ORDRE de 16 de juliol de 2001 per la qual es regula l'atenció educativa a l'alumnat amb necessitats educatives especials escolaritzat en centres d'Educació Infantil
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 4087 de 17.09.2001 | |
| Número identificador: | 2001/M8955 | |
| Referència Base de Dades: | 3840/2001 | |
-
Anàlisi jurídica
Texto Texto Texto2 Data d'entrada en vigor: 18.09.2001 Data de fi de vigència: 04.05.2019 Notes: Regulació de l'atenció educativa de l'alumnat amb necessitats especials. Educació Infantil (2n cicle) i Educació Primària. Aquesta disposició afecta: Desenvolupa o complementa: Aquesta disposició està afectada per: Afectada per: Derogada per: Desenvolupada o complementada per: Modificada per: - ORDE de 15 de maig de 2006, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual establix el model d'informe psicopedagògic i el procediment de formalització. [2006/6370] (DOGV núm. 5270 de 31.05.2006) Ref. Base de dades 3008/2006
- ORDE 89/2014, de 9 de desembre, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual s'establixen els documents oficials d'avaluació i es concreten aspectes de l'ordenació general de l'Educació Primària a la Comunitat Valenciana. [2014/11310] (DOGV núm. 7422 de 12.12.2014) Ref. Base de dades 010992/2014
-
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria Cultura i Educació Grup temàtic: Legislació Matèries: Educació Descriptors: Temàtics: educació especial, discapacitat, escolarització, ensenyament primari, educació preescolar, legislació escolar, alumnat, mètode pedagògic
ORDRE de 16 de juliol de 2001 per la qual es regula l'atenció educativa a l'alumnat amb necessitats educatives especials escolaritzat en centres d'Educació Infantil (2n cicle) i Educació Primària. [2001/M8955]
La Llei Orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'Ordenació General del Sistema Educatiu consagra els principis introduïts per la Llei 13/1982, de 7 d'abril, d'Integració Social dels Minusvàlids, donant-los una nova dimensió, en el marc d'una educació comprensiva oberta a la diversitat de necessitats dels alumnes i les alumnes.
La Llei Orgànica 9/1995, de 20 de novembre, de la Participació, l'Avaluació i el Govern dels Centres Docents, definix per primera vegada el que s'entén per alumnes amb necessitats educatives especials i, en el marc de la Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l'educació, garantix l'escolarització d'este alumnat en els centres docents sostinguts amb fons públics.
El Decret 39/1998, de 31 de març, del Govern Valencià, d'ordenació de l'educació de l'alumnat amb necessitats educatives especials (nee) regula l'atenció educativa de l'alumnat amb nee temporals o permanents, derivades de la seua història personal i escolar o de condicions personals de sobredotació o de discapacitat psíquica, motora o sensorial, i plurideficients, determinant les mesures de caràcter pedagògic, curricular i organitzatives, els mitjans personals i materials i els criteris per a la seua escolarització.
El centre ordinari, dotat dels recursos personals i tècnics adequats, resulta el context més normalitzador i integrador ja que l'escolarització ha de produir-se com a norma general en ell, utilitzant únicament les unitats específiques i els centres específics d'Educació Especial en el cas que siguen imprescindibles per a l'adequada resposta a determinades necessitats educatives especials.
Per això, a fi d'establir pautes de resposta educativa adequada per a l'alumnat amb necessitats educatives especials que cursa Educació Infantil i Educació Primària és pel que en desenrotllament d'allò disposat en la disposició final primera del Decret 39/1998 i en virtut de les competències que em conferix l'article 35 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Govern Valencià
ORDENE
I. Disposicions de caràcter general
Primer. Objecte
La present ordre regula l'atenció educativa de l'alumnat amb necessitats educatives especials, temporals o permanents, derivades de la seua història personal i escolar o de condicions personals de sobredotació intel·lectual o de discapacitat psíquica, motora o sensorial, i plurideficients, que cursa Educació Infantil (2n cicle) o Educació Primària.
Segon. Àmbit d'aplicació
Esta ordre s'aplicarà en els centres docents de règim ordinari sostinguts amb fons públics ubicats en l'àmbit de gestió de la Generalitat Valenciana.
Tercer. Escolarització preferent
1. Per tal d'aconseguir una adequada atenció educativa, la Conselleria de Cultura i Educació determinarà, a proposta de les direccions territorials de Cultura i Educació, centres i col·legis d'Educació Infantil i Primària on s'escolaritzen preferentment determinats alumnes amb necessitats educatives especials quan la resposta a les seues necessitats requerisca dotacions i equipaments singulars o una especialització professional difícilment generalitzable.
2. L'opció d'escolarització en els centres d'Educació Infantil i Primària serà adoptada a través del corresponent dictamen d'escolarització establit en l'Ordre d'11 de novembre de 1994 (DOGV de 18.01.95), que considerarà la conveniència que este alumnat continue la seua escolarització en les millors condicions possibles.
