diari

ACORD de 29 de febrer de 2008, del Consell, pel qual es declara Paratge Natural Municipal l'enclavament denominat Rambla de Sellumbres, als termes municipals de Castellfort, Cinctorres i Portell de Morella. [2008/2785]

(DOGV núm. 5716 de 04.03.2008) Ref. Base de dades 002744/2008

ACORD de 29 de febrer de 2008, del Consell, pel qual es declara Paratge Natural Municipal l'enclavament denominat Rambla de Sellumbres, als termes municipals de Castellfort, Cinctorres i Portell de Morella. [2008/2785]
El Consell, en la reunió del dia 29 de febrer de 2008, va adoptar l'acord següent:
L'espai natural Rambla de Sellumbres inclou indubtables valors ecològics, paisatgístics, historicoculturals, i relacionats amb els usos recreatius i d'esplai, que justifiquen la seua protecció.
La Rambla de Sellumbres se situa en el sector nord-oest de la província de Castelló, a la confluència dels municipis de Castellfort, Cinctorres i Portell de Morella, tots pertanyents a la comarca dels Ports.
La seua complexitat geomorfològica i el bon estat de conservació de les formacions vegetals configuren un paisatge de gran singularitat i bellesa. La zona de major qualitat visual és el llit de la Rambla de Sellumbres, amb els seus vertiginosos penya-segats rocosos i on destaquen diverses fites paisatgístiques, com ara la roca Roja, la roca Parda i la roca del Corb, fàcilment identificables per a l'observador.
Les masses arbòries existents al paratge les conformen principalment pinedes de pinassa (Pinus nigra) i carrascars (Quercus ilex), aquest últim inclòs com a hàbitat d'interés prioritari per a la Unió Europea. Conformen masses denses i de gran extensió a les vessants del llit de la rambla. Quant a la flora, cal destacar la presència de Leucanthemum maestracense (margarida), Linaria repens (linària estriada), Sideritis spinulosa (cua de gat), Thymus godayanus (serpoll mascle) i Thymus vulgaris (timó), totes espècies endèmiques i per tant de gran valor per a la conservació.
Pel que fa a la fauna, el grup de les aus és el més abundant i a més inclou diverses espècies que requereixen mesures de protecció i conservació pel grau d'amenaça a què estan sotmeses, siga en l'àmbit autonòmic, siga en l'internacional. Entre les espècies d'aus presents es poden citar l'àguila reial (Aquila chrysaetos), el torlit (Burhinus oedicnemus), l'enganyapastors (Caprimulgus europaeus), l'àguila serpera (Circaetus gallicus) i el voltor comú (Gyps fulvus), entre altres. De les 88 espècies d'aus censades en la zona, prop del 20% presenten algun grau d'amenaça. D'altra banda, en el grup dels mamífers, també rellevant, s'han identificat com a protegides pel Catàleg Valencià d'Espècies de Fauna Amenaçades la musaranya (Crocidura rusula), la fagina (Martes foina), el teixó (Meles meles), la mostela (Mustela nivalis) i l'esquirol (Sciurus vulgaris), i com a espècies d'interés internacional la cabra pirinenca (Capra pyrenaica) i el gat salvatge (Felis silvestris).
Quant al patrimoni historicocultural, trobem al paratge diversos jaciments arqueològics de gran interés, la major part dels quals es troben en mal estat de conservació. Concretament s'han identificat jaciments com ara el Mas del Falcó d'època medieval, situat entre els segles VIII i XIII, en el qual s'han trobat fragments ceràmics dispersos de l'alta edat mitjana; el Fossar dels Moros i la Costa de l'Albardó, format per ruïnes de fortificacions medievals; el jaciment Turó de la Barcella, format per restes d'un menut assentament adscrit a l'edat de bronze; i finalment, l'Abric del Turó de la Barcella, un jaciment d'art rupestre corresponent al neolític.
Per tot això, i a iniciativa dels ajuntaments de Castellfort, Cinctorres i Portell de Morella, la Generalitat, en exercici de les seues competències autonòmiques en la matèria, considera necessària la declaració d'un règim especial de protecció i conservació dels valors naturals d'aquest espai.
Així, la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, estableix la figura de protecció denominada Paratge Natural Municipal, que es regula posteriorment pel Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, el qual s'adapta a les característiques d'aquest enclavament i permet la via jurídica idònia per a la consecució dels objectius previstos.
Per això, en vista dels valors naturals i l'interés d'aquest, de l'interés dels ajuntaments afectats, i com que s'han complit els tràmits previstos en el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals, a proposta del conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, el Consell
ACORDA
Primer. Objecte
1. Es declara Paratge Natural Municipal la zona denominada Rambla de Sellumbres, als termes municipals de Castellfort, Cinctorres i Portell de Morella, i s'estableix per a aquest un règim jurídic de protecció d'acord amb les normes bàsiques contingudes en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
2. Quant a l'interés botànic, ecològic, geomorfològic i paisatgístic del Paratge Natural Municipal, l'esmentat règim jurídic està orientat a protegir la integritat dels ecosistemes naturals, i no s'admet ús o activitat que pose en perill la conservació dels valors que motiven la seua declaració.
Segon. Àmbit territorial
1. El Paratge Natural Municipal es localitza a la confluència dels termes municipals de Castellfort, Cinctorres i Portell de Morella, a la província de Castelló. La seua delimitació descriptiva i gràfica figura en els annexos I i II d'aquest acord, respectivament.
2. En cas de discrepància entre la delimitació descriptiva i la delimitació gràfica, prevaldrà la primera d'aquestes.
Tercer. Administració i gestió
1. L'administració i gestió del Paratge Natural Municipal correspon als ajuntaments de Castellfort, Cinctorres i Portell de Morella.
2. La direcció general amb competències en matèria d'espais naturals protegits designarà un tècnic dels Serveis Territorials de Castelló de la conselleria amb competències en matèria de medi ambient, el qual prestarà assistència tècnica i assessorament en la gestió del Paratge Natural Municipal.
Quart. Règim de protecció
Amb caràcter general, podran continuar realitzant-se les activitats tradicionals compatibles amb les finalitats que motiven aquesta declaració, d'acord amb les seues regulacions específiques i el que estableix aquest acord i el corresponent Pla Especial de Protecció del Paratge Natural Municipal Rambla de Sellumbres.
En l'àmbit del Paratge Natural Municipal les competències de les administracions públiques s'han d'exercir de manera que queden preservats tots els valors geomorfològics, botànics, ecològics, paisatgístics i naturals del Paratge Natural Municipal, i avaluar amb especial atenció els possibles impactes ambientals produïts per les actuacions exteriors a aquest.
Cinqué. Pla Especial de Protecció
1. En virtut del que estableix l'article 7 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals, s'aprova el Pla Especial de Protecció del Paratge Natural Municipal Rambla de Sellumbres, als termes municipals de Castellfort, Cinctorres i Portell de Morella.
2. En l'annex III d'aquest acord s'inclou la part dispositiva de l'esmentat Pla Especial de Protecció del Paratge Natural Municipal Rambla de Sellumbres.
3. Les disposicions del Pla Especial de Protecció seran vinculants tant per a les administracions públiques com per als particulars.
Sisé. Consell de Participació del Paratge Natural Municipal
1. Es crea el Consell de Participació del Paratge Natural Municipal Rambla de Sellumbres, com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, amb la finalitat de col·laborar en la gestió i canalitzar la participació dels propietaris i interessos socials i econòmics afectats.
2. El Consell de Participació estarà compost per:
a) Un representant de l'Ajuntament de Castellfort, un representant de l'Ajuntament de Cinctorres i un representant de l'Ajuntament de Portell de Morella. D'aquests, un actuarà com a secretari del Consell de Participació.
b) Un representant dels propietaris de terrenys inclosos en l'àmbit del Paratge Natural Municipal diferents dels ajuntaments. En cas de no existir o renunciar a participar en aquest òrgan, se sumarà aquest lloc a la representació del grup c).
c) Un representant dels interessos socials, institucionals o econòmics afectats o que col·laboren en la conservació dels valors naturals a través de l'activitat científica, l'acció social, l'aportació de recursos de qualsevol classe o els objectius del qual coincidisquen amb la finalitat de l'espai natural protegit.
d) Un representant de la direcció general amb competències en espais naturals protegits dels Serveis Territorials de Castelló, de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
e) Un representant de la direcció general amb competències en matèria forestal dels Serveis Territorials de Castelló, de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
f) Un representant de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre.
L'ajuntament podrà proposar la modificació de la composició del Consell de Participació per a donar cabuda a altres representants de col·lectius amb interessos en el Paratge Natural Municipal. La modificació de la composició del Consell de Participació haurà de ser aprovada per acord del Consell.
3. El Consell de Participació del Paratge Natural Municipal Rambla de Sellumbres es constituirà en el termini de sis mesos des de la declaració d'aquest.
Seran funcions de l'esmentat òrgan col·legiat de caràcter consultiu les previstes en l'article 50 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
4. La Comissió Coordinadora per a la Gestió del Paratge nomenarà el president del Consell de Participació entre els membres del Consell de Participació.
5. A fi d'establir un funcionament adequat en l'actuació del Consell de Participació, es podran aprovar unes normes internes de funcionament.
Seté. Execució i desenvolupament
S'autoritza el conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge perquè, en el marc de les seues competències, dicte el que calga per a l'execució i desenvolupament d'aquest acord.
