Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

LLEI 5/2019, de 28 de febrer, de la Generalitat, d'estructures agràries de la Comunitat Valenciana. [2019/2067]

(DOGV núm. 8500 de 06.03.2019) Ref. Base de dades 002136/2019

LLEI 5/2019, de 28 de febrer, de la Generalitat, d'estructures agràries de la Comunitat Valenciana. [2019/2067]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans i totes les ciutadanes que les Corts han aprovat i jo, d’acord amb el que estableixen la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, en nom del rei, promulgue la llei següent:


Índex

Preàmbul

TÍTOL PRELIMINAR. DISPOSICIONS GENERALS
Article 1. Objecte
Article 2. Objectius
Article 3. Actuacions prioritàries
Article 4. Definicions
Article 5. Agent dinamitzador
Article 6. Reconeixement

TÍTOL I. DE L’ORDENACIÓ DEL SÒL AMB FINS AGRARIS

CAPÍTOL I. Dels informes previs en sòl no urbanitzable
Article 7. Actuacions en sòl no urbanitzable o amb valors agraris i rurals
Article 8. Informe previ
Article 9. Excepcions
Article 10. Criteris d’avaluació
CAPÍTOL II. Sòl agrari infrautilitzat
Article 11. Definició de sòl agrari infrautilitzat
Article 12. Declaració i alternatives
Article 13. Declaració i efectes de l’incompliment de la funció social de la terra
Article 14. Sòl infrautilitzat i Xarxa de Terres

TÍTOL II. DE LA PLANIFICACIÓ SECTORIAL I LES EINES D’AQUESTA
CAPÍTOL I. Del mapa agronòmic de la Comunitat Valenciana
Article 15. Disposicions generals
Article 16. Informació continguda en el Mapa Agronòmic
CAPÍTOL II. Dels plans d’actuació sectorial
Article 17. Contingut dels plans
CAPÍTOL III. Dels parcs agraris de la Comunitat Valenciana
Article 18. Delimitació i funcions del parc agrari
Article 19. Mesures de foment
Article 20. Registre de parcs agraris de la Comunitat Valenciana


TÍTOL III. DE LA XARXA DE TERRES
CAPÍTOL I. De les funcions de la Xarxa de Terres i les oficines gestores
Article 21. Definició
Article 22. Funcions de la Xarxa de Terres
Article 23. Oficines gestores de la Xarxa de Terres (OGX)
Article 24. Registre de l’OGX
Article 25. Serveis que han de prestar les OGX
CAPÍTOL II. De la gestió de parcel·les per les oficines de la Xarxa de Terres
Article 26. Responsabilitats de gestió per les OGX
Article 27. Destinació de les parcel·les integrants de les OGX
Article 28. Publicitat de les parcel·les integrants de la Xarxa de Terres
Article 29. De la comprovació i control de parcel·les
Article 30. Encàrrec d’intermediació a l’oficina gestora
Article 31. Taxes i preu dels serveis
Article 32. Bonificacions fiscals de les transmissions i cessions
Article 33. Garanties a la persona titular de la finca

TÍTOL IV. DE LA MILLORA D’ESTRUCTURES PRODUCTIVES
CAPÍTOL I. De la iniciativa de gestió en comú (IGC)
Article 34. Definició d’IGC
Article 35. Reconeixement i registre
Article. Promoció de projectes en IGC
CAPÍTOL II. Del concepte de reestructuració parcel·lària
Secció primera. Aspectes generals
Article 36. Finalitat de la reestructuració parcel·lària
Article 38. Objecte de la reestructuració parcel·lària
Article 39. Tipus de reestructuració parcel·lària
Article 40. Tipus de procediment
Article 41. Col·laboració entre administracions
Article 42. Comunicació d’actuacions
Secció segona. Iniciativa de reestructuració parcel·lària
Article 43. Iniciació d’ofici de la reestructuració parcel·lària pública

Article 44. Iniciació a sol·licitud de les persones interessades de la reestructuració parcel·lària pública
Article 45. Iniciativa de reestructuració parcel·lària privada
Article 46. Iniciativa de reestructuració mitjançant permutes voluntàries de parcel·les
Article 47. Principi de col·laboració
Article 48. Promoció d’iniciatives de gestió en comú en la reestructuració parcel·lària
Secció tercera. Avaluació ambiental
Article 49. Integració ambiental
Secció quarta. Procediment ordinari
Subsecció primera. Normes orgàniques
Article 50. Aspectes generals
Article 51. Comissions locals
Article 52. Grup auxiliar de treball
Article 53. Del pressupost dels processos de reestructuració parcel·lària
Subsecció segona. Fases del procediment ordinari
Article 54. Disposició general
Article 55. Estudi de viabilitat
Article 56. Decret pel qual s’acorda l’inici del procediment de reestructuració parcel·lària
Article 57. Perímetre de la reestructuració
Article 58. Obligacions de les persones beneficiàries de la reestructuració
Article 59. Investigació de la propietat
Article 60. Aprovació de bases provisionals
Article 61. Contingut de les bases de reestructuració parcel·lària
Article 62. Fermesa de les bases de reestructuració parcel·lària
Article 63. Projecte de reordenació
Article 64. Acord de reordenació parcel·lària
Article 65. Acta de reordenació de la propietat
Article 66. Massa comuna
Article 67. Finques de persones desconegudes
Secció cinquena. Procediment abreujat
Article 68. Circumstàncies i etapes
Secció sisena. Procediments especials
Article 69. Procediment especial per a reestructuració parcel·lària privada
Article 70. Responsabilitats de l’agrupació promotora de la reestructuració privada
Article 71. Procediment especial de reestructuració parcel·lària mitjançant permutes voluntàries
Secció setena. Obres i infraestructures de la reestructuració parcel·lària
Article 72. Lliurament i conservació
Secció vuitena. Finançament de la reestructuració parcel·lària
Article 73. Finançament de la reestructuració parcel·lària pública
Article 74. Finançament de la reestructuració parcel·lària privada
Article 75. Incentius fiscals durant els processos de reestructuració pública i privada
CAPÍTOL III. Unitats mínimes de cultiu
Article 76. Definició
Article 77. Indivisió
Article 78. Excepcions
TÍTOL V. DELS INCENTIUS A LA MOBILITAT DE TERRES

Article 79. Disposicions generals
CAPÍTOL I. Impost sobre successions i donacions
Article 80. Reduccions de la base imposable en adquisicions per causa de mort
Article 81. Reduccions en la base imposable en adquisicions lucratives entre vius
CAPÍTOL II. Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats
Article 82. Transmissions de terres
Article 83. Agrupacions de parcel·les que continguen sòl rústic

TÍTOL VI. DE LES OBRES D’INTERÈS AGRARI DE LA COMUNITAT VALENCIANA
CAPÍTOL I. Disposicions generals
Article 84. Criteris competencials
Article 85. Coordinació amb òrgans estatals
Article 86. Conformitat amb la planificació hidrològica
Article 87. Supòsits previs
CAPÍTOL II. De les actuacions directes de la conselleria competent en matèria d’agricultura en matèria d’obres
Article 88. Obres classificades d’interès general
Article 89. Finançament d’obres d’interès general
Article 90. Plans d’obres
Article 91. Regs de suport a cultius per raons socials
Article 92. Lliurament d’obres
CAPÍTOL III. Del foment de la utilització racional i sostenible de l’aigua per a reg
Article 93. Disposicions generals
Article 94. Mesures de foment
CAPÍTOL IV. Altres actuacions
Article 95. Disposició general
Article 96. Millora de les infraestructures municipals
Article 97. Obres d’infraestructura per a la promoció d’iniciatives de gestió en comú
Article 98. Suport a les energies renovables
CAPÍTOL V. De les garanties de les ajudes
Article 99. Deure de conservació i manteniment
Article 100. Devolució d’ajudes

TÍTOL VII. NORMES D’INSPECCIÓ, INFRACCIONS I SANCIONS
Article 101. Obligacions legals
Article 102. Inspecció
Article 103. Tipificació d’infraccions
Article 104. Infraccions en el subministrament d’informació
Article 105. Infraccions en matèria de reestructuració parcel·lària
Article 106. Infraccions en matèria de sòl agrari infrautilitzat
Article 107. Quantia de les sancions
Article 108. Graduació de les sancions
Article 109. Procediment i òrgans competents
Article 110. Reparació del dany i indemnització
Article 111. Execució forçosa

DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Protecció de dades
Segona. Beneficis fiscals

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera. Règim transitori dels procediments
Segona. Procediments de concentració parcel·lària

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Derogacions normatives

DISPOSICIONS FINALS
Primera. De la normativa d’aplicació
Segona. Habilitació normativa
Tercera. Entrada en vigor de la llei


PREÀMBUL

I

L’agricultura i la ramaderia són sectors estratègics per a la societat valenciana per la seua contribució com a models sostenibles de producció i provisió d’aliments d’elevada qualitat i la seua importància per a la vertebració del territori, la creació d’ocupació i la fixació de la població en el medi rural, la conservació del medi ambient i dels agroecosistemes, i l’adaptació i la mitigació del canvi climàtic. El sector agropecuari de la Comunitat Valenciana està basat fonamentalment en explotacions xicotetes i mitjanes de caràcter familiar. Quasi el 80 % de les explotacions compten amb menys de 5 hectàrees i la grandària mitjana de l’explotació és de 5,5 hectàrees. La viabilitat de l’agricultura valenciana s’ha vist limitada per problemes estructurals vinculats a l’articulació de la cadena alimentària, la fragmentació de la propietat de la terra, la manca d’una cultura de la gestió en comú de la producció, l’escassa mobilitat del mercat de terres, la manca d’eines que faciliten la planificació a professionals del sector i la deficiència d’inversió pública i privada en benefici d’una activitat agrària sostenible i generadora d’ocupació. Aquests factors estructurals han afavorit l’abandonament progressiu de l’activitat agrària i l’absència de relleu generacional.

Les tensions competitives, reflectides en les clares asimetries en la cadena de valor, obliguen a la cerca de models alternatius de relació entre els agents de la cadena alimentària, que passen per innovacions socials que afigen valor a la producció, permeten la diversificació de les explotacions i faciliten fórmules de gestió sostenible i de baixa intensitat de carboni, en benefici de les explotacions agràries familiars, de les agrupacions d’aquestes i de la societat en general. Les noves formes de gestió requereixen una mobilització de les estructures agràries en benefici d’activitats emprenedores. Només un 6 % de les explotacions tenen persones titulars amb menys de trenta-quatre anys segons les últimes dades censals disponibles, per la qual cosa l’agricultura ha de ser capaç de representar una activitat rendible i sostenible.
La magnitud d’aquests problemes i la rellevància dels sistemes agraris i alimentaris reclamen una acció integral sobre les estructures agràries que impulse processos de reestructuració que oferisquen totes les possibilitats que puga haver-hi en l’agricultura valenciana per a constituir explotacions viables i respectuoses amb el territori i el medi ambient. Amb aquesta finalitat, sis són els problemes que aquesta llei pretén atendre.
En primer lloc, l’abandonament de terres que ha provocat la desaparició de quasi la meitat de les explotacions agràries existents fa deu anys i una reducció de la superfície agrària útil superior a l’11 %. Aquesta llei reconeix que les causes d’aquest fenomen són múltiples, des de les pressions competitives de les explotacions dèbilment inserides en la cadena de valor, fins a les pressions que comporta l’adaptació al canvi climàtic en les seues múltiples manifestacions, incloses la pèrdua de qualitat dels recursos de l’aigua i el sòl, l’aparició de noves plagues i les modificacions en els cicles productius dels cultius. En l’abandonament també influeixen factors sociològics i institucionals que les anteriors normatives sobre estructures agràries no han pogut resoldre i que són una causa històrica de deteriorament de les superfícies que pot comportar l’exclusió de certes ajudes supranacionals per no complir els requisits de la normativa comunitària (Reglament UE 1307/2013 i Reial decret 1.075/2014, en particular, l’article 11.6). Aquesta norma ofereix un conjunt ampli d’alternatives per a mobilitzar les parcel·les de manera que es garantisca una agricultura sostenible des de les perspectives econòmica, social i ambiental. Addicionalment planteja usos alternatius que eviten la infrautilització del sòl agrari i en faciliten l’ús sostenible a través d’incentius fiscals de la mobilitat de les parcel·les amb vocació agrària, fórmules de gestió en comú de parcel·les i la creació d’una xarxa d’oficines gestores de terres que consolide i protegisca les experiències de bancs de terres que ja són una realitat a distints municipis de la Comunitat Valenciana i que van tenir un antecedent en l’Ordre de 21 de maig de 1999, de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual es crea un banc de terres a la Comunitat Valenciana, que es va derogar posteriorment. La Resolució 105/IX de les Corts Valencianes, de l’11 de desembre de 2015, insta a promoure la creació d’una xarxa de bancs de terres, en coordinació amb els ajuntaments. Així mateix, en molts casos, les terres agrícoles abandonades configuraven un mosaic agroforestal i se situaven en la frontera del que és forestal i del que és agrari. En aquest sentit, aquesta llei, en línia amb les previsions establides en l’article 3 de la Llei forestal valenciana pel que fa als terrenys agrícoles abandonats que han adquirit signes inequívocs de l’estat forestal, estableix mesures per a afavorir la conservació i la recuperació del mosaic agroforestal preexistent, fonamental des del punt de vista de la producció d’aliments, la biodiversitat i la prevenció i l’extinció d’incendis.

En segon lloc, la fragmentació excessiva de la propietat comporta problemes per a agrupar l’oferta i provoca alts costos dels cultius. En l’actualitat, més del 80 % de les més de cent mil explotacions agràries de la Comunitat Valenciana té menys de cinc hectàrees de superfície agrícola útil i només un 10 % pot ocupar una unitat o més de treball a l’any. La llei proposa instruments socialment i territorialment sostenibles per a agrupar les explotacions i reestructurar parcel·les en models de gestió que permeten la viabilitat de l’agricultura, respectant els valors culturals i ambientals del sòl agrari. Es promou l’acció pública a favor de la reestructuració parcel·lària, com a concepte més ampli que el de concentració parcel·lària per a la consecució d’explotacions de dimensions viables, i s’incorpora l’avaluació ambiental en els processos de reestructuració. Això, mitjançant una normativa que facilite els processos de reestructuració salvaguardant els drets legítims de tinença enfront de la pèrdua arbitrària d’aquests, amb ple respecte al dret a la propietat i a la garantia d’igualtat en l’exercici d’aquest dret, proclamats en l’article 33 de la Constitució espanyola i en el compliment de la funció social que se’n deriven. Aquesta llei és també coherent amb el principi 3.1.2 de les directrius voluntàries sobre la governança responsable de la tinença de la terra, la pesca i els boscos en el context de la seguretat alimentària nacional, aprovades per la FAO en 2012, que salvaguarda els drets legítims de tinença davant de les accions que puguen amenaçar-los.


El tercer problema es deriva de la manca d’una cultura de la gestió en comú de la terra. La necessitat de plantejar fórmules de gestió en comú reforça l’estratègia europea de foment d’agrupacions de productors en tots els sectors a l’empara de la normativa comunitària com és el Reglament (UE) número 1308/2013. Aquesta llei reconeix que aquestes fórmules requereixen, per a aconseguir l’èxit esperat, una eficient gestió d’incentius que responga a una lògica d’avaluació, assistència tècnica i seguiment dels projectes seleccionats. En aquesta acció, la Generalitat ha de posar al servei de la millora d’estructures agràries totes les capacitats tècniques necessàries sobre nous models d’organització, la divulgació d’aquestes a aquelles persones que tenen la titularitat de l’explotació i professionals de l’agricultura per a aconseguir explotacions sostenibles en forma d’iniciatives de gestió en comú. Aquesta gestió complementa, en el marc de l’activitat empresarial agrària, el reconeixement de la llibertat d’empresa de l’article 38 CE i recollit en l’STC 83/1984, amb aquelles activitats de caràcter associatiu necessàries per a l’impuls de models innovadors de gestió en comú orientats a obtenir resultats òptims.
En quart lloc, el mercat de terres no és suficientment dinàmic per la manca d’una política que, en el marc de les competències de la Generalitat, afavorisca les transmissions, les cessions i els arrendaments. La normativa existent en el nostre entorn ofereix solucions que doten el mercat de terres de transparència i donen suport a experiències locals. Aquesta llei no solament crea la Xarxa de Terres com a eina d’intermediació, sinó que estableix mecanismes per a promoure la mobilitat de la terra, i amplia considerablement els incentius respecte dels previstos en la normativa estatal de l’impost de successions i donacions i de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (d’ara en avant, ITP-AJD), sempre en benefici de professionals de l’agricultura i de les iniciatives de gestió en comú. Quant a l’exempció de l’ITP-AJD en processos de reestructuració parcel·lària i permutes voluntàries, ja estava prevista en l’article 45.I.B.6 del Reial decret legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. En aquesta norma s’estableix l’exempció en les transmissions i altres actes i contractes ocasionats per la concentració parcel·lària, les permutes forçoses de parcel·les rústiques, les permutes voluntàries autoritzades per l’Institut de Reforma i Desenvolupament Agrari, com també les d’accés a la propietat derivades de la legislació d’arrendaments rústics i les adjudicacions de l’Institut de Reforma i Desenvolupament Agrari a favor de persones agricultores en règim de cultiu personal i directe, d’acord amb la seua legislació específica. L’efecte d’aquestes exempcions ha sigut limitat, probablement per la necessitat d’aclarir el procediment d’autorització per part de l’òrgan competent a què puguen acollir-se les persones titulars de parcel·les rústiques, que no és altre que la conselleria competent en matèria d’agricultura.

En cinqué lloc, s’ha mancat històricament d’eines d’informació per a la presa de decisions sobre alternatives de cultiu, tant en l’àmbit de formulació de plans sectorials com de la persona agricultora. Per a una agricultura responsable i competitiva hi ha tecnologies disponibles que permeten integrar eines de gestió basada en sistemes d’informació geogràfica que convé posar a la disposició de la societat. En les últimes dècades, les diferents administracions agràries valencianes han dissenyat plans d’actuació que han tingut una certa repercussió mediàtica, però han mancat de mitjans, sistematització i visió estratègica. El Consell donarà un impuls a aquestes eines, enteses com un servei per a l’activitat agrària sostenible i l’adopció de mesures d’adaptació i mitigació del canvi climàtic. La llei defineix instruments d’impuls als cultius de secà i de regadiu i la seua integració ambiental, com són les figures de pla sectorial i parc agrari, i aquesta última figura és adequada per a la dinamització de models territorialment sostenibles.

En sisé lloc, han de crear-se les condicions per a una inversió pública i privada en benefici del sector agrari i el desenvolupament rural. En aquest context, la llei planteja una definició integradora de les activitats agràries, complementàries i d’activitats de primera transformació. La promoció d’inversions és també fonamental pel que fa a l’eficiència en l’ús de l’aigua i l’energia, per la qual cosa la Generalitat treballarà per un regadiu sostenible. Finalment, entre les activitats a promoure estan la producció d’energies renovables, l’aplicació de noves tecnologies d’informació i comunicació, i també la valorització de recursos com a part d’una estratègia d’economia circular.

Finalment, la pèrdua de sòl agrari ha implicat la pèrdua de sòl fèrtil. En aquest sentit, l’espai agrari periurbà és el més vulnerable davant de la pressió expansiva d’altres usos del sòl (urbanització, usos terciaris i industrials, infraestructures de comunicació i transport) que ocupen i fragmenten l’espai agrari circumdant a les ciutats, generen parcel·les marginals i agreugen els problemes estructurals abans esmentats que limiten la viabilitat econòmica de l’activitat agrària.



II

Davant dels problemes esmentats, l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana (EACV) reconeix la rellevància social i cultural del sector agrari valencià i la important tasca d’aquest en l’activitat productiva, en el manteniment del paisatge, del territori, del medi ambient, de la cultura i de les tradicions i els costums determinants de la identitat valenciana. També s’hi recull el dret a gaudir d’una vida i un medi ambient segur, sa i ecològicament equilibrat, com també d’aigua de qualitat per a poder desenvolupar les activitats econòmiques i socials. Amb aquesta finalitat, la Generalitat es compromet a l’adopció de les mesures polítiques, fiscals, jurídiques i legislatives que garantisquen els drets del sector agrari, el seu desenvolupament i protecció, com també de les persones agricultores i ramaderes (article 18 EACV), en la protecció del medi ambient, la diversitat biològica, els processos ecològics i altres àrees d’especial importància ecològica (article 17 EACV). A més, a impulsar un model de desenvolupament equitatiu, territorialment equilibrat i sostenible, basat en la incorporació de processos d’innovació, la plena integració en la societat de la informació, la formació permanent, la producció obertament sostenible i una ocupació estable, i l’accés a les noves tecnologies i al desenvolupament de polítiques actives que impulsen la formació, les infraestructures i la utilització d’aquestes (article 19 EACV), amb la plena integració dels joves i les dones (article 11 de l’EACV). S’aprova aquesta llei, d’acord amb les competències atribuïdes en: article 49.3.3.a, «Agricultura, reforma i desenvolupament agrari, i ramaderia»; article 49.1.10.a, «Forests, aprofitaments i serveis forestals, vies pecuàries i pastures, espais naturals protegits i tractament especial de zones forestals, d’acord amb el que disposa el número 23 de l’apartat 1 de l’article 149 de la Constitució espanyola»; article 49.1.16.a, «Aprofitaments hidràulics, canals i regs, quan les aigües córreguen íntegrament dins del territori de la Comunitat Valenciana, instal·lacions de producció, distribució i transport d’energia, sempre que aquest transport no isca del seu territori i l’aprofitament no afecte cap altra comunitat autònoma; aigües minerals, termals i subterrànies. Tot això, sense perjudici del que estableix el número 25 de l’apartat 1 de l’article 149 de la Constitució espanyola»; l’article 49.3.4.a, «Sanitat agrària»; l’article 49.1.9.a, «Ordenació del territori i del litoral, urbanisme i habitatge»; article 49.1.12.a, «Turisme»; article 49.1.14.a, «Carreteres i camins l’itinerari dels quals transcórrega íntegrament dins del territori de la Comunitat Valenciana»; article 49.1.7.a, «Investigació, acadèmies l’àmbit d’actuació principal de les quals siga la Comunitat Valenciana. Foment i desenvolupament, en el marc de la seua política cientificotecnològica, de l’R+D+I; tot això, sense perjudici del que disposa el número 15 de l’apartat 1 de l’article 149 de la CE»; article 49.3.16.a, «Règim de les noves tecnologies relacionades amb la societat de la informació i del coneixement»; i article 49.1.3.a, «Normes processals i de procediment administratiu derivades de les particularitats del dret substantiu valencià o de les especialitats de l’organització de la Generalitat».
En matèria de reforma i desenvolupament agrari, és la conselleria competent en agricultura qui té assignades aquestes funcions mitjançant el Decret 37/1985, de 31 d’octubre, del president de la Generalitat, per haver sigut traspassades a la Comunitat Valenciana les funcions i els serveis que realitzava l’administració de l’Estat, per raó dels reials decrets 3.533/1981, de 29 de desembre, i 1.794/1985.
Amb aquest text s’actualitzen i desenvolupen aspectes no previstos en la Llei 8/2002, de modernització d’explotacions, que queda derogada per aquesta norma, encara que se’n manté l’esperit pel que fa a la regulació d’obres agràries d’interès general. Aquesta llei, per raó de les competències assumides per la Comunitat Valenciana, realitza un esforç d’actualització i adaptació a l’àmbit autonòmic de la normativa d’estructures agràries, representada en l’àmbit estatal per la Llei 19/1995, de modernització de les explotacions. Així, aquesta norma ofereix un conjunt ampli d’alternatives a les explotacions agràries, de caràcter particular o associatiu, perquè aquestes trien, amb el suport de les administracions, l’estratègia de millora d’estructures que millor s’adapte a les seues característiques.

En tot moment es pretén que aquestes alternatives o normes actuen d’acord amb els principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència establits en l’article 129 de la Llei 39/2015, de procediment administratiu.


III

Aquesta llei ofereix com a principals novetats les següents:
– S’estableixen els objectius de la política d’estructures de la Generalitat des d’una lògica integradora de les funcions econòmiques, socials, territorials i ambientals de l’activitat agrària, amb una llista d’accions prioritàries, i s’hi destaca el paper dels qui exerceixen l’agricultura de forma professional, de joves i dones, i de les iniciatives de gestió en comú del territori agrari.
– Es crea la figura d’agent dinamitzador, com a persona que impulsarà tècnicament la gestió sostenible del territori, per a facilitar els processos de reestructuració, iniciatives de gestió en comú i la Xarxa de Terres.
– Es defineix el mapa agronòmic, que constituirà una eina d’informació per a les polítiques agràries de la Generalitat i, en general, per a la gestió del sòl agrari de tots els agents del sector.
– Es defineix el sòl agrícola infrautilitzat, amb l’objectiu de poder inventariar la magnitud del problema de les parcel·les abandonades i fer-ne un seguiment, i s’aporten alternatives realistes i viables com ara la cessió incentivada a tercers o a la Xarxa de Terres.
– En els supòsits de sòl agrari infrautilitzat, s’obri un procediment per a la declaració, la inclusió en l’inventari corresponent i un ventall d’alternatives que evite o corregisca les condicions que han motivat la iniciació de l’expedient. En casos extrems d’abandó total, s’obri la possibilitat de declaració que la funció social de la terra queda incomplida, i l’expedient pot conduir a l’obligació de la cessió d’ús a tercers o a la mateixa xarxa de terres. És la vulneració de la finalitat o de la utilitat social del sòl la que activa el ventall de possibilitats que ofereix el legislador, en línia amb la doctrina del Tribunal Constitucional. S’acullen els plantejaments continguts en la Sentència 37/1987, sempre aportant alternatives per a no penalitzar aquelles explotacions que patisquen problemes de falta de rendibilitat.

– Es crea una xarxa de terres, formada per una xarxa d’oficines gestores de terres sobre la base d’un marc innovador que es beneficia de l’experiència que els bancs de terres comencen a adquirir a la Comunitat Valenciana. La xarxa es planteja en aquesta llei com una eina destinada a mobilitzar parcel·les a favor de persones agricultores professionals, iniciatives de gestió en comú, dones i joves.
– Es crea la figura de la iniciativa de gestió en comú (IGC), qualificació que ha de promoure les explotacions associatives o les agrupacions d’explotacions que, sota diferents fórmules jurídiques, manifesten la voluntat de ser considerades com una unitat a l’efecte de la posada en marxa d’un pla de gestió en comú, en sintonia amb les normes supranacionals favorables a les agrupacions de l’oferta. Les IGC reconegudes resultaran beneficiades per les mesures de reestructuració i els beneficis fiscals reconeguts en la llei. La política del Consell donarà suport, a través de convocatòries públiques, als projectes d’aquestes iniciatives.

