diari

DECRET 11/2011, d'11 de febrer, del Consell, pel qual es declara Paratge Natural Municipal l'enclavament denominat Sant Pasqual-Torretes, al terme municipal d'Ibi. [2011/1911]

(DOGV núm. 6463 de 18.02.2011) Ref. Base de dades 002134/2011

DECRET 11/2011, d'11 de febrer, del Consell, pel qual es declara Paratge Natural Municipal l'enclavament denominat Sant Pasqual-Torretes, al terme municipal d'Ibi. [2011/1911]
PREÀMBUL
L'àmbit territorial del Paratge Natural Municipal de Sant Pasqual-Torretes comprén terrenys pertanyents al municipi d'Ibi, a la comarca de l'Alcoià. El paratge, de 69,30 hectàrees d'extensió, reuneix valors ecològics, paisatgístics, botànics i d'ús públic que justifiquen la seua declaració com a espai protegit.
Aquests valors ja van motivar al seu dia que Sant Pasqual-Torretes es trobe, en gran part, inclòs en el Lloc d'Importància Comunitària Serres de Mariola i Carrascar de la Font Roja i, en la seua totalitat, en la Zona d'Especial Protecció per a les Aus Serra de Mariola i Carrascar de la Font Roja, espais protegits per les directives europees d'hàbitats i d'aus, respectivament, que integren la xarxa ecològica europea Natura 2000. A més, la proximitat amb el Parc Natural del Carrascar de la Font Roja posa de manifest els valors que pot albergar el futur espai.
Geogràficament, el paratge es troba enclavat en el sector muntanyós septentrional de la província d'Alacant, en els contraforts més occidentals de la serra del Menejador (1.352 m) localitzada al nord del municipi d'Ibi i que es caracteritza per la presència d'afloraments calcaris de l'era geològica del terciari.
Pel que fa a la vegetació, el pi blanc (Pinus halepensis) és la formació predominant en l'espai, i es presenta tant a zones reforestades, a les quals solen ser abundants els fenassars, com a zones en què apareix intercalat juntament amb matoll o coscollar. Quant a la vegetació present a la zona de matoll, és característic trobar la típica màquia mediterrània (Querco cocciferae-lentiscetum), composta per arbustos i mates semillenyoses entre les quals apareixen endemismes, com són la pimentera (Thymus piperella), el timó (Thymus vulgaris subsp. aestivus), Ononis rentonarensis i la sàlvia de Mariola (Salvia blancoana).
A les parts més elevades i en els barrancs profunds i ombrívols del paratge és freqüent trobar bosquets dispersos de carrasca (Quercus ilex subsp. rotundifolia), on comparteixen l'espai amb alguns arbres caducifolis, com són el freixe (Fraxinus ornus) i l'auró (Acer granatense). Especial menció requereixen espècies de les zones de penyals, com la centàurea (Centaurea mariolensis), el pinzell (Hypericum ericoides subsp. ericoides) i l'arçot (Rhamnus lycioides subsp. borgiae).
Cal destacar la presència de la Microreserva Mas de Torretes, amb espècies d'alt valor botànic, com són algunes campanetes i linàries endèmiques (Campanula hispanica i Linaria repens subsp. blanca) i altres espècies rupícoles, com l'Anthyllis vulneraria subsp. gandogeri, Conopodium thalictrifolium i Saxifraga corsica subsp. cassoniana. També s'observen espècies típiques de matoll, com la Centaurea spachii, Crataegus granatensis, Erysimum gomez-campoi, Helianthemum hirtum i Teucrium homotrichum.
A l'extrem nord del paratge s'ubica l'Estació Biològica de Torretes-Font Roja, la qual té col·leccions visitables de plantes medicinals, aromàtiques, tòxiques, narcisos endèmics, espècies agrícoles d'ús tradicional, com cereals, fruiters de varietats antigues i en perill de desaparició, varietats d'ametles i d'algunes espècies fruiteres oblidades, com són l'atzeroler (Crategus azarolus) i el guinder àcid (Prunus acida). A més, hi ha una senda d'orquídies mediterrànies recuperades a partir d'àrees degradades de la província d'Alacant.
El gran valor botànic del paratge ve referendat per la presència de cinc hàbitats naturals d'interés, com són els matolls termomediterranis i preestèpics, els pendents rocosos calcícoles amb vegetació casmofítica, els matolls arborescents de Juniperus spp., les zones subestèpiques de gramínies i anuals del Thero-Brachypodietea, i els boscos endèmics de Juniperus spp, aquests dos últims hàbitats catalogats com prioritaris.
La fauna que habita al paratge també té un especial interés, i és una de les principals raons per la qual es tramita la declaració d'una reserva de fauna silvestre. Quant al grup dels amfibis i rèptils, aquest es troba ben representat amb espècies com l'ofegabous (Pleurodeles walt), inclòs com a espècie vulnerable en el Catàleg valencià d'espècies de fauna amenaçades per ser l'únic urodel de la Comunitat Valenciana, i la granota comuna (Rana perezi), el gripau comú (Bufo bufo), el fardatxo (Lacerta lepida) i la serp verda (Malpolon monspessulanus) com a espècies protegides. Respecte al grup de les aus, cal destacar la presència de rapaces sobrevolant els tallats i barrancs presents a la zona, com l'àguila de panxa blanca (Hieraaetus fasciatus) i el xoriguer vulgar (Falco tinnunculus). En el grup dels mamífers, s'han identificat com a espècies protegides pel Catàleg valencià d'espècies de fauna amenaçades l'eriçó comú (Erinaceus europaeus), la musaranya nana (Suncus etruscus), el teixó (Melis melis), la fagina (Martes foina), la mostela (Mussola nivalis) i la rata cellarda (Eliomys quercinus). Resulta d'especial rellevància la presència en la zona de quiròpters com la rata penada de vores clares (Pipistrellus kuhlii), la rata penada comuna (Pipistrellus pipistrellus), la rata penada de muntanya (Hypsugo savii) i la rata penada de peus grans (Myotis capaccinii), aquesta última catalogada en perill d'extinció.
Quant al paisatge, la complexitat geomorfològica de la zona, unida a l'estat de maduresa de la vegetació i el seu elevat grau de naturalitat, donen lloc al fet que el paratge tinga una elevada qualitat paisatgística. A més, la presència de l'associació de vegetació forestal i les parcel·les agrícoles abancalades associades a una activitat tradicional, conformen un mosaic de gran interés ecològic i paisatgístic.
D'altra banda, hi ha diversos elements culturals d'interés en forma de construccions, com forns de calç, abeuradors, pous, mines d'aigua i casetes de pastor, que estan sent objecte de restauració i d'aprofitament didàctic per l'Estació Biològica Torretes-Font Roja.
El paratge posseeix un gran potencial en relació amb les activitats d'espai i d'educació ambiental. D'una banda es troba l'ermita dedicada a Sant Pasqual, lloc tradicional envoltat de bosc típicament mediterrani, des d'on es gaudeix d'una bella panoràmica de la vall d'Ibi amb la serra del Quarter al davant. Es tracta d'un gran espai obert, amb escales i tanques de pedra i fusta que s'integren perfectament en l'entorn. A la finca Torretes es troba l'Estació Biològica Torretes-Font Roja, que és un centre de formació, divulgació i investigació d'estudis biològics sobre la flora i la fauna on es pretén conservar espècies autòctones, com també les que estan en perill d'extinció, a més d'estudiar sobre la biodiversitat del Mediterrani, centrant-se a la Comunitat Valenciana.
Dins de l'espai s'efectuen diversos esports de muntanya, com el senderisme. Per la zona discorre una senda de petit recorregut, el PR-127 Camí dels Geladors, que recorre de nord a sud les finques de Sant Pasqual i Torretes. Es tracta, per tant, d'un enclavament que, a causa de la riquesa natural que presenta i dels valors ecològics i paisatgístics, ofereix distintes alternatives per a l'ús i el gaudi de la població; algunes de les possibles activitats que s'hi poden realitzar són el passeig, la pràctica esportiva o l'educació ambiental.
Per tot això, i a iniciativa de l'Ajuntament d'Ibi, la Generalitat, per raó del que estableix l'article 49.1.10a de l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana, en la redacció donada per la Llei orgànica 1/2006, de 10 d'abril, de reforma de la Llei orgànica 5/1982, d'1 de juliol, que estableix, entre altres matèries, la competència exclusiva de la Generalitat sobre espais naturals protegits, d'acord amb el que disposa l'article 149.1.23a de la Constitució espanyola, considera necessària la declaració d'un règim especial de protecció dels valors naturals d'aquest espai.
Així, la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, estableix la figura de protecció denominada paratge natural municipal, que es regula posteriorment en el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, que s'adapta a les característiques d'aquest enclavament i permet la via jurídica idònia per a la consecució dels objectius previstos.
Per això, en vista dels valors naturals i a la importància de l'espai, i de l'interés de l'Ajuntament d'Ibi, i havent complit en el procediment els tràmits necessaris per a la declaració del paratge natural municipal previstos específicament en la Llei 11/1994, i en el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals, a proposta del conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 11 de febrer de 2011,
DECRETE
Article 1. Objecte
1. Es declara paratge natural municipal l'espai denominat Sant Pasqual-Torretes, al terme municipal d'Ibi, i s'estableix per a aquest un règim jurídic de protecció, d'acord amb les normes contingudes en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
2. En raó de l'interés botànic, ecològic, geomorfològic, paisatgístic i sociocultural del paratge natural municipal, i d'acord amb el que disposen la Llei 11/1994 esmentada i en el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, aquest règim jurídic està orientat a protegir la integritat dels ecosistemes naturals, i no s'hi admet cap ús o activitat que pose en perill la conservació dels valors que en motiven la declaració.
Article 2. Àmbit territorial
1. El Paratge Natural Municipal de Sant Pasqual-Torretes, amb una superfície de 69,30 hectàrees, es localitza al terme municipal d'Ibi, a la província d'Alacant, i la delimitació descriptiva i gràfica figuren en els annexos I i II d'aquest decret, respectivament.
2. En cas d'eventual discrepància entre la delimitació descriptiva i la delimitació gràfica, ha de prevaldre la primera d'aquestes.
Article 3. Administració, gestió i assessorament
1. L'administració i la gestió del paratge natural municipal correspon a l'Ajuntament d'Ibi.
2. La direcció general competent en la matèria d'espais naturals protegits ha de designar un tècnic dels serveis territorials a Alacant de la conselleria que tinga les competències en matèria ambiental, el qual ha de prestar assistència tècnica i assessorament en la gestió del paratge natural municipal.
Article 4. Règim de protecció
Amb caràcter general, en l'àmbit del paratge natural municipal poden continuar efectuant-se les activitats tradicionals compatibles amb les finalitats que motiven aquesta declaració que no impliquen deteriorament o regressió dels hàbitats naturals i els sòls, excloent-hi la utilització urbanística dels terrenys, d'acord amb les regulacions específiques i el que estableixen aquest decret i el corresponent Pla Especial de Protecció del Paratge Natural Municipal de Sant Pasqual-Torretes, el document normatiu del qual s'adjunta en l'annex III d'aquest decret.
En l'àmbit del paratge natural municipal, les competències de les administracions públiques s'han d'exercir de manera que queden preservats tots els valors geomorfològics, botànics, ecològics, paisatgístics i culturals d'aquest, avaluant amb especial atenció els possibles impactes ambientals produïts com a repercussió d'activitats realitzades a les proximitats de l'àmbit protegit.
Article 5. Pla Especial de Protecció
1. Per raó del que disposa l'article 7 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, s'aprova el Pla Especial de Protecció del Paratge Natural Municipal de Sant Pasqual-Torretes, al terme municipal d'Ibi.
2. En l'annex III d'aquest decret s'inclou la part dispositiva del Pla Especial de Protecció del Paratge Natural Municipal de Sant Pasqual-Torretes.
Article 6. Consell de Participació del Paratge Natural Municipal
1. Es crea el Consell de Participació del Paratge Natural Municipal de Sant Pasqual-Torretes, com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, amb la finalitat de col·laborar en la gestió i canalitzar la participació dels interessos socials i econòmics afectats.
2. El Consell de Participació ha d'estar compost per:
a) Dos representants escollits per l'Ajuntament d'Ibi, mitjançant un acord plenari, un dels quals ha d'actuar com a secretari del Consell de Participació.
b) Un representant dels serveis territorials a Alacant de la conselleria competent en la matèria d'espais naturals protegits.
c) Un representant dels propietaris de terrenys inclosos en l'àmbit del paratge natural municipal, distints de l'Ajuntament i de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, amb caràcter rotatori bianual, escollit per aquests per règim de majoria. En el cas que no n'hi haja o que renuncien a participar en aquest òrgan, aquest lloc s'ha de sumar a la representació del grup d).
d) Un representant dels interessos socials, institucionals o econòmics afectats o que col·laboren en la conservació dels valors naturals a través de l'activitat científica, l'acció social, l'aportació de recursos de qualsevol classe o els objectius de la qual coincidisquen amb la finalitat de l'espai natural protegit, amb caràcter rotatori bianual, escollit per les entitats, associacions o col·lectius entre ells per règim de majoria.
e) Un representant dels serveis territorials a Alacant de la conselleria competent en la matèria forestal.
L'Ajuntament pot proposar la modificació de la composició del Consell de Participació per a donar cabuda a altres representants de col·lectius amb interessos en el paratge natural municipal. La modificació de la composició del Consell de Participació ha de ser aprovada mitjançant un decret del Consell.
3. El Consell de Participació del Paratge Natural Municipal de Sant Pasqual-Torretes s'ha de constituir en el termini de sis mesos des de la declaració del paratge. L'Ajuntament d'Ibi ha de notificar, a l'òrgan competent en matèria d'espais naturals protegits, la constitució de l'òrgan de participació.
4. Són funcions d'aquest òrgan col·legiat de caràcter consultiu les previstes en l'article 50 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
5. El president del Consell de Participació, l'ha de nomenar l'Ajuntament d'Ibi, mitjançant un acord del Ple, entre els membres del Consell.
6. A fi d'establir un funcionament adequat en l'actuació del Consell de Participació, aquest pot aprovar unes normes internes de funcionament, sense perjudici del que disposa la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
Article 7. Mitjans econòmics
1. El finançament del paratge natural municipal corre per compte de l'Ajuntament d'Ibi.
2. L'Ajuntament d'Ibi ha d'habilitar en els seus pressupostos els crèdits necessaris per a la correcta gestió del paratge natural municipal.
3. La conselleria competent en matèria de medi ambient pot participar en el finançament del paratge natural municipal, d'acord amb l'article 10 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, sense perjudici dels mitjans econòmics que poden aportar altres entitats públiques o privades que poden tenir interés a coadjuvar al manteniment del paratge natural municipal.
Article 8. Règim d'infraccions i sancions
1. La inobservança o la infracció de la normativa aplicable al paratge natural municipal s'ha de sancionar de conformitat amb la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, sense perjudici del que siga exigible en via penal, civil o de qualsevol altre ordre en què puga incórrer.
2. Els infractors estan obligats, en tot cas, a reparar els danys causats i restituir els llocs i elements alterats a la situació inicial.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Execució i desenvolupament
S'autoritza el conseller competent en matèria d'espais naturals protegits, perquè, en el marc de les seues competències, dicte el que calga per a l'execució i el desenvolupament d'aquest decret.
Segona. Entrada en vigor i revisió
1. Aquest decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
2. Qualsevol modificació del que estableix aquest decret ha de ser aprovada, al seu torn, per decret del Consell, amb audiència prèvia de l'Ajuntament d'Ibi, que, en el seu moment, va ser el que va presentar la iniciativa per a la declaració de Sant Pasqual-Torretes com a paratge natural municipal, i en aquest cas caldrà seguir el mateix procediment de tramitació, amb la corresponent participació de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits.
València, 11 de febrer de 2011
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge,
JUAN GABRIEL COTINO FERRER
ANNEX I
Delimitació del Paratge Natural
Municipal de Sant Pasqual-Torretes
1. L'àmbit territorial del Paratge Natural Municipal Sant Pasqual-Torretes queda definit per les parcel·les cadastrals següents del terme municipal d'Ibi, província d'Alacant:
Polígon 4: parcel·les 59, 60 i 9029 i part de la parcel·la 58
2. Els límits del paratge natural municipal són els següents:
- Nord: límit amb el Parc Natural del Carrascar de la Font Roja.
- Est: de sud a nord, camí Vell de Villena a Alcoi, camí d'accés al Mas de Torretes i línia de cim (N-S) que defineix el vessant d'ombria que vessa al barranc de Catifa.
- Sud: camí Vell de Villena a Alcoi.
