Ficha disposicion pc

DECRET 10/2021, de 22 de gener, del Consell, d'aprovació del Reglament regulador de l'allotjament turístic a la Comunitat Valenciana. [2021/999]

(DOGV núm. 9015 de 08.02.2021) Ref. Base de dades 001092/2021

• Anàlisi jurídica

  Texto

  Texto	Texto
  Data d'entrada en vigor: 08.05.2021
  Aquesta disposició afecta:
  	Deroga: DECRET 19/1997, d'11 de febrer, del Govern Valencià, pel qual aprova el règim de preus i reserves en allotjaments turístics. DECRET 75/2015, de 15 de maig, del Consell, regulador dels establiments hotelers de la Comunitat Valenciana. [2015/4640] DECRET 91/2009, de 3 de juliol, del Consell, pel qual aprova el reglament regulador dels blocs i conjunts d'habitatges turístics de la Comunitat Valenciana. [2009/8000] DECRET 92/2009, de 3 de juliol, del Consell, pel qual aprova el reglament regulador dels habitatges turístics anomenats apartaments, viles, xalets, bungalous i semblants, i de les empreses gestores, persones jurídiques o físiques, dedicades a la cessió del seu ús i gaudi, en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana. [2009/7961] DECRET 184/2014, de 31 d'octubre, del Consell, regulador de l'allotjament turístic rural en l'interior de la Comunitat Valenciana. [2014/9987] DECRET 6/2015, de 23 de gener, del Consell, regulador de los campings i de les àrees de pernocta en trànsit per a autocaravanes de la Comunitat Valenciana. [2015/563]
  	Modifica: DECRET 2/2017, de 24 de gener, del president de la Generalitat, pel qual s'estableixen els distintius corresponents a les empreses i als establiments turístics de la Comunitat Valenciana [2017/1205]
  Aquesta disposició està afectada per:
  	Corregida per: CORRECCIÓ d'errades del Decret 10/2021, de 22 de gener, del Consell, d'aprovació del Reglament regulador de l'allotjament turístic a la Comunitat Valenciana. [2021/3195]

• Anàlisi documental

  Texto

  Texto	Texto
  Origen de disposició: Presidència de la Generalitat
  Grup temàtic: Legislació
  Matèries: Turisme
  Descriptors:
  	Temàtics: política de turisme, turisme rural, turisme estranger, agència de viatges , monografies

DECRET 10/2021, de 22 de gener, del Consell, d'aprovació del Reglament regulador de l'allotjament turístic a la Comunitat Valenciana. [2021/999]
Índex
TÍTOL I. Disposicions generals
Capítol I. Objecte i àmbit d’aplicació
Article 1. Objecte
Article 2. Àmbit d’aplicació
Capítol II. Definicions
Article 3. Definició d’empresa i establiment d’allotjament turístic

Article 4. Definicions generals
Capítol III. Principis generals i hospitalitat
Article 5. Principis generals
Article 6. Codi ètic i hospitalitat
Capítol IV. Distintius
Article 7. Obligatorietat d’exhibició de distintius
Article 8. Característiques dels distintius i tècniques de reproducció

Capítol V. Règim de preus aplicable a les empreses prestadores dels serveis
Article 9. Especificació i globalitat de preus
Article 10. Publicitat de preus
Article 11. Comunicació de preus a la clientela
Article 12. Concepte de l’allotjament
Article 13. Reserves
Article 14. Bestretes
Article 15. Sobrevenda
Article 16. Anul·lacions
Article 17. Facturació
Article 18. Pagament del preu
Article 19. Depòsit per pèrdua o deteriorament d’instal·lacions
Capítol VI. Exercici de l’activitat d’allotjament turístic
Article 20. Exercici de l’activitat d’allotjament turístic
Article 21. Declaració responsable d’inici d’activitat
Article 22. Contingut de la declaració responsable per als establiments hotelers, blocs i conjunts d’apartaments turístics, albergs turístics i allotjaments turístics rurals
Article 23. Contingut de la declaració responsable per als habitatges d’ús turístic i les empreses gestores d’habitatges d’ús turístic

Article 24. Contingut de la declaració responsable per als càmpings i les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes
Article 25. Inscripció de l’establiment en el Registre de Turisme de la Comunitat Valenciana
Article 26. Assegurança de responsabilitat civil
Article 27. Classificació i reclassificació d’ofici
Article 28. Dispenses
Article 29. Modificacions i cessament de l’activitat
Article 30. Baixa
Capítol VII. Requisits generals comuns als establiments d’allotjament turístic
Article 31. Requisits que han de complir els establiments
Article 32. Posada a disposició dels allotjaments
Article 33. Publicitat dels establiments
Article 34. Recepció
Article 35. Assistència sanitària
Article 36. Fulls de reclamacions i llibre-registre d’entrada de persones viatgeres
Article 37. Normes de règim interior
TÍTOL II. Requisits específics per a les diverses modalitats d’allotjament turístic
Capítol I. Establiments hotelers
Secció primera. Definicions i classificació
Article 38. Definicions
Article 39. Classificació en grups, modalitats i categories
Secció segona. Bases de la classificació
Article 40. Normes per a la classificació en grups i categories
Article 41. Autoavaluació de serveis i instal·lacions
Article 42. Aprofitament per torns
Article 43. Establiments hotelers en règim de condomini
Article 44. Requisits de seguretat, disseny i qualitat en edificis d’establiments hotelers
Capítol II. Blocs i conjunts d’apartaments turístics
Article 45. Definicions
Article 46. Classificació en categories
Capítol III. Habitatges d’ús turístic i empreses gestores
Article 47. Definicions
Article 48. Document d’autorització i responsabilitat
Article 49. Classificació en categories i requisits
Capítol IV. Càmpings i àrees de pernoctació
Secció primera. Definicions i classificació
Article 50. Definicions
Article 51. Classificació i especialitats
Secció segona. Requisits comuns
Article 52. Subministrament d’aigua
Article 53. Tractament i evacuació d’aigües residuals
Article 54. Tanca i tancament de protecció
Article 55. Vials interiors
Article 56. Sistema de seguretat i protecció
Secció tercera. Requisits generals dels càmpings
Article 57. Superfície i capacitat
Article 58. Subministrament d’electricitat
Article 59. Altres serveis
Article 60. Adaptació al medi natural
Secció quarta. Requisits generals de les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes
Article 61. Superfície i capacitat
Article 62. Subministrament d’electricitat
Article 63. Altres serveis
Capítol V. Allotjament turístic rural
Secció primera. Definicions i classificacions
Article 64. Definicions
Article 65. Modalitats i categories
Article 66. Cases rurals
Article 67. Especialitats de les cases rurals
Article 68. Hotels, blocs i conjunts d’apartaments turístics i habitatges d’ús turístic rurals
Article 69. Acampada en finca particular amb habitatge habitat
Secció segona. Requisits tècnics generals
Article 70. Requisits generals
Article 71. Edificacions
Article 72. Salons, menjadors i mobiliari
Article 73. Altres dependències
Secció tercera. Requisits tècnics específics de l’allotjament en cases rurals
Article 74. Requisits tècnics
Article 75. Allotjament compartit
Article 76. Allotjament no compartit
Secció quarta. De l’allotjament en acampada en finca particular
Article 77. Dotació de la finca, el terreny i l’habitatge
Capítol VI. De l’allotjament en alberg turístic
Secció primera. Definicions i classificació
Article 78. Definició d’alberg turístic
Article 79. Requisits mínims
Secció segona. Requisits generals:
Article 80. Requisits de seguretat, disseny i qualitat en albergs turístics
Capítol VII. Règim sancionador
Article 81. Infraccions i sancions
Disposició addicional única. Regla de no despesa
Disposició transitòria primera. Normativa aplicable als expedients en tramitació
Disposició transitòria segona. Termini d’adaptació dels establiments d’allotjament turístic inscrits en el registre de turisme de la comunitat valenciana
Disposició transitòria tercera. Inscripció d’ofici dels albergs turístics en el registre de turisme de la comunitat valenciana
Disposició derogatòria única. Derogació normativa
Disposició final primera. Habilitació normativa
Disposició final segona. Entrada en vigor
Annex I. Sistema de classificació d’hotels i hotels apartament
Annex II. Requisits de classificació exigibles als blocs i conjunts d’apartaments turístics
Annex III. Requisits de classificació exigibles als habitatges d’ús turístic
Annex IV. Requisits de classificació exigibles als càmpings. Requisits de classificació exigibles a les unitats d’allotjament de classe cabanya, bungalou o habitatge mòbil (mobile-home) en càmpings
Annex V. Requisits de classificació exigibles a les cases rurals
Annex VI. Requisits de classificació exigibles als albergs turístics


I

L’evolució incessant de les característiques, condicions i circumstàncies de tota mena de l’activitat turística ha portat recentment el legislador autonòmic, concernit per aquesta situació de canvi pràcticament constant, a aprovar un nou text legal destinat a regular el sector turístic valencià que, adaptat al nou context social, empresarial, professional, tecnològic i normatiu sectorial, assegure i fomente amb totes les garanties possibles la qualitat, la sostenibilitat i la competitivitat d’una activitat tan rellevant des de múltiples òptiques per al desenvolupament d’aquesta comunitat autònoma.
Amb aquesta finalitat, la Llei 15/2018, de 7 de juny, de la Generalitat, de turisme, oci i hospitalitat de la Comunitat Valenciana (d’ara en avant LTOH), ha recollit i sistematitzat les importants novetats que s’han succeït en el camp del sector turístic tant en la realitat del dia a dia de professionals, persones empresàries, usuàries i consumidores, com també en el camp normatiu pròpiament dit, i que no existien quan es va aprovar la ja derogada Llei 3/1998, de 21 de maig, de turisme de la Comunitat Valenciana.
Constitueix una part capital d’aquestes innovacions normatives la relativa a l’eliminació de barreres i obstacles a la prestació de serveis, encarnada, en primer terme, per la Directiva 2006/123/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior i per la seua transposició en les lleis estatals de caràcter bàsic, això és, la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici; la Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per a adaptar-les a la llei sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici; i la Llei 20/2013, de 9 de desembre, de garantia de la unitat de mercat, que té per objecte fer efectiu el principi d’unitat de mercat en tot el territori nacional mitjançant la llibertat d’establiment i la llibertat de circulació d’operadors i la lliure circulació de béns i serveis.

En aquest context, una de les manifestacions capitals de l’activitat turística està conformada pels establiments d’allotjament turístic, que han de comptar amb unes condicions de servei òptimes per a les persones usuàries en termes de màxima qualitat, accessibilitat, informació, transparència, atenció, seguretat i, com recull l’LTOH, com a principi bàsic, hospitalitat.
No pot perdre’s de vista que totes aquestes característiques i prestacions s’han de trobar i han de convergir en un espai físic que és l’establiment d’allotjament turístic, el lloc —local, instal·lació o infraestructura— en el qual es realitzen i presten en gran manera els serveis que reben les persones usuàries o consumidores del sector que ens ocupa i respecte de les quals, des de l’àmbit normatiu, els poders públics han de vetlar perquè s’adopten les mesures i posen els mitjans, a fi de tractar d’assegurar-ne la màxima satisfacció com a destinatàries últimes i principals dels serveis turístics.
A aquest objectiu, entre altres, han tractat de servir les normes existents fins al moment, en l’àmbit normatiu valencià, serveix l’LTOH i, ara en el seu desplegament, aquest decret.


II

En matèria d’establiments d’allotjament turístic l’LTOH introdueix, com a novetat, l’alberg turístic, com una modalitat més d’allotjament turístic, independent de la tipologia d’hotels, i la figura de l’hotel balneari, que no s’esmentava en la llei anterior.
Fins ara, cadascuna de les modalitats d’allotjament ha disposat d’un decret específic. Aquesta opció normativa va poder respondre en el seu moment a la necessitat de donar una resposta reguladora a les noves manifestacions que s’anaven produint en aquesta matèria específica. Ara bé, això ha donat lloc a una evident dispersió normativa sobre un mateix camp, de manera que operadors i Administració apreciaven una certa complexitat en punt a la identificació de la modalitat del servei d’allotjament a prestar en cada cas i, a més, un risc de disposar de regulacions diverses per a atendre realitats en essència similars i, per consegüent, es generava una certa inseguretat jurídica.
Sobre la base d’aquesta consideració, un dels objectius d’aquest decret és unificar en una sola norma els decrets vigents fins ara relatius a les respectives modalitats d’allotjament turístic, i facilitar així l’accés a les persones usuàries i agents del sector al règim administratiu aplicable a cadascuna des de l’inici al cessament de l’activitat. En aquest sentit, aquest decret tracta d’homogeneïtzar la regulació de qüestions coincidents en cada modalitat d’allotjament, i evitar així la dispersió normativa i els efectes indesitjats abans assenyalats.

Addicionalment, aquest decret conté la regulació del procediment d’inscripció en el Registre de Turisme de la Comunitat Valenciana, així com el règim de preus aplicable a les empreses prestadores de serveis i el dels distintius de les empreses i establiments d’allotjament turístic.


III

Aquest decret s’estructura en 81 articles ordenats en dos títols, una disposició addicional, tres disposicions transitòries, una derogatòria, dues finals i sis annexos.
El títol I es destina a regular una sèrie de qüestions que afecten, amb caràcter general, i des de diferents òptiques, la regulació dels allotjaments turístics.
Així, s’exposen, en primer terme, una sèrie de disposicions i definicions generals sobre diversos conceptes que apareixeran al llarg de la norma, els principis que emmarquen, regeixen i informen la regulació del sector turístic, el règim aplicable als distintius de cada establiment d’allotjament turístic, sense perjudici de la seua concreció per resolució de l’òrgan competent en la matèria, la regulació de preus aplicables a les empreses prestadores dels serveis, la regulació de l’exercici de l’activitat d’allotjament turístic, i el Registre de Turisme de la Comunitat Valenciana, les seues característiques, el seu funcionament i particularitats específiques respecte de determinats establiments.

El títol II es dedica a ordenar les diferents modalitats d’allotjament turístic, i escomet la regulació particularitzada de cada tipologia, la classificació i recull, per a cada modalitat, els requisits administratius precisos per a la posada en funcionament.
En aquest sentit, per seguretat jurídica i transcendència per a un servei òptim a les persones usuàries de la prestació dels serveis turístics en els allotjaments, s’ha optat per exigir per a totes les modalitats la declaració responsable d’inici d’activitat, de modificació d’alguna de les seues característiques essencials, de cessament de la prestació del servei i de canvi de titularitat.
Quant als formularis i models de declaració responsable, per raons d’operativitat, facilitat i celeritat quant a l’actualització, no s’integren en el decret, sense perjudici que s’hi reculla l’obligació de l’Administració de mantindre’ls actualitzats i disponibles per a qualsevol persona interessada en tot moment, tant en format paper com de manera telemàtica. La mateixa obligació es preveu en relació amb la normativa tècnica i sectorial aplicable a tots els allotjaments turístics.

