Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

LLEI 5/2018, de 6 de març, de la Generalitat, de l'Horta de València. [2018/2459]

(DOGV núm. 8252 de 12.03.2018) Ref. Base de dades 002588/2018

LLEI 5/2018, de 6 de març, de la Generalitat, de l'Horta de València. [2018/2459]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans i totes les ciutadanes que les Corts han aprovat i jo, d’acord amb el que estableixen la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, en nom del rei, promulgue la llei següent:



PREÀMBUL

De conformitat amb el que hi ha establit en la Constitució i l’article 49.1.9 de l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana, la Generalitat té competències exclusives en matèria d’ordenació del territori i del litoral, urbanisme i habitatge. Aquestes competències estan desenvolupades en la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, de la Comunitat Valenciana. Per tant, les disposicions normatives que regulen els usos i les activitats en l’Horta de València, com a espai de gran valor productiu, ambiental i cultural, estan perfectament ancorades en aquest marc legal que, a més, serveix d’empara al futur pla d’acció territorial d’ordenació i dinamització de l’Horta de València i desenvolupa un instrument de planificació territorial supramunicipal regulat en l’article 16 de l’esmentada Llei 5/2014.

Des del punt de vista de l’activitat agrària, el desenvolupament productiu de l’Horta de València es troba justificat en l’Estatut d’autonomia mateix, en l’article 49.3.3, per tal com la Generalitat té competències exclusives en agricultura i reforma i desenvolupament agrari, tal com ho expressa l’article 49.3 de la carta magna de la Comunitat Valenciana. A l’efecte, i al marge de la legislació estatal en aquesta matèria, cal tenir en compte lleis autonòmiques que poden tenir un caràcter supletori a aquesta llei, com la Llei 8/2002, de 5 de desembre, d’ordenació de les estructures agràries de la Comunitat Valenciana, o la Llei 3/2013, de 26 de juliol, dels contractes i altres relacions jurídiques agràries.

També aquesta llei té el seu lloc dins de normes de desenvolupament regulades en la Llei 5/2014, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, de la Comunitat Valenciana, com és el cas de l’instrument marc de la planificació territorial: l’Estratègia territorial de la Comunitat Valenciana, aprovada pel Decret 1/2011 del Consell, la qual proposa la protecció i la dinamització de l’Horta de València com una actuació prioritària per a la consecució d’un model territorial sostenible i resilient als efectes del canvi climàtic i de la seguretat alimentària. D’altra banda, la Llei estatal 45/2007, de 13 de desembre, per al desenvolupament sostenible del medi rural, inclou determinacions que es poden aplicar a l’Horta de València com a àmbit susceptible de potenciar i rebre ajudes dins dels programes agraris i d’ús públic que la desenvolupen. També cal fer referència a la Llei 35/2011, de 4 d’octubre, sobre titularitat compartida de les explotacions agràries, la finalitat de la qual és adaptar el marc jurídic a la realitat social i garantir així la igualtat entre homes i dones al món rural.

Com és àmpliament reconegut per la comunitat científica, l’Horta de València constitueix un dels paisatges agraris més rellevants i singulars del món mediterrani. És un espai d’acreditats valors productius, ambientals, culturals, històrics i paisatgístics, mereixedor d’un règim de protecció i dinamització que en garantisca la recuperació i pervivència per a les generacions futures. L’Horta de València posseeix un elevat valor simbòlic i una dimensió internacional evident, ja que només resten cinc espais semblants a la Unió Europea, com ho testifica l’Informe Dobris de l’Agència Europea del Medi Ambient, el qual reconeix aquests paisatges com a portadors de valors culturals i històrics que la Unió Europea ha de preservar, la qual ha de posar en funcionament els mecanismes necessaris per a conservar-los activament. També en l’àmbit europeu cal destacar el Dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu sobre l’agricultura periurbana i la posterior Carta de l’agricultura periurbana.
A més, aquest espai genera una producció agrícola de proximitat que permet que la població de l’àrea metropolitana de València dispose de productes hortofructícoles d’alta qualitat amb costos reduïts de transport i menors emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. Aquesta producció es veu afavorida per un sòl d’alta capacitat agrològica, segons la cartografia científica vigent, el qual és un recurs natural escàs a la Comunitat Valenciana, on només un poc més del tres per cent de la superfície té aquest potencial edàfic, crucial en les estratègies alimentàries de llarg termini i suport del sector agroalimentari, en el qual la Comunitat Valenciana compta amb grans avantatges competitius i un extraordinari potencial de desenvolupament.
Aquest paisatge productiu i cultural d’incalculable valor està amenaçat seriosament de desaparició per la pressió de l’activitat urbanística, les infraestructures de mobilitat i la crisi i abandó de l’activitat agrària. Els últims anys, la superfície de l’Horta de València ha estat reduïda sensiblement, la qual cosa ha comportat també pèrdues dels seus elements patrimonials. La majoria de les séquies que formen part de l’àmbit del Tribunal de les Aigües de la Vega de València, que va ser declarat patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO el 13 de setembre de 2009, han vist reduïda la superfície de reg de tal forma que en alguns casos és testimonial en el moment actual. En alguns trams la zona que es pot considerar com a reguívola ha desaparegut per complet o únicament subsisteixen àrees inconnexes d’horta residual, les quals corren perill de desaparèixer definitivament en una nova pulsió expansiva del cicle urbanístic.
D’altra banda, l’Assemblea General de l’ONU va adoptar, el 25 de setembre 2015, l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible, en la qual es reconeix que no poden considerar-se per separat l’alimentació, els mitjans de vida i la gestió dels recursos naturals, i se situa al centre l’alimentació i l’agricultura, ja siga per a posar fi a la pobresa i la fam, per a respondre al canvi climàtic o per a conservar els nostres recursos naturals. Per això, adoptar l’Agenda 2030 i els objectius de desenvolupament sostenible és essencial per al nostre futur a llarg termini, i constitueixen una referència obligada en les polítiques públiques.

Per això, es planteja una llei de l’Horta de València que reculla l’esperit del dictamen del Consell Valencià de Cultura sobre la conservació de l’Horta de València de maig de 2000 i de la iniciativa legislativa popular a través de la Proposició de llei reguladora del procés d’ordenació i protecció de l’Horta de València com a espai natural protegit de 2004, que va suscitar un gran consens en tots els agents socials de la Comunitat Valenciana. I aquesta realitat no és altra que la preservació de l’horta com un sistema productiu, ambiental i cultural integrat, l’element bàsic del qual són les persones que es dediquen a l’agricultura. No es pot protegir l’horta des d’una visió museística i petrificada d’aquest espai, sinó que el que es pretén amb aquesta llei, i els instruments que la desenvolupen, és configurar un espai viu i sostenible des de la triple dimensió econòmica, ambiental i social.
La llei es desenvolupa en quaranta-set articles enquadrats en vuit capítols, tres disposicions addicionals, tres de transitòries i dues de finals. Les disposicions generals del primer capítol emfasitzen no sols els objectius de la llei, sinó la rellevància social i l’actuació dels poders públics per a referendar aquesta consideració. El segon capítol se centra en la definició dels elements que formen part de l’Horta de València, on no hi ha dubte que, al marge dels elements estructurals, morfològics o de patrimoni de l’horta, són les persones que es dediquen a l’agricultura l’element central d’aquest sistema territorial i responsables de la seua pervivència. Per això, no és possible la viabilitat de l’horta sense unes condicions de vida dignes per als llauradors i les llauradores. La pervivència de l’Horta de València és condició necessària per a la protecció del patrimoni immaterial reconegut al Tribunal de les Aigües de la Vega de València, que es troba indissolublement vinculat a l’existència mateixa d’aquest espai en òptimes condicions productives i ambientals.

El capítol tercer de la llei preveu la formulació i l’aprovació pel Consell d’un pla d’acció territorial dels definits en l’article 16 de la Llei 5/2014. Es tracta d’un instrument d’ordenació supramunicipal al qual s’han d’adaptar els plans urbanístics dels municipis que integren l’àmbit de l’horta. Aquest pla proposarà un règim jurídic per als sòls de l’horta, com a sòls protegits, i de compatibilitat dels distints usos i activitats que puguen implantar-se per a mantenir l’horta com a espai productiu, i preservarà els seus inqüestionables valors, béns i serveis per al conjunt de la societat. En aquest sentit, s’estableixen en la llei principis bàsics com la protecció del sòl agrari d’alta capacitat, el manteniment del sistema de reg tradicional per gravetat com a element substancial de l’horta, o la incorporació d’aquest espai i de les connexions territorials externes a la infraestructura verda de l’àrea metropolitana de València. No obstant això, la llei no es limita a derivar l’ordenació i la gestió dels sòls de l’horta al pla, sinó que proposa un conjunt de normes, principis i criteris d’aplicació directa a fi de reforçar la necessitat urgent d’actuar de manera activa sobre aquest espai tan amenaçat. Aquestes disposicions es refereixen a la infraestructura verda, el règim d’usos i activitats, la classificació del sòl, el paisatge, l’adaptació de les infraestructures i l’ús públic en l’horta.

El capítol quart de la llei posa sobre la taula un dels temes crítics de l’horta com és l’estat d’abandó o infrautilització de moltes parcel·les agrícoles que puguen ser cultivades per una tercera persona o empresa que es dedique a l’activitat agrícola a ple rendiment. En aquest sentit, la dimensió econòmica de l’horta obliga a regular la funció social de la propietat que configura el contingut essencial del dret mitjançant la possibilitat d’imposar deures positius al titular que n’asseguren l’ús efectiu per a fins de desenvolupament econòmic. S’entén que la fixació d’aquest contingut essencial no pot fer-se des de l’exclusiva consideració subjectiva del dret o dels interessos individuals. La funció social de la propietat, en suma, no és un límit extern a la definició o a l’exercici, sinó una part integrant del dret mateix. Utilitat individual i funció social, per tant, componen de forma inseparable el contingut del dret de propietat. La falta de cultiu de les finques agrícoles dotades d’infraestructures per abandó d’aquestes suposa un funcionament ineficient de tals infraestructures i serveis i un autèntic balafiament de recursos públics. Per això, és obligació de la Generalitat facilitar les vies que permeten tant mantenir aquestes terres en cultiu com promoure l’accés a les propietats agrícoles a aquells professionals agraris que, en substitució dels titulars, pretenguen dinamitzar l’activitat agrària en l’horta. La llei estableix en aquest capítol un sistema d’arrendament forçós d’aquests sòls en favor d’un tercer que es dedique activament a l’agricultura, o la cessió al Consell de l’Horta de València, una vegada determinat l’incompliment d’aquesta funció social, amb l’expropiació del dret d’ús i aprofitament de les terres de cultiu, encara que es fomenta de manera prioritària la mediació i l’acord amistós entre el propietari i el professional cultivador. De manera reglamentària, es desenvoluparan detalladament aquestes disposicions normatives per a fer-les compatibles amb la regulació en matèria d’estructures agràries i que, en tot cas, hauran d’atorgar el tràmit d’audiència necessari a les persones propietàries d’aquests sòls.

