Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

ORDRE 7/2017, de 2 de març de 2017, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regulen els certificats oficials administratius de coneixements de valencià de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, el personal examinador i l'homologació i la validació d'altres títols i certificats. [2017/1799]

(DOGV núm. 7993 de 06.03.2017) Ref. Base de dades 002051/2017

ORDRE 7/2017, de 2 de març de 2017, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regulen els certificats oficials administratius de coneixements de valencià de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, el personal examinador i l'homologació i la validació d'altres títols i certificats. [2017/1799]
Índex
Preàmbul
Capítol I. Disposicions preliminars
Article 1. Objecte
Article 2. Competència
Capítol II. Organització de les proves i dels certificats
Article 3. Adequació de les proves
Article 4. Convocatòria de les proves
Article 5. Requisits per a la inscripció
Article 6. Requisits per a l’obtenció dels certificats
Article 7. Particularitats dels certificats
Article 8. Registre de certificats
Capítol III. Certificats i programes
Article 9. Certificats
Article 10. Objectius de cada certificat
Article 11. Programes i continguts de les proves
Capítol IV. Del personal examinador
Article 12. Requisits
Article 13. Acreditació
Article 14. Formació
Capítol V. Homologacions i validacions
Article 15. Homologacions
Article 16. Validacions
Disposició addicional primera. Certificats validats
Disposició addicional segona. Homologació per estudis realitzats
Disposició addicional tercera. Certificats de nivell A1 de coneixements de valencià
Disposició addicional quarta. Clàusula de no-despesa
Disposició transitòria única. Règim transitori
Disposició derogatòria. Derogació normativa
Disposició final. Entrada en vigor


PREÀMBUL

La Llei 4/1983, de 23 de novembre, d’ús i ensenyament del valencià, estableix en l’article 1.1 que «La present Llei té per objecte genèric complir i desplegar allò que disposa l’article 7é de l’Estatut d’Autonomia quan regula l’ús normal i oficial del valencià a tots els àmbits de la convivència social, així com el seu ensenyament», per això un dels objectius específics de la norma és «e) Garantir, d’acord amb principis de gradualitat i voluntarietat, el coneixement i ús del valencià a tot l’àmbit territorial de la Comunitat».
En aquesta mateixa línia, l’article 2 de la llei esmentada disposa que «El valencià és llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i, en conseqüència, tots els ciutadans tenen dret a conéixer-lo i a usar-lo oralment i per escrit tant en les relacions privades com en les relacions amb les instàncies públiques».
La Llei 10/2010, de 9 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació i gestió de la funció pública valenciana (derogatòria del Decret legislatiu de 24 d’octubre de 1995, d’aprovació del text refós de la Llei de la funció pública valenciana, de modificació, al seu torn, de la Llei 10/1985, de 31 de juny, de la Generalitat Valenciana, de la funció pública) en l’article 53.2 estableix que les persones que «superen les proves selectives han d’acreditar els seus coneixements de valencià mitjançant la presentació dels certificats, diplomes o títols que hagen estat homologats per la Generalitat (...)».
Per aquest motiu, es va crear la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià com a l’organisme encarregat d’establir i efectuar les proves per a l’obtenció de certificats de coneixements de valencià. El Decret 47/1989, de 4 d’abril, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual es regulaven les funcions, composició i organització de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, estableix que té l’encàrrec concret «(...) d’atendre les sol·licituds de certificacions de coneixement de valencià per part de la població adulta (...)», i li encomana «(...) la tasca examinadora i expedidora de certificats de valencià».
El Decret 128/2016, de 7 d’octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual es regula la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, assenyala en l’article 1 que la conselleria competent en matèria de política lingüística i gestió del multilingüisme té com a funció registrar, expedir, homologar i validar els certificats oficials administratius de coneixements de valencià, com també d’organitzar les proves per a obtindre’ls.
El 2001 es va publicar el document del Consell d’Europa Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar, que té per objectiu proporcionar «unes bases comunes per a l’elaboració de programes de llengua, orientacions curriculars, exàmens, llibres de text, etc., a tot Europa», i també descriu «el que han d’aprendre a fer els aprenents de llengua per a utilitzar una llengua per a la comunicació, i els coneixements i les habilitats que han d’adquirir per a ser capaços d’actuar de manera efectiva».
En aquest document s’estableixen uns nivells de domini de la llengua per a ajudar, des d’una perspectiva comuna europea, a mesurar cada etapa de l’aprenentatge d’una llengua. D’aquesta manera, el document estableix sis nivells de referència de domini lingüístic, que van des de l’aprenentatge inicial fins al domini dels usuaris més competents i que són denominats A1, A2, B1, B2, C1 i C2.
Les circumstàncies de hui dia aconsellen actualitzar determinats aspectes organitzatius; qüestions relatives als continguts dels programes i de les proves, com també regular la formació i l’especialització del personal examinador. Tot això encaminat, com proposa el Marc europeu comú de referència, a aconseguir un enfocament orientat a l’acció en el qual els usuaris siguen considerats agents socials, és a dir, com a membres d’una societat que tenen unes tasques a acomplir, entre d’altres, la de mantindre’s en contacte permanent amb les llengües objecte d’aprenentatge.
A més a més, els canvis sociolingüístics i educatius dels darrers anys, la jurisprudència del Tribunal Suprem i l’experiència acumulada en gairebé tres dècades d’avaluació de coneixements lingüístics de les proves dels certificats de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, com també la necessitat de dotar la regulació de les proves esmentades i certificats d’un rang normatiu més adequat, aconsellen revisar l’actual sistema de certificats i establir-ne una nova regulació per a l’homologació i validació.
Per últim, convé remarcar que aquesta ordre compta amb l’informe de l’Advocacia General de la Generalitat i que, a més, està inclosa com una de les iniciatives reglamentàries a tramitar per a aquesta conselleria en el marc del Pla Normatiu de l’Administració de la Generalitat 2017, aprovat per Acord del Consell de 17 de febrer de 2017.
Per tot això, a proposta de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, i per raó de les competències que m’atribueixen l’article 28.e de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell, i l’article 4 del Decret 155/2015, de 18 de setembre, del Consell, pel qual s’aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport,


ORDENE

CAPÍTOL I
Disposicions preliminars

Article 1. Objecte
És objecte d’aquesta ordre regular els certificats de coneixements de valencià que expedeix la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (d’ara endavant, JQCV); organitzar les proves per a obtindre’ls; regular la formació i l’especialització del personal examinador que intervé en el desenvolupament de les proves, i establir l’homologació i la validació amb altres títols o certificats.

Article 2. Competència
Correspon a la direcció general amb competències en matèria de política lingüística i gestió del multilingüisme convocar i administrar les proves, i expedir i registrar els certificats que regula aquesta ordre, com també establir la formació i l’especialització del personal examinador.


CAPÍTOL II
Organització de les proves i dels certificats

Article 3. Adequació de les proves
La direcció general amb competències en matèria de política lingüística i gestió del multilingüisme ha de vetlar perquè les proves que preveu aquesta ordre siguen adequades a la funció social que compleixen d’acord amb la realitat sociolingüística valenciana, els criteris pedagògics, els avanços de la lingüística, l’evolució del sistema educatiu, la normativa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, els criteris lingüístics d’aplicació a l’Administració de la Generalitat i els seus ens instrumentals i els criteris d’avaluació que emanen del Marc europeu comú de referència (d’ara endavant, MECR).

Article 4. Convocatòria de les proves
1. Les proves per a l’obtenció de certificats de coneixement de valencià es convocaran de manera ordinària per mitjà d’una resolució que es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, a proposta del Ple de la JQCV, sense perjudici que es puguen convocar extraordinàriament altres proves.
2. Les convocatòries han d’indicar:
a) Els certificats objecte de la convocatòria.
b) Les dates de les proves i les localitats on es duran a terme.
c) Les dates, els terminis i els punts d’inscripció, incloent-hi els llocs web.
d) L’import de la taxa de matrícula.
e) Les dates i els llocs, incloent-hi els llocs web, en què es publicaran els resultats i el procediment de revisió d’examen.
f) La composició de la Comissió Coordinadora i de les comissions examinadores, els criteris del nomenament del personal examinador i els del personal col·laborador.
g) Els criteris de correcció i d’avaluació de les proves.
h) Els requisits necessaris per a sol·licitar l’adaptació de la prova.
i) Els requisits necessaris per a sol·licitar l’atenció a la diversitat en creences religioses.

Article 5. Requisits per a la inscripció
Poden prendre part en les proves per a l’obtenció dels certificats regulats en aquesta ordre les persones majors de 16 anys en el moment de realitzar-les que vulguen acreditar el seu coneixement de valencià al marge dels estudis reglats.

Article 6. Requisits per a l’obtenció dels certificats
Els certificats oficials administratius de coneixements de valencià es poden obtindre amb la superació de la prova corresponent convocada per la JQCV.

Article 7. Particularitats dels certificats
Els certificats de la JQCV s’expedeixen en format electrònic amb un codi de validació de l’Autoritat Certificadora de la Generalitat Valenciana. El certificat s’identifica amb el nom i els cognoms com apareixen en el document d’identitat, passaport o document anàleg i número d’identificació del DNI o NIE de la persona interessada.

Article 8. Registre de certificats
1. La JQCV ha de registrar els certificats que expedisca.
2. Així mateix, la JQCV, a petició de les persones interessades, pot registrar els certificats compresos en l’annex II d’aquesta ordre.


CAPÍTOL III
Certificats i programes

Article 9. Certificats
Els certificats oficials administratius que expedeix la JQCV són els següents:
1. Certificat de nivell A1 de coneixements de valencià
2. Certificat de nivell A2 de coneixements de valencià
3. Certificat de nivell B1 de coneixements de valencià
4. Certificat de nivell B2 de coneixements de valencià
5. Certificat de nivell C1 de coneixements de valencià
6. Certificat de nivell C2 de coneixements de valencià.

Article 10. Objectius de cada certificat
1. A1 nivell d’usuari bàsic. El certificat de nivell A1 acredita un domini molt bàsic d’ús de la llengua, que permet atendre les primeres necessitats comunicatives en situacions molt quotidianes.
2. A2 nivell d’usuari bàsic avançat. El certificat de nivell A2 acredita un domini bàsic avançat d’ús de la llengua, tant oral com escrit, que permet satisfer les necessitats de comunicació bàsiques en les situacions quotidianes.
3. B1 nivell d’usuari independent. El certificat de nivell B1 acredita un domini de l’ús de la llengua, tant oral com escrit, d’usuari independent, que permet dur a terme les tasques i les situacions socials de comunicació pròpies de la vida quotidiana.
4. B2 nivell d’usuari independent avançat. El certificat de nivell B2 acredita un domini de l’ús de la llengua, tant oral com escrit, d’usuari independent avançat, que permet afrontar un ventall de situacions de comunicació amb un cert grau d’independència lingüística basada en recursos lingüístics i comunicatius suficients per a expressar-se de manera prou precisa, fluida i correcta.
5. C1 nivell d’usuari experimentat. El certificat de nivell C1 acredita un domini de l’ús de la llengua, tant oral com escrit, d’usuari experimentat, que permet comunicar-se satisfactòriament mitjançant la varietat estàndard en les situacions comunicatives que requereixen l’ús d’un llenguatge mitjanament formal o formal.
6. C2 nivell d’usuari experimentat avançat. El certificat de nivell C2 acredita un domini de l’ús de la llengua, tant oral com escrit, d’usuari experimentat avançat, que permet expressar-se amb espontaneïtat, flexibilitat, complexitat, fluïdesa i correcció, i produir un discurs, oral o escrit, adequat al destinatari, a la finalitat comunicativa i al registre que exigeix la situació.

