ORDE de 12 de desembre de 2008, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s'establix el Programa d'Actuació sobre les Zones Vulnerables designades a la Comunitat Valenciana.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 5922 de 29.12.2008 | |
| Número identificador: | 2008/15025 | |
| Referència Base de Dades: | 014866/2008 | |
-
Anàlisi jurídica
Texto Texto Texto2 Data d'entrada en vigor: 30.12.2008 Data de fi de vigència: 08.03.2018 Aquesta disposició afecta: Deroga: Aquesta disposició està afectada per: Derogada per: Modificada per: -
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria Agricultura, Pesca i Alimentació Grup temàtic: Legislació Matèries: Medi ambient Agricultura i alimentació Descriptors: Temàtics: contaminació de l'aigua, contaminació d'origen agrícola, programa d'actuació, adob, aigua subterrània, zona sensible
ORDE de 12 de desembre de 2008, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s'establix el Programa d'Actuació sobre les Zones Vulnerables designades a la Comunitat Valenciana. [2008/15025]
La contaminació de les aigües és un fenomen cada vegada més pronunciat que es manifesta, entre altres efectes, en un augment de les concentracions de nitrats en les aigües superficials i subterrànies, com també en l'eutrofització dels embassaments, estuaris i aigües litorals. Una de les fonts difuses que contribuïxen a la contaminació de les aigües és l'aplicació inadequada dels fertilitzants nitrogenats en agricultura.
Per a pal·liar este problema va sorgir la Directiva 91/676/CEE, de 12 de desembre, relativa a la protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats utilitzats en l'agricultura, que es va traslladar a l'ordenament jurídic intern per mitjà del Reial Decret 261/1996, de 16 de febrer, pel qual s'establixen mesures per a la protecció contra la contaminació produïda pels nitrats procedents de fonts agràries.
En l'Orde de 3 de juny de 2003, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s'establix el Programa d'Actuació sobre les Zones Vulnerables designades a la Comunitat Valenciana, es regula el que es preveu en el Reial Decret 261/1996, de 16 de febrer, sobre protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats procedents de fonts agràries. En l'apartat 4 de l'article 6 del reial decret esmentat es preveu la revisió i modificacions si fóra necessari, almenys cada quatre anys, per a incloure-hi mesures addicionals que es consideren oportunes per a previndre i corregir la contaminació de les aigües, continentals i litorals causada pels nitrats d'origen agrari.
Transcorreguts els quatre anys de duració del programa establits per mitjà de l'Orde de 3 de juny de 2003, en l'article 2, i després de l'avaluació dels resultats, cal establir mesures addicionals de control.
En l'elaboració d'esta orde s'ha consultat la Presidència i la resta de conselleries i els sectors afectats.
En conseqüència, i en virtut de les competències que té atribuïdes la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació,
ORDENE
Article 1. Programa d'actuació
1. S'aprova el programa d'actuació sobre les zones declarades vulnerables per a reduir i previndre la contaminació de les aigües per nitrats procedents d'activitats agràries, que queda recollit en l'annex I d'esta orde, per al període 2008-2012.
2. El programa d'actuació serà de compliment obligatori a les zones declarades com a vulnerables a la contaminació de les aigües pels nitrats procedents de l'activitat agrària en l'àmbit de la Comunidat Valenciana.
Article 2. Quadern d'explotació
Les explotacions agràries ubicades a les zones designades com a zones vulnerables hauran de tindre un quadern d'explotació en el qual registraran els plans i les pràctiques d'adobament segons el seu cultiu.
Article 3. Plans de control
A fi de fer un seguiment del compliment del que s'establix en el programa d'actuació, s'executarà un pla de control anual d'avaluació del programa en els termes que es preveuen en l'annex II.
Les persones físiques o jurídiques hauran de sotmetre's als controls i les inspeccions que procedisquen, facilitar les actuacions i aportar la documentació que els siga requerida.
Article 4. Mesures complementàries
A fi d'aconseguir els objectius del programa d'actuació es prendran les mesures següents:
1. Incloure en els cursos per a l'obtenció del títol d'agricultor i tècnic qualificat (Orde de 15 de juliol de 1998, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació) un mòdul com a mínim de tres hores sobre l'aplicació de les mesures que conté el Codi Valencià de Bones Pràctiques Agràries i este programa d'actuació.