El capítol cinqué es refereix a la zonificació i la classificació del sòl de l’horta. S’hi aporta com a gran novetat la consideració de dos nous instruments urbanístics de recuperació de l’horta: l’enclavament i el sector de recuperació de l’Horta de València. Ambdós es desenvoluparan sobre sòls degradats de l’horta, que seran determinats en un catàleg d’espais que cal recuperar continguts en el pla d’acció territorial. En ambdós instruments es pretén rehabilitar construccions en mal estat de conservació o permetre un índex d’edificabilitat reduït materialitzat, com a màxim, en un terç de l’àmbit d’aquests instruments. La restà haurà de dedicar-se a regenerar i cultivar horta en perfectes condicions agrícoles i ambientals. En el cas del sector, es permet una minoració dels estàndards, els paràmetres i els aprofitaments públics de naturalesa urbanística com a conseqüència de les característiques específiques d’aquest instrument, el qual involucra els nous habitants acollits en la regeneració i la gestió sostenible de l’espai d’horta contingut en el sector.
El capítol sisé proposa la creació del Consell de l’Horta de València, el qual adoptarà la forma de consorci, amb la participació de les distintes administracions públiques involucrades en la dinamització de l’horta, com també dels actors socials, econòmics i ambientals que tenen la legitimació necessària per a formar part d’aquest ens, el qual estarà adscrit a la conselleria amb competències en matèria d’agricultura i desenvolupament rural. Les funcions seran molt àmplies i comprendran, entre altres, la gestió dels fons que assignen les distintes administracions o s’obtinguen pels instruments financers que, si escau, es creen per a garantir la pervivència de l’horta i els seus valors; el suport a la promoció, comercialització i diferenciació dels productes de l’horta; la representació de tots els agents presents en l’ens i la cooperació amb altres territoris de naturalesa semblant, o la gestió de mecanismes d’intermediació de terres, com ara el banc de terres, i de noves tipologies de contractació sostenible que s’estan generalitzant en altres àmbits del territori de valor ambiental i cultural.

El capítol seté de la llei està dedicat a la definició d’un pla de desenvolupament agrari, amb els programes i projectes corresponents, que elaboraran el Consell de l’Horta de València i la conselleria amb competències en agricultura i desenvolupament rural. Aquest pla tindrà com a principals línies estratègiques la millora de les estructures agràries i la professionalització de les explotacions, el relleu generacional dels professionals agraris, la incentivació de les produccions de qualitat o la millora dels canals de comercialització, amb especial atenció als canals curts i la venda directa. També es fomentarà la diversificació de les rendes agràries mitjançant la introducció limitada d’activitats terciàries complementàries i compatibles amb l’activitat agrària i la recuperació i posada en cultiu de terres abandonades o infrautilitzades.

L’últim capítol de la llei regula un inventari d’explotacions professionals situades en l’àmbit de l’Horta de València, les quals hauran d’estar inscrites en el Registre General de la Producció Agrícola i disposar d’una superfície mínima, en termes d’unitats tècniques de treball, com a requisit imprescindible per a beneficiar-se de les accions o dels instruments que desenvolupe el Consell de l’Horta de València. A més, es regulen les bonificacions en les transmissions de finques agrícoles a professionals i empreses agràries.
La disposició addicional primera es refereix a una exempció parcial de l’estàndard de parc públic de xarxa primària (PVP) de la legislació urbanística, per a aquells municipis que protegisquen els sòls d’horta amb la condició de desenvolupar-hi programes d’ús públic, sense pertorbar l’activitat agrària. Amb això s’eviten les classificacions massives de nous sòls urbanitzables al cor de l’horta, la gestió dels quals pot permetre l’obtenció d’aquests espais verds, i se substitueixen per espais d’horta contigus al sòl urbà en els quals es pot compatibilitzar un ús públic sostenible sense minva de la qualitat de vida dels ciutadans del municipi. La segona disposició addicional està relacionada amb l’obligatorietat de posar a disposició del registre de la propietat la cartografia georeferenciada dels plans d’acció territorial aprovats per la Generalitat.

Respecte a la transitorietat de la llei, tots els instruments de planejament, de naturalesa territorial, urbanística o sectorial, com també les declaracions d’interès comunitari o els projectes d’infraestructures inclosos en l’àmbit d’aquesta llei, que hagen iniciat la informació pública amb anterioritat a l’entrada en vigor, podran continuar la tramitació d’acord amb la legislació anterior o continuar la tramitació ajustant-se a les determinacions d’aquesta llei. També es regula un règim de fora d’ordenació, no sols per a les construccions que no s’adapten a les determinacions de la llei, sinó també per als elements impropis d’aquestes.

En definitiva, és una llei necessària per a preservar l’Horta de València, compta amb una elevada demanda social, tal com s’ha constatat en els processos participatius duts a terme, i ha de contribuir a la conservació activa d’un espai estratègic, emblemàtic i identitari per a tota la ciutadania de la Comunitat Valenciana. L’horta és un espai competitiu i estratègic quant a la producció d’aliments, preservador dels valors culturals i ambientals i integrador en la dimensió social, però, sobretot, l’horta és un actiu territorial que contribueix a l’excel·lència i diferenciació de l’àrea metropolitana de València, dins del context global d’uns espais urbans que seran la clau del benestar de les pròximes generacions i de la sostenibilitat del conjunt del planeta.

Aquesta disposició està inclosa en el Pla normatiu de l’administració de la Generalitat per a 2017.
Finalment, cal ressenyar que, durant el procediment d’elaboració i tramitació d’aquesta llei, s’han consultat els principals agents socials, públics i privats, que hi tenen relació i estan expressament afectats per les seues determinacions. Totes les al·legacions, els suggeriments i les propostes s’han analitzat i, en la mesura que s’ha pogut, s’han incorporat al text legal. De la mateixa manera, s’han recollit els informes pertinents de les diferents conselleries i el dictamen del Comitè Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana, amb la conformitat del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana. En la tramitació d’aquest projecte s’han aplicat els principis de bona regulació, tal com es preveu en l’article 129 de la Llei 38/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.



CAPÍTOL I
Disposicions generals

Article 1. Objecte de la llei
1. L’objecte de la llei és la preservació, la recuperació i la dinamització de l’Horta com a espai amb reconeguts valors agraris, ambientals, paisatgístics, arquitectònics, històrics, culturals i antropològics, que són determinants per al progrés econòmic, la qualitat de vida de la ciutadania i la gestió sostenible de l’àrea metropolitana de València, promovent la rendibilitat i la viabilitat econòmiques de l’activitat agrària.

2. Per a aconseguir aquestes metes, s’estableix un marc regulador dels usos del sòl i de les mesures de gestió i finançament de l’activitat agrària que fomenten el manteniment de l’activitat productiva, la millora de les condicions de vida de les persones que es dediquen a l’agricultura i la preservació de l’Horta de València davant les pressions de naturalesa urbanística que amenacen la seua sostenibilitat.

Article 2. Objectius de la llei
Els objectius específics de la llei són els següents:
a) Definir els elements constituents de l’horta com a espai emblemàtic i amb valors dignes de protecció.
b) Establir disposicions normatives i criteris d’aplicació directa per a garantir una conservació activa dels sòls de l’horta i els seus múltiples valors.
c) Establir un marc general de règim d’usos i activitats compatibles amb la protecció dels valors de l’Horta de València, que es desenvoluparà mitjançant un instrument d’ordenació supramunicipal que servisca per a consolidar i recuperar els espais d’horta.
d) Proposar la creació d’un òrgan de gestió adequat que, entre altres accions, impulse i gestione l’activitat econòmica en l’Horta de València, promoga el coneixement dels seus valors per a la ciutadania i vetle per recuperar-la.
e) Preveure la futura dotació de l’òrgan de gestió dels instruments de finançament que permeten el compliment de les seues funcions.
f) Establir instruments i mesures de naturalesa urbanística per a recuperar i posar en valor espais degradats de l’horta.
g) Definir instruments d’ordenació, gestió, dinamització i exercici de l’activitat agrària en l’Horta de València adequats per a la consecució de l’objectiu de potenciació d’una horta productiva i rendible.


Article 3. Àmbit d’aplicació
1. Les disposicions d’aquesta llei s’aplicaran als sòls en situació bàsica rural, establit com a tal en la legislació bàsica estatal, de l’àmbit de l’Horta de València definit en l’apartat següent, inclosos tant les àrees de major valor ambiental i cultural com els espais degradats.

2. L’àmbit d’aplicació d’aquesta llei, que es delimita en l’annex, comprèn entre altres l’espai del domini dels regadius històrics de les séquies del Tribunal de les Aigües de la Vega de València; la Reial Séquia de Montcada; el canal del Túria; Francs, Marjals i Extremals, i les hortes de les poblacions de Picanya, Paiporta, Torrent i Catarroja.

3. L’instrument d’ordenació supramunicipal dels usos i les activitats de l’Horta de València podrà tenir un àmbit territorial superior al de la llei per al compliment dels objectius i assegurar la connectivitat ecològica i funcional de l’horta amb la infraestructura verda exterior a aquesta.


Article 4. Funció social i pública de l’Horta de València
1. L’activitat agrària i el patrimoni natural, cultural i paisatgístic de l’Horta de València exerceix una funció social rellevant, en afavorir el desenvolupament del sector agrari, la sobirania alimentària, el benestar de les persones, l’ús sostenible del territori i la prevenció del canvi climàtic.
2. Les accions encaminades a la consecució dels fins d’aquesta llei es declararan d’utilitat pública i interès social a tots els efectes i en particular als expropiatoris, pel que fa als béns o als drets que hi puguen estar afectats.
3. En la planificació i la gestió dels valors del patrimoni natural, cultural i paisatgístic i en la gestió de l’activitat agrària de l’Horta de València, es fomentaran els acords voluntaris amb els titulars i els usuaris, com també fórmules de custòdia del territori o altres de naturalesa semblant.

Article 5. Deures dels poders públics
1. Totes les administracions públiques i comunitats de regants integraran, en els seus àmbits competencials respectius, els objectius i les accions necessàries per a la sostenibilitat de l’activitat agrària i la conservació i la utilització racional del patrimoni natural, cultural i paisatgístic de l’Horta de València, amb independència de la seua titularitat o règim jurídic.
2. Les administracions públiques i les comunitats de regants:
a) Promouran la participació ciutadana i les activitats que contribuïsquen d’assolir els objectius d’aquesta llei.
b) Fomentaran les accions i els incentius tendents a la millora de les condicions econòmiques, socials i culturals de les persones que es dediquen a l’agricultura, en especial les referides a la formació professional, amb especial referència a les tècniques tradicionals i a la transmissió de coneixements, com també aquelles que contribuïsquen a reduir la desigualtat de gènere en aquest àmbit, tot això a fi de protegir l’activitat agrària, millorar la seua rendibilitat i garantir el relleu generacional a l’Horta de València.
c) Incentivaran mesures orientades a la conservació i la millora del patrimoni natural, cultural o paisatgístic de l’Horta de València, i eliminaran aquelles mesures i afeccions que siguen contràries a la finalitat esmentada.
d) Promouran la utilització de mesures de naturalesa legal, econòmiques i de gestió que contribuïsquen al manteniment de l’activitat productiva a l’Horta de València, la sostenibilitat econòmica de les explotacions i la seua conservació com a paisatge agrari cultural d’extraordinari valor i singularitat. En aquest sentit, es protegirà l’activitat agrària mitjançant mesures incentivadores adreçades a millorar la rendibilitat.

e) Fomentaran la informació, l’educació i la conscienciació ciutadana sobre la necessitat de protegir el patrimoni natural, cultural i paisatgístic de l’Horta de València.
f) Cooperaran i col·laboraran amb els agents socials en el compliment dels objectius d’aquesta llei.
g) Promouran la transmissió del coneixement entre el sector d’investigació i les persones que es dediquen a l’agricultura i d’aquests a la societat.
h) Vetlaran per garantir el subministrament hídric en quantitat i qualitat suficient a l’Horta de València.
i) Fomentaran el consum d’aliments de proximitat, els hàbits d’alimentació saludable i les conductes de respecte a la biodiversitat en la població.
j) Facilitaran l’accés de les persones agricultores joves als terrenys agraris a través dels diversos mecanismes d’intermediació i garantiran un relleu generacional efectiu, com també l’accés a accions formatives en matèria agrària, gestió i comercialització, i a línies d’ajuda a la incorporació al sector agrari.


