diari

DECRET 5/2011, de 28 de gener, del Consell, pel qual es declara paratge natural municipal l'enclavament denominat Muntanya de Llaurí, al terme municipal de Llaurí. [2011/1026]

(DOGV núm. 6450 de 01.02.2011) Ref. Base de dades 001201/2011

DECRET 5/2011, de 28 de gener, del Consell, pel qual es declara paratge natural municipal l'enclavament denominat Muntanya de Llaurí, al terme municipal de Llaurí. [2011/1026]
Preàmbul
Enclavat a la serra de Corbera, el Paratge Natural Municipal de la Muntanya de Llaurí constitueix una de les més espectaculars representacions de les serralades prelitorals de la província de València. La seua orografia escarpada, que s'alça a escassa distància de la plana litoral, la presència d'hàbitats naturals d'interés, i la variada fauna que pobla aquests ambients rupícoles en justifiquen la declaració com a paratge natural municipal.
El paratge se situa als contraforts més septentrionals de la serra de Corbera o de la Murta, emplaçada al sud-est de la província de València, que constitueix part de les últimes directrius de la branca sud de la serralada Ibèrica. El clima, i per tant els ecosistemes representats al paratge, es troben molt influenciats per la proximitat a la costa i per l'orografia escarpada, i adquireix gran importància la precipitació horitzontal que té lloc en aquest enclavament.
La vegetació predominant al paratge la conforma una màquia densa, formada per llentiscles (Pistacia lentiscus), brucs (Erica multiflora) i coscolls (Quercus coccifera) amb exemplars dispersos de pi blanc (Pinus halepensis), procedents de la regeneració natural després dels recents incendis, i ullastres (Olea europae ssp. sylvestris) i garroferes (Ceratonia siliqua), supervivents d'antics cultius agrícoles. També hi ha xicotetes agrupacions de pinastre (Pinus pinaster) i, a les zones humides i fresques dels barrancs, peus de carrasca (Quercus ilex rotundifolia), arç alb (Crataegus monogyna), freixe de flor (Fraxinus ornus) i, fins i tot, a l'entorn de la denominada Cara del Cigne, un xicotet bosquet de roure valencià o galer (Quercus faginea). Altres espècies de gran valor botànic són l'Antirrhinum valentinum, Arenaria valentina, Centaurium quadrifolium subsp. barrelieri o Thymus piperella.
La fauna millor representada és la lligada als ecosistemes rupícoles, amb presència de quiròpters de gran interés que habiten a les fissures i buits d'aquestes serres, carnívors com el gat salvatge (Felis silvestris) i la fagina (Martes foina), o la singular avifauna com el duc (Bubo bubo), el falcó pelegrí (Falco peregrinus), el còlit negre (Oenanthe leucura) o la gralla de bec roig (Pyrrhocorax pyrrhocorax). Finalment ressenyar que el Paratge Natural Municipal de la Muntanya de Llaurí representa el biòtop característic de l'àguila de panxa blanca (Hieraaetus fasciatus), en el qual podria establir, en un futur, un potencial territori.
La singularitat d'alguns elements orogràfics com el Cavall Bernat, els relleus escarpats i cims amb espectaculars vistes de la vall de la Murta i la plana litoral, com les que poden contemplar-se des de la Creu del Cardenal, igual que el patrimoni cultural existent a diversos jaciments arqueològics, com la Font i la Cova de Sant Sufí, i altres elements culturals d'interés, són alguns dels actius amb més pes a l'hora de promoure i divulgar aquest espai protegit.
Inclòs dins del LIC de la Serra de Corbera, espai protegit per la Directiva europea d'hàbitats, i que passarà a integrar la xarxa europea de llocs protegits denominada Xarxa Natura 2000, i molt pròxim als paratges naturals municipals la Murta i la Casella i les Fontanelles, aquest enclavament garanteix un important reservori natural per a moltes espècies de fauna i flora, a escassos 30 km de la ciutat de València.
Per tot això, i a iniciativa de l'Ajuntament de Llaurí, la Generalitat, per raó del que estableix l'article 49.1.10a de l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana, en la redacció donada per la Llei orgànica 1/2006, de 10 d'abril, de reforma de la Llei orgànica 5/1982, d'1 de juliol, que estableix, entre altres matèries, la competència exclusiva de la Generalitat sobre espais naturals protegits, d'acord amb el que disposa l'article 149.1.23a de la Constitució espanyola, considera necessària la declaració d'un règim especial de protecció dels valors naturals d'aquest espai.
Així, la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, estableix la figura de protecció denominada paratge natural municipal, que regula posteriorment el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, que s'adapta a les característiques d'aquest enclavament i permet la via jurídica idònia per a la consecució dels objectius previstos.
Per això, en vista als valors naturals i importància del mateix, de l'interés de l'Ajuntament de Llaurí, i havent-se complit en el procediment de declaració els tràmits necessaris per a la declaració del paratge natural municipal previstos específicament en la Llei 11/1994 i en el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, a proposta del conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 28 de gener de 2011,
DECRETE
Article 1. Objecte
1. Es declara paratge natural municipal l'espai denominat Muntanya de Llaurí, al terme municipal de Llaurí, i s'estableix per a aquest un règim jurídic de protecció, d'acord amb les normes contingudes en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
2. En raó de l'interés ecològic, geomorfològic, paisatgístic i sociocultural del paratge natural municipal, i d'acord amb el que disposa la Llei 11/1994 esmentada i el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, aquest règim jurídic està orientat a protegir la integritat dels ecosistemes naturals, i no s'hi admet cap ús o activitat que pose en perill la conservació dels valors que en motiven la declaració.
Article 2. Àmbit territorial
1. El Paratge Natural Municipal de la Muntanya de Llaurí, amb una superfície de 223,831 hectàrees, es localitza al terme municipal de Llaurí, a la província de València, i la delimitació descriptiva i gràfica figura en els annexos I i II d'aquest decret, respectivament.
2. En cas d'eventual discrepància entre la delimitació descriptiva i la delimitació gràfica prevaldrà la primera d'aquestes.
Article 3. Administració, gestió i assessorament
1. L'administració i la gestió del paratge natural municipal correspon a l'Ajuntament de Llaurí.
2. La direcció general competent en matèria d'espais naturals protegits ha de designar un tècnic dels serveis territorials de València de la conselleria que exercisca les competències en matèria ambiental, el qual ha de prestar assistència tècnica i assessorament en la gestió del paratge natural municipal.
Article 4. Règim de protecció
Amb caràcter general, en l'àmbit del paratge natural municipal poden continuar efectuant-se les activitats tradicionals compatibles amb les finalitats que motiven aquesta declaració que no impliquen deteriorament o regressió dels hàbitats naturals i els sòls, excloent-hi la utilització urbanística dels terrenys, d'acord amb les regulacions específiques i el que estableix aquest decret i el corresponent Pla especial de protecció del Paratge Natural Municipal de la Muntanya de Llaurí, el document normatiu del qual s'adjunta en l'annex III d'aquest decret.
En l'àmbit del paratge natural municipal les competències de les administracions públiques s'han d'exercir de manera que queden preservats tots els valors geomorfològics, botànics, ecològics, paisatgístics i culturals d'aquest, avaluant amb especial atenció els possibles impactes ambientals produïts com a repercussió d'activitats realitzades en les proximitats de l'àmbit protegit.
Article 5. Pla especial de protecció
1. Per raó del que disposa l'article 7 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, s'aprova el Pla especial de protecció del Paratge Natural Municipal de la Muntanya de Llaurí, al terme municipal de Llaurí.
2. En l'annex III d'aquest decret s'inclou la part dispositiva del Pla especial de protecció del Paratge Natural Municipal de la Muntanya de Llaurí.
Article 6. Consell de Participació del Paratge Natural Municipal
1. Es crea el Consell de Participació del Paratge Natural Municipal de la Muntanya de Llaurí com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, amb la finalitat de col·laborar en la gestió i canalitzar la participació dels propietaris i els interessos socials i econòmics afectats.
2. El Consell de Participació està compost per:
a) Tres representants escollits per l'Ajuntament de Llaurí, mitjançant un acord de Ple, un dels quals ha d'actuar com a secretari del Consell de Participació.
b) Un representant de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
c) Un representant dels serveis territorials de València de la conselleria competent en la matèria d'espais naturals protegits.
d) Un representant dels propietaris de terrenys inclosos en l'àmbit del paratge natural municipal, distints de l'Ajuntament i de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, amb caràcter rotatori bianual, escollit per aquests per règim de majoria. En el cas que no n'hi haja o que renuncien a participar en aquest òrgan, s'ha de sumar aquest lloc a la representació del grup e).
e) Un representant dels interessos socials, institucionals o econòmics, afectats o que col·laboren en la conservació dels valors naturals mitjançant l'activitat científica, l'acció social, l'aportació de recursos de qualsevol classe o que tinguen objectius que coincidisquen amb la finalitat de l'espai natural protegit, amb caràcter rotatori bianual, escollit per les entitats, associacions o col·lectius per règim de majoria.
L'Ajuntament pot proposar la modificació de la composició del Consell de Participació per a donar cabuda a altres representants de col·lectius amb interessos en el paratge natural municipal. La modificació de la composició del Consell de Participació ha de ser aprovada per decret del Consell.
