Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

ORDE de 17 de gener de 2008, de la Conselleria de Benestar Social, per la qual es regula l'organització i el funcionament dels centres de protecció i l'acolliment residencial i d'estada de dia de menors en la Comunitat Valenciana. [2008/738]

(DOGV núm. 5693 de 01.02.2008) Ref. Base de dades 001202/2008

ORDE de 17 de gener de 2008, de la Conselleria de Benestar Social, per la qual es regula l'organització i el funcionament dels centres de protecció i l'acolliment residencial i d'estada de dia de menors en la Comunitat Valenciana. [2008/738]
Les actuacions dirigides a la protecció dels xiquets i adolescents en situació de risc o desemparament tenen una genealogia en què conviuen distints discursos: la perspectiva juridicolegal, les polítiques institucionals i els seus diferents accents, l'enfocament científic i professional de l'abordatge d'este fenomen i, finalment, la imatge social de la infància inadaptada.
Respecte a la perspectiva juridicolegal, el discurs al llarg del segle XX ha accentuat distintes qüestions generant diversos models predominants segons el moment: el model de protecció, des de principis del segle passat, va fer prevaldre el judicial sobre l'educatiu; més tard el model educatiu, entre 1945 i 1975 aproximadament, que va posposar la intervenció judicial sobre l'educativa; i finalment el model de responsabilitat, que és el que actualment preval, que busca l'equilibri entre els dos àmbits accentuant la responsabilització del menor dels seus actes.
Quant a les polítiques institucionals, l'actual sistema de protecció a la infància és hereu de dos models que coexistixen en l'actualitat: el model residual, segons el qual l'administració intervé quan fallen els canals naturals de satisfacció de necessitats, i el model universalitzador, que busca l'extensió i generalització del benestar social a tota la població.
Un altre dels aspectes important de l'abordatge de la protecció infantil se centra en un adequat repartiment de les tasques dels distints àmbits competencials, i on el sector professional assumix una gran responsabilitat en el procés educatiu i d'inserció dels menors, especialment dels menors atesos en els centres. A este sector s'encomana la solució de complexos problemes socials. Per a desplegar la seua labor necessita certes condicions que la facen possible. La grandària dels centres, el nombre de xiquets assignats a cada professional i l'organització interna de cada centre són elements essencials per a optimitzar les actuacions. L'actuació professional ha de ser planificada amb criteris orientats a la generació de solucions i amb criteris d'abordatge interdisciplinari.
Quant a la participació social i la millora de la imatge social de la infància desprotegida, aspecte que ha de ser tingut en compte en qualsevol programa de protecció de menors, és important ressaltar la implicació de les famílies en la mesura d'acolliment residencial com a imprescindible per a la inserció del xiquet. Així com també és fonamental l'establiment d'estratègies conduents al fet que el xiquet i la seua família accepten la mesura i hi col·laboren. La creació de vies de responsabilització en la presa de decisions de les residències i la participació del menor en les àrees vitals que li són pròpies és l'eina més potent perquè el xiquet assumisca el protagonisme de la seua vida.
La mesura d'ingressar xiquets en residències és un dels recursos més antics que hi ha per a protegir als xiquets dels distints conflictes familiars, econòmics i socials. També ha sigut la mesura més vigilada i contestada per sectors de la societat que han vist l'ingrés residencial com una paradoxa consistent a substituir el problema que va motivar l'ingrés del subjecte, per la creació d'un de nou, l'adaptació del dit subjecte al centre en què se li ha internat.
No obstant això, cal contemplar l'evidència que és un recurs eficaç davant de certs conflictes difícilment resolubles d'una altra manera. Altres recursos de protecció es manifesten més incapaços de conviure amb alguns dels comportaments inadaptats que presenten els xiquets i només en els centres poden gestionar-se els seus processos educatius. Hui és pràcticament impossible planificar un sistema de protecció a la infància sense el recurs de l'acolliment residencial.
Cal evitar el reduccionisme derivat de la discussió polaritzada entre posicions a favor i en contra de l'internament. L'esforç ha de centrar-se en les condicions en què ha d'assignar-se esta mesura, la duració que ha de tindre i les polítiques relacionades amb la promoció d'altres recursos que escometen eficaçment el fenomen de la inadaptació social de la infància i l'adolescència.
El fet de ser un recurs molt contestat i relegat a l'últim lloc en la jerarquia de les mesures, pot fer que de vegades es tarde més del convenient a atendre les seues demandes. Açò pot dificultar moltes vegades el seu funcionament. Si es convé la necessitat de disposar de centres per a atendre els xiquets cal intentar que les prestacions es donen en les millors condicions possibles.
Esta norma es presenta com a complement i desplegament del títol VI del Reglament de Mesures de Protecció Jurídica del Menor a la Comunitat Valenciana, aprovat pel Decret 93/2001, de 22 de maig, del Govern Valencià (DOGV núm. 4.008, de 28 de maig de 2001), i de l'Ordre de 19 de juny de 2003, de la conselleria de Benestar Social, per la qual es regula la tipologia i les condicions materials i de funcionament dels centres de protecció de menors, a la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 4.532, de 27 de juny de 2003), en desplegament d'esta última, del Decret 91/2002, de 30 de maig, del Govern Valencià (DOGV núm. 4.264, de 5 de juny de 2002).
El Reglament citat regula en els articles 83 a 88 l'acolliment residencial, definint el seu contingut i procediment de formalització, modificació i cessament. Remetent l'ordenació de la tipologia de centres a normativa específica reguladora del règim d'autorització i funcionament dels servicis i equipaments d'atenció a la infància i adolescència. I enumerant la documentació bàsica de què han de disposar estos establiments i el seguiment seguiment.
El mateix Reglament, en l'article 21, concep l'atenció diürna en centres destinats a prestar suport preventiu a la inadaptació social dels menors com una mesura especial de suport familiar, especialment per a menors en situació de risc, sense perjuí de la seua utilització per menors amb guarda o tutela per la Generalitat.
Per la seua banda, l'Ordre de 19 de juny de 2003, de la conselleria de Benestar Social, va establir la classificació i tipologia i les condicions materials dels centres de protecció de menors en la Comunitat Valenciana. També va regular les condicions de funcionament intern d'estos establiments, definint només els documents tècnics i continguts mínims de la documentació de què han de disposar estos centres.
Amb esta nova norma es pretén ordenar més explícitament la mesura d'acolliment en centre dels menors de díhuit anys com a mesura de protecció, i l'atenció dels usuaris dels centres de dia de protecció de menors, i especialment el contingut dels documents de què han de disposar estos centres, la seua estructura d'organització i règim de funcionament.
El títol preliminar regula l'objecte i àmbit d'aplicació de la norma, així com la delimitació de conceptes i la definició dels centres de protecció de menors.
En el títol I s'ordenen els principis generals d'actuació, principis generals relacionats amb la filosofia d'intervenció que es defén en cada centre i dels supòsits teòrics i conceptuals de caràcter psicopedagògic i organitzatiu en els quals el centre es basa per a la seua programació. I on s'inclouen també els principis que orienten la intervenció professional i la dinàmica socioeducativa del centre.
El títol II es referix a la mesura d'acolliment residencial, ressaltant el seu caràcter com a alternativa última a altres de treball en el medi social d'origen del menor, fent insistència en el temps dels internaments com a factor essencial i apostant per la temporalització i límit de duració de la mesura, que no haurà de ser superior als dos anys. S'expressa també que l'adopció de la mesura d'acolliment residencial ha d'adoptar-se amb acceptació expressa del menor i la seua família. Este mateix títol regula el procediment d'assignació, cessament, pròrroga i modificació de la mesura, i la coordinació del centre amb el seu entorn social i institucional i la col·laboració amb l'administració de justícia.
El títol III està dedicat a ordenar aquells aspectes específics dels centres de dia de menors, volent ressaltar el seu paper com a exponent d'una política eminentment preventiva de suport a la socialització del menor al seu medi, de resposta a les situacions de risc en què viuen un gran nombre de xiquets i adolescents, i com a aposta clara amb l'objectiu de reducció de places d'acolliment residencial.
És un recurs obert, inserit de manera activa i participativa en la zona on s'ubiquen, que complix una funció preventiva, una funció educativa i una funció d'aprenentatge. La seua funció preventiva està centrada tant en les necessitats que es detecten com en aquelles que van sorgint, en l'atenció d'aquells col·lectius de menors en situació de marginació social i a oferir una resposta a les situacions de risc i conflictivitat en el mateix entorn social del menor i amb les seues famílies. La problemàtica que afecta el menor no se soluciona sempre extraient-lo del seu àmbit familiar i entorn. En estes situacions de conflicte i com a funció preventiva, els centres de dia complixen el paper de mediadors entre les institucions i els menors i les seues famílies, desenvolupant un treball de suport i col·laboració estreta amb institucions educatives i de protecció.
Complixen, així mateix, una funció educativa, perquè proposen una oferta social i educativa. De cap manera es tracta d'un recurs compensatori escolar, per estar destinat a menors amb edat inferior a l'escolarització obligatòria que tinguen dificultats familiars i socials, no la substituïx. Realitzen, per tant, una tasca de compensació educativa en situacions de dificultat sociofamiliar. En este sentit els centres de dia proporcionen una sèrie de servicis de suport social, educatiu i familiar a través d'activitats oci, cultura, ocupacionals i rehabilitadores, així com formatives, potenciant el desenvolupament personal del menor i la seua integració social a fi d'afavorir el seu procés de normalització i la seua autonomia personal.
Finalment complixen una funció d'aprenentatge, oferint, si és el cas, a adolescents, programes d'inserció sociolaboral per tal d'afavorir l'adquisició de les habilitats necessàries per a la seua incorporació al món laboral, compensant els seus dèficits formatius a través de l'aprenentatge teoricopràctic d'un ofici que facilite la dita incorporació.
L'aposta que ha de complir l'administració competent en matèria de protecció de menors en la potenciació d'estos recursos fa necessari que els procediments, característiques del recurs, planificació i programació dels centres de dia, així com estructura organitzativa i regles d'organització de la convivència, no haja de diferir en molt de la regulació dels centres d'atenció residencial.
El títol IV desplega la planificació dels centres de protecció de menors. En primer lloc, inclou els documents de planificació del centre. On s'ha optat per una planificació de caràcter mixt entre les directrius de l'administració competent en matèria de protecció de menors i la proposta educativa de cada centre, a fi de respectar les possibles característiques específiques de cada establiment, dins de les indicacions generals de la mesura d'acolliment residencial i d'estada de dia.
Esta planificació es plasma en dos tipus de documents, els elaborats a llarg termini i els documents a curt termini.
Els documents a llarg termini, amb una vocació de futur major, es concreten en el Projecte Global del Centre, que s'estructura en dos apartats: el Projecte Educatiu del Centre, en el qual es presenta l'especificitat del treball que es desenvolupa en este, les propostes psicopedagògiques i d'inserció social sobre les quals es basa la seua intervenció professional, les característiques que definixen l'oferta de suport educatiu i social de l'entitat, els objectius generals que el centre pretén, la concreció del treball d'àmbits, àrees i etapes, així com també descriu els recursos humans i infraestructures del centre i el seu sistema d'avaluació, i que respon les preguntes «qui som» i «què volem»; i la segona part del Projecte Global del Centre el constituïxen les Normes de Funcionament i Convivència, que suposen la concreció de qüestions de convivència i els mecanismes de gestió de conflictes de convivència derivats de la quotidianitat i que respon a la pregunta «com anem a organitzar-nos».
La planificació a curt termini s'elabora anualment i es compon de la Programació Anual del Centre, que inclou les actuacions previstes en el curs escolar present, i de la Memòria Anual del Centre que avalua allò que s'ha succeït en la programació i que servix com a base diagnòstica de futures programacions.
En este mateix títol IV s'arrepleguen altres documents bàsics que tanquen el conjunt de materials de planificació del centre, destacant el Dossier Individual del Menor, dossier que es compon de tota la documentació administrativa, psicopedagògica i social pertinent en cada cas.
Este títol també desplega l'actuació dels centres de protecció, planificant el recurs entorn de diferents nivells. En primer lloc s'aborden els diferents àmbits d'actuació. En segon lloc es desenvolupen les àrees d'intervenció, àrea d'intervenció individual i àrea d'intervenció grupal, de manera que harmonitzen l'individual i el col·lectiu i contribuïsquen a la millora del procés de comunicació de cada atés. En tercer lloc s'estructuren les etapes a observar en la intervenció tècnica amb el menor, adaptades a les necessitats del xiquet en els seus distints moments.
I, finalment, en este títol IV s'aborda el sistema d'avaluació de la qualitat dels centres.
El títol V descriu l'estructura organitzativa del centre en què es constituïxen els membres de la comunitat educativa. El Grup Educatiu és la base de la pedagogia quotidiana i el nucli bàsic de l'organització de la convivència. El títol descriu també la composició de l'equip de professionals del centre en proporció variable segons les característiques del centre. Per un altre costat s'establixen els òrgans de govern i participació dels centres. Els òrgans de govern són la Direcció del Centre i l'Equip Educatiu. I els òrgans de participació són el Consell de Grup Educatiu i el Consell de Centre. Es definix cada òrgan, es descriu la seua composició, funcions i règim de funcionament. Així mateix, es descriu l'àmbit professional de la figura de l'Educador.
A continuació en el títol VI es regulen els drets i deures de la comunitat educativa en els centres d'acolliment residencial i d'estada de dia. Així, es descriuen els drets i deures dels menors, dels seus representants legals i del personal dels centres.
Finalment, el títol VII regula l'organització de la convivència en els centres de protecció, descrivint els principis a què esta se subjecta, les mesures de promoció de la bona convivència, la tipificació de conductes contràries a la convivència i el règim de mesures educatives a assignar davant de les dites conductes. La regulació que s'oferix pretén superar el mer reglament de faltes i sancions i transcendir una norma de funcionament, entesa com un conjunt de procediments que l'organització es dota a si mateixa per a convertir l'estada quotidiana en una font d'arguments educatius. Es proposa, així mateix, transitar de la cultura del castic a la de la mediació de conflictes. El primer pas per a això consistix en el fet que la cultura organitzativa de la residència integre la idea de «conflicte» com a factor del procés de creixement dels xiquets i del mateix centre.
