diari

DECRET 26/2009, de 13 de febrer, del Consell, pel qual es declara Paratge Natural Municipal l'enclavament denominat Font del Baladre-Fontanars-Riu d'Agres, al terme municipal de Muro de Alcoy. [2009/1673]

(DOGV núm. 5956 de 17.02.2009) Ref. Base de dades 001774/2009

DECRET 26/2009, de 13 de febrer, del Consell, pel qual es declara Paratge Natural Municipal l'enclavament denominat Font del Baladre-Fontanars-Riu d'Agres, al terme municipal de Muro de Alcoy. [2009/1673]
L'espai Font del Baladre-Fontanars-Riu d'Agres correspon a un tram del riu Agres, afluent del Serpis, al seu pas pel terme municipal de Muro de Alcoy, als peus de la serra Mariola.
Constitueix un exemple típic d'ecosistema de ribera, amb flora i fauna característiques. Presenta un cabal permanent durant tot l'any, caracteritzat per l'elevada qualitat, la qual cosa explica el bon estat de conservació dels ecosistemes d'aigua dolça que alberga.
El primer tram del riu, fins al pont de Sant Gonçal, presenta un elevat grau de conservació. Discorre per una zona amb una topografia abrupta, amb freqüents meandres i amb una vegetació de ribera ben estructurada, en la qual es pot diferenciar, en funció de la proximitat a la làmina d'aigua, els bosquets de ribera en què apareix representada majoritàriament l'associació Rubo ulmifolii-Nerietum oleandri, integrada per espècies perfectament adaptades a la inundació temporal i a aquest efecte abrasiu dels materials transportats, amb exemplars de salze en els illots de grava que es formen al costat o enmig del llit; de l'albereda (Populetum albae), bosc de galeria més pròxim a l'aigua, i finalment de la vegetació montana, dominada per exemplars de pi blanc de gran port, juntament amb bosquets de carrasca amb fleixos, noueres i algun om dispers, i un estrat arbustiu amb espècies d'interés com l'arç blanc, la murta i endemismes com la pebrella.
En el segon tram, el riu discorre per una zona amb un relleu més suau i obert, per la qual cosa es tenen panoràmiques molt més àmplies del mateix riu, com també de les zones limítrofes, tant agrícoles com urbanes, i passa molt pròxim al nucli urbà de Muro de Alcoy. És en aquest sector, on la ribera es fa més àmplia i té horta, on l'albereda té una major representació, i es presenten formacions de major extensió.
Pel que fa al paisatge, des de diversos punts del paratge s'observen magnífiques panoràmiques dels contraforts de la veïna serra de Mariola, amb impressionants tallats de gran altura i bellesa, entre els quals destaca la vista del Montcabrer, pic emblemàtic a tota la comarca.
En relació amb la fauna, en l'entorn del riu Agres hi ha presència d'espècies d'interés associades al medi aquàtic: hi apareixen peixos autòctons com el barb mediterrani i la bagra; a més, estan representades diverses espècies d'amfibis i rèptils incloses en el Catàleg Valencià dins de la categoria de protegides, entre les que destaca la tortuga d'aigua ibèrica; i pel que fa a les aus, es pot citar la freqüent aparició de l'agró blau i la garseta blanca.
La Font del Baladre-Fontanars-Riu d'Agres constitueix un espai natural molt apreciat pels habitants de Muro de Alcoy com a lloc d'esplai. Paral·lela al llit hi ha una senda que el recorre en tota la longitud des de l'àrea de descans de la Font del Baladre. Es tracta, per tant, d'un enclavament que a causa de la riquesa natural, els valors paisatgístics i la proximitat al nucli urbà ofereix distintes alternatives per a l'ús i el gaudi per la població, i hi són possibles activitats com el passeig, la pràctica esportiva o l'educació ambiental. A més, en el tram del riu localitzat en l'entorn del nucli urbà s'han dut a terme treballs de condicionament i restauració paisatgística. Aquestes actuacions contribuiran a millorar les condicions existents per al desenvolupament de les activitats d'ús públic i educació ambiental.
Les possibilitats d'ús públic i la proximitat i vinculació amb la població de Muro de Alcoy són el principal fet diferenciador d'aquest espai respecte de la resta d'espais protegits del municipi, el Parc Natural de la Serra Mariola i el Paisatge Protegit de la Solana del Benicadell. Així mateix, l'àmbit del paratge està parcialment inclòs en el Paisatge Protegit del Serpis, declarat recentment. D'aquesta manera, el Paratge Natural Municipal Font del Baladre-Fontanars-Riu d'Agres completa i diversifica l'àmplia oferta del municipi de Muro de Alcoy en relació amb els espais naturals.
Per tot això a iniciativa de l'Ajuntament de Muro de Alcoy, la Generalitat, per raó del que estableix l'article 49.1.10ª del Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, que estableix, entre altres matèries, la competència exclusiva de la Generalitat sobre espais naturals protegits, d'acord amb el que disposa l'article 149.1.23ª de la Constitució Espanyola, considera necessària la declaració d'un règim especial de protecció dels valors naturals d'aquest espai.
Així, la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, estableix la figura de protecció denominada Paratge Natural Municipal, la qual és regulada posteriorment pel Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, que s'adapta a les característiques d'aquest enclavament i permet la via jurídica idònia per a la consecució dels objectius previstos.
Per això, en vista als valors naturals i l'interés d'aquest espai, de l'interés de l'Ajuntament de Muro de Alcoy, i una vegada complits els tràmits previstos en el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals, a proposta del conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 13 de febrer de 2009,
DECRETE
Article 1. Objecte
1. Es declara paratge natural municipal la zona denominada Font del Baladre-Fontanars-Riu d'Agres, al terme municipal de Muro de Alcoy, i s'hi estableix un règim jurídic de protecció, d'acord amb les normes bàsiques contingudes en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
2. D'acord amb l'interés botànic, ecològic, geomorfològic i paisatgístic del paratge, i d'acord amb les funcions recollides en l'article 1 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals, aquest règim jurídic està orientat a protegir la integritat dels ecosistemes naturals, i no s'hi admet cap ús o activitat que pose en perill la conservació dels valors que en motiven la declaració.
Article 2. Àmbit territorial
1. El paratge natural municipal, amb una superfície de 15,314 hectàrees, es localitza al terme municipal de Muro de Alcoy, a la província d'Alacant, i la delimitació descriptiva i gràfica figura en els annexos I i II d'aquest decret, respectivament.
2. En cas de discrepància entre la delimitació descriptiva i la delimitació gràfica, prevaldrà la primera d'aquestes.
Article 3. Administració i gestió
1. L'administració i la gestió del paratge natural municipal correspon a l'Ajuntament de Muro de Alcoy.
2. La direcció general amb competències en espais naturals protegits designarà un tècnic dels Serveis Territorials d'Alacant de la conselleria que tinga les competències en matèria ambiental, el qual haurà de prestar assistència tècnica i assessorament en la gestió del paratge natural municipal.
Article 4. Règim de protecció
Amb caràcter general, s'hi podran continuar efectuant les activitats tradicionals compatibles amb les finalitats que motiven aquesta declaració, d'acord amb les regulacions específiques i el que estableix aquest decret, i el corresponent Pla Especial de Protecció del Paratge Natural Municipal Font del Baladre-Fontanars-Riu d'Agres, el document normatiu del qual s'adjunta en l'annex III d'aquest decret.
En l'àmbit del paratge natural municipal, les competències de les administracions públiques s'han d'exercir de manera que queden preservats tots els valors geomorfològics, botànics, ecològics, paisatgístics i naturals del paratge natural municipal, avaluant amb especial atenció els possibles impactes ambientals produïts com a repercussió d'activitats realitzades fora de l'àmbit protegit.
Article 5. Pla especial de protecció
1. Per raó del que estableix l'article 7 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals, s'aprova el Pla Especial de Protecció del Paratge Natural Municipal Font del Baladre-Fontanars-Riu d'Agres al terme municipal de Muro de Alcoy.
2. En l'annex III d'aquest decret s'inclou la part dispositiva del Pla Especial de Protecció del Paratge Natural Municipal Font del Baladre-Fontanars-Riu d'Agres.
3. Les disposicions del pla especial de protecció són vinculants tant per a les administracions públiques com per als particulars.
Article 6. Consell de Participació del paratge natural municipal
1. Es crea el Consell de Participació del Paratge Natural Municipal Font del Baladre-Fontanars-Riu d'Agres, com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, amb la finalitat de col·laborar en la gestió i canalitzar la participació dels propietaris i interessos socials i econòmics afectats.
