diari

LLEI 8/2018, de 20 d'abril, de la Generalitat, de modificació de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de Salut de la Comunitat Valenciana [2018/3968]

(DOGV núm. 8279 de 23.04.2018) Ref. Base de dades 003941/2018

LLEI 8/2018, de 20 d'abril, de la Generalitat, de modificació de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de Salut de la Comunitat Valenciana [2018/3968]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans i totes les ciutadanes que les Corts han aprovat i jo, d’acord amb el que estableixen la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, en nom del rei, promulgue la llei següent:


PREÀMBUL

I

Des de l’aprovació de la Llei de salut de la Comunitat Valenciana (Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat), l’estructura orgànica bàsica de l’administració de la Generalitat ha sigut objecte de canvis rellevants.
En l’àmbit sanitari es va concretar en la creació de la nova Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, marcada per una clara vocació d’universalització i gestió pública.
L’accés a una atenció sanitària integral, de qualitat, en condicions d’equitat i d’universalitat és un dret fonamental de tota persona.

Vetllar pel compliment del dret universal a la protecció de la salut de la ciutadania constitueix una exigència jurídica.
Les reformes que pretén impulsar aquesta llei estan adreçades a conformar una sanitat pública, eficient, gratuïta i de qualitat, la qual, des dels principis de l’equitat i la universalitat, configure un marc regulador de l’assistència sanitària i la salut pública que garantisca unes prestacions i assistència dignes i adequades als avanços de les ciències de la salut, com també desenvolupar la millora de la humanització de la sanitat.

II

La salut és un dret universal, reconegut en la Constitució de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la qual estableix que el gaudi del grau màxim de salut que es puga aconseguir és un dels drets fonamentals de tot ésser humà. El dret a la protecció de la salut també es reconeix en l’article 43 de la Constitució espanyola, i és un recurs per a la vida, un valor que permet a les persones portar una vida individualment i socialment satisfactòria i productiva. Això ha sigut recollit en textos com la Llei general de salut pública (Llei 33/2011, de 4 d’octubre), en la qual s’enumeren els factors que, d’una manera o d’una altra, afecten la salut. Així, s’al·ludeix a l’entorn familiar, l’educació, els béns materials, les desigualtats socials i econòmiques, l’accés al treball i la seua qualitat, el disseny i els serveis de les ciutats i els barris, la qualitat de l’aire que respirem, de l’aigua que bevem, dels aliments que es consumeixen, els animals amb què convivim, l’exercici físic que es fa, l’entorn social i mediambiental de les persones.

En aquest context, les accions de govern, a qualsevol nivell, les intervencions públiques o privades, tenen en major o menor grau repercussió sobre l’estat de salut de la ciutadania. Sota aquesta òptica, la salut en totes les polítiques (STP) s’erigeix com un factor fonamental a l’hora de dissenyar les accions necessàries per a garantir el dret a la salut de la població més enllà de l’àmbit específic dels serveis sanitaris.

En sintonia amb aquesta necessitat, des del sistema valencià de salut s’han de facilitar i potenciar aquelles estratègies que posen en valor i reforcen els actius per a la salut. Sota aquest concepte s’inclouen els factors o els recursos que milloren la capacitat de les persones, els grups, les comunitats, les poblacions, els sistemes socials i les institucions per a mantenir i sostenir la salut i el benestar i que els ajuden a reduir les desigualtats en salut. Els actius per a la salut poden actuar a escala individual, familiar i comunitària i tenen com a denominador comú la capacitat d’enfortir l’habilitat de les persones o els grups per a mantenir o millorar la salut.
De la mateixa manera, el sistema valencià de salut advoca per l’apoderament de les persones i les comunitats en la seua relació amb la salut. Aquest procés es defineix com aquell per mitjà del qual tant les persones com les comunitats referides adquireixen un major control sobre les decisions i les accions que afecten la seua salut. A través d’aquest apoderament les persones enforteixen les seues capacitats, confiança, visió i protagonisme individual i col·lectiu per a impulsar canvis positius en les situacions que afecten la seua salut.