Aquesta norma s’articula sobre els principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència, previstos en l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
En virtut dels principis de necessitat i eficàcia, es compleix el mandat establit en l’LTOH, i es regulen detalladament els establiments d’allotjament turístic.
Respecte al principi de proporcionalitat, aquest decret conté el desenvolupament de les previsions que conté la Llei de turisme, abans esmentada, i es compleix al seu torn el principi de seguretat jurídica, atés que es desenvolupen tots els aspectes relacionats amb l’allotjament turístic a la Comunitat Valenciana. En aplicació del principi de transparència, s’han definit els objectius de la norma i es garanteix aquesta en totes les activitats administratives.
Finalment, en aplicació del principi d’eficiència, aquest decret no comporta cap mena de càrrega administrativa innecessària.
Aquesta disposició està inclosa en el Pla normatiu de l’Administració de la Generalitat per a 2021.
En conseqüència, d’acord amb l’article 28.c de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, a proposta del president de la Generalitat, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu, prèvia deliberació del Consell, en la reunió de 22 de gener de 2021,


DECRETE


TÍTOL I
Disposicions generals

Capítol I
Objecte i àmbit d’aplicació

Article 1. Objecte
Aquest decret té per objecte regular les activitats i els serveis d’allotjament turístic desenvolupats en establiments situats en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, així com les seues modalitats i classificació, règim de funcionament i prestació de serveis.

Article 2. Àmbit d’aplicació
1. Els preceptes d’aquesta norma s’aplicaran en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana als establiments turístics d’allotjament i als seus titulars, siguen persones físiques o jurídiques, a les persones usuàries d’allotjaments turístics i a les administracions i entitats públiques intervinents.
2. Queden exclosos d’aquesta reglamentació tots els establiments residencials que presten els seus serveis de manera exclusiva a col·lectivitats concretes, com ara residències per a estudiants, instal·lacions de serveis socials, juvenils, d’activitats mediambientals, i similars. No es permet la simultaneïtat d’aquests usos residencials amb l’ús d’allotjament turístic, excepte en el cas de períodes de funcionament diferents.

3. En l’àmbit dels habitatges d’ús turístic, queden exceptuats de l’àmbit d’aplicació d’aquesta norma:
a) Els habitatges que s’arrenden per temporada segons el que s’estableix en la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’arrendaments urbans.
b) La promoció, la construcció i la venda de segones residències.
4. En l’àmbit dels establiments de càmping i àrees de pernoctació, queden exclosos de l’àmbit d’aplicació d’aquest decret:
a) Els campaments juvenils, els albergs, els centres i les colònies de vacances escolars, les granges escola i les residències anàlogues destinades a allotjar escolars i contingents particulars similars.
b) Els campaments privats, la titular dels quals siga una entitat pública o privada, destinats a l’ús únic i exclusiu de les persones membres o sòcies de l’entitat titular.
c) Les zones d’acampada, àrees recreatives i acampades itinerants en forests o terrenys forestals de la Comunitat Valenciana autoritzades d’acord amb el Decret 233/1994, de 8 de novembre, del Consell, i les disposicions de desplegament.
d) Les àrees provisionals d’acampada per esdeveniments culturals, recreatius o esportius.
5. Així mateix, i sense perjudici del que s’estableix en l’article 2.4 d’aquest decret, a l’efecte de protegir i salvaguardar els recursos naturals i mediambientals existents, i sempre respectant els drets de propietat i ús del sòl, no podran produir-se acampades lliures a l’empara d’aquesta norma.
S’entén per acampada lliure la instal·lació eventual de tendes de campanya, caravanes, autocaravanes o altres albergs mòbils o mitjans d’allotjament amb intenció de quedar-se i pernoctar en llocs diferents dels establiments regulats en aquest decret.

Capítol II
Definicions

Article 3. Definició d’empresa i establiment d’allotjament turístic

1. Segons estableix l’article 63 de l’LTOH, són empreses d’allotjament turístic aquelles que es dediquen, de manera professional, habitual i mitjançant preu, a proporcionar allotjament a les persones, amb prestació d’altres serveis de caràcter complementari o sense.
2. Es consideren establiments d’allotjament turístic els locals, les instal·lacions o les infraestructures estables oberts al públic on les empreses i altres prestadors proporcionen allotjament a les persones, amb prestació d’altres serveis de caràcter complementari o sense.

3. D’acord amb l’article 64 de l’LTOH, l’allotjament turístic es podrà integrar en alguna de les següents modalitats:
a) Establiments hotelers.
b) Blocs i conjunts d’apartaments turístics.
c) Habitatges d’ús turístic.
d) Càmpings.
e) Àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes.
f) Allotjament turístic rural.
g) Albergs turístics.
4. Tal com estableix l’article 64.2 de l’LTOH, la inclusió en una o una altra modalitat de les previstes en l’apartat anterior quedarà supeditada al compliment del règim administratiu i els requisits reglamentàriament determinats, i es poden establir diferents categories dins d’una modalitat.

Article 4. Definicions generals
A l’efecte d’aquest decret, s’entén per:
a) Classificació turística: catalogació, si és el cas, atorgada per l’òrgan competent de la Generalitat, en virtut de la qual s’identifica la modalitat, el grup i, si és el cas, la categoria de l’establiment.
b) Instal·lacions i serveis obligatoris: els exigits en aquest decret per a la classificació turística de cadascuna de les modalitats d’allotjament.

c) Instal·lacions i serveis complementaris: els oferits de manera accessòria al servei turístic d’allotjament.
d) Unitat d’allotjament: peça independent d’un establiment d’allotjament turístic destinada a ús exclusiu i privatiu de les persones usuàries turístiques, o un habitatge, dotada de la infraestructura, l’equipament, el mobiliari i els béns necessaris, on es poden desenvolupar diferents activitats d’esplai, higiene personal, descans, i, si és el cas, conservació, manipulació i consum d’aliments.
e) Llista de preus: document en què es relacionen els preus dels diferents serveis oferits per l’establiment.
f) Distintiu: placa o vinil que constitueix un mecanisme d’informació sobre el tipus d’establiment, el servei, la modalitat, la categoria, l’especialitat i la quantitat de possibles prestacions de què disposa.
g) Titular d’un establiment d’allotjament turístic: la persona física o jurídica, propietària o no dels locals, les instal·lacions o els habitatges en els termes d’aquest decret, que els gestiona comercialment sota els principis d’unitat d’explotació i responsabilitat del compliment de la normativa turística davant de l’Administració.
h) Persona usuària d’un establiment d’allotjament turístic: persona física o jurídica que contracta serveis d’allotjament turístic.
i) Overbooking o sobrevenda: venda efectiva i confirmada de més places de les que es puguen atendre, que provoca que no es puguen facilitar a un o a diversos clients o clientes les unitats d’allotjament contractades i confirmades.


Capítol III
Principis generals i hospitalitat

Article 5. Principis generals
1. Principi d’unitat d’explotació
D’acord amb l’article 66, apartats 1 i 2, de l’LTOH, al territori de la Comunitat Valenciana, tots els establiments d’allotjament turístic hauran de ser gestionats sota el principi d’unitat d’explotació, i l’administració d’aquests correspon a una titularitat única sobre la qual recaurà la responsabilitat administrativa derivada de la gestió i el funcionament.

El principi d’unitat d’explotació suposa que totes les unitats d’allotjament turístic que integren l’edificació o una part independent i homogènia d’aquesta, ocupada per l’establiment, hauran d’estar afectades a la prestació del servei d’allotjament turístic, i que la gestió del conjunt l’exercirà una única empresa titular. A aquest efecte, l’empresa explotadora única haurà de poder acreditar la titularitat de la propietat o d’altres títols jurídics que l’habiliten per a la gestió de la totalitat d’unitats d’allotjament turístic.
En el cas dels habitatges turístics, s’entendrà que la unitat d’explotació equival a la totalitat de la unitat d’allotjament.
2. Principi de lliure accés i permanència
a) Sense perjudici del que puguen disposar les seues normes de règim interior, l’accés als establiments d’allotjament turístic és lliure per als qui n’hagen contractat els serveis, sense que puga discriminar-se per raó de sexe, nacionalitat, origen racial o ètnic, edat, orientació sexual, identitat i expressió de gènere, grup familiar, desenvolupament sexual, diversitat funcional o discapacitat, religió o creences, idees polítiques, pobresa, llengua, cultura, malaltia, estètica, cos o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
b) La direcció de cada establiment podrà acordar normes de règim interior sobre l’ús de serveis i instal·lacions, que la clientela de l’allotjament turístic haurà de complir obligatòriament. L’incompliment d’aquestes normes que puga alterar la convivència normal, o posar en risc la seguretat o integritat física de la resta de clients o clientes o del personal de l’establiment serà causa suficient per a la resolució del contracte d’allotjament.
c) Les persones físiques o jurídiques titulars de les empreses d’allotjament turístic podran sol·licitar l’auxili dels i de les agents de l’autoritat per a desallotjar del seu establiment les persones que incomplisquen les regles usuals de convivència social i per a impedir l’accés a les que pretenguen entrar-hi amb finalitats diferents del gaudi pacífic del servei que es presta o de l’activitat que es desenvolupa.
d) El règim d’admissió d’animals domèstics en un establiment d’allotjament turístic haurà de constar en llocs visibles de l’interior i en la publicitat que se’n faça. En qualsevol cas, de conformitat amb el que estableix la normativa aplicable, les persones que ho necessiten hi han de poder accedir acompanyades de gossos d’assistència per a persones amb diversitat funcional, degudament acreditats.

Article 6. Codi ètic i hospitalitat
Els allotjaments turístics hauran d’atendre els principis del Codi Ètic Mundial per al Turisme i la seua adaptació a l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana a través del Codi Ètic del Turisme Valencià, especialment el de l’hospitalitat com a principi bàsic.
Caldrà tindre consideració especialment amb les condicions d’accessibilitat dels allotjaments turístics, de conformitat amb el Decret 65/2019, de 26 d’abril, del Consell, de regulació de l’accessibilitat en l’edificació i en els espais públics.


Capítol IV
Distintius

Article 7. Obligatorietat d’exhibició de distintius
Les empreses i els establiments d’allotjament turístic de la Comunitat Valenciana hauran d’exhibir, al costat de l’entrada principal, el distintiu que els corresponga. En el cas dels habitatges d’ús turístic, l’hauran d’exhibir de manera visible a l’entrada, bé a l’interior o en l’exterior d’aquesta.

Article 8. Característiques dels distintius i tècniques de reproducció
1. Els distintius hauran d’estar constituïts per una placa rectangular de metacrilat de 269 × 371 × 10 mm amb cantons arredonits amb radi de 30 mm, excepte per als habitatges d’ús turístic. En la part posterior de la placa s’haurà de col·locar un vinil imprés en color corresponent a cada empresa o establiment, i hi han de figurar els símbols corresponents a cada tipus, modalitat d’empresa, establiment i, quan siga procedent, les estreles/claus corresponents a la categoria i l’especialitat de l’establiment, i, si és el cas, sota les estreles, l’esment de Gran Luxe, Luxe, Superior o Especialitat. Tot això en la forma i amb les dimensions i indicacions que determine la resolució de l’òrgan competent en matèria de turisme.
2. El fons dels distintius ha de ser aquest:
a) Establiments hotelers: ha de ser de color blau Pantone 286.
b) Blocs i conjunts d’apartaments turístics: ha de ser de color roig Pantone 485.
c) Habitatges d’ús turístic: ha de ser un vinil adhesiu de color roig Pantone 485, tindre unes mesures de 200 × 276 mm, d’unes 6 micres i tallat mitjançant plòter amb cantons de 10 mm de radi. En la part superior es reserva un espai per al número d’inscripció en el registre de cada allotjament, amb el contorn perfilat de clauer en forma de casa.

d) Empreses gestores d’habitatges d’ús turístic: ha de ser de color roig Pantone 485.
e) Càmpings i àrees de pernoctació: ha de ser de color verd Pantone 369.
f) Establiments d’allotjament turístic rural: ha de ser de color marró Pantone 483.
g) Albergs turístics: ha de ser de color verd Pantone 326.
3. Tots els distintius han de contindre el logotip institucional Comunitat Valenciana, la impressió d’orla, els símbols i textos de la categoria atorgada, la modalitat, l’especialitat i, si és el cas, el número d’inscripció en el registre en color blanc, amb l’excepció dels distintius dels establiments d’allotjament turístic rural, en els quals les estreles/claus seran de color verd Pantone 369.
4. Els arxius PDF editables de tots els distintius a grandària real necessaris per a la producció, quedaran a disposició de les persones interessades en la pàgina web http://www.turisme.gva.es. Les empreses i els establiments turístics podran optar per l’idioma valencià o castellà per a produir les plaques normalitzades en què figure el distintiu del tipus d’establiment i, si és el cas, la categoria i l’especialitat.


Capítol V
Règim de preus aplicable a les empreses
prestadores dels serveis

Article 9. Especificació i globalitat de preus
Els preus dels allotjaments turístics s’hauran d’especificar amb impostos inclosos, per allotjament i per cadascun dels altres serveis que preste l’establiment, sense perjudici del que es disposa en la normativa aplicable sobre persones consumidores i usuàries.

Article 10. Publicitat de preus
Els preus de cadascun dels serveis prestats pels establiments d’allotjament han de gaudir de la màxima publicitat, i figurar en llocs de fàcil localització i lectura per al públic. En el cas dels preus de les unitats d’allotjament i règim alimentari, hauran de figurar, independentment de fer-ho on ho considere necessari la direcció de l’establiment, en els llocs on es possibilite la contractació.

Article 11. Comunicació de preus a la clientela
1. Abans de l’admissió, caldrà notificar a la clientela el preu que se li aplicarà, i per a fer-ho se li lliurarà la targeta d’entrada corresponent o un suport similar, on haurà de constar el nom, la categoria i l’especialitat de l’establiment, l’habitació o la unitat d’allotjament o parcel·la que se li assigna, el preu d’aquesta, les dates d’entrada i eixida i el règim alimentari. El suport emés per les agències de viatges o per empreses de mediació turística podrà substituir la targeta d’entrada.
2. Aquesta targeta d’entrada o suport similar o, si és el cas, el suport emés per les agències de viatges o per empreses de mediació turística, suposarà la conformitat d’aquest i tindrà valor de prova als efectes administratius, i l’establiment l’haurà de conservar durant un termini de sis mesos.