2. El Consell de Participació estarà compost per:
a) Tres representants escollits per l'Ajuntament de Muro de Alcoy, un dels quals actuarà com a secretari del Consell de Participació.
b) Un representant de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
c) Un representant de la direcció general amb competències en espais naturals protegits dels Serveis Territorials d'Alacant de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge.
d) Un representant dels propietaris de terrenys inclosos en l'àmbit del paratge natural municipal, distints de l'ajuntament i de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Si no n'hi ha o renuncien a participar en aquest òrgan, aquest lloc se sumarà a la representació del grup e).
e) Un representant dels interessos socials, institucionals o econòmics, afectats o que col·laboren en la conservació dels valors naturals a través de l'activitat científica, l'acció social, l'aportació de recursos de qualsevol classe o els objectius de la qual coincidisquen amb la finalitat de l'espai natural protegit.
L'ajuntament pot proposar la modificació de la composició del Consell de Participació per a donar cabuda a altres representants de col·lectius amb interessos en el paratge natural municipal. La modificació de la composició del Consell de Participació ha de ser aprovada per decret del Consell.
3. La duració del mandat dels representants del Consell de Participació indicats anteriorment serà de quatre anys.
4. El Consell de Participació del Paratge Natural Municipal Font del Baladre-Fontanars-Riu d'Agres s'ha de constituir en el termini de sis mesos des de la declaració d'aquest.
Són funcions d'aquest òrgan col·legiat de caràcter consultiu les previstes en l'article 50 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
5. El president del Consell de Participació ha de ser nomenat per l'Ajuntament de Muro de Alcoy, entre els membres del Consell de Participació.
6. A fi d'establir un funcionament adequat en l'actuació del Consell de Participació, aquest pot aprovar unes normes internes de funcionament, sense perjudici del que disposa amb caràcter supletori la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
DISPOSICIONS FINALS
Primer. Execució i desenvolupament
S'autoritza el conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge perquè, en el marc de les seues competències, dicte el que calga per a l'execució i el desenvolupament d'aquest decret.
Segon. Entrada en vigor i revisió
1. Aquest decret entrarà en vigor a partir del dia que es publique en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
2. Qualsevol modificació del que estableix aquest decret ha de ser aprovada al seu torn mitjançant un decret del Consell, i en aquest cas caldrà seguir els mateixos tràmits, amb audiència prèvia de l'Ajuntament de Muro de Alcoy.
Valencia, 13 de febrer de 2009
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge,
JOSÉ RAMÓN GARCÍA ANTÓN
ANNEX I
Delimitació del Paratge Natural Municipal
Font del Baladre-Fontanars-Riu d'Agres
1. L'àmbit territorial del Paratge Natural Municipal Font del Baladre-Fontanars-Riu d'Agres queda definit pel domini públic hidràulic del riu Agres, al terme municipal de Muro de Alcoy, des del límit de terme amb Agres fins al pont de la carretera CV-705 (pont de Cela), i les parcel·les del costat del riu en què es troba l'àrea de descans de la Font del Baladre i la zona d'aparcament limítrofa.
Inclou les parcel·les cadastrals següents del terme municipal de Muro de Alcoy:
- Polígon 10: subparcel·la 195ª i parcel·les 196, 9015, 9026 i part de la 9011.
- Polígon 14: parcel·les 9030, 9039 i part de la 9050.
2. Delimitació geogràfica: el paratge queda delimitat pel polígon els vèrtexs del qual amb les corresponents coordenades, que consideren el sistema de referència European Datum 1950 (ED 50) i el sistema cartogràfic UTM (fus 30 N), s'inclouen en un arxiu que està a disposició de qui vulga consultar-lo en format digital en les dependències de la Direcció General de Territori i Paisatge.
3. La superfície total del paratge és de 15,314 hectàrees.

ANNEX III
PART DISPOSITIVA DEL PLA ESPECIAL
DE PROTECCIÓ DEL PARATGE NATURAL MUNICIPAL
FONT DEL BALADRE-FONTANARS-RIU D'AGRES,
AL TERME MUNICIPAL DE MURO DE ALCOY
TÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS
Article 1. Naturalesa del pla
Aquest pla especial (PE) es redacta a l'empara de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Constitueix un dels plans especials previstos en els articles 177 i següents del Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, aprovat mitjançant el Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell.
Article 2. Finalitat
L'objectiu genèric pel qual es redacta aquest PE és l'establiment de les mesures necessàries per a garantir la protecció del Paratge Font del Baladre-Fontanars-Riu d'Agres pel que fa a la conservació i millora de la fauna i flora, com també de les singularitats geològiques, paisatgístiques i culturals que presenta. El PE constitueix, per tant, el marc que regularà el règim de l'espai natural, els usos i activitats i l'ús públic d'aquest.
Article 3. Àmbit
1. L'àmbit territorial del Paratge Natural Municipal Font del Baladre-Fontanars-Riu d'Agres queda definit pel domini públic hidràulic del riu Agres al terme municipal de Muro de Alcoy, des del límit del terme amb Agres fins al pont de la carretera CV-705 (pont de Cela), i les parcel·les al costat del riu en què es troba l'àrea de descans de la Font del Baladre i la zona d'aparcament limítrofa.
Inclou les parcel·les cadastrals següents del terme municipal de Muro de Alcoy:
- Polígon 10: subparcel·la 195ª i parcel·les 196, 9015, 9026 i part de la 9011.
- Polígon 14: parcel·les 9030, 9039 i part de la 9050.
2. El paratge té una superfície de 15,314 hectàrees.
Article 4. Efectes
1. De conformitat amb el que disposa l'article 42 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, el PE s'ha d'ajustar al que preveu la legislació urbanística.
2. Les determinacions d'aquest PE han de ser d'aplicació directa i han de prevaler sobre el planejament urbanístic municipal.
3. El planejament urbanístic municipal que s'aprove després de l'entrada en vigor d'aquest PE ha d'ajustar-se a les determinacions protectores contingudes en aquest, i ha d'assignar les classificacions i qualificacions del sòl d'acord amb les normes i els criteris ací establits, i de manera que es respecten les limitacions d'ús imposades pel PE.
4. Les determinacions d'aquest PE s'han d'entendre sense perjudici de les contingudes en les legislacions sectorials.
En particular, en l'àmbit del Paisatge Protegit del Serpis inclòs dins del Paratge Natural Municipal, cal ajustar-se al règim de protecció recollit en el pla rector d'ús i gestió que es redacte de conformitat amb l'article 5 del Decret 39/2007, de 13 d'abril, del Consell, de declaració del Paisatge Protegit del Serpis.
En el cas que la normativa continguda en aquest pla resulte més protectora, s'haurà d'aplicar aquesta amb preferència sobre la continguda en la legislació sectorial, sempre que no estiga en contradicció amb la finalitat d'aquella.
Article 5. Tramitació, vigència i revisió
1. El PE s'ha de tramitar segons la legislació vigent.
2. Les determinacions del PE entraran en vigor a partir del dia que es publique en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i seguiran vigents fins que no es revise el pla, per haver canviat suficientment les circumstàncies o els criteris que n'han determinat l'aprovació.
3. La revisió o modificació de les determinacions del pla pot realitzar-se en qualsevol moment seguint els mateixos tràmits que s'hagen seguit per a l'aprovació i, per tant, estarà sotmesa al procediment d'avaluació d'impacte ambiental.
Article 6. Contingut
El contingut de la documentació del PE es correspon amb el que disposa l'article 183 del Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística aprovat mitjançant el Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell. En concret, inclou els apartats següents:
1. Memòria informativa i justificativa.
Inclou els aspectes descriptius i justificatius, com també els estudis complementaris necessaris per al desenvolupament de l'ordenació, d'acord amb els objectius que justifiquen la seua elaboració.
2. Normativa.
La normativa d'aquest pla es divideix en dos grans apartats. El primer es troba dedicat a l'establiment de normes generals per a la protecció de recursos naturals i per a la regulació de determinades activitats que incideixen en el medi natural. El segon es dedica a l'establiment de normes específiques per a la protecció d'espais determinats en funció dels valors que acullen.
3. Plànols:
El pla especial inclou els plànols següents:
I) Plànols d'informació.
II) Plànols d'ordenació.
4. Normes per a la gestió.
5. Mecanismes de finançament.
6. Règim sancionador.
Article 7. Interpretació
1. En la interpretació d'aquest PE s'ha d'atendre el que resulte de la seua consideració com un tot unitari, utilitzant sempre la memòria informativa i justificativa com a document en què es contenen els criteris i principis que han orientat la redacció del pla.
2. En cas de conflicte entre les normes de protecció i els documents gràfics del pla, prevaldran les primeres, excepte quan la interpretació derivada dels plànols vinga recolzada també per la memòria de tal manera que es faça patent l'existència d'algun error material en les normes.
3. En l'aplicació d'aquest PE ha de prevaler aquella interpretació que comporte un major grau de protecció dels valors naturals de l'àmbit del pla
4. En qualsevol supòsit no previst en aquest pla serà preceptiu l'informe favorable de l'Ajuntament de Muro de Alcoy, sense perjudici de les competències sectorials que puguen haver-hi.