- Oest: de nord a sud, el límit discorre de forma aproximada pel carener, en línia recta fins a l'ermita de Sant Pasqual; a continuació coincideix amb el camí d'accés a l'ermita, fins que es desvia seguint per la vora entre la pineda i les parcel·les de cultiu agrícola.
3. Delimitació geogràfica: el Paratge Natural Municipal de Sant Pasqual-Torretes queda delimitat pel polígon els vèrtexs del qual, amb les corresponents coordenades, que consideren el sistema de referència European Datum 1950 (ED 50) i el sistema cartogràfic UTM (fus 30 N), s'inclouen en un arxiu en format digital que es troba a disposició de qui desitge consultar-lo en les dependències de la direcció general competent en matèria d'espais naturals protegits.
4. La superfície total del Paratge Natural Municipal de Sant Pasqual-Torretes és de 69,30 hectàrees.
ANNEX III
Part dispositiva del Pla Especial de Protecció
del Paratge Natural Municipal
de Sant Pasqual-Torretes, al terme municipal d'Ibi
TÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS
Article 1. Naturalesa del pla
1. Aquest pla especial, (PE), es redacta a l'empara de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Constitueix un dels plans especials previstos en els articles 177 i següents del Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, aprovat mitjançant el Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell.
2. La declaració del Paratge Natural Municipal de Sant Pasqual-Torretes s'efectua en concordança amb el que disposa el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) del Carrascar de la Font Roja, aprovat pel Decret 121/2004, de 16 de juliol, del Consell, en l'àmbit del qual està íntegrament inclòs, i per tant li és d'aplicació el que recull el seu text normatiu.
Article 2. Finalitat
L'objectiu genèric pel qual es redacta aquest PE és l'establiment de les mesures necessàries per a garantir la protecció del Paratge Natural Municipal de Sant Pasqual-Torretes quant a la conservació i la millora de la flora i fauna, com també de les singularitats geològiques, paisatgístiques i culturals que presenta. El PE constitueix, per tant, el marc que ha de regular el règim d'ordenació de l'espai, els usos i activitats permesos i prohibits i l'ús públic d'aquest.
Article 3. Àmbit
1. El Paratge Natural Municipal de Sant Pasqual-Torretes queda definit per les parcel·les cadastrals següents del terme municipal d'Ibi:
Polígon 4: parcel·les 59, 60 i 9029 i part de la parcel·la 58.
Els límits del paratge natural municipal són els següents:
a) Nord: límit amb el Parc Natural del Carrascar de la Font Roja.
b) Est: de sud a nord, camí Vell de Villena a Alcoi, camí d'accés al Mas de Torretes i línia de cim (N-S) que defineix el vessant d'ombria que recau al barranc de Catifa.
c) Sud: camí Vell de Villena a Alcoi.
d) Oest: de nord a sud, el límit discorre de forma aproximada pel carener, en línia recta fins a l'ermita de Sant Pasqual; a continuació coincideix amb el camí d'accés a l'ermita, fins que es desvia seguint per la vora entre la pineda i les parcel·les de cultiu agrícola.
2. El paratge natural municipal té una superfície de 69,30 hectàrees.
Article 4. Efecte
1. De conformitat amb el que disposa l'article 42 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, el PE s'ha d'ajustar al que preveu la legislació urbanística.
2. Les determinacions d'aquest PE són d'aplicació directa i prevalen sobre el planejament urbanístic municipal.
3. El planejament urbanístic municipal que s'aprove després de l'entrada en vigor d'aquest PE ha d'ajustar-se a les determinacions protectores contingudes en aquest, i assignar les classificacions i qualificacions del sòl d'acord amb les normes i els criteris ací establits, i de manera que es respecten les limitacions d'ús imposades pel PE.
4. Les determinacions d'aquest PE s'han d'entendre sense perjudici de les contingudes en les legislacions sectorials.
En tot cas, cal ajustar-se al règim de protecció establit en el PORN del Carrascar de la Font Roja, aprovat pel Decret 121/2004, de 16 de juliol, del Consell.
En el cas que el règim de protecció contingut en aquest PE resulte més protector, s'ha d'aplicar aquest amb preferència sobre el contingut en el PORN, en el Pla d'Ordenació d'Ús i Gestió (PRUG) o en la legislació sectorial.
Article 5. Tramitació, vigència i revisió
1. El PE s'ha de tramitar segons la legislació vigent.
2. Les determinacions del PE entraran en vigor a partir de l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i seguiran vigents fins que no es revise el pla, per haver canviat suficientment les circumstàncies o els criteris que n'han determinat l'aprovació.
3. La revisió o modificació de les determinacions del PE pot realitzar-se en qualsevol moment, seguint els mateixos tràmits que s'han seguit per a l'aprovació i, per tant, està sotmesa al procediment d'avaluació d'impacte ambiental.
Article 6. Contingut
El contingut de la documentació del PE es correspon amb el que disposa l'article 183 del Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, aprovat mitjançant el Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell. En concret, inclou els apartats següents:
1. Memòria informativa i justificativa.
Inclou els aspectes descriptius i justificatius, com també els estudis complementaris necessaris per al desenvolupament de l'ordenació, d'acord amb els objectius que en justifiquen l'elaboració.
2. Normativa.
La normativa d'aquest PE es divideix en dos grans apartats. El primer es troba dedicat a l'establiment de normes generals per a la protecció de recursos naturals i per a la regulació de determinades activitats que incideixen en el medi natural. El segon es dedica a l'establiment de normes específiques per a la protecció d'espais determinats en funció dels valors que presenten.
3. Plànols.
El PE inclou els plànols següents:
a) Plànols d'informació
b) Plànols d'ordenació
Els plànols d'ordenació i zonificació tenen caràcter normatiu i, conjuntament amb les disposicions del text, formen part indivisible de la normativa del PE.
4. Normes per a la gestió.
5. Mecanismes de finançament.
6. Règim sancionador.
Article 7. Interpretació
1. En la interpretació d'aquest PE ha d'atendre's al que resulte de la seua consideració com un tot unitari, utilitzant sempre la memòria informativa i justificativa com a document en què es contenen els criteris i principis que han orientat la redacció del pla.
2. En cas de conflicte entre les normes de protecció i els documents gràfics del pla prevaldran les primeres, excepte quan la interpretació derivada dels plànols vinga recolzada també per la memòria, de tal manera que es faça palesa l'existència d'algun error material en les normes.
3. En l'aplicació d'aquest PE ha de prevaldre aquella interpretació que comporte un major grau de protecció dels valors naturals de l'àmbit del pla.
4. En qualsevol supòsit no previst en aquest PE és preceptiu l'informe favorable de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits, com també de l'Ajuntament d'Ibi, sense perjudici de les competències sectorials que puga haver-hi.
Article 8. Règim d'avaluació d'impactes ambientals
1. Els projectes, plans, actuacions, obres i activitats que es realitzen o implanten en l'àmbit territorial del paratge natural municipal s'han de sotmetre al règim d'avaluació ambiental establit en la legislació autonòmica valenciana i estatal sobre avaluació d'impacte ambiental vigent en aquell moment.
2. Quan els usos i activitats, plans o projectes no estiguen inclosos en les normes d'ordenació o gestió de l'espai natural protegit i afecten un espai inclòs en la Xarxa Natura 2000, s'han de sotmetre a una avaluació adequada dels seus efectes sobre el lloc de què es tracte. Aquesta avaluació, que s'ha de dur a terme seguint les directrius metodològiques derivades de la Directiva 92/43/CEE, s'ha d'efectuar mitjançant un informe d'avaluació emés per òrgan competent, en el qual s'han d'establir la viabilitat de l'actuació i, si és el cas, els condicionants per a l'execució.
3. A més dels projectes i les activitats requerits per la legislació sectorial, han de sotmetre's al procediment d'avaluació ambiental els previstos específicament en el text normatiu del PORN del Carrascar de la Font Roja, aprovat pel Decret 121/2004, de 16 de juliol, del Consell.
Totes les declaracions i estimacions d'impacte ambiental que afecten l'àmbit d'aquest PE s'han de sotmetre a consulta de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits, com també a l'òrgan gestor del paratge natural municipal.
Sense perjudici dels criteris generals per a l'avaluació ambiental fixats en la legislació sectorial, en relació amb el règim d'avaluació d'impacte ambiental en el paratge natural municipal han de preveure's els criteris específics establits en el text normatiu del PORN, els quals són d'obligada atenció per als estudis d'impacte ambiental que es puguen presentar a tràmit.
Article 9. Autoritzacions i informes previs
1. Aquesta normativa especifica les actuacions, els plans i els projectes l'execució dels quals requereix autorització especial de l'Ajuntament d'Ibi i aquells que requereixen informe vinculant de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits.
2. En estar tot l'àmbit del paratge natural municipal afectat pel PORN del Carrascar de la Font Roja, qualsevol actuació, pla o projecte que es pretenga realitzar-hi està sotmés al règim d'autoritzacions i informes establit en el text normatiu d'aquest.
3. Les autoritzacions anteriors s'han d'atorgar sense perjudici de l'obligació d'obtenir les llicències o autoritzacions que siguen aplicables amb caràcter sectorial a determinades activitats, com també en concordança amb el que estableix aquesta normativa.
4. Segons la legislació vigent en matèria d'aigües, per a la realització de qualsevol obra o treball en el domini públic hidràulic han d'obtenir-se les autoritzacions administratives necessàries per l'organisme de conca en l'àmbit de les seues competències, a excepció dels casos especials regulats legalment.
TÍTOL II
NORMES GENERALS DE REGULACIÓ
D'USOS I ACTIVITATS
CAPÍTOL I
NORMES SOBRE PROTECCIÓ
DE RECURSOS DE DOMINI PÚBLIC
SECCIÓ PRIMERA
PROTECCIÓ DE RECURSOS HIDROLÒGICS
Article 10. Marc general per a la protecció dels recursos hídrics i del domini públic hidràulic
1. La protecció dels recursos hídrics en l'àmbit del PE s'ha de regir, amb caràcter general, per la normativa sectorial marc en matèria d'aigües, i, de manera especial, pel Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'Aigües, i disposicions que el desenvolupen.
2. En l'aplicació d'aquest PE s'ha de tenir en compte el principi rector del Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, de manera que aquest siga compatible amb la gestió pública de l'aigua, l'ordenació del territori, la conservació i protecció del medi ambient i la restauració de la natura, a l'efecte que aquest regula, i fonamentalment quant al domini públic hidràulic.
3. En relació amb el domini públic hidràulic i en el marc de les competències que li són atribuïdes, l'Estat, a través de l'organisme de conca, ha d'exercir les funcions que li són atribuïdes per la legislació sectorial vigent.
Article 11. Qualitat de l'aigua
Amb caràcter general, queden prohibits aquells usos i activitats susceptibles de provocar la contaminació o degradació de la qualitat de les aigües. A fi de protegir la qualitat de les aigües s'ha de vetlar per l'estricte compliment de la legislació vigent en matèria d'extracció d'aigües, abocaments i depuració.
Article 12. Llits, riberes i marges dels cursos d'aigua
1. S'han de mantenir o recuperar les condicions naturals dels llits, i no s'hi permet la canalització permanent o el dragatge, llevat d'aquelles obres i instal·lacions existents degudament autoritzades i justificades pel seu interés públic, en les quals s'han d'aplicar tècniques de bioenginyeria fluvial que asseguren la correcta integració en el medi de les actuacions.
2. Es consideren compatibles amb la protecció del paratge les actuacions de manteniment de llits i gestió de recursos hídrics, que ha de realitzar per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, en l'àmbit de les seues competències.
3. En la zona de domini públic hidràulic, com també en els marges inclosos en les zones de servitud i de policia definides en la Llei d'Aigües, s'ha de conservar i afavorir la vegetació de ribera. S'hi permeten tasques de neteja i desbrossament selectius quan hi haja risc per a la seguretat de les persones o els béns en cas d'avinguda o quan hi haja risc d'incendis.
4. La realització excepcional d'obres transversals de correcció hidrològica motivades pel risc o per la seguretat de persones o béns en cas d'avinguda, en els supòsits en què es consideren autoritzables en aplicació de la normativa específica del PE i del PORN del Carrascar de la Font Roja, requereixen l'informe favorable previ de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits.
5. Es prohibeix l'ocupació del domini públic hidràulic i de la zona de servitud per instal·lacions o construccions de qualsevol tipus, permanents o temporals, excepte en els casos de neteja, d'acord amb les disposicions d'aplicació.
6. Queda prohibida, amb caràcter general, l'extracció d'àrids, excepte en aquells casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament o neteja dels llits.
Article 13. Protecció d'aigües subterrànies
1. En l'àmbit del PE queda prohibit l'establiment de pous, rases, galeries o qualsevol dispositiu destinat a facilitar l'absorció pel terreny d'aigües residuals que puguen produir per la seua toxicitat o per la seua composició química i bacteriològica la contaminació de les aigües superficials o profundes.
2. Totes les edificacions i instal·lacions en l'àmbit del PE en què s'origen aigües residuals han de disposar d'un sistema de depuració adequat, i són prioritaris els denominats sistemes de tractament natural (depuració verda).
S'ha de dur a terme la substitució dels sistemes actuals de tractament d'aigües residuals deficients per altres sistemes que garantisquen la preservació de les aigües subterrànies enfront de la contaminació.
3. En l'àmbit del PE no es permet la instal·lació de fosses sèptiques.
4. La construcció o substitució de minidepuradores biològiques o d'oxidació total per al sanejament de les edificacions del Mas de Torretes i del restaurant Serafines i de les instal·lacions de l'àrea recreativa de l'ermita de Sant Pasqual es pot autoritzar quan hi haja les garanties suficients que no comporten cap risc per a la qualitat de les aigües superficials o subterrànies i hi haja raons justificades que impedisquen la connexió a la xarxa pública de clavegueram.
Article 14. Abocaments
1. En aplicació de l'article 100 del Text Refós de la Llei d'Aigües, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual es prohibeix, amb caràcter general, l'abocament directe o indirecte d'aigües i de productes residuals susceptibles de contaminar les aigües continentals o qualsevol altre element del domini públic hidràulic, llevat que es tinga l'autorització administrativa prèvia de l'organisme de conca, la qual ha d'anar acompanyada de l'informe favorable de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits.
2. Es prohibeix l'abocament sense depurar, directe o indirecte, d'aigües residuals, com també l'abocament o el depòsit permanent o temporal de qualsevol tipus de residus sòlids, runes o substàncies, qualsevol que en siga la natura, que constituïsquen o puguen constituir un perill de contaminació de les aigües o degradació de l'entorn.
3. Per a la concessió de llicència urbanística relacionada amb qualsevol activitat que puga generar abocaments de qualsevol naturalesa, exceptuant les autoritzacions per a connectar amb la xarxa pública de clavegueram, s'ha d'exigir la justificació del tractament que hagen de donar-se a aquests abocaments per a evitar la contaminació de les aigües superficials i subterrànies. El tractament d'aigües residuals ha de ser tal que s'ajuste a les condicions de qualitat exigides per als usos a què hagen de ser destinades; en tot cas, les aigües resultants no poden superar els límits establits en la legislació sectorial. L'efectivitat de la llicència queda condicionada, en tot cas, a l'obtenció i la validesa posterior de l'autorització d'abocament.
Article 15. Captacions d'aigua
Queden prohibides les obertures de pous o captacions d'aigua dins de l'àmbit del PE, excepte les destinades a satisfer les necessitats derivades de les infraestructures d'ús públic, sempre que es justifique aquesta com l'única via d'abastiment possible. En tot cas, han d'efectuar-se de manera que no provoquen repercussions negatives sobre el sistema hidrològic i la resta dels aprofitaments.
Article 16. Fonts i surgències
Les obres de qualsevol tipus que es puguen dur a terme en l'àmbit immediat de les fonts i brolladors en l'àmbit del PE han de garantir que aquestes es manten i han de respectar la seua tipologia tradicional. Els possibles aprofitaments de les aigües han de garantir, igualment, el manteniment d'un cabal d'eixida mínim per a l'ús de les persones i de la fauna salvatge.
En tot cas, es pot definir un radi de fins a 40 m al voltant de les fonts i brolladors, dins del qual no està permesa l'edificació ni les actuacions que puguen perjudicar la qualitat de les aigües o el manteniment de l'aqüífer. Es poden autoritzar les obres, plantacions i altres actuacions destinades a millorar i adequar les àrees contigües per a potenciar l'ús públic.
SECCIÓ SEGONA
PROTECCIÓ DE SÒLS
Article 17. Moviment de terres i extracció d'àrids
1. Els moviments de terra que es realitzen com a conseqüència de l'execució d'actuacions o obres permeses en aquesta normativa estan subjectes a l'obtenció prèvia de llicència urbanística i, si cal, informe favorable de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits. Queden exceptuades les tasques de preparació i condicionament dels sòls relacionats amb l'activitat agrícola, com ara l'anivellació de terrenys i la llaurada.
