diari

DECRET 7/2011, de 4 de febrer, del Consell, pel qual es declara Paratge Natural Municipal l'enclavament denominat Castillo de Arenós, al terme municipal de Puebla de Arenoso. [2011/1393]

(DOGV núm. 6455 de 08.02.2011) Ref. Base de dades 001558/2011

DECRET 7/2011, de 4 de febrer, del Consell, pel qual es declara Paratge Natural Municipal l'enclavament denominat Castillo de Arenós, al terme municipal de Puebla de Arenoso. [2011/1393]
PREÀMBUL
L'espai del Castillo de Arenós posseeix múltiples valors que justifiquen amb escreix la seua declaració com a paratge natural municipal. Aquests valors són tant de tipus ecològic, com paisatgístics i relatius al seu patrimoni cultural, etnològic i històric.
El paratge, de 32,510 hectàrees de superfície, està definit per un xicotet turó de 770 m d'altitud que s'alça al costat de l'embassament d'Arenós, en el tram alt del riu Millars. Aquest espai forma part del Lloc d'Importància Comunitària (LIC) Curs Alt del Riu Millars i, per tant, de la Xarxa Natura 2000. A més, és limítrof amb el LIC Estrechos del Río Mijares de la província de Terol (Comunitat d'Aragó), i actua com a corredor biològic entre el sector de la Ibèrica de Terol i les muntanyes de l'interior de Castelló.
Des del punt de vista de la vegetació, l'àmbit del paratge es caracteritza per ser un espai predominantment forestal, en què destaquen les denses masses de Pinus halepensis que poblen els vessants N i O del turó, amb alt grau de maduresa i de protecció del sòl.
Per contra, la cobertura arbòria en la solana és molt menor, i hi apareixen formacions arbustives submediterrànies amb predomini de la savina (Juniperus phoenicea) i del càdec (Juniperus oxycedrus), juntament amb rebrots de magraners (Punica granatum) i oliveres (Olea europaea) procedents d'antics cultius. Una altra espècie clarament excel·lent en aquest sector és el llentiscle (Pistacia lentiscus). També abundant és l'arçot (Rhamnus lycioides) i, en menor grau, el coscoll (Quercus coccifera) i l'aladern (Rhamnus alaternus), pertanyents tots ells a la comunitat Querco cocciferae - Pistacietum lentisci.
En l'estrat arbori i subarbori, en bosquetes dispersos entre la pineda, i més freqüents a l'ombria que a la solana, apareixen frondoses com la carrasca (Quercus rotundifolia) i en menor grau exemplars de roure valencià o galer (Quercus faginea). Aquesta espècie té una representació creixent al paratge, i guanyen terreny a les masses de coníferes. Cal ressenyar que aquestes rouredes de l'associació Quercetum fagineae tenen la consideració d'hàbitat d'interés comunitari segons la Directiva 92/43/CEE.
A més, al paratge es presenten formacions arborescents del gènere Juniperus (ginebres i savines), i sobreïxen els exemplars existents al cim del turó, que, amb forma piramidal i considerable port, confereixen a l'espai un particular atractiu.
També és d'interés la vegetació del barranc de la Viñaza, amb espècies pròpies de ribera com l'àlber (Populus alba), el xop (Populus nigra), altres híbrids del gènere Populus, com també salzes arboris (Salix alba). A més, hi ha presència puntual de bosquets d'om (Ulmus minor) i d'espècies pròpies del bosc climatòfil limítrof, fonamentalment pins i algun roure. El sotabosc porta arbustos, generalment espinosos, de l'associació Rubo-Coriarietum myrtifoliae.
La fauna de l'espai i el seu entorn es troba directament lligada a l'ambient forestal, i té així mateix una gran importància la proximitat d'una massa d'aigua permanent com el pantà d'Arenós i de grans tallats a les proximitats en què abunden els nius de voltors i nidifiquen algunes rapaces.
Entre els mamífers, és cada vegada més habitual poder albirar exemplars de cabra salvatge (Capra hispanica) als tallats del turó del Castell. A més, a l'espai apareix macrofauna d'interés com la fagina (Martes foina), associada a la proximitat de masses d'aigua, o el teixó (Melis melis).
Quant a l'avifauna, l'entorn del paratge és utilitzat com a territori de campeig i caça per nombroses rapaces, entre les que destaquen l'àguila de panxa blanca (Hiertaetus fasciatus), que nidifica en les proximitats, l'àguila reial (Aquila chrysaetos), l'àguila marcenca (Ciercaetus gallicus), l'àguila calçada (Hiertaetus pennatus), el falcó pelegrí (Falco peregrinus) i el duc (Bubo bubo). En els tallats de la ribera esquerra del pantà hi ha nombrosos nius de voltor (Gyps fulvus), espècie que és freqüent veure planejant sobre el turó del Castell a les hores centrals del dia.
Però, sens dubte, és el paisatge un dels principals valors que atresora aquest paratge. Des de la part més alta del turó, en un entorn d'alt interés ambiental i cultural, es disposa d'unes panoràmiques amb una qualitat escènica de gran bellesa, amb el pantà d'Arenós de fons. El castell d'Arenós, o de la Viñaza, ocupa un lloc privilegiat, que, per la seua ubicació estratègica, disposa d'unes immillorables vistes de tot l'entorn. De la mateixa manera, aquesta posició privilegiada implica que el turó del Castell siga una referència per a tot el territori, i és divisat des de gran distància i es configura en una fita paisatgística de rellevància a la comarca.
No menys importància tenen els recursos de patrimoni cultural presents al turó, com també el llegat històric que atresora aquest espai. Aquesta zona ha sigut ocupada des d'èpoques primitives, com ho testifiquen les ceràmiques de l'edat de bronze i les restes d'època ibèrica trobades als voltants.
El Castillo de Arenós, construït al segle XI (arquitectura islàmica medieval), va ser el centre de la vida de la comarca durant segles, molt abans que es conformaren els nuclis de població actuals, i va ser testimoni de nombrosos episodis que van marcar el seu esdevenir històric. En l'actualitat les restes estan declarats Bé d'Interés Cultural (BIC).
A més, l'ermita de Nuestra Señora de los Ángeles, d'adscripció medieval cristiana (segle XIV), situada al peu del castell i construïda després de la cristianització, també forma part de l'Inventari general del patrimoni cultural valencià com a jaciment arqueològic. La romeria a aquesta ermita és una tradició popular i religiosa del municipi que s'ha recuperat recentment pels seus habitants, ja que es trobava perduda des de la desaparició de Campos de Arenoso, per la construcció de l'embassament.
D'aquesta manera, el Paratge Natural Municipal Castillo de Arenós conformarà la futura oferta de la població en relació amb els espais naturals protegits, circumstància que s'espera que repercutisca de forma positiva en un increment del turisme sostenible a un municipi d'interior com Puebla de Arenoso, amb pocs recursos i necessitat de noves fonts d'ingressos i alternatives per al seu desenvolupament socioeconòmic. Així mateix, en relació amb la població local i oriünda, la declaració del paratge servirà per a donar més impuls a la recuperació de les seues tradicions, i aquesta és una oportunitat per a poder reviure i conservar un vincle amb la seua història, que s'ha de poder transmetre a les noves generacions.
Per tot això, i a iniciativa de l'Ajuntament de Puebla de Arenoso, la Generalitat, per raó del que estableix l'article 49.1.10a de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, en la redacció donada per la Llei Orgànica 1/2006, de 10 d'abril, de reforma de la Llei Orgànica 5/1982, d'1 de juliol, que estableix, entre altres matèries, la competència exclusiva de la Generalitat sobre espais naturals protegits, d'acord amb el que disposa l'article 149.1.23a de la Constitució Espanyola, considera necessària la declaració d'un règim especial de protecció dels valors naturals d'aquest espai.
Així, la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, estableix la figura de protecció denominada Paratge Natural Municipal, que es regula posteriorment pel Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals, que s'adapta a les característiques d'aquest enclavament i permet la via jurídica idònia per a la consecució dels objectius previstos.
Per això, vistos els valors naturals i la importància d'aquests, de l'interés de l'Ajuntament de Puebla de Arenoso, i una vegada complits en el procediment els tràmits necessaris per a la declaració del paratge natural municipal previstos específicament en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, i en el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals, a proposta del conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 4 de febrer de 2011,
DECRETE
Article 1. Objecte
1. Es declara paratge natural municipal l'espai denominat Castillo de Arenós, al terme municipal de Puebla de Arenoso, i s'hi estableix un règim jurídic de protecció, d'acord amb les normes contingudes en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
2. En raó de l'interés botànic, ecològic, paisatgístic i cultural del paratge natural municipal, i d'acord amb el que disposa la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i en el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals, aquest règim jurídic està orientat a protegir la integritat dels ecosistemes naturals, i no s'hi admet cap ús o activitat que pose en perill la conservació dels valors que en motiven la declaració.
Article 2. Àmbit territorial
1. El Paratge Natural Municipal Castillo de Arenós, amb una superfície de 32,510 hectàrees, es localitza al terme municipal de Puebla de Arenoso, a la província de Castelló, i la delimitació descriptiva i gràfica d'aquest figuren en els annexos I i II d'aquest decret, respectivament.
2. En cas d'eventual discrepància entre la delimitació descriptiva i la delimitació gràfica, prevaldrà la primera d'aquestes.
Article 3. Administració, gestió i assessorament
1. L'administració i la gestió del paratge natural municipal correspon a l'Ajuntament de Puebla de Arenoso.
2. La direcció general competent en matèria d'espais naturals protegits ha de designar un tècnic dels serveis territorials de Castelló de la conselleria que exercisca les competències en matèria de medi ambient, el qual ha de prestar assistència tècnica i assessorament en la gestió del paratge natural municipal.
Article 4. Règim de protecció
Amb caràcter general, en l'àmbit del paratge natural municipal poden continuar efectuant-se les activitats tradicionals compatibles amb les finalitats que motiven aquesta declaració que no impliquen deteriorament o regressió dels hàbitats naturals i els sòls, excloent-hi la utilització urbanística dels seus terrenys, d'acord amb les seues regulacions específiques i el que estableix aquest decret i el corresponent Pla Especial de Protecció del Paratge Natural Municipal Castillo de Arenós, el document normatiu del qual s'adjunta en l'annex III d'aquest decret.
