diari

DECRET 41/2010, de 5 de març, del Consell, pel qual s'aprova el Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural de les Salines de Santa Pola. [2010/2628]

(DOGV núm. 6222 de 09.03.2010) Ref. Base de dades 002730/2010

DECRET 41/2010, de 5 de març, del Consell, pel qual s'aprova el Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural de les Salines de Santa Pola. [2010/2628]
PREÀMBUL
El Parc Natural de les Salines de Santa Pola, amb una superfície aproximada de 2.400 ha, se situa a la zona litoral de la badia de Santa Pola, al W i SO d'aquesta localitat alacantina, i s'estén per una franja paral·lela a la costa i que penetra cap a terra endins en la part interior. L'avifauna, sobretot l'aquàtica, és el component biòtic més interessant.
Aquest parc comprén les explotacions salineres de Braç del Port i Bonmatí, una sèrie de tolles d'aigua dolça de major o menor grau de salinitat, una zona de dunes i platges, i una escassa proporció de terres de cultiu.
Pertany al tram baix de la conca del Vinalopó. Les formacions botàniques que s'hi troben són, bàsicament, canyisser i saladar, i és també destacable la vegetació psammòfila associada a les dunes, on es troben les formacions de credeueta de mar (Crucianella marítima). En el cas dels saladars, dominen diverses espècies de soses (com Halocnemum strobilaceum) i joncs (Juncus sp. pl.). Un endemisme molt característic d'aquesta localitat és la saladilla de Santa Pola (Limonium santapolense).
La fauna constitueix, no obstant això, el valor més elevat, en especial, l'avifauna, a causa de la seua diversitat i quantitat. En són un exemple les grans colònies de cria de gran varietat d'espècies, com l'alena (Recurvirostra avosetta) o la camallarga (Himantopus himantopus), i hi destaca, també, la presència com a nidificant de l'ànec blanc (Tadorna tadorna), o la rosseta (Marmaronetta angustirostris), molt difícil de trobar a Europa, o d'espècies limícoles, com el territ variant (Calidris alpina).
També ocupen les salines, de forma temporal, espècies com el flamenc (Phoenicopterus ruber), o el sivert (Netta rufina). D'altra banda, té gran importància la presència del fartet (Aphanius iberus), un ciprinodòntid endèmic del mediterrani espanyol.
L'abundància i la diversitat d'aus al parc ha permés catalogar-lo com a zona humida d'importància internacional. Concretament, s'inclou en el Conveni Ramsar de protecció de zones humides i dins de les zones d'especial protecció per a les aus, segons la Directiva 79/409/CEE, de 2 d'abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres.
Hi ha un total de dues microreserves vegetals incloses en l'àmbit del parc. A més, està inclòs en la llista aprovada per la Decisió de la Comissió, de 19 de juliol de 2006, per la qual s'adopta, de conformitat amb la Directiva 92/43/CEE, del Consell, la llista de llocs d'importància comunitària de la regió biogeogràfica mediterrània, concretament es denomina LIC les Salines de Santa Pola.
El Parc Natural de les Salines de Santa Pola va ser declarat paratge natural de la Comunitat Valenciana pel Decret 190/1988, de 12 de desembre, del Consell. Posteriorment va ser reclassificat com a parc natural, a l'empara de la disposició addicional segona de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. L'ordenació d'aquest espai es va substanciar mitjançant el Pla Rector d'Ús i Gestió, aprovat pel Decret 202/1994, de 13 de setembre, del Consell, pel qual es va aprovar el Pla Rector d'Ús i Gestió del Paratge Natural de la Comunitat Valenciana de les Salines de Santa Pola.
Es considera necessari, per a millorar la preservació dels valors ecològics, naturals i paisatgístics d'aquest àmbit, revisar i donar nova ordenació, en cas necessari, a la zona que engloba l'àmbit del parc natural. En aquest sentit, el llarg període de temps transcorregut des de l'aprovació del pla rector vigent fa aconsellable una revisió i actualització d'aquest, amb l'objectiu d'adaptar-ho a la realitat i les necessitats territorials, socials i ecològiques actuals.
El Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural de les Salines de Santa Pola se sotmet a revisió en el marc normatiu establit pel vigent pla rector d'ús i gestió, que ha sigut fins ara el document bàsic per a l'ordenació al parc natural, segons el que s'ha indicat en l'article 5.
El Consell Assessor i de Participació de Medi Ambient de la Comunitat Valenciana ha emés, així mateix, informe favorable sobre el projecte de Pla rector d'ús i gestió del Parc Natural de les Salines de Santa Pola.
Per tot això, complits els tràmits procedimentals previstos en l'article 43 de la Llei del Consell, a proposta del conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 5 de març de 2010,
DECRETE
Article únic. Aprovació del Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural de les Salines de Santa Pola
1. S'aprova el Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural de les Salines de Santa Pola, en compliment del que disposen els articles 41 i següents de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
2. Com a annex I d'aquest decret es recull la part normativa del pla.
3. Com a annex II d'aquest decret es recull la delimitació literària detallada del Parc Natural de les Salines de Santa Pola.
4. Com a annex III d'aquest decret es recull la zonificació gràfica de l'àmbit territorial del pla rector d'ús i gestió.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
Única. Prevenció d'incendis forestals
D'acord amb el que s'indica en l'article 7 d'aquest PRUG i en l'article 38 del PORN del Sistema de Zones Humides del Sud d'Alacant, el marc per a la prevenció d'incendis forestals en l'àmbit del parc natural és l'establit en el Pla de prevenció d'incendis forestals, aprovat mitjançant la Resolució de 31 de maig de 2006, del conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Derogació normativa
Queda derogat el Decret 202/1994, de 13 de setembre, del Consell, pel qual es va aprovar el Pla Rector d'Ús i Gestió del Paratge Natural de la Comunitat Valenciana de les Salines de Santa Pola.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Es faculta el conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, en l'àmbit de les seues atribucions, per a dictar les disposicions i adoptar les mesures necessàries per al compliment del que disposa aquest decret.
Segona
Aquest decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Valencia, 5 de març de 2010
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge,
JUAN GABRIEL COTINO FERRER
Annex I
Normativa
TÍTOL I
Disposicions generals
CAPÍTOL I
Condicions generals del pla rector d'ús i gestió
Article 1. Naturalesa del pla
1. Aquest pla rector d'ús i gestió (PRUG) es redacta a l'empara de l'article 5 del Pla rector d'ús i gestió del Paratge Natural de la Comunitat Valenciana de les Salines de Santa Pola, aprovat pel Decret 202/1994, de 13 de setembre, del Consell, i com a revisió d'aquell.
2. D'acord amb el que estableix l'article esmentat, aquesta revisió obeeix als canvis territorials, socioeconòmics i ambientals experimentats per l'espai natural protegit i l'àrea d'esmoteïment d'impactes d'aquest en el període temporal transcorregut des de la formulació del pla rector vigent fins ara, com també a la necessitat d'actualització i adaptació de les determinacions de gestió i ordenació de la zona a aquesta realitat, a la normativa general i específica vigent i a les disposicions generals derivades del Pla d'ordenació dels recursos naturals (PORN) del sistema de zones humides del sud d'Alacant, aprovat mitjançant el Decret 31/2010, de 12 de febrer, del Consell.
3. El marc legal del PRUG ve fixat per la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i l'article 30 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat.
Article 2. Finalitat i objectius
1. D'acord amb l'article 37 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, aquest PRUG té com a finalitat constituir el marc en què han d'exercir-se les activitats directament lligades a la declaració de l'espai natural protegit, i, en particular, la investigació, l'ús públic i la conservació, protecció i millora dels valors ambientals.
2. Per a aconseguir la finalitat establida en l'apartat 1, i complementàriament als objectius generals establits per a l'àmbit del PORN i, en particular, per a la zona definida en l'article 103 d'aquest com a zona I.B (Parc Natural de les Salines de Santa Pola), es plantegen per a aquest document els objectius específics següents:
a) Protegir i conservar el patrimoni natural del parc natural, amb especial atenció als ecosistemes, espècies i poblacions d'espècies més notables, i als processos ecològics que permeten el seu manteniment.
b) Protegir i conservar el patrimoni cultural del parc natural, amb especial atenció al patrimoni etnològic i arqueològic resultant de les activitats tradicionalment efectuades a la zona, com les lligades a l'extracció de sal i a l'agricultura.
c) Fer compatible la conservació d'aquests elements ambientals i culturals amb el desenvolupament adequat de les activitats que resulten compatibles amb aquesta conservació, com ara l'agricultura i, en especial l'activitat salinera, per la seua contribució a la configuració i preservació de l'espai natural protegit i des de la consideració al dret dels propietaris dels terrenys inclosos en aquest.
d) Protegir i conservar les activitats tradicionals i poblacions humanes amenaçades al parc i el seu entorn immediat.
e) Promoure, canalitzar i ordenar les demandes d'activitats lúdiques i educatives ambientals i culturals, assegurant experiències vivencials als visitants, que no posen en perill la conservació dels valors del parc natural ni interferisquen amb altres activitats com ara l'agrícola o la salinera.
f) Constituir una regulació que canalitze l'afluència de les diferents classes de visitants, i que fomente actituds en aquests que afavorisquen la conservació de la biodiversitat i dels recursos naturals i culturals.
g) Corregir i minimitzar els impactes que l'activitat humana ocasiona, o pot ocasionar, sobre la biodiversitat i els recursos naturals i culturals del parc natural, fomentant la regeneració i la restauració d'àrees de gra interés.
h) Promoure i regular la investigació científica en tots els aspectes, amb l'objecte de conéixer i difondre el medi natural característic de l'àmbit del parc, els processos que el determinen, avaluar-ne l'estat i fixar els criteris d'intervenció per a la conservació.
i) Definir els criteris per a la gestió del trànsit, l'aparcament, la senyalització i la imatge pública.
j) Zonificar el parc natural, delimitant diferents àrees en funció de les necessitats de conservació, i la capacitat i vocació d'aquestes àrees en relació amb l'ús per a les activitats humanes.
k) Definir els criteris de seguretat i emergència per a minimitzar els riscos per al parc natural i per als visitants.
Article 3. Àmbit d'aplicació i àrea d'esmorteïment
1. L'àmbit d'aplicació d'aquest PRUG s'estén a la totalitat dels terrenys compresos al Parc Natural de les Salines de Santa Pola, declarat paratge natural de la Comunitat Valenciana mitjançant el Decret 190/1988, de 12 de desembre, del Consell, i reclassificat com a parc natural a l'empara de les disposicions addicionals primera i segona de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
2. La delimitació de l'àmbit del parc natural ve descrita en l'annex II del PORN del sistema de zones humides del sud d'Alacant, i es reflecteix cartogràficament en el plànol de gestió i zonificació d'aquest PRUG.
3. El Parc Natural de les Salines de Santa Pola disposa d'una àrea d'esmorteïment d'impactes, definida i regulada pel PORN del sistema de zones humides del sud d'Alacant, d'acord amb l'article 29 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Segons el que s'indica en l'article 143 de la normativa del PORN esmentat, la delimitació específica de l'àrea d'esmorteïment d'impactes vinculada a l'efecte de gestió en aquest parc natural (zona II.B) es recull en el corresponent plànol d'ordenació d'aquest PRUG.
Article 4. Efecte
1. Les disposicions d'aquest pla rector d'ús i gestió vinculen tant l'administració com els particulars. Les determinacions d'aquest pla són d'aplicació directa, per la qual cosa, en el moment que es revisen, el planejament urbanístic vigent que afecte els terrenys inclosos en l'àmbit del parc natural haurà d'ajustar-se a les disposicions que conté el PRUG.
2. Les futures revisions dels plans generals d'ordenació urbana de Santa Pola i Elx, i de la resta d'instruments de planejament territorial i urbanístic que siguen aprovats després de l'entrada en vigor d'aquest PRUG, hauran d'ajustar-se a les determinacions que conté, i hauran d'assignar les qualificacions del sòl d'acord amb les normes i criteris que ací s'estableixen, de manera que siguen respectades les limitacions d'ús establides pel PRUG.
3. Les determinacions d'aquest PRUG han de ser enteses sense perjudici de les contingudes en la legislació agrària, forestal, d'aigües, de costes, de mines o qualsevol altra de caràcter sectorial, com també en les restants normes, reglamentacions o plans que siguen aprovats per al desenvolupament i el compliment de la finalitat protectora del parc natural. Amb caràcter general, sense perjudici de l'exercici de les competències que corresponga, s'ha d'aplicar la normativa continguda en aquest PRUG, sempre que resulte més detallada o protectora.
4. No obstant les indicacions de l'apartat anterior, el PORN del sistema de zones humides del sud d'Alacant, aprovat pel Decret 31/2010, de 12 de febrer, del Consell, és la norma que fixa el marc per al PRUG, el qual ha d'ajustar-se a les determinacions d'aquell, d'acord amb l'article 35 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Per tant, les disposicions d'aquest PRUG són estrictament complementàries a aquelles del PORN que, específicament o de manera general, afecten el parc natural.
Article 5. Vigència i revisió
1. Les determinacions d'aquest PRUG entraran en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, i seguiran vigents mentre no siga objecte de revisió.
2. El PRUG ha de ser revisat quan hagen canviat suficientment les circumstàncies que en motiven la redacció. La conselleria competent en matèria de medi ambient és responsable d'iniciar els tràmits per a la revisió del PRUG.
3. La conselleria competent en matèria de medi ambient és responsable de dur a terme el seguiment i avaluació dels resultats obtinguts del desplegament i l'aplicació del PRUG. Per a aquest seguiment pot disposar del suport d'experts en la matèria específicament designats per a aquest fi, els quals han de seguir les directrius establides en aquest PRUG respecte a les tendències dels indicadors de gestió que s'hi proposen.
Article 6. Contingut i interpretació
1. La normativa d'aquest PRUG està dividida en quatre títols. El primer es dedica a l'establiment de condicions generals per al parc natural i els seus òrgans de gestió i consulta. El segon es dedica a la protecció de recursos naturals i a la regulació de determinades activitats que incideixen en el medi natural. El tercer fa referència a les normes reguladores de l'ús públic. El quart conté les normes específiques per a la protecció de zones determinades, segons els valors de conservació i la vocació d'ús.
2. La interpretació d'aquest PRUG ha d'atendre al que resulte de considerar-lo com un tot unitari, la memòria s'ha d'utilitzar com a document on es contenen els criteris i principis que han orientat la redacció del document. La memòria del PORN, que s'aprova conjuntament, també forma part d'aquest tot unitari.
3. Amb caràcter general, en la interpretació d'aquest PRUG prevaldrà el text escrit sobre la documentació cartogràfica. En cas de conflicte entre les normes de protecció escrites i els documents gràfics del PRUG prevaldran les primeres, excepte quan la interpretació derivada dels plànols estiga refermada també per la memòria, de manera que es faça evident l'existència d'algun error material en les normes.
4. En última instància, en l'aplicació d'aquest PRUG ha de prevaldre aquella interpretació que comporte un major grau de protecció dels valors naturals del parc natural.
Article 7. Plans tècnics sectorials
1. El parc natural pot disposar de plans tècnics sectorials, amb caràcter normatiu, que complementen i detallen les disposicions establides en el PORN i en el PRUG.
2. El Pla de gestió hídrica i el Pla de prevenció d'incendis, als quals es refereixen, respectivament, els articles 19 i 38 del PORN del sistema de zones humides del sud d'Alacant, són plans tècnics sectorials del parc natural.
3. L'òrgan competent en matèria d'espais naturals és responsable de la formulació de nous plans tècnics sectorials, amb la col·laboració de les administracions, organismes i entitats, tant públiques com privades, relacionats amb els objectius d'aquests plans o amb la gestió dels terrenys o recursos naturals afectats. El director-conservador i la Junta Rectora poden elevar propostes al respecte.
4. Els plans tècnics sectorials s'han d'aprovar mitjançant una ordre de la conselleria competent en matèria de medi ambient. Posteriorment, es poden integrar en el PRUG en futures revisions d'aquest, o es poden mantenir com a normativa complementària independent.
Article 8. Avaluació d'impacte ambiental
El règim d'avaluació d'impacte ambiental del parc natural s'ha de regir pel que disposa l'article 15 del PORN del sistema de zones humides del sud d'Alacant.
Article 9. Pla de seguretat del parc natural
1. El parc natural ha de disposar d'un manual dirigit al seu personal denominat Pla de seguretat del Parc Natural de les Salines de Santa Pola, que ha de ser aprovat per ordre de la conselleria competent en matèria de medi ambient. El pla s'ha de referir a totes les eventualitats que poden sorgir en l'àmbit del parc natural i afectar la seguretat de les persones, s'ha de confeccionar amb la col·laboració d'ajuntaments i altres agents rellevants i ha d'incloure protocols de prevenció, alerta i intervenció davant de diferents tipus de riscos i accidents.
