Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

LLEI 6/2015, de 2 d'abril, de la Generalitat, de Reconeixement, Protecció i Promoció de les Senyes d'Identitat del Poble Valencià. [2015/3127]

(DOGV núm. 7501 de 09.04.2015) Ref. Base de dades 003045/2015

LLEI 6/2015, de 2 d'abril, de la Generalitat, de Reconeixement, Protecció i Promoció de les Senyes d'Identitat del Poble Valencià. [2015/3127]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans que Les Corts han aprovat i jo, d’acord amb el que establixen la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, en nom del rei, promulgue la Llei següent:

PREÀMBUL

I

La identitat d’un poble no queda fixada, amb caràcter indefinit i invariable, en un determinat moment o període de la seua història sinó que, per la seua mateixa naturalesa, evoluciona i es conforma a mesura que successives generacions i nous esdeveniments de distinta índole la van adaptant. Són molts els elements que contribuïxen a eixa configuració progressiva i tots constituïxen la primera i més fefaent prova palpable de com una societat avança sobre la base d’un passat compartit i cap a un futur que també deixarà la seua empremta en el transcurs del temps.
En una de les seues accepcions, el Diccionario de la Real Academia Española definix el terme identitat com el «conjunt de trets propis d’un individu o d’una col·lectivitat que els caracteritzen enfront dels altres». Els trets propis que caracteritzen una col·lectivitat poden ser i han de ser entesos en sentit ampli, perquè engloben des de manifestacions artístiques, tradicions i institucions tradicionals, fins a edificis històrics emblemàtics, festes i costums arrelats des de temps immemorial, passant per fets històrics i altres elements que estiguen intrínsecament vinculats amb l’esdevindre del poble a què pertanyen. Són, en definitiva, les seues senyes d’identitat.
Juguen també un paper molt destacat en eixa conformació identitària les personalitats il·lustres que han coadjuvat, des dels seus respectius camps del saber i del coneixement, o en les seues particulars aportacions en un moment històric determinat, o per la seua especial rellevància en l’imaginari col·lectiu, a confeccionar l’esdevindre polític, social i cultural d’un poble. Així succeïx amb les figures de tants valencians universals, com sant Vicent Ferrer, el prestigi de les quals ha transcendit més enllà del nostre territori i els ha atorgat merescuda fama internacional al llarg dels segles. Gràcies a eixos personatges insignes, la identitat valenciana ha estat present en moltes parts del món i, al mateix temps, la nostra societat ha pogut rebre el positiu influx d’una infinitat de tendències, corrents, formes de pensar, costums i tradicions procedents d’altres països i d’altres continents.
Des d’un punt de vista conceptual, cal diferenciar entre símbols i senyes d’identitat, distinció que té base i troba un fonament jurídic sòlid en els enunciats de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana. L’article 4, d’una banda, identifica la bandera de la Comunitat Valenciana amb la tradicional senyera, composta per quatre barres roges sobre fons groc, coronades sobre franja blava junt amb l’asta, i, d’altra banda, remet a una llei de les Corts la determinació de la simbologia heràldica pròpia de la Comunitat Valenciana. Eixa llei, trenta anys després de la seua aprovació i entrada en vigor, continua sent la Llei 8/1984, de 4 de desembre, per la qual es regulen els símbols de la Comunitat Valenciana i la seua utilització.
Però, d’acord amb la norma institucional bàsica valenciana, és possible inferir sense excessiva dificultat que les senyes d’identitat del poble valencià no s’esgoten en els símbols de la Comunitat Valenciana. Després de la reforma estatutària efectuada a través de la Llei Orgànica 1/2006, de 10 d’abril, s’afirma amb claredat en el preàmbul que un dels objectius de la indicada modificació va ser «l’impuls i el desenrotllament del Dret Civil Foral Valencià aplicable, del coneixement i ús de la llengua valenciana, de la cultura pròpia i singular del nostre poble, dels seus costums i tradicions». Ja en la part dispositiva, l’article 12 de l’Estatut d’Autonomia establix que la Generalitat vetlarà per la protecció i defensa de la identitat i els valors i interessos del poble valencià i el respecte a la diversitat cultural de la Comunitat Valenciana i el seu patrimoni històric, i procurarà la protecció i defensa de la creativitat artística, científica i tècnica, en la forma que determine la llei competent.
En conseqüència, sense perjuí de la protecció jurídica de què gaudisquen els símbols de la Comunitat Valenciana, gràcies al seu marc regulador específic, la Generalitat té, per mandat estatutari, l’obligació de vetlar pel respecte a les senyes d’identitat del poble valencià, una obligació que pot ser atesa de múltiples formes, sense descartar cap de les modalitats d’actuació que els poders públics tenen al seu abast.


II

Com a elements identificatius d’una col·lectivitat, les senyes d’identitat del poble valencià han de ser objecte d’especial atenció per part dels poders públics ja que el seu respecte, lluny de constituir una mera proclamació retòrica sense rellevància pràctica, ha de fer-se visible en tots aquells àmbits en què siga possible advocar pel seu reconeixement, protecció i promoció, tres conceptes que engloben, delimiten i precisen la part essencial de l’àmbit d’aplicació d’esta llei.

