DECRET LLEI 1/2010, de 7 de gener, del Consell, de mesures de protecció i revitalització del conjunt històric de la ciutat de València. [2010/99]
(DOGV núm. 6180 de 08.01.2010) Ref. Base de dades 000115/2010
-
Anàlisi jurídica
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge;Conselleria Cultura i Esport Grup temàtic: Legislació Matèries: Cultura Arquitectura i habitatge Descriptors: Temàtics: bé cultural, pla d'urbanisme, millora de l'hàbitat, protecció del patrimoni, patrimoni arquitectònic Descriptors toponímics: València (ciutat)
DECRET-LLEI 1/2010, de 7 de gener, del Consell, de mesures de protecció i revitalització del conjunt històric de la ciutat de València. [2010/99]
PREÀMBUL
El Decret 57/1993, de 3 de maig, del Consell, va declarar bé d'interés cultural el conjunt històric de Valencia, que va ser delimitat, a l'efecte de protecció, en tres àmbits distints: el recinte murallat (Ciutat Vella); el primer eixamplament delimitat per les grans vies i el llit del Túria; i el nucli original de l'eixamplament del Cabanyal.
Mitjançant Resolució de 2 d'abril de 2001, del conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, es va aprovar definitivament l'homologació i el Pla Especial de Protecció i de Reforma Interior del Cabanyal-Canyamelar de Valencia. Diverses sentències del Ple de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, confirmades en seu casacional per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, han declarat la plena conformitat a dret del Pla Especial de Protecció i de Reforma Interior esmentat.
En especial, en aquestes sentències es va posar fi al debat sobre si l'alteració de part de l'estructura urbana i arquitectònica del barri del Cabanyal, que preveu el Pla Especial de Protecció i de Reforma Interior, és o no conforme amb la Llei de Patrimoni Cultural Valencià i, en particular, amb el seu article 39.2. El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana va entendre que sí que era conforme amb el precepte esmentat, el qual preveu en la seua redacció originària que en els conjunts històrics es mantindrà l'estructura urbana i arquitectònica del conjunt i les característiques generals de l'ambient i de la silueta paisatgística, i hi afegeix que no es permetran modificacions d'alineacions, alteracions de l'edificabilitat, parcel·lacions ni agregacions d'immobles, llevat que contribuïsquen a la millor conservació general del conjunt.
A pesar d'aquestes resolucions judicials, que anys després serien confirmades pel Tribunal Suprem, Les Corts van voler reforçar l'acció regeneradora de les administracions públiques amb relació als conjunts històrics i les possibilitats que, mitjançant l'exercici de potestats urbanístiques, es pogueren aconseguir simultàniament els objectius de posar en valor el patrimoni cultural valencià, protegir millor els conjunts històrics i evitar que la protecció fora un obstacle a la millora dels equipaments i comunicacions dels conjunts històrics i la qualitat de vida dels seus veïns.
Per això, mitjançant la Llei 7/2004, de 19 d'octubre, de la Generalitat, es va modificar la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, sent un dels eixos de la reforma la posada en valor dels béns d'interés cultural, especialment aquells el valor dels quals resideix en gran manera en l'existència d'un ús social d'aquests, del manteniment de les tradicions i les activitats que el caracteritzen. Per a aconseguir aquesta finalitat, la Llei 7/2004 va preveure la introducció de modulacions en les mesures de protecció que, amb les degudes garanties, algunes d'elles majors de les que exigeixen la majoria de legislacions comparades, permeten que aquests béns no es convertisquen en peces de museu inanimades, faltes de vida, la qual cosa no només generaria la seua degradació, sinó la pèrdua d'usos i costums que són part del nostre patrimoni immaterial, en última instància.
