diari

LLEI 3/2019, de 18 de febrer, de la Generalitat, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana. [2019/1653]

(DOGV núm. 8491 de 21.02.2019) Ref. Base de dades 001715/2019

LLEI 3/2019, de 18 de febrer, de la Generalitat, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana. [2019/1653]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans i totes les ciutadanes que les Corts han aprovat i jo, d’acord amb el que estableixen la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, en nom del rei, promulgue la llei següent:


Índex

Preàmbul

TÍTOL PRELIMINAR
Article 1. Objecte de la llei
Article 2. Àmbit d’aplicació
Article 3. Definicions
Article 4. Els serveis socials valencians
Article 5. El Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
Article 6. Principis rectors
Article 7. Reserva de denominació i símbol distintiu

TÍTOL I. EL SISTEMA PÚBLIC VALENCIÀ DE SERVEIS SOCIALS
CAPÍTOL I. Disposicions generals
Article 8. Objectius del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials

Article 9. Titulars de drets
CAPÍTOL II. Drets i deures
Article 10. Drets de les persones usuàries dels serveis socials

Article 11. Deures de les persones usuàries dels serveis socials

Article 12. Drets de les persones professionals dels serveis socials

Article 13. Deures de les persones professionals dels serveis socials

CAPÍTOL III. Estructura funcional del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
Article 14. Estructura funcional del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
Article 15. Atenció primària
Article 16. Atenció secundària
Article 17. Funcions de l’atenció primària
Article 18. Serveis d’atenció primària
Article 19. Funcions de l’atenció secundària
Article 20. Serveis de l’atenció secundària
CAPÍTOL IV. Estructura territorial del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
Article 21. Organització territorial
Article 22. Zones bàsiques de serveis socials
Article 23. Àrees de serveis socials
Article 24. Departaments de serveis socials
Article 25. Espais vulnerables
Article 26. Mapa de serveis socials de la Comunitat Valenciana
CAPÍTOL V. Competències de les administracions públiques
Article 27. Disposicions generals
Article 28. Competències de la Generalitat
Article 29. Competències dels municipis
Article 30. Atribucions de les diputacions provincials

TÍTOL II. CATÀLEG I CARTERES DE PRESTACIONS DEL SISTEMA PÚBLIC VALENCIÀ DE SERVEIS SOCIALS

CAPÍTOL I. Disposicions generals
Article 31. Concepte i tipus de prestacions
Article 32. Prestacions garantides
Article 33. Prestacions condicionades
Article 34. Formes de provisió de les prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
CAPÍTOL II. Catàleg de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
Article 35. Catàleg de Prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
Article 36. Prestacions professionals
Article 37. Prestacions econòmiques
Article 38. Prestacions tecnològiques
CAPÍTOL III. Cartera de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
Article 39. Cartera de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
Article 40. Actualització de la Cartera de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
Article 41. Carteres de prestacions de caràcter zonal

TÍTOL III. PLANIFICACIÓ, COORDINACIÓ, ORDENACIÓ I INTERVENCIÓ DEL SISTEMA PÚBLIC VALENCIÀ DE SERVEIS SOCIALS
CAPÍTOL I. Planificació del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
Article 42. Disposicions generals
Article 43. Principis de la planificació
Article 44. Pla estratègic de serveis socials de la Comunitat Valenciana
Article 45. Abast del Pla estratègic de serveis socials de la Comunitat Valenciana
Article 46. Vigència del Pla estratègic de serveis socials de la Comunitat Valenciana
Article 47. Plans estratègics de caràcter zonal
CAPÍTOL II. Coordinació, col·laboració i cooperació interadministrativa i interdepartamental
Article 48. Coordinació, col·laboració i cooperació entre les administracions públiques en l’àmbit dels serveis socials
Article 49. Òrgan de Coordinació i Col·laboració Interadministrativa en Serveis Socials
Article 50. Coordinació interdepartamental
Article 51. Coordinació, col·laboració i cooperació entre el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i el sistema valencià de salut

Article 52. Coordinació, col·laboració i cooperació entre el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i el sistema educatiu valencià

Article 53. Coordinació, col·laboració i cooperació entre el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i el sistema valencià d’ocupació i formació
Article 54. Coordinació, col·laboració i cooperació entre el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i el sistema valencià d’habitatge

Article 55.
Article 56. Coordinació tècnica
CAPÍTOL III. Ordenació del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
Article 57. Registre general de titulars d’activitats, serveis i centres de serveis socials
Article 58. Autorització
Article 59. Condicions materials i funcionals
Article 60. Declaració responsable
Article 61. Comunicació prèvia
Article 62. Falta d’autorització o declaració responsable
Article 63. Acreditació
CAPÍTOL IV. Intervenció de les persones professionals de serveis socials i instruments tècnics
Secció primera. Equips professionals
Article 64. Equip de professionals de la zona bàsica de serveis socials
Article 65. Ràtio de l’equip de professionals de la zona bàsica de serveis socials
Article 66. Personal professional de l’àrea de serveis socials
Article 67. Equip de professionals del departament de serveis socials
Secció segona. Intervenció professional
Article 68. De la intervenció
Article 69. Persona professional de referencia
Article 70. Urgència social
Secció tercera. Instruments tècnics
Article 71. Instruments tècnics
Article 72. Targeta d’informació personalitzada
Article 73. Història social única
Article 74. Dret d’accés de les persones usuàries a la història social única
Article 75. Dret d’accés de les persones professionals a la història social única
Article 76. Termini de conservació de la història social única
Article 77. Custòdia i seguretat de la història social única
Article 78. El Pla personalitzat d’intervenció social
Article 79. Sistema d’Informació Valencià en Serveis Socials

Secció quarta. Garanties i condicions de suport a la intervenció
Article 80. Autoritat
Article 81. Estabilitat laboral i qualitat de l’ocupació de les persones professionals dels serveis socials
Article 82. Mobilitat del personal funcionari del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
Article 83. Ètica profesional
Article 84. Comitè d’Ètica dels Serveis Socials

TÍTOL IV. COL·LABORACIÓ DE LA INICIATIVA PRIVADA
CAPÍTOL I. Disposicions generals
Article 85. Col·laboració de la iniciativa privada
Article 86. Clàusules socials
CAPÍTOL II. Acció concertada amb la iniciativa social
Article 87. Concepte, règim general i principis de l’acció concertada

Article 88. Àmbit objectiu
Article 89. Requisits d’accés al règim de concert
Article 90. Durada dels concerts
Article 91. Pagament delegat
CAPÍTOL III. Contractació amb la iniciativa privada
Article 92. Contractació amb la iniciativa privada
CAPÍTOL IV. Foment de la iniciativa social
Article 93. Foment de la iniciativa social

TÍTOL V. PARTICIPACIÓ
Article 94. Disposicions generals
Article 95. Òrgans de participación
Article 96. Consell Valencià d’Inclusió i Drets Socials
Article 97. Organització i funcionament del Consell Valencià d’Inclusió i Drets Socials
Article 98. Estructura del Consell Valencià d’Inclusió i Drets Socials
Article 99. Els consells locals d’inclusió i drets socials d’àmbit local o zonal
Article 100. Processos de participación
Article 101. Participació en l’àmbit dels centres
Article 102. Dret d’accés a la documentació administrativa
Article 103. Del voluntariat

TÍTOL VI. FINANÇAMENT
Article 104. Fonts de finançament
Article 105. Obligacions de les administracions públiques en matèria de finançament
Article 106. Sistema de finançament i principis
Article 107. Finançament de personal
Article 108. Finançament de prestacions
Article 109. Finançament d’infraestructures i equipaments de serveis socials
Article 110. Fórmules de col·laboració financera
Article 111. Participació econòmica de les persones usuàries en el cost del servei
Article 112. Aplicació de les taxes en matèria d’atenció social
Article 113. Determinació de la participació econòmica de les persones usuàries en el cost de la prestació de serveis
Article 114. Exempcions i bonificacions

TÍTOL VII. QUALITAT, INVESTIGACIÓ, INNOVACIÓ, FORMACIÓ I AVALUACIÓ
CAPÍTOL I. De la qualitat
Article 115. Qualitat en serveis socials
Article 116. Objectius de la qualitat en els serveis socials
Article 117. Qualitat en recursos humans
Article 118. Coordinació amb altres instruments de qualitat dels serveis públics de la Generalitat
CAPÍTOL II. De la investigació, la innovació i la formació
Article 119. Investigació i innovació
Article 120. Objectius de la investigació i la innovació en serveis socials
Article 121. Formació
Article 122. Objectius de la formació en serveis socials
CAPÍTOL III. De l’avaluació
Article 123. Avaluació
Article 124. Objectius de l’avaluació
Capítol IV. De l’Institut Valencià de Formació, Investigació i Qualitat en Serveis Socials (IVAFIQ)
Article 125. Institut Valencià de Formació, Investigació i Qualitat en Serveis Socials (IVAFIQ)
Article 126. Col·laboració institucional

TÍTOL VIII. DE LA INSPECCIÓ, CONTROL I SEGUIMENT DELS SERVEIS SOCIALS
CAPÍTOL I. De la Inspecció en matèria de serveis socials
Article 127. Àmbit
Article 128. Funcions de la Inspecció de serveis socials
Article 129. Personal inspector
Article 130. Planificació de les actuacions inspectores
Article 131. Actuació de la Inspecció
Article 132. Mesures d’urgència
Article 133. Actes d’inspecció
CAPÍTOL II. De les responsabilitats
Article 134. Subjectes responsables
Article 135. Responsabilitats
CAPÍTOL III. De les infraccions
Secció primera. De les infraccions
Article 136. Infraccions
Article 137. Tipus d’infraccions
Secció segona. De les infraccions de les entitats i serveis
Article 138. Infraccions lleus
Article 139. Infraccions greus
Article 140. Infraccions molt greus
Article 141. Prescripció d’infraccions
CAPÍTOL IV. De les sancions
Article 142. Sancions
Article 143. Sancions a entitats i serveis
Article 144. Imposició de les sancions
Article 145. Prescripció de sancions
Article 146. Publicitat de les sancions
CAPÍTOL V. Del procediment sancionador
Article 147. Procediment sancionador
Article 148. Mesures provisionals
Article 149. Destinació de l’import de les sancions

DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Actualització de la quantia de les sancions
Segona. Modificació del Catàleg de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
Tercera. Ràtio de personal del servei d’inspecció en matèria de serveis socials
Quarta. Acreditació de qualitat
Cinquena. Persones amb diversitat funcional o discapacitat
Sisena. Del Sistema d’Informació Poblacional
Setena. Delegació de competències en les entitats locals en matèria de serveis socials de titularitat de la Generalitat
Vuitena. Convenis de mobilitat del personal funcionari
Novena. Vinculació dels consells locals d’inclusió i drets socials d’àmbit local o zonal amb els consells municipals d’inclusió i drets socials de la renda valenciana d’inclusió
Desena. Centres i serveis de caràcter experimental
Onzena. Serveis d’atenció primària de caràcter específic de competència de la Generalitat
Dotzena. Acreditació de programes
Tretzena. Acreditació de serveis i programes per a l’accés a subvencions
Catorzena. Víctimes de violència de gènere i masclista
Quinzena.
Setzena.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera. Transferència d’infraestructures i equipaments d’atenció primària i d’atenció secundària entre administracions publiques
Segona. Provisió de les prestacions a partir de l’entrada en vigor de la llei
Tercera. Registre general de titulars d’activitats, serveis i centres de serveis socials
Quarta. Finançament del personal
Cinquena. Finançament de les prestacions
Sisena. Estabilitat en l’ocupació
Setena. Procediments sancionadors en tramitació
Vuitena. Òrgans de participación
Novena. Exigibilitat de les prestacions garantides

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Derogació normativa

DISPOSICIONS FINALS
Primera. Calendari de desenvolupament bàsic de la llei
Segona. Composició d’equips, ràtios en atenció primària i atenció secundària
Tercera. Targeta d’informació personalitzada
Quarta. Modificació de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana
Cinquena. Entrada en vigor


PREÀMBUL

I

Els sistemes de serveis socials constitueixen un dels pilars de l’estat social i democràtic de dret sorgit a partir de l’aprovació de la Constitució en 1978, la qual atribueix en l’article 148.1.20 la competència exclusiva en matèria d’assistència social a les comunitats autònomes. La Comunitat Valenciana assumeix aquesta competència en 1982, a través de l’article 31.24.a de l’Estatut d’autonomia. Per la seua banda, la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, atorga a les entitats locals la competència en la prestació de serveis socials. En l’article 25.2.e es reconeix als municipis la competència en aquesta matèria, quan indica, més concretament, que els correspon l’avaluació i la informació de situacions de necessitat social, així com l’atenció immediata a persones en situació o risc d’exclusió social. Així mateix, els municipis, d’acord amb l’article 26.1.c de la mencionada llei, hauran d’exercir aquesta competència i proveir el dit servei quan compten amb una població superior a 20.000 habitants. D’altra banda, els serveis socials en els municipis de menor població i amb una menor capacitat econòmica i de gestió seran prestats amb l’assistència jurídica, econòmica i tècnica de les diputacions provincials en virtut del que disposa l’art. 36.1.b de la Llei 7/1985. Les competències anteriors són també reconegudes en els articles 33.3.k i 50.1.a de la Llei 8/2010, de 23 de juny, de la Generalitat, de Règim Local de la Comunitat Valenciana.

Per la seua banda, en virtut del que disposa la sentència del Tribunal Constitucional de 3 de març de 2016, dictada en recursos d’inconstitucionalitat que ha formulat l’Assemblea d’Extremadura contra la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local, s’estableix que els municipis tindran les competències en matèria de serveis socials que els hagen atribuït i els atribuïsquen en un futur les lleis de l’Estat i de les comunitats autònomes. D’aquesta manera, se subratlla la inconstitucionalitat expressa de la prohibició imposada a les comunitats autònomes que atribuïsquen als ens locals serveis en matèria d’assistència social i atenció primària a la salut.

Malgrat que el mandat constitucional atribueix la competència en matèria de serveis socials a les comunitats autònomes, hi ha diferents lleis d’àmbit estatal que regulen aspectes de la matèria esmentada i que serveixen d’orientació per al legislador autonòmic, com ara: la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, per la qual es reconeix per primera vegada el dret subjectiu d’accés al Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència, així com la regulació en una norma amb rang de llei d’un catàleg de prestacions i serveis per a les persones en situació de dependència; la Llei 26/2015, de 28 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i a l’adolescència, que introdueix el conjunt de propostes i observacions formulades pel Comitè de Drets de l’Infant de Nacions Unides, a fi d’arreplegar les mesures necessàries en matèria de protecció a la infància i a l’adolescència, i constituir una referència per a les comunitats autònomes en el desenvolupament de la seua respectiva legislació en la matèria.

També cal destacar la Llei 43/2015, de 9 octubre, del tercer sector d’acció social; la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors; el Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seua inclusió social; la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere; o la Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seua integració social.
Així mateix, en virtut de la Llei orgànica 1/2006, de 10 d’abril, de reforma de la Llei orgànica 5/1982, d’1 de juliol, d’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, concretament de l’article 8.2, els poders públics valencians estan vinculats pels drets i llibertats reconeguts en la Constitució Espanyola i en l’ordenament jurídic de la Unió Europea i en els instruments internacionals de protecció dels drets humans, individuals i col·lectius; en particular, en la Declaració Universal de Drets Humans; en els Pactes Internacionals de Drets Civils i Polítics i de Drets Econòmics, Socials i Culturals; en la Convenció Europea de Drets de l’Home i Llibertats Fonamentals; i en la Carta Social Europea; i vetlaran per la seua protecció i respecte, així com pel compliment dels deures.


També resulten d’aplicació els principis de bona regulació previstos en l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i la Llei 40/2015, d’1 d’octubre de règim jurídic del sector públic.
En la redacció d’aquesta llei s’ha considerat el Decret 41/2016, de 15 d’abril, del Consell, pel qual s’estableix el sistema per a la millora de la qualitat dels serveis públics i l’avaluació dels plans i programes en l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental, pel que el Consell ha de determinar els estàndards mínims de qualitat dels serveis públics a fi d’obtindre uns nivells homogenis de prestació dels serveis mínims, així com la promoció de la innovació i l’intercanvi de les bones pràctiques en la intervenció i prestació des de les diverses instàncies que conformen el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.




II

El primer marc regulador del Sistema de Serveis Socials a la Comunitat Valenciana va derivar de la Llei de la Generalitat 5/1989, de 6 de juliol, de serveis socials de la Comunitat Valenciana, que va nàixer de la necessitat de regular el sistema públic de serveis socials arran de les competències atorgades i reconegudes per l’article 49.1. 24.ª i 49.1. 27.ª, amb la redacció actual donada per la Llei orgànica 1/2006, de 10 d’abril, de reforma de la Llei orgànica 5/1982, d’1 de juliol, d’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana. En aquest sentit, la Llei 5/1989 es va vertebrar sobre tres eixos fonamentals; en primer lloc, es va desenvolupar una sèrie de drets socials amb l’objectiu de pal·liar els desequilibris territorials, amb especial atenció a grups amb necessitats específiques. En segon lloc, es va reconèixer la responsabilitat de l’administració en la planificació, gestió i avaluació d’aquells recursos que promouen la llibertat i la igualtat efectiva de persones i col·lectius, en consonància amb el principi apuntat en l’article 9.2 de la Constitució. Finalment, es va regular la iniciativa social a fi d’evitar paral·lelismes i solapaments en la provisió dels serveis.
La Llei 5/1997, de 25 de juny, de la Generalitat, per la qual es regula el Sistema de serveis socials en l’Àmbit de la Comunitat Valenciana, va derogar la Llei 5/1989 sense introduir canvis substantius en el sistema de serveis socials valencià, més enllà del contingut de nous textos normatius en els diferents sectors o àrees d’actuació (internacionals, estatals i autonòmics) en matèria d’Adopció Internacional; la modificació parcial del Codi Civil i de la Llei d’enjudiciament civil, en matèria de protecció jurídica del menor; i la Llei 6/1996, de 15 de gener, que regulava el voluntariat social. En virtut de la Llei 5/1997, les administracions locals mantenen la titularitat i la gestió dels serveis socials, atribuint-se a les diputacions provincials una funció d’assistència econòmica i tècnica als municipis de menys de 10.000 habitants.

El sistema de serveis socials de la Comunitat Valenciana, producte del marc legislatiu descrit prèviament, pateix de diverses disfuncionalitats, entre les quals destaquen, d’una banda, la inexistència d’un sistema coherent i organitzat, que ha donat lloc a una provisió iniqua dels serveis socials en funció de la situació financera, social i geogràfica de cada municipi. La fragmentació del sistema s’ha traduït en una disparitat en la provisió de serveis socials que impedix la coordinació i avaluació conjunta dels mateixos. Així les coses, és fonamental la implicació de la Generalitat per a garantir, en concordança amb el principi d’igualtat efectiva consagrat en l’article 9.2 de la Constitució, que totes les persones tinguen accés a uns estàndards mínims de serveis socials, independentment del seu lloc de residència.

D’altra banda, la tradició normativa valenciana en matèria de serveis socials, com és propi d’un model assistencial, no ha consagrat els serveis socials com a dret subjectiu. En conseqüència, encara que es reconega el dret a rebre una prestació, aquesta pot no proveir-se quan les administracions públiques travessen períodes de dificultats pressupostàries. Davant aquesta situació, la ciutadania no té la possibilitat d’exigir la provisió de les prestacions ni davant l’Administració ni davant els òrgans jurisdiccionals. Els desenvolupaments legislatius posteriors, com la Llei 4/2012, de la Generalitat, per la qual s’aprova la Carta de Drets Socials de la Comunitat Valenciana, continuen denotant l’absència del reconeixement d’un dret subjectiu.

Així mateix, la Llei 5/1997, actualment vigent, no contempla elements clau del sistema com un catàleg de prestacions, i confia al desplegament reglamentari aspectes com el Pla general de serveis socials de caràcter plurianual; els equips de professionals; l’acció concertada; la creació, obertura i condicions de funcionament dels centres de serveis socials; els mínims de qualitat dels centres i serveis de serveis socials, o les condicions per a accedir a les prestacions del sistema, entre altres, el contingut de les quals no s’ha plasmat en cap desplegament normatiu posterior.
A un sistema ja per si mateix deficient en la provisió de serveis socials, en les últimes dècades s’ha produït un conjunt de transformacions tant socioeconòmiques com tecnològiques que fa més urgent encara la reformulació del sistema valencià de serveis socials. Entre les persones més vulnerables destaquen aquelles en situació de dependència o diversitat funcional o discapacitat, les dones víctimes de violència de gènere i masclista i les persones menors d’edat en situació de risc o d’exclusió social.
A més, en les últimes dècades s’ha produït un conjunt de transformacions tant socioeconòmiques com tecnològiques que fa més urgent, si és possible, la reformulació del Sistema Valencià de Serveis Socials. L’envelliment progressiu de la població, el desenvolupament de noves sensibilitats cap a realitats socials tradicionalment ignorades o el reconeixement del valor de les tasques de cures domèstiques i familiars que han sigut generalment dutes a terme per les dones, són alguns dels factors que posen de manifest les carències del sistema valencià de serveis socials. Així mateix, l’evolució de les TIC permet desenvolupar nous models d’avaluació i seguiment, per la qual cosa el nou sistema ha de ser capaç d’aprofitar aquest nou horitzó d’oportunitats.

Per tot això, la Generalitat ha assumit un conjunt de compromisos vinculats a la igualtat, respecte a la diversitat i la inclusió social.

En primer lloc, la Generalitat s’ha compromès amb el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible continguts en l’Agenda 2030 adoptada per tots els Estats membres de Nacions Unides, orientats a reduir les desigualtats econòmiques i socials i a contribuir a un major creixement, a societats més cohesionades i a democràcies amb millor governança, excloent polítiques sense prevenció ni intervenció social, i generant una xarxa per la inclusió social amb els altres sistemes de protecció social i les organitzacions i entitats d’acció social.

En segon lloc, la Generalitat s’inspira en els principis propugnats per la Unió Europea. La Comissió Europea, en la seua comunicació sobre l’aplicació del programa comunitari de Lisboa sobre els serveis socials d’interès general en la Unió Europea, de 26 d’abril de 2006, defineix els serveis socials com aquells prestats directament a les persones, que exerceixen una funció de prevenció i de cohesió social i que tracten de facilitar-ne la inclusió en la societat, i de garantir la realització dels seus drets fonamentals. Així mateix, estableix com a objectius dels serveis socials protegir contra els riscos i donar suport a les famílies; salvaguardar els drets humans fonamentals; contribuir a la no-discriminació, tot reforçant la igualtat; protegir les persones coadjuvant a la millora de les seues condicions i qualitat de vida, garantir la seua autonomia personal i facilitar la plena participació social. Tanmateix, la Generalitat ha assumit el compliment dels principis i els drets definits al pilar europeu de drets socials, aprovat conjuntament pel Parlament Europeu, el Consell de la Unió Europea i la Comissió Europea el 17 de novembre de 2017.

En la línia de l’anterior, la Comissió Europea considera els serveis socials com a serveis d’interès general en el seu Llibre verd sobre els serveis d’interès general, de 21 de maig de 2003. Aquesta mateixa institució, en el seu Llibre blanc sobre els serveis d’interès general, de 12 de maig de 2005, reconeix plenament l’interès general esmentat, en declarar que els serveis socials estan centrats en la persona i que garanteixen als ciutadans un gaudi efectiu dels seus drets fonamentals i un elevat nivell de protecció social, així com que reforcen la cohesió social i territorial.
La Generalitat assumeix, al seu torn, el contingut de la Carta Social Europea i d’alguns tractats internacionals com la Convenció de Nacions Unides sobre les Persones amb Discapacitat, o la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant.


III

A la llum dels motius esgrimits, urgeix desenvolupar una llei que revertisca el deficient estat en què es troba el sistema valencià de serveis socials. Reconeixent i valorant els resultats i les diferents aportacions d’anàlisis, estudis i reflexions de persones expertes en matèria de serveis socials, que han participat en l’anàlisi prèvia a l’elaboració d’aquesta llei; des del consens científic i professional; des de la mirada cap a altres comunitats autònomes que ja tenen desenvolupades lleis de tercera generació de serveis socials i des de les propostes per a la construcció d’un nou model, es presenta el text d’aquesta nova llei de serveis socials amb la finalitat de transformar la legislació en serveis socials de la Comunitat Valenciana.

L’elaboració d’aquest projecte normatiu s’ha caracteritzat per un ampli procés de participació i consens social, basat en tot moment en el principi de transparència, tant en la fase de consulta pública, com en el tràmit d’informació i audiència ciutadana, fent partícip a una multiplicitat d’actors tant de l’àmbit dels serveis socials com d’altres sistemes de protecció social.
L’aprovació d’aquesta llei té precisament com a objectiu blindar els serveis socials, declarant-los serveis públics essencials, en virtut del que disposa l’article 128.2 de la Constitució Espanyola, i d’interès general, construint el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials. Aquest text normatiu pretén enquadrar-se en les denominades lleis de tercera generació de serveis socials, les quals es caracteritzen per assegurar la protecció jurisdiccional dels serveis socials, consolidant-los com el quart pilar de l’estat del benestar. El Sistema Públic Valencià de Serveis Socials garantirà, per tant, l’accés al sistema i a les prestacions integrades en el seu catàleg com un dret subjectiu, de conformitat amb l’aplicació real i efectiva dels drets socials disposada en l’article 10 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, i bandejarà el caràcter discrecional que ha dominat tradicionalment en el nostre sistema.


És precís recuperar la centralitat de la persona en tot el sistema, garantint els seus drets, oferint una atenció continuada al llarg del seu cicle vital, i amb acompanyament per les persones professionals que componen els equips des de les intervencions de forma interdisciplinària, segons les necessitats de les persones. Els serveis socials han d’enfocar-se cap a l’atenció a les persones en situacions de dependència i de diversitat funcional o discapacitat, de desprotecció, de fragilitat de les trajectòries, de conflictes familiars i convivencials en el territori, així com de vulnerabilitats personals i socials. Aquesta llei es proposa, per tant, garantir la inclusió social de forma inherent en totes les actuacions dels serveis socials.

L’accés als serveis socials s’estén a la totalitat de la població amb residència efectiva a la Comunitat Valenciana. Açò implica acceptar que els serveis socials, com a part fonamental de l’Estat del Benestar, estan a disposició de la població general i no sols de determinats sectors d’aquella, per tal com qualsevol persona, al llarg de la seua vida, està potencialment en disposició de ser-ne usuària.

Així, els serveis socials es defineixen àmpliament i intensa davall els principis d’universalitat, globalitat, prevenció, atenció integral, interès superior de la persona menor d’edat, transversalitat, solidaritat, dimensió comunitària, atenció personalitzada, interdisciplinarietat, respecte a la diferència i a la diversitat, subsidiarietat i seguretat jurídica, buscant com a objectius la inclusió social, l’autonomia personal, la qualitat i la participació ciutadana, i tot això aplicant la perspectiva de gènere. Així mateix, el sistema se sosté sobre la responsabilitat pública en la provisió dels serveis socials.
D’altra banda, davant el repte de l’administració electrònica, aquesta llei donarà lloc que es duguen a terme les accions necessàries perquè tots els procediments informàtics permeten la compatibilitat amb els sistemes actuals i es facilite la interoperabilitat, millorant l’eficiència dels sistemes d’informació, evitant duplicitats innecessàries i permetent dur a terme un fàcil accés a la documentació del sistema, per part de les persones professionals acreditades que actuen en cada cas, amb respecte màxim a les condicions legals vigents en matèria de Protecció de Dades de Caràcter Personal.
Tanmateix, en la present llei, i de conformitat amb la normativa europea i amb la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en les seues sentències d’11 de desembre de 2014 (C-113/13) i de 28 de gener de 2016 (C-50/14), subjau la filosofia que, si una entitat d’iniciativa privada aspira legítimament a obtenir un benefici empresarial o lucre com a conseqüència de la seua col·laboració amb l’administració en la provisió d’un servei a les persones com els serveis socials, sols podrà fer-ho en el marc d’un procés de contractació administrativa. La col·laboració amb l’administració en la provisió dels serveis socials mitjançant l’acció concertada tindrà lloc des de la gestió solidaria i sense ànim de lucre. Això es deu al fet que l’esmentada normativa admet la col·laboració amb entitats sense ànim de lucre en la provisió de serveis a les persones com a instrument per a la consecució dels objectius de solidaritat i d’eficiència pressupostària, controlant els costos d’aquests serveis i sempre que les entitats corresponents no obtinguen cap benefici proveint-los, amb independència del reemborsament per part de l’administració dels costos variables i fixos necessaris per a proveir-los, sense incloure, per tant, el benefici empresarial.

Finalment, la Llei de serveis socials inclusius s’emmarca en el procés de construcció d’una compilació de normes de caràcter autonòmic en matèria social: un Codi Social Valencià compost per un conjunt de normes que integre i oriente les polítiques socials, i l’impuls de les quals garantisca els drets fonamentals de la ciutadania.
El procés de construcció del codi social esmentat ha sigut ja iniciat a través de l’aprovació, des de l’any 2015, de diferents normes, entre les quals destaquen la Llei 26/2018, de 21 de desembre, de la Generalitat, d’infància i adolescència, la Llei 23/2018, de 29 de novembre, de la Generalitat, d’igualtat de les persones LGTBI, la Llei 9/2018, de 24 d’abril, de la Generalitat, de modificació de la Llei 11/2003, de 10 de juliol, de la Generalitat, sobre l’Estatut de les persones amb discapacitat; la Llei 18/2018, de 13 de juliol, de la Generalitat, per al foment de la responsabilitat social; la Llei 2/2017, de 3 de febrer, per la funció social de l’habitatge de la Comunitat Valenciana; la Llei 3/2017, de 3 de febrer, per a pal·liar i reduir la pobresa energètica; la Llei 8/2017, de 7 d’abril, de la Generalitat, integral del reconeixement del dret a la identitat i a l’expressió de gènere a la Comunitat Valenciana; la Llei 15/2017, de 10 de novembre, de polítiques integrals de joventut, i la Llei 19/2017, de 20 de desembre, de renda valenciana d’inclusió; com també el Decret 62/2017, de 19 de maig, del Consell, pel qual s’estableix el procediment per a reconèixer el grau de dependència a les persones i l’accés al sistema públic de serveis i prestacions econòmiques; el Decret 181/2017, de 17 de novembre, del Consell, pel qual es desenvolupa l’acció concertada per a la prestació de serveis socials en l’àmbit de la Comunitat Valenciana per entitats d’iniciativa social; el Decret 1/2018, de 12 de gener, pel qual es regula el procediment per al reconeixement de la prestació econòmica per al sosteniment de la criança en famílies acollidores, i el Decret 19/2018, de 9 de març, del Consell, pel qual es regula el reconeixement de la condició de família monoparental a la Comunitat Valenciana.


IV

Aquesta llei s’estructura en un títol preliminar i en huit títols amb els seus respectius capítols, en els quals es configura el marc jurídic d’actuació dels poders públics valencians en l’àmbit dels serveis socials, s’ordenen i regulen els serveis socials a la Comunitat Valenciana, i es planifica i estructura el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.

El títol preliminar fixa l’àmbit d’aplicació de la llei i defineix el seu objecte i els principis rectors dels serveis socials, així com els conceptes de serveis socials valencians i Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
El títol I aborda els principals elements constitutius del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, assentant les bases de tot el sistema entorn del dret subjectiu d’accés de la ciutadania a aquell i a les seues prestacions. En conseqüència, regula els drets i deures de les persones usuàries i professionals de serveis socials en el seu capítol II. Els capítols III, IV i V vertebren el sistema en els seus vessants funcional, territorial i competencial, respectivament.
L’estructura funcional descansa sobre la distinció entre l’atenció primària amb dos vessants, un de caràcter bàsic i un altre d’específic, i l’atenció secundària, que es diferencien, entre altres criteris, per la major o menor intensitat del suport prestat.
L’estructura territorial, per la seua banda, es compon de tres escales organitzatives o demarcacions territorials, denominades zones bàsiques de serveis socials, àrees de serveis socials i departaments de serveis socials, el desenvolupament de les quals remet a l’aprovació del Mapa de serveis socials de la Comunitat Valenciana. Cada un dels nivells esmentats estarà compost per municipis agrupats atenent a criteris demogràfics, geogràfics, de comunicació, funcionals i socials.
Finalment, i referent a l’estructura competencial, la llei efectua una distribució de competències i atribucions entre les distintes administracions públiques que operen en el territori de la Comunitat Valenciana.

El títol II regula el Catàleg de Prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, amb l’objectiu de determinar el conjunt de prestacions, i concretar la regulació dels elements propis de cadascuna, diferenciant les prestacions garantides, caracteritzades per la seua exigibilitat com a dret subjectiu, de les condicionades, subjectes a disponibilitat pressupostària. Al seu torn, conté les distintes formes de provisió de les prestacions i preveu l’aprovació de la Cartera de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i de les seues carteres equivalents a nivell zonal, i se’n regula el contingut mínim.

En el títol III es regulen la planificació, l’ordenació i la intervenció del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
En el seu capítol I detalla tot un conjunt d’eines de planificació del sistema. Cal destacar, entre elles, el Pla estratègic de serveis socials de la Comunitat Valenciana i els plans estratègics zonals de serveis socials, ordenades amb base en nivells territorials.
El capítol II està dirigit a la coordinació, col·laboració i cooperació interdepartamental i interadministrativa, atès que la interdependència és cada vegada més visible i necessària, des de l’honestedat i lleialtat institucional, a fi d’estructurar el sistema i de conferir-li la imatge d’un vertader sistema de protecció social. Amb aquest objectiu es crea l’Òrgan de Coordinació i Col·laboració Interadministrativa en Serveis Socials.

El següent capítol conté els distints instruments d’ordenació del sistema, entre els quals es contempla, en primer lloc, el Registre general de titulars d’activitats, serveis i centres de serveis socials, establint la seua naturalesa i funcions i determinant els efectes de la inscripció registral. Així mateix, es detallen les condicions i efectes de l’autorització de centres i serveis, afegint una major garantia de la seua qualitat amb la regulació de la figura de l’acreditació, que serà imprescindible per a les entitats de la iniciativa privada que s’integren en la provisió de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.

En últim lloc, el capítol IV aborda la intervenció en serveis socials, tractant qüestions com els equips i les ràtios professionals; el procés d’intervenció des dels serveis socials; els instruments tècnics del sistema; aspectes relatius a l’ètica professional, l’atenció centrada en la persona i les seues necessitats a través del Pla personalitzat d’intervenció social; les situacions d’urgència social i el sistema valencià d’informació en serveis socials, entre altres. Destaca en aquest punt la introducció de la figura professional de referència, amb què comptaran les persones que accedisquen als serveis socials públics.
El títol IV regula la intervenció de la iniciativa privada en el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, definint què s’entén per entitats d’iniciativa social o sense ànim de lucre, i d’iniciativa mercantil o amb ànim de lucre, i regulant els contractes, l’acció concertada i els convenis i acords com a fórmules de col·laboració amb les administracions públiques en la provisió de prestacions i serveis. Les entitats privades que no participen en la gestió del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials se sotmeten al règim d’autorització, declaració responsable o comunicació, registre i inspecció i control, infraccions i sancions, comunicació de preus, i altres aspectes expressament previstos en la llei.

El títol V articula la participació de la societat civil en el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, la qual ha de quedar garantida a través dels diferents òrgans i vies previstos.
Per a això es preveu la creació d’un òrgan general integrador de tots els aspectes de la política de serveis socials, el Consell Valencià d’Inclusió i Drets Socials, d’àmbit autonòmic, així com la constitució dels consells locals d’inclusió i drets socials.