Reconéixer suposa ací deixar constància fidedigna del que ja existix, però al fer-ho, en este supòsit particular, per mitjà d’una llei de les Corts, es dota de major significació i relleu la salvaguarda de les senyes d’identitat. Fins al moment, la Comunitat Valenciana no comptava amb una norma semblant, que donara a les esmentades senyes, com a tals, un tractament propi, singular, transversal i compatible amb l’existent en altres regulacions sectorials. Que un determinat element quede reconegut en esta llei com a senya d’identitat del poble valencià no és obstacle, per tant, perquè continue rebent el tractament que corresponga de conformitat amb altres normes que també li siguen aplicables, perquè els continguts d’esta llei pretenen ser, en tot moment, compatibles i complementaris amb eixes altres normes a fi d’incrementar el grau de protecció dels elements i béns reconeguts.
Així mateix, es partix d’un concepte de protecció ampli, tant pel que fa al tipus d’actuacions que poden dur-se a terme com pel que fa als subjectes que poden desenrotllar-les. L’acció de protecció adquirix un doble sentit, perquè no sols comprén aquelles formes de procedir dirigides a emparar, defendre i resguardar les senyes d’identitat en general sinó, també, totes les que contribuïsquen a afavorir la preservació de la seua integritat per mitjà de l’adopció o l’impuls de mesures actives de caràcter específic, per a un o més dels elements protegits. Eixa mateixa consideració del concepte en sentit extens permet inserir-hi, de la mateixa manera, totes aquelles actuacions vinculades amb l’estudi i la investigació que ajuden a conéixer més i millor els trets propis del poble valencià.
El cercle es tanca amb la promoció, difusió i divulgació, accions totes estes imprescindibles per a aconseguir que les senyes d’identitat no siguen vistes únicament com a elements a conservar, de forma passiva, sinó, més aïna, com una potencialitat del poble valencià que la ciutadania ha de conéixer amb més detall a fi de fer-les seues i sentir-s’hi reflectit, com a signes distintius que són de la seua mateixa idiosincràsia. Per a aconseguir este objectiu, la tasca de promoure les senyes d’identitat ha de ser forçosament multidisciplinària i estar oberta a l’ús de tots aquells mitjans, plataformes i procediments que permeten revalorar-les, difondre-les, exercir una labor de divulgació permanent i consolidar el seu paper com a factor integrador de tot el territori de la Comunitat Valenciana, amb independència que puguen estar més estretament vinculades a una zona geogràfica determinada.

III

Partint de les premisses exposades, la llei s’estructura en cinc títols, una disposició addicional, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i quatre disposicions finals.
El títol preliminar arreplega les disposicions de caràcter general, incloent-hi l’objecte de la llei, la definició, als efectes d’esta, de les senyes d’identitat del poble valencià, l’àmbit d’aplicació de la norma, els seus fins i una crida a la col·laboració entre la Generalitat i les entitats locals de la Comunitat Valenciana perquè coadjuven, des dels seus respectius àmbits materials d’actuació i d’acord amb les competències que tinguen assignades, a complir els objectius establits pel legislador.

El títol I està íntegrament dedicat al reconeixement de les senyes d’identitat. Després d’especificar-les en l’article 6, els tres següents preceptes fan al·lusió a la llengua valenciana, a la compatibilitat del reconeixement com a senya d’identitat amb la protecció que puga derivar de qualsevol altra normativa sectorial aplicable i a la transversalitat de les obligacions derivades d’esta llei, que vinculen la Generalitat en el seu conjunt i les entitats locals de la Comunitat Valenciana.

El títol II, conformat per dos capítols, se centra en les accions i actuacions de protecció, estudi i investigació. El capítol I al·ludix, més en concret, a les accions i actuacions protectores que poden posar en pràctica no sols la Generalitat i les entitats locals, sinó també les persones físiques i jurídiques que, bé per si soles, bé en col·laboració amb les administracions públiques competents per raó de la matèria, puguen exercir una important comesa a favor de la defensa i salvaguarda de les senyes d’identitat del poble valencià. En el capítol II, es fa al·lusió a les activitats d’estudi i investigació que poden desplegar les universitats i altres centres o entitats de la Comunitat Valenciana, així com a les publicacions, periòdiques o de tipus monogràfic, generades per l’esmentat treball.
El títol III fa menció de les actuacions i mesures de promoció, difusió i divulgació. Agrupa un nombre variat d’àmbits materials en què és possible adoptar mesures per a fomentar i afavorir la promoció, difusió i divulgació de les senyes d’identitat, des dels mitjans de comunicació fins al terreny pressupostari, tributari i fiscal, passant pel disseny de campanyes institucionals multimèdia, els centres educatius d’ensenyança no universitària i la concessió de subvencions per part d’aquells departaments del Consell o aquelles entitats locals que puguen atribuir-les d’acord amb les competències que tinguen assignades. Tot això, sense excloure la possibilitat d’adoptar mesures amb idèntica finalitat promocional, difusora i divulgativa en altres àmbits no expressament previstos per la llei.
El títol IV i últim es dedica en exclusiva als aspectes essencials del règim jurídic de l’Observatori de les Senyes d’Identitat del Poble Valencià, un nou òrgan col·legiat de tipus consultiu que, dins de la Generalitat, dependrà de la conselleria que té atribuïdes les competències en matèria de desenrotllament estatutari i, vinculada a estes, la funció de promoure i impulsar actuacions encaminades a revalorar i difondre les senyes d’identitat del poble valencià reconegudes en l’Estatut d’Autonomia, així com totes les iniciatives orientades a vetlar per la protecció i defensa de la identitat i els valors i interessos del poble valencià i el respecte a la diversitat cultural de la Comunitat Valenciana, per a desplegar el que disposa l’esmentat article 12 de la norma institucional bàsica valenciana. Amb este Observatori, es vol donar veu a entitats que, per la seua especial vinculació amb algun o alguns dels elements reconeguts com a senyes d’identitat del poble valencià, han de ser escoltades a fi de comptar amb el seu criteri especialment qualificat en el moment de tractar qualsevol aspecte que tinga relació amb aquelles. En els quatre capítols d’este títol, es definixen la naturalesa i les funcions de l’òrgan, la seua composició i la seua estructura organitzativa bàsica, sempre amb el grau de flexibilitat suficient com per a permetre que el Reglament d’Organització i Funcionament posterior, que haurà d’aprovar un decret del Consell en el termini de sis mesos després de l’entrada en vigor de la llei segons la disposició final segona, concrete, matise i precise el règim jurídic esmentat.

