LLEI 2/2023, de 13 de març, de la Generalitat, de Protecció, Benestar i Tinença d'animals de companyia i altres mesures de benestar animal [2023/2777]
(DOGV núm. 9553 de 14.03.2023) Ref. Base de dades 002636/2023
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 15.03.2023 Aquesta disposició afecta: Deroga: Aquesta disposició està afectada per: Modificada per: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Presidència de la Generalitat Grup temàtic: Legislació Matèries: Ramaderia i animals Descriptors: Temàtics: benestar dels animals, protecció dels animals, administració regional , monografies
LLEI 2/2023, de 13 de març, de la Generalitat, de Protecció, Benestar i Tinença d'animals de companyia i altres mesures de benestar animal [2023/2777]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans i totes les ciutadanes que Les Corts han aprovat i jo, dacord amb el que establixen la Constitució i lEstatut dAutonomia, en nom del rei, promulgue la Llei següent:
Índex
Preàmbul
TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS
CAPÍTOL 1. Objecte, finalitats i àmbit de la llei
Article 1. Objecte de la llei
Article 2. Fins, finalitats i principis de la llei
Article 3. Àmbit daplicació de la llei
Article 4. Exclusions de la llei
CAPÍTOL 2. Definicions
Article 5. Definicions a lefecte daquesta llei
TÍTOL II. DE LA RESPONSABILITAT SOBRE ELS ANIMALS I LES SEUES NORMES DE PROTECCIÓ
CAPÍTOL 1. Obligacions i prohibicions
Article 6. Obligacions de les persones responsables legals i temporals danimals de companyia
Article 7. Prohibicions quant als animals de companyia
CAPÍTOL 2. Transport danimals de companyia
Article 8. Transport danimals de companyia
CAPÍTOL 3. Tractaments obligatoris
Article 9. Tractaments obligatoris dels animals de companyia
CAPÍTOL 4. Identificació
Article 10. Animals subjectes a identificació
Article 11. Sistema didentificació
Article 12. Procediment didentificació
Article 13. Terminis didentificació i canvi de titularitat
Article 14. Registre Supramunicipal dIdentificació dAnimals de Companyia de la Comunitat Valenciana
CAPÍTOL 5. Sacrifici i eutanàsia dels animals de companyia
Article 15. Del sacrifici i eutanàsia dels animals de companyia
CAPÍTOL 6. Fires, exhibicions i concursos danimals companyia
Article 16. Requisits i condicions
TÍTOL III. DELS NUCLIS ZOOLÒGICS
CAPÍTOL 1. Dels requisits i registres dels nuclis zoològics
Article 17. Requisits generals dels nuclis zoològics
Article 18. Registre dels Nuclis Zoològics
CAPÍTOL 2. Requisits de determinats nuclis zoològics
Article 19. Requisits dels centres de cria i dels establiments de venda danimals de companyia
Article 20. Requisits dels establiments de manteniment temporal danimals de companyia
TÍTOL IV. DE LABANDÓ DANIMALS DE COMPANYIA, PERDUTS I ERRANTS, I ELS CENTRES DACOLLIDA DANIMALS DE COMPANYIA
CAPÍTOL 1. Recollida i destí danimals de companyia perduts, abandonats i errants
Article 21. Recollida danimals de companyia perduts, abandonats i errants
Article 22. Destí danimals extraviats, abandonats i errants
CAPÍTOL 2. Dels centres i cases dacollida i de les colònies felines
Article 23. Dels centres i cases dacollida
Article 24. De les colònies felines
TÍTOL V. DELS ÒRGANS CONSULTIUS I LES ENTITATS DE PROTECCIÓ ANIMAL I DEFENSA DANIMALS DE COMPANYIA
CAPÍTOL 1. De les entitats col·laboradores de protecció animal i defensa danimals de companyia
Article 25. Entitats col·laboradores de protecció animal i defensa animal i Registre dEntitats Col·laboradores
Article 26. Requisits de les entitats col·laboradores de protecció i defensa dels animals de companyia
CAPÍTOL 2. Del Consell Assessor i Consultiu en Matèria de Protecció dAnimals de Companyia
Article 27. Consell Assessor i Consultiu en Matèria de Protecció dAnimals de Companyia
Article 28. Composició i funcionament
TÍTOL VI
CAPÍTOL 1. Educació, formació, sensibilització i divulgació de la llei
Article 29. Educació, sensibilització i divulgació de la llei
Article 30. Formació
TÍTOL VII. DE LA INSPECCIÓ I VIGILÀNCIA
CAPÍTOL 1. Inspecció i plans de control
Article 31. Plans i programes dinspecció i control
Article 32. Personal inspector
Article 33. Obligacions de linspeccionat
CAPÍTOL 2. Competències de les administracions
Article 34. Competències i obligacions de ladministració local i autonòmica
TÍTOL VIII. ALTRES MESURES DE PROTECCIÓ ANIMAL
Article 35. Prohibicions pel que fa a determinades activitats o actuacions amb animals
Article 36. Control de poblacions danimals en lentorn urbà
Article 37. Salvaguarda del règim de benestar animal en competicions esportives o activitats culturals
Article 38. Salvaguarda del règim de benestar animal daltres animals en captivitat
Article 39. Animals usats en teràpia
Article 40. Anellament docells
Article 41. Animals de producció i altres animals en captivitat diferents dels animals de companyia que són perduts, abandonats, errants, decomissats, confiscats o cedits
TÍTOL IX. DE LES INFRACCIONS I DE LES SANCIONS
CAPÍTOL 1. Infraccions
Article 42. Classificació dinfraccions
CAPÍTOL 2. Sancions
Article 43. Sancions
Article 44. Sancions accessòries
Article 45. Graduació de sancions
Article 46. Mesures provisionals
Article 47. Mesures no sancionadores
Article 48. Multes coercitives
Article 49. Responsabilitat jurídica civil i penal
Article 50. Procediment sancionador
Article 51. Competència sancionadora
Article 52. Prescripció dinfraccions i sancions
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Publicitat de la llei
Segona. Límit màxim danimals de companyia per domicili
Tercera. Taxa municipal
Quarta. Incidència pressupostària i destí dingressos
Cinquena. Registre de persones inhabilitades
Sisena. Comissions de treball per al desenvolupament reglamentari daquesta llei.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera. Règim transitori de destí danimals abandonats
Segona. Nuclis zoològics
Tercera. Responsables legals i temporals
Quarta. Vigència transitòria de determinades disposicions reglamentàries
Cinquena. Adaptació municipal al que es preveu en aquesta llei
Sisena. Exemplars despècies prohibides com a animals de companyia adquirits amb anterioritat a lentrada en vigor de la llei
Setena. Condicions dels animals reproductors dels centres de cria i dels establiments de venda
Vuitena. Requisits mínims en la gestió dadopcions
Novena. Inscripció dels santuaris en el registre de nuclis zoològics danimals de companyia
Desena. Constància en el passaport o document didentificació dels animals esterilitzats abans de lentrada en vigor daquesta llei i terminis per a lesterilització.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Derogació normativa
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Desenvolupament reglamentari
Segona. Entrada en vigor
PREÀMBUL
I
La convivència de lésser humà durant milers danys amb els animals ha creat una dependència mútua en la qual la preocupació de la societat pel concepte de benestar animal o, si més no, per a disminuir el maltractament dels animals, només es remunta al passat segle xx. En tot cas, en la primera meitat daquell segle, el reflex normatiu daquesta preocupació se circumscriu a la regulació daspectes zoonòtics o de sanitat animal, amb la finalitat devitar la transmissió de malalties indesitjades a lésser humà o derradicar brots i epidèmies epizoòtiques en explotacions danimals de producció, pels perjudicis econòmics que pogueren generar, o bé a aspectes relacionats amb la preservació de la natura i del medi natural o cinegètic. És a partir de la segona meitat del segle xx quan, a instàncies dorganitzacions internacionals de protecció danimals, tenen lloc els tractats internacionals ratificats per Espanya: la Declaració universal dels drets de lanimal, proclamada el 15 doctubre de 1978, els convenis de Washington, Berna i Bonn, el Conveni europeu sobre protecció danimals de companyia, dobligat compliment des de l1 de febrer de 2018, i els tractats, directives i reglaments de la Unió Europea, entre els quals destaca especialment la signatura del Tractat de Lisboa, pel qual es va modificar el tractat constitutiu de la Unió Europea, on es defineixen els animals com uns éssers sintents, i diversos protocols sobre protecció i benestar animal, que han sigut lorigen de reglaments i directives comunitàries que contenen normes de protecció, sobretot en làmbit de les explotacions ramaderes i en matèria de benestar animal, però també per al control sanitari dels desplaçaments danimals de companyia entre estats membres.
Tot això sha reflectit i sha transposat en diverses disposicions en el nostre ordenament jurídic intern, entre les quals cal esmentar, de manera particular, la Llei 8/2003, de 24 dabril, de sanitat animal i la Llei 32/2007, de 7 de novembre, per a latenció dels animals, en lexplotació, el transport, lexperimentació i el sacrifici, a més de diverses normes de caràcter sectorial.
II
En lexposició de motius de la Llei 4/1994, de 8 de juliol, de la Generalitat, sobre protecció dels animals de companyia es justificava que, a pesar que a la Comunitat Valenciana hi ha una profunda tradició de respecte cap als animals de companyia, amb aquesta llei es pretén augmentar la sensibilitat col·lectiva cap a comportaments més humanitaris i propis duna societat moderna. La llei esmentada ha suposat un reconeixement explícit daquesta preocupació per a protegir els animals en làmbit domèstic i és un dels primers textos legals autonòmics que van veure la llum.
Daltra banda, en la legislació estatal no hi ha fins al moment cap text legal o reglamentari aprovat que continga una regulació específica sobre els animals de companyia, que únicament són referenciats en les dues lleis abans esmentades de manera tangencial i subsidiària. Així doncs, davant aquest buit normatiu, han sigut els legisladors autonòmics, a partir de lúltima dècada del segle passat, els qui han assumit aquesta tasca reguladora, fent pròpia la preocupació creixent de la societat per a formular uns principis i drets en defensa dels animals de companyia i establir, en conseqüència, uns mecanismes de protecció a favor daquests.
No obstant això, el temps transcorregut i determinades mancances advertides en el text legal shan vist reflectits en el fet que la seua aplicació no ha sigut tan eficaç com hauria sigut desitjable i que, en lactualitat, continuen produint-se accions i comportaments incívics que shaurà de procurar atallar amb més fermesa mitjançant un nou instrument legal que garantisca nivells alts de protecció, benestar i tinença responsable dels animals de companyia.
III
Aquesta llei té el seu fonament en la necessitat de promulgar un instrument jurídic més eficaç en la defensa i protecció dels animals de companyia, dacord amb la demanda social i linterès general. La seua finalitat essencial és aprofundir en les mesures educatives i de conscienciació social de la població per a un tractament digne dels animals de companyia, però també reforçar lactuació de les administracions públiques en la tutela dels drets dels animals de companyia i lenduriment del règim sancionador davant conductes incíviques i cruels amb els animals de companyia. Per això, no es limita únicament a introduir modificacions puntuals en la Llei 4/1994, de 8 de juliol, sinó que en substitució daquesta, es configura oportunament com un nou text legal actualitzat que aborda amb caràcter integral i de manera completa la regulació de tots aquells aspectes relacionats amb els animals de companyia en làmbit de la Comunitat Valenciana, sense perjudici del desenvolupament reglamentari posterior que haurà de promulgar-se per a concretar-ne les normes. Daquesta manera, es procura més coherència i sistemàtica de la normativa com a instrument més adequat per a la consecució de les finalitats perseguides, i també saclareix i es facilita a la ciutadania el coneixement de les obligacions que hauran dassumir respecte daquests animals.
En la redacció sha tingut en compte el principi de proporcionalitat. Per això, aquesta llei conté la regulació imprescindible per a atendre les finalitats perseguides, després de constatar en cada situació que puga produir-se, que pose en risc el benestar animal o fins i tot en situacions de maltractament, que no hi ha altres mesures menys restrictives de drets o que imposen menys obligacions a les persones a qui va destinada. Atesa aquesta orientació, el desenvolupament reglamentari i laplicació de la llei per part de les administracions públiques haurà de respectar aquest principi de proporcionalitat. Aquesta proporcionalitat és present, entre altres punts de la llei, en la consideració que fa la llei dels animals de companyia amb tasques o activitats específiques, com per exemple els dedicats a la caça, per als quals es fan algunes excepcions puntuals a la norma general en el text, ateses les peculiaritats de les seues funcions específiques, sense que per això deixen de tindre lempara legal que nassegura el benestar.
El contingut daquesta llei és coherent amb la resta de lordenament jurídic, nacional i de la Unió Europea, i genera un marc normatiu estable, predictible, integrat, clar i de certesa, que facilita el coneixement i la comprensió i, en conseqüència, lactuació i presa de decisions de les persones i empreses. A lefecte, sha tingut una especial cura en lús del llenguatge no sexista i no cosificant de la llei. El coneixement científic de què disposem en lera moderna haurà de facilitar que no es continue considerant els animals no humans com a objectes o coses. És necessari reconèixer que són éssers sintents amb identitat, autonomia intrínseca i individualitat. Això hauria de veures reflectit en tots els àmbits del llenguatge i especialment en les lleis. Però una cosa és no cosificar-los i reconèixer la seua individualitat i una altra és no reconèixer la dependència que tenen els animals de companyia de la seua persona responsable legal. Aquesta dependència és la que genera les obligacions legals que exigeix la llei cap als responsables legals dels animals de companyia. Introduir un llenguatge ple digualtat en la llei restaria garanties a la protecció i defensa dels animals de companyia.
La tinença implica responsabilitat legal datenció i cura, i la convivència en igualtat implica respecte mutu. Sense entrar en les comparacions cognitives de sentiments o emocions, que en tot cas es pot afirmar que són diferents segons lespècie animal, la llei defineix quines són les obligacions legals de la ciutadania i les administracions amb relació als animals de companyia, i el llenguatge legal haurà de ser aquell que implique o explique amb més claredat, transparència, rigor i seguretat jurídica aquestes obligacions. La llei planteja amb objectivitat un caràcter regulador de situacions reals, que facen la llei aplicable en tots els seus aspectes, que eludisca figures declaratives no quantificables o de difícil aplicació pel seu caràcter intrínsec dapreciació subjectiva.
Des dun punt de vista competencial, aquest text legal es dicta conforme a la planificació legislativa de lAcord del Consell, de 12 de gener de 2018, pel qual saprova el Pla normatiu de ladministració de la Generalitat per a 2018, en atenció a les competències de desenvolupament legislatiu i execució en matèria de sanitat i higiene i de medi ambient, com també la competència exclusiva en matèria dagricultura i ramaderia que aquesta comunitat autònoma té atribuïda, de conformitat amb el seu Estatut dautonomia.
IV
Des del punt de vista del contingut i com a aspectes destacables, aquesta llei, de la mateixa manera que la seua predecessora, ha optat per circumscriure el seu àmbit daplicació a la defensa dels animals de companyia i no generalitzar el marc de regulació i protecció a totes les espècies animals. Això es deu a la consideració del fet que aquest text legal haurà de posar lèmfasi en la defensa dels animals de companyia que no han sigut objecte de regulació estatal o de la Unió Europea, per la qual cosa no gaudeixen de cap marc de protecció jurídica específica a escala comunitària o nacional. No obstant això, conscients de les llacunes jurídiques estatals o comunitàries que en alguns casos deixen sense protecció i defensa a alguns altres animals en determinades situacions, sha disposat una sèrie de mesures de protecció en un títol específic per a aquells animals que no es troben emparats per una altra normativa específica o general de protecció del benestar animal que sels puga aplicar i estaran especialment emparats per aquesta llei.
Així mateix, simposen limitacions a algunes pràctiques amb animals i a lús danimals en determinats espectacles. La llei també defineix els animals que es poden considerar animals de companyia i especifica la prohibició de tinença i comercialització com a tals duns altres, com per exemple els animals salvatges, i esmenta en concret primats i grans felins per motius de seguretat, de benestar animal, i evitar el maltractament animal derivat del trànsit, tant legal com il·legal, despècies salvatges i silvestres que no sadapten a lentorn humà.
Un aspecte destacable daquesta llei és el relatiu a la determinació i concreció de làmbit competencial de la norma entre administracions públiques i el col·laborador amb entitats de defensa i protecció danimals de companyia. Sens dubte, lefectivitat plena duna disposició legal depèn en gran manera de la claredat i precisió de les normes organitzatives que delimiten làmbit dactuació de les diferents administracions, sobretot en aquells casos en què en la planificació, gestió i inspecció duna matèria concorren diverses administracions públiques, que en uns casos hauran dactuar amb caràcter independent, però en uns altres hauran dexercir les seues competències de manera concurrent o, si més no, coordinada. Una daquestes competències és la potestat sancionadora, que haurà de ser exercida amb rotunditat per a evitar la sensació social dimpunitat i la no aplicació efectiva de la llei. Per a aconseguir-ho, la llei regula amb més precisió les competències sancionadores i la possibilitat de ser assumides per altres administracions per a evitar que no sexercisquen davant la manca tan freqüent de mitjans en els municipis. També és fonamental la col·laboració de la societat, no ja des del punt de vista de cada ciutadà, sinó des de lassociatiu daquelles entitats motivades per un afany desinteressat de protecció i defensa dels animals i que compleixen un paper primordial i insubstituïble en molts casos de desemparament danimals de companyia. La llei els té en compte i en fomenta la col·laboració i implicació en el compliment de les finalitats de la llei.
És fonamental per a lèxit daquesta llei que totes les administracions públiques implicades en laplicació de la Llei de la Generalitat sobre protecció, benestar i tinença danimals i altres mesures de protecció animal, mitjançant els procediments de cooperació i col·laboració, adopten les mesures necessàries perquè aquesta tinga el grau més gran de compliment possible.
V
La llei introdueix novetats importants en la regulació de la matèria a la Comunitat Valenciana, com per exemple lanomenat «sacrifici zero», de manera que no es permetrà el sacrifici o mort induïda en un animal per qüestions econòmiques, de sobrepoblació, manca de places en un centre dacolliment, impossibilitat de trobar adoptant en un termini determinat, abandó de la persona responsable legal, vellesa, ni malaltia o lesió amb possibilitat de tractament. Això és una demanda social que mostra més sensibilitat cap als animals i la necessitat dun tracte més digne com a éssers sintents. Seguint aquest plantejament, la llei tipifica conductes sancionables mitjançant una sèrie de prohibicions dactuacions que posen en risc el benestar, causen lesions o els facen objecte de maltractaments.
La Llei 8/2010, de 23 de juny, de règim local de la Comunitat Valenciana, en larticle 33.3.q determina que els municipis tenen competències pròpies en matèria de la recollida i gestió danimals errants i abandonats. Referent a això, aquesta llei complementa i amplia el que regula en aquesta matèria la Llei 4/1994, de 8 de juliol, que ara es deroga, i regula noves atribucions i funcions que garantisquen un compromís important de ladministració local en la protecció i defensa dels animals de companyia.
La llei dona empara legal a les demandes del municipalisme sobre la regulació del nombre danimals de companyia en habitatges amb la suficient flexibilitat i proporcionalitat que permeta adaptar les resolucions municipals a cada situació real. La llei respon també a altres demandes del municipalisme, com és lús censatari del Registre Supramunicipal dIdentificació dAnimals de Companyia, el reconeixement de la capacitat i responsabilitat dels municipis per al control de fauna urbana perjudicial, la regulació legal de les colònies felines, la possibilitat de delegar la instrucció dexpedients sancionadors en les diputacions i la possibilitat legal destablir taxes per serveis dacolliment, cria i tinença per al finançament municipal que exigeix el compliment daquesta llei.
