diari

DECRET 38/2008, de 28 de març, del Consell, pel qual s'establix el currículum del segon cicle de l'Educació Infantil a la Comunitat Valenciana. [2008/3838]

(DOGV núm. 5734 de 03.04.2008) Ref. Base de dades 003836/2008

DECRET 38/2008, de 28 de març, del Consell, pel qual s'establix el currículum del segon cicle de l'Educació Infantil a la Comunitat Valenciana. [2008/3838]
La Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, en l'article 6.2., establix que correspon al Govern fixar les ensenyances mínimes a què es referix la disposició addicional primera, apartat 2, lletra c), de la Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l'educació. El Reial Decret 1.630/2006, de 29 de desembre, establix les ensenyances mínimes del segon cicle de l'Educació Infantil. En conseqüència, és procedent desenrotllar el currículum que garantisca al conjunt de xiquetes i xiquets de la Comunitat Valenciana una Educació Infantil de qualitat.
En els primers anys de la vida del ser humà s'efectuen els aprenentatges bàsics. Una Educació Infantil adequada afavorix el desenrotllament social i emocional, en oferir a la xiqueta i al xiquet l'oportunitat de trobar-se amb altres en un entorn diferent de la família. L'Educació Infantil en un centre educatiu constituïx una font fonamental del desenrotllament, aspecte que ajuda a determinats grups amb risc d'exclusió social per als que actua com a compensadora, davant de dificultats en l'àmbit familiar, i com preventiva davant de la ràpida identificació de xiquetes i xiquets en situació de risc.
L'Educació Infantil s'inscriu en el procés educatiu que inicia el desenrotllament de la personalitat de l'individu. Això suposa atendre de forma adequada totes les dimensions del ser humà, com ara les físiques, les socials, les cognitives, les estètiques, les afectives i les motrius, per mitjà d'activitats i experiències, aplicades en un ambient d'afecte i de confiança, en diverses situacions comunitàries i amb un tractament didàctic globalitzador, on la llengua oral està present en totes les situacions educatives escolars. La comprensió i l'ús de la llengua escrita es produïx, precisament, en les ocasions que tenen les xiquetes i els xiquets de participar en activitats de lectura i escriptura. Els professionals de l'Educació Infantil han de conéixer i acompanyar el procés que fa cada xiqueta i cada xiquet de la llengua escrita i proposar activitats per a diferents funcions i ús d'esta. En l'Educació Infantil de la Comunitat Valenciana, l'actuació educativa garantirà, per mitjà de les mesures necessàries, el procés de desenrotllament del llenguatge escrit en les dos llengües cooficials. S'atorgarà, en esta etapa, especial protecció i respecte a la recuperació del valencià.
La relació família-centre educatiu, com a mitjà d'intercanvi d'informació, és fonamental per a aconseguir una labor conjunta i eficaç, que implique un diàleg permanent, seqüencial i periòdic entre ambdós institucions. Molt sovint, les famílies necessiten orientació per part del centre i este, un coneixement més profund de la xiqueta i del xiquet en el si de la vida familiar, la qual cosa comporta una interrelació família-centre informativa i, al mateix temps, formativa i educativa.
Les noves tecnologies, junt amb el descobriment d'altres llengües estrangeres per part de les xiquetes i dels xiquets, en les albors del segle xxi, com una característica cultural de la societat actual, han d'estar presents en este cicle educatiu.
És necessari que el segon cicle estiga en estreta coordinació amb el primer cicle de l'Educació Infantil, per a seguir el procés iniciat, i amb el primer cicle de l'Educació Primària, perquè la transició entre ambdós etapes tinga elements de continuïtat.
Per tot això, després del dictamen previ del Consell Escolar Valencià, a proposta del conseller d'Educació, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 28 de març de 2008,
DECRETE
Article 1. Objecte i àmbit d'aplicació
1.1. El present decret té per objecte el desenrotllament del currículum de les ensenyances per al segon cicle de l'Educació Infantil, d'acord amb el que disposen l'apartat 4 de l'article 6 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, i el Reial Decret 1.630/2006, de 29 de desembre, pel qual s'establixen les ensenyances mínimes del segon cicle de l'Educació Infantil.
Este decret s'aplicarà en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.
Article 2. Principis generals i fins
2.1. L'Educació Infantil constituïx una etapa educativa amb identitat pròpia que atén xiquetes i xiquets fins als sis anys d'edat. Esta etapa s'ordena en dos cicles. El primer, fins als tres anys, i el segon, dels tres als sis anys d'edat.
2.2. El segon cicle de l'Educació Infantil té caràcter voluntari i gratuït.
2.3. L'Educació Infantil té com a finalitat contribuir al desenrotllament físic, afectiu, social i intel·lectual de les xiquetes i dels xiquets. En ambdós cicles caldrà ajustar-se al desenrotllament del moviment i dels hàbits de control corporal, a la comunicació i representació per mitjà dels diferents llenguatges, a les pautes elementals de convivència i relació social, així com al descobriment de les característiques físiques i socials del medi. A més, es facilitarà que les xiquetes i els xiquets elaboren una imatge de si mateixos positiva i equilibrada, adquirisquen autonomia personal i desenrotllen les seues capacitats afectives.
2.4. En este cicle, l'acció tutorial orientarà el procés educatiu individual i col·lectiu de l'alumnat. Per a això, cada grup o classe tindrà una mestra o un mestre especialistes en Educació Infantil que exerciran de tutora o de tutor; col·laboraran, si és el cas, en la intervenció educativa del professorat que participe en l'atenció individualitzada i amb la resta de professionals que intervinguen en el diagnòstic i rehabilitació de l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, i mantindran una relació permanent amb les famílies per a facilitar-los la informació necessària sobre el procés educatiu de cada xiqueta i de cada xiquet. Podran ser recolzats en la seua labor docent, per mestres d'altres especialitats, quan les ensenyances impartides ho requerisquen.
Article 3. Objectius del cicle
L'Educació Infantil contribuirà al fet que les xiquetes i els xiquets desenrotllen les capacitats que els permeten:
a) Conéixer el seu propi cos i el dels altres, les seues possibilitats d'acció i aprendre a respectar les diferències.
b) Observar i explorar el seu entorn familiar, natural i social.
c) Adquirir progressivament autonomia en les seues activitats habituals.
d) Desenrotllar les seues capacitats afectives.
e) Relacionar-se amb els altres i adquirir progressivament pautes elementals de convivència i relació social, així com exercitar-se en la resolució pacífica de conflictes.
f) Desenrotllar habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes d'expressió.
g) Iniciar-se en les habilitats logicomatemàtiques, en la lectoescriptura i en el moviment, el gest i el ritme.
h) Conéixer que a la Comunitat Valenciana hi ha dos llengües que interactuen (valencià i castellà), que han de conéixer i respectar per igual, i ampliar progressivament l'ús del valencià en totes les situacions.
i) Descobrir l'existència d'altres llengües en el marc de la Unió Europea, i iniciar-se en el coneixement d'alguna d'estes.
j) Conéixer i apreciar les manifestacions culturals del seu entorn, mostrant interés i respecte cap a estes, així com descobrir i respectar altres cultures pròximes.
k) Valorar les diverses manifestacions artístiques.
l) Descobrir les tecnologies de la informació i les comunicacions.
Article 4. Àrees
4.1. Els continguts educatius de l'Educació Infantil s'organitzaran en àrees corresponents a àmbits propis de l'experiència i del desenrotllament infantil, i s'aplicaran per mitjà d'unitats globalitzades que tinguen interés i significat per a les xiquetes i per als xiquets.
4.2. Els mètodes de treball es basaran en les experiències, les activitats que es realitzen entorn dels aprenentatges i el joc, i es desenrotllaran en un ambient d'afecte i confiança, per a potenciar la seua autoestima i integració social.
4.3. Els continguts s'organitzaran d'acord amb les àrees següents:
- El coneixement de si mateix i autonomia personal.
- El medi físic, natural, social i cultural.
- Els llenguatges: comunicació i representació.
Estes àrees han d'entendre's com a conceptes organitzatius, com a àmbits d'actuació, com a espais d'aprenentatges en què estan subsumits els continguts actitudinals, procedimentals i conceptuals, que contribuiran al desenrotllament educatiu, i facilitaran la interpretació del món atorgant-li significat i facilitant a la xiqueta i al xiquet la seua participació en este.
Article 5. Currículum
S'entén per currículum per al segon cicle de l'Educació Infantil els objectius, els continguts, la metodologia i els criteris d'avaluació que s'adjunta com a annex del present decret.
Article 6. Avaluació
6.1. L'avaluació serà global, contínua i formativa. L'observació directa i sistemàtica constituirà la tècnica principal del procés d'avaluació.
6.2. Els mestres avaluaran el procés d'ensenyança-aprenentatge, la seua pròpia pràctica educativa i el desenrotllament de les capacitats de cada xiqueta i de cada xiquet.
