LLEI 5/2018, de 6 de març, de la Generalitat, de l'Horta de València. [2018/2459]
(DOGV núm. 8252 de 12.03.2018) Ref. Base de dades 002588/2018
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 13.03.2018 Aquesta disposició afecta: Desenvolupa o complementa: Aquesta disposició està afectada per: Afectada per: Modificada per: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Presidència de la Generalitat Grup temàtic: Legislació Matèries: Agricultura i alimentació Urbanisme i ordenació del territori Espais naturals protegits Impacte ambiental Medi ambient Patrimoni cultural Descriptors: Temàtics: pla de desenvolupament agrari, política agrària, utilització de les terres, fertilització del sòl, estructura agrària , monografies
LLEI 5/2018, de 6 de març, de la Generalitat, de l'Horta de València. [2018/2459]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans i totes les ciutadanes que les Corts han aprovat i jo, dacord amb el que estableixen la Constitució i lEstatut dAutonomia, en nom del rei, promulgue la llei següent:
PREÀMBUL
De conformitat amb el que hi ha establit en la Constitució i larticle 49.1.9 de lEstatut dautonomia de la Comunitat Valenciana, la Generalitat té competències exclusives en matèria dordenació del territori i del litoral, urbanisme i habitatge. Aquestes competències estan desenvolupades en la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, dordenació del territori, urbanisme i paisatge, de la Comunitat Valenciana. Per tant, les disposicions normatives que regulen els usos i les activitats en lHorta de València, com a espai de gran valor productiu, ambiental i cultural, estan perfectament ancorades en aquest marc legal que, a més, serveix dempara al futur pla dacció territorial dordenació i dinamització de lHorta de València i desenvolupa un instrument de planificació territorial supramunicipal regulat en larticle 16 de lesmentada Llei 5/2014.
Des del punt de vista de lactivitat agrària, el desenvolupament productiu de lHorta de València es troba justificat en lEstatut dautonomia mateix, en larticle 49.3.3, per tal com la Generalitat té competències exclusives en agricultura i reforma i desenvolupament agrari, tal com ho expressa larticle 49.3 de la carta magna de la Comunitat Valenciana. A lefecte, i al marge de la legislació estatal en aquesta matèria, cal tenir en compte lleis autonòmiques que poden tenir un caràcter supletori a aquesta llei, com la Llei 8/2002, de 5 de desembre, dordenació de les estructures agràries de la Comunitat Valenciana, o la Llei 3/2013, de 26 de juliol, dels contractes i altres relacions jurídiques agràries.
També aquesta llei té el seu lloc dins de normes de desenvolupament regulades en la Llei 5/2014, dordenació del territori, urbanisme i paisatge, de la Comunitat Valenciana, com és el cas de linstrument marc de la planificació territorial: lEstratègia territorial de la Comunitat Valenciana, aprovada pel Decret 1/2011 del Consell, la qual proposa la protecció i la dinamització de lHorta de València com una actuació prioritària per a la consecució dun model territorial sostenible i resilient als efectes del canvi climàtic i de la seguretat alimentària. Daltra banda, la Llei estatal 45/2007, de 13 de desembre, per al desenvolupament sostenible del medi rural, inclou determinacions que es poden aplicar a lHorta de València com a àmbit susceptible de potenciar i rebre ajudes dins dels programes agraris i dús públic que la desenvolupen. També cal fer referència a la Llei 35/2011, de 4 doctubre, sobre titularitat compartida de les explotacions agràries, la finalitat de la qual és adaptar el marc jurídic a la realitat social i garantir així la igualtat entre homes i dones al món rural.
Com és àmpliament reconegut per la comunitat científica, lHorta de València constitueix un dels paisatges agraris més rellevants i singulars del món mediterrani. És un espai dacreditats valors productius, ambientals, culturals, històrics i paisatgístics, mereixedor dun règim de protecció i dinamització que en garantisca la recuperació i pervivència per a les generacions futures. LHorta de València posseeix un elevat valor simbòlic i una dimensió internacional evident, ja que només resten cinc espais semblants a la Unió Europea, com ho testifica lInforme Dobris de lAgència Europea del Medi Ambient, el qual reconeix aquests paisatges com a portadors de valors culturals i històrics que la Unió Europea ha de preservar, la qual ha de posar en funcionament els mecanismes necessaris per a conservar-los activament. També en làmbit europeu cal destacar el Dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu sobre lagricultura periurbana i la posterior Carta de lagricultura periurbana.
A més, aquest espai genera una producció agrícola de proximitat que permet que la població de làrea metropolitana de València dispose de productes hortofructícoles dalta qualitat amb costos reduïts de transport i menors emissions de gasos defecte dhivernacle. Aquesta producció es veu afavorida per un sòl dalta capacitat agrològica, segons la cartografia científica vigent, el qual és un recurs natural escàs a la Comunitat Valenciana, on només un poc més del tres per cent de la superfície té aquest potencial edàfic, crucial en les estratègies alimentàries de llarg termini i suport del sector agroalimentari, en el qual la Comunitat Valenciana compta amb grans avantatges competitius i un extraordinari potencial de desenvolupament.
Aquest paisatge productiu i cultural dincalculable valor està amenaçat seriosament de desaparició per la pressió de lactivitat urbanística, les infraestructures de mobilitat i la crisi i abandó de lactivitat agrària. Els últims anys, la superfície de lHorta de València ha estat reduïda sensiblement, la qual cosa ha comportat també pèrdues dels seus elements patrimonials. La majoria de les séquies que formen part de làmbit del Tribunal de les Aigües de la Vega de València, que va ser declarat patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO el 13 de setembre de 2009, han vist reduïda la superfície de reg de tal forma que en alguns casos és testimonial en el moment actual. En alguns trams la zona que es pot considerar com a reguívola ha desaparegut per complet o únicament subsisteixen àrees inconnexes dhorta residual, les quals corren perill de desaparèixer definitivament en una nova pulsió expansiva del cicle urbanístic.
Daltra banda, lAssemblea General de lONU va adoptar, el 25 de setembre 2015, lAgenda 2030 per al desenvolupament sostenible, en la qual es reconeix que no poden considerar-se per separat lalimentació, els mitjans de vida i la gestió dels recursos naturals, i se situa al centre lalimentació i lagricultura, ja siga per a posar fi a la pobresa i la fam, per a respondre al canvi climàtic o per a conservar els nostres recursos naturals. Per això, adoptar lAgenda 2030 i els objectius de desenvolupament sostenible és essencial per al nostre futur a llarg termini, i constitueixen una referència obligada en les polítiques públiques.
Per això, es planteja una llei de lHorta de València que reculla lesperit del dictamen del Consell Valencià de Cultura sobre la conservació de lHorta de València de maig de 2000 i de la iniciativa legislativa popular a través de la Proposició de llei reguladora del procés dordenació i protecció de lHorta de València com a espai natural protegit de 2004, que va suscitar un gran consens en tots els agents socials de la Comunitat Valenciana. I aquesta realitat no és altra que la preservació de lhorta com un sistema productiu, ambiental i cultural integrat, lelement bàsic del qual són les persones que es dediquen a lagricultura. No es pot protegir lhorta des duna visió museística i petrificada daquest espai, sinó que el que es pretén amb aquesta llei, i els instruments que la desenvolupen, és configurar un espai viu i sostenible des de la triple dimensió econòmica, ambiental i social.
La llei es desenvolupa en quaranta-set articles enquadrats en vuit capítols, tres disposicions addicionals, tres de transitòries i dues de finals. Les disposicions generals del primer capítol emfasitzen no sols els objectius de la llei, sinó la rellevància social i lactuació dels poders públics per a referendar aquesta consideració. El segon capítol se centra en la definició dels elements que formen part de lHorta de València, on no hi ha dubte que, al marge dels elements estructurals, morfològics o de patrimoni de lhorta, són les persones que es dediquen a lagricultura lelement central daquest sistema territorial i responsables de la seua pervivència. Per això, no és possible la viabilitat de lhorta sense unes condicions de vida dignes per als llauradors i les llauradores. La pervivència de lHorta de València és condició necessària per a la protecció del patrimoni immaterial reconegut al Tribunal de les Aigües de la Vega de València, que es troba indissolublement vinculat a lexistència mateixa daquest espai en òptimes condicions productives i ambientals.
El capítol tercer de la llei preveu la formulació i laprovació pel Consell dun pla dacció territorial dels definits en larticle 16 de la Llei 5/2014. Es tracta dun instrument dordenació supramunicipal al qual shan dadaptar els plans urbanístics dels municipis que integren làmbit de lhorta. Aquest pla proposarà un règim jurídic per als sòls de lhorta, com a sòls protegits, i de compatibilitat dels distints usos i activitats que puguen implantar-se per a mantenir lhorta com a espai productiu, i preservarà els seus inqüestionables valors, béns i serveis per al conjunt de la societat. En aquest sentit, sestableixen en la llei principis bàsics com la protecció del sòl agrari dalta capacitat, el manteniment del sistema de reg tradicional per gravetat com a element substancial de lhorta, o la incorporació daquest espai i de les connexions territorials externes a la infraestructura verda de làrea metropolitana de València. No obstant això, la llei no es limita a derivar lordenació i la gestió dels sòls de lhorta al pla, sinó que proposa un conjunt de normes, principis i criteris daplicació directa a fi de reforçar la necessitat urgent dactuar de manera activa sobre aquest espai tan amenaçat. Aquestes disposicions es refereixen a la infraestructura verda, el règim dusos i activitats, la classificació del sòl, el paisatge, ladaptació de les infraestructures i lús públic en lhorta.
El capítol quart de la llei posa sobre la taula un dels temes crítics de lhorta com és lestat dabandó o infrautilització de moltes parcel·les agrícoles que puguen ser cultivades per una tercera persona o empresa que es dedique a lactivitat agrícola a ple rendiment. En aquest sentit, la dimensió econòmica de lhorta obliga a regular la funció social de la propietat que configura el contingut essencial del dret mitjançant la possibilitat dimposar deures positius al titular que nasseguren lús efectiu per a fins de desenvolupament econòmic. Sentén que la fixació daquest contingut essencial no pot fer-se des de lexclusiva consideració subjectiva del dret o dels interessos individuals. La funció social de la propietat, en suma, no és un límit extern a la definició o a lexercici, sinó una part integrant del dret mateix. Utilitat individual i funció social, per tant, componen de forma inseparable el contingut del dret de propietat. La falta de cultiu de les finques agrícoles dotades dinfraestructures per abandó daquestes suposa un funcionament ineficient de tals infraestructures i serveis i un autèntic balafiament de recursos públics. Per això, és obligació de la Generalitat facilitar les vies que permeten tant mantenir aquestes terres en cultiu com promoure laccés a les propietats agrícoles a aquells professionals agraris que, en substitució dels titulars, pretenguen dinamitzar lactivitat agrària en lhorta. La llei estableix en aquest capítol un sistema darrendament forçós daquests sòls en favor dun tercer que es dedique activament a lagricultura, o la cessió al Consell de lHorta de València, una vegada determinat lincompliment daquesta funció social, amb lexpropiació del dret dús i aprofitament de les terres de cultiu, encara que es fomenta de manera prioritària la mediació i lacord amistós entre el propietari i el professional cultivador. De manera reglamentària, es desenvoluparan detalladament aquestes disposicions normatives per a fer-les compatibles amb la regulació en matèria destructures agràries i que, en tot cas, hauran datorgar el tràmit daudiència necessari a les persones propietàries daquests sòls.
