diari

ACORD d'1 de febrer de 2008, del Consell, pel qual es declara paratge natural municipal l'enclavament denominat El Mollet, al terme municipal de Sant Joan de Moró. [2008/1363]

(DOGV núm. 5696 de 05.02.2008) Ref. Base de dades 001330/2008

ACORD d'1 de febrer de 2008, del Consell, pel qual es declara paratge natural municipal l'enclavament denominat El Mollet, al terme municipal de Sant Joan de Moró. [2008/1363]
El Consell, en la reunió del dia 1 de febrer de 2008, va adoptar el següent acord:
L'enclavament de la forest el Mollet posseeix importants valors ecològics, paisatgístics, historicoculturals, i relacionats amb els usos recreatius i d'esplai, que justifiquen la tramitació d'un procediment per a la seua declaració com a paratge natural municipal.
El paratge es localitza al nord-est del terme municipal de Sant Joan de Moró, a la comarca de la Plana Alta.
Des del punt de vista geomorfològic, s'inclou en un conjunt d'alineacions muntanyoses paral·leles al litoral, separades per valls molt àmplies, de fons aplanat i farciments de materials recents. Més concretament, el paratge es troba al tossal del Mollet, situat en les vessants d'orientació nord-oest de la serra de Borriol o de Moró. Predominen els afloraments d'arenoses triàsiques de color rogenc, que conformen un relleu abrupte. L'abundant cobertura vegetal existent conforma un paisatge de gran valor, del qual destaca la singular morfologia ruïniforme, que pot observar-se en els seus careners.
El paratge presenta notables valors, tant a nivell florístic com faunístic. En relació amb la vegetació, la zona està coberta per carrascars de Quercus ilex i, en major grau, per pinedes denses naturalitzades de pi blanc (Pinus halepensis). Al seu torn, el sotabosc de la pineda està format per matolls termomediterranis ben desenvolupats, dominats per coscollars i llentiscars. Tant els carrascars com els matolls constitueixen hàbitats d'interés per a la Unió Europea.
En relació amb la fauna, destaca la presència com a nidificants d'espècies com el pit-roig (Erithacus rubecula), el pigot garser gros (Picoides major) i, possiblement, el pica soques blau (Sitta europaea), que confereixen a aquests boscos un clar interés, per tractar-se d'espècies la distribució de les quals se situa en zones de major altitud i de l'interior de la Comunitat Valenciana. També es destaca la comunitat de rapaces forestals per la seua gran varietat, hi nidifiquen quasi totes les espècies típiques d'aquests medis: aligot (Buteo buteo), gamarús (Strix aluco), xot (Otus scops) i mussol banyut (Asio otus). Es ressenya també la presència de l'àguila de panxa blanca (Hieraaetus fasciatus), que en el Catàleg valencià de fauna amenaçada està inclosa en la categoria de vulnerable.
Pel que fa al patrimoni historicocultural, el jaciment denominat Forest Mollet, un antic poblat fortificat medieval que té la consideració de bé d'interés cultural, constitueix l'element més rellevant. En l'aspecte etnològic, la romeria fins a l'ermita de Sant Miquel, cada tercer diumenge de Quaresma i que organitza l'Ajuntament des del segle XVII, constitueix un element de gran interés i fort arrelament a la localitat.
Per tot això, i a iniciativa de l'Ajuntament de Sant Joan de Moró, la Generalitat, en l'exercici de les seues competències autonòmiques en la matèria, considera pertinent la declaració d'un règim especial de protecció i conservació dels valors naturals d'aquest espai.
Així, la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, estableix la figura de protecció denominada paratge natural municipal, que es regula posteriorment pel Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, que s'adapta a les característiques d'aquest enclavament i permet la via jurídica idònia per a la consecució dels objectius previstos.
Per això, en vista dels valors naturals i de l'interés de l'Ajuntament de Sant Joan de Moró, havent-se complit els tràmits previstos en el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals, i a proposta del conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, el Consell
ACORDA
Primer. Objecte
1. Es declara paratge natural municipal la zona denominada el Mollet, al terme municipal de Sant Joan de Moró, i s'estableix per a aquest un règim jurídic de protecció, d'acord amb les normes bàsiques contingudes en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
2. Quant a l'interés botànic, ecològic, geomorfològic i paisatgístic del paratge natural municipal, aquest règim jurídic està orientat a protegir la integritat dels ecosistemes naturals, i no admetrà cap ús o activitat que pose en perill la conservació dels valors que motiven la seua declaració.
Segon. Àmbit territorial
1. El paratge natural municipal es localitza al terme municipal de Sant Joan de Moró, a la província de Castelló, i la seua delimitació descriptiva i gràfica figura en els annexos I i II d'aquest acord, respectivament.
2. En cas de discrepància entre la delimitació descriptiva i la delimitació gràfica, prevaldrà la primera d'aquestes.
Tercer. Administració i gestió
1. L'administració i la gestió del paratge natural municipal correspon a l'Ajuntament de Sant Joan de Moró.
2. La direcció general amb competències en espais naturals protegits designarà un tècnic dels Serveis Territorials de Castelló de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, el qual prestarà assistència tècnica i assessorament en la gestió del paratge natural municipal.
Quart. Règim de protecció
Amb caràcter general, podran continuar efectuant-s'hi les activitats tradicionals compatibles amb les finalitats que motiven aquesta declaració, d'acord amb les seues regulacions específiques i amb el que estableix aquest acord i el corresponent Pla especial de protecció del Paratge Natural Municipal el Mollet.
En l'àmbit del paratge natural municipal les competències de les administracions públiques s'exerciran de manera que queden preservats tots els valors geomorfològics, botànics, ecològics, paisatgístics i naturals del paratge natural municipal, avaluant amb especial atenció els possibles impactes ambientals produïts per les actuacions exteriors a aquest.
Cinqué. Pla especial de protecció
1. Per raó del que estableix l'article 7 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals, s'aprova el Pla especial de protecció del Paratge Natural Municipal el Mollet, al terme municipal de Sant Joan de Moró.
2. En l'annex III d'aquest acord s'inclou la part dispositiva de l'esmentat Pla especial de protecció del Paratge Natural Municipal el Mollet.
3. Les disposicions del pla especial de protecció seran vinculants tant per a les administracions públiques com per als particulars.
Sisé. Consell de Participació del Paratge Natural Municipal
1. Es crea el Consell de Participació del Paratge Natural Municipal el Mollet, com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, amb la finalitat de col·laborar en la gestió i canalitzar la participació dels propietaris i interessos socials i econòmics afectats.
2. El Consell de Participació estarà compost per:
a) Tres representants escollits per l'Ajuntament de Sant Joan de Moró, dels quals un actuarà com a secretari del Consell de Participació.
b) Un representant dels propietaris de terrenys inclosos en l'àmbit del paratge natural municipal, distints de l'Ajuntament. En el cas de que no n'hi haja o que renuncien a participar en aquest òrgan, se sumarà aquest lloc a la representació del grup c).
c) Dos representants dels interessos socials, institucionals o econòmics, afectats o que col·laboren en la conservació dels valors naturals a través de l'activitat científica, l'acció social, l'aportació de recursos de qualsevol classe o els objectius de la qual coincidisquen amb la finalitat de l'espai natural protegit.
d) Un representant de la direcció general amb competències en espais naturals protegits dels Serveis Territorials de Castelló, de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge.
L'Ajuntament podrà proposar la modificació de la composició del Consell de Participació per a donar cabuda a altres representants de col·lectius amb interessos al paratge natural municipal. La modificació de la composició del Consell de Participació haurà de ser aprovada per acord del Consell.
3. El Consell de Participació del Paratge Natural Municipal el Mollet es constituirà en el termini de sis mesos des de la declaració del paratge.
Seran funcions del dit òrgan col·legiat de caràcter consultiu les previstes en l'article 50 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
4. El president del Consell de Participació serà nomenat per l'Ajuntament de Sant Joan de Moró entre els membres del Consell.
5. A fi d'establir un funcionament adequat en l'actuació del Consell de Participació, es podran aprovar unes normes internes de funcionament.
Seté. Execució i desenvolupament
S'autoritza el conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge perquè, en l'àmbit de les seues competències, dicte el que calga per a l'execució i desenvolupament d'aquest acord.
Vuité. Efectes i revisió
1. Aquest acord produirà efecte a partir del dia que es publique en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
2. Qualsevol modificació del que estableix aquest acord haurà de ser aprovada, al seu torn, per acord del Consell, i en aquest cas caldrà seguir els mateixos tràmits.
Contra aquest acord les persones interessades poden interposar recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos, comptadors a partir de l'endemà de la publicació d'aquest acord en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, davant de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, de conformitat amb el que disposen l'article 10 i concordants de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Contenciósa Administrativa.
Tot això sense perjudici de la interposició del recurs potestatiu de reposició davant del Consell, en el termini d'un mes des de l'endemà de la publicació d'este acord en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, d'acord amb el que disposen els articles 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener.
Valencia, l de febrer de 2008
El viceprsident primer i secretari del Consell,
Vicente Rambla Momplet
ANNEX I
DELIMITACIÓ DEL PARATGE NATURAL
MUNICIPAL EL MOLLET
1. El paratge comprén la zona del cim i les vessants del tossal del Mollet. Començant pel nord i seguint el sentit de les agulles del rellotge, els terrenys que formen el paratge es troben a les partides de: Tossal de Mollet, Mas de Mollet i coll de les Saleres. El seu àmbit queda definit per les següents parcel·les cadastrals del terme municipal de Sant Joan de Moró:
Polígon 13: parcel·les 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 29, 30, 31, 48, 49, 50, 51, 52, 53, 54, 55, 56, 57, 58, 59, 60, 9006 (part) i 9015.