3. La Conselleria de Cultura i Educació realitzarà, a través de la Inspecció Educativa i de les direccions territorials de Cultura i Educació, tots els estudis i propostes que considere oportuns per tal de preveure amb suficient antelació les necessitats personals i materials dels centres que impartixen Educació Infantil (2n cicle) i Educació Primària en matèria de necessitats educatives especials i, posteriorment els dotarà si és procedent-, dels recursos suficients.
Quart. Inici de l'escolarització
1. Es fomentarà la primera escolarització de l'alumnat amb necessitats educatives especials, almenys, en el primer curs del 2n cicle d'Educació Infantil, i s'incorporarà a l'Educació Primària l'any natural en què complisquen sis anys d'edat. El centre receptor realitzarà, abans de la seua escolarització, l'orientació més adequada a la família d'este alumnat.
2. Els alumnes i les alumnes que requerisquen adaptacions d'accés al currículum i/o adaptacions significatives i sol·liciten per primera vegada l'ingrés en un centre o col·legi d'Educació Infantil (2n cicle) i Primària, necessitaran del corresponent dictamen d'escolarització, segons el que establix l'Ordre d'11 de novembre de 1994 (DOGV de 18.01.95).
Cinqué. Permanència en Educació Primària
1. Els alumnes i les alumnes amb necessitats educatives especials, temporals o permanents, derivades de la seua història personal i escolar o de discapacitat psíquica, motora o sensorial, i plurideficients, que cursen Educació Infantil (2n cicle) o Educació Primària en centres de la Comunitat Valenciana autoritzats per a impartir la dita etapa podran sol·licitar, sempre que no s'altere el seu procés de socialització, una pròrroga extraordinària de permanència en qualsevol cicle de l'etapa, independentment de la permanència durant un any més en l'etapa que arreplega, amb caràcter general, el Decret 20/1992, de 17 de febrer, del Govern Valencià, pel qual s'establix el currículum de l'Educació Primària a la Comunitat Valenciana.
2. El procediment de sol·licitud de pròrroga de permanència extraordinària en l'etapa serà el següent:
a) El director o directora del centre, després d'informar els pares o tutors legals, iniciarà el procés a través d'un escrit motivat dirigit a la Direcció Territorial de Cultura i Educació corresponent.
b) La sol·licitud anirà acompanyada d'un informe psicopedagògic de l'alumne o alumna elaborat pel Servei Psicopedagògic Escolar o Gabinet Psicopedagògic Escolar autoritzat. Al mencionat informe se li podran adjuntar tots els documents que es consideren oportuns en relació amb el cas, ja siguen de caràcter professional o institucional (informes mèdics, informes socials, certificat de minusvalidesa,...).
c) La documentació ressenyada s'enviarà a la Direcció Territorial de Cultura i Educació corresponent, on l'inspector o inspectora adscrit al centre informarà sobre la idoneïtat de la proposta i remetrà l'expedient a la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística.
d) Esta direcció general, després del preceptiu informe del Servei d'Ordenació Acadèmica, dictarà una resolució acceptant o denegant la proposta.
e) De la citada resolució es donarà complit compte a la direcció territorial, perquè done trasllat al centre docent i es notifique al pare, mare o tutors legals de l'interessat o la interessada.
Sisé. Tractament de les dades personals
L'accés als arxius en què es guarde la informació relativa a les necessitats educatives especials d'este alumnat haurà d'estar protegit de manera que únicament tinguen accés a ell els professionals que el necessiten per al seu treball. La custòdia recaurà sobre la secretaria del centre i la confidencialitat de les dades sobre la direcció del centre, sobre els responsables de la intervenció i sobre totes les persones que en tingueren coneixement.
Seté. Sobredotació intel·lectual
Les mesures que faciliten l'atenció als alumnes i les alumnes que tenen necessitats educatives especials derivades de sobredotació intel·lectual, així com les condicions i el procediment per a anticipar o reduir amb caràcter excepcional el període d'escolarització obligatòria, s'ajustaran al que disposa l'Ordre de 14 de juliol de 1999 (DOGV de 05.08.99).
II. Aspectes pedagògics i organitzatius.
Vuité. Currículum obert i flexible
1. El currículum de l'Educació Infantil i Primària per a la Comunitat Valenciana, de caràcter obert i flexible, permet a través dels distints nivells de concreció previstos, una pràctica educativa adaptada a les característiques de l'alumnat de cada centre, de cada grup-aula i, en definitiva, adaptada a cada alumne o alumna concrets, la qual cosa obri una via general d'atenció a la diversitat del conjunt de l'alumnat.
2 Els centres docents hauran de concretar en el projecte curricular, en les programacions didàctiques i, en última instància, en les programacions de cada professor o professora, l'adaptació del currículum realitzada, tenint en compte entre altres aspectes les diferents capacitats, interessos i motivacions de l'alumne o alumna.