III

El Pla de salut 2016-2020 és el full de ruta per a la planificació de les polítiques de salut a la Comunitat Valenciana. El seu contingut s’orienta al compromís d’impulsar i contribuir al desenvolupament de polítiques públiques saludables. El seu objectiu, en síntesi, seria la transformació del sistema sanitari des d’una perspectiva innovadora que englobe els principals problemes de salut de les persones en totes les etapes i entorns de la vida.
Aquests plans, sota el lema «Salut en totes les edats. Salut en totes les polítiques», es configuren entorn de grans línies estratègiques. D’una banda, la innovació i la reorientació del sistema sanitari, l’orientació cap a les persones amb malalties cròniques i, d’un altra, la necessitat de reduir les desigualtats en salut i l’atenció de la salut en totes les etapes i en tots els entorns de la vida.

IV

Així mateix, l’Estratègia de salut mental 2016-2020 se sustenta sobre l’atenció comunitària com a eina de planificació per a millorar la salut mental de les persones.

V

Així mateix, aquesta llei inclou aspectes derivats de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, aprovada per les Nacions Unides el 13 de desembre de 2006 i que posteriorment va ser ratificada per Espanya el 3 de desembre de 2007, en vigor des del 3 de maig de 2008. Aquesta convenció ha obligat el legislador a adaptar el text esmentat a l’ordenament jurídic espanyol. Prova d’això és el Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seua inclusió social.
La meta de tota societat que aspira a ser inclusiva va en les línies que defineix la convenció, i en el que afecta concretament l’aspecte de la salut es tracta de posar el focus en qüestions com ara l’accessibilitat, la formació, els serveis, el tracte i les cures, la no-discriminació. En definitiva, un nou impuls per a aconseguir una sanitat universal i inclusiva.

VI

La legislació vigent empara que la Generalitat dissenye el seu propi model sanitari, en funció de les seues peculiaritats. En aquest context normatiu, l’objectiu principal d’aquesta modificació és acomodar el sistema valencià de salut als reptes i la complexitat de la gestió assistencial de salut amb un model de gestió eminentment públic i un nou model d’organització.
La Comunitat Valencià té en l’actualitat 24 departaments de salut, la majoria dels quals es gestionen de manera directa. A la convicció que la gestió pública directa és garantia de qualitat i equitat s’afegeix la necessitat de poder establir una millor organització per a aconseguir un major aprofitament dels recursos públics. Això fa necessari garantir un model de gestió de centres i serveis que es caracteritze preferentment per la gestió directa, coherent amb l’opció preferent per la gestió pública dels serveis sanitaris recollida en aquesta llei. El fi és assegurar la igualtat efectiva d’accés als serveis i les actuacions sanitàries com també una millor organització del sistema valencià de salut. Es dóna preferència a la gestió directa, perquè es considera que és el sistema que dóna major garantia d’universalitat, d’accessibilitat, d’equitat, de no-discriminació i de no-demora en l’accés de la ciutadania als serveis i les actuacions sanitàries i de salut pública. Només en casos excepcionals, quan se’n justifique degudament l’estricta necessitat, serà possible acudir a la gestió indirecta dels serveis sanitaris públics. D’aquesta manera, una opció preferent per la gestió pública directa, tal com es determina en l’articulat d’aquesta llei, no és per si mateixa excloent d’altres formes de gestió que, en tot cas, es respecten d’acord amb la legislació bàsica i no s’afecta de cap manera l’estabilitat pressupostària.

