ORDRE 7/2010 de 10 de febrer, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s'aprova el Codi Valencià de Bones Pràctiques Agràries.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 6212 de 23.02.2010 | |
| Número identificador: | 2010/1874 | |
| Referència Base de Dades: | 002018/2010 | |
-
Anàlisi jurídica
Texto Texto Texto2 Data d'entrada en vigor: 24.02.2010 Data de fi de vigència: 08.03.2018 Aquesta disposició afecta: Deroga: Aquesta disposició està afectada per: Derogada per: -
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria Agricultura, Pesca i Alimentació Grup temàtic: Legislació Matèries: Agricultura i alimentació Medi ambient Descriptors: Temàtics: control de qualitat, contaminació d'origen agrícola, contaminació de l'aigua, sector agrari, adob, adob del sòl
ORDRE 7/2010 de 10 de febrer, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s'aprova el Codi Valencià de Bones Pràctiques Agràries.
[2010/1874]
La Directiva 91/676/CEE, de 12 de desembre, fa referència a la protecció de les aigües contra la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries. El trasllat d'esta directiva a l'ordenament jurídic espanyol pel Reial Decret 261/1996, de 16 de febrer, establix, en l'article 5, que els òrgans competents de les comunitats autònomes elaboraran codis de bones pràctiques agràries, que els agricultors poden aplicar de forma voluntària, amb la finalitat de reduir la contaminació produïda pels nitrats d'origen agrari. L'objectiu prioritari és oferir una informació que, d'una banda, evite l'ús inadequat d'adobs nitrogenats, ja siga per excessos en les quantitats aportades o per èpoques incorrectes d'aplicació, i, d'altra banda, restringisca l'abocament incontrolat de líquids generats en les instal·lacions ramaderes intensives, ja que ambdós factors són causa de l'esmentada contaminació, sense que es puguen descartar aportacions produïdes per altres agents.
D'altra banda en l'esmentada directiva s'establix, en l'article 5.7, que els Estats Membres revisaran i, si fóra necessari, modificaran els seus programes d'acció, almenys, cada quatre anys.
Tot això, fa necessari adaptar el Codi Valencià de Bones Pràctiques Agràries, aprovat per l'Orde de 29 de març de 2000, a la situació actual, i es modificaquen determinats aspectes perquè el sector agrari valencià obtinga les seues produccions, per mitjà de sistemes de cultiu que siguen compatibles amb la conservació del medi ambient i que eviten, en la mesura del possible, la contaminació del medi natural. Així mateix, l'extensió de pràctiques que tendisquen a incrementar l'eficiència de la utilització dels fertilitzants, disminuirà quantitativament la seua aportació, produirà un estalvi efectiu en els costos de producció i millorarà la qualitat de les collites, la qual cosa comportarà un increment de la competitivitat de les explotacions.
Per tot això, d'acord amb el Consell Jurídic Consultiu, i tenint en compte l'obligació per part de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació de divulgar el seu contingut, a més de considerar oportú, per raons d'interés públic, el general coneixement d'este, i fent ús de les atribucions conferides per l'article 28.e de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell (DOGV núm. 138, de 30.12.1983),
ORDENE
Article únic
Fer públic el Codi Valencià de Bones Pràctiques Agràries de la Comunitat Valenciana per a la protecció de les aigües contra la contaminació produïda pels nitrats d'origen agrari, en el qual s'establixen les recomanacions que s'especifiquen com annex d'esta orde.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera
Amb l'objecte d'informar i formar els agricultors sobre les bones pràctiques agràries per a previndre i corregir la contaminació de les aigües causada pels nitrats d'origen agrari, s'adoptaran mesures dirigides a difondre el contingut d'este codi.
Segona
Per a facilitar el compliment per part dels agricultors d'este codi s'establixen els servicis complementaris següents:
- Es poden facilitar anàlisis gratuïtes de la concentració de nitrats en aigües de reg per a aquells agricultors o entitats agràries que les sol·liciten en el Servici d'Anàlisi Agroalimentària de la conselleria competent en matèria d'agricultura.