3. Els mestres i les mestres, quan desenrotllen les programacions de la seua activitat docent, d'acord amb el currículum de l'Educació Infantil i Primària i en coherència amb el projecte curricular de l'etapa, hauran de determinar:
a) Els diversos graus d'adquisició de les capacitats expressades en els objectius generals de l'àrea.
b) Els continguts bàsics per a aconseguir un desenrotllament adequat dels objectius de l'àrea.
c) Els continguts complementaris, d'ampliació o reforç, per a l'alumnat que el necessite.
d) Les activitats i metodologia diferent per al desenrotllament d'un mateix contingut i en funció del seu grau de dificultat i en coherència amb elles, els criteris i instruments d'avaluació més adequats.
Nové. Distribució de l'alumnat
Els alumnes i les alumnes amb necessitats educatives especials hauran d'estar distribuïts de forma homogènia entre tots els grups d'un mateix curs. S'exclourà en la seua composició tot criteri discriminatori.
Deu. Reducció de ratio
1. En els centres que impartisquen Educació Infantil (2n cicle) i escolaritzen alumnes amb necessitats educatives especials degudament justificades, la reducció de ratio vindrà determinada per la resolució de la direcció territorial tenint en compte el dictamen d'escolarització.
2. En els centres que impartisquen Educació Primària i escolaritzen alumnes amb necessitats educatives especials permanents degudament dictaminats, el nombre d'alumnes màxim d'estes característiques serà de 2 per grup-classe. En estes circumstàncies, i excepte casos excepcionals, el nombre màxim d'alumnes per aula serà de 20. Quan només hi haja un alumne o alumna amb necessitats educatives especials permanents degudament dictaminat, el nombre màxim d'alumnes per grup-classe serà de 23.
Onze. Condicions físiques de l'aula
Es cuidarà especialment la ubicació d'este alumnat en el centre, procurant que s'incorpore a un aula de fàcil accés i adequada il·luminació i sonoritat.
III. Mesures d'atenció educativa.
Dotze. Adaptacions curriculars
1. L'adaptació curricular, entesa com qualsevol ajust o modificació que es realitza en els diferents elements de l'oferta educativa comuna per a donar resposta a les diferències individuals de l'alumnat, té com a finalitat:
a) Atendre a la diversitat de l'alumnat en un ambient de normalització educativa.
b) Satisfer les necessitats individuals o col·lectives que presenten els alumnes o les alumnes.
c) Facilitar que cada alumne o alumna puga aconseguir els seus objectius encara que diferisquen dels del grup amb el major grau possible de participació en la dinàmica general de l'aula.
d) Previndre l'aparició o intensificació de necessitats educatives especials a través d'un plantejament educatiu adequat.
2. Les adaptacions curriculars procuraran que els alumnes aconseguisquen les capacitats generals pròpies de l'etapa, d'acord amb les seues possibilitats.
Tretze. Adaptacions curriculars en Educació Infantil
1. En Educació Infantil (2 cicle), les adaptacions curriculars que suposaran una adaptació als diferents ritmes d'aprenentatge dels alumnes les realitzarà l'equip docent del cicle, després d'una avaluació de les necessitats educatives especials del xiquet o xiqueta realitzada pel Servei Psicopedagògic Escolar o pel gabinet psicopedagògic autoritzat corresponent i hauran de ser autoritzades per la direcció del centre amb audiència prèvia als pares o tutors legals.
Catorze. Adaptacions Curriculars Individuals Significatives (ACIS) en Educació Primària
1. En Educació Primària es podran realitzar adaptacions curriculars que s'aparten significativament dels continguts i criteris d'avaluació del currículum, dirigides a alumnes amb necessitats educatives especials.
2. Les adaptacions podran consistir en:
a) l'adequació dels objectius educatius.
b) l'eliminació o inclusió de determinats continguts i la consegüent modificació dels criteris d'avaluació.
c) l'ampliació de les activitats educatives de determinades àrees curriculars.
3. L'Adaptació Curricular Individual Significativa en Educació Primària és una mesura extraordinària que només s'aplicarà a l'alumnat amb necessitats educatives especials quan es concloga que no són suficients altres mesures d'atenció a la diversitat.
4. L'Adaptació Curricular Individual Significativa introduïx modificacions importants en els elements prescriptius del currículum conforme es concreta en el projecte curricular, que és el referent educatiu per al mateix grup d'alumnes.
5. En Educació Primària es considerarà que una Adaptació Curricular Individual és significativa quan la distància entre el currículum ordinari que seguix el grup a què pertany l'alumne o alumna i el currículum adaptat per a ell siga, com a mínim, d'un cicle.
6. Es podrà realitzar una Adaptació Curricular Individual Significativa d'una o diverses àrees, o del conjunt d'àrees del cicle o etapa.
7. Les Adaptacions Curriculars Individuals Significatives es realitzaran a l'inici del 1r. cicle, del 2n cicle o del 3r. cicle de l'Educació Primària, de manera que permeten la planificació general del currículum de l'alumne o alumna i l'organització de la resposta adequada.