A conseqüència d'això anterior, la Llei 7/2004 va introduir un nou apartat en l'article 39.2 de la Llei del Patrimoni Cultural Valencià, precepte entorn del qual ha pivotat la controvèrsia jurídica respecte de la validesa del Pla Especial de Protecció i de Reforma Interior del Cabanyal-Canyamelar, nou apartat que permet que el Consell puga autoritzar que els plans especials de protecció dels conjunts històrics prevegen modificacions de l'estructura urbana i arquitectònica en el cas que es produïsca una millora de la seua relació amb l'entorn territorial o urbà o s'eviten els usos degradants per al propi conjunt o es tracte d'actuacions d'interés general per al municipi o de projectes singulars rellevants.
Tots aquests preceptes abonen prou l'actuació de l'Ajuntament de Valencia i de la Generalitat en l'exercici de les seues competències urbanístiques i de protecció del patrimoni cultural valencià amb relació al barri del Cabanyal, plasmades en el seu Pla Especial de Protecció i de Reforma Interior.
Amb tot, i a pesar de la claredat de la llei i de les sentències judicials que van avalar la plena conformitat a dret d'aquest pla especial, continuaven existint veus contràries al mateix.
Per això el Tribunal Suprem va haver de donar resposta a aquestes manifestacions, i especialment quant a l'al·legat d'espoliació. Així, en el fonament jurídic desé de la seua sentència de 12 de març de 2008, reiterat per les sentències de 13 de març i 16 de desembre de 2008, va afirmar rotundament que en el cas del barri del Cabanyal de Valencia, el retret d'espoliació es dirigeix contra un instrument de planejament que ha estat objecte d'una tramitació complexa i en la formulació i aprovació del qual han intervingut les administracions local i autonòmica, en l'exercici de les seues competències respectives, produint tot això com resultat un pla especial de protecció les determinacions del qual, es compartisquen o no, no puguen ser titllades d'irracionals o arbitràries. Aqueix mode de procedir de les dues administracions actuants, i el resultat que d'això s'ha derivat, no encaixen, per tant, en el concepte d'espoliació, per ampli que siga el sentit que vulga donar-se a aquest terme.
No obstant això, tampoc aquesta clara, explícita i contundent manifestació del més alt Tribunal d'Espanya ha estat prou per a aquietar els atacs jurídics contra el Pla Especial de Protecció i de Reforma Interior del Cabanyal-Canyamelar, de manera que l'Ordre de 29 de desembre de 2009, del Ministeri de Cultura, en contra del que afirma expressament el Tribunal Suprem i de la voluntat patent de Les Corts, ha declarat que el Pla Especial de Protecció i de Reforma Interior del Cabanyal-Canyamelar determina l'espoliació del conjunt històric del Cabanyal, i ha requerit l'Ajuntament de Valencia i la Generalitat perquè suspenguen qualsevol actuació d'execució del pla.
Amb independència de les mesures que puguen adoptar l'Ajuntament de Valencia i l'administració de la Generalitat perquè es respecten les competències que corresponen a la Generalitat conforme a l'article 49.1.5ª de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, s'anul·le la indicada ordre del Ministeri de Cultura, es restablisca la legalitat i es done ple compliment al ja resolt pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i el Tribunal Suprem, el Consell estima que és necessari que mitjançant una norma amb rang de llei específicament dirigida a tutelar la situació del Cabanyal es pose definitivament de relleu que la protecció del conjunt històric de la ciutat de Valencia, declarat bé d'interés cultural pel Decret 57/1993, de 3 de maig, del Consell, és compatible amb l'execució plena del Pla Especial de Protecció i de Reforma Interior del Cabanyal-Canyamelar, aprovat definitivament per Resolució de 2 d'abril de 2001, del conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, i que el pla millora la protecció del conjunt històric de la ciutat de Valencia, sent instrument eficaç per a la millor consecució dels fins proteccionistes generals de l'article 11 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana i de la Llei del Patrimoni Cultural Valencià i els específics del Decret 57/1993, de 3 de maig, del Consell.
Aquest decret-llei es fonamenta en la competència prevista en l'article 49.1.5ª de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, pel qual la Generalitat assumeix competència exclusiva en matèria de patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i científic, sense perjuí del que disposa el número 28 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució espanyola, que atribueix a l'estat competència exclusiva en matèria de defensa del patrimoni cultural, artístic i monumental espanyol contra l'espoliació.