El títol VI aborda el finançament del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, definint les fonts de finançament i les fórmules de col·laboració financera entre les administracions públiques valencianes. Per a això, estableix compromisos en matèria de finançament per a les administracions esmentades, fixant l’abast de la seua responsabilitat per mitjà de la distribució de la càrrega financera per a cada nivell funcional d’atenció i per a cada un dels conceptes següents: personal, prestacions i infraestructures i equipaments.
En el seu títol VII, la llei promou la millora de la qualitat en les prestacions i recursos humans dels serveis socials valencians. D’una banda, a través de la millora contínua de la formació de les persones professionals de serveis socials, així com de l’avaluació de les prestacions i serveis. D’una altra, per mitjà de la realització de projectes i programes d’investigació, per a la qual cosa resulta de rellevància la creació de l’Institut Valencià de Formació, Investigació i Qualitat en Serveis Socials (IVAFIQ).
Aquest institut també permetrà la generació i transmissió de coneixement científic a través de la investigació. S’establiran xarxes de coneixement i col·laboraran les universitats públiques amb les Administracions públiques, així com amb altres entitats que per raó del seu objecte siguen d’interès.
El vuité i últim títol de la llei conté la regulació de la inspecció de les activitats en matèria de serveis socials i el règim sancionador aplicable, en el cas que es vulneren els drets o s’incomplisquen les obligacions establides en aquesta llei. Conseqüentment, s’hi inclou, d’una banda, la tipificació de les infraccions administratives en què poden incórrer tant les entitats, centres i serveis; i, d’una altra, l’establiment de les sancions que cal imposar als qui en siguen responsables.
Finalment, les disposicions addicionals, transitòries, derogatòria i finals de la llei incorporen previsions i mandats específics, per a garantir el desenvolupament dels elements del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials que requereixen aprovació de normes reglamentàries, i estableixen el calendari de desenvolupament bàsic de la llei, o preveuen circumstàncies específiques que comporta l’aprovació de la nova llei en relació amb altres aspectes de l’ordenament jurídic que afecten la matèria de serveis socials.

Aquesta disposició està inclosa en el Pla normatiu de l’Administració de la Generalitat per a 2018. S’adequa als principis de bona regulació previstos en l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i a la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic.

Es garanteix el principi de seguretat jurídica perquè aquesta reforma és coherent amb la resta de l’ordenament jurídic. En l’elaboració d’aquest projecte normatiu s’ha tingut especial atenció a respectar el principi de transparència, tant en la fase de consulta pública, com en el tràmit d’informació i audiència a les persones interessades.
Per tot allò que s’ha exposat, aquesta regulació es considera l’instrument més adequat per al canvi de model en l’ordenació i planificació del sistema públic de serveis socials, la seua organització i gestió en l’atenció social i els serveis socials a la Comunitat Valenciana.



TÍTOL PRELIMINAR

Article 1. Objecte de la llei
Aquesta llei té per objecte configurar el marc jurídic d’actuació dels poders públics valencians en l’àmbit dels serveis socials, donat el seu caràcter d’interès general per a la Comunitat Valenciana; i, en concret:

a) Promoure la universalitat del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials garantint, en condicions d’igualtat, equitat i justícia, el dret subjectiu al Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.

b) Ordenar i regular els serveis socials a la Comunitat Valenciana, així com estructurar, planificar i dotar de cobertura legal i organitzativa el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i les seues prestacions garantides en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.
c) Establir el marc dels instruments i les mesures necessàries perquè els serveis socials siguen prestats amb els criteris, requisits i estàndards òptims de qualitat, eficiència i accessibilitat.
d) Establir els mecanismes de planificació, col·laboració i coordinació dels serveis socials amb els altres sistemes i polítiques públiques, en garantia d’una atenció integral a la persona.
e) Delimitar les formes de col·laboració entre les diferents entitats municipals i supramunicipals i la Generalitat per a garantir l’adequat finançament econòmic del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.


Article 2. Àmbit d’aplicació
1. Aquesta llei s’aplicarà al conjunt d’actuacions de serveis socials que es realitzen en el territori de la Comunitat Valenciana, per les administracions públiques i per les entitats que conformen el seu sector públic instrumental, així com per les entitats d’iniciativa privada que hi col·laboren en el marc del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials definit en l’article 5.
2. Així mateix, s’aplicaran a les entitats privades de serveis socials no integrades en el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, les disposicions d’aquesta llei que regulen:
a) Els drets i deures de les persones usuàries i professionals.
b) Els principis rectors arreplegats, a excepció dels apartats 1.b, 2, 3.b i 4 de l’article 6 d’aquesta llei.
c) El registre, l’autorització i l’acreditació, així com la inspecció d’entitats i serveis, com a garantia del compliment dels requisits que se’ls apliquen. En les prestacions del catàleg del sistema per a la promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de la dependència, en tots els casos, s’exigirà l’acreditació, d’acord amb la normativa estatal i autonòmica d’aplicació vigent.

d) El règim d’infraccions i sancions d’entitats i serveis.
e) Altres aspectes expressament previstos en aquesta llei.

Article 3. Definicions
Als efectes d’aquesta llei, s’entendran les definicions següents:
1. Servei: unitat organitzativa que proveïsca una o més prestacions professionals, econòmiques o tecnològiques. Els serveis podran presentar diferents modalitats en funció de l’objecte que perseguisquen, respecte a la població destinatària, la intensitat i la durada o el tipus de prestació que articulen, i podran proveir-se a través de centres i programes.
1a. Centre: unitat organitzativa, de caràcter físic i funcional, dotada d’una infraestructura material, amb ubicació autònoma i identificable, per a l’atenció social.
1b. Programa: conjunt ordenat i prèviament planificat d’actuacions que estan dirigides a intervenir davant les situacions de necessitats específiques de caràcter individual, grupal, familiar o comunitari.

2. Prestacions: actuacions concretes individuals i col·lectives en matèria de serveis socials que s’ofereixen a la ciutadania. Podran ser de caràcter professional, econòmic o tecnològic.
3. Dret subjectiu: dret que concedeix a la persona titular d’aquest la facultat d’exigir-ne el compliment a l’administració pública competent, que té l’obligació de garantir-lo d’acord amb la legislació vigent. Es reconeixen com a drets subjectius els serveis socials, com també les prestacions garantides reconegudes com a tals en aquesta llei.

4. Atenció integral: qualsevol prestació professional centrada en la persona, la família o la unitat de convivència, des d’un enfocament holístic i d’efectiva participació de la persona en el propi procés d’atenció orientat al canvi.

Article 4. Els serveis socials valencians
Els serveis socials valencians estan formats pel conjunt de prestacions i serveis, de titularitat pública i privada, així com pels plans, estratègies i projectes destinats a la prevenció, promoció de l’autonomia personal de caràcter integral i atenció de les necessitats personals, familiars i socials, així com la garantia de la inclusió social.


Article 5. El Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
1. El Sistema Públic Valencià de Serveis Socials està conformat per una xarxa articulada de serveis de responsabilitat pública que constitueix una estructura funcionalment, territorialment i competencialment integrada, composta per tots aquells serveis socials de titularitat pública prestats directament per les administracions públiques i el sector públic instrumental, així com a través de les formes de provisió establides en l’article 34 d’aquesta llei.
2. El Sistema Públic Valencià de Serveis Socials té per objecte garantir l’exercici d’aquells drets socials que li són propis, afavorint la inclusió social, l’autonomia i el desenvolupament personal, la convivència, la igualtat d’oportunitats i la participació social, desenvolupant una funció promotora, preventiva, protectora, d’acompanyament, de suport i de rehabilitació enfront de les necessitats socials originades per situacions de vulnerabilitat, desprotecció, desemparament, dependència o urgència social.
3. El Sistema Públic Valencià de Serveis Socials té caràcter de servei públic essencial, perquè se’n deriven prestacions indispensables per a satisfer les necessitats bàsiques personals i millorar les condicions de la qualitat de vida de la ciutadania, segons el que disposa l’article 128.2 de la Constitució Espanyola.
4. Les prestacions de promoció de l’autonomia personal i d’atenció a les persones en situació de dependència, previstes en el catàleg del sistema per a l’autonomia i atenció a la dependència a la Comunitat Valenciana, es proporcionaran preferentment a través de l’oferta pública del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.

Article 6. Principis rectors
Els serveis socials valencians, com a estructura destinada a la consecució dels diferents objectius de les polítiques públiques en matèria de serveis socials, estaran orientats cap a la igualtat, l’equitat i la promoció de la justícia social, el desenvolupament humà, l’enfocament comunitari, la perspectiva de gènere i de la infància, la no-discriminació i la igualtat en la diversitat, i es regiran pels principis rectors que s’enuncien tot seguit:
1. Principis de caràcter general i transversal.
a) Universalitat. Es garantirà el dret als serveis socials en condicions d’igualtat, accessibilitat universal i equitat a totes les persones amb residència efectiva en tot el territori de la Comunitat Valenciana.

b) Responsabilitat pública. Els poders públics garantiran l’existència i manteniment d’un Sistema Públic Valencià de Serveis Socials per mitjà de la dotació de personal, recursos tècnics i financers, de les infraestructures i equipaments necessaris per a assegurar l’exercici els drets reconeguts.
c) Responsabilitat institucional en l’atenció. Es garantirà la continuïtat de l’atenció a les persones usuàries per tots els mitjans a l’abast de la institució, durant el període en què la necessiten.
2. Principis orientadors de la intervenció.
a) Prevenció. Les polítiques de serveis socials actuaran preferentment sobre les causes que originen les necessitats socials, donant la deguda prioritat a les accions preventives.
b) Promoció de l’autonomia i desenvolupament personal. Es facilitaran els mitjans necessaris perquè les persones disposen lliurement dels suports i de les condicions més convenients per a desenvolupar els seus projectes vitals.
c) Promoció de la inclusió i de la cohesió social. S’afavoriran les condicions necessàries per a desenvolupar i consolidar els vincles socials de les persones, famílies o unitat de convivència i els grups en l’àmbit de la comunitat, com a eines per a la transformació social.

d) Perspectiva comunitària. Totes les intervencions que es realitzen des dels serveis socials han d’estar orientades al desenvolupament comunitari en tots els seus àmbits i han de fomentar valors de la participació, el respecte, la convivència i la solidaritat.
3. Principis de caràcter metodològic.
a) Orientació centrada en la persona. Es garantirà l’atenció social personalitzada, integral i contínua, a partir d’una intervenció holística i afavorint una actuació transversal i coordinada.
b) Promoció de la intervenció i la integració. Es procurarà la utilització de les prestacions per al manteniment de la persona en el seu medi convivencial i comunitari.
c) Interdisciplinarietat de les intervencions. Es procurarà el treball en equip i la interacció de les aportacions de les diverses professions de l’àmbit de la intervenció social.
d) Qualitat i professionalitat en la provisió dels serveis. S’han d’establir criteris i estàndards mínims de qualitat per als serveis, centres i programes orientats a la seua millora contínua i s’ha de disposar de criteris per a la seua avaluació.
e) Mínima restricció de la mobilitat personal i de la plena consciència. Només s’han d’emprar en l’àmbit dels serveis socials quan hi haja evidències d’agreujament o deteriorament de la situació de vulnerabilitat de la persona i sempre que existisca perill per a ella i per a terceres persones, aquelles mesures d’immobilització o restricció física o farmacològica que siguen prescrites mèdicament i amb supervisió després d’haver-se esgotat tots els recursos de les persones professionals, de conformitat amb els protocols específics, així com la normativa vigent i les recomanacions en matèria de drets humans.
4. Principis de gestió de caràcter territorial, administratiu i organitzacional.
a) Eficiència i eficàcia. Els poders públics garantiran la consecució dels objectius del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, fent un ús eficient i eficaç dels mitjans disponibles per a satisfer les necessitats socials.
b) Descentralització, desconcentració, enfocament municipalista i de proximitat. Es primarà l’atenció a la persona en el seu entorn comunitari, amb un reforç del paper protagonista de les entitats locals, segons la planificació efectuada, i dotant dels recursos i el finançament necessaris.
c) Equitat territorial. Els poders públics compensaran els desequilibris territorials, garantint l’accés al Sistema Públic Valencià de Serveis Socials per mitjà d’una oferta equitativa i equilibrada de prestacions en tot el territori de la Comunitat Valenciana. Es tindran en compte especialment les zones i àrees amb altes taxes d’envelliment i dispersió.

d) Participació democràtica en el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials. Els poders públics han de promoure, en la planificació i desenvolupament del sistema, la participació de les persones usuàries, els seus familiars, de la societat civil organitzada i de tots els sectors relacionats amb el sistema, incloent-hi el voluntariat social. La participació s’ha de realitzar a través de les vies i els mecanismes que establisquen aquesta llei i el seu desplegament reglamentari.
e) Planificació i avaluació de les prestacions. Els poders públics han de configurar la planificació i l’elaboració de mapes dels serveis públics disponibles, amb suport d’estudis i investigacions que amplien el coneixement social, l’objectivitat i la transparència en la presa de decisions i la seua corresponent avaluació, per a aconseguir l’eficiència i eficàcia en la gestió i prestació dels serveis públics, i també orientar noves línies d’actuació d’acord amb les necessitats que vagen apareixent.

f) Col·laboració, coordinació i cooperació amb altres sistemes i serveis públics. Les administracions públiques promouran la col·laboració, coordinació i cooperació amb altres sistemes i serveis públics, especialment en l’àmbit sociosanitari, així com en les matèries d’ocupació, formació ocupacional, sanitat, educació, justícia i habitatge i urbanisme, entre altres, a fi de crear espais compartits i efectius de responsabilitat pública.
g) Innovació: s’ha de promoure la investigació, la innovació i l’ús de les noves tecnologies de la informació per a millorar l’actuació dels diversos àmbits del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials. Així mateix, s’ha de fomentar l’aplicació d’idees i pràctiques noves en l’àmbit de la gestió pública, amb l’objectiu de donar respostes a les necessitats socials.

Article 7. Reserva de denominació i símbol distintiu
Queda reservada a les administracions públiques de la Comunitat Valenciana i a les entitats que conformen el seu sector públic instrumental la denominació «Sistema Públic Valencià de Serveis Socials».

En funció de la seua vinculació jurídica amb el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, les entitats d’iniciativa privada que en formen part identificaran la pertinença del servei o centre de què es tracte, seguit de l’expressió «col·laborador del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials».
A tal objecte, s’arbitrarà el procediment i els logotips autoritzats per a consolidar la seua imatge i propiciar el coneixement de la seua existència.


TÍTOL I
El Sistema Públic Valencià de Serveis Socials

CAPÍTOL I
Disposicions generals

Article 8. Objectius del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials

1. Les actuacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials s’orientaran cap al compliment dels objectius següents:
a) Garantir una atenció integral, de caràcter individual, familiar, grupal o comunitària, a les persones que accedisquen al Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, que done cobertura a les seues necessitats socials.
b) Prevenir i detectar situacions de risc i analitzar situacions de vulnerabilitat social de la ciutadania.
c) Millorar les condicions de qualitat de vida de la població, per mitjà de l’elaboració de les estratègies i actuacions pertinents.
d) Conscienciar i sensibilitzar la ciutadania sobre les situacions de vulnerabilitat social, a fi de combatre qualsevol tipus de discriminació, fomentant valors com la solidaritat i la igualtat.
e) Protegir i atendre, de forma personalitzada i continuada, les persones, famílies o unitats de convivència que es troben en situacions de vulnerabilitat, dependència o conflicte.
f) Garantir la provisió de prestacions en matèria de serveis socials en condicions de qualitat, eficiència i equitat territorial.
g) Fomentar la investigació, la gestió de coneixement, la seua transferència aplicada i la innovació social en l’àmbit dels serveis socials.

2. Es consideren objectius compartits amb la resta dels sistemes i les polítiques públiques afavorir, des de la coparticipació i la coresponsabilitat, la inclusió social de les persones i grups en la comunitat, així com fomentar l’associacionisme solidari, l’acompanyament, el voluntariat, l’ajuda mútua i la participació ciutadana.

Article 9. Titulars de drets
1. Són titulars dels drets subjectius reconeguts en el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials totes les persones en condicions d’igualtat, dignitat i privacitat, sense cap discriminació per circumstància personal o social i amb residència efectiva a qualsevol municipi de la Comunitat Valenciana.
Les persones titulars poden exigir el reconeixement dels seus drets davant de les administracions públiques i, si escau, davant de la jurisdicció contenciosa administrativa.
S’entén per residència efectiva a la Comunitat Valenciana l’acció de residir o habitar en qualsevol municipi pertanyent a aquesta, amb caràcter habitual i amb voluntat de permanència en aquell, manifestada per mitjà d’actes executats de forma expressa enfront d’autoritats o altres actors socials que acrediten un arrelament estable i real en la localitat. Seran objecte de desplegament reglamentari les formes d’acreditació de la residència efectiva.
2. Sense perjudici de l’anterior, podran accedir al Sistema Públic Valencià de Serveis Socials les persones estrangeres que tinguen la condició d’exiliades, refugiades o apàtrides, d’acord amb la legislació vigent, amb els tractats i convenis en la matèria i, a falta d’això, amb el principi de reciprocitat.
3. En tot cas, l’atenció davant situacions d’urgència social quedarà garantida en els termes que s’establisquen reglamentàriament.
4. Les persones valencianes residents en l’exterior tindran dret a les prestacions regulades en aquesta llei quan l’atenció que puguen necessitar els servisca de mitjà per al seu retorn definitiu.
A tals efectes, s’entén per persones valencianes residents en l’exterior aquelles amb nacionalitat espanyola que hagen tingut el seu últim veïnatge administratiu en qualsevol municipi de la Comunitat Valenciana, d’acord amb l’article 3 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.
Serà objecte de desplegament reglamentari el dret de les persones valencianes residents en l’exterior a les prestacions previstes en aquesta llei.


CAPÍTOL II
Drets i deures

Article 10. Drets de les persones usuàries dels serveis socials

1. Totes les persones usuàries dels serveis socials tindran dret a:

a) Obtindre una informació completa, veraç, continuada, comprensible, accessible, suficient i eficaç sobre l’atenció social i sobre les condicions d’accés a aquesta.
b) Obtindre una resposta motivada, diligent i eficaç davant la seua demanda i obtindre la resolució a la seua demanda del servei, en un termini màxim raonable que haurà de fixar-se reglamentàriament.
c) Rebre una atenció personalitzada integral, al llarg del seu cicle vital, en la qual es consideren els aspectes individuals, familiars i comunitaris.
d) Disposar d’una anàlisi de necessitats individuals, familiars o socials i, si escau, d’un pla personalitzat d’intervenció social, de la còpia del qual ha de disposar per escrit i en format accessible.
e) L’assignació d’una persona professional de referència que siga la persona interlocutora principal i que vetle per la coherència, la coordinació amb els altres sistemes de protecció social i la globalitat i continuïtat del procés d’atenció.
f) La lliure elecció de professional de referència, en els termes en què es desenvolupe reglamentàriament.
g) Participar en l’elaboració dels processos d’intervenció social que els afecten i en la presa de decisions relatives a aquests, comptant amb els suports humans, materials, tècnics o tecnològics necessaris.
h) Realitzar suggeriments i reclamacions, per mitjà de procediments reglats àgils, accessibles i transparents, i que aquests siguen tinguts en compte en el procés de seguiment i avaluació de la intervenció.
i) Triar lliurement entre les mesures o prestacions possibles, segons la valoració tècnica de l’equip de professionals que atenguen la seua situació.
j) Rebre atenció en un entorn que garantisca la privacitat i la confidencialitat, a fi de preservar la seua intimitat personal, la seua dignitat i el respecte dels seus drets i llibertats fonamentals.
k) Rebre una atenció d’urgència social, de conformitat amb allò que disposa l’article 70.
l) Accedir a la seua història social única, assegurant la confidencialitat i la privacitat respecte a la informació continguda, d’acord amb el que preveu la normativa vigent sobre procediment administratiu comú i sobre protecció de dades de caràcter personal.
m) Les prestacions i els serveis inclosos en el catàleg del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, en condicions d’accessibilitat universal i d’acord amb els estàndards de qualitat establits.
n) Intervindre en els òrgans de participació existents, en els termes establits en aquesta llei i el seu desplegament reglamentari.
o) Ser protegides, en la seua persona i en els seus béns, tant en el cas de persones menors d’edat com en el supòsit de persones amb capacitat modificada judicialment.
p) Renunciar a les prestacions concedides, llevat que la renúncia afecte els interessos de persones menors d’edat o de persones amb capacitat modificada judicialment, o quan es tracte de mesures l’aplicació o execució de les quals vinguen imposades per llei.
q) Ser ateses sota el principi de llibertat d’elecció i d’accessibilitat de la comunicació, per a garantir la correcta recepció i comprensió de la informació i que la seua opinió puga ser expressada i entesa de forma adequada:
q.1) Amb suports a la comunicació oral
q.2) Amb l’ús de la llengua de signes.
q.3) Amb qualsevol altre sistema de mediació a la comunicació.
r) Ser ateses, en funció de la seua pròpia preferència, en qualsevol dels dos idiomes oficials a la Comunitat Valenciana, respectant els seus drets lingüístics en els termes establits en la normativa vigent.

s) Un segon diagnòstic, en els termes fixats reglamentàriament.

t) Altres drets que es reconeguen en aquesta llei o en les seues respectives lleis sectorials.
2. A més dels anteriors, les persones usuàries de serveis d’atenció residencial i d’atenció diürna o nocturna tindran assegurats els drets fonamentals de la persona per mitjà d’un reglament de règim interior. També tindran dret a l’exercici de la llibertat individual per a ingressar i romandre en l’establiment i per a eixir-ne, sense perjudici d’allò establit per la legislació específica vigent respecte a les persones amb capacitat modificada judicialment i a les persones menors d’edat amb mesures judicials o de protecció.
Així mateix, es preveurà, en l’àmbit dels serveis d’atenció residencial i d’atenció diürna o nocturna, el dret de les persones usuàries a no ser sotmeses a cap mena d’immobilització o restricció física o tractament farmacològic sense prescripció facultativa ni supervisió, llevat que hi haja perill imminent per a la seguretat física de la persona usuària o de terceres persones. En aquest últim cas, les actuacions efectuades es justificaran documentalment i constaran en l’expedient de la persona usuària en la forma que s’establisca reglamentàriament, i es comunicaran al Ministeri Fiscal.

Article 11. Deures de les persones usuàries dels serveis socials
1. Totes les persones usuàries dels serveis socials tindran els deures següents:
a) Adoptar una conducta basada en el respecte dels drets reconeguts en aquesta llei a les persones usuàries i professionals que els atenguen, en la no-discriminació i la col·laboració.
b) Comprometre’s a participar activament en el seu propi procés de millora, autonomia personal i inclusió social col·laborant amb les persones professionals de serveis socials responsables de la seua atenció, seguiment i avaluació de la intervenció.
c) Assumir i complir la responsabilitat que li correspon en el seu propi procés d’intervenció social, especialment quan aquest procés implique persones amb menors d’edat a càrrec seu.
d) Facilitar la informació veraç i suficient sobre les seues circumstàncies personals, familiars i econòmiques, que siga necessària per a l’accés a la prestació que corresponga, així com comunicar sense dilació les variacions que es produïsquen en les circumstàncies esmentades.
e) Assistir a les entrevistes amb el personal dels equips professionals de serveis socials i facilitar la visita a domicili quan fóra necessari, així com realitzar les actuacions prescrites com a part dels seus itineraris en el procés d’intervenció social.
f) Destinar les prestacions rebudes a la finalitat per a la qual van ser concedides.
g) Complir les normes, requisits, condicions i procediments per a l’ús i gaudi de la prestació assignada.
h) Participar, si és el cas, en el cost del servei de què es tracte, en els termes establits per la normativa aplicable.
i) Respectar els drets reconeguts a les persones usuàries i professionals en aquesta llei.
j) Complir amb el reglament de règim interior del servei. Respectar i utilitzar adequadament les instal·lacions.
k) Complir quants altres deures s’establisquen en aquesta llei i en la seua normativa de desplegament.
2. Incomplir els deures arreplegats en aquest article i aquells assenyalats en els corresponents reglaments de règim interior, donarà lloc a les mesures disciplinàries i sancionadores pertinents, independentment de l’acció administrativa, civil o penal que, si és el cas, pogueren comportar, dins la normativa aplicable.

Article 12. Drets de les persones professionals dels serveis socials

1. Les persones professionals dels serveis socials, a més dels drets reconeguts en l’ordenament jurídic vigent, tindran dret a:

a) Rebre un tracte respectuós i correcte per part de les persones responsables dels serveis, de la resta de les persones professionals i de les persones usuàries dels serveis socials.
b) Disposar de l’orientació, informació i formació que afavorisquen el seu coneixement, adaptació al servei i una adequada atenció professional a les persones usuàries.
c) Participar, si és el cas, en la planificació, organització, seguiment i avaluació de les prestacions i serveis d’aplicació en els seus respectius nivells d’organització funcional i territorial, en els termes que preveu la normativa vigent i el seu desplegament reglamentari.
d) Participar en l’elaboració d’instruments tècnics de seguiment o avaluació que s’elaboren des dels seus respectius nivells d’organització funcional i territorial.
e) Disposar dels instruments i mitjans necessaris per a desenvolupar el seu treball adequadament i d’acord amb els criteris de qualitat exigits per la normativa corresponent.
f) A treballar en xarxa amb persones professionals de serveis socials d’altres equips, amb la resta de sistemes públics de protecció social, així com amb les entitats del tercer sector i organitzacions d’ajuda mútua i de voluntariat social.
g) La formació contínua i a l’actualització permanent dels seus coneixements durant la seua vida laboral, adequades a les característiques de la seua professió, que permeten que l’atenció a les persones usuàries dels serveis socials s’ajuste a les pautes de bona pràctica professional.
h) Protegir la seua identitat i les seues dades personals, si això fóra pertinent per a complir les funcions encomanades i per a prestar correctament el servei, conforme s’establisca reglamentàriament.
i) La supervisió professional, establint-se per a això equips supervisors de serveis socials reconeguts per a exercir aquestes tasques.
j) Renunciar a prestar atenció professional davant situacions d’injúries, amenaces o agressions contra elles, sempre que això no comporte desatenció, d’acord amb el procediment que s’establisca reglamentàriament.
k) L’autonomia tècnica i científica en la intervenció, sense més limitacions que les establides en aquesta llei, en l’ordenament jurídic i en els respectius codis deontològics.
l) Que es complisca en el seu lloc de treball la normativa vigent en matèria de prevenció de riscos laborals, salut i higiene laboral.
m) A l’exercici efectiu de les funcions i tasques pròpies de la seua condició professional i, en cas de ser personal empleat públic, a ocupar un lloc de treball definit en l’instrument d’ordenació del personal de la corresponent administració pública.
n) Unes condicions laborals dignes i concordes a la seua categoria professional sense que es puguen donar situacions de discriminació de cap tipus.
o) Altres drets que se’ls reconeguen en aquesta llei i el seu desplegament reglamentari.
2. Aquells drets de les persones professionals que afecten l’àmbit de la relació laboral seran objecte de negociació col·lectiva.

Article 13. Deures de les persones professionals dels serveis socials

1. Les persones professionals dels serveis socials, a més d’ajustar-se en la seua actuació als deures que els impose la normativa aplicable i, si és el cas, el codi deontològic propi de la seua disciplina, tindran els deures següents:
a) Respectar tots els drets establits en aquesta llei per a les persones usuàries i persones professionals i afavorir el seu compliment.

b) Conèixer i complir la normativa vigent en l’àmbit dels serveis socials i, en particular, les normes reguladores de l’organització i del funcionament dels serveis en què gestionen i exerceixen la seua activitat.
c) Informar a instància competent immediatament superior les situacions de males pràctiques professionals i qualsevol altra situació que, segons criteri professional i basant-se en els elements de valoració de què dispose, poguera comportar una vulneració de drets.
d) Participar, d’acord amb els seus coneixements i informació, en l’elaboració d’instruments tècnics, de seguiment o avaluació, que s’elaboren des dels seus respectius nivells funcionals i territorials, i informar de possibles millores en el funcionament, l’organització o les instal·lacions on s’efectua la provisió de serveis socials.
e) Treballar en xarxa amb persones professionals d’altres equips, així com de la resta de sistemes de protecció social.
f) Formar part dels processos d’avaluació periòdica de les prestacions.
g) Assistir, en funció de les necessitats del servei corresponent, als cursos, jornades i a altres activitats de formació i de supervisió, que les seues respectives entitats programen en els seus plans de formació del personal i tinguen relació directa amb el seu lloc de treball.
h) Facilitar a les persones usuàries informació sobre el procés d’intervenció, els seus continguts, necessitat d’implicació i itinerari previst, de manera comprensible i accessible.
i) Respectar les opinions, criteris i decisions que les persones usuàries adopten per si mateixes o a través del seu representant legal, d’acord amb el que estableix l’ordenament jurídic i, si és el cas, d’acord amb una resolució judicial.
j) Mantindre, en les seues relacions amb altres persones professionals i usuàries, un comportament basat en el respecte mutu i en la no-discriminació, assegurant la confidencialitat en el maneig de dades referides a persones, situacions i processos d’intervenció, d’acord amb la normativa vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal.
k) Respectar les normes de convivència i els reglaments de règim interior en els centres en què presten serveis socials.
l) Respectar i utilitzar correctament els béns mobles i les instal·lacions dels serveis en què desenvolupen les seues funcions.
m) Comunicar a les persones titulars del servei qualsevol situació d’inhabilitació o qualssevol altres situacions de les persones professionals, en què hagen recaigut sancions de privació o d’incapacitació, incloses les que havent sigut objecte de denúncia pogueren derivar en inhabilitació per al desenvolupament de l’exercici professional.
n) Altres deures que els imposen en aquesta llei, així com els reglaments que la desenvolupen i la resta de normativa que afecten l’àmbit sectorial d’atenció dels serveis socials.
2. Aquells deures de les persones professionals que afecten l’àmbit de la relació laboral seran objecte de negociació col·lectiva.


CAPÍTOL III
Estructura funcional del Sistema Públic
Valencià de Serveis Socials

Article 14. Estructura funcional del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
El Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, per a la consecució dels seus objectius amb equitat, qualitat i eficiència, s’estructura funcionalment en dos nivells d’atenció, mútuament complementaris i de caràcter continu, integrat i sinèrgic: atenció primària i atenció secundària.


Article 15. Atenció primària
1. L’atenció primària es configura com el primer nivell, per proximitat, d’accés al Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, i es caracteritza pels trets i elements següents:
a) És el primer referent en informació, assessorament, prevenció, diagnòstic i intervenció.
b) Té caràcter universal.
c) Desenvolupa funcions i disposa de prestacions i serveis estructurats segons el seu caràcter bàsic o específic.
d) Té un enfocament comunitari.
e) Està orientada a la prevenció i intervenció amb persones, famílies o unitats de convivència, grups i comunitats.
2. En l’atenció primària es distingeixen dos nivells d’actuació: de caràcter bàsic i de caràcter específic. L’atenció primària de caràcter bàsic és generalista i polivalent, mentres que l’atenció primària de caràcter específic es caracteritza per la singularitat de l’atenció i intervenció requerida i oferida en funció de la naturalesa de les situacions i de la intensitat de les prestacions.

Article 16. Atenció secundària
1. L’atenció secundària es configura com el segon nivell per a la provisió de prestacions i serveis especialitzats que reforcen l’atenció primària, quan es requereix una intervenció integral de major intensitat i sostinguda en el temps.
2. L’atenció secundària es dirigeix a la satisfacció de les necessitats de la població que, per les seues circumstàncies de caràcter social, requereix una atenció professional especialitzada, materialitzada a través de prestacions que afecten tots els àmbits de la vida quotidiana de les persones. Es mantindran els vincles socials, sempre que siga possible, en la comunitat de referència, respectant el dret d’elecció de la persona i atenent el diagnòstic professional.

Article 17. Funcions de l’atenció primària
1. L’atenció primària de caràcter bàsic realitza les funcions següents:

a) Informació, orientació i assessorament a tota la població facilitant el seu coneixement i accés a les prestacions.
b) Valoració i diagnòstic de la situació individual o social de la persona, família o unitat de convivència i de l’entorn comunitari.
c) Elaboració, implementació, seguiment i avaluació del Pla Personalitzat d’Intervenció Social.
d) Intervenció interdisciplinària, amb l’objecte de millorar la situació social de la persona, família o unitat de convivència i de donar resposta a les situacions de necessitat, vulnerabilitat o risc.
e) Prescripció de la intervenció més adequada i implementació d’aquesta, d’acord amb les característiques de la necessitat social.
f) Acompanyament, mediació i seguiment al llarg de tot el procés d’intervenció, tant si aquest es desenvolupa en el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, com si és compartit en altres àmbits de sistemes de protecció social.
g) Gestió i avaluació de les prestacions necessàries per a l’atenció de la situació de necessitat de les persones.
h) Desenvolupament dels processos de diagnòstic, gestió i intervenció de les prestacions necessàries per a l’atenció de les persones en situació de dependència, d’acord amb la planificació i finançament de la Generalitat, així com amb la normativa estatal en matèria de serveis socials de promoció de l’autonomia personal.
i) Coordinació amb altres professionals en la detecció i identificació d’espais vulnerables.
j) Col·laboració i coordinació amb l’atenció primària de caràcter específic i l’atenció secundària, així com amb altres sistemes públics de protecció social, davall el principi d’unitat d’acció.
k) Treball en xarxa i coordinació tècnica amb les entitats d’iniciativa social que desenvolupen programes en el territori, així com l’orientació tècnica a aquestes entitats.
l) Foment de la solidaritat i de la participació activa de la ciutadania, a través de l’animació comunitària i de programes de cooperació social que impulsen la iniciativa social, l’associacionisme i el voluntariat social.
m) Assessorament tècnic específic en matèria de migració i refugi, diversitat funcional o discapacitat, situacions de discriminació, delictes d’odi, addiccions, tuteles i altres.
n) Totes les altres que tinguen atribuïdes o els siguen encomanades per la normativa vigent i el seu desplegament reglamentari.
2. L’atenció primària de caràcter específic realitza les funcions següents:
a) Intervenció integral en el nucli familiar o relacional per mitjà de suports concrets davant situacions de mancances, a fi de preservar les persones en el seu entorn social, afavorint la seua inclusió per mitjà de suports tècnics concrets o intervencions específiques de caràcter ambulatori.
b) Implementació de programes i actuacions que afavorisquen la inclusió social de grups vulnerables amb característiques homogènies.
c) Col·laboració i coordinació amb l’atenció primària de caràcter bàsic o amb l’atenció secundària i amb altres agents institucionals del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, sota el principi d’unitat d’acció i, si escau, en l’elaboració, la implementació, el seguiment i l’avaluació del Pla personalitzat d’intervenció social.
d) Desenvolupament d’estratègies d’apoderament personal i promoció de l’autonomia, així com la promoció d’actuacions formatives, ocupacionals, socioeducatives i d’inclusió social per a la seua població de referència.
e) Assessorament, prevenció i rehabilitació, si és el cas, davant situacions de vulnerabilitat o risc al llarg del cicle vital de les persones.

f) Seguiment del Pla personalitzat d’intervenció social.
g) Acompanyament, atenció integral i protecció davant situacions de vulnerabilitat, risc o desprotecció individual i familiar.
h) Promoció d’actuacions en matèria d’igualtat en l’àmbit territorial de referència.
i) Totes les altres que tinguen atribuïdes o els siguen encomanades per la normativa vigent i el seu desplegament reglamentari.