El capítol cinqué es refereix a la zonificació i la classificació del sòl de lhorta. Shi aporta com a gran novetat la consideració de dos nous instruments urbanístics de recuperació de lhorta: lenclavament i el sector de recuperació de lHorta de València. Ambdós es desenvoluparan sobre sòls degradats de lhorta, que seran determinats en un catàleg despais que cal recuperar continguts en el pla dacció territorial. En ambdós instruments es pretén rehabilitar construccions en mal estat de conservació o permetre un índex dedificabilitat reduït materialitzat, com a màxim, en un terç de làmbit daquests instruments. La restà haurà de dedicar-se a regenerar i cultivar horta en perfectes condicions agrícoles i ambientals. En el cas del sector, es permet una minoració dels estàndards, els paràmetres i els aprofitaments públics de naturalesa urbanística com a conseqüència de les característiques específiques daquest instrument, el qual involucra els nous habitants acollits en la regeneració i la gestió sostenible de lespai dhorta contingut en el sector.
El capítol sisé proposa la creació del Consell de lHorta de València, el qual adoptarà la forma de consorci, amb la participació de les distintes administracions públiques involucrades en la dinamització de lhorta, com també dels actors socials, econòmics i ambientals que tenen la legitimació necessària per a formar part daquest ens, el qual estarà adscrit a la conselleria amb competències en matèria dagricultura i desenvolupament rural. Les funcions seran molt àmplies i comprendran, entre altres, la gestió dels fons que assignen les distintes administracions o sobtinguen pels instruments financers que, si escau, es creen per a garantir la pervivència de lhorta i els seus valors; el suport a la promoció, comercialització i diferenciació dels productes de lhorta; la representació de tots els agents presents en lens i la cooperació amb altres territoris de naturalesa semblant, o la gestió de mecanismes dintermediació de terres, com ara el banc de terres, i de noves tipologies de contractació sostenible que sestan generalitzant en altres àmbits del territori de valor ambiental i cultural.
El capítol seté de la llei està dedicat a la definició dun pla de desenvolupament agrari, amb els programes i projectes corresponents, que elaboraran el Consell de lHorta de València i la conselleria amb competències en agricultura i desenvolupament rural. Aquest pla tindrà com a principals línies estratègiques la millora de les estructures agràries i la professionalització de les explotacions, el relleu generacional dels professionals agraris, la incentivació de les produccions de qualitat o la millora dels canals de comercialització, amb especial atenció als canals curts i la venda directa. També es fomentarà la diversificació de les rendes agràries mitjançant la introducció limitada dactivitats terciàries complementàries i compatibles amb lactivitat agrària i la recuperació i posada en cultiu de terres abandonades o infrautilitzades.
Lúltim capítol de la llei regula un inventari dexplotacions professionals situades en làmbit de lHorta de València, les quals hauran destar inscrites en el Registre General de la Producció Agrícola i disposar duna superfície mínima, en termes dunitats tècniques de treball, com a requisit imprescindible per a beneficiar-se de les accions o dels instruments que desenvolupe el Consell de lHorta de València. A més, es regulen les bonificacions en les transmissions de finques agrícoles a professionals i empreses agràries.
La disposició addicional primera es refereix a una exempció parcial de lestàndard de parc públic de xarxa primària (PVP) de la legislació urbanística, per a aquells municipis que protegisquen els sòls dhorta amb la condició de desenvolupar-hi programes dús públic, sense pertorbar lactivitat agrària. Amb això seviten les classificacions massives de nous sòls urbanitzables al cor de lhorta, la gestió dels quals pot permetre lobtenció daquests espais verds, i se substitueixen per espais dhorta contigus al sòl urbà en els quals es pot compatibilitzar un ús públic sostenible sense minva de la qualitat de vida dels ciutadans del municipi. La segona disposició addicional està relacionada amb lobligatorietat de posar a disposició del registre de la propietat la cartografia georeferenciada dels plans dacció territorial aprovats per la Generalitat.
Respecte a la transitorietat de la llei, tots els instruments de planejament, de naturalesa territorial, urbanística o sectorial, com també les declaracions dinterès comunitari o els projectes dinfraestructures inclosos en làmbit daquesta llei, que hagen iniciat la informació pública amb anterioritat a lentrada en vigor, podran continuar la tramitació dacord amb la legislació anterior o continuar la tramitació ajustant-se a les determinacions daquesta llei. També es regula un règim de fora dordenació, no sols per a les construccions que no sadapten a les determinacions de la llei, sinó també per als elements impropis daquestes.
En definitiva, és una llei necessària per a preservar lHorta de València, compta amb una elevada demanda social, tal com sha constatat en els processos participatius duts a terme, i ha de contribuir a la conservació activa dun espai estratègic, emblemàtic i identitari per a tota la ciutadania de la Comunitat Valenciana. Lhorta és un espai competitiu i estratègic quant a la producció daliments, preservador dels valors culturals i ambientals i integrador en la dimensió social, però, sobretot, lhorta és un actiu territorial que contribueix a lexcel·lència i diferenciació de làrea metropolitana de València, dins del context global duns espais urbans que seran la clau del benestar de les pròximes generacions i de la sostenibilitat del conjunt del planeta.
Aquesta disposició està inclosa en el Pla normatiu de ladministració de la Generalitat per a 2017.
Finalment, cal ressenyar que, durant el procediment delaboració i tramitació daquesta llei, shan consultat els principals agents socials, públics i privats, que hi tenen relació i estan expressament afectats per les seues determinacions. Totes les al·legacions, els suggeriments i les propostes shan analitzat i, en la mesura que sha pogut, shan incorporat al text legal. De la mateixa manera, shan recollit els informes pertinents de les diferents conselleries i el dictamen del Comitè Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana, amb la conformitat del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana. En la tramitació daquest projecte shan aplicat els principis de bona regulació, tal com es preveu en larticle 129 de la Llei 38/2015, d1 doctubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
CAPÍTOL I
Disposicions generals
Article 1. Objecte de la llei
1. Lobjecte de la llei és la preservació, la recuperació i la dinamització de lHorta com a espai amb reconeguts valors agraris, ambientals, paisatgístics, arquitectònics, històrics, culturals i antropològics, que són determinants per al progrés econòmic, la qualitat de vida de la ciutadania i la gestió sostenible de làrea metropolitana de València, promovent la rendibilitat i la viabilitat econòmiques de lactivitat agrària.
2. Per a aconseguir aquestes metes, sestableix un marc regulador dels usos del sòl i de les mesures de gestió i finançament de lactivitat agrària que fomenten el manteniment de lactivitat productiva, la millora de les condicions de vida de les persones que es dediquen a lagricultura i la preservació de lHorta de València davant les pressions de naturalesa urbanística que amenacen la seua sostenibilitat.
Article 2. Objectius de la llei
Els objectius específics de la llei són els següents:
a) Definir els elements constituents de lhorta com a espai emblemàtic i amb valors dignes de protecció.
b) Establir disposicions normatives i criteris daplicació directa per a garantir una conservació activa dels sòls de lhorta i els seus múltiples valors.
c) Establir un marc general de règim dusos i activitats compatibles amb la protecció dels valors de lHorta de València, que es desenvoluparà mitjançant un instrument dordenació supramunicipal que servisca per a consolidar i recuperar els espais dhorta.
d) Proposar la creació dun òrgan de gestió adequat que, entre altres accions, impulse i gestione lactivitat econòmica en lHorta de València, promoga el coneixement dels seus valors per a la ciutadania i vetle per recuperar-la.
e) Preveure la futura dotació de lòrgan de gestió dels instruments de finançament que permeten el compliment de les seues funcions.
f) Establir instruments i mesures de naturalesa urbanística per a recuperar i posar en valor espais degradats de lhorta.
g) Definir instruments dordenació, gestió, dinamització i exercici de lactivitat agrària en lHorta de València adequats per a la consecució de lobjectiu de potenciació duna horta productiva i rendible.
Article 3. Àmbit daplicació
1. Les disposicions daquesta llei saplicaran als sòls en situació bàsica rural, establit com a tal en la legislació bàsica estatal, de làmbit de lHorta de València definit en lapartat següent, inclosos tant les àrees de major valor ambiental i cultural com els espais degradats.
2. Làmbit daplicació daquesta llei, que es delimita en lannex, comprèn entre altres lespai del domini dels regadius històrics de les séquies del Tribunal de les Aigües de la Vega de València; la Reial Séquia de Montcada; el canal del Túria; Francs, Marjals i Extremals, i les hortes de les poblacions de Picanya, Paiporta, Torrent i Catarroja.
3. Linstrument dordenació supramunicipal dels usos i les activitats de lHorta de València podrà tenir un àmbit territorial superior al de la llei per al compliment dels objectius i assegurar la connectivitat ecològica i funcional de lhorta amb la infraestructura verda exterior a aquesta.
Article 4. Funció social i pública de lHorta de València
1. Lactivitat agrària i el patrimoni natural, cultural i paisatgístic de lHorta de València exerceix una funció social rellevant, en afavorir el desenvolupament del sector agrari, la sobirania alimentària, el benestar de les persones, lús sostenible del territori i la prevenció del canvi climàtic.
2. Les accions encaminades a la consecució dels fins daquesta llei es declararan dutilitat pública i interès social a tots els efectes i en particular als expropiatoris, pel que fa als béns o als drets que hi puguen estar afectats.
3. En la planificació i la gestió dels valors del patrimoni natural, cultural i paisatgístic i en la gestió de lactivitat agrària de lHorta de València, es fomentaran els acords voluntaris amb els titulars i els usuaris, com també fórmules de custòdia del territori o altres de naturalesa semblant.
Article 5. Deures dels poders públics
1. Totes les administracions públiques i comunitats de regants integraran, en els seus àmbits competencials respectius, els objectius i les accions necessàries per a la sostenibilitat de lactivitat agrària i la conservació i la utilització racional del patrimoni natural, cultural i paisatgístic de lHorta de València, amb independència de la seua titularitat o règim jurídic.