2. Facilitar un càlcul ajustat de les necessitats d'aigua dels cultius i adaptar-les a la demanda real del clima, per mitjà de les dades que es publiquen en la premsa, el teletext de televisió, Internet, etc., d'evapotranspiració (ETo) i pluja de les estacions de la Xarxa d'Informació Agroclimàtica a la Comunitat Valenciana, amb la finalitat de fer un ús més eficient de l'aigua de reg.
Addicionalment, la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, a través dels seus servicis tècnics i administratius, i les unitats de transferència de tecnologia dependents de l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA), facilitarà plans orientatius de reg per als diferents cultius i els procediments per a adaptar-los a l'evolució de les dades climàtiques.
3. Facilitar una correcta fertirrigació i fertilització mineral en els diferents cultius de les zones vulnerables de la Comunitat Valenciana, per mitjà de l'aplicació del programa informàtic FERTICIT, que es troba disponible en la xarxa d'estacions experimentals i oficines comarcals de l'IVIA i la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.
4. Promocionar entre agricultors i ramaders la realització periòdica d'anàlisis de sòls, aigües de pou, de material vegetal i de fem en les seues finques per a adequar els plans de fertilització a les necessitats del cultiu.
5. Divulgar les possibles alternatives en gestió de residus ramaders incloent un mòdul de tres hores sobre este tema en els cursos sobre ramaderia programats segons l'Orde de 15 de juliol de 1998, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA ÚNICA
Queda derogada l'Orde de 3 de juny de 2003, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s'establix el Programa d'Actuació sobre les Zones Vulnerables designades a la Comunitat Valenciana.
DISPOSICIÓ FINAL PRIMERA
Es faculta la Direcció General d'Investigació i Tecnologia Agroalimentària per a la posada en marxa del programa d'actuació.
DISPOSICIÓ FINAL SEGONA
Esta disposició entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
València, 12 de desembre de 2008
La consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació,
MARITINA HERNÁNDEZ MIÑANA
ANNEX I
Programa d'actuació en zones vulnerables
de la Comunitat Valenciana
El programa ha de desplegar, sobre les zones vulnerables, les actuacions necessàries per a reduir la contaminació per nitrats d'origen agrari en els aqüífers i permetre la recuperació de valors per davall del límit crític de 50 mg/L d'ió nitrat que faça factible aconseguir un nivell de qualitat acceptable per a qualsevol ús.
1. Característiques del medi, l'agricultura i la ramaderia a les zones vulnerables de la Comunitat Valenciana
Clima: temperatures mitjanes anuals de 17 ºC i precipitacions que oscil·len entre 400 i 800 mm (llevat de gran part de la província d'Alacant, on la precipitació mitjana anual és inferior a 400 mm). El màxim de precipitació es produïx a la tardor i n'hi ha un de secundari a la primavera, i el període estival es caracteritza per l'escassetat de precipitacions. L'evapotranspiració potencial arriba a valors màxims a les zones vulnerables de la Comunitat Valenciana.
Fisiografia: les zones vulnerables de la Comunitat Valenciana es troben a les planes litorals, constituïdes per roques cenozoiques formades durant el terciari i el quaternari, compostes fonamentalment per arenes i llims. La franja litoral apareix com una plataforma quasi horitzontal, lleugerament inclinada cap al mar. Estes planes litorals s'han anat formant per aportacions continentals que produïxen l'acumulació de potents materials terrígens, aportats per l'erosió dels relleus mesozoics o per les aportacions de sediments marins durant el terciari i el quaternari.
Geologia: les roques sedimentàries ocupen gran part del territori de la Comunitat Valenciana, i hi predominen les roques carbonatades.