3. El Consell de Participació del Paratge Natural Municipal Muntanya de Llaurí s'ha de constituir en el termini de sis mesos des de la declaració d'aquest. L'Ajuntament de Llaurí ha de notificar a l'òrgan competent en matèria d'espais naturals protegits la constitució de l'òrgan de participació.
4. Són funcions d'aquest òrgan col·legiat de caràcter consultiu les previstes en l'article 50 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
5. El president del Consell de Participació ha de ser nomenat per l'Ajuntament de Llaurí, mitjançant un acord del Ple, entre els membres del Consell.
6. A fi d'establir un funcionament adequat en l'actuació del Consell de Participació, aquest pot aprovar unes normes internes de funcionament, sense perjudici del que disposa la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
Article 7. Mitjans econòmics
1. El finançament del paratge natural municipal corre per compte de l'Ajuntament de Llaurí.
2. L'Ajuntament de Llaurí ha d'habilitar en els seus pressupostos els crèdits necessaris per a la correcta gestió del paratge natural municipal.
3. La conselleria competent en matèria de medi ambient pot participar en el finançament del paratge natural municipal d'acord amb l'article 10 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, sense perjudici dels mitjans econòmics que poden aportar altres entitats públiques o privades que puguen tenir interés a coadjuvar en el manteniment del paratge natural municipal.
Article 8. Règim d'infraccions i sancions
1. La inobservança o la infracció de la normativa aplicable al paratge natural municipal serà sancionada de conformitat amb la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i amb la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, sense perjudici del que siga exigible en via penal, civil o de qualsevol altre ordre en què puga incórrer.
2. Els infractors estan obligats, en tot cas, a reparar els danys causats i a restituir els llocs i elements alterats a la situació inicial.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Execució i desenvolupament
S'autoritza el conseller competent en matèria d'espais naturals protegits perquè, en el marc de les seues competències, dicte el que calga per a l'execució i desenvolupament d'aquest decret.
Segona. Entrada en vigor i revisió
1. Aquest decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
2. Qualsevol modificació del que estableix aquest decret ha de ser aprovada, al seu torn, per decret del Consell, amb audiència prèvia de l'Ajuntament de Llaurí, que, en el seu moment, va ser el que va presentar la iniciativa per a la declaració de l'enclavament Muntanya de Llaurí com a paratge natural municipal, i en aquest cas s'haurà de seguir el mateix procediment de tramitació, amb la corresponent participació de la conselleria competent en la matèria d'espais naturals protegits.
València, 28 de gener de 2011
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge,
JUAN GABRIEL COTINO FERRER
Annex I
Delimitació del Paratge Natural Municipal Muntanya de Llaurí
1. L'àmbit territorial del Paratge Natural Municipal Muntanya de Llaurí es correspon, d'una banda, amb el vessant oriental de la serralada formada per la serra de Corbera, també denominada serra de la Murta, la línia de cims de la qual exerceix com a límit entre els termes municipals d'Alzira i Llaurí; d'una altra amb el vessant nord del contrafort, perpendicular a aquestes serres, situat entre els termes de Llaurí i Favara. L'extrem nord-oest del paratge està format per una península que voreja la urbanització de Sant Sufí, el límit de la qual ascendeix des del barranc de Canet, més tard, per un xicotet barranc paral·lel a l'anterior, fins a arribar finalment el Cavall Bernat. El límit més oriental el conforma el límit de terme entre els municipis de Llaurí i Favara, a excepció de l'àmbit del Racó del Solaní, on el límit del paratge descendeix per la màxima cota de la lloma, fins a arribar als cultius de cítrics.
2. Delimitació geogràfica: el Paratge Natural Municipal Muntanya de Llaurí queda delimitat pel polígon els vèrtexs del qual, amb les corresponents coordenades, que consideren el sistema de referència European Datum 1950 (ED 50) i el sistema cartogràfic UTM (fus 30 N), s'inclouen en un arxiu en format digital, que es troba a disposició de qui vullga consultar-lo en les dependències de la direcció general competent en matèria d'espais naturals protegits.
3. La superfície total del Paratge Natural Municipal Muntanya de Llaurí és de 223,831 hectàrees.

Annex III
Part dispositiva del pla especial de protecció del Paratge Natural Municipal Muntanya de Llaurí, al terme municipal de Llaurí
TÍTOL I
Disposicions generals
Article 1. Naturalesa del pla
Aquest pla especial (en endavant, PE), es redacta a l'empara de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana. Constitueix un dels plans especials previstos en els articles 177 i següents del Reglament d'ordenació i gestió territorial i urbanística, aprovat mitjançant el Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell.
Article 2. Finalitat
L'objectiu genèric pel qual es redacta aquest PE és l'establiment de les mesures necessàries per a garantir la protecció del paratge Muntanya de Llaurí quant a la conservació i la millora de la fauna i flora, com també de les singularitats geològiques, paisatgístiques i culturals que presenta.
El PE constitueix, per tant, el marc que ha de regular el règim de l'espai natural, els usos i activitats i l'ús públic d'aquest.
Article 3. Àmbit
1. L'àmbit territorial del Paratge Natural Municipal Muntanya de Llaurí es correspon amb el vessant oriental de la serra de Corbera. Des d'un punt de vista zenital, s'observa com el paratge presenta una forma semblant a una ferradura, que comprén les zones més escarpades del municipi.
2. Els límits del paratge natural municipal són:
- Nord: el límit del paratge baixa des del Cavall Bernat seguint els punts de cota màxima del marge esquerre del barranc de Canet, incloent-hi els dos vessants, fins a arribar al camí agrícola que voreja els terrenys de cultiu de la Casa de Canet. Posteriorment, ascendeix pel límit del terreny forestal, deixant fora les parcel·les de tarongers per a, a continuació, descendir pel barranc de Canet. Finalment, després d'excloure la urbanització de Sant Sufí, el límit prossegueix en direcció al terme municipal de Favara, entre el terreny amb vegetació forestal i els camps de cítrics del vessant oriental de la serra de Corbera.
- Est: límit de terme, segons l'Institut Cartogràfic Valencià, entre els municipis de Llaurí i Favara. En l'àmbit del Racó del Solaní, el límit del paratge descendeix per la cota màxima de la lloma fins a arribar als cultius de cítrics.
- Sud: corda de la serra de Corbera, coincident amb el límit de terme, segons l'Institut Cartogràfic Valencià, entre els municipis de Llaurí i Alzira.
- Oest: el conforma també la corda de la serra de Corbera coincident amb el límit entre els termes municipals de Llaurí i Alzira i, a les proximitats del Cavall Bernat, el límit entre Llaurí i Corbera.
3. El paratge està format per terrenys de propietat municipal, a excepció de les parcel·les de propietat particular de què s'ha obtingut consentiment exprés dels propietaris, tal com s'exigeix en l'article 3.f) del Decret 161/2004, i parcialment les parcel·les 9010 del polígon 1 i 9001 del polígon 10, ambdues propietat de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
Les parcel·les privades que conformen l'espai protegit i en les que s'ha obtingut autorització, són les següents:
a) Totalment incloses dins dels límits del paratge:
Parcel·les 17, 18 i 75 del polígon 8.
Parcel·la 1 del polígon 10.
b) Parcialment:
Parcel·les 14, 95 i 98 del polígon 8.
Parcel·la 73 del polígon 10.
Parcel·la 87 del polígon 1.
4. El paratge té una superfície de 223,831 hectàrees.
Article 4. Efectes
1. De conformitat amb el que disposa l'article 42 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, el PE s'ha d'ajustar al que preveu la legislació urbanística.
2. Les determinacions d'aquest PE són d'aplicació directa i prevalen sobre el planejament urbanístic municipal.
3. El planejament urbanístic municipal que s'aprove després de l'entrada en vigor d'aquest PE ha d'ajustar-se a les determinacions protectores contingudes en aquest, assignant les classificacions i qualificacions del sòl d'acord amb les normes i criteris ací establits, i de manera que es respecten les limitacions d'ús imposades pel PE.
4. Les determinacions d'aquest pla s'han d'entendre sense perjudici de les contingudes en les legislacions sectorials i, en particular, de les normes, reglaments o plans que s'aproven per al desplegament i el compliment de la finalitat protectora d'aquest pla, com també les d'aquells destinats a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i el desenvolupament sostenible. En el cas que la normativa continguda en aquest pla resulte més detallada o protectora s'ha d'aplicar aquesta amb preferència sobre la continguda en la legislació sectorial, sempre que no estiga en contradicció amb la finalitat d'aquella. En tot cas, l'aprofitament urbanístic dels terrenys s'ha de realitzar d'acord amb les previsions d'aquest PE.
Article 5. Tramitació, vigència i revisió
1. El PE s'ha de tramitar segons la legislació vigent.
2. Les determinacions del PE han d'entrar en vigor a partir de l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i seguiran vigents fins que no es revise el pla, per haver canviat suficientment les circumstàncies o els criteris que n'han determinat la seua aprovació i, per tant, estarà sotmés a avaluació ambiental.
3. La revisió o modificació de les determinacions del pla poden realitzar-se en qualsevol moment, seguint els mateixos tràmits que s'han seguit per a l'aprovació, i s'ha de sotmetre, per tant, al procediment d'avaluació d'impacte ambiental.