CAPÍTOL II
Elements constitutius de l’Horta de València

Article 6. Elements de l’Horta de València

Els elements bàsics que defineixen i caracteritzen l’Horta de València són els següents:
a) Les persones que es dediquen a l’agricultura de forma professional.
b) El Tribunal de les Aigües de la Vega de València i les seues comunitats històriques de reg, la Reial Séquia de Montcada i la resta de comunitats de reg.
c) El sòl d’alta capacitat agrològica.
d) El patrimoni hidràulic i l’aigua.
e) El patrimoni arquitectònic, arqueològic i etnològic.
f) El patrimoni natural (ecosistema).
g) La xarxa de camins i sendes històriques.
h) L’estructura i parcel·lari de l’Horta de València.
i) L’activitat agrària.
j) Tot element de caràcter material i immaterial el manteniment del qual siga necessari per a fomentar els senyals d’identitat i el sentiment de pertinença.

Article 7. L’agricultor o l’agricultora professional

Les persones que es dediquen a l’agricultura professionalment a l’Horta de València són dipositaris de la cultura agrària tradicional, cultiven la terra, venen els seus productes i la fan productiva. Constitueixen l’element motor imprescindible d’un sistema productiu, ambiental i cultural d’extraordinari valor com és l’Horta de València.

Article 8. El Tribunal de les Aigües de la Vega de València i les seues comunitats històriques de reg, la Reial Séquia de Montcada i la resta de comunitats de reg
1. Les persones que es dediquen a l’agricultura a l’Horta de València s’agrupen en comunitats de regants tradicionals autònomes. Dins de cadascuna d’aquestes comunitats, les persones que es dediquen a l’agricultura segueixen unes normes clares i establides per elles mateixes, que les obliguen a compartir de manera proporcional i equitativa l’aigua, un recurs limitat i fràgil. Són institucions en què es manifesta la importància històrica i actual de la gestió col·lectiva, democràtica i autogestionada de l’aigua i les infraestructures de reg.
2. El Tribunal de les Aigües de la Vega de València és l’òrgan jurisdiccional encarregat de dirimir els conflictes que, per causa del repartiment de l’aigua i l’ús de les infraestructures, poden sorgir en l’àmbit de les comunitats de regants integrades en aquest, aplicant el dret consuetudinari.
3. El Tribunal de les Aigües és el testimoni d’una tradició cultural viva mil·lenària basada en la justícia i el govern democràtic i autogestionada de les aigües de reg de l’Horta de València.
4. La Reial Séquia de Montcada és independent de les séquies integrades en el Tribunal de les Aigües de la Vega de València, perquè té els seus propis organismes de govern i el seu jurat de regs.

Article 9. El sòl d’alta capacitat agrològica
Els sòls de l’Horta de València posseeixen unes condicions ecològiques i edafològiques favorables que els singularitzen com d’elevada productivitat agrària dins de l’àmbit mediterrani. La seua conservació per part dels poders públics és un objectiu estratègic des del punt de vista de la sostenibilitat, la seguretat i la sobirania alimentària i la lluita contra el canvi climàtic.

Article 10. El patrimoni hidràulic i l’aigua
El patrimoni hidràulic de l’Horta de València és la xarxa del reg per gravetat, la xarxa de drenatge i els elements que col·laboren en el repartiment dels recursos hídrics i el seu aprofitament, incloent-hi els següents:
a) La xarxa de séquies composta jeràrquicament de séquies mare, braços, rolls, files i regadores.
b) Altres elements de repartiment i distribució de l’aigua com assuts, aqüeductes, canos i llengües.
c) Els molins que aprofiten els cabals de repartiment que discorren per les séquies.
d) L’aigua és l’element essencial que ha permès l’existència de l’horta. Sent majoritàries les aportacions provinents del riu Túria, cal no oblidar les aportacions realitzades a través de multitud de pous distribuïts en el seu àmbit i d’altres fonts, com les aigües regenerades. La supervivència de l’horta està supeditada a l’existència de recursos hídrics suficients, tant en quantitat com en qualitat.

Article 11. El patrimoni arquitectònic
El patrimoni arquitectònic de l’Horta de València està integrat pels elements següents:
a) Construccions d’habitació, resguard i emmagatzematge, entre d’altres i en particular les cases, les alqueries i les barraques de l’horta.
b) Construccions d’activitats agràries i complementàries.
c) Construccions religioses com les cartoixes, els monestirs i les ermites.

Article 12. El patrimoni etnològic
1. El patrimoni material etnològic està compost, amb caràcter general, per aquells béns materials vinculats a tradicions i costums de l’horta i en particular els calvaris, els encreuaments, els mollons de terme i els panells ceràmics i les xemeneies, com també els estris i les eines de cultiu tradicional.
2. El patrimoni immaterial etnològic el constitueixen els jurats de reg, els costums generalment transmesos de manera oral i una gran varietat de manifestacions folklòriques.

Article 13. El patrimoni natural
1. L’Horta de València presenta un patrimoni natural de flora i fauna en què sobresurten les masses vegetals no agrícoles, com també les espècies presents en els marges de camins i séquies. El manteniment i la regeneració en serà una acció prioritària d’aquesta llei i dels instruments que la desenvolupen.
2. Els espais naturals protegits situats en l’àmbit de l’horta es regiran per la seua legislació i els seus instruments d’ordenació i gestió específics, els quals prevaldran sobre els de naturalesa urbanística o territorial.

Article 14. La xarxa de camins i sendes històriques
La xarxa de camins de l’Horta de València està composta per les vies històriques de comunicació entre localitats, les vies pecuàries, els camins rurals d’accés a la parcel·la i a l’hàbitat dispers i les que faciliten la comunicació amb punts d’interès turístic, cultural o patrimonial. En els instruments de desenvolupament d’aquesta llei s’identificarà aquesta xarxa de camins.

Article 15. L’estructura i el parcel·lari de l’Horta de València
1. L’estructura parcel·lària de l’horta en constitueix un element integrant que ha de mantenir la seua configuració general. L’instrument d’ordenació supramunicipal que desenvolupe aquesta llei fixarà els termes en els quals es permetran les actuacions que alteren la seua estructura parcel·lària.
2. S’establiran mesures que fomenten l’augment de la grandària de les explotacions com a forma de millorar la rendibilitat de l’activitat agrària. No es permetrà la concentració de parcel·les que altere els elements estructurals i patrimonials de l’horta en els termes fixats pels instruments de desenvolupament d’aquesta llei.

Article 16. L’activitat agrària
1. L’activitat agrària inclou tots aquells usos, activitats i processos relacionats directament amb la producció agropecuària de l’Horta de València, com ara el règim contractual, amb especial referència als arrendaments històrics valencians, la preparació de la terra, el cultiu, el reg, la recol·lecció, la transformació, la comercialització del producte final obtingut i la gestió dels residus.
2. La conselleria competent en matèria d’agricultura i desenvolupament rural formularà, en col·laboració amb l’organisme gestor de l’horta, accions de formació per a les persones interessades en l’activitat agrària, especialment joves i dones, com també plans d’exercici de l’activitat agrària, a fi de potenciar el funcionament d’aquest espai com un sistema productiu, viu i competitiu.

Article 17. El catàleg de protecció dels béns culturals
L’instrument d’ordenació de l’Horta de València, regulat en l’article següent, inclourà un catàleg de protecció dels béns culturals de rellevància supralocal i n’identificarà i en determinarà el règim de conservació i recuperació. Els plans generals estructurals dels municipis hauran de completar aquest catàleg, per mitjà de la inclusió dels elements del patrimoni cultural que posseïsquen rang local.
La conselleria competent, en col·laboració amb les administracions locals, establirà i promocionarà mecanismes per a fer efectiva la participació ciutadana en l’elaboració del catàleg de protecció dels béns culturals.


CAPÍTOL III
El pla d’acció territorial d’ordenació
i dinamització de l’Horta de València.
Règim jurídic dels sòls de l’Horta de València

Article 18. El Pla d’acció territorial d’ordenació i dinamització de l’Horta de València
1. La Generalitat formularà un pla d’acció territorial d’ordenació i dinamització de l’Horta de València, en els termes de l’article 16 de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, de la Comunitat Valenciana. El pla contindrà, com a mínim, la definició i la caracterització de la infraestructura verda de l’Horta de València, la regulació dels usos i les activitats que cal desenvolupar-hi, els criteris d’integració de les infraestructures existents i d’aquelles que s’hi implanten, les línies bàsiques d’actuació en les diferents matèries que el pla formule i els indicadors per al seguiment i avaluació del pla.
2. L’objecte prioritari del pla d’acció territorial serà la dinamització de l’activitat agrària de l’Horta de València i la seua prevalença amb relació a la resta d’usos actualment implantats a la seua àrea metropolitana. El pla d’acció territorial podrà diferenciar entre la zona rural comuna, la regulació de la qual correspon al planejament municipal, i la zona rural protegida d’horta.

Article 19. La infraestructura verda de l’Horta de València
1. El Pla d’acció territorial d’ordenació i dinamització de l’Horta de València definirà la infraestructura verda de l’horta, d’acord amb els articles 4 i 5 de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, de la Comunitat Valenciana, a fi de protegir i recuperar els valors ambientals, paisatgístics i culturals de l’horta, els agrosistemes i els patrons ecològics, mitigar els efectes del canvi climàtic i dels riscos naturals i induïts, com també procurar l’ús públic sostenible que siga compatible amb l’activitat agrària.

2. La infraestructura verda estarà composta, com a mínim, pels espais de valor ambiental, les zones d’horta protegida i les àrees i elements de connexió territorial i funcional amb la infraestructura verda de l’àmbit exterior de l’Horta de València. També s’hi inclouran aquells espais públics urbans que faciliten la connectivitat de la infraestructura verda.
3. Els plans generals estructurals dels municipis de l’horta hauran d’integrar aquesta infraestructura verda d’escala supramunicipal i completar-la amb els elements propis de l’escala local, tot mantenint sempre la seua coherència i facilitant-ne la connectivitat ecològica i funcional. No s’admetran noves reclassificacions de sòl que afecten els elements de la infraestructura verda definits en el pla d’acció territorial, i d’acord amb les seues determinacions.
4. El pla d’acció territorial podrà delimitar les zones on haurà de mantenir-se el sistema del regadiu tradicional per gravetat, siga a solc o inundació, sense perjudici de la introducció de millores en la qualitat de l’aigua i en la seua distribució. Les actuacions que es duguen a terme en aquesta matèria seran compatibles amb la preservació dels valors econòmics, ambientals, patrimonials i culturals d’aquest sistema de regadiu.