2. Quan es tracte de moviments de terra per a la correcció de talussos amb perill d'erosió, es permeten sempre que es limite a la mínima àrea d'actuació possible, es complisquen les condicions establides en l'autorització administrativa corresponent i llicència urbanística necessària, i no comporten la destrucció o el deteriorament d'espècies vegetals protegides o de gran valor ecològic.
3. De forma general, es prohibeix l'extracció d'àrids a tot l'àmbit del PE.
Article 18. Conservació de la coberta vegetal
1. Es consideren prioritàries en l'àmbit del PE totes aquelles actuacions que tendisquen a conservar o recuperar la coberta vegetal com a mitjà per a evitar els processos erosius.
2. Aquelles actuacions que poden alterar de manera significativa les condicions de la coberta vegetal requereixen la redacció d'una memòria o projecte que ha de ser aprovat per l'Ajuntament d'Ibi, amb autorització prèvia de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits.
3. Els treballs de restauració de la coberta vegetal s'han d'adreçar a la conservació i la recuperació de les formacions vegetals autòctones.
Article 19. Pràctiques de conservació de sòls
1. Es prohibeix la destrucció de bancals i marges d'aquests, com també les transformacions agrícoles i les tasques que posen en perill la seua estabilitat o en comporten l'eliminació.
2. A les zones amb sòls degradats per l'erosió s'han d'afavorir totes aquelles actuacions que tendisquen a conservar-lo (recuperació de la coberta vegetal, restauració i manteniment de marges, bancals, murs de pedra i tanques arbustives, manteniment de cultius llenyosos, etc.).
3. D'acord amb el que disposa l'article 28 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, l'Administració ha de vetllar, actuant si cal amb caràcter subsidiari, per l'estabilització i la conservació dels terrenys situats en vessants, amb terrasses o bancals que hagen deixat de ser conservats o s'abandonen com a sòls agrícoles.
4. Es prohibeix, amb caràcter general, la rompuda de terrenys amb vegetació silvestre per a l'establiment de noves àrees de cultiu, sense perjudici de les disposicions de l'article 36.3 d'aquest PE, com també la utilització sobre terrenys no cultivats de mètodes de repoblació forestal diferents de l'excavació de clots o l'obertura de caselles.
5. No està permesa la realització d'aterrassaments de sòls, excepte en projectes de correcció de desnivells i obres per al control de l'erosió en sòls agrícoles.
6. Sempre que la realització d'una obra vaja acompanyada de la generació de talussos per desmunt o terraplé és obligatòria la fixació d'aquests mitjançant repoblació vegetal amb espècies pròpies de la zona o elements naturals. Excepcionalment, quan no hi haja altres solucions, es poden permetre les actuacions d'obra civil sempre que siguen tractades mitjançant tècniques d'integració paisatgística o utilitzant murs de pedra.
SECCIÓ TERCERA
PROTECCIÓ D'ELEMENTS D'INTERÉS GEOLÒGIC,
GEOMORFOLÒGIC I COVES
Article 20. Protecció de coves i elements d'interés geològic, geomorfològic
1. Es consideren d'especial protecció tots aquells elements de singular interés geològic i geomorfològic, com també les coves i els avencs presents dins de l'àmbit del paratge natural municipal.
2. En general, aquest PE està subjecte al que disposa la legislació sectorial que siga d'aplicació per a cadascun dels elements considerats dins d'aquest article.
3. Els elements d'interés geològic i geomorfològic i els penyals s'han de mantenir sense modificacions en la seua estructura, per la qual cosa queda prohibida qualsevol activitat que puga representar una degradació, deteriorament o limitació visual respecte a aquest patrimoni.
SECCIÓ QUARTA
PROTECCIÓ DE LA VEGETACIÓ SILVESTRE
Article 21. Formacions vegetals
1. Es consideren formacions vegetals subjectes a les determinacions d'aquest PE, totes aquelles que existeixen en l'àmbit afectat, descrites en la memòria informativa del document, incloses les arvenses i ruderals associades a l'activitat agrícola.
2. Es consideren hàbitats naturals d'interés en l'àmbit territorial del paratge natural municipal els que a continuació s'allisten, identificats pels codis establits en l'annex I de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat:
5330: Matolls termomediterranis i preestètics.
6220*: Zones subestèpiques de gramínies i anuals del Thero-Brachypodietea.
8210: Pendents rocosos calcícoles amb vegetació casmofítica.
9560*: Boscos endèmics de Juniperus spp.
5210: Matolls arborescents de Juniperus spp.
El símbol * fa referència als tipus d'hàbitats prioritaris.
Article 22. Arbres monumentals
Cal seguir les vies establides en la Llei 4/2006, de 19 de maig, de la Generalitat, de Patrimoni Arbori Monumental de la Comunitat Valenciana, per a iniciar els tràmits tendents a la possible protecció expressa dels dos exemplars de gran port de Pinus halepensis existents a la contornada del Mas de Torretes.
Article 23. Microreserva de flora
Són aplicables les limitacions d'ús que s'establisquen en l'ordre de la conselleria competent en matèria de biodiversitat per la qual es declare la Microreserva de Flora Mas de Torretes, com també el que dispose el seu règim específic de gestió.
Article 24. Tala i recol·lecció
1. En l'àmbit del PE, es prohibeix la recol·lecció total o parcial de taxons vegetals per a fins comercials, amb excepció feta dels camps de cultiu.
2. La tala i la recol·lecció total o parcial de les espècies vegetals està sotmesa al que disposa el Decret 70/2009, de 22 de maig, del Consell, pel qual es crea i regula el Catàleg valencià d'espècies de flora amenaçades i es regulen mesures addicionals de conservació, a la legislació sectorial aplicable, com també al que disposa el text normatiu del PORN en relació amb les espècies vegetals considerades d'interés en aquest.
3. Sense perjudici del que disposa el apartat 2 d'aquest article, es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits, llavors, plantes silvestres de consum tradicional, com ara bolets, espàrrecs, mores, etc., sempre que hi haja consentiment tàcit del propietari i sense perjudici de les limitacions específiques que la conselleria competent en matèria de medi ambient puga establir quan resulte perjudicial per la seua intensitat o altres causes per a la flora o la fauna.
En el cas de recol·lecció de plantes silvestres o bolets, queda prohibit arrancar-los, sinó que s'han de recol·lectar tallant-los, i no s'hi permet la utilització d'instruments com ara aixades o rastells.
La recollida de fongs als terrenys forestals queda regulada per l'Ordre de 16 de setembre de 1996, de la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient, per la qual es regula la recol·lecció de bolets i altres fongs al territori de la Comunitat Valenciana.
4. Sense perjudici de la necessitat d'obtenció de la corresponent autorització de l'Administració forestal, amb l'informe previ favorable de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits, i del que recull el Decret 98/1995, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, es pot realitzar l'extracció de fusta o llenya, si respon a algun dels criteris següents:
a) Com a resultat de tasques de prevenció d'incendis.
b) Com a resultat de mesures fitosanitàries.
c) Com a resultat de tractaments de millora de les formacions arbrades.
d) Per a l'eradicació d'espècies al·lòctones invasores.
e) Amb motiu de la realització estudis científics.
Article 25. Gestió general de la vegetació
1. Els treballs de regeneració i recuperació de la coberta vegetal han de tenir per objecte la formació i la potenciació de les comunitats naturals característiques de l'àmbit del pla, en les diferents fases de desenvolupament.
La gestió específica de les formacions vegetals presents en l'àmbit del PE s'ha de determinarà en el Pla Forestal del Carrascar de la Font Roja, redactat per l'administració competent en matèria forestal, en coordinació amb les administracions amb competència en l'àmbit territorial del PE, seguint els criteris establits en el PORN.
Les espècies herbàcies, arbustives i arbòries que pertanyen a les formacions naturals s'han d'utilitzar per a accelerar el dinamisme de la vegetació, la protecció del sòl i l'aprovisionament de recursos genètics de la vegetació.
2. Queda prohibida la introducció i la repoblació amb espècies exòtiques, entenent aquestes per tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga o haja pertangut històricament a la vegetació silvestre de l'àmbit del pla.
S'exclou d'aquesta prohibició la producció i la plantació d'espècies per a les col·leccions del jardí etnobotànic de l'Estació Biològica Torretes- Font Roja.
3. La introducció i reintroducció d'espècies autòctones que no existisquen actualment a la zona i la manera de realitzar-la, requereixen un pla de reintroducció, d'acord amb els criteris establits per la Unió Internacional de Conservació de la Natura (UICN), a més d'una autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
4. Queda prohibida en l'àmbit del paratge natural municipal la introducció d'espècies susceptibles de constituir plagues o de generar malalties.
5. La gestió dels recursos forestals ha de dirigir les seues actuacions a la conservació, la millora i la protecció dels terrenys forestals, segons les determinacions de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana i el reglament executiu, aprovat pel Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell.
D'acord amb l'article 72 i següents del Reglament aprovat per l'esmentat Decret 98/1995, és obligatòria l'autorització de l'Administració forestal per a realitzar qualsevol modificació de l'estructura vegetal d'una finca forestal (aclarides, tallades de millora i sanejament, podes de formació, neteges, tales, etc.), a excepció de l'aprofitament de coníferes per a llenya, per al qual és suficient la comunicació prèvia. A la sol·licitud d'autorització s'ha d'adjuntar un document on s'especifiquen les accions previstes, i al qual s'han d'ajustar els treballs que s'hi realitzen. Les actuacions que requereixen autorització han de disposar de l'informe previ favorable de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits.
6. La gestió agrària i forestal que s'efectue al paratge ha de vetllar pel manteniment d'un mosaic heterogeni de boscos, matolls, cultius, prats i terrenys incultes, i evitar una excessiva fragmentació d'aquests diferents usos en unitats de xicotetes dimensions.
No s'admet la reducció d'extensió de les masses forestals actualment existents, ni la destrucció permanent dels marges herbacis i arbustius dels cultius utilitzats per la fauna per al trànsit, com a hàbitat o per a la seua alimentació.
SECCIÓ CINQUENA
PROTECCIÓ DE LA FAUNA
Article 26. Protecció de la fauna silvestre
1. En relació amb la protecció de la fauna silvestre, s'ha d'atendre, en tot cas, la normativa sectorial que siga d'aplicació, com també les diferents regulacions sobre l'estat legal de les distintes espècies de l'àmbit d'estudi segons els catàlegs d'espècies amenaçades (tant a nivell regional com nacional), directives comunitàries o convenis internacionals.
2. Sense perjudici de la normativa sectorial aplicable sobre fauna, es consideren protegides totes les poblacions d'espècies animals silvestres del paratge, amb les excepcions següents:
a) Espècies cinegètiques, regulades específicament per les normatives sectorials.
b) Espècies el control de poblacions de les quals puga autoritzar o promoure la conselleria competent en matèria de medi ambient, de conformitat amb les determinacions de la normativa sectorial sobre fauna.
3. Es consideren espècies animals d'especial interés en l'àmbit del PE, sense perjudici d'altres que es puguen afegir en el futur, les següents:
a) Invertebrats: Ephydryas desfontanii, Goniomma blanci, Myrmica ruginodis nylander.
b) Vertebrats: Myotis capaccinii, Pleurodeles waltl, Hieraaetus fasciatus, Bufo bufo, Rana perezi, Lacerta lepida, Malpolon monspessulanus, Garrulus glandarius, Erinaceus europaeus, Sauncus etruscus, Mussola nivalis, Melis melis i Martes foina.
4. Les intervencions que es realitzen al paratge natural municipal sobre la coberta vegetal, el sòl, el medi hídric i, en general, els distints hàbitats faunístics, han de garantir el manteniment de les condicions adequades per a la pervivència i, si és el cas, la reproducció de les poblacions animals afectades.
5. Amb caràcter general, i sense perjudici del que estableix la legislació sectorial sobre fauna, no es permeten en l'àmbit del paratge les activitats que poden provocar, directament o indirectament, la destrucció o el deteriorament de poblacions d'espècies animals silvestres o dels seus hàbitats. La prohibició s'estén especialment als hàbitats i enclavaments necessaris per als cicles vitals de la fauna com ara nius, caus i dormidors, com també a les èpoques de més sensibilitat.
En particular, s'hi prohibeix:
a) La destrucció, la mort, el deteriorament, la recol·lecció, el comerç, la captura en viu, la possessió o l'exposició d'animals vius, o les restes d'aquests, que es troben protegits per la legislació sectorial vigent i per aquestes normes.
b) La recol·lecció, la possessió o el comerç d'ous o cries.
c) La producció de sons innecessaris que alteren la tranquil·litat habitual de la fauna.
d) L'emissió de llums que incidisquen negativament sobre hàbitats i enclavaments d'especial interés per a la fauna.
5. Les autoritzacions excepcionals per al control de la població d'espècies potencialment perjudicials per a l'agricultura, la ramaderia, els boscos, la caça, la pesca, la fauna silvestre o la salut pública, mitjançant qualsevol procediment de captura o mort (batudes, esperes, mètodes massius o no selectius, etc.), requereixen l'informe favorable previ de la conselleria competent en medi ambient.
6. Per a evitar molèsties a la fauna durant l'època de reproducció, els aprofitaments forestals, tractaments silvícoles i altres activitats potencialment pertorbadores s'han de realitzar des del mes d'agost al mes de febrer, ambdós inclosos, excepte en aquells llocs on es tinga constància de la cria d'espècies novelles, en què tampoc no es permet ni en al mes de gener ni al mes de febrer. Excepcionalment poden autoritzar-se altres períodes d'execució diferents amb l'informe previ favorable de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
Article 27. Reserva de fauna silvestre
Com a conseqüència dels valors faunístics actuals existents en l'Estació Biològica Torretes-Font Roja, les actuacions de millores d'hàbitats que s'efectuen, especialment per al foment i la recuperació de les poblacions d'amfibis, i el seu especial valor per a la investigació i l'estudi de la biodiversitat que han de realitzar els centres d'investigació, l'Ajuntament d'Ibi ha iniciat els tràmits tendents a la declaració de gran part de la superfície de l'Estació com a reserva de fauna silvestre.
La declaració de la reserva de fauna, per ordre del conseller competent en matèria de medi ambient, comporta l'aprovació conjunta d'unes normes de protecció en què es determinen les mesures de conservació que s'han d'adoptar i les activitats subjectes a regulació.
Article 28. Repoblació o solta d'animals
1. Es prohibeix la repoblació i la solta de qualsevol espècie animal exòtica, entenen com a tal tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga o haja pertangut històricament a la fauna de l'àmbit del pla, excepte la utilització d'espècies per a control biològic de plagues que realitze l'Administració o autoritze aquesta, amb l'informe previ favorable de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits.
2. En relació amb les espècies autòctones catalogades i protegides, de conformitat amb el que es disposen les normes legals d'aplicació, la introducció i la reintroducció d'espècies o el reforç de poblacions i la manera de realitzar-les requereix un pla de reintroducció, d'acord amb els criteris establits per la Unió Internacional de Conservació de la Natura (UICN).
Article 29. Tanques i tancaments
1. Es prohibeix l'alçament de noves tanques i tancaments en l'àmbit del PE.
2. De forma gradual s'han de retirar els trams de tancament cinegètic existents actualment en el perímetre sud de la finca Torretes, com les restes de fil d'aram i antics pals metàl·lics dispersos per l'espai.
3. S'ha de fomentar que es prenguen les mesures oportunes perquè els tancaments preexistents de les parcel·les limítrofes complisquen el que disposa la normativa del PORN del Carrascar de la Font Roja.
SECCIÓ SISENA
XARXA NATURA 2000
Article 30. Conservació dels espais naturals inclosos en la Xarxa Natura 2000
1. L'àmbit del PE està inclòs en la seua totalitat en la Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) Serra de Mariola - Carrascar de la Font Rojament, i pràcticament en la seua totalitat (excepte un xicotet sector en el límit SO) en el LIC Serres de Mariola i Carrascar de la Font Roja.
2. Entre tant es confeccionen i s'aproven les normes de gestió d'aquest LIC i ZEPA, i basant-se en el que estableixen els articles 6.3 i 6.4 de la Directiva 92/43/CEE, aquest paratge natural municipal queda subjecte al règim de conservació especificat en aquesta normativa. Aquest règim preveu els mecanismes adequats per a garantir la conservació dels hàbitats i les espècies incloses en el seu àmbit, tal com estableix la Directiva 92/43/CEE esmentada, incloent-hi l'avaluació dels efectes dels plans i projectes que l'afecten.
