ACORD de 18 de desembre de 2006, del Ple de les Corts, pel qual aprova el Reglament de les Corts.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 5425 de 10.01.2007 | |
| Número identificador: | 2007/102 | |
| Referència Base de Dades: | 0243/2007 | |
-
Anàlisi jurídica
-
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Corts Valencianes Grup temàtic: Legislació Matèries: Normes institucionals bàsiques Normes bàsiques oposicions Descriptors: Temàtics: reglament intern, Parlament regional, procediment parlamentari , Corts Valencianes, monografies
El Ple de Les Corts, en sessió del dia 18 de desembre de 2006, ha
debatut el dictamen de la Comissió de Reglament i les esmenes presentades
pels grups parlamentaris a la proposta de nou Reglament de
Les Corts.
Finalment, el Ple de Les Corts, d'acord amb el que hi ha establert
en els articles 21.1 i 25.1 de l'Estatut d'Autonomia i d'acord amb l'article
116 del RCV, ha aprovat el següent:
REGLAMENT DE LES CORTS
TÍTOL PRELIMINAR
Article 1
1. Conformement amb l'article sisè de l'Estatut d'Autonomia, els
dos idiomes oficials de Les Corts són l'idioma valencià i el castellà.
2. Els diputats i les diputades podran fer ús, indistintament, d'ambdós
idiomes.
3. Les publicacions oficials de Les Corts seran bilingües.
4. Així mateix, Les Corts, gatantixen l'ùs del llenguatge de signes
propi de les persones sordes.
Article 2
1. Les Corts són inviolables.
2. Les Corts tenen personalitat jurídica pròpia i gaudixen d'autonomia
per al compliment dels seus fins. Tenen la seu a la ciutat de
València, en l'antic Palau dels Borja i el conjunt d'edificis que constituïxen
el Palau de Les Corts.
3. Les Corts podran realitzar sessions i actes solemnes, també, en
el Saló de Corts del Palau de La Generalitat, mitjançant un acord de la
Mesa i de la Junta de Síndics.
4. Les Corts igualment podran realitzar reunions en qualsevol dels
municipis de la Comunitat Valenciana, quan així ho acorden la Mesa i
la Junta de Síndics.
Article 3
Les Corts aplicaran en totes les seues actuacions i activitats una
política d'igualtat d'homes i dones.
Article 4
1. Dins del territori de la Comunitat Valenciana, d'acord amb les
Normes sobre Blasons, Etiqueta i formulari de Les Corts, els diputats,
en la seua condició de membres de les mateixes, representants del
poble valencià, tindran dret a un tractament institucional i protocol·lari
preferent, en particular, en les activitats organitzades per les Institucions
de La Generalitat.
2. En actes organitzats per l'administració local a què confirmen la
seua assistència diputats o diputades de Les Corts s'haurà de respetar
protocol·làriament la seua permanència i la representació que ostenten.
TÍTOL I
De la sessió constitutiva
Article 5
Realitzades les eleccions a Les Corts, i una vegada proclamats els
diputats electes, estos es reuniran en sessió constitutiva en el dia, l'hora
i el lloc assenyalats en el decret de convocatòria, d'acord amb el
que hi ha preceptuat en l'article 23.4 de l'Estatut d'Autonomia. El lletrat
major informarà del compliment pels diputats de la presentació de
la declaració d'activitats i de béns. Igualment, informarà de la identitat
del diputat o la diputada de major edat i dels dos més joves d'entre els
presents a l'efecte de constituir la Mesa d'Edat, que serà presidida pel
primer, assistit en qualitat de secretaris pels altres dos.
Article 6
1. El president o la presidenta de la Mesa d'Edat declararà oberta
la sessió i es procedirà a la lectura, per un dels secretaris, del decret
de convocatòria i de la relació dels diputats i diputades electes, com
també, si escau, dels recursos contenciosos electorals pendents, amb
indicació dels diputats la condició dels quals en poguera quedar afectada
per la resolució. A continuació, les diputades i els diputats prestaran
jurament o promesa d'acatar la Constitució Espanyola i l'Estatut
d'Autonomia de la Comunitat Valenciana utilitzant la fórmula següent:
«Jo (expressió del nom) jure/promet que aitant com tindré el càrrec
de diputat/diputada acataré la Constitució Espanyola i l'Estatut d'Autonomia
de la Comunitat Valenciana sense engany i guardaré fidelitat
a La Generalitat».
2. El primer diputat o diputada que jure o prometa serà el que presidesca
la Mesa d'Edat; a continuació, els dos secretaris o secretàries
i, tot seguit, la resta de membres de la cambra, per a la qual cosa seran
cridats per ordre alfabètic.
3. Finalitzat l'acte de jurament o promesa es procedirà a l'elecció
de la Mesa de Les Corts, d'acord amb el procediment regulat en este
reglament.
4. Una vegada constituïda la Mesa de Les Corts, la Presidència de
la mateixa prendrà jurament o promesa a aquells diputats o diputades
que s'incorporen a Les Corts després de la sessió constitutiva.
Article 7
1. Concloses les votacions, les persones elegides ocuparan els seus
llocs. Tot seguit, el president o la presidenta de Les Corts jurarà/prometrà
el càrrec davant la cambra, utilitzant la mateixa fórmula ressenyada
en l'article anterior però fent referència al càrrec per al qual se
li acaba de triar.
2. La constitució de Les Corts serà comunicada pel seu president
o presidenta al Rei, al president o la presidenta de La Generalitat, al
Senat i al president o la presidenta de la nació.
TÍTOL II
Dels diputats
CAPÍTOL I
De l'accés, suspensió i pèrdua
de la condició de diputat o diputada
Article 8
1. La condició de diputat o diputada s'adquirix pel fet de l'elecció
i es confirma en el moment de la proclamació com a candidat electe i
l'expedició de la credencial per l'òrgan competent de l'administració
electoral.
2. El diputat proclamat electe accedirà a l'exercici ple de la seua
condició de parlamentari una vegada complits els requisits següents:
1r. Presentar en el Registre de Les Corts la credencial expedida per
l'administració electoral corresponent.
2n. Emplenar la declaració d'activitats i de béns a què es referix
este reglament.
3r. Prestar jurament o promesa d'acatar la Constitució Espanyola i
l'Estatut d'Autonomia en la sessió constitutiva de Les Corts davant la
persona que presidisca la Mesa d'Edat o en la primera sessió del Ple a
què assistisca, si és després de la seua constitució, davant el president
o la presidenta de Les Corts.
3. Els diputats o les diputades electes no podran participar en les
tasques de la cambra fins que no hagen complit els requisits anteriors.
Article 9
El diputat o diputada quedarà suspès en els seus drets i deures parlamentaris:
1r En els casos en què procedisca així per aplicació de les normes
de disciplina parlamentària establides en este reglament.
2n Quan es notifique a Les Corts, o des que en tinguen notícia
fefaent, de l'existència de la imputació per delicte si per ella s'haguera
dictat ordre d'empresonament provisional i mentre dure esta.
3r Quan resulte així de la condemna imposada per delicte en sentència
ferma i executòria, i en este cas el diputat o diputada quedarà
suspès o inhabilitat per a l'exercici de la funció parlamentària durant
el temps fixat en la sentència i a partir del moment en què el jutjat o
tribunal corresponent comunique a Les Corts la data d'inici del compliment
de la pena.
Article 10
La pèrdua de la condició de diputat o diputada es produirà per les
causes següents:
1r Per decisió judicial ferma que anul·le l'elecció o la proclamació
del diputat o diputada.
2n Per defunció.
3r Per incapacitat o inhabilitació, declarada per decisió judicial
ferma.
4t Per extinció del mandat en haver acabat el termini o per dissolució
anticipada de la cambra, sense perjuí de mantenir la condició
de diputats els membres titulars i suplents de la Diputació Permanent,
fins a la constitució de les noves Corts.
5è Per renúncia del diputat o diputada, presentada per escrit en el
registre general i dirigida a la Mesa de Les Corts. La renúncia, perquè
produisca efecte, haurà de presentar-se personalment per l'interessat o
per persona que dispose de poder notarial concedit expressament per
a això.
CAPÍTOL II
Dels drets dels diputats i les diputades
Article 11
1. Els diputats i diputades tindran el dret d'assistir amb veu i vot
a les sessions del Ple de Les Corts i a les de les comissions a què pertanyen
i d'exercir les facultats i les funcions que este reglament els
atribuïx. Podran assistir, sense vot, a aquelles comissions de què no
formen part, tret d'aquelles les reunions de les quals tinguen caràcter
secret o que este reglament ho impedesca.
2. Els diputats i diputades tindran dret a formar part, almenys,
d'una comissió, i a exercir les funcions que este reglament els atribuïx.
Article 12
1. Per al millor compliment de les funcions parlamentàries, els
diputats i diputades, amb el coneixement previ del grup parlamentari
respectiu, tindran la facultat de sol·licitar les dades, els informes i els
documents administratius en paper o suport informàtic de les administracions
públiques de La Generalitat, que estiguen en poder d'estes i
de les institucions, organismes i entitats públiques empresarials que en
depenen.
2. La sol·licitud s'adreçarà, si escau, a través del president o la
presidenta de Les Corts, i l'administració requerida haurà de facilitar
la informació o documentació sol·licitades o manifestar al president o
la presidenta de Les Corts, en un termini no superior a vint dies i per
al trasllat més convenient al sol·licitant, les raons fundades en dret que
ho impedisquen.
En el supòsit que se sol·liciten dades, informes o documents que
consten en fonts accessibles al públic de caràcter oficial, l'administració
requerida podrà limitar-se a la indicació precisa del lloc en què es
troben disponibles, sempre que siguen susceptibles de reproducció.
3. Si el Consell no complix el que disposen els articles anteriors, el
diputat o diputada sol·licitant podrà formular una pregunta oral davant
la Comissió competent que s'inclourà en l'ordre del dia de la primera
sessió que es convoque.
Si, a juí del grup parlamentari al qual pertany qui ho ha demanat,
les raons no són fonamentades, en el termini de cinc dies pot presentar
una proposició no de llei davant la comissió corresponent, la qual ha
de ser inclosa en l'ordre del dia d'una sessió a en el termini de quinze
dies des de la seua publicació.
4. Quan les dades, informes, o documents sol·licitats pels diputats/
ades afecten al contingut essencial dels drets fonamentals o llibertats
públiques constitucionalment reconegudes la Mesa, a petició del Consell,
podrà declarar el caràcter no públic de les actuacions, disposant
l'accés directe a aquells en els termes establerts en l'apartat anterior,
podent el diputat prendre notes però no obtenir còpies ni actuar acompanyat
d'assessor.
5. Així mateix, els diputats, en el marc de la legalitat, podran sollicitar
de les administracions locals o de l'Estat i dels òrgans de govern
de les altres comunitats autònomes, a través del president o la presidenta
de Les Corts, la documentació que consideren que afecta, d'alguna
manera, la Comunitat Valenciana.
6. Els diputats també tenen dret a rebre directament o a través del
seu grup parlamentari la informació i la documentació necessàries per
al desplegament de les seues tasques. Els servicis de Les Corts, a través
del lletrat major, tenen l'obligació de facilitar-los-les.
Article 13
1. Els diputats i les diputades percebran una assignació econòmica
que els permeta complir eficaçment i dignament la seua funció. A estos
efectes el mandat finalitzarà el dia anterior al de les eleccions d'acord
amb lo que preceptua l'article 23.4 de l'Estatut d'Autonomia.
2. Els diputats i les diputades tindran igualment dret a les ajudes,
franquícies i indemnitzacions per despeses que siguen indispensables
per al compliment de les seues funcions.
3. Totes les percepcions dels diputats i les diputades estaran subjectes
a les normes tributàries de caràcter general.
4. La Mesa, oïda la Comissió de Govern Interior, fixarà cada any
la quantia de les retribucions, ajudes, franquícies i indemnitzacions
dels diputats i les diputades i les seues modalitats dins de les consignacions
pressupostàries corresponents, i es publicaran en el Bolletí Oficial
de Les Corts (BOC).
5. Així mateix, la Mesa, oïda la Comissió de Govern Interior,
adoptarà les mesures adequades a garantir, en la forma que es determine,
als diputats i diputades que hagen romàs de forma ininterrompuda
durant períodes de temps llargs al servici de la cambra, i que no arriben
al límit màxim que la Llei de Pressupost de l'Estat establix per al
sistema de Seguretat Social en allò que es referix a la percepció de la
pensió de jubilació, la percepció del límit màxim esmentat sempre que
es complisquen els requisits que s'establisquen.
De la mateixa manera, la Mesa, oïda la Comissió de Govern Interior,
i en els mateixos termes de dedicació indicats anteriorment, establirà
també formules d'indemnització de cessament del mandat.
Article 14
1. Anirà a càrrec del pressupost de Les Corts el pagament de les
cotitzacions de la Seguretat Social i a les mutualitats, de qualsevol
tipus, de tots els diputats i diputades que ho sol·liciten. A estos efectes
s'aplicaran fins al dia anterior a la realització de les eleccions.
2. Les Corts podran realitzar amb les entitats gestores de la Seguretat
Social els convenis precisos per a complir el que hi ha disposat a
l'apartat anterior i per a afiliar, en el règim que procedisca, els diputats
que ho desitgen.
3. En el cas de funcionàries i funcionaris públics que, per dedicació
parlamentària, estiguen en situació de servicis especials, anirà a
càrrec del pressupost de Les Corts l'abonament de les quotes de classes
passives i de mutualitat.
4. La Mesa, oïda la Junta de Síndics, podrà establir un règim complementari
de prestacions socials per als membres de Les Corts, a càrrec
del seu pressupost, inclosos plans de pensions.
CAPÍTOL III
De les prerrogatives parlamentàries
Article 15
1. Els diputats gaudiran d'inviolabilitat, fins i tot després d'haver
cessat en el seu mandat, per les opinions manifestades i els vots emesos
en l'exercici de les seues funcions.
2. Els diputats gaudiran d'immunitat en els termes i l'abast que
establix l'article 23 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana.
3. Igualment, els diputats gaudiran d'aforament en matèria de responsabilitat
civil per actes comesos i opinions emeses en l'exercici del
càrrec.
Article 16
Els drets i les prerrogatives seran efectius des del moment mateix
en què el diputat o diputada siga proclamat electe. No obstant això,
celebrades tres sessions plenàries sense que este adquirisca la plenitud
de la seua condició segons el que hi ha disposat en el punt 2 de
l'article 8, no tindrà dret ni prerrogatives fins que es produïsca esta
adquisició.
Article 17
El president o la presidenta de Les Corts, coneguda la detenció
d'un diputat o diputada o de qualsevol altra situació judicial o governativa
que en poguera obstaculitzar l'exercici del mandat, adoptarà
immediatament les mesures necessàries per tal de salvaguardar els
drets i les prerrogatives de la cambra i dels seus membres.
CAPÍTOL IV
Dels deures dels diputats
Article 18
1. Els diputats tenen el deure d'assistir a totes les sessions del
Ple de Les Corts i de les comissions de què formen part, com també
d'exercir les funcions a què reglamentàriament estan obligats.
2. Periòdicament la Mesa de Les Corts disposarà la publicació de
les dades relatives a l'assistència dels diputats i diputades a les sessions
ja realitzades a què fa referència el punt anterior.
Article 19
Els diputats estan obligats a observar la cortesia deguda i a respectar
les normes establides en este reglament per al bon ordre i la
disciplina parlamentària, i a no divulgar les actuacions que, segons el
que hi ha disposat en este, puguentindreexcepcionalment el caràcter de
secretes.
Article 20
1. Les diputades i els diputats no podran invocar o fer ús de la condició
de parlamentaris per a l'exercici d'activitats mercantils, industrials
o professionals.
2. El diputat o la diputada que s'ocupe, directament, en l'àmbit
d'una activitat mercantil, industrial o professional, d'un afer que siga
declarat objecte de debat en una sessió de ple o comissió, haurà, prèviament,
de posar-ho de manifest a l'inici de la seua intervenció.
Article 21
1. Els diputats, per a adquirir-ne la condició, i també quan la perden
o en modifiquen les circumstàncies, estaran obligats a emplenar
les declaracions següents:
a) Declaració d'activitats.
b) Declaració dels béns patrimonials.
2. La declaració d'activitats inclourà qualsevol activitat que el
declarant excercisca i que, d'acord amb el que hi ha establert en la
legislació vigent, puga constituir causa d'incompatibilitat i, en general,
les que proporcionen o puguen proporcionar ingressos econòmics.
3. Les declaracions hauran de presentar-se inicialment per a l'adquisició
plena de la condició de diputat o diputada, i, així mateix, dins
dels trenta dies naturals següents a la pèrdua d'esta condició o de la
modificació de les circumstàncies, i s'emplenaran per separat i conforme
al model que aprove la Mesa de Les Corts.
4. Les declaracions sobre activitats i béns s'inscriuran en el Registre
d'Interessos, que es constituirà en Les Corts sota la dependència
directa del president o la presidenta i custòdia del lletrat major. El
contingut del registre tindrà caràcter públic, tret del que es referesca a
béns patrimonials.
També s'inscriuran en este registre les resolucions del Ple en matèria
d'incompatibilitats i altres dades sobre activitats dels diputats que
siguen trameses per la Comissió d'Estatut dels Diputats i les Diputades
i no hi consten prèviament.
Article 22
1. Els diputats hauran d'observar en tot moment les normes sobre
incompatibilitats establides per l'ordenament vigent.
2. A l'efecte de l'examen sobre incompatibilitats, es remetrà des
del Registre d'Interessos a la Comissió d'Estatut dels diputats una
còpia de les declaracions d'activitats i de les seues modificacions a
què es referix l'article anterior.
3. La Comissió d'Estatut dels Diputats i les Diputades elevarà al
Ple les propostes sobre la situació d'incompatibilitat de cada diputat
en el termini de vint dies següents, comptats a partir de l'assumpció
plena de la condició de diputat o diputada o de la comunicació que,
obligatòriament, haurà de realitzar de qualsevol alteració en la declaració
formulada a l'efecte d'incompatibilitats.
4. Declarada i notificada la incompatibilitat, el diputat afectat tindrà
vuit dies per a optar entre l'escó i el càrrec incompatible. Si no
exercita l'opció en este termini, s'entendrà que renuncia a l'escó.
TÍTOL III
De l'organització de Les Corts
CAPÍTOL I
Dels grups parlamentaris
Article 23
1. Els diputats, en nombre no inferior a tres, inclosos en les llistes
d'un mateix partit, agrupació o coalició electoral que hagueren comparegut
com a tals davant l'electorat en les últimes eleccions autonòmiques,
tindran dret a constituir grup parlamentari propi.
2. Per cada partit, agrupació o coalició electoral sols podrà constituir-
se un grup parlamentari.
3. Cap diputat o diputada no podrà formar part de més d'un grup
parlamentari, ni adscriure's a cap grup parlamentari diferent del constituït
pels diputats pertanyents a la formació electoral amb què va concórrer
a les eleccions.
4. No podran formar cap grup parlamentari propi els diputats pertanyents
a formacions polítiques que no s'hagen presentat com a tals
davant l'electorat o quan les formacions esmentades no hagen obtingut
acta de diputat en l'elecció corresponent.
5. El síndic o la síndica és el màxim representant del grup parlamentari.
Article 24
1. La constitució dels grups parlamentaris es farà dins dels vuit
dies hàbils següents a la sessió constitutiva de Les Corts, per mitjà
d'un escrit dirigit a la Mesa de Les Corts.
2. En l'escrit esmentat, que anirà signat per tots els diputats que,
d'acord amb el que hi ha establert en l'article 21, desitgen constituir
un grup parlamentari, haurà de constar la denominació d'este i els
noms de tots els seus membres. El grup parlamentari designarà, d'entre
ells i en el mateix escrit, el síndic i els portaveus adjunts que, eventualment,
poden substituir-lo.
3. Només pot haver-hi un síndic o síndica per cada grup parlamentari.
Els portaveus adjunts seran tres per a cada grup parlamentari
que compte amb més de 15 diputats o diputades; 2 per als que tinguen
menys de 15 i més de 3 i un portaveu adjunt per als que tinguen 3
diputats o diputades.
El Síndic o Síndica podrà ser substituït, temporalment, per malaltia
o incapacitat temporal o per la seua absència amb motiu d'un viatge
oficial.
4. Els diputats que adquirisquen la condició després de la sessió
constitutiva de Les Corts hauran d'incorporar-se, si escau, dins dels
vuit dies següents a esta adquisició, al grup parlamentari constituït pels
diputats pertanyents a la formació electoral amb què van concórrer a
les eleccions. Perquè la incorporació puga produir-se, haurà de constar
l'acceptació expressa del síndic del grup parlamentari corresponent.
CAPÍTOL II
Del Grup Mixt
Article 25
1. Els diputats pertanyents a qualsevol de les formacions electorals
que, havent obtingut representació, no hagen aconseguit el nombre
mínim de diputats per a constituir un grup parlamentari propi d'acord
amb el que hi ha establert en els articles precedents, quedaran integrats
en un Grup Mixt.
2. La presència en el Grup Mixt de diputats pertanyents a distintes
formacions electorals permetrà la constitució d'agrupacions, dins del
mateix grup, per aquells diputats pertanyents a una mateixa formació
electoral.
3. Quan un grup parlamentari es reduesca durant el transcurs de la
legislatura a un nombre inferior al mínim exigit per a la seua constitució,
el grup quedarà dissolt i els seus membres passaran automàticament
a formar part del Grup Mixt.
4. No podran formar part del Grup Mixt els diputats pertanyents a
formacions electorals que tinguen constituït grup parlamentari.