La present norma finalitza amb dos disposicions addicionals, una disposició transitòria i tres disposicions finals.
En virtut d'això, a proposta de la Direcció General de Família i amb la conformitat del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, en l'ús de les facultats que em conferix el Decret 116/2007, de 27 de juliol, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament Orgànic i Funcional de la conselleria de Benestar Social (DOCV núm. 5.566, de 30 de juliol de 2007), en desplegament del Decret 93/2001, de 22 de maig, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament de Mesures de Protecció Jurídica del Menor a la Comunitat Valenciana, i en desplegament i complement de l'Ordre de 19 de juny de 2003, de la conselleria de Benestar Social, per la qual es regula la tipologia i les condicions materials i de funcionament dels Centres de Protecció de Menors, a la Comunitat Valenciana,
ORDENE
TÍTOL PRELIMINAR
Disposicions generals
Article 1. Objecte.
La present norma té com a objecte regular, en l'àmbit de la Comunitat Valenciana:
1. L'acolliment residencial en centre dels menors de díhuit anys com a mesura de protecció.
2. L'atenció dels usuaris dels centres de dia de protecció de menors.
Article 2. Àmbit d'aplicació.
1. La present norma és aplicable als centres de protecció de menors que actuen en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.
2. Formen part de la xarxa pública de centres de protecció de menors de la Comunitat Valenciana els centres que actuen en este àmbit territorial la titularitat dels quals siga de la Generalitat i els centres finançats per esta la titularitat dels quals siga d'entitats locals o d'entitats privades sense ànim de lucre.
Article 3. Delimitació de conceptes.
1. La utilització en esta norma de termes com xiquet, xiqueta, menor, atés, atesa, usuari, usuària, acollit, acollida, adolescent o jove, tant en la seua forma singular com plural, estarà sempre referida sense discriminació per raó de gènere, a aquelles persones que no han complit els díhuit anys d'edat, tinguen o no nacionalitat espanyola, respecte a les quals l'òrgan competent ha adoptat la mesura d'acolliment residencial com a recurs de protecció o d'estada en centre de dia com a recurs de suport.
2. Els termes acolliment residencial i acolliment o internament en centre, estan referits a aquells supòsits en què l'atenció educativa requerix que el menor pernocte i s'allotge en el centre, convertint-se este en el seu domicili, amb caràcter general, durant el temps que esta mesura de protecció estiga vigent.
3. Els termes estada temporal o estada amb persona o família, estan referits a aquells supòsits en què el menor està acollit en un centre però eventualment es troba amb una persona o família durant caps de setmana i períodes vacacionals, sense que això supose el cessament de la mesura d'acolliment residencial.
4. Els termes estada o atenció diürna, estada o atenció de dia, estada o atenció en centre de dia, estan referits a aquells supòsits en què el menor rep una atenció en horari diürn, sense necessitat de pernoctar ni d'allotjar-se en el centre i romandre al seu domicili habitual o, si és el cas, en el centre residencial en què està acollit i que circumstancialment constituïx el seu domicili.
Article 4. Definició dels centres de protecció de menors.
1. Els centres de protecció de menors a què es referix la present norma són establiments de caràcter obert destinats a acollir, atendre i educar, amb caràcter temporal, els menors d'edat que necessiten una atenció especialitzada per trobar-se en una situació de desprotecció, en els termes establits en la legislació civil vigent.
2. Estos centres de protecció són recursos socials destinats a afavorir la convivència i a propiciar la participació i integració social i familiar, per això estaran ubicats preferentment en zones dotades amb les suficients infraestructures i servicis per a poder complir estos objectius.
3. La intervenció familiar serà prioritària en l'assignació d'estos recursos. L'acolliment residencial i l'atenció diürna en centre es caracteritza per la seua temporalitat, i es durà a cap mentres persistisquen els factors de desprotecció que motiven l'assignació de la mesura com a recurs de protecció o de suport, a fi d'eliminar o pal·liar els factors que generen esta desprotecció. La intervenció amb la família del menor constituirà una tasca prioritària mentres este romanga o estiga atés en el centre, quan la finalitat siga el retorn del menor a la família.
Article 5. Tipologia dels centres de protecció de menors.
La tipologia dels centres d'acolliment residencial i dels centres d'atenció diürna que ordena la present norma, serà la que regule aquella que regule el règim d'autorització de funcionament dels centres de protecció de menors.
TÍTOL I
Principis generals d'actuació
Article 6. Principis d'actuació.
Els principis que presidixen l'actuació dels centres d'acolliment residencial i dels centres de dia orientaran l'essència de la intervenció professional i donaran un sentit al conjunt d'actuacions que es realitzen en els centres.
Estos principis són de dos tipus, els relatius a l'organització i els referits a la intervenció professional sobre els menors.
Article 7. Principis d'actuació relacionats amb l'organització.
1. L'actuació en els centres d'acolliment residencial i en els centres de dia, en tot allò que s'ha relacionat amb l'organització, haurà d'ajustar-se als principis següents:
a) Normalització. La cultura organitzacional del centre atendrà al principi de normalització de la vida quotidiana, de manera que es proporcionen als menors experiències semblants, en les qüestions fonamentals, a les de qualsevol xiquet de la nostra societat. S'evitaran els signes externs que afavorisquen l'estigmatització per mitjà de l'etiquetatge i la marginació dels menors.
Així mateix, es tindrà especial atenció en no afavorir situacions de doble desarrelament en l'assistència a menors estrangers provinents de circuits migratoris altament precaris.
b) Coordinació. Els centres podran servir de suport per a la prestació d'altres servicis enquadrats en l'acció social, dins dels àmbits local i comarcal, sempre que això no afecte l'interés del menor resident.
Els centres hauran de coordinar la seua actuació amb l'equipament local, mancomunal i comarcal de la zona en què estiguen ubicats.
Seran prioritàries les tasques de coordinació amb la resta de recursos de protecció a la infància i adolescència, a fi d'agilitzar en la mesura que es puga el procés d'inserció del menor al seu medi sociofamiliar i evitar així processos de cronificació de situacions d'inadaptació social.
c) Subsidiarietat. El centre haurà d'utilitzar els recursos públics en les àrees sanitària i de salut mental, escolar, de vivenda, sociocultural, de promoció laboral, de supervisió organitzacional i d'intervenció professional, així com qualsevol altra que coadjuve al benestar dels menors. Quan les necessitats així ho aconsellen, es podran utilitzar els recursos privats que possibiliten un adequat exercici dels deures de guarda.
d) Integració. Es procurarà la integració dels xiquets que, estant acollits o sent usuaris de centres de dia de menors, tinguen alguna discapacitat. La seua incorporació al centre es farà amb criteris d'heterogeneïtat i no per similitud de característiques i tenint en compte els recursos humans i materials de què dispose el centre.
e) Interculturalitat. S'atendran els problemes d'integració derivats de les diferències socioculturals en menors estrangers.
2. En l'actuació en els centres de dia, a més d'observar els principis enumerats en l'anterior apartat, tindran especial rellevància els dos principis següents:
a) Prevenció. La prevenció de comportaments inadaptats, l'escalada de complicació dels quals puga derivar en internaments evitables o mesures més restrictives per al menor.
b) Inserció. La inserció de menors sotmesos a altres recursos de protecció que necessiten normalitzar els seus àmbits vitals de vida quotidiana, inserció sociolaboral i creixement cultural.
Article 8. Principis d'actuació relacionats amb la intervenció professional.
L'actuació dels professionals dels centres d'acolliment residencial i dels centres de dia estarà presidida pels principis següents:
a) No-discriminació per raó de la raça, la religió, la cultura, la ideologia o per qualsevol altra circumstància personal o social.
b) Coeducació. Es promourà la coeducació entesa com la no-discriminació de tracte, activitat o valors, la valoració i desenvolupament de la masculinitat i la femenïtat i de les relacions personals entre ambdós sexes que afavorisquen el procés d'identificació i desenvolupament sexual de cada atés.
c) Educació activa i emancipadora. L'acolliment en centre no ha de suposar un desistiment de responsabilitats cap al xiquet per part dels seus representants legals ni d'ell sobre si mateix. En conseqüència, es fomentarà esta responsabilització sobre la seua educació, a fi que protagonitze la seua inserció i accedisca a l'autogovern del seu procés personal. En cap cas l'acolliment no ha de suposar la congelació del procés biogràfic dels atesos.
d) Model de planificació mixt. Respectant les regles mínimes establides per la conselleria competent en matèria de protecció de menors, cada centre desenvoluparà una metodologia i una organització adequada a les característiques del lloc en què estiga ubicat i a les necessitats específiques dels menors atesos.
e) Prevalença de la funció social i psicopedagògica. La inserció social i el desenvolupament educatiu dels menors atesos constituïxen els objectius del centre, per això les actuacions dels professionals del centre hauran d'estar dirigides a aconseguir el seu compliment.
f) Inserció. La intervenció educativa estarà dirigida a facilitar la inserció del menor en al seu medi d'origen. En conseqüència es procurarà oferir-li experiències que garantisquen la seua transició a la vida adulta. La participació dels xiquets en algunes tasques domèstiques, d'una manera regulada i organitzada, poden ser essencials en este aspecte.
g) Interdisciplinarietat. L'abordatge de cada cas ha de fer-se des de les distintes perspectives professionals implicades en l'acció socioeducativa. L'esforç haurà d'orientar-se a treballar per l'alternativa a l'internament o a reduir al mínim el temps d'estada. Més enllà de les distintes orientacions intel·lectuals i metodològiques en què cada professional s'haja format, l'essencial és l'atenció a les necessitats cada cas i a les seues possibilitats d'inserció.
h) Intervenció individualitzada. Ha d'elaborar-se un programa d'intervenció individual de cada menor atés, adequat a les seues circumstàncies personals i sociofamiliars.
i) Atenció desmassificada. El centre s'articularà en grups educatius a fi d'afavorir la comunicació amb els atesos i garantir un seguiment efectiu dels processos educatius que es deriven de la vida quotidiana.
j) Atenció rehabilitadora. El centre prioritzarà la intervenció sobre aquells aspectes del xiquet que li suposen una dificultat personal o comunicacional en el seu procés d'inserció social i educativa.
k) Enfocament globalitzador i integrador. Referència a cada persona com un tot integrat i no com un conjunt de parcel·les abordades per distints especialistes, evitant la diagnosi de casos que conduïx, moltes vegades, a la fragmentació. El procés educatiu ha d'unificar les dimensions subjectives del menor relacionades amb el físic, psíquic, cognitiu, emocional, instrumental, social i cultural.
l) Desenvolupament personal. En la intervenció educativa ha de tindre major rellevància el desplegament de les estructures cognitives del menor davant de les merament acadèmiques. En este sentit es considera primordial el desenvolupament d'aspectes com la percepció de l'espai i del temps, orientació de l'atenció, estratègies del seu mode de pensar i de comportar-se, creences més rellevants, consciència de la identitat pròpia, emocions més usuals, estil del seu diàleg intern i factors de resiliència.
m) Comunicació. Un dels factors d'atenció prioritària en el procés educatiu del menor és la capacitat de comunicació que este tinga amb els altres. En este sentit, és important analitzar les estratègies i els mecanismes de comunicació del xiquet amb el seu entorn i amb els seus grups de referència, de manera que aprofite açò com a mecanisme d'inserció. També es prestarà especial atenció a la capacitat d'empatia i de plantejar-se objectius grupals.
n) Participació. L'educació de valors orientats a fomentar la participació del menor en la dinàmica del centre és un altre aspecte essencial en el seu procés d'inserció. Caldrà conjugar l'acció educativa de menors amb greus carències de socialització i amb problemes conductuals significatius amb este principi d'actuació. Cal procurar l'articulació de recursos personals de comprensió de problemes de la comunitat en què el xiquet visca i acostumar-lo a prendre decisions en totes les esferes vitals que l'afecten. El centre disposarà d'estructures, procediments i materials didàctics que possibiliten una implicació satisfactòria en el seu context.
ñ) Protagonisme del mateix procés. El criteri que el xiquet i la seua família descobrisquen l'ensenyança per si mateixos i que tendisquen progressivament a governar la gestió de les seues solucions ha de presidir les actuacions que es duguen a cap, sent estes un complement a la tasca d'investigació que el subjecte fa sobre el seu panorama personal i sociofamiliar. Així mateix, el xiquet i la seua família han d'entendre que la intervenció del centre es mantindrà només en la mesura que els seus problemes requerisquen esta intervenció especialitzada.
o) Atenció a la família. El treball de recuperació de la família serà un principi prioritari que ha de presidir totes les actuacions. En este sentit es prioritzaran les actuacions que possibiliten el retorn del menor al nucli familiar. Les mesures de separació del xiquet duraran el mínim temps imprescindible per a aconseguir la recuperació de la competència familiar per a atendre'l.
TÍTOL II
La mesura d'acolliment residencial
CAPÍTOL I
L'acolliment residencial
Article 9. L'adopció de la mesura d'acolliment residencial.
1. La mesura d'acolliment en centre s'adoptarà preferentment, sempre que no hi haja possibilitat d'un acolliment familiar adequat, quan concórreguen alguna o algunes de les situacions següents:
a) Existisca un clar pronòstic de retorn del menor amb els seus progenitors, en un temps breu.
b) No existisca família extensa adequada.
c) No siga convenient introduir altres figures familiars d'afecció que puguen confondre o dificultar el desenvolupament del menor i la reincorporació a la seua família d'origen.
d) Problemes de socialització o de conducta que requerixen algun recurs residencial amb mitjans especialitzats.
e) Adolescents amb un objectiu de preparació per a l'emancipació.
2. En l'aplicació de la mesura caldrà procurar que el menor siga acollit en el centre que, sent el més adequat a les seues necessitats concretes, es trobe més pròxim al seu entorn familiar o social, a fi de mantindre la seua vinculació amb este, llevat que l'interés del menor exigisca el contrari.
No obstant això, quan les circumstàncies i l'interés del menor ho feren necessari, podran ser utilitzats centres ubicats en altres comunitats autònomes.
3. Es procurarà que el menor accepte expressament la mesura d'acolliment, especialment si té dotze o més anys d'edat. L'oposició a la mesura no ha de ser obstacle per a la seua realització, encara que puga dificultar el compliment del seu objectiu.