4. No es considera revisió del pla l'ampliació dels límits tendent a incloure en l'àmbit del paratge les parcel·les cadastrals limítrofs relacionades en l'annex V de la memòria informativa del PE. Aquestes poden ser incorporades mitjançant una ordre del conseller competent en matèria de medi ambient, en el cas que passen a ser de titularitat pública o s'obtingua el consentiment exprés per part dels propietaris d'aquestes, tal com s'exigeix en l'article 3.f) del Decret 161/2004.
5. Quan es confeccionen i aproven les normes de gestió del Lloc d'Importància Comunitària Serra de Corbera, aquesta normativa haurà de ser objecte d'adaptació, si és el cas, en aquells àmbits en hi establisca.
Article 6. Contingut
El contingut de la documentació del PE es correspon amb el que disposa l'article 183 del Reglament d'ordenació i gestió territorial i urbanística, aprovat mitjançant el Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell. En concret, inclou els apartats següents:
1. Memòria informativa i justificativa:
Inclou els aspectes descriptius i justificatius, com també els estudis complementaris necessaris per al desenvolupament de l'ordenació, d'acord amb els objectius que justifiquen la seua elaboració.
2. Normativa:
La normativa d'aquest pla es divideix en dos grans apartats. El primer es troba dedicat a l'establiment de normes generals per a la protecció de recursos naturals i per a la regulació de determinades activitats que incideixen en el medi natural. El segon es dedica a l'establiment de normes específiques per a la protecció d'espais determinats en funció dels valors que contenen.
3. Plànols:
El PE inclou els plànols següents:
I) Plànols d'informació
II) Plànols d'ordenació
Els plànols d'ordenació tenen caràcter normativament i, conjuntament amb les disposicions del text, forma part indivisible de la normativa del PE.
4. Normes per a la gestió.
5. Mecanismes de finançament.
6. Règim sancionador.
Article 7. Interpretació
1. En la interpretació d'aquest PE s'ha d'atendre al que resulte de la seua consideració com un tot unitari, utilitzant sempre la memòria informativa i justificativa com a document en què es contenen els criteris i principis que han orientat la redacció del pla.
2. En cas de conflicte entre les normes de protecció i els documents gràfics del plànol prevalen les primeres, excepte quan la interpretació derivada dels plànols vinga recolzada també per la memòria, de tal manera que es faça patent l'existència d'algun error material en les normes.
3. En l'aplicació d'aquest PE ha de prevaldre aquella interpretació que comporte un major grau de protecció dels valors naturals de l'àmbit del pla.
4. En qualsevol supòsit no previst en aquest pla, és preceptiu l'informe favorable de l'Ajuntament de Llaurí i de l'òrgan competent en matèria de Xarxa Natura 2000, sense perjudici de les competències sectorials que puga haver-hi.
Article 8. Règim d'avaluació d'impactes ambientals
1. Els projectes, plans, actuacions, obres i activitats que es realitzen o implanten en l'àmbit territorial del paratge s'han de sotmetre al règim d'avaluació ambiental establit en la legislació autonòmica valenciana i estatal sobre avaluació d'impacte ambiental vigent en aquell moment.
2. En tot cas, qualsevol pla, programa o projecte que, sense tenir relació directa amb la gestió del lloc o sense que siga necessari per a aquesta, puga afectar de forma apreciable el paratge natural municipal, ja siga individualment o en combinació amb altres plans o projectes, s'ha de sotmetre a una adequada avaluació de les repercussions que pot tenir.
3. En tot cas, qualsevol pla, programa o projecte que, sense tenir relació directa amb la gestió del lloc o sense que calga per a aquesta, puga afectar de forma apreciable el paratge natural municipal, ja siga individualment o en combinació amb altres plans o projectes, s'ha de sotmetre a una adequada avaluació de les repercussions que pot tenir.
Article 9. Autoritzacions i informes previs
1. Aquesta normativa, en les normes generals i normes particulars, especifica les actuacions, els plans i els projectes l'execució dels quals requereix autorització especial de l'Ajuntament de Llaurí i aquells que requereixen informe vinculant de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
2. Les autoritzacions anteriors s'han d'atorgar sense perjudici de l'obligació d'obtenir les llicències o autoritzacions que siguen aplicables amb caràcter sectorial a determinades activitats, com també en concordança amb el que estableix aquesta normativa.
3. Segons la legislació vigent en matèria d'aigües, per a la realització de qualsevol obra o treball en el domini públic hidràulic han d'obtenir-se les autoritzacions administratives necessàries per l'organisme de conca (Confederació Hidrogràfica del Xúquer) en l'àmbit de les seues competències, a excepció dels casos especials regulats legalment.
TÍTOL II
Normes generals de regulació d'usos i activitats
CAPÍTOL I
normes sobre protecció de recursos de domini públic
Secció primera
Protecció de recursos hidrològics
Article 10. Marc general per a la protecció dels recursos hídrics i del domini públic hidràulic
1. La protecció dels recursos hídrics en l'àmbit del PE s'ha de regir, amb caràcter general, per la normativa sectorial en matèria d'aigües i, de manera especial, pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la llei d'aigües i disposicions que el despleguen, com també la Directiva 2000/60/CEE, del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'octubre de 2000, per la qual s'estableix un marc comunitari d'actuació en l'àmbit de la política d'aigües.
2. En l'aplicació d'aquest PE cal tenir en compte el principi rector del Reial decret legislatiu 1/2001, de manera que aquest siga compatible amb la gestió pública de l'aigua, l'ordenació del territori, la conservació i protecció del medi ambient i la restauració de la natura, a l'efecte que aquest regula i, fonamentalment, quant al domini públic hidràulic.
3. En relació amb el domini públic hidràulic, i en el marc de les competències que li són atribuïdes per la Constitució, l'Estat ha d'exercir les funcions que li atribueix la legislació sectorial vigent.
Article 11. Qualitat de l'aigua
1. Amb caràcter general, queden prohibits aquells usos i activitats que contribuïsquen a deteriorar la qualitat de les aigües, com també aquelles actuacions, obres i infraestructures que poden dificultar el flux hídric.
2. A fi de protegir la qualitat de les aigües s'ha de vetlar per l'estricte compliment de la legislació vigent en matèria d'extracció d'aigües, abocaments i depuració.
Article 12. Llits, riberes i marges dels cursos d'aigua
1. S'han de mantenir les condicions naturals dels llits, i queden prohibides les obres i construccions, amb caràcter provisional o permanent, que puguen alterar o dificultar el curs de les aigües, i no poden canalitzar-se o dragar-se, excepte en aquells casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament o neteja de llits.
2. Es consideren compatibles amb la protecció del paratge les actuacions de manteniment de llits i gestió de recursos hídrics, que ha de realitzar la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, en l'àmbit de les seues competències.
3. A la zona de domini públic hidràulic, com també als marges inclosos a les zones de servitud i de policia definides en la Llei d'aigües, s'ha de conservar la vegetació de ribera, i no s'hi permet la transformació a cultiu dels terrenys actualment erms o destinats a usos forestals. S'hi permeten labors de neteja i desbrossament selectius quan hi haja risc per a la seguretat de les persones o els béns, en cas d'avinguda o quan hi haja risc d'incendis.
4. Es prohibeix l'ocupació del domini públic hidràulic i de la zona de servitud per instal·lacions o construccions de qualsevol tipus, permanents o temporals, com també l'extracció d'àrids, excepte en aquells casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament o neteja dels llits.
5. Tota actuació que afecte domini públic hidràulic i zones de policia i servitud ha de tenir, abans d'executar-la, l'informe favorable de l'organisme de conca corresponent.
Article 13. Protecció d'aigües subterrànies
1. Queda prohibit l'establiment de pous, rases, galeries o qualsevol dispositiu destinat a facilitar l'absorció pel terreny d'aigües residuals que puguen produir, per la toxicitat o per la composició química i bacteriològica que presenten, la contaminació de les aigües superficials o profundes.
2. La instal·lació del sistema de depuració d'oxidació total per al sanejament d'edificacions o zones d'ús públic només pot ser autoritzada quan es donen suficients garanties que no comporten cap risc per a la qualitat de les aigües superficials o subterrànies.
Article 14. Abocaments
1. En aplicació de l'article 100 del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la llei d'aigües es prohibeix, amb caràcter general, l'abocament directe o indirecte en un llit públic, canal de reg o aqüífer subterrani, d'aigües residuals la composició química o la contaminació bacteriològica del qual puguen impurificar les aigües amb danys per a la salut pública o per als aprofitaments inferiors, tant comuns com especials.
2. Es prohibeix l'abocament sense depurar, directe o indirecte, d'aigües residuals, com també l'abocament o el depòsit permanent o temporal de qualsevol tipus de residus sòlids, runes o substàncies, qualsevol que en siga la naturalesa, que constituïsquen o puguen constituir un perill de contaminació de les aigües o degradació de l'entorn, excepte en els casos de neteja, d'acord amb el que preveu l'article 49 del Reglament del domini públic hidràulic.
