 punts
Pels següents 1.000 euros i posteriors: 1 punt addicional, fins a un màxim de 3 punts
2. L'acreditació es realitzarà per mitjà de l'aportació de factures pagades per aquests productes o a aquestes entitats proveïdores en els dotze mesos anteriors a la data de sol·licitud.
Article 26. Realització de balanços, auditories o informes, no preceptius, de caràcter economicosocial, mediambiental, de responsabilitat social o de sostenibilitat de l'activitat de l'empresa
1. En les ajudes per a les entitats sense ànim de lucre a què es refereix l'apartat 1 de l'article 4, es valorarà la realització de balanços o auditories o informes econòmic-socials, mediambientals, de responsabilitat social o de sostenibilitat de la seua activitat, com ara el Balanç del Bé Comú o l'informe GRI (Global Report Initiative) o semblants, en els dotze mesos anteriors a la sol·licitud, amb 2,5 punts per cada un, fins a un màxim de 5 punts, sempre que l'esmentada auditoria o informe s'haja publicat per mitjà de la pàgina web de l'entitat o en una altra forma que en permeta el coneixement al públic en general.
2. Aquest mèrit s'acreditarà per mitjà de còpia del balanç o informe i acreditació documental de la seua publicació.
Article 27. Incidència en l'exercici de l'activitat de les empreses de destacat caràcter social
1. En les ajudes per a pimes a què es refereix l'apartat 2 de l'article 4, s'assignaran 0,5 punts per cada 10 % del volum total de despesa de l'entitat sol·licitant que haja sigut contractat, subcontractat o abonat en els dotze mesos anteriors a la sol·licitud o en l'exercici precedent a una empresa de destacat caràcter social, fins a un màxim de 5 punts.
2. Als efectes del que disposa l'apartat anterior, es consideraran com a empresa de destacat caràcter social els centres especials d'ocupació, empreses d'inserció, cooperatives reconegudes oficialment com no lucratives i fundacions, associacions i altres entitats sense ànim de lucre declarades d'utilitat pública.
3. Els pagaments realitzats s'acreditaran per mitjà de factures i justificants bancaris.
Article 28. Contribució a la millora del medi ambient
1. En les ajudes per a pimes a què es refereix l'apartat 2 de l'article 4, s'assignarà una valoració de 5 punts quan l'entitat sol·licitant acredite la seua contribució a la millora ambiental per mitjà de la presentació de Certificació de Gestió Ambiental ISO 14001 o Certificació de Verificació Mediambiental EMAS (sigles de Sistema de Gestió i Auditoria Mediambiental, en anglés).
2. En les ajudes per a pimes a què es refereix l'apartat 2 de l'article 4, es valorarà amb una puntuació de fins a 5 punts la utilització d'energies renovables en funció de la inversió total en millores mediambientals realitzada per l'empresa en els dotze mesos anteriors a la presentació de la sol·licitud d'ajuda, es justificarà per mitjà de les corresponents factures pagades, segons el detall següent:
Quan la despesa total en aquest tipus d'inversió siga superior a 3.000 euros i inferior a 8.000 euros, s'assignaran 2 punts.
Si l'esmentada inversió és de quantia superior a 8.000 euros i inferior a 15.000 euros, la puntuació serà de 4 punts.
Quan la inversió siga de quantia superior a 15.000 euros, s'assignaran 5 punts.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Única. Normativa aplicable
Aquesta ordre es dicta el marc del que disposa la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, en els preceptes bàsics de la Llei 38/2003, de 17 de setembre, general de subvencions, i del reglament que la desplega, aprovat per Reial decret 887/2006, de 21 de juliol.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Habilitació
S'autoritza la direcció general amb competències en matèria d'economia a dictar les resolucions i instruccions que siguen necessàries per al desplegament i l'execució d'aquesta ordre i de les corresponents convocatòries.
Així mateix, es reserva la facultat d'interpretar el contingut d'aquesta ordre als efectes d'adjudicació de les subvencions.
Segona. Entrada en vigor
Aquesta ordre entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 1 de febrer de 2017
El conseller d'Economia Sostenible,
Sectors Productius, Comerç i Treball,
RAFAEL CLIMENT GONZÁLEZ