- Es facilitaran programes informàtics per a la recomanació de l'adobament nitrogenat en els diferents cultius de la Comunitat Valenciana. L'esmentada recomanació serà individualitzada per a cada explotació agrícola, segons les seues característiques i es seguiran les especificacions del Codi de Bones Pràctiques Agràries.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA ÚNICA
Queda derogada l'Orde de 29 de març de 2000, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s'aprova el Codi Valencià de Bones Pràctiques Agràries.
DISPOSICIÓ FINAL
Esta disposició entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
València, 10 de febrer de 2010
La consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació
MARITINA HERNÁNDEZ MIÑANA
Annex
Codi Valencià de Bones Pràctiques Agràries
1. Tipus de fertilitzants nitrogenats recomanats i el seu comportament en el sòl
A l'efecte de la seua aplicació, els fertilitzants nitrogenats s'agrupen de la manera següent:
a) Adobs minerals (taula I):
1. Nítrics. Es consideren en este grup aquells adobs el nitrogen dels quals es troba exclusivament en forma de nitrats.
L'ió nitrat NO3- és molt mòbil en el sòl, està exposat a ser arrossegat i llavat de la zona radicular, com a conseqüència dels fenòmens de lixiviació i escorriment que ocasiona l'excés d'aigua.
D'altra banda, l'ió nitrat és absorbit per les arrels de la planta de manera immediata i, per això, els adobs nítrics s'han d'utilitzar en els moments en què els cultius mostren més capacitat d'assimilació d'este ió.
2. Amoniacals. Este grup inclou els adobs el nitrogen dels quals està en forma d'amoni.
L'ió amoni (NH4+) és retingut pel complex d'intercanvi catiònic del sòl i, per això, és menys lixiviable que el nitrat. L'esmentada retenció depén del tipus de sòl, i és més alta en els sòls de textura argilosa que en els sòls de textura arenosa.
La major part del nitrogen amoniacal és absorbit per les arrels de les plantes després de la conversió de l'ió amoni en nitrat, per mitjà de l'acció de determinats microorganismes del sòl que realitzen la nitrificació.
Per això, l'absorció dels adobs amoniacals sol ser més lenta que la dels nítrics, i la seua acció més retardada, amb la qual cosa es poden aplicar en períodes de moderada capacitat d'assimilació de nitrogen per la planta.
3. Nitricoamoniacals. Estos adobs contenen part del seu nitrogen en forma nítrica i part en forma amoniacal.
Per això, tenen les característiques dels dos grups anteriors i el seu efecte és, en certa manera, intermedi entre l'exercit per ambdós tipus de compostos.
4. Ureics. La urea, que és el producte fonamental d'este grup, no és per si mateixa directament assimilable per les plantes i s'ha de descompondre per produir ió amoni, que es transforma en nitrat posteriorment, absorbible per les arrels.
La urea és un compost molt soluble en aigua i amb molta mobilitat en el sòl.
5. D'alliberament lent. Este grup comprén productes molt diversos que posseïxen un alt contingut en nitrogen.
TAULA I
TAULA II
(*) Els adobs marcats amb l'asterisc són utilitzables en reg localitzat.
(**) Quan s'utilitza en sòls deficients en calci és convenient realitzar una aportació suplementària de Ca+2.
* * * * *
TABLA I
Entre estos, poden destacar els productes amb baixa solubilitat inherent, com són alguns polímers de la urea, o bé els granulats recoberts amb una pel·lícula la permeabilitat de la qual s'incrementa a mesura que es degrada en el sòl. També es poden incloure en este concepte aquells adobs que porten addicionats inhibidors de la nitrificació, que retarden la transformació de l'ió amoni en nitrat.
Amb estos adobs, l'aportació de nitrogen es fa de manera més regular i contínua, amb la qual cosa s'adapta millor al ritme d'absorció d'este element pels cultius i es reduïxen les pèrdues per lixiviació.