3. Per a la concessió de llicència urbanística relacionada amb qualsevol activitat que puga generar abocaments de qualsevol naturalesa, s'ha d'exigir la justificació del tractament que haja de donar-se a aquestos per a evitar la contaminació de les aigües superficials i subterrànies. El tractament d'aigües residuals ha de ser tal que s'ajuste a les condicions de qualitat exigides per als usos a què hagen de ser destinades; en tot cas, les aigües resultants no poden superar els límits establits en la legislació sectorial.
4. L'efectivitat de la llicència queda condicionada, en tot cas, a l'obtenció i la validesa posterior de l'autorització d'abocament.
Article 15. Captacions d'aigua
Queden prohibides les obertures de pous o captacions d'aigua dins de l'àmbit del PE, excepte les destinades a satisfer les necessitats derivades de l'interés públic, sempre que es justifique aquesta com l'única via d'abastiment possible. En tot cas, han d'efectuar-se de manera que no provoquen repercussions negatives sobre el sistema hidrològic i la resta dels aprofitaments.
Article 16. Fonts i surgències d'aigua
1. Les obres de qualsevol tipus que es puguen dur a terme en l'àmbit immediat de les fonts o brolladors en l'àmbit del PE han de garantir que aquestes perduren i han de respectar la tipologia tradicional. Els possibles aprofitaments de les aigües han de garantir igualment el manteniment d'un cabal d'eixida mínim per a l'ús de les persones i de la fauna salvatge.
2. En tot cas, es pot definir un radi de fins a 40 m al voltant de les fonts o brolladors, dins del qual no està permesa l'edificació ni les actuacions que puguen perjudicar la qualitat de les aigües o el manteniment de l'aqüífer. Es poden autoritzar les obres, plantacions i altres actuacions destinades a millorar i adequar les àrees contigües per a potenciar l'ús públic.
Secció segona
Protecció de sòls
Article 17. Moviment de terres i extracció de recursos minerals
1. Els moviments de terra en l'àmbit del PE estan subjectes a l'obtenció prèvia de la llicència urbanística, únicament es poden autoritzar els moviments de terra que estiguen vinculats a les actuacions que es consideren compatibles en el PE.
2. Es prohibeix l'extracció de recursos minerals en tot l'àmbit del paratge, ja que es considera una activitat incompatible amb la conservació dels valors naturals que atresora aquest espai protegit.
Article 18. Conservació de la coberta vegetal
1. Es consideren prioritàries, en l'àmbit del pla, totes aquelles actuacions que tendisquen a conservar o recuperar la coberta vegetal com a mitjà per a evitar els processos erosius.
2. Aquelles actuacions que puguen alterar o perjudicar de manera significativa les condicions de l'espai natural o de les espècies de flora silvestre existents, requereixen la redacció d'una memòria o projecte, que serà aprovat per l'Ajuntament, amb autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
3. Els treballs de restauració de la coberta vegetal s'han d'adreçar a la conservació i la recuperació de les formacions vegetals autòctones.
Article 19. Pràctiques de conservació de sòls
1. Es prohibeix la destrucció de bancals i els marges d'aquests, com també les transformacions agrícoles i labors que posen en perill l'estabilitat aquests o n'impliquen l'eliminació.
2. D'acord amb el que disposa l'article 28 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, forestal de la Comunitat Valenciana, l'administració ha de vetllar per l'estabilització i la regeneració dels terrenys situats a vessants, amb terrasses o bancals que hagen deixat de ser conservats o s'abandonen com a sòls agrícoles.
3. Es prohibeix, amb caràcter general, la rompuda de terrenys amb vegetació silvestre per a establiment de noves àrees de cultiu.
4. Es prohibeixen els aterrassaments de sòls, excepte en projectes de correcció de talussos.
5. Sempre que la realització d'una obra vaja acompanyada de la generació de talussos per desmunt o terraplé, és obligatòria la fixació d'aquests mitjançant repoblació vegetal amb espècies pròpies de la zona o elements naturals. Excepcionalment, quan no hi haja altres solucions, es poden permetre les actuacions d'obra civil, sempre que siguen tractades mitjançant tècniques d'integració paisatgística.
Secció tercera
Protecció de la vegetació silvestre
Article 20. Formacions vegetals
1. Es consideren formacions vegetals subjectes a les determinacions d'aquest pla totes aquelles no cultivades o resultants de l'activitat agrícola. Aquesta determinació no inclou la vegetació adventícia que acompanya els cultius, ni les formacions ruderals i nitròfiles que colonitzen els carrers, vials, parets, cunetes, abocadors, enderrocs, erms i altres àrees molt antropitzades.
2. Es consideren hàbitats naturals d'interés en l'àmbit territorial del paratge els hàbitats que a continuació s'allisten, identificats pels codis establits en l'annex I de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat:
- 6110 (*) Prats calcaris càrstics o basòfils de l'Alysso-Sedion albi
- 6220 (*) Zones subestèpiques de gramínies i anuals del Thero-Brachypodietea
- 5330 Matolls termomediterranis i preestèpics
- 9240 Rouredes ibèriques de Quercus faginea
- 8210 Pendents rocosos calcícoles amb vegetació casmofítica
3. El símbol (*) fa referència als tipus d'hàbitat prioritari.
Article 21. Tala i recol·lecció
1. Sense perjudici del que disposa l'article 18 d'aquestes normes, es prohibeix la recol·lecció total o parcial de taxons vegetals per a fins comercials.
2. Segons el que disposa el Decret 70/2009, de 22 de maig, del Consell, pel qual es crea i regula el Catàleg valencià d'espècies de flora amenaçades, i es regulen mesures addicionals de conservació, per a taxones protegits, catalogats i no catalogats i vigilats; es prohibeix collir-los, tallar-los, mutilar-los, arrancar-los de la natura o destruir-los. També es prohibeix posseir, naturalitzar, transportar, vendre, comerciar o intercanviar, oferir amb fins de venda o intercanvi, importar o exportar exemplars vius o morts, com també els propàguls o les restes d'aquests, excepte els casos que reglamentàriament es determine. Aquestes prohibicions s'apliquen a totes les fases del cicle biològic d'aquests taxons.
3. Les prohibicions genèriques per a aquests taxons del punt 2 només poden alçar-se segons el que disposa l'article 14 del decret esmentat.
4. Per a qualsevol de les categories de protecció del Decret 70/2009, queda prohibida qualsevol afecció al seu hàbitat que tinga repercussions negatives sobre els taxons.
5. Sense perjudici del que disposen els punts 2 i 3 d'aquest article, es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits, llavors plantes silvestres de consum tradicional, com ara bolets, espàrrecs, mores, etc., sempre que existisca consentiment del propietari i sense perjudici de les limitacions específiques que la conselleria competent en matèria de medi ambient puga establir quan resulte perjudicial per la seua intensitat o altres causes per a la flora o fauna. La recollida de fongs als terrenys forestals queda regulada per l'Ordre de 16 de setembre de 1996, de la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient, per la qual es regula la recol·lecció de bolets i altres fongs al territori de la Comunitat Valenciana. En el cas de recol·lecció de plantes silvestres o bolets, queda prohibida l'arrancada de la planta, que s'ha de recol·lectar tallant-la, i no s'hi permet la utilització d'instruments com ara aixades o rastells.
6. L'extracció de fusta o llenya es pot realitzar de manera extraordinària únicament si respon a algun dels criteris següents:
a) Com a resultat de mesures fitosanitàries.
b) Per a l'eradicació d'espècies al·lòctones invasores.
c) Amb motiu d'estudis científics.
d) Com a resultat de tasques de prevenció d'incendis.
En cap cas poden ser recollides lliurement pels visitants.
Article 22. Regeneració i plantacions
1. Els treballs de regeneració i recuperació de la coberta vegetal han de tenir per objectiu la formació i la potenciació de les comunitats vegetals naturals característiques de l'àmbit del pla, en els distints estadis de desenvolupament.
2. La gestió dels recursos forestals ha d'adreçar les seues actuacions a la conservació, la millora i la protecció dels terrenys forestals segons les determinacions de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, forestal de la Comunitat Valenciana, i del reglament executiu, d'aquesta, aprovat pel Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell.
3. Queda prohibida la introducció i la repoblació amb espècies exòtiques, entenent aquestes per tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga o haja pertangut històricament a la vegetació silvestre de l'àmbit del pla.
4. Queda prohibida, en l'àmbit del paratge, la introducció d'espècies susceptibles de constituir plagues o de generar malalties.
5. És obligatòria l'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient per a realitzar qualsevol modificació substancial de l'estructura natural d'una finca forestal, i amb aquest fi cal presentar un projecte en què s'especifiquen les accions que es pretén dur a terme i al qual han d'ajustar-se els treballs que s'hi realitzen.
Secció quarta
Protecció de la fauna
Article 23. Protecció de la fauna silvestre
1. En relació amb la protecció de la fauna silvestre, s'ha d'atendre, en tot cas, a la normativa sectorial aplicable, com també les diferents regulacions sobre l'estat legal de les distintes espècies de l'àmbit d'estudi segons els catàlegs d'espècies amenaçades (tant a nivell regional com nacional), directives comunitàries o convenis internacionals.