Lerradicació de labandó és una de les finalitats més importants daquesta llei i, per a aconseguir-ho, shan implementat noves mesures legals amb relació als pilars fonamentals per a la lluita contra labandó, com són la plena identificació, introduint-hi la traçabilitat, lobligació de conèixer lorigen en el registre i signatura del titular nou i antic en el canvi de responsable legal, lobligació didentificació en tots els canvis de responsables legals, laccessibilitat del Registre Supramunicipal dIdentificació a tots els agents que lluiten contra labandó, auditories anuals del registre esmentat per a garantir el bon funcionament i la qualitat. Quant a lesterilització, sobliga a esterilitzar els animals de lespècie canina que no estiguen controlats, els animals abandonats o errants provinents de centres dacolliment i les colònies felines. Quant a la formació, la llei introdueix de manera obligatòria la formació de totes les persones que treballen en centres relacionats amb animals de companyia i agents públics que es relacionen mitjançant el seu treball amb animals de companyia.
La llei també estableix lobligació de dur a terme campanyes de divulgació i educació. Quant al foment de ladopció com un altre pilar fonamental de la lluita enfront de labandó, la llei crea serveis públics dadopció als ajuntaments, estableix mesures de foment i divulgació de ladopció i regula el seguiment de leficàcia de ladopció.
La recollida danimals abandonats i els centres dacolliment són objecte duna regulació més extensa en la llei per a garantir la protecció i el benestar dels animals abandonats que són recollits. Així, sestableix com a funció exclusiva dels municipis la recollida, lacolliment i ladopció, que podran gestionar per si mateixos o mitjançant fórmules de gestió indirecta de serveis públics mitjançant clàusules socials a entitats que prevegen les finalitats perseguides en aquesta llei. Es regula la traçabilitat daquests animals abandonats fins que són adoptats. Shi inclouen plans denriquiment social i ambiental per als animals allotjats. I es regula la figura de les cases dacollida dependents dels centres dacolliment. La llei regula els centres de cria i venda danimals de companyia i estableix una llista positiva danimals que es poden comercialitzar, lobligació de certificar la salut en gossos i gats i de vendrels identificats, la traçabilitat dels animals que es comercialitzen i els requisits per al seu benestar que shauran de complir els animals en els centres de cria. Aquesta llei no té per finalitat i no pot implantar normes de comerç que tenen ja la seua regulació legal dins dun marc jurídic de llibertat de mercat. La funció daquesta llei resideix a establir les condicions mínimes que garantisquen el benestar animal quan es produeixen els canvis de titularitat entre responsables legals dels animals de companyia dins del marc jurídic actual del comerç. La llei, en aquest aspecte, aplica la regulació imprescindible per a aconseguir les finalitats de la norma, després de constatar que no hi ha altres mesures menys restrictives de drets o que imposen menys obligacions a les persones a qui va destinada per a aconseguir aquestes finalitats.
VI
La llei sestructura en una exposició de motius, nou títols en cinquanta-dos articles, sis disposicions addicionals, deu disposicions transitòries, una disposició derogatòria i dos disposicions finals.
En el títol I es recullen les disposicions generals, en les quals en primer lloc es defineix lobjecte, les finalitats i els principis de la llei que hauran de guiar lactuació de les administracions i la ciutadania en la defensa i preservació dels animals de companyia. Es detallen les definicions a lefecte daquesta llei i se nespecifiquen les exclusions.
El títol II estableix les normes relatives a la tinença dels animals i la seua protecció amb una relació exhaustiva dobligacions i prohibicions dels responsables legals dels animals que pretén definir totes aquelles conductes que afecten els animals de companyia de manera negativa i positiva i la regulació del transport dels animals de companyia. Es regulen els tractaments obligatoris i la identificació, establint els tractaments que seran considerats obligatoris i el seu règim dautorització, com també lobligació i els procediments didentificació com a sistema que garantisca, per mitjà dun compliment ferm i solidari, la protecció animal efectiva.
Es regula el funcionament del Registre Supramunicipal dIdentificació dels Animals de Companyia de la Comunitat Valenciana, que es converteix en un sistema efectiu obert a totes aquelles entitats i administracions que intervenen en la protecció animal. Es defineixen els requisits que haurà de complir leutanàsia dels animals, que es limiten a causes justificades. I finalment es detallen les obligacions en les exposicions, exhibicions i fires i la seua regulació per a protegir els animals de companyia.
En el títol III es defineix el concepte de nucli zoològic i els requisits que hauran de complir, com també els requisits específics per als centres de cria i els establiments públics de venda danimals de companyia i els establiments per al manteniment temporal danimals de companyia. Es crea el Registre de Nuclis Zoològics de la Comunitat Valenciana i les condicions per a registrar animals.
En el títol IV es tracta labandó dels animals de companyia i els centres dacolliment. Es tracta la decisiva tasca municipal de recollida, allotjament i lliurament en adopció dels animals abandonats i es defineixen tots els aspectes de labandó danimals i els centres de recollida i la destinació daquests animals. Sestableixen de manera detallada totes les mesures que garantisquen un tractament adequat daquests animals i la seua integració de nou mitjançant ladopció amb nous responsables legals.
El títol V tracta dels òrgans consultius i les entitats col·laboradores de protecció i defensa animal. Es crea el Registre dEntitats Col·laboradores de Protecció i Defensa Animal i el reconeixement de la seua activitat en matèria de protecció i defensa dels animals de companyia. Es crea el Consell Assessor i Consultiu en Matèria de Protecció Animal i sen regula la composició i funcionament.
El títol VI tracta de la formació i divulgació en la matèria objecte daquesta llei, aspecte de gran importància per a la conscienciació social i el coneixement de les obligacions i prohibicions que estableix aquesta llei. Sestén lobligació de la formació per a aquells agents públics en les tasques de supervisió i control, treballadors i voluntaris relacionats amb centres de cria, acolliment, venda, manteniment i aquells nuclis zoològics que es considere reglamentàriament.
El títol VII fixa les mesures dinspecció i vigilància que competeixen a les administracions autonòmiques i locals per a evitar duplicitats i especifica el contingut per a un compliment efectiu de la llei. Shi especifiquen les obligacions de linspeccionat.
El títol VIII agrupa totes les mesures de protecció que no són aplicables als considerats com a animals de companyia en determinades situacions en les quals manquen de protecció legal, com la prohibició dunes certes activitats esportives per motius de crueltat i espectacles circenses itinerants danimals per a garantir un benestar, dacord amb les seues necessitats etològiques.
El títol IX tipifica les infraccions de les quals disposa la llei i les sancions aplicables corresponents, per la qual cosa se la dota dinstruments legals suficients per a fer complir la llei duna manera efectiva i contundent, de tal forma que es minimitze qualsevol sofriment i maltractament dels animals de companyia.
En les disposicions addicionals es preveuen diferents aspectes complementaris de la llei que permeten una millor implantació o un millor desenvolupament com, entre altres, la creació del registre dinhabilitats o la destinació finalista dels ingressos per sancions i taxes.
Les disposicions transitòries permeten ladaptació progressiva de la implantació de les mesures legals, de manera que els ajuntaments, com a protagonistes del compliment efectiu daquesta llei, tenen un període transitori per a adequar els seus pressupostos, ordenances, instal·lacions i serveis a les finalitats perseguides per la llei. També els titulars de nuclis zoològics i responsables legals i temporals tenen un període dadaptació.
Finalment, la llei deroga la Llei 4/1994, de 8 de juliol, de la Generalitat, de protecció dels animals de companyia, amb la qual cosa sinicia un nou període de progrés en matèria de protecció i benestar dels animals de companyia i shi habilita el posterior i necessari desenvolupament reglamentari.
En aquesta llei han participat des del seu inici totes les entitats relacionades amb les finalitats perseguides per ella o afectades en el seu articulat. En la redacció sha procurat buscar un equilibri entre les diferents postures i interessos, sempre garantint la protecció adequada i el benestar dels animals de companyia i la conformitat amb el marc jurídic actual. En la tramitació shan seguit els procediments establits en la normativa.
TÍTOL I
Disposicions generals
CAPÍTOL 1
Objecte, finalitats i àmbit de la llei
Article 1. Objecte de la llei
Aquesta llei té per objecte establir normes generals per a la protecció, el benestar i la tinença responsable dels animals de companyia i la protecció en determinades situacions daltres animals que es troben de manera permanent o temporal a la Comunitat Valenciana, amb independència del lloc de residència dels responsables legals i temporals.
Article 2. Fins, finalitats i principis de la llei
1. El fi general daquesta llei és la protecció i el benestar dels animals de companyia, afavorir una responsabilitat i una implicació més elevades de les administracions, com també una conducta més cívica i bondadosa de la ciutadania en la defensa dels drets reconeguts per la llei i la preservació dels animals independentment de les seues circumstàncies o del lloc en què es troben.
2. Són finalitats daquesta llei:
a) La tinença responsable.
b) Lerradicació de labandó.
c) Fomentar ladopció com a mitjà prioritari de tindre un animal de companyia.
d) El control reproductiu dels animals de companyia prioritzant-ne lesterilització per a evitar la superpoblació i en últim terme labandó.
e) La formació i divulgació en matèria de protecció i benestar animal.
f) Fomentar i divulgar el paper beneficiós dels animals en la societat.
g) Facilitar la correcta educació i socialització dels animals de manera adequada a la seua espècie, com també leducació dels responsables legals.
h) Dur a terme les inspeccions i controls necessaris per al compliment correcte daquesta llei en tots els seus termes.
i) Assolir la plena identificació dels animals de companyia obligats legalment.
j) Erradicar el maltractament animal.
k) La cria, venda i compra ètica i responsable dels animals de companyia.
l) Fomentar el voluntariat i establir una col·laboració continuada amb les entitats de protecció i defensa animal i la societat civil per a posar en marxa plans dacció que protegisquen els animals.
m) Finalitzar amb el sacrifici dels animals de companyia, tret del que es disposa en larticle 15 daquesta llei.
n) Crear protocols dactuació per als animals en situació de desemparament per circumstàncies de força major o vulnerabilitat de la persona responsable legal, com també plans devacuació i emergència davant catàstrofes naturals, pandèmies o similars.
3. Són principis daquesta llei:
a) Els animals són éssers vius sintents, com també de moviment voluntari i han de rebre el tracte que, tenint en compte bàsicament les seues necessitats fisiològiques i etològiques, en procure el benestar i protecció.
b) Ningú no provocarà maltractament als animals.
Article 3. Àmbit daplicació de la llei
1. Làmbit daplicació daquesta llei es refereix als animals de companyia i als altres animals que puguen no tindre aquesta consideració en els supòsits que sinclouen en les referències explícites o específiques efectuades en aquesta llei, que es troben en el marc de les competències de la Comunitat Valenciana, amb independència que estiguen o no censats o registrats i siga quin siga el lloc de residència de les persones responsables legals o temporals.
2. La llei saplica als centres i establiments per al foment i atenció dels animals de companyia, entre els quals es troben els dedicats a la venda, cria, residència, ensinistrament, competició, gosseres esportives, dules o gossades, canòdroms i altres agrupacions similars, els refugis danimals abandonats i els nuclis zoològics en general que tenen instal·lacions i seus a la Comunitat Valenciana. En làmbit del transport i circulació dels animals de companyia, saplica també als residents i transeünts i, en el cas de les entitats de protecció i defensa animal, a les que tenen seu social a la Comunitat Valenciana o treballen amb els animals de companyia, encara que no disposen dinstal·lacions o establiments a la Comunitat Valenciana.
Article 4. Exclusions de la llei
Aquesta llei no saplica a:
1. Els animals utilitzats en espectacles taurins i en festejos taurins tradicionals autoritzats.
2. La fauna silvestre, incloent-hi els animals salvatges que viuen en el seu medi natural.
3. Els animals de producció, incloent-hi laqüicultura, piscicultura i espècies cinegètiques, i els que sempren amb finalitats experimentals, que es regeixen per la seua legislació específica, tret dels supòsits inclosos expressament en el títol VIII daquesta llei.
CAPÍTOL 2
Definicions
Article 5. Definicions a lefecte daquesta llei
Són definicions a lefecte daquesta llei les contingudes en la normativa vigent de lEstat i de la Unió Europea en matèria de sanitat i benestar animal, i les següents:
Animals abandonats: tot aquell animal de producció o de companyia o altres animals en captivitat que, independentment que estiga o no identificat quant al seu origen o persona responsable legal, circule per la via pública o es trobe en espais públics sense acompanyament de cap persona o es refugie en espais privats i del qual no shaja denunciat la pèrdua o sostracció en un temps prudencial inferior a setanta-dues hores, o aquell que no siga retirat dun centre dacolliment per la persona responsable legal o la persona autoritzada en els terminis establits per aquesta llei.
Animals de companyia: aquells animals que conviuen amb les persones i/o depenen daquestes, amb finalitats fonamentalment de companyia, doci, educatives o que fan tasques o activitats específiques, independentment de lespècie i sempre que la seua tinença no tinga com a destinació el consum o aprofitament de les seues produccions. A lefecte daquesta llei sinclouen tots els animals de lespècie canina, felina, i mustèlids domèstics, independentment de la finalitat a la qual es destinen o el lloc on habiten. Aquesta definició és aplicable a tots els invertebrats, amfibis, peixos, rèptils, ocells i mamífers diferents dels destinats a la producció daliments, la comercialització o la tinença dels quals com a animals de companyia no està prohibida per la normativa vigent.
Animal de companyia exòtic: animal de la fauna silvestre no autòctona que de manera individual depèn dels éssers humans, hi conviu i està adaptat a aquesta convivència, sempre que les seues característiques fisiològiques i etològiques li permeten viure en companyia en lentorn domèstic.
Animals errants: aquells animals de producció o de companyia o altres animals en captivitat, ja siguen animals perduts o extraviats, o animals abandonats, que circulen sense acompanyament ni supervisió.
Animals identificats: aquells animals que porten algun sistema didentificació reconegut per les autoritats competents i es troben donats dalta en el Registre Supramunicipal dIdentificació dAnimals de Companyia de la Comunitat Valenciana o en el registre equivalent en làmbit duna altra comunitat autònoma, nacional o internacional.
Animals perduts o extraviats: aquells animals de producció o de companyia o altres animals en captivitat que, independentment que estiguen o no identificats, vaguen sense acompanyament ni supervisió, sempre que les persones responsables legals o temporals hagen comunicat que shan extraviat o perdut. En cas danimals de companyia identificats, ha dhaver-se comunicat la pèrdua al Registre Supramunicipal dIdentificació dAnimals de Companyia de la Comunitat Valenciana i, en tots els casos, a lautoritat competent.
Animals que fan tasques o activitats específiques: aquells animals que, seleccionats per les seues aptituds físiques, dinstint i temperamentals, sensinistren per a ajudar les persones en una comesa concreta o una activitat regulada en una normativa especial, com els dedicats a la caça, el treball, el pasturatge, el rescat, lassistència, amb finalitats esportives, utilitzats per les forces i cossos de seguretat, així com animals guia, pigalls o animals destinats a zooterapia que han sigut ensinistrats en centres o per persones professionals especialitzades per a lacompanyament, la conducció i lauxili de persones amb diversitats funcionals.
Animals salvatges: aquells de la fauna silvestre que per les seues característiques físiques, etològiques o de comportament compleixen els requisits per a ser considerats animals potencialment perillosos i, en concret, dels artròpodes, peixos i amfibis, totes les espècies que amb una mossegada o un verí poden suposar un risc greu per a la integritat física o la salut de les persones i dels animals; dels rèptils, totes les espècies verinoses, els cocodrils i caimans i totes aquelles espècies que en estat adult arriben als dos quilograms de pes o els superen, excepte en el cas de quelonis; dels mamífers, tots els primats i felins, així com les espècies que dadultes arriben als deu quilograms de pes o els superen, excepte les espècies carnívores el límit de les quals està en els cinc quilograms.
Animals silvestres: tots aquells que formen part del conjunt despècies i subespècies animals que viuen i es reprodueixen de manera natural en estat silvestre, incloent els que es troben en hivernada o estan de pas, independentment del seu caràcter autòcton o al·lòcton.
Casa dacollida: domicili particular adscrit a una administració pública, centre dacollida animal o vinculat a una entitat de protecció animal, on es mantenen animals abandonats, decomissats, confiscats, perduts o extraviats per a custodiar-los provisionalment, garantint-ne la cura, latenció i el manteniment en bones condicions higienicosanitàries i etològiques.
CER: activitat de gestió que inclou la captura, lesterilització i el retorn de gats comunitaris.
Cessió per causa justificada: aquells casos en què per causa o força major degudament acreditada i documentada (malaltia, defunció, persones sotmeses a maltractaments, vulnerabilitat, etc.), els ajuntaments assumeixen la responsabilitat i la cura de lanimal de manera ètica.
Colònies felines: grups de gats comunitaris de lespècie de felí domèstic (Felis catus) amb un grau de sociabilitat variable, que viuen en estat de llibertat, sota la cura i la supervisió de les persones i lligats a lentorn humà, i que sinstal·len en espais públics o privats.
Control reproductiu: assegurar per part de la persona física o jurídica responsable de lanimal laplicació de mètodes a fi devitar ventrades indesitjades, superpoblació i abandó.
Entitats de protecció i defensa dels animals: aquelles entitats amb àmbit dactuació a la Comunitat Valenciana, sense ànim de lucre, legalment constituïdes i que tenen com a finalitat principal defensar i protegir els animals.
Entitat auxiliar de recollida i acolliment danimals: aquelles entitats de protecció i defensa animal, degudament registrades, que, mitjançant un conveni amb lajuntament al terme municipal del qual actuen, hi col·laboren en la gestió de la recollida, lacolliment i ladopció danimals de companyia.
Esterilització: intervenció realitzada per la persona veterinària col·legiada mitjançant la qual es limita o sanul·la la capacitat reproductiva dun animal.
Eutanàsia: mort induïda a un animal quan aquest pateix malaltia o lesió que no té tractament curatiu o pal·liatiu. En aquest cas sadministrarà quan el tractament pal·liatiu no evite lagonia o el sofriment crònic incapacitant per a la vida de lanimal.
Gat comunitari: membre de lespècie de felí domèstic (Felis catus), amb un grau de socialització variable amb els éssers humans i que viu vinculat a un territori.
Gestió i destí ètics: conjunt de mesures que asseguren que els animals en situació de vulnerabilitat i desemparament disposen de les cures necessàries; són atesos per les persones indicades per la seua formació, experiència i coneixement; reben latenció veterinària i etològica que els garanteix una vida lliure de sofriments, i que el lloc on són allotjats disposa de totes les condicions adequades a la seua espècie, en els termes establits en les normes de desenvolupament daquesta llei i altra normativa aplicable.
Gestió integral de colònies felines: model dintervenció, pràctic, humanitari, educatiu i de conscienciació que inclou el mètode CER (captura-esterilització-retorn) i altres actuacions complementàries que permeten abordar la gestió de les colònies felines des duna visió transversal com la formació contínua, la informació, leducació, la conscienciació i la mediació entre totes les persones implicades.
Maltractament danimal de companyia: conducta per la qual, per qualsevol mitjà o procediment, sexerceix una acció o omissió o comportament violent sobre un animal que provoque lesions que menyscaben greument la seua salut, excepte les possibles lesions que pogueren patir els animals de companyia que fan tasques o activitats específiques en lexercici de les seues funcions específiques, o que el sotmeten a explotació sexual, o abandó en condicions en les quals puga perillar la seua vida o integritat.
Gossera esportiva: nucli zoològic dedicat al foment, la cria i la cura de gossos amb la finalitat dalguna pràctica esportiva, que albergue una quantitat superior a quinze exemplars majors de tres mesos dedat.
Responsable de colònia felina: persona autoritzada pels ajuntaments per a la cura, lalimentació i el control de la colònia felina censada en aquest organisme públic, que compleix amb les mesures requerides per al bon funcionament de la colònia, vetlant pel benestar animal i vigilant perquè no derive en un problema sanitari.
