Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

RESOLUCIÓ de 23 de gener de 2008, de la directora general de Producció Agrària, per la qual s'aprova el Pla Anual Zoosanitari de 2008 i es desenvolupen les mesures contingudes en este. [2008/1793]

(DOGV núm. 5703 de 14.02.2008) Ref. Base de dades 001865/2008

RESOLUCIÓ de 23 de gener de 2008, de la directora general de Producció Agrària, per la qual s'aprova el Pla Anual Zoosanitari de 2008 i es desenvolupen les mesures contingudes en este. [2008/1793]
La Direcció General de la Producció Agrària, d'acord amb la Llei 6/2003, de 7 de març, de la Generalitat, de Ramaderia de la Comunitat Valenciana i la Llei 8/2003, de 24 d'abril, de Sanitat Animal Estatal té com a obligació definir la implicació del ramader en el manteniment i la consecució de la sanitat del seu bestiar, facilitar el compliment de la normativa per a acreditar el manteniment de l'estatus sanitari en els seus bestiars, establir les exigències mínimes, per espècies ramaderes i malalties, les freqüències, els nivells de mostratge i el calendari en funció de la situació sanitària, així com els objectius marcats en cada programa.
Atés que la sanitat animal és patrimoni de tots, i a tots correspon la seua defensa, este sistema de coresponsabilitat dels ramaders en el manteniment i la millora de l'estatus sanitari de les seues explotacions s'ha demostrat altament eficaç quan hi ha una implicació dels ramaders, sempre davall el control i la supervisió dels servicis veterinaris oficials de la conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.
L'anàlisi de les mostres rebudes es realitza en la Unitat d'Anàlisi de Sanitat Animal de la conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació i en aquells laboratoris autoritzats per la conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació. Les proves diagnòstiques de camp, es realitzaran pels servicis veterinaris.
Vista la base legal per la qual es regulen els programes nacionals d'eradicació de malalties dels animals, i la normativa referent als programes de vigilància de les diferents malalties objecte del present Pla Anual Zoosanitari: tuberculosi, brucel·losi, leucosi i peripneumònia. Regulat en el Reial Decret 2611/1996, de 20 de desembre, i les seues modificacions posteriors: Reial Decret 1047/03 i Reial Decret 51/04; Reial Decret 1716/2000, de 13 d'octubre. Programes nacionals d'eradicació de la tuberculosi i la brucel·losi bovina per als anys 2008 a 2010, aprovats per la Decisió, de la Comissió, de 30 de novembre de 2007 (2007/782/CE).
Llengua blava. Regulat en Reglament (CE) 1266/07, de la Comissió, de 26 d'octubre; Reial Decret 1228/01, de 8 de novembre, del MAPA i O. APA 3864/07, del MAPA.
Brucel·losi oví-caprina. Regulat en el Reial Decret 2611/1996, de 20 de desembre, i les seues modificacions posteriors; Reial Decret 1941/2004, de 27 de setembre; Programa Nacional d'Eradicació contra la Brucel·losi Ovina i Caprina per a 2008 aprovat per la Decisió, de la Comissió, de 30 de novembre de 2007 (2007/782/CE).
Tremolor o scrapie. Regulat en el Reial Decret 3454/2000, de 22 de desembre, del MAPA, i Reglament CE 999/2001, del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de maig, i les seues modificacions.
Pestes porcines, malaltia d'Aujeszky i malaltia vesicular. Reial Decret 324/2000, de 3 de març, pel qual s'establixen normes bàsiques d'ordenació de les explotacions porcines. Reial Decret 636/2006, de 26 de maig, pel qual s'establixen les bases del programa coordinat de lluita, control i eradicació de la malaltia d'Aujeszky. Reial Decret 1186/2006, de 13 d'octubre, pel qual s'establixen les bases del Pla de Vigilància Sanitària Serològica del Bestiar Porcí.
Malalties aviàries. Reial Decret 328/2003, de 14 de març, pel qual s'establix i regula el Pla Sanitari Avícola. Reial Decret 372/2003, de 28 de març, pel qual s'establix i regula el registre general d'establiments de gallines ponedores. Reial Decret 1084/2005, de 16 de setembre, d'ordenació d'avicultura de carn. ORDE PRE/407/2006, de 14 de febrer, per la qual es modifica l'Orde PRE /1377/2005, de 16 de maig, per la qual s'establixen mesures de vigilància i control de determinades salmonel·losis en explotacions de gallines ponedores, als efectes de l'establiment d'un programa nacional, quant a la vacunació. Orde APA/1604/2007, d'1 de juny, per la qual s'establixen els barems d'indemnització per sacrifici obligatori dels animals objecte de programa nacional de control dels cinc serotips més freqüents en la salmonel·losi humana, en ramats d'aus reproductores del gènere Gallus gallus. ORDE APA/2442/2006, de 27 de juliol, per la qual s'establixen mesures especifiques de protecció en relació amb la influença aviària. ORDE APA/2556/2006, de 3 d'agost, per la qual es modifica l'Orde APA/2442/2006, de 27 de juliol, per la qual s'establixen mesures específiques de protecció en relació amb la influença aviària. Reial Decret 445/2007, de 3 d'abril, pel qual s'establixen mesures de lluita contra la influença aviària. Programa Nacional de Vigilància, Control i Eradicació en Aus Reproductores Espècie Gallus Gallus 2008. Programa Nacional de Mesures Addicionals de Vigilància i Control de Salmonel·la en Gallines Ponedores de l'Espècie Gallus Gallus 2008. Pla Nacional de Mesures de Vigilància de Salmonel·la en Pollastres de Carn Broilers de l'Espècie Gallus Gallus 2008.