Huité. Efectes i revisió
1. Aquest acord produirà efecte a partir del dia que es publique en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
2. Qualsevol modificació del que estableix aquest acord haurà de ser aprovada, al seu torn, per acord del Consell, i hauran de seguir-se en aquest cas els mateixos tràmits.
Contra aquest acord les persones interessades poden interposar recurs contenciós administratiu, en el termini de dos mesos comptadors a partir de l'endemà de la publicació del presente acord en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, davant de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, de conformitat amb el que disposen l'article 10 i concordants de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.
Tot això sense perjudici de la interposició del recurs potestatiu de reposició davant del Consell, en el termini d'un mes des de l'endemà de la publicació del present acord en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, d'acord amb el que disposen els articles 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener.
València, 29 de febrer de 2008
El vicepresident primer i secretari del Consell,
VICENTE RAMBLA MOMPLET
ANNEX I
Delimitació del Paratge Natural Municipal Rambla de Sellumbres
1. L'àmbit territorial del paratge se situa en la confluència dels termes municipals de Castellfort, Cinctorres i Portell de Morella. Més concretament, es correspon amb les forests d'utilitat pública Pinaret (CS-35), Rambla de Sellumbres (CS-36), Serra Simona (CS-22), Clot d'Avellaners (CS-21), Bovalar de Castellfort (CS-19), Mas de Falcó (CS-1033 CS-86) i Sellumbres (CS-25).
S'exceptua de l'àmbit anterior part de la subparcel·la 123 b del polígon 3 del terme municipal de Portell de Morella, situada a la forest Rambla de Sellumbres (CS-36).
2. Segons l'orientació dels punts cardinals, s'han considerat les referències següents:
- Al nord, la delimitació del paratge coincideix aproximadament amb els límits dels termes municipals de Portell de Morella i Castellfort, en la confluència amb el terme municipal de Cinctorres. No obstant això, s'inclou una porció del terme municipal de Cinctorres que correspon a la forest d'utilitat pública Sellumbres (CS-25).
- A l'est, en la part més meridional, el límit se situa a la partida de les Cometes, incloent part de la vessant d'exposició oest que desguassa al barranc dels Avellaners. D'altra banda, a la part central, el límit del paratge discorre pròxim al llit del barranc del Molar, i, finalment en la part septentrional, el límit del paratge és en gran part coincident amb el barranc de la Rambleta.
- Al sud, el límit arriba fins la partida de Serra Simona.
- A l'oest, el límit se situa en les vessants d'exposició aquest, que desguassen a la rambla de Sellumbres. L'altitud a què se situa aquest límit oscil·la entre els 950 i els 1.120 m d'altitud sobre el nivell del mar.
3. Delimitació geogràfica: el paratge queda delimitat pel polígon els vèrtexs del qual amb les corresponents coordenades, que consideren el sistema de referència european datum 1950 (ED 50) i el sistema cartogràfic UTM (fus 30 N), s'inclouen en un arxiu que es troba disposició de qui desitge consultar-lo en format digital en les dependències de la Direcció General de Gestió del Medi Natural.
4. La superfície total del paratge és de 1.194,4 ha.
ANNEX II / ANEXO II

ANNEX III
PART DISPOSITIVA DEL PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL PARATGE NATURAL MUNICIPAL RAMBLA DE SELLUMBRES, ALS TERMES MUNICIPALS DE CASTELLFORT, CINCTORRES I PORTELL DE MORELLA.
TÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS
Article 1. Naturalesa del pla
Aquest Pla Especial (PE) es redacta a l'empara de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Constitueix, per tant, un dels plans especials previstos en els articles 177 i següents del Reglament d'ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, aprovat mitjançant el Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell.
Article 2. Finalitat
L'objectiu genèric pel qual es redacta aquest PE és l'establiment de les mesures necessàries per a garantir la protecció del paratge Rambla de Sellumbres pel que fa a la conservació i millora de la fauna i flora, com també de les singularitats geològiques, paisatgístiques i culturals que presenta. El PE constitueix, per tant, el marc que regularà el règim de l'espai natural, els usos i activitats i l'ús públic d'aquest.
Article 3. Àmbit
1. L'àmbit territorial es correspon amb les forests d'utilitat pública Pinaret (CS-35), Rambla de Sellumbres (CS-36), Serra Simona (CS-22), Clot d'Avellaners (CS-21), Bovalar de Castellfort (CS-19), Mas de Falcó (CS-1033 CS-86) i Sellumbres (CS-25). S'exceptua d'aquest àmbit part de la subparcel·la 123b del polígon 3 del terme municipal de Portell de Morella, situada a la forest Rambla de Sellumbres (CS-36).
2. El paratge té una superfície de 1.194,4 hectàrees.
Article 4. Efectes
1. De conformitat amb el que disposa l'article 42 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, el PE s'haurà d'ajustar al que preveu la legislació urbanística.
2. Les determinacions d'aquest PE seran d'aplicació directa i prevaldran sobre el planejament urbanístic municipal.
3. El planejament urbanístic municipal que s'aprove després de l'entrada en vigor d'aquest PE haurà d'ajustar-se a les determinacions protectores contingudes en aquest, i assignar les classificacions i qualificacions del sòl d'acord amb les normes i criteris ací establits, i de manera que es respecten les limitacions d'ús imposades pel PE.
4. Les determinacions d'aquest pla s'entendran sense perjudici de les contingudes en les legislacions sectorials i, en particular, de les normes, reglaments o plans que s'aproven per al desenvolupament i compliment de la finalitat protectora d'aquest pla, com també les d'aquells destinats la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i el desenvolupament sostenible. En el cas que la normativa continguda en aquest pla resulte més detallada o protectora, s'aplicarà aquesta amb preferència sobre la continguda en la legislació sectorial, sempre que no estiga en contradicció amb la finalitat d'aquella. En tot cas, l'aprofitament urbanístic dels terrenys s'haurà de realitzar d'acord amb les previsions d'aquest PE.
Article 5. Tramitació, vigència i revisió
1. El PE es tramitarà segons la legislació vigent.
2. Les determinacions del PE entraran en vigor a partir del dia que es publique en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, i seguiran vigents fins que no es revise el pla per haver canviat suficientment les circumstàncies o els criteris que n'han determinat l'aprovació.
3. La revisió o modificació de les determinacions del pla podran realitzar-se en qualsevol moment seguint els mateixos tràmits que s'hagen seguit per a la seua aprovació.
Article 6. Contingut
El contingut de la documentació del pla especial es correspon amb el que disposa l'article 183 del Reglament d'ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, aprovat mitjançant el Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell. En concret, inclou els apartats següents:
1. Memòria informativa i justificativa.
Inclou els aspectes descriptius i justificatius, com també els estudis complementaris necessaris per al desenvolupament de l'ordenació, d'acord amb els objectius que justifiquen la seua elaboració.
2. Normativa.
La normativa d'aquest pla es divideix en dos grans apartats. El primer es troba dedicat a l'establiment de normes generals per a la protecció de recursos naturals i per a la regulació de determinades activitats que incideixen en el medi natural. El segon es dedica a l'establiment de normes específiques per a la protecció d'espais determinats en funció dels valors que tenen.
3. Plànols.
El pla especial inclou els plànols següents:
I) Plànols d'informació.
II) Plànols d'ordenació.
4. Normes per a la gestió.
5. Mecanismes de finançament.
6. Règim sancionador.
Article 7. Interpretació
1. En la interpretació d'aquest PE haurà d'atendre's al que resulte de la seua consideració com un tot unitari, utilitzant sempre la memòria informativa i justificativa com a document en què es contenen els criteris i principis que han orientat la redacció del pla.
2. En cas de conflicte entre les normes de protecció i els documents gràfics del pla, prevaldran les primeres, excepte quan la interpretació derivada dels plànols vinga recolzada també per la memòria de tal manera que es faça patent l'existència d'algun error material en les normes.
3. En l'aplicació d'aquest PE prevaldrà aquella interpretació que comporte un major grau de protecció dels valors naturals de l'àmbit del pla.
4. En qualsevol supòsit no previst en el present pla serà preceptiu l'informe favorable de l'ajuntament afectat, sense perjudici de les competències sectorials que puguen existir.
Article 8. Règim d'avaluació d'impactes ambientals
Els projectes, plans, actuacions, obres i activitats que es realitzen o implanten en l'àmbit territorial del paratge s'hauran de sotmetre al règim d'avaluació ambiental establit en la legislació autonòmica valenciana i estatal sobre avaluació d'impacte ambiental vigent en aquell moment.
Article 9. Autoritzacions i informes previs
1. Aquesta normativa, en les seues normes generals i normes particulars, especifica les actuacions, plans i projectes l'execució dels quals requereix autorització especial de l'ajuntament afectat dels que intervenen en el paratge i aquells que requereixen l'informe vinculant de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
2. Les autoritzacions anteriors s'atorgaran sense perjudici de l'obligació d'obtenir les llicències o autoritzacions que siguen aplicables amb caràcter sectorial a determinades activitats, com també en concordança amb el que estableix aquesta normativa.
