INSTRUCCIÓ de 13 de gener de 2012, de la Direcció General del Medi Natural, sobre camins ramaders. [2012/428]
(DOGV núm. 6694 de 18.01.2012) Ref. Base de dades 000565/2012
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 19.01.2012 Aquesta disposició afecta: Afecta: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Infraestructures, Territori i Medi Ambient Grup temàtic: Legislació Matèries: Medi ambient Descriptors: Temàtics: bestiar, via rural , via pecuària, patrimoni de la Generalitat
INSTRUCCIÓ de 13 de gener de 2012, de la Direcció General del Medi Natural, sobre camins ramaders. [2012/428]
Sumari
Justificació de la instrucció
Metodologia. Part primera. Marc jurídic i criteris
Part segona. Tramitació dels procediments
Part primera. Marc jurídic i criteris
1. Investigació dels camins ramaders i creació i restabliment de camins ramaders
1.1. Investigació dels camins ramaders. Article 5 de la Llei 3/1995, de 23 de març, de Camins Ramaders
1.2. Recuperació d'ofici
1.2.1. Marc jurídic. Article 20 de la Llei 14/2003, de 10 d'abril, de Patrimoni de la Generalitat Valenciana
1.2.2. Procediment
1.3. Creació i restabliment de camins ramaders
1.3.1. Marc jurídic. Article 6 de la Llei 3/1995. Criteris
1.3.2. Procediment (remissió al procediment de classificació)
2. Classificació dels camins ramaders
2.1. Marc jurídic. Article 7 de la Llei 3/1995. Criteris
2.2. Procediment de classificació
2.3. Revisió i actualització de la classificació dels camins ramaders
2.3.1. Criteris
2.3.2. Procediment
3. Delimitació dels camins ramaders
3.1. Marc jurídic. Article 8 de la Llei 3/1995. Criteris
3.2. Procediment de delimitació
3.2.1. Tramitació ordinària
3.2.2. Tramitació d'urgència
4. Fitació dels camins ramaders
4.1. Marc jurídic. Article 9 de la Llei 3/1995. Criteris
4.2. Procediment
5. Desafectació dels camins ramaders
5.1. Marc jurídic. Article 10 de la Llei 3/1995. Criteris
5.2. Procediment
6. Modificació del traçat dels camins ramaders
6.1. Modificació de traçat
6.1.1. Marc jurídic. Article 11 de la Llei 3/1995. Criteris
6.1.2. Procediment
6.2. Per ordenació territorial
6.2.1. Marc jurídic. Article 12 de la Llei 3/1995. Criteris
6.2.2. Procediment
6.3. Per obres públiques
6.3.1. Marc jurídic. Article 13 de la Llei 3/1995. Criteris
6.3.2. Procediment
7. Utilització dels camins ramaders com a béns de domini públic. Declaració responsable. Autoritzacions d'ocupacions temporals i concessions administratives
7.1. Marc jurídic. Article 14 de la Llei 3/1995, de 23 de març, de Camins Ramaders. Articles 16 i 17 de la Llei 3/1995, de 23 de març, de Camins Ramaders. Article 31 de la Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per a la seua adaptació a la Llei sobre el lliure accés a les activitats de servei i el seu exercici (Llei òmnibus), que ha modificat els articles 16 i 17 de la Llei 3/1995, de 23 de març, de Camins Ramaders. Articles 55 a 72 de la Llei 14/2003, de 10 d'abril, de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, i articles 84 a 104 de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del Patrimoni de les Administracions Públiques. Criteris
7.1.1. Declaració responsable i comunicació prèvia
7.1.2. Autoritzacions
7.1.3. Concessions administratives
7.1.4. Prohibicions i denegacions
7.2. Procediments
1. Autorització d'ocupació temporal
2. Concessió demanial
3. Models de declaració responsable i comunicació prèvia
8. Nota general
9. Derogació de les instruccions anteriors
Part segona. Tramitació dels procediments de camins ramaders
Annex. Models de declaració responsable i comunicació prèvia per als supòsits d'instal·lacions desmuntables i autorització de circulació de vehicles de motor
Justificació de la instrucció
La Comunitat Valenciana disposa d'un ric patrimoni de camins ramaders que conformen una xarxa de 16.000 quilòmetres i ha esdevingut un dels seus principals actius ambientals. Es distribueixen per tot el territori i permeten la comunicació entre comarques i paisatges, com també el trànsit ramader on aquest encara existeix.
En l'actualitat, la greu crisi econòmica afecta tots els sectors de la societat valenciana, la qual cosa obliga l'administració a gestionar els camins ramaders de manera que es puga fer compatible la protecció d'aquests amb mesures de suport institucional per al desenvolupament econòmic.
Fins a la data, la gestió dels expedients administratius de camins ramaders segueixen les directrius marcades per les instruccions que a continuació s'indiquen:
- Instrucció de la Direcció General de Gestió del Medi Natural sobre procediments administratius de camins ramaders de data 27 de novembre de 2006.
- Instrucció sobre camins ramaders afectats per desenvolupaments urbanístics de data 7 de març 2007.
- Instrucció de la Direcció General de Gestió del Medi Natural sobre procediments administratius d'autoritzacions singulars i d'ocupació temporal de camins ramaders de data 7 de juliol de 2008. I la seua predecessora, la Instrucció de la Direcció General de Recursos Forestals sobre el procediment de tramitació dels expedients d'ocupacions temporals als camins ramaders de data 4 d'octubre de 2001.
Aquesta gestió resulta poc eficaç i eficient, ja que comporta una major durada dels procediments administratius amb el consegüent cost econòmic.
Per tot això, resulta necessària una nova instrucció que implique un estalvi tant dels costos directes (bàsicament personal i material) com dels indirectes (notificacions, consultes a altres administracions, etc.), mitjançant una reducció de tràmits que permeta una significativa reducció del temps i un considerable estalvi econòmic, entorn de 150.000 euros respecte dels costos econòmics actuals.
En aquest sentit, la Direcció General del Medi Natural, mitjançant el Servei d'Ordenació i Gestió Forestal, ha redactat aquesta instrucció de camins ramaders a fi d'establir una eina de gestió dels projectes i actuacions que afecten els camins ramaders que, al seu torn, contribuïsca a la dinamització de l'economia i la generació d'ocupació.
Metodologia
La Direcció General del Medi Natural ha redactat la instrucció de camins ramaders (en endavant manual) a fi d'establir un criteri en matèria de camins ramaders que servisca com a eina de treball per a resoldre la problemàtica que generen aquestes a l'hora de portar a la pràctica les actuacions que la legislació vigent imposa a l'administració autonòmica.
Aquest manual de camins ramaders s'estructura en dues parts. Una primera, que tracta el marc jurídic aplicable, anàlisi, i criteris. I una segona, referent a la tramitació dels procediments de camins ramaders, i un annex que conté els models de declaració responsable i comunicació prèvia per al supòsits d'instal·lacions desmuntables i autorització de circulació de vehicles de motor.
Si al llarg de la tramitació de qualsevol dels procediments establits en aquest manual sorgira qualsevol qüestió no regulada o subjecta a diversa interpretació, s'elevarà consulta a la direcció general competent en matèria de camins ramaders.
La Llei 3/1995, de 23 de març, de Camins Ramaders, en l'article 5, estableix que correspon a les comunitats autònomes la conservació i la defensa dels camins ramaders, en concret:
1. El dret i el deure d'investigar la situació dels terrenys que es presumisquen pertanyents als camins ramaders.
2. La classificació.
3. La delimitació.
4. La fitació.
5. La desafectació.
6. Qualsevol altres actes relacionats amb aquestes.
Part primera. Marc jurídic i criteris
1. Investigació dels camins ramaders i creació i restabliment de camins ramaders.
1.1. Investigació dels camins ramaders. Article 5 de la Llei de Camins Ramaders
La Generalitat té el dret i el deure d'investigar, tant des del punt de vista històric com administratiu, la situació dels terrenys que es presumeixen pertanyents als camins ramaders, a fi de determinar la titularitat efectiva d'aquests.
D'especial importància resulta investigar i recopilar la major informació possible, per a donar suport a l'existència dels camins ramaders.
Si a resultes d'aquesta investigació es conclou l'existència d'algun camí ramader, s'ha d'incloure en la classificació dels camins ramaders del terme municipal corresponent, com a domini públic pecuari.
1.2. Recuperació d'ofici
1.2.1. Marc jurídic. Criteri. Llei 14/2003, de 10 d'abril, de Patrimoni de la Generalitat Valenciana
La Generalitat pot recuperar per si mateixa, en qualsevol moment, la possessió dels camins ramaders indegudament ocupats, de conformitat amb el que disposa la Llei 14/2003, de 10 d'abril, de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, com també restaurar la continuïtat del trànsit en què hagen sigut tancats o interromputs.
L'article 20 de la Llei 14/2003, de 10 d'abril, de Patrimoni de la Generalitat Valenciana (en endavant LPGV), enumera les potestats de la Generalitat respecte dels seus béns (...). La potestat d'investigació, la potestat de delimitació, la potestat de recuperació d'ofici i la potestat de desnonament administratiu en concordança amb el 41.1.c de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, de Patrimoni de les Administracions Públiques (...) recuperar d'ofici la possessió indegudament perduda sobre els seus béns i drets. L'article 23.1 de la LPGV estableix que en qualsevol moment la Generalitat pot recuperar per si mateixa la possessió de béns de domini públic indegudament ocupats, efectuant, prèviament, un requeriment de desallotjament a les persones que ocupen el bé (
).
L'article 23.5 de la LPGV estableix que l'exercici de la potestat de recuperació d'ofici correspon al departament o organisme públic que tinga adscrit el bé o dret, el qual ha de comunicar a la Direcció General de Patrimoni les actuacions realitzades per a la recuperació.
La disposició addicional cinquena de la LPGV, estableix: La conselleria competent en l'administració i gestió de forests, terrenys forestals i camins ramaders, exercitarà les facultats atribuïdes en aquesta llei a la conselleria competent en matèria de patrimoni en relació amb les camins ramaders (...).
La Llei 3/1995, de 23 de març, de Camins Ramaders, en l'article 2 estableix que els camins ramaders són béns de domini públic de les comunitats autònomes, i en conseqüència inalienables, imprescriptibles i inembargables. L'article 5 atribueix a les comunitats autònomes les potestats administratives per a la conservació i defensa de les camins ramaders.
De conformitat amb el que estableix l'article 23 de la Llei 14/2003, es requerirà l'ocupant perquè cesse en la seua actuació, amb audiència prèvia a l'interessat i una vegada comprovat el fet de la usurpació possessòria.
1.2.2. Procediment. Vegeu la part segona del present manual de camins ramaders.
1.3. Creació i restabliment de camins ramaders
1.3.1 Marc jurídic. Criteris. Article 6 de la Llei 3/1995, de 23 de març, de Camins Ramaders. Creació, ampliació i restabliment.
La creació, l'ampliació i restabliment de les camins ramaders correspon a les comunitats autònomes en els seus respectius àmbits territorials. Aquestes actuacions comporten la declaració d'utilitat pública a l'efecte expropiatori dels béns i drets afectats.
La Llei de Camins Ramaders permet la creació de nous camins ramaders, com també ampliar els existents, en especial, unir trams inconnexos o dotar-los d'una tipologia uniforme.
S'acorda la creació, mitjançant una ordre, que comporta la declaració d'utilitat pública a l'efecte expropiatoris dels béns i drets afectats.