La llei continua amb les disposicions comunes a la part final (una addicional, una transitòria, una derogatòria i quatre finals). Menció particular mereixen la disposició addicional única i la disposició final primera, dedicades a brindar una especial protecció als festejos taurins tradicionals de la Comunitat Valenciana (bous al carrer). Atesa la seua creixent rellevància, no sols des d’una perspectiva identitària sinó també des d’un punt de vista cultural, social, econòmic i de vertebració de formes alternatives de participació ciutadana, es modifica la Llei 4/1998, d’11 de juny, de Patrimoni Cultural Valencià, i s’atorga als festejos taurins tradicionals, organitzats i desenrotllats, en les seues distintes modalitats, d’acord amb els requisits i les condicions exigits per la normativa autonòmica aplicable en la matèria, la condició de bé d’interés cultural de caràcter immaterial.


TÍTOL PRELIMINAR
Disposicions generals

Article 1. Objecte
Constituïx l’objecte d’esta llei reconéixer i establir els mecanismes necessaris per a la promoció i difusió de les senyes d’identitat del poble valencià, per mitjà de la determinació d’un marc jurídic que permeta adoptar les mesures i emprendre les accions que resulten necessàries o convenients per a defendre estes senyes, salvaguardar-les i divulgar-les, amb la finalitat de garantir-ne la preservació i facilitar-ne el coneixement i la valoració tant dins com fora del territori de la Comunitat Valenciana.

Article 2. Definició de les senyes d’identitat del poble valencià
Als efectes d’esta llei, tenen la consideració de senyes d’identitat del poble valencià, a més de l’idioma valencià i els símbols a què es referix la Llei 8/1984, de 4 de desembre, per la qual es regulen els símbols de la Comunitat Valenciana i la seua utilització, tots aquells altres símbols i els béns, documents, costums, esdeveniments, festes, tradicions i institucions tradicionals que, per l’especial vinculació amb la història, les arrels i la idiosincràsia pròpies, mereixen ser valorades com especialment representatives de la seua personalitat.


Article 3. Àmbit territorial d’aplicació
Esta llei s’aplicarà en tot el territori de la Comunitat Valenciana, sense perjuí que, per a la seua eficàcia, puguen adoptar-se mesures o actuacions ordenades al reconeixement, la protecció i la promoció de les senyes d’identitat fora d’este territori.

Article 4. Fins
Són fins d’esta llei:
a) Recuperar, com a senyes d’identitat del poble valencià, tots aquells elements que, a pesar d’estar estretament vinculats amb la seua idiosincràsia, no gaudisquen en l’actualitat de l’esmentat reconeixement.
b) Revalorar les senyes d’identitat com a factor d’unitat i integració, des del respecte a la diversitat que caracteritza les tradicions i els costums propis de les distintes zones geogràfiques de la Comunitat Valenciana.
c) Possibilitar que la ciutadania de tota la Comunitat Valenciana conega amb detall les pròpies senyes d’identitat, amb independència del lloc en què habiten i amb particular atenció a les comunitats de valencians i valencianes residents en l’exterior.
d) Potenciar la presència de les senyes d’identitat fora del territori de la Comunitat Valenciana, com a element dinamitzador i catalitzador de la personalitat del poble valencià, capaç de projectar la seua imatge en multitud d’àmbits socials, econòmics i culturals.
e) Afavorir, per mitjà dels instruments de col·laboració i cooperació que resulten pertinents, la implicació de totes les administracions públiques que puguen contribuir, des dels seus respectius àmbits materials d’actuació, a salvaguardar i difondre les senyes d’identitat.
f) Fomentar la implicació de tota la ciutadania i de totes les entitats que puguen estar interessades en la defensa i divulgació de les senyes d’identitat, promovent la seua participació en les activitats que duguen a terme els poders públics en este terreny.
g) Incentivar l’adopció, per part del sector privat, de totes aquelles iniciatives que puguen contribuir al compliment de l’objecte i els fins d’esta llei.
h) Posar en relleu el valor específic de la multiculturalitat i la diversitat social de la Comunitat Valenciana, capaç d’integrar totes aquelles persones que desitgen formar part del seu model de convivència plural i inclusiu.

Article 5. Col·laboració interadministrativa
1. La Generalitat i les entitats locals de la Comunitat Valenciana col·laboraran, en l’exercici de les funcions que cada administració pública tinga atribuïdes per cada normativa sectorial aplicable, per a prendre les mesures i posar en pràctica aquelles actuacions que resulten necessàries o oportunes en el marc d’esta llei.
2. En particular, l’esmentada col·laboració se centrarà a habilitar aquelles vies, instruments, procediments i plataformes que permeten l’intercanvi d’informació entre totes les administracions públiques implicades, compartir el treball realitzat per cada una i posar a disposició de la ciutadania els recursos per a accedir a un major i millor coneixement de les senyes d’identitat reconegudes en esta llei.


