Ficha disposicion

• < Torna

• Anàlisi jurídica

  Texto

  Texto	Texto2
  Data d'entrada en vigor: 17.08.2022
  Aquesta disposició afecta:
  	Deroga: DECRET 39/1998, de 31 de març, del Govern Valencià, d'ordenació de l'educació per a l'atenció de l'alumnat amb necessitats educatives especials. [1998/Q2955] (DOGV núm. 3224 de 17.04.1998) Ref. Base de dades 0657/1998
  	Modifica: DECRET 104/2018, de 27 de juliol, del Consell, pel qual es desenvolupen els principis d'equitat i d'inclusió en el sistema educatiu valencià. [2018/7822] (DOGV núm. 8356 de 07.08.2018) Ref. Base de dades 007622/2018 ORDRE 9/2022, de 25 de febrer, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual es regulen les condicions i el procediment de sol·licitud i d'autorització de modificació de la jornada escolar en els centres sostinguts amb fons públics de segon cicle d'Educació Infantil i d'Educació Primària del sistema educatiu valencià. [2022/1629] (DOGV núm. 9287 de 28.02.2022) Ref. Base de dades 001624/2022

• Anàlisi documental

  Texto

  Texto	Texto2
  Origen de disposició: Conselleria d'Educació, Cultura i Esport
  Grup temàtic: Legislació
  Matèries: Educació
  Descriptors:
  	Temàtics: legislació escolar, alumnat, educació especial, escolarització, ensenyament públic, mètode pedagògic , monografies

DECRET 105/2022, de 5 d'agost, del Consell, d'organització i funcionament dels centres d'Educació Especial. [2022/7584]

PREÀMBUL

TÍTOL I. DISPOSICIONS DE CARÀCTER GENERAL

Article 1. Objecte i àmbit d'aplicació

Article 2. Principis d'actuació dels centres d'educació especial



TÍTOL II. CENTRES EDUCATIUS D'EDUCACIÓ ESPECIAL



CAPÍTOL I. Escolarització

Article 3. Criteris per a l'escolarització en un centre d'educació especial

Article 4. Procediment per a l'escolarització en un centre d'educació especial

Article 5. Revisió de la modalitat d'escolarització

Article 6. Permanència en els centres d'educació especial

Article 7. Processos de transició

Article 8. Acreditació final d'estudis

CAPÍTOL II. Organització dels ensenyaments

Article 9. Estructura dels ensenyaments

Article 10. Educació infantil

Article 11. Educació primària

Article 12. Educació secundària obligatòria

Article 13. Transició a la vida adulta

Article 14. Programes formatius de qualificació bàsica

CAPÍTOL III. Organització curricular

Article 15. Currículum dels centres d'educació especial

Article 16. Concreció curricular i plans d'actuació personalitzats



Article 17. Avaluació del procés d'ensenyament-aprenentatge

Article 18. Programes inclusius

TÍTOL III. CENTRES D'EDUCACIÓ ESPECIAL COM A CENTRES DE RECURSOS

Article 19. Centres d'educació especial com a centres de recursos

Article 20. Tipus d'assessorament com a centres de recursos

Article 21. Equip de coordinació del centre de recursos

Article 22. Equip d'intervenció del centre de recursos

Article 23. Persona coordinadora del centre de recursos

TÍTOL IV. PERSONAL

Article 24. Perfils professionals

Article 25. Formació

TÍTOL V. ÒRGANS DE GOVERN

CAPÍTOL I. L'equip directiu

Article 26. Equip directiu

Article 27. Direcció

Article 28. Direcció d'estudis

Article 29. Secretaria

CAPÍTOL II. Els òrgans col·legiats de govern

Article 30. Principis d'actuació dels òrgans col·legiats

Secció primera. El consell escolar

Article 31. Consell escolar

Article 32. Composició del consell escolar

Article 33. Competències del consell escolar

Article 34. Règim de funcionament del consell escolar

Article 35. Estatut jurídic de les persones membres del consell escolar

Article 36. Comissions del consell escolar

Secció segona. El claustre de professorat

Article 37. Claustre de professorat

Article 38. Competències del claustre de professorat

Article 39. Règim de funcionament del claustre de professorat



TÍTOL VI. ÒRGANS DE COORDINACIÓ

CAPÍTOL I. Els òrgans de coordinació

Article 40. Òrgans de coordinació

Article 41. Assemblea general de professionals

Article 42. Comissió de coordinació pedagògica

Article 43. Equips educatius

Article 44. Equips d'etapa

Article 45. Equip d'orientació educativa

Article 46. Tutoria

CAPÍTOL II. Les altres funcions de coordinació

Article 47. Altres funcions de coordinació

Article 48. Persona coordinadora de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC)

Article 49. Persona coordinadora de formació

Article 50. Persona coordinadora d'igualtat i convivència

TÍTOL VII. PARTICIPACIÓ DE LA COMUNITAT EDUCATIVA I COL·LABORACIÓ SOCIAL

Article 51. Participació de l'alumnat

Article 52. Participació dels pares, les mares o representants legals



Article 53. Participació dels agents externs

Article 54. Altres mitjans d'organització, participació i col·laboració



Article 55. Inserció en l'entorn sociocomunitari

TÍTOL VIII. AUTONOMIA PEDAGÒGICA, ORGANITZATIVA I DE GESTIÓ

CAPÍTOL I. Autonomia pedagògica

Article 56. Projecte educatiu

Article 57. Activitats extraescolars

Article 58. Activitats complementàries

CAPÍTOL II. Autonomia organitzativa i de gestió

Secció primera. Projecte de gestió i règim econòmic

Article 59. Projecte de gestió

Article 60. Gestió econòmica

Article 61. Pressupost anual

Article 62. Ingressos i despeses

Article 63. Comptabilitat del centre

Article 64. Manteniment, conservació i vigilància de les instal·lacions

Article 65. Pla de sostenibilitat de recursos, eficiència energètica i tractament de residus

Secció segona. Normes d'organització i funcionament

Article 66. Normes d'organització i funcionament

Article 67. Horari general del centre

Article 68. Activitats escolars lectives

Article 69. Serveis complementaris de menjador i transport

Article 70. Assistència de l'alumnat al centre

Article 71. Atenció a l'alumnat en absència de professorat

Article 72. Accés al centre

Article 73. Accessibilitat

Article 74. Mitjans de difusió de la informació

Article 75. Ús social dels centres d'educació especial

Article 76. Protecció de dades de caràcter personal

Article 77. Salut i seguretat

Article 78. Pla d'autoprotecció

Article 79. Atenció sanitària a l'alumnat

CAPÍTOL III. La programació general anual

Article 80. Programació general anual

Article 81. Pla d'actuació per a la millora

TÍTOL IX. AVALUACIÓ DELS CENTRES D'EDUCACIÓ ESPECIAL

Article 82. Avaluació interna

Article 83. Avaluació externa

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Creació, modificació o supressió de centres d'educació especial

Segona. Centres d'educació especial privats concertats

Tercera. Mitjans electrònics para la gestión

Quarta. Incidència pressupostària

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Única. Unitats especifiques en centres ordinaris de naturalesa anàloga a la dels centres d'educació especial

DISPOSICIONS DEROGATÒRIES

Única. Derogació normativa

DISPOSICIONS FINALS

Primera. Desenvolupament reglamentari

Segona. Entrada en vigor

PREÀMBUL



I



L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, aprovat per la Llei orgànica 5/1982, d'1 de juliol, estableix en l'article 53.1 la competència exclusiva de la Generalitat en la regulació i administració de l'ensenyament en tota la seua extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats, sense perjudici del que disposen l'article 27 de la Constitució Espanyola i les lleis orgàniques que, d'acord amb l'apartat 1 de l'article 81 d'aquella, el despleguen, i de les facultats que atribueix a l'Estat el número 30 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució Espanyola, per a dictar normativa bàsica en matèria d'educació



La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, modificada en alguns aspectes per la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, inclou l'enfocament dels drets de la infància entre els principis rectors del sistema en reconeixement de l'interés superior dels menors, el seu dret a l'educació i l'obligació que te l'Estat d'assegurar el compliment efectiu dels seus drets. En segon lloc, adopta l'enfocament coeducatiu i fomenta l'aprenentatge de la igualtat efectiva de dones i homes en totes les etapes, la prevenció de la violència de gènere i el respecte a la diversitat afectivosexual, i introdueix en l'educació secundaria l'orientació educativa i professional de l'alumnat amb una perspectiva inclusiva i no sexista. En tercer lloc, planteja un enfocament transversal orientat a garantir l'èxit educatiu a través de la millora contínua dels centres educatius i la personalització de l'atenció educativa.



L'adopció d'aquests enfocaments te com a objectiu últim reforçar l'equitat i la inclusió educativa en el sistema educatiu, reconeguts en la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, aprovada el 13 de desembre de 2006 per l'Assemblea General de les Nacions Unides i ratificada per l'estat espanyol en maig de 2008, per tal que aquest dret arribe a aquelles persones en situació de més vulnerabilitat. Finalment, determina que l'escolarització de l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu s'ha de regir pels principis d'inclusió i participació, qualitat, equitat, no-discriminació i igualtat efectiva en l'accés i permanència en el sistema educatiu i accessibilitat universal per a tot l'alumnat.

La disposició addicional quarta de la Llei 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, referida a l'evolució de l'escolarització de l'alumnat amb necessitats educatives especials, estableix que les Administracions educatives vetllaran perquè les decisions d'escolarització garantisquen la resposta més adequada a les necessitats específiques de cada alumna o alumne i continuaran donant el suport necessari als centres d'educació especial perquè aquests, a més d'escolaritzar els alumnes i les alumnes que requereixin una atenció molt especialitzada, exercisquen la funció de centres de referència i suport per als centres ordinaris.

La Llei 11/2003, de 10 d'abril, de la Generalitat, sobre l'estatut de les persones amb discapacitat, modificada per la Llei 9/2018, estableix com a actuació en matèria educativa, que les conselleries amb competències en matèria d'educació i formació, vetlaran pel gaudi efectiu del dret de les persones amb discapacitat o diversitat funcional a una educació pública, inclusiva i de qualitat, com també a la formació al llarg de la vida, sense discriminació per motiu o per raó d'aquesta circumstància i sobre la base de la igualtat d'oportunitats, i seran les encarregades de garantir una política de foment que assegure el procés educatiu adequat, l'adopció d'ajustos raonables en funció de les necessitats individuals i facilite les mesures de suport personalitzades i efectives en entorns que fomenten al màxim el desenvolupament acadèmic i social, de conformitat amb l'objectiu de la plena inclusió. D'acord amb aquesta llei, s'entén per ajustos raonables les modificacions i les adaptacions necessàries i adequades que no imposen una càrrega desproporcionada o indeguda, quan es requerisquen en un cas particular, per a garantir a les persones amb diversitat funcional o discapacitat el gaudi o l'exercici, en igualtat de condicions amb les altres, de tots els drets humans i les llibertats fonamentals.

Per altra banda, la Llei 26/2018, de 21 de desembre, de la Generalitat, de drets i garanties de la infància i adolescència, estableix en l'article 3, sobre principis rectors de les polítiques públiques amb relació a la infància i l'adolescència, el dret de tot xiquet, xiqueta i adolescent al fet que el seu interés superior siga valorat i considerat com a primordial en totes les accions i decisions que els concernisquen, siga individualment o col·lectivament, tant en l'àmbit públic com privat. D'acord amb l'article 17, les administracions públiques, en l'àmbit de les seues competències, han de respectar i promoure el dret de tota persona menor d'edat a ser oïda i escoltada, en els termes previstos en la Llei orgànica 1/1996, i han de garantir que és entesa i que l'opinió d'aquesta es té en compte. A tal fi, el xiquet, la xiqueta o l'adolescent té dret a obtindre tota la informació que afecte els seus interessos, drets i el seu benestar personal, emocional i social, en un llenguatge que siga adequat i comprensible i adaptat a les seues circumstàncies, segons el desenvolupament evolutiu i maduresa i en formats accessibles. L'article 52, refereix que l'escolarització de l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu s'ha de regir pels principis de normalització i inclusió i ha d'assegurar la no-discriminació i igualtat efectiva en l'accés, permanència i promoció en el sistema educatiu, així com l'accessibilitat universal i la provisió i continuïtat dels suports necessaris.



El Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei General de drets de les persones amb discapacitat i de la seua inclusió social, explicita que correspon a les administracions educatives assegurar un sistema educatiu inclusiu en tots els nivells educatius, prestant atenció a la diversitat de necessitats educatives de l'alumnat amb discapacitat, mitjançant la regulació de suports i ajustos raonables per a l'atenció d'aquells que precisen una atenció especial d'aprenentatge o d'inclusió.



La Llei 6/2022, de 31 de març, de modificació del Text Refós de la Llei General de drets de les persones amb discapacitat i de la seua inclusió social, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, per establir i regular l'accessibilitat cognitiva i les seves condicions d'exigència i aplicació, té per fi garantir de forma efectiva l'accessibilitat cognitiva de totes les persones amb dificultats de comprensió i comunicació de l'entorn físic, el transport, la informació i la comunicació, inclosos els sistemes i les tecnologies de la informació i les comunicacions, i d'altres serveis i instal·lacions a disposició o d'ús públic. Estableix que l'accessibilitat cognitiva es desplega i fa efectiva a través de la lectura fàcil, sistemes alternatius i augmentatius de comunicació, pictogrames i altres mitjans humans i tecnològics disponibles per a tal fi.

Així mateix, la Llei 4/2018, de 21 de febrer, de la Generalitat, per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià estableix en l'article 3 que els centres hauran de garantir el dret a una educació plurilingüe i intercultural a l'alumnat amb necessitats educatives especials i concreta l'organització dels ensenyaments de les llengües per als centres d'educació especial en l'apartat 4 de l'article 7. En aquest sentit, la comunitat educativa compta amb el suport de l'assessoria tècnica docent en matèria d'educació plurilingüe, tal com s'estableix en els articles 12, 20 i 30 d'aquesta llei.

Com a corol·lari, el Decret 104/2018, de 27 de juliol, del Consell, que desenvolupa els principis d'equitat i d'inclusió en el sistema educatiu valencià, té per objecte establir i regular els principis i les actuacions encaminades al desenvolupament d'un model inclusiu en el sistema educatiu valencià per a fer efectius els principis d'equitat i igualtat d'oportunitats en l'accés, participació, permanència i progrés de tot l'alumnat, i aconseguir que els centres educatius es constituïsquen en elements dinamitzadors de la transformació social cap a la igualtat i la plena inclusió de totes les persones. En la mateixa línia que les disposicions referides, remarca l'excepcionalitat de l'escolarització en un centre d'educació especial i defineix, entre altres, les tasques complementàries que han de desenvolupar com a centres de recursos.



Així mateix, el Decret 72/2021, de 21 de maig, del Consell, d'organització de l'orientació educativa i professional en el sistema educatiu valencià estableix la constitució dels equips d'orientació educativa als centres d'educació especial i instaura noves estructures d'assessorament i suport als centres educatius ordinaris, entre les quals figuren els centres d'educació especial com a centres de recursos.



També cal considerar la Llei 23/2018, de 29 de novembre, de la Generalitat, d'igualtat de persones LGTBI, que dedica el capítol 3 del títol II a establir mesures en l'àmbit de l'educació, i la Llei 4/2001, de 19 de juny, del voluntariat, que regula el seu estatut i estableix les vies de participació de la ciutadania que, de forma solidària i altruista, vulga col·laborar en la prestació d'activitats incloses en aquest àmbit d'actuació.



II



El Decret 253/2019, de 29 de novembre, del Consell, de regulació de l'organització i el funcionament dels centres públics que imparteixen ensenyaments d'Educació Infantil o d'Educació Primària determina una nova composició en els òrgans de coordinació docent atenent l'estructura dels ensenyaments que se n'ofereixen, així com de la existència de personal docent i no docent d'atenció educativa. A més, la disposició transitòria segona estableix que, mentre no es regule de manera específica l'organització i el funcionament dels centres específics d'educació especial, aquest reglament serà aplicable supletòriament a aquests centres.

Si la planificació i intervenció conjunta i coordinada de tots els òrgans de govern, col·legiats i unipersonals, i de coordinació docent dels centres educatius resulta imprescindible per a afavorir el desenvolupament personal i social de l'alumnat, consolidar el principi de no-discriminació i d'inclusió educativa, millorar la convivència, afavorir models de relació positiva y de intervenció conjunta adquireixen especial rellevància en el cas dels centres d'educació especial.





III



La publicació del Decret 104/2018, de 27 de juliol, del Consell, pel qual es desenvolupen els principis d'equitat i d'inclusió en el sistema educatiu valencià, va marcar el full de ruta en el sistema educatiu valencià, va representar un repte de transformació de l'escola valenciana i un canvi de mirada total, amb l'adopció d'una perspectiva horitzontal, democràtica i de drets. Per primera vegada en la història recent de l'autogovern i de l'exercici de les competències plenes en educació, es posava el focus, no tant en l'alumnat, sinó en les barreres que presentava el sistema mateix a l'hora d'afavorir l'accés, l'aprenentatge i la participació de totes i tots. I no només això, venia a garantir i a assegurar la necessitat irrevocable de facilitar els suports necessaris, personals i materials, per a la inclusió de tot l'alumnat.



L'adopció d'aquest nou paradigma havia de portar implícita la reconfiguració i la reorganització del sistema educatiu i apostava per uns centres educatius capaços d'oferir una resposta educativa personalitzada i adaptada a la diversitat de tot l'alumnat. Aquesta resposta només es podia donar assegurant els suports necessaris, oferint opcions d'escolarització més inclusives i teixint unes xarxes de suport suficientment fortes i cohesionades per atendre a cada xiquet i a cada xiqueta, a cada estudiant.

De la mateixa manera, dins d'aquesta via de redefinició i reordenació del sistema educatiu, es feia necessari donar impuls a un nou model de l'orientació educativa en totes les etapes i nivells educatius, en tots els centres educatius que imparteixen ensenyaments obligatoris i fins a la incorporació de l'alumnat a la vida social i laboral. En aquest sentit, l'aprovació del Decret 72/2021, de 21 de maig, del Consell, d'organització de l'orientació educativa i professional en el sistema educatiu valencià, traduïa en realitat la necessitat d'assegurar la presència de professorat d'orientació educativa en tots els centres educatius, des d'educació infantil fins a educació secundària obligatòria, per assessorar i acompanyar el professorat, les famílies i els equips directius en el procés de transformació encetat en l'any 2018. Aquest nou model d'organització suposà una aposta per un servei d'orientació de proximitat, amb l'adscripció d'aquests professionals als centres educatius, adoptant noves fórmules organitzatives i constituint nous serveis d'assessorament i d'intervenció, més especialitzats, d'atenció directa als centres i a l'alumnat, a través de la creació de les unitats especialitzades d'orientació.



Arribats a aquest punt, consolidats els centres educatius com a centres inclusius o en vies de transformació per a la consecució de la inclusió de tot l'alumnat en centres ordinaris i l'eclosió de serveis externs i complementaris de suport i assessorament als professionals de l'educació, es feia palesa i necessària la reconversió i transformació dels centres d'educació especial dins l'engranatge educatiu.



Així doncs, aquest decret d'organització i funcionament dels centres d'educació especial planteja un nou enfocament al sentit mateix d'aquesta tipologia de centres. Es mantenen com a centres educatius per a l'escolarització de l'alumnat amb necessitats de suport d'alta intensitat i especialització, però evolucionen i s'incardinen en la resta del sistema com a peces clau de suport al sistema ordinari i als professionals que hi treballen.

Per tal d'establir aquestes premisses sobre les que bastir un nou model de centres d'educació especial, caldria fer algunes reflexions prèvies. Així doncs, convé posar en valor la seua trajectòria en favor de la inclusió de l'alumnat en els centres ordinaris i la evolució posterior per entendre el paper que han de jugar en el futur més immediat. En aquest sentit, la disposició addicional quarta de la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, estableix que el Govern, en col·laboració amb les Administracions educatives, desenvoluparà un pla perquè, en el termini de deu anys, d'acord amb l'article 24.2.e de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, aprovada per l'Assemblea General de Nacions Unides el 13 de desembre de 2006 i ratificada pel Govern espanyol el 3 de desembre de 2007, i en compliment del quart Objectiu de Desenvolupament Sostenible de l'Agenda 2030, els centres ordinaris compten amb els recursos necessaris per poder atendre en les millors condicions l'alumnat amb discapacitat. Les Administracions educatives continuaran donant el suport necessari als centres d' educació especial perquè, a més d' escolaritzar els alumnes i les alumnes que requereixen una atenció molt especialitzada, exercisquen la funció de centres de referència i suport per als centres ordinaris.



Cal destacar, i és just reconéixer-ho ací, la lluita tenaç i el compromís per la inclusió social i laboral que tenen els centres d'educació especial. Aquests centres sempre han estat oberts a la participació i la col·laboració de les famílies, de les institucions de l'entorn i dels agents externs, atesa la necessitat peremptòria que l'educació que oferien havia de ser finalista, això és, perseguir la inserció social i laboral de l'alumnat a la finalització del procés d'escolarització. Tant els equips directius com les plantilles de professionals que conformen els centres d'educació especial s'han esforçat a teixir xarxes de col·laboració riques i diverses, ja siga amb el món associatiu, institucional o empresarial. Es tracta d'aliances sense les quals no és viable el sosteniment d'un futur digne i autònom per a l'alumnat. Amb aquesta finalitat, han promogut campanyes i programes, han col·laborat amb plans i estratègies d'altres institucions, empreses i entitats, tot mirant pel futur de l'alumnat. No debades, aquesta era la màxima de partida: la inclusió real de cada una de les alumnes i de cada un dels alumnes que hi transitaven perquè cap d'elles i d'ells veiera vetat un futur esperançador, viable i en condicions dignes.