2. Segons l'orientació dels punts cardinals els límits del paratge són:
- Nord: el camí al Mas del Panero o camí de la Serra, ja en el límit amb el terme municipal de Vilafamés.
- Sud: la partida Roca Roja. Concretament, el límit sud-est es correspon amb part del pas de ramats al Mas del Mollet, inclòs al paratge, i pel sud-oest, el límit es correspon amb el pas de ramats del coll de la Marsella.
- Est: terreny forestal privat i alguns camps de cultiu, situats a l'est del pas de ramats al Mas del Mollet.
- Oest: la partida de l'ermita de Sant Miquel, del terme municipal de Vilafamés.
3. Delimitació geogràfica: el paratge queda delimitat pel polígon els vèrtexs del qual amb les corresponents coordenades, que consideren el sistema de referència European Datum 1950 (ED 50) i el sistema cartogràfic UTM (fus 30 N), s'inclouen en un arxiu que es troba a la disposició de qui vullga consultar-lo en format digital a les dependències de la Direcció General de Gestió del Medi Natural.
4. La superfície total del paratge és de 114,606 ha.

ANNEX III
PART DISPOSITIVA DEL PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ
DEL PARATGE NATURAL MUNICIPAL EL MOLLET,
AL TERME MUNICIPAL DE SANT JOAN DE MORÓ
TÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS
Article 1. Naturalesa del pla
Aquest pla especial, (PE), es redacta a l'empara de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Constitueix, per tant, un dels plans especials previstos en els articles 177 i següents del Reglament d'Ordenació i de Gestió Territorial i Urbanística, aprovat mitjançant el Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell.
Article 2. Finalitat
L'objectiu genèric pel qual es redacta aquest PE és l'establiment de les mesures necessàries per a garantir la protecció del paratge el Mollet, quant a la conservació i millora de la fauna i flora, com també de les singularitats geològiques, paisatgístiques i culturals que presenta. El PE constitueix, per tant, el marc que regularà el règim de l'espai natural, els usos i activitats i l'ús públic d'aquest.
Article 3. Àmbit
1. L'àmbit territorial del Paratge Natural Municipal el Mollet queda definit per les següents parcel·les cadastrals del terme municipal de Sant Joan de Moró, incloses totalment o parcialment:
Polígon 13: parcel·les 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 29, 30, 31, 48, 49, 50, 51, 52, 53, 54, 55, 56, 57, 58, 59, 60, 9006 (part) i 9015.
A més de les parcel·les relacionades, es té un enclavament que reuneix les característiques especificades en l'article 9.1 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. L'enclavament es correspon amb la parcel·la 61 del polígon 13, de titularitat privada, la qual no ha sigut inclosa en l'àmbit del paratge ja que no es disposa del consentiment exprés del seu titular.
A aquest efecte, es considerarà mesura prioritària d'actuació l'adquisició per part de l'Ajuntament de l'esmentada parcel·la, per a la qual, a fi de facilitar la seua incorporació futura a l'àmbit del paratge, s'estableix el règim específic desenvolupat en l'article 5.4 d'aquest pla.
2. Els límits del paratge natural municipal són:
- Nord: el camí al Mas del Panero, ja en el límit amb el terme municipal de Vilafamés.
- Sud: la partida Roca Roja. Concretament, el límit sud-est es correspon amb part del pas de ramats al Mas del Mollet, inclòs al paratge, i pel sud-oest el límit es correspon amb el pas de ramats del coll de la Marsella.
- Est: terreny forestal privat i alguns camps de cultiu, situats a l'est del pas de ramats al Mas del Mollet.
- Oest: la partida de l'ermita de Sant Miquel, del terme municipal de Vilafamés.
Hi ha un enclavament de titularitat privada dins de la proposta de delimitació del paratge, del qual no ha sigut possible aconseguir el consentiment del propietari, per tant queda exclòs de l'àmbit del paratge.
3. El paratge té una superfície de 114,606 hectàrees.
Article 4. Efectes
1. De conformitat amb el que disposa l'article 42 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, el PE s'haurà d'ajustar al que preveu la legislació urbanística.
2. Les disposicions d'aquest PE seran d'aplicació directa i prevaldran sobre el planejament urbanístic municipal. Aquest haurà d'adaptar-se en tot el que siga necessari al règim d'ordenació i gestió del paratge, desenvolupat per aquest PE.
3. Quan de la informació detallada elaborada per a la redacció del planejament municipal resulte discrepància entre els documents d'aquest pla i la realitat existent, s'aplicarà la normativa que millor s'ajuste a la realitat, excepte en el cas que aquesta discrepància es dega a accions o intervencions produïdes després de l'aprovació d'aquest pla, i en aquest cas s'aplicaran les determinacions d'aquest i s'exigirà l'adopció de les mesures necessàries per a restituir el terreny a l'estat reflectit en el PE.
4. Les determinacions d'aquest pla s'entendran sense perjudici de les contingudes en les legislacions sectorials i, en particular, de les normes, reglaments o plans que s'aproven per al desenvolupament i el compliment de la finalitat protectora d'aquest pla, com també les d'aquells destinats a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i el desenvolupament sostenible. En el cas que la normativa continguda en aquest pla resulte més detallada o protectora, s'aplicarà aquesta amb preferència sobre la continguda en la legislació sectorial, sempre que no estiga en contradicció amb la finalitat d'aquesta. En tot cas, l'aprofitament urbanístic dels terrenys s'ha de realitzar d'acord amb les previsions d'aquest PE.
5. L'establiment de zones de protecció i categories de sòls o activitats es realitzarà únicament a l'efecte protector d'aquest pla, sense que això pressupose l'existència d'altres consideracions urbanístiques o d'ordenació territorial. Les normes o recomanacions contingudes en aquest pla constitueixen un element més que s'ha de tenir en compte a l'hora d'efectuar l'ordenació integral del territori mitjançant el corresponent planejament general.
Article 5. Tramitació, vigència i revisió
1. El PE es tramitarà segons la legislació vigent.
2. Les determinacions del PE entraran en vigor a partir del dia que es publique en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i seguiran vigents fins que no es revise el pla, per haver canviat suficientment les circumstàncies o els criteris que n'han determinat l'aprovació.
3. La revisió o modificació de les determinacions del pla podran realitzar-se en qualsevol moment, seguint els mateixos tràmits que s'hagen seguit per a la seua aprovació.
4. No es considerarà revisió del pla l'ampliació dels límits tendent a incloure en l'àmbit del paratge les parcel·les enclavades esmentades en l'article 3.1, les quals podran ser incorporades mitjançant una ordre del conseller competent en matèria de medi ambient, en el cas que passen a ser de titularitat pública o que s'obtinga el consentiment exprés per part dels propietaris d'aquestes, tal com exigeix l'article 3.3.f) del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell.
Article 6. Contingut
El contingut de la documentació del Pla especial es correspon amb el que disposa l'article 183 i següents del Reglament d'Ordenació i de Gestió Territorial i Urbanística, aprovat mitjançant el Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell. En concret, inclourà els apartats següents:
1. Memòria informativa i justificativa:
Ha d'incloure els aspectes descriptius i justificatius, com també els estudis complementaris necessaris per al desenvolupament de l'ordenació, d'acord amb els objectius que justifiquen la seua elaboració.
2. Normativa:
La normativa d'aquest pla es divideix en dos grans apartats. El primer es troba dedicat a l'establiment de normes generals per a la protecció de recursos naturals i per a la regulació de determinades activitats que incideixen en el medi natural. El segon es dedica a l'establiment de normes específiques per a la protecció d'espais determinats en funció dels valors que presenten.
3. Plans:
El Pla especial inclou els plànols següents:
I) Plànols d'informació
II) Plànols d'ordenació
4. Normes per a la gestió.
5. Mecanismes de finançament.
6. Règim sancionador.
Article 7. Interpretació
1. En la interpretació d'aquest PE cal atenir-se al que resulte de la seua consideració com un tot unitari, i utilitzar sempre la memòria informativa i justificativa com a document en què es contenen els criteris i principis que han orientat la redacció del pla.
2. En cas de conflicte entre les normes de protecció i els documents gràfics del pla, prevaldran les primeres, excepte quan la interpretació derivada dels plànols estiga recolzada també per la memoria, de tal manera que es faça patent l'existència d'algun error material en les normes.
3. En l'aplicació d'aquest PE prevaldrà aquella interpretació que comporte un major grau de protecció dels valors naturals de l'àmbit del pla.
4. En qualsevol supòsit no previst en aquest pla serà preceptiu l'informe favorable de l'Ajuntament de Sant Joan de Moró, sense perjudici de les competències sectorials que hi puguen haver.
Article 8. Règim d'avaluació d'impactes ambientals
Els projectes, les obres i les activitats que es realitzen o implanten en l'àmbit territorial del paratge se sotmetran al règim d'avaluació ambiental quan així quede establit en la legislació sectorial vigent en aquell moment, tant estatal com autonòmica, sobre avaluació de l'impacte ambiental.
Article 9. Autoritzacions i informes previs
1. Aquesta normativa, en les seues normes generals i normes particulars, especifica les actuacions, els plans i els projectes l'execució dels quals requereix l'autorització especial de l'Ajuntament de Sant Joan de Moró i aquells que requereixen l'informe vinculant de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
2. Les autoritzacions anteriors s'atorgaran sense perjudici de l'obligació d'obtenir les llicències o autoritzacions que siguen aplicables amb caràcter sectorial a determinades activitats, com també en concordança amb el que estableix aquesta normativa.