Els efectes sobre el sòl dels diferents adobs nitrogenats minerals s'exposen en la taula I i la seua elecció segons el tipus de sòl s'exposa en la taula II.
TAULA III
* Este percentatge es referix a matèria humida.
* * * * *
TABLA III
TABLA II
(*) Los abonos marcados con el asterisco, son utilizables en riego localizado
(**) cuando se utiliza en suelos deficientes en calcio, es conveniente efectuar un aporte suplementario de Ca+2b) Adobs orgànics:
Dins d'este apartat s'agrupa una sèrie de productes de naturalesa orgànica, molt heterogenis, que es poden utilitzar com a fertilitzants o adobs del sòl.
En la taula III s'exposen els principals adobs orgànics, així com els valors entre els quals sol oscil·lar la seua riquesa en nitrogen i el percentatge d'este que es mineralitza durant el primer any, després de la seua aplicació.
La major part d'estos prové de residus dels animals que es crien a les granges o les explotacions ramaderes, encara que també es consideren els compostos procedents de la transformació dels residus sòlids urbans i els llots de les depuradores.
Perquè puga ser absorbit per les arrels, el nitrogen contingut en les molècules orgàniques d'estos productes complexos s'ha de mineralitzar, és a dir, transformar-se en formes inorgàniques a través de diversos processos de degradació propiciats pels agents químics i biològics que actuen en el sòl. La velocitat amb què es produïx la mineralització del nitrogen orgànic és molt variable segons el producte i depén també de la naturalesa del sòl i de la seua temperatura, humitat, etc. No obstant això, este és un procés relativament lent i, per tant, l'alliberament d'ions inorgànics per part de la matèria orgànica és molt pausat en comparació amb els adobs minerals.
TAULA IV
Dosis de nitrogen recomanades (kg/ha)
* Les dosis que es recomanen es referixen a plantacions adultes en plena producció.
** Extensiu: < 300 arbres/ha. Semiintensiu: 300-500 arbres/ha. Intensiu: >500 arbres/ha.
* * * * *
TABLA IV
Dosis de nitrógeno recomendadas (Kg/ha)
* Este porcentaje se refiere a materia húmeda.
2. Dosi recomanada d'aplicació de N en diversos cultius
La dosi d'adobament nitrogenat per a un determinat cultiu s'establix segons les seues necessitats, s'intenta, d'una banda, evitar carències d'este element que afecten el desenvolupament normal de les plantes i, d'altra banda, s'intenta aconseguir un equilibri òptim entre el rendiment i la qualitat de la collita.
Les necessitats en nitrogen es calculen multiplicant les extraccions que el cultiu realitza d'este element mineral per al seu creixement vegetatiu i collita desitjada per l'eficiència de reg.
Òbviament, s'han d'evitar les aportacions excessives de nitrogen, ja que poden provocar efectes adversos sobre el cultiu, a banda que els excedents de nitrats, que no arriben a ser absorbits per les arrels, estan exposats a ser llavats per les aigües.
En la taula IV s'indiquen les quantitats de nitrogen que es consideren òptimes per a cobrir les necessitats dels principals cultius de la Comunitat Valenciana. Els intervals de valors que s'exposen en cada cas són conseqüència de la variabilitat generada per la diversitat de varietats, densitats de plantació, modalitats en el maneig del cultiu, rendiments, etc.
Quan s'apliquen fertilitzants orgànics, es recomana no aportar al sòl una quantitat d'estos el contingut de la qual en nitrogen supere els 170 quilograms per hectàrea i any, i es pot complementar amb nitrogen mineral per damunt d'esta quantitat, si així ho demana el cultiu. Per al càlcul de la dosi suplementària d'adobament mineral es recomana considerar únicament la fracció de nitrogen mineralitzada anualment (taula III).