– Es promouen eines de gestió sectorial, com el pla d’actuació sectorial, que permet sistematitzar la planificació integral en cultius de regadiu i secà, i el parc agrari, per a la defensa de sistemes agraris locals.
– Es recullen mesures de suport públic a la reestructuració parcel·lària amb suport del Consell. La reestructuració és un concepte que supera la clàssica concentració parcel·lària, per a la consecució d’explotacions d’estructura i dimensions viables, en nom de la utilitat social del domini i segons la doctrina del Tribunal Constitucional en aquesta matèria. En la llei s’amplien les opcions de reestructuració i se n’estén la iniciativa a instàncies públiques i privades, seguint procediments que introduïsquen la integració ambiental en els plans de reestructuració, l’agrupació de parcel·les i les permutes voluntàries. Es plantegen nous procediments que amplien i aclareixen el marc normatiu actual, en coherència amb les competències en matèria d’estructures agràries assumides per la Generalitat.
– S’introdueixen incentius fiscals a l’adquisició, cessió i arrendament de finques rústiques que amplien considerablement els beneficis previstos en la normativa estatal, amb una atenció prioritària a la consolidació d’explotacions a favor de professionals de l’agricultura i de les iniciatives de gestió en comú. La Llei orgànica 8/1980, de 2 de setembre, de finançament de les comunitats autònomes, modificada per la Llei orgànica 6/2015, de 12 de juny, constitueix el marc orgànic que conté la cessió de tributs. Aquest marc orgànic és desenvolupat, amb caràcter general, per la Llei 22/2009, de 18 de desembre, per la qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes i ciutats amb estatut d’autonomia i es modifiquen determinades normes tributàries i, per al cas de la Comunitat Valenciana, per la Llei 23/2010, de 16 de juliol, del règim de cessió de tributs de l’Estat a la Comunitat Valenciana i de fixació de l’abast i les condicions d’aquesta cessió. Mitjançant aquesta Llei 23/2010, de 16 de juliol, es va adequar el contingut de l’apartat 1 de l’article 52 i de la disposició addicional primera de l’EACV al nou règim de cessió de tributs que es preveu en la Llei 22/2009, de 18 de desembre, i, així mateix, es va regular el règim específic d’aquesta cessió a la Comunitat Valenciana, de manera que es determina l’abast i les condicions de la cessió a aquesta comunitat autònoma i se li atribueix la facultat de dictar per a si mateixa normes legislatives en els casos i les condicions previstos en la Llei 22/2009, de 18 de desembre.



IV

El títol preliminar estableix el marc general de la política d’estructures agràries de la Comunitat Valenciana, amb una clara exposició dels seus objectius i actuacions prioritàries, i s’hi defineixen les figures bàsiques de la llei, algunes ja contingudes en la Llei 19/1995, de modernització d’explotacions, i se n’hi introdueixen unes altres que constitueixen novetats com ara la Xarxa de Terres, les oficines gestores, les iniciatives de gestió en comú i la persona que té la condició d’agent dinamitzador.
El títol I es dedica a l’ordenació del sòl amb fins agraris. El capítol I aclareix i desenvolupa les condicions per a l’emissió d’informes d’obres relacionades amb les activitats agropecuària, agrícola, forestal i cinegètica. En el capítol II del mateix títol s’estableixen les condicions perquè un sòl agrari puga qualificar-se com a infrautilitzat. Aquestes condicions corregiran situacions manifestes de degradació del sòl o de males pràctiques. El procés preveu etapes com ara l’obertura d’expedient, l’advertiment a la persona propietària, la declaració de sòl infrautilitzat, la incorporació en l’inventari, les alternatives derivades de la declaració, incloent-hi la possibilitat de cessió a tercers o a la Xarxa de Terres que s’introdueix en el títol III.
El títol II introdueix eines d’informació que contribuiran a la gestió agroecològica, edafològica i climàtica al servei de les persones agricultores. En el capítol I es defineix el mapa agronòmic com a element informatiu bàsic en la gestió agronòmica i ambiental del sòl agrari, que es posa a la disposició del sector, i l’administració és la responsable de la seua creació i manteniment. En el capítol II es defineix el pla d’actuació sectorial, els continguts mínims d’aquest i com es formalitza la participació dels sectors interessats. El capítol III preveu la promoció dels parcs agraris com una figura de suport a la viabilitat de l’activitat agrària en sistemes locals, amb voluntat de gestió integrada.

En el títol III es crea la Xarxa de Terres, que pot crear les seues pròpies oficines gestores o a la qual es poden adscriure altres oficines gestores de caràcter públic. El funcionament de la xarxa és rellevant com a mecanisme d’informació, assessorament i seguiment del mercat de terres. La xarxa ha d’estar dotada de mitjans suficients per a la realització de les activitats d’assessorament, informació, registre, supervisió i inventari. El capítol I s’ocupa de les funcions de la xarxa i de les oficines d’aquesta. El capítol II es dedica a les parcel·les incorporades, a la seua gestió i intermediació i a les garanties dels seus titulars.
El títol IV estableix les actuacions de millora d’estructures agràries a través de les iniciatives de gestió en comú i de la reestructuració de parcel·les. Així, en el capítol I es dóna suport a l’explotació associativa o l’agrupació d’explotacions des d’un concepte genèric denominat iniciativa de gestió en comú (IGC). Les entitats qualificades com a IGC poden presentar projectes que, a través de convocatòries públiques, seran cofinançats per l’administració. En els projectes es promouran fórmules innovadores que afavorisquen la creació de valor en termes econòmics, ambientals, socials i territorials. El capítol II introdueix i regula la reestructuració de parcel·les l’objectiu de la qual és l’agregació de parcel·les d’aportació de les persones propietàries. S’amplia el concepte de concentració parcel·lària i té com a objectiu la millora de l’estructura territorial de les explotacions, estudiant solucions que n’afavorisquen la viabilitat i que donaran com a resultat, segons els casos, una única finca uniforme o diverses de ben diferenciades. Per tant, en aquest articulat s’utilitza el terme «reestructuració» en lloc de «concentració», utilitzat en la Llei 8/2002, ja que es tracta d’un concepte més ampli l’objectiu del qual és facilitar el canvi de model productiu cap a explotacions socialment i econòmicament viables. S’introdueixen en la secció segona, i en les seccions quarta a sisena, tres vies per a accedir a la reestructuració parcel·lària. La primera, de caràcter públic. Les dues restants, de caràcter privat. La reestructuració pública es realitza a través de procediments ordinari i abreujat (seccions 4.a i 5.a) que inclouen la declaració d’utilitat pública de la reestructuració. En el procediment ordinari s’admet la possibilitat d’utilitzar la massa comuna per a correcció d’errades o omissions, en matèria de reestructuració, tot i que som conscients que moltes de les qüestions plantejades en el passat no es repetiran en el futur per l’ús de les noves tecnologies (SIG-sistema d’informació geogràfic) i l’obligació d’incorporar, d’acord amb la Llei 13/2015, de modificació de la Llei hipotecària, que afavoreix la coordinació entre les dades inscrites en el cadastre i el registre de la propietat, la representació gràfica georeferenciada de la finca quan s’inscriguen operacions de parcel·lació, reparcel·lació, concentració parcel·lària, segregació divisió, agrupació o agregació i expropiació. Les altres dues vies de reestructuració tenen un procediment especial (secció sisena). En totes, les persones participants en la reestructuració es beneficien d’avantatges econòmics i fiscals que preveu la llei. Els procediments ordinari i abreujat són desenvolupats per a garantir la correcta realització de la reestructuració que incloga la declaració d’utilitat pública. Els procediments especials agiliten els processos de reestructuració parcel·lària privada o a través de permutes voluntàries, aquestes últimes amb els incentius fiscals que la legislació preveu per a les permutes autoritzades per l’organisme competent en matèria agrària. En tots els processos de reestructuració es preveu l’anàlisi de la repercussió d’aquesta en matèria ambiental com a part integrant del procés de reordenació parcel·lària. Quan la reestructuració parcel·lària siga promoguda per una IGC, en l’adjudicació i delimitació dels lots de reemplaçament s’ha de tenir en compte aquesta circumstància per a tractar fórmules de gestió en comú. En la secció setena es regulen les condicions per a les obres públiques en la reestructuració parcel·lària, i en la secció vuitena es defineixen les condicions de finançament dels processos de reestructuració, amb un suport de la Generalitat en tots els casos, i l’assumpció de la major part del finançament de les obres en el cas de la concentració de caràcter públic. Tanca el títol IV el capítol III, que regula les unitats mínimes de cultiu, l’objectiu de les quals és limitar l’excessiva fragmentació i la segregació de parcel·les d’ús agrari. El desenvolupament reglamentari pot anar adaptant la unitat mínima de cultiu a circumstàncies territorials i sectorials.

El títol V introdueix diversos incentius fiscals que pretenen promoure la mobilitat de la terra. Aquesta llei amplia els supòsits de bonificació que ja estaven previstos en la normativa estatal de l’impost de successions i donacions i de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (d’ara en avant, ITP-AJD), en particular en el títol I de la Llei 19/1995, de modernització d’explotacions, i en l’article 45.1.A.6 del Reial decret legislatiu 1/1993, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, amb especial referència a les transmissions i cessions de finques rústiques a persones agricultores professionals, o de finques incorporades a iniciatives de gestió en comú (IGC) i a la Xarxa de Terres, es realitzen sense cost fiscal, la qual cosa n’afavoreix la valoració, amb els consegüents beneficis econòmics i ambientals que això comporta. Amb aquest fi s’estableixen deduccions dels impostos de successions i donacions i de l’ITP-AJD. En el capítol I s’introdueixen beneficis fiscals de l’impost de successions i donacions en el supòsit de transmissió de la propietat de parcel·les rústiques, si es donen determinades condicions de la persona adquirent. També s’hi preveu un supòsit que permet beneficis fiscals quan les terres siguen transmeses en el termini d’un any per l’adquirent per causa de mort en determinats supòsits i determinades condicions de l’adquirent. La transmissió pot realitzar-se també directament a l’IGC o a la Xarxa de Terres. En el capítol II s’introdueix una deducció de quota de l’ITP-AJD en el supòsit d’arrendament i de transmissió de la propietat de parcel·les rústiques, si es donen determinades condicions en la persona arrendatària o en l’adquirent. També es beneficien les transaccions que es realitzen a través de la Xarxa de Terres. Els beneficis fiscals s’amplien als supòsits de reestructuració parcel·lària i a les permutes voluntàries autoritzades per l’autoritat competent en matèria de reforma i desenvolupament agraris, com s’estableix en els articles 73, 74 i 75 d’aquesta llei. Això inclou conceptes com la reestructuració parcel·lària pública, la reestructuració parcel·lària privada i la reestructuració parcel·lària a través de permutes voluntàries.

El títol VI manté bona part de l’articulat de la Llei 8/2002, de modernització d’explotacions, en el que fa referència a la regulació de les obres d’interès agrari promogudes per la Generalitat. Com a novetat, es consideren com a obres d’interès general diversos tipus d’actuacions, la qual cosa inclou no solament actuacions sobre les infraestructures agràries i de reg, sinó també les energies renovables i les intervencions per a connectar el medi rural amb la societat de la informació.
Finalment, en el títol VII es regula l’atribució de la competència en matèria de control i inspecció. A més, es tipifiquen les infraccions amb la determinació de la sanció aplicable a cada supòsit de fet i la graduació d’aquestes. Se sistematitza el procediment sancionador, la reparació del dany causat i, si escau, l’execució forçosa.
Pel que s’ha exposat, aquesta llei planteja noves alternatives d’ús del sòl i d’agrupació d’explotacions i parcel·les, dirigides a crear oportunitats d’ocupació, de vertebració del territori i de models sostenibles de producció d’aliments. La Llei d’estructures agràries parteix de la confiança en les institucions i en les persones que treballen per a la recuperació de l’agricultura valenciana i la transició d’aquesta cap a un nou model productiu d’alt valor i responsable amb la societat.

Aquesta iniciativa legislativa està inclosa en el Pla normatiu de l’administració de la Generalitat per a l’any 2018.


TÍTOL PRELIMINAR
Disposicions generals

Article 1. Objecte
L’objecte d’aquesta llei és establir un marc general que impulse la millora de les estructures agràries a la Comunitat Valenciana a fi de garantir la viabilitat i la sostenibilitat del sector agrari, així com d’assolir els objectius generals que s’especifiquen en l’article següent.


Article 2. Objectius
Els objectius d’aquesta llei són els següents:
a) Millorar les estructures agràries de la Comunitat Valenciana, a fi de garantir la viabilitat econòmica, social i ambiental de les explotacions agràries i l’obtenció de rendes agràries suficients que asseguren unes òptimes condicions de vida als seus titulars.
b) Consolidar l’agricultura i la ramaderia com a activitats econòmiques de referència, amb el foment, quan corresponga, d’altres activitats amb caràcter complementari, fent-les compatibles amb el respecte als valors naturals, la conservació del patrimoni artisticohistòric d’interès agrari i la integritat de l’entorn.
c) Establir i desenvolupar mesures de reordenació, agrupació, redimensionament de les explotacions agràries, millora estructural i d’infraestructures agràries i reestructuració de la propietat en aquelles zones amb especials dificultats o amb excessiva fragmentació a fi d’assegurar la viabilitat i la rendibilitat de les explotacions agràries, lluitar contra l’abandó de l’activitat i de les parcel·les agràries i fomentar l’accés a la terra –en particular, de dones i persones joves– per a crear noves explotacions o ampliar les ja existents, prestant especial atenció al suport a la constitució d’iniciatives de gestió en comú de la terra, amb totes les mesures que afavorisquen el seu desenvolupament.

d) Mitigar els efectes del canvi climàtic mitjançant l’establiment de mesures adequades i contribuir a la sostenibilitat de l’activitat agrària i del desenvolupament rural amb actuacions d’adaptació als seus efectes.

e) Facilitar la resiliència territorial d’àrees amb elevats valors mediambientals, agrològics o paisatgístics, especialment en aquelles zones de la comunitat vulnerables a causa de qualsevol raó, en particular de la pressió derivada del canvi d’ús del sòl, o bé amb la presència d’algun elevat risc ambiental, de tal manera que es potencie la conservació i la permanència d’aquests valors o es reduïsca la vulnerabilitat enfront del risc, a través de la reorganització espacial i funcional de l’estructura territorial existent. Així mateix s’afavoriran mesures de conservació del sòl agrari i de conservació de cultius tradicionals i infraestructures associades en zones forestals que conformen mosaics agroforestals per a la prevenció i extinció d’incendis.

f) Donar suport a les explotacions agràries mitjançant l’aplicació d’incentius fiscals a l’adquisició d’explotacions agràries i elements afectes i de finques rústiques.
g) Afavorir el manteniment de la població vinculada a l’activitat agrària, reconeixent el paper de la dona en el món rural, promovent la participació i la incorporació de les dones en l’activitat agrària en condicions d’igualtat així com la incorporació de les persones joves per a facilitar el relleu generacional en les explotacions agràries.

h) Promoure la viabilitat, l’adaptació i la millora dels regadius i mesures que fomenten l’ús sostenible de l’aigua en l’agricultura, singularment pel que fa a l’eficiència energètica i hidràulica en els regadius, l’aprofitament per a reg de les aigües regenerades, la recuperació i conservació dels recursos hídrics i el bon estat de les masses d’aigua i ecosistemes associats, així com la prevenció de la contaminació difusa de les masses d’aigua.
i) Promoure el desenvolupament i la implantació de les energies renovables, i en especial l’impuls de la producció d’energia a partir de la utilització de la biomassa d’origen agrícola o silvícola i d’altres fonts alternatives d’energia sostenibles com a instrument de millora de les explotacions agràries i de les condicions de vida de la població rural, a través del foment de l’autosuficiència energètica i la sostenibilitat econòmica i ambiental, un millor aprofitament dels recursos i subproductes de l’activitat agrària i l’aplicació d’un enfocament circular en la gestió de les explotacions.
j) Millorar les infraestructures agràries que permeten una millora de la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions agràries i de les condicions de vida i desenvolupament integral de la població rural.
k) Conservar el patrimoni natural, genètic i cultural associat a l’activitat agrària tradicional de la Comunitat Valenciana.

Article 3. Actuacions prioritàries
En el marc de les diferents mesures sectorials de suport i foment del sector agrari previstes en aquesta llei, es consideren prioritàries les línies d’actuació següents:
a) El desenvolupament de fórmules que asseguren el manteniment d’explotacions agràries de dimensions que les facen econòmicament viables, amb especial atenció a les persones agricultores professionals i a la generació d’ocupació, en particular de joves i dones.
b) El foment de mètodes de producció i de gestió de les explotacions agràries respectuosos amb la protecció ambiental i paisatgística, com també accions d’adaptació i mitigació del canvi climàtic i d’ordenació del territori, tot això de conformitat amb les directrius que emanen de la normativa europea i de les administracions públiques competents.

c) L’articulació de les mesures sectorials necessàries per a evitar l’abandó i la infrautilització del sòl agrari, conservar i protegir el sòl agrari i assegurar la viabilitat de les explotacions agràries i la funció social de la terra pel que fa a la seua preservació com a actiu productiu i ambiental en benefici de la comunitat.
d) El tractament preferent en l’accés a la terra a les persones que exerceixen l’activitat agrària de manera professional, així com a les persones joves i dones, a través de la Xarxa de Terres i de la resta de mesures i instruments impulsats per la llei.
e) La promoció de la reestructuració parcel·lària, la transmissió de terres a professionals de l’agricultura i ramaderia, i el desenvolupament d’infraestructures de suport que contribuïsquen a l’enfortiment estructural de les explotacions.
f) El foment de fórmules associatives i de gestió en comú de la terra associades als processos de reestructuració de parcel·les i l’agrupació d’explotacions agràries.
g) El foment de la diversificació de les activitats agràries a les zones rurals.
h) La provisió de serveis de gestió tecnicoeconòmica i ambiental i assessorament per a la millora de l’estructura productiva i de les condicions tècniques i tecnològiques de les explotacions agràries.
i) La simplificació administrativa per a agilitar la relació del sector agrari amb les administracions públiques, en el marc de les competències autonòmiques.
j) La provisió de mitjans humans i materials per a la posada en marxa d’eines de gestió del sòl agrari, incloent-hi mapes agronòmics i un inventari de sòl agrari infrautilitzat, com també de suport a la realització de plans sectorials agraris.
k) L’impuls de projectes sostenibles de reg i de generació d’energies renovables i d’economia circular a partir de les activitats agràries i de les complementàries, o la destinació dels quals siga reduir-ne els costos fent així més efectiu i sostenible l’ús de l’aigua, buscant l’eficiència energètica més gran possible i promovent conductes de respecte a la biodiversitat.

Article 4. Definicions
A l’efecte d’aquesta llei, s’entén per:
1. Activitat agrària: el conjunt de treballs que es requereixen per a l’obtenció de productes agrícoles, ramaders, forestals i les matèries primeres secundàries d’aquests; es considera també activitat agrària la que implica la gestió i el manteniment o la direcció i la gerència de l’explotació agrària. Així mateix, també es considera activitat agrària la venda directa per part de la persona agricultora de la producció pròpia sense transformació, o amb una primera transformació, el producte final de la qual estiga inclòs en l’annex I de l’article 38 del Tractat de funcionament de la Unió Europea. Aquesta venda directa s’ha de realitzar dins dels elements que integren l’explotació, en mercats municipals o en llocs que no siguen establiments comercials permanents.

2. Activitat agrària complementària o activitat complementària: es consideren activitats complementàries realitzades per les explotacions agràries:
a) Les activitats de transformació dels productes de l’explotació agrària i la venda directa dels productes transformats de la seua explotació, sempre que no siga la primera transformació especificada en la definició d’activitat agrària de l’article 4, apartat 1.
b) Les activitats de conservació de l’espai natural i de protecció del medi ambient.
c) Les activitats d’aprofitament i posada en valor de matèries primeres secundàries obtingudes en les explotacions agrícoles i ramaderes orientades a l’enfocament circular de l’aprofitament de recursos i nutrients.

d) Les activitats de compensació i/o atenuació dels efectes de la contaminació, com ara instal·lació de biofiltres, plantació d’espècies descontaminants, plantacions per a compensar emissions de diòxid de carboni i qualsevol altra acció que implique el manteniment i la conservació d’una infraestructura natural induïda.
e) Les activitats de turisme rural o agroturisme.
f) Les activitats cinegètiques i artesanals realitzades en l’explotació, i la recol·lecció de fruites silvestres.
g) La participació i la presència de la persona titular de l’explotació, com a conseqüència d’elecció pública, en institucions de caràcter representatiu, com també en òrgans de representació de caràcter sindical, cooperatiu o professional, sempre que aquests es troben vinculats al sector agrari.
3. Explotació agrària: el conjunt de béns i drets organitzats empresarialment per la persona titular en l’exercici de l’activitat agrària, primordialment amb finalitats de mercat, i que constitueix en si mateixa una unitat tecnicoeconòmica.
4. Elements de l’explotació: els béns immobles de naturalesa rústica i qualssevol altres que són objecte d’aprofitament agrari permanent, l’habitatge amb dependències agràries, les construccions i instal·lacions agràries, fins i tot de naturalesa industrial, i els ramats, màquines i arreus, integrats en l’explotació i afectes a aquesta, l’aprofitament i la utilització dels quals correspon al seu titular en règim de propietat, arrendament, drets d’ús i gaudi i fins i tot per mera tolerància de l’amo. Així mateix, constitueixen elements de l’explotació tots els drets i les obligacions que puguen correspondre a la persona titular i estiguen afectes a l’explotació.
5. Persona titular de l’explotació: la persona física, ja siga en règim de titularitat única, ja siga en règim de titularitat compartida, la persona jurídica o la comunitat de béns que exerceix l’activitat agrària, que organitza els béns i drets integrants de l’explotació amb criteris empresarials i assumeix els riscos i responsabilitats civils, socials i fiscals que puguen derivar-se de la seua gestió.
6. Persona agricultora professional: la persona física que és titular d’una explotació agrària i obté almenys el 50 % de la seua renda total d’activitats agràries o d’activitats agràries complementàries, sempre que la part de renda procedent directament de l’activitat agrària realitzada en la seua explotació no siga inferior al 25 % de la seua renda total, el temps de treball dedicat a activitats agràries o agràries complementàries siga igual o superior a la meitat d’una unitat de treball agrari (UTA), i que ha d’estar donada d’alta en el règim de la seguretat social que li corresponga d’acord amb la seua activitat agrària. La conselleria competent en matèria d’agricultura emetrà un certificat de les persones agricultores professionals quan complisquen els requisits exigits a l’efecte previst en la normativa vigent.
7. Persona agricultora jove: la persona que tinga entre divuit i quaranta anys, tots dos inclusivament, i exercisca o pretenga exercir l’activitat agrària i activitats complementàries.
8. Unitat de treball agrari (UTA): el treball efectuat per una persona dedicada a temps complet durant un any a l’activitat agrària.

9. Iniciativa de gestió en comú (IGC): conjunt de persones físiques o jurídiques titulars de parcel·les o drets d’ús i aprofitament d’aquestes que, sota qualsevol fórmula associativa admesa en dret i havent manifestat la seua voluntat expressament, són considerades com una unitat a l’efecte de la posada en marxa d’un pla de gestió tendent al cultiu i explotació en comú o l’ús en comú dels mitjans per al desenvolupament d’activitats agràries i complementàries.
10. Xarxa de Terres de la Comunitat Valenciana (Xarxa de Terres): Instrument dependent de la conselleria competent en matèria d’agricultura que actua com a fons de terres, centralitzant les dades relatives a l’oferta i demanda de parcel·les amb vocació agrària, per a facilitar-ne l’ús i l’aprofitament per qualsevol persona física o jurídica, pública o privada. Per a impulsar i facilitar la intermediació, l’ús i l’aprofitament de les parcel·les amb vocació agrària, la Xarxa estarà constituïda pel conjunt d’OGX i coordinada per la direcció general competent en matèria d’agricultura i ramaderia.
11. Oficines Gestores de la Xarxa de Terres (OGX): Persones jurídiques de caràcter públic o oficines pròpies de l’administració que faciliten la intermediació, l’ús i l’aprofitament agraris de parcel·les amb vocació agrària d’acord amb els objectius de la Xarxa de Terres i d’aquesta llei.
12. Acord de reordenació: fase del procediment de reestructuració parcel·lària consistent en l’establiment de la nova ordenació de la propietat mitjançant la determinació de les finques que reemplaçaran les aportacions de les persones participants afectats i sobre les quals recauran inalterats el domini i els altres drets reals i situacions jurídiques que tenien com a base les parcel·les subjectes a concentració.

13. Agrupació promotora: conjunt de persones físiques o jurídiques titulars de parcel·les que, vinculades entre si i manifestant la seua voluntat expressament, són considerades com una unitat a l’efecte de la reestructuració de les seues parcel·les d’aportació, si bé poden conservar la seua individualitat respecte a la titularitat de les parcel·les de reemplaçament que a cada partícip corresponguen.
14. Bases de reestructuració parcel·lària: conjunt de documents que s’aproven en el procediment de reestructuració parcel·lària que contenen la delimitació del perímetre de reestructuració, la definició del parcel·lari, els valors naturals afectats, la classificació de les terres i la identificació de les persones titulars de les parcel·les afectades i la seua caracterització.
15. Classificació de terres: operació inclosa en les bases de reestructuració parcel·lària consistent a agrupar les terres segons productivitat i cultiu, assignant a cada classe un valor relatiu a aquest efecte de dur a terme les compensacions, quan resulten necessàries.
16. Finques de reemplaçament: són les finques resultants del procés de reestructuració parcel·lària, obtingudes per agrupació i, si escau, reubicació de les parcel·les d’aportació i que, per a cada titular, corresponen al valor proporcionat al de les seues parcel·les aportades, una vegada aplicada la deducció legalment establida.
17. Investigació de la propietat: operació inclosa en les bases de reestructuració parcel·lària que consisteix a determinar el domini, altres drets reals i situacions jurídiques de les parcel·les subjectes a reestructuració en el perímetre de la zona de reestructuració.
18. Massa comuna: conjunt de les parcel·les romanents resultants del procés d’ajust tècnic per a la compensació entre aportacions i atribucions, i amb la destinació i titularitat que estableix l’article 66 d’aquesta llei.
19. Parcel·les d’aportació: són les parcel·les objecte del procés de reestructuració parcel·lària que, classificades i valorades d’acord amb els criteris legalment establits, donen lloc, en el seu conjunt, a les noves finques de reemplaçament una vegada aplicat el procediment de reestructuració.
20. Zona de reestructuració: conjunt dels terrenys que són objecte d’un procés de reestructuració parcel·lària. Està delimitat exteriorment per un perímetre de reestructuració que dibuixa el contorn de la zona de reestructuració, determinat pel corresponent decret d’utilitat pública, o resolució, en cas de la reestructuració privada, i susceptible de variació com a conseqüència de les rectificacions que puguen introduir-se de conformitat amb aquesta llei.

21. Agent dinamitzador: persona o, si és el cas, entitat de dret públic, cooperativa, comunitat de regants, organització professional agrària, sindicat agrari o qualsevol entitat formada per persones vinculades professionalment a l’activitat agrària, que de manera individual o col·lectiva facilite els processos de millora estructural i de gestió de les explotacions agràries en els àmbits territorials o comarcals específics i difonga els instruments i les oportunitats derivades d’aquesta llei i d’altres marcs reguladors tenint en compte les característiques específiques dels distints sistemes agraris territorials. Per a això, l’agent impulsarà la participació efectiva i inclusiva dels diferents actors agraris territorials.

22. Parcel·les amb vocació agrària: tot aquell terreny, o dret real o personal sobre aquest, tant quan es tracta de drets derivats de la seua titularitat patrimonial com de drets reals sobre parcel·les de titularitat aliena, que constitueix un camp o una parcel·la que, independentment de la seua classificació urbanística, tret dels classificats com a urbans i urbanitzables, siga susceptible de tenir un aprofitament agrícola, forestal, ramader o mixt per les seues aptituds agronòmiques, com també els elements vinculats a la finca, entenent per tals la casa d’eines, les edificacions i les dependències, encara que no siguen adjacents.