Sent el conjunt històric de Valencia un bé d'interés cultural per haver-ho declarat així la Generalitat, és a la Generalitat a qui competeix definir els valors que el fan creditor de la protecció que li atorga la seua declaració com a bé d'interés cultural. D'aquesta manera, no podrà existir cap espoliació per actuacions que la pròpia Generalitat considera que no afecten els valors esmentats.
I, per descomptat, la peculiar trama en retícula derivada de les alineacions de les antigues barraques que presenta el barri del Cabanyal i l'arquitectura d'arrel eclecticista no són valors prou transcendents com per a prevaldre, d'una manera absolut, sobre actuacions urbanístiques que produeixen una millora de la relació del barri del Cabanyal amb el seu entorn territorial o urbà i eviten usos degradants per al propi conjunt, com les que preveu el Pla Especial de Protecció i de Reforma Interior del Cabanyal-Canyamelar, especialment si es té present que la trama reticular del barri romandrà en gran part després de l'execució del pla especial, que totes les antigues barraques han desaparegut i que els elements arquitectònics singularment importants del barri gaudeixen d'una protecció patrimonial específica i concreta a través de la seua catalogació.
A més, el Consell entén que hi ha raons d'extraordinària i urgent necessitat que justifiquen l'aprovació del present decret-llei.
Extraordinària necessitat, en primer lloc, perquè el Pla Especial de Protecció i de Reforma Interior del Cabanyal-Canyamelar no és un instrument de planejament qualsevol, sinó que és el pla que major controvèrsia jurídica, política i social ha suscitat en la història de la Comunitat Valenciana, fins al punt d'haver estat objecte de nou sentències del Ple de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, confirmades en seu casacional per tres sentències de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem. A això s'uneix que el pla esmentat és element bàsic i vertebrador de l'acció protectora de la Generalitat respecte del conjunt històric de la ciutat de Valencia, el qual constitueix el patrimoni cultural més important de la Comunitat Valenciana, segons declara amb tota expressivitat l'annex I del Decret 57/1993, de 3 de maig, del Consell, per la qual cosa tractant-se d'un conjunt històric extraordinàriament important -el més important-, és del tot conseqüent que la necessitat de millorar la seua protecció a través de les mesures legals específiques contingudes en aquest decret-llei siga també extraordinària.
Urgent necessitat, en segon lloc, perquè el Pla Especial de Protecció i de Reforma Interior del Cabanyal-Canyamelar es troba ja en una fase avançada d'execució, i estan compromesos grans recursos pressupostaris tant de la Generalitat com de l'Ajuntament de Valencia, i sent urgent la necessitat de completar la seua execució, regenerant un entorn urbà molt degradat, estructurant les comunicacions i connexions del barri del Cabanyal amb la resta de la ciutat de Valencia, donant a Valencia una nova eixida al mar, i finalitzant els equipaments socials, culturals i dotacionals que preveu el pla. Paralitzar l'execució del pla donaria lloc a una situació d'incertesa, de deixar les coses a mitges, que aprofundiria la degradació del Cabanyal amb el consegüent empitjorament de la qualitat de vida dels seus veïns i de la resta de ciutadans de Valencia, menystenint els enormes esforços posats en el barri per l'Ajuntament de Valencia i la Generalitat durant l'última dècada.
En virtut d'això, fent ús de l'autorització concedida en l'article 44.4 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, a proposta conjunta del conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge i de la consellera de Cultura i Esport, i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 7 de gener de 2010,
DECRETE
Article 1. Objecte
1. Es declara expressament que el Pla Especial de Protecció i de Reforma Interior del Cabanyal-Canyamelar, aprovat definitivament per Resolució de 2 d'abril de 2001, del conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, no perjudica, danya, deteriora o menyscaba de qualsevol altre mode la protecció del conjunt històric de la ciutat de Valencia acordada mitjançant el Decret 57/1993, de 3 de maig, del Consell, que va declarar al dit conjunt històric bé d'interés cultural, de manera que el citat Pla no posa en perill de pèrdua o destrucció cap dels valors del conjunt històric de la ciutat de Valencia ni pertorba el compliment de la seua funció social sinó que, abans bé, revitalitza la ciutat de Valencia en un dels seus barris històrics més importants i millora la qualitat de vida del mateix i el gaudi dels valors històrics del barri del Cabanyal pels seus veïns i per la resta de ciutadans de Valencia i de la Comunitat Valenciana.
