LLEI 5/2019, de 28 de febrer, de la Generalitat, d'estructures agràries de la Comunitat Valenciana. [2019/2067]
(DOGV núm. 8500 de 06.03.2019) Ref. Base de dades 002136/2019
-
Anàlisi jurídica
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Presidència de la Generalitat Grup temàtic: Legislació Matèries: Agricultura i alimentació Ramaderia i animals Descriptors: Temàtics: política agrària, modernització de l'explotació agrària, explotació agrària, Dret agrari, concentració parcel.lària, ordenació de la propietat rústica, ordenació hidroagrícola, terra agrícola, terra abandonada, utilització de les terres, utilització de les terres, assignació de terres, sector agrari, impost sobre transmissions patrimonials , monografies
LLEI 5/2019, de 28 de febrer, de la Generalitat, d'estructures agràries de la Comunitat Valenciana. [2019/2067]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans i totes les ciutadanes que les Corts han aprovat i jo, dacord amb el que estableixen la Constitució i lEstatut dAutonomia, en nom del rei, promulgue la llei següent:
Índex
Preàmbul
TÍTOL PRELIMINAR. DISPOSICIONS GENERALS
Article 1. Objecte
Article 2. Objectius
Article 3. Actuacions prioritàries
Article 4. Definicions
Article 5. Agent dinamitzador
Article 6. Reconeixement
TÍTOL I. DE LORDENACIÓ DEL SÒL AMB FINS AGRARIS
CAPÍTOL I. Dels informes previs en sòl no urbanitzable
Article 7. Actuacions en sòl no urbanitzable o amb valors agraris i rurals
Article 8. Informe previ
Article 9. Excepcions
Article 10. Criteris davaluació
CAPÍTOL II. Sòl agrari infrautilitzat
Article 11. Definició de sòl agrari infrautilitzat
Article 12. Declaració i alternatives
Article 13. Declaració i efectes de lincompliment de la funció social de la terra
Article 14. Sòl infrautilitzat i Xarxa de Terres
TÍTOL II. DE LA PLANIFICACIÓ SECTORIAL I LES EINES DAQUESTA
CAPÍTOL I. Del mapa agronòmic de la Comunitat Valenciana
Article 15. Disposicions generals
Article 16. Informació continguda en el Mapa Agronòmic
CAPÍTOL II. Dels plans dactuació sectorial
Article 17. Contingut dels plans
CAPÍTOL III. Dels parcs agraris de la Comunitat Valenciana
Article 18. Delimitació i funcions del parc agrari
Article 19. Mesures de foment
Article 20. Registre de parcs agraris de la Comunitat Valenciana
TÍTOL III. DE LA XARXA DE TERRES
CAPÍTOL I. De les funcions de la Xarxa de Terres i les oficines gestores
Article 21. Definició
Article 22. Funcions de la Xarxa de Terres
Article 23. Oficines gestores de la Xarxa de Terres (OGX)
Article 24. Registre de lOGX
Article 25. Serveis que han de prestar les OGX
CAPÍTOL II. De la gestió de parcel·les per les oficines de la Xarxa de Terres
Article 26. Responsabilitats de gestió per les OGX
Article 27. Destinació de les parcel·les integrants de les OGX
Article 28. Publicitat de les parcel·les integrants de la Xarxa de Terres
Article 29. De la comprovació i control de parcel·les
Article 30. Encàrrec dintermediació a loficina gestora
Article 31. Taxes i preu dels serveis
Article 32. Bonificacions fiscals de les transmissions i cessions
Article 33. Garanties a la persona titular de la finca
TÍTOL IV. DE LA MILLORA DESTRUCTURES PRODUCTIVES
CAPÍTOL I. De la iniciativa de gestió en comú (IGC)
Article 34. Definició dIGC
Article 35. Reconeixement i registre
Article. Promoció de projectes en IGC
CAPÍTOL II. Del concepte de reestructuració parcel·lària
Secció primera. Aspectes generals
Article 36. Finalitat de la reestructuració parcel·lària
Article 38. Objecte de la reestructuració parcel·lària
Article 39. Tipus de reestructuració parcel·lària
Article 40. Tipus de procediment
Article 41. Col·laboració entre administracions
Article 42. Comunicació dactuacions
Secció segona. Iniciativa de reestructuració parcel·lària
Article 43. Iniciació dofici de la reestructuració parcel·lària pública
Article 44. Iniciació a sol·licitud de les persones interessades de la reestructuració parcel·lària pública
Article 45. Iniciativa de reestructuració parcel·lària privada
Article 46. Iniciativa de reestructuració mitjançant permutes voluntàries de parcel·les
Article 47. Principi de col·laboració
Article 48. Promoció diniciatives de gestió en comú en la reestructuració parcel·lària
Secció tercera. Avaluació ambiental
Article 49. Integració ambiental
Secció quarta. Procediment ordinari
Subsecció primera. Normes orgàniques
Article 50. Aspectes generals
Article 51. Comissions locals
Article 52. Grup auxiliar de treball
Article 53. Del pressupost dels processos de reestructuració parcel·lària
Subsecció segona. Fases del procediment ordinari
Article 54. Disposició general
Article 55. Estudi de viabilitat
Article 56. Decret pel qual sacorda linici del procediment de reestructuració parcel·lària
Article 57. Perímetre de la reestructuració
Article 58. Obligacions de les persones beneficiàries de la reestructuració
Article 59. Investigació de la propietat
Article 60. Aprovació de bases provisionals
Article 61. Contingut de les bases de reestructuració parcel·lària
Article 62. Fermesa de les bases de reestructuració parcel·lària
Article 63. Projecte de reordenació
Article 64. Acord de reordenació parcel·lària
Article 65. Acta de reordenació de la propietat
Article 66. Massa comuna
Article 67. Finques de persones desconegudes
Secció cinquena. Procediment abreujat
Article 68. Circumstàncies i etapes
Secció sisena. Procediments especials
Article 69. Procediment especial per a reestructuració parcel·lària privada
Article 70. Responsabilitats de lagrupació promotora de la reestructuració privada
Article 71. Procediment especial de reestructuració parcel·lària mitjançant permutes voluntàries
Secció setena. Obres i infraestructures de la reestructuració parcel·lària
Article 72. Lliurament i conservació
Secció vuitena. Finançament de la reestructuració parcel·lària
Article 73. Finançament de la reestructuració parcel·lària pública
Article 74. Finançament de la reestructuració parcel·lària privada
Article 75. Incentius fiscals durant els processos de reestructuració pública i privada
CAPÍTOL III. Unitats mínimes de cultiu
Article 76. Definició
Article 77. Indivisió
Article 78. Excepcions
TÍTOL V. DELS INCENTIUS A LA MOBILITAT DE TERRES
Article 79. Disposicions generals
CAPÍTOL I. Impost sobre successions i donacions
Article 80. Reduccions de la base imposable en adquisicions per causa de mort
Article 81. Reduccions en la base imposable en adquisicions lucratives entre vius
CAPÍTOL II. Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats
Article 82. Transmissions de terres
Article 83. Agrupacions de parcel·les que continguen sòl rústic
TÍTOL VI. DE LES OBRES DINTERÈS AGRARI DE LA COMUNITAT VALENCIANA
CAPÍTOL I. Disposicions generals
Article 84. Criteris competencials
Article 85. Coordinació amb òrgans estatals
Article 86. Conformitat amb la planificació hidrològica
Article 87. Supòsits previs
CAPÍTOL II. De les actuacions directes de la conselleria competent en matèria dagricultura en matèria dobres
Article 88. Obres classificades dinterès general
Article 89. Finançament dobres dinterès general
Article 90. Plans dobres
Article 91. Regs de suport a cultius per raons socials
Article 92. Lliurament dobres
CAPÍTOL III. Del foment de la utilització racional i sostenible de laigua per a reg
Article 93. Disposicions generals
Article 94. Mesures de foment
CAPÍTOL IV. Altres actuacions
Article 95. Disposició general
Article 96. Millora de les infraestructures municipals
Article 97. Obres dinfraestructura per a la promoció diniciatives de gestió en comú
Article 98. Suport a les energies renovables
CAPÍTOL V. De les garanties de les ajudes
Article 99. Deure de conservació i manteniment
Article 100. Devolució dajudes
TÍTOL VII. NORMES DINSPECCIÓ, INFRACCIONS I SANCIONS
Article 101. Obligacions legals
Article 102. Inspecció
Article 103. Tipificació dinfraccions
Article 104. Infraccions en el subministrament dinformació
Article 105. Infraccions en matèria de reestructuració parcel·lària
Article 106. Infraccions en matèria de sòl agrari infrautilitzat
Article 107. Quantia de les sancions
Article 108. Graduació de les sancions
Article 109. Procediment i òrgans competents
Article 110. Reparació del dany i indemnització
Article 111. Execució forçosa
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Protecció de dades
Segona. Beneficis fiscals
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera. Règim transitori dels procediments
Segona. Procediments de concentració parcel·lària
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Derogacions normatives
DISPOSICIONS FINALS
Primera. De la normativa daplicació
Segona. Habilitació normativa
Tercera. Entrada en vigor de la llei
PREÀMBUL
I
Lagricultura i la ramaderia són sectors estratègics per a la societat valenciana per la seua contribució com a models sostenibles de producció i provisió daliments delevada qualitat i la seua importància per a la vertebració del territori, la creació docupació i la fixació de la població en el medi rural, la conservació del medi ambient i dels agroecosistemes, i ladaptació i la mitigació del canvi climàtic. El sector agropecuari de la Comunitat Valenciana està basat fonamentalment en explotacions xicotetes i mitjanes de caràcter familiar. Quasi el 80 % de les explotacions compten amb menys de 5 hectàrees i la grandària mitjana de lexplotació és de 5,5 hectàrees. La viabilitat de lagricultura valenciana sha vist limitada per problemes estructurals vinculats a larticulació de la cadena alimentària, la fragmentació de la propietat de la terra, la manca duna cultura de la gestió en comú de la producció, lescassa mobilitat del mercat de terres, la manca deines que faciliten la planificació a professionals del sector i la deficiència dinversió pública i privada en benefici duna activitat agrària sostenible i generadora docupació. Aquests factors estructurals han afavorit labandonament progressiu de lactivitat agrària i labsència de relleu generacional.
Les tensions competitives, reflectides en les clares asimetries en la cadena de valor, obliguen a la cerca de models alternatius de relació entre els agents de la cadena alimentària, que passen per innovacions socials que afigen valor a la producció, permeten la diversificació de les explotacions i faciliten fórmules de gestió sostenible i de baixa intensitat de carboni, en benefici de les explotacions agràries familiars, de les agrupacions daquestes i de la societat en general. Les noves formes de gestió requereixen una mobilització de les estructures agràries en benefici dactivitats emprenedores. Només un 6 % de les explotacions tenen persones titulars amb menys de trenta-quatre anys segons les últimes dades censals disponibles, per la qual cosa lagricultura ha de ser capaç de representar una activitat rendible i sostenible.
La magnitud daquests problemes i la rellevància dels sistemes agraris i alimentaris reclamen una acció integral sobre les estructures agràries que impulse processos de reestructuració que oferisquen totes les possibilitats que puga haver-hi en lagricultura valenciana per a constituir explotacions viables i respectuoses amb el territori i el medi ambient. Amb aquesta finalitat, sis són els problemes que aquesta llei pretén atendre.
En primer lloc, labandonament de terres que ha provocat la desaparició de quasi la meitat de les explotacions agràries existents fa deu anys i una reducció de la superfície agrària útil superior a l11 %. Aquesta llei reconeix que les causes daquest fenomen són múltiples, des de les pressions competitives de les explotacions dèbilment inserides en la cadena de valor, fins a les pressions que comporta ladaptació al canvi climàtic en les seues múltiples manifestacions, incloses la pèrdua de qualitat dels recursos de laigua i el sòl, laparició de noves plagues i les modificacions en els cicles productius dels cultius. En labandonament també influeixen factors sociològics i institucionals que les anteriors normatives sobre estructures agràries no han pogut resoldre i que són una causa històrica de deteriorament de les superfícies que pot comportar lexclusió de certes ajudes supranacionals per no complir els requisits de la normativa comunitària (Reglament UE 1307/2013 i Reial decret 1.075/2014, en particular, larticle 11.6). Aquesta norma ofereix un conjunt ampli dalternatives per a mobilitzar les parcel·les de manera que es garantisca una agricultura sostenible des de les perspectives econòmica, social i ambiental. Addicionalment planteja usos alternatius que eviten la infrautilització del sòl agrari i en faciliten lús sostenible a través dincentius fiscals de la mobilitat de les parcel·les amb vocació agrària, fórmules de gestió en comú de parcel·les i la creació duna xarxa doficines gestores de terres que consolide i protegisca les experiències de bancs de terres que ja són una realitat a distints municipis de la Comunitat Valenciana i que van tenir un antecedent en lOrdre de 21 de maig de 1999, de la Conselleria dAgricultura, Pesca i Alimentació, per la qual es crea un banc de terres a la Comunitat Valenciana, que es va derogar posteriorment. La Resolució 105/IX de les Corts Valencianes, de l11 de desembre de 2015, insta a promoure la creació duna xarxa de bancs de terres, en coordinació amb els ajuntaments. Així mateix, en molts casos, les terres agrícoles abandonades configuraven un mosaic agroforestal i se situaven en la frontera del que és forestal i del que és agrari. En aquest sentit, aquesta llei, en línia amb les previsions establides en larticle 3 de la Llei forestal valenciana pel que fa als terrenys agrícoles abandonats que han adquirit signes inequívocs de lestat forestal, estableix mesures per a afavorir la conservació i la recuperació del mosaic agroforestal preexistent, fonamental des del punt de vista de la producció daliments, la biodiversitat i la prevenció i lextinció dincendis.
En segon lloc, la fragmentació excessiva de la propietat comporta problemes per a agrupar loferta i provoca alts costos dels cultius. En lactualitat, més del 80 % de les més de cent mil explotacions agràries de la Comunitat Valenciana té menys de cinc hectàrees de superfície agrícola útil i només un 10 % pot ocupar una unitat o més de treball a lany. La llei proposa instruments socialment i territorialment sostenibles per a agrupar les explotacions i reestructurar parcel·les en models de gestió que permeten la viabilitat de lagricultura, respectant els valors culturals i ambientals del sòl agrari. Es promou lacció pública a favor de la reestructuració parcel·lària, com a concepte més ampli que el de concentració parcel·lària per a la consecució dexplotacions de dimensions viables, i sincorpora lavaluació ambiental en els processos de reestructuració. Això, mitjançant una normativa que facilite els processos de reestructuració salvaguardant els drets legítims de tinença enfront de la pèrdua arbitrària daquests, amb ple respecte al dret a la propietat i a la garantia digualtat en lexercici daquest dret, proclamats en larticle 33 de la Constitució espanyola i en el compliment de la funció social que sen deriven. Aquesta llei és també coherent amb el principi 3.1.2 de les directrius voluntàries sobre la governança responsable de la tinença de la terra, la pesca i els boscos en el context de la seguretat alimentària nacional, aprovades per la FAO en 2012, que salvaguarda els drets legítims de tinença davant de les accions que puguen amenaçar-los.
El tercer problema es deriva de la manca duna cultura de la gestió en comú de la terra. La necessitat de plantejar fórmules de gestió en comú reforça lestratègia europea de foment dagrupacions de productors en tots els sectors a lempara de la normativa comunitària com és el Reglament (UE) número 1308/2013. Aquesta llei reconeix que aquestes fórmules requereixen, per a aconseguir lèxit esperat, una eficient gestió dincentius que responga a una lògica davaluació, assistència tècnica i seguiment dels projectes seleccionats. En aquesta acció, la Generalitat ha de posar al servei de la millora destructures agràries totes les capacitats tècniques necessàries sobre nous models dorganització, la divulgació daquestes a aquelles persones que tenen la titularitat de lexplotació i professionals de lagricultura per a aconseguir explotacions sostenibles en forma diniciatives de gestió en comú. Aquesta gestió complementa, en el marc de lactivitat empresarial agrària, el reconeixement de la llibertat dempresa de larticle 38 CE i recollit en lSTC 83/1984, amb aquelles activitats de caràcter associatiu necessàries per a limpuls de models innovadors de gestió en comú orientats a obtenir resultats òptims.
En quart lloc, el mercat de terres no és suficientment dinàmic per la manca duna política que, en el marc de les competències de la Generalitat, afavorisca les transmissions, les cessions i els arrendaments. La normativa existent en el nostre entorn ofereix solucions que doten el mercat de terres de transparència i donen suport a experiències locals. Aquesta llei no solament crea la Xarxa de Terres com a eina dintermediació, sinó que estableix mecanismes per a promoure la mobilitat de la terra, i amplia considerablement els incentius respecte dels previstos en la normativa estatal de limpost de successions i donacions i de limpost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (dara en avant, ITP-AJD), sempre en benefici de professionals de lagricultura i de les iniciatives de gestió en comú. Quant a lexempció de lITP-AJD en processos de reestructuració parcel·lària i permutes voluntàries, ja estava prevista en larticle 45.I.B.6 del Reial decret legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, pel qual saprova el text refós de la Llei de limpost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. En aquesta norma sestableix lexempció en les transmissions i altres actes i contractes ocasionats per la concentració parcel·lària, les permutes forçoses de parcel·les rústiques, les permutes voluntàries autoritzades per lInstitut de Reforma i Desenvolupament Agrari, com també les daccés a la propietat derivades de la legislació darrendaments rústics i les adjudicacions de lInstitut de Reforma i Desenvolupament Agrari a favor de persones agricultores en règim de cultiu personal i directe, dacord amb la seua legislació específica. Lefecte daquestes exempcions ha sigut limitat, probablement per la necessitat daclarir el procediment dautorització per part de lòrgan competent a què puguen acollir-se les persones titulars de parcel·les rústiques, que no és altre que la conselleria competent en matèria dagricultura.
En cinqué lloc, sha mancat històricament deines dinformació per a la presa de decisions sobre alternatives de cultiu, tant en làmbit de formulació de plans sectorials com de la persona agricultora. Per a una agricultura responsable i competitiva hi ha tecnologies disponibles que permeten integrar eines de gestió basada en sistemes dinformació geogràfica que convé posar a la disposició de la societat. En les últimes dècades, les diferents administracions agràries valencianes han dissenyat plans dactuació que han tingut una certa repercussió mediàtica, però han mancat de mitjans, sistematització i visió estratègica. El Consell donarà un impuls a aquestes eines, enteses com un servei per a lactivitat agrària sostenible i ladopció de mesures dadaptació i mitigació del canvi climàtic. La llei defineix instruments dimpuls als cultius de secà i de regadiu i la seua integració ambiental, com són les figures de pla sectorial i parc agrari, i aquesta última figura és adequada per a la dinamització de models territorialment sostenibles.
En sisé lloc, han de crear-se les condicions per a una inversió pública i privada en benefici del sector agrari i el desenvolupament rural. En aquest context, la llei planteja una definició integradora de les activitats agràries, complementàries i dactivitats de primera transformació. La promoció dinversions és també fonamental pel que fa a leficiència en lús de laigua i lenergia, per la qual cosa la Generalitat treballarà per un regadiu sostenible. Finalment, entre les activitats a promoure estan la producció denergies renovables, laplicació de noves tecnologies dinformació i comunicació, i també la valorització de recursos com a part duna estratègia deconomia circular.
Finalment, la pèrdua de sòl agrari ha implicat la pèrdua de sòl fèrtil. En aquest sentit, lespai agrari periurbà és el més vulnerable davant de la pressió expansiva daltres usos del sòl (urbanització, usos terciaris i industrials, infraestructures de comunicació i transport) que ocupen i fragmenten lespai agrari circumdant a les ciutats, generen parcel·les marginals i agreugen els problemes estructurals abans esmentats que limiten la viabilitat econòmica de lactivitat agrària.
II
Davant dels problemes esmentats, lEstatut dautonomia de la Comunitat Valenciana (EACV) reconeix la rellevància social i cultural del sector agrari valencià i la important tasca daquest en lactivitat productiva, en el manteniment del paisatge, del territori, del medi ambient, de la cultura i de les tradicions i els costums determinants de la identitat valenciana. També shi recull el dret a gaudir duna vida i un medi ambient segur, sa i ecològicament equilibrat, com també daigua de qualitat per a poder desenvolupar les activitats econòmiques i socials. Amb aquesta finalitat, la Generalitat es compromet a ladopció de les mesures polítiques, fiscals, jurídiques i legislatives que garantisquen els drets del sector agrari, el seu desenvolupament i protecció, com també de les persones agricultores i ramaderes (article 18 EACV), en la protecció del medi ambient, la diversitat biològica, els processos ecològics i altres àrees despecial importància ecològica (article 17 EACV). A més, a impulsar un model de desenvolupament equitatiu, territorialment equilibrat i sostenible, basat en la incorporació de processos dinnovació, la plena integració en la societat de la informació, la formació permanent, la producció obertament sostenible i una ocupació estable, i laccés a les noves tecnologies i al desenvolupament de polítiques actives que impulsen la formació, les infraestructures i la utilització daquestes (article 19 EACV), amb la plena integració dels joves i les dones (article 11 de lEACV). Saprova aquesta llei, dacord amb les competències atribuïdes en: article 49.3.3.a, «Agricultura, reforma i desenvolupament agrari, i ramaderia»; article 49.1.10.a, «Forests, aprofitaments i serveis forestals, vies pecuàries i pastures, espais naturals protegits i tractament especial de zones forestals, dacord amb el que disposa el número 23 de lapartat 1 de larticle 149 de la Constitució espanyola»; article 49.1.16.a, «Aprofitaments hidràulics, canals i regs, quan les aigües córreguen íntegrament dins del territori de la Comunitat Valenciana, instal·lacions de producció, distribució i transport denergia, sempre que aquest transport no isca del seu territori i laprofitament no afecte cap altra comunitat autònoma; aigües minerals, termals i subterrànies. Tot això, sense perjudici del que estableix el número 25 de lapartat 1 de larticle 149 de la Constitució espanyola»; larticle 49.3.4.a, «Sanitat agrària»; larticle 49.1.9.a, «Ordenació del territori i del litoral, urbanisme i habitatge»; article 49.1.12.a, «Turisme»; article 49.1.14.a, «Carreteres i camins litinerari dels quals transcórrega íntegrament dins del territori de la Comunitat Valenciana»; article 49.1.7.a, «Investigació, acadèmies làmbit dactuació principal de les quals siga la Comunitat Valenciana. Foment i desenvolupament, en el marc de la seua política cientificotecnològica, de lR+D+I; tot això, sense perjudici del que disposa el número 15 de lapartat 1 de larticle 149 de la CE»; article 49.3.16.a, «Règim de les noves tecnologies relacionades amb la societat de la informació i del coneixement»; i article 49.1.3.a, «Normes processals i de procediment administratiu derivades de les particularitats del dret substantiu valencià o de les especialitats de lorganització de la Generalitat».
En matèria de reforma i desenvolupament agrari, és la conselleria competent en agricultura qui té assignades aquestes funcions mitjançant el Decret 37/1985, de 31 doctubre, del president de la Generalitat, per haver sigut traspassades a la Comunitat Valenciana les funcions i els serveis que realitzava ladministració de lEstat, per raó dels reials decrets 3.533/1981, de 29 de desembre, i 1.794/1985.
Amb aquest text sactualitzen i desenvolupen aspectes no previstos en la Llei 8/2002, de modernització dexplotacions, que queda derogada per aquesta norma, encara que sen manté lesperit pel que fa a la regulació dobres agràries dinterès general. Aquesta llei, per raó de les competències assumides per la Comunitat Valenciana, realitza un esforç dactualització i adaptació a làmbit autonòmic de la normativa destructures agràries, representada en làmbit estatal per la Llei 19/1995, de modernització de les explotacions. Així, aquesta norma ofereix un conjunt ampli dalternatives a les explotacions agràries, de caràcter particular o associatiu, perquè aquestes trien, amb el suport de les administracions, lestratègia de millora destructures que millor sadapte a les seues característiques.
En tot moment es pretén que aquestes alternatives o normes actuen dacord amb els principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència establits en larticle 129 de la Llei 39/2015, de procediment administratiu.
III
Aquesta llei ofereix com a principals novetats les següents:
Sestableixen els objectius de la política destructures de la Generalitat des duna lògica integradora de les funcions econòmiques, socials, territorials i ambientals de lactivitat agrària, amb una llista daccions prioritàries, i shi destaca el paper dels qui exerceixen lagricultura de forma professional, de joves i dones, i de les iniciatives de gestió en comú del territori agrari.
Es crea la figura dagent dinamitzador, com a persona que impulsarà tècnicament la gestió sostenible del territori, per a facilitar els processos de reestructuració, iniciatives de gestió en comú i la Xarxa de Terres.
Es defineix el mapa agronòmic, que constituirà una eina dinformació per a les polítiques agràries de la Generalitat i, en general, per a la gestió del sòl agrari de tots els agents del sector.
Es defineix el sòl agrícola infrautilitzat, amb lobjectiu de poder inventariar la magnitud del problema de les parcel·les abandonades i fer-ne un seguiment, i saporten alternatives realistes i viables com ara la cessió incentivada a tercers o a la Xarxa de Terres.
En els supòsits de sòl agrari infrautilitzat, sobri un procediment per a la declaració, la inclusió en linventari corresponent i un ventall dalternatives que evite o corregisca les condicions que han motivat la iniciació de lexpedient. En casos extrems dabandó total, sobri la possibilitat de declaració que la funció social de la terra queda incomplida, i lexpedient pot conduir a lobligació de la cessió dús a tercers o a la mateixa xarxa de terres. És la vulneració de la finalitat o de la utilitat social del sòl la que activa el ventall de possibilitats que ofereix el legislador, en línia amb la doctrina del Tribunal Constitucional. Sacullen els plantejaments continguts en la Sentència 37/1987, sempre aportant alternatives per a no penalitzar aquelles explotacions que patisquen problemes de falta de rendibilitat.
Es crea una xarxa de terres, formada per una xarxa doficines gestores de terres sobre la base dun marc innovador que es beneficia de lexperiència que els bancs de terres comencen a adquirir a la Comunitat Valenciana. La xarxa es planteja en aquesta llei com una eina destinada a mobilitzar parcel·les a favor de persones agricultores professionals, iniciatives de gestió en comú, dones i joves.
Es crea la figura de la iniciativa de gestió en comú (IGC), qualificació que ha de promoure les explotacions associatives o les agrupacions dexplotacions que, sota diferents fórmules jurídiques, manifesten la voluntat de ser considerades com una unitat a lefecte de la posada en marxa dun pla de gestió en comú, en sintonia amb les normes supranacionals favorables a les agrupacions de loferta. Les IGC reconegudes resultaran beneficiades per les mesures de reestructuració i els beneficis fiscals reconeguts en la llei. La política del Consell donarà suport, a través de convocatòries públiques, als projectes daquestes iniciatives.