Article 20. El paisatge de l’Horta de València
1. L’Horta de València constitueix un paisatge de rellevància regional. El pla d’acció territorial i els plans urbanístics que ordenen aquest espai prestaran una atenció especial al disseny dels límits urbans amb l’horta i hauran de:
a) Respectar les traces principals del sòl agrícola, de la xarxa de camins i la xarxa de séquies principals.
b) Articular una xarxa d’itineraris, a partir dels camins i sendes existents, que potencie l’ús, el gaudi i la visualització de l’horta, compatible amb l’activitat agrària, impedint una accessibilitat massiva a les àrees agrícoles que puguen interferir o dificultar el normal desenvolupament de l’activitat agrària.
c) Garantir la transició adequada entre l’espai urbà i l’agrícola. Amb caràcter general, es materialitzaran les zones verdes i els espais lliures urbans en el límit de les zones edificades del nucli urbà en contacte amb l’horta, sense perjudici d’allò establert per la normativa urbanística.

d) Condicionar els desenvolupaments urbanístics de manera que eviten l’afecció visual de l’horta i servisquen per a la regeneració d’àmbits degradats.
2. En la forma en què determine el pla d’acció territorial, no seran autoritzables actuacions que alteren l’estructura de l’Horta de València, modifiquen substancialment el tipus de cultiu, deterioren la capacitat productiva del sòl o dipositen materials impropis sobre la coberta vegetal. Les administracions públiques podran incentivar el sistema de cultiu hortícola.
3. Les edificacions existents i les de nova implantació compatibles amb el pla d’acció territorial i aquesta llei, amb independència del seu ús, s’adaptaran o compliran les disposicions normatives següents:
a) Hauran de respondre en el disseny i la composició a les característiques dominants de l’ambient en què s’ubiquen, sense que això supose una adaptació mimètica a les solucions tradicionals.
b) Totes les cares de l’edificació tindran consideració de façana i quedaran prohibits els tractaments de parets mitgeres. Així mateix, les construccions hauran de realitzar-se amb materials, colors i acabats de qualitat, concordes amb el paisatge rural i les edificacions tradicionals de l’entorn.
c) Es fomentaran solucions constructives ecològicament i energèticament autosuficients.
d) En les edificacions existents s’incentivarà l’eliminació dels elements que resulten discordants amb l’estètica i l’harmonia dins de l’espai d’horta en què s’insereixen. A aquest efecte es duran a terme programes i projectes de restauració i integració paisatgística. Aquestes actuacions podran ser incentivades per les administracions públiques.

e) En les edificacions catalogades es compliran, a més, les prescripcions contingudes en l’instrument de catalogació, quant a obres permeses, elements que cal protegir, composició i estètica, entre d’altres.

f) La parcel·la afecta a l’edificació formarà part del conjunt i caldrà, en les de nova implantació, estudiar i justificar la posició de l’edificació i la localització respecte a la parcel·la cultivada d’acord amb els patrons característics de la zona d’horta en què s’ubiquen.

g) Amb caràcter general, en les noves edificacions es fixa una reculada mínima de tres metres a totes les llindes de parcel·la i de cinc metres des dels eixos dels camins d’accés segons el patró tradicional.

h) El pla d’acció territorial i els plans urbanístics que ordenen aquest espai fixaran cartes cromàtiques de les edificacions tradicionals i criteris de color compatibles. De la mateixa manera, s’establiran criteris per a l’ús de les especies arbòries i arbustives tradicionals en l’àmbit de l’horta.
i) El pla d’acció territorial establirà aquells actes de planejament o intervenció en l’edificació que requerisquen un estudi de paisatge o d’integració paisatgística, amb informe previ favorable de la conselleria amb competències en matèria de paisatge.

Article 21. Protecció del medi ambient
1. Es fomentarà i incentivarà, per part de les administracions públiques, la conservació i la recuperació funcional i estructural dels ecosistemes fluvials i les masses d’aigua que transcorren per l’Horta de València, com també de la seua interrelació amb la xarxa de regadius tradicionals i la seua funcionalitat de transport i el drenatge d’aigua. Alhora, es promourà el manteniment i la regeneració de la biodiversitat pròpia vinculada als espais d’aigua, de manera que es garantisca la funcionalitat ecològica i hidràulica i la prevenció de la propagació de malalties. Així mateix, es fomentarà i incentivarà el manteniment i la regeneració de les masses vegetals presents en l’horta i, en especial, les relacionades amb les construccions tradicionals, els camins i els cursos d’aigua.
2. Es fomentaran les millors pràctiques d’agricultura tradicional, sostenible i ecològica, reduint l’ús de productes fitosanitaris i fertilitzants de síntesi, potenciant l’ús d’aquells més respectuosos amb el medi ambient.
3. La recollida i la utilització de matèria orgànica al sòl com també la utilització i l’aplicació de fertilitzants inorgànics i fitosanitaris químics, es realitzaran de manera que es minimitzen els riscos de contaminació de les aigües superficials i subterrànies.
4. Queda prohibit l’abocament incontrolat de residus sòlids dins de l’àmbit de l’horta, com també les instal·lacions de gestió de residus i les instal·lacions de tractament de subproductes d’origen animal. No tindran la consideració d’instal·lacions els punts de recollida de residus ni els sistemes d’autocompostatge domèstic o semblant.
5. L’abocament a llits o séquies queda restringit al d’aigües pluvials i residuals urbanes tractades i regenerades, amb l’autorització prèvia de l’organisme de conca. Les aigües pluvials només podran abocar-se a les séquies amb l’autorització prèvia del titular de la infraestructura. Les fosses sèptiques i els pous cecs que puguen generar filtracions que afecten les aigües subterrànies hauran de reemplaçar-se per compartiments estancs que impedisquen la filtració i faciliten la retirada dels residus per mitjans adequats especialitzats o connectar-se a la xarxa de clavegueram. Reglamentàriament es determinaran les distàncies requerides per a la connexió obligatòria amb el sistema de clavegueram per a tots els casos d’evacuació d’aigües residuals no pluvials. Les administracions públiques competents desenvoluparan programes i projectes, que podran incloure ajudes, subvencions o incentius fiscals, per a eliminar els abocaments urbans i industrials a les aigües subterrànies, als llits o les séquies esmentades, en el termini màxim de vuit anys des que s’aprove aquesta llei.
6. S’habilitaran llocs de recollida de materials no orgànics provinents de l’activitat agrària.

Article 22. Usos i activitats permeses a l’Horta de València
1. L’ús global predominant a l’Horta de València és l’agropecuari. Per això, es podran autoritzar construccions, instal·lacions i obres que siguen necessàries i compatibles amb el millor aprofitament, conservació, atenció i restauració dels recursos propis d’aquesta activitat. Aquest ús global admet la compatibilitat d’altres usos complementaris o dinamitzadors de l’activitat principal.
2. El Pla d’acció territorial d’ordenació i dinamització de l’Horta de València establirà la gradació del règim d’usos i activitats permeses i de les seues intensitats. En tot cas, per a acollir usos i activitats s’atorgarà prioritat a la rehabilitació de les edificacions tradicionals existents davant de la construcció de noves i s’atendran les determinacions del catàleg de béns culturals en les intervencions sobre les edificacions.

3. Es prohibeix tot desenvolupament urbanístic d’ús industrial global que no estiga expressament contemplat pel pla d’acció territorial. Es fomentarà la reconversió i el canvi d’ús de les àrees industrials contigües amb terrenys d’horta a usos agraris, residencials, terciaris o dotacionals. Aquests canvis hauran de comptar amb l’informe favorable del Consell de l’Horta de València i complir les determinacions sobre protecció del paisatge previstes en la legislació urbanística i el catàleg de béns.
4. Amb caràcter excepcional, el pla d’acció territorial que ordene l’horta permetrà la implantació d’usos residencials, dotacionals i terciaris. Els usos terciaris hauran de tenir, obligatòriament, l’informe preceptiu favorable del Consell de l’Horta de València.
5. Els espais en què els camps de cultiu siguen contigus a la costa tenen un especial valor paisatgístic, etnològic i cultural, per la qual cosa la implantació d’aquests usos dotacionals i terciaris en cap cas no poden comportar una disminució significativa de la superfície cultivable, ni desincentivar que l’activitat agrària es mantinga al costat de les platges, dunes o restingues de l’àmbit del pla d’acció territorial.

Article 23. L’ús públic sostenible i activitats complementàries a l’Horta de València
1. A fi de revitalitzar l’Horta de València i promoure’n l’ús públic sostenible, el pla d’acció territorial i els plans generals estructurals que ordenen aquest espai permetran la introducció d’usos i activitats de caràcter terciari que siguen compatibles amb els valors de l’horta i beneficien l’exercici de l’activitat agrària. La introducció d’aquests usos i activitats de caràcter terciari hauran de comptar amb informe favorable de la conselleria amb competències en matèria d’agricultura i desenvolupament rural o del Consell de l’Horta de València, prèviament a la seua inclusió en els instruments d’ordenació territorial o urbanística.

2. Aquests usos s’implantaran de manera preferent en edificis catalogats d’arquitectura tradicional i pròxims a les vies verdes i itineraris de l’horta i a les àrees d’interès cultural i recreatiu. També s’implantaran de manera preferent a les zones de sòl urbà o urbanitzable d’interfície horta-poble o horta-ciutat.
3. Els itineraris i, en general, els elements de l’horta que en permeten l’ús públic sostenible incentivaran l’ús de mitjans de transport no motoritzats i de zero emissions, hauran de procurar la màxima connectivitat possible i evitar un ús terciari massiu de l’horta que amenace, degrade o interferisca l’activitat agrària principal. Els camins que discorren dins de les àrees d’horta protegida seran d’ús agrari preferent. Les administracions públiques prendran mesures per evitar-ne l’ús com a vies interurbanes de transport privat.

Article 24. Condicions generals per a les infraestructures en l’àmbit de l’Horta de València
1. Les infraestructures de nova implantació i la modificació i l’adequació de les existents requeriran un estudi d’integració paisatgística informat favorablement per la conselleria competent en matèria de paisatge i un informe favorable del Consell de l’Horta de València. Amb caràcter general, aquestes infraestructures hauran de:
a) Evitar la fragmentació i la degradació dels elements que componen l’horta.
b) Adaptar-se als patrons del territori i als pendents naturals del terreny i evitar talussos i plataformes sobre la rasant natural que dificulten la percepció de l’horta i l’evacuació natural de revingudes. Serà preferible que tinguen traçat soterrat o en trinxera.
c) Evitar actuacions que dificulten l’accessibilitat a les explotacions de les persones que es dediquen a l’agricultura.
d) Considerar la seua funció en el paisatge, bé com a límit urbà, bé com a espai de percepció del territori o bé com a element singular. Aquesta funció es potenciarà en el projecte, sense perjudici de la funcionalitat i la seguretat.
e) Als límits urbans, dissenyar-se com a elements de transició entre la ciutat i l’horta, facilitant la connectivitat funcional, física i visual entre ambdós espais.
f) En el disseny dels encreuaments amb els elements lineals del patrimoni hidràulic, posar-los en valor i millorar-ne l’accessibilitat física i visual.
g) Impedir l’ocultació d’àrees de l’horta d’interès per mitjà de pantalles acústiques o altres elements assimilables.
h) Assegurar-ne la permeabilitat per a les persones, les espècies de flora i fauna i garantir la continuïtat dels ecosistemes.
i) Concentrar les infraestructures lineals en corredors multimodals i minimitzar l’ocupació del sòl d’horta.
2. Totes les noves línies elèctriques, de comunicació per cable i semblants, en l’àmbit de l’Horta de València, hauran d’adoptar el traçat i la solució que menor impacte cause a l’horta, tant des del punt de vista agrícola com ambiental i visual. Amb caràcter preferent, s’hauran de soterrar. Les administracions públiques vetlaran pel soterrament progressiu de les línies aèries preexistents amb l’objectiu de minimitzar-ne l’impacte ambiental i visual.
3. En l’àmbit de l’horta, exclosos els nuclis urbans, no es permet la implantació d’instal·lacions destinades a la captació i la producció d’energies renovables que no servisquen de mode exclusiu a l’explotació vinculada, o que siguen exigibles pel Codi tècnic de l’edificació en funció de l’ús específic de l’edificació.