2. Es reconeix expressament la plena compatibilitat entre la total execució del Pla Especial de Protecció i de Reforma Interior del Cabanyal-Canyamelar, aprovat definitivament per Resolució de 2 d'abril de 2001, del conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, i les raons que van donar lloc a la inclusió del nucli original de l'eixamplament del Cabanyal dins les àrees afectades per la declaració de bé d'interés cultural del conjunt històric de Valencia, de manera que la total execució del pla no posa en perill de pèrdua o destrucció cap dels valors del conjunt històric de la ciutat de Valencia ni pertorba el compliment de la seua funció social sinó que, encara bé, revitalitza la ciutat de Valencia en un dels seus barris històrics més importants i millora la qualitat de vida i el gaudi dels valors històrics del barri del Cabanyal pels seus veïns i per la resta de ciutadans de Valencia i de la Comunitat Valenciana.
Article 2. Autorització
S'autoritzen expressament les actuacions i intervencions sobre l'estructura urbana i arquitectònica del conjunt històric de Valencia que preveu el Pla Especial de Protecció i de Reforma Interior del Cabanyal, aprovat definitivament per Resolució de 2 d'abril de 2001, del conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, ja que el pla produeix una millora de la relació del barri del Cabanyal amb el seu entorn territorial o urbà i evita usos degradants per al propi conjunt.
Article 3. Execució del pla especial
Els òrgans i personal al servei de les administracions públiques competents per a l'execució del Pla Especial de Protecció i de Reforma Interior del Cabanyal-Canyamelar, aprovat definitivament per Resolució de 2 d'abril de 2001, del conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, realitzaran tots els actes que siguen necessaris per a la total execució del pla d'acord amb el que preveuen aquest i el present decret-llei, sense que tals actes d'execució puguen veure's menystinguts en qualsevol manera pels actes o acords d'altres administracions públiques.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Derogació normativa
1. Queda derogada qualsevol norma del mateix rang o d'un rang inferior que s'opose al que establix el present decret-llei.
2. D'una forma especial, el Decret 57/1993, de 3 de maig, del Consell, pel qual es va declarar bé d'interés cultural el conjunt històric de Valencia, haurà d'entendre's modificat o derogat en qualsevol aspecte que puga oposar-se al que establix el present decret-llei.
Així mateix, el Decret 57/1993, de 3 de maig, del Consell, pel qual es va declarar bé d'interés cultural el conjunt històric de Valencia, haurà d'entendre's modificat o derogat en qualsevol aspecte que puga oposar-se a la total execució del Pla Especial de Protecció i de Reforma Interior del Cabanyal-Canyamelar, aprovat definitivament per Resolució de 2 d'abril de 2001, del conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, ja que el pla esmentat produeix una millora de la relació del barri del Cabanyal amb el seu entorn territorial o urbà i evita usos degradants per al propi conjunt.
DISPOSICIÓ FINAL
Única. Entrada en vigor
El present decret-llei vigirà el mateix dia de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Els efectes del mateix es retrotrauran, en el que calga per a la seua eficàcia plena, a l'11 de maig de 1993, data de entrada en vigor del Decret 57/1993, de 3 de maig, del Consell, i al 2 d'abril de 2001, data d'aprovació definitiva del Pla Especial de Protecció i de Reforma Interior del Cabanyal-Canyamelar.
Valencia, 7 de gener de 2010.
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge,
JUAN GABRIEL COTINO FERRER
La consellera de Cultura i Esport,
TRINIDAD MARÍA MIRÓ MIRA