Article 18. Serveis d’atenció primària
1. L’atenció primària de caràcter bàsic s’organitza en els serveis següents:
a) Servei d’acollida i atenció davant situacions de necessitat social. S’encarregarà de la recepció, l’atenció i el diagnòstic en les situacions de necessitats personals i familiars, proporcionant l’adequada informació, orientació i assessorament sobre les diferents prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
b) Servei de promoció de l’autonomia. Desenvoluparà la prevenció, el diagnòstic i la intervenció en situacions de diversitat funcional o discapacitat, dependència o vulnerabilitat, fomentant les relacions convivencials durant tot el cicle vital de les persones.
c) Servei d’inclusió social. Assumirà la prevenció, el diagnòstic, la intervenció i el seguiment per a la cobertura de les necessitats bàsiques de les persones, famílies o, si és el cas, unitats de convivència, i fomentarà la seua participació en el procés d’inclusió social, amb caràcter periòdic.
d) Servei de prevenció i intervenció amb les famílies. S’encarregarà de la prevenció i l’avaluació de les situacions de risc, així com del diagnòstic social i la intervenció de caràcter individual o familiar amb la infància i l’adolescència, les persones majors i altres persones necessitades d’especial protecció familiar.
e) Servei d’acció comunitària. Desenvoluparà la prevenció, la intervenció i la promoció de la convivència en la comunitat de referència, a través de dispositius d’intervenció comunitària efectius, basades en el foment dels recursos comunitaris presents en el territori, en especial als centres de serveis socials, cap a la consecució d’objectius comuns que permeten afavorir i millorar les condicions socials des d’un enfocament global i integrador. Desenvoluparan actuacions referents a la promoció del voluntariat social, així com a la sensibilització davant l’assetjament i el ciberassetjament sexual, la prevenció dels delictes d’odi, la sensibilització cap al respecte de la diversitat, la potenciació de formes col·laboratives entre la ciutadania i la promoció de la igualtat de tracte, entre altres. Aquest servei es potenciarà especialment en els espais urbans qualificats de vulnerables.
f) Servei d’assessoria tècnica específica. Desenvoluparà prestacions d’assistència tècnica i jurídica per a l’adequada protecció i exercici dels drets socials de les persones.
g) Unitats d’igualtat. Garantiran la incorporació de la perspectiva de gènere, promovent la participació, impulsant plans d’igualtat i realitzant actuacions de prevenció de la violència de gènere i masclista, entre altres, amb l’objectiu de fer efectiu el principi d’igualtat de dones i homes de forma transversal en el conjunt de polítiques públiques d’àmbit local.
2. L’atenció primària de caràcter específic s’organitza en els serveis següents:
a) Servei d’infància i adolescència. Desenvoluparà actuacions d’atenció integral i suport a la infància i l’adolescència en situació de vulnerabilitat o desprotecció, així com en els casos d’adolescents en conflicte amb la llei.
b) Servei de violència de gènere i masclista. Desenvoluparà actuacions de protecció i atenció integral a les víctimes de violència de gènere i masclista i als seus fills i filles a través de centres i programes.
c) Servei d’atenció a les persones amb diversitat funcional o discapacitat i específic de persones amb problemes crònics de salut mental. Desenvoluparà programes i actuacions pròpies de la intervenció social, en coordinació amb el sistema sanitari per mitjà de programes de prevenció, promoció de l’autonomia, rehabilitació i inclusió social.
d) Servei d’atenció diürna i nocturna. Desenvoluparà programes i actuacions dirigides a les persones per a contribuir a la seua autonomia personal i inclusió social en les diferents etapes del cicle vital, a partir de prestacions de suport en funció de les necessitats d’atenció.
e) Servei d’atenció ambulatòria. Desenvoluparà actuacions de prevenció, rehabilitació, assessorament i suport personal amb caràcter periòdic amb l’objectiu de contribuir a l’autonomia personal de les persones.
f) Servei d’allotjament alternatiu. Desenvoluparà una atenció integral de caràcter temporal, així com actuacions d’acompanyament i suport personal per a la cobertura de les necessitats bàsiques d’allotjament.

Article 19. Funcions de l’atenció secundària
L’atenció secundària realitza les funcions següents:
a) Valoració i diagnòstic de major especialització tècnica, que no puga abordar-se des de l’atenció primària.
b) Adaptació i, si és el cas, elaboració del Pla personalitzat d’intervenció social, en col·laboració amb l’atenció primària, en aquelles situacions en què es requerisca d’una intervenció conjunta.
c) Gestió, coordinació i avaluació de les prestacions que conformen l’atenció secundària, en el marc de la normativa que les regule.

d) Integració de les intervencions amb les pròpies de l’atenció primària i complementarietat i sinergia amb altres sistemes públics vinculats a la inclusió social i a l’autonomia personal.
e) Suport tècnic, col·laboració i assessorament als equips de professionals de la zona bàsica i de l’àrea de serveis socials.
f) Coordinació i col·laboració amb l’atenció primària i amb altres agents institucionals del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, davall el principi d’unitat d’acció.
g) Quantes altres tinguen atribuïdes o els siguen encomanades per la normativa vigent.

Article 20. Serveis de l’atenció secundària
L’atenció secundària proveirà, a través de serveis d’atenció residencial a les persones adultes o a la infància i l’adolescència, una atenció integral sostinguda en el temps que, a més de cobrir les necessitats d’allotjament i manutenció, proporcione els suports extensos o generalitzats que requerisca la promoció de l’autonomia personal o el desenvolupament de la persona, des de l’enfocament preventiu i rehabilitador i tenint en compte la interdisciplinarietat de les intervencions i el treball en xarxa amb altres sistemes de protecció social.


CAPÍTOL IV
Estructura territorial del Sistema Públic
Valencià de Serveis Socials

Article 21. Organització territorial
1. El Sistema Públic Valencià de Serveis Socials s’organitza territorialment en les demarcacions següents:
a) Zones bàsiques de serveis socials.
b) Àrees de serveis socials.
c) Departaments de serveis socials.
2. El Mapa de serveis socials de la Comunitat Valenciana ha de delimitar i desenvolupar les demarcacions territorials anteriors, d’acord amb el que hi ha disposat en aquest capítol.

Article 22. Zones bàsiques de serveis socials
1. Les zones bàsiques de serveis socials són les demarcacions territorials en què es desenvoluparan actuacions pròpies de l’atenció primària de caràcter bàsic.
2. Constitueixen les organitzacions territorials de major proximitat i accessibilitat a la ciutadania. Podran estar conformades per un o més municipis, atenent a criteris demogràfics, geogràfics, funcionals i socials, segons establisca el Mapa de serveis socials de la Comunitat Valenciana.
3. Els municipis de més de 5.000 habitants constitueixen zones bàsiques. Amb caràcter general, els municipis amb menor població a la indicada s’han d’agrupar amb altres per a constituir zones bàsiques de serveis socials, fins a aconseguir la població mínima de 5.000 habitants.
Per raons d’eficiència i optimització de recursos, uns quants municipis poden agrupar-se amb altres pròxims i formar part d’una mateixa zona encara que un o més d’ells posseïsca més de 5.000 habitants.
4. En elles es garantirà el desenvolupament de totes les funcions dels serveis socials d’atenció primària de caràcter bàsic. Per a tal fi, disposaran, almenys, d’un equip de professionals de la zona bàsica de serveis socials definit en l’article 64, que serà finançat d’acord amb els criteris de finançament regulats en l’article 107 d’aquesta llei.

En el cas que els municipis rebutgen agrupar-se amb altres municipis de les zones bàsiques de serveis socials corresponents per a poder aconseguir el mínim establit en el present article, hauran de garantir en la seua demarcació territorial un equip equivalent, sense que els siguen aplicables els criteris de finançament regulats en l’article 107 d’aquesta llei.
5. Disposaran de les infraestructures i els equipaments necessaris per al desenvolupament de les seues funcions d’atenció primària de caràcter bàsic de forma coordinada, integrada i continuada.

Article 23. Àrees de serveis socials
1. Les àrees de serveis socials són les demarcacions territorials en què es desenvoluparan actuacions pròpies de l’atenció primària de caràcter específic.
2. Han d’estar constituïdes per una o unes quantes zones bàsiques de serveis socials, atenent criteris de proximitat, funcionalitat, accessibilitat, eficàcia i eficiència. Les zones bàsiques de més de 20.000 habitants constitueixen una àrea de serveis socials, d’acord amb el que estableix el Mapa de serveis socials de la Comunitat Valenciana. Així mateix, per raons d’eficiència i optimització de recursos, una o unes quantes zones bàsiques poden agrupar-se amb altres limítrofes per a formar una àrea de serveis socials encara que una d’aquestes zones posseïsca més de 20.000 habitants.
3. En elles es garantirà el desenvolupament de totes les funcions dels serveis socials d’atenció primària de caràcter específic. Per a tal fi, disposaran d’un equip de professionals de l’àrea de serveis socials els perfils del qual donaran resposta a les situacions de necessitat social de la corresponent àrea.

Article 24. Departaments de serveis socials
1. Els departaments de serveis socials són les demarcacions territorials en què s’organitzen les funcions pròpies de l’atenció secundària, d’acord amb els principis de coordinació, treball en xarxa i interdisciplinarietat amb l’atenció primària.
2. Estaran formats per una o diverses àrees de serveis socials, agrupades d’acord amb el que estableix el Mapa de serveis socials de la Comunitat Valenciana, atenent a criteris de proximitat, accessibilitat, funcionalitat, equitat, eficàcia, eficiència i equitat territorial.


Article 25. Espais vulnerables
1. Els espais vulnerables es defineixen com a llocs ubicats al territori de la Comunitat Valenciana que, per les seues característiques urbanístiques/residencials, socials, laborals o econòmiques, necessiten una actuació integral.
2. Per a garantir l’equitat territorial, les administracions públiques competents destinaran els mitjans econòmics, humans, materials i qualssevol altres que es consideren pertinents per a promoure la qualitat de vida de la ciutadania, i s’establiran, en les actuacions destinades als espais vulnerables, mesures de discriminació positiva. Les administracions públiques proveiran i adaptaran els recursos i els equipaments necessaris per al desenvolupament de programes d’acció comunitària garantint la participació ciutadana.
3. La qualificació d’espai vulnerable s’establirà quan concórreguen en el territori algunes de les situacions següents, segons s’establisca reglamentàriament:
a) Degradació de caràcter urbanístic i residencial, amb falta de conservació o deteriorament dels habitatges.
b) Dèficits d’equipaments o de recursos comunitaris o socioculturals.
c) Existència d’infrahabitatge tant de caràcter vertical com horitzontal.
d) Deficiències en les vies i xarxes de comunicació.
e) Dificultats per a la mobilitat urbana.
f) Carències en les xarxes de sanejament o enllumenat públic.
g) Mancances d’ordenació o degradació de l’espai.
h) Absència de tecnologies de la informació en els edificis i infraestructures de l’espai urbà.
i) Persistència d’elevades taxes de desocupació, baixa taxa d’activitat econòmica o fragilitat de les economies familiars.
j) Baixos nivells educatius, elevat índex de segregació escolar o elevat índex d’absentisme escolar o de fracàs escolar.
k) Dèficit de recursos educatius públics per a la població vulnerable de zero a tres anys, en condicions de qualitat i d’accés gratuït.
l) Mancança de les condicions necessàries d’higiene i salubritat per al desenvolupament d’una convivència comunitària digna.
4. Als efectes d’aquesta llei, s’entendrà per actuació integral el conjunt d’intervencions de caràcter educatiu, sanitari, urbanístic, cultural, esportiu, social, laboral, econòmic, productiu, residencial i d’aquells altres que es requerisca, que tenen com a finalitat afavorir la inclusió social de les persones i comunitats, així com millorar la qualitat de vida de la ciutadania.
5. Les actuacions integrals en espais vulnerables estaran precedides per un diagnòstic territorial que arreplegue els principals fenòmens, riscos, tendències i oportunitats del territori, d’acord amb el que estableixen l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana i la normativa vigent, legislativa o reglamentària sobre ordenació del territori i urbanisme, així com amb el seu desplegament reglamentari.
6. Les actuacions integrals en matèria de rehabilitació, regeneració o renovació sobre el medi urbà dels espais vulnerables es realitzaran a través de plans i programes, que podran ser d’àmbit municipal o supramunicipal.
Especialment, es preveurà la participació dels lideratges comunitaris més representatius i de la ciutadania tant en la fase de planificació com en el desenvolupament dels plans i programes.
7. L’actuació integral serà desenvolupada sota el principi de coordinació, col·laboració i cooperació entre les administracions públiques competents i les entitats d’iniciativa privada, de conformitat amb el que estableixen aquesta llei i amb la resta de normativa que, si és el cas, la desenvolupe.
8. En les actuacions integrals mencionades i a fi d’aconseguir un territori socialment integrador, serà necessari que participen de forma coordinada les administracions públiques de caràcter estatal, autonòmic o local d’acord amb el que disposa el capítol II del títol III d’aquesta llei, d’acord amb la normativa establida en l’apartat 5.
9. La qualificació d’espai vulnerable es mantindrà el temps mínim imprescindible mentre concórreguen les circumstàncies i els indicadors que van determinar la seua qualificació. Cada dos anys es publicarà un informe amb les actuacions concretes realitzades en cadascun dels espais vulnerables, així com l’avaluació d’aquestes. De conformitat amb el que disposa la normativa en matèria d’ordenació del territori i urbanisme, correspondrà a la Generalitat i als ajuntaments la competència per a proposar la qualificació i la intervenció en un espai vulnerable. La competència per a declarar-lo correspondrà a la Generalitat, d’acord amb el procediment que es fixe mitjançant un decret del Consell.


Article 26. Mapa de serveis socials de la Comunitat Valenciana
1. El Mapa de serveis socials de la Comunitat Valenciana serà l’instrument que establirà l’organització territorial del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials fixada en aquest capítol, i serà el marc de referència per a la planificació del Sistema.
2. Serà elaborat per la conselleria competent en matèria de serveis socials amb la participació de les entitats locals i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.
3. En l’elaboració del Mapa de serveis socials de la Comunitat Valenciana es tindran en compte aspectes com ara la baixa densitat demogràfica, l’alta dispersió geogràfica i el risc de despoblació, a fi de garantir una oferta de prestacions i serveis equivalent a l’existent en tot el territori, podent establir-se per a ells mesures de discriminació positiva d’acord amb llindars de població i ràtios de professionals. Així mateix, s’ha de seguir una ordenació racional on es garantisca la màxima qualitat en la prestació del servei i s’optimitzen els recursos disponibles.
4. El Mapa de serveis socials de la Comunitat Valenciana ha d’afavorir la concordança de zonificació entre els serveis socials i el sistema valencià de salut.
5. El Mapa de serveis socials de la Comunitat Valenciana s’ha d’actualitzar periòdicament, com a màxim amb caràcter quadriennal, per a ajustar-se a l’evolució de la realitat social.


CAPÍTOL V
Competències de les administracions públiques

Article 27. Disposicions generals
1. Les competències en matèria de serveis socials correspondran a la Generalitat i a les entitats locals de l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.
2. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana orientaran les seues actuacions cap a l’enfortiment de la unitat i cohesió del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, sense perjudici de l’autonomia que cadascuna ostente en el seu respectiu àmbit competencial.
3. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana actuaran entre si d’acord amb el deure de col·laboració, cooperació i coordinació institucional, a fi de garantir la màxima eficiència, eficàcia, qualitat i unitat en el funcionament del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
4. Les mesures i els mecanismes de col·laboració, cooperació i coordinació entre les administracions públiques han de garantir canals de comunicació eficients per a afavorir l’intercanvi de la informació necessària per a la detecció de situacions d’alt risc social per a procurar-hi la intervenció amb caràcter immediat.
5. Per a garantir la governança del sistema i l’accés universal a aquell en condicions d’igualtat, cadascun dels nivells d’atenció ha de tenir assignat un àmbit territorial d’exercici, en el qual s’han d’especificar les competències de cada administració pública, junt amb les responsabilitats respectives en matèria de finançament, en els termes en què es determinen en aquesta llei i el seu desplegament reglamentari.

Article 28. Competències de la Generalitat
1. Corresponen a la Generalitat les següents competències en matèria de serveis socials:
a) L’elaboració, desenvolupament i aprovació del Pla Estratègic de Serveis Socials de la Comunitat Valenciana, així com dels seus instruments d’execució, amb la participació de les entitats locals.
b) L’elaboració, desenvolupament i aprovació de la Cartera de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i del Mapa de serveis socials de la Comunitat Valenciana.
c) L’elaboració i aprovació del Pla d’infraestructures de serveis socials a què es refereix l’article 109 d’aquesta llei.
d) La determinació del sistema de bonificacions o exempcions de les taxes dels serveis públics prestats, en els termes establits en la normativa aplicable.
e) L’assegurament de la suficiència financera, tècnica i de recursos humans de les prestacions garantides que siguen objecte de la seua competència, dins del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
f) La coordinació de les actuacions, prestacions i serveis del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, així com l’elaboració i desenvolupament de protocols de coordinació entre les administracions públiques valencianes, entre les conselleries que, directament o indirectament, tinguen competències en matèria de drets socials, i amb altres sistemes de protecció social que puguen confluir en àrees concretes de la intervenció social.
g) El disseny de criteris generals d’organització i funcionament dels serveis i models d’intervenció de l’atenció primària.
h) Els serveis d’atenció diürna i nocturna, d’atenció ambulatòria d’allotjament alternatiu de l’atenció primària de caràcter específic en aquesta llei, sense perjudici de la delegació que, si és el cas, puga efectuar-se en les entitats locals.
i) La provisió i la gestió dels serveis socials d’atenció secundària no podran ser delegades en les entitats locals.
j) L’elaboració i subscripció d’acords d’acció concertada amb entitats privades d’iniciativa social davall el principi de responsabilitat pública amb caràcter subsidiari.
k) Les funcions de registre, autorització, acreditació i supervisió, així com les d’inspecció, control de la qualitat, potestat sancionadora i quantes altres li siguen atribuïdes per la normativa vigent.
l) L’estudi, investigació, divulgació i avaluació de les situacions de necessitats socials que es plantegen en l’àmbit dels serveis socials, a fi de conèixer les seues causes i articular els mitjans oportuns per a la seua prevenció, rehabilitació, atenció i intervenció, així com la identificació de les localitzacions territorials amb major vulnerabilitat.

m) El disseny d’instruments de recollida d’informació i el tractament estadístic d’aquesta, amb desagregació de dades per gènere, i també per diversitat funcional o discapacitat, entre altres variables, als efectes d’avaluació i planificació en matèria de serveis socials, i també el desplegament reglamentari dels instruments tècnics comuns d’intervenció social.
n) La supervisió i avaluació de la qualitat en la provisió dels serveis socials, establint aquells mecanismes necessaris per al seu seguiment continu.
o) La coordinació i supervisió de les competències exercides pels organismes i entitats del sector públic instrumental que tinga adscrits.

p) Qualssevol altres competències que els siguen atribuïdes per una disposició legal i per la normativa vigent.
2. En l’exercici de les seues competències, la Generalitat elaborarà i subscriurà els convenis de col·laboració oportuns en matèria de serveis socials amb l’administració de l’Estat, amb les administracions locals o amb les comunitats autònomes limítrofs.
Article 29. Competències dels municipis
1. Els municipis de la Comunitat Valenciana, per si sols o agrupats, de conformitat amb la normativa de règim local, així com d’aquella normativa d’àmbit estatal i autonòmic que hi siga aplicable, tindran les competències pròpies següents:
a) Detecció i estudi de les situacions de necessitat social en el seu àmbit territorial, fomentant la col·laboració amb tots els seus agents socials.
b) La provisió i la gestió dels serveis socials d’atenció primària de caràcter bàsic a què fa referència l’article 18.1.
c) La dotació d’espais, equipaments i el personal suficient i adequat per a la provisió de les prestacions de l’atenció primària.
d) Els serveis d’infància i adolescència, violència de gènere i masclista, diversitat funcional o discapacitat i trastorn mental crònic de l’atenció primària de caràcter específic regulats en aquesta llei.

e) La col·laboració en les funcions d’inspecció i control de la qualitat d’acord amb la legislació autonòmica.
f) La supervisió de casos, la formació, el suport tècnic i l’orientació de les persones professionals del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials del seu àmbit competencial.
g) La garantia de la suficiència financera, tècnica i de recursos humans de les prestacions garantides que siguen objecte de la seua competència dins del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, amb la col·laboració de la Generalitat o la diputació provincial corresponent.

h) Qualsevol altra competència que els siga atribuïda per una disposició legal i per la normativa vigent.
2. Els ajuntaments hauran d’informar la conselleria competent en matèria de serveis socials dels plans, estratègies, accions, prestacions i serveis vinculats a les competències mencionades en aquest article, així com de l’aprovació de les carteres de prestacions de caràcter zonal definides en l’article 41.

Article 30. Atribucions de les diputacions provincials
1. Les diputacions provincials de la Comunitat Valenciana, en el marc de la planificació de la Generalitat previst en aquesta llei i les seues disposicions de desplegament, i de conformitat amb el que disposa la normativa sobre règim local vigent, prestaran l’assistència tècnica i econòmica i la supervisió que garantisca als ajuntaments, especialment als de menor població, capacitat econòmica i/o de gestió, l’exercici de les seues competències en matèria de serveis socials.
2. La Generalitat, en l’exercici de les seues competències, coordinarà a les diputacions provincials en l’exercici de les funcions a què es refereix l’apartat anterior.
3. Les diputacions provincials s’encarregaran de la supervisió de casos, la formació, el suport tècnic i l’orientació de les persones professionals del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials del seu àmbit de referència.
4. Sense perjudici d’això, les diputacions provincials poden col·laborar en la provisió dels serveis socials, d’acord amb la planificació estratègica de la Generalitat, en la coordinació de la qual per part de la Generalitat s’ha de fer una definició concreta i en relació amb les matèries, serveis i activitats que han de desenvolupar les diputacions en matèria de serveis socials, a través de les fórmules de col·laboració interadministrativa previstes en aquesta llei i en la legislació vigent sobre règim local.


TÍTOL II
Catàleg i carteres de prestacions del Sistema
Públic Valencià de Serveis Socials

CAPÍTOL I
Disposicions generals

Article 31. Concepte i tipus de prestacions
1. S’entén per prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials les actuacions que s’ofereixen a la ciutadania, d’acord amb els articles 3 i 5 d’aquesta llei.
2. Les prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials podran ser:
a) Prestacions professionals: comprenen el conjunt d’intervencions de caràcter temporal o permanent, dirigides a la prevenció, rehabilitació, diagnòstic, atenció en les situacions de necessitat social i promoció de l’autonomia i la inclusió social de la ciutadania, així com l’atenció sociosanitària i socioeducativa d’aquesta.
b) Prestacions econòmiques: consisteixen en entregues dineràries, de caràcter puntual o periòdic, proveïdes per les administracions competents a fi de millorar la qualitat de vida i l’autonomia, l’atenció a situacions d’urgència, l’atenció sociosanitària o la cobertura de les necessitats bàsiques, que permeten a la ciutadania aconseguir un nivell de vida digne.
c) Prestacions tecnològiques: comprenen aquelles prestacions d’assistència tecnològica i ajudes de caràcter instrumental destinades a la protecció, manteniment o millora de l’autonomia i la inclusió social i garantia per a l’accessibilitat universal.
3. Les prestacions previstes en aquest article podran ser garantides o condicionades d’acord amb el que estableix el capítol II sobre el Catàleg i carteres de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials d’aquest títol.

Article 32. Prestacions garantides
Als efectes d’aquesta llei s’entén per prestacions garantides el conjunt de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials que, complint amb els requisits d’accés, podran ser exigibles com a dret subjectiu, comptant per a tal fi amb crèdits ampliables.


Article 33. Prestacions condicionades
S’entén per prestacions condicionades el conjunt de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials exigibles únicament en cas de compliment dels requisits d’accés a aquella i disponibilitat pressupostària.

Article 34. Formes de provisió de les prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
1. Les administracions públiques incloses en el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials proveiran a les persones de les prestacions previstes en aquesta llei a través de les modalitats següents:
a) Gestió directa o per mitjans propis, que serà la forma de provisió preferent.
b) Acords d’acció concertada amb entitats privades d’iniciativa social.
c) Gestió indirecta d’acord amb alguna de les fórmules establides en la normativa sobre contractes del sector públic.
2. La provisió de les prestacions per una administració pública diferent de la titular de la competència s’efectuarà a través de qualsevol de les fórmules de col·laboració i cooperació entre administracions públiques previstes en l’ordenament jurídic.
3. En tot cas, les administracions públiques proveiran per mitjà de la modalitat de gestió directa aquells serveis previstos en els articles 18.1 i 18.2 apartats a, b, c i d d’aquesta llei, així com la prescripció de les prestacions i l’elaboració, el seguiment i l’avaluació del Pla personalitzat d’intervenció social.


CAPÍTOL II
Catàleg de prestacions del Sistema Públic
Valencià de Serveis Socials

Article 35. Catàleg de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
El Catàleg de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials és l’instrument que determina el conjunt de prestacions en totes les seues modalitats: professionals, econòmiques i tecnològiques, garantides i condicionades per als nivells d’atenció primària i secundària. El catàleg esmentat té caràcter de mínims i les seues prestacions poden ser ampliades per decret del Consell.

Article 36. Prestacions professionals
1. El Catàleg de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials inclou les següents prestacions professionals garantides:

a) Informació, orientació, assessorament.
Conjunt de mesures que faciliten informació sobre les prestacions disponibles del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i sobre l’accés a aquelles, en una relació d’ajuda professional. Aquesta prestació serà garantida i gratuïta per a tota la ciutadania.
b) Anàlisi i valoració de les situacions de necessitat.
Comprèn l’estudi i l’anàlisi de les necessitats socials de la persona o, si és el cas, de la família o unitat de convivència i de l’entorn comunitari que permeten realitzar un diagnòstic i valoració de la situació de les persones al llarg del seu cicle vital, d’acord amb els barems previstos en la legislació específica que la desenvolupe, sense perjudici del reconeixement del dret que corresponga efectuar a l’òrgan competent. Aquesta prestació serà garantida i gratuïta per a tota la ciutadania.

c) Orientació individual, familiar o de la unitat de convivència.
Provisió d’orientació i suport a les persones al llarg del seu cicle vital en l’exercici de les funcions de cures, afectives, educatives i de socialització que exerceix respecte dels seus membres familiars, així com l’avaluació i realització del seguiment de les funcions esmentades, quan existisquen situacions de crisi, risc o vulnerabilitat. Aquesta prestació serà garantida i gratuïta per a tota la ciutadania.

d) Intervenció familiar o de la unitat de convivència.
Conjunt d’intervencions tècniques que requerisquen una atenció prolongada en el temps, dirigides a l’assessorament, suport, seguiment i acompanyament a la família o a algun dels seus membres, quan existisquen situacions de crisi, risc, vulnerabilitat o desemparament. Aquesta prestació serà garantida i gratuïta per a tota la ciutadania.
e) Prevenció.
Conté les actuacions de sensibilització i promoció dirigides a la ciutadania de l’àmbit territorial de referència, actuant sobre factors associats a diferents necessitats o fenòmens socials, a fi d’evitar la seua aparició, reaparició o permanència en el temps. Amb la finalitat de promoure l’exercici dels drets socials, així com les actuacions comunitàries i de voluntariat social, s’han de desenvolupar actuacions individuals, familiars, grupals i comunitàries en matèria de delictes d’odi, violència de gènere i masclista i sensibilització cap al respecte a la diversitat, entre altres. Aquesta prestació ha d’estar garantida i ha de ser gratuïta per a tota la ciutadania.
f) Mediació familiar i comunitària.
Gestió de conflictes entre membres d’una família, unitat de convivència o comunitat de referència per mitjà d’un procediment voluntari i confidencial, amb la finalitat de potenciar la comunicació i negociació cap a l’èxit d’un acord viable i estable. Aquesta prestació serà garantida i gratuïta per a tota la ciutadania.
g) Suport a la mediació judicial.
Actuacions de suport a la gestió de conflictes entre adolescents en conflicte amb la llei i les víctimes, així com les persones en situació de vulnerabilitat social, entre altres possibilitant un procés de negociació i comunicació a fi d’aconseguir un acord estable i viable. Aquesta prestació serà garantida i gratuïta per a tota la ciutadania.

h) Atenció domiciliària.
Intervenció per a la millora de les condicions de qualitat de vida de les persones per mitjà de l’atenció domiciliària a aquestes i a la seua família, i, si és el cas, unitat de convivència, d’acord amb les seues necessitats. Aquesta prestació serà garantida i gratuïta per a les persones en situació de dependència. La prestació d’atenció domiciliària, com a mínim comprendrà les següents:
1.r Ajuda a domicili.
Cures i actuacions realitzades principalment al domicili i a l’entorn social de la persona amb la finalitat d’atendre les necessitats de la vida diària i de prestar suport personal de caràcter polivalent i preventiu, seguiment i acompanyament per a les persones i, en el seu cas, unitat de convivència, que presenten dificultats físiques, intel·lectuals, cognitives, de salut mental o socials, o es troben en situació de vulnerabilitat. Per a garantir l’eficiència i la qualitat en la provisió de la prestació, quan corresponga, aquesta haurà de coordinar-se amb l’equip d’atenció primària de salut en els casos d’atenció a les persones en situació de dependència i diversitat funcional o discapacitat, així com amb els serveis de salut mental, si és el cas.
2.n Teleassistència.
Atenció personalitzada a través de mitjans tecnològics i d’acompanyament personal, entre altres, per a facilitar la permanència en el domicili de les persones i proporcionar una resposta immediata davant situacions de soledat, aïllament, inseguretat, accident o emergència.

i) Atenció psicosocial i socioeducativa.
Intervencions de caràcter interdisciplinari i integral en les quals es desenvolupen actuacions d’informació, atenció psicològica, seguiment, suport educatiu i social a la persona, família i, si escau, unitat de convivència. Aquesta prestació serà garantida i gratuïta per a tota la ciutadania.
j) Intervenció i participació comunitària.
Actuacions de caràcter integral i dinàmic que té per objecte facilitar el desenvolupament personal, social i comunitari, garantint la participació activa de la persona o col·lectius. Aquesta prestació serà garantida i gratuïta per a tota la ciutadania.
k) Promoció de l’animació comunitària i de la participació.
Accions tendents a afavorir processos de participació, col·laboració i cooperació social, a través de la intervenció, promoció de la participació, el voluntariat i l’ajuda mútua per a estimular la implicació ciutadana en el desenvolupament de la comunitat i en l’enfortiment dels vincles socials. Aquesta prestació serà garantida i gratuïta per a tota la ciutadania.
l) Atenció a les necessitats bàsiques.
Actuacions dirigides a proveir l’atenció i cobertura de les necessitats bàsiques de persones, famílies o si és el cas, unitat de convivència. Aquesta prestació serà garantida i gratuïta per a tota la ciutadania.

m) Atenció de les situacions d’urgències socials.
Atenció immediata davant de situacions de caràcter extraordinari o excepcional. Aquesta prestació ha d’estar garantida mentres persistisca aquesta situació i ha de ser gratuïta per a tota la ciutadania, de conformitat amb el que estableix l’article 70 d’aquesta llei.
n) Promoció de l’accessibilitat universal en el sistema.
Conté les accions que faciliten la informació i la comunicació entre l’equip de professionals i la persona, amb l’objectiu d’atendre les seues necessitats específiques. Aquesta prestació serà garantida i gratuïta per a tota la família. Les modalitats que es preveuen dins d’aquesta prestació inclouran, almenys, les següents:
1.a Intèrpret de llengua de signes per a persones usuàries d’aquesta llengua.
2.ª Qualsevol altre sistema d’adaptació i suport en la mediació a la comunicació i en format accessible.
3.ª Mediació en llengua estrangera per a persones amb greus dificultats de comprensió de qualsevol de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana.
o) Reconeixement de discapacitat
El reconeixement i l’emissió del certificat de la situació de les persones amb discapacitat o diversitat funcional, on se’n determina el tipus o grau, a fi de poder exercitar l’accés als drets que se’n deriven. Aquesta prestació ha de ser garantida i gratuïta.
p) Suport a la inclusió social.
Provisió dels suports i l’acompanyament personalitzat orientat a la inclusió plena i efectiva en la societat, millorant la situació social, laboral, sanitària, educativa, habitacional i cultural, entre altres, afavorint una millora del nivell de vida i de benestar adequats. Aquesta prestació serà garantida i gratuïta per a tota la ciutadania.
q) Protecció jurídica i social.
Actuacions dirigides a garantir la protecció jurídica i social per part de l’administració, per a promoure l’exercici adequat de la pàtria potestat, de la guarda o de la tutela o curatela per part dels qui la tenen legalment atribuïda, o per a exercir directament les funcions tutelars en l’atenció tant de la infància i l’adolescència com de persones adultes amb capacitat d’obrar modificada judicialment.

Les administracions públiques vetlaran per la protecció i l’empara a les víctimes de violència de gènere i masclista. Igualment, es garantirà la protecció deguda a les persones majors víctimes de violència intrafamiliar.
r) Acolliment de la infància i l’adolescència.
Mesura de protecció davant situacions de desemparament mitjançant la qual es proporciona a la persona protegida un lloc de residència, una convivència i una atenció orientada al seu desenvolupament holístic i comunitari. Es prioritzarà l’acolliment familiar, sense perjudici de l’atenció en llars així com en residències, que tindrà caràcter excepcional. Aquesta prestació serà garantida i gratuïta per a tota la ciutadania.
s) Adopció.
Mesures de protecció en benefici de l’interès superior de la persona menor d’edat que implica la ruptura total de vincles jurídics amb la família d’origen i la constitució d’una nova filiació diferent de la biològica.
La Generalitat la promourà a través de l’òrgan col·legiat amb competències en matèria d’adopció, sempre que responga a l’interès de la persona protegida, desenvolupant les funcions que el Codi civil, la llei d’adopció internacional i les restants normes en matèria d’adopció li atribueixen, tant respecte de l’adopció amb manteniment com sense manteniment de vincles afectius previs.
t) Allotjament alternatiu.
Atenció integral en un allotjament temporal o permanent, amb la finalitat de prestar un espai residencial a les persones que, per motius sobrevinguts de caire social, sanitari o derivat de la absència de familiars o altres xarxes de suport, requereixen altres formes alternatives de convivència. Es garantirà una atenció integral i els suports necessaris per a la promoció de la autonomia personal i la inclusió social i es proveirà una atenció de caràcter socioeducatiu en els casos d’emancipació d’adolescents i persones adultes que anteriorment hagen estat en centres sota la tutela de l’administració pública.
Aquesta prestació serà garantida i gratuïta en situacions d’urgència social, per a les víctimes de violència de gènere i masclista i, si escau, per a persones amb diversitat funcional o discapacitat, amb trastorn mental crònic, en situació de dependència, i adolescents i adultes que hagen estat o estiguen tutelades per l’administració pública.
u) Atenció diürna o ambulatòria.
Intervenció i prevenció de situacions de vulnerabilitat o de risc, a través d’estratègies d’apoderament personal, promoció de l’autonomia personal, formatives, ocupacionals, culturals, rehabilitadores, socialitzadores, lúdiques i esportives, així com d’activitats socioeducatives.