TAULA V
* * * * *
TABLA V
* Las dosis que se recomiendan se refieren a plantaciones adultas en plena producción
** Extensivo: < 300 árboles/Ha.; Semi-intensivo: 300-500 árboles/Ha.; Intensivo: >500 árboles/Ha.
3. Determinació de la dosi d'adobament nitrogenat mineral
Si les necessitats de fertilització són superiors a la fracció de nitrogen mineralitzada a través dels fertilitzants orgànics aportats, el suplement de fertilitzants nitrogenats s'aportarà per mitjà d'adobs minerals específics. La determinació de la dosi màxima d'adobament nitrogenat mineral es calcularà per diferència entre les dosis d'adobament indicades en la taula IV i el nitrogen procedent de les fraccions següents:
- Nitrogen inorgànic (nitrat i amoni) en el sòl a l'inici del cultiu. Es considerarà només el nitrat per ser el més abundant i en qualsevol cas es realitzarà una anàlisi d'una mostra de sòl que es prendrà entre 0-60 cm.
- Nitrogen procedent de la mineralització neta de la matèria orgànica (humus) que es troba en el sòl de manera natural i que s'indica en la taula V. Per a conéixer el contingut de matèria orgànica del sòl es realitzarà una anàlisi de sòl.
- Nitrogen mineralitzat a partir dels fertilitzants i adobs orgànics (taula III). Es considerarà únicament la fracció de nitrogen mineralitzada anualment.
- Nitrogen aportat per l'aigua de reg que depén, principalment, de la concentració de nitrats i del volum subministrat. La concentració de nitrats de l'aigua de reg es determinarà analíticament.
Quantitat de nitrogen per hectàrea aportat per l'aigua de reg:
[NO3-] x Vr x 22,6
kg N/ha = ------------------------------- x F
105
en què:
[NO3-] és la concentració de nitrats en l'aigua de reg expressada en mg/l (ppm).
Vr és el volum total de reg en m³/ha/any.
22,6 és el percentatge de riquesa en N del NO3-
F és un factor que depén de l'eficiència del reg i considera la pèrdua d'aigua. Els seus valors poden oscil·lar entre 0,6 i 0,7 en el reg per inundació i entre 0,8 i 0,9 per al reg localitzat.
Per consegüent, el nitrogen aplicat en forma de fertilitzants minerals complementarà les aportacions estimades de les anteriors fraccions, fins a completar la dosi de nitrogen que es considera òptima.
Tot això requerix la realització periòdica d'anàlisi de sòls i aigües, així com dels materials orgànics que s'incorporen al terreny.
4. Períodes en què es recomana no realitzar fertilització nitrogenada
Es recomana no utilitzar fertilitzants nitrogenats:
- En períodes diferents dels indicats en el punt 5 d'este annex, en el qual es determina la distribució de la dosi, el moment i la forma d'aplicació per a cada tipus de cultiu.
- En els moments anteriors que es prevegen pluges persistents.
- En sòls inundats (excepte arròs) i saturats mentre es mantinguen estes condicions.
- En superfícies agràries no cultivades.
- En parcel·les amb pendent mitjana superior al 15% dedicades a cultius llenyosos i en aquelles amb pendent mitjana superior al 10% de cultius herbacis, excepte en aquelles que se seguisquen tècniques de cultiu que atenguen específicament a la lluita contra l'erosió, com ara bancals, terrasses, conreu de conservació, conreu perpendicular a la línia de màxima pendent o es realitzen tècniques d'aplicació que asseguren que no es produïxen pèrdues de nitrogen com són l'enterrament de l'adobament de fons o aplicar-los en cobertora amb el cultiu ja establit.
5. Recomanació d'èpoques adequades per a l'aplicació dels adobs nitrogenats minerals i selecció del tipus d'adob
Una vegada es fixen les dosis màximes, es recomana fraccionar les aportacions sobre la base del fet que es maximitze l'eficiència de la utilització del nitrogen per part del cultiu i, per consegüent, es minimitzen les pèrdues per llavat.
5.1 Hortalisses i tubèrculs
Carxofa. En l'adobament de fons cal aportar una part del nitrogen mineral en forma de nitrogen amoniacal.