Agricultura: el sector agrari de regadiu és el predominant a les zones vulnerables de la Comunitat Valenciana, amb 254.472 ha. Els cítrics, amb 162.693 ha, ocupen el primer lloc, amb rendiments mitjans de 24,3 t/ha. Els fruiters, amb 30.538 ha, ocupen el segon lloc, i les hortalisses, amb 22.425 ha, ocupen el tercer lloc. La vinya i l'oliverar de regadiu ocupen en conjunt 15.553 ha. Els cereals de regadiu ocupen una extensió de 20.845 ha, i l'arròs, amb 15.270 ha, és el principal cereal de regadiu. Les creïlles representen una superfície en regadiu de 2.418 ha.
Ramaderia: a les zones vulnerables de la Comunitat Valenciana, la ramaderia es distribuïx de la manera següent: de bestiar boví hi ha un total de 249 explotacions, de les quals 34 són de lleteres i alletants, amb 7.678 caps, i 215 són d'engreix, amb 13.852 caps. En porcí hi ha 198 explotacions, de les quals 92 són de mares, amb 14.391 caps, i 106 d'engreix, amb 87.165 caps. En bestiar oví/caprí hi ha 570 explotacions, de les quals 404 són d'oví, amb 86.025 caps, i 166 explotacions amb 8.947 caps. Del sector avícola el cens dóna un total de 163 explotacions, 41 explotacions de ponedores amb 727.162 aus i 122 explotacions de broilers amb 2.605.033 caps. Finalment, de bestiar equí hi ha un total de 121 explotacions, amb 3.232 caps.
2. Tipus de fertilitzants nitrogenats recomanats a les zones vulnerables i el seu comportament en el sòl
A l'efecte de l'aplicació, els fertilitzants nitrogenats s'agrupen de la manera següent:
2ª. Adobs minerals (taula I):
1. Nítrics. Es considera en este grup els adobs el nitrogen dels quals es troba exclusivament en forma de nitrats.
L'ió nitrat NO3- és molt mòbil en el sòl, està exposat a ser arrossegat i llavat de la zona radicular, com a conseqüència dels fenòmens de lixiviació i escolament que ocasiona l'excés d'aigua.
D'altra banda, l'ió nitrat és absorbit per les arrels de la planta de forma immediata i, per això, els adobs nítrics han d'utilitzar-se en els moments en què els cultius mostren una capacitat més gran d'assimilació d'este ió.
2. Amoniacals. Este grup inclou els adobs el nitrogen dels quals està en forma d'amoni.
L'ió amoni (NH4+) és retingut pel complex d'intercanvi catiònic del sòl i, per això, és menys lixiviable que el nitrat. Esta retenció està en funció del tipus de sòl, i és més alta en els sòls de textura argilosa que en els sòls de textura arenosa.
La major part del nitrogen amoniacal és absorbit per les arrels de les plantes després de la conversió de l'ió amoni en nitrat, per mitjà de l'acció de determinats microorganismes del sòl que realitzen la nitrificació.
Per això, l'absorció dels adobs amoniacals sol ser més lenta que la dels nítrics, i la seua acció més retardada, amb la qual cosa poden aplicar-se en períodes de moderada capacitat d'assimilació de nitrogen per la planta.
3. Nitricoamoniacals. Estos adobs contenen part del seu nitrogen en forma nítrica i part en forma amoniacal.
TAULA I
TAULA II
(*) Els adobs marcats amb l'asterisc són utilitzables en reg localitzat.
(**) Quan s'utilitza en sòls deficients en calci, és convenient efectuar una aportació suplementària de Ca+2
* * * * * * * * * * * * * * * * *
Per això, posseïxen les característiques dels dos grups anteriors i el seu efecte és, en certa manera, intermedi entre l'exercit pels dos tipus de compostos.
4. Ureics. La urea, que és el producte fonamental d'este grup, no és per si mateix directament assimilable per les plantes i s'ha de descompondre per a produir ió amoni, que posteriorment es transforma en nitrat, absorbible per les arrels.
La urea és un compost molt soluble en aigua i amb gran mobilitat en el sòl.
5. D'alliberament lent. Este grup comprén productes molt diversos, que posseïxen un alt contingut en nitrogen.
Entre estos, poden destacar els productes amb baixa solubilitat inherent, com ara alguns polímers de la urea, o els granulats recoberts amb una pel·lícula la permeabilitat de la qual s'incrementa a l'anar degradant-se en el sòl. També es poden incloure en este concepte els adobs que porten addicionats inhibidors de la nitrificació, que alentixen la transformació de l'ió amoni en nitrat.