En l'àmbit del paratge natural municipal les competències de les administracions públiques s'han d'exercir de manera que queden preservats tots els valors geomorfològics, botànics, ecològics, paisatgístics i culturals del paratge natural municipal, avaluant amb especial atenció els possibles impactes ambientals produïts com a repercussió d'activitats realitzades en les proximitats de l'àmbit protegit.
Article 5. Pla Especial de Protecció
1. Per raó del que disposa l'article 7 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals, s'aprova el Pla Especial de Protecció del Paratge Natural Municipal Castillo de Arenós, al terme municipal de Puebla de Arenoso.
2. En l'annex III d'aquest decret s'inclou la part dispositiva del Pla Especial de Protecció del Paratge Natural Municipal Castillo de Arenós.
Article 6. Consell de Participació del Paratge Natural Municipal
1. Es crea el Consell de Participació del Paratge Natural Municipal Castillo de Arenós, com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, amb la finalitat de col·laborar en la gestió i canalitzar la participació dels propietaris i interessos socials i econòmics afectats.
2. El Consell de Participació està compost per:
a) Tres representants escollits per l'Ajuntament de Puebla de Arenoso mitjançant un acord plenari, un dels quals ha d'actuar com a secretari del Consell de Participació.
b) Un representant de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
c) Un representant dels serveis territorials de Castelló de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits.
d) Un representant de la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural.
e) Un representant dels propietaris de terrenys inclosos en l'àmbit del paratge natural municipal distints de l'ajuntament i de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, amb caràcter rotatori bianual, escollits per aquests per règim de majoria. En el cas que renuncien a participar en aquest òrgan, se sumarà aquest lloc a la representació del grup f).
f) Un representant dels interessos socials, institucionals o econòmics, afectats o que col·laboren en la conservació dels valors naturals mitjançant l'activitat científica, l'acció social, l'aportació de recursos de qualsevol classe o que tinguen objectius que coincidisquen amb la finalitat de l'espai natural protegit, amb caràcter rotatori bianual, escollit per les entitats, associacions o col·lectius entre aquests per règim de majoria.
L'ajuntament pot proposar la modificació de la composició del Consell de Participació per a donar cabuda a altres representants de col·lectius amb interessos en el paratge natural municipal. La modificació de la composició del Consell de Participació ha de ser aprovada per decret del Consell.
3. El Consell de Participació del Paratge Natural Municipal Castillo de Arenós s'ha de constituir en el termini de sis mesos des de la declaració del paratge. Aquesta constitució ha de ser comunicada per l'Ajuntament de Puebla de Arenoso a l'òrgan competent en matèria d'espais naturals protegits en el termini de dos mesos.
4. Són funcions d'aquest òrgan col·legiat de caràcter consultiu les previstes en l'article 50 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
5. El president del Consell de Participació ha de ser nomenat per l'ajuntament de Puebla de Arenoso mitjançant un acord plenari entre els membres del Consell.
6. A fi d'establir un funcionament adequat en l'actuació del Consell de Participació, aquest pot aprovar unes normes internes de funcionament, sense perjudici del que disposa la Llei 30/1992, de 26 de novembre, del Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
Article 7. Mitjans econòmics
1. El finançament del paratge natural municipal corre per compte de l'Ajuntament de Puebla de Arenoso.
2. L'Ajuntament de Puebla de Arenoso ha d'habilitar en els seus pressupostos els crèdits necessaris per a la correcta gestió del paratge natural municipal.
3. La conselleria competent en matèria de medi ambient pot participar en el finançament del paratge natural municipal d'acord amb l'article 10 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals, sense perjudici dels mitjans econòmics que poden aportar altres entitats públiques o privades que puguen tenir interés a coadjuvar en el manteniment del paratge natural municipal.
Article 8. Règim d'infraccions i sancions
1. La inobservança o la infracció de la normativa aplicable al paratge natural municipal serà sancionada de conformitat amb la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i amb la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, sense perjudici del que siga exigible en via penal, civil o de qualsevol altre ordre en què puga incórrer.
2. Els infractors estan obligats, en tot cas, a reparar els danys causats i a restituir els llocs i elements alterats a la situació inicial.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Revisió
Qualsevol modificació del que estableix aquest decret ha de ser aprovada, al seu torn, mitjançant un decret del Consell, amb audiència prèvia de l'Ajuntament de Puebla de Arenoso, que, en el seu moment, va ser el que va presentar la iniciativa per a la declaració del Castillo de Arenós com a paratge natural municipal, i en aquest cas, caldrà seguir el mateix procediment de tramitació amb la corresponent participació de la conselleria competent en la matèria d'espais naturals protegits.
Segona. Execució i desenvolupament
S'autoritza el conseller competent en matèria d'espais naturals protegits perquè, en el marc de les seues competències, dicte el que calga per a l'execució i el desenvolupament d'aquest decret.
Tercera. Entrada en vigor
Aquest decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
València, 4 de febrer de 2011
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Medi Ambient,
Aigua, Urbanisme i Habitatge,
JUAN GABRIEL COTINO FERRER
ANNEX I
DELIMITACIÓ DEL PARATGE NATURAL MUNICIPAL CASTILLO DE ARENÓS
1. L'àmbit territorial del Paratge Natural Municipal Castillo de Arenós queda definit per les parcel·les cadastrals següents del terme municipal de Puebla de Arenoso, segons la cartografia oficial de la Direcció General del Cadastre (Ministeri d'Economia i Hisenda) de juliol de 2010:
Polígon 4: parcel·les 56, 57, 58, 435, 448, 449, 450, 451 i 452 i part de les parcel·les 59 i 9039.
2. El paratge natural municipal està definit pels vessants nord, est i oest del turó del castell de la Viñaza. En concret, els límits són els següents:
a) Límits nord i est: el límit del paratge coincideix amb la zona de domini públic de la carretera CV-20.
b) Límit sud: de E a O, des de la carretera CV-20, el límit discorre pel llit d'un xicotet barranc fins a tallar amb l'àrea tallafocs de la línia elèctrica, element pel qual continua fins a la masia de la Viñaza, i posteriorment prossegueix per la base del turó (límit entre terreny forestal i parcel·la de cultiu) fins a tornar a enllaçar amb el tallafocs i arribar al barranc de la Viñaza.
c) Límit oest: llit del barranc de la Viñaza.
3. Delimitació geogràfica: el Paratge Natural Municipal Castillo de Arenós queda delimitat pel polígon els vèrtexs, del qual amb les corresponents coordenades, que consideren el sistema de referència European Datum 1950 (ED 50) i el sistema cartogràfic UTM (fus 30 N), s'inclouen en un arxiu en format digital que es troba a disposició de qui desitge consultar-lo en les dependències de la direcció general competent en matèria d'espais naturals protegits.
4. La superfície total del Paratge Natural Municipal Castillo de Arenós és de 32,510 hectàrees.

ANNEX III
Part dispositiva del Pla especial de protecció del Paratge Natural Municipal Castillo de Arenós, al terme municipal de Puebla de Arenoso
TÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS
Article 1. Naturalesa del pla
Aquest Pla Especial (PE) es redacta a l'empara de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Constitueix un dels plans especials previstos en els articles 177 i següents del Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, aprovat mitjançant el Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell.
Article 2. Finalitat
L'objectiu genèric pel qual es redacta aquest PE és l'establiment de les mesures necessàries per a garantir la protecció del Paratge Natural Municipal Castillo de Arenós, quant a la conservació i la millora de la flora i fauna, com també de les singularitats geològiques, paisatgístiques i culturals que presenta. El PE constitueix, per tant, el marc que regularà el règim d'ordenació de l'espai, els usos i activitats permesos i prohibits i l'ús públic d'aquest.
Article 3. Àmbit
1. El paratge natural municipal està definit pels vessants nord, est i oest del turó del castell de la Viñaza. En concret, els límits són els següents:
a) Límits nord i est: el límit del paratge coincideix amb la zona de domini públic de la carretera CV-20.
b) Límit sud: de E a O, des de la carretera CV-20, el límit discorre pel llit d'un xicotet barranc fins a tallar amb l'àrea tallafocs de la línia elèctrica, element pel qual continua fins a la masia de la Viñaza, i posteriorment prossegueix per la base del turó (límit entre terreny forestal i parcel·la de cultiu) fins a tornar a enllaçar amb el tallafocs i arribar al barranc de la Viñaza.
c) Límit oest: llit del barranc de la Viñaza.
2. El Paratge Natural Municipal Castillo de Arenós inclou les parcel·les cadastrals següents del terme municipal de Puebla de Arenoso:
Polígon 4: parcel·les 56, 57, 58, 435, 448, 449, 450, 451 i 452 i part de les parcel·les 59 i 9039.
3. El paratge natural municipal té una superfície de 32,510 hectàrees.
Article 4. Efectes
1. De conformitat amb el que disposa l'article 42 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, el PE s'ha d'ajustar al que preveu la legislació urbanística.
2. Les determinacions d'aquest PE són d'aplicació directa i prevalen sobre el planejament urbanístic municipal.
3. El planejament urbanístic municipal que s'aprove després de l'entrada en vigor d'aquest PE ha d'ajustar-se a les determinacions protectores contingudes en aquest, i assignar les classificacions i qualificacions del sòl d'acord amb les normes i criteris ací establits, i de manera que es respecten les limitacions d'ús imposades pel PE.
4. Les determinacions d'aquest PE s'han d'entendre sense perjudici de les contingudes en les legislacions sectorials, i en particular de les normes, reglaments o plans que s'aproven per al desenvolupament i el compliment de la finalitat protectora d'aquest pla, com també les d'aquells destinats a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i el desenvolupament sostenible.
En el cas que la normativa continguda en aquest pla resulte més protectora, s'ha d'aplicar aquesta amb preferència sobre la continguda en la legislació sectorial, sempre que no estiga en contradicció amb la finalitat d'aquella. En tot cas, l'aprofitament urbanístic dels terrenys s'ha de realitzar d'acord amb les previsions d'aquest PE.