Article 12. Concepte de l’allotjament
1. A l’efecte del que es disposa en aquest títol, l’allotjament comprén la utilització de la unitat d’allotjament i els serveis complementaris annexos a aquesta o comuns a tot l’establiment, sempre que no siguen consumibles o que els presten tercers.
2. En tot cas, tindran la consideració de serveis comuns les piscines, les hamaques, els tendals, les cadires, les engrunsadores i el mobiliari propi de piscines, jardins i parcs.
3. Sempre que no es contracte per un període diferent, el preu de la unitat d’allotjament, en establiments hotelers, es comptarà per dies o jornades, d’acord amb el nombre de pernoctacions, i s’entendrà que la jornada acaba a les 12.00 hores.
4. Els establiments d’allotjament de règim hoteler, excepte si hi ha un pacte en contra, hauran de tindre a disposició dels clients les unitats d’allotjament a partir de les 16.00 hores, i s’entendrà que la jornada acaba a les 12.00 hores. En els altres establiments d’allotjament caldrà ajustar-se al que s’haja convingut i, si no s’ha acordat, s’entendrà que el dret a l’ocupació de l’allotjament comença a les 17.00 hores del primer dia d’estada i acaba a les 10.00 hores del dia en què aquesta finalitze.

5. La prolongació del gaudi dels serveis contractats per més temps del convingut estarà sempre condicionada al mutu acord entre l’establiment i el client o la clienta. Quan aquest últim o aquesta última no abandone l’establiment el dia fixat per a l’eixida, i no hi haja un acord per a prolongar l’estada, l’establiment podrà disposar de la unitat d’allotjament.

Article 13. Reserves
1. Les persones titulars de l’allotjament hauran de posar a disposició de la clientela les unitats d’allotjament que reunisquen les característiques pactades.
2. Quan els clients o les clientes hagen reservat unitats d’allotjament concretes amb l’especificació del número o la situació i la persona o entitat titular les haja confirmades, estarà obligada a posar-les a disposició d’aquests o aquestes en la data convinguda.
3. El règim de cancel·lació de les reserves s’haurà d’ajustar a les condicions que pacten lliurement l’empresa o la persona titular de l’explotació i les persones usuàries.

Article 14. Bestretes
La persona titular de l’allotjament podrà exigir als qui efectuen una reserva de plaça una bestreta del preu en concepte de senyal, que s’entendrà a compte de l’import resultant dels serveis prestats.

Article 15. Sobrevenda
D’acord amb el que s’estableix en l’article 20 de l’LTOH:
1. Les persones o entitats titulars d’establiments d’allotjament turístic no podran vendre efectivament un nombre més elevat de places, habitacions o unitats de les que puguen atendre.
2. Quan un establiment d’allotjament turístic haja incorregut en sobrevenda estarà obligat a proporcionar allotjament a les persones usuàries afectades en un altre establiment de la zona, de categoria igual o superior, i en les mateixes condicions o millors que les pactades.

3. Les despeses de desplaçament fins al nou establiment on s’allotjaran, la possible diferència de preu respecte del nou i qualsevol altra que es puga originar, seran a càrrec de l’establiment on s’ha originat la sobrevenda, sense perjudici que aquest, si és el cas, puga repercutir aquestes despeses a l’empresa causant de la sobrevenda.

4. Si es dona el cas que el cost total del nou allotjament és inferior al de l’establiment amb sobrevenda, el titular d’aquest haurà de retornar-ne la diferència a la usuària.

Article 16. Anul·lacions
Els establiments d’allotjament estan obligats a informar les persones usuàries, abans de la formalització del contracte, sobre les clàusules d’anul·lació aplicables.

Article 17. Facturació
1. Tots els establiments d’allotjament turístic tenen l’obligació de lliurar a la clientela una factura o, si és el cas, un justificant de pagament que detalle, de manera clara i desglossada, els serveis prestats per conceptes.
2. Els establiments estan obligats a conservar duplicats de les factures o els justificants de pagament perquè els organismes competents els comproven.
3. En les factures o els justificants de pagament haurà de figurar, al costat del nom de l’establiment, el nom del client o de la clienta, el número o la identificació de l’allotjament assignat i el nombre de persones allotjades, la data d’entrada i d’eixida i la data en què s’ha estés, així com la resta de requisits establits per la normativa específica de facturació.

Article 18. Pagament del preu
Els clients i les clientes tenen l’obligació de satisfer el preu dels serveis facturats en el temps i el lloc convinguts. A falta d’acord, s’entendrà que el pagament s’ha d’efectuar en l’establiment mateix i en el moment en què se’ls presente la factura al cobrament, sense perjudici que es puga exigir el pagament per endavant dels serveis que es prestaran.
En qualsevol cas el pagament podrà fer-se per qualsevol modalitat de les admeses en el tràfic mercantil, com ara en efectiu, targetes, passarel·les de pagament o mitjans electrònics.

Article 19. Depòsit per pèrdua o deteriorament d’instal·lacions
1. Els establiments d’allotjament turístic podran exigir un depòsit per pèrdua o deteriorament d’instal·lacions i per tot el que les parts acorden. Aquesta opció s’haurà de fer constar en el moment de formalitzar el contracte entre les parts.
2. Aquest depòsit respondrà també per l’increment del nombre d’ocupants en el cas que l’allotjament siga ocupat de fet per més persones de les contractades per a aquest allotjament, segons el preu estipulat amb la persona o entitat cedent i sense perjudici de la seua facultat per a resoldre el contracte.
3. D’acord amb el que s’haja pactat en el contracte i al terme d’aquest, i una vegada desocupat l’allotjament, aquesta fiança s’ha de reintegrar al client o a la clienta, amb les deduccions prèvies que, degudament acreditades, si és el cas, pertoquen.


Capítol VI
Exercici de l’activitat d’allotjament turístic

Article 20. Exercici de l’activitat d’allotjament turístic
1. Per a fer les activitats i prestar els serveis regulats en aquesta disposició, les empreses i les entitats prestadores de serveis d’allotjament turístic hauran de posar en coneixement del departament competent en matèria de turisme l’inici i el cessament de la seua activitat, o les modificacions que durant aquesta puguen produir-se, presentant, segons els casos, una comunicació o declaració responsable, de conformitat amb el que es disposa en la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. Posteriorment, en cas que escaiga, l’òrgan competent haurà d’inscriure d’ofici les empreses i les entitats prestadores en el Registre de Turisme de la Comunitat Valenciana (d’ara en avant, Registre) o cancel·lar la inscripció en aquest registre segons el que s’haja comunicat, sense perjudici de les facultats de comprovació, control i inspecció que tinga atribuïdes.

2. Tots els establiments d’allotjament turístic hauran d’acreditar la compatibilitat de l’ús turístic d’acord amb la normativa urbanística i de qualitat ambiental, així com complir les prescripcions d’aquest decret.


Article 21. Declaració responsable d’inici d’activitat
1. Qui pretenga desenvolupar l’activitat d’allotjament turístic, en qualsevol de les modalitats, haurà de presentar, davant del servei territorial de turisme de la província on se situe l’allotjament, una declaració responsable en què manifeste el compliment dels requisits previstos en els articles següents que li siguen aplicables per a la tipologia pretesa, i, si és el cas, la classificació, i el compromís de mantindre’ls durant el temps de vigència de l’activitat, mitjançant els impresos normalitzats que estaran permanentment disponibles en el web de Turisme Comunitat Valenciana. Aquest òrgan serà competent per a l’ordenació i la instrucció del procediment.
2. La relació amb les persones o entitats interessades s’haurà de fer, tant per a les persones físiques com per a les jurídiques, per mitjans electrònics, d’acord amb el que es preveu en l’article 14.3 de la Llei 39/2015. Així mateix, la notificació s’haurà de fer amb mitjans electrònics, d’acord amb el que es preveu en el penúltim paràgraf de l’article 41.1 de la llei esmentada.
3. Per a presentar telemàticament la declaració responsable, s’ha d’accedir al portal de la Generalitat (www.gva.es), bé a través de la seu electrònica de la Generalitat o d’atenció al ciutadà / Guia PROP, i seleccionar el servei corresponent.
4. El departament del Consell competent en turisme mantindrà actualitzats els continguts i models normalitzats, i els publicarà en el portal de la Generalitat, i en la Guia PROP d’atenció al ciutadà.

5. A la declaració responsable caldrà adjuntar, en tot cas, l’acreditació de la personalitat física o jurídica de la persona interessada o, en el cas de les persones físiques, una autorització expressa signada a l’Administració per a obtindre dades de caràcter personal.
I especialment:
a) En el cas dels establiments hotelers:
1. Un qüestionari d’autoavaluació, si és el cas.
2. Una relació d’habitacions i/o unitats d’allotjament que integren l’establiment hoteler.
3. Qualsevol altre document que contribuïsca a classificar-lo.
b) En el cas dels blocs i conjunts d’apartaments turístics:
1. Una relació dels apartaments que integren el bloc o conjunt.
c) En el cas d’habitatges d’ús turístic i empreses gestores d’habitatges d’ús turístic:
1. Una relació d’habitatges d’ús turístic, amb un informe municipal favorable de compatibilitat urbanística.
d) En el cas de càmpings i àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes:
1. Relació de parcel·les i places d’aparcament i, si és el cas, de les instal·lacions fixes de què dispose.
6. Els models de declaració responsable contindran els requisits necessaris per a cadascuna de les modalitats d’allotjament turístic que les persones sol·licitants han de declarar que posseeixen.

Article 22. Contingut de la declaració responsable per a establiments hotelers, blocs i conjunts d’apartaments turístics, albergs turístics i allotjaments turístics rurals
La declaració responsable haurà de contindre el pronunciament exprés sobre aquests aspectes:
a) Que disposa de títol suficient per a dedicar l’immoble a l’activitat d’allotjament en la modalitat declarada.
b) Que l’establiment reuneix els requisits tècnics generals i específics exigits per aquesta norma per a classificar-lo en el grup, la modalitat, l’especialitat i la categoria declarats i que es compromet a mantindre’ls durant la vigència de l’activitat.
c) Que disposa d’un certificat de persona tècnica competent que acredita que l’establiment compleix les exigències bàsiques de seguretat, en cas d’incendi, determinades pel Codi tècnic d’edificació.

d) Que, en el cas d’establiments hotelers, blocs i conjunts d’apartaments turístics i albergs turístics, s’ha elaborat i implantat en l’establiment un pla d’autoprotecció ajustat a les característiques de l’immoble, o un pla d’emergència, si és el cas, d’acord amb la normativa vigent.

e) Que l’establiment té les llicències, els certificats o les autoritzacions exigits per altres departaments o administracions públiques, especialment urbanístiques, ambientals i d’obertura que, si és el cas, resulten exigibles.
Quan escaiga, per situar-se l’establiment en sòl no urbanitzable comú, caldrà declarar expressament que s’ha obtingut la declaració d’interés comunitari que atribueix el corresponent ús i aprofitament turístic, o, si és el cas, que se n’ha obtingut l’exempció d’acord amb la legislació urbanística vigent.
f) Que l’establiment disposa d’una assegurança de responsabilitat civil o d’una altra garantia equivalent per a cobrir els danys i perjudicis que es puguen provocar en el desenvolupament de l’activitat.

Article 23. Contingut de la declaració responsable per als habitatges d’ús turístic i les empreses gestores d’habitatges d’ús turístic
La declaració responsable haurà de contindre el pronunciament exprés sobre aquests aspectes:
a) Que té la disponibilitat de l’habitatge o habitatges per a dedicar-los a l’ús turístic i la documentació que ho acredita segons el cas (escriptura de propietat de l’immoble, contracte d’arrendament, autorització per a la gestió entre persona propietària i empresa o un altre títol vàlid a aquest efecte).
b) Que l’habitatge o els habitatges disposen dels requisits exigits per la normativa per a classificar-los en la categoria i la capacitat comunicada, i que aquests requisits es mantindran durant la vigència de l’activitat.

c) Que disposa de l’informe municipal favorable de compatibilitat urbanística que permeta l’ús turístic.
d) Que disposa de llicència d’ocupació de l’habitatge.
e) Que disposa d’una assegurança de responsabilitat civil o d’una altra garantia equivalent per a cobrir els danys i perjudicis que puguen provocar-se en el desenvolupament de l’activitat.

Article 24. Contingut de la declaració responsable per als càmpings i les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes
La declaració responsable haurà de contindre el pronunciament exprés sobre aquests aspectes:
a) Que disposa de títol suficient que acredita la disponibilitat del terreny per a dedicar-lo a l’activitat d’allotjament corresponent.
b) Que l’establiment reuneix els requisits tècnics generals i específics exigits per aquesta norma per a classificar-lo en la categoria i, si és el cas, en l’especialitat comunicades i que es compromet a mantindre’ls durant la vigència de l’activitat.
c) Que disposa de plànols de situació, zonificació, serveis, instal·lacions i edificacions, signats per persona facultativa, amb la indicació expressa de la superfície total, de la dedicada a zona per a estada i allotjament, i de la dedicada, si és el cas, al que s’estableix en l’article 57, apartats 2 i 3, d’aquest decret i a la zona dels serveis, les instal·lacions, les zones verdes, els vials, els aparcaments, els edificis, etc.
d) Que l’establiment disposa de les llicències, els certificats o les autoritzacions exigides per altres departaments o administracions públiques, especialment urbanístiques, ambientals i d’obertura que, si és el cas, resulten exigibles.
Quan escaiga, per situar-se l’establiment en sòl no urbanitzable comú, caldrà declarar expressament que s’ha obtingut la declaració d’interés comunitari que atribueix el corresponent ús i aprofitament turístic, o, si és el cas, que se n’ha obtingut l’exempció d’acord amb la legislació urbanística vigent.
e) Que disposa del certificat d’una persona tècnica competent que acredita el compliment del que es disposa en l’article 56 d’aquest decret.

f) Que s’ha elaborat i implantat un pla d’autoprotecció ajustat a les seues característiques, de conformitat amb la normativa vigent.
g) Que, en el cas dels càmpings, està en disposició d’acreditar, si és el cas, la prestació dels serveis específics, el compliment dels requisits o l’existència d’instal·lacions necessàries per a exercir alguna de les especialitats previstes en l’article 51.2.
h) Que disposa d’una assegurança de responsabilitat civil o una altra garantia equivalent per a cobrir els danys i perjudicis que puguen provocar-se en el desenvolupament de l’activitat.