Amb estos adobs, l'aportació de nitrogen es fa d'una manera més regular i contínua, amb la qual cosa s'adapta millor al ritme d'absorció d'este element pels cultius i es reduïxen les pèrdues per lixiviació.
Els efectes sobre el sòl dels diferents adobs nitrogenats minerals s'exposen en la taula I i la seua elecció en funció del tipus de sòl s'exposa en la taula II.
TABLA I
TABLA II
(*) Los abonos marcados con el asterisco, son utilizables en riego localizado
(**) cuando se utiliza en suelos deficientes en calcio, es conveniente efectuar un aporte suplementario de Ca+2
2b. Adobs orgànics:
Dins d'este apartat s'agrupa una sèrie de productes de naturalesa orgànica, molt heterogenis, que poden utilitzar-se com a fertilitzants o esmenes del sòl.
En la taula III s'exposen els principals adobs orgànics, com també els valors entre els quals sol oscil·lar la seua riquesa en nitrogen i el percentatge d'este que es mineralitza durant el primer any, després de l'aplicació.
La major part d'estos prové de residus dels animals que es crien en les granges o explotacions ramaderes, encara que també es consideren els compostos procedents de la transformació dels residus sòlids urbans i els llots de les depuradores.
Perquè puga ser absorbit per les arrels, el nitrogen contingut en les molècules orgàniques d'estos productes complexos ha de mineralitzar-se, és a dir, transformar-se en formes inorgàniques a través de diversos processos de degradació propiciats pels agents químics i biològics que actuen en el sòl. La velocitat amb què es produïx la mineralització del nitrogen orgànic és molt variable en funció del producte i depén també de la naturalesa del sòl, així com de la seua temperatura, humitat, etc. No obstant això, és un procés relativament lent i, per tant, l'alliberament d'ions inorgànics, per part de la matèria orgànica, és molt pausada en comparació amb els adobs minerals.
TAULA III
* Este percentatge es referix a matèria humida.
* * * * * * * * * *
TABLA III
* Este porcentaje se refiere a materia húmeda.
3. Dosi d'aplicació de N, en diversos cultius
La dosi d'adob nitrogenat per a un determinat cultiu s'establix en funció de les seues necessitats, tractant, d'una banda, d'evitar mancances d'este element que afecten el desenvolupament normal de les plantes i, d'una altra, intentant aconseguir un equilibri òptim entre el rendiment i la qualitat de la collita.
Les necessitats en nitrogen es calculen multiplicant les extraccions que el cultiu realitza d'este element mineral per al seu creixement vegetatiu i collita desitjada per l'eficiència de reg.
Òbviament, s'han d'evitar les aportacions excessives de nitrogen, ja que poden provocar efectes adversos sobre el cultiu, a més que els excedents de nitrats, que no arriben a ser absorbits per les arrels, estan exposats a ser llavats per les aigües.
En la taula IV s'indiquen les quantitats de nitrogen que es consideren òptimes per a cobrir les necessitats dels principals cultius de les zones vulnerables de la Comunitat Valenciana. Els intervals de valors que s'exposen en cada cas són conseqüència de la variabilitat generada per la diversitat de varietats, densitats de plantació, modalitats en el maneig del cultiu, rendiments, etc.
No obstant això, a les zones vulnerables no se sobrepassaran les dosis màximes establides per a cada espècie i sistema de reg.
Quan s'apliquen fertilitzants orgànics en zones vulnerables, s'establix la condició de no aportar al sòl una quantitat d'estos el contingut de la qual en nitrogen supere els 170 quilograms per hectàrea i any, tot i que es pot complementar amb nitrogen mineral per damunt d'esta quantitat si així ho demana el cultiu. Per al càlcul de la dosi suplementària d'adob mineral es considerarà únicament la fracció de nitrogen mineralitzada anualment (taula III).
TAULA IV
Dosis de nitrogen recomanades (kg N/ha)
* Les dosis que es recomanen es referixen a plantacions adultes en plena producció.