TÍTOL II
NORMES GENERALS DE REGULACIÓ
D'USOS I ACTIVITATS
CAPÍTOL I
Normes sobre protecció de recursos de domini públic
SECCIÓ 1ª
Protecció dels recursos hidrològics
Article 10. Qualitat de l'aigua
Amb caràcter general, queden prohibits aquells usos i activitats que contribuïsquen a deteriorar la qualitat de les aigües, com també aquelles actuacions, obres i infraestructures que puguen dificultar el flux hídric.
Article 11. Llits, riberes i marges dels cursos d'aigua
1. S'hauran de mantenir les condicions naturals dels llits, i en cap cas no podrà efectuar-se la seua canalització o dragatge.
2. En la zona de domini públic hidràulic, com també en els marges inclosos en les zones de servitud i de policia definides en la llei d'aigües, es conservarà la vegetació de ribera, i no s'hi permetrà la transformació a cultiu dels terrenys actualment erms o destinats a usos forestals. S'hi permetran labors de neteja i desbrossament selectives quan hi haja risc per a la seguretat de les persones o els béns en cas d'avinguda. D'altra banda, es consideraran compatibles les actuacions de manteniment de llits i gestió de recursos hídrics que haurà de realitzar la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, en l'àmbit de les seues competències.
3. Es prohibeix l'ocupació del domini públic hidràulic i de la zona de servitud per instal·lacions o construccions de qualsevol tipus, permanents o temporals; com també l'extracció d'àrids, excepte en aquells casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament o neteja dels llits.
4. Qualsevol actuació que afecte el domini públic hidràulic i les zones de servitud i policia serà sotmesa al règim d'autoritzacions o concessions previstes en el Reial Decret 849/1986, d'11 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic.
Article 12. Protecció d'aigües subterrànies
1. Queda prohibit l'establiment de pous, rases, galeries o qualsevol dispositiu destinat a facilitar l'absorció pel terreny d'aigües residuals que puguen produir, per la seua toxicitat o per la seua composició química i bacteriològica, la contaminació de les aigües superficials o profundes.
2. La instal·lació del sistema de depuració d'oxidació total per al sanejament d'edificacions o zones d'ús públic només podrà ser autoritzada quan es donen suficients garanties que no comporten cap risc per a la qualitat de les aigües superficials o subterrànies.
Article 13. Abocaments
1. En aplicació de l'article 100 de la Llei d'aigües es prohibeix, amb caràcter general, l'abocament directe o indirecte en un llit públic, canal de reg o aqüífer subterrani, d'aigües residuals la composició química o contaminació bacteriològica de les quals puguen impurificar les aigües, amb danys per a la salut pública o per als aprofitaments inferiors, tant comuns com especials.
2. Es prohibeix l'abocament sense depurar, directe o indirecte, d'aigües residuals, com també l'abocament o depòsit permanent o temporal de qualsevol tipus de residus sòlids, runes o substàncies, qualsevol que siga la seua naturalesa, que constituïsquen o puguen constituir un perill de contaminació de les aigües o degradació del seu entorn, excepte en els casos de neteja, d'acord amb el que preveu l'article 49 del Reglament del domini públic hidràulic.
3. Per a la concessió de llicència urbanística relacionada amb qualsevol activitat que puga generar abocaments de qualsevol naturalesa, s'exigirà la justificació del tractament que haja de donar-se a aquests, per a evitar la contaminació de les aigües superficials i subterrànies. El tractament d'aigües residuals haurà de ser tal que s'ajuste a les condicions de qualitat exigides per als usos a què haja de ser destinada; en tot cas, les aigües resultants no podran superar els límits establits en la legislació sectorial.
4. L'efectivitat de la llicència quedarà condicionada, en tot cas, a l'obtenció i validesa posterior de l'autorització d'abocament.
Article 14. Captacions d'aigua
Queden prohibides les obertures de pous o captacions d'aigua dins de l'àmbit del PE, excepte les destinades a satisfer les necessitats derivades de les infraestructures d'ús públic, sempre que es justifique aquesta com l'única via de proveïment possible. En tot cas, hauran d'efectuar-se de manera que no provoquen repercussions negatives sobre el sistema hidrològic i la resta dels aprofitaments.
SECCIÓ 2ª
Protecció de sòls
Article 15. Moviments de terres i extracció d'àrids
1. Els moviments de terres estaran subjectes a l'obtenció prèvia de la llicència urbanística. Queden exceptuades de l'obtenció de llicència les labors de preparació i condicionament dels sòls relacionats amb l'activitat agrícola, com ara anivellació de terrenys i la llaurada.
2. Es prohibeix l'extracció d'àrids en tot l'àmbit del paratge.
Article 16. Conservació de la coberta vegetal
1. Es consideren prioritàries, en l'àmbit del pla, totes aquelles actuacions que tendisquen a conservar o recuperar la coberta vegetal com a mitjà per a evitar els processos erosius, ja que, com s'ha descrit en la memòria informativa, l'erosió potencial de la zona és molt elevada.
2. Aquelles actuacions que puguen alterar o perjudicar de manera significativa les condicions de l'espai natural, o de les espècies de flora silvestre existents, requeriran la redacció d'una memòria o projecte, que serà aprovat per l'Ajuntament, amb l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
3. Els treballs de restauració de la coberta vegetal aniran dirigits a la conservació i recuperació de les formacions vegetals autòctones, en especial els carrascars, que constitueixen la vegetació potencial.
Article 17. Pràctiques de conservació de sòls
1. Es prohibeix la destrucció de bancals i marges d'aquests com també les transformacions agrícoles i labors que posen en perill la seua estabilitat o comporten la seua eliminació.
2. D'acord amb el que disposa l'article 28 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, l'administració cuidarà l'estabilització i regeneració dels terrenys situats en vessants, amb terrasses o bancals que hagen deixat de ser conservats o que s'abandonen com a sòls agrícoles.
3. Es prohibeix, amb caràcter general, la rompuda de terrenys amb vegetació silvestre per a l'establiment de noves àrees de cultiu.
4. Es prohibeix els aterrassaments de sòls, excepte en projectes de correcció de talussos.
5. Sempre que la realització d'una obra vaja acompanyada de la generació de talussos per desmunt o terraplé, serà obligatòria la fixació d'aquests mitjançant repoblació vegetal amb espècies pròpies de la zona o elements naturals. Excepcionalment, quan no existisquen altres solucions, es podran permetre les actuacions d'obra civil, sempre que siguen tractades mitjançant tècniques d'integració paisatgística.
SECCIÓ 3ª
Protecció de la vegetació silvestre
Article 18. Formacions vegetals
Es consideren formacions vegetals subjectes a les determinacions d'aquest pla totes aquelles no cultivades o resultants de l'activitat agrícola. Aquesta determinació no inclou la vegetació adventícia que acompanya els cultius, ni les formacions ruderals i nitròfiles que colonitzen els carrers, vials, parets, cunetes, abocadors, enderrocs, erms i altres àrees molt antropitzades.
Article 19. Tala i recol·lecció
1. Sense perjudici del que disposa l'article 16 d'aquestes normes, es prohibeix la recol·lecció total o parcial de taxons vegetals per a fins comercials.
2. Queden sotmeses al procediment d'estimació d'impacte ambiental les actuacions necessàries per a la defensa contra incendis forestals que plantegen derrocar, talar o mutilar peus dels taxons de major interés per a la conservació.
3. La tala i recol·lecció total o parcial de les espècies vegetals estarà sotmesa a les disposicions de l'Ordre de 20 de desembre de 1985, de la Conselleria d'Agricultura i Pesca, sobre protecció d'espècies endèmiques amenaçades, com també a la legislació sectorial aplicable.
4. Sense perjudici del que disposa el punt 3 d'aquest article, es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits, llavors, plantes silvestres de consum tradicional, com ara bolets, mores, etc., sempre que hi haja consentiment del propietari i sense perjudici de les limitacions específiques que la conselleria competent en matèria de medi ambient puga establir quan resulte perjudicial, per la seua intensitat o altres causes, per a la flora o fauna. En el cas de recol·lecció de plantes silvestres o bolets, queda prohibida l'arrancada de la planta, i haurà de recol·lectar-se mitjançant tallada, i no es permetrà la utilització d'instruments com ara aixades o rastells.
5. L'extracció de fusta o llenya es realitzarà acollint-se al que disposa el Decret 98/1995, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 desembre, de la Generalitat, Forestal del Comunitat Valenciana, o a la legislació vigent en matèria d'aprofitament forestal.
No es podrà, en cap cas, ser arreplegada lliurement pels visitants.
6. A més del supòsit esmentat en el punt anterior, es podrà realitzar de manera extraordinària l'extracció de fusta o llenya si respon a algun dels criteris següents:
- Com a resultat de labors de prevenció d'incendis.
- Com a resultat de mesures fitosanitàries.
- Amb motiu d'estudis científics.
- Per eradicació d'espècies al·lòctones invasores.
No es podrà, en cap cas, ser arreplegada lliurement pels visitants.
Article 20. Regeneració i plantacions
1. Els treballs de regeneració i recuperació de la coberta vegetal tindran per objectiu la formació i potenciació de les comunitats vegetals naturals característiques de l'àmbit del pla, en els distints estadis de desenvolupament.
2. La gestió dels recursos forestals dirigirà les actuacions a la conservació, millora i protecció dels terrenys forestals segons les determinacions de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, i al seu reglament executiu, aprovat pel Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell.
