DECRET 37/2008, de 28 març, del Consell, pel qual s'establixen els continguts educatius del primer cicle de l'Educació Infantil a la Comunitat Valenciana. [2008/3829]
(DOGV núm. 5734 de 03.04.2008) Ref. Base de dades 003835/2008
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 04.04.2008 Data de fi de vigència: 11.08.2022 Aquesta disposició afecta: Deroga: Desenvolupa o complementa: Aquesta disposició està afectada per: Afectada per: Derogada per: Desenvolupada o complementada per: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Educació Grup temàtic: Legislació Matèries: Educació Descriptors: Temàtics: legislació escolar, educació preescolar, guarda de xiquets, programa d'ensenyament, planificació educativa
DECRET 37/2008, de 28 març, del Consell, pel qual s'establixen els continguts educatius del primer cicle de l'Educació Infantil a la Comunitat Valenciana. [2008/3829]
La Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, en l'article 14, punt 7, establix que les administracions educatives determinaran els continguts educatius del primer cicle de l'Educació Infantil d'acord amb el capítol I de la mencionada llei. El Reial Decret 1630/2006, de 29 de desembre, establix les ensenyances minimes del segon cicle de l'Educació Infantil, i segons l'article 5, punt 1, és procedent desenrotllar els continguts educatius del primer cicle de l'Educació Infantil que garantisca al conjunt de xiquetes i xiquets de la Comunitat Valenciana una educació de qüalitat.
Les necessitats de la infància i de les famílies són complexes, perquè es referixen a diversos sectors: educació, salut, ocupació i treball. La diversitat d'estructures familiars origina noves necessitats en relació amb l'atenció de la infància. La Llei 7/1994, de 5 de desembre, de la Generalitat, de la Infància, integra els sectors considerats bàsics per a cobrir les seues necessitats, entre estos, el desenrotllament de l'àmbit educatiu que hui contempla la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació.
És procedent, en conseqüència, determinar els continguts educatius per al primer cicle, de manera que garantisca al conjunt de xiquetes i xiquets de la Comunitat Valenciana un primer cicle de l'Educació Infantil de qualitat; tenint en compte que en estos primers anys de la infància s'efectuen els aprenentatges bàsics i es desenrotllen les estructures inicials del coneixement que permetran i facilitaran les adquisicions d'aprenentatges posteriors. Si en algun moment del desenrotllament humà es pot incidir decisivament i compensatòriament, és precisament en estes fases inicials en què s'haurà de contemplar un nou concepte de cultura escolar adaptada al conjunt de canvis socials entre els quals adquirix especial rellevància el caràcter pluricultural produït pels moviments migratoris.
Una Educació Infantil adequada afavorix el desenrotllament social i emocional en oferir a la xiqueta i al xiquet l'oportunitat de trobar-se amb altres en un entorn estimulant; aspecte que ajuda a determinats grups amb risc d'exclusió social, per als quals l'Educació Infantil actua com a compensadora davant de dificultats en l'àmbit familiar i com a preventiva davant de la ràpida identificació de xiquetes i xiquets en situació de risc.
El professional de l'Educació Infantil de primer cicle ha de conéixer àmpliament les tasques que li són pròpies, ha de ser sensible als canvis i a les necessitats educatives de les xiquetes i dels xiquets, i ha de dinamitzar cada un dels sectors que configuren la comunitat escolar, principalment les famílies, entre les quals ha d'establir-se una interrelació informativa i, al mateix temps, formativa i educativa.
L'Educació Infantil de primer cicle ha de ser individualitzada i personalitzada dins d'un clima de seguretat, confiança i afecte, que possibilite a la xiqueta i al xiquet un desenrotllament emocional equilibrat i que, al mateix temps, garantisca la resposta a les seues necessitats fisiològiques, intel·lectuals i de socialització. L'adquisició de l'autonomia personal a través d'un progressiu domini del cos, el desenrotllament sensorial i la seua capacitat de comunicació i socialització són les metes que han d'orientar esta etapa educativa. Al seu torn, el primer cicle haurà d'estar en estreta coordinació amb el segon cicle de l'Educació Infantil.
Per tot això, després del dictamen previ del Consell Escolar Valencià, a proposta del conseller d'educació, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberació prèvia del Consel, en la reunió del dia 28 de març de 2008,
DECRETE
Article 1. Àmbit d'aplicació
1. El present decret constituïx el desenrotllament dels continguts educatius del primer cicle de l'Educació Infantil, d'acord amb el que disposen l'article 14, punt 7, de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, i el Reial Decret 1.630/2006, de 29 de desembre, pel qual s'establixen les ensenyances mínimes del segon cicle de l'Educació Infantil.
2. Este decret s'aplicarà en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.
Article 2. Principis generals i fins
1. L'Educació Infantil constituïx una etapa educativa amb identitat pròpia que atén xiquetes i xiquets fins als sis anys d'edat. Esta etapa s'ordena en dos cicles.
2. El primer, fins als tres anys, i el segon, des dels tres als sis anys d'edat.
3. La Educació Infantil té caràcter voluntari. El segon cicle d'esta etapa educativa serà gratuït.
4. La Educació Infantil té com a finalitat contribuir al desenrotllament físic, afectiu, social i intel·lectual de les xiquetes i dels xiquets. En ambdós cicles caldrà ajustar-se al desenrotllament del moviment i dels hàbits de control corporal, a la comunicació i representació per mitjà dels diferents llenguatges, a les pautes elementals de convivència i relació social, així com al descobriment de les característiques físiques i socials del medi. A més, es facilitarà que les xiquetes i els xiquets elaboren una imatge positiva i equilibrada de si mateixos, adquirisquen autonomia personal i incrementen les seues capacitats afectives.
5. En este cicle, l'acció tutorial orientarà el procés educatiu individual i col·lectiu de l'alumnat. Per a això, cada grup-classe tindrà un professional que exercirà de tutor i col·laborarà, si és el cas, en la intervenció educativa del personal que participe en l'atenció individualitzada i amb la resta de professionals que intervinguen en el diagnòstic i rehabilitació de l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu i mantindran una relació permanent amb les famílies per a facilitar-los la informació necessària sobre el procés educatiu de cada xiquet i de cada xiqueta.
Article 3. Objectius de cicle
L'Educació Infantil de primer cicle contribuirà a desenrotllar en les xiquetes i els xiquets les capacitats que els permeten:
a) Conéixer el propi cos i el dels altres, les seues possibilitats d'acció i aprendre a respectar les diferències.
b) Observar i explorar el seu entorn familiar, natural i social.
c) Adquirir progressivament autonomia en les seues activitats habituals.
d) Desenrotllar les seues capacitats afectives.
e) Relacionar-se amb els altres i adquirir progressivament pautes elementals de convivència i relació social, així com exercitar-se en la resolució pacífica de conflictes.
f) Desenrotllar habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes d'expressió.
g)Iniciar-se en les habilitats logicomatemàtiques, en la lectoescriptura i en el moviment, el gest i el ritme.
h) Descobrir l'existència de dos llengües en contacte en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.
i) Descobrir les tecnologies de la informació i comunicació.