3. Les normes de gestió de la LIC esmentada i ZEPA han d'establir, si és el cas, aquells àmbits d'aquesta normativa que hagen de ser objecte d'adaptació.
SECCIÓ SETENA
PROTECCIÓ DEL PAISATGE
Article 31. Impacte paisatgístic
1. Es consideren els valors paisatgístics del paratge com un criteri determinant per a la ubicació dels distints usos. En conseqüència, la implantació d'usos o activitats que per les seues característiques puguen generar un important impacte paisatgístic han de realitzar-se de manera que se'n minimitze l'efecte negatiu sobre el paisatge.
2. En tot cas, les instal·lacions i les edificacions en el medi rural han d'incorporar les mesures de camuflament i mimetització necessàries per a la seua integració en el paisatge.
3. L'Ajuntament ha de tenir en compte, en autoritzar o informar els projectes referents al paratge, l'efecte de la seua realització sobre els valors paisatgístics d'aquest.
4. Les actuacions de qualsevol tipus que siguen autoritzades s'han d'efectuar atenent a la màxima integració en el paisatge i el mínim impacte ambiental.
5. Cal protegir el paisatge entorn d'aquelles fites i elements singulars de caràcter natural com penyals, arbres exemplars, etc., per a la qual cosa s'han d'establir perímetres de protecció sobre la base de conques visuals que garantisquen la seua prominència en l'entorn.
Article 32. Publicitat estàtica
1. Es prohibix amb caràcter general, la col·locació de cartells informatius de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb fins publicitaris, incloent-hi la publicitat suportada directament o construïda tant sobre elements naturals del territori, com sobre les edificacions.
2. Al paratge s'admeten, únicament, els indicadors d'activitats, establiments i llocs que per les seues dimensions, disseny i col·locació estiguen adequats a l'estructura ambiental on s'instal·len, com també tots els de caràcter institucional relacionats amb l'ús públic i la gestió de l'àmbit territorial objecte del pla.
Article 33. Integració paisatgística
1. L'equipament públic (bancs, taules, papereres, palissades, passamans, etc.), les edificacions o altres elements introduïts per l'home en el medi natural han d'emprar materials o acabats les característiques de color, brillantor i textura dels quals presenten un aspecte neutre des del punt de vista paisatgístic i no resulten especialment cridaners, visibles o inusuals.
2. En general, s'ha de procurar l'ús de materials naturals com ara la fusta i la pedra. No obstant això, si es requereix un altre tipus de materials, s'ha de procurar la integració cromàtica d'aquests amb l'entorn, evitant l'ús d'acabats amb tonalitats saturades o molt lluminoses, evitant materials amb acabats que causen brillantors o reflectàncies, pròpies dels acabats metàl·lics. En general, cal optar per l'enfosquiment de les superfícies i els acabats mats.
3. Els tancaments han de ser senzills i visualment permeables, especialment en els punts des dels que és possible contemplar vistes panoràmiques.
SECCIÓ VUITENA
PROTECCIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL
Article 34. Patrimoni cultural
1. En l'àmbit del PE, la protecció del patrimoni històric i cultural, inclòs el patrimoni arqueològic i paleontològic, s'ha de regir pel que disposa la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, i per la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de modificació de l'anterior.
2. Els elements i conjunts considerats recursos de patrimoni cultural poden acollir usos turisticorecreatius, sempre que aquests no impliquen la pèrdua dels valors científics i culturals i després de l'obtenció prèvia de l'informe favorable de la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural.
3. Si amb motiu de la realització de reformes, demolicions, transformacions o excavacions en immobles no compresos en zones arqueològiques o paleontològiques o en espais de protecció o àrees de vigilància arqueològica o paleontològica apareixen restes d'aquesta naturalesa o indicis de la seua existència, el promotor, el constructor i el tècnic director de les obres estan obligats a suspendre immediatament els treballs i a comunicar la troballa en els termes preceptuats en l'article 65 de la Llei 4/1998, el règim dels quals s'ha d'aplicar íntegrament. Tractant-se de béns mobles, la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural, en el termini de 10 dies des que tinga coneixement de la troballa, pot acordar la continuació de les obres, amb la intervenció i la vigilància dels serveis competents, i establir el pla de treball. O bé, quan ho considere necessari per a la protecció del patrimoni arqueològic o paleontològic i, en tot cas, quan la troballa es referisca a restes arqueològiques de construccions històriques o artístiques o a restes i vestigis fòssils de vertebrats, ha de prorrogar la suspensió de les obres i determinar les actuacions arqueològiques o paleontològiques que hagen de realitzar-se. En qualsevol cas, ha de donar compte de la seua resolució a l'ajuntament corresponent. La suspensió no pot durar més del temps imprescindible per a la realització de les actuacions esmentades. Hi són aplicables les normes generals sobre responsabilitat de les administracions públiques per a la indemnització, si és el cas, dels perjudicis que la pròrroga de la suspensió puga ocasionar.
4. Qualsevol actuació que puga afectar els béns inclosos en l'Inventari de béns immobles del patrimoni cultural valencià, del Catàleg de béns i espais protegits del planejament general, o del Catàleg del patrimoni històric i cultural del Carrascar de la Font Roja localitzats dins de l'àmbit del PE, ha d'obtenir informe favorable previ de la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural.
Queda totalment prohibida la destrucció o alteració voluntària de qualsevol dels elements inclosos en els inventaris i catàlegs anteriors.
CAPÍTOL II
NORMES SOBRE REGULACIÓ
D'ACTIVITATS I INFRAESTRUCTURES
SECCIÓ PRIMERA
ACTIVITATS EXTRACTIVES I MINERES
Article 35. Activitats extractives i mineres
Es prohibeix la realització d'activitats extractives i mineres en l'àmbit del PE.
SECCIÓ SEGONA
ACTIVITATS AGRÍCOLES
Article 36. Normes generals
1. Es considera compatible en l'àmbit del PE el manteniment de les activitats agrícoles que s'han registrat legalment fins el moment de l'aprovació d'aquest decret.
2. La gestió agrícola de l'àmbit del PE ha de vetllar pel manteniment d'un mosaic heterogeni de vegetació forestal i cultius agrícoles tradicionals de secà que afavorisquen la diversitat ecològica i paisatgística de l'espai.
Aquestes parcel·les de cultiu proporcionen una sèrie de beneficis bàsics al conjunt de l'espai com són, entre altres, la discontinuïtat de combustible davant d'un incendi forestal, disponibilitat d'aliment per a la fauna i, a més, formen part del paisatge que des d'antany es troba en la zona.
3. En el sentit del que es recull l'apartat anterior, es pot autoritzar la nova posada en cultiu dels antics camps abandonats, per a la mateixa activitat agrícola o per a sembres per a alimentar la fauna silvestre, mitjançant la utilització, en tot cas, d'espècies tradicionals de la zona, fomentant la recuperació de varietats perdudes.
El règim dels nous cultius que puguen implantar-se en el paratge ha de ser de secà, i s'hi permeten regs de suport per a les espècies llenyoses en les primeres etapes, a fi de facilitar la supervivència i el posterior desenvolupament.
4. En l'àmbit del PE s'han de desenvolupar models de cultiu d'agricultura ecològica compatibles amb la conservació ambiental.
L'eliminació de les restes de poda i altres residus procedents dels treballs agrícoles s'ha de realitzar mitjançant trituració in situ i la posterior incorporació al sòl. En cap cas es poden eliminar mitjançant crema.
5. El cultiu de plantes aromàtiques i medicinals té caràcter prioritari per al manteniment de l'activitat i el paisatge agrícola.
6. No està permés el cultiu sota plàstic, en hivernacle o túnel, exceptuant els vivers de producció de planta agrícola i forestal per a abastiment propi de la finca Torretes.
Aquestes instal·lacions han d'ubicar-se en aquells llocs menys visibles i adoptar les mesures necessàries per a la major mimetització en l'entorn, a fi de que generen el menor impacte paisatgístic possible sobre l'espai.
Article 37. Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats agrícoles
Es permet l'ampliació i millora de magatzems i instal·lacions preexistents que siguen necessaris com a complement de l'activitat agrícola, se n'ha de justificar la necessitat i ha de tenir informe previ favorable de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits. Les condicions sobre les edificacions (edificabilitat, altura i altres) s'estableixen en l'article 61 d'aquestes normes.
Article 38. Conservació dels terrenys cultivats
1. D'acord amb l'article 19.4 d'aquest PE, els terrenys forestals existents en l'àmbit del paratge, definits genèricament per la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, modificada en l'article 2 per l'article 32 de la Llei 10/1998, de 28 de desembre, no es poden transformar en agrícoles ni ser considerats com a tals.
2. Els marges de pedra funcionals o en ruïnes associats a antics bancals o per a la correcció de processos erosius en terrenys agrícoles o marges de pistes, són d'especial interés en l'àmbit del PE, per la qual cosa se n'estableix com a mesura prioritària la restauració. Les pedres que s'usen per a restaurar-los han de procedir de pedreres legalitzades i han de tenir textura porosa per a facilitar l'assentament de la vegetació. Els marges s'han de construir sense rejuntar la cara exterior, i fent ixents regulars pels quals puga escalar la fauna. S'ha de procurar que l'estructura del mur tinga galeries naturals per a xicotets mamífers, mitjançant la col·locació de tubs, a diferents altures, que s'han de retirar una vegada consolidat el mur.
SECCIÓ TERCERA
ACTIVITATS RAMADERES
Article 39. Normes generals
1. Amb caràcter general, es considera autoritzable el pasturatge extensiu dins de l'àmbit del PE. L'exercici d'aquesta activitat s'ha de sotmetre a les normes i els plans sectorials que siguen d'aplicació.
2. L'ordenació de la ramaderia extensiva ha de realitzar-se, almenys, tenint en compte les condicions següents:
a) Delimitació d'àrees fitades.
b) Definició de la càrrega ramadera aplicable a les distintes zones.
c) Disseny d'un sistema de rotació per a evitar el sobrepasturatge.
d) En tot cas, les activitats ramaderes han de ser compatibles amb la protecció i el manteniment dels processos ecològics del paratge natural municipal, com també amb els usos didàctics i recreatius d'aquest.
3. L'activitat ramadera pot prohibir-se en aquelles zones que, amb vista a una especial protecció a causa del seu índex d'erosió o a la presència d'espècies que puguen resultar perjudicades per la pràctica ramadera, siguen delimitades per la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits i l'òrgan gestor del paratge natural municipal.
4. L'aprofitament de pastos pot limitar-se quan es puga derivar un risc per a la conservació dels sòls o hi haja arbres joves, especialment a zones en procés de regeneració.
5. Segons s'estableix en l'article 4 del Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell, pel qual s'estableixen normes generals de protecció en terrenys forestals incendiats, els terrenys forestals que hagen patit l'efecte d'un incendi no poden ser destinats al pasturatge, almenys, durant els cinc anys posteriors a aquest.
Article 40. Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats ramaderes
1. Es prohibeix en l'àmbit del PE tot tipus de construccions ramaderes lligades a explotacions intensives.
2. Es consideren autoritzables en l'àmbit del PE construccions lligades a les explotacions extensives o semiextensives, com ara pletes, corrals i dormidors, i requereixen l'autorització de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits. Les condicions sobre aquestes construccions i instal·lacions (edificabilitat, altura i altres) s'estableixen en l'article 61 d'aquestes normes.
SECCIÓ QUARTA
ACTIVITAT FORESTAL
Article 41. Terreny forestal
1. A l'efecte d'aquest PE, es consideren forests o terrenys forestals els així definits en l'article 2 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana.
2. En l'àmbit del PE, el règim de gestió dels terrenys forestals és l'establit amb caràcter general per la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana i el Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell, pel qual se n'aprova el reglament.
3. Segons el que recull l'article 38 del text normatiu del PORN del Carrascar de la Font Roja, el Consell ha de declarar de domini públic, a l'efecte previst en la legislació forestal, els terrenys forestals de propietat pública inclosos en l'àmbit del PORN, entre els qual s'inclouen els terrenys forestals propietat de l'Ajuntament d'Ibi de l'àmbit del paratge.
4. S'ha de promoure la firma de convenis, consorcis o qualsevol altra figura prevista per la legislació, entre l'Administració forestal i l'Ajuntament d'Ibi per a la realització de tasques de conservació i regeneració de la coberta vegetal, treballs i tractaments de prevenció i extinció de plagues i malalties, i de prevenció d'incendis.
Article 42. Ordenació de forests
L'ordenació forestal en l'àmbit del PE està integrada en el Pla Forestal del Carrascar de la Font Roja, redactat per l'administració competent en matèria forestal en coordinació amb la responsable d'espais naturals protegits, seguint els criteris establits en el PORN.
El pla forestal ha de delimitar àrees d'actuació constituïdes per superfícies forestals homogènies susceptibles d'una gestió comuna. Per a cadascuna d'aquestes àrees s'han d'establir les prevencions i les determinacions necessàries per a definir, si cal, el règim d'aprofitament, criteris per a la conservació i el manteniment de la biodiversitat, criteris per al manteniment de processos ecològics en general i connexió biològica en particular, i criteris per a la protecció contra incendis.
Article 43. Repoblació forestal
1. La repoblació de terrenys forestals no catalogats, a iniciativa de l'Ajuntament d'Ibi, ha de tenir l'autorització de la conselleria competent en matèria forestal, amb informe previ favorable de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits, després de la presentació d'un projecte tècnic.
2. Els projectes de repoblació s'han de redactar seguint les directrius establides en l'Ordre de 16 de maig de 1996, de la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient, per la qual s'aproven les directrius tècniques bàsiques per a les actuacions de repoblament o repoblació forestal de la Comunitat Valenciana.
3. El material vegetal utilitzat en les repoblacions ha de complir els requisits exigits en l'annex II de l'Ordre de 16 de maig de 1996, com també en el Decret 15/2006, de 20 de gener, del Consell, pel qual es regula la producció, la comercialització i la utilització dels materials forestals de reproducció i el Reial Decret 289/2003, de 7 de març, sobre comercialització dels materials forestals de reproducció.
Article 44. Aprofitaments forestals
1. Es consideren, a l'efecte d'aquest pla, com a aprofitaments forestals la fusta, productes de selecció, llenyes, corfes, pastos, fruits, llavors, plantes aromàtiques, medicinals i condimentaries, bolets i la resta de productes que es generen als terrenys forestals. Aquests aprofitaments requereixen l'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient, sense perjudici del que disposa l'article 24 d'aquestes normes.
2. Els aprofitaments forestals en l'àmbit del paratge natural municipal han d'ajustar-se al que disposen les normes i els plans sectorials que siguen d'aplicació, i en particular al Pla Forestal del Carrascar de la Font Roja que redacte l'Administració forestal.
Article 45. Silvicultura
1. En l'àmbit del paratge natural municipal s'han d'aplicar tècniques silvícoles tan poc agressives com siga possible per a millorar la biodiversitat i la multifuncionalitat de l'ecosistema forestal, evitant, amb caràcter general, les acumulacions innecessàries de combustible a la forest.
2. En la planificació de les intervencions s'ha de tendir a la formació de masses que protegisquen el sòl adequadament i al mateix temps tinguen una estructura amb discontinuïtat horitzontal i vertical de combustible per a reduir el risc d'incendis.
3. La fusta i llenya d'interés comercial procedent de treballs silvícoles o aprofitaments forestals ha de ser retirada en un termini màxim de 2 mesos des de la finalització dels treballs. En cas de risc elevat d'incendi o plagues que puguen afectar la vegetació pot exigir-se la retirada o eliminació immediata de les acumulacions de fusta i llenya a la forest.
Així mateix, han d'eliminar-se totalment els residus procedents dels tractaments silvícoles mitjançant trituració o estellament i incorporació immediata al terreny.
Article 46. Incendis forestals
1. Sense perjudici de la legislació sectorial corresponent, al Paratge Natural Municipal Sant Pasqual-Torretes, inclòs en la seua totalitat en l'àmbit del PORN del Carrascar de la Font Roja, és d'aplicació el Pla de Prevenció d'Incendis Forestals del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja aprovat per Resolució de 4 de juny de 2006, del conseller de Territori i Habitatge, o les successives revisions que se n'aproven.
2. En tot l'àmbit del PORN només poden realitzar-se les infraestructures de defensa contra incendis forestals previstes en el Pla de Prevenció d'Incendis Forestals del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja.
3. D'acord amb l'article 157 del Reglament de la Llei Forestal de la Comunitat Valenciana, aprovat pel Decret 98/1995, de 16 de maig, l'Administració ha de promoure la recuperació de la coberta vegetal en els terrenys forestals incendiats mitjançant convenis amb els propietaris, subvencions o a iniciativa pròpia quan no siga previsible la regeneració natural a mitjà termini.