3. Queda prohibida la introducció i repoblació amb espècies exòtiques, entenent-se aquestes per tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga, o haja pertangut històricament, a la vegetació silvestre de l'àmbit del pla.
4. Queda prohibit en l'àmbit del paratge la introducció d'espècies susceptibles de constituir plagues o de generar malalties.
5. És obligatòria l'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient per a realitzar qualsevol modificació substancial de l'estructura natural d'una finca forestal, i serà necessària la presentació d'un projecte en què s'especifiquen les accions que es pretenen dur a terme i al qual hauran d'ajustar-se els treballs que s'han de realitzar.
SECCIÓ 4ª
Protecció de la fauna
Article 21. Destrucció de la fauna silvestre
1. S'haurà de respectar, en tot cas, la normativa sectorial aplicable en matèria de protecció de la fauna.
2. Sense perjudici de la normativa sectorial aplicable sobre fauna, es consideren protegides totes les poblacions d'espècies animals silvestres del paratge, amb les excepcions següents:
a) Espècies cinegètiques, regulades específicament per les seues normatives sectorials.
b) Espècies el control de poblacions de les quals puga ser autoritzat o promogut per la conselleria competent en matèria de medi ambient, de conformitat amb les determinacions de la normativa sectorial sobre fauna.
3. Les intervencions que es realitzen al paratge sobre la coberta vegetal, els sòls, el medi hídric i, en general, els distints hàbitats faunístics, hauran de garantir el manteniment de les condicions adequades per a la pervivència i, si és el cas, la reproducció de les poblacions animals afectades.
4. Amb caràcter general, i sense perjudici del que estableix la legislació sectorial sobre fauna, no es permeten en l'àmbit del paratge les activitats que puguen provocar, directament o indirectament, la destrucció o el deteriorament de poblacions d'espècies animals silvestres o dels seus hàbitats. La prohibició s'estén especialment als hàbitats i enclavaments necessaris per als cicles vitals de la fauna com ara nius, caus i dormidors, com també en les èpoques de major sensibilitat.
En particular, es prohibeix:
a) La destrucció, la mort, el deteriorament, la recol·lecció, el comerç, la captura en viu, la possessió o l'exposició d'animals vius o les seues restes que es troben protegits per la legislació sectorial vigent i per aquestes normes.
b) La recol·lecció, possessió o comerç d'ous o cries.
c) La producció de sons innecessaris que alteren la tranquil·litat habitual de la fauna.
d) L'emissió de llums que incidisquen negativament sobre hàbitats i enclavaments d'especial interés per a la fauna.
Article 22. Repoblació o solta d'animals
1. Es prohibeix la repoblació i solta de qualsevol espècie animal exòtica, entenent-se per aquesta tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga, o haja pertangut històricament, a la fauna de l'àmbit del pla, excepte la utilització d'espècies per a control biològic de plagues que realitze l'administració o autoritze aquesta.
2. Tota reintroducció d'espècies faunístiques autòctones actualment desaparegudes al paratge, com també els eventuals reforçaments poblacionals d'espècies existents i el mode de realitzar-los, haurà de ser autoritzada o promoguda per la conselleria competent en matèria de medi ambient.
Article 23. Tanques i closes
L'alçament de tanques i closes en l'àmbit del pla especial ha de complir el que disposa el Decret 178/2005, de 18 de novembre, del Consell, pel qual s'estableixen les condicions de les tanques al medi natural i dels tancaments cinegètics, i requereix l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient. Tot això sense perjudici de l'obtenció de la corresponent llicència urbanística, en els termes previstos per la llei.
SECCIÓ 5ª
Protecció del paisatge
Article 24. Impacte paisatgístic
1. Es consideraran els valors paisatgístics del paratge com un criteri determinant per a la gestió i conservació de l'espai i, en concret, per a la ubicació de les distintes infraestructures i usos. En conseqüència, la implantació d'usos o activitats que per les seues característiques puguen generar un important impacte paisatgístic hauran de realitzar-se de manera que es minimitze l'efecte negatiu sobre el paisatge.
Amb aquesta finalitat s'evitarà especialment la seua ubicació en llocs de gran incidència visual, com ara als voltants de monuments o edificis i construccions d'interés historicocultural.
2. Es respectaran els preceptes continguts en el Decret 120/2006, d'11 d'agost, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament de Paisatge de la Comunitat Valenciana, en relació amb aquelles activitats que puguen incidir en la preservació de la qualitat paisatgística del paratge.
3. En tot cas, les instal·lacions i edificacions en el medi rural hauran d'incorporar les mesures de camuflament i mimetització necessàries per a la integració en el paisatge.
4. L'Ajuntament haurà de tenir en compte, en autoritzar els projectes referents al paratge, o emetre informe sobre aquests, els efectes de la seua realització sobre els valors paisatgístics d'aquest.
5. Les pistes i camins forestals i rurals, àrees tallafocs i infraestructures de qualsevol tipus que siguen autoritzades, s'han de realitzar tenint en compte la màxima integració en el paisatge i el mínim impacte ambiental.
6. Es protegirà el paisatge al voltant d'aquelles fites i elements singulars de caràcter natural com ara penyals, arbres exemplars, etc., per a la qual cosa s'hauran d'establir perímetres de protecció sobre la base de conques visuals que garantisquen la seua prominència en l'entorn.
Article 25. Publicitat estàtica
1. Es prohibeix, amb caràcter general, la col·locació de cartells informatius de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb fins publicitaris, incloent la publicitat recolzada directament o construïda tant sobre elements naturals del territori com sobre les edificacions.
2. Al paratge s'admetran, únicament, els indicadors d'activitats, establiments i llocs que per les seues dimensions, disseny i col·locació estiguen adequats a l'estructura ambiental on s'instal·len, com també tots els de caràcter institucional relacionats amb l'ús públic i la gestió de l'àmbit territorial objecte del pla.
SECCIÓ 6ª
Protecció del patrimoni cultural
Article 26. Patrimoni cultural
1. La Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de Modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, estableix que el patrimoni cultural valencià està constituït pels béns mobles i immobles de valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic, tècnic o de qualsevol altra naturalesa cultural. També formen part del patrimoni cultural valencià, en qualitat de béns immaterials del patrimoni etnològic, les creacions, els coneixements, les tècniques, les pràctiques i els usos més representatius i valuosos de les formes de vida i de la cultura tradicional valenciana. Així mateix, formen part d'aquest patrimoni, com a béns immaterials, les expressions de les tradicions del poble valencià en les seues manifestacions musicals, artístiques, gastronòmiques o d'oci i, en especial, aquelles que han sigut objecte de transmissió oral i les que mantenen i potencien l'ús del valencià. Els béns immaterials de naturalesa tecnològica que constituïsquen manifestacions rellevants o fites d'evolució tecnològica de la Comunitat Valenciana són, així mateix, elements integrants del patrimoni cultural valencià.
2. Els elements i conjunts considerats recursos arqueològics i historicoartístics podran acollir usos turisticorecreatius sempre que aquests no impliquen la pèrdua dels seus valors científics i culturals, i després de l'obtenció prèvia d'informe favorable de la conselleria competent en matèria de cultura.
3. Si amb motiu de la realització de reformes, demolicions, transformacions o excavacions en immobles no compresos en zones arqueològiques o paleontològiques, o en espais de protecció o àrees de vigilància arqueològica o paleontològica apareixen restes d'aquesta naturalesa o indicis de la seua existència, el promotor, el constructor i el tècnic director de les obres estaran obligats a suspendre immediatament els treballs i comunicar la troballa en els termes preceptuats en l'article 65 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, el règim del qual s'aplicarà íntegrament. Si es tracta de béns mobles, la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural, en el termini de deu dies des del moment que tinga coneixement de la troballa, podrà acordar la continuació de les obres, amb la intervenció i vigilància dels serveis competents, establint el pla de treball. O bé, quan ho considere necessari per a la protecció del patrimoni arqueològic o paleontològic i, en tot cas, quan la troballa es referisca a restes arqueològiques de construccions històriques o artístiques o a restes i vestigis fòssils de vertebrats, prorrogarà la suspensió de les obres i determinarà les actuacions arqueològiques o paleontològiques que hagen de realitzar-se. En qualsevol cas donarà compte de la seua resolució a l'ajuntament corresponent. La suspensió no podrà durar més del temps imprescindible per a la realització de les actuacions esmentades. S'aplicaran les normes generals sobre responsabilitat de les administracions públiques per a la indemnització, si és el cas, dels perjudicis que la pròrroga de la suspensió puga ocasionar.
SECCIÓ 7ª
Protecció dels camins ramaders
Article 27. Conservació i defensa dels camins ramaders
1. Qualsevol actuació que es duga a terme i que puga afectar les camins ramaders haurà de complir el que estableix la Llei 3/1995, de 23 de març, de Camins Ramaders.
2. Es fomentarà la designació d'interés natural d'aquells camins ramaders presents en l'àmbit d'aquest pla, d'acord amb el que estableix l'article 17 de la Llei 11/1994, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
CAPÍTOL II
Normes sobre regulació d'activitats i infraestructures
SECCIÓ 1ª
Activitats extractives i mineres
Article 28. Activitats extractives i mineres
Es prohibeix la realització d'activitats extractives i mineres en l'àmbit del PE.
SECCIÓ 2ª
Activitats agràries
Article 29. Concepte
A l'efecte d'aquest pla, es consideren agràries les activitats relacionades directament amb l'explotació econòmica dels recursos vegetals cultivats, mitjançant l'ús de mitjans tècnics i instal·lacions que no comporten, ni tinguen com a conseqüència, la transformació del seu estat o característiques essencials.