En el restabliment de trams de camins ramaders ocupats, quan hi haja afectació secundària de domini públic, es pot dur a terme un traçat alternatiu, a càrrec de l'entitat ocupant.
1.3.2. Procediment
En el supòsit de creació s'ha d'aplicar el procediment de classificació de camins ramaders (Vegeu la part segona del present manual de camins ramaders).
En el supòsit de restabliment dels trams de camins ramaders ocupats, en els quals s'haja consolidat una afectació secundària de domini públic, pot fer-se mitjançant un traçat alternatiu, que si implica una modificació de traçat, comporta la desafectació prèvia i la subjecció al procediment de modificació de traçat.
En cas d'ocupació del camí ramader per a fins diferents dels definits en l'article 3 de la Llei 3/1995, es procedirà a revisar l'autorització o concessió que s'haguera atorgat si n'haguera, o bé a la recuperació d'ofici si aquesta ocupació fóra il·legal.
2. Classificació de camins ramaders
2.1. Marc jurídic. Criteris
Article 7 de la Llei 3/1995, de 23 de març, de Camins Ramaders. Acte de classificació
La classificació és l'acte administratiu de caràcter declaratiu per raó de la qual es determina l'existència, l'amplària, el traçat i la resta de característiques físiques generals de cada camí ramader.
La classificació constitueix un acte administratiu declaratiu d'afectació legal dels camins ramaders. Una vegada classificats, aquests queden conceptuats i regulats segons les disposicions de la legislació sobre camins ramaders, i determina el seu règim jurídic inalienable, imprescriptible i inembargable. I la classificació habilita la Generalitat per a la seua defensa i per a l'execució d'actuacions de millora i adequació ambiental a tota la superfície.
Per consegüent, és un acte necessari perquè s'aplique la normativa reguladora dels camins ramaders i puguen exercir-se les potestats administratives sobre aquests (de delimitació, de fitació, sancionadores...).
Les al·legacions més freqüents que solen presentar-se a les propostes de classificació són:
- Inexistència del camí ramader.
Es rebat utilitzant la documentació històrica que referenda la seua existència com són entre altres, els plànols de cadastre i topogràfics antics, les actes de delimitació de termes municipals, les actes de delimitació de forests d'utilitat pública, els títols de propietat i els testimonis d'antics ramaders i ancians de la zona.
- Amplària del camí ramader
Es contesta aportant els documents històrics que avalen aquesta amplària, com són entre altres, la denominació que es donava al camí ramader en els plànols antics (sendera, canal) i la denominació i mesurament de l'amplària en els plànols cadastrals antics.
2.2. Procediment.
Vegeu la part segona del present manual de camins ramaders.
Si s'inicia a instància de part, l'interessat ha d'aportar la documentació i els antecedents precisos per a la seua tramitació.
2.3. Revisió i actualització de la classificació dels camins ramaders
2.3.1. Criteris
Escau la revisió i l'actualització de la classificació dels camins ramaders en aquells casos en què s'observen errors de traçat o amplària, o no s'adeqüen a la realitat del terreny o a la realitat històrica de la Comunitat Valenciana En aquests dos últims casos, es procedirà a una regularització mitjançant una nova classificació.
A través del procediment d'actualització de les classificacions es determinarà el traçat i l'amplària dels camins ramaders que resulten dels antecedents històrics i documentals, com de les situacions jurídiques consolidades, i se'n pot modificar el traçat o l'amplària basant-se en la documentació esmentada anteriorment.
Amb l'aprovació del procediment, només tenen la naturalesa jurídica de béns de domini públic de titularitat de la Generalitat els terrenys inclosos en la classificació, i la resta queda com a béns de domini privat, el règim de propietat i titularitat dels quals és el que establisca el dret comú.
L'actualització del camí ramader es pot dur a terme directament en ocasió del delimitació d'aquest.
2.3.2. Procediment.
Vegeu la part segona del present manual de camins ramaders.
3. Procediment de delimitació de camins ramaders
3.1. Marc jurídic. Criteris
Article 8 de la Llei 3/1995, de 23 de març, de Camins Ramaders. Delimitació
La delimitació és l'acte administratiu pel qual es defineixen els límits dels camins ramaders de conformitat amb el que estableix l'acte de classificació.
La delimitació es configura, com a acte subordinat a la classificació i com a acte d'execució i complement de la classificació. Complement indispensable sobretot en aquells trams en què siga necessària una especial precisió en la determinació de l'amplària i els límits dels camins ramaders, com sol ocórrer a les zones urbanes.
La classificació dels camins ramaders que sempre ha de precedir a la delimitació determina i limita l'àmbit d'eficàcia d'aquest. No es preveuen delimitacions provisionals sense classificació.
La constatació de les característiques físiques i l'existència del camí ramader no competeixen a la delimitació sinó a la classificació.
La delimitació defineix els límits degudament georeferenciats dels camins ramaders, de conformitat amb el que estableix l'acte de classificació.
Casuística:
Recorregut del camí ramader pecuària coincident amb límit de terme municipal.
La línia de terme municipal que s'usaria en el projecte de delimitació serà la de l'institut geogràfic o cartogràfic que ostentava la competència l'any en què es va realitzar la classificació.
Classificacions no coincidents a termes municipals limítrofs.
Es realitzaran les oportunes revisions i actualitzacions de les classificacions.
Concentració parcel·lària.
Si el recorregut del camí ramader està afectat per concentració parcel·lària, l'itinerari del camí ramader quedarà definit en el plànol de concentració, i tindrà els efectes de delimitació.
Les al·legacions més freqüents que solen presentar-se a les propostes de delimitació són:
Disconformitat amb la denominació i amplària del camí ramader.
Es respon indicant que l'únic document vàlid que determina l'existència, denominació, amplària, traçat i la resta de característiques físiques generals de cada camí ramader és el projecte de classificació vigent.
Inexistència del camí ramader per no tenir escriptura de propietat.
Aquesta al·legació es contesta considerant que l'existència dels camins ramaders, naix de la mateixa classificació que realitza l'Administració, encara que no consten en el registre o en els títols de propietat, ja que són inalienables i imprescriptibles i inembargables, i porten en el seu destí la pròpia garantia d'inatacabilitat, de manera que en aquests la inscripció en el registre resulta supèrflua. A més, es fa constar que fins a la reforma de 1998 de la legislació hipotecària, l'article 5 del Reglament Hipotecari (Decret de 14 de febrer de 1947) exceptuava de la inscripció registral els béns de domini públic.
Precisament per això, una de les característiques de què gaudeixen els béns de domini públic és la del privilegi de la publicitat possessòria, que implica que el titular del bé demanial no necessita utilitzar el sistema de garanties inherents al registre de la propietat, en trobar-se protegit per ser un bé de domini públic, aquesta situació implica que contra aquests béns no poden operar les proteccions registrals dels béns immobles que es troben inscrits per si sols.
Disconformitat per contradicció de títol de propietat de limítrof amb el camí ramader.
En aquesta al·legació es rebat manifestant que la inscripció d'una finca dóna fe de la titularitat jurídica real sobre aquesta i la seua funció és donar seguretat al tràfic jurídic immobiliari. La descripció que de les finques es fa en el foli registral prové de la declaració del titular registral, que és una operació jurídica de qualificació per part del registrador i no una operació tecnicotopogràfica. Així mateix, segons el que disposen els articles 144, 147 i 174 del reglament notarial, aprovat pel Decret de 2 de juny de 1944, una finca que siga objecte de transmissió i estiga intervinguda per notari, no garanteix la cabuda de la finca ni els límits, ja que això resulta dels títols presentats o de l'afirmació de l'interessat.
Disconformitat per contradicció amb el cadastre del limítrof amb el camí ramader.
En aquesta al·legació s'assenyala que el cadastre immobiliari és un registre administratiu, dependent del Ministeri d'Hisenda, en que es descriuen els immobles rústics, urbans i de característiques especials, tal com es defineixen en el Reial Decret Legislatiu 1/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei del Cadastre Immobiliari (Butlletí Oficial de l'Estat de 8 de març de 2004). És a dir, es tracta d'un inventari de la riquesa territorial però no dóna fe del domini i la resta de drets reals immobiliaris.
Superposició del camí ramader amb altres dominis públics.
En resposta a aquesta al·legació es manifesta que respecte a aquesta confluència es produeix una mutació demanial tàcita motivada per la superposició de dominis públics. Aquesta mutació consisteix en el fet que terrenys de camins ramaders canvien d'afecció a altres usos també públics amb la seua pròpia regulació jurídica.
Concessió de permisos de construcció, subvencions o altres.
S'assenyala que respecte a les llicències concedides per altres administracions s'està davant d'una confluència de competències. Els permisos de construcció procedeixen d'administracions públiques sense competència en camins ramaders, per la qual cosa les resolucions aprovatòries d'aquests actes no impliquen la no-existència de camins ramaders, o la no-afectació a aquestes, i aquestes administracions han de sol·licitar informe la direcció territorial competent per raó del lloc, sobre l'existència de camins ramaders en la zona d'actuació, prèviament a l'autorització pertinent. No obstant això, quan els permisos ja han sigut concedits continuen sent vàlids, i es passen a preveure com a tipus d'ocupació, però no són eximents de l'existència del camí ramader.
Titularitat registral o prescripció adquisitiva del terreny anterior a l'acte de classificació d'aquest terreny com a camí ramader enfront de la delimitació posterior efectuada basant-se en aquesta classificació.
En aquest supòsit s'hauria d'estimar l'al·legació del propietari i respectar la seua finca, de manera que no li afecte el delimitació que es vullga practicar sobre la seua propietat.
Fora d'aquest cas, quan la titularitat registral o usucapió siga posterior a la classificació del camí ramader vencerà la delimitació, ja que la Llei de Camins Ramaders configura el registre de la propietat com a mitjà garant de la pervivència de les camins ramaders enfront de situacions registrals contradictòries amb la delimitació, fruit d'intrusions que han buscat la seua legalització a través de la inscripció registral, utilitzant el camí de la immatriculació dels procediments recollits en els articles 205 i 206 de la Llei Hipotecària.
En aquest sentit, l'article 8.4 disposa: La resolució d'aprovació de delimitació serà títol suficient per a rectificar, en la forma i condicions que es determinen reglamentàriament, les situacions jurídiques registrals contradictòries amb la delimitació. Aquesta resolució serà títol suficient perquè la comunitat autònoma immatricule els béns de domini públic quan ho estime convenient.
L'estimació de l'al·legació del propietari quan pot acreditar que la seua propietat és anterior a la classificació pot col·lidir amb una interpretació estricta que se li done a l'article 8.3 de la Llei 3/1995, el qual disposa: la delimitació aprovada declara la possessió i la titularitat demanial a favor de la comunitat autònoma, donant lloc a la fitació i sense que les inscripcions del registre de la propietat puguen prevaldre enfront de la naturalesa demanial dels béns delimitats.
Així, a tenor del precepte normatiu citat, un camí ramader, siga de domini públic imprescriptible triomfa, fins i tot enfront del propietari d'un terreny que pot acreditar que la seua propietat és anterior a l'acte de la seua classificació mitjançant el corresponent títol registral, açò és, per negoci jurídic entre vius de caràcter onerós (compravenda) o de caràcter gratuït (donació) o per negoci jurídic per causa de mort (testament) anterior a l'acte de classificació; o bé mitjançant prescripció adquisitiva o usucapió del bé immoble a títol d'amo, de bona fe i pel transcurs de 30 anys (anteriors a l'acte de classificació).