Article 11. Programes de les proves
1. Els objectius i els continguts exigits per a la superació de les proves que atorguen dret per a l’obtenció dels diferents certificats esmentats en l’article 9 d’aquesta ordre es contenen en els programes que figuren en l’annex I.
2. Les proves corresponents als certificats esmentats anteriorment s’han de centrar en l’avaluació de les activitats lingüístiques i comunicatives: comprensió, expressió, interacció i mediació orals i escrites.



CAPÍTOL IV
Del personal examinador

Article 12. Requisits
1. Per a formar part del personal examinador de la JQCV s’ha de complir algun dels requisits següents:
a) Ser personal funcionari dependent de la conselleria competent en matèria d’educació i posseir el grau en Filologia Catalana o equivalent permet ser personal examinador dels certificats de coneixements de valencià de la JQCV de tots els nivells: A1, A2, B1, B2, C1, C2.

b) Ser personal funcionari docent que imparteix l’assignatura de valencià: llengua i literatura en instituts d’educació secundària, centres de formació de persones adultes dependents de la conselleria competent en matèria d’educació i el professorat de valencià de les escoles oficials d’idiomes permet ser personal examinador dels certificats de coneixements de valencià de la JQCV de tots els nivells: A1, A2, B1, B2, C1, C2.
c) Ser personal funcionari amb les funcions pròpies dels tècnics lingüístics, pertanyents als grups A1 i A2 de l’Administració de la Generalitat, de l’Administració local, de les universitats i de les institucions estatutàries permet ser personal examinador dels certificats de coneixements de valencià de la JQCV de tots els nivells: A1, A2, B1, B2, C1, C2.
d) Ser personal funcionari docent dependent de la conselleria competent en matèria d’educació i posseir el grau en Filologia o grau en Magisteri o equivalent, amb el C2 de coneixements de valencià permet ser personal examinador dels certificats de coneixements de valencià de la JQCV dels nivells A1, A2, B1 i B2.
e) Ser personal funcionari docent dependent de la conselleria competent en matèria d’educació i posseir un grau distint dels previstos en els apartats a) i d), però de l’àmbit de les humanitats, i el certificat C2 de coneixements de valencià o equivalent permet ser examinador dels certificats de coneixements de valencià de la JQCV dels nivells A1, A2, B1 i B2.
2. També pot formar part del personal examinador el professorat d’educació secundària de centres privats sostinguts amb fons públics dependents de la conselleria competent en matèria d’educació i els professionals autònoms que complisquen els requisits de titulació dels subapartats a) o d) de l’apartat 1. En el cas de complir aquests requisits, el professorat i els professionals esmentats poden formar part del personal examinador dels certificats especificats en cadascun dels subapartats a) o d) de l’apartat 1. Aquesta actuació no suposa cap relació laboral d’aquest personal amb l’Administració. En tot cas, tindrà dret al pagament pels serveis prestats, d’acord amb la normativa d’assistència i indemnització prevista per al personal funcionari.


Article 13. Acreditació
1. Les persones que complisquen els requisits i perfils esmentats en l’article 12 han d’acreditar-se per a ser personal examinador. L’acreditació s’obtindrà després de realitzar els cursos específics que organitze i impartisca la JQCV.
2. Al personal examinador se li assignarà un codi acreditatiu mitjançant el qual estarà identificat en la base de dades de la JQCV. Aquest codi permetrà acreditar la seua tasca com a examinador en totes les convocatòries en què participe.

Article 14. Formació
1. Per tal de donar resposta a les necessitats formatives del personal examinador, superar els processos d’acreditació i garantir-ne la formació continuada es poden organitzar cursos en les modalitats presencial, semipresencial i en línia, d’acord amb la classificació següent:
a) Curs d’acreditació d’examinadors de la JQCV dels nivells A1 i A2 per a les àrees orals o escrites.
b) Curs d’acreditació d’examinadors de la JQCV dels nivells B1 i B2 per a les àrees orals o escrites.
c) Curs d’acreditació d’examinadors de la JQCV dels nivells C1 i C2 per a les àrees orals o escrites.
d) Altres cursos d’actualització.
2. Els objectius dels cursos d’acreditació del personal examinador són els següents:
a) Conéixer els plantejaments generals del MECR i els nivells.
b) Familiaritzar-se amb el contingut i el format de les proves.
c) Conéixer els protocols d’administració de les proves escrites i orals.
d) Conéixer els criteris de correcció i d’avaluació de les proves de cada nivell.
3. Els continguts i l’estructura dels cursos d’acreditació del personal examinador de la JQCV s’han d’adequar a cada nivell.
4. Aquests cursos formaran part d’un pla de formació que haurà d’aprovar anualment el Ple de la JQCV mitjançant la publicació d’una resolució.


CAPÍTOL V
Homologacions i validacions

Article 15. Homologacions
1. La persona titular de la direcció general amb competències en matèria de política lingüística i gestió del multilingüisme aprovarà les homologacions, a proposta del Ple de la JQCV, dels estudis cursats en l’ensenyament reglat amb els certificats de coneixements de valencià corresponents.
2. Igualment, correspon al Ple de la JQCV fixar els criteris per a l’homologació d’altres títols o certificats diferents d’aquells que figuren en aquesta ordre.

Article 16. Validacions
1. La persona titular de la direcció general amb competències en matèria de política lingüística i gestió del multilingüisme validarà els títols i certificats a proposta del Ple de la JQCV.
2. Correspon al Ple de la JQCV fixar els criteris per a validar altres títols o certificats diferents d’aquells que figuren en aquesta ordre.
3. La JQCV pot supeditar el registre de les validacions a les comprovacions prèvies.


DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Certificats validats
1. Es consideren equivalents, i, per tant, es validen, els certificats que es detallen en l’annex II.
2. S’autoritza la persona titular de la direcció general en matèria de política lingüística i gestió del multilingüisme, a proposta del Ple de la JQCV, a modificar la relació prevista en l’apartat anterior, a fi d’afegir o suprimir certificats. 

Segona. Homologació per estudis realitzats
S’homologa amb el certificat de nivell B1 de coneixements de valencià de la JQCV el fet d’haver cursat i aprovat l’assignatura de valencià en els cursos i etapes educatives següents:
1. En tots els cursos d’educació general bàsica.
2. En tots els cursos de l’educació primària i de l’educació secundària obligatòria.
3. En almenys 3 cursos entre els 3 de BUP i COU, als quals s’equiparen 3r i 4t d’ESO i 1r i 2n de batxillerat a l’efecte d’aquesta disposició.
4. En el primer grau de formació professional i en dos cursos del segon grau de formació professional.

Tercera. Certificats de nivell A1 de coneixements de valencià
1. Els centres de formació de persones adultes dependents de la conselleria competent en matèria d’educació, les entitats locals que disposen de personal tècnic amb les funcions pròpies de la promoció lingüística i les universitats públiques tenen competències per a la formació i l’avaluació del nivell A1 de coneixements de valencià, d’acord amb els criteris establits en aquesta ordre.
2. La JQCV registrarà i expedirà el certificat del nivell A1 de coneixements de valencià a proposta dels centres i del personal tècnic esmentat d’acord amb la regulació de la convocatòria ordinària de les proves de la JQCV.

Quarta. Clàusula de no-despesa
L’aplicació i el desplegament d’aquesta ordre no pot tindre cap incidència en la dotació dels capítols de despesa assignada a la conselleria competent en matèria de política lingüística i gestió del multilingüisme i, en tot cas, les despeses hauran de ser ateses amb els mitjans personals i materials existents en aquesta conselleria.


DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA

Única. Règim transitori
1. La direcció general amb competències en matèria de política lingüística i gestió del multilingüisme l’any 2017 convocarà les proves per a l’obtenció dels certificats següents previstos en l’Ordre de 16 d’agost de 1994, de la Conselleria d’Educació i Ciència, per la qual s’estableixen els certificats oficials administratius de coneixements de valencià que expedirà la JQCV, i s’homologuen i es revaliden altres títols o certificats:
– Certificat de grau mitjà de coneixements de valencià
– Certificat de grau superior de coneixements de valencià.
2. La direcció general amb competències en matèria de política lingüística i gestió del multilingüisme pot convocar les proves per a l’obtenció dels certificats següents previstos en l’ordre esmentada fins que entre en vigor la norma que regule les capacitacions tècniques professionalitzadores:
– Certificat de capacitació tècnica de llenguatge administratiu
– Certificat de capacitació tècnica de correcció de textos
– Certificat de capacitació tècnica de llenguatge als mitjans de comunicació.
3. La direcció general amb competències en matèria de política lingüística i gestió del multilingüisme convocarà a partir de l’any 2018 les proves per a l’obtenció dels certificats següents previstos en aquesta ordre:
– Certificat de nivell B2 de coneixements de valencià
– Certificat de nivell C1 de coneixements de valencià
– Certificat de nivell C2 de coneixements de valencià.


DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Derogació normativa
Queda derogada l’Ordre de 16 d’agost de 1994, de la Conselleria d’Educació i Ciència, per la qual s’estableixen els certificats oficials administratius de coneixements de valencià que expedeix la JQCV, i s’homologuen i es revaliden altres títols o certificats. Així mateix, queden derogades totes les disposicions del mateix rang o d’un rang inferior que s’oposen al que disposa aquesta ordre.


DISPOSICIÓ FINAL

Única. Entrada en vigor
Aquesta ordre entrarà en vigor l’endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Això no obstant, el que es preveu en la disposició addicional tercera, apartat 1, serà d’aplicació a partir del curs acadèmic 2017-2018.

València, 2 de març de 2017

El conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport,
VICENT MARZÀ IBÁÑEZ



ANNEX I
Programes

CERTIFICAT DE NIVELL A1
DE CONEIXEMENTS DE VALENCIÀ

I. DESCRIPTOR GLOBAL DE NIVELL
La finalitat de la prova és avaluar si es té un domini de l’ús de la llengua general per a atendre les necessitats comunicatives més bàsiques en situacions molt quotidianes.
La persona que opte a aquest certificat ha de ser capaç de: comprendre i utilitzar expressions quotidianes i familiars i frases molt senzilles encaminades a satisfer les primeres necessitats: presentar-se i presentar una tercera persona i pot formular i respondre preguntes sobre detalls personals com ara on viu, la gent que coneix i les coses que té; interactuar d’una manera senzilla a condició que l’altra persona parle a poc a poc i amb claredat, i que estiga disposada a ajudar, o fer una mediació molt bàsica.