Article 30. Tipus de cultius i incompatibilitats
1. Es consideren compatibles en l'àmbit del pla, el manteniment de les activitats agràries que es registren en el moment de l'aprovació d'aquest, sempre que siguen compatibles amb el planejament en vigor en aquell moment i hagen obtingut les autoritzacions pertinents i avaluació d'impacte ambiental, si és el cas.
2. Es fomentaran les tècniques pròpies d'agricultura integrada i s'hauran de conservar i restaurar els murets en maçoneria de subjecció de bancals.
3. Es prohibeix l'ampliació de la superfície de les àrees actualment existents dedicades a l'activitat agrícola. El cultiu d'espècies forestals de caràcter intensiu únicament podrà efectuar-se sobre aquestes àrees.
4. A l'efecte previst en l'apartat anterior, no es consideren sotmesos a l'activitat els terrenys el cultiu dels quals haja sigut abandonat per un termini superior a deu anys o que hagen adquirit signes inequívocs de la seua vocació forestal.
5. Es prohibiesen, amb caràcter general, les pràctiques agrícoles en la modalitat d'hivernacle o túnel.
Article 31. Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats agropecuàries
1. Les construccions i instal·lacions vinculades a l'explotació agrària existents en el moment de l'aprovació d'aquestes normes podran continuar exercint la seua activitat d'acord amb la normativa sectorial aplicable, si bé no podran ampliar la superfície ocupada per aquestes.
2. Es prohibeix, amb caràcter general, tot tipus d'edificació de nova planta, com també construccions i instal·lacions vinculades a l'explotació agrària (magatzems de productes i maquinàries, quadres, estables, etc.), o a la primera transformació de productes (assecadors, serradores, etc.).
Article 32. Productes fitosanitaris
L'ús de productes fitosanitaris haurà d'ajustar-se a les normes i plans sectorials que els siguen d'aplicació, d'acord amb els períodes, les limitacions i les condicions establits pels organismes competents. Es tractarà d'evitar l'ús de productes fitosanitaris convencionals i, en concret, es prohibeixen els herbicides volàtils de qualsevol tipus.
SECCIÓ 3ª
Activitats ramaderes
Article 33. Concepte i règim general d'ordenació
1. Es consideren ramaderes les activitats relacionades amb l'explotació, cria, reproducció i aprofitament de les espècies animals. Amb caràcter general, l'exercici d'aquesta activitat se sotmetrà a les normes i plans sectorials que se li apliquen.
2. L'ordenació de la ramaderia extensiva sobre terrenys forestals haurà de realitzar-se, almenys, tenint en compte les condicions següents:
a) Delimitació d'àrees fitades.
b) Definició de la càrrega ramadera aplicable a les distintes zones.
c) Disseny d'un sistema de rotació per a evitar el sobrepasturatge.
d) En tot cas les activitats ramaderes hauran de ser compatibles amb els usos didàctics i recreatius del paratge.
3. Segons s'estableix en l'article 4 del Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell, pel qual s'estableixen normes generals de protecció en terrenys forestals incendiats, els terrenys forestals que hagen patit els efectes d'un incendi no podran ser destinats al pasturatge, almenys, durant els cinc anys posteriors a aquest.
Article 34. Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats ramaderes
1. Queden prohibides les construccions ramaderes de nova planta en l'àmbit del paratge. Aquesta prohibició s'estén tant a la ramaderia intensiva estabulada com a les construccions lligades a les explotacions extensives o semiextensives, com ara mallades, corrals i dormidors.
2. Les construccions i instal·lacions ramaderes existents en el moment de l'aprovació d'aquestes normes podran continuar exercint la seua activitat d'acord amb la normativa sectorial aplicable, si bé no podran ampliar la superfície ocupada per aquestes.
SECCIÓ 4ª
Aprofitament forestal
Article 35. Terreny forestal
1. A l'efecte d'aquest pla es consideren forests o terrenys forestals els així definits en l'article 2 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana.
2. El Consell promourà la declaració d'utilitat pública, a l'efecte previst en la legislació forestal, dels terrenys forestals de propietat pública inclosos en l'àmbit del pla que no tinguen encara aquesta consideració.
3. Es promourà la firma de convenis, consorcis o qualsevol altra figura prevista per la legislació, entre l'administració forestal i l'Ajuntament o els propietaris particulars de terrenys forestals per a la realització de labors de reforestació i regeneració, treballs i tractaments de prevenció i extinció de plagues i malalties i de prevenció d'incendis.
Article 36. Repoblació forestal
Sense perjudici del que disposa l'article 20 d'aquestes normes, la repoblació de terrenys forestals haurà d'ajustar-se a les normes i plans sectorials que se li apliquen.
Article 37. Aprofitaments forestals
1. Es consideren, a l'efecte d'aquest pla, com a aprofitaments forestals, les fustes, productes de tria, llenyes, escorces, pastos, fruits, llavors, plantes aromàtiques, medicinals i condimentàries, bolets i la resta de productes que es generen als terrenys forestals. Aquests aprofitaments requeriran l'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient, sense perjudici del que disposa l'article 19 d'aquestes normes.
2. Els aprofitaments forestals en l'àmbit del paratge hauran d'ajustar-se al que disposen les normes i plans sectorials que se li apliquen.
3. Es prohibeix, amb caràcter general, la transformació a usos agrícoles dels terrenys forestals.
4. L'aprofitament de pastos i recursos cinegètics podrà limitar-se quan es puga derivar un risc per a la conservació dels sòls o hi haja arbres joves, especialment en zones repoblades o en procés de regeneració.
5. D'acord amb el que disposa l'article 82 del Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, l'extracció de productes forestals es realitzarà exclusivament a través de vies prèviament autoritzades per l'administració forestal.
Article 38. Incendis forestals
1. En general, i en matèria d'incendis forestals, aquest pla està subjecte al que determina la legislació sectorial específica en matèria d'incendis forestals.
2. En particular, s'establiran les mesures necessàries per al manteniment de les infraestructures de prevenció i extinció d'incendis, manteniment de les pistes i dels depòsits, etc.
3. Sense perjudici del que disposa la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, el Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell, pel qual s'estableixen normes generals de protecció en terrenys forestals incendiats, estableix en l'article 4 que els terrenys forestals que hagen patit els efectes d'un incendi no es podran destinar al pasturatge en els cinc anys següents.
4. Es fomentarà l'elaboració d'un pla de prevenció i extinció d'incendis per a la correcta protecció del paratge a aquests efectes.
SECCIÓ 5ª
Activitat cinegètica
Article 39. Normes generals
1. L'activitat cinegètica es considera compatible en l'àmbit del pla especial, i queda subjecta als períodes i les condicions establits en la legislació sectorial específica i articles següents.
2. En particular, la caça està permesa en aquells terrenys que actualment compleixen les condicions legals establides per a aquesta activitat.
Article 40. Ordenació cinegètica
1. En general, i en matèria d'ordenació cinegètica, aquest Pla està subjecte al que disposa la legislació sectorial que se li aplique.
2. En aquells vedats parcials vinculats al paratge es fomentarà l'establiment de les zones de reserva cinegètica dins del mateix àmbit del paratge.
3. Sense perjudici del que disposa la regulació sectorial sobre períodes de veda i espècies cinegètiques a la Comunitat Valenciana, la conselleria competent en matèria de medi ambient podrà determinar en l'àmbit del pla, si així ho requereix l'estat dels recursos cinegètics, limitacions específiques en les espècies abatibles i períodes hàbils.
4. L'ús cinegètic del paratge haurà de ser compatible amb els usos didàctics i recreatius d'aquest.
SECCIÓ 6ª
Activitat industrial
Article 41. Activitat industrial
Com que es considera incompatible amb els objectes de protecció d'aquest pla, queda prohibida l'activitat industrial de qualsevol tipus, incloent les instal·lacions de magatzematge o primera transformació de productes primaris.
SECCIÓ 7ª
Ús públic del paratge
A) PLA D'ÚS PÚBLIC DEL PARATGE
Article 42. Pla d'ús públic del paratge
1. Es fomentarà l'elaboració d'un pla d'ús públic del paratge, que haurà de contenir les determinacions necessàries per a l'ordenació i la gestió de les activitats lligades al gaudi ordenat i a l'ensenyament dels valors ambientals i culturals del paratge efectuades tant per iniciativa pública com privada o mixta.
2. L'ús públic del paratge haurà de ser d'acord amb els usos permesos en sòl no urbanitzable protegit, segons la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, en especial, en relació amb les activitats recreatives i esportives que puguen dur-se a terme en l'àmbit del Pla especial.
3. L'esmentat pla d'ús públic haurà de contenir, necessàriament, la regulació de la pràctica d'activitats de muntanya, com ara senderisme, escalada, etc., en l'àmbit del paratge. A aquest efecte, establirà els llocs i períodes en què es podran efectuar aquestes activitats, sense perjudici per als valors naturals del paratge. S'haurà d'ajustar, en tot ca, al que disposa el Decret 179/2004, de 24 de setembre, del Consell, de regulació del senderisme i esports de muntanya de forma compatible amb la conservació del medi natural, o a la legislació vigent en matèria de senderisme i esports de muntanya.
4. El pla d'ús públic haurà d'establir una ordenació i zonificació detallada a fi de regular les activitats de recreació concentrat i les activitats esportives establides en els articles 46 i 49, respectivament.
