DECRET 34/2021, de 26 de febrer, del Consell, de regulació del Mapa de Serveis Socials de la Comunitat Valenciana
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 9062 de 15.04.2021 | |
| Número identificador: | 2021/3768 | |
| Referència Base de Dades: | 003317/2021 | |
-
Anàlisi jurídica
Texto Texto Texto2 Data d'entrada en vigor: 16.04.2021 Aquesta disposició afecta: Desenvolupa o complementa: Modifica: Aquesta disposició està afectada per: Corregida per: Modificada per: -
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives Grup temàtic: Legislació, Reglamentació Matèries: Assistència social Benestar social Descriptors: Temàtics: assistència social, assistència a domicili, benestar social, Estat del benestar , monografies
DECRET 34/2021, de 26 de febrer, del Consell, de regulació del Mapa de Serveis Socials de la Comunitat Valenciana [2021/3768]
ÍNDEX
Capítol I. Disposicions generals
Article 1. Objecte
Article 2. Àmbit d'aplicació
Article 3. Definicions
Article 4. Òrgan competent per a l'elaboració, actualització i modificació del Mapa de Serveis Socials
Article 5. Principis rectors
Capítol II. Zonificació
Article 6. Organització territorial del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
Article 7. Criteris generals per a la zonificació
Article 8. Departaments de serveis socials
Article 9. Coordinació de departaments de serveis socials
Article 10. Àrees de serveis socials
Article 11. Coordinació d'àrees de serveis socials
Article 12. Zones Bàsiques de serveis socials
Article 13. Coordinació de zones bàsiques de serveis socials
Article 14. Equip de professionals de les zones bàsiques i la seua distribució
Article 15. Coordinació entre demarcacions territorials i nivells funcionals
Article 16. Relacions interadministratives per al finançament de les demarcacions territorials
Article 17. Altres demarcacions
Capítol III. Actualització de la zonificació
Article 18. Vigència i actualització de la zonificació
Article 19. Actualització a raó de la planificació
Article 20. Modificació a iniciativa de les entitats locals
Capítol IV. Mapificació
Article 21. Mapificació
Article 22. Informació bàsica de caràcter públic
Article 23. Informació per a la planificació
Article 24. Mapificació i relació interadministrativa per al finançament de les demarcacions territorials
Article 25. Mapificació i Observatori del Sistema Públic de Serveis Socials
Capítol V. Pla d'infraestructures
Article 26. Pla d'infraestructures
Article 27. Desplegament del Pla d'infraestructures
Disposicions addicionals
Primera. Coordinació i supervisió de departaments
Segona. Assignació de prestacions
Tercera. Canvis en estructures precedents
Quarta. Ràtios dels equips professionals
Cinquena. Unitats d'atenció i intervenció social per a situacions especials
Sisena. Exigències de qualitat
Setena. Formació dels equips professionals
Vuitena. Plans d'infraestructures de serveis socials
Disposicions transitòries
Primera. Vigència temporal de la present zonificació
Segona. Zonificació d'àrees de municipis de més de 30.000 habitants
Tercera. Zonificació de zones bàsiques de municipis de més de 7.500 habitants
Quarta. Altres criteris de zonificació
Cinquena. Plans estratègics de caràcter zonal
Disposicions finals
Primera. Desenvolupament normatiu
Segona. Modificació de l'article 30.6 del Decret 38/2020, de 20 de març, del Consell, de coordinació i finançament de l'atenció primària de serveis socials.
Tercera. Entrada en vigor.
I. La Constitució Espanyola, en el seu article 148.1.20, atribueix competències exclusives en matèria d'assistència social a les Comunitats Autònomes. La Comunitat Valenciana, a través dels apartats 24é i 27é de l'article 49.1 del seu Estatut d'Autonomia assumeix les competències plenes en serveis socials. En compliment d'aquesta competència, així com de la derivada de la seua competència exclusiva sobre autoorganització i procediment administratiu derivat de les especialitats de la seua organització (art. 49.1.3a de l'Estatut), la Generalitat Valenciana des de l'inici de la seua marxa històrica en 1982, ha generat i conformat un sistema de serveis socials que ha passat per diverses etapes i models fins a arribar a la publicació i entrada en vigor de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de la Generalitat, de Serveis Socials Inclusius de la Comunitat Valenciana (d'ara endavant Llei de Serveis Socials Inclusius). Una norma que, per primera vegada, crea un sistema públic de caràcter universal i es reconeixen les prestacions del mateix com un dret subjectiu.
Aquesta Llei obri una nova etapa en els serveis socials i assumeix com a objectiu, entre altres, el d'ordenar, regular, estructurar, planificar i dotar de cobertura legal i organitzativa al Sistema Públic Valencià de Serveis Socials (d'ara endavant SPVSS). Una nova etapa que suposa un canvi significatiu de l'estructura funcional i territorial dels serveis socials respecte de l'ordenament establit pel marc regulador anterior. Quant a l'estructura funcional, s'estableixen dos nivells d'atenció mútuament complementaris: atenció primària i atenció secundària. Al seu torn, en el nivell d'atenció primària es diferencien dos nivells d'actuació: de caràcter bàsic i de caràcter específic.
D'altra banda, el SPVSS s'organitza territorialment en zones bàsiques, àrees i departaments de serveis socials. De manera comprensiva s'estableix una correlació entre els nivells funcionals d'atenció i les demarcacions territorials. Així, les zones bàsiques de serveis socials són les demarcacions territorials on es desenvolupen les actuacions pròpies de l'atenció primària de caràcter bàsic, les àrees de serveis socials les demarcacions territorials on es desenvolupen les actuacions pròpies de l'atenció primària de caràcter específic i els departaments on s'organitzen les funcions pròpies de l'atenció secundària.
Aquesta estructura funcional i territorial del SPVSS es complementa amb una estructura competencial entre les administracions públiques. En aquest sentit la Llei de Serveis Socials Inclusius segueix amb la tradició legislativa, ja marcada en la normativa tant estatal com autonòmica de règim local, reconeixent les entitats locals competències en la provisió dels serveis socials de major proximitat a la ciutadania incloses en l'atenció primària de caràcter bàsic, i assignar a l'administració autonòmica les funcions relacionades amb la planificació i ordenació general del sistema i la provisió dels serveis socials d'atenció secundària, quedant l'espai de l'atenció primària de caràcter específic com un àmbit de competències tant de la Generalitat com de les corporacions locals.
II. Les corporacions locals adquireixen competències en serveis socials en virtut de la normativa reguladora de règim local. La Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, modificada per la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'administració local, en el seu article 25.2.e. atorga competències a les entitats locals en la prestació de serveis socials, en concret l'avaluació i la informació de situacions de necessitat, així com l'atenció immediata a persones en situació o risc d'exclusió social. Una competència que segons l'article 26.1.c) de la mateixa llei hauran d'exercir els municipis que tinguen una població superior als 20.000 habitants. De la mateixa manera, l'esmentada llei, en el seu article 36.1.b) assigna a les diputacions provincials l'assistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica als municipis de menor població i de menor capacitat econòmica i de gestió.
Aquestes competències en serveis socials en l'àmbit local són també reconegudes en els articles 33.3.k) i 50.1.a) de la Llei 8/2010, de 23 de juny, de règim local de la Comunitat Valenciana.
Cal esmentar, també, l'apartat 4 de l'article 33 de la Llei 8/2010, en el qual s'indica que les lleis sectorials de la Generalitat asseguraran als municipis el seu dret a intervindre en quants assumptes afecten directament el cercle dels seus interessos, atribuint-los les competències que procedisca en atenció a les característiques de l'activitat pública de què es tracte i la capacitat de gestió de l'entitat local, de conformitat amb els principis de descentralització i de màxima proximitat de la gestió administrativa a la ciutadania. Una exhortació que la Llei de Serveis Socials Inclusius compleix tant en reconéixer les competències en serveis socials pròpies dels municipis com en reconéixer i regular la seua participació en la configuració del sistema.
Entre els principis de caràcter organitzatiu que guien la Llei de Serveis Socials Inclusius es destaca la descentralització, desconcentració, enfocament municipalista i de proximitat, d'una banda, i l'equitat territorial per una altra; això és, s'assumeix com a responsabilitat pública el fet de garantir la provisió i l'accés en condicions d'igualtat de tota la població a les prestacions de serveis socials, al llarg de tot el territori de la Comunitat Valenciana.