La resta de nitrogen s'aportarà en cobertora en forma nitricoamoniacal, almenys, en quatre vegades: estat de tres-quatre fulles, iniciació dels primers capítols en la primera i segona brotada, i començament de la recol·lecció en la primera i segona brotada.
En el reg localitzat es realitzaran aportacions, almenys setmanals, en forma de nitrogen nitricoamoniacal.
Ceba. En l'adobament de fons cal aportar una part del nitrogen en forma amoniacal. La resta del nitrogen s'aplicarà abans de la formació dels bulbs, en una o dos aplicacions en forma nítrica.
En reg localitzat cal fraccionar el nitrogen, almenys, en aplicacions setmanals i s'aportarà la major part, abans de la bulbificació, en forma nitricoamoniacal.
Encisam. Una part del nitrogen s'ha d'aportar en l'adobament de fons en forma amoniacal. La resta s'aplicarà, almenys, en dos vegades en forma de nitrogen nitricoamoniacal, i es realitzarà l'última uns 30 dies abans de la recol·lecció.
En el reg localitzat cal fraccionar el nitrogen en aplicacions, almenys, setmanals en forma nitricoamoniacal segons el ritme de creixement del cultiu.
Meló i meló d'Alger. En l'adobament de fons s'ha d'aportar una part del nitrogen en forma amoniacal. En l'adobament de cobertora cal realitzar, almenys, dos aplicacions a partir del quallat dels primers fruits, en forma nítrica. En reg localitzat cal fraccionar el nitrogen, almenys, en aplicacions setmanals en forma nitricoamoniacal o nítrica.
Tomaca. En l'adobament de fons s'ha d'aportar-ne una part en forma amoniacal. En l'adobament de cobertora cal aplicar la resta del nitrogen, almenys, en tres aplicacions a partir del quallat del primer pomell, en forma amoniacal, nítrica o nitricoamoniacal.
En el reg localitzat cal fraccionar el nitrogen, almenys, en aplicacions setmanals en forma nitricoamoniacal o nítrica.
Creïlla. En l'adobament de fons s'han d'aportar els adobs orgànics, ja que este cultiu respon molt bé a les aportacions de matèria orgànica, juntament amb una part del nitrogen mineral en forma amoniacal.
La resta del nitrogen s'ha d'aportar en cobertora, almenys, en dos aplicacions, preferentment en forma de nitrogen amoniacal o nitricoamoniacal.
En el reg localitzat, el nitrogen es fraccionarà en aplicacions, almenys, setmanals, des de l'emergència fins a unes dos setmanes abans de la recol·lecció, i s'utilitzarà la forma nitricoamoniacal.
5.2 Cítrics i fruiters
Les èpoques més adequades per a efectuar l'adobament nitrogenat són la primavera i l'estiu per aprofitar els períodes de més capacitat d'absorció radicular, per tant, es recomana adobar des del mes de març fins a octubre, ambdós inclosos.
A les plantacions de cítrics i fruiters regats per inundació, l'adobament nitrogenat s'ha de fraccionar, almenys, en dos vegades, s'hi aportarà el 40% del nitrogen total a la primavera utilitzant formes amoniacals o nitricoamoniacals, i el 60% restant a l'estiu utilitzant formes nitricoamoniacals o nítriques. En terrenys marcadament arenosos la fertilització nitrogenada es fraccionarà, almenys, en tres vegades distribuïdes entre la primavera i l'estiu.
De tota manera es recomana aportar el nitrogen amb el major grau de fraccionament possible, especialment, en sòls molt permeables o poc profunds.
La fertilització en plantacions de cítrics i fruiters amb el sistema de reg localitzat s'efectuarà preferentment per mitjà de formes nítriques o nitricoamoniacals solubles en l'aigua de reg. Estos es dosificaran amb alta freqüència, que serà com a mínim setmanal.
5.3 Vinya
La dosi màxima és de 50 kg/ha i es pot aplicar tot en fons o en dos aplicacions: fons i cobertora.