23. Reestructuració parcel·lària: reordenació de la propietat de la terra dins d’un perímetre predeterminat, per a millorar l’estructura territorial agrària, de caràcter públic, per ser impulsada per l’administració pública; de caràcter privat, a sol·licitud d’una agrupació promotora amb personalitat jurídica pròpia o d’una iniciativa de gestió en comú; o a través de permutes voluntàries, a iniciativa de dos o més titulars.

24. Espai agrari periurbà: zona de contacte entre el món rural i el món urbà, que conserva els trets fonamentals del primer al mateix temps que suporta les pressions derivades de la proximitat a la ciutat en configurar-se en les perifèries de les aglomeracions urbanes. El distintiu comú dels espais agraris periurbans és la precarietat territorial, ambiental i social a què s’enfronta l’activitat agrària derivada de les pressions d’ocupació de sòl agrari per actuacions urbanístiques i d’infraestructures, així com l’abandó de l’activitat agrària i l’envelliment de la població agrària.
25. Activitat agrària periurbana: l’activitat agrària, en els termes definits en l’apartat 1 d’aquest article, que es du a terme en espais agraris periurbans.
26. Sistema alimentari sostenible: és aquell que garanteix la seguretat alimentària i la nutrició de les persones de tal forma que no es posen en risc les bases econòmiques, socials i ambientals de la seguretat alimentària de futures generacions.
27. Canals curts de comercialització: venda per les persones productores i elaboradores agroalimentàries de xicoteta dimensió directament a les persones consumidores finals o a establiments de venda al detall, inclosos els establiments de restauració col·lectiva, que subministren o serveixen productes alimentaris directament a la persona consumidora final, en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.
28. Parc agrari: el parc agrari és la figura que ordena, protegeix i gestiona l’espai agrari periurbà delimitant un determinat espai de sòl amb vocació agrària i els seus agroecosistemas per a potenciar la viabilitat de les explotacions agràries, incloent-hi les activitats agràries complementàries, millorar les condicions de vida de les persones treballadores del sector agrari, especialment aquelles de caràcter professional, així com preservar el territori, el paisatge i els valors culturals, socials i ecològics dels espais agraris periurbans.


Article 5. Agent dinamitzador
1. La figura de l’agent dinamitzador, definida en l’apartat 21 de l’article 4 d’aquesta llei, impulsarà la participació efectiva i inclusiva dels diferents actors agraris territorials.
2. Seran funcions de l’agent dinamitzador les relacionades amb la facilitació de l’aplicació dels instruments continguts en aquesta llei en contextos territorials o comarcals específics. En particular, aquestes funcions podran estar relacionades amb:
a) La dinamització i el suport a les oficines gestores de la Xarxa de Terres i les persones usuàries.
b) La promoció dels instruments de planificació sectorial.
c) La gestió sostenible dels recursos, incloent-hi la preservació del medi ambient i el paisatge.
d) L’assessorament a IGC i a processos de reestructuració parcel·lària.
e) L’activació dels recursos infrautilitzats de la zona, participant en l’elaboració del mapa agronòmic.
f) La identificació de necessitats, sinergies i limitacions en el context territorial específic.
g) La identificació de línies d’ajuda que puguen aplicar-se en els processos de millora de les estructures agràries d’acord amb les legislacions autonòmica, estatal i europea.
h) L’aplicació de coneixements, pràctiques, tècniques i noves tecnologies per a millorar la sostenibilitat econòmica, social i ambiental de les estructures agràries.
i) La provisió d’informació sobre les opcions pròpies de l’activitat agrària i de l’activitat complementària i de les possibilitats per a la posada en valor de les seues externalitats.
j) La facilitació i mediació social entre els diversos actors implicats en els processos impulsats en compliment d’aquesta llei.
k) Qualsevol altra que puga facilitar l’aplicació dels instruments previstos en aquesta llei.

Article 6. Reconeixement
1. La condició d’agent dinamitzador serà promoguda i reconeguda per la conselleria competent en matèria d’agricultura. Els requisits necessaris per a ser reconegut com a agent dinamitzador i el procediment per al seu nomenament, així com els drets i deures derivats de les seues funcions, seran establits reglamentàriament.
2. En cap cas el reconeixement com a agent dinamitzador facultarà per a prendre decisions respecte a l’execució dels instruments continguts en aquesta llei. Cap de les actuacions de l’agent dinamitzador podrà suposar exercici de funcions que impliquen la participació directa o indirecta en l’exercici de les potestats públiques o en la salvaguarda dels interessos generals de l’administració.
3. L’agent dinamitzador realitzarà la seua activitat en coordinació amb les oficines comarcals i la resta d’entitats dependents de la conselleria competent en matèria d’agricultura, pertanyents a l’àmbit territorial en què l’agent desenvolupe la seua activitat.


TÍTOL I
De l’ordenació del sòl amb fins agraris

CAPÍTOL I
Dels informes previs en sòl no urbanitzable

Article 7. Actuacions en sòl no urbanitzable o amb valors agraris i rurals
1. D’acord amb les finalitats d’aquesta llei, i sense perjudici del que disposa la normativa urbanística, d’ordenació del territori o de protecció ambiental i paisatgística vigent, amb caràcter previ a l’autorització de l’òrgan competent serà preceptiu l’informe favorable per part de la conselleria competent en matèria d’agricultura respecte de totes aquelles obres, usos, instal·lacions i aprofitaments les realitzacions de les quals incidisquen en sòl no urbanitzable, en el marc del que disposen els articles 197 i 201 de la Llei 5/2014, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge.
2. En el sòl no urbanitzable, i sense perjudici del que disposa la normativa urbanística, d’ordenació del territori o de protecció ambiental i paisatgística vigent, amb caràcter previ a l’autorització de l’òrgan competent, serà preceptiu l’informe favorable de la conselleria competent en matèria d’agricultura en relació amb les construccions, instal·lacions i habitatges vinculats a l’explotació agrària i/o a les seues activitats complementàries que puguen permetre’s d’acord amb la legislació urbanística i sectorial aplicable.
3. En tot cas, es requereix un informe previ de la conselleria competent en matèria d’agricultura sobre qualsevol ús, obra i instal·lació o aprofitament que s’efectue sobre els terrenys següents:
a) Tots aquells que hagen sigut objecte de reparcel·lació com a conseqüència del corresponent procediment de reestructuració parcel·lària.

b) Els terrenys sobre els quals es realitzen les obres classificades d’interès general de la Comunitat Valenciana en matèria d’aprofitaments hidràulics, canals i regadius i altres infraestructures agràries previstes en aquesta llei, mentre no transcórreguen deu anys des de la completa finalització d’aquestes obres.
c) Tots aquells terrenys que hagen estat objecte de reestructuració o agrupació de parcel·les a l’empara dels procediments establits en aquesta llei, mentre no transcórreguen deu anys des de l’efectiva reestructuració o agrupació de les parcel·les.
d) Els terrenys, siguen de titularitat de la Generalitat o d’entitats col·laboradores, els usos i aprofitaments dels quals queden subjectes als respectius programes experimentals sobre investigació i desenvolupament agrari, mentre dure el desenvolupament dels esmentats programes experimentals.

Article 8. Informe previ
L’informe previ a què es refereix l’article 7 d’aquesta llei ha de ser emès en un termini màxim de dos mesos des que siga sol·licitat per l’òrgan competent. Transcorregut aquest termini sense que s’haja emès l’informe, aquest s’ha d’entendre favorable. En tot cas, durant el termini establit per a l’emissió del preceptiu informe queden suspesos qualssevol terminis previstos en la normativa vigent per a resoldre el procediment d’autorització de l’actuació de què es tracte.

Article 9. Excepcions
No és preceptiva l’elaboració dels informes previstos en aquest capítol en els supòsits següents:
a) Obres i instal·lacions requerides per les administracions públiques estatals, autonòmiques o locals o entitats adscrites a aquestes que necessiten localitzar-se en terrenys no urbanitzables segons la destinació, l’ús o l’aprofitament agrícola, ramader o forestal, sempre que el projecte tècnic incorpore l’específica avaluació de l’impacte ambiental.

b) Obres, usos, instal·lacions i aprofitaments de la pràctica ordinària de les activitats agràries i complementàries no subjectes a llicències per la normativa urbanística i d’ordenació territorial.
c) Obres, accions i activitats destinades al manteniment i reparació de determinades infraestructures agràries, com ara els sistemes de reg i els seus elements de regulació, sempre que no existisca variació de les característiques inicials.

Article 10. Criteris d’avaluació
1. La conselleria competent en matèria d’agricultura, al costat de les avaluacions específiques derivades de la naturalesa i l’abast dels supòsits descrits, així com de les indicacions i les mesures protectores delimitades en el pla o projecte tècnic corresponent que en justifique la realització, ha de tenir en consideració els criteris d’avaluació següents:

a) La conformitat amb els principis, les regles i les directrius que estructuren l’ordenació del sòl d’interès agrari i de l’espai rural en el territori de la Comunitat Valenciana i, si escau, la seua conformitat amb les determinacions del planejament, les alternatives de situació i les condicions o mesures correctores dels seus efectes.
b) L’adequació als valors, usos i funcions pròpies del sòl agrari productiu.
c) La compatibilitat amb la conservació del medi rural i la promoció del seu entorn.
d) La incorporació de coneixements, tècniques i tecnologies per a millorar la rendibilitat agrària.
2. Els informes previstos en els articles 7 i 8 d’aquesta llei han de ser en tot cas suficientment motivats i han de facilitar l’exercici de les activitats agràries i complementàries que es pretén protegir.


CAPÍTOL II
Sòl agrari infrautilitzat

Article 11. Definició de sòl agrari infrautilitzat
1. Als efectes d’aquesta llei, s’entendrà per sòl agrari infrautilitzat aquell en què concórreguen una o diverses de les circumstàncies següents:
a) Sòls en procés de degradació, sense un mínim treball, agricultura de conservació, manteniment d’una coberta vegetal adequada i altres mesures correctores.
b) Sòls on les males pràctiques agràries o usos inconvenients fan que presenten risc d’aparició de foc, invasió de males herbes, plagues o malalties que puguen causar danys a la pròpia parcel·la o a parcel·les contigües, o posen en risc les condicions ambientals del seu entorn o la salut pública, o aquells que per les seues funcions de defensa davant d’incendis forestals s’hagen de llaurar.
c) Sòls agraris que romanguen sense pràctica relacionada amb la producció i cultiu de productes agrícoles, ni destinats a la cria ni al manteniment d’animals, ni destinats a activitats complementàries vinculades amb l’activitat agrària durant tres anys consecutius, llevat que raons de caràcter agronòmic o ambiental, degudament motivades, ho justifiquen, o es justifique per qüestions de pèrdua de rendibilitat continuada no atribuïble a la gestió de la persona titular.
2. No s’inclouran en la definició anterior els terrenys agrícoles que hagen adquirit signes inequívocs del seu estat forestal, d’acord amb el que estableixen la Llei forestal valenciana, la legislació estatal de muntanyes i els criteris que establisca la normativa per al canvi d’ús a terreny forestal. Tampoc s’hi inclouran àrees de biodiversitat o d’interès ecològic o superfícies fixadores de nitrogen o repoblada, segons les normes supranacionals de la Unió Europea per a la concessió de pagaments directes o mesures de desenvolupament rural.
3. Reglamentàriament s’ha d’establir:
a) El procediment per a la declaració de sòl agrari infrautilitzat, o per a la seua revocació, d’acord amb les circumstàncies indicades en l’apartat anterior i amb la normativa i orientacions sobre la matèria indicades per les legislacions normatives supranacionals i estatals sobre abandó de superfícies agrícoles.
b) Els mecanismes de control del sòl agrari infrautilitzat per mitjans clàssics o teledetecció.
c) La gestió d’un inventari de sòl agrari infrautilitzat, que ha de ser actualitzat per la Xarxa de Terres de la Comunitat Valenciana.
d) Les garanties de les persones titulars de drets sobre les terres incurses en processos de declaració de sòl agrari infrautilitzat, així com les excepcions i mitjans i arguments de defensa.

Article 12. Declaració i alternatives
1. Quan els serveis d’inspecció de la conselleria competent en matèria d’agricultura detecten en una inspecció una parcel·la agrària infrautilitzada, n’han d’estendre una acta d’inspecció, han d’informar la persona titular de les conseqüències del manteniment de la situació de sòl agrari infrautilitzat i n’han d’efectuar la declaració provisional, de conformitat amb el que estableix aquesta llei.
2. El procediment ha de respectar el dret a formular al·legacions i l’audiència en els terminis que normativament s’establisquen, amb indicació que, en cas de no efectuar al·legacions en el termini previst sobre el contingut de l’acord de declaració, aquest pot ser considerat proposta de resolució.
3. La conselleria competent en matèria d’agricultura ha de fer un seguiment de la utilització de les parcel·les declarades com a infrautilitzades. Transcorregut un any des de la declaració provisional, i si es mantenen les circumstàncies que han donat lloc a aquesta, s’inscriurà en l’inventari de sòl infrautilitzat creat a aquest efecte.
4. Després de la inscripció en l’inventari de sòl infrautilitzat previst en l’apartat anterior, s’atorga un termini d’un any perquè el titular de la parcel·la trie alguna de les opcions següents i la notifique a la conselleria competent en matèria d’agricultura:
a) La realització de mesures correctores orientades a revertir les circumstàncies que han motivat la inscripció en l’inventari.
b) La cessió temporal de la finca a favor d’una tercera persona, mitjançant qualsevol negoci jurídic vàlid en dret, en el qual conste de manera expressa que la tercera persona es compromet a evitar la infrautilització del sòl, en els termes establits en l’article 11.1 d’aquesta llei.

c) La incorporació de la parcel·la a la Xarxa de Terres i la seua posada a la disposició de l’oficina gestora del seu àmbit comarcal que sol·licite la persona titular per a facilitar-ne la gestió de l’ús d’acord amb el contingut de l’article 14.
d) La incorporació de la parcel·la a la iniciativa de gestió en comú que sol·licite la persona titular per a facilitar-ne la gestió de l’ús.
5. Notificada l’opció que es pretenga, aquesta ha de dur-se a terme en el termini dels sis mesos següents a la data en què la decisió de la persona interessada haja entrat en el registre de l’òrgan competent.
6. Transcorregut el termini establit en l’apartat 4 d’aquest article sense haver optat el titular per cap opció o el termini establit en l’apartat 5 d’aquest article sense que l’opció triada s’haja dut a terme, la conselleria competent en matèria agrària ha d’iniciar l’expedient sancionador establit en el títol VII d’aquesta llei i, si escau, el procediment de declaració de l’incompliment de la funció social de la terra, d’acord amb el que preveu l’article 13.

Article 13. Declaració i efectes de l’incompliment de la funció social de la terra
1. Transcorreguts els terminis previstos en l’article anterior, i si es mantenen les circumstàncies que han motivat la declaració de parcel·la infrautilitzada i després de la inscripció en l’inventari, la conselleria competent en matèria d’agricultura pot iniciar, respecte a una parcel·la o parcel·les, el procediment per a la declaració de l’incompliment de la funció social de l’ús de la terra per la seua infrautilització, la qual cosa pot comportar la cessió temporal d’ús a la Xarxa de Terres per un termini no inferior a deu anys ni superior a trenta, de la parcel·la o parcel·les en les quals es produeix aquesta situació. Aquesta declaració escau quan hi ha greus motius d’ordre econòmic i social que així ho exigeixen i està acreditat en l’expedient l’abandó total de la parcel·la.
2. El procediment per a la declaració d’incompliment de la funció social de l’ús de la terra, com el derivat d’aquesta declaració, es regeixen per la legislació general sobre expropiació forçosa.

Article 14. Sòl infrautilitzat i Xarxa de Terres
1. La conselleria competent en matèria d’agricultura, a través de la Xarxa de Terres i de les oficines gestores que la conformen, regulades en el títol III:
a) Prestarà assessorament a les persones titulars de parcel·les per a una adequada gestió de la terra que permeta evitar la infrautilització del sòl agrari o corregir les circumstàncies que hagen donat lloc a la infrautilització del sòl agrari.
b) Promou activitats i entitats d’intermediació per a afavorir la continuïtat de l’activitat agrària en aquelles parcel·les que estiguen subjectes a cessió a la Xarxa de Terres.
c) Estableix convenis per a donar suport a la realització de tasques de condicionament de les parcel·les incorporades a la Xarxa de Terres segons el que preveu l’article 12.4 anterior o afectades per l’expedient previst en l’article 13. No obstant això, l’import de les despeses derivades del manteniment de la finca en bones condicions s’ha de fer repercutir en la persona que n’exercisca la titularitat.


TÍTOL II
De la planificació sectorial i les eines d’aquesta

CAPÍTOL I
Del mapa agronòmic de la Comunitat Valenciana

Article 15. Disposicions generals
1. El mapa agronòmic és una eina informativa bàsica per a donar suport a una gestió agrícola i agropecuària sostenible a la Comunitat Valenciana.
2. Es generarà a partir de les bases de dades i cartografia existents o que es desenvolupen en diversos organismes públics i privats, com el registre de la propietat, el registre cadastral, el SIGPAC, mapes de sòls, de cultius i geològics. Serà prioritari emprar eines d’ús lliure i de codi obert.
3. La informació disponible en el mapa agrari s’ha de tenir en compte en les activitats de planificació territorial i sectorial de l’administració valenciana, quan les activitats de planificació afecten sòls de protecció especial pels seus valors agropecuaris, agrícoles i forestals o activitats econòmiques a realitzar-hi.
4. A més de l’ús per part de l’administració, la informació disponible en el mapa agrari s’ha de posar a disposició del públic en general i dels diversos actors vinculats al sector agrari en particular, mitjançant la utilització de les tecnologies d›informació i comunicació que permeten la integració de la informació i la consulta. És prioritari emprar-hi eines d’ús lliure i de codi obert.
5. La conselleria amb competències en matèria d’agricultura és responsable de la seua creació i manteniment, en coordinació amb centres d’investigació i tecnològics, universitats i l’Institut Cartogràfic Valencià i, eventualment, en col·laboració amb les cooperatives, les comunitats de regants, les organitzacions professionals agràries, els col·legis professionals de la branca agrària, els òrgans gestors de les denominacions d’origen i indicacions geogràfiques protegides, les organitzacions interprofessionals agroalimentàries i el Comitè d’Agricultura Ecològica, i qualsevol altra entitat que puga manifestar interès en la informació i la gestió agrària del territori.

Article 16. Informació continguda en el Mapa Agronòmic
1. El Mapa Agronòmic contindrà tota la informació que es puga considerar d’interès per a la protecció i l’ ús adequat del sòl agrari. Amb caràcter mínim, contindrà la informació següent:
a) Paràmetres agronòmics com la tipologia dels sòls, l’edafologia, l’adaptació dels cultius i les varietats, la disponibilitat d’aigua i la seua qualitat, els paràmetres climatològics de la zona i els riscos de desertificació i erosió.
b) Informació referent als usos actuals dels sòls que especifique el sistema de cultiu i els cultius actuals, incloent-hi varietats, i, si la informació està disponible, els cultius anteriors.
c) Informació administrativa, com l’estructura parcel·lària, els títols de dret d’ús d’aigua i altres, a partir de fonts administratives oficials com el registre de la propietat, el registre cadastral, el registre públic de drets d’ús d’aigües i el SIGPAC.
d) Infraestructures agràries i viàries existents.
e) Informació referent a les zones afectades per les figures específiques de protecció ambiental i paisatgística i de gestió forestal sostenible, que indique la seua interdependència, si n’hi ha, amb les infraestructures agràries i els usos agraris actuals dels sòls.
f) Un llistat de varietats i cultius que siguen incompatibles entre si per generar problemes com hibridació, reducció de la producció o del seu valor comercial o perjudicis a les plantacions preexistents contigües. Aquest llistat s’actualitzarà, com a mínim, anualment.
g) Informació geolocalizada referent als cultius i les varietats que siguen afectats per pol·linització encreuada i distàncies mínimes de seguretat per a l’establiment de ruscos.
h) La identificació de les parcel·les declarades provisionalment com a infrautilitzades, les incloses en l’inventari de sòls agraris infrautilitzats i les incurses en procediment de declaració.
2. Els mapes podran ser complementats amb eines d’informació socioeconòmica relativa a l’activitat agrària, les estructures agràries, la força de treball o les dades de costos de producció de les explotacions agràries al territori de la Comunitat Valenciana.
3. Les persones agricultores tindran en compte el llistat a què es refereix la lletra f de l’apartat 1 d’aquest article a l’hora de realitzar noves plantacions herbàcies o llenyoses, a fi de prevenir perjudicis a les explotacions de finques contigües. La conselleria competent en matèria d’agricultura podrà regular reglamentàriament la prevenció de perjudicis a explotacions de finques contigües derivats de noves plantacions.

4. L’elaboració dels mapes agronòmics tindrà en compte, entre altres, les escales territorials municipals i de comarca agrària, i disposarà de la participació i la cooperació amb els municipis i les entitats socials del sector agrari presents en el territori.


CAPÍTOL II
Dels plans d’actuació sectorial

Article 17. Contingut dels plans
1. Amb l’objectiu d’impulsar processos de reestructuració, reconversió o diversificació de la producció, la conselleria competent en matèria d’agricultura podrà promoure plans d’actuació sectorial amb mesures que cal aplicar a cultius de secà i de regadiu.
2. Aquests plans contindran, en tot cas, els elements següents:
a) Estat actual i diagnòstic del sector o sectors sobre els quals es preveu actuar.
b) Anàlisi de viabilitat agronòmica, econòmica, social i ambiental del sector o sectors i de les actuacions previstes.
c) Delimitació de l’àmbit territorial del pla.
d) Delimitació del període temporal de vigència del pla.
e) Objectius quantificats.
f) Directrius, orientacions, prioritats i limitacions.
g) Línies d’actuació i programes i/o subprogrames d’actuació.
h) Cost de les inversions i actuacions previstes.
i) Fonts de finançament i dotacions pressupostàries públiques.
j) Seguiment i avaluació, especificant indicadors d’execució, resultats i impacte.
k) Revisió de les actuacions (finançament, renovació, ampliació, etc.)
3. La conselleria competent en matèria d’agricultura promourà taules sectorials com a òrgans d’assessorament i consulta per a l’elaboració, seguiment i avaluació dels plans d’actuació sectorial. Aquestes taules sectorials es constituiran per a cada pla d’actuació sectorial i tindran garantida una composició equilibrada de dones i homes. Estaran formades per personal de les conselleries competents en matèria d’agricultura i d’ordenació del territori i disposaran de la participació en qualitat de vocals de representants del sector productor i del sector transformador i comercialitzador, a través de les organitzacions professionals i sindicals agràries més representatives de la Comunitat Valenciana, les organitzacions interprofessionals agroalimentàries, les organitzacions de cooperatives, l’IVIA, els centres d’investigació i les universitats, els òrgans gestors de les denominacions d’origen i indicacions locals protegides, o altres entitats associatives, socials i empresarials de les cadenes de valor implicades en el pla.



CAPÍTOL III
Dels parcs agraris de la Comunitat Valenciana

Article 18. Delimitació i funcions del parc agrari
1. El parc agrari és la figura que ordena, protegeix i gestiona l’espai agrari periurbà, partint d’un enfocament multifuncional. Delimita un determinat espai de sòl amb vocació agrària i els seus agroecosistemes per a garantir la continuïtat de l’ús agrari i preservar-lo de la incorporació al procés urbà; protegeix el patrimoni natural, paisatgístic i agrari, i impulsa programes específics que permeten millorar i desenvolupar el seu potencial econòmic, ambiental, paisatgístic i sociocultural, alhora que evita el seu abandó mitjançant la potenciació d’una activitat agrària sostenible.
2. Els parcs agraris poden ser promoguts a iniciativa del govern de la Generalitat, ajuntaments, mancomunitats o altres ens locals, així com per la resta dels agents del sistema agroalimentari territorial com són les organitzacions professionals agràries, comunitats de regants, cooperatives i altres entitats de la societat civil. La constitució com a parc agrari correspondrà a la conselleria competent en matèria d’agricultura amb un informe previ preceptiu de les conselleries competents en matèria d’ordenació territorial, medi ambient i prevenció d’incendis forestals, i facultarà els seus membres a usar la denominació de «parc agrari», o «municipi d’importància agrària» si el territori està comprès dins d’un sol terme municipal, per a la promoció i reconeixement dels seus valors, cultius i productes específics.

3. Els parcs agraris tindran un ens gestor que tinga com a objectiu l’impuls i desenvolupament d’aquests, la generació d’un pla de gestió, el desenvolupament d’un instrument d’ordenació urbanística que protegisca i ordene els usos dels sòls, així com que potencie la participació dels propietaris de sòl agrari i professionals de l’agricultura, entitats locals i qualsevol altra entitat o persona vinculada al territori definit com a parc agrari.
4. Les funcions del parc agrari són les següents:
a) Contribuir a la configuració de l’espai agrari periurbà com a element bàsic d’un sistema alimentari sostenible en les zones urbanes i periurbanes a través d’estratègies i accions que promoguen els canals curts de comercialització i venda de productes locals, dirigides a les persones consumidores finals, comerç al detall i institucions públiques i privades.
b) Dur a terme accions per a millorar l’accessibilitat del sòl agrari a les persones joves i dones que s’incorporen a l’activitat agrària i a les persones agricultores professionals per a afavorir el relleu generacional i promoure la igualtat de gènere.
c) Dur a terme accions per a millorar les infraestructures i serveis necessaris per al desenvolupament de les activitats agràries i les activitats agràries complementàries amb l’objectiu de garantir la viabilitat econòmica i ambiental de les explotacions agràries i evitar processos especulatius en l’espai agrari periurbà.
d) Dur a terme accions que permeten incrementar el valor afegit, la diferenciació, el coneixement i la demanda dels productes i serveis oferits per les explotacions agràries integrades en el parc agrari.

e) Protegir i difondre el patrimoni agrari tradicional, el paisatge agrari i els valors ambientals associats a l’activitat agrària.
f) Promoure l’agricultura multifuncional, les bones pràctiques agràries i les activitats agràries complementàries.

Article 19. Mesures de foment
La conselleria competent en matèria d’agricultura ha de donar suport al desenvolupament i la consolidació dels parcs agraris a través de mesures de foment de l’activitat agropecuària i el desenvolupament rural sempre que tinguen les característiques bàsiques següents:
a) Que acrediten que en les seues finalitats es troba la preservació de valors agropecuaris, agrícoles, forestals i ambientals vinculats a l’activitat agrària o forestal, la promoció de la viabilitat econòmica, social i ambiental de l’activitat agrària i l’ús públic i docent de l’espai agrari.

b) Que disposen d’un pla de gestió que especifique els objectius estratègics, les línies d’actuació i les actuacions, com també les aportacions públiques i privades per al seu finançament que garantisquen la viabilitat del parc agrari.
c) Que redacten un pla especial d’ordenació del sòl i de les infraestructures agràries de producció o la seua adaptació a figures de planificació territorial de més rang, subscrit per personal tècnic competent especialista en agricultura, planificació i infraestructures agràries.

d) Que tinguen un ens gestor en el qual estiguen presents entitats i persones que, d’una manera o una altra, intervenen en l’espai agrari (persones titulars d’explotacions, personal treballador agrari, persones productores i consumidores, entitats municipals, ens gestors i centres d’investigació, entre altres).
e) Que acrediten que hi ha una majoria qualificada de dos terços de titulars d’explotacions i de superfície dins de l’àrea del parc agrari a favor de la seua constitució.