4. Tant en el pla local de prevenció d'incendis forestals, preceptiu segons l'article 138 del Reglament de la Llei Forestal de la Comunitat Valenciana, com en el Pla d'Actuació Municipal Enfront del Risc d'Incendis, regulat en el Decret 163/1998, de 6 d'octubre, del Consell, que es redacten a nivell municipal, ha de considerar-se el paratge natural municipal com una àrea d'especial protecció i prioritat de defensa, figura a què fa referència l'article 140 del Reglament, anteriorment esmentat.
Per a l'aprovació d'aquests plans ha d'obtenir-se, en tot cas, informe favorable del servei corresponent de la conselleria competent en matèria d'incendis forestals.
SECCIÓ CINQUENA
APICULTURA
Article 47. Normes generals
1. L'activitat apícola pol·linitzadora i mel·lífera es consideren autoritzables en tot l'àmbit del paratge natural municipal, sempre que es complisquen les disposicions del Reial Decret 209/2002, de 22 de febrer, pel qual s'estableixen normes d'ordenació de les explotacions apícoles.
2. En el cas que els ruscos provoquen molèsties significatives o riscos per a l'ús públic, la conselleria competent en matèria de medi ambient i l'Ajuntament d'Ibi poden disposar traslladar-los a un altre emplaçament que no presente aquests inconvenients, o bé la retirada definitiva del paratge.
SECCIÓ SISENA
ACTIVITAT CINEGÈTICA
Article 48. Normes generals
1. L'activitat cinegètica es considera compatible en l'àmbit del PE, i queda subjecta als períodes i les condicions establits en la legislació sectorial específica i els articles següents.
2. En particular, l'activitat cinegètica es permet en aquells terrenys que actualment compleixen les condicions legals establides per a aquesta activitat.
3. Amb la finalitat de garantir la supervivència de determinades espècies faunístiques amenaçades, la conselleria competent en matèria de medi ambient pot establir limitacions a l'activitat cinegètica en un determinat territori i durant un determinat període de temps.
Article 49. Ordenació cinegètica
1. En general, i en matèria d'ordenació cinegètica, aquest PE està subjecte al que disposa la legislació sectorial que siga d'aplicació.
2. L'ordenació cinegètica en l'àmbit del PE ha de ser congruent amb el Pla d'Ordenació dels Recursos Cinegètics (PORC) del Carrascar de la Font Roja que redacte la conselleria competent en matèria de medi ambient per al conjunt de l'àmbit del PORN.
D'aquesta manera, l'ordenació detallada del vedat de caça de què forma part l'àmbit del PE que s'efectue mitjançant el corresponent Pla Tècnic d'Aprofitament Cinegètic ha de ser concorde amb les disposicions i els criteris establits en aquest PORC.
En tot cas, l'ordenació cinegètica en l'àmbit del PE ha de tenir com a finalitat el manteniment de l'equilibri biològic de les diferents espècies animals, i establir criteris per a la conservació i el manteniment de les poblacions cinegètiques i de la biodiversitat en general.
3. La zona de reserva cinegètica que han de tenir obligatòriament els vedats esportius de caça menor, segons el que disposa l'article 29.2 de la Llei 13/2004, de 27 de desembre, de la Generalitat, de Caça de la Comunitat Valenciana, s'ha de localitzar, almenys, en la totalitat dels terrenys que formen part del paratge natural municipal. Aquest condicionant és d'obligada observança en les futures revisions del Pla Tècnic d'Ordenació Cinegètica del Vedat.
4. Sense perjudici del que disposa la regulació sectorial sobre períodes de veda i espècies cinegètiques a la Comunitat Valenciana, la conselleria competent en matèria de medi ambient pot determinar en l'àmbit del PE, si així ho requereix l'estat dels recursos cinegètics, limitacions específiques en les espècies abatibles i els períodes hàbils.
5. L'ús cinegètic del paratge natural municipal ha de ser compatible amb els usos didàctics i recreatius d'aquest.
SECCIÓ SETENA
ACTIVITAT INDUSTRIAL
Article 50. Activitat industrial
Pel fet de considerar-se incompatible amb els objectius de protecció d'aquest PE, queda prohibida l'activitat industrial de qualsevol tipus en l'àmbit del paratge natural municipal, incloent-hi les instal·lacions d'emmagatzematge o primera transformació de productes primaris.
SECCIÓ VUITENA
ÚS PÚBLIC DEL PARATGE NATURAL MUNICIPAL
SUBSECCIÓ PRIMERA
ORDENACIÓ DE L'ÚS PÚBLIC.
PLA D'ÚS PÚBLIC DEL PARATGE NATURAL MUNICIPAL
Article 51. Pla d'Ús Públic del Paratge Natural Municipal
1. S'ha d'elaborar un pla d'ús públic del paratge natural municipal que ha de contenir les determinacions necessàries per a l'ordenació i la gestió de les activitats lligades al gaudi ordenat i a l'ensenyament dels valors ambientals i culturals del paratge efectuades tant per iniciativa pública com a privada o mixta.
2. L'ús públic del paratge ha de ser concorde amb els usos permesos en sòl no urbanitzable protegit segons la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, en especial, en relació amb les activitats recreatives i esportives que poden dur-se a terme en l'àmbit del pla especial.
3. L'elaboració del pla d'ús públic comporta la realització dels corresponents estudis en què s'avalue la incidència que la realització d'aquest tipus d'activitats pot tenir sobre els valors naturals que han motivat la declaració del paratge natural municipal, a fi d'evitar impactes negatius sobre aquests.
4. L'esmentat pla d'ús públic ha de contenir necessàriament la regulació de la pràctica d'activitats de muntanya com ara el senderisme i altres esports de muntanya en l'àmbit del paratge. A aquest efecte, ha d'establir els llocs i períodes en què es poden efectuar aquestes activitats sense perjudici per als valors naturals del paratge. S'ha d'ajustar en tot cas al que disposa el Decret 179/2004, de 24 de setembre, del Consell, de regulació del senderisme i esports de muntanya de forma compatible amb la conservació del medi natural, o a la legislació vigent en aquesta matèria.
5. El pla d'ús públic ha d'establir una ordenació i zonificació detallada a fi de regular les activitats de gaudi concentrat establides en l'article 54. De la mateixa manera, s'han de regular les activitats recreatives i d'esplai vinculades a construccions, definint les àrees destines amb aquest fi, i en aquest cas cal obtenir informe favorable de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits al respecte.
6. El pla d'ús públic del paratge ha d'incloure un pla de recollida de residus i neteja de les zones d'esplai.
7. En el pla d'ús públic s'han de determinar, per a la posterior senyalització, les vies d'accés al paratge, les zones d'aparcament, els camins no transitables amb vehicles i les sendes.
8. El pla d'ús públic del paratge s'ha de complementar amb actuacions de promoció i conscienciació social sobre els aspectes ambientals d'aquest.
9. El pla d'ús públic del paratge l'ha d'aprovar l'Ajuntament d'Ibi amb informe vinculant de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits. Prèviament a l'aprovació s'han de demanar els informes que calguen a fi de garantir la seguretat i la integritat de les persones davant del risc d'incendis, i s'han d'adoptar les mesures que els òrgans competents establisquen.
SUBSECCIÓ SEGONA
ACTIVITATS DE RESTAURACIÓ I ALTRES
ACTIVITATS RECREATIVES
I EDUCATIVES VINCULADES A CONSTRUCCIONS
Article 52. Campaments de turisme o càmpings
Es prohibeixen els càmpings i els campaments de turisme públics i privats en tot l'àmbit del paratge natural municipal.
Article 53. Activitats d'esplai i educatives vinculades a construccions
1. Sense perjudici del que disposa l'article 17 de la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, les activitats i instal·lacions educatives, turístiques, recreatives, d'oci i esplai vinculades a construccions queden subjectes, amb caràcter general i d'acord amb les prohibicions i cauteles assenyalades en les normes particulars d'aquest PE, a les determinacions següents:
a) Les instal·lacions o edificacions de caràcter educatiu, recreatiu i d'oci, han de recolzar-se preferentment sobre construccions preexistents, i evitar-ne, en la mesura que siga possible, l'ampliació. La reconversió ha de resoldre adequadament la depuració dels abocaments i la gestió dels residus sòlids. Les condicions de les ampliacions, rehabilitacions, reconstruccions s'estableixen en l'article 61 d'aquestes normes.
b) Es prohibeix la construcció d'instal·lacions esportives en l'àmbit del paratge.
2. Les activitats d'ús públic vinculades a construccions només es poden permetre a les zones preparades a l'efecte, dins de l'àrea d'ús públic (AUP) i de l'àrea d'investigació i educació ambiental. Estació Biològica Torretes Font Roja (AIAE), segons es recull en les normes particulars formulades en el títol III de la normativa d'aquest PE. Aquestes tenen la consideració d'equipament públic i l'Ajuntament d'Ibi pot explotar-les directament o indirectament.
3. En l'àmbit del PE les edificacions educatives estan permeses per a activitats no reglades del tipus escola de la natura, escola natural o agrària o alberg juvenil. La construcció o l'habilitació d'aquest tipus d'instal·lacions només es pot permetre en l'àrea d'investigació i educació ambiental. Estació Biològica Torretes Font Roja (AIAE).
4. En l'àmbit del PE es permet l'activitat de restauració dins del subàrea restaurant Serafines (AUP-3) en l'Àrea d'ús públic. L'explotació del restaurant Serafines, de propietat municipal, l'ha d'adjudicar l'Ajuntament d'Ibi mitjançant un contracte administratiu especial de prestació servei de restauració.
Pel que fa a les possibles obres d'adequació de les instal·lacions del restaurant Serafines que es puguen executar, cal ajustar-se al que disposen les condicions que s'especifiquen en el plec de clàusules administratives i el plec de condicions tècniques que formen part del contracte administratiu d'adjudicació del servei de restauració.
En tot cas, les obres de restauració o rehabilitació que es puguen autoritzar no poden produir un increment del volum edificat superior al 25%, sempre que l'ampliació quede adossada a l'edifici existent com un únic volum. A més, s'ha de garantir que l'accés de públic no represente cap perjudici per als recursos naturals de l'entorn, i ha de tenir adequadament resolts l'accés rodat amb la xarxa viària, l'aparcament, l'abastiment i la recollida d'aigua i l'eliminació i la depuració de qualsevol tipus de residus i abocaments.
SUBSECCIÓ TERCERA
ACTIVITATS RECREATIVES I D'ESPLAI
NO VINCULADES A CONSTRUCCIONS
Article 54. Gaudi concentrat
El gaudi concentrat es defineix com aquell que s'efectua en un espai habilitat per a activitats recreatives dotat amb equipaments com taules i bancs de pícnic, zones d'oci i jocs infantils, paellers i lavabos i banys.
En l'àmbit del PE, el gaudi concentrat s'ha de produir exclusivament en les zones habilitades a l'efecte en l'àrea d'ús públic, subàrea àrea recreativa ermita de Sant Pasqual (AUP-1), sempre que no produïsca minva en els valors naturals, paisatgístics i culturals existents en la zona.
La regulació específica d'aquesta àrea es desenvolupa en el corresponent apartat de la normativa particular d'aquest PE.
Article 55. Acampada
1. Es prohibeix l'acampada controlada a tot l'àmbit del paratge natural municipal.
2. Es prohibeix l'acampada lliure a tot l'àmbit del paratge natural municipal.
Article 56. Activitats esportives en el medi natural
1. Es permet la realització d'esports pels particulars que no requerisquen la utilització d'elements sorollosos o puguen causar danys a la fauna i flora presents en l'espai.
2. Qualsevol activitat esportiva organitzada per entitats públiques o privades requereix autorització prèvia de l'Ajuntament d'Ibi.
Només s'hi permeten aquest tipus d'activitats organitzades dins de l'àrea d'ús públic, subàrea Àrea d'ús públic naturalisticorecreatiu extensiu (AUP-2) i subàrea àrea recreativa ermita de Sant Pasqual (AUP-1), sota les regulacions establides en la normativa particular.
3. Es prohibeix, amb caràcter general, la pràctica d'activitats motoritzades amb fins esportius o lúdics, com ara motocròs, trial, quad i semblants.
4. Queda prohibida l'activitat d'escalada en l'àmbit del PE.
SECCIÓ NOVENA
XARXA VIÀRIA I CIRCULACIÓ
Article 57. Classificació de la xarxa viària del PE
Es classifica la xarxa viària del paratge natural municipal en pistes i sendes que discorren per aquest territori, i que es defineixen i regulen com segueix:
1. Xarxa de pistes forestals i rurals: inclou les pistes i camins següents:
a) Camí Vell d'Alcoi: localitzat al sud del paratge, dóna accés al camp de tir La Pedrera i a l'Estació Biològica Torretes-Font Roja, partint de la carretera CV-806. Està asfaltat fins a la masia de Torretes.
b) Camí partida de les Foietes: dóna accés al restaurant Serafines i a l'ermita de Sant Pasqual. Està asfaltat en la seua totalitat, partint del camí Vell d'Alcoi.
c) Camí de Sant Pasqual: aquest camí ix del barri de Sant Pasqual del nucli urbà d'Ibi i dóna accés a l'ermita de Sant Pasqual i a la seua àrea recreativa, i s'uneix al camí de la partida de les Foietes.
Els camins de Sant Pasqual i de la Partida de les Foietes són de lliure utilització per a qualsevol classe de vehicles ja que donen accés a espais d'ús públic com el restaurant Serafines i l'àrea recreativa de l'ermita de Sant Pasqual. Ambdós espais disposen de les respectives zones d'aparcament.
Pel que fa al camí Vell d'Alcoi, la lliure circulació està permesa fins una zona habilitada per a aparcament a 250 m de la masia de Torretes. A partir d'aquest punt l'accés està restringit únicament per al personal de l'Ajuntament d'Ibi i de l'Estació Biològica Torretes-Font Roja.
2. Sendes i itineraris naturals: inclou la senda de xicotet recorregut PR-V-127 denominat camí dels Geladors.
En les sendes i itineraris només està permés el trànsit a peu, excepte quan discórreguen recolzats per pistes rurals. Les determinacions específiques per a les sendes i itineraris del paratge natural municipal els ha de regular el pla d'ús públic. No obstant això, és recomanable la senyalització i promoció per mitjà de materials informatius, la difusió de recomanacions per a un comportament adequat a l'entorn natural, i la senyalització informativa referent al paratge al llarg d'aquestes sendes.
Article 58. Ampliacions o modificacions de traçat de la xarxa viària del PE
En l'àmbit del PE no es poden construir vials de nova planta ni permetre la modificació del traçat o l'ampliació dels existents.
De forma excepcional, i sempre que estiguen previstos en el Pla de Prevenció d'Incendis Forestals del Carrascar de la Font Roja i siguen fonamentals per a la lluita i defensa contra incendis, poden autoritzar-se, amb l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits, la realització de noves vies d'accés, la modificació del traçat o l'ampliació de les existents.
Així mateix, aquestes actuacions requereixen, en tot cas, la corresponent estimació, o si cal, declaració d'impacte ambiental d'acord amb el que disposa l'article 8 d'aquest PE. A més, sense perjudici de les condicions establides en l'avaluació d'impacte ambiental, l'ampliació o modificació del traçat, com també la construcció de vies d'accés de qualsevol naturalesa, no poden realitzar-se quan es generen pendents superiors al 7% en sòls blans o 15% en sòls durs.
Article 59. Circulació motoritzada al paratge natural municipal
1. Amb caràcter general, a aquest respecte, cal ajustar-se al que disposa el Decret 8/2008, de 25 de gener, del Consell, pel qual es regula la circulació de vehicles pels terrenys forestals de la Comunitat Valenciana.
2. En particular, es prohibeix la circulació motoritzada fora de les pistes forestals i rurals del paratge excepte en els casos següents:
a) Vehicles autoritzats per l'Ajuntament d'Ibi o per la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits.
b) Vehicles amb fins d'aprofitament agrari i aquells destinats a la realització de treballs de conservació i regeneració de la vegetació, i manteniment de llits i gestió dels recursos hídrics.
c) Vehicles de les administracions públiques que circulen com a conseqüència de necessitats del servei o de la realització d'activitats de manteniment de les infraestructures, serveis públics, etc.
d) Vehicles que realitzen serveis de rescat, emergència o qualsevol altre de naturalesa pública.
e) Vehicles de les forces i cossos de seguretat de l'Estat.
3. L'Ajuntament d'Ibi pot limitar l'accés al públic a determinades àrees en atenció a la seua fragilitat, per a evitar molèsties a la fauna, o per raons referides a la conservació de valors i recursos naturals o culturals que es motiven justificadament.