Responsable legal: la persona que figura inscrita com a tal en el registre didentificació corresponent. Si no hi ha inscripció en el registre, es considera persona responsable legal aquella que puga demostrar aquesta circumstància per qualsevol mètode admès en dret per a provar-ne la titularitat.
Responsable temporal: aquella persona que, sense ser responsable legal en els termes establits en el punt anterior, té circumstancialment la responsabilitat i la cura de lanimal.
Sacrifici: mort induïda als animals per raons greus i justificades de sanitat animal, de salut o seguretat pública, o mediambientals, sempre mitjançant medicaments eutanàsics autoritzats que impliquen absència de dolor i sofriment i pèrdua de consciència immediata.
Santuari danimals: centre dacolliment dedicat principalment a lallotjament danimals que han perdut la finalitat productiva que es troben perduts, abandonats, errants, decomissats, confiscats o cedits, on els animals que es registren habiten fins a la mort o el trasllat a un altre santuari. En cap cas poden passar a la cadena alimentària ni ser objecte de comerç els animals mateixos ni les seues cries ni productes o derivats, ni cap altre tipus dactivitat lucrativa o daprofitament. Aquests centres tenen registre de nucli zoològic de centre dacolliment.
Ésser sentent o sintent: éssers amb capacitat per a tenir experiències com dolor i plaer, sofriment i gaudi, de manera subjectiva i individual.
Tinença responsable: conjunt dobligacions, condicions i compromisos que han dassumir les persones responsables legals i temporals per a garantir i assegurar el benestar, la protecció dels animals inclosos en làmbit daplicació daquesta llei i la seua qualitat de vida, segons les seues necessitats etològiques i fisiològiques.
Veterinari col·laborador o autoritzat: persona llicenciada o graduada en veterinària, inscrita en el col·legi veterinari corresponent i reconeguda per lautoritat competent per a lexecució de les funcions previstes en aquesta llei i desenvolupades reglamentàriament.
Veterinari oficial: persona llicenciada o graduada en veterinària, funcionària al servei duna administració pública, que posseeix les qualificacions adequades per a dur a terme controls oficials de conformitat amb la normativa i que està nomenada i destinada a aquest efecte per lautoritat competent.
TÍTOL II
De la responsabilitat sobre els animals
i les seues normes de protecció
CAPÍTOL 1
Obligacions i prohibicions
Article 6. Obligacions de les persones responsables legals i temporals danimals de companyia
1. Les obligacions següents corresponen als responsables legals i temporals i, en general, a totes aquelles persones que mantenen o custodien animals de companyia o bé gaudeixen dells:
a) Tractar els animals dacord amb la seua condició déssers sintents i proporcionar-los atenció, supervisió, control i cures suficients; una alimentació i beguda sana, adequada i convenient per al seu desenvolupament normal; unes bones condicions higienicosanitàries; la realització de lexercici necessari; un espai suficient, higiènic, dacord amb les seues necessitats etològiques, amb protecció davant les inclemències meteorològiques, i que permeta el control amb una freqüència adequada; companyia en cas danimals despècies gregàries, que en cap cas poden mantenir els animals lligats i/o tancats en condicions que puguen suposar perill o dolor per a lanimal, o aïllats de lésser humà o altres animals; i, en general, una atenció adequada a les necessitats etològiques, fisiològiques i físiques de lespècie i de cada individu.
b) Impedir que els animals dipositen els excrements en voreres, passejos, jardins i, en general, en espais públics o privats dús comú. En cas que els hi dipositen, cal retirar-los i netejar immediatament i adoptar les mesures oportunes de neteja per a impedir que els animals embruten la via pública.
c) Proporcionar als animals aquells tractaments preventius que es declaren obligatoris, així com qualsevol altre tipus de tractament veterinari preventiu, pal·liatiu o curatiu que siga essencial per a mantenir el seu bon estat de salut.
d) Adoptar les mesures necessàries per a evitar que la presència, tinença o circulació dels animals puga intimidar o suposar perill, amenaça, danys o perjudicis a les persones, animals o coses; realitzar als animals proves de sociabilitat i educació, quan el seu caràcter i comportament així ho aconselle, i educar-los amb mètodes no agressius ni violents. La persona responsable legal o temporal dels animals de lespècie canina nha de realitzar un acompanyament adequat per les vies públiques, desplaçant-se en tot moment per mitjà duna corretja o similar inferior a dos metres de longitud. Estan exempts del desplaçament mitjançant corretja o similar els animals de lespècie canina amb funcions específiques en lexercici daquestes.
e) Posar a disposició de lautoritat competent o dels seus agents aquella documentació que els siga requerida i siga obligatòria en cada cas i col·laborar per a lobtenció de la informació necessària en tot moment.
f) Col·laborar amb la conselleria competent i, si és el cas, amb lajuntament en matèria de sanitat animal quan, per raons greus i justificades de sanitat animal o salut pública, sordene linternament o aïllament dels animals als quals shaja diagnosticat una malaltia transmissible per al tractament daquesta, ja siga pal·liatiu o curatiu, o si no pot aplicar-se, leutanàsia.
g) Les persones professionals que actuen com a responsables temporals han de comunicar a les persones responsables legals lobligatorietat de comptar amb la identificació dun animal subjecte a identificació obligatòria per la normativa. En cas dincompliment reiterat daquesta obligació, les persones professionals poden comunicar a les autoritats competents aquesta absència.
h) En presència danimals de companyia atropellats en via pública, qualsevol ciutadà ha de comunicar els fets a lajuntament o a les forces i cossos de seguretat o protecció civil; els quals, al seu torn, han davisar la persona responsable legal. En cas que lanimal estiga amb vida, sha de prioritzar el trasllat daquest amb caràcter durgència al centre veterinari més pròxim. En tots aquests supòsits, si lestat de lanimal presenta indicis de maltractament, lautoritat municipal competent ha de requerir un informe veterinari per a trametrel al ministeri fiscal o a lautoritat judicial.
2. Les obligacions següents corresponen exclusivament a les persones responsables legals dels animals de companyia:
a) Obligació desterilitzar els animals de les espècies canina i felina, dels quals no es pot exercir un control reproductiu, que es mantenen en polígons industrials, obres, zones urbanes i periurbanes, finques rústiques o apartades del nucli urbà o similars, i aquells que tenen accés a lexterior dels habitatges i poden tenir contacte no controlat amb altres animals de la mateixa espècie, excepte prescripció veterinària. En els casos en què conviuen en un mateix habitatge o ubicació animals de la mateixa espècie i de diferents sexes, almenys tots els membres dun dels sexes han destar esterilitzats quan no shi pot exercir un control reproductiu, excepte en el cas de criadors inscrits en el registre corresponent.
Els animals adults despècie canina i felina que ingressen en els centres de protecció animal shan desterilitzar durant la seua permanència en aquests després de vençut el termini de recuperació dels animals de companyia pels seus responsables legals. En cap cas poden donar-se en adopció o acolliment sense esterilitzar, excepte prescripció veterinària.
b) Identificar els animals que la normativa considera obligatori mitjançant el procediment establit i comunicar la pèrdua, sostracció o mort dels animals al Registre Valencià dIdentificació dAnimals de Companyia en un termini màxim de setanta-dues hores, i a lajuntament en què es trobe empadronada la persona responsable legal de lanimal. Comunicar la pèrdua o sostracció dels animals de companyia no inclosos en el Registre Supramunicipal dIdentificació dAnimals de Companyia de la Comunitat Valenciana a lautoritat competent. La comunicació de la pèrdua o sostracció de lanimal ha danar acompanyada de la denúncia corresponent. Les transaccions danimals amb identificació obligatòria shan de fer sempre amb els animals identificats correctament.
Article 7. Prohibicions quant als animals de companyia
Queda prohibit:
a) El sacrifici i leutanàsia en els supòsits no previstos en aquesta llei.
b) Maltractar els animals de companyia.
c) Abandonar els animals de companyia.
d) Mantenir els animals de companyia lligats permanentment, engabiats en instal·lacions indegudes o en qualsevol condició inadequada per a les seues necessitats fisiològiques i etològiques, segons la raça i lespècie.
e) Les mutilacions danimals de companyia, excepte les requerides per necessitats medicoquirúrgiques, sempre que siga necessari per a mantenir la salut de lanimal, que en tot cas seran realitzades i justificades per una persona veterinària col·legiada. Aquesta excepció no inclou les mutilacions amb finalitats exclusivament estètiques.
f) No proporcionar als animals de companyia lalimentació i laigua necessaris per al seu desenvolupament normal.
g) Subministrar-los drogues, fàrmacs o aliments que puguen ocasionar-los lesions, trastorns greus o la mort, excepte els prescrits per persones professionals veterinàries col·legiades.
h) La cria i comercialització danimals de companyia sense les llicències i els permisos corresponents.
i) La tinença danimals de companyia en llocs on no es puga exercir latenció i vigilància adequades i oportunes, dacord amb les seues necessitats etològiques segons espècie i raça, així com que no shi puguen prestar els tractaments veterinaris prescrits.
j) Deixar animals en vehicles estacionats o en qualsevol altre lloc sense la protecció adequada davant lexposició solar i/o sense la ventilació i temperatura adequades.
k) La posada en llibertat en el medi natural i labandó dindividus de qualsevol espècie exòtica invasora regulada en el Reial decret 630/2013, de 2 dagost, pel qual es regula el Catàleg espanyol despècies exòtiques invasores, o la normativa que el substituïsca o desenvolupe, que es mantinga com a animal de companyia, amb lexcepció dels que sinclouen en el Reial decret 1.118/1989, de 15 de setembre, pel qual es determinen les espècies objecte de caça i de pesca comercialitzables i es dicten normes sobre aquest tema, o la normativa que el substituïsca o desenvolupe, que han destar subjectes al règim dautorització administrativa per la conselleria competent en matèria de caça i pesca.
l) Lassistència sanitària per part de persones no facultades, segons la legislació vigent; amb excepció dels primers auxilis o les pautes establides per persones professionals veterinàries.
m) Donar als animals de companyia una educació agressiva o violenta o preparar-los per a baralles, amb les excepcions previstes en larticle 1.2 de la Llei 50/1999, de 23 de desembre, sobre el règim jurídic de la tinença danimals potencialment perillosos.
n) Lús de jardins, parcs i espais públics urbans per a lensinistrament danimals de lespècie canina, excepte exercicis de socialització amb autorització municipal.
o) Exhibir animals de companyia en locals comercials no dedicats a la venda danimals, de restauració, oci o diversió.
p) Portar animals de companyia lligats a vehicles de motor en marxa en tot cas, o a qualsevol altre mitjà de transport que excedisca les seues capacitats fisiològiques de desplaçament i que perjudique la seua salut.
q) Utilitzar collars descanyament, amb punxes o elèctrics que resulten nocius a nivell físic o etològic per als animals de companyia.
Reglamentàriament sestabliran el tipus deines i les activitats professionals en què puguen utilitzar-se, per la finalitat a què estiguen destinats o la morfologia de lanimal.
r) La tinença, cria i venda danimals salvatges i daquells de la fauna silvestre que, per les seues condicions etològiques i necessitats biològiques, no sadapten a la convivència humana, així com aquells la comercialització dels quals estiga prohibida per la normativa vigent i, en tot cas, aquells que no han sigut criats i no han nascut en captivitat.
s) La manipulació o lús fraudulent de la identificació obligatòria en animals de companyia, en qualsevol dels seus elements.
t) Lexplotació de la cria danimals de companyia que implique un abús dels límits fisiològics de la seua espècie o raça o pose en perill la seua salut i integritat.
u) La venda de particulars danimals de companyia a establiments de venda o a altres particulars sense els requisits establits en aquesta llei.
v) La cria, venda o qualsevol tipus de transmissió com a animals de companyia danimals de la fauna silvestre, incloent-hi els animals salvatges que, per les seues condicions etològiques i necessitats biològiques, no sadapten a la convivència humana, així com aquells la comercialització dels quals estiga prohibida per la normativa vigent i, en tot cas, aquells que no han sigut criats i no han nascut en captivitat.
w) Fer donació danimals de companyia com a premi, reclam publicitari, recompensa o regal de compensació per altres adquisicions de naturalesa diferent de la transmissió onerosa danimals.
x) La venda o donació a menors de divuit anys sense lautorització dels qui en tinguen la pàtria potestat o custòdia.
y) La venda ambulant danimals, excepte en concentracions autoritzades per a això.
z) La incitació a lodi i al maltractament dels animals de companyia.
CAPÍTOL 2
Transport danimals de companyia
Article 8. Transport danimals de companyia
1. Quan el transport danimals de companyia es realitze amb relació a una activitat econòmica, saplicarà el que es disposa en la normativa vigent en la matèria, ja siga autonòmica, estatal, de la Unió Europea o tractats i instruments internacionals que shi apliquen.
2. Quan no sefectue amb relació a una activitat econòmica, es durà a terme sota les condicions següents, dacord amb les necessitats fisiològiques i etològiques de cada espècie:
a) Els habitacles destinats a albergar animals disposaran despai suficient, de manera que eviten lesions i sofriment als animals i sen garantisca la seguretat. Estaran concebuts i mantinguts per a protegir els animals de la intempèrie i de les condicions climatològiques adverses. Es mantindran en bones condicions higienicosanitàries.
b) Durant el transport i lespera, els animals hauran de ser observats periòdicament i disposar de ventilació i temperatures adequades. Digual manera, hauran de disposar daigua i alimentació convenientment, i en el cas de trajectes de llarga duració, segons sestablisca reglamentàriament.
c) La càrrega i descàrrega dels animals es farà de manera que no provoque sofriments innecessaris o danys en els animals.
d) Quan es traslladen animals agressius o perillosos, es farà amb les mesures de seguretat necessàries.
e) No podran transportar-se animals ferits o malalts si el transport pot causar lesions o sofriments innecessaris, excepte si es realitza per a dispensar als animals atenció, diagnòstic o tractament veterinari. En la mesura que siga possible, en el cas danimals residents en establiments autoritzats, latenció veterinària es dispensarà en el mateix establiment.
CAPÍTOL 3
Tractaments obligatoris
Article 9. Tractaments obligatoris dels animals de companyia
1. La conselleria competent en matèria de protecció i sanitat animal pot ordenar la realització de tractaments preventius, pal·liatius, excepte quan el tractament pal·liatiu no evite lagonia o el sofriment crònic incapacitant per a la vida de lanimal, o curatius, per raons de sanitat, de benestar animal o de salut pública.
2. Les persones professionals veterinàries col·legiades que, en lexercici de la seua professió, duguen a terme vacunacions o tractaments obligatoris han de portar un arxiu amb la fitxa clínica dels animals que reben la seua atenció, amb les dades que es determinen reglamentàriament. Aquesta fitxa ha destar a la disposició de lautoritat competent o dels seus agents. També pot ser sol·licitada i ha de ser entregada en format electrònic.
3. La conselleria competent i, si escau, lajuntament poden ordenar, respectivament, per motius justificats de sanitat animal o salut pública, linternament o laïllament dels animals als quals shaja diagnosticat una malaltia transmissible, per a ser sotmesos al tractament curatiu o pal·liatiu que corresponga, o a leutanàsia, en cas que el tractament pal·liatiu no evite lagonia o el sofriment crònic incapacitant per a la vida de lanimal, i ladministració competent ha demetre un informe que justifique leutanàsia signat per una persona veterinària col·legiada.
CAPÍTOL 4
Identificació
Article 10. Animals subjectes a identificació
1. La persona responsable legal de lanimal, que haurà de ser identificada, és responsable de la identificació daquest. Reglamentàriament, sestabliran els requisits didentificació per a responsables legals que siguen persones professionals titulars de centres de cria, establiments de venda o centres dacolliment, i els requisits didentificació per a la resta dels responsables legals.
2. Estan obligatòriament subjectes a identificació els animals de lespècie canina, felina, mustèlids domèstics, els animals que habiten en santuaris que no estiguen subjectes a identificació individual i les espècies danimals que es determine reglamentàriament.
3. Així mateix, han de disposar didentificació tots els animals regulats com a potencialment perillosos conforme al que sestableix en la normativa vigent en la matèria, sense perjudici de qualsevol altra espècie o tipus danimal que es puga determinar reglamentàriament o estiga ja determinat en la data dentrada en vigor de la llei.
Article 11. Sistema didentificació
1. Sense perjudici daltres normes que es puguen determinar per via reglamentària, sestableix com a sistema didentificació dels animals laplicació dun codi únic validat per a lanimal i la seua inscripció juntament amb les dades de la persona responsable legal en el Registre Supramunicipal dIdentificació dAnimals de Companyia de la Comunitat Valenciana. El procediment i els sistemes didentificació es desenvoluparan reglamentàriament.
2. No es poden inscriure en el Registre Supramunicipal dIdentificació dAnimals de Companyia de la Comunitat Valenciana aquells animals que no es troben identificats mitjançant els sistemes previstos en lapartat anterior.
3. Els animals identificats conforme als sistemes establits reglamentàriament, però no inscrits en cap base de dades oficialment reconeguda, no es consideren identificats. En aquest cas, no es pot duplicar la identificació realitzada, però és necessària la inscripció en el Registre Supramunicipal dIdentificació dAnimals de Companyia de la Comunitat Valenciana per a completar-la.
4. A fi de facilitar la traçabilitat dels animals provinents de la Unió Europea, per a garantir-ne la protecció, han de mantenir el passaport original que en reculla el codi didentificació, i no es pot substituir aquest passaport per una altra documentació acreditativa didentificació, sense perjudici de lobligatorietat dinscripció en el Registre Supramunicipal dIdentificació dAnimals de Companyia de la Comunitat Valenciana. Tots els animals de companyia provinents de la Unió Europea han de ser donats dalta en el moment de la seua tinença amb les dades de la persona responsable legal que sen faça càrrec.
Article 12. Procediment didentificació
1. La identificació obligatòria dels animals, lha de fer una persona veterinària col·legiada, utilitzant els mitjans més adequats, asèptics i innocus per a lanimal. En el moment de la identificació, la persona responsable legal ha dacreditar documentalment la seua identitat i la de lorigen de lanimal.
2. A continuació de la identificació i per tal dacabar correctament lacte didentificació, cal sol·licitar, per via telemàtica, lalta en el Registre Supramunicipal dIdentificació dAnimals de Companyia de la Comunitat Valenciana, amb la inclusió de les dades de la persona responsable legal de lanimal, de la persona veterinària actuant i les dades de lorigen de lanimal, que han de ser accessibles de manera immediata i validades pel registre corresponent en el termini màxim de tres dies hàbils. Lalta sha de tramitar per mitjà de la persona veterinària que ha dut a terme la identificació. Així mateix, cal reflectir en el passaport o document didentificació i en el Registre Supramunicipal dIdentificació dAnimals de Companyia de la Comunitat Valenciana la condició desterilització de lanimal.
3. El codi assignat i implantat sha de constatar, si pertoca, en la cartilla sanitària o en el passaport oficial de lanimal.
4. En cas danimals de companyia que es troben morts o ferits en carreteres, autopistes, autovies o la via pública, lautoritat competent que en duga a terme la retirada, en el cas danimals de companyia que tinguen obligació destar identificats, ha de fer el registre fotogràfic de lanimal i la comprovació de la seua identificació amb el Registre Supramunicipal dIdentificació dAnimals de Companyia de la Comunitat Valenciana o qualsevol altre registre oficial. En cas que lanimal no siga identificat a través daquest mitjà, cal contactar amb la policia local o autoritat competent amb la intenció de localitzar i davisar la seua persona responsable legal, que té dret a ser informada. Reglamentàriament sha dhabilitar un procediment que ho faça possible dacord amb larticle 14.7.
5. Els ajuntaments i les forces i cossos de seguretat ha de realitzar campanyes de control de la identificació obligatòria dels animals.