Article 20. Registre de parcs agraris de la Comunitat Valenciana
Per al compliment adequat dels objectius de la llei i d’acord amb la naturalesa i funcions dels parcs agraris, la conselleria competent en matèria d’agricultura crearà un registre de parcs agraris de la Comunitat Valenciana per a definir estratègies i línies de treball comú i compartir recursos i experiències.


TÍTOL III
De la xarxa de terres

CAPÍTOL I
De les funcions de la Xarxa de Terres i les oficines gestores

Article 21. Definició
1. Xarxa de Terres (XdT): la Xarxa de Terres de la Comunitat Valenciana és l’instrument dependent de la conselleria competent en matèria d’agricultura que actua com a fons de terres, centralitzant les dades relatives a l’oferta i la demanda de parcel·les amb vocació agrària, per a facilitar-ne l’ús i aprofitament agrari per qualsevol persona física, jurídica, pública o privada. Per a impulsar i facilitar la intermediació, l’ús i l’aprofitament de les parcel·les amb vocació agrària, la Xarxa de Terres està constituïda pel conjunt d’OGX i coordinada per la direcció general competent en matèria d’agricultura i ramaderia.

2. La Xarxa de Terres té caràcter administratiu i públic i és gestionada per la conselleria competent en matèria d’agricultura.
3. La Xarxa de Terres està constituïda pel conjunt d’oficines gestores que tenen els objectius, funcions i procediment de registre que s’estableixen en aquesta llei i està coordinada per la direcció general competent en matèria d’agricultura i ramaderia.
4. L’organització i mitjans necessaris per al funcionament de la Xarxa de Terres s’ha d’establir reglamentàriament.

Article 22. Funcions de la Xarxa de Terres
Són funcions de la Xarxa de Terres:
a) Assessorar les persones propietàries de parcel·les i persones agricultores per a una adequada gestió de la terra que evite la infrautilització del sòl agrari i facilite la consecució d’explotacions viables i sostenibles, dins dels objectius d’aquesta llei.
b) Assessorar a través de les oficines gestores en la intermediació i gestió amb terceres persones per a la cessió de l’ús o la transmissió de les parcel·les amb vocació agrària.
c) Facilitar informació sobre oferta i demanda de parcel·les amb vocació agrària a la Comunitat Valenciana.
d) Fomentar la participació de persones físiques o jurídiques de serveis agraris per a l’explotació de terres els propietaris de les quals no desitgen incorporar les seues terres a la Xarxa de Terres, però que no disposen de temps, recursos o coneixements per a explotar-les de manera adequada.
e) Realitzar un inventari de parcel·les declarades infrautilitzades i prestar assessorament per a la seua gestió agronòmica o, si és el cas, per a la cessió a persones agricultores professionals o agrupacions constituïdes com a iniciatives de gestió en comú.
f) Mantenir un registre permanentment actualitzat i públic, accessible a través d’internet, de les parcel·les incorporades a la Xarxa de Terres, amb identificació, almenys, de la parcel·la, de la seua titularitat pública o privada i, en cas de cessió a un tercer, de la persona titular d’aquesta, i de la seua destinació actual, amb sotmetiment, en tot cas, a la normativa vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal.
g) Facilitar la coordinació i col·laboració entre les OGX.
h) Impulsar els acords necessaris per a la cessió de l’ús de les parcel·les agràries que siguen propietat d’altres organismes i entitats públiques, així com aquelles en propietat d’entitats financeres que no estiguen sent aprofitades agronòmicament.

Article 23. Oficines gestores de la Xarxa de Terres (OGX)
1. Les OGX són persones jurídiques de caràcter públic, o serveis que en depenen, que realitzen funcions d’intermediació i assessorament per a facilitar l’ús i l’aprofitament de parcel·les amb vocació agrària per qualsevol persona física o jurídica, pública o privada, amb subjecció a la normativa en matèria de protecció de dades.
2. Les OGX poden tenir el caràcter d’entitats col·laboradores de l’administració autonòmica i han de registrar-se necessàriament per a poder funcionar i els seus registres han de ser públics per a tota la Comunitat Valenciana, amb subjecció a la normativa en matèria de protecció de dades.
3. Les OGX estan subjectes en les seues actuacions als principis de transparència, publicitat, eficiència, objectivitat i imparcialitat.
4. Les OGX poden establir convenis de col·laboració amb entitats associatives i comunitats de regants per a promoure la difusió dels seus serveis i assessorar tècnicament les OGX i les persones agricultores per al millor aprofitament de les parcel·les incorporades en la Xarxa de Terres.
5. La conselleria competent en matèria d’agricultura pot tenir les seues oficines gestores, com a instruments de gestió i administració dels béns i drets de titularitat pública o privada que s’integren en la Xarxa de Terres, a fi de facilitar la cessió del seu ús i aprofitament a terceres persones, en funció dels objectius de la Xarxa de Terres.


Article 24. Registre de l’OGX
1. La conselleria competent en matèria d’agricultura ha de mantenir un registre públic actualitzat de les OGX autoritzades en cadascun dels seus àmbits territorials d’actuació.
2. Les entitats públiques que desitgen constituir-se en una OGX ho han de sol·licitar a la conselleria competent en matèria d’agricultura. La sol·licitud implica el compromís i l’obligació de regir-se en el seu funcionament per aquesta llei i la normativa que la desplegue.
3. Es determinaran reglamentàriament les condicions i els requisits per a l’autorització d’OGX i el procediment per a la suspensió.
4. Correspon a la conselleria competent en matèria d’agricultura, mitjançant la Xarxa de Terres:
a) Supervisar el correcte funcionament de les OGX i l’adopció de mesures correctores, si escau.
b) Prestar assessorament i donar suport a les OGX per al compliment de les seues funcions i serveis.

Article 25. Serveis que han de prestar les OGX
A més de les funcions exposades anteriorment, les OGX poden prestar els serveis següents a les persones titulars per representació legal d’aquestes:
a) Prestar a terceres persones serveis la finalitat dels quals siga aconseguir la mobilització de terres, sota qualsevol negoci jurídic vàlid en dret, i, en particular, serveis d’arbitratge, promoció, dinamització, intermediació, gestió i assessorament tècnic i jurídic per a la formalització de contractes de transmissió de la propietat o de cessió temporal de parcel·les o d’instal·lacions agrícoles, ramaderes, forestals o mixtes.

b) Promoure la gestió sostenible de terres, facilitant la millora de les estructures rurals, especialment en els espais agraris, i possibilitant una utilització adequada de les parcel·les amb vocació agrària.
c) Assessorar en el servei de mobilització i cessió de les terres mitjançant qualsevol negoci jurídic vàlid en dret respecte de les parcel·les amb vocació agrària provinents d’explotacions en les quals haja cessat l’activitat agrària de la persona titular, sense haver estat cedides a terceres persones.
d) Qualsevol altra funció que siga necessària per a facilitar l’encàrrec d’intermediació a l’OGX, amb les degudes garanties jurídiques.


CAPÍTOL II
De la gestió de parcel·les per les oficines de la Xarxa de Terres

Article 26. Responsabilitats de gestió per les OGX
Les OGX han de gestionar:
a) Les parcel·les incorporades a l’OGX per la persona titular d’aquelles, d’acord amb les condicions establides en l’encàrrec de mediació a l’oficina gestora.
b) Els encàrrecs d’intermediació i gestió de les administracions públiques en els termes i condicions previstos en les lleis.

Article 27. Destinació de les parcel·les integrants de les OGX
1. Les parcel·les incorporades a les OGX estan destinades a fins agrícoles, forestals, ramaders, mediambientals, paisatgístics, de custòdia del territori, d’infraestructures, patrimonials o de regularització del patrimoni de les administracions públiques en els casos previstos per les normes, de conservació de la naturalesa o altres usos vinculats a aquests o a la utilització sostenible dels recursos naturals dins dels límits que, si escau, establisquen aquesta llei i la legislació sectorial aplicable, i contribuiran a la gestió i seguiment de les polítiques públiques en l’àmbit social en general i en el medi rural en particular.

2. En el compliment d’aquests fins, les OGX poden facilitar:
a) L’ampliació de la base territorial d’explotacions agràries existents i en funcionament, preferentment dels qui es dediquen a l’agricultura de forma professional.
b) La promoció d’explotacions associatives i de les agrupacions d’explotacions, en particular les que, sota diferents fórmules jurídiques admeses en dret, sol·liciten la seua inclusió en el registre d’iniciatives de gestió en comú.
c) L’exercici d’activitats agràries i complementàries per part de persones joves i assegurament de les condicions necessàries per a facilitar l’accés a la terra a totes les persones que vullguen dedicar-se a l’agricultura en explotacions agràries existents o de nova creació i afavorir les condicions de les explotacions dirigides o explotades majoritàriament per dones, que en siguen titulars o cotitulars, i de la primera instal·lació d’aquestes.
d) L’establiment de camps d’investigació i experimentació agrària gestionats per l’OGX o per tercers sense ànim de lucre que sol·liciten i justifiquen l’ús i l’aprofitament amb aquesta finalitat.
e) La cessió de l’ús i l’aprofitament de parcel·les a terceres persones sense ànim de lucre o la incorporació de parcel·les a la gestió del patrimoni de les administracions públiques, per raó mediambiental, paisatgística, de custòdia del territori, patrimonial, artística o històrica, d’infraestructures, o altres motius d’interès social determinat, amb un informe previ motivat favorable de l’òrgan o òrgans competents en la matèria o matèries a què es referisca o referisquen la raó o les raons adduïdes.
f) El servei de cessió d’ús de les parcel·les i les explotacions en les quals haja cessat anticipadament la persona titular i s’encarregue aquest servei a l’oficina gestora.
g) Les tasques conduents a afavorir els processos de permutes voluntàries i processos de reestructuració parcel·lària en els supòsits previstos en aquesta llei.
h) El seguiment de la utilització del sòl identificat com a infrautilitzat, d’acord amb els articles 11, 12 i 13 d’aquesta llei.

Article 28. Publicitat de les parcel·les integrants de la Xarxa de Terres

1. Les OGX han de retre compte a la Xarxa de Terres de les incorporacions de béns i drets que es produïsquen en aquelles, com també de les transmissions i cessions realitzades.
2. Les OGX han de remetre la informació necessària perquè la Xarxa de Terres mantinga una relació permanentment actualitzada i pública de les parcel·les integrants, amb identificació, almenys, de la finca mitjançant sistemes d’informació geogràfica, de les seues característiques principals, de la seua titularitat pública o privada, de la destinació actual i de la persona titular de la cessió, si s’ha produït, a més de qualsevol dret o obligació derivat de l’aplicació de la normativa agrària i ambiental supranacional i estatal, amb submissió, en tot cas, a la normativa vigent respecte a la protecció de dades
3. La informació ha d’estar disponible en tots els casos, almenys, mitjançant l’accés públic a través del web o plataforma d’integració d’informació gestionada per la Xarxa de Terres, en coordinació amb altres registres públics de béns immobles respecte a la normativa general en matèria de protecció de dades.

Article 29. De la comprovació i el control de parcel·les
Les funcions de direcció i execució de l’activitat de comprovació i control de les parcel·les que pretenguen incorporar-se o estiguen incorporades a l’OGX han de ser exercides per personal propi de l’oficina.

Article 30. Encàrrec d’intermediació a l’oficina gestora
Les persones titulars de parcel·les ubicades a la Comunitat Valenciana, d’acord amb la legislació civil aplicable, poden encarregar a l’OGX, després de l’acceptació prèvia expressa per part d’aquesta, la intermediació amb terceres persones amb la finalitat d’aconseguir la cessió de l’ús i l’aprofitament de les parcel·les de les quals siguen titulars.

Article 31. Taxes i preu dels serveis
L’oficina gestora pot aplicar taxes o preus públics, segons la naturalesa dels serveis prestats per l’oficina gestora i, si escau, per les entitats col·laboradores. Aquestes taxes s’han d’establir normativament i s’actualitzaran periòdicament.


Article 32. Bonificacions fiscals de les transmissions i cessions
1. Les transmissions de propietat o les cessions de terrenys realitzades per mediació d’oficines gestores de la Xarxa de Terres, a través dels mecanismes previstos en aquesta llei, gaudiran d’una bonificació de la quota tributària del 99 % en l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.
2. L’aplicació dels anteriors beneficis fiscals queda condicionada al manteniment, durant un període mínim de cinc anys, de la destinació agrària del terreny, tret que dins d’aquest termini muira la persona adquirent, o excepte en els supòsits d’expropiació per a la construcció d’infraestructures públiques o per a l’edificació d’instal·lacions o construccions associades a l’explotació agrària.

Article 33. Garanties a la persona titular de la finca
1. La conselleria competent en matèria d’agricultura ha de garantir la percepció de la renda acordada fins a l’extinció de la cessió i l’efectiva posada a la disposició de la parcel·la a favor de la persona titular d’aquella, sense perjudici de les obligacions de les parts en el contracte de cessió.
2. Les oficines gestores han de supervisar que la persona titular de la parcel·la, al final de la cessió produïda a terceres persones, i excepte que s’establisca una altra disposició per raó de la llibertat de pacte entre les parts, reba la finca en bones condicions agronòmiques. Amb aquest fi pot exigir, si cal, avals o garanties, llevat que la persona beneficiària de la cessió haja mort o s’haja menyscabat la parcel·la pel temps transcorregut o per força major.


TÍTOL IV
De la millora d’estructures productives

CAPÍTOL I
De la Iniciativa de gestió en comú (IGC)

Article 34. Definició d’IGC
Una IGC està formada per un conjunt de persones físiques o jurídiques titulars de parcel·les o drets d’ús i aprofitament d’aquestes que expressen la seua voluntat de posar en marxa un pla de gestió tendent al cultiu i l’explotació en comú, la realització en comú d’activitats complementàries agràries relacionades, l’ajuda mútua entre explotacions mitjançant la utilització de noves tecnologies, l’ús en comú racional dels mitjans per a la realització d’activitats agràries i complementàries, o un altre tipus d’iniciatives innovadores que afegeixen valor al conjunt de parcel·les i produccions afectades pel pla de gestió.


Article 35. Reconeixement i registre
1. Les IGC, per a sol·licitar la seua inscripció en el registre com a IGC, poden adoptar la forma de cooperativa, societat agrària de transformació o qualsevol altra fórmula associativa admesa en dret que preveja una gestió conjunta de les parcel·les que legalment s’aporten a la iniciativa, bé siga com a capital o en forma de contractes de cessió o arrendament.
2. Correspon a la conselleria competent en matèria d’agricultura l’aprovació i el registre d’IGC, sota el procediment i requisits que reglamentàriament s’establisquen.
3. Per al registre, les persones interessades han de presentar una sol·licitud en la qual han de fer constar la voluntat expressa de constituir-se com a IGC per un període mínim que s’establirà reglamentàriament. També han d’acreditar que el seu domicili social és la Comunitat Valenciana i que tenen per objecte social l’exercici de l’activitat agrària. A la sol·licitud s’han d’adjuntar els documents següents:
a) Còpia dels documents acreditatius de la propietat de les parcel·les agrupades en l’IGC o un altre dret real o títol que els faculte per a l’explotació, o bé tinguen cedits amb caràcter exclusiu els drets sobre el cultiu de les parcel·les.
b) Pla de gestió en comú.

Article 36. Promoció de projectes en IGC
1. La conselleria competent en matèria d’agricultura ha de recolzar, mitjançant convocatòries públiques anuals, projectes d’iniciatives de gestió en comú entre els objectius dels quals figuren:
a) Planificar la producció orientant-la cap a un valor més gran i millorar la viabilitat de les explotacions.
b) Reduir costos de producció o comercialització.
c) Dotar de mitjans, infraestructura, maquinària i noves tecnologies d’informació i comunicació, necessaris per a la gestió del cultiu en comú.
d) Agrupar l’oferta comercialitzable en entitats associatives.
e) Fomentar una agricultura sostenible i agroecològica, que contribuïsca a la preservació del medi natural, a l’adaptació i mitigació del canvi climàtic, a la prevenció d’incendis mitjançant la preservació del mosaic agroforestal i a un enfocament circular de l’aprofitament de recursos i nutrients i al desenvolupament integral del medi rural.
f) Diversificar l’activitat i fomentar la comercialització de productes agraris respectuosos amb el medi ambient i amb cadenes agroalimentàries viables i sostenibles.
g) Consolidar i millorar els sistemes de reg existents, que racionalitzen la seua eficiència econòmica i social i respecten el medi ambient.
h) Promoure la qualitat alimentària dels productes de la Comunitat Valenciana.
i) Coordinar diverses IGC en un projecte productiu o comercial conjunt.
j) Promoure l’adequació territorial de les àrees amb elevats valors mediambientals o paisatgístics, així com en aquelles en què concórrega un risc ambiental elevat.
k) Promocionar la participació i incorporació de dones i joves en el desenvolupament de les activitats agràries.
l) Qualsevol altre objectiu que s’establisca en el desplegament reglamentari d’aquesta llei.
2. El suport als projectes d’IGC s’ha de regular mitjançant la publicació d’una ordre de bases per a aquestes ajudes, les quals s’han d’ajustar a la normativa estatal i autonòmica en matèria de subvencions.


CAPÍTOL II
Del concepte de reestructuració parcel·lària

Secció primera
Aspectes generals

Article 37. Finalitat de la reestructuració parcel·lària
1. La reestructuració parcel·lària té com a objecte l’ordenació de les finques rústiques, amb alguna de les finalitats següents:
a) La consecució d’explotacions agràries amb una estructura i grandària adequades i viables des d’un punt de vista agronòmic i econòmic, especialment en aquelles zones on la parcel·lació és excessiva i la grandària de les explotacions no arriben a la dimensió suficient per a obtenir un cultiu i rendibilitat adequats.
b) L’ordenació d’aquelles zones, principalment de regadiu, que requerisquen una reestructuració amb vista a la consolidació i millora dels regadius existents.
c) Dotar d’un nivell suficient i adequat d’infraestructures de comunicacions aquelles zones rurals que presenten un dèficit en aquest sentit.

d) Actualització, reordenació i regularització de la situació jurídica de les propietats rústiques i dels registres públics encarregats d’aquestes funcions, com ara cadastre i registre de la propietat, especialment en aquelles zones on hi ha un excessiu fraccionament de la propietat.

e) Servir com a eina de planificació del territori agrari i la seua correcta ordenació respecte a altres infraestructures, espais forestals i zones de domini públic.
f) Qualsevol altra declarada d’interès social per a les zones d’actuació, d’acord amb els principis i directrius previstos en aquesta llei.

2. Acordada la realització de la reestructuració parcel·lària, després dels tràmits legalment establits i amb les garanties previstes en aquesta llei i les que puguen veure’s afectades, aquesta és obligatòria per a totes les persones propietàries de les parcel·les afectades, així com per a les titulars de drets reals o d’explotació existents sobre aquestes.
3. En el context d’aquesta llei, la reestructuració parcel·lària pública té caràcter d’actuació d’interès general a l’efecte de la seua declaració d’utilitat pública quan es produïsca en alguna de les circumstàncies següents:
a) En les zones on la parcel·lació de la propietat rústica o la de les explotacions revista caràcters de pronunciada fragmentació de l’espai agrari i els mitjans extraordinaris per a reorganitzar la propietat no siguen assumibles pel conjunt de persones propietàries.
b) En zones on s’hagen demostrat ineficaces altres mesures de millora de les estructures agràries.
c) Aquelles àrees agrícoles en les quals la falta de grandària de les explotacions i l’excessiva parcel·lació impossibilite la seua rendibilitat i provoque un progressiu abandó d’explotacions i envelliments dels seus titulars.
d) En zones declarades d’utilitat pública i urgent execució pel que fa a la concentració parcel·lària i que, havent sigut finalitzades, necessiten continuar augmentant la grandària de les explotacions.
e) Quan la transformació en regadiu o la millora de l’existent en la zona, faça necessària la seua reestructuració parcel·lària, a fi d’adequar la distribució de la propietat a la nova estructura resultant de les actuacions en matèria de regadiu a realitzar.

Article 38. Objecte de la reestructuració parcel·lària
El procés de reestructuració parcel·lària ha de realitzar les compensacions entre classes de terres que resulten necessàries per a:
a) Adjudicar a cada persona propietària, en una finca única o en el menor nombre possible de finques de reemplaçament, una superfície el valor de la qual, segons les bases de la reestructuració, siga igual al que haguera sigut assignat a les parcel·les que anteriorment posseïa.
b) Adjudicar contigües les finques integrades en una mateixa explotació, encara que pertanguen a diferents persones propietàries.
c) Fomentar la constitució d’explotacions agràries de dimensions adequades d’acord amb les característiques i possibilitats de la zona objecte de reestructuració.
d) Emplaçar les noves finques de manera que puga ser atesa de millor manera l’explotació des del lloc en què radique la casa d’eines o l’habitatge de la persona interessada, o la seua finca més important.
e) Donar a les noves finques accés directe a les vies de comunicació, per a la qual cosa caldrà modificar o crear els camins que calguen.
f) Reordenar l’estructura de la propietat i de les explotacions resultants d’acord amb els criteris tècnics que calguen per a la viabilitat i millora dels regadius existents i la millora de les condicions necessàries per a la mecanització agrícola, d’acord amb les característiques de la zona objecte de reestructuració.
g) Integrar la reestructuració de parcel·les en l’entorn, de manera que subsistisca la presència d’elements propis del paisatge i no s’alteren els elements estructurals i patrimonials regulats en la normativa d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge.

Article 39. Tipus de reestructuració parcel·lària
El procés de reestructuració parcel·lària pot ser de tres tipus:
a) Reestructuració parcel·lària pública, d’ofici o a sol·licitud de les persones interessades.
b) Reestructuració parcel·lària privada.
c) Reestructuració de parcel·les amb de permutes voluntàries.

Article 40. Tipus de procediment
La reestructuració parcel·lària pot dur-se a terme mitjançant els procediments següents:
a) La reestructuració parcel·lària pública es pot fer amb un procediment ordinari o amb un procediment abreujat.
b) La reestructuració parcel·lària privada i la reestructuració de parcel·les per permutes voluntàries tenen els seus respectius procediments especials.

Article 41. Col·laboració entre administracions
1. Les administracions públiques que puguen veure’s afectades pel procediment de reestructuració han de comunicar a la conselleria competent en matèria d’agricultura les actuacions previstes sobre les zones de reestructuració acordades, a fi que puguen reflectir-se en l’expedient.

2. La conselleria competent en matèria d’agricultura ha de facilitar la informació necessària a aquelles administracions que puguen veure’s afectades. En aquest sentit, el procediment que desenvolupe la reestructuració parcel·lària ha de coordinar-se temporalment i jurídicament amb la tramitació ambiental en els supòsits en què aquesta calga, com també amb les obres de transformació, modernització i construcció de xarxes de camins i sanejaments.

Article 42. Comunicació d’actuacions
1. La comunicació personal de les diferents actuacions del procediment a les persones propietàries titulars de drets reals i situacions jurídiques i, en general, a qualsevol persona que puga veure’s afectada pels treballs de reestructuració, s’ha de realitzar mitjançant la publicació d’anuncis als taulers d’edictes dels ajuntaments o entitats locals afectats, com també en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, i en la pàgina web de la conselleria competent en matèria d’agricultura, en la forma prevista en els articles 40 i 45 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

2. A més del que estableix l’apartat anterior, les fases corresponents a bases definitives i acord de reordenació han de ser objecte de notificació individual a les persones propietàries titulars de drets reals i situacions jurídiques afectades pels treballs de reestructuració. A l’efecte de notificacions regeix el que estableixen els articles 40, 41, 42, 43 i 44 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
3. Aprovat i publicat el decret de declaració del procés de reestructuració parcel·lària pública, la conselleria competent per a tramitar el procediment ha de comunicar els plans d’actuacions previstes sobre la zona a reestructurar al registre de la propietat a la demarcació de la qual pertanguen les finques involucrades i a la notaria que designe el col·legi notarial, com també a les diferents administracions públiques que puguen resultar afectades, a fi que, en un termini màxim de dos mesos, queden degudament reflectides en l’expedient de reestructuració les observacions que en l’àmbit de les respectives competències estimen oportú formular, i perquè consten en el registre de la propietat per nota al marge de les finques incloses en la zona que s’ha de reestructurar.

4. Quan les persones afectades per la reestructuració promoguen individualment reclamacions o interposen recursos, les incidències d’aquests s’han d’entendre personalment amb la persona reclamant o recurrent i, amb aquest efecte, aquesta ha d’expressar en l’escrit en què promoga la reclamació o el recurs, un domicili a l’efecte de notificacions. Les observacions i els suggeriments, verbals o escrits, a les bases provisionals de la reestructuració i projecte de reordenació, s’han de considerar contestats mitjançant la publicació de les bases definitives de la reestructuració i de l’acord de reordenació, que ha de recollir un document en el qual s’han de fer constar aquells de manera individualitzada i la solució que se’ls ha donat.


Secció segona
Iniciativa de reestructuració parcel·lària

Article 43. Iniciació d’ofici de la reestructuració parcel·lària pública

1. La reestructuració parcel·lària pública pot ser iniciada d’ofici quan raons d’interès general o social així ho aconsellen i, en particular, quan es done alguna o algunes de les circumstàncies següents:
a) Quan, per causa de la realització d’obres públiques predominantment de caràcter lineal, es faça necessària o convenient la reestructuració per a reorganitzar les explotacions agràries afectades i mitigar la discontinuïtat o una pronunciada reducció superficial que l’obra pública hi haja causat.
b) Quan, per causa de la realització d’obres públiques predominantment de caràcter no lineal la dimensió territorial de les quals afecte de manera permanent a un nombre important de persones propietàries de parcel·les agràries, s’estime que el procediment de reestructuració pot compensar els efectes de l’expropiació i reordenar les explotacions que no desapareixen amb l’execució de la gran obra pública.
c) Quan hi haja circumstàncies de caràcter ambiental, social i econòmic que afecten l’interès general posades de manifest pels ajuntaments afectats per la reestructuració parcel·lària.
d) Qualsevol altra raó d’interès general que, suficientment motivada i documentada, demostre que té caràcter preferencial.
2. Perquè es puga iniciar la reestructuració parcel·lària pública d’ofici, una vegada realitzats els estudis necessaris, la conselleria competent en matèria d’agricultura, a través de la direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària, ha d’emetre prèviament un informe en el qual es justifique la concurrència d’alguna de les circumstàncies adés establides que aconsellen iniciar les actuacions de reestructuració parcel·lària pública en una zona determinada.
3. Les entitats locals, mitjançant una petició raonada en què es reflectisca la concurrència d’alguna de les circumstàncies previstes en l’apartat 1 d’aquest article, poden instar la conselleria competent la incoació d’un expedient de reestructuració parcel·lària.
Article 44. Iniciació a sol·licitud de les persones interessades de la reestructuració parcel·lària pública
1. Pot iniciar-se la reestructuració parcel·lària pública a sol·licitud de les persones interessades quan aquesta sol·licitud complisca alguna de les raons d’interès general per a declarar la utilitat pública de la reestructuració parcel·lària pública establides en l’article 37.3 d’aquesta llei i la sol·licitud complisca els requisits següents:
a) Cal que la petició la realitze un nombre superior al 60 % de les persones propietàries de la zona necessitada de reestructuració que ha de ser apreciada per la mateixa administració, o bé, un nombre qualsevol d’aquestes a les quals pertanga més del 75 % d’aquesta zona. En ambdós casos la superfície a concentrar ha de ser, com a mínim, de 150 hectàrees en zones de secà i de 50 hectàrees en zones de regadiu.
b) En el cas que se sol·liciten superfícies inferiors a les indicades anteriorment, cal un informe previ justificatiu de la direcció general competent en matèria d’estructures agràries.
2. Dins dels trenta dies següents a la iniciació del procés, la conselleria competent en matèria d’agricultura ha d’obrir un procediment d’informació sobre la sol·licitud de reestructuració parcel·lària pública amb els ajuntaments afectats per a comprovar la realitat de les majories invocades. Per a la comprovació d’aquestes majories, la conselleria competent en matèria d’agricultura pot exigir als ajuntaments afectats que duguen a terme un procés de consulta prèvia entre els interessats en el procés per a comprovar la realitat de les majories invocades.