2. Les administracions públiques i les comunitats de regants:
a) Promouran la participació ciutadana i les activitats que contribuïsquen dassolir els objectius daquesta llei.
b) Fomentaran les accions i els incentius tendents a la millora de les condicions econòmiques, socials i culturals de les persones que es dediquen a lagricultura, en especial les referides a la formació professional, amb especial referència a les tècniques tradicionals i a la transmissió de coneixements, com també aquelles que contribuïsquen a reduir la desigualtat de gènere en aquest àmbit, tot això a fi de protegir lactivitat agrària, millorar la seua rendibilitat i garantir el relleu generacional a lHorta de València.
c) Incentivaran mesures orientades a la conservació i la millora del patrimoni natural, cultural o paisatgístic de lHorta de València, i eliminaran aquelles mesures i afeccions que siguen contràries a la finalitat esmentada.
d) Promouran la utilització de mesures de naturalesa legal, econòmiques i de gestió que contribuïsquen al manteniment de lactivitat productiva a lHorta de València, la sostenibilitat econòmica de les explotacions i la seua conservació com a paisatge agrari cultural dextraordinari valor i singularitat. En aquest sentit, es protegirà lactivitat agrària mitjançant mesures incentivadores adreçades a millorar la rendibilitat.
e) Fomentaran la informació, leducació i la conscienciació ciutadana sobre la necessitat de protegir el patrimoni natural, cultural i paisatgístic de lHorta de València.
f) Cooperaran i col·laboraran amb els agents socials en el compliment dels objectius daquesta llei.
g) Promouran la transmissió del coneixement entre el sector dinvestigació i les persones que es dediquen a lagricultura i daquests a la societat.
h) Vetlaran per garantir el subministrament hídric en quantitat i qualitat suficient a lHorta de València.
i) Fomentaran el consum daliments de proximitat, els hàbits dalimentació saludable i les conductes de respecte a la biodiversitat en la població.
j) Facilitaran laccés de les persones agricultores joves als terrenys agraris a través dels diversos mecanismes dintermediació i garantiran un relleu generacional efectiu, com també laccés a accions formatives en matèria agrària, gestió i comercialització, i a línies dajuda a la incorporació al sector agrari.
CAPÍTOL II
Elements constitutius de lHorta de València
Article 6. Elements de lHorta de València
Els elements bàsics que defineixen i caracteritzen lHorta de València són els següents:
a) Les persones que es dediquen a lagricultura de forma professional.
b) El Tribunal de les Aigües de la Vega de València i les seues comunitats històriques de reg, la Reial Séquia de Montcada i la resta de comunitats de reg.
c) El sòl dalta capacitat agrològica.
d) El patrimoni hidràulic i laigua.
e) El patrimoni arquitectònic, arqueològic i etnològic.
f) El patrimoni natural (ecosistema).
g) La xarxa de camins i sendes històriques.
h) Lestructura i parcel·lari de lHorta de València.
i) Lactivitat agrària.
j) Tot element de caràcter material i immaterial el manteniment del qual siga necessari per a fomentar els senyals didentitat i el sentiment de pertinença.
Article 7. Lagricultor o lagricultora professional
Les persones que es dediquen a lagricultura professionalment a lHorta de València són dipositaris de la cultura agrària tradicional, cultiven la terra, venen els seus productes i la fan productiva. Constitueixen lelement motor imprescindible dun sistema productiu, ambiental i cultural dextraordinari valor com és lHorta de València.
Article 8. El Tribunal de les Aigües de la Vega de València i les seues comunitats històriques de reg, la Reial Séquia de Montcada i la resta de comunitats de reg
1. Les persones que es dediquen a lagricultura a lHorta de València sagrupen en comunitats de regants tradicionals autònomes. Dins de cadascuna daquestes comunitats, les persones que es dediquen a lagricultura segueixen unes normes clares i establides per elles mateixes, que les obliguen a compartir de manera proporcional i equitativa laigua, un recurs limitat i fràgil. Són institucions en què es manifesta la importància històrica i actual de la gestió col·lectiva, democràtica i autogestionada de laigua i les infraestructures de reg.
2. El Tribunal de les Aigües de la Vega de València és lòrgan jurisdiccional encarregat de dirimir els conflictes que, per causa del repartiment de laigua i lús de les infraestructures, poden sorgir en làmbit de les comunitats de regants integrades en aquest, aplicant el dret consuetudinari.
3. El Tribunal de les Aigües és el testimoni duna tradició cultural viva mil·lenària basada en la justícia i el govern democràtic i autogestionada de les aigües de reg de lHorta de València.
4. La Reial Séquia de Montcada és independent de les séquies integrades en el Tribunal de les Aigües de la Vega de València, perquè té els seus propis organismes de govern i el seu jurat de regs.
Article 9. El sòl dalta capacitat agrològica
Els sòls de lHorta de València posseeixen unes condicions ecològiques i edafològiques favorables que els singularitzen com delevada productivitat agrària dins de làmbit mediterrani. La seua conservació per part dels poders públics és un objectiu estratègic des del punt de vista de la sostenibilitat, la seguretat i la sobirania alimentària i la lluita contra el canvi climàtic.
Article 10. El patrimoni hidràulic i laigua
El patrimoni hidràulic de lHorta de València és la xarxa del reg per gravetat, la xarxa de drenatge i els elements que col·laboren en el repartiment dels recursos hídrics i el seu aprofitament, incloent-hi els següents:
a) La xarxa de séquies composta jeràrquicament de séquies mare, braços, rolls, files i regadores.
b) Altres elements de repartiment i distribució de laigua com assuts, aqüeductes, canos i llengües.
c) Els molins que aprofiten els cabals de repartiment que discorren per les séquies.
d) Laigua és lelement essencial que ha permès lexistència de lhorta. Sent majoritàries les aportacions provinents del riu Túria, cal no oblidar les aportacions realitzades a través de multitud de pous distribuïts en el seu àmbit i daltres fonts, com les aigües regenerades. La supervivència de lhorta està supeditada a lexistència de recursos hídrics suficients, tant en quantitat com en qualitat.
Article 11. El patrimoni arquitectònic
El patrimoni arquitectònic de lHorta de València està integrat pels elements següents:
a) Construccions dhabitació, resguard i emmagatzematge, entre daltres i en particular les cases, les alqueries i les barraques de lhorta.
b) Construccions dactivitats agràries i complementàries.
c) Construccions religioses com les cartoixes, els monestirs i les ermites.
Article 12. El patrimoni etnològic
1. El patrimoni material etnològic està compost, amb caràcter general, per aquells béns materials vinculats a tradicions i costums de lhorta i en particular els calvaris, els encreuaments, els mollons de terme i els panells ceràmics i les xemeneies, com també els estris i les eines de cultiu tradicional.
2. El patrimoni immaterial etnològic el constitueixen els jurats de reg, els costums generalment transmesos de manera oral i una gran varietat de manifestacions folklòriques.
Article 13. El patrimoni natural
1. LHorta de València presenta un patrimoni natural de flora i fauna en què sobresurten les masses vegetals no agrícoles, com també les espècies presents en els marges de camins i séquies. El manteniment i la regeneració en serà una acció prioritària daquesta llei i dels instruments que la desenvolupen.
2. Els espais naturals protegits situats en làmbit de lhorta es regiran per la seua legislació i els seus instruments dordenació i gestió específics, els quals prevaldran sobre els de naturalesa urbanística o territorial.
Article 14. La xarxa de camins i sendes històriques
La xarxa de camins de lHorta de València està composta per les vies històriques de comunicació entre localitats, les vies pecuàries, els camins rurals daccés a la parcel·la i a lhàbitat dispers i les que faciliten la comunicació amb punts dinterès turístic, cultural o patrimonial. En els instruments de desenvolupament daquesta llei sidentificarà aquesta xarxa de camins.
Article 15. Lestructura i el parcel·lari de lHorta de València
1. Lestructura parcel·lària de lhorta en constitueix un element integrant que ha de mantenir la seua configuració general. Linstrument dordenació supramunicipal que desenvolupe aquesta llei fixarà els termes en els quals es permetran les actuacions que alteren la seua estructura parcel·lària.
2. Sestabliran mesures que fomenten laugment de la grandària de les explotacions com a forma de millorar la rendibilitat de lactivitat agrària. No es permetrà la concentració de parcel·les que altere els elements estructurals i patrimonials de lhorta en els termes fixats pels instruments de desenvolupament daquesta llei.
Article 16. Lactivitat agrària
1. Lactivitat agrària inclou tots aquells usos, activitats i processos relacionats directament amb la producció agropecuària de lHorta de València, com ara el règim contractual, amb especial referència als arrendaments històrics valencians, la preparació de la terra, el cultiu, el reg, la recol·lecció, la transformació, la comercialització del producte final obtingut i la gestió dels residus.
2. La conselleria competent en matèria dagricultura i desenvolupament rural formularà, en col·laboració amb lorganisme gestor de lhorta, accions de formació per a les persones interessades en lactivitat agrària, especialment joves i dones, com també plans dexercici de lactivitat agrària, a fi de potenciar el funcionament daquest espai com un sistema productiu, viu i competitiu.
Article 17. El catàleg de protecció dels béns culturals
Linstrument dordenació de lHorta de València, regulat en larticle següent, inclourà un catàleg de protecció dels béns culturals de rellevància supralocal i nidentificarà i en determinarà el règim de conservació i recuperació. Els plans generals estructurals dels municipis hauran de completar aquest catàleg, per mitjà de la inclusió dels elements del patrimoni cultural que posseïsquen rang local.
La conselleria competent, en col·laboració amb les administracions locals, establirà i promocionarà mecanismes per a fer efectiva la participació ciutadana en lelaboració del catàleg de protecció dels béns culturals.
CAPÍTOL III
El pla dacció territorial dordenació
i dinamització de lHorta de València.
Règim jurídic dels sòls de lHorta de València
Article 18. El Pla dacció territorial dordenació i dinamització de lHorta de València
1. La Generalitat formularà un pla dacció territorial dordenació i dinamització de lHorta de València, en els termes de larticle 16 de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, dordenació del territori, urbanisme i paisatge, de la Comunitat Valenciana. El pla contindrà, com a mínim, la definició i la caracterització de la infraestructura verda de lHorta de València, la regulació dels usos i les activitats que cal desenvolupar-hi, els criteris dintegració de les infraestructures existents i daquelles que shi implanten, les línies bàsiques dactuació en les diferents matèries que el pla formule i els indicadors per al seguiment i avaluació del pla.
2. Lobjecte prioritari del pla dacció territorial serà la dinamització de lactivitat agrària de lHorta de València i la seua prevalença amb relació a la resta dusos actualment implantats a la seua àrea metropolitana. El pla dacció territorial podrà diferenciar entre la zona rural comuna, la regulació de la qual correspon al planejament municipal, i la zona rural protegida dhorta.
Article 19. La infraestructura verda de lHorta de València
1. El Pla dacció territorial dordenació i dinamització de lHorta de València definirà la infraestructura verda de lhorta, dacord amb els articles 4 i 5 de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, dordenació del territori, urbanisme i paisatge, de la Comunitat Valenciana, a fi de protegir i recuperar els valors ambientals, paisatgístics i culturals de lhorta, els agrosistemes i els patrons ecològics, mitigar els efectes del canvi climàtic i dels riscos naturals i induïts, com també procurar lús públic sostenible que siga compatible amb lactivitat agrària.
2. La infraestructura verda estarà composta, com a mínim, pels espais de valor ambiental, les zones dhorta protegida i les àrees i elements de connexió territorial i funcional amb la infraestructura verda de làmbit exterior de lHorta de València. També shi inclouran aquells espais públics urbans que faciliten la connectivitat de la infraestructura verda.