** Extensiu: < 300 arbres/ha; semiintensiu: 300-500 arbres/ha; intensiu: > 500 arbres/ha.
* * * * * * * * * * * *
TABLA IV
Dosis de nitrógeno recomendadas (Kg N/ha)
* Las dosis que se recomiendan se refieren a plantaciones adultas en plena producción
** Extensivo: < 300 árboles/Ha.; Semi-intensivo: 300-500 árboles/Ha.; Intensivo: >500 árboles/Ha.
4. Determinació de la dosi d'adob nitrogenat mineral
La quantitat d'adob nitrogenat mineral que cal aplicar al terreny s'establirà per la diferència entre les dosis d'adob indicades en la taula IV i el nitrogen assimilable aportat al sòl per altres fonts. El nitrogen disponible pels cultius procedix de les fraccions següents:
- Nitrogen inorgànic (soluble i intercanviable) en el sòl a l'inici del cultiu.
- Nitrogen procedent de la mineralització neta de la matèria orgànica (humus) que es troba en el sòl de forma natural i que s'indica en la taula V.
TAULA V
- Nitrogen mineralitzat a partir dels fertilitzants i esmenes orgàniques (taula III).
- Nitrogen aportat per l'aigua de reg, que depén principalment de la concentració de nitrats i del volum subministrat.
Quantitat de nitrogen per hectàrea aportat per l'aigua de reg:
[NO3-] x Vr x 22,6
kg N/ha = ------------------------------ x F
105
On:
[NO3-] és la concentració de nitrats en l'aigua de reg expressada en mgr/l (ppm).
Vr és el volum total de reg en m³/ha/any.
22,6 és el percentatge de riquesa en N del NO3-
F és un factor que depén de l'eficiència del reg i considera la pèrdua d'aigua. Els seus valors poden oscil·lar entre 0,6 i 0,7 en el reg per inundació i entre 0,8 i 0,9 per al reg localitzat.
Per consegüent, el nitrogen aplicat en forma de fertilitzants minerals haurà de complementar les aportacions estimades de les fraccions anteriors fins a completar la dosi de nitrogen que es considera òptima.
Tot això requerix la realització periòdica d'anàlisis de sòls i aigües, com també dels materials orgànics que s'incorporen al terreny.
5. Períodes de prohibició de la fertilització nitrogenada
A les zones vulnerables de la Comunitat Valenciana es prohibix l'aplicació de fertilitzants nitrogenats:
- En períodes diferents dels indicats en el punt 6 d'este annex, en el qual es determina la distribució de la dosi, el moment i la forma d'aplicació per a cada tipus de cultiu;
- En els moments anteriors que es prevegen pluges persistents;
- En sòls inundats (excepte arròs) i saturats mentres que es mantinguen estes condicions;
- En superfícies agràries no cultivades.
6. Èpoques adequades per a l'aplicació dels adobs nitrogenats minerals i selecció del tipus d'adob
Una vegada fixades les dosis màximes, es recomana fraccionar les aportacions per tal de maximitzar l'eficiència de la utilització del nitrogen per part del cultiu i, per consegüent, es minimitzen les pèrdues per llavat.
6.1. Hortalisses i tubercles
El cultiu d'hortalisses i tubercles és continu al llarg de l'any, i per això les aportacions de fertilitzants nitrogenats es realitzaran en el moment més idoni per a cada tipus de cultiu
Carxofa. En l'adobament de fons, cal aportar una part del nitrogen mineral en forma de nitrogen amoniacal.
La resta de nitrogen s'haurà d'aportar en cobertora en forma nitricoamoniacal, almenys en quatre vegades: estat de tres-quatre fulles, iniciació dels primers capítols en la primera i segona brotada i començament de la recol·lecció en la primera i segona brotada.
En el reg localitzat es realitzaran aportacions, almenys setmanals, en forma de nitrogen nitricoamoniacal.
Ceba. En l'adobament de fons, cal aportar una part del nitrogen en forma amoniacal. La resta del nitrogen s'ha d'aplicar abans de la formació dels bulbs, en una o dos aplicacions en forma nítrica.