La delimitació concreta de les demarcacions territorials previstes en la Llei de Serveis Socials Inclusius implica, en la majoria dels casos, la necessitat de vincular municipis per a la gestió compartida dels serveis socials d'atenció primària bàsica, en el cas de les zones bàsiques i per a la gestió compartida dels serveis socials d'atenció primària especifica de competència local o aquelles de competència autonòmica que puguen delegar-se, en el cas d'àrees. Aquesta vinculació de municipis és un dels fonaments de la nova organització territorial dels serveis socials i l'estructuració prevista per al seu finançament estable mitjançant els convenis de col·laboració pluriennals en la modalitat de contracte programa, tal com estableix el Decret 38/2020, de 20 de març, del Consell, de coordinació i finançament de l'atenció primària de serveis socials. En aquest sentit, per a la delimitació concreta de les demarcacions territorials que vinculen municipis en la gestió compartida dels serveis socials i per a la formalització dels respectius contractes programa, aquest decret es basa en la categoria d'entitat supramunicipal emanada de la normativa de règim local, prioritzant en tot cas la forma de mancomunitat d'acord amb la Llei 21/2018, de 16 d'octubre, de la Generalitat, de mancomunitats de la Comunitat Valenciana, o de la normativa que en el desenvolupament se n'establisca o les substituïsca.
III. La nova estructura funcional i territorial dels serveis socials i més en concret del SPVSS, sorgida amb l'entrada en vigor de la Llei de Serveis Socials Inclusius, obliga, entre altres actuacions, a fer una tasca de concreció de les demarcacions territorials esmentades de zones bàsiques, àrees i departaments de serveis socials, en la realitat del territori de la Comunitat Valenciana. Una tasca que emana expressament d'aquesta Llei en els seus articles 21.2 i 26. Això és, per a la posada en marxa i la implantació efectiva de la Llei de Serveis Socials Inclusius és requisit imprescindible elaborar un Mapa de serveis socials de la Comunitat Valenciana.
D'aquesta manera, el Mapa de serveis socials de la Comunitat Valenciana s'entén com un instrument imprescindible de planificació i gestió del SPVSS que es complementa amb altres instruments de planificació previstos en la Llei de Serveis Socials Inclusius, com ara el Pla Estratègic de serveis socials de la Comunitat Valenciana, els plans estratègics de caràcter zonal, el Pla d'Infraestructures, la Cartera de prestacions i els instruments d'ordenació del sistema. Un conjunt d'instruments que han de desplegar-se de manera simultània amb la finalitat d'aconseguir una adequada i progressiva implantació de la Llei de Serveis Socials Inclusius.
El Mapa de serveis socials de la Comunitat Valenciana és, en aquest sentit, una eina de planificació que ha de propiciar i garantir una distribució equitativa dels recursos i prestacions en un territori caracteritzat per l'heterogeneïtat quant a la distribució de la població i ha d'assegurar el principi d'igualtat i de proximitat de provisió i accés a les prestacions de tota la població, en una realitat sociodemogràfica caracteritzada per la seua diversitat, prestant especial atenció a les situacions d'alta dispersió geogràfica, risc de despoblament i baixa densitat demogràfica.
Així mateix, en ser aquest un decret de desenvolupament de la Llei de Serveis Socials Inclusius, la regulació del Mapa de serveis socials de la Comunitat Valenciana és una tasca que ha de ser contemplada dins d'un conjunt coherent d'iniciatives de desenvolupament de la mateixa llei, com són la regulació dels instruments d'intervenció administrativa del registre, autorització i acreditació de centres i serveis mitjançant el Decret 59/2019, de 12 d'abril, del Consell, d'ordenació del SPVSS; la regulació de la coordinació i la col·laboració interadministrativa en el finançament dels serveis socials mitjançant la modalitat de contracte programa pel citat Decret 38/2020, de 20 de març, així com la regulació que en el seu moment es realitze de la tipologia de serveis i centres de serveis socials i la seua ordenació dins dels nivells funcionals del SPVSS.
IV. Per a l'elaboració del Mapa de serveis socials de la Comunitat Valenciana s'han seguit, com a criteris prioritaris, l'actual organització administrativa dels municipis dins de les demarcacions territorials històrica i culturalment consolidades, el respecte per l'actual organització supramunicipal d'entitats locals per a la gestió dels serveis socials en la seua forma de mancomunitats, la consideració a l'actual configuració dels serveis socials i variables d'índole sociodemogràfica, com són les xarxes de comunicació i les característiques territorials. Altres criteris utilitzats han sigut la concordança amb un altre sistema de benestar com el de salut i el respecte de les realitats històriques producte de la capacitat d'autoorganització local. Una combinació de criteris que permet una aproximació al territori per a la implantació efectiva del nou model de serveis socials inclusius i que ha comptat amb les aportacions previstes en les vies que la pròpia Llei de Serveis Socials Inclusius estableix, sobre participació de les parts interessades en la delimitació territorial i la distribució de recursos, des de la proximitat, l'equitat i la consideració a la diversitat.
Als criteris bàsics de reconeixement de l'organització administrativa dels municipis i la seua capacitat autoorganizativa se sumen, necessàriament, els de caràcter geogràfic i sociodemogràfic. El territori de la Comunitat Valenciana és una realitat viva que es caracteritza per la seua heterogeneïtat quant a la distribució de la població, amb importants diferències entre comarques escassament poblades i amb una àmplia dispersió en el territori de xicotets municipis al costat d'altres amb un alt índex de densitat demogràfica i amb una important concentració de població en uns pocs municipis molt pròxims entre si. Així mateix, les característiques sociodemogràfiques de la població quant a indicadors de vulnerabilitat social són complexes i amb una distribució territorial molt dispar.
V. En referència al concepte de Mapa convé realitzar una precisió terminològica. La Llei de Serveis Socials Inclusius, en el seu article 26 indica textualment que el Mapa de serveis socials de la Comunitat Valenciana serà l'instrument que establirà l'organització territorial del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, i serà el marc de referència per a la planificació del sistema. En aquest context, el terme de mapa ha adquirit un doble sentit que, si bé són complementaris, apunta a dos aspectes clarament diferenciats. D'una banda, es parla de Mapa com l'instrument que estableix l'organització territorial de l'estructura funcional del SPVSS, això és, on es determinen les demarcacions territorials concretes de les zones bàsiques, àrees i departaments de serveis socials, un sentit que refereix expressament l'article 21.2 de la Llei de Serveis Socials Inclusius. D'altra banda, es parla de mapa com l'instrument on es localitzen tots els recursos de serveis socials en el territori oferint la informació bàsica de les característiques del recurs, l'abast de les seues prestacions i les característiques del lloc de la seua ubicació, la qual cosa permet fer la necessària tasca d'anàlisi i prospectiva de necessitats. Aquestes dues accepcions del terme mapa, si bé són complementàries requereixen, no obstant això, un esforç de clarificació conceptual. Així, la primera accepció del terme Mapa s'associa al concepte de «zonificació» com a determinació i localització concreta en el territori de la Comunitat Valenciana de les demarcacions territorials en les quals s'estructura el SPVSS, mentre que la segona accepció s'associa al concepte de «mapificació» de recursos o de localització de les prestacions de serveis socials en l'estructura funcional i territorial del sistema. Totes dues accepcions o sentits són part substancial del Mapa com a eina de planificació i gestió del SPVSS.
Aquest decret parteix de la idea que el Mapa de serveis socials de la Comunitat Valenciana previst en l'article 26 de la Llei de Serveis Socials Inclusius, és la conjunció d'aquestes dues accepcions i es constitueix com un instrument bàsic de planificació i de gestió puix que estableix l'organització territorial del SPVSS, tasca pròpia de la «zonificació», i estableix l'eina de coneixement actualitzat de la ubicació i estat del conjunt de prestacions, serveis i centres de serveis socials dins d'aqueixa organització territorial, tasca pròpia del «mapificació».
Aquesta conjunció de sentits ha necessàriament d'articular-se al mateix temps atenent les seues pròpies especificitats. Així, mentre que la tasca de «zonificació» té un caràcter més estàtic, la tasca de «mapificació» té un caràcter més dinàmic. El mapa, en el seu vessant com a instrument de «zonificació» s'estableix amb voluntat de permanència en el temps i la seua actualització es regula de manera expressa en aquest decret. El mapa, en el seu vessant de «mapificació» de recursos és un instrument operatiu que s'estableix amb voluntat de la seua contínua actualització, de manera que oferisca la informació precisa en tot moment.
D'altra banda, l'exigència d'implantar les demarcacions en les quals s'organitza territorialment el SPVSS, això és, de determinar les zones bàsiques, les àrees i els departaments de serveis socials en el territori concret, es presenta com una tasca complexa puix que aquesta «zonificació» ha d'optar ineludiblement per vertebrar espais d'intervenció supramunicipals i per vincular municipis per a la gestió dels serveis socials. Una vertebració territorial que, fins i tot partint de criteris compromesos amb el respecte a l'autonomia local, genera una xarxa de relacions que ha de garantir l'estabilitat del sistema, al mateix temps que ha de preveure la perspectiva de possibles canvis. En aquest sentit la «zonificació», si bé té una vocació d'estabilitat, ha de contindre, alhora, un dinamisme intern que permeta les variacions que afavorisquen la millor estructuració territorial del sistema.