2. Sense perjudici de la normativa sectorial aplicable sobre fauna, es consideren protegides totes les poblacions d'espècies animals silvestres del paratge, amb les excepcions següents:
a) Espècies cinegètiques, regulades específicament per les normatives sectorials.
b) Espècies el control de poblacions del qual puga ser autoritzat o promogut per la conselleria competent en matèria de medi ambient, de conformitat amb les determinacions de la normativa sectorial sobre fauna.
3. Les intervencions que es realitzen al paratge sobre la coberta vegetal, els sòls, el medi hídric i, en general, els distints hàbitats faunístics, han de garantir el manteniment de condicions adequades per a la pervivència i, si és el cas, la reproducció de les poblacions animals afectades. Per a evitar molèsties a la fauna durant l'època de reproducció, les actuacions o activitats potencialment pertorbadores s'han de realitzar del mes d'agost al mes de febrer, ambdós inclosos, excepte en aquells llocs on es tinga constància de la cria d'espècies novelles (grans àguiles, mussols, teixons, fagines…) on tampoc no es permeten pels mesos de gener ni febrer. Excepcionalment, poden autoritzar-se altres períodes d'execució diferents, amb l'informe previ favorable de l'òrgan competent en matèria d'espècies protegides.
4. Les autoritzacions excepcionals per al control de la població d'espècies potencialment perjudicials per a l'agricultura, ramaderia, boscos, caça, fauna silvestre o salut pública, mitjançant qualsevol procediment de captura o mort (batudes, esperes o altres mètodes homologats a la Comunitat Valenciana), requereixen l'informe favorable previ de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
5. Amb caràcter general, i sense perjudici del que estableix la legislació sectorial sobre fauna, no es permeten en l'àmbit del paratge les activitats que poden provocar, directament o indirectament, la destrucció o el deteriorament de poblacions d'espècies animals silvestres o dels hàbitats d'aquestes. La prohibició s'estén especialment als hàbitats i enclavaments necessaris per als cicles vitals de la fauna, com ara nius, caus i dormidors, com també a les èpoques de més sensibilitat.
En particular, es prohibeix:
a) La destrucció, la mort, el deteriorament, la recol·lecció, el comerç, la captura en viu, la possessió o l'exposició d'animals vius, o les restes d'aquests, que es troben protegits per la legislació sectorial vigent i per aquestes normes.
b) La recol·lecció, la possessió o el comerç d'ous o cries.
c) La producció de sons innecessaris que alteren la tranquil·litat habitual de la fauna.
d) L'emissió de llums que incidisquen negativament sobre hàbitats i enclavaments d'especial interés per a la fauna.
Article 24. Repoblació o solta d'animals
1. Es prohibeix la repoblació i solta de qualsevol espècie animal exòtica, entenent-se per tal tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga o haja pertangut històricament, a la fauna de l'àmbit del pla, excepte la utilització d'espècies per a control biològic de plagues que realitze l'administració o autoritze aquesta.
2. Tota reintroducció d'espècies faunístiques autòctones actualment desaparegudes al paratge, com també els eventuals reforçaments poblacionals d'espècies existents i el mode de realitzar-los, ha de ser autoritzada o promoguda per la conselleria competent en matèria de medi ambient.
Article 25. Tancaments i tanques
L'alçament de tancaments i tanques en l'àmbit del PE ha de complir amb el que disposa el Decret 178/2005, de 18 de novembre, del Consell, pel qual s'estableixen les condicions dels tanques en el medi natural i dels tancaments cinegètics, requerint la amb l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient. Tot això sense perjudici de l'obtenció de la corresponent llicència urbanística, en els termes previstos per la llei.
Secció cinquena
Xarxa Natura 2000
Article 26. Xarxa Natura 2000
1. La Xarxa Natura 2000 és una xarxa ecològica coherent composta pels llocs d'importància comunitària (LIC), fins a la seua transformació en zones especials de conservació (ZEC), i per les zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA). La gestió d'aquestes ZEC i ZEPA ha de tenir en compte les exigències econòmiques, socials i culturals, com també les particularitats regionals i locals.
2. L'àmbit del paratge natural municipal es troba parcialment inclòs dins del LIC Serra de Corbera, per la qual cosa es preveu la seua incorporació a la Xarxa Natura 2000.
Article 27. Aplicació d'aquesta normativa en tant que és un espai inclòs en la Xarxa Natura 2000
1. Entre tant no s'elabore i aprove la norma de gestió del LIC Serra de Corbera, i basant-se en el que estableixen els articles 6.3 i 6.4 de la Directiva 92/43/CEE, aquest paratge natural municipal queda subjecte al règim general de conservació especificat en aquesta normativa. Aquest règim preveu els mecanismes adequats per a garantir la conservació dels hàbitats i espècies inclosos en el seu àmbit, tal com s'estableix en la Directiva 92/43/CEE esmentada, incloent-hi l'avaluació de l'efecte dels plans i projectes que l'afecten.
2. La norma de gestió del LIC esmentat ha d'establir, si és el cas, aquells àmbits d'aquesta normativa que hagen de ser objecte d'adaptació.
Secció sisena
Protecció del paisatge
Article 28. Impacte paisatgístic
1. Es consideren els valors paisatgístics del paratge com un criteri determinant per a la ubicació de les distintes infraestructures i usos. En conseqüència, la implantació d'usos o activitats que per les seues característiques poden generar un important impacte paisatgístic han de realitzar-se de manera que se'n minimitze l'efecte negatiu sobre el paisatge. Amb aquest fi s'ha d'evitar, especialment, ubicar-los a llocs de gran incidència visual.
2. En tot cas, les instal·lacions han d'incorporar les mesures de camuflament i mimetització necessàries per a la seua integració en el paisatge.
3. L'Ajuntament ha de tenir en compte, en autoritzar o informar els projectes referents al paratge, l'efecte que el fet de realitzar-los pot tenir sobre els valors paisatgístics d'aquest.
4. Les pistes i camins forestals i rurals, àrees tallafocs, i infraestructures de qualsevol tipus que siguen autoritzades, s'han de realitzar atenent a la màxima integració en el paisatge i el mínim impacte ambiental.
5. Cal protegir el paisatge al voltant d'aquelles fites i elements singulars de caràcter natural,; amb aquest fi cal establir perímetres de protecció sobre la base de conques visuals que garantisquen la seua prominència en l'entorn.
Article 29. Publicitat estàtica
1. Es prohibeix, amb caràcter general, la col·locació de cartells informatius de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb fins publicitaris, incloent-hi la publicitat recolzada directament o construïda tant sobre elements naturals del territori, com sobre les edificacions.
2. Al paratge s'admeten, únicament, els indicadors d'activitats, establiments i llocs que per les seues dimensions, disseny i col·locació siguen adequats a l'estructura ambiental on s'instal·len, com també tots els de caràcter institucional relacionats amb l'ús públic i la gestió de l'àmbit territorial objecte del pla.
Secció setena
Protecció del patrimoni cultural
Article 30. Patrimoni cultural
1. La Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, del patrimoni cultural valencià, estableix que el patrimoni cultural valencià està constituït pels béns mobles i immobles de valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic, tècnic, o de qualsevol altra naturalesa cultural. També formen part del patrimoni cultural valencià, en qualitat de béns immaterials del patrimoni etnològic, les creacions, coneixements, tècniques, pràctiques i usos més representatius i valuosos de les formes de vida i de la cultura tradicional valenciana. Així mateix, formen part d'aquest patrimoni com béns immaterials les expressions de les tradicions del poble valencià en les seues manifestacions musicals, artístiques, gastronòmiques o d'oci, i en especial aquelles que han sigut objecte de transmissió oral i les que mantenen i potencien l'ús del valencià. Els béns immaterials de naturalesa tecnològica que constituïsquen manifestacions rellevants o fites d'evolució tecnològica de la Comunitat Valenciana són, així mateix, elements integrants del patrimoni cultural valencià.
2. La protecció del patrimoni cultural en l'àmbit del PE, en totes les seues manifestacions, es regirà tal com disposa per la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del patrimoni cultural valencià, i a la modificació d'aquest per la Llei 5/2007, de 9 de febrer.
3. Els elements i conjunts considerats recursos arqueològics i historicoartístics, poden acollir usos turisticorecreatius, sempre que aquests no impliquen la pèrdua dels seus valors científics i culturals i prèvia obtenció d'informe favorable de la conselleria competent en matèria de cultura.
4. Si amb motiu de la realització de reformes, demolicions, transformacions o excavacions en immobles no compresos en zones arqueològiques o paleontològiques o en espais de protecció o àrees de vigilància arqueològica o paleontològica apareixen restes d'aquesta naturalesa o indicis de la seua existència, el promotor, el constructor i el tècnic director de les obres estaran obligats a suspendre immediatament els treballs i a comunicar la troballa en els termes preceptuats en l'article 65 de la Llei 4/1998, el règim dels quals s'ha d'aplicar íntegrament. Tractant-se de béns mobles, la conselleria competent en matèria de cultura, en el termini de deu dies des que tinga coneixement de la troballa, pot acordar la continuació de les obres, amb la intervenció i la vigilància dels serveis competents, i establir el pla de treball. O bé, quan ho considere necessari per a la protecció del patrimoni arqueològic o paleontològic i, en tot cas, quan la troballa es referisca a restes arqueològiques de construccions històriques o artístiques o a restes i vestigis fòssils de vertebrats, prorrogarà la suspensió de les obres i determinarà les actuacions arqueològiques o paleontològiques que haguen de realitzar-se. En qualsevol cas, donarà compte de la seua resolució a l'ajuntament corresponent. La suspensió no pot durar més del temps imprescindible per a la realització de les actuacions esmentades. Són aplicables les normes generals sobre responsabilitat de les administracions públiques per a la indemnització, si és el cas, dels perjudicis que la pròrroga de la suspensió puga ocasionar.