Article 13. Terminis didentificació i canvi de titularitat
1. El termini per a la identificació dels animals de les espècies canina, felina i mustèlids domèstics sha de realitzar de manera prèvia a qualsevol tipus de transmissió i abans de les vacunacions obligatòries. El termini per a la resta danimals regulats per aquesta llei sha destablir dacord amb la seua legislació específica.
Sestableix el termini màxim de dos dies hàbils des de la identificació per a la comunicació de lalta o inscripció en el Registre Supramunicipal dIdentificació dAnimals de Companyia de la Comunitat Valenciana.
2. El canvi de titularitat lha de realitzar la persona veterinària actuant, amb la sol·licitud formal prèvia de lantic titular i el nou, i ha de constar en el Registre Supramunicipal dIdentificació dAnimals de Companyia de la Comunitat Valenciana en el termini màxim de dos dies hàbils; les dades han de ser validades per aquest registre en el termini màxim de cinc dies hàbils a comptar del moment de la cessió efectiva i tinença de la nova persona responsable legal.
3. La persona responsable legal ha de comunicar a la persona veterinària autoritzada la mort o trasllat a una altra comunitat autònoma o un altre país dun animal identificat en un termini màxim de tres dies hàbils mitjançant una sol·licitud firmada. La persona veterinària autoritzada ho ha de comunicar al Registre Supramunicipal dIdentificació dAnimals de Companyia de la Comunitat Valenciana.
4. El Registre Supramunicipal dIdentificació dAnimals de Companyia de la Comunitat Valenciana ha de mantenir actualitzats els registres danimals donats dalta i que continuen vigents. Ha de fer les verificacions periòdiques necessàries per a garantir la fiabilitat de les dades existents.
5. La persona responsable legal ha de comunicar a la persona veterinària autoritzada la pèrdua o sostracció dun animal identificat en un termini màxim de setanta-dues hores, que al seu torn lha de comunicar al Registre Supramunicipal dIdentificació dAnimals de Companyia de la Comunitat Valenciana o pot comunicar-la ella mateixa. La persona responsable legal, a més, ha defectuar la denúncia pertinent davant les forces i cossos de seguretat.
Article 14. Registre Supramunicipal dIdentificació dAnimals de Companyia de la Comunitat Valenciana
1. Es crea el Registre Supramunicipal dIdentificació dAnimals de Companyia de la Comunitat Valenciana, que serà el registre oficial lligat al sistema didentificació que sestableix en els articles anteriors amb la finalitat daconseguir una millor defensa i protecció animal i lassumpció de responsabilitats dels seus responsables legals.
2. El Registre Supramunicipal dIdentificació dAnimals de Companyia de la Comunitat Valenciana recollirà la informació necessària per a permetre la cerca dun animal o acreditar-ne la titularitat, la traçabilitat, la vigilància epidemiològica i allò que es determine reglamentàriament. I consegüentment, assumeix tota la informació i la base de dades del Registre Supramunicipal dAnimals de Companyia creat pel Decret 158/1996, de 13 dagost, del Consell, pel qual es desenvolupa la Llei 4/1994, de 8 de juliol, de la Generalitat, sobre protecció dels animals de companyia.
3. El Registre Supramunicipal dIdentificació dAnimals de Companyia de la Comunitat Valenciana estarà adscrit a la conselleria competent en matèria de sanitat i benestar animal com a actuació administrativa automatitzada, i podrà ser gestionat, sense que per això comporte lexercici de funcions que impliquen lexercici dautoritat pública, per una entitat degudament autoritzada, que serà la responsable demetre, recollir, processar i emmagatzemar els codis identificadors que sassignen a cada responsable legal dels animals identificats.
4. Lentitat encarregada de la gestió haurà de disposar dels mitjans tècnics i humans suficients que garantisquen el funcionament adequat del registre, i estarà subjecta al control, la supervisió i les directrius de la conselleria competent en matèria de protecció animal, que serà lòrgan considerat responsable a lefecte dimpugnació.
5. Allò exposat en els apartats anteriors podrà ser instrumentat, si no ho assumeix com a gestió directa la conselleria dadscripció, mitjançant el conveni de col·laboració corresponent dacord amb les directrius corresponents fixades reglamentàriament, entre les quals es determinen la definició de les especificacions, la programació, el manteniment, la supervisió i el control de qualitat.
6. Podrà retirar-se la gestió en cas que sincomplisquen les directrius fixades reglamentàriament o les estipulades en el conveni de col·laboració. En aquest cas lassumirà la conselleria amb competència en matèria de sanitat i benestar animal.
7. El Registre Supramunicipal dIdentificació dAnimals de Companyia de la Comunitat Valenciana serà accessible en la consulta i interactiu per persona veterinària autoritzada, administració local, forces i cossos de seguretat, entitats col·laboradores, centres dacolliment i altres agents que puguen intervindre en la forma que es determine reglamentàriament per al compliment de les finalitats daquesta llei. En cap cas la baixa de lanimal podrà ser modificada pel seu responsable legal.
8. Anualment se sotmetrà el funcionament del Registre Supramunicipal dIdentificació dAnimals de Companyia de la Comunitat Valenciana a una auditoria del sistema que verifique la seua fiabilitat i el seu funcionament correcte. Així mateix, es proposaran les millores oportunes per al compliment dels objectius que en van motivar la creació.
9. El Registre Supramunicipal dIdentificació dAnimals de Companyia de la Comunitat Valenciana tindrà caràcter censal a lefecte destablir els censos municipals i les obligacions que sen deriven.
10. Els tràmits de comunicació amb el Registre Supramunicipal dIdentificació dAnimals de Companyia de la Comunitat Valenciana hauran de fer-se per procediments electrònics.
CAPÍTOL 5
Sacrifici danimals de companyia
Article 15. Del sacrifici i eutanàsia dels animals de companyia
1. En cas de necessitar induir la mort a un animal, shaurà de fer mitjançant medicaments eutanàsics autoritzats. La prescripció i realització es durà a terme per una persona veterinària col·legiada, de manera ràpida i indolora, i shi aplicaran els medicaments pre-eutanàsics oportuns i mitjançant medicaments que impliquen absència de sofriment i provoquen una pèrdua de consciència immediata. En mamífers susarà la injecció de barbitúrics solubles. Només es podrà realitzar leutanàsia de lanimal quan la malaltia o lesió no tinga tractament, i en aquest cas haurà dadministrar-se, o quan el tractament no evite lagonia o el sofriment crònic incapacitant per a la vida de lanimal.
2. Les autoritats competents en matèria mediambiental, de protecció animal, sanitat animal, salut pública i seguretat pública poden ordenar-ne, dacord amb aquesta llei, leutanàsia si lanimal pateix malaltia o lesió el tractament de la qual no evite lagonia o sofriment crònic incapacitant per a la vida de lanimal o el sacrifici per motius de sanitat animal, de seguretat de les persones o dels animals, o dexistència de risc per a la salut pública o mediambiental.
3. Si en els casos devident perillositat no hi ha alternativa a la utilització darmes de foc, laplicació daquestes la podran dur a terme les forces i cossos de seguretat, que, si sescau, haurien de valorar la situació i els riscos per a adoptar la solució més adequada i actuar en funció de la normativa específica. Tot aquest procés ha destar recollit mitjançant un informe elaborat per les autoritats que intervinguen i les persones professionals que actuen.
CAPÍTOL 6
Fires, exhibicions i concursos danimals companyia
Article 16. Requisits i condicions
1. La participació danimals de companyia en fires, exposicions, concursos o exhibicions en sòls de domini públic municipal requereix lautorització prèvia de lajuntament en el terme municipal del qual es desenvolupe aquesta activitat, que sha de tramitar amb un mes dantelació respecte a la data fixada per a lesdeveniment.
2. Lentitat organitzadora ha de comunicar als serveis territorials de la conselleria competent en matèria de sanitat i benestar animal, amb una antelació de quinze dies, la celebració daquest esdeveniment; ha dexpressar el lloc, data i hora de la celebració i ha didentificar el servei veterinari responsable del benestar i salut dels animals participants en lesdeveniment. Reglamentàriament sha de regular el procediment i la documentació que cal presentar i el desenvolupament dels requisits exigits en aquesta llei.
3. La conselleria competent en matèria de sanitat animal, per raons sanitàries, pot prohibir la celebració de la concentració o condicionar-la a ladopció de determinades mesures de control sanitari i de benestar animal.
4. Els locals destinats a exposicions o concursos han de complir els requisits següents:
a) Disposar dun espai convenientment habilitat on la persona facultativa veterinària puga atendre aquells animals que necessiten assistència.
b) Disposar duna farmaciola bàsica, amb equip farmacèutic reglamentari i el material imprescindible per a estabilitzar i traslladar lanimal a un centre veterinari adequat quan es requerisca. Aquesta farmaciola ha de ser custodiada per la persona facultativa veterinària.
5. És preceptiu per a la participació en lesdeveniment que els responsables legals o responsables temporals dels animals que concórreguen a fires, concursos o exhibicions presenten la documentació sanitària corresponent i els animals amb la identificació obligatòria amb què estiguen identificats. Lorganitzador de lesdeveniment ha de posar els mitjans per a garantir aquest requisit.
6. Lorganitzador de lesdeveniment ha de posar els mitjans perquè els animals que demostren actituds agressives o perilloses queden exclosos de participar en les fires, concursos o exhibicions.
TÍTOL III
Dels nuclis zoològics
CAPÍTOL 1
Dels requisits i registres dels nuclis zoològics
Article 17. Requisits generals dels nuclis zoològics
1. Es consideren nuclis zoològics els pertanyents a les classificacions zootècniques següents: centres de venda, centres de cria, residències, escoles densinistrament, centres dacolliment danimals abandonats, gosseres esportives, dules, gosseres que desenvolupen una activitat econòmica, instal·lacions per a allotjar animals en aeroports, ports o centres de transport, excepte aquelles instal·lacions portuàries o aeroportuàries dependents de ladministració general de lEstat, centres de teràpia amb animals, col·leccions particulars, granges escola, santuaris, centres de rescat confinament o agrupació, parcs zoològics, o qualsevol altre centre que aculla permanentment o temporalment animals principalment de companyia, i en el cas danimals de producció o altres animals en captivitat sense ànim comercial o lucratiu, a partir duna quantitat determinada danimals que es determine reglamentàriament, sense perjudici del que sestableix en la disposició addicional segona.
2. Els nuclis zoològics tenen lobligació destar inscrits en el Registre de Nuclis Zoològics al qual fa referència larticle 18 daquesta llei. Per a això, han de complir almenys els requisits mínims següents per a registrar-los, sense perjudici dels que sestablisquen reglamentàriament en funció de la classificació zootècnica:
a) Disposar dels instruments dintervenció administrativa que puguen ser preceptius de conformitat amb la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, de prevenció de contaminació i de qualitat ambiental de la Comunitat Valenciana, o qualsevol altra norma que la desenvolupe o substituïsca.
b) Tenir condicions higièniques adequades, així com espai suficient en relació amb els animals que alberguen, que els possibiliten lexercici suficient, dacord amb les necessitats fisiològiques i etològiques de cada espècie.
c) Disposar dun espai apropiat per a allotjar animals malalts o que requerisquen cures o condicions dallotjament especials, on aquests animals puguen rebre latenció necessària o guardar, si és el cas, períodes de quarantena.
d) Disposar de mesures per a evitar la fugida dels animals albergats, i que no interferisquen en el seu benestar.
e) Disposar de personal suficient i qualificat per al maneig dels animals, dacord amb les determinacions reglamentàries, que proporcione als animals totes les cures necessàries des del punt de vista higienicosanitari i de benestar animal, inclosos una alimentació adequada, protecció davant les inclemències climatològiques, exercici i, en general, latenció necessària dacord amb les seues necessitats, fins i tot durant les hores en què el centre estiga tancat.
f) Disposar dun llibre de registre en format paper o en format electrònic, en el qual consten almenys dades suficients per a la traçabilitat dels animals, el seu origen i destinació, les incidències sanitàries i les causes de les baixes, si és el cas.
g) Disposar dun servei veterinari responsable de lassessorament en la matèria i de lelaboració, supervisió i seguiment dun programa higienicosanitari, de benestar i didentificació dels animals, així com de la realització de les actuacions mèdiques preventives, pal·liatives o curatives, didentificació o de certificació que li corresponguen.
h) Tenir en lloc visible lacreditació de la seua inscripció en el Registre de Nuclis Zoològics, quan es tracte destabliments daccés públic, així com el nombre màxim de capacitat danimals i espècies que shi puguen albergar.
i) Tenir a disposició de ladministració competent tota la documentació referida als animals residents en el nucli, dacord amb la legalitat vigent.
3. La conselleria competent en matèria de benestar i sanitat animal ha destablir les condicions mínimes exigibles dels allotjaments, espais suficients i apropiats, latenció necessària, el programa sanitari, lalimentació, el benestar i la identificació dels animals, dacord amb les necessitats fisiològiques i etològiques de cada espècie.
4. Sha de cancel·lar la inscripció en el registre:
a) Quan ho sol·licite el titular de lestabliment i després dhaver constatat labsència danimals en els establiments.
b) Dofici, una vegada finalitzat el tràmit daudiència, quan per qualsevol mitjà es comprove que lestabliment ha cessat la seua activitat i haja transcorregut un any sense reprendre aquesta activitat.
c) Dofici, quan per qualsevol mitjà es comprove que shan produït incompliments de les condicions i dels requisits establits en aquesta llei o en la normativa aplicable que van donar lloc a la inscripció, una vegada finalitzat el tràmit daudiència.
d) A conseqüència de laplicació duna sanció accessòria després de la tramitació de lexpedient sancionador pertinent.
5. Per a cancel·lar la inscripció en el registre, si el titular del centre no ha donat un destí als animals, lajuntament sha de fer càrrec dels animals situats en el centre mitjançant la recollida i destí ètic a centres dacolliment.
6. Els centres públics o privats, de recollida i acolliment danimals errants, abandonats, extraviats, confiscats o decomissats han de disposar de programes específics de voluntariat i col·laboració amb entitats de protecció animal i la societat civil.
Article 18. Registre dels Nuclis Zoològics
1. Es crea el Registre de Nuclis Zoològics de la Comunitat Valenciana, que sinclou dins del Registre dExplotacions Ramaderes de la Comunitat Valenciana, en el qual shauran dinscriure tots els nuclis zoològics dacord amb la seua classificació zootècnica particular, lorganització i el funcionament dels quals sestablirà reglamentàriament. I consegüentment assumeix tota la informació i la base de dades del Registre de Nuclis Zoològics de la Comunitat Valenciana, creat pel Decret 158/1996, de 13 dagost, del Consell, pel qual es desenvolupa la Llei 4/1994, de 8 de juliol, de la Generalitat, sobre protecció dels animals de companyia. El Registre de nuclis zoològics de la Comunitat Valenciana estarà adscrit a la Conselleria competent en matèria de sanitat i benestar animal.
2. Laccés a la informació bàsica del Registre de Nuclis Zoològics de la Comunitat Valenciana serà públic.
CAPÍTOL 2
Requisits de determinats nuclis zoològics
Article 19. Requisits dels centres de cria i dels establiments de venda danimals de companyia
1. Els establiments dedicats a la cria o venda professional dels animals de companyia han destar registrats com a nuclis zoològics danimals de companyia, sense perjudici de la resta de disposicions que sapliquen reglamentàriament, i han de complir els requisits de funcionament següents:
a) La cria amb finalitats comercials i la venda professional danimals sha de realitzar des dels centres de cria i centres de venda registrats i destinats a aquest efecte.
b) Els centres de venda poden disposar per a la seua venda daquelles espècies animals autoritzades en la resolució de declaració de nucli zoològic i, en tot cas, danimals de les espècies canina i felina, peixos, rèptils, rosegadors, conills, furons domèstics i ocells de gàbia criats en captivitat, sempre que complisquen els requisits despai que shan destablir reglamentàriament. La conselleria competent en sanitat i benestar animal ha de revisar el llistat despècies i els requisits i les condicions per a la venda de cadascuna en el termini de dos anys.
c) Per a qualsevol tipus de venda danimals a través de mitjans de comunicació, revistes de reclam, publicacions assimilables i altres sistemes de difusió, incloses les xarxes socials amb finalitats comercials, sha dincloure necessàriament en lanunci el número de registre del criador o centre de venda en el Registre de Nuclis Zoològics, com també el número didentificació de lanimal, si escau.
d) El centre de cria ha dentregar al comprador en format paper o electrònic tota la informació necessària sobre lorigen, les característiques, la identificació de lespècie, el número didentificació de lanimal, si escau, i el número de registre i el nom del nucli zoològic; i en el cas de venda a particulars, un breu resum dels consells deducació i les condicions dalimentació, atenció, cura, maneig, sanitàries i de benestar necessàries, i les infraccions i les sancions que comporten el maltractament i labandó dels animals regulats en aquesta llei.
e) Els animals shan de vendre sans, desparasitats i, si escau, identificats i amb les vacunes obligatòries. En el cas danimals de les espècies canina, felina i mustèlids domèstics, sha dentregar al comprador un certificat emès per la persona veterinària responsable de lestabliment que acredite el seu bon estat sanitari, i en el cas danimals amb identificació obligatòria, ledat dels animals amb la documentació obligatòria corresponent. Lexistència dun servei veterinari dependent de lestabliment que atorgue certificats de salut per a la venda dels animals no eximeix el venedor de responsabilitat davant les malalties en incubació no detectades en el moment de la venda. El centre de cria o transmitent ha de practicar a tots aquells animals malalts tractaments curatius, preventius i pal·liatius, excepte quan el tractament pal·liatiu no evite lagonia o sofriment crònic incapacitant per a la vida de lanimal, i en aquest cas ha daplicar-se leutanàsia. Per al còmput del termini de garanties mínimes prevalen les disposicions del Codi civil i la normativa de comerç i consum.
f) Els centres de cria han de prendre mesures que asseguren la socialització correcta dels cries amb anterioritat a la venda. Els cries han dhaver estat amb sa mare i els germans el període necessari abans de ladopció o venda, per a garantir-ne el correcte desenvolupament emocional i la socialització, excepte els casos en què perille la salut de la mare o del cadell.
g) El centre de cria o de venda ha dentregar lanimal identificat, si escau, dacord amb el que disposa el capítol 4, títol II daquesta llei, relatiu a la identificació.
h) La venda danimals només es pot realitzar a persones majors dedat que no estiguen incapacitades, dacord amb la legislació vigent o mitjançant resolució judicial ferma.
i) Els cries danimals de les espècies canina i felina han de tenir una edat mínima de vuit setmanes en el moment de la venda, a fi devitar problemes de salut o de comportament derivats dun trasllat, alimentació, immunització o socialització inadequats. Reglamentàriament es pot restringir ledat en la venda de les cries daltres espècies. En casos danimals de lespècie canina i felina criats fora del territori nacional, la venda no es pot dur a terme abans que els cries hagen complit els tres mesos i vint-i-un dies, i és obligatori que sentreguen amb la vacuna de la ràbia.
j) En el cas danimals de les espècies canina i felina, els animals reproductors han de tenir cobertes totes les necessitats físiques, fisiològiques i etològiques: exercici físic diari, contacte social adequat, conducta exploratòria i absència destats destrès crònics. Les condicions dels animals reproductors shan de desenvolupar reglamentàriament. Els animals reproductors, una vegada finalitzat el període reproductiu, i els animals que no han sigut objecte de transmissió o donats en adopció shan de cedir a un centre de recollida i acolliment danimals, i garantir-ne el destí ètic.
k) Els animals destinats a la venda no es poden exhibir en aparadors ni zones exposades a la via pública, shan dallotjar en un lloc adequat dins de lestabliment i cobrir les seues necessitats fisiològiques i etològiques correctament.
l) Les persones professionals que treballen en establiments de venda, cria o importació danimals han de tenir una formació específica de cuidador o cuidadora danimals dacord amb la legislació vigent.
m) Els centres de venda poden facilitar ladopció virtual a través de catàlegs o mitjans similars que no requerisquen la presència física dels animals de companyia, mitjançant la col·laboració amb els centres dacolliment danimals abandonats, en els termes que es determinen reglamentàriament. En tot cas, la presència de gossos i gats en aquests centres ha de complir les condicions de salubritat i espai que es determinen reglamentàriament.