Finalment, han estat pioners en l'adopció d'una perspectiva de drets, de participació i d'autodeterminació, i perspicaços a l'hora de buscar un futur laboral per a l'alumnat i de contribuir a dotar-los d'una autonomia personal suficient per a desenvolupar-se com a persones de ple dret.



IV



Aquesta disposició està inclosa en el Pla normatiu de l'Administració de la Generalitat per a l'any 2022, així com en la línia estratègica 3.2. Educació del Pla Valencià d'Inclusió i Cohesió Social (Pla VICS), objectiu operatiu 1, actuació 11.

En la tramitació d'aquest decret s'han seguit els principis de bona regulació, recollits en l'article 129 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques: necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència.

Pel que fa al principi de necessitat i eficàcia, la norma, com s'ha exposat, respon a la necessitat d'establir un marc propi que, partint de la regulació existent en els centres educatius ordinaris i de l'ordenament jurídic vigent, regule l'organització i el funcionament dels centres d'educació especial, donada la seua idiosincràsia. Es fa necessari, per tant, recollir, precisar i actualitzar en una mateixa norma elements que estan recollits en diverses normes de rang diferent, així com regular els aspectes d'organització i funcionament que no estan reglamentats en altre lloc.

Quant al principi de proporcionalitat, la norma conté la regulació adequada i imprescindible i estableix les obligacions necessàries a fi d'atendre l'objectiu que es persegueix.

La disposició compleix també amb el principi de seguretat jurídica, s'emmarca en la resta de l'ordenament jurídic i respon al repartiment competencial establit en la Constitució Espanyola i en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana.

El principi de transparència s'ha garantit mitjançant els processos de consulta, audiència i informació públiques a la ciutadania, a través de la publicació dels anuncis en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, i la negociació de la norma amb organitzacions o les associacions reconegudes per llei que agrupen o representen les persones els drets i interessos legítims de les quals es veuen afectats per la norma. La present norma s'ha negociat en la mesa sectorial d'educació, en la comissió de seguiment del document sobre la implantació de la reforma educativa en els centres concertats, en la mesa de mares i pares i en el Consell Escolar de la Comunitat Valenciana. Així mateix, s'ha realitzat audiència a la Presidència i a les conselleries en l'àmbit de les quals podia incidir el projecte normatiu.



Respecte al principi d'eficiència, la regulació que es planteja ha tingut en consideració el caràcter singular dels centres d'educació especial i s'han disposat les estructures d'organització, de funcionament i de participació del conjunt de la comunitat educativa, que han sigut considerades adequades, oportunes i imprescindibles per al compliment de l'objectiu que persegueix la norma i el desenvolupament de l'autonomia de gestió, tenint en compte la racionalització dels recursos públics disponibles.

Per tot això, en virtut del que es disposa en els articles 29 i 53 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, d'acord amb el que es disposen els articles 13, 18 f) i 28 c) de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, amb l'informe previ del Consell Escolar de la Comunitat Valenciana, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu, a proposta de la consellera d'Educació, Cultura i Esport, prèvia deliberació del Consell, en la reunió de 5 d'agost





DECRETE



TÍTOL I

Disposicions de caràcter general



Article 1. Objecte i àmbit d'aplicació

Aquest decret té per objecte regular l'organització i el funcionament dels centres d'educació especial com a:

1. Centres educatius especialitzats que escolaritzen alumnat amb necessitats de suport intensiu, generalitzat i molt especialitzat, les quals no poden ser ateses en el marc de les mesures d'atenció a la diversitat dels centres ordinaris.

2. Centres de recursos que faciliten assessorament als centres educatius ordinaris en la resposta educativa a l'alumnat amb necessitats educatives especials i en el procés de transformació com a centres inclusius.





Article 2. Principis d'actuació dels centres d'educació especial



Els centres d'educació especial han d'actuar tenint en compte els principis d'actuació següents:

a) Ple desenvolupament de l'alumnat en tots els àmbits de la seua vida, dotant-lo del major grau d'autonomia i de les competències necessàries per a la vida independent.

b) Oferiment a l'alumnat el màxim nombre de situacions d'aprenentatge en entorns normalitzats, amb la finalitat de fomentar la seua inclusió social, educativa, cultural i laboral.

c) Garantia de participació activa de tot l'alumnat en la presa de decisions que tinguen a veure amb el seu procés d'aprenentatge i autodeterminació, així com en aquelles altres, relatives al funcionament del grup de classe i del centre que afecten els seus interessos, drets i benestar personal, emocional i social, tot tenint en compte el desenvolupament evolutiu i la maduresa.

d) Garantia de participació activa dels pares, les mares o representants legals en la presa de decisions sobre el procés educatiu, així com a rebre la informació en format accessible, l'assessorament i l'acompanyament necessaris per a dur a terme aquesta participació.

e) Treball coordinat amb les famílies, l'alumnat i els agents externs a fi de garantir la igualtat d'oportunitats en l'accés, la participació i l'aprenentatge.

f) Preparació individualitzada i específica de l'alumnat, en funció de les seves necessitats, per a facilitar, sempre que siga possible, la transició a l'escolarització ordinària.

g) Contribució en el procés d'inclusió de l'alumnat escolaritzat als centres ordinaris, oferint la seua experiència i especialització en els diferents àmbits de les necessitats educatives especials.

h) Vinculació del projecte educatiu i del procés d'ensenyament-aprenentatge al context natural, des d'una vessant ecològica i sociocomunitària.

i) Garantia del dret a «ser» de tot l'alumnat, independentment del seu nivell de competències.

j) Assessorament i intervenció com a centres de recursos que donen una resposta inclusiva a l'alumnat amb necessitats educatives especials escolaritzat en centres educatius ordinaris.





TÍTOL II

Centres educatius d'educació especial



CAPÍTOL I

Escolarització



Article 3. Criteris per a l'escolarització en un centre d'educació especial

1. Els criteris generals per a l'escolarització estan recollits en els articles 20 i 21 del Decret 104/2018. Tenint en compte això, la proposta d'escolarització en la modalitat específica en un centre d'educació especial es realitzarà, excepcionalment, quan es considere que, després de la valoració sociopsicopedagògica, es donen les circumstàncies següents:



a) L'alumnat requereix suports individualitzats d'alta intensitat, amplitud i especialització durant la major part de la jornada escolar.

b) Aquests suports no es poden prestar en el marc de les mesures d'atenció a la diversitat disponibles en un centre ordinari, després d' haver efectuat una valoració exhaustiva de totes les possibilitats d'inclusió, d'eliminació de barreres i de qualssevol altres ajustos raonables que poden introduir-se en un centre ordinari per facilitar l'escolarització de l'alumna o de l'alumne.

c) Davant la impossibilitat acreditada de l'escolarització ordinària, l'informe sociopsicopedagògic haurà de justificar que els suports intensius i especialitzats prestats en el context específic del centre d' educació especial poden contribuir a un millor desenvolupament de les dimensions de qualitat de vida, tenint en compte els objectius planificats per donar resposta a les necessitats identificades.

2. L'alumnat amb discapacitat intel·lectual moderada podrà escolaritzar-se, excepcionalment, en un centre d'educació especial en l'etapa de secundària o en un programa de transició a la vida adulta, sempre que aquestes opcions beneficien la seua autonomia i les possibilitats d'inserció sociolaboral posteriors. L'alumnat amb discapacitat intel·lectual lleugera s'ha d'escolaritzar en la modalitat ordinària, llevat que s'incorpore per a cursar un programa formatiu de qualificació bàsica adaptada.



3. Amb caràcter general, l'alumnat d'educació Infantil s'ha d'escolaritzar en la modalitat ordinària, llevat que, excepcionalment i de manera molt justificada amb evidències, les persones professionals que han realitzat la valoració aconsellen l'escolarització en un centre d'educació especial, sempre amb la conformitat de les famílies o representants legals.

4. Quan les necessitats educatives de l'alumnat ho aconsellen, es podrà proposar l'escolarització combinada entre un centre d'educació especial i un centre educatiu ordinari que escolaritze alumnat dins del mateix tram d'edat. En aquest cas, s'hauran d'establir els protocols de coordinació necessaris entre els centres implicats, amb l'objectiu de garantir una actuació pedagògica coherent i unificada, i, si escau, possibilitar la incorporació d'aquest alumnat a modalitats d'escolarització més inclusives.



Article 4. Procediment per a l'escolarització en un centre d'educació especial

1. Per a l'escolarització de l'alumnat en un centre d'educació especial és preceptiu el tràmit per a determinar la modalitat d'escolarització, el qual s'ha de realitzar d'acord amb els procediments establits en la normativa vigent que regulen els processos d'identificació de les necessitats específiques de suport i d'escolarització de l'alumnat. Aquest tràmit ha d'incloure necessàriament una avaluació sociopsicopedagògica, l'emissió de l'informe sociopsicopedagògic, l'audiència als pares, les mares o representants legals i l'autorització per resolució de la persona titular de la direcció territorial competent en matèria d'educació.



2. L'informe sociopsicopedagògic ha de justificar adequadament l'escolarització en aquesta modalitat específica, exposant les raons per les quals, en el moment en què s'ha realitzat la valoració, es considera que, davant la impossibilitat acreditada de l'escolarització ordinària de conformitat amb el que disposa l'article 3 d'aquest decret, el context específic d'un centre d'educació especial és més adequat per a donar resposta a les necessitats de l'alumnat que el context més inclusiu prèviament avaluat d'un centre ordinari.

3. Les propostes d'escolarització en un centre d'educació especial s'han de col·legiar en l'agrupació d'orientació de zona. Quan l'agrupació propose l'escolarització d'una alumna o un alumne en un centre d'educació especial, serà preceptiva la participació en aquesta col·legiació d'almenys una o un professional de l'equip d'orientació educativa del centre d'educació especial de titularitat de la Generalitat de referència, preferentment el professorat d'orientació educativa.



4. Totes les decisions i accions referides a l'escolarització de l'alumnat han de ser objecte de consulta prèvia i s'han de coordinar amb els pares, les mares o representants legals, tot això tenint en compte la voluntat de les famílies que mostren la seua preferència pel règim més inclusiu. Així mateix, es garantirà el dret de l'alumnat a ser escoltat i informat sobre les decisions que li afecten, de conformitat amb l'article 9 de la Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor, de modificació parcial del Codi Civil i de la Llei d'Enjudiciament Civil.

5. Amb l'objectiu de garantir aquesta participació activa de l'alumnat i dels seus pares, les seues mares o representants legals en el procés d'escolarització, se'ls ha de facilitar la informació completa en format accessible i l'assessorament i acompanyament necessaris, recollint i documentant la seua opinió i involucrant-los en la presa de decisions i en la consecució dels objectius planificats.



Article 5. Revisió de la modalitat d'escolarització

1. L'escolarització de l'alumnat en un centre d'educació especial ha d'estar subjecta a un seguiment continuat, a fi de garantir el seu caràcter revisable i reversible i afavorir, sempre que siga possible, l'accés a modalitats d'escolarització ordinàries.

2. La modalitat d'escolarització s'ha de revisar preceptivament al canvi d'etapa. Sense perjuí d'això, la direcció del centre també podrà sol·licitar aquesta revisió a l'equip d'orientació educativa en altres moments de l'escolaritat i en previsió del curs següent, a proposta dels equips educatius i després de l'anàlisi i valoració amb les mares, els pares o representants legals de les condicions de l'alumnat i de les característiques dels entorns escolars.

3. Amb caràcter general, les propostes d'escolarització s'han de fer abans de l'inici del curs escolar, coincidint amb el període d'admissió. Una vegada iniciat el curs escolar, només es faran propostes de modalitat d'escolarització pels motius següents:

a) Canvi de residència que implique un canvi de centre.

b) Causes sobrevingudes que no estigueren previstes durant el període d'admissió.



Article 6. Permanència en els centres d'educació especial

1. En els centres d'educació especial l'alumnat pot romandre fins a la finalització del curs escolar de l'any natural en què complisca vint-i-u anys.

2. Sense perjuí d'això, d'acord amb l'article 15.3 de l'Ordre 73/2014, de 26 d'agost, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual es regulen els programes formatius de qualificació bàsica de la Comunitat Valenciana, l'alumnat que cursa un programa formatiu de qualificació bàsica adaptada a persones amb necessitats educatives especials permanents podrà romandre fins als 24 anys, complits en la data en què finalitze el programa.



Article 7. Processos de transició

1. Els equips educatius, conjuntament amb l'equip d'orientació educativa i coordinats per la direcció d'estudis, han de planificar els processos de transició entre etapes i modalitats d'escolarització, amb l'objectiu de facilitar el transvasament d'informació, la detecció de barreres, la identificació de necessitats de suport, la planificació de les actuacions educatives, l'orientació i la informació a l'alumnat i a les famílies. A més, s'organitzaran actuacions d'acollida a l'alumnat i a les famílies de nova incorporació, així com actuacions de transició en finalitzar l'escolarització, que inclouran l'orientació sobre les opcions més adequades per a cada alumna i alumne.

2. En la planificació de les actuacions per a la transició, els centres hauran de fomentar la implicació i concretar els criteris de participació dels agents externs implicats en la resposta educativa, les entitats d'inserció laboral, les entitats d'iniciativa social, els centres ocupacionals i aquells altres agents o entitats externs que contribuïsquen a la inclusió social i laboral de les persones amb discapacitat o diversitat funcional, una vegada finalitzada la seua escolarització en un centre d'educació especial.



Article 8. Acreditació final d'estudis

1. En finalitzar l'escolaritat, el professorat tutor elaborarà i entregarà als pares, les mares o representants legals de l'alumnat un informe acreditatiu, amb el vistiplau de la direcció del centre i conforme al model que determine la conselleria competent en matèria d'educació, el qual inclourà les dates d'inici i de finalització de l'escolarització, el grau d'assoliment de les competències clau i el consell orientador.



2. El professorat d'orientació educativa ha d'assessorar el professorat tutor i els equips educatius en l'elaboració de la proposta del consell orientador i col·laborarà en l'assessorament als pares, les mares o representants legals en el procés de transició que corresponga.





CAPÍTOL II

Organització dels ensenyaments



Article 9. Estructura dels ensenyaments

1. Els ensenyaments dels centres d'educació especial s'organitzaran en funció de les edats de l'alumnat que hi escolaritzen i seguint l'estructura següent:

a) Educació infantil

b) Educació primària

c) Educació secundària obligatòria

d) Transició a la vida adulta

e) Programes formatius de qualificació bàsica

2. L'estructura dels ensenyaments de segon cicle d'educació infantil, educació primària i educació secundària obligatòria és equivalent a l'estructura d'aquestes etapes en els ensenyaments ordinaris. Això facilita l'organització dels centres d'educació especial seguint els mateixos trams d'edat, la planificació de programes inclusius amb els centres educatius ordinaris i la transició cap a modalitats d'escolarització més inclusives.

3. Dins del tram de l'edat cronològica corresponent a cada ensenyament, els centres podran realitzar una distribució flexible de l'alumnat, d'acord amb criteris pedagògics, metodologies de treball i característiques i necessitats de l'alumnat.





Article 10. Educació infantil

1. L'educació infantil, als centres d'educació especial, comprén el tram d'edat entre els 3 i els 6 anys, podent prolongar-se fins als huit anys.

2. La finalitat de l'escolarització en l'etapa d'educació infantil als centres d'educació especial, com a modalitat d'escolarització molt excepcional en edats primerenques, és oferir un context educatiu altament estructurat i especialitzat que, respectant els ritmes biològics i evolutius, possibilite el desenvolupament de la capacitat de resposta davant les necessitats bàsiques i els estímuls de l'ambient i la iniciació a modalitats de comunicació i expressió funcionals, potenciant, en el marc de metodologies adequades a l'edat cronològica de l'alumnat, el desenvolupament cognitiu, l'autonomia personal i l'adquisició de joc funcional i simbòlic. A més, amb igual metodologia, s'oferirà l'oportunitat d'introduir un sistema de comunicació augmentatiu i/o alternatiu.



3. En situacions excepcionals, d'acord amb les necessitats de l'alumnat i l'organització del centre, podrà incorporar-se alumnat de l'etapa d'educació infantil a grups d'educació primària pròxims en edat, sempre que aquesta organització puga garantir una atenció més adequada.



Article 11. Educació primària

1. L'educació primària, als centres d'educació especial, comprén el tram d'edat entre els 6 i els 12 anys, podent prolongar-se fins als catorze anys.

2. La finalitat de l'escolarització en l'etapa d'educació primària als centres d'educació especial és oferir un context educatiu altament estructurat i especialitzat que permeta, a més d'allò especificat a l'etapa d'educació infantil, l'adquisició d'un sistema de comunicació funcional, l'autonomia en les habilitats bàsiques de la vida diària, la iniciació al treball per a l'autodeterminació de la persona, així com oferir experiències d'interacció i joc funcional amb iguals.



3. Totes les activitats han d'anar orientades a millorar la participació de l'alumnat, fomentant les relacions socials i la autonomia personal. Amb l'alumnat amb necessitat de suport generalitzat es treballarà des del principi de participació parcial.

4. En situacions excepcionals, d'acord amb les necessitats de l'alumnat i l'organització del centre, podrà incorporar-se alumnat de l'etapa d'educació primària a grups d'educació secundària obligatòria pròxims en edat, sempre que aquesta organització puga garantir una atenció més adequada.



Article 12. Educació secundària obligatòria

1. L'educació secundària obligatòria, als centres d'educació especial, comprén el tram d'edat entre els 12 i els 16 anys, podent prolongar-se excepcionalment fins als dènou anys. Tot i això, a partir dels 16 anys es procurarà l'orientació de l'alumnat cap a l'etapa de transició a la vida adulta.

2. La finalitat de l'escolarització en l'etapa d'educació secundària obligatòria als centres d'educació especial és oferir un context educatiu altament estructurat i especialitzat que permeta, a més d'allò especificat a les etapes anteriors i tenint en compte el moment evolutiu, l'autodeterminació de la persona, l'adquisició d'habilitats socials i de regulació emocional per a les relacions personals i la iniciació a experiències autònomes d'oci compartit i de vida sociocomunitària.



3. En finalitzar l'educació secundària obligatòria s'entregarà als pares, les mares o representants legals de cada alumna o alumne un consell orientador, que inclourà el grau d'assoliment de les competències i la proposta sobre l'opció que es considera més adequada per a continuar la seua formació. Per a formular el consell orientador, s'informarà l'alumna o l'alumne de les diferents opcions i s'escoltarà la seua opinió al respecte.



Article 13. Transició a la vida adulta

1. La transició a la vida adulta comprén el tram d'edat entre els 16 i els 21 anys, comptant l'any natural en què els complisquen, i està dirigida a l'alumnat que compleix els tres requisits següents:

a) Tindre complits els setze anys.

b) Haver cursat l'ensenyament obligatori en un centre d'educació especial o, excepcionalment, en un centre ordinari, quan les necessitats de l'alumnat aconsellen continuar la seua escolarització mitjançant aquests tipus de programa.

c) Les seues necessitats de suport aconsellen continuar el procés educatiu mitjançant aquests programes.

2. La transició a la vida adulta ha de posar l'èmfasi en l'adquisició de competències que faciliten l'autonomia de l'alumnat en la vida quotidiana i s'orienta a la consecució dels objectius següents:



a) Consolidar i desenvolupar les capacitats de l'alumnat i promoure el major grau possible d'autonomia personal i social.

b) Mantindre i aplicar a la vida quotidiana les competències clau adquirides en les etapes corresponents a l'ensenyament bàsic obligatori.



c) Fomentar la participació de l'alumnat en tots els àmbits en què es desenvolupa la vida adulta.

d) Desenvolupar els aspectes relacionals que els defineixen com a membres d'una societat, construir la seua pròpia identitat personal i afavorir la participació i responsabilitat ciutadana.

e) Adquirir habilitats laborals de caràcter polivalent, la capacitat per a seguir normes elementals i de seguretat en el treball, la motivació davant la tasca i la no discriminació per raó de gènere o qualsevol altra circumstància.

3. La transició a la vida adulta s'estructura en els àmbits d'experiència següents:

a) Autonomia personal en la vida diària.

b) Inclusió social i comunitària.

c) Orientació i formació laboral.

Aquests àmbits han d'incorporar les competències clau, que s'han de prioritzar i ajustar a les característiques i necessitats de l'alumnat, tenint en compte les seues capacitats, les possibilitats d'adquisició i els diferents itineraris formatius personalitzats.

4. L'equip educatiu, amb l'assessorament de l'equip d'orientació educativa, pot determinar la conveniència que, per les seues capacitats i necessitats, una alumna o un alumne no curse l'àmbit d'orientació i formació laboral, prèvia audiència i informació a la persona interessada i als seus pares, les seues mares o representants legals. En aquest cas, el centre haurà d'oferir una alternativa pedagògica adaptada i individualitzada que complete l'horari lectiu.

5. La transició a la vida adulta l'ha d'impartir professorat de l'especialitat de pedagogia terapèutica i professorat tècnic de Formació Professional, sense perjuí que puga intervindre també altre professorat o personal de suport. El professorat de pedagogia terapèutica assumirà, preferentment, la tutoria del grup i la docència dels àmbits d'autonomia personal en la vida diària i d'inclusió social i comunitària. El professorat tècnic de Formació Professional serà el responsable de la docència de l'àmbit d'orientació i formació laboral.