Per a garantir la llibertat de competència i evitar posicions de domini, és necessari establir limitacions en l’ostentació i, per tant, l’adquisició de títols accionarials o participacions dels ens titulars dels contactes de gestió vigents del servei sanitari integral en règim de concessió dels departaments sanitaris, amb l’objectiu de protegir els interessos dels usuaris, fent més eficient la competència i redundant en una major protecció social en una necessitat de caràcter bàsic com és la sanitat pública.
El nou model ha de respondre a una millor i més adequada integració dels processos i els sistemes assistencials i de salut pública o d’assistència sociosanitària. L’objectiu marcat és oferir al pacient, en el procés assistencial, la integració dels diferents nivells d’atenció (primària, secundària i terciària), des que la persona entre en el sistema sanitari, a través de l’atenció primària, fins que acabe el seu procés assistencial. En tot moment garantint una atenció òptima, de qualitat, accessibilitat, equitat i eficiència.
Alhora, s’afavoreix el treball en xarxa entre els professionals que interactuen en el procés a nivell interdepartamental. Amb això també es pretén aconseguir un millor aprofitament i una més adequada integració i interoperabilitat dels recursos, els serveis i els instruments de gestió actualment existents en els diferents departaments.

VII

Tots aquests fets motiven la necessitat d’incorporar els seus continguts i els seus objectius a la vigent Llei de salut de la Comunitat Valenciana
Aquesta disposició està inclosa en el Pla normatiu de l’administració de la Generalitat per a 2017.
Així mateix, aquesta llei s’adequa als principis de bona regulació previstos en l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. La seua necessitat i la seua eficàcia estan àmpliament justificades en totes les línies que antecedeixen d’aquesta exposició de motius, on s’han identificat els fins pretesos amb aquesta modificació legislativa, que es considera l’instrument més adequat, ja que només modificant la Llei de salut de la Comunitat Valenciana és possible aconseguir els fins i els objectius que es pretenen amb aquesta reforma. Es justifica la proporcionalitat ja que només s’ha modificat allò que es considera imprescindible per a un canvi de rumb en l’orientació de l’organització i la gestió de l’atenció sanitària i de salut pública a la Comunitat Valenciana. Es garanteix el principi de seguretat jurídica perquè aquesta reforma és coherent amb la resta de l’ordenament jurídic, especialment amb la legislació bàsica estatal. En l’elaboració d’aquest projecte normatiu s’ha tingut especial atenció a respectar el principi de transparència, tant en la fase de consulta pública, com en el tràmit d’informació i audiència a les persones interessades.

Article únic. Modificació de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de la Comunitat Valenciana
Es modifiquen els articles 1, 3, 4, 5.4, 7.3, lletres e i k de l’article 8.4, 9.1, 9.3, 11.2, lletra a de l’article 12.3, 15.1, 15.2, 20.2, 20.5, 21.2, 22, 24.2, 25.3, 26.3, 30.1, 31, 33, 34.1, 34.2, 35, 39, 42.3, 43.3, 45.5, 46.1, 48.1, 49, 50.2, 52, 53.2, el nom del capítol II del títol V, 54.3, 55.2, 55.3, 55.4, 55.5, 56.2, 59.7, lletra e de l’article 59.10, 62.5, 69.7, 77, 79.2, 80, lletra d de l’article 81.1, 83.2, lletres a i d de l’article 85.1, 86.1, 87.2, 90.1 i 102.1; s’afegeix un nou capítol III en el títol I comprensiu dels articles 4 bis i 4 ter; un nou capítol IV en el títol I comprensiu dels articles 4 quater, 4 quinquies i 4 sexies; nous apartats 8, 9 i 10 en l’article 5; una lletra h a l’apartat 2 de l’article 6; nous apartats 4, 5, 6 i 7 en l’article 7; nous apartats 3 i 4 en l’article 11; un article 11 bis; un article 11 ter; un nou apartat 7 en l’article 12; un segon paràgraf en l’article 17.1; un nou apartat 5 en l’article 22; un nou apartat 4 en l’article 23; un nou apartat 5 en l’article 26; un nou article 27 bis; un nou article 35 bis; un nou apartat 3 en l’article 41; un nou apartat 4 en l’article 42; nous articles 50 bis i 50 ter; nous apartats 6, 7 i 8 en l’article 55; un nou capítol III en el títol V comprensiu de l’article 59 bis; un nou capítol IV en el títol V comprensiu dels articles 59 ter i 59 quater; un nou apartat 6 en l’article 62, un nou apartat 11 en l’article 96 i una nova disposició addicional quarta de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de la Comunitat Valenciana, que queda modificada en els termes següents:


U. Cal substituir en tota la llei els termes següents:
On diu: professionals sanitaris,
Ha de dir: personal sanitari.

Dos. Cal substituir en tota la llei els següents termes:
On diu: pacients,
Ha de dir: pacients i persones usuàries.

Tres. Cal substituir en tota la llei els següents termes:
On diu: els menors,
Ha de dir: les persones menors d’edat.

Quatre. Es modifica l’article 1, que queda redactat de la manera següent:
Article 1. Objecte de la llei
Aquesta llei té per objecte garantir el dret a la protecció de la salut en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, reconegut en l’article 43 de la Constitució espanyola, en el marc de les competències previstes en els articles 49.1.11 i 54 de l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana, per mitjà de la promoció de la salut, la prevenció de la malaltia i l’ordenació de l’atenció sanitària a nivell individual i poblacional i les prestacions i els serveis necessaris.


Cinc. Es modifica l’article 3, que queda redactat com segueix:
Article 3. Principis rectors
1. El sistema valencià de salut s’orienta a la promoció de la salut, a la prevenció de les malalties i a l’assistència sanitària i desenvolupa totes les activitats d’acord amb els principis rectors següents:

a) Universalització de l’atenció sanitària, garantint la igualtat efectiva d’accés als serveis i les actuacions sanitàries i de salut pública, de conformitat amb la legislació vigent.
b) Les polítiques de salut estaran orientades cap a la superació dels desequilibris territorials i socials i, en particular, cap a la superació de les desigualtats de salut en la població, enteses com a diferències sistemàtiques, evitables i injustes en el nivell de salut de diferents grups socials definits per identitat de gènere, orientació sexual, edat, ètnia, classe social, situació de discapacitat o dependència, lloc de residència o país d’origen, entre altres factors.
c) Les polítiques de salut hauran d’avaluar-se en la seua implementació i en els seus resultats amb una periodicitat d’acord amb el caràcter de l’acció implantada.
d) Les polítiques de salut, com també els seus resultats i avaluació, hauran de ser transparents. La informació proporcionada sobre tot això haurà de ser clara, senzilla en formats accessibles i comprensible per al conjunt de la ciutadania.
e) El sistema valencià de salut articularà la participació activa de la comunitat en el disseny, el seguiment i l’avaluació de les seues polítiques sanitàries.
f) El sistema valencià de salut promourà la integració de tots els seus components per a garantir la continuïtat en la prestació assistencial, amb criteris d’equitat, qualitat i sostenibilitat.
g) El sistema valencià de salut promourà una visió integral dels problemes de salut basada en l’atenció primària, impulsant accions dirigides a afavorir el treball en equip i el desenvolupament de xarxes assistencials, en l’atenció integral als problemes de salut.
h) Els centres que componen el sistema valencià de salut es regiran per criteris d’equitat, gestió democràtica, transparència, accessibilitat i coordinació, i usaran els seus recursos amb racionalitat, eficiència i efectivitat, i desenvoluparan models d’excel·lència pública.
i) L’accés al sistema sanitari i sociosanitari, la seua organització, les seues polítiques, estratègies i programes i el conjunt de les seues prestacions, s’orientaran cap a la igualtat efectiva de tota la ciutadania, i integrarà activament entre els seus objectius i actuacions el principi d’igualtat entre dones i homes.
j) En tots els seus nivells i actuacions, el sistema valencià de salut vetllarà per la dignitat de la persona i pel respecte a l’autonomia de la seua voluntat i a la seua intimitat, amb plena consideració de les decisions adoptades lliurement i voluntàriament per la ciutadania, de conformitat amb la legislació vigent.
k) El sistema valencià de salut fomentarà la investigació i la innovació en salut en tots els seus àmbits d’activitat com a element essencial per al progrés del sistema mateix, i impulsarà la col·laboració entre centres d’investigació a escala autonòmica, estatal i internacional. Es crearan les vies de difusió necessàries perquè els resultats arriben als professionals de la salut.
l) L’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en tots els àmbits del sistema i la seua interoperabilitat són un element clau en el desenvolupament sanitari i en la salvaguarda dels drets de les persones.
m) Les actuacions de salut tindran en compte les polítiques de caràcter no sanitari que influïsquen en la salut de la població, promouran les que afavorisquen el medi ambient i els entorns saludables, restringiran aquelles que suposen riscos per a la salut i s’orientaran a la protecció i la millora de la salut des de totes les polítiques de govern.
n) Les polítiques, els plans i els programes que tinguen impacte en la salut de la població promouran la disminució de les desigualtats socials en salut i incorporaran accions específiques sobre els seus determinants. Igualment, les actuacions incorporaran la perspectiva de gènere i prestaran atenció específica a les necessitats de les persones amb discapacitat, diversitat funcional i a la infància i l’adolescència.
o) La formació continuada és un dret i un deure dels professionals sanitaris del sistema valencià de salut, que han d’actualitzar els seus coneixements i les seues habilitats d’acord amb l’evolució cientificotècnica i amb les necessitats de salut de la població.
La conselleria competent en matèria de sanitat vetllarà pel compliment d’aquest principi i en facilitarà la consecució establint els mecanismes i els plans oportuns.
El sistema valencià de salut garantirà la formació i l’actualització de coneixements dels seus professionals com a senya de qualitat en la seua formació continuada i especialitzada.
p) Les polítiques públiques de salut i atenció sanitària s’inspiraran en un tractament apropiat de diversitat humana i social, d’acord amb un enfocament inclusiu que incorpore la humanització de l’assistència sanitària i l’atenció sociosanitària en totes les fases i per tot el personal involucrat.
2. Aquests principis regeixen l’actuació del sistema valencià de salut i hauran d’informar l’actuació de les entitats privades i dels particulars.