3.2. Procediment de delimitació
Amb caràcter supletori, el procediment de delimitació té una durada de 18 mesos, segons el que preveu l'article 52 de la Llei 33/2003, de Patrimoni de les Administracions Públiques.
Es preveuen dos tipus de tramitacions:
3.2.1.Tramitación ordinària
3.2.2. Tramitació urgent
Vegeu la part segona del present manual de camins ramaders.
4. Procediment de fitació de camins ramaders
4.1. Marc jurídic. Criteris
Article 9 de la Llei 3/1995, de 23 de març, de Camins Ramaders.
La fitació és el procediment administratiu per raó del qual, una vegada aprovada la delimitació, es determinen els límits del camí ramader i se senyalitzen amb caràcter permanent sobre el terreny.
L'ordre del conseller aprovant la delimitació és el títol per a dur a terme la fitació. Cal remetre una còpia de l'ordre a la direcció territorial competent per raó del lloc.
Les al·legacions més freqüents que solen presentar-se a les propostes de fitació són:
Disconformitat amb el recorregut del camí ramader.
Aquesta al·legació es rebat manifestant que la fitació no estableix nous límits al camí ramader, sinó que simplement col·loca les fites on va quedar definitivament establit el límit segons la delimitació aprovada, i la llei estableix que les reclamacions només poden versar sobre la pràctica de la fitació sense que de cap manera puguen referir-se a la fitació o delimitació.
No-notificació de l'acte de delimitació
En aquesta al·legació s'assenyala que no és el moment processal oportú, ja que el procediment de delimitació és ferm.
4.2. Procediment
Vegeu la part segona del present manual de camins ramaders.
5. Procediment de desafectació de camins ramaders
5.1. Marc jurídic. Criteris
Article 10 de la Llei 3/1995, de 23 de març, de Camins Ramaders. Desafectació
Les comunitats autònomes, en l'exercici de les facultats conferides per l'article 5, apartat e, podran desafectar del domini públic els terrenys de camins ramaders que no siguen adequats per al trànsit del bestiar ni siguen susceptibles dels usos compatibles i complementaris a què es refereix el títol II d'aquesta llei.
El límit de la desafectació estarà no sols en el fet que les camins ramaders siguen aptes per al seu ús tradicional (trànsit ramader), sinó també per als usos compatibles i complementaris, integrant aquests el contingut essencial de la demanialitat dels camins ramaders.
La desafectació dels terrenys ha de ser expressa (article 29 de la Llei 14/2003, de 10 d'abril, de Patrimoni de la Generalitat Valenciana). Els beneficis de l'alienació es destinaran a l'execució d'obres de millora i condicionament ambiental de la xarxa de camins ramaders. El càlcul del seu valor s'efectuarà prenent com a referència la superfície classificada. En la destinació dels terrenys ja desafectats prevaldrà l'interés públic o social.
Una vegada finalitzat el procediment de desafectació competeix la valoració dels terrenys desafectats a l'òrgan administratiu competent en matèria de patrimoni, qui comunicarà al registre de la propietat la desafectació dels terrenys dels camins ramaders, com també el règim de la seua alienació, cessió i permuta que, si és el cas, comporte.
Tota desafectació del sobrant de les camins ramaders comporta la seua adscripció al patrimoni de la Generalitat, en concret, a la conselleria competent en matèria de camins ramaders, de conformitat amb el que disposa l'informe de la Direcció General de Patrimoni sobre la present instrucció.
Els trams de camins ramaders que discórreguen per sòls classificats pels planejaments vigents com a urbans o urbanitzables que hagen adquirit les característiques de sòl urbà, podran ser desafectats amb subjecció al que estableixen la Llei de Camins Ramaders i la Llei de Patrimoni de la Generalitat Valenciana.
La mateixa solució cap respecte del tractament legal aplicable als camins ramaders que discorren per carrers i vials de zones urbanes de la Comunitat Valenciana. En aquests supòsits consolidats no serà necessari efectuar la delimitació prèvia per a desafectar, ja que el camí ramader està perfectament determinat.
Quan es tracte de desafectar camins ramaders la realitat física dels quals siga la de carrer consolidat en la trama urbana, bastarà a l'efecte del fet de ser contigu la notificació a l'ajuntament.
5.2. Procediment
Vegeu la part segona del present manual de camins ramaders.
6. Procediment de modificació del traçat de camins ramaders. Articles 11 a 13
6.1. Modificació del traçat. Article 11 de la Llei 3/1995, de 23 de març, de Camins Ramaders
6.1.1. Marc jurídic. Criteris
Article 11. Modificacions de traçat
Per raons d'interés públic i, excepcionalment i de forma motivada, per interés particular, després de la desafectació prèvia, es podrà variar o desviar el traçat d'un camí ramader, sempre que se n'assegure el manteniment de la integritat superficial, la idoneïtat dels itineraris i dels traçats, juntament amb la continuïtat del trànsit ramader i dels altres usos compatibles i complementaris amb aquell.
En la proposta de modificació del traçat per interés particular és convenient que comporte una millora substancial i es mantinga la integritat superficial. En aquest cas, totes les despeses que genere la modificació del traçat, incloses la posada a disposició dels nous terrenys, si és el cas les obres d'adequació (ambiental), la seua senyalització, com també els atorgaments d'escriptures i la inscripció lliure de càrregues d'aquestes en el registre de la propietat, aniran a càrrec de l'interessat.
En aquest procediment la modificació de traçat comporta la permuta dels terrenys patrimonials de la Generalitat, (una vegada desafectat el tram del camí ramader que s'ha de modificar) i els terrenys oferits pel sol·licitant de la variació del traçat, per interés particular. Aquests últims terrenys, ja propietat amb caràcter patrimonial de la Generalitat, una vegada formalitzada la permuta mitjançant escriptura pública, han de quedar afectes a l'ús públic perquè queden integrats en el domini públic pecuari de la Generalitat (article 25 de la Llei 14/2003, de 10 d'abril, de Patrimoni de la Generalitat Valenciana), sense que resulte necessària l'afectació expressa perquè pot entendre's que es produeix una afectació tàcita (mitjançant l'acte administratiu de modificació de traçat) conforme a l'article 27.1 i 2.a de la llei esmentada.
L'acord de modificació del traçat substituirà l'acte de classificació en quant es refereix al tram objecte de variació. Tampoc caldrà seguir el procediment de delimitació, ja que els nous terrenys s'aportaran amb plena disponibilitat, lliures de tota càrrega i s'inscriuran a favor de la Generalitat com a camí ramader. En aquests casos, s'efectuarà directament la fitació (si cal) i se senyalitzaran adequadament els nous trams de camí ramader.
Així mateix, no caldrà seguir aquest procediment si el nou traçat discorre íntegrament sobre terrenys que afronten amb altres immobles pertanyents a la Generalitat. En aquests casos, es procedirà directament a la fitació (si cal) i a la senyalització adequada dels nous trams de camins ramaders.
6.1.2. Procediment
Vegeu la part segona del present manual de camins ramaders.
6.2. Modificació del traçat per ordenació territorial. Article 12 de la Llei 3/1995, de 23 de març, de camins ramaders
6.2.1. Marc jurídic. Criteris
Article 12. Modificacions del traçat com a conseqüència d'una nova ordenació territorial
Com a regla general, excepte raons degudament justificades i argumentades en el document urbanístic, el traçat de les camins ramaders s'ha d'ajustar a la seua classificació.
L'instrument de planejament de la nova ordenació territorial ha d'assegurar el manteniment de la integritat superficial, la idoneïtat dels itineraris i la continuïtat dels traçats, juntament amb la del trànsit ramader, com també els altres usos compatibles i complementaris d'aquell.
Quant al tractament del camí ramader en el sòl classificat com a urbà o urbanitzable, els camins ramaders tindran la consideració urbanística de xarxa primària, i s'integraran com a passejos o alberedes, en tot l'ample resultant de l'acte de classificació o de la delimitació administrativa aprovada, i han de restablir-se a càrrec de l'actuació, en el cas que hi haja alguna ocupació. Només per causa justificada es modificarà el traçat del camí ramader, o s'efectuarà la desafectació parcial. En tot cas, es garantirà la continuïtat dels camins ramaders.
Els camins ramaders, encara que siguen limítrofs o el travessen, no computaran com a superfície del sector, ja que no tenen cap aprofitament lucratiu. Ni tampoc com a sòl dotacional a l'efecte del compliment dels estàndards legals previstos en la legislació urbanística, encara que l'urbanitzador ha de condicionar el passeig i albereda a càrrec de l'actuació urbanística, com ja s'ha indicat anteriorment. Això significa que aquests camins ramaders no han de comportar cap minva de zones verdes per al municipi.
La gestió d'aquests passejos o alberedes és dels ajuntaments, als quals correspon adequar-los per a l'ús públic, el seu arbratge, senyalització i manteniment. En sòl urbanitzable, correspon a l'agent urbanitzador condicionar aquests passejos i alberedes a càrrec de l'actuació.
Aquesta gestió s'ha de determinar de conformitat amb els instruments establits en el títol II de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, i amb subjecció als principis establits en l'article 4.1 d'aquesta, que asseguren una adequada coordinació de l'acció administrativa sobre camins ramaders.
El desenvolupament dels instruments de planejament urbanístic que afecte algun camí ramader produirà l'efecte propi de la delimitació, sense que calga fitar-lo, en quedar aquells delimitats per la trama urbana.
Si fóra necessària l'alteració del traçat d'un camí ramader, l'instrument de planejament o programa d'actuació integrada haurà de preveure a càrrec de la corresponent actuació un traçat alternatiu i la seua forma d'execució, assegurant el manteniment de la integritat superficial, el caràcter idoni del nou itinerari i la continuïtat d'aquest.
En el cas que l'amplària legal no coincidisca amb la necessària, els terrenys sobrants objecte de desafectació podran ser permutats per d'altres del mateix valor en el mateix sector, per a destinar-los a reserva de dotació pública de xarxa primària, sense aprofitament urbanístic, amb independència de les cessions dotacionals obligatòries que han d'efectuar els propietaris.
En el supòsit de desafectació parcial de l'excés, els terrenys sobrants tindrien la consideració de béns patrimonials, aquests s'integrarien en la reparcel·lació d'acord amb el que preveu la legislació urbanística (article 88 de la Llei de Patrimoni de la Generalitat Valenciana). Així, l'administració autonòmica participarà en els procediments reparcel·latoris i en la destinació d'aquests prevaldrà l'interés públic o social (art. 10 de la Llei 3/1995).
El nou traçat del camí ramader constitueix una xarxa primària adscrita al sector, de manera que l'execució del programa d'actuació integrada comportarà la substitució dels antics terrenys pels nous. Els propietaris dels terrenys en què s'ha d'emplaçar el camí ramader traslladat materialitzaran el seu aprofitament dins del sector. L'administració competent en matèria de camins ramaders obtindrà la cessió dels terrenys corresponents al nou traçat, lliure de càrregues.
Si no està previst el canvi de traçat, el desenvolupament del sector limítrof (si n'hi ha) ha d'assumir el condicionament com a passeig o albereda del camí ramader, això amb subjecció al que assenyale l'informe de l'òrgan administratiu competent en matèria de camins ramaders. En el cas que hi haja ocupació per particulars en part de l'ample previst en la classificació, el desenvolupament urbanístic ha d'assumir el restabliment total del camí ramader.