L'aplicació en cobertora es farà amb un màxim de 25 kg/ha en forma de nitrat de potassi entre els estats de floració i verolament.
6. Recomanacions per a l'aplicació de fertilitzants nitrogenats
A les plantacions amb reg localitzat, la fertilització s'ha d'efectuar dissolent els adobs en l'aigua de reg i aplicant-los al sòl a través d'esta. Estos es dosificaran, fraccionadament, durant el període d'activitat vegetativa de les plantes.
En cultius amb reg per inundació, l'adobament nitrogenat s'aplicarà amb el sòl en saó i se enterrarà immediatament per mitjà d'una llaurada. Este sistema és preferible a la seua incorporació al terreny per mitjà d'un reg, ja que, amb això, es poden produir pèrdues de nutrients per llavat, o una distribució deficient d'estos per arrossegament superficial.
En sòls sorrencs, el fraccionament de l'adobament serà superior que en sòls francs i argilosos, d'esta manera s'evitarà que per lixiviació els nutrients arriben a les capes freàtiques.
En les condicions climàtiques de la Comunitat Valenciana, durant la primavera les temperatures de l'aire són suaus i les del sòl encara baixes, per això, durant la primavera s'utilitzaran formes amoniacals o nitricoamoniacals. Els estius són secs i calorosos amb temperatures elevades tant del sòl com de l'aire, per això, durant esta època, es recomana l'ús d'adobs nítrics i nitricoamoniacals.
A les plantacions de secà, els adobs nitrogenats s'incorporaran al terreny amb una llaurada, aprofitant la saó posterior a una precipitació. Esta pràctica és especialment important en parcel·les amb pendent acusada, per a evitar l'arrossegament dels compostos fertilitzants per la pluja. Les llaurades es realitzaran seguint les corbes de nivell per a evitar erosions.
En sòls amb pendents inferiors al 0,2-0,4% es plantarà seguint corbes de nivell per a evitar l'erosió i arrossegament de sòl. Quan el pendent transversal siga superior es plantarà en terrasses invertides, sistema semblant al de bancals però ubicant l'arbre en l'extrem exterior al costat del començament del talús, i donant un xicotet pendent a l'interior per a fer passar l'aigua d'escolament per la base del talús. En plantacions regulars amb marc de plantació determinat, es procurarà deixar en els carrers vegetació autòctona que serà segada regularment, d'esta manera s'evita una erosió de les capes superficials del sòl, sobretot quan hi ha vents forts o pluges torrencials, a més, es reduirà la infiltració i, per tant, la lixiviació de nitrats a capes freàtiques.
És molt convenient, també, seleccionar els adobs nitrogenats d'acord amb el fet que la seua naturalesa química cause els menors efectes adversos possibles sobre l'estructura i pH del sòl, així com que no provoquen efectes tòxics en les plantes (TAULA I). Açò és a causa del fet que determinades alteracions de les característiques fisicoquímiques del sòl, o bé els efectes depressius sobre l'estat fisiològic de la planta, especialment si repercutixen en el seu sistema radicular, poden causar una inhibició de la capacitat d'absorció d'ions nitrat, amb la qual cosa estos queden exposats a patir majors pèrdues.
Per a l'aplicació de fertilitzants nitrogenats en els terrenys pròxims a cursos d'aigua es tindran en compte les recomanacions següents:
- A les parcel·les pròximes a cursos d'aigua es deixarà una franja, almenys, de 3 metres sense adobar.
- No s'aplicaran fertilitzants orgànics minerals a menys de 50 metres de distància, al voltant d'un pou o perforació que subministre aigua per a consum humà o s'acredite que s'utilitzarà en circumstàncies en què s'exigisquen característiques de potabilitat.
- Respecte als fertilitzants orgànics, les aplicacions no s'efectuaran a distàncies menors de 50 metres de corrents naturals d'aigua i conduccions o depòsits d'aigua potable. A més, serà menor de 200 metres en els casos de brolladors d'aigua potable.