6.3. Els mestres exerciran l'acció tutorial i informaran periòdicament a les famílies sobre l'evolució educativa escolar de l'alumnat.
Article 7. Autonomia pedagògica dels centres
7.1. La conselleria competent en matèria d'educació promourà l'autonomia dels centres i afavorirà el treball dels equips docents.
7.2. Els centres docents desenrotllaran i adaptaran el currículum establit per este decret per mitjà de:
a) El projecte educatiu del centre, que ha de tindre en compte les característiques del centre, el seu entorn social, les necessitats educatives de l'alumnat i fixar els objectius, les prioritats educatives i els procediments d'actuació.
b) Les programacions didàctiques (projectes de treball, unitats didàctiques, etc.), que han de comprendre tots els continguts de les distintes àrees i desenrotllar a través d'unitats globalitzades i respectant els ritmes de joc, treball i descans de l'alumnat.
c) La conselleria competent en matèria d'educació fomentarà que les programacions didàctiques desenrotllen el currículum des de la perspectiva de la tolerància, la solidaritat, la responsabilitat (particularment en el consum i en el comportament vial), la pau, la salut, la sostenibilitat i la igualtat entre els sexes, facilitant el desenrotllament intel·lectual, afectiu i social de les xiquetes i dels xiquets, i ajudant-los a relacionar-se amb els altres i a aprendre les pautes elementals de convivència.
d) Així mateix, la conselleria competent en matèria d'educació promourà l'elaboració de projectes innovadors, de materials didàctics i de models de programacions didàctiques que faciliten la labor dels docents, fomentarà entre els equips docents l'intercanvi d'experiències, i impulsarà una formació permanent que redunde en benefici de la qualitat educativa.
Article 8. Coordinació
Per a assegurar mecanismes de continuïtat en el procés educatiu de l'alumnat i facilitar la seua adaptació en la transició d'un cicle a un altre i d'una etapa a una altra, els centres implicats estaran pedagògicament coordinats. Amb este fi, la conselleria competent en matèria educativa elaborarà la normativa corresponent.
Article 9. El temps en el segon cicle de l'Educació Infantil
La intervenció educativa escolar haurà d'orientar-se gradualment a cada xiqueta i a cada xiquet en la iniciació de l'adquisició d'hàbits i rutines, atenent les característiques de la infància. El temps ha d'organitzar-se de manera que puga donar resposta a les necessitats biològiques d'alimentació, d'higiene, de descans, de seguretat, de relació i de comunicació, entre altres.
Article 10. Atenció a la diversitat
10.1. La intervenció educativa ha de contemplar, com a principi, la diversitat de l'alumnat, adaptant la pràctica educativa a les característiques personals, necessitats, interessos i estil cognitiu de les xiquetes i dels xiquets, donada la importància que en estes edats adquirix el procés de desenrotllament.
10.2. La conselleria competent en matèria educativa establirà procediments que permeten identificar aquelles característiques que puguen tindre incidència en l'evolució escolar de les xiquetes i dels xiquets. Així mateix, facilitaran la coordinació de tots els sectors que intervinguen en l'atenció d'este alumnat.
10.3. Els centres adoptaran les mesures oportunes dirigides a l'alumnat que presente necessitat específica de suport educatiu.
10.4. Els centres atendran les xiquetes i els xiquets que presenten necessitats educatives especials buscant la resposta educativa que millor s'adapte a les seues característiques i necessitats personals, d'acord amb la normativa vigent.
Article 11. Relacions amb les families
Els centres d'Educació Infantil cooperarán amb les families i eleborarán un plà d'actuació que contemple l'informació educativa de les seues filles i dels seus fills i la col·laboració en les activitats del centre que es requeresca d'acord amb l'esmentat plá.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
Única. Ensenyances de religió
1. Les ensenyances de religió s'inclouran en el segon cicle de l'Educació Infantil d'acord amb el que establix la disposició addicional segona de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació.
2. La conselleria competent en matèria d'educació garantirà que els pares o tutors dels alumnes i les alumnes puguen manifestar la seua voluntat de què estos reben o no reben ensenyances de religió.
3. La conselleria competent en matèria d'educació vetlarà perquè les ensenyances de religió respecten els drets de tots els alumnes i de les seues famílies, i perquè això no supose cap discriminació rebre o no les dites ensenyances.
4. La determinació del currículum de l'ensenyança de religió catòlica i de les diferents confessions religioses amb què l'Estat espanyol ha subscrit acords de cooperació en matèria educativa serà competència, respectivament, de la jerarquia eclesiàstica i de les corresponents autoritats religioses.
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
Única. Calendari d'implantació
D'acord amb el Reial Decret 806/2006, de 30 de juny, pel qual s'establix el calendari d'aplicació de la nova ordenació del sistema educatiu establida per la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, este decret s'implantarà, amb caràcter general, per al segon cicle de l'Educació Infantil, el curs acadèmic 2008-2009.
DISPOSICIONS DEROGATÒRIES.
DEROGACIÓ NORMATIVA
Primera
En el moment en què s'implante la nova ordenació de l'Educació Infantil establida per este decret, d'acord amb el Reial Decret 806/2006, de 30 de juny, pel qual s'establix el calendari d'aplicació de la nova ordenació del sistema educatiu, quedarà sense efecte el contingut del Decret 19/1992, de 17 de febrer, del Consell, pel qual s'establix el currículum de l'Educació Infantil a la Comunitat Valenciana.
Segona
Queden derogades les altres normes del mateix rang o d'un rang inferior en tot allò que s'oposen al que establix este decret.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Habilitació per al desplegament reglamentari
La conselleria competent en matèria d'educació adoptarà les mesures necessàries per al desenrotllament d'este decret.
Segona. Entrada en vigor
El present decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Valencia, 28 de març de 2008
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller d'Educació,
ALEJANDRO FONT DE MORA TURÓN
ANNEX
Educació Infantil
En la nostra societat, l'activitat de formació institucional de les xiquetes i dels xiquets es realitza, principalment, al centre escolar. El sistema educatiu s'encarrega de proporcionar activitats planificades i dirigides intencionalment als aprenentatges bàsics de la persona. El centre escolar infantil és un lloc d'acció i coparticipació entre la xiqueta, el xiquet i l'adult.
Les xiquetes i els xiquets són sers que es desenrotllen d'una manera singular; cada un seguix una línia progressiva, en la qual se superen uns períodes evolutius i, encara que el procés és continu, els resultats en el temps no necessàriament han de coincidir. El fet de mencionar-ne les edats, donada la diversitat de ritmes d'aprenentatge, per a presentar la successió evolutiva del procés d'aprenentatge es fa, tan sols, com a punt de referència, aspecte que s'ha de tindre en compte en l'Educació Infantil destinada a xiquetes i xiquets de 3 a 6 anys d'edat, amb una breu, però intensa, vida evolutiva.
La conceptualització d'àrea només pretén facilitar un principi organitzatiu i estructurador per a la planificació educativa. L'acció de la xiqueta i del xiquet se centra al voltant d'una persona, un objecte, una estructura o una situació, denominats objectes d'aprenentatge, que formen part d'un context, en el qual la xiqueta i el xiquet interactuen i construïxen l'aprenentatge que respon als seus interessos i a situacions concretes. L'equip docent ha de conformar entre les àrees que es determinen la juxtaposició i la interrelació que considere més adequada en cada moment concret de l'acció educativa, i tindre en compte que l'apropiació de l'objecte d'aprenentatge està supeditada a una implicació global de la xiqueta i del xiquet, incloent-hi l'aspecte emocional i afectiu. Este principi didàctic ha d'estar present en els àmbits d'actuació de la intervenció educativa del currículum, pel fet de ser molt complex diferenciar nítidament cada àrea de desenrotllament i la seua evolució. Així, quan s'exposen objectius de l'àrea del coneixement de si mateix i de l'autonomia personal estos impliquen també l'àrea del medi físic, natural, social i cultural i l'àrea dels llenguatges, sense oblidar els temes que demana la societat i que l'escola, com a part d'esta, assumix i incorpora a la seua acció educativa, entre els quals destaquen les tecnologies i les llengües estrangeres.
Els objectius s'entenen com a metes que guien el procés d'ensenyança aprenentatge i pretenen que les xiquetes i els xiquets de l'etapa d'Educació Infantil es convertisquen en membres actius de la seua comunitat, interactuant i comunicant-se amb els altres, i participant i disfrutant de la cultura.
