Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

DECRET LLEI 1/2015, de 27 de febrer, del Consell, d'horaris comercials a la Comunitat Valenciana. [2015/1824]

(DOGV núm. 7477 de 03.03.2015) Ref. Base de dades 001872/2015

DECRET LLEI 1/2015, de 27 de febrer, del Consell, d'horaris comercials a la Comunitat Valenciana. [2015/1824]
PREÀMBUL

En matèria d’horaris comercials, el capítol III del títol II de la Llei 3/2011, de 23 de març, de la Generalitat, de Comerç de la Comunitat Valenciana, preveu una regulació l’aplicació i desplegament de la qual s’ha vist afectada per la modificació de la legislació bàsica de l’Estat continguda en el Reial Decret Llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per a garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat, i en la Llei 18/2014, de 15 d’octubre, d’aprovació de mesures urgents per al creixement de la competitivitat i l’eficiència, que van donar una nova redacció a diferents articles de la Llei 1/2004, d’horaris comercials.
L’esmentada modificació normativa ha proporcionat nous criteris perquè els ajuntaments resulten determinants en la flexibilització del règim d’horaris aplicable al seu territori, especialment pel que fa a zones de gran afluència turística. D’esta manera, atés que els ajuntaments són els que coneixen en millor mesura els requeriments de les empreses comercials que s’ubiquen en els seus territoris, com els servicis que necessita la demanda dels residents, turistes i visitants dels seus municipis, es propicia l’escenari idoni per a aconseguir una adequada conciliació dels interessos del comerç local amb els dels seus clients potencials i la possibilitat de propiciar noves sinergies entre turisme i comerç amb els consegüents beneficis per a ambdós sectors.

No obstant això, les circumstàncies que es van incorporar a l’esmentada Llei 1/2004, a l’empara de les quals es pot instar la declaració de zona de gran afluència turística, necessiten una concreció que atorgue més seguretat jurídica i reduïsca el marge de discrecionalitat a què es presten si no es fixen uns paràmetres precisos. En este apartat s’han pres en consideració les propostes realitzades pel sector a través dels representants de distintes entitats que estan integrades en l’Observatori del Comerç Valencià.
L’absència d’una normativa autonòmica que concrete eixos criteris i la diversitat d’interpretacions a què han donat lloc distints preceptes de la legislació bàsica de l’Estat per part de les administracions i dels operadors econòmics, genera controvèrsies sobre el seu abast. Estes diferències entre els operadors i l’Administració autonòmica s’han substanciat, primer, en recursos administratius contra les decisions dels òrgans de la Generalitat competents en matèria de comerç i posteriorment per mitjà de la interposició de recursos davant de la jurisdicció contenciosa administrativa que poden derivar en sentències contràries amb la consegüent fallida de la política comercial autonòmica. En conseqüència, la gravetat de les situacions que podrien donar-se per no disposar d’una normativa que proporcione uns criteris certs i determinats aconsellen abordar amb immediatesa una nova regulació de la matèria. D’altra banda, els terminis estipulats per a la tramitació de la modificació d’una llei i el moment actual, pròxim a la finalització de la legislatura, justifiquen el recurs a la figura del decret llei. En atenció a això, s’estimen que concorren motius suficients que justifiquen la necessitat i la urgència de la publicació i l’entrada en vigor d’una regulació que modifique i ajuste a la realitat de la Comunitat Valenciana les disposicions legals en matèria d’horaris comercials.