2. Qualsevol persona contractada per qualsevol administració pública per a treballar en l'àmbit del parc natural, amb caràcter eventual o fix, ha de rebre un exemplar del pla de seguretat, i té el deure de conéixer-ne el contingut. El director-conservador ha de decidir sobre la necessitat que altres persones (voluntaris, becaris, agricultors o propietaris, etc.) disposen d'un exemplar del pla de seguretat.
3. El pla de seguretat ha de quedar depositat en el centre d'informació i en la resta de punts d'informació o atenció del parc natural situats a locals tancats, com també a tots els vehicles oficials que habitualment operen al parc. Qualsevol persona visitant del parc natural pot sol·licitar consultar el pla de seguretat.
4. El director-conservador ha de vetllar perquè anualment es revise l'exactitud dels protocols d'intervenció, i per a revisar el conjunt del pla de seguretat quan ho considere oportú per haver variat les circumstàncies que en van motivar la redacció.
5. El centre d'informació i el vehicle principal del personal adscrit al parc natural han de dotar-se de l'equipament oportú, per a fer front a les eventualitats que puguen sorgir, i que indique el pla de seguretat.
6. El parc natural ha de disposar d'un comunicat meteorològic diari propi, acordat amb l'Agència Estatal de Meteorologia, i amb un comunicat del grau de risc del Centre de Coordinació d'Emergències de la Generalitat. Els comunicats han de ser convenientment exposats als visitants en el Centre d'Informació i en els punts d'ús públic què es considere convenient.
Article 10. Informes i autoritzacions
1. Les sol·licituds d'autorització o informe que, d'acord amb la normativa d'aquest PRUG i amb la del PORN del sistema de zones humides del sud d'Alacant, hagen de ser emeses per la conselleria competent en matèria de medi ambient o pels òrgans gestors i executors d'ambdós plans, han de comprendre, almenys, la documentació següent:
a) Identificació del sol·licitant.
b) Descripció detallada de l'actuació, incloent característiques tècniques i període d'execució d'aquesta.
c) Justificació de l'actuació.
d) Plànol o croquis de la localització de l'actuació.
e) Projecte o memòria tècnica, quan corresponga.
2. El parc natural pot posar a disposició dels interessats un model de sol·licitud d'autorització o informe, general o específic per a les activitats o actuacions més corrents. Igualment, el director-conservador i, si és el cas, el personal adscrit al parc natural, han de facilitar l'emissió de les autoritzacions o permisos que corresponguen prestant assessorament i informació als interessats, traslladant aquests, quan corresponga, als òrgans competents, i efectuant si és el cas un seguiment de l'estat de les tramitacions.
3. El que disposa aquest article s'estableix, sense perjudici de qualsevol altre tràmit que, si és el cas, establisquen les legislacions sectorials vigents.
CAPÍTOL II
Òrgans de gestió, consultius
i de participació en el parc natural
Article 11. Òrgans executors del Pla rector d'ús i gestió
D'acord amb les indicacions específiques previstes en aquest PRUG, són responsables d'executar-lo i complir-lo la conselleria competent en matèria de medi ambient i l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
Article 12. Funcions i relació del director-conservador
1. El director-conservador del parc natural ha de ser un tècnic amb titulació universitària superior, designat per la conselleria competent en matèria de medi ambient, responsable de la gestió de l'espai natural protegit.
2. El director-conservador ha d'efectuar la seua tasca d'acord amb el que disposa la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i el Decret 57/1994, de 22 de març, del Consell, pel qual s'estableix la natura dels llocs dels directors-conservadors de parcs naturals de la Comunitat Valenciana.
3. Les funcions del director-conservador del parc natural són les establides en l'article 49 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
4. Quan aquesta normativa ho especifique expressament, el director-conservador, després de l'habilitació per part de la conselleria competent en matèria de medi ambient, pot delegar el tràmit i la decisió d'atorgament de permisos i autoritzacions a qualsevol membre del personal tècnic del parc natural contractat per la conselleria esmentada.
Article 13. Definició, composició i funcions de la Junta Rectora
1. La Junta Rectora té caràcter d'òrgan consultiu col·laborador i canalizador de la participació de la propietat i dels interessos socials i econòmics afectats en la planificació i la gestió del parc natural, d'acord amb l'article 48.5 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
2. A l'empara de l'habilitació explícita inclosa en l'article 7.2 de. PRUG del Parc Natural de les Salines de Santa Pola, aprovat pel Decret 202/1994, de 13 de desembre, del Consell, el contingut del qual es revisa amb aquest PRUG, es modifica la composició de la Junta Rectora del parc natural, que passa a estar constituïda pels membres següents:
a) El conseller competent en matèria de medi ambient, el qual és president nat de la Junta Rectora, i n'exerceix la presidència de les sessions amb veu i vot, fins i tot diriment.
b) El president, el qual ha de ser nomenat pel Consell, a proposta del conseller competent en matèria de medi ambient, i que presidirà les sessions de la Junta Rectora quan no hi assistisca el conseller competent en matèria de medi ambient.
c) El director-conservador del parc natural, el qual ha d'actuar com a secretari.
d) Un representant de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge.
e) Un representant de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.
f) Un representant de la Conselleria d'Infraestructures i Transport.
g) Un representant de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació.
h) Un representant de la Conselleria de Turisme.
i) Un representant de la Diputació d'Alacant.
j) Un representant de l'Ajuntament de Santa Pola.
k) Un representant de l'Ajuntament d'Elx.
l) Un representant de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
m) Un representant de la Confederació Hidrogràfica del Segura.
n) Un representant de la direcció general competent en matèria de costes del Ministeri de Medi Ambient, i Medi Rural i Marí.
o) Un representant de les universitats de la Comunitat Valenciana, designat per la universitat que corresponga. La conselleria competent en matèria de medi ambient ha d'establir un torn bianual de representació d'aquestes entitats acadèmiques.
p) Un representant de cadascuna de les indústries salineres en actiu en l'àmbit del parc natural, designat per aquestes.
q) Un representant, amb caràcter rotatori bianual, dels titulars de vedats cinegètics situats en l'àmbit del parc natural, escollits per aquestes entitats de comú acord entre aquestes.
r) Un representant, amb caràcter rotatori bianual, de les entitats de conservació de la natura dels municipis del parc natural, escollits per aquestes entitats de comú acord entre aquestes.
s) Un representant, amb caràcter rotatori bianual, de les associacions representatives de propietaris de predis agrícoles inclosos al parc natural o la zona d'esmorteïment d'impactes d'aquest.
t) Un representant amb caràcter rotatori bianual de l'Associació de Propietaris dels Parcs Naturals del Fondo i les Salines de Santa Pola.
3. Es faculta la conselleria competent en matèria de medi ambient a tramitar, mitjançant un decret, la modificació de la Junta Rectora quan resulte estrictament necessari per al millor funcionament o representativitat, amb la justificació prèvia de la conveniència i oportunitat d'aquesta modificació, i amb l'informe favorable de la Junta la modificació de la qual es propose.
4. Les funcions de la Junta Rectora són les establides en l'article 50 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 14. Funcionament de la Junta Rectora
1. La Junta Rectora del Parc Natural de les Llacunes de les Salines de Santa Pola té la consideració d'òrgan col·legiat a l'efecte dels articles 22 al 27 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, i el seu funcionament s'ha de regular d'acord amb aquesta llei.
2. En cas d'absència en una reunió de la Junta Rectora, del conseller competent en matèria de medi ambient i del president de la Junta, la presidència de la sessió serà exercida pel representant de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, i si no n'hi ha, pel membre de l'òrgan col·legiat de major jerarquia, antiguitat i edat, per aquest ordre, entre els seus components. En el mateix cas, el secretari serà substituït per un càrrec tècnic de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, designat, per a la reunió en concret, per l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
3. Les organitzacions representatives d'interessos socials poden substituir els membres titulars per d'altres, acreditant-ho per escrit davant del secretari de la Junta Rectora abans de la realització de la reunió d'aquesta.
4. D'acord amb l'article 51.2 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, la Junta Rectora ha d'establir per al seu funcionament normal les comissions que es consideren necessàries. Les comissions tenen caràcter de grup de treball, i qualsevol acord que prenguen ha de ser ratificat per la Junta Rectora. Si cal, les comissions poden utilitzar els mateixos mecanismes de funcionament descrits per a la Junta Rectora en aquest article i els següents.
Article 15. Convocatòria de la Junta Rectora
1. En relació amb les convocatòries i sessions, per a la vàlida constitució de la Junta Rectora, a l'efecte de la realització de sessions, deliberacions i adopció d'acords, és necessària la presència del president i del secretari, o, si és el cas, dels substituts d'aquests, i la de la meitat, almenys, dels seus membres.
2. Les convocatòries i sessions ordinàries han de ser determinades, amb una periodicitat anual, pel president de la Junta Rectora, qui n'ha d'informar el secretari a l'efecte oportú. La meitat més un dels membres de la Junta Rectora poden fer efectiva una convocatòria extraordinària, per mitjà d'un escrit firmat per tots ells i adreçat al president, el qual ha de convocar aquesta reunió extraordinària en el termini d'un mes des de la data de recepció de l'escrit.
3. La presidència de la Junta Rectora té la facultat de dirimir amb el vot de qualitat els empats per a adoptar els acords. Els acords s'han d'adoptar per majoria simple de vots.
4. No pot ser objecte de deliberació o acord cap assumpte que no figure inclòs en l'ordre del dia, llevat que estiguen presents tots els membres de l'òrgan col·legiat i siga declarada la urgència de l'assumpte pel vot favorable de la majoria.
5. Els membres que discrepen de l'acord majoritari poden formular vot particular per escrit en el termini de 48 hores, el qual s'ha d'incorporar al text aprovat. Quan els membres de l'òrgan voten en contra o s'abstinguen, queden eximits de la responsabilitat que puga derivar-se dels acords.
6. Aquells que acrediten la titularitat d'un interés legítim poden dirigir-se per escrit al secretari de la Junta Rectora perquè els lliure un certificat dels acords adoptats per la Junta.
Article 16. Acta de les convocatòries
1. El secretari de la Junta Rectora ha d'alçar acta de cada reunió que duga a terme la Junta. Aquesta acta ha d'especificar necessàriament els assistents, l'ordre del dia de la reunió, les circumstàncies del lloc i temps en què s'ha portat a terme, els punts principals de les deliberacions, i el contingut dels acords adoptats.
2. En l'acta pot figurar, a sol·licitud dels respectius membres de l'òrgan, el vot contrari a l'acord adoptat, l'abstenció i els motius que la justifiquen o el sentit del vot favorable. Així mateix, qualsevol membre té dret a sol·licitar la transcripció íntegra de la seua intervenció o proposta, sempre que aporte en el mateix moment, o en el termini que li assenyale el president, el text que es corresponga fidelment amb la seua intervenció, i així s'ha de fer constar en l'acta o adjuntar-ne una còpia.
3. Les actes s'han d'aprovar en la mateixa sessió o en la següent. No obstant això, el secretari pot emetre un certificat sobre els acords específics que s'hagen adoptat, sense perjudici de la ulterior aprovació de l'acta. En els certificats d'acords adoptats amb anterioritat a l'aprovació de l'acta s'ha de fer constar expressament aquesta circumstància.
Article 17. Drets i deures dels càrrecs de la Junta Rectora
1. D'acord amb la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, correspon al president de la Junta Rectora:
a) Exercir la representació de l'òrgan.
b) Acordar la convocatòria de les sessions ordinàries i extraordinàries i fixar l'ordre del dia.
c) Presidir les sessions, moderar el desenvolupament dels debats i suspendre'ls per causes justificades.
d) Dirimir amb el seu vot els empats.
e) Assegurar el compliment de la normativa.
f) Visar les actes i els certificats dels acords de l'òrgan.
g) Exercir totes aquelles funcions que siguen inherents a la seua condició de president de la Junta Rectora.
2. D'acord amb la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, correspon al secretari de la Junta Rectora:
a) Assistir a les reunions amb veu i vot.
b) Efectuar la convocatòria de les sessions de l'òrgan per ordre del president, com també les citacions als membres de la Junta.
c) Rebre els actes de comunicació dels membres amb l'òrgan i, per tant, les peticions de dades, rectificacions o qualsevol altra classe d'escrits dels quals s'haja de tenir coneixement.
d) Preparar el despatx dels assumptes, redactar i autoritzar les actes de les sessions.
e) Expedir els certificats de les consultes, dictàmens i acords aprovats.
f) Totes aquelles altres funcions que siguen inherents a la seua condició de secretari.
3. D'acord amb la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, correspon als membres de la Junta Rectora:
a) Rebre, amb una antelació mínima de dues setmanes, la convocatòria amb l'ordre del dia de la reunió. La informació sobre els temes que figuren en l'ordre del dia ha d'estar a disposició dels membres en el mateix termini.
b) Participar en els debats de les sessions.
c) Exercir el seu dret de vot i formular el seu vot particular, com també expressar el sentit del seu vot i els motius que el justifiquen.
d) Formular precs i preguntes.
e) Obtenir la informació necessària per a complir les funcions assignades.
f) Totes les funcions que siguen inherents a la seua condició.
Article 18. Informe de la Junta Rectora del parc natural
1. En tots aquells supòsits en què resulte necessària l'emissió d'informe per la Junta Rectora del parc natural, aquest ha d'obtenir-se abans de l'emissió de la llicència o autorització que corresponga. L'informe negatiu de la Junta Rectora no té caràcter vinculant per a la concessió de la llicència o autorització, ni el caràcter positiu prejutja de totes maneres la legalitat de l'actuació proposada. La resolució final dels informes negatius de la Junta Rectora recau en l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
2. La Junta Rectora del parc natural ha d'informar preceptivament els documents i iniciatives següents:
a) Pla d'ordenació dels recursos naturals de l'àmbit que inclou el parc natural, i revisions o modificacions del pla rector d'ús i gestió.
b) Plans d'actuació, plans tècnics sectorials i programes anuals de gestió del parc natural.
c) Propostes d'actuació sobre el tram de la carretera N-332 que travessa el parc natural.
d) Projectes normatius de l'administració autonòmica que afecten específicament l'àmbit territorial del parc natural o la gestió dels seus recursos naturals.
3. L'òrgan competent en matèria d'espais naturals i el director-conservador poden sotmetre a informe de la Junta Rectora qualsevol altre document o iniciativa que es considere convenient pel seu interés social.
Article 19. Altres mecanismes de participació ciutadana
1. El director-conservador ha d'establir canals regulars de relació amb les entitats i associacions interessades a participar activament en la gestió del parc natural. Sense perjudici d'altres accions, com a mínim, s'ha d'organitzar conjuntament entre el parc natural i les entitats i associacions que operen a la zona, un cicle de conferències als municipis i al Centre d'Informació, i un acte anual de voluntariat al parc natural, especialment dirigit als membres d'aquestes entitats i associacions. Les activitats de voluntariat s'han de canalitzar prioritàriament a través d'entitats radicades als termes municipals afectats i l'àmbit d'actuació dels quals incloga totalment o parcialment aquests termes.
2. La conselleria competent en matèria de medi ambient ha de crear i difondre un programa de voluntariat ambiental al parc natural. Aquest voluntariat s'ha d'orientar a activitats puntuals al parc i l'àrea d'esmorteïment d'impactes, amb un mínim de quatre activitats anuals d'un dia de durada, sense perjudici d'altres iniciatives com ara butlletins, xarrades, cursets, actes festius, etc. Qualsevol persona es pot inscriure lliurement en el programa de voluntariat, i estar informada de les activitats, sempre que participe en un mínim de dos actes anuals.
3. Sense perjudici dels mecanismes anteriors, el director-conservador del parc natural ha de fomentar la difusió de la gestió i planificació d'aquest per tots els mitjans possibles (exposicions, publicacions pròpies, presentacions, comunicació directa a les persones interessades, etc.), especialment pel que fa a plans i projectes que afecten directament els habitants dels municipis del parc natural i a propietaris de terrenys inclosos en aquest, als quals els han de comunicar les actuacions que s'hi han de fer.
TÍTOL II
Normes generals de protecció dels recursos naturals
i culturals, i de regulació d'usos i activitats
CAPÍTOL I
Protecció dels recursos hidrològics
Article 20. Àmbit general
1. L'àmbit general per a la gestió hídrica en l'àmbit del parc natural ha de seguir les directrius establides al respecte en els articles 18 a 22 del PORN del sistema de zones humides del sud d'Alacant, sense perjudici del seu desenvolupament en aquesta normativa i en els documents tècnics previstos.