TÍTOL II
NORMES GENERALS DE REGULACIÓ
D'USOS I ACTIVITATS
CAPÍTOL I
NORMES SOBRE PROTECCIÓ
DE RECURSOS DE DOMINI PÚBLIC
SECCIÓ 1ª
PROTECCIÓ DELS RECURSOS HIDROLÒGICS
Article 10. Qualitat de l'aigua
Amb caràcter general, queden prohibits aquells usos i activitats que contribuïsquen a deteriorar la qualitat de les aigües, com també aquelles actuacions, obres i infraestructures que puguen dificultar el flux hídric.
Article 11. Llits, riberes i marges dels cursos d'aigua
1. S'hauran de mantenir les condicions naturals dels llits, i queden prohibides les obres i construccions, amb caràcter provisional o permanent, que puguen alterar o dificultar el curs de les aigües, i no podran canalitzar-se o dragar-se, excepte en aquells casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament o neteja de llits.
2. Es consideren compatibles amb la protecció del paratge les actuacions de manteniment de llits i gestió de recursos hídrics que haja de realitzar la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, en l'àmbit de les seues competències.
3. En la zona de domini públic hidràulic, com també en els marges inclosos en les zones de servitud i de policia definides en la Llei d'aigües, es conservarà la vegetació de ribera, i no es permetrà la transformació a cultiu dels terrenys actualment erms o destinats a usos forestals. Es permetran labors de neteja i desbrossament selectius quan hi haja risc per a la seguretat de les persones o els béns, en cas d'avinguda o quan hi haja risc d'incendis.
4. Es prohibeix l'ocupació del domini públic hidràulic i de la zona de servitud per instal·lacions o construccions de qualsevol tipus, permanents o temporals; com també l'extracció d'àrids, excepte en aquells casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament o neteja dels llits.
Article 12. Protecció d'aigües subterrànies
1. Queda prohibit l'establiment de pous, rases, galeries o qualsevol dispositiu destinat a facilitar l'absorció pel terreny d'aigües residuals que puguen produir, per la seua toxicitat o per la seua composició química i bacteriològica, la contaminació de les aigües superficials o profundes.
2. La instal·lació del sistema de depuració d'oxidació total per al sanejament d'edificacions o zones d'ús públic només podrà ser autoritzada quan es donen suficients garanties que no comporta cap risc per a la qualitat de les aigües superficials o subterrànies.
Article 13. Abocaments
1. En aplicació de l'article 100 del Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual es va aprovar el Text refós de la llei d'aigües, es prohibeix, amb caràcter general, l'abocament directe o indirecte d'aigües i de productes residuals susceptibles de contaminar les aigües continentals o qualsevol altre element del domini públic hidràulic, llevat que es dispose de l'autorització administrativa prèvia.
2. Es prohibeix l'abocament sense depurar, directe o indirecte, d'aigües residuals, com també l'abocament o depòsit permanent o temporal de qualsevol tipus de residus sòlids, runes o substàncies, qualsevol que siga la seua naturalesa, que constituïsquen o puguen constituir un perill de contaminació de les aigües o degradació del seu entorn; excepte en els casos de neteja, d'acord amb el que preveu l'article 49 del Reglament del Domini Públic Hidràulic.
3. Per a la concessió de llicència urbanística relacionada amb qualsevol activitat que puga generar abocaments de qualsevol naturalesa, s'exigirà la justificació del tractament que hagen de donar-se a aquests per a evitar la contaminació de les aigües superficials i subterrànies. El tractament d'aigües residuals haurà de ser tal que s'ajuste a les condicions de qualitat exigides per als usos a què haja de ser destinada; en tot cas, les aigües resultants no podran superar els límits establits en la legislació sectorial.
4. L'efectivitat de la llicència quedarà condicionada, en tot cas, a l'obtenció i validesa posterior de l'autorització d'abocament.
Article 14. Captacions d'aigua
Queden prohibides les obertures de pous o captacions d'aigua dins de l'àmbit del PE, excepte les destinades a satisfer les necessitats derivades de les infraestructures d'ús públic, sempre que es justifique aquesta com l'única via d'abastiment possible. En tot cas, hauran d'efectuar-se de manera que no provoquen repercussions negatives sobre el sistema hidrològic i la resta dels aprofitaments.
SECCIÓ 2ª
PROTECCIÓ DE SÒLS
Article 15. Moviment de terres i extracció de recursos minerals
1. Els moviments de terra estaran subjectes a l'obtenció prèvia de la llicència urbanística. Queden exceptuades de l'obtenció de llicència les labors de preparació i condicionament dels sòls relacionats amb l'activitat agrícola, com ara anivellament de terrenys i llaurada.
2. Es prohibeix l'extracció de recursos minerals en tot l'àmbit del paratge.
Article 16. Conservació de la coberta vegetal
1. Es consideren prioritàries, en l'àmbit del pla, totes aquelles actuacions que tendisquen a conservar o recuperar la coberta vegetal com a mitjà per a evitar els processos erosius.
2. Aquelles actuacions que puguen alterar o perjudicar de manera significatiu les condicions de l'espai natural, o de les espècies de flora silvestre existents, requeriran la redacció d'una memòria o projecte, que haurà de ser aprovat pels ajuntaments afectats amb l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
3. Els treballs de restauració de la coberta vegetal aniran dirigits a la conservació i recuperació de les formacions vegetals autòctones.
Article 17. Pràctiques de conservació de sòls
1. Es prohibeix la destrucció de bancals i marges d'aquests, com també les transformacions agrícoles i labors que posen en perill la seua estabilitat o comporten la seua eliminació.
2. D'acord amb el que disposa l'article 28 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, forestal de la Comunitat Valenciana, l'administració cuidarà de l'estabilització i regeneració dels terrenys situats en vessants, amb terrasses o bancals que hagen deixat de ser conservats o s'abandonen com a sòls agrícoles.
3. Es prohibeix, amb caràcter general, la rompuda de terrenys amb vegetació silvestre per a l'establiment de noves àrees de cultiu.
4. Es prohibeixen els aterrassaments de sòls, excepte en projectes de correcció de talussos.
5. Sempre que la realització d'una obra vaja acompanyada de la generació de talussos per desmunt o terraplé, serà obligatoria la fixació d'aquests mitjançant repoblació vegetal amb espècies pròpies de la zona o elements naturals. Excepcionalment, quan no existisquen altres solucions, es podran permetre les actuacions d'obra civil sempre que siguen tractades mitjançant tècniques d'integració paisatgística.
SECCIÓ 3ª
PROTECCIÓ DE LA VEGETACIÓ SILVESTRE
Article 18. Formacions vegetals
Es consideren formacions vegetals subjectes a les determinacions d'aquest pla totes aquelles no cultivades o resultants de l'activitat agrícola. Aquesta determinació no inclou la vegetació adventícia que acompanya als cultius, ni les formacions ruderals i nitròfiles que colonitzen els carrers, vials, parets, cunetes, abocadors, enderrocs, erms i altres àrees molt antropitzades.
Article 19. Tala i recol·lecció
1. Sense perjudici del que disposa l'article 16 d'aquestes normes, es prohibeix la recol·lecció total o parcial de tàxons vegetals per a fins comercials.
2. Queden sotmeses al procediment d'estimació d'impacte ambiental les actuacions necessàries per a la defensa contra incendis forestals que plantegen derrocar, talar o mutilar peus dels tàxons de major interés per a la conservació.
3. La tala i recol·lecció total o parcial de les espècies vegetals estarà sotmesa a les disposicions de l'Ordre de 20 de desembre de 1985, de la conselleria d'Agricultura i Pesca, sobre protecció d'espècies endèmiques amenaçades, com també a la legislació sectorial aplicable.
4. Sense perjudici del que disposa el punt 3 d'aquest article, es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits, llavors, plantes silvestres de consum tradicional com ara bolets, mores, etc., sempre que hi haja consentiment tàcit del propietari i sense perjudici de les limitacions específiques que la conselleria competent en matèria de medi ambient puga establir quan resulte perjudicial, per la seua intensitat o altres causes, per a la flora o la fauna. En el cas de recol·lecció de plantes silvestres o bolets, queda prohibida l'arrancada de la planta, havent de recol·lectar-se mitjançant tallada, i no es permet la utilització d'instruments com ara aixades o rastells.
5. L'extracció de fusta o llenya es podrà realitzar acollint-se al que disposa el Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell, pel qual es va aprovar el Reglament de la llei forestal de la Comunitat Valenciana, o a la legislació vigent en matèria d'aprofitament forestal.
6. A més del supòsit citat en el punt anterior, es podrà realitzar de manera extraordinària l'extracció de fusta o llenya, si respon a algun dels criteris següents:
- Com resultat de labors de prevenció d'incendis.
- Com resultat de mesures fitosanitàries.
- Amb motiu d'estudis científics.
- Per eradicació d'espècies al·lòctones invasores.
Article 20. Regeneració i plantacions
1. Els treballs de regeneració i recuperació de la coberta vegetal tindran per objecte la formació i potenciació de les comunitats vegetals naturals característiques de l'àmbit del pla, en els seus distints estadis de desenvolupament.
2. La gestió dels recursos forestals dirigirà les seues actuacions a la conservació, millora i protecció dels terrenys forestals segons les determinacions de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, forestal de la Comunitat Valenciana, i al seu reglament executiu aprovat pel Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell.
3. Queda prohibida la introducció i repoblació amb espècies exòtiques, entenent-se aquestes per tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga, o haja pertangut històricament, a la vegetació silvestre de l'àmbit del pla.
4. Queda prohibida en l'àmbit del paratge la introducció d'espècies susceptibles de constituir plagues o de generar malalties.