En reg localitzat, cal fraccionar el nitrogen, almenys, en aplicacions setmanals amb l'aportació de la major part, abans de la bulbificació, en forma nitricoamoniacal.
Encisam. Una part del nitrogen s'aportarà en l'adobament de fons en forma amoniacal. La resta s'aplicarà almenys en dos vegades en forma de nitrogen nitricoamoniacal, i caldrà realitzar-ne l'última 30 dies abans de la recol·lecció.
En el reg localitzat, cal fraccionar el nitrogen en aplicacions almenys setmanals en forma nitricoamoniacal, en funció del ritme de creixement del cultiu.
Meló de tot l'any i d'Alger. En l'adobament de fons, cal aportar una part del nitrogen en forma amoniacal. En l'adobamet de cobertora, cal fer-ne almenys dos aplicacions a partir del quallat dels primers fruits, en forma nítrica. En reg localitzat, cal fraccionar el nitrogen, almenys, en aplicacions setmanals en forma nitricoamoniacal o nítrica.
Tomaca. En l'adobament de fons, cal aportar-ne una part en forma amoniacal. En l'adobament de cobertora, cal aplicar la resta del nitrogen almenys en tres aplicacions a partir del quallat del primer ramell, en forma amoniacal, nítrica o nitricoamoniacal.
En el reg localitzat, cal fraccionar el nitrogen, almenys, en aplicacions setmanals en forma nitricoamoniacal o nítrica.
Creïlla. En l'adobament de fons cal aportar les esmenes orgàniques, ja que este cultiu respon molt bé a les aportacions de matèria orgànica, juntament amb una part del nitrogen mineral en forma amoniacal.
La resta del nitrogen s'haurà d'aportar en cobertora almenys en dos aplicacions, preferentment en forma de nitrogen amoniacal o nitricoamoniacal.
En el reg localitzat, el nitrogen es fraccionarà en aplicacions almenys setmanals, des de l'emergència fins a unes dos setmanes abans de la recol·lecció, i s'utilitzarà la forma nitricoamoniacal.
6.2. Cítrics i fruiters
Les èpoques més adequades per a efectuar l'adobament nitrogenat són la primavera i l'estiu per a aprofitar els períodes de més capacitat d'absorció radicular; per tant, es recomana adobar del mes de març a octubre, els dos inclosos, i es prohibix l'adobament nitrogenat de novembre a febrer.
En les plantacions de cítrics i fruiters regades per inundació, l'adobament nitrogenat haurà de fraccionar-se almenys en dos vegades: s'hi aportarà el 40% del nitrògen total a la primavera utilitzant formes amoniacals o nitricoamoniacals i el 60% restant a l'estiu utilitzant formes nitricoamoniacals o nítriques. En terrenys marcadament arenosos, la fertilització nitrogenada es fraccionarà almenys en tres vegades distribuïdes entre la primavera i l'estiu.
De totes maneres, es recomana aportar el nitrogen amb el major grau de fraccionament possible, especialment en sòls molt permeables o poc profunds.
La fertilització en plantacions de cítrics i fruiters amb el sistema de reg localitzat s'efectuarà preferentment per mitjà de formes nítriques o nitricoamoniacals solubles en l'aigua de reg. Estos es dosificaran amb alta freqüència, que haurà de ser com a mínim setmanal.
6.3. Vinya
La dosi màxima serà de 50 kg/ha i podrà aplicar-se tot en fons o en dos aplicacions: fons i cobertora.
L'aplicació en cobertora es farà amb un màxim de 25 kg/ha en forma de nitrat potàssic entre els estats de floració i verolament.
7. Especificacions per a l'aplicació de fertilitzants nitrogenats
En plantacions amb reg localitzat, la fertilització s'efectuarà dissolent els adobs en l'aigua de reg i aplicant-los al sòl a través d'esta. Estos es dosificaran fraccionadament, durant el període d'activitat vegetativa de les plantes.
En cultius amb reg per inundació, l'adobament nitrogenat s'aplicarà amb el sòl de saó i se soterrarà immediatament per mitjà d'una llaurada. Este sistema és preferible a la incorporació al terreny per mitjà d'un reg ja que, amb això, es poden produir pèrdues de nutrients per llavat, o una distribució deficient d'estos per arrossegament superficial.