Secció vuitena
Protecció de coves i elements d'interés geològic
Article 31. Protecció de coves i elements d'interés geològic
1. Es consideren d'especial protecció tots aquells elements de singular interés geològic i geomorfològic, com també les coves i avencs presents dins de l'àmbit del paratge.
2. En general, aquest PE està subjecte al que disposa la legislació sectorial que siga aplicable a cadascun dels elements considerats dins d'aquest article.
3. Per a les coves i els avencs presents en l'àmbit del paratge cal ajustar-se al que disposa el Decret 65/2006, de 12 de maig, del Consell, pel qual es desenvolupa el règim de protecció de les coves i s'aprova el Catàleg de coves de la Comunitat Valenciana. En especial, s'han de respectar els perímetres de protecció esmentats en l'article 9 del decret.
CAPÍTOL II
Normes sobre regulació d'activitats i infraestructures
Secció primera
Activitats extractives i mineres
Article 32. Activitats extractives i mineres
Es prohibeix la realització d'activitats extractives i mineres en l'àmbit del PE.
Secció segona
Activitats agràries
Article 33. Concepte
A l'efecte d'aquest PE es consideren agràries les activitats relacionades directament amb l'explotació econòmica dels recursos vegetals cultivats, amb l'ús de mitjans tècnics i instal·lacions que no comporten ni tinguen com a conseqüència la transformació del seu estat o característiques essencials.
Article 34. Tipus de cultius i incompatibilitats
1. Es consideren compatibles les activitats agràries registrades quan siguen compatibles amb el planejament en vigor en aquell moment i disposen de les autoritzacions que corresponguen.
2. Es prohibeix l'ampliació de la superfície de les àrees actualment existents dedicades a l'activitat agrícola. El cultiu d'espècies forestals de caràcter intensiu únicament pot efectuar-se sobre aquestes àrees.
3. A l'efecte previst en l'apartat anterior, no es consideren sotmesos a l'activitat agrícola els terrenys el cultiu dels quals haja sigut abandonat per un termini superior a deu anys o que hagen adquirit signes inequívocs de la seua vocació forestal.
4. Es prohibeixen, amb caràcter general, les pràctiques agrícoles sota la modalitat d'hivernacle o túnel.
Article 35. Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats agropecuàries
1. Es prohibeix, amb caràcter general, tot tipus d'edificació de nova planta, com també construccions i instal·lacions vinculades a l'explotació agrària (magatzems de productes i maquinàries, quadres, estables, etc.), o a la primera transformació de productes (assecadors, serradores, etc.).
2. Les construccions i instal·lacions vinculades a l'explotació agrària existents en el moment de l'aprovació d'aquestes normes poden continuar exercint la seua activitat d'acord amb la normativa sectorial aplicable, si bé no poden ampliar la superfície que ocupen.
Article 36. Productes fitosanitaris
Cal vetllar perquè a les parcel·les agrícoles limítrofs al paratge l'ús de productes fitosanitaris s'ajuste a les normes i els plans sectorials que els siguen d'aplicació, d'acord amb els períodes, limitacions i condicions establits pels organismes competents.
Secció tercera
Activitats ramaderes
Article 37. Concepte i règim general d'ordenació
1. Es consideren ramaderes les activitats relacionades amb l'explotació, cria, reproducció i aprofitament de les espècies animals. Amb caràcter general, l'exercici d'aquesta activitat s'ha de sotmetre a les normes i els plans sectorials que se li apliquen.
2. Amb caràcter general, es considera autoritzable el pasturatge extensiu dins de l'àmbit del PE. L'exercici d'aquesta activitat s'ha de sotmetre a les normes i els plans sectorials que siguen aplicables.
3. L'ordenació de la ramaderia extensiva sobre terrenys forestals ha de realitzar-se, almenys, tenint en compte les condicions següents:
a) Delimitació d'àrees fitades.
b) Definició de la càrrega ramadera aplicable a les distintes zones.
c) Disseny d'un sistema de rotació per a evitar el sobrepasturatge.
d) En tot cas, les activitats ramaderes han de ser compatibles amb els usos didàctics i recreatius del paratge.
4. Segons estableix l'article 4 del Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell, pel qual s'estableixen normes generals de protecció a terrenys forestals incendiats, els terrenys forestals que hagen patit l'efecte d'un incendi no poden destinar-se al pasturatge, almenys, durant els cinc anys posteriors a aquest.
Article 38. Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats ramaderes
Es prohibeix en l'àmbit del PE tot tipus de construccions ramaderes. Aquesta prohibició s'estén tant a la ramaderia intensiva estabulada com a les construccions lligades a les explotacions extensives o semiextensives, com ara pletes, corrals i dormidors.
Secció quarta
Gestió forestal
Article 39. Terreny forestal. Gestió
1. A l'efecte d'aquest pla, es consideren muntanyes o terrenys forestals els així definits en l'article 2 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, forestal de la Comunitat Valenciana.
2. Cal promoure la declaració d'utilitat pública pel Consell, a l'efecte previst en la legislació forestal, dels terrenys forestals de propietat pública inclosos en l'àmbit del pla que no tinguen encara aquesta consideració.
3. Cal promoure la firma de convenis, consorcis o qualsevol altra figura prevista per la legislació, entre l'administració forestal i l'Ajuntament o propietaris particulars de terrenys forestals per a la realització de labors de reforestació i regeneració, treballs i tractaments de prevenció i extinció de plagues i malalties i de prevenció d'incendis.
Article 40. Repoblació forestal
Sense perjudici del que disposa l'article 22 d'aquestes normes, la repoblació de terrenys forestals ha d'ajustar-se a les normes i els plans sectorials que siguen aplicables.
Article 41. Aprofitaments forestals
1. Es consideren, als efectes d'aquest pla, com a aprofitaments forestals les fustes, productes de selecció, llenyes, corfes, pastos, fruits, llavors, plantes aromàtiques, medicinals i condimentaries, mel, bolets i la resta de productes que es generen en els terrenys forestals. Aquests aprofitaments requereixen l'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient, sense perjudici del que disposa l'article 21 d'aquestes normes.
2. Els aprofitaments forestals en l'àmbit del paratge han d'ajustar-se al que disposen les normes i els plans sectorials que siguen aplicables.
3. Es prohibeix, amb caràcter general, la transformació a usos agrícoles dels terrenys forestals.
4. L'aprofitament de pastos i recursos cinegètics pot limitar-se quan se'n puga derivar un risc per a la conservació dels sòls o hi haja arbres joves, especialment a zones repoblades o en procés de regeneració.
5. D'acord amb el que disposa l'article 82 del Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, forestal de la Comunitat Valenciana, l'extracció de productes forestals s'ha d'efectuar, exclusivament, per les vies prèviament autoritzades per l'administració forestal.
Article 42. Silvicultura
1. S'han d'aplicar tècniques silvícoles tan poc agressives com siga possible per a millorar la biodiversitat i la multifuncionalitat de l'ecosistema forestal, evitant les acumulacions. Amb caràcter general, convé s'evitar les acumulacions innecessàries de combustible a la forest.
2. En la planificació de les intervencions cal tendir a la formació de masses que protegisquen el sòl adequadament i, al mateix temps, tinguen una estructura amb discontinuïtat horitzontal i vertical de combustible per a reduir el risc d'incendis.
3. Les intervencions han de ser disperses, no mai contínues, i de poca extensió.
Article 43. Incendis forestals
1. En general, i en matèria d'incendis forestals, aquest pla està subjecte al que determina la legislació sectorial específica en matèria d'incendis forestals.
2. En particular, cal establir les mesures necessàries per al manteniment de les infraestructures de prevenció i extinció d'incendis, com neteja dels tallafocs, manteniment de les pistes, construcció de basses, etc.
3. Sense perjudici del que disposa la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del sòl no urbanitzable, el Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell, pel qual s'estableixen normes generals de protecció a terrenys forestals incendiats, estableix en l'article 4 que els terrenys forestals que hagen patit l'efecte d'un incendi no es poden destinar al pasturatge en els cinc anys següents.
4. Tant en els plans locals de prevenció d'incendis forestals, que són preceptius segons l'article 138 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei forestal de la Comunitat Valenciana, com en els plans d'actuació municipal enfront del risc d'incendis, regulat en el Decret 163/1998, del Consell, que afecten el paratge, han de considerar aquest una àrea d'especial protecció i prioritat de defensa a què es fa referència en l'article 140 del Decret 98/1995, anteriorment esmentat.
Secció cinquena
Activitat cinegètica
Article 44. Normes generals
1. L'activitat cinegètica es considera compatible en l'àmbit del PE, i queda subjecta als períodes i condicions establits en la legislació sectorial específica i articles següents.
2. En particular, la caça està permesa en aquells terrenys que actualment compleixen les condicions legals establides per a aquesta activitat.