Si és procedent, es tindran en compte les Adaptacions Curriculars Individuals Significatives realitzades en cicles o etapes anteriors.
8. En el cas que l'Adaptació Curricular Individual Significativa, a causa de situacions educatives excepcionals, es realitze per a el 2n, 4t o 6é curs d'Educació Primària, esta s'elaborarà únicament per a eixe curs escolar.
9. L'equip docent de cicle i la resta de professionals que atenen l'alumne o alumna realitzarà, davall la coordinació del tutor o tutora i al llarg del curs escolar, el seguiment de l'Adaptació Curricular Individual Significativa. En l'última sessió d'avaluació del curs, efectuarà la valoració final de l'Adaptació Curricular Individual Significativa i les propostes de millora que es consideren oportunes.
10. La decisió de realitzar una Adaptació Curricular Individual Significativa la prendrà l'equip educatiu del grup a què pertany l'alumne o alumna, seguint el següent procediment:
a) Detectades les possibles necessitats educatives especials d'un alumne o alumna per part del professorat del grup a què pertany, el tutor o tutora del dit grup-aula emplenarà el full de dades inicials de l'ACIS i el trametrà al Servei Psicopedagògic Escolar o Gabinet Psicopedagògic Escolar autoritzat perquè realitze l'avaluació sociopsicopedagògica preceptiva.
b) El Servei Psicopedagògic Escolar o Gabinet Psicopedagògic Escolar autoritzat emplenarà el protocol de l'Avaluació psicopedagògica de les necessitats educatives especials de l'alumne o l'alumna. Amb audiència prèvia dels pares, mares o tutors legals de l'alumne o de l'alumna, emetrà el corresponent informe que, fonamentat en l'avaluació psicopedagògica, indicarà la proposta curricular específica o, si és procedent, la no procedència de l'ACIS i la proposta d'altres mesures.
c) Els equips de cicle, coordinats pel tutor o tutora de l'alumne o alumna, realitzaran les ACIS per a l'alumnat amb necessitats educatives especials. Per a desenrotllar esta tasca comptaran amb l'assessorament del Servei Psicopedagògic Escolar o Gabinet Psicopedagògic Escolar autoritzat i amb la col·laboració del mestre o mestra d'Educació Especial de l'especialitat Pedagogia Terapèutica, així com d'altres professionals que presten els seus servicis a l'alumne o alumna (mestre o mestra d'Educació Especial de l'especialitat Audició i Llenguatge, fisioterapeuta, educador o educadora,...).
d) L'ACIS serà autoritzada, si és procedent, per l'equip docent del grup i serà visada pel director o directora del centre.
e) El document de l'ACIS formarà part de l'expedient acadèmic de l'alumne o de l'alumna.
f) Les actes d'avaluació final de cada cicle consideraran esta circumstància: en la columna corresponent es farà constar que l'alumne o alumna seguix una ACIS.
Així mateix, esta circumstància es reflectirà en el llibre de l'escolaritat de l'ensenyament bàsic, en l'apartat Observacions sobre l'escolaritat, amb les sigles ACIS.
Per a la realització del seguiment i valoració final de l'ACIS, s'emplenaran els protocols corresponents, amb l'assessorament del Servei Psicopedagògic Escolar o Gabinet Psicopedagògic Escolar autoritzat. Una còpia del protocol de valoració final s'adjuntarà a l'acta d'avaluació corresponent.
Els documents a què fa referència este article són els que apareixen en l'annex I de la present ordre.
Quinze. Avaluació i promoció de l'alumnat amb ACIS en Educació Primària.
1. L'avaluació de l'alumnat amb necessitats educatives especials tindrà en compte la seua progressió en l'ACIS requerida.
2. Els resultats de l'avaluació de les àrees del currículum comú no afectades per una ACIS es consignaran en els mateixos termes que per a la resta de l'alumnat del grup de referència de l'alumne o alumna i en la casella corresponent del llibre d'escolaritat de l'ensenyament bàsic.
3. Els resultats de l'avaluació de les àrees objecte d'ACIS es consignaran en la casella corresponent del llibre d'escolaritat de l'ensenyament bàsic com ACIS.
En les pàgines corresponents a Observaciones en l'Educació Primària s'especificaran totes les circumstàncies que concórreguen en el procés d'aprenentatge de l'alumne o alumna, com és el cas de l'ACIS.
4. Els alumnes i les alumnes que hagen requerit en Educació Primària d'ACIS i/o d'adaptacions d'accés al currículum se sotmetran a una revisió del corresponent dictamen d'escolarització quan finalitze l'etapa.