3. En el termini màxim de sis mesos des de la presentació de la sol·licitud d’iniciació junt amb la documentació tècnica exigida, i comprovades les majories invocades, la conselleria competent en matèria d’agricultura ha de resoldre expressament sobre aquesta. En cas de ser necessària la celebració d’una consulta per a comprovar la realitat de les majories invocades, el termini màxim per a resoldre s’ha de suspendre des de la data d’exigència de la consulta per la conselleria competent en matèria d’agricultura fins a la data de celebració de la consulta. Si transcorregut el termini màxim, no s’ha dictat una resolució expressa, la sol·licitud s’ha de considerar desestimada.

Article 45. Iniciativa de reestructuració parcel·lària privada
1. La iniciativa de reestructuració privada pot dur-se a terme mitjançant la sol·licitud d’una agrupació promotora amb personalitat jurídica que tinga com a finalitat la reestructuració parcel·lària privada de les seues finques rústiques. Aquesta sol·licitud ha de contenir el compromís explícit de l’acceptació de la reestructuració tal com es porte a efecte així com un informe tècnic justificatiu de la necessitat i oportunitat de tal actuació d’acord amb els objectius i finalitats de la llei.
2. L’agrupació promotora ha d’estar constituïda per un mínim de tres persones titulars d’explotacions individualitzades, sense que la superfície aportada per un sol soci supere el 40 % de la superfície total de l’agrupació. A fi de promoure la reestructuració parcel·lària privada de les seues finques rústiques, les persones propietàries poden sol·licitar la concessió dels beneficis establits en els articles 74 i 75 d’aquesta llei, sempre que complisquen les condicions següents:
a) La superfície a reestructurar ha de ser, com a mínim, de 25 hectàrees en zones de secà i de 10 hectàrees en zones de regadiu. En el cas que se sol·liciten superfícies inferiors a les indicades anteriorment, aquests límits poden ser reduïts amb un informe previ motivat favorable de la direcció general competent en matèria d’estructures agràries.

b) La superfície constituïda per les parcel·les de les persones alienes a l’agrupació no pot ser superior al 10 % del conjunt de les terres incloses en el perímetre a reestructurar.
c) El procés ha de garantir a les persones alienes a l’agrupació les compensacions necessàries perquè les superfícies adjudicades a aquestes persones tinguen el mateix valor a l’assignat a les parcel·les que anteriorment posseïen, d’acord amb el que estableix l’article 69.3 d’aquesta llei.
3. L’agrupació de persones propietàries ha d’acreditar de manera suficient els drets de propietat que ostenten sobre les parcel·les atribuïdes a cada una d’elles.

Article 46. Iniciativa de reestructuració mitjançant permutes voluntàries de parcel·les
1. La conselleria competent en matèria d’agricultura pot incentivar la millora de l’estructura territorial mitjançant permutes voluntàries de parcel·les.
2. El procediment de permutes voluntàries s’ha d’iniciar a petició d’un mínim de dues persones titulars i pot afectar una o diverses parcel·les per cadascuna de les persones peticionàries, les quals n’han d’acreditar documentalment la titularitat. La continuació del procés requereix complir les condicions i les fases del procediment previstes en l’article 71 d’aquesta llei.

Article 47. Principi de col·laboració
Els que exercisquen la iniciativa per a la reestructuració parcel·lària han de prestar a l’administració tota la col·laboració que els siga requerida durant el procés de reestructuració parcel·lària.

Article 48. Promoció d’iniciatives de gestió en comú en la reestructuració parcel·lària
1. Amb la finalitat de constituir explotacions agràries de dimensions adequades, i segons les característiques de la zona que cal reestructurar, la conselleria competent en matèria d’agricultura ha de promoure, des de la iniciació del procés fins a l’aprovació del projecte de reestructuració parcel·lària, les iniciatives de gestió en comú que incloguen l’agrupació de parcel·les.
2. Quan, en sol·licitar la reestructuració parcel·lària, alguna o algunes de les persones propietàries o de les titulars del dret d’explotació justifique raonadament, davant l’òrgan competent en matèria de reestructuració parcel·lària, el seu propòsit de constituir una IGC regulada segons els articles 4, 34, 35 i 36 d’aquesta llei, l’òrgan competent ha de tenir en compte aquesta circumstància en adjudicar i delimitar els lots de reemplaçament.
3. Constituïda la IGC abans de la fermesa de la reestructuració, l’acta de reordenació de la propietat ha de reflectir l’adjudicació directa dels lots de reemplaçament pertinents a favor de l’agrupació o iniciativa de gestió en comú, sempre que aquesta siga una entitat associativa amb personalitat jurídica. L’agrupació o IGC corresponent es comprometrà expressament a acceptar la reestructuració tal com es porte a efecte.
4. Constituïda la IGC, abans de la fermesa de la reestructuració, l’acta de reordenació de la propietat ha de reflectir la integració en aquella de les persones adjudicatàries de les finques que corresponga, en cas que la IGC no siga l’adjudicatària directa de la finca de reemplaçament.
5. Pot fer-se constar per nota marginal la incorporació de la finca a la IGC mitjançant sol·licitud de la persona titular registral unida a la certificació administrativa acreditativa de la seua incorporació.


Secció tercera
Avaluació ambiental

Article 49. Integració ambiental
1. Les reestructuracions parcel·làries públiques i privades s’han de sotmetre a la tramitació ambiental corresponent segons la legislació vigent i han d’obtenir pronunciament ambiental favorable previ a la resolució aprovatòria per la qual s’autoritze l’execució del procés de reestructuració.
2. A l’efecte d’integrar ambientalment els processos de reestructuració parcel·lària, es considerarà la reestructuració parcel·lària com una actuació única que inclou el procés de reordenació de la propietat i, si escau, les obres i millores necessàries incloses en aquella.
3. En l’estudi de viabilitat s’ha d’integrar un document tècnic a l’efecte que puga dur-se a terme l’avaluació ambiental de les actuacions previstes durant el procés de reestructuració parcel·lària. Aquest document ha de recollir aquells aspectes necessaris per a l’avaluació ambiental, pel que fa als treballs de construcció, instal·lacions i obres previstes, a les intervencions en el medi natural o el paisatge i, si escau, a les intervencions destinades a l’explotació dels recursos hídrics i del sòl, i fer esment exprés a l’extracció d’àrids per a ser usats en les obres d’interès general previstes en el corresponent pla d’obres i millores territorials de la reestructuració parcel·lària.
4. Les determinacions que resulten de l’avaluació ambiental han d’incorporar-se al projecte de reestructuració i al projecte d’obres i millores territorials.
5. Així mateix, aquesta avaluació ambiental ha de servir per a determinar si, dins de la zona de reestructuració determinada en l’estudi previ, hi ha alguna àrea o zona ambientalment protegida i que, pel fet de no beneficiar-se del procés de reestructuració, caldria excloure.
6. El decret del Consell pel qual es declara el procés de reestructuració parcel·lària pública té la consideració de projecte a l’efecte de la legislació vigent en matèria d’avaluació ambiental.
7. L’avaluació ambiental ha de realitzar-se, en tot cas, amb caràcter previ a l’aprovació del decret del Consell pel qual es declare el procés de reestructuració parcel·lària pública, en els casos i en la forma establits en les disposicions vigents en matèria d’avaluació d’impacte ambiental.


Secció quarta
Procediment ordinari

Subsecció primera
Normes orgàniques

Article 50. Aspectes generals
1. La realització d’un procediment de reestructuració parcel·lària pública ha de ser acordada per un decret del Consell de la Generalitat, a proposta de la conselleria competent en matèria d’agricultura, sobre la base del que disposen els articles 43 i 44 d’aquesta llei.
2. Correspon a la conselleria competent en matèria d’agricultura l’impuls, la tramitació i l’aprovació de les diferents fases posteriors al decret pel qual s’acorde l’inici del procés de reestructuració parcel·lària.


Article 51. Comissions locals
1. Les comissions locals de reestructuració parcel·lària pública són els òrgans col·legiats dependents de la direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària, les funcions dels quals són les següents:
a) Participar en els treballs d’investigació de la propietat i classificació de terres.
b) Elaborar i aprovar les bases provisionals de la reestructuració parcel·lària.
c) Estudiar les al·legacions formulades en les bases provisionals i, si és el cas, acordar les modificacions a aquestes que siguen procedents.
d) Redactar les bases definitives de la reestructuració parcel·lària i sotmetre l’aprovació d’aquestes a la direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària.
2. Les comissions locals han de constituir-se una vegada publicat el decret pel qual s’acorda l’inici del procediment de reestructuració parcel·lària, i abans de l’inici dels treballs de redacció i elaboració de les bases provisionals.
3. La persona titular de la direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària ha de dur a terme el nomenament dels membres de les comissions locals, que han de tenir garantida una composició equilibrada de dones i homes.
4. Les comissions locals han de tenir la composició següent:
a) Presidència: la persona que ocupe la direcció del servei que tinga assignades les funcions en matèria de reestructuració parcel·lària en la conselleria competent en matèria d’agricultura.
b) Vicepresidència: la persona que ocupe la direcció de secció amb funcions en matèria de reestructuració parcel·lària.
c) Secretaria, amb veu i sense vot: un funcionari o funcionària de la conselleria competent en matèria d’agricultura que tinga la llicenciatura o grau en dret.
d) Vocals:
i) Si el perímetre a reestructurar afecta només un municipi:
1) L’alcalde o alcaldessa del municipi afectat per la reestructuració parcel·lària.
2) Una persona representant del consell agrari municipal.
3) Una persona funcionària de l’administració autonòmica en qui recaiga la direcció tècnica dels treballs de reestructuració, la qual ha de ser designada per la persona titular de la direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària.
4) El registrador o registradora de la propietat a la demarcació del qual corresponga la superfície objecte de reestructuració, la designació del qual correspon al col·legi professional de registradors de la propietat.
5) Un notari o notària de la zona, la designació del qual correspon al col·legi professional de notaris.
6) Dues persones representants de les persones propietàries i titulars de drets reals i situacions jurídiques existents de la zona, que han de ser triades d’entre totes les persones propietàries afectades per la reestructuració parcel·lària participants en una assemblea convocada per l’ajuntament del municipi afectat per la reestructuració parcel·lària. L’alcalde o alcaldessa d’aquest ajuntament ha de dirigir l’assemblea i el secretari o secretària de l’ajuntament ha de donar fe dels acords adoptats. Per a poder participar en l’elecció o resultar triat en aquesta, és condició imprescindible ostentar la condició de persona propietària en la zona subjecta a reestructuració parcel·lària.
7) Dues persones agricultores o ramaderes professionals, titulars d’explotacions agràries en actiu situades dins de la zona de reestructuració parcel·lària, a proposta de les organitzacions professionals agràries amb implantació en la zona de reestructuració parcel·lària.
8) Si és el cas, les presidències de les comunitats de regants o altres corporacions de dret públic amb fins agraris, si n’hi ha en l’àmbit territorial de la reestructuració parcel·lària.
ii) Si el perímetre a reestructurar afecta dos o més municipis:
1) Els alcaldes i alcaldesses dels municipis afectats per la reestructuració parcel·lària.
2) Una persona representant del consell agrari municipal de cada un dels municipis afectats per la reestructuració parcel·lària.
3) Una persona funcionària de l’administració autonòmica en qui recaiga la direcció tècnica dels treballs de reestructuració, la qual ha de ser designada per la persona titular de la direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària.
4) El registrador o registradora de la propietat a la demarcació del qual corresponga la majoria de la superfície objecte de reestructuració, la designació del qual correspon al col·legi professional de registradors de la propietat.
5) Un notari o notària de la zona, la designació del qual correspon al col·legi professional de notaris.
6) Dues persones representants de les persones propietàries i titulars de drets reals i situacions jurídiques existents de la zona, pertanyents al municipi amb més superfície afectada per la reestructuració parcel·lària, i una persona representant de les persones propietàries i titulars de drets reals i situacions jurídiques existents de la zona, pertanyent a algun dels municipis restants. Aquestes persones representants han de ser triades d’entre totes les persones propietàries afectades per la reestructuració parcel·lària participants en una assemblea convocada per l’òrgan competent en matèria de reestructuració parcel·lària de la conselleria amb competències en matèria d’agricultura. Per a poder participar en l’elecció o resultar triat en aquesta, és condició imprescindible ostentar la condició de persona propietària en la zona subjecta a reestructuració parcel·lària.
7) Dues persones agricultores o ramaderes professionals, titulars d’explotacions agràries en actiu situades dins de la zona de reestructuració parcel·lària, a proposta de les organitzacions professionals agràries amb implantació en la zona de reestructuració parcel·lària.
8) Si és el cas, les presidències de les comunitats de regants o altres corporacions de dret públic amb fins agraris, si n’hi ha en l’àmbit territorial de la reestructuració parcel·lària.
5. Si el perímetre de la reestructuració s’estén per més d’un terme municipal, s’ha de constituir la comissió local en el lloc amb més superfície afectada per la reestructuració.
6. La composició de la comissió local s’ha d’aprovar mitjançant una resolució de la persona titular de la direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària, després de la publicació del decret del Consell pel qual declara d’utilitat pública i urgent execució la reestructuració parcel·lària. La constitució i composició de la comissió local de reestructuració parcel·lària s’ha de publicar mitjançant un anunci en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
7. Les comissions locals s’han d’extingir després de l’aprovació de les bases definitives de la reestructuració parcel·lària.
8. Quant al funcionament de les comissions locals, i donada la seua condició d’òrgan col·legiat, cal ajustar-se al que disposen els articles 15, 16, 17 i 18 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic.

Article 52. Grup auxiliar de treball
1. Les comissions locals estan assistides per un grup auxiliar de treball que, sense integrar-se en la composició d’aquelles, ha d’estar format per persones agricultores i persones propietàries de les parcel·les residents en la zona, que han de col·laborar en els treballs de recerca de la propietat, classificació de terres, i tots els altres que els siguen requerits a l’efecte.
2. El nombre de membres del grup auxiliar ha de ser un mínim de tres i un màxim de sis, i hi han d’estar representats, de manera proporcional, tots els municipis i entitats locals menors inclosos en la zona de reestructuració.
3. Una representació del grup auxiliar de treball pot ser convidada, amb veu però sense vot, a les reunions de la comissió local de reestructuració parcel·lària.
4. La representació de les persones propietàries del grup auxiliar de treball ha de ser escollida pel mateix procediment establit per a la representació de les persones propietàries en la comissió local, segons el que es disposa en l’article anterior, apartat 6.

Article 53. Del pressupost dels processos de reestructuració parcel·lària
El Decret de reestructuració parcel·lària s’ha d’acompanyar d’un pressupost inicial que valore la totalitat de les actuacions que cal realitzar al llarg de la reestructuració parcel·lària i que ha d’establir el pla de finançament plurianual.


Subsecció segona
Fases del procediment ordinari

Article 54. Disposició general
1. El procediment ordinari de reestructuració pública comprèn les fases següents:
a) Inici.
b) Estudi de viabilitat, inclòs l’informe d’impacte ambiental.

c) Decret pel qual s’acorda l’inici del procediment de reestructuració parcel·lària, que inclourà el pressupost i el pla de finançament.

d) Bases provisionals i bases definitives de la reestructuració parcel·lària.
e) Projecte de reordenació parcel·lària.
f) Acord de reordenació parcel·lària.
g) Acta de reordenació de la propietat.
2. Amb caràcter previ a la publicació del decret pel qual s’acorda l’inici del procediment de reestructuració parcel·lària, han de tenir lloc les actuacions preparatòries que determinen la procedència o no de la reestructuració parcel·lària.

Article 55. Estudi de viabilitat
1. En el termini màxim de sis mesos comptadors des de l’emissió de la resolució establida en l’apartat 3 de l’article 44 d’aquesta llei i prèviament a l’aprovació del decret pel qual s’acorda l’inici del procediment de reestructuració, la conselleria competent en matèria d’agricultura, oïdes les administracions que s’hi puguen veure afectades, ha de realitzar un estudi de viabilitat de l’estat actual de la zona i dels resultats previsibles com a conseqüència de la reestructuració, que permeta determinar-ne la viabilitat econòmica, social i ambiental.

2. L’estudi de viabilitat ha de contenir, almenys, la informació i la documentació següents:
a) Grau de divisió, dispersió i situació jurídica de les parcel·les, amb relació a les explotacions agràries en activitat a la zona.
b) Descripció dels recursos naturals, amb referència especial a les terres abandonades o amb aprofitaments inadequats.
c) Relació dels espais d’especial importància pel seu valor geològic, paisatgístic i ambiental, com també dels béns d’interès cultural, històric o artístic que es troben dins de la zona de reestructuració o que puguen resultar afectats per la reestructuració parcel·lària.

d) Avaluació de les possibilitats d’establir una nova ordenació d’explotacions amb dimensions suficients i estructures adequades a través de la reestructuració parcel·lària.
e) Determinació del grau d’acceptació social de les mesures transformadores previstes.
f) Estudi d’impacte ambiental dels treballs inherents al procés reestructurador i de la reestructuració parcel·lària prevista resultant, segons el que estableix l’article 49.3 d’aquesta llei.
g) Descripció de les explotacions agràries, ateses les superfícies portades per cadascuna d’elles en les distintes formes de tinença, les orientacions productives i el nivell de viabilitat econòmica, amb posterior agrupació i anàlisi del conjunt.
h) Examen detallat i avaluació de les proposicions de regles o actuacions d’iniciatives que, si escau, hagen proposat els sol·licitants de la concentració com a condicionant de la sol·licitud mateixa.
i) Aquells altres que la conselleria competent en matèria d’agricultura estime de suficient entitat com per a ser objecte d’avaluació objectiva, abans d’elaborar la seua proposta al Consell de decret que acorde l’inici del procediment de reestructuració parcel·lària.
3. L’estudi d’impacte ambiental integrat en l’estudi de viabilitat s’ha de sotmetre al procediment ambiental corresponent, segons les disposicions legals vigents en la matèria, prèviament al decret del Consell que acorde l’inici del procediment de reestructuració parcel·lària.

4. L’estudi de viabilitat s’ha de sotmetre a informació pública per un termini no inferior a trenta dies, mitjançant avís inserit en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i s’ha de poder consultar, durant el termini previst en l’anunci esmentat, a l’ajuntament o ajuntaments afectats i a la seu electrònica de la conselleria competent en matèria d’agricultura. Durant aquest termini poden realitzar-se aportacions a l’estudi, les quals ha d’analitzar la conselleria competent i, si escau, incorporar-les per a la redacció final.
5. Quan, d’acord amb la legislació vigent en matèria de medi ambient, el procediment d’avaluació ambiental requerisca la realització d’un procediment d’informació pública, la informació pública a la qual se sotmet l’estudi de viabilitat en què s’integra l’estudi d’impacte ambiental ha de tenir els efectes del procediment d’informació pública de la tramitació ambiental, sempre que el termini siga igual o superior al que requereix la legislació vigent en matèria de medi ambient.


Article 56. Decret pel qual s’acorda l’inici del procediment de reestructuració parcel·lària
1. Realitzat l’estudi de viabilitat i, si escau, la corresponent avaluació d’impacte ambiental, la conselleria competent en matèria d’agricultura, si estima la idoneïtat de la reestructuració parcel·lària proposada, una vegada avaluats els aspectes de legalitat, d’oportunitat i de viabilitat tècnica, com també els aspectes socioeconòmics i ambientals de l’actuació, ha de proposar al Consell l’aprovació del decret pel qual s’acorda l’inici del procediment de reestructuració parcel·lària.

2. Aquest decret ha de contenir els pronunciaments següents:
a) Justificació de l’interès general de l’actuació administrativa, en el marc dels articles 37, 38 i 44 d’aquesta llei.
b) Declaració d’utilitat pública i urgent execució de la reestructuració parcel·lària.
c) Acord motivat sobre el procediment ordinari o abreujat, a través del qual es desenvoluparà la reestructuració parcel·lària pública.
d) Determinació del perímetre provisional de la zona de reestructuració, que pot ser modificat per les inclusions, rectificacions o exclusions que s’acorden de conformitat amb el procediment d’aprovació del perímetre de la reestructuració que es defineix en l’article 57 d’aquesta llei.
3. El decret ha d’establir l’obligatorietat que el procés de reestructuració es desenvolupe en estricta observança de les directrius i prescripcions contingudes en la declaració o estimació d’impacte ambiental, segons la legislació vigent en la matèria.
4. El decret del Consell representa l’inici oficial del procediment de reestructuració parcel·lària pública i s’ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
5. La publicació del decret de reestructuració parcel·lària atribueix a la conselleria competent en matèria d’agricultura la facultat d’instal·lar fites o senyals.
6. Una vegada publicat el decret, s’ha de comunicar al registre de la propietat l’inici del procés de reestructuració parcel·lària per a la pràctica d’una nota al marge de la inscripció de domini de les finques registrals afectades, a l’efecte de la qual l’esmentada comunicació ha de contenir la llista de referències o persones titulars cadastrals afectades pel procediment. La localització de la llista de finques registrals afectades correspon al registre de la propietat afectat. Si escau, la impossibilitat de localització de finques registrals afectades pel procediment i, per tant, de practicar la nota al marge, no ha d’impedir la continuació del procediment de reestructuració parcel·lària. Aquesta nota es cancel·larà bé per la inscripció de les noves finques de reemplaçament, bé mitjançant un certificat expedit per la direcció general competent acreditativa de la terminació del procediment sense haver-se adoptat un acord de reordenació.
7. És potestatiu per a l’òrgan competent sol·licitar al registre de la propietat corresponent un certificat de domini i càrregues de finques afectades per la seua incorporació al procediment.
8. El registre de la propietat corresponent ha de comunicar telemàticament a la conselleria competent en matèria d’agricultura la pràctica de qualsevol assentament ulterior sobre les finques registrals afectades per la reestructuració parcel·lària.
9. L’aprovació del decret que declara d’utilitat pública la reestructuració parcel·lària d’una determinada zona atribueix a la conselleria competent la facultat d’ocupar de manera temporal o definitiva qualsevol terreny que calga per a dotar les noves parcel·les de l’adequada xarxa de camins i proveïments o per a realitzar treballs relacionats amb la reestructuració.

Article 57. Perímetre de la reestructuració
1. El perímetre de la zona de reestructuració ha d’estar delimitat en el decret d’inici del procediment de reestructuració parcel·lària i ha de concordar, en principi, amb els límits coincidents amb la definició cadastral, a nivell de parcel·la o parcel·les cadastrals. En determinats casos pot coincidir tota o part de la línia de perímetre amb la línia de polígon cadastral o part d’aquest. Si no és així, la direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària ha d’emetre un informe justificatiu suficientment motivat.
2. En l’interior del perímetre han de quedar perfectament delimitats aquells terrenys que, per constituir àrees d’especial protecció, per concórrer-hi qualsevol causa que impedisca, condicione o limite el seu ús agrari, o per qualsevol altra causa que la llei determine, no siguen objecte del procés. D’aquesta manera, s’ha de procurar que el disseny de les parcel·les de reemplaçament resultants i, si és el cas, de les infraestructures associades permeta un òptim aprofitament i ordenació del conjunt del territori inclòs en aquest perímetre de reestructuració.
3. El perímetre ha de tenir caràcter provisional fins a la fermesa de les bases definitives de la reestructuració. La direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària pot rectificar el perímetre fins a la declaració de fermesa de les bases definitives de la reestructuració, oïda la comissió local en el cas de reestructuració pública, quan es produïsca alguna de les circumstàncies següents:
a) Per a satisfer les exigències tècniques del pla d’obres i millores territorials.
b) Per a adaptar el perímetre de reestructuració als límits d’unitats geogràfiques naturals o cadastrals.
c) Per a atendre raons de caràcter historicocultural, arqueològic, paisatgístic, miner o mediambiental.
4. En el cas en què el perímetre rectificat no coincidisca amb la totalitat d’una parcel·la cadastral, dins del perímetre només pot incloure’s la part de la parcel·la afectada pel procediment de reestructuració, si hi ha consentiment exprés del seu titular, la porció restant de la parcel·la que no resulte afectada per aquest procediment és superior a la unitat mínima de cultiu i compta amb l’informe preceptiu indicat en l’apartat 1 d’aquest article. La parcel·la en qüestió pot incloure’s o excloure’s en la seua totalitat a sol·licitud de la persona interessada.
5. L’acord de rectificació ha de ser objecte de notificació individual a les persones propietàries afectades d’acord amb el que s’ha establit a l’efecte de notificacions en la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. Així mateix, s’ha de notificar al registre de la propietat als efectes previstos en l’apartat 6 de l’article 56 d’aquesta llei.

Article 58. Obligacions de les persones beneficiàries de la reestructuració
1. Des de la publicació del decret pel qual s’acorda l’inici del procediment de reestructuració parcel·lària, les persones titulars implicades en la reestructuració parcel·lària hauran de:
a) Facilitar qualsevol classe d’informació que els siga requerida per la conselleria competent en matèria d’agricultura sobre la situació jurídica de les parcel·les afectades per la reestructuració parcel·lària, per mitjà de nota simple del registre de la propietat o certificació registral de domini i càrregues o, en defecte d’inscripció, per mitjà dels títols escrits, si n’hi haguera. En tot cas hauran de declarar els gravàmens o les situacions dominicals que coneguen i afecten les seues parcel·les o drets. En cas que, segons allò que s’ha establit per l’article 56.7 d’aquesta llei, l’òrgan competent en reestructuració parcel·lària sol·licite certificació registral de domini i càrregues de les finques afectades pel procediment, la persona propietària no estarà obligada a presentar la nota simple o certificació registral mencionades anteriorment.
b) Mantenir el bon estat de les parcel·les afectades, impedint l’estat d’abandó, d’acord amb la capacitat agronòmica i l’aprofitament adequat dels recursos i respectant-ne els valors mediambientals, sense que puguen realitzar-se actes que en disminuïsquen el valor.
c) Sol·licitar a la direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària autorització prèvia per a la realització d’obres o millores de parcel·les. Una vegada publicat el decret d’inici del procediment de reestructuració parcel·lària, no realitzar noves plantacions, l’establiment de cultius permanents, o qualsevol altra activitat que puga condicionar els treballs a realitzar en la futura reestructuració, excepte que existisca autorització preceptiva que ho permeta.
d) Respectar i facilitar les actuacions que tinguen per objecte la investigació, la classificació, la delimitació i l’amollonament de les parcel·les afectades.
e) Consentir l’accés a les seues terres quan siga necessari per a la correcta execució dels treballs tècnics relacionats amb la reestructuració parcel·lària i procedir al desbrossament i neteja de males herbes total o parcial dels terrenys, quan fóra necessari per a aquests treballs.
f) En general, complir les obligacions que els siguen exigibles segons la normativa en matèria de reestructuració parcel·lària establida en aquesta llei.
2. L’incompliment de les anteriors obligacions donarà lloc a la imposició de les sancions que es determinen en el capítol II del títol VII d’aquesta llei.