Article 26
1. Quan el Grup Mixt estiga integrat per més d'un diputat o diputada
exercirà com a representant-portaveu, cada mes, un dels seus diputats
de manera rotatòria per ordre alfabètic del primer cognom, llevat
d'acord unànime de tots els membres del Grup Mixt.
2. El Grup Mixt format pels diputats i diputades d'una candidatura
que, havent-se presentat a les eleccions, obté menys escons dels
exigits per a formar grup parlamentari, tindrà els mateixos drets com a
grup que la resta, inclús en el supòsit de vore reduït el seu nombre de
membres al llarg de la Legislatura.
3. Aquelles diputades o diputats pertanyents a formacions electorals
que es troben integrades en el Grup Mixt, que adquirisquen la
condició de diputat després de la constitució de Les Corts, hauran de
passar a formar part del grup esmentat i, si escau, de l'agrupació independent
corresponent.
CAPÍTOL III
Del diputat o la diputada no adscrit
Article 27
1. Els diputats que, conforme al que establixen els articles anteriors,
en el moment de la constitució de Les Corts, o a l'adquirir amb
posterioritat la dita condició, no quedaren integrats en el grup parlamentari
o, si és el cas, en el Grup Mixt, constituït pels diputats i diputades
electes pertanyents a la formació electoral amb què van concórrer
les eleccions, adquiriran la condició de diputat o diputada no adscrit.
2. Igualment, adquiriran la condició de diputat o diputada no adscrit
aquells que al llarg de la Legislatura causaren baixa per qualsevol
causa en el grup parlamentari, constituït pels diputats pertanyents a la
formació electoral en què van concórrer a les eleccions. Si la baixa
fóra per expulsió del grup parlamentari haurà d'acreditar-se davant de
la Mesa de Les Corts que la decisió va ser adoptada, almenys, per la
majoria absoluta dels membres del mateix.
3. No obstant, en qualsevol moment de la Legislatura, el diputat o
diputada no adscrit, podrà retornar al grup parlamentari constituït pels
diputats de la seua formació electoral prèvia acceptació expressa del
Síndic del mateix.
4. L'adquisició de la condició de diputat no adscrit produirà la
pèrdua del lloc que el diputat o diputada poguera ocupar en representació
del seu grup parlamentari, o Grup Mixt, en qualsevol òrgan de
Les Corts, així com el cessament automàtic dels càrrecs electius que
tinguera en els mateixos.
5. Els diputats o diputades no adscrits gaudiran únicament dels
drets reconeguts reglamentàriament als diputats individualment considerats
6. La Mesa, oïda la Junta de Síndics, decidirà el procediment per
a la intervenció en el Ple i en les Comissions dels diputats no adscrits,
així com sobre la seua pertinença a estes, respectant en tot cas el que
preveu el present reglament. Correspon així mateix a la Mesa, oïda la
Junta de Síndics, resoldre totes les qüestions que pogueren plantejar-se
en relació amb la situació i possibilitats d'actuació de les diputades o
diputats no adscrits.
CAPÍTOL IV
Dels espais físics i mitjans materials i economics
per al desenrotllament de les funcions respectives
Article 28
1. Les Corts, per acord de la Mesa i la Junta de Síndics, posaran a
disposició dels grups parlamentaris els espais físics i mitjans humans
i materials suficients perquè puguen complir la funció parlamentària,
i se'ls assignarà, a càrrec dels pressuposts, una subvenció fixa, idèntica
per a tots, suficient per a cobrir les necessitats de funcionament, i
una altra variable en funció del nombre de diputats de cada un d'ells.
Les quanties es fixaran per la Mesa de la cambra, oïda la Comissió
de Govern Interior, dins dels límits de la consignació pressupostària
corresponent.
Els síndics dels grups parlamentaris rebran una assignació econòmica
fixada per la Mesa, oïda la Comissió de Govern Interior, com a
representants dels seus grups parlamentaris, com també els portaveus
adjunts dels grups parlamentaris a què fa referència l'article 24.3 d'este
reglament.
2. En el cas del Grup Mixt, la Mesa, oïda la Comissió de Govern
Interior, podrà disposar que la subvenció fixa siga proporcional al
nombre de diputats que l'integren, com també els espais físics i mitjans
materials.
3. Els grups parlamentaris i el Grup Mixt portaran una comptabilitat
específica de les subvencions a què es referixen els apartats 1 i 2,
respectivament, que posaran a disposició de la Mesa de Les Corts quan
hi siguen requerits i, en tot cas, en finalitzar el període de sessions.
Article 29
La Mesa de Les Corts, d'acord amb la Junta de Síndics, podrà
assignar als diputats no adscrits els mitjans materials que considere
adequats per al compliment de les seues funcions.
Les Corts podran sol·licitar a altres administracions públiques, personal
en situació de servicis especials per als distints grups parlamentaris.
Els diputats no adscrits tindran exclusivament dret a les percepcions
econòmiques que s'establixen en l'article 13 d'este reglament
per als diputats individualment considerats.
CAPÍTOL V
Del president o presidenta i de la Mesa
Secció primera
De les funcions de la Mesa i dels seus membres
Article 30
1. La Mesa és l'òrgan rector de la cambra i ostenta la representació
en els actes a què assistisca.
2. La Mesa estarà composta pel president o presidenta de Les
Corts, dos vicepresidents o vicepresidentes i dos secretaris o secretàries.
Es considerarà constituïda vàlidament quan estiguen presents,
almenys, tres dels seus membres.
3. El president o presidenta dirigix i coordina l'acció de la Mesa.
Article 31
1. El president o presidenta de Les Corts exercix la representació
de la cambra, assegura la bona marxa dels treballs, dirigix els debats,
en manté l'ordre i ordena els pagaments, sense perjuí de les delegacions
que puga conferir.
2. Correspon a la presidenta o president complir i fer complir el
reglament, interpretar-lo en els casos de dubte i suplir-lo en els d'omissió.
Quan en l'exercici d'esta funció supletòria s'haguera de dictar una
resolució de caràcter general, haurà de produir-se el parer favorable de
la Mesa i de la Junta de Síndics.
3. El president exercirà així mateix totes les altres funcions que li
conferix l'Estatut d'Autonomia i este reglament.
Article 32
Els vicepresidents substituïxen el president o presidenta, per orde,
exercint les seues funcions en cas de vacant, absència o impossibilitat.
Desenrotllen, a més, qualssevol altres funcions que els encomane el
president o presidenta o la Mesa.
Article 33
Els secretaris supervisen i autoritzen, amb el vistiplau del president
o presidenta, les actes de les sessions plenàries, de la Mesa i de la
Junta de Síndics, com també les certificacions que hagen de lliurar-se;
ajuden el president en les sessions per tal d'assegurar l'ordre en els
debats i la correcció en les votacions; col·laboren en el normal desenrotllament
dels treballs de la cambra quan ho dispose el president;
exercixen a més qualsevol altra funció encomanada per la presidenta
o pel president.
Article 34
1. Corresponen a la Mesa les funcions següents:
Primer: Adoptar les decisions i les mesures necessàries per a l'organització
del treball i el règim de govern interiors de la cambra, com
també elaborar i aprovar els Estatuts de Govern Interior de Les Corts.
Segon: Elaborar i aprovar, d'acord amb la Comissió de Govern
Interior, el projecte de pressupost de Les Corts per a la tramesa al Consell.
Tercer: Dirigir l'execució del pressupost de Les Corts, presentar
al Ple la liquidació corresponent en cada període de sessions i retre'n
compte, prèviament, a la Comissió de Govern Interior.
Quart: Aprovar la composició de les plantilles del personal de Les
Corts i les normes que hi regulen l'accés.
Cinquè: Ordenar les despeses de la cambra.
Sisè: Qualificar, d'acord amb el reglament, els escrits i els documents
d'índole parlamentària, com també declarar-ne l'admissibilitat
o inadmissibilitat.
Setè: Decidir la tramitació de tots els escrits i documents d'índole
parlamentària, d'acord amb les normes establides en este reglament.
Vuitè: Programar les línies generals d'actuació de la cambra, fixar
un calendari d'activitats del Ple i de les comissions per a cada període
de sessions i coordinar els treballs dels diferents òrgans, tot això
d'acord amb la Junta de Síndics.
Novè: Assignar els escons dels diferents grups en el Saló de Plens,
oïda la Junta de Síndics.
Desè: Qualssevol altres que li encomane el present reglament i
aquelles altres que no estiguen atribuïdes a un òrgan específic.
2. Si un diputat o diputada, o un grup parlamentari, discrepa de la
decisió presa per la Mesa en l'exercici de les funcions referides en el
punt sext i Punt sèptim de l'apartat anterior, podrà sol·licitar la reposició.
La Mesa decidirà finalment, oïda la Junta de Síndics, mitjançant
resolució motivada en la que s'esposen els fonaments jurídics de la
seua decisió, existint un termini de cinc dies per a presentar el recurs
de reposició, així com altres cinc dies, comptats des de la interposició
del recurs, perquè la Mesa resolga.
Article 35
La Mesa es reunirà per mitjà de convocatòria del presidente o presidenta,
a iniciativa de la mateixa, per decisió del seu president, a instàncies
de la Junta de Síndics o quan així ho sol·liciten la majoria dels
seus membres. Estarà assessorada pel lletrat major, qui redactarà l'acta
de les sessions i cuidarà, sota la direcció del president o presidenta, de
l'execució dels acords d'acord amb la legislació vigent.
Secció segona
De l'elecció dels membres de la Mesa de Les Corts
Article 36
1. Les votacions per a l'elecció dels membres de la Mesa de Les
Corts es faran amb paperetes que els diputats lliuraran al president o
presidenta de la Mesa d'Edat perquè les diposite en una urna preparada
per a això.
2. Les votacions per a triar el president o la presidenta i per elegir
els vicepresidents i els secretaris es faran successivament.
3. Després de cada votació, se'n farà l'escrutini. El president o
presidenta de la Mesa d'Edat llegirà en alta veu les paperetes i les lliurarà
a un secretari perquè les comprove.
4. L'altre secretari prendrà nota dels resultats de la votació i de tots
els incidents que s'hi esdevinguen.
Article 37
1. Per a l'elecció de president o presidenta, cada diputat o diputada
podrà escriure un sol nom en la papereta, i resultarà elegit qui obtinga
la majoria absoluta. Si no n'hi haguera, es repetirà la votació entre els
dos diputats que s'hagen acostat més a la majoria, i resultarà elegit el
que obtinga més vots. En cas d'empat es repetirà l'elecció, i si l'empat
persistix després de quatre votacions, es considerarà elegit el candidat
o candidata que forme part de la llista més votada en les eleccions.
2. Per a l'elecció de les dos vicepresidentes o vicepresidents, cada
diputat podrà escriure un sol nom en la papereta, i resultaran triats els
que, per ordre correlatiu, obtinguen el major nombre de vots.
3. De la mateixa manera seran elegits els dos secretaris o secretàries.
4. Si en alguna votació hi ha empat, es resoldrà segons el que disposa
l'apartat 1 d'este article.
Article 38
1. Els membres de la Mesa cessaran com a tals per una de les causes
següents:
a) Pèrdua de la condició de diputat o diputada per qualsevol dels
motius establerts en l'article nou d'este reglament.
b) Renúncia expressa a la condició de membre de la Mesa.
c) Deixar de pertànyer al seu grup parlamentari per qualsevol
causa.
2. Es procedirà a una nova elecció dels membres de la Mesa en els
casos següents:
a) Si com a conseqüència de la resolució ferma d'un contencióselectoral,
pendent a l'hora de la sessió constitutiva, o per les decisions
de Les Corts sobre incompatibilitats, ho sol·licitara la majoria absoluta
dels membres de la Cambra.
b) Quan la sentència recaiguda en els recursos contenciosos electorals
pendents en el moment de la sessió constitutiva o per les decisions
de Les Corts sobre incompatibilitats suposaren canvi en la titularitat de
més del deu per cent dels escons de la cambra.
3. En els casos assenyalats en els apartats 1. a, 2. a i 2. b, l'elecció
del membre o dels membres de la Mesa es produirà després que hagen
pres possessió els nous diputats.
4. Les vacants que hi haja en la Mesa durant la legislatura es cobriran
per elecció del Ple en la forma establerta en els articles anteriors,
adaptats en les previsions a la realitat de les vacants que calga cobrir.
CAPÍTOL VI
De la Junta de Síndics
Article 39
1. Els síndics dels grups parlamentaris constituïxen la Junta de
Síndics, que es reunirà sota la presidència del president o presidenta
de Les Corts. Este la convocarà a iniciativa pròpia, a petició d'un
grup parlamentari o de la desena part dels membres de la cambra. La
Junta de Síndics es reunirà, almenys, quinzenalment durant els períodes
ordinaris de sessions.
2. De les convocatòries de la Junta de Síndics es retrà compte
al Consell perquè hi envie, si ho estima oportú, un representant que
n'haurà de ser membre, i que podrà estar acompanyat, si escau, per la
persona que l'assistisca.
3. Hauran d'assistir a les reunions de la Junta, almenys, a més del
president o presidenta, un vicepresident, un secretari de la cambra i el
lletrat major o, si hi manca, un lletrat de la cambra.
Els síndics o els portaveus adjunts podran estar acompanyats per
un membre del seu grup parlamentari.
4. Les decisions de la Junta de Síndics s'adoptaran sempre segons
el criteri de vot ponderat.
CAPÍTOL VII
De les comissions
Secció primera
Normes generals
Article 40
1. Les comissions, excepte si es preceptua d'una altra manera, les
formaran els membres que designen els grups parlamentaris i, si escau,
el Grup Mixt en el nombre que, respecte a cada un, indique la Mesa
de Les Corts, oïda la Junta de Síndics, i en proporció a la importància
numèrica d'aquells a la cambra. Tots els grups parlamentaris tenen
dret a tindre, com a mínim, un representant en cada comissió.
2. Els grups parlamentaris poden substituir un o uns quants dels
seus membres adscrits a una comissió, per un o altres del mateix grup,
amb la comunicació prèvia per escrit al president o presidenta de Les
Corts. Si la substitució fóra sols per a un assumpte, un debat o una
sessió, la comunicació serà verbalment o per escrit al president o presidenta
de la comissió, i si s'hi indicara que té el caràcter merament
eventual, el president admetrà com a membre de la comissió, indistintament,
el substitut o el substituït.
3. Igualment, els grups parlamentaris poden substituir un o diversos
membres adscrits a una comissió, a l'efecte de la tramitació d'un
projecte o una proposició de llei, i en este cas haurà de comunicar-se
mitjançant escrit dirigit al president o presidenta de Les Corts.
4. Els membres del Consell podran assistir amb veu a les comissions,
però sols podran votar en aquelles de què en formen part.
Article 41
1. Les comissions, amb les excepcions que s'establixen en este
reglament, elegeixen, entre els membres d'estes, una Mesa, composta
per un president o presidenta, un vicepresident i un secretari.
2. Per a l'elecció del president, cada diputat o diputada escriurà
un sol nom en la papereta, i resultarà elegit qui obtinga el vot de la
majoria absoluta dels membres de la comissió. Si ningú no obtinguera
en la primera votació la susdita majoria, es repetirà l'elecció entre els
dos que hagen assolit els majors resultats i quedarà elegit qui obtinga
més vots.
3. El vicepresident o vicepresidenta i el secretari o secretària s'elegiran
simultàniament. Cada diputat escriurà un sol nom en la papereta,
i resultaran elegits, respectivament, vicepresident o vicepresidenta
i secretari o secretària, els qui per ordre correlatiu obtinguen el major
nombre de vots.
4. En cas d'empat, en qualsevol d'estes votacions, sense perjuí
del que hi ha establert en l'apartat 2 a l'efecte de la majoria absoluta,
es resoldrà a favor del candidat que pertanya a la llista electoral més
votada.
5. En absència del secretari, n'exercirà les funcions un membre
de la comissió pertanyent al mateix grup parlamentari o, si escau, qui
acorde la comissió entre els seus membres.
Article 42
1. Les comissions seran convocades pel seu president o presidenta
per acord de la Mesa i d'acord amb el president o presidenta de Les
Corts. L'acord podrà adoptar-se per iniciativa pròpia de la Mesa de la
comissió o del seu president, a petició d'un grup parlamentari o d'una
desena part dels membres de la comissió.
2. El president o presidenta de Les Corts podrà convocar, i també
presidir, qualsevol comissió, encara que sols tindrà vot en aquelles de
què en forme part.
3. Les comissions es consideraran vàlidament constituïdes en sessió
plenària quan hi siguen presents, almenys, la meitat més un dels
membres.
Article 43
1. Les comissions coneixeran els projectes, les proposicions o els
assumptes que els encomane, d'acord a la seua competència respectiva,
la Mesa de Les Corts, oïda la Junta de Síndics.
2. La Mesa de Les Corts, per iniciativa pròpia o a petició d'una
comissió, podrà acordar que, sobre una qüestió, s'informe prèviament
una o altres comissions.
3. Les comissions hauran de concloure la tramitació de qualsevol
assumpte en un termini màxim de dos mesos, excepte en aquells casos
en què este reglament o el Ple de Les Corts determine un termini distint
o la Mesa de la cambra o el Ple mateix, ateses les circumstàncies
excepcionals que hi puguen concórrer, acorde ampliar-lo o reduir-lo.
4. Les comissions no podran reunir-se al mateix temps que es reunix
el Ple de Les Corts.
Article 44
1. Les comissions, mitjançant el president o presidenta de Les
Corts, podran:
Primer: Demanar la informació i la documentació que necessite
al Consell, al servicis de la cambra mateixa i a qualsevol autoritat
de La Generalitat. Les autoritats requerides, en un termini no superior
als trenta dies, facilitaran allò que se'ls haguera sol·licitat, o bé manifestaran
al president o presidenta de Les Corts, de forma motivada, la
impossibilitat de complir el termini i, com a conseqüència d'això, sollicitar
una ampliació o, si escau, els impediments legals que impossibiliten
atendre la petició.
Segon: Requerir la presència davant d'elles dels membres del Consell,
als càrrecs de l'administració de La Generalitat, com també de
les autoritats i els funcionaris públics competents per raó de la matèria
objecte del debat, perquè informen sobre els aspectes sobre els quals
foren consultats.
Tercer: Sol·licitar la presència d'altres persones amb la mateixa
finalitat.
2. Si els funcionaris o les autoritats competents no comparegueren
ni justificaren la seua incompareixença en el termini i la forma establerts
per la comissió, o hom no responguera a la petició de la informació
requerida en el període indicat en l'apartat anterior, el president
o presidenta de Les Corts ho comunicarà a l'autoritat o al funcionari
superior corresponent, per si escau exigir-los alguna responsabilitat.
3. Així mateix, podran sol·licitar tant a l'administració de l'Estat
com a l'administració local informació i documentació sobre matèries
d'interès per a la Comunitat Valenciana.
Secció segona
De les comissions permanents
Article 45
1. Són comissions permanents legislatives:
1.ª Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de La
Generalitat.
2.ª Governació i Administració Local.
3.ª Educació i Cultura.
4.ª Economia, Pressupostos i Hisenda.
5.ª Indústria, Comerç i Turisme.
6.ª Agricultura, Ramaderia i Pesca.
7.ª Obres Públiques i Transports.
8.ª Política Social i Ocupació.
9.ª Sanitat i Consum.
10.ª Medi Ambient.
11.ª Desenrotllament de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat
Valenciana.
Les comissions permanents legislatives hauran de reunir-se,
almenys una volta al mes per a substanciar les iniciatives parlamentaries
incloses en l'ordre del dia. En el seu defecte es reuniran perquè
els grups parlamentaris pugen manifestar el seu criteri respecte de les
propostes que faça la presidencia d'acord amb la Mesa.
2. Són comissions permanents, no legislatives, aquelles que hagen
de constituir-se per disposició legal i les següents:
1.ª Reglament.
2.ª Estatut dels Diputats i les Diputades.
3.ª Peticions.
4.ª Govern Interior.
5.ª Política Lingüística
6.ª Dona i Polítiques d'Igualtat
7.ª Afers Europeus
8.ª Drets Humans i Tercer Món.
9.ª Noves tecnologíes i societats dels coneixement.
10.ª Seguretat Nuclear
3. La Mesa de Les Corts haurà de constituir les comissions permanents
a què es referixen els apartats 1 i 2 dins dels quinze dies següents
a la sessió constitutiva de Les Corts Valencianes.
Article 46
La Comissió de Reglament la formaran el president o presidenta
de Les Corts, que la presidirà, la resta de membres de la Mesa i els
diputats que designen els grups parlamentaris i, si és el cas, el grup
mixt, d'acord amb el que disposa l'article 40 d'este reglament.
Article 47
1. La Comissió d'Estatut dels Diputats i les Diputades la compondran
la Mesa de Les Corts més un diputat o diputada en representació
de cada grup parlamentari i, si escau, el Grup Mixt. Adoptarà les decisions
pel sistema de vot ponderat.
2. La comissió actuarà com a òrgan preparatori de les resolucions
del Ple quan este, d'acord amb el reglament, haja de pronunciar-se
sobre assumptes que afecten l'Estatut dels Diputats i les Diputades,
tret del cas que la proposta corresponga al president o presidenta o a la
Mesa de Les Corts.
3. La comissió elevarà al Ple, degudament articulades i motivades,
les propostes que s'hi hagueren formulat.
Article 48
1. La Comissió de Peticions la formaran la Mesa de Les Corts més
un diputat o diputada en representació de cada grup parlamentari i, si
escau, del Grup Mixt. Adoptarà les decisions pel sistema de vot ponderat.
2. La comissió examinarà cada petició individual o col·lectiva que
reben Les Corts i n'acordarà la tramesa, quan escaiga, mitjançant la
cambra, a l'òrgan competent. En qualsevol cas, hom n'acusarà recepció
i comunicarà al peticionari l'acord adoptat.