Article 5. Tramitació, vigència i revisió
1. El PE s'ha de tramitar segons la legislació vigent.
2. Les determinacions del PE entraran en vigor a partir de l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, i seguiran vigents fins que no es revise el pla per haver canviat suficientment les circumstàncies o els criteris que n'han determinat l'aprovació.
3. La revisió o modificació de les determinacions del PE pot realitzar-se en qualsevol moment, seguint els mateixos tràmits que s'han seguit per a aprovar-lo i, per tant, està sotmesa al procediment d'avaluació d'impacte ambiental.
Article 6. Contingut
El contingut de la documentació del PE es correspon amb el que disposa l'article 183 del Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, aprovat mitjançant el Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell. En concret, inclou els apartats següents:
1. Memòria informativa i justificativa.
Inclou els aspectes descriptius i justificatius, com també els estudis complementaris necessaris per al desenvolupament de l'ordenació, d'acord amb els objectius que en justifiquen l'elaboració.
2. Normativa.
La normativa d'aquest pla es divideix en dos grans apartats. El primer es troba dedicat a l'establiment de normes generals per a la protecció de recursos naturals i per a la regulació de determinades activitats que incideixen en el medi natural. El segon es dedica a l'establiment de normes específiques per a la protecció d'espais determinats en funció dels valors que presenten.
3. Plànols.
El pla especial inclou els plànols següents:
a) Plànols d'informació
b) Plànols d'ordenació
Els plànols d'ordenació tenen caràcter normatiu i, conjuntament amb les disposicions del text, formen part indivisible de la normativa del PE.
4. Normes per a la gestió.
5. Mecanismes de finançament.
6. Règim sancionador.
Article 7. Interpretació
1. En la interpretació d'aquest PE ha d'atendre's al que resulte de la seua consideració com un tot unitari, u utilitzar sempre la memòria informativa i justificativa com a document en què es contenen els criteris i principis que han orientat la redacció del pla.
2. En cas de conflicte entre les normes de protecció i els documents gràfics del pla, han de prevaldre les primeres, excepte quan la interpretació derivada dels plànols vinga fonamentada també per la memòria, de manera que es faça palesa l'existència d'algun error material en les normes.
3. En l'aplicació d'aquest PE ha de prevaldre aquella interpretació que comporte un major grau de protecció dels valors naturals i culturals de l'àmbit del pla.
4. En qualsevol supòsit no previst en aquest PE, és preceptiu l'informe favorable de l'Ajuntament de Puebla de Arenoso i de l'òrgan competent en matèria de Xarxa Natura 2000, sense perjudici de les competències sectorials que puga haver-hi.
Article 8. Règim d'avaluació d'impactes ambientals
1. Els projectes, plans, actuacions, obres i activitats que es realitzen o implanten en l'àmbit territorial del paratge natural municipal s'han de sotmetre al règim d'avaluació ambiental establit en la legislació autonòmica valenciana i estatal sobre avaluació d'impacte ambiental vigent en aquell moment.
2. En tot cas, qualsevol pla, programa o projecte que, sense tenir relació directa amb la gestió del lloc o sense que siga necessari per a aquesta, puga afectar de forma apreciable el paratge natural municipal, ja siga individualment o en combinació amb altres plans o projectes, s'ha de sotmetre a una adequada avaluació de les seues repercussions.
Article 9. Autoritzacions i informes previs
1.Aquesta normativa especifica les actuacions, els plans i els projectes l'execució dels quals requereix l'autorització especial de l'Ajuntament de Puebla de Arenoso, i aquells que requereixen l'informe vinculant de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
2. Les autoritzacions anteriors s'han d'atorgar sense perjudici de l'obligació d'obtenir les llicències o autoritzacions que siguen aplicables amb caràcter sectorial a determinades activitats, com també en concordança amb el que estableix aquesta normativa.
3. Fins que no s'aprove definitivament el corresponent Pla Especial de Protecció del Bé d'Interés Cultural (BIC) castell de la Viñaza, preceptiu segons el que disposa l'article 34.2 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, modificada per la Llei 5/2007, de 9 de febrer, tota intervenció que afecte el BIC esmentat, o l'entorn de protecció, d'aquest ha de ser autoritzada per la conselleria competent en matèria de cultura.
4. Segons la legislació vigent en matèria d'aigües, per a la realització de qualsevol treball o actuació en el domini públic hidràulic han d'obtenir-se les autoritzacions administratives necessàries de l'organisme de conca en l'àmbit de les seues competències, a excepció dels casos especials regulats legalment.
TÍTOL II
NORMES GENERALS DE REGULACIÓ
D'USOS I ACTIVITATS
CAPÍTOL I
NORMES SOBRE PROTECCIÓ DE RECURSOS
DE DOMINI PÚBLIC
SECCIÓ PRIMERA
PROTECCIÓ DE RECURSOS HIDROLÒGICS
Article 10. Marc general per a la protecció dels recursos hídrics i del domini públic hidràulic
1. La protecció dels recursos hídrics en l'àmbit del PE s'ha de regir, amb caràcter general, per la normativa sectorial marc en matèria d'aigües, i, de manera especial, pel Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual es va aprovar el Text Refós de la Llei d'Aigües, i disposicions que el desenvolupen.
2. En l'aplicació d'aquest PE cal tenir en compte el principi rector del Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, de manera que aquesta siga compatible amb la gestió pública de l'aigua, l'ordenació del territori, la conservació i la protecció del medi ambient i la restauració de la natura, a l'efecte que aquest regula, i fonamentalment quant al domini públic hidràulic.
3. En relació amb el domini públic hidràulic i en el marc de les competències que li són atribuïdes, l'Estat, mitjançant l'organisme de conca, ha d'exercir les funcions que li són atribuïdes per la legislació sectorial vigent.
Article 11. Qualitat de l'aigua
Amb caràcter general, queden prohibits aquells usos i activitats susceptibles de provocar la contaminació o degradació de la qualitat de les aigües. A fi de protegir la qualitat de les aigües, s'ha de vetlar per l'estricte compliment de la legislació vigent en matèria d'extracció d'aigües, abocaments i depuració.
Article 12. Llits, riberes i marges dels cursos d'aigua
1. S'han de mantenir les condicions naturals dels llits, i queden prohibides les obres i construccions, amb caràcter provisional o permanent, que puguen alterar o dificultar el curs de les aigües, excepte en aquells casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament o neteja de llits.
2. Es consideren compatibles amb la protecció del paratge natural municipal les actuacions de manteniment de llits i gestió de recursos hídrics que ha de realitzar la Confederació Hidrogràfica del Xúquer en l'àmbit de les seues competències.
3. En la zona de domini públic hidràulic, com també en els marges inclosos a les zones de servitud i de policia definides en la Llei d'Aigües, s'ha de conservar i afavorir la vegetació de ribera. Cal permetre tasques de neteja i desbrossament selectius quan hi haja risc per a la seguretat de les persones o els béns, en cas d'avinguda, o quan hi haja risc d'incendis.
Article 13. Protecció d'aigües subterrànies
En l'àmbit del PE queda prohibit l'establiment de pous, rases, galeries o qualsevol dispositiu destinat a facilitar l'absorció pel terreny d'aigües residuals.
Article 14. Abocaments
1. Es prohibeix l'abocament directe o indirecte d'aigües i de productes residuals susceptibles de contaminar les aigües continentals o qualsevol altre element del Domini Públic Hidràulic.
2. Es prohibeix l'abocament o depòsit permanent o temporal de qualsevol tipus de residus sòlids, runes o substàncies, qualsevol que en siga la naturalesa, que constituïsquen o puguen constituir un perill de contaminació de les aigües o degradació del seu entorn, excepte en els casos de neteja, d'acord amb el que preveu l'article 49 del Reglament del Domini Públic Hidràulic.
Article 15. Captacions d'aigua
Queda prohibida l'obertura de pous o captacions d'aigua dins dels límits del PE, excepte aquelles que haja d'efectuar la Confederació Hidrogràfica del Xúquer en l'àmbit de les seues competències. En tot cas, si es realitzen, han d'efectuar-se de manera que no provoquen repercussions negatives sobre el sistema hidrològic i la resta dels aprofitaments.
SECCIÓ SEGONA
PROTECCIÓ DE SÒLS
Article 16. Moviment de terres i extracció de recursos minerals
1. De forma general, es prohibeix l'extracció de recursos minerals a tot l'àmbit del PE.
2. Els moviments de terra que es realitzen com a conseqüència de l'execució d'actuacions o obres permeses en aquesta normativa estan subjectes a l'obtenció prèvia de la llicència urbanística, i és necessari l'informe favorable de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
3. Quan es tracte de moviments de terra per a la correcció de talussos amb perill d'erosió, s'hi permetran, sempre que es limite a la mínima àrea d'actuació possible, complisquen les condicions establides en l'autorització administrativa corresponent i llicència urbanística necessària, i no comporten la destrucció o el deteriorament d'espècies vegetals protegides o de gran valor ecològic.
Article 17. Conservació de la coberta vegetal
1. Es consideren prioritàries en l'àmbit del PE totes aquelles actuacions que tendisquen a conservar o recuperar la coberta vegetal com a mitjà per a evitar els processos erosius.
2. Aquelles actuacions que poden alterar de manera significativa les condicions de la coberta vegetal requereixen la redacció d'una memòria o projecte que ha de ser aprovat per l'Ajuntament de Puebla de Arenoso, amb l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
3. Els treballs de restauració de la coberta vegetal han d'anar adreçats a la conservació i la recuperació de les formacions vegetals autòctones característiques d'aquest.
Article 18. Pràctiques de conservació de sòls
1. Es prohibeix la destrucció de bancals i marges d'aquests, com també les transformacions agrícoles i les tasques que posen en perill la seua estabilitat o en suposen l'eliminació.
2. A les zones amb sòls amb un major grau de degradació per l'erosió, fonamentalment al vessant est del turó del Castell, s'han d'afavorir totes aquelles actuacions que tendisquen a la seua conservació: recuperació de la coberta vegetal, restauració i manteniment de marges, bancals i murs de pedra, i manteniment d'antics cultius llenyosos.