3. Els plans generals estructurals dels municipis de lhorta hauran dintegrar aquesta infraestructura verda descala supramunicipal i completar-la amb els elements propis de lescala local, tot mantenint sempre la seua coherència i facilitant-ne la connectivitat ecològica i funcional. No sadmetran noves reclassificacions de sòl que afecten els elements de la infraestructura verda definits en el pla dacció territorial, i dacord amb les seues determinacions.
4. El pla dacció territorial podrà delimitar les zones on haurà de mantenir-se el sistema del regadiu tradicional per gravetat, siga a solc o inundació, sense perjudici de la introducció de millores en la qualitat de laigua i en la seua distribució. Les actuacions que es duguen a terme en aquesta matèria seran compatibles amb la preservació dels valors econòmics, ambientals, patrimonials i culturals daquest sistema de regadiu.
Article 20. El paisatge de lHorta de València
1. LHorta de València constitueix un paisatge de rellevància regional. El pla dacció territorial i els plans urbanístics que ordenen aquest espai prestaran una atenció especial al disseny dels límits urbans amb lhorta i hauran de:
a) Respectar les traces principals del sòl agrícola, de la xarxa de camins i la xarxa de séquies principals.
b) Articular una xarxa ditineraris, a partir dels camins i sendes existents, que potencie lús, el gaudi i la visualització de lhorta, compatible amb lactivitat agrària, impedint una accessibilitat massiva a les àrees agrícoles que puguen interferir o dificultar el normal desenvolupament de lactivitat agrària.
c) Garantir la transició adequada entre lespai urbà i lagrícola. Amb caràcter general, es materialitzaran les zones verdes i els espais lliures urbans en el límit de les zones edificades del nucli urbà en contacte amb lhorta, sense perjudici dallò establert per la normativa urbanística.
d) Condicionar els desenvolupaments urbanístics de manera que eviten lafecció visual de lhorta i servisquen per a la regeneració dàmbits degradats.
2. En la forma en què determine el pla dacció territorial, no seran autoritzables actuacions que alteren lestructura de lHorta de València, modifiquen substancialment el tipus de cultiu, deterioren la capacitat productiva del sòl o dipositen materials impropis sobre la coberta vegetal. Les administracions públiques podran incentivar el sistema de cultiu hortícola.
3. Les edificacions existents i les de nova implantació compatibles amb el pla dacció territorial i aquesta llei, amb independència del seu ús, sadaptaran o compliran les disposicions normatives següents:
a) Hauran de respondre en el disseny i la composició a les característiques dominants de lambient en què subiquen, sense que això supose una adaptació mimètica a les solucions tradicionals.
b) Totes les cares de ledificació tindran consideració de façana i quedaran prohibits els tractaments de parets mitgeres. Així mateix, les construccions hauran de realitzar-se amb materials, colors i acabats de qualitat, concordes amb el paisatge rural i les edificacions tradicionals de lentorn.
c) Es fomentaran solucions constructives ecològicament i energèticament autosuficients.
d) En les edificacions existents sincentivarà leliminació dels elements que resulten discordants amb lestètica i lharmonia dins de lespai dhorta en què sinsereixen. A aquest efecte es duran a terme programes i projectes de restauració i integració paisatgística. Aquestes actuacions podran ser incentivades per les administracions públiques.
e) En les edificacions catalogades es compliran, a més, les prescripcions contingudes en linstrument de catalogació, quant a obres permeses, elements que cal protegir, composició i estètica, entre daltres.
f) La parcel·la afecta a ledificació formarà part del conjunt i caldrà, en les de nova implantació, estudiar i justificar la posició de ledificació i la localització respecte a la parcel·la cultivada dacord amb els patrons característics de la zona dhorta en què subiquen.
g) Amb caràcter general, en les noves edificacions es fixa una reculada mínima de tres metres a totes les llindes de parcel·la i de cinc metres des dels eixos dels camins daccés segons el patró tradicional.
h) El pla dacció territorial i els plans urbanístics que ordenen aquest espai fixaran cartes cromàtiques de les edificacions tradicionals i criteris de color compatibles. De la mateixa manera, sestabliran criteris per a lús de les especies arbòries i arbustives tradicionals en làmbit de lhorta.
i) El pla dacció territorial establirà aquells actes de planejament o intervenció en ledificació que requerisquen un estudi de paisatge o dintegració paisatgística, amb informe previ favorable de la conselleria amb competències en matèria de paisatge.
Article 21. Protecció del medi ambient
1. Es fomentarà i incentivarà, per part de les administracions públiques, la conservació i la recuperació funcional i estructural dels ecosistemes fluvials i les masses daigua que transcorren per lHorta de València, com també de la seua interrelació amb la xarxa de regadius tradicionals i la seua funcionalitat de transport i el drenatge daigua. Alhora, es promourà el manteniment i la regeneració de la biodiversitat pròpia vinculada als espais daigua, de manera que es garantisca la funcionalitat ecològica i hidràulica i la prevenció de la propagació de malalties. Així mateix, es fomentarà i incentivarà el manteniment i la regeneració de les masses vegetals presents en lhorta i, en especial, les relacionades amb les construccions tradicionals, els camins i els cursos daigua.
2. Es fomentaran les millors pràctiques dagricultura tradicional, sostenible i ecològica, reduint lús de productes fitosanitaris i fertilitzants de síntesi, potenciant lús daquells més respectuosos amb el medi ambient.
3. La recollida i la utilització de matèria orgànica al sòl com també la utilització i laplicació de fertilitzants inorgànics i fitosanitaris químics, es realitzaran de manera que es minimitzen els riscos de contaminació de les aigües superficials i subterrànies.
4. Queda prohibit labocament incontrolat de residus sòlids dins de làmbit de lhorta, com també les instal·lacions de gestió de residus i les instal·lacions de tractament de subproductes dorigen animal. No tindran la consideració dinstal·lacions els punts de recollida de residus ni els sistemes dautocompostatge domèstic o semblant.
5. Labocament a llits o séquies queda restringit al daigües pluvials i residuals urbanes tractades i regenerades, amb lautorització prèvia de lorganisme de conca. Les aigües pluvials només podran abocar-se a les séquies amb lautorització prèvia del titular de la infraestructura. Les fosses sèptiques i els pous cecs que puguen generar filtracions que afecten les aigües subterrànies hauran de reemplaçar-se per compartiments estancs que impedisquen la filtració i faciliten la retirada dels residus per mitjans adequats especialitzats o connectar-se a la xarxa de clavegueram. Reglamentàriament es determinaran les distàncies requerides per a la connexió obligatòria amb el sistema de clavegueram per a tots els casos devacuació daigües residuals no pluvials. Les administracions públiques competents desenvoluparan programes i projectes, que podran incloure ajudes, subvencions o incentius fiscals, per a eliminar els abocaments urbans i industrials a les aigües subterrànies, als llits o les séquies esmentades, en el termini màxim de vuit anys des que saprove aquesta llei.
6. Shabilitaran llocs de recollida de materials no orgànics provinents de lactivitat agrària.
Article 22. Usos i activitats permeses a lHorta de València
1. Lús global predominant a lHorta de València és lagropecuari. Per això, es podran autoritzar construccions, instal·lacions i obres que siguen necessàries i compatibles amb el millor aprofitament, conservació, atenció i restauració dels recursos propis daquesta activitat. Aquest ús global admet la compatibilitat daltres usos complementaris o dinamitzadors de lactivitat principal.
2. El Pla dacció territorial dordenació i dinamització de lHorta de València establirà la gradació del règim dusos i activitats permeses i de les seues intensitats. En tot cas, per a acollir usos i activitats satorgarà prioritat a la rehabilitació de les edificacions tradicionals existents davant de la construcció de noves i satendran les determinacions del catàleg de béns culturals en les intervencions sobre les edificacions.
3. Es prohibeix tot desenvolupament urbanístic dús industrial global que no estiga expressament contemplat pel pla dacció territorial. Es fomentarà la reconversió i el canvi dús de les àrees industrials contigües amb terrenys dhorta a usos agraris, residencials, terciaris o dotacionals. Aquests canvis hauran de comptar amb linforme favorable del Consell de lHorta de València i complir les determinacions sobre protecció del paisatge previstes en la legislació urbanística i el catàleg de béns.
4. Amb caràcter excepcional, el pla dacció territorial que ordene lhorta permetrà la implantació dusos residencials, dotacionals i terciaris. Els usos terciaris hauran de tenir, obligatòriament, linforme preceptiu favorable del Consell de lHorta de València.
5. Els espais en què els camps de cultiu siguen contigus a la costa tenen un especial valor paisatgístic, etnològic i cultural, per la qual cosa la implantació daquests usos dotacionals i terciaris en cap cas no poden comportar una disminució significativa de la superfície cultivable, ni desincentivar que lactivitat agrària es mantinga al costat de les platges, dunes o restingues de làmbit del pla dacció territorial.
Article 23. Lús públic sostenible i activitats complementàries a lHorta de València
1. A fi de revitalitzar lHorta de València i promouren lús públic sostenible, el pla dacció territorial i els plans generals estructurals que ordenen aquest espai permetran la introducció dusos i activitats de caràcter terciari que siguen compatibles amb els valors de lhorta i beneficien lexercici de lactivitat agrària. La introducció daquests usos i activitats de caràcter terciari hauran de comptar amb informe favorable de la conselleria amb competències en matèria dagricultura i desenvolupament rural o del Consell de lHorta de València, prèviament a la seua inclusió en els instruments dordenació territorial o urbanística.
2. Aquests usos simplantaran de manera preferent en edificis catalogats darquitectura tradicional i pròxims a les vies verdes i itineraris de lhorta i a les àrees dinterès cultural i recreatiu. També simplantaran de manera preferent a les zones de sòl urbà o urbanitzable dinterfície horta-poble o horta-ciutat.
3. Els itineraris i, en general, els elements de lhorta que en permeten lús públic sostenible incentivaran lús de mitjans de transport no motoritzats i de zero emissions, hauran de procurar la màxima connectivitat possible i evitar un ús terciari massiu de lhorta que amenace, degrade o interferisca lactivitat agrària principal. Els camins que discorren dins de les àrees dhorta protegida seran dús agrari preferent. Les administracions públiques prendran mesures per evitar-ne lús com a vies interurbanes de transport privat.
Article 24. Condicions generals per a les infraestructures en làmbit de lHorta de València
1. Les infraestructures de nova implantació i la modificació i ladequació de les existents requeriran un estudi dintegració paisatgística informat favorablement per la conselleria competent en matèria de paisatge i un informe favorable del Consell de lHorta de València. Amb caràcter general, aquestes infraestructures hauran de:
a) Evitar la fragmentació i la degradació dels elements que componen lhorta.
b) Adaptar-se als patrons del territori i als pendents naturals del terreny i evitar talussos i plataformes sobre la rasant natural que dificulten la percepció de lhorta i levacuació natural de revingudes. Serà preferible que tinguen traçat soterrat o en trinxera.
c) Evitar actuacions que dificulten laccessibilitat a les explotacions de les persones que es dediquen a lagricultura.
d) Considerar la seua funció en el paisatge, bé com a límit urbà, bé com a espai de percepció del territori o bé com a element singular. Aquesta funció es potenciarà en el projecte, sense perjudici de la funcionalitat i la seguretat.
e) Als límits urbans, dissenyar-se com a elements de transició entre la ciutat i lhorta, facilitant la connectivitat funcional, física i visual entre ambdós espais.
f) En el disseny dels encreuaments amb els elements lineals del patrimoni hidràulic, posar-los en valor i millorar-ne laccessibilitat física i visual.
g) Impedir locultació dàrees de lhorta dinterès per mitjà de pantalles acústiques o altres elements assimilables.
h) Assegurar-ne la permeabilitat per a les persones, les espècies de flora i fauna i garantir la continuïtat dels ecosistemes.
i) Concentrar les infraestructures lineals en corredors multimodals i minimitzar locupació del sòl dhorta.