4. La mesura d'acolliment residencial haurà d'adoptar-se amb previsió expressa de duració, i esta haurà de ser la mínima per a aconseguir els objectius que perseguix.
En els centres de recepció de menors, inicialment, i excepte causes justificades, la mesura no tindrà una duració superior als quaranta-cinc dies.
En els altres centres d'acolliment residencial, el període màxim d'estada, excepte major interés per al menor, no podrà ser superior a dos anys. Es procedirà almenys cada sis mesos a la revisió periòdica de la mesura, sense perjuí que esta puga ser revisada abans que transcórrega el termini fixat.
5. El Pla de Protecció de Menors, com a instrument tècnic de planificació de la intervenció i presa de decisions sobre el menor, ha de tindre un pronòstic que permeta orientar el procés educatiu de cara a la reunificació familiar, a la incorporació a un nou nucli familiar o a l'emancipació.
En el dit pla han de quedar acreditades les raons que avalen la mesura d'acolliment residencial com a recurs que facilitarà la inserció social del menor, havent d'incloure si l'objectiu és de retorn al seu nucli familiar, les actuacions orientades a procurar la reinserció del menor al seu medi d'origen.
6. La manifestació de conductes inadaptades per part dels xiquets i adolescents no ha d'entendre's com un factor que aconselle l'acolliment residencial. En els casos de menors conflictius i molt habituats a viure al seu medi social i en contextos socials degradats, s'aconsella la intervenció en l'entorn social i familiar del menor, a fi de disminuir o eradicar els factors que generen la mencionada conflictivitat.
7. L'acolliment residencial de menors amb necessitats especials, discapacitats, trastorns mentals, malalties cròniques i problemes de toxicomania que requerisquen processos de desintoxicació, s'haurà de practicar en recursos especialitzats de les xarxes públiques d'educació, integració social de discapacitats, sanitat i drogodependències.
8. La falta d'altres recursos destinats a la infància i adolescència no ha de justificar ni l'adopció de la mesura d'acolliment residencial ni la utilització de centres d'acolliment residencial.
Article 10. Finalitat i funcions dels centres d'acolliment residencial.
1. Els centres d'acolliment residencial de menors tenen com a finalitat essencial prestar l'atenció i protecció necessàries que possibiliten la seua integritat i correcte desenvolupament, així com la formació necessària per a potenciar el procés individual del menor, a fi que este supere les seues dificultats personals, socials i familiars, i que recupere els recursos personals de relació amb si mateix, amb els seus grups de socialització de referència i amb la comunitat.
2. Les funcions dels centres d'acolliment residencial es faran en atenció a l'edat, necessitats i desenvolupament evolutiu dels menors atesos.
3. En el desplegament de les funcions es tindran en consideració les necessitats dels menors relacionades amb:
a) L'allotjament, manutenció, ritmes vitals de son i atencions bàsiques.
b) La seua intel·ligència cognitiva. En este aspecte el xiquet necessita informació veraç i adequada a la seua capacitat de comprensió, així com una estimulació intel·lectual suficient sobre les qüestions que l'afecten.
c) La seua intel·ligència emocional i inserció social, especialment en aspectes com la seguretat emocional en la percepció de l'entorn, l'autovaloració i el procés d'identificació sexual.
d) Els recursos instrumentals que el menor necessita en cada etapa de la seua vida, com l'aclimatació al centre, la comunicació i relació amb els companys, l'acceptació de la dinàmica del centre, la relació amb la seua família, la preparació per a la seua independència i la promoció del seu autososteniment econòmic i personal.
e) L'àmbit de desenvolupament físic i corporal dels xiquets, com aquelles referides a cura del propi cos en àrees relatives a l'alimentació i l'exercici, l'atenció a la salut i a la dimensió de la intel·ligència corporal i la motricitat.
f) Les derivades del motiu o problema que han determinat l'acolliment en centre.
g) Les derivades de la separació de la seua família i del seu medi social.
4. Els centres de recepció de menors tenen com principal funció acollir de forma immediata el menor en el moment en què es produïsca la necessitat i se centraran en l'estudi de la seua situació personal, social i familiar a fi d'elaborar la proposta de mesura més idònia en cada cas.
5. Tindrà caràcter prioritari facilitar al menor l'accés als recursos ordinaris de caràcter educatiu, sanitari, laboral i a qualsevol equipament o servici públic o privat del seu entorn social o de l'entorn del centre.
6. L'atenció escolar serà prestada en centres de la xarxa pública educativa. Si bé podrà prestar-se en el mateix establiment en els centres de recepció de menors i en els casos de menors que requerisquen una atenció especialitzada o terapèutica.
7. A fi de programar l'atenció sanitària, planificar i executar accions de prevenció, vacunació, hàbits higienicosanitaris, actuar davant de situacions de contagi i emergència, desplegament de programes de salut, així com tota acció que complete l'atenció sanitària integral dels menors residents, es podran constituir comissions mixtes integrades per personal del centre de salut i personal dels centres de protecció de menors que estiguen adscrits a aquell.
8. A fi de possibilitar la funció educativa dels centres amb menors amb conductes inadaptades o d'alt risc per a ells mateixos o per a terceres persones, els centres d'acolliment residencial de protecció de menors podran estar dotats d'elements constructius de seguretat i contenció i podran incorporar a les seues normes internes de funcionament i convivència, mesures restrictives de mobilitat d'entrada i eixida dels seus usuaris i d'ordenació de mesures de control actives i passives. Tot això dins del respecte als drets que l'ordenament jurídic reconeix al menor i a l'interés superior d'este, com a alternativa última a la intervenció en l'entorn social i familiar del menor. Estos centres de protecció tindran el caràcter de formació especial o terapèutica, la qual cosa requerirà l'oportú equip professional especialitzat.
9. Els centres de caràcter residencial hauran d'estar en funcionament tots els dies de l'any, a fi de prestar una atenció adequada i digna als menors. No podran procedir a donar d'alta ni de baixa, ni a practicar trasllat de centre, respecte a qualsevol menor, encara que es tracte d'un centre titularitat de la mateixa entitat, si no hi ha resolució administrativa notificada a este efecte o comunicació fefaent de tal acció, per la direcció territorial de la conselleria competent en matèria de protecció de menors.
CAPÍTOL II
Procediment d'assignació, cessament, pròrroga i modificació
de la mesura d'acolliment residencial
Article 11. Assignació de la mesura d'acolliment residencial.
1. L'acolliment residencial d'un menor s'acordarà mitjançant una resolució motivada de la direcció territorial de la conselleria competent en matèria de protecció de menors, a proposta de la comissió tècnica corresponent, d'acord amb el que establix el Reglament de Mesures de Protecció Jurídica del Menor a la Comunitat Valenciana, aprovat pel Decret 93/2001, de 22 de maig, del Govern Valencià.
Esta mesura es constituïx com a complementària a la mesura de tutela per ministeri de la llei o a la mesura de guarda sense tutela, acordada, en ambdós casos, pel mateix òrgan, a l'empara del que disposa la legislació civil vigent.
2. L'acolliment residencial serà exercit pel director del centre on estiga acollit el menor, davall la supervisió directa de la direcció territorial de la conselleria competent en matèria de protecció de menors, i sense perjuí de les funcions de superior vigilància que l'ordenament jurídic atribuïx al Ministeri Fiscal.
En última instància, la responsabilitat en l'exercici de la mesura d'acolliment residencial serà de la Generalitat, com a entitat pública que té assumida la tutela o la guarda del menor acollit en centre.
3. L'acolliment residencial podrà ser complementat amb l'estada del menor amb persona o família durant caps de setmana i períodes vacacionals, sense que això supose el cessament de l'acolliment residencial.
4. Els menors podran ser ingressats en els centres de recepció de menors, en virtut de diligència policial, judicial o del Ministeri Fiscal. En estos casos i a fi d'evitar perjuís per al xiquet amb un ingrés innecessari, es procurarà que este es faça quan la policia, els jutjats o la fiscalia no hagen localitzat la seua família o el retorn del menor a esta haja resultat infructuós, havent de quedar acreditat, o considerat inconvenient per a l'interés del xiquet.
Així mateix, altres agents socials podran derivar estos ingressos quan siga impossible la localització de la família o no recomanable el seu retorn.
Produïts els ingressos assenyalats en els dos paràgrafs anteriors, la direcció territorial de què depenga el centre adoptarà, d'acord amb el que preveu el Reglament de Mesures de Protecció Jurídica del Menor de la Comunitat Valenciana, les mesures de protecció que foren adequades, llevat que es considere que estes no són necessàries, i en este cas el menor retornarà amb la seua família.
Sense perjuí de l'anterior, de conformitat amb el procediment d'urgència previst en l'esmentat Reglament, els empleats públics del centre de recepció de menors podran ser facultats per a dictar una resolució administrativa de declaració de desemparament del menor i d'assumpció de la tutela per part de l'entitat pública, quan els hagen delegat la firma per a estos supòsits.
Article 12. Cessament, pròrroga i modificació de la mesura d'acolliment residencial.
Els cessament, les pròrrogues i modificacions de la mesura d'acolliment residencial, es formalitzaran en resolució administrativa de la direcció territorial de la conselleria competent en matèria de protecció de menors, a proposta de la comissió tècnica corresponent.
Article 13. Participació de les persones interessades.
Prèviament a l'adopció, cessament, pròrroga i modificació de la mesura d'acolliment residencial, cal garantir al menor el dret a ser oït quan tinga dotze o més anys o, quan sent d'edat inferior, tinguera suficient juí.
Així mateix, l'audiència dels representants legals del menor, dels responsables de la seua guarda, i de qualsevol altra persona que puga aportar informació rellevant, es farà en la forma i les condicions establides en el Reglament de Mesures de Protecció Jurídica del Menor de la Comunitat Valenciana.
CAPÍTOL III
La coordinació del centre residencial amb el seu entorn social
i institucional i col·laboració amb l'administració de justícia
Article 14. Coordinació amb la direcció territorial.
1. La direcció del centre informarà la direcció territorial de què depenga, a requeriment d'esta i en tot cas semestralment, sobre la situació personal dels menors residents, elevant propostes motivades sobre les mesures de protecció més adequades a les seues necessitats. En els centres de recepció de menors, la direcció del centre informarà, com a mínim, al principi i al final de l'estada del menor.
Així mateix, el centre haurà d'informar l'esmentada direcció territorial de totes les anomalies i incidències que es produïsquen respecte dels menors acollits.
2. Els centres d'acolliment residencial de menors hauran de complir les instruccions i directrius dictades per la conselleria competent en matèria de protecció de menors, tant des dels seus servicis centrals com des dels seus servicis territorials. Així mateix, amb estos últims mantindran directament una relació d'informació i coordinació, especialment en els aspectes següents:
a) Revisió de la planificació del recurs i de tota la documentació en què es plasme la seua acció programada a curt i llarg termini.
b) Estructura organitzativa del centre i revisió del funcionament dels seus òrgans de govern i participació.
c) Qüestions relacionades amb els aspectes de funcionament, gestió i control pressupostari.
d) Informació relativa als menors. Per això, i de la mateixa manera que el centre ha d'informar de l'esmentada direcció territorial, esta ha de proporcionar qualsevol comunicació o informe que li conste relatiu al menor resident.
e) Posada en marxa i seguiment dels programes i acords interinstitucionals de la conselleria competent en matèria de protecció de menors amb altres organismes que incidisquen en la problemàtica dels menors.
f) Qualsevol altre àmbit de gestió inclòs en esta norma.
Article 15. Coordinació amb l'entorn social i institucional.
1. Els centres d'acolliment residencial de menors hauran de coordinar-se amb els recursos i servicis de la comunitat social en què estiguen ubicats, quan estos puguen servir com a suport o complement a l'atenció realitzada en el mateix centre, així com amb aquells que faciliten la labor d'inserció del menor. Especialment la dita coordinació es farà, en l'àmbit local, amb:
a) Els recursos educatius, sanitaris, d'oci i temps lliure, de promoció laboral i cultural.
b) Els equips municipals de servicis socials de la zona.
c) Els altres recursos de protecció a la infància i adolescència i a la família complementaris o alternatius a l'acolliment residencial que acurten el procés d'internament.
d) Les organitzacions socials dedicades a la participació ciutadana, promoció cultural i del temps lliure i associacions no governamentals dedicades al suport de la infància inadaptada en qualsevol dels seus vessants.
Els menors acollits en centres residencials de protecció de menors, tindran prioritat en l'assignació d'estos recursos quan siguen de titularitat municipal.
2. En el cas de menors procedents de la immigració s'establirà la coordinació necessària amb les institucions competents en este àmbit a fi d'afavorir el seu procés d'adaptació social i reagrupació familiar en les millors condicions possibles.
Article 16. Coordinació amb els equips municipals de servicis socials de procedència del menor.
Els centres d'acolliment residencial de menors hauran de coordinar el seu treball amb els equips municipals de servicis socials de procedència dels xiquets a càrrec seu, a fi de facilitar la seua inserció social en les millors condicions possibles. Per a això:
a) Compartiran tota la informació del cas que siga rellevant per a facilitar la inserció social del xiquet i el seu desenvolupament educacional ple.
b) Des del moment de l'ingrés del xiquet en el centre s'iniciarà o intensificarà el treball de rehabilitació social amb la seua família i entorn natural de procedència, a fi que l'ingrés en el centre dure el menor temps possible.
c) Es farà d'acord amb el Pla de Protecció de Menors el seguiment periòdic del cas a fi de manejar la informació necessària per a este.
d) Es coordinaran les propostes de baixa del xiquet en el centre i la seua incorporació a la vida quotidiana.
e) Se celebraran totes les sessions d'anàlisi i avaluació del procés que siguen aconsellables, dins de l'estructura organitzacional i el marc dels òrgans de govern i participació del centre.
f) Es promouran anualment programes socials i educatius de tornada a casa dels menors atesos en els centres. Això inclourà accions de treball comunitari a les zones de procedència i sensibilització de les famílies i dels xiquets atesos.
Article 17. Col·laboració amb l'administració de justícia.
