ORDE 10/2010, de 24 de febrer, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual modifica l'Orde de 12 de desembre de 2008, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s'establix el Programa d'Actuació sobre les Zones Vulnerables Designades a la Comunitat Valenciana.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 6223 de 10.03.2010 | |
| Número identificador: | 2010/2723 | |
| Referència Base de Dades: | 002770/2010 | |
-
Anàlisi jurídica
Texto Texto Texto2 Data d'entrada en vigor: 11.03.2010 Data de fi de vigència: 08.03.2018 Aquesta disposició afecta: Modifica: Aquesta disposició està afectada per: Derogada per: -
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria Agricultura, Pesca i Alimentació Grup temàtic: Legislació Matèries: Medi ambient Agricultura i alimentació Descriptors: Temàtics: contaminació de l'aigua, contaminació d'origen agrícola, programa d'actuació, adob, aigua subterrània, zona sensible
ORDE 10/2010, de 24 de febrer, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual modifica l'Orde de 12 de desembre de 2008, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s'establix el Programa d'Actuació sobre les Zones Vulnerables Designades a la Comunitat Valenciana. [2010/2723]
La Directiva 91/676/CEE, de 12 de desembre de 1991, del Consell, relativa a la protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats utilitzats en l'agricultura, establix en l'article 5.7 que els estats membres revisaran i, si fóra necessari, modificaran els seus programes d'acció, incloses les possibles mesures addicionals que hagen adoptat d'acord amb l'apartat 5, almenys, cada quatre anys.
Per mitjà del Reial Decret 261/1996, de 16 de febrer, sobre protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats procedents de fonts agràries es va traslladar a l'ordenament jurídic intern la Directiva 91/676/CEE.
L'Orde de 12 de desembre de 2008, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s'establix el Programa d'Actuació sobre les Zones Vulnerables Designades a la Comunitat Valenciana, (DOCV núm. 5922/29.12.2008) va aprovar el programa d'actuació aplicable en les zones vulnerables a la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries a la Comunitat Valenciana.
Notificada a la Comissió, esta ha realitzat una sèrie d'observacions, que motiven esta orde de modificació del programa d'actuació vigent.
Per tot això,
ORDENE
Article 1
S'aprova la modificació de l'Orde de 12 de desembre de 2008, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s'aprova el programa d'actuació aplicable en les zones vulnerables a la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries designades a la Comunitat Valenciana, en els preceptes afectats següents:
1. Apartat 4 de l'annex de l'Orde.
2. Apartat 5 de l'annex de l'Orde.
3. Apartat 7 de l'annex de l'Orde.
4. Taula VI de l'annex de l'Orde.
5. Apartat 9.2 de l'annex de l'Orde.
6. Incorporació de l'apartat 10 a l'annex de l'Orde.
Article 2
La relació completa dels apartats modificats amb la nova redacció queda recollida en l'annex d'esta orde.
DISPOSICIÓ FINAL ÚNICA
Entrada en vigor
Esta orde entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
València, 24 de febrer de 2010
La consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació,
MARITINA HERNÁNDEZ MIÑANA
Annex
4. Determinació de la dosi d'adobament nitrogenat mineral
Si les necessitats de fertilització són superiors a la fracció de nitrogen mineralitzada a través dels fertilitzants orgànics aportats, el suplement de fertilitzants nitrogenats s'ha d'aportar per mitjà d'adobs minerals específics. La determinació de la dosi màxima d'adobament nitrogenat mineral es calcularà per diferència entre les dosis d'adobaTAULA V
* * * * *
TABLA V
ment indicades en la taula IV i el nitrogen procedent de les fraccions següents:
- Nitrogen inorgànic (nitrat i amoni) en el sòl a l'inici del cultiu. Es considerarà només el nitrat per ser el més abundant i en qualsevol cas es realitzarà una anàlisi d'una mostra de sòl que es prendrà entre 0-60 cm.
- Nitrogen procedent de la mineralització neta de la matèria orgànica (humus) que es troba en el sòl de manera natural i que s'indica en la taula V. Per a conéixer el contingut de matèria orgànica del sòl es realitzarà una anàlisi de sòl.
- Nitrogen mineralitzat a partir dels fertilitzants i adobs orgànics (taula III). Es considerarà únicament la fracció de nitrogen mineralitzada anualment.
- Nitrogen aportat per l'aigua de reg que depén, principalment, de la concentració de nitrats i del volum subministrat. La concentració de nitrats de l'aigua de reg es determinarà analíticament.
Quantitat de nitrogen per hectàrea aportat per l'aigua de reg:
[NO3-] x Vr x 22,6
Kg N/ha = ------------------------------- x F
105
en què:
[NO3-] és la concentració de nitrats en l'aigua de reg expressada en mg/l (ppm).
Vr és el volum total de reg en m³/ha/any.
22,6 és el percentatge de riquesa en N del NO3-
F és un factor que depén de l'eficiència del reg i considera la pèrdua d'aigua. Els seus valors poden oscil·lar entre 0,6 i 0,7 en el reg per inundació i entre 0,8 i 0,9 per al reg localitzat.