II. OBJECTIUS PER ÀREES
1. COMPRENSIÓ ORAL
Pot seguir una intervenció, si és lenta i s’articula d’una manera acurada amb les pauses necessàries per a assimilar-ne el sentit, principalment de l’àmbit personal o dels assumptes quotidians o de rellevància general, que poden ser transmesos de viva veu o per mitjans tècnics quan les condicions acústiques són òptimes i la comunicació directa. És capaç de reconéixer i comprendre paraules i expressions molt bàsiques sobre temes familiars.
2. COMPRENSIÓ ESCRITA
Pot comprendre la informació de textos molt senzills i quotidians i alhora pot extraure’n la informació rellevant, sempre que puga tornar a llegir el text.
3. EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ORALS
Pot comunicar-se de manera molt bàsica i interactuar de forma senzilla, comprendre i utilitzar expressions familiars i quotidianes, com també enunciats molt senzills per tal de satisfer necessitats immediates, sempre que l’interlocutor parle a poc a poc i estiga disposat a repetir el seu discurs.
4. EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ESCRITES
Pot escriure frases soltes i senzilles (per felicitar, per demanar, etc.), preguntar i transmetre per escrit informacions generals, com ara detalls sobre la seua persona i les relacions interpersonals o de feina.
5. ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES
Té un repertori elemental d’expressions sobre detalls personals i necessitats concretes.
5.1. Pot pronunciar un repertori molt limitat d’expressions i de paraules apreses.
5.2. Reconeix l’alfabet i pot lletrejar la seua adreça, la seua nacionalitat i altres informacions personals.
5.3. Demostra un control limitat de la morfologia més bàsica: flexió regular de gènere i nombre i conjugació en present, imperfet i futur dels verbs més bàsics i usos més freqüents de les parts de l’oració.

5.4. Demostra un control limitat d’algunes estructures sintàctiques i de formes gramaticals simples dins d’un repertori aprés.

III. CONTINGUTS
1. CONTINGUTS TEMÀTICS I COMUNICATIUS
1.1. Identificació personal. Relacions socials i personals bàsiques.
1.2. Activitats quotidianes: horaris i activitats, demanar i donar informació senzilla, expressar gustos o preferències.
1.3. Serveis: interaccions bàsiques de compra o de demanar i comprendre informació en comerços, mitjans de transport i restaurants.
1.4. Salut i estat d’ànim: explicar bàsicament com es troba, entendre informacions sanitàries bàsiques.
2. CONTINGUTS LINGÜÍSTICS
2.1. FONÈTICA, ELOCUCIÓ I ORTOGRAFIA
2.1.1. Reconeixement de l’alfabet i pronúncia i ortografia bàsica de les lletres i els dígrafs.
2.1.2. Usos bàsics d’accents, majúscules i minúscules, signes de puntuació i guionet.
2.2. MORFOSINTAXI
2.2.1. Flexió bàsica de gènere i del nombre del substantiu i de l’adjectiu en el vocabulari del nivell.
2.2.2. Usos bàsics dels articles, els demostratius, els possessius, els pronoms, els quantificadors, les preposicions, els adverbis i les conjuncions.
2.2.3. Present d’indicatiu, imperfet i futur dels verbs de la primera conjugació, i també de verbs més freqüents com ser, viure, fer, voler, dir, dur, escriure, tindre i vindre.
2.3. LÈXIC I SEMÀNTICA
2.3.1. Vocabulari bàsic: La família i les relacions familiars. Professions. Països i nacionalitats, transports i comunicacions. Menjars, vestimenta, la casa. El temps lliure i les aficions, esports. Mesures bàsiques del temps (dies, mesos, estacions).
2.3.2. Creació lèxica. Sufixos bàsics de la llengua. Prefixos més comuns.
2.3.3. Relacions semàntiques. Sinònims i antònims del vocabulari bàsic.

CERTIFICAT DE NIVELL A2
DE CONEIXEMENTS DE VALENCIÀ

I. DESCRIPTOR GLOBAL DE NIVELL
La finalitat de la prova és avaluar si es té un domini en l’ús de la llengua que permeta satisfer les necessitats de comunicació bàsiques en les situacions quotidianes.
La persona que opte a aquest certificat ha de ser capaç de: comprendre frases i expressions utilitzades habitualment i relacionades amb temes d’importància immediata; comunicar-se en situacions senzilles i habituals que exigisquen un intercanvi simple i directe d’informació sobre temes familiars i habituals; comunicar, de manera senzilla, aspectes de la seua experiència o bagatge personal, aspectes de l’entorn immediat i assumptes relacionats amb necessitats immediates, o fer una mediació bàsica.

II. OBJECTIUS PER ÀREES
1. COMPRENSIÓ ORAL
Pot comprendre intervencions i el vocabulari més freqüent sobre temes d’interés personal i més immediat (per exemple, informació personal i familiar molt bàsica, compres, lloc de residència, ocupació laboral). També pot entendre informació oral de primera necessitat: instruccions habituals en llocs del món institucional i de comerç, explicacions del professor o professora, informacions personals en converses de la vida quotidiana.
2. COMPRENSIÓ ESCRITA
Pot comprendre textos breus i senzills en llengua estàndard relacionats amb el seu entorn més immediat i que continguen un vocabulari molt freqüent, incloent-hi un bon nombre de termes de vocabulari internacionalment compartit.
3. EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ORALS
Pot comunicar-se en situacions senzilles i habituals que demanen un intercanvi simple i directe d’informació sobre temes familiars i habituals. Pot comunicar, de manera senzilla, aspectes de la seua experiència o bagatge personal, aspectes de l’entorn més proper i assumptes relacionats amb necessitats immediates.
4. EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ESCRITES
Pot escriure textos senzills, com una història o una descripció, utilitzant una llista senzilla d’elements i connectors bàsics. I pot interactuar responent per escrit a preguntes breus i senzilles, indicar que entén el que llegeix i sovint mantindre el pes de la interacció.
5. ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES
Té un repertori lingüístic elemental que li permet afrontar situacions quotidianes de contingut previsible, tot i que generalment ha d’adaptar el missatge i buscar les paraules. Pot produir expressions breus i quotidianes a fi de respondre a necessitats simples de tipus concret utilitzant estructures sintàctiques elementals i comunicar-se, amb l’ajuda de frases, grups de paraules i expressions fetes memoritzades, per referir-se a si mateix, a altres persones, al que fan, als llocs, als seus béns, etc.

5.1. Té una pronunciació prou clara per a fer-se entendre.
5.2. Coneix l’alfabet i pot identificar les lletres i els dígrafs; i és capaç de distingir les síl·labes i diferenciar les tòniques de les àtones de paraules del vocabulari bàsic. Utilitza ortografia aproximada.
5.3. Coneix la morfologia bàsica: flexió nominal (substantius i adjectius), flexió dels verbs més usuals (haver, ser, fer, dir, estar, tindre, vindre, anar, veure, voler...), i la resta de categories en els usos regulars i més generals; coneix i pot utilitzar els elements díctics més usuals (personals, espacials i temporals).
5.4. Utilitza correctament algunes estructures sintàctiques simples, encara que pot cometre errors elementals.
5.5. Domina el repertori lèxic necessari per a fer front a necessitats de supervivència quotidianes.
5.6. És capaç de produir expressions breus i quotidianes a fi de respondre a necessitats simples de tipus concret (detalls personals, rutines, desitjos i necessitats, sol·licituds d’informació, etc.).
5.7. Pot establir relacions semàntiques de sinonímia, antonímia i hiponímia entre les paraules del vocabulari bàsic.

III.CONTINGUTS
1. CONTINGUTS TEMÀTICS I COMUNICATIUS
1.1. Identificació personal i contacte social: presentar-se, presentar algú altre, donar informació, descriure de manera senzilla, saludar i acomiadar-se, etc.
1.2. Habitatge, llar i entorn: situar i descriure un habitatge, el que conté, els serveis del barri, etc.
1.3. Activitats quotidianes i temps lliure: demanar i donar informació, proposar activitats, expressar preferències, descriure hàbits, etc.
1.4. Menjar i beure: relacions en un restaurant, hàbits gastronòmics, receptes de cuina simples.
1.5. Serveis: demanar i dir horaris, entendre informació escrita i oral bàsica de serveis, demanar què es vol i interactuar bàsicament en establiments comercials.
1.6. Estudis, feina i relacions professionals. Demanar i donar informació sobre estudis o feina.
1.7. Clima: entendre informació meteorològica i explicar el clima de manera bàsica.
1.8. Viatges. Demanar i donar informació sobre viatges i mitjans de transport.
2. CONTINGUTS LINGÜÍSTICS
2.1. FONÈTICA, ELOCUCIÓ I ORTOGRAFIA
2.1.1. Elocució i elements paralingüístics.
2.1.2. Alfabet i grafies. Coneixement de l’ordenació alfabètica bàsica.
2.1.3. Introducció al coneixement de l’accentuació. Usos bàsics d’apostrofació i contracció.
2.1.4. Reconeixement fònic i escriptura de les consonants alveolars i palatals en les paraules del vocabulari bàsic.
2.1.5. Reconeixement fònic i escriptura de les grafies de les laterals i les ròtiques en paraules del vocabulari bàsic.
2.1.6. Escriptura de la h en paraules del vocabulari bàsic i en el verb haver.
2.1.7. Convencions. Usos bàsics de majúscules i minúscules. Signes de puntuació bàsics.
2.2. MORFOSINTAXI
2.2.1. Gènere i nombre substantiu i adjectiu: flexió bàsica de gènere i del nombre del substantiu i de l’adjectiu en el vocabulari del nivell.
2.2.2.Determinants (articles, demostratius i possessius).
2.2.3.Pronoms: usos bàsics dels pronoms personals, interrogatius i relatius més freqüents.
2.2.4.Quantificadors: numerals, indefinits i quantitatius bàsics.
2.2.5.Usos bàsics de les preposicions àtones i de les tòniques més usuals i dels adverbis i locucions adverbials més freqüents.
2.2.6.Conjuncions bàsiques de coordinació (copulatives, disjuntives i adversatives) i subordinació (completives, temporals, causals, consecutives, condicionals i finals).
2.2.7.Temps de present, passat perifràstic, indefinit, perfet, plusquamperfet, futur d’indicatiu, mode condicional (simple), mode imperatiu dels verbs regulars i dels irregulars més usuals.
2.3. LÈXIC I SEMÀNTICA
2.3.1. Vocabulari bàsic de l’àmbit personal i de l’entorn immediat: La família. Els noms propis. Els estudis i l’escola. Les professions. L’habitatge. Els països i les nacionalitats. El transport i la comunicació. La mesura del temps. El menjar. El vestit i els complements. El cos humà. Els colors. Els viatges i les vacances. Les festes. Les malalties i els remeis.
2.3.2. Creació lèxica: sufixos de derivació que designen formació de substantius.
2.3.3. Els enunciats fraseològics constituïts per fórmules rutinàries. Les fórmules de cortesia.
2.3.4. Relacions semàntiques: sinonímia, antonímia i hiponímia entre les paraules del vocabulari bàsic.

