Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

DECRET LLEI 1/2018, de 2 de febrer, del Consell, pel qual es deroga la disposició addicional segona, sobre el personal en els establiments de distribució al detall i venda al públic de carburants i combustibles, de la Llei 1/2011, de 22 de març. [2018/1016]

(DOGV núm. 8227 de 05.02.2018) Ref. Base de dades 001194/2018

DECRET LLEI 1/2018, de 2 de febrer, del Consell, pel qual es deroga la disposició addicional segona, sobre el personal en els establiments de distribució al detall i venda al públic de carburants i combustibles, de la Llei 1/2011, de 22 de març. [2018/1016]
PREÀMBUL

La Llei 10/2015, de 29 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat, en l’article 81, va introduir la disposició addicional segona de la Llei 1/2011, de 22 de març, per la qual s’aprova l’Estatut dels Consumidors i Usuaris de la Comunitat Valenciana, en què s’estableix l’obligació per als establiments de distribució al detall i venda al públic de carburants i combustibles, de disposar d’una persona responsable dels serveis en horari diürn, que a més de garantir els drets de les persones usuàries, siga responsable d’atendre les persones amb diversitat funcional.

La Direcció General del Mercat Interior, Indústria, Emprenedoria i Pimes (GROW) de la Comissió Europea va emetre un requeriment el 23 de febrer de 2017 (EU Pilot (2017) 9146: Estacions de servei automàtiques a Espanya. Llibertat d’establiment. Justificació. Anàlisi de necessitat i de proporcionalitat), pel qual es demana al Regne d’Espanya la següent informació addicional i justificació:
«– Totes les normatives autonòmiques que requerisquen la presència d’un nombre mínim d’empleats en estacions de servei a Espanya.
– Informació sobre la notificació de totes aqueixes disposicions a la Comissió Europea, d’acord amb l’article 15, apartat 7, de la directiva de serveis.
– L’anàlisi de necessitat i proporcionalitat de la restricció. En particular, desitgem disposar d’explicacions detallades sobre per què aqueix requisit és necessari i adequat i per què no s’han adoptat unes altres mesures alternatives menys restrictives».
L’esmentada direcció general es referia en el seu requeriment a la necessitat de complir el que disposa la Directiva 2006/123/CE, del Parlament i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior. En l’article 15 d’aquesta directiva només es permet als estats membres introduir nous requisits, com el de l’obligació de tenir un nombre mínim de persones empleades, quan complisquen les condiciones de no-discriminació, de necessitat (que els requisits estiguen justificats per una raó imperiosa d’interés general), i de proporcionalitat (que siguen adequats per a garantir la realització de l’objectiu que es persegueix, no vagen més enllà del necessari per a aconseguir-lo i no es puguen substituir per altres mesures menys restrictives).
Els departaments competents de l’Administració de la Generalitat van interpretar que l’obligació que s’imposa en les estacions de servei, en el cas de la Comunitat Valenciana, se circumscriu que una persona atenga les persones amb diversitat funcional quan aquestes no puguen subministrar-se de forma autònoma el combustible. Segons aquesta interpretació, la norma no seria incompatible amb el règim d’autoservei ni amb les estacions desateses, perquè la interpretació correcta del que preveu la disposició addicional segona de la Llei 1/2011 seria que les empreses han de poder autoorganitzar-se per al compliment de l’obligació d’atendre les persones amb diversitat funcional, «quan no puguen accedir al subministrament en règim d’autoservei».

La Comissió Europea manifesta respecte d’aquest motiu que veu molt difícil que «es puga demostrar empíricament la seua necessitat i proporcionalitat». En aqueix sentit, es recorda que altres comunitats autònomes i estats membres de la UE (Dinamarca, Suècia) també protegeixen les persones consumidores i discapacitades, i en canvi no inclouen aquestes mesures. Aquest fet és, per a la Comissió, un «indici clar que la prohibició és innecessària i desproporcionada». Per a acabar, recorda que ja es van obrir procediments Pilot contra Grècia, per no permetre l’obertura de gasolineres en supermercats, i contra Itàlia, per no permetre gasolineres desateses en les grans ciutats. La Comissió adverteix que no es tractarà Espanya de forma diferent a Grècia o Itàlia.
El Ministeri d’Energia, Turisme i Agenda Digital ha traslladat a les comunitats autònomes el contingut de la reunió mantinguda entre el Regne d’Espanya i la Direcció General GROW de la Unió Europea sobre la EU Pilot (2017) 9146; i ha confirmat que la postura oficial de la Comissió és que qualsevol imposició per normativa legal o reglamentària d’una plantilla mínima en les estacions de servei ha de justificar la seua necessitat i proporcionalitat.
Si no hi ha senyals de progrés en el sentit d’eliminar les restriccions o de justificar amb estudis empírics la necessitat i proporcionalitat, la Direcció General GROW té decidit proposar l’obertura d’un procediment d’infracció contra Espanya.
Tot i que la Unió Europea no esmenta la Comunitat Valenciana com a Administració que prohibeix les estacions automàtiques, la raó no és que haja acceptat l’explicació que va oferir sobre la matèria la Generalitat, sinó que la falta de desenvolupament reglamentari ha dut a considerar que, tot i que es considera una prohibició, aquesta no s’està fent efectiva en l’actualitat.
Per tot això, concorre la urgent i extraordinària necessitat de aprovar una norma amb rang de llei, a la vista del procediment obert per la Comissió Europea, i eliminar la possible contradicció amb la Directiva 2006/123/CE.
No obstant el seu caràcter extraordinari i urgent, aquest decret llei incorpora els principis de bona regulació de l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
En conseqüència, en ús de l’autorització de l’article 44.4 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, a proposta del conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball,  amb la deliberació prèvia del Consell en la reunió de 2 de febrer de 2018,



DECRETE

Article únic. Derogació de la disposició addicional segona de la Llei 1/2011, de 22 de març, per la qual s’aprova l’Estatut dels Consumidors i Usuaris de la Comunitat Valenciana
Es deroga la disposició addicional segona de la Llei 1/2011, de 22 de març, per la qual s’aprova l’Estatut dels Consumidors i Usuaris de la Comunitat Valenciana.


DISPOSICIÓ ADDICIONAL

Única. Incidència pressupostària
L’aplicació i desenvolupament d’aquest decret llei no podrà tindre cap incidència en la dotació dels capítols de despesa assignada en la conselleria competent per raó de la matèria i, en tot cas, haurà de ser atesa amb els seus mitjans personals i materials.


DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Derogació normativa
Queden derogades totes les disposicions del mateix rang o d’un rang inferior que s’oposen al que disposa aquest decret llei.


DISPOSICIÓ FINAL

Única. Entrada en vigor
Aquest decret llei entrarà en vigor l’endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

València, 2 de febrer de 2018

El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER

El conseller d’Economia Sostenible,
Sectors Productius, Comerç i Treball,
RAFAEL CLIMENT GONZÁLEZ

linea
Mapa web