2. Les administracions públiques locals i autonòmiques, en làmbit de les competències respectives, han de vetlar pel compliment de les normes anteriors amb programes de control i vigilància.
Article 20. Requisits dels establiments per a lallotjament temporal danimals de companyia
1. Les residències, escoles densinistrament i altres instal·lacions creades per al manteniment i allotjament temporal dels animals de companyia han destar inscrites en el Registre de Nuclis Zoològics dAnimals de Companyia com a requisit indispensable per a estar en funcionament.
2. La persona responsable legal de lanimal ha demplenar, per a lingrés, una fitxa amb lhistorial sanitari recent de cada animal. Aquesta fitxa lha de rebre el representant del centre, que ha de verificar si la identificació i la documentació sanitària de lanimal, en el cas que aquesta siga obligatòria, és correcta.
3. És obligació del titular del centre vigilar que els animals sadapten a la nova situació, que estiguen cuidats segons les seues necessitats fisiològiques i etològiques, i no es donen circumstàncies de risc. Per a això ha dadoptar les mesures oportunes per a evitar-los qualsevol tipus de lesió o malaltia.
4. Els titulars de residències danimals o instal·lacions similars han de prendre les mesures necessàries per a evitar possibles contagis entre els animals residents i els que estiguen malalts, com també evitar molèsties a les persones i riscos per a la salut pública. En cas depidèmia o malaltia transmissible entre animals, el centre ho ha de comunicar al responsable legal, que pot donar lautorització per a un tractament veterinari o recollir-lo. Si no es localitza el responsable legal, saplicarà el tractament necessari a càrrec daquest.
TÍTOL IV
De labandó danimals de companyia, perduts i errants,
i els centres dacollida danimals de companyia
CAPÍTOL 1
Recollida i destinació danimals de companyia perduts,
abandonats i errants
Article 21. Recollida danimals de companyia perduts, abandonats i errants
1. Les funcions de recollida, acolliment i gestió de les adopcions danimals abandonats, errants, perduts, confiscats o decomissats corresponen als ajuntaments, que els alberguen en centres autoritzats fins que siguen retirats pels seus responsables legals, siguen acollits temporalment o adoptats, o sels done un altre destí dacord amb els supòsits establits en aquesta llei.
2. Els ajuntaments poden prestar el servei de recollida i acolliment per ells mateixos o associats, en règim de gestió directa o indirecta. En el supòsit de gestió indirecta daquests serveis, els ajuntaments han destablir clàusules sobre criteris dadmissió, puntuació i exigència dexecució lligats als objectius daquesta llei. Així mateix, altres administracions públiques i/o entitats auxiliars de protecció i defensa dels animals poden col·laborar en aquesta matèria amb els ajuntaments.
3. Els ajuntaments poden recollir i acollir animals a sol·licitud dels seus responsables legals, amb la justificació prèvia daquestes de la impossibilitat de lassumpció de les obligacions derivades daquesta llei.
4. Els requisits per a la prestació dels serveis de recollida i acolliment i la gestió de les adopcions danimals abandonats, errants, perduts, confiscats o decomissats, així com els protocols de gestió i de coordinació específics amb els serveis demergència i altres agents intervinents, shan destablir reglamentàriament. Aquests serveis els han de dur a terme persones amb la formació necessària per al maneig i atenció dels animals allotjats, i han de comptar amb els mitjans i instal·lacions adequats així com amb lassistència veterinària especialitzada necessària.
5. Els municipis han de disposar dun servei de 24 hores durgència, 365 dies a lany, per a la recollida, lacolliment i latenció veterinària dels animals abandonats, perduts, errants, confiscats o decomissats. Tots els animals recollits han de rebre les cures veterinàries necessàries per a la seua recuperació o tractament pal·liatiu, excepte quan el tractament pal·liatiu no evite lagonia o sofriment crònic incapacitant per a la vida de lanimal, i en aquest cas cal aplicar leutanàsia. En cas que lanimal estiga ferit sha de prioritzar el trasllat daquest amb caràcter durgència al centre veterinari més pròxim per a rebre lassistència veterinària necessària. Una vegada estabilitzat lanimal, ha de ser entregat al seu responsable legal o a lentitat que corresponga, que sha de fer càrrec de la continuïtat del tractament i dels costos generats.
6. Els ajuntaments han de recollir, auxiliar i fer-se càrrec dels animals internats en establiments per a lallotjament temporal situats en el seu terme municipal que no hagen sigut retirats pels responsables legals en el termini acordat, sense perjudici de fer les gestions necessàries per a buscar la persona responsable legal o declarar-lo abandonat.
7. Lajuntament ha de verificar, en el cas de les formes de gestió indirecta dels serveis públics, que aquest servei es presta de conformitat amb aquesta llei. En cas que els ajuntaments treballen amb centres dacolliment i allotjament danimals situats en comunitats autònomes limítrofes, aquests han de complir tots els requisits daquesta llei.
8. Portar, degudament omplit, un registre en què han de figurar les dades relatives a les altes i baixes danimals, concretant les causes de lentrada, les incidències sanitàries, les causes de les eixides produïdes en lestabliment, la identificació i domicili de les persones adoptants o cases dacollida als quals es cedisca lanimal, la llista dajuntaments als quals dona servei de recollida danimals i qualsevol altra incidència que reglamentàriament establisca la conselleria competent en matèria de benestar animal. Aquest registre sha de mantenir actualitzat i ha destar disponible perquè lautoritat competent linspeccione. Ha de tenir format electrònic obligatori per a permetre la interoperabilitat i la interconnexió amb qualssevol altre registre públic.
Tots els animals han de ser identificats com els corresponga, en el cas que no ho estiguen. En tot cas, cal adjuntar-ne una fotografia.
9. Els ajuntaments, en els seus termes municipals, han de dur a terme campanyes periòdiques, almenys anuals, de promoció de lesterilització danimals de companyia com a mesura preventiva contra labandó, així com el foment de ladopció dels animals declarats abandonats, amb lajuda financera o subvencions de les diputacions i la conselleria competent en matèria de sanitat i benestar animal.
10. Les administracions públiques han de concedir ajudes a les entitats autoritzades de caràcter protector per al foment de les adopcions, la prevenció de labandó, les actuacions que tinguen com a objecte la protecció dels animals, i el manteniment dels establiments destinats a la recollida i lacolliment danimals perduts, abandonats, errants, confiscats o decomissats, sempre que aquests complisquen els requisits legals que sestablisquen.
11. Excepcionalment, en situacions demergència que puguen comprometre el benestar dels animals, els ciutadans i ciutadanes poden realitzar la recollida de manera puntual i desinteressada dun animal abandonat, errant o perdut fins al seu lliurament final o posada a disposició del centre de recollida autoritzat que lautoritat competent determine.
Article 22. Destí danimals extraviats, abandonats i errants
1. Una vegada recollit lanimal, el centre dacolliment ha de consultar lentrada de lanimal identificat en el Registre Supramunicipal dIdentificació dAnimals de Companyia de la Comunitat Valenciana o en qualsevol altre registre oficial i ho ha de comunicar a lajuntament corresponent. Al mateix temps, ha de dur a terme, en el termini més breu, els tràmits necessaris per a localitzar-ne immediatament la persona responsable legal i notificar-li-ho en els termes previstos dacord amb la normativa de procediment administratiu.
2. En el cas danimals sense identificació que ingressen en un centre dacolliment, qui acredite ser-ne la persona responsable legal pot recuperar-los en el termini màxim de vint dies hàbils, amb la identificació prèvia de lanimal a càrrec de la persona responsable legal. Aquests animals poden lliurar-se en acolliment des que ingressen o lliurar-los en adopció transcorreguts els vint dies després del certificat dabandó emès per lajuntament. Aquells animals el destí dels quals siga una casa dacolliment han destar prèviament identificats. Una vegada certificat o decretat el seu abandó, tots els animals sense la persona responsable legal i no identificats han de ser identificats reglamentàriament a nom de lajuntament. En el cas de cessió de lanimal per part de la persona responsable legal, el canvi de titularitat sha de fer de manera immediata.
En cas danimal no identificat i del qual es coneix la persona responsable legal, si aquesta ha sigut informada, se li ha de donar un termini màxim de deu dies hàbils per a recollir-lo, identificat prèviament. Transcorregut aquest termini sense que lanimal haja sigut recollit, lajuntament nha demetre certificat dabandó.
3. Una vegada ingressat un animal, amb identificació, extraviat, perdut, errant o abandonat en un centre dacolliment i després dhaver-se intentat comunicar per qualsevol via amb la persona responsable legal sense èxit, lajuntament ha diniciar la tramitació del procediment de decret dabandó i el responsable legal o la persona autoritzada ha de recollir-lo dins del termini de deu dies hàbils des de la recepció de la notificació en el domicili que conste en el registre informàtic didentificació animal corresponent o, si no, des de la publicació en el butlletí oficial corresponent. Transcorregut aquest termini sense que shaja recuperat lanimal, aquest passa a tenir la condició dabandonat mitjançant decret dabandó.
En tot cas, per a recuperar un animal, estiga o no identificat, la persona responsable legal ha dabonar prèviament les despeses ocasionades corresponents als serveis veterinaris justificats que ha requerit lanimal. Quan es tracte dun animal de companyia que requerisca llicències i permisos específics, shan de presentar per a recuperar-lo. En cas de no tenir aquests documents, sha de donar a la persona responsable legal el temps suficient per a obtenir-los; es pot expedir un document provisional mentre es tramita el definitiu.
4. Una vegada emès el certificat o decret dabandó per part de lajuntament, aquest ha dactuar com a responsable legal de lanimal fins al seu destí definitiu.
5. En tots els casos lanimal, estiga o no identificat, pot lliurar-se en acolliment des del seu ingrés al centre de recollida i acolliment. Una vegada transcorregut el termini legal per a recuperar-los, els ajuntaments poden donar-los en adopció, amb tots els tractaments obligatoris al dia i identificats. Els animals han destar prèviament esterilitzats, llevat que hi haja contraindicacions per ledat, grau de maduresa o estat de salut de lanimal. En aquest cas, la persona adoptant està obligada per contracte a esterilitzar-los una vegada cessen les contraindicacions.
6. Els ajuntaments i els titulars dels centres dacolliment han de posar en marxa mesures de foment de ladopció dels animals abandonats i errants. Sha dinformar les possibles persones adoptants sobre lestat sanitari de lanimal, amb la finalitat daplicar, si escau, els tractaments veterinaris necessaris per al seu benestar, com també el cost estimat. Quan els animals de companyia que estan en centres de protecció animal pateixen malalties infectocontagioses o parasitàries, es poden entregar en adopció sempre que no hi haja informe en contra de la persona veterinària responsable del centre.
7. Lajuntament, a través dels centres dacolliment, pot repercutir els costos dels tractaments veterinaris obligatoris, la identificació i lesterilització mitjançant taxes municipals, si bé la gestió de ladopció és gratuïta. Així mateix, a les entitats de protecció animal que col·laboren amb centres de recollida i acolliment i es facen càrrec danimals residents en el centre només sels ha de repercutir el cost del canvi de titularitat de lanimal.
8. Els ajuntaments, a través dels centres dacolliment i/o en col·laboració amb entitats de protecció i defensa animal, han de vetlar per leficiència de ladopció i la disminució de les devolucions dels animals donats en adopció, per exemple, mitjançant cursos de formació per a totes les persones adoptants, en nocions bàsiques sobre necessitats higienicosanitàries i etològiques, com també pautes per a una bona educació que garantisquen ladaptació correcta a la nova llar i disminuïsquen el fracàs de ladopció.
CAPÍTOL 2
Dels centres i cases dacollida i de les colònies felines
Article 23. Dels centres i cases dacollida
1. Tots els centres dacolliment i allotjament danimals de companyia i domèstics errants, extraviats i abandonats, que en gestionen la recollida, lacolliment i lallotjament en qualsevol municipi de la Comunitat Valenciana, han destar registrats com a nuclis zoològics en la seua categoria com a centres dacolliment.
2. Els centres dacolliment han de vetlar pel benestar dels animals durant la seua estada mitjançant plans denriquiment social i ambiental. Aquests centres han de fer una valoració del benestar dels animals i dels problemes de conducta que podria haver-hi, i han destablir els tractaments necessaris en cada cas per a la millora del benestar daquests animals. La conselleria competent en matèria de benestar i sanitat animal ha destablir les condicions mínimes exigibles en els plans denriquiment social i ambiental.
3. Lajuntament, o, per delegació daquest, el centre dacolliment i les entitats de protecció i defensa animal, pot atorgar la custòdia provisional dun animal errant, abandonat, extraviat, decomissat o confiscat, estiga o no identificat i amb la identificació prèvia si escau, a aquella persona física o entitat de protecció animal que, actuant com el seu responsable temporal, puga garantir la cura i latenció de lanimal i el seu manteniment en condicions dallotjament higienicosanitàries. Aquesta modalitat es denomina casa dacolliment, que, en tot cas, sentén que és dependent dun únic centre dacolliment o entitat de protecció animal. Aquesta custòdia està condicionada al compromís de comunicar al centre dacolliment o entitat de protecció animal qualsevol incidència relativa al benestar de lanimal i dentregar-lo immediatament si apareix la persona responsable legal o si es troba una persona adoptant, encara que la casa dacolliment té preferència a lhora de ladopció. Les persones físiques han de permetre voluntàriament laccés als seus domicilis dels funcionaris que exercisquen tasques dinspecció i del personal del centre dacolliment o entitats de protecció animal de què depenen, per a verificar lestat dels animals i les condicions dallotjament. En cas contrari, perden la custòdia provisional dels animals i no poden exercir aquesta funció.
4. Lallotjament dels animals recollits sha de realitzar en un centre dacolliment danimals registrat i que tinga la capacitat dallotjament adequada a les seues necessitats fisiològiques i etològiques i la formació i la qualificació necessàries del personal, de conformitat amb la normativa específica determinada reglamentàriament. Tots els animals que shi allotgen han de tenir assegurada, com a mínim, una eixida diària de les gàbies que nassegure lesplai i la socialització.
Els centres dacolliment danimals han de comunicar, amb una periodicitat anual, les dates dentrada i eixida de cada animal, la identificació, la destinació i les incidències sanitàries significatives dels animals, a la conselleria competent en matèria de protecció animal, segons el procediment que es determine reglamentàriament.
5. La casa dacolliment ha de signar un contracte de cessió temporal amb el centre dacolliment. El centre dacolliment ha de mantenir una relació actualitzada daquestes cases dacollida a la disposició de la conselleria competent en matèria de protecció animal i de lajuntament en què se situen.
6. Els titulars dels centres dacolliment han de comunicar als ajuntaments i als serveis territorials de la conselleria del seu àmbit territorial competent en matèria de protecció animal, amb una periodicitat trimestral, tota la informació referent a les entrades, eixides, la destinació dels animals, les eutanàsies realitzades, així com les incidències sanitàries més significatives.
7. Quan els responsables legals no puguen assumir la cura i el manteniment dels animals domèstics, ja siga de manera temporal en cas de causa justificada o de manera definitiva, aquests poden ser entregats al centre dacolliment concertat o a les entitats auxiliars adscrites al municipi respectiu, a lefecte que els cuiden, i poden ser entregats en acolliment o ser donats en adopció. Amb caràcter general, aquesta situació no es considera legalment abandó a lefecte de sancions administratives, i es manté com a titular de lanimal en el Registre Supramunicipal dIdentificació dAnimals de Companyia de la Comunitat Valenciana fins que es produïsca ladopció efectiva.
8. Les entitats auxiliars han de comunicar en el termini de tres dies la recollida de lanimal a lajuntament respectiu a lefecte de la seua traçabilitat, inspecció i control. Si lanimal està identificat, ha de ser restituït a la persona responsable legal, excepte indicis de maltractament o abandó, i en aquest cas sha de donar compte a lautoritat competent. Transcorreguts els terminis legals de custòdia, lentitat ha de procedir a la seua identificació i a la gestió de ladopció. La inversió econòmica per a lexercici daquesta activitat pot ser pròpia o concertada amb entitats locals.
Article 24. De les colònies felines
1. Els ajuntaments, en coordinació amb les entitats de protecció i defensa animal, veterinaris i les persones que gestionen les colònies felines, han de dur a terme en els seus municipis una gestió integral daquestes, que incloga el CER així com alimentació adequada, recer, supervisió, tractaments sanitaris, neteja, formació, educació i conscienciació, i identificació de les colònies felines i de les persones que les gestionen mitjançant carnet.
En el cas de les colònies felines en lentorn despais naturals protegits, o en cas dincidències veïnals o amb lentorn, shan destablir les mesures i estratègies de mediació que asseguren la seua gestió ètica necessària amb la finalitat de procedir, per causa justificada, al reallotjament daquestes amb protocols degudament planificats i, sempre, amb el coneixement i lajuda de les persones que les gestionen. Shan de guardar les distàncies que estimen oportunes les autoritats municipals i autonòmiques competents en la matèria. Shan de tenir en compte aquestes circumstàncies per tal de prioritzar laplicació del programa CER.
Els ajuntaments han de realitzar campanyes informatives i civicoeducatives, com a mínim anuals, sobre els beneficis duna gestió ètica de les colònies felines per a la població, fomentant la corresponsabilitat i implicació ciutadana mitjançant la mediació i la participació.
2. Els ajuntaments han delaborar un registre de les colònies felines existents en el municipi, que ha dincloure el nombre danimals i identificació dels que les componen, característiques, ubicació de les colònies, circumstàncies especials i totes les dades necessàries per a un coneixement de la situació daquestes colònies i posterior anàlisi de resultats i propostes de millora.
TÍTOL V
Dels òrgans consultius i les entitats de protecció
i defensa danimals de companyia
CAPÍTOL 1
De les entitats col·laboradores de protecció animal i defensa danimals de companyia
Article 25. Entitats col·laboradores de protecció animal i defensa animal i Registre dEntitats Col·laboradores
1. A lefecte daquesta llei tenen la consideració dentitats col·laboradores de protecció i defensa dels animals de companyia les entitats sense ànim de lucre, legalment constituïdes, que tinguen per finalitat principal la defensa i la protecció dels animals i que estiguen registrades en el Registre dEntitats Col·laboradores de Protecció i Defensa dels Animals de Companyia.
2. Es crea el Registre dEntitats Col·laboradores de Protecció i Defensa dels Animals de Companyia, el qual, consegüentment, assumeix tota la informació i la base de dades del Registre dAssociacions per a la Protecció dels Animals Col·laboradores de la Conselleria dAgricultura i Medi Ambient de la Comunitat Valenciana, creat pel Decret 158/1996, de 13 dagost, del Consell, pel qual es desenvolupa la Llei 4/1994, de 8 de juliol, de la Generalitat, sobre protecció dels animals de companyia. El Registre dEntitats Col·laboradores de Protecció i Defensa dels Animals de Companyia de la Comunitat Valenciana està adscrit a la conselleria competent en matèria de sanitat i benestar animal.
3. Les entitats col·laboradores de protecció i defensa animal formen part de les polítiques públiques de protecció animal a través dòrgans consultius de les administracions públiques, com taules de protecció o benestar animal, consells socials de caràcter mediambiental o similars, i poden exercir les següents funcions:
a) Col·laborar amb els municipis en la recollida, lacolliment i la gestió de qualsevol animal perdut, errant, abandonat, cedit, decomissat o confiscat, així com en la gestió integral de les colònies felines.
b) Fer tasques i accions de divulgació, educació i formació encaminades a la protecció i la defensa dels animals.
c) Col·laborar amb els agents de lautoritat en les gestions que tinguen relació amb el compliment daquesta llei.
d) Col·laborar amb les entitats locals en el desenvolupament de les polítiques públiques de protecció o benestar animal, així com assessorar-les i realitzar informes.