5. És obligatòria l'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient per a realitzar qualsevol modificació substancial de l'estructura natural d'una finca forestal, i serà necessària la presentació d'un projecte en què s'especifiquen les accions que es pretenen dur a terme i al qual hauran d'ajustar-se els treballs que s'han de realitzar.
SECCIÓ 4ª
PROTECCIÓ DE LA FAUNA
Article 21. Destrucció de la fauna silvestre
1. S'haurà de respectar, en tot cas, la normativa sectorial aplicable en matèria de protecció de la fauna.
2. Sense perjudici de la normativa sectorial aplicable sobre fauna, es consideren protegides totes les poblacions d'espècies animals silvestres del paratge, amb les excepcions següents:
a) Espècies cinegètiques, regulades específicament per les normatives sectorials.
b) Espècies el control de poblacions de les quals puga ser autoritzat o promogut per la conselleria competent en matèria de medi ambient de conformitat amb les determinacions de la normativa sectorial sobre fauna.
3. Les intervencions que es realitzen al paratge sobre la coberta vegetal, els sòls, el medi hídric i, en general, els distints hàbitats faunístics, hauran de garantir el manteniment de condicions adequades per a la pervivència i, si és el cas, la reproducció de les poblacions animals afectades.
4. Amb caràcter general, i sense perjudici del que estableix la legislació sectorial sobre fauna, no es permeten en l'àmbit del paratge les activitats que puguen provocar, directament o indirectament, la destrucció o el deteriorament de poblacions d'espècies animals silvestres o dels seus hàbitats. La prohibició s'estén especialment als hàbitats i enclavaments necessaris per als cicles vitals de la fauna com ara nius, caus i dormidors, com també en les èpoques de major sensibilitat.
En particular, es prohibeix:
a) La destrucció, la mort, el deteriorament, la recol·lecció, el comerç, la captura en viu, la possessió o l'exposició d'animals vius o les restes d'aquests que es troben protegits per la legislació sectorial vigent i per aquestes normes.
b) La recol·lecció, la possessió o el comerç d'ous o cries.
c) La producció de sons innecessaris que alteren la tranquil·litat habitual de la fauna.
d) L'emissió de llums que incidisquen negativament sobre hàbitats i enclavaments d'especial interés per a la fauna.
Article 22. Repoblació o solta d'animals
1. Es prohibeix la repoblació i solta de qualsevol espècie animal exòtica, entenent-se per tal tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga, o haja pertangut històricament, a la fauna de l'àmbit del pla, excepte la utilització d'espècies per a control biològic de plagues que realitze l'administració o autoritze aquesta.
2. Tota reintroducció d'espècies faunístiques autòctones actualment desaparegudes al paratge, com també els eventuals reforçaments poblacionals d'espècies existents i el mode de realitzar-los, haurà de ser autoritzada o promoguda per la conselleria competent en matèria de medi ambient.
Article 23. Tanques i tancament
L'alçament de tanques i tancaments en l'àmbit del pla especial haurà de complir el que disposa el Decret 178/2005, de 18 de novembre, del Consell, pel qual s'estableixen les condicions de les tanques en el medi natural i dels tancaments cinegètics, i requeriran l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient. Tot això sense perjudici de l'obtenció de la corresponent llicència urbanística en els termes previstos per la llei.
SECCIÓ 5ª
PROTECCIÓ DEL PAISATGE
Article 24. Impacte paisatgístic
1. Es consideraran els valors paisatgístics del paratge com un criteri determinant per a la ubicació de les distintes infraestructures i usos. En conseqüència, la implantació d'usos o activitats que per les seues característiques puguen generar un important impacte paisatgístic hauran de realitzar-se de manera que es minimitze el seu efecte negatiu sobre el paisatge.
Amb aquest fi s'evitarà especialment la seua ubicació en llocs de gran incidència visual, com ara en el veïnat de monuments o edificis i construccions d'interés historicocultural.
2. En tot cas, les instal·lacions i edificacions en el medi rural hauran d'incorporar les mesures de camuflament i mimetització necessàries per a la seua integració en el paisatge.
3. L'ajuntament o els ajuntaments afectats hauran de tenir en compte, en autoritzar o informar els projectes referents al paratge, l'efecte de la seua realització sobre els valors paisatgístics d'aquest.
4. Les pistes i els camins forestals i rurals, àrees tallafocs, i infraestructures de qualsevol tipus que siguen autoritzades es realitzaran atenent a la màxima integració en el paisatge i el mínim impacte ambiental.
5. S'haurà de protegir el paisatge entorn d'aquelles fites i elements característics de caràcter natural com ara penyals, arbres exemplars, etc., i amb aquest fi s'hauran d'establir perímetres de protecció sobre la base de conques visuals que garantisquen la seua singularitat en l'entorn.
Article 25. Publicitat estàtica
1. Es prohibeix, amb caràcter general, la col·locació de cartells informatius de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb fins publicitaris, incloent la publicitat recolzada directament o construïda tant sobre elements naturals del territori com sobre les edificacions.
2. En el paratge s'admetran, únicament, els indicadors d'activitats, establiments i llocs que per les seues dimensions, disseny i col·locació estiguen adequats a l'estructura ambiental on s'instal·len, com també tots els de caràcter institucional relacionats amb l'ús públic i la gestió de l'àmbit territorial objecte del pla.
SECCIÓ 6ª
PROTECCIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL
Article 26. Patrimoni cultural
1. La Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, estableix que el patrimoni cultural valencià està constituït pels béns mobles i immobles de valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic, tècnic o de qualsevol altra naturalesa cultural. També formen part del patrimoni cultural valencià, en qualitat de béns immaterials del patrimoni etnològic, les creacions, els coneixements, les tècniques, les pràctiques i els usos més representatius i valuosos de les formes de vida i de la cultura tradicional valenciana. Així mateix, formen part d'aquest patrimoni com a béns immaterials les expressions de les tradicions del poble valencià en les seues manifestacions musicals, artístiques, gastronòmiques o d'oci, i en especial aquelles que han sigut objecte de transmissió oral i les que mantenen i potencien l'ús del valencià. Els béns immaterials de naturalesa tecnològica que constituïsquen manifestacions rellevants o fites d'evolució tecnològica de la Comunitat Valenciana són, així mateix, elements integrants del patrimoni cultural valencià.
2. Qualsevol actuació que puga afectar els béns inclosos en l'Inventari de Béns Immobles del Patrimoni Cultural Valencià, de la conselleria de Cultura, existents en l'àmbit del paratge, haurà d'obtenir l'informe favorable previ de la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural. Igualment les rehabilitacions i actuacions sobre construccions tradicionals existents en l'àmbit del pla especial hauran de tenir l'informe favorable previ de la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural.
3. Els elements i conjunts considerats recursos arqueològics i historicoartístics podran acollir usos turisticorecreatius, sempre que aquests no impliquen la pèrdua dels seus valors científics i culturals i després de l'obtenció prèvia de l'informe favorable de la conselleria de competent en matèria de cultura.
4. Si amb motiu de la realització de reformes, demolicions, transformacions o excavacions en immobles no compresos en zones arqueològiques o paleontològiques o en espais de protecció o àrees de vigilància arqueològica o paleontològica aparegueren restes d'aquesta naturalesa o indicis de la seua existència, el promotor, el constructor i el tècnic director de les obres estaran obligats a suspendre immediatament els treballs i a comunicar la troballa en els termes preceptuats en l'article 65 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, el règim dels quals s'aplicarà íntegrament. Tractant-se de béns mobles, la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural, en el termini de deu dies des que tinga coneixement de la troballa, podrà acordar la continuació de les obres, amb la intervenció i vigilància dels serveis competents, establint el pla de treball. O bé, quan ho considere necessari per a la protecció del patrimoni arqueològic o paleontològic i, en tot cas, quan la troballa es referisca a restes arqueològiques de construccions històriques o artístiques o a restes i vestigis fòssils de vertebrats, prorrogarà la suspensió de les obres i determinarà les actuacions arqueològiques o paleontològiques que hagen de realitzar-se. En qualsevol cas, haurà de donar compte de la seua resolució a l'ajuntament corresponent. La suspensió no podrà durar més del temps imprescindible per a la realització de les actuacions esmentades. S'aplicaran les normes generals sobre responsabilitat de les administracions públiques per a la indemnització, si és el cas, dels perjudicis que la pròrroga de la suspensió puga ocasionar.
SECCIÓ 7ª
PROTECCIÓ DELS CAMINS RAMADERS
Article 27. Conservació i defensa dels camins ramaders
1. Qualsevol actuació que es duga a terme i que puga afectar els camins ramaders haurà de complir el que estableix la Llei 3/1995, de 23 de març, de Camins Ramaders.
2. Es fomentarà la designació d'interés natural d'aquells camins ramaders presents en l'àmbit d'aquest pla, d'acord amb el que estableix l'article 17 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais Naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
SECCIÓ 8ª
PROTECCIÓ DE COVES
I ELEMENTS D'INTERÉS GEOLÒGIC
Article 28. Protecció de coves i elements d'interés geològic
1. Es consideren d'especial protecció tots aquells elements de singular interés geològic i geomorfològic, com també les coves i els avencs presents dins de l'àmbit del paratge.
2. En general, aquest pla està subjecte al que dispose la legislació sectorial que s'aplique a cadascun dels elements considerats dins d'aquest article.