VI. Aquest decret s'estructura en cinc capítols i dos annexos. El capítol I tracta qüestions d'índole general, com ara l'objecte, l'àmbit, els principis rectors, els òrgans competents i les definicions que s'adopten.
El capítol II regula la zonificació, destacant els criteris aplicats per a establir cadascuna de les tres demarcacions territorials previstes en la Llei de Serveis Socials Inclusius. Així mateix, estableix la zonificació resultant en els annexos I i II.
El capítol III regula el procediment per a l'actualització de la zonificació en dues modalitats: com un requisit previst en la Llei de Serveis Socials Inclusius, i com una possibilitat sobrevinguda en la configuració de les demarcacions territorials prèvies.
El capítol IV regula la mapificació en la seua doble funció, com a instrument d'informació de caràcter públic i com a instrument tècnic d'organització, gestió i planificació del SPVSS.
Per la seua rellevància i relació amb la mapificació s'inclou un capítol V en el qual s'indiquen els elements bàsics per a l'elaboració dels plans d'infraestructures previstos en la Llei de Serveis Socials Inclusius.
S'inclouen huit disposicions addicionals dirigides a incorporar mandats específics que possibiliten i garantisquen el correcte desenvolupament d'aquesta norma, cinc disposicions transitòries tendents a establir els terminis precisos per a la correcta implantació i desenvolupament dels aspectes regulats en aquest decret i tres disposicions finals, una de les quals, la segona, conduent a harmonitzar aquesta normativa amb una altra ja vigent respecte a la coordinació d'una demarcació territorial.
Aquesta disposició general s'adequa als principis de bona regulació previstos en l'article 129 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques i a la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic.
Finalment, en l'elaboració d'aquest projecte normatiu s'ha respectat el principi de transparència, tant en la fase de consulta pública com en el tràmit d'informació pública i audiència a les persones interessades. S'han recaptat els preceptius informes, com el procedent de l'Advocacia de la Generalitat i del Comité Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana i s'han realitzat tots els tràmits, com el d'audiència a les entitats locals i a la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, per citar els més prioritaris.
En conseqüència, de conformitat a amb l'article 28.c) de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, oït el Consell Jurídic Consultiu, a proposta de la vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, prèvia deliberació del Consell, en la reunió de 26 de febrer de 2021,
DECRETE
CAPÍTOL I
Disposicions generals
Article 1. Objecte
1. Aquest decret té com a objecte el desenvolupament de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de la Generalitat, de Serveis Socials Inclusius de la Comunitat Valenciana, quant a l'elaboració del Mapa de serveis socials de la Comunitat Valenciana previst en el seu article 26.
2. Amb tal fi, es regulen les actuacions següents:
a) La zonificació dels serveis socials de la Comunitat Valenciana en el qual es delimiten les demarcacions en les quals s'organitza territorialment el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i que s'inclou en els annexos I i II.
b) El procediment de modificació i actualització de la zonificació de serveis socials de la Comunitat Valenciana.
c) La mapificació de recursos com un instrument de gestió, de coneixement, d'anàlisi, així com d'informació i transparència sobre les prestacions del Catàleg de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials en el territori de la Comunitat Valenciana, establit en la Llei de Serveis Socials Inclusius, amb indicació dels elements bàsics per a l'elaboració dels plans d'infraestructures previstos aquesta norma.
Article 2. Àmbit d'aplicació
Aquest decret, així com la seua normativa de desenvolupament, serà aplicable a l'Administració de la Generalitat i a les entitats locals que, en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, tinguen competències o atribucions en matèria de serveis socials.
Article 3. Definicions
A l'efecte d'aquest decret s'estableixen les definicions següents:
3.1. Zonificació: procés tècnic d'ordenació i gestió en el qual es configura l'organització territorial del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, d'ara endavant SPVSS. Estableix la delimitació territorial precisa de les zones bàsiques, les àrees i els departaments de serveis socials en els quals s'organitza territorialment el SPVSS.
3.2. Mapificació: procés tècnic d'organització, localització i coneixement en el qual s'estableixen i situen totes i cadascuna de les prestacions de serveis socials dins de l'estructura funcional i territorial del SPVSS, aportant les dades que caracteritzen aquestes prestacions i de les poblacions en les quals s'emmarquen i que permet l'anàlisi de la cobertura de necessitats de cada zona bàsica, àrea i departament de serveis socials.
3.3. Mapa de serveis socials de la Comunitat Valenciana: instrument tècnic d'organització, planificació, gestió i de coneixement i anàlisi del SPVSS resultant dels processos de zonificació i de mapificació.
3.4. Estructura funcional del SPVSS: nivells d'atenció en els quals s'estructuren els serveis socials, això és, atenció primària i atenció secundària. En el nivell d'atenció primària es distingeixen al seu torn dos nivells d'actuació: de caràcter bàsic i de caràcter específic.
3.5. Estructura territorial del SPVSS: demarcacions territorials en les quals s'organitza el SPVSS, que són: les zones bàsiques de serveis socials, les àrees de serveis socials i els departaments de serveis socials.
Article 4. Òrgan competent per a l'elaboració, actualització i modificació del Mapa de Serveis Socials
1. De conformitat amb el que es disposa en l'article 26.2 de la Llei de Serveis Socials Inclusius, l'elaboració, actualització i gestió del Mapa de serveis socials de la CV és responsabilitat de la conselleria competent en serveis socials.
L'elaboració, actualització o modificació de la zonificació es realitzarà amb la participació de les entitats locals, les mancomunitats i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.
2. A tal fi, la conselleria competent en serveis socials assignarà:
a) La funció de la gestió de la zonificació a l'òrgan directiu amb competències en la planificació del SPVSS.
b) La funció de la gestió de la mapificació a l'òrgan directiu amb competències en el Registre general de titulars d'activitats, de serveis i centres de serveis socials.
Article 5. Principis rectors
1. L'ordenament territorial del SPVSS es basa en els principis rectors de gestió de caràcter territorial, administratiu i organitzacional continguts en l'article 6.4 de la Llei de Serveis Socials Inclusius, contenint en el principi d'equitat territorial el d'acció positiva en favor de situacions d'especial vulnerabilitat territorial i sociodemogràfica.
2. Sense perjudici de l'aplicació dels principis rectors continguts en l'apartat anterior, és un principi específic per a determinar les zones bàsiques, les àrees i els departaments de serveis socials en el territori concret de la Comunitat Valenciana la cooperació i col·laboració amb les entitats locals. La col·laboració interadministrativa entre la Generalitat i les entitats locals és garantia de l'equitat territorial, de l'estabilitat i seguretat en les relacions jurídiques i financeres del SPVSS i de la permanència en el temps de la zonificació.
CAPÍTOL II
Zonificació
Article 6. Organització territorial del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
De conformitat amb l'article 21 de la Llei de Serveis Socials Inclusius de la Comunitat Valenciana, el Mapa de serveis socials de la Comunitat Valenciana té per objecte delimitar i desenvolupar les demarcacions territorials, organitzant-se territorialment en les demarcacions següents:
a) Zones bàsiques de serveis socials.
b) Àrees de serveis socials.
c) Departaments de serveis socials.
a) Zona bàsica de serveis socials: demarcació territorial en la qual es desenvolupen les actuacions i serveis propis de l'atenció primària bàsica establits en els articles 17.1, 18.1 de la Llei de Serveis Socials Inclusius. D'acord amb el seu article 22, constitueix l'organització territorial dels serveis socials de major proximitat a les persones. Els serveis i funcions que es despleguen en aquest nivell són competència local pròpia. Una zona bàsica queda determinada per municipis a partir de més de 5.000 habitants o per l'agrupació de diversos municipis de menor població amb base a criteris demogràfics, geogràfics, funcionals i socials, així com per l'agrupació de municipis pròxims, per raons d'eficiència i optimització de recursos, encara que algun d'ells posseïsca més de 5.000 habitants. Tot això de conformitat amb la legislació de règim local vigent i, en concret, els articles 7, 25 i concordants de la Llei 7/1985, de bases de règim local vigent, sense perjudici de les competències que se'ls atribuïsca per lleis estatals o autonòmiques.
La delimitació concreta d'una zona bàsica contemplarà mesures d'acció positiva al requisit poblacional en raó de les característiques del territori i l'especial distribució i dispersió dels municipis, quan es donen les circumstàncies establides en l'article 26.3 de la Llei de Serveis Socials Inclusius.
