RESOLUCIÓ de 29 de juny de 2000, de les direccions generals de Centres Docents, d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística i de Personal, per la qual es dicten instruccions en matèria d'ordenació acadèmica i d'organització de l'activitat docent als centres d'Educació Secundària pel curs 2000-2001.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 3789 de 10.07.2000 | |
| Número identificador: | 2000/X5727 | |
| Referència Base de Dades: | 2300/2000 | |
-
Anàlisi jurídica
-
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria Cultura i Educació;DG Centres Docents;DG Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística;DG Personal Grup temàtic: 000 Descriptors: Temàtics: centre d'ensenyament, ensenyament secundari
RESOLUCIÓ de 29 de juny de 2000, de les direccions generals de Centres Docents, d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística i de Personal, per la qual es dicten instruccions en matèria d'ordenació acadèmica i d'organització de l'activitat docent als centres d'Educació Secundària pel curs 2000-2001. [2000/X5727]
El Reial Decret 173/1998, de 16 de febrer, pel qual es modifica i completa el Reial Decret 986/1991, de 14 de juny, pel qual s'aprova el calendari d'aplicació de la nova ordenació del sistema educatiu, establix un procés temporal que finalitzarà el curs 2002-2003.
Regulats a la Comunitat Valenciana els currículums corresponents als nous ensenyaments, establits els elements i procediments bàsics per a l'avaluació, promoció i titulació de l'alumnat, així com els règims nocturn, en els ensenyaments post obligatoris, i a distància en el batxillerat, el Decret 234/1997, de 2 de setembre, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament Orgànic i Funcional dels Instituts d'Educació Secundària (DOGV del dia 8), establix les directrius fonamentals de l'organització i funcionament dels dits centres i autoritza, en la seua Disposició Final Primera a la Conselleria de Cultura i Educació per a desenrotllar allò que s'ha disposat en el mateix i regular quantes qüestions es deriven de la seua aplicació.
Convé, en conseqüència, donar instruccions respecte a les mesures d'ordenació acadèmica en torn a la coordinació didàctica i l'elaboració del projecte curricular, els horaris lectius, l'optativitat, i els aspectes didacticoorganitzatius que es referixen a l'ús vehicular i social de les dos llengües oficials, així com coordinar les actuacions docents en l'organització dels centres durant el procés de generalització dels nous ensenyaments.
Per tot allò que s'ha exposat, en virtut de les competències establides en el Decret 86/1999, de 30 de juliol, del Govern Valencià (DOGV del 2 d'agost), estes direccions generals han resolt dictar la següent resolució:
U
La present resolució serà d'aplicació, pel curs acadèmic 2000-2001 als centres d'Educació Secundària de la Generalitat Valenciana.
I. Coordinació didàctica
Comissió de Coordinació Pedagògica
Dos
1. Als instituts d'Educació Secundària i en les seccions d'Educació Secundària Obligatòria, d'acord amb el que s'establisca en la normativa específica que determine la creació de les mateixes, es constituirà la Comissió de Coordinació Pedagògica, que estarà integrada pel director, que serà el seu president, el o els caps d'estudis i els caps de departament. Actuarà com a secretari/a el cap de departament de menor edat.
2. Les seues competències seran les que establix l'article 95 del Reglament Orgànic i Funcional dels Instituts d'Educació Secundària.
Tutoria
Tres
1. La tutoria i l'orientació de l'alumnat formaran part de la funció docent. Les activitats orientadores del professorat seran arreplegades en el Pla d'acció tutorial.
2. Cada grup d'alumnat tindrà un professor o professora tutor que serà professorat amb dedicació completa i que impartisca una matèria, àrea o mòdul comú a tot l'alumnat del grup. Únicament en el supòsit de la impossibilitat d'assignar professor/a tutor a tots els grups d'un centre, podrà assignar-se la tutoria a professorat en altres circumstàncies.
3. El professor o professora tutor serà designat pel director, a proposta del cap d'estudis, conforme als criteris establits prèviament pel Claustre.
4. La tutoria d'un cicle formatiu ha d'entendre's com una acció continuada de seguiment de l'alumnat que ha de desenrotllar-se al llarg de tots els cursos que componen el cicle. Per això el/la tutor/a d'un grup de primer curs d'un cicle formatiu seguirà sent en el següent curs tutor/a del grup d'alumnes/as que hagen promocionat, excepte en aquells casos en què per motius de trasllat o altres circumstàncies sobrevingudes no siga possible felicitat continuïtat en l'acompliment de la tutoria.
Així mateix, el professorat que exercisca les tutories en els Cicles Formatius haurà de tindre atribució docent tant en mòduls de primer com en mòduls de segon curs, para, d'esta manera, poder continuar la labor tutorial al llarg del cicle.
5. L'horari de tutoria, donat el seu caràcter lectiu, formarà part de l'horari de l'alumnat.
6. La tutoria assegurarà, de manera planificada i coordinada, l'atenció a la diversitat a l'alumnat per part de tot el professorat del grup.
Quatre
1. El cap d'estudis coordinarà el treball dels tutors, mantenint per a això les reunions periòdiques necessàries.
2. En les primeres sessions de tutoria, el tutor haurà d'informar al grup, en línies generals, dels criteris mínims d'avaluació, tant generals com específics de cada àrea, matèria o mòdul, de la programació d'àrees , matèries o mòduls, dels drets i deures de l'alumnat, del procediment de reclamació de qualificacions, de l'horari de tutories, així com del sistema de control, de faltes de l'alumnat que preveja el Pla d'acció tutorial.
3. En la primera reunió conjunta amb els pares/mares/tutors legals de l'alumnat del grup, que se celebrarà durant el mes d'octubre, s'informarà de les línies generals de la programació de les àrees, matèries o mòduls, dels criteris d'avaluació, tant generals com específics de cada àrea, matèria o mòdul, dels drets i deures de l'alumnat, del procediment de reclamació de qualificacions, de l'horari de tutories, així com del sistema de control de faltes de l'alumnat que preveja el pla d'acció tutorial.
4. En el cas dels Cicles Formatius de Formació Professional, el tutor o tutora, a més de la tutoria docent, assumirà les següents funcions:
4.1 L'elaboració del programa formatiu del mòdul de formació en centres de treball (FCT), en col·laboració amb el responsable designat a estos efectes pel centre de treball.
4.2 L'avaluació del dit mòdul, per a això es tindrà en consideració l'avaluació dels restants mòduls del cicle formatiu i, sobretot, l'informe elaborat pel responsable designat pel centre de treball per al seguiment del programa formatiu d'este mòdul, sobre les activitats realitzades per l'alumnat durant el període d'estada al centre.
4.3 La relació periòdica amb el responsable designat pel centre de treball per al seguiment del programa formatiu, a fi de contribuir que el dit programa s'ajuste a la qualificació que es pretén.
4.4 L'atenció periòdica a l'alumnat a l'institut durant el període de realització de la formació al centre de treball, a fi d'atendre els problemes d'aprenentatge que es presenten i valorar el desenrotllament de les activitats corresponents al programa de formació.
Cinc
1. Als instituts i seccions, els tutors de l'Educació Secundària Obligatòria dedicaran setmanalment dos hores lectives per al desenrotllament de les activitats de tutoria. Una de les hores es dedicarà a l'atenció grupal, tal com figura en el currículum i en l'annex de l'horari d'estos ensenyaments, l'altra es dedicarà a l'atenció en xicotet grup o individual en funció de les necessitats de l'alumnat, en un horari que permeta l'assistència d'este.
En Batxillerat règim diürn i nocturn, 3r de BUP residual, COU i FP (4é i 5é) es dedicarà setmanalment una hora lectiva en cada grup per al desenrotllament de les activitats de tutoria.
En Batxillerat règim a distància donada l'especificitat de l'acció tutorial s'estarà a allò que s'ha disposat en l'Ordre de 3 de maig de 2000 (DOGV de 19 de maig).
En els Cicles Formatius de Formació Professional específica el tutor comptarà amb les següents hores lectives de dedicació:
Tres hores per cada grup d'alumnes de primer curs, de les quals dos es dedicaran a les funcions indicades en l'apartat quatre.4 d'esta resolució.
Cinc hores per cada grup d'alumnes de segon curs, de les quals quatre es dedicaran a les funcions indicades en l'apartat quatre.4 d'esta resolució.
2. Les funcions del tutor/tutora amb el grup complet de l'alumnat seran les establides en l'article 97 del Decret 234/1997, que va aprovar el Reglament Orgànic i Funcional dels instituts d'Educació Secundària.
3. El tutor/tutora podrà desenrotllar, amb caràcter orientatiu, en les sessions de xicotet grup o individuals les següents tasques:
Estudi de situacions que poden afectar a la convivència del grup, quan sorgixen de comportaments individuals.
Recomanacions individuals o en xicotet grup que s'acorden en les sessions d'avaluació.
Estímul de la participació individual i de l'autoestima d'alumnes o alumnes amb dificultats d'integració social en el grupclasse.
Discussió d'aquelles normes de convivència que resulten més complexes o de més difícil compliment.
Sis
Segons el Decret 246/1991, de 23 de desembre, del Consell de la Generalitat Valenciana, sobre drets i deures dels alumnes dels centres docents de nivells no universitaris de la Comunitat Valenciana i donades les característiques de l'Educació Secundària Obligatòria com a etapa obligatòria, les faltes d'assistència de l'alumnat menor d'edat seran comunicades als pares/mares/tutors legals pel professor tutor amb una periodicitat setmanal, en cas de reiteració sense justificació, el professor tutor ho posarà en coneixement de la direcció d'estudis per a les actuacions que es determinen i que hauran de coordinarse amb el cap del departament d'Orientació.
Departaments
Set
1. Als instituts d'Educació Secundària se constituiran els següents departaments:
1.1 Departaments didàctics: Arts Plàstiques, Ciències Naturals, Educació Física i Esportiva, Filosofia, Física i Química, Francés, Geografia i Història, Grec, Anglés, Llatí, Castellà: Llengua i Literatura, Matemàtiques, Música, Tecnologia, Valencià: Llengua i Literatura i Religió. Podran constituirse a més a més departaments d'altres llengües estrangeres, quan siguen impartides com a primera llengua amb reflex en la plantilla del centre.
La constitució efectiva en el curs 2000/2001 dels departaments didàctics quedarà determinada per la impartició al centre de l'àrea que configure el dit departament.
1.2 A més a més, als instituts en què s'impartisquen ensenyaments de Formació Professional, es constituiran, també, els departaments didàctics següents, d'acord amb el que a continuació es determina:
1.2.1 Als instituts on s'impartisquen ensenyaments de Formació Professional corresponents a la Llei de 1970 i Cicles Formatius corresponents a la Llei de 1990:
Un departament per família o branca professional.
Departament de Pràctiques Formatives
Departament de Formació i Orientació Laboral, quan el total d'hores setmanals siga 18 (incloses les tres de direcció de departament), corresponents als ensenyaments d'este mòdul en Cicles Formatius, o siguen impartides en Cicles Formatius de Formació Professional de dos o més famílies i almenys dos cicles en cada família.