El terme continguts es referix al conjunt de formes culturals i sabers seleccionats. Són els objectes d'ensenyança-aprenentatge que es consideren necessaris per al desenrotllament de la personalitat de la xiqueta i del xiquet, als quals s'integren les destreses, els procediments, els hàbits, les actituds, els valors, les normes democràtiques i l'adquisició del coneixement crític dels fets, principis i conceptes, necessaris per al desenrotllament autònom de la persona. Els continguts educatius es configuren en les corresponents àrees relacionades amb els diferents àmbits de coneixement i experiències, i es desenrotllen en blocs, com a mitjà per a facilitar-ne el desenrotllament.
El centre d'Educació Infantil és heterogeni, ja que les xiquetes i els xiquets diferixen per raó de sexe, edat, perfil físic i psíquic, sociocultural, etc. Són diferències que es manifesten en la seua conducta i en el desenrotllament i que repercutixen en els seus interessos, ritmes d'aprenentatge, etc. El centre d'Educació Infantil ha d'assumir el seu caràcter compensatori i integrador, ha de respectar les individualitats i admetre la diversitat.
La intervenció en les necessitats educatives especials implica ajudes pedagògiques per mitjà de les adaptacions dels elements bàsics del currículum a les necessitats personals de la xiqueta i del xiquet que, de manera prèvia al diagnòstic, així es requerisca.
L'entorn familiar és el primer escenari on les xiquetes i els xiquets inicien la construcció de la seua competència lingüística en una o més llengües. La interacció en l'entorn immediat i la influència dels mitjans de comunicació ajuden a desenrotllar, concretar i perfilar el domini de les diferents varietats que constituiran el repertori lingüístic personal de cada xiqueta i de cada xiquet. Un repertori que, d'acord amb les expectatives de la societat i els objectius del sistema educatiu, haurà d'avançar progressivament cap a una competència elevada en les dos llengües cooficials i el domini funcional d'una o més llengües estrangeres al finalitzar l'ensenyança obligatòria.
Tenint en compte la capacitat que posseïxen les xiquetes i els xiquets per a l'adquisició lingüística en estes edats, l'escola ha de posar les bases d'esta competència plurilingüe, creant contextos en què es desenrotlle la competència comunicativa en les dos llengües oficials a través d'un tractament integrat. La integració de llengües exigix una actuació coordinada del professorat, que tinga en compte diversos aspectes diferenciats però complementaris; la decisió sobre l'ús vehicular de cada llengua amb un enfocament comunicatiu comú per a totes les llengües i un tractament metodològic diferenciat que contemple les característiques específiques de cada una d'estes. A més, s'ha de tindre en compte l'acollida i el tractament lingüístic específic necessaris per a la incorporació de l'alumnat nouvingut, que pot ingressar en l'escola sense conéixer cap de les dos llengües cooficials.
La família, en els seus diversos models, ha constituït la base per a l'organització social, aspecte que s'ha de tindre en consideració al centre d'Educació Infantil. Una bona relació comença amb la col·laboració informativa entre ambdós parts, que adquirix un gran valor per al centre educatiu. L'entrevista inicial, les tutories, omplir qüestionaris o formularis, entre d'altres, són elements tècnics d'interrelació que poden afavorir el coneixement de la xiqueta i del xiquet i el seu desenrotllament educatiu. Igualment, les activitats conjuntes de trobades, xarrades informatives, i formatives sobre temes educatius, excursions, colònies, etc., són espais on es produïxen comunicacions bidireccionals que enriquixen la interacció i el coneixement de les famílies i de l'alumnat.
L'avaluació, pel caràcter de l'etapa, haurà de ser formativa i contínua; la seua finalitat serà la de proporcionar informació sobre el procés d'ensenyança-aprenentatge a fi d'ajustar aquells aspectes que siguen necessaris per a millorar el dit procés educatiu. Avaluar l'aprenentatge significa entendre com aprén la xiqueta i el xiquet i si el que aprenen té algun significat rellevant per a ells. En l'avaluació contínua hi ha fases o moments per a l'arreplega d'informació, com per exemple, al finalitzar un projecte de treball, una unitat didàctica, o el tractament d'un contingut en particular. En la informació es podran reflectir les aproximacions cap a la consecució d'un contingut determinat, així com les dificultats que s'han observat individualment, en treballs en xicotet grup i pel grup classe, amb caràcter individual i col·lectiu
En l'Educació Infantil l'observació és la tècnica que més informació facilita i, unida a l'arreplega de dades en un diari d'aula, en gravacions audiovisuals, en quadres de doble entrada, configuren una part important del procés d'ensenyança-aprenentatge. Les dades arreplegades ajuden a valorar la proposta realitzada contrastant-los amb el que es planifica i es porta a la pràctica. Realitzada esta comparació, la informació obtinguda s'haurà de tindre en compte per a posteriors intervencions educatives ajustant-la a les característiques individuals de les xiquetes i dels xiquets, acompanyant l'aprenentatge i reformulant-ne els continguts en marcs i estils diferents.
L'avaluació ha d'intentar valorar d'una manera global i integral l'alumne en el seu procés de creixement com a persona. Es tracta de dur a terme una avaluació multidimensional que ha d'intentar unir tots els vessants que estiguen implícits en els objectius generals de l'etapa, formulats com a capacitats que ha d'assolir l'alumnat.
Les introduccions que es realitzen en cada una de les àrees expressen, junt amb els continguts els aspectes bàsics a observar en els criteris d'avaluació, que giraren entorn del:
Desenrotllament de les capacitats definides en els objectius i continguts del decret curricular per al segon cicle de l'Educació Infantil de la Comunitat Valenciana que s'han adequat a les programacions del cicle.
Procés que seguix cada xiqueta i cada xiquet per a resoldre una situació o un conflicte en l'apropiació de l'objecte d'aprenentatge: estratègies que utilitza, habilitats, tècniques, actituds, emocions que demostra en el desenrotllament de les activitats, etc.
Grau en què han assolit les xiquetes i els xiquets els objectius i continguts previstos en la programació.
I. EL CONEIXEMENT DE SI MATEIX I L'AUTONOMIA PERSONAL
El coneixement del cos i l'autonomia personal són la base essencial per a l'assentament de la pròpia imatge, és el primer referent que la xiqueta i el xiquet tenen per a conéixer-se com a persones. La pròpia imatge s'establix i es configura progressivament, sobre un cos biològic, al mateix temps que es diferencia dels objectes sobre els quals actua i de les persones amb què interactua. El cos es constituïx en el mediador i en instrument de la intervenció del subjecte, és el substrat de les percepcions i les emocions, al mateix temps que és un objecte de coneixement amb el seu propi procés de construcció.
El coneixement i control del propi cos impliquen un coneixement global i segmentari i una coordinació dinàmica general, que comporten el progressiu desenrotllament de les habilitats de manipulació. L'adquisició d'hàbits de salut, higiene i nutrició està també implicada en el dit coneixement, en esta s'assenten les bases per a la progressiva conquista de l'autonomia personal.
En la construcció de la identitat pròpia intervenen, entre altres factors, la imatge d'un mateix, els sentiments d'eficàcia, seguretat i autoestima. La dita imatge no és neutra ni objectiva, és en gran part una interiorització de la imatge que projecten sobre l'alumne o alumna les persones que l'envolten i de la confiança que en ell o en ella es deposita. Tots estos factors contribuïxen a l'elaboració d'un concepte de si mateix ajustat, que permet a la xiqueta i al xiquet percebre i actuar d'acord amb les pròpies possibilitats i limitacions. La representació mental del propi cos ajuda a establir una bona relació entre el jo i el món exterior.
En esta relació amb el món exterior la xiqueta i el xiquet interactuen amb els objectes i amb altres persones; esta interacció contínua amb el medi, els porta a reconéixer les diferències i similituds entre ella, ell i els altres. La identificació de les seues característiques individuals i les dels altres són instruments bàsics per al seu desenrotllament i, conseqüentment, per a l'adquisició d'actituds no discriminatòries, que els portaran a assumir i acceptar els altres i actuar amb ells.
El cos és la principal ferramenta de relació del subjecte amb el món que l'envolta. El coneixement de tots els objectes d'aprenentatge s'efectua a partir de les percepcions corporals exteroceptiu (l'exterior, a través dels cinc sentits), interoceptiu (els propis estats fisiològics i emocionals) i propioceptiu (to equilibri i postura corporal).
El desenrotllament de la capacitat de descobrir i utilitzar les possibilitats d'acció inclou els distints aspectes perceptivomotrius, cognitius, afectius i relacionals implicats en la resolució de les tasques que es plantegen en la vida quotidiana, en situacions lúdiques, domèstiques o d'un altre tipus. Les activitats de tipus lúdic, el joc, tant el de normes com el simbòlic, són bàsics en esta etapa educativa,
L'adquisició d'hàbits, actituds i coneixements possibiliten una adequada salut mental i corporal, pel fet que ajuden al desenrotllament de l'autonomia personal a través de la participació i de la col·laboració en diverses tasques de la vida quotidiana.