A més, en aquests casos, es pot acordar la permuta dels terrenys desafectats per d'altres que reunisquen especials condicions ambientals o d'un altre tipus, i del mateix valor que l'aprofitament urbanístic que hauria correspost a l'administració.
Finalment, assenyalar que quan els camins ramaders transcórreguen per sòl urbà o urbanitzable, si hi ha trànsit ramader, pot també modificar-se'n el traçat per raons de salut pública i de seguretat dels ramats.
Les camins ramaders en sòl no urbanitzable tindran la consideració de sòl no urbanitzable d'especial protecció de domini pecuari, amb l'amplària legal que figure en la classificació.
6.2.2. Procediment
Vegeu la part segona del present manual de camins ramaders.
Quan en l'expedient urbanístic se sotmeta a informació pública l'instrument de planejament, simultàniament, també es durà a terme aquest tràmit amb la modificació de traçat del camí ramader afectat.
La direcció general competent en matèria de camins ramaders, a proposta de la direcció territorial corresponent per raó del lloc, emetrà un informe preceptiu i vinculant per a l'aprovació definitiva de l'instrument de planejament, el qual ha de preveure els requisits establits en l'article 12 de la Llei 3/1995, de Camins Ramaders, d'acord amb els criteris establits en aquesta instrucció.
Aquest informe sobre la situació de les camins ramaders afectades per l'ordenació urbanística s'emetrà amb caràcter previ a la formulació de la corresponent avaluació ambiental estratègica de determinats plans i programes.
En l'informe de camins ramaders han de considerar-se des del principi els usos i les actuacions que segons el document urbanístic s'hi pretén desenvolupar, i s'emetrà informe desfavorable a aquells que apareguen com a contradictoris amb la legislació sectorial o bé, informe favorable amb els condicionants necessaris per a garantir el funcionament correcte dels terrenys en el seu caràcter de camí ramader.
Per a l'elaboració d'aquest, els camins ramaders han de grafiar-se en el planejament urbanístic i indicar el traçat alternatiu proposat i les conseqüències del canvi de traçat, és a dir, la desafectació del camí ramader original i el seu ús d'acord amb terrenys privats o patrimonials i a l'afecció dels terrenys del nou traçat al domini públic.
El camí ramader en el traçat definitiu ha de ser integrada en la xarxa primària del planejament.
La resolució que pose fi a l'expedient urbanístic substituirà l'acte de classificació en quant es refereix al tram de camí ramader objecte de variació. Tampoc caldrà seguir el procediment de delimitació ja que els nous terrenys grafiats i definits amb detall en el document urbanístic aprovat s'aportaran amb plena disponibilitat, lliures de tota càrrega i s'inscriuran a favor de la Generalitat com a camí ramader. En aquests casos, directament se senyalitzaran de manera adequada els nous trams de camins ramaders a càrrec del sector.
6.3. Modificació de traçat per obres públiques
6.3.1. Marc jurídic. Criteris
Article 13 de la Llei 3/1995, de 23 de març, de Camins Ramaders. Modificacions per la realització d'obres públiques sobre terrenys de camins ramaders
1. Quan es projecte una obra pública sobre el terreny pel qual discórrega un camí ramader, l'administració actuant haurà d'assegurar que el traçat alternatiu del camí ramader garantisca el manteniment de les seues característiques i la continuïtat del trànsit ramader i del seu itinerari, com també els altres usos compatibles i complementaris d'aquell.
En els encreuaments dels camins ramaders amb línies fèrries o carreteres s'han d'habilitar suficients passos al mateix o distint nivell que garantisquen el trànsit en condicions de rapidesa i comoditat per als ramats.
El concepte d'obra pública, ve regulat en l'article 7, en relació amb l'article 6, de la Llei de Contractes del Sector Públic, el qual indica textualment:
1. Són contractes d'obres aquells que tenen com a objecte la realització d'una obra o l'execució d'algun dels treballs enumerats en l'annex I o la realització per qualsevol mitjà d'una obra que responga a les necessitats especificades per l'entitat del sector públic contractant. A més d'aquestes prestacions, el contracte podrà comprendre, si és el cas, la redacció del projecte corresponent.
Per «obra» s'entendrà el resultat d'un conjunt de treballs de construcció o d'enginyeria civil, destinat a complir per si mateix una funció econòmica o tècnica, que tinga com a objecte un bé immoble.
Per consegüent, dos serien els requisits que s'han de complir:
Que es tracte d'una obra que tinga com a objecte un bé immoble, és a dir carreteres, depòsits, conduccions de gas, elèctriques
, enumerada en l'annex I de la Llei de Contractes del Sector Públic, és a dir, construccions edificis (col·legis, hospitals, poliesportius
), obres civils (carreteres, pantans, parcs eòlics
), etc.
Que responga a les necessitats específiques d'una administració pública, és a dir, que el que realitza l'obra siga una administració o siga aquesta la contractista.
Quan es projecte una obra pública sobre el terreny per la qual discórrega un camí ramader, l'administració actuant haurà de justificar la impossibilitat de projectar-la per un altre lloc i motivar la necessitat d'aquesta afecció.
Si la intercepció de l'obra projectada es fa dins de l'amplària legal del camí ramader, i no cal efectuar cap modificació, per quant permet els usos establits en la llei per a les camins ramaders, s'haurà de resoldre en el mateix projecte, o en el document d'impacte ambiental, la restitució del camí afectat mitjançant pas elevat o subterrani o la senyalització convenient.
No obstant això, si la nova obra requerira la total ocupació del camí ramader, o no fóra possible complir el que estableix el paràgraf anterior, l'administració actuant haurà d'assegurar un traçat alternatiu que garantisca el manteniment de la integritat superficial, la idoneïtat dels itineraris i dels traçats, que permeten els usos establits en la llei per als camins ramaders.
En qualsevol cas haurà d'evitar-se qualsevol modificació de traçat que comporte substituir un tram de camí ramader pels vials de servei de la mateixa infraestructura, i l'adscripció a usos no previstos en la norma bàsica.
Haurà de tenir-se en compte, la normativa sectorial de caràcter tècnic sobre ferrocarril i sobre els accessos a carreteres, les vies de servei i la construcció d'instal·lacions de serveis.
En els supòsits d'encreuaments amb infraestructures, només seran possibles encreuaments al mateix nivell de camins ramaders amb infraestructures quan no revisten cap tipus de perillositat. En aquests casos el promotor o concessionari d'aquestes haurà d'habilitar passos adequats degudament senyalitzats.
En els encreuaments que es produïsquen a distint nivell. L'obra projectada haurà d'assegurar els distints usos previstos en la Llei de Camins Ramaders, prevalent, en tot cas, l'ús principal o pecuari i els compatibles sobre els complementaris dels camins ramaders, en condicions de rapidesa, comoditat i seguretat, mitjançant l'establiment de sistemes que permeten l'ús diferenciat d'aquests. El titular o concessionari estarà obligat al seu manteniment i senyalització.
6.3.2. Procediment.
Vegeu la part segona del present manual de camins ramaders.
Des del punt de vista procedimental, si bé les modificacions de traçat com a conseqüència d'una obra pública no comporten procediment administratiu respecte d'això, tan sols la comunicació per part del promotor de l'obra pública, no és menys cert que, conforme al principi de seguretat jurídica, s'emetrà un informe per l'òrgan competent en matèria de camins ramaders de la direcció territorial competent corresponent per raó del lloc, on es valore l'interés general de l'obra pública i els mateixos requisits que s'exigeixen en l'article 12 per a la modificació de traçat com a conseqüència d'una nova ordenació territorial, açò és, el manteniment de la integritat superficial, la idoneïtat dels itineraris i la continuïtat dels traçats, que permeten els usos previstos en la Llei 3/1995 per als camins ramaders.
7. Utilització dels camins ramaders com a béns de domini públic. Declaració responsable. Autoritzacions i concessions administratives
7.1. Marc jurídic. Criteris
Article 14 de la Llei 3/1995, de 23 de març, de Camins Ramaders, que regula les autoritzacions d'ocupació temporal del camí ramader
Articles 16 i 17 de la Llei 3/1995, de 23 de març, de Camins Ramaders, que estableixen els usos compatibles i complementaris permesos als camins ramaders.
Article 31 de la Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per a l'adaptació a la Llei sobre el lliure accés a les activitats de servei i l'exercici d'aquestes (Llei òmnibus), que ha modificat els articles 16 i 17 de la Llei 3/1995, de 23 de març, de Camins Ramaders, que regulen la circulació de vehicles de motor i instal·lacions desmuntables sobre terrenys de camins ramaders
Articles 55 a 72 de la Llei 14/2003, de 10 d'abril, de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, i articles 84 a 104 de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del Patrimoni de les Administracions Públiques, que regulen la utilització dels béns de domini públic
Les ocupacions temporals dels camins ramaders constitueixen usos privatius en quant que limiten o exclouen la utilització d'una porció del domini públic.
Segons la normativa mencionada anteriorment, la utilització dels camins ramaders, com a béns de domini públic, es determinarà mitjançant les autoritzacions, per a usos comuns especials, que tenen especial intensitat (activitats recreatives col·lectives) o perillositat (circulació de vehicles motoritzats no agrícoles) per a usos privatius de caràcter temporal que no implique la realització d'obres o instal·lacions de caràcter permanent o fix, que no podran tenir una durada superior als deu anys, sense perjudici de la ulterior renovació (article 14.2 de la Llei de Camins Ramaders), i les concessions de domini públic per a ús privatiu, també són limitades en el temps encara que els terminis són molt més llargs, 75 anys màxim (article 64.c de la Llei de Patrimoni de la Generalitat Valenciana) per a obres o instal·lacions que tinguen un caràcter permanent.
Aquestes autoritzacions o concessions no han d'impossibilitar cap dels usos previstos en la llei, ni tallar ni interrompre totalment el recorregut.
S'autoritzen ocupacions temporals per raons d'interés públic quan es tracte d'obres i serveis declarats d'utilitat pública o interés social.
S'autoritzen ocupacions temporals per raons d'interés particular aquelles que no tenen interés públic.
Es consideren usos compatibles amb l'activitat pecuària els usos tradicionals que, sent de caràcter agrícola i no tenint naturalesa jurídica de l'ocupació, puguen exercir-se en harmonia amb el trànsit ramader i els valors ambientals existents.
Es consideren usos complementaris dels camins ramaders aquells que respecten la prioritat del trànsit ramader, la biodiversitat, l'intercanvi genètic d'espècies faunístiques i florístiques, la mobilitat territorial de la vida salvatge, la millora i la diversificació del paisatge rural, a més de l'ús públic i les activitats compatibles i complementàries.
7.1.1. Declaració responsable i comunicació prèvia en els supòsits d'autorització de circulació de vehicles de motor i instal·lació desmuntable. (Aplicació de la Llei òmnibus).
De conformitat amb el que preveu l'article 31 de la Llei 25/2009 (Llei òmnibus), quan es tracte de circulació de vehicles motoritzats o d'instal·lació desmuntable vinculat a una activitat de serveis, l'autorització se substituirà per la declaració responsable prevista en l'article 71 bis de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
No obstant això, amb caràcter subsidiari, es manté l'autorització per la direcció territorial corresponent per a aquells supòsits que els interessats no presenten declaració responsable ni comunicació prèvia.