Article 45. Ordenació cinegètica
1. En general, i en matèria d'ordenació cinegètica, aquest PE està subjecte al que disposa la legislació sectorial que siga aplicable.
2. Sense perjudici del que disposa la regulació sectorial sobre períodes de veda i espècies cinegètiques a la Comunitat Valenciana, la conselleria competent en matèria de medi ambient pot determinar en l'àmbit del pla, si així ho requereix l'estat dels recursos cinegètics, limitacions específiques en les espècies abatibles i els períodes hàbils.
3. L'ús cinegètic del paratge ha de ser compatible amb els usos didàctics i d'esplai.
Secció sisena
Apicultura
Article 46. Normes generals
1. Els aprofitaments apícoles es consideren autoritzables en tot l'àmbit del paratge, sempre que es complisquen les disposicions del Reial decret 209/2002, de 22 de febrer, pel qual s'estableixen normes d'ordenació de les explotacions apícoles.
2. En el cas que els ruscos provoquen molèsties significatives o riscos per a l'ús públic, la conselleria competent en matèria de medi ambient pot disposar que es traslladen a un altre emplaçament que no presente aquests inconvenients, o bé retirar-los definitivament del paratge.
Secció setena
Activitat industrial
Article 47. Activitat industrial
Pel fet de considerar-la incompatible amb l'objecte de protecció d'aquest pla, queda prohibida l'activitat industrial de qualsevol tipus, incloent-hi les instal·lacions de magatzematge o primera transformació de productes primaris.
Secció vuitena
Ús públic del paratge
Subsecció primera
Pla d'ús públic del paratge natural municipal
Article 48. Pla d'ús públic del paratge natural municipal
1. Convé fomentar l'elaboració d'un pla d'ús públic del paratge que ha de contenir les determinacions necessàries per a l'ordenació i la gestió de les activitats lligades al gaudi ordenat i a l'ensenyament dels valors ambientals i culturals del paratge efectuades tant per iniciativa pública com privada o mixta.
2. L'ús públic del paratge ha de ser concorde amb els usos permesos en sòl no urbanitzable protegit segons la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del sòl no urbanitzable, en especial, en relació amb les activitats recreatives i esportives que puguen dur-se a terme en l'àmbit del PE.
3. L'elaboració del pla d'ús públic comporta la realització dels corresponents estudis en què s'avalue la incidència que el desenvolupament d'aquest tipus d'activitats pot tenir sobre els valors naturals que van motivar la declaració del paratge natural municipal, a fi d'evitar impactes negatius sobre aquests.
4. El pla d'ús públic esmentat ha de contenir necessàriament la regulació de la pràctica d'activitats de muntanya com ara senderisme, cicloturisme, etc., en l'àmbit del paratge. Amb aquest fi ha d'establir els llocs i períodes en què es poden efectuar aquestes activitats, sense perjudici per als valors naturals del paratge. En tot cas, s'ha d'ajustar, al que disposa el Decret 179/2004, de 24 de setembre, del Consell, de regulació del senderisme i esports de muntanya de forma compatible amb la conservació del medi natural, o a la legislació vigent en matèria de senderisme i esports de muntanya.
5. El pla d'ús públic ha d'establir una ordenació i zonificació detallada, a fi de regular les activitats de gaudi concentrat i les activitats esportives establides en els articles 51 i 54, respectivament.
6. El pla d'ús públic ha de determinar i senyalitzar, si és el cas, les vies d'accés al paratge, les zones aptes per a l'aparcament i els camins no transitables per vehicles. De la mateixa manera, ha de vetllar perquè es creen i mantinguen les condicions d'accessibilitat necessàries per a assegurar un gaudi ple per part de tota la ciutadania, inclosos aquells que pateixen algun tipus de discapacitat. Ha d'incloure també un pla de recollida de residus i neteja de les zones d'esplai.
7. El pla d'ús públic del paratge s'ha de complementar amb actuacions de promoció i conscienciació social sobre els aspectes ambientals d'aquest.
8. El pla d'ús públic l'ha d'aprovar l'Ajuntament, amb l'informe vinculant de la conselleria competent en matèria de medi ambient. Prèviament a l'aprovació d'aquest cal demanar els informes necessaris a fi de garantir la seguretat i integritat de les persones davant del risc d'incendi, adoptant-se les mesures que els òrgans competents establisquen.
Subsecció segona
Allotjament turístic i altres activitats hostaleres i
recreatives vinculades a construccions
Article 49. Campaments de turisme o càmpings
Es prohibeixen els càmpings i campaments públics i privats en tot l'àmbit del paratge natural municipal.
Article 50. Activitats recreatives i d'esplai vinculades a construccions
1. Es prohibeix la construcció d'edificacions turístiques i recreatives en l'àmbit del PE.
2. Es prohibeix la construcció d'instal·lacions esportives en l'àmbit del PE.
Subsecció tercera
Activitats recreatives no vinculades a construccions
Article 51. Gaudi concentrat
El gaudi concentrat es defineix com aquell que s'efectua en un espai habilitat per a activitats recreatives, dotat amb equipaments d'escassa entitat, com ara taules, bancs i papereres.
Aquest s'ha de produir exclusivament a les zones habilitades a aquest efecte, sempre que no produïsca cap minva en els valors naturals i paisatgístics existents a la zona.
Article 52. Circulació motoritzada al paratge
1. Amb caràcter general, a aquest respecte cal ajustar-se al que disposa el Decret 8/2008, de 25 de gener, del Consell, pel qual es regula la circulació de vehicles pels terrenys forestals de la Comunitat Valenciana.
2. En particular, es prohibeix la circulació motoritzada fora de les carreteres i els camins agrícoles i forestals del paratge, excepte en els casos següents:
a) Vehicles autoritzats per l'Ajuntament.
b) Vehicles amb fins d'aprofitament agrari i aquells destinats a la realització de treballs de conservació i regeneració de la vegetació, i manteniment de llits i gestió dels recursos hídrics.
c) Vehicles de les administracions públiques que circulen com a conseqüència de necessitats del servei o de la realització d'activitats de manteniment de les infraestructures, serveis públics, etc.
d) Vehicles que realitzen serveis de rescat, emergència o qualsevol altre de naturalesa pública.
e) Vehicles de les Forces i cossos de seguretat de l'Estat.
3. L'Ajuntament pot limitar l'accés del públic a determinades àrees per la seua fragilitat, per a evitar molèsties a la fauna, o per raons referides a la conservació de valors i recursos naturals o culturals que es motiven justificadament.
Article 53. Acampada lliure
Es prohibeix l'acampada lliure a tot l'àmbit del paratge.
Article 54. Activitats esportives organitzades
1. Amb caràcter general, a aquest respecte cal ajustar-se al que disposa el Decret 8/2008, de 25 de gener, del Consell, pel qual es regula la circulació de vehicles pels terrenys forestals de la Comunitat Valenciana, i en el Decret 179/2004, de 24 de setembre, del Consell, de regulació del senderisme i esports de muntanya de forma compatible amb la conservació del medi natural.
2. Qualsevol activitat esportiva organitzada per entitats públiques o privades fora dels espais habilitats per a aquest fi en l'àmbit del paratge requereix l'autorització prèvia de l'Ajuntament.
3. Es prohibeix, amb caràcter general, la pràctica d'activitats motoritzades amb fins esportius o lúdics, com ara motocròs, trial, quads i semblants.
4. Aquestes activitats es poden efectuar sempre que no produïsquen minva en els valors naturals i paisatgístics existents a la zona.
Secció novena
Urbanisme i edificació
Article 55. Urbanisme
Aquest PE, a l'efecte urbanístics, qualifica la totalitat del paratge natural municipal com sòl no urbanitzable protegit- paratge natural municipal.
Article 56. Edificació
Sense perjudici del que estableix la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del sòl no urbanitzable, es prohibeix la construcció d'edificacions de nova planta, amb les excepcions següents: les edificacions que puguen preveure's com a equipament públic i edificacions destinades a serveis públics relacionats amb la gestió del paratge o amb les activitats de gestió dels recursos ambientals, sempre que s'adapten als requisits establits en el planejament general o es tracte d'instal·lacions portàtils o desmuntables.
Secció deu
Infraestructures
Article 57. Normes generals sobre les obres d'infraestructures
1. Per norma general, no es permet la instal·lació de noves infraestructures en l'àmbit del paratge, sense perjudici del que estableix la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del sòl no urbanitzable, en el cas que calga realitzar noves infraestructures que travessen el paratge natural municipal per la seua particular fisonomia, com ara línies elèctriques, de telecomunicacions o infraestructures viàries, cap optar per aquelles solucions que des del punt de vista ambiental causen menys impacte sobre l'espai, i cal obtenir informe favorable previ de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits, sense perjudici de l'obligació d'obtenir les llicències o autoritzacions que siguen aplicables amb caràcter secto-rial.
2. Cal respectar el que estableix el projecte definitiu de construcció dels trams A i C de la connexió del curs baix del riu Xúquer amb el tram V (nova conducció Xúquer-Vinalopó).