La intervenció educativa pretén que la xiqueta i el xiquet siguen capaços d'identificar les característiques i qualitats pròpies i les dels altres, percebent els canvis físics i la seua relació amb el pas del temps. Així mateix, ha de tendir al fet que les xiquetes i els xiquets adquirisquen una imatge autoajustada de si mateixos i aprofundisquen en l'actitud de respecte cap a les característiques i qualitats de les altres persones.
Els docents han de tindre en compte que la xiqueta i el xiquet s'interessen per adquirir habilitats motrius noves i s'impliquen en la realització d'accions cada vegada més complexes. A través de l'equilibri, la coordinació dinàmica, l'ajust corporal, etc., van desenrotllant les seues capacitats motrius bàsiques, van utilitzant amb més precisió les nocions bàsiques d'orientació en l'espai i en el temps, i com comencen a mostrar actituds d'ajuda i col·laboració. La xiqueta i el xiquet exploren els objectes, cada vegada amb major detall, utilitzen correctament utensilis comuns o resolen tasques que requerixen una certa precisió manual, d'esta manera utilitzen i desenrotllen les seues coordinacions visomanuals i habilitats de manipulació de caràcter motriu fi.
A través de les activitats de la vida quotidiana, els docents hauran de tindre en compte que les xiquetes i els xiquets coneguen i valoren les seues possibilitats d'acció; que siguen capaços d'identificar les seues limitacions i actuar d'acord amb estes, i que aprenguen a reconéixer situacions perilloses i a previndre accidents, utilitzant adequadament els instruments i les instal·lacions i participant en les mesures que es prenguen en el cas de malaltia i manifestant actituds de col·laboració i respecte.
El mestre i la mestra hauran d'aplicar a l'aula unes normes bàsiques sobre alimentació i higiene corporal, en les quals ha de buscar la participació de les famílies per a aconseguir la seua col·laboració i aplicació en les activitats quotidianes que es realitzen a casa. D'esta manera, la xiqueta i el xiquet aniran aprenent a realitzar autònomament els hàbits d'higiene corporal, alimentació i descans; a utilitzar adequadament els espais, objectes i materials apropiats, i a acceptar i valorar ajustadament les normes de comportament establides en estes situacions.
Les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) poden ser de gran profit per a la xiqueta i el xiquet d'Educació Infantil utilitzant-les en este àmbit com a recurs didàctic i projecció de futur.
Objectius
1. Conéixer el propi cos i les seues possibilitats d'acció, adquirint de manera progressiva una precisió més gran en els gestos i moviments.
2. Descobrir i utilitzar les pròpies possibilitats motrius, sensitives i expressives, adoptant postures i actituds adequades a les diverses activitats que exercix en la seua vida quotidiana.
3. Adquirir progressivament autoconfiança i una imatge ajustada i positiva de si mateix i identificar les seues característiques i qualitats personals.
4. Respectar les característiques i qualitats de les altres persones, acceptant i valorant la varietat de sexes, ètnies, creences o qualsevol altre tret diferenciador.
5. Adquirir coordinació i control dinàmic en el joc, en l'execució de tasques de la vida quotidiana i en les activitats en què haja d'usar objectes amb precisió, d'acord amb el seu desenrotllament evolutiu.
6. Conéixer, manifestar i explicitar els propis sentiments, les emocions i les necessitats, i respectar els dels altres.
7. Adquirir una progressiva autonomia en les seues activitats habituals.
8. Adquirir hàbits relacionats amb el benestar, la seguretat personal, la higiene i la salut, així com d'orde, constància i organització relacionats amb les diverses tasques.
9. Prendre la iniciativa, planificar i seqüenciar la pròpia acció per a resoldre tasques senzilles i problemes de la vida quotidiana, reconeixent els seus límits i possibilitats, i buscant la col·laboració necessària.
10. Desenrotllar actituds i hàbits de col·laboració i ajuda articulant el seu propi comportament amb les necessitats, demandes, requeriments i explicacions dels altres.
Continguts
Els continguts de l'àrea s'agrupen al voltant dels blocs següents:
1. El cos i la pròpia imatge.
2. El joc i el moviment.
3. L'activitat i la vida quotidiana.
4. L'atenció personal i la salut.
Bloc 1. El cos i la pròpia imatge
Els continguts que integren este bloc són:
a) El cos humà. Característiques diferencials del cos. L'esquema corporal. El to, la postura, l'equilibri.
b) Sensacions i percepcions. Els sentits i les seues funcions.
c) La confiança en les possibilitats i capacitats pròpies per a realitzar les tasques. Les necessitats bàsiques del cos.
d)Valoració i actitud positiva davant de les demostracions de sentiments, d'emocions i de vivències pròpies i dels altres, i el seu control gradual.
e) Acceptació i valoració ajustada i positiva de la pròpia identitat i de les seues possibilitats i limitacions, així com de les diferències pròpies i dels altres evitant discriminacions.
Bloc 2. El joc i el moviment
Els continguts que integren este bloc són:
a) La consciència de les possibilitats i les limitacions motrius del cos.
b) La coordinació i el control de les habilitats motrius fines i bàsiques.
c) Les nocions bàsiques d'orientació en l'espai i en el temps.
d) El desenrotllament del joc protagonitzat com a mitjà per a conéixer la realitat.
e) L'acceptació de les normes implícites que regixen els jocs de representació de papers.
f) L'actitud d'ajuda i col·laboració amb els companys en els jocs i en la vida quotidiana.
g) El control dinàmic i estàtic del propi cos i dels objectes i la seua valoració en el desenrotllament funcional de les activitats quotidianes i en els jocs específics i generals.
Bloc 3. L'activitat i la vida quotidiana
Els continguts que integren este bloc són:
a) La percepció dels desitjos i dels estats d'ànim, la seua manifestació i comunicació. La pràctica de destreses, actituds, normes i la consolidació d'hàbits positius.
b) L'adquisició d'autonomia operativa per mitjà del desenrotllament per si mateixos d'un creixent nombre d'accions de la vida quotidiana, especialment en la satisfacció de necessitats corporals, el vestit, el menjar, etc.
c) El coneixement i l'ús dels instruments, tècniques, habilitats i seqüències en activitats pròpies de la vida quotidiana.
d) La interacció i col·laboració amb actituds positives per a establir relacions d'afecte amb els altres.
Bloc 4. L'atenció personal i la salut
Els continguts que integren este bloc són:
a) La salut i l'atenció d'un mateix.
b) Les accions que afavorixen la salut.L'alimentació i el descans.
c) L'habituació a la neteja de les corresponents i diverses parts del cos i d'este en la seua totalitat. d) d) L'atenció del seu entorn per a poder realitzar les activitats en espais nets i ordenats.
e) L'adquisició d'hàbits adequats per a evitar situacions de perill i la sol·licitud d'ajuda davant d'ell.
Criteris d'avaluació
1. Utilitzar el cos com a instrument de relació amb el món i com a vehicle per a descobrir els objectes d'aprenentatge a través de la percepció i de la sensació.
2. Aplicar unes actituds bàsiques per a la convivència en les interrelacions humanes que repercutisquen en un ajust de la pròpia imatge corporal.
3. Tindre cura del cos i de la higiene corporal, fomentant hàbits i actituds que ajuden a mantindre una adequada salut mental i física.
4. Donar mostra del coneixement personal en la construcció de la identitat i en la pertinença a un grup social, manifestant sentiments i normes de relació social.
II. EL MEDI FÍSIC, NATURAL, SOCIAL I CULTURAL
El descobriment del medi físic, natural, social i cultural implica, a més d'una determinada representació del món, l'existència de sentiments de pertinença, respecte, interés i valoració de tots els elements que l'integren. L'objectiu d'esta àrea és facilitar el coneixement i la comprensió de tot allò que configura la realitat de la xiqueta i del xiquet, sobretot pel que fa al que està a l'abast de la seua experiència.
Els distints sistemes o organitzacions de què formen part la xiqueta i el xiquet constituïxen el vehicle adequat per a accedir al medi, de forma que van construint la seua pròpia identitat personal alhora que es perceben a si mateixos com a membres de la societat. El procés dialèctic que s'establix entre la xiqueta i el xiquet i el medi, s'inicia sense que el subjecte es distingisca de l'objecte i evoluciona fins a aconseguir una diferència entre el jo i l'objecte, moment en què es fa possible crear la pròpia imatge i la representació dels elements externs, objectes, situacions, persones, etc. Amb el desenrotllament de la capacitat simbòlica i de les possibilitats comunicatives i conceptualizadores dels llenguatges, junt amb la creixent autonomia de la xiqueta i del xiquet, l'entorn pròxim s'amplia a partir de la interacció del subjecte amb el medi.
En l'educació infantil el descobriment de l'entorn ha de facilitar-los l'exploració, el coneixement i l'acció sobre este amb els instruments socials i culturals establits, permetent-los la construcció del propi jo amb creixent autonomia. Descobrir usos i costums socials permet conéixer diverses cultures presents en la societat i generar actituds de respecte i estima cap a estes.