CERTIFICAT DE NIVELL B1
DE CONEIXEMENTS DE VALENCIÀ

I. DESCRIPTOR GLOBAL DE NIVELL
La finalitat de la prova és avaluar si es té un domini en l’ús de la llengua que permeta dur a terme les tasques i les situacions socials de comunicació pròpies de la vida quotidiana.
La persona que opte a aquest certificat ha de ser capaç de: comprendre les idees principals d’una informació clara sobre temes d’àmbit general i quotidià; fer front a la major part de situacions lingüístiques que poden aparéixer quan viu o viatja a una zona on es parla la llengua objecte d’aprenentatge; produir un discurs coherent sobre temes que li són familiars o d’interés personal, fets i experiències, i donar raons i explicacions de les opinions i projectes, o fer una mediació.

II. OBJECTIUS PER ÀREES
1. COMPRENSIÓ ORAL
Pot comprendre les idees principals i els detalls específics d’una intervenció en llengua estàndard quan es tracten assumptes quotidians relatius al treball, a l’escola, al temps d’oci, etc.
2. COMPRENSIÓ ESCRITA
És capaç de comprendre la majoria de textos escrits de qualsevol tipus (dialogats, descriptius, informatius i instructius) sempre que tracten un tema conegut.
3. EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ORALS
Pot interactuar, comprendre i utilitzar expressions familiars i quotidianes per tal de satisfer necessitats de caràcter general.
4. EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ESCRITES
És capaç d’escriure textos coherents amb la finalitat de transmetre o demanar informació general.
5. ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES
Té un repertori lingüístic suficientment ampli i un vocabulari adequat per a expressar-se sobre temes generals, tot i que, a vegades, amb algunes dificultats de formulació. Es comunica amb una correcció suficient en contextos quotidians.
5.1. És capaç de pronunciar d’una manera clarament intel·ligible.
5.2. Pot produir escrits comprensibles, des del principi fins al final, amb una ortografia bàsica correcta i l’ús dels signes de puntuació més habituals.
5.3. Té un coneixement suficient de la morfologia nominal i verbal, la qual cosa li permet comunicar-se amb les exigències pròpies del nivell.
5.4. Té la competència suficient per a usar, amb eficàcia i de manera elemental, les diverses categories gramaticals i per formar estructures sintàctiques d’ús freqüent.
5.5. Domina un repertori lèxic suficient per a comunicar-se en situacions quotidianes i d’una formalitat baixa o mitjana.
5.6. Sap identificar les interferències lèxiques més habituals i pot substituir-les per expressions genuïnes.
5.7. Té una competència que li permet utilitzar amb suficiència les relacions semàntiques entre paraules, particularment la selecció lèxica i les relacions lèxiques textuals.
5.8. És capaç de produir textos ben construïts aplicant les regles bàsiques de la cohesió textual, i utilitzar els connectors més freqüents i els mecanismes anafòrics generals.

III. CONTINGUTS
1. CONTINGUTS TEMÀTICS I COMUNICATIUS
1.1. Informació personal i familiar: donar informació sobre persones, activitats, habitatge, entorn familiar, etc.; descriure persones i valorar-les.
1.2. Relació amb els altres: actes comunicatius orals i escrits freqüents: invitacions, cartes personals a la família o amistats, etc.
1.3. Vida quotidiana: descriure tasques, productes o articles, reclamar en entorns comercials.
1.4. Llocs i habitatge: descriure l’habitatge i diferents tipus d’allotjament, la ciutat, poble o barri on es viu.
1.5. Viatges i mitjans de transport: expressar preferències sobre viatges i mitjans de transport, comprar bitllets, demanar informació sobre com arribar a un lloc.
1.6. El lleure, l’oci i l’esport: entendre i comparar ofertes culturals i de lleure, opinar sobre activitats i suggerir-ne.
1.7. Relació amb l’Administració o empreses de serveis: sol·licitar i concedir permís, oral o escrit, per a usar un servei o instal·lació; aconsellar sobre l’ús d’un servei.
1.8. El treball: comprendre anuncis d’ofertes de treball, redactar i explicar un currículum senzill, descriure llocs de treball; donar indicacions per a realitzar una tasca.
1.9. Salut i assistència sanitària: descriure símptomes d’una malaltia o accident, demanar ajuda i assistència.
1.10. Geografia i història del territori: conéixer la nostra geografia de manera bàsica i els principals fets de la nostra història.
1.11. Cultura i llengua: conéixer activitats festives, jocs i esports tradicionals.
1.12. La natura i el clima: parlar, de manera general, de les característiques climàtiques, fauna i flora dels principals accidents geogràfics; poder comparar-los i expressar els avantatges o desavantatges d’indrets o països. Expressar els gustos sobre paratges i llocs que s’han visitat.

2. CONTINGUTS LINGÜÍSTICS
2.1. FONÈTICA, ELOCUCIÓ I ORTOGRAFIA
2.1.1. Elocució i fonètica sintàctica. Elisions vocàliques en el vocabulari bàsic i expressions. Discriminació dels sons consonàntics propis de la llengua en posicions contrastants amb altres llengües. Entonació emfàtica.
2.1.2. Alfabet i grafies. Coneixement de les lletres modificades i simples, dels dígrafs i de les geminacions en el vocabulari familiar.
2.1.3. Síl·laba, diftong, hiat i vocals.
2.1.4. Accentuació, dièresi i guionet; apostrofació i contracció. Normes generals.
2.1.5. Consonants oclusives i labiodentals. Regles generals.
2.1.6. Consonants alveolars i palatals. Regles generals.
2.1.7. Consonants laterals, nasals, ròtiques i la h. Regles generals.
2.1.8. Convencions gràfiques. Normes generals d’escriptura de les majúscules i de les minúscules i dels signes de puntuació.
2.2. MORFOSINTAXI
2.2.1. Substantius i adjectius. Flexió del gènere i nombre del substantiu i d’adjectius d’una i de dues terminacions. Graus de l’adjectiu.
2.2.2. Determinants. Usos generals d’articles, demostratius i possessius.
2.2.3. Pronoms: morfologia de pronoms personals forts i febles; posició dels pronoms febles i funcions bàsiques. Pronoms interrogatius.

2.2.4. Quantificadors. Ús de numerals cardinals i ordinals; quantitatius variables i invariables i locucions més freqüents; indefinits variables i invariables.
2.2.5. Preposicions, adverbis i locucions més freqüents; usos bàsics de la preposició a.
2.2.6. Conjuncions i altres connectors bàsics. Conjuncions i altres connectors adversatius i concessius, consecutius, temporals i condicionals.
2.2.7. Verbs: conjugació de verbs regulars i irregulars; verbs de règim preposicional; usos bàsics dels verbs ser i estar. Formes de participi i gerundi dels verbs. Perífrasi verbal d’obligació.
2.3. LÈXIC I SEMÀNTICA
2.3.1. Vocabulari usual: relacions familiars i de parentiu; l’habitatge; el treball; el camp i la ciutat; Els vehicles i el trànsit; els transports; els viatges; les plantes i els animals; el paisatge; l’oratge; els jocs i els esports; esdeveniments actuals; la cultura; els diners i els negocis; la tecnologia; lèxic per a descriure persones, objectes, caràcters, estats d’ànim, etc.
2.3.2. Creació lèxica: aspectes generals de la derivació i la composició.
2.3.3. Locucions i frases fetes més usuals.
2.3.4. Precisió lèxica i genuïnitat en el vocabulari usual. Alternatives als barbarismes més usuals.
2.3.5. Relacions semàntiques. Sinonímia, antonímia, hiperonímia i hiponímia del vocabulari usual.

CERTIFICAT DE NIVELL B2
DE CONEIXEMENTS DE VALENCIÀ

I. DESCRIPTOR GLOBAL DE NIVELL
La finalitat de la prova és avaluar si es té la capacitat per a afrontar un ventall de situacions de comunicació amb un cert grau d’independència lingüística basada en recursos lingüístics i comunicatius que permeten expressar-se de manera prou precisa, fluida i correcta.

La persona que opte a aquest certificat ha de ser capaç de: comprendre les idees principals de textos complexos sobre temes tant concrets com abstractes, incloent-hi discussions tècniques en el camp de l’especialització professional; expressar-se amb un grau de fluïdesa i d’espontaneïtat que fa possible la interacció habitual amb parlants nadius sense que comporte tensió per a cap dels interlocutors; produir textos clars i detallats en una àmplia gamma de temes i expressar un punt de vista sobre una qüestió, exposant els avantatges i els inconvenients de diverses opcions, o fer una mediació en situacions de comunicació no necessàriament quotidianes.

II. OBJECTIUS PER ÀREES
1. COMPRENSIÓ ORAL
Pot comprendre el llenguatge oral cara a cara o vehiculat a través de mitjans de comunicació, tant si es tracta de converses com de discursos més complexos sobre temes familiars i no familiars.

2. COMPRENSIÓ ESCRITA
És capaç de comprendre textos escrits de gèneres diversos sobre temes generals i sobre temes relacionats amb el seu camp d’especialització i interés.
3. EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ORALS
Pot produir textos orals clars i detallats en una àmplia gamma de temes amb un grau d’adequació i d’espontaneïtat que fa possible una interacció fluida amb parlants nadius.
4. EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ESCRITES
És capaç de redactar textos clars i detallats sobre una àmplia gamma de temes, així com sintetitzar i avaluar informació i opinió procedent d’altres fonts. És capaç d’expressar per escrit novetats i punts de vista amb eficàcia i referir-se als punts de vista d’altres. Pot interactuar iniciant el discurs escrit i acabar-lo quan ho ha de fer. Pot col·laborar en textos conversacionals escrits sobre temes quotidians tot confirmant la comprensió o convidant a participar-hi.
5. ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES
Té un repertori lingüístic prou ampli per a poder fer descripcions clares i detallades, expressar el seu punt de vista, interactuar i desenvolupar una comunicació suficientment fluida sense massa entrebancs i utilitzant algunes frases complexes. Coneix les formes i les estructures (fonologia, ortografia, morfologia i sintaxi) del sistema lingüístic que li permeten expressar-se amb prou fluïdesa i sense errors que impedisquen la comprensió. Aplica les regles generals d’ortografia i morfosintaxi i coneix les excepcions d’ús freqüent de la llengua.
5.1. És capaç de pronunciar d’una manera clara i força correcta, encara que cometa algun error ocasional i mantinga l’accent de la seua llengua d’origen.
5.2. Pot produir escrits comprensibles i adequats en gran mesura, des del principi fins al final, amb una ortografia i un ús dels signes de puntuació bastant correctes, que fan el text entenedor i fàcil de llegir.

