Institut Valencià de Finances. ACORD de 3 d'abril de 2020, del Consell Executiu del Fons de Fons FEDER, pel qual s'aproven les normes reguladores de l'instrument financer «Préstec subordinat» del programa operatiu FEDER CVA 2014-2020.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 8804 de 05.05.2020 | |
| Número identificador: | 2020/3150 | |
| Referència Base de Dades: | 003416/2020 | |
-
Anàlisi jurídica
Texto Texto Texto2 Data d'entrada en vigor: 06.05.2020 Aquesta disposició està afectada per: Afectada per: -
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Institut Valencià de Finances Grup temàtic: Ajudes, Legislació Matèries: Tresor i política financera Malaltia infecciosa Descriptors: Temàtics: Tresor, Tresor, control del crèdit, política bancària, política creditícia, cura d'infermeria, salut pública, malaltia infecciosa, epidèmia, estat d'emergència , monografies
ACORD de 3 d'abril de 2020, del Consell Executiu del Fons de Fons FEDER, pel qual s'aproven les normes reguladores de l'instrument financer «Préstec subordinat» del programa operatiu FEDER CVA 2014-2020. [2020/3150]
El passat 11 de març, l'Organització Mundial de la Salut va anunciar que, atesos els nivells de propagació i gravetat del coronavirus (Covid-19), la malaltia havia de ser considerada amb caràcter general com una pandèmia. Espanya i, per extensió, la Comunitat Valenciana constitueixen en aquests moments un dels focus més actius de la malaltia amb desenes de milers d'afectats i més de deu mil morts. A fi de detindre l'avanç de la malaltia, les autoritats espanyoles han pres mesures de confinament de la població, que incorporen un sever règim de sancions en cas d'incompliment. En concret, el passat 14 de març, el Govern d'Espanya va aprovar el Reial decret 463/2020, que a l'empara de la Llei orgànica 4/1981, d'1 de juny, declara l'estat d'alarma en tot el territori nacional.
Es tracta d'una mesura necessària, reclamada per la comunitat científica, i d'èxit contrastat en altres zones afectades. No obstant això, aquesta mesura tindrà greus conseqüències per a l'activitat econòmica, ja llastrada en les últimes setmanes tant per factors d'oferta com de demanda. La caiguda d'activitat ja era sensible en els sectors més exposats a l'activitat econòmica internacional; de fet, en alguns casos, com el transport o el turisme, han començat a produir-se els primers acomiadaments. En el costat de l'oferta, la paralització de la producció ha afectat inicialment els sectors vinculats a les principals cadenes globals de valor en la capacitat d'atendre les comandes derivades de l'activitat ordinària de les empreses. Aquests efectes s'accentuaran en les pròximes setmanes, a causa de la caiguda de l'activitat que provocarà el confinament massiu de la població. Si la caiguda de la situació d'alarma es prolongara durant un parell de mesos, l'economia espanyola registraria una disminució anual del PIB, fins i tot superior a les observades durant la prolongada crisi financera internacional esdevinguda en la dècada anterior.
En aquest context, és absolutament imprescindible assegurar que les empreses valencianes disposen de liquiditat suficient per a fer front als seus pagaments amb regularitat, a fi de garantir el consum de les famílies els ingressos corrents de les quals depenen d'aquestes, preservar l'estabilitat financera del nostre teixit productiu, i assegurar una ràpida recuperació de l'activitat econòmica una vegada superada la situació de crisi sanitària. En aquest sentit, el Govern d'Espanya va anunciar el 16 de març un ambiciós programa d'avals públics per a facilitar l'accés al finançament de les empreses. El Banc Central Europeu ha suggerit a les entitats financeres que operen sota la seua tutela que, en aquests moments, és necessari aplicar tota la flexibilitat que permet la normativa comptable a fi que els refinançaments originats per la crisi sanitària no siguen considerats com a operacions en vigilància especial, que limiten d'aquesta manera l'impacte en la solvència de les entitats financeres que les concedisquen.
L'Institut Valencià de Finances no és alié a aquesta realitat. Com a eina de política econòmica del Consell, encarregada d'executar la política de finançament al sector privat de la Generalitat Valenciana, el Consell General de l'IVF ha decidit dissenyar una estratègia amb sis eixos fonamentals: a) reforçar la solvència d'AFIN-SGR, la societat de garantia recíproca de la Generalitat, aportant 17 milions d'euros al seu fons de provisions tècniques, a fi de facilitar l'abast de la societat per a avalar les operacions de finançament a PIMES i autònoms valencians, per part de la banca comercial privada que opera en el nostre territori; b) injectar liquiditat al teixit productiu valencià amb una línia de finançament bonificat centrat en necessitats de circulant; c) atorgar facilitats de pagament a clients que mantinguen operacions vives amb l'IVF; d) mantindre obertes la resta de línies de finançament bonificat per a donar resposta no únicament a les necessitats de liquiditat lligades a la reposició del capital circulant, sinó per a finançar també les operacions d'inversió previstes per les empreses valencianes durant 2020; e) proposar al Consell Executiu del Fons de Fons FEDER la modificació instrument financer «Préstec subordinat IVF-FEDER» gestionada per l'IVF en el marc del programa operatiu del Fons de Desenvolupament Regional de la Comunitat Valenciana 2014-2020, perquè el finançament atorgat es vehicule mitjançant préstecs participatius dels regulats en el Reial decret llei 7/1996, de 7 de juny, sobre mesures urgents de caràcter fiscal i de foment i liberalització de l'activitat econòmica, amb la intenció de millorar la solvència de les empreses amb posició financera més feble i facilitar d'aquesta manera el seu accés als instruments de liquiditat dissenyats per l'Estat, i f) impulsar la creació d'un fons de capital de risc de gestió privada, amb aportació de l'IVF per valor de 50.000.000 euros i majoria de capital privat, a fi d'accelerar la recuperació i el creixement de grans empreses valencianes, amb acreditada capacitat per a competir a escala nacional i internacional.
Les presents normes s'emmarquen en l'eix e) de l'estratègia dissenyada per l'IVF segons s'ha exposat en el paràgraf anterior.
D'altra banda, el passat 19 de març, la Comissió Europea va publicar un nou marc temporal relatiu a les mesures d'ajuda estatal destinades a donar suport a l'economia en el context de l'actual brot de Covid-19. Aquest marc comporta una notable flexibilització de la normativa d'ajudes d'estat.
Per tres motius fonamentals, el marc temporal aprovat per la Comissió és avantatjós per a les empreses valencianes: a) augmenta l'ajuda permesa en l'exercici 2020 fins a 800.000 euros, acumulable a més amb altres ajudes acollides al règim de minimis que l'empresa puga eventualment rebre durant l'exercici o haja rebut en els dos anys anteriors a aquest; b) no exigeix a l'empresa provar l'efecte incentivador de l'ajuda, sinó que ha de ser l'ens concedent qui justifique davant les autoritats comunitàries la seua oportunitat en les actuals circumstàncies, i c) rebaixa molt substancialment els tipus d'interés que l'IVF pot aplicar a les empreses dins del nou marc temporal aplicable a les ajudes d'estat.
Totes aquestes raons obliguen el Consell Executiu del Fons de Fons FEDER a redefinir l'instrument de préstecs subordinat, les normes reguladores del qual van ser aprovades amb data 15 de març de 2019, i publicades en el DOGV l'11 d'abril de 2019. En concret, a la modalitat preexistent de préstec subordinat a tipus d'interés fix (modalitat Projectes disruptius), vinculada al finançament d'empreses en fase d'escalabilitat, s'afig una nova modalitat de sosteniment d'activitat productiva (modalitat Coronavirus), destinada a empreses que com a conseqüència de la crisi sanitària de la Covid-19 i arran de les pèrdues ocasionades pel tancament dels establiments productius, vegen afeblida la seua posició de solvència. Aquesta nova modalitat incorpora un tipus d'interés variable en funció del benefici obtingut per l'empresa, de manera que els préstecs atorgats tindran la consideració de préstecs participatius a l'efecte del que estableix l'article 20 del Reial decret llei 7/1996, de 7 de juny, sobre mesures urgents de caràcter fiscal i de foment i liberalització de l'activitat econòmica, i per tant es considerarà patrimoni net a l'efecte de reducció de capital i liquidació de societats regulades en la legislació mercantil.
Per tot això, el Consell Executiu del Fons de Fons FEDER, en la reunió del dia 3 d'abril de 2020, en relació amb l'instrument financer préstecs subordinats del programa operatiu FEDER CVA 2014-2020, gestionat per l'Institut Valencià de Finances, i d'acord amb el que s'estableix en l'apartat vi) de l'article 5.2.2., de l'Acord de finançament, de data 24 de maig, entre la Direcció General de Finançament i Fons Europeus i l'IVF, per a la gestió d'instruments financers del programa operatiu del Fons de Desenvolupament Regional de la Comunitat Valenciana 2014-2020,
ACORDA
Aprovar les següents normes reguladores:
Primera. Disponibilitat pressupostària
El pressupost disponible previst màxim per a aquest instrument financer és de 38.440.000 euros i es finançarà amb càrrec al fons de fons constituït mitjançant el Decret llei 6/2017, d'1 de desembre, del Consell, per a la gestió dels instruments financers del programa operatiu FEDER de la Comunitat Valenciana 2014-2020.
