Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

DECRET 38/2016, de 8 d'abril, del Consell, pel qual modifica el Decret 137/2003, de 18 de juliol, del Consell, pel qual regula la jornada i l'horari de treball, els permisos, les llicències i les vacances del personal al servei de les institucions sanitàries de la Generalitat dependents de la Conselleria de Sanitat. [2016/2481]

(DOGV núm. 7760 de 14.04.2016) Ref. Base de dades 002443/2016

DECRET 38/2016, de 8 d'abril, del Consell, pel qual modifica el Decret 137/2003, de 18 de juliol, del Consell, pel qual regula la jornada i l'horari de treball, els permisos, les llicències i les vacances del personal al servei de les institucions sanitàries de la Generalitat dependents de la Conselleria de Sanitat. [2016/2481]
PREÀMBUL

El propòsit d’aquest decret és el desplegament normatiu de la disposició addicional sisena del Decret Llei 6/2015, de 16 d’octubre, del Consell, que es refereix a l’aplicació al personal estatutari del servei de salut de la Comunitat Valenciana de dies addicionals a la llicència d’assumptes particulars per raó del compliment de triennis i dies addicionals de vacances per una determinada antiguitat.
Els dies addicionals de permís o llicència d’assumptes particulars els va establir la redacció original de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP), en l’article 48, de la manera següent:

«k) Per assumptes particulars, sis dies.
2. A més dels dies de lliure disposició establits per cada administració pública, els funcionaris tindran dret al gaudi de dos dies addicionals en complir el sisé trienni, més un dia addicional per cada trienni complit a partir del huité.»
El Reial Decret Llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per a garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat, en l’article 8.1, va modificar la redacció de l’article 48 de l’EBEP i, pel que fa a assumptes particulars, els va reduir a tres, eliminant qualsevol possibilitat de dies addicionals. Com es coneix, la Llei Orgànica 9/2013, de 20 de desembre, de control del deute comercial en el sector públic, en va incrementar un dia i, l’any 2014, la Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del Sector Públic i altres mesures de reforma administrativa, un altre més, fins al Reial Decret Llei 10/2015, d’11 de setembre, pel qual es concedixen crèdits extraordinaris i suplements de crèdit en el pressupost de l’Estat i s’adopten altres mesures en matèria d’ocupació pública i d’estímul a l’economia, que restaura els sis dies que figuraven en la redacció inicial de l’EBEP.

No obstant això, quant als dies addicionals per compliment de triennis, l’esmentat Reial Decret Llei 10/2015 els arreplega amb la introducció d’una nova disposició addicional catorzena a l’EBEP, com a possibilitat que podrà ser articulada per cada administració pública.

Per la seua banda, els dies addicionals de vacances van ser establits en l’Administració de l’Estat mitjançant un acord amb els funcionaris per al període 2003-2004, d’on van passar a les administracions d’algunes comunitats autònomes, entre les quals la valenciana, on es van incorporar a la Llei 10/2010, de 9 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació i gestió de la funció pública valenciana, i al Decret 175/2006, de 24 de novembre, del Consell, que regula les condicions de treball del personal al servei de l’Administració del Consell. Amb aquesta configuració, este dret no arribava al personal estatutari de la Comunitat Valenciana, en tant que la seua aplicació només li era supletòria en absència de norma pròpia, però n’hi havia una. L’esmentat Reial Decret Llei 20/2012 també va limitar, en tot cas, a 22 dies hàbils de dilluns a divendres aquest dret per al personal de totes les administracions públiques. Així també, el Reial Decret Llei 10/2015 mencionat articula el dret a dies addicionals de vacances per antiguitat com a possibilitat, incorporant una nova disposició addicional quinzena a l’EBEP.

El Consell va decidir fer ús de l’habilitació que contenen les disposicions addicionals catorzena i quinzena esmentades pel procediment d’urgència, per mitjà de l’aprovació del Decret Llei 6/2015, de 16 d’octubre, que va incorporar els mencionats drets a la Llei 10/2010, de 9 de juliol, de la Generalitat, i, per tant, al personal a qui s’aplica. A fi que abastara també el personal estatutari, el dit Decret Llei 6/2015, va incorporar a la esmentada Llei 10/2010 una disposició addicional sisena amb el text següent:
«Sisena. Personal estatutari del servei de salut de la Comunitat Valenciana
El personal estatutari del servei de salut de la Comunitat Valenciana recupera en la seua totalitat, durant 2016, el dret als dies addicionals de permís per assumptes particulars, del qual disfrutava abans del Reial Decret Llei 20/2012, de 13 de juliol, en els termes i condicions que reglamentàriament es determinen, després de la negociació en la Mesa Sectorial de Sanitat, en el marc del que disposa la disposició addicional catorze de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, introduïda per l’apartat dos de l’article 2 del Reial Decret Llei 10/2015, d’11 de setembre. Els de 2015 es recuperen en els termes i condicions que s’establisquen en la Mesa Sectorial de Sanitat.

