DECRET 31/2010, de 12 de febrer, del Consell, pel qual s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals del Sistema de Zones Humides del Sud d'Alacant. [2010/1667]
(DOGV núm. 6207 de 16.02.2010) Ref. Base de dades 001701/2010
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 17.02.2010 Aquesta disposició està afectada per: Modificada per: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge Grup temàtic: Legislació Matèries: Medi ambient Descriptors: Temàtics: reserva natural, programa d'actuació, protecció del paisatge , parc natural valencià, Llacunes de la Mata i Torrevieja Descriptors toponímics: Comarca El Baix Segura, Comarca El Baix Vinalopó
DECRET 31/2010, de 12 de febrer, del Consell, pel qual s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals del Sistema de Zones Humides del Sud d'Alacant. [2010/1667]
PREÀMBUL
A les comarques sudalacantines del Baix Vinalopó i el Baix Segura, la peculiar configuració geològica i geomorfològica i la prolongada història d'ocupació humana han confluït durant segles per a donar lloc a un sistema de zones humides que constitueix, en conjunt, una de les àrees de major valor ambiental i paisatgístic de la Comunitat Valenciana i de tot el Mediterrani occidental. La progressiva modificació antròpica de les depressions endorreiques que ocupen sectors importants d'aquest territori, com també de l'extensa zona d'aiguamolls associada a les desembocadures del Vinalopó i el Segura (coneguda com Albufera d'Elx) ha acabat generant un complex mosaic territorial en què els cultius de regadiu (i, més recentment, els desenvolupaments urbanístics) alternen amb depressions inundades, saladars i marjals que, en la major part dels casos, es troben directament relacionades siga amb els mateixos cultius -respecte dels quals actuen com embassaments d'aigua per al reg-, siga amb altres usos humans, com les explotacions salineres. La presència permanent d'aigua més o menys salina en un context marcadament semiàrid no sols ha permés l'existència a la zona d'una gran varietat d'hàbitats naturals d'excepcional importància, sinó que condiciona també la presència d'una ornitofauna de rellevància internacional, representada per multitud d'espècies nidificants o hivernants.
Així, s'ha denominat Sistema de Zones Humides del Sud d'Alacant el conjunt format per les llacunes del Fondo, Santa Pola i la Mata i Torrevella. Les llacunes del Fondo i Santa Pola es localitzen entre les conques del riu Segura (Baix Segura) i la del riu Vinalopó (Baix Vinalopó), que són els principals cursos d'aigua que circulen per la regió. Les llacunes de la Mata i Torrevella, al seu torn, estan limitades hidrogràficament al N per la conca del riu Segura i al S i SO per l'aqüífer del Camp de Cartagena.
Constitueixen conques on drenen les rambles i els barrancs dels relleus perifèrics, que es caracteritzen per tenir un funcionament temporal i per l'escàs desenvolupament, atés el suau pendent de la zona, i en les quals artificialment hi ha tota una sèrie de canals i basses destinades al reg, com ara l'assarb de Dalt, el del Robatori o l'assarb Ample, que després de travessar el Fondo, travessa la salina de Santa Pola, els embassaments reguladors de reg, denominats de Ponent i de Llevant al Fondo, o el Canal de les Salines, que comunica la llacuna de la Mata i la de Torrevella.
La vegetació existent a la zona és característica d'ambients amb condicions de sequera extrema i sòls amb elevada salinitat. Així, les principals formacions vegetals són les aquàtiques (classes Lemnetea, Ruppietea i Potamtetea), els saladars, típics mediterranis amb espècies i agrupacions característiques i amb gran quantitat d'endemismes, com és el cas del Limonium caesium exclusiu del sud-est ibèric, o l'escassíssim Senecio auricula als espartars de la Mata i Torrevella, la vegetació palustre, que distribueix de forma molt diferent segons les distintes zones que comprén l'àmbit del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN), i els canyissers i jonqueres. També està present a la franja que s'estén des de la Torre del Pinet fins a l'altura de la Casa de l'Albufera a Santa Pola, vegetació dunar, i a les bandes més externes als saladars apareixen els matolls en què s'implanta una interessantíssima comunitat vegetal, constituïda per les halonitròfiles.
La gran diversitat d'ambients presents a les llacunes (medi aquàtic, salines, terrestre i fins i tot costaner) és un dels condicionants que afavoreixen la gran riquesa faunística d'aquestes zones. L'avifauna es considera el grup més important dels components de la zoocenosis d'aquesta zona, i destaca l'important paper d'aquests paratges com a zona d'acollida per a les aus aquàtiques. Hi destaquen espècies com la rosseta (Marmaronetta angustirostris) i l'ànec capblanc (Oxyura leucocephala), també, encara que de forma escassa, l'ànec blanc (Tadorna tadorna) o el flamenc (Phoenicopterus ruber). Des d'un punt de vista faunístic i zoogeogràfic, és molt important també la presència del fartet (Aphanius iberus), endemisme iberomagribí. Cal destacar que hi ha tres zones d'especial protecció per a les aus: el Fondo, les Salines de Santa Pola i les Llacunes de la Mata i Torrevella.
Hi ha un total de vuit microreserves vegetals incloses en l'àmbit del PORN. A més, quatre zones humides catalogades s'ubiquen dins d'aquest àmbit, i fins i tot engloba tres espais naturals inclosos en la llista aprovada per la Decisió de la Comissió, de 19 de juliol de 2006, per la qual s'adopta, de conformitat amb la Directiva 92/43/CEE, del Consell, la llista de llocs d'importància comunitària de la regió biogeogràfica mediterrània, aquests concretament són el LIC el Fondo de Crevillent-Elx, el LIC de les Salines de Santa Pola i el LIC de les Llacunes de la Mata i Torrevella.
Pel que fa a les restes patrimonials, tenen gran importància a la zona i arriben a considerar-se un recurs natural més, atesa la importància antròpica històrica que ha anat influint i modelant la zona. Hi ha nombrosos elements hidràulics d'interés, aljubs, ermites i altres elements entre els quals cal citar, a manera d'exemple, la Torre del Tamarit, ubicada a les Salines de Santa Pola.
Els parcs naturals del Fondo de Crevillent-Elx, les Llacunes de la Mata i Torrevella i les Salines de Santa Pola representen, sens dubte, elements capitals i ben coneguts en aquest sistema territorial. Declarats paratges naturals de la Comunitat Valenciana, respectivament, pels Decrets 187/1988, 189/1988 i 190/1988, de 12 de desembre, del Consell, aquests espais van ser reclassificats com a parcs naturals a l'empara de la disposició addicional segona de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. L'ordenació dels tres espais es va substanciar mitjançant els respectius plans rectors d'ús i gestió, aprovats pels Decrets 202/1994, de 13 de setembre, pel qual s'aprova el Pla rector d'ús i gestió del Paratge Natural de la Comunitat Valenciana de les Salines de Santa Pola; 232/1994, de 8 de novembre, pel qual s'aprova el Pla rector d'ús i gestió del Paratge Natural de la Comunitat Valenciana del Fondo, i 49/1995, de 22 de març, pel qual s'aprova el Pla rector d'ús i gestió del Paratge Natural de la Comunitat Valenciana de les Llacunes de la Mata i Torrevella, tots ells del Consell.
La declaració dels tres espais naturals protegits amb anterioritat a la promulgació de la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres, és la causa que cap d'aquests tinga en l'actualitat un pla d'ordenació dels recursos naturals, figura que, segons la llei esmentada, representa l'instrument bàsic per a adequar la gestió dels recursos naturals, i en especial, dels espais naturals i de les espècies que s'han de protegir. Es tracta d'espais naturals protegits als quals els és d'aplicació el que estableix la disposició transitòria segona de la Llei 11/1994, segons la qual, l'elaboració i aprovació dels plans d'ordenació dels recursos naturals dels parc naturals que gaudisquen de la condició d'espai natural protegit en el moment d'entrada en vigor d'aquesta llei, s'ha de dur a terme en ocasió de la revisió dels plans especials o plans rectors.
La Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, preveu la figura de pla d'ordenació dels recursos naturals com a instrument específic per a l'ordenació d'aquests recursos al territori valencià, i estableix, en els articles 32 a 36, les característiques, l'abast, el contingut i la tramitació d'aquests plans, els quals són aprovats per decret del Consell. D'acord amb això, en el marc de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, i amb la finalitat específica d'habilitar un mecanisme per a l'ordenació, la gestió racional, la conservació, la millora i l'ús racional dels valors ambientals, paisatgístics i culturals abans descrits, la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge ha promogut l'elaboració i tramitació del Pla d'ordenació dels recursos naturals del Sistema de Zones Humides del Sud d'Alacant en un àmbit territorial que afecta els termes municipals de Torrevella, San Miguel de las Salinas, Los Montesinos, Rojales, Guardamar del Segura, Dolores, Catral, Crevillent, Elx i Santa Pola.
El Consell Assessor i de Participació de Medi Ambient de la Comunitat Valenciana ha emés un informe favorable sobre el projecte de Pla d'ordenació dels recursos naturals del Sistema de Zones Humides del Sud d'Alacant.
Per tot això, complits els tràmits procedimentals previstos en l'article 43 de la Llei del Consell, a proposta del conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 12 de febrer de 2010,
DECRETE
Article únic. Aprovació del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals del Sistema de Zones Humides del Sud d'Alacant
1. S'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals del Sistema de Zones Humides del Sud d'Alacant, en compliment del que disposen els articles 32 i següents de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
2. Com a annex I d'aquest decret es recull la part normativa del pla.
3. Com a annex II d'aquest decret es recull la delimitació de l'àmbit del pla.
4. Com a annex III d'aquest decret es recull la zonificació gràfica.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Declaració de projecte ambiental estratègic
D'acord amb el que s'estableix en l'article 13.6.f) 1 de la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, en la redacció donada per l'article 115 de la Llei 14/2005, de 23 de desembre, de la Generalitat, de Mesures Fiscals, de Gestió Financera i Administrativa, i d'Organització de la Generalitat, el Consell ha d'aprovar, mitjançant un acord, la declaració d'aquest pla com a projecte ambiental estratègic.
A aquest efecte, la totalitat de l'àmbit territorial afectat pel pla (incloent-hi tant els espais naturals protegits com les àrees d'esmorteïment d'impactes) té caràcter preferent pel que fa al que disposa l'article 13.6 de la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, per referència a les cessions gratuïtes a l'administració de sòl no urbanitzable protegit en una superfície igual a l'afectada per qualsevol classificació de sòl no urbanitzable a sòl urbanitzable.
Segona. Sobre els límits dels espais naturals protegits inclosos en l'àmbit territorial del PORN
Els plans rectors d'ús i gestió poden establir aquelles correccions puntuals de la delimitació dels espais naturals protegits inclosos en l'àmbit d'aquest PORN quan de les descripcions incloses en els documents de declaració d'aquests es deriven imprecisions o ambigüitats que dificulten l'aplicació de les disposicions dirigides a la conservació d'aquests. Sense perjudici de la tramitació que, basant-se en la legislació vigent, haja d'aplicar-se per a donar validesa definitiva a aquestes adequacions, les eventuals alteracions de límits que es produïsquen com a conseqüència d'aquesta tramitació no es consideraran modificació o alteració d'aquest PORN.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera. Construccions i activitats fora d'ordenació
Aquelles construccions i activitats existents a l'entrada en vigor d'aquest PORN i que no resulten compatibles amb les determinacions contingudes en aquest queden, a l'efecte ambiental, sota la consideració de fora d'ordenació.
Segona. Sobre l'adaptació dels instruments d'ordenació territorial o física a aquest PORN
Els instruments d'ordenació territorial o física existents que resulten contradictoris amb aquest PORN han d'adaptar-se a aquest en la primera revisió o modificació que es realitze des de la seua entrada en vigor. En tant l'adaptació no tinga lloc, les determinacions del PORN s'han aplicar prevalent sobre els instruments d'ordenació territorial o física, sempre que comporten un major nivell de protecció sobre els valors i elements objecte del pla.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Facultativa
Es faculta el conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, en l'àmbit de les seues atribucions, per a dictar les disposicions i adoptar les mesures necessàries per al compliment del que disposa aquest decret.
Segona. Entrada en vigor
Aquest decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
València, 12 de febrer de 2010
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge,
JUAN GABRIEL COTINO FERRER
ANNEX I
NORMATIVA
TÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS
Article 1. Naturalesa del pla
1. L'objecte d'aquest pla és l'ordenació dels recursos naturals de l'àmbit comprés pels parcs naturals de les Llacunes de la Mata i Torrevella, el Fondo de Crevillent-Elx i les Salines de Santa Pola i les respectives àrees d'esmorteïment d'impactes, d'acord amb el que disposen els articles 16 i següents de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, com també el que estableixen els articles 32 i concordants de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
2. A l'efecte d'aquest document, l'àmbit comprés en aquest es denomina en endavant Sistema de Zones Humides del Sud d'Alacant, sense perjudici de les denominacions oficials de cadascun dels espais naturals protegits compresos per aquest.
3. D'acord amb la disposició transitòria segona de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, aquest PORN del Sistema de Zones Humides del Sud d'Alacant s'ha elaborat coincidint amb la revisió dels plans rectors d'ús i gestió dels parcs naturals de les Llacunes de la Mata i Torrevella (aprovat mitjançant el Decret 49/1995, de 22 de març), el Fondo de Crevillent-Elx (aprovat mitjançant el Decret 232/1994, de 8 de novembre) i les Salines de Santa Pola (aprovat mitjançant el Decret 202/1994, de 13 de setembre). La revisió d'aquests documents es tramita i aprova conjuntament amb aquest PORN.
Article 2. Finalitat i objectius
1. D'acord amb l'article 32 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, la finalitat d'aquest PORN és definir i assenyalar l'estat de conservació dels recursos naturals i ecosistemes dins del seu àmbit territorial; assenyalar el règim que, si és el cas, haja d'aplicar-se als espais que s'han de protegir; fixar el marc per a l'ordenació integral dels espais naturals protegits inclosos en el seu àmbit; determinar les limitacions que hagen d'establir-se i el règim d'ordenació dels diversos usos i activitats admissibles en l'àmbit dels espais protegits; promoure l'aplicació de mesures de conservació, restauració i millora dels recursos naturals, i formular els criteris orientadors de les polítiques sectorials i ordenadores de les activitats econòmiques i socials, públiques i privades, perquè siguen compatibles amb els objectius dels plans d'ordenació dels recursos naturals.
2. A fi d'aconseguir la finalitat establida en l'apartat 1, el PORN ha d'ordenar l'activitat humana i el patrimoni natural i cultural com a parts integrants dels processos ecològics que, de manera natural o influïda per aquesta activitat, tenen lloc en l'àmbit d'ordenació, d'acord amb els objectius següents:
a) Protegir i conservar els ecosistemes i els processos ecològics que els conformen; protegir i conservar les poblacions d'espècies i varietats genètiques més destacables existents en la zona, ja siga pel seu caràcter emblemàtic, o per la seua singularitat, fragilitat, representativitat o estat de conservació.
b) Promoure mecanismes i criteris que asseguren una activitat social i econòmica sostenible, de manera global, i concretament en relació amb els objectius de conservació establits en el PORN.
c) Promoure, canalitzar i ordenar les demandes d'activitats turístiques, lúdiques i educatives que no posen en perill la conservació dels valors de l'espai ni interferisquen amb les activitats que el configuren, en especial l'activitat salinera, sense la qual no podria conservar-se el parc natural.
d) Preveure mecanismes d'informació, sensibilització, participació i cooperació de la població local, el públic i els agents socials destinats a promoure la conservació i l'ús sostenible de la zona, amb especial referència a les activitats salinera i agrícola, sempre que no s'interferisca en la realització normal d'aquestes activitats.
e) Assegurar el manteniment dels elements i conjunts del medi físic (geològics, edafològics i hidrològics), i del patrimoni humà (cultural, històric i arquitectònic) característics de la zona.
f) Dotar de mecanismes i definir criteris per a l'inventari, el seguiment i la investigació aplicada a la gestió sobre els sistemes biofísics i culturals existents en l'espai natural.
g) Assegurar una correcta integració dels plans aprovats i proposats en la zona, incloent el planejament territorial i urbanístic municipal i territorial, amb aquest PORN.
h) Sense perjudici del que estableix la legislació aplicable, promoure l'establiment d'iniciatives de qualsevol tipus -incloent la constitució d'una fundació o figura anàloga- dirigides explícitament a fomentar i garantir la participació del conjunt d'administracions i sectors socials i econòmics implicats en la consecució dels objectius del document en totes les fases del desenvolupament d'aquest.
Article 3. Àmbit
L'àmbit d'aquest PORN comprén part dels termes municipals de Torrevieja, San Miguel de Salinas, Los Montesinos, Rojales, Guardamar del Segura, Dolores, Catral, Crevillent, Elx i Santa Pola. La delimitació detallada d'aquest àmbit es descriu de forma textual com a annex II a aquest document, i apareix reflectida gràficament en els corresponents mapes de zonificació incorporats com a annex III.
Article 4. Espais naturals protegits en l'àmbit del PORN
1. La part de l'àmbit del PORN definida com a parcs naturals del Fondo de Crevillent-Elx, les Salines de Santa Pola i les Llacunes de la Mata i Torrevella s'ha de regir pels respectius plans rectors d'ús i gestió, la revisió dels quals s'aprova conjuntament amb aquest document.
2. Els límits dels parcs naturals esmentats es descriuen de forma textual en l'annex 2 d'aquest PORN. Aquesta delimitació, sense modificar les descripcions incloses en els Decrets 187/1988, de 12 de desembre, del Consell, de declaració del Paratge Natural de la Comunitat Valenciana del Fondo; 237/1996, de 10 de desembre, del Consell, de declaració del Parc Natural de les Llacunes de la Mata i Torrevella; i 190/1988, del Consell, de declaració del Paratge Natural de la Comunitat Valenciana de les Salines de Santa Pola, representa l'adaptació d'aquestes a elements físics o territorials que faciliten una interpretació dels límits establits en aquestes disposicions.
3. L'àmbit d'aquest PORN inclou també les zones humides catalogades denominades Parc Natural del Fondo d'Elx (zona núm. 12), Parc Natural de les Salines de Santa Pola (zona núm. 39), Parc Natural de les Llacunes de la Mata i Torrevella (zona núm. 40) i els Carrissars d'Elx (zona núm. 13), declarades mitjançant l'Acord de 10 de setembre de 2002, del Consell, d'aprovació del Catàleg de zones humides de la Comunitat Valenciana. La seua gestió s'ha de regir pel que disposen els corresponents articles d'aquest PORN en funció de les categories de zonificació en què queden incloses.
4. Sense perjudici d'altres categories de protecció, altres sectors de l'àmbit del PORN amb valors naturals de caràcter regional i local poden ser declarats paratges naturals municipals d'acord amb la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Co-munitat Valenciana, i el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals. La seua gestió s'ha de regir per les disposicions de la normativa esmentada, sense perjudici del que disposa l'article 8 d'aquest PORN.
5. Per a la correcta conservació dels valors naturals en l'àmbit del PORN també hi ha set microreserves de flora: el Fondo-l'Abocador i el Fondo-Tolla Sud (Ordre de 6 de novembre de 2000, DOCV 3928, de 30 de gener de 2001); Llacuna Salada de la Mata, Llacuna Salada de Torrevella i El Codo (Ordre de 13 de juny de 2001, DOCV 4059, de 7 d'agost de 2001); Salines del Pinet (Ordre de 13 de novembre de 2002, DOCV 4390, de 2 de desembre de 2002) i el Fondo-els Racons (Ordre de 29 d'abril de 2003, DOCV 4517, de 9 de juny de 2003), i tres refugis de caça, denominats Reserva de Fauna Finca Sendera de Cendres, Reserva de Fauna Finca Salines de Pinet i Reserva de Fauna Suso Huertas, declarats per sengles resolucions de 31 de maig de 1999 (DOCV 3528, de 30 de juny de 1999). Aquests i altres règims de protecció previstos per la Llei 11/1994, o per qualsevol altra legislació equivalent o inferior, s'han d'aplicar en l'àmbit d'aquest document en tant que representen una protecció major que la fixada en aquest PORN i en els PRUG dels parcs naturals inclosos.
Article 5. Àrea d'esmorteïment d'impactes
Amb independència de les determinacions específiques, la zona II, definida en l'article 106 d'aquestes normes, te la consideració d'àrea d'esmorteïment, d'acord amb l'article 29 de la Llei 11/1994.
Article 6. Àrea d'influència socioeconòmica
D'acord amb els articles 21 i 22 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i amb l'article 38 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, es declara com a àrea d'influència socioeconòmica d'aquest PORN els termes municipals complets de Torrevieja, San Miguel de Salinas, Los Montesinos, Rojales, Guardamar del Segura, Dolores, Catral, Crevillent, Elx i Santa Pola.
Article 7. Xarxa Natura 2000
1. L'àmbit comprés per aquest PORN queda parcialment inclòs en els llocs d'interés comunitari (LIC) i zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) denominats el Fondo de Crevillent-Elx (ES0000058), les Llacunes de la Mata i Torrevella (ES0000059) i les Salines de Santa Pola (ES0000120).
2. En coherència amb el que estableixen les directives europees 79/409/CEE, de 27 de desembre, relativa a la conservació de les aus silvestres, i 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació d'hàbitats naturals i de flora i fauna silvestre, adaptada al progrés científic i tècnic per la Directiva 97/62/CE, del Consell, de 27 d'octubre de 1997, com també en la legislació sectorial d'àmbit estatal (Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat; Reial Decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen mesures per a contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i fauna silvestre; Reial Decret 1193/1998, de 12 de juny, pel qual es modifica l'anterior; i disposició final primera de la Llei 43/2001, de 21 de novembre, de Forest) i àmbit autonòmic (Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana) que recull les determinacions d'aquestes directives, aquest PORN, en tant s'aproven les normes de gestió específiques per a la Xarxa Natura 2000, té la consideració de pla de gestió al qual es refereix l'article 6.1 de la citada Directiva 92/43/CEE per a l'àmbit dels LIC i les ZEPA a les quals s'aplica.
Article 8. Efectes
1. Les determinacions contingudes en aquest PORN del Sistema de Zones Humides del Sud d'Alacant són obligatòries i executives en tot el que afecta la protecció, conservació i millora de la flora, la fauna, els ecosistemes, el paisatge i els recursos naturals i culturals presents en l'àmbit d'aquest, i vinculen en forma directa tant l'administració com els particulars.
2. El contingut normatiu del PORN preval sobre qualssevol altres instruments d'ordenació territorial i física que afecten l'àmbit del pla, i les previsions són de caràcter vinculant per a qualssevol altres actuacions, plans o programes que afecten la conservació, protecció o millora de la flora, la fauna, els ecosistemes, el paisatge o els recursos naturals, tot això de conformitat amb el que estableix l'article 35 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
3. Les previsions contingudes en els planejaments urbanístics dels municipis que es vegen afectades per mesures de protecció d'aquest PORN i siguen incompatibles amb aquestes, han de ser modificades i adequades a aquest, almenys, en la següent revisió o homologació global del document de planejament que es tracte.
4. Així mateix, el PORN té caràcter indicatiu respecte de qualssevol altres actuacions, plans o programes sectorials, i les seues determinacions s'han d'aplicar subsidiàriament, sense que per això s'altere la prevalença d'aquest PORN en les matèries a què es refereix el paràgraf 1 d'aquest article.
Article 9. Vigència i revisió
1. Les disposicions d'aquest pla tenen vigència indefinida fins que no s'acorde la seua revisió o modificació.
2. Poden ser causes de revisió del Pla d'ordenació dels recursos naturals les següents:
a) L'alteració substancial de l'estat de conservació dels recursos naturals presents en l'àmbit del pla.
b) El transcurs de 10 anys des de l'entrada en vigor del pla.
c) Qualsevol altra raó que aconselle justificadament la modificació dels continguts del pla a fi de millorar la consecució dels seus objectius.
3. Sense perjudici del que s'estableix en la disposició addicional segona, per a efectuar la revisió o modificació puntual de les determinacions d'aquest pla han de respectar-se els mateixos tràmits que els seguits per a l'aprovació.
4. No es considera revisió del PORN l'alteració dels límits de les zones de protecció assenyalades en el mateix que puga introduir el planejament urbanístic que s'aprove amb posterioritat, sempre que aquesta alteració comporte un augment de les condicions de protecció o un increment de la superfície protegida.
5. El programa de seguiment ecològic de l'àmbit del PORN, al qual es refereix l'article 98 ha de ser tingut en compte en el procés de revisió dels objectius, la planificació i la gestió del territori del PORN.
Article 10. Contingut i interpretació
1. Aquest PORN està constituït pels documents i apartats següents:
a) Introducció.
b) Memòria descriptiva i justificativa.
c) Model d'intervenció.
d) Ordenació.
e) Previsions en relació a l'evolució sectorial.
f) Programa econòmic i financer.
g) Règim d'avaluació d'impacte ambiental.
h) Documentació cartogràfica.
2. La interpretació del contingut d'aquest pla ha de fer-se en funció del conjunt de documents que l'integren, i preval en tot cas el que estableix la normativa d'aquest.
3. En el cas que es produïsquen discrepàncies entre la documentació gràfica i l'escrita, prevaldrà el que s'indique en aquesta última. Les eventuals discrepàncies entre els distints documents que conformen l'esmentada documentació escrita s'han de resoldre mitjançant la interpretació més coincident amb els principis, criteris, objectius i finalitat del pla, i s'ha d'adoptar, en última instància, aquella que comporte un major grau de protecció.
Article 11. Administració i gestió
1. Amb caràcter general, correspon a la conselleria competent en matèria de medi ambient la gestió de les previsions i directrius contingudes en aquest document per al conjunt de l'àmbit objecte d'ordenació, sense perjudici de l'exercici de les competències que corresponguen a altres organismes i administracions.