SECCIÓ DEU
URBANISME I EDIFICACIÓ
Article 60. Urbanisme
Aquest PE, a l'efecte urbanístic, qualifica la totalitat del paratge natural municipal com a sòl no urbanitzable protegit, paratge natural municipal.
Article 61. Edificació en el medi rural
1. En relació amb les edificacions en el medi rural, es prohibeix la construcció d'edificacions de nova planta en tot l'àmbit del PE, i es permet l'ampliació, reconstrucció o rehabilitació de les edificacions preexistents, la regulació de la qual s'efectua en l'apartat següent.
2. Amb caràcter general, es permet en tot l'àmbit del paratge natural municipal l'ampliació, rehabilitació o reconstrucció d'edificacions preexistents sempre que l'ús a què es destinen estiga permés per la normativa del PE: edificacions que puguen preveure's com a equipament públic i edificacions destinades a serveis públics relacionats amb la gestió del paratge o amb les activitats de gestió dels recursos ambientals.
En tot cas, i sense perjudici dels altres requisits exigits en la legislació sectorial aplicable, l'ampliació d'edificacions preexistents en l'àmbit del PE requereix, almenys, informe favorable de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits.
Per al disseny i la realització dels treballs d'ampliació, rehabilitació i restauració d'edificacions s'han de tenir en compte les característiques arquitectòniques tradicionals, posant especial atenció a harmonitzar els sistemes de coberta, cornisa, posició de forjats, ritmes, dimensions de forats i massissos, composició, materials, color i detalls constructius. Amb la finalitat de garantir la deguda adaptació paisatgística d'aquestes edificacions en l'entorn, s'ha d'exigir l'aportació de les anàlisis d'impacte sobre el medi on es localitzen, incloent-hi estudis paisatgístics.
Les obres d'ampliació que es puguen autoritzar no poden produir un increment del volum edificat superior al 25%, sempre que l'ampliació quede adossada a l'edifici existent com un únic volum. En cap cas, la superfície màxima final edificada pot ser superior a 200 m² per a instal·lacions o edificacions dedicades a activitats recreatives i agrícoles i a 400 m² per a edificacions destinades a l'educació, allotjament o restauració.
En aquest últim cas, l'altura màxima dels elements arquitectònics és de 7 m.
Article 62. Condicions per a les edificacions en el medi rural
Totes les ampliacions, reformes, rehabilitacions i reconstruccions d'edificacions que, d'acord amb aquestes normes i amb la legislació sectorial citada, poden realitzar-se en l'àmbit del PE han de respectar les condicions següents:
1. Les construccions i instal·lacions vinculades a l'activitat agrícola (magatzems de productes i maquinària, cobertes, etc.), han de mantenir una relació de dependència i proporció adequades a la classe d'activitat, i s'han d'adequar als tipus de materials constructius i als colors utilitzats de l'entorn paisatgístic on es troben. Sempre que siga possible, s'ha de facilitar la colonització per nius d'ocells i altres animals salvatges de les bigues, clavills dels murs, teulades, etc. d'aquestes construccions.
2. Les edificacions s'han d'efectuar respectant les característiques estètiques, de tendències de paisatge i de materials tradicionals, procurant la correcta integració en el paisatge i evitant la ruptura d'aquest mitjançant l'aparició d'edificis o instal·lacions que per la seua altura, volum, caràcter, o aspecte exterior, siguen discordants amb les construccions pròpies de la zona. L'obra vista de rajola no s'hi pot admetre en cap cas. El color preferent per a pintar les parets exteriors de les edificacions rurals és el blanc.
3. Les façanes dels edificis, com també les mitgeres i parets unides al descobert han de conservar-se en les degudes condicions de seguretat, higiene i estètica.
4. Tots els paraments visibles des de l'exterior han de tractar-se amb els mateixos materials i qualitat que les façanes, i s'hi prohibeix la impermeabilització d'aquests materials bituminosos de colors foscos o qualsevol altre revestiment no adaptat a les característiques del medi quant a la seua incidència visual, a menys que aquests siguen recoberts o blanquejats. Les façanes laterals i posteriors s'han de tractar en condicions de composició i materials semblants a les de la façana principal.
5. Els cossos sobre la coberta de l'edifici: torretes d'escala, depòsits d'aigua, ximeneres, panells de captació d'energia solar, etc., han de quedar integrats en la composició de l'edifici o ocults. Les línies de conducció elèctrica i telefònica, les antenes de televisió i ràdio no han de ser visibles des de l'exterior.
6. La coberta de les edificacions necessàriament ha de ser de teula ceràmica de la zona, o d'un terrat ceràmic no visible des del nivell del terreny. S'ha d'evitar expressament l'ús de materials reflectors a les teulades.
SECCIÓ ONZE
INFRAESTRUCTURES
Article 63. Normes generals sobre les obres d'infraestructures
1. En l'àmbit del PE es prohibeix, amb caràcter general, la realització d'infraes-tructures de qualsevol tipus com ara línies elèctriques, de comunicacions, xarxa viària, abocadors o instal·lacions de tractament de residus, a excepció de les obres d'infraestructura que ha de realitzar la Confederació Hidrogràfica del Xúquer en l'àmbit de les seues competències, com també aquelles obres d'interés general de les administracions públiques.
2. En el cas que calga, segons el règim d'excepcions de l'apartat anterior, la realització de noves infraestructures que afecten el paratge natural municipal, s'ha d'optar per aquelles solucions que des del punt de vista ambiental causen menor impacte sobre l'espai, i cal obtenir un informe favorable previ de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits, sense perjudici de l'obligació d'obtenir les llicències o autoritzacions que siguen aplicables amb caràcter sectorial.
3. La realització d'obres per a la instal·lació, manteniment o remodelació d'infraes-tructures de qualsevol tipus, ha d'atenir-se, a més de les disposicions de les normatives sectorials aplicables, als requisits genèrics següent:
a) Els traçats i emplaçaments han de realitzar-se tenint en compte les condicions ecològiques i paisatgístiques del territori, a fi d'evitar la creació d'obstacles a la lliure circulació de les aigües o el farciments d'aquestes, degradació de la vegetació natural o impactes paisatgístics.
b) Durant la realització de les obres han de prendre's les precaucions necessàries per a evitar la destrucció de la coberta vegetal, i quan aquestes acaben s'ha de restaurar el terreny i la coberta vegetal. Així mateix, s'ha d'evitar la realització d'obres en aquells períodes en què puguen comportar alteracions i riscos per a la fauna.
c) Les autoritzacions i la resta de requisits que específicament s'assenyalen per a la realització d'infraestructures han d'obtenir, en tot cas, amb caràcter previ a l'atorgament de llicència urbanística.
Article 64. Línies d'energia elèctrica en l'àmbit del PE
1. En l'àmbit del PE, per a eliminar o reduir, en la mesura que siga possible, el risc d'incendis provocats per línies en mal estat, el risc de xoc i electrocució d'aus i l'impacte negatiu sobre el paisatge, ha de ser una mesura prioritària la modificació de les línies elèctriques existents mitjançant mesures com el soterrament de la línia, l'aïllament de conductors, la modificació de pals i torres, la col·locació de dispositius salvaocells, etc.
2. En les edificacions existents en el paratge que no disposen actualment de connexió a xarxa elèctrica s'ha de prioritzar l'ús de l'energia solar fotovoltaica per a l'electrificació.
SECCIÓ DOTZE
PLANS D'ACCIÓ TERRITORIAL
Article 65. Pla d'Acció Territorial de Caràcter Sectorial, Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana
A aquest respecte cal ajustar-se al que estableix el Pla d'Acció Territorial de Caràcter Sectorial, Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana, aprovat mitjançant un acord de 26 de juliol de 2001, del Consell, que qualifica com a zona no apta a la totalitat de l'àmbit del PE.
SECCIÓ TRETZE
ACTIVITATS D'INVESTIGACIÓ
Article 66. Promoció de les activitats d'investigació
1. La investigació científica, en tots els àmbits, és una peça clau per a aconseguir els objectius d'aquest PE i assegurar la correcta gestió per a la conservació i l'ús sostenible de la diversitat biològica. Per a això, l'òrgan gestor del paratge natural municipal, en coordinació amb el director-conservador del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja i la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits han de promoure activament una col·laboració amb els centres d'investigació i els propis investigadors que assegure una activitat investigadora adequada a les necessitats de l'espai.
2. Aquesta activitat investigadora pot realitzar-se, atenent a les característiques d'aquesta i al seu requeriment en mitjans humans i materials, amb mitjans propis de les administracions públiques competents o mitjançant les oportunes col·laboracions amb entitats i organismes científics, tècnics o acadèmics. A aquest respecte, se subscriuran els oportuns organismes i entitats científiques i acadèmiques, els convenis o acords de col·laboració necessaris.
En l'actualitat hi ha vigent un conveni entre l'Ajuntament d'Ibi i la Universitat d'Alacant, a través de l'Institut Universitari CIBIO (Centre Iberoamericà de la Biodiversitat), per a la ubicació en la finca els Torretes, de propietat municipal, de l'Estació Biològica de Torretes-Font Roja, que actuarà com a centre d'investigació, conservació de la biodiversitat i divulgació científica.
D'aquesta manera, l'ús i la gestió d'aquesta finca i les seues instal·lacions s'han cedit a la Universitat d'Alacant per una durada de cinquanta anys (que acaba al gener de 2056) per al desenvolupament de l'Estació Biològica.
3. Les matèries prioritàries d'investigació aplicada en l'àmbit del paratge són les següents, en llista oberta, que pot adaptar-se a les necessitats de la gestió de l'espai protegit:
a) Investigació bàsica sobre les espècies de flora i fauna autòctona.
b) Desenvolupament de programes de conservació, recuperació i gestió d'espècies de fauna i flora (incloses les espècies i varietats agrícoles tradicionals de la comarca) considerades d'interés especial pel seu caràcter endèmic, rar o amenaçat, com també sobre les condicions per a la recuperació o millora dels seus hàbitats.
c) Investigació etnogràfica i etnològica sobre el medi humà tradicional del paratge natural municipal i l'entorn.
d) Investigació sobre mètodes d'administració i gestió dels recursos naturals des de distintes perspectives: jurídica, administrativa, econòmica.
e) Mètodes de gestió de l'ús públic del paratge, des dels punts de vista tècnic, sociològic, econòmic i empresarial.
4. L'Ajuntament d'Ibi, en col·laboració amb els centres d'investigació, ha de facilitar el coneixement i ha de promoure la divulgació dels treballs d'investigació realitzats en l'àmbit del paratge.
Article 67. Autoritzacions
Sense perjudici del règim general d'autoritzacions que figura en les disposicions generals d'aquesta normativa, s'estableix el règim específic següent per a la realització, per persones o entitats alienes a l'Ajuntament d'Ibi, a la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits i al Centre Iberoamericà de la Biodiversitat (CIBIO), aquest últim en l'àmbit de l'Estació Biològica, d'activitats o projectes d'investigació que tinguen com a objecte els recursos ambientals i culturals del paratge natural municipal:
1. Les actuacions que afecten directament o indirectament la flora, la fauna o els hàbitats protegits requereixen autorització prèvia de l'Ajuntament d'Ibi. Amb aquesta finalitat, la persona o entitat que haja de realitzar l'activitat investigadora ha d'adjuntar a la sol·licitud una memòria del projecte d'investigació que s'haja d'efectuar.
2. Les autoritzacions poden contenir condicions o restriccions per a l'execució del projecte. Cap revocar-les si les investigacions s'aparten del que estableix la memòria del projecte presentat, o si les tasques d'investigació s'han dut a terme vulnerant les directrius establides per l'autorització.
3. Una vegada realitzat l'estudi científic autoritzat, la persona o entitat autoritzada ha de presentar informe l'Ajuntament d'Ibi sobre els resultats, com també sobre qualsevol altra dada que puga ser interessant des del punt de vista científic o de gestió de l'espai natural. En el cas que els treballs d'investigació autoritzats siguen publicats, el director del projecte ha d'aportar un exemplar de la publicació.
4. Les autoritzacions atorgades per a anellament científic d'aus no exclouen de la necessitat que l'anellador obtinga els permisos particulars corresponents, si és el cas.
5. Els promotors de projectes d'investigació sobre els valors naturals i culturals del paratge que, per no afectar directament la flora, la fauna o els hàbitats protegits, no requereixen autorització prèvia, això no obstant han de comunicar a l'Ajuntament d'Ibi l'existència del projecte, i han de facilitar a aquest l'accés als resultats de les investigacions amb destinació al fons documental del paratge.
TÍTOL III
NORMES PARTICULARS
CAPÍTOL I
CONCEPTE I ASPECTES GENERALS
Article 68. Concepte
1. A l'efecte de particularitzar les normes protectores establides mitjançant aquest PE, s'han distingit en l'àmbit del paratge natural municipal les zones següents, a fi de definir els tractaments específics més ajustats a les seues necessitats de protecció, conservació i millora:
a) Àrea de protecció especial (APE).
b) Àrea d'investigació i educació ambiental. Estació Biològica Torretes-Font Roja (AIEA).
c) Àrea d'ús públic (AUP).
Al seu torn, en l'àrea d'ús públic s'han diferenciat les subàrees següents:
- Àrea recreativa ermita de Sant Pasqual (AUP-1).
- Àrea d'ús públic naturalisticorecreatiu extensiu (AUP-2).
- Àrea d'activitats hostaleres. Restaurant Serafines (AUP-3).
2. Les determinacions inherents a aquestes categories de protecció constitueixen la referència normativa bàsica a l'hora d'establir els usos i activitats permeses i prohibides per aquest PE.
Article 69. Interpretació
1. En tot allò no regulat en aquestes normes particulars són aplicables les disposicions contingudes en les normes generals de regulació d'usos i activitats.
2. En la interpretació de la normativa prevaldran les normes particulars sobre les generals.
CAPÍTOL II
ÀREA DE PROTECCIÓ ESPECIAL
Article 70. Caracterització i objectius específics
1. Es tracta d'una zona d'alt valor natural, la qual, pels rellevants valors ecològics, geomorfològics i paisatgístics que presenta, constitueix el màxim exponent del paratge natural municipal. L'ús públic d'aquesta zona s'ha de limitar al senderisme i a les activitats educatives de pas que no comporten estades llargues.
2. Els objectius específics plantejats per a aquesta categoria de protecció es poden sintetitzar en els punts següents:
a) Assegurar la conservació i la protecció dels valors naturals que alberga.
b) Mantenir els processos ecològics essencials i la diversitat biològica.
c) Preservar les fites paisatgístiques existents.
3. Plantejar aquests objectius comporta necessàriament una limitació de les possibilitats d'ús, i s'hi permeten únicament aquells compatibles amb els objectius proposats.
Article 71. Localització
L'Àrea de protecció especial inclou el sector nord del paratge natural municipal, que coincideix amb part de la superfície proposada per a la declaració de la Microreserva de Flora Mas de Torretes.
Aquest espai, juntament amb l'AIEA, forma part de l'Estació Biològica Torretes-Font Roja, centre d'investigació de l'Institut CIBIO de la Universitat d'Alacant, que posseeix un conveni amb l'Ajuntament d'Ibi per a la gestió i l'ús de la finca.
L'Àrea de protecció especial té una superfície total de 7,34 ha.
Aquesta àrea queda delimitada gràficament en els corresponents plànols d'ordenació d'aquest PE.
Article 72. Usos permesos
1. Es consideren usos permesos, amb caràcter general, tots aquells destinats a afavorir la conservació i la potenciació dels valors naturals i al manteniment dels processos ecològics essencials i la diversitat biològica.
2. Queden específicament permesos els usos següents:
a) Tasques de conservació i regeneració d'ecosistemes, i en especial mesures per a aconseguir la regeneració natural i potenciació de les comunitats naturals d'interés característiques de l'àmbit del pla.
b) Accions encaminades a possibilitar les activitats científiques, naturalístiques i didacticoecològiques que contribuïsquen a difondre el coneixement d'aquests importants ecosistemes.
c) Amb caràcter excepcional, es permet l'ús públic extensiu de caràcter naturalístic que no comporte eventuals riscos de degradació ambiental i que impliquen una utilització passiva de l'espai, com el senderisme controlat. En tot cas, el senderisme i l'excursionisme han d'efectuar-se exclusivament pels itineraris senyalitzats a l'efecte.
d) Infraestructures d'ús públic de caràcter bla (sendes, tancats, barreres, defenses anticirculació, etc.) quan la destinació que tinguen siga el suport a l'execució de les activitats compatibles amb les necessitats de protecció per a aquests espais. Els miradors i les instal·lacions de seguretat són les úniques infraestructures majors permeses.
e) Els enclavaments de camps de cultius presents en aquesta àrea estan subjectes al que disposen les normes generals d'aquest PE. Es permet aquesta activitat, sense que es puguen realitzar altres aprofitaments agraris diferents dels cultius de secà. En aquests espais han de mantenir-se les característiques fisiogràfiques i s'han adoptar les mesures necessàries de consolidació de sòls que garantisquen la no-erosionabilitat i la consegüent pèrdua de sòl que puguen tenir.