Es promouen eines de gestió sectorial, com el pla dactuació sectorial, que permet sistematitzar la planificació integral en cultius de regadiu i secà, i el parc agrari, per a la defensa de sistemes agraris locals.
Es recullen mesures de suport públic a la reestructuració parcel·lària amb suport del Consell. La reestructuració és un concepte que supera la clàssica concentració parcel·lària, per a la consecució dexplotacions destructura i dimensions viables, en nom de la utilitat social del domini i segons la doctrina del Tribunal Constitucional en aquesta matèria. En la llei samplien les opcions de reestructuració i se nestén la iniciativa a instàncies públiques i privades, seguint procediments que introduïsquen la integració ambiental en els plans de reestructuració, lagrupació de parcel·les i les permutes voluntàries. Es plantegen nous procediments que amplien i aclareixen el marc normatiu actual, en coherència amb les competències en matèria destructures agràries assumides per la Generalitat.
Sintrodueixen incentius fiscals a ladquisició, cessió i arrendament de finques rústiques que amplien considerablement els beneficis previstos en la normativa estatal, amb una atenció prioritària a la consolidació dexplotacions a favor de professionals de lagricultura i de les iniciatives de gestió en comú. La Llei orgànica 8/1980, de 2 de setembre, de finançament de les comunitats autònomes, modificada per la Llei orgànica 6/2015, de 12 de juny, constitueix el marc orgànic que conté la cessió de tributs. Aquest marc orgànic és desenvolupat, amb caràcter general, per la Llei 22/2009, de 18 de desembre, per la qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes i ciutats amb estatut dautonomia i es modifiquen determinades normes tributàries i, per al cas de la Comunitat Valenciana, per la Llei 23/2010, de 16 de juliol, del règim de cessió de tributs de lEstat a la Comunitat Valenciana i de fixació de labast i les condicions daquesta cessió. Mitjançant aquesta Llei 23/2010, de 16 de juliol, es va adequar el contingut de lapartat 1 de larticle 52 i de la disposició addicional primera de lEACV al nou règim de cessió de tributs que es preveu en la Llei 22/2009, de 18 de desembre, i, així mateix, es va regular el règim específic daquesta cessió a la Comunitat Valenciana, de manera que es determina labast i les condicions de la cessió a aquesta comunitat autònoma i se li atribueix la facultat de dictar per a si mateixa normes legislatives en els casos i les condicions previstos en la Llei 22/2009, de 18 de desembre.
IV
El títol preliminar estableix el marc general de la política destructures agràries de la Comunitat Valenciana, amb una clara exposició dels seus objectius i actuacions prioritàries, i shi defineixen les figures bàsiques de la llei, algunes ja contingudes en la Llei 19/1995, de modernització dexplotacions, i se nhi introdueixen unes altres que constitueixen novetats com ara la Xarxa de Terres, les oficines gestores, les iniciatives de gestió en comú i la persona que té la condició dagent dinamitzador.
El títol I es dedica a lordenació del sòl amb fins agraris. El capítol I aclareix i desenvolupa les condicions per a lemissió dinformes dobres relacionades amb les activitats agropecuària, agrícola, forestal i cinegètica. En el capítol II del mateix títol sestableixen les condicions perquè un sòl agrari puga qualificar-se com a infrautilitzat. Aquestes condicions corregiran situacions manifestes de degradació del sòl o de males pràctiques. El procés preveu etapes com ara lobertura dexpedient, ladvertiment a la persona propietària, la declaració de sòl infrautilitzat, la incorporació en linventari, les alternatives derivades de la declaració, incloent-hi la possibilitat de cessió a tercers o a la Xarxa de Terres que sintrodueix en el títol III.
El títol II introdueix eines dinformació que contribuiran a la gestió agroecològica, edafològica i climàtica al servei de les persones agricultores. En el capítol I es defineix el mapa agronòmic com a element informatiu bàsic en la gestió agronòmica i ambiental del sòl agrari, que es posa a la disposició del sector, i ladministració és la responsable de la seua creació i manteniment. En el capítol II es defineix el pla dactuació sectorial, els continguts mínims daquest i com es formalitza la participació dels sectors interessats. El capítol III preveu la promoció dels parcs agraris com una figura de suport a la viabilitat de lactivitat agrària en sistemes locals, amb voluntat de gestió integrada.
En el títol III es crea la Xarxa de Terres, que pot crear les seues pròpies oficines gestores o a la qual es poden adscriure altres oficines gestores de caràcter públic. El funcionament de la xarxa és rellevant com a mecanisme dinformació, assessorament i seguiment del mercat de terres. La xarxa ha destar dotada de mitjans suficients per a la realització de les activitats dassessorament, informació, registre, supervisió i inventari. El capítol I socupa de les funcions de la xarxa i de les oficines daquesta. El capítol II es dedica a les parcel·les incorporades, a la seua gestió i intermediació i a les garanties dels seus titulars.
El títol IV estableix les actuacions de millora destructures agràries a través de les iniciatives de gestió en comú i de la reestructuració de parcel·les. Així, en el capítol I es dóna suport a lexplotació associativa o lagrupació dexplotacions des dun concepte genèric denominat iniciativa de gestió en comú (IGC). Les entitats qualificades com a IGC poden presentar projectes que, a través de convocatòries públiques, seran cofinançats per ladministració. En els projectes es promouran fórmules innovadores que afavorisquen la creació de valor en termes econòmics, ambientals, socials i territorials. El capítol II introdueix i regula la reestructuració de parcel·les lobjectiu de la qual és lagregació de parcel·les daportació de les persones propietàries. Samplia el concepte de concentració parcel·lària i té com a objectiu la millora de lestructura territorial de les explotacions, estudiant solucions que nafavorisquen la viabilitat i que donaran com a resultat, segons els casos, una única finca uniforme o diverses de ben diferenciades. Per tant, en aquest articulat sutilitza el terme «reestructuració» en lloc de «concentració», utilitzat en la Llei 8/2002, ja que es tracta dun concepte més ampli lobjectiu del qual és facilitar el canvi de model productiu cap a explotacions socialment i econòmicament viables. Sintrodueixen en la secció segona, i en les seccions quarta a sisena, tres vies per a accedir a la reestructuració parcel·lària. La primera, de caràcter públic. Les dues restants, de caràcter privat. La reestructuració pública es realitza a través de procediments ordinari i abreujat (seccions 4.a i 5.a) que inclouen la declaració dutilitat pública de la reestructuració. En el procediment ordinari sadmet la possibilitat dutilitzar la massa comuna per a correcció derrades o omissions, en matèria de reestructuració, tot i que som conscients que moltes de les qüestions plantejades en el passat no es repetiran en el futur per lús de les noves tecnologies (SIG-sistema dinformació geogràfic) i lobligació dincorporar, dacord amb la Llei 13/2015, de modificació de la Llei hipotecària, que afavoreix la coordinació entre les dades inscrites en el cadastre i el registre de la propietat, la representació gràfica georeferenciada de la finca quan sinscriguen operacions de parcel·lació, reparcel·lació, concentració parcel·lària, segregació divisió, agrupació o agregació i expropiació. Les altres dues vies de reestructuració tenen un procediment especial (secció sisena). En totes, les persones participants en la reestructuració es beneficien davantatges econòmics i fiscals que preveu la llei. Els procediments ordinari i abreujat són desenvolupats per a garantir la correcta realització de la reestructuració que incloga la declaració dutilitat pública. Els procediments especials agiliten els processos de reestructuració parcel·lària privada o a través de permutes voluntàries, aquestes últimes amb els incentius fiscals que la legislació preveu per a les permutes autoritzades per lorganisme competent en matèria agrària. En tots els processos de reestructuració es preveu lanàlisi de la repercussió daquesta en matèria ambiental com a part integrant del procés de reordenació parcel·lària. Quan la reestructuració parcel·lària siga promoguda per una IGC, en ladjudicació i delimitació dels lots de reemplaçament sha de tenir en compte aquesta circumstància per a tractar fórmules de gestió en comú. En la secció setena es regulen les condicions per a les obres públiques en la reestructuració parcel·lària, i en la secció vuitena es defineixen les condicions de finançament dels processos de reestructuració, amb un suport de la Generalitat en tots els casos, i lassumpció de la major part del finançament de les obres en el cas de la concentració de caràcter públic. Tanca el títol IV el capítol III, que regula les unitats mínimes de cultiu, lobjectiu de les quals és limitar lexcessiva fragmentació i la segregació de parcel·les dús agrari. El desenvolupament reglamentari pot anar adaptant la unitat mínima de cultiu a circumstàncies territorials i sectorials.
El títol V introdueix diversos incentius fiscals que pretenen promoure la mobilitat de la terra. Aquesta llei amplia els supòsits de bonificació que ja estaven previstos en la normativa estatal de limpost de successions i donacions i de limpost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (dara en avant, ITP-AJD), en particular en el títol I de la Llei 19/1995, de modernització dexplotacions, i en larticle 45.1.A.6 del Reial decret legislatiu 1/1993, pel qual saprova el text refós de la Llei de limpost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, amb especial referència a les transmissions i cessions de finques rústiques a persones agricultores professionals, o de finques incorporades a iniciatives de gestió en comú (IGC) i a la Xarxa de Terres, es realitzen sense cost fiscal, la qual cosa nafavoreix la valoració, amb els consegüents beneficis econòmics i ambientals que això comporta. Amb aquest fi sestableixen deduccions dels impostos de successions i donacions i de lITP-AJD. En el capítol I sintrodueixen beneficis fiscals de limpost de successions i donacions en el supòsit de transmissió de la propietat de parcel·les rústiques, si es donen determinades condicions de la persona adquirent. També shi preveu un supòsit que permet beneficis fiscals quan les terres siguen transmeses en el termini dun any per ladquirent per causa de mort en determinats supòsits i determinades condicions de ladquirent. La transmissió pot realitzar-se també directament a lIGC o a la Xarxa de Terres. En el capítol II sintrodueix una deducció de quota de lITP-AJD en el supòsit darrendament i de transmissió de la propietat de parcel·les rústiques, si es donen determinades condicions en la persona arrendatària o en ladquirent. També es beneficien les transaccions que es realitzen a través de la Xarxa de Terres. Els beneficis fiscals samplien als supòsits de reestructuració parcel·lària i a les permutes voluntàries autoritzades per lautoritat competent en matèria de reforma i desenvolupament agraris, com sestableix en els articles 73, 74 i 75 daquesta llei. Això inclou conceptes com la reestructuració parcel·lària pública, la reestructuració parcel·lària privada i la reestructuració parcel·lària a través de permutes voluntàries.
El títol VI manté bona part de larticulat de la Llei 8/2002, de modernització dexplotacions, en el que fa referència a la regulació de les obres dinterès agrari promogudes per la Generalitat. Com a novetat, es consideren com a obres dinterès general diversos tipus dactuacions, la qual cosa inclou no solament actuacions sobre les infraestructures agràries i de reg, sinó també les energies renovables i les intervencions per a connectar el medi rural amb la societat de la informació.
Finalment, en el títol VII es regula latribució de la competència en matèria de control i inspecció. A més, es tipifiquen les infraccions amb la determinació de la sanció aplicable a cada supòsit de fet i la graduació daquestes. Se sistematitza el procediment sancionador, la reparació del dany causat i, si escau, lexecució forçosa.
Pel que sha exposat, aquesta llei planteja noves alternatives dús del sòl i dagrupació dexplotacions i parcel·les, dirigides a crear oportunitats docupació, de vertebració del territori i de models sostenibles de producció daliments. La Llei destructures agràries parteix de la confiança en les institucions i en les persones que treballen per a la recuperació de lagricultura valenciana i la transició daquesta cap a un nou model productiu dalt valor i responsable amb la societat.
Aquesta iniciativa legislativa està inclosa en el Pla normatiu de ladministració de la Generalitat per a lany 2018.
TÍTOL PRELIMINAR
Disposicions generals
Article 1. Objecte
Lobjecte daquesta llei és establir un marc general que impulse la millora de les estructures agràries a la Comunitat Valenciana a fi de garantir la viabilitat i la sostenibilitat del sector agrari, així com dassolir els objectius generals que sespecifiquen en larticle següent.
Article 2. Objectius
Els objectius daquesta llei són els següents:
a) Millorar les estructures agràries de la Comunitat Valenciana, a fi de garantir la viabilitat econòmica, social i ambiental de les explotacions agràries i lobtenció de rendes agràries suficients que asseguren unes òptimes condicions de vida als seus titulars.
b) Consolidar lagricultura i la ramaderia com a activitats econòmiques de referència, amb el foment, quan corresponga, daltres activitats amb caràcter complementari, fent-les compatibles amb el respecte als valors naturals, la conservació del patrimoni artisticohistòric dinterès agrari i la integritat de lentorn.
c) Establir i desenvolupar mesures de reordenació, agrupació, redimensionament de les explotacions agràries, millora estructural i dinfraestructures agràries i reestructuració de la propietat en aquelles zones amb especials dificultats o amb excessiva fragmentació a fi dassegurar la viabilitat i la rendibilitat de les explotacions agràries, lluitar contra labandó de lactivitat i de les parcel·les agràries i fomentar laccés a la terra en particular, de dones i persones joves per a crear noves explotacions o ampliar les ja existents, prestant especial atenció al suport a la constitució diniciatives de gestió en comú de la terra, amb totes les mesures que afavorisquen el seu desenvolupament.
d) Mitigar els efectes del canvi climàtic mitjançant lestabliment de mesures adequades i contribuir a la sostenibilitat de lactivitat agrària i del desenvolupament rural amb actuacions dadaptació als seus efectes.
e) Facilitar la resiliència territorial dàrees amb elevats valors mediambientals, agrològics o paisatgístics, especialment en aquelles zones de la comunitat vulnerables a causa de qualsevol raó, en particular de la pressió derivada del canvi dús del sòl, o bé amb la presència dalgun elevat risc ambiental, de tal manera que es potencie la conservació i la permanència daquests valors o es reduïsca la vulnerabilitat enfront del risc, a través de la reorganització espacial i funcional de lestructura territorial existent. Així mateix safavoriran mesures de conservació del sòl agrari i de conservació de cultius tradicionals i infraestructures associades en zones forestals que conformen mosaics agroforestals per a la prevenció i extinció dincendis.
f) Donar suport a les explotacions agràries mitjançant laplicació dincentius fiscals a ladquisició dexplotacions agràries i elements afectes i de finques rústiques.
g) Afavorir el manteniment de la població vinculada a lactivitat agrària, reconeixent el paper de la dona en el món rural, promovent la participació i la incorporació de les dones en lactivitat agrària en condicions digualtat així com la incorporació de les persones joves per a facilitar el relleu generacional en les explotacions agràries.
h) Promoure la viabilitat, ladaptació i la millora dels regadius i mesures que fomenten lús sostenible de laigua en lagricultura, singularment pel que fa a leficiència energètica i hidràulica en els regadius, laprofitament per a reg de les aigües regenerades, la recuperació i conservació dels recursos hídrics i el bon estat de les masses daigua i ecosistemes associats, així com la prevenció de la contaminació difusa de les masses daigua.
i) Promoure el desenvolupament i la implantació de les energies renovables, i en especial limpuls de la producció denergia a partir de la utilització de la biomassa dorigen agrícola o silvícola i daltres fonts alternatives denergia sostenibles com a instrument de millora de les explotacions agràries i de les condicions de vida de la població rural, a través del foment de lautosuficiència energètica i la sostenibilitat econòmica i ambiental, un millor aprofitament dels recursos i subproductes de lactivitat agrària i laplicació dun enfocament circular en la gestió de les explotacions.
j) Millorar les infraestructures agràries que permeten una millora de la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions agràries i de les condicions de vida i desenvolupament integral de la població rural.
k) Conservar el patrimoni natural, genètic i cultural associat a lactivitat agrària tradicional de la Comunitat Valenciana.
Article 3. Actuacions prioritàries
En el marc de les diferents mesures sectorials de suport i foment del sector agrari previstes en aquesta llei, es consideren prioritàries les línies dactuació següents:
a) El desenvolupament de fórmules que asseguren el manteniment dexplotacions agràries de dimensions que les facen econòmicament viables, amb especial atenció a les persones agricultores professionals i a la generació docupació, en particular de joves i dones.
b) El foment de mètodes de producció i de gestió de les explotacions agràries respectuosos amb la protecció ambiental i paisatgística, com també accions dadaptació i mitigació del canvi climàtic i dordenació del territori, tot això de conformitat amb les directrius que emanen de la normativa europea i de les administracions públiques competents.
c) Larticulació de les mesures sectorials necessàries per a evitar labandó i la infrautilització del sòl agrari, conservar i protegir el sòl agrari i assegurar la viabilitat de les explotacions agràries i la funció social de la terra pel que fa a la seua preservació com a actiu productiu i ambiental en benefici de la comunitat.
d) El tractament preferent en laccés a la terra a les persones que exerceixen lactivitat agrària de manera professional, així com a les persones joves i dones, a través de la Xarxa de Terres i de la resta de mesures i instruments impulsats per la llei.
e) La promoció de la reestructuració parcel·lària, la transmissió de terres a professionals de lagricultura i ramaderia, i el desenvolupament dinfraestructures de suport que contribuïsquen a lenfortiment estructural de les explotacions.
f) El foment de fórmules associatives i de gestió en comú de la terra associades als processos de reestructuració de parcel·les i lagrupació dexplotacions agràries.
g) El foment de la diversificació de les activitats agràries a les zones rurals.
h) La provisió de serveis de gestió tecnicoeconòmica i ambiental i assessorament per a la millora de lestructura productiva i de les condicions tècniques i tecnològiques de les explotacions agràries.
i) La simplificació administrativa per a agilitar la relació del sector agrari amb les administracions públiques, en el marc de les competències autonòmiques.
j) La provisió de mitjans humans i materials per a la posada en marxa deines de gestió del sòl agrari, incloent-hi mapes agronòmics i un inventari de sòl agrari infrautilitzat, com també de suport a la realització de plans sectorials agraris.
k) Limpuls de projectes sostenibles de reg i de generació denergies renovables i deconomia circular a partir de les activitats agràries i de les complementàries, o la destinació dels quals siga reduir-ne els costos fent així més efectiu i sostenible lús de laigua, buscant leficiència energètica més gran possible i promovent conductes de respecte a la biodiversitat.
Article 4. Definicions
A lefecte daquesta llei, sentén per:
1. Activitat agrària: el conjunt de treballs que es requereixen per a lobtenció de productes agrícoles, ramaders, forestals i les matèries primeres secundàries daquests; es considera també activitat agrària la que implica la gestió i el manteniment o la direcció i la gerència de lexplotació agrària. Així mateix, també es considera activitat agrària la venda directa per part de la persona agricultora de la producció pròpia sense transformació, o amb una primera transformació, el producte final de la qual estiga inclòs en lannex I de larticle 38 del Tractat de funcionament de la Unió Europea. Aquesta venda directa sha de realitzar dins dels elements que integren lexplotació, en mercats municipals o en llocs que no siguen establiments comercials permanents.
2. Activitat agrària complementària o activitat complementària: es consideren activitats complementàries realitzades per les explotacions agràries:
a) Les activitats de transformació dels productes de lexplotació agrària i la venda directa dels productes transformats de la seua explotació, sempre que no siga la primera transformació especificada en la definició dactivitat agrària de larticle 4, apartat 1.
b) Les activitats de conservació de lespai natural i de protecció del medi ambient.
c) Les activitats daprofitament i posada en valor de matèries primeres secundàries obtingudes en les explotacions agrícoles i ramaderes orientades a lenfocament circular de laprofitament de recursos i nutrients.
d) Les activitats de compensació i/o atenuació dels efectes de la contaminació, com ara instal·lació de biofiltres, plantació despècies descontaminants, plantacions per a compensar emissions de diòxid de carboni i qualsevol altra acció que implique el manteniment i la conservació duna infraestructura natural induïda.
e) Les activitats de turisme rural o agroturisme.
f) Les activitats cinegètiques i artesanals realitzades en lexplotació, i la recol·lecció de fruites silvestres.
g) La participació i la presència de la persona titular de lexplotació, com a conseqüència delecció pública, en institucions de caràcter representatiu, com també en òrgans de representació de caràcter sindical, cooperatiu o professional, sempre que aquests es troben vinculats al sector agrari.
3. Explotació agrària: el conjunt de béns i drets organitzats empresarialment per la persona titular en lexercici de lactivitat agrària, primordialment amb finalitats de mercat, i que constitueix en si mateixa una unitat tecnicoeconòmica.
4. Elements de lexplotació: els béns immobles de naturalesa rústica i qualssevol altres que són objecte daprofitament agrari permanent, lhabitatge amb dependències agràries, les construccions i instal·lacions agràries, fins i tot de naturalesa industrial, i els ramats, màquines i arreus, integrats en lexplotació i afectes a aquesta, laprofitament i la utilització dels quals correspon al seu titular en règim de propietat, arrendament, drets dús i gaudi i fins i tot per mera tolerància de lamo. Així mateix, constitueixen elements de lexplotació tots els drets i les obligacions que puguen correspondre a la persona titular i estiguen afectes a lexplotació.
5. Persona titular de lexplotació: la persona física, ja siga en règim de titularitat única, ja siga en règim de titularitat compartida, la persona jurídica o la comunitat de béns que exerceix lactivitat agrària, que organitza els béns i drets integrants de lexplotació amb criteris empresarials i assumeix els riscos i responsabilitats civils, socials i fiscals que puguen derivar-se de la seua gestió.
6. Persona agricultora professional: la persona física que és titular duna explotació agrària i obté almenys el 50 % de la seua renda total dactivitats agràries o dactivitats agràries complementàries, sempre que la part de renda procedent directament de lactivitat agrària realitzada en la seua explotació no siga inferior al 25 % de la seua renda total, el temps de treball dedicat a activitats agràries o agràries complementàries siga igual o superior a la meitat duna unitat de treball agrari (UTA), i que ha destar donada dalta en el règim de la seguretat social que li corresponga dacord amb la seua activitat agrària. La conselleria competent en matèria dagricultura emetrà un certificat de les persones agricultores professionals quan complisquen els requisits exigits a lefecte previst en la normativa vigent.
7. Persona agricultora jove: la persona que tinga entre divuit i quaranta anys, tots dos inclusivament, i exercisca o pretenga exercir lactivitat agrària i activitats complementàries.
8. Unitat de treball agrari (UTA): el treball efectuat per una persona dedicada a temps complet durant un any a lactivitat agrària.
9. Iniciativa de gestió en comú (IGC): conjunt de persones físiques o jurídiques titulars de parcel·les o drets dús i aprofitament daquestes que, sota qualsevol fórmula associativa admesa en dret i havent manifestat la seua voluntat expressament, són considerades com una unitat a lefecte de la posada en marxa dun pla de gestió tendent al cultiu i explotació en comú o lús en comú dels mitjans per al desenvolupament dactivitats agràries i complementàries.
10. Xarxa de Terres de la Comunitat Valenciana (Xarxa de Terres): Instrument dependent de la conselleria competent en matèria dagricultura que actua com a fons de terres, centralitzant les dades relatives a loferta i demanda de parcel·les amb vocació agrària, per a facilitar-ne lús i laprofitament per qualsevol persona física o jurídica, pública o privada. Per a impulsar i facilitar la intermediació, lús i laprofitament de les parcel·les amb vocació agrària, la Xarxa estarà constituïda pel conjunt dOGX i coordinada per la direcció general competent en matèria dagricultura i ramaderia.
11. Oficines Gestores de la Xarxa de Terres (OGX): Persones jurídiques de caràcter públic o oficines pròpies de ladministració que faciliten la intermediació, lús i laprofitament agraris de parcel·les amb vocació agrària dacord amb els objectius de la Xarxa de Terres i daquesta llei.
12. Acord de reordenació: fase del procediment de reestructuració parcel·lària consistent en lestabliment de la nova ordenació de la propietat mitjançant la determinació de les finques que reemplaçaran les aportacions de les persones participants afectats i sobre les quals recauran inalterats el domini i els altres drets reals i situacions jurídiques que tenien com a base les parcel·les subjectes a concentració.
13. Agrupació promotora: conjunt de persones físiques o jurídiques titulars de parcel·les que, vinculades entre si i manifestant la seua voluntat expressament, són considerades com una unitat a lefecte de la reestructuració de les seues parcel·les daportació, si bé poden conservar la seua individualitat respecte a la titularitat de les parcel·les de reemplaçament que a cada partícip corresponguen.
14. Bases de reestructuració parcel·lària: conjunt de documents que saproven en el procediment de reestructuració parcel·lària que contenen la delimitació del perímetre de reestructuració, la definició del parcel·lari, els valors naturals afectats, la classificació de les terres i la identificació de les persones titulars de les parcel·les afectades i la seua caracterització.
15. Classificació de terres: operació inclosa en les bases de reestructuració parcel·lària consistent a agrupar les terres segons productivitat i cultiu, assignant a cada classe un valor relatiu a aquest efecte de dur a terme les compensacions, quan resulten necessàries.
16. Finques de reemplaçament: són les finques resultants del procés de reestructuració parcel·lària, obtingudes per agrupació i, si escau, reubicació de les parcel·les daportació i que, per a cada titular, corresponen al valor proporcionat al de les seues parcel·les aportades, una vegada aplicada la deducció legalment establida.
17. Investigació de la propietat: operació inclosa en les bases de reestructuració parcel·lària que consisteix a determinar el domini, altres drets reals i situacions jurídiques de les parcel·les subjectes a reestructuració en el perímetre de la zona de reestructuració.
18. Massa comuna: conjunt de les parcel·les romanents resultants del procés dajust tècnic per a la compensació entre aportacions i atribucions, i amb la destinació i titularitat que estableix larticle 66 daquesta llei.
19. Parcel·les daportació: són les parcel·les objecte del procés de reestructuració parcel·lària que, classificades i valorades dacord amb els criteris legalment establits, donen lloc, en el seu conjunt, a les noves finques de reemplaçament una vegada aplicat el procediment de reestructuració.
20. Zona de reestructuració: conjunt dels terrenys que són objecte dun procés de reestructuració parcel·lària. Està delimitat exteriorment per un perímetre de reestructuració que dibuixa el contorn de la zona de reestructuració, determinat pel corresponent decret dutilitat pública, o resolució, en cas de la reestructuració privada, i susceptible de variació com a conseqüència de les rectificacions que puguen introduir-se de conformitat amb aquesta llei.
21. Agent dinamitzador: persona o, si és el cas, entitat de dret públic, cooperativa, comunitat de regants, organització professional agrària, sindicat agrari o qualsevol entitat formada per persones vinculades professionalment a lactivitat agrària, que de manera individual o col·lectiva facilite els processos de millora estructural i de gestió de les explotacions agràries en els àmbits territorials o comarcals específics i difonga els instruments i les oportunitats derivades daquesta llei i daltres marcs reguladors tenint en compte les característiques específiques dels distints sistemes agraris territorials. Per a això, lagent impulsarà la participació efectiva i inclusiva dels diferents actors agraris territorials.