Si bé, la declaració responsable ha de presentar-se amb un període mínim d'antelació de quinze dies, perquè la comunitat autònoma en puga comprovar la compatibilitat.
7.1.2. Autoritzacions d'ocupacions temporals
El director territorial competent per raó del lloc autoritza, pel termini que estime adequat, sense que en cap cas siga superior a deu anys, a títol d'exemple, les actuacions següents:
1. Per raons d'interés públic. Execució d'obres i serveis que afecten directament terrenys contigus o adjacents amb els camins ramaders
2. Excepcionalment, i de forma motivada, per raons d'interés particular. Execució d'obres i serveis, com ara conduccions subterrànies d'aigua, hidrants, casetes de reg, conduccions elèctriques subterrànies, etc.
3. Porteres ramaderes, passos canadencs i un combinat d'ambdós, a petició del titular de l'explotació ramadera extensiva o semiintensiva o cinegètica.
4. Condicionament, manteniment i millora i senyalització sobre trams o franges de terreny dels camins ramaders sempre que no perjudiquen o dificulten el trànsit ramader.
Per exemple: Millores puntuals d'estabilització de ferms degudament justificades.
5. Usos compatibles si comporten alteració de les característiques físiques generals del camí ramader, com ara les plantacions forestals lineals, tallavent o ornamentals, com també la conservació de les masses vegetals autòctones ja siguen de port arbori, arbustiu o natural, sempre que permeten el normal trànsit dels ramats.
En tot cas, les comunicacions rurals i, en particular, el desplaçament de vehicles i maquinària agrícola, han de respectar la prioritat del pas dels ramats, evitant la desviació d'aquests o la interrupció prolongada de la seua marxa.
Amb caràcter excepcional i per a ús específic i concret, es pot autoritzar la circulació de vehicles motoritzats que no siguen de caràcter agrícola.
7.1.3. Concessions demanials
La tramitarà la direcció territorial i la resoldrà el director general competent en matèria de camins ramaders, pel termini que estime adequat sense que en cap cas siga superior a setanta-cinc anys, els usos privatius que requerisquen la utilització d'obres de caràcter permanent i fix, com ara:
Infraestructures de transport energètic d'interés públic que afecten camí ramader: les infraestructures elèctriques, hidràuliques, de telecomunicacions, gasoductes, etc., que siguen subterrànies o requerisquen suports sobre el camí ramader, es regularan com a concessions, per quant aquestes actuacions no tinguen un caràcter temporal propi del règim d'autorització d'ocupacions temporals.
7.1.4. Prohibicions i denegacions
De conformitat amb la normativa sectorial vigent, queden prohibides en els camins ramaders les activitats següents:
a) L'extracció de roques, àrids i graves.
b) Els abocaments de qualsevol classe.
c) En l'exercici de la caça, tant l'ocupació com la tinença d'armes carregades, com també disparar en direcció als camins ramaders quan els projectils puguen arribar-hi.
d) Amb caràcter general, els asfaltats, afermats o qualsevol procediment semblant en un camí ramader, que no ho estiga, excepte en els supòsits en què es tracte d'obres d'interés general, o d'encreuaments dels camins ramaders amb infraestructures, i aquells altres supòsits previstos en l'apartat 7.1.2 d'aquesta instrucció, que es tramitaran com a autorització d'ocupació. En aquests casos s'especificarà expressament en el plec de condicions (que s'adjunta a la resolució del director territorial), la no-assumpció de responsabilitat patrimonial en cas d'accidents.
Igualment, en el supòsit d'afectació secundària de domini d'un camí ramader que al seu torn reuneix la condició de carretera s'especificarà expressament en el plec de condicions (que s'adjunta a la resolució del director territorial), la no assumpció de responsabilitat patrimonial en cas d'accidents.
e) Amb caràcter general, queda prohibida la circulació amb vehicles motoritzats no relacionats amb l'activitat agrícola o amb la prestació d'un servei públic, excepte allò que s'ha indicat en el supòsit de declaració responsable.
En cap cas un camí ramader pot tenir la consideració de carretera. No s'hi pot circular a una velocitat superior a 30 km/hora.
Amb caràcter excepcional i per a ús específic i concret, es pot autoritzar la realització de competicions esportives motoritzades, i aquesta autorització quedarà suspesa si es constata que al camí ramader, en un període determinat, hi ha presència de bestiar per trànsit o pasturatge sobre aquest. De la mateixa manera, no seran autoritzables aquestes competicions en aquells camins ramaders els valors de caràcter ambiental, o social, o cultural dels quals tinguen interés especial.
Així mateix no seran autoritzables les competicions esportives motoritzades que discórreguen per camins ramaders que al seu torn tinguen la classificació de sòl forestal. (Les carreteres i vies de comunicació no són terrenys forestals, perquè no són pistes ni camins forestals d'acord amb l'article 3 del Decret 8/2008).
Aquesta autorització excepcional (competició esportiva motoritzada), l'ha de sol·licitar a la direcció territorial corresponent almenys amb 30 dies d'anticipació el responsable de l'organització promotora, i cal indicar-hi el dia o dies de circulació, l'itinerari, el nombre i el tipus de vehicles. Pot imposar-se la constitució d'una garantia.
f) Qualsevol altre ús que desvirtue la naturalesa del camí ramader.
Es denega l'actuació de construcció de casetes per a depòsit de cadàvers d'animals atés que no es consideren compatibles amb el trànsit ramader ni amb el que estableixen els articles 16 i 17 de la Llei 3/1995, de 23 de març, de Camins Ramaders, pels possibles perills higienicosanitaris que puga comportar.
Igualment, no poden ser objecte d'ocupació aquelles actuacions que puguen realitzar-se a terrenys privats. (Exemple: estacions de mesurament anemomètric, antenes de telefonia, repetidors, estacions de radar....).
Excepcionalment, es pot autoritzar quan es projecte una obra pública sobre el terreny pel qual discórrega un camí ramader, sempre que l'administració actuant justifique la inviabilitat de projectar-la per un altre lloc i motivar la necessitat d'aquesta afecció.
7.2. Procediments.
Veja la part segona del present manual de camins ramaders.
1. Autorització d'ocupació temporal
2. Concessió demanial
3. Models de declaració responsable i comunicació prèvia
8. Nota general
En els plànols de situació, que aporten els interessats en qualsevol procediment regulat en aquesta instrucció, han de figurar els límits dels camins ramaders degudament georeferenciat mitjançant coordenades UTM, sistema ETRS 89, a l'escala adequada.
9. Derogació de les instruccions anteriors
A partir de la publicació d'aquesta instrucció, queden derogades les instruccions que a continuació s'allisten:
Instrucció de la Direcció General de Gestió del Medi Natural sobre procediments administratius de camins ramaders de data 27 de novembre de 2006.
Instrucció sobre camins ramaders afectats per desenvolupaments urbanístics de data 7 de març de 2007.
Instrucció de la Direcció General de Gestió del Medi Natural sobre procediments administratius d'autoritzacions singulars i d'ocupació temporal de camins ramaders de data 7 de juliol de 2008. I la seua predecessora, la Instrucció de la Direcció General de Recursos Forestals sobre el procediment de tramitació dels expedients d'ocupacions temporals als camins ramaders, de data 4 d'octubre de 2001.
Així mateix, queden derogades quantes instruccions, circulars, disposicions i resolucions anteriors s'oposen al que estableix aquesta instrucció.
Part segona. Tramitació dels procediments de camins ramaders
1. Procediment de recuperació d'ofici dels camins ramaders
Tramitació
1. L'expedient de recuperació s'inicia d'ofici per resolució del director general competent en la matèria, amb un informe previ del servei competent en matèria de camins ramaders, per la qual s'autoritza l'inici de l'expedient de recuperació del camí ramader. En cas de denegar l'inici, pot interposar-se recurs davant de la secretària autonòmica de la conselleria competent en matèria de camins ramaders.
2. Iniciat el procediment, el director general, durant la substanciació d'aquest, pot acordar l'adopció de mesures provisionals que considere oportunes per a salvaguardar l'efectivitat de l'acte administratiu que en el seu dia es dicte.
3. Correspon a la direcció territorial competent per raó del lloc la tramitació de l'expedient. Amb aquest fi, el director territorial ha de nomenar un tècnic competent en matèria de camins ramaders com a instructor de l'expedient. Aquest ha de demanar informe de la conselleria competent en matèria de patrimoni i quants estimen oportuns en relació amb la concreta ocupació indeguda.
4. Instruït el procediment, s'ha de posar de manifest a les persones interessades perquè en el termini d'un mes puguen al·legar i presentar els documents i justificacions que estimen convenients.
5. Les al·legacions formulades pels interessats han de tenir l'informe del tècnic instructor o d'experts en matèria tècnica i jurídica del servei territorial de medi ambient, responent a cadascuna. I han de ser notificades a aquests mitjançant correu certificat amb justificant de recepció, al domicili designat pels interessats a l'efecte de notificacions. En el cas que no puga dur-se a terme la notificació ha de seguir-se el procediment de l'article 59 de la Llei 30/1992.
6. El director territorial dicta proposta de resolució i remet l'expedient a la direcció general competent en la matèria, la qual amb un informe previ del servei competent en matèria de camins ramaders, l'ha d'elevar al/a la conseller/a perquè dicte en ordre, amb un informe previ facultatiu de l'Advocacia General de la Generalitat. Contra aquesta cap interposar recurs contenciós administratiu.
7. Remissió de l'expedient a la direcció territorial corresponent per raó del lloc per a la notificació i el posterior arxiu.
Execució
1. Aprovada la recuperació, la direcció territorial competent per raó del lloc ha d'advertir l'ocupant perquè en el termini màxim de trenta dies cesse en la possessió indeguda del camí ramader.
2. Si, transcorregut aquest termini, no cessa en la possessió indeguda, s'efectuarà l'execució forçosa de la recuperació, de conformitat amb el que preveu la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú (articles 93 a 101).
2. Procediment de classificació de camins ramaders
Tramitació
Inici i operacions materials
1. L'expedient de classificació s'inicia d'ofici per resolució del director general competent en la matèria, amb un informe previ del servei competent en matèria de camins ramaders, per la qual s'autoritza l'inici de l'expedient de classificació del camí ramader.
Tot això precedit d'un estudi en què han de constar quants antecedents hi haja en el fons documental, en els ajuntaments afectats pel camí ramader que es projecta classificar i en qualsevol altre organisme o entitat. També poden tenir-se en compte altres mitjans de prova que en faciliten la determinació.
Igualment, es pot iniciar a instància de l'ajuntament o de qualsevol interessat, aportant la documentació i els antecedents necessaris per a la tramitació. El projecte de modificació de la classificació ha d'incloure, a més de la memòria justificativa, en què s'han d'incorporar els antecedents de qualsevol tipus que es disposen, els plànols corresponents a escala suficient.
La classificació es durà a terme per termes municipals, excepte en aquells casos en què per raons tècniques o d'urgència, la conselleria competent en matèria de medi ambient considere oportú realitzar exclusivament la classificació de determinats camins en tota la seua extensió o en trams concrets.
En el supòsit de d'inici de l'expedient, sol·licitat a instància de part, en cas de denegació de l'inici pel director general, pot interposar-se recurs davant de la secretària autonòmica de la conselleria competent en matèria de camins ramaders.