Igualment, en consonància amb l’anterior, cada ajuntament sol·licitarà un diumenge o festiu per al seu municipi en els casos en què es produïsca una acumulació de dates inhàbils, mentre que se circumscriu la concessió d’horaris excepcionals a circumstàncies realment extraordinàries i ocasionals.
Així mateix, s’instrumenten els procediments administratius corresponents d’acord amb els principis de simplificació administrativa continguts en el Segon Pla de Simplificació i Reducció de Càrregues Administratives, Pla SIRCA-2 (2013-2015), aprovat pel Consell el 10 de maig de 2013, així com en el que disposa la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als servicis en el mercat interior, i en la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de servicis i el seu exercici. En tots estos procediments resulta essencial la consulta prèvia al Consell Local de Comerç o òrgan semblant i als representants de les entitats del sector interessats.
A la vista d’allò que s’ha exposat, resulta d’especial interés modificar, sense més dilacions, l’esmentada Llei 3/2011, de 23 de març, de la Generalitat, de Comerç de la Comunitat Valenciana, en matèria d’horaris comercials, i constituïx el dit aspecte el fet habilitant d’extraordinària i urgent necessitat que l’Estatut exigix en l’article 44 per a l’adopció d’un decret llei.
Per allò que s’ha exposat, i a l’empara del que preveuen els articles 44 i 49 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, a proposta del conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 27 de febrer de 2015,


DECRETE

Article únic. Modificacions de la Llei 3/2011, de 23 de març, de la Generalitat
Es modifica el capítol III del títol II de la Llei 3/2011, de 23 de març, de la Generalitat, de Comerç de la Comunitat Valenciana, horaris comercials, que queda redactat tal com figura en l’annex del present decret llei.


DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Legislació laboral
L’aplicació de qualsevol règim d’horaris comercials previstos en el present decret llei es desplegarà sense alteració ni menyscabament de la legislació laboral vigent.

Segona. Incidència econòmica en la dotació de gasto
La implementació i posterior desplegament d’este decret llei, no podrà tindre cap incidència en la dotació de tots i cada un dels capítols de gasto assignada a la conselleria competent per raó de la matèria, i, en tot cas, haurà de ser atés amb els mitjans personals i materials d’esta conselleria.


DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera. Expedients en tramitació
Els expedients en tràmit corresponents a sol·licituds que hagen sigut presentades amb una antelació superior a dos mesos des de l’entrada en vigor del present decret llei es resoldran d’acord amb la normativa anterior. A les sol·licituds presentades després del dit termini i que estiguen pendents de resolució se’ls aplicarà la present normativa.


Segona. Zones de gran afluència turística
Les zones de gran afluència turística que estigueren declarades amb anterioritat a l’entrada en vigor del present decret llei mantindran esta consideració, en els termes en què van ser declarades, durant un termini màxim de dos anys.
Amb, almenys, tres mesos d’anterioritat a finalitzar el dit termini, els ajuntaments corresponents hauran de sol·licitar una nova declaració de zona de gran afluència turística d’estes, d’acord amb el que preveu el present decret llei.


DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Derogació normativa
Queden derogades totes les disposicions del mateix rang o d’un rang inferior que s’oposen al que disposa el present decret llei.



DISPOSICIÓ FINAL

Única. Entrada en vigor
Este decret llei entrarà en vigor l’endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

València, 27 de febrer de 2015

El president de la Generalitat,
ALBERTO FABRA PART

El conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació,
MÁXIMO BUCH TORRALVA


ANNEX
Modificació del capítol III del títol II de la Llei 3/2011, de 23 de març, de la Generalitat, de Comerç de la Comunitat Valenciana

CAPÍTOL III
Horaris comercials

Secció primera
Horari General

Article 17. Horari general
1. L’horari global en què els establiments comercials podran desenrotllar la seua activitat durant el conjunt de dies laborables de la setmana serà, com a màxim, de 90 hores.
2. Amb caràcter general, els diumenges i festius es consideraran no laborables. No obstant això, s’habilitaran per a cada any 10 diumenges o festius en els quals els establiments podran romandre oberts al públic per a desenrotllar la seua activitat comercial.
3. Cada comerciant determinarà lliurement l’horari corresponent a cada diumenge o dia festiu en què exercisca la seua activitat.
4. Es faculta els ajuntaments perquè puguen substituir fins a dos diumenges o festius dels habilitats per dos dies festius en el seu àmbit local. La decisió que s’adopte serà de compliment obligatori per a tots els establiments que no puguen acollir-se al règim de llibertat horària. Esta determinació haurà de ser adoptada per l’òrgan municipal competent, oït el Consell Local de Comerç, o, a falta d’això, de l’òrgan semblant i de les entitats més representatives del sector d’àmbit autonòmic, i ser comunicada a la conselleria competent en matèria de comerç amb antelació al 31 de gener de cada any.