Article 59. Investigació de la propietat
1. Amb la finalitat que la conselleria competent en matèria d’agricultura duga a terme els treballs i investigacions necessaris per a determinar la situació jurídica del domini de les parcel·les compreses en el perímetre de la zona de reestructuració, les persones participants en la reestructuració parcel·lària estan obligades a presentar la documentació esmentada en l’article 58.1.a d’aquesta llei, i a declarar, en tot o cas, els gravàmens o les situacions dominicals que coneguen i afecten les seues parcel·les o drets.
2. En el cas de sol·licitud de certificació de domini i càrregues per l’òrgan competent en reestructuració parcel·lària, cal ajustar-se al que disposa l’article 58.1.a d’aquesta llei.
3. La correcta localització d’aquestes parcel·les en els plànols parcel·laris és responsabilitat de les persones titulars o d’aquelles que n’exerceixen la representació.

Article 60. Aprovació de bases provisionals
Finalitzats els treballs d’investigació de la propietat, i una vegada es dispose de totes les dades que permeten determinar la situació física i jurídica de les parcel·les, la comissió local de reestructuració parcel·lària aprovarà les bases provisionals de la reestructuració i la direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària les sotmetrà a tràmit d’informació pública per un termini d’un mes, amb la comunicació prèvia en la forma prevista en l’article 42 d’aquesta llei.

Article 61. Contingut de les bases de reestructuració parcel·lària
1. Les bases de reestructuració hauran de tenir com a contingut mínim el següent:
a) Delimitació provisional del perímetre de la zona de reestructuració, relació de parcel·les incloses en aquest perímetre l’exclusió del qual es proposa i parcel·les perifèriques que pogueren quedar incloses. Així mateix caldrà de manera explícita que la conselleria competent en matèria d’agricultura podrà, fins al moment de la fermesa administrativa de les bases de reestructuració parcel·lària, rectificar el perímetre, segons el que estableix l’apartat 2 de l’article 57.
b) Relació de valors naturals del territori d’obligada conservació i protecció, en el marc de la futura actuació en infraestructures i de conformitat amb les determinacions de la declaració o l’estimació d’impacte ambiental, identificats gràficament sobre el mapa georeferenciat de la zona.
c) Classificació de les terres segons la seua productivitat i, amb caràcter general, fixació dels respectius coeficients que hagen de servir de base per a dur a terme les compensacions que resulten necessàries.
d) Relació de titulars de les parcel·les i finques registrals afectades, d’acord amb la documentació aportada. Es declararà el domini de les parcel·les a favor dels que posseïsquen la titularitat dominical, sense perjudici del que disposa l’apartat 3 i 4 d’aquest article. En el cas de drets inscrits en el Registre de la Propietat es donarà preferència a aquests i, a falta de drets inscrits, a la titularitat cadastral, no sent obstacle per a realitzar les operacions de reestructuració de les parcel·les afectades, la possessió del corresponent títol de propietat. La relació únicament podrà contenir dades que siguen d’utilitat als efectes de la reestructuració parcel·lària. En el cas de persones copropietàries, posseïdores o qualsevol altre títol haurà de figurar en les bases la quota que correspon a cadascú.
e) Relació de superfícies aportades pertanyents a cada titular i la classificació que els corresponga.
f) Relació de gravàmens, arrendaments i la resta de titularitats i situacions jurídiques que afecten la propietat, la possessió o el gaudi que hagueren quedat determinades en el període d’investigació.
g) Si escau, relació de concessions d’aigua existents, amb expressió de la parcel·la i la persona propietària beneficiada. Aquesta relació no serà necessària quan les parcel·les pertanguen a l’àmbit d’una comunitat de regants inscrita en el registre oficial de la confederació hidrogràfica corresponent.
2. Podran ser exclosos de la reestructuració sectors o parcel·les que no puguen beneficiar-se’n per la importància de les obres o les millores incorporades al sòl, per l’especial naturalesa o emplaçament d’aquestes o per qualsevol altra circumstància degudament motivada pel propi òrgan competent en matèria de reestructuració parcel·lària. Amb caràcter general, els béns de domini públic estan exclosos del procés de reestructuració, llevat que les administracions públiques competents sol·liciten de forma expressa i motivada la seua inclusió.

3. Si com a resultat de la investigació de la propietat es detecten discordances registrals es procedirà de la manera següent:
a) En els anuncis d’informació pública de les bases provisionals s’instarà les persones titulars registrals o els seus drethavents perquè, si apreciaren contradicció entre el contingut dels seients del registre que els afecten i l’atribució de propietat o altres drets relacionats en les bases, aporten certificació registral dels seients contradictoris i, si escau, els documents que acrediten la condició de drethavent de les persones titulars inscrites.
b) En tot cas, i sempre que abans de la publicació de les bases definitives es tinga coneixement, respecte d’una parcel·la determinada, de l’existència d’una discordança entre el registre de la propietat i els resultats d’aquesta investigació, se sol·licitarà d’ofici la certificació registral corresponent, de no haver sigut aportada aquesta per les persones interessades.
c) En els casos en què, fins i tot constant la certificació registral d’una parcel·la identificada, persistira la discordança segons la seua titular o els seus drethavents, hauran d’observar-se les indicacions següents:
Primer. Regiran les presumpcions establides en la legislació hipotecària, si bé les situacions possessòries que s’acrediten amb relació a les parcel·les de procedència seran sempre respectades.
Segon. En les bases definitives es faran constar les situacions jurídiques resultants de la certificació registral i les situacions possessòries acreditades en l’expedient de reestructuració parcel·lària.
Tercer. En el projecte de reordenació parcel·lària, en l’acord de reordenació parcel·lària i en l’acta de reordenació de la propietat es determinaran i adjudicaran per separat les finques de reemplaçament que substituïsquen les parcel·les objecte de contradicció.
4. Si com a resultat de la investigació de la propietat es detecten discordances sobre finques no registrades es procedirà de la manera següent:
a) Les discordances que es presenten entre les persones propietàries participants referides a parcel·les no inscrites en el registre de la propietat es faran constar en les bases definitives, amb expressa indicació de les proves que motiven tal discordança.
b) En el projecte de reordenació parcel·lària, en l’acord de reordenació parcel·lària i en l’acta de reordenació de la propietat es determinaran i adjudicaran per separat les finques de reemplaçament que substituïsquen les parcel·les objecte de contradicció.

Article 62. Fermesa de les bases de reestructuració parcel·lària
1. Una vegada finalitzat el procediment d’informació pública de les bases provisionals de la reestructuració parcel·lària, i resoltes les al·legacions que si escau s’hagueren presentat, la comissió local elevarà les bases definitives de la reestructuració parcel·lària a la direcció general competent en aquesta matèria per a la seua aprovació.
2. Les bases definitives aprovades seran objecte de publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i notificació individual en els termes establits per l’article 42 d’aquesta llei.
3. En el termini d’un mes des de l’endemà de la notificació del butlletí individual de la propietat, qui ostente un dret subjectiu o un interès directe, personal i legítim en l’assumpte podrà interposar recurs d’alçada contra les bases de reestructuració parcel·lària davant de la persona titular de la conselleria competent en matèria d’agricultura, que tindrà un termini màxim de tres mesos per a dictar i notificar la resolució del dit recurs. Transcorregut aquest termini sense que recaiga una resolució, el recurs s’entendrà desestimat.
4. Una vegada resolts els recursos presentats, la direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària declararà mitjançant una resolució la fermesa de les bases de reestructuració parcel·lària.
5. Esgotada la via administrativa podrà interposar-se recurs contenciós administratiu.
6. Serà potestatiu donar efecte en l’expedient de reestructuració parcel·lària les transmissions o les modificacions de drets que es comuniquen després de la publicació de les bases definitives.
7. No quedaran perjudicats per les resolucions del procediment de reestructuració parcel·lària aquells drets i situacions jurídiques que no hagueren sigut assignats en les bases definitives al seu legítim titular, encara que tals bases hagen adquirit fermesa.
No obstant això, aquests drets i situacions jurídiques només podran fer-se efectius per la via judicial ordinària o de la conciliació i amb subjecció a les normes d’aquest article, sobre les finques de reemplaçament adjudicades a qui en les bases definitives apareguera com titular de les parcel·les de procedència objecte de tals drets o situacions abans de la reestructuració.
Els drets es faran efectius sobre finques de reemplaçament o porcions segregades d’elles que siguen de característiques anàlogues i valor proporcionat a les parcel·les de procedència que constituïen el seu objecte.
Si les finques anàlogues existents en el lot de reemplaçament hagueren passat a tercer protegit per la fe pública registral, la persona titular dels drets o situacions només tindrà dret a la corresponent indemnització.

Article 63. Projecte de reordenació
1. Una vegada ferma en via administrativa la resolució que aprove les bases definitives, la direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària ha de redactar i aprovar el projecte de reordenació parcel·lària, en el qual s’han d’indicar les finques de reemplaçament que al principi s’assignen a cada persona participant, com també la relació de les servituds predials que, hagen d’establir-se com també les que han d’extingir-se, segons les conveniències de la nova ordenació de la propietat.
2. Al projecte de reordenació parcel·lària han d’incorporar-se, en tot cas, les determinacions contingudes en la declaració o estimació d’impacte ambiental.
3. En el projecte de reordenació s’han de complir les directrius d’ordenació del territori de la Comunitat Valenciana, a través d’un informe preceptiu de la conselleria competent en matèria d’ordenació del territori, com també les limitacions legals que eventualment puguen afectar els diferents cultius i aprofitaments en àrees específiques.

4. El projecte de reordenació ha de ser sotmès a procediment d’informació pública per un període d’un mes, després de la comunicació prèvia en la forma prevista en l’article 42 d’aquesta llei. Les al·legacions presentades en el període d’informació pública han de ser estudiades i, si escau, aprovades per la direcció general competent, i donaran lloc a les modificacions del projecte que escaiguen.
5. Per a l’execució del procediment de reestructuració parcel·lària, les persones propietàries partícips poden patir deduccions en les seues aportacions, el total de les quals no pot excedir del 10 % del valor de les parcel·les aportades. En tot cas, es respectaran els límits següents:
a) Fins a un 3 % del valor aportat per a l’ajust de les adjudicacions de les finques de reemplaçament.
b) Fins a un 7 % del valor aportat, per a les obres necessàries per a la reestructuració parcel·lària i, si escau, per a les obres de regadiu de nova implantació o modernització del ja existent.
c) En qualsevol cas, la deducció que s’aplique a les persones propietàries d’una única parcel·la no pot ser superior al 7 % del valor.

Article 64. Acord de reordenació parcel·lària
1. Finalitzat el període d’informació pública del projecte i contestades les al·legacions que, si escau, s’hagen presentat, la direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària ha d’emetre una resolució aprovatòria de l’acord de reordenació parcel·lària, que serà objecte de comunicació en els termes establits en l’article 42 d’aquesta llei i de publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Contra aquesta resolució administrativa, qui tinga un dret subjectiu o un interès directe, personal i legítim en l’assumpte podrà interposar un recurs d’alçada davant la persona titular de la conselleria competent en matèria d’agricultura en el termini d’un mes comptador des de l’endemà de la notificació realitzada en aplicació de l’article 42 d’aquesta llei. El termini màxim per a dictar i notificar la resolució és de tres mesos. Transcorregut aquest termini sense que hi recaiga una resolució, s’entendrà desestimat el recurs. Esgotada la via administrativa, es pot interposar un recurs contenciós administratiu.
2. L’acord de reordenació parcel·lària ha d’establir la nova ordenació de la propietat mitjançant la determinació de les parcel·les que reemplaçaran les parcel·les d’aportació de les persones participants afectades i sobre les quals recauran inalterats el domini i els altres drets reals i situacions jurídiques que tenien per base les parcel·les subjectes a reestructuració.
3. Les transmissions o modificacions de drets que es produïsquen després de la resolució administrativa per la qual es declare la fermesa de l’acord de reordenació parcel·lària no produiran efecte en l’expedient administratiu.
4. Aprovat l’acord de reordenació parcel·lària, s’ha de donar a les persones partícips en la reestructuració la possessió de les noves parcel·les de reemplaçament mitjançant la definició de les coordenades. Les parcel·les han d’estar identificades i delimitades amb fites en el terreny, tret que estiguen ja limitades per les infraestructures viàries, de sanejament i hidràuliques tant d’interès agrícola general com d’interès agrícola privat, i en aquest cas només es disposaran les fites estrictament necessàries. La presa de possessió ha de tenir caràcter provisional o definitiu segons allò que s’ha establit, respectivament, en els apartats 5 i 10 d’aquest article.
5. No obstant això, després de la comunicació de l’acord de reordenació parcel·lària en els termes establits per l’article 42 d’aquesta llei, es pot donar la possessió de les noves finques de reemplaçament, amb caràcter provisional, quan el nombre de recurrents no excedisca del 10 % del total de persones propietàries en la zona de reestructuració, tot això sense perjudici de les rectificacions que pertoquen com a conseqüència dels recursos que prosperen.
6. En el mes següent a la data en què les parcel·les de reemplaçament siguen posades a disposició de les persones partícips perquè en prenguen possessió, les persones interessades poden presentar davant de la conselleria competent en matèria d’agricultura reclamació sobre les diferències de superfície superiors al 2 % entre la cabuda real de les finques de reemplaçament i la que conste en l’expedient de reestructuració, que s’acompanyarà, en tot cas, d’un dictamen pericial. Si la reclamació és estimada, es podrà, segons les circumstàncies, rectificar l’acord de reordenació, compensar la persona reclamant amb càrrec a les masses comunes o, si això últim no fóra possible, indemnitzar-la en metàl·lic.

7. En un termini màxim de tres mesos des de la comunicació de l’acord, les persones interessades poden presentar davant de la conselleria competent en matèria d’agricultura propostes de permutes de parcel·les de reemplaçament, que han de ser acceptades sempre que d’això no s’inferisca cap perjudici per a la reestructuració parcel·lària.
8. En el supòsit de finques de reemplaçament sobre les quals hi ha condominis a favor de diverses persones, la conselleria competent en matèria d’agricultura ha de tramitar un títol de propietat per cada persona copropietària en què es reflectisca aquesta situació de condomini.
9. L’acord de reestructuració parcel·lària pot executar-se, amb l’advertiment personal previ per escrit, mitjançant compulsió directa sobre aquelles persones que es resistisquen a permetre la realització de les actuacions necessàries per a donar la presa de possessió provisional o definitiva de les finques de reemplaçament, sense perjudici de les sancions que puguen imposar-se d’acord amb el que disposa el títol VII d’aquesta llei.
10. Resolts els recursos administratius, les reclamacions de superfície i les propostes de permutes establides en els apartats 1, 6 i 7 d’aquest article, la direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària ha de declarar mitjançant una resolució la fermesa de l’acord de reestructuració parcel·lària i la presa de possessió definitiva
11. Els acords de presa de possessió provisional i definitiva han de ser publicats en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i s’han de comunicar a les entitats locals afectades pel procés de reestructuració parcel·lària per a l’exposició pública en els taulers d’anuncis o les seus electròniques pel termini d’un mes.

Article 65. Acta de reordenació de la propietat
1. Quan siga ferm l’acord de reordenació, la conselleria competent en matèria d’agricultura ha d’estendre i autoritzar l’acta de reorganització de la propietat, on han de figurar, i s’hi han de descriure, les finques de reemplaçament resultants de la reestructuració, amb les circumstàncies necessàries per a la inscripció en el registre de la propietat, els drets reals i les situacions jurídiques que hagen sigut determinats en el període d’investigació i la finca sobre la qual hagen d’establir-se, com també els nous drets reals que es constituïsquen en les noves finques de reemplaçament.
2. L’acta de reordenació de la propietat ha de ser objecte de protocol·lització notarial en la notaria la persona titular de la qual haja format part de la comissió local, i la direcció general competent en matèria de reestructuració n’ha de promoure la inscripció en el registre de la propietat.
3. Tot això, sense perjudici de l’aprovació, per part de la direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària, de les modificacions de l’acta de reordenació de la propietat que pertoque com a conseqüència de la rectificació d’errors, execució de sentències o reconeixements de titularitat que siguen procedents. És document suficient per a la inscripció registral l’acta de rectificació o complementària de la de reordenació de la propietat, protocol·litzada notarialment.
4. La inscripció dels títols de la reestructuració en el registre de la propietat es regeix pel que disposa la legislació de l’Estat en la matèria.

5. Una vegada inscrites les finques de reemplaçament, per a la inscripció sobre aquestes d’aquells drets reals i situacions jurídiques inscrits sobre les parcel·les originàries, comunicats després de la publicació de les bases definitives i als quals no s’haja donat efecte en l’expedient, bastarà la presentació del títol que va motivar la pràctica d’aquests assentaments amb la rectificació que corresponga i en la qual es facen constar les circumstàncies i la descripció de la finca o les finques resultants de l’acta, com també el consentiment per a aquesta rectificació de la persona titular registral de la finca de reemplaçament i de les persones titulars d’aquests drets, atorgat davant la direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària. A falta d’acord, el trasllat s’instarà al jutjat de primera instància. En cap cas el trasllat ha de perjudicar els drets d’un tercer protegit per la fe pública registral.
6. La nova ordenació de la propietat s’ha de comunicar oportunament, mitjançant un certificat administratiu, a la gerència territorial del cadastre corresponent, amb la còpia dels plànols de reestructuració i les dades complementàries que calguen, d’acord amb el que disposa la legislació vigent en cadastre immobiliari.

Article 66. Massa comuna
1. S’ha de constituir una massa comuna de terres en cada zona objecte de reestructuració, que s’ha de sustentar amb els terrenys sobrants de les adjudicacions dels lots de reemplaçament.
2. Durant un termini de tres anys, comptador des de la data de protocol·lització notarial de l’acta de reordenació de la propietat, aquestes terres sobrants han de ser utilitzades per a la correcció d’errors dels quals es deriven perjudicis per a les persones afectades per la reestructuració.
3. Quan l’estimació de les pretensions dels recursos interposats davant de l’acord de reordenació parcel·lària afecten altres persones beneficiàries en la reestructuració, aquestes pretensions poden ser satisfetes amb càrrec a la massa comuna de terres, i si això no és possible, mitjançant indemnització en metàl·lic.
4. Transcorregut el termini indicat en l’apartat 2 d’aquest article, els terrenys integrants de la massa comuna sobrants han de destinar-se a algunes de les destinacions següents:
a) Adscripció al patrimoni de la Comunitat Valenciana perquè es gestionen integrant-les en la Xarxa de Terres.
b) Cessió o, si escau, adjudicació a les entitats locals o corporacions de dret públic que agrupen la major part de les persones participants en la reestructuració, perquè les destinen a alguna de les finalitats següents:
– La conservació i millora de la xarxa de camins i altres infraestructures de la reestructuració.
– Altres finalitats d’interès general per al sector agrari i activitats agràries complementàries de la zona concentrada.
– Alguna de les finalitats dels articles 27 i 88 d’aquesta llei.

– Alienació a persones agricultores propietàries de la zona, amb preferència a confrontants, persones agricultores professionals, dones o joves, segons les definicions de l’article 4 d’aquesta llei.
5. Transcorregut el termini indicat en l’apartat 2 d’aquest article, l’adjudicació d’aquestes finques s’ha inscriure en el registre a favor de la persona adjudicatària o més-dient, mitjançant una acta complementària de l’acta de reordenació de la propietat.

Article 67. Finques de persones desconegudes
1. Les finques que reemplacen les parcel·les la titularitat dominical de les quals no siga coneguda durant el procediment d’investigació de la propietat s’han d’incloure en l’acta de reordenació de la propietat, s’hi ha de fer constar aquesta circumstància i s’hi han de reflectir, si escau, les situacions possessòries existents.
2. Dins dels cinc anys següents a la data de declaració de fermesa de l’acta de reordenació de la propietat i únicament a l’efecte del procediment de reestructuració parcel·lària, la direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària està facultada per a reconèixer el domini de les finques que reemplacen les parcel·les la titularitat dominical de les quals no s’haja conegut durant el procediment d’investigació de la propietat, a favor de qui ho acredite suficientment.

3. Transcorreguts els cinc anys a què es refereix l’apartat anterior, la direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària ha de remetre la relació dels béns la titularitat dominical dels quals no haja aparegut, amb esment de les situacions possessòries que figuren en l’acta de reordenació de la propietat, a l’òrgan corresponent de l’administració general de l’Estat a la província en què es troben aquestes finques, als efectes determinats en la legislació bàsica de patrimoni de l’Estat.

4. Fins que la remissió a què es refereix l’apartat 3 d’aquest article es produïsca, la direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària queda facultada per a cedir en precari el cultiu de les finques sense titularitat dominical coneguda a entitats locals afectades pel procediment de reestructuració parcel·lària.


Secció quinta
Procediment abreujat

Article 68. Circumstàncies i etapes
1. La conselleria competent en matèria d’agricultura, després de l’aprovació del decret d’inici del procediment de reestructuració parcel·lària i per a aquells casos en què s’aprecie que el procediment de reestructuració no revesteix especial dificultat o que les circumstàncies concurrents n’exigeixen l’agilització, podrà acordar motivadament la tramitació de la reestructuració parcel·lària pública pel procediment abreujat.
2. En el procediment abreujat, les bases provisionals de reestructuració parcel·lària i el projecte de reordenació parcel·lària se sotmetran conjuntament a un únic tràmit d’informació pública i comunicació prèvia d’acord amb l’article 42 d’aquesta llei. Les bases provisionals seran objecte d’aprovació per part de la comissió local tal com estableix l’article 60 d’aquesta llei i el projecte de reordenació serà objecte d’aprovació per part de la direcció general competent tal com estableix l’article 63 d’aquesta llei.
3. Finalitzat el tràmit d’informació pública a què es refereix l’apartat 2 d’aquest article, i introduïdes les modificacions resultants d’aquest, la conselleria competent en matèria d’agricultura aprovarà les bases definitives de reestructuració parcel·lària i l’acord de reordenació parcel·lària, per mitjà d’una única resolució de la direcció general competent i se sotmetran a un únic tràmit d’informació pública i comunicació d’acord amb l’article 42 d’aquesta llei. Aquesta resolució tindrà els mateixos efectes que l’establida en els articles 62 i 64 d’aquesta llei.

4. Per a aquells aspectes no regulats en aquest article, el procediment abreujat seguirà la tramitació establida per al procediment ordinari.


Secció sisena
Procediments especials

Article 69. Procediment especial per a reestructuració parcel·lària privada
1. El procediment s’iniciarà amb la presentació en la conselleria competent en matèria d’agricultura d’un escrit dirigit al conseller o consellera, en el qual l’agrupació promotora sol·licita la reestructuració parcel·lària de caràcter privat, d’acord amb el que disposa l’article 45 d’aquesta llei.
2. La sol·licitud de reestructuració parcel·lària haurà d’acompanyar-se d’una memòria tècnica signada per personal tècnic competent, en la qual:
a) Es delimitarà el perímetre de la superfície objecte de reestructuració i les parcel·les cadastrals afectades.
b) S’especificarà la relació de parcel·les cadastrals i un annex amb l’acceptació de cadascuna de les persones titulars cadastrals o registrals afectades que formen part de l’agrupació promotora.
c) S’especificaran les obres i les millores d’infraestructures que, si escau, es projecte executar per a satisfer les necessitats de la reestructuració parcel·lària.
d) S’adjuntarà un pla en què es reflectisca la nova distribució de la propietat sobre les parcel·les de procedència, i les obres i les millores d’infraestructures que, si escau, fóra necessari executar.
e) S’inclourà un informe que motive i acredite la coherència del projecte de reestructuració parcel·lària amb almenys un dels fins especificats en les lletres a, b o c de l’apartat 1 de l’article 37 d’aquesta llei.

3. En el cas que la reestructuració parcel·lària privada proposta estiga sotmesa a procediment d’avaluació ambiental segons la legislació vigent en la matèria, l’agrupació promotora redactarà el preceptiu document tècnic ambiental, que observarà el que estableix l’article 49 d’aquesta llei quant al seu contingut i abast, i ho aportarà a l’expedient perquè la conselleria ho trasllade a l’òrgan ambiental competent a l’efecte de donar inici a la tramitació establida en la normativa d’avaluació ambiental.
4. Una vegada rebuda la sol·licitud, la memòria tècnica i, si escau, el document tècnic ambiental, la conselleria competent en matèria d’agricultura sotmetrà a exposició pública i notificarà la iniciativa de reestructuració parcel·lària privada a aquelles administracions, ens i persones físiques i jurídiques que pogueren resultar afectades, perquè en el termini d’un mes formulen les al·legacions i els condicionants corresponents.
5. Conclòs, si escau, el procediment ambiental i rebudes les al·legacions formulades, segons el que estableix l’apartat anterior, la conselleria competent en matèria d’agricultura traslladarà de la resolució relativa a l’avaluació ambiental i de les al·legacions rebudes a l’agrupació promotora perquè en el termini màxim d’un mes les responga.

6. Una vegada completats els tràmits dels apartats anteriors, i incorporades les determinacions a què es refereix l’apartat 4 de l’article 49 d’aquesta llei, en els casos en què procedisca, la conselleria competent en matèria d’agricultura emetrà resolució d’autorització de l’execució del procés de reestructuració privada sol·licitat. Contra aquesta resolució, les persones propietàries i titulars de drets i situacions jurídiques alienes a l’agrupació i afectades pel procés podran presentar recurs d’alçada davant de la persona titular de la conselleria competent en matèria d’agricultura.
7. Una vegada emesa la resolució d’autorització mencionada en l’apartat anterior, en el termini màxim de sis mesos l’agrupació promotora haurà de presentar el projecte de reordenació parcel·lària privada signat per personal tècnic competent, en el qual es tindran en compte tots els condicionants i les determinacions requerides, si escau, per l’avaluació ambiental i els condicionats d’altres administracions. El projecte contindrà:
a) la delimitació del perímetre de reestructuració,
b) la relació de parcel·les i titulars de drets i gravàmens de totes i cadascuna de les parcel·les,
c) la delimitació de les finques de reemplaçament,
d) la relació de les obres i infraestructures que, si escau, siga necessari executar.
Aquest projecte serà sotmés a exposició pública per un període d’un mes i notificat a les persones titulars i les entitats afectades pel procés de reestructuració parcel·lària perquè formulen les al·legacions corresponents en el termini d’un mes des de la data de notificació.