Article 25. Inscripció de l’establiment en el Registre de Turisme de la Comunitat Valenciana
1. L’òrgan competent, atenent la declaració responsable efectuada per la persona interessada, classificarà turísticament l’establiment i l’inscriurà d’ofici en el Registre, en el grup, la modalitat, la categoria i l’especialitat indicats en la declaració responsable, llevat que s’hagen omés dades o no s’hagen aportat documents de caràcter essencial. Practicada la inscripció, es comunicarà a la persona titular el número d’inscripció assignat.
2. Presentada la declaració responsable d’inici d’activitat, aquesta haurà de començar de manera efectiva en el termini màxim de dos mesos. En cas contrari, aquella quedarà sense efecte i es procedirà, després de la instrucció de l’oportú expedient en el qual es donarà audiència a la persona interessada, a la baixa i la cancel·lació de la inscripció en el Registre.
3. Posteriorment, aquest òrgan podrà revisar:
a) Si, segons el que haja declarat la persona interessada, es disposa de la totalitat de la documentació a què es refereixen els articles anteriors i la seua validesa formal.
b) Si en l’establiment es compleixen els requisits generals i específics exigits per la norma per a exercir la classificació amb què ha quedat inscrit.
4. En el cas que no s’haja pogut practicar la inscripció per detectar-se l’omissió de dades o la no aportació de documents de caràcter essencial, o si, com a resultat de les comprovacions de l’apartat anterior, s’observen deficiències de qualsevol classe, se seguiran els tràmits procedents de conformitat amb el que s’estableix en la Llei 39/2015.

5. La inexactitud, la falsedat o l’omissió, de caràcter essencial, de qualsevol dada o informació que s’incorpore a una comunicació o declaració responsable, o la no presentació de la documentació que, si és el cas, es requerisca per a acreditar el compliment del que s’ha declarat o comunicat, determinarà la impossibilitat de continuar l’exercici de l’activitat i la prestació del servei des del moment en què es tinga constància d’aquests fets, sense perjudici de les responsabilitats penals, civils o administratives que pertoquen.
Així mateix, la resolució administrativa que declare aquestes circumstàncies podrà determinar l’obligació de la persona interessada de restituir la situació jurídica al moment previ a l’exercici de l’activitat o del servei corresponent. Igualment, podrà determinar la impossibilitat d’instar un nou procediment amb el mateix objecte durant un període màxim de quatre anys.
La resolució d’aquesta mena de procediments administratius haurà de notificar-se en el termini màxim de sis mesos des de l’inici.

6. Es considera, en tot cas, inexactitud, falsedat o omissió de caràcter essencial en dades, manifestacions o documents la que afecte:
a) L’acreditació de la personalitat física o jurídica de la persona interessada.
b) El risc per a la seguretat de les persones i els seus béns.
c) Les garanties de responsabilitat contractual legalment exigibles.

d) La manca de la documentació acreditativa del compliment de la normativa en matèria de prevenció i protecció contra incendis, o l’existència de deficiències en la matèria.
e) La falta d’elaboració i implantació, en cas de resultar exigible, d’un pla d’autoprotecció, o un pla d’emergència.
f) La declaració responsable i, si és el cas, al qüestionari d’autoavaluació respecte de criteris obligatoris o de lliure elecció que impliquen la disminució, la revocació o la cancel·lació de la classificació registrada o declarada.
g) Els títols que acrediten la disponibilitat de l’immoble.
h) La disponibilitat de la declaració d’interés comunitari o l’exempció, les llicències i els informes urbanístics i ambientals que, si és el cas, siguen procedents.
7. Fins que no transcórreguen tres mesos des de la notificació de la denegació o la cancel·lació i la baixa de la inscripció en el Registre, no podrà presentar-se una nova declaració d’inici d’activitat que, en tot cas, haurà d’anar acompanyada de la documentació que acredite el compliment dels requisits establits en la normativa vigent, i podrà ser objecte d’inspecció prèvia a la inscripció en el Registre.
8. La inscripció i, si és el cas, la classificació dels allotjaments turístics, no suposarà l’autorització d’altres instal·lacions i serveis existents en el seu recinte per als quals hi haja una normativa específica pròpia.


Article 26. Assegurança de responsabilitat civil
1. La persona titular de l’activitat d’allotjament turístic està obligada a contractar una pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil que cobrisca els danys i perjudicis a la salut o a la integritat física de les persones usuàries de l’allotjament o de terceres persones que puguen ocasionar-se a conseqüència de l’activitat d’allotjament, així com els relatius a la seguretat financera.
2. La quantia mínima del capital assegurat es determinarà en funció de les places màximes admissibles en l’allotjament previst en la declaració responsable, i serà:
a) Fins a 25 places: 150.000 euros
b) Fins a 50 places: 300.000 euros
c) Fins a 100 places: 400.000 euros
d) Fins a 200 places: 500.000 euros
e) Fins a 300 places: 600.000 euros
f) Fins a 500 places: 750.000 euros
g) Fins a 700 places: 900.000 euros
h) Fins a 1.000 places: 1.000.000 euros
i) Fins a 1.500 places: 1.200.000 euros
j) Fins a 5.000 places: 1.800.000 euros
k) A partir de 5.000 places: 2.000.000 euros
3. La suma màxima d’indemnització per anualitat i sinistre, així com les franquícies, si és el cas, i qualsevol altra condició, les fixaran de comú acord entre la persona titular de l’activitat i la companyia asseguradora.
4. La persona titular de l’allotjament turístic haurà de conservar en el seu poder, durant tot el desenvolupament de l’activitat, la justificació documental de la seua subscripció, a fi de posar-la a disposició de l’administració turística competent, quan aquesta li la requerisca.

Article 27. Classificació i reclassificació d’ofici
1. La classificació dels allotjaments turístics es fixarà d’acord amb el que es disposa en aquest decret i es podrà revisar d’ofici una vegada transcorreguts cinc anys des d’aquesta, mitjançant l’expedient corresponent, en el qual caldrà oir la persona interessada.
2. Aquesta classificació es mantindrà mentre perdure el compliment de les condicions, els requisits i els criteris determinants d’aquesta, i es podrà revisar a la baixa i fins i tot cancel·lar la inscripció, en qualsevol moment, mitjançant l’expedient corresponent, en el qual caldrà oir la persona interessada.
Bàsicament, el procediment podrà iniciar-se quan es comprove:
a) Un deteriorament notori en l’edificació, en les instal·lacions o en la qualitat dels elements d’ús de la clientela, especialment els utilitzats per al descans.
b) L’incompliment dels requisits generals i específics exigits per a exercir la classificació amb què s’està inscrit en el Registre.
3. En el cas dels habitatges turístics, l’Administració turística podrà requerir la confirmació de la voluntat de les persones titulars de continuar inscrites en el Registre cada cinc anys.
L’Administració turística arbitrarà un sistema de comunicació a l’efecte d’evitar càrregues a les persones obligades.

Article 28. Dispenses
1. Excepcionalment, la direcció general competent en turisme, ponderant en conjunt les circumstàncies existents, i amb un informe tècnic previ, podrà dispensar raonadament un establiment d’allotjament d’algun o alguns dels requisits i les condicions mínimes establides en aquest decret, a excepció de:
a) Els de caràcter mediambiental.
b) Els requisits generals continguts en els articles 32 a 35 d’aquest decret.
2. S’atendran, entre altres, les situacions dels allotjaments instal·lats en edificis de valor arquitectònic o artístic singular acreditat, o en edificis rehabilitats situats en centres històrics o que responguen a l’arquitectura tradicional típica de la comarca o zona, especialment les relatives a mesures preceptives.
3. Així mateix, disposar de mesures d’accessibilitat superiors a les que establisca la normativa sectorial aplicable per a cada tipus d’establiment d’allotjament turístic serà especialment valorat per l’administració turística competent en cas de sol·licitar alguna dispensa.

4. Aquestes dispenses hauran d’equilibrar-se amb factors compensatoris, com ara l’oferta de serveis complementaris o condicions addicionals als que els correspondrien segons la modalitat, el grup, la categoria i l’especialitat, si és el cas. Per a fer-ho, haurà de dirigir-se una sol·licitud al servei territorial de turisme en què radique l’establiment acompanyada d’una memòria tècnica descriptiva que justifique la impossibilitat de poder complir el requisit o requisits en qüestió, i de les mesures o els factors compensatoris que equilibren aquesta manca.
5. Rebuda la sol·licitud, la inspecció del servei territorial de turisme competent elaborarà un informe sobre la dispensa sol·licitada i les mesures compensatòries que la justifiquen. A la vista d’aquest informe, el servei territorial de turisme elevarà una proposta a la persona titular de la direcció general amb competències en turisme, que serà l’òrgan competent per a resoldre.
6. Aquestes dispenses hauran d’obtindre’s abans de presentar la declaració responsable corresponent i es publicaran en el web de l’administració turística competent.

Article 29. Modificacions i cessament de l’activitat
1. L’òrgan competent per a practicar la inscripció en el Registre ho serà també, quan corresponga, per a modificar o donar de baixa les dades inscrites.
2. La persona titular d’una empresa d’allotjament turístic, o que exercisca una activitat o preste el servei d’allotjament turístic, haurà de posar en coneixement del servei territorial de turisme competent qualsevol modificació essencial que afecte la seua activitat mitjançant la declaració responsable corresponent, incloent-hi els cessaments d’activitat, i els canvis de titularitat o de mediadors en la prestació del servei d’allotjament turístic.
3. Altres canvis que no suposen modificacions substancials tan sols requeriran una comunicació prèvia al servei territorial competent, segons el model que estarà permanentment disponible en el web de Turisme Comunitat Valenciana.
4. La inexactitud, falsedat o omissió en qualsevol dada que s’adjunte o s’incorpore a una comunicació prèvia tindrà els mateixos efectes que els previstos per a la declaració responsable.

Article 30. Baixa
1. Es donarà de la baixa de la inscripció en el Registre de Turisme de la Comunitat Valenciana en aquests casos:
a) Declaració del cessament de l’activitat, per qui figure com a titular en el Registre, amb el coneixement, si és el cas, de la propietat de l’immoble.
b) La inexactitud, falsedat o omissió, de caràcter essencial, de qualsevol dada, manifestació o document que s’acompanye o incorpore a una comunicació o declaració responsable.
c) La modificació o desaparició de les circumstàncies i els requisits que hagen donat lloc a la inscripció en el Registre.
d) Quan no s’haja iniciat l’activitat o el servei, una vegada transcorreguts dos mesos des de la presentació de la declaració responsable que siga preceptiva.
e) En el cas dels habitatges turístics, quan no s’haja comunicat la voluntat de seguir inscrit en el Registre d’acord amb el que s’estableix en l’article 27.3 d’aquest decret.
2. La baixa de la inscripció en els casos dels apartats b), c), d) i e) del número anterior es resoldrà amb la tramitació prèvia de l’expedient oportú, en el qual es donarà tràmit d’audiència a la persona interessada.


Capítol VII
Requisits generals comuns als establiments
d’allotjament turístic

Article 31. Requisits que han de complir els establiments
1. La classificació dels establiments d’allotjament turístic s’ha d’obtindre d’acord amb dues classes de requisits: generals i específics. Tots els establiments d’allotjament, independentment de la classificació, el grup, la modalitat, la categoria i l’especialitat, llevat que expressament se’n limite algun, han de complir els requisits generals i específics establits en aquest capítol i en el títol II d’aquest decret.

2. Els requisits i les condicions mínimes dels diferents establiments d’allotjament turístic que s’estableixen en aquest decret s’han d’entendre sense perjudici del que puguen establir les disposicions vigents en matèria de medi ambient, construcció i edificació, instal·lació i funcionament d’ascensors, de maquinària, residus, sanitat, urbanisme, activitats o autorització ambiental, seguretat, protecció contra el soroll, salubritat i estalvi energètic, instal·lacions i subministrament d’aigua, sistemes de prevenció, extinció i evacuació en cas d’incendis, accessibilitat i qualssevol altres que els siguen aplicables.


Article 32. Posada a disposició dels allotjaments
Els allotjaments turístics hauran d’estar en condicions de ser utilitzats per la clientela en el moment de ser ocupats, per a la qual cosa s’hauran de mantindre en perfecte estat d’habitabilitat i en concordança amb la seua categoria i especialitat, i s’hauran de posar a disposició en les degudes condicions de netedat i higiene, amb tots els seus subministraments i serveis generals en funcionament.

Article 33. Publicitat dels establiments
1. La publicitat, l’oferta i la gestió dels habitatges turístics s’ha d’ajustar a les exigències de veracitat, objectivitat i bona fe, i proporcionar a les persones usuàries prou informació sobre les característiques d’aquestes, les condicions d’accessibilitat i d’ús i les prestacions que comprenen els serveis contractats; tot això sense perjudici del que disposen les normes vigents sobre publicitat i defensa de les persones consumidores i de les usuàries.
2. La publicitat que s’efectue dels habitatges d’ús turístic inscrits haurà d’incloure obligatòriament el número de registre. Quan es tracte d’empreses gestores que publiciten conjuntament diferents unitats d’habitatges d’ús turístic situades en el mateix edifici, sense que aquest tinga la consideració de bloc i així figure inscrit en el registre corresponent, s’entendrà complida aquesta obligació amb la inclusió del número de registre de l’empresa gestora, que serà responsable davant de l’administració que tots els habitatges publicitats de l’edifici tinguen el corresponent número d’inscripció en el registre i de disposar d’una relació degudament actualitzada en què s’identifique cada habitatge publicitat amb el seu número d’inscripció.

3. El compliment del que es disposa en els apartats anteriors serà objecte d’especial vigilància en el cas que la publicitat s’efectue a través dels serveis de la societat de la informació, i seran responsables solidàries de la inclusió del número de registre les persones titulars dels canals de publicitat o comercialització.

Article 34. Recepció
1. El servei de recepció/consergeria, que s’ha de prestar 24 hores al dia, no serà exigible als habitatges d’ús turístic, als establiments del grup tercer d’hotels ni a les cases rurals. Aquest servei constituirà el centre de relació amb els clients i les clientes als efectes administratius, d’assistència i informació. A aquest servei correspondran, entre altres funcions, les d’atendre les reserves d’allotjament; formalitzar l’hostalatge; rebre la clientela; constatar la identitat dels clients i de les clientes, a la vista dels documents corresponents; inscriure’ls en el llibre-registre d’entrada i assignar-los allotjament; atendre les reclamacions; expedir factures i percebre’n l’import; rebre, guardar i lliurar als clients i a les clientes els avisos i missatges que reben i complir els encàrrecs d’aquests i d’aquestes en la mesura que siga possible.

2. En la recepció o en les proximitats de l’entrada de l’establiment, i sempre en lloc visible i de fàcil lectura, hi haurà de figurar un plànol general de situació de les eixides d’emergència i vies d’evacuació a zones segures, així com el de senyalització dels sistemes de protecció d’incendis.