22. Parcel·les amb vocació agrària: tot aquell terreny, o dret real o personal sobre aquest, tant quan es tracta de drets derivats de la seua titularitat patrimonial com de drets reals sobre parcel·les de titularitat aliena, que constitueix un camp o una parcel·la que, independentment de la seua classificació urbanística, tret dels classificats com a urbans i urbanitzables, siga susceptible de tenir un aprofitament agrícola, forestal, ramader o mixt per les seues aptituds agronòmiques, com també els elements vinculats a la finca, entenent per tals la casa deines, les edificacions i les dependències, encara que no siguen adjacents.
23. Reestructuració parcel·lària: reordenació de la propietat de la terra dins dun perímetre predeterminat, per a millorar lestructura territorial agrària, de caràcter públic, per ser impulsada per ladministració pública; de caràcter privat, a sol·licitud duna agrupació promotora amb personalitat jurídica pròpia o duna iniciativa de gestió en comú; o a través de permutes voluntàries, a iniciativa de dos o més titulars.
24. Espai agrari periurbà: zona de contacte entre el món rural i el món urbà, que conserva els trets fonamentals del primer al mateix temps que suporta les pressions derivades de la proximitat a la ciutat en configurar-se en les perifèries de les aglomeracions urbanes. El distintiu comú dels espais agraris periurbans és la precarietat territorial, ambiental i social a què senfronta lactivitat agrària derivada de les pressions docupació de sòl agrari per actuacions urbanístiques i dinfraestructures, així com labandó de lactivitat agrària i lenvelliment de la població agrària.
25. Activitat agrària periurbana: lactivitat agrària, en els termes definits en lapartat 1 daquest article, que es du a terme en espais agraris periurbans.
26. Sistema alimentari sostenible: és aquell que garanteix la seguretat alimentària i la nutrició de les persones de tal forma que no es posen en risc les bases econòmiques, socials i ambientals de la seguretat alimentària de futures generacions.
27. Canals curts de comercialització: venda per les persones productores i elaboradores agroalimentàries de xicoteta dimensió directament a les persones consumidores finals o a establiments de venda al detall, inclosos els establiments de restauració col·lectiva, que subministren o serveixen productes alimentaris directament a la persona consumidora final, en làmbit de la Comunitat Valenciana.
28. Parc agrari: el parc agrari és la figura que ordena, protegeix i gestiona lespai agrari periurbà delimitant un determinat espai de sòl amb vocació agrària i els seus agroecosistemas per a potenciar la viabilitat de les explotacions agràries, incloent-hi les activitats agràries complementàries, millorar les condicions de vida de les persones treballadores del sector agrari, especialment aquelles de caràcter professional, així com preservar el territori, el paisatge i els valors culturals, socials i ecològics dels espais agraris periurbans.
Article 5. Agent dinamitzador
1. La figura de lagent dinamitzador, definida en lapartat 21 de larticle 4 daquesta llei, impulsarà la participació efectiva i inclusiva dels diferents actors agraris territorials.
2. Seran funcions de lagent dinamitzador les relacionades amb la facilitació de laplicació dels instruments continguts en aquesta llei en contextos territorials o comarcals específics. En particular, aquestes funcions podran estar relacionades amb:
a) La dinamització i el suport a les oficines gestores de la Xarxa de Terres i les persones usuàries.
b) La promoció dels instruments de planificació sectorial.
c) La gestió sostenible dels recursos, incloent-hi la preservació del medi ambient i el paisatge.
d) Lassessorament a IGC i a processos de reestructuració parcel·lària.
e) Lactivació dels recursos infrautilitzats de la zona, participant en lelaboració del mapa agronòmic.
f) La identificació de necessitats, sinergies i limitacions en el context territorial específic.
g) La identificació de línies dajuda que puguen aplicar-se en els processos de millora de les estructures agràries dacord amb les legislacions autonòmica, estatal i europea.
h) Laplicació de coneixements, pràctiques, tècniques i noves tecnologies per a millorar la sostenibilitat econòmica, social i ambiental de les estructures agràries.
i) La provisió dinformació sobre les opcions pròpies de lactivitat agrària i de lactivitat complementària i de les possibilitats per a la posada en valor de les seues externalitats.
j) La facilitació i mediació social entre els diversos actors implicats en els processos impulsats en compliment daquesta llei.
k) Qualsevol altra que puga facilitar laplicació dels instruments previstos en aquesta llei.
Article 6. Reconeixement
1. La condició dagent dinamitzador serà promoguda i reconeguda per la conselleria competent en matèria dagricultura. Els requisits necessaris per a ser reconegut com a agent dinamitzador i el procediment per al seu nomenament, així com els drets i deures derivats de les seues funcions, seran establits reglamentàriament.
2. En cap cas el reconeixement com a agent dinamitzador facultarà per a prendre decisions respecte a lexecució dels instruments continguts en aquesta llei. Cap de les actuacions de lagent dinamitzador podrà suposar exercici de funcions que impliquen la participació directa o indirecta en lexercici de les potestats públiques o en la salvaguarda dels interessos generals de ladministració.
3. Lagent dinamitzador realitzarà la seua activitat en coordinació amb les oficines comarcals i la resta dentitats dependents de la conselleria competent en matèria dagricultura, pertanyents a làmbit territorial en què lagent desenvolupe la seua activitat.
TÍTOL I
De lordenació del sòl amb fins agraris
CAPÍTOL I
Dels informes previs en sòl no urbanitzable
Article 7. Actuacions en sòl no urbanitzable o amb valors agraris i rurals
1. Dacord amb les finalitats daquesta llei, i sense perjudici del que disposa la normativa urbanística, dordenació del territori o de protecció ambiental i paisatgística vigent, amb caràcter previ a lautorització de lòrgan competent serà preceptiu linforme favorable per part de la conselleria competent en matèria dagricultura respecte de totes aquelles obres, usos, instal·lacions i aprofitaments les realitzacions de les quals incidisquen en sòl no urbanitzable, en el marc del que disposen els articles 197 i 201 de la Llei 5/2014, dordenació del territori, urbanisme i paisatge.
2. En el sòl no urbanitzable, i sense perjudici del que disposa la normativa urbanística, dordenació del territori o de protecció ambiental i paisatgística vigent, amb caràcter previ a lautorització de lòrgan competent, serà preceptiu linforme favorable de la conselleria competent en matèria dagricultura en relació amb les construccions, instal·lacions i habitatges vinculats a lexplotació agrària i/o a les seues activitats complementàries que puguen permetres dacord amb la legislació urbanística i sectorial aplicable.
3. En tot cas, es requereix un informe previ de la conselleria competent en matèria dagricultura sobre qualsevol ús, obra i instal·lació o aprofitament que sefectue sobre els terrenys següents:
a) Tots aquells que hagen sigut objecte de reparcel·lació com a conseqüència del corresponent procediment de reestructuració parcel·lària.
b) Els terrenys sobre els quals es realitzen les obres classificades dinterès general de la Comunitat Valenciana en matèria daprofitaments hidràulics, canals i regadius i altres infraestructures agràries previstes en aquesta llei, mentre no transcórreguen deu anys des de la completa finalització daquestes obres.
c) Tots aquells terrenys que hagen estat objecte de reestructuració o agrupació de parcel·les a lempara dels procediments establits en aquesta llei, mentre no transcórreguen deu anys des de lefectiva reestructuració o agrupació de les parcel·les.
d) Els terrenys, siguen de titularitat de la Generalitat o dentitats col·laboradores, els usos i aprofitaments dels quals queden subjectes als respectius programes experimentals sobre investigació i desenvolupament agrari, mentre dure el desenvolupament dels esmentats programes experimentals.
Article 8. Informe previ
Linforme previ a què es refereix larticle 7 daquesta llei ha de ser emès en un termini màxim de dos mesos des que siga sol·licitat per lòrgan competent. Transcorregut aquest termini sense que shaja emès linforme, aquest sha dentendre favorable. En tot cas, durant el termini establit per a lemissió del preceptiu informe queden suspesos qualssevol terminis previstos en la normativa vigent per a resoldre el procediment dautorització de lactuació de què es tracte.
Article 9. Excepcions
No és preceptiva lelaboració dels informes previstos en aquest capítol en els supòsits següents:
a) Obres i instal·lacions requerides per les administracions públiques estatals, autonòmiques o locals o entitats adscrites a aquestes que necessiten localitzar-se en terrenys no urbanitzables segons la destinació, lús o laprofitament agrícola, ramader o forestal, sempre que el projecte tècnic incorpore lespecífica avaluació de limpacte ambiental.
b) Obres, usos, instal·lacions i aprofitaments de la pràctica ordinària de les activitats agràries i complementàries no subjectes a llicències per la normativa urbanística i dordenació territorial.
c) Obres, accions i activitats destinades al manteniment i reparació de determinades infraestructures agràries, com ara els sistemes de reg i els seus elements de regulació, sempre que no existisca variació de les característiques inicials.
Article 10. Criteris davaluació
1. La conselleria competent en matèria dagricultura, al costat de les avaluacions específiques derivades de la naturalesa i labast dels supòsits descrits, així com de les indicacions i les mesures protectores delimitades en el pla o projecte tècnic corresponent que en justifique la realització, ha de tenir en consideració els criteris davaluació següents:
a) La conformitat amb els principis, les regles i les directrius que estructuren lordenació del sòl dinterès agrari i de lespai rural en el territori de la Comunitat Valenciana i, si escau, la seua conformitat amb les determinacions del planejament, les alternatives de situació i les condicions o mesures correctores dels seus efectes.
b) Ladequació als valors, usos i funcions pròpies del sòl agrari productiu.
c) La compatibilitat amb la conservació del medi rural i la promoció del seu entorn.
d) La incorporació de coneixements, tècniques i tecnologies per a millorar la rendibilitat agrària.
2. Els informes previstos en els articles 7 i 8 daquesta llei han de ser en tot cas suficientment motivats i han de facilitar lexercici de les activitats agràries i complementàries que es pretén protegir.
CAPÍTOL II
Sòl agrari infrautilitzat
Article 11. Definició de sòl agrari infrautilitzat
1. Als efectes daquesta llei, sentendrà per sòl agrari infrautilitzat aquell en què concórreguen una o diverses de les circumstàncies següents:
a) Sòls en procés de degradació, sense un mínim treball, agricultura de conservació, manteniment duna coberta vegetal adequada i altres mesures correctores.
b) Sòls on les males pràctiques agràries o usos inconvenients fan que presenten risc daparició de foc, invasió de males herbes, plagues o malalties que puguen causar danys a la pròpia parcel·la o a parcel·les contigües, o posen en risc les condicions ambientals del seu entorn o la salut pública, o aquells que per les seues funcions de defensa davant dincendis forestals shagen de llaurar.
c) Sòls agraris que romanguen sense pràctica relacionada amb la producció i cultiu de productes agrícoles, ni destinats a la cria ni al manteniment danimals, ni destinats a activitats complementàries vinculades amb lactivitat agrària durant tres anys consecutius, llevat que raons de caràcter agronòmic o ambiental, degudament motivades, ho justifiquen, o es justifique per qüestions de pèrdua de rendibilitat continuada no atribuïble a la gestió de la persona titular.
2. No sinclouran en la definició anterior els terrenys agrícoles que hagen adquirit signes inequívocs del seu estat forestal, dacord amb el que estableixen la Llei forestal valenciana, la legislació estatal de muntanyes i els criteris que establisca la normativa per al canvi dús a terreny forestal. Tampoc shi inclouran àrees de biodiversitat o dinterès ecològic o superfícies fixadores de nitrogen o repoblada, segons les normes supranacionals de la Unió Europea per a la concessió de pagaments directes o mesures de desenvolupament rural.
3. Reglamentàriament sha destablir:
a) El procediment per a la declaració de sòl agrari infrautilitzat, o per a la seua revocació, dacord amb les circumstàncies indicades en lapartat anterior i amb la normativa i orientacions sobre la matèria indicades per les legislacions normatives supranacionals i estatals sobre abandó de superfícies agrícoles.
b) Els mecanismes de control del sòl agrari infrautilitzat per mitjans clàssics o teledetecció.
c) La gestió dun inventari de sòl agrari infrautilitzat, que ha de ser actualitzat per la Xarxa de Terres de la Comunitat Valenciana.
d) Les garanties de les persones titulars de drets sobre les terres incurses en processos de declaració de sòl agrari infrautilitzat, així com les excepcions i mitjans i arguments de defensa.
Article 12. Declaració i alternatives
1. Quan els serveis dinspecció de la conselleria competent en matèria dagricultura detecten en una inspecció una parcel·la agrària infrautilitzada, nhan destendre una acta dinspecció, han dinformar la persona titular de les conseqüències del manteniment de la situació de sòl agrari infrautilitzat i nhan defectuar la declaració provisional, de conformitat amb el que estableix aquesta llei.
2. El procediment ha de respectar el dret a formular al·legacions i laudiència en els terminis que normativament sestablisquen, amb indicació que, en cas de no efectuar al·legacions en el termini previst sobre el contingut de lacord de declaració, aquest pot ser considerat proposta de resolució.
3. La conselleria competent en matèria dagricultura ha de fer un seguiment de la utilització de les parcel·les declarades com a infrautilitzades. Transcorregut un any des de la declaració provisional, i si es mantenen les circumstàncies que han donat lloc a aquesta, sinscriurà en linventari de sòl infrautilitzat creat a aquest efecte.
4. Després de la inscripció en linventari de sòl infrautilitzat previst en lapartat anterior, satorga un termini dun any perquè el titular de la parcel·la trie alguna de les opcions següents i la notifique a la conselleria competent en matèria dagricultura:
a) La realització de mesures correctores orientades a revertir les circumstàncies que han motivat la inscripció en linventari.
b) La cessió temporal de la finca a favor duna tercera persona, mitjançant qualsevol negoci jurídic vàlid en dret, en el qual conste de manera expressa que la tercera persona es compromet a evitar la infrautilització del sòl, en els termes establits en larticle 11.1 daquesta llei.
c) La incorporació de la parcel·la a la Xarxa de Terres i la seua posada a la disposició de loficina gestora del seu àmbit comarcal que sol·licite la persona titular per a facilitar-ne la gestió de lús dacord amb el contingut de larticle 14.
d) La incorporació de la parcel·la a la iniciativa de gestió en comú que sol·licite la persona titular per a facilitar-ne la gestió de lús.
5. Notificada lopció que es pretenga, aquesta ha de dur-se a terme en el termini dels sis mesos següents a la data en què la decisió de la persona interessada haja entrat en el registre de lòrgan competent.
6. Transcorregut el termini establit en lapartat 4 daquest article sense haver optat el titular per cap opció o el termini establit en lapartat 5 daquest article sense que lopció triada shaja dut a terme, la conselleria competent en matèria agrària ha diniciar lexpedient sancionador establit en el títol VII daquesta llei i, si escau, el procediment de declaració de lincompliment de la funció social de la terra, dacord amb el que preveu larticle 13.
Article 13. Declaració i efectes de lincompliment de la funció social de la terra
1. Transcorreguts els terminis previstos en larticle anterior, i si es mantenen les circumstàncies que han motivat la declaració de parcel·la infrautilitzada i després de la inscripció en linventari, la conselleria competent en matèria dagricultura pot iniciar, respecte a una parcel·la o parcel·les, el procediment per a la declaració de lincompliment de la funció social de lús de la terra per la seua infrautilització, la qual cosa pot comportar la cessió temporal dús a la Xarxa de Terres per un termini no inferior a deu anys ni superior a trenta, de la parcel·la o parcel·les en les quals es produeix aquesta situació. Aquesta declaració escau quan hi ha greus motius dordre econòmic i social que així ho exigeixen i està acreditat en lexpedient labandó total de la parcel·la.
2. El procediment per a la declaració dincompliment de la funció social de lús de la terra, com el derivat daquesta declaració, es regeixen per la legislació general sobre expropiació forçosa.
Article 14. Sòl infrautilitzat i Xarxa de Terres
1. La conselleria competent en matèria dagricultura, a través de la Xarxa de Terres i de les oficines gestores que la conformen, regulades en el títol III:
a) Prestarà assessorament a les persones titulars de parcel·les per a una adequada gestió de la terra que permeta evitar la infrautilització del sòl agrari o corregir les circumstàncies que hagen donat lloc a la infrautilització del sòl agrari.
b) Promou activitats i entitats dintermediació per a afavorir la continuïtat de lactivitat agrària en aquelles parcel·les que estiguen subjectes a cessió a la Xarxa de Terres.
c) Estableix convenis per a donar suport a la realització de tasques de condicionament de les parcel·les incorporades a la Xarxa de Terres segons el que preveu larticle 12.4 anterior o afectades per lexpedient previst en larticle 13. No obstant això, limport de les despeses derivades del manteniment de la finca en bones condicions sha de fer repercutir en la persona que nexercisca la titularitat.
TÍTOL II
De la planificació sectorial i les eines daquesta
CAPÍTOL I
Del mapa agronòmic de la Comunitat Valenciana
Article 15. Disposicions generals
1. El mapa agronòmic és una eina informativa bàsica per a donar suport a una gestió agrícola i agropecuària sostenible a la Comunitat Valenciana.
2. Es generarà a partir de les bases de dades i cartografia existents o que es desenvolupen en diversos organismes públics i privats, com el registre de la propietat, el registre cadastral, el SIGPAC, mapes de sòls, de cultius i geològics. Serà prioritari emprar eines dús lliure i de codi obert.
3. La informació disponible en el mapa agrari sha de tenir en compte en les activitats de planificació territorial i sectorial de ladministració valenciana, quan les activitats de planificació afecten sòls de protecció especial pels seus valors agropecuaris, agrícoles i forestals o activitats econòmiques a realitzar-hi.
4. A més de lús per part de ladministració, la informació disponible en el mapa agrari sha de posar a disposició del públic en general i dels diversos actors vinculats al sector agrari en particular, mitjançant la utilització de les tecnologies dinformació i comunicació que permeten la integració de la informació i la consulta. És prioritari emprar-hi eines dús lliure i de codi obert.
5. La conselleria amb competències en matèria dagricultura és responsable de la seua creació i manteniment, en coordinació amb centres dinvestigació i tecnològics, universitats i lInstitut Cartogràfic Valencià i, eventualment, en col·laboració amb les cooperatives, les comunitats de regants, les organitzacions professionals agràries, els col·legis professionals de la branca agrària, els òrgans gestors de les denominacions dorigen i indicacions geogràfiques protegides, les organitzacions interprofessionals agroalimentàries i el Comitè dAgricultura Ecològica, i qualsevol altra entitat que puga manifestar interès en la informació i la gestió agrària del territori.
Article 16. Informació continguda en el Mapa Agronòmic
1. El Mapa Agronòmic contindrà tota la informació que es puga considerar dinterès per a la protecció i l ús adequat del sòl agrari. Amb caràcter mínim, contindrà la informació següent:
a) Paràmetres agronòmics com la tipologia dels sòls, ledafologia, ladaptació dels cultius i les varietats, la disponibilitat daigua i la seua qualitat, els paràmetres climatològics de la zona i els riscos de desertificació i erosió.
b) Informació referent als usos actuals dels sòls que especifique el sistema de cultiu i els cultius actuals, incloent-hi varietats, i, si la informació està disponible, els cultius anteriors.
c) Informació administrativa, com lestructura parcel·lària, els títols de dret dús daigua i altres, a partir de fonts administratives oficials com el registre de la propietat, el registre cadastral, el registre públic de drets dús daigües i el SIGPAC.
d) Infraestructures agràries i viàries existents.
e) Informació referent a les zones afectades per les figures específiques de protecció ambiental i paisatgística i de gestió forestal sostenible, que indique la seua interdependència, si nhi ha, amb les infraestructures agràries i els usos agraris actuals dels sòls.
f) Un llistat de varietats i cultius que siguen incompatibles entre si per generar problemes com hibridació, reducció de la producció o del seu valor comercial o perjudicis a les plantacions preexistents contigües. Aquest llistat sactualitzarà, com a mínim, anualment.
g) Informació geolocalizada referent als cultius i les varietats que siguen afectats per pol·linització encreuada i distàncies mínimes de seguretat per a lestabliment de ruscos.
h) La identificació de les parcel·les declarades provisionalment com a infrautilitzades, les incloses en linventari de sòls agraris infrautilitzats i les incurses en procediment de declaració.
2. Els mapes podran ser complementats amb eines dinformació socioeconòmica relativa a lactivitat agrària, les estructures agràries, la força de treball o les dades de costos de producció de les explotacions agràries al territori de la Comunitat Valenciana.
3. Les persones agricultores tindran en compte el llistat a què es refereix la lletra f de lapartat 1 daquest article a lhora de realitzar noves plantacions herbàcies o llenyoses, a fi de prevenir perjudicis a les explotacions de finques contigües. La conselleria competent en matèria dagricultura podrà regular reglamentàriament la prevenció de perjudicis a explotacions de finques contigües derivats de noves plantacions.
4. Lelaboració dels mapes agronòmics tindrà en compte, entre altres, les escales territorials municipals i de comarca agrària, i disposarà de la participació i la cooperació amb els municipis i les entitats socials del sector agrari presents en el territori.
CAPÍTOL II
Dels plans dactuació sectorial
Article 17. Contingut dels plans
1. Amb lobjectiu dimpulsar processos de reestructuració, reconversió o diversificació de la producció, la conselleria competent en matèria dagricultura podrà promoure plans dactuació sectorial amb mesures que cal aplicar a cultius de secà i de regadiu.
2. Aquests plans contindran, en tot cas, els elements següents:
a) Estat actual i diagnòstic del sector o sectors sobre els quals es preveu actuar.
b) Anàlisi de viabilitat agronòmica, econòmica, social i ambiental del sector o sectors i de les actuacions previstes.
c) Delimitació de làmbit territorial del pla.
d) Delimitació del període temporal de vigència del pla.
e) Objectius quantificats.
f) Directrius, orientacions, prioritats i limitacions.
g) Línies dactuació i programes i/o subprogrames dactuació.
h) Cost de les inversions i actuacions previstes.
i) Fonts de finançament i dotacions pressupostàries públiques.
j) Seguiment i avaluació, especificant indicadors dexecució, resultats i impacte.
k) Revisió de les actuacions (finançament, renovació, ampliació, etc.)
3. La conselleria competent en matèria dagricultura promourà taules sectorials com a òrgans dassessorament i consulta per a lelaboració, seguiment i avaluació dels plans dactuació sectorial. Aquestes taules sectorials es constituiran per a cada pla dactuació sectorial i tindran garantida una composició equilibrada de dones i homes. Estaran formades per personal de les conselleries competents en matèria dagricultura i dordenació del territori i disposaran de la participació en qualitat de vocals de representants del sector productor i del sector transformador i comercialitzador, a través de les organitzacions professionals i sindicals agràries més representatives de la Comunitat Valenciana, les organitzacions interprofessionals agroalimentàries, les organitzacions de cooperatives, lIVIA, els centres dinvestigació i les universitats, els òrgans gestors de les denominacions dorigen i indicacions locals protegides, o altres entitats associatives, socials i empresarials de les cadenes de valor implicades en el pla.
CAPÍTOL III
Dels parcs agraris de la Comunitat Valenciana
Article 18. Delimitació i funcions del parc agrari
1. El parc agrari és la figura que ordena, protegeix i gestiona lespai agrari periurbà, partint dun enfocament multifuncional. Delimita un determinat espai de sòl amb vocació agrària i els seus agroecosistemes per a garantir la continuïtat de lús agrari i preservar-lo de la incorporació al procés urbà; protegeix el patrimoni natural, paisatgístic i agrari, i impulsa programes específics que permeten millorar i desenvolupar el seu potencial econòmic, ambiental, paisatgístic i sociocultural, alhora que evita el seu abandó mitjançant la potenciació duna activitat agrària sostenible.
2. Els parcs agraris poden ser promoguts a iniciativa del govern de la Generalitat, ajuntaments, mancomunitats o altres ens locals, així com per la resta dels agents del sistema agroalimentari territorial com són les organitzacions professionals agràries, comunitats de regants, cooperatives i altres entitats de la societat civil. La constitució com a parc agrari correspondrà a la conselleria competent en matèria dagricultura amb un informe previ preceptiu de les conselleries competents en matèria dordenació territorial, medi ambient i prevenció dincendis forestals, i facultarà els seus membres a usar la denominació de «parc agrari», o «municipi dimportància agrària» si el territori està comprès dins dun sol terme municipal, per a la promoció i reconeixement dels seus valors, cultius i productes específics.
3. Els parcs agraris tindran un ens gestor que tinga com a objectiu limpuls i desenvolupament daquests, la generació dun pla de gestió, el desenvolupament dun instrument dordenació urbanística que protegisca i ordene els usos dels sòls, així com que potencie la participació dels propietaris de sòl agrari i professionals de lagricultura, entitats locals i qualsevol altra entitat o persona vinculada al territori definit com a parc agrari.
4. Les funcions del parc agrari són les següents:
a) Contribuir a la configuració de lespai agrari periurbà com a element bàsic dun sistema alimentari sostenible en les zones urbanes i periurbanes a través destratègies i accions que promoguen els canals curts de comercialització i venda de productes locals, dirigides a les persones consumidores finals, comerç al detall i institucions públiques i privades.
b) Dur a terme accions per a millorar laccessibilitat del sòl agrari a les persones joves i dones que sincorporen a lactivitat agrària i a les persones agricultores professionals per a afavorir el relleu generacional i promoure la igualtat de gènere.
c) Dur a terme accions per a millorar les infraestructures i serveis necessaris per al desenvolupament de les activitats agràries i les activitats agràries complementàries amb lobjectiu de garantir la viabilitat econòmica i ambiental de les explotacions agràries i evitar processos especulatius en lespai agrari periurbà.
d) Dur a terme accions que permeten incrementar el valor afegit, la diferenciació, el coneixement i la demanda dels productes i serveis oferits per les explotacions agràries integrades en el parc agrari.
e) Protegir i difondre el patrimoni agrari tradicional, el paisatge agrari i els valors ambientals associats a lactivitat agrària.
f) Promoure lagricultura multifuncional, les bones pràctiques agràries i les activitats agràries complementàries.