Article 4. Àrees
1. Els continguts educatius de l'Educació Infantil s'organitzaran, d'acord amb el Reial Decret 1630/2006, de 29 de desembre, en àrees corresponents a àmbits propis de l'experiència i del desenrotllament infantil i s'aplicaran per mitjà d'unitats globalitzades que tinguen interés i significat per a les xiquetes i els xiquets, la qual cosa significa que l'organització de continguts ha de traduir-se en una planificació didàctica de caràcter globalitzador.
2. Els mètodes de treball es basaran en les activitats i el joc i s'aplicaran en un ambient d'afecte i confiança per a potenciar l'autoestima i la integració social.
3. Les àrees per a l'Educació Infantil són:
- El coneixement de si mateix i l'autonomia personal.
- El medi físic, natural, social i cultural.
- Els llenguatges: comunicació i representació.
Les àrees han d'entendre's com a àmbits d'actuació i com a espais d'aprenentatges d'orde actitudinal, procedimental i conceptual, que contribuiran al desenrotllament de les xiquetes i dels xiquets i propiciaran la seua aproximació a la interpretació del món, atorgant-li significat i facilitant la seua participació activa en este.
Article 5. Continguts educatius
Els continguts educatius comprenen el conjunt d'objectius, continguts, metodologia, àrees d'experiències i criteris d'avaluació que s'adjunten en el present decret.
Article 6. Avaluació
1. L'avaluació serà global, contínua i formativa. L'observació directa i sistemàtica constituirà la tècnica principal del procés d'avaluació.
2. Els professionals d'este cicle avaluaran el procés d'ensenyança-aprenentatge i la seua pròpia pràctica educativa .
3. Els mestres, amb la col·laboració dels altres professionals tutors, elaboraran les programacions i en faran el seguiment. Les mencionades programacions seran avaluades junt amb el procés de desenrotllament de les capacitats que cada xiquet i cada xiqueta hagen superat.
4. Almenys, una vegada al trimestre, s'informarà les famílies sobre l'evolució educativa escolar de l'alumnat.
Article 7. Autonomia pedagògica
1. La conselleria competent en matèria d'educació fomentarà l'autonomia pedagògica i organitzativa dels centres, afavorirà el treball dels equips educatius integrats pels professionals previstos en l'article 92 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, i la seua activitat investigadora a partir de la pràctica docent.
2. Els centres, tenint en compte el projecte educatiu, desenrotllaran i completaran els continguts que figuren en l'annex d'este decret adaptant-los a les característiques dels xiquets i de les xiquetes i a la seua realitat sociocultural i educativa.
3. Les programacions didàctiques, projectes de treball, unitats didàctiques, etc. comprendran els continguts de les distintes àrees i es desenrotllaran a través d'unitats globalitzades i respectant els ritmes de joc, treball i descans de les xiquetes i dels xiquets.
4. La conselleria competent en matèria d'educació fomentarà que les programacions didàctiques desenrotllen els continguts educatius des d'una perspectiva de tolerància, la solidaritat, la responsabilitat (particularment en el consum i comportament vial), la pau, la salut, la sostenibilitat, i la igualtat entre els sexes, facilitant el desenrotllament intel·lectual, afectiu i social dels xiquets i de les xiquetes, ajudant-los a relacionar-se amb els altres i a aprendre les pautes elementals de convivència.
5. Així mateix, la conselleria competent en matèria d'educació promourà l'elaboració de projectes innovadors, materials didàctics i models de programacions didàctiques que faciliten la labor educativa; fomentarà entre els equips docents l'intercanvi d'experiències, i impulsarà una formació permanent que redunde en benefici de la qualitat educativa.
Article 8. Organització
La conselleria competent en matèria d'educació desenrotllarà l'organització i funcionament d'estos centres pel que fa als aspectes educatius, que seran supervisats per la inspecció educativa.
Article 9. La coordinació de l'etapa d'Educació Infantil
La conselleria competent en matèria d'educació elaborarà normes per a la coordinació pedagògica dels centres del primer cicle amb centres del segon cicle de l'Educació Infantil, pròxims entre si.
Article 10. El temps en el primer cicle de l'Educació Infantil
La intervenció educativa escolar haurà d'orientar-se gradualment a cada xiquet i xiqueta en el començament de l'adquisició d'hàbits i rutines, atenent les característiques de la infància. El temps ha d'organitzar-se de manera que puga donar resposta a les necessitats biològiques d'alimentació, d'higiene, de descans, de seguretat, de relació i de comunicació, entre d'altres.
Article 11. Relacions amb les famílies
Els centres de l'Educació Infantil cooperaran amb les famílies i elaboraran un pla d'actuació que contemple la informació dels processos educatius dels seus fills i de les seues filles i la col·laboració en les activitats dels centres que es requerisca.
Article 12. Atenció a la diversitat
La intervenció educativa tindrà en compte l'atenció a la diversitat de l'alumnat i adaptarà la pràctica educativa a les característiques individuals dels xiquets i de les xiquetes.
Els centres educatius col·laboraran amb les institucions encarregades de fer el seguiment d'aquells xiquets i xiquetes diagnosticats amb necessitats educatives especials, per mitjà d'una acció educativa que s'adapte a les característiques individuals d'estos.
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
Única. Calendari d'implantació
D'acord amb el Reial Decret 806/2006, de 30 de juny, pel qual s'establix el calendari d'aplicació de la nova ordenació del sistema educatiu establida per la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, este decret s'implantarà, per al primer cicle de l'Educació Infantil, el curs acadèmic 2008-2009.
DISPOSICIONS DEROGATÒRIES:
DEROGACIÓ DE NORMATIVA
Primera
En el moment en què s'implante la nova ordenació de l'Educació Infantil establida per este decret, d'acord amb el Reial Decret 806/2006, de 30 de juny, pel qual s'establix el calendari d'aplicació de la nova ordenació del sistema educatiu, quedarà sense efecte el contingut del Decret 19/1992, de 17 de febrer, del Consell, pel qual s'establix el currículum de l'Educació Infantil a la Comunitat Valenciana.
Segona
Queden derogades les altres normes del mateix rang o d'un rang inferior en tot el que s'oposen al que establix este decret.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Desplegament normatiu
S'autoritza la conselleria competent en matèria d'educació per a dictar totes les disposicions que siguen necessàries per a la interpretació i desenrotllament d'este decret.
Segona. Entrada en vigor
El present decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Valencia, 28 de març de 2008
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller d'educació,
ALEJANDRO FONT DE MORA TURÓN
ANNEX
Introducció
Determinar els aspectes educatius que han d'observar els centres que atenen la infància menor de tres anys comporta un coneixement dels processos evolutius amb les experiències, el desenrotllament i els aprenentatges propis d'estes edats. La consideració de la xiqueta i del xiquet des que naixen, com a sers que interpreten i reconstruïxen el seu medi, per a apropiar-se del seu coneixement, contribuïx a conéixer i entendre al subjecte de l'Educació Infantil amb les seues singularitats, com ara el creixement físic, el desenrotllament sensorial o la forma peculiar en què es produïxen els aprenentatges. Les diferències individuals i el desenrotllament de l'aprenentatge infantil fins als tres anys permeten partir d'una concepció de l'Educació des d'una perspectiva multidisciplinària i interdisciplinària, que es justifica pel fet que la pedagogia infantil, que estudia els primers anys de vida del ser humà, necessita tindre en compte una visió integral de la xiqueta i del xiquet que atorgue la major coherència a l'acció educativa.
