Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

DECRET LLEI 1/2016, de 26 de febrer, del Consell, de modificació del Decret Llei 1/2015, de 27 de febrer, del Consell, d'horaris comercials en la Comunitat Valenciana, i de la llei 3/2011, de 23 de març, de la Generalitat, de Comerç de la Comunitat Valenciana. [2016/1373]

(DOGV núm. 7731 de 01.03.2016) Ref. Base de dades 001541/2016

DECRET LLEI 1/2016, de 26 de febrer, del Consell, de modificació del Decret Llei 1/2015, de 27 de febrer, del Consell, d'horaris comercials en la Comunitat Valenciana, i de la llei 3/2011, de 23 de març, de la Generalitat, de Comerç de la Comunitat Valenciana. [2016/1373]
PREÀMBUL

En matèria d’horaris comercials, el capítol III del títol II de la Llei 3/2011, de 23 de març, de la Generalitat, de comerç de la Comunitat Valenciana, preveu una regulació l’aplicació i el desenvolupament de la qual s’ha vist afectada per la modificació de la legislació bàsica de l’Estat continguda en el Reial Decret Llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per a garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat, i en la Llei 18/2014, de 15 d’octubre, d’aprovació de mesures urgents per al creixement de la competitivitat i l’eficiència, que van donar una nova redacció a diferents articles de la Llei 1/2004, d’Horaris Comercials.
Amb la publicació del Decret Llei 1/2015, de 27 de febrer, del Consell, d’horaris comercials a la Comunitat Valenciana, es pretenia donar solució als diversos criteris i interpretacions que havien generat distintes normes de la legislació bàsica de l’Estat, tant per part de les administracions publiques com dels operadors econòmics, i que en diverses ocasions havien esdevingut en controvèrsies davant dels òrgans jurisdiccionals.
L’Administració de l’Estat va convocar la Comissió Bilateral de Cooperació, prevista en l’article 33 de la Llei Orgànica 2/1979, de 3 d’octubre, del Tribunal Constitucional, modificat per la Llei Orgànica 1/2000, de 7 de gener, amb la finalitat d’iniciar negociacions per a resoldre les discrepàncies manifestades en relació amb l’article 21 i la disposició transitòria segona del Decret Llei 1/2015, de 27 de febrer, del Consell, d’horaris comercials a la Comunitat Valenciana, amb vista a evitar la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat contra la norma esmentada.
Com a resultat de les negociacions el 28 de desembre de 2015 es publicà, en el BOE i el DOCV, la Resolució de 16 de desembre de 2015, de la Secretaria General de Coordinació Autonòmica i Local, per la qual es publica l’Acord de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l’Estat-Generalitat, en relació amb el Decret Llei 1/2015, de 27 de febrer, del Consell, d’horaris comercials a la Comunitat Valenciana, i ambdues parts consideren resoltes les discrepàncies, i el Consell es va comprometre a la seu modificació mitjançant un decret llei o en la pròxima Llei de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d’Organització de la Generalitat, a fi que entraren en vigor en un breu termini de temps a partir de la confirmació d’aquest acord.