2. D'acord amb l'article 48 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, els directors-conservadors dels parcs naturals del Fondo de Crevillent-Elx, les Salines de Santa Pola i les Llacunes de la Mata i Torrevella en són responsables de la gestió, com també de les àrees d'esmorteïment d'impactes adscrites a cadascun, d'acord amb les determinacions d'aquest document i dels respectius plans rectors d'ús i gestió. Sense perjudici d'això, la conselleria competent en matèria de medi ambient ha d'establir els mecanismes necessaris per a garantir l'adequada coordinació en la gestió del conjunt de l'àmbit afectat per aquest document.
3. La conselleria competent en matèria de medi ambient ha de promoure l'establiment d'acords individuals o col·lectius amb propietaris de terrenys o drets en l'àmbit inclòs en aquest document, com a model preferent per a una adequada gestió d'aquests coherent amb les determinacions previstes en aquest.
Article 12. Mecanismes de participació
1. Les juntes rectores dels tres parcs naturals incloses en l'àmbit d'aquest document, en tant que òrgans col·legiats i consultius per a col·laborar en la gestió dels esmentats espais, a l'empara del que indica la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, representen el principal mecanisme de participació social en el funcionament de cadascun dels parcs naturals i del conjunt de l'espai comprés per aquest document.
2. L'àmbit territorial d'aquest pla es considera particularment adequat per a l'aplicació del que preveu l'article 48.8 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, sobre constitució, mitjançant iniciativa pública, privada o mixta, de fundacions o entitats anàlogues que permeten un millor compliment dels objectius del PORN a través de la col·laboració i la concurrència d'iniciatives entre les administracions i els agents econòmics i socials implicats en la gestió dels recursos naturals.
3. Les revisions dels plans rectors d'ús i gestió dels parcs naturals inclosos en aquest PORN poden proposar les modificacions necessàries en la composició de les juntes rectores d'aquests. La validesa d'aquestes modificacions queda supeditada a la tramitació que corresponga d'acord amb el que estableix l'article 51 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 13. Sobre la fiscalització i el control ambiental
1. En tots aquells supòsits en què per raó d'aquesta normativa calga emetre informe o l'avaluació o declaració d'impacte ambiental per a la realització d'obres, instal·lacions o activitats en l'àmbit del PORN, aquestes no poden iniciar-se ni els òrgans administratius competents en poden atorgar la corresponent llicència o autorització sense tenir prèviament l'informe favorable de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
2. El sentit d'aquest informe és vinculant a l'efecte d'autoritzar, condicionar o prohibir la realització d'aquestes activitats, tot això sense perjudici de l'exercici de les competències i funcions pròpies conferides als distints òrgans administratius per la legislació d'aplicació al cas, amb especial referència a la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes, i al Reial Decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'Aigües, i en aquest cas l'informe de la conselleria competent en matèria de medi ambient ha de ser específicament tingut en compte en la resolució que finalment s'adopte.
Article 14. Distintius de qualitat
1. Els plans rectors d'ús i gestió dels espais naturals protegits inclosos en l'àmbit d'aquest PORN poden crear, per a cadascun d'aquests o de forma conjunta, un distintiu que s'ha d'aplicar a aquelles activitats productives de caràcter tradicional, serveis turístics, serveis d'educació ambiental i cultural i activitats lúdiques coherents amb els principis d'aquest PORN que es desenvolupen en el seu àmbit. Aquestes activitats formaran part d'un registre específic mantingut i gestionat per l'òrgan gestor de cada parc natural, sense perjudici que aquest registre siga coherent amb altres mecanismes de control mantinguts i gestionats específicament per altres administracions amb competències sectorials i, en especial, per la conselleria competent en matèria de turisme.
2. L'òrgan gestor de cada parc natural pot autoritzar l'ús i desenvolupar aquest distintiu en la forma d'un logotip identificatiu o de qualsevol altra estratègia de difusió i promoció. Poden accedir a utilitzar-lo els productes i les activitats esmentats en el punt anterior. El parc natural també pot promoure els productes i activitats que s'acullen al distintiu de la forma que considere més oportuna.
3. La conselleria competent en matèria de medi ambient ha d'establir, en col·laboració amb els representants dels sectors indicats en el punt 1 i de les administracions directament implicades, els criteris específics de qualitat i sostenibilitat que han de complir els productes i les activitats distingits per a accedir a aquest distintiu i formar part del corresponent registre. Els productes i activitats que tinguen el distintiu abans que s'establisquen els criteris disposaran de 6 mesos per a adaptar-se a aquests, transcorreguts els quals, deixaran de formar part del registre del distintiu, i no podran utilitzar els mecanismes de promoció indicats en el punt 2.
Article 15. Règim d'avaluació d'impacte ambiental
1. L'avaluació d'impacte ambiental en l'àmbit d'aquest PORN està regulada per la normativa sectorial vigent i, específicament, pel Reial Decret legislatiu 1/2008, d'11 de gener, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'Avaluació d'Impacte Ambiental, i pel Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'Impacte Ambiental.
2. Les declaracions i estimacions d'impacte ambiental que afecten l'àmbit d'aquest PORN s'han de sotmetre a consulta de l'administració competent en espais naturals protegits, sota les condicions que indica la secció 1ª del capítol III del Decret 162/1990. Aquesta consulta s'ha d'efectuar sense perjudici del procés d'informe favorable per part de l'esmentada administració que determinats projectes i actuacions requereixen d'acord amb aquestes normes.
3. A més dels projectes i les activitats recollits per la legislació aplicable (Decret 162/1990; article 162 del Decret 98/1995, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana; article 43.3 de la Llei 11/1994; Llei 6/2001; Llei 43/2001, i la resta de disposicions que siguen aplicables), han de sotmetre's als processos de declaració o estimació d'impacte ambiental, tal com es defineixen en el Decret 162/1990, les activitats i projectes que s'indiquen en la normativa particular d'aquest PORN.
4. Sense perjudici dels criteris generals per a la declaració i estimació d'impacte ambiental que fixa el Decret 162/1990, s'estableixen els criteris específics següents que remarquen les particularitats del territori d'aquest PORN en relació amb el règim d'avaluació d'impacte ambiental, i que seran d'obligada atenció per als estudis i les estimacions d'impacte ambiental que es puguen presentar a tràmit:
- Considerar les característiques i els objectius de les diferents zones del PORN, i identificar com afectarà l'activitat o projecte aquestes zones.
- Avaluar els efectes sobre la connexió del territori i dels processos ecològics amb les serres, zones humides i espais del seu entorn.
- Considerar les possibles afeccions sobre les espècies animals i vegetals i els hàbitats d'especial interés en l'àmbit d'aquest PORN.
- Avaluar les repercussions directes i indirectes sobre els recursos hídrics i la dinàmica hidrològica, amb especial referència a l'efecte acumulatiu i a la capacitat de correcció d'impactes preexistents.
5. En relació amb el procés de vigilància ambiental prevista pel capítol IV del Reglament aprovat pel Decret 162/1990, l'administració competent en espais naturals protegits ha de vetlar pel compliment de les mesures establides en les declaracions i estimacions d'impacte ambiental que puguen sorgir en l'àmbit del PORN.
Article 16. Indemnitzacions i compensacions
1. Les eventuals limitacions a l'ús dels béns que es deriven de l'aprovació d'aquest pla d'ordenació dels recursos naturals donaran lloc a indemnització quan concórreguen simultàniament els requisits establits en l'article 20.2 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
2. Sense perjudici de l'anterior, la conselleria competent en matèria de medi ambient pot establir marcs generals de col·laboració amb els particulars, entitats o organismes titulars de terrenys o drets compresos en l'àmbit del PORN, a fi de promoure, ordenar o evitar usos o activitats en coherència amb els objectius d'aquest document. Aquests marcs, els quals han d'adoptar en cada cas la forma que legalment corresponga, han de tenir, en la mesura que siga possible, un caràcter proactiu; han de garantir una adequada proporcionalitat entre els beneficis ambientals produïts i les compensacions, econòmiques o d'un altre tipus, que si és el cas s'establisquen, i han d'establir un règim específic de les responsabilitats individuals o col·lectives que, en cas d'incompliment, puguen derivar-se si d'aquest es produeixen efectes ambientals rellevants.
Article 17. Legislació sectorial
1. La normativa prevista en aquest PORN s'ha d'entendre sense perjudici de la normativa sectorial vigent sobre les distintes matèries objecte de regulació.
2. Les actuacions que siguen considerades autoritzables en aquesta normativa, i en general totes aquelles actuacions que requerisquen una autorització específica de la conselleria competent en matèria de medi ambient, han d'ajustar-se a les previsions i els condicionants específics marcats pel Pla d'acció territorial sobre prevenció del risc d'inundació a la Comunitat Valenciana (Patricova), aprovat per Acord del Consell de 28 de gener de 2003, i als plans d'acció territorial de l'entorn metropolità d'Alacant-Elx (PATEMAE), Pla d'acció territorial del Baix Segura i Pla d'acció territorial del litoral de la Comunitat Valenciana.
TÍTOL II
NORMES GENERALS
CAPÍTOL I
DELS RECURSOS HÍDRICS,
AMBIENTS HUMITS I LLITS
Article 18. Principis generals
1. La protecció de les aigües en l'àmbit d'aquest PORN s'ha de regir, amb caràcter general, per la legislació marc existent al respecte, i de manera particular pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'Aigües. Igualment, i en tant que siga aplicable, s'ha de tenir específicament en compte el que disposen els plans hidrològics de les conques del Segura i del Xúquer, aprovats pel Reial decret 1664/1998, de 24 de juliol, i en les ordres de 13 d'agost de 1999, del Ministeri de Medi Ambient, per la qual es disposa la publicació de les determinacions del contingut normatiu d'aquests, i l'Ordre d'11 de gener de 2000, del Ministeri de Medi Ambient, per la qual es corregeixen errors de l'anterior respecte al Pla hidrològic de la conca del Xúquer.
2. La conselleria competent en matèria de medi ambient ha d'impulsar els adequats llits de coordinació i concurrència d'iniciatives entre les administracions, organismes i entitats, tant públiques com privades, responsables de la gestió dels recursos hídrics. L'objecte d'aquesta línia d'actuació és assegurar, fins on siga tècnicament possible atenent a la conjuntura dels cicles hidrològics, la disponibilitat suficient d'aigua, en quantitat i qualitat, per a les necessitats de les activitats econòmiques consubstancials amb els objectius del PORN, com ara l'activitat salinera i l'agricultura de regadiu, la qual cosa en definitiva fomenta l'adequat compliment d'aquests objectius en matèria de conservació dels valors naturals i ús sostenible dels recursos naturals.
3. D'acord amb els criteris indicats en l'apartat anterior, els plans rectors d'ús i gestió i altres instruments d'ordenació i gestió que desenvolupen el PORN, han d'establir directrius, disposicions, mesures d'aplicació directa i actuacions gestores destinades a garantir la disponibilitat de recursos hídrics al llarg de l'any, en quantitat i qualitat suficients. Amb aquest fi, dins del seu àmbit d'actuació i competència i seguint els principis generals de compatibilització d'usos continguts en aquest pla, la conselleria competent en matèria de medi ambient, després de consulta prèvia, i mitjançant el consens amb els gestors o titulars dels recursos hídrics i de les infraestructures vinculades a aquest, pot adoptar les mesures necessàries per a evitar impactes ambientals negatius irreversibles sobre els hàbitats i les espècies d'interés especial.
4. En idèntic sentit, i d'acord amb el que estableix al respecte l'article 15 de l'annex a l'Ordre de 13 d'agost de 1999, relativa a la conca del Segura, del Ministeri de Medi Ambient, la conselleria competent en matèria de medi ambient ha de confeccionar, en el termini màxim de sis mesos des de l'entrada en vigor d'aquest document, una avaluació de les necessitats associades a la demanda ambiental destinada al sosteniment de les zones humides, a l'efecte que siguen tingudes en compte per l'òrgan de conca i altres organismes competents en la matèria.
Article 19. Plans de gestió hídrica
1. D'acord amb els principis generals indicats en l'article anterior, els plans rectors d'ús i gestió dels parcs naturals han de preveure l'elaboració i l'aprovació de plans de gestió hídrica específics per a cadascun d'aquests espais protegits, mitjançant els oportuns processos de concertació amb les administracions i entitats, tant públiques com privades, gestores o titulars dels recursos hídrics i de les infraestructures vinculades a aquests.
2. En tant s'aproven aquests plans de gestió hídrica, el contingut i la tramitació dels quals ha de ser establit en els respectius plans rectors d'ús i gestió, el maneig de l'aigua a cadascun dels àmbits assenyalats ha d'atenir-se a les determinacions i les directrius específiques d'aplicació directa incloses al respecte en aquest document i en els esmentats plans rectors d'ús i gestió.
3. Per a col·laborar en l'aplicació de les determinacions i les directrius de gestió a què es refereix el punt anterior, com també en la confecció i posterior aplicació dels plans de gestió hídrica, les juntes rectores dels espais naturals protegits inclosos en l'àmbit d'aquest document poden constituir comissions específiques amb aquest fi. Aquestes comissions poden disposar, a proposta dels seus membres o de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits, de l'assessorament ocasional o permanent d'experts, universitats o centres d'investigació.
Article 20. Protecció de la qualitat dels recursos hídrics
1. Queden prohibides, amb caràcter general, totes aquelles activitats que poden produir la contaminació dels recursos hídrics superficials o subterranis amb risc per a la salut o per al medi ambient i les que produïsquen o puguen produir algun menyscabament dels usos actuals o potencials d'aquests recursos o de la seua capacitat ecològica.
2. En el mateix sentit, es prohibeix qualsevol tipus d'abocament sòlid o líquid potencialment contaminant sobre els llits o zones humides en l'àmbit territorial d'aquesta normativa. Els efluents d'aigües residuals que s'aboquen en aquest àmbit han de rebre el tractament adequat per a garantir la seua innocuïtat ambiental i sanitària.
3. La conselleria competent en matèria de medi ambient ha d'establir els objectius de qualitat d'aigua que han de complir els recursos hídrics i els llits públics en l'àmbit d'aquest document. D'acord amb això, i tenint en compte les determinacions contingudes en els plans hidrològics de les conques del Xúquer i del Segura, com també els objectius generals del PORN i, en particular, els principis generals indicats en l'article 18.2 d'aquesta normativa, l'esmentada conselleria ha d'instar els organismes competents a prendre les mesures necessàries per al compliment d'aquests objectius de qualitat.
4. Per a la concessió de llicència municipal relacionada amb qualsevol activitat que puga generar abocaments de qualsevol naturalesa s'ha d'exigir la justificació del tractament que hagen de donar-se a aquests per a evitar la contaminació de les aigües superficials o subterrànies. El tractament d'aigües residuals ha de ser tal que les aigües resultants no sobrepassen els límits establits en la legislació sectorial per a zones sensibles considerades en el Reial Decret 849/1986, d'11 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament del domini públic hidràulic, que desenvolupa els títols preliminars I, IV, V, VI i VII de la Llei 29/1985, de 2 d'agost, d'Aigües. L'efectivitat de la llicència queda condicionada en tot cas a l'obtenció i la validesa posterior de l'autorització d'abocament.
Article 21. Protecció de la xarxa natural de drenatge i les zones humides
1. Es prohibeix qualsevol activitat que puga alterar la morfologia de la xarxa natural de drenatge i les zones humides, interposar barreres en el curs de les aigües durant les avingudes, provocar obstruccions o alterar la coberta vegetal associada amb els cursos i masses d'aigua estacionals o permantents. S'han d'exceptuar de les disposicions anteriors aquelles actuacions degudament autoritzades i directament vinculades als usos compatibles previstos en aquest document.
2. La consideració d'una àrea qualsevol com a part de la xarxa natural de drenatge o com a zona humida s'ha de cenyir al que estableix al respecte la legislació sectorial aplicable i al que determine al respecte l'organisme competent en la matèria. En cas de dubte o discrepància, la interpretació ha de ser sempre la més favorable al compliment dels objectius d'aquest PORN i a evitar els eventuals danys sobre béns i persones.
3. La conselleria competent en matèria de medi ambient, en col·laboració amb l'organisme de conca, ha de promoure actuacions encaminades a la restauració hidrològica i ecològica de la xarxa natural de drenatge i les zones humides en els casos en què siga necessari. Així mateix, s'ha instar l'esmentat organisme de conca perquè emprenga les accions necessàries per al delimitació i l'eventual reversió de les ocupacions del domini públic hidràulic, especialment quan aquestes ocasionen riscos ecològics o hidrològics.
4. La conselleria competent en matèria de medi ambient ha de facilitar, dins de les seues competències, totes aquelles iniciatives privades o públiques encaminades a la recuperació de les condicions naturals dels barrancs i les zones humides, i l'eventual eliminació d'ocupacions en aquests.
Article 22. Ús sostenible dels recursos hídrics
1. No s'hi poden promoure ni s'autoritzar captacions de recursos hídrics que comporten una modificació, reducció o alteració d'aquests, com tampoc els que produïsquen un impacte negatiu a la quantitat o a la qualitat dels recursos hídrics que hi haja actualment o que puguen rebre's en el futur en l'àmbit d'actuació del PORN. L'obertura de noves captacions d'aigües subterrànies en l'àmbit del PORN ha de justificar detalladament i de manera quantitativa l'existència de la dotació d'aigua necessària i l'absència d'impactes negatius sobre els recursos hídrics de la zona.
2. Sense perjudici de l'anterior, les noves captacions de recursos hídrics, tant superficials com subterranis, que es promoguen en l'àmbit del PORN han de sotmetre's a informe previ de la conselleria competent en matèria de medi ambient en aquells casos en què no estiguen expressament prohibits per la normativa particular de la zona en què s'emplacen, i sense perjudici del compliment del que disposa la legislació vigent sobre avaluació d'impacte ambiental i de la necessària autorització de l'organisme de conca. Per a la sol·licitud d'aquest informe, l'interessat ha d'especificar la ubicació i les característiques de l'actuació, i aportar la justificació tècnica suficient del fet que el volum d'aigua que s'ha d'extraure no provocarà repercussions negatives sobre el sistema hidrològic i sobre altres aprofitaments existents, com també les possibles afeccions sobre la fauna.
3. La conselleria competent en matèria de medi ambient ha d'instar l'organisme de conca competent perquè actue en aquells casos en què es produïsquen captacions de recursos hídrics sense els requisits i autoritzacions previstos per la legislació vigent.
4. La conselleria competent en matèria de medi ambient ha de vetllar per la reducció del consum d'aigua en totes aquelles activitats sotmeses a la seua gestió directa. Així mateix, ha de donar suport, dins del seu àmbit competencial, a totes les iniciatives públiques o privades que contribuïsquen a un ús sostenible dels recursos hídrics, incloent la minimització del consum, prospecció de fonts alternatives d'aprovisionament, reciclatge i reutilització d'aigües residuals, i adopció de mesures reductores de la despesa.
CAPÍTOL II
DEL DOMINI PÚBLIC MARITIMOTERRESTRE
Article 23. Condicions generals
Pel que fa als béns de domini públic maritimoterrestre inclosos en l'àmbit d'aquest pla d'ordenació dels recursos naturals, les determinacions contingudes en aquest s'han d'aplicar sense perjudici del que estableix la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes.
Article 24. Directrius per a la gestió del domini públic maritimoterrestre
1. D'acord amb el que indica l'article 20 de la Llei 22/1988 esmentada, la gestió del domini públic maritimoterrestre inclòs en l'àmbit d'aquest document ha de tenir com a objectiu prioritari la preservació de les seues característiques i elements naturals, des de la perspectiva de la contribució de les àrees compreses en aquest domini públic a la conservació del conjunt d'elements naturals i territorials compresos en l'àmbit del PORN.
2. Sense perjudici del que preveu la legislació de referència respecte a la participació de la comunitat autònoma en la tramitació per a l'atorgament de concessions o autoritzacions per a la utilització del domini públic maritimoterrestre, les determinacions d'aquest document han de ser tingudes en compte per l'administració competent en la matèria com a criteri específic respecte a la compatibilitat de l'ús o l'activitat de què es tracte amb els objectius establits en la mateixa legislació de costes.
3. A l'efecte del que estableixen els apartats anteriors, i sense perjudici del que, si és el cas, indiquen la normativa particular i els corresponents plans rectors d'ús i gestió, la conservació de l'activitat salinera que s'efectua en l'àmbit d'aquest domini públic es considera prioritària des del punt de vista del compliment dels objectius perseguits pel PORN en tant que resulte compatible amb aquests objectius.
4. En tot cas, la gestió de les zones de servitud de protecció i d'influència que duga a terme l'administració responsable ha de tenir específicament en compte les directrius generals i específiques incloses en aquest document, des del punt de vista de contribuir activament al compliment dels objectius de conservació i promoció d'activitats compatibles establits en aquest.
Article 25. Coordinació interadministrativa
1. La conselleria competent en matèria de medi ambient ha d'instar l'administració responsable de la gestió del domini públic maritimoterrestre perquè, si és el cas, complete en el menor termini possible els eventuals expedients de delimitació d'aquest domini, la resolució dels quals quedara pendent en l'àmbit d'aquest document.
2. Aquesta delimitació pot proposar, d'acord amb el que estableix l'article 23 de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes, l'ampliació de la zona de servitud de protecció des dels límits establits en l'esmentada norma fins a un màxim de 100 metres addicionals. Sense perjudici de la participació en aquesta proposta de la comunitat autònoma i els ajuntaments corresponents, aquesta ampliació s'ha d'estudiar amb caràcter prioritari per a les àrees qualificades en aquest document com a zona I, d'espais naturals de protecció especial, i àrees de predomini agrícola A i àrees d'interés especial de la zona II, d'esmorteïment d'impactes.
3. En l'àmbit les seues competències, la conselleria competent en matèria de medi ambient ha de promoure l'establiment d'un marc permanent de col·laboració amb l'administració responsable de la gestió del domini públic maritimoterrestre i, si és el cas, amb les corporacions locals afectades, a fi que els cànons i les taxes que si és el cas corresponga que el concessionari o els concessionaris d'autoritzacions o concessions atorgades paguen revertisquen, en la forma que si és el cas es determine, en la gestió, el manteniment i la conservació dels espais naturals protegits inclosos en l'àmbit d'aquest document.
CAPÍTOL III
DELS RECURSOS GEOLÒGICS I EDAFOLÒGICS
Article 26. Protecció del patrimoni paleontològic i mineralògic
1. Dins de l'àmbit territorial d'aplicació d'aquesta normativa queda prohibida la recol·lecció o alteració de materials paleontològics o mineralògics amb fins comercials, de col·leccionisme o amb qualsevol altre, excepte en aquells casos expressament autoritzats per la Generalitat en el context d'activitats d'investigació o d'altres que no comporten menyscabament d'aquest patrimoni, d'acord amb la legislació vigent.
2. Les disposicions de l'apartat anterior no s'apliquen a l'activitat salinera i actuacions directament lligades a aquesta en aquells àmbits en què es considera compatible.
Article 27. Protecció dels valors geomorfològics
1. Amb caràcter general, i sense perjudici del que indiquen al respecte la normativa particular i els corresponents plans rectors d'ús i gestió, es prohibeix en l'àmbit d'aquesta normativa qualsevol activitat que puga alterar de forma significativa els patrons geomorfològics naturals. En concret, i amb l'excepció expressa de l'activitat salinera en aquells àmbits en què es considere compatible, no pot efectuar-se cap aprofitament extractiu, siga quina siga la modalitat o envergadura, ni l'aterraplenament d'àrees que tinguen la consideració de zona humida. Les operacions que impliquen moviment de terres es prohibeixen també amb caràcter general, excepte aquelles que es requerisquen per a alguna de les activitats previstes com autoritzables en la normativa particular, i en aquest cas les condicions d'autorització s'han d'atenir al que disposa aquesta normativa i a la minimització dels efectes ambientals d'aquestes.
2. La conselleria competent en matèria de medi ambient ha d'instar els òrgans competents en les activitats amb incidència geomorfològica ubicades dins de l'àmbit d'aquest pla d'ordenació, que facen efectiu el que disposa la legislació sobre restauració de terrenys i el que preveuen les declaracions d'impacte ambiental d'aquells projectes que impliquen moviment de terres.
Article 28. Conservació de sòls i lluita contra l'erosió
1. Amb caràcter general, es prohibeix, dins dels límits del PORN, qualsevol activitat que puga desencadenar o afavorir processos erosius incompatibles amb la conservació dels sòls naturals o agrícoles. No s'inclouen en aquesta prohibició general aquelles operacions de caràcter puntual o local imprescindibles per a actuacions considerades com autoritzables en la normativa particular. Aquestes operacions només poden dur-se a terme sota les condicions de localització i autorització establides en aquestes normes. De forma específica, queden prohibides les actuacions següents:
- El desbrossament no selectiu o l'eliminació total de la coberta vegetal natural.
- Les cremes no autoritzades de qualsevol naturalesa i extensió.
- La rompuda de terrenys no agrícoles.
- L'alteració substancial o destrucció d'elements tradicionals de conservació de sòls (bancals, ribassos, marges, terrasses tradicionals, etc.).
2. La conselleria competent en matèria de medi ambient ha de promoure la restauració d'elements tradicionals de conservació de sòls en les superfícies de titularitat pública, adoptant modalitats d'actuació adequades als valors ecològics que actualment alberguen aquests terrenys. Així mateix, ha de facilitar les iniciatives d'altres administracions o de propietaris particulars, difonent informació sobre les línies de finançament existent i aportant suport tècnic a aquest tipus de projectes.
3. Totes les obres que es desenvolupen en l'àmbit del PORN i que puguen provocar el deteriorament dels recursos edàfics, han d'adoptar mesures preventives, correctores o compensatòries que minimitzen aquest tipus d'impactes.
Article 29. Prevenció de l'ocupació irreversible de sòls agrícoles i naturals
1. Queden prohibides, amb caràcter general, aquelles actuacions que impliquen l'ocupació permanent de sòls mitjançant pavimentacions o edificacions, excepte en aquells casos i localitzacions en què aquestes actuacions es consideren autoritzables en la normativa particular.