La denominació àrea o àmbit, només pretén organitzar i estructurar els continguts de l'etapa per a facilitar la planificació educativa. A causa de les característiques funcionals del pensament global infantil, és difícil delimitar els àmbits de coneixement de l'activitat educativa, dificultat que s'accentua en l'educació dels primers anys de vida del ser humà. Així, quan s'exposen objectius de l'àmbit de coneixement de si mateix i de l'autonomia personal es referixen també al coneixement de medi físic, natural, social i cultural i a l'àmbit dels llenguatges. És, per tant, impossible diferenciar nítidament cada àmbit de desenrotllament i la seua evolució de manera independent.
La globalitat de les situacions educatives exigix organitzar l'acció didàctica atenent tots els àmbits, presentant propostes que permeten fer confluir els continguts d'estos.
El model de desenrotllament d'àrees o àmbits del currículum s'organitza a partir d'una introducció que exposa de manera concisa l'objecte de coneixement de cada àmbit, la manera en què la xiqueta i el xiquet se n'apropien, els aspectes bàsics de la intervenció educativa, els objectius i continguts, i finalment els criteris d'avaluació.
L'Educació Infantil, etapa amb identitat pròpia, té també com a finalitat donar resposta a les necessitats educatives de les xiquetes i dels xiquets i de les seues famílies a fi d'ajudar a conciliar la vida laboral i familiar. Això suposa atendre de forma adequada totes les dimensions del ser humà: afectives, motrius, cognitives i aquelles que emanen de les necessitats de les famílies.
El centre d'Educació Infantil ha de dissenyar tasques d'acord amb els objectius de l'etapa; seleccionar i construir climes educatius en ambients adequats, donar models d'actuació adults que es comporten d'acord amb el model d'educació desitjat; facilitar activitats que generen hàbits de col·laboració, respecte i solidaritat; proposar activitats d'acord amb el moment evolutiu de la xiqueta i del xiquet, i oferir valors d'acord amb el context cultural en què s'han de desenrotllar les seues vides.
La proposta pedagògica ha de considerar que l'etapa de l'Educació Infantil és el nivell adequat per a iniciar els aprenentatges bàsics, no precisament els típics escolars, sinó aquells que possibilitaran la consecució d'estos junt amb els aprenentatges per a la vida. Són les estructures bàsiques dels afectes, de la motricitat, de la comunicació, de les relacions personals, de la creativitat, etc.
El centre d'Educació Infantil és heterogeni, ja que les xiquetes i els xiquets diferixen per sexe, edat, perfil físic, psíquic, sociocultural. Són diferències que es manifesten en la conducta i desenrotllament de la infància repercutint en els seus interessos, ritmes d'aprenentatge, etc. El centre ha d'assumir el seu caràcter compensatori i integrador, ha de respectar les individualitats i admetre la diversitat.
És en esta edat, a causa de la capacitat que posseïx la infància per a l'adquisició lingüística, quan el centre ha de fixar les bases d'esta competència plurilingüe. Ara bé, crear contextos en què el desenrotllament de la competència comunicativa en les dos llengües es realitze de manera adequada, exigix dels centres una actuació coordinada que tinga en compte diversos aspectes diferenciats, però complementaris: la decisió sobre la llengua vehicular del centre i el tractament que es farà de l'altra llengua cooficial comporta una intervenció educativa que promoga la competència bilingüe en la primera i en la segona llengües, junt amb una coordinació total amb les famílies que permeta el desenrotllament harmònic de les dos llengües.
L'entorn familiar és el primer escenari on la infància inicia la construcció de la seua competència comunicativa en una o més llengües. La interacció en l'entorn immediat i la influència dels mitjans de comunicació indubtablement desenrotllaran, concretaran i perfilaran el domini de les diferents varietats que constituiran el repertori lingüístic personal de cada xiqueta o xiquet.
La família ha constituït la base per a l'organització social i encara que en l'actualitat hi ha diferències importants en la seua composició: arrels culturals, creences i pràctiques, entre altres, la família continua sent el nucli o element bàsic de la societat. Els pares i les mares tenen el paper més important de l'educació de les seues filles i dels seus fills. El centre d'Educació Infantil ha de tindre en compte que la família és la primera estructura social en què els pares i les mares exercixen les primeres habilitats educatives amb les seues filles i els seus fills. Ambdós institucions: família i centre, pel fet d'incidir en la formació de la xiqueta i del xiquet, configuren la comunitat educativa que assumix el deure de treballar conjuntament en la consecució d'uns objectius que cada institució ha de treballar des del seu àmbit.
Una bona relació entre la família i l'escola comença amb una col·laboració informativa entre ambdós parts; informació que adquirix un gran valor per a l'Educació Infantil. La conversació informal dels professionals d'Educació Infantil amb els pares i mares, les entrevistes o omplir qüestionaris i formularis, són elements tècnics d'interrelació que afavorixen el coneixement de la xiqueta i del xiquet i el seu desenrotllament educatiu. Activitats conjuntes, com ara trobades, xarrades informatives i formatives sobre temes educatius, escola de pares i mares, excursions, colònies, etc., són moments on es produïxen comunicacions bidireccionals riques en contingut per al coneixement de les famílies i de la infància.
Els professionals d'Educació Infantil són educadors en el sentit ampli de la paraula. Han de conéixer les estructures mentals amb què les xiquetes i els xiquets van apropiant-se del coneixement i com van progressant cap a nivells cognitius cada vegada més avançats.
Quan les activitats són guiades per l'adult amb una intencionalitat educativa es genera un context compartit en què la xiqueta i el xiquet poden aconseguir més que quan actuen de forma independent. Els professionals d'Educació Infantil són les persones que aporten situacions didàctiques estimulants per a cada xiqueta o xiquet.
Les actuacions educatives han d'anar dirigides al foment d'hàbits i actituds de la xiqueta i del xiquet en els aspectes que faciliten un futur èxit en la interacció social, com ara demanar les coses, compartir, somriure, etc., i desenrotllen habilitats cognitives dirigides a futures interaccions socials positives, com per exemple descobrir l'estat emocional de l'altre.
Els professionals d'Educació Infantil han de saber organitzar els espais i el material didàctic, incloent-hi el material per a iniciació de noves tecnologies de la informació i comunicació. Així mateix, han de facilitar que les xiquetes i els xiquets realitzen treballs individuals, col·lectius, en xicotets grups, activitats d'expressió, experimentació, observació, comunicació, etc. Esta organització possibilita l'adquisició d'hàbits d'orde, de treball i de neteja.
Els professionals d'Educació Infantil constituïxen l'equip educatiu del centre, que suposa un enriquiment educatiu de cada membre a través del contrast i l'evolució d'experiències que cada un desenrotlla en la seua pràctica docent. El treball de l'equip educatiu es concep com una acció sustentada i enriquida per les aportacions de cada membre del grup.