Segona. Objecte
1. Constitueix l'objecte d'aquest instrument financer l'atorgament de préstecs subordinats per al finançament de xicotetes i mitjanes empreses la seu social, l'establiment o la sucursal de producció o de desenvolupament d'activitat de les quals es troben radicats a la Comunitat Valenciana.
2. Aquesta actuació està cofinançada per la Unió Europea a través del programa operatiu del Fons de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Comunitat Valenciana 2014-2020.
Tercera. Característiques específiques del finançament
Són susceptibles de rebre finançament subordinat els projectes empresarials que es desenvolupen en la Comunitat Valenciana que complisquen les següents característiques:
a) De caràcter innovador per a la comercialització d'un producte que incloga millores significatives d'especificacions tècniques, de components i materials, de programes informàtics integrats, del disseny, de la facilitat d'ús o altres característiques funcionals, amb especial atenció sobre les empreses valencianes que compten amb Segell d'Excel·lència (Horitzó 2020), i/o
b) Que contemplen actuacions destinades a l'expansió i/o consolidació de les activitats generals d'una empresa o a la realització de nous projectes, la penetració en nous mercats o noves activitats.
Quarta. Modalitats de finançament
L'instrument financer estarà compost per dues modalitats de finançament amb característiques i condicions diferenciades, depenent de la tipologia del projecte a finançar:
a) Finançament de Projectes Disruptius. Tindran la consideració de disruptius, a aquest efecte, els projectes definits en la norma tercera lletra a) que indistintament complisquen qualsevol de les dues condicions següents:
i. Import sol·licitat de finançament, sobre la base del pla de negoci elaborat per l'empresa, siga superior al 50 % de la mitjana del seu volum mitjà de negocis anual en els últims 3 anys.
ii. Empreses d'alt creixement, entenent per tals, aquelles que prevegen per als tres anys posteriors a la data de la sol·licitud de finançament un creixement mitjà anual superior al 20 % tant de l'import net de la xifra de negocis com del nombre de treballadors.
b) Préstecs Participatius Coronavirus. S'acolliran a aquesta modalitat els projectes que no complisquen les condicions establides en l'apartat anterior per als projectes disruptius, i que contemplen plans de consolidació empresarial i manteniment d'ocupació.
Cinquena. Sectors exclosos de la modalitat finançament de projectes disruptius
1. No podran ser beneficiàries d'aquest instrument financer les entitats de dret públic, les universitats públiques, els organismes autònoms, les empreses públiques, les societats mercantils públiques, entenent per tals aquelles en les quals més de la meitat del capital social pertanga directament o indirectament a una administració pública, les fundacions públiques, i les societats participades majoritàriament per aquestes.
2. Els beneficiaris són empreses de naturalesa privada que operen en qualsevol sector d'activitat amb excepció dels següents:
a) Sector de la pesca i l'aqüicultura regulats pel Reglament (CE) número 1047/2000, del Consell.
b) La producció primària de productes agrícoles.
c) Sector de la transformació i comercialització de productes agrícoles, en els casos següents:
i. Quan l'import del finançament es determine en funció del preu o de la quantitat de productes d'aquest tipus adquirits a productors primaris o comercialitzats per les empreses interessats.
ii. Quan l'instrument estiga supeditat al fet que una part o la totalitat d'aquesta es repercutisca als productors primaris.
d) Activitats relacionades amb l'exportació a tercers països o estats membres, és a dir, les ajudes directament vinculades a les quantitats exportades, a l'establiment i l'explotació d'una xarxa de distribució o a altres despeses corrents vinculades a l'activitat exportadora.
e) Les ajudes condicionades a la utilització de productes nacionals en lloc d'importats.
f) Activitats econòmiques il·legals: tota producció, comerç o una altra activitat que siga il·legal d'acord amb les disposicions legals o reglamentàries de la jurisdicció nacional per a aquesta mena de producció, comerç o activitat.
g) Productes del tabac i begudes alcohòliques destil·lades; la producció i el comerç de productes del tabac i begudes alcohòliques destil·lades i productes relacionats.
h) Producció i comerç d'armes i municions: el finançament de la producció i el comerç d'armes i municions de qualsevol tipus. Aquesta restricció no s'aplicarà en la mesura en què aquestes activitats formen part de polítiques explícites de la Unió Europea o siguen accessòries a aquestes.
i) Casinos i empreses equivalents.
j) Restriccions del sector de les TU. Investigació, desenvolupament o aplicacions tècniques relacionades amb programes o solucions de dades electròniques que i) tinguen específicament per objecte: a) donar suport a qualsevol activitat inclosa en els sectors restringits esmentats en les lletres a a d anteriors; b) jocs d'atzar en internet i casinos en línia, o c) pornografia, o que ii) tinguen com a objectiu permetre: a) l'entrada il·legal en xarxes de dades electròniques, o b) la descàrrega il·legal de dades electròniques.
k) Restriccions del sector de ciències de la vida. Quan es done suport al finançament de la investigació, el desenvolupament o les aplicacions tècniques relacionades amb: i) la clonació humana amb finalitats terapèutics o d'investigació, o ii) els organismes modificats genèticament (OMG).
l) Empreses que concentren la seua activitat empresarial en els sectors financers o immobiliaris.
m) Empreses d'intermediació financera, assegurances i serveis bancàries, excepte les FINTECH i INSURTECH.
n) Desmantellament o la construcció de centrals nuclears.
o) Inversió per a aconseguir la reducció de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle procedents d'activitats enumerades en l'annex 1 de la Directiva 2003/87/CE.
p) Inversió en infraestructures aeroportuàries, llevat que estiguen relacionades amb la protecció del medi ambient o vagen acompanyades de les inversions necessàries per a mitigar o reduir l'impacte negatiu en el medi ambient.
3. Si una empresa privada opera al mateix temps en sectors d'activitat exclosos i no exclosos, l'empresa podrà ser beneficiària del finançament atorgat a l'empara d'aquestes normes reguladores sempre que siga possible garantir, mitjançant la separació d'activitats i distinció de costos, que les activitats excloses no es beneficien, de cap manera, del finançament que puga rebre per les activitats no excloses.
Sisena. Sectors exclosos de la modalitat préstecs participatius Coronavirus
1. No podran ser beneficiàries d'aquest instrument financer les entitats de dret públic, les universitats públiques, els organismes autònoms, les empreses públiques, les societats mercantils públiques entenent per tals aquelles en les quals més de la meitat del capital social pertanga directament o indirectament a una administració pública, les fundacions públiques, i les societats participades majoritàriament per aquestes.
2. Els beneficiaris són empreses de naturalesa privada que operen en qualsevol sector d'activitat amb excepció dels següents:
a) En els sectors de l'agricultura, la pesca i l'aqüicultura s'apliquen les següents condicions específiques per a les ajudes que s'acullen a l'apartat 3.1 de la Comunicació relativa al marc temporal relatiu a les mesures d'ajuda estatal destinades a donar suport a l'economia en el context de l'actual brot de Covid-19 (19.3.2020 C (2020) 1863):
i. les ajudes no superen els 120.000 euros per empresa activa en els sectors de la pesca i l'aqüicultura o els 100.000 euros per empresa activa en la producció primària de productes agrícoles (totes les xifres utilitzades constitueixen imports bruts, és a dir, abans d'impostos i altres retencions);
ii. les ajudes a les empreses dedicades a la producció primària de productes agrícoles no han d'establir-se en funció del preu o la quantitat dels productes;
iii. les ajudes a les empreses que operen en els sectors de la pesca i l'aqüicultura no afecten cap de les categories d'ajuda a les quals fa referència l'article 1, apartat 1, lletres a a k, del Reglament (UE) número 717/2014, de la Comissió;
iv. quan una empresa opera en diversos sectors als quals s'apliquen diferents imports màxims de conformitat amb el que es disposa en el marc temporal, l'Estat membre de què es tracte garanteix, mitjançant mesures adequades com la separació de la comptabilitat, que per a cadascuna d'aquestes activitats s'aplique el límit màxim corresponent i que no se supere en total l'import més elevat possible;
b) Activitats econòmiques il·legals: cada producció, comerç o una altra activitat que siga il·legal d'acord amb les disposicions legals o reglamentàries de la jurisdicció nacional per a aquesta mena de producció, comerç o activitat.
c) Productes del tabac i begudes alcohòliques destil·lades. La producció i el comerç de productes del tabac i begudes alcohòliques destil·lades i productes relacionats.