En funció de les característiques i necessitats de la població, així mateix, podrà tindre per objecte l’atenció integral de caràcter específic a les persones durant el període diürn per a aconseguir millorar o mantindre el millor nivell possible d’autonomia personal i recolzar les famílies, unitats de convivència o persones cuidadores. La prestació esmentada podrà incloure la prestació de transport adaptat requerit per a traslladar al centre a les persones ateses. Aquesta prestació serà gratuïta per a tota la ciutadania i garantida per a aquelles persones en situació de dependència en els termes establits en la seua normativa d’aplicació.

v) Atenció primerenca.
Intervenció i prevenció que pretén atendre tan prompte com siga possible les necessitats transitòries o permanents de la població infantil de 0 a 6 anys amb trastorns del desenvolupament, discapacitat o diversitat funcional. Aquesta prestació ambulatòria ha de ser garantida i gratuïta.
w) Habitatges col·laboratius.
1. Equipament de caràcter col·lectiu que pot integrar-se en un edifici d’habitatges o en un edifici singular, dirigit a persones amb bon nivell d’autonomia personal que decidisquen viure de forma conjunta. Aquest model de convivència permet l’autopromoció i l’autogestió i les persones han de tenir les prestacions corresponents per al foment de l’autonomia personal.
2. La conselleria competent en matèria de serveis socials, amb l’administració local i altres conselleries, han de facilitar l’impuls de noves formes de col·laboració que facen front a la soledat o donen resposta a nous malestars socials que puguen sorgir.
x) Atenció nocturna.
Atenció integral i específica en establiments dirigida a millorar o mantindre el major nivell possible d’autonomia personal davant situacions de vulnerabilitat o risc, proporcionant una atenció individualitzada i integral, així com prestar suport a les persones cuidadores, si és el cas. Aquesta modalitat serà garantida per a aquelles persones en situació de dependència en els termes establits en la seua normativa d’aplicació.

Entre les modalitats d’atenció nocturna de l’atenció primària de caràcter bàsic, s’inclouran aquells espais de trobada i relació, acolliment, convivència i oci, així com aquells serveis d’higiene personal i d’atenció a les necessitats bàsiques. Aquesta modalitat serà garantida i gratuïta per a les persones en situació de vulnerabilitat o risc d’exclusió social.
y) Atenció residencial.
Atenció integral i específica en un establiment, edifici, conjunt d’habitatges o complex residencial de forma organitzada i, si és el cas, amb caràcter permanent d’acord amb el cicle vital de la persona. Aquesta prestació serà gratuïta per a les dones víctimes violència de gènere i masclista i per a les persones que es troben en situació d’exclusió social. Així mateix, serà garantida per a aquelles persones en situació d’urgència social o de dependència en els termes establits en la normativa d’aplicació.
z) Suport a persones cuidadores.
Facilitació d’una estada de caràcter temporal en residències o serveis d’atenció diürna i nocturna, de persones majors o amb diversitat funcional o discapacitat, quan les situacions de necessitat individual o familiar requerisquen una atenció que substituïsca les cures que, de forma habitual, es presten i es reben en l’àmbit familiar. Aquesta prestació serà garantida per a les persones en situació de dependència, en els termes establits en la normativa vigent.
2. El catàleg de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials inclou les següents prestacions professionals condicionades per a aquelles situacions no incloses en l’apartat anterior:

a) Allotjament alternatiu
b) Atenció diürna o ambulatòria
c) Atenció nocturna
d) Orientació socioeducadora
e) Atenció residencial

Article 37. Prestacions econòmiques
1. El Catàleg de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials inclou les següents prestacions econòmiques garantides, en els termes establits normativament:
a) Garantia d’ingressos bàsics.
Té per objecte millorar les situacions de vulnerabilitat econòmica, social, laboral i cultural de les persones, facilitant la seua inclusió social i la cobertura de les seues necessitats bàsiques. Està prestació serà garantida per a tota la ciutadania, d’acord amb les diverses modalitats i requisits establits en la normativa vigent i les seues disposicions reglamentàries.
b) Prestacions econòmiques destinades a cobrir les necessitats bàsiques i pal·liar les situacions d’urgència social i desprotecció, així com promoure l’autonomia personal.
Té per objecte pal·liar temporalment l’absència o insuficiència d’ingressos, d’acord amb el que es determine reglamentàriament.
c) Prestació econòmica per acolliment familiar.
Té per objecte donar suport econòmic a la família acollidora de les persones menors d’edat sota la guarda o tutela de la Generalitat, en compensació amb les despeses derivades de les obligacions de vetlar per la persona menor d’edat en la vida familiar. A tal objecte, la família assumeix les obligacions d’alimentar-la, educar-la, i procurar-li una formació integral, així com la plena participació en la vida familiar en un entorn afectiu durant el temps que dure l’acolliment.
d) Prestació econòmica vinculada al servei.
Té per objecte l’adquisició o accés a un servei d’atenció, de caràcter personal i periòdic. Aquesta prestació serà garantida, d’acord amb els requisits establits per la normativa estatal en matèria de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència i el seu desplegament reglamentari autonòmic.
e) Prestació econòmica per a cures en l’entorn familiar.
Té per objecte recolzar econòmicament la labor que la persona cuidadora desenvolupa en l’entorn familiar i d’aconseguir la permanència de les persones en situació de dependència en el seu nucli convivencial d’origen, en el cas que ho desitge la persona beneficiària i es considere idònia l’atenció en el Programa individualitzat d’atenció.
f) Prestació econòmica d’assistència personal.
Té per objecte la promoció de l’autonomia de les persones en situació de dependència i garantir el dret a viure de forma independent, respectant les seues preferències, motivacions i interessos. Aquesta prestació ha d’estar garantida en els termes establits en la seua normativa reguladora estatal i autonòmica d’aplicació.
g) Prestació econòmica per a l’adquisició i manteniment de suports a l’accessibilitat universal.
Té per objecte facilitar l’autonomia personal i el suport a l’accessibilitat de les persones amb diversitat funcional o discapacitat o mobilitat reduïda. Aquesta prestació serà garantida per a tota la ciutadania de conformitat amb el seu desplegament reglamentari.
h) Prestació econòmica per a les víctimes de violència de gènere i masclista.
Té per objecte donar suport a les víctimes de violència de gènere i masclista, a les dones per incapacitat i als seus descendents per causa de mort. Aquesta prestació serà garantida per a les víctimes de violència de gènere i masclista, de conformitat amb la seua normativa reguladora.
2. No podrà embargar-se aquella quantia, de les prestacions econòmiques incloses en aquest article, que no excedisca del salari mínim interprofessional, en virtut dels articles 606 i 607 de la Llei d’enjudiciament civil i resta de normes de l’ordenament civil.

Article 38. Prestacions tecnològiques
Les prestacions tecnològiques preveuen les ajudes tècniques instrumentals per a l’autonomia personal i la comunicació, mobilitat, transport i suport a l’accessibilitat universal amb l’objectiu de mantenir la persona en el seu entorn habitual amb un nivell adequat d’autonomia personal. Entre aquestes modalitats, ha d’estar garantida i ha de ser gratuïta la prestació d’atenció telefònica per a la protecció social, que té per objecte oferir assistència telefònica permanent destinada a la gestió de les demandes realitzades en relació a una situació de risc o desprotecció, així com oferir informació i assessorament social i, si és el cas, jurídic, així com la derivació a la prestació procedent, si és el cas.



CAPÍTOL III
Cartera de prestacions del Sistema Públic
Valencià de Serveis Socials

Article 39. Cartera de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
1. S’entén per Cartera de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials l’instrument pel qual s’identifica i determina el conjunt de característiques de les prestacions garantides i condicionades del Catàleg de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.

2. La Cartera de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials ha de contenir, com a mínim, per a cada prestació professional: la definició i denominació, finalitat, el nivell funcional d’atenció, les persones destinatàries i, si és el cas, el caràcter garantit o condicionat, els requisits i procediments d’accés, les modalitats, condicions de qualitat, l’administració competent i la temporalitat.

A més de les anteriors, per a les prestacions econòmiques s’incorporaran les condicions en què han de ser percebudes: periodicitat dels pagaments o altres, l’import i causes de suspensió o extinció, quan siga escaient.
3. S’haurà de garantir l’adequació i coherència del contingut de la Cartera de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials amb l’ordenació i planificació autonòmica, actualitzant el seu contingut a les necessitats canviants de la població i l’entorn.

4. La Cartera de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials serà aprovada per decret del Consell prèvia consulta al Consell Valencià d’Inclusió i Drets Socials, i previ dictamen preceptiu del Comitè Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana.

Article 40. Actualització de la Cartera de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
1. L’actualització de la Cartera de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials es realitzarà mitjançant decret del Consell, almenys biennalment, a proposta de la conselleria competent en matèria de serveis socials.
2. La Generalitat, en l’exercici de les seues competències en matèria de serveis socials, en col·laboració i coordinació amb la resta d’administracions públiques valencianes i en el marc de l’òrgan de coordinació i col·laboració interadministrativa en serveis socials, emetrà un informe sobre l’aplicació i el desenvolupament de la Cartera de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, cada vegada que s’actualitze.
3. A fi de garantir l’ajust de la Cartera de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials a les necessitats de la població i d’afavorir la seua permanent actualització per mitjà de la incorporació de les innovacions observades en les fórmules d’atenció, podran anar modificant-se les modalitats de les prestacions oferides. Les variacions esmentades no podran implicar en cap cas un descens de qualitat de l’atenció ni una reducció dels nivells d’atenció prestats, excepte en aquells supòsits en què les reduccions de cobertura es deriven directament d’un descens en la necessitat de la prestació de què es tracte.


Article 41. Carteres de prestacions de caràcter zonal
1. Les entitats locals de la Comunitat Valenciana aprovaran les seues pròpies carteres d’acord amb l’ordenació i planificació autonòmica establida en aquesta llei als efectes de publicitar i complementar les prestacions de la Cartera de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
Hauran de ser comunicades a la Generalitat una vegada aquelles siguen aprovades, als efectes de publicitat i coneixement per la ciutadania.
2. A les carteres de prestacions de caràcter zonal de les entitats locals els serà aplicable el que disposa aquest capítol, respecte a la qualificació i classificació de les prestacions i el contingut mínim del Catàleg de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.



TÍTOL III
Planificació, coordinació, ordenació i intervenció
del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials

CAPÍTOL I
Planificació del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials

Article 42. Disposicions generals
1. El disseny de la planificació de serveis socials correspon a la conselleria competent en matèria de serveis socials, i ha de definir els objectius, metes, estratègies i directrius que s’han de seguir en el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials. Periòdicament s’ha de realitzar la seua avaluació i el seguiment de la seua aplicació i s’han d’introduir les modificacions que siguen procedents.
Les entitats locals, en el seu àmbit competencial, han de desenvolupar la planificació efectuada per la conselleria competent en matèria de serveis socials.
2. La planificació del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials s’elaborarà prenent com a referència l’organització territorial fixada en el capítol IV del títol I d’aquesta llei, i la informació obtinguda del Sistema d’Informació Valencià en Serveis Socials en l’article 79 d’aquesta llei.
3. La planificació del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials es desenvoluparà a través de plans estratègics d’àmbit autonòmic i zonal.

4. El procediment d’elaboració de la planificació garantirà, a través de l’Òrgan de Coordinació i Col·laboració Interadministrativa en Serveis Socials, la participació de les entitats locals i d’aquelles que representen les persones usuàries, col·legis, associacions professionals i d’empreses, entitats que intervenen en l’àmbit dels serveis socials, com també persones expertes i organitzacions empresarials i sindicals més representatives.

Article 43. Principis de la planificació
La planificació del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials es desenvoluparà d’acord amb els principis següents:
a) Coordinació, col·laboració i cooperació entre les administracions públiques, establint mecanismes de relació i garantint el treball en xarxa entre totes aquelles que conformen el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, d’acord amb el que disposa el capítol II del títol III d’aquesta llei.
b) Equitat territorial, garantint les mateixes oportunitats d’accés a la ciutadania amb residència efectiva en el territori de la Comunitat Valenciana.
c) Proximitat, possibilitant, sempre que la naturalesa de la prestació i el nombre de persones usuàries o potencialment beneficiàries ho permeten, la implantació de les prestacions en les zones geogràfiques més susceptibles de garantir la seua provisió en un àmbit pròxim al lloc de vida habitual de les persones usuàries.
d) Eficiència en l’organització i aprofitament integral i eficaç de les prestacions.
e) Qualitat dels serveis públics, desenvolupant prestacions basades en avaluacions constatables, prenent en consideració les necessitats, interessos i preferències de les persones usuàries i amb criteris de màxima qualitat i instruments d’acreditació.
f) Integració de perspectives socials, considerant en el desenvolupament de la planificació l’accessibilitat universal, la perspectiva de gènere i igualtat, la perspectiva de la infància i altres perspectives de conformitat amb el que preveu la normativa vigent.

Article 44. Pla estratègic de serveis socials de la Comunitat Valenciana
1. El Pla estratègic de serveis socials de la Comunitat Valenciana és l’eina dinàmica de referència que fixa les línies estratègiques, els fins i les actuacions necessàries per al compliment dels objectius del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, regulats en l’article 8 d’aquesta llei, amb la finalitat d’aconseguir la màxima eficàcia i eficiència del seu funcionament.
2. El Pla estratègic de serveis socials de la Comunitat Valenciana constarà, com a mínim, del contingut següent:
a) Un diagnòstic de les necessitats socials existents i un pronòstic de la seua evolució, basat en el sistema d’informació multiterritorial.

b) La definició dels objectius i metes previstes, especialment aquells relacionats amb les prestacions, les línies estratègiques i les actuacions a desenvolupar per a la seua consecució.
c) Una anàlisi i proposta sobre la col·laboració i la participació dels sectors públic i privat en la provisió de les prestacions.
d) Les mesures de coordinació interadministrativa necessàries.
e) Les prestacions necessàries, així com els criteris i mecanismes d’avaluació sistemàtica i continuada del propi pla, que permeten analitzar l’eficiència i eficàcia dels diferents tipus de prestació.
f) Una memòria econòmica que garantisca la seua aplicació per períodes anuals.
g) Una memòria d’impacte de gènere.
h) Una memòria d’impacte en la infància.
i) El cronograma de les actuacions previstes.
3. El Pla estratègic de serveis socials de la Comunitat Valenciana ha de contenir estratègies de serveis socials, enteses com a instruments d’ordenació i direcció d’actuacions, que s’han d’elaborar en funció de les necessitats socials detectades d’acord amb els instruments establits en l’apartat 3 de l’article 79. La conselleria competent en matèria de serveis socials s’ha de coordinar amb altres conselleries a fi de fer més eficaces i específiques les actuacions que es desprenguen de l’estratègia.

Així mateix, s’han de considerar les normes i plans vigents, entre ells el Pla valencià d’inclusió i cohesió social.
4. La conselleria competent en matèria de serveis socials elaborarà un informe de caràcter públic en els termes que estableix la normativa autonòmica sobre transparència de les administracions públiques.

5. El Pla estratègic de serveis socials ha de requerir els informes preceptius de l’òrgan de coordinació i col·laboració interinstitucional, com també del Consell Valencià de Serveis Socials, abans d’aprovar-se.

6. Una vegada aprovat, el pla estratègic de serveis socials s’ha de trametre a les Corts perquè la comissió competent en la matèria debata sobre el seu contingut i s’hi pronuncie mitjançant una resolució.

7. A mitjan període de vigència, s’ha d’elaborar un informe d’avaluació del Pla estratègic de serveis socials de la Comunitat Valenciana. Dins del període dels tres mesos següents a la presentació de l’informe, la persona titular de la conselleria que tinga atribuïdes les competències en matèria de serveis socials ha d’informar sobre aquest a les Corts Valencianes.

Article 45. Abast del Pla estratègic de serveis socials de la Comunitat Valenciana
1. El Pla estratègic de serveis socials de la Comunitat Valenciana tindrà caràcter vinculant per a les administracions públiques, el sector públic instrumental i per a aquelles entitats d’iniciativa privada que col·laboren amb aquestes en el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.

2. En el cas de les entitats d’iniciativa privada no integrades en el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, el Pla estratègic de serveis socials de la Comunitat Valenciana tindrà caràcter indicatiu.


Article 46. Vigència del Pla estratègic de serveis socials de la Comunitat Valenciana
1. El Pla estratègic de serveis socials de la Comunitat Valenciana tindrà una vigència mínima de quatre anys i màxima de sis anys.
2. Amb caràcter previ a l’aprovació d’un nou Pla estratègic de serveis socials de la Comunitat Valenciana, el pla estratègic vigent haurà de ser revisat i avaluat.

Article 47. Plans estratègics de caràcter zonal
1. Els plans estratègics de caràcter zonal seran elaborats per les entitats locals que integren les zones bàsiques de serveis socials, i hauran de respectar els mecanismes de coordinació interadministrativa, les propostes i el contingut mínim del Pla estratègic de serveis socials de la Comunitat Valenciana.
2. Aquests plans contindran les estratègies zonals de serveis socials que es consideren oportunes en funció de les necessitats socials detectades en el seu àmbit territorial.


CAPÍTOL II
Coordinació, col·laboració i cooperació
interadministrativa i interdepartamental

Article 48. Coordinació, col·laboració i cooperació entre les administracions públiques en l’àmbit dels serveis socials
1. Sense perjudici del que hi ha disposat en l’article 6 d’aquesta llei, les administracions públiques valencianes actuaran de conformitat amb el deure de col·laboració, a fi de garantir l’eficàcia, l’eficiència, la coherència i la unitat d’acció en el funcionament dels serveis socials, d’acord amb la legislació.
2. Les entitats locals de la Comunitat Valenciana, especialment les diputacions provincials, col·laboraran en la provisió de serveis socials, d’acord amb la planificació estratègica de la Generalitat, mitjançant les fórmules de col·laboració interadministrativa previstes en aquesta llei i en la legislació sobre règim local i sobre règim jurídic del sector públic.

3. L’articulació dels mecanismes de coordinació, col·laboració i cooperació entre les administracions públiques regulades en l’apartat anterior determinarà els protocols i instruments conjunts d’actuació, així com els convenis de col·laboració, si és el cas, amb contingut econòmic o sense.

Article 49. Òrgan de Coordinació i Col·laboració Interadministrativa en Serveis Socials
1. Es crea l’Òrgan de Coordinació i Col·laboració Interadministrativa en Serveis Socials a fi d’ordenar el finançament, eficiència i unitat de les actuacions establides en l’apartat 3 de l’article anterior, com a instrument de coordinació entre les diferents administracions públiques competents o amb atribucions en matèria de serveis socials, i està adscrit a la conselleria competent en matèria de serveis socials.

2. La seua composició comptarà amb el mateix nombre de representants de les entitats locals que de la Generalitat, d’acord amb la distribució següent:
2.1. En representació de la Generalitat:
a) La consellera o conseller competent en matèria de serveis socials, que actuarà com a presidenta o president.
b) La secretària o secretari autonòmic de serveis socials, que actuarà com a vicepresidenta o vicepresident.
c) La directora o director general de serveis socials, que actuarà com a secretària o secretari.
d) El nombre de representants de les diferents direccions generals de la conselleria competent en matèria de serveis socials, que siga necessari per a mantindre la paritat amb les persones representants de les entitats locals.
2.2. En representació de les entitats locals:
a) Una persona representant de cada diputació provincial i una persona representant de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.

b) Una persona representant per cadascun dels municipis amb població superior a 100.000 habitants.
c) Els municipis amb població inferior a 100.000 habitants tindran cinc representants i seran designats per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, assegurant en tot cas la representació de les tres províncies de la Comunitat Valenciana, així com la representació proporcional de municipis de diferent grandària, segons la distribució poblacional següent:
2.2.c.1) Un municipi representant dels municipis menors de 5.000 habitants.
2.2.c.2) Un municipi representant dels municipis entre 5.001 i 10.000 habitants.
2.2.c.3) Un municipi representant dels municipis entre 10.001 i 20.000 habitants.
2.2.c.4) Un municipi representant dels municipis entre 20.001 i 50.000 habitants.
2.2.c.5) Un municipi representant dels municipis entre 50.001 i 100.000 habitants.
Totes i tots els membres assenyalats en aquest apartat es renovaran al llarg dels tres mesos següents als resultats produïts després dels respectius processos electorals municipals, amb l’objectiu de fomentar la participació dels diversos municipis de la Comunitat Valenciana.

3. L’Òrgan de Coordinació i Col·laboració Interadministrativa en Serveis Socials exercirà les funcions següents:
a) Assegurar l’acció coordinada de totes les administracions públiques que formen part del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.

b) Formular propostes per al funcionament i la millora de la qualitat del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
c) Crear comissions tècniques per a la realització d’estudis i propostes de planificació en àmbits específics d’actuació.
d) Elaborar informes econòmics per a l’establiment de mòduls per al finançament de les persones professionals i d’aquelles prestacions d’atenció primària en què participen les entitats locals.
e) Emetre informes preceptius sobre el Pla estratègic de serveis socials, Mapa de serveis socials, Cartera de prestacions de serveis socials i Pla d’infraestructures de serveis socials.
f) Facilitar l’intercanvi d’informació entre les administracions públiques, especialment dels recursos destinats a serveis socials.
g) Actuarà com a via de participació en el disseny de la planificació del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
4. Comptarà amb una unitat administrativa de suport en la conselleria competent en matèria de serveis socials.
5. Es finançarà amb els crèdits que anualment es prevegen per al funcionament dels òrgans i unitats administratives adscrites a la conselleria competent en matèria de serveis socials.
6. Es reunirà, almenys, semestralment amb caràcter ordinari, i amb caràcter extraordinari quan ho considere oportú la presidenta o president, o la tercera part dels seus membres.

Article 50. Coordinació interdepartamental
1. El Consell ha de garantir la coordinació de tots els seus departaments amb competències en matèries de sanitat, justícia, treball, formació ocupacional, economia social, habitatge, educació, responsabilitat social i hisenda, entre altres, a través de la Comissió Delegada d’Inclusió i Drets Socials o l’òrgan que la substituïsca.
2. La Comissió Delegada del Consell d’Inclusió i Drets Socials, ha de promoure, especialment en els àmbits que afecten les polítiques de salut, justícia, ocupació i formació, educació i habitatge, mecanismes de coordinació, col·laboració i cooperació, a fi que desenvolupen actuacions conjuntes que oferisquen solucions a les necessitats socials des dels diferents àmbits.
3. Amb aquesta finalitat, poden crear les comissions interdepartamentals que es consideren necessàries.

Article 51. Coordinació, col·laboració i cooperació entre el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i el sistema valencià de salut

1. La coordinació entre el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i el sistema valencià de salut ha de comprendre el conjunt d’actuacions i la implementació de sistemes de suports i cures destinats a les persones que, per problemes de salut o limitacions funcionals, necessiten una atenció social i sanitària simultània, coherent, coordinada i estable.

2. La Generalitat i les entitats locals establiran els mecanismes, protocols, vies formals o instruments jurídics de col·laboració entre si i amb altres administracions públiques en matèria de sanitat i serveis socials.
3. Per a procurar una atenció més eficient i major sinergia i aprofitament de les prestacions, els serveis socials i els sanitaris garantiran la seua complementarietat, evitant duplicitats, creant un espai sociosanitari real i efectiu que oferisca una resposta d’atenció integral que vetle també per la continuïtat de les cures i el suport a la persona davant problemàtiques derivades, entre altres, de situacions de discapacitat o diversitat funcional, dependència, salut mental, addiccions, patologies duals i malalties cròniques, incloent-hi les malalties rares i les malalties terminals.
4. La Generalitat garantirà l’atenció individual integrada a tota persona amb necessitats socials i sanitàries, a través de comissions de coordinació tècnica, a nivell autonòmic i zonal, el nombre de les quals, funcions, composició i distribució al llarg del territori de la Comunitat Valenciana s’establirà reglamentàriament.
5. Per a això, s’han de disposar procediments simplificats, àgils i homogenis que garantisquen la valorització conjunta i multidisciplinària que facilite els recursos necessaris més idonis en cada moment en funció de la situació social i sanitària de les persones usuàries.

Article 52. Coordinació, col·laboració i cooperació entre el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i el sistema educatiu valencià

1. La coordinació, col·laboració i cooperació entre el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i el sistema educatiu valencià s’establirà d’acord amb la normativa sectorial reguladora en matèria d’infància i adolescència i d’inclusió social, entre altres.
2. La Generalitat i les entitats locals establiran els mecanismes, protocols, vies formals o instruments jurídics de col·laboració entre si i amb altres administracions públiques en matèria d’educació i serveis socials.
3. Les conselleries competents en matèria d’educació i serveis socials establiran protocols de col·laboració i coordinació de les actuacions conjuntes per a assegurar una educació inclusiva i millorar l’eficiència en la intervenció social i educativa dirigida a la infància, adolescència, les famílies o unitats de convivència l’abordatge de totes les situacions de vulnerabilitat que afecten ambdós sistemes.
4. En l’àmbit local el Consell Escolar Municipal inclourà, entre les persones membres d’aquest, una persona designada per la corporació municipal, que tindrà veu i vot i que representarà els serveis socials municipals.

Article 53. Coordinació, col·laboració i cooperació entre el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i el sistema valencià d’ocupació i formació
1. La coordinació, col·laboració i cooperació entre el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i el sistema valencià d’ocupació i formació s’establirà d’acord amb la normativa sectorial reguladora en matèria d’inclusió social i inserció laboral, entre altres.
2. La Generalitat i les entitats locals establiran els mecanismes, protocols, vies formals o instruments jurídics de col·laboració entre si i amb altres administracions públiques en matèria d’ocupació i formació i serveis socials.
3. Les conselleries competents en matèria d’ocupació i formació i en serveis socials han d’establir protocols de col·laboració i coordinació de les actuacions conjuntes per a impulsar l’ocupació amb suports per a persones en situació de vulnerabilitat, assegurar la formació ocupacional, la inserció laboral i la inclusió social.

Article 54. Coordinació, col·laboració i cooperació entre el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i el sistema valencià d’habitatge

1. La coordinació entre el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i la conselleria competent en matèria d’habitatge comprendrà el conjunt d’actuacions i prestacions destinades a les persones amb necessitats relatives a l’habitatge per carència, accessibilitat o millora de la seua infraestructura.
2. Per a procurar una atenció més eficient i major sinergia i aprofitament de les prestacions, els serveis socials i els d’habitatge garantiran la seua complementarietat, evitant duplicitats i oferint una atenció integral per a facilitar l’accés a l’habitatge i evitar desnonaments de les persones i famílies en situació de vulnerabilitat, especialment, en els espais vulnerables d’acord a l’article 25 d’aquesta llei.


Article 55
1. La coordinació, col·laboració i cooperació entre el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i l’administració de justícia s’establirà d’acord amb la normativa sectorial reguladora en ambdues matèries, entre altres.
2. Per a procurar la protecció jurídica i social, una atenció més eficient, major sinergia i aprofitament de les prestacions, els serveis socials i l’administració de justícia garantiran la seua complementarietat, amb el fi d’evitar duplicitats i oferir una resposta d’atenció que vetle pels drets i les llibertats de les persones usuàries, especialment davant situacions de violència de gènere i masclista, desemparament i tuteles adolescents amb mesures judicials, entre altres.

Article 56. Coordinació tècnica
1. El Sistema Públic Valencià de Serveis Socials garantirà la coordinació tècnica i professional mitjançant la constitució de comissions tècniques el nombre, l’àmbit territorial i la composició de les quals es desenvoluparan reglamentàriament.
2. La conselleria competent en matèria de serveis socials afavorirà i promourà la creació de meses interdepartamentals a nivell de zones bàsiques o d’àrees de serveis socials facilitant espais d’interlocució, permetent alhora un major coneixement dels recursos públics promocionant el treball en xarxa i col·laboratiu entre professional tècnic que permeta una millora en la resolució sobre les necessitats, com també en la prestació de serveis.



CAPÍTOL III
Ordenació del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials

Article 57. Registre general de titulars d’activitats, serveis i centres de serveis socials
1. El Registre general de titulars d’activitats, serveis i centres de serveis socials és únic, de caràcter públic i està adscrit a la conselleria competent en matèria de serveis socials. Es configura com un instrument que permet el coneixement, la planificació, l’ordenació i la publicitat de les persones titulars de les activitats de serveis socials i dels serveis i centres d’aquesta naturalesa.
2. En el registre esmentat han d’inscriure’s:
a) Les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, amb o sense ànim de lucre, que siguen o seran titulars d’activitats en l’àmbit dels serveis socials en el territori de la Comunitat Valenciana.

b) Els centres autoritzats i els serveis respecte els quals s’haja presentat la declaració responsable corresponent.
c) Els centres i serveis acreditats.
d) Els programes acreditats.
3. El manteniment i l’accés al Registre general de titulars d’activitats, serveis i centres de serveis socials s’efectuarà de conformitat amb el que preveu la normativa vigent en matèria de registres administratius i de protecció de dades i sistemes d’assegurament de caràcter personal.

4. Reglamentàriament es regularà el procediment de funcionament i organització, així com el règim d’inscripció i cancel·lació en el Registre general de titulars d’activitats, serveis i centres de serveis socials.


Article 58. Autorització
1. Als efectes d’aquesta llei, s’entén per autorització de funcionament l’acte administratiu, preceptiu i reglat, justificat per raons d’interès general, pel qual l’administració de la Generalitat, amb la comprovació prèvia del compliment dels requisits exigits en la normativa aplicable, aprova el funcionament d’un centre de serveis socials.

2. Així mateix, estan subjectes a l’autorització la modificació substancial dels centres de serveis socials autoritzats, el canvi de titularitat d’un centre i el tancament temporal o definitiu d’un centre.
3. Els centres la titularitat dels quals corresponga a la Generalitat i a les entitats locals necessitaran autorització de funcionament i hauran d’inscriure’s en el Registre general de titulars d’activitats, serveis i centres de serveis socials.
Els requisits funcionals mínims de funcionament dels serveis i centres de serveis socials de titularitat de la Generalitat seran equivalents als criteris funcionals exigits per a l’acreditació.
4. Reglamentàriament es determinarà el procediment d’autorització de funcionament dels centres de serveis socials, així com els requisits i el procediment per a la modificació substancial, canvi de titularitat, revocació i tancament del centre. En tot cas, per al funcionament d’un centre s’exigirà una pòlissa d’assegurances de responsabilitat civil que done cobertura als sinistres i a la responsabilitat civil en què puga incórrer la persona titular pels danys causats a tercers, incloses les persones usuàries, així com a les persones professionals en el desenvolupament de les seues funcions per mala praxis professional o negligència.

La regulació reglamentària esmentada inclourà l’autorització de centres de tipologia mixta o de caràcter innovador.
5. En els procediments d’autorització de funcionament, transcorregut el termini màxim previst per a la resolució sense notificació expressa d’aquesta a la persona interessada, la sol·licitud d’autorització s’entendrà desestimada.
6. L’atorgament de l’autorització no substitueix ni pressuposa la concessió d’un altre tipus de permisos o llicències preceptius per a l’inici de l’activitat, ni tampoc pressuposa el compliment d’una altra normativa que hi resulte aplicable, i la verificació, supervisió i inspecció de la qual corresponga a altres conselleries o administracions públiques.

Article 59. Condicions materials i funcionals
Les autoritzacions de funcionament dels centres de serveis socials verificaran el compliment de les condicions materials de seguretat, edificació, ubicació, accessibilitat i equipament exigibles en funció de la seua naturalesa, així com les condicions de funcionament i de personal, que es determinaran mitjançant decret del Consell.
Article 60. Declaració responsable
L’Administració de la Generalitat podrà exigir la presentació d’una declaració responsable, en els termes que s’establisquen per decret del Consell, amb caràcter previ al funcionament d’un servei, de distinta naturalesa a la modalitat de la del centre, en la qual la persona física o jurídica titular del servei declararà que el seu funcionament complirà els requisits exigits a aquest efecte per la normativa aplicable.


Article 61. Comunicació prèvia
Estarà subjecta a comunicació prèvia el canvi de titularitat d’un servei, així com el cessament de l’activitat d’un servei autoritzat o subjecte a declaració responsable.

Article 62. Falta d’autorització o declaració responsable
Sense l’autorització d’un centre de serveis socials o sense la presentació de la declaració responsable d’un servei, cap centre o servei pot entrar en funcionament, i es pot acordar el tancament oportú del centre i el cessament de l’activitat del servei, així com sancionar-se la conducta contrària, segons es determina en el títol VIII d’aquesta llei.


Article 63. Acreditació
1. L’acreditació és l’acte pel qual la Generalitat garanteix que un centre prèviament autoritzat o un servei que haja presentat la declaració responsable no sols reuneix les condicions i els requisits mínims de funcionament exigits per l’autorització o per la declaració responsable, sinó que també ofereix una garantia addicional de qualitat i d’adequació a la planificació del sistema, en els termes i condicions que s’establisquen reglamentàriament. Així mateix, l’obtenció de l’acreditació serà necessària perquè els centres i serveis puguen formar part del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
2. Els centres i serveis de titularitat pública no autonòmica, amb independència que es gestionen directament o per mitjà d’una entitat d’iniciativa privada, hauran d’estar acreditats per a poder formar part del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, a excepció dels centres polivalents de serveis socials.
3. L’acreditació serà preceptiva perquè els centres i serveis de titularitat privada proveïsquen prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
4. Els centres i serveis de les entitats privades d’iniciativa social de serveis socials hauran d’obtenir l’acreditació per a poder formar part del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, així com per a accedir al règim de concerts, conformement al que es disposa en la normativa que desenvolupa l’acció concertada per a la prestació de serveis socials per entitats d’iniciativa social.
5. L’atorgament de l’acreditació correspon a la conselleria competent en matèria de serveis socials i constarà en el Registre general de titulars d’activitats, serveis i centres de serveis socials.

6. Els requisits per a l’acreditació hauran de comprendre les especificacions concretes, els paràmetres i els criteris de qualitat en referència a les infraestructures físiques dotacionals, els recursos humans, la gestió i el funcionament, la coordinació i la protecció mediambiental, entre altres criteris de valoració.
7. Mitjançant un decret del Consell es determinaran els requisits i el procediment per a obtenir l’acreditació.
8. En el procediment d’acreditació, transcorregut el termini previst per a la resolució sense notificació expressa d’aquesta a la persona interessada, la sol·licitud d’acreditació s’entendrà desestimada.


CAPÍTOL IV
Intervenció de les persones professionals
de serveis socials i instruments tècnics

Secció primera
Equips professionals

Article 64. Equip de professionals de la zona bàsica de serveis socials

1. L’equip de persones professionals de la zona bàsica de serveis socials constitueix el nucli d’intervenció del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials. Exercirà les funcions pròpies de l’atenció primària establides en l’article 17.1 i el seu àmbit d’actuació serà la zona bàsica de serveis socials.
2. L’equip de persones professionals de la zona bàsica de serveis socials a què fa referència l’apartat anterior estarà compost per:

a) L’equip d’intervenció social.
b) Persones professionals de les unitats d’igualtat.
c) Persones professionals de suport jurídic i administratiu.
3. L’equip d’intervenció social estarà format per persones amb titulació universitària en les disciplines o les àrees de coneixement de treball social, educació social i psicologia, a més de per persones amb formació professional en integració social.
Els equips d’intervenció social podran incorporar altres figures professionals amb titulació universitària en pedagogia i d’altres disciplines o àrees de coneixement procedents dels àmbits de les ciències socials i de la salut, entre altres. Igualment, podran incorporar persones amb formació professional en l’àmbit de serveis socioculturals i a la comunitat, entre altres. Tanmateix, l’entitat local podrà sol·licitar modificacions en la composició de l’equip de professionals de forma motivada i ateses les particularitats i les característiques de la població atesa, en tot cas d’acord amb la normativa en matèria de règim local i al principi d’autonomia local.
4. La funció de coordinació, obligatòria per a tots els equips, serà exercida per una persona empleada pública amb titulació universitària de grau, llicenciatura o diplomatura.