L'Educació Infantil ha de preveure que l'avaluació ha de ser coherent amb el plantejament dels objectius generals, les teories de l'aprenentatge per les quals s'opten i la metodologia que s'utilitza. La tècnica a utilitzar principalment és l'observació en totes les variables: informal, formal, indirecta, etc. És un procés dinàmic, continu, sistemàtic i permanent. Esta tècnica la realitza l'equip educatiu i complix la funció d'ajustar la programació a les característiques de les xiquetes i dels xiquets amb què es treballa i observar si es complixen els objectius.
En l'Educació Infantil parlar d'avaluació és reflexionar sobre la intervenció educativa (actituds, models, interacció, espais, etc.), les actituds del personal no docent davant dels xiquets i de les xiquetes, la col·laboració educativa de les famílies. És avaluar la distribució de l'espai, els temps, els ritmes; és avaluar tots els elements personals i materials que envolten el procés educatiu de la xiqueta i del xiquet, és, en definitiva, reflexionar sobre la pròpia avaluació.
En l'Educació Infantil s'ha d'iniciar la història educativa de cada xiqueta i de cada xiquet; s'hi ha de figurar el procés educatiu de cada un d'ells: consecució d'objectius, anecdotari dels èxits aconseguits per cada xiqueta o per cada xiquet, resum d'entrevistes, formularis realitzats als pares i mares, etc.
I. EL CONEIXEMENT DE SI MATEIX I L'AUTONOMIA PERSONAL
En l'etapa d'Educació Infantil el reconeixement del propi cos és una base per a l'assentament de la pròpia imatge personal. És un lent procés que s'inicia amb el naixement; encara que abans de nàixer la xiqueta i el xiquet experimenten sensacions, especialment tàctils i gustatives, que perduren després del naixement amb un coneixement fraccionat de si mateix que més tard assolix un caràcter global.
Durant l'etapa infantil les xiquetes i els xiquets comencen a conéixer el seu cos segmentàriament i globalment, les seues possibilitats i limitacions motrius; a acceptar les seues característiques individuals, trets físics, sexe, entre altres, a prendre consciència de la seua autoestima, que es veu reforçada si és acceptat pels altres: tant adults com iguals.
El coneixement cognoscitiu de l'esquema corporal, la xiqueta i el xiquet han de viure-ho d'una manera afectiva i positiva. Este s'estructura d'acord amb les lleis de maduració neurològica (cefalocaudal i proximodistal). El xiquet i la xiqueta dominen primer el seu cap; després, el tronc, i després, les extremitats inferiors. La representació mental del propi cos ajuda indubtablement a establir una bona relació entre el jo i el món exterior.
La manipulació no sols fa possible que la xiqueta i el xiquet desplacen els objectes en l'espai, sinó que a través d'esta comencen a elaborar una representació mental d'ells i a activar les bases de l'estructura cognitiva. Les accions de desplaçament i manipulació que es realitzen s'adapten als objectes i als espais concrets, la qual cosa comporta el moviment de les diferents parts del cos en l'espai i en l'apropiació de l'objecte d'aprenentatge
L'acció-interacció de la xiqueta i del xiquet amb l'adult, amb altres xiquetes i altres xiquets, l'espai i el temps, i les potencials experiències que se li presenten, fa possible un coneixement del cos, de les formes de conéixer-lo i de relacionar-se amb el medi, i permet un bon procés de desenrotllament i aprenentatge.
A través dels sentits s'inicia la vida de relació del ser humà amb el món, ja que a partir de les sensacions comença la ment a construir els seus propis marcs interpretatius de la realitat. La xiqueta i el xiquet, des de molt xicotets, senten atracció per tot el que els envolta i posseïxen un potencial sensorial suficient per a construir i elaborar aquells marcs, per exemple amb els objectes: volen agafar-los, posar-se'ls a la boca, colpejar-los, examinar-los, deixar-los caure...
És important tindre en compte que quan es parla d'educació sensorial es pensa a dotar el xiquet i la xiqueta d'estímuls multisensorials: visuals, auditius, olfactius i tàctils parells al procés evolutiu integral.
La xiqueta i el xiquet, al nàixer, necessiten d'una persona (mare, pare o d'un adult pertanyent o no a la família), amb capacitat per a cuidar-los i satisfer les seues necessitats, i d'una sensibilitat especial que li permeta interactuar amb la xiqueta i amb el xiquet una manera molt singular, per mitjà del contacte corporal, la mirada, l'oïda, els gestos, la paraula, tot això carregat d'afecte.
En un principi, la xiqueta i el xiquet no establixen diferències clares entre les persones que els cuiden. Més avant, discriminen entre els professionals de l'educació, persones pròximes i estranys, i, posteriorment, són capaços de rebutjar els desconeguts. És a partir del primer any quan la xiqueta i el xiquet han adquirit un cert grau de vinculació afectiva i poden iniciar una certa independència cap a les persones estretament relacionades amb ell o amb ella. Per esta causa, els centres d'Educació Infantil han de preveure un període d'adaptació perquè l'accés s'hi faça en les millors condicions possibles per a la xiqueta, el xiquet i les seues famílies.
Les emocions en la xiqueta i en el xiquet es van canalitzant a través de les activitats psíquiques, perceptives i intel·lectuals. La frustració ocasionada, entre altres causes, per la inseguretat, el rebuig afectiu, la sobreprotecció, la sensació de fracàs, etc., provoquen certes manifestacions emocionals socialment no correctes, aspecte que els professionals de la seua educació han de conéixer per a poder afrontar-les i reconduir-les, és a dir, per a educar-les.
El desenrotllament moral va sorgint de forma progressiva en el xiquet i en la xiqueta al compàs de la seua evolució i com un aspecte propi d'esta evolució, relacionat amb l'aparició d'altres capacitats: sentiments, llenguatge, etc.
El joc és la manera amb què la xiqueta i el xiquet establixen una relació amb el seu entorn, per a conéixer-lo, per a acceptar-lo i, inclús, modificar-lo i construir-lo. A través d'este exploren el seu entorn, les persones i els objectes que els envolten.
És un mitjà que permet assolir unes finalitats educatives determinades i, al mateix temps, és un estímul útil i necessari per al desenrotllament afectiu, físic, intel·lectual i social de les xiquetes i dels xiquets.
La xiqueta i el xiquet, des que naixen, necessiten tota una sèrie d'atencions centrades en les necessitats vitals de descans, alimentació i higiene per a mantindre el seu benestar.
La institució escolar haurà d'erigir-se en un agent important per a generar hàbits i costums sans que faciliten l'adquisició de formes de vida saludables i de pautes de comportament promotores de benestar i de salut.
Els hàbits que la xiqueta i el xiquet adquirixen en la seua primera infància els seran útils en el millor desenrotllament de les seues possibilitats, per a l'adquisició dels aprenentatges, per a ajudar-los en l'adaptació social i per a aconseguir més autonomia.