La col·laboració amb el Ministeri Fiscal, com a òrgan a què li correspon la superior vigilància de la tutela, acolliment o guarda de menors, i amb els òrgans judicials, serà dut a cap pels centres d'acolliment residencial, a través de la direcció territorial de què depenguen.
En casos puntuals i concrets que no admeten demora, el centre podrà contactar directament amb la Fiscalia de Menors i amb els òrgans judicials. En qualsevol cas el centre informarà posteriorment, i a la major brevetat, a la direcció territorial de què depenguen, del contingut de la comunicació produïda.
TÍTOL III
Els centres de dia
CAPÍTOL I
L'atenció de menors en els centres de dia
Article 18. L'atenció de menors en centres de dia.
1. L'atenció d'un menor en un centre de dia de menors constituïx un recurs de suport per a este, a fi de previndre situacions d'inadaptació social, així com facilitar l'itinerari d'inserció social d'aquells menors que ho necessiten en les millors condicions possibles. Per això caldrà procurar que el centre siga el més adequat a les seues necessitats i que es trobe pròxim al seu entorn social i familiar, llevat que l'interés del menor exigisca el contrari.
2. Els centres de dia de menors són recursos preventius, recomanables per a menors que necessiten un suport a la socialització al seu medi, bé perquè manifesten comportaments d'inadaptació social, o bé perquè culminen un procés d'acolliment residencial i necessiten una orientació personal, formativa i sociolaboral.
Així mateix, els centres de dia de menors són recursos bàsics en les situacions de risc. L'anàlisi tècnica dels casos posarà especial interés a evitar processos d'acolliment residencial innecessaris, per mitjà de l'assignació d'este recurs. Això no obsta a la seua utilització en situacions de desemparament, com a complement a la mesura d'acolliment residencial o acolliment familiar, especialment respecte a centres d'inserció sociolaboral.
3. L'atenció del menor en el centre de dia serà compatible amb altres recursos que siguen d'interés per a ell.
Article 19. Finalitat i funcions dels centres de dia.
1. Els centres de dia tenen com a finalitat essencial dur a terme una tasca preventiva, dirigida a xiquets i adolescents en situació de carència, que facilite processos tendents a la plena incorporació social del menor.
2. Els centres de dia desplegaran les funcions descrites en l'article 10 de la present norma, a excepció de les referides a la separació del menor de la seua família i allotjament en el centre. Per a l'exercici d'estes funcions desenvoluparan servicis de suport socioeducatiu i familiar, d'oci i temps lliure, de caràcter ocupacional i rehabilitador, de suport escolar, i d'orientació sociolaboral i professional.
3. Els centres d'atenció diürna funcionaran preceptivament de dilluns a divendres, de gener a juny i de setembre a desembre. Els mesos de juliol i agost podran romandre un mes amb activitat i un altre sense activitat. El mes d'activitat podrà tindre la mateixa dinàmica que la resta de l'any, organitzant-se per sessions de dilluns a divendres a les dependències habituals del centre, o bé podrà organitzar campaments per un període de temps equivalent, sempre que el personal participe en eixes activitats.
CAPÍTOL II
Procediment d'assignació i cessament de places en centres de dia
Article 20. Procediments d'assignació i cessament de places en centres de dia.
L'assignació i el cessament de plaça en centres de dia de menors de titularitat de la Generalitat, gestionats per esta, requerirà resolució administrativa de la direcció territorial de la conselleria competent en matèria de protecció de menors, amb la proposta prèvia de la comissió tècnica corresponent.
En els altres centres de dia de menors, no caldrà que procedisca la direcció territorial de la conselleria competent en matèria de protecció de menors, a resoldre les altes i baixes dels usuaris del centre, sense perjuí de poder derivar, a proposta de la comissió tècnica corresponent, aquells menors, amb mesura o sense jurídica de protecció, que necessiten este recurs. En estos casos, l'entitat titular del centre de dia, o aquella que el gestiona si és de titularitat de la Generalitat, haurà de, en el moment en què hi haja disponibilitat, assignar plaça al menor.
L'assignació de plaça requerirà que existisca, prèviament, sol·licitud o consentiment del representant legal del menor. Així mateix, requerirà el consentiment del menor quan este fóra major de 12 anys.
CAPÍTOL III
La coordinació del centre de dia
amb el seu entorn social i institucional
Article 21. Coordinació amb la direcció territorial.
Els centres d'atenció diürna de menors hauran de complir les instruccions i directrius dictades per la conselleria competent en matèria de protecció de menors, tant des dels seus servicis centrals com des dels seus servicis territorials. Així mateix, amb estos últims mantindran directament una relació d'informació i coordinació, especialment en els aspectes següents:
a) Revisió de la planificació del recurs i de tota la documentació en què es plasme la seua acció programada a curt i a llarg termini.
b) Estructura organitzativa del centre i revisió del funcionament dels seus òrgans de govern i participació.
c) Qüestions relacionades amb els aspectes de gestió i control pressupostari.
d) Revisió del procés evolutiu dels menors derivats des de la direcció territorial de la conselleria competent en matèria de protecció de menors.
e) Qualsevol altre àmbit de gestió inclòs en esta norma.
Article 22. Coordinació amb els equips municipals de servicis socials de procedència del menor.
Els centres d'atenció diürna i els equips municipals de servicis socials, generals com especialitzats, de procedència dels menors i jóvens usuaris, coordinaran el seu treball a fi de facilitar la millora de la seua situació. Per a això:
a) Compartiran tota la informació del cas que siga rellevant per a facilitar la inserció social del xiquet i el seu ple desenvolupament educacional i coneixeran el pla d'intervenció familiar que elabore l'equip municipal de servicis socials.
b) Des del moment de l'ingrés del xiquet en el centre s'iniciarà o intensificarà el treball de rehabilitació social amb la seua família i entorn natural de procedència.
c) S'elaborarà el seguiment periòdic del cas a fi de manejar la informació necessària per este.
d) Es promouran programes socials i educatius dels menors usuaris en els centres. Això inclourà accions de treball comunitari a les zones de procedència i sensibilització de les famílies i dels xiquets atesos.
Article 23. Coordinació amb els equips municipals de servicis socials d'ubicació del centre.
Els centres d'atenció diürna i els equips municipals de servicis socials, tant generals com especialitzats, del lloc on estiga ubicat el centre, coordinaran el seu treball a fi de facilitar els processos d'inserció dels menors i jóvens en situacions de risc i inadaptació social de la zona. Per a això:
a) Estudiaran i prioritzaran les derivacions que es proposen des dels centres de servicis socials.
b) Es farà el seguiment periòdic de les activitats a fi de manejar la informació necessària per a una millor coordinació.
Article 24. Coordinació amb l'entorn social i institucional.
1. Els centres d'atenció diürna hauran de coordinar-se amb els recursos i servicis de la comunitat social on estiguen ubicats. Especialment la dita coordinació es farà amb:
a) Els recursos educatius.
Les activitats del centre de dia podran, en els termes que, si és el cas, establisca l'administració educativa, compensar la formació reglada dels usuaris.
b) Els recursos sanitaris.
c) Les organitzacions socials dedicades a la participació ciutadana, promoció cultural i del temps lliure i associacions no governamentals dedicades al suport de la infància inadaptada en qualsevol dels seus vessants.
Els menors usuaris de centres de dia, tindran prioritat en l'assignació d'estos recursos quan siguen de titularitat municipal.
2. En el cas de menors procedents de la immigració, s'establirà la coordinació necessària amb les institucions competents en este àmbit a fi d'afavorir el seu procés d'adaptació social en les millors condicions possibles.
TÍTOL IV
La planificació dels centres de protecció de menors
CAPÍTOL I
La planificació de la metodologia de la intervenció
Article 25. Documents de planificació del centre de protecció de menors.
1. Cada centre d'acolliment residencial i centres de dia haurà de disposar d'una planificació pròpia que, respectant els criteris generals i els principis d'actuació establits per la legislació vigent i per la conselleria competent en matèria de protecció de menors, reflectisca la realitat dels menors atesos.
2. La documentació relativa a esta planificació es classificarà en funció de la vigència temporal recomanable per a cada document, per a això es distingirà una planificació a llarg termini i una altra a curt termini.
3. La planificació a llarg termini es plasmarà en el document denominat projecte global del centre, que estarà estructurat en dos parts:
a) Projecte educatiu.
b) Normes de funcionament i convivència.
4. La planificació a curt termini es plasmarà en els documents següents:
a) Programació anual del centre.
b) Memòria anual del centre.
5. El centre haurà de garantir que el xiquet i els seus representants legals coneguen la planificació d'este, especialment en aquells aspectes que els afecten directament. Per a això desenvoluparan un sistema d'informació senzill i comprensible, tant per al xiquet com per a la seua família.
Secció primera
La planificació a llarg termini
Article 26. El projecte global del centre.
El projecte global del centre és el document globalitzador que inclou, explica i ordena el conjunt de principis que regulen el funcionament del centre, la seua orientació metodològica i d'intervenció professional, així com totes les actuacions que es despleguen en el centre. Estarà redactat amb projecció de futur, de manera que no estiga destinat a resoldre problemes concrets, sinó a establir les bases generals per a l'actuació i funcionament del centre.
Article 27. El projecte educatiu.
1. El projecte educatiu constituïx la primera part en què s'estructura el projecte global del centre, i estarà referit als aspectes següents:
a) Definició de la institució a què pertany el centre i la seua història.
b) Definició i tipologia del centre i perfil de les persones a qui està destinat.
c) Objectius generals i concrets que es desitgen assolir en tots els aspectes en què desplega la seua actuació el centre.
d) Criteris i orientació metodològica del seu sistema d'intervenció psicopedagògica i social, dinàmica organitzativa de l'equip professional i documentació que permeta el seguiment sistemàtic dels objectius de les intervencions i de la seua avaluació.
e) Descripció dels àmbits d'actuació, de les àrees d'intervenció (individuals i grupals) i de les etapes d'estades dels menors en el centre.
f) Definició dels recursos humans, d'infraestructura, econòmics, i de servicis de què disposa el centre, prestats directament o indirectament.
g) Sistema d'avaluació que el centre ha arbitrat per a analitzar i millorar els seus processos d'actuació i els seus resultats.
2. El projecte educatiu, així com les seues revisions, serà redactat i aprovat per l'entitat responsable de la seua gestió.
Si una entitat tinguera més d'un centre en una província i estos foren de la mateixa tipologia i tingueren una mateixa coordinació, el projecte educatiu podrà ser únic i estarà referit al conjunt de centres que l'entitat tinga en la província. El projecte educatiu podrà portar especificacions referides a cada un dels centres en què s'aplique.
Article 28. Les normes de funcionament i convivència.
1. Les normes de funcionament i convivència constituïxen la segona part en què s'estructura el projecte global del centre, i suposa la concreció de qüestions de convivència i procedimentals que conformen el conjunt de normes que regulen el funcionament concret del centre. El document estarà referit, com a mínim, als aspectes següents:
a) Definició, composició, sistema d'organització i funcions dels òrgans de govern i participació, dins del marc que establix la present norma.
b) Drets i deures dels distints components de la comunitat educativa, dins del marc que establix la present norma.
c) Organització del protocol en el moment de la recepció del xiquet i de primeres actuacions de l'educador, com la informació sobre el funcionament del centre i estratègies d'aclimatació.
d) Regulació de visites i contactes. Regulació de l'ús del telèfon i altres sistemes de comunicació, com el correu postal i electrònic. Especialment en els centres residencials.
e) Sistema d'implicació de les famílies dels xiquets.
f) Relació amb l'entorn social de l'establiment i accés a servicis de la comunitat.
g) Organització i condicions dels recursos humans i de servicis de què disposa el centre.
h) Horaris generals de les activitats del centre, que s'establiran amb criteris adaptats a l'edat dels xiquets i de manera que els permeten desenvolupar la seua normalització i inserció social d'una manera adequada.
i) Règim de conductes contràries a la convivència en el centre i de mesures educatives.
2. Les normes de funcionament i convivència del centre, així com les seues revisions, seran elaborades per l'equip educatiu d'este sota la responsabilitat directa de l'entitat responsable de la gestió del centre i aprovades pel consell de centre. El director del centre serà responsable davant de l'entitat encarregada de la gestió de la dita elaboració.
Quan el centre no haja entrat en funcionament, l'elaboració de les normes de funcionament i convivència, la redactarà l'entitat responsable de la seua gestió.
Si una entitat tinguera més d'un centre en una província i estos foren de la mateixa tipologia i tingueren una mateixa coordinació, les normes de funcionament i convivència podran ser úniques i estaran referides al conjunt de centres que l'entitat tinga en la província. Les normes de funcionament i convivència podran portar especificacions referides a cada un dels centres en què s'aplique.
Secció segona
La planificació a curt termini
Article 29. La Programació Anual.
1. Cada centre d'acolliment residencial i cada centre de dia, disposarà d'una programació anual com a document que actualitza i concreta anualment, coincidint amb el curs escolar, el projecte global del centre. Esta programació ha de contindre totes les actuacions previstes en el període a què es referix, el qual s'inicia a l'efecte d'esta norma el dia u del mes de setembre de l'any en curs i finalitza el dia trenta-u del mes d'agost de l'any següent.
2. La programació anual del centre tindrà com a referència els àmbits d'actuació, les àrees d'intervenció, individuals i grupals, i les etapes d'estada dels menors en el centre, regulant els aspectes següents:
a) Breu descripció de la situació del curs que s'inicia, segons l'avaluació de l'any anterior i de la informació existent en eixe moment en el centre.
b) Objectius generals sobre els quals es concentrarà l'actuació en el present curs. Com a màxim s'hi anotaran tres objectius generals.
c) Cada àmbit d'actuació i cada una de les àrees d'intervenció de caràcter grupal estaran detallades de la manera següent:
- Un objectiu específic i la seua concreció en objectius operatius, que no seran més de dos.
- Els criteris d'avaluació de cada objectiu.
- Les activitats previstes.
No formarà part de la programació anual del centre la programació de les àrees d'intervenció individual, que s'atindrà al que s'ha descrit en el Programa d'Intervenció Individual (PII).
3. La programació anual del centre, així com les seues revisions, seran elaborades per l'equip educatiu del centre sota la responsabilitat directa de l'entitat responsable de la gestió del centre i aprovades pel consell de centre. El director del centre serà responsable davant de l'entitat encarregada de la gestió de la dita elaboració.