Es pot autoritzar la nova posada en cultiu dels antics camps abandonats, per a la pròpia activitat agrícola o per a sembres per a alimentar la fauna silvestre, mitjançant la utilització, en tot cas, d'espècies tradicionals de la zona, fomentant la recuperació de varietats perdudes.
f) Les actuacions de manteniment de llits i la gestió dels recursos hídrics promoguts per l'organisme de conca en l'àmbit de les seues competències.
g) Infraestructures de defensa contra incendis forestals, sempre que apareguen previstes en el Pla de Prevenció d'Incendis Forestals del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja.
Article 73. Limitacions d'ús
1. Es consideren usos prohibits, a tots els efectes, tots els que comporten alteració i degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos. En especial, es consideren estrictament prohibits aquells usos i activitats que poden afectar la riquesa biològica de l'espai o l'exercici d'activitats científiques i naturalístiques.
2. En particular, són aplicables les limitacions d'ús que s'establisquen en l'ordre de la conselleria competent en matèria de biodiversitat per la qual es declare la Microreserva de Flora Mas de Torretes, com també el que disposa el seu règim específic de gestió.
3. Queden específicament prohibits els usos següents:
a) Actuacions i instal·lacions de caràcter turisticorecreatiu, excepte les adequacions didacticonaturalístiques de caràcter bla previstes en l'article anterior.
b) Edificacions o construccions de qualsevol tipus i per a qualsevol finalitat, inclosos magatzems i instal·lacions complementaris de l'activitat agrícola.
c) La instal·lació de suports de publicitat de qualsevol tipus o d'altres elements anàlegs, com també qualsevol forma de publicitat que no siga de caràcter institucional, destinada a proporcionar informació sobre l'espai objecte de protecció, sense que comporten deteriorament del paisatge.
d) Es prohibeix l'ús del foc amb qualsevol finalitat.
e) El trànsit mitjançant qualsevol mitjà de locomoció, excepte quan es referisca als serveis propis de l'Ajuntament d'Ibi o de l'Estació Biològica, i als vianants i excursionistes a peu per les sendes i itineraris senyalitzats.
f) El trànsit amb bicicleta, que, per motius de seguretat resulte incompatible amb el pas de persones a peu, i amb les activitats educatives que s'efectuen en els itineraris del paratge.
g) Instal·lacions esportives de qualsevol tipus, com també activitats esportives que poden comportar degradació del medi natural.
h) Respecte dels visitants, els gossos són els únics animals de companyia admesos en aquesta àrea. Els animals de companyia han d'anar, en tot moment, lligats amb corretja i controlats de prop per la persona que els haja portat a l'espai, vigilant que no puguen espantar la fauna que troben al seu pas. S'han d'evitar els crits als gossos per a no destorbar la fauna i els altres visitants.
Així mateix, les persones encarregades d'aquests animals han d'evitar que produïsca qualsevol tipus d'impacte sobre la vegetació silvestre, en especial en les plantacions del jardí etnobotànic i de les zones en regeneració.
Sense perjudici de l'anterior, l'Ajuntament d'Ibi pot adoptar les mesures que considere oportunes per a persuadir els visitants a utilitzar altres àrees més apropiades en les quals la presència de gossos no represente un risc de pertorbació dels valors existents.
i) Es prohibeixen els passejos a cavall a tota l'àrea.
CAPÍTOL III
ÀREA D'INVESTIGACIÓ I EDUCACIÓ AMBIENTAL. ESTACIÓ BIOLÒGICA TORRETES-FONT ROJA
Article 74. Caracterització i objectius específics
1. Aquesta àrea inclou part de la parcel·la de l'Estació Biològica Torretes-Font Roja en què se situen totes les infraestructures i instal·lacions d'aquesta, com ara: la masia de Torretes, amb funcions actuals de gestió de l'estació, estada i emmagatzemament; una xicoteta edificació equipada com a laboratori per a investigació i docència, amb magatzem annex d'estructura prefabricada de fusta; instal·lacions tipus hivernacle per a produir les espècies utilitzades en les col·leccions i les conservades en el banc de germoplasma de la Universitat d'Alacant; i jardí etnobotànic format per 300 espècies cultivades tradicionalment per l'home i distribuïdes pels diferents usos (medicinals, espècies, comestibles, de bruixeria, tints i sagrades).
En la resta de l'àrea, localitzada al nord de les instal·lacions, hi ha una associació de vegetació forestal i parcel·les agrícoles abancalades, que conformen un mosaic de gran interés ecològic i paisatgístic.
Aquesta àrea ha d'estar preferentment dirigida a activitats científiques d'investigació, conservació i interpretació de la natura.
2. Els objectius específics plantejats per a aquesta categoria de protecció es poden sintetitzar en:
a) Investigació, conservació i divulgació científica de la biodiversitat mediterrània, tant la procedent dels ecosistemes naturals, com de les plantes i animals tradicionals domesticats per l'home.
b) Assegurar la conservació i la recuperació de les espècies i varietats autòctones, tant les naturals com les cultivades històricament a la comarca.
c) Educació i interpretació ambiental destinada als usuaris del paratge natural municipal, especialment cap a la comunitat educativa.
d) Efectuar una gestió agrícola en què es mantinga un mosaic heterogeni de vegetació forestal i cultius agrícoles tradicionals de secà que afavorisquen la diversitat ecològica i paisatgística de l'espai.
e) Desenbolupament de models de cultiu d'agricultura ecològica compatibles amb la conservació ambiental.
f) Posada en valor del patrimoni etnològic i cultural de l'àmbit del paratge i l'entorn.
Article 75. Localització
L'àrea d'investigació i educació ambiental, Estació Biològica Torretes-Font Roja comprén el sector central del paratge, definit per part de la finca Torretes, a excepció de l'àrea de protecció especial (APE), situada al nord d'aquesta.
L'àrea d'investigació i educació ambiental, Estació Biològica Torretes-Font Roja té una superfície total de 30,42 ha.
Aquesta àrea queda delimitada gràficament en els corresponents plànols d'ordenació d'aquest PE.
Article 76. Usos permesos
1. Activitats científiques i d'investigació pròpies de l'Estació Biològica. Es considera prioritària la investigació i la conservació de la biodiversitat a través de la recuperació de les espècies i varietats autòctones de la comarca, tant les procedents dels ecosistemes naturals, com les plantes tradicionals domesticades per l'home i cultivades històricament.
2. Activitats d'educació i interpretació ambiental. L'Estació Biològica està oberta a visites guiades a través de les sendes interpretatives que recorren les diferents col·leccions botàniques.
La regulació específica de les visites organitzades i de grups per a aquesta àrea s'ha d'establir en el pla d'ús públic després de la realització dels estudis i les anàlisis corresponents.
3. Realització de cursos d'extensió, divulgació científica, formatius, tallers ocupacionals, escoles d'estiu, pràctiques universitàries, etc., que contribuïsquen que els recursos de l'Estació Biològica tinguen un ús i finalitat adequats.
4. Instal·lació i substitució d'elements de mobiliari d'ús públic com bancs, taules, tanques i palissades de fusta i papereres, com també indicadors de caràcter institucional relacionats amb l'ús públic del paratge i la gestió de l'àmbit territorial objecte del PE. Aquests elements han d'utilitzar tipologies de disseny rústic, de manera que no causen impactes visuals negatius i queden integrades en l'entorn.
5. Col·locació de plafons didàctics en què es relacionen les principals espècies de flora i fauna, com també les comunitats vegetals presents en el paratge en les sendes interpretatives de les col·leccions del Jardí Etnobotànic.
6. Adequació d'instal·lacions o edificacions per a ser destinades a activitats d'educació ambiental com a centre d'interpretació, escola de la natura, o escola natural o agrària. Aquestes instal·lacions han de recolzar-se preferentment sobre construccions preexistents en l'àrea, en concret sobre la masia de Torretes, mitjançant l'ampliació i rehabilitació d'aquesta. Les condicions generals per a l'ampliació o rehabilitació s'estableixen en l'article 61 de la normativa general d'aquest PE.
7. Ampliació i millora de les instal·lacions del laboratori i magatzems annexos que calguens per a albergar el banc de llavors i germoplasma del centre d'investigació i com a complement de l'activitat agrícola. Les condicions generals sobre aquest tipus d'edificacions s'estableixen en l'article 61 de la normativa general d'aquest PE.
8. Instal·lacions de tipus hivernacle o viver per a la producció de planta agrícola, forestal o abastir el jardí etnobotànic. Aquestes instal·lacions han d'ubicar-se en aquells llocs menys visibles i adoptant les mesures necessàries per a la major mimetització en l'entorn, a fi de que generen el menor impacte paisatgístic possible sobre l'espai.
9. L'activitat agrícola, tal com es regula en les normes generals d'aquest PE. Es considera prioritari en aquesta àrea el manteniment i millora del mosaic agroforestal existent a fi d'incrementar la seua qualitat ecològica i paisatgística. Així mateix, s'ha de potenciar el manteniment i la creació de marges vegetals llenyosos o herbacis en el perímetre exterior de les parcel·les de cultiu.
Es pot autoritzar la nova posada en cultiu dels antics camps abandonats, per a la pròpia activitat agrícola o per a sembres per a alimentar la fauna silvestre, mitjançant la utilització, en tot cas, d'espècies tradicionals de la zona, fomentant la recuperació de varietats perdudes.
10. El cultiu de plantes aromàtiques i medicinals d'ús tradicional té caràcter prioritari en aquesta àrea.
11. Obres i actuacions de millora de fonts i punts d'aigua, com ara basses o tolls naturals per a potenciar la presència d'enclavaments propicis per a la fauna en general i per al desenvolupament i la reproducció dels amfibis en particular.
12. Actuacions de recuperació i posada en valor dels recursos etnològics presents en la zona, com el forn de calç i les casetes de pastor, a fi de potenciar l'atractiu de l'espai, recuperant usos i costums i valorant les activitats tradicionals.
13. Actuacions de conservació i regeneració d'ecosistemes, i en especial mesures per a aconseguir la potenciació de les comunitats naturals d'interés característiques de l'àmbit del pla i la millora d'hàbitats per a la fauna.
Article 77. Limitacions d'ús
1. Es consideren usos prohibits, amb caràcter general, tots els que comporten la degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos. En especial, es prohibeixen tots aquells usos i actuacions que no es troben directament vinculats a la millora i la conservació de la riquesa biològica de la zona o a l'exercici d'activitats científiques i naturalístiques.
2. Queden específicament prohibits els usos següents:
a) Actuacions i instal·lacions de caràcter turisticorecreatiu, excepte les adequacions didacticonaturalístiques del tipus sendes botàniques interpretatives previstes en l'article anterior.
b) La instal·lació de suports de publicitat de qualsevol tipus o d'altres elements anàlegs, com també qualsevol forma de publicitat, excepte indicadors de caràcter institucional destinats a proporcionar informació sobre l'espai objecte de protecció, sense que comporten deteriorament del paisatge.
c) Instal·lacions esportives de qualsevol tipus, com també activitats esportives que poden comportar degradació del medi natural.
d) Es prohibeix l'ús del foc amb qualsevol finalitat en tota l'àrea. L'eliminació de les restes de poda i altres residus procedents dels treballs agrícoles s'ha de realitzar mitjançant trituració in situ i la posterior incorporació al sòl. En cap cas es poden eliminar mitjançant crema.
e) Es restringeix la lliure circulació de vehicles en aquesta àrea al personal de l'Ajuntament d'Ibi i de l'Estació Biològica Torretes-Font Roja. La resta de visitants han d'estacionar els vehicles a la zona d'aparcament habilitada a l'entrada de l'Estació Biològica.
f) Els canvis d'ús del sòl o la transformació dels bancals agrícoles per a qualsevol altre ús diferent del cultiu tradicional.
g) Edificacions, construccions o ampliacions d'aquestes per a finalitats diferents de les autoritzades expressament en l'article anterior.
h) Respecte als visitants, els gossos són els únics animals de companyia admesos en aquesta àrea. Els animals de companyia han d'anar en tot moment, lligats amb corretja i controlats de prop per la persona que els haja portat a l'espai, vigilant que no puguen espantar la fauna que troben al seu pas. S'han d'evitar els crits als gossos per a no destorbar la fauna i els altres visitants.
Així mateix, les persones encarregades d'aquests animals han d'evitar que produïsquen qualsevol tipus d'impacte sobre la vegetació silvestre, en especial en les plantacions del Jardí Etnobotànic i de les zones en regeneració.
Sense perjudici de l'anterior, l'Ajuntament d'Ibi pot adoptar les mesures que considere oportunes per a persuadir els visitants a utilitzar altres àrees més apropiades en què la presència de gossos no represente un risc de pertorbació dels valors existents.
i) Es prohibeixen els passejos a cavall a tota l'àrea.
CAPÍTOL IV
ÀREA D'ÚS PÚBLIC
Article 78. Caracterització i objectius específics
1. En aquesta categoria s'inclouen aquells espais que, per la seua especial localització, compleixen o poden complir un destacat paper com a àrees d'oci, recreació i serveis del paratge. Solen presentar un elevat índex d'ocupació i utilització pública. S'inclouen alguns espais degradats, com l'antiga pista de motocròs, que, així i tot, presenten una bona disponibilitat per a la ubicació d'activitats recreatives o de caràcter naturalístic.
2. Quant a la seua ordenació, l'àrea d'ús públic (AUP) s'ha dividit al seu torn en tres subàrees: àrea recreativa ermita de Sant Pasqual (AUP-1), àrea d'ús públic naturalisticorecreatiu extensiu (AUP-2) i àrea d'activitats hostaleres, restaurant Serafines (AUP-3), que s'han diferenciat en funció dels distints usos actuals i proposats.
La caracterització de cadascuna d'aquestes subàrees és la següent:
a) Àrea recreativa de l'ermita de Sant Pasqual (AUP-1): inclou l'ermita de Sant Pasqual, xicoteta capella de disseny modern, i l'àrea recreativa que hi ha en l'entorn, que consta de zones de barbacoes, taules i bancs per a pícnic, papereres, fonts, lavabos i dutxes amb piques exteriors, zones de jocs i un pàrquing a la zona inferior. Es tracta d'un gran espai sota el dosser arbori d'una pineda, amb escales i tanques de pedra i fusta que s'integren perfectament en l'entorn, a través de les quals es distribueixen les diferents àrees que componen el lloc.
b) Àrea d'ús públic naturalisticorecreatiu extensiu (AUP-2): es tracta d'una zona amb característiques bastant homogènies, dominada per bosquets de pi blanc i en què es diferencien, d'una banda, les masses adultes situades al costat del camí Vell d'Alcoi, i per un altre repoblacions recents en bancals agrícoles i en la restauració de l'antic camp de motocròs. Compleix en l'actualitat una funció d'esmorteïment d'impactes de les zones AEP i AIEA, de més valor ecològic, i actua com a territori de caça, alimentació i dispersió per a la fauna vertebrada.
c) Àrea d'activitats hostaleres, restaurant Serafines (AUP-3): inclou el restaurant Serafines, localitzat a la partida del mateix nom, juntament amb el camí de la partida de les Foietes. Les edificacions del restaurant, d'una sola altura, es troben totalment integrades en l'entorn en estar recoberts els paraments exteriors amb pedra, i està també envoltat tot el recinte per un mur de maçoneria. En el costat contrari del camí hi ha una zona d'aparcament per als clients del restaurant, i en una segona altura, una minidepuradora per al tractament de les aigües residuals.
3. El conjunt de zones que conformen l'àrea d'ús públic, per les seues ubicacions particulars, les seues característiques intrínseques, tant fisiconaturals com derivades de l'activitat humana, i per les seues especials potencialitats d'ús, compleixen les funcions específiques següents:
a) Àrea recreativa ermita de Sant Pasqual (AUP-1): una funció social com a lloc d'esplai; en l'actualitat presenta condicions òptimes per a l'exercici d'activitats recreatives i d'ús públic intensiu.
b) Àrea d'ús públic naturalisticorecreatiu extensiu (AUP-2): una funció d'ús naturalístic i recreatiu extensiu; per les seues característiques ecologicoambientals es proposa la seua utilització amb fins d'ús extensiu, promocionant les activitats naturalístiques i l'ús públic basat en els recursos naturals, fomentant el respecte cap al medi en què es basen.
c) Àrea d'activitats hostaleres, restaurant Serafines (AUP-3): una funció de servei públic que diversifique l'oferta d'esplai del paratge natural municipal, sempre de forma compatible amb la conservació de l'espai protegit.