3. La comissió tindrà com a funció específica les relacions amb
el Síndic de Greuges, com també l'aprovació i la modificació del seu
reglament.
Article 49
1. La Comissió de Govern Interior la compondran la Mesa de Les
Corts més el síndic de cada grup parlamentari. Adoptarà les decisions
pel sistema de vot ponderat.
2. Hi corresponen les funcions següents:
1.a Aprovar, d'acord amb la Mesa, el projecte de pressupost de Les
Corts per a la remissió al Consell.
2.a Conèixer l'execució del pressupost i les modificacions, com
també, amb caràcter previ, les variacions patrimonials de Les Corts
Valencianes.
3.a Conèixer les modificacions dels Estatuts de Govern i Règim
Interior i de les normes d'accés a les plantilles, amb caràcter previ a
l'aprovació per part de la Mesa.
4.a Qualsevol altra que hi encomane este reglament o la Mesa de
Les Corts.
Article 50
1. Les comissions permanents no legislatives de Política Lingüística;
Dona i Polítiques d'Igualtat; Afers Europeus; Drets Humans i Tercer
Mon; Noves Tecnologies i Societat del Coneixement, i Seguretat
Nuclear, en quant a la seua formació i funcionament estaran al que
disposa l'article 40 d'este reglament.
2. La Comissió de Política Lingüística, a més de la potestat que
els articles 43 i 44 d'este reglament atribuïxen a les comissions, rebrà
anualment la memòria de la presidència de l'Acadèmia Valenciana de
la Llengua amb relació a l'article 19 de la Llei 7/1998, de 16 de setembre.
3. Sense perjuí del que hi ha establert en l'apartat 1 d'este article,
les iniciatives parlamentàries de caràcter no legislatiu que afecten
qüestions de drets humans o altres temes que entren en l'àmbit competencial
de la Comissió Permanent no Legislativa de Drets Humans,
Cooperació i Solidaritat amb el Tercer Món, que es presenten subscrites
per tots els grups parlamentaris i, que de forma expressa, en
sol·liciten el tràmit a l'empar d'este article, seran de tramitació immediata.
La Mesa de Les Corts haurà de decidir sobre l'admissibilitat i,
si escau, trametre-la directament a esta comissió i convocar alhora,
d'acord amb la presidència d'esta, la reunió perquè es puga substanciar.
Quan les iniciatives presentades per esta via foren les que permeten
la presentació d'esmenes, s'entendrà que tots els grups parlamentaris
renuncien a este dret i es procedirà al debat sense perjuí de la posterior
publicació en el DOC.
Article 51
1. El Ple de Les Corts, a proposta de la Mesa, oïda la Junta de
Síndics, a iniciativa d'un grup parlamentari o de la desena part dels
membres de la cambra, podrà acordar la creació d'altres comissions,
no legislatives, que tinguen caràcter permanent durant la legislatura en
què s'adopte l'acord.
2. L'acord de creació fixarà el criteri de distribució de competències
entre la comissió creada i les que, si escau, pogueren resultar afectades.
3. Pel mateix procediment indicat en l'apartat 1, podrà acordar-se
la dissolució de les comissions a què este article es referix.
Secció tercera
De les comissions no permanents
Article 52
1. Són comissions no permanents les que es creen eventualment
amb un fi concret; s'extingixen a la fi del treball encomanat i, en qualsevol
cas, en concloure la legislatura.
2. Les comissions no permanents podran ser d'investigació o especials
per a l'estudi d'un assumpte concret.
Article 53
1. El Ple de Les Corts, a proposta del Consell, de la Mesa, d'un
grup parlamentari o de la desena part dels membres de la cambra,
podrà acordar la creació d'una comissió d'investigació sobre qualsevol
assumpte d'interès públic per a la Comunitat Valenciana. Hom n'establirà,
en l'acord de creació, el termini d'acabament dels treballs.
Una vegada publicat l'escrit, que ho serà en el termini màxim de
deu dies, mitjançant el qual es proposa la creació de la comissió d'investigació,
la proposta s'inclourà en l'ordre del dia del Ple següent o,
com a màxim, el segon Ple següent.
2. Les comissions d'investigació elaboraran un pla de treball,
podran nomenar ponències al seu si i requerir la presència, d'acord
amb la normativa aplicable i mitjançant el president o presidenta de
Les Corts, de qualsevol persona perquè hi siga oïda. Els aspectes sobre
els quals haja d'informar la persona requerida, se li hauran de comunicar
amb una antelació mínima de tres dies.
3. El president o presidenta de Les Corts, oïda la comissió, podrà,
si escau, dictar les normes de procediment oportunes, d'acord amb la
legislació vigent.
4. Les conclusions d'estes comissions hauran de plasmar-se en un
dictamen que serà discutit en el Ple de la cambra següent a la seua
aprovació. El president o presidenta de Les Corts, oïda la Junta de Síndics,
està facultat per a ordenar el debat, concedir la paraula i fixar els
temps de les intervencions.
5. Les conclusions aprovades pel Ple de la cambra seran publicades
en el Bolletí Oficial de Les Corts, sense perjuí que la Mesa de la
cambra les trameta al Ministeri Fiscal per a l'exercici, quan escaiga,
de les accions oportunes.
6. A petició del grup parlamentari proponent es publicaran en el
Bolletí Oficial de Les Corts els vots particulars rebutjats.
Article 54
1. El Ple de Les Corts podrà acordar la creació de comissions especials
per a l'estudi d'un assumpte concret, a proposta de la Mesa de la
cambra d'acord amb la Junta de Síndics.
2. La proposta de la Mesa podrà realitzar-se per iniciativa pròpia
o a instància d'un grup parlamentari o de la desena part dels diputats i
haurà de contindre la composició de la comissió, que podrà estar formada
com a màxim pel nombre de diputats que s'haja establert per a
les comissions permanents o bé per un representant de cada grup parlamentari.
En este supòsit adoptarà els acords mitjançant vot ponderat.
Així mateix, contindrà les regles d'organització i funcionament i el
termini en què haurà d'acabar el treball de la comissió.
3. La comissió podrà acordar-hi la incorporació, a l'efecte d'assessorament,
d'especialistes en la matèria objecte d'estudi.
4. La comissió, mitjançant el nomenament d'una ponència, elaborarà
un dictamen que, una vegada aprovat, remetrà a la Mesa de Les
Corts perquè una vegada publicat en el Bolletí Oficial de Les Corts,
que ho serà en el termini màxim de set dies, siga inclòs en l'ordre del
dia del primer Ple que tinga lloc per al seu debat i votació. El procediment,
sense perjuí de les facultats que este reglament concedix al president
o presidenta, donarà lloc a un torn a favor i un altre en contra,
com també de fixació de posició als grups que no hagen pogut intervindre
en els torns anteriors.
CAPÍTOL VIII
Del Ple
Article 55
1. El Ple és l'òrgan suprem de Les Corts. El podrà convocar el president
o presidenta, d'acord amb la Junta de Síndics, a iniciativa pròpia
i a sol·licitud, almenys, d'un grup parlamentari o d'una cinquena
part dels diputats de la cambra.
2. Igualment, el president o presidenta de Les Corts convocarà
el Ple quan existisca acord en este sentit de la Diputació Permanent,
adoptat per la majoria absoluta dels seus membres.
Article 56
1. Els diputats s'asseuran a la Sala de Sessions segons la seua adscripció
a grups parlamentaris i ocuparan sempre el mateix escó.
2. Hi haurà a la Sala de Sessions un banc especial, a la primera fila
de l'hemicicle, destinat als membres del Consell.
3. Sols tindran accés a la Sala de Sessions, a més a més de les persones
indicades, els funcionaris en l'exercici del seu càrrec i els qui el
president o presidenta autoritze expressament.
CAPÍTOL IX
De la Diputació Permanent
Article 57
1. La Diputació Permanent la compondran un nombre de díhuit
membres, més el president o presidenta de Les Corts, que la presidirà,
i els altres membres de la Mesa de Les Corts.
2. Els díhuit diputats els designaran els grups parlamentaris i, si
escau, el Grup Mixt en proporció a la seua importància numèrica i
observant el procediment previst en l'article 40 d'este reglament per a
la formació de les comissions.
3. Cada grup parlamentari designarà el nombre de diputats titulars
que hi corresponguen i altres tants en concepte de suplents.
4. La Diputació Permanent la podrà convocar el president o presidenta
d'acord amb la Junta de Síndics, a iniciativa pròpia, a petició
d'un grup parlamentari o d'una cinquena part dels membres d'aquella.
5. Serà aplicable a les sessions de la Diputació Permanent i al seu
funcionament allò que s'establix per al Ple en este reglament.
Article 58
1. Quan Les Corts no estiguen reunides, per vacances parlamentàries,
quan haja expirat el mandat parlamentari o el president o presidenta
de La Generalitat haja fet us de la potestat de dissolució que
li conferix l'article 28.4 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat
Valenciana i fins que es constituïsquen les noves Corts, la Diputació
Permanent vetlarà pels poders de la Cambra. Especialment:
Primer: Coneixerà de la delegació temporal de les funcions executives
pròpies del President de La Generalitat en un dels consellers.
Segon: Coneixerà tot el que fa referència a la inviolabilitat i la
immunitat parlamentària.
Tercer: Convocarà Les Corts, si escau, per acord de la majoria
absoluta dels membres de la Diputació Permanent.
Quart: Podrà autoritzar pressupostos extraordinaris, suplements de
crèdits i crèdits extraordinaris, a petició del Consell, per raó d'urgència
i necessitat justificada, sempre que així ho acorde la majoria absoluta
dels membres.
Cinquè: Podrà també autoritzar ampliacions o transferències de
crèdits, quan ho exigesquen la conservació de l'ordre, una calamitat
pública o una necessitat financera urgent d'una altra natura sempre que
hi haja l'acord de la majoria absoluta dels membres.
Sisè: Assumir totes les facultats que amb relació als decrets llei i
decrets legislatius atribuïx la legislació vigent al Ple de Les Corts, en
els supòsits de dissolució anticipada de la cambra, expiració del seu
mandat o vacances parlamentàries.
2. La Diputació Permanent ha d'acomplir qualsevol altra funció
que hi encomane el Reglament de Les Corts.
Article 59
1.En qualsevol cas, la Diputació Permanent retrà compte al Ple de
Les Corts, al començament del període de sessions, dels assumptes
tractats i de les decisions adoptades en la primera sessió ordinària.
2. Igualment, després de la realització de les eleccions a Les Corts
i una vegada constituïdes, la Diputació Permanent retrà compte al Ple,
dels assumptes tractats i de les decisions adoptades.
TÍTOL IV
Del funcionament de Les Corts
CAPÍTOL I
De les sessions
Article 60
1. Les Corts es reuniran en sessions ordinàries i extraordinàries.
2. Els períodes ordinaris, d'acord amb el que determina l'article
25.3 de l'Estatut d'Autonomia, seran dos per any i duraran com
a mínim huit mesos. El primer s'iniciarà en setembre i el segon en
febrer.
3. La convocatòria de les sessions ordinàries i l'ordenació temporal
de cada període de sessions l'acordarà la Mesa, d'acord amb la
Junta de Síndics.
4. Tindran la consideració de sessions extraordinàries les que se
celebren fora del període ordinari de sessions convocades per la Presidència,
d'acord amb la Junta de Síndics, a iniciativa pròpia, a proposta
del Consell o de la Diputació Permanent, a petició d'una quinta
part dels diputats de la Cambra o d'un grup parlamentari. En la petició
haurà de figurar l'ordre del dia que es proposa per a la sessió extraordinària,
no podent-se alçar la sessió fins que s'haja esgotat el mateix.
5. La convocatòria i la fixació de l'ordre del dia de les sessions
extraordinàries, tant de les comissions com del Ple, es farà d'acord
amb el que preveu este reglament per a les sessions ordinàries.
Article 61
1. Les sessions del Ple, per regla general, tindran lloc en dies compresos
entre el dimarts i el divendres, ambdós inclosos, de cada setmana.
2. Podran, tanmateix, tindre lloc en dies diferents als indicats:
Primer: Per acord pres en Ple, a iniciativa del president o presidenta,
d'un grup parlamentari o d'una cinquena part dels membres de la
cambra.
Segon: Per acord de la Mesa de Les Corts amb el parer favorable
de la Junta de Síndics.
3. Les comissions se celebraran en dies compresos entre el dilluns
i el divendres, ambdós inclosos, de cada setmana.
Article 62
Les sessions del Ple seran públiques, amb les excepcions següents:
1. Quan s'hi tracten qüestions concernents al decòrum de la cambra
o dels seus membres o de la suspensió d'un diputat o diputada.
2. Quan s'hi debaten propostes, dictàmens, informacions o conclusions
elaborades al si de la Comissió de l'Estatut dels Diputats i les
Diputades o en la Comissió de Govern Interior.
3. Quan ho acorde el Ple per majoria absoluta dels membres, a iniciativa
de la Mesa de Les Corts, del Consell, d'un grup parlamentari o
de la desena part dels membres de la cambra. Plantejada la sol·licitud
de sessió secreta, se sotmetrà a votació sense debat i la sessió continuarà
amb el caràcter que s'hi haja acordat.
Article 63
1. Les sessions de les comissions seran públiques. Podran assistirhi
els representants degudament acreditats dels mitjans de comunicació
social, llevat quan aquelles tinguen caràcter secret.
2. Les sessions de les comissions seran secretes quan ho acorde
la majoria absoluta dels membres, a iniciativa de la Mesa respectiva,
del Consell, d'un grup parlamentari o de la cinquena part dels seus
components.
3. Seran secretes en qualsevol cas les sessions i els treballs de les
comissions de l'Estatut dels Diputats i les Diputades i de Govern Interior.
Article 64
1. De les sessions del Ple i de les comissions s'alçarà acta que
contindrà una relació succinta de les matèries debatudes, les persones
intervinents, les incidències esdevingudes i els acords adoptats.
2. Les actes del Ple les signarà un dels secretaris, amb el vistiplau
del president o presidenta, i romandran a disposició dels diputats. En
el cas que no hi haja reclamació sobre el contingut dins dels deu dies
següents a la sessió, s'entendrà aprovada; en cas contrari, se sotmetrà
a la decisió de l'òrgan corresponent en la sessió següent.
3. Les actes de les comissions les signarà el secretari, amb el vistiplau
del president o presidenta, i romandran a disposició dels membres
de la comissió respectiva per a ser aprovada en la sessió següent.
4. De les sessions secretes del Ple o de comissió s'alçarà acta,
l'exemplar únic de la qual el custodiarà el presiden o presidenta. Este
exemplar el podran consultar els diputats respectius, amb l'acord previ
de la Mesa corresponent.
CAPÍTOL II
De l'ordre del dia
Article 65
1. L'ordre del dia del Ple el fixarà el president o presidenta, oïda la
Mesa, d'acord amb la Junta de Síndics, i tenint en compte el calendari
parlamentari aprovat per la Junta de Síndics, a proposta de la Mesa.
2. L'ordre del dia de les comissions el fixarà la Mesa respectiva,
d'acord amb el president o presidenta de Les Corts i de conformitat
amb el calendari parlamentari.
3. El Consell podrà demanar que en una sessió concreta s'incloga
un assumpte amb caràcter prioritari, sempre que este haja complert els
tràmits reglamentaris que facen que estiga en condicions de ser inclòs
en l'ordre del dia.
4. A iniciativa d'un grup parlamentari o del Consell, la Junta de
Síndics podrà acordar, per unanimitat, la inclusió en l'ordre del dia
d'un assumpte determinat, per raons d'urgència, encara que no haguera
complert encara els tràmits reglamentaris.
5. Els grups parlamentaris, quan en l'ordre del dia del Ple vagen
a incloure's iniciatives parlamentàries de què són autors, tindran la
potestat de, en el moment de l'aprovació per la Junta de Síndics, substituir-
les per unes altres pròpies del mateix tipus que també estiguen
en disposició de ser incloses.
6. Les iniciatives legislatives tindran prioritat en la tramitació i la
inclusió en l'ordre del dia sobre la resta d'assumptes que estiguen en
disposició de ser inclosos.
Article 66
1. L'ordre del dia del Ple es pot alterar per acord d'este, a proposta
de la Presidència, oïda la Mesa i d'acord amb la Junta de Síndics, per
iniciativa pròpia, a petició del Consell o a petició d'un grup parlamentari
o d'una desena part dels diputats de la cambra.
2. L'ordre del dia d'una comissió es pot alterar per acord d'esta,
a proposta del seu president o presidenta o a petició d'un grup parlamentari
o d'una cinquena part dels diputats membres.
3. En un cas o altre, quan es tracte d'incloure un assumpte, este
haurà d'haver complert els tràmits reglamentaris que hi permeten estar
en condicions d'incloure'l, tret d'aquells casos en què este reglament
determine el contrari.
CAPÍTOL III
Dels debats
Article 67
Els debats no podran començar, tret dels casos en què així ho
determine este reglament o excepte quan ho acorde la Mesa de Les
Corts o de la comissió, degudament justificat, sense la distribució prèvia,
almenys amb quaranta-vuit hores d'antelació, de l'informe, el dictamen
o la documentació que hi haurà de servir de base.
En el cas de l'informe de la Sindicatura de Comptes sobre la
comptabilitat general de La Generalitat i en el cas de l'informe de la
Sindicatura de Greuges, este període és, com a mínim, de deu dies.
Article 68
1. Cap diputat o diputada podrà fer ús de la paraula sense sollicitar-
la i obtindre l'autorització de la Presidència. Si un diputat o
diputada que ha promogut una iniciativa és cridat per la Presidència
per a defensar-la i no es troba present, s'entendrà que ha renunciat a
fer ús de la paraula i, per tant, decaurà la iniciativa, excepte que el
grup parlamentari al que està adscrit, o algun diputat o diputada del
mateix, demanara la paraula per sol·licitar que passe a votació o que
s'ajorne.
2. Els discursos es pronunciaran personalment i en veu alta. L'orador
podrà fer ús de la paraula des de la tribuna o des de l'escó.
3. Cap diputat o diputada no serà interromput quan parle, excepte
per part del president o presidenta quan haja de dir-li que el seu temps
s'ha acabat, per fer-lo tornar a la qüestió o a l'ordre, per retirar-li la
paraula o per cridar a l'ordre la cambra o algun dels seus diputats, o el
públic, o al Consell.
4. Els diputats que hagen demanat la paraula en un mateix sentit,
podran cedir-se-la entre ells. Qualsevol diputat o diputada amb dret a
intervindre en un cas concret, podrà ser substituït per un altre diputat
o diputada del mateix grup parlamentari, prèvia comunicació al president.
5. Els membres del Consell podran intervindre, fent ús de la paraula,
sempre que ho sol·liciten i en qualsevol moment del debat, sense
perjuí de les facultats que, per a l'ordenació del debat, corresponen al
president o presidenta de la cambra o de la comissió.
Esta intervenció obrirà un nou debat, referit al tema que estiga
tractant-se en què podrà prendre part un representant de cada grup parlamentari
per a fixar posició, tancant el debat el propi conseller per a
contesar les qüestions plantejades.
6. Passat el temps establert, el president o presidenta, després d'indicar
dos vegades a l'orador que concloga, li retirarà la paraula.
Article 69
1. Si en el transcurs dels debats es feren, a judici de la Presidència,
al·lusions que impliquen judici de valor o inexactituds sobre la persona
o conducta d'un diputat o diputada, es podrà concedir la paraula a l'alludit,
per un temps no superior a tres minuts, per tal que, sense entrar
en el fons de l'assumpte en debat, conteste estrictament les al·lusions
realitzades. Si el diputat s'excedix d'estos límits, la presidència li retirarà
la paraula immediatament.
2. Hom podrà respondre solament les al·lusions en la mateixa sessió
o en la següent.
3. Quan l'al·lusió afecta el decòrum o la dignitat d'un grup parlamentari,
la Presidència podrà concedir, a un representant d'este, l'ús
de la paraula, pel mateix temps i en les condicions que s'establixen en
els apartats 1 i 2 d'este article.
Article 70
1. En qualsevol moment del debat un diputat o diputada podrà
demanar l'observança del reglament, citant l'article o els articles dels
quals es reclama l'aplicació. En esta petició no hi haurà cap debat i,
després de la lectura d'estos, caldrà acatar-se la resolució que la Presidència
adopte a la vista de l'al·legació feta.
2. Qualsevol diputat o diputada podrà també demanar, durant la
discussió o abans de votar, la lectura de les normes o documents que,
no havent-se publicat, considere convenient que podran il·lustrar la
matèria que es tracta. La Presidència podrà denegar les lectures que
considere no pertinents o innecessàries.
Article 71
En tots els debats, qui siga contradit en les seues argumentacions
per un altre o altres intervinents, tindrà el dret de replicar o rectificar
una sola vegada a cada un d'ells i per un temps màxim de cinc minuts,
que fixarà la Presidència d'acord amb el debat que es realitze en aquell
moment.
Article 72
1. Si no hi ha precepte específic, es considerarà que en tots els
debats hi haurà un torn a favor i un en contra. La durada de les intervencions
en una discussió sobre qualsevol assumpte o qüestió no excedirà
de deu minuts, excepte precepte d'este reglament en contra.
2. Si el debat és qualificat com de totalitat, els torns seran de quinze
minuts; després els altres grups parlamentaris podran fixar la seua
posició en intervencions que no excediran de deu minuts.
3. En tots els debats, els temps d'intervenció, si escau, del representant
del Grup Mixt els establirà la Presidència, segons la composició
d'este. En cas que existisquen diverses agrupacions dins del Grup
Mixt, la Presidència, amb la comunicació prèvia, permetrà la distribució
entre estes del temps assignat sense que puguen intervindre, en
cada debat, més de dos representants.