Article 65. Ràtio de l’equip de professionals de la zona bàsica de serveis socials
1. A fi de garantir la qualitat en la provisió de les prestacions, l’eficàcia i l’eficiència d’aquestes, la proximitat territorial i la cobertura de les necessitats socials de la zona bàsica de serveis socials, s’estableixen les ràtios mínimes següents del conjunt de professionals de l’equip d’intervenció social segons el seu nombre d’habitants:

a) Menys de 5.000 habitants: 1 professional per cada 1.250 habitants.
b) Entre 5.000 i 9.999 habitants: 1 professional per cada 1.500 habitants.
c) Entre 10.000 i 19.999 habitants: 1 professional per cada 1.750 habitants.
d) Entre 20.000 i 34.999 habitants: 1 professional per cada 2.000 habitants.
e) Entre 35.000 i 49.999 habitants: 1 professional per cada 2.250 habitants.
f) Entre 50.000 i 99.999 habitants: 1 professional per cada 2.500 habitants.
g) Més de 100.000 habitants: 1 professional per cada 3.000 habitants.
2. Els equips professionals de zona bàsica han de tenir, a més de l’equip indicat en l’apartat anterior, una persona de suport administratiu per cada 5.000 habitants. En el cas de més de 50.000 habitants es podrà ampliar aquesta ràtio en funció de les seues necessitats, característiques i el seu territori.
3. Els equips professionals de zona bàsica han de tenir, a més de l’equip indicat en aquest article, una persona de suport jurídic per cada 20.000 habitants. En el cas d’aquelles zones bàsiques de menys de 20.000 habitants, s’ha de garantir el suport jurídic per la persona de l’àrea de serveis socials a què pertanga, segons s’establisca reglamentàriament. Així mateix, en el cas de més de 50.000 habitants, es pot ampliar aquesta ràtio en funció de les seues necessitats, les seues característiques i el seu territori.

Article 66. Personal professional de l’àrea de serveis socials
1. Les persones professionals de l’àrea de serveis socials han d’exercir les funcions inherents als serveis d’atenció primària de caràcter específic de competència municipal esmentats en els apartats a, b, c i d de l’article 18.2 i el seu àmbit territorial d’actuació és l’àrea de serveis socials.
2. Les persones professionals a què es refereix l’apartat anterior han de disposar d’una formació bàsica en les disciplines o àrees de coneixement esmentades en l’article 64.3 i han de comptar, a més, amb formació específica en algun dels àmbits següents: infància i adolescència, violència de gènere i masclista, diversitat funcional o discapacitat, i igualtat, entre d’altres. Així mateix, poden comptar amb el suport d’altres figures professionals amb formació sociosanitària o clínica, entre d’altres, segons els casos i de conformitat amb les necessitats del territori de l’àrea de serveis socials.
3. Les ràtios i les figures professionals concretes de l’àrea de serveis socials per a cada servei d’atenció primària de caràcter específic de competència municipal esmentat en els apartats a, b, c i d de l’article 18.2 s’han de determinar reglamentàriament.
4. Cada servei d’atenció primària de caràcter específic, de competència autonòmica, als quals es refereixen els apartats d, e, i f de l’article 18.2, prestats als centres esmentats en la disposició addicional onzena, ha de tenir les figures professionals corresponents, les ràtios i els perfils concrets de les quals s’han de determinar en l’ordre que desenvolupe la tipologia de centres i serveis.
5. En tot cas, tres professionals com a mínim han de formar l’equip de l’àrea, les figures professionals del qual s’acorden amb les necessitats del territori de l’àrea de serveis socials.


Article 67. Equip de professionals del departament de serveis socials
Els equips de professionals dels diferents serveis implementats en els departaments de serveis socials s’establiran mitjançant decret del Consell i respondran a l’organització funcional pròpia de la tipologia del servei.


Secció segona
Intervenció professional

Article 68. De la intervenció
1. La intervenció en el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials consisteix en l’atenció integral centrada en la persona, la família o la unitat de convivència, des d’un enfocament de desenvolupament positiu i d’efectiva participació de la persona en el procés d’intervenció, com també de les persones menors d’edat, si escau. La intervenció es realitzarà en horari extens i flexible, que podrà distribuir-se en horaris diürn i nocturn en funció de la tipologia del centre o el servei.
2. La intervenció serà dissenyada i implementada pels equips de forma interdisciplinària per mitjà d’una metodologia participativa i basada en el treball en equip, a partir d’una valoració integral de les necessitats, d’una avaluació conjunta de les actuacions que estarà orientada a garantir l’apoderament i l’atenció integral de les necessitats de les persones.
3. El procés d’atenció tindrà especialment en compte la necessitat d’intervenir simultàniament amb altres sistemes de protecció social, com ara, per exemple, el sistema sanitari o el sistema educatiu, entre altres, incloses totes les mesures necessàries per a aconseguir una millora en les condicions de la qualitat de vida de les persones.
4. La intervenció es basarà en un enfocament grupal i comunitari, quan siga escaient, afavorint la dinamització social, l’anàlisi de la realitat del territori de cada zona bàsica o àrea de serveis socials, incorporant la perspectiva de gènere i la generació de respostes col·lectives per mitjà de la participació activa de la ciutadania.

Article 69. Persona professional de referència
1. La persona usuària té dret a un o una professional de referència que l’atenga.
2. La treballadora o treballador social és la persona professional de referència d’accés al sistema d’atenció primària.
3. L’equip de professionals de serveis socials ha de determinar, en funció de les necessitats de la persona usuària, la persona professional de referència d’intervenció social per raó de l’interès superior del ciutadà o ciutadana.
En l’exercici de les seues funcions, la persona professional de referència d’intervenció social pot requerir la intervenció de professionals de l’atenció secundària i d’altres administracions públiques, d’acord amb els protocols de coordinació establits a aquest efecte.
4. La persona professional de referència d’accés al sistema d’atenció primària, ha de dur a terme la valoració i diagnòstic inicial de la situació social així com una proposta inicial de les prestacions més adequades.

5. La persona professional de referència d’intervenció social s’ha de responsabilitzar de la coordinació de la història social única de cada persona usuària que li siga assignada, del pla personalitzat així com del seguiment i avaluació del procés d’intervenció social de la persona usuària, família o unitat de convivència.

Article 70. Urgència social
1. Als efectes d’aquesta llei, es considera urgència social aquella situació de caràcter excepcional o extraordinari i puntual que requerisca una actuació immediata per part dels equips professionals de serveis socials, sense la qual podria produir-se un agreujament o un deteriorament de la situació de vulnerabilitat de la persona o, si escau, la unitat de convivència.
2. Les actuacions davant situacions d’urgència social tindran caràcter prioritari per davant de qualsevol altra actuació, i quan es requerisquen prestacions o serveis, podran prestar-se sense que siguen exigibles per al seu accés tots o algun dels requisits establits. Així mateix, les prestacions seran garantides i gratuïtes mentre es mantinga la situació d’urgència social.
3. Per a assegurar una resposta ràpida i eficient, l’atenció a les situacions d’urgència social estarà degudament regulada per protocols d’actuació en ambdós nivells del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i es prestarà de manera continuada, si escau.
4. Als efectes d’aquesta llei, es consideren situacions d’emergència social accidents, catàstrofes o estats de vulnerabilitat i desprotecció social sobrevingudes i inesperades, de conformitat amb la normativa sobre protecció de la seguretat ciutadana, de protecció civil i gestió de les emergències que siga aplicable.
5. Sense perjudici del que hi ha establit en els apartats anteriors, reglamentàriament es constituirà un servei d’atenció a les urgències socials complementari de l’atenció primària i l’atenció secundària. El servei d’urgència social tindrà caràcter permanent i es coordinarà amb la resta de sistemes de protecció social.
Els municipis de més de 100.000 habitants del territori valencià tindran un servei d’urgència social. Els municipis de població inferior a 100.000 habitants podran agrupar-se per a constituir un servei d’urgència social.
Els serveis d’urgència social tindran una cobertura territorial i poblacional que serà coherent amb la planificació establida en aquesta llei i que serà desenvolupada reglamentàriament.
6. En el desenvolupament reglamentari d’aquesta llei, s’ha d’especificar un catàleg de situacions i casuística que poden ser considerades com a urgents i prioritàries a banda de les ja esmentades en aquest article.


Secció tercera
Instruments tècnics

Article 71. Instruments tècnics
1. El Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, en relació amb les persones usuàries, disposarà dels següents instruments tècnics:

a) Targeta d’informació personalitzada
b) Història social única
c) Pla personalitzat d’intervenció social
2. Per a garantir l’harmonització, l’homogeneïtzació i la continuïtat de la intervenció interprofessional, s’elaboraran de forma consensuada, eines de valoració i diagnòstic comú a tots els nivells del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.

Article 72. Targeta d’informació personalitzada
1. La targeta d’informació personalitzada és l’instrument identificatiu de la ciutadania en l’àmbit del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, d’acord amb les dades que posseeix el Sistema d’Informació Poblacional. La targeta d’informació personalitzada pot ser específica d’aquest sistema o compartida amb la del sistema valencià de salut.

Així mateix, és l’element efectiu d’acreditació de les prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials que legalment tinga reconegudes la ciutadania.
2. La targeta d’informació personalitzada possibilitarà la continuïtat i coherència del pla personalitzat d’intervenció social, i facilitarà l’homogeneïtat de la informació existent en el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials. La targeta és personal i intransferible.

3. En cap cas es deixarà d’atendre a persones en situació d’urgència social per no disposar d’una targeta d’informació personalitzada.

4. Totes les persones que residisquen i puguen acreditar residència efectiva al territori de la Comunitat Valenciana tindran dret a ser titulars d’una targeta d’informació personalitzada de manera que en el moment que desitgen utilitzar-la ja la tinguen al seu abast.
5. Per a un bon ús i coneixement d’aquesta targeta entre la ciutadania, la Generalitat realitzarà campanyes periòdiques de difusió que publiciten els beneficis de ser titulars d’una targeta d’informació personalitzada com també els punts on es pot expedir aquesta targeta.

Article 73. Història social única
1. La història social única és el conjunt de la informació obtinguda en els processos d’intervenció social de cada persona usuària i, si escau, unitat de convivència del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, amb l’objecte d’aconseguir la màxima integració possible de la documentació social, i ha de contenir la informació suficient per a identificar clarament les persones usuàries, prescriure la intervenció i documentar els resultats amb exactitud.
Ha de constituir l’instrument tècnic bàsic que, en aplicació dels principis d’unitat d’acció i integració, permeta la relació entre els nivells d’atenció primària i d’atenció secundària del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, el contingut del qual ha d’estar adaptat al nivell d’intervenció i al tipus de prestació que es realitze en cada moment, amb la finalitat d’aconseguir la continuïtat i la complementarietat de les intervencions.
2. Totes les persones usuàries del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials han de tenir una història social única, vinculada al número de registre del sistema d’informació poblacional, que serà iniciada en l’atenció primària del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, sense perjudici que en situacions d’urgència social siga iniciada en l’atenció secundària.
3. La història social única tindrà un número d’identificació i un contingut mínim que serà el següent:
a) Informació i documents que continguen les dades, les valoracions i les informacions rellevants sobre la situació.
b) El pla personalitzat d’intervenció social i la identificació de les persones professionals i de les prestacions.
4. La història social única ha de ser clarament llegible, evitant, en la mesura que es puga, la utilització de símbols i abreviatures. Així mateix, s’establiran mecanismes que permeten identificar les accions, intervencions i prescripcions dutes a terme per cada professional.

5. La història social única es dissenyarà amb tecnologia digital, tenint en compte tots els criteris que permeten i garantisquen la interoperabilitat interna en el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, així com amb altres sistemes de protecció.
6. Les entitats que, de conformitat amb l’article 5 d’aquesta llei, integren el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, hauran d’incorporar en la història social única la informació i els documents que la conformen, en els termes que reglamentàriament s’establisquen; autoritzant-se, a aquest efecte, l’arreplega, el tractament i la cessió de les dades de caràcter personal, necessàries per a documentar el procés d’intervenció social.
Tals incorporacions tindran caràcter confidencial d’acord amb la normativa reguladora sobre protecció de dades de caràcter personal, la normativa europea sobre protecció de dades de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades, la resta de la normativa que siga aplicable i els protocols normalitzats en matèria de serveis socials, així com de conformitat amb el que estableix l’article 102.
7. S’autoritza l’arreplega, el tractament i la cessió de les dades de caràcter personal alienes al Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, necessàries per a documentar el procés d’intervenció social.

Article 74. Dret d’accés de les persones usuàries a la història social única
1. Les persones usuàries de serveis socials, directament o per mitjà de representació acreditada degudament, tenen el dret d’accés als documents i les dades de la seua història social única i a obtenir còpia d’aquests en format accessible.
2. En el cas de la gestió de prestacions i intervencions socials de caràcter convivencial, familiar, així com grupal, les persones afectades per aquelles tindran dret d’accés de manera individual a la documentació relativa al seu propi procés.
3. En el supòsit de les persones menors d’edat o amb capacitat modificada judicialment, la persona titular de la pàtria potestat o tutela, com també el Ministeri Fiscal, podrà exercir el dret d’accés.
4. El dret d’accés per part de les persones usuàries a la documentació de la història social única no podrà ser exercit en perjudici del dret de terceres persones a la confidencialitat de les dades que hi consten, arreplegades en interès terapèutic o assistencial de les persones usuàries, ni en perjudici del dret de les persones professionals participants en la seua elaboració, els quals poden oposar al dret d’accés la reserva de les seues anotacions subjectives.
5. En cas de trasllat obligat o urgent de la persona usuària a un altre centre assistencial des del qual no fóra possible l’accés electrònic a la seua història social única, es trametrà una còpia completa de la història social única en suport paper o digital, a fi de garantir a les persones professionals del centre de destinació el ple coneixement de la situació social actualitzada de la persona.
6. En el cas de persones usuàries de serveis socials difuntes, només s’ha de facilitar l’accés a la història social única a persones hereves per raons familiars o de fet, llevat que la persona morta ho haja prohibit expressament i així s’acredite. No s’ha de facilitar informació que afecte la intimitat de la persona difunta ni les anotacions subjectives de les persones professionals ni les que perjudiquen tercers. La Generalitat Valenciana ha de regular l’accés en els casos afectats per violència de gènere i masclista.
7. En cas de tractar-se de persones usuàries de serveis socials menors d’edat mortes o persones amb capacitat modificada judicialment, aquestes facultats podran exercir-se també per les persones que hagueren sigut els seus representants legals en el moment de la defunció o, en el marc de les seues competències, pel Ministeri Fiscal, que podrà actuar d’ofici o a instància de qualsevol persona física o jurídica interessada.
8. En el cas de persones usuàries amb discapacitat o diversitat funcional difuntes, també podran exercir aquestes facultats, a més de pels qui s’ha assenyalat en els apartats anteriors, pels qui hagueren sigut designats legalment per a l’exercici de funcions de suport.

Article 75. Dret d’accés de les persones professionals a la història social única
1. L’accès a la història social única guardarà l’estricte secret professional i es limitarà al contingut necessari, adequat i pertinent, en atenció a les concretes funcions encomanades, de conformitat amb el que es dispose reglamentàriament.
2. En particular, no serà necessari el consentiment de la persona usuària per a l’accés, per part dels citats professionals, a les dades personals que consten en la història social única, inclús a través de mitjans electrònics, entre organismes i serveis del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials o altres sistemes de protecció.
3. El personal en l’àmbit de la intervenció professional del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, degudament acreditat i el que exerceix funcions de gestió, inspecció, avaluació, acreditació i planificació, té accés a les històries socials en el compliment de les seues funcions de comprovació de la qualitat de l’assistència, el respecte dels drets de la persona usuària o qualsevol altra obligació del centre en relació amb les persones usuàries o del propi Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.

Article 76. Termini de conservació de la història social única
1. Per a garantir els usos futurs de la història social única, aquesta es conservarà un mínim de vint anys des de la data d’alta de cada procés d’intervenció. No obstant això, la Generalitat podrà seleccionar i destruir els documents que no siguen rellevants per a la intervenció, transcorreguts cinc anys des de l’última atenció de la persona usuària.
En el cas de persones mortes, el termini de conservació de la història social única es limitarà a cinc anys.
2. La història social única podrà conservar-se per un temps superior a l’assenyalat, per a fins d’arxiu en interès públic, fins d’investigació científica, històrica o fins estadístics.
En el tractament de dades personals de la història social única per a aquests fins s’evitarà la identificació de les persones afectades, llevat que l’anonimat siga incompatible amb les finalitats perseguides o que les persones usuàries hi hagen donat el seu consentiment explícit, de forma prèvia.
En el tractament amb fins d’investigació científica, històrica o estadístics, els drets d’accés, rectificació, limitació i oposició al tractament de les dades de caràcter personal, podran ser limitats, sempre que siga probable que aqueixos drets impossibiliten o obstaculitzen greument l’èxit dels fins científics i quant aqueixes excepcions siguen necessàries per a aconseguir aqueixos fins.
3. La responsabilitat immediata de custodiar la història social única recau en la direcció dels centres d’atenció primària o secundària, o bé en les persones professionals de serveis socials que duen a terme la seua activitat de forma individual.
4. Les històries socials que siguen prova en un procés judicial o procediment administratiu es conservaran fins a la seua finalització.
5. La història social única ha de conservar-se en les condicions que garantisquen l’autenticitat, la integritat, la confidencialitat, la preservació i el correcte manteniment de la informació assistencial registrada, i que asseguren la seua completa reproductibilitat en el futur, durant el temps en què siga obligatori conservar-la, independentment del suport en què es trobe, que no ha de ser necessàriament el suport original.

6. En el procés de translació de la informació de la història social única, des del suport original a un altre suport, tant si és digital com d’una altra naturalesa, ha de garantir-se la inalterabilitat, autenticitat i perdurabilitat de la informació assistencial, així com la confidencialitat de les dades i de la informació que contenen.
7. Els processos de digitalització de la història social única que es duguen a terme han de realitzar-se d’acord amb la normativa tècnica d’interoperabilitat vigent, amb el nivell de resolució, garantia d’imatge fidels i íntegres i metadades associades a la digitalització, per a facilitar l’accés a la història social única des de qualsevol punt del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
8. Les persones responsables de custodiar la història social única, també són responsables de destruir correctament la documentació que prèviament s’haja decidit expurgar, adoptant les mesures de seguretat que impedisquen la recuperació o restauració de les dades contingudes en aquesta.
9. En el supòsit de tancament de centres de serveis socials o de cessament definitiu d’activitats professionals de serveis socials a títol individual, ha de garantir-se el manteniment de l’accés legalment reconegut a les històries socials que es troben sota la custòdia dels centres esmentats o professionals, en benefici de les prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i, especialment, dels drets de les persones usuàries en matèria de documentació de serveis socials i de protecció de dades personals.

Article 77. Custòdia i seguretat de la història social única
1. La custòdia de la història social única estarà sota la responsabilitat última de la Generalitat.
2. La custòdia de les històries socials que, amb caràcter temporal i fins a la seua digitalització, romanguen en format no digital, estarà sota la responsabilitat de la direcció del centre d’atenció primària o secundària de serveis socials.
Aquests centres d’atenció de serveis socials hauran d’adoptar totes les mesures de seguretat, tècniques i organitzatives necessàries per a garantir el dret d’accés a la història social única i protegir les dades de caràcter personal contingudes en aquella, tot evitant-ne la destrucció o la pèrdua accidental, així com l’accés, alteració, comunicació o qualsevol altre tractament no autoritzat.
En tot cas, hauran d’adoptar-se les mesures de seguretat establides per l’Esquema Nacional de Seguretat, per a assegurar l’accés, integritat, disponibilitat, autenticitat, confidencialitat, traçabilitat i conservació de les dades, informacions i serveis utilitzats, principalment en mitjans electrònics, que gestionen la història social única. Així mateix, s’adoptaran les mesures que permeten la interoperabilitat de la història social única per mitjans electrònics, de conformitat amb les Normes Tècniques d’Interoperabilitat de l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat.

3. La protecció de dades personals de la història social única, en el seu tractament automatitzat o no automatitzat, es farà tenint en compte l’estat de la tècnica, els costos d’aplicació, i la naturalesa, l’abast, el context i els fins del tractament de les dades personals de la història social única, així com riscos de probabilitat i gravetat variables per als drets i llibertats de les persones físiques, i s’aplicaran mesures tècniques i organitzatives apropiades per a garantir un nivell de seguretat adequat al risc.
4. Es realitzaran les avaluacions d’impacte relatives a la protecció de les dades, en particular, si s’utilitzen noves tecnologies en les operacions de tractament de les dades personals de la història social, història social única o quan, per la seua naturalesa, abast, context o fins, existisca un alt risc per als drets i llibertats de les persones físiques.


Article 78. El Pla personalitzat d’intervenció social
1. És l’instrument dirigit a les persones usuàries, famílies o unitats de convivència, dissenyat per a garantir el caràcter integral de l’atenció, la seua continuïtat i homogeneïtat en les intervencions entre distints equips professionals.
2. En els casos d’actuacions conjuntes per part de l’atenció primària i de l’atenció secundària, es dissenyarà un únic pla personalitzat d’intervenció social on s’han d’incloure les actuacions pròpies de cadascun dels nivells a fi d’evitar duplicitats. Cal deixar establit, de manera prèvia a l’actuació conjunta, la persona professional responsable d’aquest pla personalitzat d’intervenció social.
3. El pla personalitzat d’intervenció social ha de recollir, almenys, els aspectes següents:
a) Diagnòstic de la situació i la valoració de les necessitats d’atenció que identifique explícitament les capacitats i les potencialitats de la persona i la seua família i el termini estimat per a realitzar tot el procés.

b) Planificació de les actuacions, acords i compromisos presos entre la persona, la seua família o unitat de convivència i els equips professionals implicats.
c) Indicadors i la periodicitat del seguiment que permeta l’avaluació de la consecució dels objectius i reorientar, si escau, la intervenció i les actuacions.
4. El pla personalitzat d’intervenció social, sobre el qual han de ser informades, cal consensuar-lo amb la persona i la seua família o unitat de convivència. En cas de desacord, ha de prevaldre el criteri tècnic en les situacions de risc o desprotecció social.

Article 79. Sistema d’Informació Valencià en Serveis Socials
1. El Sistema d’Informació Valencià en Serveis Socials és el conjunt d’aplicacions informàtiques integrades i interoperables per a l’adequada gestió del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.

2. El desenvolupament del sistema d’informació valencià en serveis socials es realitzarà de conformitat amb la normativa orgànica i funcional de la conselleria competent en matèria de tecnologies de la informació i les comunicacions.
3. El Sistema d’Informació Valencià en Serveis Socials inclourà, entre altres, les següents eines informàtiques bàsiques:
a) L’aplicació d’informació multiterritorial, que és una eina d’anàlisi i explotació de dades basada en indicadors aportats des de tot el territori de la Comunitat Valenciana per les seues administracions públiques.

b) El sistema d’informació de persones usuàries.
c) Les aplicacions informàtiques per a la gestió de les prestacions des de les diferents administracions públiques de la Comunitat Valenciana.
d) Altres aplicacions referides a l’autorització de serveis, professionals del sistema, normativa, ocupació de places, entre altres.
4. La utilització d’aquest sistema d’informació serà obligatòria per a totes les persones professionals del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
5. La conselleria competent en matèria de serveis socials garantirà el disseny i manteniment i actualització permanent del sistema d’informació valencià de serveis socials, així com la gestió de l’autorització o permisos d’accés i acreditació de firmes en el sistema esmentat.

6. El sistema d’informació valencià en serveis socials ha de ser interoperable amb els sistemes d’informació de salut i ocupació, entre d’altres departaments de gestió autonòmica. Així mateix, ha de tenir definits protocols que permeten la integració i la interoperabilitat amb altres sistemes d’informació pertanyents a les entitats locals, a altres administracions autonòmiques i a l’administració de l’Estat. A més, el desplegament reglamentari ha de determinar l’accés i l’intercanvi d’informació entre tals sistemes d’informació i els de les entitats privades col·laboradores del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.

7. Tots els agents públics i privats integrats en el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials han d’aportar la informació necessària per al bon funcionament i l’actualització permanent del Sistema d’Informació Valencià en Serveis Socials.


Secció quarta
Garanties i condicions de suport a la intervenció

Article 80. Autoritat
1. En l’exercici final de les seues funcions, tenen la consideració d’autoritat les persones empleades públiques que, en l’àmbit del Sistema Públic València de Serveis Socials, exerceixen funcions d’intervenció social de caràcter tècnic o directiu.
2. El personal inspector té la consideració d’autoritat en l’exercici de les seues funcions, i s’ha d’identificar a aquest efecte.

Article 81. Estabilitat laboral i qualitat de l’ocupació de les persones professionals dels serveis socials
1. Les administracions públiques valencianes promouran la qualitat en l’ocupació i l’estabilitat laboral de les persones professionals del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, a fi d’aconseguir la continuïtat i qualitat en la seua prestació, d’acord amb el que disposa la normativa autonòmica o del règim local d’aplicació, així com d’ordenació de la funció pública valenciana.
2. A tals efectes es considerarà l’estabilitat laboral i la qualitat d’ocupació de les persones professionals de serveis socials com a criteri avaluable en l’accés al finançament pública per part de les entitats locals.
Igualment, serà criteri avaluable l’adopció de mesures a favor de l’efectivitat del principi d’igualtat en els termes establits en la normativa estatal i autonòmica en matèria d’igualtat.

Article 82. Mobilitat del personal funcionari del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
Les persones professionals de les administracions públiques que conformen el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials en els seus distints nivells funcionals podran ocupar, amb caràcter voluntari, places vacants de la seua mateixa categoria professional, en la forma que es determine reglamentàriament i de conformitat amb el principi de reciprocitat entre administracions, els acords de col·laboració que subscriguen i en el marc previst en la normativa reguladora de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic i la legislació bàsica de règim local aplicable, així com la normativa autonòmica de la seua aplicació en matèria de funció pública valenciana.

Article 83. Ètica professional
A més de les condicions materials, laborals i tècniques, la qualitat de les prestacions i els serveis, incorporarà l’exigència de complir per part dels equips de professionals el conjunt de compromisos i deures propis de l’ètica i deontologia professionals.

Article 84. Comitè d’Ètica dels Serveis Socials
1. Es crearà un comitè d’ètica com a òrgan col·legiat consultiu de caràcter interdisciplinari i adscrit a la conselleria competent en matèria de serveis socials, que tindrà per objecte identificar, analitzar i avaluar aquells aspectes ètics de la pràctica professional amb la finalitat de vetlar pels drets de les persones usuàries dels serveis socials.
2. Les funcions, organització i funcionament del comitè d’ètica es desenvoluparan reglamentàriament. En tot cas, comprendran, com a mínim, les següents:
a) Promoure l’adopció de principis ètics en les polítiques socials, en la provisió dels serveis socials i en les actuacions professionals, conforme a l’article 6 d’aquesta llei.
b) Afavorir la presa de consciència professional i ciutadana de la importància d’una reflexió ètica en el marc dels serveis socials.
c) Proporcionar respostes a les consultes plantejades per professionals, persones usuàries o ciutadania sobre dilemes ètics que puguen desenvolupar-se en el transcurs d’actuacions de caràcter tècnic.
d) Proposar protocols d’actuació per a aquelles situacions que, per la seua gravetat o per la seua freqüència, generen conflictes ètics.
e) Promoure la formació contínua i docència en ètica dirigida a les persones professionals, col·laborant amb els col·legis i associacions professionals de les disciplines dels equips d’intervenció social.

f) Desenvolupar investigacions sobre qüestions d’ètica en relació amb la intervenció de caràcter social.
g) Qualsevol altra funció que els puguen ser assignades per la normativa que la desenvolupe.
3. Ha d’estar conformat per persones professionals de reconegut prestigi en l’àmbit dels serveis socials i altres sistemes de protecció social amb capacitació, competència i preparació adequades, així com per persones expertes en el camp de l’ètica nomenades a proposta del Consell Valencià d’Inclusió i Drets Socials. En tot cas, s’ha de garantir que la composició del comitè d’ètica siga paritària i equitativa territorialment.
4. El comitè d’ètica considerarà les propostes de composició realitzades per part dels col·legis i associacions professionals vinculats amb l’àmbit dels serveis socials, les entitats més representatives del sector, i la resta de sistemes de protecció social.
5. La determinació de les funcions, la seua composició amb criteris de pluralitat i els mecanismes de funcionament del comitè d’ètica es desenvoluparan reglamentàriament, podent aprovar-se pel propi comitè les normes del seu règim interior.


TÍTOL IV
Col·laboració de la iniciativa privada

CAPÍTOL I
Disposicions generals

Article 85. Col·laboració de la iniciativa privada
1. La iniciativa privada en matèria de serveis socials podrà ser exercida per entitats d’iniciativa social i per entitats d’iniciativa mercantil, així com per persones físiques.
2. Als efectes d’aquesta llei, són entitats d’iniciativa social les fundacions, associacions, organitzacions de voluntariat i altres entitats sense ànim de lucre que realitzen actuacions de serveis socials previstes en el seu objecte social. Així mateix, es consideraran incloses les societats cooperatives qualificades com a entitats sense ànim de lucre, d’acord amb la seua normativa específica.
3. Als efectes d’aquesta llei són entitats d’iniciativa mercantil les persones jurídiques i les altres entitats privades amb ànim de lucre, que adopten qualsevol forma societària reconeguda per la legislació mercantil, i que realitzen actuacions de serveis socials previstes en el seu objecte social.
4. L’estabilitat de l’ocupació i la qualitat en l’ocupació de les persones professionals de les entitats d’iniciativa privada prestadores de serveis socials es considerarà com a criteri avaluable en l’accés al finançament públic per part d’aquestes.
5. En els procediments d’adjudicació de contractes per a la gestió de serveis públics, les administracions públiques aplicaran els criteris qualitatius de qualitat, inclosos el valor tècnic, les característiques estètiques i funcionals, l’accessibilitat, el disseny universal o el disseny per a totes les persones usuàries, les característiques socials, mediambientals i innovadores, la comercialització i les seues condicions, d’acord amb la legislació vigent en matèria de contractes del sector públic.
6. Es garantirà la coordinació, transparència i la transmissió d’informació als equips professionals de serveis socials de la zona bàsica i àrea del territori d’actuació, per part de la conselleria competent en matèria de serveis socials i les entitats d’iniciativa privada, així com la coherència i complementarietat amb les prestacions oferides en aquelles.


Article 86. Clàusules socials
Les administracions públiques valencianes han de valorar els plans d’igualtat i les clàusules socials, saludables i mediambientals, de conformitat amb la normativa vigent, en els procediments de concessió dels concerts, com també en els convenis, els contractes i els acords de col·laboració.



CAPÍTOL II
Acció concertada amb la iniciativa social

Article 87. Concepte, règim general i principis de l’acció concertada

1. Els acords d’acció concertada són instruments organitzatius de naturalesa no contractual a través dels quals les administracions competents podran organitzar la prestació de serveis socials per entitats d’iniciativa social la finançament del qual, accés i control siguen de la seua competència, ajustant-se al procediment i requisits que preveu aquesta llei i la normativa sectorial que siga aplicable.
2. Les administracions públiques valencianes ajustaran la seua acció concertada amb tercers per a la prestació de serveis socials, als principis següents:
a) Subsidiarietat, conforme al qual l’acció concertada amb entitats d’iniciativa social estarà subordinada, amb caràcter previ, a la utilització òptima dels serveis propis.
b) Solidaritat, respectant, valorant i potenciant la implicació de les entitats d’iniciativa social definides en aquesta llei, en la prestació de serveis de caràcter social a les persones.
c) Igualtat, garantint que en l’acció concertada quede assegurat que l’atenció que es preste a les persones usuàries es realitze en plena igualtat amb aquelles que siguen ateses directament per l’Administració.

d) Publicitat, preveient que les convocatòries de sol·licituds d’acció concertada siguen objecte de publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
e) Transparència, difonent en el portal de transparència els acords d’acció concertada en vigor en cada moment.
f) No-discriminació, establint condicions d’accés a l’acció concertada que garantisquen la igualtat entre les entitats que hi opten.

g) Eficiència pressupostària, fixant contraprestacions econòmiques a percebre per les entitats concertades d’acord amb les tarifes màximes o mòduls que s’establisquen, que cobriran, com a màxim, els costos variables, fixos i permanents de prestació del servei, sense incloure benefici industrial.
h) Participació activa i efectiva de les persones que utilitzen els serveis, per si o a través dels seus representants legals, junt amb les persones professionals i l’estructura de direcció, des de la planificació de les activitats fins a l’avaluació de l’atenció prestada.
i) Coordinació, col·laboració i cooperació entre les actuacions d’iniciativa social en règim d’acció concertada amb les administracions públiques competents en matèria de serveis socials. S’efectuarà d’acord amb la planificació autonòmica i el que estableix aquesta llei.

3. Els serveis que es proveïsquen per mitjà d’acció concertada no podran suposar, en cap cas, una minva dels drets de les persones usuàries regulats en l’article 10 d’aquesta llei.
4. Mitjançant decret del Consell es desenvoluparan els requisits i els criteris de valoració de centres i serveis, la formalització i els efectes de l’acció concertada, la seua resolució, les limitacions i les prohibicions per a concertar, les causes d’extinció, com també el finançament de l’acció concertada.
En tot cas, no es podrà concertar amb aquells centres i serveis que no disposen de la preceptiva acreditació.

Article 88. Àmbit objectiu
1. Seran objecte d’acció concertada aquells serveis prestats per entitats d’iniciativa social que, d’entre els previstos en aquesta llei, siguen determinats per la normativa que siga aplicable. Així mateix, podran ser objecte d’acció concertada:
a) La reserva i ocupació de places per les persones usuàries del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, l’accés de les quals serà autoritzat per les administracions públiques competents, d’acord amb els criteris establits en aquesta llei.
b) La gestió de serveis, d’acord amb el que s’establisca en la normativa que siga aplicable.
2. Quan la prestació del servei comporte processos que requerisquen de diferents tipus d’intervencions en distints serveis, l’administració competent podrà adoptar un sol acord d’acció concertada amb dues o més entitats, imposant en l’acord esmentat mecanismes de coordinació i col·laboració de compliment obligatori.

3. El règim d’acció concertada serà incompatible amb la concessió de subvencions econòmiques per al finançament de les actuacions o serveis que hagen sigut objecte de concert.

Article 89. Requisits d’accés al règim de concert
1. Podran accedir al règim d’acció concertada les entitats d’iniciativa social prestadores de serveis socials que complisquen els requisits següents:
a) Estar degudament inscrites en el sector de serveis socials en el Registre d’entitats i serveis de la conselleria competent en matèria de serveis socials.
b) Trobar-se al corrent en el pagament de les obligacions tributàries i de la Seguretat Social.
c) Els serveis objecte d’acció concertada hauran de disposar d’acreditació administrativa, autorització de funcionament o complir el deure de comunicació per mitjà de declaració responsable, d’acord amb la normativa general de serveis socials i amb la normativa sectorial.

2. Als efectes d’establiment de concerts, les administracions públiques valencianes podran valorar, a favor d’aquelles entitats que acrediten la seua efectiva aplicació al llarg de la seua trajectòria, entre altres, les següents característiques:
a) Prestar o gestionar serveis dirigits a persones en situació de vulnerabilitat.
b) Millorar les ràtios del personal contractat per al servei a concertar establides en aquesta llei i la resta de normativa.
c) Tenir en compte la participació ciutadana, a través d’actuacions d’ajuda mútua en l’atenció de les necessitats socials del servei i del voluntariat social.
d) Comptar amb més d’un 40 % de dones en els òrgans de direcció.
e) Aplicar mesures orientades a la coresponsabilitat i a uns usos del temps racionals i saludables.
f) Aplicar mesures per a l’efectiva integració laboral de les persones amb diversitat funcional o discapacitat més enllà de les previstes legalment.
g) Aplicar mesures per a la preservació, conservació o restauració del medi ambient.
h) Aplicar sistemes d’assegurament o millora contínua de la qualitat.

i) Aplicar mesures orientades a la millora de les condicions laborals.

j) Garantir l’estabilitat laboral de les persones professionals dels serveis socials mitjançant bones pràctiques com ara la subrogació de personal laboral, entre altres.
k) Garantir i millorar el compliment dels convenis col·lectius sectorials que se li apliquen, així com la seua adhesió a aquells.
l) Comptar amb un pla d’igualtat de gènere i contra la discriminació per raó d’orientació sexual i identitat de gènere.
m) Oferir un recurs del qual existisca demanda objectiva no prou coberta en el territori de referència.
n) Garantir l’aplicació en els processos de contractació laboral de clàusules socials, afavorint especialment la contractació de les persones en situació d’exclusió, de víctimes de violència de gènere i masclista i de joves extutelats, entre altres.