Mixomatosi i malaltia vírica hemorràgica. Reial Decret 1547/2004, de 25 de juny, pel qual s'establixen normes d'ordenació de les explotacions cunícoles.
Varroosi i cria podrida americana. Reial Decret 209/2002, de 22 de febrer, pel qual s'establixen normes d'ordenació de les explotacions apícoles. Reial Decret 448/2005, pel qual es modifica el Reial Decret 209/2002. Reial Decret 608/2006, de 19 de maig, pel qual s'establix i regula un programa nacional de lluita i control de les malalties de les abelles de la mel. Resolució de 27 de setembre de 2006, del director general d'Investigació, Desenvolupament i Innovació Agropecuària, per la qual s'amplia el període de tractament davant de la varroosi
La present resolució s'articula en tres apartats. Primer, aprovar el Pla Anual Zoosanitari amb unes actuacions generals i altres per espècies. Segon, aprovar les condicions per a les proves diagnòstiques, la presa de mostres i la remissió amb destinació a la Unitat d'Anàlisi de Sanitat Animal i laboratoris actualitzats. Tercer, aprovar el format de remissió d'informació de tal forma que tot això constituïx una autèntica xarxa de vigilància epidemiològica per a mantindre i millorar la sanitat animal de la Comunitat Valenciana.
Fetes les consultes pertinents a les organitzacions professionals agràries, per tot això, resolc:
Primer
Aprovar el següent Pla Anual Zoosanitari
A. Actuacions generals
Tots els titulars d'explotacions ramaderes de la Comunitat Valenciana, a través dels seus servicis veterinaris (veterinaris d'explotació o d'agrupació de defensa sanitària), es responsabilitzaran de realitzar els controls previstos en el present Pla Anual Zoosanitari de manera que s'acrediten les exigències mínimes per a mantindre l'estatus que garantisca un adequat nivell sanitari de les seues explotacions. Així mateix, els titulars d'explotació a través dels seus servicis veterinaris informaran del resultat de visites trimestrals que comproven la presència de mortalitat i morbiditat imputables a malalties objecte del present pla a excepció del sector apícola en què les visites seran anuals almenys a un assentament. Totes les visites dels servicis veterinaris a les explotacions ramaderes que tinguen com a objecte alguna de les actuacions previstes en esta resolució es reflectiran en el llibre de visites de l'explotació.
B. Actuacions per espècies
1. Bestiar boví
1.1 Malalties objecte d'actuació
Tuberculosi
Brucel·losi
Peripneumònia
Leucosi
Llengua blava
1.2 Actuacions sanitàries: a desenvolupar davall coneixement i supervisió del veterinari inspector pecuari oficial de la seua comarca.
1.2.1. Tuberculosi i brucel·losi. Es realitzaran els reconeixements serològics i proves diagnòstiques (intradermotuberculinització) d'acord amb les pautes següents:
- Explotacions amb reproductors, d'aptitud llet i carn: una prova diagnòstica d'intradermotuberculinització en tots els bovins majors de 6 setmanes de vida, i un reconeixement serològic en tots els bovins majors de 12 mesos.
- Explotacions amb reproductors, d'aptitud de toreig o brau: realitzaran almenys dos reconeixements serològics, en tots els bovins majors de 12 mesos i dos proves diagnòstiques (intradermotuberculinització) en tots els bovins majors de 6 setmanes de vida a l'any i, si tenen cabestres, estos es faran tres vegades a l'any. El diagnòstic davant d'una mateixa malaltia es realitzarà amb un interval mínim de 3 mesos.
- Explotacions d'engreix independent: hauran de subministrar-se d'explotacions qualificades almenys T3-B3, i a més hauran de realitzar reconeixements en un nombre tal d'animals que garantisquen la detecció d'un un per cent de prevalença de la malaltia, amb un 95% de confiança, calculat sobre el cens mitjà a satisfacció del servici veterinari oficial.
Les explotacions B2 i T2 han de realitzar les revisions i proves diagnòstiques durant el primer trimestre de l'any i, la resta d'explotacions, abans de finalitzar el 2n trimestre.
Davant de qualsevol moviment amb destinació diferent de sacrifici o engreixament per al seu posterior enviament a escorxador, realitzaran les proves en tots els animals objecte de moviment que per la seua edat puguen ser revisats revisats de brucel·losi i tuberculosi 30 dies abans de la seua partida. A excepció dels moviments de caps de toreig amb destinació d'anada i tornada a espectacles tradicionals sempre que mantinguen la qualificació T3-B4. Este termini podrà ampliar-se a tres mesos en el cas de moviments dins de la Comunitat Valenciana.