Article 35. Assistència sanitària
1. Els establiments d’allotjament turístic hauran de procurar tots els mitjans perquè la clientela puga disposar d’assistència sanitària.
2. Els càmpings, a més, hauran d’estar proveïts d’una farmaciola de primers auxilis, que es podrà substituir, si hi ha un centre mèdic en les proximitats de l’establiment, per informació detallada sobre les prestacions d’aquest.
Article 36. Fulls de reclamacions i llibre-registre d’entrada de persones viatgeres
Sense perjudici de l’observança de les altres disposicions administratives que siguen aplicables, en totes les modalitats d’allotjament turístic caldrà complir la normativa relativa als fulls de reclamacions, al llibre-registre i a la informació d’entrada de persones viatgeres.

Article 37. Normes de règim interior
1. D’acord amb el que es disposa en l’article 5, apartat 2, lletra b) d’aquest decret, la direcció de cada establiment podrà acordar normes de règim interior sobre l’ús dels serveis i les instal·lacions, a les quals donarà suficient publicitat i que seran de compliment obligat per a la clientela. L’incompliment d’aquestes normes que puga alterar la convivència normal o posar en risc la seguretat o integritat física de la resta de clients i clientes o del personal de l’establiment, serà causa suficient per a la resolució del contracte d’allotjament i desallotjar l’establiment.
2. En tot cas, queda prohibit a la clientela:
a) Introduir mobles en la unitat d’allotjament o fer-hi obres o reparacions, encara que siguen xicotetes, sense l’autorització escrita de l’empresa.
b) Allotjar més persones de les que corresponguen a la capacitat màxima fixada per a la unitat d’allotjament.
c) Exercir l’activitat d’hostalatge en la unitat d’allotjament o destinar-la a fins diferents dels contractats.
d) Introduir matèries o substàncies explosives o inflamables o altres que puguen causar danys o molèsties a les altres persones ocupants de l’immoble.
e) Fer qualsevol activitat que entre en contradicció amb els usos de convivència, higiene i ordre públic habituals, o que impedisca el descans normal d’altres persones usuàries de l’immoble.
f) Introduir animals contra la prohibició de l’empresa, llevat que es tracte de gossos d’assistència per a persones amb diversitat funcional, degudament acreditats.
g) Incomplir les normes de convivència i els horaris de silenci i descans establits per l’establiment.
3. En els establiments de càmping es prohibeix expressament que la clientela instal·le en les parcel·les elements que no es corresponguen amb els d’ús temporal, propi i habitual de l’estada en els càmpings, o elements que perjudiquen la imatge turística de l’establiment.

Concretament, no es podran instal·lar en les parcel·les sòls, tanques, piques d’escurar, electrodomèstics o qualsevol altre element que per la manera en què es fixe transmeta una imatge de permanència en aquesta; la instal·lació d’aquests elements per part del client o de la clienta constituirà causa suficient per a la resolució del contracte independentment de la modalitat, sense dret a cap indemnització. Aquesta causa de resolució haurà de figurar en el reglament de règim interior de l’establiment, i es podrà exercir amb l’advertiment previ a la persona usuària i davant de la seua negativa a retirar el que haja l’instal·lat.
4. En les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes, es prohibeix expressament que la clientela hi instal·le elements externs de les autocaravanes que no es corresponguen amb els d’ús de viatge en trànsit, propi i habitual de l’estada en aquesta mena d’establiments, com ara tanques o avances. Sí que podran instal·lar-se taules i cadires en l’exterior de l’autocaravana per a ús personal.


TÍTOL II
Requisits específics per a les diverses
modalitats d’allotjament turístic

Capítol I
EStabliments hotelers

Secció primera
Definicions i classificació

Article 38. Definicions
A l’efecte d’aquest decret, s’entendrà per:
1. Hotels: establiments que, a banda d’oferir allotjament amb serveis complementaris o sense, ocupen la totalitat d’un edifici o una part independitzada d’aquest, i les dependències dels quals constitueixen un tot homogeni amb entrades, ascensors i escales d’ús exclusiu, i que reuneixen els requisits tècnics i els criteris que estableix aquest decret.
2. Hotel apartament: establiments on concorren les exigències i els serveis comuns propis dels hotels, i disposen, a més, d’instal·lacions adequades per a la conservació, l’elaboració i el consum d’aliments dins de cada unitat d’allotjament o apartament. En aquests establiments hi pot haver unitats d’allotjament pròpies dels hotels.

3. Hotel balneari: establiments que, a més de reunir els requisits exigits als hotels, disposen d’instal·lacions balneàries que tinguen les autoritzacions preceptives segons la legislació aplicable a aquestes.

4. Hostals: els establiments hotelers que, a més de reunir els requisits que estableix aquest decret, ofereixen allotjament amb serveis complementaris o sense, ocupen la totalitat d’un edifici o una part independitzada d’aquest, i les dependències dels quals constitueixen un tot homogeni, però no disposen d’entrades, ascensors i escales d’ús exclusiu.
5. Pensions: establiments que, tot i dedicar-se al trànsit turístic, no reuneixen els requisits mínims o criteris necessaris per a enquadrar-se en algun dels grups anteriors, sempre que complisquen els requisits d’aquest capítol. Les pensions que oferisquen servei de desdejuni podran denominar-se bed and breakfast (d’allotjament i desdejuni).


Article 39. Classificació en grups, modalitats i categories
1. Els establiments hotelers es classificaran en aquests grups, modalitats i categories:
1.1. Grup primer: hotels. Modalitats: hotel, hotel apartament i hotel balneari. Categories: cinc, quatre, tres, dos i una estreles.
1.2. Grup segon: hostals.
1.3. Grup tercer: pensions.
2. Els establiments hotelers del grup primer obtindran la classificació en alguna de les categories anteriors mitjançant el procediment d’autoavaluació descrit en els articles següents. La persona titular podrà triar la categoria de l’establiment entre aquelles per a les quals, d’acord amb l’autoavaluació, haja obtingut la puntuació mínima necessària i reunisca la totalitat dels requisits establits com a obligatoris.

3. Podran fer ús del qualificatiu «superior» els establiments de tres i quatre estreles que, reunint la totalitat de requisits obligatoris fixats per a aquestes categories, obtinguen la puntuació mínima exigida per a la categoria immediatament superior.
Els establiments de cinc estreles que obtinguen la puntuació mínima prevista per a «gran luxe» en aquest decret podran obtindre aquest qualificatiu.
4. Quan les instal·lacions i els serveis dels establiments hotelers del grup primer no s’agrupen en un sol edifici, sinó que hi haja diversos edificis que constituïsquen un únic complex d’allotjament, hauran de complir els requisits per a classificar-se en una única categoria i ubicar-se en un recinte, terreny o parcel·la degudament delimitats i tancats en tot el perímetre. Si en el complex hi ha edificacions que disposen d’instal·lacions o serveis de diferent categoria, la totalitat del complex es classificarà en la menor d’aquestes.
5. En desplegament del que es disposa en l’article 68 de la Llei 15/2018, de 7 de juny, de la Generalitat, de turisme, oci i hospitalitat de la Comunitat Valenciana, els establiments hotelers del grup primer, classificats en les categories de tres, quatre i cinc estreles, podran constituir-se en règim de propietat horitzontal o figures afins, i estaran sotmesos al principi d’unitat d’explotació i d’ús turístic exclusiu.


Secció segona
Bases de la classificació

Article 40. Normes per a la classificació en grups i categories
1. A l’efecte de la pertinença a un dels grups establits en aquest decret, els establiments, a més de les condicions generals establides en el títol I i en aquest capítol, hauran de complir aquestes condicions específiques:
a) Grup primer: hotel, hotel apartament i hotel balneari. Hauran de fer una autoavaluació dels seus serveis i les instal·lacions d’acord amb un qüestionari normalitzat, que ha de contindre els requisits de classificació de l’annex I d’aquest decret. Per a poder classificar-se en aquest grup, els establiments hauran de complir com a mínim els requisits obligatoris i la puntuació mínima establits per a la categoria d’una estrela.

b) Grup segon: hostals. Com a mínim, hauran de disposar:
1. De recepció/consergeria, sala d’estar dotada amb calefacció i telèfon d’ús públic.
2. Les habitacions hauran de disposar dels requisits establits com a obligatoris en l’apartat II, d’habitacions, de l’annex I per a hotels d’una estrela.
c) Grup tercer: pensions. Hauran de complir com a mínim aquests requisits:
1. Superfície mínima habitacions dobles: 10 m², sense incloure-hi bany.
2. Superfície mínima habitacions individuals: 6 m², sense incloure-hi bany.
3. Un bany o lavabo, cada sis places.
4. Un espai destinat a sala d’estar.
2. La categoria dels establiments del grup primer estarà determinada pel compliment d’uns requisits específics de caràcter obligatori, així com de la valoració total dels seus serveis i instal·lacions d’acord amb els criteris establits en l’annex I. Els criteris s’agrupen en sis àrees: I. Edifici / Àrees comunes; II. Habitacions: mobiliari/equipament. Hotels. Apartaments; III. Serveis; IV. Oci; V. Oferta, i VI. Servei de reunions i esdeveniments. Per a aplicar el sistema de classificació s’han de tindre en compte aquestes normes:
a) Cada criteri té assignada una puntuació determinada i única, excepte els casos en els quals els criteris són alternatius. En aquest cas les possibles alternatives estan assenyalades amb lletres correlatives i només es podrà assignar la puntuació d’un dels apartats del grup.
b) Els requisits mínims que han de complir-se en cada categoria estan assenyalats amb les lletres «OBLI».
c) La categoria final està determinada, a més de pel compliment dels requisits obligatoris, per l’oferta d’una sèrie de serveis i instal·lacions, de lliure elecció per a la persona titular de l’establiment. La suma de la puntuació dels requisits obligatoris més els de lliure elecció determina la puntuació total de l’establiment.
d) A l’efecte d’accedir a una categoria, s’ha d’obtindre la puntuació mínima següent:
1 estrela 180 punts
2 estreles 250 punts
3 estreles 350 punts
4 estreles 500 punts
5 estreles 650 punts
5 estreles «gran luxe» 800 punts

Els hotels apartament hauran de complir la puntuació mínima establida per a la totalitat de l’establiment en l’apartat anterior, i els requisits obligatoris establits en l’annex I d’aquest decret. Les superfícies de les dependències de les unitats d’allotjament puntuaran igual que les fixades per als hotels.

Article 41. Autoavaluació de serveis i instal·lacions
Per a facilitar als i a les titulars dels establiments un model d’autoavaluació referent a la qualificació de les categories establides en aquest decret, l’òrgan competent en turisme publicarà en el seu portal el qüestionari adequat que arreplegue els criteris i la puntuació de l’annex I. L’establiment haurà de disposar d’una còpia actualitzada del qüestionari amb el resultat de l’autoavaluació a disposició de les clientes i els clients i de les administracions competents.

Article 42. Aprofitament per torns
Els allotjaments hotelers que comercialitzen les seues unitats d’allotjament sota el règim d’aprofitament per torns a què es refereix la Llei 4/2012, de 6 de juliol, de contractes d’aprofitament per torn de béns d’ús turístic, d’adquisició de productes vacacionals de llarga duració, de revenda i d’intercanvi i normes tributàries, estaran sotmesos al principi d’unitat d’explotació, a les prescripcions de la Llei de turisme, oci i hospitalitat de la Comunitat Valenciana i d’aquest decret, en funció de la classe, la modalitat i la classificació de l’establiment de què es tracte.


Article 43. Establiments hotelers en règim de condomini
1. Els establiments hotelers que es constituïsquen en règim de condomini han de:
a) Fer constar en el Registre de la Propietat, mitjançant una nota marginal, l’afecció a l’ús turístic exclusiu de cadascuna de les unitats d’allotjament constituïdes en règim de propietat horitzontal o figures afins i la cessió d’ús permanent a l’empresa explotadora, i subscriure el contracte corresponent per un període mínim de deu anys.

b) Cada una de les persones adquirents haurà de comprometre’s que l’immoble en conjunt, incloent-hi les zones comunes i totes les unitats d’allotjament, siga gestionat per una única empresa explotadora, que haurà d’acreditar la seua habilitació per a l’explotació de tot l’establiment en conjunt.
2. Les persones adquirents en cap cas podran fer un ús residencial de les unitats d’allotjament de la seua propietat, entenent-se per ús residencial, a l’efecte de la Llei de turisme, oci i hospitalitat de la Comunitat Valenciana, i d’aquest decret, el reconeixement en el contracte de cessió a l’empresa explotadora d’una reserva d’ús o d’un ús avantatjós a favor del cessionari per un període superior a quatre mesos per any.

3. Caldrà informar les persones adquirents per escrit, amb caràcter previ a la compra de les unitats d’allotjament, de l’afecció de l’immoble a l’ús turístic i de les altres condicions que s’estableixen en aquest article.

Article 44. Requisits de seguretat, disseny i qualitat en edificis d’establiments hotelers
Per als establiments del grup primer, en funció de la modalitat i categoria, sense perjudici dels requisits establits per la normativa bàsica, s’estableixen els requisits específics següents:
a) En els espais i sales comuns haurà d’assegurar-se la qualitat d’aire interior establida en la normativa d’instal·lacions tèrmiques en els edificis.
b) En tots els espais d’ús públic de l’establiment, així com en habitacions i banys, caldrà assegurar les condicions de confort tèrmic establides en la normativa d’instal·lacions tèrmiques esmentada.

c) Els banys, i les cuines si és el cas, hauran de disposar de subministrament d’aigua potable calenta i freda amb les condicions establides en la normativa de salubritat i qualitat d’aigua de consum humà.
d) La il·luminació mitjana en habitacions i banys haurà de seguir les recomanacions en matèria energètica publicades per organismes autonòmics o estatals.
e) Els serveis higiènics generals i els banys d’habitacions hauran de tindre ventilació directa a l’exterior o, si és el cas, disposar de dispositius de renovació d’aire que asseguren com a mínim les condicions de ventilació establides en la normativa per a banys d’habitatges.

f) Les habitacions hauran de complir, com a mínim, les mateixes condicions d’il·luminació natural i de ventilació establides per als habitatges en la normativa d’habitabilitat. Les zones destinades exclusivament a personal hauran de disposar de les dotacions i condicions ambientals que estableix la normativa en matèria de seguretat i salut en els llocs de treball.
g) Els establiments de més de 30 habitacions que d’acord amb la normativa vigent no requerisquen un pla d’autoprotecció hauran de disposar d’un pla d’emergència. El pla l’haurà d’elaborar una persona tècnica competent, d’acord amb els continguts establits en la norma bàsica d’autoprotecció, i l’haurà de subscriure la persona responsable de l’activitat. Una còpia d’aquest haurà de quedar-se en l’establiment.