L'estudi del medi a través de xicotetes investigacions i projectes de treball afavorix la interacció i la relació amb els altres i propicia el debat i la negociació de significats. El centre d'Educació Infantil ha d'afavorir el desenrotllament dels processos interpersonals a través de la resolució de conflictes que genera la convivència diària. En les activitats quotidianes i en la interacció constant amb els objectes i els altres, la xiqueta i el xiquet aprenen de l'ús i del significat d'estos, d'acord amb els paràmetres marcats per la cultura; agrupar i organitzar els diferents objectes de l'entorn cobra sentit per a la xiqueta i el xiquet quan estructuren i configuren la realitat que els envolta, establint relacions entre ells cada vegada més elaborades. Així, i a partir de la pròpia acció, descobrixen les propietats que tenen els objectes i aquelles que no tenen i que les posseïxen els altres. Els objectes classificats cobren entitat pròpia i tenen existència per oposició a tot el que no es pot incloure en la mateixa classe. La situació de la xiqueta i del xiquet respecte a l'objecte i la ubicació d'este configuren les primeres nocions espacials. El moviment i l'acció els porten al reconeixement i apropiació de l'objecte sotmés a investigació i descobriment.
La comprensió del nombre en esta etapa implica que la xiqueta i el xiquet siguen capaços d'analitzar la relació existent entre les seues accions, la quantitat i l'orde. Les múltiples experiències en la vida quotidiana i l'observació de les estratègies que empren els adults ajuden a fer que inicien el coneixement del nombre. La xiqueta i el xiquet, en el procés de l'adquisició de la pertinença a diferents grups socials: família, escola, amics, han d'explorar diverses experiències que els ajuden a anar definint la seua posició en la societat.
Els mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació modifiquen contínuament la concepció reduïda de l'entorn pròxim com a font d'aprenentatge, ampliant considerablement els seus coneixements del món. L'ús de les esmentades tecnologies s'ha d'introduir a l'aula com a vehicle d'aprenentatge i projecció de futur.
En la intervenció educativa, el mestre i la mestra hauran de fer possible que els aprenentatges referits a esta àrea vagen dirigits al coneixement de la matèria inerta, als sers vius, per mitjà de l'exploració i l'observació sistematitzada a fi d'afavorir que la xiqueta i el xiquet obtinguen profit de les seues possibilitats perceptives i de la comunicació dels seus interessos, dubtes i èxits. Així mateix, els mestres hauran de fomentar el respecte a les diferents cultures que confluïxen en els grups d'alumnes que conviuen al centre. Els esdeveniments familiars o les situacions en les quals intervenen membres d'altres grups socials o culturals són algunes de les activitats que s'han de fomentar al centre escolar.
Objectius
1. Adquirir, a través de la relació amb els altres, una progressiva autonomia personal.
2. Relacionar-se amb els altres i aprendre les pautes elementals de convivència.
3. Conéixer les normes i formes de comportament social dels grups amb què interactua i establir-hi vincles fluids de relació interpersonal.
4. Actuar cada vegada de forma més autònoma en les seues activitats més habituals a fi d'adquirir progressivament seguretat afectiva i emocional per a desenrotllar les seues capacitats d'iniciativa i autoconfiança.
5. Explorar i observar el seu entorn familiar, social i natural, per a la planificació i l'ordenació de la seua acció en funció de la informació rebuda o percebuda.
6. Establir relacions amb els adults i amb els seus iguals que responguen als sentiments d'afecte que li expressen i ser capaços de respectar la diversitat i desenrotllar actituds d'ajuda i col·laboració.
7. Valorar la importància del medi físic, natural, social i cultural, per mitjà de la manifestació d'actituds de respecte i la intervenció en la seua cura, segons les seues possibilitats.
8. Conéixer i apreciar festes, tradicions i altres manifestacions culturals de l'entorn a què pertany, mostrant actituds de respecte, interés i participació.
9. Mostrar interés i curiositat pels canvis a què estan sotmesos els elements de l'entorn per a identificar alguns factors que els influïxen.
10. Descobrir aquells elements físics, naturals, socials i culturals que a través de TIC amplien el coneixement del món a què pertany.
11. Conéixer, representar i anomenar, a partir de l'observació, la descripció, la manipulació i el joc, els objectes de la vida quotidiana amb formes geomètriques planes: cercle, quadrat, rectangle i triangle i formes geomètriques de volum: esfera i cub.
12. Iniciar-se en les habilitats numèriques bàsiques, la noció de quantitat i la noció d'orde dels objectes.
13. Aprendre a utilitzar adequadament instruments, utensilis, ferramentes i màquines per a realitzar activitats senzilles i resoldre problemes pràctics en el marc tècnic de la seua cultura.
14. Identificar algunes de les propietats més significatives dels elements del seu entorn immediat i mediat establint-hi relacions qualitatives i quantitatives que induïsquen a organitzar i comprendre progressivament el món on viu.
Continguts
Els continguts de l'àrea s'agrupen al voltant dels blocs següents:
1. Medi físic: Elements,relacions i mesura.
2. Acostament a la naturalesa.
3. La cultura i la vida en societat.
Bloc 1. Medi físic: relacions i mesures
Els continguts que integren este bloc són:
a) Les propietats i relacions d'objectes i col·leccions:
- Color
- Forma
- Grandària
- Grossor
- Textura
- Semblances i diferències
- Pertinença i no pertinença
b) L'agrupació d'objectes en col·leccions atenent les seues propietats i atributs.
c) El gust per explorar objectes i activitats que impliquen posar en pràctica coneixements sobre les relacions entre objectes.
d) El nombre cardinal i ordinal.
e) La construcció de la sèrie numèrica per mitjà de l'addició de la unitat.
f) La representació gràfica de les col·leccions d'objectes per mitjà del nombre cardinal. La utilització de la sèrie numèrica per a comptar elements de la realitat quotidiana.
g) La resolució de problemes que impliquen l'aplicació de senzilles operacions.
h) El descobriment de les nocions bàsiques de mesura: longitud, grandària, capacitat, pes i temps.
i) L'estimació de la duració d'algunes rutines de la vida quotidiana en relació amb les unitats de temps.
j) El coneixement de formes geomètriques planes i de cossos geomètrics. L'adquisició de nocions bàsiques d'orientació i situació en l'espai.
Bloc 2. L'acostament a la naturalesa
Els continguts que integren este bloc són:
a) El coneixement de les característiques generals dels sers vius i de la matèria inerta: semblances i diferències.
b) L'observació dels fenòmens atmosfèrics: causes i conseqüències.
c) L'observació i exploració d'animals i plantes del seu entorn.
d) La presa de consciència dels canvis que es produïxen en els sers vius. Aproximació al cicle vital.
e) El desenrotllament de la curiositat, atenció i respecte cap als animals i plantes com a primeres actituds per a la conservació del medi natural.
f) La identificació de distints tipus de paisatge: paisatge rural i paisatge urbà.
g) L'experimentació i el descobriment de la utilitat i aprofitament d'animals, plantes i recursos naturals per part de la societat i dels propis xiquetes i xiquets.
h) L'exploració i coneixement de les interaccions i relacions entre animals, entre animals i plantes i entre sers vius i el seu entorn.
i) El gaudi al realitzar activitats en contacte amb la naturalesa.
Bloc 3. La cultura i vida en societat
a) Els continguts que integren este bloc són:
b) La percepció dels primers grups socials de pertinença.
c) La presa de consciència de la necessitat dels grups socials i del seu funcionament intern. Les relacions afectives que s'hi establixen.
d) La valoració i el respecte de les normes que regixen la convivència en els grups socials a què pertanyen.
e) El descobriment de les diferents formes d'organització humana, segons la seua ubicació en els distints paisatges: rural i urbà.
f) L'observació de l'activitat humana en el medi; funcions, tasques i oficis habituals.
g) La presa de consciència dels servicis relacionats amb el consum.
h) El coneixement d'altres models de vida i de cultures en el propi entorn i el descobriment d'altres societats a través dels mitjans de comunicació.
i) La participació en manifestacions culturals, en la vida social, en les festes, en manifestacions artístiques, costums i celebracions populars.
Criteris d'avaluació
1. Actuar sobre els objectes, discriminar-los, agrupar-los, classificar-los i ordenar-los segons semblances i diferències observables, quantificar i ordenar col·leccions, fer raonaments numèrics en tasques quotidianes i en la resolució de problemes senzills.
2. Utilitzar el coneixement del medi físic, natural, social i cultural com a marc en què estan situats els objectes d'aprenentatge amb què interactua i aplicar actituds de respecte i atenció cap a la naturalesa, la societat i la cultura.