Setze. Adaptacions d'accés al currículum
1. Quan les necessitats educatives de l'alumnat es deriven de condicions personals de discapacitat motora, sensorial o psíquica que li impedisquen la utilització dels mitjans ordinaris d'accés al sistema educatiu, el centre docent que escolaritze este alumnat proposarà una adaptació d'accés al currículum consistent en la dotació extraordinària de recursos tècnics o materials, o en la intervenció d'algun professional especialitzat que li possibilite accedir a l'aprenentatge. Si és procedent, es tindran en compte les adaptacions d'accés al currículum realitzades en cicles o etapes anteriors.
2. Per a la realització de les adaptacions d'accés al currículum se seguirà el procediment indicat a continuació:
a) Abans de l'inici del curs o quan siguen detectades les possibles necessitats educatives especials d'un alumne o alumna per part del professorat del grup a què pertany, el tutor o tutora de dit grup-aula emplenarà el full de dades inicials de l'adaptació d'accés al currículum i la trametrà al Servei Psicopedagògic Escolar o Gabinet Psicopedagògic Escolar autoritzat perquè realitze l'avaluació psicopedagògica preceptiva.
b) El Servei Psicopedagògic Escolar o Gabinet Psicopedagògic Escolar autoritzat emplenarà el protocol de l'Avaluació psicopedagògica de les necessitats educatives especials de l'alumne o l'alumna. D'acord amb la dita avaluació, emetrà l'informe corresponent en què indicarà la proposta d'adaptació d'accés al currículum.
c) El Servei Psicopedagògic Escolar o Gabinet Psicopedagògic Escolar autoritzat remetrà l'expedient complet a la direcció del centre, que el resoldrà.
d) En els centres sostinguts amb fons públics, la direcció del centre, després de mirar l'expedient, sol·licitarà els recursos materials o tècnics individuals a través de les corresponents direccions territorials. Els expedients relatius a les ajudes tècniques de caràcter individual destinades a l'alumnat amb necessitats educatives especials seran resolts per la Direcció General de Centres Docents.
e) En el cas que l'adaptació d'accés al currículum implicara la intervenció d'algun recurs personal per a l'atenció de l'alumnat amb necessitats educatives especials, i només en el cas de tractar-se de centres públics de la Generalitat Valenciana, el procediment de sol·licitud dels dits recursos humans complementaris serà el que preveu l'article 22 d'esta ordre.
Els documents a què fa referència este article són els que apareixen en l'annex II de la present Ordre.
Dèsset. Exempcions
En Educació Primària no es concediran exempcions de qualificació, perquè es considera que l'adaptació curricular individual és la mesura més apropiada per a respondre a les necessitats educatives especials de cada alumne o alumna.
IV. Recursos personals complementaris
Díhuit. Mestre/a d'Educació Especial de l'especialitat Pedagogia Terapèutica.
1. En els centres públics de la Generalitat Valenciana, el suport intensiu a l'alumnat amb necessitats educatives especials que necessite d'ACIS el realitzarà el mestre o mestra d'Educació Especial de l'especialitat Pedagogia Terapèutica, que desenrotllarà les següents funcions:
a) Participar, com a membre actiu, en la Comissió de Coordinació Pedagògica.
b) Coordinar amb el psicopedagog/a del centre i amb els tutors, per mitjà de l'horari establit a l'efecte, la detecció, valoració i seguiment dels alumnes i les alumnes amb necessitats educatives especials.
c) Col·laborar en l'elaboració de les adaptacions curriculars.
d) Intervindre directament amb l'alumnat que presenta necessitats educatives especials, avaluant el procés d'aprenentatge junt amb el tutor o tutora i els altres mestres.
e) Informar i orientar als pares, mares o tutors legals dels alumnes i les alumnes amb què intervé a fi d'aconseguir la major col·laboració i implicació en el procés d'ensenyament-aprenentatge.
f) Coordinar-se amb tots els professionals que intervenen en l'educació de l'alumnat amb n.e.e.
2 El mestre o mestra d'Educació Especial de l'especialitat Pedagogia Terapèutica establirà les següents prioritats en la seua dedicació horària:
a) Atenció a l'alumnat amb nee permanents que, en el propi centre, cursa estudis corresponents al 2n cicle d'Educació Infantil.
b) Atenció a l'alumnat d'Educació Primària amb n.e.e. permanents l'ACIS del qual comprenga la totalitat de les àrees o totes les àrees instrumentals:
Castellà: Llengua i Literatura
Valencià: Llengua i Literatura
Matemàtiques
c) Atenció a l'alumnat d'Educació Primària amb n.e.e. permanents l'ACIS del qual afecte a alguna de les àrees instrumentals.
d) Atenció a l'alumnat d'Educació Primària amb nee temporals l'ACIS del qual afecte a totes o a alguna de les àrees instrumentals.
e) Atenció a l'alumnat d'Educació Primària amb dificultats manifestes d'aprenentatge en les àrees instrumentals.
f) Atenció a l'alumnat que, en el propi centre, presenta n.e.e. derivades de sobredotació intel·lectual.