TÍTOL I
Del reconeixement

Article 6. Reconeixement de les senyes d’identitat del poble valencià

Es reconeixen com a senyes d’identitat del poble valencià:
a) Els símbols de la Comunitat Valenciana a què es referix la Llei 8/1984, de 4 de desembre, per la qual es regulen els símbols de la Comunitat Valenciana i la seua utilització.
b) La llengua valenciana i els seus usos, de conformitat amb la tradició històrica o popular.
c) El Segle d’Or de la llengua valenciana.
d) Els reials monestirs de Santa Maria del Puig i Santa Maria de la Valldigna.
e) L’Arxiu de la Corona d’Aragó, en els termes previstos per la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.
f) El 9 d’Octubre, Dia de la Comunitat Valenciana.
g) Els Furs i el Dret Foral Valencià.
h) Els béns de la Comunitat Valenciana declarats Patrimoni de la Humanitat, així com els altres béns que, de conformitat amb la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, en formen part.

i) La música i els instruments tradicionals valencians.
j) Les bandes de música i les societats musicals de la Comunitat Valenciana.
k) El cant d’estil i el folklore de la Comunitat Valenciana.
l) Els esports autòctons de la pilota valenciana i la columbicultura, com també els tradicionals en la Comunitat Valenciana i, de forma especial, el tir i arrossegament i la vela llatina.
m) Les festes tradicionals de la Comunitat Valenciana, en especial, les Falles; les Fogueres de Sant Joan; la Magdalena i els Moros i Cristians, com també l’art pirotècnic.
n) Els festejos taurins tradicionals de la Comunitat Valenciana (bous al carrer).
o) Les manifestacions religioses arrelades en la tradició de la Comunitat Valenciana.
p) La gastronomia i els productes autòctons de la Comunitat Valenciana.
q) La indumentària típica de les distintes poblacions de la Comunitat Valenciana.

Article 7. La llengua valenciana
1. La llengua valenciana és la llengua pròpia i l’idioma oficial, igual que el castellà, de la Comunitat Valenciana i és, a més, la principal senya d’identitat del poble valencià.
2. La dignificació i el respecte de la llengua valenciana com a senya d’identitat seran plenament compatibles amb un ús d’aquella que obeïsca a la seua configuració històrica, popular i tradicional.
3. El respecte a la llengua valenciana com a senya d’identitat implica defendre la seua individualitat respecte a les altres llengües de l’Estat i el seu valor com a patrimoni propi i exclusiu del poble valencià.
4. Totes les institucions de la Generalitat, els poders públics, la resta d’administracions públiques, el sistema educatiu i els mitjans de comunicació, entitats, organismes i empreses, de titularitat pública o que compten amb finançament públic, hauran d’adequar les seues actuacions al ple respecte de la individualitat de la llengua valenciana en els termes de l’apartat anterior; tot això sense perjuí dels drets fonamentals reconeguts en l’article 20.1 de la Constitució Espanyola.


Article 8. Compatibilitat
1. El reconeixement d’un símbol, bé, document, costum, esdeveniment, festa, tradició, art, esport autòcton o institució tradicional com a senya d’identitat del poble valencià és compatible amb el derivat de la regulació dels símbols de la Comunitat Valenciana i de la legislació sobre patrimoni cultural valencià, com també amb el que qualsevol dels elements mencionats puga rebre per part d’altres normatives sectorials que li siguen aplicables.
2. L’harmonització de les mesures que puguen adoptar-se i de les accions que puguen emprendre’s per a protegir i promocionar estos elements haurà de fer-se sempre de la forma que millor en garantisca la salvaguarda i la preservació.

Article 9. Transversalitat
1. La Generalitat, en l’exercici de totes les seues funcions, prendrà en consideració el reconeixement, la protecció i la promoció de les senyes d’identitat del poble valencià com un principi de caràcter transversal, que vertebrarà les seues decisions en tots aquells àmbits en què la defensa i difusió d’estes senyes puga resultar involucrada.
2. Reglamentàriament, es determinaran els procediments, instruments i indicadors pertinents per a avaluar la repercussió transversal efectiva del reconeixement, la protecció i la promoció de les senyes d’identitat en l’acció de la Generalitat.


TÍTOL II
De la protecció, l’estudi i la investigació

CAPÍTOL I
Accions i actuacions protectores

Article 10. L’acció de la Generalitat
1. La Generalitat durà a terme totes aquelles actuacions que siguen necessàries per a garantir la plena protecció de les senyes d’identitat del poble valencià en tots aquells àmbits en què estes hagen de ser defeses i enfront de qualsevol risc a què puguen estar sotmeses.
2. En particular, el Consell podrà adoptar mesures específiques de protecció per a cada una de les senyes d’identitat reconegudes en esta llei, atenent les seues respectives característiques i singularitats.

Article 11. L’acció de les entitats locals
1. Correspon a les entitats locals de la Comunitat Valenciana col·laborar amb la Generalitat en l’exercici de totes aquelles accions de protecció i defensa de les senyes d’identitat que resulten necessàries per a garantir el compliment dels fins d’esta llei.
2. En particular, les entitats locals estaran obligades a intervindre per a salvaguardar la integritat d’aquelles senyes d’identitat que, per les seues característiques, ubicació o altres elements definitoris, guarden una especial vinculació amb el seu territori.
3. A fi d’instrumentar la seua col·laboració en esta matèria, la Generalitat i les entitats locals de la Comunitat Valenciana podran subscriure convenis o altres instruments que, segons l’objectiu específic perseguit en cada supòsit, permeten a les parts garantir el compliment de les seues respectives obligacions en la matèria.

Article 12. Les actuacions de les persones físiques i jurídiques
Les persones físiques i jurídiques podran intervindre activament en la defensa i protecció de les senyes d’identitat, comunicant a la Generalitat o a les entitats locals de la Comunitat Valenciana aquelles situacions que puguen resultar contràries a la seua integritat, consideració i respecte degut.

Article 13. La col·laboració publicoprivada
La Generalitat i les entitats locals de la Comunitat Valenciana podran col·laborar amb totes aquelles entitats dotades de personalitat jurídica pròpia que puguen contribuir a la defensa i protecció de les senyes d’identitat del poble valencià.