2. A l'efecte d'aquest PRUG, i sense perjudici de l'evident interrelació existent entre aquests, es diferencien els elements o ambients humits presents al parc natural següent:
a) Basses salineres en ús: conjunt de basses, preconcentradors, concentradors i cristal·litzadors directament lligats a la producció salinera i alimentats, mitjançant de circuits complexos, mitjançant bombament i circulació successiva d'aigua marina.
b) Basses salineres fora d'ús: àrees originades i mantingudes per l'activitat salinera que no es dediquen a aquest ús. En particular, s'inclouen en aquest apartat les denominades Salinetes de Múrtula. Igualment, i tot i que fora dels límits del parc natural, s'inclou per les seues característiques singulars la tolla immediata al Centre d'Informació i Museu de la Sal.
c) Tolles: depressions d'origen natural o antròpic, inundades de forma permanent o temporal, l'alimentació del qual es produeix tant per drenatge -directe o forçat- procedent de diverses assarbs, com per bombament de cabals procedents de pous.
d) Llits i cursos d'aigua: comprenen el conjunt de la xarxa de drenatge natural i artificial existent al parc natural, i s'hi inclouen tant llits que recullen les aigües de drenatge de regs -asarbs, reguers, escorredors- com els canals associats directament o indirectament a l'activitat salinera -canals de desguàs, protecció o drenatge, circuits de circulació, etc. i les restes de llits naturals profundament alterats-desguàs del Vinalopó.
La definició d'aquests elements té caràcter orientatiu a l'efecte d'aplicació de les directrius generals de gestió que es detallen en els articles següents; pot o no ser mantinguda en el Pla de gestió hídrica del Parc Natural de les Salines de Santa Pola previst en l'article 19 del Pla d'ordenació dels recursos naturals del sistema de zones humides del sud d'Alacant; i no s'ha de considerar, en cap cas, com a zonificació del parc natural.
3. En tant es confeccione i aprove el pla de gestió hídrica indicat, són d'aplicació directa les directrius incloses en aquest apartat, tant amb caràcter general com per referència específica a cadascun dels elements descrits. Aquest pla de gestió hídrica ha de contenir, almenys, un inventari detallat dels recursos hídrics existents en l'àmbit a què s'aplique, amb distinció si és el cas de l'origen i de les característiques de qualitat d'aquests; una avaluació de les necessitats del recurs per a garantir la viabilitat ecològica de l'espai i la seua compatibilitat amb altres usos; un diagnòstic de la situació actual, amb la definició dels principals problemes associats a l'ús de l'aigua en la zona; i una definició d'actuacions específiques al respecte. De conformitat amb el que estableix l'article 19.1 de la normativa del Pla d'ordenació dels recursos naturals del sistema de zones humides del sud d'Alacant, l'elaboració i tramitació del pla de gestió esmentat s'han de realitzar mitjançant els oportuns processos de concertació amb les administracions i entitats, tant públiques com privades, gestores o titulars dels recursos hídrics i de les infraestructures vinculades a aquests.
Article 21. Directrius per a la gestió hídrica a les basses salineres en ús
1. Sense perjudici dels condicionants específics derivats de l'activitat d'extracció de sal i dels circuits de circulació de l'aigua requerits per aquesta, la gestió de l'aigua a les basses salineres ha de seguir les directrius següents:
a) Sempre i quan no s'entorpisquen les actuacions vinculades a l'exercici de l'activitat de l'explotació salinera, s'ha de tendir, almenys, a mantenir el nivell mínim d'aigua que garantisca el desenvolupament i el manteniment de les comunitats aquàtiques característiques i, en especial, de les aus associades a aquestes.
b) La dessecació o inundació voluntàries, no lligades a l'exercici de l'activitat de l'explotació salinera, ja siga per raons de manteniment o de resposta a circumstàncies extraordinàries, han de ser autoritzades prèviament per la conselleria competent en matèria de medi ambient. En el cas que les actuacions siguen motivades per circumstàncies extraordinàries, i concórreguen justificadament condicions que exigisquen la urgència d'aquestes, l'autorització pot ser emesa pel director-conservador del parc natural, que l'ha de comunicar en tot cas a l'òrgan competent en matèria d'espais naturals protegits per a la seua valoració, ratificació, revisió o modificació.
c) La conselleria competent en matèria de medi ambient pot promoure, per raons de gestió d'hàbitats o espècies d'interés, la inundació d'aquelles basses salineres que, per qualsevol raó, queden temporalment al marge dels circuits de producció de sal a les àrees d'activitat salinera, sempre que això no interferisca en l'activitat i els objectius de l'explotació salinera, que hagen motivat la dessecació temporal d'aquestes. Amb aquest fi ha d'establir els acords i mecanismes de col·laboració necessaris amb les empreses salineres, des de la perspectiva de millorar les condicions ambientals del parc natural sense interferir en l'activitat salinera normal d'aquestes i sempre que es tinga la conformitat per ambdues parts.
2. A fi d'agilitar la gestió i evitar la sol·licitud d'autoritzacions individualitzades, les empreses salineres ubicades al parc natural poden confeccionar un programa anual de millora d'infraestructures i gestió, en què consten les actuacions previstes, i que ha de ser aprovat per la conselleria competent en matèria de medi ambient.
3. La utilització d'aigües salines o salobres procedents d'infraestructures de dessalatge per a l'alimentació dels circuits de producció de sal queda supeditada a una anàlisi prèvia en què s'avalue l'efecte ambiental previst, la necessitat de noves infraestructures o de modificació de les existents, i les alteracions generals o específiques sobre el règim hídric del parc natural, amb especial referència a l'efecte d'aquestes alteracions sobre hàbitats o espècies d'interés. Aquesta utilització requereix, en tot cas, l'informe favorable previ de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
Article 22. Directrius per a la gestió hídrica a les bases salineres fora d'ús
1. La gestió general de les basses salineres fora d'ús s'ha d'adreçar, de forma prioritària, al manteniment de les seues característiques actuals, sempre que això no interferisca en l'activitat i els objectius de l'explotació salinera, amb l'objectiu de contribuir a la conservació d'ecosistemes i espècies d'interés i a complementar el mosaic d'hàbitats presents al parc natural. Amb aquest fi s'ha de tendir a mantenir-hi una làmina permanent d'aigua, i establir, si cal, els nivells òptims d'inundació al llarg de l'any per a millorar-ne la potencialitat ecològica i la seua capacitat d'acollida d'espècies rellevants.
2. Complementàriament a l'anterior, la gestió de les antigues salines del Pinet, enclavades actualment en una finca de titularitat pública, s'ha de dur a terme mitjançant les disposicions específiques que si és el cas es determinen en aquest document i la seua normativa particular, com també en el pla d'ús públic la formulació del qual es preveu en aquesta normativa. En tot cas, les actuacions que s'efectuen en aquest àmbit han de tendir a garantir una adequada integració entre els objectius de conservació, prioritaris per a aquesta, i l'ús públic i educatiu que si és el cas puga dur-se a terme.
3. En el cas de les denominades salinetes de Múrtula, al costat de la carretera N-332, i de les tolles immediates al Centre d'Informació i Museu de la Sal, la conselleria competent en matèria de medi ambient ha de promoure, d'acord amb l'Ajuntament de Santa Pola i, si és el cas, amb els propietaris dels terrenys, les actuacions necessàries per a garantir una aportació adequada d'aigua en quantitat i qualitat, i en particular aquelles accions que tinguen com a fi restaurar l'aportació d'aigües salines destinades al manteniment de les zones inundades.
Article 23. Directrius per a la gestió hídrica de les tolles
1. Amb caràcter general, no es consideren permeses aquelles activitats i actuacions sobre les tolles que poden alterar el seu règim hídric normal o contribuïsquen a deteriorar la qualitat o a disminuir la quantitat de les aigües.
2. Sense perjudici de la gestió específica a què, quant a les seues característiques, se sotmeta cada tolla o conjunt d'aquestes, s'ha de mantenir, almenys, el nivell mínim d'aigua que garantisca el desenvolupament i el manteniment de les comunitats aquàtiques característiques. La dessecació de les basses com a mesura excepcional de gestió d'aquestes ha de tenir l'autorització expressa de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
3. L'exercici de l'activitat cinegètica i piscícola, sense perjudici del que establisca al respecte la normativa específica d'aquest PRUG, s'ha de dur a terme de forma compatible amb el que indica el punt anterior i, en general, amb la conservació dels ecosistemes i espècies rellevants presents en aquestes tolles.
4. Les tolles que, d'acord amb les seues característiques, puguen considerar-se com a hàbitat de l'ànec capblanc (Oxyura leucocephala) d'acord amb el Decret 93/2005, de 13 de maig, del Consell, pel qual es va aprovar el pla de recuperació d'aquesta espècie, han de gestionar-se d'acord amb el que estableixen la normativa del pla indicat i les disposicions que, si és el cas, determinen els plans d'acció que confeccione i aprove la conselleria competent en matèria de medi ambient.
Article 24. Directrius per a la gestió hídrica dels llits
1. Amb caràcter general, els llits, canals i els marges d'aquests que discórreguen pel parc natural s'han de mantenir en bon estat de conservació, de manera que el funcionament siga òptim i la circulació de l'aigua es produïsca sense dificultat.
2. Els llits inclosos en l'àmbit del parc natural els marges dels quals es troben actualment cimentats han d'adoptar, seguint les directrius que, si és el cas, indique el director-conservador, aquelles mesures que es consideren necessàries per a evitar que la fauna quede atrapada, com ara la instal·lació de rampes.
3. En última instància, qualsevol actuació prevista sobre els llits ha de tenir en compte tant el paper d'aquests com a infraestructura associada a l'activitat agrícola, allí on aquesta es considere autoritzable, com la seua funció en el manteniment dels nivells d'aigua a les tolles.
4. Les directrius anteriors tenen caràcter merament indicatiu quan es refereixen als canals directament associats als circuits de producció salinera, la gestió de les quals ha de ser la necessària per a garantir la viabilitat d'aquesta activitat.
Article 25. Directrius addicionals per a la gestió hídrica dels llits d'especial importància ecològica
1. Sense perjudici del que disposa l'article anterior, aquells llits considerats de gran importància ecològica per l'estudi a què fa referència l'article 58 del Pla d'ordenació dels recursos naturals del sistema de zones humides del sud d'Alacant, s'han de mantenir en condicions naturals, a fi d'afavorir que es colonitzen per la vegetació i la seua influència en el règim hidrològic general de l'espai natural protegit.
2. Excepcionalment, als canals a què fa referència l'apartat anterior, quan hi haja un alt risc de desbordament o per altres raons justificades d'interés general, pot autoritzar-se la canalització o la modificació de les dimensions dels llits, en les condicions que s'estableixen al respecte en la normativa particular i d'acord amb les directrius següents:
a) La sol·licitud per a l'eventual autorització d'aquestes actuacions ha d'incorporar la descripció del llit sobre el qual es pretén actuar, justificació detallada de la necessitat que motiva l'obra i diferents alternatives analitzades.
b) Ha de preveure's la implantació de mesures correctores destinades a evitar afec-cions sobre la fauna.
Article 26. Actuacions en els marges de llits i masses d'aigua
1. Prèviament a la realització d'activitats de neteja, poda, artigatge, o esporgada dels llits (séquies, canals, assarbs i altres), ha d'informar-se el director-conservador del parc natural, el qual pot dictar les recomanacions a què han d'ajustar-se les actuacions indicades. En tot cas, per a la realització d'aquestes actuacions s'han de tenir en compte els aspectes següents:
a) S'ha de limitar l'obertura de camins o accessos permanents al costat dels llits quan aquesta obertura provoque un increment de l'accessibilitat i l'eliminació de la vegetació associada.
b) Amb caràcter general, les activitats a què es refereix aquest apartat s'han de realitzar en les èpoques en què l'actuació tinga un menor impacte sobre les poblacions de fauna potencialment afectades. De forma anual, el període de realització d'aquests treballs en les diferents zones del parc natural s'ha d'acordar amb el personal del parc natural a fi de minimitzar l'afecció a la fauna.
c) Les restes procedents de les actuacions a què es refereix aquest apartat s'han de tractar de la manera més adequada en funció de les seues característiques i de la ubicació en què es troben, sempre de forma coordinada amb el personal del parc.
d) Les disposicions anteriors no s'han d'aplicar a les motes de contenció associades a concentradors i cristal·litzadors saliners, les quals han de mantenir-se en tot cas en condicions naturals.
2. S'ha de promoure el control de la vegetació palustre a fi que la làmina d'aigua no es veja reduïda en excés. Amb aquest fi s'ha d'efectuar un estudi i seguiment dels mètodes emprats tradicionalment, en el qual s'han de proposar noves tècniques de control de la vegetació, si així ho aconsellen les conclusions resultants d'aquest i altres estudis complementaris que puguen realitzar-se.
3. Es prohibeix la utilització d'herbicides i productes químics no autoritzats per la conselleria competent en matèria de medi ambient per a l'eliminació de canyís o altres espècies vegetals pròpies dels marges de canals i masses d'aigua, segons el que especifica l'article 57 del PORN.
4. El manteniment dels marges, dics de separació i motes de les basses salineres s'ha d'efectuar d'acord amb les exigències de l'activitat, sense més restricció que les derivades de la normativa particular d'aquest document.
5. La conselleria competent en matèria de medi ambient oferirà suport tècnic i pressupostari a aquelles actuacions de millora ambiental que s'efectuen en aquests llits.
6. Els articles 21 i 33 del PORN del sistema de zones humides del sud d'Alacant estableixen la resta de disposicions referents a llits, riberes i marges. Igualment, i pel que fa a les àrees del parc natural considerades com a àrees de recuperació de l'ànec capblanc en el Decret 93/2005, de 13 de maig, del Consell, pel qual es va aprovar el pla de recuperació d'aquesta espècie a la Comunitat Valenciana, s'han de seguir les disposicions establides al respecte en l'article 5.2 del decret esmentat.
Article 27. Actuacions en els marges de llits d'especial importància ecològica
Addicionalment, en aquells llits considerats de gran importància ecològica per l'estudi a què fa referència l'article 58 del PORN, s'ha de promoure que un dels marges del llit sobre el qual s'actue conserve la vegetació de ribera associada.
Article 28. Qualitat de les aigües i prevenció d'abocaments
1. L'article 20 del PORN del sistema de zones humides del sud d'Alacant estableix el marc general referent als abocaments d'aigües residuals i a la qualitat de les aigües.
2. En qualsevol cas, i pel que fa a l'àmbit afectat per aquest PRUG, s'han de tenir en compte els aspectes específics següents:
a) Amb caràcter general, s'han d'adoptar les disposicions necessàries per a garantir en cadascun dels elements definits en l'article 20 d'aquest PRUG els nivells de qualitat adequats a la seua funció, ús i característiques.
b) Pel que fa a les tolles, s'han de garantir els nivells previstos en la legislació vigent pel que fa a les aigües continentals que requerisquen protecció o millora per a la vida piscícola, de tipus c (aigües ciprinícoles).
c) La qualitat de les aigües en les basses salineres en ús ha de ser la requerida per al desenvolupament adequat de l'activitat en cadascuna de les fases.
3. Pel que fa a les basses salineres fora d'ús, els nivells de qualitat de l'aigua han de ser els adequats per a garantir el desenvolupament i la supervivència de les biocenosis característiques, sempre i quan això no interferisca en l'activitat i els objectius de l'explotació salinera.
4. La conselleria competent en matèria de medi ambient, en col·laboració amb l'organisme de conca i les comunitats de regants, ha de dur a terme un control adequat i periòdic de la qualitat de les aigües que ingressen al parc natural procedents de la xarxa d'assarbs i del riu Vinalopó. En aquest sentit, les actuacions que es duguen a terme al pantà d'Elx han de ser objecte de seguiment específic per part de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals protegits, a fi d'evitar qualsevol afecció directa o indirecta sobre el parc natural.
5. Es prohibeix l'abocament, directe o indirecte, als llits, basses i tolles, d'aigües residuals no depurades que no provinguen de drenatge o escorrentia. Així mateix, queda prohibit en tot l'àmbit del parc natural el depòsit, l'emmmagatzematge o l'acumulació de residus sòlids o líquids, runes o substàncies, qualsevol que en siga la naturalesa, que constituïsquen o puguen constituir un perill de contaminació de les aigües o de degradació del seu entorn. En cap cas s'inclou en aquest apartat l'activitat de classificació directament lligada a l'activitat salinera.
6. Sense perjudici de les competències sectorials que corresponga aplicar, la conselleria competent en matèria de medi ambient ha de promoure el desenvolupament d'iniciatives de qualsevol tipus adreçades a mantenir o, si és el cas, millorar els nivells de qualitat necessaris per al conjunt del sistema hídric del parc natural.
Article 29. Protecció de les aigües subterrànies
1. Queda prohibida l'obertura de nous pous o captacions d'aigua dins dels límits del parc natural, excepte les destinades a satisfer les necessitats derivades dels usos domèstics de les edificacions tradicionals existents al parc i de les infraestructures d'ús públic i interés social, sempre que es justifiquen com l'única manera d'abastiment possible, amb un informe previ favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals. Igualment, amb caràcter excepcional, i amb un informe previ de la conselleria competent en matèria de medi ambient, poden autoritzar-se noves captacions quan calguen per a garantir la conservació o regeneració dels ecosistemes lligats a zones humides o quan es troben previstos en plans d'acció que desenvolupen plans de recuperació d'espècies amenaçades. No s'hi poden promoure ni autoritzar captacions que modifiquen negativament la quantitat o qualitat dels recursos hídrics que puguen rebre's al parc natural.