1.2.2 Llengua blava: davant de l'arribada d'animals amb destinació a vida, procedents de zona restringida o de països on s'haja diagnosticat la llengua blava:
a) El veterinari responsable de l'explotació realitzarà visita en 72 hores per a inspecció clínica i presa de mostres, i emplenarà un informe normalitzat (veure annex V, de recepció d'animals per a vida).
Els bovins quedant immobilitzats, excepte destinació a sacrifici, se sotmetran a una desinsectació, juntament amb les instal·lacions de l'explotació des del dia d'arribada dels animals i, posteriorment, amb periodicitat quinzenal o la indicada pel servici veterinari oficial que es reflectirà com a tractament zoosanitari en el llibre d'explotació, fins a obtindre resultats analítics favorables.
La presa de mostres de sang sencera i sèrum, amb comunicació al servici veterinari oficial serà en nombre de :
- 95% de probabilitat per a detectar una prevalença d'un 10% de positivitat, o bé 30 mostres, en el cas d'entrades procedents de zones restringides al serotip 1 i o 4 del virus de la llengua blava.
- 10% d'animals a l'arribada i un nombre d'animals que detecten amb un 95% de confiança un 10% de prevalença o 30 animals, als 28 dies des de zones restringides o països amb serotip 8 de llengua blava.
2. Bestiar oví i caprí.
2.1 Malalties objecte d'actuació:
Brucel·losi oví-caprí
Tremolor o scrapie
Llengua blava
2.2 Actuacions sanitàries: a desenvolupar davall del coneixement i la supervisió del veterinari inspector pecuari oficial de la seua comarca.
2.2.1 Brucel·losi.
Revisions: es revisaran almenys una vegada totes les explotacions en funció d'una anàlisi de riscos en el primer semestre de l'any, i començaran per les explotacions M1 i M2, que es realitzaran en el primer trimestre. Esta anàlisi de risc comprendrà els punts següents:
- Tres últims anys sense animals positius en l'explotació.
- Sense animals positius en l'últim any les explotacions limítrofes o confrontants que puguen ser factor de risc per utilització de pastures, abeuradores o zones de pas comú.
- Que no realitzen transhumància.
- Que no presenten cap simptomatologia d'avortaments en l'últim any.
- Que no tinga entrada d'animals amb destinació a reproducció en l'últim any excepte amb controls analítics previs negatius.
Que siguen explotacions amb un cens superior a 150 femelles reproductores.
Les explotacions que complisquen tots els requisits anteriors podran reduir la presa de mostres al 25% de femelles reproductores en edat fèrtil o sexualment madures, a més el 100% dels mascles reproductors i el 100% de les femelles destinades a reposició en l'últim any. En la resta d'explotacions es revisarà el 100% d'animals reproductors.
L'edat de la presa de mostres serà per a les explotacions que vacunen o hagen vacunat en l'últim any amb REV-1, a partir de díhuit mesos en animals vacunats, i es reduirà en explotacions amb animals positius en l'anterior sanejament a dotze mesos. En les explotacions que no vacunen o no hagen vacunat en l'últim any, sis mesos en animals no vacunats.
Profilaxi vaccínica: tots els ovins i caprins de reposició, inclosos els mascles, han de vacunar-se amb Rev-1 entre els tres i els sis mesos d'edat, excepte les explotacions M4 o les que tendixen a la qualificació com a M4, amb la sol·lictud prèvia del titular i l'autorització expressa de la Secció de Producció i Sanitat Animal dels servicis territorials en les condicions establides per la Direcció General de Producció Agrària. Els animals vacunats han de ser identificats individualment de manera que es dispose, en tot moment, de la seua identificació i la data de vacunació.
Davant de qualsevol moviment amb destinació diferent de sacrifici o engreixament amb destinació posterior només a escorxador realitzaran les proves en tots els animals objecte de moviment que per la seua edat puguen ser revisats per brucel·losi, trenta dies abans de la seua partida. Este termini podrà ampliar-se a tres mesos en el cas de moviments dins de la Comunitat Valenciana.
2.2.2 Control de la tremolor o scrapie
Els veterinaris responsables del programa sanitari d'una explotació ramadera, agrupació de defensa sanitària, federació o associació d'explotacions ramaderes, realitzaran la presa de mostres de les ovelles i cabres mortes en explotació, majors de díhuit mesos, almenys a raó d'una mostra a l'any per cada 750 reproductores ovines integrades en l'agrupació i una mostra a l'any per cada 250 reproductores caprines integrades en l'agrupació.
La mostra per a diagnòstic de l'encefalopaties espongiformes transmissibles s'enviarà a la Unitat d'Anàlisi de Sanitat Animal (UASA) acompanyada del corresponent formulari (models 2 i 3, de l'annex VII del Reial Decret 3454/2000) i s'indicaran en lletres majúscules la denominació de l'agrupació de defensa sanitària, federació o associació d'explotacions ramaderes.