3. D'acord amb el que disposa l'article 28 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, l'administració ha de vetlar, i actuar, si cal, amb caràcter subsidiari, per l'estabilització i la conservació dels terrenys situats en vessants, amb terrasses o bancals que hagen deixat de ser conservats o s'abandonen com a sòls agrícoles.
4. Es prohibeix la rompuda de terrenys amb vegetació silvestre per a l'establiment d'àrees de cultiu.
5. En cas que es duguen a terme treballs de repoblació forestal, els mètodes de preparació del terreny han de ser puntuals, com ara l'excavació de clots, de forma manual o mecanitzada, o a l'obertura de caselles.
6. Sempre que la realització d'una obra vaja acompanyada de la generació de talussos per desmunt o terraplé, serà obligatòria la fixació d'aquests mitjançant revegetacions amb espècies pròpies de la zona o elements naturals. Excepcionalment, quan no hi haja altres solucions, es poden permetre les actuacions d'obra civil sempre que siguen tractades mitjançant tècniques d'integració paisatgística o utilitzant murs de pedra.
SECCIÓ TERCERA
PROTECCIÓ D'ELEMENTS D'INTERÉS GEOLÒGIC, GEOMORFOLÒGIC I COVES
Article 19. Protecció d'elements d'interés geològic, geomorfològic i coves
1. Es consideren d'especial protecció tots aquells elements de singular interés geològic o geomorfològic presents dins de l'àmbit del paratge natural municipal.
2. En general, aquest PE està subjecte al que dispose la legislació sectorial que siga d'aplicació per a cadascun dels elements considerats dins d'aquest article.
3. Els elements d'interés geològic i geomorfològic i els penyals s'han de mantenir sense modificacions en la seua estructura, per la qual cosa queda prohibida qualsevol activitat que puga representar una degradació o deteriorament o limitació visual respecte a aquest patrimoni.
4. Per a les coves i avencs presents en l'àmbit del paratge, cal ajustar-se al que disposa el Decret 65/2006, de 12 de maig, del Consell, pel que es va desenvolupar el règim de protecció de les coves i es va aprovar el Catàleg de Coves de la Comunitat Valenciana. En especial, cal respectar els perímetres de protecció mencionats en l'article 9 del decret esmentat.
SECCIÓ QUARTA
PROTECCIÓ DE LA VEGETACIÓ SILVESTRE
Article 20. Formacions vegetals i espècies vegetals d'interés
1. Es consideren formacions vegetals subjectes a les determinacions d'aquest PE totes aquelles que hi ha en l'àmbit afectat, descrites en la memòria informativa del document, incloses les arvenses i ruderals.
2. Es considera hàbitat natural d'interés en l'àmbit territorial del paratge natural municipal indicat a continuació, identificat pel codi establit en l'annex I de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat:
9240: Rouredes ibèriques de Quercus faginea.
Article 21. Tala i recol·lecció
1. En l'àmbit del PE es prohibeix la recol·lecció total o parcial de taxons vegetals per a fins comercials.
2. Segons el que disposa el Decret 70/2009, de 22 de maig, del Consell, pel qual es va crear i regula el Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades i es regulen mesures addicionals de conservació, per a taxons protegits, catalogats i no catalogats i vigilats, es prohibeix collir-los, tallar-los, mutilar-los, arrancar-los o destruir-los de la natura. També es prohibeix posseir, naturalitzar, transportar, vendre, comerciar o intercanviar, oferir amb fins de venda o intercanvi, importar o exportar exemplars vius o morts, com també els propàguls o les restes d'aquests, excepte els casos que reglamentàriament es determine. Aquestes prohibicions s'apliquen a totes les fases del cicle biològic d'aquests taxons.
3. Per a qualsevol de les categories de protecció de l'indicat Decret 70/2009, queda prohibida qualsevol afecció al seu hàbitat que tinga repercussions negatives sobre els taxons.
4. Sense perjudici del que disposen els punts 2 i 3 d'aquest article, es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits, llavors, plantes silvestres de consum tradicional, com ara bolets, espàrrecs, mores, etc., sempre que hi haja consentiment tàcit del propietari i sense perjudici de les limitacions específiques que la conselleria competent en matèria de medi ambient puga establir quan resulte perjudicial per la seua intensitat o altres causes per a la flora o la fauna. En el cas de la recol·lecció de plantes silvestres o bolets, queda prohibida l'arrancada d'aquestes, que han de recol·lectar-se mitjançant tallada, i no s'hi permet la utilització d'instruments com ara aixades o rastells.
La recollida de fongs als terrenys forestals queda regulada per l'Ordre de 16 de setembre de 1996, de la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient, per la qual es regula la recol·lecció de bolets i altres fongs al territori de la Comunitat Valenciana.
5. Sense perjudici de la necessitat d'obtenció de la corresponent autorització de l'Administració forestal, i del que disposa el Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell, pel qual es va aprovar el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, es pot realitzar l'extracció de fusta o llenya si respon a algun dels criteris següents:
a) Com a resultat de tractaments de millora de les formacions arbrades.
b) Com a resultat de tasques de prevenció d'incendis.
c) Com a resultat de mesures fitosanitàries.
d) Per a l'eradicació d'espècies al·lòctones invasores.
e) Amb motiu de la realització d'estudis científics.
Article 22. Gestió general de la vegetació
1. Els treballs de gestió i regeneració de la coberta vegetal tenen per objectiu la formació i potenciació de les comunitats naturals característiques de l'àmbit del pla, en les diferents fases de desenvolupament, fent especial èmfasi en l'hàbitat natural d'interés identificat en l'article 20 d'esta normativa. En conseqüència, cal afavorir l'evolució de la vegetació arbrada de l'espai cap a masses mixtes de coníferes i frondoses, i fomentar el desenvolupament de quercínies com la carrasca (Quercus rotundifolia) i el roure valencià (Quercus faginea).
Les espècies herbàcies, arbustives i arbòries que pertanyen a les formacions naturals són utilitzades per a accelerar el dinamisme de la vegetació, la protecció del sòl i l'aprovisionament de recursos genètics de la vegetació.
2. Queda prohibida la introducció i repoblació amb espècies exòtiques, entenent aquestes per tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga, o haja pertangut històricament, a la vegetació silvestre de l'àmbit del pla.
3. La introducció i reintroducció d'espècies autòctones que no existisquen actualment a la zona, i la manera de realitzar-la, requereix un pla de reintroducció, d'acord amb els criteris establits per la Unió Internacional de Conservació de la Natura (UICN), a més d'una autorització de la conselleria competent en medi ambient.
4. Queda prohibida, en l'àmbit del paratge natural municipal, la introducció d'espècies susceptibles de constituir plagues o de generar malalties.
5. La gestió dels recursos forestals ha de dirigir les seues actuacions a la conservació, millora i protecció dels terrenys forestals segons les determinacions de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, i el reglament executiu aprovat pel Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell.
D'acord amb l'article 72 i següents del reglament aprovat per l'esmentat Decret 98/1995, és obligatòria l'autorització de l'administració forestal per a realitzar qualsevol modificació de l'estructura vegetal d'una finca forestal (aclarides, tallades de millora i sanejament, podes de formació, neteges, tales, etc.). La sol·licitud d'autorització s'ha d'acompanyar d'un document on s'especifiquen les accions previstes, i al qual s'han d'ajustar els treballs que s'han de realitzar.
SECCIÓ CINQUENA
PROTECCIÓ DE LA FAUNA
Article 23. Protecció de la fauna silvestre
1. En relació amb la protecció de la fauna silvestre, s'ha d'atendre, en tot cas, la normativa sectorial que s'aplique, com també les diferents regulacions sobre l'estat legal de les distintes espècies de l'àmbit d'estudi segons els catàlegs d'espècies amenaçades (tant a nivell regional com nacional), directives comunitàries o convenis internacionals.
2. Sense perjudici de la normativa sectorial aplicable sobre fauna, es consideren protegides totes les poblacions d'espècies animals silvestres del paratge, amb les excepcions següents:
a) Espècies cinegètiques regulades específicament per les normatives sectorials.
b) Espècies el control de poblacions del qual puga ser autoritzat o promogut per la conselleria competent en matèria de medi ambient, de conformitat amb les determinacions de la normativa sectorial sobre fauna.
3. Les intervencions que es realitzen al paratge sobre la coberta vegetal, els sòls, el medi hídric i, en general, els distints hàbitats faunístics, han de garantir el manteniment de condicions adequades per a la pervivència i, si és el cas, la reproducció de les poblacions animals afectades.
4. Amb caràcter general, i sense perjudici del que estableix la legislació sectorial sobre fauna, no es permeten en l'àmbit del paratge les activitats que poden provocar, directament o indirectament, la destrucció o el deteriorament de poblacions d'espècies animals silvestres o dels hàbitats d'aquests. La prohibició s'estén especialment als hàbitats i enclavaments necessaris per als cicles vitals de la fauna com ara nius, caus i dormidors, com també a les èpoques de més sensibilitat.
En particular, es prohibeix:
a) La destrucció, la mort, el deteriorament, la recol·lecció, el comerç, la captura en viu, la possessió o l'exposició d'animals vius o les restes d'aquests que es troben protegits per la legislació sectorial vigent i per aquestes normes.
b) La recol·lecció, la possessió o el comerç d'ous o cries.
c) La producció de sons innecessaris que alteren la tranquil·litat habitual de la fauna.
d) L'emissió de llums que incidisquen negativament sobre hàbitats i els enclavaments d'especial interés per a la fauna.
5. Per a evitar molèsties a la fauna durant la seua època de reproducció, els tractaments silvícoles i altres activitats potencialment pertorbadores s'han de realitzar fora de les èpoques més sensibles.
Article 24. Repoblació o solta d'animals
1. Es prohibeix la repoblació i solta de qualsevol espècie animal exòtica, entenent com a tal tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga, o haja pertangut històricament, a la fauna de l'àmbit del pla, excepte la utilització d'espècies per a control biològic de plagues que realitze l'Administració o aquesta autoritze.