La data de confirmació i publicació de l’acord aconseguit no va permetre la seua tramitació en la Llei de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d’Organització de la Generalitat, per la qual cosa el compromís aconseguit ha de fer-se a través de l’aprovació d’un decret llei en el qual es reflectisca la modificació consensuada.
Els canvis legislatius esmentats introdueixen nous criteris perquè els ajuntaments resulten determinants en la flexibilització del règim d’horaris aplicable al seu territori. D’aquesta manera, atés que els ajuntaments són els que coneixen en millor mesura els requeriments de les empreses comercials que s’ubiquen en els seus territoris i també els serveis que necessita la demanda dels residents, turistes i visitants dels seus municipis, es facilita l’escenari idoni per a aconseguir una adequada conciliació dels interessos del comerç local amb els dels seus clients potencials i la possibilitat d’afavorir noves sinergies entre turisme i comerç amb els consegüents beneficis per a ambdós sectors.
En aquest context, després de les negociacions mantingudes, s’han rebut diverses peticions, per part d’ajuntaments i operadors econòmics, de modificació de les dates d’inici de la llibertat d’horari, d’aquelles zones de gran afluència turística que les tenen concedides amb l’inici dels períodes de Setmana Santa i estival, per als supòsits en què hi ha coincidència, com ocorre l’any 2016, amb altres festius previs per als quals no s’estén la llibertat horària.
Resulta adequat arreplegar aquestes peticions en aquest mateix decret llei, ja que no distorsiona el contingut dels acords aconseguits, sinó que la solució que es proposa està en sintonia amb alguns dels criteris consensuats en la Comissió Bilateral de Cooperació, i es tracta d’un supòsit que, com ocorre l’any 2016, va vinculat amb festivitats l’inici de les quals pot variar de mes cada any, com és el cas de la Setmana Santa, o la data fixa de les quals en el calendari, com és el cas del període estival, pot ser contigua a festivitats o diumenges.
La urgència de la publicació i l’entrada en vigor d’una nova modificació de la regulació dels horaris comercials en les zones de gran afluència turística de la Comunitat Valenciana queda justificada pel mateix compromís aconseguit, el qual s’emmarca en la regulació establida en l’article 33 de la Llei Orgànica 2/1979, de 3 d’octubre, del Tribunal Constitucional, modificat per la Llei Orgànica 1/2000, de 7 de gener; i en el cas de l’ampliació de l’inici dels períodes de llibertat horària, vinculats a l’inici de temporades vacacionals de Setmana Santa o estival, es justifica en el fet que la regulació del sector del comerç a la Comunitat Valenciana té una notòria rellevància econòmica que va indissolublement unida a un model econòmic el principal motor del qual és la prestació de serveis vinculada en gran manera al turisme, per la qual cosa durant aquestes temporades vacacionals es produeix una acumulació de dies inhàbils que pot incidir ocasionalment en l’increment de la demanda habitual.
A la vista d’això anterior, queda justificada la necessitat i l’oportunitat de l’aprovació d’un decret llei d’horaris comercials en les zones de gran afluència turística de la Comunitat Valenciana.
Pel que s’ha exposat, i a l’empara del que preveuen els articles 44 i 49 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, a proposta del conseller d’Economia, Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 26 de febrer de 2016,

DECRETE

Article 1. De la modificació del Decret Llei 1/2015, de 27 de febrer, del Consell, d’horaris comercials a la Comunitat Valenciana
1. La disposició transitòria segona del Decret Llei 1/2015, de 27 de febrer, del Consell, d’horaris comercials a la Comunitat Valenciana, queda redactada tal com figura en l’apartat I de l’annex del present Decret Llei.
2. L’article 21 de la Llei 3/2011, de 23 de març, de la Generalitat, de Comerç de la Comunitat Valenciana, inclòs en l’annex del Decret Llei 1/2015, de 27 de febrer, del Consell, d’horaris comercials a la Comunitat Valenciana, queda redactat tal com figura en l’apartat II de l’annex del present Decret Llei.

Article 2. De la modificació de la Llei 3/2011, de 23 de març, de la Generalitat, de Comerç de la Comunitat Valenciana
S’afig una nova disposició addicional, que queda redactada tal com figura en l’apartat III de l’annex del present Decret Llei.


DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Legislació laboral
L’aplicació de qualsevol règim d’horaris comercials previstos en el present Decret Llei es desenvoluparà sense alteració ni menyscabament de la legislació laboral vigent.

Segona. Incidència econòmica en la dotació de despesa
L’aplicació i desplegament d’aquest Decret Llei no podrà tindre cap incidència en la dotació de tots i cada un dels capítols de despesa assignada a la conselleria competent per raó de la matèria i, en tot cas, haurà de ser atesa amb els seus mitjans personals i materials.


DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera. Expedients en tramitació
Els expedients en tramitació es resoldran aplicant la present normativa.
Segona. Zones de gran afluència turística
Les zones de gran afluència turística que estigueren declarades amb anterioritat a l’entrada en vigor del present decret llei mantindran aquesta consideració en els termes en què van ser declarades.


DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Derogació normativa
Queden derogades totes les disposicions del mateix rang o d’un rang inferior que s’oposen al que disposa el present decret llei.


DISPOSICIÓ FINAL

Única. Entrada en vigor
El present decret llei entrarà en vigor l’endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

Castelló de la Plana, 26 de febrer de 2016

El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER

El conseller d’Economia Sostenible,
Sectors Productius, Comerç i Treball,
RAFAEL CLIMENT GONZÁLEZ



ANNEX

I. Modificació de la disposició transitòria segona del Decret Llei 1/2015, de 27 de febrer, del Consell, d’horaris comercials a la Comunitat Valenciana

Disposició transitòria segona. Zones de gran afluència turística
Les zones de gran afluència turística que estigueren declarades amb anterioritat a l’entrada en vigor del present Decret Llei mantindran aquesta consideració en els termes en què van ser declarades.


II. Modificació de l’article 21 de la Llei 3/2011, de 23 de març, de la Generalitat, de Comerç de la Comunitat Valenciana, inclòs en l’annex del Decret Llei 1/2015, de 27 de febrer, del Consell, d’horaris comercials a la Comunitat Valenciana

Article 21. Zones de gran afluència turística
1. Els establiments ubicats en les zones de gran afluència turística tindran plena llibertat per a determinar els dies i les hores en què romandran oberts al públic a la Comunitat Valenciana.
2. La declaració de zona de gran afluència turística, que podrà estendre’s a tot o part del terme municipal o del nucli urbà, fixarà per a cada cas les condicions d’aplicació, incloent-hi els períodes a què s’estén.