Article 14. Reconeixement oficial
1. Des de la Generalitat, a través de la conselleria que té atribuïdes les competències en matèria de desenrotllament estatutari i, vinculades a estes, les funcions relatives a la protecció, defensa, revaloració i difusió de les senyes d’identitat del poble valencià, s’adoptaran les mesures oportunes per a procedir al reconeixement oficial de totes aquelles entitats, públiques o privades, i de totes aquelles persones físiques que s’hagen significat per dur a terme una labor especialment destacada a l’hora de salvaguardar, promocionar i divulgar les mencionades senyes.
2. En particular, podrà procedir-se, de conformitat amb el que preveu el Decret 12/2008, d’1 de febrer, del Consell, a la concessió de l’Orde de Jaume I El Conqueridor, en els diferents graus i d’acord amb les circumstàncies concurrents en cada supòsit.


CAPÍTOL II
Activitats d’estudi i investigació

Article 15. Estudi
Per a fomentar la recuperació, revitalització i revaloració de les senyes d’identitat, la Generalitat i les entitats locals de la Comunitat Valenciana promouran l’estudi dels seus orígens, la seua vinculació amb la personalitat del poble valencià al llarg de la història, el seu grau d’implantació geogràfica dins de la Comunitat Valenciana, la seua valoració econòmica i social i qualssevol altres factors que en permeten conéixer amb més precisió la transcendència i el significat.

Article 16. Investigació
1. Des de la Generalitat es promourà que les universitats i altres institucions i entitats amb personalitat jurídica pròpia de la Comunitat Valenciana desenrotllen treballs d’investigació sobre les senyes d’identitat, amb particular insistència en la recuperació d’aquelles que puguen resultar més desconegudes o haver sigut menys estudiades, així com en el descobriment de noves fites, facetes, vessants o enfocaments que contribuïsquen a aprofundir en el coneixement de qualsevol d’estes.

2. De la mateixa manera, s’incentivarà la formació d’equips d’investigació especialitzats en tots aquells camps del saber que tinguen relació amb les senyes d’identitat per facilitar la generació de línies de treball estables i prolongades en el temps que aborden, en tota la seua complexitat, l’estudi de cada matèria.
En particular, es donarà prioritat a aquelles línies d’investigació que adopten una perspectiva interdisciplinària o multidisciplinària per a la realització d’estudis complementaris que enriquisquen els seus resultats amb aportacions procedents de distints àmbits de coneixement.

Article 17. Publicacions
La Generalitat i les entitats locals de la Comunitat Valenciana adoptaran les mesures necessàries per a fomentar l’edició de publicacions, tant de caràcter periòdic com de tipus monogràfic, que coadjuven a difondre el valor de les senyes d’identitat, a incrementar el coneixement que la ciutadania en puga tindre i a divulgar els treballs realitzats pels qui s’hagen dedicat a investigar-hi.


TÍTOL III
De la promoció

Article 18. Activitat promocional
1. L’activitat promocional de la Generalitat en matèria de senyes d’identitat estarà dirigida a aconseguir el major grau possible de difusió i divulgació entre la ciutadania de la Comunitat Valenciana, així com el seu coneixement, respecte i dignificació fora del territori de la Comunitat, amb l’objectiu, en ambdós casos, d’exalçar i revalorar la vinculació entre el poble valencià i els trets que definixen i caracteritzen la seua personalitat, la seua història i les seues arrels.
2. En la posada en pràctica de l’activitat promocional dins de l’àmbit d’aplicació d’esta llei, la Generalitat donarà preferència a aquelles actuacions que permeten la col·laboració interdepartamental i la participació tant de les entitats locals, com de persones físiques i jurídiques interessades a cooperar per a satisfer els fins d’esta norma.
3. Com a via per a l’exercici de l’activitat promocional, la Generalitat fomentarà l’ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, de totes aquelles plataformes i mitjans telemàtics que permeten posar a l’abast de la ciutadania el nombre més gran d’opcions per a tindre un coneixement adequat i actualitzat de les senyes d’identitat del poble valencià.
Article 19. Mitjans de comunicació
1. Des de la Generalitat es fomentarà l’enfortiment de la imatge identitària del poble valencià en els mitjans de comunicació.
2. L’activitat descrita en l’apartat anterior no sols es desenrotllarà en els mitjans audiovisuals i escrits tradicionals, sinó també a través de totes aquelles plataformes, aplicacions i dispositius que permeten desplegar una acció multimèdia i emprar tota la potencialitat de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.

Article 20. Campanyes institucionals
1. La Generalitat desenrotllarà campanyes institucionals per promocionar, difondre i divulgar el valor tant del conjunt de les senyes d’identitat del poble valencià, com també d’aquella o aquelles que siguen objecte d’alguna commemoració especial o meresquen ser destacades en un determinat moment o període de temps.
2. Fora del territori de la Comunitat Valenciana, les campanyes que es desenrotllen tindran lloc, preferentment, amb motiu de la celebració d’esdeveniments i fites lligats a les senyes d’identitat i que gaudisquen d’una especial repercussió.

Article 21. Àmbit educatiu
1. Des de la Generalitat s’adoptaran les mesures necessàries per a garantir que l’alumnat dels centres d’ensenyança no universitària de la Comunitat Valenciana adquirisca, en cada etapa del seu procés formatiu, un coneixement adequat i suficient sobre les senyes d’identitat i el seu significat històric, social i cultural.
2. Així mateix, es prendran les mesures necessàries perquè el professorat d’eixos mateixos centres reba la formació necessària sobre la matèria i tinga accés a cursos, materials i activitats que els permeten actualitzar els seus coneixements de forma periòdica i continuada.
3. La present llei reconeix la capacitat docent que desenrotllen la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i l’associació cultural Lo Rat Penat en la divulgació i defensa de les senyes d’identitat del poble valencià i, en especial, de la llengua valenciana.