Article 18. Calendari de diumenges i altres dies festius
1. El calendari de diumenges o festius que s’habiliten per a un període de 12 mesos, que coincidirà amb l’any natural, es determinarà per mitjà d’una resolució de la conselleria competent en matèria de comerç, amb audiència prèvia de l’Observatori del Comerç Valencià, convocat a este efecte amb dos mesos d’antelació a l’inici de l’any del qual es tracte.
2. Per a la determinació de les dates habilitades caldrà ajustar-se al següent orde de criteris:
a) L’obertura, almenys, en un dia festiu quan es produïsca la coincidència de dos o més dies festius continuats.
b) L’obertura els diumenges i festius corresponents als períodes de rebaixes.
c) L’obertura els diumenges i festius de major afluència turística a la Comunitat Valenciana.
d) L’obertura en els diumenges o festius de la campanya de Nadal.

3. La resolució corresponent es publicarà en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana perquè se’n prenga coneixement, amb anterioritat al començament de l’any a què es referisca.

Article 19. Fixació i publicitat de l’horari comercial
1. L’horari d’obertura i tancament dels locals comercials serà lliurement fixat per cada comerciant, i respectarà, en tot cas, els límits màxims establits per la present llei que siguen aplicables, sense perjuí d’allò que s’ha establit, per raons d’orde públic, en una altra normativa aplicable.
2. Els establiments comercials hauran d’exposar, en els accessos i de manera visible des de l’exterior del local, els dies i les hores d’obertura i de tancament.

Secció segona
Horaris especials

Article 20. Establiments amb llibertat horària
1. Els establiments dedicats principalment a la venda de pastisseria i rebosteria, pa, plats preparats, premsa, combustibles i carburants, floristeries i plantes, productes culturals, les denominades botigues de conveniència, així com les instal·lades en estacions i mitjans de transport terrestre, marítim i aeri, tindran plena llibertat per a determinar els dies i les hores en què romandran oberts al públic a la Comunitat Valenciana.

2. S’entendrà per botigues de conveniència aquelles que, amb una superfície útil per a l’exposició i venda al públic no superior a 500 metres quadrats, romanguen obertes al públic, almenys, díhuit hores al dia i distribuïsquen la seua oferta, en forma semblant, entre llibres, periòdics i revistes, articles d’alimentació, discos, vídeos, joguets, regals i articles diversos. La distribució entre les distintes gammes d’articles ha de dur-se a terme de forma semblant entre si, sense exclusió de cap d’estes i sense que predomine netament una sobre les altres.
3. També tindran plena llibertat per a determinar els dies i les hores en què romandran oberts al públic els establiments de venda de reduïda dimensió diferents dels anteriors, que disposen d’una superfície útil per a l’exposició i venda al públic inferior a 300 metres quadrats, exclosos els pertanyents a empreses o grups de distribució que no tinguen la consideració de xicoteta i mitjana empresa segons la legislació vigent.

4. Els establiments comercials integrats en instal·lacions de prestació de servicis turístics, dedicats exclusivament al servici dels usuaris d’estes, gaudiran així mateix de llibertat d’horaris a fi de poder ajustar el seu funcionament als de la instal·lació principal.
5. Als efectes del present article seran establiments dedicats principalment a la venda de productes culturals aquells que dediquen almenys el 80 per cent de la superfície comercial a l’oferta de productes la finalitat del qual siga cultivar, desenrotllar i formar els coneixements humans i l’exercici de les facultats intel·lectuals.
Tindran la consideració de productes culturals, els llibres en suport escrit o informàtic, periòdics, revistes, suports de gravació musical, instruments musicals, DVD, articles de col·lecció, articles de dibuix i belles arts, antiguitats, obres d’art, productes d’artesania popular, trages regionals i records.