Article 19. Mesures de foment
La conselleria competent en matèria dagricultura ha de donar suport al desenvolupament i la consolidació dels parcs agraris a través de mesures de foment de lactivitat agropecuària i el desenvolupament rural sempre que tinguen les característiques bàsiques següents:
a) Que acrediten que en les seues finalitats es troba la preservació de valors agropecuaris, agrícoles, forestals i ambientals vinculats a lactivitat agrària o forestal, la promoció de la viabilitat econòmica, social i ambiental de lactivitat agrària i lús públic i docent de lespai agrari.
b) Que disposen dun pla de gestió que especifique els objectius estratègics, les línies dactuació i les actuacions, com també les aportacions públiques i privades per al seu finançament que garantisquen la viabilitat del parc agrari.
c) Que redacten un pla especial dordenació del sòl i de les infraestructures agràries de producció o la seua adaptació a figures de planificació territorial de més rang, subscrit per personal tècnic competent especialista en agricultura, planificació i infraestructures agràries.
d) Que tinguen un ens gestor en el qual estiguen presents entitats i persones que, duna manera o una altra, intervenen en lespai agrari (persones titulars dexplotacions, personal treballador agrari, persones productores i consumidores, entitats municipals, ens gestors i centres dinvestigació, entre altres).
e) Que acrediten que hi ha una majoria qualificada de dos terços de titulars dexplotacions i de superfície dins de làrea del parc agrari a favor de la seua constitució.
Article 20. Registre de parcs agraris de la Comunitat Valenciana
Per al compliment adequat dels objectius de la llei i dacord amb la naturalesa i funcions dels parcs agraris, la conselleria competent en matèria dagricultura crearà un registre de parcs agraris de la Comunitat Valenciana per a definir estratègies i línies de treball comú i compartir recursos i experiències.
TÍTOL III
De la xarxa de terres
CAPÍTOL I
De les funcions de la Xarxa de Terres i les oficines gestores
Article 21. Definició
1. Xarxa de Terres (XdT): la Xarxa de Terres de la Comunitat Valenciana és linstrument dependent de la conselleria competent en matèria dagricultura que actua com a fons de terres, centralitzant les dades relatives a loferta i la demanda de parcel·les amb vocació agrària, per a facilitar-ne lús i aprofitament agrari per qualsevol persona física, jurídica, pública o privada. Per a impulsar i facilitar la intermediació, lús i laprofitament de les parcel·les amb vocació agrària, la Xarxa de Terres està constituïda pel conjunt dOGX i coordinada per la direcció general competent en matèria dagricultura i ramaderia.
2. La Xarxa de Terres té caràcter administratiu i públic i és gestionada per la conselleria competent en matèria dagricultura.
3. La Xarxa de Terres està constituïda pel conjunt doficines gestores que tenen els objectius, funcions i procediment de registre que sestableixen en aquesta llei i està coordinada per la direcció general competent en matèria dagricultura i ramaderia.
4. Lorganització i mitjans necessaris per al funcionament de la Xarxa de Terres sha destablir reglamentàriament.
Article 22. Funcions de la Xarxa de Terres
Són funcions de la Xarxa de Terres:
a) Assessorar les persones propietàries de parcel·les i persones agricultores per a una adequada gestió de la terra que evite la infrautilització del sòl agrari i facilite la consecució dexplotacions viables i sostenibles, dins dels objectius daquesta llei.
b) Assessorar a través de les oficines gestores en la intermediació i gestió amb terceres persones per a la cessió de lús o la transmissió de les parcel·les amb vocació agrària.
c) Facilitar informació sobre oferta i demanda de parcel·les amb vocació agrària a la Comunitat Valenciana.
d) Fomentar la participació de persones físiques o jurídiques de serveis agraris per a lexplotació de terres els propietaris de les quals no desitgen incorporar les seues terres a la Xarxa de Terres, però que no disposen de temps, recursos o coneixements per a explotar-les de manera adequada.
e) Realitzar un inventari de parcel·les declarades infrautilitzades i prestar assessorament per a la seua gestió agronòmica o, si és el cas, per a la cessió a persones agricultores professionals o agrupacions constituïdes com a iniciatives de gestió en comú.
f) Mantenir un registre permanentment actualitzat i públic, accessible a través dinternet, de les parcel·les incorporades a la Xarxa de Terres, amb identificació, almenys, de la parcel·la, de la seua titularitat pública o privada i, en cas de cessió a un tercer, de la persona titular daquesta, i de la seua destinació actual, amb sotmetiment, en tot cas, a la normativa vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal.
g) Facilitar la coordinació i col·laboració entre les OGX.
h) Impulsar els acords necessaris per a la cessió de lús de les parcel·les agràries que siguen propietat daltres organismes i entitats públiques, així com aquelles en propietat dentitats financeres que no estiguen sent aprofitades agronòmicament.
Article 23. Oficines gestores de la Xarxa de Terres (OGX)
1. Les OGX són persones jurídiques de caràcter públic, o serveis que en depenen, que realitzen funcions dintermediació i assessorament per a facilitar lús i laprofitament de parcel·les amb vocació agrària per qualsevol persona física o jurídica, pública o privada, amb subjecció a la normativa en matèria de protecció de dades.
2. Les OGX poden tenir el caràcter dentitats col·laboradores de ladministració autonòmica i han de registrar-se necessàriament per a poder funcionar i els seus registres han de ser públics per a tota la Comunitat Valenciana, amb subjecció a la normativa en matèria de protecció de dades.
3. Les OGX estan subjectes en les seues actuacions als principis de transparència, publicitat, eficiència, objectivitat i imparcialitat.
4. Les OGX poden establir convenis de col·laboració amb entitats associatives i comunitats de regants per a promoure la difusió dels seus serveis i assessorar tècnicament les OGX i les persones agricultores per al millor aprofitament de les parcel·les incorporades en la Xarxa de Terres.
5. La conselleria competent en matèria dagricultura pot tenir les seues oficines gestores, com a instruments de gestió i administració dels béns i drets de titularitat pública o privada que sintegren en la Xarxa de Terres, a fi de facilitar la cessió del seu ús i aprofitament a terceres persones, en funció dels objectius de la Xarxa de Terres.
Article 24. Registre de lOGX
1. La conselleria competent en matèria dagricultura ha de mantenir un registre públic actualitzat de les OGX autoritzades en cadascun dels seus àmbits territorials dactuació.
2. Les entitats públiques que desitgen constituir-se en una OGX ho han de sol·licitar a la conselleria competent en matèria dagricultura. La sol·licitud implica el compromís i lobligació de regir-se en el seu funcionament per aquesta llei i la normativa que la desplegue.
3. Es determinaran reglamentàriament les condicions i els requisits per a lautorització dOGX i el procediment per a la suspensió.
4. Correspon a la conselleria competent en matèria dagricultura, mitjançant la Xarxa de Terres:
a) Supervisar el correcte funcionament de les OGX i ladopció de mesures correctores, si escau.
b) Prestar assessorament i donar suport a les OGX per al compliment de les seues funcions i serveis.
Article 25. Serveis que han de prestar les OGX
A més de les funcions exposades anteriorment, les OGX poden prestar els serveis següents a les persones titulars per representació legal daquestes:
a) Prestar a terceres persones serveis la finalitat dels quals siga aconseguir la mobilització de terres, sota qualsevol negoci jurídic vàlid en dret, i, en particular, serveis darbitratge, promoció, dinamització, intermediació, gestió i assessorament tècnic i jurídic per a la formalització de contractes de transmissió de la propietat o de cessió temporal de parcel·les o dinstal·lacions agrícoles, ramaderes, forestals o mixtes.
b) Promoure la gestió sostenible de terres, facilitant la millora de les estructures rurals, especialment en els espais agraris, i possibilitant una utilització adequada de les parcel·les amb vocació agrària.
c) Assessorar en el servei de mobilització i cessió de les terres mitjançant qualsevol negoci jurídic vàlid en dret respecte de les parcel·les amb vocació agrària provinents dexplotacions en les quals haja cessat lactivitat agrària de la persona titular, sense haver estat cedides a terceres persones.
d) Qualsevol altra funció que siga necessària per a facilitar lencàrrec dintermediació a lOGX, amb les degudes garanties jurídiques.
CAPÍTOL II
De la gestió de parcel·les per les oficines de la Xarxa de Terres
Article 26. Responsabilitats de gestió per les OGX
Les OGX han de gestionar:
a) Les parcel·les incorporades a lOGX per la persona titular daquelles, dacord amb les condicions establides en lencàrrec de mediació a loficina gestora.
b) Els encàrrecs dintermediació i gestió de les administracions públiques en els termes i condicions previstos en les lleis.
Article 27. Destinació de les parcel·les integrants de les OGX
1. Les parcel·les incorporades a les OGX estan destinades a fins agrícoles, forestals, ramaders, mediambientals, paisatgístics, de custòdia del territori, dinfraestructures, patrimonials o de regularització del patrimoni de les administracions públiques en els casos previstos per les normes, de conservació de la naturalesa o altres usos vinculats a aquests o a la utilització sostenible dels recursos naturals dins dels límits que, si escau, establisquen aquesta llei i la legislació sectorial aplicable, i contribuiran a la gestió i seguiment de les polítiques públiques en làmbit social en general i en el medi rural en particular.
2. En el compliment daquests fins, les OGX poden facilitar:
a) Lampliació de la base territorial dexplotacions agràries existents i en funcionament, preferentment dels qui es dediquen a lagricultura de forma professional.
b) La promoció dexplotacions associatives i de les agrupacions dexplotacions, en particular les que, sota diferents fórmules jurídiques admeses en dret, sol·liciten la seua inclusió en el registre diniciatives de gestió en comú.
c) Lexercici dactivitats agràries i complementàries per part de persones joves i assegurament de les condicions necessàries per a facilitar laccés a la terra a totes les persones que vullguen dedicar-se a lagricultura en explotacions agràries existents o de nova creació i afavorir les condicions de les explotacions dirigides o explotades majoritàriament per dones, que en siguen titulars o cotitulars, i de la primera instal·lació daquestes.
d) Lestabliment de camps dinvestigació i experimentació agrària gestionats per lOGX o per tercers sense ànim de lucre que sol·liciten i justifiquen lús i laprofitament amb aquesta finalitat.
e) La cessió de lús i laprofitament de parcel·les a terceres persones sense ànim de lucre o la incorporació de parcel·les a la gestió del patrimoni de les administracions públiques, per raó mediambiental, paisatgística, de custòdia del territori, patrimonial, artística o històrica, dinfraestructures, o altres motius dinterès social determinat, amb un informe previ motivat favorable de lòrgan o òrgans competents en la matèria o matèries a què es referisca o referisquen la raó o les raons adduïdes.
f) El servei de cessió dús de les parcel·les i les explotacions en les quals haja cessat anticipadament la persona titular i sencarregue aquest servei a loficina gestora.
g) Les tasques conduents a afavorir els processos de permutes voluntàries i processos de reestructuració parcel·lària en els supòsits previstos en aquesta llei.
h) El seguiment de la utilització del sòl identificat com a infrautilitzat, dacord amb els articles 11, 12 i 13 daquesta llei.
Article 28. Publicitat de les parcel·les integrants de la Xarxa de Terres
1. Les OGX han de retre compte a la Xarxa de Terres de les incorporacions de béns i drets que es produïsquen en aquelles, com també de les transmissions i cessions realitzades.
2. Les OGX han de remetre la informació necessària perquè la Xarxa de Terres mantinga una relació permanentment actualitzada i pública de les parcel·les integrants, amb identificació, almenys, de la finca mitjançant sistemes dinformació geogràfica, de les seues característiques principals, de la seua titularitat pública o privada, de la destinació actual i de la persona titular de la cessió, si sha produït, a més de qualsevol dret o obligació derivat de laplicació de la normativa agrària i ambiental supranacional i estatal, amb submissió, en tot cas, a la normativa vigent respecte a la protecció de dades
3. La informació ha destar disponible en tots els casos, almenys, mitjançant laccés públic a través del web o plataforma dintegració dinformació gestionada per la Xarxa de Terres, en coordinació amb altres registres públics de béns immobles respecte a la normativa general en matèria de protecció de dades.
Article 29. De la comprovació i el control de parcel·les
Les funcions de direcció i execució de lactivitat de comprovació i control de les parcel·les que pretenguen incorporar-se o estiguen incorporades a lOGX han de ser exercides per personal propi de loficina.
Article 30. Encàrrec dintermediació a loficina gestora
Les persones titulars de parcel·les ubicades a la Comunitat Valenciana, dacord amb la legislació civil aplicable, poden encarregar a lOGX, després de lacceptació prèvia expressa per part daquesta, la intermediació amb terceres persones amb la finalitat daconseguir la cessió de lús i laprofitament de les parcel·les de les quals siguen titulars.
Article 31. Taxes i preu dels serveis
Loficina gestora pot aplicar taxes o preus públics, segons la naturalesa dels serveis prestats per loficina gestora i, si escau, per les entitats col·laboradores. Aquestes taxes shan destablir normativament i sactualitzaran periòdicament.
Article 32. Bonificacions fiscals de les transmissions i cessions
1. Les transmissions de propietat o les cessions de terrenys realitzades per mediació doficines gestores de la Xarxa de Terres, a través dels mecanismes previstos en aquesta llei, gaudiran duna bonificació de la quota tributària del 99 % en limpost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.
2. Laplicació dels anteriors beneficis fiscals queda condicionada al manteniment, durant un període mínim de cinc anys, de la destinació agrària del terreny, tret que dins daquest termini muira la persona adquirent, o excepte en els supòsits dexpropiació per a la construcció dinfraestructures públiques o per a ledificació dinstal·lacions o construccions associades a lexplotació agrària.
Article 33. Garanties a la persona titular de la finca
1. La conselleria competent en matèria dagricultura ha de garantir la percepció de la renda acordada fins a lextinció de la cessió i lefectiva posada a la disposició de la parcel·la a favor de la persona titular daquella, sense perjudici de les obligacions de les parts en el contracte de cessió.
2. Les oficines gestores han de supervisar que la persona titular de la parcel·la, al final de la cessió produïda a terceres persones, i excepte que sestablisca una altra disposició per raó de la llibertat de pacte entre les parts, reba la finca en bones condicions agronòmiques. Amb aquest fi pot exigir, si cal, avals o garanties, llevat que la persona beneficiària de la cessió haja mort o shaja menyscabat la parcel·la pel temps transcorregut o per força major.
TÍTOL IV
De la millora destructures productives
CAPÍTOL I
De la Iniciativa de gestió en comú (IGC)
Article 34. Definició dIGC
Una IGC està formada per un conjunt de persones físiques o jurídiques titulars de parcel·les o drets dús i aprofitament daquestes que expressen la seua voluntat de posar en marxa un pla de gestió tendent al cultiu i lexplotació en comú, la realització en comú dactivitats complementàries agràries relacionades, lajuda mútua entre explotacions mitjançant la utilització de noves tecnologies, lús en comú racional dels mitjans per a la realització dactivitats agràries i complementàries, o un altre tipus diniciatives innovadores que afegeixen valor al conjunt de parcel·les i produccions afectades pel pla de gestió.
Article 35. Reconeixement i registre
1. Les IGC, per a sol·licitar la seua inscripció en el registre com a IGC, poden adoptar la forma de cooperativa, societat agrària de transformació o qualsevol altra fórmula associativa admesa en dret que preveja una gestió conjunta de les parcel·les que legalment saporten a la iniciativa, bé siga com a capital o en forma de contractes de cessió o arrendament.
2. Correspon a la conselleria competent en matèria dagricultura laprovació i el registre dIGC, sota el procediment i requisits que reglamentàriament sestablisquen.
3. Per al registre, les persones interessades han de presentar una sol·licitud en la qual han de fer constar la voluntat expressa de constituir-se com a IGC per un període mínim que sestablirà reglamentàriament. També han dacreditar que el seu domicili social és la Comunitat Valenciana i que tenen per objecte social lexercici de lactivitat agrària. A la sol·licitud shan dadjuntar els documents següents:
a) Còpia dels documents acreditatius de la propietat de les parcel·les agrupades en lIGC o un altre dret real o títol que els faculte per a lexplotació, o bé tinguen cedits amb caràcter exclusiu els drets sobre el cultiu de les parcel·les.
b) Pla de gestió en comú.
Article 36. Promoció de projectes en IGC
1. La conselleria competent en matèria dagricultura ha de recolzar, mitjançant convocatòries públiques anuals, projectes diniciatives de gestió en comú entre els objectius dels quals figuren:
a) Planificar la producció orientant-la cap a un valor més gran i millorar la viabilitat de les explotacions.
b) Reduir costos de producció o comercialització.
c) Dotar de mitjans, infraestructura, maquinària i noves tecnologies dinformació i comunicació, necessaris per a la gestió del cultiu en comú.
d) Agrupar loferta comercialitzable en entitats associatives.
e) Fomentar una agricultura sostenible i agroecològica, que contribuïsca a la preservació del medi natural, a ladaptació i mitigació del canvi climàtic, a la prevenció dincendis mitjançant la preservació del mosaic agroforestal i a un enfocament circular de laprofitament de recursos i nutrients i al desenvolupament integral del medi rural.
f) Diversificar lactivitat i fomentar la comercialització de productes agraris respectuosos amb el medi ambient i amb cadenes agroalimentàries viables i sostenibles.
g) Consolidar i millorar els sistemes de reg existents, que racionalitzen la seua eficiència econòmica i social i respecten el medi ambient.
h) Promoure la qualitat alimentària dels productes de la Comunitat Valenciana.
i) Coordinar diverses IGC en un projecte productiu o comercial conjunt.
j) Promoure ladequació territorial de les àrees amb elevats valors mediambientals o paisatgístics, així com en aquelles en què concórrega un risc ambiental elevat.
k) Promocionar la participació i incorporació de dones i joves en el desenvolupament de les activitats agràries.
l) Qualsevol altre objectiu que sestablisca en el desplegament reglamentari daquesta llei.
2. El suport als projectes dIGC sha de regular mitjançant la publicació duna ordre de bases per a aquestes ajudes, les quals shan dajustar a la normativa estatal i autonòmica en matèria de subvencions.
CAPÍTOL II
Del concepte de reestructuració parcel·lària
Secció primera
Aspectes generals
Article 37. Finalitat de la reestructuració parcel·lària
1. La reestructuració parcel·lària té com a objecte lordenació de les finques rústiques, amb alguna de les finalitats següents:
a) La consecució dexplotacions agràries amb una estructura i grandària adequades i viables des dun punt de vista agronòmic i econòmic, especialment en aquelles zones on la parcel·lació és excessiva i la grandària de les explotacions no arriben a la dimensió suficient per a obtenir un cultiu i rendibilitat adequats.
b) Lordenació daquelles zones, principalment de regadiu, que requerisquen una reestructuració amb vista a la consolidació i millora dels regadius existents.
c) Dotar dun nivell suficient i adequat dinfraestructures de comunicacions aquelles zones rurals que presenten un dèficit en aquest sentit.
d) Actualització, reordenació i regularització de la situació jurídica de les propietats rústiques i dels registres públics encarregats daquestes funcions, com ara cadastre i registre de la propietat, especialment en aquelles zones on hi ha un excessiu fraccionament de la propietat.
e) Servir com a eina de planificació del territori agrari i la seua correcta ordenació respecte a altres infraestructures, espais forestals i zones de domini públic.
f) Qualsevol altra declarada dinterès social per a les zones dactuació, dacord amb els principis i directrius previstos en aquesta llei.
2. Acordada la realització de la reestructuració parcel·lària, després dels tràmits legalment establits i amb les garanties previstes en aquesta llei i les que puguen veures afectades, aquesta és obligatòria per a totes les persones propietàries de les parcel·les afectades, així com per a les titulars de drets reals o dexplotació existents sobre aquestes.
3. En el context daquesta llei, la reestructuració parcel·lària pública té caràcter dactuació dinterès general a lefecte de la seua declaració dutilitat pública quan es produïsca en alguna de les circumstàncies següents:
a) En les zones on la parcel·lació de la propietat rústica o la de les explotacions revista caràcters de pronunciada fragmentació de lespai agrari i els mitjans extraordinaris per a reorganitzar la propietat no siguen assumibles pel conjunt de persones propietàries.
b) En zones on shagen demostrat ineficaces altres mesures de millora de les estructures agràries.
c) Aquelles àrees agrícoles en les quals la falta de grandària de les explotacions i lexcessiva parcel·lació impossibilite la seua rendibilitat i provoque un progressiu abandó dexplotacions i envelliments dels seus titulars.
d) En zones declarades dutilitat pública i urgent execució pel que fa a la concentració parcel·lària i que, havent sigut finalitzades, necessiten continuar augmentant la grandària de les explotacions.
e) Quan la transformació en regadiu o la millora de lexistent en la zona, faça necessària la seua reestructuració parcel·lària, a fi dadequar la distribució de la propietat a la nova estructura resultant de les actuacions en matèria de regadiu a realitzar.
Article 38. Objecte de la reestructuració parcel·lària
El procés de reestructuració parcel·lària ha de realitzar les compensacions entre classes de terres que resulten necessàries per a:
a) Adjudicar a cada persona propietària, en una finca única o en el menor nombre possible de finques de reemplaçament, una superfície el valor de la qual, segons les bases de la reestructuració, siga igual al que haguera sigut assignat a les parcel·les que anteriorment posseïa.
b) Adjudicar contigües les finques integrades en una mateixa explotació, encara que pertanguen a diferents persones propietàries.
c) Fomentar la constitució dexplotacions agràries de dimensions adequades dacord amb les característiques i possibilitats de la zona objecte de reestructuració.
d) Emplaçar les noves finques de manera que puga ser atesa de millor manera lexplotació des del lloc en què radique la casa deines o lhabitatge de la persona interessada, o la seua finca més important.
e) Donar a les noves finques accés directe a les vies de comunicació, per a la qual cosa caldrà modificar o crear els camins que calguen.
f) Reordenar lestructura de la propietat i de les explotacions resultants dacord amb els criteris tècnics que calguen per a la viabilitat i millora dels regadius existents i la millora de les condicions necessàries per a la mecanització agrícola, dacord amb les característiques de la zona objecte de reestructuració.
g) Integrar la reestructuració de parcel·les en lentorn, de manera que subsistisca la presència delements propis del paisatge i no salteren els elements estructurals i patrimonials regulats en la normativa dordenació del territori, urbanisme i paisatge.
Article 39. Tipus de reestructuració parcel·lària
El procés de reestructuració parcel·lària pot ser de tres tipus:
a) Reestructuració parcel·lària pública, dofici o a sol·licitud de les persones interessades.
b) Reestructuració parcel·lària privada.
c) Reestructuració de parcel·les amb de permutes voluntàries.
Article 40. Tipus de procediment
La reestructuració parcel·lària pot dur-se a terme mitjançant els procediments següents:
a) La reestructuració parcel·lària pública es pot fer amb un procediment ordinari o amb un procediment abreujat.
b) La reestructuració parcel·lària privada i la reestructuració de parcel·les per permutes voluntàries tenen els seus respectius procediments especials.
Article 41. Col·laboració entre administracions
1. Les administracions públiques que puguen veures afectades pel procediment de reestructuració han de comunicar a la conselleria competent en matèria dagricultura les actuacions previstes sobre les zones de reestructuració acordades, a fi que puguen reflectir-se en lexpedient.
2. La conselleria competent en matèria dagricultura ha de facilitar la informació necessària a aquelles administracions que puguen veures afectades. En aquest sentit, el procediment que desenvolupe la reestructuració parcel·lària ha de coordinar-se temporalment i jurídicament amb la tramitació ambiental en els supòsits en què aquesta calga, com també amb les obres de transformació, modernització i construcció de xarxes de camins i sanejaments.
Article 42. Comunicació dactuacions
1. La comunicació personal de les diferents actuacions del procediment a les persones propietàries titulars de drets reals i situacions jurídiques i, en general, a qualsevol persona que puga veures afectada pels treballs de reestructuració, sha de realitzar mitjançant la publicació danuncis als taulers dedictes dels ajuntaments o entitats locals afectats, com també en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, i en la pàgina web de la conselleria competent en matèria dagricultura, en la forma prevista en els articles 40 i 45 de la Llei 39/2015, d1 doctubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
2. A més del que estableix lapartat anterior, les fases corresponents a bases definitives i acord de reordenació han de ser objecte de notificació individual a les persones propietàries titulars de drets reals i situacions jurídiques afectades pels treballs de reestructuració. A lefecte de notificacions regeix el que estableixen els articles 40, 41, 42, 43 i 44 de la Llei 39/2015, d1 doctubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
3. Aprovat i publicat el decret de declaració del procés de reestructuració parcel·lària pública, la conselleria competent per a tramitar el procediment ha de comunicar els plans dactuacions previstes sobre la zona a reestructurar al registre de la propietat a la demarcació de la qual pertanguen les finques involucrades i a la notaria que designe el col·legi notarial, com també a les diferents administracions públiques que puguen resultar afectades, a fi que, en un termini màxim de dos mesos, queden degudament reflectides en lexpedient de reestructuració les observacions que en làmbit de les respectives competències estimen oportú formular, i perquè consten en el registre de la propietat per nota al marge de les finques incloses en la zona que sha de reestructurar.
4. Quan les persones afectades per la reestructuració promoguen individualment reclamacions o interposen recursos, les incidències daquests shan dentendre personalment amb la persona reclamant o recurrent i, amb aquest efecte, aquesta ha dexpressar en lescrit en què promoga la reclamació o el recurs, un domicili a lefecte de notificacions. Les observacions i els suggeriments, verbals o escrits, a les bases provisionals de la reestructuració i projecte de reordenació, shan de considerar contestats mitjançant la publicació de les bases definitives de la reestructuració i de lacord de reordenació, que ha de recollir un document en el qual shan de fer constar aquells de manera individualitzada i la solució que sels ha donat.
Secció segona
Iniciativa de reestructuració parcel·lària
Article 43. Iniciació dofici de la reestructuració parcel·lària pública
1. La reestructuració parcel·lària pública pot ser iniciada dofici quan raons dinterès general o social així ho aconsellen i, en particular, quan es done alguna o algunes de les circumstàncies següents:
a) Quan, per causa de la realització dobres públiques predominantment de caràcter lineal, es faça necessària o convenient la reestructuració per a reorganitzar les explotacions agràries afectades i mitigar la discontinuïtat o una pronunciada reducció superficial que lobra pública hi haja causat.
b) Quan, per causa de la realització dobres públiques predominantment de caràcter no lineal la dimensió territorial de les quals afecte de manera permanent a un nombre important de persones propietàries de parcel·les agràries, sestime que el procediment de reestructuració pot compensar els efectes de lexpropiació i reordenar les explotacions que no desapareixen amb lexecució de la gran obra pública.
c) Quan hi haja circumstàncies de caràcter ambiental, social i econòmic que afecten linterès general posades de manifest pels ajuntaments afectats per la reestructuració parcel·lària.
d) Qualsevol altra raó dinterès general que, suficientment motivada i documentada, demostre que té caràcter preferencial.
2. Perquè es puga iniciar la reestructuració parcel·lària pública dofici, una vegada realitzats els estudis necessaris, la conselleria competent en matèria dagricultura, a través de la direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària, ha demetre prèviament un informe en el qual es justifique la concurrència dalguna de les circumstàncies adés establides que aconsellen iniciar les actuacions de reestructuració parcel·lària pública en una zona determinada.
3. Les entitats locals, mitjançant una petició raonada en què es reflectisca la concurrència dalguna de les circumstàncies previstes en lapartat 1 daquest article, poden instar la conselleria competent la incoació dun expedient de reestructuració parcel·lària.