2. La conselleria competent en matèria de medi ambient ha d'impulsar l'adopció de dissenys i tècniques constructives que minimitzen l'ocupació de sòls, especialment en aquelles infraestructures d'ús públic i educació ambiental que són de la seua competència.
Article 30. Prevenció de la contaminació de sòls
Queden prohibides totes aquelles activitats que poden produir la contaminació dels sòls o del subsòl amb risc per a la salut o per al medi ambient, com també les que produïsquen menyscabament dels usos actuals o potencials d'aquests recursos o de la seua capacitat ecològica. En el mateix sentit, es prohibeix tot tipus d'abocament sòlid o líquid potencialment contaminant sobre els sòls o la seua incorporació al subsòl mitjançant qualsevol procediment.
CAPÍTOL IV
DE LA FLORA I LA COBERTA VEGETAL
Article 31. Conservació del patrimoni florístic
1. La recol·lecció d'exemplars vegetals silvestres amb finalitat comercial, de col·leccionisme o de consum no està permesa, amb caràcter general, en l'àmbit d'aquest PORN, excepte en les condicions, emplaçaments i espècies expressament autoritzades per la conselleria competent en matèria de medi ambient. Sense perjudici de l'anterior, es permet la recol·lecció popular de fruits i llavors i la sega de plantes silvestres de consum tradicional, sempre que hi haja consentiment explícit del propietari i tenint en compte les limitacions específiques que l'administració competent en espais naturals protegits puga establir quan resulte perjudicial per la seua intensitat o per altres causes negatives per a la flora o la fauna.
2. Es prohibeix la introducció sistemàtica, mitjançant plantació o sembra, d'espècies vegetals foranes en tot l'àmbit territorial afectat per aquesta normativa, excepte en els casos especials que es consideren autoritzables segons el que disposen les normes particulars. No s'inclou en aquesta prohibició l'ús d'espècies agrícoles i el d'espècies ornamentals no invasores en les àrees enjardinades privades de les àrees de predomini urbà de la zona II, d'esmorteïment d'impactes, sense perjudici del que s'indica en l'apartat següent.
3. La conselleria competent en matèria de medi ambient ha de col·laborar amb els ajuntaments implicats perquè a les àrees urbanes incloses en l'àmbit del PORN aquestes corporacions adopten les disposicions necessàries per a afavorir l'eliminació d'exemplars o poblacions vegetals corresponents a espècies exòtiques de les quals es conega el caràcter invasor i que puguen posar en risc les comunitats vegetals naturals, com també la substitució progressiva d'aquestes espècies exòtiques per varietats autòctones. Amb aquest fi s'ha d'instar el desenvolupament d'iniciatives de formació i sensibilització entre la població general i col·laborar-hi, i, en cas necessari, habilitar mecanismes que faciliten aquestes iniciatives (distribució de plantes, informació tècnica o línies específiques de suport).
4. La conselleria competent en matèria de medi ambient ha de promoure les accions que garantisquen la conservació activa i la restauració de les comunitats vegetals singulars o amenaçades representades en l'àmbit del pla d'ordenació, com també el seguiment d'aquestes en coordinació amb centres d'investigació, universitats o altres organismes vinculats amb la conservació del patrimoni genètic. Amb aquest fi, aquesta conselleria autoritzarà la presa de mostres, senyalització de rodals i recol·lecció de material vegetal que calguen per al desenvolupament de les tasques de gestió, restauració o seguiment.
Article 32. Conservació i restauració de la coberta vegetal
1. La conselleria competent en matèria de medi ambient ha d'afavorir, dins de les seues competències, tots aquells projectes públics o privats que promoguen la recuperació de la coberta vegetal natural, sempre que s'adopten dissenys, tècniques i emplaçaments que contribuïsquen a millorar l'estat de conservació dels ecosistemes i la qualitat dels recursos paisatgístics. Amb aquest fi l'administració ha de facilitar als promotors d'aquestes iniciatives la informació tècnica i administrativa referent als requisits d'aquestes accions, les facilitats de finançament existent i altres avantatges a què puguen acollir-se en el marc de la política ambiental de la Comunitat Valenciana. Així mateix, pot promoure línies específiques de suport a la restauració de la coberta vegetal en el cas que les existents no resulten adequades o suficients.
2. En tot cas, les plantacions o sembres a superfícies forestals, arbrades o no, com també qualsevol tractament forestal, han de ser objecte d'autorització per part de la conselleria competent en matèria de medi ambient, d'acord amb el que s'especifica en les normes particulars. No es consideren autoritzables, amb caràcter general, les repoblacions o reforestacions que impliquen la introducció d'espècies exòtiques o que requerisquen l'alteració substancial del sòl o la morfologia del terreny.
3. A la zona I, d'espais naturals de protecció especial, les tales d'arbratge, siga aquest de naturalesa agrícola, forestal o ornamental, només poden realitzar-se amb l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient en aquells supòsits en què no es troben expressament prohibits per la normativa particular o els plans rectors d'ús i gestió.
4. Quan es considere tècnicament necessari, la conselleria competent en matèria de medi ambient pot escometre la reforestació de superfícies de titularitat pública degradades compreses en l'àmbit d'aquesta normativa, adoptant models de massa que promoguen la màxima diversitat biològica i paisatgística. Respecte a les actuacions a finques forestals privades, així mateix degradades o que hagen patit l'efecte d'un incendi, cal ajustar-se al que disposa al respecte, amb caràcter general, la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, com també en les normes i disposicions que desenvolupen aquesta llei.
Article 33. Gestió de la vegetació palustre i perillacunar
1. Amb caràcter general, el desbrossament i la neteja de formacions vegetals pròpies del marge de les séquies, canals, zones humides i camins només poden ser autoritzades quan es practiquen d'acord amb les determinacions establides en la normativa general i específica d'aquest document i dels respectius plans rectors d'ús i gestió. Aquests plans poden preveure la confecció de plans de gestió de les formacions palustres per al conjunt de l'espai natural de què es tracte o per a determinades àrees d'aquest.
2. No es considera autoritzable la crema indiscriminada de canyís com a mètode de gestió de la vegetació palustre. Excepcionalment, la conselleria competent en espais naturals protegits pot autoritzar o promoure actuacions singulars de crema de canyís, sota el seguiment dels òrgans gestors dels parcs, quan això es considere necessari per a la gestió de determinades formacions vegetals, principalment amb finalitats científiques, demostratives i de conservació dels hàbitats.
3. Amb independència de les actuacions sobre la vegetació que s'indiquen en l'apartat primer, practicades tradicionalment amb periodicitat determinada, i de les que s'indiquen en l'apartat anterior, l'òrgan competent en matèria d'espais naturals protegits pot autoritzar altres actuacions singulars de desbrossament selectiu de formacions vegetals amb fins de prevenció davant d'incendis o de coadjuvar a la regeneració d'espècies o formacions vegetals d'interés. També s'hi poden autoritzar actuacions que eliminen vegetació natural a fi d'augmentar la diversitat d'hàbitats o crear zones d'aigües lliures.
Article 34. Comunitats, hàbitats i espècies d'interés especial
1. Es consideren comunitats i hàbitats d'interés en l'àmbit d'aquest PORN, d'acord amb la classificació de la Directiva 92/43/CEE, les següents:
- Llacunes (*1150).
- Vegetació anual sobre rebuigs marins acumulats (1210).
- Vegetació anual pionera amb Salicornia i altres espècies de zones fangoses o arenoses (1310).
- Pastius salins mediterranis (Juncetalia maritimi) (1410).
- Matolls halòfils termomediterranis i termoatlàntics (Sarcocornetea fruticosae) (1420).
- Matolls halonitròfils (Pegano-Salsoletea) (1430).
- Estepes salines mediterrànies (Limonietalia) (*1510).
- Aigües oligomesotròfiques calcàries amb vegetació bentònica de Chara sp. (3140).
- Llacs eutròfics naturals amb vegetació de Magnopotamion o Hydrocharition (3150).
- Matolls termomediterranis i preestèpics (5330).
- Dunes mòbils del litoral amb Ammophila arenaria (dunes blanques) (2120).
- Dunes fixes del litoral del Crucianellion maritimae (2210).
- Dunes amb gespes de Malcolmietalia (2230).
- Dunes amb vegetació escleròfila de Cisto-Lavanduletalia (2260).
- Galeries i matolls riberencs termomediterranis (Nerio-Tamaricetea) (92D0).
- Zones subestèpiques de gramínies i anuals del Thero-Brachypodietea (*6220).
Complementàriament, es consideren comunitats d'interés, en tant que no es troben compreses en els apartats anteriors, les formacions de Pinus halepensis o Pinus pinea.
La memòria informativa d'aquest PORN indica diverses localitzacions d'aquestes comunitats, sense que tinga caràcter d'inventari detallat.
2. Es consideren espècies vegetals d'especial interés en l'àmbit d'aquest PORN, sense perjudici d'altres que es puguen afegir en un futur, les següents:
a) Criptògames: Didymodon sicculus, Pottia pallida, Pterygoneurum compactum, Riccia crustata, Riella helicophylla:
b) Fanerògames: Althenia orientalis, Cynamorium coccineum, Halocnemum strobilaceum, Halopeplis amplexicaulis, Limonium caesium, Limonium delicatulum, Limonium furfuraceum, Limonium parvibracteatum, Limonium santapolense, Linaria arabiniana, Orchis collina, Ruppia maritima, Salsola soda, Senecio auricula, Sideritis murgetana subsp. littoralis, Thymus hyemalis, Thymus moroderi i Ceratophyllum submersum.
3. Queda prohibida la recol·lecció, el dany o la mutilació dels exemplars de les espècies vegetals i l'alteració dels llocs que continguen les comunitats vegetals recollides per aquest article, excepte autorització expressa de l'administració competent en espais naturals protegits, per raons fitosanitàries, millora de les formacions arbrades, gestió d'infraestructures de reg lligades a l'activitat agrícola, reproducció d'espècies vegetals o investigació.
CAPÍTOL V
DE L'ORDENACIÓ FORESTAL
I ELS INCENDIS FORESTALS
Article 35. Marc general
L'activitat forestal en l'àmbit del Pla d'ordenació dels recursos naturals s'ha de regir de manera general per les disposicions de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Forests, de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, modificada per l'article 32 de la Llei 10/1998, de 28 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d'Organització de la Generalitat, i del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 3/1993, sense perjudici de les altres disposicions d'aquest capítol.
Article 36. Terrenys forestals
1. A l'efecte d'aquest pla, es consideren terrenys forestals els definits com a tals en l'article segon de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana.
2. En els catàlegs de la Comunitat Valenciana de forests de domini públic i d'utilitat pública, i de forests protectores, s'ha de fer constar l'afecció total o parcial dels terrenys catalogats a l'àmbit d'aquest PORN.
3. De conformitat amb l'article 103 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana, l'administració ha d'iniciar les accions oportunes per a incorporar al patrimoni de la Generalitat els terrenys forestals o agrícoles abandonats, que no es troben inscrits al Registre de la Propietat.
4. En el termini més breu possible s'han de delimitar i fitar els terrenys forestals de propietat pública existents en l'àmbit d'aquest PORN. En aquelles forests públiques ja delimitades i fitades a l'entrada en vigor d'aquest pla, s'han de revisar les fites i restituir-les, si cal.
Article 37. Prevenció i lluita contra els incendis forestals
1. L'ús del foc amb qualsevol finalitat o modalitat queda prohibit, amb caràcter general, en l'àmbit de la zona I, d'espais naturals de protecció especial d'aquest PORN, excepte en els supòsits en què siga autoritzat per la conselleria competent en matèria de medi ambient d'acord amb el que establisquen els plans de prevenció d'incendis a què es refereix l'article 38.
2. Amb caràcter general, i fins a l'aprovació dels plans locals de crema dels municipis inclosos en l'àmbit del PORN, en les àrees de predomini agrícola i d'interés especial de la zona II, d'esmorteïment d'impactes, no s'hi permet la crema de vegetació o de restes agrícoles o forestals durant el període comprés entre l'1 de juliol i el 30 de setembre en els terrenys que se situen a menys de cinc-cents metres de sòls que, amb independència de la qualificació urbanística, alberguen vegetació forestal, natural o seminatural. El període indicat pot ser modificat per la conselleria competent en matèria de medi ambient en funció de les condicions de perill d'incendi. En tot cas, els esmentats plans locals de crema han de preveure com a mínim les mesures descrites en aquest apartat. Els dies en què es decrete alerta 3 o extrema no es pot emprar foc, i queden anul·lades les comunicacions o autoritzacions emeses amb anterioritat.
3. En les àrees de predomini urbà de l'esmentada zona II s'ha de permetre l'encesa de foc a l'aire lliure dins de les parcel·les associades als habitatges quan aquestes parcel·les se situen a més de cinc-cents metres de qualsevol terreny amb vegetació natural o seminatural o quan hi haja suficients mesures de seguretat que eviten la propagació accidental del foc.
4. En coordinació amb els ajuntaments implicats en aquest PORN, la conselleria competent en matèria de medi ambient ha de posar en marxa sistemes efectius d'eliminació de les restes de poda i jardineria que excloguen l'ús del foc, amb especial prioritat en els terrenys limítrofs amb el límit de la zona I, d'espais naturals de protecció especial, o situats a menys de 500 metres d'aquest límit.
5. En circumstàncies en què el risc d'incendi forestal siga extrem, la conselleria competent en matèria de medi ambient i els òrgans gestors d'aquest poden limitar l'accés de públic a qualsevol àrea de l'àmbit del PORN.
6. Les actuacions de restauració de la coberta vegetal o implantació de vegetació en l'àmbit d'aquesta normativa han de realitzar-se amb dissenys, espècies, densitats i ubicacions concebudes per a minimitzar el risc d'incendis forestals.
. En l'execució de les obres i treballs que es realitzen a la zona I, d'espais naturals de protecció especial i els voltants s'ha de complir el plec general de normes de seguretat en prevenció d'incendis forestals aprovat per Decret 7/2004, de 23 de gener, del Consell.
Article 38. Plans de prevenció d'incendis
1. Sense perjudici del que s'ha indicat en l'article anterior, el marc general per a la prevenció d'incendis en l'àmbit d'aquest PORN ha de ser el que s'establisca en els plans de prevenció d'incendis dels espais naturals hi protegits inclosos. Aquests són els aprovats per la Resolució de 22 de maig de 2006, del conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, per la qual s'aprova el Pla de prevenció d'incendis forestals del Parc Natural del Fondo; per la Resolució de 31 de maig de 2006, del conseller de Territori i Habitatge, per la qual s'aprova el Pla de prevenció d'incendis forestals del Parc Natural de les Salines de Santa Pola, i per la Resolució d'1 de juny de 2006, del conseller de Territori i Habitatge, pel qual s'aprova el Pla de prevenció d'incendis forestals del Parc Natural de les Llacunes de la Mata i Torrevella.
2. Aquests plans han d'establir les actuacions de qualsevol tipus adreçades bàsicament a evitar que es produïsquen incendis en aquest àmbit, com també a minimitzar els efectes paisatgístics, socials i ambientals d'aquests en el cas que aquesta prevenció no tinga l'efecte desitjat. Entre els continguts que si és el cas incorporen aquests plans, s'han de trobar els següents:
a) Objectius.
b) Marc legal.
c) Programa d'accions, que al seu torn ha d'incorporar els aspectes següents:
1r. Accions de prevenció:
- Conciliació d'interessos amb els usos i aprofitaments que tenen lloc en l'àmbit del pla i que poden tenir una relació directa amb els incendis forestals: activitat agrària, activitat cinegètica, activitats recreatives i urbanitzacions, etc.
- Vigilància dissuasòria.
2n. Tractaments de la vegetació, afavorint el desenvolupament de les comunitats més evolucionades i establint una xarxa de faixes lineals de defensa i atac indirecte. S'han d'incloure les actuacions culturals proposades, a partir de la fragilitat de la vegetació, l'afecció sobre béns i persones i el risc induït.
3r. Infraestructures viàries. A partir de les infraestructures ja existents en els perímetres dels parcs, s'ha de senyalitzar una xarxa de circumval·lació prioritària que permeta un ràpid accés des de qualsevol lloc d'aquest.
4t. Punts d'abastiment d'aigua: xarxes d'hidrants i depòsits, amb especial atenció a les EDAR i les instal·lacions annexes.
5é. Manteniment d'àrees d'agricultura marginal.
d) Sistemes d'alerta i extinció. Accions d'extinció.
e) Voluntariat ambiental i personal responsable de l'execució del pla.
f) Calendari d'execució, pressupost i agents responsables.
Article 39. Conservació de les superfícies forestals
1. Les superfícies forestals, tant públiques com privades, compreses en l'àmbit del PORN han de conservar-se en unes condicions silvícoles que asseguren un comportament adequat enfront de la possible declaració o propagació d'incendis forestals. A aquest efecte, la conselleria competent en matèria de medi ambient ha d'efectuar, en les masses de titularitat pública, els tractaments pertinents que es prevegen en els plans de prevenció d'incendis esmentats. Aquesta conselleria ha d'estimular, així mateix, el compliment d'aquesta norma per part dels propietaris de superfícies forestals mitjançant mesures de suport tècnic o econòmic específicament previstes a aquest efecte. En el cas que no s'obtinguen per aquests mitjans els resultats requerits, l'administració pot escometre els treballs de forma directa a les superfícies integrades en l'àmbit d'aquesta normativa si així ho aconsella la situació de risc existent.
2. La conselleria competent en matèria de medi ambient ha de promoure la millora dels mitjans de vigilància i extinció de forma coordinada amb les administracions autonòmiques competents i amb els ajuntaments els termes dels quals es troben afectats per l'àmbit del PORN.
3. Totes les actuacions que s'emprenguen en el context de la prevenció i lluita contra incendis forestals han de dissenyar-se de tal manera que no ocasionen impactes ecològics o paisatgístics. Es considera incompatible amb els valors ambientals l'execució de faixes tallafocs amb superfícies decapades o desbrossades mitjançant procediments no selectius, per la qual cosa aquest tipus d'actuació queda prohibit en l'àmbit d'aquesta normativa.
Article 40. Pla d'evacuació
En el termini màxim d'un any des de l'entrada en vigor d'aquesta normativa, la conselleria competent en matèria de medi ambient, en coordinació amb els municipis afectats, ha de promoure la formulació d'un pla d'evacuació per a les àrees residencials ubicades en l'àmbit del PORN i l'entorn immediat, incloent les accions de senyalització que es consideren necessàries.
CAPÍTOL VI
DE LA FAUNA I ELS HÀBITATS FAUNÍSTICS
Article 41. Espècies animals d'interés
1. Es consideren espècies animals d'especial interés en l'àmbit del PORN, sense perjudici d'altres que s'hi puguen afegir en el futur, les següents:
a) Invertebrats: Anemia submetallica, Artemia salina (poblacions autòctones), Megacephala euphratica, Paratriodonta alacantina, Pimelia modesta, Scarites eurytus, Tentyria elongata.
b) Vertebrats: Acrocephalus melanopogon, Alcedo atthis, Aphanius iberus, Ardea cinerea, Ardea purpurea, Ardeola ralloides, Arvicola sapidus, Aythya nyroca, Botaurus stellaris, Bufo calamita, Burhinus oedicnemus, Calandrella rufescens, Calidris alpina, Calidris minuta, Charadrius alexandrinus, Chlidonias hybridus, Circus aeruginosus, Circus pygargus, Egretta garzetta, Emberiza schoeniclus, Fulica cristata, Galerida teklae, Glareola pratincola, Hieraaetus pennatus, Himantopus himantopus, Ixobrychus minutus, Larus genei, Larus audouinii, Marmaronetta angustirostris, Mauremys leprosa, Nycticorax nycticorax, Oxyura leucocephala, Pandion haliaetus, Panurus biarmicus, Phoenicopterus ruber, Platalea leucorodia, Plegadis falcinellus, Podiceps cristatus, Podiceps nigricollis, Porphyrio porphyrio, Rallus aquaticus, Recurvirostra avocetta, Sterna albifrons, Sterna hirundo, Sterna nilotica, Sterna sandvicensis, Tachybaptus ruficollis, Tadrona tadorna, Riparia riparia.
2. S'han de fomentar les mesures oportunes per a la conservació i millora de les poblacions de les espècies animals en general, i en particular de les indicades en l'article anterior i en totes aquelles considerades de major interés en àmbit del PORN pel fet d'estar incloses en el Catàleg valencià de fauna amenaçada (Decret 32/2004, de 27 de febrer).
3. Pel que fa a la conservació de l'ànec capblanc (Oxyura lecocephala) i la gavina corsa (Larus audouinii), les determinacions d'aquest document s'han d'aplicar sense perjudici del que estableixen específicament al respecte els plans de recuperació d'aquestes espècies, aprovats respectivament mitjançant el Decret 93/2005, de 13 de maig, del Consell, i 116/2005, de 17 de juny, del Consell, i del que puga establir-se en els plans de recuperació que s'aproven per decret, segons el que preveu el Decret 32/2004, de 27 de febrer. Les determinacions dels decrets esmentats han de prevaldre sobre el que s'indica en aquest document quan representen un major règim de protecció per a les espècies esmentades.
Article 42. Protecció dels hàbitats faunístics
1. Sense perjudici del que estableix la normativa particular, i atenent a la importància de la coberta vegetal i dels usos tradicionals del sòl en la preservació dels hàbitats representats en l'àmbit del PORN, s'ha d'evitar qualsevol actuació que implique una transformació d'usos del sòl quan per la seua intensitat, naturalesa o extensió puga deteriorar l'hàbitat faunístic. Les transformacions de les quals no es deriven efectes ecològics adversos seran autoritzables en els casos i les condicions especificats en la normativa particular després de l'anàlisi prèvia de la incidència ambiental que puguen tenir. Les limitacions al dret de la propietat que es deriven de l'aplicació d'aquest article queden subjectes al que estableix l'article 20 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana pel que fa a les indemnitzacions.
2. Així mateix, es considera incompatible amb la protecció dels recursos faunístics de l'àmbit ordenat qualsevol obra o activitat que altere les condicions físiques dels substrats requerits per a la nidificació, reproducció, alimentació o refugi de la fauna. En aquest sentit, es prohibeix, amb caràcter general, qualsevol alteració de les superfícies rellevants per a la conservació dels hàbitats.
3. La conselleria competent en matèria de medi ambient ha d'adoptar sistemes de tractament forestal i fitosanitari que afavorisquen i no deterioren les característiques dels hàbitats representats. Així mateix, i amb idèntic objectiu, ha de proporcionar als titulars de terrenys inclosos en l'àmbit del PORN assessorament tècnic i la informació referent a les línies de finançament existent o implantades específicament.
Article 43. Prevenció de riscos i pertorbacions a la fauna
1. Amb caràcter general, es prohibeix la recol·lecció, l'alliberament, el comerç, l'exposició per al comerç, la naturalització i la tinença no autoritzats, la captura, la persecució, les molèsties i alteració dels hàbitats respecte dels exemplars, ous, larves, cries o restes de les espècies catalogades, protegides o tutelades per aquest document o per qualsevol altra normativa general o específica que siga aplicable.
2. La caça pot practicar-se en les àrees específicament designades per fer-ho i en les condicions de temporalitat, intensitat i modalitat que s'hi determinen, tal com s'especifica en la normativa particular.
3. La pesca ha d'exercir-se en condicions que asseguren l'aprofitament sostenible de les espècies objecte d'explotació i la conservació d'altres espècies que puguen veure's afectades per aquesta activitat, i d'acord amb la normativa exposada en l'article 63 d'aquest document.
4. Les noves línies elèctriques que es pretenga executar en l'àmbit de la zona I, d'espais naturals de protecció especial, han de transcórrer soterrades. En aquelles àrees en què, d'acord amb la normativa particular, es permet el traçat d'aquestes línies, s'ha de disposar de l'autorització expressa de la conselleria competent en matèria de medi ambient pels procediments i en les circumstàncies que s'especifiquen en aquesta normativa particular. Aquesta conselleria ha de promoure el soterrament progressiu de les línies elèctriques existents a la zona I esmentada, i en tant que es produïsca aquest, la senyalització preventiva d'aquelles línies elèctriques que puguen provocar un increment de la mortalitat entre les poblacions d'avifauna o interferir amb els mitjans aeris d'extinció d'incendis.
5. La introducció d'espècies animals en llibertat o l'alliberament només pot autoritzar-se a la zona II, d'esmorteïment d'impactes, quan perseguisca fins cinegètics o científics, i ha de disposar en tot cas de l'informe previ per part de la conselleria competent en matèria de medi ambient. Excepcionalment, pot autoritzar-se la introducció d'espècies animals a la zona I, d'espais naturals de protecció especial, quan tinga com a objecte la conservació d'espècies d'interés o amenaçades i es trobe prevista en plans de recuperació promoguts o aprovats per l'administració responsable en matèria de protecció d'espècies.
6. Els criteris d'autorització de les activitats que es promoguen en l'àmbit del PORN han d'incorporar una avaluació dels riscos existents sobre la fauna, i han de tenir especialment en compte les èpoques més sensibles en el cicle vital de les espècies vulnerables, com també les àrees essencials per a la seua conservació. Aquests criteris s'han d'incorporar, a més, a les declaracions d'impacte ambiental corresponents a projectes amb incidència sobre el parc.
7. Els plans rectors d'ús i gestió han d'establir les àrees en què hagen de fixar-se restriccions a la navegació aèria per a evitar pertorbacions a la fauna. Aquestes àrees han de ser comunicades a l'òrgan estatal amb competència en ordenació de la navegació aèria, a fi que, si és el cas, adopte les disposicions necessàries perquè siguen considerades zones amb fauna sensible i, en conseqüència, s'establisquen les pertinents prohibicions temporals al sobrevol d'aeronaus.