Article 14. Programes formatius de qualificació bàsica

1. Els centres d'educació especial podran oferir programes formatius de qualificació bàsica adaptada a persones amb necessitats educatives especials permanents o aquells altres programes que poguera oferir la conselleria competent en matèria d'educació per a donar resposta a les necessitats formatives d'aquest alumnat.



2. Les condicions dels programes formatius de qualificació bàsica adaptada a persones amb necessitats educatives especials permanents estan regulades en l'article 15 de l'Ordre 73/2014, de 26 d'agost, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual es regulen els programes formatius de qualificació bàsica de la Comunitat Valenciana.





CAPÍTOL III

Organització curricular



Article 15. Currículum dels centres d'educació especial

1. Els centres d'educació especial han d'organitzar i desenvolupar el currículum de forma integrada, globalitzada i interdisciplinària, al voltant de les competències clau següents:

a) Competència en comunicació lingüística

b) Competència plurilingüe

c) Competència matemàtica i en ciència i tecnologia

d) Competència digital

e) Competència personal, social i d'aprendre a aprendre

f) Competència ciutadana

g) Competència emprenedora

h) Competència en consciència i expressió culturals

2. El currículum competencial ha de tindre com a objectiu fonamental la millora de les dimensions de qualitat de vida de l'alumnat en els diferents entorns de participació, prioritzant els sabers bàsics relacionats amb l'aprenentatge per a la vida. Per a això, la planificació, el desenvolupament i l'avaluació s'han d'ajustar a les necessitats, els interessos, les motivacions i les capacitats de l'alumnat, tindre en compte els contextos naturals de participació, actuals i futurs, i comptar amb la col·laboració dels diferents agents de l'entorn familiar i sociocomunitari.



3. L'orientació educativa i professional ha de contribuir i donar suport, de forma transversal, al desenvolupament de les competències clau i possibilitar l'elecció dels itineraris formatius i, sempre que siga possible, laborals més adequats a cada alumna i alumne.



Article 16. Concreció curricular i plans d'actuació personalitzats



1. La concreció curricular comprendrà la planificació de les situacions d'aprenentatge, les metodologies i l'organització dels suports per a un grup d'alumnat, tenint en compte els plans d'actuació personalitzats.



2. El pla d'actuació personalitzat és el document que planifica les mesures de resposta per a cada alumna i alumne, tot considerant les seues capacitats, necessitats i preferències i les demandes dels contextos naturals de participació. Així mateix, organitza els suports i la participació de les persones que hi intervenen, amb especial consideració del mateix alumnat, com a eix principal, les famílies i els agents externs que col·laboren en la resposta educativa.

3. Les metodologies per poder desenvolupar les mesures especificades al pla d'actuació personalitzat es basaran en la planificació centrada en la persona (PCP). En les etapes d'educació infantil i d'educació primària, aquesta metodologia es complementarà amb la planificació centrada en la família (PCF).

4. En el pla d'actuació personalitzat i en el plantejament de les situacions d'aprenentatge s'han de tindre en compte les consideracions següents:

a) Partir de l'edat de l'alumnat i de les seues habilitats i aspiracions, en interacció amb els contextos naturals.

b) Considerar les oportunitats que ofereixen els diferents contextos i eliminar les barreres que hi existisquen, facilitant l'accessibilitat universal.

c) Vincular els objectius de treball a l'adquisició de competències clau, dotant l'alumnat del major grau possible d'autonomia i independència en la vida quotidiana.

d) Especificar el treball intensiu i especialitzat del centre educatiu que permeta la pràctica i transferència de les habilitats adquirides a tots els contextos de participació.

e) Concretar els dispositius, productes de suport o sistemes augmentatius i alternatius de comunicació que van a utilitzar-se, tot considerant les habilitats amb què compta l'alumna o alumne, el seu perfil lingüístic i les actuacions formatives per a la correcta utilització d'aquests sistemes per part de tots els agents que interactuen amb l'alumna o l'alumne.



f) Desenvolupar actituds i conductes que promoguen la seguretat personal, l'autoprotecció, l'equilibri afectiu, la capacitat per a decidir lliurement i la resposta davant situacions d'assetjament, agressió i qualsevol forma d'abús.

g) Incorporar sabers bàsics adreçats a l'eliminació dels prejuís, estereotips, comportaments discriminatoris o situacions de violència en relació al sexe, a la identitat i expressió de gènere, a l'orientació afectivosexual o qualsevol altra circumstància personal, per mitjà de l'aprenentatge de mètodes no violents per a la resolució de conflictes i de models de convivència basats en el respecte a les diferències i la igualtat de drets i oportunitats per a totes les persones.



h) Seleccionar els materials didàctics i els productes de suport d'acord amb els criteris de funcionalitat, vinculació al context natural, personalització, coeducació i sostenibilitat. Els materials han de fer un ús no sexista del llenguatge i en les imatges ha d'haver-hi una presència equilibrada i no estereotipada de dones i homes. Així mateix, tindran en compte el Projecte lingüístic de centre (PLC) autoritzat.



i) Incloure l'orientació educativa i l'acompanyament a l'alumnat sobre els itinerari acadèmics o formatius més adequats segons les seues capacitats, preferències i possibilitats d'èxit. Sempre que siga possible, s'ha d'orientar l'alumnat cap a programes formatius de qualificació bàsica que permeten l'assoliment de les competències professionals necessàries per a la seua inclusió sociolaboral.



Article 17. Avaluació del procés d'ensenyament-aprenentatge

1. L'avaluació del procés d'ensenyament-aprenentatge s'ha de realitzar en el marc del procés de seguiment i d'avaluació dels plans d'actuació personalitzats i de les accions educatives del centre.



2. Aquesta avaluació ha de ser contínua, global, participativa i orientada a la millora, considerant tots els elements, oportunitats i barreres que influeixen en el procés educatiu i en el desenvolupament de l'alumnat, referits a les actuacions del centre, al mateix alumnat, a les famílies i a l'entorn sociocomunitari.

3. L'avaluació del procés d'aprenentatge té com a finalitat conéixer el progrés de l'alumnat, ajustar la resposta educativa, prendre decisions relatives a l'escolarització, afavorint sempre que siga possible l'accés a modalitats ordinàries, i proporcionar l'orientació acadèmica i professional que més s'adeqüe a les seues capacitats, interessos i possibilitats de progrés.

4. De forma quadrimestral, es donarà retroalimentació a l'alumnat sobre la seua evolució i sobre les conclusions de l'avaluació i es facilitarà als pares, les mares o representants legals els informes qualitatius sobre l'evolució de l'alumnat i les conclusions de l'avaluació, tot en formats accessibles. En finalitzar cada curs escolar s'avaluarà el grau d'assoliment dels objectius establits de manera individual per a cada alumna i alumne.

5. L'equip educatiu, coordinat pel professorat tutor i assessorat per l'equip d'orientació educativa, ha de facilitar als pares, les mares o representants legals informació continuada, en format accessible, sobre el procés d'avaluació i de les mesures que se'n deriven. Així mateix, proporcionarà l'assessorament i les orientacions necessàries que contribuïsquen a l'adquisició i a la generalització de les competències treballades a l'àmbit familiar i sociocomunitari.

6. En el marc dels processos d'avaluació contínua, els equips educatius també han de fer una avaluació del procés d'ensenyament i de les pràctiques implementades, a fi de millorar la resposta a l'alumnat, les relacions amb les famílies, la comunitat i altres agents participants, l'organització del centre, la innovació i la qualitat educativa.





Article 18. Programes inclusius

1. Els centres d'educació especial promouran i desenvoluparan, en col·laboració amb els centres ordinaris i, si escau, amb les entitats i els agents de l'entorn sociocomunitari, programes que promoguen la inclusió de l'alumnat en els centres educatius ordinaris, l'autonomia personal i social i la inserció sociolaboral.

2. Aquests programes s'han de planificar, desenvolupar i avaluar de manera conjunta entre els equips educatius, les famílies i els agents externs implicats en la resposta educativa, i han d'estar inclosos en la programació general anual. En qualsevol cas, s'especificaran els objectius que es pretenen aconseguir, les mesures i actuacions a realitzar, la previsió temporal, els recursos que cal de mobilitzar, els mecanismes de coordinació i els indicadors d'avaluació.

3. Els programes inclusius que es desenvolupen amb els centres ordinaris han de respectar el moment evolutiu de l'alumnat i afavorir la interacció entre iguals d'una mateixa franja d'edat.







TÍTOL III

Centres d'educació especial com a centres de recursos



Article 19. Centres d'educació especial com a centres de recursos

1. Els centres d'educació especial de titularitat de la Generalitat, a més de les funcions que tenen com a centres educatius, assessoraran els centres ordinaris sostinguts amb fons públics que imparteixen ensenyaments no universitaris en la resposta educativa a l'alumnat amb necessitats de suport intensiu, quan aquests ho sol·liciten.

2. La conselleria competent en matèria d'educació determinarà i publicarà la demarcació territorial d'actuació de cada centre d'educació especial com a centre de recursos i els seus àmbits d'especialització.



3. La conselleria competent en matèria d'educació establirà el procediment per a l'activació del centre de recursos, tot buscant la seua eficiència i el caràcter complementari i diferenciat de les actuacions realitzades per les unitats especialitzades d'orientació.

4. Per dur a terme les tasques atribuïdes com a centres de recursos, s'establiran les estructures següents:

a) Equip de coordinació del centre de recursos.

b) Equip d'intervenció del centre de recursos.



Article 20. Tipus d'assessorament com a centres de recursos

Els centres d'educació especial, com a centres de recursos i dins la seua especialització, podran oferir assessorament als centres educatius ordinaris sostinguts amb fons públics en els aspectes següents:



a) Sensibilització a professionals i a la comunitat educativa.

b) Detecció de necessitats i barreres a la inclusió de l'alumnat.

c) Accessibilitat personalitzada amb mitjans comuns i específics o singulars: sistemes augmentatius o alternatius de comunicació, materials singulars, productes de suport, organització de suports personals, condicions espacials i temporals, etc.

d) Mesures i metodologies basades en el disseny universal d'aprenentatge.

e) Mesures personalitzades per a l'alumnat amb necessitats de suport intensiu, especialitzat i generalitzat.

f) Programes específics per a l'alumnat amb discapacitat o diversitat funcional que presenta alteracions greus de la conducta.

g) Pla d'actuació personalitzat (PAP) des de l'enfocament de la planificació centrada en la persona.

h) Orientació i suport a les famílies d'alumnat amb discapacitat o diversitat funcional.

i) Orientació sociolaboral.

j) Determinació de la modalitat d'escolarització.

k) Proposta d'accions formatives.



Article 21. Equip de coordinació del centre de recursos

1. L'equip de coordinació del centre de recursos és un òrgan de coordinació permanent que té per objectiu organitzar la resposta als centres sol·licitants, tot garantint que s'oferisca la resposta més adient a cada cas.

2. L'equip de coordinació del centre de recursos estarà composat pel personal següent, preferentment amb destinació definitiva al centre:



a) Una persona membre de l'equip directiu, preferentment la direcció d'estudis.

b) Una docent o un docent de l'especialitat de pedagogia terapèutica.

c) Una docent o un docent de l'especialitat d'audició i llenguatge.



d) Una professora o un professor de l'especialitat d'orientació educativa.

e) Una representació del personal no docent d'atenció educativa.



3. L'equip de coordinació del centre de recursos tindrà les funcions següents:

a) Analitzar les sol·licituds d'assessorament rebudes dels centres educatius ordinaris.

b) Determinar el tipus d'intervenció més adequada per a cada sol·licitud.

c) Proposar les persones que formaran part de l'equip d'intervenció que es conformarà específicament per donar resposta a cada sol·licitud, tenint en compte la seua especialització i experiència prèvia.

d) Resoldre les incidències que puguen sorgir en el procés d'intervenció.

e) Detectar, conjuntament amb la persona coordinadora de formació, les necessitats de formació del centre d'educació especial per a millorar la qualitat de la resposta com a centre de recursos.

f) Realitzar l'avaluació de les intervencions realitzades i les propostes per a la memòria de final de curs sobre el funcionament del centre de recursos.

3. La composició de l'equip de coordinació del centre de recursos haurà d'ajustar-se al principi de presència equilibrada entre dones i homes, conforme a allò que disposen l'article 14.4 de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes i l'article 10 de la Llei 9/2003, de 2 d'abril, de la Generalitat, per a la igualtat entre dones i homes.



Article 22. Equip d'intervenció del centre de recursos

1. Per cada sol·licitud rebuda es constituirà, a proposta de l'equip de coordinació, un equip d'intervenció. Aquest equip tindrà una composició variable i no permanent, de manera que la secció i el nombre de professionals que intervenen específicament en cada cas estarà en funció de les característiques de l'assessorament sol·licitat i de l'experiència i especialització de què dispose el personal educatiu del centre, amb l'objectiu d'oferir respostes d'una major eficàcia i qualitat a les necessitats dels centres ordinaris.

2. L'equip d'intervenció actuarà sota la coordinació de la persona coordinadora del centre de recursos i tindrà les funcions següents:



a) Elaborar i implementar el pla d'intervenció.

b) Coordinar-se amb la persona coordinadora del centre de recursos, durant el procés d'intervenció, per fer el seguiment i l'avaluació del cas.



c) Realitzar el seguiment i l'avaluació de les intervencions realitzades, conjuntament amb les persones destinatàries d'aquestes.

3. La conselleria competent en matèria d'educació determinarà les tasques que han de dur a terme els diferents perfils professionals que formen part l'equip d'intervenció.

4. La composició de l'equip d'intervenció del centre de recursos haurà d'ajustar-se al principi de presència equilibrada entre dones i homes, conforme a allò que disposen l'article 14.4 de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes i l'article 10 de la Llei 9/2003, de 2 d'abril, de la Generalitat, per a la igualtat entre dones i homes.



Article 23. Persona coordinadora del centre de recursos

1. La persona coordinadora del centre de recursos tindrà les funcions següents:

a) Gestionar les sol·licituds i, si escau, recollir la informació complementària per organitzar cada resposta.

b) Convocar l'equip de coordinació.

c) Convocar els equips d'intervenció per elaborar el pla d'intervenció i per fer el seguiment i l'avaluació dels casos.

d) Comunicar a l'equip directiu l'horari de dedicació del personal dels equips d'intervenció per a, si escau, organitzar les substitucions.



e) Coordinar les accions conjuntes entre el centre d'educació especial i els centres ordinaris que han sol·licitat la intervenció, que inclou l'acord del pla d'intervenció, el seguiment de l'assessorament i l'avaluació de les intervencions finalitzades.

f) Col·laborar amb la secretaria del centre en la gestió dels recursos tècnics i el préstec de materials que puguen utilitzar-se durant el procés d'intervenció.

g) Registrar la documentació derivada del procés d'intervenció i posar-la a disposició de la secretaria del centre per a la seua custòdia.

h) Coordinar, si escau, les intervencions com a centres de recursos amb les unitats especialitzades d'orientació i amb els centres de formació, innovació i recursos per al professorat.

i) Altres tasques derivades del compliment de les funcions que té assignades.

2. La persona coordinadora del centre de recursos tindrà el reconeixement corresponent en els procediments administratius que contemplen la valoració de mèrits.





TÍTOL IV

Personal



Article 24. Perfils professionals

1. La conselleria competent en matèria d'educació determinarà les plantilles de personal docent i de personal no docent d'atenció educativa per als centres d'educació especial de titularitat de la Generalitat, en funció del nombre i les característiques de l'alumnat que siga objecte d'atenció educativa per part de cada centre.

2. El personal docent i el personal no docent d'atenció educativa treballarà conjuntament i coordinadament en la planificació, desenvolupament i avaluació dels plans d'actuació personalitzats de l'alumnat i de les actuacions recollides en la programació general anual del centre.



3. La conselleria competent en matèria d'educació podrà adscriure llocs de personal docent i proposar a l'òrgan competent en funció pública l'adscripció orgànica de llocs de personal no docent als centres d'educació especial de titularitat de la Generalitat, com a centres de recursos, per atendre les necessitats dels mateixos centres i dels centres educatius ordinaris de titularitat de la Generalitat que estiguen inclosos dins del seu àmbit territorial d'actuació.



4. En els centres privats concertats d'educació especial, la cobertura de llocs es determinarà en funció dels mòduls econòmics de distribució de fons públics per al sosteniment de centres concertats que es publiquen en la Llei de Pressupostos de la Generalitat per a cada exercici.



5. D'acord amb l'article 59.7 de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de la Comunitat Valenciana, els centres d'educació especial estaran dotats amb personal d'infermeria, que dependrà orgànicament del departament sanitari corresponent.



6. Els centres d'educació especial podran rebre assessorament i suport per part del personal de treball social i altre personal no docent d'atenció educativa adscrit a les unitats especialitzades d'orientació, en les condicions que determine la conselleria competent en matèria d'educació.



Article 25. Formació

Els centres d'educació especial han de desenvolupar i participar en les actuacions formatives que siguen necessàries per donar una resposta especialitzada a l'alumnat que escolaritzen, dur a terme les tasques com a centres de recursos i desenvolupar adequadament allò establit en el present decret.





TÍTOL V

Òrgans de govern



CAPÍTOL I

L'equip directiu



Article 26. Equip directiu

1. L'equip directiu és l'òrgan executiu del govern dels centres i està integrat per les persones titulars de la direcció, la direcció d'estudis i la secretaria, que treballaran de manera coordinada en el desenvolupament de les seues respectives funcions d'acord amb les instruccions de la direcció.

2. Les persones titulars de la direcció, la direcció d'estudis i la secretaria del centre conformen, cadascuna d'elles, els òrgans unipersonals de govern del centre.

3. Les persones que formen part de l'equip directiu seran professorat en situació de servei actiu que formen part del claustre i preferentment amb destinació definitiva al centre.

4. La direcció del centre proposarà a la direcció territorial d'educació competent el nomenament i cessament de les persones que ocupen el càrrec de direcció d'estudis i secretaria, amb la prèvia comunicació a l'assemblea general de professionals, al claustre de professorat i al consell escolar.

5. En els centres de menys de 6 unitats, la direcció del centre assumirà les competències de la resta de càrrecs directius i la conselleria competent en matèria d'educació garantirà un horari lectiu mínim per a exercir-les. La secretaria del consell escolar serà assumida per la professora o el professor que designe la direcció.

6. La suplència de les persones membres de l'equip directiu dels centres d'educació especial es realitzarà d'acord amb els criteris següents:

a) En cas d'absència o malaltia de la persona titular de la direcció del centre, es farà càrrec provisionalment de les seues funcions la persona titular de la direcció d'estudis o de la secretaria. En aquest sentit, la persona titular de la direcció d'estudis o de la secretaria, a decisió de l'equip directiu, substituirà la titular de la direcció en la presidència del consell escolar del centre.

b) En cas d'absència o malaltia de la persona titular de la direcció del centre i quan al centre no existisca direcció d'estudis ni secretaria, substituirà la directora o el director la professora o el professor que designe la persona titular de la direcció del centre.

c) En cas d'absència, malaltia o vacant de la persona titular de la direcció d'estudis, es farà càrrec provisionalment de les seues funcions la professora o el professor que hi designe la direcció del centre.

d) Igualment, en cas d'absència, malaltia o vacant de la persona titular de la secretaria, se'n farà càrrec la professora o el professor que hi designe la direcció del centre.

e) De les designacions efectuades per la persona titular de la direcció del centre per a substituir provisionalment les persones titulars de la direcció d'estudis o de la secretaria s'informaran els òrgans col·legiats de govern, l'assemblea general de professionals i la inspecció territorial d'educació corresponent.

7. La dedicació de l'equip directiu dels centres d'educació especial a les tasques que té assignades es realitzarà d'acord amb els criteris següents:

a) Els centres disposaran d'un nombre global d'hores lectives setmanals perquè els equips directius desenvolupen les seues funcions. Per a la seua determinació, que es realitzarà per la conselleria competent en matèria d'educació, es tindran en compte les unitats que tinguen en funcionament, així com altres característiques singulars.

b) L'assignació de les hores setmanals lectives per al desenvolupament de les funcions directives es realitzarà tenint en compte les necessitats de docència en els diferents grups del centre.

c) La direcció del centre, oït la resta de l'equip directiu, distribuirà entre els membres de l'equip directiu el nombre total d'hores que s'assignen al centre per a la funció directiva.

d) Durant la jornada escolar haurà de garantir-se la presència de, com a mínim, una persona de l'equip directiu.



Article 27. Direcció

1. La persona titular de la direcció del centre d'educació especial és la responsable de l'organització i del funcionament de totes les activitats desenvolupades pel centre, i exercirà la direcció de la gestió i la direcció pedagògica del centre, sense perjudici de les competències, funcions i responsabilitats de la resta de l'equip directiu i dels òrgans col·legiats de govern.