3. L'alumnat previst en el punt 2a), 2b),2c), 2d),2e),2f) serà atés per estos mestres a nivell individual o en grups reduïts que no superaran els 5 alumnes per sessió. A efectes indicatius, es considera que una sessió pot tindre una duració compresa entre un mínim de 45 minuts i un màxim de 60 minuts.
4. Amb caràcter general, s'establix una ratio mestre/a d'Educació especial de l'especialitat Pedagogia Terapèutica/núm. d'alumnes amb n.e.e. compresos en el punt 2a), 2b),2c), 2d),2e),2f) equivalent a 1/15-20.
5. La intervenció del mestre o mestra d'Educació Especial de l'especialitat Pedagogia Terapèutica podrà realitzar-se dins o fora de l'aula ordinària. Les sessions impartides fora del grup ordinari de l'alumne o alumna no hauran de superar les cinc sessions setmanals de mitjana.
6. La modalitat d'atenció a l'alumnat amb nee (individual o col·lectiva; dins o fora de l'aula) es decidirà conjuntament entre el mestre o mestra d'Educació Especial i el professor/a tutora, comptant amb l'assessorament del professional del Servei Psicopedagògic Escolar o Gabinet Psicopedagògic Escolar autoritzat.
7. A proposta del mestre/a d'Educació Especial de l'especialitat Pedagogia Terapèutica, després d'escoltar l'equip docent i amb el vistiplau del psicopedagog/a adscrit al Servei Psicopedagògic Escolar o Gabinet Psicopedagògic Escolar autoritzat, es donarà l'alta a l'alumne o alumna objecte de la intervenció. D'este fet tindran complida informació els representants legals de l'alumne o alumna.
8. Amb la finalitat d'informar regularment els pares, mares o tutors legals dels alumnes i les alumnes amb nee sobre el procés d'intervenció educativa, el mestre/a d'Educació Especial de l'especialitat Pedagogia Terapèutica informarà per escrit i per mitjà d'entrevista amb una periodicitat trimestral. Esta informació, que es canalitzarà a través del mestre/a tutor/a, s'adjuntarà al butlletí de notes segons un model de comunicació confeccionat pel propi centre.
Dènou. Mestre/a d'Educació Especial de l'especialitat Audició i Llenguatge
1. El mestre-a d'Educació Especial de l'especialitat Audició i Llenguatge desenrotllarà, en Educació Infantil i Primària, les següents funcions:
a) Participar en la prevenció, detecció, avaluació i seguiment de problemes relacionats amb el llenguatge i la comunicació.
b) Col·laborar en l'elaboració d'adaptacions curriculars per a l'alumnat amb nee en l'àmbit de la seua competència.
c) Intervindre directament sobre l'alumnat que presenta trastorns del llenguatge i la comunicació.
d) Informar i orientar als pares, mares o tutors legals dels alumnes amb què intervé a fi d'aconseguir una major col·laboració i implicació en els processos d'ensenyament-aprenentatge.
e) Coordinar-se amb tots els professionals que intervenen en l'educació de l'alumnat amb nee.
2 Seran d'atenció preferent en Audició i Llenguatge aquells alumnes que presenten trastorns del llenguatge que afecten greument el seu desenrotllament cognoscitiu i les seues possibilitats d'accés al currículum, així com els alumnes amb gran afecció en l'expressió verbal que dificulte seriosament la seua parla.
3. La intervenció en Audició i Llenguatge es determinarà en funció de la patologia (tal com apareix a continuació) i de l'edat de l'alumne o alumna (tindran atenció prioritària els xiquets o xiquetes de menor edat), segons l'Ordre següent de preferència:
1r) Alumnes amb afàsia i disfàsia i alumnes amb deficiència auditiva severa i profunda.
2n) Alumnes amb deficiència auditiva mitjana.
3r) Alumnes amb retard simple del llenguatge.
4t) Alumnes amb disàrtries.
5é) Alumnes amb disglòssia.
6é) Alumnes amb disfèmia que dificulte greument la seua comunicació. Alumnes amb disfonia.
7é) Alumnes amb altres dificultats: dislàlies, retard del llenguatge associat a deficiència intel·lectual, desorganització del llenguatge com a conseqüència de trastorns de la personalitat, etc.
4. La determinació de l'alumnat que haja de ser atés per estos especialistes haurà de realitzar-se en funció de l'Informe psicopedagògic realitzat pels professionals del Servei Psicopedagògic Escolar o Gabinet Psicopedagògic Escolar autoritzat. Este informe inclourà necessàriament la valoració de l'especialista en Audició i Llenguatge.
5. La intervenció del professional especialista en Audició i Llenguatge podrà realitzar-se en l'aula ordinària o en l'aula d'Audició i Llenguatge, a criteri del professional. En este últim cas s'atendrà a nivell individual o de xicotet grup, amb un màxim de 3 xiquets o xiquetes per sessió. Les sessions tindran una duració recomanada compresa entre un mínim de 30 i un màxim de 45 minuts.