Article 44. Tancaments de finques
1. Es defineixen com a tanques no penetrables aquells tancaments en xarxa metàl·lica o estructura metàl·lica rígida oberta, i d'obra de construcció amb acabats lluïts o llisos, que no puguen ser creuats lliurement per la fauna silvestre. Es defineixen com a tanques penetrables els tancaments vegetals, de fusta, de pedra seca o obra de construcció escalables (en els dos últims casos, quan no tinguen complements metàl·lics o de vidre no penetrables) que puguen ser creuats lliurement per la fauna silvestre.
2. Les tanques penetrables s'admeten en tot l'àmbit d'aquest PORN, sense perjudici de les limitacions específiques que s'indiquen en les normes particulars o en els plans rectors d'ús i gestió.
3. Només poden utilitzar-se tanques no penetrables destinades a la protecció d'edificacions o instal·lacions quan la superfície tancada no siga superior a 1 hectàrea. Per a longituds superiors han d'utilitzar-se tanques penetrables en un mínim del 50% de la longitud total del tancament. Igualment, i en aquelles zones en què es considere autoritzable, pel que fa a la normativa particular, la instal·lació de tanques per a l'aprofitament ramader extensiu, per a la protecció de cultius o les necessàries per a l'activitat salinera que afecten superfícies superiors a 1 hectàrea només s'hi permet, amb caràcter excepcional, quan l'òrgan competent en matèria d'espais naturals considere admissible el seu impacte sobre el paisatge, la vegetació i la fauna silvestre. Amb aquest fi cal un informe favorable de l'esmentat òrgan, amb caràcter previ a la llicència urbanística o autorització, si és necessària. En qualsevol cas, han d'adoptar-se les mesures necessàries per a evitar la col·lisió de les aus contra les tanques.
4. En la franja de servitud pública de les vies de comunicació, i quan estiga justificat pel risc d'atropellament de la fauna, s'admeten les tanques no penetrables de qualsevol longitud, i en aquest cas han d'incorporar mesures canalitzadores de la fauna cap als passos elevats o inferiors d'aquestes vies de comunicació, d'acord amb l'article 60.4 d'aquestes normes. Igualment, s'hi poden admetre tanques no penetrables quan la instal·lació d'aquestes siga promoguda per la conselleria competent en espais naturals protegits i estiga relacionada amb la limitació d'accés públic a zones especialment sensibles pel fet d'albergar valors excepcionals.
5. A les tanques preexistents cal fomentar que es prenguen les mesures oportunes per a complir el que disposa aquest article.
Article 45. Prevenció de la contaminació acústica i lumínica
1. Pels seus efectes sobre els hàbitats, el paisatge i l'ús públic es prohibeix, en l'àmbit de la zona I, d'espais naturals de protecció especial, qualsevol activitat o instal·lació que produïsca o puga produir una emissió acústica o lumínica que per la seua intensitat, durada o localització o pel seu caràcter inusual puga provocar molèsties a la fauna o als visitants i usuaris.
2. Els plans rectors d'ús i gestió dels espais naturals protegits compresos en aquest PORN han de preveure el desenvolupament d'estudis tècnics que determinen l'abast dels impactes produïts per les emissions acústiques i lumíniques, els nivells màxims admissibles, les activitats i instal·lacions que pel que fa als efectes actuals o previsibles resulten o no autoritzables en l'àmbit de protecció, com també el règim aplicable a aquesta autorització. En aquests documents s'ha d'establir també, si és el cas, la previsió temporal per a l'eliminació dels impactes actualment existents, com també les directrius tècniques que han de complir les instal·lacions que hagen de ser substituïdes o les que resulten autoritzables en cadascuna de les unitats de zonificació.
3. La conselleria competent en matèria de medi ambient ha de prestar el suport tècnic necessari per a la confecció i aplicació d'ordenances municipals de prevenció de la contaminació acústica als municipis inclosos en el PORN. Aquestes ordenances s'han d'adaptar a les disposicions legals de rang superior que es dicten pel que fa a la matèria, i han de preveure explícitament les mesures que s'han d'adoptar en els àmbits perifèrics al PORN en previsió dels possibles efectes sobre l'àmbit protegit.
4. Quant a la previsió de la contaminació lumínica, i sense perjudici del que s'establira en les disposicions legals de rang superior que resulten d'aplicació pel que fa a la matèria, la conselleria competent en matèria de medi ambient ha de promoure en els municipis inclosos en el PORN l'adopció de mesures dirigides a reduir l'impacte lumínic i el consum energètic, com ara el disseny adequat de les fonts d'il·luminació, la substitució de les lluminàries inadequades o la realització de campanyes d'informació.
Article 46. Connectivitat ecològica
1. L'aplicació de les directrius incloses en aquest document respecte a la zona II, d'esmorteïment d'impactes, ha de prestar especial atenció a limitar en la mesura que siga possible l'aïllament artificial provocat pel desenvolupament urbanístic i d'infraestructures en l'entorn immediat als espais naturals protegits o d'interés especial inclosos en l'àmbit del PORN.
2. En coherència amb l'anterior, i d'acord amb el que indiquen al respecte l'article 15.4 d'aquestes normes i la resta de la legislació sectorial aplicable, les limitacions genèriques o específiques a la connectivitat i els efectes constatables o previsibles sobre hàbitats o espècies d'interés han de ser tinguts en compte com a criteri orientador en l'autorització d'usos i activitats en l'àmbit del PORN.
3. Els criteris generals de connectivitat han de ser igualment tinguts explícitament en compte en la confecció i aplicació d'aquells instruments d'ordenació territorial o física promoguts per qualssevol administracions que, pel seu àmbit o característiques, puguen afectar directament o indirectament l'àmbit ordenat per aquest document.
4. Amb caràcter general, no es consideren autoritzables aquelles actuacions proposades al marge de les vies de comunicació principals que envolten o travessen l'àmbit del PORN si de l'execució d'aquestes es deriva, segons el parer de la conselleria competent en matèria de medi ambient, la consolidació d'un corredor lineal d'edificacions o infraestructures que puga representar una barrera per als moviments de la fauna.
5. La conselleria competent en matèria d'espais naturals, els òrgans de gestió dels espais naturals protegits i les diverses administracions amb competències sectorials han d'avaluar de manera periòdica l'efecte barrera per a la fauna de les carreteres que travessen o circumden la zona I, d'espais naturals de protecció especial, i han de proposar les mesures oportunes per a la seua correcció, per a la qual cosa han de tenir la col·laboració de l'administració responsable de la conservació d'aquestes vies de comunicació.
CAPÍTOL VII
DELS RECURSOS PAISATGÍSTICS I CULTURALS
Article 47. Definicions i règim general
1. Sense perjudici del que s'indica en els articles següents, el marc general per a l'ordenació i la protecció del paisatge en l'àmbit d'aquest document seguirà el que estableixen al respecte la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, i el Decret 120/2006, d'11 d'agost, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament de paisatge de la Comunitat Valenciana, i la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià.
2. A l'efecte d'aquesta normativa, constitueixen el paisatge rural tradicional i, en conseqüència, són objecte de protecció especial, tant els elements naturals i seminaturals del medi -biòtics i abiòtics- com aquells elements i conjunts d'origen antròpic que, en interacció històrica amb aquests elements naturals en un ambient socioeconòmic rural de zona humida mediterrània i cultius d'horta associats, han configurat el paisatge de la zona.
3. S'entén per elements naturals o seminaturals del paisatge, tant les formacions vegetals naturals amb la fauna associada com els trets geomorfològics vinculats a l'ambient de zona humida i àrees cultivades associades.
4. S'entén per elements antròpics del paisatge, el patrimoni etnogràfic constituït per les infraestructures i construccions lligades a les activitats socioeconòmiques del medi rural i els elements etnològics del patrimoni cultural local lligats a l'ús històric dels recursos naturals, incloent les formes específiques d'ús d'aquests que configuren determinat model local d'organització de paisatges humanitzats. En aquest concepte s'inclouen, així mateix, els elements del patrimoni arqueològic i històric artístic.
5. A fi de conservar amb un nivell de qualitat suficient els valors paisatgístics a què es refereix aquest article, amb caràcter general, la implantació d'usos o activitats que, per les seues característiques, poden generar un impacte paisatgístic negatiu, ha de realitzar-se de manera que aquest es minimitze, d'acord amb el que estableix l'article 15 d'aquesta normativa.
Article 48. Protecció dels espais oberts i naturals
1. Amb caràcter general, no es considera compatible la construcció de nous elements arquitectònics dins del perímetre de la zona I, d'espais naturals de protecció especial, a excepció dels destinats a la gestió i la interpretació dels recursos naturals o els que es troben directament lligats a les activitats compatibles, i en aquest cas han d'aplicar-se les limitacions previstes en la normativa particular.
2. Els informes que, en aplicació de la legislació sectorial o d'aquesta normativa, elabore la conselleria competent en matèria de medi ambient respecte a iniciatives urbanístiques, de serveis, o d'una altra índole que es promoguen a la zona II, d'esmorteïment d'impactes, han de prendre en consideració i concedir especial rellevància a les solucions aportades pels promotors amb vista a preservar el paisatge i el contacte harmoniós entre els espais naturals protegits i el seu entorn. Amb caràcter general no es consideren susceptibles d'informe favorable aquelles iniciatives que, situant-se en la zona d'esmorteïment d'impactes esmentada, ignoren la presència dels parcs naturals, o bé, prenent-la en consideració, no adopten mesures aplicables per a assegurar una adequada integració ambiental i paisatgística.
Article 49. Conservació dels elements tradicionals del paisatge rural
Es prohibeix el deteriorament o l'alteració injustificada de qualsevol construcció agrària tradicional, incloent els sistemes de conservació de sòls i els sistemes associats al regadiu. Quan aquest deteriorament puga produir-se per alguna obra o actuació considerada autoritzable, ha d'informar-se'n la conselleria competent en matèria de medi ambient. Cal obtenir la corresponent autorització amb caràcter previ a l'execució de l'obra.
Article 50. Característiques estètiques de les edificacions al medi rural
Els elements constructius tradicionals o de valor històric existents en l'àmbit d'aquest document són objecte d'especial protecció a fi de garantir la conservació i recuperació dels valors arquitectònics i les tipologies relacionades amb les activitats tradicionalment desenvolupades al territori. Per a restaurar-los, els particulars poden demanar col·laboració tècnica i econòmica de l'administració competent, la qual l'atorgarà en funció dels mitjans humans i materials de què dispose.
Article 51. Ordenació d'activitats amb incidència sobre el paisatge
1. En l'àmbit del PORN, queda prohibida amb caràcter general qualsevol activitat que produïsca una degradació significativa dels recursos paisatgístics, ja siga per l'extensió, altura, localització en àrees visualment rellevants, naturalesa discordant amb els trets paisatgístics naturals o artificials, o connotacions estètiques manifestament negatives. Les actuacions autoritzables segons el que disposa la normativa particular, han de projectar-se i executar-se de manera que resulten compatibles amb la conservació dels nivells actuals de qualitat paisatgística. Aquest requisit es considera imprescindible, encara que no suficient, per a obtenir la corresponent autorització per part de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
2. En l'àmbit inclòs en la zona I, d'espais naturals de protecció especial, s'estableixen, amb caràcter general, les limitacions següents:
- Es prohibeix la instal·lació de cartells, plafons o qualsevol altre element gràfic de naturalesa publicitària, a excepció de la senyalització i informació necessària per a la gestió de l'ús públic, la qual s'ha d'instal·lar exclusivament a iniciativa de la conselleria competent en matèria de medi ambient o els ajuntaments afectats i atenent als criteris exposats en la normativa particular. En el cas que es tracte d'una activitat d'iniciativa privada, degudament autoritzada i d'acord amb la gestió de l'ús públic que es regula en aquest document i en els PRUG, s'ha de requerir informe previ de la conselleria competent en matèria de medi ambient per a la instal·lació dels elements necessaris per a promoure aquesta activitat. En tot cas, aquests han d'ajustar-se a les indicacions del personal del parc natural i de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
- Les construccions destinades a la lluita contra incendis forestals que puguen tenir alguna rellevància paisatgística, i en especial, els llocs fixos de vigilància que requerisquen alguna infraestructura constructiva, han de sotmetre's al procediment d'estimació d'impacte ambiental.
- Es prohibeix la ubicació dins de la superfície de la zona I d'instal·lacions destinades al tractament o emmagatzemament de residus sòlids o líquids, excepte contenidors senzills i adequats a la naturalesa de l'ús públic, que poden ubicar-se, en les condicions dictades per la normativa particular, per al transport dels residus i el seu tractament a l'exterior d'aquesta zona.
- Les infraestructures i construccions d'ús públic que, si és el cas, s'ubiquen a l'interior de la zona I han de dissenyar-se amb criteris que garantisquen la seua integració paisatgística, primant sempre les opcions més discretes i menys cridaneres, de manera que no es reste protagonisme als trets del paisatge natural. En tot cas, aquestes instal·lacions han de realitzar-se d'acord amb el que disposa la normativa particular i han de ser autoritzades o promogudes directament per la conselleria competent en matèria de medi ambient.
- Es prohibeix, amb caràcter general, la instal·lació de noves antenes i repetidors de telecomunicacions en l'àmbit de la zona I, excepte el que indica al respecte la normativa particular.
3. Les obres d'edificació o reforma per a les quals puga sol·licitar-se autorització per raó del que disposa aquesta normativa i la normativa particular han d'ajustar-se a dissenys i acabats que permeten una adequada integració paisatgística. Els principals criteris que s'han d'adoptar en la concessió de les autoritzacions són els següents:
- Adequació del disseny a les modalitats d'arquitectura tradicional de la comarca, d'acord amb els criteris que si és el cas establisquen els respectius plans generals d'ordenació urbana.
- Integració i conservació d'elements vinculats amb la cultura agrària quan estiguen presents a la parcel·la (peus d'arbratge, murs de maçoneria, edificacions menors, brocals de pou, elements tradicionals de reg, etc.)
- Inexistència de grans moviments de terres; minimització en l'alteració de la coberta vegetal; minimització de la superfície pavimentada; innecessarietat de nous vials d'accés.
- En el cas d'actuacions que s'han d'efectuar sobre edificacions existents, inexistència d'increments superiors al 25% de la superfície construïda, i inexistència d'increment de l'altura màxima de l'edificació.
- Utilització de materials vistos o d'acabats les característiques de color, brillantor i textura dels quals es troben àmpliament difoses en l'arquitectura tradicional de la comarca, o si no n'hi ha, que presenten un aspecte neutre des del punt de vista paisatgístic i no resulten especialment cridaneres, visibles o inusuals.
- Inexistència de tancaments perimetrals opacs l'altura o localització dels quals comporten un menyscabament en el potencial de vistes o en els valors paisatgístics de l'entorn. Els tancaments senzillament i visualment permeables, o l'absència d'aquests es considera un factor favorable a la concessió de l'autorització.
Article 52. Cultiu sota plàstic
Es considera autoritzable, únicament als terrenys agrícoles, el cultiu sota plàstic en hivernacle o túnel, com també la instal·lació d'umbracles amb finalitat agrícola. L'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient ha d'establir, si és el cas, les condicions que han de complir aquestes instal·lacions per a minimitzar els possibles impactes ambientals negatius.
Article 53. Protecció i conservació del patrimoni cultural
1. D'acord amb el que estableix la legislació sectorial aplicable, no es considera autoritzable cap actuació que puga causar danys als jaciments arqueològics o elements del patrimoni etnològic ubicats en l'àmbit del PORN, sense perjudici de la competència específica exercida al respecte per la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural, a qui correspon en tot cas la conservació d'aquests elements d'interés cultural.
2. La conselleria competent en matèria de medi ambient ha d'instar els promotors d'actuacions susceptibles de produir danys sobre el patrimoni cultural que efectuen els tràmits oportuns davant de l'òrgan competent de la conselleria amb competències en matèria de patrimoni cultural i, en tot cas, ha d'efectuar de forma directa les consultes necessàries abans d'atorgar la corresponent autorització o d'emetre informe favorable sobre l'actuació de què es tracte.
3. La conselleria competent en matèria de medi ambient ha de col·laborar amb la competent en matèria de patrimoni cultural i amb les corporacions locals en la conservació, restauració i divulgació dels recursos culturals del PORN dins de l'àmbit de les seues competències.
4. Per a totes les actuacions sotmeses al procediment d'avaluació d'impacte ambiental en l'àmbit d'aquesta normativa s'ha de valorar en els corresponents estudis la incidència de les accions previstes sobre el patrimoni cultural en general, i sobre l'arqueològic en particular, i adoptar, si és el cas, mesures que eviten qualsevol impacte rellevant.
5. La xarxa d'ús públic s'ha de dissenyar prenent en consideració la valoració del patrimoni arqueològic i historicoartístic, per a la qual cosa s'ha de demanar la col·laboració dels òrgans competents de la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural i de l'Agència Valenciana del Turisme.
6. Els plans rectors d'ús i gestió dels espais naturals protegits inclosos en l'àmbit d'aquest document han d'establir els respectius catàlegs del patrimoni històric i cultural, en els quals s'han d'incloure tots aquells elements del patrimoni humà que requerisquen una protecció específica i programes de restauració. Aquests elements s'han de determinar en el moment de redactar un document detallat que fixe prioritats per a la conservació, restauració i promoció dels diversos elements catalogats, a més de determinar criteris de gestió i d'actuació. Queda prohibida la destrucció o alteració voluntària dels elements inclosos en el catàleg.
Article 54. Camins ramaders
1. Els camins ramaders existents en l'àmbit del PORN estan subjectes al que disposa la Llei 3/1995, de 23 de març, de Camins Ramaders, i el reglament que la desenvolupe, i a les directrius establides en aquest document.
2. L'administració competent ha de dur a terme la delimitació i la fitació dels camins ramaders existents en l'àmbit del PORN, i ha de vetlar per mantenir-los com a espais d'ús públic.
3. Els plans rectors d'ús i gestió dels espais naturals protegits inclosos en l'àmbit d'aquest PORN han d'establir, si és el cas, els camins ramaders o trams d'aquests que han d'incloure's en el Catàleg de camins ramaders d'interés natural de la Comunitat Valenciana previst en l'article 17 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. D'acord amb el que disposa l'article esmentat, aquells camins ramaders existents en l'àmbit del PORN que es cataloguen d'interés natural no poden ser objecte de desafecció del domini públic.
CAPÍTOL VIII
DELS USOS AGRARIS, RAMADERS I PESQUERS
SECCIÓ PRIMERA
ACTIVITATS AGRÀRIES I RAMADERES
Article 55. Règim general
1. Es consideren agràries o agropecuàries les activitats relacionades directament amb l'explotació dels recursos vegetals del sòl i la cria, reproducció i aprofitament ramader d'espècies animals.
2. Es considera compatible en l'àmbit del PORN el manteniment de les activitats agràries tradicionals que es registren en l'actualitat, d'acord amb l'ordenació proposada en aquest document. En particular, l'activitat agrària practicada d'acord amb els usos tradicionals a les zones previstes en aquest pla, està protegida pel seu interés ecològic, socioeconòmic i cultural.
Article 56. Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats agropecuàries
1. Les construccions i instal·lacions no residencials vinculades a l'explotació agrària, les instal·lacions de primera transformació de productes i les infraestructures de serveis lligades a l'explotació, a les zones en què es permeten, han de guardar una relació de dependència i proporció adequades a la tipologia dels aprofitaments a què es dedique l'explotació en què hagen d'instal·lar-se.
2. Amb caràcter general, la superfície mínima de parcel·la per a la construcció de magatzems, construccions i instal·lacions destinats a l'explotació agrícola és de 10.000 m² en tot l'àmbit d'aplicació d'aquest document.
3. A la zona I, d'espais naturals de protecció especial, es prohibeixen, amb caràcter general, les construccions de qualsevol tipus relacionades amb l'activitat agrícola, amb les excepcions que, si és el cas, prevegen els plans rectors d'ús i gestió. A les àrees agrícoles de la zona II, d'esmorteïment d'impactes, aquestes construccions es consideren autoritzables sota les condicions que preveu aquesta normativa.
4. La construcció d'habitatges rurals vinculats a l'explotació agrícola en aquelles zones en què resulte autoritzable basant-se en la normativa particular, s'ha de regir per les condicions i disposicions incloses en els apartats corresponents d'aquest document.
Article 57. Productes fitosanitaris
1. L'ús de productes fitosanitaris ha d'ajustar-se a les normes i plans sectorials que siguen d'aplicació, d'acord amb els períodes, limitacions i condicions establits pels organismes competents.
2. En tot cas, es considera prohibit l'ús de productes fitosanitaris de categoria C en l'àmbit del PORN. Aquest ús s'ha de limitar als inclosos en les categories toxicològiques A o B, tal com assenyala l'Ordre del Ministeri d'Agricultura de 9 de desembre de 1975 (BOE de 19.12.1975), per la qual es reglamenta l'ús de productes fitosanitaris per a prevenir danys a la fauna, que prohibeix l'ús de productes de categoria C respecte de la fauna terrestre. Igualment, no es considera autoritzable l'aplicació d'herbicides mitjançant avionetes, excepte en aquelles situacions excepcionals degudament autoritzades per les administracions competents en agricultura i medi ambient, i amb la justificació prèvia que aquesta actuació no pot representar en cap cas efectes ambientals significatius. Així mateix, queden prohibits els productes fitosanitaris considerats perillosos en aplicació del Reial decret 2163/1994, pel qual s'implanta el sistema harmonitzat comunitari d'autorització per a la comercialitzar i autoritzar productes fitosanitaris.
3. Les conselleries competents en medi ambient i agricultura han de promoure la creació de línies d'investigació sobre sistemes alternatius de control de plagues que reduïsquen o eviten la utilització de productes químics tòxics. Així mateix, aquests organismes han d'efectuar un seguiment sobre les possibles plagues que puguen donar-se en l'àmbit del PORN i dels tractaments que s'hi apliquen fins a l'eradicació.
4. La conselleria competent en matèria de medi ambient ha de promoure la recollida selectiva dels residus tòxics agrícoles en l'àmbit del PORN, i els òrgans de gestió dels espais naturals protegits inclosos en aquest són els encarregats del seguiment de les actuacions. Els residus han de gestionar-se d'acord amb la seua naturalesa i característiques.
Article 58. Estat i importància ecològica i modernització de les infraestructures agràries
Els òrgans gestors dels espais naturals protegits inclosos en l'àmbit del PORN han de sol·licitar a la conselleria competent en matèria d'agricultura el desenvolupament d'un programa sobre l'estat de les infraestructures agràries existents, en col·laboració amb els ajuntaments i les organitzacions agràries locals. El programa ha d'establir, a més, les necessitats en matèria de camins rurals, millores de séquies de reg, magatzems i altres instal·lacions, amb l'objecte d'establir criteris objectius que permeten la racionalització i la utilització eficaç de les infraestructures, en l'àmbit de la Llei 8/2002, de 5 de desembre, d'Ordenació i Modernització de les Estructures Agràries de la Comunitat Valenciana.
Paral·lelament, la conselleria competent en matèria de medi ambient ha de realitzar un estudi sobre les característiques i la importància ecològica de la xarxa d'assarbs i canals existents. Aquest estudi ha de disposar de la participació de les comunitats de regants locals i ha de determinar quins canals resulten de vital importància per al manteniment i l'equilibri dels ecosistemes, rellevants tant per a la fauna com per a la flora, amb l'objecte d'establir, per a aquests canals específicament, unes mesures concretes i relatives a la seua gestió i manteniment, que n'asseguren la conservació i el manteniment en condicions òptimes de desenvolupament de la seua funció ecològica en el territori. Aquest estudi ha d'incloure, si és el cas, les mesures compensatòries que es deriven de la posada en marxa d'aquestes mesures de gestió i manteniment.
Article 59. Rompudes i canvis de cultiu
Amb caràcter general, es prohibeix la rompuda de terrenys incultes o ocupats per vegetació natural en tot l'àmbit del PORN, amb l'excepció de les destinades a la implantació d'usos i activitats urbanístiques o d'infraestructures permeses en la normativa particular. Les rompudes per a ús agrícola només són excepcionalment autoritzables a terrenys dedicats anteriorment a aquests usos i sempre que la transformació siga innòcua des del punt de vista ambiental. En tot cas, aquestes rompudes s'han d'atenir al que estableixen les normes particulars i disposar l'autorització expressa de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
Les limitacions al dret de la propietat que es deriven de l'aplicació d'aquest article queden subjectes al que estableix l'article 20 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana respecte a les indemnitzacions.
Article 60. Ramaderia
1. Les construccions i instal·lacions existents en el moment de l'aprovació d'aquestes normes que, per la seua ubicació, aquestes normes consideren autoritzables, poden continuar exercint la seua activitat d'acord amb la normativa sectorial aplicable, si bé han d'adaptar-se al que estableix la normativa particular que, si és el cas, els siga aplicable.
2. Queden prohibides les construccions i instal·lacions ramaderes de nova planta en l'àmbit de la zona I, d'espais naturals de protecció especial. Aquesta prohibició s'estén tant a la ramaderia intensiva com a l'extensiva.
3. L'activitat ramadera extensiva a la zona I, d'espais naturals de protecció especial, quan resulte autoritzable d'acord amb els respectius plans rectors d'ús i gestió, ha de tenir l'autorització de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals, en la qual es condicione aquesta activitat als objectius de la gestió de l'espai.
4. Amb caràcter general, es considera compatible el pasturatge extensiu tradicional amb bestiar oví o caprí en l'àmbit de la zona II, d'esmorteïment d'impactes, amb càrregues ramaderes compatibles amb la conservació dels elements naturals potencialment afectats, excepte en aquelles àrees que pels seus especials valors florístics requerisquen una regulació específica d'aquest aprofitament, tal com es disposa en la normativa particular. En el cas que les càrregues ramaderes existents en alguna de les àrees impliquen riscos per a la conservació de la coberta vegetal o els recursos edàfics, la conselleria competent en matèria de medi ambient pot limitar el nombre d'unitats ramaderes, els períodes de pasturatge o les àrees afectades per aquest.