3. Conéixer els grups humans que formen part de la societat a què pertany, aplicar normes socials de respecte i afecte en les relacions amb estos.
III. ELS LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ
La necessitat d'expressar-se del ser humà es manifesta al llarg de la seua vida. És així com la xiqueta i el xiquet, a partir de la necessitat de comunicar-se, imaginen i troben elements de comprensió del món que els envolta entre ells, la família, la societat i l'entorn, i ho transmeten i representen a través del dibuix, la paraula, la música, el gargot, etc. L'expressió artística és un dels mitjans de comunicació de què disposa la xiqueta i el xiquet per a expressar les seues vivències i fantasies. Alhora, la creativitat i juntament amb esta la invenció són capacitats que potencialment posseïxen. Estes formes d'expressió són el resultat de la creativitat que està íntimament relacionada amb la sensibilitat i l'emotivitat. És necessari oferir des de l'escola els mitjans i materials apropiats per a poder manifestar-se a través dels diferents llenguatges.
La plàstica és una forma de representació a través de la qual poden expressar el que va coneixent del seu entorn i allò que sorgix en el seu món interior. Així, doncs, les diferents realitzacions plàstiques són el resultat d'un ampli desenrotllament que integra factors personals i socials, i permeten que l'experiència de les xiquetes i els xiquets prenguen forma a través dels símbols. Les primeres activitats plàstiques de la xiqueta i del xiquet obeïxen més al plaer i a la recreació que susciten la seua experimentació i execució que a la intencionalitat representativa. La seua activitat es fa cada vegada més intencionada fins a arribar al final de l'etapa en què les seues produccions s'acosten a una representació objectiva de la realitat.
L'educació musical en l'etapa infantil s'entén com un mitjà d'expressió i com a sistema de representació en virtut del qual podran desenrotllar les capacitats creatives, l'oïda musical, la sensibilitat cap a la música, la capacitat per a escoltar-la, entendre-la i per a practicar-la com a mitjà de comunicació de sentiments i d'idees a través del cant, del moviment rítmic i de l'expressió instrumental. La projecció educativa i formativa es realitza quan respon a la curiositat i l'interés de la xiqueta i del xiquet, quan propicia contextos i repertoris de cançons interessants psicològica i musicalment, quan hi té cabuda l'entusiasme que la xiqueta i el xiquet tenen per l'ús d'instruments, i quan respecta i potencia la seua vitalitat a través del moviment corporal.
La xiqueta i el xiquet van observant, explorant i experimentant cadascuna de les qualitats dels objectes sonors: timbre, duració, intensitat i altura. Combinant-les entre si, van acumulant un patrimoni d'estructures sonores que, organitzades, són el suport material de les idees musicals.
L'expressió corporal és el mitjà pel qual el ser humà expressa sensacions, emocions, sentiments i pensaments amb el seu cos. Els gestos, les actituds i els moviments tenen una intenció comunicativa i representativa. La primera comunicació de la xiqueta i del xiquet amb l'adult que l'atén la realitza amb el seu cos; és a través dels gestos i dels moviments quan l'adult pot percebre i interpretar les sensacions i desitjos de la xiqueta i del xiquet i donar resposta a les seues demandes. S'inicia d'esta manera una relació corporal i afectiva, que serà la base de tota relació i comunicació posterior. Més tard, destaca el joc simbòlic en què es comporten "com si" fóra una persona distinta, un animal o un objecte, o actua "com si" fera coses que només sembla que simula fer; es tracta d'un camp obert a la imaginació, a la creativitat i a l'espontaneïtat de cada u.
L'Educació Infantil, a partir del llenguatge corporal, inicia les xiquetes i als xiquets en les tècniques de l'expressió dramàtica. La utilització del cos (gestos, actituds i moviments) permetrà, amb una actitud comunicativa, la relació i l'intercanvi amb els altres convertint este llenguatge en un component important per a la seua socialització.
En la societat valenciana hi ha dos llengües oficials que, a més, conviuen amb altres llengües, conformant una societat cada vegada més multicultural i multilingüe. Com a conseqüència d'això s'incorpora a les nostres aules alumnat de llengües i cultures diferents. Per tant, és necessari el desenrotllament d'actituds positives cap a la pròpia llengua i la dels altres, despertar la sensibilitat i la curiositat per conéixer altres llengües.
La participació de la nostra societat en l'àmbit europeu implica fer dels nostres ciutadans i ciutadanes persones amb expectatives lingüístiques àmplies. Per tant, caldrà fomentar l'interés per participar en actes de comunicació lligats als seus interessos, atenent la diversitat de llengües utilitzades a l'aula i de les quals puga disposar l'alumnat.
En l'Educació Infantil s'ha d'iniciar l'aprenentatge de la convivència cultural i lingüística, per esta raó els continguts de caràcter sociolingüístic s'han de tindre en compte en la planificació de les actuacions al centre i a l'aula, perquè és en les maneres i els usos de les diverses llengües com les xiquetes i els xiquets descobriran la millor adaptació de cada un d'ells a la representació de les distintes realitats o dimensions d'una mateixa realitat.
La xiqueta i el xiquet inicien la seua socialització en el si de la seua família, que té unes característiques culturals i lingüístiques molt concretes. L'escola, per tant, ha d'ajudar-los a conéixer, entendre i conviure amb altres xiquetes i xiquets que provenen de famílies de característiques diferents de la seua, per a continuar el procés de socialització.
Les xiquetes i els xiquets que provenen d'una família valencianoparlant ben prompte accedixen a l'altra llengua cooficial, el castellà, a causa de la seua major presència social i, com en el cas dels bilingües familiars valencià i castellà, l'escola ha de mantindre i augmentar la seua competència en les dos llengües i valorar-les en condicions d'igualtat, com a vehicles vàlids de comunicació i aprenentatge.
Les xiquetes i els xiquets que provenen de famílies que desconeixen el valencià o, inclús, les dos llengües oficials, han d'accedir-hi necessàriament per mitjà de la intervenció i la interrelació en l'àmbit escolar, el qual haurà d'atendre la situació sociolingüística a l'hora de dissenyar les seues estratègies didàctiques per a cada una de les llengües de l'entorn.
Caldrà protegir, per tant, amb les accions compensadores convenients, l'aprenentatge de la llengua o les llengües amb menys possibilitats de ser apreses, a causa de la seua menor presència en el context immediat.
Siga quin siga l'origen de les xiquetes i dels xiquets, és essencial aconseguir que tots i totes puguen integrar-se en una societat diversa com la nostra en condicions d'igualtat, mitjançant el respecte a totes les manifestacions lingüístiques i culturals, i la promoció del diàleg com a única manera de resoldre els conflictes i d'afavorir la participació i la convivència.
En l'entrada a l'Educació Infantil, generalment les xiquetes i els xiquets fan una producció restringida que es caracteritza per parlar per a ells mateixos, sense interessar-se pels seus interlocutors, ni intentar comunicar-se amb ells. Per mitjà de les interaccions i la necessitat de comunicar-se, va sorgint un parla ampliada, que els permet interrelacionar-se oralment i amb la qual incrementen el seu repertori i la seua eficiència verbal.
Progressivament, el llenguatge oral assolix diverses funcions: la funció comunicativa, que facilita i possibilita la relació amb els altres; la funció representativa, que facilita la comunicació per mitjà de símbols; la funció lúdica i creativa, que permet divertir-se fent servir el llenguatge, i la funció de la construcció de la pròpia identitat.
El treball escolar ha d'ajudar a regular l'ús del llenguatge oral per mitjà de les activitats quotidianes de l'aula, perquè els xiquets i les xiquetes puguen arribar a desenrotllar les capacitats d'anàlisi i comprensió de la realitat, que els permeta fer abstraccions dels objectes i les situacions, i de les relacions interpersonals, amb vista a aconseguir expressar-se descontextualizadament en diferents situacions.
L'apropiació del sistema d'escriptura és la porta d'entrada a la societat cultural alfabetitzada. L'aprenentatge de la llengua escrita és un dels processos més importants que realitzen al seu pas per l'escola. La xiqueta i el xiquet, abans d'entrar a l'escola, han tingut contacte amb l'escriptura, ja que es tracta d'un objecte cultural present en tots els àmbits de la vida social i que continuarà al llarg de tota la vida. L'apropiació de la llengua escrita s'aconseguix mitjançant el coneixement del sistema d'escriptura. L'aula d'Educació Infantil ha de ser el context alfabetitzador que facilite a la xiqueta i al xiquet el contacte amb el codi escrit i els ajude a valorar-lo, descobrir-lo i utilitzar-lo d'acord amb les seues possibilitats comunicatives.
A l'escola, les xiquetes i els xiquets han de situar-se com a receptors-lectors i com a productors-escriptors, reconeixent les característiques específiques de la llengua escrita per mitjà de l'exploració del codi i la interpretació i la producció progressiva de textos amb intencions comunicatives, de busca d'informació i de font de plaer.