En els casos en què el centre no haja entrat en funcionament, l'elaboració de la programació anual del centre serà elaborada l'entitat responsable de la seua gestió.
Si una entitat tinguera més d'un centre en una província i estos foren de la mateixa tipologia i tingueren una mateixa coordinació, la programació anual del centre podrà ser única i estarà referida al conjunt de centres que l'entitat tinga en la província. La programació anual del centre podrà portar especificacions referides a cada un dels centres en què s'aplique.
4. La programació anual en els centres de recepció se centrarà en la descripció d'actuacions tendents a l'observació i estudi de la situació dels acollits, a fi d'emetre'n l'informe de derivació corresponent.
5. La programació anual del centre haurà de ser remesa, amb caràcter previ a l'inici del curs escolar, als servicis territorials de l'òrgan competent de la Generalitat en matèria de protecció de menors.
Article 30. La memòria anual.
1. Cada centre d'acolliment residencial i centre de dia elaborarà una memòria anual referida a l'any natural, açò és, des del dia u de gener fins al dia trenta-u de desembre del mateix any.
2. La memòria anual és un instrument que servix de suport en el procés de presa de decisions per a noves programacions i en este s'avaluen els aspectes de la programació anual en curs, el nivell d'ocupació i les qüestions que hagen sigut sol·licitades per la direcció territorial a què està adscrit el centre.
3. La memòria anual del centre serà elaborada per l'equip educatiu del centre sota la responsabilitat directa de l'entitat responsable de la gestió del centre. El director del centre serà responsable davant de l'entitat encarregada de la gestió de la dita elaboració.
4. La memòria anual del centre haurà de ser remesa, en el primer trimestre de l'any següent a què es referisca, a la direcció territorial de la conselleria competent en matèria de protecció de menors.
Secció tercera
Una altra documentació
Article 31. El dossier individual del menor.
1. El dossier individual del menor en els centres residencials, constarà de la documentació següent:
a) La documentació administrativa que donara cobertura procedimental al cas (resolucions administratives, resolucions judicials, informes inicials i informes elaborats o demanats durant l'estada del menor, ...).
b) La fitxa d'identificació personal, que inclourà la informació bàsica i de filiació del menor i la seua família, o persones acostades a ell.
c) La documentació de caràcter personal, escolar i d'una altra índole que li fóra inherent al menor.
d) La documentació de caràcter sanitari, referida a informació actualitzada relativa a malalties actives del menor, al·lèrgies i contraindicacions, si n'hi haguera; medicació prescrita si és el cas; i valoració de la seua disminució si existira.
e) El Programa d'Intervenció Individualitzada (PII), els materials previstos per a l'elaboració del PII i els materials tècnics derivats d'este.
El programa d'intervenció individualitzada es concep com una eina d'organització i planificació, singular i personalitzada, de les actuacions amb el menor durant la seua estada en el centre, en continua revisió, amb l'objectiu d'influir positivament en el desenvolupament del menor en els diferents contextos.
El programa d'intervenció individualitzada contindrà el disseny del procés educatiu del menor, en el qual es detallarà una síntesi de l'avaluació de les àrees de funcionament individual i d'adaptació al context, una justificació dels objectius a assolir i les activitats i els recursos per a aconseguir-ho. Els elements del programa estaran subjectes a la temporalització i s'establirà un seguiment continu.
El programa d'intervenció individualitzada serà elaborat pels educadors responsables de cada grup educatiu i supervisat per l'equip educatiu. En els centres de recepció de menors, el programa d'intervenció individualitzada se centrarà en el diagnòstic i pronòstic de la situació del menor per mitjà de l'admissió i avaluació del cas i l'orientació d'este a través de l'informe de derivació.
El programa d'intervenció individualitzada respectarà sempre el document del pla de protecció de menors.
2. El dossier individual del menor en els centres de dia constarà de la documentació següent:
a) La documentació que donara cobertura procedimental al cas.
b) La fitxa d'identificació personal, que inclourà la informació bàsica i de filiació del menor i la seua família, o persones acostades a ell.
c) Els documents personals del menor de caràcter escolar, sanitari, ocupacional o laboral.
d) El programa d'intervenció individualitzada (PII), els materials previstos per a l'elaboració del PII i els materials tècnics derivats d'este, que serà elaborat pels educadors responsables de cada grup educatiu i supervisat per l'equip educatiu.
Article 32. El llibre de registre d'usuaris.
Tots els centres de protecció de menors disposaran d'un llibre de registre d'usuaris, confeccionat per ells mateixos i visat per la direcció rerritorial de la conselleria competent en matèria de protecció de menors, constituït per fulls enquadernats i numerats, on constaran, com a mínim, les dades següents:
a) Nom i cognoms de cada menor.
b) Sexe.
c) Edat de naixement.
d) Data d'ingrés.
e) Data de baixa.
f) Situació administrativa.
Així mateix, els centres podran utilitzar mitjans informàtics per al llibre de registre d'usuaris, d'acord amb el que disposa la legislació vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal.
Article 33. Pòlisses d'assegurances.
Els centres de protecció de menors disposaran de la pòlissa o pòlisses d'assegurança que siguen necessàries, a fi de cobrir:
a) La responsabilitat civil que puga resultar de les accions realitzades pels menors usuaris.
b) Les contingències derivades per invalidesa i defunció en cas d'accident dels menors usuaris.
c) Els costos de reposició en cas de sinistre total o parcial de la infraesctructura i de l'equipament.
d) I els riscos d'indemnitzacions exigibles en casos de sinistres o lesions per praxi professional o negligència professional del personal o del titular de l'equipament.
Article 34. Pla d'autoprotecció del centre.
Tots els centres de protecció de menors disposaran d'un pla d'autoprotecció del centre implantat, mantingut, revisat i actualitzat, d'acord amb el que estipula el Reial Decret 393/2007, de 23 de març, pel qual s'aprova la norma bàsica d'autoprotecció dels centres, establiments i dependències dedicats a activitats que puguen donar origen a situacions d'emergència, o norma que el substituïsca, redactat per un tècnic competent i subscrit pel responsable de l'entitat o centre.
Els centres de protecció de menors, establits en el capítol I del títol III de l'Ordre de 19 de juny 2003, de la conselleria de Benestar Social, per la qual es regula la tipologia i les condicions materials i de funcionament dels centres de protecció de menors de la Comunitat Valenciana, i que estiguen exempts de disposar d'un pla d'autoprotecció, segons el que estipula la normativa específica d'autorització vigent, disposarà d'unes instruccions firmades pel titular o responsable del centre per a casos d'emergència, amb especificacions per al personal del centre i per als usuaris, tenint en compte les seues característiques, això sense perjuí del que establix la normativa de prevenció de riscos laborals vigent, quant a la formació dels treballadors en matèria de prevenció de riscos laborals.
Article 35. Documentació bàsica en el centre de protecció de menors.
Els centres de protecció de menors hauran de disposar en el mateix centre, d'original o còpia del projecte educatiu, de les normes de funcionament i convivència, de la programació anual del centre, de la memòria última del centre, de la pòlissa o pòlisses d'assegurances i del pla d'autoprotecció del centre. Així com original del llibre de registre d'usuaris i del dossier individual de cada menor.
CAPÍTOL II
L'actuació dels centres de protecció de menors
Article 36. Disposició general.
L'actuació dels centres de protecció de menors que formen part de la xarxa pública de centres de protecció de menors de la Comunitat Valenciana, en la seua actuació i planificació hauran d'observar els àmbits, àrees i etapes que s'ordenen en el present capítol.
Secció primera
Els àmbits d'actuació
Article 37. Àmbits d'actuació.
L'actuació, planificació i avaluació dels centres d'acolliment residencial i dels centres de dia de menors es farà tenint en compte els següents àmbits d'actuació:
1. Àmbit institucional. Engloba la relació que el centre ha de mantindre amb el seu entorn institucional:
a) La direcció territorial a què estiga adscrit.
b) Els organismes públics que concorren en la prestació de servicis als xiquets, com els servicis socials, els servicis sanitaris, els servicis educatius, els servicis de promoció laboral i els servicis socioculturals.
c) La Fiscalia de Menors i els òrgans judicials, especialment en els centres d'acolliment residencial.
2. Àmbit de relació amb l'entorn familiar dels xiquets. La col·laboració dels pares es revela com un dels factors d'èxit més importants d'estes mesures. L'assignació d'esta ha de ser acompanyada de l'inici o de la intensificació del programa d'integració familiar. El projecte global del centre ha d'incloure, en tots els seus nivells de concreció, l'organització d'espais, temps i activitats que contribuïsquen al treball amb la família del xiquet.
3. Àmbit de relació amb l'entorn social del centre. La planificació del centre ha de regular la forma de participar en l'àmbit comunitari, d'utilitzar els servicis i recursos de la comunitat circumdant i, especialment, de contribuir a la millora de la imatge social dels menors acollits i atesos davant de la societat.
Es preferirà l'accés als recursos normalitzats socialment a la creació de recursos especials amb el mateix fi i dependents del sistema de protecció de menors.
Este àmbit es referirà especialment en els centres de dia, a la relació amb els recursos de formació ocupacional i inserció professional que puguen utilitzar-se per als atesos.
4. Àmbit intern d'actuació. La intervenció educativa i social amb els menors i la planificació de la metodologia d'actuació englobarà els aspectes següents:
4.1. Actuació socioeducativa. Este punt engloba el treball d'intervenció amb els acollits i atesos i el conjunt d'objectius, mètodes psicopedagògics, sistemes d'intervenció social, activitats i programes d'avaluació i contrast metodològic d'actuacions que es reflectirà en el programa individualitzat d'intervenció. Este àmbit s'estructurarà en àrees de treball de caràcter individual i grupal, d'acord amb la sistematització realitzada per la conselleria competent en matèria de protecció de menors.
4.2. Presa d'acords i decisions. En este aspecte caldrà ajustar-se a l'organització de processos de participació dels distints membres en la presa d'acords i decisions que afecten el centre. Tasques que inclouen la planificació de vies de participació, delimitació de funcions i reglament de funcionament i animació dels distints col·lectius per a l'exercici dels seus drets de participació i del funcionament democràtic del centre. També cal incidir en les regles de funcionament participatiu, que han de basar-se en la transparència informativa, l'ànim constructiu de les aportacions i el respecte a les distintes perspectives que puguen mantindre's sobre les qüestions a tractar.
4.3. Direcció, coordinació i organització d'actuacions i servicis. Este aspecte està referit a l'execució d'acords i al compliment de procediments normatius, a la direcció del personal adscrit al recurs i a l'organització de servicis prestats directament o indirectament pel centre, com l'escolarització, l'atenció sanitària i l'assistència psicològica i jurídica.
4.4. Administració i gestió interna. Este aspecte està referit a l'àrea de gestió, seguiment i control administratiu i pressupostari.
Secció segona
Les àrees d'intervenció
Article 38. Àrees d'intervenció.
El projecte global de cada centre d'acolliment residencial i dels centres de dia desplegarà dos tipus d'àrees d'actuació relacionades amb l'àmbit d'intervenció individual i grupal, les quals han de contribuir a la millora del procés de comunicació de cada atés amb si mateix, amb la resta de companys i educadors i amb les estructures socials en què s'inserixen.
La diferenciació entre àrees individuals i grupals ha d'entendre's com el manteniment d'una perspectiva binocular que harmonitza l'individual i el col·lectiu com a font de les experiències que cal propiciar als acollits.
Article 39. Àrees d'intervenció individual.
Les àrees d'intervenció individual estan referides a les adquisicions educatives dels xiquets i que resulten significatives subjectivament en el seu procés personal i diferencial. Estes àrees regularan les qüestions següents:
a) Desenvolupament personal. Este aspecte està referit a factors cognitius, manifestacions emocionals i tot el referent a l'autoconeixement, autogovern personal, autonomia i independència personal. Els aspectes són els següents:
1. Intel·lectual-cognitiu: coneixements i mode d'estructuració d'estos, habilitats intel·lectuals bàsiques com l'orientació de l'atenció, concentració, memòria i raonament i lingüístiques, com el coneixement, expressió de vocabulari, escriptura i lectura.
2. Afectivomotivacional. Este aspecte es referix a l'estat emocional, a l'expressió de sentiments i al control de la conducta, així com a l'autoconeixement de sentiments, valors, motivacions i tot el que es referix a l'autoestima i l'autocontrol.
3. Habilitats instrumentals: adquisició de conductes autosuficients, aprenentatge d'habilitats de competència social i d'autonomia personal, incloent-hi la neteja, la higiene i l'alimentació. També han de considerar-se qüestions com l'empatia, assertivitat i tot el conjunt d'habilitats que permeten al menor establir relacions saludables.
4. Desenvolupament físic i salut: factors relacionats amb la salut des de les seues dimensions física, biològica i psicològica. Prevenció i hàbits de vida saludables.
5. Resiliència. Factors afavoridors de la resiliència davant de situacions adverses.
b) Contextual. Este aspecte està referit als escenaris de socialització en què el menor desplega la seua vida i a la seua manera de relacionar-se amb ells. Els esmentats contextos són els següents:
1. Familiar. El contacte amb el context familiar del menor ha d'estar present durant tot el procés d'estada en el centre o d'assistència al centre de dia, sent essencial la col·laboració de la família amb el recurs perquè este complisca el seu objectiu. En els casos d'acolliment residencial, quan siga inviable el retorn del menor amb la seua família, en esta àrea es treballaran les possibilitats d'integració del menor en un nou nucli familiar.
2. Escolar-laboral. És l'àrea en què el xiquet adquirix la formació intel·lectual i instrumental bàsica i els coneixements d'inserció sociolaboral.
3. Residencial, en els casos d'acolliment residencial. Es referix a la integració i adaptació del xiquet al centre i a la facilitació de la seua adaptació a altres contextos significatius. L'acceptació de la mesura d'internament per part del xiquet és essencial perquè el recurs puga complir el seu objectiu.
4. Comunitari. Es referix al context ecològic en què el xiquet està immers i que està compost per espais físics comuns i privats, relacions significatives i recursos d'inserció més o menys accessibles per al menor i la seua família.