Article 61. Aprofitaments apícoles
Els aprofitaments apícoles tradicionals es consideren autoritzables en tot l'àmbit del PORN, sempre que no es produïsquen molèsties o riscos significatius sobre els visitants o residents, o s'emplacen en àrees que hagen de ser temporalment tancades al públic per circumstàncies ambientals excepcionals. En el cas que els ruscos provoquen molèsties significatives o riscos per a l'ús públic, la conselleria competent en matèria de medi ambient pot disposar traslladar-los a un altre emplaçament que no presente aquests inconvenients.
SECCIÓ SEGONA
APROFITAMENTS FORESTALS
Article 62. Usos, aprofitaments i tractaments forestals
1. Les actuacions forestals que s'efectuen a l'interior de la zona I, d'espais naturals de protecció especial, tenen com a finalitat exclusiva la millora ecològica o paisatgística de les superfícies objecte d'aquestes.
2. Tots els tractaments de les superfícies forestals, arbrades o no, que s'apliquen per a reduir el risc d'incendis han de ser de caràcter selectiu, i preservar les espècies de major rang ecològic, com també aquelles que es troben en una situació d'amenaça o que constituïsquen valors florístics dignes de conservació. Els tractaments forestals han de mantenir una coberta que evite el desencadenament de qualsevol risc erosiu. Els tractaments que s'efectuen a l'interior de la zona I s'han de realitzar manualment sempre que siga possible, i s'hi ha d'excloure l'ús de maquinària pesant a totes les àrees on l'ús d'aquesta puga originar un deteriorament de la coberta vegetal o incrementar el risc de processos erosius.
3. Totes les masses forestals, incloent les de titularitat privada, han de mantenir-se en un estat silvícola adequat, especialment pel que fa al seu comportament respecte als incendis forestals, i a aquest efecte s'ha d'aplicar el que disposen els capítols corresponents d'aquesta normativa.
4. La restauració de l'hàbitat forestal s'ha d'efectuar sempre amb el criteri de conservar o incrementar la diversitat biològica i paisatgística, entenent que les superfícies no arbrades també formen part d'aquesta diversitat. En pro d'aquest objectiu, la conselleria competent en matèria de medi ambient ha de promoure l'ús d'espècies forestals d'alt rang ecològic adequades a les condicions bioclimàtiques i edàfiques de la zona, com també aquelles les representacions naturals de les quals s'hagen vist més minvades i es troben en una major situació d'amenaça.
5. Complementàriament al que estableix l'article 37 d'aquesta normativa, queda prohibida la crema de restes vegetals procedents de tractaments silvícoles o altres operacions vegetals. Aquestes restes han de tractar-se mitjançant tècniques per a incorporar-les al terreny mitjançant estellament o altres procediments anàlegs. En aquest sentit, l'administració competent en matèria de medi ambient oferirà suport tècnic i pressupostari per a aquest tipus d'actuacions.
SECCIÓ TERCERA
AQÜICULTURA I ACTIVITAT PESQUERA
Article 63. Marc normatiu de l'activitat pesquera
1. L'activitat pesquera està regulada, amb caràcter general, en la Llei de Pesca Fluvial, de 20 de febrer de 1942, i en el Reglament de 6 d'abril de 1943, com també en la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat (articles 62 i 64).
2. Així mateix, són aplicables les ordres anuals de la conselleria competent en matèria de medi ambient sobre períodes hàbils i normes generals sobre la pesca en aigües continentals de la Comunitat Valenciana, les quals indiquen les espècies de pesca permesa, les limitacions i prohibicions de caràcter general i altres aspectes de l'activitat.
Article 64. Normes específiques sobre la pesca
1. Els aprofitaments piscícoles es consideren autoritzables en l'àmbit del PORN, sota les condicions que, si és el cas, s'establisquen en els plans rectors d'ús i gestió i en aquesta normativa.
2. Amb l'autorització prèvia de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals, poden adequar-se zones preferents per a la pesca dotades d'instal·lacions adequades, de manera que l'exercici d'aquesta activitat en aigües continentals puga realitzar-se en condicions òptimes i sense perjudici per a la fauna silvestre.
Article 65. Normes sobre les espècies de fauna relacionades amb l'activitat pesquera
1. Queda prohibida la captura, tant amb caràcter professional com esportiu, de totes aquelles espècies de fauna aquàtica sotmeses a protecció per raó d'aquest pla i de la legislació sectorial vigent en la matèria.
2. La pesca del cranc roig americà (Procambarus clarkii) s'autoritza durant tot l'any, sense limitació de grandària ni nombre d'exemplars ni de nombre de salabrets per pescador, a la zona II, d'esmorteïment d'impactes. A la zona I, d'espais naturals de protecció especial, i sense perjudici del que indiquen al respecte els plans rectors d'ús i gestió, aquesta pesca queda sotmesa a autorització per part de la conselleria competent en matèria de medi ambient, a fi d'evitar efectes significatius sobre espècies de fauna d'interés especial.
Article 66. Normes sobre l'aqüicultura
1. A les àrees de la zona I que s'indiquen en els plans rectors d'ús i gestió, i a les de la zona II que presenten condicions adequades per fer-ho, es considera com a activitat autoritzable l'aqüicultura extensiva, sempre que la dotació d'aigua de renovació per hectàrea per a l'explotació es considere compatible amb el règim hídric de la zona afectada. En tot cas, la destinació dels terrenys per a la pràctica de l'aqüicultura no pot comportar la realització de cap tipus d'infraestructura o obra permanent o irreversible per a la seua explotació, ni exercir-la pot comportar cap pertorbació o perjudici per al dret de propietat, tenint preferència les activitats agrícoles.
2. Les activitats d'aqüicultura requereixen, a més dels permisos i autoritzacions que sectorialment corresponguen, l'autorització prèvia de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
3. Es prohibeix la implantació de noves piscifactories intensives en l'àmbit del PORN, entenent per tals les instal·lacions dedicades a la cria astacícola i piscícola amb fins comercials, la producció de les quals sobrepasse els 500 quilograms per hectàrea i any d'animals vius.
Article 67. Integració de les activitats tradicionals en l'educació ambiental
La conselleria competent en matèria de medi ambient ha d'incorporar als seus programes d'interpretació i educació ambiental continguts referents a les activitats econòmiques tradicionals a la comarca, i, en especial, a l'agricultura, la ramaderia i la pesca. Amb aquest fi, i sense perjudici de la col·laboració de les administracions implicades, pot establir acords específics amb persones i organitzacions professionals, a fi de dur a terme activitats dirigides a millorar el coneixement i la divulgació d'aquestes activitats.
CAPÍTOL IX
DELS APROFITAMENTS CINEGÈTICS
Article 68. Normes generals
1. L'activitat cinegètica es considera compatible en l'àmbit del PORN, amb l'excepció d'aquelles àrees incloses en la zona I, d'espais naturals de protecció especial, que pel que fa a les seues característiques, queden excloses d'aquest ús basant-se en les disposicions dels plans rectors d'ús i gestió.
2. Amb caràcter general, l'activitat cinegètica en l'àmbit del PORN està regulada per la normativa sectorial específica i per les disposicions que, en desenvolupament d'aquesta, emeta la conselleria competent en matèria de medi ambient i, en particular, per la Llei 13/2004, de 27 de desembre, de la Generalitat, de Caça de la Comunitat Valenciana.
3. En tot cas, el desenvolupament d'aquesta activitat ha de quedar subjecte als períodes i condicions establits en aquest pla, en els plans rectors d'ús i gestió i en la legislació sectorial específica, i ha de dur-se a terme de manera que se'n garantisca la compatibilitat amb els objectius d'aquest document i, en particular, amb la conservació de les espècies de fauna silvestre d'interés.
Article 69. Plans tècnics d'ordenació cinegètica
1. Els vedats de caça inclosos en l'àmbit d'aquest PORN s'han de gestionar d'acord amb el que establisquen els corresponents plans tècnics d'ordenació cinegètica, excepte en el cas que les disposicions d'aquests plans entren en contradicció amb el que s'estableix en aquesta normativa o en els plans rectors d'ús i gestió, les directrius dels quals han de prevaldre en tot cas.
2. En coherència amb el que estableix la disposició transitòria segona de la Llei 13/2004 esmentada, la revisió dels plans tècnics d'ordenació en vigor en els terrenys cinegètics afectats per aquest document ha d'adaptar les seues disposicions tant a la legislació de referència com al que disposa aquest document.
3. Es pot elaborar un pla tècnic d'ordenació cinegètica per al conjunt dels vedats inclosos als parcs naturals de les Salines de Santa Pola i del Fondo de Crevillent-Elx o a la zona perifèrica que ha de ser presentat d'acord amb les especificacions i els contingut assenyalats en la Llei 13/2004 en el termini d'un any des de l'entrada en vigor d'aquest pla d'ordenació dels recursos naturals.
4. La resta de vedats que s'incloguen totalment o parcialment en l'àmbit del PORN que no s'ubiquen en l'àmbit definit en l'article anterior i que no disposen de pla tècnic d'ordenació cinegètica, han de presentar-lo d'acord amb les especificacions i els contingut assenyalats en la Llei 13/2004 en el termini d'un any des de l'entrada en vigor d'aquest Pla d'ordenació dels recursos naturals.
Article 70. Ordres de veda
1. Amb independència del que disposen les ordres generals de vedes, la conselleria competent en matèria de medi ambient pot establir vedes temporals de caça per a determinades zones o poblacions faunístiques, amb caràcter excepcional quan circumstàncies ecològiques o d'un altre tipus així ho aconsellen per a salvaguardar la integritat dels ecosistemes.
2. De la mateixa manera, aquesta conselleria pot autoritzar o promoure, excepcionalment, mesures de control sobre determinades espècies faunístiques, en les circumstàncies i amb les condicions establides per les normatives sectorials sobre caça i sobre fauna.
Article 71. Directrius generals per a la gestió cinegètica
1. La instal·lació d'abeuradors, menjadores i semblants per a les espècies cinegètiques i la fauna silvestre en general és prioritària a la zona II, d'esmorteïment d'impactes. L'administració competent, en els terrenys de la seua propietat, i la propietat privada poden fomentar aquestes accions per a les quals es poden habilitar ajudes. A la zona I, d'espais naturals de protecció especial, aquesta activitat queda subjecta al que, si és el cas, establisquen els plans rectors d'ús i gestió.
2. A la totalitat de les zones humides compreses en aquest PORN resulta d'aplicació el que estableix el Reial decret 581/2001, d'1 de juny, pel qual a determinades zones humides es prohibeix la tinença i l'ús de municions que continguen plom per a l'exercici de la caça i el tir esportiu, i l'Ordre de 14 de setembre de 2001, de la Conselleria de Medi Ambient, per la qual es desenvolupa aquesta disposició.
3. Les disposicions del Decret 93/2005, de 13 de maig, del Consell, pel qual s'aprova el Pla de recuperació de l'ànec capblanc a la Comunitat Valenciana resulten d'aplicació directa en tots aquells aspectes relacionats amb la gestió cinegètica no previstos explícitament en aquest document.
CAPÍTOL X
DE LES ACTIVITATS EXTRACTIVES,
INDUSTRIALS I COMERCIALS
Article 72. Explotacions extractives i mineres
Es prohibeix, amb caràcter general, qualsevol explotació o aprofitament extractiu que afecte terrenys compresos dins del PORN, amb l'excepció de l'activitat salinera en aquelles àrees en què aquesta activitat es considere compatible basant-se en la normativa particular i en els plans rectors d'ús i gestió.
Article 73. Activitat salinera
1. En coherència amb el que s'ha indicat en l'article anterior, l'activitat salinera existent en l'àmbit dels parcs naturals de les Llacunes de la Mata i Torrevella i les Salines de Santa Pola es considera plenament compatible amb els objectius de conservació d'aquest PORN.
2. La realització d'aquesta activitat en els àmbits esmentats ha de ser regulada d'acord amb les disposicions dels plans rectors d'ús i gestió que corresponga respecte al manteniment de nivells d'aigua i la realització d'infraestructures, com també per les limitacions que si és el cas establisca la legislació sectorial aplicable.
Article 74. Altres activitats industrials
Amb caràcter general, es prohibeix qualsevol activitat industrial en l'àmbit del PORN, amb l'excepció de les que s'ubiquen en sòls urbans o urbanitzables de la zona II, d'esmorteïment d'impactes, en què es preveja específicament aquest ús, les vinculades a l'explotació salinera, que s'han de regir pel que estableix al respecte la normativa particular que siga d'aplicació, i les vinculades a l'activitat vinícola que s'exerceix al parc natural i l'entorn immediat.
Article 75. Activitats comercials
1. L'activitat comercial pot efectuar-se en l'àmbit del PORN en aquells sòls urbans i urbanitzables en que es preveja específicament aquest ús, i no es considera compatible, amb caràcter general, a la resta de l'àrea.
2. Excepcionalment es pot permetre, amb l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria d'espais naturals, i sense perjudici de les autoritzacions sectorials que, si és el cas, corresponga aplicar, l'exercici d'aquella activitat comercial que s'efectue en instal·lacions incloses a la zona I o en àrees no urbanes de la zona II si aquesta activitat es vincula a l'ús públic, turístic i educatiu previst en aquest document, sota les condicions que si és el cas determinen els documents de desenvolupament d'aquest PORN.
CAPÍTOL XI
DE LES ACTIVITATS CONSTRUCTIVES I L'URBANISME
Article 76. Urbanisme
1. Els terrenys actualment classificats com a sòl no urbanitzable d'especial protecció (SNUEP) mantenen aquesta qualificació a l'efecte urbanístic. Aquests terrenys han de comprendre almenys els englobats en els espais naturals protegits compresos en l'àmbit d'aquest document, els delimitats a la zona humida catalogada denominada els Carrissars d'Elx, i aquells que es troben classificats com a tals pels plans generals d'ordenació urbana que corresponguen a l'entrada en vigor d'aquesta normativa.
2. D'acord amb els ajuntaments implicats, la conselleria competent en matèria de medi ambient promourà la inclusió en la categoria de classificació del sòl indicada en el punt anterior d'aquelles àrees de la zona II, d'esmorteïment d'impactes, les característiques de les quals ho facen convenient, amb especial atenció a les àrees de predomini agrícola A i a les àrees d'interés especial definides en l'article 131 d'aquesta normativa i que no es troben actualment classificades com a tals.
3. No es considera autoritzable la reclassificació de sòls no urbanitzables a urbanitzables en l'àmbit del PORN.
4. Els municipis amb planejament urbanístic discordant per les normes o la qualificació de sòl respecte a les disposicions d'aquest PORN han d'incorporar aquestes disposicions en la primera revisió o modificació del planejament que es duga a terme a partir de l'aprovació del PORN. Mentrestant, l'atorgament de llicències, permisos, autoritzacions o concessions municipals ha d'ajustar-se estrictament al que disposa el PORN.
Article 77. Edificacions al medi rural
1. Amb caràcter general i sense perjudici del que estableix la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, de Sòl No Urbanitzable, no es permet la construcció d'edificacions de nova planta de qualsevol classe en l'àmbit de la zona I, d'espais naturals de protecció especial, llevat de les excepcions que explícitament s'assenyalen en aquest pla i en les normes dels respectius plans rectors d'ús i gestió. Aquestes excepcions no s'han d'aplicar a les àrees d'ús restringit, on la prohibició és absoluta. No són objecte d'aquest article les construccions vinculades a les infraestructures de qualsevol tipus, les quals es regulen en el capítol XII d'aquestes normes.
2. En tot cas, i sense perjudici dels altres requisits exigits en la legislació aplicable, la construcció d'edificacions de nova planta en l'àmbit del PORN en aquells supòsits en què resulten autoritzables requereix almenys informe favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
3. La construcció d'habitatge aïllat i familiar, en el sentit recollit en l'article 21 de la Llei 10/2004, de Sòl No Urbanitzable, no es permet, sota cap supòsit, als sòls de l'àmbit del PORN classificats com a sòl no urbanitzable comú o d'especial protecció. La construcció d'habitatge rural associat a explotació agrícola, en el sentit recollit en l'article 22 de la Llei 10/2004 esmentada, és autoritzable en les àrees de la zona II en què així ho establisca la normativa particular d'aquest PORN, sota les condicions que s'indiquen en l'apartat corresponent i després de l'informe favorable previ de les conselleries competents en medi ambient i agricultura.
4. La construcció d'instal·lacions complementàries que no consumisquen volum (piscines, pistes de tenis, aparcaments o semblants) vinculades a habitatges rurals associats a l'activitat agrícola únicament pot autoritzar-se, sense perjudici de la legislació urbanística i del planejament urbanístic municipal, quan ocupen una superfície màxima que no pot excedir el 5% de la superfície de la parcel·la, i no pot ser superior en cap cas a 1.000 m². Aquestes construccions, que tenen la consideració d'edificació al medi rural i queden subjectes a totes les disposicions d'aquest article que els poden afectar, requereixen informe favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
5. Queda prohibit el desmantellament o la demolició d'aquells edificis i instal·lacions tradicionals d'interés historicoarqueològic, edificis per als quals cal potenciar les actuacions que en comporten la millora, restauració i conservació. Amb aquest fi, els particulars poden buscar la col·laboració tècnica i econòmica de l'administració competent. La reconstrucció d'aquests edificis tradicionals queda limitada a aquells casos en què el seu estat de conservació no permeta una altra actuació.
Article 78. Condicions dels habitatges i edificacions de nova planta lligats a determinades activitats al medi rural
1. La construcció d'habitatges rurals vinculats a explotació agrícola, sense perjudici del que disposen les normes particulars d'aquest PORN, requereix una superfície mínima de parcel·la de 10.000 m². La superfície màxima de parcel·la que pot ser ocupada per les construccions i els elements arquitectònics no pot excedir el 2% i no pot ser superior a 200 m², i ha de complir la resta dels requisits establits en l'article 21 de la Llei 10/2004. Aquestes condicions poden eximir-se, excepcionalment, amb un informe previ favorable de la conselleria competent en agricultura, basat en exigències de l'activitat agrícola.
2. La construcció de magatzems i instal·lacions destinades a l'explotació agrícola o ramadera no enquadrables en l'apartat anterior, sense perjudici del que disposen les normes particulars d'aquest PORN, requereix la superfície mínima de parcel·la de 10.000 m². La superfície màxima de parcel·la que pot ser ocupada per les construccions i els elements arquitectònics no pot excedir el 2% de la superfície de parcel·la, sense perjudici del el que disposen altres planejaments o legislacions sectorials vigents. L'altura màxima és de 7 metres fins a la cornisa en una sola planta. El 80% de la superfície de la parcel·la ha d'estar en cultiu.
3. La construcció d'instal·lacions o edificacions dedicades a activitats turístiques i recreatives que es regulen en l'article 89 d'aquestes normes (exceptuant els càmpings), sense perjudici del que disposen les normes particulars d'aquest PORN, requereix una superfície mínima de parcel·la de 10.000 m². La superfície màxima de parcel·la que pot ser ocupada per les construccions i els elements arquitectònics no pot excedir el 2% de la superfície de parcel·la, sense perjudici del que disposen altres planejaments o legislacions sectorials vigents, i l'altura màxima és de 4 metres en una sola planta.
4. La construcció d'edificacions destinades a l'educació, allotjament o restauració que es regulen en l'article 90 d'aquestes normes (exceptuant els càmpings), sense perjudici del que disposen les normes particulars d'aquest PORN, requereix una superfície mínima de parcel·la de 10.000 m². La superfície màxima de parcel·la que pot ser ocupada per les construccions i els elements arquitectònics no pot excedir el 2% de la superfície de la parcel·la, sense perjudici del el que disposen altres planejaments o legislacions sectorials vigents, i l'altura màxima és l'establida pel planejament vigent sempre que no s'excedisca l'altura màxima de 11 metres. Han de tenir adequadament resolts l'accés rodat amb xarxa viària i de camins rurals existent, l'aparcament, l'abastiment i la recollida d'aigua i l'eliminació i la depuració de qualsevol tipus de residus i abocaments.
Article 79. Condicions per a les edificacions i les reformes
1. Totes les construccions que, d'acord amb aquestes normes i amb la legislació sectorial esmentada, poden emplaçar-se en el medi rural en l'àmbit d'aquest PORN han de respectar les condicions següents:
a) Les noves construccions s'han de situaran a un màxim de 25 m de distància dels camins existents i indicats com a públics en els plànols cadastrals.
b) Les construccions i les infraestructures vinculades a l'activitat agrícola (magatzems de productes i maquinària, cobertes, quadres, estables, sitges, etc.), han de mantenir una relació de dependència i proporció adequades a la classe d'activitat de l'explotació, i s'han d'adequar als tipus de materials constructius i als colors utilitzats de l'entorn paisatgístic on es troben. Sempre que siga possible, s'ha de facilitar la colonització per nius d'ocells i altres animals salvatges de les bigues, clavills dels murs, teulades, etc. d'aquestes construccions.
c) Les edificacions s'han d'efectuar respectant les característiques estètiques, de tendències de paisatge i de materials tradicionals, procurant la correcta integració en el paisatge i evitant la ruptura d'aquest mitjançant l'aparició d'edificis o instal·lacions que per la seua altura, volum, caràcter, o aspecte exterior, siguen discordants amb les construccions pròpies de la zona. L'obra vista de rajola no s'hi admet en cap cas. Els colors preferents per a pintar les parets exteriors de les edificacions rurals són el blanc o el cru.
d) Les façanes dels edificis, com també les mitgeres i parets unides al descobert han de conservar-se en les degudes condicions de seguretat, higiene i estètica. Els propietaris estan obligats a arrebossar-les, pintar-les o blanquejar-les sempre que ho dispose l'autoritat municipal.
e) Tots els paraments visibles des de l'exterior han de tractar-se amb els mateixos materials i qualitat que les façanes, i es prohibeix la impermeabilització d'aquests materials bituminosos de colors foscos o qualsevol altre revestiment no adaptats a les característiques del medi pel que fa a la incidència visual, a menys que aquests siguen recoberts o blanquejats. Les façanes laterals i posteriors s'han de tractar en condicions de composició i materials semblants a les de la façana principal.
f) Els cossos sobre la coberta de l'edifici (torretes d'escala, depòsits d'aigua, ximeneres, panells de captació d'energia solar, etc.) queden integrats en la composició de l'edifici o ocults. Les línies de conducció elèctrica i telefònica, les antenes de televisió i ràdio i les parabòliques, no han de ser visibles des de l'exterior.
g) La coberta de les edificacions necessàriament ha de ser de teula ceràmica de la zona, o d'un terrat ceràmic no visible des del nivell del terreny. S'ha d'evitar expressament l'ús de materials reflectors a les teulades, excepte quan formen part dels elements indicats en el punt f.
h) El tractament de l'espai exterior de les edificacions ha d'alterar tan poc com siga possible l'orografia i la vegetació preexistents i no pot significar la modificació de la natura primitiva. L'ús de jardineria i vegetació ha de facilitar la integració de les construccions i els elements artificials en l'entorn natural.
2. Amb caràcter excepcional, i sempre que siga justificada la impossibilitat del compliment dels anteriors requisits, les construccions singulars poden quedar exemptes de l'obligació del complir-los.
Article 80. Transferències i segregacions de propietats
1. Les transferències de propietat, divisions i segregacions de terrenys rústics s'han d'efectuar d'acord amb el que disposa la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de Modernització de les Explotacions Agràries, i la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, com també de qualsevol altra legislació agrària o forestal que siga d'aplicació. Tota divisió o segregació que no complisca aquests requisits es considerarà que dóna lloc a parcel·lació urbanística per a generar nucli urbà, la qual cosa queda prohibida en l'àmbit del PORN.
2. Les finques segregades han de tenir accés directe immediat, o bé mitjançant servitud de pas legalment constituïda, a la xarxa viària pública, d'acord amb el plànol núm. 9 d'ordenació i zonificació.
3. En cap cas no es consideraran solars, ni s'hi permetrà edificar, els lots d'una parcel·lació efectuada amb infracció de les disposicions d'aquest article.
CAPÍTOL XII
DE LES INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENTS
Article 81. Requisits generals
La realització d'infraestructures compatibles amb les determinacions d'aquest pla d'ordenació, han de preveure, a més de les disposicions que li siguen pròpies quant a la matèria, els requisits següents:
1. Els traçats i emplaçaments han de realitzar-se tenint en compte les condicions ecològiques i paisatgístiques del territori, evitant la creació d'obstacles en la lliure circulació de les aigües o els terraplenaments en aquestes, degradació de la vegetació natural o impactes paisatgístics, i garantint el pas de les espècies.
2. Durant la realització de les obres, han de prendre's les precaucions necessàries per a evitar la destrucció de la coberta vegetal, i cal, a l'acabament de les obres, restaurar el terreny i la coberta vegetal.
3. Les autoritzacions i la resta de requisits que específicament s'assenyalen per a la realització d'infraestructures han d'obtenir-se, en tot cas, amb caràcter previ a l'atorgament de llicència urbanística o de l'aprovació definitiva del projecte.
Article 82. Infraestructures de transport terrestre
1. En l'àmbit de la zona I, d'espais naturals de protecció especial, es considera prohibida amb caràcter general qualsevol infraestructura de transport que no estiga compresa o constituïsca un element necessari en les considerades expressament en aquesta normativa o en la normativa particular.
2. Amb caràcter general, es prohibeix en l'àmbit de l'esmentada zona I la construcció de noves carreteres i camins, excepte aquells que, promoguts per la conselleria competent en matèria de medi ambient i previstos en els plans de prevenció d'incendis que es confeccionen, resulten imprescindibles per a la lluita contra incendis forestals i la gestió dels recursos naturals dels parcs. Aquests últims s'han d'atenir al que disposa la normativa particular. Els nous camins i vials d'accés a les instal·lacions a l'interior dels parcs, com també les actuacions de millora a la xarxa viària existent que impliquen canvis d'amplària o de traçat, han d'atenir-se al que disposa la normativa particular i sotmetre's, en els casos en què siguen autoritzables, al procediment d'estimació d'impacte ambiental.