Una mateixa mancomunitat constituïda per a la gestió de serveis socials podrà prestar els serveis d'atenció primària bàsica en diverses zones bàsiques.
b) Àrea de serveis socials: demarcació territorial en la qual es desenvolupen les actuacions pròpies de l'atenció primària específica. Els serveis i funcions que es despleguen en aquest nivell són competència tant local pròpia en algun dels seus serveis, com de la Generalitat en uns altres, segons el que s'estableix en els articles 17.2; 18.2; 23, 28.1.h) i 29.1.d) de la Llei de Serveis Socials Inclusius. Una àrea de serveis socials podrà estar constituïda, a partir de més de 20.000 habitants, per una o més zones bàsiques de serveis socials.
La delimitació concreta d'una àrea de serveis socials contemplarà mesures d'acció positiva al requisit poblacional en raó de les característiques del territori i l'especial distribució i dispersió dels municipis, quan es donen les circumstàncies establides en l'article 26.3 de la Llei de Serveis Socials Inclusius.
Una mateixa mancomunitat constituïda per a la gestió de serveis socials podrà prestar els serveis d'atenció primària específica de competència local o aquelles de competència autonòmica que hagen sigut delegades en diverses àrees de serveis socials.
c) Departament de serveis socials: demarcació territorial en la qual s'organitzen i implementen les funcions i prestacions, així com els serveis propis de l'atenció secundària, establits en els articles 19, 20 i 24 de la Llei de Serveis Socials Inclusius. Les funcions i serveis que es despleguen en aquest nivell són competència exclusiva i indelegable de la Generalitat, conforme al seu article 28.1.i). Un departament de serveis socials podrà estar constituït per una o més àrees de serveis socials.
Article 7. Criteris generals per a la zonificació
1. Són criteris bàsics per a procedir a la zonificació, a més dels principis rectors dels serveis socials valencians establits en l'article 6 de la Llei de Serveis Socials Inclusius de la Comunitat Valenciana:
a) Les demarcacions territorials que consten en l'annex de la Llei 21/2018, de 16 d'octubre, de la Generalitat, de mancomunitats de la Comunitat Valenciana.
b) El respecte a les organitzacions supramunicipals en la seua forma de mancomunitats actualment existents per a la gestió de les seues competències en matèria de serveis socials.
c) La consideració al desplegament en el territori de la xarxa de prestacions que componen l'atenció primària i l'atenció secundària, per al que haurà de tindre's en compte la situació prèvia en la configuració dels serveis socials.
2. Són criteris complementaris dels establits amb caràcter bàsic:
a) La concordança amb el model de zonificació del sistema públic sanitari de la Comunitat Valenciana, a fi de facilitar la coordinació entre tots dos sistemes.
b) Atendre factors de proximitat, funcionalitat, accessibilitat, eficàcia, eficiència, optimització de recursos i equitat territorial.
c) Els trets sociodemogràfics en les delimitacions territorials com ara la densitat de població, les característiques de la distribució de les poblacions en el territori o les vinculacions funcionals de municipis pròxims, entre altres.
d) Les infraestructures existents en el territori en matèria de comunicació com ara carreteres i transports públics, així com les característiques inherents i obstacles del terreny amb especial atenció a les dificultats en la connectivitat viària.
3. En el cas que l'aplicació dels criteris bàsics i complementaris no permeta configurar algun tipus de demarcació territorial concreta, es tindran en compte factors de correcció com ara l'índex de risc de despoblament, l'alta dispersió poblacional, així com indicadors de vulnerabilitat social com ara la taxa d'envelliment, la taxa de risc de pobresa o exclusió, la taxa de persones destinatàries de la renda valenciana d'inclusió, nombre d'històries socials úniques gestionades, entre altres i aquells que en el seu moment es determinen. Aquests factors motivaran mesures d'acció positiva quant als llindars de població per a determinar una demarcació.
Article 8. Departaments de serveis socials
1. Per a la delimitació dels departaments de serveis socials es tindran en compte els criteris específics següents:
a) El respecte de les demarcacions territorials que consten en l'annex de la Llei 21/2018, de 16 d'octubre, de la Generalitat, de mancomunitats de la Comunitat Valenciana, d'acord amb el que es disposa en la disposició addicional quinze de la Llei de Serveis Socials Inclusius.
b) La vinculació de dues o més d'aquestes demarcacions en un únic departament per motius de l'heterogeneïtat que existeix en aquestes demarcacions quant a la distribució dels municipis en el seu territori i la densitat de la seua població.
c) Els departaments de serveis socials resultants d'assumir les demarcacions territorials de l'esmentada Llei 21/2018, o de vincular dos o més d'aquestes, es mantindran dins de l'àmbit provincial.
2. De conformitat amb el que es disposa en els apartats anteriors, els departaments de serveis socials en els quals s'estructura territorialment el SPVSS són els establits en l'annex I, sense perjudici del que es disposa en la disposició transitòria primera d'aquest decret quant a la seua temporalitat.
Article 9. Coordinació de departaments de serveis socials
Els departaments de serveis socials d'una mateixa província seran coordinats i supervisats per la direcció territorial corresponent de la conselleria competent en serveis socials. A tal fi, per a realitzar les funcions de supervisió de departament de serveis socials, cada direcció territorial comptarà amb una persona de referència per cadascun dels departaments que conté cada província, amb alguna de les titulacions universitàries assenyalades en l'article 64.3 de la Llei de serveis socials inclusius i les funcions i les característiques dels quals seran desenvolupades mitjançant instruccions.
Les persones supervisores de departaments d'una mateixa província comptaran amb una unitat administrativa i tècnica de suport per a dur a terme la tasca de coordinació, supervisió i seguiment del conjunt de prestacions del Catàleg de prestacions del SPVSS pròpies de l'atenció secundària que es despleguen i desenvolupen en aquestes demarcacions territorials.
Així mateix, les persones supervisores de departaments, juntament amb la unitat administrativa i tècnica de suport, supervisarà la correcta implantació i desenvolupament del conjunt de prestacions del Catàleg de prestacions del SPVSS que es despleguen en aquestes demarcacions.
Article 10. Àrees de serveis socials
1. Per a la delimitació de les àrees de serveis socials i de conformitat a la legislació de règim local aplicable, es tindran en compte els criteris específics següents:
a) L'agrupació de zones bàsiques vinculades entre si i que atenen territoris amb una població superior a 20.000 habitants.
En aquells àmbits geogràfics caracteritzats per una baixa densitat de població distribuïda en una alta dispersió de xicotets municipis i en una àmplia extensió territorial no es tindrà en compte el criteri bàsic de nombre d'habitants, per la qual cosa podran formar-se àrees de serveis socials encara que no aconseguisquen els 20.000 habitants.
b) Cada àrea de serveis socials queda inclosa i articulada en un únic departament. De la mateixa manera, els municipis inclosos en una mateixa àrea de serveis socials respectaran l'àmbit de les demarcacions territorials contingudes en l'annex de la Llei 21/2018, excepte les excepcions que en raó de les característiques geogràfiques del territori, de connectivitat viària, de factors històrics en la gestió dels serveis socials o d'altres raons, es determinen per a cada cas particular.
2. Les àrees de serveis socials conformades per municipis amb població inferior a 20.000 habitants són les establides en l'annex II, sense perjudici del que es disposa en la disposició transitòria primera del present decret quant a la seua temporalitat.
Article 11. Coordinació d'àrees de serveis socials
La confluència de competències de caràcter autonòmic i local i la seua condició de ser una demarcació articulada amb unes altres ha de configurar a l'àrea de serveis socials com un espai d'intervenció amb necessitats de desenvolupar diferents nivells de direcció, de coordinació i de supervisió.
1. Coordinació d'àrees de serveis socials per les entitats locals
a) Coordinació d'àrees de serveis socials per entitats locals on es produïsca la simultaneïtat assenyalada en la disposició addicional quarta del Decret 38/2020, de 20 de març, del Consell, de coordinació i finançament de l'atenció primària de serveis socials.
En el cas de municipis que pel seu nombre de població conformen simultàniament una zona bàsica i una àrea, la figura de direcció de l'àrea es correspondrà amb la figura de direcció de la zona bàsica segons el que s'estableix en l'article 30.6 de l'esmentat Decret 38/2020, per als serveis socials específics de competència local d'àrea i aquells que li hagen sigut delegats per la Generalitat.
b) Coordinació d'àrees de serveis socials per entitats locals on no es produïsca la simultaneïtat assenyalada en la disposició addicional quarta del Decret 38/2020.
En els casos que no es produïsca la simultaneïtat, serà l'entitat local que gestiona els serveis socials d'atenció primària específica de competència local i aquells que li hagen sigut delegats per la Generalitat, qui designe una persona amb responsabilitats de direcció i gestió. En el cas que gestione alguna de les zones bàsiques de l'àrea recaurà en la figura que dirigisca la zona bàsica.