Article 40. Àrees d'intervenció grupal.
Les àrees d'intervenció grupal se centren en l'evolució i maduració dels grups educatius i del clima general del centre. Les adquisicions en estes àrees són de caràcter col·lectiu i aporten a cada menor resident o usuari la informació essencial sobre els mecanismes de socialització més rellevants per al seu procés d'inserció. Estes àrees regularan les qüestions següents:
a) Dinàmica afectiva i relacional del grup educatiu. Esta àrea engloba els estils de relació existents en el grup, la seua capacitat per a autogovernar-se i equilibrar-se, els procediments per a assignar distints rols als seus membres i la seua flexibilitat o rigidesa en este aspecte, els processos d'acceptació de nous membres, els estils de comunicació existents, els sistemes d'aliances i estabilitat o labilitat d'estes, i els progressos de codis de llenguatge dialogants sobre els coercitius.
b) Abordatge i desenvolupament de projectes grupals. Esta àrea es referix a la capacitat per a plantejar-se objectius i actuacions comunes, a les estratègies d'èxit de metes i articulació del desplaçament de desitjos individuals en funció de projectes grupals, i a les estratègies de seguiment i avaluació de compromisos. En esta àrea es prestarà especial interés a desenvolupar actuacions de caràcter intercultural que faciliten la integració de menors estrangers que entren en contacte per mitjà del centre.
c) Implicació del centre i dels grups educatius en l'entorn comunitari circumdant. Esta àrea es referix a la participació dels grups en activitats socioculturals i recreatives de l'entorn del centre, a la capacitat per a la millora de la imatge social local de la institució, a les contribucions a la bona relació entre el centre i el veïnat, i a la implicació de grups o persones del centre en qüestions d'interés general de la zona.
Secció tercera
Les etapes previstes durant l'assistència del menor
Article 41. Etapes previstes.
A fi de garantir que el centre s'adapte a les necessitats i al ritme del xiquet atés, en els seus distints moments, la intervenció tècnica amb el menor s'estructurarà en diferents etapes, sent fonamentals en els centres d'acolliment residencial, l'etapa d'ingrés i acollida, l'etapa de valoració inicial, l'etapa d'estada i l'etapa d'eixida, i haver d'encaminar totes les actuacions en els centres de dia en la direcció a l'emancipació i inserció del menor i jove en el seu medi.
Article 42. Etapa d'ingrés i acollida.
1. L'etapa d'ingrés i acollida comença en el centre residencial en el moment en què es rep en el centre la resolució d'ingrés o comunicació d'alta del menor i en el centre de dia amb la formalització de l'ingrés del menor i finalitza en ambdós casos quan este ha ingressat i és coneixedor de la dinàmica i normes d'este.
2. En els centres d'acolliment residencial, per al desplegament d'esta etapa, es tindran en compte els factors següents:
a) La documentació relativa a la situació del menor, que ha d'estar en el centre en el moment de l'ingrés. La comunicació d'ingrés del menor en el centre serà a través de la resolució administrativa expedida pel servici territorial de l'òrgan competent de la Generalitat en matèria de protecció de menors.
b) El pla de protecció de menors, que serà elaborada prèviament a l'ingrés del menor en el centre.
c) La trobada en el centre del menor amb la seua família, especialment quan l'objectiu del pla de protecció de menors siga el de reunificació familiar, a fi que en esta puguen percebre el contingut i l'objectiu de l'atenció que es prestarà.
d) Les operacions relatives al trasllat de pertinences del menor, a l'assignació d'habitació i a la presentació de l'educador que serà el seu referent durant l'estada en el centre.
e) La informació que s'oferisca al menor, que haurà de ser en un llenguatge i en la forma que li siga més comprensible, així com la informació dels seus drets i responsabilitats i de l'organització i règim de funcionament del centre.
f) L'atenció als factors d'aclimatació del menor al centre i a les qüestions emocionals que pogueren aparéixer en el pla de protecció de menors.
3. En els centres de dia, esta etapa es caracteritza pels factors següents:
a) La informació que s'oferisca al menor, que haurà de ser en un llenguatge i en la forma que li siga més comprensible, així com la informació dels seus drets i responsabilitats i de l'organització i règim de funcionament del centre.
b) La trobada, implicació i compromís del menor i la seua família, amb la finalitat d'involucrar esta en el procés d'integració i aclimatació.
Article 43. Etapa de valoració inicial.
1. L'etapa de valoració inicial es desplegarà en el termini de 30 a 45 dies des de l'ingrés del menor en el centre, durant el seu procés d'aclimatació i observació, i finalitzarà amb la realització del registre d'avaluació inicial que servirà de base del programa d'intervenció individualitzat.
2. En els centres d'acolliment residencial i en els centres de dia, per al desenvolupament d'esta etapa es tindran en compte els factors següents:
a) L'educador de referència del menor, que serà l'encarregat d'aglutinar la informació arreplegada durant el període d'observació i de confeccionar el registre d'avaluació inicial.
b) L'observació i avaluació dels aspectes personals del menor, de la seua adaptació al centre, i els referents del seu entorn social i familiar.
c) L'aclimatació del menor en el centre, amb la col·laboració i cooperació de la seua família, llevat que l'interés del menor exigisca el contrari.
d) Els punts forts i dèbils. És important que en la recollida d'informació durant el període d'observació, a més del registre dels punts dèbils que cal millorar, es destaque els punts forts a reforçar i consolidar.
Article 44. Etapa d'estada.
1. L'etapa d'estada comença elaborant el programa d'intervenció individualitzat. El dit programa regularà totes les iniciatives necessàries per a millorar la situació del menor i els procediments i instruccions per a executar-lo de manera correcta, vetlant al mateix temps per la protecció dels seus drets.
2. En els centres d'acolliment residencial i en els centres de dia, esta etapa es caracteritza per:
a) Proporcionar als menors un context protector, educatiu i reparador.
b) Respondre a les seues necessitats.
c) Ajudar els menors i les seues famílies a aclarir i valorar les opcions de què disposen per a afrontar les solucions conflictives.
d) El desplegament dels protocols d'actuació elaborats en el programa d'intervenció individualitzat.
Article 45. Etapa d'eixida.
1. En els centres d'acolliment residencial, esta etapa es caracteritza pels aspectes següents:
a) Potenciar el règim de col·laboració amb la família del menor, quan l'objectiu del pla de protecció de menors siga el de reunificació familiar. Per a això caldrà que s'articulen els compromisos del centre, de la família i del menor acollit, de manera que contribuïsquen a un desenvolupament adequat de la mesura.
b) Preparar el menor per al moment de la seua eixida del centre i retorn amb la seua família o emancipació. Esta preparació serà gradual i es dosificarà adequadament durant tot el temps d'estada en el centre, procurant aportar al menor durant este període, la informació necessària perquè integre la seua biografia i els recursos necessaris per a la seua plena autonomia.
2. En els centres de dia, esta etapa es caracteritza pels aspectes següents:
a) Integració del menor en la seua dinàmica familiar.
b) Potenciar el procés de desenvolupament i autonomia personal del menor, la seua integració social, així com la seua integració educativa i laboral en els casos que escaiga.
CAPÍTOL III
Sistema previst per a l'avaluació de la qualitat
dels centres de protecció de menors
Article 46. Competència per a avaluar.
1. L'avaluació dels centres d'acolliment residencial i dels centres de dia de titularitat de la Generalitat serà realitzada per les respectives direccions territorials de la Generalitat competents en matèria de protecció de menors, sense perjuí de les funcions que en este sentit correspon fer a cada centre.
2. L'avaluació dels altres centres de dia serà duta a cap per cada centre, sense perjuí de la supervisió per les respectives direccions territorials de la Generalitat competents en matèria de protecció de menors, com a establiments que formen part de la xarxa pública de protecció de menors.
Article 47. Característiques del model d'avaluació.
El model d'avaluació dels centres de protecció de menors tindrà les següents característiques:
a) Participatiu, a l'integrar les perspectives de tots els actors que conformen la comunitat educativa.
b) Formatiu, per mitjà de l'aportació de la necessària retroalimentació que millore les programacions i actuacions següents.
c) Multidimensional, ja que es pretenen avaluar tots els àmbits de gestió del centre.
d) Flexible i interdisciplinari, per mitjà de la utilització de diverses estratègies, procediments i tècniques que possibiliten un millor coneixement del funcionament del centre.
e) Mixt. L'avaluació del centre es contrastarà amb la col·laboració de tècnics de l'administració o especialistes en la matèria.
Article 48. Aspectes del sistema d'avaluació.
El sistema d'avaluació atendrà els aspectes següents:
a) Adequació del projecte global del centre a la problemàtica que presenten els atesos.
b) Nivell de consecució d'objectius i nivell d'èxit quant a la inserció social dels atesos.
c) Disseny tècnic dels documents de planificació.
d) Qualitat dels procediments d'actuació.
e) Adequació dels recursos i tècniques d'intervenció a les estratègies vigents en l'àmbit social i psicopedagògic.
f) Satisfacció dels usuaris i dels professionals.
g) Eficiència de les accions.
h) Dimensions de la viabilitat de la programació d'activitats.
i) Compliment del que preveu la planificació.
TÍTOL V
Estructura organitzativa
CAPÍTOL I
Membres de la comunitat educativa dels centres
de protecció de menors
Article 49. Membres de la comunitat educativa.
Els membres de la comunitat educativa dels centres de protecció de menors són els següents:
a) El director o coordinador del centre, o responsable de la llar.
b) El conjunt de menors atesos en el centre.
c) Els pares, tutors o representants legals dels menors atesos en el centre, llevat que estiguen suspesos o privats de la pàtria potestat o tutela.
d) Els professionals del centre.
Article 50. Grups educatius.
1. Els centres de protecció de menors s'organitzaran en grups educatius.
2. El grup educatiu és el conjunt de xiquets i educadors que organitzen la vida quotidiana en el centre i constituïxen la unitat bàsica de convivència en este. El criteri d'agrupament podrà ser per homogeneïtat d'edats dels seus membres, per escalonament d'estes, o per qualsevol altre criteri que es justifique com afavoridor de la seua dinàmica educativa.
3. En els centres d'acolliment residencial es procurarà el treball a través de grups educatius de sis menors, sense que tal xifra constituïsca un límit màxim.
En els centres de dia es procurarà el treball a través de grups educatius de dotze menors, sense que tal xifra constituïsca un límit màxim.
Article 51. Els representants legals dels menors.
Els pares, tutors o representants legals dels menors atesos constituïxen un element rellevant en la realització de la mesura d'acolliment residencial i d'estada de dia. Per això seran tinguts en compte en tot allò que s'ha relacionat amb el procés de desenvolupament personal dels menors acollits i atesos i amb les qüestions d'organització que els afecte, llevat que això no fóra convenient per a l'interés del menor.
Article 52. Recursos humans dels centres de protecció de menors.
1. Els centres de protecció de menors tindran els recursos humans necessaris per a complir les seues funcions.
La ràtio mínima de professionals adequada a cada tipologia de centre estarà determinada en la norma que regule el règim d'autorització de funcionament dels centres de protecció de menors.
2. Els equips professionals dels centres podran estar compostos per les figures següents:
2.1. L'equip educatiu del centre, compost per:
a) El director, coordinador o responsable de la llar, que exercirà les funcions descrites en la present norma i assumirà les tasques de direcció psicopedagògica i d'acció social, sense perjuí de les tasques administratives necessàries per al funcionament del centre. El director podrà estar assistit per altres figures professionals que completen l'equip.
b) Un nombre adequat d'educadors per a l'exercici de les funcions educatives d'atenció als menors. La formació i titulació oficial del personal tècnic, inclosa la direcció, estarà relacionada amb els camps de l'educació social, treball social, psicologia i pedagogia i disciplines socioeducatives corresponents.
c) Professionals especialitzats d'atenció directa en l'àrea escolar, ocupacional-laboral, psicològica, pedagògica i social, així com en qualsevol altra àrea que es considere necessària per al millor compliment de les funcions del centre, segons la tipologia d'este o el perfil dels menors atesos.
2.2. Professionals, si és el cas, de servicis medicosanitaris, jurídics, sociològics i de gestió i administració.
2.3. El personal de servicis, que farà les tasques de cuina, neteja, organització domèstica del centre, manteniment i vigilància, atenent-hi a criteris de flexibilitat i polivalència.
Article 53. Servicis externs.
Els centres de protecció de menors podran concertar la prestació dels servicis dels professionals descrits en els apartats 2.1.c), 2.2. i 2.3. de l'article anterior, així com qualsevol altre que es considere necessari per a la realització d'actuacions de supervisió, assessorament, oci i temps lliure de caràcter sociocultural.
Article 54. Assessorament extern.
1. L'entitat responsable del centre podrà promoure la utilització de servicis d'assessorament d'experts externs i especialitzats, a fi de millorar la prestació assistencial que es du a cap en els centres de protecció de menors.
2. Estos servicis externs estaran dirigits a prestar suport metodològic, estratègic i d'anàlisi de la pràctica educativa del centre, així com a problemes derivats de la comunicació interna en el centre o de la seua estructura organitzacional. En cap cas estos servicis no realitzaran una funció inspectora.
3. Els assessors externs seran proposats per l'equip educatiu del centre a l'entitat titular d'este.
CAPÍTOL II
Òrgans de govern i participació dels centres
de protecció de menors
Article 55. Òrgans de govern i participació.
1. Els centres de protecció de menors tindran els següents òrgans de govern:
a) Direcció del centre.
b) Equip educatiu.
2. Els centres de protecció de menors tindran els següents òrgans de participació:
a) Consell de grup ducatiu.
b) Consell de centre.
En els centres d'acolliment residencial d'un sol grup educatiu el consell de grup educatiu assumirà les funcions del consell de centre.
3. Els centres de protecció de menors de titularitat privada observaran el que disposa la present Ordre per als òrgans de govern i participació. No obstant això, estes entitats podran proposar per a cada centre particularitats en la composició i funcions dels dits òrgans que suposen una variació o adaptació al que disposa esta norma, les quals per a poder ser aplicades hauran de comptar amb l'aprovació prèvia de la direcció territorial de la conselleria competent en matèria de protecció de menors.