5.3. Té un coneixement força alt de la morfologia nominal i verbal, la qual cosa li permet comunicar-se amb les exigències pròpies del nivell.
5.4. Té la competència suficient per a usar, amb eficàcia i un alt grau de correcció, les diverses categories gramaticals per formar la major part d’estructures sintàctiques. Coneix les formes i les funcions dels pronoms febles sols i en combinacions binàries.
5.5. Domina un repertori lèxic i fraseològic ampli que li permet expressar sense gaires problemes el que vol dir.
5.6. Sap identificar interferències lèxiques i pot substituir-les per expressions genuïnes.
5.7. Té una competència que li permet establir relacions semàntiques entre paraules i seleccionar entre diferents opcions.
5.8. És capaç de produir textos ben construïts aplicant les regles avançades de la cohesió textual.
5.9. Reconeix les característiques bàsiques dels registres i les varietats geogràfiques més generals.

III. CONTINGUTS
1. CONTINGUTS TEMÀTICS I COMUNICATIUS
1.1. Conéixer la gent: comprendre i participar en converses, entendre i produir un discurs oral i escrit d’àmbit familiar i social.
1.2. Estudis, feina i relacions professionals: comprendre i interactuar en entrevistes d’àmbit laboral o acadèmic; produir textos informatius i argumentatius de temes professionals i d’estudis.
1.3. Viatges: comprendre textos explicatius, comunicats i avisos, orals i escrits, descriptius i conversacions (correspondència o similars), relacionats amb els viatges.
1.4. Menjar, dietes, salut i restaurants: comprendre, llegir en veu alta i produir textos instructius i descriptius relacionats amb el menjar, la restauració i la salut.
1.5. Cultura i espectacles: comprendre, llegir i escriure textos generals de l’àmbit cultural; opinar sobre espectacles.
1.6. Mitjans de comunicació: comprendre, llegir en veu alta i escriure textos informatius de premsa, ràdio, TV o internet; produir textos d’àmbit social; fer exposicions o entrevistes en mitjans de comunicació.

1.7. Política i societat: comprendre i llegir en veu alta gèneres de la política o les relacions socials; escriure textos d’àmbit laboral o social; exposar i argumentar fets d’actualitat.
1.8. Actualitat: tecnologia, diferències culturals, medi ambient: comprendre, llegir en veu alta i prendre apunts d’articles i reportatges divulgatius; expressar opinions i argumentar.
1.9. Cultura i llengua: comprendre, llegir en veu alta i escriure textos relacionats amb la cultura com ara contes o cançons; conéixer aspectes de la llengua i la literatura.
2. CONTINGUTS LINGÜÍSTICS
2.1. FONÈTICA, ELOCUCIÓ I ORTOGRAFIA
2.1.1. Elocució i fonètica sintàctica: vocals en contacte; distinció i articulació clara de les vocals àtones i tòniques, de les consonants simples i dels grups consonàntics; discriminació i producció dels sons consonàntics propis de la llengua en posicions contrastants amb altres llengües (juny).
2.1.2. Alfabet i grafies: coneixement de les lletres modificades i simples, dels dígrafs i de les geminacions.
2.1.3. Síl·laba, diftong, hiat i vocals: nivell bàsic avançat. Ortografia i pronunciació. Alternances en llengua col·loquial i formal.
2.1.4. Accent, dièresi, guionet i apostrofació: nivell bàsic avançat. Accentuació d’homòfons i parònims; diacrítics més usuals (bé, és, més, sóc, són, té, món...).
2.1.5. Consonants oclusives i labiodentals; consonants alveolars. Sons corresponents a les palatals i grafies que els representen.

2.1.6. Consonants palatals: Sons corresponents i grafies que els representen.
2.1.7. Consonants laterals, nasals, ròtiques i la h.
2.1.8. Convencions. Funció demarcativa de majúscules i minúscules; usos generals dels signes de puntuació bàsics i específics (punts suspensius, parèntesis, guió de diàleg, cometes). Abreviacions, sigles i símbols més bàsics.
2.2. MORFOSINTAXI
2.2.1. Substantius i adjectius. Flexió de gènere i nombre del substantiu i l’adjectiu: casos especials.
2.2.1. Substantius i adjectius. Flexió de gènere i nombre del substantiu i l’adjectiu: casos especials.
2.2.2. Determinants. Ús de l’article i absència d’article; article neutre. Sistema binari i ternari dels determinants demostratius. Formes tòniques i àtones dels possessius.
2.2.3. Pronoms. Pronoms personals forts: usos generals i darrere de preposició. Morfologia, col·locació i funcions de pronoms febles en combinacions binàries. Pronoms interrogatius i exclamatius. Pronoms relatius i subordinades de relatiu.
2.2.4. Quantificadors. Numerals: ordinals, partitius; abreviatures i usos específics. Quantitatius i indefinits variables i invariables i locucions: usos generals i casos específics bàsics. 
2.2.5.Preposicions: usos generals i casos específics bàsics (amb/en, a/en, preposicions que precedeixen expressions temporals, per i per a davant de sintagma nominal). Adverbis i locucions adverbials.
2.2.6. Conjuncions i altres connectors d’ús general en registres estàndard.
2.2.7. Verbs: conjugació de verbs irregulars velaritzats més habituals, amb canvis vocàlics (collir, bullir, tossir...), etc. Usos generals del subjuntiu.
– Usos generals de ser i estar.
– Perífrasis aspectuals.
2.3. LÈXIC I SEMÀNTICA
2.3.1. Vocabulari general. Lèxic dels àmbits educatiu i professional; menjar, dieta, restauració i salut; sobre tecnologia i medi ambient. Lèxic propi de contes, rondalles i cançons tradicionals. Llengües i gentilicis més usuals. Lèxic per a la descripció espacial, física i de personalitat.
2.3.2. Formació del lèxic. Derivació: sufixos i prefixos d’ús general, compostos. Locucions i frases fetes d’ús freqüent.
2.3.3. Relacions semàntiques. Sinonímia i antonímia del vocabulari general. Interferències generals amb les llengües de l’entorn.
2.3.4. Registres i variació geogràfica. Aspectes generals i reconeixement de diferències.



CERTIFICAT DE NIVELL C1
DE CONEIXEMENTS DE VALENCIÀ

I. DESCRIPTOR GLOBAL DE NIVELL
La finalitat de la prova és avaluar si es té un domini de l’ús de la llengua general, en la varietat estàndard, per comunicar-se satisfactòriament en les situacions comunicatives que requereixen l’ús d’un llenguatge mitjanament formal o formal.
La persona que opte a aquest certificat ha de ser capaç de: comprendre una àmplia gamma de textos clars, ben estructurats, extensos i detallats, sobre temes complexos; reconéixer característiques pròpies de registres diferents; expressar-se amb fluïdesa i espontaneïtat, utilitzant la llengua de manera flexible i adaptant la seua producció a algunes variables contextuals; demostrar un ús controlat d’estructures organitzatives i mecanismes de cohesió, o fer una mediació en qualsevol situació comunicativa.

II. OBJECTIUS PER ÀREES
1. COMPRENSIÓ ORAL
Pot comprendre discursos llargs sobre temes abstractes o complexos de gèneres i temàtiques diverses, encara que no estiguen ben estructurats, no siguen d’un àmbit que li és conegut o les condicions de recepció no siguen òptimes, i és capaç de reconéixer característiques pròpies de registres diferents i adaptar la seua producció a algunes variables contextuals.
2. COMPRENSIÓ ESCRITA
Pot comprendre una gamma àmplia de textos llargs i complexos, diferenciar les idees principals de les secundàries i reconéixer sentits implícits.
3. EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ORALS
Pot expressar-se amb fluïdesa i espontaneïtat sense gaires dificultats o entrebancs, amb una elocució pròpia dels registres formals i utilitzant els mecanismes lingüístics de manera flexible i eficaç per a propòsits socials, acadèmics i professionals.
4. EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ESCRITES
Pot escriure textos de diferents tipus i gèneres clars, precisos i ben estructurats sobre temes complexos. Pot interactuar per escrit amb flexibilitat i eficàcia, i escollir expressions adequades entre un repertori ampli de funcions discursives i amb un domini alt dels mecanismes lingüístics.

5. ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES
Manté constantment un grau elevat de correcció que s’ajusta a la normativa gramatical i a les necessitats comunicatives de cada intercanvi; els errors són escassos. Utilitza un lèxic variat i ric, amb precisió, i fa un ús encertat de la fraseologia pròpia de la llengua.

5.1. Té una pronunciació correcta i adequada als registres formals, i pot variar l’entonació i la corba melòdica de l’oració correctament a fi d’expressar matisos subtils de significat.
5.2. Domina les normes d’ús avançades dels signes ortogràfics i és capaç d’utilitzar-les amb naturalitat, incloent-hi les excepcions a les regles generals.
5.3. Domina la morfologia (nominal, verbal i pronominal) adequada als contextos formals, i evita els casos d’interferència morfològica impropis de la llengua estàndard general.
5.4. Domina els usos i les funcions sintàctiques de les diverses categories gramaticals i de les estructures lingüístiques bàsiques i complexes, i sap aplicar-los amb naturalitat i precisió, adequant-los a la llengua formal general.
5.5. Utilitza el vocabulari amb una precisió lèxica remarcable i gairebé no té interferències lèxiques.
5.6. Domina un repertori lèxic i fraseològic ampli que li permet expressar clarament i sense restriccions el que vol dir; usa expressions idiomàtiques i mots col·loquials amb una certa facilitat.
5.7. Coneix les característiques pròpies del lèxic d’especialitat.
5.8. És capaç de produir textos ben construïts (adequats al context i coherents) i d’aplicar mecanismes complexos de cohesió textual i d’adequació pragmàtica (substitucions, pressuposicions, sobreentesos, inferències, ironia...).
5.9. Coneix les característiques dels registres i de les varietats geogràfiques generals.
III. CONTINGUTS
1. CONTINGUTS TEMÀTICS
1.1. Relacions personals i socials: entendre, produir i interactuar en l’àmbit privat i social; caracteritzar la dimensió anímica de la persona; fases de la vida.
1.2. Habitatge, llar i entorn: explicar, descriure i opinar sobre edificis (característiques, parts, construcció, decoració), components de les cases, neteja i manteniment; explicar processos d’orientació i desplaçament.
1.3. El món del treball: activitat i relacions professionals; condicions laborals.
1.4. Alimentació i dieta: aliments, components alimentaris, piràmide alimentària; receptes i plats; utensilis de cuina i taula.
1.5. Temps lliure i oci. Viatges. Descriure i organitzar activitats culturals i socials, vacances i viatges.
1.6. Mitjans de comunicació: comprendre i produir discursos variats relacionats amb els gèneres periodístics; diferenciar tipus d’informació en els mitjans.
1.7. Salut, cures físiques i assistència social: conéixer, explicar i descriure parts del cos i òrgans; activitats físiques; processos d’atenció en cas d’accidents i malaltia; sistemes d’assistència social.