2. Coordinació i supervisió d'àrea de serveis socials per la Generalitat
La persona supervisora de cada departament de serveis socials radicada en la corresponent direcció territorial de la conselleria competent en serveis socials exercirà, també, les funcions de coordinació dels serveis d'atenció primària de caràcter específic de competència autonòmica que no hagen sigut delegats.
Així mateix, exercirà les funcions de supervisió de tots els serveis d'atenció primària específica que es desenvolupen en les diferents àrees que conformen el departament i garantirà una correcta coordinació de tots els serveis de cada àrea i d'aquestes entre si. A tal fi, i en col·laboració amb les persones directores de cadascuna de les àrees designades per les entitats locals, promourà i assegurarà en cadascuna de les àrees que integren el departament:
a) Els itineraris d'intervenció en la derivació de casos entre serveis d'atenció primària bàsica i els serveis d'atenció primària específica, així com la derivació de l'atenció primària bàsica a l'atenció secundària de manera que es dote de coherència als processos metodològics. En aquest sentit, desenvoluparà els protocols i procediments de derivació de casos entre els serveis de diferent nivell funcional així com per al treball en xarxa entre aquests serveis.
b) L'adequada presa de decisions en l'adjudicació de places o assignació de prestacions que es prenguen per les comissions tècniques de caràcter sectorial que a aquest efecte es constituïsquen en les direccions territorials, de manera que els professionals de l'àrea i de les zones bàsiques queden representats.
c) Promourà que es desenvolupen els òrgans, els protocols i les tècniques de coordinació entre els serveis de l'àrea i entre aquests i els equips d'intervenció de les zones bàsiques.
d) La coordinació tècnica del sistema de serveis socials amb la resta dels sistemes de protecció social de manera que desenvoluparà els òrgans, els protocols i les tècniques de coordinació que hauran de formalitzar-se.
e) La coordinació tècnica del SPVSS amb les entitats privades de serveis socials no integrades en ell i que desenvolupen la seua activitat en les àrees de serveis socials.
Article 12. Zones Bàsiques de serveis socials
1. Per a la delimitació de les zones bàsiques de serveis socials es tindran en compte els criteris específics següents:
a) L'agrupació d'entitats locals amb una xifra de població inferior als 5.000 habitants fins a conformar una zona bàsica.
En aquells àmbits geogràfics caracteritzats per una baixa densitat de població distribuïts en una alta dispersió de xicotets municipis i en una àmplia extensió territorial no es tindrà en compte el criteri bàsic de nombre d'habitants, per la qual cosa podran formar-se zones bàsiques de serveis socials encara que no aconseguisquen els 5.000 habitants.
Així mateix, per raons d'eficiència i optimització de recursos, els municipis pròxims entre si hauran d'agrupar-se en forma de mancomunitats per a la gestió de serveis socials i formar una mateixa zona bàsica encara que un o diversos d'ells posseïsca més de 5.000 habitants.
b) Per a la vinculació de diferents localitats en una mateixa zona bàsica de serveis socials es tindrà en consideració les organitzacions supramunicipals ja existents per a la gestió de serveis socials en les seues formes de mancomunitats.
Amb caràcter general, les mancomunitats existents que gestionen serveis socials seran la referència preferent per a l'adequada determinació territorial dels serveis que corresponguen tant a les zones bàsiques com a les àrees que s'establisquen, valorant l'experiència desenvolupada en els anys que hagen compartit serveis mitjançant les subdivisions que puguen haver establit.
2. Les zones bàsiques de serveis socials conformades per municipis amb població inferior als 5.000 habitants són les establides en l'annex II, sense perjudici del que es disposa en la disposició transitòria primera d'aquest decret quant a la seua temporalitat.
Article 13. Coordinació de zones bàsiques de serveis socials
L'entitat local responsable de la gestió d'una zona bàsica de serveis socials designarà una persona amb responsabilitats de direcció i funcions de coordinació de l'equip de persones professionals d'aquesta zona bàsica de serveis socials, segons el que es disposa en l'article 64.4 de la Llei de Serveis Socials Inclusius, i d'acord amb els criteris i funcions establits en els articles 30 i 31 del Decret 38/2020.
Article 14. Equip de professionals de les zones bàsiques i la seua distribució
Per a establir les ràtios dels equips professionals de les zones bàsiques i, de conformitat amb l'autonomia local i les competències que ostenten els municipis en virtut de la normativa de règim local, se seguirà el que s'estableix en l'article 65 de la Llei de Serveis Socials Inclusius i s'actuarà de la forma següent:
1. En el cas de zones bàsiques que hagen quedat conformades mitjançant la vinculació de dues o més entitats locals, la ràtio de professionals es farà sobre el total d'habitants que sumen els municipis inclosos.
En funció de les condicions o situacions sociodemogràfiques concretes, els municipis inclosos en una mateixa zona bàsica organitzaran de manera solidària l'atenció primària de la qual són competents amb la distribució espacial i temporal que consideren més adequada en aqueixa zona bàsica, garantint que l'atenció siga en igualtat de condicions a tota la població. Així mateix, podrà determinar-se una major o menor intensitat i presència del personal professional en determinades localitats o barris en funció de les situacions especials d'aquestes, que hauran de quedar reflectides en els respectius plans estratègics de caràcter zonal previstos en l'article 47 de la Llei de Serveis Socials Inclusius.
2. En el cas de zones bàsiques que hagen quedat conformades en un únic municipi bé en una única zona bàsica o bé en diverses d'acord amb la capacitat d'autoorganització prevista en la disposició transitòria tercera d'aquest decret, la ràtio de professionals es farà sobre el total d'habitants que té el municipi.
En aquests casos els municipis distribuiran el personal dels equips professionals en les seues zones bàsiques amb major o menor intensitat i presència amb criteris d'acció positiva en aquells barris o districtes els índexs de vulnerabilitat dels quals social siguen superiors a la mitjana de la localitat.
Article 15. Coordinació entre demarcacions territorials i nivells funcionals
A fi de procurar i afavorir espais d'intervenció coherents, les persones professionals de serveis socials de les diferents demarcacions territorials en les quals s'organitza el SPVSS, amb independència de les seues competències, garantiran una coordinació professional eficaç. A tal fi:
1. Els tres nivells d'organització territorial i funcional del SPVSS intervindran d'acord amb el principi d'unitat d'acció i d'integració, tant en l'acció comunitària com en les intervencions centrades en la persona, en la família o unitats de convivència.
2. La coordinació professional entre els nivells d'atenció primària bàsica i específica i entre el nivell d'atenció primària i el d'atenció secundària, així com la relació entre zones bàsiques, les àrees i els departaments de serveis socials es farà principalment a través dels instruments tècnics del Pla Personalitzat d'Intervenció Social i de la Història Social Única.
3. Per a l'adequada transmissió d'informació i coordinació entre serveis es prioritzarà la utilització del Sistema d'Informació Valencià en Serveis Socials establit en l'article 79 de la Llei de Serveis Socials Inclusius, i d'acord amb el que es disposa en els articles 75 i 78 d'aquesta.
Article 16. Relacions interadministratives per al finançament de les demarcacions territorials
El finançament estable dels serveis socials d'atenció primària de caràcter bàsic i aquells de caràcter específic de competència local pròpia serà regulada mitjançant convenis de col·laboració pluriennals en la modalitat de contracte programa, d'acord amb el que determine la seua regulació específica.
Article 17. Altres demarcacions
Els plans i programes que es duguen a terme en un espai qualificat de vulnerable, previstos i definits en l'article 25 de la Llei de Serveis Socials Inclusius, hauran d'incloure els canals i tècniques de coordinació amb els nivells funcionals d'atenció de la demarcació territorial en el qual s'està intervenint.
CAPÍTOL III
Actualització de la zonificació
Article 18. Vigència i actualització de la zonificació
1. D'acord amb el que es disposa en l'apartat 5 de l'article 26 de la Llei de Serveis Socials Inclusius i amb la finalitat de, entre altres, ajustar-se a l'evolució de la realitat social, la zonificació haurà d'actualitzar-se periòdicament, com a mínim amb caràcter quadriennal i com a màxim cada sis anys.
2. A l'efecte dels canvis que puguen originar-se respecte a la zonificació precedent es distingeixen dues modalitats:
a) L'actualització quadriennal realitzada en aquesta zonificació, segons el que s'estableix en l'esmentat article 26.5 de la Llei de Serveis Socials Inclusius, que serà promoguda a instàncies de la conselleria competent en matèria de serveis socials.
b) Les modificacions que en qualsevol moment puguen plantejar a iniciativa pròpia els municipis o mancomunitats per a canviar la delimitació continguda en la zonificació precedent.