2.2.3 Llengua blava
Davant de l'arribada d'animals, procedents de zona restringida, o de països on s'haja diagnosticat la llengua blava, el veterinari responsable de l'explotació:
a) Realitzarà visita en 72 hores per a inspecció clínica, i emplenarà un informe normalitzat de recepció d'animals per a vida (annex V). Els ovins i caprins quedaran immobilitzats, excepte destinació a sacrifici, se sotmetran a una desinsectació, juntament amb les instal·lacions de l'explotació des del dia d'arribada dels animals i, posteriorment, amb periodicitat quinzenal o la indicada pel servicis veterinaris oficials que es reflectirà com a tractament zoosanitari en el llibre d'explotació, fins a obtindre resultats analítics favorables.
b) La presa de mostres de sang sencera i sèrum, amb comunicació al servicis veterinaris oficials serà en nombre de:
- 95% de probabilitat per a detectar una prevalença d'un 10% de positivitat, o bé 30 mostres, en el cas d'entrades procedents de zones restringides a serotip 1 i/o 4 de llengua blava.
- 10% d'animals a l'arribada i que detecten amb un 95% de confiança un 10% de prevalença o 30 animals, als vint-i-huit dies des de zones restringides o països amb serotip 8 de llengua blava.
3. Bestiar porcí
3.1 Malalties objecte d'actuació:
Pesta porcina clàssica
Pesta porcina africana
Malaltia vesicular porcina
Malaltia d'Aujeszky
3.2 Actuacions sanitàries: a desenvolupar davall del coneixement i la supervisió del veterinari inspector pecuari oficial de la seua comarca.
3.2.1 Revisions i controls serològics per a la vigilància de pesta porcina clàssica, pesta porcina africana i malaltia vesicular porcina.
- Explotacions de selecció, de multiplicació, de porcs senglars, o amb sistema extensiu, des de les quals s'efectuen moviments de porcs per a cria, i centres d'inseminació.
a) Un primer control serològic del 100% dels reproductors, excepte si ja s'haguera realitzat amb anterioritat obtenint un resultat negatiu.
b) Quadrimestralment, controls serològics sobre un nombre de reproductors que garantisca, amb un nivell de confiança del 95 per cent, detectar la presència de la malaltia si la seua taxa de prevalença és com a mínim del cinc per cent, amb la realització, preferentment, d'estos controls cada vegada en animals diferents.
- Explotacions de producció (cicle tancat, producció de garrins, mixtes i extensives que donen lloc a moviments de porcs de producció cap a altres explotacions i escorxadors): es realitzarà un control serològic anual en els porcs de cria existents en l'explotació, sobre un nombre de reproductors que garantisca, amb un nivell de confiança del 95 per cent, detectar la presència de la malaltia si la seua taxa de prevalença és com a mínim del cinc per cent.
- Explotacions per a recria de reproductors i transició de reproductores primípares: es realitzarà un control quadrimestral sobre un nombre d'animals que garantisca, amb un nivell de confiança del 95 per cent, detectar la presència de la malaltia si la seua prevalença és com a mínim del cinc per cent, i es realitzaran estos controls en animals representatius de totes les edats
- Explotacions de porcs de producció únicament: els animals hauran de procedir d'explotacions en què s'hagen realitzat en l'explotació d'origen els controls periòdics dels punts anteriors.
3.2.2 Control i eradicació de la malaltia d'Aujeszky
3.2.2.1 Profilaxi vaccínica de la malaltia d'Aujeszky:
La vacuna a utilitzar en reproductors i reposició serà oliosa.
Els reproductors: es vacunaran en massa quatre vegades a l'any en la primera quinzena dels mesos de gener, abril, juliol i octubre.
Tot animal futur reproductor haurà d'haver sigut vacunat almenys tres vegades abans d'entrar en el cicle reproductiu, i s'administrarà la tercera dosi entre les 21 i 24 setmanes de vida, excepte l'autoreposició d'explotacions A4.
Els animals d'engreix es vacunaran entre la desena i la dotzena setmana de vida, i es revacunaran 3 o 4 setmanes després. Si arriben l'edat de 6 mesos es tornaran a vacunar i es revacunaran cada quatre mesos fins que abandonen l'explotació.
En les explotacions d'engreix que practiquen l'entrada contínua, l'aplicació de la primera dosi s'efectuarà en la primera setmana d'entrada dels animals i es revacunarà mensualment cada nau en massa.
3.2.2.2 Revisions serològiques davant de la malaltia d'Aujeszky:
- Explotacions de selecció, de multiplicació, de recria de reproductors, de transició de reproductores primípares i centres d'inseminació artificial: es realitzaran en els reproductors controls serológics quadrimestrals davant de la gE del virus de la malaltia d'Aujeszky, amb resultat negatiu, amb una grandària de mostra que permeta detectar la presència de la malaltia amb una prevalença mínima esperada del 5% i un grau de confiança del 95%.