5. El pla d'ús públic del paratge es complementarà amb actuacions de promoció i conscienciació social sobre els aspectes ambientals d'aquest i el seu ús adequat.
6. El pla haurà de ser aprovat per l'Ajuntament, amb l'informe vinculant de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
B) ALLOTJAMENT TURÍSTIC I ALTRES ACTIVITATS HOSTALERES I RECREATIVES VINCULADES A CONSTRUCCIONS
Article 43. Campaments de turisme o càmpings
Es prohibeixen els càmpings i campaments públics i privats en tot l'àmbit del paratge natural.
Article 44. Activitats recreatives i d'esplai vinculades a construccions
1. Només es permetran en les àrees preparades a aquest efecte.
2. Tindran la consideració d'equipaments públics i s'explotaran directament o indirectament per l'Ajuntament, amb l'aplicació de mesures correctores en matèria de contaminació acústica, eliminació de barreres arquitectòniques i d'espectacles públics, seguretat i higiene.
Article 45. Instal·lacions i adequacions
Sense perjudici del que disposa l'article 27 de la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, les activitats i instal·lacions turístiques, recreatives, esportives, d'oci i esplai queden subjectes, amb caràcter general i d'acord amb les prohibicions i cauteles assenyalades en les normes particulars d'aquest pla, a les determinacions següents:
- Es prohibeix la construcció d'instal·lacions esportives en l'àmbit del paratge.
- Les instal·lacions o edificacions de caràcter recreatiu hauran de recolzar preferentment sobre construccions preexistents, i evitar, en la mesura que siga possible, les edificacions de nova planta. La reconversió haurà de resoldre adequadament la depuració dels seus abocaments i la gestió dels seus residus sòlids.
C) ACTIVITATS RECREATIVES NO VINCULADES A CONSTRUCCIONS
Article 46. Recreació concentrada
1. L'esplai concentrat es defineix com aquell que es desenvolupa en un espai habilitat per a activitats recreatives, dotat amb equipaments d'escassa entitat com taules, bancs i papereres.
2. Aquest es produirà exclusivament a les zones habilitades a aquest efecte, sempre que no produïsca minva en els valors naturals i paisatgístics existents a la zona.
Article 47. Circulació motoritzada al paratge
1. Amb caràcter general, es prohibeix la circulació motoritzada fora de les carreteres i els camins agrícoles i forestals del paratge, excepte en els casos següents:
- Vehicles autoritzats per l'Ajuntament.
- Vehicles amb fins d'aprofitament agrari i forestal.
- Vehicles de les administracions públiques que circulen com a conseqüència de necessitats del servei o de la realització d'activitats de manteniment de les infraestructures, serveis públics, etc.
- Vehicles que realitzen serveis de rescat, emergència o qualsevol altre de naturalesa pública.
- Vehicles de les forces i cossos de seguretat de l'Estat.
2. L'Ajuntament podrà limitar l'accés al públic a determinades àrees quant a la seua fragilitat, per a evitar molèsties a la fauna, o per raons referides a la conservació de valors i recursos naturals que es motiven justificadament.
Article 48. Acampada lliure
Es prohibeix l'acampada lliure en tot l'àmbit del paratge.
Article 49. Activitats esportives organitzades
1. Qualsevol activitat esportiva organitzada per entitats públiques o privades fora dels espais habilitats per a aquesta finalitat en l'àmbit del paratge, requerirà l'autorització prèvia de l'Ajuntament.
2. Es permet la realització d'esports pels particulars que no requerisquen la utilització d'elements sorollosos o puguen causar danys a la fauna i flora present a la zona.
3. Es prohibeix, amb caràcter general, la pràctica d'activitats motoritzades amb fins esportius o lúdics, com ara motocròs, trial, quads i semblants.
4. Aquestes activitats s'exerciran sempre que no produïsca minva en els valors naturals i paisatgístics existents a la zona.
SECCIÓ 8ª
Activitats d'urbanització i edificació
Article 50. Urbanisme
En l'àmbit del PE, el sòl es classifica, a l'efecte urbanístic, com a sòl no urbanitzable.
Article 51. Edificació
1. Sense perjudici del que estableix la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del sòl no urbanitzable, es prohibeix la construcció d'edificacions de nova planta, amb les excepcions següents: les edificacions que puguen preveure's com a equipament públic i edificacions destinades a serveis públics relacionats amb la gestió del paratge o amb les activitats de gestió dels recursos ambientals, sempre que s'adapten als requisits establits en el planejament general o es tracte d'instal·lacions portàtils o desmuntables.
2. Amb caràcter general, es permet en tot l'àmbit del paratge la rehabilitació o reconstrucció d'edificacions preexistents, per a la qual cosa s'haurà de respectar, en el seu disseny i composició, l'entorn en què s'enclaven. A fi de garantir la deguda adaptació paisatgística d'aquestes edificacions al seu entorn, podrà exigir-se l'aportació de les anàlisis d'impacte sobre el medi en què es localitzen, incloent la utilització de documents gràfics.
3. Les obres que es duguen a terme en construccions o edificacions catalogades s'hauran d'ajustar al que estableix el planejament urbanístic vigent.
SECCIÓ 9ª
Infraestructures
Article 52. Normes generals sobre les obres d'infraestructures
1. Es prohibeix, amb caràcter general, la realització d'infraestructures de qualsevol tipus, com ara línies elèctriques i de telecomunicacions, viaris, abocadors de residus sòlids, etc., excepte les previstes en el programa d'actuacions del Pla d'ús públic o les destinades al servei d'instal·lacions i activitats autoritzades en el Pla, al compliment dels objectius en aquest plantejats, com també aquelles destinades a l'interés general.
2. La realització d'obres per a la instal·lació, manteniment o remodelació d'infraestructures de qualsevol tipus haurà d'atenir-se, a més de a les disposicions de les normatives sectorials aplicables, als requisits genèrics següents:
- Els traçats i emplaçaments hauran de realitzar-se tenint en compte les condicions ecològiques i paisatgístiques del territori, a fi d'evitar la creació d'obstacles a la lliure circulació de les aigües o farciment d'aquestes, degradació de la vegetació natural o impactes paisatgístics.
- Durant la realització de les obres hauran de prendre's les precaucions necessàries per a evitar la destrucció de la coberta vegetal, i s'haurà de procedir, quan acaben les obres, a la restauració del terreny i de la coberta vegetal. Així mateix, s'evitarà la realització d'obres en aquells períodes en què puguen comportar alteracions i riscos per a la fauna.
Les autoritzacions i la resta de requisits que específicament s'assenyalen per a la realització d'infraestructures hauran d'obtenir-se, en tot cas, amb caràcter previ a l'atorgament de la llicència urbanística.
Article 53. Pla d'acció territorial de caràcter sectorial, Pla eòlic de la Comunitat Valenciana
Es respectarà el que estableix el Pla eòlic de la Comunitat Valenciana, aprovat pel Consell mitjançant Acord de 26 de juliol de 2001, com també els usos i les infraestructures que puguen efectuar-se a les zones considerades aptes per aquest en l'àmbit del paratge natural municipal, sense perjudici de les mesures minimitzadores que puguen establir-se en l'avaluació d'impacte ambiental que realitzarà el Pla especial de la zona eòlica núm. 5.
Article 54. Estudi d'impacte ambiental
A més dels supòsits previstos en la legislació d'impacte ambiental i en l'article 162 del Reglament de la Llei Forestal de la Comunitat Valenciana, queden sotmesos al procediment d'estimació d'impacte ambiental, d'acord amb el Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell, modificat pel Decret 32/2006, de 15 de març, pel que s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'Impacte Ambiental, les carreteres, camins i pistes forestals o les seues ampliacions, quan no estiguen sotmesos al procediment d'avaluació d'impacte ambiental, incloent, així mateix, les necessàries per a la defensa contra incendis forestals.
SECCIÓ 10a
Activitats d'investigació
Article 55. Promoció de les activitats d'investigació
1. Amb independència del potencial d'ús públic del paratge com a recurs utilitzable en la investigació bàsica sobre el medi físic, el territori i l'ambient socioeconòmic i cultural, a la disposició en forma ordenada dels investigadors i les entitats i organismes especialitzats, l'Ajuntament, en col·laboració amb la conselleria competent en matèria de medi ambient, per a una millor gestió i administració de l'espai protegit, promourà la realització d'activitats d'investigació aplicada en matèria de coneixement i gestió dels recursos ambientals i culturals.
2. Aquestes activitats podran realitzar-se, atenent a les seues característiques i als requeriments en mitjans humans i materials, amb mitjans propis de les administracions públiques competents o mitjançant les oportunes col·laboracions amb entitats i organismes científics, tècnics o acadèmics. A aquest respecte, se signaran amb els oportuns organismes i entitats científiques i acadèmiques els convenis o acords de col·laboració necessaris.
3. Les matèries prioritàries d'investigació aplicada en l'àmbit del paratge són les següents, en llista oberta que podrà adaptar-se a les necessitats la gestió de l'espai protegit:
a) Investigació bàsica sobre les espècies de flora i fauna autòctona.
b) Desenvolupament de programes de conservació, recuperació i gestió d'espècies de flora i fauna considerats d'interés especial pel seu caràcter endèmic, rar o amenaçat, com també sobre les condicions per a la recuperació o millora dels seus hàbitats.
c) Investigació etnogràfica i etnològica sobre el medi humà tradicional del paratge.
d) Investigació sobre mètodes d'administració i gestió dels recursos naturals des de distintes perspectives: jurídica, administrativa, econòmica.
e) Mètodes de gestió de l'ús públic del paratge, des dels punts de vista tècnic, sociològic, econòmic i empresarial.
