LLEI 1/2019, de 5 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana [2019/1152]
(DOGV núm. 8481 de 07.02.2019) Ref. Base de dades 001234/2019
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 08.02.2019 Data de fi de vigència: 17.07.2021 Aquesta disposició afecta: Modifica: Aquesta disposició està afectada per: Afectada per: Derogada per: Modificada per: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Presidència de la Generalitat Grup temàtic: Legislació Matèries: Urbanisme i ordenació del territori Medi ambient Descriptors: Temàtics: urbanisme, pla d'urbanisme, reglamentació urbanística, renovació urbana, zona verda, gestió de l'espai, protecció del paisatge, desenvolupament sostenible, impacte ambiental, sanció administrativa, administració local, política de l'habitatge, cooperativa d'habitatges, habitatge, administració local , òrgan col.legiat, Programa d'Actuació Integrada
LLEI 1/2019, de 5 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana [2019/1152]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans i totes les ciutadanes que les Corts han aprovat i jo, dacord amb el que estableixen la Constitució i lEstatut dAutonomia, en nom del rei, promulgue la llei següent:
PREÀMBUL
Les ciutats, els pobles i, en general, les àrees urbanes han de ser un espai que complisca les condicions i les característiques que el faça tan confortables com siga possible per als ciutadans. Intervenir sobre la ciutat consolidada, promoure la rehabilitació dels edificis que ho necessiten o renovar els àmbits urbans dotant-los dels equipaments necessaris per a millorar la qualitat de vida, són actuacions essencials en el model territorial de la Comunitat Valenciana, incloent entre els criteris dordenació i intervenció la igualtat entre homes i dones, les necessitats dels diferents grups socials i dels diversos tipus destructures familiars. Al mateix temps, la preservació del sòl rural, tant pels valors existents en aquest com pel valor de ser simplement sòl rural, exclòs dels processos de transformació urbana més enllà del que és necessari, permet la conservació del nostre entorn tant per a la vida silvestre com perquè les persones puguen desenvolupar-se en tota la seua plenitud.
La implantació daquestes polítiques urbanes i dactuació sobre el territori requereixen la modificació del marc normatiu existent, constituït per la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, dordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana. Aquesta modificació ha de realitzar-se dacord amb les normes bàsiques establides per lEstat en la regulació sobre el sòl, el medi ambient i lhabitatge i, especialment, amb el que hi ha establit en el Reial decret legislatiu 7/2015, de 30 doctubre, pel qual saprova el text refós de la Llei de sòl i rehabilitació urbana.
La modificació de la Llei 5/2014 té per objectiu establir un règim que afavorisca les actuacions de renovació, regeneració i rehabilitació urbana, per a facilitar les intervencions en el sòl urbanitzat destinades a millorar la qualitat daquests àmbits que poden estar obsolets, infradotats i deteriorats o en aquells en què es donen situacions de vulnerabilitat. Amb aquest fi es modifiquen els estàndards urbanístics i el percentatge daprofitament urbanístic públic i es diferencia un règim específic per a les actuacions de regeneració urbana.
Un segon objectiu de la llei és reforçar la funció i el control públic sobre els processos docupació del territori. Aquest objectiu es concreta en leliminació de les actuacions territorials estratègiques i la regulació dels projectes dinversió estratègica sostenible, en els quals la participació de les institucions públiques serà més intensa que en la figura anterior, i on el caràcter excepcional daquesta figura es tradueix en requisits de gestió i dutilització adequada dels instruments urbanístics. Així mateix, en una altra classe dactuacions urbanístiques safavoreix la gestió directa dels programes dactuació, no sols donant preferència a aquest mode de gestió davant daltres, sinó removent barreres existents per a poder actuar daquesta manera. Relacionat amb això, la modificació de la llei ha de garantir el control públic dels creixements urbanístics, fomentar els desenvolupaments en les àrees ja urbanitzades i evitar que els agents urbanitzadors privats puguen promoure instruments de desenvolupament que reclassifiquen noves peces del territori com a sòl urbanitzable.
En tercer lloc, la llei té per objecte donar solució a situacions existents en el territori, com a conseqüència dactuacions realitzades al llarg del temps i que tenen efectes perjudicials des dun punt de vista territorial, paisatgístic í ambiental. En aquesta situació es troben tant construccions existents en el medi urbà, per a les quals es modifiquen articles sobre ordres dexecució, com les urbanitzacions sense finalitzar en diferent grau dexecució, per a les quals sestableix la reparcel·lació inversa o lampliació del termini durbanització i la subdivisió de les unitats dexecució i les edificacions existents en el sòl no urbanitzable, respecte de les quals es modifica el règim de minimització dimpacte, que es fa més adequat a la realitat existent i es creen les denominades llicències de minimització dimpacte territorial. Finalment, es tracta devitar que aquestes situacions tornen a produir-se, i samplia en el temps la possibilitat dactuació de ladministració i una major eficàcia en ladopció de mesures dexecució substitutòria.
En quart lloc, sestableixen algunes modificacions en el règim del sòl no urbanitzable que deriven de les necessitats que shan posat de manifest en el període daplicació de la norma, com la introducció de lhabitatge vinculat a lexplotació agrícola o la forma de calcular el cànon urbanístic de les declaracions dinterès comunitari.
Tot això sense perjudici que sincloguen modificacions en la llei de caràcter aclaridor o de correccions tipogràfiques o ortogràfiques que shan posat de manifest amb laplicació de la norma, per a depurar daquesta manera el text legal.
Aquesta normativa respon als principis de bona regulació dacord amb larticle 129 de la Llei 39/2015, d1 doctubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. La seua aprovació està justificada per raons dinterès general, tal com resulta del que sha exposat en els apartats anteriors, que únicament pot ser assolit mitjançant una disposició de caràcter legal. Aquesta llei és modificació duna llei vigent, per la qual cosa lalteració dels preceptes necessita una disposició legal del mateix rang normatiu per a la consecució de lobjecte pretès. En la regulació sha seguit lestructura i la sistemàtica de la legislació vigent, amb adequació a la normativa de lEstat en matèria de sòl, valoracions i rehabilitació urbana, per a més seguretat jurídica, claredat, certesa i el millor coneixement i la millor comprensió.
Lelaboració i laprovació de la norma estan emparades en larticle 49.1.9.a de lEstatut dautonomia de la Comunitat Valenciana, el qual estableix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria dordenació del territori i urbanisme. Addicionalment, la proposta està també emparada en larticle 49.1.3.a de lEstatut dautonomia, que atorga a la Generalitat competències exclusives en matèria de normes de procediment administratiu derivades de les especificitats de lorganització de la Generalitat. Aquesta disposició està inclosa en el Pla normatiu de ladministració de la Generalitat per a 2018.
Finalment, cal ressenyar que durant el procediment delaboració i tramitació daquesta llei han sigut consultats els principals agents socials que hi tenen relació i estan expressament afectats per les determinacions daquesta llei, les al·legacions dels quals han sigut analitzades i, en part, incorporades al text legal. De la mateixa manera, shan recollit els informes pertinents de les diferents conselleries i el dictamen del Comitè Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana i sha oït el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana.
Article únic. Modificació de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, dordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana
1. Es modifiquen els articles 1, 2, 4, 5, 6, 7, 9, 13, 14, 16, 17, 21, 24, 25, 29, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 42, 43, 44, 45, 46, 48, 49, 51, 53, 54, 55, 56, 57, 58, 59, 60, 61, 62, 63, 64, 69, 70, 71, 72, 73, 75, 76, 77, 79, 81, 82, 85, 88, 92, 93, 96, 99, 103, 104, 106, 110, 111, 113, 114, 117, 118, 121, 122, 124, 125, 127, 130, 131, 132, 143, 144, 147, 149, 151, 152, 153, 160, 161, 162, 163, 164, 165, 166, 167, 168, 169, 170, 171, 172, 173, 174, 175, 176, 177, 178, 179, 180, 183, 184, 185, 186, 187, 190, 193, 194, 195, 196, 197, 200, 201, 202, 203, 204, 205, 206, 207, 208, 210, 211, 212, 213, 214, 215, 216, 221, 222, 223, 225, 236, 238, 241 i 255. A més, es renumeren i refonen diversos articles; també es modifiquen el títol del Capítol IV del Llibre I i el títol del Capítol III del Títol IV del Llibre II. Així mateix, es modifiquen la disposició addicional segona, les disposicions transitòries segona i setena; els annexos I, IV i VI, i els apartats I i III del Preàmbul tot això de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, dordenació del territori, urbanisme i paisatge, en els termes establits en lannex daquesta llei.
2. Safegeixen els articles 3, 49 bis, 76 bis, 86 bis, 180 bis, 187 bis, 187 ter, 187 quater, 187 quinquies i 211 bis, i també les disposicions addicionals quarta, cinquena, sisena, setena i vuitena i altres cinc que seran la novena, la desena, lonzena, la dotzena i la tretzena, la disposició transitòria tretzena i altres tres que seran la catorzena, la quinzena i la setzena, la disposició final tercera i lannex X i altres tres que seran el XI, el XII i el XIII a la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, dordenació del territori, urbanisme i paisatge, en els termes establits en lannex daquesta llei.
3. Es corregeixen els errors ortogràfics, gramaticals i de remissió a altres preceptes dels articles 54, 76, 96, 106, 131 i annex I.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera. Innecessarietat dadaptació del planejament urbanístic
1. Els municipis no estan obligats a promoure un expedient dadaptació del seu planejament urbanístic a aquesta llei.
2. Els municipis poden tramitar totes les modificacions dels instruments de planejament urbanístic que consideren oportunes per a ladequació daquesta llei.
3. Laprovació dels plans parcials, dels plans de reforma interior o dels plans especials que modifiquen les determinacions dels plans generals o normes subsidiàries de planejament vigents a lentrada en vigor daquesta llei requereix lhomologació del sector corresponent, que pot efectuar-se com a document dhomologació independent o conjuntament en aprovar cadascun dels instruments referits, sempre que aquests continguen els documents específics i les determinacions necessàries amb aquest fi.
4. Així mateix, els municipis poden sol·licitar a la conselleria competent en urbanisme i ordenació del territori que declare lhomologació a aquesta llei dels plans generals o les normes subsidiàries de planejament o del planejament vigent dalgun dels seus sectors. Lhomologació es produirà per resolució de la conselleria esmentada, després de la tramitació pel procediment del capítol II o el capítol III, del títol III, del llibre I de la llei en funció de la incidència ambiental del seu contingut.
Segona. Règim aplicable a les actuacions territorials estratègiques aprovades
Les actuacions territorials estratègiques aprovades abans de lentrada en vigor daquesta llei shan dexecutar en els termes en què es van aprovar. El procediment de modificació daquestes actuacions territorials estratègiques sha de regir, quant a lordenació urbanística i territorial, per la normativa vigent en el moment en què es va aprovar, i quant a la normativa sectorial que siga aplicable sha de regir per la legislació vigent en el moment de linici de la informació al públic daquesta modificació.
Tercera. Règim aplicable als sòls dotacionals privats establits en el planejament
Als sòls dotacionals privats establits en els plans aprovats amb anterioritat a aquesta llei sels ha daplicar el que hi ha previst per a aquests en els plans.
Quarta. Règim aplicable als estàndards de sòls dotacionals públics i a la reserva dhabitatge de protecció pública
Els estàndards de sòls dotacionals públics establits i la reserva dhabitatge de protecció pública en els plans en tramitació a lentrada en vigor daquesta llei shan de regir per la normativa anterior a aquesta llei.
Cinquena. Aplicació de les regles especials de la reparcel·lació en programes dactuació per gestió directa de larticle 86 bis
Les regles especials de la reparcel·lació en programes dactuació per gestió directa de larticle 86 bis shan daplicar, a més de fer-ho en les reparcel·lacions que sinicien després de lentrada en vigor daquesta llei en aquest tipus de programes, a les modificacions de les reparcel·lacions en la modificació de programes dactuació que mantinguen la gestió directa o comporten un canvi de forma de gestió que passe de gestió indirecta o gestió per propietaris a gestió directa.
Sisena. Programes tramitats amb la Llei urbanística valenciana
A partir de lentrada en vigor daquesta llei, els municipis ja no poden adjudicar cap programa dactuació integrada que haja sigut tramitat a lempara de la Llei 16/2005, de 26 de novembre, de la Generalitat, urbanística valenciana, excepte aquells que tinguen laprovació i ladjudicació municipal condicionada a laprovació per la conselleria competent en matèria durbanisme de linstrument de planejament que els acompanya, i en aquest cas poden conclouren la tramitació dacord amb aquella llei.
Setena. Aplicació a programes aprovats amb anterioritat
Larticle 164 de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, dordenació del territori, urbanisme i paisatge, també sha daplicar als programes dactuació integrada aprovats abans de lentrada en vigor daquesta llei.
Vuitena. Pèrdua de vigència i cessament en la producció defectes de les memòries ambientals
Les memòries ambientals emeses a lempara de la Llei 9/2006, de 28 dabril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, perden la vigència i cessen en la producció dels efectes que els són propis si, una vegada notificades al promotor, no sha adoptat o aprovat el pla o el programa en el termini màxim de dos anys des de lentrada en vigor de la Llei de modificació de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, dordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Derogació normativa
Es deroga la disposició transitòria sisena, Suspensió temporal de la reserva mínima de sòl per a habitatge protegit, de la LOTUP.
DISPOSICIÓ FINAL
Única. Entrada en vigor
Aquesta llei entrarà en vigor lendemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Per tant, ordene que tots els ciutadans i totes les ciutadanes, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir aquesta llei.
València, 5 de febrer de 2019
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
ANNEX
Relació completa, en la nova redacció, dels preceptes que es modifiquen de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, dOrdenació del Territori, Urbanisme i Paisatge
U. Larticle 1 queda redactat de la manera següent:
Article 1. Objecte daquesta llei
Aquesta llei té per objecte la regulació de lordenació del territori valencià, de lactivitat urbanística, de la utilització racional del sòl i de la conservació del medi natural, des duna perspectiva de gènere i inclusiva.
Dos. Larticle 2, apartat 3.d, queda redactat de la manera següent:
d) La participació de la iniciativa pública i privada en lordenació i la gestió territorial i urbanística.
Tres. Safegeix un nou article 3 a la Llei 5/2014:
Article 3
El desenvolupament territorial i urbanístic sostenible és el que garanteix lordenació equilibrada del territori, per a distribuir de manera harmònica les activitats residencials i productives de la població, com també els serveis i els equipaments, amb els criteris de garantir la salut i la qualitat de vida de les persones, facilitant laccés a un habitatge digne i de cost assequible, la prevenció de riscos, la conservació dels recursos naturals i la preservació de la flora i la fauna natural i del paisatge. Per a això shan de satisfer les demandes adequades i suficients de sòl, de manera compatible amb els anteriors objectius, orientant-les de manera que es potencien assentaments compactes, es minimitze locupació de nous sòls, i es done preferència a la rehabilitació dedificis, la millora dels espais públics urbans i el reciclat despais ja urbanitzats.
Quatre. En larticle 4.3 de la LOTUP cal afegir al final del paràgraf el següent:
i delimitar-la en la cartografia temàtica de lInstitut Cartogràfic Valencià.
Cinc. Larticle 5, apartats 2.h i 2.m, queden redactats de la manera següent i safegeix un apartat nou:
h) Les àrees agrícoles que, per la seua elevada capacitat agrològica, per la seua funcionalitat respecte dels riscos del territori, per conformar un paisatge cultural identitari de la Comunitat Valenciana o per ser àmbits de productes agropecuaris de proximitat o excel·lència que garantisquen la seguretat alimentària mitjançant el subministrament de productes dalimentació, siguen adequades per a la seua incorporació a la infraestructura verda i així establisca la planificació territorial, urbanística o sectorial.
m) Els àmbits que garantisquen ladequada connectivitat territorial entre els diversos elements constitutius de la infraestructura verda, amb especial referència als llits fluvials i les riberes daquests, els camins ramaders i altres afectacions de domini públic que complisquen aquesta funció, i també els corredors ecològics i funcionals.
4. En la infraestructura verda forestal qualificada com a muntanya de domini i utilitat pública que es trobe inclosa en el catàleg corresponent situat en la franja dels primers deu quilòmetres des de la línia litoral, només es poden desenvolupar-se usos compatibles amb el manteniment i la funcionalitat daquesta infraestructura i dels valors forestals que alberga.
Poden autoritzar-se usos extractius relacionats directament amb el medi marí i costaner, com salines, torberes i aigües minerals.
Sis. Larticle 6, apartat 4, queda redactat de la manera següent, i a més saddiciona un apartat 5.
4. Els instruments de paisatge han de ser:
a) Els estudis de paisatge, que analitzen lordenació urbana i territorial i els processos que incideixen en el paisatge, que fixen objectius de qualitat paisatgística i estableixen mesures destinades a la protecció, a lordenació i a la gestió, dacord amb lannex I daquesta llei. Són els adequats per als plans dacció territorial, plans generals estructurals, el pla dordenació detallada i poden ser-ho per a plans especials i modificacions de plans generals dampli àmbit territorial.
b) Els estudis dintegració paisatgística, que valoren els efectes sobre el caràcter i la percepció del paisatge de plans, projectes i actuacions amb incidència en el paisatge i estableixen mesures per a evitar o mitigar els possibles efectes negatius, conforme a lannex II daquesta llei. En els instruments de planejament sotmesos a avaluació ambiental i territorial estratègica simplificada que no tinguen incidència en el paisatge no serà exigible estudi dintegració paisatgística, en el cas que així ho determine lòrgan ambiental i territorial estratègic com també un informe del departament amb les competències de paisatge.
c) Els programes de paisatge, que concreten les actuacions necessàries per a garantir la preservació, la millora i la posada en valor de paisatges que requereixen intervencions específiques i integrades, dacord amb lannex III daquesta llei.
5. Els instruments de paisatge a què es refereix lapartat anterior shan de sotmetre en tot cas a participació pública i consulta a les administracions públiques afectades perquè es pronuncien en un termini màxim igual al del procediment del document al qual sadjunte. Quan estiguen vinculats a un pla o projecte, ho han de fer dins del procediment en què saproven aquests. La participació pública daquests instruments ha de tenir per objecte:
a) Fer accessible, mitjançant els instruments de paisatge, la informació rellevant sobre les accions establides pel pla o el projecte al qual sadjunte, els efectes sobre el paisatge existent i la qualitat dels generats, ja siguen naturals, rurals, urbans o periurbans.
b) Obtenir informació útil del públic interessat i facilitar i canalitzar el dret a formular observacions i comentaris en aquelles fases inicials del procediment en què estiguen obertes totes les opcions.
c) En els estudis de paisatge i dintegració paisatgística, conèixer lopinió o preferències del públic interessat respecte del valor dels paisatges concernits, de la definició dels objectius de qualitat paisatgística i de les opcions considerades en els plans o els projectes als quals sadjunten, i en el cas dels programes, participar en la definició dels seus objectius concrets.
Set. Larticle 7, apartat 2, queda redactat de la manera següent:
2. A fi de procurar un desenvolupament territorial i urbanístic sostenible i que incorpore la perspectiva de gènere, la planificació territorial i urbanística:
a) Ha de prioritzar i, si escau, promoure, la culminació dels desenvolupaments existents i locupació sostenible del sòl, que en preveja la rehabilitació i la reutilització, i també lús dels habitatges buits, com a opció preferent sobre el nou creixement, per a evitar la segregació i la dispersió urbanes, a fi de possibilitar el manteniment de la funció primària del territori com a base de la protecció dels valors ambientals dels espais urbans, rurals i naturals i de la correcta integració i cohesió espacials dels diversos usos o activitats, tot a fi de reduir la generació de desplaçaments.
b) Ha dimpulsar la rehabilitació edificatòria, i també la regeneració i la renovació urbanes, de forma preferent als espais urbans vulnerables, entenent com a tals aquelles àrees urbanes que patisquen processos dabandó, obsolescència o degradació del teixit urbà o del patrimoni edificat, o llocs on un percentatge majoritari de la població resident es trobe en risc dexclusió per raons de desocupació, insuficiència dingressos, edat, discapacitat o altres factors de vulnerabilitat social, com també els conjunts històrics.
Vuit. Cal modificar larticle 9, que queda redactat de la manera següent:
Article 9. Criteris generals dordenació dels recursos hídrics en el territori
La planificació territorial i urbanística, en el marc duna gestió sostenible, racional i integral dels recursos hídrics:
a) Identificarà les masses daigua, superficials i subterrànies i les zones humides així com les zones vulnerables i sensibles a la contaminació de les aigües, i regularà perímetres de protecció entorn de les captacions daigua per a la producció daigua potable.
b) Adaptarà els nous desenvolupaments territorials a la gestió i lús sostenible a llarg termini de les masses daigua.
c) Ubicarà espais lliures dedificació al costat del domini públic hidràulic, al llarg de tota la seua extensió i en les zones amb elevada perillositat per inundacions, i promourà, preservarà i posarà en valor el bon estat de les masses daigua, els paisatges daigua i el seu patrimoni hidràulic.
d) Respectarà el règim hidrològic, la morfologia dels caixers fluvials i lespai fluvial ripari, llevat que existisquen causes justificades dinterès general.
e) Preveurà infraestructures de sanejament i de depuració que eviten abocaments contaminants al subsòl i al domini públic hídric o marítim, i que asseguren la qualitat mínima dels efluents segons la normativa aplicable.
f) Evitarà els nous desenvolupaments en les zones de risc dinundació significatiu, llevat que, a falta dalternatives de localització, puguen implementar-se mesures correctores suficients i sevite lincrement del risc dinundació a tercers.
Nou. Safegeix a larticle 9 una lletra g nova, amb la redacció següent:
g) Els instruments de planejament general poden incloure la proposta a ladministració competent de la reassignació de les concessions i els títols de drets daigua als nous usos que sorgisquen de la nova classificació del sòl.
Deu. Larticle 13 queda redactat de la manera següent:
Article 13. Cohesió social, perspectiva de gènere i urbanisme
1. Lordenació territorial i urbanística procurarà les condicions necessàries per a aconseguir ciutats socialment integrades, i evitarà solucions espacials discriminatòries que generen àrees marginals i ambients dexclusió social, que són contràries als valors constitucionals.
2. Les polítiques i els plans de les administracions públiques en matèria durbanisme i ordenació del territori han dincloure mesures destinades a fer efectiu el principi digualtat entre les persones. En aquest sentit, la perspectiva de gènere sha dincloure en el disseny, la definició i lexecució del planejament urbanístic i complir amb els criteris de lannex X daquesta llei i, com a mínim, amb els elements clau següents:
a) La interrelació, la proximitat i la combinació dels usos per fer confluir les quatre esferes de la vida quotidiana productiva, reproductiva, política i personal i atorgar-los el mateix valor.
b) La sostenibilitat com a eix que, de forma transversal, impregna tot lurbanisme que ha de tenir cura del medi: aigua, energia, contaminació, sòl, residus, medi natural, zones verdes o espais naturals.
c) Emprar el concepte de ciutat cuidadora com a model urbà, és a dir, que lespai urbà, la mobilitat, el transport públic, laccessibilitat, la seguretat, lequipament i el disseny dels habitatges estan en funció de les persones i la vida quotidiana.
d) Garantir el dret dinformació de la ciutadania i dels col·lectius afectats, com també fomentar la participació ciutadana en totes les fases, tenint especial cura dincloure tant la paritat com la diversitat en totes les vessants, inclosa la participació de la infància. Cal prioritzar criteris inclusius i afavorir lequitat en laccés als serveis i les infraestructures urbanes.
e) Lús de llenguatge inclusiu en la redacció dels documents i ladaptació del llenguatge en els processos participatius per fomentar la inclusió.
3. Lelaboració i el seguiment dels instruments territorials i urbanístics ha de garantir el dret dinformació dels ciutadans i els col·lectius amb interessos afectats, i fomentar la participació ciutadana en totes les fases.
4. Lordenació urbanística ha de reservar sòl, dacord amb larticle 33 daquesta llei, per a habitatges subjectes a algun règim de protecció pública, sempre ponderant les necessitats municipals i supramunicipals, amb una distribució territorial equilibrada i una adequada connexió amb els equipaments i els serveis.
5. Els plans municipals han dordenar les reserves de dotacions públiques i lobtenció del sòl necessari per a implantar-les, atenent la planificació sectorial en matèria sanitària, educativa, assistencial, administrativa i dinfraestructures. Els òrgans administratius competents en aquestes matèries han de participar en els processos daprovació dels plans.
Onze. Larticle 14, apartats 3 i 4, queda redactat de la manera següent:
3. També són instruments dordenació els plans especials, els catàlegs de proteccions i els projectes dinversions estratègiques sostenibles.
4. El contingut i els documents dels instruments dordenació sajustaran als principis de mínim contingut necessari, màxima simplificació i proporcionalitat. Només podran exigir-se aquells documents expressament previstos per una norma amb rang de llei.
Dotze. Larticle 16, apartat 5, lletra f, queda redactat de la manera següent:
f) Directrius, criteris i normes que regulen les decisions públiques sobre la infraestructura verda del territori, la formulació del planejament municipal, les transformacions futures del territori, les declaracions dinterès comunitari, els projectes dinversions estratègiques sostenibles, els projectes dinfraestructura pública més rellevants i, en general, lexercici de les competències públiques amb projecció territorial.
Tretze. Larticle 17 queda redactat daquesta manera:
Article 17. Projectes dinversions estratègiques sostenibles. Definició i requisits
1. Els projectes dinversions estratègiques sostenibles tenen per objecte lordenació, la gestió i el desenvolupament dintervencions territorials dinterès general i estratègic, de rellevància supramunicipal, que així declare el Consell.
2. Els projectes dinversions estratègiques sostenibles poden ser diniciativa pública, privada o mixta i localitzar-se en terrenys situats en un o més termes municipals, siga quina siga la zonificació, classificació, estat durbanització o ús previst pel planejament urbanístic i territorial anterior a laprovació.
3. Làmbit del projecte dinversió estratègica sostenible ha de constituir una única zona dordenació urbanística, lús predominant de la qual ha de ser el propi del projecte que motiva la modificació. Des del començament de la iniciativa ha de realitzar-se un estudi dalternatives tant del document dordenació com del projecte a executar.
4. Han de constituir-se com una única parcel·la urbanística dacord amb lús o activitat a què es destina, amb inscripció registral daquesta condició sobre la finca o finques registrals compreses. Es poden desenvolupar mitjançant societat de caràcter empresarial, pública, privada o mixta i executada en règim dunitat de gestió pels titulars. De forma excepcional, pot donar-se lloc a distintes parcel·les urbanístiques amb titulars distints, però els usos i les edificacions autoritzables en aquestes sempre han destar directament relacionats, o ser complementaris, amb lactivitat que motiva el projecte dinversió estratègica sostenible.
5. Ha de justificar-se la dificultat de dur a terme el desenvolupament urbanístic mitjançant laplicació dalgun dels instruments dordenació establits en la secció IV del capítol III del títol II, llibre I, daquesta llei per no ser necessària la previsió en lordenació de sòls o dotacions de destinació pública constituents dun teixit urbà propi de la trama dels polígons industrials o terciaris, excepte els estrictament necessaris per a garantir la connexió amb les xarxes generals, en vincular-se la totalitat del sòl a lús o lactivitat a què es destina el projecte dinversió estratègica sostenible. Així mateix, ha de justificar-se la dificultat del desenvolupament mitjançant declaració dinterès comunitari regulada en el capítol I del títol IV, llibre II, daquesta llei per al sòl no urbanitzable, pel que fa a lordre de magnitud excepcional.
6. En projectes dinversions estratègiques sostenibles, han de concórrer aquests requisits:
a) Congruència amb lEstratègia territorial de la Comunitat Valenciana: contribuir a la consecució dels seus objectius i directrius.
b) Interès general: produir un impacte supramunicipal favorable i permanent des del punt de vista econòmic, social i ambiental, especialment en la creació docupació; circumstància que ha dacreditar-se mitjançant laportació dun estudi de viabilitat, de sostenibilitat econòmica i dimpacte de gènere de lactuació.
Lestudi dimpacte econòmic i social sobre locupació ha dincorporar una anàlisi de la possible repercussió en locupació preexistent a la tramitació del projecte dinversió estratègica sostenible en sectors i usos iguals o semblants als previstos en el projecte dinversió estratègica sostenible i una previsió devolució i el balanç docupació dhomes i dones, a mitjà i llarg termini en làmbit dinfluència del projecte dinversió estratègica sostenible.
c) Integració territorial: ser compatible amb la infraestructura verda, integrar-se en la morfologia del territori i el paisatge i connectar adequadament amb les xarxes de mobilitat sostenible, ponderant positivament les de transport públic i els sistemes no motoritzats.
d) Localització selectiva: ubicar-se aprofitant singularitats del territori que impliquen avantatges comparatius de localització, siga per accessibilitat, entorn ambiental o paisatgístic o per la presència i la posició dequipaments o infraestructures de qualitat.
e) Efectivitat: executar-se de forma immediata, sense perjudici de les fases espacials o temporals que es prevegen en el desenvolupament.
f) Rellevància: acollir usos i activitats que contribuïsquen a lequitat, lexcel·lència i la qualificació del territori amb projecció o àmbit dinfluència descala internacional, nacional o, si més no, regional quan se situen en làmbit rural. Els projectes empresarials que implanten aquests usos i activitats shan dadequar a les categories següents:
1.r Actuacions que contribuïsquen a millorar la competitivitat territorial, la reconversió de sectors econòmics, el desenvolupament i la innovació tecnològica, la cooperació entre agents econòmics, latracció de talents, la internacionalització dempreses i, en general, la creació docupació estable i de qualitat, equilibrada entre homes i dones.
Les actuacions i els usos únicament han de ser de caràcter terciari, industrial o logístic. No shi permeten els usos residencials, comercials o doci, excepte en aquells percentatges complementaris i, en tot cas, minoritaris que donen servei a lús principal.
2.n Actuacions significatives de millora del sistema rural dacord amb lEstratègia territorial de la Comunitat Valenciana i que hi afavorisquen locupació estable, especialment de les dones, basades en laprofitament dels recursos endògens o en latracció dactivitats innovadores compatibles amb el medi on subique. Shi exclouen els usos de caràcter residencial.
g) Justificació que el territori dubicació puga absorbir limpacte associat a lactivitat dacord amb els continguts de lEstudi davaluació ambiental estratègica.
7. La implantació de PIES (Projectes dInversions Estratègiques Sostenibles) en infraestructura verda catalogada ha de complir la normativa sectorial que la regula.
Catorze. La lletra a de lapartat 1 de larticle 21 queda amb la següent redacció:
a) Objectius i indicadors de sostenibilitat, amb perspectiva de gènere i de capacitat territorial i directrius estratègiques del desenvolupament previst.
Quinze. Larticle 24, apartats 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8 queden redactats com segueix:
2. La previsió total de reserves de sòl per a implantar els elements de la xarxa primària sestablirà per a tot el territori, siga quina siga la classificació urbanística, i cobrirà les necessitats previsibles per la planificació. La superfície de parc públic destinada a obtenir infraestructura verda al voltant dels nuclis urbans no computarà als efectes del càlcul de líndex docupació de sòl en els termes establits en lEstratègia territorial de la Comunitat Valenciana o disposició que la substituïsca.
3. La superfície mínima de parc públic de cinc metres quadrats per habitant podrà reduir-se de la manera següent:
a) En un 70 % en municipis de menys de 2.000 habitants i no formen una conurbació superior a 40.000 habitants.
b) En un 50 % als municipis amb població igual o major de 2.000 habitants i menor de 5.000 habitants i no formen una conurbació superior a 40.000 habitants.
c) En un 25 % als municipis amb una població igual o major de 5.000 habitants i menor de 15.000 habitants i no formen una conurbació superior a 40.000 habitants.
d) En un 50 % en aquells municipis el terme municipal dels quals tinga sòl subjecte a una especial protecció en un percentatge superior al 75 % de la superfície.
Laplicació daquesta minoració exigeix, si el parc públic sadscriu a un sector, la previsió en la fitxa de gestió daquest dun o més projectes dús públic a lentorn rural immediat al nucli urbà, el cost dels quals siga equivalent al pressupost que sobtindria aplicant com a mínim el mòdul per metre quadrat de sòl establit en lapartat III.3.4 de lannex IV daquesta llei a la superfície de parc públic que ha sigut reduïda després de laplicació de la minoració assenyalada en aquest apartat. I si el parc públic no sadscriu a cap sector, ladministració urbanística ha de fer aquests projectes. En el segon supòsit, el pla urbanístic ha destablir un programa dinversió progressiva en el temps dexecució del o dels projectes dús públic, que no podrà ser superior a vint anys i en el desè any ha destar executat, almenys, en un 50 %. Lincompliment daquest programa determinarà la impossibilitat que en el municipi esmentat es tramiten modificacions en el planejament urbanístic, ni programes dactuació integrada dús residencial.
4. En qualsevol tipus de municipis, les àrees recreatives situades en sòl no urbanitzable no contigu a nucli urbà que es destinen a usos lúdics i recreatius propis dels parcs públics podran computar com a tals, en la proporció de tres metres dàrea recreativa en sòl no urbanitzable per cada metre de parc públic.
5. Si saplica a un mateix municipi les minoracions que es permeten en els punts 3 i 4 daquest article, la minoració conjunta no podrà superar els màxims permesos en el punt 3 per a cada tipus de municipi.
La minoració de parc públic en entorn urbà que permet el punt 4 no podrà superar en cap cas el vint-i-vinc per cent del total exigit.
6. Als municipis inclosos en làmbit de la Llei de lHorta, la reserva de parc públic de cinc metres quadrats per habitant podrà reduir-se dacord amb els supòsits que preveu aquesta llei.
7. Lestàndard global de zones verdes i parcs públics inclosos en lordenació estructural i en lordenació detallada, en cada municipi, no serà inferior a 10 metres quadrats per habitant, amb relació al total de població prevista en el pla. Aquest estàndard es complirà de manera global per a tot el municipi, però no és exigible que es complisca en cadascun dels sectors o àmbits de planejament. A aquest estàndard saplicarà la minoració prevista en els apartats 3 i 4 daquest article i afectarà exclusivament lestàndard de 5 metres quadrats de parc públic per habitant.
8. Les categories i la nomenclatura per a designar les dotacions sajustaran als criteris dunificació disposats en lannex IV daquesta llei.
Setze. Larticle 25 queda redactat de la manera següent:
1. El pla general estructural delimitarà, en funció de les característiques del territori, dels seus valors i dels usos que shan dimplantar, les diferents zones dordenació estructural per a tot el terme municipal.
2. Lordenació estructural diferenciarà:
a) Les zones rurals, caracteritzades per aquells sòls que estiguen en situació bàsica rural i que, dacord amb el pla, mantindran els valors i les funcions ambientals, territorials, paisatgístiques, econòmiques i culturals que exerceixen.
b) Les zones urbanitzades, caracteritzades per aquells sòls que tenen els serveis urbanístics, inclosos també tant els terrenys contigus als ja urbanitzats que permeten la culminació de les trames urbanes existents per mitjà de petites actuacions urbanístiques que no comporten més duna línia dilles de cases edificables, com els que presenten dèficit durbanització o dotacions.
c) Les zones de nou desenvolupament o expansió urbana, amb les corresponents dotacions i infraestructures.
3. La nomenclatura per a designar les zones sajustarà als criteris dunificació disposats en lannex IV daquesta llei.
4. Han dassenyalar-se com a zones diferenciades un o més nuclis històrics tradicionals caracteritzats per compondre agrupacions diferenciades dedificacions que conserven una trama urbana, una tipologia diferenciada o una silueta històrica característica. Cal justificar-ne la inexistència.
5. Sense perjudici del que hi ha establit en lapartat 2, en els nuclis urbans tradicionals de municipis descàs creixement, poden delimitar-se petites zones amb lamplitud necessària per a acollir les demandes de la població resident, prolongant la morfologia tradicional de carrers i edificació i legitimant exigències més senzilles durbanització derivades de la densitat moderada, el seu entorn agrari i lescassa motorització. Aquests àmbits shan de desenvolupar com a actuacions aïllades segons larticle 72.3.b daquesta llei.
Disset. Larticle 29, apartat 1, queda redactat de la manera següent:
1. Una vegada shaja zonificat el territori municipal, el pla general estructural ha de delimitar en el sòl urbanitzable i, si escau, en el sòl urbà, àmbits de planificació urbanística per al posterior desenvolupament detallat, que podrien ser:
a) Sectors de pla parcial per a estructurar lexpansió urbana prevista. Cada sector ha de configurar-se amb amplitud suficient, viabilitat econòmica, referències geogràfiques o administratives definides i objectius específics que justifiquen la redacció dun instrument de planejament autònom.
b) Sectors de pla de reforma interior per a operacions de renovació urbana que han de ser abordades per un pla específic daquesta índole.
2. Per a cada sector, el pla general estructural ha de fer una estimació aproximada del nombre màxim i mínim dhabitants en àmbits dús residencial i dhabitants equivalents en àmbits dusos productius; calcular una estimació preliminar de les dotacions de lordenació estructural i de les necessitats funcionals bàsiques en matèria de sanejament, abastiment daigua, subministrament energètic, telecomunicacions, accessibilitat, mobilitat i gestió de residus, i justificar les reserves de sòl establides a aquests fins.
Divuit. Larticle 32 queda redactat de la manera següent:
El pla general estructural ha destablir, com a mínim, els criteris necessaris per a delimitar les àrees de repartiment i calcular-ne laprofitament tipus. A aquest efecte, ha de fixar les directrius per a calcular les cessions de sòl de xarxa primària que haja dassumir cada sector. Si escau, ha dindicar quines infraestructures daquesta xarxa primària han de ser executades amb càrrec a sectors concrets, per a satisfer les respectives necessitats funcionals, i també les conseqüències econòmiques o equidistributives que es deriven de la possible execució anticipada de la corresponent infraestructura per part de ladministració.
Dinou. Larticle 33 queda redactat com segueix:
1. Dacord amb la legislació estatal del sòl, el pla general estructural ha de respectar la previsió de sòl per a promoure habitatges sotmesos a algun règim de protecció pública amb destinació, preferentment, al lloguer o al règim de dret de superfície i a la venda, en un mínim de:
a) El 30 % de ledificabilitat prevista en sòls urbanitzables i urbans sense urbanització.
b) El 15 % de ledificabilitat prevista en sòls urbans inclosos en àmbits de renovació i regeneració urbana.
c) El 10 % de lincrement de ledificabilitat residencial en sòl urbà que es genera sobre ledificabilitat residencial del planejament vigent.
En tot cas, ladministració actuant pot fixar percentatges de reserva per a habitatges dalgun règim de protecció pública superiors als mínims establerts en aquest apartat.
2. Quan la nova edificabilitat es plantege en zones turístiques docupació estacional o de segona residència, el pla pot preveure lemplaçament de part o la totalitat daquesta reserva en altres àrees del territori i justificar-ne la innecessarietat en la població permanent prevista i les necessitats de la població activa de la zona.
3. No obstant això, estan exempts daplicar lapartat 1 daquest article els instruments dordenació dels municipis de menys de 10.000 habitants en què, en els dos últims anys anteriors a linici daprovació del pla, shagen autoritzat edificacions residencials per a menys de cinc habitatges per cada mil habitants i any, sempre que aquest pla no ordene actuacions residencials superiors per a més de cent habitatges nous, com també els que tinguen per objecte actuacions de reforma o millora de la urbanització existent en què lús residencial no abaste els dos-cents habitatges.
Vint. La lletra a de lapartat 1 de larticle 34 queda redactat de la manera següent:
a) Memòria informativa, on sindique lestat dexecució del planejament anterior, la quantificació de loferta de sòl susceptible de ser urbanitzat o edificat, la situació socioeconòmica i el compliment dels objectius ambientals i de gènere.
Vint-i-u. Larticle 35, apartat 1, queda redactat de la manera següent:
1. Lordenació detallada sestableix com a desenvolupament de lordenació estructural i ha de contenir les determinacions següents:
a) La definició i la caracterització de la infraestructura verda urbana que no estiga establida com a ordenació estructural, que garantisca la connectivitat a través de les zones verdes, espais lliures i itineraris de vianants que la integren.
b) La xarxa secundària de dotacions públiques.
c) La delimitació de les subzones, amb les corresponents ordenances particulars dedificació, que incloguen les dimensions, la forma i el volum.
d) La regulació detallada dels usos del sòl de cada subzona, en desenvolupament de les zones dordenació estructural i de líndex dedificabilitat neta aplicable a cada parcel·la de sòl urbà i a cada sector del sòl urbanitzable.
e) En el sòl no urbanitzable, estableix les condicions tipològiques dels edificis i les construccions permeses i les característiques de les tanques. Així mateix, determina les normes tècniques concretes per a la reposició darbratge, ampliació de camins, neteja dels predis, depuració de residus i abocaments, i també altres normes danàloga finalitat. També determina la delimitació del traçat de les vies pecuàries en el transcurs per sòl urbà o urbanitzable, dacord amb la normativa sectorial aplicable.
f) La delimitació de les àrees de repartiment i la fixació de laprofitament tipus dacord amb els criteris i les condicions establides en lordenació estructural.
g) La fixació dalineacions i rasants.
h) Lestabliment dels paràmetres reguladors de la parcel·lació.
i) La delimitació dunitats dexecució, contínues o discontínues. En el sòl urbà ha didentificar els àmbits subjectes a actuacions aïllades en les quals el nou pla manté laprofitament atribuït pel planejament anterior i aquelles altres que se sotmeten al règim de les actuacions de dotació a les quals el planejament haja atribuït un increment daprofitament sobre lanteriorment establit, juntament amb les afectades a lús dotacional públic derivades daquest increment.
j) La delimitació dàmbits dactuació sobre el medi urbà a què es refereix larticle 72 daquesta llei i la legislació de lEstat en matèria de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes.
k) En els nuclis urbans tradicionals de municipis amb població inferior a 2.000 habitants, sense creixement o amb creixement escàs, la delimitació de petites zones amb lamplitud necessària per a acollir les demandes de la població resident, prolongant la morfologia tradicional de carrers i edificació, i amb exigències més senzilles durbanització derivades de la densitat moderada, lentorn agrari i lescassa motorització. Aquests àmbits es desenvoluparan com a actuacions aïllades segons larticle 69.3.b daquesta llei.
Vint-i-dos. Larticle 36, apartats 2, 3, 4 i 5, queda redactat com segueix:
2. Lordenació detallada en sectors de planejament parcial ha de complir els estàndards dotacionals de qualitat urbana que sestableixen en lannex IV i, com a mínim, els següents:
a) En sòl residencial, les dotacions públiques no viàries han de ser almenys de 35 metres quadrats de sòl per cada 100 metres quadrats potencialment edificables amb aquest ús. Daquells, un mínim de 15 shan de destinar a zones verdes públiques.
b) En sòl industrial o terciari, sha de destinar a zones verdes públiques almenys el 10 % de la superfície del sector i a equipaments públics almenys un 5 % de la superfície del sector.
c) Ha de garantir-se lexistència darbratge suficient en el sòl urbà i urbanitzable. Les ordenances municipals han destablir la densitat i la diversitat dels exemplars arboris necessaris per a articular la infraestructura verda urbana i connectar els espais verds de la població. En poblacions de més de 20.000 habitants, els nous desenvolupaments residencials han de tendir a aconseguir una proporció, almenys, dun arbre per cada 100 m² de sostre edificable i en desenvolupaments industrials o terciaris un arbre per cada 200 m² de sostre edificable. En tot cas, lexecució daquestes previsions han dajustar-se a les característiques paisatgístiques i climàtiques del medi urbà, la permeabilitat sòl i el confort acústic, entre altres.
3. En sectors de sòl urbanitzable residencial, les densitats residencials no seran superiors a 100 habitatges per hectàrea ni a un metre quadrat edificable dús residencial per metre quadrat de sòl. Tots els sectors dús residencial han de disposar dun mínim dedificabilitat terciària. El pla podrà optar per fixar un índex dedificabilitat terciària respecte daixò, o bé regular en la seua normativa la compatibilitat dels usos terciaris que es prevegen en el sector amb lús residencial predominant. Aquest mínim dedificabilitat terciària no pot destinar-se íntegrament a lús dallotjaments turístics subjectes a la reglamentació administrativa sectorial.
4. En sòl urbà, quan ledificabilitat residencial mitjana preexistent en la subzona dordenació detallada o en làrea homogènia per usos i tipologies ja supere el metre quadrat edificable per metre quadrat de sòl, el nou planejament no podrà augmentar ledificabilitat residencial aplicable a cada parcel·la respecte a les previsions del planejament anterior.