2. Correspon a la direcció territorial competent per raó del lloc la instrucció del procediment de classificació.
Per a les operacions materials el director territorial nomenarà un tècnic competent en matèria de camins ramaders com a instructor de l'expedient, qui redactarà la proposta de classificació.
3. Per a redactar la proposta de classificació s'efectuarà el recorregut, reconeixement i l'estudi de cada camí ramader, amb els representants dels ajuntaments afectats i els titulars dels predis limítrofs i la resta d'interessats que compareguen en les operacions materials, les manifestacions de les quals s'han de recollir en l'acta que s'estenga a l'efecte. Prèviament, s'ha de publicar en el tauler d'edictes de l'ajuntament en el termini d'un mes a l'inici de les operacions.
4. En la proposta de classificació es determinaran les característiques físiques generals dels camins ramaders, amb descripció detallada de l'itinerari, longitud i amplària i la resta de característiques, per a la seua identificació i posterior delimitació.
Informes, informació pública i aprovació
1. Redactada la proposta de classificació, els serveis territorials competents per raó del lloc la remeten als ajuntaments afectats, com també als organismes que puguen resultar afectats perquè emeten els corresponents informes en el termini de deu dies. Aquest termini pot ampliar-se per les raons que preveu l'article 83.2 de la Llei 30/1992.
2. Transcorregut el termini de l'apartat anterior, la proposta de classificació se sotmet a informació pública als ajuntaments, consells agraris municipals, organitzacions professionals agràries, comissions locals de pastos, i titulars de vedats caça afectats, durant el termini de trenta dies mitjançant la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (en endavant DOCV) i anunci en els taulers d'edictes dels ajuntaments, per a vista de l'expedient i presentació d'al·legacions.
3. Les al·legacions formulades pels interessats han tenir l'informe del tècnic instructor, o, si no n'hi ha, experts en matèria tècnica i jurídica del servei territorial de Medi Ambient, responent a cadascuna. I han se ser notificades a aquests mitjançant correu certificat amb justificant de recepció, al domicili designat per aquests a l'efecte de notificacions. En el cas que no es puga efectuar la notificació ha de seguir-se el procediment de l'article 59 de la Llei 30/1992.
4. Una vegada transcorregut aquest termini o bé contestades pels serveis territorials les al·legacions presentades, es remet l'expedient als serveis centrals de la conselleria competent en matèria de camins ramaders i, amb un informe previ del servei competent en matèria de camins ramaders, proposta de resolució de la Direcció General del Medi Natural, i informe preceptiu de l'Advocacia General de la Generalitat sobre les reclamacions i els documents en què els interessats fonen els seus drets, el conseller dicta ordre aprovant la classificació, la qual ha de notificar-se als interessats i publicar-se en el DOCV.
5. Contra l'ordre de classificació cap interposar recurs contenciós administratiu.
6. Remissió de l'expedient a la direcció territorial corresponent per raó del lloc perquè es notifique i per al posterior arxiu
3. Procediment de revisió i actualització de classificació dels camins ramaders
Tramitació
Inici i operacions materials
1. Inici d'ofici o a instància de part, mitjançant sol·licitud presentada en qualsevol dels registres habilitats a aquest fi, de conformitat amb el que preveu l'article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
2. Remissió de la documentació presentada, si és el cas, a la direcció territorial competent per raó del lloc, en la qual es designarà un tècnic competent en matèria de camins ramaders com a instructor de l'expedient que es conforme, el qual ha de realitzar un informe sobre la viabilitat de la revisió/actualització de la classificació. En cas de resultar desfavorable, es concedirà audiència a l'interessat.
3. Rebuda la còpia de l'expedient amb la corresponent proposta del director territorial, es redactarà informe del servei competent en matèria de camins ramaders i resolució del director general competent en la matèria, per la qual s'autoritza l'inici de l'expedient de revisió/actualització del camí ramader. En cas que es denegue l'inici de l'expedient, sol·licitat a instància de part, pot interposar-se recurs davant de la secretària autonòmica de la conselleria competent en matèria de camins ramaders.
Informació pública i aprovació
1. Torna l'expedient a la direcció territorial competent per raó del lloc i simultàniament s'ha de:
Donar publicitat, mitjançant un període d'informació pública per espai d'un mes en el DOCV i mitjançant anuncis en els taulers d'edictes dels ajuntaments implicats o afectats. Justificant de certificat de l'exposició pública expedit pel secretari de l'ajuntament, o funcionari que delegue.
Notificació als propietaris dels terrenys limítrofs, ajuntaments, consells agraris municipals, organitzacions professionals agràries, comissions locals de pastos, i titulars de vedats caça afectats. (L'absència d'aquests no invalida l'eficàcia de les actuacions).
Reconeixement previ sobre el terreny, amb alçament d'actes diàries, acte en què els interessats o els seus representants citats poden realitzar objeccions i al·legacions. O bé, utilització de cartografia digital, ortofotos i la resta de mitjans tècnics que suplisquen amb garanties aquest reconeixement.
Tràmit d'audiència a les persones interessades.
Les al·legacions formulades per les persones interessades han de tenir l'informe del tècnic instructor, o, d'experts en matèria tècnica i jurídica del servei territorial de Medi Ambient, responent a cada al·legació. I han de ser notificades a les persones interessades mitjançant un correu certificat amb justificant de recepció, al domicili designat per aquestes a l'efecte de notificacions. En el cas que no es puga notificar, ha de seguir-se el procediment de l'article 59 de la Llei 30/1992.
Elaboració, amb les corresponents modificacions, de la memòria i plànols definitius.
2. Proposta de la direcció territorial sobre la revisió i l'actualització de la classificació dels camins ramaders.
3. Rebuda una còpia de l'expedient, es redactarà informe del servei competent en matèria de camins ramaders, comprovant la tramitació duta a terme per la direcció territorial, i proposta de la direcció general competent en matèria forestal, si és el cas, favorable a la revisió i actualització de classificació de camí ramader del terme municipal.
4. Informe facultatiu de l'Advocacia General de la Generalitat.
5. Ordre del/de la conseller/a, aprovant o no la revisió i actualització (nova classificació) dels camins ramaders existents al terme municipal, i anul·lant si és el cas els conflictius o que puguen induir a error o confusió. Contra aquesta ordre cal interposar recurs contenciós administratiu.
6. Publicació de l'ordre en el DOCV.
7. Remissió de l'expedient a la direcció territorial corresponent per raó del lloc per a la notificació i el posterior arxiu.
4. Procediment de delimitació de camins ramaders
Tramitació ordinària
1. Inici d'ofici o a instància de propietaris limítrofs al camí ramader.
L'inici d'ofici per part de la conselleria competent per raó de la matèria es durà a terme quan no estigueren clars els límits del camí ramader o hi haja dubtes d'usurpació. L'expedient de delimitació ha d'incloure necessàriament la llista d'ocupacions, intrusions i situació adjacent.
Quan siga a instància de part, correran a càrrec seu les despeses generades, en l'inici, tramitació i resolució de l'expedient de delimitació.
2. Remissió de la documentació presentada, si és el cas, a la direcció territorial competent per raó del lloc, en la qual es designarà un tècnic competent en matèria de camins ramaders com a instructor de l'expedient, el qual haurà de realitzar un informe sobre la viabilitat de la delimitació pretesa.
Activitats prèvies a l'acord d'iniciació:
Fons documental:
Estudi d'expedients administratius:
Projecte de classificació.
Ordre ministerial que aprova la classificació.
Altra documentació.
Fons cartogràfic.
Cartografia històrica.
Fotogrames.
Investigació de titularitat.
Certificats de bé immoble de cadastre.
3. Una vegada rebut l'informe a què es refereix el punt anterior, el director general competent en matèria de camins ramaders dictarà resolució per la qual s'acorde la iniciació de procediment de delimitació. En cas que es denegue l'inici de l'expedient, sol·licitat a instància de part, pot interposar-se recurs davant de la secretària autonòmica de la conselleria competent en matèria de camins ramaders.
4. L'expedient torna a la direcció territorial, la qual ha de donar publicitat a la delimitació i alçar acta de fitació en els termes que preveuen la Llei 3/1995, la Llei 30/1992 i la Llei 14/2003. I als tràmits següents:
Notificació de la resolució que acorda l'inici de l'expedient a les persones físiques o jurídiques que s'hagen personat en l'expedient, pels mitjans previstos en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
Publicitat prèvia.
Publicació de l'anunci en el DOCV per espai d'un mes i mitjançant anuncis en els taulers d'edictes dels ajuntaments implicats o afectats. Justificant de recepció del certificat de l'exposició pública expedit pel secretari de l'ajuntament, o funcionari que delegue.
Edicte dels ajuntaments.
Notificacions.
Comunicacions.
Edicte en l'ajuntament amb infructuosos.
Fitació.
Actes de fitació.
Proposició de delimitació.
Tràmit d'audiència a les persones interessades. Les al·legacions formulades pels interessats han de ser respostes pel tècnic instructor o per experts en matèria tècnica i jurídica del servei territorial competent, responent a cadascuna d'aquestes. I seran notificades a les persones interessades, mitjançant correu certificat amb justificant de recepció, al domicili designat per aquests a l'efecte de notificacions. En el cas que no es puga dur a terme la notificació ha de seguir-se el procediment de l'article 59 de la Llei 30/1992.
Informe de l'instructor
Proposta de la direcció territorial sobre la delimitació dels camins ramaders i remissió de l'expedient a la direcció general competent en la matèria.
5. Rebut l'expedient, es redacta l'informe del servei competent en matèria de camins ramaders i proposta de la direcció general corresponent, si és el cas, favorable a la delimitació del camí ramader.
6. Informe preceptiu de l'Advocacia de la Generalitat en la conselleria competent en matèria de camins ramaders.
7. Ordre del/de la conseller/a, en la qual aprova la delimitació del camí ramader del terme municipal.
8. Publicació de l'ordre en el DOCV.
9. Contra aquesta ordre pot interposar-se recurs contenciós administratiu.
10. Una vegada aprovat l'acord de delimitació, s'ha de comunicar a la Direcció General de Patrimoni juntament amb la documentació necessària per a la seua constància en l'inventari general de béns i drets de la Generalitat i per a la inscripció en el Registre de la Propietat.
11. Remissió de l'expedient a la direcció territorial corresponent per raó del lloc perquè es notifique i per al posterior arxiu.
Tramitació d'urgència
Quan raons d'interés públic ho aconsellen es pot acordar la tramitació d'urgència, i en aquest cas els terminis establits per al procediment ordinari de delimitació es reduiran a la meitat, excepte els relatius a la presentació de sol·licituds i recursos, de conformitat amb el que estableix l'article 50 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
5. Procediment de fitació de camins ramaders
1. L'ordre del/de la conseller/a aprovant la delimitació és el títol per a dur a terme la fitació. Cal remetre una còpia de l'ordre a la direcció territorial competent per raó del lloc.
2. Una vegada la direcció territorial haja rebut l'ordre, el tècnic instructor de l'expedient de delimitació ha d'efectuar un informe proposta que ha d'incloure les especificacions de les fites que s'han d'utilitzar, com també la densitat per quilòmetre. Amb aquest fi s'ha d'efectuar una nova fitació que definisca els punts exactes d'ubicació de les fites.
Nomenament d'un tècnic competent en matèria de camins ramaders com a instructor de l'expedient.