2. En relació amb les espècies autòctones catalogades i protegides, de conformitat amb el que es disposa en les normes legals d'aplicació, la introducció i reintroducció d'espècies o el reforç de poblacions i la manera de realitzar-les requerirà un pla de reintroducció, d'acord amb els criteris establits per la Unió Internacional de Conservació de la Natura (UICN), i ha d'estar autoritzada o promoguda per la conselleria competent en matèria de medi ambient.
Article 25. Tanques i tancaments
Es prohibeix l'alçament de tanques i tancaments en l'àmbit del PE.
SECCIÓ SISENA
XARXA NATURA 2000
Article 26. Conservació d'espais protegits de la Xarxa Natura 2000
1. Mentre no es redacte l'instrument adequat de gestió específic del LIC Curs Alt del Riu Millars, en aplicació de l'article 45.4 de la Llei 42/2007, del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, qualsevol pla, programa o projecte que, sense tenir relació directa amb la gestió del lloc o sense que calga per a aquesta, puga afectar de forma apreciable el LIC, ja siga individualment o en combinació amb altres projectes, s'ha de sotmetre a l'adequada avaluació de les repercussions que puga tenir.
2. La norma de gestió del LIC Curs Alt del Riu Millars ha d'establir, si és el cas, aquells àmbits d'aquesta normativa que hagen de ser objecte d'adaptació.
SECCIÓ SETENA
PROTECCIÓ DELS CAMINS RAMADERS
Article 27. Conservació i defensa dels camins ramaders
1. Segons el projecte de classificació dels camins ramaders del terme municipal de Puebla de Arenoso, per l'àmbit del PE discorre el camí ramader següent:
Assegador del Barranco de la Viñaza.
2. Aquest camí ramader és un bé de domini públic de la Comunitat Valenciana i, en conseqüència, és inalienable, imprescriptible i inembargable, i al respecte cal complir el que disposa la Llei 3/1995, de 23 de març, de Camins Ramaders.
3. Qualsevol actuació que es duga a terme i que puga afectar el camí ramader que discorre per l'àmbit del paratge natural municipal ha de complir el que estableix la Llei 3/1995, de 23 de març, de Camins Ramaders.
4. S'ha de fomentar la designació d'interés natural del camí ramader present en l'àmbit d'aquest pla, d'acord amb el que estableix l'article 17 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
SECCIÓ VUITENA
PROTECCIÓ DEL PAISATGE
Article 28. Impacte paisatgístic
1. Els valors paisatgístics s'han de considerar com un criteri determinant en la gestió del paratge natural municipal. En conseqüència, la implantació d'usos, activitats o actuacions que per les seues característiques poden generar impacte paisatgístic han de realitzar-se de manera que se'n minimitze l'efecte negatiu sobre el paisatge.
2. L'Ajuntament de Puebla de Arenoso ha de tenir en compte, en autoritzar o informar els projectes referents al paratge, l'efecte de la realització sobre els valors paisatgístics d'aquest.
3. Les actuacions de qualsevol tipus que siguen autoritzades s'han de realitzar atenent a la màxima integració en el paisatge i el mínim impacte ambiental.
4. S'ha de protegir el paisatge al voltant d'aquelles fites i elements singulars de caràcter natural, com també en relació al monument del castell d'Arenós, per a la qual cosa cal establir perímetres de protecció sobre la base de conques visuals que garantisquen la seua prominència en l'entorn.
Cap intervenció pot alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic del castell d'Arenós, ni pertorbar-ne la contemplació. En tot cas, cal arbitrar les mesures per a l'eliminació d'elements i instal·lacions que comporten un deteriorament visual o ambiental de l'espai esmentat.
Article 29. Publicitat estàtica
1. Es prohibix, amb caràcter general, la col·locació de cartells informatius de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb fins publicitaris, incloent-hi la publicitat recolzada directament o construïda tant sobre elements naturals del territori com sobre les edificacions.
2. Al paratge natural municipal s'admeten, únicament, els indicadors d'activitats, establiments i llocs que per les seues dimensions, disseny i col·locació estiguen adequats a l'estructura ambiental on s'instal·len, com també tots els de caràcter institucional relacionats amb l'ús públic i la gestió de l'àmbit territorial objecte del PE.
Article 30. Integració paisatgística
1. Per a l'equipament de baix impacte la instal·lació del qual s'autoritze en l'àmbit del PE, segons el que disposa en la present normativa, com a suport a l'ús públic extensivonaturalístic (senyals, panells, barreres o palissades de fusta, passamans, miradors, etc.), o altres elements introduïts per l'home en el medi natural, cal emprar materials o acabats les característiques de color, brillantor i textura dels quals presenten un aspecte neutre des del punt de vista paisatgístic i no resulten especialment cridaners, visibles o inusuals.
2. En general, cal procurar l'ús de materials naturals com ara la fusta i la pedra. No obstant, això, si es requereix un altre tipus de materials, s'ha de procurar la integració cromàtica d'aquests amb l'entorn, evitant l'ús d'acabats amb tonalitats saturades o molt lluminoses, que causen brillantors o reflectàncies, pròpies dels acabats metàl·lics.
SECCIÓ NOVENA
PROTECCIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL
Article 31. Definició del patrimoni cultural
1. La Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, estableix que el patrimoni cultural valencià està constituït pels béns mobles i immobles de valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic, tècnic, o de qualsevol altra naturalesa cultural. També formen part del patrimoni cultural valencià, com béns immaterials del patrimoni etnològic, les creacions, els coneixements, les tècniques, les pràctiques i els usos més representatius i valuosos de les formes de vida i de la cultura tradicional valenciana. Així mateix, formen part d'aquest patrimoni com a béns immaterials les expressions de les tradicions del poble valencià en les seues manifestacions musicals, artístiques, gastronòmiques o d'oci i, en especial, aquelles que han sigut objecte de transmissió oral i les que mantenen i potencien l'ús del valencià. Els béns immaterials de naturalesa tecnològica que constituïsquen manifestacions rellevants o fites d'evolució tecnològica de la Comunitat Valenciana són, així mateix, elements integrants del patrimoni cultural valencià.
2. En l'àmbit del PE, els elements inclosos en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià presents són:
a) Castell de la Viñaza o d'Arenós, declarat Bé d'Interés Cultural (BIC).
b) Ermita de Nuestra Señora de los Ángeles.
En aplicació de la disposició transitòria primera de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, i fins que no es formalitze la delimitació del seu entorn de protecció a través del procediment establit en l'article 39 de la llei esmentada, amb l'aprovació del seu pla especial, el BIC Castillo de Arenós té establit un entorn de protecció de 200 metres des del seu contorn extern.
3. S'ha de fomentar la inclusió de la romeria a l'ermita de Nuestra Señora de los Ángeles en l'Inventari General de Patrimoni Cultural Valencià com a Bé Immaterial de Rellevància Local (secció 5a).
Article 32. Règim de protecció del patrimoni cultural
1. Amb caràcter general, la protecció del patrimoni històric i cultural, inclòs el patrimoni arqueològic i paleontològic, en l'àmbit del PE, s'ha de regir pel que disposen la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, i la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de l'anterior.
2. L'Ajuntament de Puebla de Arenoso ha de redactar el preceptiu Pla Especial de Protecció del BIC Castillo de Arenós, d'acord amb els criteris establits en l'article 39 de la esmentada Llei 5/2007. Aquest pla especial s'ha de tramitar segons el que disposa l'article 39 esmentat.
Fins a l'aprovació definitiva del Pla Especial de Protecció del BIC, tota intervenció que puga afectar-lo, inclòs l'entorn de protecció, ha de ser autoritzada per la conselleria competent en matèria de cultura, aplicant-se la normativa genèrica de protecció establida en la legislació sectorial esmentada, i si no n'hi ha, els criteris d'aplicació directa disposats en els articles 38 i 39 de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat.
Qualsevol intervenció en el BIC ha d'anar encaminada a la preservació i l'acreixement dels valors patrimonials que van determinar aquest reconeixement, i ajustar-se als criteris establits en la indicada Llei 5/2007.
3. Qualsevol actuació que puga afectar els béns inclosos en l'Inventari General de Patrimoni Cultural Valencià presents en l'àmbit del paratge ha d'obtenir l'informe favorable previ de la conselleria competent en matèria de cultura.
En especial, es prohibeixen tots aquells usos i actuacions que comporten la degradació dels béns historicoculturals.
Queda totalment prohibida la destrucció, l'espoliació o l'alteració voluntària de qualsevol dels elements inclosos en l'inventari esmentat.
4. En consonància amb el que indica el preàmbul de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, s'ha de fomentar la posada en valor dels elements de patrimoni cultural existents en l'àmbit del paratge natural municipal, sempre que no implique la pèrdua dels seus valors o pose en perill la seua conservació, i després de l'obtenció prèvia de l'informe favorable de la conselleria competent en matèria de cultura.
5. Si amb motiu de la realització de reformes, demolicions, transformacions o excavacions en immobles no compresos en zones arqueològiques o paleontològiques, o en espais de protecció o àrees de vigilància arqueològica o paleontològica, apareixen restes d'aquesta naturalesa o indicis de la seua existència, el promotor, el constructor i el tècnic director de les obres estan obligats a suspendre immediatament els treballs i comunicar la troballa en els termes preceptuats en els articles 60 i 62 de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, el règim dels quals s'ha d'aplicar íntegrament. Tractant-se de béns mobles, la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural, en el termini de deu dies des que tinga coneixement de la troballa, pot acordar la continuació de les obres, amb la intervenció i vigilància dels serveis competents, i establir el pla de treball. O bé, quan ho considere necessari per a la protecció del patrimoni arqueològic o paleontològic i, en tot cas, quan la troballa es referisca a restes arqueològiques de construccions històriques o artístiques o a restes i vestigis fòssils de vertebrats, prorrogarà la suspensió de les obres i determinarà les actuacions arqueològiques o paleontològiques que haguen de realitzar-se. En qualsevol cas, ha de donar compte de la seua resolució a l'ajuntament corresponent. La suspensió no pot durar més del temps imprescindible per a la realització de les actuacions esmentades. Són aplicables les normes generals sobre responsabilitat de les administracions públiques per a la indemnització, si és el cas, dels perjudicis que la pròrroga de la suspensió pot ocasionar.