El control d'esfínters és una altra de les grans conquistes que la xiqueta i el xiquet faran al llarg dels primers anys de vida, i que les institucions i els professionals tindran en compte per a incorporar-lo a les situacions o moments educatius. El canvi de bolquer o el procés d'adquisició de control d'esfínters hauran de proporcionar una font d'experiències i de vivències naturals que contribuïsquen essencialment al benestar de les xiquetes i dels xiquets.
L'atenció física brinda les millors oportunitats tant per a la comunicació personal com per al joc espontani entre la xiqueta i el xiquet i l'adult, en definitiva, per al desenrotllament de totes les capacitats.
Així, doncs, els processos educatius troben un eix privilegiat sobretot en les activitats relacionades amb l'atenció de les xiquetes i dels xiquets; al voltant d'estes es donen els processos interactius professionals (xiqueta i xiquet). A partir d'esta interacció positiva, la xiqueta i el xiquet aniran adquirint progressivament autonomia en els diferents hàbits de vida saludable, (alimentació, atenció del propi cos, higiene i orde, el descans...).
La intervenció educativa que es du a terme en Educació Infantil ha de tindre en compte que al mateix temps que es treballa l'aspecte físic corporal, es treballa també el desenrotllament psicològic i lingüístic, sabent que la influència del medi i les diferències individuals estan presents en el procés de desenrotllament-aprenentatge.
En este sentit, els professionals han de saber observar el moviment de la xiqueta i del xiquet estimular-lo i posar les condicions perquè es desenrotlle, ja que els coneixements i aprenentatges sorgixen a partir de l'acció i interacció en contextos comunicatius i afectius.
L'àmbit sensorial sobre el qual l'educació ha d'intervindre està compost per diferents sectors i dóna lloc a propostes d'accions diverses d'observació, d'exploració, d'experimentació i d'investigació, de manera que la xiqueta i el xiquet s'apropien des de molt prompte de tota la informació que els sentits els puguen proporcionar.
En esta etapa la interacció de la xiqueta i del xiquet amb l'adult s'inicia amb la comunicació, l'intercanvi relacional i el contacte corporal; a través d'estos s'establix un vincle afectiu, i és l'adult el que actua de mediador entre la xiqueta, el xiquet i el medi.
El desenrotllament afectiu és l'acompanyant dels altres processos de desenrotllament de la xiqueta i del xiquet. El professional d'Educació Infantil haurà de plantejar-se l'actitud que ha de tindre en la comunicació afectiva amb cada un d'ells. L'observació en la relació amb les altres xiquetes i els altres xiquets, amb els adults, amb si mateix i amb els objectes, donarà dades molt rellevants, des del vessant afectiu, per a ser tingudes en compte en els processos educatius.
El joc és una de les primeres necessitats vitals de la xiqueta i del xiquet, al qual recorrem per a garantir un correcte desenrotllament tant físic com mental. És un element educatiu imprescindible en la metodologia de l'Educació Infantil. L'activitat lúdica s'ha de desenrotllar en un clima agradable i iniciar la xiqueta i el xiquet en les responsabilitats de cuidar l'entorn i els materials quant a neteja i orde, i posar en marxa, per mitjà del joc, una educació integral.
En l'adquisició d'hàbits i actituds de salut i benestar, la intervenció educativa ha d'anar encaminada al fet que la xiqueta i el xiquet aconseguisquen una independència progressiva quant a la nutrició, la neteja personal i la higiene i l'orde.
Els professionals d'Educació Infantil, plenament convençuts del valor educatiu que té el desenrotllament d'estes tasques, faran progressar la xiqueta i el xiquet en estes actituds.
Objectius
- Conéixer el seu cos segmentàriament i globalment, les seues possibilitats i limitacions motrius.
- Descobrir el propi cos com a mitjà de comunicació amb el món.
- Conéixer les característiques externes del propi cos i descobrir les possibilitats d'acció.
- Desenrotllar les sensacions i percepcions: visuals, auditives, gustatives, olfactives i tàctils com a canals privilegiats en el procés evolutiu heurístic.
- Desenrotllar, a través dels distints tipus de joc, els aspectes cognitiu, sensorimotriu, lingüístic i afectiu.
Continguts
Els continguts de l'àrea s'agrupen al voltant dels blocs següents:
Bloc 1. El cos i la pròpia imatge
- Les parts del cos.
- La relaxació global i segmentària.
- El control i l'autonomia del cos.
- El contacte corporal de la xiqueta i del xiquet amb els altres.
- De l'agarrar inicial a l'agarrar voluntari.
- Les situacions posturals.
- El coneixement i el desenrotllament dels sentits : vista, oïda, olfacte, gust, tacte.
- L'estimulació dels distints sentits.
- El reconeixement i identificació de persones i objectes pròxims al seu entorn.
- El reconeixement dels propis límits i possibilitats de percepció en situacions reals.
- L'àmbit afectiu en l'Educació Infantil: la interacció amb els adults, el contacte corporal, les emocions positives i negatives, les necessitats biològiques, la veu, la carícia, el balanceig, els gestos, etc.
- El coneixement de si mateix i dels altres i l'inici en l'aplicació de valors i normes elementals: la comunicació amb el gest, amb la mirada, amb el cos, amb la paraula, la imitació, etc.
- El període d'adaptació. Condicions per a l'adaptació: l'entrevista amb els pares i mares, l'acceptació del fet que els seus fills i filles se separen d'ells, l'ingrés escalonat al centre, l'organització de l'espai, etc.
- Adquirir coneixements, hàbits i actituds que afavorisquen el creixement i desenrotllament personals.
- Promoure experiències per a l'adquisició d'hàbits de vida saludable establint relacions entre la família, la institució i la comunitat.
- Crear un ambient que afavorisca l'adquisició d'hàbits d'higiene, alimentació i orde.
Bloc 2. Joc i moviment
- El joc motor
- El joc simbòlic
- El joc social/individual
- El joc espontani/dirigit
- Els jocs amb el cos
- Els jocs amb material
Bloc 3. L'activitat i la vida quotidiana
- Les activitats en la vida quotidiana: evolució progressiva de l'autonomia.
- L'adquisició progressiva de les normes bàsiques que regulen la vida quotidiana.
- La interacció i col·laboració a partir d'actituds positives per a establir relacions afectives amb els altres.
Bloc 4. L'atenció personal i la salut
- La institució escolar, la família i la comunitat com a model per a l'adquisició d'hàbits de vida saludable.
- Els hàbits d'alimentació.
- Els hàbits d'higiene.
- Els hàbits d'orde.
Criteris d'avaluació
- Mostrar un coneixement progressiu i un control del cos de manera global i segmentària, reconeixent i identificant-ne les parts i expressant sensacions corporals
- Aplicar una progressiva coordinació aparença-manual, mostrar i regular l'expressió dels sentiments i emocions a través del joc individual i col·lectiu.
- Cuidar el cos i aplicar la higiene corporal fomentant hàbits que ajuden a mantindre una adequada salut física i mental.