d) Producció i comerç d'armes i municions: el finançament de la producció i el comerç d'armes i municions de qualsevol tipus. Aquesta restricció no s'aplicarà en la mesura en què aquestes activitats formen part de polítiques explícites de la Unió Europea o siguen accessòries a aquestes.
e) Casinos i empreses equivalents.
f) Restriccions del sector de les TI. Investigació, desenvolupament o aplicacions tècniques relacionades amb programes o solucions de dades electròniques que i) tinguen específicament per objecte: a) donar suport a qualsevol activitat inclosa en els sectors restringits esmentats en les lletres a a d anteriors; b) jocs d'atzar en internet i casinos en línia, o c) pornografia, o que ii) tinguen com a objectiu permetre: a) l'entrada il·legal en xarxes de dades electròniques, o b) la descàrrega il·legal de dades electròniques.
g) Restriccions del sector de ciències de la vida. Quan es done suport al finançament de la investigació, el desenvolupament o les aplicacions tècniques relacionades amb: i) la clonació humana amb finalitats terapèutics o d'investigació, o ii) els organismes modificats genèticament (OMG).
h) Empreses que concentren la seua activitat empresarial en els sectors financers o immobiliaris.
i) Empreses d'intermediació financera, segurs i serveis bancàries, excepte les FINTECH i INSURTECH.
j) Desmantellament o la construcció de centrals nuclears.
k) Inversió per a aconseguir la reducció de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle procedents d'activitats enumerades en l'annex 1 de la Directiva 2003/87/CE.
l) Inversió en infraestructures aeroportuàries, llevat que estiguen relacionades amb la protecció del medi ambient o vagen acompanyades de les inversions necessàries per a mitigar o reduir el seu impacte negatiu en el medi ambient.
3. Si una empresa privada opera al mateix temps en sectors d'activitat exclosos i no exclosos, l'empresa podrà ser beneficiària del finançament atorgat a l'empara d'aquestes normes reguladores sempre que siga possible garantir, mitjançant la separació d'activitats i distinció de costos, que les activitats excloses no es beneficien, de cap manera, del finançament que puga rebre per les activitats no excloses.
Setena. Requisits per a ser beneficiari del finançament
1. El beneficiari tindrà el seu domicili social o establiment de desenvolupament d'activitat a la Comunitat Valenciana.
2. El beneficiari del finançament atorgat a l'empara d'aquestes normes reguladores haurà de ser una societat mercantil la grandària de la qual es corresponga amb la definició de PIME recollida en l'annex I del Reglament (UE) número 651/2014, de la Comissió, que es reprodueix en l'annex I d'aquestes normes reguladores.
3. Per als projectes disruptius, el sol·licitant haurà de tindre una probabilitat d'incompliment inferior o igual al 8 %, d'acord amb el sistema intern d'anàlisi de riscos de l'Institut Valencià de Finances.
4. Per a la modalitat préstecs participatius Coronavirus, la probabilitat d'incompliment a 12 mesos del sol·licitant a 1 de gener de 2020 ha de ser inferior o igual al 8 %. Per a comprovar aquest requisit, l'entitat financera privada que cofinance l'operació haurà de remetre a l'IVF l'informe intern d'avaluació de riscos.
5. El beneficiari estarà en disposició de comptar amb totes les llicències, autoritzacions i permisos necessaris per a l'execució del projecte i complir la normativa nacional i comunitària que resulte aplicable i, en particular, en matèria de competència, contractació del sector públic i medi ambient.
6. El beneficiari acreditarà estar al corrent de compliment de les obligacions tributàries davant l'Estat i la Generalitat, així com de les obligacions davant la Seguretat Social. Per a la modalitat de préstecs participatius Coronavirus, s'haurà d'acreditar estar al corrent a data 31 de desembre de 2019.
7. El beneficiari no estarà subjecte a una ordre de recuperació pendent, després d'una decisió de la Comissió Europea que declare una ajuda il·legal i incompatible amb el mercat comú.
8. El beneficiari no es trobarà en cap de les següents circumstàncies regulades en l'article 13 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (LGS):
a) Haver sigut condemnades mitjançant sentència ferma a la pena de pèrdua de la possibilitat d'obtindre subvencions o ajudes públiques o per delictes de prevaricació, suborn, malversació de cabals públics, tràfic d'influències, fraus i exaccions il·legals o delictes urbanístics.
b) Haver sol·licitat la declaració de concurs voluntari, haver sigut declarats insolvents en qualsevol procediment, trobar-se declarats en concurs, llevat que en aquest haja adquirit l'eficàcia un conveni, estar subjectes a intervenció judicial o haver sigut inhabilitats d'acord amb la Llei 22/2003, de 9 de juliol, concursal, sense que haja conclòs el període d'inhabilitació fixat en la sentència de qualificació del concurs.
c) Haver donat lloc, per causa de la qual hagueren sigut declarats culpables, a la resolució ferma de qualsevol contracte subscrit amb l'Administració.
d) Estar incursa la persona física, els administradors de les societats mercantils o aquells que tinguen la representació legal d'altres persones jurídiques, en algun dels supòsits de la Llei 3/2015, de 30 de març, reguladora de l'exercici de l'alt càrrec de l'Administració general de l'Estat; de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques, o tractar-se de qualsevol dels càrrecs electius regulats en la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general, en els termes establits en aquesta o en la normativa autonòmica que regule aquestes matèries.
e) Tindre la residència fiscal en un país o territori qualificat reglamentàriament com a paradís fiscal.
f) No trobar-se al corrent de pagament d'obligacions per reintegrament de subvencions en els termes que es determinen reglamentàriament.
g) Haver sigut sancionat mitjançant resolució ferma amb la pèrdua de la possibilitat d'obtindre subvencions d'acord amb les lleis que així ho establisquen.
h) No podran accedir a la condició de beneficiaris les agrupacions regulades en l'article 11.3 de l'LGS, paràgraf segon, quan concórrega alguna de les prohibicions anteriors en qualsevol dels seus membres.
i) Les prohibicions d'obtindre subvencions afectaran també aquelles empreses de les quals, per raó de les persones que les regeixen o d'altres circumstàncies, puga presumir-se que són continuació o que deriven, per transformació, fusió o successió, d'altres empreses en les quals hagueren concorregut aquelles.
9. No estar en situació d'empresa en crisi entesa, d'acord amb el que s'estableix en el punt 2.18 del Reglament (UE) 651/2014, de 17 de juny, general d'exempció per categories, com aquella empresa en la qual concórrega almenys una de les següents circumstàncies:
a) Si es tracta d'una societat de responsabilitat limitada, quan haja desaparegut més de la meitat del seu capital social subscrit com a conseqüència de les pèrdues acumulades; és el que succeeix quan la deducció de les pèrdues acumulades de les reserves (i de tots els altres elements que se solen considerar fons propis de la societat) condueix a un resultat negatiu superior a la meitat del capital social subscrit; a l'efecte de la present disposició, «societat de responsabilitat limitada» es refereix, en particular, als tipus de societats esmentats en l'annex I de la Directiva 2013/34/UE (1) i «capital social» inclou, quan siga procedent, tota prima d'emissió;
b) Si es tracta d'una societat en la qual almenys alguns socis tenen una responsabilitat il·limitada sobre el deute de la societat, quan haja desaparegut per les pèrdues acumulades més de la meitat dels seus fons propis que figuren en la seua comptabilitat; a l'efecte de la present disposició, «societat en la qual almenys alguns socis tenen una responsabilitat il·limitada sobre el deute de la societat» es refereix, en particular, als tipus de societats esmentats en l'annex II de la Directiva 2013/34/UE;
c) Quan l'empresa es trobe immersa en un procediment de fallida o insolvència o reunisca els criteris establits en el seu Dret nacional per a ser sotmesa a un procediment de fallida o insolvència a petició dels seus creditors;
d) Quan l'empresa haja rebut ajuda de salvament i encara no haja reembossat el préstec o posat fi a la garantia, o haja rebut ajuda de reestructuració i estiga encara subjecta a un pla de reestructuració.
10. Per a la modalitat de préstecs participatius Coronavirus, ha de verificar-se que l'empresa no estava en situació de crisi a 31 de desembre de 2019, encara que amb data posterior haja adquirit una tal condició.
11. El compliment dels requisits del present article ha d'acreditar-se mitjançant la signatura de la declaració responsable. El fet de presentar aquesta declaració responsable facultarà l'IVF per a fer, en qualsevol moment, telemàticament o per altres mitjans, les comprovacions per mostreig o exhaustives necessàries per a verificar la conformitat de les dades d'aquestes declaracions.