Article 8. Règim d'avaluació d'impactes ambientals
Els projectes, plans, actuacions, obres i activitats que es realitzen o implanten en l'àmbit territorial del paratge s'han de sotmetran al règim d'avaluació ambiental establit en la legislació autonòmica valenciana i estatal sobre avaluació d'impacte ambiental vigent en aquell moment.
Article 9. Autoritzacions i informes previs
1. Aquesta normativa, en les seues normes generals i normes particulars, especifica les actuacions, els plans i projectes l'execució dels quals requereix autorització especial de l'Ajuntament de Muro de Alcoy, i aquells que requereixen l'informe vinculant de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
2. Les autoritzacions anteriors s'han d'atorgar sense perjudici de l'obligació d'obtenir les llicències o autoritzacions que siguen aplicables amb caràcter sectorial a determinades activitats, com també en concordança amb el que estableix aquesta normativa.
3. Segons la legislació vigent en matèria d'aigües, per a la realització de qualsevol obra o treball en el domini públic hidràulic hauran d'obtenir-se les autoritzacions administratives necessàries per l'organisme de conca en l'àmbit de les seues competències, a excepció dels casos especials regulats legalment.
TÍTOL II
NORMES GENERALS DE REGULACIÓ
D'USOS I ACTIVITATS
CAPÍTOL I
NORMES SOBRE PROTECCIÓ DE RECURSOS
DE DOMINI PÚBLIC
SECCIÓ 1ª.
PROTECCIÓ DE RECURSOS HIDROLÒGICS
Article 10. Qualitat de l'aigua
Amb caràcter general, queden prohibits aquells usos i activitats susceptibles de provocar la contaminació o degradació de la qualitat de les aigües, com també aquelles actuacions, obres i infraestructures que puguen dificultar el flux hídric.
A fi de protegir la qualitat de les aigües, s'haurà de vetlar per l'estricte compliment de la legislació vigent en matèria d'extracció d'aigües, abocaments i depuració.
Article 11. Llits, riberes i marges dels cursos d'aigua
1. Cal mantenir-hi les condicions naturals dels llits, i hi queden prohibides les obres i construccions, amb caràcter provisional o permanent, que puguen alterar o dificultar el curs de les aigües, i no hi poden canalitzar o dragar, excepte en aquells casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament o neteja de llits.
2. Es consideren compatibles amb la protecció del paratge les actuacions de manteniment de llits i gestió de recursos hídrics que ha de realitzar la Confederació Hidrogràfica del Xúquer en l'àmbit de les seues competències.
3. En la zona de domini públic hidràulic, com també en els marges inclosos en les zones de servitud i de policia definides en la Llei d'Aigües, s'ha de conservar la vegetació de ribera, i no s'hi permet la transformació a cultiu dels terrenys actualment erms o destinats a usos forestals. S'hi permeten labors de neteja i desbrossament selectius quan hi haja risc per a la seguretat de les persones o els béns en cas d'avinguda o quan hi haja risc d'incendis.
4. Es prohibeix l'ocupació del domini públic hidràulic i de la zona de servitud per instal·lacions o construccions de qualsevol tipus, permanents o temporals, com també l'extracció d'àrids, excepte en aquells casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament o neteja dels llits.
Article 12. Protecció d'aigües subterrànies
Queda prohibit l'establiment de pous, rases, galeries o qualsevol dispositiu destinat a facilitar l'absorció pel terreny d'aigües residuals que puguen produir, per la seua toxicitat o per la seua composició química i bacteriològica, la contaminació de les aigües superficials o profundes.
Article 13. Abocaments
1. En aplicació de l'article 100 del Text Refós de la Llei d'Aigües, es prohibeix, amb caràcter general, l'abocament directe o indirecte d'aigües i de productes residuals susceptibles de contaminar les aigües continentals o qualsevol altre element del domini públic hidràulic, llevat que es dispose d'autorització administrativa prèvia.
2. Es prohibeix l'abocament sense depurar, directe o indirecte, d'aigües residuals, com també l'abocament o el depòsit permanent o temporal de qualsevol tipus de residus sòlids, runes o substàncies, de qualsevol naturalesa, que constituïsquen o puguen constituir un perill de contaminació de les aigües o degradació de l'entorn, excepte en els casos de neteja, d'acord amb el que preveu l'article 49 del Reglament del Domini Públic Hidràulic.
3. Per a la concessió de llicència urbanística relacionada amb qualsevol activitat que puga generar abocaments de qualsevol naturalesa, s'ha d'exigir la justificació del tractament que hagen de donar-se a aquests abocaments per a evitar la contaminació de les aigües superficials i subterrànies. El tractament d'aigües residuals ha de ser tal que s'ajuste a les condicions de qualitat exigides per als usos a què haja de ser destinada; en tot cas, les aigües resultants no podran superar els límits establits en la legislació sectorial.
4. L'efectivitat de la llicència queda condicionada, en tot cas, a l'obtenció i validesa posterior de l'autorització d'abocament.
5. Dins dels límits del paratge s'ha de vetlar pel manteniment de la qualitat de les aigües, tant com a mesura per a la conservació dels ecosistemes presents, com pel fet que les aigües d'aquest llit són tributàries d'una zona sensible com és el pantà de Beniarrés. Per a això, l'ajuntament ha d'assegurar el compliment de la normativa establida en matèria d'extracció, abocament i depuració d'aigües residuals tant dins com fora dels límits del paratge.
Article 14. Captacions d'aigua
Queden prohibides les obertures de pous o captacions d'aigua dins de l'àmbit del PE, excepte les destinades a satisfer les necessitats derivades de les infraestructures d'ús públic, sempre que es justifique aquesta com l'única via d'abastiment possible. En tot cas, s'han d'efectuar de manera que no provoquen repercussions negatives sobre el sistema hidrològic i la resta dels aprofitaments.
SECCIÓ 2ª.
PROTECCIÓ DE SÒLS
Article 15. Moviment de terres i extracció d'àrids
1. De forma general, es prohibeix l'extracció d'àrids i els moviments de terres en tot l'àmbit del PE.
2. Quan es tracte de moviments de terra per a la correcció de talussos amb perill d'erosió, es permetran sempre que es limiten a la mínima àrea d'actuació possible, complisquen les condicions establides en l'autorització administrativa corresponent i llicència urbanística necessària, i no comporten la destrucció o el deteriorament d'espècies vegetals protegides o de gran valor ambiental.
Article 16. Conservació de la coberta vegetal
1. Es consideren prioritàries en l'àmbit del pla totes aquelles actuacions que tendisquen a conservar o recuperar la coberta vegetal com a mitjà per a evitar els processos erosius.
2. Aquelles actuacions que puguen alterar o perjudicar de manera significativa les condicions de l'espai natural, o de les espècies de flora silvestre existents, requereixen la redacció d'una memòria o projecte, que haurà de ser aprovat per l'ajuntament amb l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
3. Els treballs de restauració de la coberta vegetal han d'anar dirigits a la conservació i la recuperació de les formacions vegetals autòctones de ribera.
Article 17. Pràctiques de conservació de sòls
1. Es prohibeix la destrucció de bancals i marges d'aquests, com també les transformacions agrícoles i les labors que posen en perill l'estabilitat d'aquests o comporten la seua eliminació.
2. D'acord amb el que disposa l'article 28 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, l'administració ha de vetllar per l'estabilització i la regeneració dels terrenys situats en vessants, amb terrasses o bancals que hagen deixat de ser conservats o s'abandonen com a sòls agrícoles.
3. S'hi prohibeixen els aterrassaments de sòls, excepte en projectes de correcció de talussos.
4. Sempre que la realització d'una obra vaja acompanyada de la generació de talussos per desmunt o terraplè, serà obligatòria la fixació d'aquests mitjançant repoblació vegetal amb espècies pròpies de la zona o elements naturals. Excepcionalment, quan no hi haja altres solucions, s'hi poden permetre les actuacions d'obra civil sempre que siguen tractades mitjançant tècniques d'integració paisatgística.
SECCIÓ 3ª.
PROTECCIÓ DE LA VEGETACIÓ SILVESTRE
Article 18. Formacions vegetals
Es consideren formacions vegetals subjectes a les determinacions d'aquest PE totes aquelles no cultivades o resultants de l'activitat agrícola. Aquesta determinació no inclou la vegetació adventícia que acompanya els cultius, ni les formacions ruderals i nitròfiles que colonitzen els carrers, vials, parets, cunetes, abocadors, enderrocs, erms i altres àrees molt antropitzades.
Article 19. Tala i recol·lecció
1. Sense perjudici del que disposa l'article 16 d'aquestes normes, es prohibeix la recol·lecció total o parcial de taxons vegetals per a fins comercials.
2. La tala i recol·lecció total o parcial de les espècies vegetals està sotmesa a les disposicions de l'Ordre de 20 de desembre de 1985, de la Conselleria d'Agricultura i Pesca, sobre protecció d'espècies endèmiques amenaçades, com també a la legislació sectorial aplicable.