Començament de les operacions. Es procedirà a l'execució material de l'acte de fitació definitiu, mitjançant coordenades GPS. En aquest acte s'ha d'actuar de forma idèntica a la delimitació, però es notifica sols als propietaris limítrofs al camí ramader delimitat, i s'estén l'acta de fitació corresponent, on s'han de reflectir les manifestacions oportunes per part de les persones interessades, i no tenen cabuda les al·legacions referents a l'acte de delimitació, que és ferm.
Els tràmits són els següents:
Publicitat prèvia.
Publicació de l'anunci en el DOCV.
Edicte dels ajuntaments.
Notificacions.
Comunicacions.
Edicte en l'ajuntament amb infructuosos.
Fitació.
Actes de fitació.
Proposició de fitació.
Fase d'audiència pública.
Tràmit d'audiència a les persones interessades limítrofes només a l'efecte de l'acte de fitació.
Les al·legacions formulades per les persones interessades han se ser contestades pel tècnic instructor, o, si no n'hi ha, experts en matèria tècnica i jurídica del servei territorial de Medi Ambient, responent a cadascuna de les al·legacions. I han de ser notificades a les persones interessades mitjançant correu certificat amb justificant de recepció, al domicili designat per aquests a l'efecte de notificacions. En cas que no puga efectuar-se la notificació ha de seguir-se el procediment de l'article 59 de la Llei 30/1992.
Informe de l'instructor.
Proposta de fitació del director territorial i remissió de l'expedient a la direcció general competent en la matèria.
3. Rebuda una còpia de l'expedient, es redactarà informe del servei competent en matèria de camins ramaders.
4. Resolució del director general competent en la matèria. Contra aquesta resolució pot interposar-se recurs davant de la secretària autonòmica de la conselleria competent en matèria de camins ramaders.
5. Publicació en el DOCV.
6. Remissió de l'expedient a la direcció territorial corresponent per raó del lloc per a la notificació i el posterior arxiu.
Nota: Quan es tracte de la reposició de fites o mollons deteriorats o desapareguts no cal seguir el procediment anterior.
6. Procediment de desafectació de camins ramaders
Tramitació
1. Inici d'ofici o a instància de part, mitjançant sol·licitud presentada en qualsevol dels registres habilitats amb aquest fi, de conformitat amb el que preveu l'article 38.4 de la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
2. Remissió de la documentació presentada, si és el cas, a la direcció territorial competent per raó del lloc, en la qual es designarà un tècnic competent en matèria de camins ramaders com a instructor de l'expedient que es conforme, el qual ha de realitzar un informe sobre la viabilitat de la desafectació, en el qual ha de pronunciar-se necessàriament sobre la innecesarietat del camí ramader per a l'ús general o als serveis públics a què, d'acord amb la Llei 3/1995, han d'afectar-se els camins ramaders. En cas de resultar desfavorable, es concedirà audiència a la persona interessada.
3. Proposta de la direcció territorial en la qual sol·licita autorització per a inici de l'expedient de desafectació del camí ramader, la qual s'elevarà a la direcció general competent en la matèria forestal, acompanyada d'una còpia d'aquest.
4. Rebuda la còpia de l'expedient, es redactarà un informe del servei competent en matèria de camins ramaders i resolució del director general competent en matèria forestal, per la qual s'autoritza l'inici de la desafectació del camí ramader. En cas que es denegue l'inici de l'expedient, sol·licitat a instància de part, pot interposar-se recurs davant de la secretària autonòmica de la conselleria competent en matèria de camins ramaders.
5. L'expedient torna a la direcció territorial competent, i simultàniament s'ha de:
Donar publicitat, mitjançant un període d'informació pública per espai d'un mes en el DOCV i mitjançant anuncis en els taulers d'edictes dels ajuntaments implicats o afectats. Justificant del certificat de l'exposició pública expedit pel secretari de l'ajuntament, o funcionari que delegue.
Notificació als propietaris dels terrenys limítrofs, ajuntaments, consells agraris municipals, organitzacions professionals agràries, comissions locals de pastos, i titulars de vedats caça afectats. (L'absència d'aquests no invalida l'eficàcia de les actuacions).
Quan es tracte de desafectar camins ramaders la realitat física dels quals siga la de carrer consolidat en la trama urbana, únicament es notificarà quant a interessat pel fet de ser limítrof a l'ajuntament.
Tràmit d'audiència a les persones interessades.
Les al·legacions formulades pels interessats han de ser contestades pel tècnic instructor, o per experts en matèria tècnica i jurídica del servei territorial de Medi Ambient, els quals han de respondre a cadascuna de les al·legacions. I han de ser notificades a les persones interessades mitjançant un correu certificat amb justificant de recepció, al domicili designat per aquests a l'efecte de notificació. En el cas que no puga dur-se a terme la notificació, ha de seguir-se el procediment de l'article 59 de la Llei 30/1992.
Elaboració de la proposta de desafectació.
6. Proposta de la direcció territorial sobre la desafectació dels camins ramaders
7. Rebut l'expedient, el servei competent en matèria de camins ramaders ha de redactar l'informe i comprovar la tramitació duta a terme per la direcció territorial, i la proposta de la direcció general competent en la matèria, si és el cas, favorable a la desafectació del camí ramader del terme municipal.
8. Informe facultatiu de l'Advocacia General de la Generalitat.
9. Ordre del conseller/a, en què aprova la desafectació del camí ramader existent al terme municipal. Contra aquesta ordre pot interposar-se recurs contenciós administratiu.
10. Publicació de l'ordre en el DOCV.
11. Per ofici, es remet al Servei de Patrimoni Immobiliari, unitat administrativa adscrita a la Direcció General de Patrimoni de la conselleria competent en matèria d'hisenda, en ser un bé patrimonial.
12. Remissió de l'expedient a la direcció territorial corresponent per raó del lloc per a la notificació i el posterior arxiu.
7. Procediments de modificació de traçat de camins ramaders
Modificació de traçat
Tramitació
1. Sol·licitud motivada de la persona interessada de modificació de traçat del camí ramader davant de la direcció territorial, en què manifeste que els terrenys del nou traçat són de la seua propietat. A aquesta sol·licitud s'acompanya un plànol de situació, coordenades UTM de l'inici i final del traçat original i del proposat, sistema ETRS 89, a l'escala adequada.
2. El director territorial designa un tècnic competent en matèria de camins ramaders com a instructor de l'expedient que es conforme, el qual ha de realitzar un informe sobre la viabilitat de la modificació de traçat.
3. En el cas que resulte desfavorable, es concedirà audiència a l'interessat.
4. Proposta de la direcció territorial, en què sol·licita, si és el cas, autorització per a inici de l'expedient de modificació de traçat del camí ramader, la qual s'ha d'elevar a la direcció general competent en matèria forestal, acompanyada d'una còpia d'aquest. O bé la proposta de la direcció territorial consistirà en determinar que no escau la modificació, basant-se en l'informe de viabilitat i al tràmit d'audiència efectuat.
5. Rebuda la còpia de l'expedient, es redactarà informe del servei competent en matèria de camins ramaders i resolució del director general competent en la matèria, per la qual s'autoritza l'inici de la desafectació del camí ramader i la remissió de l'expedient a la direcció territorial competent per raó del lloc.
6. En cas de denegar l'inici de l'expedient, sol·licitat a instància de part, pot interposar-se recurs davant de la secretària autonòmica de la conselleria competent en matèria de camins ramaders.
7. Resolució de la direcció general competent en la matèria en què s'acorda l'inici de l'expedient de modificació de traçat.
8. L'expedient torna a la direcció territorial competent, i l'instructor ha d'encarregar de la tramitació d'aquest, en la qual, simultàniament, ha de:
Notificar al sol·licitant o promotor i als propietaris dels terrenys limítrofs.
Requerir al promotor els documents següents:
Escriptures de propietat dels terrenys pels quals ha de discórrer el nou traçat del camí ramader, que acredite la titularitat i la plena disponibilitat del peticionari respecte dels terrenys que ofereix per al nou itinerari, que no poden tenir servitud ni càrrega de cap classe.
Nota simple informativa del registre de la propietat on conste que es troben lliures de càrrega o de cap altre gravamen.
Segregació parcel·lària a nivell registral dels terrenys pels quals discórrega el nou traçat amb l'amplària legal de la classificació.
Plànols de detall a escala 1:25.000 i 1:10.000, i, si cal, altres menors. I coordenades UTM de l'inici i el final del traçat original i del proposat.
Límits de l'antic traçat i del nou.
Informe expedit pel Servei de Patrimoni Immobiliari, unitat administrativa adscrita a la Direcció General de Patrimoni de la conselleria competent en matèria de patrimoni, a l'efecte que valore els terrenys, quant a sòls classificats com a sòls urbans i urbanitzables. (Respecte dels sòls no urbanitzables, competeix als enginyers de les direccions territorials de la conselleria competent en matèria de camins ramaders).
Aquells altres documents que puguen ser necessaris o importants per a definir i determinar tècnicament i jurídicament la modificació.
Ofici a l'interessat, pagament de taxa (despeses de publicació).
Donar publicitat, mitjançant un període d'informació pública per espai d'un mes en el DOCV si afecta més d'una província, i mitjançant edictes en els taulers d'anuncis dels ajuntaments implicats o afectats. Justificant del certificat de l'exposició pública expedit pel secretari de l'ajuntament, o funcionari que delegue.
Sol·licituds d'informes als ajuntaments, consells agraris municipals, organitzacions professionals agràries, comissions locals de pastos, i titulars de vedats caça afectats. (L'absència d'aquests no invalida l'eficàcia de les actuacions).
9. Tràmit d'audiència a les persones interessades.
10. Les al·legacions formulades per les persones interessades han de ser contestades pel tècnic instructor o per experts en matèria tècnica i jurídica del servei territorial de medi ambient, responent a cadascuna d'aquestes. I han de ser notificades a aquestes mitjançant correu certificat amb justificant de recepció, al domicili designat per aquests a l'efecte de notificacions. En el cas que no puga dur-se a terme la notificació, ha de seguir-se el procediment de l'article 59 de la Llei 30/1992.
11. Amb caràcter previ a la proposta del director territorial, l'instructor redacta un informe, en el qual, entre altres aspectes, ha d'analitzar la documentació presentada, comprovar els terrenys, i realitzar una descripció exacta d'aquests, tant del particular com de la Generalitat Valenciana, atenent als aspectes registrals i, si és el cas, cadastrals.
12. Proposta de la direcció territorial sobre la modificació de traçat dels camins ramaders.
13. Rebut l'expedient, es redactarà informe del servei competent en matèria de camins ramaders comprovant la tramitació duta a terme per la direcció territorial i, si s'observa omissió, insuficiència, o necessitat d'aclariment, es formularà el requeriment corresponent a la direcció territorial mitjançant ofici del director general competent en la matèria dirigit a la direcció territorial, en el qual es requerirà la documentació que calga.
14. Proposta del director general competent en la matèria, si és el cas, favorable a la modificació de traçat del camí ramader.
15. Informe facultatiu de l'Advocacia General de la Generalitat.
16. Ordre del conseller, per la qual s'aprova la modificació de traçat, i:
Es desafecta el tram propietat de la Generalitat.
S'afecta al domini públic del nou tram del camí ramader en qüestió.
S'autoritza la permuta entre els terrenys desafectats i els oferits pel peticionari propietari d'aquests, permuta que haurà de formalitzar-se posteriorment per a fer-se efectiva.