En sòls arenosos, el fraccionament de l'adobament serà superior que en sòls francs i argilosos; d'esta manera s'evitarà que els nutrients arriben a les capes freàtiques per lixiviació.
En les condicions climàtiques de la Comunitat Valenciana, durant la primavera les temperatures de l'aire són suaus i les del sòl encara baixes, per això durant la primavera s'utilitzaran formes amoniacals o nitricoamoniacals. Els estius són secs i calorosos amb temperatures elevades tant del sòl com de l'aire; per això, durant esta època, es recomana l'ús d'adobs nítrics i nitricoamoniacals.
En plantacions de secà, els adobs nitrogenats s'incorporaran al terreny amb una llaurada, aprofitant la saó posterior a una precipitació. Esta pràctica és especialment important en parcel·les amb pendent acusat per a evitar l'arrossegament dels compostos fertilitzants per la pluja. Les llaurades es realitzaran seguint les corbes de nivell per a evitar erosions.
En sòls amb pendents inferiors al 0,2-0,4% es plantarà seguint corbes de nivell per a evitar l'erosió i l'arrossegament de sòl. Quan el pendent transversal siga superior, es plantarà en terrasses invertides, sistema semblant al de bancals però ubicant l'arbre a l'extrem exterior al costat del començament del talús, i donant un petit pendent a l'interior per a fer passar l'aigua d'escolament per la base del talús. En plantacions regulars amb marc de plantació determinat, es procurarà deixar als carrers vegetació autòctona que serà segada regularment. D'esta manera s'evita una erosió de les capes superficials del sòl, sobretot quan hi ha vents forts o pluges torrencials, i a més es reduirà la infiltració i, per tant, la lixiviació de nitrats a capes freàtiques.
És molt convenient també seleccionar els adobs nitrogenats en funció que la seua naturalesa química cause els menors efectes adversos possibles sobre l'estructura i pH del sòl, així com que no provoquen efectes tòxics en les plantes (taula I). Això és degut al fet que determinades alteracions de les característiques fisicoquímiques del sòl, o els efectes depressius sobre l'estat fisiològic de la planta, especialment si repercutixen en el seu sistema radicular, poden causar una inhibició de la capacitat d'absorció d'ions nitrat, amb la qual cosa estos queden exposats a patir pèrdues majors.
Per a l'aplicació de fertilitzants nitrogenats als terrenys pròxims a cursos d'aigua es tindran en compte les limitacions següents:
- En les parcel·les pròximes a cursos d'aigua es deixarà una franja almenys de 3 metres sense adobar;
- No s'aplicaran fertilitzants orgànics minerals a menys de 50 metres de distància, al voltant d'un pou o perforació que subministre aigua per a consum humà o s'acredite que s'utilitzarà en circumstàncies en què s'exigisca característiques de potabilitat;
- Respecte dels fertilitzants orgànics, les aplicacions no s'efectuaran a distàncies menors de 50 metres de corrents naturals d'aigua i conduccions o depòsits d'aigua potable; a més, haurà de ser de 200 metres en els casos de brolladors d'aigua potable.
8. Especificacions per a efectuar el reg
La correcta execució de la pràctica del reg és fonamental per a reduir la contaminació per nitrats, ja que una aportació excessiva d'aigua o una distribució deficient d'esta poden causar l'arrossegament d'estos ions a les capes profundes del sòl, on no poden ser absorbits per les arrels de les plantes.
El volum d'aigua que cal aportar en el reg haurà de calcular-se com la diferència entre les necessitats d'aigua del cultiu i la precipitació efectiva. Al seu torn, les necessitats d'aigua es basaran en l'evapotranspiració del cultiu (ETc), determinada com a producte de l'evapotranspiració de referència (ETo) pel coeficient de cultiu (Kc).
Les dosis d'aigua per unitat de superfície utilitzada en cada reg i la freqüència d'estos hauran d'acomodar-se a la capacitat de retenció d'humitat del terreny, per a evitar les pèrdues d'aigua en profunditat i la consegüent lixiviació de nutrients.