Article 26. Requisits de les entitats col·laboradores de protecció i defensa dels animals de companyia
1. Les entitats de protecció i defensa dels animals de companyia que reuneixen els requisits de lapartat 3 daquest article poden inscriures en el registre creat en larticle anterior i tenir la consideració dentitats col·laboradores, a lefecte dels programes per a protegir i defensar els animals que es determine reglamentàriament.
2. La conselleria competent en matèria de sanitat i benestar animal pot realitzar convenis de col·laboració amb les entitats inscrites per a realitzar activitats encaminades a la protecció i la defensa dels animals, a través de la direcció general competent en matèria de protecció animal.
3. El procediment dinscripció sha de desenvolupar reglamentàriament. Els requisits mínims que han de complir per a inscriures en el registre com a entitats col·laboradores són els següents:
a) Ser entitats sense ànim de lucre, legalment constituïdes i tenir com a principal finalitat la defensa i la protecció dels animals.
b) Presentar programes específics en matèria de protecció animal a la Comunitat Valenciana.
c) Tenir la seu social i desenvolupar lactivitat dins de la Comunitat Valenciana per a les finalitats establides en larticle 2 daquesta llei.
d) Complir la normativa referent al benestar i la protecció animal i no haver sigut inhabilitades per a aquestes funcions.
e) Disposar de membres i voluntaris amb la formació adequada per a lexercici de les seues funcions.
4. Les entitats de protecció i defensa animal inscrites en el Registre dEntitats Col·laboradores de Protecció i Defensa dels Animals de Companyia realitzen les actuacions següents:
a) Participar en els programes que fomenten el funcionament en xarxa dels centres dacolliment de la Comunitat Valenciana dirigits a potenciar ladopció.
b) Trametre, anualment a la direcció general competent en matèria de protecció animal, una memòria exhaustiva de les activitats realitzades, com també als ajuntaments en el terme municipal dels quals realitzen lactivitat.
5. Lincompliment de lobligació del paràgraf b de lapartat anterior pot donar lloc, una vegada finalitzat el tràmit daudiència, a cancel·lar la inscripció en el registre.
CAPÍTOL 2
Del Consell Assessor i Consultiu en Matèria de Protecció
dAnimals de Companyia
Article 27. Consell Assessor i Consultiu en Matèria de Protecció dAnimals de Companyia
Es crea el Consell Assessor i Consultiu en Matèria de Protecció dAnimals de Companyia de la Conselleria competent en benestar animal, que complirà les funcions dassessorament per al desenvolupament i lelaboració de la normativa reglamentària aplicable en aquesta matèria i que actuarà com a òrgan de consulta en matèria de benestar danimals de companyia.
Article 28. Composició i funcionament
1. El Consell Assessor i Consultiu en Matèria de Protecció dAnimals de Companyia està presidit per la persona que exerceix la titularitat de la conselleria competent en protecció danimals de companyia o persona en qui delegue.
2. Són vocals daquest consell els nomenats per la persona que exerceix la presidència del consell amb la composició següent: dues persones funcionàries amb qualificació veterinària proposades per la direcció general competent en benestar i sanitat animal, dos representants a proposta dinstitucions científiques o universitàries el treball de les quals se centre en la teoria o la pràctica de la protecció animal, tres persones representants proposades per entitats col·laboradores de protecció i defensa dels animals (una per província), una persona representant a proposta del Consell Valencià de Col·legis Veterinaris de la Comunitat Valenciana, una persona representant a proposta de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, una persona representant a proposta dentitats associatives que exercisquen funcions específiques amb animals de companyia, una persona representant designada per entitats associatives destabliments de cria i venda danimals de companyia, una persona representant a proposta dentitats associatives de persones educadores danimals de companyia, una persona representant de la secció de dret animal del Consell Valencià de Col·legis dAdvocats de la Comunitat Valenciana i dos representants a proposta de les forces i cossos de seguretat pertanyents a unitats especialitzades en matèria de protecció i benestar animal.
3. La persona que exercisca la presidència del consell sha de dirigir a les entitats i institucions més representatives en els àmbits respectius perquè realitzen les propostes dels seus representants, i ha de procurar en el seu nomenament la composició equilibrada de dones i homes en lòrgan consultiu.
4. El Consell Assessor i Consultiu en Matèria de Protecció dAnimals de Companyia, sense perjudici que, una vegada constituït, el mateix òrgan acorde completar les normes de funcionament, es regeix segons les normes mínimes de funcionament següents:
a) Règim de convocatòries. El convoca la persona que exercisca la presidència a iniciativa de la conselleria competent en protecció animal o a petició de sis dels seus membres.
b) Periodicitat mínima de les sessions. Almenys es reuneix una vegada a lany.
c) Requisits i règim dacords. La presa dacords es du a terme per majoria dels membres components del consell.
TÍTOL VI
CAPÍTOL 1
Educació, formació, sensibilització i divulgació de la llei
Article 29. Educació, sensibilització i divulgació de la llei
1. Els ajuntaments, mancomunitats i diputacions divulgaran els continguts daquesta llei entre els habitants del seu àmbit territorial i duran a terme les campanyes necessàries en aquesta matèria.
2. La Conselleria competent en educació haurà de programar anualment en els centres escolars accions educatives i de sensibilització sobre els objectius i principis daquesta llei.
Article 30. Formació
1. La conselleria competent en sanitat i benestar animal regularà la formació en matèria de protecció danimals de companyia, incloent-hi la que siga necessària per a la qualificació de les persones que treballen amb animals de companyia, i fixarà els requisits dels programes, cursos i entitats que la impartisquen, com també els criteris de convalidació per experiència per a les persones professionals amb trajectòria professional acreditada sense antecedents penals en maltractament animal i/o violència interpersonal.
2. En el termini dels dos anys següents a la publicació de la llei, es regularà la formació obligatòria del personal funcionarial de ladministració local les funcions de la qual tinguen relació amb les previstes en aquesta llei per als animals de companyia i la formació obligatòria de tot el personal voluntari i treballador vinculat a entitats protectores danimals, centres de cria, centres dacolliment, establiments de venda i nuclis zoològics que sestime reglamentàriament en funció de la seua finalitat i del nombre danimals amb relació a larticle 17.1 daquesta llei.
3. Els col·legis oficials de veterinaris de la Comunitat Valenciana, el Consell Valencià de Col·legis Veterinaris i les entitats de protecció i defensa dels animals sense ànim lucratiu que complisquen els requisits del títol V i aquelles altres que es determinen reglamentàriament podran ser entitats col·laboradores de ladministració en la formació en matèria de protecció i benestar animal. Reglamentàriament, es regularan els requisits i condicions per a la seua participació i lhomologació dels cursos.
TÍTOL VII
De la inspecció i vigilància
CAPÍTOL 1
Inspecció i plans de control
Article 31. Plans i programes dinspecció i control
Les administracions públiques, en làmbit de les seues respectives competències, hauran destablir els programes o plans periòdics dinspeccions i controls oficials que es necessiten dacord amb aquesta llei, amb la normativa bàsica estatal i amb les disposicions comunitàries daplicació directa en relació amb els controls i programes de control oficials, sense perjudici de les inspeccions que resulten necessàries davant situacions o casos singulars.
Article 32. Personal inspector
1. Per a lexercici de les funcions inspectores en el marc daquesta llei, la normativa estatal bàsica i la normativa comunitària aplicable als controls oficials, concernents a la matèria a la qual es refereix aquesta llei, el personal al servei de les administracions públiques ha de tenir qualificació i formació suficient per a lexercici daquestes tasques.
2. El personal funcionari públic amb la missió dexecutar decisions i mandats de lautoritat en lexercici de les seues funcions encomanades per aquesta llei a les administracions públiques té el caràcter dagent de lautoritat i pot demanar la col·laboració, el suport, el concurs i la protecció que necessite de les forces i els cossos de seguretat de lEstat, de les autoritats competents de les comunitats autònomes i de les corporacions locals o dels cossos policials autonòmics i locals.
3. Els membres de les forces i els cossos de seguretat, i els agents mediambientals, dofici o a requeriment de lautoritat competent, a requeriment de lautoritat competent, tenen la consideració de personal inspector.
4. Per als programes de control i vigilància que corresponen a la conselleria competent en matèria de sanitat i benestar animal, és personal inspector el que està integrat en els serveis veterinaris oficials daquesta conselleria.
5. La coordinació amb les forces i els cossos de seguretat ha de ser dacord amb el que disposa la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat. A lefecte, es pot estipular mitjançant loportú conveni de col·laboració i assistència dels cossos i les forces de seguretat en les matèries daquesta llei competència de la Comunitat Valenciana.
6. El personal inspector ha de documentar les inspeccions a través de lacta dinspecció corresponent alçada a aquest efecte. Aquests documents, com també els annexos que els acompanyen i compleixen amb les formalitats legalment establides, tenen el valor de document públic i donen fe del que hi contenen, excepte prova en contra.
Article 33. Obligacions de linspeccionat
Les persones físiques o jurídiques a les quals es practique una inspecció o un control administratiu estan obligades a:
a) Facilitar les tasques dinspecció o de control administratiu, si és el cas, per a permetre laccés de les persones inspectores a tot establiment, explotació, instal·lació, vehicle, contenidor o mitjà de transport, o lloc en general, amb la finalitat de dur a terme la seua actuació inspectora o de control administratiu, sempre que aquelles sacrediten degudament davant la persona física o representant de lentitat jurídica de la qual és representant legal o responsable temporal dels animals i/o instal·lacions objecte de la inspecció o, si no és possible, davant qualsevol persona empleada que es trobe present en el lloc. Si la inspecció es practica en el domicili duna persona física, cal obtenir el seu consentiment exprés, amb les excepcions previstes legalment.
b) Subministrar tota classe dinformació i documentació sobre instal·lacions, mitjans, serveis i animals i, en general, sobre aquells aspectes relatius a la protecció animal que li sol·liciten, de manera que es permeta la comprovació per part dels inspectors.
c) Facilitar que sobtinga una còpia o reproducció de la informació en matèria de benestar i sanitat animal que siga dinterès per a la inspecció.
d) Permetre la pràctica de diligències probatòries de lincompliment de la normativa vigent en matèria de protecció animal.
e) En general, consentir i col·laborar en la realització de la inspecció.
CAPÍTOL 2
Competències de les administracions
Article 34. Competències i obligacions de ladministració local i autonòmica
1. Correspon als ajuntaments com a competències pròpies municipals:
a) Establir el cens de les espècies danimals de companyia obligades a estar identificades. A aquest efecte poden utilitzar la informació continguda en el Registre Supramunicipal dIdentificació dAnimals de Companyia de la Comunitat Valenciana mitjançant laccés directe a la informació necessària.
b) Recollir i acollir qualsevol animal de companyia i gestionar-ne ladopció.
c) Divulgar els continguts daquesta llei entre els habitants del seu àmbit territorial, i dur a terme les campanyes necessàries en aquesta matèria.
d) Vigilar i inspeccionar els centres dacolliment i els establiments de venda, manteniment o cria danimals de companyia dacord amb les competències assignades.
e) Vigilar i inspeccionar el compliment daquesta llei quant a la tinença danimals de companyia per particulars en els termes establits en el títol II daquesta llei.
f) Habilitar en els jardins i parcs públics els espais adequats, senyalitzats degudament, per al passeig i lesbarjo dels animals de lespècie canina, i vigilar-ne lús i el manteniment adequats. Lajuntament ha dassegurar que estiguen en condicions higienicosanitàries i de seguretat tant per a les persones com per als animals. Vetlar perquè no es faça un ús indegut dels espais públics en les zones no permeses, posant especial atenció als espais naturals protegits, platges, espais verds i parcs.
Així mateix, habilitar els espais suficients en nombre i superfície per a la solta dexcrements (zona dhigiene canina i contenidors apòsits) i aplicar les mesures dissuasives i sancionadores corresponents per a permetre una bona convivència entre els animals de companyia i la ciutadania.
g) Comunicar a la conselleria competent, per mitjà del procediment que sestablisca reglamentàriament, les dades referides als mitjans emprats i/o centres contractats per a la gestió danimals abandonats del seu municipi, així com animals abandonats, acollits i donats en adopció, i el nombre dexpedients sancionadors tramitats.
h) Fomentar les entitats de protecció i defensa animal al seu municipi i la formació i divulgació en matèria de protecció animal, així com en els reglaments que la despleguen.
i) Denunciar totes les possibles infraccions administratives que es produïsquen per incompliment daquesta llei i gestionar la tramitació dels oportuns expedients sancionadors dacord amb larticle 45 de la present llei.
j) Establir els programes o plans periòdics dinspeccions i controls oficials que es necessiten dacord amb aquesta llei.
k) Totes les competències i funcions assignades en aquesta llei i els reglaments que la despleguen.
l) Desenvolupar convenis amb centres veterinaris o disposar de centres municipals per a contribuir a lesterilització, la identificació o latenció durgències veterinàries danimals de companyia i aquelles accions que contribuïsquen a la posada en pràctica dels propòsits daquesta llei.
m) Adoptar les mesures cautelars que sestimen necessàries, entre elles, decomissar o confiscar els animals si hi ha indicis de maltractament.
n) Crear protocols dactuació per a aquells animals en situació de desemparament per circumstàncies de força major o vulnerabilitat del responsable legal, assegurant en tot cas el seu destí ètic.
o) Elaborar protocols dactuació i plans devacuació i emergència davant catàstrofes naturals, pandèmies o similars danimals de companyia, domèstics i altres animals que es troben al seu terme municipal, incloent-hi com a mínim:
La planificació per a levacuació en cas demergència danimals amb els responsables legals, disposant dels mitjans de transport amb prou places per a això.
La confecció dun mapa del municipi amb la localització de totes les instal·lacions on es mantinguen animals domèstics i amb les dades del responsable legal, disposant de la previsió de llocs amb prou capacitat on realitzar el trasllat.
2. Correspon a la conselleria competent en matèria de sanitat i benestar animal:
a) Garantir el funcionament adequat del Registre Supramunicipal dIdentificació dAnimals de Companyia de la Comunitat Valenciana i la fluïdesa i loperativitat de comunicació amb les administracions i entitats relacionades per a les quals sestablisca accés.
b) Inspeccionar els nuclis zoològics i centres dacolliment amb les cases dacolliment dependents, establiments de venda, allotjament o estada o cria danimals de companyia dacord amb les competències assignades.
c) Gestionar el registre de nuclis zoològics i dentitats col·laboradores.
d) Establir mesures dajuda econòmica i suport a les entitats locals i entitats col·laboradores de protecció i defensa danimals de companyia. Les ajudes de caràcter econòmic que concedisquen la conselleria i les diputacions als municipis han destar condicionades a lexistència de partides específiques en els pressupostos municipals destinades a la protecció animal.
e) Coordinar la realització dun informe sobre la consecució dels objectius daquesta llei.
f) Gestionar un registre de persones i entitats inhabilitades que hagen comés infraccions i delictes de maltractament als animals a la Comunitat Valenciana. Aquest registre sha de desenvolupar reglamentàriament.
g) Totes les competències i funcions assignades en aquesta llei.
3. Correspon a les diputacions com a competències pròpies en la matèria:
a) Atorgar, si escau, ajudes financeres o subvencions als ajuntaments per al compliment de les finalitats daquesta llei.
b) Assistir i col·laborar en el que necessiten els ajuntaments en relació amb la incoació i la instrucció dels expedients sancionadors, en la seua funció dassistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica als municipis, així com gestionar-ne la recaptació, si escau, per via executiva segons sacorde amb els ajuntaments.
c) Totes les competències i funcions assignades en aquesta llei i els reglaments que la despleguen.
TÍTOL VIII
Altres mesures de protecció animal
Article 35. Prohibicions pel que fa a determinades activitats o actuacions amb animals
1. En relació amb els primats, sen prohibeix la tinença, cria, utilització i venda a persones particulars i entitats no autoritzades oficialment, així com la venda per part de botigues danimals o de manera telemàtica i la utilització per a qualsevol mena despectacle, inclosos circs, anuncis, publicitat o cinema. En aplicació del Reglament (UE) 2016/429 relatiu a les malalties transmissibles dels animals sobre policia sanitària a causa dels especials riscos que comporten, com per exemple transmissions de malalties atesa lanalogia entre les dues estructures biològiques, lautoritat competent ha dadoptar les mesures necessàries perquè els simis (simiae i prosimae) només siguen objecte dintercanvis entre organismes, instituts o centres oficialment autoritzats. La tinença, cria, utilització, venda i intercanvi de simis mai pot autoritzar-se quan el seu objecte siga el mercat danimals de companyia.
2. Queda prohibida la cria, tinença i circulació danimals salvatges i aquells silvestres no nascuts en captivitat i/o no adaptats a la convivència humana, inclosos primats i grans felins, en col·leccions zoològiques particulars, espais públics i locals oberts al públic, si no estan tipificats i registrats com a parc zoològic. En cap cas conviuran amb les persones com a animals de companyia.
3. Queden prohibides les baralles danimals de qualsevol espècie.
4. Es prohibeixen els sacrificis danimals el fi dels quals siga lespectacle públic, excepte les exclusions de larticle 4.1.
5. Es prohibeixen les atraccions firals amb animals lligats del tipus carrusels i altres similars.
6. Es prohibeixen els espectacles circenses i altres espectacles en itinerància amb animals.
Article 36. Control de poblacions danimals en lentorn urbà
Els ajuntaments, en làmbit de les seues competències, han de garantir la protecció de lentorn rural i urbà amb relació a la presència danimals. En laspecte ecològic, higienicosanitari i social, les accions i els mètodes que sadopten per al control de les poblacions animals la proliferació de les quals resulte perjudicial o nociva per al ciutadà i els seus béns han destar justificats mitjançant informe tècnic i prioritzar lús dels mètodes de control que no suposen el sacrifici dels animals.
Article 37. Salvaguarda del règim de benestar animal en competicions esportives o activitats culturals
El contingut dels apartats de larticle 6.a, c, els de larticle 7 següents a, b, c, d, e, f, g, l i el títol VII i el títol IX, excepte la tipificació de les infraccions no corresponents als apartats de larticle 6.a, c, i els apartats de larticle 7 següents a, b, c, d, e, f, g, l, de la present llei serà aplicable a les competicions esportives o activitats culturals en les quals participen animals de producció, en absència de normativa específica, i sense perjudici de lexistència daltres mesures addicionals de protecció i benestar animal que puguen resultar daplicació.
Article 38. Salvaguarda del règim de benestar animal daltres animals en captivitat
Els animals mantinguts en captivitat diferents dels animals de companyia i els animals de producció i que no disposen dun règim legal específic de protecció, en absència de normativa específica, i sense perjudici de lexistència daltres mesures addicionals de protecció i benestar animal que puguen resultar daplicació, els serà aplicable el contingut dels apartats de larticle 6 a i c i els apartats de larticle 7 a, b, c, d, e, f, g i l, així com els articles 9 i 15, el títol VII, i el títol IX, excepte la tipificació de les infraccions no corresponents als apartats de larticle 6 a i c i dels apartats de larticle 7 següents a, b, c, d, e, f, g i l de la present llei.
Article 39. Animals usats en teràpia
El règim jurídic de lús instrumental despècies animals en processos de naturalesa terapèutica serà establit amb les oportunes mesures de control del benestar animal mitjançant desenvolupament reglamentari.