2. Els drets d'aigua generats dins de l'àmbit del parc natural que proveïsquen aprofitaments fora o dins d'aquest, continuen en la mateixa situació que abans de la declaració del parc natural pel Decret 190/1988, de 12 de desembre, del Consell, de declaració del Paratge Natural de la Comunitat Valenciana de les Salines de Santa Pola.
3. La conselleria competent en matèria de medi ambient ha d'instar els organismes de conca amb competències a la zona perquè efectuen l'inventari dels drets d'aigua i captacions existents en l'àmbit del parc natural i el PORN, de manera que se'n faça una valoració quantitativa, se n'avalue la necessitat, s'avaluen els usos a què es destina l'aigua subterrània i, si és el cas, el control adequat.
4. No es permet l'establiment de pous, rases, galeries o qualsevol altre dispositiu destinat a facilitar l'absorció pel terreny d'aigües residuals que puguen produir, per la toxicitat o per la composició química i bacteriològica, la contaminació de les aigües profundes o superficials.
CAPÍTOL II
Normes sobre protecció del medi físic i natural
Article 30. Formacions geològiques
1. Les condicions de protecció del patrimoni geològic establides en els articles 26 i 27 del PORN del sistema de zones humides del sud d'Alacant resulten d'aplicació directa pel que fa a aquesta matèria al parc natural.
2. No s'hi permeten l'extracció ni els moviments de terres o materials a les platges i els cordons dunars, amb l'excepció de les actuacions de restauració d'ecosistemes que siguen considerades autoritzables en la normativa particular.
Article 31. Protecció dels sòls
1. Els moviments de terres, que han de complir les disposicions del PORN, han d'estar subjectes a llicència urbanística prèvia, per a la tramitació de la qual és requisit indispensable l'informe favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
2. Queden exceptuades de l'obtenció de llicència les tasques pròpies de l'activitat agrícola, com l'anivellació de terrenys en cotes inferiors a 0,5 m i el conreu.
3. Els moviments de terra que no requerisquen llicència urbanística han de ser comunicats abans de l'execució al director-conservador del parc natural, el qual pot exigir l'adopció de les mesures preventives que considere oportunes, incloent la suspensió si s'observa un risc directe sobre espècies o hàbitats d'interés.
Article 32. Protecció de la vegetació silvestre
1. Es consideren formacions vegetals totes les que hi haja en l'àmbit d'aplicació del PRUG, incloses les ruderals i arvenses associades als cultius.
2. Es prohibeix, a tots els efectes, la tala, la tallada i la recol·lecció d'espècies vegetals silvestres en l'àmbit del parc natural, excepte en els supòsits excepcionals recollits en aquesta normativa respecte al manteniment de determinades formacions vegetals i en els articles 31.1 i 33 del PORN del sistema de zones humides del sud d'Alacant.
3. La tallada i la recol·lecció d'espècies vegetals silvestres per a fins científics queda sotmesa a l'informe previ favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
4. D'acord amb l'article 31.2 del PORN, es prohibeix la introducció i la repoblació amb espècies exòtiques no autòctones en l'àmbit del parc. A les zones actualment enjardinades s'ha d'evitar la invasió de les espècies exòtiques als espais naturals limítrofs. Cal eliminar gradualment les espècies exòtiques a les zones verdes públiques.
5. La conselleria competent en matèria de medi ambient ha d'adoptar les mesures necessàries, en col·laboració amb els ajuntaments i altres administracions i entitats implicades, per a afavorir l'eradicació progressiva de les poblacions d'espècies vegetals invasores presents al parc natural, i en especial d'Opuntia subulata, O. ficus-indica, Agave americana, Carpobrotus edulis, C. acinaciformis i Pelargonium graveolens. El control i l'eradicació d'aquestes i d'altres espècies invasores ha de tenir caràcter prioritari a les zones d'ús restringit i zones d'equipaments del parc natural, com també del conjunt del cordó dunar.
6. El Pla de prevenció d'incendis del Parc Natural de les Salines de Santa Pola a què fa referència l'article 38 del PORN del sistema de zones humides del sud d'Alacant ha de regular la prevenció, detecció i extinció dels incendis en l'àmbit del parc natural, sense perjudici del que estableix al respecte la normativa.
7. A les zones degradades del parc natural s'ha de promoure com a ús preferent l'ecològic, basat en la regeneració de la vegetació natural halòfila, palustre o psammòfila. En el cas de regeneració assistida d'aquests ecosistemes, s'ha d'utilitzar preferentment material vegetal que tinga l'origen a la zona.
Article 33. Protecció de la fauna
1. Els articles 41 a 46 del PORN del sistema de zones humides del sud d'Alacant estableixen el marc per a la protecció de la fauna del parc natural.
2. La tinença d'animals domèstics a les finques particulars incloses al parc queda permesa, encara que se subjecta als articles del PORN abans indicats a fi d'evitar pertorbacions sobre la fauna silvestre.
3. Respecte als visitants, els gossos són els únics animals de companyia admesos al parc. Els gossos han d'anar en tot moment lligats amb corretja i controlats de prop per la persona que els haja portat al parc, vigilant que no puguen espantar els ocells o xicotets mamífers que troben al seu pas, i cal recollir-ne adequadament les deposicions. S'han d'evitar els crits als gossos per a no destorbar la fauna ni els altres visitants. No s'hi permeten els jocs amb els gossos utilitzant pilotes, pedres, troncs o objectes semblants. Sense perjudici de l'anterior, el parc natural pot adoptar les mesures que considere oportunes per a persuadir els visitants a utilitzar altres àrees més apropiades en les quals la presència de gossos no represente un risc de pertorbació per a la fauna.
4. La conselleria competent en matèria de medi ambient ha de sol·licitar a l'organisme responsable de l'ordenació de la navegació aèria del Ministeri de Foment l'aplicació de les restriccions derivades de la consideració del Parc Natural de les Salines de Santa Pola com a zona amb fauna sensible. Aquestes restriccions han d'implicar la prohibició de sobrevol d'aeronaus des del nivell del sòl fins a l'altitud de 304,8 m (1.000 ft AGL).
Article 34. Protecció del paisatge
1. Els articles 47 a 52 del PORN del sistema de zones humides del sud d'Alacant estableixen el marc per a la protecció de la fauna del parc natural.
2. El Parc Natural de les Salines de Santa Pola compleix les funcions ecològiques d'una zona humida litoral mediterrània, profundament modificada per activitats antròpiques integrades en la seua dinàmica, i envoltada d'usos rurals i urbans que la separen d'altres sistemes naturals semblants pròxims. La gestió dels hàbitats i del paisatge del parc natural ha de tendir a conservar i potenciar aquest paper, tractant de mantenir la major extensió possible de zones d'aigües lliures, alternades amb les formacions característiques de canyisser i saladar associades a ambients humits.
3. Per a la restauració d'elements constructius o de caràcter natural del parc, la iniciativa privada pot sol·licitar la col·laboració tècnica i econòmica de l'administració competent, la qual l'atorgarà segons els mitjans humans i materials de què dispose.
CAPÍTOL III
Normes sobre regulació d'activitats
Article 35. Activitats extractives, industrials i comercials
1. Per ser considerades incompatibles amb els objectius de protecció del parc natural, queden prohibides les activitats extractives, industrials i comercials en l'àmbit d'aplicació d'aquest PRUG, amb l'excepció de l'activitat salinera a què es refereix l'article 41 d'aquesta normativa.
En qualsevol cas, no es consideren autoritzables les construccions hoteleres, discoteques, centres comercials, magatzems, depòsits d'automòbils, emmagatzemament i custòdia de caravanes o embarcacions, pistes d'aterratge d'ultralleugers o qualsevol altra activitat que no haja sigut expressament permesa per aquest PRUG.
2. La prohibició indicada en l'apartat anterior no afecta les activitats comercials de caràcter educatiu, lúdic o turístic compatibles amb la normativa particular i d'acord amb el que disposa aquest PRUG. En qualsevol cas, no es consideren autoritzables les construccions hoteleres, discoteques, centres comercials, magatzems, depòsits d'automòbils, emmagatzematge i custòdia de caravanes o embarcacions, pistes d'aterratge d'ultralleugers o qualsevol altra activitat que no haja sigut expressament permesa per aquest PRUG.
Article 36. Abocadors i residus
1. Queden prohibits els abocadors de qualsevol classe en l'àmbit d'aplicació d'aquest PRUG.
2. Els residus sòlids urbans originats en les edificacions i instal·lacions incloses en l'àmbit del parc i l'àrea d'esmorteïment d'impactes han de ser retirats pels ajuntaments de Santa Pola i Elx, d'acord amb els sistemes generals de recollida de residus que s'apliquen en cadascun dels termes municipals per a aquest tipus d'edificacions.
3. Els fems sòlids producte de les activitats recreatives al parc s'han de depositar en bosses de plàstic dins dels contenidors disposats a aquest efecte a les zones d'ús públic.
Article 37. Activitats agropecuàries
1. Amb caràcter general, la regulació de les activitats agrícoles i ramaderes en l'àmbit del parc natural és la que s'estableix en els articles 55 a 60 del PORN del sistema de zones humides del sud d'Alacant.
2. Es prohibeix ampliar les àrees actualment existents destinades a l'activitat agrària, i també la superfície que ocupen, excepte el que indica el punt 3 d'aquest article.
3. La recuperació de l'activitat agrícola en camps de conreu abandonats sols pot autoritzar-se, amb caràcter excepcional, quan concòrreguen les circumstàncies que tot seguit s'indiquen:
a) Quan aquesta recuperació siga promoguda pels òrgans gestors del parc natural com a part d'estratègies generals de conservació del paisatge i els ecosistemes o d'ús públic compatible amb la preservació dels valors ambientals de l'espai natural protegit.
b) Quan sense ser promoguda per l'administració del parc natural, complisca les condicions següents:
1r. Que es tracte de terrenys anteriorment dedicats al cultiu, i que es justifique documentalment aquest extrem, com també el moment en què es va abandonar el cultiu i les circumstàncies que van motivar aquest abandó.
2n. Que no es produïsquen afeccions significatives, directes o indirectes, sobre poblacions d'espècies o hàbitats considerats d'interés o prioritaris en la normativa aplicable, com tampoc sobre altres usos considerats compatibles en aquesta normativa.
3r. Que la ubicació territorial en el context del parc natural la faça compatible amb les directrius generals d'ordenació i gestió d'aquest.
En tot cas, aquesta recuperació ha de tenir l'autorització expressa de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals i l'informe de la Junta Rectora, sense perjudici de les restants autoritzacions que pertoquen en aplicació de la legislació sectorial vigent.
Sense perjudici del compliment de les condicions indicades en els punts anteriors, només es permetrà la recuperació de cultius abandonats fins que el total acumulat de les actuacions degudament autoritzades arribe a un màxim del 10% de la superfície agrícola activa existent al parc natural a l'entrada en vigor d'aquest PRUG.
4. El director-conservador pot autoritzar la pràctica del pasturatge extensiu sota les limitacions que marquen les normes particulars d'aquesta normativa i les necessitats de conservació i gestió del parc natural.
5. L'apicultura pol·linitzadora es permet en tot l'àmbit del parc natural. L'apicultura mel·lífera és autoritzable, d'acord amb el que estableix la normativa particular, quan els ruscos s'ubiquen sobre sòls agrícoles o cultius abandonats. En tot cas, la instal·lació de ruscos queda subjecta al que estableix l'article 61 del PORN del sistema de zones humides del sud d'Alacant pel que fa a les molèsties o riscos per a l'ús públic.
6. Es considera prioritari el foment de modalitats de cultiu ecològic o de producció integrada en l'àmbit del parc natural.
7. Les limitacions al dret de la propietat que es deriven de l'aplicació d'aquest article queden subjectes al que estableix l'article 20 de la Llei d'11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana respecte a les indemnitzacions.
Article 38. Activitat cinegètica
1. L'activitat cinegètica en l'àmbit del parc s'ha d'adaptar als períodes i les condicions establits en la legislació específica, com també a les determinacions contingudes respecte de la caça en el PORN i en aquest PRUG.
2. Tot aprofitament cinegètic en l'àmbit del parc natural ha d'exercir-lo el titular del dret de forma ordenada i d'acord amb els plans tècnics d'ordenació cinegètica, justificatius del nombre de dies de caça per modalitats, a fi de fomentar i protegir la riquesa faunística.
3. D'acord amb el que indica l'article 69 del PORN del sistema de zones humides del sud d'Alacant, i sense perjudici d'altres determinacions establides en la legislació sectorial, el contingut dels plans tècnics d'ordenació cinegètica que es redacten o revisen en l'àmbit del parc natural ha de contenir, almenys, els aspectes següents:
a) En cada vedat s'ha d'establir anualment, d'ador amb el pla tècnic d'ordenació cinegètica, el règim de tirades, el qual ha d'incloure el període, els dies hàbils i l'horari autoritzat per a la seua pràctica, de manera que no puga haver-hi simultaneïtat de caceres en un mateix dia a tots els vedats del parc.
b) Per a garantir un control eficaç de les tirades s'ha de preveure la presència suficient de guarderia al parc natural i s'han d'establir els mecanismes necessaris per a efectuar el control de les peces abatudes.
4. Amb caràcter excepcional, la conselleria competent en matèria de medi ambient pot autoritzar la caça fora de les limitacions establides en aquesta normativa, quan raons d'ordre biològic ho aconsellen, com són el control d'espècies amb un nombre excessiu que puga perjudicar seriosament la vegetació silvestre i els cultius.
5. Es prohibeix la caça als terrenys lliures, com també en aquells vedats que no tinguen el corresponent pla tècnic d'ordenació cinegètica, fins que s'aprove.
6. Les limitacions establides en relació amb l'activitat cinegètica són enteses sense perjudici del que disposen les ordres generals de vedes de cada any, quan les disposicions allí exposades resulten més restrictives o conservacionistes.
Article 39. Activitat pesquera i aprofitaments piscícoles
1. Tot aprofitament piscícola en l'àmbit del parc natural, l'ha d'exercir el titular del dret de forma ordenada i d'acord amb els plans tècnics d'aprofitament piscícola, justificatius de la quantia i modalitats de les captures que s'han de realitzar a fi de fomentar i protegir la riquesa aqüícola.
2. Sense perjudici d'altres determinacions que puga establir la conselleria competent en matèria de medi ambient, els plans tècnics d'aprofitament piscícola han de preveure, almenys, els aspectes referents a espècies explotables, càrrega pesquera, zones i èpoques de pesca, arts permeses, mètodes d'extracció i grandària.
3. Les explotacions piscícoles, per a millorar la seua producció, s'han de basar en:
a) Preferentment, el foment de la riquesa aqüícola s'ha de realitzar d'acord amb les possibilitats naturals del medi, sense recórrer a sobrealimentació artificial. L'aportació alimentària per a aus aquàtiques no té la consideració d'alimentació artificial en aquest sentit.
b) En el cas que es produïsca comercialització dels animals pescats, els mitjans de pesca han de ser els adequats per a aquest fi, sense perjudici de compatibilitzar-los amb l'interés de conservació d'altres espècies.
4. La pesca esportiva es pot efectuar sols als canals, sempre que ho autoritze expressament el titular del dret, s'estiga en possessió de la corresponent llicència de pesca i s'utilitze canya i estris amb ham.
Article 40. Piscicultura
1. Només s'hi permeten els aprofitaments piscícoles extensius en els termes establits en l'article 39 apartat 3.a). En tot cas, aquestes instal·lacions han de tenir en compte les directrius següents:
a) Els mitjans previstos per a evitar el consum de peixos per part de determinades espècies d'aus aquàtiques no han d'introduir efectes significatius sobre el conjunt de l'avifauna del parc natural.
b) Les activitats s'han d'exercir en tot cas en àrees inundables, i s'han de limitar els moviments de terra destinats a l'habilitació de noves cubetes o a l'adequació de les existents al que estableix la normativa general i particular que siga aplicable.
c) L'eventual derivació de cabals per a l'exercici de l'activitat no ha de produir cap efecte sobre la dinàmica hídrica general del parc natural ni afectar significativament parcel·les o aiguamolls limítrofs.
2. Excepcionalment, en les àrees d'instal·lacions i infraestructures salineres delimitades en la cartografia d'ordenació es pot permetre la implantació de piscifactories amb les limitacions assenyalades anteriorment. Igualment, i en funció del que estableix al respecte la normativa particular, pot autoritzar-se en determinades zones del parc natural la ubicació d'instal·lacions de piscicultura extensiva mitjançant la cria d'alevins d'espècies autòctones i sense sobrealimentació.
3. No s'hi poden admetre les infraestructures que comporten obres de fàbrica diferents de les permeses en les normes d'aquest PRUG. Les espècies cultivades no poden ser exòtiques, excepte en el cas de les piscifactories intensives a les zones d'instal·lacions i infraestructures salinera, sempre que es justifique l'absència de risc de fuga d'aquestes espècies.