Haurà d'utilitzar-se la tècnica de reg que garantisca la màxima eficiència en la utilització de l'aigua, tenint en compte les condicions de la parcel·la.
En el reg per inundació, la longitud dels bancals i el seu pendent hauran d'adaptar-se a la textura del terreny i al mòdul de reg, a fi d'aconseguir la màxima uniformitat possible en la distribució de l'aigua. En este sistema de reg es recomana no utilitzar bancals amb una longitud superior als 120 metres en sòls argilosos i 75 metres en els arenosos. En els terrenys de naturalesa argilosa convé que el pendent del terreny, en el sentit del reg, s'aproxime al 0,5 per mil, mentres que en els arenosos pot arribar el 2 per mil. No és aconsellable utilitzar mòduls de reg superiors a 40 litres/segon. El volum màxim anual utilitzat no podrà sobrepassar els 7.000 m³/ha.
En el reg gota a gota, el nombre d'emissors per arbre, el volum d'aigua aportat per cada un i la freqüència de reg hauran d'establir-se en funció de la textura del terreny, de manera que s'aconseguisca una superfície mullada a la profunditat radicular efectiva suficient per al cultiu (normalment es consideren valors pròxims al 50% de l'àrea ombrejada en els arbres fruiters i pròxims al 80% en les hortalisses) i s'eviten problemes de saturació d'humitat o de pèrdues d'aigua en <div id="AquiVaUnaImagen"></div>profunditat. El volum màxim anual utilitzat no podrà sobrepassar els 6.000 m³/ha.
En el reg localitzat, el coeficient d'uniformitat del sector de reg (eficiència d'aplicació) haurà de superar el valor del 85%.
9. Capacitat dels tancs d'emmagatzemament de fem i mesures per a evitar la contaminació de les aigües per escolament i filtració de líquids procedents de fems i purins
Cal considerar dos punts essencials:
9.1. El volum d'emmagatzematge, en general, haurà de permetre contindre, com a mínim, els efluents del bestiar produïts en el període en què la seua distribució és aconsellable.
A les zones declarades vulnerables, les èpoques d'incorporació d'adobs orgànics és quasi contínua a causa de l'existència de cultiu d'hortalisses. Per això, s'establix un període d'emmagatzematge mínim de tres mesos.
A l'efecte de càlcul de la capacitat d'emmagatzemament, en la taula VI s'indiquen les quantitats de producció anual de fem per plaça en funció del tipus d'animal.
TAULA VI
9.2 El sistema de recollida de líquids i purins, com també les instal·lacions per al seu emmagatzematge han de ser estancs, de manera que s'eviten els abocaments directes al medi natural.
ANNEX II
Pla de control per a avaluar el programa d'actuació sobre les zones vulnerables designades a la Comunitat Valenciana
Aleatòriament, als termes municipals declarats com a zones vulnerables es realitzaran controls en què es comprovarà:
1. Correcta execució de la practica del reg:
- Comprovació que el volum anual màxim no sobrepasse els 7.000 m³/any en reg a manta i 6.000 m³/any en reg localitzat.
- Comprovació en les instal·lacions de reg localitzat que l'eficiència d'aplicació és superior al 85%.
2. Correcta aplicació dels fertilitzants nitrogenats:
- Seguiment dels plans d'adobament utilitzats comprovant la dosi de fertilitzants nitrogenats aplicats, el fraccionament adequat d'estos fertilitzants i la forma d'incorporació al terreny.
- Comprovar l'absència d'adobaments nitrogenats en els períodes de prohibició especificats en el punt 5 de l'annex I.
- Comprovar que es complixen els límits establits en els terrenys pròxims a cursos d'aigües.
3. Capacitat adequada i estanquitat dels tancs d'emmagatzemament de fems:
Visites a granges i punts on es puguen trobar tancs d'emmagatzemament de fem, amb la finalitat de comprovar que el volum d'emmagatzematge té prou capacitat per als efluents produïts pel bestiar durant tres mesos, així com que les instal·lacions on es realitza l'emmagatzemament dels esmentats efluents són completament estancs i no es produïxen abocaments directes al medi natural.