El professorat de Formació i Orientació Laboral, quan no estiga constituït el departament d'esta especialitat, quedarà adscrit al departament d'Orientació.
1.2.2 Als instituts on només s'impartisquen Cicles Formatius corresponents a la Llei de 1990:
Un departament per família professional
Departament de Pràctiques Formatives, quan s'impartisquen almenys 4 Cicles Formatius.
Departament de Formació i Orientació Laboral, quan el total d'hores setmanals siga 18 (incloses les tres de direcció de departament), corresponents als ensenyaments d'este mòdul en Cicles Formatius, o siguen impartides en Cicles Formatius de Formació Professional de dos o més famílies i almenys dos cicles en cada família.
El professorat de Formació i Orientació Laboral, quan no estiga constituït el departament d'esta especialitat, quedarà adscrit al departament d'Orientació.
1.2.3 Als instituts on només s'impartisquen ensenyaments de Formació Professional corresponents a la Llei de 1970:
Departament de Pràctiques
Un departament per branca professional, quan s'impartisca el Segon Grau i el nombre total d'alumnes de Formació Professional siga superior a 200. En el cas que no s'hagen constituït els departaments per branca professional, el professorat que impartisca les matèries de Tecnologia de la Formació Professional de 1970 quedarà adscrit al departament de Tecnologia.
1.3 Es crearà el departament d'Economia a partir de 18 hores lectives (incloses les tres de direcció de departament), en aquells centres on no existisca departament de família professional administrativa o de Comerç i Màrqueting. En cas de no poderse constituir este departament, el professorat que impartisca les matèries d'Economia i Economia i Organització d'Empreses de Batxillerat s'integrarà funcionalment en el departament de Geografia i Història.
1.4 Als instituts on no s'hagen pogut constituir els departaments de Grec i Llatí per inexistència d'estes especialitats en la seua plantilla orgànica i existisca en el seu lloc el lloc de treball de Cultura Clàssica, es constituirà un departament, de Grec o Llatí. La denominació correspondrà a la matèria que tinga major càrrega lectiva o a un d'ells en el cas d'idèntica dedicació horària.
2. En les seccions d'Educació Secundària Obligatòria existiran els següents departaments:
Departament de Ciències
Departament d'Humanitats
Departament d'Art i Tecnologia
Departament de Llengües
3. Fins que es desenrotlle la composició del departament d'activitats complementàries i extraescolars, el vicedirector/a o el cap d'estudis, en cas de no existir vicedirector al centre, assumirà la competència de coordinar les propostes d'activitats complementàries i extraescolars i les traslladarà per a la seua aprovació al Consell Escolar.
4. Composició
4.1 Els departaments didàctics estaran compostos per tot el professorat que impartisca l'ensenyament propi de les àrees, matèries o mòduls formatius assignats al departament. Estaran adscrits funcionalment a un departament els professors que, fins i tot pertanyent a un altre, impartisquen algun àrea o matèria del primer.
Aquells prrofessors que tinguen més d'una especialitat o que ocupen una plaça associada a diverses especialitats, romandran al departament a què corresponga la plaça que ocupen per concurs de trasllats, amb independència de l'adscripció funcional indicada en el punt anterior.
Quan un professor pertanyent a un departament no hi impartira docència i estiguera adscrit funcionalment a un altre departament, formarà part d'ambdós i conservarà el dret a participar en les reunions del departament a què pertany.
4.2 Els mestres que impartisquen classe en el 1r cicle d'Educació Secundària Obligatòria en Instituts i seccions d'Educació Secundària Obligatòria s'incorporaran als departaments didàctics dels dits centres en funció de l'àrea que impartisquen amb major càrrega horària. En cas de tenir la mateixa càrrega horària en dues àrees, s'incorporaran al departament de l'àrea instrumental.
5. Les competències dels departaments didàctics són les establides en l'article 90 del Reglament Orgànic i Funcional dels Instituts d'Educació Secundària.
6. Els caps de departaments didàctics destinaran les tres hores lectives de dedicació al desenrotllament de les funcions que els atribuïx l'article 92 del Reglament Orgànic i Funcional dels instituts d'Educació Secundària, a més de les complementàries que, per este motiu, tingueren assignades.
7. Per a facilitar la coordinació entre el departament didàctic i la Comissió de Coordinació Pedagògica en el desenrotllament de la funció 1.2, que l'article 92 del Reglament Orgànic i Funcional dels instituts d'Educació Secundària li atribuïx al cap del departament, este traslladarà els acords que el departament adopte a la Comissió de Coordinació Pedagògica i informarà als membres del departament de quantes qüestions acordades per la Comissió de Coordinació Pedagògica afecten al departament, especialment en assumptes relacionats amb la distribució de la càrrega horària.
Departament d'Orientació
Vuit
1. Als instituts d'Educació Secundària es constituirà el departament d'Orientació amb almenys un professor de l'especialitat de Psicologia i Pedagogia, segons allò que s'ha establit en el títol IV, capítol II del Reglament Orgànic i Funcional dels instituts d'Educació Secundària.
2. Pertanyerà a este departament el següent personal destinat al centre: mestres de Pedagogia Terapèutica, mestres d'Audició i Llenguatge, fisioterapeutes, educadors, i un professor de Formació i Orientació Laboral. Els professors i professores d'àmbit del programa/s de diversificació que tinga autoritzat el centre s'integraran funcionalment en este departament.
3. Les tasques especifiques de cada un dels components que, en el seu cas, ho integren seran:
Mestres de Pedagogia Terapèutica:
Les establides amb la prioritat corresponent en l'apartat dotze de l'Ordre de 18 de juny de 1999 d'atenció a la diversitat.
L'atenció a l'alumnat amb necessitats educatives especials que facilite el seu accés al currículum
Així mateix prestarà suport tècnic als departaments didàctics i al professorat tutor en la seua acció docent amb l'alumnat amb necessitats educatives especials o que requerisca reforç educatiu, de la forma que es determine en el departament d'Orientació.
Mestres d'Audició i Llenguatge:
Realitzar el tractament de l'alumnat amb necessitats en audició i llenguatge, conforme es determine en l'Adaptació Curricular Individual Significativa (ACIS) o Adaptació d'Accés al Currículum corresponents.
L'atenció a l'alumnat amb necessitats educatives especials a mesura que determine l'ACIS corresponent.
Així mateix prestarà suport tècnic als departaments didàctics i al professorat tutor en la seua acció docent amb l'alumnat amb necessitats educatives especials o que requerisca reforç educatiu, de la forma que es determine en el departament d'Orientació.
Professor de Formació i Orientació Laboral, incorporat als instituts on s'impartisca Formació Professional específica:
Atendre les necessitats d'informació i orientació, tant de professional com laboral, de l'alumnat del centre.
Col·laborar en l'orientació de l'alumnat per a la seua transició a la vida activa i la seua inserció laboral.
Professor tècnic de Formació Professional, incorporat als instituts on s'impartisca Formació Professional específica:
Atendre les necessitats d'orientació professional de l'alumnat del centre.
Personal laboral als instituts que es determine. Estaran a allò que s'ha disposat per la Direcció General per a la Modernització de les Administracions Públiques i a quant dispose la seua normativa específica
4. Tots els instituts d'Educació Secundària i seccions de 8 o més unitats d'Educació Secundària Obligatòria comptaran amb un mestre de Pedagogia Terapèutica.
5. La direcció d'estudis tindrà en compte per al desenrotllament de les tasques dels mestres de Pedagogia Terapèutica i dels mestres d'Audició i Llenguatge, en cada circumstància personal de l'alumnat, la rendibilitat educativa dels sistemes d'agrupació flexible, de forma que no s'impedisca la progressió educativa de l'alumnat en cap àrea o matèria en què puga tindre un desenrotllament autònom.
6. La dedicació horària lactava setmanal de docència directa a l'alumnat individual o gripal, dels mestres de Pedagogia Terapèutica i d'Audició i Llenguatge, serà de 18 hores.
7. Les competències del departament d'Orientació són les establies en l'article 85 del Reglament Orgànic i Funcional dels Instituts d'Educació Secundària.
Altres coordinacions
Nou
1. Coordinador de Secundària.
1.1 En tots els instituts d'Educació Secundària que s'impartia l'etapa de Secundària Obligatòria completa hi haurà un coordinador d'etapa. Serà designat pel director, a proposta del cap d'estudis, entre els professors que impartisquen classe en l'etapa i tindrà tres hores de reducció horària.
1.2 El coordinador de Secundària Obligatòria desenrotllarà les funcions següents:
1.2.1 Formar part de la Comissió de Coordinació Pedagògica del centre a què fa referència l'apartat Dos, 1 d'esta resolució.
1.2.2 Participar en l'elaboració i redacció del Projecte curricular.
1.2.3 Als centres que, segons l'Ordre de 25 de juny de 1991 (DOGV de 23 d'agost), formen nucli amb col·legi o col·legis de Primària en què s'impartix el primer cicle d'Educació Secundària Obligatòria, així com als col·legis d'Educació Primària que impartisquen el primer cicle d'Educació Secundària Obligatòria, adscrits als corresponents instituts, establir les vies de coordinació necessaris, tant pel qual fa a l'elaboració del Projecte curricular com en tots aquells aspectes que es consideren necessaris per a assegurar la coherència dels criteris educatius al llarg de tota l'etapa.
1.2.4 Elaborar el Pla d'informació dirigit als pares/mares/tutors legals i als alumnes que es van a incorporar al nou sistema a fi d'exposarlos les seues característiques.
1.2.5 Coordinar les reunions dels professors que impartixen classe en els grups de Secundària Obligatòria.
1.2.6 Col·laborar en la coordinació del Pla d'acció tutorial en esta etapa educativa.
2. Coordinador de cicle
2.1 Als instituts d'Educació Secundària que només impartisquen el 2n cicle d'Educació Secundària Obligatòria hi haurà un coordinador de cicle en comptes d'un coordinador d'etapa i tindrà tres hores de reducció horària.
2.2 Les funcions del Coordinador/a del cicle seran les establides en l'Ordre de 24 de juliol de 1998, d'adscripció dels col·legis d'Educació Primària a centres públics d'Educació Secundària per a la coordinació docent de l'etapa de Secundària Obligatòria (DOGV 31798)
3. Coordinador de l'aula d'Informàtica
3.1 El coordinador de l'aula d'informàtica serà designat pel director entre els professors d'informàtica o si no n'hi ha entre els qui impartisquen estos ensenyaments.
3.2 Les seues funcions seran les següents:
Coordinar l'ús de l'aula o aules del centre.
Velar pel manteniment del material informàtic.
Assessorar en matèria informàtica a la resta del professorat i informar de les activitats que es porten a terme en l'aula o aules d'informàtica
Confeccionar l'inventari de màquines i material informàtic i responsabilitzarse que estiga disponible i en òptimes condicions d'utilització.