4. Les instal·lacions situades en espais on aquesta activitat és considerada incompatible per aquest pla rector i que es troben degudament legalitzades amb anterioritat a la declaració del parc natural no poden ser ampliades ni en superfície ni en volum d'edificació, i a més, s'han d'ajustar a la normativa sanitària en vigor.
Article 41. Activitat salinera
Per considerar-se plenament compatible amb els objectius de protecció d'aquest PRUG, l'activitat salinera no té més limitacions que les imposades en la legislació sectorial que siga d'aplicació i en les normes contingudes en aquest document, relatives al manteniment de nivells d'aigües, al depòsit de subproductes i a la realització d'infraestructures.
CAPÍTOL IV
Normes sobre infraestructures, construccions i edificacions
Article 42. Normes generals sobre infraestructures
1. Amb caràcter general, la regulació de les infraestructures i els equipaments en l'àmbit del parc natural és la que s'estableix en els articles 81 a 88 del PORN del sistema de zones humides del sud d'Alacant.
2. Totes les actuacions d'infraestructura que, per raó de la seua naturalesa, es consideren autoritzables en aquesta normativa, com també aquelles destinades al servei del parc natural, prevenció d'incendis, servei de protecció civil de la Comunitat Autònoma o de l'Estat i xarxes de prevenció de riscos naturals, han d'atendre, a més de la legislació sectorial corresponent, als requisits següents:
a) Els traçats o emplaçaments han de seleccionar-se tenint en compte les condicions ecològiques i paisatgístiques del territori, per a evitar la creació d'obstacles en la lliure circulació de la fauna i de les aigües, o el rebliments de sediments, la degradació de la vegetació natural o els impactes paisatgístics.
b) Durant la realització de les obres han d'adoptar-se les precaucions necessàries per a evitar la destrucció de la coberta vegetal, i a la terminació de les obres s'han de restaurar el terreny i la coberta vegetal. Així mateix, s'ha d'evitar la realització d'obres en aquells períodes establits pel PORN en què puguen comportar alteracions i riscos per a la fauna.
3. Les línies elèctriques i telefòniques destinades al servei d'instal·lacions síties en l'àmbit del parc natural han de discórrer soterrades. L'òrgan competent en matèria d'espais naturals ha de vetllar pel progressiu soterrament de les línies que incomplisquen aquesta norma, amb el suport tècnic i econòmic de les diferents administracions interessades, el sector elèctric privat i la propietat.
4. D'acord amb el que s'indica en l'article 82 del PORN del sistema de zones humides del sud d'Alacant, no es permet en l'àmbit del parc natural l'obertura de carreteres o camins, amb l'excepció dels previstos en la normativa particular per estar vinculats amb l'activitat salinera, amb la realització d'itineraris didàctics o ecològics o els necessaris per a una adequada gestió de l'espai natural protegit.
5. En el supòsit de realitzar-se l'estabilització del paviment de camins existents, s'ha d'efectuar amb materials solts adequats al substrat natural.
6. L'article 15 del PORN del sistema de zones humides del sud d'Alacant regula el règim d'avaluació d'impacte ambiental al qual s'han de sotmetre aquestes infraestructures.
Article 43. Integració ambiental de la carretera N-332
1. En el termini de sis mesos des de l'entrada en vigor d'aquest PRUG, la conselleria competent en matèria de medi ambient ha d'instar el Ministeri de Foment a la confecció d'un estudi d'integració ambiental i minimització d'impactes del traçat de la carretera N-332, que discorre per l'interior del parc natural.
2. L'estudi que es confeccione, en el qual s'ha de preveure la participació de les conselleries competents en matèria de medi ambient i infraestructures i dels ajuntaments d'Elx i Santa Pola, ha de tenir en compte, a més del que, si és el cas, determinen les administracions implicades, els aspectes específics següents:
a) Nivells actuals i previsibles d'ús del tram, amb especial referència a les possibles variacions introduïdes des de la posada en servei d'altres infraestructures de transport en la zona.
b) Previsions d'ocupació i ús futur de la via.
c) Efectes ambientals actuals i potencials del tram.
d) Alternatives tècniques d'actuació per a millorar la seguretat, la moderació del trànsit i la integració ambiental del traçat.
e) Pressupost de les actuacions, organismes responsables i terminis per a l'execució.
f) Programa de seguiment ecològic de l'eficàcia del pla.
3. D'acord amb el que s'indica en l'article 18 d'aquesta normativa, l'estudi que es confeccione ha de ser sotmés a consideració i informe de la Junta Rectora del parc natural.
Article 44. Construccions i instal·lacions relacionades amb l'activitat agrària
1. Amb caràcter general, en les àrees agrícoles del parc natural únicament s'hi pot autoritzar la construcció de magatzems i instal·lacions destinades a l'explotació agrícola previstos en l'article 78.2 del PORN del sistema de zones humides del sud d'Alacant, sota les condicions establides en aquest document i quan es complisquen les condicions generals següents:
a) Amb caràcter previ a la seua tramitació, han de tenir un informe de la conselleria competent en matèria d'agricultura en què se'n justifique la idoneïtat i necessitat, com també la conformitat amb els plans o normes de caràcter sectorial.
b) Les característiques de la construcció han de guardar una relació de dependència i proporció adequades a la tipologia dels aprofitaments a què es dedique l'explotació en què hagen d'instal·lar-se.
2. Amb caràcter excepcional, pot admetre's l'ampliació de la superfície de les construccions, instal·lacions i infraestructures ja existents vinculades a l'explotació agrària fins a assolir els paràmetres establits en l'article 78.2 esmentat del PORN del sistema de zones humides del sud d'Alacant, sota les mateixes condicions establides en l'article anterior.
3. La construcció i l'adequació d'altres instal·lacions i equipaments directament lligats a l'activitat agrícola ve regulada pel que establisquen al respecte les normes particulars.
Article 45. Construccions i instal·lacions ramaderes
1. No es consideren permeses les instal·lacions ramaderes intensives o extensives en l'àmbit del parc natural. Amb caràcter excepcional, es poden autoritzar els recintes de guarda de bestiar quan tinguen caràcter no permanent i s'instal·len sobre àrees de cultiu.
2. Les instal·lacions ramaderes que es troben degudament legalitzades a l'entrada en vigor d'aquest decret no poden ser ampliades ni en superfície ni en volum d'edificació, i han d'ajustar-se, a més, a les determinacions següents:
a) Han de tenir un sistema de depuració de residus i emissions en condicions reglamentàries.
b) S'han d'ajustar a la resta de condicions que establisca la legislació sectorial per a aquest tipus d'instal·lacions.
Article 46. Instal·lacions i adequacions relacionades amb les activitats turístiques i recreatives
1. Es prohibeix qualsevol classe d'edificació de nova planta relacionada amb l'activitat turística i recreativa en l'àmbit del parc natural, amb l'excepció de les construccions singulars promogudes i executades per l'administració del parc en les àrees d'equipaments per a una gestió més adequada de l'espai natural protegit, com també els serveis sanitaris i de sanejament de les aigües que calguen, si és el cas, per a eliminar els impactes existents en aquestes àrees.
2. Igualment, i amb l'excepció del que indica la normativa particular per a les instal·lacions promogudes per l'administració del parc natural a les zones d'equipaments, no es permet, en l'àmbit d'aquest, la instal·lació de campaments de turisme, càmping, equitació, instal·lacions esportives, pistes de karts, pistes d'aterratge d'ultralleugers i, en general, qualsevol altra activitat turística o recreativa que no haja sigut explícitament prevista en aquest PRUG.
3. En les àrees en què la normativa particular ho permeta, pot autoritzar-se l'habilitació d'edificacions existents per al seu ús turístic i recreatiu. La reconversió per a aquest ús, que s'ha de cenyir, en tot cas, al que indica al respecte el PORN del sistema de zones humides del sud d'Alacant, ha de resoldre adequadament la depuració d'abocaments i s'ha d'ajustar a les característiques paisatgístiques de la zona. L'atorgament de llicències urbanístiques o d'activitat exigeix l'informe previ favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals, fins i tot quan es tracte d'instal·lacions desmuntables de caràcter provisional.
Article 47. Construccions vinculades a les activitats cinegètica, piscícola i salinera
1. En aquelles àrees en què la normativa particular ho permeta, poden autoritzar-se les construccions lligades al manteniment i la guarderia d'instal·lacions relacionades amb l'activitat cinegètica o piscícola. En el cas de construccions de nova planta, s'ha de tractar, en tot cas, d'instal·lacions no residencials i la superfície en planta de les quals no pot superar els 60 m².
2. Les construccions i instal·lacions actualment existents que puguen vincular-se a les activitats indicades en aquest article, sempre que no entren en contradicció amb altres determinacions d'aquest PRUG i amb les normes particulars establides per a aquests espais, han d'ajustar-se a la normativa sectorial que els siga aplicable, a l'efecte de regularitzar la seua situació.
3. Les construccions de qualsevol tipus lligades a l'activitat salinera són autoritzables en l'àrea reservada per a aquesta activitat i en les condicions que s'estableixen al respecte en la normativa particular.
Article 48. Altres activitats d'urbanització, edificació i reforma
1. Les activitats d'urbanització i les construccions que no es troben explícitament previstes en els articles anteriors o en la normativa particular es consideren prohibides en tot l'àmbit del parc natural.
2. Queda prohibit el desmantellament o la demolició d'aquells edificis i instal·lacions tradicionals d'interés historicoarqueològic, per als quals s'han de potenciar les actuacions que impliquen millora, restauració i conservació, sense perjudici del règim d'actuacions i autoritzacions previst en la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, i la Llei 7/2004, de 19 d'octubre, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.
3. Les edificacions, construccions o instal·lacions, de qualsevol classe i ús, existents en el moment de l'entrada en vigor d'aquest PRUG, que no s'ajusten a les previsions que conté o a les determinacions de la legislació sectorial aplicable, han de ser considerades fora d'ordenació a l'efecte urbanístic.
TÍTOL III
Normes generals de regulació de l'ús públic
i imatge del parc natural
CAPÍTOL I
Normes sobre activitats recreatives i educatives
Article 49. Pla d'ús públic
1. La conselleria competent en matèria de medi ambient ha de formular, en el termini màxim de dos anys des de l'entrada en vigor d'aquest PRUG, el Pla d'ús públic del Parc Natural de les Salines de Santa Pola. Aquest pla s'ha de coordinar i integrar en el document director de l'ús públic previst en l'article 97 del PORN del sistema de zones humides del sud d'Alacant.
2. El Pla d'ús públic té per objecte complementar i detallar, en la mesura necessària, les directrius establides al respecte en aquesta normativa, amb especial referència a la determinació de la capacitat de càrrega de les diferents unitats de zonificació del parc natural i a les necessitats i la ubicació d'infraestructures i equipaments d'ús públic en l'àmbit de l'espai natural protegit i l'àrea d'esmorteïment d'impactes. El disseny de les infraestructures, dels materials d'informació i interpretació i dels equipaments d'ús públic ha de tenir en compte l'accés i el gaudi del parc natural de persones amb algun tipus de discapacitat, com també de visitants d'altres nacionalitats. Les directrius incloses en aquest apartat són d'aplicació directa en tant es tramite i aprove el pla esmentat, que podrà modificar-les quan siga necessari per a millorar els objectius de compatibilització entre les activitats turístiques, educatives i recreatives i la conservació dels valors naturals i culturals del parc natural.
Article 50. Ús públic i protecció dels recursos naturals
1. L'accés al parc natural és lliure als espais de titularitat pública, i està supeditat al permís del titular als terrenys i les intal·lacions de titularitat privada.
2. El parc natural ha d'aplicar mecanismes per a transmetre actituds i expectatives apropiades a les persones que el visiten, per a minimitzar l'impacte ambiental de l'ús públic mentre es maximitza l'experiència dels visitants, amb el contacte directe amb el personal del parc i el seu patrimoni, i amb materials interpretatius ben orientats.
3. No es permet, siga quin siga el procediment, realitzar inscripcions, senyals, signes i dibuixos sobre pedres, vegetals o qualsevol altre element del medi natural, com tampoc en tot moble o immoble. Excepcionalment, s'han d'admetre els senyals de les sendes de petit recorregut (PR), locals (SL)q o gran recorregut (GR) que, si és el cas, transcórreguen per l'àmbit del parc natural. Aquests senyals s'han d'efectuar amb cura, i en el nombre mínim necessari per a la correcta identificació de la senda que s'ha de seguir.
4. A les zones en regeneració així indicades mitjançant rètols, hi queda prohibit el trànsit de visitants i les activitats d'ús públic de manera general. A les zones de major freqüentació els rètols han d'afegir la indicació "Accés restringit".
5. Encara que hi haja contenidors per a residus sòlids al parc, s'ha de promoure el transport dels residus cap a les zones urbanes d'origen dels visitants, com també la separació de les diferents fraccions segons la recollida que es duga a terme als llocs d'origen.
Article 51. Horaris del parc
1. L'accés al parc natural, en aquells llocs en què es permet, és lliure en tot l'horari diürn, de l'alba al crepuscle. En horari nocturn es permet el trànsit per la xarxa pública de carreteres del parc, el desplaçament per a accedir a les d'ús públic i l'estada en aquestes. L'ús dels itineraris i sendes del parc i l'estada a zones del parc diferents de les zones d'ús públic en horari nocturn requereix la comunicació prèvia al director-conservador. S'exclouen d'aquesta norma els serveis del parc, els propietaris de finques particulars i les persones que aquests certifiquen.
2. Els horaris d'atenció dels serveis públics del parc (centre d'informació, servei de visites guiades i altres que puguen existir en el futur) són els següents: d'octubre a març, no obrir abans de les 9.30 h ni tancar després de les 18.00 h; d'abril a setembre, no obrir abans de les 9.30 h ni tancar després de les 20.00 h. Encara que els intervals indicats tenen caràcter orientatiu, cada servei ha d'establir prioritàriament els seus horaris d'acord amb aquests. De forma justificada i amb un informe previ del director-conservador, es poden modificar aquests intervals si no introdueixen alteracions substancials sobre la conservació i la gestió del parc.
Article 52. Àrees de descans, punts d'estada i miradors
1. Les àrees de descans, també denominades de pícnic o recreatives, s'han de localitzar a zones d'equipaments del parc, i han de disposar dels següents serveis mínims:
a) Aparcament integrat en l'entorn.
b) Taules.
c) Plafó amb informació sobre les normes d'ús de l'àrea de descans, i la resta d'informació del parc (localització i horari del Centre d'Informació, itineraris i llocs d'interés, principals valors del parc).
d) Aigua potable.
e) Punts d'aigua amb les aplicacions necessàries per a utilitzar en l'extinció d'incendis.
f) Serveis sanitaris i tractament de les aigües residuals.
g) Contenidors i recollida de residus.
h) Neteja diària en dies de màxima utilització.
2. Són punts d'estada els llocs localitzats en àrees del parc natural on els visitants acostumen a realitzar parades curtes per a descansar o admirar l'entorn, o que presenten condicions idònies per a ser habilitades com a tals. Els punts d'estada poden ser preparats amb els elements següents:
a) 2 bancs, rústics i adequats a l'entorn.
b) Plafó interpretatiu amb informació del parc natural.
c) Senyals indicadors d'itineraris del parc.
d) Sendes, barreres i altres elements per a evitar la dispersió dels visitants.
3. Són miradors o observatoris del parc els llocs localitzats en punts amb vistes panoràmiques i gran amplitud visual, o bé habilitats específicament per a l'observació d'aus i altres espècies de fauna. Els miradors poden estar preparats amb els elements següents:
a) Torres de fusta, amb formes i colors integrats en l'entorn.
b) Plafons d'interpretació del paisatge o indicadors d'espècies singulars o emblemàtiques.
c) Sendes, barreres i altres elements per a evitar la dispersió dels visitants i el risc d'accidents.
4. Les taules i els bancs del parc han de seguir les tipologies que s'utilitzen, de disseny rústic. Qualsevol classe de taula o banc que seguisca una tipologia diferent d'aquesta requerirà l'autorització expressa del director-conservador per a incorporar-la en projectes o actuacions del parc.
5. Les àrees de descans i els punts d'estada són els llocs recomanats per a pícnic al parc. Quan es faça pícnic fora d'aquestes àrees, s'han de respectar les limitacions de pas establides per aquest PRUG i, en itineraris i sendes, no destorbar el pas d'altres visitants. No es permeten les activitats de pícnic sobre les torres dels miradors.
6. Es prohibeix l'ús del foc amb finalitats recreatives en qualsevol punt del parc natural.
7. El parc ha de promoure les tècniques de pícnic amb mínim impacte entre els visitants del Centre d'Informació, les visites guiades del parc i els usuaris. De manera orientativa, aquestes han d'incloure:
a) El compliment de les normes referents a l'escurada de plats, la recollida de les deixalles i l'ús de les àrees de descans, punts d'estada i miradors.
b) No utilitzar plats i gots d'un sol ús per a minimitzar la producció de deixalles.
c) Evitar sorolls excessius i elements que els puguen generar.