Mentres l'aprenentatge de l'escriptura en castellà es fa basant-se en l'estàndard predominant en els mitjans de comunicació, el tractament del valencià escrit ha de fer-se sobre la base de l'estàndard oral, amb unes construccions lingüístiques i un lèxic acurat i genuí que dignifiquen el llenguatge col·loquial del carrer i que servisca de pont per a un ús posterior de l'estàndard literari.
La iniciació al codi escrit va íntimament lligada a un acostament a la literatura que vehicula cada una de les llengües. La tradició literària oral i escrita i la literatura d'autor transmesa per mitjà de diversos gèneres textuals (cançons, poesies, contes...) poden ser escoltats i llegits amb plaer i apresos per a la seua reproducció o explotació posterior, tant oral com escrita, o com a base creativa en jocs lingüístics, al compartir interpretacions, sensacions i emocions, etc.
La valoració del llibre i altres suports textuals com a portadors d'informació, entreteniment i fruïció ha de comportar l'organització de biblioteques d'aula i de centre, amb una ambientació acurada i l'establiment de normes de respecte i atenció bàsica, però també ha de comportar el disseny d'estratègies per a contagiar a les xiquetes i els xiquets l'estima pels llibres i la planificació d'activitats d'animació lectora, les quals, aplicades amb convenciment, constància i esforç, els ajuden a fomentar l'hàbit lector.
L'objectiu és proporcional a la col·laboració estreta entre professorat i alumnat, un vincle afectiu que impregne les xiquetes i els xiquets, al llarg del seu aprenentatge vital, d'una estima per la lectura, ferramenta imprescindible d'una societat alfabetitzada.
El llenguatge servix per a informar-se i comunicar-se, però també possibilita a les xiquetes i els xiquets donar significat als elements del medi que els envolta. L'Educació Infantil ha de facilitar l'adquisició dels procediments necessaris perquè els xiquets i les xiquetes puguen comprendre, conceptualitzar i apropiar-se del món, atenent les seues capacitats i possibilitats d'actuació. El llenguatge oral és especialment rellevant en esta etapa, és l'instrument per excel·lència d'aprenentatge,
L'ús del castellà, com a instrument d'aprenentatge dels continguts de les àrees, necessita la utilització progressiva de l'estàndard. L'ús del valencià, com a instrument d'aprenentatge dels continguts de les àrees i, al mateix temps, com a instrument d'adquisició de la llengua acadèmica, necessita de la mediació de l'estàndard oral en l'Educació Infantil, com a registre intermedi entre el col·loquial del carrer i la llengua escolar.
Així com ha de ser pràctica habitual en l'Educació Infantil per a tots els continguts, estos, relacionats amb la concepció de la llengua com a instrument d'aprenentatge, s'han d'aprendre necessàriament i principalment units als continguts de la resta d'àrees i blocs, que és on adquirixen sentit. Especialment, en valencià, és necessari un treball intens de la llengua relacionada amb els continguts no lingüístics que s'han d'aprendre.
És necessari, per tant, que el centre dispose de suficients recursos en valencià en tot tipus de suports (paper, àudio, audiovisual, informàtic...) per a poder valorar positivament el valencià com a instrument d'aprenentatge i de transmissió de la cultura contemporània.
L'educació en la comunicació promou i facilita a l'aula i al centre el treball en equip, els racons d'activitat, el treball per projectes i els tallers, així com el desenrotllament de les habilitats comunicatives en tots els llenguatges.
Les tècniques d'informació i comunicació complixen dos funcions. D'una banda, l'educació amb els mitjans sonors, visuals i audiovisuals (document radiofònic o televisiu, fotografia, vídeo...) com a recurs didàctic per a desenrotllar els continguts de les àrees. D'una altra, l'educació en els mitjans de comunicació i tecnologies de la informació i la comunicació, la qual cosa implica treballar estos mitjans com a objecte d'estudi. Els dos vessants conformen l'educació en comunicació, que inclou premsa, ràdio, cine, televisió, Internet, etc.
L'educació en comunicació posa l'èmfasi en el desenrotllament de les habilitats comunicatives (lingüística, discursiva, sociocultural i estratègica), amb el concurs, a més dels recursos tradicionals, dels mitjans de comunicació i de les tecnologies de la informació i la comunicació.
L'educació en la comunicació promou i facilita a l'aula i al centre el treball en equip, el treball per projectes i els tallers, així com el desenrotllament de les habilitats comunicatives en tots els llenguatges.
En la intervenció educativa el mestre i la mestra han de crear un clima propici, agradable i estimulant que potencie una actitud positiva davant de les activitats, facilitant uns recursos didàctics i una varietat de tècniques que provoquen el gaudi, mantenint l'interés i la concentració, i gaudint en allò que realitzen en l'aplicació dels llenguatges.
A través de la intervenció educativa, la xiqueta i el xiquet desenrotllen les seues capacitats expressives i creatives. Les relacions que la mestra i el mestre establixen amb la xiqueta i el xiquet han de potenciar un caràcter comunicatiu i lúdic, que comporta mantindre sempre una actitud oberta que permeta escoltar i respondre amb atenció i respecte.
En este mateix sentit, resulta d'indubtable valor crear situacions diverses, posar atenció en el procés creatiu de la xiqueta i del xiquet i intentar que una activitat que pot tindre un inici lúdic i de descobriment, n'arreplegue també la part emotiva i possibilite la creació. Tot això constituïx l'inici de l'apropiació de les convencions socials que permeten la comunicació i representació en la nostra cultura.
L'expressió artística és un dels mitjans de comunicació de què disposa la xiqueta i el xiquet per a expressar les seues vivències i fantasies. Al mateix temps, la creativitat i, amb esta, la invenció, són capa
citats que potencialment posseïxen i que cal desvelar-les i desenrotllar en la mesura que ho permeta cada nivell evolutiu i les possibilitats de cada u. Una adequada intervenció educativa ajudarà a potenciar estes capacitats.
La necessitat d'expressar-se i de crear ho manifesten en la seua vida diària. És així com la xiqueta i el xiquet imaginen i troben elements de comprensió del món que els envolta (la família, la societat, l'entorn), i els transmeten a través del dibuix, la paraula, la música, el gargot, etc.
Estes formes d'expressió són el resultat de la creativitat, que està íntimament relacionada amb la sensibilitat, i de l'emotivitat de la xiqueta i del xiquet. És necessari oferir des de l'escola els mitjans i materials apropiats, perquè això puga manifestar-se.
Objectius
1. Descobrir, a través dels diferents llenguatges, el seu propi cos i les seues possibilitats d'expressió i comunicació.
2. Conéixer els diferents llenguatges i aplicar tècniques perquè desenrotllen la imaginació i la creativitat.
3. Utilitzar les distintes formes de representació per a expressar i comunicar situacions, accions, desitjos i sentiments coneguts, viscuts o imaginats.
4. Utilitzar tècniques i recursos bàsics de les distintes formes de representació enriquint les possibilitats comunicatives.
5. Valorar i apreciar les produccions pròpies, les dels seus companys i algunes de les diverses obres artístiques del patrimoni conegudes per mitjà de TIC o in situ, i donar-los un significat que els aproxime a la comprensió del món cultural a què pertanyen.
6. Expressar sentiments, desitjos i idees per mitjà de l'expressió artística a través dels distints llenguatges.
7. Interpretar i produir imatges com una forma de comunicació i de gaudi, a fi de descobrir i identificar els elements bàsics de l'expressió artística.
8. Aplicar hàbits d'higiene i rutines en l'ús del material per al desenrotllament de l'expressió artística, que faciliten la consecució de l'autonomia personal i la col·laboració amb el grup social a què pertanyen.
Continguts
Els continguts de l'àrea s'agrupen al voltant dels següents blocs.
1. Les llengües i els parlants.
2. El llenguatge verbal.
3. La llengua com a instrument d'aprenentatge.
4. El llenguatge audiovisual i tecnologies de la informació i comunicació.
5. El llenguatge plàstic.
6. El llenguatge musical.
7. El llenguatge corporal.
Bloc 1. Les llengües i els parlants
Els continguts de la competència comuna de les diferents llengües apareixen en la columna central de la següent taula, i els específics de cada llengua cooficial, en la columna lateral corresponent. Els continguts específics de la llengua estrangera es detallen a continuació de la taula. Els continguts que cal treballar en cada llengua són la suma dels continguts de la competència comuna més els de l'específica.

Bloc 2. Llenguatge verbal
Els continguts que integren este bloc són:
2.1. Escoltar, parlar i conversar
2.2. Aproximació a la llengua escrita
2.3. Aproximació a la literatura
2.1. Escoltar, parlar i conversar
Els continguts de la competència comuna de les diferents llengües apareixen en la columna central de la següent taula, i els específics de cada llengua cooficial en la columna lateral corresponent. Els continguts específics de la llengua estrangera es detallen a continuació de la taula. Els continguts que cal treballar en cada llengua són la suma dels continguts de la competència comuna mes els de l'específica.