- Explotacions de producció: les explotacions realitzaran semestralment, almenys, un control serològic dels reproductors, amb resultat negatiu davant de la gE del virus de la malaltia d'Aujeszky, en un nombre d'animals que garantisca, amb un nivell de confiança del 95%, detectar la presència de la malaltia si la seua taxa de prevalença és com a mínim del 5%. Les explotacions positives de cicle tancat realitzaran, a més, amb cada un de les revisions, un mostratge de 20 animals en la fase final de l'engreix, amb la finalitat de comprovar si existix recirculació vírica, i una vegada obtingut un resultat negatiu en l'engreix es realitzarà un mostratge de tots els reproductors que anteriorment no hagen donat resultat positiu.
- En les explotacions d'engreix amb cicles continus i en les explotacions de transició de garrins, es realitzaran controls serológics semestrals. En les explotacions d'engreix amb cicles independents (tot dins tot fora) es realitzarà un control serològic per cicle.
- Tant en les menjadores com en les transicions de garrins, els controls seran realitzats bé en explotació o alternativament en escorxador, amb resultat negatiu davant de la gE del virus de la malaltia d'Aujeszky, amb un grandària de mostra que permeta detectar la presència de la malaltia amb una prevalença mínima esperada del 10% i un grau de confiança del 95%.
Tots els animals de reposició, siga quin siga el seu origen, comptaran amb un reconeixement negatiu a partir d'una mostra presa com a màxim un mes abans del primer cobriment.
Tot animal seropositiu s'identificarà per mitjà de cròtal auricular normalitzat.
4. Avicultura
4.1 Malalties objecte d'actuació:
Salmonel·losi
Micoplasmosi
Influença aviària
Malaltia de Newcastle
Bronquitis infecciosa
Malaltia de Congo-Crimea
4.2 Profilaxi vaccínica: les ponedores futures es vacunaran de les salmonel·losis d'importància per a la salut pública abans d'entrar en producció.
4.3 Preses de mostres i anàlisis:
4.3.1 Reproductores. En les explotacions de selecció i multiplicació, el control consistirà en les següents preses de mostres i anàlisi:
4.3.1.1 Aviram de cria:
Polletes d'1 dia de vida:
10 mostres d'excrements del revestiment de les caixes per a l'autocontrol de salmonel·la.
Sang per a anàlisi de Mycoplasma gallisepticum.
4 setmanes de vida:
Autocontrol de salmonel·la en excrements.
2 setmanes abans d'entrar en la fase de posta:
Autocontrol de salmonel·la en excrements.
Sang per a anàlisi de Mycoplasma gallisepticum.
4.3.1.2 Aviram de reproductores:
25-28 setmanes de vida:
Sang per a anàlisi de malaltia de Newcastle, influença aviària i Mycoplasma gallisepticum.
39-42 setmanes de vida:
Sang per a anàlisi de Mycoplasma gallisepticum.
54-58 setmanes de vida:
Sang per a anàlisi de malaltia de Newcastle, influença aviària i Mycoplasma gallisepticum.
Autocontrols de salmonel·la en excrements cada 15 dies en fase de posta.
Els autocontrols de salmonel·la en excrements de reproductores consistiran en 2 mostres d'excrements o 5 parells d'anelles.
4.3.2 Aus de posta
4.3.2.1 Aviram de cria:
4.3.2.1.1 Serologia
Polletes d'1 dia de vida: Mycoplasma gallisepticum.
14-18 setmanes de vida: Mycoplasma gallisepticum, influença aviària, malaltia de Newcastle i bronquitis M-41.
4.3.2.1.2 Microbiologia.
- Polletes d'1 dia de vida: 10 mostres d'excrements del revestiment de les caixes per a autocontrol de salmonel·la.
- Polletes 2 setmanes abans d'entrada a fase de posta: 1 mostra d'excrements per a autocontrol de salmonel·la.
4.3.2.2 Aviram de producció:
4.3.2.2.1 Serologia
30 - 35 setmanes de vida: Mycoplasma gallisepticum, malaltia de Newcastle i bronquitis M - 41.
47 - 50 setmanes de vida: Mycoplasma gallisepticum, influença aviària, malaltia de Newcastle i bronquitis M - 41.
4.3.2.2.2 Microbiologia
Autocontrols de salmonel·la en excrements (o calces en cas d'animals criats en el sòl) cada 15 setmanes en fase de posada.
Els autocontrols de salmonel·la en excrements de ponedores consistiran en 2 mostres d'excrements o 2 parells d'anelles.
4.3.2.3 Control de la desinfecció: abans de la introducció de polletes s'efectuarà un autocontrol de neteja d'instal·lacions i utillatge que demostre l'absència de salmonel·la.
4.3.3 Pollastres (broilers), titots i ànecs
4.3.3.1 Serologia
En les explotacions situades en els municipis (o part d'estos) recollits en l'Orde APA/571/2006 (annexos I i III) i en l'Orde APA/1500/2006 (modificació de l'annex II), caldrà recollir, durant 2008, 14 sèrums d'animals majors de 30 dies per a control d'influença aviària i malaltia de Newcastle.