Tanmateix, en actuacions de dotació, rehabilitació, renovació o regeneració urbana, per raons justificades en la memòria de viabilitat econòmica i sempre que siga compatible amb la racionalitat, la qualitat i el paisatge de lordenació urbana de làmbit en què es plantegen, podrà incrementar-se ledificabilitat respecte al planejament anterior, en els termes següents:
a) En unitats dexecució, líndex dedificabilitat bruta residencial de la unitat dexecució no podrà superar en més dun 50 % líndex dedificabilitat bruta residencial de la subzona dordenació o de làrea homogènia corresponent, sense que en cap cas puga superar el màxim de 2 metres quadrats de sostre per metre quadrat de sòl.
b) En parcel·les urbanes o solars, líndex dedificabilitat neta residencial de la parcel·la no podrà superar en més dun 50 % líndex dedificabilitat neta residencial mitjà de les parcel·les urbanes o solars ubicats en la subzona dordenació o de làrea homogènia corresponent.
c) En els supòsits previstos en les dues lletres anteriors, la densitat dhabitatges resultant no podrà superar en més dun 50 % la densitat dhabitatges mitjana de làmbit de referència utilitzat, amb el límit del duple de lestablida en lapartat 3 daquest article.
d) Lincrement de sòl dotacional públic que exigisca un increment dedificabilitat sha de determinar de conformitat amb allò que hi ha disposat en larticle 63.3 daquesta llei i en lannex IV quant al càlcul de lestàndard dotacional global, i amb caràcter general es realitzarà en funció de les necessitats de lentorn amb zones verdes o equipaments públics en la proporció adequada per a atendre les necessitats de la nova ordenació.
Tanmateix, quan en làmbit de referència utilitzat lestàndard dotacional global, en la situació dorigen, ja siga superior a 15 metres quadrats de sòl dotacional públic per cada 100 metres quadrats de sostre, no és necessari lincrement de sòl dotacional públic, sempre que es mantinga com a mínim lestàndard dotacional global indicat.
5. En els supòsits de lapartat anterior, quan siga impossible la cessió en terrenys en el mateix àmbit de lactuació, les dotacions públiques poden materialitzar-se mitjançant la cessió en superfície edificada de valor equivalent, que sha dintegrar en complexos immobiliaris definits en la legislació estatal del sòl, o bé shan de compensar econòmicament. En aquest cas, limport de la compensació ha de tenir com a única finalitat ladquisició de sòl dotacional o la millora de qualitat urbana dels sòls dotacionals públics existents.
Vint-i-tres. Larticle 37 queda redactat de la manera següent:
Article 37. Usos terciaris especials
1. Els sòls de titularitat privada destinats a lús educativocultural, esportivorecreatiu i sanitarioassistencial tenen el caràcter dús terciari.
2. En les unitats dexecució delimitades en sòl urbà que ja estiga urbanitzat, per a la reforma, la regeneració o la renovació, on existisquen amb anterioritat o es preveja la implantació dels usos a què es refereix lapartat anterior, les superfícies de sòl dotacional públic que puguen correspondre a lactuació urbanística pot disminuir-se en la mateixa superfície que els nous usos que shan dimplantar daquest caràcter, amb el límit del 50 % de les establides en larticle 36 daquesta llei. De la mateixa manera, el percentatge de participació pública en laprofitament a què es refereix larticle 77 daquesta llei podrà reduir-se fins a un 50 %, en funció del resultat de la memòria de viabilitat econòmica.
Vint-i-quatre. Safegeix lapartat 8 a larticle 42:
8. Quan es redacte un catàleg de proteccions, formulat de forma independent a un altre instrument de planejament, pot elaborar-se, tramitar-se i aprovar-se per a una o diverses de les seccions que componen aquest catàleg, i així constituir per si mateixos un catàleg de protecció, sense perjudici que amb posterioritat puguen incorporar-se les seccions restants.
Vint-i-cinc. Safegeix un paràgraf nou a larticle 43.1 de la LOTUP:
Després de: «que siga aplicable», cal afegir: «Així mateix, els plans especials son linstrument per a lanàlisi detallada del territori i lordenació urbanística quan es tracte de plans dirigits a la minimització de limpacte ambiental».
Vint-i-sis. Es modifiquen els apartats 1 i 2 de larticle 44, que queda redactat de la manera següent:
1. El Consell és lòrgan competent per a aprovar, mitjançant un decret, lEstratègia territorial de la Comunitat Valenciana i els plans dacció territorial promoguts per la Generalitat, excepte distinta previsió de la legislació específica.
El titular de la conselleria competent en matèria de territori ha de comparèixer davant de la comissió de les Corts de forma prèvia a lexposició pública daquests instruments i davant del Ple novament abans de laprovació definitiva. Aquestes compareixences shan de desenvolupar en termes anàlegs als regulats en el Reglament de les Corts per a les comunicacions del Consell.
2. Correspon a la conselleria o les conselleries competents en matèria dordenació del territori, urbanisme, medi ambient i paisatge:
a) Intervenir com a òrgan ambiental i territorial en lelaboració i en la tramitació dels plans.
b) Formular i tramitar els plans dacció territorial que atenguen les seues competències.
c) Aprovar definitivament els plans que fixen o modifiquen lordenació estructural, siguen municipals o mancomunats.
d) Informar sobre els instruments de paisatge quan laprovació del pla siga estatal o autonòmica i aprovar els programes de paisatge promoguts per la Generalitat.
e) Si escau, tramitar i aprovar els instruments urbanístics dels projectes dinversió estratègica sostenible.
f) Subrogar-se en les competències urbanístiques municipals, excepcionalment i després de ladvertència prèvia quan lajuntament falte greument a les seues responsabilitats.
Vint-i-set. Es modifica lapartat 3 de larticle 45, que queda redactat de la manera següent:
3. Els projectes dinversions estratègiques sostenibles tenen regulat el seu procediment propi en el capítol IV daquest mateix títol.
Vint-i-vuit. Safegeix un nou apartat 4 i es modifica la lletra c de lapartat 1 de larticle 46, de la manera següent:
c) LEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, els plans dacció territorial, els plans generals estructurals, els projectes dinversions estratègiques sostenibles o qualssevol altres plans o programes i aquelles modificacions dels enunciats abans que establisquen o modifiquen lordenació estructural, i així ho establisca lòrgan ambiental i territorial.
4. Els programes dactuació regulats en el llibre II daquesta llei, com a documents de gestió urbanística que no innoven el planejament, no estan subjectes al procediment davaluació ambiental i territorial, sense perjudici que a linstrument de planejament que, si escau, acompanye al programa dactuació, se li aplique el que estableixen els apartats anteriors daquest article.
Vint-i-nou. Larticle 48, apartat f, queda redactat de la manera següent:
f) Públic interessat: a lefecte daquesta llei, es considera públic interessat:
1.r Cada persona física o jurídica que tinga la consideració dinteressada segons la legislació vigent en matèria de procediment administratiu comú.
2.n Qualsevol persona jurídica sense ànim de lucre que complisca els requisits següents:
I) Que tinga, entre els fins acreditats en els seus estatuts, la protecció del medi ambient en general o la dalgun dels seus elements en particular o corregir les desigualtats per raó de gènere, i que aquests fins puguen resultar afectats pel pla o el programa de què es tracte.
II) Que estiga legalment constituïda, i que shaja personat en forma en lexpedient.
III) Que, segons els seus estatuts, desenvolupen la seua activitat en un àmbit territorial que resulte afectat pel pla o el programa.
IV) Les plataformes o els col·lectius que es personen en lexpedient i que agrupen de manera estable o creades en ocasió del pla o programa de què es tracte persones físiques i jurídiques sense ànim de lucre, és suficient per a rebre el reconeixement de la condició de públic interessat de la plataforma o el col·lectiu que almenys una de les persones jurídiques integrants complisca amb els requisits precedents.
Trenta. Larticle 49.1.b queda redactat de la manera següent:
b) Consulta a les administracions públiques afectades i públic interessat en els termes que preveu aquesta llei.
Trenta-u. Safegeix un article nou:
49 bis. Actuacions prèvies a la redacció de linstrument de planejament
1. Abans delaborar lesborrany del pla, el departament de ladministració que el promoga ha defectuar a través del portal web una consulta pública prèvia durant vint dies amb relació a un document en què sindique de manera succinta els problemes que es pretenen solucionar amb la iniciativa, la necessitat i loportunitat de laprovació, els objectius del pla i les possibles solucions alternatives.
2. La consulta pública prèvia té efectes administratius interns, preparatoris de la redacció del pla, i dóna lloc a lobligació delaborar un informe de resposta conjunta a les aportacions rebudes. Ha dincorporar-se a lexpedient el resultat de la consulta, amb indicació del nombre de participants, el nombre dopinions emeses i linforme de resposta.
3. No cal efectuar la consulta prèvia en els casos següents:
a) Quan es tracte de modificacions puntuals que regulen aspectes parcials del pla que es modifique.
b) Quan es tracte dinstruments de planejament de desenvolupament parcial del planejament general que puguen promoure els particulars.
c) Quan hi concórreguen greus raons dinterès públic que ho justifiquen.
Trenta-dos. Es modifica larticle 51, apartats 1, 2, 4.c i safegeix lapartat 8, que queden redactats daquesta manera:
1. Lòrgan ambiental i territorial ha de sotmetre el document que conté lesborrany del pla o el programa i el document inicial estratègic a consultes de les administracions públiques afectades dacord amb larticle 49.1, apartat d), daquesta llei i a totes les persones, associacions, plataformes o col·lectius que shagen pronunciat o aportat suggeriments en la fase prèvia a la redacció del pla o el programa, durant un termini mínim de trenta dies hàbils des de la recepció de la sol·licitud dinforme per als plans que afecten exclusivament lordenació detallada o al sòl urbà que compte amb els serveis urbanístics implantats sense modificació de lús dominant de la zona dordenació estructural corresponent i durant un termini mínim de seixanta dies hàbils per als plans que afecten les altres determinacions compreses en lordenació estructural.
2. Una vegada rebuts els pronunciaments de les administracions públiques afectades i persones interessades, o transcorregut el termini atorgat per a fer-ho, lòrgan ambiental i territorial ha delaborar i trametre a lòrgan promotor i a lòrgan substantiu, segons siga procedent, un dels documents següents:
a) Un document sobre labast de lestudi ambiental i territorial estratègic, juntament amb les contestacions rebudes a les consultes realitzades, en el qual es determinarà lamplitud, el nivell de detall i el grau despecificació que ha de tenir lestudi esmentat i instarà la continuació de la tramitació per el procediment ordinari.
b) Una resolució dinforme ambiental i territorial estratègic, per considerar, dacord amb els criteris de lannex VIII daquesta llei, que el pla o el programa no té efectes significatius sobre el medi ambient i el territori, i lavaluació ambiental i territorial estratègica es resoldrà pel procediment simplificat i indicant la procedència de la tramitació del pla o el programa de conformitat amb el capítol següent o a la seua normativa sectorial.
c) Una resolució que considere que, encara que poden derivar-se de lexecució del pla o el programa efectes significatius sobre el medi ambient i el territori, la seua tramitació ha de realitzar-se simultàniament amb la del projecte i lavaluació ambiental es durà a terme dacord amb la legislació davaluació dimpacte ambiental de projectes, i semetrà un document dabast que comprendrà la valoració ambiental dels aspectes propis del pla i els específics del projecte.
d) Una resolució dinforme ambiental, per considerar, dacord amb els criteris de lannex VIII daquesta llei i de lanàlisi de les contestacions a les consultes realitzades, que el pla o el programa sí que té efectes significatius sobre el medi ambient i es considera, de manera inequívoca, que el pla o el programa és manifestament inviable per raons ambientals.
4.c) Pla de participació pública que identifique les administracions públiques afectades i el públic interessat en el pla o el programa i les modalitats o lamplitud dinformació i consulta. El pla de participació pública ha de contenir, almenys, la informació pública mitjançant un anunci en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en un mitjà de comunicació social de premsa escrita de gran difusió i posar la documentació a disposició del públic. En el cas de revisions de plans generals dordenació estructural i de modificacions que comporten canvis de classificació de sòl que alteren el model territorial del municipi o en la qualificació del sòl que incrementen el seu aprofitament, el pla de participació pública ha dincloure, a més i almenys, la celebració de sessions explicatives obertes al públic sobre el contingut de lordenació futura i les alternatives presentades, lelaboració de resums i infografies de les propostes dordenació més importants per a facilitar la difusió i la comprensió ciutadana de lordenació, com també la memòria de viabilitat econòmica preceptiva, elaborada sobre la base destudis de mercat rigorosos i acreditats per societats de taxació homologades per entitats públiques amb competència per a això o per entitats anàlogues daltres països.
Es permet la participació telemàtica des dun fòrum o un espai habilitat on el document siga obert a la ciutadania i en què es permeta fer-hi aportacions.
8. La resolució dinforme ambiental emesa dacord amb larticle 51.2.d sha de notificar a lòrgan promotor i a lòrgan substantiu i contra aquesta resolució poden interposar-se els recursos legalment procedents en via administrativa i judicial, si escau. Linforme ambiental sha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i sha de posar a disposició del públic en la pàgina web de la Generalitat.
Trenta-tres. Larticle 53, apartats 1, 4, 5, 6 i 7, queda redactat de la manera següent:
1. La versió inicial del pla o programa, inclòs lestudi ambiental i territorial estratègic i la resta de documents exigibles per la normativa sectorial, els sotmetrà lòrgan promotor a participació pública i consultes amb les administracions públiques afectades i amb les persones, les associacions, les plataformes o els col·lectius que shi hagen pronunciat o aportat suggeriments en les fases prèvies a la redacció del pla o programa o dinformació del document dabast, mitjançant les accions definides en el pla de participació pública.
4. Una vegada haja passat, des de la sol·licitud de linforme, el termini de 45 dies o el que fixe la normativa sectorial respectiva, sha de continuar amb el procediment. A lefecte de demanar els informes no emesos en termini que dacord amb aquesta normativa siguen preceptius, de forma prèvia a laprovació provisional de linstrument de planejament, lajuntament ha de requerir la Generalitat Valenciana perquè convoque de forma fefaent les administracions amb competències afectades a una comissió informativa de coordinació de la direcció general competent en matèria durbanisme, i ha dadjuntar en la convocatòria novament la documentació necessària per a emetre linforme corresponent, que pot evacuar-se en la mateixa reunió de coordinació de forma verbal. El contingut daquest informe ha de ser arreplegat de forma literal i en un apartat específic de lacta.
Si linforme no semet de forma escrita en el termini legalment establit, ni tampoc en la comissió informativa de coordinació de forma verbal, sha de considerar favorable al contingut del pla a tots els efectes. Aquesta advertència sha de posar de manifest en la convocatòria de la comissió informativa de coordinació que senvie a les diferents administracions.
Si lemissió duna successió dinformes sectorials contradictoris entre si impedeix laprovació del pla i la consecució dels interessos públics que aquest implica, els serveis tècnics de la comissió informativa de coordinació poden adjuntar a la convocatòria de la comissió una solució tècnica que harmonitze ambdós informes sense entrar en contradicció amb el contingut preceptiu de les normatives respectives. Lemissió de linforme definitiu a la solució tècnica final en aquest cas sha defectuar amb la mateixa forma i efectes indicats en el paràgraf anterior.
No sha de considerar informe contradictori del contingut del pla la incompareixença a la comissió informativa de coordinació, el silenci o una manifestació contrària no justificada tècnicament. Loposició a laprovació i entrada en vigor del pla ha defectuar-se a través dels requeriments previstos en larticle 44 de la Llei 29/1998, de la jurisdicció contenciosa administrativa, a lefecte de la qual laprovació del pla sha de notificar de forma fefaent a les administracions que no hagen efectuat un informe exprés a aquest.
Els dos paràgrafs anteriors no resulten aplicables si la llei sectorial respectiva regula de forma expressa el sentit del silenci dels seus informes.
5. Durant aquesta fase es poden formular al·legacions i observacions, i es poden aportar tot tipus de documentació o mitjans de prova que sestimen adequats en suport seu.
6. Si, com a conseqüència dinformes i al·legacions, es pretén introduir canvis substancials en la versió preliminar del pla, abans dadoptar-los sha de publicar un anunci dinformació pública en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en la pàgina web de ladministració promotora, junt amb els informes i al·legacions que sustenten la modificació proposada. En aquest període de 20 dies, sadmeten, per a ser examinades i considerades, noves al·legacions referides als canvis proposats; poden inadmetres les que reiteren arguments i redunden en aspectes dels quals shaja informat prèviament.
7. Una vegada finalitzat el termini de participació pública i consultes en els termes establits en el punt 4.c de larticle 51 daquesta llei, lòrgan promotor ha delaborar el document de participació pública, que ha de sintetitzar els seus resultats i ha de justificar com es prenen en consideració en una proposta de pla o programa.
Trenta-quatre. Larticle 54, apartat 2.b, queda redactat de la manera següent:
b) Els resultats de les consultes, de la informació pública i del pla de participació pública en els termes establits en lapartat 4.c, de larticle 51, daquesta llei.
Trenta-cinc. Es modifica larticle 55 que queda redactat de la manera següent:
Article 55. Aprovació del pla o programa sotmès a avaluació ambiental i territorial estratègica i publicitat
1. Una vegada emesa la declaració ambiental i territorial estratègica, sha de remetre a lòrgan promotor per tal que incloga en el pla o programa, si nhi ha, les determinacions establides en lesmentada declaració, abans de laprovació del pla o programa. Si lòrgan promotor no és el competent per a laprovació definitiva del pla o programa, ha de remetre la proposta de pla i la declaració ambiental i territorial estratègica a lòrgan que, dacord amb larticle 44 daquesta llei o amb la seua legislació sectorial, ostente la competència per a laprovació definitiva.
2. Lòrgan competent ha de resoldre sobre laprovació del pla o programa dacord amb aquesta llei o amb la normativa sectorial aplicable, i ha de verificar la inclusió de les determinacions de la declaració ambiental i territorial estratègica i prendre en consideració raonada els estudis i documents sectorials que lacompanyen. El termini per a laprovació definitiva dels plans urbanístics i territorials és de tres mesos des de la recepció de la documentació completa.
3. Quan les objeccions a laprovació definitiva afecten àrees o determinacions tan concretes que, si en prescindim, el pla es pot aplicar amb coherència, aquest sha daprovar definitivament, excepte en la part objecte dobjeccions, que ha de quedar en suspens fins que siga rectificada en els termes precisats per la resolució aprovatòria. Si les objeccions són dabast limitat i poden esmenar-se amb una correcció tècnica específica consensuada amb lòrgan promotor, laprovació definitiva sha de supeditar en la seua eficàcia a la mera formalització documental de la correcció. La resolució aprovatòria pot delegar en un òrgan subordinat, inclús unipersonal, la facultat de comprovar que la correcció sefectua en els termes acordats, i, una vegada verificat això, ordenar la publicació de laprovació definitiva.
4. Si amb caràcter previ a laprovació definitiva del pla cal sol·licitar nous informes, en el cas que, transcorregut el termini establit per a lemissió, aquesta no es produeix, o existeix contradicció en el contingut de dos o més informes, sha dactuar de conformitat amb el que estableix lapartat 4 de larticle 53.
5. A lefecte del que sha regulat en lapartat anterior, sentén per correccions aquelles que tinguen per objecte la incorporació de modificacions, determinacions o continguts a linstrument de planejament en tramitació, en els termes que sindiquen en lacord aprovatori supeditat, sense implicar un nou acord aprovatori, o que facen referència a la forma de presentació del document, com lelaboració dun text refós o altres supòsits anàlegs.
6. Junt amb el document de pla o programa, per a la seua aprovació, lòrgan promotor ha de presentar un document amb el contingut de les lletres b i c de lapartat 1 de larticle següent.
7. Lacord daprovació definitiva dels plans urbanístics municipals, junt amb les seues normes urbanístiques, sha de publicar, per a la seua entrada en vigor, en el butlletí oficial de la província. Lacord daprovació definitiva de la resta de plans, junt amb les seues normes urbanístiques, sha de publicar, para la seua entrada en vigor, en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Aquesta publicació ha dincloure els documents següents:
a) La resolució per la qual sadopta o aprova el pla o programa aprovat i una referència a la direcció de la pàgina web en què lòrgan substantiu posa a disposició del públic el contingut íntegre del pla o programa esmentat.
b) La declaració ambiental i territorial estratègica.
c) Les raons de lelecció de lalternativa seleccionada, en relació amb les alternatives considerades, i les mesures adoptades per al seguiment dels efectes en el medi ambient i el territori derivats de laplicació del pla o programa.
8. Els plans entren en vigor als quinze dies de la seua publicació.
9. Tota la documentació sha de presentar segons els formats establits en lannex IX daquesta llei.
Trenta-sis. Se suprimeix lapartat 1 de larticle 56 i es renumeren els apartats següents correlativament des de l1 fins al 8 i es modifica el títol de larticle que queda redactat de la manera següent:
Article 56. Seguiment, modificació i caducitat
Trenta-set. La lletra b de lapartat 1 de larticle 57 queda de la manera següent:
b) Durant el mateix termini dinformació pública es consultarà els organismes afectats, amb petició dels informes exigibles dacord amb la legislació sectorial, i també les entitats subministradores dels serveis públics urbans que puguen resultar afectades. La falta demissió dels informes mencionats en el termini establit permetrà seguir la tramitació de les actuacions en els termes establits en larticle 53.4.
Trenta-vuit. Larticle 58 queda redactat de la manera següent:
Article 58. Tramitació simultània de distints plans
1. Es podran tramitar simultàniament distints instruments de planejament que siguen congruents entre si.
2. Quan es tramite simultàniament un pla general estructural i un pla dordenació detallada sobservaran les regles següents:
a) Lajuntament formularà una única sol·licitud conjunta dinici de lavaluació ambiental estratègica, que es trametrà a lòrgan ambiental a través de lòrgan substantiu competent per a aprovar el pla general estructural.
b) Lòrgan ambiental autonòmic emetrà un document dabast que donarà cobertura tant al pla general estructural com al pla detallat.
c) Després daixò, els respectius documents es formalitzaran de forma separada, i ha de subordinar-se lordenació detallada a lordenació estructural. Tanmateix, es poden compartir documents informatius i justificatius que servisquen de fonament a les determinacions dels dos plans.
d) El tràmit de participació pública i consultes serà simultani per a ambdós documents.
e) Lajuntament trametrà a lòrgan ambiental autonòmic la proposta de pla general estructural i de pla detallat perquè emeta la declaració ambiental estratègica conjunta.
f) Després de laprovació definitiva autonòmica del pla general estructural, lajuntament ha defectuar laprovació definitiva del pla detallat.
g) Si, com a conseqüència de laprovació definitiva autonòmica del pla estructural, lajuntament proposa millores en lordenació detallada que canvien aspectes substancials de la versió preliminar daquesta, sefectuarà una nova informació al públic en els termes de lapartat 5 de larticle 53 daquesta llei. En cap cas poden adoptar-se canvis o propostes que saparten de les determinacions establides en la declaració ambiental i territorial estratègica.
h) El pla general estructural ha daprovar-se amb caràcter previ al planejament dordenació detallada.
Trenta-nou. El títol del capítol IV del llibre I queda redactat de la manera següent:
CAPÍTOL IV
Tramitació dels projectes dinversió estratègica sostenible
Quaranta. Larticle 59, queda redactat daquesta manera:
Article 59. Procediment per al desenvolupament dun projecte dinversió estratègica sostenible
1. El procediment daprovació dun projecte dinversió estratègica sostenible consta de tres fases:
a) La fase de la declaració del projecte com a inversió estratègica sostenible acordada pel Consell.
b) La fase de laprovació del pla i el projecte en què es concreta lactuació per la conselleria competent en matèria dordenació del territori i urbanisme.
c) Laprovació dels instruments de gestió, seguiment i control de lexecució de lactuació per lòrgan de ladministració que, en cada cas, designe el Consell.
2. Lacord del Consell és el document prescriptiu per a redactar el pla, el projecte i lestudi ambiental i territorial estratègic corresponent. A aquest efecte, lacord ha de determinar els requisits urbanístics, ambientals i territorials que shan daplicar per a cada actuació, atès el que ha assenyalat el document dabast de lavaluació ambiental i linforme previst en larticle 60.3.
De forma prèvia a ladopció daquest acord, la conselleria amb competències en ordenació del territori ha de comparèixer davant de la comissió corresponent de les Corts en una compareixença que sha de desenvolupar en forma anàloga a la prevista en el Reglament de les Corts per a lexamen de programes i plans que tramet el Consell.
3. Laprovació del pla i el projecte correspon a la conselleria competent en matèria dordenació del territori. Laprovació dels instruments de gestió, seguiment i control de la seua execució correspon a lòrgan de ladministració que, en cada cas, designe el Consell.
Laprovació del pla i el projecte pot ser simultània a la dels instruments per al desenvolupament i lexecució quan així ho permeten les circumstàncies del cas.
Quaranta-u. Larticle 60 queda redactat de la manera següent:
Article 60. Iniciativa i declaració dun projecte dinversió estratègica sostenible
1. La conselleria amb competència material rellevant per als objectius del projecte dinversió estratègica sostenible, a instància de laspirant a promotor, en el termini de 15 dies des de la sol·licitud, ha de formular una consulta sobre la viabilitat de la seua iniciativa davant la conselleria competent en matèria dordenació del territori, amb una proposta esquemàtica. En aquesta proposta, com a mínim, sha de preveure:
a) Descripció dels usos i activitats proposats, amb el grau de detall dun avantprojecte, els seus efectes favorables i permanents des del punt de vista econòmic, a nivell de renda i generació docupació, i des del punt de vista social i ambiental.
b) Descripció de les diferents alternatives possibles, amb justificació de la dificultat de gestionar urbanísticament el desenvolupament de la seua implantació mitjançant laplicació dalgun dels instruments dordenació establits en aquesta llei per al sòl urbà, urbanitzable o no urbanitzable, en els termes establits en lapartat 3.
c) Integració de làmbit de lactuació en la infraestructura verda del territori.
d) Anàlisi preliminar de ladequació a les xarxes dinfraestructures i dotacions existents o, si escau, proposta dampliació.
e) Informes de viabilitat i sostenibilitat econòmica, amb la justificació dels recursos financers necessaris per a fer front a lactuació i una anàlisi dels costos externs daquesta.
f) Proposta de participació pública en els termes establits en larticle 51.4.c daquesta llei.
g) Informació sobre la titularitat dels terrenys i dels acords a què sha arribat entre laspirant a promotor i els propietaris.
h) Sol·licitud dinici de lavaluació ambiental i territorial estratègica, dacord amb larticle 50.1, que avalue les afectacions al territori des del punt de vista socioeconòmic i ambiental.
2. La conselleria competent en matèria dordenació del territori, una vegada completat, si escau, el tràmit desmena i millora de la sol·licitud, en els termes regulats en la legislació sobre procediment administratiu comú, ha de resoldre en el termini dun mes sobre ladmissió a tràmit atesos els requisits de larticle 17 daquesta llei, sense prejutjar el sentit de la resolució final del Consell ni el resultat de lavaluació ambiental.
En la mateixa resolució ha dacordar una audiència a lajuntament o ajuntaments afectats i un tràmit dinformació públic per un termini dun mes. I ha de trametre el projecte a lòrgan ambiental per tal diniciar lavaluació ambiental estratègica i lemissió del document ambiental que escaiga, dacord amb els articles 50 i 51 daquesta llei.
3. Una vegada emès aquest document, la conselleria competent en matèria dordenació del territori ha de preparar, en el termini dun mes, un informe sobre el projecte dinversió estratègica sostenible que contindrà:
a) Ladequació als requisits legals per a la declaració com a projecte dinversió estratègica sostenible.
b) La determinació daspectes ambientals, territorials, inclusius i funcionals que calga considerar.
c) Abast de lestudi ambiental i territorial estratègic, de linstrument de paisatge i del procés de participació pública i consultes.
d) Identificació dels instruments i els estàndards urbanístics necessaris i la seqüència de la tramitació que ha dincloure els llindars dels paràmetres urbanístics relatius a ledificabilitat, les usos detallats, les tipologies edificatòries i la resta de condicions que han de caracteritzar el pla que en desenvolupe lordenació urbanística.
e) Dacord amb la participació pública en les plusvàlues que la declaració comporta, establiment de la compensació de valor equivalent del 10 % de la inversió global corresponent a lactuació, materialitzable en metàl·lic o en sòl, que sha de lliurar a ladministració actuant i, finalment, definició de la seqüència de la tramitació.
f) Resultat de les audiències, les consultes i la informació pública, mitjançant un informe en què es realitze un resum del contingut daquestes i la forma en què han de ser recollides o no en linforme que semeta.
4. Lacord del Consell ha de designar els òrgans responsables de lelaboració, la tramitació, laprovació, la gestió i el seguiment del projecte dinversió estratègica sostenible corresponent i dels restants instruments de gestió i edificació.
5. Lacord del Consell ha dexigir garanties financeres en quantia equivalent en, almenys, un 10 % de les obres durbanització.
6. Lacord del Consell és una mera determinació del caràcter estratègic de lactuació i procedència de la seua tramitació com a projecte dinversió estratègica sostenible i no suposa en cap cas laprovació del pla o projecte. Només, en el cas que es produïsca laprovació del pla i projecte, dacord amb la tramitació prevista en el següent article, linstrument dordenació presentat sha de considerar com un projecte dinversió estratègica sostenible.
Quaranta-dos. Larticle 61 queda redactat com segueix:
Article 61. Elaboració i aprovació del pla i el projecte
1. El pla i projecte han de ser elaborats, incorporant el seu estudi ambiental i territorial estratègic, amb labast i condicions prescrits en lacord de declaració. Lòrgan responsable ho ha de sotmetre a participació pública i consultes, segons el que estableix aquest acord, per un termini mínim de quaranta-cinc dies. En el marc daquestes consultes, en tot cas, és preceptiu demanar informes dels ajuntaments i institucions afectades.
Una vegada elevat a lòrgan ambiental, aquest ha delaborar una declaració ambiental i territorial estratègica, les determinacions de la qual shan dincorporar al pla i projecte per a laprovació dacord amb el que estableix el capítol II daquest títol.
2. La resolució aprovatòria del pla i el projecte dinversió estratègica sostenible comporta els efectes següents:
a) Modificació del planejament vigent, sense que siguen necessaris més tràmits posteriors, ni altres condicions de planejament o gestió urbanística més que les definides en la resolució aprovatòria. Amb aquest fi el document ha de comprendre totes les modificacions dordenació, fora i dins de làmbit de lactuació, de tots els instruments dordenació afectats per aquesta.
b) Designació del promotor i fixació de les seues obligacions, que han dincloure executar i sufragar les obres, projectes i actuacions que sespecifiquen, incloent-hi la connexió de lactuació i el suplement de les infraestructures necessàries per a la seua integració equilibrada en el territori.
c) Establiment de les condicions juridicoeconòmiques de lactuació, que shan de formalitzar mitjançant un conveni que regule les obligacions i els drets del promotor, dels propietaris adherits i de ladministració.
d) Establiment duna programació temporal per al desenvolupament de les fases de gestió i execució del projecte dinversió estratègica sostenible que seran obligatoris per al promotor daquesta. El seu incompliment injustificat habilitarà la conselleria competent en matèria dordenació del territori i urbanisme per a requerir al promotor i, en cas dinactivitat, iniciar el procediment de declaració de caducitat de la declaració, la tramitació del qual sha de dur a terme en els termes que es preveuen en aquesta llei per a la caducitat dels programes dactuació integrada i la conseqüència del qual serà la pèrdua dels efectes daquesta declaració i les prerrogatives subsegüents per al promotor.
3. La resolució ha de fixar justificadament el sistema de gestió, ponderant els interessos col·lectius i particulars que resulten afectats. La resolució aprovatòria ha de comportar la declaració dutilitat pública o interès social i de la necessitat durgent ocupació dels béns i els drets necessaris per a desenvolupar lactuació.
El Consell pot eximir excepcionalment el projecte dinversió econòmica sostenible de les llicències i les autoritzacions la regulació del qual siga competència de la Generalitat. Per a la resta de llicències regeix el que determinen les legislacions estatal i europea.
4. El projecte ha dincloure una estimació aproximada dels costos durbanització, sobre la base dun avantprojecte durbanització. Lacord del Consell ha destablir lòrgan competent per a laprovació definitiva del projecte durbanització i la resta dinstruments de gestió del pla i del projecte dedificació. La fixació de paràmetres que estiguen relacionats amb els costos durbanització té caràcter provisional fins que queden definitivament fixats aquests costos en el projecte durbanització aprovat.
Quaranta-tres. Larticle 62 queda redactat de la manera següent:
Article 62. Execució del projecte dinversió estratègica sostenible
1. Amb caràcter previ a leficàcia de la resolució aprovatòria, sha dexigir al promotor que subscriga i garantisca els seus compromisos en forma legal. Les garanties shan de presentar davant la Generalitat, que ha de vetllar pel compliment de la resolució aprovatòria.
2. El promotor ha daportar davant lòrgan designat competent per a la seua aprovació, el projecte durbanització, el projecte dedificació i la resta dinstruments de gestió en el termini compromès; així mateix, ha dacreditar mitjançant un certificat registral la inscripció de la condició a què es refereix larticle 17.4 daquesta llei. Les resolucions adoptades han de ser comunicades a la conselleria competent en ordenació del territori a lefecte del seguiment daquestes. El control de lexecució de les obres durbanització i edificació correspon a ladministració municipal, que ha dinformar sobre levolució i la conclusió daquestes a lòrgan autonòmic responsable. No obstant això, de manera subsidiària, ladministració autonòmica pot actuar en cas dinactivitat municipal.
3. Si el promotor del projecte dinversió estratègica sostenible és una administració pública, lactivitat dexecució de la urbanització lha de fer aquesta, per gestió directa o indirecta. En qualsevol altre cas, lactivitat dexecució de la urbanització ha dassignar-se després de la selecció escaient mitjançant un procediment sotmès a condicions de publicitat, concurrència i criteris dadjudicació que salvaguarden una participació adequada de la comunitat en les plusvàlues derivades de les actuacions urbanístiques.
4. La renúncia a la condició de promotor o la transmissió daquesta ha de ser autoritzada per lòrgan de ladministració competent per al seguiment de lactuació, com també qualssevol altres canvis en les condicions de gestió establides inicialment.
5. Lincompliment per part del promotor de les condicions i dels terminis dexecució estipulats en determina la substitució o la caducitat del projecte dinversió estratègica sostenible i la confiscació de les garanties prestades, amb audiència prèvia de la persona interessada. La declaració de caducitat comporta la reversió, la retroacció i la reposició de béns, actuacions i obres, i també, si escau, la derogació de previsions del planejament, en els termes que resolga la conselleria competent en matèria dordenació del territori. La resolució pot diferenciar determinats àmbits en funció de la situació en què es troben i sha dadoptar el règim específic de substitució o caducitat a cadascuna daquestes que els siga aplicable dacord amb aquest article, de forma coherent amb aquesta situació. Els danys i els perjudicis ocasionats a ladministració, als propietaris adherits i a tercers, han de ser exigibles al promotor i, en cas que no siguen satisfets, es poden executar les garanties al respecte.
Quaranta-quatre. Larticle 63 queda redactat de la manera següent:
Article 63. Modificació dels plans i els programes
1. Els plans i els programes shan de revisar o modificar pel procediment previst en aquesta llei amb caràcter general per a aprovar-los excepte previsió legal específica.
2. Els plans parcials, els plans especials i els plans de reforma interior, amb caràcter general, no podran modificar determinacions del pla general estructural. De forma excepcional i degudament justificada, es podran establir modificacions puntuals que tinguen per objecte ajustar aquestes determinacions a lanàlisi més detallat del territori propi de la seua escala, subjectant-se a les condicions següents:
a) Si la modificació incideix sobre lordenació estructural i té, o pot tenir, efectes significatius sobre el medi ambient i el territori perquè així ho determine lòrgan ambiental i territorial en la consulta preceptiva, es tramitaran dacord al capítol II precedent.
b) Si no precisen avaluació ambiental o aquesta finalitza pel procediment simplificat amb un informe ambiental i territorial, es tramitaran dacord al precedent capítol III. No obstant això, hauran de complir les condicions vinculants que, si escau, haja imposat linforme ambiental i territorial.
3. Les noves solucions proposades han de mantenir lequilibri del planejament vigent entre les dotacions públiques i laprofitament lucratiu, i han de suplementar, si escau, la xarxa primària i la xarxa secundària de dotacions, de manera que complisquen els criteris de qualitat, capacitat i idoneïtat exigits segons lannex IV daquesta llei.
No cal suplementar la supressió, total o parcial, daquells usos que, fins i tot estant qualificats pel planejament vigent com a equipament públic, lús públic implantat al seu dia no responga avui a la prestació de serveis públics. Les superfícies destinades a aquests usos no seran computables per al càlcul de lestàndard dotacional global.
A lefecte de verificar manteniment de lequilibri preexistent entre les dotacions públiques i laprofitament lucratiu, com també el manteniment de lestàndard global dotacional, únicament shan de considerar les zones verdes qualificades en el planejament vigent que complisquen les condicions funcionals i de qualitat exigits per a aquestes en lannex IV daquesta llei. Sexceptuen daquesta regla general els supòsits dincrement dedificabilitat en sòl urbà regulats en larticle 36.
4. La revisió i modificació de lestratègia territorial de la Comunitat Valenciana sha de dur a terme mitjançant el procediment previst en aquesta llei. No obstant això, sha dactualitzar periòdicament mitjançant la posada al dia de les dades i informacions de base utilitzades per a elaborar-la, inclosa la representació cartogràfica i el seguiment dels indicadors de compliment. Aquesta actualització sha de formalitzar mitjançant una resolució de la persona titular de la conselleria competent en matèria dordenació del territori que sha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i sha de divulgar a través de la pàgina web daquesta conselleria.
5. Quan es produïsca una modificació en plans o altres instruments de planejament urbanístic que tinguen per objecte una zonificació o ús urbanístic diferents de zones verdes o espais lliures, es requerirà un dictamen previ del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, abans de laprovació del pla.
6. La tramitació de qualsevol pla que incremente ledificabilitat residencial prevista en el planejament requereix la justificació per lajuntament del compliment de les prescripcions contingudes en larticle 180 bis i de la necessitat dincrementar ledificabilitat residencial per a satisfer noves demandes daquest ús.
7. Té, en tot cas, la consideració de modificació de lordenació detallada de planejament, a lefecte daquesta llei, el canvi dun ús dotacional de la xarxa primària o secundària dels previstos en el pla, per un altre igualment dotacional públic, destinat a aquesta o a una administració pública diferent. Hi cal un informe de les administracions públiques afectades per lalteració daquest ús.
Quaranta-cinc. Larticle 64, apartat 1, queda redactat de la manera següent:
1. Ladministració promotora del pla pot acordar la suspensió de la tramitació i latorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, edificació i demolició, per a àmbits determinats, a fi de facilitar lestudi o la reforma de lordenació urbanística.
Quaranta-sis. Es refonen els articles 68, 69, 70 i 71 i larticle 68 queda redactat de la manera següent:
Article 68. Principis generals i conceptes de gestió urbanística
1. La gestió del planejament urbanístic es regeix pels principis de justa distribució de beneficis i càrregues, de participació de la comunitat en les plusvàlues urbanístiques i de prevenció activa de lespeculació.
2. Els propietaris de sòl i titulars de drets sobre béns immobles afectats per lordenació urbanística tenen les facultats i els deures previstos per la legislació autonòmica i per la legislació estatal en matèria de sòl, urbanisme i ordenació del territori.
3. Tota activitat de transformació o gestió urbanística ha destar legitimada per un planejament aprovat i vigent, excepte en els casos de fora dordenació, ruïna o absència de planejament que preveu aquesta llei.
4. A lefecte daquesta llei, sentén per:
a) Àrea de repartiment: el conjunt de terrenys, contigus o discontinus, que queden subjectes a un mateix aprofitament tipus.
b) Àrea urbana homogènia: el conjunt de terrenys continus, delimitats per un instrument de planejament urbanístic, que disposen dusos i tipologies homogènies, amb lobjecte de determinar laprofitament mitjà que correspon als sòls dotacionals que la integren als quals lordenació urbanística no els haja assignat aprofitament lucratiu. A lefecte de gestió urbanística, laprofitament mitjà sha de calcular de la forma establida en larticle 74.1 daquesta llei, prenent com a referència dels càlculs làrea urbana homogènia.
c) Aprofitament tipus: és ledificabilitat unitària, ponderada, si és el cas, amb els corresponents coeficients correctors, que el planejament estableix per a tots els terrenys compresos en una mateixa àrea de repartiment.
d) Aprofitament subjectiu: laprofitament susceptible dapropiació pels propietaris, que resulta de restar de laprofitament tipus el percentatge daprofitament que correspon a ladministració.
e) Aprofitament objectiu: és laprofitament urbanístic de destinació privat la materialització del qual permet o exigeix el planejament en un terreny donat.
f) Excedent daprofitament: la diferència positiva que resulta de restar de laprofitament objectiu dels terrenys laprofitament subjectiu que correspon als propietaris. Lexcedent daprofitament sorigina bé perquè laprofitament tipus dun terreny és inferior al seu aprofitament objectiu, bé perquè laprofitament subjectiu del propietari és inferior a laprofitament tipus a causa del percentatge daprofitament que correspon a ladministració.
g) Percentatge daprofitament que correspon a ladministració: és el percentatge daprofitament tipus, lliure de càrregues durbanització, que correspon a ladministració dacord amb aquesta llei.
h) Compensació dexcedent daprofitament: és loperació juridicoeconòmica de gestió urbanística per la qual el propietari del terreny compensa onerosament lexcedent daprofitament que presenta el seu terreny per a adquirir el dret a construir-hi.
i) Transferència daprofitament: operació jurídica per la qual els propietaris dun terreny laprofitament objectiu del qual és inferior al seu aprofitament subjectiu, transmeten la diferència entre aquests dos aprofitaments, o part daquesta, a altres terrenys amb excedent daprofitament, per a la seua edificació. En el cas que el terreny dorigen de la transferència siga una dotació pública, aquesta comporta la cessió gratuïta dels terrenys a ladministració. Els uns i els altres sòls poden estar en una ubicació i situació urbanística diferents.
Quaranta-set. Es refonen els articles 72 i 73 en larticle 69, que queda redactat com segueix:
Article 69. Actuacions integrades i actuacions aïllades. Unitats dexecució
1. Les actuacions integrades són àmbits de gestió urbanística que comporten la programació conjunta duna o diferents unitats dexecució completes.
2. Les unitats dexecució són àmbits de gestió urbanística delimitats per a la seua programació i execució conjunta.
3. Les actuacions aïllades consisteixen en ledificació de solars o la rehabilitació dedificis mitjançant llicència dobres. També són actuacions aïllades les que es desenvolupen mitjançant programa, quan no siga possible fer-les directament mitjançant llicència dobres. El programa dactuació aïllada pot comportar, com a fi complementari:
a) La realització dobres accessòries durbanització adjacents a la parcel·la per a completar els serveis urbanístics existents, per convertir-la en solar.
b) La urbanització i ledificació de parcel·les incloses en petites àrees urbanes de municipis de caràcter rural amb escassa població, en els termes que preveu larticle 35.1.k daquesta llei.
c) La reparcel·lació horitzontal de la finca, en els supòsits de programa dactuació aïllada en què siga necessària.
d) La regularització de llindes, quan aquesta es requerisca fins i tot estant executada la urbanització perimetral i no hi haja acord voluntari entre afectats.
4. Les actuacions sobre el medi urbà són aquelles definides per la legislació de lEstat sobre rehabilitació, regeneració i renovació urbanes, delimitades com a tals en lordenació detallada dels instruments de planejament urbanístic previstos en aquesta llei o en el programa dactuació aïllada o integrada que les desenvolupe. Les actuacions sobre el medi urbà tenen la consideració dactuació integrada o actuació aïllada dacord amb el que hi ha disposat en aquest article i amb els criteris delecció entre luna i laltra regulats en els apartats següents.
5. Els documents de planejament seguiran els criteris següents per a incloure terrenys en una actuació integrada o en una actuació aïllada:
a) En les illes de cases amb urbanització preexistent completa, pertoca lactuació aïllada, excepte quan hi concórreguen les circumstàncies que aconsellen la formulació dun pla de reforma interior per a realitzar una actuació de renovació o regeneració sobre el medi urbà.
b) En les illes de cases amb urbanització preexistent parcial, pertoca la seua inclusió com a actuació aïllada, sempre que siga viable connectar amb la urbanització existent els fronts no urbanitzats. En cas contrari, shaurà dincloure en actuacions integrades el terreny imprescindible per a transformar-lo en solar. La delimitació de lactuació integrada es farà amb un criteri funcional i proporcionat.
c) En les illes de cases sense cap grau durbanització preexistent, pertoca lactuació integrada.
d) En els petits nuclis rurals, els instruments de planejament dordenació detallada poden incloure en làrea dactuacions aïllades illes de cases completes, per a la seua urbanització en aquest règim dactuació, amb el fi regulat en els articles 35.1.j i 69.3.b daquesta llei.
6. El grau durbanització de lilla de cases corresponent sha de ponderar en funció de les alineacions del planejament vigent executable.
Quaranta-vuit. Es crea una nova secció i es renumeren les següents, i larticle 70 queda redactat com segueix:
Safegeix una nova secció: Secció II. Actuacions de rehabilitació, regeneració i renovació urbana, i es renumeren les següents.