CAPÍTOL II
NORMES SOBRE REGULACIÓ D'ACTIVITATS I INFRAESTRUCTURES
SECCIÓ PRIMERA
ACTIVITATS EXTRACTIVES I MINERES
Article 33. Activitats extractives i mineres
Es prohibeix la realització d'activitats extractives i mineres en l'àmbit del PE.
SECCIÓ SEGONA
ACTIVITATS AGRÍCOLES
Article 34. Normes generals
1. Es prohibeix l'activitat agrícola al paratge natural municipal, pel fet de tractar-se d'una activitat que en l'actualitat no té lloc en el seu àmbit.
2. A l'efecte previst en l'apartat anterior, no es consideren sotmesos a l'activitat agrícola els terrenys el cultiu dels quals haja sigut abandonat per un termini superior a deu anys, o que hagen adquirit signes inequívocs de la seua vocació forestal.
Article 35. Conservació dels antics terrenys cultivats
Els marges de pedra, funcionals o en ruïnes, associats a antics bancals o per a la correcció de processos erosius en terrenys agrícoles, són d'especial interés en l'àmbit del PE, per la qual cosa se n'estableix com a mesura prioritària la restauració. Les pedres que s'usen per a aquests treballs han de procedir dels antics murs i, si no n'hi ha, de pedreres legalitzades tan pròximes com siga possible. Els marges s'han de construir sense rejuntar la cara exterior, i fent ixents regulars pels quals puga escalar la fauna. S'ha de procurar que l'estructura del mur tinga galeries naturals per a xicotets mamífers, mitjançant la col·locació de tubs a diferents altures, que s'han de retirar una vegada consolidat el mur.
Article 36. Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats agrícoles
Es prohibeix, amb caràcter general, tot tipus d'edificacions, construccions i instal·lacions vinculades a l'explotació agrària (magatzems de productes i maquinàries, quadres, estables, etc.), o a la primera transformació de productes (assecadors, serradores, etc.).
SECCIÓ TERCERA
ACTIVITATS RAMADERES
Article 37. Règim general d'ordenació
1. Amb caràcter general, es considera autoritzable el pasturatge extensiu dins de l'àmbit del PE. L'exercici d'aquesta activitat s'ha de sotmetre a les normes i els plans sectorials que siguen d'aplicació.
2. L'ordenació de la ramaderia extensiva ha de realitzar-se, almenys, tenint en compte les condicions següents:
a) Delimitació d'àrees fitades.
b) Definició de la càrrega ramadera aplicable a les distintes zones.
c) Disseny d'un sistema de rotació per a evitar el sobrepasturatge.
d) En tot cas, les activitats ramaderes han de ser compatibles amb els usos didàctics i recreatius del paratge.
3. L'aprofitament de pastos pot limitar-se quan puga derivar-se'n un risc per a la conservació dels sòls o hi haja arbres joves, especialment a zones en procés de regeneració.
4. Segons s'estableix en l'article 4 del Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell, pel qual s'estableixen normes generals de protecció en terrenys forestals incendiats, els terrenys forestals que hagen patit l'efecte d'un incendi no poden ser destinats al pasturatge, almenys, durant els cinc anys posteriors a aquest.
Article 38. Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats ramaderes
Es prohibeix en l'àmbit del PE tot tipus de construccions i instal·lacions ramaderes. Aquesta prohibició s'estén tant a la ramaderia intensiva estabulada com a les construccions lligades a les explotacions extensives o semiextensives, com ara pletes, corrals i dormidors.
SECCIÓ QUARTA
APICULTURA
Article 39. Apicultura
1. Els aprofitaments apícoles es consideren autoritzables en tot l'àmbit del PE, sempre que es complisquen les disposicions del Reial decret 209/2002, de 22 de febrer, pel qual es van establir normes d'ordenació de les explotacions apícoles.
2. En el cas que els ruscos provoquen molèsties significatives o riscos per a l'ús públic, la conselleria competent en matèria de medi ambient pot disposar traslladar-los a un altre emplaçament que no presente aquests inconvenients, o bé retirar-los definitivament del paratge.
SECCIÓ CINQUENA
ACTIVITAT FORESTAL
Article 40. Terreny forestal. Gestió
1. A l'efecte d'aquest PE, es consideren forests o terrenys forestals els així definits en l'article 2 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana.
2. En l'àmbit del PE, el règim de gestió dels terrenys forestals és l'establit, amb caràcter general, per la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, i el Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell, pel qual es va aprovar el reglament.
3. Cal promoure la firma de convenis, consorcis o qualsevol altra figura prevista per la legislació, entre l'administració forestal i l'Ajuntament de Puebla de Arenoso o els propietaris particulars de terrenys forestals inclosos en l'àmbit del paratge, per a la realització de labors de conservació i regeneració de la coberta vegetal, treballs i tractaments de prevenció i extinció de plagues i malalties, i de prevenció d'incendis.
Article 41. Repoblació forestal
1. La repoblació de terrenys forestals no catalogats, a iniciativa de l'Ajuntament de Puebla de Arenoso, ha de tenir l'autorització de l'òrgan competent en matèria forestal, després de la presentació prèvia d'un projecte tècnic.
2. Els projectes de repoblació s'han de redactar seguint les directrius establides en l'Ordre de 16 de maig de 1996, de la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient, per la qual es van aprovar les directrius tècniques bàsiques per a les actuacions de repoblament o repoblació forestal de la Comunitat Valenciana. En qualsevol cas, els mètodes de preparació del terreny han de ser sempre puntuals, per considerar-se menys agressius amb el medi amb risc d'erosió.
3. El material vegetal utilitzat en les repoblacions ha de complir els requisits exigits en l'annex II de l'esmentada Ordre de 16 de maig de 1996, com també en el Decret 15/2006, de 20 de gener, del Consell, pel qual es regula la producció, comercialització i utilització dels materials forestals de reproducció, i en el Reial Decret 289/2003, de 7 de març, sobre comercialització dels materials forestals de reproducció.
Article 42. Aprofitaments forestals
1. Es consideren, als efectes d'aquest PE, com a aprofitaments forestals la fusta, productes de selecció, llenyes, corfes, pastos, fruits, llavors, plantes aromàtiques, medicinals i condimentaries, bolets i la resta de productes que es generen als terrenys forestals. Aquests aprofitaments requereixen l'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient, sense perjudici del que disposa l'article 21 d'aquestes normes.
2. Així mateix, els aprofitaments forestals en l'àmbit del paratge han d'ajustar-se al que disposen les normes i els plans sectorials que siguen d'aplicació.
3. Es prohibeix, amb caràcter general, la transformació a usos agrícoles dels terrenys forestals.
Article 43. Silvicultura
1. En l'àmbit del paratge natural municipal s'han d'aplicar les tècniques silvícoles menys agressives possibles per a millorar la biodiversitat i multifuncionalitat de l'ecosistema forestal, i evitar, amb caràcter general, les acumulacions innecessàries de combustible a la forest.
2. En la planificació de les intervencions sobre hàbitats forestals cal tendir a la formació de masses que protegisquen el sòl adequadament i al mateix temps tinguen una estructura amb discontinuïtat horitzontal i vertical de combustible per a reduir el risc d'incendis.
Article 44. Incendis forestals
1. En general, i en matèria d'incendis forestals, aquest PE està subjecte al que determina la legislació sectorial específica en la matèria.
2. En particular, s'han d'establir les mesures necessàries per a la prevenció i l'extinció d'incendis en l'àmbit del PE.
3. Amb caràcter general es prohibeix l'ús del foc amb qualsevol finalitat a tot l'àmbit del PE.
4. Tant en el Pla Local de Prevenció d'Incendis Forestals, preceptiu segons l'article 138 del Reglament de la Llei Forestal de la Comunitat Valenciana, aprovat pel Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell, com en el Pla d'Actuació Municipal Enfront del Risc d'Incendis, regulat en el Decret 163/1998, de 6 d'octubre, del Consell, que es redacten a nivell municipal, ha de considerar-se el paratge natural municipal com una àrea d'especial protecció i prioritat de defensa, figura a què es fa referència en l'article 140 del reglament anteriorment esmentat.
Ambdós plans s'han de tramitar i aprovar d'acord amb el que regula la legislació sectorial corresponent.
Per a aprovar-los han de tenir, en tot cas, l'informe favorable del servei corresponent de la conselleria competent en matèria d'incendis forestals.
SECCIÓ SISENA
ACTIVITAT CINEGÈTICA
Article 45. Normes generals
1. L'activitat cinegètica es considera compatible en l'àmbit del PE, i queda subjecta als períodes i les condicions establits en la legislació sectorial específica i als articles següents.
2. En particular, l'activitat cinegètica es permet en aquells terrenys que actualment compleixen les condicions legals establides per a aquesta activitat.
Article 46. Ordenació cinegètica
1. En general, i en matèria d'ordenació cinegètica, aquest pla està subjecte al que disposa la legislació sectorial que siga d'aplicació.
2. Sense perjudici del que disposa la regulació sectorial sobre períodes de veda i espècies cinegètiques a la Comunitat Valenciana, la conselleria competent en matèria de medi ambient pot determinar, en l'àmbit del pla, si així ho requereix l'estat dels recursos cinegètics, limitacions específiques en les espècies abatibles i els períodes hàbils.
3. L'ús cinegètic del paratge ha de ser compatible amb els usos didàctics i recreatius d'aquest.
SECCIÓ SETENA
ACTIVITAT INDUSTRIAL
Article 47. Activitat industrial
Pel fet de considerar-se incompatible amb els objectius de protecció d'aquest PE, queda prohibida l'activitat industrial de qualsevol tipus en l'àmbit del paratge natural municipal, incloent-hi les instal·lacions d'emmagatzematge o primera transformació de productes primaris.
SECCIÓ VUITENA
ÚS PÚBLIC DEL PARATGE NATURAL MUNICIPAL
Article 48. Règim general de l'ús públic del paratge natural municipal
1. En l'àmbit del paratge natural municipal es permet l'ús públic extensiu de caràcter naturalístic que no comporte eventuals riscos de degradació ambiental i afecció negativa sobre els recursos culturals, i que implique una utilització passiva de l'espai, del tipus senderisme controlat. En tot cas, el senderisme i l'excursionisme hauran de realitzar-se exclusivament pels itineraris senyalitzats a l'efecte.