2. La direcció dels centres d'educació especial tindrà les funcions següents:

a) Ostentar la representació del centre, representar l'Administració educativa i fer arribar a aquesta les propostes i necessitats de la comunitat educativa.

b) Dirigir i coordinar totes les activitats del centre, sense perjudici de les competències atribuïdes al claustre de professorat i al consell escolar.

c) Exercir la direcció pedagògica, promoure la innovació educativa i impulsar plans per a la consecució dels fins del projecte educatiu del centre.

d) Exercir la direcció de tot el personal adscrit al centre, sota la supervisió de la conselleria competent en matèria d'educació, i, en els casos en què no es complisquen les funcions legalment establides, emetre informes dirigits a la inspecció d'educació per a l'estudi de la possible aplicació de sancions que es deriven del corresponent expedient informatiu.

e) Afavorir la convivència en el centre, garantir la mediació en la resolució dels conflictes, i fomentar un clima escolar que afavorisca l'aprenentatge i el desenvolupament de quantes actuacions propicien una formació integral en coneixements i valors de l'alumnat.

f) Impulsar la col·laboració amb les famílies, institucions i organismes que faciliten la relació del centre amb l'entorn.

g) Impulsar les avaluacions internes del centre i col·laborar en les avaluacions externes i en l'avaluació de l'equip educatiu.

h) Convocar i presidir els actes acadèmics i les sessions del consell escolar i del claustre del professorat i executar els acords adoptats, en l'àmbit de les seues competències.

i) Fomentar la qualificació i formació de l'equip educatiu, així com la investigació, l'experimentació i la innovació educativa en el centre.



j) Dissenyar la planificació i organització educativa del centre, recollida en la programació general anual.

k) Fomentar l'obertura del centre al seu entorn, participant en accions d'àmbit comunitari i aprofitant els recursos disponibles per al desenvolupament dels seus projectes educatius, amb la finalitat de contribuir al desenvolupament comunitari i a la creació de xarxes de solidaritat i voluntariat.

l) Proposar a la persona titular de la direcció territorial competent en matèria d'educació el nomenament i cessament de les persones membres de l'equip directiu, amb la prèvia comunicació al claustre de professorat, a l'assemblea general de professionals i al consell escolar del centre.

m) Gestionar els recursos econòmics del centre d'acord amb el que disposa la normativa vigent, com és autoritzar les despeses, ordenar pagaments, visar certificacions i documents oficials del centre, realitzar contractes menors concernents a l'adquisició de béns i a la contractació de serveis i subministraments.

n) Proposar els projectes i les normes del centre, sense perjudici de les competències del claustre de professorat en relació amb la planificació i organització educativa, i amb el previ informe del claustre i del consell escolar.

o) Vetlar pel compliment de la normativa sobre prevenció de riscos laborals per a garantir la seguretat i salut de tot el personal del centre, i exercir la direcció dels equips d'emergència propis del centre, amb la participació de de la persona coordinadora de prevenció de riscos laborals, si existeix.

p) Garantir en el marc del centre el compliment de les lleis i altres disposicions vigents.

q) Facilitar l'accés al centre de les representacions sindicals del personal docent i no docent i permetre la realització d'assemblees informatives sobre qüestions que repercuteixen en les seues condicions de treball.

r) Vetlar pel manteniment de les instal·lacions, el mobiliari i l'equipament de què dispose el centre.

s) Tramitar la sol·licitud de canvi de modalitat d'escolarització i de les mesures de resposta educativa que hagen de ser autoritzades per la conselleria o la direcció territorial competents en matèria d'educació, segons los procediments establits per la conselleria competent en matèria d'educació.

t) Garantir que l'alumnat de nova incorporació al sistema educatiu valencià i els seus pares, les seues mares o representants legals reben informació, en format accessible, de la naturalesa plurilingüe del sistema educatiu de la Comunitat Valenciana i sobre les mesures previstes pel centre per a atendre l'alumnat que té baixa competència en alguna de les llengües oficials.

u) Garantir i facilitar el dret de reunió del personal docent i no docent, de l'alumnat, de les famílies d'alumnat i del personal d'administració i serveis, d'acord amb la legislació vigent.

v) Fixar les directrius per a la col·laboració, amb finalitats educatives i culturals, i promoure acords de col·laboració amb altres institucions, organismes o centres de treball, d'acord amb els procediments que establisca la conselleria competent en matèria d'educació.

w) Organitzar l'horari i el sistema de treball diari i ordinari del personal funcionari no docent i del personal laboral destinat en el centre, d'acord amb la normativa vigent, i vetlar pel repartiment equitatiu de les hores lectives, dels grups i de les tasques de treball.

x) Dirigir l'activitat administrativa del centre, incloent, en la seua condició de personal funcionari públic, les competències per a acarar i compulsar documents administratius segons la normativa vigent, sense perjudici de les funcions de fe pública reconegudes, en aquest aspecte, a la secretaria del centre.

y) Qualssevol altres que li siguen encomanades per la conselleria competent en matèria d'educació.

3. La selecció de la persona que exercisca la direcció dels centres es realitzarà d'acord amb els criteris següents:

a) Els requisits i el procediment de selecció de las persones candidates a la direcció del centre, així com per al seu nomenament i cessament, seran els establits per la conselleria competent en matèria d'educació, d'acord amb allò establert a la normativa bàsica sobre aquesta matèria.



b) La selecció de la persona que exercisca la direcció d'un centre educatiu s'efectuarà mitjançant un concurs de mèrits entre el professorat funcionari de carrera que impartisca ensenyaments autoritzats al centre i es realitzarà d'acord amb els principis d'igualtat, publicitat, mèrit i capacitat.

La selecció es realitzarà en el centre per una comissió constituïda per representants de la direcció territorial competent en matèria d'educació i del centre corresponent.

c) En els centres de nova creació, o en el cas dels centres que es queden sense direcció, la persona titular de la direcció territorial competent en matèria d'educació nomenarà la persona que exercisca la direcció, fins a la propera convocatòria del procediment de selecció de les direccions del centre.

d) La revocació del nomenament de la persona que exercisca la direcció del centre es realitzarà d'acord amb la normativa bàsica sobre aquesta matèria. Serà iniciada per la direcció territorial competent en matèria d'educació, a iniciativa pròpia, o a proposta motivada del consell escolar, per un incompliment greu de les funcions inherents al càrrec de direcció, després de la instrucció d'un expedient contradictori, amb audiència prèvia a la persona interessada i amb l'informe previ del consell escolar del centre reunit en sessió extraordinària.





Article 28. Direcció d'estudis

La direcció d'estudis dels centres d'educació especial tindrà les funcions següents:

a) Coordinar i vetlar per l'execució dels diferents plans i projectes desenvolupats pel centre, les activitats de caràcter acadèmic, d'orientació i tutoria, la concreció curricular i el pla d'actuació per a la millora, així com les activitats extraescolars i complementàries en relació amb el projecte educatiu de centre.

b) Coordinar les actuacions dels òrgans de coordinació educativa.



c) Vetlar per la coherència i l'adequació, si escau, dels materials curriculars i recursos didàctics que s'utilitzen al centre; així com pel compliment de la normativa vigent en matèria de drets d'autoria i propietat intel·lectual, i fomentar l'ús de recursos educatius oberts.



d) Elaborar i proposar el calendari general d'activitats docents i no docents, incloent les activitats complementàries i extraescolars, d'acord amb la planificació dels ensenyaments i el projecte educatiu, tot això respectant el marc de les disposicions vigents.

e) Elaborar un pla d'acollida destinat al personal educatiu que s'incorpore per primera vegada al centre.

f) Organitzar els suports personals, d'acord amb les directrius de la comissió de coordinació pedagògica o l'òrgan del centre que tinga atribuïdes aquestes funcions, tant en les activitats lectives com no lectives i en els períodes d'esbarjo.

g) Coordinar les actuacions per a la prevenció i disminució de l'absentisme escolar, seguint les directrius de la normativa vigent.

h) Proposar els agrupaments de l'alumnat i la distribució de les aules i d'altres espais destinats a la docència.

i) Coordinar la transició de l'alumnat entre les diferents etapes i modalitats d'escolarització.

j) Elaborar els horaris de l'alumnat i del personal docent i no docent, tenint en compte les necessitats, l'edat i el moment evolutiu de l'alumnat, d'acord amb els criteris pedagògics i organitzatius inclosos en la programació general anual.

k) Controlar el compliment de la jornada de treball del professorat i gestionar les justificacions de baixes, absències, permisos i llicències.



l) Organitzar els actes acadèmics i substituir, si escau, la direcció del centre en la presidència del consell escolar i en altres supòsits previstos.



m) Organitzar el procés d'anàlisi de les dificultats vinculades a l'avaluació de processos d'aprenentatge i proposar solucions amb la col·laboració dels equips educatius i d'etapa, de les famílies i de l'alumnat.



n) Planificar, juntament amb la persona coordinadora de formació, la programació d'activitats per a la formació contínua de l'equip educatiu, acordada en el programa d'activitats formatives de centre, així com coordinar la participació en programes europeus i en projectes d'investigació i innovació educativa.

o) Qualsevol altra funció que li puga ser encomanada per la persona titular de la direcció del centre o per la conselleria competent en matèria d'educació, dins del seu àmbit de funcions, o pels corresponents reglaments orgànics i disposicions vigents.



Article 29. Secretaria

La secretaria dels centres d'educació especial tindrà les funcions següents:

a) Ordenar el règim econòmic del centre, de conformitat amb les directrius de la direcció del centre, segons el pressupost aprovat pel consell escolar, elaborar l'avantprojecte de pressupost del centre, realitzar la comptabilitat i rendir comptes davant del consell escolar i les autoritats corresponents.

b) Exercir la supervisió i el control del personal d'administració i serveis adscrit al centre i vetlar pel compliment de la seua jornada i de les tasques establides.

c) Assumir la secretaria dels òrgans col·legiats de govern i de l'assemblea de professionals, estendre acta de les sessions i donar fe dels acords adoptats amb el vistiplau de la persona titular de la direcció del centre.

d) Custodiar les actes, els llibres, els arxius del centre i els documents oficials d'avaluació.

e) Expedir, amb el vistiplau de la persona titular de la direcció del centre, les certificacions que sol·liciten les autoritats i les persones interessades, acarar i compulsar documents administratius i fer les diligències que corresponguen, conforme a la normativa vigent.

f) Accedir al sistema informàtic de gestió acadèmica i administrativa dels centres educatius, en el qual resideixen els expedients acadèmics de l'alumnat, i custodiar, conservar i actualitzar els expedients en suport documental o electrònic, conforme amb el nivell de protecció i seguretat establit en la normativa vigent.

g) Vetlar pel compliment de la gestió administrativa tant en el procés d'admissió i matriculació de l'alumnat al centre, com en altres convocatòries que així ho requerisquen.

h) Donar a conéixer i difondre a la comunitat educativa tota la informació sobre normativa, disposicions legals o assumptes d'interés general o professional que es reben al centre.

i) Coordinar la utilització d'espais, mitjans i materials didàctics d'ús comú per al desenvolupament de les activitats de caràcter educatiu, d'acord amb el que s'estableix en el projecte educatiu, en el projecte de gestió, en les normes d'organització i funcionament i en la programació general anual.

j) Gestionar les demandes o accions de manteniment i les peticions o compres per a la seua reposició, si escau.

k) Vetlar pel correcte ús dels mitjans informàtics i dels sistemes de comunicació que es posen a disposició del centre educatiu, del professorat i de l'alumnat seguint les instruccions i el marc normatiu establit per l'òrgan competent en matèria de tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC).

l) Realitzar l'inventari general del centre, proposar els materials de substitució necessaris per trencament o obsolescència, i mantindre'l actualitzat d'acord amb les indicacions de la persona titular de la direcció del centre.

m) Custodiar i disposar la utilització del material didàctic i psicopedagògic amb la col·laboració del personal responsable d'aquest.

n) Supervisar la correcta actualització de l'inventari TIC del centre.

o) Supervisar el correcte funcionament dels serveis complementaris.

p) Garantir l'ús adequat i l'accessibilitat del web, conjuntament amb la persona coordinadora TIC, i dels taulers d'anuncis del centre amb la finalitat d'evitar que servisquen de suport a conductes injurioses o ofensives per a qualsevol membre de la comunitat educativa o que pogueren suposar qualsevol acte il·lícit administratiu o penal.

q) Supervisar i gestionar la informació publicada al web del centre, conjuntament amb la persona coordinadora TIC del centre.

r) Qualsevol altra funció que li puga ser encomanada per la persona titular de la direcció del centre o per la conselleria competent en matèria d'educació, dins del seu àmbit de funcions, o pels corresponents reglaments orgànics i disposicions vigents.





CAPÍTOL II

Els òrgans col·legiats de govern



Article 30. Principis d'actuació dels òrgans col·legiats

Els principis d'actuació dels òrgans col·legiats de govern dels centres d'educació especial són els següents:

a) Vetlar pel compliment del que s'estableix en la Constitució, l'Estatut d'Autonomia, les lleis i la resta de les disposicions vigents en matèria educativa i en el projecte educatiu de centre.

b) Garantir l'exercici dels drets i el compliment dels deures de la comunitat educativa, així com la seua participació efectiva en la vida del centre, en la seua gestió i avaluació, tot respectant l'exercici de la seua participació democràtica.

c) Afavorir les mesures d'equitat que garantisquen la igualtat d'oportunitats, la inclusió educativa i la no-discriminació, que actuen com a element compensador de les desigualtats de qualsevol tipus (personals, culturals, econòmiques, socials, etc.), tot posant especial atenció a les desigualtats socioeconòmiques o per raó de gènere i al foment de l'ús normalitzat del valencià.

d) Fomentar la convivència democràtica i participativa, i afavorir mesures i actuacions que impulsen la prevenció i la resolució pacífica dels conflictes, així com promoure el pla d'igualtat i convivència.



e) Col·laborar en els plans d'avaluació que se'ls encomanen en els termes que establisca la conselleria competent en matèria d'educació, sense perjudici dels processos d'avaluació interna que els centres definisquen en els seus projectes educatius.

f) Impulsar l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació com a eina habitual de treball per a l'ensenyament-aprenentatge i com a instrument de modernització administrativa dels centres, de comunicació de la comunitat educativa i d'adaptació i incorporació de l'alumnat a una societat en canvi constant.

g) Potenciar la coherència entre la pràctica educativa i els principis, els objectius i les línies prioritàries d'actuació establits en el projecte educatiu de centre i en el pla d'actuació per a la millora.

h) Impulsar i promoure actuacions relacionades amb la conservació del medi ambient i el desenvolupament sostenible, en referència al consum adequat de recursos materials, aigua i energia, a la gestió ecològica dels residus i a la utilització de materials no contaminants, reciclables o reutilitzables en col·laboració amb les famílies, les administracions locals, altres centres educatius o amb entitats i organismes públics o privats.



Secció primera

El consell escolar



Article 31. Consell escolar

1. El consell escolar dels centres d'educació especial és l'òrgan col·legiat de govern a través del qual es garanteix la participació dels diferents sectors que constitueixen la comunitat educativa.

2. El règim jurídic del consell escolar serà l'establit en la normativa bàsica reguladora dels òrgans col·legiats de les distintes administracions públiques, en aquest decret i en la seua normativa de desplegament, i el seu funcionament, en allò que no preveja aquesta normativa, s'ha de regir per les normes relatives als òrgans col·legiats de l'Administració general de l'Estat establides en el capítol II, secció 3a, subsecció 2a, del títol preliminar de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic i en les mateixes normes d'organització i funcionament del centre, sempre que no vagen en contra de les disposicions esmentades anteriorment.

3. El procés electoral per a la renovació i constitució del consell escolar, així com el període durant el qual exerciran el seu mandat les persones escollides, es desenvoluparà d'acord amb la normativa vigent.



Article 32. Composició del consell escolar

1. El consell escolar dels centres d'educació especial públics regulats en aquesta norma amb nou unitats o més estarà integrat per:

a) La direcció del centre, que assumirà la presidència.

b) La direcció d'estudis del centre.

c) La secretària o el secretari del centre, que actuarà com a secretària o secretari del consell escolar, amb veu però sense vot.

d) Una regidora o un regidor o representant de l'Ajuntament del terme municipal en el qual es trobe radicat el centre.

e) Set representants del professorat, triats pel claustre de professorat.

f) Tres representants del personal no docent d'atenció educativa, elegits per la resta de personal no docent d'atenció educativa del centre.



g) Nou representants de mares, pares o representants legals de l'alumnat, dels quals un serà designat per l'associació de mares i pares de l'alumnat més representativa al centre.

h) Dos representants de l'alumnat que curse educació secundària obligatòria, transició a la vida adulta o programes formatius de qualificació bàsica, que tindran veu i vot, exceptuant la seua participació en el procediment de selecció o cessament de la direcció del centre, en què tindran veu però no vot.

i) Una o un representant del personal d'administració i serveis, si n'hi haguera.

2. El consell escolar dels centres d'educació especial públics de sis, set i huit unitats estarà integrat per:

a) La direcció del centre, que assumirà la presidència.

b) La direcció d'estudis del centre.

c) La secretària o el secretari del centre, que actuarà com a secretària o secretari del consell escolar, amb veu però sense vot.

d) Una regidora o regidor o representant de l'ajuntament en el terme municipal en el qual es trobe radicat el centre.

e) Quatre representants del professorat, triats pel claustre de professorat.

f) Una representant o un representant del personal no docent d'atenció educativa, elegida per la resta de personal no docent d'atenció educativa del centre.

g) Sis representants de mares, pares o representants legals de l'alumnat, un dels quals serà designat per l'associació de mares i pares de l'alumnat més representativa al centre.

h) Dos representants de l'alumnat que curse educació secundària obligatòria, transició a la vida adulta o programes formatius de qualificació bàsica, amb veu i vot, exceptuant la seua participació en el procediment de selecció o cessament de la direcció del centre, en què tindran veu però no vot.

i) Una o un representant del personal d'administració i serveis, si n'hi haguera.

3. El consell escolar dels centres d'educació especial públics de menys de sis unitats estarà integrat per:

a) La direcció del centre, que assumirà la presidència.

b) Una regidora o un regidor o representant de l'ajuntament en el terme municipal en el qual es trobe radicat el centre.

c) Una representant o un representant del professorat triat pel claustre de professorat.

d) Una representant o un representant del personal no docent d'atenció educativa, triat per la resta de personal no docent d'atenció educativa del centre.

e) Dos representants de mares, pares o representants legals de l'alumnat, un dels quals serà designat per l'associació de mares i pares de l'alumnat més representativa al centre.

f) Una representant o un representant de l'alumnat que curse educació secundària obligatòria, transició a la vida adulta o programes formatius de qualificació bàsica, amb veu i vot, exceptuant la seua participació en el procediment de selecció o cessament de la direcció del centre, en què tindrà veu però no vot.

4. La composició del consell escolar haurà d'ajustar-se al principi de presència equilibrada entre dones i homes, conforme a allò que disposen l'article 14.4 de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes i l'article 10 de la Llei 9/2003, de 2 d'abril, de la Generalitat, per a la igualtat entre dones i homes.





Article 33. Competències del consell escolar

El consell escolar dels centres d'educació especial, sense menyscapte dels principis generals previstos en la normativa vigent, tindrà les competències següents:

a) Proposar directrius per a l'elaboració del projecte educatiu, del projecte de gestió, de les normes d'organització i funcionament, de la programació general anual, i de tots aquells plans i programes que determine l'Administració educativa amb criteris d'equitat.



b) Aprovar i avaluar el projecte educatiu, el projecte de gestió, les normes d'organització i funcionament, la programació general anual i tots aquells plans i programes que determine la conselleria competent en matèria d'educació, sense perjudici de les competències del claustre del professorat en relació amb la planificació i organització docent.



c) Vetlar perquè els entorns, processos i serveis siguen accessibles per a tota la comunitat educativa, mitjançant l'eliminació de barreres d'accés i la incorporació de les condicions que faciliten la interacció, la participació, la màxima autonomia i la no-discriminació de les persones.



d) Conéixer i valorar les candidatures a la direcció i els projectes de direcció presentats per les persones candidates.

e) Participar en la selecció de la direcció del centre en els termes establits en la legislació vigent. Ser informat del nomenament i cessament de la resta de membres de l'equip directiu. Si escau, previ acord de les persones membres, adoptat per majoria de dos terços, proposar la revocació del nomenament de la direcció.

f) Analitzar i valorar el funcionament general del centre, l'evolució l'aprenentatge de l'alumnat i els resultats de les avaluacions internes i externes en les quals participe el centre.

g) Elaborar propostes i informes, a iniciativa pròpia o a petició de la conselleria competent en matèria d'educació, sobre el funcionament del centre i la qualitat de la gestió.

h) Conéixer les conductes contràries a la convivència i l'aplicació de les mesures educatives, de mediació i correctores, vetlant perquè s'ajusten a la normativa vigent. Quan les mesures correctores adoptades per la direcció del centre corresponguen a conductes de l'alumnat que perjudiquen greument la convivència del centre, el consell escolar, a instàncies dels pares, les mares o representants legals, podrà revisar la decisió adoptada i proposar, si escau, les mesures oportunes.



i) Proposar mesures i iniciatives que afavorisquen la convivència en el centre, la igualtat entre homes i dones, el respecte a la diversitat i la resolució pacífica de conflictes.

j) Impulsar l'adopció i seguiment de mesures educatives que fomenten el reconeixement i protecció dels drets de la infància i l'adolescència.

k) Proposar mesures i iniciatives que afavorisquen els estils de vida saludable, la convivència en el centre, la igualtat efectiva de dones i homes, la no discriminació, la prevenció de l'assetjament escolar i de la violència de gènere i la resolució pacífica de conflictes en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social.

l) Promoure progressivament la conservació i renovació de les instal·lacions i equipament escolar per a la millora de la qualitat i la sostenibilitat i aprovar l'obtenció de recursos complementaris.

m) Promoure l'ús del valencià, dins del marc establit pel projecte lingüístic del centre, en els diferents àmbits escolars: l'administratiu, la gestió, la planificació pedagògica, la relació de la comunitat educativa i la interrelació amb l'entorn.

n) Fixar les directrius per a la participació i la col·laboració amb l'Administració local i amb altres centres, entitats i organismes, amb finalitats educatives, culturals, esportives, recreatives i en aquelles altres accions en les quals el centre poguera prestar la seua col·laboració.

o) Aprovar el projecte de pressupost del centre, d'acord amb el que s'estableix en el projecte de gestió, així com supervisar-ne l'execució i aprovar el compte anual amb la liquidació d'aquest.

p) Establir criteris i actuacions per a aconseguir una relació fluida i participativa entre el consell escolar i tots els sectors de la comunitat educativa, promoure les relacions i la col·laboració escola-família i fomentar la participació de les famílies en les eleccions al consell escolar i en les diferents consultes que es realitzen per part de la direcció del centre o de la conselleria competent en matèria d'educació.



q) Qualssevol altres que li siguen atribuïdes per la conselleria competent en matèria d'educació.