CAPÍTOL IV
Règim jurídic del sòl agrari infrautilitzat
en l’Horta de València

Article 25. Mecanismes d’intermediació
El Consell de l’Horta de València, en col·laboració amb la conselleria competent en matèria d’agricultura i desenvolupament rural i les administracions locals, és el competent per a portar a terme activitats d’intermediació per a la cessió d’ús de terres, tals com la coordinació d’iniciatives locals prèvies o l’articulació d’un banc de terres dins l’àmbit territorial d’aplicació d’aquesta llei; com també activitats de promoció, sensibilització, comunicació entorn als mecanismes de cessió de l’ús de terres, amb l’objectiu d’afavorir la continuïtat de l’activitat agrària en aquelles finques que deixen de ser explotades pel titular. En aquest sentit s’impulsaran fórmules de cessió d’ús que salvaguarden el dret del propietari i que permeten l’obtenció de rendes.


Article 26. Sòl agrari infrautilitzat
1. Als efectes d’aquesta llei, s’entendrà per sòl agrari infrautilitzat aquell en el qual concórreguen una o diverses de les circumstàncies següents:
a) Sòls en procés de degradació, sense un mínim treball, agricultura de conservació, manteniment d’una coberta vegetal adequada i altres mesures correctores.
b) Sòls on les males pràctiques agràries o usos inconvenients fan que presenten risc d’aparició de foc, invasió de males herbes, plagues o malalties que puguen causar danys a la parcel·la pròpia o a parcel·les contigües, o posen en risc les condicions ambientals del seu entorn o la salut pública, o aquells que per les seues funcions de defensa davant incendis forestals s’hagen de llaurar.
c) Sòls agraris que romanguen sense pràctica relacionada amb la producció i el conreu de productes agrícoles, ni destinats a la cria ni al manteniment d’animals, ni destinats a activitats complementàries vinculades amb l’activitat agrària durant tres anys consecutius, llevat que raons de caràcter agronòmic o ambiental, degudament motivades, ho justifiquen, o es justifique per qüestions de pèrdua de rendibilitat continuada no atribuïble a la gestió de la persona titular.
2. Reglamentàriament s’establirà:
a) El procediment per a la declaració de sòl infrautilitzat, o per a la revocació, d’acord amb les circumstàncies indicades en l’apartat anterior i amb la normativa i les orientacions estatals i supranacionals sobre abandonament de superfícies agrícoles.
b) Els mecanismes de control del sòl infrautilitzat a través de mitjans clàssics o teledetecció.
c) La creació i la gestió d’un inventari públic de sòl agrari infrautilitzat, que haurà de ser actualitzat, almenys, amb caràcter anual.

Article 27. Declaració de sòl agrari infrautilitzat
1. Quan els serveis d’inspecció de la conselleria competent en matèria d’agricultura detecten en una inspecció una parcel·la agrària infrautilitzada, alçaran acta d’inspecció, informaran el titular de les conseqüències del manteniment de la situació de sòl agrari infrautilitzat i procediran a la declaració de sòl agrari infrautilitzat, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
2. El procediment de declaració de sòl agrari infrautilitzat respectarà el dret dels interessats a formular al·legacions i a l’audiència en els terminis que normativament s’establisquen, amb indicació que, en cas de no efectuar al·legacions en el termini previst sobre el contingut de l’acord de declaració de sòl agrari infrautilitzat, aquest podrà ser considerat proposta de resolució.
3. La conselleria competent en matèria d’agricultura realitzarà el seguiment de la utilització de les parcel·les declarades com a infrautilitzades. Transcorregut el termini d’un any des d’aquesta declaració i si es mantenen les circumstàncies que hi donaren lloc, es procedirà a inscriure-la en l’inventari de sòl infrautilitzat creat a l’efecte.
4. Una vegada substanciada la inscripció en l’inventari de sòl infrautilitzat previst en l’apartat anterior, s’atorgarà un termini d’un any perquè el titular de la parcel·la trie alguna de les opcions següents:

a) La realització de mesures correctores, en els termes establits legalment.
b) La cessió temporal de la finca en favor de tercera persona, mitjançant qualsevol negoci jurídic vàlid en dret, en el qual constarà de manera expressa que la tercera persona es compromet a evitar la infrautilització del sòl, en els termes establits en l’article 24.1 d’aquesta llei.

c) La incorporació de la parcel·la en el mecanisme d’intermediació gestionat pel Consell de l’Horta de València o, si escau, per l’entitat local o òrgan adscrit a l’administració pública que actue en l’àmbit territorial d’aquesta llei, que sol·licite el titular del sòl per a facilitar-ne l’ús agrari.
d) La incorporació de la parcel·la a la iniciativa de gestió comuna que sol·licite el titular per a facilitar-ne la gestió de l’ús.
5. Notificada l’opció que es pretenga, aquesta haurà de portar-se a terme en el termini de sis mesos següents a la data en què la decisió de la persona interessada haja entrat en el registre de l’òrgan competent.
6. Transcorregut el termini anterior sense haver optat el titular per cap opció, la conselleria competent en matèria d’agricultura podrà iniciar el procediment de declaració d’incompliment de la funció social de l’ús de la terra previst en l’article 28.
7. La conselleria competent en matèria d’agricultura i desenvolupament rural podrà delegar o encomanar aquestes funcions al Consell de l’Horta de València.

Article 28. Declaració d’incompliment de la funció social de l’ús de la terra
1. Transcorreguts els terminis previstos en l’article anterior, si es mantenen les circumstàncies que van motivar la declaració de parcel·la o parcel·les infrautilitzades, després d’inscriure-la en l’inventari de sòl infrautilitzat, la conselleria competent en matèria d’agricultura podrà iniciar el procediment per a la declaració d’incompliment de la funció social de l’ús de la terra, per la infrautilització, la qual cosa podrà comportar la cessió temporal de l’ús de la parcel·la o parcel·les en aquesta situació al Consell de l’Horta de València per un termini no inferior a deu anys ni superior a trenta. Aquesta declaració escaurà en cas que hi haja greus motius d’ordre econòmic, social o ambiental que així ho exigisquen i l’abandonament total de la parcel·la es trobe acreditat en l’expedient.
2. El procediment per a la declaració d’incompliment de la funció social de l’ús de la terra, com també el derivat d’aquesta declaració, es regiran per la legislació general sobre expropiació forçosa.
3. Reglamentàriament s’establirà el procediment per a la licitació pública de l’ús del sòl amb declaració d’incompliment de la funció social per ser un sòl agrari infrautilitzat. Les bases de licitació del contracte d’arrendament exigiran un compromís de cultiu de les terres arrendades i fixaran els criteris de selecció, en els quals, a més de la modalitat de contracte, preu i terminis de l’arrendament o la cessió, es podran tenir en compte les millores de tipus agrari, ambiental o paisatgístic que caldrà introduir en l’explotació, com també qualsevol altre criteri que considere l’administració competent, en particular criteris socials i que incrementen la presència de les dones i les persones joves en les activitats de l’horta.


CAPÍTOL V
Classificació i zonificació del sòl de l’Horta de València

Article 29. La classificació i la zonificació del sòl de l’Horta de València
1. El Pla d’acció territorial d’ordenació i dinamització de l’Horta de València i els plans generals estructurals dels municipis de l’horta classificaran com a sòl no urbanitzable protegit i qualificaran com a zona rural protegida agrícola (ZRP-AG) els sòls agrícoles de major valor. Els espais naturals inclosos en l’àmbit de l’horta es regiran pel que hi ha establit en la seua pròpia normativa o, a falta d’això, per la territorial o la urbanística.
2. Els plans generals estructurals dels municipis de l’Horta de València, d’acord amb el pla d’acció territorial, restringiran al màxim l’ocupació del sòl de l’horta pels desenvolupaments urbanístics. Els plans fomentaran les operacions de rehabilitació, regeneració i renovació urbana.
3. La zonificació del sòl rural s’establirà a partir dels diferents patrons d’ocupació del territori presents a l’Horta de València, especialment en les relacions de la parcel·lació agrícola amb l’edificació tradicional existent.
4. Els plans generals estructurals dels municipis establiran el seu model territorial d’acord amb les determinacions del pla d’acció territorial i recolliran en la seua memòria justificativa els objectius estratègics establits en el pla d’acció territorial esmentat.
5. El pla d’acció territorial podrà delimitar sectors i enclavaments de recuperació de l’horta, a l’efecte d’assignar-los el règim jurídic establit en aquest capítol. Aquests enclavaments i sectors de recuperació de l’horta integraran els terrenys inclosos en l’àmbit del pla d’acció territorial que estiguen en situació bàsica rural i que hagen de ser objecte de recuperació dels seus valors i les seues funcions ambientals, territorials, paisatgístiques, econòmiques i culturals pròpies de l’horta, sempre que la reconstrucció o la introducció d’edificacions en resulte compatible.



Secció 1.a
Els enclavaments de recuperació de l’Horta de València

Article 30. Característiques i delimitació dels enclavaments de recuperació de l’Horta de València
1. Els enclavaments de recuperació de l’horta són superfícies de terrenys degradats sobre les quals hi ha edificacions en situació de ruïna o en mal estat de conservació o són sòls segellats sense edificacions o escassa presencia d’aquestes, tots ells sense valor patrimonial significatiu i sobre els quals caldria fer actuacions de regeneració de l’horta per a destinar-los a explotació agrària efectiva, permetent reedificar o rehabilitar les superfícies construïdes o edificar una porció minoritària del terreny.
2. La delimitació de cada enclavament de recuperació de l’horta s’ajustarà a la parcel·la o les parcel·les en què, efectivament, es trobe l’edificació en situació de ruïna o en mal estat de conservació, i el seu àmbit d’afecció o els sòls segellats descrits en l’apartat anterior. El pla d’acció territorial establirà una relació d’àmbits delimitats que podran ser declarats enclavaments de recuperació de l’Horta de València. La declaració correspondrà a la conselleria competent en matèria d’ordenació del territori, amb l’audiència prèvia als interessats.