3. Per a les coves i els avencs presents en l'àmbit del paratge caldrà ajustar-se al que disposa el Decret 65/2006, de 12 de maig, del Consell, pel qual es desenvolupa el règim de protecció de les coves i s'aprova el Catàleg de coves de la Comunitat Valenciana. En especial, s'hauran de respectar els perímetres de protecció esmentats en l'article 9 del decret indicat.
CAPÍTOL II
NORMES SOBRE REGULACIÓ D'ACTIVITATS
I INFRAESTRUCTURES
SECCIÓ 1ª
ACTIVITATS EXTRACTIVES I MINERES
Article 29. Activitats extractives i mineres
Es prohibeix la realització d'activitats extractives i mineres en l'àmbit del PE.
SECCIÓ 2ª
ACTIVITATS AGRÀRIES
Article 30. Concepte
A l'efecte d'aquest pla, es consideren agràries les activitats relacionades directament amb l'explotació econòmica dels recursos vegetals cultivats, amb l'ús de mitjans tècnics i instal·lacions que no comporten, ni tinguen com a conseqüència, la transformació del seu estat o de les seues característiques essencials.
Article 31. Tipus de cultius i incompatibilitats
1. Es consideren compatibles, en l'àmbit del pla, el manteniment de les activitats agràries que es registren en el moment de l'aprovació d'aquest, sempre que siguen compatibles amb el planejament en vigor en aquell moment i hagen obtingut les autoritzacions que els corresponguen i avaluació d'impacte ambiental, si és el cas.
2. Es prohibeix l'ampliació de la superfície de les àrees actualment existents dedicades a l'activitat agrícola. El cultiu d'espècies forestals de caràcter intensiu únicament podrà efectuar-se sobre aquestes àrees.
3. A l'efecte previst en l'apartat anterior, no es consideren sotmesos a l'activitat agrícola els terrenys el cultiu dels quals haja sigut abandonat per un termini superior a 10 anys o que hagen adquirit signes inequívocs de la seua vocació forestal.
4. Es prohibeixen, amb caràcter general, les pràctiques agrícoles sota la modalitat d'hivernacle o túnel.
Article 32. Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats agropecuàries
1. Les construccions i instal·lacions vinculades a l'explotació agrària existents en el moment de l'aprovació d'aquestes normes podran continuar exercint la seua activitat d'acord amb la normativa sectorial aplicable, si bé no podran ampliar la superfície ocupada per aquestes.
2. Es prohibeix, amb caràcter general, tot tipus d'edificació de nova planta, com també construccions i instal·lacions vinculades a l'explotació agrària (magatzems de productes i maquinàries, quadres, estables, etc.), o a la primera transformació de productes (assecadors, serradores, etc.).
Article 33. Productes fitosanitaris
L'ús de productes fitosanitaris haurà d'ajustar-se a les normes i els plans sectorials que siguen d'aplicació, d'acord amb els períodes, les limitacions i les condicions establits pels organismes competents. Es tractarà d'evitar l'ús de productes fitosanitaris convencionals, i en concret es prohibeixen els herbicides volàtils de qualsevol tipus.
SECCIÓ 3ª
ACTIVITATS RAMADERES
Article 34. Concepte i règim general d'ordenació
1. Es consideren ramaderes les activitats relacionades amb l'explotació, la cria, la reproducció i l'aprofitament de les espècies animals. Amb caràcter general, l'exercici d'aquesta activitat s'haurà de sotmetre a les normes i els plans sectorials que siguen d'aplicació.
2. L'ordenació de la ramaderia extensiva sobre terrenys forestals haurà de realitzar-se, almenys, tenint en compte les condicions següents:
a) Delimitació d'àrees fitades.
b) Definició de la càrrega ramadera aplicable a les distintes zones.
c) Disseny d'un sistema de rotació per a evitar el sobrepasturatge.
d) En tot cas, les activitats ramaderes hauran de ser compatible amb els usos didàctics i recreatius del paratge.
3. Segons s'estableix en l'article 4 del Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell, pel qual s'estableixen normes generals de protecció en terrenys forestals incendiats, els terrenys forestals que hagen patit els efectes d'un incendi no podran ser destinats al pasturatge, almenys, durant els cinc anys posteriors a aquest.
Article 35. Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats ramaderes
1. Queden prohibides les construccions ramaderes de nova planta en l'àmbit del paratge. Aquesta prohibició s'estén tant a la ramaderia intensiva estabulada com a les construccions lligades a les explotacions extensives o semiextensives, com ara pletes, corrals i dormidors.
2. Les construccions i instal·lacions ramaderes existents en el moment de l'aprovació d'aquestes normes podran continuar exercint la seua activitat d'acord amb la normativa sectorial aplicable, si bé no podran ampliar la superfície ocupada.
SECCIÓ 4ª
APROFITAMENT FORESTAL
Article 36. Terreny forestal
1. A l'efecte d'aquest pla, es consideren forests o terrenys forestals els així definits en l'article 2 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana.
2. Es promourà la firma de convenis, consorcis o qualsevol altra figura prevista per la legislació, entre l'administració forestal i els ajuntaments per a la realització de labors de reforestació i regeneració, treballs i tractaments de prevenció i extinció de plagues i malalties i de prevenció d'incendis.
Article 37. Repoblació forestal
Sense perjudici del que disposa l'article 20 d'aquestes normes, la repoblació de terrenys forestals haurà d'ajustar-se a les normes i els plans sectorials que siguen d'aplicació.
Article 38. Aprofitaments forestals
1. Es consideren, a l'efecte d'aquest pla, aprofitaments forestals les fustes, productes de selecció, llenyes, corfes, pastos, fruits, llavors, plantes aromàtiques, medicinals i condimentaries, bolets i la resta de productes que es generen en els terrenys forestals. Aquests aprofitaments requeriran de l'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient, sense perjudici del que disposa l'article 19 d'aquestes normes.
2. Els aprofitaments forestals en l'àmbit del paratge hauran d'ajustar-se al que disposen les normes i plans sectorials que siguen d'aplicació.
3. Es prohibeix, amb caràcter general, la transformació a usos agrícoles dels terrenys forestals.
4. L'aprofitament de pastos podrà limitar-se quan es puga derivar un risc per a la conservació dels sòls o hi haja arbres joves, especialment a zones repoblades o en procés de regeneració.
5. D'acord amb el que disposa l'article 82 del Reglament de la Llei forestal de la Comunitat Valenciana, l'extracció de productes forestals es realitzarà exclusivament a través de vies prèviament autoritzades per l'administració forestal.
Article 39. Incendis forestals
1. En general, i en matèria d'incendis forestals, aquest pla està subjecte al que determina la legislació sectorial específica en la matèria.
2. En particular, s'establiran les mesures necessàries per al manteniment de les infraestructures de prevenció i extinció d'incendis, com ara neteja dels tallafocs, manteniment de les pistes, construcció de basses, etc.
3. Sense perjudici del que disposa la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, el Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell, pel qual s'estableixen normes generals de protecció en terrenys forestals incendiats, estableix en l'article 4 que els terrenys forestals que hagen patit els efectes d'un incendi no es podran destinar al pasturatge en els cinc anys següents.
4. Tant en els plans locals de prevenció d'incendis forestals, que són preceptius per l'article 38 del Reglament de la Llei Forestal de la Comunitat Valenciana, com en els plans d'actuació municipal enfront del risc d'incendis, regulats en el Decret 163/1998, de 6 d'octubre, del Consell, que afecten el paratge, hauran de considerar aquest com una àrea d'especial protecció i prioritat de defensa a què es fa referència en l'article 140 del Decret 98/1995 ante-riorment esmentat.
SECCIÓ 5ª
ACTIVITAT CINEGÈTICA
Article 40. Normes generals
1. L'activitat cinegètica es considera compatible en l'àmbit del pla especial, quedant subjecta als períodes i condicions establits en la legislació sectorial específica i articles següents.
2. En particular, la caça està permesa en aquells terrenys que actualment compleixen les condicions legals establides per a aquesta activitat.
Article 41. Ordenació cinegètica
1. En general, i en matèria d'ordenació cinegètica, aquest pla està subjecte al que disposa la legislació sectorial que siga d'aplicació.
2. Es fomentarà l'establiment de les zones de reserva cinegètica dels tancats de què formen part els terrenys inclosos al paratge, dins de l'àmbit d'aquest.
3. Sense perjudici del que disposa la regulació sectorial sobre períodes de veda i espècies cinegètiques en la Comunitat Valenciana, la conselleria competent en matèria de medi ambient podrà determinar, en l'àmbit del pla, si així ho requereix l'estat dels recursos cinegètics, limitacions específiques en les espècies abatibles i períodes hàbils.
4. L'ús cinegètic del paratge haurà de ser compatible amb els usos didàctics i recreatius.
SECCIÓ 6ª
ACTIVITAT INDUSTRIAL
Article 42. Activitat industrial
Per considerar-se incompatible amb els objectes de protecció d'aquest pla, queda prohibida l'activitat industrial de qualsevol tipus, incloent les instal·lacions de magatzematge o primera transformació de productes primaris.