4.3.3.2 Microbiologia
Autocontrols de salmonel·la en 2 parells d'anelles en tot l'aviram de pollastres (broilers) de l'explotació dins de les 3 setmanes anteriors a l'eixida de les aus amb destinació a sacrifici.
4.3.3.3 Control de la desinfecció: abans de la introducció de pollastres (broilers), s'efectuarà un autocontrol de neteja d'instal·lacions i utillatge que demostre l'absència de salmonel·la.
4.3.4 Explotacions cinegètiques situades als municipis (o part d'estos) recollits en l'Orde APA/2442/2006 i en l'Orde APA/2556/2006: en les explotacions de cicle tancat caldrà recollir 20 sèrums d'animals majors de 30 dies, almenys una vegada cada trimestre, i en les explotacions sense reproductors es recolliran 20 sèrums 3 setmanes abans de començar les soltes, en els dos casos per a control d'influença aviària i malaltia de Newcastle.
Resta d'explotacions cinegètiques: en les explotacions de cicle tancat caldrà recollir 20 sèrums d'animals majors de 30 dies, almenys una vegada cada semestre, i en les explotacions sense reproductors es recolliran 20 sèrums 3 setmanes abans de començar les soltes, en els dos casos per a control d'influença aviària i malaltia de Newcastle.
4.3.5 Estruços: en cada explotació caldrà recollir, durant 2008, almenys 5 mostres de sang per a analítica de malaltia de Newcastle, Congo-Crimea i salmonel·la.
4.3.6 Guatles de posta:
4-8 setmanes de vida: després de l'entrada de les guatles a la nau de posta es recolliran 14 sèrums per al control d'influença aviària i malaltia de Newcastle.
20-28 setmanes de vida: es recolliran 14 sèrums per al control d'influença aviària i malaltia de Newcastle.
4.4 Els autocontrols de salmonel·la es realitzaran en laboratoris autoritzats per a esta finalitat per l'autoritat competent corresponent.
5. Cuniculicultura
5.1 Malalties objecte d'actuació: mixomatosi, malaltia vírica hemorràgica, micosi i parasitosi.
5.2 Actuacions:
5.2.1 Explotacions no qualificades o qualificades X2 o H2:
Mixomatosi: 2 vacunacions a l'any als reproductors.
Malaltia vírica hemorràgica: 1 vacunació anual als reproductors.
Parasitosi: una desparasitació anual.
Micosi: informe semestral sobre la incidència pel veterinari d'explotació.
5.2.2 Explotacions qualificades com a X3/H3:
Mixomatosi i malaltia vírica hemorràgica: revisions serològiques anuals per a detectar la malaltia amb una prevalença del 5% i un nivell de confiança del 95%, amb informe en el primer i tercer trimestre d'absència de simptomatologia.
Parasitosi: una desparasitació anual.
Micosi: informe semestral sobre la incidència pel veterinari d'explotació.
6. Apicultura
6.1 Malalties objecte d'actuació: varroasi i cria podrida americana.
6.2 Actuacions:
6.2.1 Visita de vigilància sanitària, almenys anual en l'assentament del nombre més gran de ruscos, d'acord amb la normativa vigent per a detecció de cria podrida americana i varroasi i, si és el cas, altres patologies.
6.2.2 Un tractament obligatori davant de varroasi a l'any, amb medicaments veterinaris, que es podrà realitzar des del mes de setembre fins al dia 15 de gener de l'any següent en els ruscos presents a la Comunitat Valenciana.
Segon
Aprovar les condicions següents per a les proves diagnòstiques, la presa de mostres i remissió amb destinació a la unitat d'anàlisi de sanitat animal i laboratoris autoritzats.
Els veterinaris responsables de l'aplicació del Pla Anual Zoosanitari:
- Elaboraran un calendari de presa de mostres, segons les normes del Pla Anual Zoosanitari, per explotacions, que caldrà comunicar als servicis veterinaris oficials.
- En les seues actuacions en les explotacions ramaderes observaran les normes de bioseguretat necessàries.
- Emplenaran en la totalitat la fitxa de presa de mostres, fent ús de les etiquetes de codi de barres que proporcione la conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, i entregaran un exemplar a cada un dels destinataris que s'indiquen en cada una de les còpies de l'imprés.
- Comunicaran als servicis veterinaris oficials les dificultats o incidències que troben en el compliment del Pla Anual Zoosanitari.
- S'asseguraran de la identificació individual d'aquells animals en què siga preceptiu.
- En el cas d'oví-caprí, de cada animal que s'identifique s'indicarà en el full de camp si es tracta d'una nova identificació per reposició pròpia o aliena (amb l'anotació "RP" o "RA", segons el cas) o de recrotalització per substitució d'un cròtal deteriorat; en este cas, cal anotar "RC" i indicar el número de cròtal que s'ha substituït. Qualsevol altra identificació diferent de les anteriors haurà d'anotar-se com a "RX".