Article 44. Iniciació a sol·licitud de les persones interessades de la reestructuració parcel·lària pública
1. Pot iniciar-se la reestructuració parcel·lària pública a sol·licitud de les persones interessades quan aquesta sol·licitud complisca alguna de les raons dinterès general per a declarar la utilitat pública de la reestructuració parcel·lària pública establides en larticle 37.3 daquesta llei i la sol·licitud complisca els requisits següents:
a) Cal que la petició la realitze un nombre superior al 60 % de les persones propietàries de la zona necessitada de reestructuració que ha de ser apreciada per la mateixa administració, o bé, un nombre qualsevol daquestes a les quals pertanga més del 75 % daquesta zona. En ambdós casos la superfície a concentrar ha de ser, com a mínim, de 150 hectàrees en zones de secà i de 50 hectàrees en zones de regadiu.
b) En el cas que se sol·liciten superfícies inferiors a les indicades anteriorment, cal un informe previ justificatiu de la direcció general competent en matèria destructures agràries.
2. Dins dels trenta dies següents a la iniciació del procés, la conselleria competent en matèria dagricultura ha dobrir un procediment dinformació sobre la sol·licitud de reestructuració parcel·lària pública amb els ajuntaments afectats per a comprovar la realitat de les majories invocades. Per a la comprovació daquestes majories, la conselleria competent en matèria dagricultura pot exigir als ajuntaments afectats que duguen a terme un procés de consulta prèvia entre els interessats en el procés per a comprovar la realitat de les majories invocades.
3. En el termini màxim de sis mesos des de la presentació de la sol·licitud diniciació junt amb la documentació tècnica exigida, i comprovades les majories invocades, la conselleria competent en matèria dagricultura ha de resoldre expressament sobre aquesta. En cas de ser necessària la celebració duna consulta per a comprovar la realitat de les majories invocades, el termini màxim per a resoldre sha de suspendre des de la data dexigència de la consulta per la conselleria competent en matèria dagricultura fins a la data de celebració de la consulta. Si transcorregut el termini màxim, no sha dictat una resolució expressa, la sol·licitud sha de considerar desestimada.
Article 45. Iniciativa de reestructuració parcel·lària privada
1. La iniciativa de reestructuració privada pot dur-se a terme mitjançant la sol·licitud duna agrupació promotora amb personalitat jurídica que tinga com a finalitat la reestructuració parcel·lària privada de les seues finques rústiques. Aquesta sol·licitud ha de contenir el compromís explícit de lacceptació de la reestructuració tal com es porte a efecte així com un informe tècnic justificatiu de la necessitat i oportunitat de tal actuació dacord amb els objectius i finalitats de la llei.
2. Lagrupació promotora ha destar constituïda per un mínim de tres persones titulars dexplotacions individualitzades, sense que la superfície aportada per un sol soci supere el 40 % de la superfície total de lagrupació. A fi de promoure la reestructuració parcel·lària privada de les seues finques rústiques, les persones propietàries poden sol·licitar la concessió dels beneficis establits en els articles 74 i 75 daquesta llei, sempre que complisquen les condicions següents:
a) La superfície a reestructurar ha de ser, com a mínim, de 25 hectàrees en zones de secà i de 10 hectàrees en zones de regadiu. En el cas que se sol·liciten superfícies inferiors a les indicades anteriorment, aquests límits poden ser reduïts amb un informe previ motivat favorable de la direcció general competent en matèria destructures agràries.
b) La superfície constituïda per les parcel·les de les persones alienes a lagrupació no pot ser superior al 10 % del conjunt de les terres incloses en el perímetre a reestructurar.
c) El procés ha de garantir a les persones alienes a lagrupació les compensacions necessàries perquè les superfícies adjudicades a aquestes persones tinguen el mateix valor a lassignat a les parcel·les que anteriorment posseïen, dacord amb el que estableix larticle 69.3 daquesta llei.
3. Lagrupació de persones propietàries ha dacreditar de manera suficient els drets de propietat que ostenten sobre les parcel·les atribuïdes a cada una delles.
Article 46. Iniciativa de reestructuració mitjançant permutes voluntàries de parcel·les
1. La conselleria competent en matèria dagricultura pot incentivar la millora de lestructura territorial mitjançant permutes voluntàries de parcel·les.
2. El procediment de permutes voluntàries sha diniciar a petició dun mínim de dues persones titulars i pot afectar una o diverses parcel·les per cadascuna de les persones peticionàries, les quals nhan dacreditar documentalment la titularitat. La continuació del procés requereix complir les condicions i les fases del procediment previstes en larticle 71 daquesta llei.
Article 47. Principi de col·laboració
Els que exercisquen la iniciativa per a la reestructuració parcel·lària han de prestar a ladministració tota la col·laboració que els siga requerida durant el procés de reestructuració parcel·lària.
Article 48. Promoció diniciatives de gestió en comú en la reestructuració parcel·lària
1. Amb la finalitat de constituir explotacions agràries de dimensions adequades, i segons les característiques de la zona que cal reestructurar, la conselleria competent en matèria dagricultura ha de promoure, des de la iniciació del procés fins a laprovació del projecte de reestructuració parcel·lària, les iniciatives de gestió en comú que incloguen lagrupació de parcel·les.
2. Quan, en sol·licitar la reestructuració parcel·lària, alguna o algunes de les persones propietàries o de les titulars del dret dexplotació justifique raonadament, davant lòrgan competent en matèria de reestructuració parcel·lària, el seu propòsit de constituir una IGC regulada segons els articles 4, 34, 35 i 36 daquesta llei, lòrgan competent ha de tenir en compte aquesta circumstància en adjudicar i delimitar els lots de reemplaçament.
3. Constituïda la IGC abans de la fermesa de la reestructuració, lacta de reordenació de la propietat ha de reflectir ladjudicació directa dels lots de reemplaçament pertinents a favor de lagrupació o iniciativa de gestió en comú, sempre que aquesta siga una entitat associativa amb personalitat jurídica. Lagrupació o IGC corresponent es comprometrà expressament a acceptar la reestructuració tal com es porte a efecte.
4. Constituïda la IGC, abans de la fermesa de la reestructuració, lacta de reordenació de la propietat ha de reflectir la integració en aquella de les persones adjudicatàries de les finques que corresponga, en cas que la IGC no siga ladjudicatària directa de la finca de reemplaçament.
5. Pot fer-se constar per nota marginal la incorporació de la finca a la IGC mitjançant sol·licitud de la persona titular registral unida a la certificació administrativa acreditativa de la seua incorporació.
Secció tercera
Avaluació ambiental
Article 49. Integració ambiental
1. Les reestructuracions parcel·làries públiques i privades shan de sotmetre a la tramitació ambiental corresponent segons la legislació vigent i han dobtenir pronunciament ambiental favorable previ a la resolució aprovatòria per la qual sautoritze lexecució del procés de reestructuració.
2. A lefecte dintegrar ambientalment els processos de reestructuració parcel·lària, es considerarà la reestructuració parcel·lària com una actuació única que inclou el procés de reordenació de la propietat i, si escau, les obres i millores necessàries incloses en aquella.
3. En lestudi de viabilitat sha dintegrar un document tècnic a lefecte que puga dur-se a terme lavaluació ambiental de les actuacions previstes durant el procés de reestructuració parcel·lària. Aquest document ha de recollir aquells aspectes necessaris per a lavaluació ambiental, pel que fa als treballs de construcció, instal·lacions i obres previstes, a les intervencions en el medi natural o el paisatge i, si escau, a les intervencions destinades a lexplotació dels recursos hídrics i del sòl, i fer esment exprés a lextracció dàrids per a ser usats en les obres dinterès general previstes en el corresponent pla dobres i millores territorials de la reestructuració parcel·lària.
4. Les determinacions que resulten de lavaluació ambiental han dincorporar-se al projecte de reestructuració i al projecte dobres i millores territorials.
5. Així mateix, aquesta avaluació ambiental ha de servir per a determinar si, dins de la zona de reestructuració determinada en lestudi previ, hi ha alguna àrea o zona ambientalment protegida i que, pel fet de no beneficiar-se del procés de reestructuració, caldria excloure.
6. El decret del Consell pel qual es declara el procés de reestructuració parcel·lària pública té la consideració de projecte a lefecte de la legislació vigent en matèria davaluació ambiental.
7. Lavaluació ambiental ha de realitzar-se, en tot cas, amb caràcter previ a laprovació del decret del Consell pel qual es declare el procés de reestructuració parcel·lària pública, en els casos i en la forma establits en les disposicions vigents en matèria davaluació dimpacte ambiental.
Secció quarta
Procediment ordinari
Subsecció primera
Normes orgàniques
Article 50. Aspectes generals
1. La realització dun procediment de reestructuració parcel·lària pública ha de ser acordada per un decret del Consell de la Generalitat, a proposta de la conselleria competent en matèria dagricultura, sobre la base del que disposen els articles 43 i 44 daquesta llei.
2. Correspon a la conselleria competent en matèria dagricultura limpuls, la tramitació i laprovació de les diferents fases posteriors al decret pel qual sacorde linici del procés de reestructuració parcel·lària.
Article 51. Comissions locals
1. Les comissions locals de reestructuració parcel·lària pública són els òrgans col·legiats dependents de la direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària, les funcions dels quals són les següents:
a) Participar en els treballs dinvestigació de la propietat i classificació de terres.
b) Elaborar i aprovar les bases provisionals de la reestructuració parcel·lària.
c) Estudiar les al·legacions formulades en les bases provisionals i, si és el cas, acordar les modificacions a aquestes que siguen procedents.
d) Redactar les bases definitives de la reestructuració parcel·lària i sotmetre laprovació daquestes a la direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària.
2. Les comissions locals han de constituir-se una vegada publicat el decret pel qual sacorda linici del procediment de reestructuració parcel·lària, i abans de linici dels treballs de redacció i elaboració de les bases provisionals.
3. La persona titular de la direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària ha de dur a terme el nomenament dels membres de les comissions locals, que han de tenir garantida una composició equilibrada de dones i homes.
4. Les comissions locals han de tenir la composició següent:
a) Presidència: la persona que ocupe la direcció del servei que tinga assignades les funcions en matèria de reestructuració parcel·lària en la conselleria competent en matèria dagricultura.
b) Vicepresidència: la persona que ocupe la direcció de secció amb funcions en matèria de reestructuració parcel·lària.
c) Secretaria, amb veu i sense vot: un funcionari o funcionària de la conselleria competent en matèria dagricultura que tinga la llicenciatura o grau en dret.
d) Vocals:
i) Si el perímetre a reestructurar afecta només un municipi:
1) Lalcalde o alcaldessa del municipi afectat per la reestructuració parcel·lària.
2) Una persona representant del consell agrari municipal.
3) Una persona funcionària de ladministració autonòmica en qui recaiga la direcció tècnica dels treballs de reestructuració, la qual ha de ser designada per la persona titular de la direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària.
4) El registrador o registradora de la propietat a la demarcació del qual corresponga la superfície objecte de reestructuració, la designació del qual correspon al col·legi professional de registradors de la propietat.
5) Un notari o notària de la zona, la designació del qual correspon al col·legi professional de notaris.
6) Dues persones representants de les persones propietàries i titulars de drets reals i situacions jurídiques existents de la zona, que han de ser triades dentre totes les persones propietàries afectades per la reestructuració parcel·lària participants en una assemblea convocada per lajuntament del municipi afectat per la reestructuració parcel·lària. Lalcalde o alcaldessa daquest ajuntament ha de dirigir lassemblea i el secretari o secretària de lajuntament ha de donar fe dels acords adoptats. Per a poder participar en lelecció o resultar triat en aquesta, és condició imprescindible ostentar la condició de persona propietària en la zona subjecta a reestructuració parcel·lària.
7) Dues persones agricultores o ramaderes professionals, titulars dexplotacions agràries en actiu situades dins de la zona de reestructuració parcel·lària, a proposta de les organitzacions professionals agràries amb implantació en la zona de reestructuració parcel·lària.
8) Si és el cas, les presidències de les comunitats de regants o altres corporacions de dret públic amb fins agraris, si nhi ha en làmbit territorial de la reestructuració parcel·lària.
ii) Si el perímetre a reestructurar afecta dos o més municipis:
1) Els alcaldes i alcaldesses dels municipis afectats per la reestructuració parcel·lària.
2) Una persona representant del consell agrari municipal de cada un dels municipis afectats per la reestructuració parcel·lària.
3) Una persona funcionària de ladministració autonòmica en qui recaiga la direcció tècnica dels treballs de reestructuració, la qual ha de ser designada per la persona titular de la direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària.
4) El registrador o registradora de la propietat a la demarcació del qual corresponga la majoria de la superfície objecte de reestructuració, la designació del qual correspon al col·legi professional de registradors de la propietat.
5) Un notari o notària de la zona, la designació del qual correspon al col·legi professional de notaris.
6) Dues persones representants de les persones propietàries i titulars de drets reals i situacions jurídiques existents de la zona, pertanyents al municipi amb més superfície afectada per la reestructuració parcel·lària, i una persona representant de les persones propietàries i titulars de drets reals i situacions jurídiques existents de la zona, pertanyent a algun dels municipis restants. Aquestes persones representants han de ser triades dentre totes les persones propietàries afectades per la reestructuració parcel·lària participants en una assemblea convocada per lòrgan competent en matèria de reestructuració parcel·lària de la conselleria amb competències en matèria dagricultura. Per a poder participar en lelecció o resultar triat en aquesta, és condició imprescindible ostentar la condició de persona propietària en la zona subjecta a reestructuració parcel·lària.
7) Dues persones agricultores o ramaderes professionals, titulars dexplotacions agràries en actiu situades dins de la zona de reestructuració parcel·lària, a proposta de les organitzacions professionals agràries amb implantació en la zona de reestructuració parcel·lària.
8) Si és el cas, les presidències de les comunitats de regants o altres corporacions de dret públic amb fins agraris, si nhi ha en làmbit territorial de la reestructuració parcel·lària.
5. Si el perímetre de la reestructuració sestén per més dun terme municipal, sha de constituir la comissió local en el lloc amb més superfície afectada per la reestructuració.
6. La composició de la comissió local sha daprovar mitjançant una resolució de la persona titular de la direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària, després de la publicació del decret del Consell pel qual declara dutilitat pública i urgent execució la reestructuració parcel·lària. La constitució i composició de la comissió local de reestructuració parcel·lària sha de publicar mitjançant un anunci en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
7. Les comissions locals shan dextingir després de laprovació de les bases definitives de la reestructuració parcel·lària.
8. Quant al funcionament de les comissions locals, i donada la seua condició dòrgan col·legiat, cal ajustar-se al que disposen els articles 15, 16, 17 i 18 de la Llei 40/2015, d1 doctubre, de règim jurídic del sector públic.
Article 52. Grup auxiliar de treball
1. Les comissions locals estan assistides per un grup auxiliar de treball que, sense integrar-se en la composició daquelles, ha destar format per persones agricultores i persones propietàries de les parcel·les residents en la zona, que han de col·laborar en els treballs de recerca de la propietat, classificació de terres, i tots els altres que els siguen requerits a lefecte.
2. El nombre de membres del grup auxiliar ha de ser un mínim de tres i un màxim de sis, i hi han destar representats, de manera proporcional, tots els municipis i entitats locals menors inclosos en la zona de reestructuració.
3. Una representació del grup auxiliar de treball pot ser convidada, amb veu però sense vot, a les reunions de la comissió local de reestructuració parcel·lària.
4. La representació de les persones propietàries del grup auxiliar de treball ha de ser escollida pel mateix procediment establit per a la representació de les persones propietàries en la comissió local, segons el que es disposa en larticle anterior, apartat 6.
Article 53. Del pressupost dels processos de reestructuració parcel·lària
El Decret de reestructuració parcel·lària sha dacompanyar dun pressupost inicial que valore la totalitat de les actuacions que cal realitzar al llarg de la reestructuració parcel·lària i que ha destablir el pla de finançament plurianual.
Subsecció segona
Fases del procediment ordinari
Article 54. Disposició general
1. El procediment ordinari de reestructuració pública comprèn les fases següents:
a) Inici.
b) Estudi de viabilitat, inclòs linforme dimpacte ambiental.
c) Decret pel qual sacorda linici del procediment de reestructuració parcel·lària, que inclourà el pressupost i el pla de finançament.
d) Bases provisionals i bases definitives de la reestructuració parcel·lària.
e) Projecte de reordenació parcel·lària.
f) Acord de reordenació parcel·lària.
g) Acta de reordenació de la propietat.
2. Amb caràcter previ a la publicació del decret pel qual sacorda linici del procediment de reestructuració parcel·lària, han de tenir lloc les actuacions preparatòries que determinen la procedència o no de la reestructuració parcel·lària.
Article 55. Estudi de viabilitat
1. En el termini màxim de sis mesos comptadors des de lemissió de la resolució establida en lapartat 3 de larticle 44 daquesta llei i prèviament a laprovació del decret pel qual sacorda linici del procediment de reestructuració, la conselleria competent en matèria dagricultura, oïdes les administracions que shi puguen veure afectades, ha de realitzar un estudi de viabilitat de lestat actual de la zona i dels resultats previsibles com a conseqüència de la reestructuració, que permeta determinar-ne la viabilitat econòmica, social i ambiental.
2. Lestudi de viabilitat ha de contenir, almenys, la informació i la documentació següents:
a) Grau de divisió, dispersió i situació jurídica de les parcel·les, amb relació a les explotacions agràries en activitat a la zona.
b) Descripció dels recursos naturals, amb referència especial a les terres abandonades o amb aprofitaments inadequats.
c) Relació dels espais despecial importància pel seu valor geològic, paisatgístic i ambiental, com també dels béns dinterès cultural, històric o artístic que es troben dins de la zona de reestructuració o que puguen resultar afectats per la reestructuració parcel·lària.
d) Avaluació de les possibilitats destablir una nova ordenació dexplotacions amb dimensions suficients i estructures adequades a través de la reestructuració parcel·lària.
e) Determinació del grau dacceptació social de les mesures transformadores previstes.
f) Estudi dimpacte ambiental dels treballs inherents al procés reestructurador i de la reestructuració parcel·lària prevista resultant, segons el que estableix larticle 49.3 daquesta llei.
g) Descripció de les explotacions agràries, ateses les superfícies portades per cadascuna delles en les distintes formes de tinença, les orientacions productives i el nivell de viabilitat econòmica, amb posterior agrupació i anàlisi del conjunt.
h) Examen detallat i avaluació de les proposicions de regles o actuacions diniciatives que, si escau, hagen proposat els sol·licitants de la concentració com a condicionant de la sol·licitud mateixa.
i) Aquells altres que la conselleria competent en matèria dagricultura estime de suficient entitat com per a ser objecte davaluació objectiva, abans delaborar la seua proposta al Consell de decret que acorde linici del procediment de reestructuració parcel·lària.
3. Lestudi dimpacte ambiental integrat en lestudi de viabilitat sha de sotmetre al procediment ambiental corresponent, segons les disposicions legals vigents en la matèria, prèviament al decret del Consell que acorde linici del procediment de reestructuració parcel·lària.
4. Lestudi de viabilitat sha de sotmetre a informació pública per un termini no inferior a trenta dies, mitjançant avís inserit en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i sha de poder consultar, durant el termini previst en lanunci esmentat, a lajuntament o ajuntaments afectats i a la seu electrònica de la conselleria competent en matèria dagricultura. Durant aquest termini poden realitzar-se aportacions a lestudi, les quals ha danalitzar la conselleria competent i, si escau, incorporar-les per a la redacció final.
5. Quan, dacord amb la legislació vigent en matèria de medi ambient, el procediment davaluació ambiental requerisca la realització dun procediment dinformació pública, la informació pública a la qual se sotmet lestudi de viabilitat en què sintegra lestudi dimpacte ambiental ha de tenir els efectes del procediment dinformació pública de la tramitació ambiental, sempre que el termini siga igual o superior al que requereix la legislació vigent en matèria de medi ambient.
Article 56. Decret pel qual sacorda linici del procediment de reestructuració parcel·lària
1. Realitzat lestudi de viabilitat i, si escau, la corresponent avaluació dimpacte ambiental, la conselleria competent en matèria dagricultura, si estima la idoneïtat de la reestructuració parcel·lària proposada, una vegada avaluats els aspectes de legalitat, doportunitat i de viabilitat tècnica, com també els aspectes socioeconòmics i ambientals de lactuació, ha de proposar al Consell laprovació del decret pel qual sacorda linici del procediment de reestructuració parcel·lària.
2. Aquest decret ha de contenir els pronunciaments següents:
a) Justificació de linterès general de lactuació administrativa, en el marc dels articles 37, 38 i 44 daquesta llei.
b) Declaració dutilitat pública i urgent execució de la reestructuració parcel·lària.
c) Acord motivat sobre el procediment ordinari o abreujat, a través del qual es desenvoluparà la reestructuració parcel·lària pública.
d) Determinació del perímetre provisional de la zona de reestructuració, que pot ser modificat per les inclusions, rectificacions o exclusions que sacorden de conformitat amb el procediment daprovació del perímetre de la reestructuració que es defineix en larticle 57 daquesta llei.
3. El decret ha destablir lobligatorietat que el procés de reestructuració es desenvolupe en estricta observança de les directrius i prescripcions contingudes en la declaració o estimació dimpacte ambiental, segons la legislació vigent en la matèria.
4. El decret del Consell representa linici oficial del procediment de reestructuració parcel·lària pública i sha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
5. La publicació del decret de reestructuració parcel·lària atribueix a la conselleria competent en matèria dagricultura la facultat dinstal·lar fites o senyals.
6. Una vegada publicat el decret, sha de comunicar al registre de la propietat linici del procés de reestructuració parcel·lària per a la pràctica duna nota al marge de la inscripció de domini de les finques registrals afectades, a lefecte de la qual lesmentada comunicació ha de contenir la llista de referències o persones titulars cadastrals afectades pel procediment. La localització de la llista de finques registrals afectades correspon al registre de la propietat afectat. Si escau, la impossibilitat de localització de finques registrals afectades pel procediment i, per tant, de practicar la nota al marge, no ha dimpedir la continuació del procediment de reestructuració parcel·lària. Aquesta nota es cancel·larà bé per la inscripció de les noves finques de reemplaçament, bé mitjançant un certificat expedit per la direcció general competent acreditativa de la terminació del procediment sense haver-se adoptat un acord de reordenació.
7. És potestatiu per a lòrgan competent sol·licitar al registre de la propietat corresponent un certificat de domini i càrregues de finques afectades per la seua incorporació al procediment.
8. El registre de la propietat corresponent ha de comunicar telemàticament a la conselleria competent en matèria dagricultura la pràctica de qualsevol assentament ulterior sobre les finques registrals afectades per la reestructuració parcel·lària.
9. Laprovació del decret que declara dutilitat pública la reestructuració parcel·lària duna determinada zona atribueix a la conselleria competent la facultat docupar de manera temporal o definitiva qualsevol terreny que calga per a dotar les noves parcel·les de ladequada xarxa de camins i proveïments o per a realitzar treballs relacionats amb la reestructuració.
Article 57. Perímetre de la reestructuració
1. El perímetre de la zona de reestructuració ha destar delimitat en el decret dinici del procediment de reestructuració parcel·lària i ha de concordar, en principi, amb els límits coincidents amb la definició cadastral, a nivell de parcel·la o parcel·les cadastrals. En determinats casos pot coincidir tota o part de la línia de perímetre amb la línia de polígon cadastral o part daquest. Si no és així, la direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària ha demetre un informe justificatiu suficientment motivat.
2. En linterior del perímetre han de quedar perfectament delimitats aquells terrenys que, per constituir àrees despecial protecció, per concórrer-hi qualsevol causa que impedisca, condicione o limite el seu ús agrari, o per qualsevol altra causa que la llei determine, no siguen objecte del procés. Daquesta manera, sha de procurar que el disseny de les parcel·les de reemplaçament resultants i, si és el cas, de les infraestructures associades permeta un òptim aprofitament i ordenació del conjunt del territori inclòs en aquest perímetre de reestructuració.
3. El perímetre ha de tenir caràcter provisional fins a la fermesa de les bases definitives de la reestructuració. La direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària pot rectificar el perímetre fins a la declaració de fermesa de les bases definitives de la reestructuració, oïda la comissió local en el cas de reestructuració pública, quan es produïsca alguna de les circumstàncies següents:
a) Per a satisfer les exigències tècniques del pla dobres i millores territorials.
b) Per a adaptar el perímetre de reestructuració als límits dunitats geogràfiques naturals o cadastrals.
c) Per a atendre raons de caràcter historicocultural, arqueològic, paisatgístic, miner o mediambiental.
4. En el cas en què el perímetre rectificat no coincidisca amb la totalitat duna parcel·la cadastral, dins del perímetre només pot incloures la part de la parcel·la afectada pel procediment de reestructuració, si hi ha consentiment exprés del seu titular, la porció restant de la parcel·la que no resulte afectada per aquest procediment és superior a la unitat mínima de cultiu i compta amb linforme preceptiu indicat en lapartat 1 daquest article. La parcel·la en qüestió pot incloures o excloures en la seua totalitat a sol·licitud de la persona interessada.
5. Lacord de rectificació ha de ser objecte de notificació individual a les persones propietàries afectades dacord amb el que sha establit a lefecte de notificacions en la Llei 39/2015, d1 doctubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. Així mateix, sha de notificar al registre de la propietat als efectes previstos en lapartat 6 de larticle 56 daquesta llei.
Article 58. Obligacions de les persones beneficiàries de la reestructuració
1. Des de la publicació del decret pel qual sacorda linici del procediment de reestructuració parcel·lària, les persones titulars implicades en la reestructuració parcel·lària hauran de:
a) Facilitar qualsevol classe dinformació que els siga requerida per la conselleria competent en matèria dagricultura sobre la situació jurídica de les parcel·les afectades per la reestructuració parcel·lària, per mitjà de nota simple del registre de la propietat o certificació registral de domini i càrregues o, en defecte dinscripció, per mitjà dels títols escrits, si nhi haguera. En tot cas hauran de declarar els gravàmens o les situacions dominicals que coneguen i afecten les seues parcel·les o drets. En cas que, segons allò que sha establit per larticle 56.7 daquesta llei, lòrgan competent en reestructuració parcel·lària sol·licite certificació registral de domini i càrregues de les finques afectades pel procediment, la persona propietària no estarà obligada a presentar la nota simple o certificació registral mencionades anteriorment.
b) Mantenir el bon estat de les parcel·les afectades, impedint lestat dabandó, dacord amb la capacitat agronòmica i laprofitament adequat dels recursos i respectant-ne els valors mediambientals, sense que puguen realitzar-se actes que en disminuïsquen el valor.
c) Sol·licitar a la direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària autorització prèvia per a la realització dobres o millores de parcel·les. Una vegada publicat el decret dinici del procediment de reestructuració parcel·lària, no realitzar noves plantacions, lestabliment de cultius permanents, o qualsevol altra activitat que puga condicionar els treballs a realitzar en la futura reestructuració, excepte que existisca autorització preceptiva que ho permeta.
d) Respectar i facilitar les actuacions que tinguen per objecte la investigació, la classificació, la delimitació i lamollonament de les parcel·les afectades.
e) Consentir laccés a les seues terres quan siga necessari per a la correcta execució dels treballs tècnics relacionats amb la reestructuració parcel·lària i procedir al desbrossament i neteja de males herbes total o parcial dels terrenys, quan fóra necessari per a aquests treballs.
f) En general, complir les obligacions que els siguen exigibles segons la normativa en matèria de reestructuració parcel·lària establida en aquesta llei.