3. Únicament poden delimitar-se com a enclavament de recuperació d’horta aquells espais que tinguen uns costos d’eliminació de les edificacions existents o del sòl segellat i de reposició de sòl i sistemes de reg que facen inviable econòmicament la recuperació del cultiu, per no poder amortitzar-se pel simple exercici de l’activitat agrària.
4. No es podrà considerar com a enclavament de recuperació de l’horta cap espai que no es trobe ja degradat i incultivat en el moment de l’aprovació del pla d’acció territorial previst en el capítol III d’aquesta llei. Als processos de degradació que es puguen produir amb posterioritat, se’ls aplicarà el règim jurídic dels sòls infrautilitzats del capítol IV d’aquesta llei.
5. Els ajuntaments, en un termini de tres anys des que s’aprove el pla d’acció territorial d’ordenació i dinamització de l’horta, podran proposar, mitjançant acord plenari, nous àmbits a la conselleria competent en matèria d’ordenació del territori per a la possible declaració com a enclavaments de recuperació de l’horta, amb l’informe previ favorable del Consell de l’Horta. En tot cas, s’haurà de provar que el terreny es trobava ja degradat amb anterioritat a l’entrada en vigor del pla d’acció territorial d’ordenació i dinamització de l’horta.

Article 31. Determinacions de l’ordenació dels enclavaments de recuperació de l’Horta de València
1. Els enclavaments de recuperació de l’horta són sòls en situació bàsica de sòl rural i es classifiquen com a sòl no urbanitzable. La parcel·la o les parcel·les que constitueixen l’enclavament es mantindran o restauraran com a sòl destinat efectivament a l’explotació agrària, almenys en les seues dues terceres parts. En el terç restant es podrà assignar un ús residencial o terciari, sempre que aquest últim estiga permès pel pla d’acció territorial.
2. Es podrà rehabilitar l’edificació preexistent o edificar, com a màxim, la mateixa superfície que l’ocupada en planta per les edificacions ruïnoses i en mal estat preexistents, amb altura màxima de planta baixa més una planta. La superfície restant d’aquest terç que pot tenir ús residencial o terciari, que no siga ocupada per edificacions, podrà destinar-se a ús agrari o a usos complementaris de l’edificació, sempre que no comporte la realització d’obres sobre rasant i respecte el paisatge tradicional d’horta. Als enclavaments de recuperació d’horta que siguen sòls segellats sense edificacions o escassa presència d’aquestes, es podrà edificar com a màxim el 10 % de la superfície de l’enclavament de recuperació d’horta amb les condicions esmentades. L’ús no agrari del sòl no podrà superar el 15 % de la superfície de l’enclavament de recuperació d’horta. En tot cas, les edificacions s’adaptaran als paràmetres constructius determinats pel pla d’acció territorial.
Article 32. Obligació de restaurar els enclavaments de recuperació de l’Horta de València
1. Les persones propietàries dels sòls que es declaren com a enclavaments tenen l’obligació de recuperar el sòl de l’horta i cultivar, almenys, les dues terceres parts de les seues propietats. Si, transcorreguts quatre anys des de la declaració dels enclavaments, aquesta obligació es manté incomplida, la conselleria amb competències en matèria d’ordenació del territori i urbanisme, preceptivament, instarà les persones propietàries a fer-ne la recuperació, amb la sol·licitud prèvia de les llicències necessàries per a això.
2. Si, transcorreguts dos anys des del requeriment, no s’ha obtingut per les persones propietàries, per causes imputables a elles, les llicències que resulten exigibles, i no s’han iniciat almenys les obres destinades a la recuperació i el cultiu de les dues terceres parts de la finca, la conselleria amb competències en matèria d’ordenació del territori i urbanisme iniciarà un procediment de venda forçosa del sòl per subhasta pública, per contravenció de la funció social de la propietat agrària de l’Horta de València, en el qual es donarà audiència als propietaris. L’adjudicació dels terrenys es realitzarà a qui oferisca un millor preu per ells.

3. En cas que el procediment de venda forçosa resulte infructuós, la conselleria amb competències en matèria d’ordenació del territori i urbanisme expropiarà el sòl, per contravenció de la funció social de la propietat agrària de l’Horta de València, d’acord amb el que estableix la legislació general d’expropiació forçosa. En el termini màxim de dos anys des de la materialització de l’expropiació del sòl, la conselleria amb competències en matèria d’ordenació del territori i urbanisme haurà de cedir l’ús del sòl a un tercer perquè desenvolupe les actuacions de recuperació de l’horta per un termini suficient per garantir la viabilitat econòmica de l’explotació i l’amortització de les despeses de recuperació o, alternativament, vendre el sòl a un tercer perquè desenvolupe les actuacions de recuperació de l’horta. Tant el procediment de cessió d’ús com el de venda del sòl estaran subjectes a subhasta pública, en la qual sols es tindrà en compte el preu oferit com a criteri per a l’adjudicació.

4. L’adquirent de l’ús o de la propietat del sòl haurà d’iniciar l’execució de les tasques de recuperació de l’horta en el termini màxim d’un any. En cas d’incompliment, els terrenys revertiran a la conselleria amb competències en matèria d’ordenació del territori i urbanisme i haurà de pagar una multa equivalent al 50 % del preu satisfet per l’adquisició de l’ús o de la propietat del sòl, en concepte de sanció.



Secció 2.a
Els sectors de recuperació de l’Horta de València

Article 33. Característiques i delimitació dels sectors de recuperació de l’Horta de València
1. Els sectors de recuperació de l’horta són espais amplis d’horta contigus al sòl en situació d’urbanitzat, sobre els quals hi ha edificacions en situació de ruïna o en mal estat de conservació o terrenys agrícoles degradats. Com a màxim, un terç de la superfície del sòl del sector es podrà destinar a la transformació urbanística. Caldrà mantenir la resta de la superfície del sector en condicions d’explotació agrària efectiva.

2. La superfície del sector de recuperació de l’horta estarà estrictament delimitada en el Pla d’acció territorial d’ordenació i dinamització de l’Horta de València. La delimitació s’ajustarà a referències físiques objectives. La superfície inclosa es justificarà en el compliment dels objectius definits en el pla d’acció territorial, en la necessitat de sòl d’ús residencial o terciari, d’acord amb l’estratègia territorial de la Comunitat Valenciana, i en la viabilitat econòmica de l’actuació.

3. Els sectors de recuperació de l’horta delimitats pel pla d’acció territorial, excepcionalment, podran ser discontinus i contenir parcel·les cultivades en bon ús dins de l’àmbit de recuperació.
4. En els espais on es conserve l’horta primigènia, però el Pla d’acció territorial d’ordenació i dinamització de l’horta no els classifique com a sòl no urbanitzable per estar envoltats de trama urbana o infraestructures, si els ajuntaments en l’ordenació urbanística conserven més del 50 % d’aquesta horta primigènia preexistent com a dotació pública, podran aplicar les reduccions d’estàndards i beneficis que es preveuen en l’article 35 d’aquesta llei.

Article 34. Delimitació d’àrea de repartiment i càlcul de l’aprofitament tipus
1. El sector de recuperació de l’horta constituirà una àrea de repartiment. L’aprofitament tipus es calcularà en la forma establida per la legislació vigent en matèria d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge per al sòl urbanitzable.
2. El coeficient d’edificabilitat s’establirà en el pla d’acció territorial que delimite el sector, i serà d’un màxim de 0,33 metres quadrats de sostre residencial per cada metre quadrat de la superfície del sector.


Article 35. Estàndards urbanístics
1. En els sectors de recuperació d’horta es mantindrà com a sòl destinat a explotació agrària efectiva les dues terceres parts de l’àmbit delimitat, com a mínim, sense que càpiguen altres usos, construccions ni instal·lacions que els vinculats directament a l’explotació agrària dels terrenys.
2. El terç restant podrà ser objecte de transformació urbanística amb les especificitats següents:
a) Es destinarà a sòl dotacional públic no viari el sòl necessari per a atendre les necessitats de la població resident o treballadora calculada per al sector, que no serà inferior a 15 metres quadrats de sòl per cada 100 metres quadrats d’edificabilitat residencial, ni del 10 % de la superfície per al sòl terciari. Llevat que es justifique la necessitat d’ubicació en parcel·la independent, la cessió per a la dotació o l’equipament es farà, preferentment, en superfície edificada integrada en un complex immobiliari en els termes definits en la legislació estatal del sòl.

b) La cessió de terrenys per a zones verdes i parc públic dependrà de les necessitats efectives del sector, sense que siguen aplicables els estàndards mínims fixats per la legislació urbanística.
c) El sòl que, de conformitat amb la legislació del sòl, hauria de destinar-se a habitatge de protecció pública, es podrà materialitzar en un altre àmbit del planejament municipal, sempre que se’n justifique la innecessarietat en el sector de recuperació de l’horta, d’acord amb la població permanent prevista.
d) En concepte d’aprofitament públic de l’administració en el sector, els propietaris hauran de lliurar a l’administració entre un 2 % i un 5 % de l’aprofitament del sector en funció de l’informe o la memòria de sostenibilitat econòmica.

Article 36. Aprovació dels plans
1. El pla d’acció territorial delimitarà els usos, l’edificabilitat màxima i la superfície màxima on es materialitzarà la urbanització, llevat dels espais referits en l’article 33.4 d’aquesta llei.
2. Els instruments de planejament urbanístic determinaran la resta de paràmetres d’ordenació i s’hi podran efectuar ajustos d’escala de la zona objecte d’urbanització sempre que estiguen justificats degudament, que no podran ser superiors al 5 % de la superfície.
3. L’aprovació dels plans que delimiten i ordenen sectors de recuperació d’horta comportarà la declaració d’utilitat pública i interès social quan l’execució haja de produir-se per expropiació.


Article 37. Règim de gestió urbanística del sòl i reparcel·lació
1. La gestió urbanística dels sectors de recuperació d’horta es farà d’acord amb el règim establit en la legislació vigent en matèria d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge per a les actuacions integrades en sòls urbanitzables, amb les especificitats fixades en aquesta llei.

2. Executades les previsions del programa, un terç de la superfície del sector, com a màxim, adquirirà la condició de sòl urbanitzat i li serà aplicable el règim jurídic corresponent; la resta mantindrà la situació rural i equipararà el règim jurídic al de sòl no urbanitzable de protecció de l’horta, que es regirà i es gestionarà d’acord amb la legislació vigent en matèria d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge i les determinacions del pla d’acció territorial.
3. En la reparcel·lació s’aplicarà el règim establit en la legislació vigent en matèria d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, amb l’especificitat que a cada persona propietària se li podrà adjudicar una part d’aprofitament agrícola i una altra part d’aprofitament urbanístic, en proporció a la seua finca d’aportació.
4. A l’efecte de mantenir el parcel·lari tradicional, a les persones propietàries la parcel·la d’aportació de les quals haja de ser destinada a l’ús agrícola se’ls podrà adjudicar una proporció superior d’aprofitament agrícola en detriment de l’aprofitament urbanístic, a l’efecte del qual s’establirà un coeficient d’equivalència entre ambdós aprofitaments.
5. Les obres d’urbanització del programa inclouran l’eliminació de totes les edificacions no protegides dels sòls que mantinguen la situació rural, com també la reposició dels sòls, sistemes de reg i infraestructures necessàries per a l’ús agrícola.
6. No podran autoritzar-se usos en el sector fins a la culminació i recepció de les obres de recuperació necessàries per a permetre l’explotació agrària amb les característiques que li pertoquen d’acord amb el tipus de sòl de protecció d’horta que corresponga als terrenys agraris del sector, en els mateixos termes que la legislació urbanística fixa per a les obres d’urbanització d’actuacions integrades.