Es reconeix, per a aquest personal, el dret als dies addicionals de vacances per raó de l’antiguitat als quals es refereix la nova disposició addicional quinze de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, l’aplicació de la qual serà objecte de negociació en el si de la Mesa Sectorial de Sanitat.»
Aquesta previsió estableix l’aplicació d’ambdós drets al personal estatutari, si bé en difereix l’articulació, després de la negociació, al desplegament normatiu, en el qual ens trobem, on es consideren les peculiaritats i necessitats de l’assistència sanitària a la Comunitat Valenciana.

Aquest decret integra la regulació dels dies addicionals de permís per assumptes particulars i els de vacances en la regulació actual, el Decret 137/2003, del Consell, del 18 de juliol, i la modifica només en allò que resulta necessari i en els aspectes que poden entrar en contradicció o dificultar la interpretació del que disposa aquesta norma. També incorpora al cos reglamentari regulador de les vacances les modificacions que s’han produït des de la seua aprovació quant a la interrupció, gaudi en un any diferent o còmput en dies hàbils de dilluns a divendres. Aquest decret s’adopta sobre l’Acord de la Mesa Sectorial de Sanitat, de manera que s’ha complit el tràmit de negociació, de conformitat amb el que preveu el Text Refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre.

D’acord amb el que estableixen els articles 31 i 33 de la Llei del Consell, a proposta de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, oït el Consell Jurídic Consultiu, i després de la deliberació del Consell, en la reunió del dia 8 d’abril de 2016,


DECRETE

Article únic. Objecte i àmbit d’aplicació
1. Aquest decret té per objecte la modificació de l’epígraf 1 del punt 1 de l’article 18 (numerat 18.1.1) i dels articles 20, 21, 22 i 23 del Decret 137/2003, de 18 de juliol, del Consell, pel qual regula la jornada i l’horari de treball, els permisos, les llicències i les vacances del personal al servei de les institucions sanitàries de la Generalitat dependents de la Conselleria Sanitat, que passen a tindre la redacció que inclou l’annex d’aquesta norma.
2. L’àmbit d’aplicació d’aquest decret es refereix al personal estatutari del servei de salut de la Comunitat Valenciana, de conformitat amb el que disposa la disposició addicional sisena del Decret Llei 6/2015, de 16 d’octubre, del Consell.


DISPOSICIÓ ADDICIONAL

Única. Còmput de la jornada ordinària efectiva anual
1. D’acord amb la regulació vigent, així com segons allò que resulta modificat per aquesta norma, els elements configuradors de la jornada de treball, en còmput anual, queden de la manera següent:

a) Jornada anual bruta: 1.955 hores/any (jornada setmanal bruta: 37 hores i 30 minuts).
b) Descompte per concepte de vacances: 163 hores.
c) Descompte per concepte de festius, 14 festius del calendari laboral oficial i 3 d’addicionals: 119 hores.
d) Llicència d’assumptes particulars, 6 dies: 42 hores.
e) Altres conceptes de descompte, amb caràcter genèric (higiene, preparació per a l’activitat, etc.): 42 hores.
f) Jornada ordinària efectiva general, una vegada disfrutats tots els conceptes de descompte: 1.589 hores.
2. El personal amb dret a dies addicionals de la llicència de lliure disposició o de vacances ha d’afegir el descompte que corresponga sobre la jornada efectiva general disposada ací, a 7 hores menys de treball per cada un dels dies, segons el que estableix el text d’aquest decret.



DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera. Entrada en vigor del dret a dies addicionals de vacances i dies addicionals de vacances de l’any 2015
El dret a dies addicionals de vacances que insereix l’annex d’aquest decret, en el punt 3 de l’article 21 del Decret 137/2003, del Consell, entra en vigor l’1 de gener de 2016. No obstant això, es reconeix el dret al gaudi de fins a dos dies addicionals de vacances referits a l’any 2015, que pot sol·licitar el personal que, enguany 2016, acredite quinze o més anys de servei, el primer, i el personal amb vint o més anys de servei, el segon. El període de gaudi d’aquests dies addicionals de vacances de l’exercici 2015 arriba, excepcionalment, fins al 30 de juny de 2016.


Segona. Període de gaudi de dies addicionals de la llicència per assumptes particulars de l’any 2015
Els dies addicionals de la llicència per assumptes particulars generats en l’exercici 2015 es poden gaudir de la manera següent: tres dies, fins a l’1 d’abril de 2016, i la resta, en el cas de personal amb dret a més de tres dies addicionals, fins al 31 de març de 2017.


DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única
Queden derogades totes les disposicions del mateix rang o d’un d’inferior que s’oposen al que es disposa ací, i específicament l’article 19 del Decret 137/2003, del Consell, de 18 de juliol.


DISPOSICIÓ FINAL

Única. Entrada en vigor
Aquest decret entra en vigor l’endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i desplegarà els seus efectes des de l’1 de gener de 2016, d’acord amb allò previst a la disposició transitòria primera.

València, 8 d’abril de 2016

El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER

La consellera de Sanitat Universal i Salut Pública,
CARMEN MONTÓN GIMÉNEZ


ANNEX
Modificació del Decret 137/2003, de 18 de juliol, del Consell, pel qual regula la jornada i l’horari de treball, els permisos, les llicències i les vacances del personal al servei de les institucions sanitàries de la Generalitat dependents de la Conselleria de Sanitat

1. Es modifica l’article 18.1.1, que queda redactat de la manera següent:

«Article 18. Llicències
1. Llicències retribuïdes:
1. Per assumptes particulars que no tinguen acollida entre els permisos, cada any natural i fins al dia 15 de gener de l’any següent, es podrà gaudir de fins a 6 dies de llicència de lliure disposició, o l’equivalent en hores, a raó de 7 hores per dia quan s’exercisquen jornades diàries superiors. El personal ha de sol·licitar, amb l’antelació suficient, la distribució d’aquests dies a la seua conveniència, que ha de valorar la direcció, i que s’ha de concedir sempre que l’absència no provoque una dificultat especial en el desenvolupament normal del treball. El personal temporal gaudeix de la part proporcional que li correspon dels sis dies, segons el temps de serveis prestats.
El personal té dret a dos dies addicionals d’aquesta llicència en complir el sisé trienni, i un dia addicional més per cada trienni que complisca a partir del huité».


2. Es modifica l’article 20, que queda redactat de la manera següent:

«Article 20. Irrenunciabilitat de les vacances i supòsits de compensació salarial
1. Les vacances tenen caràcter irrenunciable, no poden compensar-se en metàl·lic i es gaudeixen dins de l’any natural a què corresponen, excepte en els casos que descriu l’article 23.2.
2. No obstant això, i encara que en tots els casos se n’ha de procurar el gaudi efectiu, excepcionalment, a la conclusió dels nomenaments temporals següents, pot liquidar-se la part proporcional de vacances que no s’han gaudit: nomenaments temporals de tres mesos, o menys, de duració, o que concloguen fora del període de vacances, o que concloguen per les causes establides reglamentàriament de manera que el centre no haja pogut preveure el gaudi de les vacances.
També es compensen en salari les vacances de l’any anterior i del corrent que no s’hagen pogut gaudir per raó d’incapacitat temporal o relacionada amb la maternitat, quan després d’aquestes absències s’extingisca el vincle estatutari sense reincorporació.
3. Per a obtindre la quantitat de dies de salari a liquidar es multiplicarà el coeficient 0,083 pels dies del període generador de les vacances que no s’hagen gaudit».


3. Es modifica l’article 21 que queda redactat de la manera següent:

«Article 21. Durada
1. La durada de les vacances anuals reglamentàries és el mes natural en què es gaudisquen o de trenta dies naturals consecutius, si es fan en un període comprés entre dos mesos. En qualsevol cas, el període de vacances s’acurta o prolonga a fi de contindre 22 dies hàbils de dilluns a divendres. Siga com siga que es gaudisquen, i amb independència del règim de jornada o dels dies i torns de treball concrets que cada persona tinga assignats durant el període de vacances, només pel que fa al còmput de la jornada ordinària anual efectiva, s’imputa pel concepte de vacances un descompte de 163 hores.