LLENGUA ESTRANGERA
l) El descobriment progressiu de nou lèxic i de noves i genuïnes estructures gramaticals, entonació i pronunciació.
m) La comprensió de la idea global de textos orals en situacions habituals d'aula i quan es parla de temes coneguts i predicibles.
n) El coneixement progressiu del funcionament de la llengua oral amb curiositat i interés pels seus aspectes diferencials respecte a les llengües cooficials.
o) L'interés per participar en interaccions orals en les rutines i situacions habituals de comunicació.
* * * * *
LENGUA EXTRANJERA
l) El descubrimiento progresivo de nuevo léxico y de nuevas y genuinas estructuras gramaticales, entonación y pronunciación.
m) La comprensión de la idea global de textos orales en situaciones habituales de aula y cuando se habla de temas conocidos y predecibles.
n) El conocimiento progresivo del funcionamiento de la lengua oral con curiosidad e interés por sus aspectos diferenciales con respecto a las lenguas cooficiales.
o) El interés por participar en interacciones orales en las rutinas y situaciones habituales de comunicación.
2.2. Aproximació a la llengua escrita
Els continguts de la competència comuna de les diferents llengües apareixen en la columna central de la següent taula i els específics de cada llengua cooficial, en la columna lateral corresponent. Els continguts específics de la llengua estrangera es detallen a continuació de la taula. Els continguts que cal treballar en cada llengua són la suma dels continguts de la competència comuna més els de la competència específica.

LLENGUA ESTRANGERA
s) El descobriment i la identificació de diferents portadors textuals en llengua estrangera.
2.3. Aproximació a la literatura
Els continguts de la competència comuna de les diferents llengües apareixen en la columna central de la següent taula i els específics de cada llengua cooficial, en la columna lateral corresponent. Els continguts específics de la llengua estrangera es detallen a continuació de la taula. Els continguts que cal treballar en cada llengua són la suma dels continguts de la competència comuna més els de la competència específica.
LLENGUA ESTRANGERA
l) L'escolta i comprensió del sentit global dels contes, tant tradicionals com contemporanis, amb suport visual i/o gestual, com a font de plaer i d'aprenentatge.
m) L'escolta, la memorització i el recitat, de forma individual i en grup, d'alguns textos de caràcter poètic, de tradició cultural o d'autor, treballats primer amb recursos lingüístics no verbals, de manera que es gaudisca de les sensacions que el ritme, la rima i la bellesa de les paraules produïxen.
Bloc 3. La llengua com a instrument d'aprenentatge
Continguts
Els continguts de la competència comuna de les diferents llengües apareixen en la columna central de la següent taula i els específics de cada llengua cooficial, en la columna lateral corresponent. Els continguts específics de la llengua estrangera es detallen a continuació de la taula. Els continguts que cal treballar en cada llengua són la suma dels continguts de la competència comuna més els de la columna específica.


Continguts
Els continguts de la competència comuna de les diferents llengües apareixen en la columna central de la següent taula i els específics de cada llengua cooficial, en la columna lateral corresponent. Els continguts específics de la llengua estrangera es detallen a continuació de la taula. Els continguts que cal treballar en cada llengua són la suma dels continguts de la competència comuna més els de la competència específica.

LLENGUA ESTRANGERA
k) La utilització de les tecnologies de la informació i comunicació per a augmentar el vocabulari i les expressions i disfrutar dels jocs de llengua.
Bloc 4. Llenguatge audiovisual i tecnologies de la informació i la comunicació
a) L'aproximació a les produccions TIC breus i senzilles.
b) La iniciació en l'ús dels instruments TIC.
Bloc 5. Llenguatge plàstic
Els continguts que integren este bloc són:
a) El descobriment del llenguatge plàstic com a mitjà de comunicació i representació.
b) El coneixement dels materials de ductilitat i textura variada.
c) L'aplicació de les tècniques bàsiques per al llenguatge plàstic i la creativitat.
d) El descobriment i la utilització de la gamma dels colors primaris i de les seues mescles.
e) L'interés, el respecte i la valoració per les elaboracions plàstiques pròpies i dels altres.
f) El descobriment de la diversitat d'obres plàstiques que es troben presents a l'entorn i que el xiquet i la xiqueta són capaços de reproduir.
g) El manteniment i atenció d'utensilis plàstics bàsics que s'utilitzen per a expressar el llenguatge plàstic.
h) La consolidació de la motricitat per a aconseguir el moviment precís en la producció plàstica.
Bloc 6. Expressió musical
Els continguts que integren este bloc són:
a) El coneixement de la música com a mitjà d'expressió i com a sistema de representació.
b) El descobriment del soroll, silenci i música.
c) El coneixement de les propietats sonores de la veu, dels objectes d'ús quotidià i dels instruments musicals.
d) La discriminació dels sons i sorolls de la vida diària.
e) Les qualitats del so: intensitat i ritme.
f) El coneixement de les cançons populars infantils, danses, cançons del folklore, cançons contemporànies, ball i audicions.
g) L'interés i la iniciativa per a participar en representacions.
h) El coneixement de les propietats sonores de la veu.
Bloc 7. Llenguatge corporal
Els continguts que integren este bloc són:
a) El descobriment de les possibilitats del cos per a expressar i comunicar sentiments i emocions.
b) El coneixement del cos: activitat, moviment, respiració, equilibri i relaxació.
c) L'aplicació de les nocions espaciotemporals amb el propi cos.
d) El descobriment de l'espai a través del desplaçament amb moviments diversos.
e) L'interés i la iniciativa per a participar en representacions de dansa i de teatre, entre d'altres.
f) La vivència del llenguatge corporal amb intencionalitat comunicativa i expressiva en activitats motrius del propi cos.
g) La imitació i representació de situacions, de personatges, d'històries senzilles, reals i evocades individualment i en grups xicotets.
Criteris d'avaluació
1. Expressar-se i comunicar-se utilitzant mitjans, materials i tècniques propis dels diferents llenguatges artístics i audiovisuals, mostrant interés per explorar les seues possibilitats, per disfrutar amb les seues produccions i per compartir amb els altres les experiències estètiques i comunicatives.
2. Utilitzar les llengües cooficials com a instrument de comunicació, d'expressió, de representació, d'estructuració del pensament, de gaudi, d'aprenentatge i de regulació de la conducta, valorant i respectant la diversitat lingüística de la nostra societat.
3. Utilitzar la llengua oral de la manera més convenient per a una comunicació positiva amb els seus iguals i amb els adults, segons les intencions comunicatives, i comprendre missatges orals diversos, mostrant una actitud d'escolta atenta i respectuosa.
4. Mostrar interés pels textos literaris i pels escrits presents a l'aula i en l'entorn pròxim iniciant-se'n en l'ús, en la comprensió de les finalitats i en el coneixement d'algunes característiques del codi escrit, i interessar-se i participar en les situacions de lectura i escriptura que es produïxen a l'aula.
5. Escoltar, comprendre, recitar i representar diferents textos tradicionals i contemporanis com a font de gaudi i d'aprenentatge, valorant el llibre i altres suports textuals i la biblioteca com a fonts d'informació, entreteniment i fruïció.
6. Iniciar-se en l'ús dels diferents mitjans d'informació i de comunicació sonors, visuals i audiovisuals i aprendre a utilitzar-los com a mitjà per a desenrotllar les habilitats comunicatives i artístiques i per a aprendre a aprendre.
7. Iniciar-se en l'ús oral d'una llengua estrangera per a comunicar-se en activitats dins de l'aula i mostrar interés i satisfacció per participar en estos intercanvis comunicatius.
8. L'aprenentatge del llenguatge oral i escrit es realitza a través de l'intercanvi verbal que els xiquets i les xiquetes realitzen entre ells i amb altres membres de la societat; per mitjà d'estos intercanvis controlen i regulen els intercanvis socials en contextos comunicatius diversos.
9. Manifestar les experiències que va vivint a través del llenguatge plàstic, utilitzar el material plàstic amb precisió, cuidar-lo i netejar-lo, i respectar i disfrutar de les produccions pròpies i dels altres.
10. Utilitzar l'educació vocal, rítmica, auditiva i d'expressió corporal, per a expressar i comunicar el repertori de cultura musical i d'expressió corporal que la societat transmet i descobrir-lo com a mitjà en la busca de la pròpia identitat.
11. Expressar, comunicar, crear, compartir i interactuar en la societat en què viu i manifestar la sensibilitat i presa de consciència de si mateix en postures, gestos i accions de la vida quotidiana que formen part del llenguatge corporal.

linea