Article 53. Senderisme i excursionisme
1. La pràctica del senderisme i l'excursionisme, inclòs l'excursionisme a cavall, queda limitada i circumscrita als itineraris definits i mantinguts a aquest efecte pel parc natural o la conselleria competent en matèria de medi ambient, o per titulars particulars, amb un informe previ favorable de la conselleria competent en matèria de medi ambient, i a les sendes i camins d'accés públic compreses en el seu àmbit quan el trànsit d'aquestes no es trobe limitat per la normativa particular o per circumstàncies excepcionals. En aquest últim cas, la proposta de senyalització i difusió pública de nous itineraris sobre camins existents ha de ser sotmesa a l'informe preceptiu de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
2. Els terrenys i accessos de caràcter privat no poden ser utilitzats sense consentiment explícit del propietari. El parc natural ha d'adoptar les mesures ordinàries o extraordinàries que calguen per a evitar el trànsit i l'accés no autoritzats a finques privades enclavades en el seu àmbit.
3. En el cas de l'excursionisme a cavall en aquelles zones en què la normativa particular ho permeta, tenen preferència de pas els vianants. La realització d'aquesta activitat s'ha de comunicar al personal del parc natural, a fi que es facilite la coordinació de diferents activitats que per la seua naturalesa puguen presentar alguna incompatibilitat en solapar-se. En cas de circular per camins privats, s'ha tenir prèviament el consentiment exprés o tàcit del titular.
4. Les activitats de senderisme i excursionisme sobre itineraris autoritzats realitzades per grups que no superen les 15 persones no requereixen cap notificació o autorització prèvia. Els grups compresos entre 16 i 35 persones han de notificar l'activitat al director-conservador, el qual pot delegar els monitors-educadors. La notificació, que pot ser verbal i immediatament anterior a la realització de l'activitat, s'ha de presentar en el Centre d'Informació del parc. Els monitors-educadors amb la delegació del director-conservador han de resoldre d'acord amb la ruta traçada i facilitar informació sobre les tècniques de mínim impacte per a aquesta activitat. Quan el grup siga superior a 35 persones, la notificació s'ha d'adreçar al director-conservador amb una antelació mínima de 15 dies.
5. En les visites que requereixen la notificació prèvia, i en funció de les característiques del grup i l'itinerari proposat, el director-conservador pot disposar que l'activitat tinga la supervisió de personal del parc natural com a condició per a l'autorització.
En els itineraris i sendes permeses s'ha de romandre en el camí existent i ja xafat, i s'ha d'evitar la creació de sendes secundàries o l'ampliació de sendes.
7. Amb caràcter anual, l'òrgan gestor ha d'emetre un programa de restauració de sendes i itineraris amb l'objectiu d'eliminar els impactes causats per l'ús, que ha d'executar la brigada de manteniment del parc. Aquesta, en els treballs de manteniment de sendes, s'ha d'evitar l'ús de claus d'acer amb cap, que poden resultar perillosos en cas de caigudes.
8. És obligatori seguir les possibles desviacions de la ruta principal que marquen les senyalitzacions oficials del parc col·locades sobre el terreny.
9. El parc ha de promoure les tècniques de senderisme i excursionisme amb mínim impacte entre els visitants del Centre d'Informació i de les visites guiades del parc. De manera orientativa, aquestes inclouen:
a) Respectar les normes d'ús públic establides al parc.
b) Evitar recol·lectar plantes, fruits i altres elements naturals.
c) Preparar l'excursió de manera que els embalatges, botelles, llandes, etc., siguen mínims, i així evitar tenir més deixalles per a emportar-se a casa després.
d) Disposar de bosses extres per a guardar sobrants, recollir fems, etc.
e) En sendes i itineraris estrets, evitar ampliar els camins.
f) Avisar els companys de la presència de xicotets animals o plantes delicades en el camí, per a prevenir que siguen esclafats.
g) Col·laborar a recollir les deixalles que altres visitants hagen abandonat a zones remotes del parc.
h) Respectar les barreres, els senyals i altres objectes en les propietats públiques i privades.
i) Demanar permís als propietaris que es troben en les finques, quan els itineraris creuen alguna propietat privada i respectar el dret a la privacitat.
Article 54. Allotjament al parc natural
1. En tot l'àmbit del parc natural no s'hi permet l'acampada lliure ni la pernoctació, entesa aquesta com l'estada en tenda o en bivac durant les hores nocturnes. Tampoc es considera autoritzable l'acampada que s'efectue en finques privades, d'acord amb el Decret 188/2005, de 2 de desembre, del Consell, regulador de l'allotjament turístic rural a l'interior de la Comunitat Valenciana. Aquesta limitació en la pernoctació s'entén com una restricció a les disposicions de la legislació vigent sobre acampada lliure o itinerant.
2. Sense perjudici del que dispose al respecte el pla d'ús públic a què es refereix l'article 49 d'aquest PRUG, no es considera convenient l'establiment d'àrees d'acampada controlada dins del parc natural. Idèntic criteri s'ha d'aplicar a altres modalitats d'allotjament, les necessitats del qual s'han de desviar, amb caràcter prioritari, als nuclis urbans pròxims o a les infraestructures que, si és el cas, es creen en l'àrea d'esmorteïment d'impactes seguint les directrius del PORN del sistema de zones humides del sud d'Alacant.
3. Amb caràcter excepcional, es pot permetre la restauració i l'adequació d'edificacions existents al parc natural com a base per al desenvolupament de nous recorreguts etnogràfics i d'allotjament en el règim de turisme rural seguint el que disposen el PORN i aquest PRUG.
Article 55. Activitats d'educació, formació i visites organitzades al parc
1. Les activitats d'educació i les visites guiades al parc tenen com a objectiu formar i sensibilitzar el visitant sobre els valors naturals i culturals del parc, sobre aspectes generals de la natura i el medi ambient i sobre les normes i els comportaments en la natura, respecte al medi ambient, i, en concret, el parc. L'enfocament d'aquestes activitats ha de ser integral en tots aquests conceptes esmentats, sempre que siga possible en funció dels objectius de cada grup.
2. Es consideren activitats de formació aquelles activitats de caràcter cientificoeducatiu, sense ànim de lucre, adreçades al perfeccionament de tècnics, professors i estudiants i que requereixen la visita al parc natural, com a element singular i protegit, per a realitzar pràctiques de camp als diferents ecosistemes.
3. Poden utilitzar els serveis públics d'educació i visites guiades tots els centres de formació, associacions, centres d'esplai i descans i grups organitzats generalment que així ho desitgen, amb la sol·licitud prèvia, amb una antelació mínima d'un mes, dirigida al director-conservador. El director-conservador pot delegar la tramitació de la sol·licitud d'acord amb l'article 12.4 d'aquestes normes. Els serveis d'educació i les visites guiades no poden ser utilitzats per empreses que oferisquen visites al parc als seus clients, encara que aquestes poden utilitzar les infraestructures del parc, inclosos els itineraris, sempre d'acord amb les normes d'aquest pla.
4. En el cas de les activitats de formació, la sol·licitud d'autorització a què es refereix el punt anterior ha d'indicar: centre/organisme; nivell/curs de l'alumnat; nombre d'alumnes; dates previstes, i objectius/activitat de la pràctica que s'ha de realitzar. Si l'activitat requereix la recollida de mostres, a més, s'ha d'afegir a la sol·licitud: tipus de mostratge (qualitatiu, quantitatiu); ambient o grup d'organismes objecte de l'activitat (terrestre, llacunar, sediment, flora, fauna); quantitat de la mostra requerida (en volum, superfície o nombre d'espècimens) i espècies que s'han de mostrejar. La direcció del parc natural, a la vista de la documentació aportada, ha de resoldre de forma fonamentada la sol·licitud, i remetre aquesta resolució en el termini màxim de 15 dies des de la recepció. Cal tenir-hi especialment en compte l'àrea en què es propose dur a terme l'activitat formativa, com també la protecció específica sobre hàbitats i espècies derivada de la legislació autonòmica, estatal o europea.
5. Les activitats d'educació i formació, i les visites guiades han d'utilitzar com a suport els serveis disponibles en el Centre d'Informació i en la resta d'infraestructures d'ús públic existents o projectades al parc natural.
6. El pla d'ús públic ha d'establir, basant-se en les dades de què es dispose i en la capacitat de càrrega teòrica establida per a les diferents àrees del parc natural, els màxims de persones/grup i els grups/mes que han de ser admesos en les diferents àrees i itineraris inclosos en el servei d'educació i visites del parc. És responsabilitat del director-conservador, o de la persona delegada, d'acord amb l'article 12.4 d'aquestes normes, repartir els grups correctament en funció de les capacitats parcials màximes establides.
Article 56. Actes públics
1. A tots els efectes, la realització de qualsevol acte públic no lligat directament a la gestió del parc natural (actes culturals o festius, romeria, concentracions, etc.) requereix l'informe del director-conservador, qui pot, quan calga, establir les condicions necessàries per a desenvolupar-lo. Les sol·licituds s'han de presentar per escrit amb una antelació mínima d'un mes a la realització de l'activitat.
2. Les entitats organitzadores dels actes públics la realització dels quals s'autoritze en l'àmbit del parc natural han d'adquirir, de forma explícita, els compromisos següent, quan siguen aplicables a les característiques de l'acte que es tracte:
a) Muntatge i desmuntatge de les infraestructures necessàries per a l'activitat.
b) Subministrament d'aigua.
c) Si cal, instal·lació de lavabos mòbils durant la realització dels actes, en un nombre suficient a criteri de l'administració del parc.
d) Instal·lació extra de contenidors de residus i posterior recollida.
e) Neteja de la zona per on s'efectue l'acte, una vegada acabat aquest, de deixalles i altres rebuigs que contravinguen la normativa establida en el pla rector del parc.
f) Difusió de les normes d'ús públic del parc entre els assistents; habilitació, si és el cas, d'un servei de voluntaris que informen i persuadisquen els participants de seguir les normes durant la realització dels actes.
g) Garantia de la presència, en funció de les característiques de l'acte, del servei de guarderia de l'òrgan gestor del parc, policia local, Creu Roja o qualsevol altre servei d'atenció d'emergències.
h) Els organitzadors queden obligats, en tots els casos, a restituir les zones eventualment alterades a l'estat original.
Article 57. Activitats esportives
1. A tots els efectes, la realització de qualsevol competició esportiva organitzada el desenvolupament de la qual resulte autoritzable basant-se en aquesta normativa, incloses aquelles que discórreguen pel tram de la carretera N-332 inclós en el parc natural, requereix l'informe del director-conservador, qui pot, si escau, establir les limitacions o condicions que calguen. Les sol·licituds s'han de presentar amb una antelació mínima d'un mes a la realització de l'activitat.
2. Complementàriament al que disposa l'article 95 del PORN, s'hi prohibeix, a tots els efectes, la realització de competicions esportives de vehicles amb motor o sense, com per exemple ral·lis, carreres de trial, etc., en camins asfaltats o no que transcorren per l'interior del parc natural, com també la realització d'excursions organitzades de vehicles de qualsevol tipus - inclosos els quads- d'acord amb la definició establida en l'article 2 del Decret 8/2008, d'1 de 25 de gener, del Consell, pel qual es regula la circulació de vehicles pels terrenys forestals de la Comunitat Valenciana.
CAPÍTOL II
Normes sobre activitats científiques
Article 58. Àmbit d'aplicació de les normes sobre activitats científiques
Aquestes normes regulen l'activitat investigadora al parc natural, d'acord amb el marc establit per l'article 98 del PORN, i que ha de complir les restants disposicions d'aquest PRUG. També reuneix les disposicions del Decret 218/1994, de 17 d'octubre, del Consell, pel qual es va crear la figura de protecció d'espècies silvestres denominada microreserva vegetal.
Article 59. Definició d'activitats científiques
Són considerades activitats científiques les relacionades directament amb la investigació i l'obtenció d'informació sobre el medi natural o les activitats humanes realitzades per persones lligades a centres d'investigació institucionals o privats, administració ambiental, universitats o centres d'ensenyament i altres organismes públics, privats o associacions, amb capacitat per a efectuar treballs d'investigació.
Article 60. Autoritzacions per a les activitats científiques
1. Totes les activitats d'investigació científica que s'han d'efectuar al parc natural han de disposar de l'autorització del director-conservador del parc. En el cas d'estar promogudes pels titulars dels terrenys en què s'hagen de realitzar, han d'estar coordinades amb la conselleria competent en matèria de medi ambient, la qual ha d'establir, en funció de les característiques de l'activitat i del que indica aquest PRUG, la necessitat d'emetre autorització a aquesta. En el cas d'instal·lació d'infraestructures a la zona d'ús restringit definida per l'article 69 d'aquestes normes, de recol·lecció d'espècies vegetals o animals, i de mostres minerals, fòssils o material arqueològic, l'autorització ha de disposar, a més, de l'informe preceptiu de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
2. En la sol·licitud cal fer constar:
a) Dades de l'investigador principal i de l'equip de treball, a més d'un breu currículum de l'equip investigador.
b) Projecte detallat, per triplicat, de la realització del treball o estudi en què s'ha d'especificar: el títol, la descripció del projecte, els objectius i la finalitat, el pla de treball detallat amb la durada prevista, material, pressupost detallat i mitjans disponibles per a obtenir-lo, justificació de l'interés del projecte i previsió dels resultats que s'obtindran.
c) Infraestructures de necessària instal·lació i adequacions científiques al parc natural amb indicació de la zona d'ubicació segons la zonificació establida en aquestes normes, i amb especificació del temps que han d'estar instal·lades o adequades.
d) Precaucions que ha de considerar el personal del parc natural per a no interferir o afectar en els resultats de la investigació.
e) Previsió del grau d'afecció o deteriorament ambiental que pot produir-se, i mesures correctores previstes o projecte de restauració després de la finalització de l'activitat, si és el cas, inclòs el pressupost i mitjans disponibles per a obtenir-lo.
f) Autorització expressa dels propietaris dels terrenys privats on s'exerceix l'activitat, si cal.
g) Acceptació expressa de complir totes les normes d'activitat científica.
3. En el cas de les activitats d'investigació directament vinculades a l'activitat salinera que es promoguen per les empreses lligades a aquesta en el marc de la seua activitat normal, i de les quals no es deriven els efectes a que es refereix l'article 61, no cal sol·licitar l'autorització indicada anteriorment. Sense perjudici d'això, aquestes empreses han d'adoptar en tot cas les mesures necessàries per a evitar els efectes a què es refereix l'article 61 d'aquestes normes.
Article 61. Regulació de les activitats científiques
1. S'hi prohibeixen, a tots els efectes, aquelles activitats científiques que comporten una pèrdua irreversible de biodiversitat o del patrimoni natural i històric, l'alteració greu de la funcionalitat dels sistemes naturals o l'impacte paisatgístic permanent, i qualsevol activitat científica que necessite instal·lacions i adequacions científiques al parc amb caràcter permanent.
2. L'òrgan gestor ha de valorar, en cada cas, la conveniència de l'autorització d'algunes activitats científiques més específiques. Han de destacar-se, entre aquestes, les activitats que puguen comportar perjudici de les poblacions de fauna silvestre, especialment la manipulació i recol·lecció d'exemplars. D'altra banda, la recol·lecció d'espècies vegetals silvestres amb finalitat científica ha de seguir el que preveu l'article 32 d'aquestes normes i el que assenyalen, si és el cas, les normes de gestió de les microreserves de flora. Altres activitats de caràcter científic que s'han de considerar són les que poden afectar la protecció dels sòls i dels recursos hidrològics.
Article 62. Prioritats per a la investigació
1. Les línies d'investigació amb prioritat a l'hora d'emetre les autoritzacions han de ser les encaminades cap a la conservació de les espècies protegides, rares i amenaçades o d'elevat interés científic, i dels ecosistemes i d'hàbitats d'interés recollits en el Reial Decret 1997/1995, de 7 de desembre, la investigació ecològica aplicada dirigida a l'experimentació de tècniques de restauració de la coberta vegetal autòctona, la investigació bàsica destinada al coneixement de la biodiversitat i del funcionalisme dels organismes i dels sistemes naturals, la investigació dirigida cap a la gestió dels espais naturals protegits i de l'efecte de l'ús públic sobre els organismes i sistemes naturals, i la investigació etnogràfica i arqueològica.
2. El director-conservador del parc, amb l'assessorament de l'equip tècnic de l'òrgan gestor, pot emetre anualment un catàleg de prioritats d'investigació al parc, per a posar-ho en coneixement de les persones i els organismes interessats. En funció de la disponibilitat pressupostària o de patrocini, el parc pot col·laborar a sostenir projectes que s'ajusten a les línies definides en el catàleg.