3.3 La reducció horària és la que figura en l'annex II
II. Avaluació, promoció i titulació
Deu
1. En allò referent a l'avaluació i promoció dels alumnes, així com a l'avaluació dels processos d'ensenyament i del Projecte curricular s'estarà a allò que s'ha disposat en l'Ordre de 23 d'abril de 1993 (DOGV del 25 de maig) de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, sobre avaluació en l'Educació Secundària Obligatòria i en la Resolució de 7 d'abril de 1998 (DOGV del dia 17), de la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística, per la qual es dicten instruccions sobre l'avaluació i promoció de l'alumnat d'Educació Secundària Obligatòria, i en les Ordres de 17 de gener de 1995 i 7 d'octubre de 1998 de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, sobre avaluació en Batxillerat.
2. Els alumnes que superen estos ensenyaments obtindran, al final de l'etapa, el títol de Graduat en Educació Secundària o el títol de Batxiller.
3. Tots els alumnes que cursen ensenyaments Educació Secundària Obligatòria, disposaran del Llibre d'Escolaritat de l'Ensenyament Bàsic i dels documents oficials d'avaluació previstos en l'Ordre d'Educació Secundària Obligatòria de 23 d'abril de 1993. Per al seu emplenament les secretaries dels centres s'atindran a allò que s'ha disposat en l'Ordre mencionada, en l'Ordre de 20 de setembre de 1996, de la Conselleria de Cultura i Educació, per la qual es modifica l'Ordre de 23 d'abril de 1993, sobre avaluació en Educació Secundària Obligatòria (DOGV de 18 de novembre) i en la Resolució de 28 de juliol de 1993, de la Direcció General de Centres Docents, per la qual es regula la sol·licitud i registre dels llibres d'escolaritat de l'Ensenyament Bàsic (DOGV de 13 de setembre).
Tots els alumnes que cursen ensenyaments de Batxillerat disposaran del Llibre de Qualificacions de Batxillerat i dels documents oficials d'avaluació previstos en l'Ordre de Batxillerat de 17 de gener de 1995. Per al seu ompliment les secretaries dels centres s'atindran a allò que s'ha disposat en l'Ordre mencionada.
4. Pel que respecte als documents bàsics del procés d'avaluació dels alumnes que realitzen programes de diversificació curricular en el 2n cicle, s'estarà a allò que s'ha disposat en l'Ordre de 18 de juny de 1999, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la qual es regula l'atenció a la diversitat en l'Educació Secundària Obligatòria (DOGV de 29 de juny).
5. En el que fa referència a l'avaluació, promoció i accés al mòdul de FCT dels alumnes que cursen Cicles Formatius de Formació Professional Específica, s'estarà a allò que s'ha disposat en la pròxima resolució de juny de 2000.
Reclamació sobre qualificacions
Onze
S'estarà a allò que s'ha establit en l'Ordre de 23 de gener de 1990 de la Conselleria de Cultura i Educació, per la qual es regula l'exercici del dret de reclamació de qualificacions estimades incorrectes en els nivells d'ensenyaments no universitaris (DOGV de 7 de febrer) i en la Resolució de 23 de gener de 1990 de la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa, per la qual s'establix el procediment i els terminis per a exercir dit dret (DOGV de 7 de febrer). El tutor o tutora haurà d'informar l'alumnat del seu grup explícitament del contingut de l'ordre i resolució mencionades.
La direcció del centre farà públics els continguts mínims, els criteris d'avaluació i els sistemes de recuperació establits en les respectives programacions didàctiques, sense perjuí de la responsabilitat que té cada professor d'informar els seus alumnes sobre el contingut de la programació, els mínims exigibles i els criteris d'avaluació i qualificació.
III. Matèries optatives
Dotze
Matèries optatives d'Educació Secundària Obligatòria:
1. S'estarà a allò que s'ha disposat en l'Ordre de 9 de maig de 1995, per la qual es regulen les matèries optatives en l'ESO (DOGV 5 de juliol), modificada per l'Ordre de 29 de juny de 2000.
2. Els alumnes no podran cursar la mateixa matèria optativa en més d'un curs d'Educació Secundària Obligatòria, excepte allò que s'ha indicat en l'article tretze per a la Segona Llengua Estrangera i la Cultura Clàssica.
3. Els centres podran oferir la mateixa matèria optativa en tots els cursos per a facilitar que puga ser estudiada pels alumnes que ho desitgen, incorporantse a ella en qualsevol dels cursos.
Tretze
Segon Idioma i Cultura Clàssica
1. Entre l'oferta d'optatives que el centre propose a l'alumnat, figuraran necessàriament, i en aplicació de l'article 3.a, de l'Ordre de 9 de maig de 1995, per la qual es regulen les matèries optatives en l'Educació Secundària Obligatòria (DOGV de 5 de juliol), ensenyaments de segon idioma en els quatre cursos de l'etapa, i de cultura clàssica en els dos cursos del segon cicle.
2. No obstant això, els alumnes podran cursar estes optatives des del començament de l'etapa o cicle respectivament, o incorporarse en qualsevol dels cursos. En este supòsit, el professor de la matèria adoptarà les mesures educatives complementàries més idònies perquè els alumnes puguen aconseguir els objectius previstos.
En el cas que existisca disponibilitat horària del professorat amb destí definitiu, es podrà desdoblar per nivells d'aprenentatge el segon idioma estranger.
Catorze.
Matèries optatives en Batxillerat
Matèries optatives en Batxillerat: S'estarà a allò que s'ha disposat en les Ordres de 10 de maig de 1995 i de 7 d'octubre de1998, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.
IV. Ensenyaments de religió i activitats d'estudi alternatives
Quinze
Pel que fa a estos ensenyaments i a l'organització d'activitats d'estudi alternatives per als alumnes que no cursen tal àrea, s'estarà a allò que s'ha disposat en el Reial Decret 2438/1994, de 16 de desembre, en l'Ordre de 17 de juliol de 1997 i en la Resolució de 24 de juliol de 1997 (DOGV del dia 31) de la Conselleria de Cultura i Educació.
V. Atenció a la diversitat
Setze
Tots els centres d'Educació Secundària són centres d'integració d'alumnes amb necessitats educatives especials permanents i també centres que han d'acollir alumnat que requerix compensar desigualtats educatives. Conseqüentment, i en funció de les característiques del seu alumnat, s'haurà de contemplar esta atenció a la diversitat tant en el Projecte Educatiu de Centre, com en el Projecte Curricular.
Alumnat amb necessitats educatives especials permanents:
El Decret 39/1998, de 31 de març, del Govern Valencià, d'ordenació de l'educació per a l'atenció de l'alumnat amb necessitats educatives especials (DOGV de 17 d'abril), establix un dret a la integració. Les mesures articulades transitòriament en la present resolució són:
1.1 Distribució equilibrada entre els distints grups d'alumnes.
1.2 Fórmules d'agrupament flexible en el supòsit de requerir atenció específica del mestre de pedagogia terapèutica, audició i llenguatge o d'altres professionals.
1.3 Previsió de recursos per a accés al currículum, segons les instruccions que anualment dicta la Direcció General de Centres Docents
.1.4 Adaptacions curriculars
2. Alumnat que necessita compensar desigualtats:
2.1 Distribució equilibrada entre els distints grups d'alumnes.
2.2 Adaptacions curriculars
3. Pel que fa a les adaptacions curriculars individuals significatives i altres mesures d'atenció a la diversitat, s'estarà a allò que s'ha disposat en l'Ordre de 18 de juny de 1999, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la qual es regula l'atenció a la diversitat en l'Educació Secundària Obligatòria (DOGV de 29 de juny).
VI. Alumnes d'ensenyament postobligatori amb necessitats educatives especials.
Dèsset
1. Els alumnes amb necessitats educatives especials que cursen ensenyaments de Batxillerat seran avaluats, amb caràcter general, d'acord amb allò que s'ha establit en l'Ordre de 17 de gener de 1995.
2. De conformitat amb allò que s'ha establit en l'article 22 del Decret 39/1998, de 31 de març (DOGV de 17.4.1998), estos alumnes tindran dret a les adaptacions curriculars que possibiliten o faciliten el seu procés educatiu. Així mateix, en la celebració de les proves específiques que es convoquen, s'haurà d'adaptar la duració i les condicions de realització de les mateixes a les característiques d'estos estudiants.
3. El professor de la matèria, amb la col·laboració del departament didàctic i del departament d'Orientació, efectuarà les adaptacions curriculars necessàries que podran afectar a la temporalització en la consecució d'objectius.
4. L'avaluació del progrés dels alumnes estarà basada en els objectius proposats per a ells i, per a la seua qualificació, es tindran en compte no sols els continguts, si no el procés seguit pels estudiants, l'interés i l'esforç manifestats.
5. No obstant això, podran ser declarats exempts de qualificació en determinades matèries del currículum els alumnes amb problemes greus d'audició, visió o motricitat, o altres que es determinen, per als que no siga probable realitzar adaptació curricular sense afectar al nivell bàsic dels continguts exigits.
6. La dita exempció, si és procedent, haurà de ser autoritzada per la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística.
7. L'autorització d'exempció haurà de ser demanada pels directors dels centres abans que acabe el primer trimestre de cada curs, acompanyada dels informes clínics i psicopedagògics que l'aconsellen, a més d'un certificat dels estudis cursats o que estan cursant.
8. En l'expedient acadèmic, en les actes i en el llibre de qualificacions de Batxillerat dels alumnes es consignarà l'exempció una vegada concedida amb l'expressió exempt/a incorporant a l'expedient una còpia de la Resolució per què s'ha autoritzat.
Divuit
De conformitat amb allò que s'ha establit en el Decret 39/1998, de 31 de març (DOGV de 17 d'abril), article 23, els alumnes i alumnes amb necessitats educatives especials permanents podran seguir estudis de Formació Professional específica de grau mitjà i superior amb les adaptacions als mòduls i cicles que corresponguen.
L'Adaptació Curricular Individual (ACI), considerada com un ajust o modificació que es realitza als diferents elements de l'oferta educatiu comú per a donar resposta a les diferències individuals de l'alumnat, podrà afectar a:
Els elements curriculars bàsics: metodologia didàctica, activitats, priorització i temporalització en la consecució d'objectius i continguts.
Els elements curriculars d'accés, entre els quals s'inclouen l'adaptació dels centres i les aules a les condicions de l'alumnat (adquisició d'equips d'ampliació del so, supressió de barreres arquitectòniques, etc.) amb el fi de permetre la utilització dels espais i el mobiliari pels alumnes i alumnes amb necessitats educatives especials de la forma més autònoma possible i afavorir el major nivell d'interacció i comunicació d'este alumnat, establint les mesures organitzatives oportunes per a això.
El desenrotllament de l'adaptació curricular no suposarà, en cap cas, la desaparició d'objectius (expressats en termes de capacitats terminals) relacionats amb la competència professional bàsica característica de cada títol. No obstant això, l'alumnat amb necessitats educatives especials podrà cursar algun o alguns mòduls professionals dels Cicles Formatius més apropiats a les seues característiques personals de discapacitat, amb l'objecte d'acreditar determinades capacitats professionals.