CAPÍTOL VI
El Consell de l’Horta de València

Article 38. Consell de l’Horta de València
En els termes previstos per la llei, es crearà el Consell de l’Horta de València com a ens gestor de l’horta adscrit a la conselleria amb competències en matèria d’agricultura i desenvolupament rural.

Article 39. Naturalesa jurídica
1. El Consell de l’Horta de València és un consorci amb personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat per a obrar. Gaudeix d’autonomia en l’organització i en l’administració del patrimoni propi per al compliment dels seus fins.
2. Aquesta entitat té per objecte garantir la pervivència i promoure la dinamització de les activitats agràries en l’Horta de València, fomentant una agricultura més respectuosa amb el medi ambient com també la possibilitat de permetre usos i activitats complementaris i compatibles amb les activitats agràries, per a millorar la sostenibilitat econòmica, social i ambiental del territori i de les activitats desenvolupades en l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei. Com també fomentar la participació ciutadana en la presa de decisions que afecten l’horta, la sobirania alimentària, la reconnexió camp-ciutat i impulsar un sistema agroalimentari local.

Article 40. Règim jurídic
1. El Consell de l’Horta de València es regirà per aquesta llei i les disposicions especials que el regulen. En concret, per:
a) La Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, i la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, o normatives que les substituïsquen.
b) La legislació sobre el procediment administratiu comú, quan exercisca potestats administratives.
c) La legislació sobre contractes de les administracions públiques, pel que fa a l’execució material d’obres, prestació de serveis i explotació de serveis i equipaments.
d) En tota la resta, per les normes de dret civil, mercantil i laboral, quant a l’actuació com a empresa mercantil.
2. Els plans i els programes d’obres i instal·lacions que realitze el Consell de l’Horta de València per al compliment dels fins comporten la declaració d’utilitat pública.

Article 41. Funcions
Corresponen al Consell de l’Horta de València les funcions següents:
a) Elaborar, junt amb la conselleria amb competències en agricultura i desenvolupament rural, el Pla de desenvolupament agrari de l’Horta de València o instrument equivalent, com també la gestió i la coordinació, a més d’elaborar els programes i els projectes que es formulen a la seua empara.
b) Adquirir o arrendar terrenys i la resta de béns mobles o immobles, materials i immaterials, necessaris per al compliment dels seus fins.
c) Obtenir els recursos i les ajudes tècniques i econòmiques provinents d’altres institucions públiques i privades, entre d’altres, els fons provinents de la Unió Europea. Gestionar la percepció última d’aquests recursos i ajudes per part de les persones que es dediquen a l’agricultura.
d) Realitzar funcions de gestió i mediació per a facilitar la cessió d’ús o l’arrendament de parcel·les agràries o finques rústiques sense conrear, amb l’objectiu d’afavorir la continuïtat de l’activitat agrària en l’àmbit de l’Horta de València. Coordinar iniciatives locals prèvies d’intermediació de terres, articular un banc de terres dins l’àmbit territorial d’aplicació d’aquesta llei, portar a terme activitats de promoció, sensibilització i comunicació en torn als mecanismes de cessió de l’ús de terres per afavorir el conreu de camps abandonats i la millora de la rendibilitat de les explotacions agràries.
e) Promoure i gestionar les marques de qualitat dels productes de l’horta, que els doten d’un major valor afegit i els diferencien de la resta del mercat.
f) Promoure i gestionar un servei de guarderia rural, en coordinació i cooperació amb la policia local dels municipis de l’àmbit de l’Horta de València que garantisca la seguretat de les explotacions.
g) Vetlar per l’estat correcte, d’acord amb aquesta llei, de les infraestructures annexes a l’horta, com són les xarxes de camins i séquies.

h) Prestar serveis d’assessorament i fomentar la formació professional agrària a les persones que es dediquen a l’agricultura i fomentar que garantisquen un relleu generacional adequat.
i) Oferir formació a persones joves i adultes en matèria d’agroecologia i sobirania alimentària, des d’una perspectiva social i educativa.

j) Impulsar la investigació, el desenvolupament i l’avaluació d’experiències d’innovació social en l’activitat agrària, que promoguen experiències col·laboratives, participatives i inclusives, com també la seua difusió.
k) Programar i gestionar mecanismes de compensació econòmica a les persones que es dediquen a l’agricultura pel manteniment dels elements constitutius de l’Horta de València, definits en l’article 6 d’aquesta llei, i, en especial, pel manteniment de les activitats agràries.

l) Elaborar dictàmens, informes, plans, programes i projectes sobre l’Horta de València i requerir de les administracions competents les actuacions necessàries per al compliment dels objectius. En tot cas, els informes del Consell de l’Horta relatius a usos i activitats en l’àmbit de l’Horta de València tindran caràcter preceptiu i vinculant.

m) Promoure campanyes d’informació i sensibilització ciutadana sobre els valors econòmics, ambientals i culturals de l’Horta de València, de foment del consum dels seus productes, mercats de proximitat, qualsevol classe d’activitats que ajuden a incrementar la renda de les persones que es dediquen a l’agricultura, perquè la seua professió els permeta viure dignament d’aquesta i, en especial, mesures de sensibilització amb relació a la participació de les dones i les persones joves en el sector.
n) Visibilitzar la potencialitat de l’agricultura urbana i periurbana com a eina d’inclusió i transformació social i de desenvolupament local.

o) Establir convenis de col·laboració amb altres entitats públiques i privades sense ànim de lucre que tinguen objectius coincidents amb el Consell de l’Horta de València.
p) Percebre i gestionar taxes, preus públics i altres ingressos d’origen públic i privat que li puguen correspondre d’acord amb la normativa aplicable.
q) Actuar com a òrgan de representació de les entitats presents en el Consell de l’Horta de València amb relació a tot el que faça referència a les seues funcions i d’acord amb el que establisquen els seus estatuts.
r) Garantir el compliment de la legislació sectorial aplicable en l’àmbit de l’horta i de les determinacions del Pla d’acció territorial d’ordenació i dinamització de l’Horta de València i del Pla de desenvolupament agrari de l’Horta de València.
s) Garantir el compliment de la legislació vigent en matèria d’igualtat i paritat de gènere, en especial la de titularitat compartida de les explotacions agràries.
t) Exercir totes les funcions que, en l’àmbit de l’Horta de València, li deleguen o encomanen les administracions amb competències en aquest àmbit, i adoptar totes les accions necessàries per al compliment dels objectius d’aquesta llei i dels instruments de desenvolupament.


Article 42. Estructura
1. El Consell de l’Horta de València comptarà amb la participació d’entitats públiques i privades. Hi estaran representades, com a mínim, el Tribunal de les Aigües de la Vega de València; la Reial Séquia de Montcada; la Generalitat, a través de les conselleries amb competències en agricultura i desenvolupament rural, medi ambient, ordenació del territori i paisatge, economia i patrimoni cultural; la Diputació Provincial de València; una representació dels ajuntaments de l’àmbit de l’horta; les universitats públiques; els sindicats; els òrgans de gestió i participació dels espais naturals protegits inclosos en l’àmbit de l’horta; l’organisme de conca competent; les entitats agràries, de distribució i de consum; les comunitats de regants de l’àmbit, i les organitzacions de defensa del medi ambient i del territori.

2. El Consell de l’Horta constarà, com a mínim, d’un òrgan executiu, un òrgan operatiu de caràcter tècnic i un òrgan participatiu de caràcter consultiu. En l’òrgan executiu estaran representades les administracions públiques integrades en el consorci. També podran estar representades les entitats privades sense ànim de lucre que acrediten una activitat mínima de dos anys en matèria de defensa i promoció de l’activitat agrària en l’àmbit de l’Horta de València. Entre les entitats privades sense ànim de lucre que participen en l’òrgan executiu seran majoria les organitzacions professionals agràries. Tots els membres integrats en el consorci formaran part de l’òrgan participatiu.

3. El funcionament i l’organització interna del Consell de l’Horta de València s’establiran en els seus estatuts, que garantiran el funcionament democràtic, com també l’equitat entre dones i homes.

Article 43. Patrimoni i béns
1. El Consell de l’Horta de València tindrà patrimoni propi afecte al compliment dels seus fins, que estarà integrat pel conjunt de béns, drets i obligacions de què siga titular, ja siguen assignats per lleis o reglaments, o adquirits amb els seus recursos propis. A més, se li podran adscriure béns de domini públic i patrimonials que siguen de titularitat de la Generalitat o d’altres administracions públiques.

2. El Consell de l’Horta de València té les facultats d’ús, gestió, administració, conservació, millora i delimitació sobre els béns de domini públic de què siga titular o tinga adscrits, i pot adoptar les mesures necessàries per a garantir l’exercici de les facultats esmentades, d’acord amb la legislació vigent.
3. Els béns de domini públic adscrits a l’esmentat Consell de l’Horta de València, o sobre els quals aquest tinga la titularitat, quan no siguen necessaris per al compliment dels seus fins, podran ser desafectats i incorporats al patrimoni del Consell de l’Horta de València per a un compliment millor dels objectius d’aquesta llei.

Article 44. Recursos econòmics i el seu control
1. Els recursos econòmics del Consell de l’Horta de València provindran de:
a) La gestió del seu patrimoni i del patrimoni que se li encomane administrar, incloent-hi taxes i preus públics que s’hagen de satisfer, entre altres, per la utilització d’instal·lacions i serveis.
b) La realització d’activitats econòmiques relacionades amb el seu objecte.
c) Els fons provinents de la Unió Europea que li puguen ser assignats, com també les aportacions i subvencions provinents de les distintes administracions públiques.
d) Els recursos de naturalesa fiscal o tributària que, si és el cas, es puguen crear, i els provinents de la gestió urbanística o del patrimoni públic de sòl dels municipis que formen part de l’àmbit de l’horta.

e) Les operacions d’endeutament que puga concertar, com també les donacions, llegats i altres aportacions d’entitats privades i persones físiques.
f) Qualsevol altre ingrés que obtinga emparat en la legislació vigent per al compliment dels seus objectius.
2. Els recursos econòmics del Consell de l’Horta de València podran ser alienats, gravats i cedits d’acord amb el que estableix la legislació sobre el sector públic empresarial. El seu control comptable i financer s’efectuarà d’acord amb la legislació de la Generalitat en matèria d’hisenda pública.
3. El pla d’acció territorial podrà autoritzar usos i activitats a l’horta que s’implanten sense necessitat de declaració d’interès comunitari, que, en tot cas, hauran de satisfer un cànon de quantia equivalent al regulat en la legislació urbanística per aquest instrument. Els ingressos públics derivats dels cànons satisfets pels promotors d’aquestes activitats tindran el Consell de l’Horta de València com a beneficiari.