Secció primera
Òrgans de govern
Article 56. Direcció del centre de protecció de menors.
1. Els directors dels centres de protecció de menors són els responsables del seu funcionament correcte i els correspon l'exercici de les funcions següents:
a) Representar oficialment el centre.
b) Exercir, en els centres residencials, la guarda dels menors acollits, en la forma establida en la legislació civil vigent, sense perjuí de la responsabilitat en l'exercici de la mesura d'acolliment residencial que en última instància serà de la Generalitat.
c) Proposar a l'òrgan competent les mesures més adequades per a la millor inserció social dels menors a càrrec seu.
d) Exercir la direcció del personal adscrit al centre.
e) Informar el personal del centre de totes les disposicions, normes o informacions d'índole administrativa o professional que els afecten.
f) Vetlar pel compliment de les disposicions legals vigents i de les instruccions que dicte la conselleria competent en matèria de protecció de menors.
g) Responsabilitzar-se de la gestió global del centre. Esta funció inclou la coordinació de l'elaboració de l'avantprojecte de pressupost, el control pressupostari, administratiu, de personal i manteniment, així com el deure de comunicar a l'òrgan competent totes les incidències i els suggeriments per a la millora del servici.
h) Coordinar la labor de l'equip educatiu en l'elaboració i revisió de les normes de funcionament i convivència del centre, de la programació anual del centre i de la memòria anual del centre.
i) Informar el consell de centre del projecte global de centre, de la programació anual i de la memòria anual.
j) Convocar i coordinar les reunions de treball del centre, a excepció de les reunions dels grups educatius.
k) Coordinar, supervisar i fer complir les activitats previstes.
l) Fixar els horaris dels servicis del centre atenent als criteris d'eficàcia i atenció de necessitats dels acollits.
m) Mantindre la disciplina, correcció i puntualitat de tots els treballadors a càrrec seu.
n) Promoure les relacions amb l'exterior i la coordinació amb altres àrees concurrents en el benestar dels xiquets, com els establiments educatius, l'atenció sanitària, els recursos d'oci extra escolar i temps lliure.
ñ) Mantindre, especialment en els centres residencials, la necessària informació i coordinació amb la direcció territorial corresponent, en tots els aspectes relatius al funcionament del centre.
o) Elaborar els informes necessaris o demanar les dades que siguen requerides per part de qualsevol organisme o institució o per qui detinga la representació legal del menor.
p) Guardar la confidencialitat deguda sobre les informacions a què tinga accés relacionades amb els menors o els seus representants legals.
q) Impulsar la realització de projectes innovadors que procuren la millora en la qualitat de les prestacions del centre.
r) Adoptar totes les decisions que calga per al funcionament del centre en els casos en què no s'aconseguisca acord en els òrgans col·legiats del centre.
s) Qualsevol altra funció que se li encomane.
Article 57. L'equip educatiu.
L'equip educatiu és l'òrgan d'atenció directa als menors, d'anàlisi de la pràctica socioeducativa, de contrast metodològic de la intervenció i de presa de decisions en l'àmbit del centre.
Article 58. Composició de l'equip educatiu.
1. L'equip educatiu estarà integrat pels membres següents:
a) El director del centre.
b) Tots els educadors del centre.
c) Tots els professionals d'atenció directa especialitzada.
2. Si es considera necessari i per a temes puntuals, la resta del personal del centre podrà assistir a les reunions, a petició de l'equip educatiu o per sol·licitud del dit col·lectiu.
3. A fi de promoure accions de coordinació institucional amb altres sectors concurrents en el benestar dels menors acollits, l'equip educatiu podrà invitar:
a) Un representant de l'àmbit dels servicis socials, pertanyent a l'ajuntament del municipi on estiga ubicat el centre.
b) Un representant del departament de salut on estiga radicat el centre.
c) Representants dels centres docents a què assistixen els menors del centre i professionals dels servicis psicopedagògics escolars.
d) Representants d'institucions o associacions locals.
e) Qualsevol altra persona o representant institucional que l'equip educatiu considere oportuna la seua assistència.
Article 59. Funcions de l'equip educatiu.
1. Les funcions de l'equip educatiu seran les següents:
a) Elaborar i revisar, sota la direcció de l'entitat titular del centre i coordinació del director del centre, les normes de funcionament i convivència del centre, la programació anual del centre i la memòria anual del centre.
b) Elaborar guions didàctics i sistemes d'informació senzills sobre els documents de planificació del centre a fi de facilitar la comprensió d'estos per part dels acollits i usuaris i els seus representants legals.
c) Coordinar les activitats i actuacions del centre de manera que es despleguen en les millors condicions possibles.
d) Supervisar els programes d'intervenció individualitzada de cada un dels acollits i usuaris, segons els criteris establits a este efecte per la conselleria competent en matèria de protecció de menors.
e) Proposar les mesures de protecció més adequades per a cada menor.
f) Coordinar l'actuació amb altres organismes concurrents en el benestar dels xiquets atesos.
g) Desplegar estratègies d'intervenció i recursos adequats a la problemàtica i necessitats plantejades pels acollits.
h) Elaborar l'avantprojecte de pressupost, sota la direcció de l'entitat titular del centre i la coordinació del director del centre.
i) Dissenyar la proposta de formació continuada de l'equip professional de l'establiment i supervisar la seua execució.
j) Fer propostes de supervisió tècnica externa i dels professionals més adequats per a esta.
k) Informar els professionals de totes les qüestions que siguen d'utilitat per a l'exercici de les seues funcions.
l) Qualsevol altra missió que li siga encomanada pel consell de centre.
2. En els centres de recepció, l'equip educatiu assumirà, a més de les anteriors funcions, l'aprovació de les normes de convivència i funcionament del centre i l'aprovació de la programació anual del centre.
Article 60. Règim de funcionament de l'equip educatiu.
1. L'equip educatiu es reunirà com a òrgan col·legiat, com a mínim quinzenalment. Podrà reunir-se de forma extraordinària per convocatòria del director o de la mitat dels seus membres.
2. La reunió de l'equip educatiu quedarà vàlidament constituïda quan estiguen presents el director del centre i la mitat dels seus membres.
3. Els acords de l'equip educatiu s'adoptaran per majoria absoluta.
Article 61. Àmbit professional de l'educador.
La intervenció professional dels educadors es desplegarà al voltant dels aspectes següents:
a) Informació, orientació i assessorament al menor i als seus representants legals sobre qualsevol aspecte relacionat amb el seu procés de desenvolupament personal i inserció social.
b) Actuació educativa dirigida al procés personal del menor.
c) Atenció als àmbits de socialització del xiquet, com el grup educatiu a què estiga adscrit, la família, l'escola, l'entorn social del centre i del seu nucli familiar de procedència, el treball i els escenaris d'oci i temps lliure que el menor freqüente.
d) Assistència a la comunitat educativa del centre en la mesura de l'abast de les seues responsabilitats.
e) Acompanyament i assistència a tots els episodis quotidians que afecten la vida del menor, com ara les tasques derivades de l'atenció mèdica o hospitalària, requeriments dels professors o d'altres estaments escolars del xiquet, qüestions derivades de drets i béns del menor i accessibilitat a activitats d'oci i temps lliure.
f) Estudi, anàlisi, avaluació i elaboració del programa d'intervenció individual i del procés educatiu del menor durant la seua estada en el centre. Per a això assistirà a totes les reunions on siga convocat per a l'anàlisi tècnica i metodològica de la situació educativa del menor, elaborarà els materials instrumentals del seu programa d'intervenció individualitzada i posarà en marxa totes les estratègies educatives es que desprenguen de l'avaluació permanent del cas.
Secció segona
Òrgans de participació
Article 62. Consell de grup educatiu.
El consell de grup educatiu és la via de comunicació i participació dels membres de la comunitat educativa en totes les qüestions que els afecten.
Article 63. Composició del consell de grup educatiu.
El consell de grup educatiu està integrat pel conjunt dels xiquets que el componen i, com a mínim, per un dels educadors que estiga a càrrec seu.
Article 64. Funcions del consell de grup educatiu.
El consell de grup educatiu desplegarà les funcions següents:
a) Mantindre una dinàmica interna del grup que facilite la convivència, la participació i els processos educatius de cada un dels seus membres.
b) conéixer el projecte global del centre, la programació anual del centre i la memòria anual del centre a partir dels guions didàctics i sistemes d'informació elaborats des d'una perspectiva educativa.
c) Analitzar els problemes de convivència del grup i generar acords de solució quan siga necessària la seua mediació.
d) Responsabilitzar-se de totes les accions que conduïsquen el grup a la seua integració en el centre i en l'entorn social en què este se situe.
e) Qualsevol altra funció que se li encomane.
Article 65. Règim de funcionament del consell de grup educatiu.
El consell de grup educatiu es reunirà amb caràcter com a mínim quinzenal per a desenvolupar les funcions i tasques encomanades en esta norma. Serà convocada pels seus educadors responsables o per dos terços dels components del dit grup.
Article 66. El consell de centre.
El consell de centre és l'òrgan de participació i representació de tots els membres de la comunitat educativa que componen el centre.
Article 67. Composició del consell de centre.
1. El consell de centre estarà compost pels membres de l'equip professional del centre i els menors acollits o usuaris i, a més, en els centres de caràcter residencial, pels representants legals dels menors que no tinguen suspesa ni estiguen de la pàtria potestat ni n'estiguen privats i una representació del departament territorial competent de la Generalitat en matèria de protecció de menors.
Com a mínim, el consell de centre estarà constituït pel director del centre, un educador de cada grup educatiu i un menor de cada grup educatiu, sempre que este tinga una edat igual o superior a dotze anys.
El director del centre actuarà com a president i el secretari del consell de centre serà triat d'entre els seus membres i alçarà acta de les reunions i les remetrà a la direcció territorial corresponent en els deu dies següents a la reunió.
2. Així mateix, podran participar en les reunions del consell de centre, amb veu però sense dret de vot, aquelles persones que s'estimen oportunes quan l'índole dels assumptes a tractar així ho requerisca, a proposta de l'equip educatiu.
3. En els centres de recepció de menors no es constituirà el consell de centre. El sistema de participació haurà de garantir-se amb el consell de grup educatiu.
Article 68. Funcions del consell de centre.
1. Les funcions del consell de centre seran les següents:
a) Aprovar les normes de funcionament i convivència del centre i la programació anual del centre, així com les seues revisions.
b) Conéixer el projecte educatiu del centre i la memòria anual del centre.
c) Fer propostes de col·laboració amb altres centres i entitats amb fins d'integració i orientades a la realització d'activitats socials i culturals.
d) Assistir i assessorar la direcció en tots els assumptes que afecten el conjunt del centre.
e) Debatre els problemes de convivència que afecten el centre.
f) Qualsevol altra tasca que li siga encomanada.
2. En els centres de recepció de menors, l'equip educatiu assumirà les funcions descrites en l'apartat a) del punt anterior del present article. La funció descrita en l'apartat e) serà assumida pel consell de grup educatiu.
Article 69. Règim de funcionament del consell de centre.
1. El consell de centre es reunirà com a mínim semestralment, preferiblement al principi i al final del curs escolar. Extraordinàriament podrà reunir-se quan la convoque el seu president o dos terços de la totalitat dels membres de la composició mínima.
2. El consell de centre quedarà vàlidament constituït quan estiguen presents el director del centre i la mitat dels seus membres amb veu i vot.
3. Els acords del consell de centre s'adoptaran per majoria absoluta, i en cas de greu discrepància entre els acords del consell de centre i l'entitat titular del centre, resoldrà la direcció territorial a què estiga adscrit el centre.
Article 70. Comissions de suport al consell de centre.
El consell de centre podrà crear les comissions de suport que, amb caràcter consultiu, considere necessàries.
TÍTOL VI
Drets i deures de la comunitat educativa
en els centres d'acolliment residencial i en centres de dia
Article 71. Drets dels menors.
1. Els xiquets i les xiquetes acollits i atesos en els centres de protecció de menors gaudiran de tots els drets reconeguts en la Constitució i l'ordenament jurídic, particularment en la Llei Orgànica 1/1996, de 15 de gener, de Protecció Jurídica del Menor, així com en la Convenció sobre els Drets del Xiquet de 20 de novembre de 1989 i en totes aquelles normes sobre protecció de menors contingudes en els tractats internacionals vàlidament celebrats per Espanya.
2. De forma específica i per raó de la seua condició de menors acollits i atesos en centres de protecció de menors, se'ls respectaran els següents drets:
a) Dret que les mesures de protecció que pogueren adoptar-se, no suposen una discriminació per raó de naixement, nacionalitat, raça, sexe, deficiència o malaltia, religió, llengua, cultura, opinió o qualsevol altra circumstància personal, familiar o social.
b) Dret de conéixer els detalls de la mesura de protecció adoptada i a manifestar la seua conformitat o oposició a esta. En conseqüència, tenen dret a ser oïts en les decisions de transcendència, si han complit els dotze anys, o no havent-los complit, si que tingueren suficient juí.
c) Dret que l'aplicació de les mesures no suposen un allunyament del seu medi social o, si això fóra necessari en atenció al seu mateix interés, que aquelles es realitzen en condicions semblants al seu medi sociofamiliar.
d) Dret a accedir als professionals i responsables del seu procés d'inserció per a tractar qualsevol aspecte que tinga relació amb la seua situació.
e) Dret a l'assistència sanitària i a l'educació, en els termes que preveu la legislació general.
f) Dret de rebre una formació i una educació orientada a la comprensió, tolerància i convivència democràtica, que li proporcione una preparació per a participar activament en la vida social i cultural i que s'inspire en els principis de cooperació i solidaritat.
g) Dret de participar en la vida i organització del centre.
h) Dret de comunicar-se amb la seua família, sense perjuí del que, en interés del menor, puga determinar l'autoritat pertinent.
i) Dret de conéixer les normes de funcionament i convivència del centre, que se li expliquen els seus drets i deures, que se li informe del funcionament general de la institució i de totes les qüestions que l'incumbisquen personalment i que se li supervise específicament el procés educatiu. A este efecte, el menor disposarà en tot moment d'un educador de referència, sense perjuí que la responsabilitat educativa serà una funció compartida per tot l'equip professional.
Article 72. Deures dels menors.