3. Sense perjudici del que disposa el punt 2 d'aquest article, es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits, llavors, plantes silvestres de consum tradicional, com ara bolets, espàrrecs, mores, etc., sempre que hi haja consentiment tàcit del propietari i sense perjudici de les limitacions específiques que la conselleria competent en matèria de medi ambient puga establir quan resulte perjudicial, per la seua intensitat o altres causes, per a la flora o la fauna. La recollida de fongs als terrenys forestals queda regulada per l'Ordre de 16 de setembre de 1996, de la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient, per la qual es regula la recol·lecció de bolets i altres fongs en el territori de la Comunitat Valenciana.
En el cas de la recol·lecció de plantes silvestres o bolets, queda prohibida l'arrancada d'aquestes, i han de recol·lectar-se mitjançant tallada, i no es permet la utilització d'instruments com ara aixades o rastells.
4. Sense perjudici de l'obtenció de l'autorització administrativa prèvia de l'organisme de conca, i d'allò que recull el Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell, pel qual es va aprovar el Reglament de la Llei Forestal de la Comunitat Valenciana, s'hi pot realitzar l'extracció de fusta o llenya si respon a algun dels criteris següents:
- Com a resultat de labors de prevenció d'incendis.
- Com a resultat de labors de prevenció d'avingudes.
- Com a resultat de mesures fitosanitàries.
- Per eradicació d'espècies al·lòctones invasores.
- Amb motiu d'estudis científics.
En cap cas poden recollir-los lliurement els visitants.
Article 20. Regeneració i plantacions
1. Els treballs de regeneració i recuperació de la coberta vegetal han de tenir per objectiu la formació i la potenciació de les comunitats naturals de ribera característiques de l'àmbit del pla.
2. La gestió dels recursos forestals ha de dirigir les seues actuacions a la conservació, millora i protecció dels terrenys forestals segons les determinacions de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, i al seu reglament executiu aprovat pel Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell.
3. Queda prohibida la introducció i repoblació amb espècies exòtiques, entenent per aquestes tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga, o haja pertangut històricament, a la vegetació silvestre de l'àmbit del pla.
4. Queda prohibida en l'àmbit del paratge la introducció d'espècies susceptibles de constituir plagues o de generar malalties.
SECCIÓ 4ª.
PROTECCIÓ DE LA FAUNA
Article 21. Destrucció de la fauna silvestre
1. Cal respectar, en tot cas, la normativa sectorial aplicable en matèria de protecció de la fauna.
2. Sense perjudici de la normativa sectorial aplicable sobre fauna, es consideren protegides totes les poblacions d'espècies animals silvestres del paratge, amb les excepcions següents:
a) Espècies cinegètiques i piscícoles, regulades específicament per les normatives sectorials.
b) Espècies el control de poblacions de les quals puga ser autoritzat o promogut per la conselleria competent en matèria de medi ambient, de conformitat amb les determinacions de la normativa sectorial sobre fauna.
3. Les intervencions que es realitzen al paratge sobre la coberta vegetal, els sòls, el medi hídric i, en general, els distints hàbitats faunístics, han de garantir el manteniment de les condicions adequades per a la pervivència i, si és el cas, la reproducció de les poblacions animals afectades.
4. Amb caràcter general, i sense perjudici del que estableix la legislació sectorial sobre fauna, no es permeten en l'àmbit del paratge les activitats que puguen provocar, directament o indirectament, la destrucció o deteriorament de poblacions d'espècies animals silvestres o dels seus hàbitats. La prohibició s'estén especialment als hàbitats i enclavaments necessaris per als cicles vitals de la fauna com ara nius, caus i dormidors, com també a les èpoques de major sensibilitat.
En particular, es prohibeix:
a) La destrucció, la mort, el deteriorament, la recol·lecció, el comerç, la captura en viu, la possessió o l'exposició d'animals vius, o les restes d'aquests, que es troben protegits per la legislació sectorial vigent i per aquestes normes.
b) La recol·lecció, la possessió o el comerç d'ous o cries.
c) La producció de sons innecessaris que alteren la tranquil·litat habitual de la fauna.
d) L'emissió de llums que incidisquen negativament sobre hàbitats i enclavaments d'especial interés per a la fauna.
Article 22. Repoblació o solta d'animals
1. Es prohibeix la repoblació i solta de qualsevol espècie animal exòtica, entenent per tal tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga, o haja pertangut històricament, a la fauna de l'àmbit del pla, excepte la utilització d'espècies per a control biològic de plagues que realitze l'administració o autoritze aquesta.
2. Tota reintroducció d'espècies faunístiques autòctones actualment desaparegudes al paratge, com també els eventuals reforçaments poblacionals d'espècies existents i el mode de realitzar-los, haurà de ser autoritzada o promoguda per la conselleria competent en matèria de medi ambient.
Article 23. Tanques i closes
Es prohibeix l'alçament de tanques i closes en l'àmbit del PE.
SECCIÓ 5ª.
PROTECCIÓ DEL PAISATGE
Article 24. Impacte paisatgístic
1. S'han de considerar els valors paisatgístics del paratge com un criteri determinant per a la ubicació de les distintes instal·lacions i usos permesos. En conseqüència, la implantació d'usos o activitats que per les seues característiques puguen generar un important impacte paisatgístic han de realitzar-se de manera que se'n minimitze el seu efecte negatiu sobre el paisatge.
2. En tot cas, les instal·lacions han d'incorporar les mesures de camuflament i mimetització necessàries per a la integració en el paisatge.
3. L'ajuntament ha de tenir en compte, en autoritzar els projectes referents al paratge, o emetre'n informe, l'efecte de la seua realització sobre els valors paisatgístics d'aquest.
4. Cal protegir el paisatge al voltant d'aquelles fites i elements característics de caràcter natural com ara penyals, arbres exemplars, etc., per als quals cal establir perímetres de protecció sobre la base de conques visuals que garantisquen la seua singularitat en l'entorn.
Article 25. Publicitat estàtica
1. Es prohibix, amb caràcter general, la col·locació de cartells informatius de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb fins publicitaris, incloent la publicitat recolzada directament o construïda tant sobre elements naturals del territori com sobre edificacions.
2. Al paratge s'admeten, únicament, els indicadors d'activitats, establiments i llocs que per les seues dimensions, disseny i col·locació estiguen adequats a l'estructura ambiental on s'instal·len, com també tots els de caràcter institucional relacionats amb l'ús públic i educatiu i la gestió de l'àmbit territorial objecte del pla.
SECCIÓ 6ª.
PROTECCIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL
Article 26. Patrimoni cultural
1. La Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, de 11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, estableix que el patrimoni cultural valencià està constituït pels béns mobles i immobles de valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic, tècnic, o de qualsevol altra naturalesa cultural. També formen part del patrimoni cultural valencià, en qualitat de béns immaterials del patrimoni etnològic, les creacions, coneixements, tècniques, pràctiques i usos més representatius i valuosos de les formes de vida i de la cultura tradicional valenciana. Així mateix, formen part d'aquest patrimoni com a béns immaterials les expressions de les tradicions del poble valencià en les seues manifestacions musicals, artístiques, gastronòmiques o d'oci, i en especial aquelles que han sigut objecte de transmissió oral i les que mantenen i potencien l'ús del valencià. Els béns immaterials de naturalesa tecnològica que constituïsquen manifestacions rellevants o fites d'evolució tecnològica de la Comunitat Valenciana són, així mateix, elements integrants del patrimoni cultural valencià.
2. Els elements i conjunts considerats recursos arqueològics i historicoartístics poden acollir usos turisticorecreatius, sempre que aquests no impliquen la pèrdua dels seus valors científics i culturals, i després de l'obtenció prèvia de l'informe favorable de la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural.
3. Si amb motiu de la realització de reformes, demolicions, transformacions o excavacions en immobles no compresos en zones arqueològiques o paleontològiques o en espais de protecció o àrees de vigilància arqueològica o paleontològica hi apareixen restes d'aquesta naturalesa o indicis de la seua existència, el promotor, el constructor i el tècnic director de les obres estan obligats a suspendre immediatament els treballs i a comunicar la troballa en els termes preceptuats en l'article 65 de la Llei 4/1998, de 11 de juny, de la Generalitat, el règim dels quals s'ha d'aplicar íntegrament. Si es tracta de béns mobles, la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural, en el termini de deu dies des que tinga coneixement de la troballa, pot acordar la continuació de les obres, amb la intervenció i la vigilància dels serveis competents, i establir el pla de treball. O bé, quan ho considere necessari per a la protecció del patrimoni arqueològic o paleontològic i, en tot cas, quan la troballa es referisca a restes arqueològiques de construccions històriques o artístiques o a restes i vestigis fòssils de vertebrats, prorrogarà la suspensió de les obres i determinarà les actuacions arqueològiques o paleontològiques que hagen de realitzar-se. En qualsevol cas, ha de donar compte de la seua resolució a l'ajuntament corresponent. La suspensió no podrà durar més del temps imprescindible per a la realització de les mencionades actuacions. Seran aplicables les normes generals sobre responsabilitat de les administracions públiques per a la indemnització, si és el cas, dels perjudicis que la pròrroga de la suspensió puga ocasionar.