2. Totes les noves línies elèctriques, de comunicació per cable i semblants, en làmbit de lHorta de València, hauran dadoptar el traçat i la solució que menor impacte cause a lhorta, tant des del punt de vista agrícola com ambiental i visual. Amb caràcter preferent, shauran de soterrar. Les administracions públiques vetlaran pel soterrament progressiu de les línies aèries preexistents amb lobjectiu de minimitzar-ne limpacte ambiental i visual.
3. En làmbit de lhorta, exclosos els nuclis urbans, no es permet la implantació dinstal·lacions destinades a la captació i la producció denergies renovables que no servisquen de mode exclusiu a lexplotació vinculada, o que siguen exigibles pel Codi tècnic de ledificació en funció de lús específic de ledificació.
CAPÍTOL IV
Règim jurídic del sòl agrari infrautilitzat
en lHorta de València
Article 25. Mecanismes dintermediació
El Consell de lHorta de València, en col·laboració amb la conselleria competent en matèria dagricultura i desenvolupament rural i les administracions locals, és el competent per a portar a terme activitats dintermediació per a la cessió dús de terres, tals com la coordinació diniciatives locals prèvies o larticulació dun banc de terres dins làmbit territorial daplicació daquesta llei; com també activitats de promoció, sensibilització, comunicació entorn als mecanismes de cessió de lús de terres, amb lobjectiu dafavorir la continuïtat de lactivitat agrària en aquelles finques que deixen de ser explotades pel titular. En aquest sentit simpulsaran fórmules de cessió dús que salvaguarden el dret del propietari i que permeten lobtenció de rendes.
Article 26. Sòl agrari infrautilitzat
1. Als efectes daquesta llei, sentendrà per sòl agrari infrautilitzat aquell en el qual concórreguen una o diverses de les circumstàncies següents:
a) Sòls en procés de degradació, sense un mínim treball, agricultura de conservació, manteniment duna coberta vegetal adequada i altres mesures correctores.
b) Sòls on les males pràctiques agràries o usos inconvenients fan que presenten risc daparició de foc, invasió de males herbes, plagues o malalties que puguen causar danys a la parcel·la pròpia o a parcel·les contigües, o posen en risc les condicions ambientals del seu entorn o la salut pública, o aquells que per les seues funcions de defensa davant incendis forestals shagen de llaurar.
c) Sòls agraris que romanguen sense pràctica relacionada amb la producció i el conreu de productes agrícoles, ni destinats a la cria ni al manteniment danimals, ni destinats a activitats complementàries vinculades amb lactivitat agrària durant tres anys consecutius, llevat que raons de caràcter agronòmic o ambiental, degudament motivades, ho justifiquen, o es justifique per qüestions de pèrdua de rendibilitat continuada no atribuïble a la gestió de la persona titular.
2. Reglamentàriament sestablirà:
a) El procediment per a la declaració de sòl infrautilitzat, o per a la revocació, dacord amb les circumstàncies indicades en lapartat anterior i amb la normativa i les orientacions estatals i supranacionals sobre abandonament de superfícies agrícoles.
b) Els mecanismes de control del sòl infrautilitzat a través de mitjans clàssics o teledetecció.
c) La creació i la gestió dun inventari públic de sòl agrari infrautilitzat, que haurà de ser actualitzat, almenys, amb caràcter anual.
Article 27. Declaració de sòl agrari infrautilitzat
1. Quan els serveis dinspecció de la conselleria competent en matèria dagricultura detecten en una inspecció una parcel·la agrària infrautilitzada, alçaran acta dinspecció, informaran el titular de les conseqüències del manteniment de la situació de sòl agrari infrautilitzat i procediran a la declaració de sòl agrari infrautilitzat, dacord amb el que estableix aquesta llei.
2. El procediment de declaració de sòl agrari infrautilitzat respectarà el dret dels interessats a formular al·legacions i a laudiència en els terminis que normativament sestablisquen, amb indicació que, en cas de no efectuar al·legacions en el termini previst sobre el contingut de lacord de declaració de sòl agrari infrautilitzat, aquest podrà ser considerat proposta de resolució.
3. La conselleria competent en matèria dagricultura realitzarà el seguiment de la utilització de les parcel·les declarades com a infrautilitzades. Transcorregut el termini dun any des daquesta declaració i si es mantenen les circumstàncies que hi donaren lloc, es procedirà a inscriure-la en linventari de sòl infrautilitzat creat a lefecte.
4. Una vegada substanciada la inscripció en linventari de sòl infrautilitzat previst en lapartat anterior, satorgarà un termini dun any perquè el titular de la parcel·la trie alguna de les opcions següents:
a) La realització de mesures correctores, en els termes establits legalment.
b) La cessió temporal de la finca en favor de tercera persona, mitjançant qualsevol negoci jurídic vàlid en dret, en el qual constarà de manera expressa que la tercera persona es compromet a evitar la infrautilització del sòl, en els termes establits en larticle 24.1 daquesta llei.
c) La incorporació de la parcel·la en el mecanisme dintermediació gestionat pel Consell de lHorta de València o, si escau, per lentitat local o òrgan adscrit a ladministració pública que actue en làmbit territorial daquesta llei, que sol·licite el titular del sòl per a facilitar-ne lús agrari.
d) La incorporació de la parcel·la a la iniciativa de gestió comuna que sol·licite el titular per a facilitar-ne la gestió de lús.
5. Notificada lopció que es pretenga, aquesta haurà de portar-se a terme en el termini de sis mesos següents a la data en què la decisió de la persona interessada haja entrat en el registre de lòrgan competent.
6. Transcorregut el termini anterior sense haver optat el titular per cap opció, la conselleria competent en matèria dagricultura podrà iniciar el procediment de declaració dincompliment de la funció social de lús de la terra previst en larticle 28.
7. La conselleria competent en matèria dagricultura i desenvolupament rural podrà delegar o encomanar aquestes funcions al Consell de lHorta de València.
Article 28. Declaració dincompliment de la funció social de lús de la terra
1. Transcorreguts els terminis previstos en larticle anterior, si es mantenen les circumstàncies que van motivar la declaració de parcel·la o parcel·les infrautilitzades, després dinscriure-la en linventari de sòl infrautilitzat, la conselleria competent en matèria dagricultura podrà iniciar el procediment per a la declaració dincompliment de la funció social de lús de la terra, per la infrautilització, la qual cosa podrà comportar la cessió temporal de lús de la parcel·la o parcel·les en aquesta situació al Consell de lHorta de València per un termini no inferior a deu anys ni superior a trenta. Aquesta declaració escaurà en cas que hi haja greus motius dordre econòmic, social o ambiental que així ho exigisquen i labandonament total de la parcel·la es trobe acreditat en lexpedient.
2. El procediment per a la declaració dincompliment de la funció social de lús de la terra, com també el derivat daquesta declaració, es regiran per la legislació general sobre expropiació forçosa.
3. Reglamentàriament sestablirà el procediment per a la licitació pública de lús del sòl amb declaració dincompliment de la funció social per ser un sòl agrari infrautilitzat. Les bases de licitació del contracte darrendament exigiran un compromís de cultiu de les terres arrendades i fixaran els criteris de selecció, en els quals, a més de la modalitat de contracte, preu i terminis de larrendament o la cessió, es podran tenir en compte les millores de tipus agrari, ambiental o paisatgístic que caldrà introduir en lexplotació, com també qualsevol altre criteri que considere ladministració competent, en particular criteris socials i que incrementen la presència de les dones i les persones joves en les activitats de lhorta.
CAPÍTOL V
Classificació i zonificació del sòl de lHorta de València
Article 29. La classificació i la zonificació del sòl de lHorta de València
1. El Pla dacció territorial dordenació i dinamització de lHorta de València i els plans generals estructurals dels municipis de lhorta classificaran com a sòl no urbanitzable protegit i qualificaran com a zona rural protegida agrícola (ZRP-AG) els sòls agrícoles de major valor. Els espais naturals inclosos en làmbit de lhorta es regiran pel que hi ha establit en la seua pròpia normativa o, a falta daixò, per la territorial o la urbanística.
2. Els plans generals estructurals dels municipis de lHorta de València, dacord amb el pla dacció territorial, restringiran al màxim locupació del sòl de lhorta pels desenvolupaments urbanístics. Els plans fomentaran les operacions de rehabilitació, regeneració i renovació urbana.
3. La zonificació del sòl rural sestablirà a partir dels diferents patrons docupació del territori presents a lHorta de València, especialment en les relacions de la parcel·lació agrícola amb ledificació tradicional existent.
4. Els plans generals estructurals dels municipis establiran el seu model territorial dacord amb les determinacions del pla dacció territorial i recolliran en la seua memòria justificativa els objectius estratègics establits en el pla dacció territorial esmentat.
5. El pla dacció territorial podrà delimitar sectors i enclavaments de recuperació de lhorta, a lefecte dassignar-los el règim jurídic establit en aquest capítol. Aquests enclavaments i sectors de recuperació de lhorta integraran els terrenys inclosos en làmbit del pla dacció territorial que estiguen en situació bàsica rural i que hagen de ser objecte de recuperació dels seus valors i les seues funcions ambientals, territorials, paisatgístiques, econòmiques i culturals pròpies de lhorta, sempre que la reconstrucció o la introducció dedificacions en resulte compatible.
Secció 1.a
Els enclavaments de recuperació de lHorta de València
Article 30. Característiques i delimitació dels enclavaments de recuperació de lHorta de València
1. Els enclavaments de recuperació de lhorta són superfícies de terrenys degradats sobre les quals hi ha edificacions en situació de ruïna o en mal estat de conservació o són sòls segellats sense edificacions o escassa presencia daquestes, tots ells sense valor patrimonial significatiu i sobre els quals caldria fer actuacions de regeneració de lhorta per a destinar-los a explotació agrària efectiva, permetent reedificar o rehabilitar les superfícies construïdes o edificar una porció minoritària del terreny.
2. La delimitació de cada enclavament de recuperació de lhorta sajustarà a la parcel·la o les parcel·les en què, efectivament, es trobe ledificació en situació de ruïna o en mal estat de conservació, i el seu àmbit dafecció o els sòls segellats descrits en lapartat anterior. El pla dacció territorial establirà una relació dàmbits delimitats que podran ser declarats enclavaments de recuperació de lHorta de València. La declaració correspondrà a la conselleria competent en matèria dordenació del territori, amb laudiència prèvia als interessats.