Huitena. Obligacions dels beneficiaris
Els beneficiaris del finançament per la utilització dels fons del programa operatiu FEDER de la Comunitat Valenciana 2014-2020 s'obliguen a:
a) Desenvolupar el projecte secundat amb fons del FEDER amb subjecció al pla de negoci presentat i comunicar la modificació de qualsevol circumstància relativa a aquest.
b) Facilitar a l'IVF, en cas de ser necessari, tota la informació que siga necessària sobre l'empresa i el projecte finançat, a l'efecte de la verificació dels requisits d'exigibilitat.
c) Conservar durant 10 anys, comptats a partir de la data de venciment del préstec, els documents justificatius de l'aplicació dels fons rebuts, inclosos els documents electrònics, mentre puguen ser objecte de les actuacions de comprovació i control, d'acord amb la normativa comunitària.
d) En el supòsit d'adquisició, construcció, rehabilitació i millora de béns inventariables, el beneficiari haurà de conservar els béns per un termini que no podrà ser inferior a cinc anys en cas de béns inscriptibles en un registre públic, ni a dos anys per a la resta dels béns. L'incompliment de l'obligació de conservar els béns serà causa de reintegrament, amb les següents excepcions:
i. Tractant-se de béns no inscriptibles en un registre públic, que siguen substituïts per uns altres que servisquen en condicions anàlogues a la fi per a la qual es va concedir la bonificació i aquest ús es mantinga fins a completar el període establit, sempre que la substitució haja sigut autoritzada per l'IVF.
ii. Tractant-se de béns inscriptibles en un registre públic, el canvi de destinació, alienació o gravamen siga autoritzat per l'IVF. En aquest supòsit, l'adquirent assumirà l'obligació de destinació dels béns pel període restant i, en cas d'incompliment d'aquesta, del reintegrament de la bonificació.
e) Mantindre registres independents per a les diferents formes d'ajuda i/o fonts d'assistència, si escau, en els termes establits en els punts 7 i 8 de l'article 37 del Reglament (UE) número 1303/2013.
f) Autoritzar l'IVF perquè realitze visites de control a les seues instal·lacions amb la finalitat de verificar les operacions i despeses. Els instruments de supervisió que podrà utilitzar l'IVF sobre els destinataris finals podran incloure controls documentals, informes, visites de control i informes d'auditoria, i es podrà acordar qualsevol altre instrument l'aplicació del qual es considere necessària.
g) Acceptar la inclusió de l'operació finançada en la llista pública d'operacions contemplades en l'article 115, apartat 2, del Reglament (UE) 1303/2013, del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de desembre de 2013.
h) Complir la normativa nacional i europea en matèria de medi ambient, accessibilitat, igualtat d'oportunitats i igualtat entre dones i homes.
i) Complir totes les normes aplicables en matèria de fons europeus, ajudes d'estat, si escau, prevenció de blanqueig de capitals, lluita contra el terrorisme i el seu finançament, frau fiscal, i altra normativa autonòmica, nacional o comunitària que resulte aplicable.
j) Comunicar les ajudes, subvencions, ingressos o recursos públics o privats que hagueren obtingut o sol·licitat per als mateixos costos finançats.
k) Presentar una declaració responsable referent a totes les altres ajudes de minimis rebudes, independentment dels costos subvencionables, durant els dos exercicis fiscals anteriors i durant l'exercici fiscal en curs que estiguen subjectes al Reglament (UE) número 1407/2013, de la Comissió, de 18 de desembre de 2013, relatiu a l'aplicació dels articles 107 i 108 del Tractat de funcionament de la Unió Europea a les ajudes de minimis o d'altres reglaments de minimis, així com altres ajudes rebudes per a les mateixes despeses subvencionables sotmeses a un reglament d'exempció o a una decisió adoptada per la Comissió.
l) Donar adequada publicitat del finançament obtingut en l'àmbit de l'instrument financer «Préstec subordinat IVF-FEDER» del programa operatiu FEDER de la Comunitat Valenciana 2014-2020. En aquest sentit, si l'empresa disposa d'una pàgina web pròpia, haurà d'incloure-hi, en lloc visible, els logos institucionals de la UE, de la Generalitat Valenciana i de l'IVF, així com el lema de la Unió Europea («Una manera de fer Europa») i fer esment al fet que ha obtingut una operació de préstec cofinançada per la Unió Europea a través del programa operatiu del Fons de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Comunitat Valenciana 2014-2020.
Novena. Procediment de valoració de les sol·licituds
1. El procediment d'atorgament és el de concurrència competitiva segons el que es preveu per l'article 165.2 apartat f de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, atenent exclusivament l'ordre de presentació de les sol·licituds, fins a esgotar l'import sense que siga necessari establir comparació entre sol·licituds ni la prelació entre aquestes.
2. Rebudes les sol·licituds de finançament, els serveis tècnics de l'IVF realitzaran les següents actuacions:
a) Comprovació del compliment dels requisits del beneficiari i elegibilitat del projecte.
b) Comprovació de la documentació aportada pel sol·licitant.
c) Determinació de l'import de les despeses elegibles finançables del projecte.
3. Determinació de la viabilitat econòmica de l'operació, d'acord amb la capacitat de repagament estimada per al projecte empresarial.
4. La viabilitat econòmica de l'operació es considerarà acreditada:
a) En la modalitat finançament de projectes disruptius, si l'informe elaborat pel consultor independent confirma que l'empresa sol·licitant, en l'escenari central i més probable plantejat en l'anàlisi prospectiva per a les principals variables que sustenten el pla de negoci, acredita capacitat per a atendre els venciments del préstec.
b) En la modalitat préstecs participatius Coronavirus, si l'informe de riscos elaborat per l'entitat que cofinança l'operació confirma de manera indubtable la capacitat de repagament de l'operació.
5. Per a aquells projectes que resulten elegibles, i considerant el resultat de les actuacions relacionades en el present article, l'IVF dictaminarà l'aprovació o denegació del finançament establint les condicions financeres del préstec, així com l'import, el termini i les carències.
6. Les operacions que s'acullen a aquestes normes reguladores són aprovades o rebutjades en el termini de tres mesos a comptar des de la data d'entrada de la sol·licitud corresponent.
Desena. Despeses finançables elegibles
1. Es consideren despeses finançables elegibles aquelles despeses pròpies de l'activitat de l'empresa, adequadament justificades mitjançant document justificatiu.
2. De conformitat amb els requisits establits en el títol III de l'Ordre HFP/1979/2016, de 29 de desembre, per la qual s'aproven les normes sobre les despeses subvencionables dels programes operatius del Fons Europeu Regional per a 2014-2020 (BOE 3125, 30.12.2016), es consideren despeses finançables elegibles:
a) Actius materials i immaterials.
b) La transmissió de drets de propietat de les empreses a condició que aquesta transmissió tinga lloc entre inversors independents.
c) Capital d'explotació derivat de plans de consolidació o creixement que milloren la posició competitiva de l'empresa, la seua internacionalització, consolidació empresarial i creació o manteniment d'ocupació.
3. El capital d'explotació es defineix com la diferència entre l'actiu corrent i el passiu corrent d'una empresa segons la normativa comptable nacional. Aquest càlcul haurà de ser presentat com a part del pla de negoci a finançar en el marc de l'instrument financer.
4. Les quantitats concedides en concepte de finançament de capital d'explotació i finançament d'inversions hauran de poder ser comprovades en futures verificacions, mitjançant justificants presentats pel beneficiari de l'instrument financer, de manera que permeten acreditar la finalitat del contracte de préstec en els seus dos conceptes: inversions i capital d'explotació, si escau.
5. Les inversions finançades no podran haver conclòs materialment ni haver-se executat íntegrament a data de la sol·licitud del finançament.
6. La despesa finançada amb l'instrument financer haurà de desenvolupar-se dins del territori de la Comunitat Valenciana i no serà compatible amb qualsevol altra contribució de fons estructurals i d'inversió comunitaris, per als mateixos costos subvencionables, sense perjudici del que s'estableix per a això en la norma setena, Règim d'ajudes. Tampoc són elegibles els projectes que condicionen la utilització de productes nacionals en lloc d'importats.