Els menors acollits i atesos en els centres de protecció de menors tenen els deures següents:
a) Assistir regularment i puntualment a les activitats educatives, culturals, socials i laborals que el centre realitze al seu interior o a l'exterior i que formen part del seu programa.
b) Respectar totes les persones que treballen en el centre.
c) Respectar les instal·lacions, mobiliari i material del centre.
d) Col·laborar amb els seus companys en les activitats i respectar la seua dignitat individual.
e) Exercir conscientment les responsabilitats que li hagen sigut assignades.
f) No absentar-se del centre sense informar-ne a qui corresponga i sense el permís degut per a fer-ho.
g) Complir el que establixen les normes de funcionament i convivència del centre.
Article 73. Drets de la família dels menors.
La família del menor acollit i atés tindrà dret a mantindre relació amb ell i a estar informada de totes les qüestions que l'afecten, llevat que per a l'interés del menor no fóra convenient.
Així mateix, tindrà dret que li siga oferit un programa d'intervenció, amb el deure de complir-lo, a fi de disminuir la situació de risc o perjuí per al menor.
Article 74. Deures dels pares i tutors.
Els pares i tutors tindran els següents deures respecte als seus fills o pupils, en la mesura que siguen compatibles amb l'estada en centre:
a) Responsabilitzar-se de la seua educació.
b) Respondre totes comunicacions i informacions que se'ls facen arribar.
c) Col·laborar amb el centre i amb les institucions implicades en el seu procés d'inserció social.
d) Responsabilitzar-se de la permanència dels menors en el centre i justificar les faltes d'assistència a este.
e) Procurar-li les atencions necessàries quant a l'assistència sanitària i l'accés a altres servicis que necessite.
f) Col·laborar en la cobertura de necessitats materials del xiquet en la mesura de les seues possibilitats.
g) Aportar la documentació que li siga sol·licitada.
Article 75. Drets del personal dels centres de protecció de menors.
El personal que presta els seus servicis en els centres de protecció de menors, sense perjuí dels drets professionals regulats en la normativa que se li aplique, té els següents drets:
a) Rebre informació periòdica i detallada del funcionament i les incidències que ocórreguen en el centre, a través dels òrgans de govern i participació establits.
b) Presentar peticions i propostes de millora a través de les vies reglamentàries.
c) Ser respectat en la seua dignitat per tots els components de la comunitat educativa.
d) Desplegar el seu treball segons el seu criteri personal sempre que s'enquadre en els documents de planificació de la institució.
e) Rebre una formació adequada en el marc dels programes que l'administració autonòmica o l'entitat titular del centre duga a terme.
f) Disposar dels instruments i mitjans necessaris per a desenvolupar el seu treball adequadament i en benefici dels xiquets atesos.
Article 76. Deures del personal dels centres de protecció de menors.
Sense perjuí de les obligacions inherents a cada lloc de treball establides en les normes vigents, els professionals que presten els seus servicis en els centres hauran de:
a) Tractar amb dignitat i respecte la resta de companys i els menors atesos.
b) Guardar secret de la informació que coneguen relacionada amb els menors i la seua família.
c) Complir les normes de funcionament i convivència del centre.
d) Utilitzar les vies reglamentàries establides en els documents tècnics del centre, amb relació a l'elaboració de propostes de millora en el treball, notificació d'incidències i presentació de queixes o recomanacions.
e) Exercir les funcions professionals que el competisquen, així com aquelles altres que li siguen encomanades.
TÍTOL VII
Organització de la convivència en centres d'acolliment
residencial i en centres de dia
CAPÍTOL I
Principis de convivència
Article 77. Principis a què se subjecta la convivència en el centre de protecció de menors.
La convivència en el centre se subjectarà als principis següents:
a) El desenvolupament de l'educació i la convivència dels membres de la comunitat educativa en el marc del respecte a la llibertat de cada persona.
b) Assegurar l'ordre intern i benestar que possibilite assolir les metes generals del centre.
c) La participació de tots els membres de la comunitat educativa en les decisions que els afecten per mitjà de les vies establides en la present norma.
d) L'orientació dels acollits i atesos perquè progressivament puguen emancipar-se del procés educatiu i assumisquen el seu procés vital.
e) El respecte de cada persona a si mateixa tant físicament, com psíquicament i socialment.
f) El respecte a cada membre de la comunitat educativa tant físicament, com psíquicament i socialment.
g) El respecte a les instal·lacions i infraestructures del centre, tant en allò que es referix a la conservació com a la neteja.
h) La facilitació i respecte al desplegament de les activitats pròpies del centre.
i) L'atenció dels bons modals, a les regles de convivència i a les bones pràctiques de la comunicació entre les persones.
Article 78. Promoció de la bona convivència.
1. El personal del centre vetlarà perquè no es produïsquen agressions ni abusos entre els menors.
2. Es promourà en cada centre el desplegament de programes d'arbitratge i mediació de conflictes amb criteris d'educació emancipadora i inserció social efectiva.
CAPÍTOL II
De les conductes contràries a la convivència
i règim de mesures educatives
Article 79. Règim de les conductes contràries a la convivència en el centre de protecció de menors i de les mesures educatives.
1. En el marc d'allò que s'ha ordenat en la present norma i de forma especial en este títol, tots els centres de protecció de menors elaboraran com a part de les normes de funcionament i convivència del centre, un apartat o document que regule les conductes contràries a la convivència en el centre i les mesures educatives a aplicar per la infracció d'eixes conductes.
2. Les mesures educatives correctores a aplicar per la infracció d'eixes conductes només podran ser les descrites en este títol.
Article 80. Conductes contràries a la convivència en el centre de protecció de menors.
1. Durant la seua estada i assistència en el centre, els menors han de complir els deures descrits en la present norma.
2. Tenen, entre d'altres, la consideració de conductes contràries a la convivència en el centre les següents actuacions dels menors:
a) Participar activament o promoure d'alguna manera actes que suposen una amenaça o una alteració de la convivència, que posen en risc la seguretat en el centre o que inciten a la violència.
b) Agredir, coaccionar o intimidar les persones físicament o verbalment, tant fora com dins del centre.
c) Dificultar l'acció dels professionals que despleguen la seua activitat professional en el centre.
d) Deteriorar els béns i les instal·lacions en l'interior o exterior del centre de forma voluntària.
e) Abandonar o absentar-se del centre sense el permís corresponent, o no assistir al centre de dia o centre docent.
f) Introduir, posseir o consumir en el centre drogues o substàncies prohibides per les lleis o no autoritzades pel centre.
g) Introduir o posseir en el centre armes o instruments especialment perillosos.
h) Sostraure materials o efectes del centre o pertinences d'altres persones.
i) Qualsevol altre incompliment de les normes de funcionament i convivència del centre.
3. Si la conducta realitzada fóra susceptible de constituir una infracció penal, cal comunicar-ho immediatament al Ministeri Fiscal o a l'òrgan judicial.
Article 81. Règim de mesures educatives.
1. Les conductes contràries a la convivència per part dels atesos han de ser qualificades com a lleus, greus o molt greus en funció del grau d'alteració de la convivència del centre o del perjuí de drets d'algun membre de la comunitat educativa.
2. Una vegada qualificada la conducta, podrà aplicar-se alguna de les mesures educatives establides en este títol. El contingut i objectius de la mesura han de ser fonamentalment educatius.
3. Sense perjuí de l'anterior i per a qualificar la conducta, caldrà tindre en compte les consideracions següents:
a) L'edat de la xiqueta o del xiquet.
b) La situació del seu programa d'intervenció individual.
c) El grau d'intencionalitat o la negligència en l'incompliment de deures.
d) La reiteració de la conducta.
e) El perjuí causat a les persones, als béns i a les instal·lacions, i el nivell d'alteració del funcionament del centre.
4. No podran aplicar-se mesures que consistisquen en:
a) Castics corporals
b) Privació d'aliments.
c) Privació del règim de son.
d) Privació d'assistència a l'escola.
e) Privació del dret de visita de la seua família.
f) Treballs de compensació desproporcionats a la falta comesa.
g) Expulsió del centre sense donar altres mesures alternatives educatives.
h) En general, qualsevol mesura que implique la humiliació en públic o en privat.
5. Les mesures educatives correctores seran les següents:
a) Amonestació.
b) Realització d'activitats en benefici de la comunitat.
c) Realització d'activitats de reparació del dany a l'afectat.
d) Privació o limitació d'incentius o restricció d'activitats quotidianes o especials relacionades amb l'oci, el lúdic o l'esportiu.
e) Separació del grup amb privació o sense o limitació d'incentius. Esta mesura no podrà superar els tres dies consecutius.
Article 82. Assignació de mesures educatives.
1. Al director del centre li correspon exercir la potestat d'imposar als menors les mesures educatives per la realització de conductes contràries a la convivència en el centre, a proposta de l'educador o educadors responsables en cada moment de la xiqueta o xiquet, o de l'equip educatiu. L'esmentat equip educatiu elaborarà la qualificació provisional de la conducta.
2. Totes les mesures educatives imposades pel director per la comissió de conductes contràries a la convivència en el centre, lleus, greus i molt greus, hauran de constar en el dossier individual del menor.
3. Totes les mesures que poden ser imposades hauran de ser prèviament conegudes pel menor, i s'intentarà sempre raonar amb ell sobre l'incompliment comés i el perquè de la seua correcció, a fi d'induir-lo a la reflexió i a la millora en el seu comportament.
4. Els criteris de proporcionalitat, intencionalitat en la comissió de la falta, audiència a l'interessat i immediatesa entre el fet comés i la imposició de la mesura han d'estar presents en el procediment.
5. La realització de diverses conductes contràries a la convivència per part d'un menor podran instruir-se en un únic expedient, podent-li assignar una o diverses mesures educatives. Així mateix, per raons pedagògiques, la realització d'una única conducta contrària a la convivència podrà comportar l'assignació de diverses mesures educatives.
Article 83. Mesures cautelars.
1. A fi de garantir la finalitat educativa de les mesures, l'educador o educadors responsables en cada moment de la xiqueta o xiquet podrà assignar cautelarment les mesures educatives descrites en la present norma.
2. Quan la mesura que se li impose amb caràcter definitiu pel director del centre coincidisca amb la mesura cautelar imposada, esta es computarà per al seu compliment, i si no coincidira, s'haurà de compensar en la part que s'estime raonable.
Disposició addicional primera. Conformitat del projecte global del centre i aprovació de les normes de funcionament i convivència.
1. L'autorització administrativa dels centres de protecció de menors, d'acord amb el que disposa el Decret 91/2002, de 30 de maig, del Govern Valencià, sobre Registre dels Titulars d'Activitats d'Acció Social, i de Registre i Autorització de Funcionament dels Servicis i Centres d'Acció Social, a la Comunitat Valenciana, comportarà sense necessitat acte exprés, la conformitat de l'administració pública al projecte global del centre, així com l'aprovació de les normes de funcionament i convivència que formen part del dit projecte.
En relació amb els centres de titularitat de la Generalitat, l'aprovació d'este document, en estar exempts del tràmit administratiu d'autorització i inscripció en el Registre, correspondrà a la direcció general competent en matèria de protecció de menors, amb la proposta prèvia de la direcció territorial de la conselleria competent.
2. La posterior revisió o modificació de les normes de funcionament i convivència, haurà de ser aprovada per la direcció general competent en matèria de protecció de menors, amb la proposta prèvia de la direcció territorial de la conselleria competent, d'acord amb el que disposa l'article 96 de la Llei 5/1997, de 25 de juny, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el Sistema de Servicis Socials en l'Àmbit de la Comunitat Valenciana.
Disposició addicional segona. Coordinació de la xarxa de centres de protecció de menors amb el compliment per menors de certes mesures judicials.
1. En els casos de menors tutelats o en guarda per la Generalitat, residents en centres de protecció de menors que complisquen mesures judicials de medi obert, s'establirà l'oportuna coordinació del centre amb l'equip tècnic d'execució de mesures de procedència del menor, que serà el responsable del programa individualitzat d'execució de la mesura.
2. En els casos de menors tutelats per la Generalitat que complisquen mesures judicials d'internament en centres de reeducació, s'utilitzarà la xarxa de protecció de menors per a fer efectius els permisos d'eixida i llicències que comporten la seua eixida del centre d'internament. Serà la direcció territorial de la conselleria competent en matèria de protecció de menors qui determine el centre de protecció adequat.
3. Els centres de dia de la xarxa de protecció de menors donaran suport i facilitaran aquelles mesures judicials de medi obert que utilitzen estos recursos d'atenció diürna com a part del contingut del programa individualitzat d'execució. Però no podran executar la mesura judicial de "assistència a centre de dia" llevat que el centre estiga concertat o subvencionat per a tal fi.
4. A l'efecte de la present disposició addicional, la direcció territorial de la conselleria competent en matèria de protecció de menors, serà la corresponent al municipi de residència del menor.
Disposició transitòria única. Adequació dels centres
En el termini de sis mesos des de l'entrada en vigor de la present norma, les entitats titulars dels centres inclosos en el seu àmbit d'aplicació i les entitats que gestionen centres de titularitat de la Generalitat hauran d'estar adequades al contingut d'esta.
Disposició derogatòria única. Normes derogades.
Queda derogada l'Ordre de 14 de maig de 1991, de la conselleria de Treball i Seguretat Social, per la qual s'aprova l'Estatut de Centres Públics o Concertats d'Atenció a la Infància i Joventut, així com qualsevol altra disposició del mateix rang o d'un rang inferior que s'opose al que disposa la present Ordre.
Disposició final primera. Títol competencial.
Esta norma es dicta en l'exercici de la competència atribuïda per la disposició final segona del Decret 93/2001, de 22 de maig, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament de Mesures de Protecció Jurídica del Menor a la Comunitat Valenciana.
Disposició final segona. Habilitació per al seu desenvolupament.
Es faculta la direcció general competent en matèria de protecció de menors per a dictar totes les disposicions de desplegament i d'aplicació de la present Ordre que siguen necessàries.
Disposició final tercera. Entrada en vigor.
La present orde entrarà en vigor l'endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
València, 17 de gener de 2008
El conseller de Benestar Social
i vicepresident tercer del Consell
JUAN GABRIEL COTINO FERRER

linea
Mapa web