SECCIÓ 7ª
ÚS PÚBLIC DEL PARATGE
A) PLA D'ÚS PÚBLIC DEL PARATGE
Article 43. Pla d'ús públic del paratge
1. Es fomentarà l'elaboració d'un Pla d'ús públic del paratge, el qual haurà de contenir les determinacions necessàries per a l'ordenació i la gestió de les activitats lligades al gaudi ordenat i a l'ensenyament dels valors ambientals i culturals del paratge efectuades tant per iniciativa pública com privada o mixta.
2. L'ús públic del paratge haurà de ser concorde amb els usos permesos en sòl no urbanitzable protegit segons la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, en especial, en relació amb les activitats recreatives i esportives, que puguen dur-se a terme en l'àmbit del pla especial.
3. L'elaboració del Pla d'ús públic del paratge comportarà la realització dels corresponents estudis en què s'avalue la incidència que el desenvolupament d'aquest tipus d'activitats pot tenir sobre els valors naturals que van motivar la declaració del paratge natural municipal, a fi d'evitar impactes negatius sobre aquests.
4. Aquest pla d'ús públic haurà de contenir necessàriament la regulació de la pràctica d'activitats de muntanya com ara senderisme, escalada, etc. en l'àmbit del paratge. A aquest efecte, establirà els llocs i períodes en què es podran efectuar aquestes activitats sense perjudici per als valors naturals del paratge. S'haurà d'ajustar, en tot cas, al que disposa el Decret 179/2004, de 24 de setembre, del Consell, de regulació del senderisme i esports de muntanya de forma compatible amb la conservació del medi natural, o la legislació vigent en matèria de senderisme i esports de muntanya.
5. En el Pla d'ús públic del paratge s'haurà de concretar l'organisme competent i el règim de gestió de les instal·lacions recreatives del paratge.
6. El Pla d'ús públic del paratge haurà d'incloure un pla de recollida de residus i neteja de les zones d'esplai. En el pla s'hauran de determinar, per a la posterior senyalització, les vies d'accés al paratge, les zones d'aparcament, els camins no transitables amb vehicles i les sendes.
7. El Pla d'ús públic del paratge establirà una ordenació i zonificació detallada a fi de regular les activitats de recreació concentrat i les activitats esportives establides en els articles 47 i 50, respectivament. De la mateixa manera, es regularan les activitats recreatives i d'esplai vinculades a construccions, definint les àrees destines amb aquest fi, i en aquest cas caldrà l'obtenció de l'informe favorable del Servei de Parcs Naturals al respecte.
8. El Pla d'ús públic del paratge s'haurà de complementar amb actuacions de promoció i conscienciació social sobre els aspectes ambientals d'aquest.
9. El Pla d'ús públic del paratge l'haurà d'aprovar la Comissió Coordinadora per a la Gestió del Paratge amb l'informe vinculant de la conselleria competent en matèria de medi ambient. Prèviament a l'aprovació s'hauran de demanar els informes que siguen necessaris a fi de garantir la seguretat i la integritat de les persones davant del risc d'avingudes o d'incendis, i s'hauran d'adoptar les mesures que establisquen els òrgans competents.
B) ALLOTJAMENT TURÍSTIC I ALTRES ACTIVITATS HOSTALERES I RECREATIVES VINCULADES A CONSTRUCCIONS
Article 44. Campaments de turisme o càmpings
Es prohibeixen els càmpings i campaments públics i privats en tot l'àmbit del paratge natural.
Article 45. Activitats recreatives i d'esplai vinculades a construccions
1. Únicament s'autoritzaran les activitats recreatives i d'esplai vinculades a construccions que no vagen en contra de les finalitats establides en la Llei d'espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
2. Només es permetran en les àrees preparades a aquest efecte.
3. Tindran la consideració d'equipaments públics i les explotarà directament o indirectament l'ajuntament afectat, amb l'aplicació de mesures correctores en matèria de contaminació acústica, eliminació de barreres arquitectòniques i d'espectacles públics, seguretat i higiene. Entre les mesures correctores orientades a la prevenció d'incendis s'haurà de disposar d'un servei de recollida de fems en les àrees d'esplai, el qual actuarà de forma periòdica i quan es preveja una afluència extraordinària de persones al paratge.
Article 46. Instal·lacions i adequacions
Sense perjudici del que disposa l'article 10 de la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, les activitats i instal·lacions turístiques, recreatives, esportives, d'oci i esplai queden subjectes, amb caràcter general i d'acord amb les prohibicions i cauteles assenyalades en les normes particulars d'aquest pla, a les determinacions següents:
- Es prohibeix la construcció d'instal·lacions esportives en l'àmbit del paratge.
- Les instal·lacions o edificacions de caràcter recreatiu hauran de recolzar-se preferentment sobre construccions preexistents i evitar, en la mesura que siga possible, les edificacions de nova planta. Així, en cas de necessitar una nova edificació per a ús públic es considera adequada la pallissa localitzada a les proximitats del refugi forestal Mas de Falcó. En tot cas, la posada en ús de l'edificació haurà de resoldre adequadament la depuració dels seus abocaments i la gestió dels seus residus sòlids.
C) ACTIVITATS RECREATIVES NO VINCULADES A CONSTRUCCIONS
Article 47. Gaudi concentrat
El gaudi concentrat es defineix com aquell que es desenvolupa en un espai habilitat per a activitats recreatives, dotat amb equipaments d'escassa entitat com a taules, bancs i papereres.
Es produirà exclusivament en les zones habilitades a aquest efecte, sempre que no produïsca minva en els valors naturals i paisatgístics existents en la zona.
Article 48. Circulació motoritzada al paratge
1. Amb caràcter general, es prohibeix la circulació motoritzada fora de les carreteres i els camins agrícoles i forestals del paratge, excepte en els casos següents:
- Vehicles autoritzats per l'ajuntament.
- Vehicles amb fins d'aprofitament agrari i forestal.
- Vehicles de les administracions públiques que circulen com a conseqüència de necessitats del servei o de la realització d'activitats de manteniment de les infraestructures, serveis públics, etc.
- Vehicles que realitzen serveis de rescat, emergència o qualsevol altre de naturalesa pública.
- Vehicles de les forces i cossos de seguretat de l'Estat.
2. La Comissió Coordinadora per a la Gestió del Paratge podrà limitar l'accés al públic a determinades àrees quant a la seua fragilitat, per a evitar molèsties a la fauna, o per raons referides a la conservació de valors i recursos naturals que es motiven justificadament.
Article 49. Acampada lliure
Es prohibeix l'acampada lliure en tot l'àmbit del paratge.
Article 50. Activitats esportives organitzades
1. Qualsevol activitat esportiva organitzada per entitats públiques o privades fora dels espais habilitats per a aquest fi en l'àmbit del paratge requerirà l'autorització prèvia de l'ajuntament o ajuntaments afectats.
2. Es permet la realització d'esports pels particulars que no requerisquen la utilització d'elements sorollosos o puguen causar danys a la fauna i flora present en la zona.
3. Es prohibeix, amb caràcter general, la pràctica d'activitats motoritzades amb fins esportius o lúdics, com ara motocròs, trial, quads i semblants.
4. Aquestes activitats s'exerciran sempre que no produïsca minva en els valors naturals i paisatgístics existents en la zona.
SECCIÓ 8ª
ACTIVITATS D'URBANITZACIÓ I EDIFICACIÓ
Article 51. Urbanisme
Aquest pla especial, als efectes urbanístics, manté la classificació del sòl de la totalitat del paratge natural municipal com a sòl no urbanitzable protegit.
Article 52. Edificació
1. Sense perjudici del que estableix la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, es prohibeix la construcció d'edificacions de nova planta, amb les excepcions següents: les edificacions que puguen preveure's com a equipament públic i edificacions destinades a serveis públics relacionats amb la gestió del paratge o amb les activitats de gestió dels recursos ambientals sempre que no siga possible la seua instal·lació en un altre tipus de sòl fora de l'àmbit del paratge, i sempre que s'adapten als requisits establits en el planejament general o es tracte d'instal·lacions portàtils o desmuntables.
2. Amb caràcter general, es permet en tot l'àmbit del paratge la rehabilitació o reconstrucció d'edificacions preexistents sempre que l'ús a què es destinen les mateixes estiga permés per la normativa del pla especial, en funció de la zona que es tracte, havent d'obtenir, en qualsevol cas, l'informe favorable del Servei de Parcs Naturals. S'haurà de respectar, en el seu disseny i composició, l'entorn en què s'enclaven. A fi de garantir la deguda adaptació paisatgística d'aquestes edificacions al seu entorn, podrà exigir-se l'aportació de les anàlisis d'impacte sobre el medi en què es localitzen, incloent la utilització de documents gràfics.
3. Les obres que es duguen a terme en construccions o edificacions catalogades s'hauran d'ajustar al que estableix el planejament urbanístic vigent.
SECCIÓ 9ª
INFRAESTRUCTURES
Article 53. Normes generals sobre les obres d'infraestructures
1. Es prohibeix, amb caràcter general, la realització d'infraestructures de qualsevol tipus, com ara línies elèctriques i de telecomunicacions, viaris, abocadors de residus sòlids, etc., excepte les previstes en el programa d'actuacions del pla d'ús públic o les destinades al servei d'instal·lacions i activitats autoritzades en el pla, al compliment dels objectius en ell plantejats, com també aquelles destinades a l'interés general.