4. El que hi ha establert en este reglament per a qualsevol debat,
s'entén sense perjuí de les facultats de la Presidència per a ordenar el
debat i les votacions. La Presidència, oïda la Junta de Síndics, podrà
ampliar o reduir el nombre i el temps de les intervencions dels grups
parlamentaris o dels diputats, valorant-ne la importància. També podrà
acumular, amb ponderació de les circumstàncies de grups i matèries,
totes les que en un assumpte determinat corresponguen a un grup
parlamentari, sense que això implique, necessàriament, la suma dels
temps que corresponguen separadament.
5. Quant el grup, o el diputat o diputada, que promou una iniciativa
la retira després d'haver-la defensat, el altres grups parlamentaris
mantenen el dret a intervindre en la forma que procedisca.
Article 73
1. Els grups parlamentaris intervindran en els torns generals en
ordre invers a la seua importància numèrica, llevat dels casos en què
este reglament o una resolució de Presidència acorde el contrari.
2. Les intervencions del Grup Mixt i, si escau, de les diverses
agrupacions s'ajustaran al que hi ha establert en l'article 72.3 d'este
reglament.
3. Si escau, en qualsevol debat, excepte en els casos en els quals
este reglament o una resolució de Presidència acorde el contrari, correspondrà
intervindre al Grup Mixt en primer lloc.
Article 74
La Presidència podrà tancar un debat, de conformitat amb la Mesa,
quan considere que un assumpte ha estat suficientment debatut. També
ho podrà acordar a petició d'un grup parlamentari. Pel que fa a esta
petició de tancament, podran intervindre durant cinc minuts cada un,
un orador en contra i un altre a favor.
Article 75
Quan la Presidència, els vicepresidents o els secretaris de la cambra
o d'alguna comissió vulguen prendre part en el debat, deixaran el
seu lloc en la Mesa abans del començament del punt de l'ordre del dia
corresponent i no tornaran a ocupar-lo fins que haurà conclòs la discussió
del tema de què es tracte.
Article 76 . Del Debat de Política General
El President del Consell remetrà a la Mesa de Les Corts escrit
en el que manifeste la seua voluntat de fer una declaració de política
general davant Les Corts en el primer Ple del primer període ordinari
de sessions en compliment del que establix la Llei 5/1983, de 30 de
desembre, que es regularà pel següent procediment:
1. El debat s'iniciarà amb la intervenció del president o presidenta
de La Generalitat. Podra intervindre després, llevat que el president o
presidenta de Les Corts considere més convenient suspendre la sessió
durant un temps no superior a 24 hores, un representant de cada grup
parlamentari, per un temps maxim de 30 minuts cada grup. Començaran
els grups parlamentaris d'oposició de major a menor i finalment
intervindrà el grup parlamentari que sustenta el Consell.
2. El president o presidenta de La Generalitat podrà respondre
individualment o col·lectivament tots els que han intervingut, en este
cas, els in tervinents tindran dret a una rèplica de 10 minuts.
3. Finalitzat el debat s'obrirà un termini de 30 minuts en el qual
els grups parlamentaris podran presentar propostes de resolució davant
la Mesa. L'admissió a tràmit de les propostes de resolució per part de
la Mesa se circumscriurà únicament a les que es referisquen necessàriament
a qüestions de política general i que tracten de matèries que
hagen estat tractades en el curs del debat. La Mesa no podrà admetre
les propostes de resolució que explícitament o implícitament signifiquen
qüestió de confiança o moció de censura al Consell.
4. Les propostes de resolució es defensaran separadament o conjuntament
per cada grup parlamentari, sense que en cap cas el temps a
consumir per cada grup supere el sixanta minuts, ni excedisca de dotze
el nombre d'intervencions a realitzar per cada grup de la cambra.
Les intervencions es realitzaran seguint un orde de major a menor
d'acord amb la composició dels grups de la Cambra i per torn rotatori
respectant l'orde mencionat. Els grups parlamentaris s'alternaran en
les seues intervencions mentre el nombre de les sol·licitades per cada
grup ho faça possible. El grup parlamentari que sustente el Consell
intervindrà en últim lloc. El president o presidenta de Les Corts podrà
concedir torn en contra després de cada torn de defensa per un temps
igual. Les propostes de resolució seran votades segons l'orde en què
es debaten.
5. Durant el debat de les propostes de resolució la Mesa podrà
admetre noves Propostes de resolució signades per tots els grups parlamentaris.
Així mateix la Mesa també podrà admetre a tràmit noves
propostes de resolució que es presenten per escrit, sempre que tendisquen
assolir un acord per aproximació entre almenys dos de les propostes
de resolució inicialment formulades i també les que pretenguen
esmenar errades o incorreccions tècniques, terminològiques o gramaticals.
CAPÍTOL IV
De les votacions
Article 77
1. Per tal que els acords adoptats siguen vàlids, la cambra i els seus
òrgans hauran d'estar reunits reglamentàriament i amb la presència, de
la majoria dels seus membres.
2. La comprovació de quòrum sols podrà sol·licitar-se abans del
començament de cada votació. Se'n presumirà l'existència una vegada
realitzada esta.
3. Si en arribar el moment de la votació no hi haguera el quòrum a
què fa esment l'apartat anterior, es posposarà la votació per un termini
màxim de dos hores. Si passat este termini, tampoc no hi haguera el
quòrum abans esmentat, la votació es realitzarà en la següent sessió de
l'òrgan corresponent.
Article 78
1. Els acords seran vàlids, sense perjuí del que establix l'article
anterior, quan s'hauran adoptat per majoria simple dels membres presents
de l'òrgan corresponent, sense perjuí de les majories qualificades
que establix l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, les
altres lleis de La Generalitat i este reglament.
2. Hom considerarà que hi ha majoria simple quan els vots positius
superen els negatius, sense comptar-hi les abstencions, els vots en
blanc o els nuls.
3. Hom considerarà que hi ha majoria absoluta quan s'expresse en
el mateix sentit el primer nombre sencer de vots que seguix al nombre
resultant de dividir per dos el total dels membres de dret de Les Corts.
4. El vot dels diputats és personal i indelegable. Cap diputat o
diputada podrà prendre part en les votacions sobre resolucions que
afecten el seu estatut de diputat o diputada.
Article 79
Les votacions no es podran interrompre per cap concepte. Durant
el desenrotllament de la votació la Presidència no concedirà l'ús de la
paraula i cap diputat o diputada podrà entrar a la sala ni abandonar-la,
llevat de casos de força major i amb la vènia de la Presidència.
Article 80
En els casos establerts en este reglament i en aquells que per singularitat
o importància la Presidència, oïda la Junta de Síndics, així ho
acorda, la votació es realitzarà a hora fixa i serà anunciada prèviament
per aquella. Si arriba l'hora fixada i el debat no ha acabat, la Presidència
senyalarà una hora nova per a la votació.
Article 81
La votació podrà ser:
1r Per assentiment a la proposta de la Presidència.
2n Ordinària.
3r Pública per crida.
4t Secreta.
5è Sense perjuí del que establix el Capítol IV d'este reglament per
a les votacions, Les Corts podran habilitar sistemes de vídeo conferència
o altres sistemes tècnics adequats per a garantir l'exercici del vot al
Ple de la Cambra a aquells diputats i diputades que, com a conseqüència
de trobar-se en situació de permís parentat o en procés de llarga
malaltia, no puguen assistir a les seues sessions.
Article 82
Es consideraran aprovades per assentiment les propostes de la Presidència
quan, una vegada anunciades, no suscitaren cap objecció ni
oposició. En cas contrari, es farà una votació ordinària.
Article 83
La votació ordinària podrà realitzar-se, per decisió de la Presidència,
en una de les formes següents:
1. S'alçaran primer aquells que aproven; a continuació, els que
desaproven i, finalment, els que s'abstinguen. La Presidència ordenarà
el recompte als secretaris si té dubtes del resultat o si, fins i tot després
de publicat este, algun grup parlamentari ho reclama.
2. Per procediment electrònic que acredite el sentit del vot de cada
diputat o diputada i els resultats totals de la votació.
Article 84
1. La votació serà pública per crida o secreta quan ho exigisca este
reglament, ho sol·licite un grup parlamentari o una cinquena part dels
diputats de la cambra o, si escau, de la comissió. Si hi ha sol·licituds
concurrents en sentit contrari, prevaldrà la de votació secreta. En cap
cas podrà ser secreta la votació en els procediments legislatius o en cas
que els acords hagen d'adoptar-se mitjançant el criteri de vot ponderat.
2. Les votacions per a la investidura del presidente o presidenta de
La Generalitat, la moció de censura i la qüestió de confiança seran, en
tot cas, públiques per crida.
Article 85
En la votació pública per crida, un secretari nomenarà els diputats
i estos respondran «sí», «no» o «abstenció»; la crida es realitzarà per
ordre alfabètic del primer cognom, començant pel diputat el nom del
qual serà tret a sort. A continuació votaran els membres del Consell
que siguen diputats i, finalment, la Mesa de Les Corts.
Article 86
1. La votació secreta podrà fer-se, només:
a) Per procediment electrònic que acredite el resultat total de la
votació, amb omissió de la identitat dels votants.
b) Per paperets quan es tracte d'eleccions de persones, quan ho
decidisca la Presidència i quan s'haja especificat esta modalitat en la
sol·licitud de vot secret.
2. Per a realitzar les votacions a què fa esment el punt b de l'apartat
anterior, les diputades i els diputats seran cridats nominalment a la
Mesa per tal de dipositar la papereta en l'urna corresponent.
Article 87
1. Quan existisca empat en alguna votació, se'n realitzarà una
segona i, si continua este, se suspendrà la votació durant el termini que
considere raonable la Presidència. Passat el termini es realitzarà una
nova votació i, si es produïx de nou empat, es considerarà refusat el
dictamen, l'article, l'esmena, el vot particular i la proposició de què es
tracte.
2. En les votacions en comissió sobre una qüestió que s'haja de
sotmetre ulteriorment al Ple, es considerarà que no hi ha empat quan
la igualtat de vots, sent idèntic el sentit en què hagen votat tots els
membres de la comissió d'un mateix grup parlamentari, puga dirimirse
aplicant el criteri de vot ponderat.
Article 88
1. Verificada una votació, o el conjunt de votacions sobre una
mateixa qüestió, cada grup parlamentari podrà explicar el vot per
un temps màxim de cinc minuts i podrà iniciar el torn per un temps
màxim de tres minuts el representant del Grup Mixt que podrà ser
compartit amb un altre diputat o diputada del mateix grup si existiren
agrupacions al seu si i, seguidament, de menor a major i per temps
màxim de cinc minuts, els grups parlamentaris.
2. En els projectes i les proposicions de llei, sols podrà explicar-se
el vot després de la darrera votació llevat que s'haja dividit en parts
clarament diferenciades a l'efecte del debat. En este cas es podrà fer
l'explicació després de la darrera votació corresponent a cada part.
En els casos previstos en este apartat, la Presidència podrà ampliar el
temps als grups parlamentaris fins a deu minuts i fins a cinc minuts al
Grup Mixt.
3. No hi haurà explicació de vot quan la votació haja estat secreta
o quan tots els grups hagen tingut l'oportunitat d'intervindre en el
debat precedent. Això no obstant i, en este darrer supòsit, el grup que
haja intervingut en el debat i, com a conseqüència d'este, haja canviat
el sentit del seu vot, tindrà dret a explicar-lo.
CAPÍTOL V
Del còmput dels terminis i de la presentació de documents
Article 89
1. Llevat de disposició contrària, els terminis assenyalats per dies
en este reglament es computaran en dies hàbils, i els assenyalats per
mesos, de data a data. Als efectes del còmput dels terminis establerts
per este reglament, són dies hàbils de dilluns a divendres, llevat dels
declarats festius anualment per la Mesa de Les Corts.
2. S'exclouran del còmput els períodes en què Les Corts no realitzen
sessions llevat que l'afer en qüestió estiga inclòs en l'ordre del dia
d'una sessió extraordinària. En este cas la Mesa de Les Corts fixarà
els dies que han d'habilitar-se a l'efecte d'acomplir els tràmits que en
possibiliten la realització.
Article 90
1. La Mesa de Les Corts, oïda la Junta de Síndics, dins del termini,
podrà acordar la pròrroga o la reducció dels terminis establerts en este
reglament.
2. Llevat de casos excepcionals, en què caldrà l'acord de la Junta
de Síndics, les pròrrogues no seran superiors a un altre tant del termini
ni les reduccions a la meitat d'este.
Article 91
1. La presentació de documents en el registre de Les Corts es
podrà fer en els dies i les hores que fixe la Mesa de Les Corts.
2. També s'admetran els documents presentats en forma i dins del
termini, sempre que concórreguen els requisits exigits per la legislació
vigent.
CAPÍTOL VI
Sobre la declaració d'urgència
Article 92
1. A petició del Consell, d'un grup parlamentari o d'una desena
part dels diputats de la cambra, la Mesa de Les Corts podrà acordar
que una qüestió es tramite per procediment d'urgència.
2. Si l'acord es pren trobant-se un tràmit en curs, el procediment
d'urgència s'aplicarà per als tràmits següents.
Article 93
1. Sense perjuí del que hi ha establert en l'article 87 d'este reglament,
en el procediment d'urgència els terminis tindran una durada de
la meitat dels establerts amb caràcter ordinari.
2. Estos terminis també es podran reduir si així ho acorda la Mesa
de Les Corts, d'acord amb la Junta de Síndics.
CAPÍTOL VII
De les publicacions de Les Corts
i de la publicació dels seus treballs
Article 94
Són publicacions de Les Corts:
El Bolletí Oficial de Les Corts, BOC.
El Diari de Sessions del Ple, de la Diputació Permanent i de les
comissions.
El lloc web de Les Corts (World Wide Web).
Article 95
1. En el Bolletí Oficial de Les Corts, BOC, es publicaran els textos
i els documents la publicació dels quals siga requerida per algun precepte
en este reglament, siga necessària per al seu debat, coneixement
i tramitació parlamentària o siga ordenada per la Presidència.
2. Per raons d'urgència, la Presidència de Les Corts, a l'efecte del
seu debat i votació i sense perjuí que haurà de constar ulteriorment
en el BOC, podrà ordenar que els documents a què es referix l'apartat
anterior siguen objecte de reproducció per un altre mitjà mecànic i
repartits als diputats membres de l'òrgan que haurà de debatre'ls.
Article 96
1. En el Diari de Sessions es reproduiran íntegrament i de forma
literal, deixant constància dels incidents esdevinguts, totes les intervencions
i els acords adoptats en sessions de Ple, de la Diputació Permanent
o de comissió, llevat que tinguen caràcter secret.
2. No obstant l'anterior, la Mesa de Les Corts podrà acordar que
els acords adoptats en sessions secretes es publiquen en el diari de sessions
respectiu, sense perjuí del que disposen els apartats 5 i 6 de l'article
53 d'este reglament.
Article 97
1. La Mesa de Les Corts adoptarà les mesures adequades en cada
cas, per a facilitar als mitjans de comunicació social la informació
sobre les activitats dels diferents òrgans de la cambra.
2. La mateixa Mesa regularà la concessió de credencials als diferents
mitjans de comunicació social acreditats, per tal que puguen
accedir als locals del recinte parlamentari que se'ls destine i a les sessions
a les quals puguen assistir, com també a les dependències en les
quals se'ls autoritze la presència per al millor desenrotllament de la
seua tasca.
3. Ningú no podrà, sense estar expressament autoritzat per la Presidència
de Les Corts, realitzar enregistraments gràfics o sonors de les
sessions dels òrgans de la cambra.
4. La Mesa de Les Corts, oïda la Junta de Síndics, promulgarà les
normes per les quals es regule la utilització de la sala de premsa per
part dels grups parlamentaris.
CAPÍTOL VIII
De la disciplina parlamentària
Secció primera
De les sancions per l'incompliment
dels deures dels diputats i les diputades
Article 98
Durant les sessions de Ple i de comissió, els diputats tenen l'obligació
de respectar les regles de l'ordre establides per este reglament;
d'evitar tota classe de pertorbacions o de desordre, acusacions o recriminacions
entre ells, expressions inconvenients al decòrum de la cambra,
interrupcions als oradors sense autorització de la Presidència, i fer
ús de la paraula més temps de l'autoritzat, com també entorpir deliberadament
el curs dels debats i de les votacions o d'obstruir el treball
parlamentari.
Article 99
1. El diputat o diputada podrà ser privat, per acord de la Mesa,
d'algun o de tots els drets que li concedixen els articles 11 al 14 d'este
reglament, en els supòsits següents:
1r Quan de forma reiterada i sense justificació deixe d'assistir
voluntàriament a les sessions de Ple o de comissió.
2n Quan transgredesca el deure de guardar secret establert en l'article
19 d'este reglament.
3r El diputat o diputada podrà presentar, davant la Mesa, escrit
d'al·legacions, abans de que esta prenga la decisió corresponent.
2. L'acord de la Mesa, que serà motivat, assenyalarà l'extensió i la
durada de les sancions, que podran estendre's també a la part alíquota
de subvenció prevista en l'article 28 d'este reglament.
Article 100
La prohibició d'assistir a una o dos sessions i l'expulsió immediata
d'un diputat o diputada podran ser imposades per la Presidència en els
termes establerts en este reglament.
Article 101
1. La suspensió temporal de la condició de diputat o diputada
podrà acordar-se pel Ple de la cambra per raó de disciplina parlamentària
en els supòsits següents.
1r Quan imposada i acomplerta la sanció prevista en l'article 99
d'este reglament, el diputat o diputada persistira en l'actitud.
2n Quan el diputat o diputada porte armes dins del recinte parlamentari.
3r Quan el diputat o diputada, després d'haver estat expulsat de la
sala de Ple o de comissió, es negue a abandonar-la.
4t Quan el diputat o diputada contravinga el que hi ha disposat en
l'article 20 d'este reglament.
2. Les propostes formulades per la Mesa de Les Corts en els tres
primers supòsits de l'apartat anterior, i per la Comissió d'Estatut dels
Diputats i les Diputades en el quart, se sotmetran a la consideració i
decisió del Ple de la cambra en sessió secreta. En el debat, els grups
parlamentaris podran intervindre mitjançant el seu síndic i Les Corts
ho resoldran sense més tràmit.
3. Si la causa de la sanció és, a judici de la Mesa, constitutiva de
delicte, la Presidència retrà compte dels fets al Ministeri Fiscal.
Secció segona
De les crides a la qüestió i a l'ordre
Article 102
1. Els oradors seran cridats a la qüestió sempre que n'estigueren
fóra, tant per digressions estranyes al punt que es tracte, tant per tornar
sobre el que ja ha estat discutit o votat.
2. La Presidència retirarà la paraula a l'orador o oradora al qual
calga fer una tercera crida a la qüestió en una mateixa intervenció.
Article 103
Els diputats i els oradors seran cridats a l'ordre:
1. Quan proferesquen paraules i vessen conceptes ofensius al
decòrum de la cambra o als seus membres, de les institucions de La
Generalitat o de l'Estat, o de qualsevol altra persona o entitat.
2. Quan en els seus discursos manquen al que hi ha establert per al
bon funcionament de les deliberacions.
3. Quan amb interrupcions o de qualsevol altra forma alteren l'ordre
de les sessions.
4. Quan retirada la paraula a un orador, este pretenga continuar
fent-ne ús.
Article 104
1. Al diputat o diputada o orador que haja estat cridat a l'ordre tres
vegades en una mateixa sessió, advertit la segona vegada de les conseqüències
d'una tercera crida, se li retirarà, si escau, la paraula, i la
Presidència, sense debat, li podrà imposar la sanció de no assistir a la
resta de la sessió.
2. Si el diputat o diputada sancionat no atén el requeriment d'abandonar
la sala, la Presidència adoptarà les mesures que considere pertinents
per a fer efectiva l'expulsió. En este cas, la Presidència, sense
perjuí del que hi ha establert en l'article 101.1.3r, podrà imposar-li a
més a més la prohibició d'assistir a la sessió següent.
3. Quan es produïsca el supòsit previst en el punt 1r. de l'article
anterior, la Presidència requerirà al diputat o diputada i orador per tal
que es retiren les ofenses pronunciades i ordenarà que no conste en el
Diari de Sessions. La negativa a este requeriment podrà donar lloc a
successives crides a l'ordre, amb els efectes previstos en els apartats
anteriors d'este article.
4. El contingut dels articles 101, 102 i 103 serà d'aplicació tant en
les sessions de Ple com de comissió, com també en les de qualsevol
altre òrgan de la cambra.
Secció tercera
De l'ordre dins del recinte parlamentari
Article 105
La Presidència vetlla pel manteniment de l'ordre dins de les
dependències de Les Corts. A este efecte pot prendre totes les mesures
que considere pertinents, fins i tot la de posar a disposició judicial les
persones responsables de qualsevol pertorbació.
Article 106
Qualsevol persona que en el recinte parlamentari, en sessió o fora
d'ella, sent o no sent diputat o diputada, promoga desordre greu amb
la seua conducta d'obra o de paraula, serà immediatament expulsada.
Si es tracta d'un diputat o diputada, la Presidència el suspendrà a més,
en l'acte, dels seus drets parlamentaris per un termini que pot arribar
fins a un mes, sense perjuí que el Ple, a proposta de la Mesa i de conformitat
amb el que hi ha previst en l'article 97, puga ampliar o agreujar
la sanció.
Article 107
1. La Presidència vetllarà, en les sessions públiques, pel manteniment
de l'ordre de les tribunes.