Article 90. Durada dels concerts
Els concerts hauran d’establir-se amb una durada temporal no superior a quatre anys. Els concerts podran prorrogar-se fins a un període de dos anys, només mitjançant un acord explícit d’ambdues parts. En acabar el període esmentat, l’administració competent podrà establir un nou concert.

Article 91. Pagament delegat
Es podrà desenvolupar i aplicar el pagament delegat al personal professional i d’atenció directa dels serveis concertats per la conselleria competent en matèria de serveis socials, quan així s’establisca per la llei de pressupostos de la Generalitat, s’hi publiquen els mòduls corresponents i l’assignació dels fons públics destinats al sosteniment dels serveis esmentats es realitze a través de mòduls econòmics diferenciats de despeses de personal i de despeses generals o altres despeses. L’objectiu esmentat quedarà completament definit pressupostàriament, a través de les habilitacions de despesa que siguen necessàries i sistema de pagament per a l’execució dels concerts socials. Tot això, sense perjudici del que disposa l’article 34 d’aquesta llei.



CAPÍTOL III
Contractació amb la iniciativa privada

Article 92. Contractació amb la iniciativa privada
1. Les administracions públiques valencianes podran contractar la provisió de les prestacions de la seua competència amb entitats d’iniciativa privada, d’acord amb el que estableix la normativa aplicable en matèria de contractes del sector públic.
2. Les administracions públiques inclouran en la contractació pública clàusules de responsabilitat social i de transparència, bé com a criteris d’adjudicació o bé com a condicions especials d’execució, en els plecs de clàusules administratives particulars.
3. Per a aquest tipus de contractes amb entitats d’iniciativa privada, també serà d’aplicació el que s’estableix en aquesta llei com també aquells altres punts i acords que l’administració pública competent especifique en el contracte o el plec de condicions.


CAPÍTOL IV
Foment de la iniciativa social

Article 93. Foment de la iniciativa social
1. Les administracions públiques valencianes podran promoure la col·laboració de les entitats d’iniciativa social en la provisió de prestacions per mitjà de l’atorgament de subvencions en règim de concurrència competitiva, d’acord amb els requisits de la seua normativa reguladora.

2. Les subvencions i ajudes podran tindre, entre altres, les finalitats següents:
a) El desenvolupament personal, promoció de l’autonomia i accessibilitat universal i inclusió social, en els termes establits en la seua normativa reguladora.
b) El manteniment de serveis.
c) La promoció de programes i actuacions de serveis socials, en especial d’aquells que tinguen caràcter innovador o es dirigisquen a grups de població vulnerables.
d) El foment de l’associacionisme, l’ajuda mútua i el voluntariat.
e) La implementació d’accions formatives en l’àmbit dels serveis socials.
f) El foment d’activitats de R+D+I relacionades amb l’àmbit dels serveis socials.
g) La promoció d’altres programes i accions d’interès general dirigides a grups i persones en situació de risc, vulnerabilitat social, desprotecció o dependència amb caràcter preventiu.
h) Altres accions d’anàloga o semblant naturalesa i finalitat que les anteriors.
3. Les administracions públiques valencianes podran subscriure amb la iniciativa social convenis i acords de col·laboració que tinguen per objecte aquelles actuacions relacionades amb la provisió de les prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials que, per raó de les persones jurídiques, objecte o causa, no siguen susceptibles de subjectar-se a les normes sobre contractació del sector públic o sobre acció concertada regulades en aquesta llei.
4. Eixos convenis i acords de col·laboració es regiran pel que disposa la normativa corresponent, d’acord amb l’ordenament jurídic.



TÍTOL V
Participació

Article 94. Disposicions generals
1. Les administracions públiques competents en matèria de serveis socials garantiran l’existència de vies efectius que faciliten la participació cívica en la planificació, funcionament i avaluació del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, a fi d’integrar els processos deliberatius en la presa de decisions, adequant el sistema a les necessitats i diversitat de les persones en el procés de participació al llarg del seu cicle vital.
2. A eixos efectes, tindran especial consideració les associacions representatives de la ciutadania, les organitzacions de persones professionals dels serveis socials, el voluntariat social, les entitats de la iniciativa privada de serveis socials, i les organitzacions sindicals i empresarials més representatives.
3. La participació cívica en el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials s’articularà per mitjà dels òrgans de participació ciutadana i els procediments participatius establits per aquesta llei, la participació en l’àmbit dels centres, el voluntariat social o qualsevol altra acció que resulte pertinent. Sense perjudici de la coordinació amb la mesa de diàleg civil, així com amb la mesa de diàleg social i qualsevol altre òrgan de participació, en l’àmbit de les polítiques inclusives i els drets socials, que puga crear-se en un futur.
4. La composició dels òrgans de participació s’establirà reglamentàriament i contemplarà la presència de les organitzacions sindicals i empresarials més representatives, els col·legis i associacions professionals, les persones usuàries dels serveis socials i les entitats socials més representatives de caràcter cívic, ciutadà i veïnal, les quals comptaran amb una representació que serà, com a mínim, del 40 % del total dels seus membres, d’acord amb la normativa reguladora.

5. En tot cas, en la composició dels òrgans de participació es garantirà la paritat de gènere i una equitativa distribució territorial.


Article 95. Òrgans de participació
1. S’estableixen els següents òrgans de participació en matèria de serveis socials:
a) El Consell Valencià d’Inclusió i Drets Socials, d’àmbit autonòmic.
b) Els consells locals d’inclusió i drets socials, d’àmbit local, supralocal o infralocal.
2. La determinació de la composició i el règim de funcionament dels consells locals d’Inclusió i Drets Socials, és competència de les respectives entitats locals, en el marc del que estableix aquesta llei i en el seu desplegament reglamentari.
Article 96. Consell Valencià d’Inclusió i Drets Socials
1. El Consell Valencià d’Inclusió i Drets Socials és l’òrgan superior de participació i de caràcter consultiu en matèria de serveis socials i està adscrit a la conselleria competent en matèria de serveis socials.

2. Corresponen al Consell Valencià d’Inclusió i Drets Socials les funcions següents:
a) Emetre informes previs que li siguen sol·licitats sobre els avantprojectes de llei i decrets del Consell en matèria de serveis socials.
b) Emetre informes sobre els instruments de planificació i sobre el catàleg i la Cartera de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, així com sobre els seus canvis i modificacions.
c) Debatre i emetre informes sobre l’avantprojecte de pressupostos de la Generalitat en matèria de serveis socials, així com fer-ne el seguiment de l’execució.
d) Emetre els dictàmens que li siguen sol·licitats per la conselleria competent en matèria de serveis socials.
e) Emetre un informe anual sobre la gestió dels serveis socials. La persona titular de la conselleria competent en matèria de serveis socials presentarà anualment al Consell l’informe esmentat, que es remetrà també a les Corts Valencianes.
f) Realitzar el seguiment de l’execució dels plans i programes autonòmics en matèria de serveis socials.
g) Conèixer i informar la memòria anual d’activitats del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
h) Formular propostes i recomanacions per a la millora del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
i) Deliberar sobre les qüestions que la persona titular de la conselleria competent en matèria de serveis socials sotmeta a la seua consideració.
j) Conèixer les polítiques públiques en matèria de serveis socials, vetlar per la seua equitat territorial i articular-les amb els sistemes d’educació, salut, cultura, ocupació, habitatge i justícia.
k) Qualssevol altres que se li atribuïsquen legalment o reglamentària.

Article 97. Organització i funcionament del Consell Valencià d’Inclusió i Drets Socials
1. Reglamentàriament es regularà l’organització i el funcionament del Consell Valencià d’Inclusió i Drets Socials, d’acord amb els principis generals establits per aquest article i amb els criteris sobre òrgans col·legiats de participació de la Generalitat.
2. El Consell Valencià d’Inclusió i Drets Socials es reunirà, almenys, semestralment, a convocatòria de la persona titular de la conselleria competent en matèria de serveis socials que exercisca les funcions de la presidència o a petició d’un terç del Consell Valencià d’Inclusió i Drets Socials. No obstant això, la consellera o conseller podrà delegar aquestes funcions en un alt càrrec amb rang de secretari autonòmic.

Per a la convocatòria prevista a petició d’un terç o més del Consell Valencià d’Inclusió i Drets Socials les persones sol·licitants hauran de rubricar la sol·licitud de convocatòria i una mateixa persona no podrà signar més de dues convocatòries l’any.
3. El Consell Valencià d’Inclusió i Drets Socials podrà sol·licitar la participació d’aquelles persones que, pels seus coneixements, per la responsabilitat del càrrec que ocupen o per altres motius, puguen fer-hi aportacions d’interès.
4. La conselleria competent en matèria de serveis socials posarà a disposició del Consell Valencià d’Inclusió i Drets Socials els mitjans personals i materials necessaris per a complir les seues funcions. Una persona al servei de la Generalitat adscrita al departament competent en matèria de serveis socials exercirà les funcions de la secretaria.

5. La composició del Consell Valencià d’Inclusió i Drets Socials respectarà els principis següents:
a) Representativitat. En formaran part entitats i associacions ciutadanes i aquelles de l’àmbit dels serveis socials, les entitats locals respectant en la seua composició la diversitat de la societat.

b) Inclusió. S’establiran mecanismes per a evitar l’exclusió de valors o interessos territorials, socials o sectorials relacionats amb les matèries que es debaten en el Consell.
c) Obertura. El reglament del Consell establirà els mecanismes que garantisquen l’accés puntual de grups, entitats o persones que no en formen part, si és objectivament necessari a causa de la matèria que es debata.
6. El Consell Valencià d’Inclusió i Drets Socials ha de comptar amb les entitats locals i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, com també les entitats més representatives dels interessos de la ciutadania, de les persones usuàries, professionals, de les entitats d’iniciativa social, de les organitzacions sindicals i empresarials més representatives i de les universitats.
7. Els representants d’altres òrgans de participació de la Generalitat podran assistir a les sessions del Consell Valencià d’Inclusió i Drets Socials per raons d’oportunitat, sent possible que aquests òrgans i el Consell Valencià d’Inclusió i Drets Socials duguen a terme deliberacions conjuntes.

Article 98. Estructura del Consell Valencià d’Inclusió i Drets Socials

1. El Consell Valencià d’Inclusió i Drets Socials s’estructura en els òrgans següents:
a) Els òrgans unipersonals, que seran la presidència, la vicepresidència i la secretaria.
b) El Ple. Tracta les matèries estratègiques més importants per al sistema de serveis socials, especialment les que estan relacionades amb la planificació.
2. Les comissions específiques, que poden ser permanents o temporals, han de tractar, de forma especialitzada, sobre planificació, programació i ordenació d’àmbits concrets dels serveis socials. Una de les comissions permanents ha de representar els interessos de les entitats del tercer sector.
3. Podran crear-se comissions temporals per a deliberar sobre projectes concrets.
4. La presidència serà ostentada per la persona titular de la conselleria competent en matèria de serveis socials, i la vicepresidència serà ostentada per la secretària o secretari autonòmic competent en matèria de serveis socials.
5. La secretaria serà ocupada per un funcionari o funcionària de la conselleria competent en matèria de serveis socials.
6. El nombre, funcions i continguts de les comissions, la relació entre el Ple i les comissions, així com el nomenament i atribucions dels òrgans unipersonals del Consell es determinaran reglamentàriament.

7. Els òrgans de participació creats per la conselleria competent en matèria de serveis socials estaran representats en el Consell Valencià d’Inclusió i Drets Socials, d’acord amb el que determine el desenvolupament reglamentari corresponent.

Article 99. Els consells locals d’inclusió i drets socials d’àmbit local o zonal
1. Els consells locals d’inclusió i drets socials són òrgans col·legiats de participació comunitària per a l’assessorament i la consulta en matèria de serveis socials, de conformitat amb l’estructura territorial prevista en aquesta llei.
2. Els consells locals d’inclusió i drets socials podran ser d’àmbit local o de zona, de conformitat amb el que es desenvolupe reglamentàriament.
3. Aquests consells tindran representants de les entitats locals, de les persones usuàries, de les entitats representatives dels interessos de la ciutadania, organitzacions empresarials i sindicals més representatives, de les organitzacions professionals i de les entitats d’iniciativa privada col·laboradores del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials del seu àmbit territorial.
4. Els consells de participació sectorials que tinguen creats les corporacions locals tindran representació en el consell local d’inclusió i drets socials del seu àmbit territorial.
5. Els municipis grans podran desconcentrar els seus consells locals d’inclusió i drets socials en totes les zones que puguen delimitar.
6. En els municipis de menys de 5.000 habitants podran incorporar les funcions dels consells de participació local d’inclusió i drets socials als consells de participació ja constituïts.
7. Aquests consells podran desenvolupar jornades formatives, tallers o activitats en matèria de participació, entre altres.
Article 100. Processos de participació
1. S’han d’establir processos de participació en la planificació, la gestió, el seguiment, l’organització, el funcionament i l’avaluació dels serveis socials, que han d’incloure les fases següents:
a) Informació, en la qual es donarà a conèixer a la ciutadania el projecte en la participació del qual la requereix.
b) Debat ciutadà, en el qual es promourà l’intercanvi de propostes entre la ciutadania i les administracions públiques.
c) Retorn, en què es traslladarà a la ciutadania participant el resultat del procés.
2. Sense perjudici de l’anterior, es fomentarà la participació individualitzada de la ciutadania a través de l’ús de les tecnologies de la informació, així com per mitjà de qualssevol mecanismes que resulten d’utilitat per a fomentar el seu interès per contribuir a la millora permanent dels serveis socials, d’acord amb la normativa vigent de la seua aplicació.
3. En el cas d’aquelles qüestions vinculades amb la col·laboració, la coordinació i la cooperació entre l’administració de la Generalitat i les entitats locals, s’ha de traslladar a l’òrgan de coordinació i col·laboració interadministrativa en serveis socials regulat en aquesta llei. Així mateix, en el cas d’aquelles relacionades amb la coordinació, la cooperació i la col·laboració entre els distints departaments de la Generalitat s’ha de traslladar a la Comissió Delegada d’Inclusió i Drets Socials o l’òrgan que la substituïsca.

Article 101. Participació en l’àmbit dels centres
1. Als centres de titularitat pública on es presten serveis socials o es realitzen actuacions en matèries de serveis socials i en els privats que reben finançament públic, s’ha d’establir procés de participació democràtica de les persones usuàries, de les seues famílies o representants legals, de les persones professionals, entre d’altres, a través dels consells de centre, en la forma que s’establisca reglamentàriament.
2. Als centres de serveis socials on es presten els serveis en zones bàsiques de serveis socials es poden establir consells de participació entre les persones usuàries, les seues famílies o representants legals o les persones professionals, entre d’altres, en la forma que s’establisca reglamentàriament.
3. Les administracions públiques han de promoure la participació d’altres col·lectius i associacions pròximes, realitzar programes d’activitats i tallers i establir objectius i indicadors que permeten avaluar l’acció comunitària.
4. Als centres esmentats en l’apartat dos s’han d’establir processos de participació democràtica relatius a la planificació, la gestió, el seguiment, l’organització i l’avaluació del funcionament dels serveis socials a les zones bàsiques.
5. En el seu àmbit de referència, podran desenvolupar jornades formatives, tallers o activitats en la seua matèria, entre altres.

Article 102. Dret d’accés a la documentació administrativa
1. La ciutadania i les entitats que intervenen en processos de participació tindran dret a accedir a la informació necessària per al compliment de les seues funcions, d’acord amb la legislació vigent.
2. La conselleria competent en matèria de serveis socials ha de garantir la difusió i l’accés dels seus plans, estudis, informes generals, guies i recomanacions tècniques pels mitjans més adequats i en format accessible.

Article 103. Del voluntariat
1. Es promourà i fomentarà la participació solidària de les persones en accions de voluntariat a través d’entitats públiques o d’iniciativa social.
2. Serà d’especial interès el foment d’organitzacions d’ajuda mútua, entenent com a tals les entitats sense ànim de lucre, on les sòcies i els socis siguen persones que afronten directament una situació de necessitat o dificultat, o és afrontada pels seus familiars.
3. Les empreses podran promoure i participar en programes de voluntariat sempre que les actuacions que realitzen puguen qualificar-se d’interès general, s’incloguen en algun dels àmbits d’actuació de voluntariat i respecten els valors i principis que inspiren l’acció voluntària, d’acord amb la legislació vigent en matèria de voluntariat.
4. L’activitat voluntària no implicarà, en cap cas, relació de caràcter laboral o mercantil o contraprestació econòmica i tindrà sempre un caràcter complementari de l’atenció professional, no podent, en cap cas, substituir la labor que corresponga a un exercici professional.



TÍTOL VI
Finançament

Article 104. Fonts de finançament
1. El Sistema Públic Valencià de Serveis Socials es finançarà amb càrrec a:
a) Els pressupostos de la Generalitat.
b) Els pressupostos dels ajuntaments, les diputacions provincials i la resta d’entitats locals de la Comunitat Valenciana.
c) Les aportacions finalistes dels pressupostos generals de l’Estat i de la Unió Europea.
2. Així mateix, podrà finançar-se per:
a) Les aportacions de les persones usuàries que, si és el cas, s’establisquen en norma amb rang de llei.
b) Les participacions econòmiques de persones físiques o jurídiques de naturalesa privada procedents de donacions, herències, llegats i la resta d’aportacions voluntàries per a fins de serveis socials, d’acord amb la normativa de patrimoni de la Generalitat.
Article 105. Obligacions de les administracions públiques en matèria de finançament
1. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana garantiran el finançament necessari per a assegurar el dret de la ciutadania a rebre les prestacions reconegudes en el Catàleg de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i el desenvolupament adequat dels serveis socials de la seua respectiva competència.
2. Els crèdits que la Generalitat consigne per al finançament de les prestacions garantides tindran la consideració d’ampliables, d’acord amb el que establisca la normativa pressupostària.

Article 106. Sistema de finançament i principis
1. El finançament del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials estarà referit, per a cada nivell funcional d’atenció, als conceptes següents:
a) Personal
b) Prestacions professionals, econòmiques i tecnològiques
c) Infraestructures i equipaments, diferenciant entre construcció i manteniment.
2. El cofinançament de la Generalitat amb les diputacions provincials, els ajuntaments i altres formes d’organització reconegudes, s’efectuarà conforme al principi d’equitat territorial, amb l’objecte de garantir que tota la ciutadania reba un nivell mínim de prestacions.

3. La distribució del finançament de cada concepte per a cada nivell funcional d’atenció serà, amb caràcter general, l’establida en els articles següents.

Article 107. Finançament de personal
1. Per al finançament del personal, la Generalitat establirà anualment els mòduls mínims de finançament dels llocs de treball de les persones professionals de serveis socials en la llei de pressupostos de la Generalitat corresponent, amb un informe previ de l’Òrgan de Coordinació i Col·laboració Interadministrativa en Serveis Socials, l’import del qual correspondrà al cost que li supose a la Generalitat un treballador o treballadora igualment classificat.
Les entitats locals corresponents podran establir, en els seus pressupostos i en l’àmbit de les seues competències, millores en els mòduls establerts per la Generalitat a què es refereix el paràgraf anterior.
2. Per al finançament del personal d’atenció primària de competència dels municipis de conformitat amb l’article 29, la Generalitat, en el marc de la planificació estratègica, establirà la distribució del finançament entre la Generalitat i les entitats locals.
La Generalitat, en l’exercici de les competències de coordinació de les diputacions provincials referides en l’article 30 d’aquesta llei, establirà els percentatges de participació d’aquestes en el finançament per al desenvolupament de les seues funcions d’assistència tècnica i econòmica als municipis.
A fi de garantir un esforç econòmic proporcional i equitatiu de les tres diputacions provincials, per llei autonòmica es fixarà el llindar de població dels municipis a finançar per cada diputació provincial, atenent a la diferent distribució i concentració de la població en cadascuna.

L’esforç econòmic esmentat no podrà suposar, en cap cas, finançar el personal de poblacions, la suma dels habitants de les quals represente a més del 25 % de la població total de la seua respectiva província.
El finançament per part de les diputacions provincials no arribarà als municipis de més de 20.000 habitants, de conformitat amb el que disposa la normativa de règim local vigent.
Serà obligació de les entitats locals l’aplicació dels acords o convenis col·lectius vigents, independentment de les quanties dels mòduls finançats.
3. El finançament del personal d’atenció primària de caràcter específic de competència de la Generalitat, com també del personal d’atenció secundària, es realitzarà amb càrrec al pressupost de l’administració titular del servei corresponent.
4. La Generalitat garantirà la dotació suficient de personal en la conselleria competent en matèria de serveis socials, per a l’adequada execució de les seues competències i la garantia dels drets de les persones usuàries dels serveis socials. Disposarà dels equips professionals necessaris per a l’assegurament de la gestió de les prestacions que resulten de la seua competència.
Amb tal fi, la Generalitat establirà els mecanismes adequats per a cobrir tots els llocs les funcions dels quals estiguen vinculades al reconeixement i gestió de les prestacions definides com garantides en aquesta llei, tant professionals com econòmiques o tecnològiques.

Article 108. Finançament de prestacions
1. Les prestacions la competència de les quals corresponga a la Generalitat seran finançades íntegrament per aquesta.
2. Per al finançament de les prestacions d’atenció primària no integrades en l’apartat anterior, la Generalitat, en el marc de la planificació estratègica, establirà la distribució del finançament entre la Generalitat i les entitats locals.
La Generalitat, en l’exercici de les competències de coordinació de les diputacions provincials referides en l’article 30 d’aquesta llei, establirà els percentatges de participació d’aquestes en el finançament per al desenvolupament de les seues funcions d’assistència tècnica i econòmica als municipis.
A fi de garantir un esforç econòmic proporcional i equitatiu de les tres diputacions provincials, per llei autonòmica es fixarà el llindar de població dels municipis a finançar per cada diputació provincial, atenent a la diferent distribució i concentració de la població en cadascuna.

L’esforç econòmic esmentat no podrà suposar, en cap cas, finançar aquelles prestacions en poblacions, la suma dels habitants de la qual represente a més del 25 % de la població total de la seua respectiva província.
El finançament per part de les diputacions provincials no arribarà als municipis de més de 20.000 habitants, de conformitat amb el que disposa la normativa de règim local vigent.
3. El finançament de prestacions d’atenció secundària es realitzarà amb càrrec al pressupost de l’administració titular del servei corresponent.

Article 109. Finançament d’infraestructures i equipaments de serveis socials
1. La conselleria competent en matèria de serveis socials, amb la participació de l’òrgan de coordinació i col·laboració interadministrativa en serveis socials, ha d’elaborar i aprovar un pla quadriennal d’infraestructures de serveis socials, en el qual s’establirà la participació de la Generalitat, les diputacions provincials i els ajuntaments o altres entitats locals en el finançament de la construcció de noves infraestructures i nous equipaments de serveis socials del conjunt del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
El Pla d’infraestructures de serveis socials s’ha de realitzar d’acord amb el Pla estratègic de serveis socials de la Comunitat Valenciana. Així mateix, dins de l’informe d’avaluació del pla estratègic, s’ha de realitzar una valoració del desplegament del Pla d’infraestructures de serveis socials durant aquest període.
2. Els ajuntaments proporcionaran el sòl necessari per a la construcció de noves infraestructures i equipaments de serveis socials.

3. El manteniment de les infraestructures i els equipaments d’atenció primària es realitzarà amb càrrec a l’entitat titular.
4. El manteniment de les infraestructures i equipaments en el nivell de l’atenció secundària es realitzarà amb càrrec a l’administració pública titular.
5. Les diputacions provincials, en l’exercici de les seues funcions d’assistència tècnica i econòmica als municipis i d’acord amb el que disposa la normativa vigent sobre règim local, han de participar en el finançament de les noves infraestructures i equipaments de serveis socials d’atenció primària, com també en el manteniment, als municipis de menys de 20.000 habitants, sota la coordinació de la Generalitat en la definició de les matèries, els serveis i les activitats a desenvolupar per part de les diputacions provincials d’acord amb la planificació estratègica.
6. El Pla d’infraestructures de serveis socials ha de tenir en compte, a més del que s’ha assenyalat en l’article 44, les zones de la Comunitat Valenciana amb risc de despoblació i les oportunitats que aquest pla pot suposar per al desenvolupament local.

Article 110. Fórmules de col·laboració financera
1. La col·laboració entre les distintes administracions públiques de la Comunitat Valenciana per al finançament del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials es fixarà a través de convenis de col·laboració plurianuals o altres fórmules previstes en la normativa vigent. Els convenis i la resta de fórmules de col·laboració financera seran coherents amb el Pla estratègic de serveis socials de la Comunitat Valenciana.

2. La durada dels convenis s’establirà en funció dels supòsits següents:
a) En els supòsits de finançament del personal i de les prestacions professionals, econòmiques i tecnològiques d’atenció primària, la durada dels convenis serà de cinc anys, prorrogables per períodes iguals.

b) En els supòsits de finançament de programes inclosos en el Pla estratègic de serveis socials de la Comunitat Valenciana, la durada dels convenis serà de quatre anys com a màxim.
c) En els supòsits de finançament d’equipaments i infraestructures, la durada dels convenis serà la que es dispose en el Pla d’infraestructures de serveis socials.
3. Per a rebre el finançament previst, els municipis i les mancomunitats, per si sols o agrupats, hauran de justificar la realització de totes les actuacions incloses en els convenis. Una vegada rebut el finançament estable dels llocs de treball de la zona bàsica de serveis socials, les entitats locals incorporaran aquests llocs a la seua plantilla, amb subjecció a la normativa reguladora sobre incorporació de nous efectius.

4. Els fons aportats per altres fonts de finançament diferent de les aportacions de les administracions obligades mencionades en els apartats anteriors es deduiran del cost total del finançament a l’efecte de determinar-ne la distribució.
5. Les relacions jurídiques o econòmiques i les relacions de col·laboració interadministratives en matèria de serveis socials es regularan a través de contractes programa que es desenvoluparan reglamentàriament, amb la finalitat de millorar la qualitat dels serveis públics dirigits a la ciutadania i l’eficiència en la utilització dels recursos públics.

A l’efecte del paràgraf anterior, s’entén per contractes programa aquells convenis interadministratius plurianuals subscrits per a la gestió de l’execució de les prestacions.
6. Serà preceptiva la utilització dels contractes programa per part de la Generalitat i les diputacions provincials com a instrument per a regular el finançament als ajuntaments i les mancomunitats per a la prestació de serveis socials.
7. Els instruments de formalització dels contractes programa han d’especificar, com a mínim:
a) Òrgans que concerten els contractes-programa i facultat amb la qual actua cadascú.
b) Objecte i àmbit d’aplicació.
c) Serveis, centres i programes inclosos.
d) Objectius i actuacions que s’acorden desenvolupar.
e) Compromisos i obligacions de les parts.
f) Criteris de l’avaluació del compliment dels contractes programa i el seu seguiment permanent.
g) Modalitat de finançament.
h) Període de vigència i, si escau, de la pròrroga.
i) Causes d’extinció i efectes d’aquesta.
j) Entrada en vigor.

Article 111. Participació econòmica de les persones usuàries en el cost del servei
1. La participació econòmica de les persones usuàries de serveis socials serà complementària del finançament del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials. La determinació d’aquesta participació es fonamentarà en els principis d’equitat, progressivitat, redistribució i solidaritat.
2. Les prestacions contingudes en el Catàleg de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i en el seu posterior desplegament reglamentari en la Cartera de prestacions, han d’estar subjectes a la normativa reguladora de taxes en matèria d’atenció social, excepte aquelles en què s’haja establit que són gratuïtes.

Article 112. Aplicació de les taxes en matèria d’atenció social
De conformitat amb la normativa de la Generalitat en matèria de taxes, s’aplicaran les taxes següents:
1. S’aplicarà la taxa sobre la prestació del servei d’atenció residencial en els equipaments de la xarxa de centres i serveis públics i concertats d’atenció social dependents de la Generalitat. Als efectes d’aquest article, es considera atenció residencial, prestada en règim de dret públic, la proveïda a les persones usuàries en els centres següents:

a) Centres residencials de titularitat de l’Administració de la Generalitat o dels seus organismes o entitats dependents.
b) Centres residencials de titularitat de les entitats locals de la Comunitat Valenciana o dels seus organismes o entitats dependents, i els centres residencials privats concertats, sempre que l’accés de la persona usuària al servei d’atenció residencial es duga a terme mitjançant una resolució administrativa, dictada pels òrgans competents de la conselleria que tinga assignades competències en matèria de serveis socials.

c) Els centres residencials privats de entitats sense ànim de lucre subvencionats per la Generalitat o integrats en el règim de concert social per la Generalitat, sempre que l’accés de la persona usuària al servei d’atenció residencial es duga a terme mitjançant una resolució administrativa, dictada pels òrgans competents de la conselleria que tinga assignades competències en matèria de serveis socials.

2. S’aplicarà la taxa sobre la prestació del servei d’habitatge tutelat en equipaments de la xarxa de centres i serveis públics i concertats d’atenció social dependents de la Generalitat. Als efectes d’aquest article, es considera atenció en habitatge tutelat, prestada en règim de dret públic, la proveïda a les persones usuàries en:

a) Els habitatges tutelats de titularitat de l’administració de la Generalitat i dels organismes o entitats dependents.
b) Els habitatges tutelats de titularitat de les entitats locals de la Comunitat Valenciana o dels organismes o entitats dependents, sempre que l’accés de la persona usuària al recurs es duga a terme mitjançant una resolució administrativa, dictada pels òrgans competents de la conselleria competent en matèria de serveis socials.

c) Els habitatges tutelats privats concertats, sempre que l’accés de la persona usuària al recurs es duga a terme mitjançant una resolució administrativa, dictada pels òrgans competents de la conselleria que tinga assignades competències en matèria de serveis socials.

d) Els habitatges tutelats de titularitat de entitats sense ànim de lucre que estiguen majoritàriament subvencionades en els despeses de manteniment i funcionament per la conselleria competent en matèria de serveis socials o participen en programes anuals de finançament de places, sempre que l’accés de la persona usuària al recurs es duga a terme mitjançant una resolució administrativa, dictada pels òrgans competents de la conselleria que tinga assignades competències en matèria de serveis socials.

Article 113. Determinació de la participació econòmica de les persones usuàries en el cost de la prestació de serveis
1. L’establiment de la capacitat econòmica personal es determinarà per la renda personal. Per al càlcul de la renda personal es tindran en compte els aspectes següents:
a) Naturalesa, tipus i cost del servei.
b) Intensitat del servei assignat a la persona usuària.
c) Capacitat econòmica de la persona, en especial nivell de renda i patrimoni, excloent-ne els patrimonis protegits de persones amb discapacitat, d’acord amb la seua normativa aplicable.
d) Nombre de membres de la unitat familiar o de convivència.
e) Circumstàncies socials de les persones destinatàries per a les quals es destine la prestació.
2. La quota íntegra de la taxa s’obtindrà minorant la capacitat econòmica de la persona usuària en l’import de la quantitat mínima garantida per a despeses personals.
Així mateix, la quota íntegra de la taxa corresponent no podrà excedir, en cap cas, del 90 % del cost unitari de referència del servei que es fixarà anualment en la llei de pressupostos de la Generalitat.

3. En cap cas, no es podrà excloure una persona de les prestacions finançades totalment o parcialment amb fons públics, pel fet de no disposar de recursos econòmics o resultar aquests insuficients. Així mateix, en cap cas l’accés a les prestacions, la seua modalitat, intensitat o qualitat, així com la prioritat o la urgència en la seua prestació, podrà fixar-se en funció de la contribució de les persones usuàries al seu cost.


Article 114. Exempcions i bonificacions
1. Les persones usuàries es beneficiaran de les exempcions i bonificacions que es preveuen en la Llei de taxes de la Generalitat i en la normativa reguladora de preus públics que resulte d’aplicació.
2. Sense perjudici del que es disposa a l’apartat 1, en la Cartera de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials es determinaran les prestacions que estaran exemptes d’aportació per part de les persones usuàries.
3. Sense perjudici del que es disposa en l’apartat 1, la Generalitat ha d’establir i regular un sistema de bonificacions per a la participació en les prestacions garantides i condicionades, amb la finalitat d’atendre situacions d’insuficiència de recursos de les persones usuàries. Les bonificacions han d’establir-se en funció del nivell de renda personal i de les obligacions econòmiques respecte de les persones que la persona usuària tinga al seu càrrec.


TÍTOL VII
Qualitat, investigació, innovació, formació i avaluació

CAPÍTOL I
De la qualitat

Article 115. Qualitat en serveis socials
1. La qualitat dels serveis socials constitueix un principi i objectiu prioritari dels serveis socials valencians.
2. Les administracions públiques valencianes promouran la millora de la qualitat del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i, en especial, la qualificació i la formació del personal empleat públic, la investigació i els avanços socials.

Article 116. Objectius de la qualitat en els serveis socials
1. Correspon a la conselleria competent en matèria de serveis socials, en col·laboració amb les entitats locals, la millora contínua de la qualitat dels serveis a través dels objectius següents:
a) Fomentar la cultura de qualitat en el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
b) Dissenyar processos integrals d’atenció fonamentats en les normes, els valors i les certificacions existents, com també en els millors resultats d’avaluacions constatats.
c) Dissenyar i implementar la formació, l’assessorament, l’auditoria i la certificació dins dels processos de millora contínua en l’àmbit de la qualitat dels serveis socials, sense perjudici del reconeixement d’altres sistemes d’acreditació de la qualitat.
2. Els instruments que pose en funcionament la conselleria competent en matèria de serveis socials i, per a la millora contínua de la qualitat dels serveis, aquests seran aplicables a la totalitat d’agents involucrats en el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.

3. Els nivells de qualitat seran exigibles a totes les prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i es podran fixar respecte als recursos materials i equipaments, els recursos humans i els processos de gestió.
4. Per a assegurar el desenvolupament i l’aplicació dels processos de qualitat, en el pla estratègic de serveis socials de la Comunitat Valenciana cal incloure l’estratègia de qualitat que, com a mínim, ha de preveure els aspectes següents:
a) La definició dels objectius de qualitat que s’hi establisquen.
b) Els instruments i els sistemes de millora generals i sectorials.
c) Els estudis d’opinió i els resultats dels procediments de participació de les persones usuàries i les seues famílies, com també altres agents involucrats.
d) Els requisits de qualitat exigibles a les prestacions i els serveis dels serveis socials.
e) Les directrius en matèria de formació de les persones professionals de serveis socials.
f) Els criteris de qualitat en l’ocupació.
g) La perspectiva de gènere en la gestió, l’organització i la prestació de serveis.
h) Els mecanismes de tramitació de suggeriments, queixes i reclamacions de les persones usuàries o famílies.
5. Els mecanismes i els indicadors per al seguiment, l’avaluació i la garantia de compliment dels objectius de qualitat establits en l’estratègia, com també per a permetre l’anàlisi comparativa entre prestacions i entre serveis del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials mateix.


Article 117. Qualitat en recursos humans
1. Per a garantir la qualitat dels serveis, les persones professionals de serveis socials han de reunir els requisits de titulació, formació complementària i habilitats específiques i, si és el cas, experiència que es determine per a cada lloc de treball.
2. La Generalitat promourà el desenvolupament d’un model de gestió de les competències professionals necessàries per a un exercici àgil, eficaç i flexible de la pràctica professional, afavorint-ne la permanent adaptació a les necessitats de les persones i a les noves exigències socials i professionals en l’àmbit dels serveis socials, promovent, alhora, la cultura innovadora, la creativitat i el talent del personal que desenvolupa la seua activitat professional en el marc del sistema.