II. CONEIXEMENT DEL MEDI FÍSIC, NATURAL, SOCIAL I CULTURAL
Amb l'inici de la vida, el ser humà és curiós, mira els objectes de distintes maneres, té interés i va prenent consciència directa de les coses que li succeïxen d'una manera molt limitada. Junt amb la manipulació i l'experimentació, este inici de l'observació permet que comprove per si mateix el que ocorre amb els objectes quan s'acciona sobre ells o com evolucionen quan es tracta dels sers vius. Des del naixement, la xiqueta i el xiquet, a través dels diferents contextos educatius de criança, posa en joc una dinàmica que interrelaciona l'aspecte físic, cognitiu i emocional a fi d'elaborar la seua pròpia identitat personal. Per mitjà d'esta àrea, es pretén que la xiqueta i el xiquet descobrisquen el context en què viuen i s'inicien en la presa de consciència de pertinença a este. És precisament esta àrea la que brinda la majoria dels objectes d'aprenentatge que seran coneguts i compresos a través dels diferents llenguatges i de propostes didàctiques amb un enfocament globalitzador.
Les primeres experiències grupals es donen en l'entorn familiar i s'inicien en una relació diàdica sincronitzada, atenció mare-filla o fill, o persona especifica. Posteriorment s'amplia el món d'interacció i relació, que, al començament, el xiquet i la xiqueta orienten cap als moviments o els sons; després establixen unes relacions limitades o apropiacions del material de l'altre i, posteriorment, inicien l'interés per l'altre, que pot derivar en contactes més llargs, fins a finalitzar amb una integració social. Les interaccions amb els altres són la base del coneixement social en què es poden analitzar els processos de comunicació, les característiques de les relacions i les seues particularitats.
Cada xiqueta i cada xiquet busquen la seua pròpia identitat personal interactuant amb el grup social a què pertanyen. Este facilita el seu desenrotllament social en el seu concepte moral, en la seua comunicació, en la seua personalitat i en el desenrotllament del seu procés cognitiu. Des de xicotets inicien una conducta de grup i, progressivament, va augmentant la quantitat i la qualitat de la seua participació social. Així, doncs, de jocs en solitari passen a jocs cooperatius, s'atrauen els uns als altres o se'n separen. Els uns manifesten tendència al lideratge; els altres, al seguiment, i altres, a l'aïllament, etc.
Les relacions de la xiqueta i del xiquet amb altres persones es regulen per mitjà d'acords mutus que s'establixen, s'adquirixen i s'apliquen en la realitat social. En aquelles relacions on la interacció no és cooperativa serà el professional qui, per mitjà de diferents estratègies, faça evolucionar esta conducta.
La xiqueta i el xiquet adquirixen una autoconsciència dels seus pensaments i sentiments per mitjà de l'activitat social. En este sentit, evolucionen des de la mentalitat egocèntrica fins a una altra en què puguen situar-se des de la seua perspectiva a la de l'altre; d'ací, la necessitat que realitzen activitats amb els altres en què aprenguen sobre si mateixos i dels altres. La imitació té gran importància en este procés d'autoconsciència. Els models dels adults que els envolten i els de les altres xiquetes i dels altres xiquets, juntament amb les valoracions que l'adult que els té a càrrec seu realitze sobre les seues conductes, ajudaran a reforçar-la o a inhibir-la.
També en esta etapa educativa la xiqueta i el xiquet descobrixen la seua pertinença al medi social; la família, la casa, l'escola... Les festes són uns elements importants per al coneixement cultural en què s'han de distingir les festes d'esdeveniments de la vida quotidiana (aniversaris, naixements, etc.) i les festes populars amb tradició en la cultura del poble i integrades en la vida escolar.
Cada festa comporta uns ritus amb elements naturals i culturals, com ara les cançons, danses o refranys, que la xiqueta i el xiquet viuen i experimenten. En la pràctica escolar, organitzar activitats fora del recinte escolar facilita també el coneixement del medi.
El centre d'Educació Infantil haurà de ser integrador, acceptar les diferències i constituir-se en un marc natural per al desenrotllament i l'educació de xiquetes i xiquets diferents. Esta diversitat facilitarà que, des de molt xicotets, aprenguen a viure acceptant, respectant i defenent les singularitats dels altres: minusvalideses, deficiències i especificitats socials, culturals, etc.
En la intervenció educativa, conéixer l'entorn suposa conéixer el medi físic, natural, social i cultural; és a dir, un conjunt de factors amb què la xiqueta i el xiquet estan en contacte des del naixement; es tracta de conéixer el nucli familiar i el medi en què eixe context de criança està immers. El centre d'Educació Infantil adquirix gran importància quan facilita a la xiqueta i al xiquet marcs interpretatius per a adequar-se a eixa realitat i a eixe coneixement.
Els professionals d'Educació Infantil hauran de conéixer els llaços que unixen les xiquetes i els xiquets amb els adults del seu entorn i compensar les seues atencions a fi de donar seguretat a aquells que no troben prou atenció en les seues famílies.
La intervenció educativa s'haurà d'estendre a l'orientació educativa de les famílies, a causa de la seua diversitat cultural i social, o per problemàtiques específiques d'integració per discapacitat, a fi d'implicar-les en aquells projectes educatius que vagen dirigits a integrar-los en l'àmbit escolar.
Objectius
- Descobrir les persones amb què interactua i establir-hi relacions socials i afectives.
- Aprendre a relacionar-se amb les persones que els envolten acceptant les diferents emocions i sentiments amb què són obsequiats, expressant els propis sentiments i desenrotllant actituds d'interés i ajuda.
- Aprendre a observar i explorar activament en el seu entorn immediat i, amb ajuda de l'adult, anar elaborant la seua percepció d'eixe entorn i atribuir-li significat
Continguts
Els continguts de l'àrea s'agrupen al voltant dels blocs següents:
Bloc 1. Medi físic: Elements, relacions i mesures
- Les propietats elementals dels objectes: color, forma, textura, entre altres.
- Les agrupacions dels objectes.
- Les exploracions dels objectes a través dels objectes i accions sobre estos: estrényer, colpejar, refredar, calfar, etc.
- Experimentar amb els objectes a través dels sentits: assaborir, oldre, sentir...
- El descobriment de l'objecte en l'espai i la situació de si mateix respecte a este.
- Els temps bàsics de la vida quotidiana: alçar-se, menjar, dormir la sesta.
Bloc 2. Acostament a la naturalesa
- Les característiques generals dels sers vius i de la matèria inerta.
- La identificació d'animals i plantes del propi entorn: atenció i respecte.
- L'observació del temps atmosfèric: pluja, calor, fred.
- Gaudi i gust per les activitats a l'aire lliure en contacte amb la naturalesa.
Bloc 3. La cultura i vida en societat
- La identificació dels primers grups socials amb els quals viu i es relaciona.
- Les normes bàsiques de convivència amb els grups socials: compartir, escoltar, ajudar, esperar, atendre...
- Les primeres organitzacions socials: la família, l'escola, la casa.
- La no-discriminació per raons de sexe en els aspectes següents: treball de les persones, tasques de la llar...
- Participar en les festes, les celebracions i les activitats culturals. Conéixer-les i disfrutar-les.