6. A nivell orientatiu, les sessions d'atenció a l'alumnat seran:
1r) Alumnes amb afàsia i disfàsia i alumnes amb deficiència auditiva severa i profunda: 5 sessions setmanals.
2n) Alumnes amb deficiència auditiva mitjana: 3 sessions setmanals.
3r) Alumnes amb retard simple del llenguatge: 3 sessions setmanals.
4é) Alumnes amb disàrtries: 2 sessions setmanals.
5é) Alumnes amb disglòssia: 2 sessions setmanals.
6é) Alumnes amb disfèmia que dificulte greument la seua comunicació: 2 sessions setmanals. Alumnes amb disfonia: 2 sessions setmanals.
7é) Alumnes amb altres dificultats relacionades amb el llenguatge: 1 sessió setmanal.
7. La ratio mestre-a d'Educació Especial (AL)/núm. d'alumnes amb trastorns del llenguatge serà la següent:
1r) Alumnes amb afàsia i disfàsia i alumnes amb deficiència auditiva severa i profunda: 1/7-8.
2n) Alumnes amb deficiència auditiva mitjana: 1/8-10.
3r) Alumnes amb disàrtria: 1/10-12
4t) Alumnes amb retard simple del llenguatge: 1/13.
5é) Alumnes amb disglòssia: 1/15
6é) Alumnes amb disfèmia que dificulte greument la seua comunicació. Alumnes amb disfonia: 1/15.
7é) Grups mixtos: 1/12-13.
8. A proposta del mestre/a d'Educació Especial de l'especialitat Audició i Llenguatge, després d'escoltar l'equip docent i amb el vistiplau del psicopedagog/a adscrit al Servei Psicopedagògic Escolar o Gabinet Psicopedagògic autoritzat, es donarà l'alta a l'alumne o l'alumna objecte de la intervenció. D'este fet es donarà complida informació als representants legals de l'alumne o l'alumna.
9. Per tal d'informar regularment els pares, mares o tutors legals dels alumnes i les alumnes amb nee sobre el procés d'intervenció en Audició i Llenguatge, el mestre/a d'Educació Especial de l'especialitat Audició i Llenguatge els informarà per escrit amb una periodicitat trimestral. Esta informació, que es canalitzarà a través del mestre/a tutor/a, s'adjuntarà al butlletí de notes segons un model de comunicació confeccionat pel propi centre.
Vint. Educador-a d'Educació Especial.
1. L'educador-a d'Educació Especial desenrotllarà les seues funcions legalment establides amb la finalitat d'optimitzar el recurs a nivell de localitat i/o zona.
2 La ratio educador/núm. alumnes amb nee vinculades a la seua actuació serà la següent:
a) Alumnat amb trastorns profunds del desenrotllament (psicosi, autisme): 1/ 3-5
b) Alumnat plurideficient amb discapacitat motora: 1/4-5
c) Alumnat amb retard mental greu i profund: 1/ 12-16
d) Alumnat amb retard mental moderat: 1/ 25-40
Vint-i-u. Intervenció d'altres professionals.
a) La prestació de servicis a càrrec d'altres professionals relacionats amb l'Educació Especial (fisioterapeuta, metge,...) podrà fer-se a través del Servei d'Atenció Ambulatòria i/o Prèvia a l'Escolarització (SAAPE) existent en els actuals centres específics d'Educació Especial, Unitats Específiques d'Educació Especial i centres i col·legis d'Educació Infantil i Primària que escolaritzen preferentment alumnat amb nee derivades d'una determinada discapacitat.
b) En relació amb això, els centres específics d'Educació Especial, concebuts com a centres de Recursos per a la localitat o zona, exerciran les següents tasques complementàries:
1a) Assessorar mestres i professionals que disposen en els seus centres d'alumnat amb necessitats educatives especials.
2a) Atendre amb caràcter previ a l'escolarització obligatòria l'alumnat que, en el tram d'edat 0-6 anys, presenta necessitats educatives especials.
3a) Prestar amb caràcter ambulatori servicis específics: logopèdia, fisioteràpia,...
4a) Servir de consulta en temes relacionats amb recursos materials i equipament didàctic: fons bibliogràfic, documents curriculars, instruments de comunicació, etc.
Vint-i-dos. Procediment de sol·licitud de recursos personals complementaris per a l'atenció a l'alumnat amb n.e.e. en centres públics.
1. La sol·licitud de recursos personals complementaris als que ja té el centre, necessaris per a atendre l'alumnat amb necessitats educatives especials, seguirà el següent procediment:
1r) El centre docent de règim públic iniciarà el procés de sol·licitud a través d'un escrit motivat emés pel director o la directora i dirigit a la direcció territorial corresponent. L'escrit haurà d'incloure necessàriament:
a) una breu anàlisi de la realitat escolar.
b) una descripció de les necessitats detectades amb indicació del nombre d'alumnes que presenten necessitats educatives especials.
c) una relació dels recursos humans complementaris que es consideren necessaris per a atendre este alumnat.