Tots els establiments hauran de disposar d’un plànol en cada planta de l’establiment en què figure la situació de les escales, els corredors, les eixides, els itineraris d’evacuació i la situació dels mitjans de transmissió i dels dispositius d’extinció. Aquests plànols hauran d’estar situats en un lloc accessible per a consultar-los en cas d’urgència. A les portes de les habitacions o en les immediacions s’haurà de col·locar un plànol de planta reduït d’informació a la clientela, així com instruccions d’evacuació en diversos idiomes.


Capítol II
Blocs i conjunts d’apartaments turístics

Article 45. Definicions
1. Es denomina bloc d’apartaments turístics la totalitat d’un edifici o complex integrat per apartaments, vil·les, xalets, bungalous o similars que, amb instal·lacions o serveis comuns, siga destinat al trànsit turístic per una mateixa unitat d’explotació. Podran comercialitzar-se i utilitzar la denominació d’aparthotel els blocs que disposen de saló social, servei de bar-cafeteria i servei de recepció 24 hores.

2. Quan, sense arribar a la totalitat, una mateixa unitat d’explotació destine al trànsit turístic un agregat superior al cinquanta per cent de les unitats d’allotjament d’un edifici o complex, se’n podrà sol·licitar la classificació turística com a conjunt.

Article 46. Classificació en categories
1. Els blocs i conjunts d’apartaments turístics es classificaran en les categories de superior, primera i estàndard.
2. La categoria que corresponga als blocs i conjunts d’apartaments turístics es determinarà en virtut del compliment dels requisits tècnics generals i els específics que s’integren en l’annex II.

3. La classificació que corresponga a un bloc o conjunt d’apartaments turístics es condicionarà al compliment dels requisits tècnics generals i específics establits en aquest decret.
4. Els blocs i conjunts de fins a dotze apartaments situats en centres històrics que resulten de la rehabilitació d’edificis, amb canvi d’ús, i els blocs que, així mateix, resulten de la rehabilitació d’edificis i estiguen inclosos en el catàleg de béns i espais protegits a cada municipi i qualificats de protecció parcial, estaran exempts dels requisits següents:

a) Recepció-Consergeria.
b) Terrasses.
c) Sales audiovisuals.


Capítol III
Habitatges d’ús turístic i empreses gestores

Article 47. Definicions
1. Es consideren habitatges d’ús turístic els immobles complets, independentment de la tipologia, que disposen de l’informe municipal de compatibilitat urbanística que permeta l’ús corresponent i se cedisquen mitjançant un preu, amb habitualitat, en condicions de disponibilitat immediata, i amb finalitats turístiques, vacacionals o d’oci.
Els habitatges d’ús turístic se cedeixen complets, i no se’n permet la cessió per habitacions.
2. Es presumirà que hi ha habitualitat quan es produïsca alguna d’aquestes circumstàncies respecte de l’immoble:
a) Que se cedisca per a ús turístic per empreses gestores d’habitatges turístics.
b) Que es pose a disposició de les i dels usuaris turístics per les persones propietàries o titulars, amb independència de quin siga el període de temps contractat i sempre que es presten serveis propis de la indústria hostalera.
c) Quan s’utilitzen canals de comercialització turística. Es considera que hi ha comercialització turística quan es duu a terme a través d’operadors turístics o de qualsevol altre canal de venda turística, incloent-hi internet o altres sistemes de noves tecnologies.
3. Es consideren empreses gestores d’habitatges d’ús turístic les persones físiques o jurídiques l’activitat professional de les quals, principal o no, consistisca en la cessió a títol onerós de l’ús i gaudi de, almenys, cinc habitatges d’ús turístic, amb independència de la seua ubicació o no en un mateix edifici o complex, i de quin siga el títol que els habilite per a fer-ho.
Article 48. Document d’autorització i responsabilitat
1. En el cas que els habitatges d’ús turístic els cedisquen empreses gestores sense ser-ne les propietàries, caldrà formalitzar l’autorització corresponent per a la gestió entre el propietari o propietària i l’empresa, en la qual caldrà indicar expressament que la responsabilitat per l’incompliment de les obligacions administratives derivades d’aquest decret serà exigible a la persona o entitat gestora de l’allotjament.
2. La responsabilitat administrativa per l’incompliment de les disposicions d’aquest decret, en el cas d’habitatges turístics gestionats directament per les persones propietàries o titulars, serà exigible directament a aquestes.
3. Quan la gestió dels habitatges turístics es faça a través d’una o d’un agent mandatari, la responsabilitat administrativa per l’incompliment de les disposicions d’aquest decret serà exigible a la persona mandant, en els termes establits per l’article 1725 del Codi Civil.


Article 49. Classificació en categories i requisits
1. Els habitatges d’ús turístic es classificaran en les categories superior i estàndard.
2. La determinació de la categoria que corresponga es condicionarà al compliment de les exigències establides en l’annex III.


Capítol IV
Càmpings i àrees de pernoctació

Secció primera
Definicions i classificació

Article 50. Definicions
1. S’entén per càmping l’espai de terreny degudament delimitat i condicionat per a l’ocupació temporal per persones que pretenguen fer vida a l’aire lliure, amb fins vacacionals o turístics, utilitzant com a mitjà d’allotjament albergs mòbils, tendes de campanya, caravanes o altres elements similars fàcilment transportables dotats amb elements de redolament, en plenes condicions d’ús i exempts de fonamentació, excepte l’anivellament sanitari. Això, sense perjudici que hi haja unitats o mòduls de propietat de la persona titular de l’establiment, o posats a disposició seua per persones o entitats operadores turístiques per a ús exclusiu de la clientela, tipus cabanya, bungalou, habitatge mòbil (mobile-home), o unitats singulars degudament homologades o acreditades segons la tipologia i normativa d’aplicació.

Els càmpings hauran d’estar dotats amb les instal·lacions i els serveis que, segons la categoria, es determinen en aquesta norma. El nivell de qualitat de les instal·lacions i els serveis, així com les instal·lacions tipus cabanya, bungalou, habitatge mòbil (mobile-home), o unitat singular, hauran d’ajustar-se a la classificació turística de l’establiment.
2. S’entén per àrea de pernoctació en trànsit per a autocaravanes l’espai de terreny degudament delimitat, dotat i condicionat, obert al públic per a l’ocupació i ús exclusiu d’autocaravanes, inclosos els vehicles càmpers, i de les persones que hi viatgen, a canvi de preu i en el qual es presten els serveis regulats en aquest capítol per a aquesta classe d’empreses.
3. S’entén per autocaravana el vehicle construït amb propòsit especial, incloent-hi allotjament habitatge, i que conté, almenys, l’equip següent: seients i taula, llits o lliteres que es puguen convertir en seients, cuina i armaris o similars. Aquest equip estarà rígidament fixat al compartiment habitatge; els seients i la taula es poden dissenyar per a desmuntar-se fàcilment.
4. S’entén per caravana el remolc o semiremolc concebut i condicionat per a ser utilitzat com a habitatge mòbil.
5. S’entén per bungalou la instal·lació fixa d’allotjament que conté com a mínim aquests elements: dormitori, lavabo (dotat almenys de lavabo, vàter i dutxa), saló menjador i cuina, que pot estar integrada en el saló menjador.
6. S’entén per càmper el vehicle derivat d’una furgoneta per a ús acampador, condicionat per a, com a mínim, pernoctar en l’interior.

7. S’entén per habitatge mòbil (mobile-home) l’alberg mòbil que manca de fonamentació, o que exclusivament dispose d’una base sense fonaments soterrats, sense que estiga fixada de manera estable a la parcel·la.
8. En les àrees de pernoctació no podrà acollir-se cap altre tipus de vehicle diferent dels càmpers i dels que defineix com a autocaravanes l’annex II del Reglament general de vehicles, aprovat pel Reial decret 2822/1998, de 23 de desembre, ni s’hi podran instal·lar tendes de campanya o albergs mòbils o fixos de cap mena.
9. No tindran la consideració d’àrees de pernoctació les àrees d’estacionament per a autocaravanes que a aquest efecte habiliten els ajuntaments d’acord amb la normativa municipal.
10. En els càmpings, la duració del contracte d’ocupació de la parcel·la o instal·lació fixa no podrà, en cap cas, ser superior a un any, independentment de la modalitat del contracte subscrit. En les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes la duració del contracte d’ocupació de plaça d’estacionament no podrà, en cap cas, ser superior a 48 hores, independentment de la modalitat del contracte subscrit.

A aquest efecte, aquesta ocupació o l’arrendament per temps superior al fixat en el paràgraf anterior, així com la venda, comportarà l’exclusió d’aquesta regulació i quedarà prohibida, per tant, la seua gestió turística.

Article 51. Classificació i especialitats
1. Els càmpings es podran classificar, en atenció a les seues característiques, instal·lacions i serveis, en cinc categories identificades per estreles.
2. Sobre la base de la prestació de serveis específics o a l’existència de determinades instal·lacions, els establiments de càmping podran sol·licitar i obtindre de l’òrgan competent en matèria de turisme el reconeixement d’alguna de les especialitats que figuren a continuació, sense perjudici que hagen de reunir els requisits exigibles per a la seua classificació en alguna de les categories previstes en el número anterior.
a) Especialitat «resort»:
Els càmpings que tenen el 40 % de la zona per a estada i allotjament ocupat amb unitats o mòduls de propietat de la persona titular de l’establiment o persones operadores turístiques tipus cabanya, bungalou o habitatge mòbil, sempre que disposen d’un mínim de 10 unitats, podran obtindre l’especialitat de «resort». Aquestes parcel·les i unitats han de tindre una imatge que responga a criteris de qualitat, homogeneïtat i uniformitat, i hauran de situar-se en zona delimitada i diferenciada de la resta.
L’establiment, independentment de la classificació o categoria, haurà de disposar obligatòriament, a més de piscina, d’instal·lacions esportives polivalents, club social i infantil i animació turística.
b) Especialitat càmping ecològic:
Podran obtindre l’especialitat de càmping ecològic els càmpings que disposen d’un sistema de gestió mediambiental amb acreditació vigent i les instal·lacions dels quals tendisquen a la consecució d’aquests objectius:
1r. Estalvi d’energia i aigua.
2n. Reutilització d’aigües residuals.
3r. Reducció de la contaminació atmosfèrica i electromagnètica.
4t. No utilització de materials tòxics.
5é. Maximització del reciclatge.
6é. Integració en l’entorn que evite l’impacte ambiental.
7é. Utilització de materials autòctons no contaminants que faciliten la integració estètica de l’establiment en el paisatge.
8é. Delimitació de parcel·les mitjançant tanques verdes naturals o arbratge.
c) Especialitat càmping temàtic:
Els càmpings amb instal·lacions, serveis o normes d’ús que responguen a un tema o una matèria específics que els identifique i diferencie de la resta d’establiments, tipus cultural, nudista, esportiu, etc., podran tindre l’especialitat de càmping temàtic.
Els càmpings que obtinguen aquesta especialitat hauran d’especificar clarament en la publicitat i altres suports de comunicació el tema o la matèria que els identifique, sobretot quan implique unes normes d’ús que comporten condicions especials per al gaudi de les instal·lacions.

d) Especialitat bungalow park:
Podran obtindre l’especialitat de bungalow park els càmpings que ocupen el 60 % de la superfície total amb unitats en planta baixa amb possibilitat de golfes o mòduls, propietat de la persona titular de l’establiment o persones operadores turístiques, tipus cabanya, bungalou, mobile-home o unitat singular sempre que destinen el 40 % restant a vials interiors, zones verdes, zones esportives o qualsevol altre servei d’ús comú.
L’establiment, independentment de la classificació o categoria, haurà de disposar obligatòriament, a més de piscina, d’instal·lacions esportives polivalents, club social i infantil i animació turística.
e) Especialitat camper area:
Podran obtindre l’especialitat camper area els càmpings que destinen la totalitat de la zona d’estada i allotjament per a l’ocupació i l’ús exclusiu d’autocaravanes, incloent-hi els càmpers, i de les persones que hi viatgen, sense que s’hi puga instal·lar-se cap altre tipus d’allotjament fix o transportable.
3. Per a les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes s’estableix una única categoria.


Secció segona
Requisits comuns

Article 52. Subministrament d’aigua
En els càmpings i àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes, haurà d’estar garantit el subministrament d’aigua. L’aigua destinada al consum humà haurà de reunir les condicions de potabilitat química i bacteriològica establides per la normativa vigent.

Article 53. Tractament i evacuació d’aigües residuals
La xarxa de sanejament dels càmpings i les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes haurà d’estar connectada a la xarxa general. Si no hi ha xarxa general o és insuficient, s’haurà d’instal·lar un sistema de depuració propi de tal manera que els vessaments d’aigües residuals s’ajusten a les disposicions vigents en la matèria i siguen aptes per a reg.
No es podran abocar sense depurar prèviament aigües negres a la mar, rius, llacs o séquies, i queden prohibits els pous cecs.
Els punts de proveïment d’aigües netes i els de tractament de residus de les zones d’acolliment i servei d’autocaravanes hauran de complir la normativa vigent.

Article 54. Tanques i tancament de protecció
Els càmpings i les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes hauran d’estar tancats en tot el perímetre. Les tanques o closes que s’utilitzen hauran de ser de materials que, per la disposició i el color, permeten una integració harmònica en l’entorn i el paisatge, preferentment bardisses o altres pantalles vegetals.

Article 55. Vials interiors
En els establiments que s’inscriguen en el registre corresponent a partir de l’entrada en vigor d’aquest reglament, els vials, que hauran de tindre un ferm dur que facilite l’eliminació i l’evacuació de les aigües pluvials, hauran de tindre també una amplària mínima de 3,5 metres, si són d’un sentit només, o de 6 metres, si són de doble sentit, i en tot cas l’amplària i els radis de curvatura hauran d’assegurar la fluïdesa en l’accés i el trànsit de vehicles, caravanes i autocaravanes.
En els establiments que, per l’orografia accidentada, hi haja risc d’erosió o despreniments en vials o altres superfícies, caldrà prendre les mesures de seguretat necessàries per a evitar-los, tot això mantenint la integració amb l’entorn o medi natural.