Article 70. Actuacions de rehabilitació, regeneració i renovació urbana
1. Les actuacions de rehabilitació tenen per objecte la rehabilitació dedificis, incloses les seues instal·lacions, els seus espais privatius vinculats i el sòl dotacional públic necessari per a atorgar-li la condició de solar, quan hi haja situacions dinsuficiència o degradació dels requisits bàsics de funcionalitat, seguretat, accessibilitat i habitabilitat.
Als efectes de la seua gestió, les actuacions de rehabilitació tenen la consideració dactuacions aïllades.
2. Les actuacions de regeneració urbana tenen per objecte la millora del medi urbà i, si escau, la rehabilitació o substitució de les edificacions preexistents juntament amb la renovació i la millora dels equipaments i la resta de dotacions urbanístiques, quan hi haja situacions dobsolescència o vulnerabilitat dàrees urbanes, o situacions greus dineficiència energètica. Als efectes de la seua gestió, les actuacions de regeneració urbana tenen la consideració dactuacions aïllades o integrades, en funció del règim aplicable entre els establits en aquesta llei.
3. Les actuacions de renovació urbana tenen per objecte la rehabilitació dels edificis i la millora del medi urbà, en els mateixos termes que les actuacions de rehabilitació i regeneració urbana, inclosa la demolició i la substitució de la totalitat o, si escau, de part de les edificacions preexistents, dacord amb els articles 188 i següents daquesta llei, juntament amb la renovació i la millora dels equipaments i la resta de dotacions urbanístiques, quan hi haja situacions dobsolescència o vulnerabilitat de barris o conjunts urbans homogenis, o hi convergisquen circumstàncies singulars de deteriorament físic i ambiental que facen necessàries accions de demolició, substitució o reallotjament de residents.
Als efectes de la seua gestió, les actuacions de renovació urbana tenen la consideració dactuacions aïllades o integrades en funció del règim aplicable entre els establits en aquesta llei.
Quaranta-nou. Larticle 71 queda redactat com segueix:
Article 71. Subjectes intervinents
1. Estan obligats a participar en les actuacions de rehabilitació, regeneració i renovació urbana, fins al límit del deure legal de conservació regulat en larticle 181 daquesta llei:
a) Els propietaris de terrenys, construccions, edificis i finques urbanes incloses en làmbit de lactuació.
b) Els titulars de drets dús atorgats pels propietaris, en la proporció acordada en el corresponent contracte o negoci jurídic que legitime locupació en els termes establits en aquesta llei i en la legislació de lEstat sobre el sòl.
c) Les comunitats de propietaris i, si escau, les agrupacions de comunitats de propietaris, i també les cooperatives dhabitatges, respecte dels elements comuns de la construcció, ledifici o del complex immobiliari en règim de propietat horitzontal i dels condominis, sense perjudici del deure dels propietaris de les finques o elements separats dús privatiu de contribuir, en els termes dels estatuts de la comunitat o agrupació de comunitats o de la cooperativa, a les despeses en què incórreguen aquestes últimes.
d) Les administracions públiques, quan lactuació afecte elements propis de la urbanització i no hi haja el deure legal per als propietaris dassumir-ne el cost, o quan aquestes financen part de loperació amb fons públics, en els supòsits dexecució subsidiària, a costa dels obligats.
2. Estan també legitimats per a participar en les actuacions de rehabilitació, regeneració i renovació urbana:
a) Les administracions públiques, incloses les entitats públiques adscrites o que en depenen, encara que no es donen els supòsits esmentats en lapartat anterior.
b) Els altres titulars daprofitament o de drets reals en làmbit de lactuació.
c) Les empreses, les entitats o les societats que intervinguen per qualsevol títol en lactuació.
Cinquanta. Larticle 72 queda redactat com segueix:
Article 72. Plans de reforma interior de les actuacions de renovació i regeneració urbana
1. El pla de reforma interior de les actuacions de renovació i regeneració urbana ha destablir lordenació de la trama urbana i ha didentificar dins del seu àmbit les parcel·les aïllades en les quals es manté laprofitament atribuït pel planejament anterior i, si és el cas, les parcel·les edificables i dotacionals sotmeses al règim de les actuacions de dotació per causa de latribució dun increment daprofitament sobre lanteriorment atorgat, i també, si és procedent, la delimitació daquelles actuacions integrades; shan dassenyalar els aprofitaments urbanístics, usos i edificabilitats que atribueix a cada parcel·la, així com els paràmetres docupació i altures màximes corresponents.
Així mateix, el pla de reforma interior ha de contenir una memòria de viabilitat econòmica, un informe de sostenibilitat econòmica i un estudi ambiental i territorial estratègic per al cas que siga preceptiva la tramitació duna avaluació ambiental estratègica ordinària.
2. Les actuacions de rehabilitació, regeneració i renovació urbana han de plantejar-se de forma preferent sobre els espais urbans vulnerables.
3. Làmbit de les actuacions de rehabilitació, regeneració i renovació urbana pot ser discontinu, així com, en cas necessari:
a) Incloure intervencions justificades de demolició, renovació integral o substitució dhabitatges o dedificis complets.
b) Plantejar una extensió raonable de les trames i teixits urbans existents sobre terrenys de la seua perifèria immediata.
4. El desenvolupament de les actuacions de rehabilitació, regeneració o renovació urbana requereix, quan no estiguen incloses en un instrument de planejament definit en aquesta llei, laprovació de la delimitació del seu àmbit per lajuntament, previ sotmetiment a informació pública pel termini mínim dun mes, en el qual shan dexpressar els objectius bàsics de la intervenció. La seua execució sha de dur a terme en règim de gestió per propietaris, o per ladministració pública per mitjà de gestió directa o indirecta mitjançant la selecció, en concurs públic, dun operador privat en els termes establits en la legislació de sòl de lEstat.
5. Laprovació de linstrument de planejament corresponent o de la delimitació daquests àmbits de rehabilitació, regeneració o renovació urbana implica lobligació durbanitzar i edificar, sense necessitat de declarar lincompliment del deure urbanístic dedificar o rehabilitar, en cas dincomplir els terminis establits en el programa dactuació.
6. La gestió daquests plans es regeix pel principi de justa distribució de beneficis i càrregues. En làmbit del pla sha de procurar garantir, llevat que es justifique la seua impossibilitat pel compliment daltres exigències daquesta llei, que el dret a laprofitament subjectiu final que pot correspondre-li a cada propietari que resulte de la nova ordenació no resulte inferior al que tinga atribuït pel planejament anterior.
7. La satisfacció dels deures de cessió de sòl dotacional i del de participació pública en les plusvàlues previstes en el pla de reforma interior shan dexercitar desenvolupant de manera autònoma el règim previst per a cada una de les actuacions de dotació o de les unitats dexecució delimitades en làmbit del pla.
8. Lobtenció del sòl corresponent a actuacions aïllades en sòl urbà destinades a lús dotacional públic, així com el finançament dels costos derivats de les obres durbanització aïllades, sense perjudici de les ajudes públiques aplicables, es poden executar amb càrrec als increments daprofitament addicional que puguen atribuir-se amb aquesta finalitat, bé en determinades parcel·les aïllades edificables o bé en els àmbits corresponents a aquelles unitats dexecució urbanitzadora o a aquells complexos immobiliaris que així es delimiten, en els termes establits en el pla de reforma interior.
9. En el cas dimpossibilitat legal datribuir increments daprofitament o que el seu contingut no arribe a satisfer la totalitat dels costos derivats de les finalitats establides en el número anterior, el seu finançament sha de realitzar mitjançant laplicació duna part de laprofitament públic que li corresponga a ladministració en concepte de participació pública en les plusvàlues generades pels increments daprofitament atribuïts en els sòls objecte de lactuació de regeneració urbana, i en últim terme mitjançant laprovació de contribucions especials, que shan de distribuir entre els propietaris i titulars de béns especialment beneficiats per lactuació.
10. En el marc dels plans estatals i autonòmics dhabitatge, de rehabilitació i de regeneració urbana, les actuacions de renovació urbana poden ser declarades àrea de rehabilitació, o regeneració urbana integrada, o figura que la substituïsca, per ladministració de la Generalitat, quan articulen mesures socials, ambientals i econòmiques que estiguen emmarcades en una estratègia administrativa global i unitària. La declaració requereix la formulació dun conveni urbanístic entre ladministració actuant i els propietaris i té com a efecte lhabilitació per a rebre finançament públic preferent.
Cinquanta-u. Larticle 73 queda redactat com segueix:
Article 73. Programes dactuació de renovació i regeneració urbana
Al desenvolupament duna actuació de renovació o regeneració urbana li cal un programa dactuació que incloga a més del contingut establit en larticle 111 o 166 daquesta llei, segons es tracte dun programa dactuació integrada o dactuació aïllada, la forma daplicació de les càrregues al desenvolupament de lactuació, inclòs, si escau, un estudi de distribució de les contribucions especials entre els beneficiats especialment.
La tramitació i laprovació del programa de les actuacions de renovació o regeneració urbana sha de regir pels procediments establits en aquesta llei per als programes dactuació integrada o per als programes dactuació aïllada, segons el cas.
Cinquanta-dos. Larticle 75.3 queda redactat com segueix:
3. En els terrenys inclosos en unitats dexecució en sòl urbà, el pla dordenació detallada ha destablir per a cadascuna una àrea de repartiment juntament amb el sòl que li siga adscrit, de manera que laprofitament de cada unitat dexecució tinga un valor semblant, sense que existisca una diferència, en més o en menys, superior al quinze per cent, respecte a laprofitament urbanístic mitjà de les unitats dexecució que, si escau, es delimiten en de làrea urbana homogènia en què es troben inclosos.
Aquesta limitació no és aplicable en els casos excepcionals dactuacions en el medi urbà de rehabilitació, renovació o regeneració urbana, en els quals sadmet lincrement dedificabilitat a què es refereix larticle 36.4 daquesta llei.
El valor de laprofitament tipus sha de calcular dacord amb lapartat 1 de larticle anterior.
Cinquanta-Tres. Se suprimeixen els apartats 3 i 4 de larticle 76.
Cinquanta-quatre. Safegeix larticle 76 bis:
Article 76 bis. Regles generals dequidistribució per als àmbits dactuacions aïllades i integrades en sòl urbà amb increment daprofitament
Per als sòls subjectes a actuacions aïllades o integrades ubicades en àrees homogènies per usos i tipologies o en subzones dordenació detallada en sòl urbà a què el planejament, per raó del resultat de la memòria de viabilitat econòmica, atribuïsca un increment daprofitament en els termes establits en larticle 36 daquesta llei, el pla ha destablir el percentatge públic daprofitament determinat en funció del resultat de la memòria de viabilitat econòmica, en els termes establits en els apartats 1.b i 3 de larticle 77 daquesta llei.
Cinquanta-cinc. Es modifica larticle 77, apartat 1, i safegeix lapartat 3, que queden redactats daquesta manera:
1. Laprofitament resultant que correspon a lajuntament en compliment del deure de participació pública en les plusvàlues generades pel planejament sha de materialitzar en terrenys cedits a aquestes, lliures de càrregues durbanització i quantificat de la forma següent:
a) En sectors de sòl urbanitzable, amb caràcter general, ha de ser el 10 % de laprofitament tipus de làrea de repartiment a què pertanguen. No obstant això, excepcionalment, aquest percentatge es pot incrementar fins al 20 % de laprofitament tipus de làrea de repartiment si la rendibilitat, resultant de la memòria de viabilitat econòmica corresponent a cadascun dels sectors amb relació a les rendibilitats resultants de la resta daquests que disposen del mateix ús global, és sensiblement superior.
b) En parcel·les de sòl urbà incloses en unitats dexecució delimitades amb destinació a la renovació global, i també en àmbits delimitats per a dur a terme operacions de reforma interior i en parcel·les individuals sotmeses al règim dactuacions aïllades que tinguen atribuït un increment daprofitament respecte de latorgat pel planejament anterior, sha daplicar, amb caràcter general, el 10 % de l increment esmentat que, excepcionalment, pot reduir-se per al cas dactuacions de rehabilitació i de regeneració i renovació urbanes de rendibilitat econòmica sensiblement inferior fins a un 5 %, o incrementar-se fins al 20 % si la rendibilitat, resultant de la memòria de viabilitat econòmica corresponent a cadascuna daquestes actuacions amb relació a les rendibilitats resultants daltres actuacions de la mateixa àrea urbana homogènia, és sensiblement superior.
Per al cas de parcel·les sotmeses al règim dactuacions aïllades amb atribució dincrement daprofitament, el percentatge daprofitament públic pot substituir-se per la cessió de superfície edificada de valor econòmic equivalent integrada en complex immobiliari constituït en la mateixa edificació en règim de propietat horitzontal, o mitjançant compensació econòmica del mateix valor, quan siga impossible latribució de laprofitament públic en el mateix àmbit de lactuació.
c) En el sòl urbà inclòs en unitats dexecució, sense increment daprofitament respecte de lordenació vigent, el percentatge daprofitament que correspon a ladministració és del 5 % de laprofitament tipus.
En el sòl urbà inclòs en unitats dexecució, sense increment daprofitament respecte de lordenació vigent, on no shaja complit amb els deures i les càrregues urbanístics corresponents, el percentatge daprofitament que correspon a ladministració és del 5 % de laprofitament tipus.
3. En els supòsits dincrement daprofitament derivat de canvis dun ús per un altre de major valor de repercussió de sòl, o de la segregació o divisió dhabitatges preexistents per altres de menor superfície unitària, sense perjudici de lacreditació documental de la conformitat daquesta operació amb la normativa dhabitabilitat, lajuntament pot, sobre la base del resultat de la memòria de viabilitat econòmica, rebre els terrenys en què materialitzar un 10 % de les plusvàlues públiques generades per aquesta acció urbanística, cessió que pot ser substituïda per una compensació econòmica de valor equivalent, taxada dacord amb el règim de valoracions establit en la legislació estatal vigent.
Laplicació daquest precepte exigeix que prèviament, mitjançant una ordenança municipal, els ajuntaments regulen els criteris objectius, i també el valor de repercussió del sòl urbanitzat associat a aquelles dacord amb el règim establit en la legislació de lEstat sobre valoracions de sòl.
Cinquanta-sis. Es modifica larticle 79.2, que queda redactat de la manera següent:
2. La reserva daprofitament ha de ser aprovada expressament per lajuntament o per ladministració expropiant; en ambdós casos, es requereix un informe tècnic i jurídic previ. Lajuntament pot oposar-se al fet que es formalitze una reserva daprofitament motivadament quan puga dificultar la implementació dels mecanismes de gestió urbanística o la deguda execució del planejament; no obstant això, no pot oposar-se a la ulterior transferència si, al seu dia, va acceptar la reserva.
La reserva daprofitament, una vegada aprovada per lajuntament, pot vincular-se a lexcedent daprofitament municipal que corresponga a aquell en sòl urbanitzable o en actuacions de transformació urbanística en sòl urbà.
Cinquanta-set. Es modifica la redacció actual de larticle 81.2, que passaria a quedar redactat com segueix:
2. El projecte de reparcel·lació forçosa només pot ser formulat per ladministració actuant. Quan sen sol·licite la formulació per part de lurbanitzador, aquest ha dacreditar de manera fefaent les negociacions realitzades per a assolir una reparcel·lació voluntària i les raons de la impossibilitat daquesta.
Cinquanta-vuit. Es modifica larticle 82, apartat b, que queda redactat de la manera següent:
b) Si, dacord amb el pla, les diverses finques dorigen pertanyen a àrees de repartiment que presenten aprofitaments tipus heterogenis, correspon a cada propietari rebre adjudicacions proporcionals al seu respectiu aprofitament subjectiu.
Cinquanta-nou. Es modifica larticle 85.2.e de la LOTUP i queda redactat de la manera següent:
e) Si la quantia dels drets dels propietaris, una vegada deduïda la retribució a lurbanitzador, escau, no aconsegueix el 5 % de la parcel·la adjudicable de menor aprofitament, ladjudicació pot substituir-se per una indemnització en metàl·lic. Sha daplicar la mateixa regla quan els drets no adjudicats als quals es refereix lapartat c) anterior no aconsegueixen aquest tant per cent. En ambdós casos és la propietat la que ha dexercitar aquesta opció.
Seixanta. Safegeix larticle 86 bis:
Article 86 bis. Regles especials en la gestió directa
1. En la gestió directa, el projecte de reparcel·lació ha didentificar les parcel·les resultants pertanyents inicialment als propietaris que shagen abstingut de participar-hi. Aquestes parcel·les shan dadjudicar provisionalment a ladministració, i shi ha de fixar la indemnització que corresponga percebre als propietaris pel valor del sòl segons la situació bàsica del sòl dacord amb la legislació estatal del sòl. En el tràmit dinformació al públic de la reparcel·lació, aquestes parcel·les es poden adjudicar a tercers mitjançant subhasta. El preu de partida ha de ser limport de la indemnització, i ladjudicació ha defectuar-se en benefici de qui, en aquest tràmit, oferisca el preu més alt.
2. Qui resulte seleccionat, després dhaver-se efectuat el pagament, ha de figurar en la reparcel·lació com a adjudicatari de les parcel·les, i han danar a càrrec seu els costos durbanització que corresponguen.
3. Abans daprovar la reparcel·lació, ladministració ha dhaver pagat al propietari a què es refereix lapartat 1 daquest article limport de la indemnització, segons el preu resultant de la subhasta.
4. En cas de quedar deserta la subhasta, lajuntament, com a propietari dels terrenys, ha dassumir les obligacions, les càrregues i els drets que corresponguen per aquesta titularitat.
Seixanta-u. Es modifica larticle 88.2, que queda redactat en els termes següents:
2. En el supòsit de finca litigiosa dacord amb lapartat anterior, cal ajustar-se al que disposa la legislació estatal.
En el supòsit de finca de titularitat desconeguda o dubtosa, dacord amb lapartat anterior, ladjudicació sha defectuar en favor de ladministració actuant amb caràcter fiduciari, a compte de latribució al vertader propietari quan aquest comparega o acredite el seu dret. Ladministració ha dassumir la representació dels drets i els interessos daquestes titularitats a lefecte de la tramitació de lexpedient, en el qual sha de tenir també com a part qualsevol altre interessat legítim, tot això sense perjudici de la tutela judicial superior dels seus drets. Si els presumptes titulars no presten garantia de retribució, aquesta sha dacordar en terrenys. En el cas que el titular de la finca no comparega o no acredite el millor dret durant el termini de dos anys comptador des de laprovació del projecte de reparcel·lació, shi ha daplicar la legislació general sobre patrimoni de les administracions públiques.
Seixanta-dos. Larticle 92, apartats 1, 2 i 4, queda redactat daquesta manera:
1. El projecte de reparcel·lació només pot reformular-lo ladministració actuant, sense perjudici del que disposa larticle 81.2 daquesta llei.
2. El procediment daprovació del projecte de reparcel·lació, que sha diniciar mitjançant lacord de sotmetiment a informació pública per lòrgan competent de ladministració actuant, ha dajustar-se a les regles següents:
a) En el termini màxim dun mes des de lacord de ladministració, sha de trametre un anunci per a la informació pública del projecte de reparcel·lació forçosa per un termini mínim dun mes en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i notificació individual als propietaris inclosos en làrea reparcel·lable.
b) Acreditació, prèvia o simultània a linici del període dinformació pública, de la titularitat i la situació de les finques inicials, mitjançant un certificat del Registre de la Propietat de domini i de les càrregues.
c) Audiència, per quinze dies des de la notificació, als titulars registrals no tinguts en compte en lelaboració del projecte de reparcel·lació i a aquells que resulten afectats per modificacions acordades després del període previ i únic dinformació pública.
d) Després de la informació pública i, si escau, laudiència addicional, sha de realitzar, quan escaiga, la modificació del projecte de reparcel·lació derivada daquestes i dels requeriments recíprocs i de pagament regulats en larticle 86 daquesta llei a fi dextingir o regularitzar proindivisos.
e) Aprovació del projecte de reparcel·lació, acordada per lajuntament dins del termini de sis mesos des de la data de publicació de lanunci dinformació pública en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
4. En els projectes de reparcel·lació, en programes per gestió indirecta o gestió per propietaris, que lurbanitzador promoga davant ladministració, el silenci es considera negatiu quan hagen transcorregut sis mesos des que concloga el termini màxim fixat per al procediment sense haver-se notificat cap resolució expressa.
Seixanta-tres. Larticle 93 queda redactat de la manera següent:
1. Laprovació de la reparcel·lació forçosa produeix els efectes següents:
a) Transmissió, a ladministració corresponent, en ple domini i lliure de càrregues, de tots els terrenys de cessió obligatòria per a la incorporació al patrimoni públic del sòl o lafectació als usos establits en el planejament, i també la modificació dofici de linventari de béns de les administracions públiques, amb els efectes consegüents.
b) Subrogació, amb plena eficàcia real, de les finques resultants per les finques aportades, en la qual ha de quedar establida la correspondència.
c) Afectació real de les finques resultants privades al compliment de les càrregues i al pagament de les despeses inherents al procés urbanitzador.
d) Extinció de drets i càrregues que graven o afecten les finques dorigen i siguen incompatibles amb el planejament o el projecte de reparcel·lació. Si escau, se nha de preveure el trasllat a les finques de resultat i la seua transformació, si escau, en els termes establits per la normativa hipotecària.
2. Locupació de les finques escau, respecte de tots els propietaris, per aprovació del projecte de reparcel·lació. Locupació de les finques dels propietaris adherits pot realitzar-se amb antelació a laprovació del projecte de reparcel·lació quan ladministració la jutge necessària per a la realització de les obres durbanització. Locupació sha de notificar a les persones interessades amb lantelació suficient de com a mínim un mes si és prèvia a la reparcel·lació, i sels ha de citar a lalçament de lacta docupació, que ha de ser estesa per un funcionari, que ha dannexar una descripció i taxació subscrita per aquest dels béns afectats, encara que siga per remissió a la que va ser aprovada en la reparcel·lació.
3. La indemnització de saldos creditors nets ha de ser prèvia a locupació i, si aquesta és anterior a laprovació del compte de liquidació provisional, la indemnització, lha de taxar estimativament ladministració, a reserva del que sacorde en la reparcel·lació.
Seixanta-quatre. Larticle 96 queda redactat de la manera següent:
Article 96. Reparcel·lació econòmica
La reparcel·lació econòmica ha de complir les determinacions següents:
a) La reparcel·lació pot ser econòmica quan les circumstàncies dedificació, construcció o díndole semblant concurrents en làmbit dactuació, facen impracticable o de molt difícil realització la reparcel·lació material.
b) La reparcel·lació econòmica sha de limitar a lestabliment de les indemnitzacions substitutòries amb les rectificacions corresponents en la configuració i límits de les finques, parcel·les o solars inicials i les adjudicacions que escaiguen en favor dels beneficiaris, i també, en el supòsit previst en larticle 94, a la redistribució dels terrenys en què no concórreguen les circumstàncies justificatives del seu caràcter econòmic.
Seixanta-cinc. Larticle 99, apartats 1, 3 i 4, queda redactat de la manera següent:
1. Els béns i els recursos que integren el patrimoni públic de sòl, i també els ingressos obtinguts mitjançant lalienació, la permuta, larrendament o la cessió de terrenys, la gestió daquest patrimoni i la substitució de laprofitament corresponent a ladministració pel seu equivalent econòmic, shan de destinar a la conservació, ladministració i lampliació daquest. Dacord amb la legislació estatal del sòl, han de ser destinats a la construcció dhabitatges sotmesos a algun règim de protecció pública o a altres actuacions dinterès social. Les actuacions dinterès social han de tenir alguns dels fins següents:
a) Obtenció de sòls i execució dels elements pertanyents a la xarxa primària de lordenació estructural, sempre que no estiguen adscrits o inclosos en una àrea de repartiment.
b) Execució dobres durbanització no incloses en unitats dexecució.
c) Obtenció de sòl i construcció dequipaments de la xarxa secundària lexecució dels quals no estiga prevista a càrrec dels propietaris del sòl.
d) Actuacions diniciativa pública destinades a la renovació urbana, la reforma interior o la rehabilitació dhabitatges.
e) Conservació i millora del medi ambient, de la infraestructura verda, de lentorn urbà i de la protecció del patrimoni arquitectònic i del paisatge.
f) Gestió i promoció de sòl en actuacions diniciativa pública.
g) Els establits en larticle 72.8.
3. Com a regla general, la gestió del patrimoni públic de sòl ha de preferir larrendament o el lloguer a lalienació. En cas dalienació sha de preferir la del dret de superfície a la del ple domini. Amb aquests efectes:
a) Larrendament o el lloguer sha de regir pel que hi ha establit en la legislació dhabitatge de la Comunitat Valenciana i sobre el patrimoni de les administracions públiques.
b) El règim del dret de superfície és lestablit en la legislació estatal del sòl.
c) La transmissió del ple domini sha de fer dacord amb la legislació estatal del sòl i amb la legislació sobre el patrimoni de les administracions públiques.
4. Els béns integrants dels patrimonis públics de sòl poden ser objecte de transmissió del seu domini, dacord amb el que hi ha establit en la legislació estatal del sòl i amb la legislació sobre el patrimoni de les administracions públiques, a través dalguna de les modalitats següents:
a) Mitjançant alienació per concurs públic.
b) Mitjançant subhasta, quan els béns alienats no estiguen subjectes a límit en el preu dexplotació o no tinguen el preu taxat oficialment.
c) Directament per preu no inferior al valor dels terrenys a entitats de caràcter benèfic i social, cooperatives dhabitatges i promotors públics que promoguen la construcció dhabitatges protegits. El document públic en què conste lalienació directa ha destablir la destinació final dels terrenys transmesos, el termini màxim de construcció i les altres limitacions i condicions que ladministració considere convenients.
d) Directament mitjançant el dret de superfície a entitats de caràcter benèfic i social, a cooperatives dhabitatges i a promotors públics, amb lobjecte de construir habitatge tipificat com a social o promoure la construcció dhabitatges de protecció pública.
e) Mitjançant cessió gratuïta a organismes públics, societats, entitats o empreses de capital íntegrament públic, o a altres administracions públiques, sempre que la destinació de la referida cessió siga la construcció, sobre el sòl cedit, dhabitatges subjectes a algun règim de protecció pública o qualsevol altra de les actuacions establides en lapartat 1 daquest article.
Seixanta-sis. Larticle 103, apartat 1, queda redactat de la manera següent:
1. Ladministració pot expropiar els terrenys dotacionals establits en els plans. En el cas dexpropiació per a formar vials o noves dotacions o equipaments, els costos de lexpropiació poden repercutir-se sobre els propietaris de tota parcel·la edificable a la qual lactuació dote de la condició de solar.
Seixanta-set. Larticle 104 queda redactat de la manera següent:
1. Quan hagen transcorregut cinc anys des de lentrada en vigor del pla sense que shaja portat a efecte lexpropiació de terrenys dotacionals que no hagen de ser objecte de cessió obligatòria, per no resultar possible la distribució justa de beneficis i càrregues en el corresponent àmbit dactuació, continu o discontinu, els propietaris poden anunciar a ladministració competent el propòsit diniciar lexpedient de preu just, que ha de dur-se a terme dacord amb la llei, si transcorren dos anys més des de lanunci esmentat.
2. Per sol·licitar lexpropiació demandada, el titular de la propietat ha de justificar la impossibilitat defectuar la distribució justa dels beneficis i de les càrregues en el marc del pla general. A aquest efecte, els propietaris poden presentar els seus fulls dapreuament i, transcorreguts tres mesos sense que ladministració competent en notifique lacceptació o trameta els seus fulls dapreuament contradictoris, els propietaris poden recórrer a la intervenció del jurat provincial dexpropiació forçosa. La valoració es considera referida al moment de linici de lexpedient de preu just per ministeri de la llei.
3. El que estableixen els apartats anteriors no es pot aplicar:
a) Als propietaris de terrenys classificats com a sòl no urbanitzable.
b) Als propietaris de terrenys classificats com a sòl urbanitzable, si, en el moment de lafectació, els terrenys es dediquen a lexplotació agrícola, ramadera, forestal o cinegètica o, en general, a activitats pròpies de la seua naturalesa rústica i compatibles amb la classificació i lafectació mencionades fins a lexecució de les determinacions del planejament urbanístic.
c) Als propietaris que hagen obtingut una autorització per a usos i obres provisionals, o quan conste lobtenció dun rendiment econòmic, estiga o no emparat mitjançant la corresponent llicència.
4. Si, abans de transcórrer els terminis establits en aquest precepte, sha aprovat inicialment una modificació o una revisió del planejament urbanístic que comporta la inclusió del sòl dotacional en un sector o una unitat dexecució a lefecte de la seua gestió, els terminis queden interromputs. El còmput dels terminis sha de reprendre si transcorre un any sense haver-se produït laprovació definitiva.
5. Els propietaris de les reserves daprofitament, prèvia justificació de la impossibilitat de transferir la reserva, podran sol·licitar lexpropiació i exercir els drets regulats en els punts 1 i 2, respecte dels terrenys que van cedir, en el termini establert en larticle 84 de la Llei 27/2018, de 27 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i dorganització de la Generalitat, sense que li siga daplicació la regulació contemplada en la frase última de lesmentat article: «Aquesta suspensió de termini no afecta les reserves daprofitament ni cap cas en què ladministració ja haja obtingut i ocupat els terrenys».
6. Lexercici del dret a instar lexpropiació per llei exigeix lacreditació fefaent per part del sol·licitant de la seua condició de propietari o drethavent dels terrenys dotacionals corresponents, i també dhaver tingut la condició de propietari durant la totalitat dels terminis a què es refereixen els apartats primer i segon daquest article o de drethavent des de la mort del propietari, i sense aquest requisit no pot ser ben valorat pel jurat provincial dexpropiació forçosa. En el cas de produir-se una transmissió onerosa de la propietat durant el transcurs dels referits terminis, se nha de reiniciar el còmput per al nou propietari.
7. Les transmissions entre vius daquells terrenys qualificats com a dotació pública en qualsevol de les categoria relacionades en lapartat I.2 de lannex IV, en què concórreguen les condicions a què es refereix lapartat primer daquest article, estan subjectes als drets de tanteig i retracte per part de lajuntament o ladministració competent per a la seua obtenció.
El dret de tanteig pot exercir-se dins el termini màxim de tres mesos comptadors a partir de la notificació fefaent a ladministració, prèvia a la transmissió efectuada pel propietari.
El dret de retracte pot exercir-se en el termini màxim dun any comptador a partir del moment en què ladministració tinga constància fefaent de la transmissió. A aquest efecte, els notaris i els registradors que autoritzen o inscriguen, respectivament, escriptures de transmissió de terrenys qualificats com a dotació pública nhan de fer coneixedora ladministració.
8. Quan sacredite que lexercici de lexpropiació sol·licitada compromet seriosament els principis destabilitat pressupostària, sostenibilitat financera, deficiència en lassignació i la utilització dels recursos públics o de responsabilitat, lajuntament pot declarar motivadament la impossibilitat material de complir el que preveu aquest precepte amb vista a la materialització de lexpropiació de béns i drets per ministeri de la llei.
Aquesta declaració, per a ser eficaç, ha dacordar-se pel ple de lajuntament, amb audiència prèvia de linteressat, i produir-se abans de transcórrer els terminis previstos en aquest precepte i, en tot cas, abans de la resolució del jurat provincial dexpropiació forçosa. La declaració comporta el dret del titular a percebre els interessos legals calculats dacord amb el preu just aprovat dels terrenys afectats, fins a una efectiva adquisició en el termini màxim de cinc anys.
Seixanta-vuit. Larticle 106, apartat 1.c, queda redactat de la manera següent:
Article 106. Procediment de taxació conjunta
1. Quan saplique el procediment de taxació conjunta, ladministració expropiant ha de formar lexpedient dexpropiació, que ha de contenir, almenys, els documents següents:
c) Fulls de preu just individualitzat de cada finca, dacord amb la legislació vigent en matèria de valoracions.
Seixanta-nou. Larticle 110 queda redactat de la manera següent:
Els programes dactuació integrada tenen els objectius legals següents:
a) Gestionar la transformació física i jurídica de les finques afectades.
b) Urbanitzar completament les unitats dexecució o les parcel·les que comprenga, realitzant com a mínim les obres següents:
1.r Pavimentació de calçades, aparcaments, voreres, xarxa de vianants, tractament despais lliures, mobiliari urbà i senyalització.
2.n Xarxes de distribució daigua potable, de reg i dhidrants contra incendis.
3.r Sistema de sanejament i depuració daigües residuals, i sistema devacuació daigües pluvials, mitjançant xarxes separatives. La depuració daigües residuals sha de fer mitjançant la connexió al sistema públic existent o, excepcionalment, mitjançant la construcció dun sistema propi.
4.t Xarxa de distribució denergia elèctrica, gasificació i comunicacions.
5.è Xarxa denllumenat públic.
6.è Jardineria, arbratge i ornamentació en el sistema despais lliures.
c) Executar les obres de connexió i integració adequada de la urbanització amb la xarxa viària i de mobilitat, i amb les xarxes dinfraestructures, denergia, de comunicacions i de serveis públics existents.
d) Suplementar les infraestructures i els espais públics o les reserves dotacionals en el que és necessari per a mantenir equilibradament o millorar els nivells de qualitat, quantitat o capacitat de servei existents i exigibles.
e) Obtenir gratuïtament, a favor de ladministració:
1.r Els sòls dotacionals públics de làmbit de lactuació, o adscrits a aquesta pel planejament.
2.n Les parcel·les que corresponguen legalment, amb destinació al patrimoni públic de sòl. Ladscripció de cessions externes ha de complir les regles dequidistribució del planejament.
f) Ordenar el repartiment equitatiu de les càrregues i beneficis.
g) Realitzar obres determinades de rehabilitació o edificació, dús públic o privat, en els supòsits que estableix aquesta llei.
h) Per a garantir el dret al reallotjament de les persones residents afectades per una actuació, el promotor de lactuació urbanística està obligat a oferir un habitatge de substitució que tinga les condicions dhabitabilitat pròpies dun habitatge de protecció oficial. Lhabitatge de substitució ha destar situat preferentment en el mateix barri, excepte per acord explícit entre la persona afectada i el promotor o justificació de la impossibilitat de complir aquest requisit, segons els termes que sestablisquen reglamentàriament. En aquest últim cas lhabitatge de substitució ha destar situat en el lloc més pròxim possible a la residència afectada.
Setanta. Larticle 111, apartats 3 i 4.d, queda redactat daquesta manera:
3. En absència dordenació detallada, o quan aquesta, o lordenació estructural, pretenga modificar-se, al programa dactuació integrada sha dadjuntar un pla parcial, pla de reforma interior, estudi de detall o modificació del pla dordenació detallada. Aquests plans han destablir, completar o remodelar lordenació detallada o estructural, en tots o alguns dels seus aspectes, i shan de tramitar i aprovar juntament amb el programa dactuació integrada.
Quan el programa el gestione de forma indirecta un agent urbanitzador o els propietaris, i excepte les especificitats establides en larticle 36.4 daquesta llei per a les actuacions integrades en sòl urbà, els instruments de planejament que sadjunten al programa no poden:
a) Canviar la classificació de més dun 10 % de la superfície del sòl que sha de gestionar en el programa.
b) Modificar lús predominant que el planejament preveja per als sòls urbanitzables objecte de la programació.
c) Augmentar o disminuir en més dun 10 % ledificabilitat prevista en el planejament per als sòls afectats.
4. [
] d) Memòria de viabilitat econòmica i de sostenibilitat econòmica, en els termes establits per la legislació de lEstat sobre el sòl i sobre rehabilitació, regeneració i renovació urbanes.
Setanta-u. Es modifica la redacció de larticle 113, amb el text següent:
Article 113. Modalitats de la gestió urbanística
1. La condició durbanitzador prioritàriament ha dassumir-la en exercici directe de les seues competències, ladministració mateixa o els organismes, les entitats o les empreses de capital íntegrament públic que en depenguen, en règim de gestió directa del programa dactuació integrada.
2. Quan ladministració, per raons dinsuficiència de mitjans personals o materials o altres circumstàncies que han de quedar justificades en lexpedient, decidisca no fer-se càrrec de la gestió directa de la funció urbanitzadora, pot adoptar acord motivat dassignació de la gestió urbanística del programa dactuació integrada als propietaris del sòl de làmbit de lactuació.
3. En absència de gestió directa per ladministració i de gestió pels propietaris, la condició durbanitzador pot atribuir-se, sempre que saprecie la viabilitat de lactuació, en règim de gestió indirecta, a un particular o una empresa mixta mitjançant un procediment de pública concurrència.
4. En tot cas, ladquisició, pel procediment i en les condicions previstes en aquesta llei, de la condició durbanitzadora per persona diferent de la pròpia administració urbanística o les seues entitats instrumentals, ha de ser sempre a compte i risc de lurbanitzador i comporta la transferència del risc operacional inherent a la realització del conjunt dactuacions que incorpore ladjudicació.
Setanta-dos. Es modifica la redacció de larticle 114, el qual queda redactat de la manera següent:
1. Ladministració actuant podrà assignar la condició durbanitzador, en règim de gestió urbanística per propietaris, als titulars de sòl que es troben en alguna de les circumstàncies següents:
a) El propietari únic o els propietaris de la totalitat dels terrenys de titularitat privada de làmbit del programa dactuació integrada.
b) Els propietaris de terrenys, a lagrupació dinterès urbanístic o a les entitats mercantils o altres persones jurídiques sempre que formulen i assumisquen lexecució del programa dactuació integrada que disposen de més del 60 per cent de la superfície dels terrenys de làmbit de lactuació descomptats els sòls que ja siguen dús i domini públic.
c) Els propietaris de terrenys, a lagrupació dinterès urbanístic o a les entitats mercantils o altres persones jurídiques sempre que disposen del 50 per cent de la superfície dels terrenys de lactuació descomptats els sòls que ja siguen dús i domini públic i, a més, obtinguen lacceptació dels titulars de més del 40 per cent de les parcel·les registrals privades de làmbit esmentat.
2. En el cas dactuacions en el medi urbà, poden actuar per gestió urbanística per propietaris els subjectes obligats a què es refereix larticle 17.5 del Reial decret legislatiu 7/2015, de 30 doctubre, pel qual saprova el text refós de la Llei de sòl i rehabilitació urbana.
3. En els supòsits indicats anteriorment, la designació de lurbanitzador sacorda per ladministració en aprovar el programa dactuació integrada en règim dexcepció licitatòria i segons els termes daquest expressats en el conveni urbanístic corresponent.
Setanta-tres. Larticle 117, apartats 1 i 2, queda redactat de la manera següent:
1. Les administracions públiques, en làmbit de les seues competències respectives, per si mateixes o a través dorganismes, entitats o empreses de capital íntegrament públic, mitjançant gestió directa, poden promoure programes dactuació integrada, i també els instruments per al desenvolupament i lexecució daquesta.
2. Els programes dactuació integrada en règim de gestió directa es tramitaran conforme al procediment previst en el capítol II o en el capítol III, del títol III del llibre I. Quan no incorporen cap instrument de planejament, i aquest haja sigut sotmès a avaluació ambiental i territorial estratègica dacord amb la legislació estatal i a aquesta llei, es tramitaran conforme al procediment de larticle 57 daquesta llei, sense que hagen defectuar-se les actuacions davaluació ambiental estratègica previstes en els articles 50 i 51.
Setanta-quatre. En larticle 118, safegeixen els apartats 2 a 4, que queden redactats daquesta manera:
2. Els programes dactuació integrada en règim de gestió pels propietaris es tramitaran conforme al procediment previst en el capítol II o en el capítol III, del títol III del llibre I. Quan no incorporen cap instrument de planejament, i aquest haja sigut sotmès a avaluació ambiental i territorial estratègica dacord amb la legislació estatal i a aquesta llei, es tramitaran conforme al procediment de larticle 57 daquesta llei, sense que hagen defectuar-se les actuacions davaluació ambiental estratègiques previstes en els articles 50 i 51. Així mateix, regirà en aquests supòsits el que preveu larticle 156 daquesta llei respecte de la selecció de lempresari constructor en els supòsits de gestió indirecta.
3. En concret, per a aquests programes els propietaris han diniciar la tramitació del procediment segons el que hi ha establit en larticle 121 daquesta llei. Només es pot aplicar el que hi ha establit en larticle 121, apartat 4, últim paràgraf, en el cas que calga un instrument de planejament, a lefecte de la realització de les actuacions davaluació ambiental estratègica establides en els articles 50 i 51 daquesta llei.
4. Després dhaver-se admès a tràmit la iniciativa o dhaver-se rebut el document ambiental en el cas que la proposta incorpore un document de planejament, lalcaldia ha defectuar les actuacions següents:
a) Ha de requerir laspirant a agent urbanitzador perquè en el termini màxim de tres mesos presente la documentació completa de lalternativa tècnica del programa dactuació integrada i proposició juridicoeconòmica.
b) Ha destablir limport de la garantia provisional en aquells supòsits en què resulte exigible.
Setanta-cinc. Larticle 121, apartats 2 i 4 últim paràgraf, queda redactats daquesta manera:
2. Ladministració o els particulars interessats a promoure un programa dactuació integrada, siguen o no propietaris dels terrenys, han delaborar un document de sol·licitud dinici del procediment, que expresse les característiques essencials de la seua iniciativa i justifique loportunitat de proposar lactuació urbanística, amb el contingut següent:
a) Objectius del programa.
b) Abast, àmbit i contingut de lalternativa que es proposa.
c) Desenvolupament previsible del programa.
d) Descripció del territori abans de laplicació del pla en làmbit afectat.
e) Efectes previsibles sobre el medi ambient i sobre els elements estratègics del territori.
f) La incidència en els instruments de planificació urbanística i sectorial existents.
4. [
] Quan la iniciativa sacompanye dun instrument de planejament, a més de la documentació de lapartat anterior, sha de presentar un document inicial estratègic. En aquests casos lalcaldia, si resol ladmissió a tràmit, ha dacordar seguir les actuacions establides en els articles 50 i 51 daquesta llei, a lefecte que semeta el document dabast de lestudi ambiental i territorial estratègic o linforme ambiental i territorial estratègic, segons pertoque.
Setanta-sis. Larticle 122, apartats 1 i 9, queda redactat de la manera següent:
1. En el termini màxim dun mes des de ladmissió a tràmit de la iniciativa, o des de la recepció del document dabast de lestudi ambiental i territorial estratègic, lajuntament en ple ha daprovar les bases de programació que han de regir la contractació de lagent urbanitzador.
9. Les bases de programació shan de publicar en el perfil del contractant de la pàgina web de lajuntament, com també els tràmits essencials de lexpedient de selecció i adjudicació de la condició durbanitzador.
Setanta-set. Larticle 124, apartats 1, 4, 5 i 9, queda redactat de la manera següent i safegeix un apartat 10:
1. Finalitzat el termini de presentació dofertes, lajuntament sotmetrà totes les alternatives tècniques a informació pública i a consultes amb les administracions públiques afectades, dacord amb larticle 53 o 57 daquesta llei, segons escaiga, i ho notificarà als titulars cadastrals i registrals dels terrenys inclosos en lactuació, com també a les persones, les associacions, les plataformes o els col·lectius que shagen personat o aportat suggeriments a les distintes fases daprovació del programa.
4. Si, dacord amb el que estableixen els apartats 7 i 8 daquest article, lajuntament introdueix alteracions en lalternativa tècnica, ja siga per reelaboració de les propostes concurrents o daltres raons dinterès públic, que la modifiquen substancialment, lajuntament està obligat a dur a terme una informació pública addicional de lalternativa tècnica amb les modificacions, per un termini de vint dies hàbils amb caràcter previ a ladopció de lacord respectiu. Cal tenir idèntica cautela en el cas que aprovar lalternativa tècnica puga comportar modificar lordenació estructural.
5. Lalternativa tècnica del programa dactuació integrada ha de ser escollida per lòrgan competent de lajuntament en el termini màxim de sis mesos des de la finalització del termini de presentació dalternatives tècniques, dacord amb el que hi ha establit en lapartat 7 daquest article. El còmput del termini sha dinterrompre en els supòsits en què lalternativa tècnica necessite avaluació ambiental i territorial estratègica fins a la notificació de la declaració ambiental i territorial estratègica. La falta de resolució expressa en el termini establit permet als licitadors retirar les ofertes i sol·licitar la compensació econòmica per limport dels costos delaboració del document del programa dactuació presentat, quan la demora siga per causa imputable a ladministració actuant. Ladministració no pot declarar deserta una licitació quan hi haja alguna oferta o proposició que siga admissible dacord amb els criteris que figuren en les bases de programació.
9. Lacord de lòrgan municipal competent de selecció de lalternativa tècnica sha de publicar en el butlletí oficial de la província. Aquest acord pot ser objecte de recurs administratiu de conformitat amb la legislació reguladora del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i la legislació reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.
10. Pel que fa a les actuacions prèvies al procediment daprovació i adjudicació del programa dactuació integrada, selecció de lurbanitzador i les seues relacions amb ladministració actuant i tercers interessats quan no estiga expressament regulat en aquesta llei, les seues normes de desenvolupament i les bases de programació respectives, es regularà amb caràcter supletori dacord amb el que determine la legislació de contractes del sector públic.