Article 63. Organització i exercici de l'activitat científica
1. Una vegada iniciada l'activitat investigadora, l'investigador responsable ha d'informar l'òrgan gestor i el director-conservador sobre la situació precisa de les instal·lacions de camp i les parcel·les d'experimentació, a més de les precaucions que ha de considerar el personal de servei del parc natural per a no alterar els resultats de les investigacions. Igualment, ha d'informar en tot moment de qualsevol modificació en les fases definides en la sol·licitud prèvia dels terminis de finalització de la investigació. A requeriment del director-conservador, ha d'informar també de qualsevol altra qüestió que puga produir-s'hi.
2. Els organismes i les entitats que duguen a terme investigacions que requerisquen la instal·lació d'infraestructures tenen l'obligació de retirar-les una vegada aquestes hagen finalitzat, i executar el projecte de restauració, si cal. Així mateix, són responsables de les mesures correctores de restauració que, complementàriament a les previstes en la sol·licitud prèvia, dictamine el director-conservador del parc, en el cas que hi haja constància d'efectes negatius sobre qualsevol vector ambiental.
3. Així mateix, els investigadors es comprometen a enviar dues còpies de les publicacions o informes derivats de l'activitat investigadora realitzada al parc natural i on ha de constar específicament l'agraïment al Parc Natural de les Salines de Santa Pola i s'ha de fer menció de l'autorització donada, i l'ajuda, si és el cas. Queden exceptuats d'aquest compromís aquells resultats relacionats únicament amb l'activitat salinera que hagen de mantenir-se confidencials, per motius empresarials.
CAPÍTOL III
Normes sobre l'accés, la circulació i l'ús de les àrees d'aparcament
Article 64. Trànsit i aparcament al parc natural
1. La circulació amb vehicles de motor (motos, cotxes, quads i qualsevol altre tipus), bicicleta, cavall o altres mitjans diferents del trànsit a peu, només es permet en les carreteres d'accés al parc, amb l'excepció dels propietaris que transiten per les seues finques i aquelles persones dependents o autoritzades expressament per aquests, els serveis d'emergència (extinció d'incendis, salvament, sanitaris i seguretat ciutadana), els serveis del parc, en general, i les persones expressament autoritzades per escrit pel director-conservador.
2. Per a la circulació dels vehicles dels propietaris dels terrenys i dels serveis del parc a les pistes d'aquest, s'estableix una velocitat màxima permesa de 30 km/h, tal com ja s'aplica a tots els efectes als terrenys forestals el Decret 8/2008, de 25 de gener, del Consell, pel qual es regula la circulació de vehicles pels terrenys forestals de la Comunitat Valenciana.
3. El director-conservador i l'òrgan competent en matèria d'espais naturals poden delimitar puntualment aquells sectors del territori d'accés públic on s'ha de controlar, amb caràcter transitori, la permanència i el trànsit de persones o vehicles per raons ecològiques, com per exemple àrees de cria, ecosistemes en regeneració i àrees de major concentració faunística.
4. L'estacionament de vehicles al parc només es permet als aparcaments especialment preparats amb aquest fi. La conselleria competent en matèria de medi ambient ha d'establir els acords necessaris amb els ajuntaments de Santa Pola i Elx per a la creació d'aparcaments dissuasoris, gestionats pels mateixos ajuntaments, a la perifèria del parc natural.
5. Tots els equipaments i serveis d'ús públic, siguen de titularitat pública o privada, que comporten concentració de vehicles han de disposar d'una àrea d'aparcament preparada en harmonia amb l'entorn.
6. El parc natural ha de senyalitzar, d'acord amb els propietaris de terrenys inclosos en el seu àmbit, aquells camins d'accés restringit al públic, i ha d'adoptar les mesures que es consideren necessàries per a evitar el trànsit d'usuaris i visitants pels camins esmentats i l'accés i l'estada d'aquests a les finques privades.
CAPÍTOL IV
Homologació de l'anagrama i la senyalització del parc
Article 65. Denominació del parc
La denominació oficial de l'espai natural protegit és la de Parc Natural de les Salines de Santa Pola, en valencià, i Parque Natural de las Salinas de Santa Pola, en castellà. La denominació en valencià ha de ser la utilitzada prioritàriament en l'edició de materials divulgatius i educatius, i s'ha de vetllar perquè les publicacions d'altres institucions, associacions o empreses seguisquen el mateix criteri.
Article 66. Anagrama oficial del parc
1. L'anagrama oficial del parc natural és l'establit com a tal per la conselleria competent en matèria de medi ambient, en el marc de la senyalística oficial que siga d'aplicació a la xarxa d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
2. Totes les publicacions, material audiovisual o digital, senyalització del parc o altres materials que es puguen editar, propis o subvencionats per la Generalitat, han d'usar sempre l'anagrama del parc. La utilització d'aquest anagrama amb qualsevol altra finalitat requereix l'autorització expressa de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
3. Qualsevol classe de publicació, material audiovisual o digital i senyalització del parc natural ha de seguir de manera general les normes establides pel Manual d'identitat corporativa de la Generalitat, i s'hi ha de resaltar la titularitat privada majoritària dels terrenys que conformen el parc natural.
Article 67. Tipus de senyals
1. Les tipologies bàsiques de senyalitzacions del parc són les previstes en la normativa general de senyalització dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana que regisca en cada cas. D'acord amb això, aquestes senyalitzacions són les següents:
a) Senyals d'accés i de límits: inclouen monòlits d'entrada al parc natural; senyals direccionals al centre d'informació, aparcament i altres serveis; monòlits de vianants d'accés al parc; senyals de vianants d'accés secundari, i senyals de límits.
b) Senyals en ruta: inclouen senyals de vianants d'inici de ruta, senyals de vianants direccionals per a una ruta i senyals de vianants posicionals.
c) Senyals externs: inclouen senyals posicionals i direccionals per a facilitar l'accés al parc.
2. En el cas d'altres senyals no inclosos en els anteriors i que siguen necessaris per a l'adequada gestió del parc, la conselleria competent en matèria de medi ambient ha de proposar un disseny coherent amb el model general.
3. Es prohibeix la col·locació de cartells informatius de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb fins publicitaris, incloent-hi la publicitat suportada directament o construïda tant sobre elements naturals del territori (penyals, arbres o vessants), com sobre les edificacions. S'hi admeten únicament les tipologies d'indicadors previstes en l'apartat anterior, amb l'excepció de les senyalitzacions pròpies de les carreteres, les finques particulars del parc i, excepcionalment, i d'acord amb l'article 50, les sendes GR, PR i SL. En les senyalitzacions del mateix parc natural es permeten xicotetes inscripcions d'un màxim de 30 x 30 cm de les empreses i institucions col·laboradores en el patrocini del parc.
4. De manera general, s'ha de substituir qualsevol indicador existent del parc que no seguisca les normes de senyalització indicades anteriorment i la imatge corporativa establida per als parcs naturals de la Comunitat Valenciana per la conselleria competent en matèria de medi ambient.
5. El director-conservador ha d'efectuar els contactes necessaris amb els ajuntaments de Santa Pola i Elx perquè aquests incloguen en la senyalització urbana indicadors expressos de l'accés al parc, utilitzant la denominació oficial i amb el disseny estàndard de senyalització urbana del municipi.
6. A les zones en regeneració síties a zones de major freqüentació els rètols han d'afegir la indicació "accés restringit".
7. Els itineraris del parc han d'incorporar un nombre suficient d'indicadors perquè els usuaris puguen seguir-los sense risc de pèrdua, que com a mínim cobrisca tots els encreuaments amb altres sendes i camins. En el punt d'inici de l'itinerari s'ha d'instal·lar un senyal on s'indiquen el recorregut, les característiques i els principals valors d'aquest.
8. Són punts d'informació del parc les zones d'ús públic més freqüentades pels visitants del parc i de l'àmbit definit pel PORN, i la seua situació s'ha de definir en el pla d'ús públic del parc natural a què es refereix l'article 52 d'aquesta normativa. Els punts d'informació, i de manera opcional els punts d'estada definits en l'article 49 d'aquestes normes, han d'incorporar un plafó en el qual ha d'haver-hi, com a mínim, un plànol, les principals normes d'ús públic i d'aparcament, i informació general sobre el parc.
TÍTOL IV
Normes particulars per zones
CAPÍTOL I
Concepte i aspectes generals de zonificació
Article 68. Concepte de zonificació
1. A l'efecte de particularitzar les normes protectores establides mitjançant aquest PRUG, s'han distingit les zones següents per a definir els tractaments específics més ajustats a les necessitats pròpies de protecció, conservació i millora:
a) Zones d'ús restringit: àrees d'ús limitat, amb una elevada qualitat biològica o elements fràgils o representatius en les quals els objectius de conservació admeten un ús públic reduït i sense instal·lacions de tipus permanent.
b) Zones d'ús compatible: àrees en què les característiques del medi natural admeten o requereixen la compatibilització de la preservació amb altres usos tradicionals, com també usos educatius, recreatius i altres complementaris i compatibles amb els objectius de conservació.
c) Zones d'ús especial: àrees que, quant a les seues característiques específiques, de la seua capacitat d'acollida o de la seua menor qualitat ambiental relativa en l'àmbit de l'espai, puguen resultar adequades per a albergar instal·lacions, activitats o serveis que redunden en benefici de la gestió de l'àrea o de les comunitats locals integrades en l'espai o pròximes a aquest.
2. Les determinacions inherents a cadascuna d'aquestes categories de protecció constitueixen la referència normativa bàsica a l'hora de constituir la intensitat dels usos i les activitats permeses i prohibides per aquest PRUG.
3. En tot allò que no regulen aquestes normes particulars són aplicables, subsidiàriament, les disposicions contingudes en les normes generals de regulació d'usos i activitats.
CAPÍTOL II
Zones d'ús restringit
Article 69. Caracterització de les zones d'ús restringit
1. Tenen aquesta consideració aquells espais del parc natural que, per la seua fragilitat o pels rellevants valors ecològics, geomorfològics i paisatgístics que alberguen, constitueixen el màxim exponent de la singularitat i excepcionalitat dels diferents subsistemes del parc natural. El valor excel·lent d'aquests espais i la vital importància que tenen per al manteniment de les espècies animals i vegetals exigeixen una regulació d'usos que n'assegure la conservació.
2. S'inclouen en aquesta categoria els espais següents, grafiats com a tals en la cartografia de zonificació d'aquest document:
a) El sector situat al sud de la gola del Vinalopó.
b) Part de la finca del Pinet, a l'extrem sud del parc natural.
Article 70. Activitats permeses a les zones d'ús restringit
1. Són usos permesos, a tots els efectes, tots aquells dirigits a aconseguir una millor i més efectiva conservació, potenciació i coneixement dels ecosistemes i espècies característics d'aquestes àrees. Així, doncs, aquests espais estaran preferentment dirigits a activitats científiques, de conservació i interpretació de la natura.
2. Amb caràcter excepcional, són usos permesos els de caràcter recreatiu o naturalístic que no comporten eventuals riscos de degradació ambiental i que impliquen una utilització passiva de l'espai, com el senderisme controlat i l'entreteniment passiu. D'acord amb això, hi queden específicament permeses les actuacions següents:
a) Les activitats necessàries per al desenvolupament normal de l'activitat salinera, sense perjudici de les limitacions establides al respecte en la normativa general d'aquest document.
b) El trànsit de grups per a activitats educatives i les visites guiades.
c) El senderisme i l'excursionisme exclusivament pels itineraris senyalitzats que discórreguen per aquestes zones.
d) La instal·lació de rètols i senyals del parc natural.
e) Les tasques de conservació i regeneració d'ecosistemes i vegetació autòctona.
Article 71. Activitats sotmeses a autorització
A les zones d'ús restringit ha de tenir-se autorització expressa, mitjançant un informe emés per la conselleria competent en matèria de medi ambient, per a efectuar les activitats següents:
a) Instal·lació d'infraestructures i adequacions naturalístiques i didacticoecològiques.
b) Infraestructures de caràcter bla (sendes, tanques, barreres, defenses anticirculació, etc.) quan estiguen destinades a donar suport a l'execució de les activitats compatibles amb les necessitats de protecció per a aquests espais. Els miradors i les instal·lacions de seguretat són les úniques infraestructures majors permeses.
c) La realització d'activitats científiques.
Article 72. Limitacions d'usos a les zones d'ús restringit
1. Es consideren usos prohibits, a tots els efectes, tots els que comporten l'alteració i la degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos. En especial, es consideren estrictament prohibits aquells usos i activitats que puguen afectar la riquesa biològica del parc natural i les que puguen comportar un maneig irracional de les aigües i contribuïsquen a disminuir la quantitat i qualitat d'aquestes.
2. En particular, no poden realitzar-se en aquestes zones les activitats següents:
a) Els canvis d'ús del sòl o transformacions d'aquest que impliquen una pèrdua de la superfícial i inundable o de la coberta vegetal.
b) La recol·lecció i l'extracció de qualsevol element de la flora, fauna o gea no lligat a activitats científiques degudament autoritzades.
c) L'accés, el trànsit, la navegació i l'estada en llocs no permesos.
d) Les obres de captació d'aigües.
e) Els desmunts, aterraments o farciments.
f) Qualsevol tipus de construcció o edificació de nova planta.
g) Els aprofitaments agrícoles, ramaders o cinegètics.
h) Amb caràcter general, es prohibeixen els aprofitaments pesquers, tret d'aquells usos i drets adquirits tradicionalment que s'efectuen en aquestes zones.
i) La instal·lació de qualsevol tipus d'infraestructures, establiments o equipaments, fins i tot desmuntables, no relacionats directament amb els usos permesos o autoritzables.
j) Els altres usos i activitats prohibits en l'àmbit del parc natural.
CAPÍTOL III
Zones d'ús compatible
Article 73. Caracterització de les zones d'ús compatible
Constitueixen aquesta categoria aquells espais de marcada singularitat ecològica i paisatgística i amb una funció ambiental de destacada importància en què es considera necessari limitar la realització d'activitats constructives i transformadores del medi, excepte d'aquelles estrictament necessàries per al manteniment dels aprofitaments específicament compatibles amb la preservació de les característiques i els valors protegits que alberga, i de permetre un ús públic difús, algunes activitats d'estada i activitats educatives i recreatives de baix impacte.
Article 74. Localització geogràfica i tipus de zones d'ús compatible
1. Les zones d'ús compatible inclouen la major part del parc natural, i, en concret, la totalitat de la superfície ocupada per àrees humides i inundades (basses salineres i tolles), vegetació palustre, halòfila, i hidrohalòfila, platges i cordons dunars. Tots aquests espais queden degudament assenyalats i delimitats en la cartografia d'ordenació d'aquest PRUG.

2. A l'efecte de la zonificació i prescripció d'usos prevista en aquesta normativa, les zones d'ús compatible es classifiquen, al seu torn, en les categories de zonificació següents:
a) Àrees de protecció ecològica.
b) Àrees de protecció paisatgística.
c) Àrees de compatibilitat salinera.
Article 75. Àrees de protecció ecològica
1. S'inclouen en aquesta categoria de zonificació les tolles d'aprofitament cinegètic i algunes de les basses d'aprofitament saliner fora d'ús, com també les formacións de vegetació halòfila i halonitròfila en bon estat de conservació i en avançat estat de regeneració i les dues i platges de la franja litoral.
2. Amb caràcter general, són usos permesos en les àrees de protecció ecològica aquelles activitats o actuacions encaminades a la recuperació, regeneració o restauració dels ecosistemes i recursos naturals. En particular, queden específicament permesos els usos següents:
a) El trànsit i les parades per a explicacions i observació del medi de grups per a activitats educatives i les visites guiades.
b) El senderisme i l'excursionisme pels itineraris habilitats, i les parades per a pícnic, especialment als punts d'estada i els miradors.
c) Les activitats científiques.
d) Els miradors, els punts d'estada i les senyalitzacions lligades a adequacions naturalístiques i recreatives.
e) Les permeses a les zones d'ús restringit.
3. Són activitats autoritzables, amb un informe previ favorable de la conselleria competent en matèria de medi ambient, les següents:
a) Les activitats tradicionals de caça i pesca, inclosa la piscicultura extensiva i la cria d'alevins, que s'efectuen d'acord amb el que estableix la normativa d'aquest document.
b) La instal·lació d'infraestructures i adequacions científiques, naturalístiques i didacticoecològiques.
c) Les labors de conservació i regeneració d'ecosistemes, supressió de camins i altres infraestructures.
d) Les actuacions adreçades a garantir una aportació adequada d'aigua per al manteniment de les zones inundades.
e) Les actuacions sobre els llits indicades en els articles 24 a 27 de la normativa general.
f) Les actuacions dirigides a la millora de les condicions d'acollida de la fauna (prevenció de molèsties, condicionament d'àrees de nidificació, alimentació i repòs, etc.).
g) Les actuacions de regeneració de les formacions vegetals, en especial de la vegetació halòfila i psammòfila.
h) Els moviments de terra destinats a l'increment de superfície inundable mitjançant la realització de noves tolles, o vinculats al manteniment de les tolles cinegètiques.
i) Les obres de captació d'aigües, quan resulten autoritzables basant-se en la normativa general.
j) L'adequació excepcional d'edificacions existents per a usos turístics, inclosos d'allotjament o restauració, o recreatius, d'acord amb el que indica l'article 46 de la normativa general.