1.8. Cultura i activitats artístiques: conéixer, explicar i descriure aspectes culturals, disciplines i qualitat artístiques.
1.9. Activitats comercials i transaccionals: conéixer, explicar i descriure processos comercials; interactuar amb desimboltura en l’àmbit comercial i transaccional.
1.10. Educació i formació continuada: descriure l’estructura bàsica del sistema educatiu.
1.11. Economia, indústria, ciència i tecnologia: conéixer, explicar i descriure processos relatius a serveis privats i públics generals, diferents sectors productius, entorns i aplicacions TIC i avanços científics i tecnològics generals amb aplicació social.
1.12. Medi físic i clima: Conéixer i descriure el medi físic, el clima i els principals fenòmens atmosfèrics.
1.13. Entorn sociocultural i polític: conéixer, explicar i descriure estructures i processos relatius a formes de govern i d’organització politicosocial i administrativa, esdeveniments de la història recent del país i de cultures properes.
2. CONTINGUTS LINGÜÍSTICS
2.1. FONÈTICA, ELOCUCIÓ I ORTOGRAFIA
2.1.1. Elocució i fonètica sintàctica: nivell avançat. Pronúncia estàndard de vocals i consonants. Vocalisme i consonantisme dels dialectes: casos generals. Processos fonològics especials: casos generals i principals variants geogràfiques.
2.1.2. Síl·laba, diftong, hiat i vocals. Casos amb un cert grau de dificultat ortogràfica i que contrasten amb la d’altres llengües.
2.1.3. Accent, dièresi, guionet: domini avançat de les regles d’accentuació i dièresi, incloent-hi les principals excepcions.
2.1.4. Apostrofació i contracció: regles avançades i principals excepcions.
2.1.5. Consonants oclusives i labiodentals: regles avançades i principals excepcions.
2.1.7. Consonants alveolars i palatals: regles avançades i principals excepcions.
2.1.8. Consonants laterals i nasals, ròtiques i la h: regles avançades i principals excepcions.
2.1.9. Convencions. Les majúscules i minúscules. Funció demarcativa i funció distintiva (en els casos d’ús més general). Signes de puntuació: regles d’ús de tots els signes. Abreviacions, sigles, acrònims i símbols d’ús freqüent (Sr., Sra., c., c/, núm., etc.).
2.1.10. Entonació i comunicació no verbal.
2.2. MORFOSINTAXI
2.2.1. Substantius i adjectius. Flexió de gènere i nombre del substantiu i l’adjectiu: regles avançades i principals excepcions. Col·locació de l’adjectiu respecte al substantiu.
2.2.2. Determinants: regles avançades i principals excepcions. L’article neutre: construccions alternatives. Ús i abús dels possessius. Possessius referits a inanimats.
2.2.3. Pronoms: regles avançades i principals excepcions. Precisió en l’ús dels pronoms febles quant a la forma i a la funció; combinacions de pronoms (pròpies de registres formals enfront de col·loquials o interferides). Pronoms relatius: usos generals i específics; usos pronominals pleonàstics admesos (duplicació pronominal) i no admesos. Precisió en l’ús dels exclamatius.

2.2.4. Quantificadors: regles avançades i principals excepcions. Cardinals, ordinals escrits amb xifres romanes; multiplicatius i perífrasis equivalents. Morfologia i usos avançats d’indefinits i quantitatius invariables. Ús de les preposicions amb quantificadors.
2.2.5. Preposicions: regles avançades i principals excepcions. Precisió en l’ús de les preposicions tòniques i àtones, així com en l’ús de les locucions prepositives. Elisió i canvi de les preposicions àtones.

2.2.6. Adverbis, conjuncions i altres connectors: regles avançades i principals excepcions. Usos col·loquials i formals. Ús dels connectors com a mecanisme de cohesió discursiva.
2.2.7. Verbs. Conjugació verbal: regles avançades i excepcions. Perífrasis verbals modals i aspectuals. Usos col·loquials i formals. Variació diatòpica de les desinències verbals. Construccions verbals i règim. Usos de ser i estar. Ús adequat de les formes no personals del verb. Concordança del participi. Correlació dels temps verbals.

2.3. LÈXIC I SEMÀNTICA
2.3.1. Vocabulari formal de: l’habitatge i la construcció; les activitats professionals i els sectors productius bàsics; l’alimentació, la dieta; la salut; les activitats de lleure i els esports; les activitats comercials i transaccionals; l’educació; el turisme; els mitjans de comunicació; les activitats culturals; el medi ambient i el clima; la ciència i la tecnologia; les tecnologies de la comunicació.
2.3.2. Expressions idiomàtiques i enunciats fraseològics: frases fetes, locucions i refranys.
2.3.3. Derivació: regles generals i principals excepcions. Prefixos i sufixos usuals i específics; compostos de dos elements, repetitius i expressius.
2.3.4. Precisió lèxica i interferències lèxiques. Distinció entre barbarismes, manlleus, neologismes i vulgarismes.
2.3.5. Relacions semàntiques. Polisèmia; sinonímia i geosinònims. Falsos sinònims. Antonímia: antònims del vocabulari general. Mecanismes lèxics de cohesió textual: de referència i de sentit.
2.3.6. Denotació i connotació. Usos lèxics figurats: comparació, analogia, metàfora, metonímia, sinècdoque... Onomatopeies.
2.3.7. Formació del lèxic. Mots patrimonials i cultismes.
2.3.8. Registres i varietats lingüístiques: històrica, geogràfica, social i funcional.

CERTIFICAT DE NIVELL C2
DE CONEIXEMENTS DE VALENCIÀ

I. DESCRIPTOR GLOBAL DEL NIVELL
La finalitat de la prova és avaluar si es té un domini de l’ús de la llengua general que permeta expressar-se amb espontaneïtat, flexibilitat, complexitat, fluïdesa i correcció, i produir un discurs, oral o escrit, adequat al destinatari, a la finalitat comunicativa i al registre que exigeix la situació.
La persona que opte a aquest certificat ha de ser capaç de: comprendre qualsevol text oral o escrit pertanyent a diversos àmbits d’ús i registres i en condicions de comunicació no sempre òptimes; crear una àmplia gamma de textos llargs i complexos; expressar-se espontàniament, amb fluïdesa i precisió, distingint matisos subtils de significat, fins i tot en les situacions més complexes, i adaptant la seua producció a tota mena de variables contextuals, o fer una mediació en situacions comunicatives més especialitzades.

II. OBJECTIUS PER ÀREES
1. COMPRENSIÓ ORAL
Pot comprendre sense dificultat qualsevol altre parlant de la llengua i qualsevol tipus de parla, siga quin siga el ritme, el registre i la intenció amb què s’articule, tant si es tracta de converses cara a cara com vehiculades a través de mitjans de comunicació, i encara que es parle amb un accent o una varietat lingüística diferent de la pròpia.
2. COMPRENSIÓ ESCRITA
Pot comprendre i interpretar qualsevol forma de llenguatge escrit, incloent-hi materials de gran exigència acadèmica i cognitiva, textos literaris o no literaris, abstractes i estructuralment complexos o rics en expressions col·loquials i apreciar distincions subtils d’estil.
3. EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ORALS
Pot expressar-se espontàniament, amb fluïdesa i precisió, amb una elocució pròpia dels registres més formals i distingint matisos subtils de significat, fins i tot en les situacions més complexes, i sap adaptar el seu discurs al dels interlocutors.
4. EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ESCRITES
Pot escriure textos complexos de manera clara i fluida, amb un estil apropiat i eficaç i una estructura lògica que ajude el destinatari a trobar els punts importants. Pot interactuar per escrit amb facilitat i habilitat, i sap captar els matisos implícits de l’interlocutor i fer-hi al·lusions.

5. ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES
Té un domini exhaustiu, correcte i altament fiable de les estructures lingüístiques, sense manifestar cap tipus de limitació per a formular, amb un lèxic precís i ric, el seu pensament, tot insistint, diferenciant i eliminant l’ambigüitat, i ajustant els recursos expressius al grau de formalitat i a les exigències específiques d’una sèrie molt extensa de gèneres discursius.
5.1. Té una elocució correcta i adequada als diferents registres. Domina el sistema vocàlic i el consonàntic, tant en el nivell de la identificació fònica com en el de la producció.
5.2. Té un domini profund de la normativa ortogràfica, incloent-hi les excepcions i els casos de més dificultat, i escriu textos sense faltes d’ortografia. Coneix els criteris que s’utilitzen quan cal fer adaptacions fonètiques i gràfiques de les paraules estrangeres (préstecs). Domina l’ortografia de les grafies cultes.
5.3. Coneix amb aprofundiment la morfologia nominal i verbal, incloent-hi els casos excepcionals, d’especial dificultat o més formals.
5.4. És capaç d’utilitzar sense restriccions, i amb una precisió quasi absoluta, les formes diverses de totes les categories gramaticals i domina una àmplia gamma de recursos de sintaxi oracional i textual, fins i tot dels usos més problemàtics des del punt de vista normatiu, i pot utilitzar aquests coneixements en funció del context de comunicació, del gènere i del grau de formalitat de la situació.
5.5. Domina un repertori lèxic molt ampli, que comprén expressions idiomàtiques i col·loquials, i demostra tindre consciència dels graus de connotació semàntica, així com de l’adequació a la formalitat del discurs i dels usos intencionats de canvi de registre.
5.6. S’expressa amb una precisió lèxica absoluta i utilitza amb consistència un vocabulari correcte i adequat. Té una competència semàntica àmplia no sols de la relativa al lèxic sinó també de la que transmeten els elements gramaticals i la perspectiva pragmàtica.
5.7. Coneix les característiques pròpies del lèxic d’especialitat, coneix els criteris utilitzats per a la fixació del lèxic i sap utilitzar eines de consulta per a resoldre dubtes de lèxic comú i especialitzat.
5.8. Coneix les característiques dels registres i de les varietats geogràfiques generals i és capaç d’explicar-les.
5.9. Manté un domini gramatical constant sobre un llenguatge complex, fins i tot quan ha de desviar l’atenció cap a un altre punt (per exemple, quan planifica el que dirà o segueix les reaccions dels altres).
5.10. Té prou coneixements de gramàtica del text per a corregir les produccions pròpies, reparar les produccions alienes i garantir un estil adequat.
5.11. Té un coneixement exhaustiu de l’organització del significat dels textos, tant des del punt de vista de la coherència i l’estructura de la informació com des de la perspectiva de la cohesió i dels elements lingüístics que permeten la construcció global del discurs.

III. CONTINGUTS
1. CONTINGUTS TEMÀTICS I COMUNICATIUS
1.1. Relacions personals i socials: entendre i produir tota mena d’intercanvis comunicatius d’àmbit privat i social tenint en compte les estructures pròpies de cada situació i gènere en àmbits generals i especialitzats.
1.2. Habitatge, llar i entorn: descriure les fases de construcció, instal·lacions i característiques de l’habitatge, i participar en transaccions de compravenda, lloguer i intercanvi de cases; processos de restauració i decoració (materials i eines). Ampliar el lèxic relacionat amb l’entorn: denominacions de llocs, paisatges i zones urbanes i rurals.
1.3. El món del treball: caracteritzar el treball i les relacions professionals d’un sector productiu; descriure i opinar sobre condicions laborals i les dinàmiques de l’economia mundial actual.
1.4. Alimentació i restauració: conéixer i caracteritzar amb el lèxic apropiat els aliments i components d’una dieta sana i la simptomatologia dels trastorns alimentaris; descriure receptes i plats propis i d’altres cultures. Denominacions i lèxic d’establiments d’hostaleria.