Criteris d'avaluació
- Actuar sobre els objectes del seu entorn descobrint les seues qualitats físiques (color, forma, grandària...), identificant-los per mitjà de les sensacions (sons, olors, sabors, tacte i vista) i establint-hi relacions bàsiques (agrupar, comparar, identificar...).
- Utilitzar el coneixement i respecte cap al medi natural com a marc on estan situats els objectes d'aprenentatge, identificant els fenòmens atmosfèrics i cuidant els animals i les plantes del seu entorn.
- Identificar grups socials pròxims, adquirint pautes de convivència i disfrutant de les festes culturals i socials.
III. ELS LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ
El llenguatge és un instrument bàsic en el desenrotllament de la xiqueta i del xiquet des del punt de vista de la comunicació, de l'expressió, de l'estructuració de coneixements sobre el món i de la regulació de la conducta. És l'instrument bàsic en la formació del pensament.
Des del naixement, la xiqueta i el xiquet inicien un comportament social que dependrà dels patrons d'interacció amb els adults. Les necessitats de comunicació més complexes els porten a descobrir progressivament les funcions del llenguatge i la comunicació verbal. Desenrotllar el llenguatge a partir de les interaccions comunicatives és una tasca dels adults que estan amb la xiqueta i amb el xiquet.
En l'Educació Infantil el llenguatge és el mediador entre el pensament i l'acció. Per això, els centres han de convertir-se en contextos de desenrotllament, és a dir, en escenaris que faciliten l'apropiació lingüística.
En estos contextos d'aprenentatge, cada xiqueta i cada xiquet és una individualitat única quant a herència genètica, procedència geogràfica i social, capacitats, experiències familiars, competències lingüístiques i ritme d'adquisició. És necessari que tota la comunitat educativa i, especialment, els professionals prenguen consciència d'esta diversitat i planifiquen la seua intervenció a partir d'esta.
En una societat bilingüe com la nostra, el fet més usual és que les dos llengües oficials s'aprenguen de forma més o menys equilibrada depenent de diversos factors com ara la llengua familiar, l'input lingüístic de la llengua minoritzada i la forma en què s'aprén: simultània (quan les dos llengües s'adquirixen al mateix temps en l'entorn familiar i escolar) o consecutiva (quan la primera llengua s'adquirix dins de la família i, posteriorment, la segona llengua s'adquirix en l'entorn social o al centre educatiu).
Per tant, una de les primeres decisions que s'han d'adoptar ha de ser quina ha de ser la llengua o les llengües vehiculars en què s'han d'impartir els elements educatius bàsics. Siga quina siga la decisió, cal tindre en compte i planificar amb gran sensibilitat el tractament lingüístic d'aquells alumnes que tenen com a llengua familiar una llengua diferent de la vehicular, especialment, quan provenen d'altres cultures.
El període d'adaptació en el primer cicle d'Educació Infantil és bàsic. L'ús del llenguatge verbal oral per part del professional d'este cicle facilita el desenrotllament de les capacitats afectives i socials de la xiqueta i del xiquet.
Hi ha molts aspectes de la intervenció que poden ajudar a enriquir els contextos d'aprenentatge. Al centre d'Educació Infantil, la intensitat i la qualitat de la interacció que es produïx en les pràctiques educatives respecte al llenguatge, només és efectiva quan els contextos, la disposició de l'espai i la distribució del temps creen un ambient càlid i afectuós basat en el joc i la comunicació, que proporcione seguretat i confiança, que desenrotlle l'autoestima, l'atenció a la diversitat i l'assumpció de normes i valors en situacions comunicatives generades tant espontàniament en la vida quotidiana de l'aula com proposades pels professionals que atenen este cicle educatiu. Tot açò ha de promoure una intervenció lingüística, que no sols ha de preveure i utilitzar l'expressió aïllada, sinó també combinada amb les altres formes d'expressió: cançons amb resposta física, dramatitzacions, jocs de falda, textos escrits, històries amb imatges...
El primer context bàsic d'adquisició lingüística és la família. Les pràctiques orals i les pràctiques lletrades en l'entorn familiar constituïxen les primeres i les millors experiències lingüístiques, ja que es desenrotllen en un ambient de dedicació exclusiva i carregat d'afectivitat. Els estils comunicatius de les famílies i les interaccions dels pares i mares amb la xiqueta i amb el xiquet, seguixen pautes molt diverses. La xiqueta i el xiquet s'impregnen d'este estil d'interacció i l'interioritzen. Hem de ser conscients que el bagatge familiar pot evidenciar situacions de partida diverses, a més dels diferents ritmes individuals d'adquisició del llenguatge. Estos fets fan necessària l'observació sistemàtica i l'atenció constant al procés de desenrotllament lingüístic de cada alumne.
És necessari, per tant, un diàleg fluid i continuat entre el centre i les famílies; considerar el seu punt de vista i les seues observacions; coordinar el desenrotllament del llenguatge per mitjà de pràctiques educatives comunes; facilitar la participació dels familiars en determinades activitats del centre; orientar-los en matèria lingüística i d'alfabetització, i implicar-los en la valoració lingüística de les seues filles i dels seus fills i en la intervenció de possibles dificultats.
L'expressió artística és un dels mitjans de comunicació de què disposa la xiqueta i el xiquet per a expressar les seues vivències i fantasies. Al mateix temps, la creativitat i, amb aquesta, la invenció són capacitats que potencialment estos posseïxen i que cal desvelar i desenrotllar en la mesura que ho permeta cada nivell evolutiu i les possibilitats de cadascú. Una adequada intervenció educativa ajudarà a potenciar estes capacitats.
La necessitat d'expressar-se i de crear la manifesten en la seua vida diària; és així com la xiqueta i el xiquet imaginen i troben elements de comprensió del món que els envolta (la família, la societat, l'entorn), i els transmeten a través del dibuix, la paraula, la música, etc.
Estes formes d'expressió són el resultat de la creativitat, que està íntimament relacionada amb la sensibilitat i l'emotivitat de la xiqueta i del xiquet. És necessari oferir des de l'escola els mitjans i materials apropiats per a poder manifestar-se.
La plàstica és una forma de representació a través de la qual la xiqueta i el xiquet poden expressar el que van coneixent del seu entorn i allò que sorgix en el seu món interior. Així, doncs, les diferents realitzacions plàstiques seran el resultat d'un ampli desenrotllament que integra factors biofísics i socials i que permet que l'experiència social de les xiquetes i els xiquets prenguen forma a través dels signes simbòlics.
Les primeres activitats plàstiques de la xiqueta i del xiquet obeïxen més al plaer i a la recreació que suscita la seua experimentació i execució que a la intencionalitat representativa. La seua activitat es fa cada vegada més intencionada fins a arribar al final de l'etapa en què les seues produccions s'acosten a una representació objectiva de la realitat. Respectar i valorar les seues produccions són part important i necessària del procés.
L'educació musical en l'etapa infantil s'entén com un mitjà d'expressió i com a sistema de representació, on podrà desenrotllar les seues capacitats expressives, creatives, la seua oïda musical, la seua sensibilitat cap a la música, la seua capacitat per a escoltar-la, entendre-la i per a practicar-la com a instrument de comunicació de sentiments i idees a través del cant, del moviment rítmic expressiu i de l'expressió instrumental.