Article 22. Subvencions
1. En el marc de la legislació bàsica estatal i de la normativa autonòmica aplicable, la Generalitat orientarà la seua activitat de foment, de manera que la realització d’actuacions de protecció, promoció i difusió de les senyes d’identitat del poble valencià siga un objectiu prioritari de les convocatòries públiques de subvencions.
2. El sector públic valencià, definit en els termes de l’article 23 de la Llei 6/2013, de 26 de desembre, de Pressupostos de la Generalitat per a l’exercici 2014, en cap cas podrà atorgar subvencions que tinguen com a objecte la realització d’una activitat o el compliment d’una finalitat que manifestament suposen un greuge o menyspreu cap a les senyes d’identitat del poble valencià reconegudes en esta llei.

En les bases de cada una de les convocatòries de subvencions públiques dels subjectes inclosos en el sector públic valencià s’incorporarà, com un supòsit de pèrdua del dret al cobrament de la subvenció i de reintegrament de la mateixa, que la subvenció siga destinada a la realització d’una activitat, o al compliment d’una finalitat, que manifestament suposen un greuge o menyspreu cap a les senyes d’identitat del poble valencià.
3. Des de la Generalitat, es potenciarà la concessió de subvencions a aquelles entitats locals que puguen dur a terme actuacions relacionades amb la recuperació, revitalització i divulgació de les senyes d’identitat del poble valencià.

Article 23. Mesures pressupostàries, tributàries i fiscals
1. En el marc de la normativa vigent sobre estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, els pressupostos de la Generalitat inclouran, cada anualitat, mesures específiques per a fomentar la protecció, promoció, difusió i divulgació de les senyes d’identitat del poble valencià.

2. Des de la Generalitat es podran adoptar, si és el cas, les mesures pertinents perquè les entitats amb personalitat jurídica pròpia i les persones físiques que exercisquen activitats que contribuïsquen a protegir, promoure, difondre i divulgar les senyes d’identitat del poble valencià puguen obtindre per això determinats beneficis fiscals.
3. Dins de l’àmbit de les seues competències, les entitats locals de la Comunitat Valenciana podran prendre mesures semblants a les previstes en els dos primers apartats d’este article.

Article 24. Altres àmbits promocionals i divulgatius
1. Sense perjuí del que preveuen els anteriors preceptes d’este títol, tant la Generalitat com les entitats locals de la Comunitat Valenciana podran incentivar la promoció i divulgació de les senyes d’identitat del poble valencià en tots aquells àmbits que consideren propicis per a aconseguir el compliment dels fins que perseguix esta llei.

2. En tot cas, les actuacions que els poders públics decidisquen dur a terme o fomentar en qualsevol àmbit promocional o divulgatiu a què es referix esta llei hauran de respectar la regla de compatibilitat establida en l’article 8.


TÍTOL IV
De l’Observatori de les Senyes d’Identitat del Poble Valencià

CAPÍTOL I
Naturalesa i funcions

Article 25. Naturalesa
Es crea l’Observatori de les Senyes d’Identitat del Poble Valencià com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, adscrit, dins de la conselleria que té atribuïdes les competències en matèria de desenrotllament estatutari, a la direcció general que té assignades les funcions en matèria de protecció, defensa, revaloració i difusió de les senyes esmentades.


Article 26. Funcions
Són funcions de l’Observatori:
a) Emetre, a iniciativa pròpia o a petició de la conselleria a què està adscrit, informes, estudis, dictàmens o recomanacions sobre la situació de les senyes d’identitat del poble valencià.
b) Formular propostes d’iniciatives per a contribuir a millorar la protecció, promoció i difusió de les senyes d’identitat.
c) Formular, d’ofici o amb denúncia prèvia, una petició raonada a l’òrgan que siga competent perquè, si és el cas, adopte l’acord d’inici del procediment a fi de determinar la pèrdua del dret al cobrament d’una subvenció per part de la persona física o jurídica beneficiària, o bé d’exigir-li’n el reintegrament, quan es tracte de subvencions atorgades pels subjectes inclosos en el sector públic valencià i s’aprecie que l’objecte de l’activitat subvencionada supose un greuge o menyspreu manifest contra les senyes d’identitat del poble valencià reconegudes en esta llei, sempre que tal causa de pèrdua del dret al cobrament i de reintegrament de la subvenció estiga prevista en la normativa reguladora de la subvenció.
d) Aprovar i elevar a la conselleria competent en la matèria una memòria anual en què s’efectue un balanç de les actuacions dutes a terme, de les propostes realitzades i dels assumptes sobre els quals haja treballat l’Observatori durant eixe període.
e) Qualssevol altres que, dins del seu àmbit material d’actuació, puga encomanar-li la conselleria que té atribuïdes les competències en matèria de desenrotllament estatutari i, vinculades a estes, les funcions relatives a la protecció, defensa, revaloració i difusió de les senyes d’identitat del poble valencià.

CAPÍTOL II
Estructura organitzativa i composició

Article 27. Estructura organitzativa
1. L’Observatori de les Senyes d’Identitat del Poble Valencià s’organitza en el Ple i les comissions de treball.
Reglamentàriament, es podrà preveure la creació de seccions especialitzades dins de les comissions de treball.
2. L’Observatori comptarà amb una Presidència, una Vicepresidència, una Secretaria i deu vocals la procedència dels quals es concreta en l’article següent.
3. Els membres de l’Observatori no percebran cap compensació ni cap indemnització pel desenrotllament de les seues funcions ni per l’assistència a les reunions del Ple, de les comissions de treball o de les seccions.

Article 28. Composició
L’Observatori estarà integrat per:
a) La persona titular de la conselleria que té atribuïdes les competències en matèria de desenrotllament estatutari i, vinculades a estes, les funcions relatives a la protecció, defensa, revaloració i difusió de les senyes d’identitat del poble valencià, que exercirà la Presidència.

b) La persona titular de la secretaria autonòmica competent en la matèria ressenyada en l’apartat anterior o, a falta d’això, la persona designada per la Presidència de l’Observatori entre els seus vocals, que exercirà la Vicepresidència.
c) Les persones següents, com a vocals:
– Qui tinga la Presidència del Tribunal de les Aigües de la Vega Valenciana, o la persona de l’esmentada institució en qui delegue.
– Qui tinga la Presidència executiva de la Junta Rectora del Patronat del Misteri d’Elx, o la persona de l’esmentada entitat en qui delegue.