7. La despesa finançada amb l'instrument financer haurà de desenvolupar-se dins del territori de la Comunitat Valenciana. A l'efecte de determinar la localització d'aquesta despesa, i en atenció a la naturalesa de l'instrument financer, aquest es considerarà situat en la seu del beneficiari, d'acord amb el que s'estableix en l'article 3, apartat 2, de l'Ordre HFP/1979/2016, de 29 de desembre, per la qual s'aproven les normes sobre les despeses subvencionables dels programes operatius del Fons Europeu Regional per a 2014-2020, i segons l'aplicació de les següents regles:
a) Les operacions definides com a inversió en infraestructures, béns immobles, béns d'equip o altres elements, s'entendran realitzades en el lloc on se situa físicament la inversió. En cas d'operacions que consistisquen en inversions per a les quals no siga possible determinar la ubicació física, s'aplicaran els criteris exposats en l'apartat c.
b) Les operacions consistents en el desenvolupament d'una activitat determinada o prestació d'un servei identificable s'entendran situades en el lloc on es desenvolupa l'esmentada activitat o es presta el servei. Les activitats dutes a terme pel personal del beneficiari en l'acompliment de les seues funcions s'entendran desenvolupades en el territori en què se situe el centre al qual l'esmentat personal estiga adscrit sense perjudici que part de les actuacions materials necessàries per a executar l'operació es realitzen fora d'aquest. Els serveis que es presten de manera general a tots o part dels ciutadans d'un o diversos territoris, s'entendran desenvolupats a prorrata en les diferents àrees afectades.
c) Les operacions definides com el suport, foment o promoció d'un beneficiari o de la totalitat o part de la seua activitat, es consideren situades en la seu del beneficiari. S'entendrà per seu del beneficiari el centre on desenvolupe la seua activitat o exercisca funcions. Quan el beneficiari tinga diverses seus o desenvolupe la seua activitat en diferents centres, l'operació se situarà en el lloc on estiga el centre en el qual es desenvolupe la part de l'activitat que es fomenta o es promociona. Si l'operació consisteix en el suport o promoció al beneficiari o al conjunt de la seua activitat sense distinció, s'entendrà situada a prorrata entre els diferents centres afectats. Si, atesa la naturalesa de l'operació, no fora procedent o no fora possible identificar els centres afectats, l'operació s'entendria situada en la seu social del beneficiari.
8. Com a inversions en actius materials i immaterials associats al projecte, són despeses finançables elegibles els següents:
a) Adquisició i condicionament de terrenys per a la seua utilització en la producció dels béns i serveis que constitueixen l'activitat principal de l'empresa.
b) Adquisició i construcció de naus industrials, i instal·lacions tècniques per al desenvolupament de l'activitat principal de l'empresa.
c) Adquisició d'equipament vinculat a les tecnologies de la informació i la comunicació.
d) Maquinària, eines, motles o utillatge.
e) Mobiliari.
f) Vehicles industrials i elements de transport afectes a l'explotació fins a un màxim de 15.000 euros. Referent a això, l'adquisició de vehicles de transport de mercaderies per carretera no es considerarà en cap cas com a despesa finançable elegible a l'efecte d'aquestes normes reguladores.
g) Registre de marques, patents, models d'utilitat i dissenys industrials, marcatge CE o altres formes d'homologació o normalització de productes.
h) Adquisició de participacions empresarials a fi d'ampliar la capacitat productiva de l'empresa, millorar les condicions d'accés al finançament, o assegurar el subministrament d'inputs clau per al procés productiu de l'empresa.
9. Com a elements de capital circulant, són despeses finançables elegibles aquelles que siguen necessaris per al desenvolupament de les activitats previstes per l'empresa. En concret, són elegibles els següents:
a) Serveis externs necessaris per a la implantació de solucions vinculades a les inversions realitzades.
b) Costos de consumibles, matèries primeres, materials i altres aprovisionaments, així com altres subministraments necessaris per al desenvolupament de l'activitat de l'empresa.
c) Despeses de personal (cost salarial brut, i cost de la Seguretat Social a càrrec de l'empresa).
d) Despeses generals i altres despeses d'explotació addicionals (assessorament, auditories, assegurances, manteniments i reparacions, despeses de gestió, costos de transferència de coneixements i comunicació, costos d'homologació, etc.) que es deriven directament de l'activitat de l'empresa.
e) Despeses derivades del lloguer de locals comercials o centres de producció
10. No són finançables les despeses que es detallen a continuació:
a) Les contribucions en espècie.
b) Els interessos deutors i les altres despeses financeres.
c) Despeses relacionades amb les fluctuacions dels tipus de canvi de divises.
d) L'impost sobre el valor afegit que siga recuperable d'acord amb la normativa nacional, així com els impostos de naturalesa similar que siguen recuperables d'acord amb la normativa nacional.
e) Els impostos personals sobre la renda.
f) Interessos de demora, recàrrecs, multes i sancions econòmiques i despesa incorreguda per litigis i disputes legals.
g) En l'adquisició de béns i serveis mitjançant contractes públics:
i. Els descomptes efectuats.
ii. Els pagaments efectuats pel contractista a l'Administració en concepte de taxa de direcció d'obra, control de qualitat o qualssevol altres conceptes que suposen ingressos o descomptes que es deriven de l'execució del contracte.
h) Les produïdes en relació amb els àmbits d'exclusió de les ajudes del FEDER establits en la norma quarta. Sectors exclosos.
i) Aquells que s'executen fora del període de subvencionabilitat del programa operatiu FEDER de la Comunitat Valenciana 2014-2020 (entre l'1 de gener de 2014 i el 31.12.2023).
11. A l'efecte del càlcul de l'ajuda i de les despeses finançables elegibles, totes les xifres emprades s'entendran abans de qualsevol deducció fiscal o altres càrregues.
Onzena. Justificació de les despeses finançables elegibles
1. Els beneficiaris del finançament han de justificar l'aplicació dels fons davant l'IVF, mitjançant proves documentals clares, específiques i actualitzades. Per a això, utilitzaran l'aplicació informàtica disponible en la web de l'IVF: https://prestamos.ivf.es/. En concret, el beneficiari remetrà una còpia de les factures acreditatives de la despesa feta, que hauran de complir el que es disposa en el Reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació, aprovat pel Reial decret 1619/2012, de 30 de novembre.
2. Llevat que la despesa haguera sigut realitzat amb anterioritat a la data de la sol·licitud del finançament, l'empresa beneficiària haurà de disposar com a mínim de tres ofertes de diferents proveïdors amb caràcter previ a la contractació del compromís per a l'obra, la prestació del servei o el lliurament del bé, quan l'import de la despesa bonificable supere les quanties establides en la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, per la qual es transposen a l'ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014, per al contracte menor (contractes de valor estimat inferior a 40.000 euros, quan es tracte de contractes d'obres, o a 15.000 euros, quan es tracte de contractes de subministrament o de serveis).
3. Les ofertes han d'estar prou detallades, especificant els treballs que han de realitzar-se i el seu preu; hauran d'estar datades, i contindre les dades que permeten la correcta identificació del remitent, juntament amb el logo o el segell de l'empresa. La selecció de les ofertes haurà de realitzar-se entre empreses de les quals almenys dues no siguen empreses associades a l'entitat beneficiària i no formen part de la seua junta directiva o consell d'administració, ni tinguen drets de vot superiors al 50 %.
4. L'elecció entre les ofertes presentades haurà de recaure en la més econòmica, i s'haurà de justificar en un informe l'elecció en un altre sentit. L'IVF podrà requerir un informe de valoració de l'obra, servei o subministrament de què es tracte a realitzar per expert independent si la proposta triada pel sol·licitant supera en més d'un 25 % el preu de l'oferta més econòmica, quan a la vista de la justificació que aportació el sol·licitant, expressament referida a aquesta decisió, siga possible apreciar que s'haja pogut veure afectat el principi d'objectivitat en la decisió adoptada. En aquest cas, es considerarà com a despesa finançable elegible l'import menor entre el de la factura aportada i el del mateix valor de taxació.
5. En el supòsit de despeses recurrents d'explotació, com a serveis externs, matèries primeres, mercaderies i subministraments, l'IVF acumularà l'import de les factures emeses pel mateix proveïdor i pel mateix concepte. El sol·licitant estarà exempt de presentar les tres ofertes preceptives, si acredita que el preu d'adquisició unitari és inferior o igual al preu mitjà corresponent als dotze mesos anteriors a la data de la sol·licitud, incrementat en un 10 %.
Dotzena. Normativa d'ajudes d'estat aplicable a la modalitat finançament de projectes disruptius
1. Les operacions que financen projectes disruptius estaran subjectes a les normes establides en el Reglament (UE) 1407/2013, de la Comissió, de 18 de desembre de 2013, relatiu a l'aplicació dels articles 107 i 108 del Tractat de funcionament de la Unió Europea a les ajudes de minimis (DOUE L352 de 24.12.2013), d'ara en avant, «Reglament (UE) 1407/2013» o «Reglament de minimis».
2. En les convocatòries de l'instrument financer subjectes a les presents normes reguladores, es determinarà el tipus d'interés a aplicar a aquests préstecs i la bonificació d'aquest.
3. L'execució del present instrument financer, la durà a terme de manera directa l'Institut Valencià de Finances sense que intervinguen institucions financeres privades.
4. A l'efecte del càlcul de l'ajuda implícita equivalent de la subvenció del tipus d'interés aplicable, es tindran en consideració la diferència entre el tipus d'interés aprovat per a l'operació aplicada la bonificació i el tipus d'interés de referència, que resultaria d'aplicar la Comunicació de la Comissió Europea relativa a la revisió del mètode de fixació de la mena de referència i actualització (DOUE C 14, de 19.1.2008).