SECCIÓ 7ª.
PROTECCIÓ DE CAMINS RAMADERS
Article 27. Conservació i defensa dels camins ramaders
1. Qualsevol actuació que es duga a terme i que puga afectar el camí ramader que discorre per l'àmbit del paratge ha de complir el que estableix la Llei 3/1995, de 23 de març, de Camins Ramaders.
2. S'ha de fomentar la designació d'interés natural del camí ramader present en l'àmbit d'aquest pla, d'acord amb el que estableix l'article 17 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
CAPÍTOL II
NORMES SOBRE REGULACIÓ D'ACTIVITATS
I INFRAESTRUCTURES
SECCIÓ 1ª.
ACTIVITATS EXTRACTIVES I MINERES
Article 28. Activitats extractives i mineres
Es prohibeix la realització d'activitats extractives i mineres en l'àmbit del PE.
SECCIÓ 2ª.
ACTIVITATS AGRÀRIES
Article 29. Normes generals
1. Es prohibeix la realització de l'activitat agrària en l'àmbit del PE.
2. En la zona de domini públic hidràulic, com també en els marges inclosos en les zones de servitud i de policia definides en la Llei d'Aigües, s'ha de conservar la vegetació de ribera, i no s'hi permet la transformació a cultiu dels terrenys actualment erms o destinats a usos forestals.
Article 30. Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats agropecuàries
Es prohibeix, en l'àmbit del PE, tot tipus de construccions i instal·lacions vinculades a l'explotació agrària (magatzems de productes i maquinàries, quadres, estables, etc.) o a la primera transformació de productes (assecadors, serradores, etc.).
SECCIÓ 3ª.
ACTIVITATS RAMADERES
Article 31. Normes generals
1. Amb caràcter general, es considera autoritzable el pasturatge extensiu dins de l'àmbit del PE. L'exercici d'aquesta activitat se sotmetrà a les normes i els plans sectorials que se li apliquen.
2. L'aprofitament de pastos en el domini públic hidràulic requereix l'autorització prèvia administrativa de l'organisme de conca. Aquestes autoritzacions estaran subjectes al que disposa el Text Refós de la Llei d'Aigües i en el Reial Decret 849/1986, d'11 d'abril, pel qual es va aprovar el Reglament del Domini Públic Hidràulic.
3. L'ordenació de la ramaderia extensiva haurà de realitzar-se, almenys, tenint en compte les condicions següents:
a) Delimitació d'àrees fitades.
b) Definició de la càrrega ramadera aplicable a les distintes zones.
c) Disseny d'un sistema de rotació per a evitar el sobrepasturatge.
d) En tot cas, les activitats ramaderes han de ser compatibles amb els usos didàctics i recreatius del paratge.
4. L'aprofitament de pastos podrà limitar-se quan es puga derivar un risc per a la conservació dels sòls o hi haja arbres joves, especialment en zones en procés de regeneració.
5. Segons s'estableix en l'article 4 del Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell, pel qual s'estableixen normes generals de protecció en terrenys forestals incendiats, els terrenys forestals que hagen patit l'efecte d'un incendi no poden ser destinades al pasturatge, almenys, durant els cinc anys posteriors a aquest.
Article 32. Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats ramaderes
Es prohibeix, en l'àmbit del PE, tot tipus de construccions ramaderes. Aquesta prohibició s'estén tant a la ramaderia intensiva estabulada com a les construccions lligades a les explotacions extensives o semiextensives, com ara mallades, corrals i dormidors.
SECCIÓ 4ª.
APROFITAMENT FORESTAL
Article 33. Terreny forestal
1. A l'efecte d'aquest PE, es consideren forests o terrenys forestals els així definits en l'article 2 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana.
2. En l'àmbit del PE el règim de gestió dels terrenys forestals és l'establit amb caràcter general per la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, i el Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell, pel qual es va aprovar el seu reglament.
3. Cal promoure la firma de convenis, consorcis o qualsevol altra figura prevista per la legislació, entre l'administració forestal, l'organisme de conca i l'Ajuntament de Muro de Alcoy, per a la realització de labors de conservació i regeneració de la coberta vegetal, treballs i tractaments de prevenció i extinció de plagues i malalties, i de prevenció d'incendis.
Article 34. Repoblació forestal
Sense perjudici del que disposa l'article 20 d'aquestes normes, la repoblació de terrenys forestals ha d'ajustar-se a les normes i els plans sectorials que siguen d'aplicació.
Les plantacions en el domini públic hidràulic requereixen l'autorització prèvia administrativa de l'organisme de conca. Aquestes autoritzacions estan subjectes al que disposa el Text Refós de la Llei d'Aigües, i el Reial Decret 849/1986, d'11 d'abril, pel qual es va aprovar el Reglament del Domini Públic Hidràulic.
Article 35. Aprofitaments forestals
1. Es consideren, a l'efecte d'aquest pla, com a aprofitaments forestals la fusta, productes de selecció, llenyes, escorces, pastos, fruits, llavors, plantes aromàtiques, medicinals i condimentaries, bolets i la resta de productes que es generen en els terrenys forestals. Aquests aprofitaments requeriran l'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient, sense perjudici del que disposa l'article 19 d'aquestes normes.
L'aprofitament de la vegetació arbòria o arbustiva en el domini públic hidràulic requereix l'autorització prèvia administrativa de l'organisme de conca. Aquestes autoritzacions estaran subjectes al que disposa el Text Refós de la Llei d'Aigües i el Reial Decret 849/1986, d'11 d'abril, pel qual es va aprovar el Reglament del Domini Públic Hidràulic.
2. Els aprofitaments forestals en l'àmbit del paratge han d'ajustar-se al que disposen les normes i els plans sectorials que siguen d'aplicació.
Article 36. Incendis forestals
1. En general, i en matèria d'incendis forestals, aquest pla està subjecte al que determina per la legislació sectorial específica en la matèria.
2. En particular, cal establir les mesures necessàries per a la prevenció i extinció d'incendis.
3. Tant en el Pla Local de Prevenció d'Incendis Forestals, preceptiu segons l'article 38 del Reglament de la Llei Forestal de la Comunitat Valenciana, aprovat pel Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell, com en el Pla d'Actuació Municipal Enfront del Risc d'Incendis, regulat en el Decret 163/1998, de 6 d'octubre, del Consell, que es redacten a nivell municipal, ha de considerar-se el paratge natural municipal com una àrea d'especial protecció i prioritat de defensa, figura a què es fa referència en l'article 140 del Decret 98/1995 anteriorment esmentat.
En el pla de prevenció s'han d'incloure les mesures preventives oportunes per a reduir el risc d'incendis dins del paratge, com també a les zones limítrofes. Cal respectar-hi els preceptes continguts en la legislació forestal, i han d'establir-se els perímetres adequats de protecció entre la zona edificada i la zona forestal.
SECCIÓ 5ª.
ACTIVITAT CINEGÈTICA
Article 37. Normes generals
1. L'activitat cinegètica es considera compatible en l'àmbit del PE, i queda subjecta als períodes i les condicions establits en la legislació sectorial específica i als articles següents del present pla.
2. En particular, la caça està permesa en aquells terrenys que actualment compleixen les condicions legals establides per a aquesta activitat.
Article 38. Ordenació cinegètica
1. En general i en matèria d'ordenació cinegètica, aquest pla està subjecte al que disposa la legislació sectorial que siga d'aplicació.
2. Cal fomentar l'establiment de la zona de reserva cinegètica del vedat del qual formen part els terrenys inclosos en el paratge, dins de l'àmbit d'aquest.
3. Sense perjudici del que disposa la regulació sectorial sobre períodes de veda i espècies cinegètiques a la Comunitat Valenciana, la conselleria competent en matèria de medi ambient pot determinar en l'àmbit del pla, si així ho requereix l'estat dels recursos cinegètics, limitacions específiques en les espècies abatibles i períodes hàbils.
4. L'ús cinegètic del paratge ha de ser compatible amb els usos didàctics i recreatius d'aquest.
SECCIÓ 6ª.
ACTIVITAT PESQUERA I ALTRES
APROFITAMENTS PISCÍCOLES
Article 39. Marc normatiu de l'activitat pesquera
1. L'activitat pesquera està regulada, amb caràcter general, en la Llei de Pesca Fluvial de 20 de febrer de 1942 i el reglament d'aquesta, de 6 d'abril de 1943, com també en l'article 62.2 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat.
2. Dins d'aquest marc legislatiu, la conselleria competent en matèria de medi ambient emet ordres anuals sobre els períodes hàbils i normes generals relacionades amb la pesca en aigües continentals de la Comunitat Valenciana, i defineix les espècies de pesca permesa, les limitacions i prohibicions de caràcter general i altres aspectes de l'activitat. Aquestes disposicions han de regular, amb caràcter general, l'activitat pesquera en l'àmbit del paratge.