Article 40. Anellament docells
La identificació docells mitjançant lanellament sajustarà a les normes reguladores pròpies de les federacions esportives o les associacions, entitats o federacions de selecció i cria daquests ocells, sense perjudici del necessari compliment de la normativa en matèria mediambiental i de protecció i sanitat animal, i si fa el cas, amb lobligació normativa daltres sistemes didentificació.
Article 41. Animals de producció i altres animals en captivitat diferents dels animals de companyia que són perduts, abandonats, errants, decomissats, confiscats o cedits
1. En el cas danimals de producció perduts, abandonats i errants, com també en el cas daltres animals en captivitat diferents dels animals de companyia en via pública o que es refugien en espais privats, correspon als ajuntaments recollir-los i acollir-los en els termes establits en el títol IV daquesta llei. Si hi ha la possibilitat que un santuari puga acollir-los, aquesta és lopció prioritària.
2. El destí final daquests animals lha de decidir lajuntament. Es poden crear centres dacolliment específics dedicats a lallotjament daquests animals, sempre sense finalitat comercial ni lucrativa, amb les condicions sanitàries per als animals i de les instal·lacions corresponents a la normativa sectorial de lespècie que corresponga. Aquests centres han de tenir un registre segons la reglamentació pròpia dels nuclis zoològics dels centres dacolliment. La distància mínima que ha dhaver-hi entre aquests centres i una explotació ramadera sha dajustar al que disposa la Llei 6/2003, de 4 de març, de la Generalitat, i la corresponent normativa dordenació sectorial. Aquests centres han de complir els requisits exigits als nuclis zoològics, com també la normativa específica de moviment, identificació i sanitat animal aplicable segons lespècie, sense perjudici dun desplegament reglamentari posterior.
3. Les administracions públiques competents poden comptar amb entitats de protecció i defensa animal capacitades per a traslladar, albergar i atendre els animals referits en lapartat 1 daquest article. En el cas dels santuaris, els animals han de romandre al centre fins a la mort o trasllat a un altre santuari, i entre les seues finalitats està promoure i educar en la sensibilització i el respecte per totes les espècies.
TÍTOL IX
De les infraccions i de les sancions
CAPÍTOL 1
Infraccions
Article 42. Classificació de les infraccions
1. A lefecte daquesta llei, classifiquem les infraccions administratives següents com a lleus, greus i molt greus, sempre que les persones i entitats a les quals satribuïsca la seua comissió resulten responsables a títol de dol o culpa.
2. Són infraccions lleus:
a) No proporcionar als animals atenció, supervisió, control i/o companyia en cas danimals gregaris
que, en cap cas, poden mantenir-se aïllats dun ésser humà o altres animals, i, en general, una atenció adequada a les necessitats etològiques i físiques de lespècie i de cada individu.
b) No retirar-ne els excrements ni fer la neteja immediata de voreres, passejos, jardins i, en general, espais públics o privats dús comú, de manera que es deixe la via pública en les mateixes condicions en què es trobava abans del depòsit dels excrements.
c) No esterilitzar els animals de les espècies canina i felina dels quals no es puga exercir un control reproductiu, que es mantinguen en polígons industrials, obres, zones urbanes i periurbanes, finques rústiques o apartades del nucli urbà o similars, i aquells que tinguen accés a lexterior dels habitatges i puguen tenir contacte no controlat amb altres animals de la mateixa espècie, excepte prescripció veterinària.
d) No identificar els animals que la normativa considera obligatori mitjançant el procediment establit.
e) No comunicar lextraviament o la mort dels animals al Registre Supramunicipal dIdentificació dAnimals de Companyia de la Comunitat Valenciana en els terminis establits en aquesta llei.
f) No comunicar lextraviament o la pèrdua dels animals de companyia no inclosos en el Registre Supramunicipal dIdentificació dAnimals de Companyia de la Comunitat Valenciana a lautoritat competent.
g) No mantenir actualitzades les dades dels animals en el Registre Supramunicipal dIdentificació dAnimals de Companyia de la Comunitat Valenciana.
h) Mantenir en el mateix domicili un total danimals superior al que es determine a través dordenances municipals.
i) No disposar de la formació exigida en aquesta llei per al maneig i latenció dels animals en els casos que shi regulen com a obligatoris.
j) No adoptar les mesures necessàries per a evitar que la presència, la tinença o la circulació dels animals puga intimidar o suposar perill, amenaça, danys o perjudicis a persones, animals o coses.
k) No dur a terme proves de sociabilitat i educació quan el caràcter i el comportament de lanimal així ho aconselle i siga requerit per les autoritats competents.
l) No dur a terme un acompanyament adequat per les vies públiques. Shan de desplaçara en tot moment per mitjà duna corretja o similar, inferior a dos metres de longitud, per a evitar danys o molèsties, excepte els animals que fan tasques o activitats específiques en lexercici daquestes.
m) No posar a la disposició de lautoritat competent o dels seus agents la documentació didentificació dels animals que siga requerida i resulte obligatòria en cada cas.
n) Transportar animals per part de particulars vulnerant els requisits establits en aquesta llei sempre que no estiga qualificat com a greu o molt greu i es constate que ocasiona algun mal als animals.
o) Recollir animals errants o extraviats sense lautorització municipal corresponent, exceptuant els casos previstos en larticle 21 daquesta llei.
p) Cedir en adopció animals abandonats sense complir els requisits establits en aquesta llei.
q) No comunicar a lajuntament o a les forces i cossos de seguretat o protecció civil la presència danimals de companyia accidentats o ferits en la via pública que continuen amb vida.
r) Deixar animals en vehicles estacionats o en qualsevol altre lloc sense la protecció adequada enfront de lexposició solar i/o sense la ventilació i la temperatura adequades.
s) No inscriure fidedignament i completament totes les dades per part de la persona autoritzada a dur a terme la identificació en el Registre Supramunicipal dIdentificació dAnimals de Companyia de la Comunitat Valenciana.
t) Qualsevol altra actuació que supose un incompliment de les obligacions establides en aquesta llei, així com en qualsevol altra disposició aplicable en matèria de benestar animal dels animals de companyia i que no estiga qualificada de greu o molt greu.
3. Són infraccions greus:
a) No col·laborar amb la conselleria competent i, si escau, amb lajuntament en matèria de sanitat animal quan, per raons greus i justificades de sanitat animal o salut pública, sordene linternament o laïllament dels animals als quals shaja diagnosticat una malaltia transmissible per al seu tractament, ja siga pal·liatiu o curatiu, o, si no pot aplicar-se, leutanàsia.
b) No estar inscrit en el Registre de Nuclis Zoològics quan lestabliment o les instal·lacions tinguen lobligació segons el que sestableix en aquesta llei i la normativa de desenvolupament.
c) La tinença danimals malalts o ferits sense lassistència o els tractaments veterinaris oportuns.
d) El maltractament dels animals sempre que no els cause danys o lesions invalidants o irreversibles.
e) Labandó dels animals de companyia.
f) Mantenir animals de companyia lligats permanentment.
g) Mantenir-los en instal·lacions indegudes des del punt de vista higienicosanitari o inadequades per a la pràctica de les cures i latenció necessària segons les seues necessitats físiques i etològiques, segons raça i espècie quan això afecte greument la seua salut.
h) No proporcionar-los lalimentació i laigua necessàries per al seu desenvolupament normal quan això afecte greument la seua salut.
i) La posada en llibertat en el medi natural dindividus de qualsevol espècie exòtica invasora que es mantinga com a animal de companyia, excepte les excepcions previstes en la llei.
j) Lensinistrament danimals per al seu comportament violent o agressiu o la seua preparació per a baralles.
k) La celebració de fires, exposicions, concursos o exhibicions amb animals en sòls de domini públic municipal sense lautorització prèvia de lajuntament al terme municipal del qual es desenvolupe aquesta activitat.
l) Utilitzar animals en espectacles, baralles i altres activitats que impliquen crueltat o maltractament.
m) Portar animals lligats a vehicles de motor en marxa, excepte vehicles agrícoles, o a qualsevol altre mitjà de transport que excedisca de les seues capacitats fisiològiques de desplaçament i que perjudique la seua salut.
n) La utilització de collarets destrangulació, amb punxes o elèctrics que resulten nocius a nivell físic o etològic per als animals de companyia (segons 7.q).
o) La tinença danimals de la fauna salvatge com a animals de companyia.
p) La venda danimals de companyia per part de particulars a establiments de venda o a altres particulars sense els requisits establits en aquesta llei.
q) No atendre els requeriments de les autoritats competents quant a lesterilització dels animals, en els casos establits com a obligatoris en aquesta llei.
r) Deixar animals en vehicles estacionats o llocs amb exposició solar sense protecció o sense la ventilació i la temperatura adequades, de manera que afecte greument la seua salut.
s) La tinença danimals de companyia sense les llicències i els permisos corresponents en els casos que siga requerida normativament.
t) No proporcionar als animals els tractaments preventius que siguen declarats obligatoris, així com qualsevol altre tipus de tractament veterinari preventiu, pal·liatiu o curatiu que siga essencial per a mantenir el bon estat de salut.
u) Lincompliment, per part dels establiments per a lallotjament i latenció temporal danimals, cria o venda, de qualsevol dels requisits i condicions establides per aquesta llei excepte el que es considere com a molt greu.
v) Lincompliment, per part dels centres dacollida, de qualsevol dels requisits i les condicions establits per aquesta llei excepte el que es considere com a molt greu.
w) Lincompliment del requeriment dobligació didentificació per part del responsable legal dels animals de companyia la identificació dels quals siga de caràcter obligatori.
x) Loposició, obstrucció o resistència a col·laborar amb lactuació inspectora o de control de les administracions públiques o forces i cos
y) Incomplir les obligacions del veterinari autoritzat quant a la forma, mètodes i condicions dels tractaments, vacunacions o identificacions obligatòries.
z) Realitzar qualsevol de les activitats regulades en aquesta llei sense tenir lautorització administrativa o la inscripció registral exigible segons les normes de protecció animal aplicables.
aa) Subministrar documentació o informació falsa als inspectors, a ladministració pública o a les forces i cossos de seguretat o policia local.
bb) Accedir i conduir animals a espais i vies públics sense el control adequat conforme a la normativa i que ocasione danys i lesions a les persones.
cc) No comunicar, per part dels obligats a formular aquesta declaració, a les administracions competents el cas de sospita o diagnòstic duna malaltia transmissible la declaració de la qual resulte obligatòria.
dd) No realitzar ni atendre els requeriments sanitaris que siguen adoptats per les autoritats competents.
ee) Incomplir els terminis de retenció dels animals establits en aquesta llei per als centres dacollida.
ff) Vendre animals a través de mitjans de comunicació, revistes de reclam, publicacions assimilables i altres sistemes de difusió, incloses les xarxes socials amb finalitats comercials, quan no sincloga necessàriament en lanunci el número de registre del criador o el centre de venda en el Registre de Nuclis Zoològics, així com el número didentificació de lanimal, si escau.
gg) La donació danimals de companyia com a premi, reclam publicitari, recompensa o regal de compensació per altres adquisicions de naturalesa diferent a la transacció onerosa danimals.
hh) Atraccions firals amb animals lligats del tipus carrusels firals i altres similars.
ii) La venda o donació a menors de divuit anys sense lautorització dels qui tinguen la seua pàtria potestat o custòdia.
jj) La venda ambulant danimals, excepte en concentracions autoritzades per a això.
kk) La incitació a lodi i al maltractament dels animals de companyia.
4. Són infraccions molt greus:
a) El sacrifici o eutanàsia danimals de companyia en els supòsits no inclosos en aquesta llei.
b) Induir la mort a un animal mitjançant mètodes i/o medicaments no eutanàsics incomplint les prescripcions de larticle 15 daquesta llei.
c) Les mutilacions danimals excepte en els supòsits establits en la llei.
d) La pràctica de mutilacions prohibides realitzades per personal veterinari.
e) El maltractament i agressions als animals quan això els ocasione la mort o danys irreversibles o lesions invalidants.
f) Labandó dels animals quan això els ocasione la mort o danys irreversibles o lesions invalidants.
g) La manipulació o lús fraudulent de la identificació obligatòria, en qualsevol dels seus elements.
h) Lexplotació de la cria danimals que implique un abús dels límits fisiològics de la seua espècie o raça o pose en perill la seua salut i integritat.
i) La utilització danimals per a la filmació descenes que comporten crueltat, maltractament o sofriment danimals, quan el mal no siga simulat.
j) Sacrifici danimals com a espectacle públic.
k) Atraccions firals amb animals lligats del tipus carrusels firals i altres similars quan els produïsquen danys constatables.
l) Els espectacles circenses amb animals.
m) Lesterilització, la pràctica de mutilacions i de sacrifici danimals que no siga realitzada per personal veterinari col·legiat.
n) La cria i comercialització professional danimals sense les llicències i els permisos corresponents.
o) Subministrar als animals drogues, medicaments o aliments que puguen ocasionar-los sofriment, trastorns greus que alteren el seu desenvolupament físic natural o la mort, excepte prescripció veterinària en cas de necessitat.
p) La utilització danimals de companyia en espectacles, baralles, festes populars i altres activitats que puguen ocasionar-los la mort o danys irreversibles.
q) Incitar els animals a escometre contra persones o altres animals, excepte els animals de lespècie canina amb funcions específiques.
r) Lassistència sanitària als animals per part de persones no facultades a aquest efecte per la legislació vigent.
s) La contravenció de les mesures provisionals adoptades per a posar fi a la situació de risc per a lanimal.
t) La contravenció de les sancions accessòries.
u) Loposició, obstrucció o falta de col·laboració amb lactuació inspectora o de control de les administracions públiques o forces i cossos de seguretat, quan impedisca o dificulte greument la seua realització.
v) Lexpedició de documentació sanitària obligatòria pel veterinari col·legiat o la inscripció en el Registre Supramunicipal dIdentificació dAnimals de Companyia de la Comunitat Valenciana amb falsejament de la realitat o de les dades.
w) La venda danimals amb malalties infectocontagioses conegudes per la part venedora.
x) La certificació de realització de vacunacions o tractaments obligatoris quan aquests no shagen efectuat o quan els hagen realitzats professionals veterinaris no autoritzats.
y) La tinença, cria, utilització i/o venda danimals salvatges o silvestres com a animals de companyia, així com aquells la comercialització dels quals estiga prohibida per la normativa vigent i, en tot cas, els que no han sigut criats i no han nascut en captivitat.
z) La utilització danimals en espectacles, baralles i altres activitats que impliquen crueltat o maltractament.
aa) Deixar animals en vehicles estacionats o llocs amb exposició solar sense protecció o sense la ventilació i la temperatura adequades, de manera que provoque la mort de lanimal.
bb) Incomplir les obligacions exigides als responsables legals o responsables temporals per les normes de protecció animal, quan produïsca lesions permanents, deformacions o defectes greus dells.
5. No es consideren sancionables aquells casos justificats de mort o lesions a animals provocats en defensa de la integritat física de persones o animals o en cas daccidents sense dol no imputables a negligència.
CAPÍTOL 2
Sancions
Article 43. Sancions
1. Les infraccions tipificades en aquesta llei donen lloc a la imposició de les sancions corresponents, una vegada efectuada la instrucció del procediment corresponent, sense perjudici de les mesures provisionals i, si escau, les mesures de caràcter no sancionador que puguen adoptar-se, tot això dacord amb els termes establits en aquest capítol.
2. Per cometre infraccions en matèria de protecció dels animals, poden imposar-se les sancions pecuniàries següents, com a lleus, greus i molt greus en els graus mínim, mitjà i màxim en funció dels criteris de graduació de la sanció:
a) Les infraccions lleus se sancionen amb una multa de 100 a 3.000 euros. En grau mínim, de 100 a 500 euros, o advertiment. Ladvertiment només simposa si no hi ha mediat dol i els últims tres anys el responsable no ha sigut sancionat en via administrativa per la comissió de qualsevol altra infracció de les descrites en aquesta llei. En el grau mitjà, de 501 a 1.500 euros. En el grau màxim, de 1.501 a 3.000 euros.
b) Les infraccions greus se sancionen amb una multa de 3.001 a 9.000 euros. En grau mínim, de 3.001 a 4.500 euros. En grau mitjà, de 4.501 a 6.000 euros. En grau màxim, de 6.001 a 9.000 euros.
c) Les infraccions molt greus, de 9.001 a 45.000 euros. En grau mínim, de 9.001 a 16.000 euros. En grau mitjà, de 16.001 a 30.000 euros. En grau màxim, de 30.001 a 45.000 euros.
3. Quan un fet únic siga constitutiu de dos o més infraccions, sha de sancionar només per la més greu.
4. Els ingressos provinents de les sancions shan de destinar a actuacions que tinguen per objecte la protecció dels animals.
Article 44. Sancions accessòries
La comissió dinfraccions greus i molt greus pot portar aparellada la imposició de les sancions accessòries següents:
a) Decomís o confiscació dels animals en el cas de la comissió dinfraccions lleus, greus i molt greus. Lòrgan sancionador ha de determinar el destí definitiu de lanimal, amb subjecció als principis de benestar i protecció animal. En el cas concret de no disposar de centres de destí per a lespècie animal, shan dadoptar les mesures de control que dispose lautoritat competent, garantint el destí ètic de lanimal.
b) La inhabilitació o prohibició temporal de lexercici dalguna de les activitats regulades per aquesta llei per un període dun a cinc anys per a les infraccions greus i de cinc a deu anys, o la prohibició definitiva, per a les infraccions molt greus.
c) El tancament dels establiments regulats en aquesta llei. Aquest tancament ha de tenir un període de duració dun a cinc anys per a les infraccions greus i de cinc a deu anys, o el tancament definitiu, per a les infraccions molt greus.
d) La prohibició per a ladquisició, tinença i convivència danimals de companyia per un període dun a cinc anys per a les infraccions greus i de cinc fins a deu anys per a les molt greus.
e) La pèrdua de la condició de persona veterinària autoritzada per als tractaments, vacunacions o identificacions obligatoris danimals de companyia per un període entre un i cinc anys per a les infraccions greus i de cinc fins a deu anys per a les molt greus.
f) La pèrdua de la possibilitat dobtenir subvencions o ajudes en matèria de protecció animal per un període entre un i cinc anys per a les infraccions greus i de cinc a deu anys, o la prohibició definitiva, per a les infraccions molt greus.
g) La retirada del reconeixement dentitat col·laboradora per un període dun a cinc anys per a les infraccions greus i de cinc fins a deu anys, o de manera definitiva, per a les molt greus.
h) La baixa en els registres previstos en larticulat daquesta llei.
i) La revocació o retirada de les llicències, acreditacions o autoritzacions atorgades a lempara daquesta llei, per un període dun a cinc anys per a les infraccions greus i de cinc a deu anys, o de manera definitiva, per a les infraccions molt greus.
Article 45. Graduació de les sancions
1. Les sancions pecuniàries es graduen en funció dels criteris següents: els coneixements, el nivell educatiu i altres circumstàncies del responsable; la grandària i la ubicació geogràfica de lexplotació; el grau de culpa; lànim lucratiu il·lícit; el benefici obtingut o que sespera obtenir; el nombre danimals afectats; el mal causat als animals; la reiteració o reincidència en la comissió dinfraccions, així com la negligència o intencionalitat de linfractor; lincompliment dadvertiments previs; la transcendència social o sanitària; el perjudici causat per la infracció comesa, i lalarma social que es puga produir.
2. Iniciat un procediment sancionador, si linfractor reconeix la seua responsabilitat, es pot resoldre el procediment amb la imposició de la sanció que siga oportuna quan la sanció tinga únicament caràcter pecuniari o bé calga imposar una sanció pecuniària i una altra de caràcter no pecuniari, però shaja justificat la improcedència de la segona. Daltra banda, el pagament voluntari del presumpte responsable, en qualsevol moment anterior a la resolució, implica la terminació del procediment, excepte pel que fa a la reposició de la situació alterada o a la determinació de la indemnització pels danys i perjudicis causats per la comissió de la infracció. En els dos casos, quan la sanció tinga únicament caràcter pecuniari, lòrgan competent per a resoldre el procediment ha daplicar reduccions, com a mínim, del 20 % i, com a màxim, del 40 % sobre limport de la sanció proposada, de manera que aquests dos són acumulables entre si. Les reduccions esmentades han destar determinades en la notificació diniciació del procediment i la seua efectivitat està condicionada al desistiment o la renúncia de qualsevol acció o recurs en via administrativa contra la sanció.