5. L'import de l'ajuda implícita equivalent es calcularà actualitzant els imports bonificats al seu valor en el moment en què es concedisca el finançament. El tipus d'interés que haurà d'emprar-se a l'efecte d'actualització serà el tipus d'actualització aplicable en el moment en què es concedisca l'ajuda, d'acord amb la Comunicació de la Comissió Europea (DOUE C 14, de 19.1.2008).
6. L'import total d'ajuda sota aquest concepte de minimis, concedida a una única empresa, no excedirà els 200.000,00 euros durant qualsevol període de tres exercicis fiscals (l'actual i els dos anteriors).
7. Quan es tracte d'una empresa que realitze per compte d'altri operacions de transport de mercaderies per carretera l'import de l'ajuda no excedirà els 100.000 d'euros durant aquest període de tres exercicis fiscals. Aquestes ajudes de minimis no podran utilitzar-se per a l'adquisició de vehicles de transport de mercaderies per carretera.
8. En el cas de fusions o adquisicions d'empreses, totes les ajudes de minimis atorgades anteriorment a qualsevol de les empreses que es fusionen es tindran en compte per a determinar si l'atorgament d'una nova ajuda de minimis a la nova empresa o a l'empresa adquirent supera el límit màxim pertinent.
9. El límit màxim s'aplicarà al grup d'empreses del qual el beneficiari forma part (definició de societats vinculades Reglament 1407/2013). Si supera el límit màxim la totalitat de l'ajuda, no podrà acollir-se al Reglament (UE) 1407/2013.
10. Totes les xifres emprades són brutes, és a dir, abans de deducció d'impostos o altres càrregues. Per tractar-se d'una ajuda la modalitat de la qual no és una subvenció, l'import d'aquesta serà el seu equivalent de subvenció bruta.
11. El període de tres exercicis fiscals es determinarà prenent com a referència els exercicis fiscals utilitzats per l'empresa en l'Estat membre de què es tracte i totes les ajudes s'expressaran com a subvenció en efectiu, amb xifres emprades brutes, és a dir, abans de deducció d'impostos o altres càrregues.
12. Abans de concedir l'ajuda es comprovarà que aquesta concessió no dona lloc al fet que l'import total de les ajudes de minimis concedides a l'empresa sobrepassa el límit esmentat. En cas que se supere aquest límit màxim cap nova ajuda podrà acollir-se al Reglament de minimis. A aquest efecte, se sol·licitarà a les entitats beneficiàries una declaració responsable sobre altres ajudes de minimis (subjectes a aquest reglament o a altres reglaments de minimis) concedides en l'exercici fiscal corrent i en els dos exercicis anteriors).
13. El moment en què es considerarà concedida una ajuda de minimis serà aquell en què es reconega a l'empresa el dret legal de rebre l'ajuda en virtut del règim jurídic nacional aplicable, amb independència de la data de pagament de l'ajuda de minimis a l'empresa.
14. Les ajudes concedides d'acord amb el Reglament (UE) 1407/2013 (les ajudes de minimis) podran acumular-se amb:
a). Altres ajudes de minimis concedides d'acord amb el Reglament (UE) número 360/2012, de la Comissió, fins al límit màxim establit en aquest últim Reglament.
b). Altres ajudes de minimis concedides d'acord amb altres reglaments de minimis fins al límit màxim pertinent que s'estableix en l'article 3, apartat 2, del Reglament 1407/2013 (200.000 euros en tres exercicis fiscals).
15. Les ajudes de minimis no s'acumularan amb cap ajuda estatal en relació amb les mateixes despeses subvencionables o amb ajuda estatal per a la mateixa mesura de finançament de risc, si aquesta acumulació excedira la intensitat d'ajuda o de l'import d'ajudes superior corresponent fixat en les circumstàncies concretes de cada cas per un reglament d'exempció per categories o una decisió adoptats per la Comissió.
16. Les ajudes de minimis que no es concedisquen per a costos subvencionables específics ni puguen atribuir-se a costos subvencionables específics podran acumular-se amb altres ajudes estatals concedides en virtut d'un reglament d'exempció per categories o d'una decisió adoptats per la Comissió.
17. A l'efecte del que es disposa en l'apartat anterior els sol·licitants del finançament subordinat hauran d'aportar declaració expressa de no haver rebut subvencions concurrents o, si escau, la relació exhaustiva de les subvencions, ajudes, ingressos o recursos públics o privats que pogueren afectar la compatibilitat per a les mateixes actuacions objecte d'ajuda.
Tretzena. Normativa d'ajudes d'estat aplicable a la modalitat préstecs participatius Coronavirus
1. Les operacions que s'acullen a la modalitat de préstecs participatius Coronavirus estaran subjectes al marc nacional temporal relatiu a les mesures d'ajuda a empreses i autònoms, consistents en subvencions directes, bestretes reembossables, avantatges fiscals, garanties de préstecs i bonificacions de tipus d'interés en préstecs, destinades a donar suport a l'economia en el context de l'actual brot de Covid-19. Aquest marc nacional va ser aprovat per la Comissió a través de la Decisió de l'ajuda SA.56851, a l'empara del marc temporal relatiu a les mesures d'ajuda estatal destinades a donar suport a l'economia en el context de l'actual brot de Covid-19 (19.3.2020 C (2020) 1863). En concret, l'instrument financer s'acull a l'apartat 3 del marc nacional temporal relatiu a les ajudes directes.
2. En les convocatòries de l'instrument financer subjectes a les presents normes reguladores, es determinarà el tipus d'interés a aplicar a aquesta modalitat de préstecs, com a suma de: a) el tipus d'interés Euribor per a depòsits a un any, amb un valor mínim igual 0 %, i b) el marge financer de l'exercici, equivalent a la rendibilitat financera registrada pel prestatari durant l'exercici en què es liquiden els interessos, amb un valor mínim i màxim que s'establiran en la convocatòria corresponent. A aquest efecte, la rendibilitat financera del prestatari es defineix com el percentatge que representa el resultat de l'últim exercici tancat abans d'impostos sobre els fons propis del prestatari.
3. L'execució del present instrument financer, la durà a terme de manera directa l'Institut Valencià de Finances sense que intervinguen institucions financeres privades.
4. L'ajuda es computarà per l'import total de l'operació financera concedida, ja que els préstecs participatius tenen la consideració de quasi capital.
5. Les ajudes acollides a l'apartat 3.1 de la comunicació sobre el marc temporal són compatibles amb el mercat interior d'acord amb l'article 107, apartat 3, lletra b, del TFUE, sempre que es complisca la totalitat de les condicions següents:
a) les ajudes no superen els 800.000 euros per empresa (totes les xifres utilitzades constitueixen imports bruts, és a dir, abans d'impostos i altres retencions);
b) les ajudes s'atorguen d'acord amb un règim amb pressupost estimat;
c) les ajudes poden concedir-se a empreses que no estaven en crisi (segons el que es disposa en el Reglament general d'exempció per categories) a 31 de desembre de 2019; per tant, poden concedir-se a empreses que no estiguen en crisi i/o a empreses que no estaven en crisi a 31 de desembre de 2019 però que sí que ho estaven o van començar a estar-ho amb posterioritat a conseqüència del brot de Covid-19;
d) les ajudes es concedeixen i formalitzen, a tot estirar, el 31 de desembre de 2020;
e) les ajudes concedides a les empreses que operen en la transformació i comercialització de productes agrícoles estan supeditades al fet que no es repercutisquen totalment o parcialment als productors primaris i no es fixen en funció del preu o la quantitat dels productes adquirits als productors primaris o comercialitzats per les empreses interessades.
6. Les mesures d'ajuda temporal regulades en aquesta norma poden acumular-se amb:
a. les ajudes que entren en l'àmbit d'aplicació del Reglament de minimis (DO L 352 de 24.12.2013)
b. les ajudes concedides en virtut dels articles 4 i 5 del marc nacional temporal, si bé aquestes últimes no podran acumular-se entre si.
c. unes altres ajudes estatals en relació amb les mateixes despeses finançables elegibles, sempre que aquesta acumulació no excedisca la intensitat o l'import màxim d'ajuda fixats ateses les circumstàncies concretes de cada cas, en virtut o bé de directrius comunitàries, o bé d'un reglament d'exempció per categories, o bé d'una decisió adoptada per la Comissió, relativa a un determinat programa d'ajudes prèviament notificat per l'organisme concedent.
Catorzena. Aprovació del finançament
1. Una vegada avaluades les sol·licituds en els termes regulats en la norma desena, la Comissió Tècnica de Gestió del Fons de Fons FEDER decidirà sobre l'aprovació o no del finançament.
2. L'aprovació determinarà amb exactitud les condicions financeres de l'operació, que hauran de ser acceptades expressament pel sol·licitant i són immodificables en la formalització del contracte de préstec, a excepció del que es disposa en les normes setzena i dessetena; així com l'import de l'ajuda concedida calculada de conformitat amb la normativa europea aplicable.