3. Es prohibeixen, en l'àmbit de la zona I, les noves estacions de servei. Les instal·lacions d'aquest tipus preexistents en aquest àmbit han de ser específicament tingudes en compte en la normativa particular de què es tracte respecte de les condicions en què, si és el cas, poden efectuar la seua activitat. A la zona II, la instal·lació de noves estacions de servei queda subjecta al que establisca al respecte la normativa particular.
4. En l'àmbit del PORN, les actuacions de manteniment i millora de la xarxa viària que no impliquen canvis de traçat o d'amplària han de ser objecte, almenys, d'informe favorable emés per la conselleria competent en espais naturals protegits, d'acord amb el que estableix la normativa particular. Sense perjudici del que s'indica en l'article 46.5, aquestes actuacions han de prestar atenció especial en el seu disseny i execució a l'efecte actual o potencial sobre poblacions de fauna.
5. L'ordenació de noves vies de comunicació terrestre en l'àmbit del PORN s'ha de subjectar al que indiquen els articles 46 i 51 d'aquesta normativa, com també a la normativa particular de les zones eventualment afectades. En tot cas, serà objecte d'informe negatiu per part de la conselleria competent en matèria de medi ambient qualsevol proposta de nova infraestructura de transport terrestre o l'ampliació de la capacitat de les existents que no justifique la necessitat ineludible de discórrer per l'àmbit ordenat, o que no tinga en compte els requisits de connectivitat, preservació del paisatge, promoció de l'activitat agrícola i conservació d'hàbitats i espècies previstos en aquest document.
Article 83. Infraestructures hidràuliques
1. Es prohibeix, en l'àmbit de la zona I, la construcció de qualsevol infraestructura hidràulica, excepte les específicament previstes en la normativa particular del PORN i en els plans rectors d'ús i gestió, com també les que puguen declarar-se d'interés general. En aquests casos les actuacions han de dissenyar-se de manera que se n'assegure la compatibilitat paisatgística, ecològica i hidrològica.
2. La realització de noves infraestructures de distribució, recollida i evacuació d'aigües que es promoguen per a dotar les instal·lacions situades en l'àmbit d'aquest PORN han de sotmetre's al que disposa la normativa particular i els respectius plans rectors d'ús i gestió pel que fa a la seua localització i procediment d'autorització, que requereix el sotmetiment al procediment de declaració d'impacte ambiental o estimació d'impacte ambiental segons els casos que s'especifiquen en aquesta normativa.
3. Les noves captacions de recursos hídrics han d'atenir-se al que disposa l'article 22 d'aquesta normativa i al que preveuen la normativa particular i la legislació sectorial aplicable.
Article 84. Residus sòlids
1. Es prohibeix la instal·lació dins de l'àmbit del PORN d'abocadors de residus sòlids urbans. La instal·lació i el funcionament d'altres infraestructures de transferència, tractament o eliminació de residus de qualsevol tipus se subjecten a les limitacions derivades de la normativa particular.
2. La conselleria competent en matèria de medi ambient, dins del seu àmbit d'actuació, ha d'impulsar, d'acord amb els municipis afectats, la implantació de sistemes de recollida i gestió de residus sòlids urbans coherents amb els objectius generals d'aquest pla. Així mateix, ha d'impulsar les mesures necessàries per a regenerar els abocadors incontrolats actualment existents en aquest àmbit i fomentar la recollida selectiva.
Article 85. Aigües residuals
Es prohibeix en l'àmbit de la zona I, d'espais naturals de protecció especial, la instal·lació d'infraestructures per al tractament, emmagatzematge o conducció de residus líquids i aigües residuals, excepte els estrictament necessaris per a garantir el tractament de les aigües residuals dels habitatges i les instal·lacions ubicades a l'interior dels parcs naturals, i les expressament previstes en la normativa particular per relacionar-se amb la depuradora existent.
Article 86. Infraestructures de producció, emmagatzemament i transport d'energia
1. Es prohibeix, en l'àmbit de la zona I, d'espais naturals de protecció especial, qualsevol instal·lació destinada a la producció d'energia, excepte aquelles de reduïdes dimensions (plaques solars, generadors i altres sistemes de generació d'energia de caràcter renovable destinats a autoconsum) que puguen instal·lar-se en l'àmbit domèstic, en les instal·lacions d'ús públic o vinculades a les activitats d'explotació salinera, i que no originen impactes ambientals o paisatgístics perceptibles. Aquestes últimes, quan se situen en l'exterior de les edificacions, han de ser objecte d'autorització prèvia per la conselleria competent en matèria de medi ambient.
2. Es prohibeix la instal·lació, en l'àmbit de la zona I, d'espais naturals de protecció especial, de qualsevol instal·lació destinada a l'emmagatzemament o transport de combustibles, excepte depòsits per a ús domiciliari, de les instal·lacions dels parcs naturals o directament lligades a activitats considerades compatibles amb aquest, les quals han de ser en tot cas de capacitat ajustada a les necessitats del consum ordinari.
Article 87. Infraestructures de telecomunicacions
1. Amb caràcter general, es prohibeix en l'àmbit de la zona I, d'espais naturals de protecció especial, la instal·lació de noves línies telefòniques aèries, amb les excepcions que si és el cas establisquen els plans rectors d'ús i gestió per al cas de les instal·lacions lligades a les activitats compatibles.
2. Les antenes i repetidors, com també altres infraestructures semblants de telecomunicacions, queden prohibides en tot l'àmbit de la zona I, excepte el que estableix la normativa particular per a les vinculades amb les instal·lacions de gestió de l'espai natural, que han de presentar característiques que no donen lloc a impactes paisatgístics significatius.
Article 88. Heliports
S'hi pot realitzar la construcció de xicotets heliports amb la finalitat de vigilància i protecció contra incendis. A més de l'informe favorable de l'administració competent en espais naturals protegits, requereix, d'acord amb el procediment previst en la legislació vigent, la declaració d'impacte ambiental.
CAPÍTOL XIII
DE LES ACTIVITATS TURÍSTIQUES
Article 89. Activitats que requereixen infraestructures o edificacions
1. La instal·lació d'activitats turístiques el desenvolupament de les quals exigisca la construcció o adequació d'infraestructures permanents pot autoritzar-se en aquelles àrees del PORN en què, d'acord amb la normativa particular i els plans rectors d'ús i gestió, resulte compatible amb els objectius de conservació perseguits per aquest document.
2. La construcció d'aquestes instal·lacions o edificacions dedicades a activitats turístiques (inclosos els càmpings), recreatives, esportives i d'oci sobre sòl no urbanitzable requereix, en tot cas, l'informe favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals, encara que es tracte d'instal·lacions desmuntables de caràcter provisional.
Article 90. Activitats d'allotjament, educació i restauració al medi rural
1. En l'entorn rural i natural del territori del PORN, l'allotjament i restauració rurals són regulats, principalment, pel Decret 188/2005, de 2 de desembre, del Consell, i pel Decret 30/1993, de 8 de març, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament d'apartaments turístics, viles, xalets, bungalous i semblants (DOGV núm. 1987, de 18.03.1993), sense perjudici de les obligacions complementàries que representen aquestes normes, especialment pel que fa al sanejament de les aigües a què fa referència l'article 20. L'activitat de restauració és regulada a nivell estatal per l'Ordre de 17 de març de 1965, per la qual s'aprova l'ordenació turística de restaurants; per l'Ordre de 18 de març de 1965, que recull la normativa sobre cafeteries, i per l'Ordre de 19 de juny de 1970, que regula bars i cafés. Així mateix, les disposicions referents a l'edificació al medi rural també són d'aplicació per a les activitats d'allotjament, hotelera, educació i restauració.
2. Les edificacions educatives estan permeses a la zona II, d'esmorteïment d'impactes, per a activitats no reglades del tipus escola o aula de la natura, escola natural o agrària o alberg juvenil. Les condicions de les construccions (parcel·la mínima, edificabilitat, altura i altres) s'estableixen en l'article 78 d'aquestes normes.
Article 91. Acampada
1. L'acampada es pot dur a terme en les àrees recreatives que admeten aquest ús. En tot cas, l'acampada ha d'ajustar-se al que disposen el Decret 233/1994, de 8 de novembre, del Consell, pel qual es regulen les acampades i l'ús d'instal·lacions recreatives a les forests de la Comunitat Valenciana, l'Ordre de 20 de març de 2000, de la Conselleria de Medi Ambient, per la qual es desenvolupa l'esmentat decret i, per a l'allotjament d'acampada a finques privades, el Decret 188/2005, de 2 de desembre, del Consell, regulador de l'allotjament turístic rural a l'interior de la Comunitat Valenciana. En l'àmbit de la zona I, i sense perjudici del que establisquen al respecte els plans rectors d'ús i gestió, l'acampada només es permet, si és el cas, a les zones específicament destinades a aquest fi. A la zona II, d'esmorteïment d'impactes, es requereix amb caràcter previ a l'autorització corresponent, l'informe favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
2. La instal·lació de càmpings, sense perjudici de la resta de requisits exigits en la legislació aplicable i en la normativa particular, requereix l'informe favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals, declaració d'interés comunitari i estimació d'impacte ambiental amb caràcter previ a la concessió de llicència urbanística. Les zones d'acampada i les instal·lacions annexes s'han de situar preferentment sobre sòls d'escàs valor agrícola i en aquelles ubicacions que, per les seues característiques i situació, no produïsquen impactes ambientals o paisatgístics rellevants.
Article 92. Altres activitats turístiques
1. Les empreses o particulars que duguen a terme activitats turístiques o recreatives organitzades i col·lectives han d'obtenir autorització expressa de la conselleria competent en matèria de medi ambient, i atenir-se en tot cas al que disposen aquesta normativa i la normativa particular.
2. Sense perjudici del que indiquen aquest article i l'anterior, per a l'adequada definició i regulació de les activitats turístiques en l'àmbit del PORN s'ha de tenir en compte el que estableix al respecte la legislació sectorial aplicable, i en especial la Llei 3/1998, de 21 de maig, de la Generalitat, de Turisme de la Comunitat Valenciana.
CAPÍTOL XIV
DE LES ACTIVITATS D'ÚS PÚBLIC
Article 93. Accés i trànsit públics
1. En l'àmbit de la zona I, d'espais naturals de protecció especial, es considera compatible l'accés a peu seguint les sendes habilitades i senyalitzades a l'efecte. Aquest accés només pot ser limitat per la conselleria competent en matèria de medi ambient, amb caràcter excepcional, quan concórreguen factors ambientals extraordinaris o de risc extrem d'incendi forestal.
2. Amb caràcter general, en l'àmbit de la zona I es prohibeix el trànsit de vehicles de qualsevol tipus per les vies no expressament indicades per fer-ho, amb l'excepció del trànsit lligat a activitats d'ús públic degudament autoritzades, el trànsit de vehicles necessari per a la gestió o restauració dels espais compresos en el PORN, com també el corresponent a titulars de finques, explotacions o habitatges enclavats a l'interior d'aquest. Els plans rectors d'ús i gestió han de detallar les condicions en què les disposicions anteriors s'han d'aplicar a cada categoria de zonificació prevista.
3. El trànsit de persones i vehicles de qualsevol tipus per la zona II, d'esmorteïment d'impactes, es considera lliure a l'efecte d'aquesta normativa, sense perjudici de les restriccions derivades del respecte a la propietat privada.
4. Es prohibeix l'estacionament de vehicles fora de les zones preparades a aquest efecte a tot l'àmbit del PORN.
Article 94. Via verda
1. La via verda Albatera-Torrevella, a l'entorn del Parc Natural de les Llacunes de la Mata i Torrevella, es considera un element essencial per a la vertebració de l'ús públic i el turisme sostenible en l'àmbit del PORN situat sota la seua influència.
2. Els accessos de la via verda als nuclis urbans, les vies de comunicació i altres circuits cicloturistes existents o projectats en l'àmbit d'aquest document s'han d'ordenar amb especial atenció per a integrar adequadament l'entorn urbà amb la zona per la qual discorre principalment el recorregut d'aquesta. Igualment, s'ha de fomentar la creació d'oferta lúdica i turística vinculada a la via verda, inclosa l'obertura de quioscos i serveis de lloguer de bicicletes als trams urbans d'aquesta.
Article 95. Activitats esportives i recreatives a l'aire lliure
1. Les activitats esportives que no requerisquen vehicles motoritzats ni infraestructures i que no comporten risc per als valors naturals i culturals del PORN poden realitzar-se en les condicions determinades per la normativa particular i els respectius plans rectors d'ús i gestió.
2. Les activitats esportives o d'una altra índole que requerisquen l'ús d'armes de foc queden prohibides als terrenys de la zona I, excepte pel que fa a les activitats cinegètiques, les quals es regulen segons el que disposa l'apartat corresponent d'aquesta normativa, com també els plans rectors d'ús i gestió.
3. La pràctica de la bicicleta de muntanya i el cicloturisme s'autoritza a tot el PORN excepte a les àrees de la zona I, d'espais naturals de protecció especial, a les quals els plans rectors d'ús i gestió limiten explícitament aquesta activitat.
4. Amb caràcter general, es prohibeix el bany a tot l'àmbit de la zona I, d'espais naturals de protecció especial, sense perjudici que els plans rectors d'ús i gestió establisquen en les seues disposicions l'habilitació excepcional de localitzacions específicament dedicades a aquesta activitat.
Article 96. Infraestructures d'ús públic
1. La recuperació de sendes tradicionals i l'habilitació de recorreguts a peu pot efectuar-se a tota la superfície del PORN a iniciativa de l'administració d'aquest. El traçat de nous trams de senda només es permet en el cas que resulte imprescindible per raons de seguretat o de conservació d'espècies o espais d'especial interés. En el disseny, traçat i execució han d'adoptar-se mesures que asseguren la compatibilitat d'aquestes infraestructures i de l'ús d'aquestes amb la conservació dels recursos ambientals, culturals i paisatgístics, atenint-se al que s'estableix en la normativa particular.
2. Les infraestructures d'ús públic que requerisquen obres o edificacions permanents han de ser promogudes o expressament autoritzades per la conselleria competent en matèria de medi ambient, i en qualsevol cas no poden ubicar-se a les àrees d'ús restringit, tal com es disposa en la normativa particular, ni a les àrees de la zona II, d'esmorteïment d'impactes, en les quals es troben explícitament limitades segons aquesta normativa.
3. A excepció de les àrees de predomini urbà de la zona II, d'esmorteïment d'impactes, que es regeixen per les disposicions particulars, la construcció o habilitació d'estacionaments per a vehicles només és autoritzable en l'àmbit de l'esmentada zona II, i quan la seua finalitat estiga estretament vinculada amb l'ús públic compatible amb els objectius d'aquest PORN. Requereix l'informe favorable de la conselleria competent en matèria de medi ambient. Aquestes infraestructures s'han d'atenir al que disposen la normativa particular i els plans rectors d'ús i gestió, els quals han de delimitar les àrees en què no poden ubicar-se. Els projectes de nous aparcaments han de sotmetre's en qualsevol cas al procediment d'estimació d'impacte ambiental.
4. Per al conjunt de l'àmbit del PORN, la conselleria competent en matèria de medi ambient ha de promoure el desenvolupament d'una xarxa suficient d'ús públic que oferisca una adequada resposta a la demanda existent, tant en aspectes recreatius i de gaudi de la natura, com, sobretot, en el vessant interpretatiu i educatiu. En aquesta xarxa, que ha de concretar-se en els corresponents plans rectors d'ús i gestió, té especial importància el tractament de les àrees de la zona II, d'esmorteïment d'impactes, en les quals els espais naturals entren en contacte amb les zones urbanes limítrofes. Igualment, el disseny d'aquesta xarxa i dels materials d'informació i interpretació ha de tenir en compte l'accés i el gaudi del parc natural a tot tipus de persones discapacitades, com també als visitants estrangers. Aquesta xarxa pot comprendre totes o algunes de les actuacions següents:
a) Centres d'interpretació.
b) Casetes temporals d'informació.
c) Àrees de descans i àrees recreatives amb ombra, amb paellers, taules o zona d'oci.
d) Punts d'estada.
e) Miradors.
f) Zones d'aparcament.
g) Càmpings i zones d'acampada.
h) Serveis d'hostaleria i allotjament amb caràcter de turisme rural i ecoturisme.
i) Albergs i cases de colònies.
j) Circuits ciclistes i eqüestres.
k) Promoció de camins rurals per a activitats recreatives i d'interpretació de l'entorn.
l) Rutes culturals i d'activitats tradicionals.
m) Festes populars.
Article 97. Ordenació integrada de l'ús públic
1. A fi de coordinar i desenvolupar les disposicions que, en matèria d'ús públic, contenen aquesta normativa i els respectius plans rectors d'ús i gestió, la conselleria competent en matèria de medi ambient pot confeccionar un document director de l'ús públic per al conjunt de l'àmbit comprés en el PORN.
2. Aquest document ha de seguir les orientacions generals i específiques derivades de la Carta europea del turisme sostenible en espais protegits promoguda per la Federació d'EUROPARC, des del punt de vista de compatibilitzar l'ús públic i turístic amb la conservació dels valors naturals i culturals, i de facilitar la participació i implicació dels diferents agents implicats. La conselleria competent en espais naturals protegits, basant-se en les determinacions que adopte l'esmentat document director, ha de promoure l'adscripció dels espais naturals protegits inclosos en l'àmbit d'aquest PORN a l'esmentada carta europea.
CAPÍTOL XV
DE LES ACTIVITATS
D'INVESTIGACIÓ I SEGUIMENT
Article 98. Projectes d'investigació i seguiment
1. Les activitats d'inventari, investigació i seguiment que es realitzen en l'àmbit del PORN, quan siguen promogudes per altres administracions o per promotors privats, han de coordinar-se amb la conselleria competent en matèria de medi ambient la qual ha d'establir, en funció de les característiques de l'activitat i del que s'indica en els PRUG, la necessitat d'emetre'n autorització.
2. La conselleria competent en matèria de medi ambient i els òrgans gestors dels espais naturals protegits compresos en l'àmbit del PORN han de desenvolupar un programa de seguiment ecològic d'aquest àmbit, que contribuïsca a orientar la gestió i la planificació. El programa de seguiment s'ha de difondre als ajuntaments, propietaris i visitants, i més concretament a les universitats, centres d'investigació, associacions i persones interessades.
3. Els plans rectors d'ús i gestió han de desenvolupar les condicions en què s'ha de regir i fonamentar la investigació científica en l'àmbit del PORN. Sense perjudici d'això, qualsevol treball d'investigació que es duga a terme en aquest àmbit requereix l'autorització de l'administració competent en espais naturals protegits. Els òrgans gestors del parc o parcs naturals en l'àmbit dels quals se centre la investigació han de rebre dos exemplars de totes les publicacions que es deriven de la investigació realitzada en l'àmbit del PORN.
CAPÍTOL XVI
D'ALTRES APROFITAMENTS, USOS O ACTIVITATS
Article 99. Activitats no incloses en aquesta normativa
1. En l'àmbit de la zona I, d'espais naturals de protecció especial, es considera prohibida amb caràcter general qualsevol actuació que no es trobe compresa en els supòsits anteriors ni en els previstos en la normativa particular, i que corresponga a algun dels projectes o obres que figuren en els annexos I i II del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell, pel qual es va aprovar el reglament per a la execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'Impacte Ambiental.
2. Sense perjudici de l'anterior, la realització de qualsevol altra actuació o activitat no recollida explícitament en els articles d'aquesta normativa ha de sotmetre's al tràmit d'autorització expressa per part de la conselleria competent en matèria de medi ambient. En aquest tràmit, l'administració ambiental pot autoritzar o rebutjar l'activitat, o bé condicionar justificadament l'eventual autorització d'aquesta al compliment previ del procediment de declaració o estimació d'impacte ambiental si les característiques de l'actuació de què es tracte així ho aconsellen.
TÍTOL III
ZONIFICACIÓ I NORMES PARTICULARS
Article 100. Definició de zones del PORN
1. L'àmbit d'aquest PORN, definit per l'article 3, queda ordenat en les zones següents:
a) Zona I, d'espais naturals de protecció especial.
b) Zona II, d'esmorteïment d'impactes.
2. La zona I queda dividida, al seu torn, en les subzones següents:
a) I.A, Parc Natural del Fondo de Crevillent-Elx.
b) I.B, Parc Natural de les Salines de Santa Pola.
c) I.C, Parc Natural de les Llacunes de la Mata i Torrevella.
3. La zona II queda dividida en les subzones i categories que es detallen en l'article 107.
4. La situació de les diferents zones i subzones es recull en el pla d'ordenació i zonificació, i queda genèricament descrita en els articles següents, referents a les determinacions específiques de cadascuna.
Article 101. Classificació d'usos i activitats
1. A l'efecte d'aquest pla, els usos i activitats es classifiquen en les categories següents:
a) Compatibles: aquells usos que, amb caràcter general, es realitzen o es puguen realitzar en circumstàncies, forma i intensitat tals que no resulten lesius per als valors naturals de l'espai. Es consideren globalment compatibles amb la figura i objectius de protecció proposats per a cada espai natural i la seua àrea d'esmorteïment en tant es realitzen d'acord amb unes normes mínimes que garantisquen la seua sostenibilitat i respecte pels valors naturals de l'espai protegit.
b) Sotmesos a autorització: els usos i activitats que hagen de ser objecte d'autorització ambiental expressa i prèvia en cada cas particular per la conselleria competent en la gestió de l'espai natural protegit o, si és el cas, per l'organisme substantiu que tinga les competències exclusives en la matèria que es tracte. Les corresponents autoritzacions han d'incloure el condicionat necessari perquè el seu impacte siga mínim. Quan la naturalesa de l'actuació permet la seua incorporació al procediment d'avaluació d'impacte ambiental s'ha optat per aquest mecanisme, que facilita una anàlisi més completa de la incidència ambiental de les actuacions. En aquest últim cas s'especifica el procediment d'avaluació idoni (declaració d'impacte ambiental o estimació d'impacte ambiental)
c) No permesos: els usos i activitats que, amb caràcter general, causen o poden causar un impacte greu sobre els recursos i valors dels espais naturals protegits, els ecosistemes, les activitats tradicionals o el medi ambient, per la qual cosa es consideren incompatibles amb els objectius de conservació establits.
2. Els plans rectors d'ús i gestió han d'establir, sense perjudici de les indicacions contingudes en aquest document, els criteris explícits sota els quals resulte autoritzable la realització de qualsevol activitat en el seu àmbit específic d'ordenació.
TÍTOL IV
NORMATIVA PARTICULAR PER A LA ZONA I
Article 102. Definició i objectiu específic de la zona I.A, Parc Natural del Fondo de Crevillent-Elx
1. La zona I.A inclou la totalitat del Parc Natural del Fondo de Crevillent-Elx, d'acord amb els límits definits per a aquest.
2. S'estableixen com a objectius específics per a l'àmbit inclòs en la zona I.A els següents:
a) Compatibilitzar el caràcter profundament antropitzat i l'ús com a embassament privat regulador de regs que caracteritzen la zona, amb la preservació dels excel·lents valors ambientals que alberga.
b) Garantir, en el temps i l'espai, l'adequat manteniment de les condicions necessàries per a la preservació de les espècies declarades en perill d'extinció o vulnerables, en aplicació del Decret 32/2004, existents en aquest àmbit, i en especial l'ànec capblanc (Oxyura leucocephala), la rosseta (Marmaronetta angustirostris) i l'esparver cendrós (Circus pygargus).
c) En relació amb els punts anteriors, contribuir a l'adopció de les mesures necessàries per a garantir la disponibilitat de recursos hídrics en qualitat i quantitat adequades per a permetre la viabilitat ecològica de l'espai i la seua funcionalitat associada al paper regulador de regs.
d) Establir un marc d'ordenació adequat per a compatibilitzar la realització d'aquelles activitats antròpiques que s'efectuen en el seu àmbit i que per les seues característiques es consideren compatibles amb la conservació de l'espai, amb la preservació activa dels valors ambientals d'aquest i amb l'ús científic i educatiu d'aquest.
e) Consolidar les vies de cooperació necessàries amb els propietaris dels terrenys inclosos en l'espai i amb els concessionaris de drets d'aprofitament de recursos naturals, a fi de preveure adequadament les condicions adequades per a complir els objectius anteriors i garantir el manteniment de les activitats compatibles amb la preservació dels valors naturals de la zona, que actualment es practiquen.
Article 103. Definició i objectiu específic de la zona I.B. Parc Natural de les Salines de Santa Pola
1. La Zona I.B inclou la totalitat del Parc Natural dels Salines de Santa Pola, d'acord amb els límits definits per a aquest.
2. S'estableixen com a objectius específics per a l'àmbit inclòs en la zona I.B els següents:
a) Compatibilitzar l'exercici de l'activitat salinera que s'efectua a una part de l'espai natural amb la preservació dels excel·lents valors ambientals que alberga.
b) Garantir, en el temps i l'espai, l'adequat manteniment de les condicions necessàries per a la preservació de les espècies d'aus aquàtiques existents en aquest àmbit, i en especial l'ànec capblanc (Oxyura leucocephala), la rosseta (Marmaronetta angustirostris), la gavina corsa (Larus audouinii) i l'esparver cendrós (Circus pygargus).
c) Establir un marc d'ordenació adequat per a compatibilitzar la realització d'aquelles activitats antròpiques que es desenvolupen o poden desenvolupar-se en el seu àmbit, que per les seues característiques es consideren compatibles amb la conservació de l'espai, amb la preservació activa dels valors ambientals d'aquest i amb l'ús científic i educatiu d'aquest.
d) Garantir la conservació de la vegetació associada a ambients salins com a hàbitat d'especial rellevància en l'àmbit protegit.
e) Harmonitzar el contacte entre les àrees de major valor ambiental i les zones agrícoles i urbanes situades en la perifèria.
f) Promoure estratègies actives d'ús públic, mitjançant la implicació dels municipis i agents socials i privats, que milloren la capacitat de la zona per a albergar activitats recreatives i d'educació ambiental que no comprometen la conservació de les àrees, hàbitats i espècies de major valor.