SECCIÓ 7ª.
ACTIVITAT INDUSTRIAL
Article 40. Activitat industrial
Pel fet de considerar-se incompatible amb els objectius de protecció d'aquest pla, queda prohibida l'activitat industrial de qualsevol tipus en l'àmbit del PE, incloent les instal·lacions de magatzematge o primera transformació de productes primaris.
SECCIÓ 8ª.
ÚS PÚBLIC DEL PARATGE NATURAL MUNICIPAL
A) PLA D'ÚS PÚBLIC DEL PARATGE NATURAL MUNICIPAL
Article 41. Pla d'ús públic del paratge natural municipal
1. Cal fomentar l'elaboració d'un pla d'ús públic del paratge natural municipal, que continga les determinacions necessàries per a l'ordenació i la gestió de les activitats lligades al gaudi ordenat i a l'ensenyament dels valors ambientals i culturals del paratge, efectuades tant per iniciativa pública com a privada o mixta.
2. L'ús públic del paratge ha de ser concorde amb els usos permesos en sòl no urbanitzable protegit segons la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, en especial, en relació amb les activitats recreatives i esportives que puguen dur-se a terme en l'àmbit del pla especial.
3. L'elaboració del pla d'ús públic ha de comportar la realització dels corresponents estudis en què s'avalue la incidència que el desenvolupament d'aquest tipus d'activitats puga tenir sobre els valors naturals que van motivar la declaració del paratge natural municipal, a fi d'evitar impactes negatius sobre aquests.
4. El pla d'ús públic ha de regular l'ús adequat de l'àrea recreativa situada a la zona de policia, i ha d'obtenir els permisos previstos en el Text Refós de la Llei d'Aigües i el Reglament del Domini Públic Hidràulic aprovat pel Reial decret 849/1986, de 11 d'abril, i posteriors modificacions.
5. L'esmentat pla d'ús públic ha de contenir necessàriament la regulació de la pràctica d'activitats de muntanya com ara el senderisme en l'àmbit del paratge. Amb aquest fi, ha d'establir els llocs i períodes en què es poden efectuar aquestes activitats, sense perjudici per als valors naturals del paratge. S'ha d'ajustar, en tot cas, al que disposa el Decret 179/2004, de 24 de setembre, del Consell, de regulació del senderisme i esports de muntanya de forma compatible amb la conservació del medi natural, o a la legislació vigent en matèria de senderisme i esports de muntanya.
6. El pla d'ús públic ha d'establir una ordenació i zonificació detallada a fi de regular les activitats de gaudi concentrat i les activitats esportives establides en els articles 44 i 47, respectivament.
7. El pla d'ús públic del paratge ha d'incloure un pla de recollida de residus i neteja de les zones d'esplai. En el pla s'han de determinar, per a la posterior senyalització, les vies d'accés al paratge, les zones d'aparcament, els camins no transitables amb vehicles, i les sendes.
8. El pla d'us públic del paratge s'ha de complementar amb actuacions de promoció i conscienciació social sobre els aspectes ambientals d'aquest.
9. El pla d'ús públic del paratge l'ha d'aprovar l'Ajuntament de Muro de Alcoy, amb informe vinculant de la conselleria competent en matèria de medi ambient. Prèviament a l'aprovació, s'han de demanar els informes que calguen a fi de garantir la seguretat i integritat de les persones davant del risc d'avingudes o d'incendis, i s'hi han d'adoptar les mesures que establiran els òrgans competents.
B) ALLOTJAMENT TURÍSTIC I ALTRES ACTIVITATS RECREATIVES VINCULADES A CONSTRUCCIONS
Article 42. Campaments de turisme o càmpings
Es prohibeixen els càmpings i campaments públics i privats en tot l'àmbit del paratge natural municipal.
Article 43. Activitats recreatives i d'esplai vinculades a construccions
1. Es prohibeix la construcció d'edificacions turístiques i recreatives en l'àmbit del PE.
2. Es prohibeix la construcció d'instal·lacions esportives en l'àmbit del PE.
C) ACTIVITATS RECREATIVES NO VINCULADES A CONSTRUCCIONS
Article 44. Gaudi concentrat
El gaudi concentrat es defineix com aquell que s'efectua en un espai habilitat per a activitats recreatives, dotat amb equipaments d'escassa entitat com ara taules, bancs i papereres.
Aquest s'ha de produir exclusivament en les zones habilitades a l'efecte, sempre que no comporte minva en els valors naturals i paisatgístics existents a la zona.
Article 45. Circulació motoritzada al paratge
1. Amb caràcter general, es prohibeix la circulació motoritzada fora de les carreteres i els camins agrícoles i forestals del paratge, tret dels casos següents:
- Vehicles autoritzats per l'ajuntament.
- Vehicles destinats a la realització de treballs de conservació i regeneració de la vegetació, i manteniment de llits i gestió dels recursos hídrics.
- Vehicles de les administracions públiques que circulen com a conseqüència de necessitats del servei o de la realització d'activitats de manteniment de les infraestructures, serveis públics, etc.
- Vehicles que realitzen serveis de rescat, emergència o qualsevol altre de naturalesa pública.
- Vehicles de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat.
2. L'ajuntament pot limitar l'accés al públic a determinades àrees per motiu de la fragilitat d'aquestes, per a evitar molèsties a la fauna, o per raons referides a la conservació de valors i recursos naturals o culturals que es motiven justificadament.
Article 46. Acampada lliure
Es prohibeix l'acampada lliure en tot l'àmbit del paratge.
Article 47. Activitats esportives organitzades
1. Es permet la realització d'esports pels particulars que no requerisquen la utilització d'elements sorollosos o puguen causar danys a la fauna i la flora present en la zona. Aquestes activitats s'hi poden exercir sempre que no produïsquen minva en els valors naturals i paisatgístics del paratge.
2. Qualsevol activitat esportiva organitzada per entitats públiques o privades fora dels espais habilitats per a aquest fi en l'àmbit del paratge requereix l'autorització prèvia de l'ajuntament.
3. Es prohibeix, amb caràcter general, la pràctica d'activitats motoritzades amb fins esportius o lúdics, com ara motocròs, trial, quad i semblants.
SECCIÓ 9ª.
URBANISME I EDIFICACIÓ
Article 48. Urbanisme
Aquest pla especial, a l'efecte urbanístic, qualifica la totalitat del paratge natural municipal com a sòl no urbanitzable de protecció de llits.
Article 49. Edificació
Es prohibeix la construcció de qualsevol edificació dins de l'àmbit del PE.
SECCIÓ 10ª.
INFRAESTRUCTURES
Article 50. Normes generals sobre les obres d'infraestructures
1. Es prohibeix, amb caràcter general, la realització de noves infraestructures de qualsevol tipus, com ara línies elèctriques i de telecomunicacions, viàries, etc., excepte aquelles destinades a l'interés general, com també les obres d'infraestructures que ha de realitzar la Confederació Hidrogràfica del Xúquer en l'àmbit de les seues competències, com també aquelles obres d'interés general de l'Estat.
2. La realització d'obres per a la instal·lació, el manteniment o la remodelació d'infraestructures de qualsevol tipus ha d'atenir-se, a més de les disposicions de les normatives sectorials aplicables, als requisits genèrics següents:
- Els traçats i emplaçaments han de realitzar-se tenint en compte les condicions ecològiques i paisatgístiques del territori, a fi d'evitar la creació d'obstacles a la lliure circulació de les aigües o rebliments d'aquestes, degradació de la vegetació natural o impactes paisatgístics.
- Durant la realització de les obres cal prendre les precaucions necessàries per a evitar la destrucció de la coberta vegetal, i a la terminació de les obres cal restaurar el terreny i la coberta vegetal. Així mateix, cal evitar la realització d'obres en aquells períodes en què puguen comportar alteracions i riscos per a la fauna.
- Les autoritzacions i la resta de requisits que específicament s'assenyalen per a la realització d'infraestructures han d'obtenir-se, en tot cas, amb caràcter previ a l'atorgament de llicència urbanística.
Article 51. Pla d'Acció Territorial de Caràcter Sectorial, Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana
Al respecte, cal ajustar-se al que estableix el Pla d'Acció Territorial de Caràcter Sectorial, Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana, aprovat mitjançant l'Acord de 26 de juliol de 2001, del Consell, que qualifica tot l'àmbit del paratge com a zona no apta.
SECCIÓ 11ª.
ACTIVITATS D'INVESTIGACIÓ
Article 52. Promoció de les activitats d'investigació
1. Amb independència del potencial ús públic del paratge com a recurs utilitzable en la investigació bàsica sobre el medi físic, el territori i l'ambient socioeconòmic i cultural, a disposició en forma ordenada dels investigadors i les entitats i organismes especialitzats, l'ajuntament, en col·laboració amb la conselleria competent en matèria de medi ambient, per a una millor gestió i administració de l'espai protegit, ha de promoure la realització d'activitats d'investigació aplicada en matèria de coneixement i gestió dels recursos ambientals i culturals.