1.5. Temps lliure i oci: conéixer diferents tipus d’esport i les condicions per a practicar-los; organitzar i participar en activitats culturals i actes socials. La indústria del turisme.
1.6. Mitjans de comunicació: comprendre i produir textos de qualsevol gènere i mitjà; entorns digitals i internet; descriure els aparells, accessoris i usos tecnològics.
1.7. Salut i cures físiques i assistència social: descriure estats de salut i paràmetres d’higiene i atenció corporal (llengua general i llengua especialitzada bàsica); actuar en casos d’accidents i lesions; descriure sistemes i processos d’assistència social.
1.8. Entorn cultural i activitats artístiques: conéixer i descriure les professions relacionades amb entorns culturals i disciplines i qualitats artístiques (llengua general i llengua especialitzada bàsica).
1.9. Activitats comercials i transaccionals: interactuar en l’activitat comercial en diferents mitjans i sectors; fer una descripció detallada de les peces, materials, accessoris, etc. dels productes: roba, electrodomèstics, informàtica, etc. (llengua general i llengua especialitzada bàsica).

1.10. Educació i formació continuada: conéixer i descriure el sistema educatiu en les diferents etapes, les assignatures i activitats acadèmiques, titulacions i personal d’institucions educatives.
1.11. Béns i serveis. Economia i indústria: interactuar en diferents serveis privats i públics; descriure el sector de les finances i la borsa; conéixer l’organització interna d’entitats, empreses i diferents sectors productius (llengua general i llengua especialitzada bàsica).
1.12. Medi físic i sostenibilitat: conéixer, descriure i opinar sobre el medi físic, els fenòmens atmosfèrics i ambientals, fonts d’energia i sostenibilitat (llengua general i llengua especialitzada bàsica).
1.13. Política i societat: conéixer, descriure i opinar sobre estructura política del país (càrrecs, institucions, partits); esdeveniments rellevants de la història recent del país; posició simbòlica de les classes socials, i l’organització i la tasca de les altres organitzacions públiques i privades.

1.14. Llengua i comunicació: conéixer i saber usar el lèxic relacionat amb l’aprenentatge d’un idioma; caracteritzar les principals famílies lingüístiques i sobretot els idiomes pròxims. Establir els elements propis del llenguatge gestual.
2. CONTINGUTS LINGÜÍSTICS
2.1. FONÈTICA, ELOCUCIÓ I ORTOGRAFIA
2.1.1. Elocució i fonètica sintàctica: nivell d’aprofundiment. Coneixement aprofundit i aplicació dels criteris d’elocució estàndard, i valoració dels casos excepcionals, d’especial dificultat o més formals. Coneixement del sistema vocàlic i consonàntic de les principals varietats geogràfiques.
2.1.2. Síl·laba, diftong, hiat i vocals: domini profund, incloent-hi les excepcions, les paraules amb més dificultat i les més formals. Estrangerismes i paraules amb dificultat vocàlica o que contrasten amb altres llengües. Vocals obertes i tancades en mots que presenten dubtes col·loquialment o sense punts de referència clars.
2.1.3. Accent, dièresi, guió: nivell d’aprofundiment. Normativa sobre l’accentuació i dièresi, incloent-hi les excepcions i els casos de més dificultat (cultismes, topònims i antropònims, paraules compostes o derivades, préstecs adaptats i no adaptats, símbols i altres usos excepcionals).
2.1.4. Apostrofació, contracció: casos especials (sigles i acrònims, article personal, símbols, títols, topònims, marques registrades, etc.)
2.1.5. Consonants oclusives i labiodentals: Domini profund de l’ortografia i la pronúncia, incloent-hi les excepcions, les paraules amb més dificultat i els nivells més formals (cultismes, préstecs, topònims i antropònims, etc.).
2.1.7. Consonants alveolars i palatals. Domini profund de l’ortografia i la pronúncia, incloent-hi les excepcions, les paraules amb més dificultat i els nivells més formals (cultismes, paraules compostes i prefixades, topònims i antropònims, préstecs i manlleus, etc.).
2.1.8. Consonants laterals, nasals, ròtiques i la h. Domini profund de l’ortografia i la pronúncia, incloent-hi les excepcions, les paraules amb més dificultat i els nivells més formals (paraules amb diferències amb altres llengües, geminacions, paraules compostes i prefixades, préstecs i cultismes, onomatopeies i estrangerismes).
2.1.9. Convencions. Les majúscules, les minúscules i els tipus de lletra. Signes de puntuació: regles avançades. Abreviacions, sigles i acrònims; criteris d’ús (equilibri entre simplificació i comprensió del text: mesura, coherència i pertinència).
2.2. MORFOSINTAXI
2.2.1. Gènere i nombre substantiu i adjectiu. Coneixement aprofundit: casos d’especial dificultat o més formals (paraules amb diferències amb altres llengües, antropònims, compostos). Posició de l’adjectiu i concordança. Comparatius i superlatius cultes i altres mecanismes d’expressió del grau superlatiu.
2.2.2. Determinants. Domini aprofundit. Valoració i ús de l’article personal. Presència o absència de l’article en expressions temporals, topònims, proverbis i expressions lexicalitzades.
– Col·locació i usos abusius dels demostratius i els possessius. Construccions alternatives. Ús de llur i llurs.
2.2.3. Pronoms. Pronoms forts, tractament personal formal i implicacions sintàctiques. Ús restringit dels pronoms personals forts de tercera persona amb les entitats inanimades. Usos i funcions gramaticals restringits o especials dels pronoms febles i de combinacions pronominals, de relatius, interrogatius i exclamatius. Supressió d’usos redundants del pronom feble en les oracions de relatiu.

2.2.4. Quantificadors. Domini aprofundit. Numerals: lectura i escriptura de les fraccions, col·lectius generals i tradicionals. Quantitatius i indefinits: usos i funcions de formes formals i tradicionals. Interferències del castellà.
2.2.5. Preposicions. Domini aprofundit. Precisió en els usos particulars i excepcionals alternances en preposicions compostes i correlacions prepositives; per i per a davant d’infinitiu; contactes entre diverses preposicions; ús genuí de les preposicions en usos generals i en fraseologia evitant les interferències i els usos impropis.
2.2.6. Adverbis, conjuncions i altres connectors. Domini aprofundit. Usos de la doble negació i de la negació expletiva. Usos de l’adverbi pas. Ús particular d’alguns adverbis i locucions adverbials. Propietat en l’ús de conjuncions i altres connectors i substitució de les interferències i calcs lingüístics.
2.2.7. Verbs. Domini aprofundit. Concordança temporal en diversos tipus d’oracions. Usos especials, excepcionals o que contrasten amb altres llengües. Ús ajustat al règim sintàctic de cada verb. Ús coherent de les formes verbals amb el grau de formalitat de la situació. Casos subjectes a variació contextual i a variació geogràfica dels usos dels verbs ser, estar i haver-hi.
2.3. LÈXIC I SEMÀNTICA
2.3.1.Vocabulari culte comú i especialitzat: l’habitatge, la construcció i les relacions en aquests àmbits; les activitats professionals i els principals sectors productius; l’alimentació i la restauració; activitats culturals i de lleure; economia nacional i internacional; l’educació; la indústria del turisme; els mitjans de comunicació; la salut i l’assistència sanitària i social; el medi ambient i la sostenibilitat; les arts: el cine, el teatre, les arts plàstiques, etc. i la gestió cultural; les tecnologies de la comunicació; la societat i el govern; els problemes socials.

2.3.2. Creació lèxica: parasíntesi, neologismes, calcs i habilitació.

2.3.3. Expressions idiomàtiques i col·loquials. Metàfores lexicalitzades. Enunciats fraseològics: col·locació, ordenació d’elements, locucions i frases fetes.
2.3.4. Precisió lèxica. Interferències lèxiques: barbarismes i préstecs. Falsos sinònims. Ultracorrecció. Interferències entre llenguatges d’especialitat.
2.3.5. Relacions semàntiques. Reformulacions i nominalitzacions. Mecanismes lèxics de cohesió textual.
2.3.6. Paraules tabú, eufemismes i disfemismes.
2.3.7. Formació del lèxic. Paraules patrimonials i cultismes. Arcaismes. Vulgarismes i dialectalismes. Onomàstica, antroponímia i toponímia.
2.3.8. Registres i varietats lingüístiques: històrica, geogràfica, social i funcional. Models de llengua.
2.3.9. Semàntica pragmàtica: substitucions, pressuposicions, sobreentesos, inferències i ironia. Usos lèxics figurats: comparació, metàfora, metonímia, sinècdoque...



ANNEX II
Certificats

Certificat de nivell A2 de coneixements de valencià
Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana
– Certificat d’aptitud per a l’ensenyament en valencià

Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià
– Certificat oral del valencià (1986-1988)
– Certificat de coneixements orals de valencià

Universitats públiques valencianes
– Certificat de coneixements orals de valencià
– Certificat de nivell A2 (bàsic)

Comissió Interuniversitària d’Estandardització d’Acreditacions de Coneixements de Valencià (CIEACOVA)
– Certificat de nivell A2 (bàsic), a partir de juny de 2016

Junta Permanent de Català / Secretaria de Política Lingüística / Direcció General de Política Lingüística (Generalitat de Catalunya)
– Certificat de coneixements orals bàsics de llengua catalana (certificat A)
– Certificat de nivell bàsic de català (A bàsic)
– Certificat de nivell bàsic de català (A2)
– Certificat internacional de català de nivell bàsic

Escola d’Administració Pública de Catalunya
– Certificat de nivell bàsic de català (A bàsic)

Consorci per a la Normalització Lingüística
– Certificat de coneixements orals bàsics de llengua catalana
– Certificat de nivell bàsic de català

Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada
– Certificat de nivell bàsic de català (A bàsic)

Universitats de Catalunya integrades en la Xarxa Vives d’Universitats
– Certificat de nivell bàsic de llengua catalana

Institut Ramon Llull
– Certificat de nivell bàsic de català

Junta Avaluadora de Català / Direcció General de Cultura i Joventut / Direcció General de Política Lingüística (Govern de les Illes Balears)

– Certificat de coneixements orals de català (certificat A)
– Certificat de nivell A2

Institut/Escola Balear d’Administració Pública:
– Certificat de coneixements orals de llengua catalana (A) (fins al 2012 inclòs)

Escola Municipal de Mallorquí de Manacor
– Certificat de coneixements orals de català (fins al 1991 inclòs)


Obra Cultural Balear
– Acreditació d’haver superat el curs de coneixements orals de llengua catalana (A2) (fins al 1991 inclòs)

Universitat de les Illes Balears
– Certificat de coneixements orals de llengua catalana (fins al 1991 inclòs)
– Certificat de llengua catalana del nivell A2, expedit pel Servei Lingüístic