L'avaluació dels aprenentatges d'este alumnat amb adaptacions curriculars en algun o alguns dels mòduls, es realitzarà prenent com a referència els criteris d'avaluació per a ells proposats, que, en tot cas, asseguraran un nivell suficient i necessari de consecució de les capacitats terminals corresponents, imprescindibles per a aconseguir la titulació.
Als alumnes i alumnes amb necessitats educatives especials que només hagen cursat i superat determinats mòduls d'un cicle formatiu, se els lliurarà el corresponent certificat dels mateixos i de les unitats de competència adquirides a través de la superació dels mòduls professionals associats a dites unitats de competència.
Les adaptacions curriculars individuals es plasmaran en el DIAC (Document Individual d'Adaptació Curricular).
VII. Programes de garantia social
Dènou
S'estarà a allò que s'ha disposat en l'Ordre conjunta de 24 de febrer de 2000, de les conselleries de Cultura, Educació i Ciència i d'Ocupació (DOGV de 9.3.1999), per la qual es regulen els Programes de Garantia Social a la Comunitat Valenciana i en les resolucions de 7 d'abril de 2000 (DOGV de 12.4.2000), i de 6 de juny de 2000 (DOGV de 14.6.2000), per al desenrotllament dels programes de Garantia Social, als instituts d'Educació Secundària i als centres públics específics d'Educació Especial, per al curs 20002001.
VIII. Constitució de grups i confecció d'horaris
Vint
Criteris per a la constitució de grups
Les juntes directives confeccionaran els grups d'alumnes tenint en compte els següents criteris:
1. Els grups han de ser homogenis quant al nombre, i s'exclourà en la seua composició tot criteri discriminatori.
2. Els alumnes amb necessitats educatives especials permanents seran repartits de forma homogènia, en els grups d'un mateix curs, procurant, al seu torn, la racionalització i major efectivitat dels recursos de suport.
3. Els alumnes repetidors seran, també, repartits de forma homogènia.
4. En la distribució horària d'àrees o matèries de caràcter pràctic, en el cas que és necessari per a la millor programació de les activitats pràctiques, es podrà agrupar un màxim de dos hores en un únic període horari.
La Direcció General de Centres Docents autoritzarà la constitució de grups en els diversos ensenyaments per a cada curs escolar.
Vintiu
Agrupació de l'alumnat en l'Educació Secundària Obligatòria
El nombre màxim d'alumnes per grup serà el següent:
Àrees troncals del currículum:
A les àrees troncals, el nombre d'alumnes per grup serà de 30. Als centres que escolaritzen alumnes amb necessitats educatives especials permanents, el nombre màxim d'alumnes amb necessitats educatives especials serà de dos per aula. En estes circumstàncies el nombre màxim d'alumnes per aula serà de 25. Quan només hi haja un alumne en esta situació el nombre màxim d'alumnes per aula serà de 28.
2. No hi haurà mínim per a la constitució de grup en els casos següents:
2.1 Segona Llengua Estrangera, en primer i segon cicle i Cultura Clàssica en el segon cicle, d'obligada oferta pel centre, sempre que puga ser assumit pel professorat amb destí definitiu en este.
2.2 Qualsevol optativa impartida per professorat amb destí definitiu al centre dels departaments de Dibuix i professors d'ítem, o dels identificadors de cos en els NRP A31 i a34 a extingir.
Vintidos
Hores lectives de l'alumnat en l'Educació Secundària Obligatòria
L'horari setmanal per a cada un dels cursos del primer cicle d'Educació Secundària Obligatòria serà de 30 hores lectives, i de 32 per a cada un dels cursos del 2n cicle. Es compon d'hores pròpies del currículum i tutoria.
La distribució de l'horari setmanal per a cada curs de l'Educació Secundària Obligatòria s'ajustara a allò que s'ha establit en l'annex I de la present resolució. L'alumnat que en el curs 00/01 realitze 2n d'Educació Secundària Obligatòria cursarà Música (1.5 h.) i Educació Plàstica i Visual (1.5 h.).
Per als alumnes amb necessitats educatives especials, la distribució horària podrà ajustarse a la proposta d'adaptació curricular individualitzada.
Vintitres
Agrupació de l'alumnat en Batxillerat
1. Quan en un centre estiguen constituïdes dos o més modalitats de Batxillerat, s'agruparà als alumnes en les matèries comunes i en les pròpies de modalitat o optatives coincidents, d'acord amb els següents criteris:
Comunes: 35 alumnes per grup
Pròpies de modalitat: 35 alumnes per grup
Optatives: 35 alumnes per grup
2. Per a les matèries optatives d'oferta obligada no s'establix nombre mínim d'alumnes sempre que les hores resultants puguen ser assumides pel professorat amb destí definitiu al centre.
3. Als centres que escolaritzen alumnat amb necessitats educatives especials permanents, es procurarà que el nombre màxim d'alumnes amb necessitats educatives especials siga de tres per aula. En estes circumstàncies, el nombre màxim d'alumnes per aula serà de 30
Vintiquatre
Hores lectives de l'alumnat de Batxillerat
L'horari de l'alumnat comprendrà els següents tipus d'hores lectives:
1. Hores pròpies del currículum, segons s'indica en l'annex I.
2. Hores de tutoria: 1 hora setmanal en cada grup.
3. Hores de repàs per a alumnes que tenen assignatures pendents de 1r curs de Batxillerat: 1 hora setmanal per curs i assignatura. Als centres de doble torn, en els que per imposició de l'horari siga incompatible l'assistència al repàs en una assignatura dels alumnes del torn del matí i del torn de la vesprada, s'autoritzarà una segona hora.
Les hores de repàs seran autoritzades pel director Territorial a proposta de la Inspecció Educativa. La sol·licitud, acompanyada d'una programació didàctica específica realitzada pel departament corresponent, serà presentada per la direcció del centre a la Inspecció Educativa en el moment de la determinació de les necessitats del professorat. El director territorial podrà autoritzar més d'una hora setmanal per curs i assignatura, sempre que el nombre d'alumnes assistents així ho aconsellen.
Vinticinc
Agrupació i hores lectives en Cicles Formatius de Formació Professional específica
Els grups seran de 30 alumnes com a màxim.
En els Cicles Formatius de grau superior "Desenrotllament d'Aplicacions Informàtiques" i "Administració de Sistemes Informàtics" de la família professional d'Informàtica, i en el cicle formatiu de grau superior "Interpretació de la Llengua de Signes" de la família professional de Servicis Socioculturals i a la Comunitat, els grups seran de 20 alumnes.
En cap cas es deixaran places lliures si existiren sol·licituds que reunisquen els requisits d'accés.
No s'autoritzarà, com a norma general, cap grup amb menys de 15 alumnes. No obstant això, en els casos en què no se abast esta xifra, per falta de sol·licitants o perquè els mateixos no hagen superat la prova d'accés, l'autorització definitiva serà decidida, previ informe de la Inspecció Educativa i en funció de l'existència d'oferta de Cicles Formatius en localitats pròximes, de les característiques del cicle formatiu oferit i de les perspectives de desenrotllament i ocupació de l'entorn, pel/la director/a Territorial corresponent.
Vintisis
L'aplicació progressiva de l'Acord de 19 de maig de 1999, entre la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència i les Organitzacions Sindicals d'Ensenyament, sobre plantilles i condicions de treball del professorat dels instituts i seccions d'Educació Secundària per a l'aplicació i desenrotllament de la LOGSE el nombre d'hores lectives assignades a cada centre per al curs 20002001 amb el fi de cobrir les necessitats educatives següents: Matèries troncals optatives de 4t d'Educació Secundària Obligatòria, matèries optatives de 1r i 2n cicle d'Educació Secundària Obligatòria, Religió i estudi alternatiu, diversificació curricular, reforços i desdoblaments, així com les tutories i les necessitats educatives especials en l'Educació Secundària Obligatòria i l'opcionalitat de les matèries de modalitat i optatives dels Batxillerats LOGSE, repàs d'assignatures pendents de 1r de Batxillerat, i 3r de B.U.P., així com els desdoblaments de Cicles Formatius i repassos de mòduls pendents, estarà en funció d'allò que s'ha establit en l'annex II de la present resolució.
IX .Trasllats de matrícula
Vintiset
Els trasllats d'expedient ordinaris, o de matrícula viva en ensenyaments postobligatòries, seran competència dels directors dels centres públics que procediran a la seua tramitació sempre que es complisca la circumstància de trasllat de domicili dels pares/mares/tutors legals de l'alumne a una altra localitat o districte.
X. Projecte educatiu
Vintivuit
L'elaboració i el contingut del Projecte Educatiu dels instituts d'Educació Secundària s'ajustarà a allò que s'ha disposat en el títol V, capítol I del Reglament Orgànic i Funcional dels instituts d'Educació Secundària.
Els instituts d'Educació Secundària elaboraran el Projecte educatiu a partir de l'anàlisi prèvia de les necessitats específiques de l'alumnat i del context escolar, socioeconòmic, cultural i sociolingüístic de l'institut. Este inclourà:
1. Els fins i les intencions educatives, d'acord amb la identitat del centre i la consecució dels fins que establixen la Llei Orgànica d'Ordenació General del Sistema Educatiu i la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià.
2. El Pla de normalització lingüística.
3. El Disseny particular del programa o dels programes d'educació bilingüe que aplique el centre.
4. Els criteris bàsics que han d'orientar:
L'organització de l'institut.
La participació dels diversos estaments de la comunitat escolar.
El pla d'actuació per a l'atenció a la diversitat.
Les decisions sobre la coordinació amb els servicis del municipi i les relacions previstes amb institucions públiques i privades, per a la millor consecució dels fins establits.
5. El Reglament de règim interior de l'institut, amb les normes bàsiques de convivència.
XI. Programes d'educació bilingüe
Vintinou
A fi de donar continuïtat als programes d'educació bilingüe que l'alumnat haja pogut seguir al llarg de l'Educació Primària, en l'Educació Secundària els centres s'atindran als següents criteris:
1. Centres ubicats en poblacions de predomini lingüístic valencià (article 35 de la Llei 4/1983, d'Ús i Ensenyament del Valencià).
Aplicaran el Programa d'incorporació progressiva i, si és procedent, el Programa d'ensenyament en valencià, que es definixen en els apartats trenta i trentaun d'esta resolució, en funció de la disponibilitat de professorat.
2. Centres ubicats en poblacions de predomini lingüístic castellà (article 36 de la Llei 4/1983).
Estos centres elaboraran un Pla de normalització lingüística amb la finalitat d'establir les condicions mínimes de sensibilització, tant del propi centre com de l'entorn sociocultural, perquè puga ferse efectiu el mandat de l'article 19.2 de la Llei 4/1983, d'Ús i Ensenyament del Valencià. A més a més, aquells centres que desitgen aplicar un programa d'educació bilingüe hauran de comptar amb la voluntat prèviament manifestada dels pares/mares/tutors legals i amb les possibilitats organitzatives del centre. Per a l'aplicació del Programa d'Educació Bilingüe, els centres elaboraran el Disseny Particular del Programa.