Article 118. Coordinació amb altres instruments de qualitat dels serveis públics de la Generalitat
Els criteris i estàndards de qualitat i els mecanismes de promoció, gestió, control i avaluació de la qualitat esmentada, seran establits i implementats en coordinació amb aquells altres instruments generals del sistema per a la millora de la qualitat dels serveis públics que establisca la Generalitat. Així mateix, les avaluacions de qualitat es coordinaran amb la unitat administrativa amb competències en matèria de gestió i millora de la qualitat dels serveis públics.


CAPÍTOL II
De la investigació, la innovació i la formació

Article 119. Investigació i innovació
1. La Generalitat impulsarà la realització de projectes i programes d’investigació i innovació que tinguen per objecte el desenvolupament de nous serveis, productes, tècniques o procediments aplicats per a la seua millora, així com per a la consecució d’aquells fins i objectius que s’estimen prioritaris.
2. Els projectes i programes podran formar part de l’oferta de R+D+I de la Generalitat i estaran oberts a les universitats, a totes aquelles institucions públiques i privades, així com a persones expertes procedents de la comunitat científica, tècnica i empresarial, que es dediquen a la investigació, el desenvolupament i la innovació en l’àmbit dels serveis socials.
3. S’establiran els instruments necessaris per a participar en els projectes internacionals, europeus i en l’Estat, destinats a la innovació en l’àmbit social.
4. La Generalitat podrà determinar els drets que li corresponguen en els resultats dels projectes i programes d’investigació i innovació, en funció del seu grau de participació en els mateixos. Així mateix, també podrà determinar els mecanismes i mesures exigibles a les persones beneficiàries d’aquests projectes per a garantir la transferència tecnològica dels resultats obtinguts i la seua utilització en favor de la prestació dels serveis socials, segons allò que s’ha establit per la legislació de drets de la propietat intel·lectual i industrial i de la propietat, i altres drets que tinguen per objecte la cosa material a què està incorporada la creació intel·lectual.
5. La Generalitat ha de fomentar l’emprenedoria com a font generadora d’innovació en l’àmbit dels serveis socials i promoure el talent, la creativitat, la cultura innovadora i les bones pràctiques.

Article 120. Objectius de la investigació i la innovació en serveis socials
1. La investigació que es realitze en el marc del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials estarà fonamentalment orientada a la generació d’estratègies i bones pràctiques i innovació social, en resposta a les necessitats i expectatives de la ciutadania.
2. La investigació i la innovació en serveis socials tindran per objecte:
a) L’estudi prospectiu de les característiques i necessitats que puguen presentar els distints grups de població, a fi de desenvolupar estratègies de prevenció i sensibilització.
b) L’estudi de les causes i factors que incideixen sobre l’evolució de la demanda de serveis.
c) L’anàlisi de la demanda i del seu impacte en l’adequació, oportunitat i cost dels serveis socials.
d) L’estudi i disseny de les fórmules d’organització, gestió i avaluació del sistema de serveis socials.
e) L’estudi i implantació d’innovacions tecnològiques.
f) L’impuls dels mecanismes dirigits al reconeixement de les competències en innovació, així com l’estímul de la innovació en processos i incorporació de noves tecnologies.
g) La comunicació tècnica i la formació innovadora en noves experiències d’intervenció social, creant relacions eficaces d’intercanvi de coneixement i de persones professionals en projectes d’atenció a necessitats emergents dels serveis socials, facilitant la seua transferència, tenint en compte les prioritats definides en el marc de la política d’investigació i innovació de la Generalitat.

h) La col·laboració amb totes aquelles entitats públiques i privades que tinguen per objecte la investigació aplicada en els camps de ciències socials.
i) Qualsevol altre que contribuïsca al manteniment i millora del sistema de serveis socials.

Article 121. Formació
1. És obligació del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials facilitar el perfeccionament i l’ampliació dels coneixements, les habilitats i les aptituds del personal empleat per a millorar en l’exercici de les seues funcions i contribuir a la seua promoció professional.
2. Les persones empleades públiques de serveis socials tenen l’obligació de contribuir a millorar la qualitat dels serveis públics, per mitjà de la seua participació en les activitats formatives i l’aplicació dels coneixements i competències adquirides en l’activitat professional diària.
3. La formació estarà dirigida també a la preparació professional en nous camps d’intervenció davant necessitats emergents en les realitats socials i pot ampliar-se a professionals de les entitats col·laboradores de la xarxa del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, en les condicions que es determinen reglamentàriament.
4. En el cas de les persones cuidadores en l’entorn familiar, s’ha d’elaborar un pla integral de formació específica en cures i atenció a persones en situació de dependència. Així mateix, poden obtenir un certificat de l’administració que n’acredite l’assistència i la formació específica i que puga servir en altres àmbits laborals una vegada no calga l’aportació en l’àmbit familiar.

Article 122. Objectius de la formació en serveis socials
Són objectius de la formació en serveis socials, els següents:
a) Facilitar el millor funcionament de tota la xarxa que comprèn el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, atenent a la millora dels recursos humans que hi participen.
b) Estudiar les necessitats formatives de les persones professionals per a millorar la seua intervenció en els processos de treball en què participen.
c) Dissenyar els plans formatius destinats al perfeccionament professional atenent a les seues necessitats de coneixement i habilitats.

d) Desenvolupar les carreres professionals dins del sistema general previst.
e) Atendre les propostes d’altres administracions i organitzacions socials col·laboradores per a la millora de la seua xarxa d’atenció i de les persones que hi participen, dins de les accions formatives que s’impulsen des de la Conselleria competent en matèria de serveis socials.

f) Generar i difondre coneixement i evidència sobre les millors pràctiques de l’atenció social.


CAPÍTOL III
De l’avaluació

Article 123. Avaluació
1. La Generalitat establirà mecanismes d’avaluació ajustats a les estructures, els processos i resultats de totes les actuacions que es desenvolupen en el marc dels serveis socials a la Comunitat Valenciana.

2. Independentment del seguiment tècnic del funcionament dels serveis socials valencians que haja de realitzar-se, la conselleria amb competències en matèria de serveis socials coordinarà, supervisarà i avaluarà els serveis atenent a les seues característiques particulars.


Article 124. Objectius de l’avaluació
Seran objectius de l’avaluació en serveis socials els següents:
a) Avaluar les polítiques socials, els plans d’actuació, el funcionament de les prestacions i la idoneïtat dels serveis disposats, en els distints tipus de prestacions.
b) Conèixer les expectatives i necessitats de la ciutadania per a la planificació i provisió dels serveis i les prestacions.
c) Implantar sistemes de mesurament de l’activitat, per mitjà de l’establiment d’instruments i indicadors, a fi d’obtindre la informació necessària per al compliment dels estàndards fixats en els processos d’avaluació per a cada tipus de servei.


CAPÍTOL IV
De l’Institut Valencià de Formació, Investigació
i Qualitat en Serveis Socials (IVAFIQ)

Article 125. Institut Valencià de Formació, Investigació i Qualitat en Serveis Socials (IVAFIQ)
1. L’Institut Valencià de Formació, Investigació i Qualitat en Serveis Socials (IVAFIQ), és l’òrgan administratiu de la Generalitat amb rang de direcció general, que estarà adscrit a la conselleria amb competències en matèria de serveis socials, encarregat d’impulsar la formació, avaluació i la normalització de la qualitat en el sector dels serveis socials valencians, així com la investigació científica, la innovació i el desenvolupament tecnològic, sempre en col·laboració i cooperació amb aquelles institucions i ens que tinguen com a finalitat les activitats investigadores, formatives i d’avaluació i gestió de la qualitat.

2. En particular, a títol enunciatiu, són funcions de l’Institut Valencià de Formació, Investigació i Qualitat en Serveis Socials (IVAFIQ) les següents:
a) Promoure i realitzar projectes d’investigació aplicada, innovació i qualitat propis, concertats o finançats, relacionats amb la prevenció i la intervenció individual, familiar, de grups o comunitària en matèria d’igualtat, inclusió, autonomia personal, diversitat o infància i adolescència, entre d’altres. Com ara, els estudis de valoració de les condicions socioeconòmiques de la població, la mesura de la vulnerabilitat social i de necessitats d’inclusió i la idoneïtat de les estructures d’atenció social, entre d’altres.
Igualment, és funció de l’institut avaluar les condicions laborals de les persones professionals de serveis socials, com també la proposta de mesures que en milloren la salut laboral.
Per a aquestes funcions s’ha de constituir, mitjançant un decret, un observatori del Sistema Públic de Serveis Socials, que pot organitzar-se per seccions i ha de ser d’accés al públic, de la manera més accessible possible.
L’Observatori del Sistema Públic de Serveis Socials ha d’enllaçar i compartir la informació i les dades amb l’Observatori Valencià de Salut i proporcionar la informació de forma complementària amb l’objectiu principal d’aprofundir en la millora de la política i la gestió pública. L’Observatori del Sistema Públic de Serveis Socials també s’ha de coordinar amb altres observatoris i respectar-ne l’autonomia.
La unitat d’estadística de la conselleria competent en matèria de serveis socials s’ha de coordinar amb IVAFIQ per tal de millorar i fer més eficaces les polítiques públiques en matèria de serveis socials a partir de l’explotació estadística.
b) Desenvolupar actuacions en temes de planificació, intervenció i avaluació als òrgans dependents de la Generalitat, com també a les entitats locals.
c) Impulsar i, si escau, elaborar estudis, propostes i plans d’actuació estratègics i de qualitat en matèria de serveis socials.
d) Transferir els resultats científics obtinguts i fomentar els processos formatius, la innovació, l’avaluació i la qualitat en totes les actuacions pròpies del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, principalment quant a la determinació de les bones pràctiques i la certificació de la qualitat.
e) Contribuir a la formació de personal investigador en l’àmbit dels seus fins científics.
f) Establir les directrius i realitzar la formació de les persones professionals del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, a partir de la identificació de les necessitats formatives i orientades a la millora de les intervencions, l’increment de la satisfacció de la ciutadania atesa i la millora de la qualitat de la xarxa de serveis socials.

g) Fomentar les relacions amb altres institucions, també internacionals, de la comunitat científica, i promoure l’organització de congressos i reunions científiques, relacionats amb les ciències socials, i la intervenció per a la inclusió i cohesió social en temes d’especial interès per a la Comunitat Valenciana.
h) Qualssevol altres funcions que expressament se li assignen o deriven dels fins de caràcter general a càrrec seu.
3. Així mateix, posarà a disposició dels municipis la possibilitat de realitzar les avaluacions i informes de les necessitats i vulnerabilitat social, dins dels plans territorials d’actuació local o zonal, amb vista a la millora de l’atenció immediata, preventiva, així com de la intervenció de les persones en situació o risc d’exclusió social, enfortint els mecanismes d’inclusió i cohesió social.

4. Es finançarà amb els crèdits que anualment es prevegen per al funcionament dels òrgans i unitats administratives adscrites a la conselleria competent en matèria de serveis socials.

Article 126. Col·laboració institucional
Per al compliment dels seus fins i en col·laboració amb els organismes competents en els respectius àmbits, l’Institut Valencià de Formació, Investigació i Qualitat en Serveis Socials (IVAFIQ) podrà realitzar qualssevol mena d’actes de gestió i disposició, l’objectiu dels quals siga la realització d’activitats d’investigació, formació, innovació, avaluació i qualitat, o establir relacions contractuals o de cooperació amb administracions i institucions i entitats públiques o privades i particulars, especialment les dirigides a la constitució d’unitats mixtes amb les universitats i altres centres d’investigació valencians, quan la persona titular de la conselleria li delegue expressament aquestes atribucions, ja que li corresponen legalment amb caràcter general.



TÍTOL VIII
De la inspecció, control i seguiment
dels serveis socials

CAPÍTOL I
De la Inspecció en matèria de serveis socials

Article 127. Àmbit
1. Correspon a la conselleria competent en matèria de serveis socials l’exercici de l’actuació inspectora en el territori de la Comunitat Valenciana. Estan sotmesos a la inspecció en matèria de serveis socials els serveis de totes les entitats, públiques i privades, que es desenvolupen a la Comunitat Valenciana, amb independència de l’existència o no d’ànim de lucre, de la seua situació administrativa, de la denominació formal de l’activitat, així com del lloc on la persona titular tinga la seu social o el domicili legal.
2. Té per objecte l’assessorament, l’assistència tècnica, la vigilància, el control i la comprovació de l’observança i el compliment de la normativa vigent en matèria de serveis socials, contribuint al bon funcionament dels serveis socials a la Comunitat Valenciana, garantint els drets de les persones usuàries, i millorant de manera contínua el nivell de qualitat en l’atenció i en la prestació dels serveis socials.


Article 128. Funcions de la Inspecció de Serveis Socials
Les funcions bàsiques de la Inspecció de Serveis Socials són les següents:
a) Vetlar pel respecte dels drets de les persones usuàries dels serveis socials.
b) Comprovar el compliment de les lleis i la resta de disposicions vigents en matèria de serveis socials, tot assessorant, orientant, proposant i, si és el cas, adoptant mesures per al restabliment i l’assegurament de la legalitat, si fóra necessari.
c) Informar l’òrgan competent dels resultats de l’activitat inspectora, proposant mesures per a elevar els nivells de qualitat dins dels plans de millora de les prestacions i serveis a més de la formulació de mesures correctores davant les possibles deficiències que es puguen detectar.

d) La col·laboració amb la conselleria amb competències en matèria de serveis socials en les tasques de planificació, en la realització de funcions relacionades amb el disseny, l’elaboració, l’organització, la gestió, la posada en marxa i l’avaluació de qualsevol de les estratègies, els plans, la mapificació i els instruments tècnics que s’arrepleguen en aquesta llei.
e) Facilitar l’assistència tècnica a les persones interessades sobre els seus drets i deures, així com a les entitats, sobre la forma de complir les disposicions vigents sobre la matèria.
f) Verificar l’adequació dels concerts, contractes de gestió de serveis socials i altres formes de gestió dels fons públics als criteris establits per aquesta llei i les seues disposicions de desplegament.
g) Elaborar informes i estudis que siguen sol·licitats, en relació amb les matèries objecte d’inspecció.
h) Qualssevol altres que s’atribuïsquen reglamentàriament.

Article 129. Personal inspector
1. És personal inspector en matèria de serveis socials aquell que desenvolupe les funcions incloses en l’article anterior i estiga adscrit orgànicament a la Inspecció de Serveis Socials o habilitat per l’òrgan competent per a exercir les funcions esmentades, tenint en el seu exercici la condició d’autoritat pública, havent d’acreditar-se com a tals quan exercisquen les seues funcions inspectores.
2. La inspecció podrà recaptar, si ho estima necessari, per al compliment de les seues atribucions, la col·laboració d’altres departaments autonòmics, dels municipis i la resta d’entitats locals, així com de les persones físiques o jurídiques titulars dels serveis de serveis socials, de les gerències i de les direccions d’aquests, i de totes les que siguen oportunes per al compliment de les seues funcions.
3. El personal inspector haurà de guardar secret professional respecte als assumptes que coneguen per raó del seu càrrec, funció i actuacions. Així mateix, en el desenvolupament de la seua actuació haurà de respectar els principis d’objectivitat, transparència i imparcialitat.
4. El nombre d’efectius destinats a les funcions d’inspecció s’ajustarà a les necessitats de la població de referència en el territori, i garantirà almenys una ràtio d’una persona inspectora per cada 150.000 habitants, sempre que existisca crèdit adequat i suficient.

5. El personal d’inspecció que en l’exercici de les seues funcions deduïsca la possibilitat d’alguna infracció en qualsevol matèria, ho ha de fer saber immediatament a l’òrgan competent de l’administració corresponent.

Article 130. Planificació de les actuacions inspectores
1. Les actuacions inspectores respondran a la planificació i la programació establides, sense perjudici de les actuacions derivades de denuncies o propostes de caràcter extraordinari que es formulen que podran tenir caràcter prioritari.
2. La conselleria competent en matèria de serveis socials aprovarà el pla d’inspecció i les programacions anuals, que contindran els objectius a assolir, els àmbits d’actuació, les accions a desenvolupar i el termini previst per a la seua execució.
3. S’elaboraran memòries anuals on s’arreplegaran les actuacions efectuades, el grau de compliment de la programació anual, així com altres actuacions que s’hagen desenvolupat durant l’any.

Article 131. Actuació de la Inspecció
El personal inspector, en l’exercici de les seues funcions estarà autoritzat per a:
a) Entrar lliurement, després d’identificar-se i sense necessitat de notificació prèvia, en qualsevol moment, en tot servei que proveïsca prestacions d’acord amb el que estableix aquesta llei.
b) Visitar el domicili de les persones beneficiàries de prestacions per a verificar la qualitat de l’assistència i l’atenció prestada, i poder comprovar els requisits i les condicions necessàries, amb la sol·licitud prèvia de permís i amb el consentiment dels seus titulars. No obstant això, davant la negativa del permís esmentat per a accedir al domicili, el personal inspector podrà posposar la visita d’inspecció i, si preval la negativa sense causa justificada, podrà entendre’s també com a obstrucció a la labor inspectora.
c) Efectuar qualsevol classe de mesuraments i de comprovacions materials, la presa de mostres i la utilització de mitjans electrònics, així com realitzar totes les investigacions i exàmens que estime adequats en el desenvolupament de les seues funcions, per a comprovar el compliment d’aquesta llei i les seues normes de desplegament.
d) Accedir a totes les instal·lacions i a la documentació per a la comprovació dels requisits funcionals de compliment obligatori dels serveis i entitats de serveis socials, podent examinar-los per a valorar la seua adequació a la normativa que els resulte aplicable.
e) Accedir a la història social única de les persones usuàries dels serveis socials, a fi de garantir l’adequada atenció assistencial.

f) Realitzar entrevistes a les persones usuàries dels serveis socials o bé a les persones representants legals d’aquelles, així com al personal que desenvolupe les seues funcions en serveis o pertanga a l’entitat que els gestiona, podent efectuar gravacions, prèvia comunicació de les persones entrevistades.
g) Requerir l’aportació de la documentació que es considere necessària per al desenvolupament de la funció inspectora, així com informes o qualssevol altres dades que siguen necessàries.
h) Requerir la realització de les correccions necessàries per a l’esmena dels incompliments detectats en la visita d’inspecció.
i) Citar a compareixença les persones relacionades amb l’objecte de la inspecció que considere necessàries, fent constar, expressament, lloc, data, hora i objecte de la compareixença, així com els efectes de desatendre-la.
j) Proposar el tancament i el cessament de l’activitat d’aquells serveis que no disposen de la preceptiva autorització de funcionament, d’acord amb el que disposa l’article 58, relatiu a l’autorització.
k) Elaborar i emetre els informes de les actuacions realitzades, especialment d’aquells que li hagen estat requerits.
l) Realitzar quantes actuacions siguen necessàries per al compliment de les funcions d’inspecció que desenvolupen.
m) Aquelles altres que s’atribuïsquen reglamentàriament.

Article 132. Mesures d’urgència
Davant l’apreciació d’una situació de vulnerabilitat imminent o perjudici greu per a la salut o la seguretat de les persones usuàries, el personal inspector podrà adoptar mesures d’urgència consistents en la suspensió temporal d’activitats, la inhabilitació de dependències, la immobilització, retirada o intervenció de productes i béns productius, el tancament temporal de l’establiment i qualsevol altra que es crega oportuna.
De l’adopció de les mesures esmentades en els terminis que es consideren, es donarà coneixement immediat a l’òrgan competent per a la incoació de l’expedient sancionador, el qual haurà de confirmar-les, modificar-les o deixar-les sense efecte, adoptant les mesures necessàries perquè la situació de risc o perjudici de cessament.

Article 133. Actes d’inspecció
1. La Inspecció estendrà acta de totes les seues intervencions una vegada efectuades les comprovacions i esbrinaments oportuns. L’acta d’inspecció és el document, en model oficial, en el qual el personal inspector arreplega per escrit les dades relatives a l’entitat o servei, i el resultat d’una concreta actuació inspectora, en el moment i lloc en què aquesta es realitza. De l’acta esmentada s’entregarà una còpia a la persona davant la qual s’estén, que quedarà així notificada. L’acta serà obligatòriament firmada per la persona titular o representant de l’entitat o servei, a fi de garantir el coneixement del seu contingut. En cas de negativa a ser firmada, la inspecció ho farà constar en aquella, sent aquesta remesa a l’entitat de manera fefaent per algun dels mitjans previstos en les disposicions legals vigents.
2. L’acta d’inspecció ostenta el caràcter de document públic, té presumpció de veracitat i gaudeix de valor probatori respecte als fets reflectits en aquella que hagen sigut constatats de manera fefaent pel personal inspector, sense perjudici de les proves que, en defensa dels seus drets i interessos, puguen proposar o aportar les persones interessades.
3. Si el personal inspector actuant apreciara algun fet que poguera ser constitutiu d’infracció, hauran de fer-ho constar en l’acta, ressenyant els fets constatats, amb expressió del precepte vulnerat, als efectes de la tipificació de la infracció i la sanció que puga correspondre, si és el cas.

4. Als efectes de les propostes d’inici de procediments sancionadors o disciplinaris, quan s’aprecien irregularitats o incompliments amb indicis racionals de responsabilitat, les actes de la inspecció i els seus corresponents informes tindran la consideració d’actuacions prèvies.


CAPÍTOL II
De les responsabilitats

Article 134. Subjectes responsables
1. Seran subjectes responsables les persones físiques o jurídiques a les que siguen imputables les accions o omissions constitutives d’infraccions tipificades en aquesta llei, així com les persones titulars, gestores i directores dels serveis.
2. Les obligacions que s’imposen conjuntament a diverses persones implicaran la responsabilitat solidària d’aquestes. En els supòsits de canvi de titularitat de serveis una vegada iniciat un procediment sancionador, les persones físiques o jurídiques que passen a ser titulars o a exercir tals funcions respondran subsidiàriament.
3. Als efectes de la imputació de responsabilitats es tindran en compte els factors personals que puguen limitar la capacitat d’obrar i compten amb la precisa protecció jurídica.
Article 135. Responsabilitats
1. Les responsabilitats administratives derivades d’aquesta llei s’exigiran sense perjudici de les responsabilitats civils, penals o laborals en què poguera haver incorregut la persona infractora amb la seua actuació.
2. En els supòsits que els fets pogueren ser constitutius de delicte, s’informarà el Ministeri Fiscal o l’òrgan judicial competent.
3. L’administració suspendrà el procediment sancionador quan tinga coneixement de la tramitació d’un procés judicial fundat en els mateixos fets i identitat de subjecte. Si l’autoritat judicial competent no estima l’existència de delicte, l’administració reprendrà el procediment sempre que els fets en qüestió s’hagen considerat com a provats per l’autoritat esmentada.
4. En tot cas, les mesures administratives que s’hagen adoptat per a garantir la salut o la seguretat de les persones es mantindran fins que l’autoritat judicial s’hi pronuncie.


CAPÍTOL III
De les infraccions

Secció primera
De les infraccions

Article 136. Infraccions
1. Constitueixen infraccions administratives les accions o omissions dels diferents subjectes responsables de les entitats i serveis, ja siguen públics o privats, que vulneren les normes legals o reglamentàries en l’àmbit dels serveis socials, tipificades i sancionades de conformitat amb aquesta llei.
2. El que disposa l’apartat anterior s’entén sense perjudici d’aquelles altres infraccions que siguen aplicables en virtut d’altres normatives sectorials, respecte de les quals aquest règim jurídic serà d’aplicació supletòria.

Article 137. Tipus d’infraccions
Les infraccions es qualifiquen de lleus, greus i molt greus, de conformitat amb el que estableix aquesta llei, i d’acord amb la naturalesa del deure infringit, el dret afectat i la gravetat dels riscos.


Secció segona
De les infraccions de les entitats i serveis

Article 138. Infraccions lleus
Són infraccions lleus les següents:
a) Incomplir les condicions materials i funcionals exigides per a la seua autorització o acreditació, d’acord amb la tipologia específica de cada servei, sempre que l’incompliment no pose en perill la salut o seguretat de les persones usuàries, i si aquesta llei no tipifica expressament aquestes infraccions de greus o molt greus.
b) Mantindre els locals, instal·lacions, mobiliari o efectes amb deficiències en el seu estat, en el seu funcionament, en la seua neteja o higiene, sense que se’n derive risc per a la integritat física o la salut de les persones usuàries.
c) No donar prou publicitat al sistema d’admissions i al preu dels serveis.
d) No tindre actualitzat ni correctament omplit el llibre de registre de persones usuàries.
e) Que el pla personalitzat d’intervenció social o els protocols d’actuació i els registres preceptius no estiguen complets ni actualitzats, incomplint la respectiva normativa sectorial, si no es vulneren els drets de les persones usuàries.
f) Que el reglament de règim interior o el document de contracte assistencial amb les persones usuàries incomplisca la normativa, si no se’n vulneren els drets.
g) No tindre actualitzat l’expedient individual de les persones usuàries, sempre que no se’n vulneren els drets.
h) No disposar o no facilitar els fulls de reclamacions pertinents.
i) No publicitar al tauler d’anuncis la informació preceptiva.
j) No disposar dels sistemes de participació previstos reglamentàriament per a les persones usuàries o els seus representants legals.
k) Obstruir la labor inspectora de manera que es retarde el compliment de les obligacions d’informació, comunicació o compareixença.

l) Incomplir l’obligació sobre supervisió i formació continuada del personal adscrit als serveis quan la normativa ho establisca.
m) Cometre qualsevol altra infracció que vulnere el que disposa aquesta llei o les seues normes de desplegament i no constituïsca infracció greu o molt greu.

Article 139. Infraccions greus
Són infraccions greus les següents:
a) No disposar de llibre de registre de persones usuàries.
b) No disposar de tauler d’anuncis, així com no publicar el preu dels serveis ni el sistema que haja de regir les admissions o falsejar o ocultar informació respecte al sistema d’admissions i tarifa de preus.

c) No notificar en els terminis establits els canvis de titularitat, així com realitzar una modificació siga aquesta substancial o no; superar la capacitat assistencial autoritzada d’un servei sense haver obtingut l’autorització administrativa corresponent; incomplir el deure de presentar la declaració responsable amb caràcter previ a la prestació d’un servei, quan aquesta siga preceptiva.
d) No disposar de l’expedient individual de la persona usuària o disposar-ne, però amb greus insuficiències quant al contingut exigible, així com no disposar d’un historial d’atenció, del pla personalitzat d’intervenció social, així com dels registres preceptius, o que aquests presenten greus insuficiències quant al seu contingut i actualització, sense ajustar-se a la respectiva normativa sectorial i a la correcta implantació i ompliment. Així mateix, incomplir el deure de confidencialitat i el deure de reserva de dades personals, familiars o socials de les persones usuàries.
e) Incomplir les condicions materials, especialment pel que fa a accessibilitat i eliminació de barreres arquitectòniques i funcionals exigides per a la seua autorització o acreditació, d’acord amb la tipologia específica de cada recurs.
f) Obstruir la labor inspectora per mitjà d’accions o omissions que dificulten, pertorben o retarden les funcions pròpies de la Inspecció; incomplir compareixences o requeriments efectuats; no atendre les instruccions per a la realització de les correccions proposades, així com obstaculitzar la comunicació lliure amb les persones usuàries, treballadores o responsables.
g) Admetre en un centre residencial persones amb trastorns psíquics que els impedisquen decidir per si mateixes sense l’autorització judicial expressa o, en cas d’ingrés urgent o per incapacitat sobrevinguda d’alguna persona resident, no haver-ho posat en coneixement immediat de l’autoritat esmentada o, en cas d’ingrés per raons d’urgència, no haver-ho posat en coneixement immediat de l’autoritat esmentada en els termes que preveu la normativa vigent.
h) Difondre per qualsevol mitjà audiovisual o fent ús de les xarxes socials i, en aquestes, d’una imatge desajustada, no respectuosa ni inclusiva de les persones especialment vulnerables, contrària a la manifestació enriquidora de la diversitat humana.
i) Així mateix, incomplir el deure de la vigilància i control per a garantir la seguretat de les persones usuàries.
j) No disposar de pla d’autoprotecció, així com no instal·lar o no mantenir, en adequades condicions d’ús, totes les mesures de seguretat, protecció contra incendis i evacuació que figuren com a requisits indispensables per a l’autorització administrativa, d’acord amb la tipologia específica de cada servei.
k) No disposar o no aplicar el reglament de règim interior, no tenir subscrit el contracte assistencial amb la persona usuària o incomplir els seus pactes, o que aquest no s’ajuste a la normativa. No disposar dels protocols i els programes exigibles per a cada tipus de servei.
l) No disposar del personal establit per la normativa reguladora de cada servei, tant en la dedicació com en la qualificació professional exigida i necessària per a l’exercici de les seues funcions, quan no constituïsca infracció molt greu.
m) No disposar de carta de menús o que no estiga supervisada pel personal tècnic corresponent.
n) Mantenir els locals, les instal·lacions, el mobiliari o els efectes amb deficiències en el seu estat, funcionament, neteja o higiene, derivant-se’n perjudici greu per a la integritat física o la salut de les persones usuàries o professionals, incloses les pertinences de les persones usuàries, els objectes personals, les ajudes tècniques i el vestuari.

o) Causar, per acció o omissió, risc o dany efectiu per a la salut amb perjudicis per a les persones usuàries, com ara manca de neteja o higiene, mobilitzacions i canvis posturals, prevenció de malalties, o imposar a les persones usuàries horaris totalment inadequats quant al descans o als menjars, d’acord amb els estàndards de vida socialment admesos, i qualsevol altre que conculque algun dret reconegut per disposicions normatives en l’àmbit dels serveis socials i que no constituïsca falta lleu o molt greu, ja siga de forma conscient o deliberada, per abandó de la diligència o falta de precaució exigible.

p) Vulnerar el dret de la persona usuària a ser informada sobre els aspectes assistencials que l’afecten, inclosa la utilització de les seues dades en estudis o investigacions, i, especialment, sobre la salut i altres circumstàncies personals. Així mateix, vulnerar el dret de les persones usuàries a intervenir i formar part dels òrgans de participació democràtica i a ingressar i eixir del centre, excepte el que estableix a aquest efecte la legislació vigent per a les persones menors d’edat i les persones amb capacitat modificada judicialment. També, vulnerar o posar dificultats per a l’exercici dels drets a la dignitat, a la intimitat, al manteniment de relacions interpersonals i a rebre visites, i de tots els reconeguts per aquesta llei i les seues normes de desplegament, si no són infraccions tipificades de molt greus.
q) Tractar les persones usuàries de forma discriminatòria o sense la consideració o el respecte deguts a la seua dignitat, intimitat o situació psíquica i física, ja siga de paraula, per acció o per omissió, així com dur a terme coaccions, amenaces, represàlies o qualsevol altra forma de pressió sobre les persones usuàries.
r) Faltar a la claredat i la transparència en l’administració, custòdia i maneig de fons i béns de la persona usuària dels centres per part de la direcció o administració del centre de serveis socials quan, a causa de la situació física o psíquica de les persones usuàries, siguen i actuen com a guardadors de fet conforme al Codi Civil i sense perjudici de la responsabilitat penal en què hagen incorregut.

s) Aplicar les ajudes i subvencions públiques a finalitats diferents d’aquelles per a les quals hagueren sigut atorgades, sense perjudici d’altres responsabilitats civils o penals en què es puga incórrer.
t) Procedir al tancament d’un centre o al cessament d’una activitat d’un servei sense haver obtingut l’autorització pertinent o sense haver-ho comunicat, respectivament, en el supòsit que es tracte d’un centre o servei dels serveis socials valencians.

Article 140. Infraccions molt greus
Són infraccions molt greus les següents:
a) Obrir o tancar un centre, canviar la seua ubicació, ocultar-ne la naturalesa, o exercir actuacions distintes sense haver obtingut la corresponent autorització administrativa, provisional o definitiva de l’òrgan competent en matèria de serveis socials.
b) Obstruir la labor inspectora per impedir l’accés a les dependències del servei, resistència reiterada, coacció, amenaces, violència o qualsevol altra forma de pressió exercida sobre el personal inspector, sense perjudici de les responsabilitats penals en què es poguera haver incorregut.
c) Exercir qualsevol forma de pressió sobre les persones usuàries, familiars o denunciants a fi de perjudicar la labor inspectora.
d) L’agressió al personal del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials en l’exercici de les seues funcions, sense perjudici de les responsabilitats penals en què es poguera haver incorregut.
e) Efectuar nous ingressos de persones en els serveis, després d’haver sigut notificada una resolució administrativa de tancament.
f) Ometre o no prestar l’adequada atenció sanitària i farmacèutica incomplint els procediments i protocols normalitzats i l’adequada pràctica clínica, incloent-hi la inadequada administració dels tractaments prescrits o l’ús de mesures de contenció no homologades o no prescrites pel personal facultatiu.
g) Sotmetre les persones usuàries a qualsevol tipus de maltractament físic o psíquic, així com silenciar o encobrir les actuacions esmentades.
h) Proporcionar a les persones usuàries un tracte degradant que afecte greument la seua dignitat, vulnerar el seu dret a la intimitat i qualsevol altre dret, així com dificultar-ne el gaudi per mitjà d’accions o omissions que ocasionen un perjudici molt greu a les persones usuàries.

i) Mantindre els locals, instal·lacions, mobiliari o efectes amb greus deficiències en el seu estat, funcionament, neteja o higiene, derivant-se’n perjudicis molt greus per a la integritat física o la salut de les persones usuàries o professionals, incloses les seues pertinences, objectes personals, ajudes tècniques i vestuari.
j) Tractar de forma discriminatòria les persones usuàries per raó d’edat, filiació, raça, sexe, religió, diversitat, orientació o identitat sexual, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

k) Servir aliments en quantitat i qualitat insuficients, o que no complisquen les condicions higièniques, dietètiques, nutritives i de valor calòric requerides, o sense respectar les necessitats de les persones usuàries.
l) Incomplir la plantilla de personal exigida quan l’incompliment esmentat se situe per damunt del 20 % o no garantir l’atenció directa continuada, si això comporta perjudicis greus per a les persones usuàries.
m) Abandonar el lloc de treball el personal responsable sense que assegure que el servei continua prestant-se correctament.
n) L’incompliment de les mesures d’urgència social adoptades en aplicació del que estableix l’article 70 d’aquesta llei, així com les que, si és el cas, s’adopten en el marc del procediment sancionador que s’instruïsca.
o) Cometre més d’una infracció greu en el termini d’un any quan així s’haja declarat per resolució administrativa ferma.
p) Les incloses en l’article anterior, si se’n desprèn dany molt greu i irreparable per a les persones usuàries.
Article 141. Prescripció d’infraccions
Les infraccions prescriuran al cap d’un any, si són lleus; als tres anys, si són greus; i als cinc anys, si són molt greus, des del moment en què s’hagueren comés.


CAPÍTOL IV
De les sancions

Article 142. Sancions
Les infraccions tipificades en aquesta llei, imputables a les entitats i persones que intervenen en la prestació d’un servei, donaran lloc a l’aplicació de les corresponents sancions segons la qualificació de la infracció.