6. Recomanacions per a efectuar el reg
L'execució correcta de la pràctica del reg és fonamental per a reduir la contaminació per nitrats, ja que una aportació excessiva d'aigua o una deficient distribució d'esta poden causar l'arrossegament d'estos ions a les capes profundes del sòl, on no poden ser absorbits per les arrels de les plantes.
El volum d'aigua que cal aportar en el reg es calcularà com la diferència entre les necessitats d'aigua del cultiu i la precipitació efectiva. Al seu torn, les necessitats aigua es basaran en l'evapotranspiració del cultiu (Etc.) determinada com a producte de l'evapotranspiració de referència (Eto) pel coeficient de cultiu (Kc).
Les dosis d'aigua per unitat de superfície utilitzada en cada reg i la freqüència d'estos, s'acomodaran a la capacitat de retenció d'humitat del terreny, per a evitar les pèrdues d'aigua en profunditat i la consegüent lixiviació de nutrients.
S'utilitzarà la tècnica de reg que garantisca la màxima eficiència en la utilització de l'aigua, i cal tindre en compte les condicions de la parcel·la.
En el reg per inundació, la longitud dels bancals i el seu pendent s'han d'adaptar a la textura del terreny i al mòdul de reg, amb la finalitat d'aconseguir la màxima uniformitat possible en la distribució de l'aigua. En este sistema de reg es recomana no utilitzar bancals amb una longitud superior als 120 metres en sòls argilosos i 75 metres en els sorrencs. En els terrenys de naturalesa argilosa convé que el pendent del terreny, en el sentit del reg, s'aproxime al 0,5 per mil, mentre que en els sorrencs poden arribar al 2 per mil. No és aconsellable utilitzar mòduls de reg superiors a 40 litres/segon. El volum màxim anual utilitzat es recomana que no sobrepasse els 7.000 m³/ha.
En el reg gota a gota, el nombre d'emissors per arbre, el volum d'aigua aportat per cada un d'estos i la freqüència de reg es recomana que s'establisquen d'acord amb la textura del terreny, de manera que s'aconseguisca una superfície mullada a la profunditat radicular efectiTAULA VI
va suficient per al cultiu (normalment es consideren valors pròxims al 50% de l'àrea ombrejada en els arbres fruiters i pròxims al 80% en les hortalisses) i s'eviten problemes de saturació d'humitat o de pèrdues d'aigua en profunditat. El volum màxim anual utilitzat es recomana que no sobrepasse els 6.000 m³/ha.
En el reg localitzat, el coeficient d'uniformitat del sector de reg (eficiència d'aplicació) es recomana que supere el valor del 85%.
8. Altres pràctiques agràries recomanades
8.1 En l'apilament temporal de fem o altres materials orgànics amb valor fertilitzant en les parcel·les d'ús agrari, amb la finalitat de facilitar la logística del repartiment dels materials en les diferents parcel·les i posterior aplicació agrícola, es recomana que es respecten les condicions següents:
a) No prolongar-lo més enllà de 15 dies, llevat que per circumstàncies meteorològiques adverses s'haja de retardar l'aplicació agrícola.
b) Preferentment que es deposite on no existisca risc de contaminació per escolament superficial, i només quan es tracte de productes que, per la seua consistència bàsicament sòlida, puguen formar piles.
c) Es recomana no fer apilaments sobre les terrasses actuals dels al·luvials ni sobre materials que presenten porositat per fissura o carstificació.
d) Es recomana no realitzar l'apilament prop de finca de fems o altres materials orgànics que tinguen menys del 30% de matèria seca.
e) La quantitat de material apilat en un punt concret es recomana que no siga superior a 30 tones.
f) Per a efectuar l'apilament temporal es recomana respectar les distàncies establides per esta orde o per la normativa aplicable, respecte d'explotacions ramaderes, nuclis de població i cursos d'aigües.
8.2 La gestió dels fems en les explotacions porcines es recomana que es realitze respectant els procediments que s'establixen en el Reial Decret 324/2000, de 3 de març.