2. Es permet la instal·lació d'equipaments d'ús públic de caràcter bla com a complement i suport a les activitats previstes en l'apartat anterior, com ara senyals indicadors d'itineraris o panells interpretatius del paratge i els seus valors, indicadors de caràcter institucional, barreres o palissades de fusta per a evitar la dispersió de visitants i el risc d'accidents, i xicotets miradors en punts amb vistes panoràmiques.
Aquests elements han d'utilitzar tipologies de disseny rústic, de manera que no causen impactes visuals negatius i queden integrades en l'entorn.
3. En l'àmbit del PE es prohibeixen les actuacions i instal·lacions de caràcter recreatiu, excepte les adequacions didacticonaturalístiques de caràcter bla previstes en els apartats anteriors d'aquest article.
Article 49. Pla d'ús públic del paratge natural municipal
1. S'ha d'elaborar un Pla d'Ús Públic del Paratge Natural Municipal, que continga les determinacions necessàries per a l'ordenació i la gestió de les activitats lligades al gaudi ordenat i a l'ensenyament dels valors ambientals i culturals del paratge efectuades tant per iniciativa pública com privada o mixta.
2. L'elaboració del Pla d'Ús Públic comporta la realització dels corresponents estudis en què s'avalue la incidència que la realització d'aquest tipus d'activitats pot tenir sobre els valors naturals i culturals que han motivat la declaració del paratge natural municipal, a fi d'evitar impactes negatius sobre aquests.
3. El Pla d'Ús Públic ha de contenir necessàriament la regulació de la pràctica d'activitats de muntanya com ara el senderisme. A aquest efecte, cal establir els llocs i períodes en què es poden efectuar aquestes activitats sense perjudici per als valors naturals del paratge. S'ha d'ajustar, en tot cas, al que disposa el Decret 179/2004, de 24 de setembre, del Consell, de regulació del senderisme i esports de muntanya de forma compatible amb la conservació del medi natural, o a la legislació vigent en aquesta matèria.
4. En el Pla d'Ús Públic s'han de determinar, per a la posterior senyalització, les vies d'accés al paratge i l'itinerari de la senda que discorre pel seu àmbit i que dóna accés a l'ermita de Nuestra Señora de los Ángeles i al Castillo de Arenós.
5. El Pla d'Ús Públic del paratge s'ha de complementar amb actuacions de promoció i conscienciació social sobre els aspectes ambientals d'aquest.
6. El Pla d'Ús Públic l'ha aprovar l'Ajuntament de Puebla de Arenoso, amb l'informe vinculant de la conselleria competent en matèria de medi ambient. Prèviament a l'aprovació s'han de demanar els informes que es consideren oportuns per a garantir una adequada regulació de l'ús públic.
Article 50. Romeria a l'ermita de Nuestra Señora de los Ángeles
1. La realització de la romeria a l'ermita de Nuestra Señora de los Ángeles s'ha d'efectuar de manera que es respecte l'entorn natural en què té lloc, i no comporte afecció sobre els béns de patrimoni cultural presents als voltants.
2. L'Ajuntament de Puebla de Arenoso pot establir les condicions o limitacions que considere necessàries per a la realització de la romeria a fi de preservar l'àmbit del paratge d'impactes derivats de la realització d'aquesta.
3. En particular, les entitats organitzadores de la romeria han de vetllar per:
a) Difondre normes generals de comportament derivades de les regulacions d'ús d'aquest PE entre els assistents, com també habilitar un servei de voluntaris que informen i persuadisquen els participants de seguir-les durant la realització de la romeria.
b) Muntatge i desmuntatge de la infraestructura necessària per a la romeria i activitats complementàries. En cap cas aquesta infraestructura no ha de ser de caràcter permanent, ni ha de comportar cap impacte sobre l'espai.
c) Netejar la zona per on s'efectua la romeria, després de finalitzada aquesta, de fems i altres deixalles.
d) Els organitzadors queden obligats, en tots els casos, a restituir les zones alterades a l'estat original.
Article 51. Campaments de turisme o càmpings
Es prohibeixen els càmpings i els campaments de turisme públics i privats a tot l'àmbit del paratge natural municipal.
Article 52. Acampada
Es prohibeix l'acampada lliure a tot l'àmbit del paratge natural municipal.
Article 53. Activitats educatives, recreatives i d'esplai vinculades a construccions
Es prohibeix la construcció d'edificacions turístiques i recreatives, esportives i destinades a l'educació ambiental en l'àmbit del PE.
Article 54. Gaudi concentrat
En l'àmbit del PE es prohibeix la instal·lació d'àrees recreatives i de pícnic.
Article 55. Activitats esportives al medi natural
1. Amb caràcter general, aquestes activitats s'han d'exercir sempre que no es produïsca cap minva en els valors naturals, paisatgístics i culturals existents en l'àmbit del PE.
2. Es permet la realització d'esports pels particulars sempre que no s'empren elements sorollosos o que puguen causar danys a la fauna i flora presents en l'espai.
3. Qualsevol activitat esportiva organitzada per entitats públiques o privades requereix l'autorització prèvia de l'Ajuntament de Puebla de Arenoso, el qual pot establir les limitacions que considere oportunes a fi d'evitar possibles impactes sobre l'espai.
4. Es prohibeix la pràctica d'activitats motoritzades amb fins esportius o lúdics, com ara motocròs, trial, quad i semblants.
SECCIÓ NOVENA
XARXA VIÀRIA I CIRCULACIÓ
Article 56. Xarxa viària del paratge natural municipal
1. La xarxa viària del paratge natural municipal està conformada únicament per la senda d'accés al castell d'Arenós.
2. Les determinacions específiques per a aquesta senda s'han de regular en el Pla d'Ús Públic. No obstant això, es recomana senyalitzar-la i promoure-la amb materials informatius i difondre recomanacions per a un comportament adequat en el medi natural i en un entorn d'elevat valor patrimonial.
3. L'Ajuntament de Puebla de Arenoso pot limitar l'accés al públic a determinades àrees atenent a la seua fragilitat, per a evitar molèsties a la fauna, o per raons referides a la conservació de valors i recursos naturals o culturals que es motiven justificadament.
4. L'Ajuntament de Puebla de Arenoso tancarà al trànsit les sendes secundàries o desviacions existents en la senda principal d'accés al Castillo de Arenós.
5. L'Ajuntament de Puebla de Arenoso pot limitar la circulació de bicicletes de muntanya per la senda d'accés al Castillo de Arenós quan resulte incompatible amb el trànsit de persones a peu, o a fi d'evitar impactes sobre l'espai per increment de l'erosió.
Article 57. Ampliacions o modificacions de traçat de la xarxa viària del PE
Amb caràcter general, en l'àmbit del PE no es poden construir pistes de nova planta, ni permetre l'ampliació del traçat de la xarxa viària.
Article 58. Circulació motoritzada al paratge
1. Amb caràcter general, a aquest respecte cal ajustar-se al que disposa el Decret 8/2008, de 25 de gener, del Consell, pel qual es regula la circulació de vehicles pels terrenys forestals de la Comunitat Valenciana.
2. Amb caràcter general, es prohibeix la circulació motoritzada a tot el paratge, excepte en els casos següents:
a) Vehicles autoritzats per l'Ajuntament de Puebla de Arenoso.
b) Vehicles destinats a la realització de treballs de conservació i regeneració de la vegetació.
c) Vehicles de les administracions públiques que circulen com a conseqüència de necessitats del servei o de la realització d'activitats de manteniment de les infraestructures, serveis públics, etc.
d) Vehicles que realitzen serveis de rescat, emergència o qualsevol altre de naturalesa pública.
e) Vehicles de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat.
SECCIÓ DEU
URBANISME I EDIFICACIÓ
Article 59. Urbanisme
Aquest PE, als efectes urbanístics, qualifica la totalitat del paratge natural municipal com a sòl no urbanitzable protegit - Paratge Natural Municipal Castillo de Arenós.
Article 60. Edificacions al medi rural
1. Es prohibeix la construcció d'edificacions de nova planta a tot l'àmbit del PE.
2. Es permet la rehabilitació i l'execució d'obres de manteniment i conservació a l'ermita de Nuestra Señora de los Ángeles. En tot cas, per a qualsevol intervenció en aquesta edificació ha d'obtenir-se informe favorable de la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural.
SECCIÓ ONZE
INFRAESTRUCTURES
Article 61. Normes generals sobre les obres d'infraestructures
1. En l'àmbit del PE es prohibeix, amb caràcter general, la realització d'infraestructures de qualsevol tipus, com ara línies elèctriques, de comunicacions, xarxa viària o abocadors, a excepció de les obres d'infraestructura que ha de realitzar la Confederació Hidrogràfica del Xúquer en l'àmbit de les seues competències, com també aquelles destinades a l'interés general, amb caràcter excepcional, sempre que, en aquest últim cas, es demostre la impossibilitat d'ubicar-les a cap altre tipus de sòl al terme i depenent sempre de l'avaluació d'impacte ambiental, si la requereix legalment.
2. En el cas de que calga, segons el règim d'excepcions de l'apartat anterior, en la realització de noves infraestructures que afecten el paratge natural municipal s'ha d'optar per aquelles solucions que des del punt de vista ambiental causen menys impacte sobre l'espai, i és necessària l'obtenció d'un informe favorable previ de la conselleria competent en matèria de medi ambient, sense perjudici de l'obligació d'obtenir les llicències o autoritzacions que siguen aplicables amb caràcter sectorial.
3. La realització d'obres per a la instal·lació, el manteniment o la remodelació d'infraestructures de qualsevol tipus ha d'atenir-se, a més de les disposicions de les normatives sectorials aplicables, als requisits genèrics següents:
a) Els traçats i els emplaçaments han de realitzar-se tenint en compte les condicions ecològiques i paisatgístiques del territori, a fi d'evitar la creació d'obstacles a la lliure circulació de les aigües o farciments d'aquestes, degradació de la vegetació natural o impactes paisatgístics.
b) Durant la realització de les obres han de prendre's les precaucions necessàries per a evitar la destrucció de la coberta vegetal, i cal, quan s'acaben, restaurar el terreny i la coberta vegetal. Així mateix, s'ha d'evitar realitzar obres en aquells períodes en què poden comportar alteracions i riscos per a la fauna.
c) Les autoritzacions i la resta de requisits que específicament s'assenyalen per a la realització d'infraestructures han d'obtenir-se, en tot cas, amb caràcter previ a l'atorgament de la llicència urbanística.
d) Queda estrictament prohibit el depòsit i l'abocament de residus, tant líquids com sòlids, durant la realització de qualsevol infraestructura, siga quin en siga la naturalesa i l'origen.