Article 56. Sistema de seguretat i protecció
Tots els càmpings i àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes hauran de disposar de les mesures i les instal·lacions de prevenció, protecció i seguretat per a casos d’incendi, inundació o altres emergències previstes en la normativa vigent en aquestes matèries.
En particular, hauran de disposar de:
1. Un pla d’emergència i autoprotecció, redactat per una persona tècnica competent i ajustat a les disposicions vigents, en el qual es prevegen les diferents hipòtesis d’emergència i els plans d’actuació per a cadascuna, així com les condicions d’ús i manteniment de les instal·lacions afectes al pla.
El pla d’emergència i autoprotecció haurà de justificar, en tot cas, la hipòtesi de risc d’inundació de manera que, per a un cabal associat a un període de retorn mínim de cent anys, no es permetrà que el calat de l’aigua supere els 0,80 metres, ni que la velocitat màxima de l’aigua excedisca els 0,50 m/s. Així mateix, i per a aquest cabal, s’hauran de garantir les condicions necessàries que permeten l’evacuació ràpida, completa i segura de les persones, i s’hi ha d’indicar expressament el temps d’evacuació requerit.
2. Extintors de tipus pols polivalent i de capacitat de 6 kg, o boques d’aigua per a mànegues, a raó d’un per cada 20 parcel·les i distribuïts de manera que cap parcel·la quede a més de 50 metres del seu extintor o mànega.
Els càmpings de més de 200 unitats d’allotjament (siguen parcel·les o unitats d’allotjament) hauran de disposar, a més, d’un extintor mòbil de 50 kg de capacitat per cada 500 parcel·les o fracció.
3. Llums d’emergència en els llocs previstos per a l’eixida de persones i vehicles en cas d’incendi, amb una autonomia mínima d’1 hora.

4. Plans de senyalització dels llocs d’ubicació dels extintors o boques d’aigua per a mànegues, i de les eixides d’emergència i vies d’evacuació a zones segures, acompanyats dels pictogrames corresponents que n’indiquen la situació.
5. Eixides d’emergència o vies d’evacuació a zones segures degudament senyalitzades, a raó d’una per cada 500 parcel·les o fracció, amb una amplària mínima de 3 m.
6. Les mesures de seguretat corresponents, segons la normativa vigent, en el magatzematge de materials líquids o sòlids inflamables, especialment botelles de gas.

Secció tercera
Requisits generals dels càmpings

Article 57. Superfície i capacitat
1. La superfície total del càmping haurà d’estar dividida en dues parts: una zona per a estada i allotjament, que no podrà superar el 75 % d’aquesta superfície total i que ha d’estar dividida en parcel·les perfectament delimitades mitjançant bardisses verdes naturals o arbratge, i una altra, constituïda per la resta de la superfície del càmping, destinada a vials interiors, zones verdes, zones esportives o qualsevol altre servei d’ús comú.
Quan la delimitació mitjançant bardisses verdes naturals o arbratge resulte inviable o l’establiment es classifique en l’especialitat camper area, amb caràcter excepcional, la divisió de parcel·les podrà fer-se mitjançant fites, marques o materials de procedència vegetal.
Per al còmput de la superfície total del càmping no es consideraran els terrenys annexos no condicionats per a ús i gaudi de les persones usuàries.
2. De la superfície del càmping destinada a zona d’estada i allotjament, opcionalment podrà deixar-se sense parcel·lar fins a un 20 %, amb l’únic fi de situar-hi xicotetes tendes de campanya.
3. D’acord amb el que s’estableix en l’últim paràgraf de l’article 50.1 d’aquest decret, es podrà destinar fins al 60 % de la superfície de la zona d’estada i allotjament del càmping a la instal·lació en parcel·les d’unitats en planta baixa amb possibilitat de golfes, tipus cabanya, bungalou, mobile-home o unitats singulars, sempre que no ocupen més del 70 % de la superfície de la parcel·la i complisquen els requisits de l’annex IV.
Quan es tracte d’unitats d’allotjament contínues que formen mòduls, es garantirà el mateix percentatge d’espai exterior contigu a aquests mòduls, sense que en aquest còmput s’incloga la superfície dels vials o altres serveis d’ús comú.
4. La capacitat estimada d’allotjament del càmping es determinarà a raó d’una mitjana de tres persones per cada parcel·la. A la superfície no parcel·lada se li aplicarà l’índex de capacitat que per m² resulte de la part parcel·lada. En les unitats en planta baixa amb possibilitat de golfa es comptabilitzarà la capacitat real.
Article 58. Subministrament d’electricitat
1. Totes les parcel·les del càmping hauran de disposar de subministrament d’electricitat. La capacitat total de subministrament elèctric del càmping garantirà a la clientela 600 vats per parcel·la i dia.
2. Així mateix, s’haurà de garantir, amb un mínim de 3 luxs d’intensitat, la il·luminació en accessos, vials, jardins, aparcaments i zones exteriors d’ús comú.
3. En les instal·lacions i locals d’ús comú, així com en les vies d’evacuació i vies de pas comú, s’ha de disposar d’enllumenat d’emergència. Durant la nit cal que hi haja punts de llum encesos que, per la ubicació, faciliten el trànsit per l’interior de l’establiment.

Article 59. Altres serveis
En tots els càmpings s’han d’establir aquests serveis:
1. De vigilància permanent de l’establiment, adaptat a l’extensió i capacitat.
2. De recollida diària de fem i d’emmagatzematge fins a la retirada, en recintes reservats a aquest efecte. Sempre que l’ajuntament del municipi on se situe l’establiment dispose de servei de recollida selectiva, s’ha de disposar de contenidors per a envasos lleugers, vidre i paper-cartó.

Article 60. Adaptació al medi natural
Els càmpings hauran d’estar dotats amb arbratge i flora distribuïts per tot el recinte, capaços de proporcionar ombra i més contacte amb la naturalesa, i cal procurar que la majoria siga d’espècies autòctones.

Dins del seu àmbit d’influència, tots els càmpings hauran de respectar els criteris generals d’ordenació i integració paisatgística i els valors mediambientals i ecosistemes característics de la zona, i caldrà prendre les mesures necessàries per a la conservació dels recursos naturals.

Quan per la ubicació escaiga, caldrà extremar el compliment del que es preveu en la normativa de prevenció d’incendis forestals.

Secció quarta
Requisits generals de les àrees de pernoctació
en trànsit per a autocaravanes

Article 61. Superfície i capacitat
La superfície total de l’àrea de pernoctació en trànsit per a autocaravanes haurà d’estar dividida en dues parts: una zona per a estacionament i estada de les autocaravanes i de les persones que hi viatgen i que no podrà superar el 75 % d’aquesta superfície total, dividida en parcel·les perfectament delimitades, i una altra, constituïda per la resta de la superfície total, destinada a instal·lacions de manteniment, vials interiors, serveis comuns i, si és el cas, zones verdes. La capacitat s’ha de determinar a raó d’una mitjana de tres persones per cada parcel·la existent.

Article 62. Subministrament d’electricitat
En les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes s’ha de garantir el subministrament elèctric necessari per a donar servei a les persones usuàries, i en les instal·lacions, els locals d’ús comú, les vies d’evacuació i vies de pas comú caldrà disposar d’enllumenat d’emergència. Durant la nit cal que hi haja punts de llum encesos que, per la ubicació, faciliten el trànsit per l’interior de l’establiment.

Article 63. Altres serveis
1. En les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes caldrà disposar d’un servei de vigilància permanent de l’establiment adaptat a la seua extensió i capacitat, i d’un servei d’emmagatzematge de fem fins a la retirada en recintes reservats a aquest efecte.
2. Així mateix, les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes hauran de disposar de punts de proveïment d’aigua apta per al consum humà i d’aigües netes, així com d’evacuació d’aigües grises i negres, suficients per a donar servei a la capacitat de l’establiment. En qualsevol cas, s’exigirà, com a mínim, un punt de proveïment d’aigües netes i un punt de tractament de residus, integrat per un embornal d’aigües usades (aigües grises) i un altre de tractament de les deixalles químiques dels vàters, per cada 20 places d’estacionament o fracció.
3. Per a poder exercir l’activitat, les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes hauran de disposar, com a mínim, d’aquests serveis per als usuaris:
a) Màquina expenedora de begudes o vending.
b) Lavabos independents per a homes i dones, a raó d’un per cada 20 places d’aparcament o fracció de què dispose l’establiment.

c) Vàters independents per a homes i dones, a raó d’un per cada 20 places d’aparcament o fracció de què dispose l’establiment.

d) Dutxes independents per a homes i dones, a raó d’una per cada 20 places d’aparcament o fracció de què dispose l’establiment.

e) Servei d’aigua calenta en el 50 % de les dutxes i els lavabos.
f) Preses de corrent al costat dels lavabos.
g) Serveis sanitaris, amb lavabos, vàters i dutxes per a persones amb discapacitat.


Capítol V
Allotjament turístic rural

Secció primera
Definicions i classificacions

Article 64. Definicions
Es denomina allotjament turístic rural el que es presta en les modalitats de casa rural, hotel rural, blocs i conjunts d’apartaments turístics, habitatges d’ús turístic i acampada en finca particular amb habitatge habitat, de manera habitual i mitjançant preu, en zones que no es troben en algun d’aquests casos:
a) Que el terme municipal siga limítrof amb la mar, llevat que se situe en zones l’ús de les quals siga eminentment agrícola, ramader o forestal, o que presenten un interés mediambiental, cultural o visual que resulte d’acord amb l’aplicació d’altres polítiques sectorials i permeta la dinamització econòmica de l’entorn.
b) Que es troben inclosos o vinculats a una àrea metropolitana.

c) Que el model d’ocupació i ús del territori del terme municipal siga urbà i no responga al model rural tradicional.
d) Que se situen en zones residencials, encara que el municipi no s’incloga en els casos previstos en els apartats anteriors.

Article 65. Modalitats i categories
L’allotjament rural es classificarà en aquestes modalitats i categories:
a) Casa rural.
b) Hotel rural.
c) Blocs i conjunts d’apartaments turístics rurals.
d) Habitatges d’ús turístic rurals.
e) Acampada en finca particular amb habitatge habitat.

Article 66. Cases rurals
1. S’entén per allotjament en casa rural el que s’ofereix de manera habitual i mitjançant preu, per a dur-lo a terme en un establiment que estiga situat en un habitatge que ocupe la totalitat d’un edifici o part d’aquest amb eixida pròpia a la parcel·la privada on se situa o a la via pública, i que dispose com a màxim de planta baixa, primer i pis sota coberta, llevat que un certificat municipal, acredite una estructura original diferent i que pot explotar-se per a ús exclusiu de clients o clientes o compartint aquests l’ús amb la persona propietària o el personal designat per aquesta. La capacitat de les cases rurals haurà de ser, com a màxim, de 16 persones.
2. Les cases rurals es classificaran en 5 categories: 1, 2, 3, 4 i 5 estreles
La modalitat, especialitat i categoria que corresponga als establiments d’allotjament rural es determinarà en funció del compliment dels requisits tècnics generals i específics fixats en aquesta disposició.

El qualificatiu luxe només es podrà aplicar a les cases rurals de 5 estreles, amb la sol·licitud prèvia dels interessats i en atenció a les característiques, els serveis i les instal·lacions.

Article 67. Especialitats de les cases rurals
1. Les cases rurals podran obtindre, quan escaiga, alguna d’aquestes denominacions com a especialitat d’allotjament:
a) Casa rural – masia, casa rural – alqueria o casa rural – riurau.
Quan el servei d’allotjament es preste en edificis aïllats de més de 50 anys d’antiguitat, degudament datats i catalogats i que, rehabilitats o no, responguen a l’arquitectura tradicional de la zona on se situen, la casa rural podrà afegir la denominació masia, alqueria o riurau. Aquests aspectes s’hauran d’acreditar mitjançant un certificat de l’ajuntament corresponent.
b) Casa rural – casa de poble.
Podran tindre la denominació casa de poble les cases rurals on el servei d’allotjament es preste en edificis que constituïsquen un únic habitatge, estiguen situats en el nucli urbà, i es conserven o s’hagen rehabilitat d’acord amb l’arquitectura i amb els materials tradicionals de la zona on se situen, siga quin siga el nombre de les plantes o altures. Aquests aspectes s’hauran d’acreditar mitjançant un certificat de l’ajuntament corresponent. La casa rural podrà afegir a la seua denominació casa de poble.
c) Agroturisme.
Podran tindre aquesta denominació els establiments integrats en explotacions agràries, constituïts per una dependència o un conjunt d’aquestes integrades i destinades conjuntament a habitatge i a satisfer les necessitats d’una explotació agrícola.
L’habitatge haurà d’ocupar la totalitat de les dependències o una part d’aquestes amb eixida pròpia a un element comú o a la via pública.

2. Quan per l’arquitectura tradicional de la zona on se situen les cases rurals, la denominació utilitzada siga diferent de qualsevol de les recollides en l’apartat 1 anterior, podran afegir, amb una justificació prèvia i el compliment dels requisits que exigeix, la denominació tradicional d’aquesta zona.

Article 68. Hotels, blocs i conjunts d’apartaments turístics i habitatges d’ús turístic rurals
Els establiments hotelers classificats en els grups primer i segon, els hotels i hostals, de l’article 39, els blocs i conjunts d’apartaments turístics de l’article 45 i els habitatges d’ús turístic de l’article 47, tots d’aquest decret, podran tindre l’especialitat rural quan complisquen aquests requisits:
1. Que la capacitat d’allotjament no siga superior a 50 places, o a 16 places per apartament en el cas dels blocs i conjunts i habitatges d’ús turístic.
2. Que l’edifici on se situen tinga valor arquitectònic tradicional, històric, cultural o etnogràfic, o responga a les característiques arquitectòniques de la zona. Aquest aspecte s’haurà d’acreditar mitjançant un certificat emés per un tècnic o una tècnica competent.
3. Que la localitat on se situe siga de menys de 5.000 habitants. Únicament podran estar situats en localitats amb més habitants quan l’establiment estiga situat en una aldea, en sòl no urbanitzable o en algun lloc dependent del municipi, i haja obtingut la declaració d’interés comunitari que atribueix el corresponent ús i aprofitament turístic o, si és el cas, dispose d’exempció d’acord amb la legislació urbanística vigent.

4. Que el mobiliari, l’equipament i l’ornamentació responguen a la singularitat autòctona de la zona on es troben.

Article 69. Acampada en finca particular amb habitatge habitat
1. S’entén per allotjament en acampada en finca particular amb habitatge habitat l’oferit, de manera habitual i mitjançant preu, per a dur-lo a terme en tenda de campanya, caravana o unitats d’allotjament singulars, en terrenys de propietat particular on hi haja un habitatge habitat.
2. La prestació d’aquesta modalitat d’allotjament serà compatible amb la d’allotjament compartit en cases rurals, sempre que el nombre d’allotjats alhora no supere el de 16 persones.
3. En el cas d’estar situades en forests o terrenys forestals, seran aplicables a l’acampada en finca particular amb habitatge habitat les condicions que, per a les zones d’acampada, s’estableixen en el Decret 233/1994, de 8 de novembre, del Consell, pel qual es regulen les acampades i l’ús de les instal·lacions recreatives a les forests de la Comunitat Valenciana.