17. Contra aquesta ordre pot interposar-se recurs contenciós administratiu.
18. Publicació de l'ordre en el DOCV.
19. Una vegada finalitzat l'expedient de modificació de traçat, d'ofici, es notifica l'ordre i la cartografia precisa annexa a la gerència territorial de cadastre per a la segregació de les parcel·les a nivell cadastral.
20. Posteriorment, s'eleva a escriptura pública la modificació de traçat, i es registra.
21. Ofici al Servei de Patrimoni Immobiliari, unitat administrativa adscrita a la Direcció General de Patrimoni de la conselleria competent en matèria de patrimoni per a la regularització de l'inventari de béns i drets de la Generalitat Valenciana, delimitant i fitant les zones o terrenys afectats.
22. Remissió de l'expedient a la direcció territorial corresponent per raó del lloc per a la notificació i el posterior arxiu.
Modificació de traçat per ordenació territorial
Tramitació
Emissió d'informes vinculants.
1. Iniciat el tràmit de redacció de l'instrument d'ordenació territorial per l'òrgan administratiu substantiu de l'expedient urbanístic, aquest obligatòriament sol·licita informe a l'òrgan administratiu competent en matèria de camins ramaders de la direcció territorial corresponent.
Aquest informe s'ha d'emetre amb caràcter previ a la formulació per l'òrgan competent en avaluació ambiental estratègica de determinats plans i programes i a l'aprovació definitiva d'una nova ordenació urbanística, al qual se li n'ha de remetre una còpia.
2. L'informe de camins ramaders ha de determinar l'existència o no de camins ramaders a la zona afectada per l'ordenació. En cas afirmatiu, es remet a l'òrgan administratiu substantiu de l'expedient urbanístic una còpia de la classificació del terme o termes afectats.
En l'informe de camins ramaders han de considerar-se des del principi els usos i les actuacions que segons el document urbanístic s'hi pretenen efectuar, i s'ha d'emetre informe desfavorable d'aquells que apareguen com a contradictoris amb la legislació sectorial o bé, emetre'n informe favorable amb els condicionants necessaris per a garantir el funcionament correcte dels terrenys en el seu caràcter de camí ramader.
Per a l'elaboració d'aquest, els camins ramaders han de grafiar-se en el planejament urbanístic i indicar, si és el cas, el traçat alternatiu proposat i les conseqüències del canvi de traçat, és a dir, la desafectació del camí ramader original i el seu ús d'acord amb terrenys privats o patrimonials i a l'afecció dels terrenys del nou traçat al domini públic.
Aquest informe és preceptiu i vinculant per a l'aprovació de l'instrument d'ordenació territorial i ha de tenir-se en compte que es compleixen els requisits establits en l'article 12 de la Llei 3/1995, de Camins Ramaders.
El camí ramader, en el traçat definitiu, ha d'integrar-se en la xarxa primària del planejament.
3. Quan en l'expedient urbanístic se sotmeta a informació pública l'instrument de planejament, simultàniament, també s'ha de dur a terme aquest tràmit amb la modificació de traçat del camí ramader afectat, amb un apartat/epígraf/article específic i exprés per a aquest fi en el corresponent document que s'ha de publicar.
Proposta de nou traçat.
1. La proposta de nou traçat del camí ramader afectat pel desenvolupament urbanístic de la zona ha de considerar el que s'establisca en el preceptiu informe de camins ramaders esmentat anteriorment.
2. En cas de discrepància entre l'òrgan administratiu substantiu de l'expedient urbanístic i l'òrgan administratiu de camins ramaders de la direcció territorial corresponent, s'elevarà consulta per aquell a la direcció general, que dictarà informe al respecte. Si la discrepància persisteix, la resoldrà l'òrgan administratiu superior competent que escaiga.
3. L'aprovació de la modificació de traçat ha de ser prèvia a la reparcel·lació.
4. Una vegada aprovat definitivament el projecte urbanístic reparcel·latori i aportats els terrenys necessaris per al nou traçat del camí ramader, l'òrgan administratiu substantiu de l'expedient urbanístic ha de remetre aquesta documentació a la direcció territorial competent per raó del lloc perquè s'arxive.
Els terrenys s'han d'aportar amb plena disponibilitat i lliures de tota càrrega i s'han d'inscriure en el registre de la propietat a favor de la Generalitat com a camí ramader.
Modificació de traçat per obres públiques.
Una vegada rebuda la comunicació per part del promotor de l'obra pública, s'emet un informe, preceptiu i vinculant per l'òrgan corresponent en matèria de camins ramaders de la direcció territorial competent per raó del lloc, sobre la viabilitat tècnica de l'actuació en compliment de l'article 13 de la Llei de Camins Ramaders i exigint que es complisquen les condicions o requisits exigits per a les modificacions de traçat amb caràcter general establits en la llei esmentada.
A càrrec de l'administració o entitat actuant, s'ha de dur a terme la disponibilitat a favor de la Generalitat, lliure de càrregues, i inscripció final en el registre de la propietat dels terrenys expropiats pels quals discorrerà el nou traçat del camí ramader.
8. Procediments administratius d'autorització d'ocupació temporal i de concessió administrativa de camins ramaders. Models de declaració responsable i comunicació prèvia (Llei òmnibus).
1. Procediment d'autorització d'ocupació temporal
Tramitació
1. La sol·licitud ha de ser motivada amb memòria descriptiva de les actuacions que s'han de realitzar i ha d'aportar cartografia a escala suficient per a poder identificar l'actuació.
2. Informe del tècnic competent en matèria de camins ramaders com a instructor de l'expedient sobre la viabilitat de l'autorització, cas de ser negatiu es comunicarà a l'interessat perquè al·legue el que estime convenient en un termini de 15 dies. La direcció territorial dictarà la corresponent resolució per la direcció territorial, amb peu de recurs davant de la Direcció General de Medi Natural.
3. Si l'informe del tècnic és positiu, remissió a l'interessat per a l'acceptació del plec de condicions en el termini de 15 dies hàbils. Incloent la carta de pagament per al cas d'acceptació del plec. Si no es produeix aquesta acceptació en el termini d'un mes, es produirà el desistiment de la sol·licitud i l'arxiu de l'expedient.
4. En el plec de condicions han de constar les actuacions de condicionament ambiental com a compensació pel dret d'ús privatiu del camí ramader i podran establir-se les garanties suficients que asseguren la reposició dels camins ramaders a l'estat original.
5. Audiència a les persones interessades per un termini de 15 dies.
El tècnic instructor en la matèria ha d'emetre informes sobre les al·legacions formulades, i sol·licitar, si escau, l'informe jurídic corresponent.
6. Pagament de taxes (entesa com a mesura compensatòria) pel camí ramader afectat, d'acord amb el que estableix la Llei de Taxes de la Generalitat Valenciana vigent.
7. Resolució de la direcció territorial motivada, acompanyada del plec de condicions acceptat per la persona interessada, amb peu de recurs davant de la Direcció General de Medi Natural, la qual s'ha de notificar a la persona interessada.
Notes: Quan l'ocupació del camí ramader comporte una modificació de la geometria d'aquest o una minva de les seues característiques físiques, serà necessària la preceptiva informació pública en el DOCV pel termini d'un mes i l'anunci en el tauler d'edictes de l'ajuntament.
Si l'actuació està sotmesa a DIA o EIA, aquesta serà requerida a l'interessat o a l'òrgan corresponent, i es paralitzarà la tramitació de l'ocupació en tant que no es dispose d'aquest document. En aquests casos, la publicació de la informació pública s'integra en el procediment d'aprovació de la corresponent DIA o EIA.
2. Procediment de concessió administrativa
Tramitació
1. S'acorda l'inici de l'expedient per part del director territorial competent per raó del lloc, i es comunica als organismes administratius competents en matèria d'infraestructures, els quals remetran mitjançant la convenient separata tècnica (plec de condicions tècniques) a la direcció territorial competent en matèria de camins ramaders, i reportar al titular les taxes administratives i l'acceptació del plec de condicions particulars, i s'efectua la informació pública en el DOCV i l'anunci en el tauler d'edictes de l'ajuntament o ajuntaments afectats, als quals es requerirà certificació d'aquest particular juntament amb el preceptiu informe al respecte.
La direcció territorial remetrà la documentació, juntament amb la proposta de resolució, a la direcció general competent perquè resolga sobre la concessió.
En aquests supòsits d'infraestructures de transport d'interés energètic, el concessionari haurà d'executar actuacions de condicionament ambiental com a compensació pel dret d'ús privatiu del camí ramader. Aquestes actuacions han de figurar en el plec de condicions particulars.
S'han d'aplicar les disposicions contingudes en la Llei 14/2003, de 10 d'abril, de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, articles 62 a 67 (excepte l'article 66, referent al procediment), en tot el que no contradiga la tramitació referida anteriorment.
Aquesta instrucció serà aplicable des de l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
València, 13 de gener de 2012.- El director general del Medi Natural: Alfredo José González Prieto.
ANNEX
Models de declaració responsable i comunicació prèvia per als supòsits d'instal·lacions desmuntables i autorització de circulació de vehicles de motor
Model de declaració responsable a l'efecte dels articles 16 i 17 de la Llei 3/1995, de 23 de març, de Camins Ramaders, modificada per la Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici
(Nom i cognoms) ..., major d'edat, veí/veïna d ..., amb adreça a ..., titular del DNI núm. ..., expedit en data .../.../..., actuant en nom propi, o actuant en representació de l'entitat ..., amb domicili social a ... i CIF núm. ...
DECLARA sota la seua responsabilitat
Que compleix els requisits establits en la normativa vigent per al desenvolupament del servei o prestació de l'activitat d ..., al camí ramader denominat ..., en el tram ... (incloeu-hi la referència cadastral) ..., que transcorre pel terme municipal d ..., província de ..., per a la circulació de vehicle de motor (marca, model, matrícula) ... o bé per a la instal·lació de ... (característiques) ... de caràcter desmuntable, i disposa de la documentació que així ho acredita, i es compromet a mantenir-ne el compliment durant el període de temps en què efectue l'esmentat servei o activitat.
València, ... de ... de ...
Firmat: ...
Direcció Territorial d ... de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient
Model de comunicació prèvia a l'efecte dels articles 16 i 17 de la Llei 3/1995, de 23 de març, de Camins Ramaders, modificada per la Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici
Dades de la persona interessada
DNI/NIF, NIE, CIF: nom o raó social:
Cognoms:
Tipus de via: domicili:
Número: portal: escala: planta: porta:
CP: municipi: província:
Correu electrònic:
Telèfon(s): / fax:
Dades de la persona representant
Notificacions posteriors al domicili del representant
DNI/NIF, NIE, CIF: nom o raó social:
Cognoms:
Tipus via: domicili:
Número: portal: escala: planta: porta:
CP: municipi: província:
Correu electrònic:
Telèfon(s): / fax:
Actuació que se sol·licita:
S'han de marcar amb una x les actuacions que se sol·liciten (segons descripció adjunta):
Circulació de vehicles de motor
Instal·lació desmuntable
4) Descripció de l'activitat o servei
5) Documentació que s'aporta
6) Firma de la sol·licitud
La persona sol·licitant comunica i declara sota la seua responsabilitat la realització de l'activitat o servei assenyalat que es detalla i hi adjunta la documentació que s'indica.
València, ... d ... de ....
Firma de la persona sol·licitant