3. Hi ha reincidència si es produeix la comissió de més duna infracció de la mateixa naturalesa en el termini dun any comptat des del dia en què conste en les actuacions que va cometre la primera infracció o, si és continuada, des del dia que va deixar de cometre-la, i així es declara en la nova resolució sancionadora, sempre que la primera resolució sancionadora siga ferma en via administrativa. Es pot incrementar la quantia fins a un 50% si linfractor és reincident. Si la reincidència concorre en la comissió dinfraccions lleus, no és oportuna la sanció dadvertiment.
Article 46. Mesures provisionals
1. En els casos de risc greu per a la vida de lanimal i/o en els casos durgència, lautoritat competent ha dadoptar les mesures provisionals que resulten necessàries i proporcionades per a posar fi a la situació de risc per a lanimal, abans de la iniciació del procediment sancionador.
2. A aquest efecte, són considerades situacions durgència, que legitimen el decomís immediat de lanimal o dels animals, lexistència de maltractament actiu o passiu, les lesions dagressió física o desnutrició o el fet que els animals es troben en instal·lacions amb deficiències molt greus, hagen sigut objecte dabandó o estiga prohibida la seua tinença, venda o comercialització com a animals de companyia per aquesta llei.
3. Les mesures provisionals adoptades abans de linici del procediment administratiu han de ser confirmades, modificades o suspeses en lacord diniciació del procediment, que ha defectuar-se dins dels quinze dies següents a ladopció, i que pot ser objecte del recurs que siga oportú. En tot cas, aquestes mesures queden sense efecte si no sinicia el procediment en aquest termini o quan lacord diniciació no continga un pronunciament exprés sobre aquestes.
4. Iniciat el procediment, lòrgan administratiu competent per a resoldre pot adoptar, dofici o a instàncies de part i de forma motivada, les mesures provisionals que considere oportunes per a assegurar leficàcia de la resolució que puga recaure, si hi ha elements de judici suficients per a fer-ho, dacord amb els principis de proporcionalitat, efectivitat i menor onerositat. Entre altres, poden adoptar-se les mesures següents:
a) El decomís danimals.
b) La no expedició, per part de lautoritat competent, de documents legalment requerits per al trasllat danimals.
c) La suspensió o paralització de les activitats, instal·lacions o mitjans de transport i el tancament de locals que no tinguen les autoritzacions o els registres preceptius.
d) La suspensió temporal a persones professionals veterinàries per a lexercici de les funcions didentificació, vacunació i expedicions de documentació que siguen obligatòries per aquesta llei.
5. Les despeses ocasionades pel decomís o per una mesura provisional adoptada han de ser reclamats per via administrativa a la persona responsable legal de lanimal. En el cas de la fauna silvestre autòctona, els costos de les mesures poden incloure la rehabilitació de lanimal per a alliberar-lo en el medi natural.
6. Adoptada una mesura provisional encaminada a la protecció i la seguretat de lanimal, sha de prioritzar que aquest quede custodiat en règim dacolliment en una casa dacolliment i, en defecte daixò, en un centre de protecció animal.
Article 47. Mesures no sancionadores
No té caràcter de sanció la clausura o el tancament destabliments o instal·lacions que no tinguen les autoritzacions o els registres preceptius previs, o la suspensió del seu funcionament fins que sesmenen els defectes o es complisquen els requisits exigits per raons de protecció animal, sense perjudici de la imposició de les sancions pecuniàries o altres mesures sancionadores que siguen escaients.
Article 48. Multes coercitives
En els supòsits establits en larticle 103 de la Llei 39/2015, d1 doctubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, en els quals linteressat no execute les mesures provisionals o incomplisca les sancions no pecuniàries imposades, lautoritat competent pot requerir de manera reiterada per lapses de temps superiors als tres mesos els afectats perquè, en un termini suficient, vist el contingut de lactuació requerida, les complisquen, amb ladvertiment previ que, en cas contrari, simposarà una multa coercitiva, amb assenyalament de quantia i fins a un màxim de 6.000 euros.
Article 49. Responsabilitat jurídica civil i penal
1. La imposició de qualsevol sanció per les infraccions administratives establides en aquesta llei no exclou les eventuals responsabilitats civils i penals i la indemnització de danys i perjudicis que puga correspondre al sancionat.
2. Les administracions públiques, en el marc de les obligacions atribuïdes en aquesta llei, han dexercir les accions que corresponguen davant la jurisdicció penal o han de posar en coneixement del Ministeri Fiscal o de lautoritat judicial aquells fets que puguen ser constitutius dels delictes previstos en els articles 337 i 337 bis del Codi penal.
3. Quan el compliment duna obligació establida per aquesta llei correspon a diverses persones conjuntament, responen de manera solidària de les infraccions que, si escau, es cometen i de les sancions que simposen. No obstant això, quan la sanció siga pecuniària i siga possible, sha dindividualitzar en la resolució en funció del grau de participació de cada responsable.
4. Són subjectes responsables per fets constitutius dinfracció administrativa les persones físiques i jurídiques, així com, quan una llei els reconega capacitat dobrar, els grups dafectats, les unions i entitats sense personalitat jurídica i els patrimonis independents o autònoms que per acció o omissió infringisquen els preceptes continguts en aquesta llei i la normativa de desenvolupament.
5. Quan una infracció revesteix caràcter de delicte, se suspèn la tramitació de lexpedient administratiu sancionador, i es trasllada la denúncia a lautoritat judicial o al Ministeri Fiscal.
6. Si lautoritat judicial o el Ministeri Fiscal no estimen lexistència de delicte, es continua lexpedient administratiu sobre la base, en el seu cas, dels fets declarats provats per la jurisdicció competent.
7. No shan de sancionar els fets que han sigut ja sancionats penalment o administrativament en els casos en què saprecie identitat de subjecte, objecte i fonament.
Article 50. Procediment sancionador
El procediment sancionador per la comissió dinfraccions en matèria de protecció i benestar dels animals de companyia es regirà pel que es preveu en aquesta llei i en la normativa bàsica estatal aplicable en matèria de procediment administratiu sancionador.
Article 51. Competència sancionadora
1. La competència per a la incoació i el nomenament dinstructor dels expedients sancionadors lexerceix lalcaldia presidència dels ajuntaments i la imposició de les sancions corresponents el ple de la corporació local. En matèria dexpedients sancionadors i adopció de mesures provisionals per infraccions a aquesta llei a conseqüència dactes dinspecció dels serveis veterinaris oficials en instal·lacions registrades com a nuclis zoològics dacord amb els articles 17 i 18 daquesta llei, la competència sancionadora per a la incoació i la tramitació daquests expedients lhan de dur a terme els serveis territorials de la conselleria competent en sanitat i benestar animal; la imposició de sancions lleus i greus, la direcció general competent en matèria de sanitat i benestar animal, i la imposició de sancions molt greus, la persona titular de la conselleria competent en matèria de sanitat i benestar animal.
2. Els ajuntaments poden sol·licitar a les diputacions en la seua funció dassistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica en els municipis, que designen una persona funcionària que preste serveis en la diputació provincial com a instructor daquests expedients sancionadors i que no ha de ser dirigit per lòrgan municipal competent.
Article 52. Prescripció dinfraccions i sancions
1. Prescripció dinfraccions
a) Les infraccions molt greus prescriuen als quatre anys; les greus, als dos anys, i les lleus, a lany.
b) El termini de prescripció de les infraccions comença a comptar-se des del dia en què la infracció sha comés. En el cas dinfraccions continuades o permanents, el termini comença a córrer des que va finalitzar la conducta infractora.
c) La prescripció sinterromp amb la iniciació, amb coneixement de linteressat, dun procediment administratiu de naturalesa sancionadora, i el termini de prescripció es reinicia si lexpedient sancionador està paralitzat durant més dun mes per causa no imputable al presumpte responsable.
2. Prescripció de sancions
a) Les sancions imposades a lempara daquesta llei per infraccions molt greus prescriuen als quatre anys; per les greus, als dos anys, i per les lleus, a lany, sense perjudici del dret de la hisenda pública valenciana al cobrament de les multes, que prescriu en la forma i els terminis establits en les disposicions generals en matèria de recaptació administrativa.
b) El termini de prescripció de les sancions comença a comptar-se des de lendemà del dia en què siga executable la resolució per la qual simposa la sanció o haja transcorregut el termini per a recórrer-la.
c) Interromp la prescripció la iniciació, amb coneixement de linteressat, del procediment dexecució, amb la qual cosa torna a transcórrer el termini si aquest està paralitzat durant més dun mes per causa no imputable a linfractor.
d) En cas de desestimació presumpta del recurs dalçada interposat contra la resolució per la qual simposa la sanció, el termini de prescripció de la sanció comença a comptar-se des de lendemà del dia en què finalitze el termini establit legalment per a la resolució daquest recurs.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Publicitat de la llei
Ladministració local i autonòmica hauran de programar campanyes divulgadores sobre el contingut daquesta llei entre els escolars i la ciutadania en general, així com prendre mesures que contribuïsquen a fomentar el respecte als animals i a difondrel i promourel en la societat en col·laboració amb les entitats de protecció i defensa dels animals.
Segona. Límit màxim danimals de companyia per domicili
La tinença danimals en domicilis o habitatges estarà condicionada a les característiques de lhabitatge, la biomassa dels animals allotjats, la salvaguarda de les seues necessitats etològiques i higienicosanitàries. En cas de deficiències i sempre que no hi haja una situació de maltractament, es concedirà un termini raonable perquè sesmenen i, en cas dimpossibilitat, es garantirà la destinació ètica dels animals afectats que, com a primera opció, haurà de ser una casa dacolliment. Sense perjudici que les ordenances municipals puguen fixar el nombre màxim danimals per habitatge, domicili o immoble en virtut dinformes tècnics raonats, ateses les característiques de lhabitatge i la biomassa dels animals allotjats, i exceptuant les mares lactants a les quals no es podrà separar de les seues cries.
Tercera. Taxa municipal
Els ajuntaments, per a sufragar les despeses derivades del compliment daquesta llei, poden gravar mitjançant taxes municipals:
a) La tinença, venda i cria danimals de companyia.
b) Els costos causats per la recollida, lacolliment i lestada de lanimal al centre dacolliment a les persones responsables legals dels animals de companyia que els retiren del centre dacolliment.
c) Els tractaments veterinaris, la identificació i lesterilització a les persones adoptants, si bé la gestió de ladopció serà gratuïta.
Quarta. Incidència pressupostària i destí dingressos
1. Aquesta llei té incidència pressupostària en els pressupostos de la Generalitat, que ha de dotar econòmicament les diputacions i les entitats locals, a fi de complir el principi de suficiència financera en garantia de lautonomia local des de la perspectiva de latribució de noves responsabilitats i funcions que caldria qualificar com a competències pròpies dels municipis, en matèria de protecció i benestar animal.
2. Les administracions local i autonòmica han de destinar els ingressos provinents de les sancions per les infraccions daquesta llei i les taxes establides en la disposició addicional tercera a actuacions que tinguen per objecte el foment de la protecció dels animals i les finalitats daquesta llei.
3. Els municipis que no disposen de mitjans per a assumir les competències i les corresponents funcions atribuïdes per aquesta llei han de subscriure acords i convenis amb les diputacions provincials corresponents en el marc de la seua funció dassistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica als municipis per a lexercici de les funcions i les competències que ambdues acorden en els termes establits en el marc de la normativa reguladora de règim local i la Llei 40/2015, d1 doctubre, de règim jurídic del sector públic. Les mancomunitats de municipis, en els termes establits en els estatuts respectius, poden exercir les funcions i les competències en un model deconomia descala amb la finalitat de prestar serveis de competència municipal atribuïdes en aquesta llei i respecte a la Llei 21/2018, de 16 doctubre, de la Generalitat, de mancomunitats de la Comunitat Valenciana.
Cinquena. Registre de persones inhabilitades
En el termini màxim de dos anys comptadors des que entre en vigor daquesta llei, la conselleria competent en matèria de protecció animal ha de posar en funcionament un registre autonòmic de persones inhabilitades per a la tinença danimals de companyia per sentència judicial o resolució administrativa.
Sisena. Comissions de treball per al desenvolupament reglamentari daquesta llei
En el termini màxim de sis mesos des de lentrada en vigor daquesta llei, sha de constituir una comissió de treball que per desenvolupar els reglaments necessaris per al compliment daquesta llei. Aquesta comissió té caràcter autonòmic i està constituïda per la conselleria competent, que la presideix. En la comissió de treball han destar representades totes les entitats i agents competents en les matèries a desenvolupar.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera. Règim transitori de destí danimals abandonats
A partir de lentrada en vigor daquesta llei, els ajuntaments, les mancomunitats, les diputacions i la conselleria competent, durant el termini de dos anys establit en la disposició transitòria cinquena, i amb la finalitat devitar el sacrifici dels animals:
a) Poden subscriure acords amb les entitats auxiliars de protecció animal col·laboradores dels ajuntaments, les residències danimals i les cases dacolliment per a donar un destí ètic als animals custodiats pels municipis en cas de saturació del centre, tot això ateses les necessitats dadaptació dels ajuntaments a les obligacions daquesta llei relatives al sacrifici zero. Les administracions públiques poden concedir, provisionalment, autorització a les entitats de protecció i defensa animal que ho sol·liciten per a la recollida i lacolliment danimals.
b) Han dagilitzar els tràmits de concessió de llicències dactivitat i creació de nuclis zoològics per a la recollida i lacolliment danimals perduts, abandonats i errants, que es troben en curs o de nova sol·licitud a les entitats de protecció i defensa animal que tinguen el propòsit de crear aquest tipus de centres.
c) Ajuntaments i mancomunitats han dagilitzar la creació i la posada en marxa dinstal·lacions pròpies per a la recollida i lacolliment la capacitat de les quals responga al nombre real danimals recollits als seus àmbits territorials, i donen cobertura als animals abandonats, sense que sels puga sacrificar, excepte en els supòsits previstos en aquesta llei.
Segona. Nuclis zoològics
Els centres i els establiments regulats en el títol III daquesta llei disposen dun termini de sis mesos, des de lentrada en vigor daquesta llei, per a tramitar els permisos oportuns i divuit mesos, des que els hagen obtingut, per a ajustar-se a les prescripcions i als requisits establits en aquesta llei. Així mateix, es mantenen amb caràcter excepcional fins que sextingisquen els nuclis zoològics constituïts abans de lentrada en vigor daquesta llei per col·leccions de particulars dexemplars despècies prohibides com a animals de companyia adquirits també amb anterioritat a lentrada en vigor de la llei, sense possibilitat de comerciar amb aquests o criar-ne, ni dadquirir o intercanviar nous individus.
Tercera. Responsables legals i temporals
Sestableix el termini de sis mesos, des de lentrada en vigor daquesta llei, perquè les persones responsables legals i temporals danimals de companyia inicien els tràmits o els procediments administratius necessaris per a adequar les condicions de la seua tinença a les normes daquesta llei. Una vegada es dispose de la resolució administrativa que autoritze les obres o les reformes necessàries per a ladequació esmentada, la persona responsable legal o temporal disposa de divuit mesos per executar-les.
Quarta. Vigència transitòria de determinades disposicions reglamentàries
Fins que no saprove el desenvolupament reglamentari daquesta llei, continuen vigents les normes de desenvolupament reglamentari de la Llei 4/1994, de 8 de juliol, de la Generalitat, sobre protecció dels animals de companyia.
Cinquena. Adaptació municipal al que es preveu en aquesta llei
Les entitats locals disposen del termini de dos anys des del moment en el qual entre en vigor per a desenvolupar o adaptar les seues ordenances a les normes daquesta llei, com també els pressupostos, les instal·lacions i els serveis necessaris per a complir el que hi ha previst en aquesta llei.
Sisena. Exemplars despècies prohibides com a animals de companyia adquirits amb anterioritat a lentrada en vigor de la llei
A partir de lentrada en vigor daquesta llei els exemplars de les espècies animals adquirits abans de lentrada en vigor daquesta llei i que són prohibides com a animals de companyia en aquesta llei, poden ser mantinguts pels seus responsables legals, si bé han dinformar sobre aquesta titularitat a la conselleria competent en protecció animal en el termini màxim de sis mesos. Els animals han destar correctament identificats i la persona responsable legal ha de signar una declaració responsable en relació amb el manteniment dels animals sota les condicions adequades de seguretat, protecció i sanitat animal. Els responsables legals dels animals han dinformar-ne amb caràcter immediat de lalliberament accidental i no poden comercialitzar, reproduir ni cedir a un altre particular aquests exemplars.
Setena. Condicions dels animals reproductors dels centres de cria i dels establiments de venda
Mentre no estiga desenvolupat reglamentàriament, tots els animals reproductors de les espècies canina i felina han de tenir almenys dotze mesos dedat abans de ser utilitzats per a la reproducció i, en tot cas, han dhaver arribat a la maduresa reproductiva segons el tipus de raça a la qual pertanyen. Respecte a les femelles reproductores, el període entre parts ha de ser de dotze mesos. El període reproductiu de la femella, excepte contraindicació veterinària, no pot superar ledat dels vuit anys en lespècie canina i sis anys en lespècie felina.
Vuitena. Requisits mínims en la gestió dadopcions
Mentre no estiga desenvolupat reglamentàriament, les adopcions realitzades han de disposar dun procés rigorós de qüestionari previ, entrevista a les possibles persones adoptants i valoració sobre la pertinència i idoneïtat daquestes i compatibilitat amb lanimal. Shan de formalitzar mitjançant un contracte dadopció i se nha de realitzar un seguiment posterior. Una vegada duta a terme ladopció i en cas que la persona responsable legal no desitge o no puga continuar convivint amb lanimal, ha de ser notificat al centre dacolliment que va gestionar ladopció, el qual ha diniciar un nou procés dadopció.
Novena. Inscripció dels santuaris en el registre de nuclis zoològics danimals de companyia
Les entitats sense ànim de guany que, a lentrada en vigor daquesta llei gestionen centres dacolliment i protecció danimals originàriament considerats de producció i que han deixat de tindre fins productius, sinscriuran com a santuaris en el registre de nuclis zoològics danimals de companyia, prèvia declaració responsable.
Desena. Constància en el passaport o document didentificació dels animals esterilitzats abans de lentrada en vigor daquesta llei i terminis per a lesterilització.
Els responsables legals dels animals esterilitzats amb anterioritat a lentrada en vigor daquesta llei han de registrar aquesta circumstància en el passaport o document didentificació corresponent dins dels sis mesos següents a lentrada en vigor. Els responsables legals els animals dels quals hagen aconseguit el seu grau de maduresa, segons espècie, en el moment de lentrada en vigor daquesta llei disposen dun termini de sis mesos per a esterilitzar-los, excepte els casos exceptuats.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Derogació normativa
Es deroga la Llei 4/1994, de 8 de juliol, de la Generalitat, sobre la protecció dels animals de companyia. Així mateix, queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que soposen al que es disposa en aquesta llei.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Desenvolupament reglamentari
Es faculta el Consell per a dictar les disposicions necessàries per al desenvolupament reglamentari daquesta llei.
Segona. Entrada en vigor
Aquesta llei entra en vigor lendemà de publicar-la en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Per tant, ordene que tots els ciutadans i totes les ciutadanes, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.
València, 13 de març de 2023
EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT
Ximo Puig i Ferrer