Article 104. Definició i objectiu específic de la zona I.C, Parc Natural de les Llacunes de la Mata i Torrevella
1. La Zona I.C inclou la totalitat del Parc Natural de les Llacunes de la Mata i Torrevella, d'acord amb els límits definits per aquest.
2. S'estableixen com a objectius específics per a l'àmbit inclòs en la zona I.C els següents:
a) Compatibilitzar l'exercici de l'activitat salinera que s'efectua a una part de l'espai natural amb la preservació dels excel·lents valors ambientals que alberga.
b) Garantir la conservació de la vegetació associada a ambients salins com a hàbitat d'especial rellevància en l'àmbit protegit, i de les poblacions d'aus aquàtiques característiques d'aquest àmbit i, en especial, de la gavina corsa (Larus audouinii) i l'esparver cendrós (Circus pygargus).
c) Afavorir la conservació d'elements i activitats tradicionals, com l'agricultura de secà, com a part integrant dels valors que motiven la preservació de l'espai.
d) Limitar l'afecció del desenvolupament urbanístic immediat a l'espai natural sobre les característiques ambientals i paisatgístiques sobre el mateix. Minimitzar l'efecte d'aquest desenvolupament i de les infraestructures associades respecte a l'espai natural, com a estratègia activa per a la millora de l'oferta turística i la qualitat de vida dels municipis limítrofs.
e) Promoure estratègies actives d'ús públic, mitjançant la implicació dels municipis i agents socials i privats, que milloren la capacitat de la zona per a albergar activitats recreatives i d'educació ambiental que no comprometen la conservació de les àrees, hàbitats i espècies de major valor.
Article 105. Normes particulars de les zones I.A, I.B i I.C
Els àmbits dels parcs naturals del Fondo de Crevillent-Elx, les Salines de Santa Pola i les Llacunes de la Mata i Torrevella es regulen els respectius plans rectors d'ús i gestió, en els quals s'estableix la normativa general i es zonifica de manera específica aquest àmbit concret, sense perjudici de les disposicions d'aquest PORN i d'altra legislació que resulte d'aplicació.
TÍTOL V
NORMATIVA PARTICULAR PER A LA ZONA II
CAPÍTOL I
ASPECTES GENERALS
Article 106. Definició i objectius específics de la zona II
1. D'acord amb el que estableix l'article 5 d'aquest decret, la zona II, d'esmorteïment d'impactes, comprén les àrees exteriors perifèriques als espais compresos en la zona I que, per les seues condicions, ubicació o característiques, resulten rellevants des del punt de vista dels objectius atribuïts a aquestes àrees en l'article 29 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
2. La delimitació de la zona II, d'esmorteïment d'impactes, és la que figura en la cartografia de zonificació d'aquest document.
3. Constitueixen objectius específics de l'ordenació de la zona II:
a) l'adequació d'activitats en les àrees exteriors pròximes als parcs.
b) el manteniment i la potenciació de l'activitat agrícola com a ús compatible amb la preservació dels valors naturals d'aquests espais.
c) la conservació d'àrees lliures que actuen com a connectors territorials i ambientals amb altres espais naturals de la comarca.
Article 107. Definició d'àrees
1. La zona II, d'esmorteïment d'impactes, s'articula a través de les diferents categories de zonificació o àrees:
a) Àrees de predomini agrícola: s'hi distingeixen al seu torn les categories següents:
a.1. Àrea de predomini agrícola A.
a.2. Àrea de predomini agrícola B.
b) Àrees de predomini urbà: s'hi distingeixen al seu torn les categories següents:
b.1. Àrees consolidades.
b.2. Àrees de zona verd.
b.3. Àrees urbanitzables.
b.4. Àrees subjectes a pla especial.
c) Àrees d'interés especial: s'hi distingeixen al seu torn les categories següents:
c.1. Àrees d'interés especial palmerar.
c.2. Àrees d'interés especial natural.
c.3. Àrees d'interés especial indústria salinera.
2. Cadascuna d'aquestes zones, com també la seua delimitació explícita, queda reflectida en la cartografia de zonificació d'aquest document.
CAPÍTOL II
DISPOSICIONS ESPECÍFIQUES
PER A LES ÀREES DE PREDOMINI AGRÍCOLA
SECCIÓ PRIMERA
DEFINICIÓ I OBJECTIUS
Article 108. Definició de les àrees de predomini agrícola
1. Les àrees de predomini agrícola corresponen a aquelles zones, dins de l'àmbit que s'ordena, en les quals l'ús agrícola o la seua capacitat per a aquest ús es presenta com a predominant.
2. En funció de les seues característiques, potencialitat i situació relativa, es distingeixen, al seu torn, en aquest apartat dues subcategories, els límits de les quals es reflecteixen en la cartografia d'ordenació d'aquest document:
a) Àrees de predomini agrícola A.
b) Àrees de predomini agrícola B.
SECCIÓ SEGONA
ÀREES DE PREDOMINI AGRÍCOLA A
Article 109. Definició
Es consideren àrees de predomini agrícola A les zones immediates als espais naturals protegits que alberguen en l'actualitat cultius o fragments de vegetació natural en estat variable de conservació, i en les quals concorren a més altres característiques que els atorguen un paper important en la preservació d'aquests espais
Article 110. Activitats compatibles
1. Amb caràcter general, es consideren activitats compatibles les dirigides a aconseguir una millor i més efectiva conservació i potenciació de l'activitat agrícola i la gestió dels recursos naturals.
2. D'acord amb l'anterior, queden específicament permesos els usos següents:
a) L'ús agrícola.
b) Les activitats educatives i d'ús públic lligades als espais naturals protegits i promogudes directament per les administracions públiques o quan no requerisquen instal·lacions de cap tipus.
3. El desenvolupament de les activitats compatibles no requereix cap autorització per a les actuacions corrents directament lligades amb aquests usos, incloent entre aquells els canvis de cultiu que no representen una transformació de secà a regadiu.
Article 111. Activitats autoritzables
1. Es consideren activitats autoritzables en aquest àmbit, després de l'emissió prèvia d'informe per part de la conselleria competent en matèria de medi ambient, les següents:
a) La implantació de cultius de palmerar a parcel·les en què no hi haja aquest ús.
b) Les actuacions directament vinculades a l'ús agrícola, com les actuacions en camins, la modernització de cultius, la implantació de sistemes no permanents de protecció de cultius, la implantació de modalitats de cultiu sota plàstic en hivernacle o túnel, com també d'umbracles amb finalitat agrícola, o les adequacions de sistemes de regadiu.
c) Els magatzems directament lligats a l'ús agrícola.
d) Les instal·lacions i adequacions educatives o d'ús públic lligades al parc que requerisquen infraestructures no permanents.
e) Els projectes de regeneració d'ecosistemes naturals.
f) Les infraestructures i equipaments la ubicació o el traçat dels quals haja de discórrer justificadament i inexcusablement per l'àmbit comprés per aquesta categoria de zonificació, quan no es troben sotmesos a estimació o declaració d'impacte ambiental en aplicació de la legislació sectorial específica.
2. S'han de sotmetre a estimació d'impacte ambiental les infraestructures i edificacions educatives o d'ús públic que requerisquen instal·lacions permanents, com també les infraestructures i els equipaments la ubicació o el traçat dels quals haja de discórrer justificadament i inexcusablement per l'àmbit comprés per aquesta categoria de zonificació, quan es troben sotmesos a aquest tràmit en aplicació de la legislació sectorial específica.
3. S'han de sotmetre a declaració d'impacte ambiental les infraestructures i equipaments la ubicació o el traçat dels quals haja de discórrer justificadament i inexcusablement per l'àmbit comprés per aquesta categoria de zonificació, quan es troben sotmesos a aquest tràmit en aplicació de la legislació sectorial específica.
Article 112. Activitats no permeses
Es consideren usos no permesos aquells que comporten o poden comportar alteració i degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos i, en particular, aquells que no hagen sigut explícitament recollits en els apartats anteriors o en la normativa general com a usos compatibles o autoritzables, i s'hi inclouen altres edificacions o habitatges lligats a l'ús agrícola, els moviments de terra que no puguen considerar-se labors agrícoles corrents ni es vinculen a usos autoritzables, i el canvi de secà a regadiu no lligat al cultiu del palmerar o, a l'entorn del Parc Natural de les Llacunes de la Mata i Torrevella, al cultiu de la vinya en situacions excepcionals de gran risc per a aquest cultiu a causa de condicions de sequera extrema.
SECCIÓ TERCERA
ÀREES DE PREDOMINI AGRÍCOLA B
Article 113. Definició
Es consideren àrees de predomini agrícola B les zones ocupades en l'actualitat o potencialment per cultius que, per les seues característiques o situació, resulten susceptibles d'albergar altres instal·lacions relacionades amb la vocació agrícola o l'ús públic d'aquests sense provocar efectes significatius sobre els espais protegits o la seua connectivitat.
Article 114. Activitats compatibles
Amb caràcter general, es consideren activitats compatibles les dirigides a aconseguir una millor i més efectiva conservació i potenciació de l'activitat agrícola i la gestió dels recursos naturals, i en particular les indicades en l'article 110 d'aquesta normativa. A més, i amb caràcter excepcional, es consideren compatibles les activitats preexistents següents:
1. Les granges preexistents al límit sud del Parc Natural del Fondo de Crevillent-Elx, en tant que disposen o obtinguen, en el termini màxim d'un any des de l'entrada en vigor d'aquest document, les autoritzacions sectorials que siguen aplicables.
2. L'activitat de club hípic ubicada entre les llacunes de la Mata i de Torrevella es considera compatible en tant s'adapte a les disposicions legals que li afecten.
Article 115. Activitats autoritzables
1. Es consideren activitats autoritzables en aquest àmbit, després de l'emissió prèvia d'informe per part de la conselleria competent en matèria de medi ambient, les següents:
a) Els especificades en l'article 111 d'aquesta normativa.
b) Les edificacions i instal·lacions lligades a l'ús agrícola, incloent-hi l'habitatge rural, sota les condicions establides en l'article 78 d'aquesta normativa i quan no requerisquen estimació o declaració d'impacte ambiental quant a la legislació aplicable.
c) Els vivers de plantes agrícoles o ornamentals les característiques dels quals s'adapten al que disposa la normativa general d'aquest document.
d) Les infraestructures de servei associades a les edificacions i instal·lacions lligades a l'ús agrícola -xarxes elèctriques, telefòniques, subministrament d'aigua potable, sanejament, etc. quan no es troben sotmeses a avaluació d'impacte ambiental en funció de la legislació sectorial vigent.
e) La regularització o modificacions de les condicions de les granges existents quan no requerisquen declaració d'impacte ambiental.
2. Es consideren activitats autoritzables en aquest àmbit, després de l'obtenció prèvia d'estimació d'impacte ambiental favorable, les activitats d'allotjament, educació i restauració al medi rural, d'acord amb les especificacions establides en la normativa general d'aquest document.
3. Es consideren activitats autoritzables en aquest àmbit, després de l'obtenció prèvia de la declaració d'impacte ambiental i, si és el cas, declaració d'interés comunitari favorables, les següents:
a) La implantació d'usos esportius que requerisquen infraestructures permanents.
b) La instal·lació de càmpings i altres adequacions turístiques o recreatives no compreses en apartats anteriors i que requerisquen infraestructures permanents.
c) La regularització o modificacions de les condicions de les granges existents quan requerisquen declaració d'impacte ambiental.
4. En les àrees de predomini agrícola B poden delimitar-se, a l'efecte d'afavorir una més adequada redistribució de les càrregues i beneficis derivats dels aprofitaments dels sòls urbanitzables i amb un informe previ favorable de la conselleria competent en matèria de medi ambient, sectors destinats a incorporar-se a la xarxa dotacional adscrita als sòls urbanitzables que es proposen en el futur fora de l'àmbit ordenat d'aquest document. Aquests sectors han de conservar el seu caràcter de sòl no urbanitzable.
Article 116. Activitats no permeses
Es consideren usos no permesos aquells que comporten o poden comportar alteració i degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos i, en particular, aquells que no hagen sigut explícitament recollits en els apartats anteriors o en la normativa general com a usos compatibles o autoritzables, incloent en aquests els moviments de terra que no puguen considerar-se labors agrícoles corrents ni es vinculen a usos autoritzables, el canvi de secà a regadiu no lligat al cultiu del palmerar o al cultiu de la vinya a l'entorn del Parc Natural de les Llacunes de la Mata i Torrevella, o la instal·lació de noves granges de qualsevol capacitat o característiques.
CAPÍTOL III
DISPOSICIONS ESPECÍFIQUES
PER A LES ÀREES DE PREDOMINI URBÀ
SECCIÓ PRIMERA
DEFINICIÓ I OBJECTIUS
Article 117. Definició de les àrees de predomini urbà
1. Les àrees de predomini urbà corresponen a aquelles zones, dins de l'àmbit que s'ordena, en les quals l'ús actual predominant correspon a habitatges i instal·lacions lligades a aquestes. Igualment, s'inclouen en aquesta categoria aquelles àrees destinades a la urbanització basant-se en les determinacions dels documents d'ordenació vigent o d'aquest pla; les considerades adequades per a un ús de zona verda; i aquelles en què s'ha produït un procés d'edificació alié a la legalitat urbanística.
2. D'acord amb l'anterior, i en funció de les seues característiques, potencialitat i situació relativa, es distingeixen en aquest apartat quatre subcategories, els límits del qual es reflecteixen en la cartografia d'ordenació d'aquest document:
a) Àrees amb consolidació residencial.
b) Àrees de zona verdes.
c) Àrees urbanitzables.
d) Àrees subjectes a pla especial.
SECCIÓ SEGONA
ÀREES DE CONSOLIDACIÓ RESIDENCIAL
Article 118. Definició
Constitueixen aquesta categoria de zonificació aquells sectors de sòl situats en l'àmbit del PORN desenvolupats o en via de desenvolupament d'acord amb les determinacions previstes en els plans generals d'ordenació urbana vigent. En particular, s'ha inclòs en aquesta categoria la zona urbana compresa entre les llacunes de la Mata i Torrevella, com també alguns sectors immediats al límit d'aquestes llacunes i al de les Salines de Santa Pola, al costat del nucli urbà d'aquesta última localitat, segons es grafia en els plànols d'aquest document.
Article 119. Activitats compatibles
El règim que s'ha d'aplicar a aquesta categoria de zonificació és el previst en els planejaments urbanístics vigents, tant pel que fa als sectors urbans pròpiament dits com als que tinguen la consideració de zona verda o xarxa primària. No se sotmeten a informe previ de la conselleria competent en matèria de medi ambient aquelles actuacions de desenvolupament d'aquests sòls que no alteren les condicions urbanístiques vigents en el moment de l'aprovació d'aquest document.
Article 120. Activitats autoritzables
Qualsevol alteració futura sobre els paràmetres urbanístics vigents en aquestes àrees ha de ser sotmesa a declaració prèvia d'impacte ambiental emesa per la conselleria competent en matèria de medi ambient.
Article 121. Activitats no permeses
Es consideren usos no permesos aquells que comporten o poden comportar alteració i degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos i, en particular, aquells que no hagen sigut explícitament recollits en els apartats anteriors o en la normativa general com a usos compatibles o autoritzables.
SECCIÓ TERCERA
ÀREES DE ZONA VERDA
Article 122. Definició
1. Comprenen tant els sòls que es troben classificats com a tals en els planejaments urbanístics vigents com aquells que, amb una classificació actual de sòl urbà o urbanitzable, es consideren d'importància natural per la seua situació relativa, les característiques actuals o l'alt grau de resiliència, i són potencialment recuperables amb ànim de la seua integració com a àrees de transició entre usos propis dels espais naturals protegits i els lligats al sòl urbà consolidat.
2. D'acord amb el que s'indica en la normativa general d'aquest document i en la legislació urbanística i d'ordenació del territori que siga aplicable, i sense perjudici del que estableix l'article 16 d'aquest PORN, els aprofitaments urbanístics que, si és el cas, corresponguen a les àrees que adquirisquen la condició de zona verda basant-se en aquesta normativa s'han de reubicar, mitjançant conveni urbanístic o de qualsevol altre mitjà previst en la legislació vigent, en aquells sectors del terme municipal de què es tracte en què resulte més adequat des del punt de vista territorial i ambiental i des de la perspectiva del respecte als drets consolidats que, si és el cas, puguen veure's afectats.
Article 123. Activitats compatibles
1. Sense perjudici del que s'indica en els apartats següents, a les zones verdes classificades com a tals en el planejament urbanístic vigent a l'entrada en vigor d'aquest document es consideren usos compatibles aquells específicament previstos en la norma que siga aplicable, com també la regeneració d'ecosistemes naturals i l'ús extensiu lligat al medi natural o rural.
2. En forma transitòria, fins a l'execució de les actuacions previstes per a la zona verda, es considera activitat compatible l'ús agrícola preexistent a l'entrada en vigor del document, a les àrees afectades.
Article 124. Activitats autoritzables
1. Es consideren activitats autoritzables en aquest àmbit, després de l'emissió prèvia d'informe per part de la conselleria competent en matèria de medi ambient, les següents:
a) Els projectes d'adequació o habilitació per a l'ús públic i educatiu que resulten compatibles amb les característiques de la zona i no requerisquen infraestructures o construccions permanents.
b) La regeneració assistida d'ecosistemes naturals.
c) Els projectes d'eliminació i restauració d'instal·lacions i infraestructures que si és el cas s'hagen desenvolupat de forma irregular a aquestes zones.
2. Es consideren autoritzables en aquest àmbit, després de l'emissió de declaració d'impacte ambiental favorable, aquelles edificacions permanents que, segons la normativa urbanística que s'aplique, puguen considerar-se pròpies d'una zona verda i adequades als fins d'aquesta.
Article 125. Activitats no permeses
Es consideren usos no permesos aquells que comporten o poden comportar alteració i degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos i, en particular, aquells que no hagen sigut explícitament recollits en els apartats anteriors o en la normativa general com a usos compatibles o autoritzables.
SECCIÓ QUARTA
ÀREES URBANITZABLES
Article 126. Definició
S'inclouen en aquesta categoria de zonificació aquells sectors que tenen aquesta classificació en els respectius planejaments urbanístics municipals en el moment de la redacció d'aquest document, com també aquells que es consideren adequats, des del punt de vista ambiental i territorial, per a albergar usos urbans previ el compliment de determinades mesures correctores i compensatòries.
Article 127. Activitats autoritzables
1. Amb caràcter general, es consideren autoritzables en aquestes zones els usos i activitats específicament previstos en els planejaments generals o parcials que regulen la urbanització de cadascuna d'aquestes.
2. Es consideren autoritzables, després de l'emissió d'informe favorable per part de la conselleria competent en espais naturals protegits:
a) Els plans, projectes i actuacions que executen els instruments de planejament de desenvolupament que afecten sectors inclosos en aquest àmbit i que es troben vàlidament aprovats i adaptats a la delimitació i les prescripcions d'aquest document a l'entrada en vigor d'aquest.
b) Les actuacions d'infraestructura vinculades a la urbanització d'aquests sectors, encara que no disposen dels instruments de desenvolupament vàlidament aprovats, quan l'execució d'aquestes no n'afecte l'ordenació global i se'n justifique el caràcter d'urgència per possible afecció a béns o persones.
3. Es consideren autoritzables, després de l'obtenció prèvia de declaració d'impacte ambiental favorable emesa per la conselleria competent en matèria de medi ambient, els documents de planejament que es confeccionen per al desenvolupament dels àmbits compresos en aquesta categoria que no els tinguen vàlidament a l'entrada en vigor d'aquesta normativa, o els que, tot i tenir-los, no es troben adaptats a la delimitació i les condicions generals establides en aquest document.
4. Sense perjudici del que siga aplicable basant-se en aquesta normativa, l'eventual aprovació per part de la conselleria competent en matèria de medi ambient dels instruments d'ordenació que desenvolupen, de forma conjunta o individualitzada, els sectors inclosos en aquesta categoria de zonificació ha de quedar condicionada al fet que en aquests instruments es prevegen almenys, des del punt de vista de facilitar la integració entre les zones urbanes i els espais naturals protegits situats en la proximitat, els aspectes següents:
a) Ubicació i característiques dels espais lliures proposats des del punt de vista de facilitar la integració entre zones urbanes i naturals.
b) Característiques de l'enllumenat públic projectat, amb indicació de les mesures d'estalvi energètic i reducció de la contaminació lumínica.
c) Mesures d'integració paisatgística.
d) Mesures compensatòries proposades, en especial aquelles que es referisquen a conservació d'hàbitats i espècies d'interés en l'àmbit dels espais naturals protegits i a instal·lacions i adequacions relacionades amb l'ús públic, educatiu i turístic d'aquests.
Article 128. Activitats no permeses
Es consideren usos no permesos aquells que comporten o poden comportar alteració i degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos i, en particular, aquells que no hagen sigut explícitament recollits en els apartats anteriors o en la normativa general com a usos compatibles o autoritzables.
SECCIÓ CINQUENA
ÀREES SUBJECTES A PLA ESPECIAL
Article 129. Definició
S'inclouen en aquesta categoria les zones incloses en l'àmbit d'aquest document on s'han produït assentaments i concentració d'edificacions o infraestructures alienes a un procés correcte d'urbanització, amb la consegüent carència d'infraestructures bàsiques (especialment de sanejament) i l'evident repercussió negativa sobre els espais naturals protegits. Aquestes zones es grafien i identifiquen en la corresponent cartografia de zonificació.
Article 130. Normativa aplicable
1. La figura de planejament considerada més adequada per a la consecució dels objectius exposats en l'article anterior, d'acord amb el que estableix la legislació urbanística valenciana, és el pla especial, per al qual, entre altres aspectes, es preveu com a objecte protegir el paisatge i el medi natural i la integració i funcionalitat de les dotacions i infraestructures concretant el seu funcionament.
2. Els plans especials a què es refereix el punt anterior han de ser redactats, en un termini inferior a dos anys des de l'entrada en vigor d'aquest document, pels ajuntaments implicats, comptant en tot cas amb el suport directe de la conselleria competent en matèria de medi ambient per a aquesta redacció. El procediment de formulació dels plans esmentats ha de garantir l'adequada participació dels propietaris afectats, i ha d'incloure en tot cas declaració d'impacte ambiental favorable prèvia a l'aprovació definitiva.
3. Els plans especials han de prestar especial atenció a la proposta de mesures correctores i infraestructures destinades a evitar els impactes existents, incloent l'eventual trasllat de les instal·lacions i edificacions existents a altres sectors exteriors als perímetres de protecció i, en aquest cas, la restauració i regeneració de les condicions ambientals o rurals que s'establisquen com més adequades. Han d'establir, si és el cas, el règim de gestió i autorització de les activitats i usos que es consideren compatibles en el seu àmbit, la qual ha de ser coherent en tot cas amb les determinacions incloses en aquest document, i han d'incloure la corresponent consignació pressupostària per a l'execució de les mesures que es proposen.
4. Els plans especials que es formulen poden alterar la delimitació proposada en aquest document si aquesta alteració és coherent amb el compliment dels objectius previstos.
5. La totalitat dels sectors afectats per aquesta categoria de zonificació han de conservar, una vegada formalitzat el pla especial, l'actual classificació de sòl no urbanitzable.
6. En tant es produeix la formulació i l'aprovació dels plans especials esmentats, es consideren activitats compatibles en cada àmbit afectat les existents en aquests a l'entrada en vigor d'aquest document, sota les mateixes característiques i condicions generals en què es duguen a terme. Qualsevol modificació significativa de les característiques dels sòls, edificacions o infraestructures existents en aquests àmbits s'ha de sotmetre a informe previ de la conselleria competent en matèria de medi ambient, la qual pot denegar la sol·licitud efectuada si de l'execució d'aquesta es deriven afeccions que poden impedir el compliment dels objectius del pla especial de què es tracte.
CAPÍTOL IV
DISPOSICIONS ESPECÍFIQUES
PER A LES ÀREES D'INTERÉS ESPECIAL
SECCIÓ PRIMERA
DEFINICIÓ I OBJECTIUS
Article 131. Definició de les àrees d'interés especial
1. Les àrees d'interés especial corresponen a aquells enclavaments amb característiques singulars per valors biòtics, abiòtics o pel seu ús, i la seua delimitació és la inclosa en la cartografia d'aquest document.
2. En funció de les seues característiques, potencialitat i situació relativa, es distingeixen al seu torn en aquest apartat tres subcategories, els límits de les quals es reflecteixen en la cartografia d'ordenació d'aquest document:
a) Àrees d'interés especial. Palmerar.
b) Àrees d'interés especial. Interés natural.
c) Àrees d'interés especial. Indústria salinera.
3. Les àrees d'interés especial tenen la consideració urbanística de sòl no urbanitzable d'especial protecció, i la normativa d'aplicació és l'especificada en els articles següents.
SECCIÓ SEGONA
ÀREES D'INTERÉS ESPECIAL PALMERAR
Article 132. Definició
Es consideren àrees d'interés especial palmerar les ocupades en l'actualitat per cultius de palmeres o per altres usos en els quals aquesta espècie forma masses significatives, com també aquelles en què aquest cultiu es considera activitat potencial adequada.
Article 133. Activitats compatibles
Es considera com a única activitat compatible el cultiu d'aquesta espècie, com també les infraestructures directament associades a aquest.