– Qui tinga amb major antiguitat la Presidència consumada del Patronat de la Festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, o la persona de l’esmentada entitat en qui delegue.
– Qui tinga la Presidència de la Federació de Pilota Valenciana de la Comunitat Valenciana, o la persona de l’esmentada entitat en qui delegue.
– Qui ostente la presidència de la Federació de Columbicultura de la Comunitat Valenciana, o la persona de l’esmentada entitat en qui delegue.
– Un o una representant de l’associació cultural Lo Rat Penat.
– Un o una representant de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.

– Un o una representant de la Federació de Folklore de la Comunitat Valenciana.
– Un o una representant de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana.
– Un o una representant de la Federació de Penyes Taurines de Bous al Carrer de la Comunitat Valenciana.
d) La persona titular de la direcció general competent en matèria de protecció, defensa, revaloració i difusió de les senyes d’identitat del poble valencià, que exercirà la Secretaria de l’Observatori.

Article 29. De la Presidència
1. La persona que ocupe la Presidència de l’Observatori de les Senyes d’Identitat del Poble Valencià exercirà la representació d’este òrgan col·legiat, a més de les funcions següents:
a) Acordar la convocatòria de les sessions i fixar-ne l’orde del dia.
b) Presidir les sessions del Ple i de les comissions de treball, moderar el desenrotllament dels debats i adoptar, per causes justificades, les decisions que corresponguen sobre la possible suspensió o l’ajornament de les reunions.
c) Visar les actes i els certificats dels acords adoptats.
d) Dirimir, amb el seu vot de qualitat, els empats que puguen produir-se a l’hora d’adoptar acords.
e) Prendre les mesures que resulten necessàries per a garantir, en tot moment, el funcionament adequat de l’Observatori.
f) Qualssevol altres que siguen inherents al càrrec o que se li atribuïsquen, de forma expressa i per raó d’este, en una disposició legal o reglamentària.
2. La persona que ocupe la presidència de l’Observatori podrà delegar l’exercici de les seues funcions en qui exercisca la Vicepresidència.

Article 30. De la Vicepresidència
1. La persona que exercisca la Vicepresidència de l’Observatori assistirà al president o presidenta en l’exercici de les seues funcions, el substituirà en cas d’absència, vacant o malaltia, i actuarà per delegació seua en els casos en què així corresponga.
2. Reglamentàriament, es podran atribuir a la Vicepresidència altres funcions vinculades amb la coordinació de les comissions de treball i la relació entre estes i el Ple de l’Observatori.

Article 31. Dels i de les vocals
Les persones que tinguen la condició de vocal de l’Observatori exerciran les funcions següents:
a) Assistir a les sessions del Ple i de les comissions de treball a què pertanguen, participar en els seus debats i manifestar el seu parer respecte als temes que s’aborden.
b) Elaborar, per indicació del Ple o d’alguna de les comissions de treball, els textos preliminars d’informes, estudis, dictàmens, recomanacions i propostes d’iniciatives sobre assumptes pertanyents a l’àmbit material d’actuació de l’Observatori.
c) Proposar, en el Ple i en les comissions de treball a què pertanguen, les iniciatives que consideren pertinents per a contribuir a millorar la protecció, promoció i difusió de les senyes d’identitat.

Article 32. De les persones expertes
1. La Presidència de l’Observatori podrà acordar, a iniciativa pròpia o a instància de qualsevol dels seus membres, que assistisquen a les reunions del Ple o de les comissions de treball persones que, en virtut de la seua trajectòria professional o del seu grau de coneixement d’una determinada matèria, puguen oferir assessorament a l’hora d’adoptar una determinada decisió o iniciativa vinculada amb el reconeixement, la protecció, la promoció i la difusió de les senyes d’identitat del poble valencià.
2. Els qui assistisquen a les sessions en la seua condició d’experts o expertes, podran participar en els debats amb veu però sense vot.

Article 33. De la Secretaria
1. A qui exercisca la Secretaria de l’Observatori de conformitat amb el que preveu l’article 28 d’esta llei, li correspon l’exercici de les funcions següents:
a) Convocar, per orde de la Presidència, les sessions del Ple i de les comissions de treball.
b) Alçar i autoritzar amb la seua firma les actes corresponents a totes les sessions.
c) Expedir, amb el vistiplau de la Presidència, certificats dels acords adoptats en cada reunió, quan així se li sol·licite i corresponga.

d) Posar a disposició dels membres del Ple i de les comissions de treball, en temps i forma, la documentació corresponent a cada una de les sessions.
e) Assistir a les reunions del Ple i de les comissions de treball.
f) Totes les altres funcions que siguen inherents a la secretaria d’un òrgan col·legiat.
2. El personal de la direcció general competent en matèria de protecció, defensa, revaloració i difusió de les senyes d’identitat del poble valencià exercirà les tasques de suport que resulten necessàries per a l’adequat funcionament de la Secretaria de l’Observatori.

CAPÍTOL III
Del Ple i les comissions de treball

Article 34. El Ple
1. El Ple de l’Observatori de les Senyes d’Identitat del Poble Valencià es reunirà, com a mínim, dos vegades a l’any.
2. Perquè el Ple es reunisca vàlidament, hauran d’estar presents, en tot cas, qui tinga la Presidència o la Vicepresidència, el secretari o la secretària i, en primera convocatòria, dos terços de les persones que tinguen la condició de vocal.
En segona convocatòria, la reunió serà vàlida si assistix la mitat del nombre total de vocals, sempre que estiguen presents, en tot cas, qui exercisca la Presidència o la Vicepresidència i el secretari o la secretària.
3. Els acords del Ple s’adoptaran per majoria de vots dels assistents.