2. Qui done en estes mostres d'aprovació o desaprovació, pertorbe
l'ordre o manque a les maneres degudes, serà immediatament expulsat
de l'edifici de Les Corts, per indicació de la Presidència, la qual ordenarà,
si ho considera convenient, que els servicis de seguretat de la
cambra alcen les diligències oportunes, per si de cas els actes produïts
són constitutius de delicte o falta.
3. La Presidència de Les Corts, d'acord amb la Mesa, dictarà les
normes d'aplicació a les persones que visiten el recinte parlamentari,
amb especificació de les zones restringides i les d'accés o permanència
dels visitants.
CAPÍTOL IX
Dels mitjans personals i materials
Article 108
1. Les Corts tenen autonomia patrimonial i financera i exercixen
les seues funcions amb autonomia administrativa respecte a l'organització
i gestió dels seus mitjans personals i materials; i aplicaran en
estes matèries la seua pròpia normativa amb caràcter prevalent.
2. Les Corts disposaran dels mitjans personals i materials necessaris
per al desenrotllament de les seues funcions, especialment de servicis
tècnics, de documentació i d'assessorament.
3. Les Corts adaptaran al seu funcionament les més avançades
tecnologies de la informàtica que garantisquen l'accés del ciutadà a la
informació. Així mateix, posaran a disposició de les diputades i els diputats
les infraestructures adequades encaminades a facilitar la comunicació
informativa i el millor desenrotllament de les seues funcions.
4. La relació dels llocs de treball i la distribució de funcions corresponents
a cada un d'ells la farà la Mesa de Les Corts a proposta de
la Secretaria General.
5. El pressupost de Les Corts ha de disposar anualment d'assignacions
suficients per atendre les necessitats derivades d'este article.
6. L'Estatut de Govern i Règim Interior regulara l'organització i
funcionament de la Secretaria General, sense perjuí del que desposa
l'article 110 sobre l'Estatut de Personal.
Article 109
1. El lletrat o lletrada major de Les Corts, baix la direcció superior
de la Presidència i de la Mesa, és el cap de tot el personal i de tots els
servicis i àrees de Les Corts, i complix les funcions tècniques de sosteniment
i assessorament als òrgans rectors d'estes, assistit per la resta
de lletrats de la Cambra.
2. Al front de la Secretaria General es trobarà el lletrat o lletrada
major, assistit pels altres lletrats de la cambra.
3. El lletrat o lletrada major serà nomenat per la Mesa, a proposta
de la Presidència, d'entre els lletrats i lletrades de la cambra.
Article 110
1. Correspon al Ple la regulació del règim jurídic del personal al
servici de Les Corts, mitjançant l'aprovació de l'oportú estatut del personal
de Les Corts.
2. Als efectes previstos en l'apartat anterior, l'Estatut de Personal
de Les Corts serà aprovat pel Ple d'acord amb el procediment legislatiu
previst en el present reglament per a la tramitació dels projectes de
llei en lectura única, corresponent en este cas la iniciativa a la Mesa.
3. La reforma de l'Estatut del Personal de Les Corts es durà a
terme conforme al mateix procediment seguit per a la seua aprovació.
TÍTOL V
Del procediment legislatiu
CAPÍTOL I
Article 111
La iniciativa legislativa davant Les Corts correspon:
1. Al Consell.
2. Als diputats i diputades i als grups parlamentaris, d'acord amb
el que hi ha establert en este reglament.
3. A les ciutadanes i els ciutadans, de conformitat amb el que establisca
la llei prevista per l'article 26.2 de l'Estatut d'Autonomia i este
reglament.
4. A Les Corts Valencianes, en els termes que establix este reglament.
CAPÍTOL II
Del procediment legislatiu comú
Secció primera
Dels projectes de llei
I. Presentació d'esmenes
Article 112
Els projectes de llei tramesos pel Consell aniran acompanyats
d'una exposició de motius i dels antecedents necessaris per a poder
pronunciar-s'hi. La Mesa de Les Corts n'ordenarà la publicació,
l'obertura del termini de presentació d'esmenes i la tramesa a la
comissió corresponent.
Article 113
1. Una vegada publicat un projecte de llei, els diputats i diputades
i els grups parlamentaris tindran un termini de quinze dies per a presentar-
hi esmenes, mitjançant escrit dirigit a la Mesa de la comissió.
L'escrit d'esmenes haurà de dur la signatura del síndic o el portaveu
adjunt del grup parlamentari a què pertanya el diputat. L'omissió d'este
tràmit es podrà corregir abans del començament de la discussió en
comissió.
2. Les esmenes podran ser a la totalitat o parcials.
3. Seran esmenes a la totalitat les que versen sobre l'oportunitat,
els principis o l'esperit del projecte de llei i en postulen la devolució al
Consell, i les que proposen un text alternatiu complet al del projecte.
Sols podran ser presentades pels grups parlamentaris.
4. Les esmenes parcials podran ser de supressió, modificació o
addició. En els dos supòsits darrers, l'esmena haurà de contindre el
text concret que es propose. La Mesa de la comissió es reunirà, al finalitzar
el debat de totalitat a efectes de la seua qualificació.
A este efecte i, en general a tots els efectes legislatius, les esmenes
parcials poden presentar-se: al títol de la llei; als títols; als capítols;
a les rúbriques; a l'articulat; a cada disposició addicional, transitòria,
derogatòria o final; a l'exposició de motius i als annexos.
Article 114
1. Les esmenes a un projecte de llei que suposen augment dels crèdits
o disminució dels ingressos pressupostaris requeriran la conformitat
del Consell per a la tramitació.
2. A este efecte, la Mesa de la comissió, en el tràmit de qualificació
d'esmenes, remetrà al Consell, per conducte de la Presidència de
Les Corts, les que al seu judici puguen ser incloses en allò que preveu
l'apartat anterior.
3. El Consell haurà de donar resposta raonada en el termini de
quinze dies, passat el qual es considerarà que el silenci del Consell
expressa conformitat.
4. El Consell podrà manifestar la seua disconformitat amb la tramitació
d'esmenes que suposen un augment dels crèdits o disminució
dels ingressos pressupostaris en qualsevol moment de la tramitació, en
cas de no haver estat consultat en la forma que assenyalen els apartats
anteriors. En cas de discrepància ho resoldrà la Mesa de Les Corts.
II. Debats de totalitat en el Ple
Article 115
1. Acabat el termini de presentació d'esmenes previst en l'article
precedent, tindrà lloc un debat sobre la totalitat del projecte de llei presentat.
2. El debat s'iniciarà amb la presentació del projecte per un membre
del Consell en una intervenció que no excedirà de quinze minuts.
A continuació se sotmetran a debat, si hi ha, les esmenes presentades
amb un torn a favor i un altre en contra, i conclourà amb la intervenció
dels grups que no hagen intervingut perquè fixen la seua posició. Finalitzat
el debat, se sotmetran a votació les esmenes, començant per les
que proposen la devolució del projecte.
3. Si el Ple acorda la devolució del projecte, este quedarà refusat
i decauran les esmenes amb text alternatiu que s'hagen presentat. El
president o presidenta de Les Corts ho comunicarà al Consell.
4. Si el Ple aprova una esmena a la totalitat amb text alternatiu,
se'n donarà trasllat a la comissió corresponent, es publicarà en el
Bolletí Oficial de Les Corts i s'obrirà un nou termini de quinze dies
per a la presentació d'esmenes, que sols podran ser parcials.
5. En el supòsit que no s'haja formulat esmenes a la totalitat, en el
debat, després de la presentació del projecte pel Consell, els grups parlamentaris
fixaran la seua posició sobre este, de menor a major, sense
que hi haja votació.
III. Deliberació en la comissió
Article 116
1. Finalitzat el debat de totalitat en el Ple, la Mesa de la comissió
podrà designar un o diversos ponents, de conformitat amb les propostes
que formulen els grups parlamentaris en el termini de presentació
d'esmenes i el nombre que, amb caràcter general, per a cada grup
determine la Mesa de Les Corts, d'acord amb la Junta de Síndics. En
l'acte de nomenament la Mesa de la comissió convocarà la ponència
per a la seua constitució.
2 La ponència, que adoptarà els seus acords mitjançant el criteri
de vot ponderat, elaborarà un informe, en el termini màxim de quinze
dies des de la designació i proposarà a la comissió les esmenes que
hagen de ser acceptades o rebutjades, les esmenes transaccionals que
tendisquen a assolir acords entre les esmenes presentades i el text del
projecte. També podrà proposar per unanimitat modificacions al text
del projecte de llei. L'informe de la ponència es publicarà en el BOC.
3. La Mesa de la comissió, sense perjuí del que hi ha establert en
l'apartat 3 de l'article 43 d'este reglament, podrà prorrogar el termini
per a l'emissió de l'informe quan la transcendència o la complexitat
del projecte de llei ho exigisca.
4. Si la Mesa de la comissió acorda la no-constitució d'una ponència,
ordenarà les esmenes per al debat posterior.
5. La Mesa de la comissió, una vegada publicat en el BOC l'informe
de la ponència o, si escau, l'ordenació de les esmenes parcials,
convocarà la sessió corresponent per al debat i votació.
6. Tant en l'informe de la ponència com, si escau, en l'ordenació
de les esmenes es tindrà en compte l'ordre següent de prioritat: supressió,
modificació i addició i en cada una d'estes modalitats l'ordre de
registre.
7. A les reunions de la ponència només podran assistir els seus
components, assistits pel lletrat de la comissió.
Article 117
1. El debat en la comissió es realitzarà article per article, llevat que
la Mesa de la comissió acorde, oïts els portaveus, que es desenrotlle el
debat agrupant articles o seguint les divisions sistemàtiques del projecte
de llei.
2. La Presidència podrà fixar un temps màxim per al debat de cada
article o agrupació d'estos, com també el nombre d'intervencions i
la duració, a la vista de les peticions i del temps disponible, tenint en
compte que, sense perjuí del que hi ha establert en l'article 71 d'este
reglament, només hi haurà un torn a favor i un altre en contra.
3. Les esmenes que s'hagen presentat amb relació a l'exposició de
motius, es discutiran al final de l'articulat, si la comissió acorda incorporar
esta exposició de motius com a preàmbul de la llei.
4. Durant la discussió d'un article, la Mesa podrà admetre a tràmit
noves esmenes que es presenten en eixe moment per escrit per un
membre de la Comissió, sempre que tendisquen a aconseguir un acord
per aproximació entre l'esmena, o esmenes, ja formulades i el text del
projecte. L'esmena d'aproximació haurà d'estar signada pel seu autor i
per l'autor de l'esmena en la que s'empara i implicarà la retirada d'esta
en el mateix moment.
També s'admetran a tràmit esmenes que tinguen com a finalitat
esmenar errors o incorreccions tècniques, terminològiques o gramaticals
que només requeriran la firma de qui la presente. En l'un i l'altre
cas, per a la seua aprovació, hauran de sotmetre's a votació.
5. Es votaran, en primer lloc, les esmenes defensades respecte a
cada article o agrupació acordada, per l'ordre en què hagen estat debatudes,
i posteriorment el text proposat per la ponència en el seu informe,
si n'hi ha, amb exclusió de les parts que hagen estat modificades
per les esmenes prèviament aprovades.
La Presidència impedirà el sotmetiment a votació d'esmenes o
textos que resulten contradictoris o reiteratius amb altres acords prèviament
adoptats per la comissió respecte a la mateixa iniciativa legislativa.
6. Finalitzades les votacions, la comissió designarà un dels seus
membres per a presentar el dictamen davant el Ple.
Article 118
1. En la direcció dels debats de la comissió, la Presidència i la
Mesa exerciran les funcions que en este reglament es conferix a la Presidència
i a la Mesa de Les Corts.
2. El president o presidenta de la comissió, d'acord amb la Mesa
d'esta, podrà establir el temps màxim de la discusió per a cada article,
el que corresponga a cada intervenció, a la vista del nombre de peticions
de paraula i el total per a la conclusió del dictamen.
Article 119
El dictamen de la comissió, signat pel president o presidenta i pel
secretari d'esta, es trametrà a la Presidència de Les Corts a l'efecte de
la tramitació subsegüent que escaiga.
IV. Deliberació en el Ple
Article 120
Els grups parlamentaris o els diputats, dins de les quaranta-vuit
hores següents a la data d'acabament del dictamen, en escrit dirigit al
president o presidenta de Les Corts, hauran de comunicar els vots particulars
i les esmenes que, havent estat defensades i votades en comissió
i no incorporades al dictamen, pretenen defensar en el Ple.
Article 121
1. El debat en el Ple començarà amb la presentació del dictamen
de la comissió pel diputat o diputada, membre de la comissió, designat
per esta. Esta intervenció no podrà excedir de quinze minuts.
2. A continuació, els grups parlamentaris que ho sol·liciten podran
intervindre per un temps màxim de deu minuts per a explicar la seua
postura sobre els principis recollits en el dictamen o les raons d'haver
mantingut vots particulars o esmenes. La Presidència, si escau, concedirà
al Grup Mixt un temps d'intervenció proporcional al nombre de
diputats.
3. Finalitzat el debat, la Presidència de la cambra sotmetrà a una
única votació conjunta les esmenes o els vots particulars presentats
per cada grup parlamentari i no incorporats al dictamen, per l'ordre en
què estos hagen formalitzat l'escrit de manteniment. A continuació es
votaran els articles i els altres preceptes del projecte de llei per ordre
correlatiu.
4. Qualsevol grup parlamentari podrà sol·licitar la votació separada
d'una esmena o d'un vot particular o de grups d'esmenes o de vots
particulars. També podrà sol·licitar la votació separada d'algun article
o grup d'articles del dictamen.
5. Durant el debat, la Presidència podrà admetre esmenes, per
mitjà d'escrit firmat, almenys, per un grup parlamentari, que tinguen
com a finalitat esmenar errors o incorreccions tècniques, terminològiques
o gramaticals. També podran admetre's a tràmit esmenes de transacció
entre les ja presentades, i mantingudes, i el text del dictamen
quan es presenten per escrit firmades pels síndics o portaveus adjunts
dels grups parlamentaris, encara que siga als efectes de la dita tramitació
i això comporte la retirada de les esmenes respecte a què es transacciona.
En els dos casos, per a la seua aprovació, hauran de sotmetre's
a votació
6. Es consideraran decaigudes les esmenes o els vots particulars
presentats per un diputat o diputada o un grup parlamentari que no es
trobe present quan es concedisca l'ús de la paraula per a defensar-les.
7. Acabat el debat, se sotmetrà a votació final el conjunt del projecte
de llei.
Article 122
1. Acabat el debat d'un projecte, si, com a conseqüència de l'aprovació
d'un vot particular, d'una esmena o de la votació dels articles,
el text que resulta poguera ser incongruent o obscur en algun dels
punts, la Mesa de Les Corts podrà, per iniciativa pròpia o a petició de
la comissió, enviar el text aprovat pel Ple una altra volta a la comissió,
amb l'única finalitat que esta n'efectue, en el termini d'un mes,
una redacció harmònica que salve els acords del Ple. El dictamen així
redactat se sotmetrà a la decisió final del Ple, el qual haurà d'aprovarlo
o rebutjar-lo en conjunt en una sola votació i sense debat.
2. Podrà remetre's novament a la comissió corresponent el text
d'un projecte de llei, quan abans o durant el debat en el Ple, els grups
parlamentaris per unanimitat ho sol·liciten per escrit davant la Mesa i
esta ho aprove.
Artículo 123
Si durant el transcurs de qualsevol tramitació parlamentaria de
caràcter legislatiu que comporte tràmit de Comissió, la Presidència
de Les Corts estimara que pogueren existir contradiccions amb una
norma de caràcter superior, oïda la Mesa i la Junta de Síndics, podrà,
de forma raonada, per una sola volta i abans de l'adopció de l'acord
definitiu, enviar la iniciativa novament a la Comissió amb l'únic fi
d'efectuar, en el termini màxim d'un mes, una nova redacció harmònica.
Se seguirà un procediment anàleg al de l'article anterior.
Secció segona
De les proposicions de llei
Article 124
Les proposicions de llei es presentaran acompanyades d'una exposició
de motius i dels antecedents necessaris per tal de poder pronunciar-
s'hi.
Article 125
1. Les proposicions de llei de Les Corts es podran adoptar a iniciativa
de:
a) Un diputat o diputada amb la signatura de deu membres més de
la cambra.
b) Un grup parlamentari amb la sola signatura del seu síndic o portaveu
adjunt.
2. Exercida la iniciativa, la Mesa de Les Corts ordenarà la publicació
de la proposició de llei i la remissió al Consell, perquè manifeste el
seu criteri respecte a la presa en consideració, i també la conformitat
o no a la tramitació, si esta implica augment dels crèdits o disminució
dels ingressos pressupostaris.
3. Conegut el criteri del Consell, si comporta l'oposició a la tramitació,
la Mesa pot, en darrera instància, acordar la submissió al Ple de
la presa en consideració de la proposició de llei.
4. Passats quinze dies sense que el Consell negue expressament
la seua disconformitat a la tramitació, la proposició de llei estarà en
condicions de ser inclosa en l'ordre del dia del Ple per prendre-la en
consideració.
5. Abans d'iniciar el debat, es llegirà, si n'hi ha, el criteri del Consell.
El debat s'ajustarà al que s'establix per als de totalitat.
6. A continuació, el president o presidenta preguntarà si Les Corts
prenen o no en consideració la proposició de llei de què es tracte. En
cas afirmatiu, la Mesa de Les Corts n'acordarà la tramesa a la comissió
competent i obrirà el termini de presentació d'esmenes corresponent,
sense admetre esmenes de totalitat que en demanen la devolució.
La proposició de llei, a partir de la tramesa a la comissió, seguirà el
tràmit previst per als projectes de llei, i correspondrà a un proponent
o a un diputat o diputada del grup parlamentari autor de la iniciativa,
sense perjuí del que hi ha establert en l'apartat 6 de l'article 112 d'este
reglament, la presentació d'esta davant el Ple.
Article 126
1. Les proposicions de llei d'iniciativa legislativa popular podran
ser exercides d'acord amb el que hi ha establert en la Llei 5/1993, de
27 de desembre, reguladora de la iniciativa legislativa popular de la
Comunitat Valenciana.
2. Les proposicions de llei d'iniciativa popular seran examinades
per la Mesa de Les Corts a l'efecte de verificar el compliment dels
requisits legalment establerts. Si els complixen, la tramitació s'ajustarà
al que hi ha previst en l'article anterior per a les proposicions de llei,
reprenent el procediment des de la presa en consideració, amb l'excepció
del tràmit de presentació al Ple per no existir possibilitat reglamentària
de compareixença dels proponents.
Secció tercera
De la retirada de projectes i proposicions de llei
Article 127
El Consell podrà retirar un projecte de llei en qualsevol moment
de la tramitació davant Les Corts, sempre que no hi haja recaigut un
acord final d'estes.
Article 128
La iniciativa de retirada d'una proposició de llei pel proponent o
els proponents tindrà efecte ple per si mateixa si es produïx abans de
l'acord de prendre-la en consideració. Adoptat l'acord, la retirada sols
serà efectiva si l'accepta el Ple de Les Corts.
CAPÍTOL III
De les especialitats en el procediment legislatiu
Secció primera
De la reforma de l'Estatut d'Autonomia
de la Comunitat Valenciana
Article 129
1. La iniciativa de reforma de l'Estatut correspon al Consell, a una
tercera part dels membres de Les Corts, a dos grups parlamentaris o a
Les Corts Generals.
2. La reforma de l'Estatut es tramitarà d'acord amb les normes
establides en este reglament, article 170, però per a ser aprovada caldrà
el vot favorable de dos terceres parts dels membres de la cambra,
excepte si només es tracta de l'ampliació de l'àmbit de competències;
en este cas serà suficient la majoria simple de Les Corts.
3. Aprovada la iniciativa de reforma per Les Corts, el text serà presentat
mitjançant una proposició de llei de Les Corts al Congrés.
4. Si la reforma no obté les majories previstes, per a cada cas, en
l'apartat 2 d'este article, o els requisits exigits en l'article 81 de l'Estatut
d'Autonomia de la Comunitat Valenciana per a l'aprovació, no
es podrà iniciar un nou procediment de reforma sobre el mateix punt
durant el mateix manament de Les Corts.
5. En el supòsit previst en l'article 81.4 de l'Estatut d'Autonomia
de la Comunitat Valenciana que comporta la devolució d'un text amb
missatge motivat, la Mesa de Les Corts ordenarà la seua publicació i
remissió a la Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les
Institucions de La Generalitat als efectes del seu pronunciament en
un termini no superior a cinc dies, per mitjà d'informe que haurà de
ser elevat al Ple. L'acceptació de les modificacions que figuren en el
text motivat requerirà la mateixa majoria que va ser necessària per a la
seua aprovació en Les Corts. Per a la retirada de la reforma serà prou
el vot favorable en Ple de la majoria absoluta dels membres de dret de
Les Corts.
Secció segona
Del Projecte de llei de pressupostos de La Generalitat
Article 130
1. En l'estudi, el debat i l'aprovació dels pressupostos de La Generalitat,
s'aplicarà el procediment legislatiu comú, llevat del que hi ha
disposat en esta secció.
2. El Projecte de llei de pressupostos de La Generalitat gaudirà de
la preferència de tramitació respecte als altres treballs de Les Corts.
3. Les disposicions d'esta secció s'aplicaran a la tramitació i
l'aprovació dels pressupostos dels ens públics per als quals la llei establisca
la necessitat de ser aprovats per Les Corts.