Setanta-vuit. Larticle 125, apartat 2, queda redactat de la manera següent:
2. Lajuntament ha de fer constar en lanunci, i en els avisos als contigus i afectats, la possibilitat de presentar proposicions juridicoeconòmiques al programa dactuació integrada, durant el termini de cinquanta-dos dies, comptats des de la publicació de la dita convocatòria en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Setanta-nou. Larticle 127, apartats 1, 3 i 4, queda redactat de la manera següent:
1. Una vegada hagen conclòs les actuacions anteriors, en el termini màxim de deu dies, lalcaldia o lòrgan municipal competent segons el que hi ha establit en la legislació de contractes del sector públic ha de:
a) Designar amb la condició durbanitzador qui en resulte mereixedor i declarar aprovat el programa dactuació integrada escollit.
b) Citar lurbanitzador electe per a subscriure el conveni de programació. Si lurbanitzador desatén lemplaçament, decaurà en el seu dret, i aquest pot passar al candidat següent.
c) Ordenar la inscripció en el Registre de Programes dActuació i la publicació de la resolució aprovatòria i del conveni de programació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, dacord amb lapartat 3 daquest article.
3. Els programes desenvolupen el seu efecte a cap de quinze dies de la publicació en el butlletí oficial de la província del text íntegre del conveni de programació o les normes dactuació. En aquesta publicació, sha dexpressar el número de registre i la data dinscripció en el Registre de Programes dActuació.
4. La garantia provisional prestada per lurbanitzador seleccionat sha de mantenir fins a la signatura del conveni de programació, moment en què ha de constituir una garantia definitiva per un import equivalent al 2 % de les càrregues del programa que ha de regir fins a laprovació del projecte de reparcel·lació. Després de laprovació daquest projecte ha de completar-se la garantia definitiva dacord amb les bases de programació fins a almenys un 5 % de les càrregues durbanització establides en el programa.
Vuitanta. Larticle 130 queda redactat de la manera següent:
Els proponents dalternatives o els documents tècnics escollits, o aplicables per al desenvolupament del programa dactuació integrada, si no resulten designats urbanitzadors, poden reclamar a aquest, llevat de pacte en contra, amb càrrec a la primera quota de les càrregues durbanització, el dret de reintegrament de les despeses de projectes, justificades convenientment. Així mateix, llevat de pacte en contra, poden reclamar a lurbanitzador adjudicatari un premi del 20 % de les despeses del projecte, que sha de pagar abans dels trenta dies des de la data demissió la primera quota de les càrregues durbanització.
Vuitanta-u. Larticle 131 queda redactat de la manera següent:
Lexecució i els efectes dels programes dactuació integrada es regeixen per les previsions del programa, per les bases de programació, pel que hi ha establit en aquesta llei i les normes que la desenvolupen i, en tot allò sense referència en aquestes, pel que hi ha disposat en la legislació sobre contractes del sector públic.
Vuitanta-dos. Larticle 132, apartat 3, queda redactat com segueix:
3. Lurbanitzador ha de respondre, davant les persones afectades, dels danys i els perjudicis que els cause, excepte quan actue executant ordres directes de ladministració, i en aquest cas és ladministració la que sha de responsabilitzar dels danys i els perjudicis causats.
Vuitanta-tres. Larticle 143 queda redactat daquesta manera:
1. Els propietaris retribueixen a lurbanitzador en metàl·lic o en terrenys, o en la modalitat de retribució mixta, segons manifesten en el seu escrit dadhesió al programa dactuació integrada, les despeses pressupostades en aquest com a màxim, de conformitat amb larticle 144 daquesta llei, sense perjudici de la retaxació de càrregues. La correlació entre el cost dinerari de les càrregues i el valor del sòl es determina en el programa dactuació integrada per mitjà del coeficient de canvi, excepte un altre acord entre els interessats.
2. La retribució serà en metàl·lic quan la consolidació de làmbit impedisca materialment la retribució en terrenys.
3. La retribució en terrenys pot ser establida amb caràcter forçós quan els terrenys que així siguen adquirits per un urbanitzador públic corresponguen a la reserva legal destinada a habitatges de protecció pública i es valoren de conformitat amb el preu màxim que se seguisca daquesta vinculació.
4. En gestió directa, ladministració actuant ha de determinar en laprovació del programa dactuació si els propietaris i els titulars de drets afectats per lactuació urbanitzadora paguen les despeses durbanització en metàl·lic o en terrenys.
5. En gestió indirecta i en gestió per propietaris, es presumeix escollida la retribució en terrenys a falta de constitució de garantia per la totalitat de limport del pagament en metàl·lic, en forma i termini, en la part no garantida. Aquesta circumstància lha de notificar lurbanitzador a ladministració i al propietari.
6. Les càrregues variables sorgides després de laprovació del projecte de reparcel·lació shan de retribuir en metàl·lic.
Vuitanta-quatre. Safegeix un apartat 4 a larticle 144:
4. Les càrregues durbanització corresponents a lexecució del sistema de sanejament i depuració, quan el programa dactuació incloga la construcció dun sistema propi, han de ser costejades totalment amb càrrec a lactuació urbanística. Quan el programa dactuació incloga la connexió de lactuació al sistema públic, lactuació urbanística ha de participar en les despeses de construcció o ampliació de les infraestructures públiques, amb independència de quin siga lestat dexecució, en la part corresponent a lactuació urbanística de què es tracte. Aquest ingrés ha de ser transferit per ladministració actuant o per lurbanitzador a la Generalitat, dacord amb la normativa sectorial corresponent, llevat que sestablisca un pacte a través dels acords que es prevegen en els instruments previstos en la normativa aplicable en matèria de sector públic.
Vuitanta-cinc. Larticle 147, apartat 3, queda redactat de la manera següent:
3. La tramitació de la retaxació de càrregues pot iniciar-se dofici o a instància de lurbanitzador; exigeix audiència de les persones afectades, pel termini dun mes, i aprovació per lòrgan que va aprovar el programa dactuació integrada en el termini de tres mesos des de linici. No es pot sol·licitar la retaxació de càrregues una vegada lliurades les obres a ladministració i subscrita lacta de recepció dobres per ladministració, excepte per resolució judicial ferma.
Vuitanta-sis. Larticle 149, apartat 4, queda redactat de la manera següent:
4. Els canvis o els suplements en la liquidació provisional requereixen audiència a les persones afectades abans de laprovació administrativa. En el supòsit de retaxació de càrregues o canvis en el programa, lurbanitzador pot sol·licitar que es practique una nova afectació en la quantia que aprove ladministració actuant, fins a cobrir lincrement de limport total degut per compte de cada finca resultant.
Vuitanta-set. Larticle 151 queda redactat de la manera següent:
1. En atenció a les circumstàncies concurrents, lajuntament pot exigir als licitadors, o, si escau, als propietaris aspirants a urbanitzador, la constitució duna garantia provisional que responga del manteniment de les seues ofertes fins a la signatura del conveni de programació, i han de justificar de manera suficient en lexpedient les raons de lexigència. Aquesta garantia no pot ser superior al 2 % de lestimació aproximada de les càrregues del programa dactuació integrada efectuada per lajuntament.
2. Els urbanitzadors designats han dassegurar els seus compromisos amb una garantia definitiva per un import equivalent al 2 % de les càrregues del programa fins a laprovació del projecte de reparcel·lació. Després de laprovació daquest projecte, ha de completar-se la garantia definitiva dacord amb les bases de programació fins a un 5 %, com a mínim, del valor de les càrregues durbanització establides en el programa dactuació integrada. Aquesta fiança respon de les seues obligacions generals davant ladministració i és independent i addicional respecte de les establides per aquesta llei en desenvolupament del programa dactuació integrada que regulen els articles següents. Les bases de programació poden augmentar justificadament limport de la garantia definitiva fins al 10 %. Aquesta garantia sha de constituir abans de laprovació del projecte de reparcel·lació.
3. Ladministració actuant, els organismes, les entitats o les empreses de capital íntegrament públic, per a assumir mitjançant gestió directa el desenvolupament dun programa dactuació, nhi haurà prou que comprometen crèdit amb càrrec al seu pressupost per limport equivalent a un 5 % del cost total de les càrregues del programa.
Vuitanta-vuit. Safegeix lapartat 4 a larticle 152:
4. En els supòsits a què es refereix lapartat anterior, llevat que shaja constituït una garantia financera pel compliment dels deures de lurbanitzador, la resolució del programa implica que lajuntament quede com a titular fiduciari de les parcel·les corresponents. Si sefectua una altra adjudicació del programa, aquestes parcel·les shan dadjudicar al nou urbanitzador en concepte de retribució. En el cas que es tramite la reversió de la reparcel·lació, sha de dur a terme la restitució als que hagen retribuït en terrenys.
Vuitanta-nou. Larticle 153, apartat 1, incís final, i 3, queda redactat de la manera següent:
1. En optar un propietari per la retribució en metàl·lic a lurbanitzador, els terrenys de la seua propietat inclosos en làmbit de lactuació, i els adscrits a aquella, estan afectats, amb caràcter de garantia real, al compliment dels deures urbanístics, de conformitat amb el que hi ha establit en la legislació estatal del sòl. Lafectació real pot substituir-se per garantia financera o garantia hipotecària, dacord amb larticle 150 daquesta llei i en els termes de la legislació estatal del sòl respecte de les obligacions derivades del compte de liquidació provisional. No obstant això, ha de mantenir-se lafectació real o, si escau, la garantia financera o hipotecària que establisca lurbanitzador i que aprove ladministració, respecte de la diferència entre la liquidació provisional i la definitiva.
3. Una vegada aprovat el compte de liquidació definitiva, pot cancel·lar-se lafectació real a instància del titular del domini o qualsevol altre dret real sobre la finca, adjuntant a la sol·licitud un certificat de lòrgan actuant que acredite que ha sigut garantit mitjançant fiança el compte de liquidació definitiva referent a la finca de què es tracte. Igualment, i excepte tercer protegit per larticle 34 de la Llei hipotecària, pot practicar-se la nota dafectació real en substitució de la fiança constituïda anteriorment.
Noranta. Els articles 160 i 161 es refonen en larticle 160.
Larticle 162 es renumera com article 161.
Larticle 160 queda redactat com segueix:
Article 160. Finalització normal del programa dactuació integrada. Recepció i conservació de la urbanització
1. El programa dactuació integrada conclou amb la recepció o la posada en servei de les obres durbanització. Les obres durbanització públiques han de ser rebudes per acte exprés de ladministració en el termini de tres mesos des del seu oferiment formal. Tanmateix, transcorreguts tres mesos des de loferiment sense que hi haja resolució expressa de ladministració, les obres sentenen rebudes. També sentenen rebudes des que queden obertes a lús públic. Des de la recepció expressa o des que queden obertes a lús públic, queden en període de garantia durant dotze mesos, en què lurbanitzador ha de respondre dels defectes constructius que es manifesten. Finalitzat aquest període, pertoca la devolució de les garanties de promoció del programa dactuació integrada.
2. És possible la recepció parcial de les obres durbanització per fases de funcionalitat autònoma.
3. La recepció sentén sense perjudici de les accions, fins i tot civils, que assistisquen ladministració o els administrats, per danys derivats de vicis ocults.
4. La conservació de les obres durbanització és responsabilitat de lajuntament des de la seua recepció; abans és de lurbanitzador, excepte la reparació de vicis constructius. No té validesa tot pacte o disposició que pretenga traslladar aquesta competència a persones privades, propietaris o associacions de propietaris, sense col·laboració i control públic o sense condicions o per temps indeterminat.
5. La conservació de les obres durbanització es pot fer per gestió directa o per gestió indirecta. En el cas de gestió indirecta, la contractació de la conservació de la urbanització sha de fer de conformitat amb la legislació de contractes del sector públic. Tanmateix, els administrats poden constituir i integrar-se voluntàriament en associacions privades de conservació de la urbanització, lobjecte de les quals siga la conservació de les obres públiques durbanització i el manteniment de serveis extraordinaris que siguen dinterès particular.
Noranta-u. Els articles 163 i 164 es refonen en larticle 162, que queda redactat com segueix:
Article 162. Finalització anormal del programa dactuació integrada. Caducitat i resolució
1. Ladministració ha dacordar la finalització del programa dactuació integrada quan es produïsca la caducitat del seu terme. La caducitat dóna lloc, segons els casos, a les conseqüències previstes respecte de la renúncia o la remoció del programa dactuació integrada.
2. Ladministració ha dacordar la resolució del programa dactuació integrada per:
a) Remoció de lurbanitzador en les seues funcions, sense substitut autoritzat.
b) Renúncia de ladministració a la programació o de comú acord amb lurbanitzador.
3. Així mateix, ladministració pot acordar la resolució del programa dactuació integrada per:
a) Causa de força major.
b) Canvi legítim en els criteris de planejament o programació, dacord amb el que hi ha establit en aquesta llei.
4. Serà revocada la seua comanda a lurbanitzador quan incórrega en:
a) Infraccions urbanístiques o mediambientals greus o molt greus, amb relació a làmbit programat.
b) Obstaculització de lexercici dels drets i els deures urbanístics dels afectats per la programació o la realització de pràctiques manifestament restrictives de la competència en el mercat immobiliari relacionades amb el programa dactuació.
c) Incompliment greu dels seus compromisos, falta de prestació de garanties o alguna altra infracció dels deures de lurbanitzador directament imposats per la llei o estipulats amb caràcter essencial en el conveni de programació.
d) Inactivitat injustificada de lurbanitzador durant un període de sis mesos consecutius o nou alterns, excepte pròrroga expressa i justificada.
e) Renúncia injustificada.
f) Incapacitat legal sobrevinguda de lurbanitzador per a lexercici de la seua tasca, dacord amb la legislació de contractes del sector públic.
5. Lacord de revocació comporta, amb la ponderació prèvia de les circumstàncies de cada cas, algun o alguns dels efectes següents:
a) La confiscació de les garanties.
b) La imposició de penalitats.
c) La indemnització dels danys i els perjudicis irrogats a ladministració o als afectats.
6. Els canvis regulats en les lletres a i b de lapartat 3 daquest article shan adoptar preveient les compensacions econòmiques que, si escau, procedisquen a favor de lurbanitzador o dels propietaris.
7. La renúncia, unilateral de ladministració o per mutu acord, mediant causa justificada, dona lloc, en la mesura procedent, a la devolució de garanties i, si escau, a la compensació a lurbanitzador.
8. Lacord que cancel·le o resolga el programa dactuació integrada sha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, amb la comunicació prèvia al Registre de Programes dActuació.
9. El termini per a resoldre el procediment de resolució de ladjudicació dels programes dactuació integrada és de vuit mesos.
Noranta-dos. Larticle 163 queda redactat com segueix:
Article 163. Conseqüències objectives de la caducitat o la resolució del programa dactuació integrada
1. En resoldre i declarar la caducitat del programa dactuació integrada ladministració urbanística actuant haurà de resoldre sobre la reversió a la situació al moment anterior a linici de lactuació o establir mesures per a la finalització de les obres durbanització. Lajuntament podrà optar per.
a) Adoptar les mesures necessàries, dacord amb aquesta llei, per a la finalització de les obres durbanització en un termini de 5 anys prorrogable a 10 anys, si les obres durbanització estigueren executades per davall dun 20 % del total del programa dactuació, o per un termini de deu anys, prorrogable una sola vegada per cinc anys més, si les obres durbanització estigueren executades en més dun 20 % del total del programa dactuació.
b) Deixar sense efectes la reparcel·lació, a través del procediment de reversió del procés reparcel·latori i, si escau, acordar les mesures necessàries per a la classificació dels terrenys dacord amb els criteris establits en aquesta llei i en lestratègia territorial de la Comunitat Valenciana.
c) Subdividir la unitat dexecució i aplicar la regla de lapartat a o b en funció de lanàlisi de cadascun dels àmbits de lactuació.
2. A aquests efectes pot:
a) Declarar ledificabilitat daquells solars el propietari dels quals haja contribuït legalment a les càrregues durbanització.
b) Iniciar el procediment per a la reclassificació daquells terrenys en què, atès que les obres durbanització es troben en un estat avançat, siga possible concloure-les en el règim propi de les actuacions aïllades; autoritzar, si escau, que el propietari de la parcel·la complete la urbanització en règim dactuació aïllada, i mantenir la resta dels terrenys en alguna de les situacions a què es refereixen els apartats següents.
c) Declarar la subjecció de làmbit de lactuació, o de part daquest, al règim del sòl urbanitzable sense programació o del sòl no urbanitzable.
d) Ladministració, en cas de mantenir la gestió indirecta del programa dactuació integrada, podrà requerir als que van formular proposicions juridicoeconòmiques a lalternativa tècnica seleccionada, per lordre derivat de laplicació dels criteris dadjudicació de larticle 126 daquesta llei, a fi que accepten ladjudicació i prosseguisquen amb lexecució del programa dactuació.
e) Subsidiàriament, incoar, si es creu oportú, les actuacions necessàries per a acordar una nova programació del terreny en què el nou urbanitzador, o ladministració en cas doptar-se per la gestió directa, assumisca les obligacions de lantic, afectant els béns i els recursos resultants de la liquidació de la programació cancel·lada a executar la que la substituïsca.
f) Començar, si escau, la tramitació dels procediments declaratius de lincompliment de deures urbanístics que siguen pertinents, dirimint i declarant les responsabilitats i les penalitzacions corresponents i acordant la confiscació de garanties i la imposició de sancions quan procedisca.
g) També podrà acordar-se la directa intervenció gestora de ladministració per a la prossecució provisional del programa dactuació mentre es resol sobre la seua resolució i, si escau, nova adjudicació.
h) Alçar acta de recepció de la urbanització amb les tatxes que corresponguen, realitzar el mesurament i la liquidació de les obres durbanització realment executades i, si escau, lliurar-la al nou urbanitzador.
i) Excepte perjudici per a linterès públic o tercer sense culpa, es pot disposar bé la devolució de la contribució a les càrregues durbanització, en metàl·lic o en terrenys, efectivament satisfetes i no aplicades al seu destinació, als propietaris de terrenys en què no es pense escometre una nova programació, amb modificació prèvia, pel mateix procediment seguit per a la seua adopció, dels corresponents actes administratius dictats per a lexecució del programa dactuació cancel·lat, o bé la compensació que siga pertinent als propietaris que hagen contribuït a les càrregues durbanització, amb càrrec a lexecució de les garanties prestades per lantic urbanitzador, quan aquesta pertoque.
Noranta-tres. S elabora un article 164 nou i es renumeren els següents articles: 166, que passa a ser el 165; larticle 167 que passa a ser el 166; i larticle 168 que passa a ser el 167.
Larticle 164 queda redactat com segueix:
Article 164. La reversió de la reparcel·lació
1. En resoldre el programa dactuació integrada ladministració urbanística actuant ha de resoldre sobre la reversió a la situació al moment anterior a linici de lactuació o establir mesures per a la finalització de les obres durbanització.
2. En el cas de no haver-se aprovat la reparcel·lació, ladministració, en resoldre el programa dactuació integrada, ha dacordar ladopció de les mesures necessàries per a la classificació dels terrenys com a sòl no urbanitzable, excepte aquells en què, dacord amb els criteris de lestratègia territorial de la Comunitat Valenciana, considere necessari mantenir en la classificació actual per a atendre la demanda de sòl en les seues diferents categories.
3. Si sha aprovat definitivament la reparcel·lació, lajuntament pot optar per:
a) Adoptar les mesures necessàries, dacord amb aquesta llei, per a la finalització de les obres durbanització en un termini de cinc anys prorrogable a deu anys, si les obres durbanització estan executades per davall dun 20 % del total del programa dactuació, o per un termini de deu anys, prorrogable una sola vegada per cinc anys més, si les obres durbanització estan executades en més dun 20 % del total del programa dactuació.
b) Deixar sense efecte la reparcel·lació, mitjançant el procediment de reversió del procés reparcel·latori i, si escau, acordar les mesures necessàries per a la classificació dels terrenys dacord amb els criteris establits en aquesta llei i en lestratègia territorial de la Comunitat Valenciana.
c) Subdividir la unitat dexecució i aplicar la regla de lapartat a o b en funció de lanàlisi de cadascun dels àmbits de lactuació.
4. En el procediment de reversió de la reparcel·lació shan daplicar les regles següents:
a) Sha de seguir el procediment previst en larticle 92 daquesta llei.
b) Sha delaborar un projecte en què les finques inicials han de ser les que es van adjudicar en el projecte de reparcel·lació aprovat, inclosos els sòls dotacionals. Les finques resultants del projecte de reversió han de ser les finques dorigen aportades a la reparcel·lació, si bé per raons justificades, es pot regularitzar la seua configuració.
c) És necessària la intervenció dels titulars de drets i càrregues inscrits, o daquells lexistència dels quals conste per una nota al marge en cas de cancel·lació formal, sobre les finques resultants de la reparcel·lació, per a la qual cosa sha daportar un certificat registral acreditatiu de les titularitats, i sha destendre una nota marginal de linici del procés de reversió.
d) En el projecte de reversió shan dindicar les titularitats que han de traslladar-se des de les finques resultants del projecte de reparcel·lació a les creades novament. Els tercers adquirents de les finques resultants de la reparcel·lació shan dintegrar en el procés de reversió, dacord amb el que hi ha establit en larticle 27.1 del text refós de la Llei de sòl i rehabilitació urbana, aprovat pel Reial decret legislatiu 7/2015, de 30 doctubre. També shan dintegrar en el procés de reversió, si escau, els propietaris de finques inicials en el procés reparcel·latori que van rebre una compensació econòmica substitutiva dadjudicació de finca resultant, per la insuficiència de drets per a rebre adjudicació en parcel·la, si no han ingressat limport del preu de la compensació o si mantenen la possessió dels terrenys.
e) Shan daplicar les regles establides en la normativa bàsica de lEstat relatives al règim de les titularitats limitades i dels drets i els gravàmens inscrits en les finques dorigen, i a aquest efecte shan de considerar com a finques dorigen les de resultat de la reparcel·lació, i com a finques de resultat les que sadjudiquen en el projecte de reversió.
f) El projecte de reversió ha de contenir, quan calga, un compte de liquidació amb les possibles compensacions econòmiques resultants de la devolució de quantitats pagades o percebudes durant la reparcel·lació.
g) Lacte administratiu daprovació del procediment de reversió, una vegada ferma en via administrativa, és el títol inscriptible en el Registre de la Propietat.
h) A les transmissions de terrenys a què done lloc el procés de reversió de la reparcel·lació sels pot aplicar el que hi ha disposat en larticle 23.7 del text refós de la Llei de sòl i rehabilitació urbana, aprovat pel Real decret legislatiu 7/2015, de 30 doctubre.
5. Abans diniciar el procés de reversió de la reparcel·lació, ladministració urbanística actuant pot oferir als propietaris la possibilitat que, en el termini de tres mesos des de la notificació, assumisquen la condició durbanitzador mitjançant el règim de gestió pels propietaris previst en aquesta llei. A aquests efectes, el percentatge a què es refereix larticle 114 daquesta llei es considera referit a la superfície de terrenys inclosos en la reparcel·lació, exclosos els sòls dotacionals.
Noranta-quatre. Larticle 169 es renumera com 168 i sen modifica la lletra a, que queda redactada de la manera següent:
a) Integrar els propietaris de terrenys que representen més de la meitat de la superfície afectada de làmbit dun programa dactuació, exclosos els de domini públic. Sha dacreditar incorporant a lescriptura pública de constitució un plànol que identifique làmbit de lactuació i sobre el qual es reflectisquen les parcel·les cadastrals de les finques afectades per aquesta.
Noranta-cinc. Larticle 170 es renumera com 169.
Daltra banda, el nou article 170 queda amb la redacció següent:
Article 170. Registre Municipal de Solars i Edificis que shan de Rehabilitar
1. Els municipis estan obligats a elaborar i mantenir en condicions de pública consulta un Registre Municipal de Solars i Edificis que shan de Rehabilitar, en què shan dincloure els immobles en règim dedificació o rehabilitació forçosa i aquells sobre els quals existisca ordre dedificació o rehabilitació forçosa en vigor. Aquesta inclusió té només efectes declaratius, susceptibles de ser extingits mitjançant prova en contra.
2. La inclusió dun immoble en el Registre Municipal de Solars i Edificis que shan de Rehabilitar ha de notificar-se al Registre de la Propietat.
3. La inclusió sha defectuar expressant la causa que la determina, la descripció de limmoble afectat i, si escau, les declaracions administratives respecte a lincompliment de deures urbanístics del propietari. Per a la seua constància en el Registre de la Propietat, nhi ha prou amb la certificació administrativa que, complint els requisits de la legislació hipotecària, transcriga lordre dexecució o la declaració dinclusió i nacredite la notificació en titular registral.
4. Els ajuntaments de més de 20.000 habitants que en el termini de cinc anys des de laprovació daquesta llei que no tinguen elaborat i en vigor el registre de solars no poden aprovar instruments dordenació i gestió que reclassifiquen nous sòls dús lucratius.
Noranta-sis. Es renumeren els articles: 172 com 171; el 173 com 172; el 174 com 173; i el 175 com 174.
A més, es modifica lapartat 2 de larticle 174, queda redactat com segueix:
2. Els projectes durbanització que es formulen independentment dun programa shan de tramitar dacord amb el procediment establit per als estudis de detall en els termes que recull larticle 57 daquesta llei, sense que estiguen sotmesos a avaluació ambiental i territorial estratègica.
Noranta-set. Safegeix un larticle 175 nou:
Article 175. Pagament de les obres durbanització a càrrec dels propietaris beneficiats
Quan ladministració execute obres dinfraestructures, dotacions o equipaments que doten amb algun dels serveis propis de la condició de solar parcel·les determinades, pot imposar als propietaris daquestes, mitjançant quotes durbanització regulades en larticle 149 daquesta llei, el pagament dels costos daquestes obres. En aquests casos ladministració ha de calcular les quotes de liquidació dacord amb els criteris establits per al seu càlcul en el si dun projecte de reparcel·lació, inclòs un pla de pagaments para cadascun dels propietaris afectats. Als propietaris amb edificació construïda pot exigir-sels el pagament des de linici de les obres. A la resta de propietaris no pot exigir-sels el pagament de les quotes durbanització fins que la parcel·la de la qual cadascun siga titular adquirisca la condició de solar. En aquest cas, la finca quedarà afecta al pagament daquesta quota durbanització amb caràcter real, de conformitat amb el que hi ha establit en la legislació estatal del sòl.
Noranta-vuit. Safegeix un apartat 2 a larticle 176:
En els àmbits dactuacions aïllades, latorgament de la llicència urbanística per a la construcció de parcel·les o solars en sòl urbà requereix, fins que no es desenvolupen programes, que el titular complisca les condicions següents:
a) Assumir, garantir i complir els compromisos establits en larticle 178.
b) Pagar, si escau, limport dels cànons durbanització establits.
c) Transmetre a ladministració el sòl dotacional necessari per a urbanitzar dotant la parcel·la amb la condició de solar, sense perjudici de servir-se daquesta cessió per a complir el que hi ha disposat en lapartat següent o, alternativament, reservar-se laprofitament del sòl cedit.
d) Adquirir els excedents daprofitament la construcció dels quals siga obligatòria o que es pretenguen edificar.
El ple compliment de totes les condicions anteriors pel propietari duna parcel·la urbana o dun solar li reporta la patrimonialització de laprofitament urbanístic i la consegüent obligació de materialització amb subjecció al termini establit en la llicència o en aquesta llei.
Noranta-nou. Es modifica el títol de larticle 177, es modifica la lletra c de lapartat 2 i safegeix un apartat 4:
Article 177. Condició jurídica de solar. Adquisició i pèrdua
2. [
] c) Evacuació daigües residuals a la xarxa de clavegueram connectada amb estació depuradora daigües residuals.
Levacuació a sèquies o fosses sèptiques de les aigües residuals no justifica la dotació daquest servei. Tanmateix, en els supòsits en què no sestime justificada la instal·lació dun sistema col·lector, bé per no suposar cap avantatge per al medi ambient o bé perquè la seua instal·lació implique un cost excessiu amb relació a la utilització de sistemes individuals, es poden utilitzar aquests sistemes individuals o altres sistemes adequats que impliquen un nivell de protecció ambiental equivalent a lassolit mitjançant el sistema de clavegueram connectat amb estació depuradora.
4. La condició de solar sextingeix per la seua integració en actuacions de reforma, regeneració o renovació urbana que requerisquen noves operacions de transformació urbanística del sòl.
Cent. Larticle 178 queda redactat com segueix:
1. Les parcel·les que no tinguen la condició de solar per a ser edificades requereixen la conversió prèvia en solar o que sen garantisca suficientment la urbanització simultània a ledificació, mitjançant la consolidació de limport íntegre del cost de les obres durbanització necessàries i el compromís de no utilitzar ledificació fins a la conclusió de les obres durbanització; cal incloure aquesta condició en les transmissions de propietat o ús de limmoble. La llicència urbanística que autoritze la simultaneïtat ha destipular aquesta condició per a la seua eficàcia, que sha de fer també constar en les escriptures dobra nova que satorguen i en les inscripcions que es practiquen.
Tanmateix, les edificacions preexistents a lentrada en vigor daquesta llei en sòl urbanitzable o urbà poden obtenir llicència docupació o autorització diniciació de lactivitat sempre que, sent compatibles lús i ledificació amb el planejament urbanístic, compten amb sistema devacuació i tractament daigües residuals o, a falta daixò, sistema de depuració integral daigües residuals, accés rodat i abastiment daigua potable.
2. Els solars o les parcel·les han de ser edificats, en els terminis i les condicions establides pel planejament, alçant i sufragant les càrregues durbanització que els graven i compensant, si escau, lexcedent daprofitament. Per als casos datribució dincrement daprofitament establit mitjançant la revisió o la modificació del pla, sha de satisfer la cessió de sòl dotacional corresponent segons aquesta llei i la del percentatge daprofitament que correspon a ladministració, en els termes de larticle 77 daquesta llei.
3. Als efectes del que hi ha disposat en aquesta llei, sentén per parcel·la la superfície delimitada dacord amb el pla, susceptible de servir com a suport de ledificació.
Cent u. Larticle 179 queda redactat de la manera següent:
1. Els propietaris de solars i edificis que shan de rehabilitar han de sol·licitar llicència dedificació en el termini establit en el pla o en el programa dactuació. Si el pla no determina el termini, aquest ha de ser de dos anys des que el terreny haja adquirit la condició de solar, o de sis mesos des que shaja emès lordre de conservació o rehabilitació corresponent.
Els propietaris de terrenys inclosos en làmbit duna actuació aïllada en sòl urbà han diniciar el procés dedificació i, si escau, urbanització, en el termini establit en el pla. Si el pla no determina el termini, aquest ha de ser de dos anys des que siga possible la programació com a actuació aïllada.
Els plans han de fixar els terminis dedificació de solars i, si escau, urbanització dactuacions aïllades en sòl urbà atenent les circumstàncies econòmiques, socials i dordenació urbana, sense que en cap cas aquest termini no puga ser superior a sis anys.
2. Els propietaris dels solars i els immobles assenyalats en el número 1 anterior han diniciar ledificació o la rehabilitació, i, si escau, la urbanització, a què estiguen obligats i acabar-la en els terminis fixats pel pla o el programa i concretats en la llicència municipal. En defecte daquests terminis es considera que la persona interessada disposa dun termini de sis mesos per a iniciar les obres i de vint-i-quatre mesos per a acabar-les, encara que sadmeten interrupcions en aquests terminis que no poden excedir, en total, de sis mesos.
3. Els ajuntaments en municipis de població de més de 10.000 habitants han delimitar àmbits a lefecte de dictar ordres dedificació, rehabilitació o execució dactuacions aïllades, atenent a un estudi objectiu de la demanda real dhabitatge en la zona o, si escau, de sòl per a activitats productives, i dacord amb criteris materials o territorials, expressos i objectius de prioritat en el foment de ledificació. Si els ajuntaments no delimitaren aquests àmbits en el termini dun any des de lentrada en vigor de la llei per la qual es modifica la Llei 5/2014, de 15 de juliol, de la Generalitat, dordenació del territori, urbanisme i paisatge, sha de presumir que aquest àmbit coincideix:
a) Amb el sòl dús residencial del municipi efectivament urbanitzat abans de lentrada en vigor de la Llei 6/94, reguladora de lactivitat urbanística.
b) Amb tot el sòl urbà dús terciari o industrial.
En els municipis de població inferior a 10.000 habitants, la delimitació dàmbits dactuació i les obligacions derivades daquests, regulades en aquest precepte i concordants, és una facultat discrecional de lajuntament.
Cent dos. Larticle 180 queda redactat com segueix:
Article 180. Deure de conservació i rehabilitació i inspecció periòdica dedificacions
1. Els propietaris de construccions i edificis han de mantenir en condicions de seguretat, funcionalitat i habitabilitat, realitzant els treballs i obres necessàries per a conservar aquestes condicions o ús efectiu que permeten obtenir lautorització administrativa docupació o títol equivalent per a la destinació que els siga propi.
2. Els propietaris de tota edificació amb ús residencial destinat a habitatge dantiguitat superior a cinquanta anys, en els termes i les condicions que haja determinat reglamentàriament la conselleria competent en matèria dhabitatge, han de promoure, almenys cada deu anys, la realització duna inspecció tècnica, a càrrec de facultatiu competent que avalue lestat de conservació de ledifici.
3. Les inspeccions tècniques en edificis amb ús residencial shan de fer dacord amb el document informe davaluació de ledifici, que preveu aspectes relatius a lestat de conservació, però també respecte a laccessibilitat universal i a leficiència energètica segons els apartats següents:
a) Avaluació de lestat de conservació de ledifici reflectint els resultats de la inspecció, indicant els desperfectes apreciats en limmoble, les seues possibles causes i les mesures prioritàries recomanables per a assegurar-ne lestabilitat, la seguretat, lestanquitat i la consolidació estructurals, o per a mantenir-ne o rehabilitar-ne les dependències adequant-les a lús a què es destinen.
b) Avaluació de les condicions bàsiques daccessibilitat universal i no-discriminació de les persones amb diversitat funcional per a laccés i utilització de ledifici, establint si és susceptible o no de realitzar ajustos raonables per a satisfer-les.
c) Avaluació de leficiència energètica de ledifici, amb el contingut i mitjançant el procediment que sestablisca reglamentàriament.
4. Leficàcia a efectes administratius de linforme davaluació de ledifici, dús residencial, en requereix la inscripció en el registre autonòmic habilitat a aquest efecte.
5. Els propietaris dedificis dús residencial que pretenguen acollir-se a ajudes públiques amb lobjectiu demprendre obres de conservació, accessibilitat universal o eficiència energètica, han de disposar de linforme davaluació de ledifici corresponent amb anterioritat a la formalització de la petició de lajuda corresponent.
6. La conselleria competent en matèria dhabitatge podrà exigir als propietaris lexhibició de linforme davaluació de ledifici i que estiga vigent. Si aquest no sha efectuat, pot fer-lo dofici a costa dels obligats. Així mateix tindrà la potestat per a la iniciació, la instrucció i la resolució dels procediments sancionadors derivats de lincompliment daquesta obligació, regulats en larticle 264.2 daquesta llei.
Els ajuntaments poden igualment exigir lexhibició o lemissió de linforme davaluació si es posa de manifest la possible existència de danys estructurals o perill per a les persones o les coses, a lefecte de dictar les ordenes dexecució corresponents.
7. La resta dels propietaris de construccions i edificis amb tipologies i usos no residencials de més de cinquanta anys han de fer la inspecció tècnica a què es refereix lapartat 3.a daquest article almenys cada deu anys, en els termes i les condicions que reglamentàriament es determine.
Cent tres. Safegeix larticle 180 bis:
Article 180 bis. Deure de dotació de serveis urbanístics bàsics i dincorporació de mesures dintegració paisatgística
1. Els propietaris, i la resta dobligats dacord amb la legislació del sòl de lEstat, dedificacions que siguen susceptibles dalbergar usos residencials, industrials o terciaris, estiguen situades en sòl urbà, urbanitzable o no urbanitzable, tenen lobligació de dotar els terrenys sobre els quals subica ledificació dels serveis urbanístics bàsics, en els termes següents:
a) En el cas dedificacions en sòl urbà, han de realitzar les actuacions necessàries per a dotar els terrenys sobre els quals serigeixen de la condició de solar, dacord amb larticle 177 daquesta llei, bé siga mitjançant llicència urbanística o programa dactuació integrada o aïllada.
b) En el cas dedificacions en sòl urbanitzable, han de realitzar les actuacions necessàries per a dur a terme la transformació urbanística dels terrenys fins que adquirisquen la condició de solar dacord amb el títol II del llibre II de la llei. A falta daixò, i fins que es realitze la urbanització, han de dotar els terrenys dels serveis urbanístics exigibles per a les edificacions en sòl no urbanitzable.
c) En el cas dedificacions en sòl no urbanitzable han de disposar dels serveis urbanístics en els termes establits en larticle 197 daquesta llei, si es tracta dedificacions aïllades, o segons el que hi ha disposat en els articles 210 i següents, si es tracta dedificacions que han dincloures en àmbits subjectes a una actuació de minimització dimpactes.
2. Les actuacions sobre les edificacions en sòls urbanitzables sense programació i en sòls no urbanitzables a què es refereix lapartat anterior, han dincorporar les mesures dintegració paisatgística necessàries per a complir el que preceptuen larticle 20.2 del text refós de la Llei de sòl i rehabilitació urbana, aprovat pel Reial decret legislatiu 7/2015, de 30 doctubre, i els articles 8 i 196 daquesta llei. Aquesta obligació també pot incloure actuacions sobre elements ornamentals i secundaris de limmoble, pretendre la restitució de laspecte originari daquests o coadjuvar a la millor conservació.
3. En els sòls urbans o urbanitzables el compliment daquests deures sha defectuar a través dels procediments de transformació urbanística regulats en el títol II del llibre II daquesta llei; a aquest efecte sha daprovar el projecte durbanització corresponent.
En sòls consolidats per ledificació preexistent es podran aprovar projectes dobres ordinàries que no tinguen per objecte desenvolupar íntegrament el conjunt de les determinacions del pla o ordenació, fins i tot sense necessitat de programa dactuació. Aquestes obres shan de finançar mitjançant contribucions especials, altres mecanismes de finançament que puga preveure la legislació sectorial daplicació o quotes durbanització de les regulades en larticle 149 daquesta llei sempre que doten de la condició de solar les parcel·les afectades. Si les obres finançades així donen de profit per a una posterior actuació integrada, els propietaris que les hagen sufragat tenen dret, en el si daquesta, que sels compense pel seu valor actual. El mateix dret tenen els propietaris afectats per programacions successives dels seus terrenys.
En aquest cas les quotes durbanització i la seua imposició o modificació han de ser aprovades per ladministració actuant, sobre la base del projecte dobres, a què shan dunir una memòria justificativa i un compte detallat i justificat que sha de sotmetre a audiència prèvia dels afectats abans de la seua aprovació pel ple municipal o shan de tramitar junt amb el projecte de reparcel·lació.
4. Fins que els sòls no adquirisquen la condició de solar, no poden atorgar-se llicències dobra major. No obstant això, les edificacions preexistents a lentrada en vigor daquesta llei en sòl urbanitzable o urbà poden obtenir llicència docupació o autorització diniciació de lactivitat sempre que, sent compatibles lús i ledificació amb el planejament urbanístic, disposen dun sistema devacuació i tractament daigües residuals o, a falta daixò, sistema de depuració integral daigües residuals, accés rodat i abastiment daigua potable.
Cent quatre. Larticle 183 queda redactat com segueix:
Article 183. Ordres dadaptació a lentorn
Els plans poden disposar lobligatorietat dexecutar obres dadaptació dels edificis a lentorn. Les ordres dexecució que es dicten en compliment daquestes disposicions se subjectaran al règim establit en els articles anteriors. Aquestes ordres shauran de referir a elements ornamentals i secundaris de limmoble, pretendre la restitució del seu aspecte originari o coadjuvar a la seua millor conservació.
Cent cinc. Larticle 184 queda redactat com segueix:
Article 184. Declaració dincompliment i règim dedificació forçosa
1. En el cas dhaver-se superat els terminis per a edificar esmentats en larticle 179 daquesta llei, lajuntament ha de dictar una ordre individualitzada dedificació o rehabilitació en els àmbits dactuació esmentats en aquest article, dacord al procediment següent:
a) A instància dun particular interessat, després de la presentació dun document que fonamente el presumpte incompliment dedificació en termini sobre la base de la informació arreplegada a lefecte dels registres públics administratius, en virtut del dret dinformació establit en la legislació estatal de sòl.
b) Dofici, per lajuntament, després de la detecció del transcurs dels terminis establits per a satisfer el deure dedificar.
c) Lordre sha de sotmetre a informació pública pel termini dun mes mitjançant un anunci en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en un periòdic de la província dàmplia difusió, sha de notificar simultàniament o prèviament de manera expressa a la propietat i als titulars de drets reals i sels ha datorgar el termini de dos mesos per tal que:
1) Shi oposen, al·legant que no hi ha incompliment, que aquest no és imputable a la propietat, sinó a una decisió administrativa o qualsevol altre motiu que convinga al seu dret.
2) Es comprometen a sol·licitar una llicència en un termini màxim addicional i improrrogable daltres dos mesos i efectivament a edificar atorgant fiança del 5 % del cost de les obres mitjançant la presentació del projecte bàsic dedificació preceptiu.
3) Manifesten la seua voluntat dadherir-se, si és el cas, al règim concertat amb el promotor que siga seleccionat en concurrència pública en el règim de substitució forçosa regulat en aquesta llei. En aquest cas poden rebre, mitjançant reparcel·lació horitzontal forçosa, parts o departaments construïts de ledifici en funció dels costos de construcció o rehabilitació que sufraguen o del valor de la finca aportada de la qual són titulars, en justa proporció dels beneficis i càrregues que lactuació concertada comporta.
2. Lordre ha dadvertir el propietari i els titulars de drets reals que, si no sol·liciten una llicència en els termes establits en el punt 2 anterior i efectivament construeixen o sadhereixen a lexecució concertada, o si els informes tècnics i jurídics municipals impedeixen la concessió de la llicència, decaurà automàticament la facultat addicional atorgada per a la sol·licitud i el procediment de declaració dincompliment continuarà amb les conseqüències indicades en aquest capítol.
3. De forma simultània a lemissió de lordre, lajuntament ha de tramitar i declarar de forma expressa la caducitat de les llicències atorgades en el solar o edifici de què es tracte en els casos que hagen excedit els terminis establits en el pla, en el programa dactuació o en aquesta llei.
Lajuntament ha dinscriure limmoble en el registre municipal de solars i edificis que shan de rehabilitar i ha de comunicar al registre de la propietat lordre dedificació dictada per a fer-ho constar mitjançant nota al marge.
4. Les corporacions públiques i les empreses que posseeixen solars o immobles destinats a ampliacions dedificis o instal·lacions necessàries per a lactivitat productiva existent en aquests, poden retenir-los sense edificar per terminis superiors als previstos, per autorització de lajuntament, amb un informe previ de la conselleria competent en urbanisme i, si és el cas, de la dindústria o comerç.
5. Transcorregut el termini de dos mesos, ladministració ha de resoldre:
a) Admetent el compromís de sol·licitud de llicència i edificació del solar per la propietat. En cas dincompliment daquestes obligacions, es confiscaria la finança i continuaria el procediment dacord amb els següents preceptes.
b) Declarant lincompliment del deure, en el cas que això quede demostrat per causes imputables al propietari. Així mateix, sha dinscriure en el registre municipal de solars i edificis que shan de rehabilitar, sha de triar el règim dedificació forçosa mitjançant substitució forçosa, venda forçosa o expropiació forçosa, segons convinga als interessos públics, i sha de comunicar al registre de la propietat per a la inscripció. La declaració comporta la minoració establida en lapartat 4 de larticle 103 daquesta llei.
c) No obstant la lletra anterior, abans de la resolució dincompliment i després de la subscripció dun conveni entre lajuntament i el propietari, es pot acordar la convocatòria dun concurs de programes dactuació aïllada en la modalitat dexecució amb pagament de parts de ledificació en règim de propietat horitzontal, sense efectuar la declaració dincompliment i sense aplicació de la sanció establida en larticle 103.4 daquesta llei.
6. La inexistència del registre municipal assenyalat no afecta la validesa i eficàcia de les resolucions declaratòries dincompliment ni lobligació de ladministració actuant de comunicar-les al registre de la propietat dacord amb el que disposa la legislació del sòl dEstat.
Cent sis. Larticle 185 queda redactat de la manera següent:
Article 185. Declaració dincompliment del deure dedificar o rehabilitar per iniciativa privada
1. Lexecució per substitució forçosa sha de realitzar mitjançant laprovació dun programa dactuació aïllada que ha dexecutar ladjudicatari seleccionat en règim de pública concurrència. El règim de substitució forçosa legitima a qualsevol persona física o jurídica, amb capacitat suficient, per a promoure un programa dactuació per a ledificació dun solar, la rehabilitació dun edifici i, si escau, la realització de les obres durbanització.