Article 19. Actualització en raó de la planificació
1. Les actualitzacions de la zonificació del SPVSS es faran coincidir amb la preparació i elaboració del Pla Estratègic de serveis socials.
2. Quan l'actualització de la zonificació supose la creació, supressió o reestructuració d'alguna de les demarcacions previstes en la zonificació precedent serà preceptiu:
a) Una memòria justificativa amb les circumstàncies que motiven el canvi i la seua incidència en la configuració de la zonificació, elaborat per l'òrgan directiu establit en l'article 4.2.a) d'aquest decret. Per a l'elaboració de la memòria justificativa es donarà audiència a les direccions territorials de la conselleria competent en serveis socials, així com als municipis i les diputacions provincials afectades.
b) Un informe d'incidència elaborat pels òrgans directius de la conselleria competent en serveis socials encarregats del desenvolupament de les prestacions del Catàleg de prestacions del SPVSS a implementar en l'atenció primària. En el procés es recaptarà la participació de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, mitjançant audiència pública.
3. Recaptats els informes esmentats es donarà compte a l'òrgan de coordinació i col·laboració interadministrativa en serveis socials que, així mateix, emetrà preceptivament un informe.
4. A la vista de les actuacions anteriors, la persona titular de la conselleria competent en serveis socials resoldrà el canvi proposat de creació, supressió o reestructuració de la demarcació territorial precedent, aprovant al mateix temps la nova zonificació resultant del canvi.
Article 20. Modificació a iniciativa de les entitats locals
1. En el cas que un municipi o mancomunitat, en raó d'una causa sobrevinguda, plantege una modificació de la zonificació precedent serà preceptiu:
a) La presentació de la proposta a la conselleria competent en serveis socials per part de la persona responsable dels serveis socials del municipi o municipis afectats.
b) L'òrgan directiu establit en l'article 4.2.a) d'aquest decret, vista la proposta, recaptarà els informes que estime pertinents per a avaluar l'impacte del canvi proposat, així com informe preceptiu de la direcció territorial de la conselleria competent en serveis socials afectada.
c) Una vegada evacuats els anteriors tràmits, l'òrgan directiu esmentat formularà una proposta de resolució que es comunicarà a l'òrgan de coordinació i col·laboració interadministrativa que emetrà la seua valoració.
2. La persona titular de la conselleria competent en serveis socials resoldrà sobre la proposta presentada que, en el cas de suposar un canvi en la zonificació precedent, es farà efectiva a partir de la finalització del període del contracte programa amb el que s'estiguen finançant els serveis socials dels municipis implicats i, en tot cas, en l'actualització següent que s'efectue de la zonificació per raó de la planificació, segons el procediment previst en l'article 19 d'aquest decret.
CAPÍTOL IV
Mapificació
Article 21. Mapificació
1. La mapificació és el conjunt d'actuacions dutes a terme pels òrgans directius de la conselleria competent en serveis socials responsables de l'ordenació del SPVSS, tendents a disposar d'una eina bàsica de localització de les prestacions de serveis socials en l'estructura funcional i territorial del sistema, d'informació actualitzada en tot moment sobre les prestacions socials, les seues característiques i la seua ubicació en els nivells d'atenció i en les demarcacions en les quals s'organitza territorialment el SPVSS.
2. La mapificació té una doble funció:
a) Ser un instrument d'informació de caràcter públic perquè les persones professionals dels serveis socials i la ciutadania en general tinga accés a la informació bàsica sobre les prestacions de serveis socials i la seua localització en el territori de la Comunitat Valenciana.
b) Ser un instrument tècnic d'organització i planificació del SPVSS mitjançant una base de dades actualitzats de manera permanent de la implantació efectiva de la cartera de serveis en el territori de la Comunitat Valenciana i que permeta, al mateix temps, la prospecció de necessitats de manera objectiva i específica en les diferents demarcacions territorials. En aquest sentit, la mapificació serà l'instrument tècnic que orient i fonamente el Pla d'Infraestructures de Serveis Socials previst en l'article 109 de la Llei de Serveis Socials Inclusius.
3. La mapificació s'atindrà a les dades que consten en el Registre general de titulars d'activitats, de serveis i centres de serveis socials de la Comunitat Valenciana, regulat pel Decret 59/2019, de 12 d'abril, del Consell, d'ordenació del SPVSS.
4. La mapificació recollirà la informació relativa als serveis i centres de serveis socials que figuren en l'esmentat Registre general, independentment de la seua titularitat i de la seua integració o no en el SPVSS.
5. La mapificació es completarà amb la informació procedent del Sistema d'Informació Valencià en Serveis Socials (SIVSS) previst en l'article 79 de la Llei de Serveis Socials Inclusius. En particular, el SIVSS aportarà dades relatives al nombre de prestacions per sectors, sol·licitud de places i llistes d'espera segons prestacions, entre altres. A l'efecte, el SIVSS permetrà l'elaboració, preparació i execució de dades que possibiliten el coneixement de l'estat d'implantació i necessitats de la cartera de prestacions.
Article 22. Informació bàsica de caràcter públic
1. Amb la finalitat que la mapificació servisca com a instrument eficaç d'informació pública, es publicitarà mitjançant un entorn web d'accés general, almenys, les dades següents:
a) Nom del servei o centre
b) Localitat i adreça
c) Titularitat
d) Sector de la població destinatària
e) Tipologia
f) Nombre i característiques de les places
g) Requisits d'accés
h) Nivell funcional en el qual s'emmarca: atenció primària bàsica, atenció primària específica, atenció secundària
i) Demarcació territorial en la qual està inserit: zona bàsica, àrea i departament de serveis socials
j) Integració o no en el SPVSS, que en cas afirmatiu i ser un servei o centre de titularitat no públic, indicarà la modalitat d'aqueixa integració en el SPVSS, això és, si és concertat, contractat o subvencionat.
2. La informació que s'expose amb caràcter públic en la mapificació s'efectuarà d'acord amb el que s'estableix en la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garanties dels drets digitals i de conformitat, així mateix, a la Llei 2/2015, de la Generalitat, de 2 d'abril, de transparència, bon govern i participació ciutadana de la Comunitat Valenciana, i en les seues disposicions reglamentàries de desenvolupament o normes que les substituïsquen.
3. De la mateixa manera, per raó de la naturalesa dels serveis i centres d'atenció a persones menors d'edat en situació de protecció i de dones víctimes de violència de gènere, únicament es publicitaran dades sobre el nombre de places existents a escala provincial.
Article 23. Informació per a la planificació
Amb la finalitat que la mapificació servisca com a eina eficaç de coneixement respecte de les necessitats d'una zona bàsica, d'una àrea i d'un departament de serveis socials, es disposarà d'un entorn web d'accés al personal autoritzat de la conselleria competent en serveis socials que permeta conéixer en temps real les dades previstes en els apartats a), b) i c) de l'article 10.2 del Decret 59/2019.
Article 24. Mapificació i relació interadministrativa per al finançament de les demarcacions territorials
1. Els programes, serveis i centres que siguen inclosos en un contracte programa a subscriure entre la conselleria competent en serveis socials i les entitats locals per al finançament estable dels serveis socials d'atenció primària hauran d'estar identificats en la mapificació.
2. De la mateixa manera, les variacions en els costos de programes, serveis i centres que es plantegen en les actualitzacions o modificacions d'aquests contractes programa es motivaran a partir d'estimacions extretes de les bases de dades de la mapificació.
Article 25. Mapificació i Observatori del Sistema Públic de Serveis Socials
L'Observatori del SPVSS, com a òrgan contemplat en l'article 125 de la Llei de Serveis Socials Inclusius per a propiciar els estudis sobre vulnerabilitat social, així com la idoneïtat de les estructures d'atenció social i per a promoure la coordinació amb altres sistemes de benestar social, tindrà accés a les dades de la mapificació de manera regular, per la qual cosa queda habilitat per a sol·licitar quanta informació considere necessària, per a l'exercici de les seues funcions, a l'òrgan competent en la gestió de la mapificació, el qual haurà de ser entregat de forma preceptiva.
CAPÍTOL V
Pla d'infraestructures
Article 26. Pla d'infraestructures
1. El Pla d'Infraestructures pluriennal previst en l'article 109 de la Llei de Serveis Socials Inclusius es regirà per criteris d'objectivitat, transparència, participació i equitat territorial fonamentats en la mapificació regulat en aquest decret.
2. El Pla s'aprovarà i publicarà per un període de quatre anys, sense perjudici de les possibles addendes anuals que puguen establir-se d'acord amb el desplegament i la implementació de les infraestructures previstes.