2. Aquestes activitats poden realitzar-se, atenent a les característiques d'aquestes i als seus requeriments en mitjans humans i materials, amb mitjans propis de les administracions públiques competents o mitjançant les oportunes col·laboracions amb entitats i organismes científics, tècnics o acadèmics. A aquest respecte, cal efectuar, amb els oportuns organismes i entitats científiques i acadèmiques, els convenis o acords de col·laboració necessaris.
3. Les matèries prioritàries d'investigació aplicada en l'àmbit del paratge són les següents, en llista oberta que pot adaptar-se a les necessitats de la gestió de l'espai protegit:
a) Investigació bàsica sobre les espècies de flora i fauna autòctona.
b) Desenvolupament de programes de conservació, recuperació i gestió d'espècies de flora i fauna considerades d'interés especial pel seu caràcter endèmic, rar o amenaçat, com també sobre les condicions per a la recuperació o millora dels seus hàbitats.
c) Investigació etnogràfica i etnològica sobre el medi humà tradicional del paratge.
d) Investigació sobre mètodes d'administració i gestió dels recursos naturals des de distintes perspectives: jurídica, administrativa, econòmica.
e) Mètodes de gestió de l'ús públic del paratge des dels punts de vista tècnic, sociològic, econòmic i empresarial.
4. L'ajuntament ha de facilitar el coneixement i promoure la divulgació dels treballs d'investigació realitzats en l'àmbit del paratge.
Article 53. Autoritzacions
Sense perjudici del règim general d'autoritzacions que figura en les disposicions generals d'aquesta normativa, s'estableix el règim específic següent per a la realització, per persones o entitats alienes a l'ajuntament o a la conselleria competent en matèria de medi ambient, d'activitats o projectes d'investigació que tinguen com a objecte els recursos ambientals i culturals del paratge:
a) Les actuacions que afecten directament o indirectament la flora, fauna o els hàbitats protegits requereixen l'autorització prèvia de l'ajuntament. Amb aquesta finalitat, la persona o entitat que haja de realitzar l'activitat investigadora ha d'adjuntar a la sol·licitud una memòria del projecte d'investigació que s'haja d'efectuar.
b) Les autoritzacions poden contenir condicions o restriccions per a l'execució del projecte. Cap revocar-les si les investigacions s'aparten del que estableix la memòria del projecte presentat, o si les labors d'investigació s'han dut a terme vulnerant les directrius establides per l'autorització.
c) Una vegada realitzat l'estudi científic autoritzat, la persona o entitat autoritzada ha de presentar un informe a l'ajuntament sobre els resultats, com també sobre qualsevol altra dada que puga ser interessant des del punt de vista científic o de gestió de l'espai natural. En el supòsit que els treballs d'investigació autoritzats es publiquen, el director del projecte ha d'aportar un exemplar de la publicació.
d) Les autoritzacions atorgades per a anellament científic d'aus no exclouen la necessitat que, l'anellador, obtinga, els permisos particulars corresponents, si escau.
e) Els promotors de projectes d'investigació sobre els valors naturals i culturals del paratge que, pel fet de no afectar directament la flora, la fauna o els hàbitats protegits, no requereixen autorització prèvia, han de comunicar, això no obstant, a l'ajuntament l'existència del projecte, i han de facilitar a aquest l'accés als resultats de les investigacions amb destinació al fons documental del paratge.
TÍTOL III
NORMES PARTICULARS
CAPÍTOL I
CONCEPTE I ASPECTES GENERALS
Article 54. Concepte
1. A l'efecte de particularitzar les normes protectores establides mitjançant aquest PE, s'han distingit en l'àmbit del paratge natural municipal les zones següents, a fi de definir els tractaments específics més ajustats a les seues necessitats de protecció, conservació i millora:
- Àrea de ribera.
- Àrea recreativa.
- Àrea d'ús públic extensiu.
2. Les determinacions inherents a aquestes categories de protecció constitueixen la referència normativa bàsica a l'hora d'establir els usos i les activitats permeses i prohibides per aquest PE.
Article 55. Interpretació
1. En tot allò no regulat en aquestes normes particulars són aplicables les disposicions contingudes en les normes generals de regulació d'usos i activitats.
2. En la interpretació de la normativa han de prevaler les normes particulars sobre les generals.
CAPÍTOL II
ÀREA DE RIBERA
Article 56. Caracterització
1. Es tracta d'una zona d'alt valor natural des del punt de vista local, on la vegetació proporciona un lloc idoni per al recer d'un ampli espectre d'espècies faunístiques d'interés ecològic.
2. Els objectius plantejats per a aquesta categoria de protecció es poden sintetitzar en:
- Preservar la qualitat ambiental.
- Conservació de la vegetació de ribera existent, potenciació d'aquesta i de la regeneració natural.
- Mantenir els processos ecològics essencials i la diversitat biològica.
- Conservar i restaurar les fites paisatgístiques existents.
3. Plantejar aquests objectius comporta, necessàriament, una limitació de les possibilitats d'ús públic, i permetre únicament aquells usos compatibles amb els objectius proposats, sobretot els de tipus científic.
Article 57. Localització
L'àrea de ribera inclou el primer tram del riu, des del límit del terme d'Agres fins al pont de la N-340, a excepció de l'àrea recreativa de la Font del Baladre.
L'àrea de ribera té una superfície total de 9,858 hectàrees.
Aquesta àrea queda delimitada gràficament en els corresponents plans d'ordenació d'aquest PE.
Article 58. Usos permesos
1. Es consideren usos permesos, amb caràcter general, tots aquells destinats a afavorir la conservació i potenciació dels valors naturals i al manteniment dels processos ecològics essencials i la diversitat biològica.
2. Queden específicament permesos els usos següents:
a) Tractaments de millora i conservació de la vegetació de ribera, com ara cures culturals i neteges, eliminació selectiva del matoll i, en especial, mesures per a aconseguir la regeneració natural i potenciació de les comunitats naturals de ribera característiques de l'àmbit del pla.

b) Els usos i actuacions destinades a millorar les condicions naturals i paisatgístiques d'aquest espai o a facilitar la realització d'activitats científiques, didàctiques i recreativonaturalístiques. Incloent actuacions i adequacions didacticonaturalístiques de caràcter extensiu, com ara marcatge i senyalització d'itineraris.
c) Instal·lacions provisionals per a l'execució d'obres públiques. Prèviament a l'obtenció de la llicència urbanística, requeriran l'informe favorable de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
d) Sense perjudici del que disposa l'article 19 d'aquestes normes, es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits, llavors i plantes silvestres de consum tradicional, com ara bolets, mores, etc., sense perjudici de les limitacions específiques que la conselleria competent en matèria de medi ambient puga establir quan resulte perjudicial, per la seua intensitat o altres causes, per a la flora o fauna. En qualsevol cas, queda prohibida l'arrancada de la planta, i haurà de recol·lectar-se mitjançant tallada.
e) Infraestructures de defensa contra incendis forestals i, si és el cas, les obres de captació d'aigües destinades a aquesta.
f) L'activitat cinegètica i piscícola tal com es preveu en les disposicions de les normes generals de regulació d'usos i activitats d'aquest PE.
g) Les actuacions de manteniment de llits i gestió dels recursos hídrics promoguts per l'organisme de conca en l'àmbit de les seues competències.
Article 59. Usos prohibits
1. Es consideren usos prohibits, amb caràcter general, tots els que comporten la degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos. En especial, es prohibeixen tots aquells usos i actuacions que no es troben directament vinculats a la millora i conservació de la riquesa biològica de la zona o a l'exercici d'activitats científiques i naturalístiques.
2. Queden específicament prohibits els usos següents:
a) Actuacions o activitats relacionades amb l'extracció d'àrids i terres per a l'explotació dels recursos miners.
b) Construcció de qualsevol tipus d'edificació.
c) Actuacions i instal·lacions de caràcter turisticorecreatiu, excepte les adequacions didacticonaturalístiques previstes en l'article anterior.
d) Suports de publicitat exterior de qualsevol tipus, com també qualsevol forma de publicitat, excepte indicadors de caràcter institucional destinats a proporcionar informació sobre la zona, sense que comporten cap deteriorament del paisatge.
e) Obres o magatzems i instal·lacions relacionades amb l'explotació agrícola o ramadera. Inclouen hivernacles, i infraestructures de servei a aquestes, com també instal·lacions d'emmagatzemament o primera transformació de productes forestals.
f) Instal·lacions esportives de qualsevol tipus, com també activitats esportives que puguen comportar degradació del medi natural, particularment les que impliquen la utilització de vehicles de motor.
g) L'abocament de residus sòlids o líquids de qualsevol tipus que puguen contribuir a deteriorar la qualitat de les aigües, el sòl o paisatge.
h) Es prohibeix l'ús del foc amb qualsevol finalitat en tot l'àmbit del paratge, com també tirar fòsfors, puntes de cigarret i l'ús de cartutxos de caça proveïts de tacs de paper.