2n) La sol·licitud haurà d'anar acompanyada dels següents documents:
a) Certificat que acredita l'aprovació, per part del Consell Escolar del centre, de la sol·licitud del dit recurs personal.
b) Informe sociopsicopedagògic corresponent a cada un dels alumnes susceptibles de rebre la dita atenció.
c) Informes complementaris individuals (mèdics, socials,...) que es consideren oportuns elaborats per altres professionals o institucions; així com certificat de minusvalidesa, si es procedent.
3r) En el cas que el recurs sol·licitat siga el de fisioterapeuta: informe mèdic actualitzat emés, preferentment, pels metges adscrits al Servei Psicopedagògic Escolar o pel metge especialista del centre de salut de la zona, en què es determine l'actuació rehabilitadora necessària per als alumnes i les alumnes per als quals se sol·licita la dotació de fisioterapeuta.
4t) La documentació ressenyada s'enviarà a la Direcció Territorial de Cultura i Educació corresponent, on l'inspector o la inspectora adscrit al centre informarà sobre la idoneïtat de la proposta.
5é) Amb posterioritat, l'expedient s'enviarà a la Direcció General de Personal, que després de demanar els informes oportuns, el resoldrà.
2 El termini de sol·licitud de recursos personals complementaris per a l'atenció de l'alumnat amb nee escolaritzat en centres públics serà el comprés entre l'1 de maig i el 15 de juny. Excepcionalment, s'admetran sol·licituds fora de termini si concorren circumstàncies que no hagen pogut ser previstes i queden degudament justificades.
V. Mesures complementàries.
Vint-i-tres
Per tal d'aconseguir la necessària coordinació entre els centres i col·legis d'Educació Primària i els centres d'Educació Secundària de referència, els professors especialistes de Psicologia i Pedagogia pertanyents als serveis psicopedagògics escolars o gabinets psicopedagògics escolars autoritzats dels centres d'Educació Primària i els Departaments d'Orientació dels centres d'Educació Secundària celebraran reunions conjuntes al llarg del 2n trimestre del curs escolar a fi de traspassar la informació pertinent relativa als alumnes i les alumnes amb nee que, previsiblement, seran escolaritzats el curs següent en els dits centres.
Vint-i-quatre
El Consell Escolar del centre, quan aprove les directrius de les activitats complementàries, cuidarà que totes elles puguen ser realitzades per este alumnat. En tot cas, adaptarà les condicions de la seua realització a les característiques d'estos xiquets i xiquetes.
Vint-i-cinc
1. El cap o la cap d'estudis vetlarà per l'elaboració de les adaptacions curriculars necessàries per a l'alumnat amb necessitats educatives especials.
2. La direcció d'estudis tindrà en compte per al desenrotllament de les tasques dels mestres d'Educació Especial (Pedagogia Terapèutica, Audició i Llenguatge), en cada circumstància personal de l'alumnat, la rendibilitat educativa dels sistemes d'agrupació flexible, de forma que no s'impedisca la progressió educativa de l'alumnat en cap àrea en què puga tindre un desenrotllament autònom.
3. El cap o la cap d'estudis, quan coordine les activitats de perfeccionament del professorat, planificarà activitats de formació relacionades amb les nee per a tota la comunitat educativa.
4. Esta formació es farà extensiva als alumnes i les alumnes del centre, canalitzant-la preferentment a través de les tutories.
5. Els CEFIRE, a través dels seus assessors, prestaran atenció prioritària al professorat dels centres que desenrotllen la seua tasca amb alumnat amb nee Així mateix dissenyaran i organitzaran activitats formatives específiques, amb especial atenció a la modalitat de formació en centres, facilitant l'intercanvi d'experiències d'atenció a l'alumnat amb nee en centres ordinaris, així com les que potencien activitats d'integració combinada i/o coordinació amb centres específics d'Educació Especial.
Vint-i-sis
1. Quan s'elabore i difonga informació corresponent a qualsevol aspecte del centre i col·legi d'Educació Infantil i Primària que afecte els seus alumnes, es facilitarà a l'alumnat amb necessitats educatives especials la dita informació en codis accessibles per a ells.
2. Esta informació es presentarà en llocs de fàcil accés i visibles per tots ells.
Vint-i-set
L'administració educativa, a través de la Inspecció Educativa, vetlarà pel compliment de la present ordre.
Disposicions finals
3. La present ordre entrarà en vigor al dia següent de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, però els seus efectes s'entendran referits a l'inici del curs acadèmic 2001-2002.
4. Es faculten les distintes direccions generals de la Conselleria de Cultura i Educació perquè resolguen el procedent pel que fa a l'aplicació i el desenrotllament de la present ordre en l'àmbit de les seues respectives competències.
València, 16 de juliol de 2001
El conseller de Cultura i Educació,