2. El procediment per a la selecció de ladjudicatari, amb lanàlisi previ de la viabilitat econòmica del desenvolupament de lactuació, sha iniciar, dofici o a instància de particular, per lalcalde mitjançant la convocatòria de concurs dacord amb el que estableix larticle 186 daquesta llei, en el que disposa aquesta per a programes dactuació aïllada i, supletòriament, la regulació de les actuacions integrades.
3. Si queda desert el concurs, lajuntament pot canviar la forma de gestió per venda forçosa o expropiació forçosa o sha de convocar novament concurs en el termini de sis mesos, amb rebaixa del preu tipus establit per a la licitació en un 25 %. Si el segon concurs també queda desert, lajuntament, en el termini de sis mesos des de la resolució que declare desert el concurs, ha diniciar el procediment per a la venda forçosa o lexpropiació forçosa.
Cent set. Larticle 186 queda redactat de la manera següent:
Article 186. Programa dactuació aïllada en substitució del propietari
1. Amb la declaració de lincompliment de deure dedificar o rehabilitar o ladmissió del règim derivat de la subscripció del conveni establit en lapartat 4.c de larticle 184, lalcalde ha de convocar dofici, per iniciativa municipal o a instància de particular interessat, concurs per a laprovació dun programa dactuació aïllada i la selecció dadjudicatari, establint la modalitat dexecució substitutòria en la modalitat dexpropiació forçosa, en la de reparcel·lació forçosa o bé, indistintament, en ambdues, i ha daprovar a aquest efecte el plec de condicions, en què han de figurar, com a mínim, els criteris dadjudicació següents:
a) En la modalitat dexecució substitutòria mitjançant laplicació de lexpropiació forçosa, proposta pels concursants de preu que cal satisfer per ladjudicatari, que, en cap cas, pot ser inferior al valor que a efectes expropiatoris corresponga a la parcel·la o solar.
b) En la modalitat dexecució substitutòria mitjançant laplicació de la reparcel·lació forçosa, proposta pels concursants de pagament al propietari per la seua parcel·la amb parts determinades de ledificació resultant de valor equivalent i atribuint-se a ladjudicatari parts de ledificació de valor equivalent al total dels costos de lexecució de lactuació, formalitzades en règim de propietat horitzontal.
c) Termini màxim per a lexecució de ledificació i, si escau, les obres durbanització.
d) Preus màxims de venda o arrendament de ledificació resultant.
e) Percentatge dhabitatges de protecció pública que cal integrar en ledificació, en el cas dactuacions de renovació o regeneració urbana dús global residencial.
f) Garantia definitiva del compliment del deure dedificar.
2. La valoració daquests criteris dadjudicació ha de representar, almenys, un 80 % del total de la valoració establida en el plec de condicions. La diferència entre el criteri de major valor i el de menor no pot superar el 15 %.
3. La convocatòria sha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i, durant els terminis establits en lapartat número 4 següent, poden presentar-se proposicions amb el contingut documental previst en larticle 166 daquesta llei i de conformitat amb les regles següents:
a) Qualsevol persona física o jurídica està legitimada per a formular un programa dactuació aïllada, edificatòria o rehabilitadora, en substitució del propietari i pretendre ladjudicació de la seua execució. Lagent edificador o rehabilitador ha de disposar de les prerrogatives i obligacions de ladjudicatari dels programes dactuació aïllada i edificatoris i, en allò no previst, és aplicable allò que sha establit respecte de lagent urbanitzador dactuacions integrades, amb les especificitats pròpies dels programes dactuació aïllada.
b) El contingut del programa dactuació aïllada en substitució forçosa del propietari ha dadequar-se a les especificitats del seu objecte i, en concret, a lobligació del promotor de costejar totalment lexecució, per conveni amb la propietat o per causa del procediment obert en funció de lincompliment daquesta, i han dincloure els documents propis un programa dactuació aïllada en els termes establits en larticle 166 daquesta llei.
4. El concurs per a laprovació del programa dactuació aïllada i selecció de ladjudicatari per substitució forçosa constarà de dues fases:
a) Una primera, de termini de dos mesos de duració, per a la presentació dalternatives tècniques en plica oberta per tots els particulars que ho desitgen, i han de romandre en exposició pública totes les presentades pel termini mínim dun mes a partir de lacabament de lanterior mitjançant anunci en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en un periòdic de gran difusió. Transcorregut aquest termini, en el termini màxim daltres dos mesos, amb lemissió prèvia dels informes tècnics municipals que es consideren necessaris, lajuntament ha de seleccionar una alternativa tècnica justificada en els factors establits en el plec de condicions que afecten lalternativa tècnica.
b) Una segona fase, de termini de duració de dos mesos, per a la presentació, en plica tancada, de les propostes de conveni, proposicions juridicoeconòmiques i memòries de viabilitat econòmica i, si escau, de sostenibilitat econòmica, referits a lalternativa tècnica seleccionada.
Transcorregut aquest termini, en els deu dies següents es procedirà a lobertura de pliques, i quedaran en exposició pública totes elles durant vint dies per a demanar eventuals al·legacions respecte daixò.
c) Ultimats els terminis anteriors, en el període màxim de dos mesos, lajuntament, amb lemissió prèvia dels informes tècnics preceptius, adjudicarà el programa dactuació edificatòria o rehabilitadora a aquella proposta que complisca millor els requisits establits en el plec de condicions.
5. Laprovació dels programes dactuació aïllada té, per a la parcel·la, el solar o edifici que cal rehabilitar, els efectes següents:
a) En la modalitat de reparcel·lació forçosa o voluntària, ladjudicació de la parcel·la o solar en proindivís a lefecte de la seua distribució en règim de propietat horitzontal, en la proporció resultant a ladjudicatari del concurs junt amb el propietari o propietaris i locupació de la parcel·la per aquell, a lefecte de la realització de les obres. En el cas de no subscripció del conveni establit en lapartat 5.c de larticle 184 daquesta llei, de la part que li corresponga a la propietat sha de descomptar aquella de valor equivalent a la sanció per incompliment del deure, dacord amb el que estableix lapartat 4 de larticle 103 daquesta llei, i sha datribuir ledificació resultant a lajuntament en el procés de reparcel·lació forçosa.
b) En la modalitat dexpropiació forçosa, lobtenció de la parcel·la o el solar per ladjudicatari del concurs, amb el deute previ del seu import, valorat dacord amb els criteris establits en la legislació estatal de sòl, a lefecte de la seua edificació com a propietari nou, en els termes establits en el programa dactuació aprovat. Del valor de lexpropiació, la part corresponent a la minoració per incompliment del deure dedificar, si escau, urbanitzar o rehabilitar, dacord amb el que estableix lapartat 4 de larticle 103 daquesta llei, correspon a ladministració.
c) Constitució de garantia per un import mínim del cinc per cent de limport de les càrregues del programa dactuació, incloent-hi els costos durbanització.
Cent vuit. Larticle 187 queda redactat de la manera següent:
1. En el supòsit de lactuació en règim concertat regulada en larticle 184.1.c.3, els propietaris afectats per lactuació poden participar-hi pagant la part econòmica que els corresponga o que acorden amb el promotor daquesta, i han de rebre, mitjançant reparcel·lació horitzontal, parts o departaments construïts de ledifici en justa proporció de beneficis i càrregues respecte de laportació i adjudicació.
2. En el supòsit de lactuació en règim concertat regulada en larticle 184.1.c.3 daquesta llei, i de manera obligada en el de ledificació forçosa sense concert, les persones afectades poden participar-hi i han de rebre, mitjançant reparcel·lació horitzontal, dependències construïdes, sense aportació dinerària, a canvi de les seues primitives propietats, en règim dequidistribució.
3. Els assisteix, així mateix, el dret dautoexcloures de lactuació i rebre una compensació monetària pels seus béns, dacord amb la legislació estatal en matèria de valoracions, sense assumir els riscos i els beneficis daquella.
Cent nou. Safegeix larticle 187 bis:
Article 187 bis. Venda forçosa
1. Amb la declaració dincompliment del deure dedificar, si lajuntament ha escollit la forma dactuació per venda forçosa, inicia aquest procediment i pot fer servir la subhasta o el concurs.
2. Lacord de lòrgan competent de lajuntament ha de resoldre la caducitat de les llicències que, si escau, shagen atorgat, i la impossibilitat per als propietaris de prosseguir el procés edificatori i, si escau, urbanitzador, i també la declaració dutilitat pública i la necessitat docupació a lefecte expropiatori. Lacord ha de contenir la valoració de limmoble dacord amb la legislació vigent en matèria de valoracions.
3. La convocatòria de la subhasta o el concurs ha diniciar-se en un termini no superior a dos mesos des de la data de la resolució de la declaració dincompliment del deure dedificar o rehabilitar, i ha de contenir el preu mínim de licitació, els terminis per a edificar i complir les obligacions urbanístiques pendents, i la garantia que ha de prestar ladjudicatari, en quantitat no inferior al 25 % del valor del solar.
4. La convocatòria de la subhasta o el concurs sha de publicar en el butlletí oficial de la província corresponent, i ha dincloure les característiques de limmoble i les condicions dadjudicació.
Els criteris pels quals ha de regir-se el concurs han de ser, almenys, els establits per aquesta llei per a ladjudicació de programes dactuació aïllada.
5. Si sadjudica el bé, lajuntament o el que opta al concurs o a la subhasta seleccionat han datorgar escriptura pública de venda forçosa sense necessitat del consentiment de lanterior propietari.
A més del contingut ordinari, en lescriptura sha dincorporar un certificat de les condicions del concurs o la subhasta, de lexpedient tramitat i del document acreditatiu del pagament o consignació del preu i, si escau, de les indemnitzacions i pagaments a tercers.
Ladquirent ha de comprometres a iniciar ledificació en el termini dun any, i aquest compromís sha dinscriure en el Registre de la Propietat.
6. En el cas que es declare deserta la primera licitació, sha de convocar un segon concurs o subhasta en el termini de dos mesos, amb rebaixa del tipus en un 25 % del preu corresponent al propietari, sense que el preu de limmoble siga inferior al valor corresponent a lefecte expropiatori. En la convocatòria del segon concurs, el preu de licitació sha dincrementar amb les despeses que hi ha hagut en el primer.
7. Si la segona convocatòria de la subhasta o del concurs també es declara deserta, lajuntament, en un termini no superior a tres mesos, pot adquirir limmoble pel preu de lúltima licitació, amb destinació al patrimoni municipal de sòl.
8. El preu obtingut en la licitació sha de lliurar al propietari, una vegada resoltes les càrregues dels immobles i deduïdes les despeses de gestió ocasionades i limport de les sancions imposades per incompliment.
9. Després del concurs o la subhasta, la declaració de parcel·la o solar com dedificació forçosa no sha danul·lar ni cancel·lar fins que sacredite el compliment de les condicions dadjudicació. Si aquestes no se satisfan en els terminis establits, lajuntament pot disposar la confiscació de la garantia prestada i lexpropiació de limmoble, i de lobra parcialment realitzada, si escau.
Cent deu. Safegeix larticle 187 ter
Article 187 ter. Expropiació forçosa per incompliment del deure dedificar
Amb independència de les facultats regulades en aquest capítol, lajuntament pot acordar en qualsevol moment, després de la declaració de lincompliment del deure dedificació, lexpropiació forçosa dels immobles no edificats en termini, i en aquest cas quedaria en suspens el procediment de substitució forçosa o venda forçosa, des del moment de la declaració en lexpedient de la necessitat docupació.
Cent onze. Safegeix larticle 187 quater:
Article 187 quater. Iniciació de les actuacions per a ledificació forçosa i subrogació de la Generalitat
1. El dictat de lordre individualitzada dedificació o rehabilitació, la declaració dincompliment i la convocatòria i la resolució dels concursos i les subhastes regulats en aquest capítol a lefecte de ledificació de solars o rehabilitació dedificis, poden acordar-los dofici els ajuntaments o a instància de tercers interessats a participar en el procés edificatori o rehabilitador. Amb aquest efecte el particular ha de presentar a lajuntament un document que justifique lincompliment del deure del propietari de limmoble, sobre la base de la informació demanada a lefecte a ladministració competent, per raó del dret dinformació establit en la legislació estatal del sòl.
També pot presentar documentació comprensiva duna memòria tècnica i jurídica, que justifique linterès general de lactuació dacord amb els criteris objectius de lactuació basats en el foment de ledificació que, si escau, haja aprovat lajuntament, i també els terminis previsibles per a fer-ho. Aquesta memòria ha danar acompanyada dun document acreditatiu de constitució duna garantia provisional, per import mínim del 2 % del cost total estimat de les obres objecte de lactuació proposada. Si el propietari sol·licita llicència, sadhereix al procés dedificació per substitució forçosa o es declara lincompliment del deure dedificació, el promotor final de lobra ha de compensar els costos daquesta fiança. El particular que va instar el procediment perd la fiança si no es declara lincompliment, pel fet dhaver-hi causes justificades de la no-edificació o, si una vegada convocats els processos de concurs i subhasta, no shi presenta cap oferta vàlida.
2. Si lajuntament no incoa lexpedient de declaració dincompliment del deure dedificar o rehabilitar, o en paralitza la tramitació per un termini superior a dos mesos, el tercer instant pot iniciar els processos judicials que lassistisquen.
Cent dotze. Safegeix larticle 187 quinquies:
Article 187 quinquies. Actuació fora de les àrees dactuació delimitades
En cas dincompliment dels deures de rehabilitació o edificació en els terminis indicats pel pla fora dels àmbits dactuació regulats en larticle 179 daquesta llei, els ajuntaments també poden aplicar les facultats establides en aquest capítol sempre que justifiquen les raons dinterès públic que obliguen a la tramitació, i lexistència de demanda de ledificació corresponent. Han dobtenir un dictamen favorable del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, de forma prèvia a decretar lincompliment, sobre lefectiva existència de lincompliment i sobre la concurrència de raons dinterès públic que justifiquen laplicació daquest article.
Cent tretze. Larticle 190, apartat 1, queda redactat de la manera següent:
1. En les zones o els entorns subjectes a protecció ambiental o en els edificis catalogats, les obres dintervenció que nafecten laspecte exterior o les parts o els elements objecte de protecció de limmoble han de ser autoritzades expressament per llicència dintervenció o disposades per ordre dexecució municipal.
Cent catorze. Larticle 193, apartat 3, queda redactat de la manera següent:
3. La superfície de parcel·la neta, quan continga una edificació lícita que haja de conservar-se, no computa dins de làmbit o el sector en laplicació dels aprofitaments tipus o regles dequidistribució o altres índexs o estàndards generals.
Cent quinze. Larticle 194 queda redactat com segueix:
1. Shan dadjudicar al seu antic titular les parcel·les netes lícitament consolidades. Ladjudicació a favor del seu propietari de la parcel·la neta sha defectuar en tot cas com a nova finca registral i la resta de la finca ha de ser sempre inclosa en el projecte de reparcel·lació, siga quin siga el posicionament del propietari respecte del programa. Tanmateix, es por adjudicar a un tercer comptant amb lacceptació de lantic propietari.
2. Lexcés dedificació consolidat fora dordenació no consumeix aprofitament ni computa com a adjudicació encara que quede en propietat i en benefici del seu antic titular.
Cent setze. Larticle 195 apartat 1 queda redactat de la manera següent:
1. La persona propietària de ledifici consolidat ha de contribuir al pagament de les quotes durbanització en la part de serveis, obres o instal·lacions que no tinga en funcionament o la qualitat de la qual es millore substancialment. A aquest efecte, de la quota que li correspondria en la reparcel·lació sha de deduir la part corresponent als serveis, obres o instal·lacions ja preexistents en servei. Ladministració actuant ha de redactar una memòria econòmica justificativa a aquest efecte.
Cent disset. En larticle 196 els punts 4 i 5 queden redactats de la manera següent:
4. Totes les edificacions i activitats que simplanten per primera vegada en sòl no urbanitzable shan dajustar a lordenació aprovada, han de disposar de sistemes adequats de depuració dels abocaments i residus que generen i han de complir lannex inclòs en aquesta llei i la resta de la normativa de prevenció dincendis forestals.
5. Totes les edificacions i activitats implantades a lentrada en vigor daquesta llei lús de les quals es regularitze a través dels sistemes de minimització dimpacte de larticle 210 i següents, a través de la disposició transitòria de regularització dactivitats industrials en sòl no urbanitzable o de qualsevol altra via que la legislació puga preveure a aquest efecte, han de disminuir el risc dincendis forestals complint les regles de lannex daquesta llei únicament en la mesura que ho exigisca el pla municipal de prevenció dincendis sense impedir la viabilitat del procés de legalització.
Cent divuit. Larticle 197 queda redactat de la manera següent:
1. La zonificació del sòl no urbanitzable pot preveure, en funció de les seues característiques i amb caràcter excepcional, els usos i aprofitaments següents:
a) Edificacions, construccions i instal·lacions necessàries per a lactivitat agropecuària i forestal i les seues corresponents activitats complementàries dacord amb la legislació agropecuària, adequades per a lús corresponent relacionat amb lexplotació per a la qual se sol·licita autorització. Almenys la mitat de la parcel·la ha de quedar lliure dedificació o construcció, exceptuant els hidrants de reg, arquetes per a allotjar vàlvules, estacions meteorològiques i de telecontrol, a més de construccions per a capçals de reg localitzat que no ocupen més de 12 m² associats a captacions daigua legalment establides, així com els hivernacles, excepte aquells destinats a la pública concurrència i els que inutilitzen el sòl agrari. Aquesta superfície lliure dedificació ha de mantenir-se en el seu ús agrari o forestal, o amb les seues característiques naturals pròpies. També sadmet, amb les mateixes exigències, lús i les instal·lacions necessàries per a la cria particular o comercial danimals, inclosos els de companyia, sempre que sajusten a la normativa sectorial aplicable.
Aquestes edificacions en cap cas poden albergar cuines, banys o dormitoris i en general els serveis destinats a realitzar-hi usos residencials o lúdics. En aplicació dels articles 231 i següents, les administracions públiques han de vetlar pel derrocament de les edificacions que, construïdes amb fins agropecuaris, són usades per a usos residencials o lúdics, fora de perill del que estableixen els articles 210 i següents per a les edificacions preexistents.
b) Habitatge aïllat i familiar, complint els requisits següents:
1.r Es permet, excepcionalment, edificar en parcel·les de perímetre ininterromput que, tant en la forma com en la superfície, comprenguen la mínima exigible segons el planejament, que en cap cas no ha de ser inferior a una hectàrea per habitatge.
2.n La superfície ocupada per ledificació no ha dexcedir mai el 2 % de la superfície de la finca rústica; la resta ha destar i mantenir-se amb les característiques naturals que li són pròpies o en cultiu. No obstant això, el pla pot permetre serveis complementaris de lhabitatge familiar, sense obra de fàbrica sobre la rasant natural, la superfície de la qual no excedisca el 2 % de la superfície de la finca rústica en què es realitze.
3.r Ledificació ha destar situada fora dels cursos naturals descolaments i shan de respectar les masses darbratge existent i la topografia del terreny.
4.t Sexigeix una previsió suficient dabastiment daigua potable, una adequada gestió dels residus i un tractament adequat de les aigües residuals que impedisca la contaminació del sòl. Els costos daquestes infraestructures o instal·lacions van a càrrec del propietari.
5.è La construcció no ha de formar nucli de població, dacord amb el que hi ha establit en el planejament urbanístic, i queden prohibides les agrupacions dhabitatges en una mateixa parcel·la, i també les que tinguen característiques pròpies dels habitatges col·lectius.
En el cas que es tracte dhabitatges aïllats i unifamiliars vinculats a lactivitat agropecuària i complementària, mitjançant un informe favorable de la conselleria competent en matèria dagricultura, basat en exigències de lactivitat agropecuària, pot eximir-se justificadament els habitatges rurals del compliment dels requisits regulats en lapartat b, 1.r i 2.n, en qualsevol cas, però, han de guardar proporció amb lextensió i les característiques daquests i quedar directament vinculats a les explotacions agropecuàries corresponents.
Sense perjudici del que hi ha establit en el paràgraf anterior, per a lautorització daquests habitatges rurals, és preceptiu que el planejament urbanístic o, si escau, la modificació daquest haja delimitat justificadament les zones en què siga possible la realització daquestes edificacions i que, en tot cas, tinguen linforme favorable de la conselleria competent en matèria dagricultura amb caràcter previ a latorgament de la llicència dobres.
La conselleria competent en matèria dagricultura, només ha demetre un informe favorable per a aquells habitatges que estiguen vinculats a una explotació agropecuària duna dimensió mínima duna unitat de treball agrari o si el titular té la condició dagricultor professional, segons la legislació agrària vigent, sempre que sen justifique la necessitat i la idoneïtat de la ubicació.
c) Explotació de pedreres, extracció dàrids i de terres o de recursos geològics, miners o hidrològics, que es regularan per mitjà de plans territorials o urbanístics adequats i amb capacitat per a ordenar usos. És imprescindible el manteniment duna franja de com a mínim cinc-cents metres dample al voltant de tot làmbit de lexplotació amb prohibició expressa de lús residencial, llevat que ladopció de mesures correctores permeta reduir aquesta amplària. Si escau, es permetrà la realització de construccions i instal·lacions destinades a la transformació de la matèria primera obtinguda de lexplotació que convinga territorialment emplaçar prop del seu origen natural.
d) Generació denergia renovable, en els termes que establisca la legislació sectorial i el planejament territorial i urbanístic.
e) Activitats industrials i productives, demplaçament necessari en el medi rural. Només pot autoritzar-se la implantació de les activitats següents:
1.r Indústries que, per exigència de la normativa que les regule, hagen dubicar-se allunyades de les zones residencials o terciàries, i no hi haja, en un radi de cinc quilòmetres, amb centre en el de la parcel·la on es pretenga realitzar lactivitat, sòl amb classificació i qualificació aptes per a ubicar-la. La parcel·la ha de tenir un perímetre ininterromput que delimite una superfície no inferior a una hectàrea i, en tot cas, amb el 50 % lliure dedificació i ocupació, dedicat a lús agrari o forestal efectiu.
2.n Activitats de transformació i comercialització de productes del sector primari no compreses en lapartat a daquest article, que, tenint en compte la seua especial naturalesa i característiques, necessiten emplaçar-se prop de les parcel·les dorigen de la matèria primera, en una parcel·la no inferior a una hectàrea de perímetre ininterromput i, en tot cas, amb el 50 % lliure docupació i dedicat a lús agrari o forestal efectiu.
3.r Indústries de baixa rendibilitat per unitat de superfície que requerisquen dedicar gran part daquesta a depòsit, emmagatzematge o assecament de mercaderies a laire lliure i que requerisquen una parcel·la duna superfície mínima duna hectàrea, en recinte de perímetre ininterromput que, en tot cas, ha de tancar-se adequadament i, com a regla general, mitjançant pantalla vegetal.
f) Activitats terciàries o de serveis. Només pot autoritzar-se la implantació de les activitats següents:
1.r Establiments dallotjament turístic i restauració, quan sacredite que lemplaçament dista més de cinc quilòmetres del sòl vacant amb qualificació apta per a contenir aquests usos i, a més, concórrega alguna daquestes circumstàncies: la conveniència de la situació aïllada de lestabliment per al gaudi del medi natural i del paisatge o loportunitat de la seua situació a partir de la línia dedificació de les carreteres, per a la prestació de servei als usuaris daquestes, amb justificació de les instal·lacions i els serveis establits en les necessitats objectives del trànsit rodat i de la compatibilitat amb lordenació sectorial de la carretera de què es tracte. Els establiments dallotjaments turístics no tenen característiques urbanes ni han de propiciar la formació de nuclis de població.
Quan la implantació daquests usos siga dinterès per al desenvolupament turístic rural o puga escometres mitjançant la recuperació del patrimoni arquitectònic radicat en el medi rural, pot exceptuar-se el requisit de distància mínima abans mencionat, i també el de parcel·la mínima a què es refereix aquest article, amb un informe previ favorable de lòrgan competent en matèria de turisme.
2.n Centres recreatius, esportius, doci, i també instal·lacions dempreses dedicades al turisme actiu i daventura, quan sacredite suficientment que escau implantar-los en el medi rural, per estar relacionats amb les característiques de lentorn natural o requerir grans superfícies de sòl no edificat per al desenvolupament, i sempre que col·laboren a la sostenibilitat i al manteniment del medi rural no afectat directament per lactuació.
3.r Campaments de turisme i instal·lacions semblants o equivalents de caràcter turístic, regulats per la legislació de turisme i que no propicien, per les seues característiques i emplaçament, la formació de nuclis de població o de característiques urbanes.
4.t Activitats culturals i docents, assistencials, religioses i benèfiques, centres sanitaris i científics, i serveis funeraris i cementeris, quan, a més de complir la normativa sectorial que les regule específicament, sacredite suficientment, en raó a les seues característiques concretes, la procedència de lemplaçament aïllat i la impossibilitat dubicar-los en sòls amb qualificació urbanística idònia del municipi afectat.
5.è Plantes per al tractament, la valoració, el depòsit i leliminació de residus que, per les seues característiques, hagen demplaçar-se allunyades dàrees habitades.
6.è Obres, infraestructures i instal·lacions pròpies de les xarxes de subministraments, transports i comunicacions, demplaçament necessari en el sòl no urbanitzable, excepte si estan vinculades amb lactivitat agropecuària, que es consideren incloses en lapartat a daquest article.
7.è Estacions de subministrament de carburants i àrees de servei de les carreteres, que shan de tramitar per la normativa establida en aquest títol IV quan no estiguen expressament delimitades pel planejament o ordenació sectorial de la via.
2. Llevat que la parcel·la es trobe dividida per un camí rural o via pecuària, en aquest cas es poden computar a lefecte de parcel·la mínima les porcions de parcel·la que siguen limítrofs entre si sense que, a lefecte de aquest precepte, lexistència delements territorials de domini públic interrompen el perímetre; en aquests casos la parcel·la ha de tenir almenys mitja hectàrea a banda i banda daquest domini públic, i ha de quedar el 50 % lliure de construcció o edificació. Aquest percentatge no és aplicable als campaments de turisme, als centres recreatius, esportius o doci que, per les seues característiques, requerisquen ocupar a laire lliure una gran superfície dinstal·lacions sense edificar.
3. Per a qualsevol ús i aprofitament sha dexigir una previsió suficient de labastiment daigua potable i una completa evacuació, recollida i depuració dels residus i daigües residuals. Les previsions han de constar en els preceptius documents tècnics per a obtenir les corresponents autoritzacions i sha de fer menció expressa de la seua execució en el corresponent certificat final dobra o instal·lació. El cost que puga implicar lextensió de les xarxes daquests o altres serveis és a càrrec del promotor.
Cent dinou. Larticle 200, apartats 1 i 4, queda redactat de la manera següent:
1. Estan subjectes a llicència urbanística municipal i, si escau, a prèvia declaració dinterès comunitari, en els termes que preveu aquest capítol, els actes dús i aprofitament que promoguen els particulars en el sòl no urbanitzable.
No estan subjectes a llicència municipal els treballs habituals de lactivitat agropecuària, com ara arrancada i nova plantació de cultius permanents, les instal·lacions de reg en parcel·la que comprenen els hidrants i caps de reg localitzat, arquetes per a allotjar vàlvules, estacions meteorològiques i de telecontrol; com també les estructures lleugeres no permanents per a la producció agropecuària i forestal.
4. Les llicències que autoritzen actes dedificació en el sòl no urbanitzable satorguen condicionades a la inscripció en el Registre de la Propietat de la vinculació de la superfície mínima de parcel·la, parcel·les o part delles, exigible urbanísticament per a la construcció que sautoritza, com també la conseqüent indivisibilitat daquesta, les altres condicions imposades en la llicència i, si escau, en la declaració dinterès comunitari. En el cas dexplotacions agropecuàries o forestals, no es requereix vincular totes les parcel·les que constitueixen lexplotació que justifica la necessitat de la construcció, sinó únicament la superfície urbanísticament requerida per a la seua autorització. No obstant això, aquestes edificacions no poden alterar lús i lactivitat que shi desenvolupe i que justificaven la seua autorització.
Cent vint. Larticle 201, apartat 2, queda redactat de la manera següent:
2. Sense perjudici de la sol·licitud daquells altres informes que es consideren necessaris per aplicació de la normativa sectorial o per les característiques pròpies de la sol·licitud, lajuntament, abans datorgar la llicència dobres, ha de sol·licitar els informes següents:
a) En els supòsits de larticle 197.a daquesta llei, ha de sol·licitar un informe de la conselleria competent en matèria dagricultura, ramaderia, caça, gestió del medi natural o animals domèstics, en funció de lús i de la seua ubicació. Excepte per a les activitats de manteniment i conservació de les estructures i les infraestructures per a la producció agropecuària que no alteren les prestacions de la infraestructura mateixa, ni saltere lús i laprofitament del sòl no urbanitzable. En aquest cas sha de sotmetre al règim de declaració responsable.
b) En els supòsits de larticle 197.c daquesta llei, ha de sol·licitar un informe de la conselleria competent en matèria durbanisme, medi ambient i en matèria de carreteres.
c) Si lús o laprofitament subica en el sòl no urbanitzable protegit, serà preceptiu linforme de la conselleria competent en matèria durbanisme i, si escau, el de ladministració competent per raó dels valors que determinen la protecció daquest sòl. Excepte per a les activitats de manteniment i conservació de les estructures i les infraestructures per a la producció agropecuària que no alteren les prestacions de la infraestructura mateixa, ni saltere lús i laprofitament del sòl no urbanitzable. En aquest cas sha de sotmetre al règim de declaració responsable.
Cent vint-i-u. es modifiquen els apartats 2 i 3 de larticle 202 i safegeixen els apartats 4 i 5 a larticle 202, que queden redactats com segueix:
2. No requeriran declaració dinterès comunitari els usos i els aprofitaments que estiguen previstos expressament en els instruments de planejament següents:
a) Els que siguen objecte dassignació per mitjà de plans especials, sense que això eximisca del pagament del corresponent cànon.
b) Els que vinguen atribuïts per un pla dacció territorial, sense que això eximisca del pagament del corresponent cànon.
c) Els que, excepcionalment, vinguen atribuïts en els instruments dordenació ambiental previstos en la normativa despais naturals protegits que qualifiquen el sòl com a protegit, requerint-se en aquest cas, amb caràcter previ a la implantació de lús o laprofitament corresponent, linforme favorable de la conselleria competent en matèria despais naturals i de paisatge.
3. No requerirà declaració dinterès comunitari els usos i els aprofitaments en sòl no urbanitzable comú en els supòsits següents:
a) En els municipis que lestratègia territorial de la Comunitat Valenciana considera sistema rural.
b) En els municipis que lestratègia territorial de la Comunitat Valenciana considera franja intermèdia del territori, sempre que aquest sòl compte amb un planejament adaptat a aquesta llei i de forma expressa shi declare lexoneració daquesta declaració en part del terme municipal, per presentar característiques pròpies de la ruralitat, atesos criteris demogràfics, daccessibilitat, econòmics i socials.
4. Seximiran de la declaració dinterès comunitari en sòl no urbanitzable comú:
a) Les instal·lacions denergies renovables següents:
1.r Aquelles que tinguen un pla especial aprovat que ordene específicament aquests usos vinculats a la utilització racional dels recursos naturals en el medi rural.
2.n Les instal·lacions generadores denergia solar fotovoltaica la potència de producció energètica de les quals siga menor o igual a cinc MW de pic, ocupen una superfície menor de deu hectàrees i comprenguen la parcel·la mínima exigible pel planejament urbanístic no inferior a una hectàrea.
3.r Les instal·lacions generadores denergia solar fotovoltaica que subiquen en les cobertes de les edificacions emplaçades legalment en el medi rural.
4.t Les instal·lacions generadores denergia renovable destinades a autoconsum, amb un informe previ de la conselleria competent en matèria denergia.
5.é Les instal·lacions generadores denergia solar tèrmica per a producció o generació daigua calenta sanitària per a ús propi.
6.é Les instal·lacions denergia renovable, quan lenergia sobtinga, almenys en un cinquanta per cent, a partir de recursos, productes i subproductes de la mateixa activitat agrària de lexplotació, i es genere un nivell elevat dautosuficiència per a lexplotació agrària. En aquests casos, sha de sol·licitar un informe a les conselleries competents en matèria dagricultura, ramaderia, caça, gestió del medi natural o animals domèstics, en funció de lús, de laprofitament i de la seua ubicació, i de la conselleria competent en matèria denergia, en funció de la racionalitat de laprofitament energètic proposat.
b) Els usos i aprofitaments en el medi rural relatius a les activitats agràries complementàries següents:
1.r Allotjament de turisme rural, establiment de restauració o assimilats, sempre que lactuació supose la recuperació de patrimoni arquitectònic tradicional o el pla urbanístic estiga adaptat a aquesta llei i la superfície construïda de lactuació no supere els 500 m2.
2.n Cellers de vi, almàsseres o altres instal·lacions de la indústria agroalimentària que:
i) Complisca amb les determinacions de la legislació sectorial.
ii) Es tracte de recuperació de patrimoni arquitectònic tradicional o la superfície construïda de lactuació no supere 800 m² de sostre sobre rasant i 600 m² de soterrani. Així mateix, si lordenació del sòl no urbanitzable està adaptada a aquesta llei o expressament ho preveu un pla dacció territorial o un programa de paisatge saplicarà lexempció de declaració dinterès comunitari si la superfície de sostre construïda no supera els 2000 m² sobre rasant i 1200 m² de soterrani.
iii) Més del cinquanta per cent de la matèria primera agrària empleada provinga de lexplotació en què subica la construcció.
iv) La parcel·la tinga una superfície mínima de mitja hectàrea, o una parcel·la resultant de la vinculació duna superfície mínima igual o superior de lexplotació del titular a mitja hectàrea i, en tot cas, amb el 70 % lliure dedificació i ocupació, dedicat a lús agrari o forestal efectiu.
Les instal·lacions, parts daquestes o els béns dequip per a la producció han destar integrats en la construcció, shi ha demprar els materials i les tècniques constructives de la zona on subica ledificació o la construcció i sha dacreditar una gestió adequada dels residus sòlids, de les aigües residuals i dels subproductes generats per lactivitat.
5. Als efectes daquesta llei, sentén per arquitectura tradicional el resultat de la utilització de materials i tècniques constructives característiques de la zona en què subica, sempre que siga adequat a les necessitats funcionals per a les quals es va construir. Les sol·licituds realitzades a lempara daquest precepte podran comportar una ampliació dun vint per cent de ledificació legalment construïda.
Cent vint-i-dos. Larticle 203, apartats 2 i 3, queda redactat daquesta manera:
2. La justificació de la necessitat demplaçament en el medi rural es realitza valorant la inviabilitat dubicar lactivitat en un altre tipus de sòl del propi terme municipal o dels municipis contigus, a aquest efecte, saporten plans de classificació i qualificació de sòl dels diferents planejaments municipals en què sidentifica la ubicació de la parcel·la en què es proposa lactivitat i la fitxa de gestió aplicable als sòls en què càpia lús urbanístic pretés. També es valora la incidència de lactivitat en el desenvolupament sostenible o en la recuperació natural de les zones deprimides, la compatibilitat de lactuació amb la infraestructura verda i el paisatge, la proximitat de lactivitat a les xarxes dinfraestructures ja existents i la contribució de lactivitat a millorar els nivells docupació laboral de la zona. Lanterior sentén sense perjudici daltres paràmetres que puguen ser tinguts en compte per a la justificació particularitzada de la necessitat demplaçament respecte de cada activitat concreta que es puga realitzar en el medi rural.
3. Lautorització dusos i aprofitaments en sòl no urbanitzable per mitjà de la seua declaració dinterès comunitari requereix lelaboració dun estudi dintegració paisatgística, el contingut del qual sadaptarà al tipus dactuació proposada i al paisatge on subica. Si, dacord amb la legislació ambiental és necessària lavaluació dimpacte ambiental del projecte, aquesta es realitzarà en la tramitació de la llicència substantiva del projecte que corresponga dacord amb el que sestablisca en la seua legislació sectorial.
Cent vint-i-tres. Larticle 204, apartats 2 i 3, queda redactat de la manera següent:
2. El cànon dús i daprofitament sha destablir en la declaració dinterès comunitari, a proposta de lajuntament, per una quantia equivalent al 2 % dels costos estimats de les obres dedificació i de les obres necessàries per a la implantació dels serveis a què es refereix lúltim paràgraf de larticle 197 daquesta llei. La fixació del cost de les obres, i conseqüentment del cànon, té un caràcter provisional fins que no es fixe definitivament en els pressuposts dels projectes dedificació i durbanització, en el moment de concessió de la llicència municipal. El cànon es merita una sola vegada en ocasió de latorgament de la llicència urbanística, i lajuntament pot acordar, a sol·licitud de la persona interessada, el fraccionament o lajornament del pagament, sempre dins del termini de vigència concedit. Latorgament de pròrroga del termini a què es refereix larticle 205 daquesta llei no comporta cap cànon urbanístic nou.
3. Lajuntament pot proposar lexempció del pagament del cànon dús i aprofitament quan es tracte dactivitats beneficoassistencials, sanitàries o culturals i sense ànim de lucre acreditat suficientment, o la reducció fins a un 50 % quan es tracte dactivitats industrials, productives, generadores denergies renovables, terciàries o de serveis susceptibles de crear ocupació de forma significativa, amb relació a locupació local. Limpagament dóna sempre lloc a la caducitat de la declaració dinterès comunitari i de la llicència urbanística. La percepció del cànon correspon als municipis i les quantitats ingressades per aquest concepte shan dintegrar en el patrimoni municipal del sòl.
Cent vint-i-quatre. Els apartats 1 i 3 de larticle 205 queden redactats com segueix:
1. La conselleria competent en matèria durbanisme, a proposta motivada de lajuntament afectat, establirà un determinat termini de vigència de lús i aprofitament atribuït per la declaració dinterès comunitari, que no podrà excedir trenta anys.
3. Caducada la declaració dinterès comunitari, el seu titular procedirà al cessament de lactivitat, al desmantellament de les instal·lacions i a la demolició de les construccions realitzades, amb reposició del sòl al seu estat original i restauració paisatgística de lentorn natural. La resolució per la qual sacorde la caducitat haurà de fixar, en funció de les característiques pròpies de cada activitat, el termini per al compliment daquestes obligacions.
Cent vint-i-cinc. Larticle 206, apartat 6, queda redactat de la manera següent:
6. Quan es tracte dactivitats industrials, productives, generadores denergies renovables i terciàries o de serveis, i en atenció a la capacitat que tenen per a crear ocupació, la conselleria competent en matèria durbanisme pot acordar-ne la tramitació urgent a proposta de lajuntament. En aquest cas, els terminis que estableix aquesta llei es redueixen a la meitat, i el termini dinformació pública és de vint dies hàbils. En la sol·licitud dinformes i dictàmens cal fer constar la declaració durgència. No shan de tramitar amb caràcter durgència aquelles actuacions que, per raó del seu objecte, estiguen subjectes a informes exigits per la legislació del patrimoni cultural immoble o dimpacte ambiental.
Cent vint-i-sis. Larticle 207, apartat 1, queda redactat de la manera següent:
1. La declaració de caducitat sha dadoptar mitjançant una resolució motivada de la conselleria competent en matèria dordenació del territori i urbanisme, després de lexpedient instruït a aquest efecte amb audiència de la persona interessada i de lajuntament, dacord amb la tramitació establida en la legislació reguladora del procediment administratiu comú. Igualment, és procedent deixar sense efecte la declaració dinterès comunitari, sense dret a indemnització, quan sincomplisquen les condicions o els modes als quals shaja subordinat.
Cent vint-i-set. Larticle 208 queda redactat de la manera següent:
1. Els terrenys classificats pel pla general estructural com a sòl urbanitzable, i que no tinguen la programació aprovada i vigent, estan subjectes a les limitacions següents, a més de les aplicables en virtut daltres lleis:
a) No es poden realitzar altres edificacions, construccions i instal·lacions sinó les destinades a lactivitat agrària, forestal, ramadera, cinegètica o semblant i les corresponents activitats complementàries, que tinguen relació directa amb la naturalesa i la destinació de la finca, i sajusten als plans o a les normes establides per la conselleria competent en agricultura, que ha demetre el corresponent informe, i també les vinculades funcionalment a lexecució i al manteniment dels serveis públics.
b) El tipus de construcció ha de ser adequat al seu emplaçament i a la condició aïllada, dacord amb les normes que el planejament aplicable establisca, i queden prohibides les edificacions característiques de les zones urbanes.
c) En les divisions i les segregacions de terrenys no poden efectuar-se fraccionaments en contra de les determinacions del planejament aplicable i de la legislació agrària.
2. En els supòsits de terrenys inclosos en un programa dactuació integrada conclòs anormalment mitjançant caducitat o resolució, quedarien en la situació que resulte de la resolució del programa dactuació integrada dacord amb larticle 163 daquesta llei.
Cent vint-i-vuit. Es modifica el títol del capítol III del títol IV del llibre II que queda redactat de la manera següent:
CAPÍTOL III
Minimització dimpactes territorials en el sòl no urbanitzable
Cent vint-i-nou. Larticle 210 queda redactat daquesta manera:
1. El pla general estructural, o qualsevol instrument de planejament amb capacitat destablir lordenació estructural, podran delimitar com a zona urbanística en el sòl no urbanitzable els nuclis dhabitatges consolidats que han de minimitzar el seu impacte territorial, la implantació dels quals shaja efectuat al marge dels processos formalitzats durbanització i edificació.
2. A lefecte de la delimitació a què es refereix lapartat anterior, es consideren nuclis dhabitatges consolidats les agrupacions dhabitatges implantats sobre àmbits en sòl no urbanitzable que conserven una parcel·lació de característiques rurals. A lefecte de la minimització dimpactes territorials hi ha una agrupació dhabitatges en sòl no urbanitzable sempre que hi haja una densitat igual o superior a tres habitatges per hectàrea, sense perjudici que puguen tenir aquesta consideració grups duna menor densitat quan escaiga per condicions de proximitat, dinfraestructures i territorials.
3. Únicament poden legalitzar lobra i lús residencial, a través de la seua inclusió en làmbit dels instruments regulats en aquest capítol, les edificacions completament acabades abans del 20 dagost de 2014. I això amb independència de la situació juridicoadministrativa en què es troben, i tret del contingut de les sentències judicials que sobre aquestes hagen recaigut, que shan de complir dacord amb el que hi ha disposat en les resolucions dexecució que els tribunals dicten.
La sol·licitud dinici de lavaluació ambiental i territorial estratègica de qualsevol dels instruments de minimització dimpactes regulats en aquest capítol, implica la suspensió de la tramitació dels expedients de restabliment de la legalitat urbanística o de lexecució de les resolucions que recaiguen sobre obres que puguen emparar-se en aquests. Queden en suspens, així mateix, els terminis de prescripció o caducitat de les accions o dels procediments en execució o tramitació.
En el cas que no saprove linstrument, decau la possibilitat daconseguir la legalització de les edificacions a través dels instruments regulats en aquest capítol, i cal, preceptivament, que es dicten i executen les ordres escaients dacord amb els articles 231 i següents daquesta llei.
4. Per a legalitzar, a través del pla, edificacions que estiguen situades en el sòl que gaudisca de qualsevol tipus de protecció pels seus valors ambientals especials, o un sòl que es trobe afectat per limitacions dús específiques derivades de laplicació de la normativa sectorial de mines, costes, aigües, risc dinundació o infraestructures, o per lexistència dactivitats implantades legalment o en procés de legalització, sha demetre un informe previ vinculant de ladministració amb competències afectades.
5. En el cas que el nucli dhabitatges consolidat o habitatges aïllats objecte de la minimització dimpacte territorial es trobe en terreny forestal o contigu a aquell, sha de procurar la realització de les mesures que la legislació de prevenció dincendis forestals establisca per a les noves urbanitzacions, edificacions i usos.
Si no es tiren endavant aquestes mesures en el projecte de legalització, ladministració pública queda exempta de responsabilitat en el cas que es produïsquen danys materials com a conseqüència dun incendi.
En el cas que el nucli dhabitatges consolidat objecte de la minimització dimpacte territorial es trobe en una àrea inundable i per a les edificacions ja existents, les administracions competents han dexigir ladopció de mesures de disminució de la vulnerabilitat i autoprotecció, tot això dacord amb el que hi ha establit en la Llei 17/2015, de 9 de juliol, del sistema nacional de protecció civil i el Pla dacció territorial sobre prevenció de risc dinundació a la Comunitat Valenciana.
En els dos casos anteriors, el promotor ha de subscriure una declaració responsable en què expresse clarament que coneix i assumeix el risc existent i les mesures de protecció civil aplicables al cas, i sha de comprometre a traslladar aquesta informació als possibles afectats, amb independència de les mesures complementàries que crega oportú adoptar per a la seua protecció. Aquesta declaració responsable ha destar integrada, si escau, en la documentació de lexpedient de llicència dobra o legalització.
Juntament amb la declaració responsable de primera ocupació sha daportar, si escau, un certificat del Registre de la Propietat en què sacredite que hi ha una anotació registral i que shi indique que la construcció es troba en zona forestal sense haver realitzat les mesures de prevenció contra incendis forestals o que està en zona inundable.