Article 131
1. Una vegada rebut el Projecte de llei de pressupostos de La
Generalitat, acompanyat dels annexos dels pressupostos dels organismes
autònoms i de les empreses públiques de La Generalitat, la Mesa
de Les Corts n'ordenarà, en un termini màxim de cinc dies, la publicació
i fixarà el calendari per a la tramitació, que inclourà el termini de
presentació d'esmenes a la totalitat del projecte que serà de cinc dies.
D'acord amb el que establix l'article 76 de l'Estatut d'Autonomia de
la Comunitat Valenciana, el Projecte de Llei de Pressupostos de La
Generalitat, s'ha d'acompanyar, si és el cas, dels beneficis fiscals que
afecten els tributs establits per Les Corts.
2. Es consideraran esmenes a la totalitat les que pretenen la devolució
del projecte de llei al Consell i també les que manifesten el
mateix criteri respecte a la totalitat d'una secció. No es podran admetre,
excepte com a esmenes a la totalitat, les que pretenguen un increment
en l'estat d'ingressos. Les esmenes de totalitat al Projecte de
llei de pressupostos de La Generalitat, només poden presentar-les els
grups parlamentaris.
3. Una vegada publicat el Projecte de llei de pressupostos de La
Generalitat i d'acord amb el calendari fixat, compareixeran els consellers
davant la Comissió d'Economia, Pressupostos i Hisenda d'acord
amb el que dispose la Mesa de Les Corts, oïda la Junta de Síndics, per
a informar sobre este projecte amb relació a les conselleries respectives
i als altres organismes i empreses públiques de La Generalitat que
en depenen.
4. Acabades les compareixences, i en un termini no inferior a set
dies, el Projecte de llei de pressupostos de La Generalitat se sotmetrà a
un debat de totalitat en el Ple.
5. El debat s'iniciarà amb la presentació del projecte de llei davant
el Ple pel conseller competent en matèria pressupostària. A continuació
se sotmetran a debat, si escau, les esmenes de totalitat segons
l'ordre de presentació, amb un torn a favor i un altre en contra, i conclourà
amb la intervenció dels altres grups parlamentaris per a fixar-hi
posició. Totes les esmenes qualificades de totalitat presentades per un
mateix grup parlamentari es debatran conjuntament.
6. Si el Ple aprova una esmena de totalitat, s'entendrà rebutjat el
Projecte de llei de pressupostos de La Generalitat i la Presidència de
Les Corts ho comunicarà al Consell. En cas contrari, si són rebutjades
les esmenes a la totalitat, quedaran fixades les quanties globals en els
estats dels pressupostos i la Mesa n'ordenarà la tramesa a la Comissió
d'Economia, Pressupostos i Hisenda i l'obertura del termini de presentació
d'esmenes parcials, que sols podran referir-se a l'articulat i a les
seccions.
7. Si cap grup parlamentari no presenta esmenes de totalitat, en
el termini indicat en l'apartat 4 d'este article, es procedirà a la realització
d'un debat de totalitat, iniciat amb la presentació del projecte
pel conseller, en el qual es podrà concedir als grups parlamentaris un
torn a favor i un altre en contra, i també u per a fixar-hi posicions. Es
procedirà seguidament a la votació que, segons els resultats, tindrà les
conseqüències indicades en els apartats 6 i 7 d'este article.
Article 132
1. Una vegada acabat el debat de totalitat, els diputats i diputades
i els grups parlamentaris disposaran d'un termini de set dies, fixat
d'acord amb el calendari aprovat per la Mesa, oïda la Junta de Síndics,
per a presentar esmenes parcials, d'acord amb el que hi ha establert en
l'article anterior.
Acabat el termini de presentació d'esmenes, la Mesa de la Comissió
d'Economia, Pressupostos i Hisenda procedirà a la qualificació,
d'acord amb els criteris següents:
a) Cada esmena que comporte un augment de crèdit, a més a més
de complir els requisits generals, únicament podrà ser admesa a tràmit
si proposa una baixa d'igual quantia en la mateixa secció.
b) Les esmenes que comporten una minoració d'ingressos requeriran
la conformitat del Consell per a la tramitació.
2. El debat del Projecte de llei de pressupostos de La Generalitat
farà referència a l'articulat i a l'estat d'autorització de les despeses,
sense perjuí de l'estudi d'altres documents que l'hauran d'acompanyar.
3. Tant la Presidència de Les Corts com la de la Comissió d'Economia,
Pressupostos i Hisenda, d'acord amb les meses respectives,
podran ordenar els debats i les votacions en la forma que més s'acomode
a l'estructura dels pressupostos en el moment del debat, tant en
el Ple com en la comissió.
4. El debat final dels pressupostos de La Generalitat en el Ple de
Les Corts es desenrotllarà diferenciant el conjunt de l'articulat de la
llei i de cada una de les seccions, atenent, sense perjuí de les competències
de la Presidència, el procediment següent:
a) Presentació del Dictamen de la comissió pel diputat o diputada
designat.
b) Cada grup parlamentari agruparà, per a la defensa, en una sola
intervenció, totes les esmenes parcials a l'articulat.
c) Cada grup parlamentari agruparà, per a la defensa, en una sola
intervenció, totes les esmenes parcials a una mateixa secció i als organismes
autònoms i empreses públiques que s'hi relacionen.
5. La votació en el Ple del Projecte de llei de pressupostos de La
Generalitat, es realitzarà segons els criteris següents:
a) En l'articulat es votaran de forma correlativa i ordenada les
esmenes defensades i l'articulat.
b) Les seccions, els organismes autònoms, les empreses públiques
de La Generalitat i altres documents que acompanyen el projecte es
votaran, segons l'ordre de publicació en el DOC, quan acaben les sessions
del matí i de la vesprada, si escau, a partir de l'hora anunciada
per la Presidència.
6. Les disposicions d'esta secció segona s'aplicaran, també, a la
tramitació i aprovació dels pressupostos dels organismes autònoms i
de les empreses públiques de La Generalitat.
Secció tercera
De la competència legislativa plena de les comissions
Article 133
1. El Ple de Les Corts, per majoria de dos terços i a proposta de
la Mesa, d'acord amb la Junta de Síndics, o per iniciativa d'esta, pot
delegar en les comissions l'aprovació de projectes i proposicions de
llei; en este cas la comissió actuarà amb capacitat legislativa plena.
2. En tot moment, el Ple pot reclamar el debat i la votació de qualsevol
projecte o proposició de llei que hagen estat delegats. La iniciativa
la poden prendre la Mesa de Les Corts, la Junta de Síndics, un
grup parlamentari o una cinquena part dels diputats de la cambra. Es
requerirà la mateixa majoria que per a la delegació.
3. Queden exceptuades d'esta delegació les lleis de bases i els
pressupostos de la Comunitat d'acord amb lo que determina l'article
25.2 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana.
Article 134
Per a la tramitació d'estos projectes i proposicions de llei, s'aplicarà
el procediment legislatiu comú, llevat del debat i la votació en el
Ple, i amb les especialitats establides en els apartats següents:
a) Una vegada rebut el projecte o la proposició de llei, la comissió
nomenarà una ponència, formada per un membre de la comissió que
pertanya a cada grup parlamentari i, si escau, també del Grup Mixt, les
decisions de la qual s'adoptaran mitjançant el criteri de vot ponderat.
b) A l'informe de la ponència se li aplicarà el que hi ha previst en
l'article 112 del reglament. A continuació, el ple de la comissió seguirà
el tràmit previst aplicant el mateix procediment que s'aplica en el Ple
de Les Corts per a la deliberació i l'aprovació, si escau.
Article 135 . De la tramitació d'un projecte o proposició de llei en lectura
única
1. Quan la naturalesa d'un projecte o d'una proposició de llei
ho aconselle i la simplicitat de formulació ho permeta, el Ple de Les
Corts, a proposta de la Mesa, oïda la Junta de Síndics o a iniciativa
d'esta, podrà acordar que l'esmentat projecte o proposició de llei es
tramite directament i en lectura única davant el Ple o una comissió.
Este acord comportarà que decaiga el dret de presentació d'esmenes.
2. Una vegada adoptat l'acord, procedirà un debat subjecte a les
normes establides per als de totalitat i, a continuació, el conjunt del
projecte se sotmetrà a una sola votació.
3. Si no s'adopta l'acord, la Mesa trametrà el projecte o la proposició
de llei a la comissió corresponent, i ordenarà l'obertura del termini
de presentació d'esmenes perquè continue el tràmit pel procediment
legislatiu comú.
TÍTOL VI
Del control de les disposicions del Consell amb força de llei
Secció primera
Del control de la legislació delegada
Article 136
1. Quan Les Corts hagen delegat en el Consell la potestat de dictar
decrets legislatius sobre matèries determinades i la Llei de delegació
establira que el control addicional de la legislació delegada l'efectue
Les Corts, el Consell, tan aviat com haja fet ús de la delegació, dirigirà
a Les Corts la comunicació corresponent, que contindrà el text articulat
o refós objecte d'aquelles.
2. El text es publicarà en el Bolletí Oficial de Les Corts Valencianes,
i s'entendrà que el Consell ha fet ús adequat de la delegació legislativa,
dins dels límits establerts per la Llei de delegació, si durant el
mes següent cap diputat o diputada o grup parlamentari no hi formula
objeccions.
3. Si en este espai de temps es formula alguna objecció a la delegació
a través d'un escrit dirigit a la Mesa de Les Corts, esta l'enviarà
a la comissió competent de la cambra la qual haurà d'emetre dictamen
en el termini que s'assenyale.
4. El dictamen es debatrà en el Ple de Les Corts o, si escau, per la
Diputació Permanent d'acord amb les normes establides per al procediment
legislatiu, i es considerarà cada observació com una esmena.
5. Els efectes jurídics del control seran els que preveu la Llei de
delegació.
Secció segona
De la validació o derogació dels decrets llei
Article 137
1. Quan el Consell, en casos de necessitat extraordinària i urgent,
dicte resolucions legislatives provisionals mitjançant decrets llei estos
requeriran la validació del Ple de la cambra i, per això, haurà de trametre'ls
immediatament a la Mesa de Les Corts perquè els tramite.
2. El debat i la votació sobre la validació o la derogació d'un
decret llei es realitzarà en el Ple de Les Corts o de la Diputació Permanent,
abans que transcórreguen els trenta dies següents a la promulgació,
d'acord amb el que hi ha establert en l'article 86.2 de la Constitució
Espanyola. En tot cas, la inserció en l'ordre del dia d'un decret llei
per a debatre'l i votar-lo podrà fer-se tan aviat com es publique en el
Diari Oficial de La Generalitat Valenciana.
3. El procediment per a la validació o la derogació d'un decret llei,
tant en el Ple de la cambra com en la Diputació Permanent, s'ajustarà
als termes següents:
1r Un membre del Consell exposarà a la cambra les raons que han
obligat a la promulgació i, tot seguit, s'iniciarà un debat dels qualificats
de totalitat.
2n En la votació següent, els vots afirmatius s'entendran favorables
a la validació i els negatius favorables a la derogació.
3r Una vegada validat un decret llei, la Presidència de Les Corts
preguntarà si cap grup parlamentari sol·licita que es tramite com a projecte
de llei. En cas afirmatiu, la sol·licitud se sotmetrà, sense debat,
a la consideració de la cambra. Si el resultat de la votació és favorable,
la Mesa tramitarà el projecte de llei corresponent pel procediment
d'urgència, sense que s'hi puguen presentar esmenes de totalitat que
en postulen al devolució.
4t La Diputació Permanent podrà, si escau, tramitar com a projecte
de llei pel procediment d'urgència els decrets llei que presente el Consell
durant els períodes en què Les Corts estiguen dissoltes. En este
supòsit, tota la tramitació es farà davant el ple de la Diputació Permanent.
5è L'acord de validació o derogació es publicarà en el Diari Oficial
de La Generalitat Valenciana.
TÍTOL VII
De l'atorgament i la retirada de confiança
CAPÍTOL I
De la investidura
Article 138
1. En compliment de les previsions establides en l'article 27 de
l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, el president o presidenta
de La Generalitat serà elegit per Les Corts entre els seus membres
i nomenat pel Rei. La facultat de presentar candidats correspon,
únicament, als grups parlamentaris.
2. El president o presidenta de La Generalitat haurà de jurar o prometre
el càrrec i acatar l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana
davant Les Corts en la primera sessió que es faça després del seu
nomenament pel Rei. A l'efecte utilitzarà la fórmula, pronunciada en
idioma valencià, que recull l'article sext d'este reglament. A continuació,
efectuarà una proposició sobre el seu programa de govern, sense
que este siga objecte de debat.
Article 139
1. Després de cada renovació de Les Corts i en els altres casos prevists
en l'Estatut d'Autonomia per a elegir el president de La Generalitat,
la Presidència de Les Corts, oïda la Junta de Síndics, i amb la
consulta prèvia als grups polítics amb representació parlamentària,
establirà la data de realització del Ple d'investidura, d'acord amb el
que hi ha previst en l'apartat 3 d'este article.
2. Els grups parlamentaris podran presentar davant la Mesa de Les
Corts les propostes de candidats, en el termini de dotze dies comptats
a partir de la data de constitució de Les Corts o, si escau, des de
la comunicació a estes de la vacant produïda en la Presidència de La
Generalitat.
3. Passat el termini referit en el paràgraf anterior, la Presidència
de Les Corts, oïda la Junta de Síndics, fixarà la data de realització del
Ple d'investidura entre els tres i els set dies següents a l'acabament
del termini esmentat, i proposarà com a candidat o candidata aquell
que en les consultes realitzades haja obtingut més suport per part dels
grups polítics.
4. La sessió començarà amb la proposta que, d'acord amb el que
hi ha previst en l'apartat anterior, formule la Presidència de Les Corts.
A continuació, el candidat proposat exposarà a la cambra, sense limitació
de temps, el programa polític de govern del Consell que pretén
formar i sol·licitarà la confiança de Les Corts. A continuació, la Presidència
de Les Corts suspendrà la sessió per un temps no superior a
vint-i-quatre hores.
5. Una vegada represa la sessió, intervindran els grups parlamentaris
de major a menor, tret del grup parlamentari al qual pentanya el
candidat, que ho farà en darrer lloc, per un temps de trenta minuts cada
un.
6. El candidat o candidata podrà contestar conjuntament o separadament
als representants dels grups parlamentaris durant un temps
màxim de trenta minuts. Tots els que hagen intervingut tindran dret a
un torn de rèplica per un temps de 10 minuts cada un.
7. Acabat el debat, la Presidència anunciarà l'hora de la votació i
suspendrà la sessió fins llavors.
Article 140
1. Represa la sessió, es procedirà a la votació única del candidat
que es realitzarà pel sistema de votació pública per crida d'acord amb
el contingut de l'article 81 d'este reglament.
2. En primera votació caldrà el suport al candidat dels vots de la
majoria absoluta dels membres de la cambra. Si no obté la majoria
esmentada es procedirà, quaranta-vuit hores després, a una nova votació
en la qual serà suficient, per a la investidura, el vot favorable de la
majoria simple dels membres de la cambra.
3. Si efectuades les dos votacions el candidat o candidata no assolix
la confiança per a la investidura, la Presidència de Les Corts tramitarà
successives propostes en la forma prevista en l'article anterior,
atenent la resta de candidats presentats i donant prioritat als criteris
establerts en l'apartat 2 de l'article anterior.
4. El procediment per al debat i les votacions serà el mateix que
s'indica en este article i en els anteriors d'este reglament. La Presidència
podrà, si cap dels candidats no obté la confiança per a la investidura,
reprendre la ronda de consultes i reiniciar el procediment d'acord
sempre amb els criteris indicats en l'apartat 2 de l'article anterior.
5. Si transcorregut el termini de dos mesos, a partir de la primera
votació d'investidura, cap candidat o candidata obtinguera la confiança
de Les Corts, el president o presidenta de Les Corts, per acord de la
Mesa, dissoldrà la Cambra i el president o presidenta de La Generalitat
en funcions convocarà noves eleccions.
Article 141
Mentre la cambra no haja elegit president de La Generalitat no es
podran incloure en l'ordre del dia altres assumptes, llevat que raons
extraordinàries i d'urgent necessitat, acordades per la Mesa i la Junta
de Síndics, ho aconsellen. No obstant això, la Mesa facilitarà la presa
de possessió, abans de la investidura, de nous diputats en el cas que
s'hagueren produït vacants per qualsevol causa.
CAPÍTOL II
De la qüestió de confiança
Article 142
El president o presidenta de La Generalitat, amb la deliberació prèvia
del Consell, pot plantejar davant Les Corts la qüestió de confiança
sobre el seu programa, sobre una decisió política, o sobre un projecte
de llei, segons hi ha establert en l'article 30 de l'Estatut d'Autonomia.
Article 143
1. La qüestió de confiança es presentarà, davant la Mesa de Les
Corts, mitjançant un escrit motivat, acompanyat de la certificació corresponent
del Consell.
2. Una vegada admès a tràmit l'escrit per la Mesa, la Presidència
en donarà compte a la Junta de Síndics i convocarà el Ple.
3. El debat es desenrotllarà seguint les mateixes normes establides
per al d'investidura. Correspondrà al president o presidenta de La
Generalitat i, si escau, als membres del Consell les intervencions que
s'hi establesquen per al candidat.
4. Acabat el debat, la proposta de confiança se sotmetrà a votació,
a l'hora que haja estat anunciada prèviament per la Presidència.
La qüestió de confiança no podrà ser votada fins que no passen vint-iquatre
hores des de la seua presentació.
5. La confiança s'entendrà atorgada quan obtinga el vot favorable
de la majoria simple dels diputats.
6. Si la qüestió de confiança és sobre un projecte de llei, este s'entendrà
aprovat segons el text enviat pel Consell, tret que, per a l'aprovació,
hi calga una majoria qualificada.
7. Del resultat de la votació, la Presidència de Les Corts en donarà
compte al president de La Generalitat.
Article 144
Si Les Corts li neguen la confiança, el President de La Generalitat
presentarà la dimissió. La Presidència de Les Corts, en el termini
màxim de quinze dies, convocarà la sessió plenària per a l'elecció del
nou president o presidenta de La Generalitat, d'acord amb el que hi ha
establert en el capítol I d'este títol.
CAPÍTOL III
De la moció de censura
Article 145
1. Les Corts poden exigir la responsabilitat política del President
de La Generalitat mitjançant l'adopció d'una moció de censura, conformement
a l'article 128 de l'Estatut d'Autonomia.
2. La moció de censura haurà de ser proposada, almenys, per la
cinquena part dels diputats, mitjançant un escrit motivat, dirigit a la
Mesa de Les Corts, i haurà d'incloure un candidat o candidata a la Presidència
de La Generalitat que haja acceptat la candidatura.
3. La Mesa de Les Corts, després de comprovar que la moció de
censura reunix els requisits assenyalats en este article, l'admetrà a tràmit
i donarà compte de la seua presentació al president de La Generalitat
i als síndics dels grups parlamentaris.
4. Dins dels dos dies següents a la presentació de la moció de
censura podran presentar-se mocions alternatives les quals hauran de
reunir els mateixos requisits assenyalats en l'apartat 2 d'este article,
i estaran sotmeses als mateixos tràmits assenyalats en l'apartat precedent.
Article 146
1. El debat començarà amb la defensa de la moció de censura que,
per un temps màxim de 30 minuts, efectuarà un dels diputats baix
firmants. A continuació, i per un temps màxim de 90 minuts, podrà
intervindre el candidat proposat en la moció per a la Presidència de La
Generalitat, en la moció, a l'efecte d'exposar el programa polític del
Consell que pretén formar.
2. Després de la interrupció decretada per la Presidència, en tot cas
no superior a vint-i-quatre hores, podrà intervindre un representant de
cada grup parlamentari, de major a menor, i en últim lloc intervindrà
el representant del grup parlamentari al qual pertanya el candidat proposat,
per un temps de trenta minuts. Tots els qui intervinguen tindran
dret a un torn de rèplica o rectificació de deu minuts.
3. Si es presenta més d'una moció de censura, la Presidència de
Les Corts, oïda la Junta de Síndics, podrà acordar el debat conjunt de
totes les incloses en l'ordre del dia, però hauran de votar-se per separat
seguint l'ordre de presentació.
4. La moció o les mocions de censura se sotmetran a votació a
l'hora que prèviament haja anunciat la Presidència i que no podrà ser
abans de cinc dies des de la presentació de la primera moció davant la
Mesa.
5. L'aprovació d'una moció de censura requerirà, en tot cas, el vot
favorable de la majoria absoluta dels membres de Les Corts.
6. Si s'aprova una moció de censura, no se sotmetran a votació les
altres que s'hagen presentat.
Article 147
1. Quan la cambra aprove una moció de censura, el candidat o
candidata inclòs en esta estarà investit de la confiança de la cambra, i
la Presidència de Les Corts ho comunicarà al Rei a l'efecte del nomenament.
2. Si la moció de censura no s'aprova, els signataris no podran presentar-
ne una altra durant el mateix període de sessions. A l'efecte, la
presentada entre períodes de sessions s'imputarà el proper període de
sessions.
TÍTOL VIII
De les interpel·lacions i les preguntes
CAPÍTOL I
De les interpel·lacions
Article 148
1. Els diputats o diputades i els grups parlamentaris podran formular
interpel·lacions al Consell i a cada un dels consellers.
2. Les interpel·lacions hauran de presentar-se per escrit davant la
Mesa de Les Corts i versaran sobre els motius o propòsits de la conducta
de l'executiu en qüestions de política general, bé del Consell, bé
d'alguna conselleria.
3. La Mesa qualificarà l'escrit i, si el contingut no és propi d'una
interpel·lació, d'acord amb el que hi ha establert en l'apartat precedent,
ho comunicarà al seu autor, per a convertir-la en pregunta amb
resposta oral o per escrit.