La xiqueta i el xiquet van observant, explorant, experimentant els objectes sonors en cada una de les seues qualitats: timbre, duració, intensitat i altura, que, combinant-les entre si van acumulant un patrimoni d'imatges sonores que, organitzades en estructures, són el suport material de les idees musicals.
La projecció educativa i formativa es realitza quan respon a la curiositat i interés de la xiqueta i del xiquet per conéixer, quan propicia contextos i repertoris de cançons interessants, psicològica i musicalment, quan té cabuda l'entusiasme que la xiqueta i el xiquet tenen per l'ús d'instruments, quan respecta i potencia la seua vitalitat a través del moviment corporal projectat amb llibertat.
L'expressió corporal és el mitjà pel qual el ser humà expressa sensacions, emocions, sentiments i pensaments amb el seu cos. Els seus gestos, les seues actituds i els seus moviments tenen una intenció comunicativa i representativa. La primera comunicació de la xiqueta i el xiquet amb l'adult que l'atén la realitza amb el seu cos; és a través dels gestos i dels moviments que l'adult pot percebre i interpretar les sensacions i desitjos de la xiqueta i el xiquet, i donar resposta a les seues demandes. S'inicia, d'esta manera, una relació corporal i afectiva que serà la base de tota relació i comunicació posterior. Més avant, destaquen els jocs simbòlics en què la xiqueta i el xiquet es comporten "com si" fóra una persona distinta, un animal o un objecte, o actua "com si" estiguera fera coses que només simula que fa; es tracta d'un camp obert a la imaginació, a la creativitat i a l'espontaneïtat de cada u.
L'Educació Infantil, a partir d'esta educació natural del joc simbòlic, inicia les xiquetes i els xiquets en les tècniques de l'expressió dramàtica i corporal. La utilització del cos, dels gestos, de les actituds i dels moviments, amb una actitud comunicativa, permetrà, al seu torn, la relació i l'intercanvi amb els altres, la qual cosa serà un component important per a la seua socialització.
Els professionals d'este cicle educatiu hauran de tindre en compte l'adequació de la intervenció educativa a les possibilitats comunicatives, lingüístiques i cognitives creixents de les xiquetes i dels xiquets, que evolucionen de manera molt ràpida en este tram d'edat; hauran de proporcionar-los un model de llenguatge acurat, i combinar la intervenció conjuntural, lligada a qualsevol situació quotidiana que permeta la interacció, amb la intervenció puntual i planificada en moments i espais específicament preparats.
A través de la intervenció educativa, les xiquetes i els xiquets desenrotllen les seues capacitats expressives i creatives. Les relacions que els professionals establixen amb la xiqueta i amb el xiquet han de potenciar un caràcter comunicatiu i lúdic en què es posarà atenció al procés creatiu de les xiquetes i els xiquets intentant que una activitat amb inici lúdic i de descobriment continga una part emotiva i possibilite la creació. Tot açò constituïx l'inici de l'apropiació de les convencions socials que permeten la comunicació i representació en la nostra cultura.
Objectius
- Descobrir la llengua com a mitjà de comunicació.
- Desenrotllar progressivament les capacitats en l'ús de les llengües oficials com a instruments de comunicació, d'aprenentatge i d'organització de la conducta.
- Conéixer i experimentar les formes culturals i lingüístiques heretades en la construcció de la pròpia identitat, i al mateix temps, aprendre a viure en una societat plural, en continu canvi i evolució.
- Comunicar-se amb els altres utilitzant el llenguatge gestual i senzilles dramatitzacions.
- Descobrir ritmes senzills amb el cos, amb objectes i amb instruments senzills.
- Descobrir obres artístiques senzilles com a mitjà per a desenrotllar les capacitats creatives i interpretatives.
- Conéixer alguna obra d'art significativa.
Continguts
El contingut d'esta àrea es desenrotllarà al voltant dels següents blocs de contingut:
Bloc 1. Les llengües i els parlants
- L'ús de la llengua oral per a comunicar-se, expressar desitjos i necessitats, i aprendre a actuar en col·laboració amb els altres.
- El desenrotllament progressiu de conceptes i vocabulari lligats a l'adquisició dels coneixements.
- L'aplicació i l'ús adequat de normes bàsiques de convivència.
- La participació en activitats de grups en què interactua.
Bloc 2. Aproximació a la llengua escrita
- L'escolta de narracions i lectures de contes i històries escrites.
- L'observació i manipulació de documents impresos i presa de consciència del llenguatge escrit.
Bloc 3. La llengua com a instrument d'aprenentatge
- La comprensió i escolta de textos senzills (contes, narracions curtes...) com a font de plaer i d'aprenentatge.
- El recitat de textos literaris molt senzills de caràcter popular o folklòric (cançons de bressol, retafiles) que el faça gaudir de les sensacions de ritme, rima...
- L'ús del llenguatge lligat a altres sistemes de representació (moviment, música, imatges...), com ara la cançó o les dramatitzacions.
- El descobriment de la diversitat lingüística i cultural de l'entorn, i l'adquisició i reforç de les realitzacions, valors i normes de la pròpia cultura.
Bloc 4. El llenguatge audiovisual i tecnologies de la informació i de la comunicació.
- La iniciació en l'ús d'instruments TIC.
- L'acostament a produccions infantils senzilles i breus per mitjà de les TIC.
Bloc 5. El llenguatge plàstic
- El descobriment del llenguatge plàstic com a mitjà de comunicació i representació.
- L'experimentació i descobriment dels elements del llenguatge plàstic (color, forma, textura...).
- La comunicació de fets, sentiments, emocions i vivències a través de produccions plàstiques realitzades amb tècniques senzilles.
- El descobriment d'obres plàstiques de l'entorn.
Bloc 6. El llenguatge musical
- Descobrir les possibilitats sonores de la veu, del propi cos, d'objectes quotidians i d'instruments musicals.
- El soroll, el silenci i la música.
- Les qualitats del so: el ritme i la intensitat.
- Les cançons populars, danses, cançons de folklore, contemporànies, de ball i les audicions musicals.
- L'interés i la iniciativa per a participar en representacions musicals.
Bloc 7. El llenguatge corporal
- El descobriment de les possibilitats del cos per a expressar i comunicar sentiments i emocions.
- La representació espontània i induïda de personatges, fets i situacions senzilles de forma individual i grupal, de la vida quotidiana.
- El descobriment de l'espai a partir dels desplaçaments amb moviments diversos.
Criteris d'avaluació
- Utilitzar la llengua oral per a establir una interacció positiva amb els seus iguals i amb els adults, manifestar una actitud d'escolta, atenta i de respecte cap als altres.
- Mostrar interés pels textos literaris i conéixer-ne alguna característica: conte, revista, periòdic.
- Expressar-se i comunicar-se utilitzant tècniques senzilles i materials propis dels diferents llenguatges audiovisuals i artístics. Disfrutar de les produccions pròpies i alienes dels diferents llenguatges i desenrotllar actituds de gust i gaudi cap a les produccions artístiques.