Trenta
El Programa d'ensenyament en valencià continua de forma coherent el Programa o Programes d'ensenyament en valencià o el Programa/as d'immersió lingüística de l'Educació Primària. En este programa totes o la major part de les àrees no lingüístiques tenen el valencià com a llengua vehicular d'aprenentatge.
Trentau
1. El Programa d'incorporació progressiva garantirà la continuïtat del Programa d'incorporació progressiva aplicat en l'Educació Primària. Este programa suposa l'ús del valencià com a llengua vehicular en una part de les àrees no lingüístiques, d'acord amb les especificacions del Disseny particular del programa d'educació bilingüe. Este disseny garantirà, almenys, l'ús del valencià com a llengua d'aprenentatge en dos àrees no lingüístiques en cada un dels grups.
2. El Programa d'incorporació progressiva afectarà tot l'alumnat del centre, excepte als que hagen sol·licitat formar part d'un grup en què s'aplique el Programa d'ensenyament en valencià.
3. Si els pares/mares/tutors legals desitgen que l'alumne reba un tractament lingüístic distint al previst pel centre, ho manifestaran en un termini de quinze dies, a partir de l'inici de les classes. Esta sol·licitud es farà individualment i per escrit a la direcció del centre perquè esta, segons les possibilitats organitzatives, adopte les mesures oportunes.
Trentados
A fi de garantir el correcte funcionament dels programes d'educació bilingüe (Programa d'ensenyament en valencià i Programa d'incorporació progressiva), a l'hora d'assignar els torns i grups que tinguen assignatures en valencià els caps d'estudis actuaran d'acord amb allò que s'ha establit en els punts 2.2 i 2.3 de l'epígraf II, annex II, de l'Ordre de 29 de juny de 1992, considerant la capacitació lingüisticotècnica en valencià i l'experiència docent prèvia en valencià, d'acord amb allò que s'ha establit en l'article 9, apartat 6, del Decret 79/1984 i en l'article 11, apartat 4.e) de l'Ordre d'1 de setembre de 1984 que desenrotlla el mencionat decret.
Trentatres
Els expedients per a l'autorització del Programa d'ensenyament en valencià podran iniciarse per part del centre. A més a més, la Conselleria de Cultura i Educació, per a garantir la continuïtat dels programes en el passe de l'Educació Primària a l'Educació Secundària podrà determinar en quins centres s'aplicarà el programa d'ensenyament en valencià. Quan la proposta d'aplicació del Programa d'ensenyament en valencià la inicie la Conselleria de Cultura i Educació serà notificada al Consell Escolar del centre abans del començament del període d'admissió de l'alumnat.
Els centres de Secundària que desitgen aplicar el Programa d'ensenyament en valencià el sol·licitaran a la Direcció Territorial corresponent perquè, una vegada informada per la Inspecció Educativa, siga remesa la sol·licitud a la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística per a la seua autorització. La sol·licitud haurà d'anar acompanyada del certificat de l'acta de la sessió del Consell Escolar en la que s'haja aprovat, d'una anàlisi de la situació sociolingüística del context i de la previsió sobre la distribució del professorat d'acord amb els diferents nivells de formació lingüisticotècnica i la seua competència comunicativa.
Quan estos tràmits d'aprovació del Programa d'ensenyament en valencià siguen per iniciativa dels centres es realitzaran en el curs acadèmic anterior al del seu inici.
Trentaquatre
1. El disseny particular del programa o dels programes d'educació bilingüe és la concreció i contextualització d'estos a la realitat particular de cada centre i, al mateix temps, constituïx el conjunt de decisions prèvies per a l'elaboració dels documents d'organització i gestió educativa: el Projecte curricular, el Pla de normalització lingüística i la resta de decisions organitzatives. El conjunt de decisions que conformen el disseny particular del programa haurà d'incorporarse als documents de gestió i d'organització corresponents.
2. El contingut del disseny particular del programa o dels programes d'educació bilingüe inclourà:
2.1 Els objectius generals del currículum prescriptiu de l'Educació Secundària Obligatòria contextualitzats i atenent a la realitat educativa del centre i les exigències del programa.
2.2 El tractament metodològic de les diferents llengües.
2.3 La previsió d'actuacions amb l'alumnat de nova incorporació al sistema educatiu valencià i que necessita una atenció específica per a suplir la baixa competència d'estos en alguna de les llengües oficials.
2.4 La proporció d'ús vehicular de les dos llengües oficials en els diferents cursos i grups.
2.5 La previsió del centre sobre la distribució del professorat d'acord amb els diferents nivells de formació lingüisticotècnica i la seua competència en valencià.
2.6 La indicació de les necessitats específiques que l'aplicació dels programes d'educació bilingüe puga ocasionar perquè siguen incorporades al pla d'actuació de l'assessoria didàctica del valencià, si són de la seua competència.
Trentacinc
1. La Comissió de Coordinació Pedagògica de cada centre concretarà el disseny particular del programa o dels programes d'educació bilingüe previ a l'elaboració del Projecte curricular i a partir de l'anàlisi del context. Per a l'elaboració d'este seguiran la mateixa planificació de treball que per a l'elaboració del Projecte curricular. La direcció del centre remetrà este disseny a la Direcció Territorial de Cultura i Educació corresponent una vegada aprovat pel Consell Escolar.
2. En els nuclis autoritzats que tinguen separats el 1r i el 2n cicle en distints centres elaboraran el disseny particular del programa o dels programes d'educació bilingüe coordinadament.
Trentasis
El Pla de normalització lingüística inclourà els següents apartats:
1. Objectius.
2. Actuacions en cada un dels àmbits d'intervenció: en l'administratiu i social, en l'acadèmic o de gestió pedagògica, interacció didàctica i interrelació amb l'entorn sociofamiliar.
3. La temporalització.
4. Criteris d'avaluació del pla.
El Pla de normalització lingüística serà elaborat per la Comissió de Coordinació Pedagògica.
Per a l'elaboració i seguiment del pla, tant del disseny particular del programa o programes d'educació bilingüe com del pla de normalització lingüística, els centres podran disposar de les orientacions i el suport tècnic de la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística, a través de l'assessoria didàctica per a l'ensenyament en valencià.
XII. Projecte curricular
Trentaset
1. Els centres, en el curs acadèmic en el que implanten els nous ensenyaments, iniciaran l'elaboració del Projecte curricular a fi de concretar i completar el currículum dels corresponents ensenyaments, en el marc dels programes d'educació bilingüe i el disseny particular elaborat pel centre.
2. Els centres que desenrotllen programes de diversificació curricular s'atindran a allò que s'ha disposat en l'Ordre de 18 de juny de 1999 d'atenció a la diversitat en tot el relatiu als dits programes.
3. El Projecte curricular d'etapa es desenrotllarà per al conjunt dels distints cicles i cursos de l'Educació Secundària Obligatòria, el Batxillerat i la Formació Professional específica que impartisca el centre.
4. Els nuclis autoritzats que tinguen separats el 1r i el 2n cicle d'Educació Secundària Obligatòria en distints centres hauran d'elaborar el Projecte curricular coordinadament.
Trentavuit
1. L'elaboració i el contingut del Projecte o Projectes curriculars dels instituts d'Educació Secundària s'ajustarà a allò que s'ha disposat en el títol V, capítol II del Reglament Orgànic i Funcional dels instituts d'Educació Secundària.
2. Cada departament elaborarà la programació didàctica dels ensenyaments que té encomanades, seguint les directrius generals establides per la Comissió de Coordinació Pedagògica.
3. Els professors programaran la seua activitat docent d'acord amb el currículum oficial i d'acord amb el respectiu Projecte curricular i les programacions didàctiques dels departaments a què pertanguen.
4. El Projecte curricular ha de ser un instrument que permeta la planificació de l'acció educativa i la reflexió sobre la pròpia pràctica docent. Per això, requerix una elaboració de caràcter permanent que serà distinta segons les condicions i característiques de cada centre.
En este sentit els centres elaboraran:
4.1 La planificació del treball que van a desenrotllar per a l'elaboració del Projecte curricular. En la dita planificació s'indicarà l'organització que adoptarà l'equip educatiu per a realitzar esta tasca.
Esta planificació s'enviarà el director Territorial de Cultura i Educació corresponent abans del 30 de novembre del primer any d'implantació.
4.2 El llibre d'actes de les sessions de treball per a l'elaboració del Projecte curricular en el que quedaran reflectits els acords, conclusions i procediments emprats per a assegurar la seua coherència. El dit llibre quedarà a la Secretaria del centre.
4.3 El Projecte curricular, reflex de dits acords i en el grau d'elaboració en què es trobe, serà remés al director Territorial d'Educació respectiu abans del 10 de juliol del primer any d'implantació.
5. Al llarg del segon any d'implantació dels nous ensenyaments, els centres Iran completant l'elaboració del Projecte curricular.
6. Transcorreguts dos cursos acadèmics des de l'inici de la implantació, el Projecte curricular, en el grau d'elaboració en què es trobe, serà aprovat pel Claustre de professors al mes de setembre i s'integrarà en l'apartat corresponent de la Programació general anual del centre.
Trentanou
Donat el caràcter processal de l'elaboració del Projecte curricular, els centres ho iran completant i revisant anualment. Les modificacions que es realitzen en la seqüenciació de continguts i de criteris d'avaluació han de garantir que al finalitzar l'etapa o el cicle els alumnes hagen treballat tots els continguts establits en el corresponent decret de currículum.
Quaranta
1. La Inspecció Educativa impulsarà, orientarà i supervisarà el procés d'elaboració del Projecte curricular, podent formular tots els suggeriments que estime oportunes.
2. Per a la valoració del Projecte curricular es prendrà com a punt de partida la situació inicial i les característiques específiques de cada centre, de manera que es realitze una avaluació qualitativa que atenga fonamentalment al procés més que al grau final d'elaboració.
Quarantau
Els Centres de Professors i Recursos recolzaran als centres tant en el que concernix als aspectes generals del procés d'elaboració dels projectes curriculars, com als aspectes didàctics dels diferents cicles i àrees.
XIII. Programació general anual i memòria
Quarantados
Pel que fa a l'elaboració de la Memòria Anual i la Programació General Anual, en el cas dels col·legis públics que impartixen el primer cicle d'Educació Secundària Obligatòria, adscrits a efectes docents a instituts d'Educació Secundària, s'estarà a allò que s'ha disposat en la normativa corresponent.
Quarantatres
1. Als centres d'Educació Secundària l'equip directiu coordinarà l'elaboració de la Programació General Anual de l'institut, d'acord amb els criteris adoptats pel Consell Escolar i amb les propostes realitzades pel Claustre de professors i els de la junta o consell de delegats, associacions d'alumnes i de les associacions de pares i mares de l'alumnat, on les hi haja..