9. Capacitat dels tancs d'emmagatzemament de fem i recomanació de mesures per a evitar la contaminació de les aigües per escolament i filtració de líquids procedents de fems i purins
Es recomana que es consideren dos punts essencials:
9.1 El volum d'emmagatzematge, en general, es recomana que permeta contindre, com a mínim, els efluents del bestiar produïts en el període en què la seua distribució no és aconsellable (mínim 3 mesos).
A l'efecte de càlcul de la capacitat d'emmagatzemament, en la taula VI s'indiquen les quantitats de producció anual de fem per plaça d'acord amb el tipus d'animal.
* Inclou la mare i la seua descendència fins a la finalització de l'engreix.
* * * * *
TABLA VI
*incluye la madre y su descendencia hasta la finalización del cebo
9.2 Les dejeccions d'animals generades en les explotacions ramaderes s'emmagatzemaran en basses o tancs de fem, per a evitar la seua evacuació directa i impedir que contaminen les aigües, per mitjà de processos d'escolament superficial o percolación profunda.
Totes les explotacions ramaderes disposaran de tancs o basses impermeabilitzades, naturalment o artificialment, per als purins, o per a l'emmagatzemament de fem, amb capacitat mínima suficient com per a emmagatzemar la producció de purins i/o fems de 3 mesos.
La capacitat d'emmagatzemament de la producció establida en esta norma, almenys, de tres mesos, podrà ser inferior en el cas que es demostre que els fems generats en l'explotació són sotmesos a un procediment diferent del de la seua valoració com a adob organicomineral, i sense que en cap cas, el seu emmagatzemament provoque afeccions al medi ambient, per mitjà de lliurament per contracte o conveni a empresa de gestió d'estos degudament autoritzada.
Estes basses o tancs d'emmagatzemament es recomana que s'ajusten a les característiques tècniques següents:
a) La capacitat d'emmagatzemament es calcularà d'acord amb allò que s'establix en la taula VI.
b) L'estanquitat natural l'acreditarà el ramader per mitjà del pertinent estudi hidrogeològic del sòl.
c) Els tancs d'emmagatzemament de fems poden estar coberts per equips impermeables, per a impedir la filtració i l'acció lixiviadora de la pluja. En cas d'estar descoberts, han de disposar de mitjans perquè, en cas de escolament o produir-se lixiviats, estos siguen convenientment arreplegats en fossa impermeable destinada a este efecte.
d) Pel que fa a les dimensions, sempre estarà condicionada pel mínim que ha d'emmagatzemar, però en tot moment els talusos i murs de contenció han de tindre la suficient força per a evitar qualsevol tipus d'accident que comporte la ruptura de la bassa.
e) En cap moment el risc de vessament per sobreeiximent de les basses s'ha de veure compromés, per la qual cosa sempre, com a mínim, han d'haver-hi 30 centímetres fins a la seua alçària màxima, com a zona de seguretat per sobreeiximent.
f) S'aplicaran les millores tècniques disponibles per a minimitzar la producció d'aigües en activitats de neteja i condicionament d'instal·lacions, així com el malbaratament d'aigua en els abeuradors dels animals. En tot cas, les aigües residuals i la fracció líquida que s'escórrega del fem i les aigües de llavat de les sales de munyir, s'emmagatzemaran en depòsits o fossa impermeabilitzada artificialment on seran conduïts per canonada, i es podrà aplicar en este cas un procés d'evaporació o dessecació per a la seua gestió.
g) Les aigües pluvials recollides per les teulades, s'evacuaran adequadament per a evitar que tinguen contacte amb el fem que es genera en els parcs de bestiar, i que puguen arribar al tanc d'emmagatzemament de fems o a la bassa de purins; en el cas que es produïra mescla d'aigües pluvials amb dejeccions, el líquid resultant serà tractat com a dejeccions.
h) Les característiques constructives de les basses o estanys existents en les explotacions ramaderes s'ajustaran a allò que s'establix en el Reial Decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s'aprova el Codi Tècnic de l'Edificació.