4. Es consideren usos prohibits, a tots els efectes, aquells que comporten o puguen comportar alteració o degradació del medi o dificulten la realització dels usos permesos. En especial, es consideren explícitament prohibits aquells usos i activitats que puguen comportar un maneig abusiu de les aigües i contribuïsquen a disminuir la quantitat i qualitat d'aquestes, com també els que puguen afectar la riquesa biològica i, en particular, els següents:
a) Els canvis d'ús del sòl o la transformació d'aquest no previstos com a activitats autoritzables i que impliquen una pèrdua de la superfície inundable, de la coberta vegetal o de les característiques geomorfològiques o paisatgístiques.
b) La recol·lecció de vegetació silvestre, quan no tinga finalitat científica i estiga degudament autoritzada.
c) La realització de qualsevol activitat constructiva o transformadora del medi no prevista com a autoritzable i que puga comportar una degradació dels valors ecològics o paisatgístics.
d) Les obres de desmunts, aterraments i farciments.
e) La posada en cultiu de nous terrenys.
f) La implantació de noves explotacions ramaderes o l'ampliació de les existents.
g) Les piscifactories.
h) La realització d'infraestructures de qualsevol classe, com ara l'obertura de camins o carreteres, gasoductes i oleoductes, línies elèctriques i telefòniques o infraestructures hidràuliques diferents de les destinades a la correcta gestió del parc natural.
i) El trànsit motoritzat i l'equitació fora dels camins i vials, excepte quan es referisca als serveis propis del parc natural o a l'accés de propietaris a les seues finques.
j) Els establiments, infraestructures i equipaments de qualsevol tipus, fins i tot desmuntables, no relacionats directament amb els usos permesos o autoritzables.
k) La instal·lació d'artefactes, suports de publicitat o altres elements anàlegs, com també qualsevol forma de publicitat que no siga de caràcter institucional destinada a proporcionar informació sobre l'espai objecte de protecció, sense que comporte deteriorament del paisatge.
l) Tot tipus de construccions i edificacions no previstes explícitament com a autoritzables.
Article 76. Àrees de protecció paisatgística
1. S'inclouen en aquesta categoria de zonificació aquells espais que presenten un alt potencial ecològic i paisatgístic, encara que en l'actualitat, pel fet de trobar-se molt degradats o per sustentar aprofitaments agrícoles, no arriben a exercir la funció que els correspondria en el conjunt de l'ecosistema.
2. Amb caràcter general, són usos permesos a les àrees de protecció paisatgística els següents:
a) En els espais actualment dedicats a l'ús agrícola, aquelles activitats i instal·lacions directament vinculades amb aquest ús, en tant que resulten compatibles amb les disposicions legals vigents en aquesta matèria i amb el que estableixen les normes generals d'aquest pla rector.
b) La instal·lació de closes, sempre que s'adapten al que estableix al respecte l'article 44.2 i 44.3 del PORN del sistema de zones humides del sud d'Alacant.
c) La transformació a saladar i la regeneració de la vegetació natural.
d) L'activitat cinegètica que s'efectue d'acord amb el que estableix la normativa general.
3. Són activitats autoritzables, amb un informe favorable previ de la conselleria competent en matèria de medi ambient, les següents:
a) La creació de noves tolles que permeten l'augment de la superfície inundada.
b) Les instal·lacions i adequacions naturalístiques i recreatives amb les infraestructures de suport d'aquestes.
c) La piscicultura extensiva, inclosa la cria d'alevins, en les condicions establides al respecte en la normativa general.
d) Les edificacions vinculades als usos compatibles o autoritzables, sota les condicions previstes en aquest PRUG, la implantació de modalitats de cultiu sota plàstic en hivernacle o túnel, com també d'umbracles amb finalitat agrícola i la modernització dels sistemes de reg.
e) La recuperació de l'activitat agrícola, en els termes establits en l'article 37.3 de la normativa general.
f) La ramaderia extensiva.
g) L'adequació excepcional d'edificacions existents per a usos turístics o recreatius, d'acord amb el que indica l'article 46 de la normativa general.
4. Es consideren usos prohibits, amb caràcter general, tots aquells que comporten o puguen comportar alteració o degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos. En especial, es consideren explícitament prohibits aquells usos i activitats que puguen comportar un maneig abusiu de les aigües i contribuïsquen a disminuir la quantitat i qualitat d'aquestes, com també que puguen afectar la riquesa biològica i, en particular, els següents:
a) Les transformacions a cultiu no previstes en l'apartat anterior.
b) Les obres de captació d'aigües.
c) Les obres de desmunt, aterrament, farciment o excavació quan no es troben explícitament previstes com a autoritzables.
d) La instal·lació d'explotacions ramaderes.
e) La implantació de piscifactories.
f) La realització d'activitats constructives, excepte les autoritzades per aquest pla rector i les considerades com autoritzables per la seua vinculació amb activitats compatibles.
g) La resta dels usos indicats en l'article 75.4 de l'aquesta normativa.
Article 77. Àrees de compatibilitat salinera
1. S'inclouen en aquesta categoria de zonificació aquelles zones destinades al servei de l'explotació salinera actualment en curs en l'àmbit del parc natural (salines de Braç del Port i Bonmatí), amb l'excepció de la zona on s'ubiquen les instal·lacions i les infraestructures necessàries per a la realització d'aquesta activitat.
2. Amb caràcter general, es consideren usos permesos tots aquells destinats a l'exercici de l'activitat salinera, amb les excepcions i les limitacions establides en aquest PRUG. A més d'aquests usos, es consideren compatibles els següents:
a) Els usos cinegètics i piscícoles que s'efectuen d'acord amb les normes generals establides en aquest PRUG, amb l'excepció de la piscicultura intensiva.
b) Els usos i les actuacions destinats a millorar les condicions naturals i paisatgístiques d'aquests espais o a facilitar la realització d'activitats científiques, didàctiques i recreativonaturalístiques.
3. Són activitats autoritzables, amb un informe previ favorable de la conselleria competent en matèria de medi ambient, les següents:
a) La dessecació o inundació voluntàries no lligades al cicle normal de producció salinera.
b) La utilització d'aigües salines o salobres procedents d'infraestructures de dessalatge.
c) La realització de noves infraestructures o construccions directament lligades a l'activitat salinera que, de forma justificada, no puguen instal·lar-se a la zona d'ús especial específicament destinada a aquesta activitat.
4. Es consideren usos prohibits, amb caràcter general, tots aquells que comporten o puguen comportar alteració o degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos. En especial, es consideren explícitament prohibits aquells usos i activitats que no es troben directament vinculats amb l'explotació salinera o a l'exercici d'activitats científiques i naturalístiques i, en particular, la piscicultura intensiva.
CAPÍTOL IV
Zones d'ús especial
Article 78. Caracterització de les zones d'ús especial
1. S'hi inclouen aquells espais que, per la seua especial localització o característiques, compleixen o poden complir un destacat paper com a àrees d'oci, esbargiment i serveis del parc natural, o bé es vinculen directament a instal·lacions i infraestructures associades a l'activitat salinera.
2. Els espais inclosos en aquesta categoria es concentren en unitats o àrees específiques, delimitades i definides en el plànol d'ordenació d'aquest PRUG, i es divideixen, al seu torn, en tres categories específiques:
a) Àrees d'instal·lacions i infraestructures salineres.
b) Àrees d'equipaments.
Article 79. Àrees d'instal·lacions i infraestructures salineres
1. Comprenen les àrees delimitades com a tals en la cartografia d'ordenació d'aquest PRUG, directament associades a l'activitat salinera en les instal·lacions de Braç del Port i Bonmatí.
2. Es consideren usos permesos, amb caràcter general, tots aquells destinats a l'exercici de l'activitat salinera, incloent-hi les edificacions, infraestructures i instal·lacions existents o previstes la vinculació de les quals a aquesta activitat es trobe justificada. Aquestes edificacions, infraestructures i instal·lacions no estan subjectes a les limitacions indicades en l'article 47.1 d'aquest PRUG.
3. Igualment, es consideren compatibles aquells usos i activitats dirigits a la conservació i el seguiment dels hàbitats i les espècies d'interés presents en aquesta zona. La conservació d'aquests elements i fer-los compatibles amb el normal exercici de l'activitat salinera es considera com a criteri bàsic d'aquest PRUG, per a la qual cosa s'ha d'establir un marc estable de col·laboració entre la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits i la companyia arrendatària.
4. Es considera autoritzable la piscicultura intensiva a les instal·lacions ja existents amb aquest fi.
5. Igualment, es considera autoritzable la rehabilitació d'edificacions existents per a usos turístics, inclosos d'allotjament o restauració, o recreatius, d'acord amb el que indica l'article 46 de la normativa general.
Article 80. Àrees d'equipaments
1. Aquests espais són els delimitats en la cartografia de zonificació d'aquest PRUG a fi d'atendre les diferents activitats i instal·lacions necessàries per a facilitar l'ús públic, recreatiu i educatiu de l'espai natural protegit.
2. El Pla d'ús públic del Parc Natural de les Salines de Santa Pola pot proposar noves àrees d'equipaments quan, a partir de l'anàlisi efectuada en aquest pla, es considere prou justificat. La proposta d'aquests espais, que han d'estar detalladament delimitats en el pla esmentat, ha d'implicar l'aplicació al seu àmbit específic de la normativa particular que s'indica en l'article següent, sense que calga dur a terme una modificació d'aquest PRUG amb aquest fi. La proposta d'instal·lació individualitzada d'àrees de descans, punts d'estada o miradors pot dur-se a terme a les unitats de zonificació en què resulte compatible basant-se en aquesta normativa, i no requereix la delimitació específica d'una àrea d'equipaments.
Article 81. Activitats a les àrees d'equipaments
1. A les àrees d'equipaments queden específicament permesos els usos següents:
a) Les activitats de pícnic i restauració.
b) Les activitats educatives i les científiques.
c) Les instal·lacions destinades al servei i l'abastiment de productes als visitants.
d) Les instal·lacions o els equipaments com centres d'interpretació, aules de la natura, centres formatius lligats a activitats esportives i a l'aire lliure compatibles amb la conservació de l'espai natural, construccions per a serveis de guarderia del parc i semblants, amb l'informe favorable i l'autorització de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
e) Adequacions per a aparcaments. Aquests no han de ser pavimentats amb materials asfàltics, ciment o materials de fàbrica, i han de proveir-se d'arbratge. L'establiment d'una coberta o vol artificial sobre els aparcaments (canyissos, teulades, ombrejos, etc.) només es pot realitzar mitjançant elements naturals o blans, fàcilment desmuntables.
f) Adequació per a sanitaris, dutxes, lavabos, menjadors i d'altres serveis públics, d'edificacions existents.
g) Equipament d'àrees de recreació amb mobiliari urbà bàsic de suport.
h) Les festes populars i tradicionals i els actes culturals.
2. A les àrees d'equipaments queden prohibits, amb caràcter general, els usos que comporten una degradació ambiental o paisatgística inacceptable d'aquests espais o dificulten la realització dels usos preferents, i, específicament, els següents:
a) La construcció o instal·lació d'obres relacionades amb l'explotació dels recursos vius.
b) Les construccions residencials, discoteques, comerços, magatzems i qualsevol altra que no haja estat permesa expressament.
c) La instal·lació de suports de publicitat o d'altres elements anàlegs, excepte aquells indicadors d'activitats, establiments i llocs que per les seues dimensions, disseny i disposició siguen adequats a l'estructura paisatgística de l'espai, com també els de caràcter institucional que es consideren necessaris per a la correcta gestió del parc, els quals, en tots els casos, s'han d'atendre a les normes que s'establisquen de disseny i instal·lació.
d) La construcció d'habitatges de qualsevol tipus.
e) La utilització de foc mitjançant fogonets, fogueres, barbacoes o qualsevol altre dispositiu.
f) Els usos o les activitats que comporten un notable impacte paisatgístic i ecològic i que no estiguen inclosos com a compatibles o autoritzables.
Annex II
Delimitació literària detallada
del Parc Natural de les Salines de Santa Pola
Punt de partida en el punt d'intersecció entre el terme municipal de Santa Pola amb el camí antic de Santa Pola, a la partida de la Baia Baixa. Des d'aquest punt d'origen, i seguint el sentit de les agulles del rellotge els límits són els següents:
- Segueix el traçat del límit de terme municipal de Santa Pola amb Elx, que segons es reflecteix en la delimitació del parc continguda en el Pla rector d'ús i gestió del Parc Natural de les Salines de Santa Pola, transcorre pel traçat de l'assegador de Dolores fins que, després de creuar l'antiga carretera de Santa Pola, la denominada CV-851, arriba al camí dels Canals de Crevillent.
- Segueix per aquest camí durant uns 360 metres, fins que torna a creuar l'antiga carretera de Santa Pola. Es desvia per aquesta carretera uns metres fins a arribar al camí Vell d'Elx, en el punt de coordenades UTM (1) 710.169, 4.232.423.
- Des d'aquest punt segueix pel traçat del camí Vell d'Elx o camí del Saladar de Santa Pola fins al punt de coordenades UTM (2) 712.758, 4.231.092, des d'on, en línia recta direcció NE intersecta amb la carretera CV-865 d'Elx a Santa Pola.
- Pren la carretera d'Elx a Santa Pola direcció SE fins a la intersecció amb la carretera nacional N-332.
- Continua per la N-332 direcció S fins a l'encreuament amb el camí de la platja, aproximadament al voltant del punt de coordenades UTM (3) 711.049, 4.230.118. Pren aquest camí fins a arribar a la línia de costa, deixant l'explotació salinera Braç del Port a mà dreta dins de l'àmbit del parc.
- Arriba a la línia de costa i continua per aquesta en direcció S fins que a l'altura del punt de coordenades UTM (4) 708.073, 4.225.808, a la Torre del Pinet, se separa de la línia de costa i pren en línia recta el camí del Pinet, que coincideix amb el límit de terme entre Santa Pola i Elx.
- Segueix pel límit de terme (pel camí del Pinet), fins al primer encreuament en T, on pren el camí a mà dreta. Aquest camí es dirigeix a la nacional 332 i després de travessar-la, pren la direcció O, que coincideix amb el límit de terme, fins que al voltant del punt de coordenades UTM (5) 705.252, 4.227.128 es desvia per una séquia paral·lela a l'assarb Ample. Segueix aproximadament el traçat d'aquesta séquia durant uns 600 metres, fins a intersectar amb la carretera CV-853 d'Elx a Guardamar del Segura.
- Continua per aquesta carretera direcció N fins a arribar aproximadament al punt de coordenades UTM (6) 703.799, 4.229.483.
- Des d'aquest punt avança en línia recta uns metres direcció SE fins a arribar al punt de coordenades UTM (7) 703.921, 4.229.441 i continua direcció S fins a intersectar amb un camí agrícola en el punt de coordenades UTM (8) 704.047, 4.229.042 per a dirigir-se després en línia recta fins a coincidir amb una séquia a l'altura del punt de coordenades UTM (9) 704.106, 4.228.755.
- Segueix el traçat de la séquia durant uns 500 metres fins al punt de coordenades UTM (10) 704.609, 4.228.833, on pren un camí agrícola en direcció NO.
- Segueix aquest camí que al cap d'uns metres desemboca en un altre que en direcció E intersecta amb el camí del Carmadet.
- Segueix en direcció N pel camí del Carmadet fins al punt de coordenades UTM (11) 704.608, 4.229.744 aproximades i des d'ací pren un camí a mà dreta direcció E.
- Continua per aquest camí fins que arriba a un encreuament (en un punt de coordenades UTM (12) 705.063, 4.229.877 en el que segueix per la via de la dreta fins que enllaça amb el camí de Don Fèlix.
- Segueix aquest camí fins que arriba a un encreuament en T, en el punt de coordenades UTM (13) 705.279, 4.230.226, en el qual pren la via de la dreta, amb direcció primer SE i després ENE, fins a arribar a la Casa Irles. Ací pren un camí que ix a mà dreta en direcció SE.
- Segueix aquest camí fins a arribar a la primera desviació en el punt de coordenades UTM (14) 706.147, 4.230.029 des d'on es dirigeix en línia recta fins a enllaçar amb un camí agrícola en el punt UTM (15) 706.613, 4.230.181.
- Continua uns metres per aquest camí fins a arribar al límit de terme entre Santa Pola i Elx.
- En aquest punt pren una desviació a l'esquerra, coincidint en un primer tram amb el límit de terme, per un camí que arriba fins l'antic camí de Santa Pola, en el punt en què s'ha iniciat la descripció de l'àmbit.

Annex III / ANEXO iii
Delimitació gràfica de l'àmbit territorial del Pla rector d'ús i gestió
Delimitación gráfica del ámbito territorial del Plan rector de uso y gestión

linea