Per consegüent, el nitrogen aplicat en forma de fertilitzants minerals haurà de complementar les aportacions estimades de les anteriors fraccions, fins a completar la dosi de nitrogen que es considera òptima.
Tot això requerix la realització periòdica d'anàlisi de sòls i aigües, així com dels materials orgànics que s'incorporen al terreny.
5. Prohibició de la fertilització nitrogenada
En les zones vulnerables de la Comunitat Valenciana es prohibix l'aplicació de fertilitzants nitrogenats:
- En períodes diferents dels indicats en el punt 6 d'este annex, en el qual es determina la distribució de la dosi, el moment i la forma d'aplicació per a cada tipus de cultiu.
- En els moments anteriors que es prevegen pluges persistents.
- En sòls inundats (excepte arròs) i saturats mentre es mantinguen estes condicions.
- En superfícies agràries no cultivades.
- En parcel·les amb pendent mitjà superior al 15% dedicades a cultius llenyosos i en aquelles amb pendent mitjà superior al 10% de cultius herbacis, excepte en aquelles que se seguisquen tècniques de cultiu que atenguen específicament a la lluita contra l'erosió, com ara bancals, terrasses, conreu de conservació, conreu perpendicular a la línia de màxim pendent o es realitzen tècniques d'aplicació que asseguren que no es produïxen pèrdues de nitrogen com són l'enterrament de l'adobament de fons o aplicar-los en cobertora amb el cultiu ja establit.
7. Especificacions per a l'aplicació de fertilitzants nitrogenats
A les plantacions amb reg localitzat, la fertilització s'ha d'efectuar dissolent els adobs en l'aigua de reg i aplicant-los al sòl a través d'esta. Estos es dosificaran, fraccionadament, durant el període d'activitat vegetativa de les plantes.
En cultius amb reg per inundació, l'adobament nitrogenat s'aplicarà amb el sòl en saó i s'enterrarà immediatament per mitjà d'una llaurada. Este sistema és preferible a la seua incorporació al terreny per mitjà d'un reg, ja que, amb això, es poden produir pèrdues de nutrients per llavat, o una distribució deficient d'estos per arrossegament superficial.
En sòls sorrencs, el fraccionament de l'adobament serà superior que en sòls francs i argilosos, d'esta manera s'evitarà que per lixiviació els nutrients arriben a les capes freàtiques.
En les condicions climàtiques de la Comunitat Valenciana, durant la primavera les temperatures de l'aire són suaus i les del sòl encara baixes, per això, durant la primavera s'utilitzaran formes amoniacals o nitricoamoniacals. Els estius són secs i calorosos amb temperatures elevades tant del sòl com de l'aire, per això, durant esta època, es recomana l'ús d'adobs nítrics i nitricoamoniacals.
A les plantacions de secà, els adobs nitrogenats s'incorporaran al terreny amb una llaurada, aprofitant la saó posterior a una precipitació. Esta pràctica és especialment important en parcel·les amb pendent acusat, per a evitar l'arrossegament dels compostos fertilitzants per la pluja. Les llaurades es realitzaran seguint les corbes de nivell per a evitar erosions.
En sòls amb pendents inferiors al 0,2-0,4% es plantarà seguint corbes de nivell per a evitar l'erosió i arrossegament de sòl. Quan el pendent transversal siga superior es plantarà en terrasses invertides, sistema semblant al de bancals però ubicant l'arbre en l'extrem exterior al costat del començament del talús, i donant un xicotet pendent a l'interior per a fer passar l'aigua d'escolament per la base del talús. En plantacions regulars amb marc de plantació determinat, es procurarà deixar en els carrers vegetació autòctona que serà segada regularment, d'esta manera s'evita una erosió de les capes superficials del sòl, sobretot quan hi ha vents forts o pluges torrencials, a més, es reduirà la infiltració i, per tant, la lixiviació de nitrats a capes freàtiques.
És molt convenient, també, seleccionar els adobs nitrogenats d'acord amb el fet que la seua naturalesa química cause els menors efectes adversos possibles sobre l'estructura i pH del sòl, així com que no provoquen efectes tòxics en les plantes (taula I). Açò és a causa del fet que determinades alteracions de les característiques fisicoquímiques del sòl, o bé els efectes depressius sobre l'estat fisiològic de la planta, especialment si repercutixen en el seu sistema radicular, poden causar una inhibició de la capacitat d'absorció d'ions nitrat, amb la qual cosa estos queden exposats a patir majors pèrdues.
1397778242TAULA VI
* * * * *
Per a l'aplicació dels fertilitzants s'han d'usar tècniques que asseguren la distribució homogènia o uniforme del producte.
Per a l'aplicació de fertilitzants nitrogenats en els terrenys pròxims a cursos d'aigua es tindran en compte les limitacions següents:
- A les parcel·les pròximes a cursos d'aigua es deixarà una franja, almenys, de 3 metres sense adobar.