CAPÍTOL III
ÀREA RECREATIVA
Article 60. Caracterització
1. Es tracta d'una zona que en l'actualitat presenta condicions òptimes per a l'exercici d'activitats recreatives ja que té la infraestructura necessària, i compleix una funció social com a lloc d'esplai.
2. Aquesta àrea es caracteritza per la seua aptitud per a acollir un determinat grau d'ocupació i utilització, i està vinculada a l'espai de valor paisatgístic que l'envolta i que es pretén protegir.
3. En l'àrea recreativa de la Font del Baladre es concentra l'ús públic intensiu del paratge natural municipal.
Article 61. Localització
L'àrea recreativa comprén l'àrea de descans de la Font del Baladre i la zona d'aparcament situada en les proximitats, localitzat el conjunt a la partida de l'Estret d'Agres, en el primer tram del paratge. Inclou les parcel·les cadastrals següents: 195ª del polígon 10, 196 del polígon 10, i part de la 9011 del polígon 10.
La Font del Baladre està situada a 1,7 km de l'eixida del nucli urbà de Muro de Alcoy. L'accés a aquesta des de Muro de Alcoy és a través de la carretera CV-700, agafant una desviació a la dreta a l'altura del punt quilomètric 14.
L'àrea recreativa té una superfície total de 0,442 hectàrees.
Aquesta àrea queda delimitada gràficament en els corresponents plànols d'ordenació d'aquest PE.
Article 62. Usos permesos
Queden específicament permesos els usos següents:
a) Els usos recreatius lligats al gaudi de la natura, sempre que s'ajusten a les normes generals i particulars d'aquest PE, com també a les normatives sectorials que siguen d'aplicació.
b) Amb caràcter general, les activitats d'oci i recreatives que defineixen l'ús específic d'aquesta àrea.
c) Àrees de pícnic.
d) La utilització del foc en les zones habilitades a aquest efecte com ara torradors i paellers, sempre segons les determinacions de la legislació sectorial aplicable. Els paellers presents a la Font del Baladre no disposen de les condicions mínimes necessàries per a prevenció d'incendis per la qual cosa han de romandre clausurats fins que l'Ajuntament de Muro de Alcoy els adapte. Amb aquest fi han de complir les disposicions tècniques per a l'adequació de barbacoes o paellers davant del risc d'incendis forestals donades per la Direcció General de Gestió del Medi Natural, de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, i recollides en els plans de prevenció d'incendis dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana.
e) Elements de mobiliari urbà com ara bancs, taules i papereres, com també indicadors de caràcter institucional relacionats amb l'ús públic del paratge i la gestió de l'àmbit territorial objecte del PE.
Article 63. Usos prohibits
1. En general, tots els que comporten una degradació ambiental o paisatgística d'aquests espais o dificulten la realització dels usos preferents.
2. Queden especialment prohibits:
a) La construcció o instal·lació d'obres relacionades amb l'explotació de recursos vius.
b) Usos i activitats que comporten un notable impacte paisatgístic o ecològic.
c) La utilització de foc mitjançant foguerets, fogueres, etc. fora de les àrees especialment habilitades a aquest fi.
d) L'activitat cinegètica.
CAPÍTOL IV
ÀREA D'ÚS PÚBLIC EXTENSIU
Article 64. Caracterització
Es tracta d'un espai, que per la particular ubicació, les característiques intrínseques, tant fisiconaturals com derivades de l'activitat humana, i per les especials potencialitats d'ús, compleix en l'actualitat, les funcions següents:
- Una funció didacticonaturalística. Per les característiques ecologicoambientals, es proposa la seua utilització amb fins didàctics, promocionant les activitats naturalístiques i l'ús públic basat en els recursos naturals, fomentant el respecte cap al medi en què es basen.
- Una funció social com a lloc d'esplai. És una zona que en l'actualitat presenta condicions òptimes per a l'exercici d'activitats d'ús públic extensiu.
Article 65. Localització
L'àrea d'ús públic extensiu es localitza en el tram de domini públic comprés entre el pont de Sant Gonçal i el pont de Cela.
L'àrea d'ús públic extensiu té una superfície total de 5,014 hectàrees.
Aquesta àrea queda delimitada gràficament en els corresponents plans d'ordenació d'aquest PE.
Article 66. Usos permesos
Queden específicament permesos els usos següents:
a) L'ús públic extensiu lligat al gaudi de la natura, sempre que s'ajuste a les normes generals i particulars d'aquest PE, com també a les normatives sectorials que siguen d'aplicació.
b) Amb caràcter general les activitats d'ús públic que defineixen l'ús específic d'aquesta àrea.
c) Elements de mobiliari d'ús públic de caràcter extensiu com a bancs per al descans dels passejants, aparells de gimnàstica, i instal·lació de baranes de fusta de rústica per a la protecció dels visitants, com també indicadors de caràcter institucional relacionats amb l'ús públic del paratge i la gestió de l'àmbit territorial objecte del PE.
d) Col·locació de plafons didàctics en què s'allisten les principals espècies de flora i fauna, com també les comunitats vegetals presents al paratge.
Article 67. Usos prohibits
1. En general, quants comporten una degradació ambiental o paisatgística d'aquests espais o dificulten la realització dels usos preferents.
2. Queden especialment prohibits:
a) Actuacions o activitats relacionades amb l'extracció d'àrids i terres per a l'explotació dels recursos miners.
b) Construcció de qualsevol tipus d'edificació.
c) Usos i activitats que comporten un notable impacte paisatgístic o ecològic.
d) La instal·lació de suports de publicitat o altres elements anàlegs, excepte aquells indicadors d'activitats, establiments i llocs que es consideren necessaris per a la correcta gestió del paratge. En tot cas caldrà ajustar-se a les normes que s'establisquen de disseny i instal·lació.
e) L'ús del foc amb qualsevol finalitat en tot l'àmbit del paratge com també tirar fòsfors, puntes de cigarret i l'ús de cartutxos de caça proveïts de tacs de paper.
TÍTOL IV
NORMES PER A LA GESTIÓ DEL PARATGE NATURAL
Article 68. Règim general
1. L'administració i la gestió del Paratge Natural Municipal Font del Baladre-Fontanars-Riu d'Agres correspon a l'Ajuntament de Muro de Alcoy.
2. La conselleria competent en matèria de medi ambient pot prestar a l'ajuntament l'assistència tècnica necessària i assessorament per a la gestió del paratge natural municipal.
3. El règim de gestió del paratge ha d'atendre al marc establit amb caràcter genèric per als paratges naturals municipals per la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, com també les determinacions específiques que estableix en la matèria el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals.
4. La gestió del paratge, pel que fa al funcionament d'instal·lacions, equipaments i serveis, pot delegar-se d'acord amb el que preveu la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Aquesta gestió també pot encomanar-se a altres entitats de dret públic o concertar-se amb institucions o entitats de naturalesa privada.
5. L'ajuntament pot promoure, per a assegurar la participació efectiva en la gestió del paratge dels agents socials i econòmics implicats i d'altres administracions públiques, la constitució d'una entitat mixta amb participació de les administracions autonòmiques i local i del sector privat, com ara una fundació, un consorci o un altre tipus de figura prevista en la legislació vigent.
Article 69. Consell de Participació del paratge natural municipal
Com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, amb la finalitat de col·laborar en la gestió i canalitzar la participació dels propietaris i interessos socials i econòmics afectats s'ha creat el Consell de Participació del Paratge Natural Municipal Font del Baladre-Fontanars-Riu d'Agres, segons s'estableix en la part dispositiva del decret de declaració, atenint-se d'aquesta manera al que preveu l'article 7.3 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals.
TÍTOL V
MECANISME DE FINANÇAMENT
Article 70. Règim general
1. El finançament del paratge natural municipal és a compte de l'Ajuntament de Muro de Alcoy.
2. L'Ajuntament de Muro de Alcoy ha d'habilitar en els seus pressupostos els crèdits necessaris per a la correcta gestió del paratge natural municipal.
3. La Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge pot participar en el finançament del paratge natural municipal, d'acord amb l'article 10 del Decret 161/2004, de 27 de desembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals, sense perjudici dels mitjans econòmics que poden aportar altres entitats públiques o privades que puguen tenir interés a coadjuvar al manteniment del paratge natural municipal.
TÍTOL VI
RÈGIM SANCIONADOR
Article 71. Règim sancionador
1. La inobservança o infracció de la normativa aplicable al paratge natural municipal serà sancionada, de conformitat amb la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, sense perjudici del que siga exigible en via penal, civil o de qualsevol altre ordre en què puga incórrer.
2. Els infractors estan obligats, en tot cas, a reparar els danys causats i a restituir els llocs i elements alterats a la seua situació inicial.

linea