Quinzena. Formalització del contracte de préstec
1. Després de l'aprovació del finançament s'haurà de formalitzar entre l'IVF i el sol·licitant-beneficiari el contracte de préstec en document públic; a partir d'aquesta signatura entre les parts, produirà tots els seus efectes.
2. El contracte de préstec haurà de recollir tots els requisits específics d'aquest, derivats de l'aplicació d'aquestes normes reguladores, així com les condicions particulars amb vista a l'execució d'aquest (disposició dels fons, amortitzacions anticipades, justificació de l'aplicació dels fons rebuts, facultats de control per part de l'IVF, import de l'ajuda calculada de conformitat amb la normativa europea en matèria d'ajudes d'estat).
3. Les operacions de la modalitat de finançament préstec participatiu Coronavirus es podran formalitzar fins al 31 de desembre de 2020.
4. Els contractes de préstec mitjançant els quals es formalitzen les operacions de finançament se sotmetran al dret privat.
Setzena. Disposició dels fons
1. El desembossament dels préstecs serà d'una sola vegada o en desembossaments parcials.
2. El termini màxim per a disposar i, si escau, el nombre màxim de disposicions parcials és l'establit en l'aprovació del finançament i es traslladarà sense modificació al contracte de préstec. Aquest termini no excedirà el període de carència en l'amortització del préstec, excepte autorització expressa per part de la Comissió Tècnica de Gestió, d'acord amb el que es disposa en la norma dihuitena.
3. El desembossament es realitzarà a sol·licitud del prestatari i es requerirà la presentació de factures, informes d'auditoria o altres documents de valor probatori equivalent que justifiquen l'actuació realitzada, d'acord amb el que establisca en l'acord d'atorgament del préstec.
4. Transcorregut el termini màxim de disposició sense que es dispose de la totalitat dels fons, l'import del préstec quedarà fixat en la quantia efectivament disposada. En aquest supòsit, l'IVF emetrà una resolució modificant l'acord d'atorgament del finançament i anul·lant el compromís per la part no disposada, i s'ajustarà l'import de l'ajuda implícita equivalent al resultant de l'import disposat efectivament.
Dihuitena. Modificació de les condicions del finançament
1. En cas que sorgiren circumstàncies justificades com cal que alteraren les condicions recollides en l'atorgament del finançament, el beneficiari podria sol·licitar la modificació d'aquesta.
2. A més del supòsit regulat en la norma dessetena, els supòsits en els quals serà possible modificar les condicions inicials del finançament atorgat són:
a) Canvis de titularitat, operacions de transformació societària, fusió o escissió, sempre que el nou titular continue complint tots els requisits generals i específics establits en les presents normes reguladores.
b) Ampliació del termini d'amortització del préstec que derive de circumstàncies sobrevingudes i que eren imprevisibles amb un comportament diligent del beneficiari en el moment en què va tindre lloc l'atorgament del finançament, o que sent previsibles eren inevitables.
c) En cap cas es considerarà com a causa justificativa de l'ampliació del termini d'amortització la situació econòmica del beneficiari.
d) Ampliació del termini de disposició, després de la sol·licitud motivada per part del beneficiari, i sempre que això no implique una alteració de les quotes anuals d'amortització del principal de l'operació.
3. Per a valorar la procedència de la modificació sol·licitada, els serveis tècnics de l'IVF podran requerir tota la informació i documentació que consideren convenient, i hauran d'emetre un informe favorable, si escau, sobre la modificació basant-se en les raons oferides pel beneficiari.
4. En tot cas, no es podrà modificar l'atorgament del finançament si les circumstàncies al·legades per a justificar la procedència de la modificació hagueren determinat al seu moment la desestimació de la sol·licitud realitzada.
5. Les modificacions dels préstecs no podran suposar en cap cas un increment de l'import de l'ajuda implícita equivalent establida en l'aprovació del finançament.
6. Una vegada aprovada la modificació de l'acord aprovatori del finançament s'haurà de formalitzar la corresponent addenda al contracte de préstec, en document públic, i regirà, referent a això, el que estableix la norma quinzena.
Dinovena. Rectificació d'errors
L'IVF podrà rectificar d'ofici l'acord d'atorgament del finançament quan dels elements que figuren en ell es deduïsca l'existència d'un error material, de fet, o aritmètic.
Vintena. Seguiment i control ordinari
1. Els beneficiaris del finançament subordinat han de justificar l'aplicació dels fons davant l'IVF.
2. Els beneficiaris hauran de facilitar qualsevol informació o comprovació relativa a l'objecte i finalitat del finançament subordinat que li puga requerir l'IVF.
3. L'IVF comprovarà l'adequada justificació de l'aplicació de les quantitats rebudes, la realització de l'activitat o el compliment de la finalitat que determina l'atorgament del finançament subordinat, així com si ha pogut haver-hi concurrència amb altres subvencions no compatibles amb aquella.
4. La comprovació administrativa de la justificació documental de la inversió per a la qual s'ha concedit el finançament subordinat es realitzarà mitjançant la revisió de les factures, informes d'auditoria o altres documents que justifiquen l'actuació realitzada d'acord amb els procediments de control vigents en l'IVF.
5. L'IVF realitzarà actuacions específiques de control com a conseqüència de denúncies o de l'existència d'indicis de frau o irregularitats en l'execució de l'activitat finançada a l'empara de les presents normes reguladores.
6. El procediment d'informació i control de l'IVF s'integrarà com a annex al contracte de préstec que es formalitze, i les seues obligacions seran vinculants per als beneficiaris del finançament i, a més, el seu incompliment seria causa de venciment anticipat d'aquest.
Vint-i-unena. Control extern
1. Al marge del seguiment i control ordinari que realitze l'IVF, els beneficiaris del finançament atorgat per l'IVF quedaran subjectes al control financer que corresponga a la Intervenció General de la Generalitat, així com a les actuacions de comprovació determinades en la normativa de la Sindicatura de Comptes o altres òrgans competents.
2. En el contracte de préstec a formalitzar entre l'IVF i el sol·licitant-beneficiari haurà de constar el sotmetiment exprés d'aquest a les facultats de comprovació i control extern dels organismes esmentats en l'apartat anterior.
3. La negativa o obstrucció a les labors de control de la Intervenció General de la Generalitat Valenciana o de la Sindicatura de Comptes és causa de venciment anticipat del contracte de préstec.
Vint-i-dosena. Cancel·lació anticipada total o parcial del préstec i renúncia al finançament
Les empreses beneficiàries poden renunciar al finançament atorgat, mitjançant cancel·lació anticipada del préstec una vegada formalitzat.
Vint-i-tresena. Publicitat del finançament
1. En acceptar el finançament concedit, el beneficiari autoritza l'IVF a donar publicitat a tercers del préstec concedit, a través de la Base de Dades Nacional de Subvencions, dels comptes anuals de l'IVF o de qualsevol altre mitjà que l'Institut considere oportú.
2. L'empresa beneficiària del préstec ha de donar publicitat adequada al caràcter públic del finançament rebut en virtut de les presents normes reguladores.
3. Les empreses beneficiàries hauran d'incloure la imatge institucional del programa operatiu FEDER 2014-202, de l'IVF i de la Generalitat Valenciana en la seua pàgina web. Els logotips i les imatges institucionals que s'han d'incloure són les del programa d'identificació visual de la Generalitat.
Vint-i-quatrena. Política antifrau
Qualsevol persona que tinga coneixement de fets que pogueren ser constitutius de frau o irregularitat en relació amb projectes o operacions finançades totalment o parcialment amb càrrec a fons procedents de la Unió Europea en el marc de les presents normes reguladores podrà posar aquests fets en coneixement del Servei Nacional de Coordinació Antifrau de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat, per mitjans electrònics a través del canal habilitat per aquest servei en la web:
http://www.igae.pap.minhafp.gob.es/sitios/igae/es-es/snca/paginas/inicio.aspx
Vint-i-cinquena. Eficàcia
Les presents normes reguladores començaran a tindre efectes a partir de l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en la pàgina web de l'IVF. La publicació d'aquestes deixa sense efecte les normes reguladores aprovades per l'Acord de 15 de març de 2019, de la Comissió Executiva del Fons FEDER, publicades en el DOGV de data 11 de abril de 2019.
València, 3 d'abril de 2020. El director general de l'Institut Valencià de Finances: Manuel Illueca i Muñoz.
ANNEX I
Definició de xicoteta i mitjana empresa
Article 1. Empresa
Es considera empresa qualsevol entitat, independentment de la seua forma jurídica, que exercisca una activitat econòmica. En particular, es consideren empreses les entitats que exercisquen una activitat artesanal o altres activitats a títol individual o familiar, així com les societats de persones i les associacions que exercisquen una activitat econòmica de manera regular.