Secció tercera
Zones de gran afluència turística

Article 21. Zones de gran afluència turística
1. Els establiments ubicats en les zones de gran afluència turística, tindran plena llibertat per a determinar els dies i les hores en què romandran oberts al públic a la Comunitat Valenciana.
2. La declaració de zona de gran afluència turística, que podrà estendre’s a tot o a una part del terme municipal o del nucli urbà, fixarà per a cada cas les condicions d’aplicació, i hi inclourà els períodes a què s’estén.
3. La declaració de zona de gran afluència turística es durà a terme per la direcció general competent en matèria de comerç a sol·licitud de l’ajuntament interessat, amb audiència prèvia del Consell Local de Comerç, o, a falta d’això, de l’òrgan semblant i de les entitats més representatives del sector d’àmbit autonòmic.
4. La declaració de zona de gran afluència turística basant-se en les circumstàncies que s’indiquen a continuació, haurà d’acreditar-se segons els paràmetres que s’especifiquen:
a) Existència d’una concentració suficient de places en allotjaments i establiments turístics.
El nombre total de places que s’oferisca en hotels, hostals, pensions, apartaments, càmpings, cases rurals i albergs, de la zona per a la qual se sol·licita la declaració serà, almenys, de 15 places per cada 100 habitants, segons les dades oficials de l’Agència Valenciana del Turisme. El compliment d’este requisit serà suficient per a acreditar la condició de zona de gran afluència turística durant els períodes de Setmana Santa (de Diumenge de Rams a dilluns de Sant Vicent) i estival (del 15 de juny al 15 de setembre). Per a períodes diferents dels indicats s’haurà d’acreditar que l’ocupació de places en allotjaments i establiments turístics siga superior al 50 per cent en el període sol·licitat.

b) Existència d’una concentració suficient en el nombre de segones residències respecte al que constituïxen residència habitual.
El nombre de vivendes de segona residència serà almenys d’un 20 per cent del total de vivendes del municipi, segons l’últim cens oficial de vivendes publicat per l’Institut Nacional d’Estadística, o segons el certificat de l’ajuntament que acredite els dits percentatges, en els supòsits en què no foren coincidents. El compliment d’este requisit serà suficient per a acreditar la condició de zona de gran afluència turística durant els períodes de Setmana Santa (de Diumenge de Rams a dilluns de Sant Vicent) i estival (del 15 de juny al 15 de setembre).

Per a períodes diferents dels indicats s’haurà d’acreditar que el volum de generació de residus sòlids urbans en la zona, durant el període sol·licitat, siga superior en un 50 per cent a la mitjana anual de l’any anterior.
c) Que haja sigut declarat Patrimoni de la Humanitat o en el que es localitze un bé immoble d’interés cultural integrat en el patrimoni històric artístic.
S’haurà d’acreditar per l’ajuntament no sols la declaració com a tal sinó que rep almenys 300 visites diàries els diumenges i festius, que es promociona i publicita com a Patrimoni de la Humanitat o Bé d’Interés Cultural, així com que el 20 per cent dels visitants, en els sis mesos anteriors a la sol·licitud, residixen en l’estranger o en municipis situats a un mínim de 100 quilòmetres de distància del bé declarat Patrimoni de la Humanitat o d’interés cultural.
La declaració de zona de gran afluència turística emparada en esta circumstància podrà estendre’s a un perímetre de fins a 1.000 metres.
d) Celebració de grans esdeveniments esportius o culturals de caràcter nacional o internacional.
La declaració de zona de gran afluència turística haurà de coincidir amb els dies o el període en què se celebre, incloent-hi el dia anterior i el posterior, i es limitarà a l’àmbit territorial de la seua influència immediata, que mai superarà els 1.000 metres de distància respecte del lloc de celebració.
e) Proximitat a àrees portuàries en què operen creuers turístics i registren una afluència significativa de visitants.
El nombre de creueristes de l’any anterior al de la sol·licitud haurà de superar els 40.000, d’acord amb les dades oficials que proporcione l’autoritat portuària.
La declaració de zona de gran afluència turística emparada en esta circumstància no podrà estendre’s a un perímetre superior als 1.000 metres, i es limitarà als dies de permanència del creuer.
f) Que constituïsquen àrees el principal atractiu del qual siga el turisme de compres.
Almenys el 40 per cent dels clients dels establiments comercials de la zona per a la qual se sol·licita la declaració, en els sis mesos anteriors a la sol·licitud, hauran de ser residents en l’estranger o en municipis situats a un mínim de 100 quilòmetres de distància de l’àrea comercial.