Article 62. Línies d'energia elèctrica en l'àmbit del PE
1. En l'àmbit del PE, per a eliminar o reduir, en la mesura que siga possible, l'impacte negatiu sobre el paisatge, el risc d'incendis provocats per línies en mal estat i el risc de xoc i electrocució d'aus, serà mesurada prioritària la modificació de les línies elèctriques existents mitjançant mesures com el seu soterrament, l'aïllament de conductors, la modificació de pals i torres, o la col·locació de dispositius salvaocells, entre altres.
Així mateix, haurà d'estudiar-se la possibilitat de desmantellar alguns dels ramals de la línia que no siguen estrictament necessaris, i utilitzar el corredor que discorre paral·lel a la carretera CV-20 per a continuar prestant el servei actual.
2. Hi són aplicables les mesures anticol·lisió i antielectrocució incloses en el Reial Decret 263/2008, de 22 de febrer, pel qual es van establir mesures de caràcter tècnic en línies elèctriques d'alta tensió, a fi de protegir l'avifauna.
SECCIÓ DOTZE
PLANS D'ACCIÓ TERRITORIAL
Article 63. Pla d'acció territorial de caràcter sectorial, Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana
A aquest respecte cal ajustar-se al que estableix el pla d'acció territorial de caràcter sectorial, Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana, aprovat mitjançant l'Acord de 26 de juliol de 2001, del Consell, que qualifica com a zona exterior residual la totalitat de l'àmbit del PE.
SECCIÓ TRETZE
ACTIVITATS D'INVESTIGACIÓ
Article 64. Promoció de les activitats d'investigació
1. Amb independència del potencial ús públic del paratge natural municipal com a recurs utilitzable en la investigació bàsica sobre el medi físic, el territori i l'ambient socioeconòmic i cultural, a disposició en forma ordenada dels investigadors i les entitats i organismes especialitzats, l'Ajuntament de Puebla de Arenoso, en col·laboració amb la conselleria competent en matèria de medi ambient i la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural, per a una millor gestió i administració de l'espai protegit, ha de promoure la realització d'activitats d'investigació aplicada en matèria de coneixement i gestió dels recursos ambientals i culturals.
2. Aquestes activitats poden realitzar-se, atenent a les característiques d'aquestes i als seus requeriments en mitjans humans i materials, amb mitjans propis de les administracions públiques competents o mitjançant les oportunes col·laboracions amb entitats i organismes científics, tècnics o acadèmics. A aquest respecte, es formalitzaran, amb els oportuns organismes i entitats científiques i acadèmiques, els convenis o acords de col·laboració necessaris.
3. Les matèries prioritàries d'investigació aplicada en l'àmbit del paratge natural municipal són les següents, en llista oberta que pot adaptar-se a les necessitats de la gestió de l'espai protegit:
a) Investigació bàsica sobre les espècies de flora i fauna autòctones.
b) Desenvolupament de programes de conservació, recuperació i gestió d'espècies de flora i fauna considerades d'interés especial pel seu caràcter endèmic, rar o amenaçat, com també sobre les condicions per a la recuperació o millora dels seus hàbitats.
c) Estudis sobre el patrimoni històric i arqueològic de l'àmbit del paratge.
d) Investigació etnogràfica i etnològica sobre el medi humà tradicional del paratge.
e) Investigació sobre mètodes d'administració i gestió dels recursos naturals des de distintes perspectives: jurídica, administrativa i econòmica.
f) Mètodes de gestió de l'ús públic del paratge des dels punts de vista tècnic, sociològic, econòmic i empresarial.
4. L'Ajuntament de Puebla de Arenoso ha de facilitar el coneixement dels treballs d'investigació realitzats en l'àmbit del paratge i promoure'n la divulgació.
Article 65. Autoritzacions
Sense perjudici del règim general d'autoritzacions que figura en les disposicions generals d'aquesta normativa, s'estableix el règim específic següent per a la realització, per persones o entitats alienes a l'Ajuntament de Puebla de Arenoso o a les conselleries competents en matèria de medi ambient i de patrimoni cultural, d'activitats o projectes d'investigació que tinguen com a objecte els recursos ambientals i culturals del paratge natural municipal:
1. Les actuacions que afecten directament o indirectament la flora, la fauna o els hàbitats protegits requereixen l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient i comunicació a l'Ajuntament de Puebla de Arenoso. Amb aquesta finalitat, la persona o entitat que haja de realitzar l'activitat investigadora ha d'adjuntar a la sol·licitud una memòria del projecte d'investigació que s'haja d'efectuar.
2. Les autoritzacions poden contenir condicions o restriccions per a l'execució del projecte. Cap revocar-les si les investigacions s'aparten del que estableix la memòria del projecte presentat, o si les labors d'investigació s'han dut a terme vulnerant les directrius establides per l'autorització.
3. Una vegada realitzat l'estudi científic autoritzat, la persona o entitat autoritzada ha de presentar un informe l'Ajuntament de Puebla de Arenoso sobre els resultats, com també sobre qualsevol altra dada que puga ser interessant des del punt de vista científic o de gestió de l'espai natural. En el cas que els treballs d'investigació autoritzats es publiquen, el director del projecte ha d'aportar un exemplar de la publicació.
4. Les autoritzacions atorgades per a l'anellament científic d'aus no exclouen de la necessitat que l'anellador obtinga els permisos particulars corresponents, si és el cas.
5. Els promotors de projectes d'investigació sobre els valors naturals i culturals del paratge que, pel fet de no afectar directament la flora, la fauna o els hàbitats protegits, no requereixen autorització prèvia, han de comunicar, això no obstant, a l'Ajuntament de Puebla de Arenoso l'existència del projecte, i facilitar-li l'accés als resultats de les investigacions amb destinació al fons documental del paratge.
TÍTOL III
NORMES PER A LA GESTIÓ DEL PARATGE NATURAL MUNICIPAL
Article 66. Règim general
1. L'administració i la gestió del Paratge Natural Municipal Castillo de Arenós correspon a l'Ajuntament de Puebla de Arenoso.
2. La conselleria competent en matèria de medi ambient pot prestar a l'ajuntament l'assistència tècnica necessària i l'assessorament per a la gestió del paratge natural municipal.
3. El règim de gestió del paratge ha d'atendre el marc establit amb caràcter genèric per als paratges naturals municipals per la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, com també les determinacions específiques que estableix en la matèria el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals.
4. La gestió del paratge, quant al funcionament d'instal·lacions, equipaments i serveis, pot delegar-se d'acord amb el que preveu la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Aquesta gestió també pot encomanar-se a altres entitats de dret públic o concertar-se amb institucions o entitats de naturalesa privada.
5. L'Ajuntament pot promoure, per a assegurar la participació efectiva en la gestió del paratge natural municipal dels agents socials i econòmics implicats i d'altres administracions públiques, la constitució d'una entitat mixta amb participació de les administracions autonòmica i local, l'administració general de l'Estat, a través del Ministeri de Medi Ambient o de l'organisme de conca (Confederació Hidrogràfica del Xúquer), les universitats i centres d'investigació i del sector privat, tal com una fundació, un consorci o altre tipus de figura prevista en la legislació vigent.
Article 67. Programa de gestió del paratge natural municipal
1. S'ha de fomentar l'elaboració, per part de l'Ajuntament de Puebla de Arenoso, d'un programa de gestió del paratge natural municipal, el principal objectiu del qual siga proporcionar als gestors d'aquest un marc general i una línia de treball a partir de la qual es puguen dissenyar i executar estratègies i actuacions en l'espai protegit.
2. Les accions proposades per al seu desenvolupament al paratge i previstes en el programa de gestió s'han d'agrupar en diferents línies d'actuació, i establir per a cadascuna d'aquestes el seu grau de prioritat, termini d'execució, sinergies amb altres accions o línies, pressupost estimat, possibles línies de finançament i els organismes i col·lectius implicats en la seua realització.
3. Es recomana la utilització, com a model de contingut del document, el Manual d'Eurosite de plans de gestió.
4. El Programa de gestió l'ha d'aprovar l'Ajuntament de Puebla de Arenoso amb l'informe vinculant de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
Article 68. Consell de Participació del Paratge Natural Municipal
Com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, amb la finalitat de col·laborar en la gestió i canalitzar la participació dels propietaris i interessos socials i econòmics afectats, s'ha creat el Consell de Participació del Paratge Natural Municipal Castillo de Arenós, segons s'estableix en el decret de declaració del paratge, atenint-se d'aquesta manera a al que preveu l'article 7.3 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals.
TÍTOL IV
MECANISME DE FINANÇAMENT
Article 69. Règim general
1. El finançament del paratge natural municipal corre per compte de l'Ajuntament de Puebla de Arenoso.
2. L'Ajuntament de Puebla de Arenoso ha d'habilitar en els seus pressupostos els crèdits necessaris per a la correcta gestió del paratge natural municipal.
3. La Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge pot participar en el finançament del paratge natural municipal, d'acord amb l'article 10 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals, sense perjudici dels mitjans econòmics que poden aportar altres entitats públiques o privades que puguen tenir interés a coadjuvar al manteniment del paratge natural municipal.
TÍTOL V
RÈGIM SANCIONADOR
Article 70. Règim sancionador
1. La inobservança o la infracció de la normativa aplicable al paratge natural municipal se sancionarà de conformitat amb la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i amb la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, sense perjudici del que siga exigible en via penal, civil o de qualsevol altre ordre en què puga incórrer.
2. Els infractors estaran obligats, en tot cas, a reparar els danys causats i a restituir els llocs i elements alterats a la situació inicial.

linea