Article 2. Efectius i límits financers que defineixen les categories d'empreses
1. La categoria de microempreses, xicotetes i mitjanes empreses (PIME) està constituïda per les empreses que ocupen a menys de 250 persones i el volum de negocis de les quals anual no excedeix de 50 milions d'euros o el balanç general anual de les quals no excedeix els 43 milions d'euros.
2. En la categoria de les PIME, es defineix xicoteta empresa com una empresa que ocupa a menys de 50 persones i el volum de negocis de les quals anual o el balanç general anual de la qual no supera els 10 milions d'euros.
3. En la categoria de les PIME, es defineix microempresa com una empresa que ocupa a menys de 10 persones i el volum de negocis de la qual anual o el balanç general anual de la qual no supera els 2 milions d'euros.
Article 3. Tipus d'empreses considerats per al càlcul dels efectius i els imports financers
1. És una «empresa autònoma» la que no pot qualificar-se ni d'empresa associada segons l'apartat 2, ni d'empresa vinculada segons l'apartat 3
2. Són «empreses associades» totes les empreses a les quals no es pot qualificar d'empreses vinculades segons l'apartat 3 i entre les quals existeix la relació següent: una empresa (empresa participant) posseeix, per si mateixa o conjuntament amb una o més empreses vinculades, segons l'apartat 3, el 25 % o més del capital o dels drets de vot d'una altra empresa (empresa participada).
Una empresa podrà, no obstant això, rebre la qualificació d'autònoma, sense empreses associades, encara que s'aconseguisca o se supere el límit màxim del 25 %, quan estiguen presents les categories d'inversors següents, i a condició que entre aquests, individualment o conjuntament, i l'empresa en qüestió no existisquen els vincles descrits en l'apartat 3:
a) societats públiques de participació, societats de capital de risc, persones físiques o grups de persones físiques que realitzen una activitat regular d'inversió en capital de risc (inversors providencials o business angels) i que invertisquen fons propis en empreses sense cotització borsària, sempre que la inversió d'aquests inversors providencials en la mateixa empresa siga inferior a 1.250.000 d'euros;
b) universitats o centres d'investigació sense finalitats lucratives;
c) inversors institucionals, inclosos els fons de desenvolupament regional;
d) autoritats locals autònomes amb un pressupost anual de menys de 10 milions d'euros i una població inferior a 5 000 habitants.
3. Són «empreses vinculades» les empreses entre les quals existeix alguna de les següents relacions:
a) una empresa posseeix la majoria dels drets de vot dels accionistes o socis d'una altra empresa;
b) una empresa té dret a nomenar o revocar a la majoria dels membres de l'òrgan d'administració, direcció o control d'una altra empresa;
c) una empresa té dret a exercir una influència dominant sobre una altra, en virtut d'un contracte subscrit amb aquella o d'una clàusula estatutària de la segona empresa;
d) una empresa, accionista d'una altra o associada a una altra, controla sola, en virtut d'un acord celebrat amb altres accionistes o socis de la segona empresa, la majoria dels drets de vot dels seus accionistes o socis.
Es presumirà que no existeix influència dominant quan els inversors enumerats en l'apartat 2, paràgraf segon, no tinguen implicació directa o indirecta en la gestió de l'empresa en qüestió, sense perjudici dels drets que els corresponguen en la seua qualitat d'accionistes.
Les empreses que mantinguen qualsevol de les relacions contemplades en el paràgraf primer a través d'una altra o altres empreses, o amb els inversors enumerats en l'apartat 2, es consideren també vinculades.
Així mateix, es consideren empreses vinculades les que mantinguen alguna d'aquestes relacions a través d'una persona física o un grup de persones físiques que actuen de comú acord, si aquestes empreses exerceixen la seua activitat o part d'aquesta en el mateix mercat de referència o en mercats contigus.
Es considerarà «mercat contigu» el mercat d'un producte o servei situat en una posició immediatament anterior o posterior a la del mercat en qüestió.
4. A excepció dels casos esmentats en l'apartat 2, paràgraf segon, una empresa no podrà ser considerada PIME si el 25 % o més del seu capital o dels seus drets de vot estan controlats, directament o indirectament, per un o més organismes públics, conjuntament o individualment.
5. Les empreses podran efectuar una declaració relativa a la seua qualificació com a empresa autònoma, associada o vinculada, així com a les dades relatives als límits enunciats en l'article 2. Podrà efectuar-se aquesta declaració, encara que el capital estiga distribuït de tal forma que no es puga determinar amb precisió qui el posseeix, i en aquest cas l'empresa podrà declarar de bona fe que pot tindre la presumpció legítima que el 25 % o més del seu capital no pertany a una altra empresa ni el posseeix conjuntament amb empreses vinculades entre si. Aquestes declaracions no eximiran dels controls i verificacions establits per les normatives nacionals o de la Unió.
Article 4. Dades que cal tindre en compte per a calcular els efectius, els imports financers i el període de referència
1. Les dades seleccionades per al càlcul del personal i els imports financers són els corresponents a l'últim exercici comptable tancat i es calcularan sobre una base anual. Es tindran en compte a partir de la data en la qual es tanquen els comptes. El total de volum de negocis es calcularà sense l'impost sobre el valor afegit (IVA) ni tributs indirectes.
2. Quan una empresa, en la data de tancament dels comptes, constate que s'han excedit en un sentit o en un altre, i sobre una base anual, els límits d'efectius o financers enunciats en l'article 2, aquesta circumstància solament li farà adquirir o perdre la qualitat de mitjana o xicoteta empresa, o de microempresa, si aquest excés es produeix en dos exercicis consecutius.
3. En empreses de nova creació que no hagen tancat encara els seus comptes, s'utilitzaran dades basades en estimacions fiables realitzades durant l'exercici financer.
Article 5. Efectius
Els efectius correspondran al nombre d'unitats de treball anual (UTA), és a dir, al nombre de persones que treballen en l'empresa en qüestió o per compte d'aquesta empresa a temps complet durant tot l'any de què es tracte. El treball de les persones que no treballen tot l'any, o treballen a temps parcial, independentment de la duració del seu treball, o el treball estacional, es computaran com a fraccions d'UTA. En els efectius s'inclouran les categories següents:
a) assalariats;
b) persones que treballen per a l'empresa, que tinguen amb ella un vincle de subordinació i estiguen assimilades a assalariats d'acord amb el Dret nacional;
c) propietaris que dirigisquen la seua empresa;
d) socis que exercisquen una activitat regular en l'empresa i gaudisquen d'avantatges financers per part de l'empresa.
Els aprenents o alumnes de formació professional amb contracte d'aprenentatge o formació professional no es comptabilitzaran dins dels efectius. No es comptabilitzarà la duració dels permisos de maternitat o dels permisos parentals.
Article 6. Determinació de les dades de l'empresa
1. En el cas de les empreses autònomes, les dades, inclosos els efectius, es determinaran únicament sobre la base dels comptes d'aquesta empresa.
2. Les dades, inclosos els efectius, d'una empresa amb empreses associades o vinculades es determinaran sobre la base dels comptes i altres dades de l'empresa, o bé, si existeixen, sobre la base dels comptes consolidats de l'empresa, o dels comptes consolidats en les quals l'empresa estiga inclosa per consolidació.
A les dades contemplades en el paràgraf primer s'agregaran les dades de les possibles empreses associades amb l'empresa en qüestió, situades en posició immediatament anterior o posterior a aquesta. L'agregació serà proporcional al percentatge de participació en el capital o en els drets de vot (el més elevat d'aquests dos percentatges). En cas de participacions creuades, s'aplicarà el percentatge més elevat.
A les dades contemplades en els paràgrafs primer i segon s'afegirà el 100 % de les dades de les empreses que puguen estar directament o indirectament vinculades a l'empresa en qüestió i que no hagen sigut incloses en els comptes per consolidació.
3. A l'efecte de l'aplicació de l'apartat 2, les dades de les empreses associades amb l'empresa en qüestió han de procedir dels comptes, consolidats, si n'hi ha, i de les altres dades, a les quals s'haurà d'afegir el 100 % de les dades de les empreses vinculades a aquestes empreses associades, excepte si les seues dades comptables ja s'hagueren inclòs per consolidació.
A l'efecte de l'aplicació de l'apartat 2, les dades de les empreses vinculades a l'empresa en qüestió han de procedir dels seus comptes, consolidats, si n'hi ha, i de les altres dades. A aquests s'hauran d'agregar proporcionalment les dades de les empreses que puguen estar associades a aquestes empreses vinculades, situades en posició immediatament anterior o posterior a aquestes, excepte si s'hagueren inclòs ja en els comptes consolidats en una proporció almenys equivalent al percentatge definit en l'apartat 2, paràgraf segon.
4. Quan en els comptes consolidats no consten els efectius d'una certa empresa, es calcularan incorporant de manera proporcional les dades relatives a les empreses amb les quals l'empresa estiga associada, i afegint els relatius a les empreses amb les quals estiga vinculada.