Article 149
1. D'acord amb el que establix l'article 148.2, les interpel·lacions
podran formular-se per procediment ordinari i per procediment especial
d'urgència. Amb els dos casos seran susceptibles de presentació
d'una Moció subsegüent en la forma en què determina este reglament.
2. Les interpel·lacions presentades per procediment ordinari
podran ser presentades per un diputat o diputada, i per un grup parlamentari.
Hauran ser presentades per escrit davant la Mesa de Les Corts
en un termini que finalitza el dilluns anterior a la setmana en la que es
celebre el Ple, amb el fi què la Mesa, en el seu cas, després de la seua
qualificació, procedisca a la inclusió en l'ordre del dia del primer Ple
que es convoque. No podrà incloure's més de dos interpel·lacions de
cada grup parlamentari.
3. Les interpel·lacions presentades per procediment ordinari s'inclouran
en l'ordre del dia, donant prioritat a les dels diputats o Diputades
d'aquells grups parlamentaris o a les dels propis grups parlamentaris
que, en orde invers al nombre d'interpel·lacions presentades en el
mateix període de sessions, no hagueren consumit la quota resultant
d'assignar una Interpel·lació per cada tres diputats o fracció pertanyents
al mateix Grup. Sense perjuí del mencionat criteri, s'aplicarà el
de la prioritat en la presentació.
4. Les interpel·lacions presentades per procediment especial d'urgència
podran ser presentades per un grup parlamentari, sense perjuí
del que determina l'article 148 d'este reglament. Hauran de ser presentades
per escrit abans de les 14 hores del divendres anterior a la
celebració del Ple en el que haja de ser inclosa. Versaran sobre qüestions
de màxima actualitat i es farà constar en l'escrit que es presenta
a l'empar d'este procediment ja que del contrari s'interpretarà que són
per procediment ordinari.
5. Durant un període de sessions sols podran substanciar-se huit
interpel·lacions de les presentades per procediment especial d'urgència,
assignades per la Mesa, oïda la Junta de Síndics, als grups parlamentaris
atenen de forma proporcional a la seua representació. En tot
cas, es garantirà a cada grup parlamentari la substanciació, al menys,
d'una Interpel·lació per procediment especial d'urgència en cada període
de sessions
6. En cada sessió plenaria sols podrà incloure's una Interpel·lació
de les presentades per procediment especial d'urgència i sempre que
reunisca els requisits que determina este reglament. La seua inclusió
comportaria la retirada de l'ordre del dia d'aquella altra Interpel·lació
que puga estar inclosa ja en ell per procediment ordinari pertanyent
al mateix grup parlamentari, o a diputats o Diputades adscrits al citat
grup. Tindrà prioritat aquella interpel·lació presentada pel grup parlamentari
que menys hi haja utilitzat este procediment sempre i quant no
sobrepasse l'assignació referida al punt anterior.
Article 150
1. Les interpel·lacions se substanciaran davant el Ple i donaran
lloc a un torn d'exposició per l'autor de la interpel·lació a la resposta
del Consell i a sengles torns de rèplica. Les primeres intervencions no
podran excedir de deu minuts cada una, ni les de rèplica de cinc.
2. Els grups parlamentaris que interpel·len, o aquells als quals
estan adscrits els diputats o diputades que signen les interpel·lacions
que s'incloguen en l'ordre del dia del Ple, podran substituir-les per
unes altres pròpies que estiguen també en disposició de ser-hi incloses.
Article 151
1. Tota Interpel·lació podrà donar lloc a la presentació d'una
Moció subsegüent en la que la Cambra manifeste la seua posició.
2. El grup parlamentari interpel·lant o aquell al que estiga adscrit
el diputat o diputada firmant de la Interpel·lació, podrà presentar, dins
de les 24 hores següents a la substanciació d'esta, una Moció subsegüent.
La Mesa de Les Corts admetrà la Moció si esta es congruent
amb la Interpel·lació.
La Moció, després de ser admesa per la Mesa de Les Corts, serà
inclosa en l'ordre del dia del primer Ple que es convoque, sense perjuí
del que establix l'article 63 d'este reglament. Els grups parlamentaris
podran presentar esmenes al text de la Moció fins sis hores abans del
començament del Ple.
3. El debat i la votació es realitzaran d'acord amb el que s'establix
per a les proposicions no de llei.
4. Si la moció prospera:
Primer: La comissió a la qual correspon per raó de la matèria en
controlarà el compliment.
Segon: El Consell, acabat el termini que fixat per tal d'acomplir la
moció, en retrà compte davant la comissió corresponent.
Tercer: Si el Consell imcomplix la realització de la moció o si no en
ret compte a la comissió, la Mesa de Les Corts inclourà com a punt de
l'ordre del dia la compareixença del Consell perquè en done compte.
CAPÍTOL II
De les preguntes
Article 152
Els diputats podran presentar preguntes al Consell i a cada un dels
membres.
Article 153
1. Les preguntes hauran de presentar-se per escrit dirigides a la
Mesa de Les Corts.
2. No serà admesa cap pregunta que siga d'exclusiu interès de
qui la formula ni de qualssevol altra persona singularitzada, ni la que
supose consulta d'índole estrictament jurídica. Tampoc no seran admeses
les preguntes relatives a cap persona física o jurídica que no tinga
una transcendència pública dins de l'àmbit de la Comunitat Valenciana.
3. La Mesa de Les Corts no tramitarà les preguntes que en el seu
preàmbul o en la seua formulació realitzen valoracions que pogueren
ser ofensives per a terceres persones, llevat que el diputat o diputada
que les haja formulades n'elimine les esmentades expressions.
4. Les preguntes que no comporten demanar al Consell un criteri
o una valoració i que se circumscriguen a sol·licitar al Consell informació
o documentació, la Mesa les tramitarà com a sol·licitud de
documentació, a l'empar del que establix l'article 11 d'este reglament,
prèvia comunicació al diputat o diputada que l'haja formulada, per tal
d'esmenar el requisit de coneixement del grup parlamentari respectiu.
5. La Mesa qualificarà l'escrit i admetrà la pregunta, si s'ajusta
al que hi ha establert en este capítol. La no-admissió d'una pregunta
haurà de ser presa per la Mesa mitjançant resolució motivada en què
s'exposen raonadament els fonaments jurídics en què es fonamente.
Article 154
Si no s'indica res, es considerarà que qui formula la pregunta sollicita
resposta per escrit.
Secció I
De les preguntes amb contestació oral davant del Ple
Article 155
1. Els diputats podran presentar preguntes al Consell, i a cada un
dels Consellers, amb contestació oral davant del Ple, sobre qüestions
d'interés general que per la seua actualitat requerisquen contestació
immediata.
2. Es presentaran les preguntes per escrit fent-ho constar expressament
i amb l'acceptació del grup parlamentari.
3. Les preguntes a què es referix este article, a més de reunir els
requisits que s'expressen en l'apartat 1, hauran d'ajustar-se al que hi
ha establert en els articles 152, 153 i 154 d'este reglament.
4. Les preguntes admeses a tràmit s'inclouran en l'ordre del dia
del següent Ple que continga control del Consell i, per a això, hauran
de presentar-se amb una antelació de vuit dies a la data d'inici del Ple.
5. En cada sessió de control del Consell es destinarà un temps de
dos hores per a la tramitació d'estes preguntes, que en cap cas podran
ultrapassar la xifra de quatre per cada grup parlamentari i Ple.
6. L'ordre d'intervenció seguirà la importància numèrica del grup
parlamentari al qual pertanyen els diputats, i s'iniciarà pel grup amb
major nombre de membres, sense perjuí que la Presidència, quan concórreguen
un nombre prudencial de preguntes de diputats de diferents
grups parlamentaris als mateixos membres del Consell, podrà reordenar
la tramitació en benefici de la coincidència i procurarà respectar, si
és possible, l'ordre indicat i l'acumulació de preguntes que es referisquen
a un mateix tema i que hagen estat presentades per diputats d'un
mateix grup parlamentari.
7. En el debat, després de la formulació concisa de la pregunta
contestarà el membre del Consell i, a continuació, podrà intervindre
novament el diputat o diputada per a replicar o tornar a preguntar, i es
tancarà el debat amb la nova intervenció del Consell. Per a la tramitació
d'una pregunta, cada un dels intervinents disposarà d'un temps
màxim de cinc minuts.
8. Les preguntes que per causa aliena al formulant no s'hagen
pogut tramitar durant les dos hores previstes, seran prioritàries per a
la sessió de control següent, llevat que el diputat o diputada interessat
manifeste el contrari.
Secció segona
De les preguntes orals en comissió
Article 156
1. Quan es pretenga la resposta oral en comissió, l'escrit no podrà
contindre més que la formulació concisa i estricta d'una sola qüestió
que interrogue sobre un fet, una situació o una informació; sobre si el
Consell ha pres o prendrà alguna providència amb relació a l'assumpte,
o si trametrà a Les Corts algun document o a informar-hi sobre
algun aspecte.
2. Les preguntes estaran en condicions de ser incloses en l'ordre
del dia de la comissió, una vegada hagen transcorregut set dies des
de la publicació. S'inclouran en l'ordre del dia i tindran prioritat les
presentades per diputats que encara no hagen formulat preguntes en
el mateix període de sessions. Sense perjuí d'este criteri, la Mesa de
la comissió indicarà el nombre de preguntes que han d'incloure's en
l'ordre del dia de cada sessió i el criteri de distribució entre diputats
corresponents a cada grup parlamentari.
3. En el debat, després de la formulació concisa de la pregunta pel
diputat o diputada, contestarà el representant del Consell i seguidament
intervindrà, novament, el diputat o diputada per a replicar o tornar
a preguntar i, després de la nova intervenció del representant del
Consell, acabarà el debat. El temps de tramitació de cada pregunta serà
de cinc minuts com a màxim per a cada intervinent. Finalitzat el temps
d'una intervenció, la Presidència automàticament donarà la paraula a
qui haja d'intervindre a continuació o passarà a la qüestió següent.
Podran comparèixer també per a respondre els secretaris autonòmics.
4. El consell podrà sol·licitar motivadament, en qualsevol moment
i una sola vegada en cada pregunta, que es pospose per a la següent
sessió. Tret d'este cas, les preguntes presentades i no incloses i les
incloses i no substanciades hauran de ser reiterades, si es desitja que
es mantinguen per a la sessió següent.
5. Acabat un període de sessions, les preguntes pendents es tramitaran
com a preguntes amb resposta per escrit que han de contestar-se
abans de l'inici del període de sessions següent.
Secció tercera
De les preguntes amb resposta per escrit
Article 157
1. Els diputats i diputades podran formular també preguntes al
Consell sol·licitant contestació escrita, dirigides a la Mesa de Les
Corts que les tramitarà aplicant, en tot moment, el que establix l'article
148 d'este reglament. La contestació per escrit a les preguntes haurà
de realitzar-se dins dels quinze dies següents a la seua publicació, que
tindrà lloc en el termini màxim de deu dies des de la seua presentació,
podent prorrogar-se este termini, a petició motivada del Consell i per
acord de la Mesa de Les Corts, per un altre termini de fins a quinze
dies més.
2. Si el Consell no enviara la contestació en tal termini, la Presidència
de Les Corts, a petició de l'autor de la pregunta, ordenarà que
s'incloga en l'ordre del dia de la següent sessió de la Comissió competent,
on rebrà el tractament de les preguntes orals i tindrà prioritat en
l'ordenació, donant compte de tal decisió al Consell.
CAPÍTOL III
Normes comunes
Article 158
Les setmanes en què hi haja sessió ordinària de Ple, amb control
del Consell, es dedicaran, per regla general, dos hores, com a temps
màxim, a preguntes especials d'urgència, d'acord amb el que determina
l'article 155 d'este reglament.
Article 159
La Presidència de Les Corts està facultada per a acumular i ordenar
que es debaten simultàniament les interpel·lacions o preguntes
incloses en un ordre del dia i relatives al mateix tema o a temes connexos
entre si.
La Mesa, oïda la Junta de Síndics, podrà declarar inadmissibles a
tràmit les preguntes o interpel·lacions el text de les quals incórrega en
els supòsits prevists en l'article 103.1 d'este reglament.
TÍTULO IX
De les proposicions no de llei
Article 160
1. Els grups parlamentaris o un diputat o diputada amb la firma
de quatre més podran presentar proposicions no de llei mitjançant les
quals formulen propostes de resolució a la cambra.
2. Les proposicions no de llei podran ser de tramitació ordinària,
de tramitació especial d'urgència o de tramitació immediata.
Article 161
1. Les proposicions no de llei hauran de presentar-se per escrit a
la Mesa de Les Corts, la qual, oïda la Junta de Síndics, en decidirà
l'admissibilitat; n'ordenarà, si escau, la publicació i n'acordarà la tramitació
davant la comissió competent o davant el Ple, en funció que es
tracte d'iniciatives de tramitació ordinària o iniciatives de tramitació
especial d'urgència.
2. Quan les proposicions no de llei es referisquen a qüestions que,
sense ser competència de La Generalitat, afecten l'interès directe dels
ciutadans i ciutadanes de la Comunitat Valenciana, la Mesa sol·licitarà
l'acord de la Junta de Síndics abans d'acordar-ne l'admissió a tràmit.
3. Les proposicions no de llei de tramitació ordinària se substanciaran
en comissió i, una vegada publicades en el BOC, estaran en disposició
de ser incloses en l'ordre del dia. Una vegada publicades, els
grups parlamentaris podran presentar esmenes fins a 6 hores abans del
començament de la comissió.
4. Sense perjuí del que hi ha establert en l'article 62 i del compliment
dels preceptes reglamentaris per a la tramitació, les proposicions
no de llei de tramitació especial d'urgència hauran de presentar-se
amb una antelació de nou dies a la data de la realització del Ple en què
hagen d'incloure's i s'ajustaran al procediment següent:
a) Es presentaran firmades pel síndic o portaveu adjunt del grup
parlamentari, amb l'antelació indicada i s'hi farà constar expressament
la modalitat de tramitació desitjada.
b) Quan en l'escrit de presentació d'una proposició no de llei, de
la qual es desitge tramitació especial d'urgència, no es faça constar
expressament, es considerarà que es tracta d'una iniciativa de tramitació
ordinària.
c) Amb independència de la publicació immediata en el BOC de
la proposició no de llei, per a la inserció en l'ordre del dia, es lliurarà
una reproducció de la proposició no de llei a la Junta de Síndics, amb
temps suficient perquè siga inclosa en el primer Ple ordinari que es
convoque.
d) Podrà ser inclosa en l'ordre del dia una proposició no de llei
de cada grup parlamentari de les tramitades per procediment especial
d'urgència es debatran i es donarà prioritat, de major a menor, la
importància numèrica de cada grup parlamentari.
e) Quan una o diverses proposicions no de llei incloses en l'ordre
del dia d'una sessió no hagen pogut tractar-se per falta de temps, seran
prioritàries per al pròxim Ple. Quan estes hagen estat substanciades es
reprendrà l'ordre establert en el punt anterior.
f) El termini per a la presentació d'esmenes finalitzarà una hora
abans del començament del Ple.
5. Amb la firma de tots els grups parlamentaris i fins al moment de
començar el Ple en el qual es pretenga incloure's, podran presentar-se
proposicions no de llei de tramitació immediata, que tindran prioritat
sobre les de tramitació especial d'urgència. La presentació d'este tipus
d'iniciativa implica la renúncia dels grups parlamentaris a presentar
esmenes.
Per a la tramitació en el Ple s'atendrà el procediment següent:
1r Distribució a tots els diputats d'una reproducció mecànica de la
iniciativa.
2n Proposta de la Presidència al Ple d'alteració de l'ordre del dia
per a la inclusió d'esta iniciativa.
3r Lectura, si escau, per un dels secretaris de la Mesa de la proposició
no de llei.
4t Votació ordinària de la iniciativa.
5è Explicació de vot dels grups parlamentaris en la forma que
determina l'article 88 d'este reglament.
Article 162
1. Les proposicions no de llei, tant les de tramitació ordinària com
les de tramitació especial d'urgència, seran objecte de debat, en el qual
podran intervindre, després del grup parlamentari autor de la iniciativa,
un representant de cada un dels grups parlamentaris que hagen
presentat esmenes, i es respectarà l'ordre de presentació en registre. A
continuació, intervindrà de nou el representant del grup parlamentari
autor de la proposició no de llei per a l'acceptació o no de les esmenes.
Seguidament intervindran els grups parlamentaris que no hagen
presentat esmenes, per a fixar la seua posició, i se sotmetrà finalment a
votació la proposició no de llei, si escau, amb les esmenes acceptades
pel proponent de la iniciativa.
2. Quan una proposició no de llei de tramitació ordinària haja estat
presentada per diputats pertanyents a un mateix grup parlamentari, este
no podrà utilitzar el torn de fixació de posició a què es referix l'apartat
anterior.
Tampoc no podrà utilitzar-se el torn de defensa d'esmenes, ni
d'acceptació a què es referix l'apartat anterior, quan estos hagen estat
presentades pel grup parlamentari del qual formen part els diputats firmants
de la proposició no de llei. De la mateixa manera, en les proposicions
no de llei de tramitació especial d'urgència no es podran utilitzar
els torns de defensa o acceptació d'esmenes quan estes pertanyen
al mateix grup parlamentari autor de la iniciativa.
3. Durant la tramitació pel Ple i la comissió, abans de la votació
podran presentar-se esmenes transaccionals que tendisquen a l'aproximació
entre el text de la iniciativa i d'alguna de les esmenes presentades,
sempre que el grup parlamentari autor de l'esmena accepte el nou
text i cap altre grup parlamentari s'opose a la tramitació d'este.
Així mateix podran presentar-se propostes alternatives, encara que
no s'hagen pressentat esmenes, sempre que vagen subscrites per tots
els grups parlamentaris.
4. La Presidència de Les Corts o de la comissió, d'acord amb la
mesa respectiva, podrà acumular, a l'efecte de debat, les proposicions
no de llei relatives a una mateix tema o temes connexos entre ells,
sempre que no s'hagen presentat esmenes a estes. No obstant això, les
votacions de les proposicions no de llei es faran de forma separada i es
respectarà l'ordre de presentació en registre.
Article 163
El control del compliment de les proposicions no de llei aprovades
es realitzarà de conformitat amb el que hi ha establert en l'article
146.4 d'este reglament, llevat que la resolució mateixa preveja un altre
procediment de control.
TÍTOL X
De l'examen i el debat de comunicacions
del Consell i els altres informes
CAPÍTOL I
De les comunicacions del Consell
Article 164
1. Quan el Consell trameta a Les Corts una comunicació per al
seu debat, que podrà ser davant el Ple o en comissió, este s'iniciarà
amb la intervenció d'un membre del Consell, després podrà fer ús de
la paraula, per un temps màxim de quinze minuts, un representant de
cada grup parlamentari, que intervindran per ordre de menor a major
importància numèrica. En el cas del grup mixt este intervendrà en primer
lloc.
2. Els membres del Consell podran respondre a les qüestions plantejades
de forma aïllada, conjunta o agrupada per raó de la matèria.
Tots els qui hi intervinguen podran replicar durant un temps màxim de
deu minuts cada un.
Article 165
1. Acabat el debat, s'obrirà un termini de trenta minuts, durant el
qual els grups parlamentaris podran presentar davant la Mesa propostes
de resolució. La Mesa admetrà les propostes que siguen congruents
amb el debat i rebutjarà les que de forma explícita o implícita signifiquen
qüestió de confiança o moció de censura al Consell.
2. Les propostes admeses podran ser defensades durant un temps
màxim de deu minuts. La Presidència podrà concedir un torn en contra
pel mateix temps després de la defensa de cada una d'estes, sense perjuí
de la potestat que este reglament li concedix per a poder agrupar el
debat de les propostes, atés el nombre de les que s'hagen presentat.
3. Les propostes de resolució seran votades segons l'ordre de presentació,
llevat de les que signifiquen el rebuig global del contingut de
la comunicació del Consell, les quals es votaran en primer lloc.
CAPÍTOL II
De l'examen dels programes i els plans tramesos pel Consell
Article 166
1. Si el Consell tramet un programa o pla i requerix el pronunciament
de Les Corts, la Mesa n'ordenarà l'enviament a la comissió competent.
2. La Mesa de la comissió organitzarà la tramitació i en fixarà els
terminis. La comissió designarà, si escau, una ponència que estudie el
programa o el pla en qüestió. El debat en la comissió s'ajustarà al que
establix el capítol anterior. Si la Mesa de Les Corts ha decidit que les
propostes de resolució han de debatre's en el Ple, el termini per la presentació
d'estes serà de tres dies.
CAPÍTOL III
De les informacions del Consell
Article 167
1. Els membres del Consell, a petició pròpia o quan així ho sollicite
la comissió corresponent, compareixeran davant d'esta per realitzar
una sessió informativa.
2. El desplegament de la sessió constarà de les fases següents:
exposició oral del conseller, suspensió per un temps màxim de quaranta-
cinc minuts, perquè els diputats i diputades i els grups parlamentaris
puguen preparar la formulació de preguntes i observacions, i posterior
resposta de totes pel membre del Consell.
3. Els membres del Consell podran comparèixer, a este efecte,
assistits per autoritats i funcionaris de la seua conselleria. Per això,
s'haurà de comunicar prèviament a la Presidència de la comissió.
CAPÍTOL IV
De les compareixences del Consell
Article 168
1. Els membres del Consell, a petició pròpia o per acord de la
Mesa de Les Corts i la Junta de Síndics, hauran de comparèixer davant
el Ple i qualsevol de les comissions per a informar sobre un afer determinat.