2. Lincompliment de les anteriors obligacions donarà lloc a la imposició de les sancions que es determinen en el capítol II del títol VII daquesta llei.
Article 59. Investigació de la propietat
1. Amb la finalitat que la conselleria competent en matèria dagricultura duga a terme els treballs i investigacions necessaris per a determinar la situació jurídica del domini de les parcel·les compreses en el perímetre de la zona de reestructuració, les persones participants en la reestructuració parcel·lària estan obligades a presentar la documentació esmentada en larticle 58.1.a daquesta llei, i a declarar, en tot o cas, els gravàmens o les situacions dominicals que coneguen i afecten les seues parcel·les o drets.
2. En el cas de sol·licitud de certificació de domini i càrregues per lòrgan competent en reestructuració parcel·lària, cal ajustar-se al que disposa larticle 58.1.a daquesta llei.
3. La correcta localització daquestes parcel·les en els plànols parcel·laris és responsabilitat de les persones titulars o daquelles que nexerceixen la representació.
Article 60. Aprovació de bases provisionals
Finalitzats els treballs dinvestigació de la propietat, i una vegada es dispose de totes les dades que permeten determinar la situació física i jurídica de les parcel·les, la comissió local de reestructuració parcel·lària aprovarà les bases provisionals de la reestructuració i la direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària les sotmetrà a tràmit dinformació pública per un termini dun mes, amb la comunicació prèvia en la forma prevista en larticle 42 daquesta llei.
Article 61. Contingut de les bases de reestructuració parcel·lària
1. Les bases de reestructuració hauran de tenir com a contingut mínim el següent:
a) Delimitació provisional del perímetre de la zona de reestructuració, relació de parcel·les incloses en aquest perímetre lexclusió del qual es proposa i parcel·les perifèriques que pogueren quedar incloses. Així mateix caldrà de manera explícita que la conselleria competent en matèria dagricultura podrà, fins al moment de la fermesa administrativa de les bases de reestructuració parcel·lària, rectificar el perímetre, segons el que estableix lapartat 2 de larticle 57.
b) Relació de valors naturals del territori dobligada conservació i protecció, en el marc de la futura actuació en infraestructures i de conformitat amb les determinacions de la declaració o lestimació dimpacte ambiental, identificats gràficament sobre el mapa georeferenciat de la zona.
c) Classificació de les terres segons la seua productivitat i, amb caràcter general, fixació dels respectius coeficients que hagen de servir de base per a dur a terme les compensacions que resulten necessàries.
d) Relació de titulars de les parcel·les i finques registrals afectades, dacord amb la documentació aportada. Es declararà el domini de les parcel·les a favor dels que posseïsquen la titularitat dominical, sense perjudici del que disposa lapartat 3 i 4 daquest article. En el cas de drets inscrits en el Registre de la Propietat es donarà preferència a aquests i, a falta de drets inscrits, a la titularitat cadastral, no sent obstacle per a realitzar les operacions de reestructuració de les parcel·les afectades, la possessió del corresponent títol de propietat. La relació únicament podrà contenir dades que siguen dutilitat als efectes de la reestructuració parcel·lària. En el cas de persones copropietàries, posseïdores o qualsevol altre títol haurà de figurar en les bases la quota que correspon a cadascú.
e) Relació de superfícies aportades pertanyents a cada titular i la classificació que els corresponga.
f) Relació de gravàmens, arrendaments i la resta de titularitats i situacions jurídiques que afecten la propietat, la possessió o el gaudi que hagueren quedat determinades en el període dinvestigació.
g) Si escau, relació de concessions daigua existents, amb expressió de la parcel·la i la persona propietària beneficiada. Aquesta relació no serà necessària quan les parcel·les pertanguen a làmbit duna comunitat de regants inscrita en el registre oficial de la confederació hidrogràfica corresponent.
2. Podran ser exclosos de la reestructuració sectors o parcel·les que no puguen beneficiar-sen per la importància de les obres o les millores incorporades al sòl, per lespecial naturalesa o emplaçament daquestes o per qualsevol altra circumstància degudament motivada pel propi òrgan competent en matèria de reestructuració parcel·lària. Amb caràcter general, els béns de domini públic estan exclosos del procés de reestructuració, llevat que les administracions públiques competents sol·liciten de forma expressa i motivada la seua inclusió.
3. Si com a resultat de la investigació de la propietat es detecten discordances registrals es procedirà de la manera següent:
a) En els anuncis dinformació pública de les bases provisionals sinstarà les persones titulars registrals o els seus drethavents perquè, si apreciaren contradicció entre el contingut dels seients del registre que els afecten i latribució de propietat o altres drets relacionats en les bases, aporten certificació registral dels seients contradictoris i, si escau, els documents que acrediten la condició de drethavent de les persones titulars inscrites.
b) En tot cas, i sempre que abans de la publicació de les bases definitives es tinga coneixement, respecte duna parcel·la determinada, de lexistència duna discordança entre el registre de la propietat i els resultats daquesta investigació, se sol·licitarà dofici la certificació registral corresponent, de no haver sigut aportada aquesta per les persones interessades.
c) En els casos en què, fins i tot constant la certificació registral duna parcel·la identificada, persistira la discordança segons la seua titular o els seus drethavents, hauran dobservar-se les indicacions següents:
Primer. Regiran les presumpcions establides en la legislació hipotecària, si bé les situacions possessòries que sacrediten amb relació a les parcel·les de procedència seran sempre respectades.
Segon. En les bases definitives es faran constar les situacions jurídiques resultants de la certificació registral i les situacions possessòries acreditades en lexpedient de reestructuració parcel·lària.
Tercer. En el projecte de reordenació parcel·lària, en lacord de reordenació parcel·lària i en lacta de reordenació de la propietat es determinaran i adjudicaran per separat les finques de reemplaçament que substituïsquen les parcel·les objecte de contradicció.
4. Si com a resultat de la investigació de la propietat es detecten discordances sobre finques no registrades es procedirà de la manera següent:
a) Les discordances que es presenten entre les persones propietàries participants referides a parcel·les no inscrites en el registre de la propietat es faran constar en les bases definitives, amb expressa indicació de les proves que motiven tal discordança.
b) En el projecte de reordenació parcel·lària, en lacord de reordenació parcel·lària i en lacta de reordenació de la propietat es determinaran i adjudicaran per separat les finques de reemplaçament que substituïsquen les parcel·les objecte de contradicció.
Article 62. Fermesa de les bases de reestructuració parcel·lària
1. Una vegada finalitzat el procediment dinformació pública de les bases provisionals de la reestructuració parcel·lària, i resoltes les al·legacions que si escau shagueren presentat, la comissió local elevarà les bases definitives de la reestructuració parcel·lària a la direcció general competent en aquesta matèria per a la seua aprovació.
2. Les bases definitives aprovades seran objecte de publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i notificació individual en els termes establits per larticle 42 daquesta llei.
3. En el termini dun mes des de lendemà de la notificació del butlletí individual de la propietat, qui ostente un dret subjectiu o un interès directe, personal i legítim en lassumpte podrà interposar recurs dalçada contra les bases de reestructuració parcel·lària davant de la persona titular de la conselleria competent en matèria dagricultura, que tindrà un termini màxim de tres mesos per a dictar i notificar la resolució del dit recurs. Transcorregut aquest termini sense que recaiga una resolució, el recurs sentendrà desestimat.
4. Una vegada resolts els recursos presentats, la direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària declararà mitjançant una resolució la fermesa de les bases de reestructuració parcel·lària.
5. Esgotada la via administrativa podrà interposar-se recurs contenciós administratiu.
6. Serà potestatiu donar efecte en lexpedient de reestructuració parcel·lària les transmissions o les modificacions de drets que es comuniquen després de la publicació de les bases definitives.
7. No quedaran perjudicats per les resolucions del procediment de reestructuració parcel·lària aquells drets i situacions jurídiques que no hagueren sigut assignats en les bases definitives al seu legítim titular, encara que tals bases hagen adquirit fermesa.
No obstant això, aquests drets i situacions jurídiques només podran fer-se efectius per la via judicial ordinària o de la conciliació i amb subjecció a les normes daquest article, sobre les finques de reemplaçament adjudicades a qui en les bases definitives apareguera com titular de les parcel·les de procedència objecte de tals drets o situacions abans de la reestructuració.
Els drets es faran efectius sobre finques de reemplaçament o porcions segregades delles que siguen de característiques anàlogues i valor proporcionat a les parcel·les de procedència que constituïen el seu objecte.
Si les finques anàlogues existents en el lot de reemplaçament hagueren passat a tercer protegit per la fe pública registral, la persona titular dels drets o situacions només tindrà dret a la corresponent indemnització.
Article 63. Projecte de reordenació
1. Una vegada ferma en via administrativa la resolució que aprove les bases definitives, la direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària ha de redactar i aprovar el projecte de reordenació parcel·lària, en el qual shan dindicar les finques de reemplaçament que al principi sassignen a cada persona participant, com també la relació de les servituds predials que, hagen destablir-se com també les que han dextingir-se, segons les conveniències de la nova ordenació de la propietat.
2. Al projecte de reordenació parcel·lària han dincorporar-se, en tot cas, les determinacions contingudes en la declaració o estimació dimpacte ambiental.
3. En el projecte de reordenació shan de complir les directrius dordenació del territori de la Comunitat Valenciana, a través dun informe preceptiu de la conselleria competent en matèria dordenació del territori, com també les limitacions legals que eventualment puguen afectar els diferents cultius i aprofitaments en àrees específiques.
4. El projecte de reordenació ha de ser sotmès a procediment dinformació pública per un període dun mes, després de la comunicació prèvia en la forma prevista en larticle 42 daquesta llei. Les al·legacions presentades en el període dinformació pública han de ser estudiades i, si escau, aprovades per la direcció general competent, i donaran lloc a les modificacions del projecte que escaiguen.
5. Per a lexecució del procediment de reestructuració parcel·lària, les persones propietàries partícips poden patir deduccions en les seues aportacions, el total de les quals no pot excedir del 10 % del valor de les parcel·les aportades. En tot cas, es respectaran els límits següents:
a) Fins a un 3 % del valor aportat per a lajust de les adjudicacions de les finques de reemplaçament.
b) Fins a un 7 % del valor aportat, per a les obres necessàries per a la reestructuració parcel·lària i, si escau, per a les obres de regadiu de nova implantació o modernització del ja existent.
c) En qualsevol cas, la deducció que saplique a les persones propietàries duna única parcel·la no pot ser superior al 7 % del valor.
Article 64. Acord de reordenació parcel·lària
1. Finalitzat el període dinformació pública del projecte i contestades les al·legacions que, si escau, shagen presentat, la direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària ha demetre una resolució aprovatòria de lacord de reordenació parcel·lària, que serà objecte de comunicació en els termes establits en larticle 42 daquesta llei i de publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Contra aquesta resolució administrativa, qui tinga un dret subjectiu o un interès directe, personal i legítim en lassumpte podrà interposar un recurs dalçada davant la persona titular de la conselleria competent en matèria dagricultura en el termini dun mes comptador des de lendemà de la notificació realitzada en aplicació de larticle 42 daquesta llei. El termini màxim per a dictar i notificar la resolució és de tres mesos. Transcorregut aquest termini sense que hi recaiga una resolució, sentendrà desestimat el recurs. Esgotada la via administrativa, es pot interposar un recurs contenciós administratiu.
2. Lacord de reordenació parcel·lària ha destablir la nova ordenació de la propietat mitjançant la determinació de les parcel·les que reemplaçaran les parcel·les daportació de les persones participants afectades i sobre les quals recauran inalterats el domini i els altres drets reals i situacions jurídiques que tenien per base les parcel·les subjectes a reestructuració.
3. Les transmissions o modificacions de drets que es produïsquen després de la resolució administrativa per la qual es declare la fermesa de lacord de reordenació parcel·lària no produiran efecte en lexpedient administratiu.
4. Aprovat lacord de reordenació parcel·lària, sha de donar a les persones partícips en la reestructuració la possessió de les noves parcel·les de reemplaçament mitjançant la definició de les coordenades. Les parcel·les han destar identificades i delimitades amb fites en el terreny, tret que estiguen ja limitades per les infraestructures viàries, de sanejament i hidràuliques tant dinterès agrícola general com dinterès agrícola privat, i en aquest cas només es disposaran les fites estrictament necessàries. La presa de possessió ha de tenir caràcter provisional o definitiu segons allò que sha establit, respectivament, en els apartats 5 i 10 daquest article.
5. No obstant això, després de la comunicació de lacord de reordenació parcel·lària en els termes establits per larticle 42 daquesta llei, es pot donar la possessió de les noves finques de reemplaçament, amb caràcter provisional, quan el nombre de recurrents no excedisca del 10 % del total de persones propietàries en la zona de reestructuració, tot això sense perjudici de les rectificacions que pertoquen com a conseqüència dels recursos que prosperen.
6. En el mes següent a la data en què les parcel·les de reemplaçament siguen posades a disposició de les persones partícips perquè en prenguen possessió, les persones interessades poden presentar davant de la conselleria competent en matèria dagricultura reclamació sobre les diferències de superfície superiors al 2 % entre la cabuda real de les finques de reemplaçament i la que conste en lexpedient de reestructuració, que sacompanyarà, en tot cas, dun dictamen pericial. Si la reclamació és estimada, es podrà, segons les circumstàncies, rectificar lacord de reordenació, compensar la persona reclamant amb càrrec a les masses comunes o, si això últim no fóra possible, indemnitzar-la en metàl·lic.
7. En un termini màxim de tres mesos des de la comunicació de lacord, les persones interessades poden presentar davant de la conselleria competent en matèria dagricultura propostes de permutes de parcel·les de reemplaçament, que han de ser acceptades sempre que daixò no sinferisca cap perjudici per a la reestructuració parcel·lària.
8. En el supòsit de finques de reemplaçament sobre les quals hi ha condominis a favor de diverses persones, la conselleria competent en matèria dagricultura ha de tramitar un títol de propietat per cada persona copropietària en què es reflectisca aquesta situació de condomini.
9. Lacord de reestructuració parcel·lària pot executar-se, amb ladvertiment personal previ per escrit, mitjançant compulsió directa sobre aquelles persones que es resistisquen a permetre la realització de les actuacions necessàries per a donar la presa de possessió provisional o definitiva de les finques de reemplaçament, sense perjudici de les sancions que puguen imposar-se dacord amb el que disposa el títol VII daquesta llei.
10. Resolts els recursos administratius, les reclamacions de superfície i les propostes de permutes establides en els apartats 1, 6 i 7 daquest article, la direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària ha de declarar mitjançant una resolució la fermesa de lacord de reestructuració parcel·lària i la presa de possessió definitiva
11. Els acords de presa de possessió provisional i definitiva han de ser publicats en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i shan de comunicar a les entitats locals afectades pel procés de reestructuració parcel·lària per a lexposició pública en els taulers danuncis o les seus electròniques pel termini dun mes.
Article 65. Acta de reordenació de la propietat
1. Quan siga ferm lacord de reordenació, la conselleria competent en matèria dagricultura ha destendre i autoritzar lacta de reorganització de la propietat, on han de figurar, i shi han de descriure, les finques de reemplaçament resultants de la reestructuració, amb les circumstàncies necessàries per a la inscripció en el registre de la propietat, els drets reals i les situacions jurídiques que hagen sigut determinats en el període dinvestigació i la finca sobre la qual hagen destablir-se, com també els nous drets reals que es constituïsquen en les noves finques de reemplaçament.
2. Lacta de reordenació de la propietat ha de ser objecte de protocol·lització notarial en la notaria la persona titular de la qual haja format part de la comissió local, i la direcció general competent en matèria de reestructuració nha de promoure la inscripció en el registre de la propietat.
3. Tot això, sense perjudici de laprovació, per part de la direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària, de les modificacions de lacta de reordenació de la propietat que pertoque com a conseqüència de la rectificació derrors, execució de sentències o reconeixements de titularitat que siguen procedents. És document suficient per a la inscripció registral lacta de rectificació o complementària de la de reordenació de la propietat, protocol·litzada notarialment.
4. La inscripció dels títols de la reestructuració en el registre de la propietat es regeix pel que disposa la legislació de lEstat en la matèria.
5. Una vegada inscrites les finques de reemplaçament, per a la inscripció sobre aquestes daquells drets reals i situacions jurídiques inscrits sobre les parcel·les originàries, comunicats després de la publicació de les bases definitives i als quals no shaja donat efecte en lexpedient, bastarà la presentació del títol que va motivar la pràctica daquests assentaments amb la rectificació que corresponga i en la qual es facen constar les circumstàncies i la descripció de la finca o les finques resultants de lacta, com també el consentiment per a aquesta rectificació de la persona titular registral de la finca de reemplaçament i de les persones titulars daquests drets, atorgat davant la direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària. A falta dacord, el trasllat sinstarà al jutjat de primera instància. En cap cas el trasllat ha de perjudicar els drets dun tercer protegit per la fe pública registral.
6. La nova ordenació de la propietat sha de comunicar oportunament, mitjançant un certificat administratiu, a la gerència territorial del cadastre corresponent, amb la còpia dels plànols de reestructuració i les dades complementàries que calguen, dacord amb el que disposa la legislació vigent en cadastre immobiliari.
Article 66. Massa comuna
1. Sha de constituir una massa comuna de terres en cada zona objecte de reestructuració, que sha de sustentar amb els terrenys sobrants de les adjudicacions dels lots de reemplaçament.
2. Durant un termini de tres anys, comptador des de la data de protocol·lització notarial de lacta de reordenació de la propietat, aquestes terres sobrants han de ser utilitzades per a la correcció derrors dels quals es deriven perjudicis per a les persones afectades per la reestructuració.
3. Quan lestimació de les pretensions dels recursos interposats davant de lacord de reordenació parcel·lària afecten altres persones beneficiàries en la reestructuració, aquestes pretensions poden ser satisfetes amb càrrec a la massa comuna de terres, i si això no és possible, mitjançant indemnització en metàl·lic.
4. Transcorregut el termini indicat en lapartat 2 daquest article, els terrenys integrants de la massa comuna sobrants han de destinar-se a algunes de les destinacions següents:
a) Adscripció al patrimoni de la Comunitat Valenciana perquè es gestionen integrant-les en la Xarxa de Terres.
b) Cessió o, si escau, adjudicació a les entitats locals o corporacions de dret públic que agrupen la major part de les persones participants en la reestructuració, perquè les destinen a alguna de les finalitats següents:
La conservació i millora de la xarxa de camins i altres infraestructures de la reestructuració.
Altres finalitats dinterès general per al sector agrari i activitats agràries complementàries de la zona concentrada.
Alguna de les finalitats dels articles 27 i 88 daquesta llei.
Alienació a persones agricultores propietàries de la zona, amb preferència a confrontants, persones agricultores professionals, dones o joves, segons les definicions de larticle 4 daquesta llei.
5. Transcorregut el termini indicat en lapartat 2 daquest article, ladjudicació daquestes finques sha inscriure en el registre a favor de la persona adjudicatària o més-dient, mitjançant una acta complementària de lacta de reordenació de la propietat.
Article 67. Finques de persones desconegudes
1. Les finques que reemplacen les parcel·les la titularitat dominical de les quals no siga coneguda durant el procediment dinvestigació de la propietat shan dincloure en lacta de reordenació de la propietat, shi ha de fer constar aquesta circumstància i shi han de reflectir, si escau, les situacions possessòries existents.
2. Dins dels cinc anys següents a la data de declaració de fermesa de lacta de reordenació de la propietat i únicament a lefecte del procediment de reestructuració parcel·lària, la direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària està facultada per a reconèixer el domini de les finques que reemplacen les parcel·les la titularitat dominical de les quals no shaja conegut durant el procediment dinvestigació de la propietat, a favor de qui ho acredite suficientment.
3. Transcorreguts els cinc anys a què es refereix lapartat anterior, la direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària ha de remetre la relació dels béns la titularitat dominical dels quals no haja aparegut, amb esment de les situacions possessòries que figuren en lacta de reordenació de la propietat, a lòrgan corresponent de ladministració general de lEstat a la província en què es troben aquestes finques, als efectes determinats en la legislació bàsica de patrimoni de lEstat.
4. Fins que la remissió a què es refereix lapartat 3 daquest article es produïsca, la direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària queda facultada per a cedir en precari el cultiu de les finques sense titularitat dominical coneguda a entitats locals afectades pel procediment de reestructuració parcel·lària.
Secció quinta
Procediment abreujat
Article 68. Circumstàncies i etapes
1. La conselleria competent en matèria dagricultura, després de laprovació del decret dinici del procediment de reestructuració parcel·lària i per a aquells casos en què saprecie que el procediment de reestructuració no revesteix especial dificultat o que les circumstàncies concurrents nexigeixen lagilització, podrà acordar motivadament la tramitació de la reestructuració parcel·lària pública pel procediment abreujat.
2. En el procediment abreujat, les bases provisionals de reestructuració parcel·lària i el projecte de reordenació parcel·lària se sotmetran conjuntament a un únic tràmit dinformació pública i comunicació prèvia dacord amb larticle 42 daquesta llei. Les bases provisionals seran objecte daprovació per part de la comissió local tal com estableix larticle 60 daquesta llei i el projecte de reordenació serà objecte daprovació per part de la direcció general competent tal com estableix larticle 63 daquesta llei.
3. Finalitzat el tràmit dinformació pública a què es refereix lapartat 2 daquest article, i introduïdes les modificacions resultants daquest, la conselleria competent en matèria dagricultura aprovarà les bases definitives de reestructuració parcel·lària i lacord de reordenació parcel·lària, per mitjà duna única resolució de la direcció general competent i se sotmetran a un únic tràmit dinformació pública i comunicació dacord amb larticle 42 daquesta llei. Aquesta resolució tindrà els mateixos efectes que lestablida en els articles 62 i 64 daquesta llei.
4. Per a aquells aspectes no regulats en aquest article, el procediment abreujat seguirà la tramitació establida per al procediment ordinari.
Secció sisena
Procediments especials
Article 69. Procediment especial per a reestructuració parcel·lària privada
1. El procediment siniciarà amb la presentació en la conselleria competent en matèria dagricultura dun escrit dirigit al conseller o consellera, en el qual lagrupació promotora sol·licita la reestructuració parcel·lària de caràcter privat, dacord amb el que disposa larticle 45 daquesta llei.
2. La sol·licitud de reestructuració parcel·lària haurà dacompanyar-se duna memòria tècnica signada per personal tècnic competent, en la qual:
a) Es delimitarà el perímetre de la superfície objecte de reestructuració i les parcel·les cadastrals afectades.
b) Sespecificarà la relació de parcel·les cadastrals i un annex amb lacceptació de cadascuna de les persones titulars cadastrals o registrals afectades que formen part de lagrupació promotora.
c) Sespecificaran les obres i les millores dinfraestructures que, si escau, es projecte executar per a satisfer les necessitats de la reestructuració parcel·lària.
d) Sadjuntarà un pla en què es reflectisca la nova distribució de la propietat sobre les parcel·les de procedència, i les obres i les millores dinfraestructures que, si escau, fóra necessari executar.
e) Sinclourà un informe que motive i acredite la coherència del projecte de reestructuració parcel·lària amb almenys un dels fins especificats en les lletres a, b o c de lapartat 1 de larticle 37 daquesta llei.
3. En el cas que la reestructuració parcel·lària privada proposta estiga sotmesa a procediment davaluació ambiental segons la legislació vigent en la matèria, lagrupació promotora redactarà el preceptiu document tècnic ambiental, que observarà el que estableix larticle 49 daquesta llei quant al seu contingut i abast, i ho aportarà a lexpedient perquè la conselleria ho trasllade a lòrgan ambiental competent a lefecte de donar inici a la tramitació establida en la normativa davaluació ambiental.
4. Una vegada rebuda la sol·licitud, la memòria tècnica i, si escau, el document tècnic ambiental, la conselleria competent en matèria dagricultura sotmetrà a exposició pública i notificarà la iniciativa de reestructuració parcel·lària privada a aquelles administracions, ens i persones físiques i jurídiques que pogueren resultar afectades, perquè en el termini dun mes formulen les al·legacions i els condicionants corresponents.
5. Conclòs, si escau, el procediment ambiental i rebudes les al·legacions formulades, segons el que estableix lapartat anterior, la conselleria competent en matèria dagricultura traslladarà de la resolució relativa a lavaluació ambiental i de les al·legacions rebudes a lagrupació promotora perquè en el termini màxim dun mes les responga.
6. Una vegada completats els tràmits dels apartats anteriors, i incorporades les determinacions a què es refereix lapartat 4 de larticle 49 daquesta llei, en els casos en què procedisca, la conselleria competent en matèria dagricultura emetrà resolució dautorització de lexecució del procés de reestructuració privada sol·licitat. Contra aquesta resolució, les persones propietàries i titulars de drets i situacions jurídiques alienes a lagrupació i afectades pel procés podran presentar recurs dalçada davant de la persona titular de la conselleria competent en matèria dagricultura.
7. Una vegada emesa la resolució dautorització mencionada en lapartat anterior, en el termini màxim de sis mesos lagrupació promotora haurà de presentar el projecte de reordenació parcel·lària privada signat per personal tècnic competent, en el qual es tindran en compte tots els condicionants i les determinacions requerides, si escau, per lavaluació ambiental i els condicionats daltres administracions. El projecte contindrà:
a) la delimitació del perímetre de reestructuració,
b) la relació de parcel·les i titulars de drets i gravàmens de totes i cadascuna de les parcel·les,
c) la delimitació de les finques de reemplaçament,
d) la relació de les obres i infraestructures que, si escau, siga necessari executar.
Aquest projecte serà sotmés a exposició pública per un període dun mes i notificat a les persones titulars i les entitats afectades pel procés de reestructuració parcel·lària perquè formulen les al·legacions corresponents en el termini dun mes des de la data de notificació.
8. Emesa i notificada la resolució de lapartat 6 daquest article, la reestructuració aprovada serà obligatòria per a totes les persones titulars afectades, siguen persones propietàries o titulars de drets i situacions jurídiques sobre terrenys compresos dins del perímetre aprovat, quedant subrogades en tots els drets i les obligacions de la persona transmetent o causant els adquirents, a títol onerós o lucratiu, de terres afectades pel procés.