Cent trenta. Larticle 211 queda redactat de la manera següent:
1. Lordenació estructural daquestes àrees, lha de fer el pla general estructural, o la modificació daquest, o un pla especial. Lordenació detallada daquestes àrees sha defectuar mitjançant un pla especial.
Lordenació estructural ha dincloure la delimitació de làmbit de lactuació integrada, sense perjudici que el perímetre exacte de lactuació puga concretar-se en lordenació detallada. Lordenació detallada ha dincloure el perímetre exacte de lactuació, la xarxa de serveis urbanístics i, si escau, les dotacions públiques que calga, les edificacions existents, i també les diferents fases dexecució de les obres durbanització. Correspon a la conselleria competent en matèria dordenació del territori i urbanisme laprovació definitiva del pla especial, dacord amb el llibre I daquesta llei, i a lajuntament, la selecció del programa dactuació integrada i la designació de lurbanitzador, segons aquest llibre II.
2. El pla especial ha dincloure, almenys, els documents tècnics següents:
a) Memòria descriptiva de la situació actual i justificativa de la proposta, en la qual es descriguen les circumstàncies dimplantació de cada nucli dhabitatges, sidentifiquen les parcel·les cadastrals que lintegren, es detallen les construccions i usos existents i les característiques dels serveis de què estan dotades. Shi ha dafegir un annex amb la relació dels propietaris afectats.
b) Plànols de lestat actual de parcel·lació, grau durbanització, grau dedificació, relació amb els nuclis urbans, activitats qualificades i amb la xarxa primària dinfraestructures i serveis existents.
c) Plànol dordenació que efectue una delimitació geomètricament racional del perímetre del nucli dhabitatges consolidat que sha de regularitzar, inclosos els terrenys estrictament necessaris per a implantar les dotacions públiques que es consideren adequades per al benestar de la població i la protecció de la qualitat del medi ambient, i també els estrictament necessaris destinats a usos terciaris. Lordenació que es propose ha de respectar la parcel·lació existent, sense perjudici dels ajustos que resulten necessaris per a complir els condicionants establits en aquest article.
d) Estudi dintegració paisatgística amb el contingut establit en lannex II daquesta llei, amb especial incidència en les mesures que shan dadoptar en les edificacions preexistents.
e) Estudi de viabilitat econòmica de la inversió, inclosos altres costos de regularització establits i el termini dexecució de les obres i informe de sostenibilitat econòmica.
f) Estudis i documentació requerida per la normativa ambiental aplicable.
3. El programa dactuació ha dincloure, almenys, els documents següents:
a) Projecte durbanització o obres públiques ordinàries a formular, que incloga les obres durbanització estrictament imprescindibles per a atendre les necessitats residencials existents i per a la minimització dimpactes que motiva el planejament, adaptades al caràcter de lactuació i al parcel·lari, lorografia, la hidrologia superficial i subterrània, els camins i les altres infraestructures existents. En particular, ha dincloure, preceptivament, un sistema de depuració dabocaments de tota mena, que es pot agrupar per habitatges, uns espais destinats a la recollida regular de residus sòlids, un sistema viari que permeta un accés rodat segur a les edificacions i ladequada connexió del nucli dhabitatges amb la xarxa viària. Així mateix, si resulta possible des del punt de vista econòmic, tècnic i ambiental, la disposició dun sistema de subministrament daigua potable i denergia elèctrica.
b) Annex en què es descriguen les obres que cal executar en linterior de les parcel·les particulars per a aconseguir ladaptació paisatgística, connectar els serveis de lhabitatge a la xarxa de clavegueram i subministraments implantats, si molt convé, i ladaptació de tanques o altres adaptacions a què obligue el pla.
c) Estudi dels costos de la implantació de serveis que resulten dutilitat a tots els afectats, que shan de sufragar en un 80 % en proporció als metres quadrats de sostre de cadascun dels habitatges i el 20 % restant en proporció a la superfície de la parcel·la vinculada. Els porxes i les instal·lacions esportives i de piscines computen cada metre quadrat docupació de sòl com a equivalent a 0,5 m² de sostre.
d) Estudis dels costos de les obres que cal executar en linterior de cadascuna de les parcel·les o edificacions particulars, en ser útils únicament al propietari, que shan de sufragar a costa seu.
e) Conveni urbanístic de gestió que regule les relacions entre els propietaris i ladministració actuant i el procediment dexecució de la minimització que ha dincloure, com a mínim, les determinacions següents:
1.r Regulació dels costos derivats de la minimització de limpacte territorial que han de ser assumits pels propietaris afectats, mitjançant pagament de les corresponents quotes durbanització, la quantia de les quals ha de ser fixada en el conveni urbanístic, i queden les finques o les parcel·les corresponents afectes, amb caràcter real, al pagament de les quotes a què es refereix lapartat c anterior.
2.n Regulació del deure de cessió a ladministració del sòl necessari per a les dotacions públiques i sòls terciaris a incorporar a la gestió de la regularització. Aquest deure sha de formalitzar preferentment mitjançant la cessió a lajuntament per raó de les condicions establides en el conveni urbanístic subscrit, o bé mitjançant la cessió obligatòria i gratuïta, per raó, si escau, de reparcel·lació i, finalment, quan no siga possible, laplicació de les dues alternatives anteriors, mitjançant lexpropiació forçosa.
3.r Regulació dels terminis per a fer efectiva la cessió a ladministració dels sòls assenyalats en el número anterior, en funció, si escau, de les fases durbanització que es complisquen segons lapartat 6 següent.
4. En el cas que hi haja activitats que puguen resultar incompatibles amb lús residencial a una distància del nucli dhabitatges inferior a la prevista per la normativa específica que els siga aplicable, es requereix un informe de les conselleries competents per raó de lactivitat de què es tracte i dordenació del territori.
5. Excepte conveni acordat entre els propietaris que representen la majoria de les parcel·les edificables privatives resultants i lajuntament, i en aquest cas sha de determinar la modalitat dexecució per la propietat dacord amb aquesta llei, el desenvolupament i lexecució de lactuació sha de dur a terme per iniciativa pública, bé mitjançant gestió directa, bé mitjançant gestió indirecta a través de la selecció dun urbanitzador, dacord amb el que hi ha establit en aquesta llei i la legislació estatal de contractes del sector públic.
6. En el cas de gestió directa, lexecució de lactuació de minimització dimpacte pot desenvolupar-se mitjançant laplicació del règim de contribucions especials o daltres formes de finançament que establisca ladministració urbanística actuant.
7. Es permet, mitjançant una resolució degudament justificada, lexecució per fases de les obres durbanització sempre que el termini total daquestes no supere els cinc anys, que pot ampliar-se fins a un màxim del doble en aquells casos justificats per lelevat cost durbanització per metre quadrat o per les dificultats tècniques de lexecució.
8. Els propietaris han de participar necessàriament en lexecució del programa, de forma voluntària o forçosa, i han de pagar, en tot cas, la retribució a lurbanitzador en metàl·lic.
Cent trenta-u. Safegeix larticle 211 bis:
Article 211 bis. Actuacions de minimització dimpacte territorial generat per les edificacions aïllades en sòl no urbanitzable
1. Els propietaris dedificacions susceptibles dacollir usos residencials que es troben en aquests supòsits establits en larticle 210 daquesta llei, però per la ubicació allunyada de tot nucli dhabitatges consolidat no puguen integrar-se en un pla especial de minimització dimpactes, han de sol·licitar la declaració de situació individualitzada de minimització dimpacte territorial, per a la qual cosa han de presentar davant de lajuntament, juntament amb la sol·licitud, la documentació que acredite que no és possible incloure-les en un àmbit de minimització dimpactes daquells que regula larticle 210 daquesta llei. Correspon al ple de lajuntament la declaració de situació individualitzada de minimització dimpacte territorial, decisió reglada i singular sobre els requisits i els supòsits de fet regulats en aquesta llei i que no constitueix una decisió del pla general estructural. La declaració de situació individualitzada ha dincloure les condicions edificatòries a què ha dajustar-se la posterior llicència de legalització de la construcció. En aquests casos no es poden aplicar els requisits establits en larticle 197.b daquesta llei.
La declaració de situació individualitzada de minimització dimpacte territorial implica la suspensió de la tramitació dels expedients de restabliment de la legalitat urbanística o de lexecució de les resolucions que recaiguen sobre obres que puguen emparar-se en aquests. Queden en suspens així mateix els terminis de prescripció o caducitat de les accions o procediments en execució o tramitació.
2. Després dhaver obtingut la declaració a què es refereix lapartat anterior, la persona interessada ha de sol·licitar una llicència de minimització dimpacte territorial i docupació en lajuntament a què ha dadjuntar un estudi dintegració paisatgística, una anàlisi de les afectacions i els riscos ambientals i les mesures correctores proposades per a evitar-los, un projecte bàsic, on es descriga la situació actual de ledificació i les obres que resulten necessàries per al compliment de les obligacions marcades pels articles 180 bis i concordants daquesta llei.
En un termini màxim de quatre anys des de lobtenció de la llicència, la persona interessada ha de sol·licitar en lajuntament la llicència docupació aportant el corresponent certificat de finalització de les obres de minimització dimpacte territorial com també la resta de documents tècnics necessaris.
En el cas que els habitatges aïllats objecte de la minimització dimpacte territorial es troben en terreny forestal o contigu a aquest, sha de procurar la realització de les mesures que la legislació de prevenció dincendis forestals establisca per a les noves urbanitzacions, edificacions i usos.
En el cas que lhabitatge objecte de la minimització dimpacte territorial es trobe en una àrea inundable, les administracions competents han dexigir ladopció de mesures de disminució de la vulnerabilitat i autoprotecció, tot això dacord amb el que estableix la Llei 17/2015, de 9 de juliol, del sistema nacional de protecció civil i el Pla dacció territorial sobre prevenció de risc dinundació a la Comunitat Valenciana.
3. De forma prèvia a latorgament de la llicència sha de sol·licitar un informe vinculant de la conselleria o les conselleries amb competència en urbanisme i paisatge i inundabilitat quan estiga situada en una zona inundable, sha datorgar tràmit daudiència als propietaris contigus i sha defectuar un període dexposició pública dun mínim de vint dies.
4. Cal un informe previ i vinculant de les administracions amb competències afectades per a latorgament de llicència a edificacions, respecte de les quals càpiguen accions de restabliment de la legalitat urbanística, que es troben:
a) Situades en sòl que tinga qualsevol tipus de protecció pels seus especials valors ambientals.
b) Afectades per limitacions dús específiques derivades de laplicació de la normativa sectorial de mines, costes, aigües, risc dinundació o infraestructures, o per lexistència dactivitats implantades legalment o en procés de legalització.
Cent trenta-dos. Larticle 212 queda redactat daquesta manera:
1. Després de laprovació del pla especial i el programa dactuació, les parcel·les existents seran indivisibles, excepte per a lagregació de la part segregada a una altra de contigua, si ambdues compleixen la parcel·la mínima establida.
2. Els habitatges existents, una vegada concloses les infraestructures programades per a la minimització de limpacte territorial, poden ser legalitzats mitjançant la sol·licitud de la preceptiva llicència dobres de legalització a lefecte dacreditar que limmoble compleix el que hi ha establit en el pla especial de lactuació de minimització dimpacte territorial. En aquests supòsits no sapliquen els requisits per als habitatges unifamiliars regulats en larticle 197.b daquesta llei.
3. En aquestes edificacions no es pot concedir cap llicència dobra o ús que implique una ampliació de ledificabilitat patrimonialitzada, ni tan sols amb elements desmuntables provisionals. El pla i la llicència de minimització poden regular lautorització futura dobres de reforma interior o per a lexecució de petits elements auxiliars que no incrementen ledificabilitat i no suposen cap alteració negativa dels efectes paisatgístics i ambientals assolits amb la minimització. La concessió daquestes llicències ha de disposar de linforme previ vinculant de la conselleria competent en matèria durbanisme i paisatge.
4. Les parcel·les no edificades han de quedar fora de làmbit de lactuació; si se ninclou cap, ha de romandre sense edificació en lús agrari o forestal o ha de ser destinada a espai lliure, i en tot cas ha de quedar exempta del pagament dels costos durbanització.
5. En cas dincompliment de lobligació indicada en larticle 180 bis.1 i concordants, lajuntament pot, amb audiència prèvia per un termini de vint dies a les persones interessades, dictar les ordres dexecució necessàries per al compliment del que shi disposa. Les ordres shan de subjectar al règim establit en els articles 182 i concordants daquesta llei.
6. Al cap de sis mesos de dictar les ordres indicades, si no sha adaptat ledificació al que estableix aquesta disposició, lajuntament pot imposar multes coercitives, en els termes que estableix lapartat 1.a de larticle 241 daquesta llei i, si escau, les obres corresponents a lobligació establida en larticle 180 bis.1 daquesta llei poden ser executades subsidiàriament per part de lajuntament.
Cent trenta-tres. Larticle 213 queda redactat com segueix:
Article 213. Actes subjectes a llicència
Estan subjectes a llicència urbanística, en els termes daquesta llei i sense perjudici de les altres autoritzacions que siguen procedents dacord amb la legislació aplicable, els actes dús, transformació i edificació del sòl, subsòl i vol:
a) Moviments de terres, explanacions, parcel·lacions, segregacions o altres actes de divisió de finques en qualsevol classe de sòl quan no formen part dun projecte de reparcel·lació.
b) Les obres dedificació, construcció i implantació dinstal·lacions de nova planta
c) La ubicació de cases prefabricades i instal·lacions semblants, ja siguen provisionals o permanents.
d) La tala de masses arbòries o de vegetació arbustiva en terrenys incorporats a processos de transformació urbanística i, en tot cas, quan aquesta tala es derive de la legislació de protecció del domini públic.
Cent trenta-quatre. Larticle 214 queda redactat com segueix:
1. Estan subjectes a declaració responsable, en els termes de larticle 222 daquesta llei:
a) La instal·lació destesos elèctrics, telefònics o altres de similars i la col·locació dantenes o dispositius de comunicació de qualsevol classe i la reparació de conduccions en el subsòl, només en sòl urbà i sempre que no afecte domini públic, edificis protegits o entorns protegits dimmobles declarats com a bé dinterès cultural o bé de rellevància local, ni a altres àrees de vigilància arqueològica.
b) Les obres de modificació o reforma que afecten lestructura, sense suposar substitució o reposició delements estructurals principals, o a laspecte exterior i interior de les construccions, els edificis i les instal·lacions, que no estiguen subjectes a llicència dacord amb larticle 213 daquesta llei.
c) Les obres de mera reforma que no supose alteració estructural de ledifici, ni afecten elements catalogats o en tràmit de catalogació, com també les de manteniment de ledificació que no requerisquen col·locació de bastida en via pública.
d) Les actuacions dintervenció sobre edificis, immobles i àmbits patrimonialment protegits o catalogats, sempre que tinguen un abast puntual quan no afecten lestructura o les parts o elements dels immobles objecte de protecció, ni laspecte exterior, incloses les cobertes, les façanes i els elements artístics i acabats ornamentals ni cap element subjecte a protecció específica.
e) Lalçament i la reparació de murs de fàbrica o maçoneria, no estructurals, i la tanca de parcel·les, independentment del sistema constructiu triat que no estiguen subjectes a llicència dacord amb larticle 213 daquesta llei.
f) La primera ocupació de les edificacions i les instal·lacions, conclosa la seua construcció, dacord amb el que preveu la legislació vigent en matèria dordenació i qualitat de ledificació, com també el segon i els següents actes docupació dhabitatges.
2. Estan subjectes a declaració responsable dacord amb el que estableix lapartat anterior i sempre que vagen acompanyades de certificació emesa per un organisme de certificació administrativa o un col·legi professional en els termes degudament establits en la disposició addicional novena Entitats col·laboradores amb ladministració.
a) Les obres de modificació o reforma que afecten lestructura de les construccions, els edificis i les instal·lacions de totes classes, siga quin siga el seu ús.
b) Les obres i els usos que hagen de realitzar-se amb caràcter provisional, excepte les incloses en larticle 213.
c) La demolició de les construccions.
d) La modificació de lús de les construccions, les edificacions i les instal·lacions, com també lús del vol sobre aquests.
e) Els actes dintervenció sobre edificis, immobles i àmbits patrimonialment protegits o catalogats, excepte els inclosos en larticle 213.
f) Lextracció dàrids i lexplotació de pedreres, excepte el que disposa larticle 215.1.b daquesta llei.
g) Lacumulació dabocaments i el dipòsit de materials aliens a les característiques pròpies del paisatge natural, excepte el que disposa larticle 214 daquesta llei.
h) Lalçament de murs de fàbrica i la tanca, en els casos i sota les condicions estètiques que exigisquen les ordenances dels plans reguladores de la seua harmonia amb lentorn.
i) Lexecució dobres i instal·lacions que afecten el subsòl, excepte les incloses en larticle 13.
j) Lobertura de camins, com també la modificació o la pavimentació.
k) La construcció de preses, basses, obres de defensa i correcció de llits públics, vies públiques o privades i, en general, qualsevol tipus dobres o usos que afecten la configuració del territori.
l) La col·locació de cartells i tanques de propaganda visibles des de la via pública.
m) Totes les altres actuacions no incloses en larticle 213, ni el 215 ni lapartat 1 daquest article daquesta llei.
3. No obstant això, els municipis mitjançant laprovació de la corresponent ordenança podran sotmetre a llicència expressa els actes dús, transformació i edificació de sòl, subsòl i vol inclosos en lapartat 2, i en la lletra f de lapartat 1. També podran exigir certificat dorganisme de certificació administrativa per a aquest últim supòsit en el cas de mantenir lautorització per declaració responsable.
Cent trenta-cinc. Safegeix lapartat 3 a larticle 215:
3. Els moviments de terra propis de la pràctica ordinària de les tasques agrícoles, com ara la treballada, larada profunda, la formació de taules i cavallons, inclosos els propis de la replantació despècies llenyoses sempre que no impliquen actuacions compreses en els articles 213 i 214 daquesta llei.
Cent trenta-sis. Larticle 216 queda redactat daquesta manera:
1. Es poden atorgar llicències per a usos i obres provisionals no establides en el pla, sempre que no en dificulten lexecució ni el desincentiven, subjectes a un termini màxim de cinc anys, en sòl urbà, siga en edificacions o en parcel·les sense edificar sobre les quals no hi haja sol·licitud de llicència dedificació o programa dactuació aprovat o en tramitació, i en sòl urbanitzable sense programació aprovada.
2. Així mateix, es pot atorgar la llicència per a obres i usos provisionals en sòl no urbanitzable comú sempre que:
a) Lús de què es tracte estiga permès pel planejament urbanístic i territorial i per la normativa sectorial aplicable.
b) No es tracte dun ús residencial ni industrial.
c) El termini pel qual satorga la llicència siga inferior a tres mesos.
d) Es complisquen les condicions de provisionalitat de les obres i els usos establits en lapartat 3 daquest article.
3. La provisionalitat de lobra o lús ha de deduir-se de les característiques de la construcció o de circumstàncies objectives, com ara la viabilitat econòmica de la seua implantació provisional o lescàs impacte social de la seua futura eradicació. Lautorització satorgarà subjecta al compromís de demolir o eradicar lactuació quan vença el termini o es complisca la condició que sestablisca en autoritzar-la, amb renúncia a qualsevol indemnització, que haurà de fer-se constar en el Registre de la Propietat abans diniciar lobra o utilitzar la instal·lació.
Cent trenta-set. Es modifica la lletra c i safegeix la lletra d a lapartat 1 i es modifica lapartat 2 de larticle 221, que queden redactats com segueix:
c) Les dintervenció, que seran qualssevol obres subjectes a llicència que afecten edifici catalogat o en tràmit de catalogació, en el termini de tres mesos.
d) La resta de supòsits subjectes a llicència, en el termini de dos mesos.
2. Els ajuntaments podran atorgar llicències parcials que autoritzen la realització de fases concretes del projecte:
a) A reserva de lesmena o suplement daquest en aspectes menors i complementaris pendents dautorització administrativa, sempre que el conjunt del projecte siga viable i les esmenes pendents no afecten aquesta fase.
b) Per a la seua execució parcial o per fases successives, sempre que una i altres siguen susceptibles de complir els requisits de la primera ocupació. En aquests casos, linici de lexecució de la llicència corresponent a les obres o la fase subsegüent ha de tenir lloc dins dels sis mesos següents a la conclusió de lanterior i la finalització ha de ser la que establisca la llicència inicial.
Cent trenta-vuit. Larticle 222, apartat 3, queda redactat de la manera següent:
3. El promotor, una vegada efectuada sota la seua responsabilitat la declaració que compleix tots els requisits exigibles per a executar lactuació de què es tracte, i presentada aquesta davant lajuntament o lentitat local competent, juntament amb tota la documentació exigida, està habilitat per a linici immediat, sense perjudici de les potestats municipals de comprovació o inspecció dels requisits que habiliten per a lexercici del dret i de ladequació del que executa al contingut de la declaració.
Cent trenta-nou. Larticle 223, apartat 1, queda redactat com segueix:
1. El venciment del termini per a latorgament de llicències sense que shaja notificat resolució expressa legitima la persona interessada que haja presentat la sol·licitud per a entendre-la estimada per silenci administratiu en els supòsits de larticle 214.2.a, d, h i l daquesta llei.
Cent quaranta. Larticle 225 queda redactat de la manera següent:
1. Totes les llicències satorguen per un termini determinat tant per a iniciar, concloure i no interrompre les obres, dacord amb larticle 179 daquesta llei, excepte les referides als usos, que tenen vigència indefinida, sense perjudici de lobligació legal dadaptació a les normes que en cada moment els regulen.
2. Els municipis poden concedir pròrrogues dels terminis de les llicències per un nou termini no superior a linicialment acordat, sempre que la llicència siga conforme amb lordenació urbanística vigent en el moment de latorgament de la pròrroga.
3. La caducitat de la llicència sha de declarar amb audiència prèvia de la persona interessada.
4. La declaració de caducitat extingeix la llicència, i no es poden iniciar ni prosseguir les obres si no se sol·licita i sobté una nova llicència ajustada a lordenació urbanística en vigor. Si lobra o la instal·lació queda inacabada o paralitzada, després de la declaració de caducitat, pot dictar-se una ordre dexecució per a acabar els treballs imprescindibles per a assegurar la seguretat, l salubritat i lornament públic de lobra interrompuda. Una vegada haja transcorregut un any des de la declaració de caducitat, lobra inacabada ja pot subjectar-se al règim dedificació forçosa.
Cent quaranta-u. Larticle 236, apartat 5, queda redactat de la manera següent:
5. El termini de quinze anys establit en lapartat primer no es pot aplicar a les actuacions que shagen executat sobre terrenys qualificats en el planejament com a zones verdes, vials, espais lliures o usos dotacionals públics, terrenys o edificis que pertanguen al domini públic o estiguen inclosos en lInventari General del Patrimoni Cultural Valencià. Tampoc no es pot aplicar sobre sòl no urbanitzable. En aquests casos no ha dhaver-hi cap termini de caducitat de lacció, quant a la possibilitat de restauració de la legalitat i reparació a lestat anterior dels béns a què es refereix aquest apartat.
Cent quaranta-dos. Larticle 238.1.a queda redactat de la manera següent:
a) Pel fet que es tracta dobres dedificació, no legalitzables o legalitzables no legalitzades dacord amb el procediment establit per a fer-ho, les operacions de restauració consisteixen en la demolició de les edificacions realitzades il·legalment.
Cent quaranta-tres. Safegeix un paràgraf al final de larticle 241, apartat 1:
En els procediments de restauració de la legalitat urbanística iniciats a partir de lentrada en vigor daquesta llei, el termini màxim per a imposar multes coercitives o culminar el procediment dexecució forçosa pels mitjans legals és de tres anys des que es notifique lordre dexecució. Després del transcurs del termini, ladministració ha de procedir, preceptivament, a la immediata execució subsidiària.
Cent quaranta-quatre. Larticle 255, apartat 8, queda redactat daquesta manera i safegeix lapartat 10:
8. La sol·licitud dinici de lavaluació ambiental i territorial estratègica dels instruments de planejament i linici de la tramitació dels instruments de gestió que comporten la possibilitat de legalització de construccions, instal·lacions i la declaració de situació individualitzada de minimització impacte territorial donen lloc a la suspensió, per un termini màxim de tres anys, de la tramitació del procediment administratiu sancionador previst en aquesta llei, això amb relació a les construccions, les edificacions, les instal·lacions i els usos que puguen legalitzar-se després de laprovació. Aquesta suspensió interromp el termini de prescripció de la infracció previst en larticle 251 daquesta llei.
10. La suspensió regulada en aquest precepte també afecta les sancions ja imposades o liquidades que estiguen en fase dexecució o cobrament. En aquests casos sha de suspendre el procediment dexecució o cobrament, amb interrupció del termini previst en larticle 252 daquesta llei. Una vegada aprovat definitivament linstrument de planejament o atorgada la llicència que permeta la legalització de la construcció, sha de revocar la sanció inicial i imposar la prevista en larticle 265.1 daquesta llei, en el grau que corresponga.
Cent quaranta-cinc. Es modifica la disposició addicional segona de la Llei 5/2014, amb la redacció següent:
Disposició addicional segona. De la creació dun cos superior de tècnics en anàlisi, gestió i ordenació del territori, urbanisme i paisatge
Es modifica el annex I de la Llei 10/2010, de 9 de juny, de la Generalitat, dordenació i gestió de la funció pública valenciana, per incorporar-hi el cos següent:
Administració especial.
Cos: Superior tècnic danàlisi, gestió i ordenació del territori, urbanisme i paisatge A-35.
Requisits:
Títol universitari de llicenciatura, enginyeria, arquitectura o equivalent, o bé títol universitari oficial de grau més títol oficial de màster universitari que, dacord amb els plans destudi vigents, habiliten per a exercir les activitats de caràcter professional relacionades amb les funcions assignades als llocs.
Grup/subgrup professional: A1.
Funcions: Dirigir, gestionar, proposar, informar, controlar, estudiar, programar i assessorar les actuacions i les activitats relacionades amb lanàlisi territorial, lavaluació, lordenació i la gestió del territori, lexecució i la planificació dels instruments de planejament i la implantació dels projectes dinversions estratègiques sostenibles.
Cent quaranta-sis. Safegeixen les disposicions addicionals quarta, cinquena, sisena, setena i vuitena:
Quarta. Règim de les edificacions, una vegada transcorregut el termini per a dictar lordre de restauració de la legalitat urbanística
Amb lexcepció expressada en larticle 212.2 daquesta llei, i en les ordres individualitzades, la caducitat de les accions de restabliment de la legalitat urbanística que shaja produït abans de lentrada en vigor daquesta llei no comporta la legalització de les obres i de les construccions executades sense complir la legalitat urbanística i, en conseqüència, mentre persistisca la vulneració de lordenació urbanística, no poden dur-se a terme obres de reforma, ampliació o consolidació dallò que sha construït il·legalment. No obstant això, amb la finalitat de reduir limpacte negatiu daquestes construccions i edificacions, ladministració actuant pot ordenar lexecució de les obres que resulten necessàries per a no pertorbar la seguretat, la salubritat i lornament o el paisatge de lentorn.
Cinquena. Informes de condicions tecnicoeconòmiques de les empreses distribuïdores denergia elèctrica
1. En els informes de condicions tecnicoeconòmiques que evacuen les empreses distribuïdores per als nous subministraments, o per lampliació de potència dels existents, inclosos els corresponents a actuacions urbanístiques i a la implantació o lampliació dactivitats en el territori, que impliquen una nova extensió de xarxa, han de justificar, de forma expressa i motivada, lelecció del punt i de la tensió de connexió, per a la qual cosa han de recollir les dades que acrediten la falta de capacitat, o altres causes reglamentàries, que impedisquen que el punt de connexió per a alimentar el subministrament sol·licitat no puga realitzar-se des dels diferents punts de les xarxes de distribució més pròxims elèctricament al subministrament mencionat. Igualment, aquest informe ha dexpressar de forma clara i degudament justificada per al sol·licitant les instal·lacions i els costos dels quals no ha de fer-se càrrec, amb motiu del sobredimensionament i de les millores de qualitat o dels requisits addicionals en les instal·lacions no exigibles reglamentàriament.
Quan les instal·lacions de nova extensió hagen de ser cedides a la distribuïdora dacord amb la legislació vigent, aquesta ha dinformar expressament el sol·licitant que les haja costejades sobre la possibilitat dexigir la subscripció dun conveni de rescabalament daquests costos davant de tercers, per una vigència mínima de deu anys i així aquesta infraestructura quedaria oberta a lús de tercers.
2. Aquells que tinguen la condició dinteressats en lexpedient administratiu en el si del qual semeta linforme a què es refereix lapartat anterior, poden presentar escrit dal·legacions davant la conselleria competent en matèria denergia a lefecte que dicte una resolució vinculant sobre la qüestió plantejada.
Sisena. Classificació de terrenys forestals incendiats com a sòl no urbanitzable
Els terrenys forestals que hagen patit els efectes dun incendi no poden classificar-se o reclassificar-se com a sòl urbà o urbanitzable, ni poden minorar les proteccions derivades de lús i de laprofitament forestal en el termini de 30 anys des que shaja extingit lincendi, dacord amb la legislació estatal i de la Comunitat Valenciana en matèria de forests.
Setena. Pla per a lelaboració i el registre de linforme davaluació de ledifici
El termini màxim per a lelaboració i el registre de linforme davaluació de ledifici, en funció de lany de construcció de ledifici serà el següent:
Any de construcció de ledifici Termini límit de presentació i registre de linforme davaluació de ledifici
Anterior a 1901 31 de desembre de 2020
De 1901 a 1950 31 de desembre de 2021
De 1951 a 1971 31 de desembre de 2022
A partir de 1972 31 de desembre de lany següent a lany en què ledifici complisca 50 anys
Vuitena. Entitats urbanístiques de capital públic
1. La Generalitat, les diputacions provincials i els municipis, com també els ens instrumentals dependents, poden crear i servir-se dentitats urbanístiques de capital públic per a gestionar les competències urbanístiques i especialment per als fins de redacció, gestió i execució del planejament, consultoria i assistència tècnica, prestació, implantació, ampliació, conservació o manteniment de serveis i activitats urbanitzadores, dexecució dequipaments, i també la gestió i lexplotació de les obres i els serveis resultants.
Aquestes societats han de tenir la condició de mitjà propi de ladministració, i el seu règim és lestablit a aquest efecte en la legislació de contractes del sector públic i en la legislació de règim jurídic del sector públic.
2. Les entitats urbanístiques poden adoptar la forma de qualsevol de les entitats integrants del sector públic institucional i shan de regir per les normes que regulen amb caràcter general aquesta forma de personificació.
3. En els estatuts socials o, a falta daixò, en lacord de constitució daquestes societats shan dincloure les bases de col·laboració amb altres ens públics i, si escau, privats, les quals han de preveure els aspectes tecnicourbanístics, economicofinancers, de gestió i explotació de les obres o serveis resultants de lactuació.
4. Les aportacions socials poden fer-se en efectiu o en qualsevol classe de béns i drets avaluables econòmicament, pertanyents tant al seu patrimoni ordinari com als patrimonis públics de sòl o de naturalesa demanial.
5. En lobjecte daquestes entitats urbanístiques ha de constar expressament:
a) Lelaboració i la redacció de planejament de desenvolupament, projectes durbanització i qualssevol informes, estudis i assistència tècnica de contingut urbanístic.
b) La promoció, la gestió i lexecució dactuacions urbanístiques. Si ladministració urbanística actuant opta per aportar o transmetre a lentitat els terrenys o els aprofitaments urbanístics de què siga propietària i resulten afectats per lactuació urbanística encomanada, aquesta aportació o transmissió pot ser en ple domini o limitar-se al dret de superfície, o a un altre o uns altres drets reals existents constituïts a aquest efecte.
c) La gestió, la promoció i lexecució del patrimoni públic de sòl, dacord amb la destinació que li és propi. A aquest efecte, lentitat pot assumir titularitats fiduciàries de disposició; les dominicals corresponen a ladministració titular.
d) La gestió de les expropiacions per a lexecució de planejament o obres determinades.
e) La conservació de la urbanització i la gestió dels serveis que en aquesta shan de prestar de cicle integral de laigua, subministrament denergia elèctrica, enllumenat públic i infraestructures de telecomunicacions.
6. Per a la realització de lobjecte social, lentitat urbanística pot:
a) Adquirir, transmetre, construir, modificar i extingir qualsevol classe de drets sobre béns mobles o immobles que autoritze la legislació vigent, amb vista a la millor consecució de la urbanització, ledificació i laprofitament de làrea dactuació.
b) Realitzar directament convenis amb els organismes competents, que hagen de coadjuvar, per raó de la seua competència, al millor èxit de la gestió.
c) Alienar, fins i tot anticipadament, les parcel·les que donen lloc als solars resultants de lordenació, en els termes més convenients per a assegurar-ne ledificació en els terminis o de la forma prevista. La mateixa facultat lassisteix per a alienar els aprofitaments urbanístics atorgats pel planejament i que han de materialitzar-se en les parcel·les resultants de lordenació.
d) Exercitar la gestió dels serveis implantats, fins que siguen formalment assumits per lorganisme competent si això es considerara adequat per als interessos generals.
e) Actuar com a mitjà propi de ladministració urbanística, o com a entitat purament privada en les actuacions de què es tracte i en concurrència plena amb tercers.
f) Ser beneficiària de les expropiacions urbanístiques que hagen de realitzar-se en desenvolupament de la seua activitat. Quan lentitat actue com a beneficiària de lexpropiació en cas dincompliment del deure dedificar per la propietat, ha dassumir davant de ladministració el deure dedificar en els terminis que es fixen en el conveni que regule lactuació, que en cap cas no poden ser més llargs que els atorgats inicialment pel propietari.
7. Lentitat pública pot constituir-se en societat pública de conservació, gestió i prestació de serveis assignats per la legislació local a ladministració local en aquesta matèria.
8. En cas dextinció, la liquidació de les entitats urbanístiques es realitzaria en els termes que estableixen els seus estatuts i la legislació que shi haja daplicar per raó del tipus de societat de què es tracte.
Cent quaranta-set. Safegeix una nova disposició addicional:
Disposició addicional novena. Entitats col·laboradores de ladministració
1. Els ajuntaments poden exercir les funcions en matèria urbanística a què es refereix aquest precepte a través dentitats col·laboradores de ladministració, o dels diferents col·legis professionals amb relació a les competències específiques que els seus col·legiats ostenten, dacord amb la Llei 38/1999, dordenació de ledificació.
2. Les entitats col·laboradores de ladministració o els col·legis professionals corresponents poden exercir les funcions següents:
a) Verificar els requisits dintegritat documental, suficiència i idoneïtat dels projectes i la documentació corresponents a la llicència o la declaració responsable, exigits per la normativa aplicable.
b) Acreditar que els projectes i la documentació tècnica compleixen les previsions i la normativa aplicable.
c) Emetre informes sobre ladequació de les obres a la llicència atorgada durant el procés dexecució daquestes.
d) Emetre linforme tècnic de conformitat de les obres executades a lefecte de la declaració responsable de llicència o de primera ocupació.
3. La regulació del sistema dhabilitació, funcionament i registre daquestes entitats sha de fer mitjançant un decret del Consell a proposta de la conselleria competent en matèria durbanisme.
4. Els ajuntaments, en desenvolupament de la regulació a què es refereix lapartat anterior poden establir els tipus dinfraccions, que es classifiquen en molt greus, greus i lleus, atesos els criteris següents:
a) La gravetat del perjudici que comporten per a la seguretat de persones, béns o medi ambient.
b) La reducció en la qualitat dels serveis de les entitats col·laboradores.
c) La reiteració o la prolongació.
5. Per la comissió dinfraccions poden imposar-se les sancions següents, que shan de graduar per part dels ajuntaments per mitjà de les ordenances corresponents:
a) Per infracció lleus, multa compresa entre 6.000 i 30.000 euros.
b) Per infraccions greus, multa compresa entre 30.001 i 100.000 euros i, segons les circumstàncies de la infracció, suspensió del títol habilitant per període no inferior a sis mesos.
c) Per infraccions molt greus, multa compresa entre 100.001 i 600.000 euros i suspensió de lhabilitació per període no inferior a dotze mesos.
Segons les circumstàncies de la infracció, pot imposar-se també la revocació de lhabilitació i la supressió consegüent de la inscripció del registre de lentitat infractora.
6. Sense perjudici de lanterior, els ajuntaments han de garantir ladequació entre la gravetat de lacció o lomissió constitutiva de la infracció i la sanció aplicada, tenint en compte que en cap cas la comissió de les infraccions pot resultar més beneficiosa per a linfractor que el compliment de les normes infringides i considerant, especialment, de forma conjunta o separada, els criteris següents:
a) El risc o el dany ocasionat.
b) La repercussió o la transcendència social.
c) La intencionalitat de la conducta en la comissió dinfraccions.
d) El grau de benefici obtingut amb la conducta infractora.
Cent quaranta-vuit. Safegeix una nova disposició addicional nova:
Disposició addicional desena. Plataforma urbanística digital
La conselleria competent en urbanisme i ordenació del territori desenvoluparà una aplicació informàtica que facilite la participació en els procediments de planificació urbanística i que tindrà com a finalitat possibilitar la tramitació integral dels instruments de planejament urbanístic. La implementació daquesta aplicació es realitzarà previ desenvolupament reglamentari daquest precepte.
Cent quaranta-nou. Safegeix una disposició addicional amb el text següent:
Disposició addicional onzena
Sense perjudici del que disposa larticle 197 lletra c daquesta llei, amb vista a leventual inclusió de lexplotació dhidrocarburs en sòl no urbanitzable, dacord amb les seues característiques i amb caràcter excepcional, a través de lordenació dusos i aprofitaments daquest, no poden autoritzar-se activitats extractives o dexploració, investigació i explotació dhidrocarburs líquids o gasosos, mitjançant qualsevol tècnica, en aquells espais declarats despecial protecció ambiental a lempara de la normativa estatal i autonòmica daplicació, quan puguen posar-se en risc els elements i els valors que van justificar laprovació del règim de protecció o aquelles siguen incompatibles amb ladequada gestió i conservació daquests espais.
Cent cinquanta. Safegeix una disposició addicional amb el text següent:
Disposició addicional dotzena
Amb caràcter general, i per als nous desenvolupaments urbanístics i la implantació de les activitats econòmiques que impliquen riscos per a la salut o manipulació de substàncies perilloses, regulades en el Reial decret 840/2015, han de situar-se almenys a 500 metres de distància de sòls qualificats com a residencials, dotacionals educatius o sanitaris, i dús terciari especial.
Dacord amb el que estableix la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, de prevenció, qualitat i control ambiental dactivitats a la Comunitat Valenciana, els ajuntaments han de demanar informes tècnics o de qualssevol altres administracions que consideren afectades o competents en la matèria quan pretengueren establir excepcions a través del pla dordenació estructural o dordenació detallada.
Cent cinquanta-u. Safegeix una disposició addicional nova amb la redacció següent:
Disposició addicional tretzena. De lAgència Valenciana de Protecció del Territori
1. Es crea lAgència Valenciana de Protecció del Territori com a entitat de dret públic de naturalesa consorcial, amb personalitat jurídica pública, patrimoni i tresoreria propis i autonomia de gestió, per a lexercici de les competències autonòmiques en matèria de disciplina urbanística. Els municipis poden atribuir les seues competències pròpies en matèria de disciplina urbanística sobre sòl no urbanitzable a lAgència, mitjançant ladhesió al conveni marc que es redacte a aquest efecte.
2. LAgència és una entitat de dret públic de la Generalitat, de les previstes per larticle 155.1 de la Llei 1/2015, de la Generalitat, dhisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, facultada per a exercir les potestats administratives en matèria de disciplina urbanística sobre il·lícits que es produïsquen sobre sòl no urbanitzable, siga aquest comú o protegit.
3. LAgència es regeix pel dret privat excepte en la formació de la voluntat dels seus òrgans, lexercici de les potestats administratives que tinga atribuïdes i els aspectes específicament regulats per la Llei 1/2015, de 6 de febrer, dhisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions de la Generalitat Valenciana, o normes que la substituïsquen, i per la legislació pressupostària daplicació.
Pel que fa al seu objecte, estructura, activitats i funcionament, lAgència es regeix per les normes següents:
Primera. Objecte i finalitats de lAgència
1. Lobjecte de lAgència és exercir les potestats administratives de disciplina urbanística respecte dinfraccions greus o molt greus comeses en sòl no urbanitzable, comú o protegit, en el territori dels municipis que sadherisquen al conveni marc. Això inclou lexercici de les funcions dinspecció, i linici, tramitació, resolució i execució dels procediments de restauració de la legalitat urbanística, els procediments sancionadors urbanístics i la impugnació de llicències municipals, presumptament il·legals, davant de la jurisdicció contenciosa administrativa, dacord amb la competència atorgada per la Llei 5/2014, de la Generalitat, dordenació del territori, urbanisme i paisatge (LOTUP), en els articles 244 i 268. Tot això, sense perjudici de lexercici, per part de lAgència, de les competències ordinàries en les matèries ressenyades en aquest paràgraf respecte dil·lícits comesos en sòl no urbanitzable pertanyent a municipis de la Comunitat Valenciana que no sadherisquen al conveni marc, dins de la regulació esmentada establida en la LOTUP.
2. LAgència té com a finalitat essencial vetlar per la utilització racional i legal del sòl dacord amb el que disposen la LOTUP i la resta de legislació urbanística.
Segona. Funcions
Són funcions de lAgència Valenciana de Protecció del Territori:
a) La inspecció i vigilància urbanística sobre els actes dedificació i ús en sòl no urbanitzable.
b) Ladopció de les mesures cautelars previstes en la LOTUP, en especial les de suspensió dels actes dedificació i ús del sòl que es realitzen en sòl no urbanitzable sense les preceptives autoritzacions municipals i autonòmiques o incomplint les condicions de les autoritzacions atorgades.
c) Linici, la instrucció i la resolució dels expedients de reposició de la legalitat urbanística, així com linici i la instrucció dels expedients sancionadors per infraccions urbanístiques, en ambdós casos per il·lícits comesos en sòl no urbanitzable. La resolució dels expedients sancionadors es durà a terme pels òrgans establits en larticle 268.4 de la LOTUP.
d) La formulació a les distintes administracions de qualsevol classe de sol·licituds i peticions dels informes que es consideren pertinents per a assegurar el millor compliment de la legalitat urbanística.
e) La denúncia davant del Ministeri Fiscal i els òrgans de lordre jurisdiccional penal dels fets que, a resultes de les actuacions practicades, es consideren constitutius de delicte.
f) El requeriment per a lanul·lació de llicències urbanístiques contràries a la normativa vigent, així com la seua impugnació eventual davant de la jurisdicció contenciosa administrativa.
g) Lassessorament i assistència als municipis adherits a lAgència en les matèries de la seua competència, així com la proposta a la conselleria competent en matèria durbanisme de modificar o adoptar normes legals o reglamentàries necessàries per al millor compliment de la legalitat urbanística.
h) Les competències dinspecció, supervisió, restabliment de la legalitat urbanística i sanció respecte dinfraccions comeses en sòl no urbanitzable en municipis que shagen adherit voluntàriament a lAgència, en les condicions que es determinen en el conveni marc corresponent, a què els ajuntaments han dadherir-se.
i) Lexercici de qualsevol altra competència que en matèria de disciplina urbanística corresponga a la Generalitat, segons la LOTUP.
Tercera. Règim jurídic
1. LAgència es regeix per aquesta disposició addicional, pel desplegament reglamentari que si escau es realitze de lorganització i del funcionament daquella i per les normes aplicables a les entitats de dret públic vinculades o dependents de la Generalitat.
2. De conformitat amb el que disposa larticle 114 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu de les administracions públiques, els actes i les resolucions dictats pels òrgans de lAgència posen fi a la via administrativa.
Quarta. Adscripció
LAgència estarà adscrita orgànicament a la conselleria competent en matèria durbanisme i ordenació del territori.
Cinquena. Seu
LAgència de Protecció del Territori té la seua seu principal a la ciutat de València, sense perjudici que puguen haver-hi dependències de lAgència en altres ciutats de la Comunitat Valenciana.
Sisena. Adhesió dels municipis a lAgència
1. La incorporació dun municipi a làmbit dactuació de lAgència es realitza a través de ladhesió al conveni marc que a aquest efecte redacte la conselleria amb competència en matèria durbanisme. Ladhesió es realitza mitjançant un acord del ple municipal adoptat per majoria absoluta, el qual ha de ser referendat pel president de lAgència. Aquesta adhesió serà publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
2. Ladhesió necessàriament produeix latribució a lAgència de les competències dinspecció, supervisió, sanció i restabliment de la legalitat urbanística que corresponguen al municipi que shi ha integrat voluntàriament, en els supòsits dinfraccions urbanístiques greus o molt greus comeses sobre el seu territori, sempre que ens trobem en sòl no urbanitzable, siga aquest comú o protegit.
3. LAgència exercirà efectivament aquestes competències des del moment que es determine en el conveni marc, i aquest exercici està condicionat en tot cas a la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. LAgència únicament tindrà competència per a tramitar els procediments indicats respecte dinfraccions comeses després del 20 dagost de 2014.