CAPÍTOL VII
El pla de desenvolupament agrari

Article 45. El Pla de desenvolupament agrari de l’Horta de València
1. El Pla de desenvolupament agrari de l’Horta de València és l’instrument estratègic que té com a finalitat la millora de les rendes per a les persones que es dediquen a l’agricultura i les empreses agràries, garantint la rendibilitat econòmica de les explotacions agràries i la supervivència de l’horta. El pla ha d’incloure una estimació dels recursos disponibles, les necessitats i dèficits agraris, les prioritats, la seua concreció i el paper del Consell de l’Horta de València.
2. El pla serà elaborat per la conselleria amb competències en agricultura i desenvolupament rural, comptant amb la col·laboració del Consell de l’Horta de València i amb la participació de la ciutadania, el teixit associatiu relacionat amb l’àmbit de l’horta, les entitats locals, les organitzacions professionals agràries, els òrgans de gestió i participació dels espais naturals protegits inclosos en l’àmbit de l’horta i l’organisme de conca competent, entre altres.
3. El pla serà desenvolupat per programes i projectes la tramitació i aprovació dels quals podrà ser anterior a l’aprovació del pla, sempre que s’adeqüen a les línies estratègiques expressades en l’apartat següent d’aquest article i no contravinguen el que estableix aquesta llei. Amb caràcter general, l’aprovació d’aquests programes i projectes recaurà en la conselleria competent en agricultura i desenvolupament rural i podran ser aprovats per altres departaments o administracions públiques en funció de la naturalesa del seu contingut.
4. El contingut de les línies estratègiques del pla haurà de dirigir-se cap a la consecució dels objectius següents:
a) La millora de les infraestructures agràries, com ara les xarxes de reg i camins, i de la seguretat rural.
b) La professionalització i millora de la viabilitat i rendibilitat de les explotacions agràries.
c) La incentivació de les produccions de qualitat, incloent-hi les marques de qualitat, el consum, la proximitat, l’agroecologia, la sostenibilitat, l’ús de varietats locals o qualsevol acció que contribuïsca a la diferenciació de l’Horta de València i els seus productes.
d) La millora i implantació de xarxes de comercialització i distribució, el foment de canals curts de comercialització o la venda directa, que integren de forma eficient els productes de l’Horta de València dins de la cadena de valor del sector agroalimentari.
e) La diversificació de les rendes agràries per mitjà de la implantació racional i limitada d’usos i activitats complementaris i compatibles amb l’activitat agrària principal.
f) Els mecanismes de gestió i intermediació de terres d’horta, destinades, de manera especial, cap a les persones que es dediquen a l’agricultura professionalment, de manera especial, a joves i dones.
g) Mesures que afavorisquen la incorporació de noves persones dedicades a l’agricultura, en especial joves i dones, que garantisquen un relleu generacional adequat a través d’incentius fiscals, ajuda i formació professional agrària, reglada o no, entre altres.
h) El desenvolupament de fórmules de contractació com ara la custòdia del territori, el pagament per serveis ambientals, convenis i qualssevol altres que estiguen dirigits cap a una gestió sostenible i participativa de l’Horta de València.
i) La proposta i disseny de mesures per a l’ús públic i recreatiu racional de l’Horta de València.
j) La visibilització social i ambiental de l’Horta de València i la difusió dels seus valors en esdeveniments i certàmens i dirigits, entre altres qüestions, a fomentar la presència i visibilitat de les dones.
k) La creació de xarxes de cooperació amb altres territoris que tinguen una problemàtica comuna quant a la defensa dels interessos de terrenys d’horta.
l) Qualsevol altre dels previstos en els objectius d’aquesta llei i en el pla d’acció territorial que la desenvolupe.
5. El pla ha d’incloure indicadors i procediments que en permeten el seguiment i l’avaluació. Ha d’incloure a més un procediment per a la modificació i la revisió.
6. Es podran desenvolupar plans i projectes pilots que produïsquen efectes demostratius de bones pràctiques en àmbits concrets de l’horta.



CAPÍTOL VIII
Explotacions agràries professionals
i transmissió de camps de cultiu

Article 46. Inventari d’explotacions agràries professionals de l’Horta de València
1. Amb l’objectiu de professionalitzar l’activitat agrària i millorar la seua rendibilitat, el Consell de l’Horta de València disposarà d’un inventari d’explotacions agràries professionals en què estaran incloses totes aquelles inscrites en el Registre General de Producció Agrícola que complisquen les condicions següents:
a) Estar ubicades dins de l’àmbit de l’Horta de València definit en aquesta llei.
b) Acreditar una superfície mínima que complisca les condicions determinades en aquest article.
2. La superfície mínima que han de cultivar aquestes explotacions serà establida pel pla de desenvolupament agrari, i es podrà aconseguir amb l’arrendament d’altres camps o per mitjà de la constitució d’una organització de cultiu en comú, complint amb les determinacions que a l’efecte fixe el pla de desenvolupament agrari.
El Consell de l’Horta de València, en el marc del pla esmentat, podrà incrementar o disminuir les UTA de l’explotació necessàries per a formar part de l’inventari, en funció de modalitats productives com l’agricultura ecològica, la venda directa o la transformació de la producció.
3. Les persones que es dediquen a l’agricultura i les empreses agràries, per a ser beneficiàries dels avantatges que es deriven de l’aplicació del pla de desenvolupament agrari i de les activitats del Consell de l’Horta de València, hauran d’estar incloses en l’inventari esmentat.

Article 47. Transmissió de camps de cultiu
En les transmissions del domini d’una finca rústica situada dins de l’àmbit del pla d’acció territorial, si l’adquirent és una persona dedicada a l’agricultura o una empresa agrària, inscrites en l’inventari d’explotacions agràries professionals, i destina la finca rústica al cultiu, s’aplicarà una bonificació de l’impost de transmissions patrimonials que es regularà mitjançant l’instrument legal adient.



DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Compliment dels estàndards urbanístics en l’Horta de València
1. Als municipis el sòl no urbanitzable dels quals estiga totalment o parcialment inclòs en l’àmbit del Pla d’acció territorial d’ordenació i dinamització de l’Horta de València, podrà minorar-se l’estàndard de parc públic de la xarxa primària, previst en l’article 24.1.c de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, en les quanties següents:

a) Fins a un 35 %, a tots els municipis que compleixen la condició anterior i justifiquen l’existència de 10 metres quadrats de sòl de protecció d’horta per cada metre quadrat de parc públic minorat.

b) Fins a un 50 %, a aquells municipis amb població inferior a 25.000 habitants o tinguen, almenys, el 75 % del sòl no urbanitzable com a sòl d’horta protegida, i es justifique l’existència de 10 metres quadrats de sòl de protecció d’horta per cada metre quadrat de parc públic minorat.
2. Amb caràcter excepcional, per la singularitat i l’elevat valor agronòmic, cultural i paisatgístic, els sòls de protecció d’horta situats en la franja litoral podran considerar-se en el planejament estructural general com a parc públic de la xarxa primària (PVP) previst en l’article 24.1.c de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, però hauran de mantenir en tot cas l’ús agrari en una superfície, com a mínim, equivalent a la superfície cultivable a l’entrada en vigor del pla d’acció territorial d’ordenació i dinamització de l’Horta de València.

3. L’aplicació de les determinacions establides en els apartats 1 i 2 d’aquest article exigirà la realització d’un programa d’ús públic sostenible als espais d’horta amb caràcter preceptiu. Aquest programa haurà de ser informat de forma preceptiva i vinculant per la conselleria amb competències en matèria d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, i comptar amb informe favorable del Consell de l’Horta que en garantisca la comptabilitat amb l’activitat agrària. El pressupost d’aquest programa haurà de ser equivalent al cost d’execució del PVP que, com a conseqüència d’aquesta mesura, deixe de realitzar-se, i descomptar, si escau, el cost d’adquisició del òl.
4. En tot cas, les condicions funcionals i dimensionals de parc urbà (VP) a què es refereix l’annex IV.III.3.2.c de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, s’entendran complides amb les establides en l’apartat 3.2.b de l’annex per a jardins públics (VP).


Segona. Inscripció en el registre de la propietat
La conselleria competent en matèria d’ordenació del territori, en el termini de tres mesos des de la publicació d’aquesta llei, posarà a disposició dels registradors de la propietat, per a la seua incorporació a l’aplicació informàtica auxiliar a què es refereix l’article 9 de la Llei hipotecària, un accés per mitjà d’un servei de mapes web a tots els plans d’acció territorial, degudament georeferenciats i metadatats, així com a les seues modificacions aprovades definitivament i en vigor.


Tercera
En el termini màxim de nou mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta llei es constituirà el Consell de l’Horta de València i s’elaborarà el pla de desenvolupament agrari.


DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera. El planejament en tramitació
Els instruments de planejament, de naturalesa territorial, urbanística o sectorial, així com les declaracions d’interès comunitari o els projectes d’infraestructures inclosos en l’àmbit d’aquesta llei que hagen iniciat la seua informació pública amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta llei, podran continuar la seua tramitació d’acord amb la legislació anterior o continuar la seua tramitació ajustant-se a les determinacions d’aquesta llei.
En cas que un expedient de planejament urbanístic o de declaració d’interès comunitari informat al públic prèviament a l’entrada en vigor d’aquesta llei entre en contradicció greu amb el seu esperit i els seus objectius, les administracions públiques responsables de l’aprovació del planejament o les declaracions d’interès comunitari podran aplicar les determinacions d’aquesta llei, amb la determinació prèvia, si escau, de les possibles responsabilitats patrimonials que pertoquen.

Segona. El règim de fora d’ordenació
Es declaren en situació de fora d’ordenació totes les construccions, o elements impropis d’aquestes, que siguen contraris a les determinacions d’aquesta llei, i no podran realitzar-s’hi més obres que les de mera conservació.
S’exceptuaran d’aquest règim aquelles construccions destinades a habitatge que tinguen les llicències i autoritzacions preceptives que s’hagen atorgat d’acord amb l’ordenació urbanística. Tampoc serà causa d’aquest règim el mer incompliment de les distàncies de reculada mínima o de distància mínima als eixos de camins establits per aquesta llei.


Tercera. Règim de sòl infrautilitzat
La regulació relativa a sòl infrautilitzat d’aquesta llei s’adequarà a la que, amb caràcter general, es fixe en matèria agrària per al conjunt de l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, ateses les particularitats de l’horta.


DISPOSICIONS FINALS

Primera. Habilitació normativa
Es faculta el Consell per a dictar les disposicions necessàries per al desenvolupament i l’execució d’aquesta llei en un termini màxim de dos anys des que entre en vigor, sense perjudici dels terminis establits en les disposicions addicionals.

Segona. Entrada en vigor
Aquesta llei entrarà en vigor l’endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Per tant, ordene que tots els ciutadans i totes les ciutadanes, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir aquesta llei.

València, 6 de març de 2018

El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER


ANNEX
Delimitació de l’àmbit d’aplicació
de la Llei de l’Horta de València

Les disposicions d’aquesta llei s’aplicaran als sòls en situació bàsica rural de l’àmbit de l’Horta de València i d’acord amb l’article 21 del text refós de la Llei de sòl i rehabilitació urbana, que va ser aprovat per mitjà del Reial decret llei de 30 d’octubre de 2015. Aquest àmbit, que geogràficament correspon amb la línia occidental grafiada en el plànol adjunt i la línia de costa del mar Mediterrani, comprèn, entre altres, l’espai domini dels regadius històrics de les séquies del Tribunal de les Aigües de la Vega de València; la Séquia Reial de Montcada; el canal del Túria; Francs, Marjals i Extremals, i les hortes d’elevat valor patrimonial de les poblacions de Picanya, Paiporta, Torrent i Catarroja.

linea
Mapa web