Este aspecte es podrà acreditar per mitjà d’estudis elaborats per l’ajuntament o bé a instàncies d’este amb dades extretes d’organismes oficials, cambres de comerç, Agència Valenciana del Turisme o entitats comercialitzadores de targetes de crèdit/dèbit que acrediten fefaentment estes dades.

Article 21 bis. Procediment
1. La sol·licitud haurà d’acordar-se per l’òrgan municipal col·legiat competent, d’acord amb el que preveu la legislació sobre règim local i a la distribució de competències de l’ajuntament interessat, amb audiència prèvia del Consell Local de Comerç, o, a falta d’això, de l’òrgan semblant i de les entitats més representatives del sector d’àmbit autonòmic.

2. La sol·licitud s’haurà d’acompanyar de la documentació següent:
a) Certificat del secretari de l’ajuntament que arreplegue l’acord de l’òrgan municipal col·legiat competent pel qual es decidix instar la declaració de zona de gran afluència turística, que precise l’extensió territorial a què es referix i els períodes per als quals se sol·licita esta consideració, així com que acredite que s’ha donat audiència al Consell Local de Comerç o, a falta d’això, a l’òrgan semblant i a les entitats més representatives del sector d’àmbit autonòmic.
b) Quan la sol·licitud de l’ajuntament vaja dirigida a la declaració de zona de gran afluència turística d’una determinada àrea del terme municipal, haurà d’adjuntar-se pla en què es delimite la dita zona i justificació de la dita delimitació.
c) Documentació i estudis que justifiquen la concurrència de les circumstàncies en què es fonamenta la sol·licitud, segons el que preveu l’article anterior.
3. Presentada la sol·licitud, en el cas que resulte incompleta o no reunisca els requisits exigits, es requerirà l’ajuntament sol·licitant perquè en el termini màxim de 10 dies, des de la recepció del requeriment, la complete o esmene, amb indicació que si així no ho fa es considerarà que ha desistit en la petició, d’acord amb el que establix l’article 71 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

4. La direcció general competent en matèria de comerç, a la vista de la sol·licitud, podrà demanar tota la informació que estime necessària per a la resolució del procediment, en especial es podrà sol·licitar l’informe de l’Agència Valenciana del Turisme i de la Cambra Oficial de Comerç corresponent.
Estos informes no seran vinculants i seran evacuats en el termini de 10 dies des de la recepció de la petició.
5. La sol·licitud es resoldrà pel titular de la direcció general competent en matèria de comerç, en el termini màxim de tres mesos des de la presentació.
6. La resolució serà notificada a l’ajuntament interessat d’acord amb el que establix l’article 58 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, que difondrà el seu contingut entre els interessats, i haurà de publicar-lo, almenys, en el tauler d’edictes de l’ajuntament i en la pàgina web municipal. Igualment es comunicarà a l’Observatori del Comerç Valencià.

Article 21 ter. Vigència
La declaració de zona de gran afluència turística mantindrà la seua vigència mentres no desapareguen les circumstàncies que van donar lloc a la declaració. En este cas, la direcció general competent en matèria de comerç podrà procedir-ne a la revocació.

Secció quarta
Horaris excepcionals

Article 22. Autorització d’horaris excepcionals
1. Els horaris excepcionals són aquells que es concedixen, a petició de l’ajuntament interessat, en virtut de circumstàncies especials no periòdiques que incrementen les oportunitats de negoci del comerç local per increments puntuals i excepcionals de la demanda, a causa de la major afluència de visitants, en dates concretes.
2. Tota excepció s’atorgarà per als dies concrets, sense que puga estendre la vigència més enllà de l’any natural per al qual es concedisca.
3. Podran sol·licitar la concessió d’un horari excepcional al règim general els ajuntaments per als establiments ubicats en la zona on es produïsca l’excepcionalitat del seu terme municipal.
4. Els horaris excepcionals, no superaran un màxim de dos diumenges o festius a l’any en cada municipi, sense que això compute en el límit de 10 diumenges i festius a què es referix l’article 17.