2. La Programació General Anual, previ informe del Claustre de professors, serà aprovada pel Consell Escolar de l'institut, que respectarà en tot cas els aspectes docents aprovats pel Claustre. Una vegada aprovada, un exemplar d'esta, en suport paper, quedarà a disposició dels membres de la comunitat educativa que la sol·licite. Un exemplar de la mateixa serà remés a la Direcció Territorial de Cultura i Educació abans del 31 d'octubre, i al Consell Escolar.
La Conselleria de Cultura i Educació facilitarà a tots els centres el model de Programació General Anual (en avant PGA) a través de mitjans impresos o en suport informàtic a través del programa PGA que facilite l'ompliment de la mateixa. En este últim cas els centres hauran de remetre a la direcció territorial de Cultura i Educació, en el termini abans assenyalat, el suport informàtic (disquet) generat contenint les dades requerides en el mateix, així com una còpia impresa a la que s'adjuntarà certificat del secretari/a del centre acreditativa que les dades de la còpia impresa són fidel reflex dels continguts en el disquet.
3. La informació pública sobre els llibres de text i materials curriculars del nou curs escolar recomanats en cada àrea, s'haurà d'exposar al tauler d'anuncis del centre una setmana abans de l'acabament del curs anterior prevista en el calendari escolar.
4. En la Programació General Anual es concretarà la distribució d'assignatures i del professorat que les impartirà, d'acord amb el programa o els programes d'educació bilingüe que aplique el centre.
5. Cada curs acadèmic, els centres concretaran en un pla anual les activitats previstes en el Pla de normalització lingüística del centre per a l'extensió de l'ús administratiu i social del valencià.
6. Al finalitzar el curs, l'equip directiu inclourà en la memòria de final de curs l'avaluació de les activitats realitzades, així com la situació anual del procés d'aplicació del disseny particular del Programa o Programes d'educació bilingüe i del Pla de normalització lingüística.
XIV. Personal docent
Quarantaquatre
Als instituts d'Educació Secundària els professors en situacions declarades a extingir i no integrats als cossos docents establits en la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'Ordenació General del Sistema Educatiu, podran:
Incorporarse a les classes de Tecnologia, junt amb el professor que impartisca l'àrea, excepte professorat en situacions a extingir.
Impartir matèries optatives en l'Educació Secundària Obligatòria relacionades amb les àrees o matèries que actualment estan impartint.
L'equip docent d'un cicle formatiu està constituït pel conjunt de professors/as que impartixen docència en els diferents mòduls que ho integren.
Cada mòdul d'un cicle formatiu constituïx una unitat d'oferta formativa, per la qual cosa serà impartit per un sol professor. Este criteri no condiciona la possibilitat de desplegament del grup en aquells mòduls que apareguen com susceptibles de desplegament en els corresponents horaris, sempre que el nombre d'alumnes per grup siga superior a 20.
El professorat que ha d'impartir docència als mòduls dels Cicles Formatius serà el que s'establix en el Reial Decret 1.635/1995, de 6 d'octubre, pel qual s'adscriu al professorat d'ensenyament secundari i professors tècnics de Formació Professional (annexos II a, II b, II d, III, IV a, IV b, IV c i V del mencionat reial decret), modificat i ampliat pel Reial Decret 777/1998, de 30 d'abril (disposició addicional octava).
L'equip docent d'un cicle formatiu haurà de constituirse procurant la continuïtat dels seus components al llarg del cicle complet.
Quarantacinc
1. Els horaris lectius del professorat seran de 18 hores setmanals, distribuïdes de dilluns a divendres amb un mínim de dos hores lectives diàries i un màxim de cinc.
2. Les hores lectives de dedicació a les funcions directives en instituts seran les que s'establixen a continuació:
2.1 Les hores lectives dedicades a les funcions directives als centres que impartixen ensenyaments Llei 1970 i LOGSE seran les següents:
Directors, secretaris i caps d'estudis
14 hores setmanals en instituts de més de 1.000 alumnes.
10 hores setmanals en instituts de menys de 1.000 alumnes.
Els centres amb més d'un torn establit disposaran de dos caps d'estudis. En el cas del torn vespertí i nocturn el cap d'estudis serà comú.
Cap d'estudis de Formació Professional:
Existirà en aquells instituts que impartisquen quatre o més Cicles Formatius corresponents a dos o més famílies professionals.
Vicedirectors en instituts que tinguen 16 o més unitats:
6 hores setmanals en instituts de més de 1.000 alumnes.
3 hores setmanals en instituts de menys de 1.000 alumnes.
A efectes de la reducció horària, els directors i vicedirectors d'instituts amb doble torn tindran la mateixa consideració que els directors i vicedirectors d'instituts amb més de 1.000 alumnes respectivament.
Vicesecretaris en instituts amb doble torn:
3 hores setmanals
2.2 Les hores lectives dedicades a les funcions directives als centres que impartixen únicament ensenyaments LOGSE, seran les següents:
Els centres amb 8 unitats d'Educació Secundària Obligatòria tindran 21 hores atribuïdes a funcions directives.
Els centres amb 8 unitats d'Educació Secundària Obligatòria i 4 de Batxillerat, 30 hores.
Els centres amb 12 unitats d'Educació Secundària Obligatòria i 4 de Batxillerat, 33 hores.
Els centres entre 16 i 20 unitats d'Educació Secundària Obligatòria i 4 de Batxillerat, 36 hores.
Els centres entre 16 i 24 unitats d'Educació Secundària Obligatòria més 6 ó 8 de Batxillerat, 39 hores.
En el còmput de reduccions horàries de càrrecs directius, es comptabilitzaran totes les unitats del centre.
2.3 Les hores lectives de dedicació a les funcions directives a les seccions, seran les següents:
Vicedirectors i caps d'estudis:
10 hores setmanals
Vicesecretaris en les seccions amb més de vuit unitats:
3 hores setmanals
3. Mentre el centre estiga obert, hi haurà en el mateix, almenys, un membre de l'equip directiu.
Quarantasis
Horari del personal docent
La jornada laboral del professorat serà, amb caràcter general, de 37.30 hores setmanals, distribuïdes del següent mode:
Hores lectives setmanals: 18 hores.
Hores individuals setmanals: 7 hores.
Hores de còmput mensual: 5 hores
Hores de preparació de classes i perfeccionament: 7.30 hores.
Les hores d'obligada permanència al centre seran 25 hores setmanals, així com les 5 hores de còmput mensual per a l'assistència a Claustres, consells escolars, i sessions d'avaluació i promoció de l'alumnat.
Les hores lectives setmanals són les següents:
Les corresponents als respectius currículums d'Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i Cicles Formatius de Formació Professional específica.
Les hores del pla d'estudis de 3r de BUP residual, COU i FP2.
Hores de tutoria
Hores de reforç en Educació Secundària Obligatòria
Hores de desplegament en Educació Secundària Obligatòria i Cicles Formatius
Hores de Programes de Diversificació Curricular
Hores de Programes de Garantia Social
Hores de Programes d'Adaptació Curricular en grup
Hores de coordinació didàctica
Hores dedicades a les funcions directives
Hores de repàs d'assignatures pendents de 3r de BUP, 1r de Batxillerat i mòduls.
Les hores individuals setmanals són les següents:
Hores de guàrdia: fins a tres períodes horàries
Correspon al professor de guàrdia:
Atendre als grups d'alumnat que es troben sense professor i orientar les seues activitats.
Vetlar per l'ordre i el bon funcionament del centre durant l'horari lectiu de l'alumnat i durant els recreacions.
Anotar en el comunicat corresponent, al finalitzar el període de guàrdia, les absències del professorat així com qualsevol altra incidència que haja pogut produirse.
Hores de tutoria: Els tutors hauran de dedicar també tres hores complementàries setmanals, una vegada cobertes les hores de guàrdia i guàrdia de recreació, una per a l'atenció als pares/mares i tutors legals, i dos per a la col·laboració amb el cap d'estudis, amb el departament d'Orientació, o el Servici d'Orientació Educativa, Psicopedagògica i Professional, així com per a la col·laboració amb el programa d'activitats educatives i complementàries del centre.
Reunions del departament didàctic: Una hora setmanal que pot agruparse quinzenalment per a reunions de major duració.
Organització d'activitats esportives, preparació de pràctiques de laboratori, tallers, arxiu i preparació de materials audiovisuals: Una o dos hores setmanals.
Atenció a la Biblioteca: entre una i tres hores setmanals.
Les hores individuals de còmput mensual són les següents:
Assistència a reunions de Claustre
Assistència a reunions de Consell Escolar dels professors que en siguen membres.
Assistència a les sessions periòdiques d'avaluació i promoció de l'alumnat.
Assessorament lingüístic al centre respecte dels programes d'educació bilingüe i/o a la impartició de cursos d'actualització lingüística en valencià al professorat.
Organització, amb l'assessorament del departament d'Orientació i sota la coordinació de la Direcció d'Estudis de les activitats d'orientació general de l'alumnat de 2n curs de batxillerat amb la finalitat d'ajudarlos a perfilar l'elecció dels estudis superiors. Estes activitats es desenrotllaran preferentment en l'últim trimestre del curs.
Participació en activitats de formació incloses en el pla de formació del professorat convocades i autoritzades per la Conselleria de Cultura i Educació
Qualsevol altra activitat que redunde en benefici del centre, autoritzada pel Consell Escolar i no inclosa en les anteriorment citades.
Les 25 hores d'obligada permanència al centre es consignaran en horaris individuals, que seran subscrits pels interessats i visats per la direcció del centre.
Els delegats de prevenció de riscos laborals dedicaran a les seues funcions entre un mínim de tres i un màxim de quatre hores de còmput individual setmanal. El centre organitzarà estes hores de forma compacta, agrupantles preferentment en el matí del dimarts.
Quarantaset
Horari del professorat especialitzat en Psicologia i Pedagogia
El professorat especialitzat en Psicologia i Pedagogia és el que forma part del departament d'Orientació per pertànyer al cos d'Ensenyament Secundari de l'especialitat de Psicologia i Pedagogia, per tindre la titularitat d'una plaça d'esta especialitat, o per ser professor especialitzat en Psicopedagogia, amb destí definitiu en el SPE amb àmbit d'actuació en un institut.
En tots els centres de Secundària que tinguen 8 o més unitats es dotarà este lloc. En els de menys unitats s'establirà horaris compartits.
La jornada laboral d'este professorat és de 37 hores i mitja setmanals.
Durant els períodes lectius establits en el calendari escolar vigent, dedicaran a les activitats de l'institut 30 hores setmanals, de les quals 25 seran arreplegades en l'horari individual setmanal, i 5 seran hores complementàries computades mensualment.
Distribució de l'horari
1. Les 25 hores setmanals d'obligada permanència al centre. Estes hores seran distribuïdes del següent mode:
1.1. Divuit hores setmanals d'atenció directa a l'alumnat, coincidint amb el seu horari lectiu, per a realitzar:
L'avaluació psicopedagògica, preferentment la de l'alumnat amb necessitats educatives especials, així com la requerida per a l'aplicació de les mesures específiques, contemplades en el corresponent Pla d'atenció a la diversitat de l'institut.