- No s'aplicaran fertilitzants orgànics minerals a menys de 50 metres de distància, al voltant d'un pou o perforació que subministre aigua per a consum humà o s'acredite que s'utilitzarà en circumstàncies en què s'exigisquen característiques de potabilitat.
- Respecte als fertilitzants orgànics, les aplicacions no s'efectuaran a distàncies menors de 50 metres de corrents naturals d'aigua i conduccions o depòsits d'aigua potable. A més, ha de ser de 200 metres en els casos de brolladors d'aigua potable.
TABLA VI
9.2. Les dejeccions d'animals generades en les explotacions ramaderes s'emmagatzemaran en basses o tancs de fem, per a evitar la seua evacuació directa i impedir que contaminen les aigües, per mitjà de processos d'escolament superficial o percolació profunda.
Totes les explotacions ramaderes disposaran de tancs o basses impermeabilitzades, naturalment o artificialment, per als purins, o per a l'emmagatzemament de fem, amb capacitat mínima suficient com per a emmagatzemar la producció de purins i/o fems de 3 mesos.
La capacitat d'emmagatzemament de la producció establida en esta norma, almenys, de tres mesos, podrà ser inferior en cas que es demostre que els fems generats en l'explotació són sotmesos a un procediment diferent del de la seua valoració com a adob organicomineral, i sense que en cap cas, el seu emmagatzemament provoque afeccions al medi ambient, per mitjà de lliurament per contracte o conveni a empresa de gestió d'estos degudament autoritzada.
Estes basses o tancs d'emmagatzemament s'ajustaran a les característiques tècniques següents:
a) La capacitat d'emmagatzemament es calcularà d'acord amb allò que s'establix en la taula VI.
b) L'estanquitat natural, l'haurà d'acreditar el ramader per mitjà del pertinent estudi hidrogeològic del sòl
c) Els tancs d'emmagatzemament de fems poden estar coberts per equips impermeables, per a impedir la filtració i l'acció lixiviadora de la pluja. En cas d'estar descoberts, han de disposar de mitjans perquè, en cas d'escolament o produir-se lixiviats, estos siguen convenientment arreplegats en fossa impermeable destinada a este efecte.
d) Pel que fa a les dimensions, sempre estarà condicionada pel mínim que ha d'emmagatzemar, però en tot moment els talusos i murs de contenció han de tindre la suficient força per a evitar qualsevol tipus d'accident que comporte la ruptura de la bassa.
e) En cap moment el risc de vessament per sobreeiximent de les basses s'ha de veure compromés, per la qual cosa sempre, com a mínim, han d'haver-hi 30 centímetres fins a la seua alçària màxima, com a zona de seguretat per sobreeiximent.
f) S'han d'aplicar les millores tècniques disponibles per a minimitzar la producció d'aigües en activitats de neteja i condicionament d'instal·lacions, així com en el malbaratament d'aigua en els abeuradors dels animals. En tot cas, les aigües residuals i la fracció líquida que s'escórrega del fem i les aigües de llavat de les sales de munyir, s'emmagatzemaran en depòsits o fossa impermeabilitzada artificialment on seran conduïts per canonada, i es podrà aplicar en este cas un procés d'evaporació o dessecació per a la seua gestió.
g) Les aigües pluvials recollides per les teulades, s'evacuaran adequadament per a evitar que tinguen contacte amb el fem que es genera en els parcs de bestiar, i que puguen arribar al tanc d'emmagatzemament de fems o a la bassa de purins; en cas que es produïra mescla d'aigües pluvials amb dejeccions, el líquid resultant serà tractat com a dejeccions.
h) Les característiques constructives de les basses o estanys existents en les explotacions ramaderes s'ajustaran a allò que s'establix en el Reial Decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s'aprova el Codi Tècnic de l'Edificació.
10. Altres pràctiques agràries
Es permet l'apilament temporal de fem o altres materials orgànics amb valor fertilitzant en les parcel·les d'ús agrari, amb la finalitat de facilitar la logística del repartiment dels materials en les diferents parcel·les i posterior aplicació agrícola. Este emmagatzemament o apilament de fem en el camp es podrà dur a terme sempre que es respecten les restriccions que s'establixen en esta orde, d'acord amb les condicions següents:
a) No es podrà prolongar més enllà de 15 dies, llevat que per circumstàncies meteorològiques adverses s'haja de retardar l'aplicació agrícola.
b) Només es permetrà on no hi haja risc de contaminació per escolament superficial, i només quan es tracte de productes que, per la seua consistència bàsicament sòlida, puguen formar piles.
c) No es podran fer apilaments sobre les terrasses actuals dels al·luvials ni sobre materials que presenten porositat per fissura o carstificació.
d) No es permetrà l'apilament prop de finca de fems o altres materials orgànics que tinguen menys del 30% de matèria seca.
e) La quantitat de material apilat en un punt concret no podrà ser superior a 30 tones.
f) Per a efectuar l'apilament temporal s'han de respectar les distàncies establides per esta orde o per la normativa aplicable, respecte d'explotacions ramaderes, nuclis de població i cursos d'aigües.