2. La realització d'obres per a la instal·lació, manteniment o remodelació d'infraestructures de qualsevol tipus haurà d'atenir-se, a més de les disposicions de les normatives sectorials aplicables, els requisits genèrics següents:
- Els traçats i emplaçaments hauran de realitzar-se tenint en compte les condicions ecològiques i paisatgístiques del territori, a fi d'evitar la creació d'obstacles a la lliure circulació de les aigües o el rebliment d'aquestes, degradació de la vegetació natural o impactes paisatgístics.
- Durant la realització de les obres hauran de prendre's les precaucions necessàries per a evitar la destrucció de la coberta vegetal, havent de procedir, a la terminació de les obres, a la restauració del terreny i a la coberta vegetal. Així mateix, s'evitarà la realització d'obres en aquells períodes en què puguen comportar alteracions i riscos per a la fauna.
Les autoritzacions i la resta de requisits que específicament s'assenyalen per a la realització d'infraestructures hauran d'obtenir-se, en tot cas, amb caràcter previ a l'atorgament de la llicència urbanística.
Article 54. Pla d'acció territorial de Caràcter Sectorial, Pla eòlic de la Comunitat Valenciana
A aquest respecte, caldrà ajustar-se al que estableix el Pla d'acció territorial de Caràcter Sectorial, Pla eòlic de la Comunitat Valenciana, aprovat mitjançant Acord de 26 de juliol de 2001, del Consell, que qualifica com a zona no apta per a l'aprofitament eòlic l'àmbit del paratge.
Article 55. Estudi d'impacte ambiental
A més dels supòsits previstos en la legislació d'impacte ambiental i en l'article 162 del Reglament de la Llei forestal de la Comunitat Valenciana, queden sotmesos al procediment d'estimació d'impacte ambiental, d'acord amb el Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell, modificat pel Decret 32/2006, de 10 de març, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'impacte ambiental, les carreteres, camins i pistes forestals o les seues ampliacions, quan no estiguen sotmeses al procediment d'avaluació d'impacte ambiental, incloent així mateix les necessàries per a la defensa contra incendis forestals.
SECCIÓ 10a
ACTIVITATS D'INVESTIGACIÓ
Article 56. Promoció de les activitats d'investigació
1. Amb independència del potencial ús públic del paratge com a recurs utilitzable en la investigació bàsica sobre el medi físic, el territori i l'ambient socioeconòmic i cultural, a disposició en forma ordenada dels investigadors i les entitats i organismes especialitzats, els ajuntaments afectats, en col·laboració amb la conselleria competent en matèria de medi ambient, per a una millor gestió i administració de l'espai protegit, promouran la realització d'activitats d'investigació aplicada en matèria de coneixement i gestió dels recursos ambientals i culturals.

2. Aquestes activitats podran realitzar-se, atenent a les seues característiques i als requeriments en mitjans humans i materials, amb mitjans propis de les administracions públiques competents o mitjançant les oportunes col·laboracions amb entitats i organismes científics, tècnics o acadèmics. A aquest respecte, se signaran, amb els oportuns organismes i entitats científiques i acadèmiques, els convenis o acords de col·laboració necessaris.
3. Les matèries prioritàries d'investigació aplicada en l'àmbit del paratge són les següents, en relació oberta que podrà adaptar-se a les necessitats de la gestió de l'espai protegit:
a) Investigació bàsica sobre les espècies de flora i fauna autòctona.
b) Desenvolupament de programes de conservació, recuperació i gestió d'espècies de flora i fauna considerades d'interés especial pel seu caràcter endèmic, rar o amenaçat, com també sobre les condicions per a la recuperació o millora dels seus hàbitats.
c) Investigació etnogràfica i etnològica sobre el medi humà tradicional del paratge.
d) Investigació sobre mètodes d'administració i gestió dels recursos naturals des de distintes perspectives: jurídica, administrativa i econòmica.
e) Mètodes de gestió de l'ús públic del paratge, des dels punts de vista tècnic, sociològic, econòmic i empresarial.
4. La Comissió Coordinadora per a la Gestió del Paratge facilitarà el coneixement i promourà la divulgació dels treballs d'investigació realitzats en l'àmbit del paratge.
Article 57. Autoritzacions
Sense perjudici del règim general d'autoritzacions que figura en les disposicions generals d'aquesta normativa, s'estableix el règim específic següent per a la realització, per persones o entitats alienes als ajuntaments afectats o a la conselleria competent en matèria de medi ambient, d'activitats o projectes d'investigació que tinguen com a objecte els recursos ambientals i culturals del paratge:
a) Les actuacions que afecten directament o indirectament la flora, fauna o els hàbitats protegits requeriran l'autorització prèvia dels ajuntaments afectats. Amb aquesta finalitat, la persona o entitat que haja de realitzar l'activitat investigadora haurà d'acompanyar a la sol·licitud una memòria del projecte d'investigació que s'haja de desenvolupar.
b) Les autoritzacions podran contenir condicions o restriccions per a l'execució del projecte. Cap la seua revocació si les investigacions s'aparten del que estableix la memòria del projecte presentat, o si les labors d'investigació s'han dut a terme vulnerant les directrius establides per l'autorització.
c) Una vegada realitzat l'estudi científic autoritzat, la persona o l'entitat autoritzada haurà de presentar informe davant de la Comissió Coordinadora per a la Gestió del Paratge sobre els resultats, com també sobre qualsevol altra dada que puga ser interessant des del punt de vista científic o de gestió de l'espai natural. En el cas que els treballs d'investigació autoritzats siguen publicats, el director del projecte haurà d'aportar un exemplar de la publicació.
d) Les autoritzacions atorgades per a l'anellament científic d'aus no exclouen de la necessitat que l'anellador obtinga els permisos corresponents dels particulars, si és el cas.
e) Els promotors de projectes d'investigació sobre els valors naturals i culturals del paratge que, per no afectar directament la flora, la fauna o els hàbitats protegits, no requereixen autorització prèvia, hauran de comunicar, això no obstant, als ajuntaments afectats l'existència del projecte, i facilitar-los l'accés als resultats de les investigacions amb destinació al fons documental del paratge.
TÍTOL III
NORMES PARTICULARS DE REGULACIÓ
D'USOS I ACTIVITATS
CAPÍTOL I
CONCEPTE I ASPECTES GENERALS
Article 58. Concepte
1. A l'efecte de particularitzar les normes protectores establides mitjançant aquest PE, s'ha distingit l'àmbit amb les següents zones per a definir els tractaments específics més ajustats a les seues necessitats protecció, conservació i millora: àrea forestal i àrea d'ús públic.
2. Les determinacions inherents a aquestes categories de protecció constitueixen la referència normativa bàsica a l'hora d'establir els usos i activitats permeses i prohibides per aquest PE.
Article 59. Interpretació
1. En tot allò no regulat en aquestes normes particulars s'aplicaran les disposicions contingudes en les Normes Generals de Regulació d'usos i activitats.
2. En la interpretació de la normativa prevaldran les normes particulars sobre les generals.
CAPÍTOL II
ÀREA FORESTAL
Article 60. Caracterització
1. Es tracta d'una zona d'alt valor natural els ecosistemes del qual proporcionen recer a un ampli espectre d'espècies d'interés ecològic.
2. Els objectius plantejats per a aquesta categoria de protecció es poden sintetitzar en:
- Preservar la qualitat ambiental.
- Conservació de la vegetació existent, potenciació d'aquesta i de la seua regeneració natural.
- Mantenir els processos ecològics essencials i la diversitat biològica del paratge.
- Conservar i restaurar les fites paisatgístiques existents.
3. Plantejar aquests objectius implica, necessàriament, una limitació de les possibilitats d'ús públic, i es permeten únicament aquells usos compatibles amb els objectius proposats, sobretot els de tipus científic i cultural.
Article 61. Localització
Comprén la major part de l'àmbit del paratge. Aquest espai queda assenyalat i delimitat en el corresponent pla d'ordenació d'aquest PE.
Article 62. Usos permesos
1. Es consideren usos permesos, amb caràcter general, tots aquells destinats a afavorir la conservació i potenciació dels valors naturals i al manteniment dels processos ecològics essencials i la diversitat biològica.
2. Queden específicament permesos els usos següents:
a) Tractaments de millora i conservació de la vegetació, com ara cures culturals i netes, eliminació selectiva del matoll i en especial mesures per a afavorir la regeneració natural.
b) Els usos i actuacions destinades a millorar les condicions naturals i paisatgístiques d'aquest espai o a facilitar la realització d'activitats científiques, didàctiques i recreativo-naturalístiques. Incloent actuacions i adequacions didacticonaturalístiques de caràcter extensiu, com ara marcatge i senyalització d'itineraris i enclavaments singulars visitables o miradors.
c) Obres i actuacions de millora de fonts i punts d'aigua, tant per a ús públic com per a la fauna.
d) Repoblació forestal, amb l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
e) Instal·lacions provisionals per a l'execució d'obres públiques. Prèviament a l'obtenció de la llicència urbanística, requeriran l'informe favorable de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
f) Sense perjudici del que disposa l'article 19 d'aquestes normes, es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits, llavors i plantes silvestres de consum tradicional, com ara bolets, mores, etc., sense perjudici de les limitacions específiques que la conselleria competent en matèria de medi ambient puga establir quan resulte perjudicial, per la seua intensitat o altres causes, per a la flora o fauna. En qualsevol cas, queda prohibida l'arrancada de la planta, i haurà de recol·lectar-se mitjançant tallada.
g) Infraestructures de defensa contra incendis forestals i si és el cas, les obres de captació d'aigües destinades a aquesta. Prèviament a l'obtenció de la llicència urbanística haurà de disposar de l'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
h) Construcció i condicionament de pistes i camins forestals destinats exclusivament a la lluita contra incendis forestals, sempre que hagen sigut previstos en el pla de prevenció d'incendis tal com preveu l'article 55 de la Llei forestal de la comunitat Valenciana.
i) L'activitat cinegètica tal com es preveu en les disposicions de les Normes Generals de regulació d'usos i activitats d'aquest PE.