4. L'Ajuntament facilitarà el coneixement i promourà la divulgació dels treballs d'investigació realitzats en l'àmbit del paratge.
Article 56. Autoritzacions
Sense perjudici del règim general d'autoritzacions que figura en les disposicions generals d'aquesta normativa, s'estableix el següent règim específic per a la realització, per persones o entitats alienes a l'Ajuntament o a la conselleria competent en matèria de medi ambient, d'activitats o projectes d'investigació que tinguen com a objecte els recursos ambientals i culturals del paratge:
a) Les actuacions que afecten, directament o indirectament, la flora, la fauna o els hàbitats protegits requeriran autorització prèvia de l'Ajuntament. Amb aquesta finalitat, la persona o entitat que haja de realitzar l'activitat investigadora haurà d'adjuntar a la sol·licitud una memòria del projecte d'investigació que s'ha de desenvolupar.
b) Les autoritzacions podran contenir condicions o restriccions per a l'execució del projecte. Cap la seua revocació si les investigacions s'aparten del que estableix la memòria del projecte presentat, o si les labors d'investigació s'han dut a terme vulnerant les directrius establides per l'autorització.
c) Una vegada realitzat l'estudi científic autoritzat, la persona o entitat autoritzada haurà de presentar informe a l'Ajuntament sobre els resultats, com també sobre qualsevol altra dada que puga ser interessant des del punt de vista científic o de gestió de l'espai natural. En el cas que els treballs d'investigació autoritzats siguen publicats, el director del projecte haurà d'aportar un exemplar de la publicació.
d) Les autoritzacions atorgades per a anellament científic d'aus no exclouen de la necessitat que l'anellador obtinga els permisos corresponents dels particulars, si és el cas.
e) Els promotors de projectes d'investigació sobre els valors naturals i culturals del paratge que, per no afectar directament la flora, la fauna o els hàbitats protegits, no requereixen autorització prèvia, hauran, això no obstant, de comunicar a l'Ajuntament l'existència del projecte, i hauran de facilitar a aquest l'accés als resultats de les investigacions, amb destinació al fons documental del paratge.
TÍTOL III
NORMES PARTICULARS DE REGULACIÓ
D'USOS I ACTIVITATS
CAPÍTOL I
Concepte i aspectes generals
Article 57. Concepte
1. A l'efecte de particularitzar les normes protectores establides mitjançant aquest PE, el paratge s'ha dividit en dues zones distintes: l'àrea forestal i l'àrea de restauració. Amb això es pretén definir els tractaments específics més ajustats a les necessitats cada zona per a la seua protecció, conservació i millora.
2. Les determinacions inherents a cada una d'aquestes categories de protecció constitueixen la referència normativa bàsica a l'hora d'establir els usos i activitats permeses i prohibides per aquest PE.
Article 58. Interpretació
1. En tot allò no regulat en aquestes normes particulars s'hauran d'aplicar les disposicions contingudes en les normes generals de regulació d'usos i activitats.
2. En la interpretació de la normativa prevaldran les normes particulars sobre les generals.
CAPÍTOL II
Àrea forestal
Article 59. Caracterització
1. Es tracta d'una zona d'alt valor natural, on la vegetació proporciona un lloc idoni per als ecosistemes i recer d'un ampli espectre d'espècies faunístiques d'interés ecològic.
2. Els objectius plantejats per a aquesta categoria de protecció es poden sintetitzar en:
- Preservar la qualitat ambiental.
- Conservació de la vegetació existent, potenciació d'aquesta i de la seua regeneració natural.
- Mantenir els processos ecològics essencials i la diversitat biològica del paratge.
- Conservar i restaurar les fites paisatgístiques existents.
3. Plantejar aquests objectius comporta, necessàriament, una limitació de les possibilitats d'ús públic, permetent-se únicament aquells usos compatibles amb els objectius proposats, sobretot els de tipus científic i cultural.
Article 60. Localització
L'àrea forestal es localitza al tossal del Mollet, a l'extrem nord-est del terme municipal de Sant Joan de Moró. Dins d'aquesta categoria queden inclosos la major part dels terrenys del paratge. Únicament cal excloure l'àrea de restauració, on es localitza una antiga pedrera d'argila, al límit nord del paratge.
Article 61. Usos permesos
1. Es consideren usos permesos, amb caràcter general, tots aquells destinats a afavorir la conservació i potenciació dels valors naturals i al manteniment dels processos ecològics essencials i la diversitat biològica.
2. Queden específicament permesos els usos següents:
a) Tractaments de millora i conservació de la vegetació, com ara atencions culturals i netes, eliminació selectiva del matoll i, en especial, mesures per a aconseguir la regeneració natural.
b) Els usos i actuacions destinades a millorar les condicions naturals i paisatgístiques d'aquest espai o a facilitar la realització d'activitats científiques, didàctiques i recreativonaturalístiques. Incloent actuacions i adequacions didacticonaturalístiques de caràcter extensiu, com ara marcatge i senyalització d'itineraris i enclavaments singulars visitables o miradors.
c) Obres i actuacions de millora de fonts i punts d'aigua, tant per a ús públic com per a la fauna.
d) Repoblació forestal, amb l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
e) Instal·lacions provisionals per a l'execució d'obres públiques. Prèviament a l'obtenció de la llicència urbanística, requeriran l'informe favorable de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
f) Sense perjudici del que disposa l'article 19 d'aquestes normes, es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits, llavors i plantes silvestres de consum tradicional, com ara bolets, mores, etc., sense perjudici de les limitacions específiques que la conselleria competent en matèria de medi ambient puga establir quan resulte perjudicial, per la seua intensitat o altres causes, per a la flora o la fauna. En qualsevol cas queda prohibida l'arrancada de la planta, havent de recol·lectar-se mitjançant tallada.
g) Infraestructures de defensa contra incendis forestals i, si és el cas, les obres de captació d'aigües destinades a aquesta. Prèviament a l'obtenció de la llicència urbanística s'haurà de disposar de l'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
h) Construcció i condicionament de pistes i camins forestals destinats exclusivament a la lluita contra incendis forestals, sempre que hagen sigut previstos en el Pla de prevenció d'incendis, tal com preveu l'article 55 de la Llei Forestal de la Comunitat Valenciana.
i) L'activitat cinegètica, tal com es preveu en les disposicions de les normes generals de regulació d'usos i activitats d'aquest PE.
Article 62. Usos prohibits
1. Es consideren usos prohibits, amb caràcter general, tots els que comporten la degradació del medi o dificulten la realització dels usos permesos. En especial, es prohibeixen tots aquells usos i actuacions que no es troben directament vinculades a la millora i conservació de la riquesa biològica de la zona o a l'exercici d'activitats científiques i naturalístiques.
2. Queden específicament prohibits en aquests espais:
a) Actuacions o activitats relacionades amb l'extracció d'àrids i terres per a l'explotació dels recursos miners.
b) Construccions i instal·lacions industrials i residencials de qualsevol tipus, excepte allò que s'ha previst en l'article 51 d'aquesta normativa.
c) Actuacions i instal·lacions de caràcter turisticorecreatiu, excepte les adequacions didacticonaturalístiques previstes en l'article anterior.
d) Suports de publicitat exterior de qualsevol tipus, com també qualsevol forma de publicitat, excepte indicadors de caràcter institucional destinats a proporcionar informació sobre la zona, sense que comporten deteriorament del paisatge.
e) Obres o magatzems i instal·lacions relacionades amb l'explotació agrícola o ramadera, incloent hivernacles i infraestructures de servei a aquestes, com també instal·lacions d'emmagatzemament o primera transformació de productes forestals.
f) Construccions o instal·lacions, de caràcter permanent o temporal, incloent tanques i tanques, lligats a l'activitat cinegètica o pecuària.
g) Infraestructures de qualsevol tipus, excepte les directament vinculades a la prevenció i control d'incendis forestals o destinades al servei d'edificacions o instal·lacions permeses, les previstes en les normatives sectorials, com també aquelles destinades a l'interés general.
h) Instal·lacions esportives de qualsevol tipus, com també activitats esportives que puguen comportar degradació del medi natural, particularment les que impliquen la utilització de vehicles de motor.
i) L'abocament de residus sòlids o líquids de qualsevol tipus que puguen contribuir a deteriorar la qualitat de les aigües, el sòl o el paisatge.
j) Es prohibeix l'ús del foc amb qualsevol finalitat en tot l'àmbit del paratge, com també tirar fòsfors, puntes de cigarret i l'ús de cartutxos de caça proveïts de tacs de paper.
CAPÍTOL III
Àrea de restauració
Article 63. Caracterització
1. La zona del paratge denominada àrea de restauració s'estén en una àrea degradada com a conseqüència de l'activitat minera, que ocupa una superfície de 2,5 ha en l'àmbit del paratge. Després de l'extracció de mineral ha quedat un buit i una paret de 30 m d'altura, desproveïda de vegetació, que són objecte de recuperació i integració en l'àrea circumdant.
2. Els objectius plantejats per a aquesta categoria de protecció es poden sintetitzar en:
- Permetre la restauració de la zona degradada, tenint en compte que, pel caràcter protector de la figura del paratge natural municipal, els treballs hauran d'efectuar-se procurant la mínima afecció a l'entorn.
- Assegurar l'èxit de les labors de restauració.
Article 64. Localització
1. L'àrea de restauració es localitza a l'ombria de la forest Mollet, al límit nord del paratge, afrontant amb el terme municipal de Vilafamés.