3. Únicament poden delimitar-se com a enclavament de recuperació dhorta aquells espais que tinguen uns costos deliminació de les edificacions existents o del sòl segellat i de reposició de sòl i sistemes de reg que facen inviable econòmicament la recuperació del cultiu, per no poder amortitzar-se pel simple exercici de lactivitat agrària.
4. No es podrà considerar com a enclavament de recuperació de lhorta cap espai que no es trobe ja degradat i incultivat en el moment de laprovació del pla dacció territorial previst en el capítol III daquesta llei. Als processos de degradació que es puguen produir amb posterioritat, sels aplicarà el règim jurídic dels sòls infrautilitzats del capítol IV daquesta llei.
5. Els ajuntaments, en un termini de tres anys des que saprove el pla dacció territorial dordenació i dinamització de lhorta, podran proposar, mitjançant acord plenari, nous àmbits a la conselleria competent en matèria dordenació del territori per a la possible declaració com a enclavaments de recuperació de lhorta, amb linforme previ favorable del Consell de lHorta. En tot cas, shaurà de provar que el terreny es trobava ja degradat amb anterioritat a lentrada en vigor del pla dacció territorial dordenació i dinamització de lhorta.
Article 31. Determinacions de lordenació dels enclavaments de recuperació de lHorta de València
1. Els enclavaments de recuperació de lhorta són sòls en situació bàsica de sòl rural i es classifiquen com a sòl no urbanitzable. La parcel·la o les parcel·les que constitueixen lenclavament es mantindran o restauraran com a sòl destinat efectivament a lexplotació agrària, almenys en les seues dues terceres parts. En el terç restant es podrà assignar un ús residencial o terciari, sempre que aquest últim estiga permès pel pla dacció territorial.
2. Es podrà rehabilitar ledificació preexistent o edificar, com a màxim, la mateixa superfície que locupada en planta per les edificacions ruïnoses i en mal estat preexistents, amb altura màxima de planta baixa més una planta. La superfície restant daquest terç que pot tenir ús residencial o terciari, que no siga ocupada per edificacions, podrà destinar-se a ús agrari o a usos complementaris de ledificació, sempre que no comporte la realització dobres sobre rasant i respecte el paisatge tradicional dhorta. Als enclavaments de recuperació dhorta que siguen sòls segellats sense edificacions o escassa presència daquestes, es podrà edificar com a màxim el 10 % de la superfície de lenclavament de recuperació dhorta amb les condicions esmentades. Lús no agrari del sòl no podrà superar el 15 % de la superfície de lenclavament de recuperació dhorta. En tot cas, les edificacions sadaptaran als paràmetres constructius determinats pel pla dacció territorial.
Article 32. Obligació de restaurar els enclavaments de recuperació de lHorta de València
1. Les persones propietàries dels sòls que es declaren com a enclavaments tenen lobligació de recuperar el sòl de lhorta i cultivar, almenys, les dues terceres parts de les seues propietats. Si, transcorreguts quatre anys des de la declaració dels enclavaments, aquesta obligació es manté incomplida, la conselleria amb competències en matèria dordenació del territori i urbanisme, preceptivament, instarà les persones propietàries a fer-ne la recuperació, amb la sol·licitud prèvia de les llicències necessàries per a això.
2. Si, transcorreguts dos anys des del requeriment, no sha obtingut per les persones propietàries, per causes imputables a elles, les llicències que resulten exigibles, i no shan iniciat almenys les obres destinades a la recuperació i el cultiu de les dues terceres parts de la finca, la conselleria amb competències en matèria dordenació del territori i urbanisme iniciarà un procediment de venda forçosa del sòl per subhasta pública, per contravenció de la funció social de la propietat agrària de lHorta de València, en el qual es donarà audiència als propietaris. Ladjudicació dels terrenys es realitzarà a qui oferisca un millor preu per ells.
3. En cas que el procediment de venda forçosa resulte infructuós, la conselleria amb competències en matèria dordenació del territori i urbanisme expropiarà el sòl, per contravenció de la funció social de la propietat agrària de lHorta de València, dacord amb el que estableix la legislació general dexpropiació forçosa. En el termini màxim de dos anys des de la materialització de lexpropiació del sòl, la conselleria amb competències en matèria dordenació del territori i urbanisme haurà de cedir lús del sòl a un tercer perquè desenvolupe les actuacions de recuperació de lhorta per un termini suficient per garantir la viabilitat econòmica de lexplotació i lamortització de les despeses de recuperació o, alternativament, vendre el sòl a un tercer perquè desenvolupe les actuacions de recuperació de lhorta. Tant el procediment de cessió dús com el de venda del sòl estaran subjectes a subhasta pública, en la qual sols es tindrà en compte el preu oferit com a criteri per a ladjudicació.
4. Ladquirent de lús o de la propietat del sòl haurà diniciar lexecució de les tasques de recuperació de lhorta en el termini màxim dun any. En cas dincompliment, els terrenys revertiran a la conselleria amb competències en matèria dordenació del territori i urbanisme i haurà de pagar una multa equivalent al 50 % del preu satisfet per ladquisició de lús o de la propietat del sòl, en concepte de sanció.
Secció 2.a
Els sectors de recuperació de lHorta de València
Article 33. Característiques i delimitació dels sectors de recuperació de lHorta de València
1. Els sectors de recuperació de lhorta són espais amplis dhorta contigus al sòl en situació durbanitzat, sobre els quals hi ha edificacions en situació de ruïna o en mal estat de conservació o terrenys agrícoles degradats. Com a màxim, un terç de la superfície del sòl del sector es podrà destinar a la transformació urbanística. Caldrà mantenir la resta de la superfície del sector en condicions dexplotació agrària efectiva.
2. La superfície del sector de recuperació de lhorta estarà estrictament delimitada en el Pla dacció territorial dordenació i dinamització de lHorta de València. La delimitació sajustarà a referències físiques objectives. La superfície inclosa es justificarà en el compliment dels objectius definits en el pla dacció territorial, en la necessitat de sòl dús residencial o terciari, dacord amb lestratègia territorial de la Comunitat Valenciana, i en la viabilitat econòmica de lactuació.
3. Els sectors de recuperació de lhorta delimitats pel pla dacció territorial, excepcionalment, podran ser discontinus i contenir parcel·les cultivades en bon ús dins de làmbit de recuperació.
4. En els espais on es conserve lhorta primigènia, però el Pla dacció territorial dordenació i dinamització de lhorta no els classifique com a sòl no urbanitzable per estar envoltats de trama urbana o infraestructures, si els ajuntaments en lordenació urbanística conserven més del 50 % daquesta horta primigènia preexistent com a dotació pública, podran aplicar les reduccions destàndards i beneficis que es preveuen en larticle 35 daquesta llei.
Article 34. Delimitació dàrea de repartiment i càlcul de laprofitament tipus
1. El sector de recuperació de lhorta constituirà una àrea de repartiment. Laprofitament tipus es calcularà en la forma establida per la legislació vigent en matèria dordenació del territori, urbanisme i paisatge per al sòl urbanitzable.
2. El coeficient dedificabilitat sestablirà en el pla dacció territorial que delimite el sector, i serà dun màxim de 0,33 metres quadrats de sostre residencial per cada metre quadrat de la superfície del sector.
Article 35. Estàndards urbanístics
1. En els sectors de recuperació dhorta es mantindrà com a sòl destinat a explotació agrària efectiva les dues terceres parts de làmbit delimitat, com a mínim, sense que càpiguen altres usos, construccions ni instal·lacions que els vinculats directament a lexplotació agrària dels terrenys.
2. El terç restant podrà ser objecte de transformació urbanística amb les especificitats següents:
a) Es destinarà a sòl dotacional públic no viari el sòl necessari per a atendre les necessitats de la població resident o treballadora calculada per al sector, que no serà inferior a 15 metres quadrats de sòl per cada 100 metres quadrats dedificabilitat residencial, ni del 10 % de la superfície per al sòl terciari. Llevat que es justifique la necessitat dubicació en parcel·la independent, la cessió per a la dotació o lequipament es farà, preferentment, en superfície edificada integrada en un complex immobiliari en els termes definits en la legislació estatal del sòl.
b) La cessió de terrenys per a zones verdes i parc públic dependrà de les necessitats efectives del sector, sense que siguen aplicables els estàndards mínims fixats per la legislació urbanística.
c) El sòl que, de conformitat amb la legislació del sòl, hauria de destinar-se a habitatge de protecció pública, es podrà materialitzar en un altre àmbit del planejament municipal, sempre que sen justifique la innecessarietat en el sector de recuperació de lhorta, dacord amb la població permanent prevista.
d) En concepte daprofitament públic de ladministració en el sector, els propietaris hauran de lliurar a ladministració entre un 2 % i un 5 % de laprofitament del sector en funció de linforme o la memòria de sostenibilitat econòmica.
Article 36. Aprovació dels plans
1. El pla dacció territorial delimitarà els usos, ledificabilitat màxima i la superfície màxima on es materialitzarà la urbanització, llevat dels espais referits en larticle 33.4 daquesta llei.
2. Els instruments de planejament urbanístic determinaran la resta de paràmetres dordenació i shi podran efectuar ajustos descala de la zona objecte durbanització sempre que estiguen justificats degudament, que no podran ser superiors al 5 % de la superfície.
3. Laprovació dels plans que delimiten i ordenen sectors de recuperació dhorta comportarà la declaració dutilitat pública i interès social quan lexecució haja de produir-se per expropiació.
Article 37. Règim de gestió urbanística del sòl i reparcel·lació
1. La gestió urbanística dels sectors de recuperació dhorta es farà dacord amb el règim establit en la legislació vigent en matèria dordenació del territori, urbanisme i paisatge per a les actuacions integrades en sòls urbanitzables, amb les especificitats fixades en aquesta llei.
2. Executades les previsions del programa, un terç de la superfície del sector, com a màxim, adquirirà la condició de sòl urbanitzat i li serà aplicable el règim jurídic corresponent; la resta mantindrà la situació rural i equipararà el règim jurídic al de sòl no urbanitzable de protecció de lhorta, que es regirà i es gestionarà dacord amb la legislació vigent en matèria dordenació del territori, urbanisme i paisatge i les determinacions del pla dacció territorial.
3. En la reparcel·lació saplicarà el règim establit en la legislació vigent en matèria dordenació del territori, urbanisme i paisatge, amb lespecificitat que a cada persona propietària se li podrà adjudicar una part daprofitament agrícola i una altra part daprofitament urbanístic, en proporció a la seua finca daportació.
4. A lefecte de mantenir el parcel·lari tradicional, a les persones propietàries la parcel·la daportació de les quals haja de ser destinada a lús agrícola sels podrà adjudicar una proporció superior daprofitament agrícola en detriment de laprofitament urbanístic, a lefecte del qual sestablirà un coeficient dequivalència entre ambdós aprofitaments.
5. Les obres durbanització del programa inclouran leliminació de totes les edificacions no protegides dels sòls que mantinguen la situació rural, com també la reposició dels sòls, sistemes de reg i infraestructures necessàries per a lús agrícola.