Article 27. Desplegament del Pla d'infraestructures
1. Per a desplegar el Pla d'infraestructures pluriennal en centres de l'atenció primària específica i secundària competència de la Generalitat, la conselleria competent en serveis socials articularà les fórmules necessàries per a executar els projectes d'inversió necessaris entre els quals es troben:
a) Mitjans propis o contractació directa per part de la Generalitat.
b) Encàrrecs al sector públic instrumental de la Generalitat o altres administracions públiques d'acord amb el que es disposa en l'article 32 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic.
c) Delegació de competències als ajuntaments i mancomunitats.
d) Convenis de col·laboració amb els ajuntaments, mancomunitats i les diputacions provincials en els termes previstos en els apartats 5 i 7 de l'article 109 de la Llei de Serveis Socials Inclusius.
e) Qualsevol altra fórmula de col·laboració interadministrativa d'acord amb la normativa vigent.
2. Anualment la conselleria publicarà les prioritats d'acord amb els criteris establits en la mapificació, així com l'actualització dels indicadors sociodemogràfics, les necessitats urgents, la capacitat pressupostària, la viabilitat en el territori, la innovació i experimentació, i les condicions dels espais vulnerables, entre altres.
3. En els centres de l'atenció primària bàsica de competència dels municipis, la Generalitat i les diputacions provincials convocaran subvencions destinades a inversions en municipis, segons els trams poblacionals corresponents al finançament del personal d'atenció primària bàsica, d'acord amb el que determine l'òrgan de coordinació i col·laboració interadministrativa en serveis socials, previst en l'article 49 de la Llei de Serveis Socials Inclusius de la Comunitat Valenciana.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Coordinació i supervisió de departaments
Les direccions territorials de la conselleria competent en serveis socials s'organitzaran internament de manera que siga efectiva la coordinació i supervisió dels departaments de serveis socials de la seua província, així com la coordinació i supervisió de les diferents àrees que componen aquests departaments.
De conformitat amb el que s'estableix en l'article 9 d'aquest decret, es crearan les figures professionals de la persona supervisora de departament i s'organitzaran les unitats de suport administratiu i tècnic. Així mateix, s'emetran les instruccions on es definisquen i expliciten les competències i funcions d'aquesta nova figura professional i les funcions d'aquestes unitats de suport.
La creació i configuració de les places de supervisor/a de departament es farà en un termini que no excedisca els sis mesos després de la publicació i entrada en vigor d'aquest decret.
Així mateix, la nova organització interna de les direccions territorials tindrà la seua ratificació en el següent Reglament Orgànic i Funcional de la conselleria competent en serveis socials, després de l'entrada en vigor d'aquest decret i una vegada creades i configurades les places de supervisor/a de departament.
Segona. Assignació de prestacions
Els òrgans de les administracions públiques que tramiten i resolen expedients d'assignació de prestacions, serveis o centres de serveis socials tindran en compte preferentment la zonificació com a criteri en aqueixa assignació i sempre que el pla personalitzat d'intervenció social així ho aconselle, a fi de facilitar-hi l'accessibilitat i la coherència dels processos d'intervenció.
Tercera. Canvis en estructures precedents
En el cas que l'aplicació del conjunt de criteris per a configurar una demarcació territorial comporte la necessària separació de municipis actualment units en una organització supramunicipal, o supose un necessari reajustament en l'actual configuració del sistema de finançament de la xarxa pública de serveis socials, es farà dins de criteris de prevalença de l'eficiència i eficàcia del sistema i oïdes els municipis afectats, conforme al que s'estableix en els articles 19 i 20 d'aquest decret.
Quarta. Ràtios dels equips professionals
Per a la determinació de serveis i plantilles previst en la disposició final primera en el seu apartat 3 i la disposició final segona de la Llei de Serveis Socials Inclusius, s'estarà al que s'estableix en l'annex II d'aquest decret.
Atesa la vigència temporal d'aquests annexos, fins a la publicació del Primer Pla Estratègic segons el que es preveu en la disposició transitòria primera d'aquest decret, es mantindran la composició d'equips professionals i ràtios establides en el model social bàsic desenvolupat actualment per la conselleria competent en serveis socials per a l'atenció primària de caràcter bàsic i específic, i utilitzat per a la planificació i finançament dels equips de serveis socials generals.
Cinquena. Unitats d'atenció i intervenció social per a situacions especials
1. L'especial disposició d'alguns municipis en determinades demarcacions territorials, en concret l'existència de municipis amb un nombre de població molt xicotet, al seu torn molt disseminats en el territori i amb una connectivitat viària poc desenvolupada i que en la zonificació que s'ha establit en l'annex II han quedat vinculats per a la configuració d'una zona bàsica, fa que la previsió dels equips professionals de les zones bàsiques establit en els articles 64 i 65 de la Llei 3/2019, de Serveis Socials Inclusius, especialment en l'apartat a) de l'article 65.1, requerisquen ser reforçats per a donar una adequada atenció a aquestes poblacions xicotetes.
2. De la mateixa manera, i davant possibles i imprevisibles situacions d'especial urgència social motivades per fenòmens socials emergents o de qualsevol altra índole que puguen donar-se en territoris concrets de la geografia de la Comunitat Valenciana, podran crear-se amb caràcter especial i singular, unitats d'atenció i intervenció social, d'acord amb les característiques i temporalitat que marque la urgència a atendre i que en tot cas treballaran i intervindran de manera coordinada amb els equips professionals de les zones bàsiques en les quals s'haja motivat tal necessitat.
Sisena. Exigències de qualitat
L'exigència de qualitat en la provisió de les prestacions del Catàleg de prestacions del SPVSS, i amb això l'atenció que reben les persones usuàries, passa ineludiblement per garantir unes seus o locals accessibles on s'implanten i desenvolupen els serveis i uns mitjans materials que possibiliten la intervenció de les persones professionals.
A tal fi, els municipis o agrupació de municipis que han quedat vinculats en una zona bàsica o vinculats en una àrea de serveis socials asseguraran que disposen amb aquestes seus i aquests mitjans materials, que a més estaran identificats d'acord amb l'indicat en la disposició addicional sisena del Decret 59/2019.
En el cas de serveis o d'atenció prestada de manera itinerant entre diversos municipis hauran de garantir-se, també, els mitjans de desplaçament del personal.
Així mateix, garantiran la seguretat i la confidencialitat de la informació que es reculla pels serveis socials.
Setena. Formació dels equips professionals
La nova estructura funcional i territorial dels serveis socials implica un canvi significatiu en el model d'organització i gestió d'aquests serveis. La necessitat de vincular municipis per a conformar zones bàsiques i àrees de serveis socials genera espais d'intervenció compartits entre entitats locals i dins de l'enfocament participatiu i interdisciplinari que la Llei de Serveis Socials Inclusius afavoreix, tant en l'atenció integral a les persones com en la intervenció comunitària. Tot això requereix una permanent actualització en el perfeccionament i l'ampliació de coneixements i habilitats dels equips professionals.
A tal fi, es desenvoluparan entre la Generalitat i les diputacions provincials els plans formatius destinats als equips professionals de totes les demarcacions territorials.
Vuitena. Plans d'infraestructures de serveis socials
L'aprovació del primer pla d'infraestructures de serveis socials es farà mitjançant resolució de la persona titular de la conselleria competent en serveis socials d'acord amb el que s'estableix en l'article 109 de la Llei 3/2019 de Serveis Socials Inclusius.
Disposicions transitòries
Primera. Vigència temporal de la present zonificació
Atés el fet que la present zonificació està subordinada a les propostes d'acte-organització municipal previstes en aquest decret, la zonificació establida en aquest decret té un caràcter provisional fins a la confecció del primer Pla estratègic de serveis socials de la Comunitat Valenciana, on es determinarà de manera definitiva l'organització territorial del SPVSS fins a la seua actualització preceptiva.
Segona. Zonificació d'àrees de municipis de més de 30.000 habitants
En el cas de municipis amb població superior als 30.000 habitants i que hagen quedat com una àrea de serveis socials en l'annex II, les corporacions locals determinaran i delimitaran geogràficament el nombre d'àrees en les quals organitzen el seu àmbit d'intervenció, seguint els principis d'equitat territorial, proximitat, accessibilitat de les persones als serveis i d'acord amb les característiques sociodemogràfiques de la població. Així mateix, s'atendrà el requisit d'equilibri poblacional.