3. La declaració de zona de gran afluència turística la durà a terme la direcció general competent en matèria de comerç a sol·licitud de l’ajuntament interessat, amb audiència prèvia del Consell Local de Comerç o, a falta d’això, de l’òrgan semblant i de les entitats més representatives del sector d’àmbit autonòmic.
4. Es consideraran zones de gran afluència turística aquelles àrees coincidents amb la totalitat o part del municipi o part en què concórrega alguna de les circumstàncies següents:
a) Existència d’una concentració suficient de places en allotjaments i establiments turístics.
El nombre total de places que s’oferisca en hotels, hostals, pensions, apartaments, càmpings, cases rurals i albergs de la zona per a la qual se sol·licita la declaració serà, almenys, de 15 places per cada 100 habitants, segons les dades oficials de l’Agència Valenciana del Turisme. El compliment d’aquest requisit serà suficient per a acreditar la condició de zona de gran afluència turística durant els períodes de Setmana Santa (de Diumenge de Rams a Dilluns de Sant Vicent) i estival (del 15 de juny al 15 de setembre).
Per a períodes diferents dels indicats, s’haurà d’acreditar que l’ocupació de places en allotjaments i establiments turístics siga superior al 50 % en el període sol·licitat, prenent com a referència les dades de l’any immediat anterior.
b) Existència d’una concentració suficient en el nombre de segones residències respecte a les que constitueixen residència habitual.
El nombre de vivendes de segona residència serà almenys d’un 20 % del total de vivendes del municipi, segons l’últim cens oficial de vivendes publicat per l’Institut Nacional d’Estadística, o segons certificat de l’ajuntament que acredite els dits percentatges, en els supòsits en què no foren coincidents. El compliment d’aquest requisit serà suficient per a acreditar la condició de zona de gran afluència turística durant els períodes de Setmana Santa (de Diumenge de Rams a Dilluns de Sant Vicent) i estival (del 15 de juny al 15 de setembre).
Per a períodes diferents dels indicats, s’haurà d’acreditar que el volum de generació de residus sòlids urbans en la zona, durant el període sol·licitat, siga superior, en un 50 %, a la mitjana anual, exclosos els mesos en què se celebre la Setmana Santa (de Diumenge de Rams a Dilluns de Sant Vicent) i estival (de l’1 de juny al 30 de setembre). Per a determinar l’increment dels mesos dels períodes sol·licitats, respecte a la mitjana anual abans indicada, es prendran com a referència els dos anys immediatament anteriors a la sol·licitud.
c) Que haja sigut declarat patrimoni de la humanitat o s’hi localitze un bé immoble d’interés cultural integrat en el patrimoni historicoartístic.
Per a la determinació de les zones de gran afluència turística contigües al bé, caldrà ajustar-se a les declaracions i a les seues delimitacions perimetrals realitzades per les autoritats estatals o autonòmiques o els organismes internacionals competents.
Per a la determinació de les zones de gran afluència turística no contigües al bé declarat patrimoni de la humanitat o el bé immoble d’interés cultural integrat en el patrimoni historicoartístic, caldrà ajustar-se, si és el cas, al règim d’obertura d’aquest, i en tot cas a la rellevància de les visites diàries en diumenges i dies festius.
d) Celebració de grans esdeveniments esportius o culturals de caràcter nacional o internacional.
La declaració de zona de gran afluència turística haurà de coincidir amb els dies o el període en què se celebre, incloent-hi el dia anterior i el posterior.
Quan la celebració de l’esdeveniment es desenvolupe en una sola jornada, que coincidisca amb l’inici, durant o el final d’un cap de setmana o acumulació de dies festius, es prendrà com a referència l’inici i el final del cap de setmana o acumulació de festius per a establir el dia anterior i el posterior de l’esdeveniment.
e) Proximitat a àrees portuàries en què operen creuers turístics i registren una afluència significativa de visitants.
El nombre de creueristes de l’any anterior al de la sol·licitud haurà de superar els 40.000, d’acord amb les dades oficials que proporcione l’autoritat portuària.
La declaració de zona de gran afluència turística emparada en aquesta circumstància es limitarà als dies de permanència del creuer.
f) Que constituïsquen àrees el principal atractiu de les quals siga el turisme de compres.
S’haurà de justificar que s’han registrat un nombre de pernoctacions, l’any immediatament anterior a la sol·licitud, equivalent al 40 per cent de la població de dret del municipi on s’ubique la zona per a la qual se sol·licita la declaració.
Quan no puga acreditar-se el que s’ha exposat anteriorment, s’haurà de justificar que almenys el 40 % dels clients dels establiments comercials de la zona per a la qual se sol·licita la declaració, en els sis mesos anteriors a la sol·licitud, hauran de ser residents en l’estranger o en municipis situats a un mínim de 100 quilòmetres de distància de l’àrea comercial.
Aquest punt es podrà acreditar per mitjà d’estudis elaborats per l’ajuntament o bé a instàncies seues, amb dades extretes d’organismes oficials, de l’Institut Nacional d’Estadística, cambres de comerç, Agència Valenciana del Turisme o entitats comercialitzadores de targetes de crèdit/dèbit que acrediten fefaentment aquestes dades.


III. Modificació de la Llei 3/2011, de 23 de març, de la Generalitat, de Comerç de la Comunitat Valenciana

Disposició addicional tercera. Ampliació dels períodes d’inici i fi de determinades zones de gran afluència turística
Les zones de gran afluència turística la declaració de les quals s’haja autoritzat per als períodes de Setmana Santa (de Diumenge de Rams a Dilluns de Sant Vicent) i estival podran ampliar la data d’inici, de fi o ambdues en aquells anys en què aquestes dates inicialment previstes en la seua declaració siguen contigües a un diumenge, dia festiu o una acumulació de festius.
En aquests casos s’entendrà que l’inici o el final del període autoritzat originàriament en la declaració de zona de gran afluència turística s’estén fins al diumenge, dia festiu o dies festius immediatament contigus.

linea
Mapa web