Article 63. Usos prohibits
1. Es consideren usos prohibits, amb caràcter general, tots els que comporten la degradació del medi o dificulten la realització dels usos permesos. En especial, es prohibeixen tots aquells usos i actuacions que no es troben directament vinculats a la millora i conservació de la riquesa biològica de la zona o a l'exercici d'activitats científiques i naturalístiques.
2. Queden específicament prohibits en aquests espais:
a) Actuacions o activitats relacionades amb l'extracció d'àrids i terres per a l'explotació dels recursos miners.
b) Construccions i instal·lacions industrials i residencials de qualsevol tipus, excepte el que preveu l'article 53 d'aquesta normativa.
c) Actuacions i instal·lacions de caràcter turisticorecreatiu, excepte les adequacions didacticonaturalístiques previstes en l'article anterior.
d) Suports de publicitat exterior de qualsevol tipus, com també qualsevol forma de publicitat, excepte indicadors de caràcter institucional destinats a proporcionar informació sobre la zona, sense que comporten deteriorament del paisatge.
e) Obres o magatzems i instal·lacions relacionades amb l'explotació agrícola o ramadera. Inclouen hivernacles, i infraestructures de servei a aquestes, com també instal·lacions d'emmagatzemament o primera transformació de productes forestals.
f) Infraestructures de qualsevol tipus, excepte les directament vinculades a la prevenció i el control d'incendis forestals o destinades al servei d'edificacions o instal·lacions permeses, les previstes en les normatives sectorials, com també aquelles destinades a l'interés general.
g) Instal·lacions esportives de qualsevol tipus, com també activitats esportives que puguen comportar degradació del medi natural, particularment les que impliquen la utilització de vehicles de motor.
h) L'abocament de residus sòlids o líquids de qualsevol tipus que puguen contribuir a deteriorar la qualitat de les aigües, el sòl o paisatge.
i) Es prohibeix l'ús del foc amb qualsevol finalitat en tot l'àmbit de l'àrea forestal, com també tirar fòsfors, puntes de cigarret i l'ús de cartutxos de caça proveïts de tacs de paper.
CAPÍTOL III
ÀREA D'ÚS PÚBLIC
Article 64. Caracterització
1. Comprén el refugi forestal Mas de Falcó, el seu entorn i l'edifici situat uns metres més amunt del refugi, que actualment s'utilitza com a pallissa.
2. Es tracta una zona que pel seu ús actual, la seua particular ubicació i per les seues característiques compleix alguna de les funcions següents:
- Una funció social com a lloc d'esplai. Es tracta de zones que s'han habilitat i presenten unes condicions òptimes per a l'exercici d'activitats recreatives.
- Una funció didacticonaturalística. Per les seues característiques ecologicoambientals, es proposa la seua utilització amb fins didàctics, promocionant les activitats naturalístiques i l'ús públic basat en els recursos naturals, fomentant el respecte cap al medi en què es basen.
3. Aquesta àrea s'ha preparat per a acollir un cert grau d'ocupació i utilització. S'han realitzat tractaments de poda i neteja al voltant de les edificacions a fi de reduir el risc d'incendi que pot comportar l'ús públic, i al mateix temps s'ha tractat de conservar el seu valor paisatgístic integrant-lo en l'espai que l'envolta.
Article 65. Localització
Aquest espai se situa en la part oriental del paratge, en la forest Mas de Falcó. No obstant això, queda assenyalat i delimitat en els corresponents plans d'ordenació d'aquest PE.
Article 66. Usos o activitats permeses
1. Els usos recreatius lligats al gaudi de la naturalesa, sempre que s'ajusten a les normes generals i particulars d'aquest PE, com també a les normatives sectorials aplicables.
2. Amb caràcter general, les activitats d'oci i recreatives que defineixen l'ús específic de l'àrea, les dotacions, infraestructures i serveis per al control i manteniment del medi.
3. Àrees de picnic.
4. Acampades realitzades en l'entorn del refugi Mas de Falcó quan es tinga el permís de l'Ajuntament de Castellfort i de la conselleria amb competències en matèria de medi ambient.
5. Instal·lacions d'educació i interpretació ambiental.
6. Instal·lacions vinculades a l'administració i gestió dels recursos ambientals del paratge.
7. Obres i actuacions de millora de fonts i punts d'aigua, tants per a ús públic com per a la fauna.
8. Elements de mobiliari urbà com ara bancs, taules i papereres, com també indicadors de caràcter institucional relacionats amb l'ús públic del paratge i la gestió de l'àmbit territorial objecte del PE.
9. Ús del foc en els llocs adequats i autoritzats a aquest efecte.
Article 67. Usos o activitats prohibides
1. En general, quants comporten una degradació ambiental o paisatgística d'aquests espais o dificulten la realització dels usos preferents.
2. Queden especialment prohibits:
a) La construcció o instal·lació d'obres relacionades amb l'explotació de recursos vius.
b) Usos i activitats que comporten un notable impacte paisatgístic o ecològic.
c) La instal·lació de suports de publicitat o altres elements anàlegs, excepte aquells indicadors d'activitats, establiments i llocs que es consideren necessaris per a la correcta gestió del paratge. En tot cas caldrà ajustar-se a les normes que s'establisquen de disseny i la instal·lació.
d) La construcció d'edificacions de qualsevol tipus.
e) La utilització de foc mitjançant fogones, fogueres, etc.
f) L'activitat cinegètica.
TÍTOL IV
NORMES PER A LA GESTIÓ DEL PARATGE NATURAL
Article 68. Règim general
1. L'administració i la gestió del paratge natural municipal correspon als ajuntaments de Castellfort, Cinctorres i Portell de Morella. Amb aquest fi es crearà la Comissió Coordinadora per a la Gestió del Paratge, que estarà constituïda pels regidors competents en matèria de medi ambient dels esmentats ajuntaments. Anualment i de manera rotativa, un d'aquests regidors exercirà el càrrec de representant de la comissió.
Seran funcions del representant de la Comissió Coordinadora per a la Gestió del Paratge formular propostes i iniciatives per a la millora del paratge, elaborar la memòria anual de gestió conjunta del paratge, com també convocar les sessions ordinàries.
La Comissió Coordinadora es reunirà amb una periodicitat mínima quadrimestral en sessió ordinària, o en sessió extraordinària per iniciativa de qualsevol dels seus membres amb una antelació mínima de 48 hores.
2. La conselleria competent en matèria de medi ambient podrà prestar als ajuntaments l'assistència tècnica necessària i l'assessorament per a la gestió del paratge natural municipal.
3. El règim de gestió del paratge atendrà el marc establit amb caràcter genèric per als paratges naturals municipals per la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, com també a les determinacions específiques que estableix en la matèria el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels Paratges Naturals Municipals.
4. La gestió del paratge, quant al funcionament d'instal·lacions, equipaments i serveis, podrà delegar-se d'acord amb el que preveu la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Aquesta gestió també podrà encomanar-se a altres entitats de dret públic o concertar-se amb institucions o entitats de naturalesa privada.
5. Els ajuntaments afectats podran promoure, per a assegurar la participació efectiva en la gestió del paratge dels agents socials i econòmics implicats i d'altres administracions públiques, la constitució d'una entitat mixta amb participació de les administracions autonòmiques i locals i del sector privat, tal com una fundació, un consorci o un altre tipus de figura prevista en la legislació vigent.
Article 69. Consell de Participació del Paratge Natural Municipal
Com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, amb la finalitat de col·laborar en la gestió i canalitzar la participació dels propietaris i interessos socials i econòmics afectats, es crearà el Consell de Participació del Paratge Natural Municipal Rambla de Sellumbres, segons s'establirà en l'acord de declaració del paratge, atenint-se d'aquesta manera al que preveu l'article 7.3 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels Paratge Naturals Municipals.
TÍTOL V
MECANISME DE FINANÇAMENT
Article 70. Règim general
1. El finançament del paratge natural municipal correrà per compte dels ajuntaments de Castellfort, Cinctorres i Portell de Morella.
2. Els ajuntaments implicats habilitaran en els seus pressupostos els crèdits necessaris per a la correcta gestió del paratge natural municipal.
3. La conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits podrà participar en el finançament del paratge natural municipal, d'acord amb l'article 10 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals, sense perjudici dels mitjans econòmics que poden aportar altres entitats públiques o privades que puguen tenir interés a coadjuvar al manteniment del paratge natural municipal.
TÍTOL VI
RÈGIM SANCIONADOR
Article 71. Règim sancionador
1. La inobservança o la infracció de la normativa aplicable al paratge natural municipal serà sancionada de conformitat amb la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, sense perjudici del que siga exigible en via penal, civil o de qualsevol altre ordre en què puga incórrer.
2. Els infractors estaran obligats, en tot cas, a reparar els danys causats i restituir els llocs i elements alterats a la seua situació inicial.

linea