- En el cas de porcí, s'indicarà en el full de camp, per a les reproductores, el número de part, i per a l'engreix, l'edat en setmanes.
- En el cas de boví, els veterinaris actuants confrontaran els animals presents en la base de dades oficials de bestiar boví amb els animals presents en l'explotació i es comunicarà la diferència a la Secció de Producció i Sanitat Animal dels servicis territorials. Els servicis veterinaris oficials facilitaran les llistes actualitzades extretes del RIIA-SIMOGAN.
- Identificaran per mitjà de numeració cada un dels tubs de dessagnament, en el cas de diagnòstic individual.
- Manejaran les mostres de manera que es produïsca un escorriment de sèrum correcte.
- Mantindran les mostres en condicions de conservació adequades.
- Remetran les mostres, mantenint la cadena de fred, a la Unitat d'Anàlisi de Sanitat Animal (UASA), en el cas de València, i a les direccions territorials, en el cas de Castelló i Alacant, o a laboratoris autoritzats per la conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.
- El temps d'entrega a la Unitat d'Anàlisi de Sanitat Animal o servicis territorials (Castelló i Alacant), des de la presa de mostres, serà de 2 dies, ampliables a 4 si les condicions de conservació són òptimes. La recepció de mostres de la Unitat d'Anàlisi Animal controlarà el període de temps transcorregut entre la presa de mostres i l'entrada en la Unitat d'Anàlisi Animal i comunicarà al Servici de Producció i Sanitat Animal les irregularitats observades. Quan la Unitat d'Anàlisi de Sanitat Animal detecte un índex d'hemòlisi superior al 5% sense causa imputable al material de presa de mostra, podrà rebutjar l'enviament, i notificarà este fet amb caràcter immediat al veterinari i als servicis territorials corresponents.
- Si en el procés d'extracció de mostres el veterinari actuant observa la presència d'animals amb simptomatologia clínica de malaltia de declaració obligatòria, anotarà el número d'identificació de l'animal afectat i ho posarà en coneixement immediat del servici veterinari oficial corresponent.
- En el cas de les mostres per a diagnòstic d'encefalopaties espongiformes transmissibles que han de ser preses pels veterinaris d'agrupació de defensa sanitària en l'explotació, seran remeses en recipients estancs, en el termini més breu possible a la Unitat d'Anàlisi de Sanitat Animal, respectant la cadena de fred. La presa de mostres haurà de seguir el protocol establit pel Pla de Control d'Encefalopaties Espongiforme Transmissibles i la mostra consistirà en el tronc encefàlic, inclòs el cerebel.
Tercer
Aprovar la remissió d'informació epidemiològica de la manera següent:
Els veterinaris responsables de l'aplicació del Pla Anual Zoosanitari comunicaran, als mesos de gener, abril, juliol i octubre, per a cada una de les explotacions, les dades de vacunacions i actuacions obligatòries per a l'espècie, en format de fitxer informàtic, referits al trimestre anterior. Els veterinaris que actuen en el marc d'una o diverses agrupacions de defensa sanitària, a més de comunicar els números de registre de les explotacions, indicaran l'agrupació de defensa sanitària de pertinença d'estes; en el cas de veterinaris d'explotació al marge d'agrupació de defensa sanitària, només comunicaran el número de registre de l'explotació. Els camps i el format en què es produirà esta comunicació són els que s'indiquen en els annexos d'esta resolució. En el cas de l'espècie apícola, la comunicació s'efectuarà únicament al mes d'octubre i farà referència als 12 mesos anteriors per als fitxers d'altres actuacions PAZ i mortalitat. En el cas d'explotacions avícoles, la informació podrà gestionar-se a través de l'Associació Avícola Valenciana i el Centre de Qualitat i Alimentació Avícola.
La comunicació s'efectuarà per mitjà de fitxer adjunt a missatge electrònic, enviat a la direcció plan_zoosanitario@gva.es, des d'on s'enviarà un missatge de confirmació de la recepció del correu. Si el fitxer és correcte, es carregarà en la base de dades RERA, i en cas contrari serà rebutjat. El fitxer rebutjat i el missatge d'error es tornaran al veterinari emissor perquè corregisca el fitxer i el torne a enviar. Només el fitxer correcte tindrà validesa a l'efecte del compliment d'estes obligacions.
La present resolució no posa fi a la via administrativa i contra esta es pot interposar, en el termini d'un mes comptador des de l'endemà de la notificació o publicació, un recurs d'alçada davant del secretari autonòmic d'Agricultura, Pesca i Alimentació, de conformitat amb les disposicions dels articles 114 i 115 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
València, 23 de gener de 2008.- La directora general de Producció Agrària: Laura Peñarroya Fabregat.
ANNEX I
Descripció fitxer vacunacions realitzades segons PAZ
El format del fitxer que han d'enviar els veterinaris responsables de la seua aplicació a la conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, amb la informació de les vacunacions efectuades, s'ajustarà a la descripció següent.