A tal fi, en el termini de 9 mesos des de l'entrada en vigor d'aquest decret, els municipis que complisquen aquest requisit faran aquesta delimitació d'àrees, per a la qual cosa seguiran els criteris i el procediment següents:
a) Els municipis elaboraran una proposta d'organització de les àrees de serveis socials en la qual s'indicarà: la franja geogràfica delimitada per cada àrea, el nombre i les característiques bàsiques de la població inclosa en cadascuna de les àrees, els serveis d'atenció primària tant de caràcter bàsic com de caràcter específic de competència local pròpia inclosos en cadascuna de les àrees, o maneres de distribuir l'atenció d'aquests serveis en cadascuna de les àrees. Així mateix, s'indicarà de manera expressa les formes i tècniques de coordinació amb les zones bàsiques incloses en cada àrea.
b) La delimitació d'àrees es farà atenint-se als límits establits en la taula adjunta quant al nombre d'aquestes per franges d'habitants i, dins d'aquests límits de referència, es procurarà que les àrees tinguen un nombre de població semblant i, en cas d'existir diferències notables, es motivarà.
c) La distribució d'àrees respondrà a la planificació estratègica zonal i garantirà l'equitat territorial, l'accessibilitat de tota la ciutadania en igualtat de condicions als serveis.
d) Les propostes hauran d'identificar les seus o locals existents en cada àrea on s'implantaran els serveis, així com els mitjans materials per a fer possible el correcte desenvolupament dels serveis.
e) Aquesta proposta es remetrà a la conselleria competent en serveis socials abans de 9 mesos a partir de la data d'entrada en vigor d'aquest decret. La conselleria podrà demanar quants aclariments estime necessàries a aquesta proposta i podrà, així mateix, realitzar quants suggeriments estime oportunes.
f) Una vegada s'hagen determinat i delimitat les àrees serà necessari un acord de ple de la corporació local on queden definides aquestes àrees de serveis socials. Una vegada s'haja procedit a aquest acord de ple, s'incorporarà aquesta organització d'àrees al Mapa de serveis socials de la Comunitat Valenciana.
Tot això amb independència i sense perjudici que els municipis que s'acullen a aquest procediment puguen establir posteriorment altres subdivisions territorials o subàrees a efectes exclusivament de la seua planificació estratègica però sense conseqüències pràctiques i legals en el Mapa de serveis socials de la Comunitat Valenciana.
Tercera. Zonificació de zones bàsiques de municipis de més de 7.500 habitants
En el cas de municipis amb població superior als 7.500 habitants i que hagen quedat com una zona bàsica de serveis socials en l'annex II, les corporacions locals determinaran i delimitaran geogràficament el nombre de zones bàsiques en les quals organitzen el seu àmbit d'intervenció, seguint els principis d'equitat territorial, proximitat, accessibilitat de les persones als serveis i d'acord amb les característiques sociodemogràfiques de la població. Així mateix, s'atendrà el requisit d'equilibri poblacional.
A tal fi, en el termini de 9 mesos des de l'entrada en vigor d'aquest decret els municipis que complisquen aquest requisit procediran a aquesta delimitació de zones bàsiques, per a la qual cosa seguiran els criteris i el procediment següents:
a) Els municipis elaboraran una proposta d'organització de les zones bàsiques de serveis socials en la qual s'indicarà: la franja geogràfica delimitada per cada zona bàsica, el nombre i les característiques bàsiques de la població inclosa en cadascuna, els serveis d'atenció primària de caràcter bàsic inclosos en cadascuna de les zones bàsiques o maneres de distribuir l'atenció d'aquests serveis en cadascuna. Així mateix, s'indicarà de manera expressa les formes i tècniques de coordinació entre les zones bàsiques incloses en una àrea de serveis socials.
b) La delimitació de zones bàsiques es farà atenint-se als límits establits en la taula adjunta quant al nombre d'aquestes per franges d'habitants i dins d'aquests límits de referència es procurarà que les zones bàsiques tinguen un nombre de població semblant i, en cas d'existir diferències notables, es motivarà.
c) La distribució de zones bàsiques respondrà a la planificació estratègica zonal i garantirà l'equitat territorial, l'accessibilitat de tots i totes les ciutadanes en igualtat de condicions als serveis.
d) Les propostes hauran d'identificar les seus o locals existents en cada zona bàsica on s'implantaran els serveis, així com els mitjans materials per a fer possible el correcte desenvolupament dels serveis.
e) Aquesta proposta es remetrà a la conselleria competent en serveis socials abans de 9 mesos a partir de la data d'entrada en vigor d'aquest decret. La Conselleria podrà demanar quants aclariments estime necessàries a aquesta proposta i podrà, així mateix, realitzar quants suggeriments estime oportunes.
f) Una vegada s'hagen determinat i delimitat les zones bàsiques serà necessari un acord de ple de la corporació local on queden definides aquestes zones bàsiques de serveis socials. Una vegada s'haja procedit a aquest acord de ple, s'incorporarà aquesta organització de zones bàsiques al Mapa de serveis socials de la Comunitat Valenciana.
Tot això amb independència i sense perjudici que els municipis que s'acullen a aquest procediment puguen establir posteriorment altres subdivisions territorials o subzones a efectes exclusivament de la seua planificació estratègica però sense conseqüències pràctiques i legals en el Mapa de serveis socials de la Comunitat Valenciana.
Quarta. Altres criteris de zonificació
A més dels criteris previstos en els articles 7 a 12, per a procedir a la zonificació, en el cas d'aquesta primera proposta establida en l'annex II d'aquest decret i fins a la seua definitiva consolidació amb l'aprovació del Primer Pla Estratègic de Serveis Socials de la CV es tindran en compte, també, les vinculacions de municipis ja finançats de manera conjunta en serveis socials d'atenció primària per part de la Generalitat o diputacions provincials en exercicis anteriors.
Cinquena. Plans estratègics de caràcter zonal
De conformitat amb l'article 42.3 de la Llei 3/2019, totes les entitats locals que integren zones bàsiques de serveis socials elaboraran els plans estratègics de caràcter zonal establits en l'article 47 de la citada Llei 3/2019, i d'acord amb els continguts mínims previstos en l'article 44.2 d'aquesta. Per a l'elaboració d'aquests plans estratègics es tindrà en compte el següent:
1. En les zones bàsiques formades per un únic municipi serà l'entitat local la competent en l'elaboració de l'esmentat pla estratègic zonal.
2. En les zones bàsiques conformades per diversos municipis serà l'entitat local de caràcter supramunicipal encarregada de la gestió dels serveis socials d'atenció primària la competent en l'elaboració de l'esmentat pla estratègic zonal, donant audiència a tots els municipis que integren la zona bàsica.
3. En les zones bàsiques conformades per municipis que s'han acollit al que es disposa en l'article 12.3 d'aquest decret, i que hagen procedit segons el que es preveu en la seua disposició transitòria tercera, l'entitat local serà la competent en l'elaboració del pla estratègic zonal que podrà ser general per a tot el municipi però en el qual s'identifiquen les característiques i les actuacions pròpies de les zones bàsiques en què haja quedat zonificat el municipi. A tal fi, l'elaboració del pla estratègic zonal es farà en paral·lel amb el procés de zonificació previst en l'esmentada disposició transitòria tercera i, de manera més concreta, en el seu apartat c).
4. El termini per a l'elaboració d'aquests plans estratègics de caràcter zonal serà de sis mesos a partir que haja conclòs el procés de delimitació d'àrees i zones bàsiques establit en els articles 10.3 i 12.3 d'aquest decret i segons el procediment establit en les seues disposicions transitòries segona i tercera, i amb això s'haja finalitzat el procés de zonificació. D'acord amb aquesta previsió temporal, els plans estratègics de caràcter zonal hauran d'haver-se elaborat abans de 15 mesos des de l'entrada en vigor d'aquest Decret.
5. Per a l'elaboració dels plans estratègics de caràcter zonal s'arbitraran formes de participació dels consells locals d'inclusió i drets socials previstos en l'article 99 de la Llei 3/2019, i d'acord amb la normativa que els desenvolupe reglamentàriament.
6. Els plans estratègics de caràcter zonal seran aprovats pel ple de l'entitat local corresponent.
Disposicions finals
Primera. Desenvolupament normatiu
Es faculta la persona titular de la conselleria amb competències en serveis socials per a dictar quantes disposicions siguen necessàries per al desenvolupament d'aquest decret.
Segona. Modificació de l'article 30.6 del Decret 38/2020, de 20 de març, del Consell, de coordinació i finançament de l'atenció primària de serveis socials
La redacció de l'article 30.6 del Decret 38/2020, queda com segueix:
En el cas de municipis que, pel seu nombre de població, conformen simultàniament una zona bàsica de serveis socials i una àrea de serveis socials, la figura de direcció sobre els serveis d'atenció primària específics de competència local d'àrea, i aquells serveis d'atenció primària específics de competència autonòmica que li hagen sigut delegats a l'entitat local, es correspondrà amb la figura de direcció de la zona bàsica de serveis socials.
Tercera. Entrada en vigor
Aquest decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 26 de febrer de 2021
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG i FERRER
La vicepresidenta i
consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives
MÓNICA OLTRA JARQUE