4. Correspon al Ple:
a) Aprovar els informes, estudis, dictàmens, recomanacions i propostes d’iniciatives que l’Observatori decidisca elevar a la conselleria a què està adscrit.
b) Aprovar la memòria anual de l’Observatori.
c) Decidir, a proposta de la Presidència i en el marc del que preveu el Reglament d’Organització i Funcionament de l’Observatori, la composició i les funcions de les comissions de treball i de les seccions que puguen constituir-se al si d’estes.
d) L’exercici de qualssevol altres funcions que se li atribuïsquen reglamentàriament.

Article 35. Les comissions de treball
1. Reglamentàriament, es determinarà el nombre, la denominació i la composició de les comissions de treball, sense perjuí de la seua possible creació per part del Ple quan l’especificitat d’un determinat assumpte així ho requerisca.
2. En el si de les comissions de treball, els acords s’adoptaran per majoria de vots dels assistents.
3. Correspon a les comissions de treball elaborar les propostes d’informes, estudis, dictàmens i recomanacions, i elevar-les al Ple per a l’aprovació, si és procedent.


CAPÍTOL IV
Règim de funcionament

Article 36. Règim de funcionament
1. Les previsions contingudes en este títol es desenrotllaran i complementaran a través del Reglament d’Organització i Funcionament de l’Observatori de les Senyes d’Identitat del Poble Valencià.
2. En tot allò no previst per esta llei i pel reglament indicat en l’apartat anterior, l’Observatori es regirà per allò que s’ha establit per als òrgans col·legiats en el capítol II del títol II de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.


DISPOSICIÓ ADDICIONAL

Única. Declaració dels festejos taurins tradicionals de la Comunitat Valenciana (bous al carrer) com a patrimoni cultural Immaterial valencià
1. Es declaren Patrimoni Cultural Valencià, com a Bé d’Interés Cultural Immaterial, de conformitat amb el que disposa la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, els festejos taurins tradicionals de la Comunitat Valenciana (bous al carrer), organitzats i desenrotllats, en les seues distintes modalitats, d’acord amb els requisits i les condicions exigits per la normativa autonòmica aplicable en la matèria.

2. Mitjançant un decret del Consell, s’establiran les mesures específiques de protecció i foment aplicables als festejos taurins tradicionals de la Comunitat Valenciana (bous al carrer) que millor en garantisquen la conservació com a conseqüència de la previsió de l’apartat anterior.



DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA

Única. Règim transitori de l’Observatori de les Senyes d’Identitat del Poble Valencià
Si es constituïra l’Observatori de les Senyes d’Identitat del Poble Valencià abans d’aprovar-se el seu Reglament d’Organització i Funcionament, les funcions assignades per esta llei a les seues comissions de treball podran ser exercides, provisionalment, pel Ple o pels seus vocals, segons decidisca el primer.


DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Derogació normativa
Queden derogades totes les disposicions que, del mateix rang o d’un rang inferior, s’oposen a esta llei.


DISPOSICIONS FINALS

Primera. Modificació de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià
Es modifiquen els articles 1.3, 7.1 i 26.1 D de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, la redacció dels quals passa a ser la següent:
1. Article 1.3:
«3. També formen part del patrimoni cultural valencià, en qualitat de béns immaterials del patrimoni etnològic, les creacions, coneixements, tècniques, pràctiques i usos més representatius i valuosos de les formes de vida i de la cultura tradicional valenciana.
Així mateix, formen part del mencionat patrimoni com a béns immaterials les expressions de les tradicions del poble valencià en les seues manifestacions musicals, artístiques, esportives, religioses, gastronòmiques o d’oci, i en especial aquelles que han sigut objecte de transmissió oral, les que mantenen i potencien l’ús del valencià, i els festejos taurins tradicionals de la Comunitat Valenciana.»
2. Article 7.1:
«1. Són institucions consultives de l’Administració de la Generalitat en matèria de patrimoni cultural el Consell Valencià de Cultura, la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, les universitats de la Comunitat Valenciana, el Consell Assessor d’Arxius, el Consell de Biblioteques, el Consell Assessor d’Arqueologia i Paleontologia, la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Lo Rat Penat , i totes altres que siguen creades o reconegudes pel Consell, sense perjuí de l’assessorament que puga demanar-se a altres organismes professionals i entitats culturals.»

3. Article 26.1 D:
«D) Béns immaterials. Poden ser declarats d’interés cultural les activitats, creacions, coneixements, pràctiques, usos i tècniques representatius de la cultura tradicional valenciana, així com aquelles manifestacions culturals que siguen expressió de les tradicions del poble valencià en les seues manifestacions musicals, artístiques o d’oci, i en especial aquelles que han sigut objecte de transmissió oral, les que mantenen i potencien l’ús del valencià, i els festejos taurins tradicionals de la Comunitat Valenciana.»

Segona. Reglament d’Organització i Funcionament de l’Observatori de les Senyes d’Identitat del Poble Valencià
En el termini de sis mesos des de l’entrada en vigor d’esta llei, s’aprovarà, per decret del Consell, a iniciativa de la conselleria competent en la matèria, el Reglament d’Organització i Funcionament de l’Observatori de les Senyes d’Identitat del Poble Valencià.

Tercera. Habilitació per al desplegament reglamentari
Es faculta el Consell per a dictar totes les disposicions que requerisquen el desplegament i l’execució d’esta llei.

Quarta. Entrada en vigor
Esta llei entrarà en vigor l’endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.


València, 2 d’abril de 2015

El president de la Generalitat,
ALBERTO FABRA PART

linea
Mapa web