8. Emesa i notificada la resolució de l’apartat 6 d’aquest article, la reestructuració aprovada serà obligatòria per a totes les persones titulars afectades, siguen persones propietàries o titulars de drets i situacions jurídiques sobre terrenys compresos dins del perímetre aprovat, quedant subrogades en tots els drets i les obligacions de la persona transmetent o causant els adquirents, a títol onerós o lucratiu, de terres afectades pel procés.
9. La conselleria competent en matèria d’agricultura comunicarà la resolució d’autorització de l’execució del procés de reestructuració privada al Registre de la Propietat corresponent per a la pràctica de nota al marge de les finques registrals afectades pel procediment de reestructuració privada. Serà potestatiu de la conselleria competent en matèria d’agricultura sol·licitar al Registre de la Propietat afectat certificació registral de domini i càrregues.
10. Per a la pràctica de nota al marge i sol·licitud, si escau, de certificació registral caldrà ajustar-se al que disposa l’article 56.6 d’aquesta llei.
11. El procés respectarà els drets de les persones propietàries i titulars de drets i situacions jurídiques alienes a l’agrupació promotora, que rebran comunicació personal en el procediment descrit en l’article 42 d’aquesta llei. De no existir acceptació expressa de les finques de reemplaçament per part d’aquestes persones, haurà de garantir-se que les finques de reemplaçament resultants de la reordenació mantinguen en el seu conjunt, almenys, el mateix valor que les parcel·les aportades.

12. Finalitzat el període d’exposició pública del projecte, i una vegada contestades les al·legacions que si escau s’hagueren presentat, la direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària emetrà resolució aprovatòria de l’acord de reordenació parcel·lària i la concessió dels beneficis previstos en els articles 74 i 75 d’aquesta llei. L’acord serà objecte de publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Contra la resolució administrativa que aprove l’acord de reordenació, que no esgotarà la via administrativa, i que serà objecte de notificació, podrà interposar-se recurs administratiu de conformitat amb la legislació vigent.
13. Aprovada i notificada la resolució per la qual s’aprove l’acord de reordenació, l’agrupació promotora de la reestructuració disposarà d’un termini de 18 mesos per a executar totes les actuacions previstes en el projecte de reestructuració i prendre possessió de les noves finques de reemplaçament resultants.
14. Una vegada comprovat el que disposa l’apartat anterior, la conselleria competent en matèria d’agricultura estendrà i autoritzarà l’acta de reorganització de la propietat, on es relacionaran i descriuran les finques de reemplaçament resultants de la reestructuració i s’especificaran les càrregues i els gravàmens de cadascuna d’elles així com les altres circumstàncies necessàries per a la inscripció d’aquestes en el Registre de la Propietat.
15. L’acta de reorganització de la propietat serà objecte de protocol·lització notarial, i la conselleria competent en matèria d’agricultura promourà el seu inscripció en el Registre de la Propietat. Així mateix, la conselleria competent en matèria d’agricultura procedirà a abonar a l’agrupació promotora els honoraris que s’hagen meritat per la contractació dels treballs d’assistència tècnica necessaris per a la redacció del projecte de reestructuració parcel·lària, amb la justificació prèvia documental d’aquests.
16. Per a la inscripció de les finques de reemplaçament caldrà ajustar-se al que disposa l’article 65 d’aquesta llei.

Article 70. Responsabilitats de l’agrupació promotora de la reestructuració privada
1. L’agrupació promotora ha de respondre dels danys i perjudicis ocasionats a tercers com a conseqüència de les seues actuacions en el procediment establit en l’article anterior.
2. L’agrupació promotora ha de retornar els pagaments parcials o bestretes percebudes i no pot beneficiar-se de les mesures de foment establides en l’article 98 d’aquesta llei, en els supòsits següents:
a) En el cas de no lliurar dins del termini i en la forma escaient els documents assenyalats en l’article anterior.
b) En el cas que la documentació siga rebutjada per la conselleria competent en matèria d’agricultura.
c) En el cas que no tinga l’acord exprés dels membres de l’agrupació.
3. La dissolució de l’agrupació no eximeix les persones membres de les responsabilitats en què aquella haja incorregut com a conseqüència del que disposa aquest article.
4. Les obligacions establides en l’article 58 d’aquesta llei seran aplicables als processos de reestructuració privada. L’incompliment d’aquestes donarà lloc a la imposició de les sancions que es determinen en el títol VII d’aquesta llei, tot això sense perjudici que la persona causant d’incompliment dels supòsits arreplegats en l’apartat 1 de l’article 58 d’aquesta llei haja d’abonar els costos de la reestructuració segons s’establisca reglamentàriament.

Article 71. Procediment especial de reestructuració parcel·lària mitjançant permutes voluntàries
1. La direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària serà l’òrgan competent per a l’autorització de les permutes de finques rústiques regulades en l’article 12 de la Llei 19/1995.
2. La conselleria competent en matèria d’agricultura podrà incentivar les permutes voluntàries de parcel·les entre titulars d’explotacions agràries, en els supòsits següents:
a) Quan almenys una de les parcel·les que es pretén permutar limite amb una altra parcel·la propietat d’una de les persones titulars participants en la permuta voluntària, de manera que la permuta millore objectivament l’estructura de la seua explotació.
b) En cas de permutes voluntàries amb modificació de la geometria de les parcel·les resultants, quan les persones sol·licitants adjunten a la seua sol·licitud de permuta voluntària un avantprojecte de reestructuració de les parcel·les aportades. La direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària emetrà un informe motivat de l’adequació de l’avantprojecte als objectius d’aquesta llei.
3. Per a poder beneficiar-se dels incentius establits en l’apartat 5 d’aquest article, les persones interessades que complisquen amb alguna de les condicions establides en l’apartat 2 d’aquest article presentaran la sol·licitud de permuta junt amb la documentació exigida per la direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària. En cas de necessitar avantprojecte de reestructuració tal com exigeix la lletra b de l’apartat 2 d’aquest article, les persones sol·licitants elaboraran el preceptiu projecte tècnic de reordenació, per a la seua tramitació per la conselleria competent en matèria d’agricultura. Si la sol·licitud de permuta i, si escau, el projecte tècnic de reordenació reuneix les condicions necessàries establides en l’apartat 2, en el termini de 3 mesos la direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària dictarà i notificarà resolució aprovatòria.
4. Si la sol·licitud i, si escau, l’avantprojecte no resultara d’acord amb les condicions exposades en l’apartat 2, serà tornat a les persones sol·licitants, que, per una sola vegada, podran introduir els canvis necessaris perquè resulte adequat. Si a pesar de les modificacions introduïdes persisteix la seua falta d’adaptació, la direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària emetrà resolució denegatòria i la notificarà a les persones interessades. Contra aquesta resolució cabrà interposar recurs d’alçada davant de la persona titular de la conselleria competent en matèria d’agricultura, en el termini d’un mes, comptat a partir de l’endemà de la recepció de la seua notificació. El termini màxim per a dictar i notificar la resolució serà de tres mesos. Transcorregut aquest termini sense que recaiga una resolució, es podrà entendre desestimat el recurs.
5. Les permutes autoritzades per aquest procediment no precisaran de permisos ni llicències de segregació o agregació, i es beneficiaran en la modalitat de transmissions patrimonials oneroses d’una bonificació del 99 % en l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, excepte si com a conseqüència de l’aplicació de la legislació sectorial de l’Estat s’obté una bonificació major.


Secció setena
Obres i infraestructures de la reestructuració parcel·lària

Article 72. Lliurament i conservació
1. Una vegada la conselleria competent en matèria d’agricultura ha finalitzat l’execució de la xarxa de camins i la resta d’infraestructures inherents al procés de reestructuració parcel·lària pública, s’ha d’acordar lliurar-les a les diputacions, ajuntaments o altres entitats públiques territorials amb personalitat jurídica d’àmbit local a les quals corresponga fer-se càrrec del manteniment i adequada conservació d’aquelles.

2. Durant el procés d’execució de la xarxa de camins i altres infraestructures del procés de reestructuració parcel·lària pública, i fins que tinga lloc el lliurament formal d’aquestes d’acord amb el que disposa l’article següent, la conselleria que tinga atribuïdes les competències en matèria d’agricultura n’ha d’assumir la conservació.

3. Les obres d’interès general executades dins del procediment de reestructuració parcel·lària s’han de lliurar d’acord amb l’article 92 d’aquesta llei.


Secció vuitena
Finançament de la reestructuració parcel·lària

Article 73. Finançament de la reestructuració parcel·lària pública
1. En les reestructuracions parcel·làries públiques, la conselleria competent en matèria d’agricultura ha de pagar els drets de notària i registre de la propietat que es meriten com a conseqüència de la titulació i inscripció de les parcel·les de reemplaçament, com també de les rectificacions que calga realitzar per a esmenar errors existents en els títols.
2. En les reestructuracions parcel·làries públiques, els treballs d’assistència tècnica necessaris per a la realització de la reestructuració parcel·lària els ha de sufragar íntegrament la conselleria competent en matèria d’agricultura, amb càrrec als seus pressupostos.
3. L’execució i el finançament de les obres i millores territorials contingudes en el projecte de reestructuració pública iniciades d’ofici o a sol·licitud dels interessats es regeixen pel que disposa aquesta llei sobre les infraestructures agràries de titularitat pública. Aquestes obres i millores territorials poden ser finançades:
a) Íntegrament per les administracions públiques.
b) Conjuntament per les administracions públiques i les persones beneficiàries dels efectes de la reestructuració parcel·lària, per mitjà de l’establiment de les contribucions especials que legalment es disposen. En aquest cas, la contribució especial que s’impose a les persones beneficiàries no pot ser mai superior al 75 % del cost total de les obres.

4. Respecte de les altres ajudes i beneficis fiscals, cal ajustar-se al que disposen els articles 75, 97 i 98 d’aquesta llei i la legislació sectorial pertinent.

Article 74. Finançament de la reestructuració parcel·lària privada
1. Els beneficis de les persones sol·licitants de la reestructuració parcel·lària privada són els següents:
a) La conselleria competent en matèria d’agricultura ha d’assumir la titulació i la inscripció registral de les parcel·les de reemplaçament resultants i abonar els drets de notaria i registre de la propietat que es meriten.
b) La conselleria competent en matèria d’agricultura ha d’abonar els honoraris que es meriten per la contractació dels treballs d’assistència tècnica necessaris per a la redacció del projecte de reestructuració parcel·lària privada, amb la justificació prèvia documental d’haver-los realitzat.
2. L’agrupació de persones propietàries promotora de la reestructuració ha de finançar l’execució de les obres i les millores d’infraestructures que, si escau, es contemplen en el projecte de reestructuració.
3. Les persones participants en la reestructuració parcel·lària privada poden beneficiar-se de les mesures de foment previstes en els articles 75, 97 i 98 d’aquesta llei, com també d’altres mesures de foment que puguen regular-se mitjançant una ordre de la conselleria competent en matèria d’agricultura.

Article 75. Incentius fiscals durant els processos de reestructuració pública i privada
1. Totes les transmissions, altres actes i contractes i permutes voluntàries que es desenvolupen durant els processos de reestructuració parcel·lària pública i privada previstos en aquesta llei, s’han de beneficiar d’una bonificació del 99 % de la quota de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, sempre que no es produïsca una bonificació o exempció més favorable per la legislació sectorial.

2. Totes les adquisicions per successió o donació de finques rústiques autoritzades en els processos de reestructuració parcel·lària pública i privada previstos en aquesta llei es beneficien d’una bonificació del 99 % de la quota de l’impost sobre successions i donacions, sempre que no es produïsca una bonificació o exempció més favorable per la legislació sectorial.
3. En el cas de reestructuracions parcel·làries públiques, les transmissions de finques estipulades en els apartats 1 i 2 d’aquest article han de ser autoritzades prèviament per l’òrgan competent en matèria de reestructuració parcel·lària i han de sol·licitar-se una vegada aprovades les bases provisionals i prèviament a la fermesa administrativa de l’acord de reordenació.
4. En el cas de reestructuracions parcel·làries privades les transmissions de finques estipulades en els apartats 1 i 2 d’aquest article han de ser autoritzades prèviament per l’òrgan competent en matèria de reestructuració parcel·lària i han de sol·licitar-se una vegada aprovada la resolució d’autorització d’execució del procés de reestructuració privada i prèviament a l’aprovació de l’acord de reordenació.



CAPÍTOL III
Unitats mínimes de cultiu

Article 76. Definició
1. A l’efecte d’aquesta llei, s’entén per unitat mínima de cultiu la superfície suficient que ha de tenir una finca rústica perquè les tasques fonamentals del seu cultiu, utilitzant els mitjans normals i tècnics de producció, puguen dur-se a terme amb un rendiment satisfactori, tenint en compte les característiques socioeconòmiques de l’agricultura en la comarca o zona presa en consideració.
2. Les unitats mínimes de cultiu s’han de determinar per a secà i per a regadiu en els diferents municipis, zones o comarques mitjançant un decret del Consell.
3. A aquest efecte, es considera de regadiu, amb la comprovació prèvia per l’òrgan corresponent de la conselleria competent en matèria d’agricultura, tota aquella parcel·la cultivada en la qual es justifique, de la forma que pertoque en dret, el dret d’ús d’aigua per a reg.


Article 77. Indivisió
1. La divisió o segregació d’una finca rústica només es permet quan no done lloc a parcel·les d’extensió inferior a la unitat mínima de cultiu establida, excepte si es tracta de qualsevol tipus de disposició o intercanvi a favor de persones propietàries de parcel·les adjacents, sempre que, com a conseqüència d’aquesta disposició o intercanvi, no quede cap parcel·la amb una extensió inferior a la unitat mínima de cultiu.

2. Són nuls i no produeixen efecte de divisió o segregació entre les parts contractants ni en relació amb tercers, els actes o negocis jurídics, siga quina en siga la naturalesa o classe, per raó dels quals es pretenga l’esmentada divisió o segregació de les parcel·les contravenint el que disposa l’apartat anterior. Per a la seua vàlida i eficaç divisió o segregació cal ajustar-se als estrictes termes i supòsits que amb caràcter excepcional estiguen previstos per la legislació estatal en aquesta matèria.

3. En zones de reestructuració parcel·lària, finalitzada la reestructuració, només serà possible la divisió o segregació de finques de reemplaçament en els casos establits per l’article 25 de la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernització de les explotacions agràries.

Article 78. Excepcions
Sense perjudici de les excepcions previstes per la legislació estatal, les finques rústiques poden dividir-se o segregar-se, fins i tot donant lloc a superfícies inferiors a la unitat mínima de cultiu, si la segregació o divisió és conseqüència de la compravenda concertada sobre la totalitat de la finca arrendada entre la persona arrendatària titular d’un arrendament històric valencià i la persona propietària d’aquesta.


TÍTOL V
Dels incentius a la mobilitat de terres

Article 79. Disposicions generals
1. En el marc de la normativa estatal sobre cessió de tributs a les comunitats autònomes, s’estableixen els incentius fiscals aplicables a les transmissions i cessions de parcel·les amb vocació agrària regulats en els capítols I i II del títol V d’aquesta llei.
2. En cas d’incompliment de les condicions relatives a la destinació de la parcel·la transmesa o cedida, establides en els capítols I i II del títol V d’aquesta llei, la persona beneficiària haurà d’ingressar l’import del benefici gaudit i els interessos de demora, mitjançant la presentació d’una autoliquidació complementària, en el termini de trenta dies hàbils des de l’incompliment de la condició.


CAPÍTOL I
Impost sobre successions i donacions

Article 80. Reduccions de la base imposable en adquisicions per causa de mort
1. En els casos en què en la base imposable d’una adquisició per causa de mort estiga inclòs el valor d’una explotació agrària situada a la Comunitat Valenciana o de drets d’usdefruit sobre aquesta, s’ha de practicar una reducció del 99 % del valor esmentat quan concórreguen les circumstàncies següents:
a) Que l’adquisició corresponga al cònjuge, descendents o adoptats, ascendents o adoptants i col·laterals, per consanguinitat fins al tercer grau inclusivament, de la persona causant.
b) Que la persona adquirent tinga la condició de persona agricultora professional quant a la dedicació de treball i procedència de rendes.

c) Que la persona adquirent mantinga en el seu patrimoni l’explotació agrària durant els cinc anys següents a la meritació de l’impost, llevat que dins d’aquest termini muira la persona adquirent o en cas d’expropiació forçosa de les parcel·les.
2. Quan en la base imposable d’una adquisició per causa de mort estiga inclòs el valor d’elements d’una explotació agrària situada a la Comunitat Valenciana o de drets d’usdefruit sobre aquests, s’ha de practicar una reducció del 99 % del valor esmentat quan concórreguen les circumstàncies següents:
a) Que l’adquisició corresponga al cònjuge, descendents o adoptats, ascendents o adoptants i col·laterals, per consanguinitat fins al tercer grau inclusivament, de la persona causant.
b) Que en la data de la meritació les persones adquirents o els seus cònjuges tinguen la condició de persona agricultora professional quant a la dedicació de treball i procedència de rendes i siguen:
– bé persones titulars d’una explotació agrària a la qual queden afectes els elements que es transmeten,
– o bé persones sòcies d’una societat agrària de transformació, cooperativa, societat civil o agrupació registrada com a IGC que siga titular d’una explotació agrària a la qual queden afectes els elements que es transmeten.
c) Que la persona adquirent mantinga els elements adquirits afectes a l’explotació agrària durant els cinc anys següents a la meritació de l’impost, llevat que dins del termini esmentat muira la persona adquirent, es produïsca l’expropiació forçosa dels elements adquirits o hi concórreguen circumstàncies excepcionals acreditades degudament que impossibiliten l’exercici d’una activitat agrària o complementària.

3. Quan en la base imposable d’una adquisició per causa de mort estiga inclòs el valor de finques rústiques situades a la Comunitat Valenciana o de drets d’usdefruit sobre aquestes, s’ha de practicar una reducció del 99 % del valor esmentat quan les parcel·les siguen transmeses en el termini d’un any, per l’adquirent per causa de mort, a qui tinga la condició de persona agricultora professional quant a la dedicació de treball i procedència de rendes, i siguen:
– bé titulars d’una explotació agrària a la qual queden afectes els elements que es transmeten,
– o bé persones sòcies d’una societat agrària de transformació, cooperativa, societat civil o agrupació registrada com a IGC que siga titular d’una explotació agrària a la qual queden afectes els elements que es transmeten.
La transmissió pot realitzar-se també directament a l’IGC o a la Xarxa de Terres, amb els mateixos requisits de terminis assenyalats anteriorment.
4. El temps d’afectació de les parcel·les o drets transmesos segons l’apartat anterior no pot ser inferior a cinc anys següents a la meritació de l’impost, tret que dins del termini esmentat muira la persona adquirent o les parcel·les es vegen afectades per un expedient expropiatori.

5. A aquest efecte, la transmissió s’equipara a la cessió per qualsevol títol que permeta a la part cessionària l’ampliació de la seua explotació agrària. També es té dret a la reducció si les parcel·les estan ja cedides en la data de meritació i si aquesta cessió es manté en les condicions assenyalades anteriorment.

Article 81. Reduccions en la base imposable en adquisicions lucratives entre vius
1. En els casos de transmissions de participacions entre vius d’una explotació agrària o finques rústiques situades a la Comunitat Valenciana o de drets d’usdefruit sobre aquestes, s’ha d’aplicar una reducció en la base imposable, per a determinar la base liquidable, del 99 % del valor d’adquisició, sempre que concórreguen les condicions següents:

a) Que la persona donant tinga seixanta-cinc o més anys o estiga en situació d’incapacitat permanent en grau d’absoluta o gran invalidesa.

b) Que l’adquisició corresponga al cònjuge, persones descendents o adoptades i col·laterals, per consanguinitat fins al tercer grau inclusivament, de la persona donant.
c) Que en la data de la meritació les persones adquirents o els seus cònjuges tinguen la condició de persones agricultores professionals quant a la dedicació de treball i procedència de rendes, i siguen:
– bé titulars d’una explotació agrària a la qual queden afectes els elements que es transmeten,
– o bé persones sòcies d’una societat agrària de transformació, cooperativa, societat civil o agrupació registrada com a IGC que siga titular d’una explotació agrària a la qual queden afectes els elements que es transmeten.
d) Que la persona adquirent mantinga els elements adquirits afectes a l’explotació agrària durant els cinc anys següents a la meritació de l’impost, llevat que dins d’aquest termini muira la persona adquirent, es produïsca l’expropiació forçosa dels elements adquirits o hi concórreguen circumstàncies excepcionals acreditades degudament que impossibiliten l’exercici d’una activitat agrària o complementària.


CAPÍTOL II
Impost sobre transmissions patrimonials
i actes jurídics documents

Article 82. Transmissions de terres
1. S’estableix una deducció en la quota del 99 % en la modalitat de transmissions patrimonials oneroses entre vius i arrendaments de finques rústiques situades a la Comunitat Valenciana de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, sempre que les persones adquirents o cessionàries siguen persona agricultora professional quant a la dedicació de treball i procedència de rendes i siguen:

– bé persones titulars d’una explotació agrària a la qual queden afectes els elements que es transmeten o cedeixen,
– o bé persones sòcies d’una societat agrària de transformació, cooperativa, societat civil o agrupació registrada com a IGC que siga titular d’una explotació agrària a la qual queden afectes els elements que es transmeten o cedeixen.
La transmissió o cessió podrà realitzar-se també directament a l’IGC o a la Xarxa de Terres.
2. En el cas que sobre el sòl rústic hi haja una construcció, la deducció s’ha estendre a la part de la quota que es corresponga amb el valor en la base liquidable d’aquesta construcció i del sòl sobre el qual s’assenta, sempre que la construcció siga part essencial de l’explotació agropecuària, com poden ser naus ramaderes, naus d’emmagatzematge de maquinària, sitges o qualsevol altra construcció vinculada a les activitats de producció, transformació o comercialització que clarament indiquen que la transmissió es refereix al conjunt de l’explotació agropecuària.
3. L’aplicació dels anteriors beneficis fiscals queda condicionada al manteniment, durant un període mínim de cinc anys, de la destinació agrària del terreny, llevat que dins d’aquest termini muira la persona adquirent, en cas d’expropiació forçosa o hi concórreguen circumstàncies excepcionals acreditades degudament que impossibiliten l’exercici d’una activitat agrària o complementària.

Article 83. Agrupacions de parcel·les que continguen sòl rústic
A les agrupacions de parcel·les que continguen sòl rústic se’ls ha d’aplicar una deducció del 99 % en la quota que corresponga en l’impost sobre actes jurídics documentats, documents notarials, que recaiga sobre aquest sòl. Si sobre el sòl rústic hi ha una construcció no destinada a l’activitat agrària de l’explotació, la deducció no s’estén a la part de la quota que es correspon amb el valor en la base liquidable d’aquesta construcció i del sòl sobre el qual s’assenta.




TÍTOL VI
De les obres d’interès agrari de la Comunitat Valenciana

CAPÍTOL I
Disposicions generals

Article 84. Criteris competencials
1. A la Comunitat Valenciana, la conselleria competent en matèria d’agricultura i, si escau, de regadius ha de promoure en l’àmbit de les seues competències respectives actuacions referides a aprofitaments hidràulics, canals, altres infraestructures de regadius d’interès general de la Comunitat Valenciana, altres infraestructures agràries, com també actuacions de conservació del patrimoni agrari, en el marc dels objectius establits en l’article 2 d’aquesta llei.
2. En aquest sentit, és responsabilitat de la conselleria que tinga les competències en matèria d’agricultura i, si escau, de regadius, específicament, l’exercici de les funcions següents:
a) La projecció i l’execució de les obres d’interès general de la Comunitat Valenciana referides en l’article 88 d’aquesta llei.
b) L’explotació dels aprofitaments hidràulics destinats al reg fins a la cessió, si escau, de les obres i les instal·lacions als seus beneficiaris.

c) La coordinació, la cooperació i la col·laboració amb els òrgans estatals als quals corresponga l’exercici de competències en matèria de regadiu.
d) La prestació de serveis tècnics i d’auxili econòmic a favor de les comunitats, les associacions de regants i la resta d’usuaris agrícoles amb vista a la consecució de la sostenibilitat de la utilització de l’aigua per al reg, atesa l’eficiència hidràulica i energètica, com també la conservació de la biodiversitat vinculada o dependent del sistema de regadiu.

e) La prestació de serveis tècnics i d’auxilis econòmics a favor dels municipis per a millorar els camins rurals d’ús general.
f) La conservació del patrimoni agrari.

Article 85. Coordinació amb òrgans estatals
La funció de coordinació, cooperació i col·laboració de l’administració autonòmica competent en matèria de regadius amb els òrgans estatals competents en matèria de regadius que disposa la lletra c del número 2 de l’article 84 d’aquesta llei, s’ha d’exercir de conformitat amb el que disposen les normes constitucionals i estatutàries que estableixen les competències estatals i autonòmiques respectives.

Article 86. Conformitat amb la planificació hidrològica
L’explotació dels aprofitaments hidràulics per a usos agraris s’ha de realitzar d’acord amb les directrius i determinacions del Pla hidrològic nacional i dels plans hidrològics de conca, sense perjudici de les funcions i facultats que, si escau, corresponga als respectius organismes de conca.
En els supòsits d’instal·lacions i obres que es vinculen o connecten a masses d’aigua, seran preceptives les corresponents concessions de cabals i autoritzacions d’ús del domini públic hidràulic, de conformitat amb el que estableix la legislació en matèria d’aigües i amb les previsions dels corresponents plans hidrològics de conca i del Pla hidrològic nacional.

Article 87. Supòsits previs
1. Les actuacions determinades en l’apartat 2 de l’article 84 poden portar-se a terme conjuntament o separadament a l’execució de les obres de perforació de pous per a reg, construcció de dipòsits o basses d’emmagatzematge o regulació d’aigües per a reg i les necessàries instal·lacions d’elevació, impulsió, transport i distribució de cabals per a reg, com també l’automatització d’aquests.
2. A aquest efecte, es consideren basses o dipòsits de reg aquelles construccions destinades a l’emmagatzematge d’aigua per a reg, situades fora de masses d’aigua superficials, que no interrompen corrents superficials i l’ompliment de les quals es produïsca bé des de pous que aprofiten aigües subterrànies o bé d’aigües depurades, dessalades o superficials a través de construccions o mecanismes que permeten el control i mesurament dels cabals afluents i compten amb mecanismes de control i mesurament dels cabals efluents.
CAPÍTOL II
De les actuacions directes de la conselleria competent
en matèria d’agricultura en matèria d’obres

Article 88. Obres classificades d’interès general
1. Es consideren obres d’interès general agrari de la Comunitat Valenciana les que a continuació s’indiquen, sense perjudici del compliment de la normativa ambiental aplicable:
a) Sondejos d’investigació i de captació d’aigües subterrànies, conduccions d’aigua per a reg, drenatge de terres de cultiu, desaigües, electrificacions, instal·lacions de bombament, dessalinització d’aigües salobres, automatismes i capçals de filtratge i adobament, sempre que siguen per a ús comunitari, incloses –si escau– les construccions necessàries tant per a instal·lacions com per a l’emmagatzematge de productes o materials, tot això per a aconseguir una utilització sostenible de l’aigua per a reg.
b) Canalitzacions i conservació de marges en llits públics i camins agrícoles d’ús general.
c) Basses i dipòsits de regulació i emmagatzematge d’aigua per a reg, les capacitats dels quals han de justificar-se d’acord amb els cabals i les procedències de les aigües atesos els efectes del canvi climàtic sobre les disponibilitats de recursos hídrics, com també les obres i les instal·lacions necessàries per a adaptar a les condicions de seguretat i protecció civil aquestes infraestructures de regulació i emmagatzematge.

d) Descontaminació de sòls per a fer-los aptes a la producció agrària, anivellament i condicionament de terrenys, reguerons i assarbs en explotacions i aquelles altres que servisquen per a eliminar els accidents artificials del terreny que dificulten el cultiu en comú en IGC o a zones de reestructuració parcel·lària.
e) Construccions i instal·lacions ramaderes d’ús comunitari en projectes de ramaderia sostenible.
f) Obres necessàries per a conservar el medi ambient rural, mitigar el canvi climàtic, adaptar el sector agrari als efectes del canvi climàtic i assolir una gestió circular i sostenible dels recursos naturals i nutrients en el sector agrari.

g) Instal·lacions necessàries per a connectar les explotacions agràries i les zones rurals a la societat de la informació i la comunicació.
h) Obres necessàries per a conservar el patrimoni històric, artístic o de singular interès agrari de la Comunitat Valenciana.
i) Obres i instal·lacions necessàries per a aprofitar biomassa d’origen agrícola i ramader en les activitats agràries o complementàries, com també per a fomentar l’ús d’energies renovables en les explotacions agràries.
j) En general, les que s’autoritzen a incloure en aquest grup per llei, sempre que es tracte d’obres que beneficien les condicions socials, econòmiques i ambientals de l’espai agrari i del medi rural i que s’estimen necessàries per a actuar la conselleria competent en matèria d’agricultura.