3. La realització d'obres per a la instal·lació, el manteniment o la remodelació d'infraestructures de qualsevol tipus, ha d'atenir-se, a més de les disposicions de les normatives sectorials aplicables, als requisits genèrics següents:
a) Els traçats i emplaçaments han de realitzar-se tenint en compte les condicions ecològiques i paisatgístiques del territori, a fi d'evitar la creació d'obstacles a la lliure circulació de les aigües o farciments d'aquestes, degradació de la vegetació natural o impactes paisatgístics.
b) Durant la realització de les obres han de prendre's les precaucions necessàries per a evitar la destrucció de la coberta vegetal, i quan s'acaben cal restaurar el terreny i la coberta vegetal. Així mateix, s'ha d'evitar la realització d'obres en aquells períodes que puguen comportar alteracions i riscos per a la fauna.
c) Les autoritzacions i la resta de requisits que específicament s'assenyalen per a la realització d'infraestructures han d'obtenir-se en tot cas, amb caràcter previ a l'atorgament de llicència urbanística.
d) Queda estrictament prohibit el depòsit i abocament de residus, tant líquids com sòlids, durant la realització de qualsevol infraestructura, qualsevol que en siga la naturalesa i l'origen.
e) Quant a les línies elèctriques, existents i futures, de l'entorn del paratge, són aplicables les mesures anticol·lisió i antielectrocució incloses en el Reial decret 263/2008, de 22 de febrer, pel qual s'estableixen mesures de caràcter tècnic en línies elèctriques d'alta tensió, a fi de protegir l'avifauna.
Article 58. Pla d'acció territorial de caràcter sectorial, Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana
A aquest respecte, cal ajustar-se al que estableix el Pla d'acció territorial de caràcter sectorial, Pla eòlic de la Comunitat Valenciana, aprovat mitjançant l'acord de 26 de juliol de 2001, del Consell, que qualifica l'àmbit del paratge natural municipal com a zona exterior residual.
Article 59. Estudi d'impacte ambiental
A més dels supòsits previstos en la legislació d'impacte ambiental i en l'article 162 del Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, forestal de la Comunitat Valenciana, queden sotmesos al procediment d'estimació d'impacte ambiental, d'acord amb el Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell, modificat pel Decret 32/2006, de 15 de març, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'impacte ambiental, les carreteres, camins i pistes forestals o les ampliacions d'aquests, quan no estiguen sotmeses al procediment d'avaluació d'impacte ambiental, incloent-hi, així mateix, les necessàries per a la defensa contra incendis forestals.
Secció onze
Activitats d'investigació
Article 60. Promoció de les activitats d'investigació
1. Amb independència del potencial ús públic del paratge com a recurs utilitzable en la investigació bàsica sobre el medi físic, el territori i l'ambient socioeconòmic i cultural, a disposició en forma ordenada dels investigadors i les entitats i organismes especialitzats, l'Ajuntament, en col·laboració amb la conselleria competent en matèria de medi ambient, per a una millor gestió i administració de l'espai protegit, ha de promoure la realització d'activitats d'investigació aplicada en matèria de coneixement i gestió dels recursos ambientals i culturals.
2. Aquestes activitats poden realitzar-se, atenent a les característiques que presenten i als requeriments en mitjans humans i materials, amb mitjans propis de les administracions públiques competents o mitjançant les oportunes col·laboracions amb entitats i organismes científics, tècnics o acadèmics. A aquest respecte, s'han de signar, amb els organismes oportuns i entitats científiques i acadèmiques els convenis o acords de col·laboració necessaris.
3. Les matèries prioritàries d'investigació aplicada en l'àmbit del paratge són les següents, en llista oberta, que pot adaptar-se a les necessitats de la gestió de l'espai protegit:
a) Investigació bàsica sobre les espècies de flora i fauna autòctona.
b) Desenvolupament de programes de conservació, recuperació i gestió d'espècies de flora i fauna considerats d'interés especial pel seu caràcter endèmic, rar o amenaçat, com també sobre les condicions per a la recuperació o millora dels seus hàbitats. Especialment, cal promoure l'establiment d'un programa de conservació i recuperació dels últims roures valencians (Quercus faginea) existents al municipi.
c) Investigació etnogràfica i etnològica sobre el medi humà tradicional del paratge.
d) Investigació sobre mètodes d'administració i gestió dels recursos naturals des de distintes perspectives: jurídica, administrativa, econòmica.
e) Mètodes de gestió de l'ús públic del paratge, des dels punts de vista tècnic, sociològic, econòmic i empresarial.
4. L'Ajuntament ha de facilitar el coneixement i promoure la divulgació dels treballs d'investigació realitzats en l'àmbit del paratge.
Article 61. Autoritzacions
Sense perjudici del règim general d'autoritzacions que figura en les disposicions generals d'aquesta normativa, s'estableix el règim específic següent per a la realització, per persones o entitats alienes a l'Ajuntament o a la conselleria competent en matèria de medi ambient, d'activitats o projectes d'investigació que tinguen com a objecte els recursos ambientals i culturals del paratge:
a) Les actuacions que afecten directament o indirectament la flora, fauna o els hàbitats protegits, requereixen l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient. Amb aquesta finalitat, la persona o entitat que haja de realitzar l'activitat investigadora ha d'adjuntar a la sol·licitud una memòria del projecte d'investigació que s'haja d'efectuar.
b) Les autoritzacions poden contenir condicions o restriccions per a l'execució del projecte. Cap revocar-les si les investigacions s'aparten del que estableix la memòria del projecte presentat, o si les tasques d'investigació s'han dut a terme vulnerant les directrius establides per l'autorització.
c) La persona o entitat que haja de realitzar l'activitat investigadora ha d'informar l'Ajuntament sobre l'inici dels estudis o treballs i, una vegada conclosos, ha de presentar a l'Ajuntament un informe sobre els resultats, com també sobre qualsevol altra dada que puga ser interessant des del punt de vista científic o de gestió de l'espai natural. En el cas que els treballs d'investigació autoritzats es publiquen, el director del projecte ha d'aportar un exemplar de la publicació.
d) Les autoritzacions atorgades per a anellament científic d'aus no exclouen de la necessitat que l'anellador obtinga els permisos corresponents dels particulars, si és el cas.
e) Els promotors de projectes d'investigació sobre els valors naturals i culturals del paratge que, per no afectar directament la flora, la fauna o els hàbitats protegits, no requereixen autorització prèvia, han de comunicar, això no obstant, a l'Ajuntament l'existència del projecte,i facilitar-li l'accés als resultats de les investigacions amb destinació al fons documental del paratge.
TÍTOL III
Normes per a la gestió del paratge natural municipal
Article 62. Règim general
1. L'administració i la gestió del Paratge Natural Municipal Muntanya de Llaurí correspon a l'Ajuntament de Llaurí.
2. La conselleria competent en matèria de medi ambient pot prestar a l'Ajuntament l'assistència tècnica necessària i l'assessorament per a la gestió del paratge natural municipal.
3. El règim de gestió del paratge ha d'atendre al marc establit amb caràcter genèric per als paratges naturals municipals per la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, com també a les determinacions específiques que estableix en la matèria el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals.
4. La gestió del paratge, quant al funcionament d'instal·lacions, equipaments i serveis, pot delegar-se d'acord amb el que preveu la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana. Aquesta gestió també pot encomanar-se a altres entitats de dret públic o concertar-se amb institucions o entitats de naturalesa privada.
5. L'Ajuntament pot promoure, per a assegurar la participació efectiva en la gestió del paratge dels agents socials i econòmics implicats i d'altres administracions públiques, la constitució d'una entitat mixta amb participació de les administracions autonòmiques i local, de l'administració general de l'Estat, mitjançant el Ministeri de Medi Ambient, i Medi Rural i Marí, o l'organisme de conca (Confederació Hidrogràfica del Xúquer), i del sector privat, tal com una fundació, un consorci o un altre tipus de figura prevista en la legislació vigent.
Article 63. Consell de participació
Com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, amb la finalitat de col·laborar en la gestió i canalitzar la participació dels propietaris i interessos socials i econòmics afectats, es crea el Consell de Participació del Paratge Natural Municipal Muntanya de Llaurí, segons s'estableix en l'article 6 de la part dispositiva del decret de declaració del paratge, atenint-se d'aquesta manera el que preveu l'article 7.3 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals.
TÍTOL IV
Mecanisme de finançament
Article 64. Règim general
1. El finançament del paratge natural municipal corre per compte de l'Ajuntament de Llaurí.
2. L'Ajuntament de Llaurí ha d'habilitar en els seus pressupostos els crèdits necessaris per a la correcta gestió del paratge natural municipal.
3. La conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits pot participar en el finançament del paratge natural municipal, d'acord amb l'article 10 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, sense perjudici dels mitjans econòmics que poden aportar altres entitats públiques o privades que puguen tenir interés a coadjuvar al manteniment del paratge natural municipal.
TÍTOL V
Règim Sancionador
Article 65. Règim sancionador
1. La inobservança o infracció de la normativa aplicable al paratge natural municipal s'ha de sancionar de conformitat amb la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, i amb la Llei 42/2007, de 13 de desembre, de patrimoni natural i de la biodiversitat, sense perjudici del que siga exigible en via penal, civil o de qualsevol altre ordre en què puga incórrer.
2. Els infractors estan obligats, en tot cas, a reparar els danys causats i a restituir els llocs i elements alterats a la situació inicial.

linea