Article 34. Règim de funcionament del consell escolar

1. En la sessió de constitució del consell escolar es designarà una persona entre les persones integrants que impulse mesures educatives per al foment de la igualtat real i efectiva entre dones i homes.

2. El consell escolar es reunirà, com a mínim, una vegada al trimestre i sempre que el convoque la direcció del centre per iniciativa pròpia o a sol·licitud de, com a mínim, un terç de la seua composició. En aquest últim supòsit, el consell escolar s'haurà de convocar en el termini de deu dies naturals. En tot cas, serà preceptiva, a més, una reunió a principi de curs i una altra al final de curs.

3. Les reunions del consell escolar es duran a terme els dies hàbils per a les activitats docents, d'acord amb el calendari escolar i en horari que facilite l'assistència de les persones membres, preferentment fora de la jornada escolar.

4. L'assistència a les sessions del consell escolar és obligatòria per a l'equip directiu, la representació del professorat triada pel claustre i la representació del personal no docent d'atenció educativa que formen part d'aquest òrgan.

5. La direcció del centre convocarà les reunions ordinàries amb una antelació mínima d'una setmana i inclourà l'ordre del dia. Junt a la convocatòria, posarà a la disposició de les persones membres la documentació que serà objecte de debat i, si escau, d'aprovació.

6. Els assumptes que no consten en l'ordre del dia no podran ser objecte de deliberació o acord, llevat que estiga present la totalitat de membres del consell escolar i l'assumpte siga declarat com a urgent pel vot favorable de la majoria.

7. La direcció del centre podrà realitzar convocatòries extraordinàries, amb una antelació mínima de quaranta-huit hores, quan la naturalesa dels assumptes justifique la necessitat.

8. Totes les convocatòries, ordinàries i extraordinàries, podran efectuar-se per correu electrònic o per qualsevol altre mitjà electrònic autoritzats per la Generalitat i recollits en les normes de funcionament de l'òrgan col·legiat, sempre que la persona integrant del consell escolar haja manifestat de manera expressa la seua preferència per alguna d'aquestes modalitats.

9. Perquè la constitució del consell escolar siga vàlida, a l'efecte de la celebració de sessions, deliberacions i acords, es requerirà la presència de les persones titulars de la presidència i de la secretaria, o, si escau, de les persones que les substituïsquen i, com a mínim, la meitat més una de les persones membres amb dret a vot.

10. El consell escolar adoptarà els acords per majoria de membres presents amb dret a vot, excepte en els casos següents:

a) Proposta de revocació del nomenament de la persona titular de la direcció del centre, la qual es realitzarà per majoria de dos terços del total de membres amb dret a vot.

b) Aprovació del pressupost del centre i del compte anual amb la liquidació d'aquest, la qual es realitzarà per majoria dels membres amb dret a vot que conformen el consell escolar.

c) Proposta del projecte lingüístic de centre, la qual es realitzarà per majoria qualificada de dos terços dels membres amb dret a vot.



d) Aquells altres procediments que es determinen per part de la conselleria competent en matèria d'educació en el seu àmbit de competències.

11. La secretaria estendrà una acta de cada sessió del consell escolar, en la qual especificarà necessàriament la data i el lloc, el personal assistent, l'ordre del dia, els punts principals de les deliberacions i els acords adoptats, així com, si escau, qualsevol altra circumstància rellevant que s'haja de fer constar.

12. En l'acta figurarà, a sol·licitud de les persones membres del consell escolar, el vot contrari a l'acord adoptat, el sentit del vot favorable o la seua abstenció i els motius que justifiquen la decisió. Així mateix, qualsevol membre té dret a sol·licitar la transcripció íntegra de la seua intervenció o proposta, sempre que es referisca a algun dels punts de l'ordre del dia i aporte, en l'acte, o en el termini que assenyale la presidència, el text que es corresponga fidelment amb la seua intervenció, que es farà així constar en l'acta o s'annexarà a aquesta.

13. Les actes es transcriuran en el llibre d'actes, per ordre de dates i de manera successiva, sense deixar espais en blanc. Si escau, serà diligenciat per la direcció del centre. Aquest llibre podrà ser electrònic, en la mesura en què la Generalitat oferisca l'eina adequada per a tots els centres.

14. A fi de garantir la transparència, es publicarà un extracte dels acords adoptats en els mitjans de difusió del centre (pàgina web i tauler d'anuncis), tenint en compte que no es pot publicar informació que continga dades de caràcter personal. A més, el consell escolar decidirà, en la primera reunió que es realitze al principi de cada curs, el procediment més adequat per a garantir la màxima difusió dels acords adoptats entre els diferents sectors representats, incloent, en tot cas, la informació al claustre de professorat, a l'assemblea general de professionals i a les associacions de mares i pares de l'alumnat.



15. Les sessions del consell escolar podran enregistrar-se si així s'acorda per la majoria de membres amb dret a vot que el conformen. En aquest cas, el fitxer resultant de l'enregistrament, juntament amb la certificació d'autenticitat i integritat expedida per la secretaria, i tota la documentació en suport electrònic utilitzada en la sessió, podran acompanyar l'acta de les sessions, sense necessitat de fer constar els punts principals de les deliberacions. Tot això respectant el que disposa en la normativa vigent en matèria de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals.

16. L'acta de cada sessió s'aprovarà en la mateixa reunió o en la immediatament següent, i ha d'estar signada per la secretaria, amb el vistiplau de la presidència, per mitjans físics o electrònics.

17. Les actes que s'hagen d'aprovar en la sessió següent s'han de remetre, per part de la secretaria i utilitzant mitjans electrònics, a les persones membres, les quals podran manifestar pels mateixos mitjans la seua conformitat o objeccions al text, a l'efecte de la seua aprovació.



18. La secretaria podrà emetre una certificació sobre els acords específics que s'hagen adoptat, amb caràcter previ o posterior a l'aprovació de l'acta. En el cas que s'emeten certificacions amb anterioritat a l'aprovació de l'acta, s'ha de fer constar expressament aquesta circumstància. La certificació sol·licitada per una persona membre del claustre serà expedida per la persona titular de la secretaria en el termini que establisca la direcció del centre. Quan s'haguera optat per l'enregistrament de les sessions celebrades o per la utilització de documents en suport electrònic, hauran de conservar-se de manera que es garantisca la integritat i l'autenticitat dels fitxers electrònics corresponents i l'accés a aquests per part de les persones membres del consell escolar.



19. Els acords que reculla l'acta estaran a la disposició de les persones de la comunitat educativa que ho sol·liciten per a la seua consulta.

20. En qualsevol cas, la secretaria del consell escolar vetlarà per garantir la protecció de les dades personals, les llibertats públiques i els drets fonamentals de les persones físiques, especialment del seu honor i intimitat personal i familiar.

21. El consell escolar podrà decidir, per acord de la majoria de membres amb dret a vot que el conformen, la realització d'algunes sessions de caràcter públic, a fi de donar a conéixer el funcionament d'aquest òrgan col·legiat a la comunitat educativa i propiciar la seua vinculació amb la dinàmica escolar. En aquestes sessions no es podran tractar qüestions que tinguen caràcter confidencial o que afecten l'honor o intimitat de les persones.



Article 35. Estatut jurídic de les persones membres del consell escolar



1. Les persones electes del consell escolar i les que formen part de les comissions que es formen en aquest, no estaran subjectes a mandat imperatiu, per la qual cosa podran votar atenent a l'interés general del centre. No obstant això, les persones representants de cada sector estan obligats a informar les persones representades de les qüestions tractades en aquest òrgan de govern.

2. Les persones representants dels diferents col·lectius estaran a la disposició de les persones representades quan aquestes les requerisquen, per a informar-les dels assumptes que s'hagen de tractar en el consell escolar i dels acords adoptats, així com per a recollir les propostes que vulguen traslladar.

3. Amb caràcter consultiu, les persones representants dels diversos sectors de la comunitat educativa en el consell escolar promouran reunions periòdiques amb les persones representades i recolliran la seua opinió, especialment quan hi haja assumptes de transcendència. Així mateix, podran sol·licitar, en assumptes d'especial interés, l'opinió dels òrgans de participació i la col·laboració dels diferents sectors de la comunitat educativa.

4. De totes aquelles decisions que es prenguen en les sessions del consell escolar s'informarà els diferents sectors que hi són representats. Amb aquest fi, en la primera reunió que es realitze una vegada constituït el consell escolar o, en tot cas, a l'inici del curs, cada sector decidirà el procediment per a informar les persones representades de la manera que estimen més adequada per a garantir aquest objectiu.



5. En tot cas, les persones representants en el consell escolar tindran, en l'exercici de les seues funcions, el deure de confidencialitat en els assumptes relacionats amb persones concretes i que puguen afectar el seu honor i intimitat.

6. Les persones electes podran ser destituïdes quan el nombre de faltes reiterades d'assistència no justificades a les sessions convocades al llarg d'un curs acadèmic supere el 50 %. La decisió haurà de ser presa en l'última sessió del consell escolar, per la majoria de membres amb dret a vot que el conformen, amb la prèvia audiència de la persona afectada. En aquest cas, la vacant es cobrirà per la llista de reserva.



7. El professorat que es trobe gaudint de permisos o llicències reglamentaris, o en situació d'incapacitat temporal, té dret a participar en el consell escolar i, per tant, té dret a ser convocat a les reunions que corresponguen, encara que la seua absència estiga justificada.



8. No podran abstindre's en les votacions les persones membres que, per la seua qualitat d'autoritat o de personal al servei de les administracions públiques, tinguen la condició de membres nats del consell escolar, en virtut del càrrec que exercisquen, excepte quan els siga aplicable qualsevol dels motius d'abstenció regulats en la Llei 40/2015.



9. Al personal que forme part del consell escolar que tinga la condició d'empleat públic se li podrà exigir la responsabilitat disciplinària corresponent com a conseqüència de l'incompliment de les seues funcions.



Article 36. Comissions del consell escolar

1. El consell escolar de cada centre constituirà totes aquelles comissions de treball que decidisca, que no tindran caràcter decisori ni vinculant, i en la manera que es determine en les seues normes d'organització i funcionament. Aquestes comissions podran, a criteri del consell escolar, altres persones membres de la comunitat educativa.

2. La composició de les comissions del consell escolar haurà d'ajustar-se al principi de presència equilibrada entre dones i homes, conforme a allò que disposen l'article 14.4 de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes i l'article 10 de la Llei 9/2003, de 2 d'abril, de la Generalitat, per a la igualtat entre dones i homes.

3. En qualsevol cas, en els centres de més de sis unitats hauran de constituir-se, almenys, les comissions següents:

a) Comissió de gestió econòmica.

b) Comissió d'inclusió, igualtat i convivència.

c) Comissió pedagògica, d'activitats extraescolars i complementàries i de serveis complementaris de menjador i transport.

4. Als centres de menys de sis unitats, les comissions anteriors seran assumides pel mateix consell escolar.

5. La comissió de gestió econòmica estarà integrada, almenys, per les persones titulars de la direcció del centre i de la secretaria, una persona representant del professorat i una persona representant de les mares, els pares o representants legals, triats, si escau, entre les persones membres del consell escolar per cada un dels sectors respectius. Aquesta comissió tindrà les funcions següents:

a) Formular propostes a l'equip directiu per a l'elaboració del projecte de gestió i del pressupost del centre.

b) Analitzar el desenvolupament del projecte de gestió i el compliment del pressupost aprovat, i emetre un informe per al coneixement del consell escolar.

c) Emetre un informe previ no vinculant a l'aprovació per part del consell escolar del pressupost del centre i del compte anual amb la liquidació d'aquest.

6. La comissió d'inclusió, igualtat i convivència, estarà integrada, almenys, per les persones titulars de la direcció i de la secretaria, la persona coordinadora d'igualtat i convivència del centre, una persona representant del professorat del centre i una persona representant de les mares, els pares o representants legals, triades, en el seu cas, entre les persones membres del consell escolar per cadascun dels sectors respectius. Aquesta comissió tindrà les funcions següents:

a) Dissenyar i posar en marxa iniciatives encaminades a la inclusió i a l'eliminació de les barreres a l'accés, la participació i l'aprenentatge, i a la igualtat entre homes i dones, seguint les directrius del Pla director de coeducació i dels plans d'igualtat de la Generalitat.



b) Recollir informació i fer propostes per a millorar la convivència en el centre, amb especial atenció als casos d'assetjament, dins i fora del centre, de discriminació de qualsevol índole i als problemes greus de conducta.

7. La comissió pedagògica, d'activitats extraescolars i complementàries i de serveis complementaris de menjador i de transport estarà integrada, com a mínim, per les persones titulars de la direcció i de la secretaria, l'encarregada o l'encarregat del menjador, una persona representant del professorat del centre i una persona representant de les mares, els pares o representants legals, triats, si escau, entre les persones membres del consell escolar per cadascun dels sectors respectius. Aquesta comissió podrà proposar totes aquelles intervencions de caràcter pedagògic, artístic-cultural i cívic que promoguen la formació integral de l'alumnat i la consolidació dels aprenentatges formals i no formals realitzats, així com de les competències associades a aquests.



8. La programació de les activitats dissenyades per les diferents comissions serà presentada per a la valoració i l'aprovació del consell escolar de centre, de manera que figure en la programació general anual, se n'avaluen els resultats de les activitats en la memòria final de curs i quede constància formal en la secretaria del centre a l'efecte de participació del professorat.



Secció segona

El claustre de professorat



Article 37. Claustre de professorat

1. El claustre de professorat és l'òrgan propi de participació del professorat en el govern del centre i té la responsabilitat de planificar, coordinar, informar i, si escau, decidir sobre els aspectes educatius i acadèmics del centre.

2. El claustre de professorat estarà presidit per la persona titular de la direcció del centre i integrat per la totalitat del professorat que presta servei en el centre.

3. El personal no docent d'atenció educativa, d'acord amb els temes a tractar i prèvia convocatòria de la direcció del centre, participarà en les reunions del claustre, amb veu, però sense vot.



Article 38. Competències del claustre de professorat

Les competències del claustre de professorat dels centres d'educació especial són les següents:

a) Formular a l'equip directiu i al consell escolar propostes per a l'elaboració dels projectes del centre i de la programació general anual.



b) Aprovar i avaluar la concreció del currículum i tots els aspectes educatius dels projectes i de la programació general anual.

c) Aprovar la realització d'activitats complementàries previstes en la programació general anual.

d) Informar, abans de la seua presentació al consell escolar, les normes d'organització i funcionament del centre, la programació general anual, la memòria final de curs i l'acompliment dels diferents protocols d'actuació definits per la conselleria competent en matèria d'educació.



e) Establir els criteris pedagògics per a l'assignació i coordinació de les tutories i de la resta de professionals que intervenen en el centre.



f) Fixar els criteris referents a l'orientació acadèmica i professional i la tutoria.

g) Promoure iniciatives en l'àmbit de l'experimentació i de la investigació pedagògica i en la formació del professorat del centre.

h) Aprovar el programa d'activitats formatives del centre i la participació en projectes d'investigació i innovació educativa, d'acord amb les propostes de la comissió de coordinació pedagògica i/o l'assemblea general de professionals.

i) Triar els seus representants en el consell escolar del centre i participar en la selecció de la direcció en els termes establits en la legislació vigent.

j) Conéixer les candidatures a la direcció i els projectes de direcció presentats.

k) Analitzar i valorar el funcionament general del centre, l'evolució de l'aprenentatge de l'alumnat i els resultats de les avaluacions internes i externes en les quals participe el centre.

l) Elaborar propostes i informes, a iniciativa pròpia, a petició de la direcció del centre, del consell escolar, de la direcció territorial competent en matèria d'educació o de la conselleria competent en matèria d'educació sobre el funcionament del centre.

m) Conéixer la resolució de conflictes disciplinaris i les mesures aplicades davant situacions d'alteració greu de la convivència.

n) Proposar i aprovar mesures i iniciatives que afavorisquen la convivència en el centre, la igualtat entre homes i dones, el respecte a la diversitat i la resolució pacífica de conflictes.

o) Proposar i aprovar mesures i iniciatives que fomenten la col·laboració de les famílies per a la millora de l'aprenentatge de l'alumnat, el control de l'absentisme i la millora de la convivència.

p) Proposar i aprovar iniciatives sobre la participació de la comunitat educativa, de les institucions de l'entorn, dels agents externs implicats en la resposta educativa i dels centres educatius ordinaris del seu àmbit d'influència per al desenvolupament de programes inclusius.



q) Valorar el funcionament del procediment i les actuacions desenvolupades com a centre de recursos i acordar propostes de millora.

r) Fixar els criteris d'avaluació de l'alumnat i aprovar la planificació general de les sessions d'avaluació, el calendari d'avaluacions, analitzar i valorar l'evolució de l'aprenentatge a través dels resultats de les avaluacions i elevar informes al consell escolar amb les propostes de millora.

s) Fomentar la utilització integrada i accessible de les tecnologies de la informació i les comunicacions al centre.

t) Formular propostes d'actuacions relacionades amb la conservació del medi ambient i el desenvolupament sostenible, el consum adequat d'aigua i energia, el tractament dels residus i la utilització de materials reciclables o reutilitzables.

u) Qualssevol altres que li siguen atribuïdes per la conselleria competent en matèria d'educació o per les respectives normes d'organització i funcionament.





Article 39. Règim de funcionament del claustre de professorat

1. El claustre de professorat es reunirà, com a mínim, una vegada al trimestre i sempre que el convoque la direcció del centre, per iniciativa pròpia o a sol·licitud de, com a mínim, un terç de la seua composició. En qualsevol cas, serà preceptiva, a més, una reunió a principi de curs i una altra al final de curs.

2. L'anunci de la convocatòria es notificarà a totes les persones membres del claustre i, quan siga convocat, al personal no docent d'atenció educativa, per qualsevol mitjà que assegure la recepció de l'anunci. Així mateix, la convocatòria es publicarà en un lloc visible de la sala de professorat.

3. La direcció del centre convocarà les reunions ordinàries amb una antelació mínima de quaranta-huit hores i inclourà l'ordre del dia. Junt a la convocatòria, posarà a la disposició de les persones membres, preferentment per mitjans electrònics o telemàtics oferits per la Generalitat, la documentació que serà objecte de debat i, si escau, d'aprovació.

4. Els assumptes que no consten en l'ordre del dia no podran ser objecte de deliberació o acord, llevat que estiga present la totalitat de membres del claustre i l'assumpte siga declarat com a urgent pel vot favorable de la majoria.

5. La direcció del centre podrà realitzar convocatòries extraordinàries, amb una antelació mínima de vint-i-quatre hores, quan la naturalesa dels assumptes justifique la necessitat.

6. L'assistència a les sessions del claustre de professorat és obligatòria per a tot el professorat i pel personal no docent d'atenció educativa complementària que estiga convocat.

7. El professorat que es trobe gaudint de permisos o llicències reglamentaris, o en situació d'incapacitat temporal, té dret a participar en el claustre i, per tant, a ser convocat a les reunions que corresponguen. En el cas de no poder assistir-hi, no podrà delegar el seu vot.



8. El règim jurídic del claustre de professorat s'ajustarà al que estableix la normativa bàsica reguladora dels òrgans col·legiats de les distintes administracions públiques, en aquest decret i en la seua normativa de desplegament. El seu funcionament, en allò que no preveja aquesta normativa, es regirà per les normes d'organització i funcionament que establisca el centre, sempre que no vagen en contra de les disposicions anteriorment esmentades.

9. Perquè la constitució del claustre siga vàlida, a l'efecte de la celebració de sessions, deliberacions i acords, es requerirà la presència de la persona titular de la direcció del centre i de la secretaria o, si escau, de les persones que les substituïsquen i, com a mínim, la meitat més un de les persones membres amb dret a vot.

10. Els acords seran aprovats per majoria. Cada membre podrà formular el seu vot particular expressat verbalment, o mitjançant el sistema de comunicació alternatiu que utilitze habitualment, durant la sessió de claustre. La secretaria recollirà formalment el vot en l'acta de la sessió corresponent amb el sentit d'aquest i els motius que el justifiquen.



11. El professorat que forma part de l'equip directiu del centre no podrà abstindre's en les votacions corresponents a aquest òrgan col·legiat, excepte quan li siga aplicable qualsevol dels motius d'abstenció regulats en la Llei 40/2015.

12. La secretaria estendrà una acta de cada sessió del claustre, en la qual especificarà necessàriament la data i el lloc, el professorat assistent, l'ordre del dia, els punts principals de les deliberacions i els acords adoptats, així com, si escau, qualsevol altra circumstància rellevant que s'haja de fer constar.

13. En l'acta figurarà, a sol·licitud de les persones membres del claustre, el vot contrari a l'acord adoptat, el sentit del vot favorable o la seua abstenció i els motius que justifiquen la decisió. Així mateix, qualsevol membre té dret a sol·licitar la transcripció íntegra de la seua intervenció o proposta, sempre que es referisca a algun dels punts de l'ordre del dia i aporte, en l'acte, o en el termini de quaranta-huit hores, el text que es corresponga fidelment amb la seua intervenció, que es farà així constar en l'acta o s'annexarà a aquesta.