9. La conselleria competent en matèria dagricultura comunicarà la resolució dautorització de lexecució del procés de reestructuració privada al Registre de la Propietat corresponent per a la pràctica de nota al marge de les finques registrals afectades pel procediment de reestructuració privada. Serà potestatiu de la conselleria competent en matèria dagricultura sol·licitar al Registre de la Propietat afectat certificació registral de domini i càrregues.
10. Per a la pràctica de nota al marge i sol·licitud, si escau, de certificació registral caldrà ajustar-se al que disposa larticle 56.6 daquesta llei.
11. El procés respectarà els drets de les persones propietàries i titulars de drets i situacions jurídiques alienes a lagrupació promotora, que rebran comunicació personal en el procediment descrit en larticle 42 daquesta llei. De no existir acceptació expressa de les finques de reemplaçament per part daquestes persones, haurà de garantir-se que les finques de reemplaçament resultants de la reordenació mantinguen en el seu conjunt, almenys, el mateix valor que les parcel·les aportades.
12. Finalitzat el període dexposició pública del projecte, i una vegada contestades les al·legacions que si escau shagueren presentat, la direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària emetrà resolució aprovatòria de lacord de reordenació parcel·lària i la concessió dels beneficis previstos en els articles 74 i 75 daquesta llei. Lacord serà objecte de publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Contra la resolució administrativa que aprove lacord de reordenació, que no esgotarà la via administrativa, i que serà objecte de notificació, podrà interposar-se recurs administratiu de conformitat amb la legislació vigent.
13. Aprovada i notificada la resolució per la qual saprove lacord de reordenació, lagrupació promotora de la reestructuració disposarà dun termini de 18 mesos per a executar totes les actuacions previstes en el projecte de reestructuració i prendre possessió de les noves finques de reemplaçament resultants.
14. Una vegada comprovat el que disposa lapartat anterior, la conselleria competent en matèria dagricultura estendrà i autoritzarà lacta de reorganització de la propietat, on es relacionaran i descriuran les finques de reemplaçament resultants de la reestructuració i sespecificaran les càrregues i els gravàmens de cadascuna delles així com les altres circumstàncies necessàries per a la inscripció daquestes en el Registre de la Propietat.
15. Lacta de reorganització de la propietat serà objecte de protocol·lització notarial, i la conselleria competent en matèria dagricultura promourà el seu inscripció en el Registre de la Propietat. Així mateix, la conselleria competent en matèria dagricultura procedirà a abonar a lagrupació promotora els honoraris que shagen meritat per la contractació dels treballs dassistència tècnica necessaris per a la redacció del projecte de reestructuració parcel·lària, amb la justificació prèvia documental daquests.
16. Per a la inscripció de les finques de reemplaçament caldrà ajustar-se al que disposa larticle 65 daquesta llei.
Article 70. Responsabilitats de lagrupació promotora de la reestructuració privada
1. Lagrupació promotora ha de respondre dels danys i perjudicis ocasionats a tercers com a conseqüència de les seues actuacions en el procediment establit en larticle anterior.
2. Lagrupació promotora ha de retornar els pagaments parcials o bestretes percebudes i no pot beneficiar-se de les mesures de foment establides en larticle 98 daquesta llei, en els supòsits següents:
a) En el cas de no lliurar dins del termini i en la forma escaient els documents assenyalats en larticle anterior.
b) En el cas que la documentació siga rebutjada per la conselleria competent en matèria dagricultura.
c) En el cas que no tinga lacord exprés dels membres de lagrupació.
3. La dissolució de lagrupació no eximeix les persones membres de les responsabilitats en què aquella haja incorregut com a conseqüència del que disposa aquest article.
4. Les obligacions establides en larticle 58 daquesta llei seran aplicables als processos de reestructuració privada. Lincompliment daquestes donarà lloc a la imposició de les sancions que es determinen en el títol VII daquesta llei, tot això sense perjudici que la persona causant dincompliment dels supòsits arreplegats en lapartat 1 de larticle 58 daquesta llei haja dabonar els costos de la reestructuració segons sestablisca reglamentàriament.
Article 71. Procediment especial de reestructuració parcel·lària mitjançant permutes voluntàries
1. La direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària serà lòrgan competent per a lautorització de les permutes de finques rústiques regulades en larticle 12 de la Llei 19/1995.
2. La conselleria competent en matèria dagricultura podrà incentivar les permutes voluntàries de parcel·les entre titulars dexplotacions agràries, en els supòsits següents:
a) Quan almenys una de les parcel·les que es pretén permutar limite amb una altra parcel·la propietat duna de les persones titulars participants en la permuta voluntària, de manera que la permuta millore objectivament lestructura de la seua explotació.
b) En cas de permutes voluntàries amb modificació de la geometria de les parcel·les resultants, quan les persones sol·licitants adjunten a la seua sol·licitud de permuta voluntària un avantprojecte de reestructuració de les parcel·les aportades. La direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària emetrà un informe motivat de ladequació de lavantprojecte als objectius daquesta llei.
3. Per a poder beneficiar-se dels incentius establits en lapartat 5 daquest article, les persones interessades que complisquen amb alguna de les condicions establides en lapartat 2 daquest article presentaran la sol·licitud de permuta junt amb la documentació exigida per la direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària. En cas de necessitar avantprojecte de reestructuració tal com exigeix la lletra b de lapartat 2 daquest article, les persones sol·licitants elaboraran el preceptiu projecte tècnic de reordenació, per a la seua tramitació per la conselleria competent en matèria dagricultura. Si la sol·licitud de permuta i, si escau, el projecte tècnic de reordenació reuneix les condicions necessàries establides en lapartat 2, en el termini de 3 mesos la direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària dictarà i notificarà resolució aprovatòria.
4. Si la sol·licitud i, si escau, lavantprojecte no resultara dacord amb les condicions exposades en lapartat 2, serà tornat a les persones sol·licitants, que, per una sola vegada, podran introduir els canvis necessaris perquè resulte adequat. Si a pesar de les modificacions introduïdes persisteix la seua falta dadaptació, la direcció general competent en matèria de reestructuració parcel·lària emetrà resolució denegatòria i la notificarà a les persones interessades. Contra aquesta resolució cabrà interposar recurs dalçada davant de la persona titular de la conselleria competent en matèria dagricultura, en el termini dun mes, comptat a partir de lendemà de la recepció de la seua notificació. El termini màxim per a dictar i notificar la resolució serà de tres mesos. Transcorregut aquest termini sense que recaiga una resolució, es podrà entendre desestimat el recurs.
5. Les permutes autoritzades per aquest procediment no precisaran de permisos ni llicències de segregació o agregació, i es beneficiaran en la modalitat de transmissions patrimonials oneroses duna bonificació del 99 % en limpost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, excepte si com a conseqüència de laplicació de la legislació sectorial de lEstat sobté una bonificació major.
Secció setena
Obres i infraestructures de la reestructuració parcel·lària
Article 72. Lliurament i conservació
1. Una vegada la conselleria competent en matèria dagricultura ha finalitzat lexecució de la xarxa de camins i la resta dinfraestructures inherents al procés de reestructuració parcel·lària pública, sha dacordar lliurar-les a les diputacions, ajuntaments o altres entitats públiques territorials amb personalitat jurídica dàmbit local a les quals corresponga fer-se càrrec del manteniment i adequada conservació daquelles.
2. Durant el procés dexecució de la xarxa de camins i altres infraestructures del procés de reestructuració parcel·lària pública, i fins que tinga lloc el lliurament formal daquestes dacord amb el que disposa larticle següent, la conselleria que tinga atribuïdes les competències en matèria dagricultura nha dassumir la conservació.
3. Les obres dinterès general executades dins del procediment de reestructuració parcel·lària shan de lliurar dacord amb larticle 92 daquesta llei.
Secció vuitena
Finançament de la reestructuració parcel·lària
Article 73. Finançament de la reestructuració parcel·lària pública
1. En les reestructuracions parcel·làries públiques, la conselleria competent en matèria dagricultura ha de pagar els drets de notària i registre de la propietat que es meriten com a conseqüència de la titulació i inscripció de les parcel·les de reemplaçament, com també de les rectificacions que calga realitzar per a esmenar errors existents en els títols.
2. En les reestructuracions parcel·làries públiques, els treballs dassistència tècnica necessaris per a la realització de la reestructuració parcel·lària els ha de sufragar íntegrament la conselleria competent en matèria dagricultura, amb càrrec als seus pressupostos.
3. Lexecució i el finançament de les obres i millores territorials contingudes en el projecte de reestructuració pública iniciades dofici o a sol·licitud dels interessats es regeixen pel que disposa aquesta llei sobre les infraestructures agràries de titularitat pública. Aquestes obres i millores territorials poden ser finançades:
a) Íntegrament per les administracions públiques.
b) Conjuntament per les administracions públiques i les persones beneficiàries dels efectes de la reestructuració parcel·lària, per mitjà de lestabliment de les contribucions especials que legalment es disposen. En aquest cas, la contribució especial que simpose a les persones beneficiàries no pot ser mai superior al 75 % del cost total de les obres.
4. Respecte de les altres ajudes i beneficis fiscals, cal ajustar-se al que disposen els articles 75, 97 i 98 daquesta llei i la legislació sectorial pertinent.
Article 74. Finançament de la reestructuració parcel·lària privada
1. Els beneficis de les persones sol·licitants de la reestructuració parcel·lària privada són els següents:
a) La conselleria competent en matèria dagricultura ha dassumir la titulació i la inscripció registral de les parcel·les de reemplaçament resultants i abonar els drets de notaria i registre de la propietat que es meriten.
b) La conselleria competent en matèria dagricultura ha dabonar els honoraris que es meriten per la contractació dels treballs dassistència tècnica necessaris per a la redacció del projecte de reestructuració parcel·lària privada, amb la justificació prèvia documental dhaver-los realitzat.
2. Lagrupació de persones propietàries promotora de la reestructuració ha de finançar lexecució de les obres i les millores dinfraestructures que, si escau, es contemplen en el projecte de reestructuració.
3. Les persones participants en la reestructuració parcel·lària privada poden beneficiar-se de les mesures de foment previstes en els articles 75, 97 i 98 daquesta llei, com també daltres mesures de foment que puguen regular-se mitjançant una ordre de la conselleria competent en matèria dagricultura.
Article 75. Incentius fiscals durant els processos de reestructuració pública i privada
1. Totes les transmissions, altres actes i contractes i permutes voluntàries que es desenvolupen durant els processos de reestructuració parcel·lària pública i privada previstos en aquesta llei, shan de beneficiar duna bonificació del 99 % de la quota de limpost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, sempre que no es produïsca una bonificació o exempció més favorable per la legislació sectorial.
2. Totes les adquisicions per successió o donació de finques rústiques autoritzades en els processos de reestructuració parcel·lària pública i privada previstos en aquesta llei es beneficien duna bonificació del 99 % de la quota de limpost sobre successions i donacions, sempre que no es produïsca una bonificació o exempció més favorable per la legislació sectorial.
3. En el cas de reestructuracions parcel·làries públiques, les transmissions de finques estipulades en els apartats 1 i 2 daquest article han de ser autoritzades prèviament per lòrgan competent en matèria de reestructuració parcel·lària i han de sol·licitar-se una vegada aprovades les bases provisionals i prèviament a la fermesa administrativa de lacord de reordenació.
4. En el cas de reestructuracions parcel·làries privades les transmissions de finques estipulades en els apartats 1 i 2 daquest article han de ser autoritzades prèviament per lòrgan competent en matèria de reestructuració parcel·lària i han de sol·licitar-se una vegada aprovada la resolució dautorització dexecució del procés de reestructuració privada i prèviament a laprovació de lacord de reordenació.
CAPÍTOL III
Unitats mínimes de cultiu
Article 76. Definició
1. A lefecte daquesta llei, sentén per unitat mínima de cultiu la superfície suficient que ha de tenir una finca rústica perquè les tasques fonamentals del seu cultiu, utilitzant els mitjans normals i tècnics de producció, puguen dur-se a terme amb un rendiment satisfactori, tenint en compte les característiques socioeconòmiques de lagricultura en la comarca o zona presa en consideració.
2. Les unitats mínimes de cultiu shan de determinar per a secà i per a regadiu en els diferents municipis, zones o comarques mitjançant un decret del Consell.
3. A aquest efecte, es considera de regadiu, amb la comprovació prèvia per lòrgan corresponent de la conselleria competent en matèria dagricultura, tota aquella parcel·la cultivada en la qual es justifique, de la forma que pertoque en dret, el dret dús daigua per a reg.
Article 77. Indivisió
1. La divisió o segregació duna finca rústica només es permet quan no done lloc a parcel·les dextensió inferior a la unitat mínima de cultiu establida, excepte si es tracta de qualsevol tipus de disposició o intercanvi a favor de persones propietàries de parcel·les adjacents, sempre que, com a conseqüència daquesta disposició o intercanvi, no quede cap parcel·la amb una extensió inferior a la unitat mínima de cultiu.
2. Són nuls i no produeixen efecte de divisió o segregació entre les parts contractants ni en relació amb tercers, els actes o negocis jurídics, siga quina en siga la naturalesa o classe, per raó dels quals es pretenga lesmentada divisió o segregació de les parcel·les contravenint el que disposa lapartat anterior. Per a la seua vàlida i eficaç divisió o segregació cal ajustar-se als estrictes termes i supòsits que amb caràcter excepcional estiguen previstos per la legislació estatal en aquesta matèria.
3. En zones de reestructuració parcel·lària, finalitzada la reestructuració, només serà possible la divisió o segregació de finques de reemplaçament en els casos establits per larticle 25 de la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernització de les explotacions agràries.
Article 78. Excepcions
Sense perjudici de les excepcions previstes per la legislació estatal, les finques rústiques poden dividir-se o segregar-se, fins i tot donant lloc a superfícies inferiors a la unitat mínima de cultiu, si la segregació o divisió és conseqüència de la compravenda concertada sobre la totalitat de la finca arrendada entre la persona arrendatària titular dun arrendament històric valencià i la persona propietària daquesta.
TÍTOL V
Dels incentius a la mobilitat de terres
Article 79. Disposicions generals
1. En el marc de la normativa estatal sobre cessió de tributs a les comunitats autònomes, sestableixen els incentius fiscals aplicables a les transmissions i cessions de parcel·les amb vocació agrària regulats en els capítols I i II del títol V daquesta llei.
2. En cas dincompliment de les condicions relatives a la destinació de la parcel·la transmesa o cedida, establides en els capítols I i II del títol V daquesta llei, la persona beneficiària haurà dingressar limport del benefici gaudit i els interessos de demora, mitjançant la presentació duna autoliquidació complementària, en el termini de trenta dies hàbils des de lincompliment de la condició.
CAPÍTOL I
Impost sobre successions i donacions
Article 80. Reduccions de la base imposable en adquisicions per causa de mort
1. En els casos en què en la base imposable duna adquisició per causa de mort estiga inclòs el valor duna explotació agrària situada a la Comunitat Valenciana o de drets dusdefruit sobre aquesta, sha de practicar una reducció del 99 % del valor esmentat quan concórreguen les circumstàncies següents:
a) Que ladquisició corresponga al cònjuge, descendents o adoptats, ascendents o adoptants i col·laterals, per consanguinitat fins al tercer grau inclusivament, de la persona causant.
b) Que la persona adquirent tinga la condició de persona agricultora professional quant a la dedicació de treball i procedència de rendes.
c) Que la persona adquirent mantinga en el seu patrimoni lexplotació agrària durant els cinc anys següents a la meritació de limpost, llevat que dins daquest termini muira la persona adquirent o en cas dexpropiació forçosa de les parcel·les.
2. Quan en la base imposable duna adquisició per causa de mort estiga inclòs el valor delements duna explotació agrària situada a la Comunitat Valenciana o de drets dusdefruit sobre aquests, sha de practicar una reducció del 99 % del valor esmentat quan concórreguen les circumstàncies següents:
a) Que ladquisició corresponga al cònjuge, descendents o adoptats, ascendents o adoptants i col·laterals, per consanguinitat fins al tercer grau inclusivament, de la persona causant.
b) Que en la data de la meritació les persones adquirents o els seus cònjuges tinguen la condició de persona agricultora professional quant a la dedicació de treball i procedència de rendes i siguen:
bé persones titulars duna explotació agrària a la qual queden afectes els elements que es transmeten,
o bé persones sòcies duna societat agrària de transformació, cooperativa, societat civil o agrupació registrada com a IGC que siga titular duna explotació agrària a la qual queden afectes els elements que es transmeten.
c) Que la persona adquirent mantinga els elements adquirits afectes a lexplotació agrària durant els cinc anys següents a la meritació de limpost, llevat que dins del termini esmentat muira la persona adquirent, es produïsca lexpropiació forçosa dels elements adquirits o hi concórreguen circumstàncies excepcionals acreditades degudament que impossibiliten lexercici duna activitat agrària o complementària.
3. Quan en la base imposable duna adquisició per causa de mort estiga inclòs el valor de finques rústiques situades a la Comunitat Valenciana o de drets dusdefruit sobre aquestes, sha de practicar una reducció del 99 % del valor esmentat quan les parcel·les siguen transmeses en el termini dun any, per ladquirent per causa de mort, a qui tinga la condició de persona agricultora professional quant a la dedicació de treball i procedència de rendes, i siguen:
bé titulars duna explotació agrària a la qual queden afectes els elements que es transmeten,
o bé persones sòcies duna societat agrària de transformació, cooperativa, societat civil o agrupació registrada com a IGC que siga titular duna explotació agrària a la qual queden afectes els elements que es transmeten.
La transmissió pot realitzar-se també directament a lIGC o a la Xarxa de Terres, amb els mateixos requisits de terminis assenyalats anteriorment.
4. El temps dafectació de les parcel·les o drets transmesos segons lapartat anterior no pot ser inferior a cinc anys següents a la meritació de limpost, tret que dins del termini esmentat muira la persona adquirent o les parcel·les es vegen afectades per un expedient expropiatori.
5. A aquest efecte, la transmissió sequipara a la cessió per qualsevol títol que permeta a la part cessionària lampliació de la seua explotació agrària. També es té dret a la reducció si les parcel·les estan ja cedides en la data de meritació i si aquesta cessió es manté en les condicions assenyalades anteriorment.
Article 81. Reduccions en la base imposable en adquisicions lucratives entre vius
1. En els casos de transmissions de participacions entre vius duna explotació agrària o finques rústiques situades a la Comunitat Valenciana o de drets dusdefruit sobre aquestes, sha daplicar una reducció en la base imposable, per a determinar la base liquidable, del 99 % del valor dadquisició, sempre que concórreguen les condicions següents:
a) Que la persona donant tinga seixanta-cinc o més anys o estiga en situació dincapacitat permanent en grau dabsoluta o gran invalidesa.
b) Que ladquisició corresponga al cònjuge, persones descendents o adoptades i col·laterals, per consanguinitat fins al tercer grau inclusivament, de la persona donant.
c) Que en la data de la meritació les persones adquirents o els seus cònjuges tinguen la condició de persones agricultores professionals quant a la dedicació de treball i procedència de rendes, i siguen:
bé titulars duna explotació agrària a la qual queden afectes els elements que es transmeten,
o bé persones sòcies duna societat agrària de transformació, cooperativa, societat civil o agrupació registrada com a IGC que siga titular duna explotació agrària a la qual queden afectes els elements que es transmeten.
d) Que la persona adquirent mantinga els elements adquirits afectes a lexplotació agrària durant els cinc anys següents a la meritació de limpost, llevat que dins daquest termini muira la persona adquirent, es produïsca lexpropiació forçosa dels elements adquirits o hi concórreguen circumstàncies excepcionals acreditades degudament que impossibiliten lexercici duna activitat agrària o complementària.
CAPÍTOL II
Impost sobre transmissions patrimonials
i actes jurídics documents
Article 82. Transmissions de terres
1. Sestableix una deducció en la quota del 99 % en la modalitat de transmissions patrimonials oneroses entre vius i arrendaments de finques rústiques situades a la Comunitat Valenciana de limpost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, sempre que les persones adquirents o cessionàries siguen persona agricultora professional quant a la dedicació de treball i procedència de rendes i siguen:
bé persones titulars duna explotació agrària a la qual queden afectes els elements que es transmeten o cedeixen,
o bé persones sòcies duna societat agrària de transformació, cooperativa, societat civil o agrupació registrada com a IGC que siga titular duna explotació agrària a la qual queden afectes els elements que es transmeten o cedeixen.
La transmissió o cessió podrà realitzar-se també directament a lIGC o a la Xarxa de Terres.
2. En el cas que sobre el sòl rústic hi haja una construcció, la deducció sha estendre a la part de la quota que es corresponga amb el valor en la base liquidable daquesta construcció i del sòl sobre el qual sassenta, sempre que la construcció siga part essencial de lexplotació agropecuària, com poden ser naus ramaderes, naus demmagatzematge de maquinària, sitges o qualsevol altra construcció vinculada a les activitats de producció, transformació o comercialització que clarament indiquen que la transmissió es refereix al conjunt de lexplotació agropecuària.
3. Laplicació dels anteriors beneficis fiscals queda condicionada al manteniment, durant un període mínim de cinc anys, de la destinació agrària del terreny, llevat que dins daquest termini muira la persona adquirent, en cas dexpropiació forçosa o hi concórreguen circumstàncies excepcionals acreditades degudament que impossibiliten lexercici duna activitat agrària o complementària.
Article 83. Agrupacions de parcel·les que continguen sòl rústic
A les agrupacions de parcel·les que continguen sòl rústic sels ha daplicar una deducció del 99 % en la quota que corresponga en limpost sobre actes jurídics documentats, documents notarials, que recaiga sobre aquest sòl. Si sobre el sòl rústic hi ha una construcció no destinada a lactivitat agrària de lexplotació, la deducció no sestén a la part de la quota que es correspon amb el valor en la base liquidable daquesta construcció i del sòl sobre el qual sassenta.
TÍTOL VI
De les obres dinterès agrari de la Comunitat Valenciana
CAPÍTOL I
Disposicions generals
Article 84. Criteris competencials
1. A la Comunitat Valenciana, la conselleria competent en matèria dagricultura i, si escau, de regadius ha de promoure en làmbit de les seues competències respectives actuacions referides a aprofitaments hidràulics, canals, altres infraestructures de regadius dinterès general de la Comunitat Valenciana, altres infraestructures agràries, com també actuacions de conservació del patrimoni agrari, en el marc dels objectius establits en larticle 2 daquesta llei.
2. En aquest sentit, és responsabilitat de la conselleria que tinga les competències en matèria dagricultura i, si escau, de regadius, específicament, lexercici de les funcions següents:
a) La projecció i lexecució de les obres dinterès general de la Comunitat Valenciana referides en larticle 88 daquesta llei.
b) Lexplotació dels aprofitaments hidràulics destinats al reg fins a la cessió, si escau, de les obres i les instal·lacions als seus beneficiaris.
c) La coordinació, la cooperació i la col·laboració amb els òrgans estatals als quals corresponga lexercici de competències en matèria de regadiu.
d) La prestació de serveis tècnics i dauxili econòmic a favor de les comunitats, les associacions de regants i la resta dusuaris agrícoles amb vista a la consecució de la sostenibilitat de la utilització de laigua per al reg, atesa leficiència hidràulica i energètica, com també la conservació de la biodiversitat vinculada o dependent del sistema de regadiu.
e) La prestació de serveis tècnics i dauxilis econòmics a favor dels municipis per a millorar els camins rurals dús general.
f) La conservació del patrimoni agrari.
Article 85. Coordinació amb òrgans estatals
La funció de coordinació, cooperació i col·laboració de ladministració autonòmica competent en matèria de regadius amb els òrgans estatals competents en matèria de regadius que disposa la lletra c del número 2 de larticle 84 daquesta llei, sha dexercir de conformitat amb el que disposen les normes constitucionals i estatutàries que estableixen les competències estatals i autonòmiques respectives.
Article 86. Conformitat amb la planificació hidrològica
Lexplotació dels aprofitaments hidràulics per a usos agraris sha de realitzar dacord amb les directrius i determinacions del Pla hidrològic nacional i dels plans hidrològics de conca, sense perjudici de les funcions i facultats que, si escau, corresponga als respectius organismes de conca.
En els supòsits dinstal·lacions i obres que es vinculen o connecten a masses daigua, seran preceptives les corresponents concessions de cabals i autoritzacions dús del domini públic hidràulic, de conformitat amb el que estableix la legislació en matèria daigües i amb les previsions dels corresponents plans hidrològics de conca i del Pla hidrològic nacional.
Article 87. Supòsits previs
1. Les actuacions determinades en lapartat 2 de larticle 84 poden portar-se a terme conjuntament o separadament a lexecució de les obres de perforació de pous per a reg, construcció de dipòsits o basses demmagatzematge o regulació daigües per a reg i les necessàries instal·lacions delevació, impulsió, transport i distribució de cabals per a reg, com també lautomatització daquests.
2. A aquest efecte, es consideren basses o dipòsits de reg aquelles construccions destinades a lemmagatzematge daigua per a reg, situades fora de masses daigua superficials, que no interrompen corrents superficials i lompliment de les quals es produïsca bé des de pous que aprofiten aigües subterrànies o bé daigües depurades, dessalades o superficials a través de construccions o mecanismes que permeten el control i mesurament dels cabals afluents i compten amb mecanismes de control i mesurament dels cabals efluents.
CAPÍTOL II
De les actuacions directes de la conselleria competent
en matèria dagricultura en matèria dobres
Article 88. Obres classificades dinterès general
1. Es consideren obres dinterès general agrari de la Comunitat Valenciana les que a continuació sindiquen, sense perjudici del compliment de la normativa ambiental aplicable:
a) Sondejos dinvestigació i de captació daigües subterrànies, conduccions daigua per a reg, drenatge de terres de cultiu, desaigües, electrificacions, instal·lacions de bombament, dessalinització daigües salobres, automatismes i capçals de filtratge i adobament, sempre que siguen per a ús comunitari, incloses si escau les construccions necessàries tant per a instal·lacions com per a lemmagatzematge de productes o materials, tot això per a aconseguir una utilització sostenible de laigua per a reg.
b) Canalitzacions i conservació de marges en llits públics i camins agrícoles dús general.
c) Basses i dipòsits de regulació i emmagatzematge daigua per a reg, les capacitats dels quals han de justificar-se dacord amb els cabals i les procedències de les aigües atesos els efectes del canvi climàtic sobre les disponibilitats de recursos hídrics, com també les obres i les instal·lacions necessàries per a adaptar a les condicions de seguretat i protecció civil aquestes infraestructures de regulació i emmagatzematge.
d) Descontaminació de sòls per a fer-los aptes a la producció agrària, anivellament i condicionament de terrenys, reguerons i assarbs en explotacions i aquelles altres que servisquen per a eliminar els accidents artificials del terreny que dificulten el cultiu en comú en IGC o a zones de reestructuració parcel·lària.
e) Construccions i instal·lacions ramaderes dús comunitari en projectes de ramaderia sostenible.
f) Obres necessàries per a conservar el medi ambient rural, mitigar el canvi climàtic, adaptar el sector agrari als efectes del canvi climàtic i assolir una gestió circular i sostenible dels recursos naturals i nutrients en el sector agrari.
g) Instal·lacions necessàries per a connectar les explotacions agràries i les zones rurals a la societat de la informació i la comunicació.
h) Obres necessàries per a conservar el patrimoni històric, artístic o de singular interès agrari de la Comunitat Valenciana.
i) Obres i instal·lacions necessàries per a aprofitar biomassa dorigen agrícola i ramader en les activitats agràries o complementàries, com també per a fomentar lús denergies renovables en les explotacions agràries.
j) En general, les que sautoritzen a incloure en aquest grup per llei, sempre que es tracte dobres que beneficien les condicions socials, econòmiques i ambientals de lespai agrari i del medi rural i que sestimen necessàries per a actuar la conselleria competent en matèria dagricultura.