L'orientació educativa, psicopedagògica i professional, individual i grupal, prevista en el corresponent Pla de l'institut.
1.2 Una o dos hores de guàrdia.
1.3 Cinc hores setmanals d'assessorament psicopedagògic a la comunitat educativa:
Als òrgans de govern, la Comissió de Coordinació Pedagògica i els departaments didàctics, per a l'elaboració i desenrotllament del projecte educatiu, dels projectes curriculars i de les programacions didàctiques, així com per a l'avaluació del funcionament i de les activitats de l'institut.
Als tutors i a les tutores, per a la preparació i aplicació de les seues activitats específiques, d'acord amb el Pla d'acció tutorial de l'institut.
Al professorat, per a la detecció i prevenció de problemes d'aprenentatge i d'adaptació; per al disseny i l'aplicació de mesures educatives complementàries i de reforç, així com de les adaptacions curriculars i de les altres mesures d'atenció a la diversitat.
Als pares i les mares, per a atendre les seues consultes.
Als alumnes i a les alumnes, per a atendre les seues consultes.
2. Les cinc hores complementàries, computades mensualment, les dedicarà a les següents activitats:
Assistència a reunions de Claustre.
Assistència si és procedent, a reunions del Consell Escolar
Assistència a sessions periòdiques d'avaluació i promoció de l'alumnat.
3. Les 7 hores i mitja restants fins a completar la jornada, es destinaran a la preparació de la seua activitat específica i al perfeccionament individual.
Elaboració dels horaris
1. Les 23 hores setmanals d'intervenció especialitzada seran assignades per la direcció d'estudis, en la confecció dels horaris de l'institut, d'acord amb els següents criteris:
S'haurà de romandre 5 hores diàries com a màxim i 2 com a mínim, de dilluns a divendres, dins de l'horari lectiu que tinga aprovat l'institut.
S'assignaran hores en tots els torns de l'institut, de manera proporcional al nombre d'alumnes de cada torn.
En el cas que algun professor o professora tinga assignada alguna funció directiva o de coordinació, s'aplicaran a les hores d'atenció directa a l'alumnat els criteris que figuren en el punt 2 de l'apartat quarantacinc d'esta resolució.
D'acord amb les característiques de cada institut i amb les necessitats del seu alumnat, es podrà variar la distribució entre les hores dedicades a la intervenció directa amb alumnat i les dedicades a l'assessorament psicopedagògic a la comunitat educativa. En qualsevol cas, el temps dedicat a la intervenció directa amb alumnes no serà inferior a 15 hores.
2. Les 25 hores d'obligada permanència al centre es consignaran en horaris individuals, que seran subscrits pels interessats i visats per la direcció del centre.
3. En l'horari individual d'este professorat es consignaran amb la lletra a) les hores dedicades a l'atenció directa a l'alumnat; i amb la lletra b), les dedicades a l'assessorament a la comunitat educativa.
Quarantavuit
Atribució docent de matèries optatives i opcionals
1. L'atribució docent de les matèries optatives de l'Educació Secundària Obligatòria a les especialitats del professorat es regirà per allò que s'ha disposat en l'Ordre d'11 de juliol de 1997 (DOGV de 13 d'agost). Així mateix podran impartir matèries optatives d'Educació Secundària Obligatòria els professors en situacions a extingir i no integrats als cossos docents establits per la LOGSE en funció de la seua experiència i titulació.
2. L'atribució docent per a la impartició de les activitats d'estudi alternatives a la Religió serà l'establida en l'Ordre de 17 de juliol de 1997 (DOGV de 24 de juliol), i Resolució de 24 de juliol de 1997(DOGV de 31 de juliol).
3. L'atribució docent de les matèries comunes de modalitat i optatives de Batxillerat a les especialitats del cos d'Ensenyament Secundari s'arrepleguen en els reials decrets 1.701/1991, de 29 de novembre, 1.635/1995, de 6 d'octubre, i 777/1998, de 30 d'abril.
Quarantanou
Distribució i assignació d'horari al professorat
1. Distribució d'horari:
Una vegada determinat el nombre de grups i programes autoritzats dels distints nivells educatius, la direcció d'estudis comunicarà als caps de departament, en el Claustre que tinga lloc a l'efecte, les dades següents: nombre de grups, nombre d'hores lectives setmanals segons allò que s'ha regulat en l'annex II, assignades a cada departament, amb indicació expressa de les hores/especialitat que s'impartiran en valencià i les que s'impartiran en castellà.
El dit Claustre se celebrarà abans del dia 10 del mes de juliol, corresponent a cada curs escolar.
2. Assignació d'horari:
Els caps de departament reuniran al professorat definitiu que forma part del mateix i traslladaran l'assignació horària atribuïda a cada professor a la direcció d'estudis, així com les hores que no hagen sigut assumides pel departament o bé la falta de càrrega horària que afecte a un o més membres del departament.
El departament començarà la distribució de l'horari entre els seus components atribuint les hores curriculars corresponents als grups la llengua vehicular de les quals siga el valencià, segons el programa d'educació bilingüe que aplique el centre i la capacitació lingüisticotècnica del professorat o la seua experiència docent prèvia en valencià, i a continuació la resta d'hores assignades al departament.
En efectuar el repartiment horari entre els professors definitius, amb la inclusió de què es van a incorporar procedents del concurs de trasllats, cas que hi haja excés d'hores lectives en el departament i abans de traslladar l'excés horari a la direcció d'estudis, s'aplicaran els següents criteris:
2.1 Se n'adjudicaran totes les tutories possibles.
2.2 Se n'adjudicaran totes les hores dels programes: Programes de diversitat curricular (Decret 39/1998, de 31 de març), Programes d'adaptació curricular (Decret 39/1998, de 31 de març) i Programes de garantia social (Ordre de 24 de febrer de 2000), entre els professors definitius.
2.3. Se n'adjudicaran totes les hores possibles de reforços, desdobles i repassos entre els professors definitius.
2.4. Als instituts d'Educació Secundària amb doble o triple torn s'agruparan les restes horàries en un torn i si això no és possible, s'agruparan en dos torns, amb indicació de les hores de cada torn.
En el cas que no existisca acord per a l'elecció de torns horaris i nivells educatius, s'aplicarà el que establix l'apartat 2.2. de l'annex II de l'Ordre de 29 de juny de 1992 de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, relatiu a l'ordre d'elecció de torns, especialitats i grups dels professors i que es realitzarà d'acord amb el següent ordre:
Professors d'ensenyament secundari amb la condició de catedràtic i assimilats.
Professors d'ensenyament secundari, professors tècnics de Formació Professional pertanyents als grups A31 i A34 i professors especials d'ítem.
3. Opositors aprovats de l'últim concurs oposició.
Dins de cada apartat, la prioritat en l'elecció vindrà determinada per l'antiguitat com a funcionaris de carrera en l'especialitat a què es pertany. Si l'antiguitat en l'especialitat és la mateixa, la prioritat en l'elecció vindrà determinada pel nombre de registre de personal més baix o pel lloc que ocupen en l'ordre de nomenament de funcionaris de carrera.
El professor a qui corresponga elegir en primer lloc, elegirà un grup d'alumnat de l'especialitat i curs que desitge impartir preferentment; a continuació ho farà el professor a qui corresponga elegir en segon lloc i així successivament fins que tots els professors completen el seu horari lectiu o s'hagen assignat totes les hores corresponents al departament. De totes les circumstàncies que es produïsquen en esta reunió extraordinària s'alçarà acta, firmada per tots els membres del departament, de la qual es donarà còpia immediata a la direcció d'estudis.
Els professors majors de 55 anys podran optar per atribuirse únicament 16 hores lectives.
El mòdul de Formació Professional específica susceptible de desplegament, que s'impartisca a un mateix grup es procurarà que no siga assignat a dos professors numeraris si hi ha professorat interí al centre.
La distribució de torns, mòduls i cursos es farà, en els casos en què no existisca acord, procurant que els desplegaments siguen proposats per a la seua elecció una vegada completades les primeres rondes, quan tots els mòduls i cursos hagen sigut distribuïts.
La direcció d'estudis incorporarà a cada horari personal les hores individuals setmanals corresponents a guàrdies, tutories de pares, mares o tutors legals, reunió de departament, etc., fins a completar les 25 hores d'obligada permanència al centre.
La direcció d'estudis elaborarà els horaris setmanals del professorat seguint els criteris adoptats pel Claustre de professors i els incorporarà a la Programació General Anual que serà informada pel Claustre de professors i aprovada pel Consell Escolar.
En cap cas les preferències horàries del professorat comportarà per a l'alumnat que les matèries a què corresponguen dos o tres períodes lectius setmanals siguen impartides en dies consecutius. Així mateix, no podrà haverhi dos o més períodes lectius diaris de la mateixa matèria, ni tampoc l'horari de l'alumnat podrà incloure hores lliures intercalades en el seu horari lectiu.
4. Horaris Incomplets. Criteris de desplaçament.
En el cas que una vegada realitzada pels professors definitius del departament la reunió per a la distribució de la càrrega horària lectiva curricular assignada al mateix per la direcció d'estudis, quede un o diversos professors a qui els falte entre 2 i 14 hores, se li oferiran les següents opcions:
1. Completar el seu horari al centre amb hores d'una especialitat afí, fent constar la seua conformitat al director/a del centre.
2. Adscripció, amb caràcter provisional, a una vacant del propi centre d'una especialitat diferent de la que és titular, sempre que puga impartir els ensenyaments corresponents per la seua titulació acadèmica, experiència docent o laboral.
3. Impartir un horari complet de la seua especialitat en un altre centre de la localitat.
4. Completar horari impartint classes de la seua especialitat en un altre centre de la localitat.
En el supòsit de no acceptar cap de les opcions anteriors, romandrà en el seu centre d'origen i es reduiran les seues retribucions bàsiques i complementàries proporcionalment a la jornada lectiva docent no realitzada, tal com disposa l'article octau de la Llei 12/1994, de 28 de desembre (DOGV de 31 de desembre).
Si faltaren 15 o més hores lectives, exceptuant els departaments unipersonals, se li oferiran les següents opcions:
1. Desplaçament, amb adscripció provisional, a un altre centre de la mateixa localitat, àrea, subàrea o província, a una vacant de la mateixa especialitat que ocupava al centre d'origen.
2. Desplaçament, amb adscripció provisional, a un altre centre de la mateixa localitat, àrea, subàrea o província, a una vacant d'una especialitat diferent de la que és titular, sempre que puga impartir els ensenyaments corresponents per la seua titulació acadèmica, experiència docent, laboral o formació i sempre en el cas que no existisca en la mateixa localitat, àrea, subàrea o província cap vacant de la seua especialitat.
3. Desplaçament, amb adscripció provisional, a una vacant de la seua especialitat o a les que estiga habilitat en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.