La iniciativa per a l'adopció d'estos acords correspondrà a
un grup parlamentari o a la desena part dels membres de Les Corts
o d'una comissió. Els grups parlamentaris tenen dret a demanar en
cada Ple, una compareixença amb caràcter d'urgència d'un membre
del Consell que serà determinada en la Junta de Síndics on s'assenyala
l'ordre del dia del Ple corresponent.
2. Quan la sol·licitud estiga subscrita per la desena part dels membres
de Les Corts, la Mesa n'acordarà la tramitació davant el Ple o la
comissió corresponent en funció de la importància dels temes objecte
de la sol·licitud de compareixença.
3. En les compareixences, després de l'exposició oral del Consell,
podrà intervindre durant deu minuts la o el representant del o dels
grups parlamentaris que hagen sol·licitat la compareixença i, a continuació,
els dels altres grups parlamentaris durant cinc minuts per fixar
posicions, formular preguntes o fer observacions a les quals contestarà
el membre del Consell sense ulterior votació.
Quan la Presidència haja decidit agrupar diverses compareixences,
concedirà a cada un dels grups parlamentaris sol·licitants d'estes una
intervenció de deu minuts.
4. En casos excepcionals la Presidència podrà, d'acord amb la
Mesa, obrir un torn perquè els diputats o diputades puguen concisament
formular preguntes o demanar aclariments sobre la informació
facilitada. La Presidència, a este efecte, fixarà un nombre o temps
màxim d'intervencions.
5. Els secretaris autonòmics, en els termes assenyalats en l'apartat
1, podran comparéixer davant de les comissions, i s'hi aplicarà el
mateix procediment que assenyalen els apartats 2, 3 i 4 d'este article.
En este procediment es considerarà que, en l'ordre d'intervencions, les
referides al Consell seran del secretari autonòmic.
CAPÍTOL IV
De les compareixences del President del Consell
Article 169
1. Setmanalment, quan hi haja sessió ordinària de Ple, el President
del Consell compareixerà davant el Ple de Les Corts per a contestar
preguntes d'interès general per a la Comunitat Valenciana, que formulen
els síndics i síndiques dels grups parlamentaris, excepte en les
sessions en què coincidesca debat d'investidura, qüestió de confiança,
moció de censura o debat de política general.
2. La pregunta al president només podrà presentar-se i substanciada
pel síndic de cada grup parlamentari, que haurà de presentar-la
per escrit dirigit a la Mesa de Les Corts, amb 48 hores d'antelació al
començament de la sessió en la qual s'haja de formular, i correspondrà
a cada grup parlamentari la presentació d'una única pregunta.
3. Les preguntes presentades pels síndics seran comunicades al
president o presidenta del Consell, sense perjuí de la posterior qualificació
per la Mesa de Les Corts, que es reunirà al més aviat possible a
fi de comprovar-ne l'adequació al procediment establert.
4. La Mesa de Les Corts podrà rebutjar totes les preguntes que no
es referisquen a afers d'interès general per a la Comunitat Valenciana.
Així mateix, es rebutjaran totes les que incomplisquen els requisits
exigits en les preguntes, segons el que disposen els apartats 2, 3 i 4 de
l'article 148 d'este reglament.
5. Les preguntes plantejades i acceptades a tràmit seran objecte de
reproducció i repartiment amb un mínim de 24 hores d'antelació a la
reunió en què es desenrotlle la compareixença, sense perjuí de la posterior
publicació en el BOC.
6. La compareixença del president o presidenta es realitzarà preferentment
a partir de les 10:00 hores del segon dia de Ple, excepte quan
la Presidència de Les Corts, per causa justificada, canvie la sessió de
compareixença quan siga necessari, de la qual cosa retrà compte als
síndics abans de les 24 hores del dia en què haja de tindre lloc.
L'ordre d'intervencions seguirà la importància numèrica del grup
parlamentari al qual representen els síndics, es realitzarà sempre de
major a menor i s'atendrà el següent procediment en cada pregunta:
1r Després de la formulació concisa de la pregunta pel síndic, contestarà
el president del Consell. El síndic o síndica podrà intervindre
novament per a replicar o tornar a preguntar sobre el mateix tema i,
després de la nova intervenció del president o presidenta, es tancarà
esta primera fase de la compareixença. El temps total per a cada un
dels intervinents serà de cinc minuts.
2n La Presidència de Les Corts concedirà el torn d'intervenció al
diputat o diputada pertanyent al mateix grup parlamentari que el síndic
que ha intervingut, que instantàniament la sol·licite per repreguntar
sobre la mateixa qüestió o bé al president o presidenta o bé al conseller
competent. En qualsevol cas es concedirà una única intervenció, d'una
duració màxima d'un minut, per a cada un dels intervinents, i el president
o presidenta podrà delegar la contestació en un conseller, encara
que la repregunta s'haja dirigit a ell.
3r Després de la intervenció assenyalada en el punt anterior i amb
la mateixa immediatesa i instantaneïtat, podrà repreguntar novament, i
per últim, un diputat o diputada pertanyen al mateix grup parlamentari
i en els mateixos termes que s'assenyalen en el punt esmentat, tant per
a la formulació com per a la resposta.
8. Si per qualsevol causa justificada es produïx l'ajornament de
la compareixença del president, les preguntes incloses en l'ordre del
dia podran mantenir-se o canviar-se per d'altres amb una antelació de
48 hores al començament de la sessió en què s'inclouran, per tal que
puguen ser tramitades per la Mesa, i s'hi aplicaran els criteris que establix
este article.
9. Si, durant el transcurs de la compareixença del president o presidenta,
per causes no previstes alguna pregunta queda sense contestar,
es reprendrà, en la següent sessió, l'ordre en què hagen quedat i no
s'iniciarà la nova compareixença mentres no s'hagen esgotat les preguntes
de la sessió anterior.
TÍTOL XI
Procediments legislatius especials, recursos
d'inconstitucionalitat i conflictes de competències
Article 170
1. L'elaboració de proposicions de llei que han de presentar-se a la
Mesa del Congrés dels Diputats, a què es referix la lletra f de l'article
11 de l'Estatut d'Autonomia, i la sol·licitud al govern de la nació de
l'adopció d'un projecte de llei, d'acord amb el que hi ha establert en
l'article 87.2 de la Constitució Espanyola, es faran d'acord amb el que
ordena este reglament per al procediment legislatiu ordinari.
2. Les proposicions i projectes de llei a què es referix l'apartat
anterior hauran de ser aprovats, en votació final, pel Ple de Les Corts i
per majoria absoluta.
3. Per a la designació pel Ple de Les Corts dels diputats que hagen
de defensar les proposicions de llei en el Congrés dels Diputats,
segons el que estipula la lletra f de l'article 22 de l'Estatut d'Autonomia,
es realitzarà una votació secreta en la qual cada diputat o diputada
escriurà un nom en la papereta corresponent i es cridaran nominalment
per un secretari de la Mesa per a dipositar-la a l'urna. Resultaran elegits
els diputats que obtinguen més vots fins a un màxim de tres, en el
nombre que prèviament fixarà el Ple per majoria absoluta. Si cal, la
votació es repetirà entre els que hagen obtingut major nombre de vots.
Article 171
1. D'acord amb el que establix la lletra h de l'article 22 de l'Estatut
d'Autonomia, arribat el cas, el Ple de Les Corts, en convocatòria
específica, adoptarà per majoria absoluta els acords següents:
1r Interposar el recurs d'inconstitucionalitat a què es referix l'apartat
a de l'article 161 de la Constitució Espanyola.
2n Comparèixer en els conflictes de competència a què es referix
l'apartat c de l'article 161 de la Constitució Espanyola.
3r Determinar que siga el Consell qui comparega en els conflictes
a què es referix l'apartat anterior.
2. En el supòsit regulat en el punt 3r del número 1 d'este article,
hauran d'especificar-se amb claredat els preceptes de la disposició o
els punts de la resolució o de l'acte amb vici d'incompetència i les disposicions
legals o constitucionals de què resulte el vici.
TÍTOL XII
De la designació dels senadors, de SÍndic de Greuges,
dels membres del Consell Valencià de Cultura
i dels altres nomenaments i eleccions
Article 172
El Ple de Les Corts, en convocatòria específica, designarà els senadors
i senadores que representaran la Comunitat valenciana, d'acord
amb la lletra j de l'article 22 de l'Estatut d'Autonomia, d'acord amb la
corresponent llei aprovada per Les Corts.
Article 173
El Síndic de Greuges serà designat per majoria de dos terços de
Les Corts, de conformitat amb la llei a què es referix l'article 38 de
l'Estatut d'Autonomia.
Article 174
Els membres del Consell Valencià de Cultura seran elegits per
majoria de dos terços de Les Corts, d'acord amb la llei a què es referix
l'article 40 de l'Estatut d'Autonomia.
Article 175
Els membres de Sindicatura de Comptes seran elegits per majoria
de tres quintes parts de Les Corts, de conformitat amb la llei a què es
referix l'article 39 de l'Estatut d'Autonomia.
Article 176
Els membres de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua seran elegits
per majoria de dos terços de Les Corts, de conformitat amb el que
establix la llei a què es referix l'article 41 de l'Estatut d'Autonomia.
Article 177
Els membres del Consell Jurídic Consultiu, que han de ser elegits
a Les Corts, d'acord amb la llei a què es referix l'article 43 de l'Estatut
d'Autonomia, necessitaran el vot favorable de tres cinquens dels
membres de la cambra.
Article 178
El procediment, l'elecció i la designació de persones pel Ple de
Les Corts es realitzaran de la manera següent:
1. Cada grup parlamentari podrà proposar un nombre màxim de
candidats que corresponga a la de llocs a cobrir.
2. La Presidència fixarà el termini en què els representants dels
grups parlamentaris han de proposar els candidats. Conclòs este termini,
la Mesa proclamarà les candidatures presentades una vegada comprovat
que complixen els requisits legalment establerts d'acord amb
la documentació presentada i en decidirà la inclusió, d'acord amb la
Junta de Síndics, en l'ordre del dia del Ple en què s'haja de verificar
l'elecció, mitjançant votació secreta per paperetes.
3. Els diputats i diputades podran escriure en la papereta, com a
màxim, tants noms com el nombre de llocs que calga cobrir. Es consideraran
nul·les les paperetes que porten alguna ratllada o consignen
noms no proposats com a candidats pels grups parlamentaris.
4. Resultaran elegits els candidats que més vots obtinguen fins
al nombre de llocs que calga cobrir, sempre que hagen aconseguit el
mínim de vots requerit per a cada elecció.
5. Si en la primera votació no es cobrixen els llocs amb els requisits
a què es referix l'apartat anterior, es realitzarà una segona votació
entre els candidats que no hagen assolit la majoria requerida.
6. Si no s'obté un acord en estes dos primeres votacions, la Presidència
podrà, si les circumstàncies ho aconsellen, interrompre per un
termini prudencial el curs d'estes i realitzar una tercera votació.
7. Si es produïx empat, en qualsevol cas, es repetirà la votació
entre els que hagen obtingut igual nombre de vots.
8. Si acomplerts els supòsits dels apartats anteriors, no queden
coberts, amb la majoria requerida, la totalitat dels llocs, s'haurà d'inicar
de nou el procediment establert en este article.
TÍTOL XIII
Dels convenis de col·laboració amb l'Esta
i amb altres comunitats autònomes
Article 179
L'aprovació per Les Corts dels convenis de col·laboració per a la
gestió i la prestació de servicis corresponents a matèries de la seua
competència exclusiva, tant amb l'Estat com amb altres comunitats
autònomes, prevists en l'article 59 de l'Estatut d'Autonomia, s'ajustarà
al procediment següent:
1. Tramès pel Consell el projecte de conveni de col·laboració, es
tramitarà per la Mesa i es publicarà en el BOC, i s'obrirà un termini de
5 dies perquè els grups parlamentaris presenten esmenes a la totalitat.
2. Finalitzat el termini de presentació d'esmenes, el projecte de
conveni de col·laboració s'inclourà en l'ordre del dia del primer Ple
que realitzen Les Corts.
3. Després de la presentació del projecte per un membre del Consell,
s'iniciarà el debat de les esmenes de totalitat presentades, i podran
intervindre els representants dels grups parlamentaris en un torn a
favor i un altre en contra, de quinze minuts cada un, en cada esmena.
4. Finalitzat el debat i votació de cada esmena, es procedirà a la
votació de la totalitat del projecte de conveni de col·laboració i es
requerirà la majoria absoluta. Hi haurà la possibilitat d'explicació de
vot d'acord amb l'article 88.1.
5. Aprovat el projecte de conveni de col·laboració, es trametrà al
Consell i a les Corts Generals, per tal d'acomplir el que hi ha establert
en l'article 59 de l'Estatut d'Autonomia.
6. El mateix procediment s'utilitzarà per a allò previst en l'article
62.4 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana.
TÍTOL XIV
De les relacions amb les institucions i Parlament Europeu
Articulo 180. Del dret de petició de la Comunitat Valenciana davant el
Parlament Europeu
1. D'acord amb el que hi ha disposat en l'article 61 de l'Estatut
d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, per a promoure una iniciativa
amb relació a una matèria inclosa en l'àmbit de les competències
de la Unió Europea, la Comunitat Valenciana, com a regió de la Unió
Europea, sense perjuí de la legislació de l'Estat, pot exercir el dret de
petició davant el Parlament Europeu en la forma que determina el seu
reglament.
2. Per a exercir el dret de petició de la Comunitat Valenciana serà
necessari l'acord previ, adoptat per majoria absoluta, de Les Corts.
3. El procediment per aconseguir l'acord serà el mateix que este
reglament establix per a les Proposicions no de Llei i podrà adoptar-se
a iniciativa del Consell, de dos grups parlamentaris o de la quinta part
dels diputats i diputades de la cambra.
4. El Ple de Les Corts podrà designar tres diputats o Diputades per
a comparèixer davant la Comissió del Parlament Europeu si este concedix
l'audiència.
Article 181. De la participació de la Comunitat Valenciana en els
mecanismes de control del principi de subsidiarietat i proporcionalitat
1. Segons el que hi ha establert en l'article 61 de l'Estatut d'Autonomia,
la Comunitat Valenciana pot participar en els mecanismes
de control del principi de subsidiarietat i proporcionalitat de la Unió
Europea.
2. Quan en el marc de l'aplicació dels principis de subsidiarietat
i proporcionalitat, Les Corts siguen consultades en relació a alguna
proposta legislativa de la Unió Europea, la Mesa, oïda la Junta de Síndics,
ordenarà la seua publicació en el BOC i la remissió a la Comissió
competent per raó de la matèria per a la seua tramitació.
3. Els grups parlamentaris, i en el seu cas el Grup Mixt, disposaran
d'un termini de 15 dies des de la publicació per a formular observacions
per escrit.
4. Finalitzat el termini, la Comissió, a la vista de la consulta legislativa
feta per la Unió Europea i de les observacions formulades pels
grups, elaborarà, en el termini màxim de 15 dies, el corresponent dictamen.
5. En funció de la seua importància i de la matèria la Mesa,
d'acord amb la Junta de Síndics, determinarà si el procediment ha de
finalitzar en la pròpia Comissió o si, pel contrari, haurà de ser el Ple el
que es pronuncie finalment sobre el dictamen, a proposta de la pròpia
Comissió.
6. La Mesa, d'acord amb la Junta de Síndics, podrà reduir o ampliar
els terminis fixats en este procediment atenent a una possible urgència
i a les peticions dels grups parlamentaris, vetlant en tot moment
pel bon fi del procediment dins del termini fixat per a respondre la
consulta. El procediment, després de l'aprovació del dictamen, finalitzarà
amb la remissió de la resposta, dins de termini, a la institució que
havia formulat la consulta i la publicació de l'acord en el BOC.
TÍTOL XV
De les relacions de Les Corts amb l'entitat pública
Radiotelevisió Valenciana i les seues societats
Article 182
1. La relació de Les Corts amb l'entitat pública Radiotelevisió
Valenciana i les seues societats, d'acord amb el que hi ha disposat
en l'article 23 de la Llei 7/1984, de 4 de juliol, de creació de l'entitat
pública Radiotelevisió Valenciana (RTVV) i regulació dels servicis de
radiodifusió i televisió de La Generalitat, es farà mitjançant la creació,
en el si de Les Corts, d'una Comissió no legislativa destinada a exercir
el control de l'actuació de Radiotelevisió Valenciana i les seues societats.
2. Es per tant la Comissió Permanent no Legislativa de Control de
l'actuació de RTVV i les seues societats, creada per disposició legal,
la competent per a exercir el control de l'ens i els seus directius i societats.
3. Així mateix, dita Comissió és la competent per a substanciar
aquelles proposicions no de llei, i altres iniciatives no legislatives, que
la Mesa de Les Corts tramite a comissió referides a matèries pròpies
d'esta.
4. Per a l'exercici del control de l'actuació de Radiotelevisió
Valenciana, les seues societats i els seus alts càrrecs i directius, sense
perjuí del que determina este reglament s'estarà al que seguix:
1r: Sol·licitud d'informació i documentació.
a) Els diputats i diputades, en els termes que determina l'article 1
d'este reglament, podran sol·licitar del president del Consell d'Administració
i del director general de RTVV, les dades, els informes i la
documentació que tinguen de l'ens i les seues societats.
b) La Comissió de Control de l'actuació de RTVV i les seues societats,
d'acord amb el que establix l'article 44 d'este reglament, podrà
sol·licitar la informació i documentació que necessite de l'entitat
pública RTVV i de les seues societats.
2n: De les preguntes.
a) Els diputats i diputades, sense perjuí del que disposa este reglament,
podran formular per escrit preguntes amb contestació oral
davant la comissió al president o presidenta del Consell d'Administració
i al director general, en l'àmbit de les seues respectives competències
disposades en la Llei 7/1984. També podran formular preguntes
requerint resposta per escrit.
b) Totes les preguntes, les qualificades com de resposta oral davant
la comissió, i les qualificades com de resposta escrita, es tramitaran
d'acord amb el que preveuen els articles 153 i 156 d'este reglament.
3r. De les sessions informatives.
a) El president o presidenta del Consell d'Administració, així
com el director general de RTVV, a petició pròpia o a iniciativa de la
comissió, compareixeran davant d'esta per a realitzar sessions informatives.
També hauran de comparèixer quan ho acorde la seua Mesa,
a sol·licitud d'un grup parlamentari o de la desena part dels membres
de la comissió.
b). Estos podran comparèixer acompanyats de membres del Consell
d'Administració o dels directors i la resta de personal directiu respectivament.
c). El desenrotllament de les sessions informatives s'ajustarà a allò
disposat en este reglament.
4t. D'altres competències de la comissió.
La comissió podrà també exercir, en matèries del seu àmbit, la
resta de competències que l'article 44 d'este Reglament concedix a les
altres comissions de Les Corts.
TÍTOL XVI
De la caducitat de les tramitacions parlamentàries
Article 183
1. Al final de cada legislatura caducaran tots els tràmits parlamentaris
pendents d'examen i de resolució per Les Corts, excepte els
que corresponga conèixer, d'acord amb el reglament i amb la llei, a la
Diputació Permanent.
2. Pel que fa a les tramitacions en curs com a conseqüència de
l'exercici de la iniciativa legislativa popular, serà d'aplicació el que
preveu la llei aprovada per Les Corts que desplega el que establix l'article
26 de l'Estatut d'Autonomia.
3. Al final de cada període de sessions decauran totes les iniciatives
parlamentàries no legislatives que no s'hagen substanciat, sense
perjuí del que establix este reglament en els articles 156.5 i 157.
Article 184
1. Si en Les Corts Generals caduca la tramitació d'una proposició
de llei presentada per Les Corts davant la Mesa del Congrés dels
Diputats, el Ple de Les Corts, a proposta de la Junta de Síndics, podrà
acordar que se'n reitere la presentació i confirmar els diputats i diputades
que haguera designat perquè la defensen.
2. Si Les Corts es dissolen abans d'haver-se dut a terme la defensa
d'una proposició de llei presentada davant la Mesa del Congrés dels
Diputats, el Ple de Les Corts, d'acord amb l'article 170 d'este reglament,
podrà designar nous diputats que hauran de defensar-la en el
Congrés dels Diputats o, a proposta de la Junta de Síndics, per majoria
absoluta, podrà acordar la retirada de la proposició de llei presentada.
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
Aquelles iniciatives de caràcter legislatiu que a l'entrada en vigor
d'este reglament ja hagen superat, en el seu cas, el debat de totalitat
o la presa en consideració continuaran, fins la seua aprovació final,
si es el cas, el procediment establert en el Reglament de 30 de juny
de 1994. La resta d'iniciatives estaran afectades pel contingut d'este
reglament sempre i quan no estiguen incloses en l'ordre del dia corresponent
per al debat de totalitat o de presa en consideració.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Queden derogades les disposicions que afecten Les Corts i s'oposen
al que disposa este reglament.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
El present reglament, que té rang de llei, entrarà en vigor l'1 de
gener del 2007, una vegada publicat en el Bolletí Oficial de Les Corts.
També es publicarà en el Diari Oficial de La Generalitat i en el Boletín
Oficial del Estado.
Segona
La reforma d'este reglament es tramitarà pel procediment establert
per a les proposicions de llei d'iniciativa de Les Corts, però sense la
intervenció del Consell. L'aprovació requerirà una votació final de
totalitat per majoria absoluta.
Tercera
Les normes sobre blasons, etiqueta i formulari de Les Corts que
s'incorporen com a annex d'este reglament determinen el formulari i
el tractament d'acord amb les tradicions històriques.
València, 18 de desembre de 2006
El president
JULIO DE ESPAÑA MOYA
El secretari primer
JUAN MANUEL CABOT SAVAL