Article 89. Finançament dobres dinterès general
El finançament de les actuacions dinterès general en matèria dinfraestructures agràries determinades en aquesta llei es pot efectuar mitjançant les consignacions que a aquest efecte sincloguen en els pressupostos de la Generalitat, els recursos provinents daltres administracions públiques i daltres organismes supranacionals o estatals i de particulars.
Article 90. Plans dobres
1. Les actuacions directes en matèria dinfraestructures agràries han de recollir-se en plans dobres aprovats per ordre de la conselleria competent en matèria dagricultura. Les obres dinterès general de la Comunitat Valenciana incloses en aquests plans les pot projectar, realitzar i sufragar íntegrament la conselleria competent en matèria dagricultura.
2. Els plans dactuació i millora o modernització en regadius han de contenir necessàriament:
a) Característiques generals de superfícies i població de la zona dactuació i el seu entorn comarcal, amb indicacions sobre com les actuacions proposades afectaran lestat de les masses daigua i les zones protegides vinculades o dependents del regadiu.
b) Pla general de la zona objecte destudi i el seu entorn comarcal.
c) Subdivisió de la zona objecte dactuació en sectors amb independència hidràulica, els quals han de comprendre porcions de superfície servides per al reg, almenys per un element de la xarxa principal, i especificació dels criteris o condicionants a aplicar en el disseny dels projectes de millora o modernització de regadius per a garantir que el seu funcionament permeta que totes les persones agricultores beneficiàries de lactuació puguen optar pel tipus de fertilització que millor sadapte a les seues necessitats.
d) Característiques de les aigües de reg a utilitzar i de fonts de subministrament de què provinguen, ja siguen subterrànies, superficials, residuals o dessalinitzades, amb indicació en cada cas dels cabals utilitzables dacord amb les seues concessions administratives.
e) Alternatives de fonts denergia renovables per al subministrament de la instal·lació.
f) Comunitats de reg o un altre tipus dens que integren la totalitat de la superfície de reg, amb indicació de les respectives superfícies regades i regables totals i afectades per lactuació de millora, i nombre de persones agricultores que integren cadascuna delles.
g) Enumeració, descripció i justificació de les obres necessàries per a modernitzar la zona de reg, inclòs un estudi de viabilitat econòmica de lactuació proposada en la fase de funcionament, amb indicació de les que són auxiliables i les dinterès general agrari de la Comunitat Valenciana.
h) Pressupost orientatiu del cost dels distints elements necessaris per a lactuació proposada.
3. Els plans dobres i millores territorials daltres zones dactuació han de contenir:
a) Els termes municipals que la integren, amb indicació de superfícies i nombre dhabitants.
b) Plans generals de la zona objecte destudi amb la delimitació.
c) Plans de les zones dactuació en obres.
d) Si escau, programa de millores per a la reestructuració parcel·lària o iniciatives de gestió en comú.
e) Obres, serveis i actuacions que hagen de realitzar-se a costa de ladministració.
f) Valoració aproximada de les obres que ha de realitzar ladministració agrària.
4. Els plans dobres poden dividir-se en dues o més parts si la naturalesa de lactuació i la coordinació dels treballs ho aconsellen.
5. Les obres declarades dinterès general de la Comunitat Valenciana i incloses en plans dobres no necessiten per a executar-se llicència municipal dobres, amb independència de la seua informació als municipis afectats.
Article 91. Regs de suport a cultius per raons socials
Poden acollir-se als mateixos beneficis que hi ha per a la modernització dels regadius, aquelles superfícies tradicionalment de cultiu en secà incloses en municipis considerats zones desfavorides o inclosos en programes de desenvolupament rural aprovats pel Consell, que, disposant de concessió administrativa daigua per a reg, siguen subterrànies, superficials o residuals, servisquen com a reg de suport amb la finalitat dassegurar, en la mesura que siga possible, les collites quan complementen la pluviometria anual necessària per al cultiu. Aquestes superfícies no poden en cap cas passar a cultius amb més dotacions daigua per a reg que les estrictament concedides com a reg de suport.
Article 92. Lliurament dobres
1. Les obres, una vegada acabades, han de lliurar-se als ajuntaments o altres entitats a què corresponga, sense perjudici de la protecció del domini públic, en aquells casos que pertoque.
2. Lacord de lòrgan competent en estructures agràries ha de resoldre sobre el lliurament de les obres, segons la seua naturalesa i la normativa aplicable, que és immediatament executiu i ha de donar lloc al naixement de les obligacions derivades del lliurament, sense perjudici dels recursos legalment establits.
3. Excepcionalment, per raons dinterès general justificades per la conselleria competent en matèria dagricultura, aquesta ha dassumir lexplotació daprofitaments hidràulics de reg en la forma i terminis que es determinen en una resolució de la conselleria.
CAPÍTOL III
Del foment de la utilització racional
i sostenible de laigua per a reg
Article 93. Disposicions generals
1. La conselleria competent en matèria dagricultura, dacord amb els objectius assenyalats en larticle 2, ha de fomentar la utilització racional i sostenible a llarg termini de laigua en els regadius de la Comunitat Valenciana.
2. Igualment, ladministració agrària valenciana ha datendre la consecució de les finalitats següents i ha de proposar al Consell de la Generalitat les oportunes disposicions per a:
a) Ladequada conservació dels recursos naturals de terra i aigua i de la biodiversitat dels agroecosistemes.
b) Laprofitament hidràulic per a reg que garantisca un desenvolupament sostenible a llarg termini i ladaptació de lagricultura a lefecte del canvi climàtic.
c) La compatibilització de les actuacions en matèria de reg amb la conservació dels recursos naturals de terra i aigua.
d) La millora de les condicions de vida de les poblacions en el medi rural.
Article 94. Mesures de foment
1. Les mesures de foment han de preveure les inversions auxiliables encaminades a millorar la utilització daigua de reg en xarxes col·lectives per a una millor distribució i reducció dels consums unitaris.
2. Les ajudes previstes en aquest capítol han de consistir en subvencions, que poden arribar fins al 50 % de la inversió realitzada. La modificació daquest percentatge pot efectuar-se mitjançant loportuna ordre de la conselleria competent en matèria dagricultura. La concessió daquestes ajudes sha de resoldre amb una convocatòria pública prèvia anual.
3. Poden ser auxiliades aquelles obres i actuacions de les classificades en aquest títol com a obres dinterès general de la Comunitat Valenciana i que es referisquen als aprofitaments hidràulics, canals i altres infraestructures de regadius. Aquestes obres shan de definir i valorar en un projecte, subscrit per un tècnic o tècnica especialista, que ha daportar lentitat beneficiària.
4. Poden ser beneficiàries daquestes ajudes les comunitats de regants i altres entitats de reg de la Comunitat Valenciana que tinguen reconeguts els seus drets de reg en la zona dactuació.
5. Sense perjudici del possible finançament dacord amb els seus específics plans operatius, queden excloses daquestes ajudes les inversions a linterior de la parcel·la o les sol·licitades per les persones agricultores a títol individual.
CAPÍTOL IV
Altres actuacions
Article 95. Disposició general
La conselleria competent en matèria dagricultura, dacord amb els objectius daquesta llei, ha de fomentar la millora de les infraestructures agràries als municipis de la Comunitat Valenciana, com també la realització de les obres necessàries per a facilitar els processos de reestructuració parcel·lària, la promoció diniciatives de gestió en comú i el foment de les energies renovables en lactivitat agrària.
Article 96. Millora de les infraestructures municipals
1. Les mesures de foment han de preveure les inversions auxiliables encaminades a millorar els camins rurals en els municipis i altres entitats locals de la Comunitat Valenciana.
2. Les ajudes previstes en aquest article consisteixen en subvencions, que poden arribar fins al 80 % de la inversió realitzada, i shan dajustar a la normativa estatal i autonòmica vigent en matèria de subvencions. Aquest percentatge sha de fixar mitjançant una ordre de la conselleria competent en matèria dagricultura. La concessió de les subvencions sha de resoldre amb una convocatòria pública prèvia.
3. Les obres i les actuacions auxiliables shan de definir i valorar en un projecte subscrit per una persona tècnica especialista que ha daportar lentitat beneficiària, el qual ha de sotmetres a la valoració escaient i adequada dels serveis tècnics i jurídics de les conselleries competents.
Article 97. Obres dinfraestructura per a la promoció diniciatives de gestió en comú
1. Els projectes per a les iniciatives de gestió en comú promogudes en aquesta llei poden preveure inversions comunitàries encaminades a facilitar:
a) El cultiu o lexplotació en comú, com ara leliminació daccidents artificials, anivellament i condicionament de terres, construcció dinfraestructures vials o hidràuliques i implantació de mètodes de cultiu tecnològicament avançats.
b) Projectes innovadors relacionats amb la promoció denergies renovables i de leconomia circular, mesures dadaptació i prevenció del canvi climàtic i implantació de tècniques i tecnologies, com les noves tecnologies dinformació i comunicació, per a promoure mètodes sostenibles de producció agrària.
2. Les ajudes previstes en aquest article consisteixen en subvencions que poden arribar fins al 50 % de la inversió auxiliable, amb una convocatòria pública prèvia. Les obres i actuacions auxiliables shan de definir i valorar en un projecte, subscrit per una persona tècnica especialista que ha daportar lentitat beneficiària.
Article 98. Suport a les energies renovables
1. A fi de fomentar lautosuficiència energètica, el millor aprofitament dels recursos i els subproductes de lactivitat agrària i contribuir a un enfocament circular en la gestió de les explotacions per a la seua sostenibilitat econòmica i ambiental, les conselleries competents en matèria dagricultura i denergia han de donar suport a lobtenció denergia de fonts renovables a partir de lactivitat agrària i complementària, com també a usar-la en les explotacions agràries i, eventualment, comercialitzar-la. Tot això sense perjudici de laplicació de la normativa en matèria ambiental, com també de mesures preventives i correctores, si escau, que minimitzen limpacte ambiental, paisatgístic o territorial daquestes actuacions energètiques.
2. Es consideren energies renovables, a lefecte de laplicació daquesta llei, les següents: lobtenció denergia solar tèrmica o fotovoltaica en hivernacles, magatzems i altres edificis que formen part necessària de les activitats de lexplotació agrària, laprofitament de residus vegetals o animals i restes de poda per a generació de biomassa o biogàs, i altres aprofitaments energètics renovables.
3. Són objecte dajudes aquelles inversions encaminades a la implantació i instal·lació denergies renovables que generen un nivell elevat dautosuficiència energètica a les explotacions agràries que realitzen la implantació i lactuació a partir de les seues produccions i subproductes de les activitats agràries i complementàries. Les ajudes poden arribar al 50 % de la inversió i shan dajustar a la normativa estatal i autonòmica vigent en matèria de subvencions. Les obres i les actuacions shan de definir i valorar en un projecte, subscrit per un tècnic o tècnica especialista, que ha daportar la persona beneficiària i que sha de sotmetre a loportuna i adequada valoració pels serveis tècnics i jurídics de les conselleries competents.
CAPÍTOL V
De les garanties de les ajudes
Article 99. Deure de conservació i manteniment
1. Les persones beneficiàries de les ajudes previstes en el títol VI daquesta llei queden obligades legalment a realitzar aquelles actuacions que resulten necessàries per a la deguda conservació i manteniment de les obres, camins, instal·lacions i aprofitaments sufragats per la conselleria competent en matèria dagricultura.
2. Aquesta obligació, en el cas dajuntaments i altres organismes públics o privats, comporta la de consignar formalment en els respectius pressupostos els recursos necessaris per a atendre el deure de conservació i manteniment.
Article 100. Devolució dajudes
1. Sense perjudici de les responsabilitats a què done lloc, quan sautoritzen modificacions del planejament urbanístic no previstes o informades prou en el procés de tramitació de les ajudes previstes en aquesta llei, de manera que saltere substancialment o es frustre la destinació o la funció agrària perseguides, amb el consegüent perjudici de la inversió realitzada, la conselleria competent en matèria dagricultura pot denegar les ajudes, suspendren els pagaments, resoldren la concessió o exigir el reembossament que resulte pertinent, sempre que aquestes ajudes hagen repercutit en lincrement de la indemnització rebuda per les persones beneficiàries daquesta.
2. Aquesta obligació legal de reembossament queda sense efecte a partir dels cinc anys comptadors des de lautorització o la concessió de les ajudes corresponents.
TÍTOL VII
Normes dinspecció, infraccions i sancions
Article 101. Obligacions legals
Les persones físiques i jurídiques que en lexercici de les seues actuacions es troben compreses en làmbit objectiu daquesta llei estan obligades a complir-ne el contingut i les previsions de la normativa de desplegament.
Article 102. Inspecció
1. La conselleria competent en matèria dagricultura ha de dur a terme aquelles actuacions de control i inspecció que considere necessàries sobre les parcel·les amb vocació agrària situades a la Comunitat Valenciana per a garantir el compliment del que preveu aquesta norma.
2. En lexercici de les seues funcions de control i inspecció, el personal funcionari daquesta conselleria que exercisca aquestes funcions de control i inspecció té la condició dagent de lautoritat i els fets constatats i formalitzats per aquest personal en les corresponents actes dinspecció tenen la presumpció de veracitat, sense perjudici de les proves que en defensa dels respectius drets i interessos puguen aportar les persones interessades.
Article 103. Tipificació dinfraccions
Les infraccions contingudes en aquest títol es classifiquen en lleus, greus i molt greus.
Article 104. Infraccions en el subministrament dinformació
1. Es considera falta lleu aportar informació o documentació necessàries per a les funcions dinspecció i control administratiu de manera incompleta o fraccionada, i no esmenada segons els terminis i procediment previst en la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
2. Es considera falta greu la negativa a subministrar dades o obstruir les funcions dinformació, vigilància o inspecció que practique ladministració de la Generalitat, com també subministrar informació inexacta, amb omissions, errors o imprecisions, o documentació falsa.
Article 105. Infraccions en matèria de reestructuració parcel·lària
1. Constitueixen infraccions lleus:
a) Incomplir lobligació de mantenir en bon estat les parcel·les afectades, cuidant-les dacord amb les bones pràctiques agràries, una vegada publicat el decret que acorde la reestructuració parcel·lària.
b) Dificultar els treballs de recerca i classificació de terres.
c) No atendre els requeriments de ladministració referits a la informació sobre la situació jurídica de les parcel·les afectades per la reestructuració, o atendrels de manera incompleta.
d) Realitzar actes que generen una disminució del valor de les parcel·les inferior o igual al 10 %, una vegada que el decret de reestructuració parcel·lària ha sigut publicat.
e) Qualsevol altra acció o omissió que supose incompliment de qualsevol dels requisits establits en el títol IV, capítol II o en les normes de desenvolupament que no estiga classificada com a falta greu o molt greu.
2. Constitueixen infraccions greus:
a) Impedir o dificultar la fitació, la senyalització o partió de les parcel·les afectades, com també retirar els senyals quan estiguen instal·lats.
b) Realitzar sense la preceptiva autorització, una vegada publicat el decret de reestructuració parcel·lària, noves plantacions, lestabliment de cultius permanents, noves obres o construccions, o qualsevol altra activitat que puga condicionar els treballs que shan de realitzar en la futura reestructuració.
c) Destruir obres ja existents; talar, cremar o abatre arbres o arbustos; extraure o suprimir plantacions o cultius permanents; extraure àrids o exhaurir la terra; com també qualsevol altre acte que supose una disminució del valor de les parcel·les superior al 10 %, una vegada haja entrat en vigor el decret de reestructuració parcel·lària.
d) Subministrar, les persones que estiguen obligades a fer-ho i sabent-ho, informació falsa en el curs del procediment.
e) Impedir al personal encarregat de la realització dels treballs de reestructuració parcel·lària laccés a les parcel·les per a lexercici de la seua funció.
f) La deterioració o mal ús de qualsevol de les obres realitzades en execució del projecte definitiu de reestructuració.
3. Constitueixen infraccions molt greus:
a) Impedir o obstaculitzar la presa de possessió de les noves parcel·les de reemplaçament.
b) Impedir o dificultar la realització de les obres de camins i altres infraestructures previstes en el projecte de reestructuració.
c) La destrucció o inutilització de qualsevol de les obres realitzades en execució del projecte de reestructuració.
Article 106. Infraccions en matèria de sòl agrari infrautilitzat
1. Constitueix una infracció administrativa en matèria dinfrautilització del sòl qualsevol acció o omissió tipificada en aquesta llei pel que fa al compliment de les condicions establides en larticle 11.1 daquesta llei i de les normes que la despleguen, per a garantir-ne el compliment i la preservació de lentorn i de les condicions ambientals.
2. Es consideren infraccions de caràcter lleu la falta de notificació a ladministració o lincompliment de realització de lalternativa escollida en el termini atorgat, dacord amb el que estableix larticle 12 daquesta llei, quan la parcel·la declarada infrautilitzada tinga una superfície igual o inferior a una hectàrea.
3. Es consideren infraccions greus:
a) La falta de notificació a ladministració o lincompliment de realització de lalternativa escollida, dacord amb el que estableix larticle 12 daquesta llei, quan la parcel·la declarada infrautilitzada tinga una superfície superior a una hectàrea.
b) El manteniment de la finca en situació dinfrautilització, transcorreguts dos anys des de la data dinscripció en linventari de sòl infrautilitzat.
4. Es considera infracció molt greu el manteniment de la finca en situació dinfrautilització, transcorreguts més de tres anys des de la data dinscripció en linventari de sòl infrautilitzat.
Article 107. Quantia de les sancions
Les infraccions previstes en aquest títol shan de sancionar:
a) Les infraccions lleus amb prevenció o multa de 200 fins a 600 euros.
b) Les infraccions greus amb multa de 601 euros a 1.500 euros.
c) Les infraccions molt greus amb multa de 1.501 euros a 6.000 euros.
Article 108. Graduació de les sancions
1. Per a la determinació concreta de la sanció que simpose, de les assignades a cada tipus dinfracció, shan de prendre en consideració els criteris següents:
a) El grau de culpabilitat o lexistència dintencionalitat.
b) La continuïtat o persistència en la conducta infractora.
c) La naturalesa dels perjudicis causats.
d) La reincidència, per comissió en el termini dun any de més duna infracció de la mateixa naturalesa, quan així haja sigut declarat per resolució ferma en via administrativa.
e) El reconeixement i lesmena de les infraccions com també la reparació dels danys causats, abans que es resolga el corresponent procediment sancionador.
2. Els criteris de graduació recollits en lapartat 1 no poden utilitzar-se per a agreujar la infracció quan estiguen continguts en la descripció de la conducta infractora o formen part del mateix il·lícit administratiu.
3. La proposta de resolució de lexpedient i la resolució administrativa que recaiga han despecificar i motivar els criteris de graduació de la sanció tinguts en compte entre els assenyalats en lapartat 1 daquest article. Quan no es considere rellevant, a aquests efectes, alguna de les circumstàncies enumerades en els punts a, b, c i d de lapartat 1 daquest article, cal imposar la sanció en la quantia mínima prevista per a cada tipus dinfracció.
4. En tot cas, el procediment sancionador ha de tenir en compte els drets de les persones interessades establits en larticle 53 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
Article 109. Procediment i òrgans competents
1. El procediment sancionador sha de regular dacord amb la normativa aplicable segons el que disposen la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i la Llei 40/2015, de règim jurídic del sector públic.
2. Lòrgan amb competència per a incoar lexpedient sancionador és la persona titular de la direcció territorial competent en matèria dagricultura on radique la parcel·la, i si nhi ha diverses de competents, la corresponent a la superfície de la parcel·la de més extensió.
3. Els òrgans amb competència per a la imposició de les sancions previstes en aquesta llei són els següents:
a) Per a sancionar infraccions de caràcter lleu o greu, la persona titular de la direcció general competent en matèria destructures agràries.
b) Per a sancionar infraccions de caràcter molt greu, la persona titular de la conselleria competent en matèria dagricultura.
Article 110. Reparació del dany i indemnització
1. Amb independència de les infraccions i sancions contingudes en aquesta norma, les persones responsables estan obligades a reparar el dany causat i, si escau, a indemnitzar pels danys i perjudicis, sense perjudici de qualsevol responsabilitat que puga reclamar-se en un altre ordre. Una vegada ferma la resolució de la infracció comesa, shan de determinar els danys i perjudicis segons un criteri tècnic degudament motivat i cal establir la forma i el termini en què la reparació ha de dur-se a terme o, si escau, la impossibilitat de la reparació i consegüent establiment de la indemnització que pot correspondre per danys i perjudicis. Les persones perjudicades poden aportar un peritatge complementari per compte propi.
2. La reparació del dany causat sha dacordar mitjançant loportú procediment administratiu, dacord amb larticle 90.4 de la Llei 39/2015 i larticle 28.2 de la Llei 40/2015.
3. Lexecució per ladministració de la reparació ordenada ha de ser per compte de:
a) La persona física o jurídica responsable de la infracció, que és la persona física o jurídica titular del domini o dun altre dret real de gaudi sobre les parcel·les afectades, tret de lexistència de qualsevol tipus de cessió del dret dús o aprofitament en favor duna tercera persona.
b) La persona física o jurídica que siga titular de les parcel·les en règim darrendament, parceria o qualsevol altre dret dús o aprofitament anàleg, llevat que en el curs de lexpedient demostre que les persones arrendadores o cedents li han impedit el normal desenvolupament dels drets dús o aprofitament de les parcel·les. En aquest cas la responsabilitat ha de recaure sobre aquestes.
c) Les persones causahavents de les herències indivises i comunitats hereditàries i les persones representants de les herències jacents, com també cotitulars de les societats de guanys i de les comunitats de béns, i les persones membres de societats civils i entitats mancades de personalitat jurídica, totes elles propietàries de finques rústiques que constituïsquen una unitat econòmica o un patrimoni separat, susceptible dimposició, llevat de lexistència de qualsevol tipus de cessió del dret dús o aprofitament en favor duna tercera persona. Si escau, les persones copartícips han de respondre solidàriament de les sancions imposades.
Article 111. Execució forçosa
1. Per a lexecució de les resolucions i acords dictats per ladministració autonòmica en el marc daquesta llei poden emprar-se qualssevol dels mitjans dexecució forçosa dels actes administratius, de conformitat amb el que disposa larticle 100 de la Llei 39/2015, d1 doctubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
2. En el cas de pluralitat de persones obligades, són responsables del pagament de les multes derivades de lexecució forçosa totes elles amb caràcter solidari. Quan la persona obligada siga jurídica, una col·lectivitat de persones mancada de personalitat o un patrimoni separat susceptible de relacions jurídiques, i lentitat corresponent no efectue voluntàriament el pagament de la multa en el termini abans assenyalat, ladministració pot exigir-lo amb caràcter solidari de les persones administradores, gestores, responsables, promotores, membres, sòcies o liquidadores que figuren en lexpedient.
3. Si la persona jurídica autora duna infracció prevista en aquesta llei sha extingit abans de ser sancionada, shan de considerar responsables les persones físiques que, des dels seus òrgans de direcció o actuant al seu servei o per elles mateixes, han determinat amb la seua conducta la comissió de la infracció. Les persones sòcies o partícips en el capital responen solidàriament, i fins al límit del valor de la quota de liquidació que sels haja adjudicat, del pagament de la sanció o, si escau, del cost de la reparació.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Protecció de dades
Correspon a la conselleria competent en matèria dagricultura la creació de fitxers i el tractament de dades de caràcter personal inherents als processos regulats en aquesta llei, amb sotmetiment a les normes recollides en la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, o la normativa legal que la substituïsca.
Segona. Beneficis fiscals
Addicionalment als beneficis fiscals previstos en aquesta llei, quan a la base imposable duna transmissió onerosa li siga aplicable alguna de les reduccions previstes en la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernització de les explotacions agràries, se li ha daplicar una deducció en la quota per limport necessari perquè aquest benefici fiscal arribe al 99 % del valor del bé objecte de reducció.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera. Règim transitori dels procediments
Als procediments iniciats a lentrada en vigor daquesta llei els és aplicable la normativa vigent en el moment de la iniciació, excepte en el supòsit daplicació retroactiva de la norma més favorable per als procediments sancionadors o tributaris.
Segona. Procediments de concentració parcel·lària
Aquelles concentracions parcel·làries iniciades amb anterioritat a lentrada en vigor daquesta llei continuaran regint-se per la normativa precedent.
DISPOSICIONS DEROGATÒRIES
Única. Derogacions normatives
1. A lentrada en vigor daquesta llei queden derogades:
1.1. La Llei 7/1986, de 22 de desembre, de la Generalitat, dutilització daigua per a reg.
1.2. La Llei 8/2002, de 5 de desembre, dordenació i modernització de les estructures agràries de la Comunitat Valenciana.
1.3. Les disposicions digual o inferior rang que soposen al que disposa aquesta llei.
2. Després de lentrada en vigor daquesta llei continua vigent el Decret 217/1999, de 9 de novembre, del Govern Valencià, pel qual es determina lextensió de les unitats mínimes de cultiu a la Comunitat Valenciana.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. De la normativa aplicable
De manera supletòria, i per a aquelles matèries no regulades expressament en aquesta llei i en les normes complementàries, és aplicable la normativa estatal vigent corresponent.
Segona. Habilitació normativa
Es faculta el Consell per a dictar les disposicions necessàries per al desplegament i execució daquesta llei, i shan daprovar els reglaments i shan de crear els inventaris i registres que shi preveuen en el termini màxim de dos anys des que entre en vigor.
Tercera. Entrada en vigor de la llei
Aquesta llei entrarà en vigor lendemà de ser publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Per tant, ordene que tots els ciutadans i totes les ciutadanes, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir aquesta llei.
València, 28 de febrer de 2019
El president de la Generalitat,
Ximo Puig i Ferrer