6. No podran autoritzar-se usos en el sector fins a la culminació i recepció de les obres de recuperació necessàries per a permetre lexplotació agrària amb les característiques que li pertoquen dacord amb el tipus de sòl de protecció dhorta que corresponga als terrenys agraris del sector, en els mateixos termes que la legislació urbanística fixa per a les obres durbanització dactuacions integrades.
CAPÍTOL VI
El Consell de lHorta de València
Article 38. Consell de lHorta de València
En els termes previstos per la llei, es crearà el Consell de lHorta de València com a ens gestor de lhorta adscrit a la conselleria amb competències en matèria dagricultura i desenvolupament rural.
Article 39. Naturalesa jurídica
1. El Consell de lHorta de València és un consorci amb personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat per a obrar. Gaudeix dautonomia en lorganització i en ladministració del patrimoni propi per al compliment dels seus fins.
2. Aquesta entitat té per objecte garantir la pervivència i promoure la dinamització de les activitats agràries en lHorta de València, fomentant una agricultura més respectuosa amb el medi ambient com també la possibilitat de permetre usos i activitats complementaris i compatibles amb les activitats agràries, per a millorar la sostenibilitat econòmica, social i ambiental del territori i de les activitats desenvolupades en làmbit daplicació daquesta llei. Com també fomentar la participació ciutadana en la presa de decisions que afecten lhorta, la sobirania alimentària, la reconnexió camp-ciutat i impulsar un sistema agroalimentari local.
Article 40. Règim jurídic
1. El Consell de lHorta de València es regirà per aquesta llei i les disposicions especials que el regulen. En concret, per:
a) La Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, dhisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, i la Llei 40/2015, d1 doctubre, de règim jurídic del sector públic, o normatives que les substituïsquen.
b) La legislació sobre el procediment administratiu comú, quan exercisca potestats administratives.
c) La legislació sobre contractes de les administracions públiques, pel que fa a lexecució material dobres, prestació de serveis i explotació de serveis i equipaments.
d) En tota la resta, per les normes de dret civil, mercantil i laboral, quant a lactuació com a empresa mercantil.
2. Els plans i els programes dobres i instal·lacions que realitze el Consell de lHorta de València per al compliment dels fins comporten la declaració dutilitat pública.
Article 41. Funcions
Corresponen al Consell de lHorta de València les funcions següents:
a) Elaborar, junt amb la conselleria amb competències en agricultura i desenvolupament rural, el Pla de desenvolupament agrari de lHorta de València o instrument equivalent, com també la gestió i la coordinació, a més delaborar els programes i els projectes que es formulen a la seua empara.
b) Adquirir o arrendar terrenys i la resta de béns mobles o immobles, materials i immaterials, necessaris per al compliment dels seus fins.
c) Obtenir els recursos i les ajudes tècniques i econòmiques provinents daltres institucions públiques i privades, entre daltres, els fons provinents de la Unió Europea. Gestionar la percepció última daquests recursos i ajudes per part de les persones que es dediquen a lagricultura.
d) Realitzar funcions de gestió i mediació per a facilitar la cessió dús o larrendament de parcel·les agràries o finques rústiques sense conrear, amb lobjectiu dafavorir la continuïtat de lactivitat agrària en làmbit de lHorta de València. Coordinar iniciatives locals prèvies dintermediació de terres, articular un banc de terres dins làmbit territorial daplicació daquesta llei, portar a terme activitats de promoció, sensibilització i comunicació en torn als mecanismes de cessió de lús de terres per afavorir el conreu de camps abandonats i la millora de la rendibilitat de les explotacions agràries.
e) Promoure i gestionar les marques de qualitat dels productes de lhorta, que els doten dun major valor afegit i els diferencien de la resta del mercat.
f) Promoure i gestionar un servei de guarderia rural, en coordinació i cooperació amb la policia local dels municipis de làmbit de lHorta de València que garantisca la seguretat de les explotacions.
g) Vetlar per lestat correcte, dacord amb aquesta llei, de les infraestructures annexes a lhorta, com són les xarxes de camins i séquies.
h) Prestar serveis dassessorament i fomentar la formació professional agrària a les persones que es dediquen a lagricultura i fomentar que garantisquen un relleu generacional adequat.
i) Oferir formació a persones joves i adultes en matèria dagroecologia i sobirania alimentària, des duna perspectiva social i educativa.
j) Impulsar la investigació, el desenvolupament i lavaluació dexperiències dinnovació social en lactivitat agrària, que promoguen experiències col·laboratives, participatives i inclusives, com també la seua difusió.
k) Programar i gestionar mecanismes de compensació econòmica a les persones que es dediquen a lagricultura pel manteniment dels elements constitutius de lHorta de València, definits en larticle 6 daquesta llei, i, en especial, pel manteniment de les activitats agràries.
l) Elaborar dictàmens, informes, plans, programes i projectes sobre lHorta de València i requerir de les administracions competents les actuacions necessàries per al compliment dels objectius. En tot cas, els informes del Consell de lHorta relatius a usos i activitats en làmbit de lHorta de València tindran caràcter preceptiu i vinculant.
m) Promoure campanyes dinformació i sensibilització ciutadana sobre els valors econòmics, ambientals i culturals de lHorta de València, de foment del consum dels seus productes, mercats de proximitat, qualsevol classe dactivitats que ajuden a incrementar la renda de les persones que es dediquen a lagricultura, perquè la seua professió els permeta viure dignament daquesta i, en especial, mesures de sensibilització amb relació a la participació de les dones i les persones joves en el sector.
n) Visibilitzar la potencialitat de lagricultura urbana i periurbana com a eina dinclusió i transformació social i de desenvolupament local.
o) Establir convenis de col·laboració amb altres entitats públiques i privades sense ànim de lucre que tinguen objectius coincidents amb el Consell de lHorta de València.
p) Percebre i gestionar taxes, preus públics i altres ingressos dorigen públic i privat que li puguen correspondre dacord amb la normativa aplicable.
q) Actuar com a òrgan de representació de les entitats presents en el Consell de lHorta de València amb relació a tot el que faça referència a les seues funcions i dacord amb el que establisquen els seus estatuts.
r) Garantir el compliment de la legislació sectorial aplicable en làmbit de lhorta i de les determinacions del Pla dacció territorial dordenació i dinamització de lHorta de València i del Pla de desenvolupament agrari de lHorta de València.
s) Garantir el compliment de la legislació vigent en matèria digualtat i paritat de gènere, en especial la de titularitat compartida de les explotacions agràries.
t) Exercir totes les funcions que, en làmbit de lHorta de València, li deleguen o encomanen les administracions amb competències en aquest àmbit, i adoptar totes les accions necessàries per al compliment dels objectius daquesta llei i dels instruments de desenvolupament.
Article 42. Estructura
1. El Consell de lHorta de València comptarà amb la participació dentitats públiques i privades. Hi estaran representades, com a mínim, el Tribunal de les Aigües de la Vega de València; la Reial Séquia de Montcada; la Generalitat, a través de les conselleries amb competències en agricultura i desenvolupament rural, medi ambient, ordenació del territori i paisatge, economia i patrimoni cultural; la Diputació Provincial de València; una representació dels ajuntaments de làmbit de lhorta; les universitats públiques; els sindicats; els òrgans de gestió i participació dels espais naturals protegits inclosos en làmbit de lhorta; lorganisme de conca competent; les entitats agràries, de distribució i de consum; les comunitats de regants de làmbit, i les organitzacions de defensa del medi ambient i del territori.
2. El Consell de lHorta constarà, com a mínim, dun òrgan executiu, un òrgan operatiu de caràcter tècnic i un òrgan participatiu de caràcter consultiu. En lòrgan executiu estaran representades les administracions públiques integrades en el consorci. També podran estar representades les entitats privades sense ànim de lucre que acrediten una activitat mínima de dos anys en matèria de defensa i promoció de lactivitat agrària en làmbit de lHorta de València. Entre les entitats privades sense ànim de lucre que participen en lòrgan executiu seran majoria les organitzacions professionals agràries. Tots els membres integrats en el consorci formaran part de lòrgan participatiu.
3. El funcionament i lorganització interna del Consell de lHorta de València sestabliran en els seus estatuts, que garantiran el funcionament democràtic, com també lequitat entre dones i homes.
Article 43. Patrimoni i béns
1. El Consell de lHorta de València tindrà patrimoni propi afecte al compliment dels seus fins, que estarà integrat pel conjunt de béns, drets i obligacions de què siga titular, ja siguen assignats per lleis o reglaments, o adquirits amb els seus recursos propis. A més, se li podran adscriure béns de domini públic i patrimonials que siguen de titularitat de la Generalitat o daltres administracions públiques.
2. El Consell de lHorta de València té les facultats dús, gestió, administració, conservació, millora i delimitació sobre els béns de domini públic de què siga titular o tinga adscrits, i pot adoptar les mesures necessàries per a garantir lexercici de les facultats esmentades, dacord amb la legislació vigent.
3. Els béns de domini públic adscrits a lesmentat Consell de lHorta de València, o sobre els quals aquest tinga la titularitat, quan no siguen necessaris per al compliment dels seus fins, podran ser desafectats i incorporats al patrimoni del Consell de lHorta de València per a un compliment millor dels objectius daquesta llei.
Article 44. Recursos econòmics i el seu control
1. Els recursos econòmics del Consell de lHorta de València provindran de:
a) La gestió del seu patrimoni i del patrimoni que se li encomane administrar, incloent-hi taxes i preus públics que shagen de satisfer, entre altres, per la utilització dinstal·lacions i serveis.
b) La realització dactivitats econòmiques relacionades amb el seu objecte.
c) Els fons provinents de la Unió Europea que li puguen ser assignats, com també les aportacions i subvencions provinents de les distintes administracions públiques.
d) Els recursos de naturalesa fiscal o tributària que, si és el cas, es puguen crear, i els provinents de la gestió urbanística o del patrimoni públic de sòl dels municipis que formen part de làmbit de lhorta.
e) Les operacions dendeutament que puga concertar, com també les donacions, llegats i altres aportacions dentitats privades i persones físiques.
f) Qualsevol altre ingrés que obtinga emparat en la legislació vigent per al compliment dels seus objectius.
2. Els recursos econòmics del Consell de lHorta de València podran ser alienats, gravats i cedits dacord amb el que estableix la legislació sobre el sector públic empresarial. El seu control comptable i financer sefectuarà dacord amb la legislació de la Generalitat en matèria dhisenda pública.
3. El pla dacció territorial podrà autoritzar usos i activitats a lhorta que simplanten sense necessitat de declaració dinterès comunitari, que, en tot cas, hauran de satisfer un cànon de quantia equivalent al regulat en la legislació urbanística per aquest instrument. Els ingressos públics derivats dels cànons satisfets pels promotors daquestes activitats tindran el Consell de lHorta de València com a beneficiari.
CAPÍTOL VII
El pla de desenvolupament agrari
Article 45. El Pla de desenvolupament agrari de lHorta de València
1. El Pla de desenvolupament agrari de lHorta de València és linstrument estratègic que té com a finalitat la millora de les rendes per a les persones que es dediquen a lagricultura i les empreses agràries, garantint la rendibilitat econòmica de les explotacions agràries i la supervivència de lhorta. El pla ha dincloure una estimació dels recursos disponibles, les necessitats i dèficits agraris, les prioritats, la seua concreció i el paper del Consell de lHorta de València.