Article 89. Finançament d’obres d’interès general
El finançament de les actuacions d’interès general en matèria d’infraestructures agràries determinades en aquesta llei es pot efectuar mitjançant les consignacions que a aquest efecte s’incloguen en els pressupostos de la Generalitat, els recursos provinents d’altres administracions públiques i d’altres organismes supranacionals o estatals i de particulars.


Article 90. Plans d’obres
1. Les actuacions directes en matèria d’infraestructures agràries han de recollir-se en plans d’obres aprovats per ordre de la conselleria competent en matèria d’agricultura. Les obres d’interès general de la Comunitat Valenciana incloses en aquests plans les pot projectar, realitzar i sufragar íntegrament la conselleria competent en matèria d’agricultura.

2. Els plans d’actuació i millora o modernització en regadius han de contenir necessàriament:
a) Característiques generals de superfícies i població de la zona d’actuació i el seu entorn comarcal, amb indicacions sobre com les actuacions proposades afectaran l’estat de les masses d’aigua i les zones protegides vinculades o dependents del regadiu.
b) Pla general de la zona objecte d’estudi i el seu entorn comarcal.
c) Subdivisió de la zona objecte d’actuació en sectors amb independència hidràulica, els quals han de comprendre porcions de superfície servides per al reg, almenys per un element de la xarxa principal, i especificació dels criteris o condicionants a aplicar en el disseny dels projectes de millora o modernització de regadius per a garantir que el seu funcionament permeta que totes les persones agricultores beneficiàries de l’actuació puguen optar pel tipus de fertilització que millor s’adapte a les seues necessitats.
d) Característiques de les aigües de reg a utilitzar i de fonts de subministrament de què provinguen, ja siguen subterrànies, superficials, residuals o dessalinitzades, amb indicació en cada cas dels cabals utilitzables d’acord amb les seues concessions administratives.
e) Alternatives de fonts d’energia renovables per al subministrament de la instal·lació.
f) Comunitats de reg o un altre tipus d’ens que integren la totalitat de la superfície de reg, amb indicació de les respectives superfícies regades i regables totals i afectades per l’actuació de millora, i nombre de persones agricultores que integren cadascuna d’elles.
g) Enumeració, descripció i justificació de les obres necessàries per a modernitzar la zona de reg, inclòs un estudi de viabilitat econòmica de l’actuació proposada en la fase de funcionament, amb indicació de les que són auxiliables i les d’interès general agrari de la Comunitat Valenciana.
h) Pressupost orientatiu del cost dels distints elements necessaris per a l’actuació proposada.
3. Els plans d’obres i millores territorials d’altres zones d’actuació han de contenir:
a) Els termes municipals que la integren, amb indicació de superfícies i nombre d’habitants.
b) Plans generals de la zona objecte d’estudi amb la delimitació.

c) Plans de les zones d’actuació en obres.
d) Si escau, programa de millores per a la reestructuració parcel·lària o iniciatives de gestió en comú.
e) Obres, serveis i actuacions que hagen de realitzar-se a costa de l’administració.
f) Valoració aproximada de les obres que ha de realitzar l’administració agrària.
4. Els plans d’obres poden dividir-se en dues o més parts si la naturalesa de l’actuació i la coordinació dels treballs ho aconsellen.
5. Les obres declarades d’interès general de la Comunitat Valenciana i incloses en plans d’obres no necessiten per a executar-se llicència municipal d’obres, amb independència de la seua informació als municipis afectats.

Article 91. Regs de suport a cultius per raons socials
Poden acollir-se als mateixos beneficis que hi ha per a la modernització dels regadius, aquelles superfícies tradicionalment de cultiu en secà incloses en municipis considerats zones desfavorides o inclosos en programes de desenvolupament rural aprovats pel Consell, que, disposant de concessió administrativa d’aigua per a reg, siguen subterrànies, superficials o residuals, servisquen com a reg de suport amb la finalitat d’assegurar, en la mesura que siga possible, les collites quan complementen la pluviometria anual necessària per al cultiu. Aquestes superfícies no poden en cap cas passar a cultius amb més dotacions d’aigua per a reg que les estrictament concedides com a reg de suport.


Article 92. Lliurament d’obres
1. Les obres, una vegada acabades, han de lliurar-se als ajuntaments o altres entitats a què corresponga, sense perjudici de la protecció del domini públic, en aquells casos que pertoque.
2. L’acord de l’òrgan competent en estructures agràries ha de resoldre sobre el lliurament de les obres, segons la seua naturalesa i la normativa aplicable, que és immediatament executiu i ha de donar lloc al naixement de les obligacions derivades del lliurament, sense perjudici dels recursos legalment establits.
3. Excepcionalment, per raons d’interès general justificades per la conselleria competent en matèria d’agricultura, aquesta ha d’assumir l’explotació d’aprofitaments hidràulics de reg en la forma i terminis que es determinen en una resolució de la conselleria.


CAPÍTOL III
Del foment de la utilització racional
i sostenible de l’aigua per a reg

Article 93. Disposicions generals
1. La conselleria competent en matèria d’agricultura, d’acord amb els objectius assenyalats en l’article 2, ha de fomentar la utilització racional i sostenible a llarg termini de l’aigua en els regadius de la Comunitat Valenciana.
2. Igualment, l’administració agrària valenciana ha d’atendre la consecució de les finalitats següents i ha de proposar al Consell de la Generalitat les oportunes disposicions per a:
a) L’adequada conservació dels recursos naturals de terra i aigua i de la biodiversitat dels agroecosistemes.
b) L’aprofitament hidràulic per a reg que garantisca un desenvolupament sostenible a llarg termini i l’adaptació de l’agricultura a l’efecte del canvi climàtic.
c) La compatibilització de les actuacions en matèria de reg amb la conservació dels recursos naturals de terra i aigua.
d) La millora de les condicions de vida de les poblacions en el medi rural.

Article 94. Mesures de foment
1. Les mesures de foment han de preveure les inversions auxiliables encaminades a millorar la utilització d’aigua de reg en xarxes col·lectives per a una millor distribució i reducció dels consums unitaris.
2. Les ajudes previstes en aquest capítol han de consistir en subvencions, que poden arribar fins al 50 % de la inversió realitzada. La modificació d’aquest percentatge pot efectuar-se mitjançant l’oportuna ordre de la conselleria competent en matèria d’agricultura. La concessió d’aquestes ajudes s’ha de resoldre amb una convocatòria pública prèvia anual.
3. Poden ser auxiliades aquelles obres i actuacions de les classificades en aquest títol com a obres d’interès general de la Comunitat Valenciana i que es referisquen als aprofitaments hidràulics, canals i altres infraestructures de regadius. Aquestes obres s’han de definir i valorar en un projecte, subscrit per un tècnic o tècnica especialista, que ha d’aportar l’entitat beneficiària.
4. Poden ser beneficiàries d’aquestes ajudes les comunitats de regants i altres entitats de reg de la Comunitat Valenciana que tinguen reconeguts els seus drets de reg en la zona d’actuació.
5. Sense perjudici del possible finançament d’acord amb els seus específics plans operatius, queden excloses d’aquestes ajudes les inversions a l’interior de la parcel·la o les sol·licitades per les persones agricultores a títol individual.


CAPÍTOL IV
Altres actuacions

Article 95. Disposició general
La conselleria competent en matèria d’agricultura, d’acord amb els objectius d’aquesta llei, ha de fomentar la millora de les infraestructures agràries als municipis de la Comunitat Valenciana, com també la realització de les obres necessàries per a facilitar els processos de reestructuració parcel·lària, la promoció d’iniciatives de gestió en comú i el foment de les energies renovables en l’activitat agrària.

Article 96. Millora de les infraestructures municipals
1. Les mesures de foment han de preveure les inversions auxiliables encaminades a millorar els camins rurals en els municipis i altres entitats locals de la Comunitat Valenciana.
2. Les ajudes previstes en aquest article consisteixen en subvencions, que poden arribar fins al 80 % de la inversió realitzada, i s’han d’ajustar a la normativa estatal i autonòmica vigent en matèria de subvencions. Aquest percentatge s’ha de fixar mitjançant una ordre de la conselleria competent en matèria d’agricultura. La concessió de les subvencions s’ha de resoldre amb una convocatòria pública prèvia.
3. Les obres i les actuacions auxiliables s’han de definir i valorar en un projecte subscrit per una persona tècnica especialista que ha d’aportar l’entitat beneficiària, el qual ha de sotmetre’s a la valoració escaient i adequada dels serveis tècnics i jurídics de les conselleries competents.


Article 97. Obres d’infraestructura per a la promoció d’iniciatives de gestió en comú
1. Els projectes per a les iniciatives de gestió en comú promogudes en aquesta llei poden preveure inversions comunitàries encaminades a facilitar:
a) El cultiu o l’explotació en comú, com ara l’eliminació d’accidents artificials, anivellament i condicionament de terres, construcció d’infraestructures vials o hidràuliques i implantació de mètodes de cultiu tecnològicament avançats.
b) Projectes innovadors relacionats amb la promoció d’energies renovables i de l’economia circular, mesures d’adaptació i prevenció del canvi climàtic i implantació de tècniques i tecnologies, com les noves tecnologies d’informació i comunicació, per a promoure mètodes sostenibles de producció agrària.
2. Les ajudes previstes en aquest article consisteixen en subvencions que poden arribar fins al 50 % de la inversió auxiliable, amb una convocatòria pública prèvia. Les obres i actuacions auxiliables s’han de definir i valorar en un projecte, subscrit per una persona tècnica especialista que ha d’aportar l’entitat beneficiària.

Article 98. Suport a les energies renovables
1. A fi de fomentar l’autosuficiència energètica, el millor aprofitament dels recursos i els subproductes de l’activitat agrària i contribuir a un enfocament circular en la gestió de les explotacions per a la seua sostenibilitat econòmica i ambiental, les conselleries competents en matèria d’agricultura i d’energia han de donar suport a l’obtenció d’energia de fonts renovables a partir de l’activitat agrària i complementària, com també a usar-la en les explotacions agràries i, eventualment, comercialitzar-la. Tot això sense perjudici de l’aplicació de la normativa en matèria ambiental, com també de mesures preventives i correctores, si escau, que minimitzen l’impacte ambiental, paisatgístic o territorial d’aquestes actuacions energètiques.
2. Es consideren energies renovables, a l’efecte de l’aplicació d’aquesta llei, les següents: l’obtenció d’energia solar tèrmica o fotovoltaica en hivernacles, magatzems i altres edificis que formen part necessària de les activitats de l’explotació agrària, l’aprofitament de residus vegetals o animals i restes de poda per a generació de biomassa o biogàs, i altres aprofitaments energètics renovables.

3. Són objecte d’ajudes aquelles inversions encaminades a la implantació i instal·lació d’energies renovables que generen un nivell elevat d’autosuficiència energètica a les explotacions agràries que realitzen la implantació i l’actuació a partir de les seues produccions i subproductes de les activitats agràries i complementàries. Les ajudes poden arribar al 50 % de la inversió i s’han d’ajustar a la normativa estatal i autonòmica vigent en matèria de subvencions. Les obres i les actuacions s’han de definir i valorar en un projecte, subscrit per un tècnic o tècnica especialista, que ha d’aportar la persona beneficiària i que s’ha de sotmetre a l’oportuna i adequada valoració pels serveis tècnics i jurídics de les conselleries competents.


CAPÍTOL V
De les garanties de les ajudes

Article 99. Deure de conservació i manteniment
1. Les persones beneficiàries de les ajudes previstes en el títol VI d’aquesta llei queden obligades legalment a realitzar aquelles actuacions que resulten necessàries per a la deguda conservació i manteniment de les obres, camins, instal·lacions i aprofitaments sufragats per la conselleria competent en matèria d’agricultura.
2. Aquesta obligació, en el cas d’ajuntaments i altres organismes públics o privats, comporta la de consignar formalment en els respectius pressupostos els recursos necessaris per a atendre el deure de conservació i manteniment.

Article 100. Devolució d’ajudes
1. Sense perjudici de les responsabilitats a què done lloc, quan s’autoritzen modificacions del planejament urbanístic no previstes o informades prou en el procés de tramitació de les ajudes previstes en aquesta llei, de manera que s’altere substancialment o es frustre la destinació o la funció agrària perseguides, amb el consegüent perjudici de la inversió realitzada, la conselleria competent en matèria d’agricultura pot denegar les ajudes, suspendre’n els pagaments, resoldre’n la concessió o exigir el reembossament que resulte pertinent, sempre que aquestes ajudes hagen repercutit en l’increment de la indemnització rebuda per les persones beneficiàries d’aquesta.
2. Aquesta obligació legal de reembossament queda sense efecte a partir dels cinc anys comptadors des de l’autorització o la concessió de les ajudes corresponents.


TÍTOL VII
Normes d’inspecció, infraccions i sancions

Article 101. Obligacions legals
Les persones físiques i jurídiques que en l’exercici de les seues actuacions es troben compreses en l’àmbit objectiu d’aquesta llei estan obligades a complir-ne el contingut i les previsions de la normativa de desplegament.

Article 102. Inspecció
1. La conselleria competent en matèria d’agricultura ha de dur a terme aquelles actuacions de control i inspecció que considere necessàries sobre les parcel·les amb vocació agrària situades a la Comunitat Valenciana per a garantir el compliment del que preveu aquesta norma.

2. En l’exercici de les seues funcions de control i inspecció, el personal funcionari d’aquesta conselleria que exercisca aquestes funcions de control i inspecció té la condició d’agent de l’autoritat i els fets constatats i formalitzats per aquest personal en les corresponents actes d’inspecció tenen la presumpció de veracitat, sense perjudici de les proves que en defensa dels respectius drets i interessos puguen aportar les persones interessades.

Article 103. Tipificació d’infraccions
Les infraccions contingudes en aquest títol es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

Article 104. Infraccions en el subministrament d’informació
1. Es considera falta lleu aportar informació o documentació necessàries per a les funcions d’inspecció i control administratiu de manera incompleta o fraccionada, i no esmenada segons els terminis i procediment previst en la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
2. Es considera falta greu la negativa a subministrar dades o obstruir les funcions d’informació, vigilància o inspecció que practique l’administració de la Generalitat, com també subministrar informació inexacta, amb omissions, errors o imprecisions, o documentació falsa.


Article 105. Infraccions en matèria de reestructuració parcel·lària
1. Constitueixen infraccions lleus:
a) Incomplir l’obligació de mantenir en bon estat les parcel·les afectades, cuidant-les d’acord amb les bones pràctiques agràries, una vegada publicat el decret que acorde la reestructuració parcel·lària.

b) Dificultar els treballs de recerca i classificació de terres.
c) No atendre els requeriments de l’administració referits a la informació sobre la situació jurídica de les parcel·les afectades per la reestructuració, o atendre’ls de manera incompleta.
d) Realitzar actes que generen una disminució del valor de les parcel·les inferior o igual al 10 %, una vegada que el decret de reestructuració parcel·lària ha sigut publicat.
e) Qualsevol altra acció o omissió que supose incompliment de qualsevol dels requisits establits en el títol IV, capítol II o en les normes de desenvolupament que no estiga classificada com a falta greu o molt greu.
2. Constitueixen infraccions greus:
a) Impedir o dificultar la fitació, la senyalització o partió de les parcel·les afectades, com també retirar els senyals quan estiguen instal·lats.

b) Realitzar sense la preceptiva autorització, una vegada publicat el decret de reestructuració parcel·lària, noves plantacions, l’establiment de cultius permanents, noves obres o construccions, o qualsevol altra activitat que puga condicionar els treballs que s’han de realitzar en la futura reestructuració.
c) Destruir obres ja existents; talar, cremar o abatre arbres o arbustos; extraure o suprimir plantacions o cultius permanents; extraure àrids o exhaurir la terra; com també qualsevol altre acte que supose una disminució del valor de les parcel·les superior al 10 %, una vegada haja entrat en vigor el decret de reestructuració parcel·lària.

d) Subministrar, les persones que estiguen obligades a fer-ho i sabent-ho, informació falsa en el curs del procediment.
e) Impedir al personal encarregat de la realització dels treballs de reestructuració parcel·lària l’accés a les parcel·les per a l’exercici de la seua funció.
f) La deterioració o mal ús de qualsevol de les obres realitzades en execució del projecte definitiu de reestructuració.
3. Constitueixen infraccions molt greus:
a) Impedir o obstaculitzar la presa de possessió de les noves parcel·les de reemplaçament.
b) Impedir o dificultar la realització de les obres de camins i altres infraestructures previstes en el projecte de reestructuració.
c) La destrucció o inutilització de qualsevol de les obres realitzades en execució del projecte de reestructuració.

Article 106. Infraccions en matèria de sòl agrari infrautilitzat
1. Constitueix una infracció administrativa en matèria d’infrautilització del sòl qualsevol acció o omissió tipificada en aquesta llei pel que fa al compliment de les condicions establides en l’article 11.1 d’aquesta llei i de les normes que la despleguen, per a garantir-ne el compliment i la preservació de l’entorn i de les condicions ambientals.

2. Es consideren infraccions de caràcter lleu la falta de notificació a l’administració o l’incompliment de realització de l’alternativa escollida en el termini atorgat, d’acord amb el que estableix l’article 12 d’aquesta llei, quan la parcel·la declarada infrautilitzada tinga una superfície igual o inferior a una hectàrea.
3. Es consideren infraccions greus:
a) La falta de notificació a l’administració o l’incompliment de realització de l’alternativa escollida, d’acord amb el que estableix l’article 12 d’aquesta llei, quan la parcel·la declarada infrautilitzada tinga una superfície superior a una hectàrea.
b) El manteniment de la finca en situació d’infrautilització, transcorreguts dos anys des de la data d’inscripció en l’inventari de sòl infrautilitzat.
4. Es considera infracció molt greu el manteniment de la finca en situació d’infrautilització, transcorreguts més de tres anys des de la data d’inscripció en l’inventari de sòl infrautilitzat.

Article 107. Quantia de les sancions
Les infraccions previstes en aquest títol s’han de sancionar:
a) Les infraccions lleus amb prevenció o multa de 200 fins a 600 euros.
b) Les infraccions greus amb multa de 601 euros a 1.500 euros.
c) Les infraccions molt greus amb multa de 1.501 euros a 6.000 euros.

Article 108. Graduació de les sancions
1. Per a la determinació concreta de la sanció que s’impose, de les assignades a cada tipus d’infracció, s’han de prendre en consideració els criteris següents:
a) El grau de culpabilitat o l’existència d’intencionalitat.
b) La continuïtat o persistència en la conducta infractora.
c) La naturalesa dels perjudicis causats.
d) La reincidència, per comissió en el termini d’un any de més d’una infracció de la mateixa naturalesa, quan així haja sigut declarat per resolució ferma en via administrativa.
e) El reconeixement i l’esmena de les infraccions com també la reparació dels danys causats, abans que es resolga el corresponent procediment sancionador.
2. Els criteris de graduació recollits en l’apartat 1 no poden utilitzar-se per a agreujar la infracció quan estiguen continguts en la descripció de la conducta infractora o formen part del mateix il·lícit administratiu.
3. La proposta de resolució de l’expedient i la resolució administrativa que recaiga han d’especificar i motivar els criteris de graduació de la sanció tinguts en compte entre els assenyalats en l’apartat 1 d’aquest article. Quan no es considere rellevant, a aquests efectes, alguna de les circumstàncies enumerades en els punts a, b, c i d de l’apartat 1 d’aquest article, cal imposar la sanció en la quantia mínima prevista per a cada tipus d’infracció.
4. En tot cas, el procediment sancionador ha de tenir en compte els drets de les persones interessades establits en l’article 53 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Article 109. Procediment i òrgans competents
1. El procediment sancionador s’ha de regular d’acord amb la normativa aplicable segons el que disposen la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i la Llei 40/2015, de règim jurídic del sector públic.
2. L’òrgan amb competència per a incoar l’expedient sancionador és la persona titular de la direcció territorial competent en matèria d’agricultura on radique la parcel·la, i si n’hi ha diverses de competents, la corresponent a la superfície de la parcel·la de més extensió.
3. Els òrgans amb competència per a la imposició de les sancions previstes en aquesta llei són els següents:
a) Per a sancionar infraccions de caràcter lleu o greu, la persona titular de la direcció general competent en matèria d’estructures agràries.
b) Per a sancionar infraccions de caràcter molt greu, la persona titular de la conselleria competent en matèria d’agricultura.

Article 110. Reparació del dany i indemnització
1. Amb independència de les infraccions i sancions contingudes en aquesta norma, les persones responsables estan obligades a reparar el dany causat i, si escau, a indemnitzar pels danys i perjudicis, sense perjudici de qualsevol responsabilitat que puga reclamar-se en un altre ordre. Una vegada ferma la resolució de la infracció comesa, s’han de determinar els danys i perjudicis segons un criteri tècnic degudament motivat i cal establir la forma i el termini en què la reparació ha de dur-se a terme o, si escau, la impossibilitat de la reparació i consegüent establiment de la indemnització que pot correspondre per danys i perjudicis. Les persones perjudicades poden aportar un peritatge complementari per compte propi.
2. La reparació del dany causat s’ha d’acordar mitjançant l’oportú procediment administratiu, d’acord amb l’article 90.4 de la Llei 39/2015 i l’article 28.2 de la Llei 40/2015.
3. L’execució per l’administració de la reparació ordenada ha de ser per compte de:
a) La persona física o jurídica responsable de la infracció, que és la persona física o jurídica titular del domini o d’un altre dret real de gaudi sobre les parcel·les afectades, tret de l’existència de qualsevol tipus de cessió del dret d’ús o aprofitament en favor d’una tercera persona.

b) La persona física o jurídica que siga titular de les parcel·les en règim d’arrendament, parceria o qualsevol altre dret d’ús o aprofitament anàleg, llevat que en el curs de l’expedient demostre que les persones arrendadores o cedents li han impedit el normal desenvolupament dels drets d’ús o aprofitament de les parcel·les. En aquest cas la responsabilitat ha de recaure sobre aquestes.
c) Les persones causahavents de les herències indivises i comunitats hereditàries i les persones representants de les herències jacents, com també cotitulars de les societats de guanys i de les comunitats de béns, i les persones membres de societats civils i entitats mancades de personalitat jurídica, totes elles propietàries de finques rústiques que constituïsquen una unitat econòmica o un patrimoni separat, susceptible d’imposició, llevat de l’existència de qualsevol tipus de cessió del dret d’ús o aprofitament en favor d’una tercera persona. Si escau, les persones copartícips han de respondre solidàriament de les sancions imposades.


Article 111. Execució forçosa
1. Per a l’execució de les resolucions i acords dictats per l’administració autonòmica en el marc d’aquesta llei poden emprar-se qualssevol dels mitjans d’execució forçosa dels actes administratius, de conformitat amb el que disposa l’article 100 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

2. En el cas de pluralitat de persones obligades, són responsables del pagament de les multes derivades de l’execució forçosa totes elles amb caràcter solidari. Quan la persona obligada siga jurídica, una col·lectivitat de persones mancada de personalitat o un patrimoni separat susceptible de relacions jurídiques, i l’entitat corresponent no efectue voluntàriament el pagament de la multa en el termini abans assenyalat, l’administració pot exigir-lo amb caràcter solidari de les persones administradores, gestores, responsables, promotores, membres, sòcies o liquidadores que figuren en l’expedient.
3. Si la persona jurídica autora d’una infracció prevista en aquesta llei s’ha extingit abans de ser sancionada, s’han de considerar responsables les persones físiques que, des dels seus òrgans de direcció o actuant al seu servei o per elles mateixes, han determinat amb la seua conducta la comissió de la infracció. Les persones sòcies o partícips en el capital responen solidàriament, i fins al límit del valor de la quota de liquidació que se’ls haja adjudicat, del pagament de la sanció o, si escau, del cost de la reparació.


DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Protecció de dades
Correspon a la conselleria competent en matèria d’agricultura la creació de fitxers i el tractament de dades de caràcter personal inherents als processos regulats en aquesta llei, amb sotmetiment a les normes recollides en la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, o la normativa legal que la substituïsca.

Segona. Beneficis fiscals
Addicionalment als beneficis fiscals previstos en aquesta llei, quan a la base imposable d’una transmissió onerosa li siga aplicable alguna de les reduccions previstes en la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernització de les explotacions agràries, se li ha d’aplicar una deducció en la quota per l’import necessari perquè aquest benefici fiscal arribe al 99 % del valor del bé objecte de reducció.


DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera. Règim transitori dels procediments
Als procediments iniciats a l’entrada en vigor d’aquesta llei els és aplicable la normativa vigent en el moment de la iniciació, excepte en el supòsit d’aplicació retroactiva de la norma més favorable per als procediments sancionadors o tributaris.

Segona. Procediments de concentració parcel·lària
Aquelles concentracions parcel·làries iniciades amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta llei continuaran regint-se per la normativa precedent.


DISPOSICIONS DEROGATÒRIES

Única. Derogacions normatives
1. A l’entrada en vigor d’aquesta llei queden derogades:
1.1. La Llei 7/1986, de 22 de desembre, de la Generalitat, d’utilització d’aigua per a reg.
1.2. La Llei 8/2002, de 5 de desembre, d’ordenació i modernització de les estructures agràries de la Comunitat Valenciana.
1.3. Les disposicions d’igual o inferior rang que s’oposen al que disposa aquesta llei.
2. Després de l’entrada en vigor d’aquesta llei continua vigent el Decret 217/1999, de 9 de novembre, del Govern Valencià, pel qual es determina l’extensió de les unitats mínimes de cultiu a la Comunitat Valenciana.


DISPOSICIONS FINALS

Primera. De la normativa aplicable
De manera supletòria, i per a aquelles matèries no regulades expressament en aquesta llei i en les normes complementàries, és aplicable la normativa estatal vigent corresponent.

Segona. Habilitació normativa
Es faculta el Consell per a dictar les disposicions necessàries per al desplegament i execució d’aquesta llei, i s’han d’aprovar els reglaments i s’han de crear els inventaris i registres que s’hi preveuen en el termini màxim de dos anys des que entre en vigor.

Tercera. Entrada en vigor de la llei
Aquesta llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Per tant, ordene que tots els ciutadans i totes les ciutadanes, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir aquesta llei.

València, 28 de febrer de 2019

El president de la Generalitat,
Ximo Puig i Ferrer

linea
Mapa web