14. Les actes es transcriuran en el llibre d'actes, per ordre de dates i de manera successiva, sense deixar espais en blanc. Si escau, serà diligenciada per la direcció del centre. Aquest llibre podrà ser electrònic, en la mesura en què la Generalitat oferisca l'eina adequada per a tots els centres.

15. Abans de l'aprovació, l'acta es posarà en coneixement del conjunt de membres del claustre per qualsevol mitjà que determine la direcció del centre.

16. L'acta de cada sessió s'aprovarà en la mateixa reunió o en la immediatament següent, i ha d'estar signada per la secretaria, amb el vistiplau de la direcció, per mitjans físics o electrònics.

17. La secretaria podrà emetre una certificació sobre els acords específics que s'hagen adoptat, amb caràcter previ o posterior a l'aprovació de l'acta. En el cas que s'emeten certificacions amb anterioritat a l'aprovació de l'acta, s'ha de fer constar expressament aquesta circumstància. La certificació sol·licitada per una persona membre del claustre serà expedida per la persona titular de la secretaria en el termini que establisca la direcció del centre.

18. En qualsevol cas, la secretaria vetlarà per garantir la protecció de les dades personals, les llibertats públiques i els drets fonamentals de les persones físiques, especialment del seu honor i intimitat personal i familiar.





TÍTOL VI

Òrgans de coordinació



CAPÍTOL I

Els òrgans de coordinació



Article 40. Òrgans de coordinació

1. Als centres d'educació especial públics es constituiran els òrgans de coordinació següents:

a) Assemblea general de professionals

b) Comissió de coordinació pedagògica

c) Equips educatius

d) Equips d'etapa

e) Equip d'orientació educativa

f) Equip de coordinació del centre de recursos, referit en l'article 21 d'aquest decret

g) Tutoria

2. Així mateix, la direcció del centre podrà nomenar a personal docent perquè assumisca altres funcions de coordinació que puguen ser determinades per la conselleria competent en matèria d'educació.

3. Els centres d'educació especial de titularitat de la Generalitat disposaran d'un nombre global d'hores lectives setmanals perquè el personal docent que coordina els òrgans de coordinació i el personal que assumeix las altres funcions de coordinació desenvolupen les seues funcions. Aquest nombre es determinarà per la conselleria competent en matèria d'educació i tindrà en compte les unitats que tinga en funcionament el centre, així com altres característiques singulars.

4. La direcció del centre, en l'exercici de les seues competències, oït el claustre, disposarà d'autonomia per a distribuir el nombre total d'hores assignades al centre per a la coordinació docent entre les persones designades per a realitzar aquestes funcions.

5. L'assignació de les hores setmanals lectives per al desenvolupament d'aquestes funcions es realitzarà una vegada estiguen cobertes les necessitats de docència de tots els grups del centre i tindrà en compte tot el personal docent destinat al centre amb les habilitacions que posseïsca.



Article 41. Assemblea general de professionals

1. L'assemblea general de professionals és l'òrgan de participació, amb veu i vot, del conjunt de personal docent i del personal no docent d'atenció educativa adscrit al centre. Té la responsabilitat de debatre i acordar propostes relacionades amb el funcionament del centre, en aquells aspectes que, d'acord amb aquest decret, amb la normativa vigent i amb les normes d'organització i funcionament del centre no siguen competència dels òrgans de govern o dels altres òrgans coordinació.

2. Els centres d'educació especial hauran de concretar, dins la seua autonomia pedagògica, les atribucions de l'assemblea general de professionals. Aquestes atribucions, amb caràcter orientatiu, estaran relacionades amb els aspectes següents:

a) Mesures per a la millora de l'accessibilitat del centre y la implantació de sistemes de comunicació.

b) Plans i projectes anuals del centre.

c) Normes de convivència.

d) Organització dels suports.

e) Organització de les activitats complementàries i extraescolars.



f) Organització del pati i del menjador.

g) Altres aspectes que es determinen en les normes d'organització i funcionament.

3. Respecte als assumptes que hagen de ser aprovats pels òrgans de govern o pel claustre, d'acord amb les competències que tenen atribuïdes, l'assemblea de professionals tindrà un caràcter consultiu i, si escau i a petició d'aquests òrgans, elaborarà informes previs no vinculants. En qualsevol cas, la presidència procurarà que les propostes siguen assumides per consens amb l'objectiu que, a ser possible, no hi haja discrepàncies entre allò acordat en l'assemblea i en els òrgans de govern o de coordinació.



4. El règim de funcionament de l'assemblea general de professionals s'assimilarà a allò disposat en l'article 39 d'aquest decret sobre el règim de funcionament del claustre de professorat i es recollirà en les normes d'organització i funcionament del centre.



Article 42. Comissió de coordinació pedagògica

1. La comissió de coordinació pedagògica és l'òrgan responsable de coordinar els assumptes relacionats amb les actuacions pedagògiques, el desenvolupament dels programes educatius i la seua avaluació, en aquelles aspectes que, d'acord amb aquest decret, amb la normativa vigent i amb les normes d'organització i funcionament del centre no siguen competència dels òrgans de govern o dels altres òrgans de coordinació, incloent l'assemblea general de professionals.

2. La composició de la comissió de coordinació en els centres d'educació especial ha de tindre un caràcter flexible en funció de les característiques, les necessitats, l'organització del centre i els temes a tractar.

3. La composició de la comissió de coordinació pedagògica haurà d'ajustar-se al principi de presència equilibrada entre dones i homes, conforme a allò que disposen l'article 14.4 de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes i l'article 10 de la Llei 9/2003, de 2 d'abril, de la Generalitat, per a la igualtat entre dones i homes.

4. En els centres d'educació especial amb 9 o més unitats, la comissió de coordinació pedagògica tindrà la composició següent:

a) La direcció del centre, com a membre permanent, que assumirà la presidència.

b) La direcció d'estudis, com a membre permanent, que assumirà la presidència en absència de la direcció del centre.

c) La persona coordinadora de l'equip d'orientació educativa, com a membre permanent.

d) El personal docent i el personal no docent d'atenció educativa del centre que la direcció designe, en l'exercici de la seua autonomia, per a realitzar les tasques previstes en l'àmbit de les seues atribucions i segons els temes a tractar.

5. Actuarà com a secretari o secretària de la comissió la persona que designe la direcció del centre d'entre les persones membres, a proposta de la comissió.

6. En els centres amb menys de 9 unitats, les funcions de la comissió de coordinació pedagògica podran ser assumides per l'assemblea general de professionals.

7. El calendari de reunions i el programa d'activitats de la comissió de coordinació pedagògica s'inclourà en la programació general anual.



8. Les reunions de la comissió seran convocades per la presidència i l'assistència serà obligatòria per a totes les persones convocades.

9. Els centres d'educació especial hauran de concretar, dins la seua autonomia pedagògica, les atribucions de la comissió de coordinació pedagògica. Amb caràcter orientatiu, aquestes atribucions estaran relacionades amb els aspectes següents:

a) Proposar les directrius per a l'elaboració, el seguiment i l'avaluació de les programacions, dels plans d'actuació personalitzats i del projecte lingüístic del centre, tenint en compte les característiques del centre, de l'alumnat, de les famílies i del context sociocomunitari.



b) Promoure que tots els plans, programes, projectes, actuacions i materials didàctics siguen coherents amb el projecte educatiu, fomentar la seua avaluació i proposar actuacions de millora.

c) Proposar criteris per a la personalització de l'aprenentatge, l'organització dels suports i la millora de les condicions d'accessibilitat en el centre.

d) Elaborar la proposta d'organització de l'orientació educativa i de l'acció tutorial i establir les actuacions prioritàries per a cadascuna de les línies estratègiques de l'orientació educativa i professional.

e) Impulsar activitats de formació continua, d'investigació i innovació educativa i perfeccionament del personal docent i del personal no docent d'atenció educativa.

f) Coordinar la intervenció específica en problemes greus de conducta.

g) Plantejar mecanismes per afavorir la participació de les famílies, així com els aspectes generals que s'han de tractar en les reunions amb les famílies per part del professorat que exerceix la tutoria.

h) Realitzar el seguiment del procediment i de les actuacions desenvolupades com a centre de recursos i fer propostes de millora.

i) Proposar al claustre la planificació de les sessions d'avaluació.



j) Qualssevol altres que li siguen atribuïdes per la direcció del centre.

10. El règim de funcionament de la comissió de coordinació pedagògica es regirà per les normes d'organització i funcionament que establisca el centre.



Article 43. Equips educatius

1. Els equips educatius estaran conformats per tot el personal docent i no docent d'atenció educativa que intervé amb un mateix grup d'alumnat, i estaran coordinats pel professorat tutor del grup.



2. Els equips educatius tindran les funcions següents:

a) Desenvolupar les propostes pedagògiques per a concretar i coordinar les situacions d'ensenyament i aprenentatge i altres actuacions que procedisquen.

b) Fer el seguiment del procés d'ensenyament i aprenentatge global de l'alumnat del grup i establir les mesures necessàries per a la seva millora, tot revisant i valorant els processos d'ensenyament.

c) Realitzar col·legiadament l'avaluació de l'alumnat, d'acord amb la normativa establerta, i prendre decisions sobre les mesures de resposta més adequades, incloent les propostes de modificació de la modalitat d'escolarització i el consell orientador, en finalitzar l'escolarització en el centre.

d) Participar en l'elaboració, el seguiment i l'avaluació dels plans d' actuació personalitzats, conjuntament amb la resta d'agents implicats.



e) Avaluar la pràctica docent per a la millora del procés d'ensenyament-aprenentatge.

f) Altres funcions que determine la normativa vigent en matèria d'organització i funcionament de centres.

3. Els equips educatius actuaran sota la supervisió de la direcció d'estudis i comptaran amb l'assessorament dels equips d'orientació educativa per al desenvolupament de les seues funcions.

4. L'assistència a les reunions dels equips educatius serà obligatòria per a totes les persones que els integren.



Article 44. Equips d'etapa

1. Als centres d'educació especial es conformaran equips d'etapa, que actuaran com a òrgans de coordinació i agruparan tot el personal que intervé en una mateixa etapa educativa i en els programes formatius de qualificació bàsica. Aquests equips estaran dirigits per una persona coordinadora, elegida entre el personal docent que impartisca docència en la mateixa etapa.

2. Les funcions dels equips d'etapa són les següents:

a) Planificar i dur a terme, de manera coordinada, la concreció curricular i els plans d'actuació personalitzats.

b) Garantir la coherència y la continuïtat de les actuacions educatives al llarg de l'etapa.

c) Recollir les propostes dels òrgans de govern i de coordinació per a la seua implementació i elevar les seues propostes a la comissió de coordinació pedagògica, a l'assemblea general de professionals o a l'òrgan del centre que tinga atribuïdes aquestes funcions.

d) Implementar las actuacions d'orientació educativa i professional.



e) Planificar i dur a terme les actuacions de transició de l'alumnat entre les diferents etapes i modalitats d'escolarització, així com en els moments d'inici i finalització de l'escolarització en el centre d'educació especial.

f) Altres funcions que determine la normativa vigent en matèria d'organització i funcionament de centres.

3. Els equips d'etapa actuaran sota la supervisió de la direcció d'estudis i comptaran amb l'assessorament dels equips d'orientació educativa per al desenvolupament de les seues funcions.

4. L'assistència a les reunions dels equips d'etapa serà obligatòria per a totes les persones que els integren.



Article 45. Equip d'orientació educativa

1. Els equips d'orientació educativa dels centres d'educació especial tenen la composició i la designació que s'indica en l'article 5.3 del Decret 72/2021 i desenvolupen les funcions especificades en l'article 6 del mateix decret.

2. D'acord amb la disposició addicional setena del Decret 72/2021, els equips d'orientació educativa dels centres d'educació especial de titularitat de la Generalitat han de col·laborar amb els equips d'orientació educativa, els departaments d'orientació educativa i professional i les agrupacions d'orientació de zona en la valoració sociopsicopedagògica de l'alumnat que requereix suports educatius intensius, especialitzats i individualitzats i, si escau,. en els processos d'escolarització i en les propostes dels plans d'actuació personalitzats que se'n deriven.



3. L'equip d'orientació educativa estarà coordinat pel professorat d'orientació educativa. En els centres que disposen de més d'un lloc d'orientació educativa, una d'aquestes o un d'aquests professionals, preferentment amb destinació definitiva al centre, assumirà la funció de coordinació.

4. La funció de coordinació de l'equip d'orientació educativa es desenvoluparà durant un curs acadèmic i es podrà prorrogar anualment, sempre que continue formant part de l'equip, sense perjuí que la persona hi puga renunciar, per causa justificada i amb l'acceptació de la direcció del centre, o puga ser destituïda per la direcció del centre a proposta raonada de la majoria absoluta de les persones membres de l'equip d'orientació educativa i amb l'audiència prèvia a la persona interessada.





Article 46. Tutoria

1. La finalitat de l'acció tutorial és contribuir, juntament amb les famílies, al desenvolupament de l'alumnat, tant en l'àmbit acadèmic com en el personal i social, i realitzar el seguiment individual i col·lectiu de l'alumnat per part de tot el professorat. La tutoria i l'orientació de l'alumnat formaran part de la funció docent.

2. La persona especialista de pedagogia terapèutica que impartisca la major part de la docència en un mateix grup serà la que assumisca la tutoria d'aquest.

3. La direcció d'estudis coordinarà l'acció tutorial i convocarà les reunions periòdiques que siguen necessàries durant el curs, així com totes aquelles requerides pel professorat tutor per al desenvolupament adequat d'aquesta funció.

4. L'acció tutorial podrà complementar-se mitjançant la utilització de plataformes electròniques que proporcione la Generalitat o que estiguen degudament autoritzades.

5. Les funcions de les persones que exerceixen la tutoria són les següents:

a) Participar en la planificació i desenvolupament de les actuacions d'orientació educativa i d'acció tutorial, sota la coordinació de la direcció d'estudis i amb l'assessorament del professorat d'orientació educativa.

b) Vetlar pels processos educatius de l'alumnat i promoure la implicació de les famílies en el procés d'ensenyament-aprenentatge.

c) Vetlar per la convivència del grup d'alumnat i per la seua participació en les activitats del centre.

d) Coordinar els plans d'actuació personalitzats i el procés d'avaluació de l'alumnat del seu grup.

e) Informar l'alumnat i els seus pares, les seues mares o representants legals de tot allò relacionat amb el procés educatiu.

f) Coordinar l'equip educatiu del grup i fomentar la cooperació amb els pares, les mares o representants legals de l'alumnat.  

g) Qualsevol altra que la conselleria competent en matèria d'educació determine en el seu àmbit de competències. 





CAPÍTOL II

Les altres funcions de coordinació



Article 47. Altres funcions de coordinació

1. Als centres d'educació especial es constituiran, almenys, les altres funcions de coordinació següents:

a) Coordinació de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC).

b) Coordinació de formació.

c) Coordinació d'igualtat i convivència.

d) Aquelles altres que determine la conselleria competent en matèria d'educació.

2. La direcció o la titularitat del centre designarà, d'entre el personal docent, una persona responsable per a cadascuna de les funcions de coordinació anteriors, preferentment amb competència alta en l'àmbit objecte de la coordinació i amb destinació definitiva al centre, a proposta de la direcció d'estudis i oït el claustre.

3. La persona que exercisca alguna d'aquestes coordinacions podrà renunciar per una causa justificada, la qual haurà de ser acceptada per la direcció del centre. Així mateix, podrà ser destituïda per la direcció, a proposta raonada de la majoria de les persones components del claustre i amb la prèvia audiència a la persona interessada.

4. Amb la finalitat d'afavorir l'autonomia dels centres, la direcció o la titularitat del centre, oït el claustre i el consell escolar, podrà assignar a determinat personal docent del centre la realització d'altres tasques de coordinació necessàries per a l'organització i el bon funcionament del centre, d'acord amb els criteris establits pel claustre de professorat i a proposta de la direcció d'estudis.



Article 48. Persona coordinadora de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC)

La persona coordinadora de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) tindrà les funcions següents:

a) Coordinar l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en el centre.

b) Vetlar pel manteniment del material informàtic.

c) Exercir la interlocució amb el servei de Suport i Assistència Informàtica (SAI), així com amb l'Administració de la Generalitat, en els temes relatius a les TIC.

d) Gestionar dins de l'aplicació GVASAI proporcionada per l'Administració de la Generalitat, el maquinari i el programari de què disposa el centre, i responsabilitzar-se que estiga localitzat i disponible.

e) Col·laborar en la confecció de l'inventari del material informàtic no inclòs en l'aplicació GVASAI.

f) Promoure i assessorar a la assemblea general de professionals en la integració de les TIC en la tasca educativa i la seua incorporació a la planificació didàctica i projectes d'innovació.

g) Assessorar en matèria informàtica a la resta de personal educatiu del centre.

h) Conéixer i promoure l'ús de les aplicacions de gestió acadèmica, administrativa i de comunicació que l'Administració de la Generalitat pose a l'abast dels centres educatius, i assessorar la comunitat educativa sobre l'ús d'aquestes.

i) Conéixer la normativa i ordenació reguladora de l'ús de les TIC al centre i assessorar la comunitat educativa sobre aquestes.

j) Col·laborar en el disseny del programa anual de formació del centre assessorant la assemblea general de professionals, i, específicament, la persona coordinadora de formació, per a realitzar l'anàlisi de les necessitats formatives en l'àmbit TIC.

k) Assessorar la secretaria del centre en la seua funció d'atendre i difondre els requisits normatius perquè el centre complisca la normativa vigent en protecció de dades en els procediments administratius, i en la manera de compartir informació mitjançant les tecnologies de la informació i la comunicació.

l) Qualsevol altra que la conselleria competent en matèria d'educació determine en el seu àmbit de competències.



Article 49. Persona coordinadora de formació

La persona coordinadora de formació tindrà les funcions següents:

a) Detectar les necessitats de formació de l'assemblea general de professionals en allò referent al desenvolupament del projecte educatiu de centre, els àmbits d'assessorament com a centres de recursos i les necessitats de formació individuals.

b) Coordinar la formació del personal educatiu dins del programa d'activitats formatives del centre.

c) Redactar la proposta del programa d'activitats formatives del centre, d'acord amb les necessitats detectades, les línies estratègiques marc del pla anual de formació permanent del professorat i l'avaluació dels programes d'activitats formatives dels cursos anteriors.

d) Coordinar amb el centre de formació, innovació i recursos per al professorat de referència les actuacions necessàries per a la posada en marxa i seguiment d'aquelles activitats de formació que, en l'àmbit del centre, hagen sigut aprovades per la conselleria competent en matèria d'educació.

e) Col·laborar amb l'equip directiu en l'avaluació de la realització del programa d'activitats formatives proposat pel centre, tant en la seua execució com en la millora dels resultats de l'alumnat.

f) Qualsevol altra que la conselleria competent en matèria d'educació determine en el seu àmbit de competències.



Article 50. Persona coordinadora d'igualtat i convivència

La persona coordinadora d'igualtat i convivència tindrà les funcions següents:

a) Coordinar les actuacions d'igualtat entre homes i dones referides en la Resolució de les Corts Valencianes núm. 98/IX, de 9 de desembre de 2015, i seguint les directrius del Pla director de coeducació i dels plans d'igualtat impulsats per la Generalitat que siguen aplicables.



b) Coordinar les actuacions específiques en els centres educatius establides en l'article 24 de la Llei 23/2018, de 29 de novembre, de la Generalitat, d'igualtat de les persones LGTBI, per a garantir que totes les persones que conformen la comunitat educativa puguen exercir els drets fonamentals que empara la legislació autonòmica, estatal i internacional.

c) Col·laborar amb la direcció del centre i amb els òrgans de coordinació en l'elaboració, desplegament i avaluació de les actuacions d'igualtat i convivència del centre, tal com estableix la normativa vigent.

d) Cooperar amb l'equip d'orientació educativa en la planificació i el desenvolupament de les actuacions de suport a la igualtat i a la convivència.

e) Coordinar les actuacions d'igualtat i convivència previstes en el projecte educatiu de centre i en la programació general anual.

f) Formar part de la comissió d'inclusió, igualtat i convivència del consell escolar del centre.

g) Treballar conjuntament amb la persona coordinadora de formació del centre en la confecció de les actuacions formatives del centre en matèria d'igualtat i convivència.

h) Qualsevol altra que la conselleria competent en matèria d'educació determine en el seu àmbit de competències.





TÍTOL VII

Participació de la comunitat educativa i col·laboració social



Article 51. Participació de l'alumnat

1. Els centres d'educació especial han de vetlar pel desenvolupament del sentit de pertinença al centre de tot l'alumnat i garantir el seu dret a la participació activa en les decisions del centre, del seu grup classe i de l'àmbit personal que afecten la seua vida, aprenentatge i desenvolupament. Per a això, es garantirà l'accessibilitat a la informació i a la comunicació i es disposaran els suports, espais, temps i recursos que siguen necessaris.

2. L'organització de la participació de l'alumnat s'ha de realitzar prenent com a referent la planificació centrada en la persona.



Article 52. Participació dels pares, les mares o representants legals



1. Els centres d'educació especial han de garantir que els pares, les mares o representants legals reben, en format accessible, la informació necessària i l'assessorament individualitzat, i que participen en les decisions que afecten l'escolarització de les seues filles o els seus fills, tot ajustant-se a les seues necessitats, característiques, diversitat i possibilitats de participació.