Setena. Obligacions dels municipis adherits
Els municipis adherits a lAgència assumeixen les obligacions següents:
a) De conformitat amb el que preveu larticle 268 de la LOTUP, en assumir la Generalitat de forma efectiva lexercici de la seua competència en sòl no urbanitzable, lajuntament corresponent sabstindrà dincoar, tramitar i resoldre expedients sancionadors i de restauració de la legalitat urbanística en el sòl no urbanitzable del seu municipi, respecte dedificacions que es comencen a construir després de ladhesió al conveni marc, sempre que estiguem enfront dinfraccions greus o molt greus.
b) Lajuntament ha de designar un representant polític que és el responsable davant de lAgència de la tramesa correcta dels documents requerits per aquesta, així com de lassistència adequada sobre el terreny per a una execució eficaç dels expedients tramitats.
c) Lajuntament adherit ha de comunicar a lAgència tots els actes dús o edificació de què tinga coneixement i que es duguen a terme en sòl no urbanitzable dins del seu terme municipal, sempre que sen puga derivar la comissió dalgun tipus dinfracció urbanística que puga qualificar-se com a greu o molt greu. En aquest sentit, lajuntament ha de trametre a lAgència una acta de denúncia i inspecció firmada per un inspector urbanístic, policia municipal o equivalent, dacord amb el model que establisca lAgència mateixa. Igualment, sha de trametre un informe tècnic subscrit per larquitecte municipal, segons el model establit.
d) En la tramitació dels procediments sancionadors i de restauració de la legalitat urbanística que se seguisquen en lAgència, els tècnics de lajuntament han demetre qualsevol altre informe que lAgència els sol·licite.
e) La policia local ha de col·laborar en les actuacions que se li requerisquen per part de lAgència, fonamentalment respecte de lalçament dactes i denúncies, les comprovacions de lestat dobres, lexercici dactivitats i lexecució de labors de restauració, així com lauxili en lexecució de les mesures cautelars que adopte lAgència, entre les quals es troben la paralització i el precinte dactivitats en curs.
f) LAgència ha de proveir un precinte oficial amb el logotip de la Generalitat a lajuntament corresponent a fi de que aquesta corporació lutilitze en lexecució de les mesures cautelars a què es refereix lapartat anterior.
g) Lajuntament adherit ha de dictar un ban municipal en què sinforme els veïns de ladhesió al conveni marc i de lobjecte i les conseqüències daquest.
Vuitena. Incompliment de les obligacions dels municipis adherits
1. Lincompliment de les obligacions indicades en lapartat anterior per part dun municipi adherit suposarà que lAgència deixe sense efecte ladhesió. La resolució de ladhesió lha dadoptar el Consell Executiu de lAgència, amb audiència prèvia del municipi en qüestió.
2. Un municipi adherit podrà igualment separar-se voluntàriament de ladhesió a lAgència. Això es farà mitjançant un acord de ple, per majoria absoluta dels seus membres.
Novena. Òrgans
Els òrgans directius de lAgència són: el Consell Executiu i el director.
Desena. Composició del Consell
1. El Consell Executiu està format per:
a) El president, que serà el director general competent en matèria durbanisme de la Generalitat.
b) El vicepresident, que serà un dels quatre vocals en representació dels ajuntaments adherits a lAgència. Lelecció es realitzarà pels ajuntaments adherits mateixos.
c) Els vocals, que en seran:
Quatre en representació dels ajuntaments adherits a lAgència, inclòs el vicepresident.
Quatre en representació de la Generalitat.
Un representant per cadascuna de les tres diputacions provincials.
d) El secretari, funcionari del grup A1 de la Generalitat.
2. Tots els vocals han destar en possessió de titulació universitària i tenir experiència en la gestió en matèria durbanisme.
3. Els vocals de representació municipal seran elegits pels alcaldes dels ajuntaments adherits a lAgència, reunits en assemblea convocada a aquest efecte per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, cada quatre anys, després de la celebració de les eleccions municipals. Cada municipi adherit ha de proposar un candidat, i resultaran elegits els quatre més votats. En la mateixa votació es designarà el vocal que actuarà com a vicepresident de lAgència, entre els quatre vocals triats.
En el cas que un dels ajuntaments deixe destar adherit a lAgència, dacord amb el procediment establit en aquesta disposició addicional, el seu representant perdrà automàticament la condició de vocal de lAgència i serà substituït per un altre vocal elegit en una assemblea extraordinària convocada a aquest efecte.
4. Els vocals de representació autonòmica seran nomenats: tres pel conseller competent en matèria durbanisme i ordenació del territori, i un pel conseller competent en matèria de medi ambient.
5. Al vicepresident li correspon substituir el president en cas de vacant, absència o impossibilitat física.
6. Al secretari li correspon donar fe dels acords adoptats i alçar acta de les reunions que es duguen a terme.
Onzena. Funcions
El Consell Executiu és lòrgan col·legiat de direcció i control de lAgència, amb les funcions següents:
a) Proposar la modificació de la present regulació.
b) Aprovar el reglament de règim interior de lAgència.
c) Elaborar la proposta de pressupostos de despeses i ingressos.
d) Autoritzar les despeses per import igual o superior a 60.000 euros.
e) Establir les directrius dactuació de lAgència i fiscalitzar-ne lactivitat i la gestió del seu director.
f) Informar preceptivament el nomenament i el cessament del director de lAgència.
g) Aprovar el pla anual dinspecció urbanística.
h) Aprovar les adhesions al conveni marc.
i) Elaborar la proposta destructura orgànica i la relació de llocs de treball de lAgència.
j) Resoldre que un municipi deixe destar adherit a lAgència.
k) Aprovar la memòria anual de la gestió de lAgència, que ha de ser tramesa a tots els ajuntaments adherits perquè hi siga coneguda.
l) I tots els assumptes relacionats amb les competències de lAgència que li sotmeta el seu president.
Dotzena. Règim de funcionament
1. El Consell Executiu sha de reunir almenys una vegada cada tres mesos per convocatòria del seu president, bé per iniciativa pròpia o a sol·licitud de la mitat dels vocals.
2. Per a la constitució vàlida del Consell és necessària la presència del president, del secretari o de qui els substituïsca, així com de la mitat dels vocals. En tot cas, el Consell queda constituït, amb caràcter automàtic en segona convocatòria, trenta minuts després de lhora assenyalada per a la celebració de la primera, i és suficient la presència de com a mínim tres vocals, més el president o vicepresident i el secretari.
3. Els acords del Consell seran adoptats per majoria simple de vots favorables emesos pels assistents. En cas dempat, el vot del president és diriment.
4. El director de lAgència participa en totes les reunions del Consell, amb veu però sense vot.
5. La secretaria és exercida per un funcionari designat pel consell executiu entre el personal adscrit a lAgència, que té dret a veu però no a vot.
6. Podrà acudir a qualsevol reunió del Consell Executiu el personal tècnic de lAgència que siga requerit a aquest efecte.
7. El règim de funcionament del Consell Executiu, en allò que no està previst en aquesta disposició addicional, es regeix pel que disposen els articles 15 i següents de la Llei 40/15, de règim jurídic del sector públic.
Tretzena. Nomenament
1. El director de lAgència serà nomenat pel Consell, a proposta del conseller competent en matèria durbanisme i ordenació del territori, oït prèviament el Consell Executiu de lAgència.
2. El director de lAgència ha de tenir titulació universitària i més de cinc anys dexperiència professional en matèria durbanisme.
Catorzena. Funcions
El director és lòrgan executiu de lAgència, amb les funcions següents:
a) La representació ordinària de lAgència.
b) Lexercici, amb caràcter general, de les competències atribuïdes a lAgència en larticle 3 daquesta disposició addicional.
c) La direcció i limpuls de lactivitat de lAgència.
d) La direcció directa sobre el personal de lAgència.
e) La contractació i ladquisició de béns i serveis.
f) Lexecució dels acords adoptats pel Consell Executiu.
g) Lacord de convenis amb altres entitats, públiques o privades, amb lautorització prèvia del Consell Executiu. En especial, podran acordar-se convenis amb la Unitat de la Policia Nacional adscrita a la Comunitat Valenciana, el Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil (Seprona) i els agents mediambientals dependents de la conselleria amb competència en matèria de medi ambient, perquè duguen a terme actuacions dinspecció, comprovació o labors de manteniment de la seguretat.
h) La gestió econòmica de lAgència i lautorització de despeses de quantia inferior a 60.000 euros.
i) La impugnació davant de lordre jurisdiccional contenciós administratiu de les llicències municipals presumptament il·legals.
j) I totes les competències de lAgència no atribuïdes expressament al Consell Executiu.
Quinzena. Personal de lAgència
1. El personal al servei de lAgència està integrat per funcionaris públics de la Generalitat i de les administracions locals de la Comunitat Valenciana, dacord amb el que disposa la normativa de funció pública valenciana.
2. La selecció de personal sha de fer dacord amb la normativa vigent, atenent en tot cas els principis digualtat, mèrit i capacitat, així com el de publicitat. Loferta docupació de lAgència sinclourà en loferta docupació pública de la Generalitat.
3. Poden constituir-se borses de treball temporal vinculades al desenvolupament dels procediments selectius regulats en la normativa anterior.
Setzena. Assessoria jurídica. Gestió econòmica i contractació
En lAgència hi haurà una assessoria jurídica sota la dependència funcional de lAdvocacia de la Generalitat. També hi haurà un servei de gestió econòmica i un servei de contractació.
Dissetena. Patrimoni
1. LAgència tindrà, per al compliment dels seus fins, patrimoni propi, diferent del de ladministració general de la Generalitat, integrat pel conjunt de béns i drets que adquirisca per qualsevol títol.
2. La gestió i administració dels béns i drets propis sha de realitzar amb subjecció al que estableix la Llei de patrimoni de la Generalitat.
3. El director ha de formar un inventari de tots els béns i drets que integren el patrimoni de lAgència, que sha de sotmetre al Consell Executiu i sha de revisar anualment.
Divuitena. Finançament
1. Els recursos econòmics de lAgència poden provenir de les fonts següents:
a) Les transferències consignades en els pressupostos generals de la Generalitat per a garantir el funcionament de lAgència.
b) Els rendiments del seu patrimoni.
c) Les multes coercitives que simposen en els procediments de restauració de la legalitat urbanística.
d) Les quanties provinents de les sancions que simposen en els procediments sancionadors urbanístics.
e) I els altres ingressos que puga percebre dacord amb la legislació vigent.
2. El tractament dels ingressos de lAgència ha de ser el següent:
a) Tots els ingressos han de ser considerats en el règim pressupostari i han de quedar vinculats a la satisfacció de la corresponent anualitat.
b) Els excedents dels ingressos respecte de les necessitats de manteniment seran distribuïts de la manera següent:
Un 50 % es mantindrà en la tresoreria de lAgència per a fer front en els exercicis següents a futures demolicions.
Un 50 % es repartirà entre els municipis adherits a lAgència, en funció del nombre dexpedients tramitats en cadascun dells. Aquest crèdit té la consideració de patrimoni municipal del sòl, i ha de destinar-se a qualsevol de les finalitats establides en larticle 99 de la LOTUP.
Dinovena. Contractació
1. La contractació de lAgència es regeix per les normes generals de la contractació de les administracions públiques. En particular, se sotmet a aquesta legislació la contractació dempreses privades per a dur a terme la demolició de les edificacions il·legals.
2. Actua com a òrgan de contractació el director de lAgència, qui necessita lautorització del Consell Executiu o del Consell quan per raó de la quantia corresponga a aquests autoritzar la despesa.
Vintena. Pressupostos
1. El règim econòmic i pressupostari de lAgència sha dajustar a les prescripcions establides en la Llei 1/2015, de la Generalitat, vigent per als organismes públics.
2. La proposta de pressupostos serà aprovada pel Consell Executiu de lAgència i tramesa a la conselleria amb competència en matèria dhisenda per la conselleria que tinga adscrit lens.
Vint-i-unena. Contracte de gestió
Dacord amb la Llei 1/2015, de la Generalitat, lAgència desenvolupa les seues activitats dacord amb un pla dacció anual, sota la vigència i en el marc dun contracte plurianual de gestió, que ha de ser aprovat pel Consell a proposta de la conselleria dadscripció, amb un informe favorable de la conselleria amb competència en les matèries dhisenda i de sector públic. El contracte esmentat ha de contenir, almenys:
a) Els objectius que cal aconseguir, els resultats que cal obtenir i, en general, la gestió que cal desenvolupar, així com els indicadors per a avaluar els resultats obtinguts.
b) Els recursos personals, materials i econòmics per a la consecució dels objectius.
c) El procediment que cal seguir per a la cobertura dels dèficits anuals que, si escau, es puguen produir per insuficiència dels ingressos reals respecte dels estimats i les conseqüències de responsabilitat en la gestió que, si escau, siguen procedents.
d) El règim de control del seu compliment per part de la conselleria competent en matèria dhisenda, així com el procediment per als ajustos i les adaptacions anuals que, si escau, siguen procedents.
4. Correspon al Consell laprovació i la publicació, en el termini màxim de dotze mesos, del conveni marc per a ladhesió dels municipis que voluntàriament sincorporen a lAgència de Protecció del Territori.
5. Així mateix correspon al Consell la tramitació, laprovació i la publicació, en un termini màxim de dotze mesos, del Reglament dorganització i funcionament del Comitè Estratègic de Política Territorial de la Comunitat Valenciana previst en aquesta llei.
Cent cinquanta-dos. Safegeix un apartat 5 a la disposició transitòria segona, redactat com segueix:
5. En els municipis en què resulte innecessària o inconvenient ladaptació del planejament general o no es pretén la revisió del model territorial i urbanístic, podrà realitzar-se únicament una nova ordenació detallada, que haurà de regir-se pels principis i objectius a què es referixen els articles 12 i 13 de la present llei.
En este cas, la nova ordenació detallada es podrà desenrotllar en una o diverses fases, que comprendran tot part del sòl urbà, i requerirà lhomologació a la present llei de làmbit físic objecte de la nova ordenació, que es produirà en els termes que preveu lanterior apartat 3.
Cent cinquanta-tres. La disposició transitòria setena queda redactada de la manera següent:
El planejament de desenvolupament del pla general i els programes dactuacions integrades, que hagen iniciat la tramitació abans de lentrada en vigor daquesta llei, poden ser modificats amb lobjecte de subdividir les unitats dexecució inicialment establides sobre la base del resultat de la formulació de la memòria de viabilitat econòmica i dels informes de sostenibilitat econòmica.
Si la unitat dexecució objecte de la divisió té la reparcel·lació aprovada, sha de procurar que la divisió no afecte la reparcel·lació. En el cas que afecte, se nha de suspendre lexecució fins que sinscriga la modificació de la reparcel·lació en el Registre de la Propietat.
Lacord daprovació de la modificació del pla parcial o un altre instrument de planejament de desenvolupament ha de fixar les conseqüències de la subdivisió respecte del programa dactuació integrada adjudicat. El programa queda reduït a làmbit duna o diverses de les unitats dexecució delimitades, de manera que la resta dunitats quede amb ordenació aprovada pendent de programar, llevat que ladministració actuant, en lexercici de les seues potestats de planejament, opte per una desclassificació daquells terrenys que no es considere necessari transformar per a atendre les necessitats de sòl urbanitzat del municipi. Cadascuna de les noves unitats dexecució resultant de la divisió ha de ser tècnicament i econòmicament viable i mantenir la proporcionalitat de beneficis i càrregues entre aquelles. Quan la subdivisió no comporte la modificació daltres determinacions del planejament, pot realitzar-se mitjançant la mera modificació del programa. Linstrument de planejament o programació que realitze la divisió de la unitat dexecució ha destablir els terminis dinici i de finalització dexecució de cadascuna de les unitats dexecució resultants. El termini màxim per a la finalització sha dajustar al que estableix larticle 164 daquesta llei. Quan es modifiquen les condicions de programació de les unitats dexecució delimitades, dacord amb larticle 135 daquesta llei, llevat que escaiga la gestió directa o la gestió per propietaris, lacord pot preveure la convocatòria dun nou concurs dadjudicació.
Cent cinquanta-quatre. Safegeix la disposició transitòria tretzena:
Tretzena. Aplicació daquesta llei als catàlegs de protecció
Las determinacions contingudes en lannex VI daquesta llei relatiu a les fitxes del catàleg de proteccions resulten de compliment obligatori per als nous catàlegs que es tramiten a partir de lentrada en vigor daquesta llei i per a la revisió global de catàlegs que tinguen laprovació definitiva anterior. La modificació puntual dun catàleg ha de realitzar-se atenent a la fitxa corresponent continguda en lannex VI daquesta llei, la part del catàleg que no és objecte de la modificació pot mantenir-se en els termes en què es va aprovar.
Cent cinquanta-cinc. Safegeix una disposició transitòria amb el text següent:
Disposició transitòria catorzena
1. LAgència Valenciana de Protecció del Territori ha destar en ple funcionament en el termini dun any des de lentrada en vigor daquesta disposició.
2. A partir de lentrada en vigor daquesta disposició transitòria no es pot aprovar cap procediment de minimització dimpactes ambientals en sòl no urbanitzable, dels regulats en els articles 210 i següents daquesta llei, fins al començament del funcionament efectiu de lAgència Valenciana de Protecció del Territori.
3. Una vegada haja entrat en vigor aquesta disposició transitòria, la conselleria amb competència en matèria de disciplina urbanística no imposarà cap multa coercitiva ni sanció a cap infractor, lexpedient de la qual corresponga a una de les edificacions que puguen incloures en els procediments de minimització dimpactes ambientals en sòl no urbanitzable, dels regulats en els articles 210 i següents daquesta llei, fins al moment en què, efectivament, lAgència Valenciana de Protecció del Territori comence a exercir les seues funcions.
Cent cinquanta-sis. Safegeix una disposició transitòria nova, redactada com segueix:
Disposició transitòria quinzena. Regularització dactivitats industrials en sòl no urbanitzable
1. Les activitats industrials i productives existents i en funcionament sobre sòl no urbanitzable, a lentrada en vigor de les lleis de la Generalitat Valenciana 5 i 6 del 2014, que no sajusten al que disposen aquestes, hauran dobtenir lautorització ambiental i de funcionament exigida per la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, de prevenció, qualitat i control ambiental dactivitats a la Comunitat Valenciana. Únicament a aquests efectes, podran obtenir autorització urbanística per mitjà de latorgament duna declaració dinterès comunitari de regularització, segons el que disposa aquesta disposició i el que no shi preveu, en el règim de les DIC previstes en aquesta llei. Serà possible la regularització especial sempre que es complisquen les circumstàncies i condicions següents:
a) La no procedència dadoptar qualssevol mesures de protecció i restabliment de la legalitat urbanística respecte de les edificacions.
b) Es podran admetre obres de reforma i de millora i ampliació dactivitat, sempre que la nova obra o activitat no accentue la inadequació al planejament vigent. Es permetran ampliacions necessàries per a complir les exigències derivades de les normatives ambientals sempre que no superen el 20 % de la superfície ocupada o de ledificabilitat que es trobe ja construïda i en ús. Aquests límits no podran ser sobrepassats per mitjà de la successiva obtenció daltres declaracions dinterès comunitari.
c) Es dote de ladequada connexió amb el sistema viari com també suficiència de subministrament, sanejament i depuració daigües.
d) Es requerirà dacord amb larticle 203, paràgrafs 3 i 4, un estudi dintegració paisatgístic i no podran autoritzar-se edificacions o usos incompatibles amb els informes en matèria de patrimoni cultural o els documents ambientals, que resulten exigibles dacord amb la normativa sectorial.
2. En latorgament daquestes DIC es podrà eximir del compliment de:
a) La superfície mínima de la parcel·la sobre la qual sassenta lactivitat i ocupació màxima daquesta parcel·la.
b) Que el tipus dactivitat que sexerceix no siga de les previstes en els apartats 1.r, 2.n i 3.r de la lletra f de larticle 197.
c) Acreditar la necessitat dimplantar lactivitat en el sòl no urbanitzable que exigeix larticle 203.
3. No podran atorgar-se aquestes declaracions dinterès comunitari, quan la consolidació de lactivitat en sòl no urbanitzat resulte incompatible amb un desenvolupament territorial del municipi, dacord amb els principis daquesta llei i de lestratègia territorial valenciana, per afectar valors ambientals o paisatgístics, per ser incompatible amb afeccions territorials, per la seua proximitat a zones residencials o possibles usos residencials futurs o per dificultar la implantació dinfraestructures.
4. Els titulars daquestes activitats únicament podran sol·licitar la declaració dinterès comunitari de regularització en companyia de la documentació adjunta necessària, durant el termini dun any després a lentrada en vigor daquesta disposició. La paralització de lexpedient per causes imputables al sol·licitant implicarà la caducitat de lexpedient. La no obtenció de lautorització ambiental exigida per la Llei 6/2014 en el termini de tres anys després de lobtenció de la DIC, per causes imputables a la propietat implicarà la caducitat de la mateixa, amb tots els efectes previstos en aquesta llei.
5. Les indústries i activitats que es troben situades en unitats dexecució en sòl urbà o en sectors de sòl urbanitzable, podran regularitzar-se:
a) Bé executant les previsions del planejament, podent efectuar, si fóra necessari, modificacions de lordenació detallada per a subdividir la unitat o unitats dexecució inicialment previstes.
b) Bé classificant el sòl de com no urbanitzable i seguir el procés dels paràgrafs anteriors. La desclassificació del sòl serà en tot cas una decisió administrativa adoptada en funció dels interessos generals que haurà destar aprovada en el termini de tres anys des de la publicació daquesta disposició. Amb laprovació de la desclassificació del sòl començaran a comptar els terminis de regularització del paràgraf 4.
6. Passats els terminis indicats en els paràgrafs anteriors, sense haver aconseguit la plena legalització de lactivitat, aquesta haurà de deixar dexercir-se. Els ajuntaments, o els òrgans competents de la Generalitat Valenciana, hauran dordenar-ne la clausura immediata dacord amb les determinacions de disciplina ambiental i urbanística que preveu lordenament jurídic.
Cent cinquanta-set. Cal afegir una disposició transitòria nova:
Disposició transitòria setzena. Dels vials en sòls urbans o urbanitzables, dús industrial o terciari
En els sòls urbans o urbanitzables, dús industrial o terciari, a lentrada en vigor daquesta llei i per tal dadaptar les dimensions de les parcel·les a les necessitats logístiques o industrials actuals, tots els vials tindran la consideració dordenació detallada i es podrà modificar per lajuntament corresponent amb informe favorable de les conselleries competents en matèria dindústria i urbanisme.
Cent cinquanta-vuit. Safegeix la disposició final tercera i les disposicions finals tercera i quarta passen a ser quarta i cinquena:
Tercera. Consideració de les actuacions dutilitat pública o interès social
Les autoritzacions per a edificacions i instal·lacions dutilitat pública o interès social atorgades per ladministració competent a lempara dels articles 85.1.segunda i 86 del text refós de la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana de 1976, tindran la consideració de declaracions dinterès comunitari regulades en aquesta llei, sempre que compten amb informe favorable emès per acord del ple de lajuntament i es fixe per a aquestes un cànon i termini de vigència dacord amb el règim establit en aquesta llei per a les declaracions dinterès comunitari.
Cent cinquanta-nou. Lannex I, apartat b in fine, queda redactat de la manera següent:
FP i FV han de justificar-se atenent a les circumstàncies concurrents, i donar compte de la metodologia que sha fet servir preferentment mitjançant procediments quantitatius i en tot cas qualificar-se dacord amb lescala a què es refereix lapartat anterior.
Cent seixanta. Lannex IV, apartat I.2.1.1. i I.2.2, queda redactat de la manera següent:
2.1.1. a) Comunicacions:
Xarxa viària (CV)
Xarxa viària trànsit (CVT)
Xarxa viària prioritat de vianants (CVV)
Xarxa ferroviària (CF)
Aparcaments (CA)
2.1.1 b) Zones verdes i espais lliures
Parcs (VP)
Jardins (VJ)
Àrees de joc (VA)
Espais lliures (EL)
2.2. Sidentifica cada dotació amb la sigla que li correspon, precedida amb la lletra P o S segons es tracte duna dotació de xarxa primària o de xarxa secundària.
Cent seixanta-u. Lannex IV, apartat II.2.1, queda redactat de la manera següent:
2.1. Ledificabilitat bruta (EB) dun àmbit dactuació és la suma de totes les edificabilitats, destinades a qualsevol ús lucratiu, que poden materialitzar-se en aquest àmbit. Sexpressa en metres quadrats de sostre (m² sostre) o en unitats daprofitament (UA) quan ledificabilitat està afectada per coeficients correctors.
Cent seixanta-dos. Lannex IV, apartat II.3.1, queda redactat de la manera següent:
3.1. Ledificabilitat neta (EN) duna parcel·la és la suma de ledificabilitat total destinada a qualsevol ús lucratiu que es pot materialitzar en aquesta parcel·la. Sexpressa en metres quadrats de sostre (m² sostre).
Cent seixanta-tres. Es modifica el primer paràgraf de lapartat III.1.1 de lannex IV, que queda redactat de la manera següent:
1.1. El principi general de la regulació dels estàndards urbanístics es basa en la proporcionalitat entre les dotacions públiques i ledificabilitat. A aquests afectes, els plans calcularan, per a cadascun dels sectors amb ordenació detallada o per a un determinat àmbit dactuació, lestàndard dotacional global (EDG), obtingut de la relació entre la superfície de les dotacions públiques i ledificabilitat total, i expressat en metres quadrats de sòl dotacional per cada metre quadrat dedificabilitat. Tot i que lindicador quantitatiu és condició indispensable, és lestàndard de qualitat el que ha de garantir les ordenacions urbanístiques, el qual sobtindrà com a resultat daplicar la perspectiva de gènere a lordenació i així sassegurarà la visió global i inclusiva dels espais públics, pensada en i per a la diversitat poblacional, aplicada en.
Cent seixanta-quatre. Lannex IV, apartat III.1.3, queda redactat de la manera següent:
1.3. En el càlcul de lestàndard dotacional global definit en lapartat III.1.1, no es considera ledificabilitat situada sota rasant, ni tampoc no sinclou ledificabilitat de les parcel·les dotacionals públiques.
Cent seixanta-cinc. Es modifica lapartat III.2 de lAnnex IV en els seus punts 2, 3 i 4. En concret, es dota totalment de nou contingut el punt 4. El contingut anterior del punt 4, del qual únicament es modifica la lletra b, passa a constituir un punt 5 nou, que safegeix:
2.2. Sentén per xarxa viària urbana la conformada pels elements lineals de les vies que discorren per linterior de la zona urbana, com també els elements enjardinats com ara rotondes, mitjanes, tanques separadores, illots i daltres anàlogues, necessàries per a lordenació del trànsit viari que no complisquen els requisits per a ser computades com a zones verdes segons aquest annex. Així mateix, es prendran en consideració les línies darbres corresponents als accessos a les poblacions i daltres línies darbratge que delimiten infraestructures viàries.
Sadmetrà laccés a edificacions a través de viari privat sempre que quede garantit laccés de vehicles demergència en les condicions tècniques definides en la normativa aplicable en aquesta matèria.
Es distingeixen dues categories dins de la xarxa viària urbana:
a) Viari de trànsit. És aquell element de la xarxa viària urbana que presta servei al trànsit rodat. Sense perjudici daixò, els ajuntaments podran decidir la conversió en zona de vianants daquests elements viaris en coherència amb la política municipal en matèria de mobilitat, sense que resulte necessària la modificació del pla.
b) Viari de prioritat de vianants. És aquell element de la xarxa viària urbana en què sestableix la prioritat de vianants i es restringeix la circulació de vehicles de motor a residents, càrrega i descàrrega i serveis demergència, dissenyat per a incrementar les activitats de relació ciutadana i lintercanvi social.
2.3. El disseny de la xarxa viària no inclosa en els catàlegs de carreteres sajustarà a les condicions funcionals següents, a més de les que resulten exigibles per la normativa sectorial en matèria de mobilitat i accessibilitat al medi urbà. Es tindrà com a principis rectors la preferència de vianants, la seguretat dels espais i laccessibilitat per al conjunt de la població:
a) Es buscarà un equilibri entre els traçats viaris (perfils longitudinals i transversals) i el relleu natural dels terrenys, de manera que els pendents dels vials no resulten excessius, però tampoc es produïsquen moviments de terra exagerats que donen lloc a desmunts i terraplens inadequats pel seu impacte paisatgístic.
b) Tots els vials hauran de permetre el pas dels vehicles demergència, per a la qual cosa disposaran duna amplària mínima, lliure de qualsevol obstacle, de 5 metres.
c) En els nous desenvolupaments, simplantarà un recorregut de carril bici que discórrega, almenys, pels eixos principals de lordenació i que connecte, si escau, amb la xarxa de carril bici ja implantada en les àrees urbanitzades i amb lestructura de camins del medi rural, quan lactuació siga contigua a terrenys no urbanitzats.
d) Els carrers de vianants amb accés restringit per a vehicles hauran de diferenciar en el seu tractament de materials la banda de possible circulació de vehicles, deixant, en tot cas, una franja de circulació exclusiva de vianants.
e) Les àrees de vianants hauran destar separades del trànsit rodat i reuniran les necessàries condicions de seguretat enfront de la resta de mitjans de transport motoritzats. Podrà, no obstant això, autoritzar-se a través delles accés a aparcaments privats i parcel·les que no disposen dun altre accés alternatiu.
f) Sobre la xarxa viària, tant urbana com interurbana, es grafiarà la xarxa de transport públic urbà o metropolità i el viari no motoritzat resultant de lestudi de mobilitat, sense que això supose que els dits terrenys computen als efectes destàndards per ambdós conceptes.
2.4. El disseny de la xarxa viària de prioritat de vianants respondrà a una plataforma única, sense que existisca diferència de nivell per a la segregació dusuaris i tractarà devitar velocitats superiors a 10 km/h.
De la mateixa manera sevitaran les formacions lineals que imiten els carrers tradicionals amb calçades de circulació rodada i animen els vehicles a una circulació convencional.
2.5. Els elements de la xarxa viària dels nous desenvolupaments, no inclosa en els catàlegs de carreteres, sajustaran a les condicions dimensionals següents, a més de les que resulten exigibles per la normativa sectorial en matèria de mobilitat i accessibilitat en el medi urbà:
a) Lamplària mínima dels vials serà la que sindica en la taula següent, en funció de lús global, la intensitat de ledificació i el caràcter de la via:
Amplària mínima dels vials Vial de sentit únic Vial de doble sentit
Residencial; IEB > 0,60 m2/m2 16 metres 20 metres
0,30 m2/m² < IEB < 0,60 m2/m2 12 metres 16 metres
IEB < 0,30 m2/m2 10 metres 12 metres
Terciari 16 metres 20 metres
Industrial 18 metres 24 metres
b) Els vials de vianants o de prioritat de vianants, siga quin siga lús dominant de la zona, tindran una amplària mínima de cinc metres.
c) En sectors dús dominant residencial, sadmetrà que un 25 per cent de la superfície viària total tinga dimensions mínimes inferiors en un 20 per cent a les establides en el quadre anterior per a carrers de nivell de distribució local o dimportància relativa menor.
d) En les zones de nou desenvolupament, les voreres tindran una amplària mínima de 2 metres. Les voreres de més de 3 metres damplària hauran dincorporar arbratge dalineació, amb la limitació que lamplària efectiva de pas no siga inferior a 2 metres i sempre que siga compatible amb la xarxes de serveis. Les de més de 4 metres damplària disposaran sempre darbratge dalineació.
e) Les calçades destinades a la circulació de vehicles tindran una amplària mínima de 4,50 metres en els vials dun sol sentit de circulació i de 6 metres en els vials amb doble sentit de circulació.
f) Les bandes específiques de carril bici tindran una amplària mínima de 2 metres.
g) Les places daparcament disposades en cordó tindran unes dimensions mínimes de 2,20 metres per 4,50 metres. Les places daparcament disposades en bateria tindran unes dimensions mínimes de 2,40 metres per 4,50 metres. Quan en els plans no es delimiten gràficament cadascuna de les places daparcament, les dimensions anteriorment indicades són les que sutilitzaran per a calcular el nombre de places daparcament que caben en cada banda daparcament en cordó o en bateria.
h) En les zones específiques daparcament, el còmput de les places destacionament resultants sobtindrà de la distribució concreta de places que es grafie en els plans o, subsidiàriament, saplicarà un estàndard mitjà d1 plaça daparcament per cada 20 metres quadrats de reserva de zona daparcament.
Es computaran com a aparcaments les àrees públiques destinades amb este fi i separades de la xarxa viària que, per la seua forma i ubicació, només admeten els moviments del vehicle imprescindibles per a estacionar.
Cent seixanta-sis. Lannex IV, apartat III.3.2.c, queda redactat de la manera següent:
c) El parc (VP): és un espai que ha de tenir una superfície mínima de 2,5 hectàrees, en la qual es puga inscriure un cercle de 100 metres de diàmetre, excepte els supòsits de lapartat 3.3 següent.
Cent seixanta-set. En lannex IV, apartat III safegeixen els punts 3.3, 3.4 i 3.5, que queden redactats de la manera següent:
3.3. La reserva de parc públic de xarxa primària en el cas de municipis de menys de 15.000 habitants es pot realitzar seguint els criteris de disseny que es recullen a continuació:
Habitants Superfície mínima, m² Diàmetre mínim, m
< 2.000 > 1.000 25
> = 2.000 - < 5.000 > 5.000 50
> = 5.000 - < 15.000 Es pot dividir com a màxim en dos jardins i almenys un ha de tenir més de 15.000 m² 75
3.4. El mòdul del cost equivalent al pressupost durbanitzar el parc públic de la xarxa primària objecte de minoració aplicable als projectes dús públic a lentorn rural immediat al nucli urbà dacord amb el que hi ha establit en larticle 24 daquesta llei és, com a mínim, de 40 /m² de sòl.
3.5. Es consideren espais lliures dús públic aquelles àrees dús públic de superfície superior a 400 m² que per les seues característiques morfològiques i funcionals possibiliten la trobada, el passeig i la relació social entre els ciutadans, sense tenir les condicions exigides a les zones verdes, com ara les places o altres tipus dàrees per a persones.
Només shan de destinar a usos generals i normals que no excloguen ni limiten la utilització pública dacord amb la seua destinació, però es poden admetre petites modificacions destinades a equipaments i instal·lacions al servei daquests espais lliures duna sola planta i de superfície inferior al 5 % del total de la superfície de lespai lliure.
Cent seixanta-vuit. Lannex IV, apartat III.4.5, queda redactat de la manera següent:
4.5. A ledificabilitat daltres usos no residencials que puga haver-hi en làmbit dactuació, se li han daplicar els estàndards exigits en aquest annex a ledificabilitat de cada ús, si bé, la reserva de zones verdes públiques derivada de ledificabilitat terciària i industrial ha de ser de 4 metres quadrats per cada 100 metres quadrats dedificabilitat daquests usos. Aquesta reserva és addicional a lestablida en els apartats 4.1 i 4.2 anteriors.
Cent seixanta-nou. Lapartat III.4.6 de lannex IV queda redactat de la manera següent:
4.6. La distribució per usos del sòl destinat a equipaments i la seua superfície mínima no estan subjectes a estàndards genèrics. La distribució dels usos dacord amb el criteri de ciutat cuidadora, prioritzant les necessitats quotidianes i diverses del conjunt de la comunitat, és la prioritat per a la seua distribució. Es fixa, en cada cas, ateses les necessitats específiques del sector i la posició relativa en lentorn urbà i territorial, encara que els plans poden optar per una genèrica qualificació com a equipament dús múltiple (QM) quan convinga posposar la definició de lús específic de la dotació a un moment posterior a la gestió del pla.
Cent setanta. Lannex IV, apartat III.4.7, queda redactat de la manera següent:
4.7. Els estàndards dotacionals definits en els apartats anteriors són de compliment obligatori en la redacció de plans parcials. En els sectors de pla de reforma interior per a operacions de renovació urbana, en els quals es dota amb ordenació el sector, es poden minorar aquests estàndards en proporció al grau de consolidació per ledificació, aplicant un percentatge de minoració destàndards igual al percentatge de consolidació per ledificació en lordenació proposada. En tot cas, poden computar-se en un 50 %, a aquest efecte, els viaris de prioritat de vianants que complisquen les dimensions dels espais lliures que es prevegen en lordenació. Si el sector, o làmbit dactuació més reduït sobre el qual es planteja una actuació de reforma interior, ja té ordenació definida, shan daplicar els estàndards exigits a les modificacions de planejament en lapartat III.8 daquest annex.
Cent setanta-u. Lannex IV, apartat III.5.2, queda redactat de la manera següent:
5.2. Ha de destinar-se a zones verdes públiques una superfície superior al 10 % de la superfície computable del sector i a equipaments públics una superfície superior al 5 % de la superfície computable del sector.
Cent setanta-dos. Lannex IV, apartat III.5.3, queda redactat de la manera següent:
5.3. La reserva mínima de places daparcament públic és duna plaça per cada 100 metres quadrats, o fracció, dedificabilitat terciària. Sadmet que estiguen en parcel·les privades sempre que les places daparcament siguen dús públic, entenent per tals aquelles places situades en aparcaments accessibles per a qualsevol usuari, sense cap altre requisit que les limitacions de gàlib, i durant, almenys, lhorari de funcionament de la instal·lació terciària a què dóna servei, siga o no dús gratuït.
Cent setanta-tres. Lannex IV, apartat III.6.1, queda redactat de la manera següent:
6.1. Ha de destinar-se a zones verdes públiques una superfície superior al 10 % de la superfície computable del sector i a equipaments públics una superfície superior al 5 % de la superfície computable del sector.
Cent setanta-quatre. Lannex IV, apartat III.8.2, queda redactat de la manera següent:
8.2. Com a regla general, lordenació modificada ha de tenir un estàndard dotacional global igual o superior al de lordenació vigent, referits a làmbit de la modificació. Quan la modificació canvie lús dominant de làmbit modificat, lestàndard dotacional global de referència ha de ser el de làrea urbana homogènia o àmbit de sòl urbà equivalent al sector en què estiga inclòs làmbit de la modificació. Aquesta exigència no sha daplicar en els supòsits a què es refereix larticle 76 bis, apartat a.
Cent setanta-cinc. En lannex IV, apartat IV, safegeix un punt 5.3, que queda redactat de la manera següent:
5.3. Sentén per àmbit de sòl urbà equivalent al sector aquell que es delimite atenint-se a criteris dhomogeneïtat morfològica, coincidència majoritària amb barris o unitats tradicionals de la ciutat consolidada, autonomia funcional respecte al conjunt del nucli urbà o altres degudament justificats, i que els seus límits sajusten, en la mesura que siga possible, a elements estructurant de lordenació urbanística.
Cent setanta-sis. Lannex VI queda redactat de la manera següent:
ANNEX VI
Fitxa de catàleg de conjunt
(1) Nom oficial del municipi i la província (aquesta última entre parèntesis).
(2) La que corresponga: patrimoni cultural, patrimoni natural o paisatge. En cas dhaver considerat una altra secció, cal consignar-la. En el cas dels NHT-BRL, i dels CH, és patrimoni cultural.
(3) Es refereix a la classificació que estableix la legislació específica i les subdivisions (aquestes últimes entre parèntesis). Per exemple: bé de rellevància local (nucli històric tradicional).
(4) Cada element o conjunt sha de codificar unívocament amb una lletra majúscula indicativa de la secció a què pertany, seguida dun número correlatiu. Sha demprar la lletra C per al patrimoni cultural, la N per al patrimoni natural i la P per al paisatge; per a altres seccions sha dadoptar una nova lletra majúscula diferent de les anteriors.
En el cas de patrimoni cultural, a fi de diferenciar unes categories daltres, el codi ha de consistir duna banda en C+número, seguit dun altre codi en què almenys sindique BIC/BRL+ CH/NHT, en què:
BIC: bé dinterès cultural
BRL: bé de rellevància local
BC: bé catalogat
CH: conjunt històric
NHT: nucli històric tradicional
(5) Declaració singular o genèrica per la disposició addicional cinquena de la Llei de patrimoni cultural valencià (LPCV). Article 2 del Decret 62/2011, de 20 de maig, del Consell, pel qual es regula el procediment de declaració i el règim de protecció dels béns de rellevància local.
(6) Segons larticle 3.1.b del Decret 62/11, de 20 de maig: valorar la trama urbana, les tipologies i la silueta històrica i els seus destacats valors patrimonials.
(7) Existència de plans o programes de rehabilitació urbana, entorns de protecció de béns dinterès cultural.
(8) Estructura, façanes, muntants, llindes, cornises, coberta, fusteria, reixes o altres.
(9) Estat de conservació dels immobles tradicionals.
(10) Per als NHT-BRL, sha de fer menció dels articles de la normativa urbanística referents al nucli històric tradicional que han datenir-se a larticle 8 del Decret 62/2011, de 20 de maig, del Consell, pel qual es regula el procediment de declaració i règim de protecció dels béns de rellevància local:
Cal que garantisca, en la mesura que es puga atènyer, el manteniment de lestructura urbana, de les característiques generals de làmbit i de la silueta paisatgística. També cal evitar lalteració de ledificabilitat, la modificació dalineacions, les parcel·lacions i les agregacions dimmoble, llevat que contribuïsquen a la millor conservació del nucli.
Ha dincentivar la rehabilitació urbana de manera que es facilite el manteniment i la recuperació de lús residencial, i les activitats tradicionals i també la incorporació de nous usos que, tot i ser compatibles amb la caracterització i la naturalesa del nucli, ajuden a la revitalització social, cultural i econòmica daquest espai.
Ha darticular, amb la resta del catàleg, la protecció individualitzada dels immobles més significatius i fomentar la conservació i la rehabilitació de tots aquells que contribuïsquen a la caracterització patrimonial, arquitectònica i ambiental del nucli.
Ha de regular que les noves edificacions i substitucions sadapten a lambient i als referents tipològics tradicionals, que han de ser determinats a aquest efecte. En concret, ha de tenir-se en compte, entre altres aspectes, ledificabilitat, locupació parcel·lària, la disposició volumètrica, lescala i la forma de lenvolupant, la tipologia i els materials de cobertura, la unió dels forjats i de les cobertes respecte de les façanes, la composició daquestes, la seua geometria i disposició de buits i vols, i també lús de materials, acabats, ornamentació i cromatismes daquestes.
La fitxa ha de contenir mesures dornament dedificis i espais urbans, i ha de regular amb caràcter limitador la instal·lació de cartells, de publicitat, de marquesines, veles i qualssevol altres elements que puguen resultar distorsionadors de lescena i de lambient urbans.
Pel que fa a espais o vials, ha de regular els criteris de reurbanització, inclosos, entre altres aspectes, la reposició o la renovació de paviments, lenjardinament i larbratge, el mobiliari urbà, les senyalitzacions, leliminació de barreres arquitectòniques, lenllumenat i la resta delements amb incidència ambiental. Així mateix, ha de regular, sense perjudici del que hi ha establit en el títol III de la Llei de carreteres de la Comunitat Valenciana, lassignació dús i docupació de les vies públiques, laccessibilitat a aquestes, i lestacionament de vehicles; sempre, però, prioritzant, en la mesura que siga possible, lús de vianants i de ciclistes, el transport públic i la dotació destacionaments per a residents, a fi devitar al màxim les afectacions del trànsit rodat. Sha de tenir, particularment, en consideració el manteniment de les pràctiques rituals o simbòliques tradicionals.
Sha de determinar que cada instal·lació urbana elèctrica, de telecomunicacions o de qualsevol altra naturalesa semblant se situe en llocs en què no es perjudique la imatge característica del nucli històric tradicional.
Per als centres històrics protegits, han de fer esment als articles de la Llei de patrimoni cultural valencià referits a la protecció i a lautorització dintervencions, i shan dacollir, com a mínim, al règim de protecció que sestableix per als NHT-BRL.
(11) Sha de consignar la normativa específica de la secció que siga aplicable pel que fa a la protecció, inclosos els instruments derivats daquesta com plans o programa, estratègies, inventaris.
(12) Shan de consignar les normes del pla dordenació estructural que es referisquen a la protecció de lelement catalogat.
(13) En aquest apartat shan de numerar i anotar els títols identificatius que shan donat als diferents documents gràfics (fotografies, gravats, plànols, etc.), que sinsereixen en lannex gràfic que sadjunta a cada fitxa. Sha de fer servir la mateixa numeració en tots dos.
(14) Incorporació de fotografies dels enfronts de les façanes i la resta delements dinterès. Fotografia aèria del cadastre.