2. Si el temps de servei prestat en el període anual a què s’imputa el gaudi de les vacances és inferior a dotze mesos, la durada del període de vacances que ha de concedir-se, en dies hàbils de dilluns a divendres, es calcula a raó de 0,06 dies per cada dia de duració del temps de servei, i s’arredoneix per excés.
3. El personal genera el dret a un dia addicional de vacances en complir quinze anys de serveis prestats, un altre en complir-ne vint, un altre a partir de vint-i-cinc i el quart a partir de trenta. Cada un d’aquests dies addicionals de vacances afig set hores de descompte al còmput de la jornada efectiva anual assenyalat al final del punt primer d’aquest article. Per a establir la quantitat de dies hàbils de dilluns a divendres que ha de contindre el període de vacances del personal amb dret a aquests dies addicionals, quan el temps de servei prestat en el període anual a què s’imputa no siga la totalitat de l’exercici, s’ha de seguir una regla proporcional com la descrita en el punt anterior, açò és, 0,063 dies per cada dia de servei quan hi haja dret a un dia addicional, 0,066 quan en siguen dos, 0,068 en el cas de tres i 0,071 quan en siguen quatre.

4. Pel que fa al còmput temporal per al càlcul de vacances, es considera que hi ha hagut una interrupció de serveis en els períodes corresponents a permisos sense sou i sancions de suspensió.»


4. Es modifica l’article 22 que queda redactat de la manera següent:

«Article 22. Fraccionament
1. Les vacances es poden gaudir de manera ininterrompuda o fraccionada.
2. El personal podrà disposar de fins a 5 dels dies de vacances a què té dret, comptats per jornades de 7 hores, 35 hores, per a gaudir-los a la seua conveniència de manera consecutiva o per separat fora del període de vacances ordinari, si bé el gaudi concret ha de ser acordat amb la persona responsable de la unitat. En el cas que el personal aplique algun d’aquests cinc dies a la lliurança d’alguna jornada de dissabte, diumenge o festiu en que li corresponia treballar, per al còmput del període de vacances gaudit s’entenen consumits igualment els dies corresponents.

3. Els dies, o el corresponent en hores a què al·ludeix el paràgraf anterior, es podran gaudir juntament amb els dies o hores per concepte de llicència de lliure disposició.
4. El dret a vacances restant tindrà lloc dins del període de vacances ordinari en un sol període, com a regla general, o en dos. El menor d’aquests períodes no podrà ser inferior a 7 dies naturals.
5. En tots els casos, i en compliment de la normativa, la suma de dies solts, o la conversió en hores, gaudits fora del període de vacances ordinari, més els dies hàbils de dilluns a divendres en el període o períodes gaudits dins d’aquest, s’ha de correspondre amb el total de dies de vacances a què tinga dret.
6. El fraccionament de vacances restants a què es refereix el punt 4 d’aquest article es farà a petició del personal, amb un informe favorable de la direcció de la unitat a què figure adscrit. La concessió quedarà a criteri de la direcció del centre. La denegació de la petició haurà de ser justificada suficientment i notificada per escrit a la persona interessada».



5. Es modifica l’article 23 que queda redactat de la manera següent:

«Article 23. Període de vacances
1. Les vacances es faran entre els mesos de juliol i setembre, ambdós inclosos, que constitueixen el període de vacances ordinari.
2. La situació d’incapacitat temporal sobrevinguda una vegada iniciat el gaudi de les vacances les interromprà, i es reprendran amb l’alta.
Quan el període de vacances a què es refereix el primer punt d’aquest article coincidisca en el temps amb una incapacitat temporal derivada de l’embaràs, el part o la lactància natural, o amb el descans per maternitat o el permís de paternitat, es tindrà dret a fer les vacances en acabar les causes ressenyades, encara que haja acabat l’any natural a què corresponguen.
En el cas que el període de vacances coincidisca amb una incapacitat temporal per contingències diferents de les assenyalades en el paràgraf anterior, que impossibilite al personal gaudir-les, totalment o parcialment, durant l’any natural a què corresponen, podran fer-se efectives una vegada acabada la incapacitat i sempre que no hagen transcorregut més de díhuit mesos des del final de l’any en què es van originar».

linea
Mapa web