En els supòsits en què haja de determinarse entre diversos professors que ocupen llocs de treball de la mateixa especialitat amb caràcter definitiu qui o els qui són els afectats per la falta de càrrega horària regulada anteriorment, si cap d'ells opta voluntàriament per accedir a la dita situació, s'aplicaran successivament els següents criteris:
a). Menor temps de servicis efectius com a funcionari de carrera en el cos al que pertanga la plaça.
b). Menor antiguitat al centre.
c). Menor antiguitat a la localitat.
d). No estar en possessió de la condició de catedràtic.
Tot això sense perjuí dels drets que corresponguen als funcionaris amb la condició de Catedràtic en el cas que hagueren accedit a la plaça amb anterioritat a l'entrada en vigor de la LOGSE.
Qualsevol funcionari de carrera amb destí definitiu al centre, afectat per la falta de càrrega horària corresponent a la seua especialitat, podrà sol·licitar voluntàriament el desplaçament. Quan el nombre de sol·licituds siga superior a la diferència entre el nombre de funcionaris de carrera amb destí definitiu i el nombre de llocs que contempla la plantilla en la corresponent especialitat, la prioritat per a obtindre la condició de desplaçat vindrà determinada per l'aplicació successiva dels següents criteris:
a). Major temps de servicis efectius com a funcionari de carrera al cos al que pertanga la plaça.
b). Major antiguitat al centre
c). Major antiguitat a la localitat
d). Estar en possessió de la condició de catedràtic
Tot això sense perjuí dels drets que corresponguen als funcionaris amb la condició de catedràtic en el cas que hagueren accedit a la plaça amb anterioritat a l'entrada en vigor de la LOGSE
El professorat desplaçat s'integrarà, a partir del moment de la seua incorporació al centre en què quede destinat en comissió de servicis, en el departament corresponent amb els drets que deriven de la seua antiguitat segons els criteris indicats anteriorment.
Si no poguera assignarse horari per algun dels procediments anteriors, este professorat romandrà en el seu centre, i el seu horari serà confeccionat per la direcció, després de sentir l'interessat, i una vegada estudiades les necessitats prioritàries del centre en funció de les seues característiques. L'horari d'este professorat no podrà confeccionarse, en cap cas, reduint l'horari lectiu de la resta del professorat del departament i consistirà en:
Atendre els programes d'atenció a la diversitat que aplique el centre.
Col·laborar en la impartició de les hores de dedicació a l'alumnat amb necessitats educatives especials, incloent, quan siga necessari, activitats d'ampliació curricular per a alumnat amb condicions personals de sobredotació intel·lectual, degudament dictaminat.
Assumir grups de matèries optatives que no pogueren constituirse per no abastar el nombre mínim d'alumnes establits.
Si es tracta de professorat de valencià en centres que apliquen programes d'educació bilingüe, d'ensenyament en valencià o d'incorporació progressiva, dedicar fins a un màxim de 3 hores setmanals per a la coordinació, perfeccionament i actualització dels professors que impartixen classe en Educació Secundària Obligatòria.
Si es tracta de professorat amb un coneixement qualificat de valencià, la dedicació de les hores corresponents a la producció i correcció dels documents en valencià que genere la vida educativa i administrativa del centre.
Cinquanta.
Determinació de necessitats de professorat
La Inspecció Educativa traslladarà a la Direcció Territorial i esta a la Direcció General de Personal les necessitats de professorat, indicant les vacants que s'hauran de proveir i especificant les que són pures, mixtes i a temps parcial amb indicació de la llengua vehicular que hauran de ser impartides.
L'inspector encarregat de la determinació de la càrrega horària atribuïda al centre, en funció del nombre de grups autoritzats per la Direcció General de Centres i els programes específics autoritzats per la Direcció General d'Ordenació, Innovació Educativa i Política Lingüística i de les Instruccions rebudes de la Direcció Territorial, efectuarà proposta de vacants i entregarà el director del centre còpia de les mateixes que haurà de ser firmada per ambdós, prèvia comprovació que s'han respectat els criteris de l'apartat quarantanou, 2.
L'assignació d'horari i d'activitats al professorat interí a temps parcial es realitzarà d'acord amb les instruccions específiques que desenrotlla l'Ordre de 7 de maig de 1997 (DOGV del dia 23).
Cinquantau
Els centres i el professorat d'Ensenyament Secundari col·laboraran voluntàriament en la realització de la fase pràctica del curs conduent a l'obtenció del Certificat d'Aptitud Pedagògica (CAP) a la Comunitat Valenciana a partir del curs 20002001, d'acord amb la Resolució de 28 de febrer de 2000, de la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística (DOGV de 30 de març).
Consideracions finals
1. La direcció de cada centre complirà i farà complir allò que s'ha establit en esta resolució i adoptarà les mesures necessàries perquè el seu contingut siga conegut per tots els membres de la comunitat educativa.
2. La Inspecció d'Educació vetlarà pel compliment d'allò que s'ha establit en esta resolució.
3. Els directors Territorials de Cultura i Educació resoldran, en l'àmbit de la seua competència, els problemes que sorgisquen de l'aplicació de la present Resolució.
4. Mantenen la seua vigència:
les Resolucions de 9 de juliol de 1998 i de 25 de juny de 1999, corresponent a BUP, COU i Batxillerat, excepte els apartats corresponents a constitució de grups i confecció d'horaris i de personal docent. Les referències contingudes a 1998 i1999, passen a referirse al 2000.
5. Queden sense efecte:
Les resolucions de 9 de juliol de 1998 i de 25 de juny de 1999, de la Secretaria General i de les Direccions Generals de Centres Docents, d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística i de Personal, sobre ordenació acadèmica i organització de l'activitat docent als centres d'Educació Secundària.
València, 29 de juny de 2000. La directora general de Centres Docents: Concepción Gómez Ocaña.
El director general d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística: Josep Vicent Felip i Monlleó.
El director general de Personal: José Cano Pascual.
A23) Religió i Activitats d'Estudi Alternatiu
Hores del currículum + 6 hores
A3) Diversificació curricular: Ordre de 18 de juny de 1999 d'atenció a la diversitat.
Instituts que tenen entre 6 i 8 grups de 3r i 4t d'ESO, disposaran de 22 hores per a un programa de diversificació curricular (4t d'ESO).
Instituts que tenen més de 8 grups de 3r i 4t, disposaran de 38 hores per a un programa de diversificació curricular (podran constituir un grup en 3r i un altre en 4t).
A4) Reforços :Àrees instrumentals
Centres amb 2 línies d'ESO: disposaran de 14 hores.
Centres amb 3 línies d'ESO: disposaran de 16 hores.
Centres amb 4 línies d'ESO: disposaran de 20 hores
Centres amb 5 línies d'ESO: disposaran de 22 hores
Centres amb 6 línies d'ESO: disposaran de 26 hores
Instituts que tenen 5 grups de 3r i 4t d'ESO, disposaran de 9 hores
Instituts que tenen 6 grups de 3r i 4t d'ESO, disposaran de 10 hores.
Instituts que tenen 7 grups de 3r i 4t d'ESO, disposaran de 11 hores.
Instituts que tenen 8 grups de 3r i 4t d'ESO, disposaran de 12 hores.
Instituts que tenen 9 grups de 3r i 4t d'ESO, disposaran de 13 hores
Instituts que tenen 10 grups de 3º i 4t d'ESO, disposaran de 14 hores.
Instituts que tenen més de 10 grups de 3r i 4t, disposaran de 18 hores.
A5) Desdoblaments
Centres amb 2 línies d'ESO disposaran de 10 hores, 5 per a cada una de les àrees de Ciències de la Natura i Llengua Estrangera.
Centres amb 3 línies d'ESO disposaran de 20 hores, 10 per a cada una de las àrees de Ciències de la Natura i Llengua Estrangera.
Centres amb 4 línies d'ESO disposaran de 24 hores, 12 per a cada una de las àrees de Ciències de la Natura i Llengua Estrangera.
Centres amb 5 línies d'ESO disposaran de 48 hores, 16 per a cada una de les àrees de Ciències de la Natura, Llengua Estrangera i Tecnologia.
Centres amb 6 línies d'ESO disposaran de 60 hores, 20 per a cada una de les àrees de Ciències de la Natura, Llengua Estrangera i Tecnologia.
Instituts que tenen 7 o més grups de 3r i 4t d'ESO, disposaran de 3 hores per grup, una per a cada una de les àrees de Ciències de la Natura i Llengua Estrangera i Tecnologia.
A6) Tutoria en l'Educació Secundària Obligatòria: Dues hores lectives per grup.
A7) Necessitats Educatives Especials: mestre de Pedagogia Terapèutica.
Un lloc d'especialista a tots els instituts i seccions que tinguen 8 o més unitats d'Educació Secundària Obligatòria. Als centres amb menys de 8 unitats se li assignaran dedicacions compartides.
A8) Professor/a de Psicologia i Pedagogia
Un lloc d'especialista a tots els instituts i seccions que tinguen 8 o més unitats. Als centres amb menys de 8 unitats se li assignaran dedicacions compartides.
A9) Coordinador/a de Secundària: tres hores de reducció.
A10) Coordinador/a de l'Aula d'Informàtica: el coordinador de l'aula d'Informàtica tindrà les reduccions següents:
Centres amb menys de 10 grups d'Informàtica: disposaran de 2 hores de reducció horària.
Centres amb més de 9 i menys de 20 grups d'Informàtica: disposaran de 4 hores de reducció horària.
Centres amb 20 o més grups d'Informàtica: disposaran de 6 hores de reducció horària.
B) Batxillerat LOGSE
Matèries comunes. hores del currículum
Matèries de modalitat: augment del 30% sobre les hores del currículum.
Matèries optatives: augment del 25% sobre les hores del currículum.
Tutoria: una hora lectiva per grup.
Repassos de matèries pendents de 1r Batxiller LOGSE: una hora setmanal per curs i assignatura (5 a 15 alumnes). Als centres de doble torn es podrà autoritzar una segona hora.
C) Cicles formatius
Tutor primer curs: tres hores lectives per grup.
Tutor de segon curs: cinc hores lectives per grup.
Desdoblaments de mòduls
a) De 21 a 30 alumnes s'atribuiran les hores de desdoblament quan el mòdul les tinga assignades.
b) De 15 a 20 alumnes es formarà grup sense hores de desdoblament, encara que el mòdul les tinga assignades.
Repassos de mòduls pendents: una hora per grup (5 a 10 alumnes)
Desdoblaments d'idiomes estrangers: una hora per grup (30 alumnes)
D) Curs d'Orientació Universitària
Matèries comunes: hores del currículum.
Desdoblaments:
Especialitats dels departaments de Física i Química i de Biologia i Geologia: una hora setmanal per matèria i grup, per a pràctiques de laboratori. Per tal que puguen programarse els desdoblaments hi haurà d'existir un mínim de 25 alumnes per grup i prou plantilla de professorat.
Repassos de matèries pendents de 3r de BUP: una hora setmanal per curs i assignatura (5 a 15 alumnes). Als centres de doble torn es podrà autoritzar una segona hora.
Segon idioma estranger: voluntari.
Segon idioma estranger: voluntari.