2. Els centres promouran compromisos educatius entre els pares, les mares o representants legals i el propi centre en els que es consignen les activitats que es comprometen a realitzar, conjuntament i de manera coordinada amb el professorat, per a millorar l'accés, la participació i el progrés de l'alumnat.

3. La participació dels pares, les mares o representants legals s'ha de realitzar sense perjuí que, d'acord amb la Llei 26/2018, en totes les accions i decisions que concernisquen a l'alumnat, com també en les mesures que adopten les seues famílies, en qualsevol de les seues manifestacions, i les institucions, públiques o privades, ha de prevaldre l'interés superior de la xiqueta, el xiquet o l'adolescent.

4. La participació de les associacions de mares i pares de l'alumnat en l'organització i funcionament dels centres d'educació especial es realitzarà en les condicions regulades en els articles 47, 48 i 49 del Decret 253/2019.



Article 53. Participació dels agents externs

1. Té consideració d'agent extern tota persona aliena al sistema educatiu que realitze algun tipus de col·laboració amb un centre educatiu en el desenvolupament del seu projecte educatiu, dels plans d'actuació personalitzats o de les mesures educatives que el centre determine.



2. A l'efecte del present decret, es consideren com a agents externs els següents:

a) Personal d'entitats sense ànim de lucre o del tercer sector.

b) Personal extern pertanyent a altres organismes o institucions públiques o a l'àmbit privat.

c) Persones de l'entorn pròxim.

d) Voluntariat.

e) Personal d'assistència personal per a la promoció de l'autonomia.



3. La conselleria competent en matèria d'educació fixarà els criteris i les condicions de participació del personal extern i del voluntariat, que no comportarà en cap cas una vinculació laboral o professional ni podrà suposar l'ocupació de llocs de plantilla.



Article 54. Altres mitjans d'organització, participació i col·laboració



Per a fomentar la interrelació i la col·laboració de la comunitat educativa, els centres podran establir altres vies o estructures de participació. La seua composició, tasques i funcionament estaran regulats en les normes d'organització i funcionament del centre.



Article 55. Inserció en l'entorn sociocomunitari

1. Els centres d'educació especial, amb la col·laboració, si escau, de la conselleria competent en matèria d'educació, les administracions locals i altres entitats, han d'impulsar programes d'àmbit sociocomunitari que promoguen la visibilització de les persones amb discapacitat o diversitat funcional com a subjectes de ple dret en l'exercici de la ciutadania, la conscienciació sobre les barreres que han d'afrontar, l'acceptació i el respecte a la diversitat, desterrant estereotips discriminatoris assumits i reforçats socialment, i la inclusió sociolaboral.



2. Per a aconseguir aquests fins, els centres d'educació especial han de realitzar actuacions d'acció comunitària, que fomenten la creació de xarxes de cooperació, solidaritat i suport mutu amb agents i institucions de l'entorn per dur a terme projectes que milloren la inclusió de l'alumnat en contextos ordinaris i, alhora, contribuïsquen al desenvolupament comunitari.

3. Els centres d'educació especial establiran vincles i, sempre que siga possible, acords amb empreses, entitats d'inserció laboral i centres especials d'ocupació, amb l'objectiu de possibilitar l'adquisició de destreses laborals i la inserció sociolaboral de l'alumnat una vegada finalitzada l'escolarització en el centre. Així mateix, quan siga procedent, promouran i desenvoluparan actuacions de transició a centres ocupacionals o de tipologia similar.







TÍTOL VIII

Autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió



CAPÍTOL I

Autonomia pedagògica



Article 56. Projecte educatiu

1. La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, determina les característiques que ha de complir el projecte educatiu del centre. Aquest projecte recollirà els valors, els fins i les prioritats d'actuació, tenint en compte les característiques de l'entorn social, econòmic i cultural del centre, així com les relacions amb agents educatius, socials i culturals de l'entorn. Haurà de respectar els principis de no discriminació i d'inclusió educativa.

2. Els centres d'educació especial hauran de concretar i planificar el projecte educatiu en funció del seu context educatiu i de l'alumnat que hi escolaritzen.

3. El projecte educatiu de centre inclourà, com a mínim, els aspectes següents:

a) Els objectius i les prioritats d'actuació del centre.

b) Les característiques de l'entorn social, econòmic i cultural del centre.

c) Les línies i criteris bàsics que han d'orientar l'establiment de mesures a mitjà i llarg termini per a:

1r. L'organització i el funcionament del centre.

2n. La participació de la comunitat educativa i les formes de col·laboració entre aquesta, incloent mecanismes formals i no formals.

3r. La cooperació entre les mares, els pares o representants legals de l'alumnat i el centre, tenint en compte les seues situacions personals i les possibilitats de participació i cooperació.

4t. La coordinació amb els serveis del municipi, les relacions amb institucions públiques i privades per a la millor consecució de les finalitats establides, així com la possible utilització de les instal·lacions del centre per part d'altres entitats per a realitzar activitats educatives, culturals, esportives o altres de caràcter social.

5é. La coordinació i la transició entre nivells, etapes i modalitats d'escolarització.

6é. L'atenció a la diversitat de l'alumnat.

7é. L'orientació acadèmica i professional i l'acció tutorial.

8é. La promoció de l'equitat i la inclusió educativa de l'alumnat.



9é. La promoció de la igualtat i la convivència, incloent de forma transversal l'educació en valors, la igualtat entre dones i homes, la igualtat de tracte i no discriminació i de la prevenció de la violència contra les xiquetes, les dones i les persones amb discapacitat o diversitat funcional, les persones LGTBI, l'assetjament i el ciberassetjament escolar, així com la cultura de pau i els drets humans.

10é. La promoció i el bon ús de les tecnologies de la informació i les comunicacions, com a ferramentes de treball, d'aprenentatge i de comunicació, tot garantint la seua accessibilitat.

d) La concreció del currículum específic establit per la conselleria competent en matèria d'educació.

e) El projecte lingüístic de centre.

f) Les diferents actuacions establides per la conselleria competent en matèria d'educació.

g) Qualssevol altres aspectes que determine la conselleria competent en matèria d'educació en l'àmbit de les seues competències.

4. El contingut del projecte educatiu ha de ser clar i reflectir un compromís col·legiat de tota la comunitat educativa per a oferir la millor resposta en clau educativa a la diversitat social, econòmica i cultural del context per al qual es defineix, tenint en compte les característiques de l'alumnat, de la comunitat educativa i de l'entorn social i cultural del centre. Així mateix, ha d'incloure els principis coeducatius i evitar actituds que afavorisquen la discriminació sexista i, mitjançant la intervenció positiva, promocionar, a partir de la posada en valor de les aportacions de les dones en cada àrea, el desenvolupament personal integral de tots els membres de la comunitat. Ha de garantir el respecte a la identitat de gènere sentida i incorporar accions encaminades a la no-discriminació que permeten superar els estereotips i comportaments sexistes i discriminatoris.

5. L'equip directiu coordinarà l'elaboració i serà responsable de la redacció del projecte educatiu de centre i de les seues modificacions, d'acord amb les directrius establides pel consell escolar i amb les propostes fetes pel claustre, l'assemblea general de professionals i les associacions de mares i pares de l'alumnat. En aquest sentit, recollirà aportacions debatudes i analitzades per tots els sectors de la comunitat educativa. Així mateix, garantirà la publicitat, la difusió i l'accés al document, preferentment per mitjans electrònics o telemàtics, a tota la comunitat educativa perquè en prenguen coneixement.



6. El projecte educatiu serà aprovat pel consell escolar, sense perjuí de les competències del claustre en l'aprovació de tots els aspectes educatius dels projectes i de la programació general anual.



7. L'avaluació del projecte educatiu de centre es realitzarà anualment, a la finalització del curs escolar. Serà competència del consell escolar del centre i comprendrà la totalitat dels elements que el conformen.

8. El document tindrà un caràcter dinàmic que permeta, després de sotmetre'l a avaluació, la incorporació de les modificacions que es consideren oportunes per a una millor adequació a la realitat i a les necessitats del centre. En aquest sentit, els diferents sectors de la comunitat educativa representats en el consell escolar podran fer propostes de modificació. Les modificacions aprovades tindran vigència al curs següent de ser aprovades.

9. Els centres educatius de nova creació hauran d'elaborar el seu projecte educatiu en el termini màxim de tres cursos escolars des que es posen en funcionament.

10. Per al compliment dels seus projectes educatius, els centres públics podran proposar requisits de titulació i capacitació professional respecte de determinats llocs de treball del centre, d'acord amb les condicions i límits que establisca la conselleria competent en matèria educativa.

11. Els centres d'educació especial comptaran amb el suport de l'assessoria tècnica docent en matèria d'educació plurilingüe de la direcció general competent en matèria d'ordenació educativa per a desenvolupar el projecte lingüístic del centre (PLC).

12. El projecte educatiu dels centres privats concertats, que en tot cas s'haurà de fer públic, serà disposat per la seua respectiva persona titular i incorporarà el caràcter propi a què es refereix l'article 115 de la Llei orgànica 2/2006.



Article 57. Activitats extraescolars

1. Es consideren activitats extraescolars tant les que es realitzen dins de la jornada escolar però fora del període lectiu com aquelles que es desenvolupen totalment fora de la jornada escolar.

2. Les activitats extraescolars han de reunir les condicions següents:



a) Ser de qualitat, no tindre caràcter lucratiu i no excloure cap alumna o alumne per motius econòmics o d'altra índole.

b) Ser accessibles per a tot l'alumnat.

c) Tindre caràcter voluntari per a les famílies.

d) Contribuir a la formació integral de l'alumnat i preparar-lo per a la inserció social i la gestió del temps lliure

e) Potenciar l'obertura del centre al seu entorn.

3. Les activitats extraescolars s'han d'incloure en la programació general anual i s'han d'avaluar en la memòria final de curs.





Article 58. Activitats complementàries

1. Es consideren activitats complementàries les establides dins de l'horari lectiu de permanència obligada de l'alumnat al centre i relacionades directament amb el desplegament del currículum com a complement de l'activitat escolar.

2. Es consideraran també activitats complementàries aquelles que s'inicien o finalitzen dins de la jornada escolar, encara que la totalitat de l'activitat no es desenvolupe dins d'aquesta jornada.

3. Aquestes activitats seran, amb caràcter general, gratuïtes i, en tot cas, no tindran caràcter lucratiu, i es garantirà l'accessibilitat universal per a tot l'alumnat i que cap alumna i alumne quede exclòs de participar-hi per motius econòmics o de qualsevol altra mena.

4. Les activitats complementàries s'han d'incloure en la programació general anual i s'han d'avaluar en la memòria final de curs.

5. La conselleria competent en matèria d'educació fomentarà i facilitarà la realització d'activitats complementàries per a l'alumnat escolaritzat en centres d'educació especial.



CAPÍTOL II

Autonomia organitzativa i de gestió



Secció primera.

Projecte de gestió i règim econòmic



Article 59. Projecte de gestió

1. Els centres d'educació especial redactaran el projecte de gestió del centre segons el que es disposa en la normativa bàsica, en aquest decret i les normes que el despleguen.

2. El projecte de gestió estarà al servei del projecte educatiu per tal de permetre el seu desplegament i expressarà la gestió econòmica i l'ordenació i la utilització dels recursos materials del centre.

3. Aquest projecte preveurà, entre altres, els següents aspectes:

a) Els criteris per a l'elaboració del pressupost anual del centre i per a la distribució dels ingressos entre les diferents partides de despeses.



b) Els criteris per a l'obtenció d'ingressos derivats de la prestació de serveis diferents dels procedents de les administracions públiques.



c) Les mesures per a la conservació i renovació de les instal·lacions i de l'equipament escolar.

d) L'inventari de recursos materials del centre.

e) Qualsevol altre que establisca la conselleria competent en matèria d'educació.

4. La conselleria competent en matèria d'educació podrà delegar en els òrgans de govern dels centres públics d'educació especial les competències que determine, incloses les relatives a gestió del personal, i fer responsable la persona titular de la direcció la gestió dels recursos posats a disposició del centre.

5. L'equip directiu coordinarà l'elaboració i es responsabilitzarà de la redacció del projecte de gestió i de les seues modificacions, d'acord amb les directrius establides pel consell escolar i amb les propostes realitzades pel claustre i l'associació de mares i pares de l'alumnat. En aquest sentit, recollirà aportacions debatudes i analitzades per tots els sectors de la comunitat educativa. Així mateix, garantirà l'accés al document a totes les persones membres de la comunitat educativa per al seu coneixement, preferentment per mitjans electrònics o telemàtics.



6. El projecte de gestió, segons estableix la normativa bàsica, serà aprovat per la persona titular de la direcció del centre, la qual tindrà en compte l'informe previ del claustre i del consell escolar.



Article 60. Gestió econòmica

1. Els centres d'educació especial disposaran d'autonomia en la seua gestió econòmica, en els termes establits en les lleis de pressupostos de la Generalitat i en la normativa complementària per la qual es regula i desenvolupa l'activitat i autonomia de la gestió econòmica dels centres educatius públics no universitaris.

2. Els centres podran realitzar contractes menors concernents a l'adquisició de béns i a la contractació d'obres, serveis i subministraments, d'acord amb el que es disposa en la legislació vigent en matèria de contractes del sector públic, amb els límits fixats en la normativa corresponent i en les disposicions que establisca l'Administració de la Generalitat. Els òrgans de l'administració de la Generalitat competent en matèria de contractació podran delegar en els òrgans de govern dels centres públics d'educació especial l'adquisició de béns, contractació d'obres, serveis i subministraments, que no tinguen la consideració de contractes menors, fins al límit quantitatiu màxim que resulte dels fons transferits a cada centre per a aquestes finalitats.



3. Sense perjudici que tots els centres reben els recursos econòmics necessaris per a complir els seus objectius amb criteris d'eficiència i qualitat, podran obtindre recursos econòmics i materials complementaris, amb l'informe previ del consell escolar del centre i en la forma i pel procediment que la conselleria competent en matèria d'educació determine.



Article 61. Pressupost anual

1. La gestió del fons econòmic del centre correspon a la persona titular de la secretaria del centre seguint les instruccions de la direcció i en el marc de la normativa vigent.

2. La secretaria del centre, basant-se en el balanç d'ingressos i despeses del curs anterior i en els recursos consolidats establits per la conselleria competent en matèria d'educació, presentarà una proposta a la comissió econòmica del consell escolar del centre.

3. La comissió econòmica, amb l'estudi previ dels pressupostos presentats pels diferents òrgans de direcció o coordinació del centre, elaborarà el projecte de pressupostos que presentarà al consell escolar.



4. Les persones membres del consell escolar hauran de tindre a la seua disposició aquest projecte amb una antelació d'almenys setanta-dues hores a la celebració de la sessió del consell en la qual se sotmetrà a estudi i a la possible aprovació, que en tot cas haurà de ser abans del 30 de gener.

5. En cas de produir-se canvis en l'assignació de recursos de la conselleria competent en matèria d'educació per a despeses de funcionament i inversions, es reajustarà el pressupost i se sotmetrà de nou a l'aprovació del consell escolar.

6. El pressupost vincularà el centre educatiu en la seua quantia total, tot i que es podrà reajustar d'acord amb les necessitats que es produïsquen, amb les mateixes formalitats previstes per a l'aprovació d'aquest.





Article 62. Ingressos i despeses

1. Els centres d'educació especial disposaran dels recursos necessaris per al seu funcionament de manera que puguen desplegar els seus objectius.

2. Constituiran ingressos dels centres, que podran ser aplicats a despeses de funcionament, adquisició de béns, contractació d'obres, serveis i altres subministraments, els que s'establisquen anualment en la corresponent llei de pressupostos de la Generalitat.

3. L'execució de les despeses es realitzarà d'acord amb els termes establits en la normativa reguladora de la gestió econòmica dels centres educatius



Article 63. Comptabilitat del centre

1. La comptabilitat del centre es realitzarà d'acord amb la normativa vigent que regula la gestió econòmica dels centres educatius públics no universitaris.

2. La comptabilitat del centre es realitzarà a través de l'aplicació que determine la conselleria competent en matèria d'educació.

3. Les despeses efectuades pel centre s'atindran a les normes següents:

a) Tota despesa que el centre efectue haurà de comptar prèviament amb la conformitat de la secretaria del centre i amb el vistiplau de la direcció del centre. Es requerirà l'aprovació prèvia del consell escolar en aquells casos en què així ho determine la normativa vigent.

b) Qualsevol despesa que faça el centre haurà de comptar amb la documentació justificativa corresponent, que complirà amb els requisits que determine la normativa vigent, ateses les característiques del tipus de despesa.



Article 64. Manteniment, conservació i vigilància de les instal·lacions



1. D'acord amb el que s'estableix en el marc legal actual, la conservació, el manteniment i la vigilància dels edificis destinats a centres públics d'educació especial correspondran a l'ajuntament respectiu, amb l'excepció de les infraestructures de comunicacions.

2. Qualsevol membre de la comunitat educativa que detecte o conega alguna deficiència en les instal·lacions o en l'equipament didàctic, la comunicarà immediatament a la direcció del centre.

3. La direcció del centre comunicarà a la corporació local qualsevol deficiència que es produïsca en les instal·lacions tan prompte com en tinga coneixement d'aquesta.

4. La direcció del centre comunicarà a l'òrgan competent en matèria de tecnologies de la informació i les comunicacions, pel procediment que es determine, qualsevol deficiència que es produïsca en la infraestructura de comunicacions tan prompte com en tinga coneixement d'aquesta. Així mateix, informarà de la comunicació realitzada a la direcció territorial competent en matèria d'educació.

5. La direcció del centre facilitarà l'accés al centre al personal tècnic de l'òrgan competent en matèria de tecnologies de la informació i les comunicacions, i atendrà les seues indicacions al voltant de la infraestructura i accessos de comunicacions, així com respecte al maquinari i el programari.



Article 65. Pla de sostenibilitat de recursos, eficiència energètica i tractament de residus

1. Els centres d'educació especial col·laboraran amb el personal tècnic de l'Administració municipal en l'elaboració d'un pla de sostenibilitat de recursos, eficiència energètica i tractament de residus, que formarà part del projecte de gestió.

2. Aquest pla haurà de tindre l'informe del claustre de professorat i del consell escolar.



Secció segona

Normes d'organització i funcionament



Article 66. Normes d'organització i funcionament

Els centres d'educació especial redactaran les normes d'organització i funcionament atenent a allò que es disposa en la normativa bàsica i en aquest decret, i d'acord amb les línies i criteris indicats en el projecte educatiu. La comunitat educativa, incloent l'alumnat, haurà de ser escoltada en les seues propostes per a l'elaboració d'aquestes normes.





Article 67. Horari general del centre

1. L'horari general del centre reflectirà totes les activitats d'aquest i s'acomodarà al millor aprofitament de les activitats docents i a les particularitats del centre. Aquest horari general transcorrerà entre l'obertura i el tancament de les instal·lacions durant el curs escolar, i haurà d'especificar:

a) L'horari de funcionament en el qual estarà disponible per a la comunitat educativa cadascun dels serveis i de les instal·lacions del centre, dins i fora de la jornada escolar, i les condicions per a fer-ne ús.



b) La distribució horària de la jornada lectiva setmanal per a tot l'alumnat.

c) La distribució horària de les activitats complementàries, així com dels programes que conformen l'oferta educativa del centre, que es desenvoluparà de dilluns a divendres.

d) El temps del servei de menjador.

e) La distribució horària de les activitats no lectives del personal educatiu (reunions d'òrgans de govern, reunions d'òrgans de coordinació, etc.), que s'han de programar de manera que no interrompen l'horari lectiu de l'alumnat.

2. D'acord amb allò que estableix l'article 5.4 del Decret 108/2014, en els centres d'educació especial públics i privats concertats la jornada escolar diària començar, amb caràcter general, a les 09.00 hores i finalitzarà a les 17.00 hores. Durant els mesos de juny i setembre, les activitats lectives de l'alumnat s'han de desenvolupar, amb caràcter general, durant el matí, en jornada continuada de 09.00 a 13.00 hores.

3. El decret esmentat reconeix la possibilitat de modificar la jornada escolar establida. D'acord amb això, els centres d'educació especial, a través de la direcció del centre, dins de la seua autonomia, les seues possibilitats organitzatives i atenent a les característiques de l'entorn, les necessitats de l'alumnat i de la comunitat educativa que la conforma, podran sol·licitar a la direcció territorial competent en matèria d'educació l'autorització d'un horari especial, justificant la necessitat d'aquest horari i amb l'acord favorable del claustre i del consell escolar, respectant la distribució d'hores lectives setmanal.

4. L'equip directiu posarà a disposició de la comunitat educativa l'horari general del centre, utilitzant mitjans accessibles.



Article 68. Activitats escolars lectives

1. Als centres d'educació especial, les activitats escolars lectives comprendran 25 hores setmanals, incloses les hores d'esplai, distribuïdes de dilluns a divendres.

2. L'organització i distribució de les activitats dins l'horari lectiu es realitzaran d'acord amb les necessitats de cada grup i de cada alumne, tenint en compte les activitats de caràcter general i els temps d'esbarjo i de menjador, així com les activitats complementàries i extraescolars.



3. Durant els temps lectius d'esplai de l'alumnat, l'equip directiu garantirà l'atenció adequada a l'alumnat per part del personal docent i del personal no docent d'atenció educativa, tenint en compte la seua edat, autonomia i necessitats de suport.



Article 69. Serveis complementaris de menjador i transport

1. El menjador escolar dels centres d'educació especial es considerarà com un espai de rellevància que possibilite el treball en contexts naturals d'hàbits d'autonomia, la comunicació, la regulació sensorial, la conducta i la higiene. Per això, els objectius del menjador s'han d'incorporar a les propostes curriculars del centre i als plans d'actuació personalitzats de l'alumnat.