Article 79. Localització
L'àrea d'ús públic es localitza al sector meridional de paratge natural municipal, travessat pels principals accessos a l'espai protegit, i en contacte amb zones periurbanes d'Ibi amb un cert grau d'antropització.
La localització exacta de cadascuna de les subàrees diferenciades és la següent:
1. Àrea recreativa Ermita de Sant Pasqual (AUP-1): se situa en el sector centre-oriental de l'espai.
2. Àrea d'ús públic naturalisticorecreatiu extensiu (AUP-2): ocupa la pràctica totalitat del sector meridional del paratge, a excepció del restaurant Serafines que apareix com enclavat en aquesta subàrea.
3. Àrea d'activitats hostaleres, restaurant Serafines (AUP-3): se situa englobat en el subàrea anterior, al costat del camí de la Partida de les Foietes.
L'àrea d'ús públic té una superfície total de 31,54 ha, de les quals 10,09 ha corresponen a l'AUP-1, 20,51 ha a l'AUP-2 i 0,94 ha a l'AUP-3.
Aquestes àrees queden delimitades gràficament en els corresponents plànols d'ordenació d'aquest pla especial.
Article 80. Usos permesos
1. Usos permesos en l'àrea recreativa Ermita de Sant Pasqual (AUP-1).
a) L'ús públic lligat al gaudi de la natura, sempre que s'ajuste a les normes generals i particulars d'aquest PE, com també a les normatives sectorials que siguen d'aplicació.
b) Amb caràcter general, les activitats d'oci-recreatives que defineixen l'ús específic d'aquesta àrea.
c) El gaudi concentrat s'ha de produir exclusivament a les zones habilitades a aquest efecte, sempre que no produïsca minva en els valors naturals, paisatgístics i culturals existents en l'espai.
d) Activitats de pícnic en l'àrea recreativa.
e) La utilització del foc a les zones habilitades a aquest efecte com torradors i paellers, sempre segons les determinacions de la legislació sectorial aplicable i respectant els períodes i les limitacions establits per l'òrgan competent, a fi d'evitar el risc d'incendis forestals.
Al costat dels paellers s'han de col·locar rètols informatius amb informació sobre el risc d'incendis i les normes d'ús. En tot cas, cal apagar el foc i les brases dels paellers utilitzant aigua una vegada s'han acabat d'usar.
Els paellers presents en l'entorn de l'ermita de Sant Pasqual han de complir en tot moment les disposicions tècniques per a l'adequació de barbacoes o paellers davant del risc d'incendis forestals donades per la Direcció General de Gestió del Medi Natural i recollides en els plans de prevenció d'incendis dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana. En cas contrari seran clausurats fins a l'esmena de les deficiències.
f) Instal·lació i substitució d'elements de mobiliari d'ús públic com bancs, taules, tanques i palissades de fusta i papereres, com també indicadors de caràcter institucional relacionats amb l'ús públic del paratge i la gestió de l'àmbit territorial objecte del PE. Aquests elements han d'utilitzar tipologies de disseny rústic, de manera que no causen impactes visuals negatius i queden integrades en l'entorn.
g) Adequació i instal·lació d'àrees de jocs infantils i d'oci, les quals han d'adaptar-se en tot cas a l'ambient natural per a evitar impactes visuals i estètics sobre el medi. Així mateix, han de complir la legislació sectorial en matèria de seguretat.
h) Adequació d'instal·lacions i edificacions preexistents per a sanitaris, dutxes, lavabos i piques exteriors al voltant de l'àrea recreativa de l'ermita de Sant Pasqual. Aquestes edificacions i instal·lacions han de disposar d'un sistema de depuració adequat per a les aigües residuals, i són prioritaris els denominats sistemes de tractament natural (depuració verda).
i) Adequació de l'aparcament a l'ermita de Sant Pasqual. Aquest no ha de ser pavimentat amb materials asfàltics, ciment o materials de fàbrica, i pot anar proveït d'arbratge. L'establiment d'una coberta o vol artificial sobre els aparcaments (canyissos, teulades, ombrejos, etc.) només es pot realitzar mitjançant elements naturals o blans, fàcilment desmuntables.
j) A tots els efectes, l'Ajuntament d'Ibi ha de vetllar per la conservació i el manteniment de les fonts de l'àrea recreativa i ha de garantir la potabilitat de l'aigua d'acord amb la legislació vigent.
k) Fins i tot si hi ha contenidors per a fems sòlids a la zona d'aparcament de l'àrea recreativa, amb recollida periòdica per part de l'Ajuntament d'Ibi, cal promoure el transport dels fems cap a les zones urbanes d'origen dels visitants.
l) Es permet la realització d'esports pels particulars que no requerisquen la utilització d'elements sorollosos o puguen causar danys a la fauna i flora presents en l'espai.
m) Per a activitats esportives organitzades per entitats públiques o privades es requereix l'autorització prèvia de l'Ajuntament d'Ibi, el qual pot establir les limitacions que considere oportunes a fi d'evitar possibles impactes negatius sobre l'espai.
Es permet expressament el Cros de Pujada a Sant Pasqual, que s'organitza de forma anual a la localitat; els organitzadors de la prova atlètica, quan aquesta acaba, en col·laboració amb l'Ajuntament d'Ibi, han de desmuntar la infraestructura necessària per a l'activitat (senyals, marques, etc.), i netejar la zona per on ha transcorregut.
n) Es permet la celebració de festes populars i tradicionals, en concret la festivitat de Sant Pasqual, que se celebra el dissabte més pròxim al 17 de maig amb una romeria a l'ermita i activitats complementàries.
No obstant això, a fi de minimitzar l'afecció sobre el medi natural i disminuir possibles riscos, com incendis forestals, en l'organització de la romeria han de prendre's les mesures necessàries oportunes, entre les quals han d'observar-se les següents:
1r. Muntatge i desmuntatge de la infraestructura necessària per a la romeria.
2n. Instal·lació de lavabos mòbils durant la realització dels actes, en un nombre suficient a criteri de l'organització.
3r. Instal·lació extra de contenidors de fems i i recollida posterior.
4t. Neteja de la zona per on s'efectua la romeria, després de finalitzada aquesta, de fems i altres deixalles.
5é. Difondre normes bàsiques de comportament i respecte a la natura entre els assistents i habilitar un servei de voluntaris que informen i persuadisquen els participants de seguir les normes durant la realització dels actes.
6é. Disposar de la presència de la policia local, Creu Roja i bombers.
o) Tractaments de millora i conservació de la vegetació, com ara cures culturals i neteges, eliminació selectiva del matoll i, en especial, mesures per a afavorir la regeneració natural.
p) Repoblació forestal, amb l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
q) Infraestructures de defensa contra incendis forestals previstes en el Pla de Prevenció d'Incendis Forestals del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja.
2. Usos permesos en l'àrea d'ús públic naturalisticorecreatiu extensiu (AUP-2)
a) A tots els efectes, es permeten aquelles actuacions que comporten únicament i exclusivament adequacions del medi, a fi de possibilitar el coneixement i el gaudi del medi natural, sempre amb instal·lacions de caràcter bla i que mai no poden comportar obres d'urbanització, com les sendes ecològiques i les xarxes de senyalització de caràcter interpretatiu.
b) Les activitats de grup organitzades s'han de duran a terme en aquesta subàrea, vinculada directament amb l'àrea recreativa de l'ermita de Sant Pasqual.
En el pla d'ús públic, després dels oportuns estudis de la capacitat de càrrega, s'ha d'establir el nombre màxim de visitants conjunt per a aquestes dues subàrees. En tot cas, el nombre màxim de visitants en grups organitzats no ha de superar en cap cas les 150 persones.
Per a grups organitzats d'usuaris, s'ha de sol·licitar autorització expressa a l'Ajuntament d'Ibi, i prèviament l'entitat organitzadora ha de presentar un programa o memòria de les activitats que tenen previst efectuar al paratge. En cas d'autorització, l'Ajuntament pot establir les limitacions que considere oportunes a fi de garantir una protecció adequada de la zona.
L'Ajuntament d'Ibi ha de difondre entre els usuaris del paratge unes normes bàsiques de comportament que asseguren el manteniment de l'espai en l'estat actual. Per a això, d'una banda, aquestes normes de comportament s'han d'incloure en el full informatiu que es proporcione als usuaris de les instal·lacions del paratge. D'altra banda, el material que es publique per a la promoció de l'espai protegit, com fullets informatius, anuncis en pàgines web, etc., ha d'incloure aquestes normes bàsiques de comportament.
c) Tractaments de millora i conservació de la vegetació, com ara cures culturals i neteges, eliminació selectiva del matoll i en especial mesures per a afavorir la regeneració natural.
d) Repoblació forestal, amb l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
e) Infraestructures de defensa contra incendis forestals previstes en el Pla de Prevenció d'Incendis Forestals del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja.
3. Usos permesos en l'àrea d'activitats hostaleres. Restaurant Serafines (AUP-3):
a) Activitats d'hostaleria i restauració a les edificacions preexistents del restaurant Serafines, on es permet amb caràcter exclusiu aquesta classe d'ús, i s'hi ha de complir la reglamentació sectorial que siga aplicable en cada moment.
b) L'explotació del restaurant Serafines, de propietat municipal, ha de ser adjudicada per l'Ajuntament d'Ibi mitjançant contracte administratiu especial de prestació de servei de restauració. En aquest contracte s'han d'establir determinades clàusules a fi de que l'adjudicatari quede obligat al manteniment adequat de les instal·lacions del restaurant i l'entorn immediat de manera que s'evite qualsevol tipus d'impacte o afecció a la resta de l'espai protegit.
c) Les obres de restauració o rehabilitació que es puguen autoritzar en les edificacions del restaurant no poden produir un increment del volum edificat superior al 25%, sempre que l'ampliació quede adossada a l'edifici existent com un únic volum. A més, s'ha de garantir que l'accés de públic no represente cap perjudici per als recursos naturals de l'entorn, i ha de tenir adequadament resolts l'accés rodat amb la xarxa viària, l'aparcament, l'abastiment i l'arreplega d'aigua i l'eliminació i la depuració de qualsevol tipus de residus i abocaments.
d) Adequació d'aparcament al restaurant Serafines. Aquest no ha de ser pavimentat amb materials asfàltics, ciment o materials de fàbrica, i pot anar proveït d'arbratge. L'establiment d'una coberta o vol artificial sobre els aparcaments (canyissos, teulades, ombrejos, etc.) només es pot realitzar mitjançant elements naturals o blans, fàcilment desmuntables.
e) S'ha d'adaptar la recollida selectiva dels diferents tipus de residus produïts en el restaurant al model vigent al terme municipal d'Ibi, resultant d'aplicació l'ordenança que aprove l'Ajuntament referent a aquest particular.
Article 81. Limitacions d'ús
1. Generalment, queden prohibits els usos que comporten una degradació ambiental o paisatgística d'aquests espais o dificulten la realització dels usos preferents.
2. L'aparcament de vehicles no ha d'extralimitar les zones establides a l'efecte tant en l'àrea recreativa de l'ermita de Sant Pasqual, com en la contornada del restaurant Serafines.
3. El ciclisme s'admet com a mitjà de locomoció per a accedir i circular per la xarxa de pistes rurals que discorren per l'àrea d'ús públic, però no són zones aptes per a la realització de circuits.
4. Segons el que disposa l'article 39 de la Llei 13/2004, de 27 de desembre, de la Generalitat, de Caça de la Comunitat Valenciana, es consideren zones de seguretat totes les edificacions i instal·lacions presents en l'àrea d'ús públic, inclosa l'àrea recreativa ermita de Sant Pasqual, a més d'un perímetre al voltant d'aquestes de 50 m. També tenen aquesta consideració tots els camins d'ús públic i una franja de 50 m a cada costat d'aquests.
A les zones de seguretat, per a evitar danys a les persones o als béns, l'exercici de la caça està limitat, i en aquestes queda prohibida tant l'ocupació com la tinença d'armes carregades, com també disparar en direcció cap a aquestes quan els projectils puguen arribar-hi.
5. Queden expressament prohibits:
a) Usos i activitats que comporten un notable impacte paisatgístic o ecològic.
b) Totes les instal·lacions, edificacions, construccions o ampliacions d'aquestes que no hagen sigut permeses específicament en qualsevol dels apartats de l'article anterior.
c) La instal·lació de suports de publicitat o d'altres elements anàlegs, excepte aquells indicadors d'activitats, establiments i llocs que per la grandària, el disseny i la col·locació siguen adequats a l'estructura paisatgística de l'espai, com també els de caràcter institucional que es consideren necessaris per a la correcta gestió del paratge natural municipal, els quals, en tots els casos, s'han d'atenir a les normes que s'establisquen de disseny i instal·lació.
d) La utilització de foc mitjançant foguerets, fogueres, barbacoes, etc., fora de les àrees especialment habilitades per a fer-ho en l'AUP-1.
TÍTOL IV
NORMES PER A LA GESTIÓ
DEL PARATGE NATURAL MUNICIPAL
Article 82. Règim general
1. L'administració i la gestió del Paratge Natural Municipal de Sant Pasqual-Torretes correspon a l'Ajuntament d'Ibi.
2. La conselleria competent en matèria de medi ambient pot prestar a l'Ajuntament l'assistència tècnica necessària i l'assessorament per a la gestió del paratge natural municipal.
3. El règim de gestió del paratge ha d'atendre al marc establit amb caràcter genèric per als paratges naturals municipals per la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, com també a les determinacions específiques que estableix en la matèria el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals.
4. La gestió del paratge, quant al funcionament d'instal·lacions, equipaments i serveis, pot delegar-se d'acord amb el que preveu la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Aquesta gestió també pot encomanar-se a altres entitats de dret públic o concertar-se amb institucions o entitats de naturalesa privada.
5. L'Ajuntament pot promoure, per a assegurar la participació efectiva en la gestió del paratge natural municipal dels agents socials i econòmics implicats i d'altres administracions públiques, la constitució d'una entitat mixta amb participació de les administracions autonòmica i local, l'Administració general de l'Estat, a través del Ministeri de Medi Ambient, i Medi Rural i Marí o de l'organisme de conca (Confederació Hidrogràfica del Xúquer), les universitats i centres d'investigació i del sector privat, tals com una fundació, un consorci o un altre tipus de figura prevista en la legislació vigent.
Durant la vigència del conveni, amb caducitat al gener de 2056, entre l'Ajuntament d'Ibi i la Universitat d'Alacant, mitjançant de l'Institut Universitari CIBIO (Centre Iberoamericà de la Biodiversitat), per a la ubicació a la finca els Torretes, de propietat municipal, de l'Estació Biològica de Torretes-Font Roja, l'ús i la gestió d'aquesta finca, que inclou l'àrea de protecció especial (APE) i àrea d'investigació i educació ambiental, Estació Biològica Torretes-Font Roja (AIEA), correspon a l'Institut CIBIO, en estreta col·laboració i cooperació amb l'Ajuntament d'Ibi.
Article 83. Consell de Participació del Paratge Natural Municipal
Com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, amb la finalitat de col·laborar en la gestió i canalitzar la participació dels propietaris i els interessos socials i econòmics afectats, es crea el Consell de Participació del Paratge Natural Municipal de Sant Pasqual-Torretes, segons estableix l'article 6 de la part dispositiva del Decret de declaració del paratge, en atenció del que preveu l'article 7.3 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals.
TÍTOL V
MECANISME DE FINANÇAMENT
Article 84. Règim general
1. El finançament del paratge natural municipal corre per compte de l'Ajuntament d'Ibi.
2. L'Ajuntament d'Ibi ha d'habilitar en els seus pressupostos els crèdits necessaris per a la correcta gestió del paratge natural municipal.
3. La Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge pot participar en el finançament del paratge natural municipal, d'acord amb l'article 10 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, sense perjudici dels mitjans econòmics que poden aportar altres entitats públiques o privades que puguen tenir interés a coadjuvar al manteniment del paratge natural municipal.
TÍTOL VI
RÈGIM SANCIONADOR
Article 85. Règim sancionador
1. La inobservança o infracció de la normativa aplicable al paratge natural municipal s'ha de sancionar de conformitat amb la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i amb la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, sense perjudici del que siga exigible en via penal, civil o de qualsevol altre ordre en què es puga incórrer.
2. Els infractors estan obligats, en tot cas, a reparar els danys causats i a restituir els llocs i elements alterats a la situació inicial.

linea