Secció segona
Requisits tècnics generals

Article 70. Requisits generals
1. Per a desenvolupar l’activitat d’allotjament turístic rural, els establiments hauran de disposar, com a mínim, de:
a) Proveïment d’aigua i subministrament d’energia garantits.
b) Subministrament d’aigua apta per al consum humà.
c) Sistemes autoritzats d’eliminació de residus sòlids i d’aigües residuals.
d) Disponibilitat de comunicació telefònica, quan no n’hi haja al local mateix.
e) Equip sanitari de primers auxilis.
f) Mesures de protecció, prevenció i extinció d’incendis, i s’exigeix com a mínim un extintor per planta i enllumenat d’emergència en l’eixida.
g) Informació sobre serveis de farmàcia, entitats financeres i recursos turístics de la zona on estiguen ubicats.
h) Calefacció en habitacions, banys i zones d’ús comú.

2. Els establiments situats en entorns forestals o adjacents i no adscrits a un nucli urbà, hauran de disposar d’una àrea de defensa davant del risc d’incendis forestals, punts de foc preparats i autoritzats i informació als usuaris sobre mesures de prevenció d’incendis forestals i actuació en cas d’emergència per incendi forestal.


Article 71. Edificacions
Els edificis on se situen els establiments d’allotjament turístic rural hauran de presentar un bon estat de conservació. No hauran d’estar situats dins de l’espai que delimita la línia d’edificació de les carreteres que formen part de la Xarxa de Carreteres de l’Estat, ni de les que integren la Xarxa Bàsica de la Comunitat Valenciana, ni a una distància inferior a un quilòmetre d’abocadors.

Article 72. Salons, menjadors i mobiliari
1. Les superfícies destinades a salons i menjadors hauran de tindre relació amb la capacitat de l’establiment, de manera que es garantisca als usuaris i usuàries una estada confortable. En tot cas, cal garantir una superfície mínima de 2 m² per plaça d’allotjament, sense que en cap cas siga inferior a 14 m².
2. El mobiliari haurà d’estar en perfecte estat d’ús i conservació i, com a mínim, haurà de garantir un nombre de seients equivalent al nombre de places de l’establiment.

Article 73. Altres dependències
Les cuines i els banys hauran de tindre ventilació directa o forçada per a la renovació d’aire.
Les habitacions i altres dependències d’ús comú hauran de disposar de ventilació directa a l’exterior o a patis no coberts.
Les habitacions hauran de tindre l’aïllament necessari per a preservar-les de sorolls i impedir el pas de llum a voluntat del client.

Secció tercera
Requisits tècnics específics de l’allotjament en cases rurals

Article 74. Requisits tècnics
1. A més dels requisits específics establits en l’annex V d’aquest decret, les cases rurals, per a obtindre la classificació corresponent com a allotjament turístic rural, hauran d’estar dotades, com a mínim, amb aquestes instal·lacions:
a) Aigua calenta en cuina i banys.

b) Punts i preses de llum en totes les habitacions i zones d’ús comú.

c) Un bany complet, amb banyera o dutxa, per a cada 6 places, incloent-hi les persones usuàries de l’habitatge; dos banys de fins a 12 places, i tres quan la capacitat excedisca les 12 places. En el còmput s’han de descomptar els banys incorporats a les habitacions i el nombre de places d’aquestes.
d) Les especialitats a què es refereix l’article 67 d’aquest decret hauran de disposar de saló menjador independent de la cuina, que ha de ser una altra estança diferent, llevat que, mitjançant una certificació municipal, s’acredite una estructura original diferent.
2. Les cases rurals podran tindre una capacitat màxima de 16 persones, incloent-hi els llits supletoris. Amb caràcter general, s’admetrà instal·lar-los en dormitoris que superen el 25 % de la superfície mínima exigida. Amb la petició prèvia del client o de la clienta, i excepcionalment, la persona titular de l’establiment podrà instal·lar llits supletoris en dormitoris que no complisquen la condició esmentada en habitatges d’ús compartit. El màxim de persones per habitació serà de 4.
3. En cap cas podran instal·lar-se llits supletoris o sofàs llit en el menjador, en el saló, en el saló menjador, o en altres estances anàlogues.


Article 75. Allotjament compartit
La modalitat d’allotjament compartit entre els clients i clientes i la persona propietària de l’allotjament o personal designat per aquesta haurà de reunir aquestes particularitats:
a) Es podrà incloure, amb caràcter obligatori per al client o la clienta, el servei de pensió alimentària completa, mitja pensió o desdejuni.

b) Quan no es facilite al client o a la clienta tota la pensió alimentària o part d’aquesta, s’haurà de facilitar l’ús de la cuina, parament i nevera amb congelador i forn.
c) Caldrà netejar habitacions i banys diàriament.

d) El servei de tovalloles i roba de llit s’haurà de canviar amb l’entrada de nous clients o clientes o cada 3 dies.
e) S’haurà de prestar el servei de llavada i planxat de roba, o facilitar planxa i llavadora per a l’ús de la clientela.

Article 76. Allotjament no compartit
La modalitat d’allotjament no compartit haurà de reunir aquestes particularitats:
a) Cal disposar de mobiliari, estris, parament i vaixella en bon estat de conservació i utilització.
b) S’haurà de proporcionar als clients doble servei de tovalloles i roba de llit, excepte per a estades no superiors a tres dies, així com combustible suficient per a la cuina, l’escalfador d’aigua i la calefacció.

Secció quarta
De l’allotjament en acampada en finca particular

Article 77. Dotació de la finca, el terreny i l’habitatge
1. En les finques o els terrenys de propietat particular, voltades o tancades en tot el perímetre, on hi haja un habitatge habitat, es podrà oferir el servei d’allotjament en tenda de campanya, caravana o allotjament singular amb aquestes condicions:
a) S’hi podran allotjar com a màxim 16 persones, o instal·lar-s’hi tres tendes de campanya, o tres caravanes. La titularitat d’aquestes tendes de campanya o caravanes ha de ser sempre de la clientela.
b) S’hi podran allotjar com a màxim 16 persones, en unitats d’allotjament singular, propietat de la persona titular de la finca.
La prestació d’aquesta modalitat d’allotjament serà compatible amb la instal·lació de tendes de campanya o caravanes sempre que el nombre de persones allotjades alhora no supere el de 16 persones.
c) Les persones acampades tindran dret a l’ús del bany, el safareig i la pica d’escurar de l’habitatge.
d) Es podrà facilitar l’ús d’altres dependències, com la sala d’estar, el menjador, la cuina, etc.
e) Es podrà oferir el servei de desdejuni o àpats.
f) En la zona prevista per a acampada hauran de col·locar-se recipients per a l’acumulació de fems, que s’han de retirar diàriament.
g) No s’hi podrà fer foc, excepte en instal·lacions habilitades expressament en períodes en què no estiga prohibit encendre foc en zones forestals o en la rodalia, i només si les condicions climàtiques i altres circumstàncies ho permeten, d’acord amb la normativa i les instruccions vigents en la matèria.
2. En la zona d’acampada no serà necessari disposar de subministrament d’energia elèctrica.
3. Tant el recinte com les instal·lacions han de complir les mesures de prevenció, protecció i extinció d’incendis previstes en la normativa municipal i en la que dicta la conselleria competent en matèria de medi ambient i prevenció d’incendis forestals que, si és el cas, els siguen aplicables.
En el cas d’estar situades en forests o terrenys forestals, seran aplicables a l’acampada en finca particular les condicions que, per a les zones d’acampada, s’estableixen en el Decret 233/1994, de 8 de novembre, del Consell, pel qual es regulen les acampades i l’ús de les instal·lacions recreatives a les forests de la Comunitat Valenciana. En aquest cas, hauran de verificar-se, a més, totes les mesures o els plans de coordinació i de prevenció de potencials riscos i incendis forestals que es consideren necessaris, a l’efecte dels quals caldrà sol·licitar un informe a la conselleria competent en matèria forestal i en matèria de prevenció d’incendis forestals.


Capítol VI
De l’allotjament en alberg turístic

Secció primera
Definicions i classificació

Article 78. Definició d’alberg turístic
Són albergs turístics els establiments que ofereixen allotjament turístic en habitacions col·lectives, en els termes previstos en l’annex VI, disposen d’instal·lacions d’ús col·lectiu i ocupen la totalitat o una part independitzada d’un edifici, amb entrada, escales i ascensors d’ús exclusiu.

Article 79. Requisits mínims
Els albergs turístics hauran de complir els requisits generals que conté la secció següent i els específics que s’estableixen en l’annex VI.


Secció segona
Requisits generals

Article 80. Requisits de seguretat, disseny i qualitat en albergs turístics
Els albergs turístics hauran de complir aquests requisits:
a) En els espais i les sales comunes haurà d’assegurar-se la qualitat d’aire interior establida en la normativa d’instal·lacions tèrmiques en els edificis.
b) En tots els espais d’ús públic de l’establiment, així com en habitacions i banys, caldrà assegurar les condicions de confort tèrmic establides en la normativa d’instal·lacions tèrmiques esmentada.

c) Els banys i les cuines, si és el cas, hauran de disposar de subministrament d’aigua potable calenta i freda amb les condicions establides en la normativa de salubritat i qualitat d’aigua de consum humà.
d) La il·luminació mitjana en habitacions i banys haurà de seguir les recomanacions en matèria energètica publicades per organismes autonòmics o estatals.
e) Els serveis higiènics generals i els banys d’habitacions hauran de tindre ventilació directa a l’exterior o, si és el cas, disposar de dispositius de renovació d’aire que asseguren com a mínim les condicions de ventilació establides en la normativa per a banys d’habitatges.

f) Les habitacions hauran de complir com a mínim les mateixes condicions d’il·luminació natural i de ventilació establides per als habitatges en la normativa d’habitabilitat. Les zones destinades exclusivament a personal hauran de disposar de les dotacions i condicions ambientals que estableix la normativa en matèria de seguretat i salut en els llocs de treball.
g) Els establiments de més de 30 habitacions, o més de 60 places, que d’acord amb la normativa vigent no requerisquen un pla d’autoprotecció hauran de disposar d’un pla d’emergències. El pla l’haurà d’elaborar un tècnic o una tècnica competent, d’acord amb els continguts establits en la norma bàsica d’autoprotecció, i l’haurà de subscriure la persona responsable de l’activitat. Una còpia haurà de quedar-se en l’establiment.
h) Tots els establiments hauran de disposar d’un plànol en cada planta de l’establiment en el qual figuren la situació de les escales, els corredors, les eixides, els itineraris d’evacuació i la situació dels mitjans de transmissió i dispositius d’extinció. Aquests plànols hauran d’estar situats en un lloc accessible per a consultar-los en cas d’urgència. A les portes de les habitacions o en les immediacions caldrà col·locar el plànol de planta reduït d’informació a la clientela, així com instruccions d’evacuació en diversos idiomes.


Capítol VII
Règim sancionador

Article 81. Infraccions i sancions
Les infraccions que es cometen contra el que preceptua aquest decret donaran lloc a la responsabilitat administrativa corresponent, que es farà efectiva d’acord amb el que es disposa en l’LTOH i en les disposicions de desplegament.


DISPOSICIÓ ADDICIONAL

Única. Regla de no despesa
L’aplicació d’aquest decret no pot tindre cap incidència en la dotació dels capítols de despesa assignada al departament competent en turisme; en tot cas, s’haurà d’atendre amb els mitjans personals i materials d’aquest.


DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera. Normativa aplicable als expedients en tramitació
Els expedients iniciats prèviament a l’entrada en vigor d’aquest decret continuaran tramitant-se de conformitat amb el que es disposa en la normativa anterior, llevat que voluntàriament s’acullen a aquesta. El mateix tractament es dispensarà als procediments de classificació d’establiments d’allotjament turístic els projectes dels quals, si és el cas, s’hagen visat abans de l’entrada en vigor d’aquest decret.


Segona. Termini d’adaptació dels establiments d’allotjament turístic inscrits en el Registre de Turisme de la Comunitat Valenciana

Els establiments turístics disposaran d’un termini d’un any per a adaptar les instal·lacions i serveis als requisits establits en els annexos I, II, III, IV, V i VI d’aquest decret.
En el mateix termini, els qui figuren en el Registre com a persones titulars o gestores d’habitatges d’ús turístic hauran de comunicar la seua referència cadastral. Així mateix, les qui figuren com a titulars hauran de comunicar les dades de les persones mediadores en el lloguer dels seus habitatges si és aquesta la manera de gestió.

Tercera. Inscripció d’ofici dels albergs turístics en el Registre de Turisme de la Comunitat Valenciana
Els albergs ja inscrits en el moment d’entrada en vigor d’aquest decret s’hauran d’inscriure d’ofici en la nova modalitat d’albergs turístics, regulada en aquest mateix decret.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Derogació normativa
1. Es deroguen expressament aquestes disposicions:
– Decret 19/1997, d’11 de febrer, del Govern Valencià, pel qual s’aprova el règim de preus i reserves en allotjaments turístics.

– Decret 75/2015, de 15 de maig, del Consell, regulador dels establiments hotelers de la Comunitat Valenciana.
– Decret 91/2009, de 3 de juliol, pel qual s’aprova el reglament regulador dels blocs i conjunts d’habitatges turístics de la Comunitat Valenciana.
– Decret 92/2009, de 3 de juliol, del Consell, pel qual s’aprova el reglament regulador dels habitatges turístics denominats apartaments, vil·les, xalets, bungalous i semblants, i de les empreses gestores, persones jurídiques o físiques, dedicades a la cessió del seu ús i gaudi, en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.
– Decret 184/2014, de 31 d’octubre, del Consell, regulador de l’allotjament turístic rural a l’interior de la Comunitat Valenciana.
– Decret 6/2015, de 23 de gener, del Consell, regulador dels càmpings i les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes de la Comunitat Valenciana.
2. El Decret 2/2017, de 24 de gener, del president de la Generalitat, pel qual s’estableixen els distintius corresponents a les empreses i als establiments turístics de la Comunitat Valenciana queda derogat en les qüestions que són objecte de regulació en el present decret.

3. Queden igualment derogades totes les normes de rang igual o inferior que s’oposen al que es disposa en aquesta norma.


DISPOSICIONS FINALS

Primera. Habilitació normativa
Es faculta la persona titular de l’òrgan amb competències en matèria de turisme per a desenvolupar aquest decret.

Segona. Entrada en vigor
Aquest decret entrarà en vigor als tres mesos de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Alacant, 22 de gener de 2021

El president de la Generalitat
XIMO PUIG i FERRER