Article 134. Activitats autoritzables
1. Es consideren activitats autoritzables en aquest àmbit, després de l'emissió prèvia d'informe per part de la conselleria competent en matèria de medi ambient, les següents:
a) Aquelles actuacions que, tot i estar directament relacionades amb el cultiu de la palmera, requerisquen la construcció o la modificació d'infraestructures o instal·lacions com ara les actuacions en camins, la modernització de cultius, la implantació de sistemes no permanents de protecció de cultius, la implantació de modalitats de cultiu sota plàstic en hivernacle o túnel, com també d'umbracles amb finalitat agrícola, o les adequacions de sistemes de regadiu.
b) La implantació de vivers dedicats a aquesta activitat.
c) Els magatzems directament lligats al cultiu del palmerar.
d) Les instal·lacions i adequacions educatives, turístiques o d'ús públic lligades al palmerar o a l'aprofitament dels recursos naturals, quan siguen compatibles amb les disposicions generals d'aquest document i requerisquen infraestructures no permanents.
e) Les infraestructures i els equipaments d'interés general el traçat dels quals haja de discórrer justificadament i inexcusablement per l'àmbit comprés per aquesta categoria de zonificació, quan no es troben sotmesos a estimació o declaració d'impacte ambiental en aplicació de la legislació sectorial específica.
f) Les infraestructures de servei associades a les edificacions i instal·lacions lligades als usos compatibles -xarxes elèctriques, telefòniques, subministrament d'aigua potable, sanejament, etc. quan no es troben sotmeses a avaluació d'impacte ambiental en funció de la legislació sectorial vigent.
2. S'han de sotmetre a estimació d'impacte ambiental les infraestructures i edificacions educatives, turístiques o d'ús públic que requerisquen instal·lacions permanents, com també les infraestructures i equipaments d'interés general el traçat de les quals haja de discórrer justificadament i inexcusablement per l'àmbit comprés per aquesta categoria de zonificació, quan es troben sotmesos a aquest tràmit en aplicació de la legislació sectorial específica.
3. Se sotmeten a declaració d'impacte ambiental les infraestructures i equipaments d'interés general el traçat dels quals haja de discórrer justificadament i inexcusablement per l'àmbit comprés per aquesta categoria de zonificació, quan es troben sotmesos a aquest tràmit en aplicació de la legislació sectorial específica.
Article 135. Activitats no permeses
Es consideren usos no permesos aquells que comporten o poden comportar alteració i degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos i, en particular, aquells que no hagen sigut explícitament recollits en els apartats anteriors o en la normativa general com a usos compatibles o autoritzables, incloent-hi l'habitatge rural associat a ús agrícola i els moviments de terra que no puguen considerar-se labors agrícoles corrents.
SECCIÓ TERCERA
ÀREES D'INTERÉS ESPECIAL NATURAL
Article 136. Definició
Es consideren àrees d'interés especial natural aquelles zones de valors naturals fonamentals per a la conservació del conjunt de l'àrea ordenada en aquest document. Es representen ací els ambients fluvials, en el curs del riu Vinalopó o el barranc de la Fayona; l'entorn d'El Acequión; els sistemes humits pròxims al litoral, amb la inclusió de la zona humida catalogada dels Carrissars d'Elx; les restes de vegetació psammòfila i de litoral a la xicoteta duna situada al costat de les salines del Pinet; i la vegetació halòfila ben representada o de gran potencialitat present a diferents enclavaments de l'àmbit.
Article 137. Activitats compatibles
Es consideren activitats compatibles les següents:
1. La conservació, investigació i regeneració no assistida dels ecosistemes d'interés associats a rius i rambles, zones humides, vegetació halòfila i dunes.
2. Les activitats de cultiu a les àrees que presenten actualment aquest ús i sota les condicions i les característiques en què es duen a terme a l'entrada en vigor d'aquest document.
Article 138. Activitats autoritzables
1. Es consideren activitats autoritzables, després de l'obtenció prèvia de l'informe favorable emés per la conselleria competent en matèria de medi ambient, les següents:
a) Les instal·lacions i infraestructures directament vinculades a l'activitat agrícola a les àrees que presenten aquest ús i que no es troben sotmeses a estimació o declaració d'impacte ambiental.
b) La implantació a l'àrea de la zona humida catalogada dels Carrissars d'Elx del cultiu del palmerar.
c) Els magatzems directament lligats a l'activitat agrícola a les àrees que presenten aquest ús i segons el que estableix la normativa general respecte de les construccions lligades a l'activitat agropecuària.
d) Les instal·lacions i adequacions educatives o d'ús públic lligades als ecosistemes naturals.
e) Els projectes de regeneració assistida dels ecosistemes naturals.
f) Les actuacions en infraestructures i equipaments existents a la zona que no impliquen ampliació o modificació de traçat, condicions o característiques.
g) Les noves infraestructures i equipaments d'interés general el traçat de les quals haja de discórrer justificadament i inexcusablement per l'àmbit comprés per aquesta categoria de zonificació, quan no es troben sotmesos a estimació o declaració d'impacte ambiental en aplicació de la legislació sectorial específica.
h) Les infraestructures de servei associades a les edificacions i instal·lacions lligades a l'ús agrícola -xarxes elèctriques, telefòniques, subministrament d'aigua potable, sanejament, etc. quan no es troben sotmeses a avaluació d'impacte ambiental en funció de la legislació sectorial vigent.
i) L'adequació excepcional d'edificacions existents per a usos turístics o recreatius, d'acord amb el que especifica la normativa general d'aquest document.
2. Es consideren activitats autoritzables, després de l'obtenció d'estimació o declaració d'impacte ambiental prèvia, les noves infraestructures i equipaments d'interés general el traçat dels quals haja de discórrer justificadament i inexcusablement per l'àmbit comprés per aquesta categoria de zonificació, quan es troben sotmesos a aquests tràmits en aplicació de la legislació sectorial específica.
Article 139. Activitats no permeses
Es consideren usos no permesos aquells que comporten o puguen comportar alteració i degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos i, en particular, aquells que no hagen sigut explícitament recollits en els apartats anteriors o en la normativa general com a usos compatibles o autoritzables, incloent-hi els moviments de terra que no puguen considerar-se labors agrícoles corrents.
SECCIÓ QUARTA
ÀREES D'INTERÉS ESPECIAL. INDÚSTRIA SALINERA
Article 140. Definició
Àrea vinculada a l'activitat salinera a les llacunes de la Mata i Torrevella, corresponent a la zona en què s'enclaven diverses instal·lacions i activitats accessòries a aquesta.
Article 141. Normativa aplicable
1. Es consideren usos compatibles en aquesta àrea la conservació dels ecosistemes naturals i les instal·lacions i els processos propis de l'activitat salinera, aplicant les determinacions vigents al respecte en el planejament urbanístic municipal.
2. Amb caràcter excepcional, s'inclouen és aquesta àrea els terrenys considerats en el vigent Pla general d'ordenació urbana de Torrevieja com a sector S-8 (polígon industrial Salinas), per al qual aquest PGOU preveu com a usos fonamentals els industrials, d'esplai i esportiu. L'eventual desenvolupament d'aquest sector mitjançant l'instrument que corresponga, el qual ha de disposar de declaració d'impacte ambiental favorable prèviament a l'aprovació, ha de tenir explícitament en compte la compatibilitat dels usos i instal·lacions que si és el cas s'ubiquen a la zona amb la conservació dels valors ambientals i amb l'activitat salinera.
3. Sense perjudici del que s'ha indicat en el punt anterior, qualsevol nova actuació que s'efectue dins de l'àmbit de l'àrea d'interés especial i que puga representar una alteració de les característiques actualment existents en aquesta ha de sotmetre's a informe previ de la conselleria competent en matèria de medi ambient, incloent les adequacions educatives o recreatives.
CAPÍTOL V
ALTRES DISPOSICIONS APLICABLES A LA ZONA II
Article 142. Altres usos compatibles i autoritzables
1. Amb caràcter general, i sense perjudici de la incompatibilitat genèrica d'altres usos indicada en els articles d'aquesta normativa referents a les diverses categories de zonificació, es consideren compatibles en les àrees agrícoles i naturals incloses a la zona II els usos cinegètics i piscícoles i la ramaderia extensiva, en tant que tinguen els corresponents plans tècnics d'aprofitament degudament autoritzats o resulten compatibles amb l'ordenació sectorial que els siga aplicable i amb les disposicions generals d'aquest document.
2. No s'inclou en el supòsit anterior la instal·lació de piscifactories, activitat que es considera en general autoritzable en aquelles àrees susceptibles d'albergar aquest ús, després de l'obtenció prèvia de la declaració d'impacte ambiental favorable.
Article 143. Definició i objectius de les zones II.A, II.B i II.C
1. A l'efecte d'atribuir específicament la gestió d'aquesta, basant-se en les determinacions incloses en aquest document i en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, la zona II, d'esmorteïment d'impactes, s'estructura en tres subunitats, denominades zona II.A, zona II.B i zona II.C, vinculades respectivament als parcs naturals del Fondo de Crevillent-Elx, les Salines de Santa Pola i les Llacunes de la Mata i Torrevella.
2. La delimitació de cadascuna de les zones esmentades ha de figurar establida en els respectius plans rectors d'ús i gestió.
3. La consideració de les zones II.A, II.B i II.C no afecta les directrius i prescripcions d'ordenació establides en aquest document per al conjunt de la zona II.
Article 144. Règim sancionador
El règim d'infraccions i sancions en la matèria regulada en aquest decret és l'establit en el títol VI de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana; en el títol IX de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, i en el Reial Decret 1398/1993, pel qual s'aprova el Reglament del procediment per a l'exercici de la potestat sancionadora, sense perjudici del que siga exigible en via penal, civil o de qualsevol altre ordre en què es puga incórrer.
ANNEX II
DESCRIPCIÓ LITERÀRIA DETALLADA
PROPOSADA PER A L'ÀMBIT DEL PLA
D'ORDENACIÓ DEL SISTEMA DE ZONES
HUMIDES DEL SUD D'ALACANT.
El Pla d'ordenació dels recursos naturals del Sistema de Zones Humides del Sud d'Alacant comprén els parcs naturals del Fondo de Crevillent-Elx, les Salines de Santa Pola i les Llacunes de la Mata i Torrevella i les àrees perifèriques d'aquestes.
ZONA PERIFÈRICA AL PARC NATURAL DE LES LLACUNES DE LA MATA I Torrevella
La descripció de la delimitació de l'àmbit del PORN s'inicia a la carretera de Benijófar a Torrevieja CV-90, a l'altura de l'encreuament amb el camí que arriba a la Casa de los Casteles, al terme municipal de Rojales, al voltant del punt de coordenades UTM (1) 700.053, 4.213.501, i és la següent (en el sentit de les agulles del rellotge):
- Des d'aquest punt es dirigeix en direcció NE, paral·lelament a la carretera CV-895 que comunica la carretera CV-90 amb la nacional N-332, fins al punt de coordenades UTM (2) 700.388, 4.213.889. Des d'ací traça una corba passant pels punts de coordenades UTM (3) 700.509, 4.213.985, (4) 700.673, 4.214.042 i (5) 700.776, 4.214.044, traçant una línia paral·lela al límit del parc natural, a una distància aproximada de 500 metres d'aquest.
- En aquest punt, pren un camí en direcció SE, que ve de la contornada de la Casa del Marabú, i que avança fins a intersectar amb la carretera CV-895.
- Segueix per la carretera en direcció NE durant uns 1.300 metres, fins a arribar a un encreuament amb un camí procedent de la urbanització El Marabú i que arriba fins el camí del Raso, a l'altura de l'observatori del Fumarer.
- Pren aquest camí a mà dreta fins a arribar al punt de coordenades UTM (6) 702.235, 4.214.318, a l'altura d'una bassa de reg que queda a mà dreta.
- Des d'aquest punt, es dirigeix en línia recta, traçant una línia paral·lela al límit del parc natural, a una distància aproximada de 500 metres d'aquest, fins a arribar al punt de coordenades UTM (7) 702.527, 4.214.439, per a dirigir-se després, entrant al terme municipal de Guardamar del Segura, cap a la Casa del Ras seguint la direcció E, fins a arribar al punt de coordenades UTM (8) 703.102, 4.214.415.
- Des d'ací avança per un traçat definit pels punts de coordenades UTM següents:
· UTM (9) 703.230, 4.214.421
· UTM (10) 703.505, 4.214.566
· UTM (11) 703.923, 4.214.563
· UTM (12) 703.900, 4.214.658
· UTM (13) 704.009, 4.214.672
- Des d'aquest punt, avança en direcció NO uns metres, fins que intersecta amb un camí.
- Pren aquest camí a mà dreta i segueix per aquest fins que arriba al camí dels Curros.
- Des d'aquest punt d'intersecció amb el camí del Curros, es dirigeix en línia recta fins al punt de coordenades UTM (14) 704.848, 4.214.930 i UTM (15) 705.224, 4.214.968 traçant una línia paral·lela al límit del parc natural, a una distància aproximada de 500 metres d'aquest, des d'on avança en línia recta direcció SE.
- En aquest punt pren un camí a mà dreta en direcció SE fins a arribar a una intersecció en T, on continua pel camí de la dreta al llarg d'uns escassos 30 metres, fins a arribar al punt de coordenades UTM (16) 705.300, 4.214.519.
- Des d'aquest punt avança en línia recta, direcció SE, fins a arribar a un camí que porta a la Casa de l'Alt. Segueix per aquest camí fins a arribar a la carretera N-332.
- Avança seguint el traçat de la carretera en direcció S fins a arribar al punt de coordenades UTM (17) 704.616, 4.209.303, a l'altura de la urbanització Aguas Nuevas, ja al terme municipal de Torrevieja. En aquest punt abandona la carretera per a dirigir-se en línia recta direcció NO fins enllaçar amb un camí que envolta l'Hospital San Jaime. Segueix per aquest camí vorejant l'hospital, al llarg d'uns 350 metres, per a abandonar-lo després i dirigir-se en línia recta direcció S fins al punt de coordenades UTM (18) 704.208, 4.209.233.
- Des d'aquest punt avança en línia recta fins al punt de coordenades UTM (19) 704.186, 4.209.191 i des d'allí avança en línia recta per a arribar a un camí en el punt de coordenades UTM (20) 704.272, 4.209.190 que es dirigeix cap a la carretera N-332.
- El límit del PORN segueix per aquest camí fins al punt en què aquest discorre al costat de la carretera nacional. En aquest punt el límit discorre segons el traçat de la N-332 durant uns 360 metres, fins a arribar a un pas elevat sobre la carretera.
- Ací abandona la carretera per a dirigir-se en línia recta direcció SO fins a enllaçar amb un carrer entre les urbanitzacions de la Torreta i Doña Inés, al voltant del punt de coordenades UTM (21) 703.305, 4.208.204.
- Segueix el carrer que discorre primer en direcció S i que després es desvia a la dreta direcció SO, fins que enllaça amb la carretera de Novelda a Torrevieja, CV-90.
- Des d'ací continua per la carretera direcció NO al llarg d'aproximadament 450 metres, fins a arribar a la rotonda següent, aproximadament en el punt de coordenades UTM (22) 702.844, 4.208.361, on abandona la carretera per a dirigir-se en línia recta direcció SO fins enllaçar amb un camí que es dirigeix cap a la carretera nacional N-332.
- Segueix per aquest camí direcció S, travessant la urbanització Torreta Florida pel carrer Jorge Manrique, fins a arribar a les proximitats de la nacional.
- Abandona el camí abans que el traçat comence a discórrer paral·lel a la carretera, i pren el traçat de la mateixa carretera on hi ha un pas elevat.
- Segueix per la carretera N-332 fins a arribar al punt de coordenades UTM (23) 702.295, 4.205.717.
- Des d'aquest punt envolta la zona on s'ubica la depuradora de Torrevieja seguint un traçat definit pels següent punts de coordenades UTM: (24) 702.231, 4.205.788, (25) 702.148, 4.205.699, (26) 702.080, 4.205.666, (27) 702.014, 4.205.689, (28) 701.926, 4.205.628, (29) 701.895, 4.205.656, (30) 701.632, 4.205.348.
- Des d'ací avança en línia recta direcció SE fins a arribar a la carretera N-332.
- Segueix per la carretera en direcció S, fins a l'encreuament amb la carretera CV-95 que comunica San Miguel de Salinas amb la N-332.
- Pren aquesta carretera a mà dreta, deixant fora de l'àmbit del PORN la superfície ocupada per l'enllaç d'ambdues carreteres, i avança en direcció O fins a arribar a la urbanització de Los Balcones.
- Des d'ací abandona la carretera per a vorejar la urbanització, primer en direcció NE i després NO, passant pels punts de coordenades UTM (31) 700.654, 4.204.659 i (32) 700.225, 4.204.855.
- Continua vorejant la urbanització, en direcció SO fins al punt de coordenades UTM (33) 700.128, 4.204.578, i després en direcció NO, seguint el traçat d'un carrer que després gira en direcció NE fins a arribar al punt de coordenades UTM (34) 699.329, 4.205.020 on pren una desviació a l'esquerra. Continua per aquest carrer uns 140 metres, fins a arribar al límit de la zona urbanitzada, on pren un carrer limítrof a mà esquerra, que separa la urbanització de la zona cultivada, arribant fins al punt de coordenades UTM (35) 699.126, 4.204.812.
- Des d'ací es dirigeix en línia recta en la mateixa direcció que portava fins a prendre novament la carretera CV-95.
- Segueix per la carretera fins a l'encreuament amb l'autopista del Mediterrani AP-7.
- Segueix el traçat de l'autopista en direcció NO fins l'encreuament d'aquesta amb la carretera CV-942.
- En aquest punt pren la carretera CV-942 que va des de Los Montesinos a la carretera CV-95, en direcció N, envoltant la part més oest de la llacuna de Torrevella. Continua per aquesta carretera que en terme de Los Montesinos canvia de nomenclatura i passa a denominar-se CV-943, fins a arribar al punt de coordenades UTM (36) 697.571, 4.210.704, situat a un quilòmetre, aproximadament, del nucli urbà de Los Montesinos (entre les zones de Los Díez i El Cuartel).
- En aquest punt pren una desviació a mà dreta, que després d'escassos 30 metres torna a bifurcar-se, prenent la via de l'esquerra.
- Segueix per aquesta via fins que s'interromp en el punt de coordenades UTM (37) 698.338, 4.210.906, des d'on es dirigeix, mantenint la direcció NE, al punt de coordenades UTM (38) 698.926, 4.211.543, a la zona de la partida de Los Blanc, traçant una línia paral·lela al límit del parc natural, a una distància aproximada de 500 metres d'aquest.
- Ací pren un camí direcció N que enllaça amb la carretera CV-945 després que aquesta travesse el nucli urbà de Los Montesinos.
- Pren la carretera CV-945 que comunica la carretera CV-90 amb la CV-95 al seu pas pel terme municipal d'Orihuela, en direcció E fins al voltant del punt de coordenades UTM (39) 699.612 4.211.752, des d'on es dirigeix en línia recta al punt de coordenades UTM (40) 699.589, 4.211.824.
- Des d'aquest punt, es dirigeix en línia recta cap al NE, fins a arribar a un camí que comunica el nucli urbà de Los Montesinos amb la carretera CV-90, de Novelda a Torrevieja.
- Pren aquest camí al llarg d'uns 80 metres i en el primer encreuament pren la via de la dreta.
- Segueix la via de la dreta fins que, després d'uns 120 metres, aquesta realitza un gir de 90° i es dirigeix cap al SE. En aquest punt, l'àmbit continua recte amb la mateixa direcció que portava el camí fins a enllaçar amb un altre camí que es dirigeix cap a les proximitats de Casa el Romero.
- Segueix el traçat d'aquest camí fins a arribar al punt de coordenades UTM (41) 699.989, 4.212.295. Des d'aquest punt s'avança en direcció NO primer i després NE, traçant una línia paral·lela al límit del parc natural, a una distància aproximada de 500 metres d'aquest, fins a arribar al punt d'inici d'aquesta descripció.
ZONA PERIFÈRICA AL PARC NATURAL DEL FONDO DE CREVILLENT-ELX I AL PARC NATURAL DE LES SALINES DE SANTA POLA
La descripció de la delimitació de l'àmbit del PORN s'inicia en l'encreuament de la carretera CV-865, que comunica Elx amb Santa Pola, amb la carretera CV-851 (entre Elx i la zona urbanitzada de les Foies) al límit entre el terme municipal d'Elx i Santa Pola, i és la següent (en el sentit de les agulles del rellotge):
- L'àmbit del PORN discorre en comú al traçat de la carretera CV-865, en direcció SE, fins que uns 440 metres després de travessar la carretera N-332, pren una desviació a mà dreta que porta a l'avinguda de Saragossa de Santa Pola.
- Pren l'av. de Saragossa i segueix per aquest carrer fins a arribar a l'altura del carrer del Bisbe Bascuñana, pel qual gira a l'esquerra fins a arribar a l'av. de Salamanca.
- Pren l'av. de Salamanca fins que, després de creuar el carrer de la Mare de Déu del Pilar, pren la continuació de l'av. de Salamanca, que és en aquest punt el carrer dels Tamarius.
- Segueix pel carrer dels Tamarius fins a enllaçar amb l'av. del Tamarit.
- Continua per aquesta avinguda fins a arribar al carrer de la Vinguda de la Mare de Déu, que es dirigeix cap a la línia de costa, afrontant amb l'explotació salinera Braç del Port.
- Pren aquest carrer en direcció a la línia de costa, seguint el límit de l'àmbit del parc natural.
- Segueix en comú amb el límit del parc fins a arribar al camí del Pinet, en el punt de coordenades UTM (1) 707.941, 4.225.732.
- Des d'ací es dirigeix en línia recta direcció SE fins a la línia de costa novament, en el punt de coordenades UTM (2) 708.012, 4.225.703, ja en terme d'Elx.
- Avança per la línia de costa, a la platja del Pinet, fins a arribar al punt de coordenades UTM (3)707.661, 4.225.075.
- Des d'aquest punt, avança envoltant l'àmbit del parc, traçant una línia paral·lela al límit del parc natural, a una distància aproximada de 500 metres d'aquest, fins que intersecta un camí paral·lel al camí del Pinet, al voltant del punt de coordenades UTM (4) 706.953, 4.225.972.
- Pren aquest camí en direcció O, fins que al cap d'aproximadament 100 metres arriba a la carretera nacional N-332.
- En aquest punt es desvia per la nacional en direcció NE fins a arribar al punt de coordenades UTM (5) 707.010, 4.226.184, al voltant del PK 26.
- Des d'aquest punt es desvia de la carretera per a dirigir-se al NO, traçant una corba paral·lela al límit del parc natural, a una distància aproximada de 500 metres d'aquest, fins a intersectar de nou amb la carretera nacional N-332.
- Continua per aquesta carretera en direcció SO fins que pren la desviació a la carretera entre Elx i la zona de la Marina CV-853.
- Presa la carretera CV-853 fins a arribar al punt de coordenades UTM (6) 705.318, 4.226.579.
- Des d'ací avança envoltant el límit del parc, traçant una línia paral·lela al límit del parc natural, a una distància aproximada de 500 metres d'aquest, fins que després de creuar el camí del Molar, intersecta un altre camí, aproximadament al voltant del punt de coordenades UTM (7) 703.919, 4.226.986.
- Pren aquest camí en direcció O i transcorre en comú amb el seu traçat fins que intersecta amb el camí d'Elx.
- En aquest encreuament, pren el camí d'Elx a mà dreta i avança direcció N uns 120 metres fins a arribar a un encreuament en què pren la via de l'esquerra.
- Segueix per aquest camí fins que s'uneix a una séquia que transcorre en direcció paral·lela a l'assarb de la Pastora. En aquest punt pren la direcció de la séquia cap al S fins a arribar al límit del terme municipal entre Elx i Sant Fulgenci (d'acord amb la base de dades cartogràfiques de l'Institut Cartogràfic Valencià).
- Des d'ací es dirigeix en línia recta, en direcció O fins que intersecta l'assarb del Convent.
- Presa l'assarb en direcció NO i segueix el seu traçat fins a arribar al punt de coordenades UTM (8) 697.651, 4.226.052.
- Des d'aquest punt, avança en comú traçant una línia paral·lela al límit del parc natural, a una distància aproximada de 500 metres d'aquest, passant pels termes municipals de Dolores, Catral, Crevillent i Elx, envolta la llacuna del Fondo, fins a intersectar en el punt de coordenades UTM (9) 699.382, 4.229.359 un camí que en direcció E arriba a la carretera CV-851.
- Segueix aquest camí que conflueix amb la carretera CV-851, en les proximitats de la Casa de Ricard, a la partida del Derramador.
- En la intersecció amb la carretera, segueix el traçat d'aquesta a mà dreta fins a arribar al punt de coordenades UTM (10) 707.124, 4.231.262, després de creuar el camí dels Antons.
- Des d'aquest punt, el límit descriu una corba paral·lela al límit del parc natural, a una distància aproximada de 500 metres d'aquest, fins a arribar a la carretera entre Elx i la Baia Baixa CV-856, al voltant del punt de coordenades UTM (11) 707.301, 4.231.776.
- Segueix el traçat de la carretera al llarg d'uns 40 metres per a desviar-se en arribar a la zona edificada de la Baia Baixa, aproximadament en el punt de coordenades UTM (12) 707.327, 4.231.741, i dirigir-se en línia recta en direcció NE fins al punt de coordenades UTM (13) 707.443, 4.231.820, on pren un camí en direcció SE.
- Segueix aquest camí uns 100 metres i en el punt de coordenades UTM (14) 707.496, 4.231.729 torna a desviar-se en direcció NE fins a intersectar amb la sendera del Redó.
- Segueix per la sendera en direcció SE fins a arribar al punt de coordenades UTM (15) 708.297, 4.231.678.
- Des d'ací continua traçant una línia paral·lela al límit del parc natural, a una distància aproximada de 500 metres d'aquest, fins que intersecta amb la carretera CV-851, per la qual es desvia en direcció NE fins a arribar al punt en què s'inicia aquesta descripció.
ANNEX III / ANEXO III
DELIMITACIÓ GRÀFICA / DELIMITACIÓN GRÁFICA