El fitxer en format CSV el remetran periòdicament, i el seu nom haurà de contindre les lletres VAC, el NIF del veterinari d'explotació o el CIF de l'ADS que comunica les vacunacions, el número de trimestre i l'any d'execució. El format quedarà de la manera següent: VAC_nif/cif_xx_xxxx.csv
El fitxer contindrà els camps següents, en cada línia, separats per punt i coma.
1. Explotació [obligatori]: el format de l'explotació consta de 14 posicions que s'estructuren com seguix:
- Posicions 1-2: corresponen al país (per a Espanya: ES).
- Posicions 3-4: codi INE de província (exemple: 46).
- Posicions 5-7: codi INE del municipi (exemple: 001).
- Posicions 8-14: número assignat a l'explotació dins del municipi.
2. Espècie [obligatori]: segons la taula de codis de la taula SP de l'annex IV.
3. Categoria d'animals vacunats [obligatori]: codificada segons la taula CAT_VAC de l'annex.
4. Malaltia/Vacuna [obligatori]: codificada segons la taula de codis MAL_VAC de l'annex IV.
5. Data de la vacuna [obligatori]: format dd/mm/aaaa.
6. Nombre d'animals vacunats [obligatori]: nombre enter d'animals vacunats en la de la categoria indicada.
7. Tipus de vacuna [obligatori]: codificat segons la taula TIPUS_VAC de l'annex IV.
8. Lot [obligatori]: text lliure d'un màxim de 14. Este camp no pot ser nul.
9. Marca comercial [obligatori]: codificada segons la taula MARCA_VAC de l'annex IV.
ANNEX II
Descripció fitxer altres actuacions PAZ
El format del fitxer que han d'enviar els veterinaris responsables de la seua aplicació a la conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, amb la informació de les preses de mostres efectuades, s'ajustarà a la descripció següent:
El fitxer, en format CSV, el remetran periòdicament, i el seu nom haurà de contindre les lletres PAZ, el NIF del veterinari d'explotació o el CIF de l'ADS que comunica les actuacions, el número de trimestre i l'any d'execució. El format quedarà de la manera següent: PAZ_nif/cif_xx_xxxx.csv.
El fitxer contindrà els camps següents, en cada línia, separats per punt i coma.
La primera línia ha d'incloure el NIF/CIF; nom del veterinari responsable; núm. telèfon; adreça electrònica; i fax. Separats per punt i coma.
A continuació, les línies de dades com seguixen:
1. Explotació [obligatori]: el format de l'explotació consta de 14 posicions que s'estructuren com seguix:
- Posicions 1-2: corresponen al país (per a Espanya: ES).
- Posicions 3-4: codi INE de província (exemple: 46).
- Posicions 5-7: codi INE del municipi (exemple: 001).
- Posicions 8-14: número assignat a l'explotació dins del municipi.
2. Espècie [obligatori]: segons la taula de codis de la taula SP de l'annex IV.
3. Data de la presa de mostres [obligatori]: format dd/mm/aaaa.
4. Tipus d'animals mostrejats [obligatori]: referent als rangs establits en el PAZ, en l'annex IV, taula de codis TIPUS_PAZ
5. Tipus de mostra [obligatori]: segons la taula de codis MOSTRA_PAZ de l'annex IV.
6. Grup de malalties [obligatori]: malalties per a les quals es prenen les mostres, codificades segons la taula de codis MAL_PAZ de l'annex IV.
7. Nombre d'animals mostrejats [obligatori]: nombre enter amb el total d'animals mostrejats de la categoria indicada.
ANNEX III
Descripció fitxer visites PAZ i mortalitat
El format del fitxer que han d'enviar els veterinaris responsables de la seua aplicació a la conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, amb la informació de les dates de visita realitzades i el percentatge de mortalitat global de l'explotació des de l'última visita, s'ajustarà a la descripció següent:
El fitxer, en format CSV, el remetran trimestralment (a excepció de l'apicultura, que serà anual), i el seu nom haurà de contindre les lletres MOR, el NIF del veterinari d'explotació o el CIF de l'ADS, el número de trimestre (dos dígits) i l'any d'execució (quatre dígits). El format quedarà de la manera següent: MOR_nif/cif_xx_xxxx.csv.
El fitxer contindrà els camps següents, en cada línia, separats per punt i coma.
1. Explotació [obligatori]: el format de l'explotació consta de 14 posicions que s'estructuren com seguix:
- Posicions 1-2: corresponen al país (per a Espanya: ES).
- Posicions 3-4: codi INE de província (exemple: 46).
- Posicions 5-7: codi INE del municipi (exemple: 001).
- Posicions 8-14: número assignat a l'explotació dins del municipi.
2. Espècie [obligatori]: segons la taula de codis de la taula SP de l'annex IV.
3. Data de visita a l'explotació [obligatori]: format dd/mm/aaaa.
4. Mortalitat [obligatori]: camp numèric enter, expressat en percentatge d'animals morts en l'explotació respecte al cens total mitjà cada tres mesos.

linea
Mapa web