2. El pla serà elaborat per la conselleria amb competències en agricultura i desenvolupament rural, comptant amb la col·laboració del Consell de lHorta de València i amb la participació de la ciutadania, el teixit associatiu relacionat amb làmbit de lhorta, les entitats locals, les organitzacions professionals agràries, els òrgans de gestió i participació dels espais naturals protegits inclosos en làmbit de lhorta i lorganisme de conca competent, entre altres.
3. El pla serà desenvolupat per programes i projectes la tramitació i aprovació dels quals podrà ser anterior a laprovació del pla, sempre que sadeqüen a les línies estratègiques expressades en lapartat següent daquest article i no contravinguen el que estableix aquesta llei. Amb caràcter general, laprovació daquests programes i projectes recaurà en la conselleria competent en agricultura i desenvolupament rural i podran ser aprovats per altres departaments o administracions públiques en funció de la naturalesa del seu contingut.
4. El contingut de les línies estratègiques del pla haurà de dirigir-se cap a la consecució dels objectius següents:
a) La millora de les infraestructures agràries, com ara les xarxes de reg i camins, i de la seguretat rural.
b) La professionalització i millora de la viabilitat i rendibilitat de les explotacions agràries.
c) La incentivació de les produccions de qualitat, incloent-hi les marques de qualitat, el consum, la proximitat, lagroecologia, la sostenibilitat, lús de varietats locals o qualsevol acció que contribuïsca a la diferenciació de lHorta de València i els seus productes.
d) La millora i implantació de xarxes de comercialització i distribució, el foment de canals curts de comercialització o la venda directa, que integren de forma eficient els productes de lHorta de València dins de la cadena de valor del sector agroalimentari.
e) La diversificació de les rendes agràries per mitjà de la implantació racional i limitada dusos i activitats complementaris i compatibles amb lactivitat agrària principal.
f) Els mecanismes de gestió i intermediació de terres dhorta, destinades, de manera especial, cap a les persones que es dediquen a lagricultura professionalment, de manera especial, a joves i dones.
g) Mesures que afavorisquen la incorporació de noves persones dedicades a lagricultura, en especial joves i dones, que garantisquen un relleu generacional adequat a través dincentius fiscals, ajuda i formació professional agrària, reglada o no, entre altres.
h) El desenvolupament de fórmules de contractació com ara la custòdia del territori, el pagament per serveis ambientals, convenis i qualssevol altres que estiguen dirigits cap a una gestió sostenible i participativa de lHorta de València.
i) La proposta i disseny de mesures per a lús públic i recreatiu racional de lHorta de València.
j) La visibilització social i ambiental de lHorta de València i la difusió dels seus valors en esdeveniments i certàmens i dirigits, entre altres qüestions, a fomentar la presència i visibilitat de les dones.
k) La creació de xarxes de cooperació amb altres territoris que tinguen una problemàtica comuna quant a la defensa dels interessos de terrenys dhorta.
l) Qualsevol altre dels previstos en els objectius daquesta llei i en el pla dacció territorial que la desenvolupe.
5. El pla ha dincloure indicadors i procediments que en permeten el seguiment i lavaluació. Ha dincloure a més un procediment per a la modificació i la revisió.
6. Es podran desenvolupar plans i projectes pilots que produïsquen efectes demostratius de bones pràctiques en àmbits concrets de lhorta.
CAPÍTOL VIII
Explotacions agràries professionals
i transmissió de camps de cultiu
Article 46. Inventari dexplotacions agràries professionals de lHorta de València
1. Amb lobjectiu de professionalitzar lactivitat agrària i millorar la seua rendibilitat, el Consell de lHorta de València disposarà dun inventari dexplotacions agràries professionals en què estaran incloses totes aquelles inscrites en el Registre General de Producció Agrícola que complisquen les condicions següents:
a) Estar ubicades dins de làmbit de lHorta de València definit en aquesta llei.
b) Acreditar una superfície mínima que complisca les condicions determinades en aquest article.
2. La superfície mínima que han de cultivar aquestes explotacions serà establida pel pla de desenvolupament agrari, i es podrà aconseguir amb larrendament daltres camps o per mitjà de la constitució duna organització de cultiu en comú, complint amb les determinacions que a lefecte fixe el pla de desenvolupament agrari.
El Consell de lHorta de València, en el marc del pla esmentat, podrà incrementar o disminuir les UTA de lexplotació necessàries per a formar part de linventari, en funció de modalitats productives com lagricultura ecològica, la venda directa o la transformació de la producció.
3. Les persones que es dediquen a lagricultura i les empreses agràries, per a ser beneficiàries dels avantatges que es deriven de laplicació del pla de desenvolupament agrari i de les activitats del Consell de lHorta de València, hauran destar incloses en linventari esmentat.
Article 47. Transmissió de camps de cultiu
En les transmissions del domini duna finca rústica situada dins de làmbit del pla dacció territorial, si ladquirent és una persona dedicada a lagricultura o una empresa agrària, inscrites en linventari dexplotacions agràries professionals, i destina la finca rústica al cultiu, saplicarà una bonificació de limpost de transmissions patrimonials que es regularà mitjançant linstrument legal adient.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Compliment dels estàndards urbanístics en lHorta de València
1. Als municipis el sòl no urbanitzable dels quals estiga totalment o parcialment inclòs en làmbit del Pla dacció territorial dordenació i dinamització de lHorta de València, podrà minorar-se lestàndard de parc públic de la xarxa primària, previst en larticle 24.1.c de la Llei dordenació del territori, urbanisme i paisatge, en les quanties següents:
a) Fins a un 35 %, a tots els municipis que compleixen la condició anterior i justifiquen lexistència de 10 metres quadrats de sòl de protecció dhorta per cada metre quadrat de parc públic minorat.
b) Fins a un 50 %, a aquells municipis amb població inferior a 25.000 habitants o tinguen, almenys, el 75 % del sòl no urbanitzable com a sòl dhorta protegida, i es justifique lexistència de 10 metres quadrats de sòl de protecció dhorta per cada metre quadrat de parc públic minorat.
2. Amb caràcter excepcional, per la singularitat i lelevat valor agronòmic, cultural i paisatgístic, els sòls de protecció dhorta situats en la franja litoral podran considerar-se en el planejament estructural general com a parc públic de la xarxa primària (PVP) previst en larticle 24.1.c de la Llei dordenació del territori, urbanisme i paisatge, però hauran de mantenir en tot cas lús agrari en una superfície, com a mínim, equivalent a la superfície cultivable a lentrada en vigor del pla dacció territorial dordenació i dinamització de lHorta de València.
3. Laplicació de les determinacions establides en els apartats 1 i 2 daquest article exigirà la realització dun programa dús públic sostenible als espais dhorta amb caràcter preceptiu. Aquest programa haurà de ser informat de forma preceptiva i vinculant per la conselleria amb competències en matèria dordenació del territori, urbanisme i paisatge, i comptar amb informe favorable del Consell de lHorta que en garantisca la comptabilitat amb lactivitat agrària. El pressupost daquest programa haurà de ser equivalent al cost dexecució del PVP que, com a conseqüència daquesta mesura, deixe de realitzar-se, i descomptar, si escau, el cost dadquisició del òl.
4. En tot cas, les condicions funcionals i dimensionals de parc urbà (VP) a què es refereix lannex IV.III.3.2.c de la Llei dordenació del territori, urbanisme i paisatge, sentendran complides amb les establides en lapartat 3.2.b de lannex per a jardins públics (VP).
Segona. Inscripció en el registre de la propietat
La conselleria competent en matèria dordenació del territori, en el termini de tres mesos des de la publicació daquesta llei, posarà a disposició dels registradors de la propietat, per a la seua incorporació a laplicació informàtica auxiliar a què es refereix larticle 9 de la Llei hipotecària, un accés per mitjà dun servei de mapes web a tots els plans dacció territorial, degudament georeferenciats i metadatats, així com a les seues modificacions aprovades definitivament i en vigor.
Tercera
En el termini màxim de nou mesos des de lentrada en vigor daquesta llei es constituirà el Consell de lHorta de València i selaborarà el pla de desenvolupament agrari.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera. El planejament en tramitació
Els instruments de planejament, de naturalesa territorial, urbanística o sectorial, així com les declaracions dinterès comunitari o els projectes dinfraestructures inclosos en làmbit daquesta llei que hagen iniciat la seua informació pública amb anterioritat a lentrada en vigor daquesta llei, podran continuar la seua tramitació dacord amb la legislació anterior o continuar la seua tramitació ajustant-se a les determinacions daquesta llei.
En cas que un expedient de planejament urbanístic o de declaració dinterès comunitari informat al públic prèviament a lentrada en vigor daquesta llei entre en contradicció greu amb el seu esperit i els seus objectius, les administracions públiques responsables de laprovació del planejament o les declaracions dinterès comunitari podran aplicar les determinacions daquesta llei, amb la determinació prèvia, si escau, de les possibles responsabilitats patrimonials que pertoquen.
Segona. El règim de fora dordenació
Es declaren en situació de fora dordenació totes les construccions, o elements impropis daquestes, que siguen contraris a les determinacions daquesta llei, i no podran realitzar-shi més obres que les de mera conservació.
Sexceptuaran daquest règim aquelles construccions destinades a habitatge que tinguen les llicències i autoritzacions preceptives que shagen atorgat dacord amb lordenació urbanística. Tampoc serà causa daquest règim el mer incompliment de les distàncies de reculada mínima o de distància mínima als eixos de camins establits per aquesta llei.
Tercera. Règim de sòl infrautilitzat
La regulació relativa a sòl infrautilitzat daquesta llei sadequarà a la que, amb caràcter general, es fixe en matèria agrària per al conjunt de làmbit territorial de la Comunitat Valenciana, ateses les particularitats de lhorta.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Habilitació normativa
Es faculta el Consell per a dictar les disposicions necessàries per al desenvolupament i lexecució daquesta llei en un termini màxim de dos anys des que entre en vigor, sense perjudici dels terminis establits en les disposicions addicionals.
Segona. Entrada en vigor
Aquesta llei entrarà en vigor lendemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Per tant, ordene que tots els ciutadans i totes les ciutadanes, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir aquesta llei.
València, 6 de març de 2018
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
ANNEX
Delimitació de làmbit daplicació
de la Llei de lHorta de València
Les disposicions daquesta llei saplicaran als sòls en situació bàsica rural de làmbit de lHorta de València i dacord amb larticle 21 del text refós de la Llei de sòl i rehabilitació urbana, que va ser aprovat per mitjà del Reial decret llei de 30 doctubre de 2015. Aquest àmbit, que geogràficament correspon amb la línia occidental grafiada en el plànol adjunt i la línia de costa del mar Mediterrani, comprèn, entre altres, lespai domini dels regadius històrics de les séquies del Tribunal de les Aigües de la Vega de València; la Séquia Reial de Montcada; el canal del Túria; Francs, Marjals i Extremals, i les hortes delevat valor patrimonial de les poblacions de Picanya, Paiporta, Torrent i Catarroja.