Article 22 bis. Procediment
1. La sol·licitud d’horari comercial excepcional es dirigirà al servici territorial competent en matèria de comerç.
2. En les sol·licituds s’expressarà el dia o els dies excepcionals per al quals s’insta l’autorització, les raons en què s’empara la petició i les condicions que, si és el cas, es pogueren adoptar per al seu exercici.

3. La sol·licitud d’horari excepcional es presentarà, almenys, amb dos mesos d’antelació a la data per a la qual se sol·licita l’horari.
4. A les sol·licituds s’acompanyaran les dades i els documents següents:
a) Certificat del secretari de l’ajuntament que arreplegue l’acord de l’òrgan municipal col·legiat competent i que acredite que s’ha donat audiència al Consell Local de Comerç o, a falta d’això, a l’òrgan semblant i als representants del sector interessats.
b) Descripció detallada de les activitats i/o establiments, l’àmbit territorial a què s’estén la sol·licitud i la data per a la qual se sol·licita.

c) Menció o relació de les sol·licituds individuals presentades pels comerciants interessats, si les hi haguera.
5. La resolució de les sol·licituds correspon al servici territorial corresponent competent en matèria de comerç.
6. Per a la resolució de les sol·licituds d’horaris comercials excepcionals es podrà demanar aquells informes que s’estimen convenients per a la resolució de l’expedient.
7. El servici territorial corresponent resoldrà sobre la sol·licitud en el termini màxim de dos mesos des de la presentació.
8. La resolució a què es referix l’apartat anterior serà notificada a l’interessat d’acord amb el que establix l’article 58 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
L’ajuntament difondrà el seu contingut entre les persones interessades, i haurà de publicar-la, almenys, en el tauler d’edictes de l’ajuntament així com en la pàgina web municipal.

Secció quinta
Acumulació de diumenges o festius

Article 23. Acumulació de diumenges o festius
Quan hi haja una acumulació de diumenges i/o festius per ser consecutius, els ajuntaments sol·licitaran l’habilitació com a mínim d’un d’estos, sempre que hi haja petició de part interessada, sense que això compute en el límit de 10 diumenges i festius a què es referix l’article 17.

Article 23 bis. Procediment
1. La sol·licitud d’habilitació per acumulació de diumenges i festius es dirigirà al servici territorial competent en matèria de comerç.
2. En les sol·licituds s’expressarà el dia per al qual s’insta l’habilitació, les raons en què s’empara la petició i les condicions que, si és el cas, es pogueren adoptar per al seu exercici.
3. La sol·licitud es presentarà amb anterioritat al 31 de gener de cada any.
4. A les sol·licituds s’acompanyaran les dades i els documents següents:
a) Certificat del secretari de l’ajuntament que arreplegue l’acord de l’òrgan municipal col·legiat competent i que acredite que s’ha donat audiència al Consell Local de Comerç o, a falta d’això, a l’òrgan semblant i als representants del sector interessats.
b) Diumenge o festiu l’habilitació del qual se sol·licita.
c) Menció o relació de les peticions individuals presentades pels comerciants interessats.
5. La resolució de les sol·licituds correspon al servici territorial corresponent competent en matèria de comerç.
6. El servici territorial corresponent resoldrà sobre la sol·licitud en el termini màxim de dos mesos des de la seua presentació.
7. La resolució a què es referix l’apartat anterior serà notificada a l’interessat d’acord amb el que establix l’article 58 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
L’ajuntament difondrà el seu contingut entre les persones interessades, i haurà de publicar-la, almenys, en el tauler d’edictes de l’ajuntament així com en la pàgina web municipal.

linea
Mapa web