2. Tenint en compte la intensitat dels suports i l'atenció especialitzada que requereix l'alumnat, la duració del servei de menjador escolar es podrà flexibilitzar entre hora i mitja i tres hores.

3. Tot l'alumnat escolaritzat en els centres d'educació especial tindrà accés gratuït als serveis complementaris de menjador escolar i transport.

4. La conselleria competent en matèria d'educació regularà els serveis complementaris de menjador i transport escolar.



Article 70. Assistència de l'alumnat al centre

1. L'assistència del alumnat al centre i la seua participació en les activitats educatives és un dret i una de les bases necessàries per a assolir la igualtat d'oportunitats i la inclusió social.

2. Per a garantir aquest dret, els centres d'educació especial aplicaran els protocols d'actuació regulats normativament davant situacions de possible absentisme escolar i faran el seguiment de la participació de l'alumnat en les diferents activitats educatives del centre.





Article 71. Atenció a l'alumnat en absència de professorat

1. Els centres d'educació especial, en l'exercici de la seua autonomia organitzativa, planificaran l'atenció immediata a l'alumnat en cas d'absència de personal.

2. La programació general anual inclourà els criteris per a l'organització del personal i de les activitats a realitzar en el cas d'atenció a l'alumnat en absència de professorat. D'aquesta organització s'informarà els pares, les mares o representants legals.

2. Correspon als equips d'etapa i als equips educatius, fent ús de la seua autonomia pedagògica, proposar les activitats que realitzarà l'alumnat en els casos d'absència del personal.



Article 72. Accés al centre

1. Les condicions d'accés als centres s'inclouran en les seues normes d'organització i funcionament.

2. Amb caràcter general i a fi d'evitar l'absentisme escolar i de preservar la defensa de l'interés superior de les i dels menors, els centres hauran de permetre l'accés de l'alumnat al centre durant tota la jornada escolar.

3. Cada centre, d'acord amb la seua autonomia, establirà el protocol d'accés a l'aula.



Article 73. Accessibilitat

La conselleria competent en matèria d'educació, els ajuntaments i els centres, cadascú en l'àmbit de les seues competències, han de garantir l'accessibilitat física, a la informació i a la comunicació, cognitiva i sensorial dels espais, serveis i processos educatius i de gestió administrativa de forma que puguen ser entesos i utilitzats per tot l'alumnat i per les persones membres de la comunitat educativa sense cap mena de discriminació.



Article 74. Mitjans de difusió de la informació

1. Els centres d'educació especial hauran de tindre, com a mitjans de difusió de la informació, una pàgina web de centre, allotjada en els espais autoritzats i proporcionats per l'administració de la Generalitat competent, i un o diversos taulers d'anuncis. A través d'aquests mitjans es difondran les comunicacions de l'Administració de la Generalitat, de la conselleria competent en matèria d'educació i dels òrgans de govern del mateix centre que siguen d'interés de la comunitat educativa.



2. El centre reservarà en aquests mitjans de difusió un espai a disposició de les associacions de mares i pares de l'alumnat perquè puguen exercir el dret de participació, informació i llibertat d'expressió. La gestió d'aquest espai correspondrà a aquestes associacions, les quals seran responsables d'ordenar-lo, organitzar-lo i dissenyar-lo.

3. La direcció del centre no permetrà l'exposició de publicacions que, en els seus textos o imatges, vulneren o atempten contra els drets fonamentals i les llibertats de la comunitat educativa, o que promoguen conductes discriminatòries per raó d'identitat, discapacitat o diversitat funcional, circumstàncies socials, condicions personals o conviccions polítiques, morals i religioses.

4. El centre haurà de garantir que la informació i les comunicacions que es transmeten pels mitjans de difusió siguen accessibles per a tota la comunitat educativa, utilitzant diferents mitjans de presentació i assegurant que siguen fàcilment comprensibles i de la forma més autònoma i natural possible.



Article 75. Ús social dels centres d'educació especial

1. Amb l'objectiu d'optimitzar els recursos i dinamitzar les xarxes de suport comunitari, la conselleria competent en matèria d'educació, els ajuntaments i els centres públics podran promoure l'ús social dels edificis i les instal·lacions dels centres educatius públics d'educació especial, fora de l'horari escolar, per part de persones físiques o jurídiques sense ànim de lucre, per a la realització d'activitats educatives, socioculturals, artístiques, esportives que no suposen obligacions jurídiques contractuals.

2. L'ús social dels centres no podrà interferir, dificultar o impedir les activitats ordinàries d'aquests dins de l'horari escolar.

3. Correspon als ajuntaments resoldre sobre l'ús social, fora de l'horari escolar, als centres que siguen de titularitat pública, una vegada establides les necessitats d'utilització del centre per part del consell escolar i de les associacions de mares i pares del centre.

4. Les persones físiques o jurídiques autoritzades per a l'ús d'edificis educatius han de contractar, en tots els casos, una pòlissa d'assegurança que done cobertura a la responsabilitat civil i la del personal al seu servei derivada de l'ús i de l'activitat, pels danys i els perjudicis que per l'activitat puga ocasionar durant la seua realització.

5. L'ús dels espais del centre per part de les associacions de mares i pares de l'alumnat serà prioritari sobre el que en puga fer qualsevol altra associació o organització aliena a la comunitat educativa.





Article 76. Protecció de dades de caràcter personal

1. La direcció del centre vetlarà pel compliment de la normativa vigent en matèria de protecció de dades, tant aquella elaborada a nivell europeu, estatal i autonòmic, com la normativa específica i el registre de tractament de dades de la conselleria competent en matèria d'educació.



2. Així mateix, es tindrà en consideració allò establit en la Llei 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia de drets digitals.



Article 77. Salut i seguretat

1. Els centres d'educació especial han de complir la normativa en matèria de seguretat i salut per a tot el personal empleat públic, docent i no docent, adscrit al centre.

2. Les direccions dels centres vetlaran perquè es complisquen les recomanacions de salut i higiene, d'acord amb els protocols que determinen les autoritats sanitàries i els serveis de prevenció de riscos laborals.

3. L'organització de les activitats ha de garantir la seguretat i la protecció de la salut de tot l'alumnat. Així queden prohibides les activitats que perjudiquen la salut pública i, en particular, la publicitat, l'expedició i el consum de tabac i begudes alcohòliques, així com la promoció del joc i la col·locació de màquines expenedores d'aliments que no oferisquen productes saludables. Pel que fa a la ubicació, instal·lació i funcionament de màquines expenedores d'aliments i begudes, caldrà atendre's a allò que disposa la normativa vigent.



4. Per a col·laborar en l'acompliment de les funcions de l'activitat preventiva de nivell bàsic previstes en la normativa vigent, la direcció dels centres educatius podrà nomenar una persona coordinadora de prevenció de riscos laborals, elegida pel claustre entre el personal docent i, preferentment, amb destinació definitiva al centre.



Article 78. Pla d'autoprotecció

1.D'acord amb la normativa reguladora dels plans d'autoprotecció i mesures d'emergència dels centres educatius no universitaris, els centres educatius d'educació especial de titularitat de la Generalitat han de disposar d'un pla d'autoprotecció per al centre.



2. El pla d'autoprotecció és el document que estableix el marc orgànic i funcional previst perquè el centre educatiu previnga i controle els riscos sobre les persones i els béns, done una resposta adequada a les possibles situacions d'emergència en la zona, sota la responsabilitat de la persona titular de l'activitat, i garantisca la integració d'aquestes actuacions en el sistema públic de protecció civil.

3. D'acord amb el Reial decret 393/2007, de 23 de març, pel qual s'aprova la Norma Bàsica d'Autoprotecció dels centres, establiments i dependències dedicats a activitats que puguin donar origen a situacions d'emergència, el pla d'autoprotecció haurà de estar redactat i signat per personal tècnic competent, capacitat per a dictaminar sobre aquells aspectes relacionats amb l'autoprotecció front als riscos als quals estiga subjecta l'activitat i subscrit igualment per la persona titular de l'activitat, si és una persona física, o per persona que la represente, si és una persona jurídica.

4. Per a la seua possible divulgació entre les forces i els cossos de protecció civil, així com per al seu registre i control administratiu, el pla d'autoprotecció del centre s'haurà d'allotjar en l'aplicació informàtica del Registre Autonòmic de Plans d'Autoprotecció depenent de l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències.



5. El pla d'autoprotecció contindrà un pla d'emergència, així com els diferents procediments de control d'accés de persones alienes al centre educatiu, d'eixides justificades de l'alumnat durant el període lectiu i d'actuació davant d'un accident o incident escolar.

6. El pla d'emergència haurà de recollir els passos que cal seguir des que es produeix una situació d'emergència fins que les persones que es troben en un centre escolar estiguen protegides.

7. Toda la comunitat educativa ha de conéixer el contingut d'aquest pla i els mecanismes per a posar-lo en marxa, per a la qual cosa s'haurà de presentar en un format accessible. Així mateix, el pla ha de preveure la realització de simulacres, almenys un en cada curs escolar amb resultat positiu, per a garantir que hi ha un procediment ordenat amb el qual fer front a aquest tipus de situacions.

8. Quan les autoritats competents en matèria de seguretat i emergències decreten la suspensió de les activitats escolars, complementàries i extraescolars per declaració d'emergència, per fenomen meteorològic advers o per qualsevol altra incidència ocorreguda en l'exterior del centre educatiu, s'hauran d'aplicar els procediments d'actuació i l'organització de l'activitat escolar establits davant de riscos d'aquesta naturalesa referits en el pla d'emergència, de manera que es permeta la salvaguarda de les persones i dels béns, ateses les condicions concretes de persones, lloc i temps, i tenint en compte les instruccions que es dicten a aquest efecte.

9. En el cas que la incidència que dona origen a una situació d'emergència no puga ser controlada pels mitjans propis, es procedirà a avisar immediatament al Telèfon 112 del Centre de Coordinació d'Emergències de la Generalitat i es posarà en marxa la situació preventiva -evacuació o confinament– que corresponga. De manera immediata, es comunicarà també la incidència a la direcció territorial competent en matèria d'educació corresponent.

10. En cas de robatoris, furts o destrosses a l'interior del recinte escolar, es posarà la corresponent denúncia i, si és el cas, es donarà part a l'entitat asseguradora i s'enviaran còpies d'ambdues a la direcció territorial d' educació corresponent i a la direcció general competent en matèria de centres docents.

11. En finalitzar la jornada escolar, el centre adoptarà les mesures necessàries per evitar possibles pèrdues o consums innecessaris de diferents subministraments, com aigua, electricitat o gas.



Article 79. Atenció sanitària a l'alumnat

1. L'atenció sanitària a l'alumnat escolaritzat en els centres d'educació especial es regirà per allò disposat en la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de la Comunitat Valenciana i les normes que la desenvolupen.

2. D'acord amb la normativa vigent, cada centre d'educació especial tindrà un centre d'atenció primària i un centre de salut pública de referència per a comunicar-se en relació amb els problemes de salut que afecten la seua població escolar.

3. Sense perjuí del que disposen els punts anteriors i atenent a la singularitat d'aquest tipus de centres, l'atenció sanitària ordinària, entesa com aquella que no requereix la intervenció dels serveis d'assistència sanitària especialitzada, així com les accions preventives i de promoció de la salut les realitzarà el personal d'infermeria que atén el centre.



4. La coordinació de l'atenció sanitària i de les actuacions de prevenció i promoció de la salut es realitzaran des de l'entorn sanitari del departament o zona bàsica de salut de referència.





CAPÍTOL III

La programació general anual



Article 80. Programació general anual

1. La programació general anual (PGA) és l'instrument bàsic que recull la planificació, l'organització i el funcionament del centre, com a concreció anual dels diferents aspectes recollits en el projecte educatiu del centre per a cada curs escolar.

2. Els centres d'educació especial elaboraran, al principi de cada curs escolar, la programació general anual, en la que recolliran tots els aspectes relatius a l'organització i funcionament del centre, inclosos els projectes, la concreció curricular, les normes, i totes les actuacions acordades i aprovades.

3. L'equip directiu coordinarà l'elaboració de la programació general anual del centre i es responsabilitzarà de redactar-la, d'acord amb les propostes efectuades pel consell escolar i el claustre de professorat, i estudiarà les propostes formulades per les associacions de mares i pares.



4. La programació general anual inclourà, almenys, els aspectes següents:

a) Informació de caràcter administratiu, a través de l'aplicació que determine la conselleria competent en matèria d'educació.

b) Pla d'actuació per a la millora, el qual concretarà la part pedagògica del centre i les actuacions encaminades a millorar la resposta educativa a l'alumnat.

5. D'acord amb l'article 124 de la Llei orgànica 2/2006, els centres elaboraran un pla de convivència que incorporaran a la programació general anual i que recollirà totes les activitats que es programen per tal de fomentar un bon clima de convivència dins del centre escolar, la concreció dels drets i deures de l'alumnat i les mesures correctores aplicables en cas del seu incompliment d'acord amb la normativa vigent, prenent en consideració la situació i condicions personals de l'alumnat i la realització d'actuacions per a la resolució pacífica de conflictes, amb especial atenció a les actuacions de prevenció de la violència de gènere, igualtat i no discriminació.

6. La programació general anual serà aprovada d'acord amb el que s'estableix en la normativa bàsica vigent, tenint en compte l'informe previ del consell escolar i del claustre, i podrà ser modificada al llarg del curs escolar d'acord amb el procediment que determine la conselleria competent en matèria d'educació.

7. La programació general anual serà de compliment obligat per a tots els membres de la comunitat escolar.

8. En finalitzar les activitats escolars del curs acadèmic, el consell escolar, el claustre i l'equip directiu avaluaran el grau de compliment de la programació general anual i els resultats de l'avaluació i promoció de l'alumnat. A aquest efecte, l'equip directiu elaborarà una proposta de memòria per al coneixement, anàlisi i valoració del claustre i del consell escolar, incloent-hi propostes de millora per al curs següent. Aquestes propostes de millora seran tingudes en compte per la direcció del centre en l'elaboració de la programació general anual i del pla d'actuació per a la millora del curs escolar següent.



9. El contingut de la memòria final serà establit per la conselleria competent en matèria d'educació.

10. La memòria final serà aprovada pel claustre i pel consell escolar del centre i es posarà a disposició de la direcció territorial competent en matèria d'educació i de la comunitat educativa del centre.





Article 81. Pla d'actuació per a la millora

El Pla anual per a la millora (PAM) dels centres d'educació especial formarà part de la programació general anual i tindrà com a finalitat la planificació d'actuacions perquè l'alumnat adquirisca els sabers bàsics que li permeten desenvolupar la seua autonomia i el seu benestar educatiu i social, millorar la competència emocional i les seues habilitats d'interacció social, aconseguir una major inclusió socioeducativa, així com previndre i compensar les desigualtats en educació





TÍTOL IX

Avaluació dels centres d'educació especial



Article 82. Avaluació interna

1. Els centres d'educació especial han de realitzar una autoavaluació de la seua organització i funcionament, dels programes i activitats que desenvolupen, dels processos d'ensenyament i aprenentatge, de les barreres, dels processos de participació i de les relacions amb les famílies i amb l'entorn, prenent com a referents el projecte educatiu de centre i els diferents plans, programes i línies estratègiques que el conformen.



2. Els resultats d'aquesta avaluació, els assoliments, les dificultats trobades i les propostes de millora es recolliran en la memòria de final de curs.

3. La conselleria competent en matèria d'educació podrà establir indicadors per a facilitar el procediment d'avaluació interna dels centres, que, en qualsevol cas, hauran de recollir els principis d'actuació establits en l'article 2 d'aquest decret.

4. El resultat d'aquest procés d'avaluació es plasmarà, en finalitzar cada curs escolar, en un informe d'autoavaluació que haurà d'aprovar el consell escolar del centre. L'informe tindrà en compte les aportacions del claustre i de l'assemblea general de professionals i inclourà, almenys, una valoració dels assoliments i les dificultats, a partir dels indicadors establits, així com propostes de millora per a incloure-les en la programació general anual del curs següent.

5. Per a la realització de l'informe d'autoavaluació es crearà un equip d'avaluació en el qual estiguen representats, a més de l'equip directiu, els diferents sectors de la comunitat educativa triats pel consell escolar entre les persones membres, d'acord amb el procediment que s'establisca en les normes d'organització i funcionament del centre.





Article 83. Avaluació externa

1. La conselleria competent en matèria d'educació establirà actuacions d'avaluació periòdica dels centres d'educació especial, que hauran de prendre en consideració les circumstàncies en les quals es desenvolupen les activitats educatives, el context socioeconòmic, les característiques de l'alumnat, els recursos amb què compten els centres, les conclusions obtingudes en avaluacions anteriors i els resultats de les seues avaluacions externes.

2. Per a l'aplicació d'aquests programes es tindrà en compte la col·laboració dels òrgans de govern, els òrgans de coordinació i la inspecció d'educació.

3. La conselleria competent en matèria d'educació comunicarà a la direcció o a la titularitat del centre els resultats de l'avaluació realitzada perquè els pose a disposició del consell escolar, del claustre de professorat, de l'assemblea general de professionals i de la comunitat educativa.



4. La conselleria competent en matèria d'educació farà públiques les conclusions generals derivades dels resultats de l'avaluació dels centres, sense identificació de dades de caràcter personal ni de dades que permeten identificar els centres avaluats.





DISPOSICIONS ADDICIONALS



Primera. Creació, modificació o supressió de centres d'educació especial

1. La creació, modificació o supressió dels centres d'educació especial correspon al Consell mitjançant decret, a proposta de la conselleria competent en matèria d'educació, amb l'informe previ o consulta al consell escolar municipal o, en defecte d'aquest, a l'ajuntament de la localitat en què estiga ubicat el centre.

2. El canvi d'ubicació del centre, amb l'informe previ pertinent, també es resoldrà mitjançant un decret del Consell.



Segona. Centres d'educació especial privats concertats 

1. En els centres d'educació especial privats que tinguen subscrit concert educatiu amb la conselleria competent en matèria d'educació serà aplicable allò que es disposa en el títol II, sobre els centres educatius d'educació especial, i en el títol IX, sobre l'avaluació dels centres d'educació especial.

2. Sobre els òrgans de govern dels centres concertats i la participació, els centres privats concertats s'acolliran a allò establit en la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l'educació i l'article 119 de la Llei orgànica, 2/2006, de 3 de maig, d'Educació.





Tercera. Mitjans electrònics per a la gestió

La conselleria competent en matèria d'educació, a través de l'òrgan directiu competent en tecnologies de la informació i la comunicació, disposarà progressivament els mitjans necessaris perquè els centres d'educació especial sostinguts amb fons públics puguen accedir a la gestió integrada, a través del sistema de gestió ITACA, dels procediments administratius i acadèmics que desenvolupen.



Quarta. Incidència pressupostària

L'aplicació i el desenvolupament d'aquest decret no pot tindre cap incidència en la dotació dels capítols de despesa assignats a la conselleria competent en matèria d'educació, que en tot cas han de ser atesos amb els mitjans personals i materials que aquesta té assignats.







DISPOSICIONS TRANSITÒRIES



Única. Unitats específiques en centres ordinaris de naturalesa anàloga a la dels centres d'educació especial

L'alumnat que, a la data d'entrada en vigor d'aquest decret, estiga escolaritzat en unitats específiques en centres docents de règim ordinari de naturalesa anàloga a la dels centres d'educació especial, a l'empara de l'article 26.2 del Decret 39/1998, de 31 de març, del Govern Valencià, d'ordenació de l'educació per a l'atenció de l'alumnat amb necessitats educatives especials, podrà romandre en aquestes unitats fins a la finalització del curs escolar 2022/23.





DISPOSICIONS DEROGATÒRIES



Única. Derogació normativa

Queden derogades les disposicions següents:

– Decret 39/1998, de 31 de març, del Govern Valencià, d'ordenació de l'educació per a l'atenció de l'alumnat amb necessitats educatives especials.

– Article 23, «Centres d'educació especial», del Decret 104/2018, de 27 de juliol, del Consell, pel qual es desenvolupen els principis d'equitat i d'inclusió en el sistema educatiu valencià.

– Disposició addicional cinquena de l'Ordre 9/2022, de 25 de febrer, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual es regulen les condicions i el procediment de sol·licitud i d'autorització de modificació de la jornada escolar en els centres sostinguts amb fons públics de segon cicle d'Educació Infantil i d'Educació Primària del sistema educatiu valencià.

Així mateix, queden derogades totes les disposicions del mateix rang o d'un rang inferior que s'oposen a allò que disposa aquest decret.







DISPOSICIONS FINALS



Primera. Desenvolupament reglamentari

1. S'autoritza la persona titular de la conselleria competent en matèria d'educació perquè, en l'àmbit de les seues respectives competències, desenvolupe les disposicions i els actes administratius necessaris per al desplegament i execució d'aquest decret.

2. Les conselleries competents en matèria d'educació, atenció primerenca, diversitat funcional, serveis socials, protecció de la infància i l'adolescència, sanitat i ocupació han de treballar de forma conjunta i coordinada en l'establiment de protocols i actuacions que possibiliten l'atenció integral i la inclusió sociolaboral de l'alumnat amb discapacitat o diversitat funcional.



Segona. Entrada en vigor

Aquest decret entrarà en vigor des l'endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.



València 5 d'agost de 2022



El president de la Generalitat

XIMO PUIG I FERRER



La consellera d'Educació, Cultura i Esport

RAQUEL IRANZO TAMARIT