MODEL DE FITXA DEL CATÀLEG CONJUNT
CATÀLEG DE PROTECCIONS DE: NOM DEL MUNICIPI (1) CODI (4)
Secció Patrimoni cultural (2)
Categoria (3)
DENOMINACIÓ DEL BÉ
Principal
Secundària
CONDICIONS DE BÉ DE RELLEVÀNCIA LOCAL O BÉ DINTERÈS CULTURAL
Justificació legal (5)
Valoració de linterès (6)
Afectacions patrimonials (7)
Afectacions urbanístiques actuals i planejaments anteriors
SITUACIÓ
Localització
Delimitació literal de làmbit
Documentació gràfica: plànol cadastral del NHT/CHP
DESCRIPCIÓ GENERAL DEL NUCLI HISTÒRIC TRADICIONAL
Emplaçament i paisatge
Referències històriques Cronologia
Història
Tipologies predominants i existents
Descripció
Solucions constructives i materials predominants (8)
Elements catalogats per la legislació urbanística, béns de rellevància local i béns dinterès cultural
ESTAT DE CONSERVACIÓ (9)
NORMATIVA DE PROTECCIÓ (10)
Segons larticle 8 del Decret 62/2011, de 20 de maig (per als NHT-BRL)
Normativa sectorial (11)
Normativa del pla (12)
BIBLIOGRAFIA I FONTS DOCUMENTALS
OBSERVACIONS
DOCUMENTS GRÀFICS
Índex de documents gràfics (13)
Documents gràfics
Reportatge fotogràfic (14)
FITXA DE CATÀLEG INDIVIDUAL
(1) Nom oficial del municipi i la província (aquesta última entre parèntesis).
(2) La que corresponga: patrimoni cultural, patrimoni natural o paisatge. En cas dhaver considerat una altra secció, consigneu-la.
(3) Es refereix a la classificació que estableix la legislació específica i les subdivisions (aquestes últimes entre parèntesis) per al cas de béns de rellevància local i béns dinterès cultural. Per exemple: bé dinterès local (jardí històric). En el paisatge shan de consignar les classes que propose lestudi de paisatge. Si la protecció que es proposa no correspon a cap legalment establida, sha de deixar en blanc.
(4) A lefecte urbanístic i territorial i per al cas del patrimoni cultural i el paisatge, sha de consignar en aquest epígraf el nivell general de protecció que sassigna a lelement o el conjunt catalogat, a la vista del que sha indicat en el posterior epígraf 15 i dacord amb els criteris següents:
Protecció general: integral, quan els valors apreciats es presenten de manera generalitzada en lelement o el conjunt, la qual cosa comporta que la majoria dels components principals tenen interès per a la conservació i, a més, tenen un caràcter material. Pot haver-hi algun component, a més dels anteriors, que presente interès per a la conservació de caràcter ambiental o tipològic. Els components caracteritzats com a irrellevants o impropis han de ser, per tant, una minoria.
Protecció general: parcial, quan els valors apreciats es presenten només en algunes parts de lelement o el conjunt catalogat, la qual cosa comporta també que només alguns dels components principals de caràcter material tenen interès per a la conservació. Altres components poden tenir interès des del punt de vista ambiental o tipològic i la resta, o bé no tenen interès (són irrellevants) o constitueixen elements impropis.
Protecció general: ambiental, quan el que es pretén conservar de lelement o el conjunt no és cap component material concret, sinó algunes de les característiques morfològiques que formen part de lescena o lambient rural o urbà, segons es percep des de lespai públic. Això comporta que ha de tenir algun component dinterès amb aquest caràcter i no tenir cap component dinterès de caràcter material, i en aquest cas seria PG parcial. Un exemple de PG ambiental pot ser una forma de composició de les façanes o determinats tractaments cromàtics.
Protecció general: tipològica, quan el que es pretén conservar, de manera anàloga a la protecció anterior, són algunes característiques tipològiques de lelement o el conjunt, com pot ser, per exemple, un tipus de parcel·lació, la utilització de determinades tècniques constructives, la situació dels patis de llums, un programa funcional arquetípic, etc.
(5) Cada element o conjunt sha de codificar unívocament amb una lletra majúscula indicativa de la secció a què pertany, seguida dun número correlatiu. Sha demprar la lletra C per al patrimoni cultural, la N per al patrimoni natural i la P per al paisatge; per a altres seccions sha dadoptar una nova lletra majúscula diferent de les anteriors.
En el cas de patrimoni cultural, a fi de diferenciar unes categories daltres, el codi ha de consistir duna banda en C+número, seguit dun altre codi en què almenys sindique BIC/BRL/BC + PG I/P/A/T, en què:
BIC: bé dinterès cultural - BRL: bé de rellevància local
BC: be catalogat - PG: protecció general
I/P/A/T: integral, parcial, ambiental o tipològica
(6) Declaració singular o genèrica per disposició addicional primera o cinquena de la Llei de patrimoni cultural valencià (LPCV). Article 2 del Decret 62/2011, de 20 de maig, del Consell, pel qual es regula el procediment de declaració i règim de protecció dels béns de rellevància local.
(7) Existència de plans directors, inclusió en inventaris o catàlegs patrimonials, localització del bé en conjunt històric, nucli històric tradicional o entorn de bé dinterès cultural, etc.
(8) Sha didentificar ladministració o organisme propietari.
(9) Shan didentificar aspectes caracteritzadors com lús (residencial, religiós, industrial
), en el cas dús residencial si és unifamiliar o plurifamiliar, el nombre de crugies o la situació del celobert o escala, o si sadscriu a alguna de les tipologies estudiades en la memòria del catàleg. Per exemple, edifici dhabitatges plurifamiliar amb pati central o edifici industrial de nau única.
(10) Descripció morfològica i funcional del bé. En béns etnològics: descripció del procés tecnològic. Organització de lespai i dels temps.
(11) Descripció de la fonamentació, estructura, façanes, muntants, llindes, cornises, coberta, fusteria, reixes o altres. Estat general de conservació.
(12) Descripció dels elements dinterès que puga haver-hi: fonamentació, estructura, façanes, muntants, llindes, cornises, coberta, fusteria, reixes o altres.
(13) En el cas del patrimoni cultural i el paisatge es consideren components principals dun element o conjunt protegit aquelles parts o característiques daquest que tenen funcions recognoscibles i diferenciades i que presenten una certa homogeneïtat quant als valors que en justifiquen la conservació o la consideració com a irrellevant o impropi.
Cada component identificat sha de consignar de manera sintètica precedit per un número en ordre correlatiu. A continuació, i entre parèntesis, se nha de consignar la valoració com a: a conservar, irrellevant o impropi.
Respecte al caràcter de cadascun daquests components, aquests poden ser: material, ambiental o tipològic. Per exemple, en una edificació que sincloga en el catàleg del patrimoni cultural poden considerar-se com a components principals de caràcter material parts concretes daquesta com ara les façanes, les cobertes o el nucli descala; poden considerar-se components de tipus ambiental la composició dels buits o el tractament cromàtic dels paraments exteriors; finalment, pot haver-hi altres components que respongueren a unes determinades pautes o tipologies com pot ser la disposició dels patis interiors, una determinada parcel·lació o una solució constructiva arquetípica.
A continuació de cada component abans consignat i de la seua valoració, sha de consignar (separat per una barra) el caràcter del component abans citat i, finalment, lestat de conservació daquest component segons les categories següents: bon estat, acceptable, deficient i mal estat.
(14) En aquest apartat i en correspondència amb lanterior, shan despecificar les actuacions establides sobre cada component abans considerat expressat amb el mateix numeral i segons els tipus següents:
Manteniment; quan les actuacions es limiten a la mera conservació de lexistent.
Rehabilitació; quan unes parts es conserven, altres es restauren i altres es condicionen per a nous usos o per a la recuperació dels antics.
Restauració; quan les actuacions es dirigeixen al fet que la totalitat del component recupere laspecte original o la funcionalitat que ha perdut.
Condicionament; quan en un component les accions realitzen canvis en el seu aspecte o la seua funcionalitat per a minorar limpacte sobre altres components que es pretenen conservar.
Eliminació; quan el que es pretén és la desaparició del component per la incompatibilitat amb la resta de components que es pretenen conservar.
Com a criteri general:
En els components que shan de conservar i en bon estat, les actuacions han de ser preferiblement de manteniment; quan lestat és acceptable ha de primar la rehabilitació; i si és deficient o dolent les actuacions han de ser fonamentalment de restauració.
En els components definits com a irrellevants, les actuacions han de ser preferiblement de condicionament quan lelement o el conjunt tinga una protecció general integral i es trobe en situació deficient o en mal estat. En la resta de casos pot obviar-se la previsió dactuacions.
En els components definits com a impropis les actuacions han de ser, obligatòriament, deliminació quan lelement o el conjunt tinga una protecció general integral i es trobe en situació deficient o en mal estat; no obstant això, si lestat és bo o fins i tot acceptable shan de proposar, com a mínim, actuacions de condicionament dirigides a minorar limpacte sobre els components que es mantenen, rehabiliten o restauren. En la resta de casos sha doptar lliurement per les actuacions que sestimen més convenients per la seua incidència sobre els components que shan de conservar.
Després de les propostes dactuació i per a cada component sha de determinar la importància estimada de les actuacions proposades dacord amb les qualificacions següents: alta, mitjana i reduïda. De la mateixa manera sha de procedir amb la urgència, que sha de qualificar, simplement, com a: urgent i no urgent. En lestimació de la importància i urgència de les actuacions shan de tenir en compte tant els criteris de foment i les possibilitats dintervenció expressades en lanàlisi (apartat 4.b de larticle 42) com les propostes normatives i dintervenció de la memòria justificativa (apartat 4.c daquest mateix article).
Shan de citar promotor, autor i datació de la intervenció.
En aquest apartat shan de numerar i anotar els títols identificatius que sha donat als diferents documents gràfics (fotografies, gravats, plànols, etc.) que sadjunten en lannex gràfic que acompanya cada fitxa. Sha demprar la mateixa numeració en els dos.
Shan daportar amb el format de la fitxa, tots els elements gràfics o fotogràfics identificats en lapartat 14 anterior, emprant la mateixa numeració. En el cas que no puga presentar-se en aquest format, es pot consignar en lapartat de referències documentals.
Shan dadjuntar les fotos en què lelement protegit resulte més recognoscible.
MODEL DE FITXA CATÀLEG INDIVIDUAL
CATÀLEG DE PROTECCIONS DE: NOM DEL MUNICIPI (1) CODI (5)
Secció Patrimoni cultural (2)
Categoria (3)
Protecció general (4)
DENOMINACIÓ DEL BÉ
Principal
Secundària
CONDICIONS DE BÉ DE RELLEVÀNCIA LOCAL O BÉ DINTERÈS CULTURAL
Justificació legal (6)
Valoració de linterès (7)
Afectacions patrimonials
Afectacions urbanístiques actuals i planejaments anteriors
SITUACIÓ
Localització
Coordenades UTM
Polígon/illa i parcel·la cadastral
Plànol cadastral situació
TITULARITAT
Pública (8)
Privada
DESCRIPCIÓ GENERAL DE LIMMOBLE
Emplaçament i paisatge
Referències històriques Cronologia
Estil
Autoria
Història
Ús original
Tipologia (9)
Descripció (10)
Solucions constructives (11)
Béns mobles
Elements dinterès (12)
Elements impropis
Usos actuals i passats
COMPONENTS PRINCIPALS (13)
Número i identificació delements
Valoració de linterès dels elements
Caràcter
Estat de conservació. Patologies
Actuacions previstes (14)
INTERVENCIONS RECENTS (15)
NORMATIVA DE PROTECCIONS USOS PROPOSATS
Normativa de protecció. Elements constructius
Normativa de protecció. Béns mobles
Normativa de protecció. Jardineria
Normativa de protecció. Altres
Usos proposats
Destinació pública o privada
JUSTIFICACIÓ I DELIMITACIÓ LITERAL I GRÀFICA
DE LENTORN DE PROTECCIÓ DEL BÉ. NORMATIVA DE PROTECCIÓ DEL BÉ
BIBLIOGRAFIA I FONTS DOCUMENTALS
OBSERVACIONS
DOCUMENTS GRÀFICS
Índex de documents gràfics (16)
Documents gràfics (17)
Reportatge fotogràfic (18) Generals Exteriors
Interiors
Detall
Cent setanta-set. Safegeix lannex X:
ANNEX X
Criteris i regles per a la planificació de les actuacions de rehabilitació, regeneració i renovació urbana
Les actuacions de rehabilitació, regeneració i renovació urbana shan de planificar mitjançant linstrument de planejament general o mitjançant un pla parcial o un pla de reforma interior. A més, aquests instruments:
a) Han de donar prioritat a les actuacions de rehabilitació davant de les de substitució, i dins de les primeres, a aquelles que permeten el manteniment de la població resident.
b) Han dabordar tots o alguns dels objectius següents, en funció de les característiques dels respectius àmbits:
1.r El rebliment dels espais intersticials infrautilitzats o sense cap ús, amb preferència a locupació de noves àrees sense urbanitzar.
2.n La millora de leficiència energètica dels edificis i en especial dels habitatges, en particular quant a laïllament tèrmic.
3.r La supressió de barreres arquitectòniques i ladequació dels espais públics, els edificis i els habitatges a les necessitats de les persones grans o en situació de discapacitat.
4.t La millora de laccessibilitat multimodal i la convivència de la mobilitat motoritzada amb els modes de transport de vianants i ciclista i amb el transport públic.
5.è El manteniment de la vitalitat urbana mitjançant la mescla dusos, admetent la compatibilitat més gran de les activitats productives amb lús residencial.
6.è La recuperació dels valors urbanístics, arquitectònics i paisatgístics dels espais urbans, i també dels elements que representen la identitat local.
7.è La millora dels espais lliures a baix cost, donant prioritat a lús de flora local i implantant estratègies destalvi en matèria de reg i manteniment.
8.è La recuperació i la integració de les vores urbanes amb el medi natural, en especial quant als cursos fluvials i les riberes.
9.è El desenvolupament de les infraestructures tècniques dinformàtica i comunicacions de perfil elevat com una xarxa de servei bàsic més.
10.è La integració de les perspectives de gènere i dedat, utilitzant mecanismes i instruments que fomenten i afavorisquen la participació ciutadana i la transparència.
c) Han dincloure en la memòria els apartats següents que acrediten la idoneïtat tècnica i la viabilitat econòmica de lactuació, fixada aquesta última en termes de rendibilitat i equidistribució de beneficis i càrregues:
1.r La justificació dels fins i els interessos públics que persegueix lactuació, i també de la seua necessitat i conveniència.
2.n La identificació dels immobles inclosos en el seu àmbit, i també dels que en són propietaris i ocupants legals.
3.r Un estudi comparat dels paràmetres urbanístics existents i proposats en matèria dedificabilitat, densitat, usos i tipologies edificatòries i dotacions urbanístiques.
4.t Lestimació econòmica dels valors de repercussió de cada ús proposat, limport de la inversió, les ajudes públiques directes i indirectes, les indemnitzacions corresponents i els ingressos tributaris i les despeses públiques pel manteniment i per la prestació dels serveis municipals.
5.è Lanàlisi de la inversió que puga atraure lactuació i de la seua repercussió en el finançament daquesta, a fi de minimitzar limpacte sobre el patrimoni dels particulars.
6.è Lavaluació de la capacitat pública necessària per a finançar i mantenir les dotacions urbanístiques públiques, i també el seu impacte en les hisendes públiques.
7.è Un avanç de les determinacions bàsiques de reparcel·lació, que permeta assegurar lequidistribució de beneficis i les càrregues entre els afectats.
8.è Lhoritzó temporal necessari per a garantir lamortització de les inversions i el finançament de loperació.
9.è El pla per a garantir els drets de reallotjament i retorn a què done lloc lactuació.
Cent setanta-vuit. Safegeix un apartat nou a lannex del projecte de llei, amb la redacció següent:
ANNEX XI
Prevenció dincendis forestals
Tota nova urbanització que implante per primera vegada a través dactuacions integrades urbanitzacions destinades a ús residencial, industrial o terciari en terreny forestal o hi siguen contigües, hauran dintegrar les infraestructures i les mesures següents, dacord amb el Reial decret 893/2013, de 15 de novembre, pel qual saprova la directriu bàsica de planificació de protecció civil demergència per incendis forestals i amb quantes normes específiques siguen aplicables.
1. Faixa perimetral de protecció
A fi de disminuir o trencar la continuïtat dels combustibles forestals shaurà dassegurar una faixa perimetral de protecció mínima de 30 metres damplària, mesura des del límit exterior de ledificació, instal·lació o conjunt daquestes a defensar.
1) La zona de discontinuïtat entre els terrenys urbans i les formacions de vegetació forestal ha de tenir lamplària corresponent a una àrea tallafocs dorde dos, segons la metodologia establida pel Pla de selvicultura preventiva de la Comunitat Valenciana, aplicant una correcció en funció del pendent. Lamplària mínima serà de vint-i-vinc metres, més un vial de cinc metres damplària. La dita distància sampliarà en funció del pendent del terreny, aconseguint, com a mínim, els cinquanta metres quan el pendent siga superior al trenta per cent.
2) En el cas dels establiments industrials de risc mitjà i alt situats en llocs de vent fort, la discontinuïtat serà de cinquanta metres en el costat dels vents més desfavorables.
3) Els habitatges aïllats situades en entorns forestals, o contigus a aquests, hauran de disposar duna àrea de defensa enfront del risc dincendis forestals de, almenys, trenta metres. La dita distància sampliarà en funció del pendent del terreny, aconseguint, com a mínim, els cinquanta metres quan el pendent siga superior al trenta per cent. Aquestes amplàries podran reduir-se (fins un 50 %) justificadament quan sincorporen infraestructures que propicien la mateixa protecció enfront de lincendi forestal que la faixa, com ara murs de, almenys 1 metre dalçada, i podran augmentar-se en casos despecial risc, concretament en els establiments industrials de risc mitjà i alt situats en llocs de vent fort en un 100 %, almenys en les direccions dels vents més desfavorables.
El manteniment de les faixes perimetrals de protecció es realitzarà cada any per a la vegetació herbàcia, cada dos anys per a la banda de desbrossament i cada quatre anys la totalitat de la faixa perimetral, així mateix les àrees de defensa dhabitatges o instal·lacions aïllades han de ser mantingudes.
La responsabilitat de lexecució i manteniment de làrea de defensa o zona de discontinuïtat correspon al propietari o propietaris dels habitatges o terrenys urbans.
2. Vials
Preferentment han dexistir almenys dos vials daccés amb les característiques següents:
a) Amplària mínima lliure: 5 metres en vials amb direcció en dos sentits i 3,5 m en vials de sentit únic.
b) Alçada mínima lliure o gàlib de seguretat de poda darbres: 5 metres
c) Capacitat portant del vial: 2000 kp/m2
d) Pendent de la via: inferior al 12 %, podent arribar ocasionalment al 20 %, com a màxim.
e) Zones de canvi de sentit per a cada quilòmetre de via, havent de ser de 200 m² i 8m mínim de llarg.
f) En trams corbs, el carril de rodament ha de quedar delimitat per la traça de la corona circular els radis mínims de la qual han de ser 53 metres i 12,5 metres, amb una amplària lliure per a la circulació de 7,2 metres.
g) Quan no es puga disposar de dues vies daccés laccés únic ha de finalitzar en un fons de sac circular de 125 metres de ràdio.
h) En els casos de nuclis urbans, àrees urbanitzades, nuclis dhabitatges consolidats a regularitzar, etc., és necessari a més un camí perimetral duna amplària mínima
de 5 metres que constituirà la banda de decapatge de làrea tallafocs.
i) Els vials daccés i les seues cunetes hauran de mantenir-se lliures de vegetació, i disposaran duna faixa de protecció de 10 metres, a cada costat del camí, amb les característiques següents:
Actuació sobre lestrat arbustiu: aclarida forta de lestrat arbustiu i eliminació del matoll.
Actuació sobre lestrat arbori: La fracció de cabuda coberta de larbratge serà menor del 20 % i larbratge restant es podarà fins a 2/3 de la seua altura (fins a un màxim de 3 metres).
3. Tractament de la vegetació interior
La vegetació interior existent en les parcel·les també és capaç de propagar un incendi, per tant, a fi de reduir la vulnerabilitat dels béns existents, és necessari realitzar les actuacions següents quan la distància al terreny forestal siga menor de 500 m.
Actuació sobre lestrat arbustiu: Reducció de la cobertura fins a un màxim dun 10 % de FCC.
Actuació sobre lestrat arbori: La FCC de larbratge serà menor del 40 % (tenint en compte la superfície total de la parcel·la).
Larbratge restant es podarà fins a 2/3 de la seua alçada o un màxim de 3 metres.
En tot cas, la fracció de cabuda coberta de lestrat arbustiu i de larbori no podrà superar el 40 %.
Sevitarà el contacte de la vegetació amb les edificacions, separant les branques de qualsevol tipus de construcció, ja siga auxiliar o principal, a una distància mínima de 3 metres.
Sevitarà lacumulació de residus o material combustible (llenyes, restes de jardineria, etc.) en linterior de la parcel·la o zona urbanitzada, en tot cas se situarà en zones protegides davant dun eventual incendi.
Sevitaran els materials i la vegetació més inflamable (tanques) per al tancament de les parcel·les.
4. Punts daigua
4.1. Instal·lació dhidrants
Han de complir les condicions generals següents quant a ubicació, característiques de funcionament i senyalització, sense perjudici dallò que sha especificat respecte al cabal i a lautonomia requerida en el Reial secret 2267/2004, de 3 de desembre, pel qual saprova el Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials.
1. Ubicació dels hidrants:
En el perímetre exterior de les edificacions o instal·lacions.
En zones fàcilment accessibles i fora de llocs destinats a circulació i estacionament de vehicles.
Distribuïts de tal manera que la distància entre ells mesurada per espais públics no siga major de 200 m.
2. Característiques de funcionament:
La xarxa hidràulica que proveisca els hidrants ha de permetre el funcionament simultani de dos hidrants consecutius durant dues hores, cadascun dells amb un cabal mínim de 1.020 l/min i una pressió mínima d1 bar (1,019 Kg/cm2).
Si per motius justificats, la instal·lació dhidrants no poguera connectar-se a una xarxa general de subministrament daigua, ha dhaver-hi una reserva daigua adequada per a proporcionar el cabal abans indicat.
Disposaran de ràcord normalitzats tipus Barcelona, de 45 mm i 70 mm de diàmetre.
3. Senyalització:
Hauran destar degudament senyalitzats segons la Norma UNE 23033
4.2. Altres sistemes
Han de plantejar-se altres mesures de protecció a base daigua com són la creació de xarxes delements aspersors, instal·lació de preses en piscines i basses amb ràcord normalitzats tipus Barcelona, de 45 mm i 70 mm de diàmetre, instal·lació de cortines daigua en habitatges, creació de reserves daigua a partir daigües depurades o de pluja, etc., i fins i tot contemplar lenjardinament de la zona perimetral amb vegetació dispersa i de baixa inflamabilitat i combustibilitat.
Aquestes mesures hauran daplicar-se necessàriament per a compensar les mesures de la resta de lAnnex que justificadament no puguen realitzar-se.
5. Plans dautoprotecció
Es disposaran de plans dautoprotecció les urbanitzacions, les instal·lacions, el conjunt dedificacions i les edificacions aïllades dacord amb el Pla especial enfront del risc dincendis forestals de la Comunitat Valenciana, que sincorporaran al pla dactuació municipal, dacord amb el que estableix la Llei 13/2010, de 23 de novembre, de la Generalitat, de protecció civil i gestió demergències i el seu desenvolupament.
Cent setanta-nou. Safegeix un nou annex, que queda redactat de la manera següent:
ANNEX XII
Criteris i regles per a la planificació amb perspectiva de gènere
1. Urbanisme per a les persones.
1.1. Els plans, els programes i els projectes urbanístics han de respondre a les necessitats bàsiques de totes les persones tenint en compte la seua diversitat. Les ciutats, el paisatge, la mobilitat, els espais públics, els accessos, els habitatges, han de reflectir i facilitar les diferents esferes de la vida: la productiva, la reproductiva, la social o la política i la personal. Igualment han de possibilitar els diferents usos i necessitats que les persones amb les seues diversitats requereixen. En la memòria dels plans, els programes i els projectes urbanístics, cal incloure un apartat amb una caracterització quantitativa i una caracterització qualitativa:
una caracterització quantitativa, mitjançant tècniques destudi demogràfiques i sociològiques, com ara les piràmides de població, segregació per gènere, per edat, xifres docupació o estudis, etc.,
una caracterització qualitativa que identifique les necessitats i les aspiracions dels sectors de població afectats, estructurada des de les variables següents: edat, sexe i diversitat funcional. Cal incorporar un capítol que avalue les repercussions de les accions previstes per a la diversitat de tota la població, i concretament, en matèria de gènere, respecte dels aspectes establits i relacionats amb aquest annex.
2. Xarxa despais comuns.
2.1. La xarxa despais comuns, o per a la vida quotidiana, és el conjunt despais públics que donen suport a les activitats diàries dels entorns públic i privat. La forma en què es defineixen i connecten ha de tenir en compte totes les necessitats quotidianes, atenent especialment els desplaçaments de la vida reproductiva i de cures. Aquesta xarxa, que ha dafavorir les necessitats bàsiques, està constituïda per:
a) Espais de relació, com ara jardins, places, i altres espais lliures vinculats a la xarxa de vianants, en els quals es fomenta el pas, lestada, la relació entre persones, com ara cantonades i xamfrans, voreres amples amb bancs per al descans, etc., amb lobjectiu dafavorir la mobilitat a peu en les distàncies curtes i laccés als espais comuns per a la socialització i la convivència.
b) Els equipaments dús diari destinats a leducació de les xiquetes i els xiquets (escoles infantils de 0 a 3 anys, col·legis dinfantil i primària, instituts de secundària i batxiller i altres espais educatius i doci); a la cura o lesplai de persones majors (centres de dia i altres); a latenció primària sanitària (centres de salut); centres socials; centres culturals, equipaments esportius (pistes exteriors, pavellons i equipaments esportius integrats en el mobiliari urbà), oficines de ladministració municipal i qualsevol altre equipament o recinte que permeta el desenvolupament de la vida diària i les rutines de tots els segments de la població.
c) Els comerços i els serveis quotidians que proporcionen els productes bàsics per a lalimentació i la cura de la llar i del nucli familiar.
d) Les parades de transport públic.
e) Els vials que els comuniquen i els connecten directament.
f) Espais per a la gestió de residus i el seu reciclatge, mobiliari urbà (senyals de circulació, papereres, fonts públiques, etc.) espais especials com ara espais per als animals de companyia i qualsevol altre element que ocupe un espai en la xarxa pública, que siga dús quotidià i que necessite ser dissenyat de forma inclusiva.
2.2. Làmbit de planificació de la xarxa despais comuns és, preferentment, el barri o una unitat morfològica i poblacional de característiques particulars que ho identifiquen i ho diferencien.
2.3. Els plans de desenvolupament urbanístic, en el corresponent plànol dordenació, han de delimitar la xarxa despais comuns per barris i els elements de connexió entre aquests espais. Aquesta xarxa forma part de lordenació estructural de la xarxa viaria i dels espais públics que connecta. Les normes urbanístiques han de fixar les condicions mínimes aplicables als projectes durbanització i dobra pública que es desenvolupen en el seu àmbit.
2.4. Els projectes durbanització i dobra pública que afecten els vials i els espais públics han de dissenyar lespai dacord amb les determinacions contingudes en els plans que desenvolupen, tenint en compte sempre la perspectiva de gènere i aquest annex.
2.5. També han dincloure en el pla de participació pública de larticle 53.1 daquesta llei, el procés de participació ciutadana, com a element previ per a conèixer les necessitats poblacionals. Aquest procés ha de ser obert i ha de vigilar per la representativitat de tots els sectors poblacionals (gènere, edat, diversitats, situacions socioeconòmiques, etc.). Lobjectiu daquest és conèixer i reclamar les diferents necessitats de la població a través de la participació directa.
En els diferents treballs del procés participatiu sha de treballar partint de les bases daquest annex i sha de reflectir en linforme final.
2.6. La conselleria amb competències en ordenació del territori, urbanisme i paisatge, ha delaborar guies per a laplicació de la perspectiva de gènere en els plans i els projectes urbanístics despais públics, i així ha de facilitar les eines als equips professionals que treballen en aquests tipus dactuació. També ha delaborar guies específiques per a projectes dedificació, dedificis dhabitatges o altres on calga aplicar la perspectiva de gènere als espais interiors (elements comuns i privats).
3. Proximitat de les activitats de la vida quotidiana.
3.1. Els plans urbanístics han de facilitar ciutats compactes amb un teixit dens definit, afavorir la proximitat entre les activitats diàries i facilitar les connexions amb els espais i els equipaments adjacents al nucli urbà, localitzats en la perifèria. Sha de limitar el creixement dispers.
3.2. Tots els espais inclosos en la xarxa despais comuns (espais de relació, jardins, places, equipaments exteriors, edificis dequipaments, comerços, serveis quotidians, parades de transport públic, etc.) shan de distribuir amb criteri de proximitat: la ubicació òptima és la que permet laccés a cada espai des duna distància màxima de deu minuts caminant sense dificultat des de qualsevol punt del barri. Cal disposar espais destar i de relació vinculats a la xarxa de vianants cada 300 metres.
4. Combinació dusos i activitats.
4.1. La planificació ha de propiciar lurbanisme inclusiu des de la perspectiva de gènere, on la combinació dusos garantisca la inclusió de la totalitat poblacional (persones de diferent sexe, edat, diversitat funcional, origen i cultura). La planificació ha devitar zonificacions amb usos exclusius i evitar també la disposició concentrada dhabitatges dun mateix perfil familiar i econòmic, fomentant la distribució equitativa dels equipaments i els serveis, impulsant la creació dhabitatges que faciliten la presència de la diversitat familiar actual i de la relació entre aquests.
4.2. Les normes urbanístiques i les ordenances municipals han de regular la realització dactivitats remunerades en lhabitatge, establint les limitacions necessàries per a garantir la bona convivència entre els diferents usos permesos i entre la diversitat veïnal.
4.3. En làmbit de la mobilitat, cal preveure la presència de diferents formes de desplaçament i transport motoritzat, transport públic, itineraris de vianants i carrils per a bicicletes tant en les comunicacions interunitats (barri/mòdul) com les pròpies del barri com també la ubicació despais per a les activitats comunes.
4.4. Tot i afavorir els usos mixtos, també shan de procurar els usos dotacionals, dequipaments i serveis en les proximitats de les estacions de transport públic, especialment en les estacions intermodals.
5. Seguretat en lespai públic.
5.1. Els itineraris que connecten elements de la xarxa despais comuns fomentant els recorreguts a peu i enfortint la xarxa de vianants, han de ser accessibles, disposar de bancs per al descans i garantir la seguretat dels usuaris i de les usuàries amb la il·luminació i visibilitat necessària i leliminació de barreres físiques que condicionen la seguretat.
Han de fomentar lautonomia de mobilitat de la infància (camins escolars).
5.2. Cal eliminar els punts conflictius entre els itineraris de vianants i els vials de vehicles i de bicicletes. Els carrils de bicicletes han destar físicament separats dels vianants i del trànsit de vehicles a motor.
5.3. La xarxa despais públics sha de tractar com una xarxa contínua i jerarquitzada. Shan de crear fites que faciliten la identificació i la lectura de lespai, lorientació i lapropiació de cada espai. Cal evitar la monotonia i la uniformitat dels espais públics per tal de millorar-ne la diferenciació visual. Cal facilitar la visibilitat dels espais públics des dels edificis confrontats.
5.4. Els espais públics han destar ben assenyalats. Els senyals o les fites han dincloure la informació necessària per a trobar-los en la xarxa despais comuns, i relacionar-los amb els altres espais de la xarxa i amb els punts demergència.
5.5. Les parades de transport públiques han de ser segures, accessibles i visibles des del seu entorn i han de formar part de la xarxa despais comuns.
5.6. Shan de garantir espais desplai i de relacions socials que permeten la bona convivència intergeneracional, com també la qualitat, la seguretat, el manteniment i la neteja.
5.7. Sha dincorporar el criteri de seguretat en la localització i el disseny dels edificis públics. Els itineraris de vianants han de ser segurs front a qualsevol tipus dincidència (en especial shan devitar espais amagats on es puguen afavorir les agressions). Cal garantir que aquesta xarxa dels espais comuns arribe a totes les zones residencials, i als espais adjacents en lentorn del nucli urbà, a les zones de grans activitats i als grans equipaments, mitjançant el transport públic.
5.8. Els plans, els programes i els projectes urbanístics que es desenvolupen sobre sòls urbanitzats, han didentificar els llocs insegurs, dins del procés de participació ciutadana, mitjançant tècniques de recorreguts participatius, dirigides per especialistes, i amb la finalitat de modificar i millorar els espais i la seua xarxa.
6. Habitabilitat de lespai públic.
6.1. Els espais de vianants han de ser amples, segurs i lliures de conflictes amb el trànsit de vehicles. Shan de proporcionar superfícies per a realitzar activitats de relació social, destar, de reunió i desplai. La vegetació, la il·luminació i el mobiliari urbà han destar inclosos en el disseny daquests espais, sempre amb caràcter inclusiu i amb perspectiva de gènere, i al servei de les activitats anomenades. Shan dadoptar mesures de qualitat de laire, del confort tèrmic i acústic i de laccessibilitat dels itineraris i de tots els espais públics.
6.2. Com a mínim, el 75 % de la superfície viària que conforma la xarxa despais per a la vida quotidiana han de ser vials de vianants i el 60 % de la totalitat de vials del barri o de la unitat de referència.
6.3. Els comerços, els serveis i els equipaments ubicats en plantes baixes han dobrir a lespai públic i establir així relacions de continuïtat, per millorar la relació entre els espais. Les normes urbanístiques dels plans han destablir les superfícies de lespai públic que puguen ser ocupades per activitats comercials i que, en qualsevol cas, no poden reduir lespai de vianants en més del 50 % de lamplada destinada al vial de vianants ni del 30 % de la superfície de lespai públic dús de vianants. En superfícies menors cal assegurar com a mínim el doble pas de vianants amb equipatge, cadira de rodes o semblant.
7. Equipaments.
7.1. Els plans urbanístics han destablir reserves de sòl per a ledificació dequipaments i centres destinats a latenció de les persones que necessiten espais especialitzats, tenint en compte el model dusos combinats i pròxims que sestableix en el punt 4. Així, es preveu que els espais deducació de menors (escoles infantils de 0 a 3 anys, residències i altres), dassistència i esplai per a persones majors (centres de dia, llars de jubilats, residències), com també per a persones amb diversitat funcional (centres de dia, residències, centres ocupacionals, centres mixtos, etc.), o espais per a la inclusió social (centres datenció i residències dinclusió i violència de gènere) formen part de la xarxa despais comuns, complint les necessitats i les perspectives de lurbanisme inclusiu amb perspectiva de gènere de ciutat cuidadora, tal com figura en lannex IV, apartat III, punt 4.6.
8. Habitatge.
8.1. Els plans urbanístics han de fomentar la presència de diferents tipus dhabitatges i garantir la compatibilitat i la combinació dusos i de persones amb ladequada estructuració del paisatge intraurbà. Cal garantir la funcionalitat i ladequació dels habitatges per als diferents tipus de nuclis familiars que hi ha en lactualitat. La demanda actual és molt diversa i ha dhaver-hi una resposta diversa i multifuncional.
8.2. Les normes urbanístiques i les ordenances municipals han dafavorir la flexibilitat en lús dels habitatges de manera que faciliten la diversitat de les noves estructures familiars i puguen adaptar-se als cicles evolutius i vitals de qui els habite. Igualment han dafavorir la vida reproductiva i personal, que és la que especialment es desenvolupa en làmbit de la llar.
8.3. Quant als elements comuns dels edificis dhabitatges, shan dafegir a la normativa i a les ordenances lobligació de dissenyar els vestíbuls i altres elements comuns mitjançant la perspectiva de gènere, garantint la seguretat (amb visibilitat des de lexterior, eliminació de racons no visibles, il·luminació adequada, polsador dalarma, etc.). A més shan de tenir en compte en els dissenys dels espais comuns, els diferents vehicles que són daccés domèstic (bicicletes i altres, carretons danar a comprar, de criatures, de persones amb mobilitat reduïda, tant caminadors com cadires, etc.).
9. Mobilitat.
9.1. Els plans, els programes i els projectes urbanístics han dafavorir el transport públic, la mobilitat a peu i en bicicleta, sense reduir lespai de vianants destinat a les activitats de relació, estar, reunió i esplai.
9.2. Els plans de mobilitat han dincorporar la perspectiva de gènere en la mobilitat per tenir en compte totes les situacions de mobilitat reduïda, des de lassistència de persones en situació de dependència a la facilitació de les persones amb diversitat funcional motriu, visual o sensorial, com també altres situacions de mobilitat temporalment reduïda (transport i cura de criatures, desplaçaments per a la cura de persones, transport dequipatges o mercaderies, persones en situació de malaltia temporal, etc.) i ho han de fer de forma transversal, en els àmbits urbans i en els interurbans.
9.3. Cal garantir la seguretat en els itineraris nocturns, fomentant el transport públic i creant itineraris segurs, amb il·luminació adequada i absència de barreres físiques i visuals, tal com sestableix en el punt 5.5 daquest annex.
10. Transversalitat.
La implantació transversal efectiva de la perspectiva de gènere en la pràctica urbanística cal abordar-la de manera multiescalar, interdisciplinària i participativa.
10.1. La perspectiva de gènere en la construcció i la gestió de la ciutat cal desenvolupar-la en totes les escales polítiques, en tots els programes, els plans i els projectes urbanístics, des de la planificació fins a la gestió, des de la idea fins a la materialització daquesta, en accions concretes que puguen ser percebudes i reconegudes per les persones a les quals van dirigides.
10.2. Lacció urbanística ha de respondre a les necessitats quotidianes i a la diversitat, i per fer-la efectiva cal la participació interactiva de professionals de diferents ciències, sectors i procedències, com també la participació de la ciutadania, assegurant la paritat de dones i homes.
10.3. Dins del pla de participació pública de larticle 53.1 de la llei i de lannex I, cal incorporar entre les persones interessades per al procés participatiu els sectors de població corresponents als perfils resultants de lanàlisi demogràfica de lapartat 2 daquest annex. Sha de fomentar, especialment, la participació de les dones en lelaboració de plans i projectes urbans amb una doble funció: incorporar al debat la seua forma de viure la ciutat i disposar de la seua complexa visió formada des de la vinculació amb altres grups socials que en depenen, i que fa que la seua participació siga despecial interès en lordenació del detall dels plans i els projectes durbanització i dobra pública. Ha de justificar-se expressament la participació de les persones de diferents grups socials, els resultats daquest estudi participatiu i la incorporació als documents urbanístics.
Cent vuitanta. Safegeix un nou annex, que queda redactat com segueix:
ANNEX XIII
Contingut de la memòria de viabilitat econòmica, de linforme de sostenibilitat econòmica i complex immobiliari
1. Memòria de viabilitat econòmica
La memòria de viabilitat econòmica ha de tenir el contingut següent:
a) Mitjançant laplicació del mètode residual estàtic ha de fer una anàlisi comparada entre els valors de repercussió de sòl en situació dorigen i en la proposta final, justificada en un estudi de mercat actualitzat i acreditada per una societat de taxació homologada pel Banc dEspanya o per un perit taxador especialitzat de reconegut prestigi en valoracions urbanístiques.
b) En el cas dactuacions de rehabilitació, renovació o regeneració urbana, lanàlisi comparat es basarà en els paràmetres urbanístics vigents i en els eventuals increments a atribuir amb la finalitat de garantir la rendibilitat de lactuació, considerant limport total de la inversió que cal fer com també limport de les ajudes públiques directes i indirectes que lactuació poguera rebre i les eventuals indemnitzacions que haguera dassumir, tenint en compte el límit del deure legal de conservació.
c) Lanàlisi referit en la lletra anterior ha de fer constar, si escau, la possible participació dempreses en la rehabilitació o prestadores de serveis energètics, de proveïment daigua o telecomunicacions, quan assumisquen el compromís dintegrar-se en la gestió mitjançant el finançament de part daquesta, o de la xarxa dinfraestructures que els competisca, com també el finançament de loperació per mitjà destalvis amortitzables en el temps.
2. Informe de sostenibilitat econòmica
Linforme de sostenibilitat econòmica ha de ponderar limpacte de les actuacions urbanitzadores en les hisendes públiques afectades mitjançant una anàlisi comparada entre els costos ocasionats per la implantació i el manteniment dels sòls dotacionals públics, les infraestructures necessàries o la posada en marxa i la prestació dels serveis resultants amb relació als ingressos públics derivats de lexecució urbanitzadora i edificatòria que les actuacions proporcionen, com també la suficiència i ladequació de sòl destinat a usos productius.
3. Complexos immobiliaris:
a) Els complexos immobiliaris es constitueixen per la construcció en única edificació de superfícies superposades en la rasant, en el subsòl o en el vol dusos de domini privat, conformades com a finques especials datribució privativa, amb desafecció prèvia i amb les limitacions i les servituds que pertoquen per a la protecció del domini públic.
b) La constitució dun complex immobiliari ha de complir els requisits mínims següents:
1. Que es tracte dusos compatibles socialment; els usos privats han de respectar linterès general que representen els usos de domini públic.
2. Que es tracte dusos compatibles funcionalment; sha de complir que les instal·lacions tècniques i estructurals dambdós usos coexistisquen de manera correcta.
3. Que, per al cas de la constitució dun complex immobiliari a partir dun sòl ja qualificat com a ús dotacional públic, es conforme una actuació de dotació que ha de satisfer les càrregues i els deures legals que comporta la incorporació dels usos privatius cal determinar els estàndards corresponents al sòl dotacional i al percentatge públic de plusvàlues en funció de laprofitament derivat de lús lucratiu privat atribuït.
c) Per al cas establit en larticle 36.5 daquesta llei, es poden substituir les cessions de sòl pel lliurament duna superfície edificada integrada en el complex immobiliari mateix de valor equivalent al valor legal del sòl substituït, o de laprofitament addicional atribuït.
Cent vuitanta-u. Safegeix a lapartat I del preàmbul el text següent entre els paràgrafs cinquè i sisè:
Un dels grans objectius daquesta llei és la incorporació de la perspectiva de gènere com a concepte transversal i transformador. Tal com apareix en la redacció de la Nova agenda urbana de Nacions Unides de la cimera de Quito de 2017, aquestes es comprometen al canvi de paradigma dels models de ciutats, adoptant enfocaments del desenvolupament urbà i territorial sostenibles, integrats, centrats en les persones i tenint en compte ledat i el gènere.
Per tant, aquesta llei també atén els principis digualtat entre homes i dones i reconeix que la divisió del treball segons els rols assignats socialment ens atorga diferents usos de les ciutats i distintes necessitats que han de ser ateses. Hem davançar cap a la ciutat cuidadora, on els elements han datendre les persones i la seua diversitat, situar-les com a elements clau sobre els quals regular el territori que habiten. La perspectiva de gènere aporta la visió que el territori, les ciutats i la forma en què ordenem el paisatge han de perseguir la idea de generar espais sostenibles mediambientalment i econòmicament, i accessibles humanament; és a dir, que la finalitat última de lordenació i de la llei és millorar de forma equitativa la vida de les persones tenint en compte el conjunt de la seua diversitat i complexitat.
Cent vuitanta-dos. El paràgraf sisè de lapartat III del preàmbul queda redactat com segueix:
El títol II defineix els tipus de plans, distingint entre plans supramunicipals i plans municipals, establint la seua funció, contingut i determinacions. A lestratègia territorial i als plans dacció territorial, safegeixen els projectes dinversions estratègiques sostenibles. Per a aquests últims, sadapta un sistema específic i accelerat de tramitació, a fi dimplantar iniciatives empresarials singulars i delevada repercussió, quant a generació de renda i ocupació. A tot això cal afegir la possibilitat, contemplada i fomentada per aquesta llei, de que els municipis instituïsquen formes mancomunades de col·laboració per a lelaboració del seu planejament estructural.
Cent vuitanta-tres. Cal modificar el paràgraf quart del punt III del preàmbul de la llei amb el text següent:
El paisatge de la Comunitat Valenciana ha patit una pèrdua i una fragmentació dhàbitats majors que cap altre. El consegüent problema per a la biodiversitat i els ecosistemes és greu. Encara que les zones naturals més importants estan ara protegides per la xarxa Natura 2000, les espècies continuen amb la necessitat de desplaçar-se per a sobreviure a llarg termini. Una infraestructura verda, composta pels espais naturals, els cursos i les masses daigua, els espais no urbanitzats, i els grans espais verds de les ciutats, com també els corredors ecològics que els interconnecten, permetrà mantenir en bon estat els ecosistemes, perquè puguen continuar prestant els seus valuosos serveis a la societat, com són laire net i laigua pura. La inversió en una infraestructura verda té una lògica econòmica: mantenir la capacitat de la naturalesa, per exemple, per a mitigar els efectes negatius del canvi climàtic, és molt més rendible que substituir aquests serveis perduts per solucions tecnològiques humanes molt més costoses. El millor mitjà per a crear una infraestructura verda és adoptar un enfocament integrat de la gestió del sòl i una planificació estratègica acurada del territori. Tots els usuaris del sòl i els sectors responsables de la formulació de polítiques han de comprometres des del principi en el procés de creació de la infraestructura verda i assumir la part de responsabilitat que els correspon.