Article 65. Usos o activitats permeses
1. Es consideren activitats permeses, amb caràcter general, totes aquelles destinades a restaurar l'àrea degradada per l'extracció d'argiles, aquelles que permeten recuperar aquesta àrea i tornar-la al seu estat natural, de manera que quede integrada amb el medi que l'envolta. Aquestes determinacions hauran de complir el que disposa el Decret 82/2005, de 22 d'abril, del Consell, d'Ordenació Ambiental d'Explotacions Mineres a Espais Forestals de la Comunitat Valenciana.
2. En el pla de restauració de la pedrera en qüestió s'hauran de considerar les premisses següents:
a) La topografia final haurà de tenir un modelatge adequat per a recuperar un aspecte fisiogràfic concordant amb el del seu entorn natural, que siga geotècnicament estable i permeta el creixement de la vegetació. Les dimensions dels bancs s'hauran de projectar tenint en compte els criteris següents:
1r. L'ample de berma haurà de tenir una superfície suficient per a albergar tots els elements: canal d'evacuació d'aigües (si escau), superfície necessària per a la vegetació, com també la previsió del pas de la maquinària emprada en la revegetació i manteniment de la restauració.
2n. L'altura dels bancs es determinarà ajustant-se a les condicions físiques existents, però es projectarà tenint en compte les condicions climàtiques, risc d'erosió i arrossegament de sediments, integració paisatgística, estabilitat geotècnica, tipus de material objecte de l'explotació, entre altres criteris que es consideren oportuns en cada cas.
3r. El pendent dels talussos haurà de garantir l'arrelament de les plantes, retenció de la terra vegetal aportada i estabilitat geotècnica complint, en cada cas, amb els objectius de la restauració i la recuperació de l'ús forestal propi del terreny.
b) Amb relació al farcit del buit de la pedrera caldrà ajustar-se al que disposa el Decret 200/2004, d'1 d'octubre, del Consell, pel que es regula la utilització de residus inerts adequats en obres de restauració, condicionament i farcit, o amb fins de construcció. Així, s'empraran únicament els residus inerts adequats que disposen la declaració administrativa corresponent, en el cas que aquesta siga necessària.
c) S'aplicaran labors de preparació del sòl per a afavorir l'establiment de la vegetació. En el cas que les solucions tècniques obliguen a emprar talussos de gran longitud per la realitat física existent, serà necessari aplicar tècniques de bioenginyeria (tanques antierosió, estaques, banquetes amb microconques, mantes orgàniques, geomalles, etc.) per a reduir la capacitat erosiva de la vessament, alhora que s'ofereix un suport a les plantes.
d) L'alteració de la hidrologia haurà de corregir-se establint un sistema de drenatge adequat, que permeta mantenir la dinàmica natural de l'aigua i els seus efectes per erosió, transport i sedimentació. Per a això s'haurà d'establir una xarxa de drenatge, la funció principal de la qual siga aprofitar al màxim l'aigua de pluja. Al mateix temps haurà d'estar dissenyada per a evacuar l'excés d'aigua a fi d'evitar, corregir o minimitzar els processos d'erosió i contaminació de cursos naturals amb sediments procedents de l'explotació.
e) La terra vegetal aportada, que haurà de tenir unes característiques semblants a les del seu entorn, serà adequada per a albergar una coberta vegetal d'acord amb el disseny de la revegetació.
f) S'haurà de descriure i justificar adequadament la revegetació que s'hi haurà de fer. Concretament, es determinarà el mètode més adequat d'introducció d'espècies (sembra, hidrosembra o plantació) i es descriurà rigorosament la dosi de sembra i la seua composició, elements de l'hidrosembra o densitat de plantació i proporció relativa de cada espècie a la distribució d'aquestes sobre el terreny que s'ha de restaurar. En el cas que es combinen diversos mètodes, s'hauran d'identificar en la cartografia que acompanye el pla de restauració les diferents zones.
g) Quant a l'elecció d'espècies que s'han d'introduir, aquesta ha d'estar fonamentada en les característiques fitoclimàtiques, edàfiques i fisiogràfiques de la zona. Es tractarà d'aconseguir una cobertura del sòl del 100% mitjançant l'ús d'espècies autòctones arbòries, arbustives i herbàcies, tenint en compte les distintes funcions de la vegetació (ràpida cobertura, protecció del sòl i millora de la seua estructura, manteniment de la biodiversitat, etc.).
h) Per a assegurar l'establiment de la coberta vegetal s'hauran d'aplicar regs. Es donarà un primer reg una vegada executada la revegetació i durant els diversos anys següents a la plantació, d'acord amb les necessitats hídriques identificades en cada cas.
i) S'hauran de substituir els peus morts en la revegetació.
j) La duració dels treballs de restauració prevista en el pla no podrà excedir de tres anys, ja que es considera convenient que la globalitat de l'àmbit del paratge presente unes característiques tals que el facen mereixedor de protecció. En el cas que no es puga complir aquest condicionant, s'haurà de justificar degudament en l'esmentat document.
k) Ja que la pedrera inclosa en l'àmbit del paratge es troba en terreny forestal, es considera necessari que, amb caràcter previ a l'aprovació del pla de restauració d'aquesta, i a sol·licitud de la conselleria amb competències en matèria de mines, l'òrgan competent en matèria forestal emeta, en el termini de dos mesos des que li siga requerit, un informe, que haurà d'avaluar els continguts del pla de restauració, a fi de garantir la integració de l'àrea restaurada en l'entorn del paratge i, analitzar l'eficàcia de les mesures correctores proposades per a minimitzar els possibles impactes negatius derivats de l'execució dels treballs de restauració.
Durant l'execució dels treballs de restauració es tindran en consideració les mesures correctores necessàries, a fi d'evitar o minimitzar les afeccions per pols, soroll, residus, etc. Així mateix, en la planificació del calendari dels treballs es consideraran les possibles afeccions a la fauna.
Article 66. Usos o activitats prohibides
1. Es consideren usos o activitats prohibides, amb caràcter general, totes aquelles que no estiguen directament relacionades amb la restauració de l'àrea degradada.
2. Queden específicament prohibits en aquest espai:
a) Actuacions o activitats relacionades amb l'extracció dels recursos minerals.
b) L'abocament de residus sòlids o líquids de qualsevol tipus que puguen contribuir a deteriorar la qualitat de les aigües, el sòl o el paisatge.
3. En un futur, una vegada executat el Pla de restauració, l'àrea de restauració quedarà subjecta a la regulació prevista en l'article 62 d'aquest document, relatiu als usos prohibits en l'àrea forestal.
4. Es prohibeix l'ús del foc amb qualsevol finalitat en tot l'àmbit del paratge, i també tirar llumins, puntes de cigarret i l'ús de cartutxos de caça proveïts de tacs de paper.
TÍTOL IV
NORMES PER A LA GESTIÓ DEL PARATGE NATURAL
Article 67. Règim general
1. L'administració i gestió del Paratge Natural Municipal el Mollet correspon a l'Ajuntament de Sant Joan de Moró.
2. La conselleria competent en matèria de medi ambient podrà prestar a l'Ajuntament l'assistència tècnica necessària i assessorament per a la gestió del paratge natural municipal.
3. El règim de gestió del paratge atendrà el marc establit amb caràcter genèric per als paratges naturals municipals per la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i també les determinacions específiques que estableix en la matèria el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals.
4. La gestió del paratge, quant al funcionament d'instal·lacions, equipaments i serveis, podrà delegar-se d'acord amb el que preveu la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Aquesta gestió també podrà encomanar-se a altres entitats de dret públic o concertar-se amb institucions o entitats de naturalesa privada.
5. L'Ajuntament podrà promoure, per a assegurar la participació efectiva en la gestió del paratge dels agents socials i econòmics implicats i d'altres administracions públiques, la constitució d'una entitat mixta amb participació de les administracions autonòmica i local i del sector privat, igual que una fundació, un consorci o un altre tipus de figura prevista en la legislació vigent.
Article 68. Consell de Participació del Paratge Natural Municipal
Com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, amb la finalitat de col·laborar en la gestió i canalitzar la participació dels propietaris i interessos socials i econòmics afectats, s'ha creat el Consell de Participació del Paratge Natural Municipal del Mollet, segons s'estableix en l'acord de declaració del paratge, segons el que preveu l'article 7.3 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de Regulació dels Paratge Naturals Municipals.
TÍTOL V
MECANISME DE FINANÇAMENT
Article 69. Règim general
1. El finançament del paratge natural municipal anirà a càrrec de l'Ajuntament de Sant Joan de Moró.
2. L'Ajuntament de Sant Joan de Moró habilitarà en els seus pressupostos els crèdits necessaris per a la correcta gestió del paratge natural municipal.
3. La conselleria competent en matèria de medi ambient podrà participar en el finançament del paratge natural municipal, d'acord amb l'article 10 del Decret 161/2004, de 27 de desembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals, sense perjudici dels mitjans econòmics que poden aportar altres entitats públiques o privades que puguen tenir interés a coadjuvar al manteniment del paratge natural municipal.
TÍTOL VI
RÈGIM SANCIONADOR
Article 70. Règim sancionador
1. La inobservança o la infracció de la normativa aplicable al paratge natural municipal serà sancionada de conformitat amb la Llei 11/1994, de 27 de desembre, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, sense perjudici d'allò exigible en via penal, civil o de qualsevol altre ordre en què puga incórrer.
2. Els infractors estaran obligats, en tot cas, a reparar els danys causats i restituir els llocs i elements alterats a la seua situació inicial.

linea