Govern d’Andorra
– Diploma del nivell A de llengua catalana
– Diploma d’usuari bàsic, nivell A2 de llengua catalana

Escoles oficials d’idiomes
– Acreditació d’haver aprovat el segon curs del cicle elemental de valencià/català (a partir del Reial decret 967/1988).
– Certificat de nivell bàsic de valencià/català (a partir del Reial decret 1629/2006)
– Certificat de nivell A2 de valencià /català (a partir de la Llei orgànica 8/2013)
Certificat de nivell B1 de coneixements de valencià
Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià
– Certificat de grau elemental de coneixements de valencià

Universitats públiques valencianes
– Certificat de grau elemental de coneixements de valencià
– Certificat de nivell B1 (elemental)

Comissió Interuniversitària d’Estandardització d’Acreditacions de Coneixements de Valencià (CIEACOVA)
– Certificat de nivell B1 (elemental), a partir de juny de 2016

Junta Permanent de Català / Secretaria de Política Lingüística / Direcció General de Política Lingüística (Generalitat de Catalunya)
– Certificat de nivell elemental de català (A elemental)
– Certificat de nivell elemental de català (B1)
– Certificat internacional de català de nivell llindar

Escola d’Administració Pública de Catalunya
– Certificat de nivell elemental de català (A elemental)

Consorci per a la Normalització Lingüística
– Certificat de nivell elemental de català

Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada
– Certificat de nivell bàsic de català (A elemental)

Universitats de Catalunya integrades en la Xarxa Vives d’Universitats
– Certificat de nivell elemental de llengua catalana
Institut Ramon Llull
– Certificat de nivell elemental de català

Junta Avaluadora de Català / Direcció General de Cultura i Joventut / Direcció General de Política Lingüística (Govern de les Illes Balears)

– Certificat de nivell B1

Universitat de les Illes Balears
– Certificat de coneixements elementals de llengua catalana (fins al 1991 inclòs)
– Certificat de llengua catalana del nivell B1, expedit pel Servei Lingüístic

Govern d’Andorra
– Diploma d’usuari independent, nivell B1 de llengua catalana

Escoles oficials d’idiomes
– Certificat de cicle elemental de valencià/català (a partir del Reial decret 967/1988).
– Certificat de nivell intermedi de valencià/català (a partir del Reial decret 1629/2006)
– Certificat de nivell B1 de valencià/català (a partir de la Llei orgànica 8/2013)

Certificat de nivell B2 de coneixements de valencià
Universitats públiques valencianes
– Certificat de nivell B2 (intermedi)

Comissió Interuniversitària d’Estandardització d’Acreditacions de Coneixements de Valencià (CIEACOVA)
– Certificat de nivell B2 (intermedi), a partir de juny de 2016

Junta Permanent de Català / Secretaria de Política Lingüística / Direcció General de Política Lingüística (Generalitat de Catalunya)
– Certificat de coneixements elementals de llengua catalana (orals i escrits) (certificat B)
– Certificat de nivell intermedi de català (B)
– Certificat de nivell intermedi de català (B2)
– Certificat internacional de català de nivell avançat

Escola d’Administració Pública de Catalunya
– Certificat d’assistència i aprofitament d’un curs de llengua catalana del nivell B
– Certificat de nivell intermedi de català (B)
– Certificat d’assistència i aprofitament d’un curs de llengua catalana del nivell elemental per a catalanoparlants

Consorci per a la Normalització Lingüística
– Certificat de coneixements elementals, orals i escrits, de llengua catalana (a partir del mes de gener de 1999)
– Certificat de nivell intermedi de català

Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada
– Certificat de nivell intermedi de català (B)

Universitats de Catalunya integrades en la Xarxa Vives d’Universitats
– Certificat de nivell intermedi de llengua catalana

Institut Ramon Llull
– Certificat de nivell intermedi de català

Junta Avaluadora de Català / Direcció General de Cultura i Joventut / Direcció General de Política Lingüística (Govern de les Illes Balears)

– Certificat de coneixements elementals de català, orals i escrits, (certificat B)
– Certificat de nivell B2

Institut/Escola Balear d’Administració Pública
– Certificat de coneixements elementals de llengua catalana (B) (fins al 2012 inclòs)

Escola Municipal de Mallorquí de Manacor
– Certificat de coneixements elementals de català (fins al 1991 inclòs)

Obra Cultural Balear
– Acreditació d’haver superat el curs de grau elemental de llengua catalana (fins al 1991 inclòs)

Universitat de les Illes Balears
– Certificat de llengua catalana del nivell B2, expedit pel Servei Lingüístic

Govern d’Andorra
– Diploma de nivell B de llengua catalana
– Diploma d’usuari independent, nivell B2 de llengua catalana

Escoles oficials d’idiomes
– Certificat d’aptitud de valencià/català (a partir del Reial decret 967/1988)
– Certificat de nivell avançat de valencià/català (a partir del Reial decret 1629/2006)
– Certificat de nivell B2 de valencià/català (a partir de la Llei orgànica 8/2013)
Certificat de nivell C1 de coneixements de valencià
Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià
– Certificat de coneixement elemental (oral i escrit) del valencià 1986-1988
– Certificat de grau mitjà de coneixements de valencià

Conselleria d’Educació (Generalitat Valenciana)
– Diploma de mestre de valencià (fins al 15 d’abril de 2013)
– Certificat de capacitació per a l’ensenyament en valencià (fins al de 15 d’abril de 2013)

Universitats públiques valencianes
– Certificat de grau mitjà de coneixements de valencià
– Certificat de nivell C1 (suficiència)
Comissió Interuniversitària d’Estandardització d’Acreditacions de Coneixements de Valencià (CIEACOVA)
– Certificat de nivell C1 (suficiència), a partir de juny de 2016

Junta Permanent de Català / Secretaria de Política Lingüística / Direcció General de Política Lingüística (Generalitat de Catalunya)
– Certificat de coneixements mitjans de llengua catalana (orals i escrits) (certificat C)
– Certificat de nivell de suficiència de català (C)
– Certificat de nivell de suficiència de català (C1)

Escola d’Administració Pública de Catalunya
– Certificat d’assistència i aprofitament d’un curs de llengua catalana del nivell C
– Certificat de nivell de suficiència de català (C)

Consorci per a la Normalització Lingüística
– Certificat de coneixements avançats orals i escrits de llengua catalana (a partir del mes de gener de 1999)
– Certificat de nivell de suficiència de català

Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada
– Certificat de nivell suficiència de català

Universitats de Catalunya integrades en la Xarxa Vives d’Universitats
– Certificat de nivell de suficiència de llengua catalana

Institut Francocatalà de la Universitat de Perpinyà
– Diploma d’estudis universitaris generals (DEUG) de català

Institut Ramon Llull
– Certificat de nivell de suficiència de català

Junta Avaluadora de Català / Direcció General de Cultura i Joventut/ Direcció General de Política Lingüística (Govern de les Illes Balears)

– Certificat de coneixements mitjans de català, orals i escrits, (certificat C)
– Certificat de nivell C1

Institut/Escola Balear d’Administració Pública
– Certificat de coneixements mitjans de llengua catalana (C) (fins al 2012 inclòs)

Escola Municipal de Mallorquí de Manacor
– Certificat de coneixements mitjans de català (fins al 1991 inclòs)

Obra Cultural Balear
– Acreditació d’haver superat el curs de grau mitjà de llengua catalana (fins al 1991 inclòs)

Universitat de les Illes Balears
– Certificat de coneixements mitjans de català (fins al 1991 inclòs)

– Certificat de llengua catalana del nivell C1, expedit pel Servei Lingüístic

Govern d’Andorra
– Diploma de nivell C de llengua catalana
– Diploma d’usuari experimentat, nivell C1 de llengua catalana

Escoles oficials d’idiomes
– Certificat de nivell C1 de valencià/català (a partir de la Llei orgànica 8/2013)
Certificat de nivell C2 de coneixements de valencià
Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià
– Certificat superior (oral i escrit) del valencià (1986-1988)
– Certificat de grau superior de coneixements de valencià

Ensenyament reglat universitari
– Llicenciatura en Filologia, secció Filologia Valenciana
– Llicenciatura en Filologia, secció Filologia Catalana
– Llicenciatura en Filosofia i lletres, divisió Filologia (Filologia Valenciana)
– Llicenciatura en Filosofia i Lletres, divisió Filologia (Filologia Catalana)
– Llicenciatura en Filologia Catalana
– Llicenciatura de Traducció i Interpretació (amb certificació que la llengua A és el català o que l’itinerari de traducció és al català)
– Grau en Filologia Catalana
– Grau de Llengua i Literatura Catalanes
– Grau d’Estudis Catalans i Occitans
– Grau en Traducció i Interpretació (amb certificació que la llengua A és el català o que l’itinerari de traducció és al català)

Universitats públiques valencianes
– Certificat de grau superior de coneixements de valencià
– Certificat de nivell C2 (superior)

Comissió Interuniversitària d’Estandardització d’Acreditacions de Coneixements de Valencià (CIEACOVA)
– Certificat de nivell C2 (superior), a partir de juny de 2016
Junta Permanent de Català / Secretaria de Política Lingüística / Direcció General de Política Lingüística (Generalitat de Catalunya)
– Certificat de coneixements superiors de català (orals i escrits) (certificat D)
– Certificat de nivell superior de català (D)
– Certificat de nivell superior de català (C2)

Escola d’Administració Pública de Catalunya
– Certificat d’assistència i aprofitament d’un curs de llengua catalana del nivell D

Consorci per a la Normalització Lingüística
– Certificat de nivell superior de català (a partir de juny de 2001)

Universitats de Catalunya integrades en la Xarxa Vives d’Universitats
– Certificat de nivell superior de llengua catalana

Institut Francocatalà de la Universitat de Perpinyà
– Diploma de llicenciatura de català, llengua viva estrangera

Institut Ramon Llull
– Certificat de nivell superior de català

Junta Avaluadora de Català / Direcció General de Cultura i Joventut/ Direcció General de Política Lingüística (Govern de les Illes Balears)

– Certificat de coneixements superiors de català, orals i escrits, (certificat D)
– Certificat de nivell C2

Institut/Escola Balear d’Administració Pública
– Certificat de coneixements superiors de llengua catalana (D) (fins al 2012 inclòs)

Conselleria d’Educació i Cultura (Govern Balear)
– Títol de professor de llengua catalana

Escola Municipal de Mallorquí de Manacor
– Certificat de coneixements superiors de català (fins al 1991 inclòs)


Obra Cultural Balear
– Acreditació d’haver superat el curs de grau superior de llengua catalana (fins al 1991 inclòs)

Universitat de les Illes Balears
– Certificat de coneixements superiors de català (fins al 1991 inclòs)

– Certificat de llengua catalana del nivell C2, expedit pel Servei Lingüístic

Govern d’Andorra
– Diploma d’usuari experimentat, nivell C2 de llengua catalana

Escoles oficials d’idiomes
– Certificat de nivell C2 de valencià/català (a partir de la Llei orgànica 8/2013)

linea
Mapa web