Article 143. Sancions a entitats i serveis
1. Per infraccions lleus de les entitats i serveis es podran imposar les sancions següents:
a) Advertència.
b) Multa de 1.000 a 10.000 euros.
2. Per infraccions greus de les entitats i serveis es podran imposar les sancions següents:
a) Multa de 10.001 a 80.000 euros.
b) Prohibició d’accedir al finançament pública durant un període de fins a un any.
c) Tancament temporal total o parcial dels serveis fins a l’esmena de la deficiència amb un període màxim d’un any.
d) Prohibició de fins a dos anys per a l’exercici d’actuacions en matèria de serveis socials.
e) Inhabilitació per a exercir com a director o directora de centres de serveis socials durant un màxim de dos anys següents, i prohibició per a l’exercici d’actuacions de serveis socials, bé directament, a títol individual, bé indirectament, sent membre de l’òrgan d’administració o havent sigut apoderat amb qualsevol de les facultats que corresponen a aquest òrgan de persones jurídiques que es dediquen, directament o indirectament, a tals actuacions.
3. Per infraccions molt greus de les entitats i serveis es podran imposar les sancions següents:
a) Multa de 80.001 a 300.000 euros.
b) Prohibició d’accedir al finançament públic durant un període de fins a tres anys.
c) Tancament temporal total o parcial del servei per un període màxim de tres anys; o tancament definitiu total o parcial del servei. Quan es tracte del tancament definitiu, implicarà la revocació de l’autorització administrativa corresponent.
d) Prohibició de fins a cinc anys per a l’exercici d’actuacions en matèria de serveis socials.
e) Inhabilitació per a exercir com a director o directora de centres de serveis socials durant un màxim dels cinc anys següents, i prohibició per a l’exercici d’actuacions en matèria de serveis socials, bé directament, a títol individual, bé indirectament, sent membre de l’òrgan d’administració o havent sigut apoderat amb qualsevol de les facultats que corresponen a aquest òrgan de persones jurídiques que es dediquen, directament o indirectament, a tals actuacions.

4. Totes les quanties previstes en aquest article podran ser revisades periòdicament pel Consell en atenció a les variacions que experimente l’índex de preus al consum.
5. Si la infracció comesa per l’entitat deriva de l’incompliment de la normativa vigent en matèria de preus, la resolució sancionadora pot incloure un pronunciament sobre la devolució a les persones usuàries d’una quantia equivalent a l’import del que s’ha pagat indegudament, si és el cas, amb l’aplicació dels interessos legals que corresponguen.


Article 144. Imposició de les sancions
1. Per a la imposició de les sancions s’haurà de guardar la deguda adequació i proporcionalitat entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció comesa i la sanció aplicada, i s’establirà atenent a les circumstàncies següents:
a) La gravetat del risc o perill i dels perjudicis causats a nivell físic, moral i material.
b) Grau d’intencionalitat, negligència i culpabilitat de l’infractor o infractora.
c) La rellevància o transcendència social dels fets, apreciada pel nombre d’entitats o persones afectades i per la transitorietat o permanència de la infracció.
d) L’incompliment d’advertències, recomanacions i requeriments previs efectuats.
e) La reincidència i reiteració.
f) El compliment i acreditació de l’esmena de les normes infringides, en qualsevol moment del procediment administratiu sancionador, si encara no s’ha dictat una resolució.
g) El benefici econòmic obtingut per la infracció. Atenent al principi de proporcionalitat, la imposició de sancions pecuniàries haurà de preveure que la comissió de les infraccions tipificades no resulte més beneficiosa per a la persona infractora que el compliment de les normes infringides.
Per això, en tots aquells casos en què de la infracció es derive un enriquiment indegut, la persona o entitat infractora haurà d’abonar, a més de la multa corresponent en funció de la gravetat de la infracció, l’import equivalent a l’enriquiment esmentat, més els interessos legals que corresponguen.
2. Les sancions que puguen afectar drets laborals individuals hauran de respectar el que disposa la normativa d’aplicació legal i convencional pròpia en cada àmbit.

Article 145. Prescripció de sancions
1. Les sancions que s’imposen per infraccions lleus prescriuen al cap d’un any; les imposades per infraccions greus, als tres anys, i les corresponents a infraccions molt greus prescriuen al cap de cinc anys.

2. El termini de prescripció començarà a comptar des de l’endemà del dia en què adquirisca fermesa la resolució per la qual es va imposar la sanció, o des que es trencara el compliment de la sanció si haguera començat.
Article 146. Publicitat de les sancions
Els òrgans competents per a resoldre els expedients sancionadors per la comissió d’infraccions molt greus i reiteració, podran acordar la publicació de les sancions imposades, una vegada hagen adquirit fermesa, en el portal de transparència de la Generalitat i en la pàgina web de la conselleria competent en matèria de serveis socials.


CAPÍTOL V
Del procediment sancionador

Article 147. Procediment sancionador
1. El procediment sancionador de les infraccions tipificades en aquesta llei s’ajustarà al que disposa la normativa vigent en matèria de procediment administratiu comú.
El termini màxim per a dictar i notificar la resolució d’un expedient sancionador serà de nou mesos.
2. El procediment sancionador s’iniciarà mitjançant un acord motivat de la persona titular de la direcció general competent per raó de la matèria a través de les vies següents: per iniciativa pròpia, com a conseqüència d’ordre superior; per denúncia, a petició raonada d’altres òrgans administratius; o en virtut de les actuacions prèvies practicades.

3. Per a la incoació de l’expedient sancionador, la persona titular de la direcció general competent en nomenarà instructor un funcionari o funcionària que es trobe adscrit a la unitat administrativa competent per raó de la matèria. A fi de preservar la imparcialitat del procediment sancionador i dotar d’una major garantia el presumpte infractor o infractora, en cap cas podran actuar com a instructors o instructores de l’expedient aquelles persones que tinguen atribuïdes funcions d’investigació, esbrinament i inspecció, i les actuacions de les quals hagen servit de base per a la iniciació del procediment.
4. La resolució de l’expedient sancionador, així com la imposició de sancions, si és el cas, correspondrà a la persona titular de la direcció general competent. Quan la sanció s’impose per la comissió d’una falta molt greu, la resolució correspondrà dictar-la a la persona titular de la secretaria autonòmica competent per raó de la matèria.

5. Contra les resolucions recaigudes per infraccions dictades per la persona titular de la direcció general o de la secretaria autonòmica competent, es podrà interposar recurs d’alçada davant l’òrgan superior jeràrquic de la conselleria competent en matèria de serveis socials, d’acord amb el que disposa la legislació sobre el procediment administratiu comú de les administracions públiques.
6. En tot cas, quan la sanció implique el tancament definitiu de l’establiment, la competència recaurà en la persona titular de la conselleria competent en matèria de serveis socials.

Article 148. Mesures provisionals
1. En els casos d’urgència inajornable i per a la protecció provisional dels interessos implicats, amb l’adequada i suficient motivació, l’òrgan competent per a iniciar el procediment sancionador podrà adoptar mesures provisionals, que hauran d’ajustar-se en intensitat i proporcionalitat a la naturalesa i gravetat de la presumpta infracció. Podran consistir en:
a) Tancament temporal, total o parcial, del servei, o suspensió temporal, total o parcial, de la provisió de prestacions o de la realització d’activitats, incloent-hi en aquesta última categoria la prohibició d’acceptació de noves persones usuàries.
b) Prestació de fiança fins una quantia equivalent a l’import màxim de la multa que podria correspondre per la comissió de la presumpta infracció.
c) Suspensió temporal de la possibilitat d’accedir a finançament públic.
d) Trasllat temporal de la persona usuària a un altre servei quan la presumpta infracció siga de caràcter greu o molt greu.
f) Immobilitzar o retirar productes per raons d’higiene, sanitat o seguretat.
2. Durant la tramitació del procediment hauran d’alçar-se les mesures provisionals si desapareixen les causes que en van motivar l’adopció. La resolució definitiva de l’expedient ha de ratificar o deixar sense efecte les mesures provisionals adoptades.
3. En cas de no adoptar-se l’acord d’inici del procediment sancionador, hauran d’alçar-se les mesures provisionals adoptades.

4. En cap cas aquestes mesures tindran caràcter de sanció. No obstant això, tampoc la seua adopció impedirà l’inici d’expedient sancionador quan els fets que les van motivar pogueren ser constitutius d’infracció.

Article 149. Destinació de l’import de les sancions
L’administració de la Generalitat ha de destinar els ingressos derivats de la imposició de les sancions establides en aquesta llei a la millora de la qualitat i a la cobertura del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.


DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Actualització de la quantia de les sancions
La quantia de les sancions previstes en aquesta llei podrà actualitzar-se, conforme a l’índex de preus al consum o sistema que el substituïsca, mitjançant decret del Consell, a proposta de la conselleria competent en matèria de serveis socials.

Segona. Modificació del catàleg de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
El Catàleg de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials podrà ser actualitzat i modificat per decret, excepte les prestacions que han sigut reconegudes com a garantides en aquesta llei.

Tercera. Ràtio de personal del servei d’inspecció en matèria de serveis socials
El personal del servei d’inspecció en matèria de serveis socials s’incrementarà progressivament, fins a aconseguir una ràtio d’un inspector o inspectora per cada 150.000 habitants, en el termini màxim de tres anys.

Quarta. Acreditació de qualitat
Els centres i els serveis que formen part del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, com també els col·laboradors, hauran de comptar, en un termini màxim de quatre anys, amb una acreditació de qualitat.


Cinquena. Persones amb diversitat funcional o discapacitat
Als efectes d’aquesta llei, tindran la consideració de persones amb diversitat funcional o discapacitat les definides així en la Llei 9/2018, de 24 d’abril, de la Generalitat, de modificació de la Llei 11/2003, de 10 d’abril, de la Generalitat, sobre l’estatut de les persones amb discapacitat, així com les referides a l’article 4.1 del Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel que s’aprova el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat.

Sisena. Del Sistema d’Informació Poblacional
Als efectes del que disposa l’article 72 d’aquesta llei, el que disposa la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de Salut de la Comunitat Valenciana sobre el Sistema d’Informació Poblacional (SIP), s’entendrà que incorpora, així mateix, la informació referent al Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.

Setena. Delegació de competències en les entitats locals en matèria de serveis socials de titularitat de la Generalitat
1. La Generalitat podrà delegar, de conformitat amb la normativa de règim local, com també amb la normativa d’àmbit estatal i autonòmic que hi siga aplicable, els serveis d’atenció diürna i nocturna, d’atenció ambulatòria i d’allotjament alternatiu de l’atenció primària de caràcter específic regulats als apartats d, e i f de l’article 18.2 d’aquesta llei, en les entitats locals en el territori de les quals estiguen situades o se situaran.
2. Aquesta delegació requerirà acceptació per part de l’entitat local interessada i s’acompanyarà dels recursos econòmics suficients perquè siga efectiva, de conformitat amb el que hi ha disposat en la normativa sobre règim local vigent.

Vuitena. Convenis de mobilitat del personal funcionari
En el termini màxim de tres anys, per mitjà dels corresponents convenis, es promourà el dret a la mobilitat administrativa del personal funcionari, d’acord amb el que estableix l’article 82, amb reciprocitat entre les persones professionals dels serveis socials de l’administració autonòmica valenciana i les entitats locals, inclosos els seus organismes autònoms i entitats de dret públic, en el marc previst en el text refós de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, i restant legislació bàsica de règim local aplicable, així com amb el que disposa la Llei 10/2010, de 9 de juliol.

Novena. Vinculació dels consells locals d’Inclusió i Drets Socials d’àmbit local o zonal amb els consells municipals d’inclusió i drets socials de la renda valenciana d’inclusió
Els consells municipals d’inclusió i drets socials previstos en el Pla Valencià d’Inclusió i Cohesió Social per al seu seguiment i avaluació durant el seu desenvolupament i en l’article 48 de la Llei 19/2017, de 20 de desembre, de la Generalitat, de Renda Valenciana d’Inclusió per a la sensibilització, coordinació, anàlisi i propostes de millora de l’aplicació de la llei esmentada, passaran a constituir-se com a comissions permanents de seguiment de la renda valenciana d’inclusió i del Pla valencià d’inclusió i cohesió social, en el seu àmbit local, en l’estructura dels consells locals d’inclusió i drets socials d’àmbit local o zonal regulats en l’article 99 d’aquesta llei.

Desena. Centres i serveis de caràcter experimental
En atenció a l’interès general i amb l’objecte de possibilitar el desenvolupament de modalitats alternatives i innovadores d’atenció, la Generalitat, en col·laboració amb la resta d’administracions públiques valencianes, podrà autoritzar, amb caràcter excepcional i per un termini màxim de dos anys, prorrogable per un any més, centres i serveis de caràcter experimental. Si finalitzat el termini es considerara, sobre la base d’una avaluació qualitativa, que la modalitat d’atenció constitueix una alternativa adequada i viable, es regularan els requisits materials, funcionals i de personal corresponents.

Onzena. Serveis d’atenció primària de caràcter específic de competència de la Generalitat
Els serveis d’atenció primària de caràcter específic de competència de la Generalitat proveiran les seues prestacions a través dels centres que es concreten a continuació:
1. Els serveis d’atenció diürna proveiran les seues prestacions a través de centres de dia per a persones majors dependents, centres ocupacionals, centres de dia per a persones amb diversitat funcional, centres de dia per a malalts mentals i centres de dia per a la infància i l’adolescència, entre altres.
2. Els serveis d’atenció ambulatòria proveiran les seues prestacions a través de centres d’atenció primerenca, centres de rehabilitació i inserció social, punts de trobada familiar, centres dona 24 hores i centres especialitzats d’atenció a majors, entre altres.
3. Els serveis d’allotjament alternatiu proveiran les seues prestacions a través d’albergs i habitatges tutelats en les seues diferents modalitats, entre altres.

Dotzena. Acreditació de programes
El procediment i els requisits d’acreditació de programes en matèria de serveis socials podran ser regulats mitjançant l’ordre corresponent de la conselleria competent en matèria de serveis socials.


Tretzena. Acreditació de serveis i programes per a l’accés a subvencions
Per a l’accés al finançament públic de la Generalitat en matèria de serveis socials, els serveis, els centres i els programes hauran de ser acreditats de conformitat amb el que es desenvolupe reglamentàriament, sense perjudici del que establisca la normativa bàsica estatal en matèria de dependència i promoció de l’autonomia personal.
Catorzena. Víctimes de violència de gènere i masclista
Als efectes d’aquesta llei, tindran la consideració de víctimes de violència de gènere i masclista les que acrediten aquesta condició d’acord amb el que es disposa en l’article 9 de la Llei 7/2012, de 23 de novembre, de la Generalitat, integral contra la violència sobre la dona en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.

Quinzena
En l’establiment de l’organització territorial a través del Mapa de serveis socials de la Comunitat Valenciana es tindran en compte les demarcacions territorials que consten a l’annex de la Llei 21/2018, de 16 d’octubre, de la Generalitat, de mancomunitats de la Comunitat Valenciana.

Setzena
1. L’Observatori de Serveis Socials ha de treballar en col·laboració i coordinació amb els observatoris d’infància i immigració a fi d’establir estratègies conjuntament i transversalment. En aquest mateix sentit, amb la resta d’observatoris adscrits a la conselleria competent s’han de coordinar mitjançant l’Observatori de Serveis Socials.

2. Les funcions del Consell Interterritorial de Serveis Socials, Promoció de l’Autonomia i Atenció a la Dependència i del Comitè Consultiu Autonòmic del Sistema Valencià per a l’Autonomia Personal i Atenció a la Dependència ha d’assumir-les l’Òrgan de Coordinació i Col·laboració Interadministrativa en Serveis Socials.
3. Les funcions de la Comissió Interdepartamental per a la Integració Social de les Persones amb Discapacitat, la Comissió Interdepartamental per a la Coordinació i l’Atenció Integral de les Persones amb Autisme, la Comissió Interdepartamental de Família i Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Homes, la Comissió Interdepartamental d’Immigració i les de la Comissió Interdepartamental de la Formació de Persones Adultes ha d’assumir-les la Comissió Delegada d’Inclusió i Drets Socials.


DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera. Transferència d’infraestructures i equipaments d’atenció primària i d’atenció secundària entre administracions públiques

1. La Generalitat, d’acord amb el que dispose el Pla estratègic de serveis socials de la Comunitat Valenciana, i amb un informe previ de l’Òrgan de Coordinació i Col·laboració Interadministrativa en Serveis Socials previst en l’article 49 d’aquesta llei, promourà el procés perquè es produïsca, de forma progressiva, la transferència a la Generalitat de les infraestructures i equipaments d’atenció secundària i dels serveis d’atenció diürna, d’atenció ambulatòria i d’allotjament alternatiu de l’atenció primària de caràcter específic regulats als apartats d, e i f de l’article 18.2 d’aquesta llei de titularitat de les entitats locals, amb subjecció al reglament de béns de les entitats locals i a la resta de normativa que resulte d’aplicació.

2. Fins que no es produïsca aquest procés de transferència de titularitat, les infraestructures i els equipaments de les entitats locals continuaran sent de titularitat d’aquestes i el seu finançament es farà amb càrrec al pressupost de l’administració titular d’aquestes.

Segona. Provisió de les prestacions a partir de l’entrada en vigor de la llei
Fins a l’establiment de l’estructura territorial fixada en el capítol IV del títol I d’aquesta llei, amb l’aprovació del Mapa de serveis socials de la Comunitat Valenciana, les administracions públiques continuaran proveint les diferents prestacions de la forma efectuada fins al moment.


Tercera. Registre general de titulars d’activitats, serveis i centres de serveis socials
1. El Registre general de titulars d’activitats, serveis i centres de serveis socials adscrit a la conselleria competent en matèria de serveis socials canvia la denominació per la de Registre general de titulars d’activitats, serveis i centres de serveis socials de la Comunitat Valenciana, la regulació del qual es conté en l’article 57 d’aquesta llei.

2. L’esmentat Registre general de titulars d’activitats, serveis i centres de serveis socials de la Comunitat Valenciana mantindrà totes les dades registrals existents a l’entrada en vigor d’aquesta llei, i s’entendran incloses en les futures modificacions que del registre mencionat puguen efectuar-se per les normes del seu desenvolupament.
3. Fins que no es dicte la normativa de desenvolupament d’aquesta llei que regule el Registre general de titulars d’activitats, serveis i centres de serveis socials de la Comunitat Valenciana, mantindrà la seua vigència el Decret 91/2002, de 30 de maig, del govern valencià, sobre registre dels titulars d’activitats d’acció social, i autorització de funcionament dels serveis i centres d’acció social, a la Comunitat Valenciana.


Quarta. Finançament del personal
D’acord amb el marc competencial i les consignacions pressupostàries anuals, el finançament del personal es regirà per les regles següents:

1. El mòdul anual mínim de finançament del personal tècnic per a l’exercici següent a l’entrada en vigor d’aquesta llei serà de 31.000 euros.
2. El mòdul anual mínim de finançament del personal administratiu i del personal amb formació professional per a l’exercici següent a l’entrada en vigor d’aquesta llei serà de 22.000 euros.
3. Per als successius exercicis, els mòduls anuals mínims esmentats es fixaran anualment en la llei de pressupostos de la Generalitat.

4. En els primers cinc exercicis a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, i per al personal d’atenció primària de competència de conformitat amb l’article 29 d’aquesta llei, cada administració pública de la Comunitat Valenciana finançarà un percentatge del mòdul de finançament del personal previst en l’apartat anterior, d’acord amb la distribució següent i de conformitat amb el que hi ha disposat en la disposició final segona:
a) La Generalitat finançarà l’import total del mòdul de personal a tot el territori de la Comunitat Valenciana, a excepció de les quanties que corresponga aportar als ajuntaments i a les diputacions provincials, determinades en els apartats següents d’aquesta disposició.

b) Les diputacions provincials, d’acord amb el que hi ha disposat en l’article 106.2 d’aquesta llei, finançaran un percentatge mínim del mòdul de finançament del personal dels municipis de les seues respectives províncies, d’acord amb la distribució següent: la Diputació d’Alacant finançarà el 85 % del mòdul dels municipis de menys de 20.000 habitants i el 90 % en els municipis de menys de 10.000; la Diputació de Castelló finançarà el 90 % del mòdul dels municipis de menys de 10.000 habitants, i la Diputació de València finançarà el 85 % del mòdul dels municipis de menys de 15.000 habitants i el 90 % en els municipis de menys de 10.000.
c) Els ajuntaments finançaran el 10 % del mòdul a què es refereix l’apartat primer en els municipis de menys de 10.000 habitants, amb independència de si el percentatge restant és finançat per la Generalitat o per la diputació provincial corresponent. Aquest percentatge podrà reduir-se ateses les especials particularitats i l’esforç econòmic dels municipis, d’acord amb els requisits que s’establisquen reglamentàriament, amb independència de si el percentatge restant és finançat per la Generalitat o per la diputació provincial corresponent.

d) Els ajuntaments finançaran el 15 % del mòdul a què es refereix l’apartat primer en els municipis amb població superior a 10.000 habitants i inferior a 20.000 habitants, amb independència de si el percentatge restant és finançat per la Generalitat o per la diputació provincial corresponent.
e) En els municipis amb població entre 20.000 i 50.000 habitants, ambdós inclosos, correspondrà als ajuntaments el finançament del 20 % del mòdul esmentat.
f) En municipis de més de 50.000 i fins a 100.000 habitants, els ajuntaments aportaran el 25 % del mòdul.
g) En municipis de més de 100.000 habitants, els ajuntaments finançaran el 30 % del mòdul.
5. En el nivell d’atenció secundària, el finançament es realitzarà amb càrrec a l’administració titular del recurs.

Cinquena. Finançament de les prestacions
D’acord amb el marc competencial i les consignacions pressupostàries anuals, el finançament de les prestacions es regirà pels criteris i les regles següents:
1. Les prestacions la competència de les quals corresponga a la Generalitat seran finançades íntegrament per aquesta.
2. Per al finançament de les prestacions d’atenció primària, no integrades en l’apartat anterior, en els primers cinc exercicis a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, cada administració pública de la Comunitat Valenciana finançarà un percentatge del cost total de les prestacions, d’acord amb la distribució següent i de conformitat amb el que hi ha disposat en la disposició final segona:
a) La Generalitat finançarà les prestacions a tot el territori de la Comunitat Valenciana, a excepció de les quanties que corresponga aportar als ajuntaments i a les diputacions determinades en els apartats següents d’aquesta disposició.
b) Les diputacions provincials, d’acord amb el que hi ha disposat en l’article 106 d’aquesta llei, finançaran un percentatge del cost de les prestacions dels municipis de les seues respectives províncies, d’acord amb la distribució establida en l’apartat 4.b de la disposició transitòria quarta.
c) Els ajuntaments finançaran el 10 % del cost en els municipis de menys de 10.000 habitants, amb independència de si el percentatge restant és finançat per la Generalitat o per la diputació provincial corresponent. Aquest percentatge podrà reduir-se ateses les especials particularitats i l’esforç econòmic dels municipis, d’acord amb els requisits que s’establisquen reglamentàriament, amb independència de si el percentatge restant és finançat per la Generalitat o per la diputació provincial corresponent.
d) Els ajuntaments finançaran el 15 % del cost de les prestacions en els municipis amb població superior a 10.000 habitants i inferior a 20.000 habitants, amb independència de si el percentatge restant és finançat per la Generalitat o per la diputació provincial corresponent.

e) En els municipis amb població igual o superior a 20.000 habitants, els ajuntaments aportaran el 25 % del finançament de les prestacions professionals i el 50 % de les prestacions econòmiques i tecnològiques.
3. En el nivell d’atenció secundària, el finançament es realitzarà amb càrrec a l’administració titular del recurs, de conformitat amb el que hi ha disposat en la disposició transitòria primera.

Sisena. Estabilitat en l’ocupació
1. Els processos selectius que s’inicien a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei podran incloure processos de consolidació d’ocupació del personal de municipis o mancomunitats que conformen els equips professionals de les zones bàsiques de serveis socials, en els quals es tindrà en compte tant l’experiència professional com els coneixements especialitzats obtinguts.
Per a la plena constitució del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, les administracions locals podran convocar a oferta pública d’ocupació els llocs vacants dels equips professionals de les zones bàsiques de serveis socials mitjançant concurs oposició. Aquestes convocatòries tindran caràcter excepcional i es podran convocar en cada administració local per una sola vegada per a cada cos, escala o categoria afectada.
2. Complirà el requisit d’accés als llocs d’educació social el personal que posseïsca l’habilitació professional prevista en la disposició addicional única de la Llei 15/2003, de 24 de novembre, de la Generalitat, de creació del Col·legi Oficial d’Educadores i Educadors Socials de la Comunitat Valenciana, o prevista en altra legislació autonòmica reguladora de l’habilitació esmentada.
El personal educador que no posseïsca la titulació d’educació social o la referida habilitació podrà continuar ocupant el seu lloc de treball, participar en aquest procés selectiu excepcional sempre que posseïsca una titulació del nivell exigit, i incorporar-se a la borsa de treball que pot derivar del procés esmentat.
3. Les persones professionals llicenciades en psicopedagogia, titulació universitària corresponent al pla antic, tindran el mateix reconeixement professional que el previst per als pedagogs en l’article 64 d’aquesta llei.

Setena. Procediments sancionadors en tramitació
Els procediments sancionadors que es troben iniciats a l’entrada en vigor d’aquesta llei, continuaran tramitant-se d’acord amb el que estableix la legislació vigent en el moment en què es va cometre la infracció, llevat que les disposicions sancionadores d’aquesta llei afavorisquen la persona presumpta infractora, i en aquest cas resultaran aquestes d’aplicació.

Vuitena. Òrgans de participació
1. L’aprovació de la regulació del Consell Valencià d’Inclusió i Drets Socials en el termini màxim de deu mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, comportarà la derogació de la normativa vigent reguladora del Consell de Benestar Social i del Fòrum Valencià de la Immigració.
2. El Consell Valencià d’Igualtat, Inclusió i serveis Socials, d’acord amb la normativa que el regule, assumirà les funcions actualment exercides pel Consell de Benestar Social.
3. Fins que no s’aprove la regulació del Consell Valencià d’Igualtat, Inclusió i serveis Socials, mantindrà la seua vigència i funcions el Consell de Benestar Social.

Novena. Exigibilitat de les prestacions garantides
1. Les prestacions definides com a garantides en aquesta llei produiran efectes jurídics als díhuit mesos de l’entrada en vigor d’aquesta llei.

2. El que disposa el paràgraf anterior no afectarà les prestacions ja consolidades com a dret subjectiu.


DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Derogació normativa
1. Queda expressament derogada la Llei 5/1997, de 25 de juny, per la qual es regula el Sistema de Serveis Socials en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.
2. Fins que no es dicten les disposicions necessàries per al desenvolupament d’aquesta norma, conservaran la seua vigència les disposicions que regulen les matèries regulades per aquesta llei.
3. Sense perjudici del que hi ha disposat en l’apartat anterior, a l’entrada en vigor d’aquesta llei queden derogades les normes següents:
a) Decret 232/1997, de 2 de setembre, del govern valencià, pel qual es crea l’Observatori de Publicitat no Sexista de la Comunitat Valenciana.
b) Decret 20/2004, de 13 de febrer, del Consell de la Generalitat, pel qual es crea l’Observatori de Gènere de la Comunitat Valenciana.

c) Decret 35/2007, de 30 de març, del Consell, sobre creació, composició i règim de funcionament del Consell Interterritorial de Serveis Socials, Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a la Dependència de la Comunitat Valenciana.
d) Decret 113/2009, de 31 de juliol, del Consell, pel qual es modifica el Decret 35/2007, de 30 de març, del Consell, sobre creació, composició i règim de funcionament del Consell Interterritorial de Serveis Socials, Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a la Dependència de la Comunitat Valenciana.
e) Decret 38/2010, de 19 de febrer, del Consell, pel qual es crea el Comitè Consultiu Autonòmic del Sistema Valencià per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència i se n’estableixen les normes de funcionament.
f) Decret 5/2000, d’11 de gener, del govern valencià, pel qual es crea la Comissió Interdepartamental per a la Integració Social de les Persones amb Discapacitat.
g) Decret 4/2011, de 21 de gener, del Consell, pel qual es modifica el Decret 5/2000, d’11 de gener, amb què es va crear la Comissió Interdepartamental per a la Integració Social de les Persones amb Discapacitat.
h) Decret 14/2005, de 21 de gener, del Consell de la Generalitat, pel qual es modifica el Decret 5/2000, d’11 de gener, del Consell de la Generalitat, pel qual es va crear la Comissió Interdepartamental per a la Integració Social de les Persones amb Discapacitat.
i) Decret 57/2002, de 5 d’abril, del Consell, pel qual es crea la Comissió Interdepartamental per a la Coordinació i l’Atenció Integral de les Persones amb Autisme.
j) Decret 167/2011, de 4 de novembre, del Consell, pel qual es crea la Comissió Interdepartamental de Família i Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Homes
k) Decret 53/2012, de 30 de març, del Consell, pel qual es modifica el Decret 143/2002, de 3 de setembre, del Consell, pel qual es va crear la Comissió Interdepartamental per a Combatre la Violència Domèstica a la Comunitat Valenciana.
l) Decret 33/2002, de 26 de febrer, del govern valencià, pel qual es crea la Comissió Interdepartamental d’Immigració.
m) Decret 88/2002, de 30 de maig, del govern valencià, pel qual es modifica el Decret 33/2002, de 26 de febrer, del govern valencià, pel qual es crea la Comissió Interdepartamental d’Immigració.
n) Decret 189/2007, de 5 d’octubre, del Consell, pel qual es modifica el Decret 33/2002, de 26 de febrer, del Consell, pel qual es va crear la Comissió Interdepartamental d’Immigració.
o) Decret 152/2006, de 6 d’octubre, del Consell, pel qual es modifica el Decret 33/2002, de 26 de febrer, del Consell, pel qual es va crear la Comissió Interdepartamental d’Immigració.
p) Decret 189/2007, de 5 d’octubre, del Consell, pel qual es modifica el Decret 33/2002, de 26 de febrer, del Consell, pel qual es va crear la Comissió Interdepartamental d’Immigració.
q) Decret 73/1995, de 2 de maig, del govern valencià, pel qual es crea la Comissió Interdepartamental de la Formació de Persones Adultes.
r) Decret 3/1998, de 20 de gener, del govern valencià, pel qual es modifica l’article 3 del Decret 73/1995, de 2 de maig, del govern valencià, pel qual es crea la Comissió Interdepartamental de la Formació de Persones Adultes.
s) Decret 84/2014, de 6 de juny, del Consell, pel qui es modifica l’article 54 del Reglament de la Llei 15/2008, de 5 de desembre, de la Generalitat, d’Integració de les Persones Immigrants a la Comunitat Valenciana.
t) Decret 94/2009, de 10 de juliol, del Consell, de modificació del Decret 52/2004, de 2 d’abril, del Consell, pel qual es va crear el Fòrum de la Comunitat Valenciana contra la Violència de Gènere i Persones Dependents en l’Àmbit de la Família.
u) Decret 104/2009, de 29 de juliol, del Consell, pel qual es crea i es regula la Taula de la Solidaritat de la Comunitat Valenciana.
v) Decret 119/2000, de 25 de juliol, del govern valencià, pel qual es modifiquen determinats decrets del govern valencià relatius a òrgans col·legiats en què participa la Conselleria de Benestar Social.

w) Els Títols VII i VIII del Decret 93/2009, de 10 de juliol, del Consell, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 15/2008, de 5 de desembre, de la Generalitat, d’Integració de les Persones Immigrants en la Comunitat Valenciana.


DISPOSICIONS FINALS

Primera. Calendari de desenvolupament bàsic de la llei
1. A proposta de la conselleria competent en matèria de serveis socials, el Consell, en el termini màxim de díhuit mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, aprovarà reglamentàriament el Pla Estratègic de Serveis Socials de la Comunitat Valenciana.
2. En el termini màxim de díhuit mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, i a proposta de la conselleria competent en matèria de serveis socials, el Consell procedirà a l’aprovació de la Cartera de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
3. El Consell, a proposta de la conselleria competent en matèria de serveis socials i en el termini màxim de dotze mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, aprovarà reglamentàriament el Mapa de serveis socials de la Comunitat Valenciana i serveis i plantilles professionals.

4. La conselleria competent en matèria de serveis socials, en el termini màxim de díhuit mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, aprovarà un Pla d’infraestructures de serveis socials quadriennal.
El pla inclourà les actuacions necessàries per a la millora de les instal·lacions i equipaments existents, a més de les previsions de creació de noves infraestructures en relació amb la previsió establida en el Pla estratègic de serveis socials de la Comunitat Valenciana.

5. A proposta de la conselleria competent en matèria de serveis socials, el Consell, en el termini màxim de sis mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, regularà el Consell Valencià d’Inclusió i Drets Socials.
6. A proposta de la conselleria competent en matèria de serveis socials, el Consell, en el termini màxim de dotze mesos regularà reglamentàriament la història social única.
7. El Consell, a proposta de la conselleria competent en matèria de serveis socials, en el termini màxim de dotze mesos desenvoluparà la regulació sobre els espais vulnerables.
8. En el termini màxim de nou mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, i a proposta de la conselleria competent en matèria de serveis socials, el Consell aprovarà reglamentàriament el Comitè d’Ètica dels Serveis Socials.
9. Les disposicions reglamentàries essencials de desenvolupament d’aquesta llei, comportaran un dictamen preceptiu del Comitè Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana.

Segona. Composició d’equips, ràtios en atenció primària i atenció secundària
1. En el cas de l’atenció primària de caràcter bàsic, fins que no entre en vigor el decret mencionat en l’apartat 3 de la disposició anterior, es mantindran la composició d’equips professionals i ràtios establides en el model social bàsic desenvolupat per la conselleria competent en matèria de serveis socials, utilitzat per a la planificació i el finançament dels equips de serveis socials generals en les lleis de pressupostos de la Generalitat per als exercicis 2017 i 2018, que seguirà vigent per a l’exercici 2019.
2. En el primer exercici econòmic després de l’entrada en vigor d’aquesta llei, es durà a terme la reestructuració de l’atenció primària de caràcter bàsic, així com la reordenació del sistema de finançament compartit entre la Generalitat, les diputacions provincials i els ajuntaments regulades en les disposicions transitòries quarta i cinquena d’aquesta llei.
3. En el segon exercici econòmic després de l’entrada en vigor d’aquesta llei, es durà a terme la reestructuració de l’atenció primària de caràcter específic, així com la reordenació del sistema de finançament compartit entre la Generalitat, les diputacions provincials i els ajuntaments regulades en les disposicions transitòries quarta i cinquena d’aquesta llei.
4. Les ràtios del personal d’atenció primària bàsica del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, definides en l’article 65, s’aconseguiran en el termini màxim de tres anys a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei.
5. El que disposen els apartats anteriors s’entendrà sense perjudici del que estableix la legislació bàsica sobre règim local i l’autonomia de les respectives entitats locals.

Tercera. Targeta d’informació personalitzada
Serà objecte de desplegament reglamentari la targeta d’informació personalitzada amb la finalitat de determinar-ne el contingut, aplicabilitat i quantes altres qüestions siguen necessàries per al seu desenvolupament.

Quarta. Modificació de la llei 5/2014, de 25 de juliol, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana
1. Es modifica l’apartat 5 de l’article 13 de la llei 5/2014, de 25 de juliol, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana, que passa a tenir la redacció següent:
5. Els plans municipals ordenaran les reserves de dotacions públiques i l’obtenció del sòl necessari per a implantar-les, d’acord amb la planificació sectorial en matèria sanitària, educativa, de serveis socials, administrativa i d’infraestructures. Els òrgans administratius competents en aquestes matèries participaran en els processos d’aprovació dels plans.
2. Es modifica l’apartat d de l’article 48 de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana, que passa a tenir la següent redacció:
d) Administracions públiques afectades: aquelles administracions públiques que tenen competències específiques en les matèries següents: població, salut humana, biodiversitat, geodiversitat, fauna, flora, sòl, aigua, aire, factors climàtics, paisatge, béns materials, patrimoni cultural inclòs en el patrimoni històric, educació, serveis socials, sanitat, ordenació del territori i urbanisme.

Cinquena. Entrada en vigor
Aquesta llei entrarà en vigor al mes de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Per tant, ordene que tots els ciutadans i totes les ciutadanes, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir aquesta llei.

València, 18 de febrer de 2019

El president de la Generalitat,
Ximo Puig i Ferrer

linea