3. El model d’organització de centres i serveis del sistema valencià de salut es caracteritza preferentment per la gestió directa, com a fórmula de major garantia d’universalitat, d’accessibilitat, d’equitat, de no-discriminació i de no-demora en l’accés a l’assistència sanitària als serveis i les actuacions sanitàries i de salut pública.

Sis. Es modifica l’article 4, que queda redactat com segueix:
Article 4. Definicions
Per a aquesta llei, s’entén per:
1. Determinants de la salut: conjunt de factors personals, socials, econòmics i ambientals que determinen l’estat o la condició de salut dels individus o les poblacions.
2. Desigualtats de salut: diferències sistemàtiques, evitables i injustes en el nivell de salut de diferents grups socials definits per identitat de gènere, orientació sexual, edat, ètnia, nivell socioeconòmic, situació de discapacitat o dependència, lloc de residència o país d’origen, entre altres factors.
3. Avaluació de l’impacte en salut: combinació de mètodes, procediments i eines amb què pot ser analitzada una política, un programa, un projecte o una activitat amb relació als seus efectes potencials sobre la salut de la població i dels seus subgrups.
4. Institució sanitària: conjunt organitzat de mitjans tècnics i instal·lacions en què personal professional capacitat, per la seua titulació oficial o habilitació professional, realitza bàsicament activitats sanitàries a fi de millorar la salut de les persones.
5. Serveis sanitaris: conjunt organitzat de prestacions de l’administració sanitària, bé tinguen un caràcter individual o col·lectiu, amb l’objectiu de millorar la prevenció i salut de les persones i reduir les desigualtats de salut en la població, inclosos tant els serveis assistencials com de salut pública.
6. Pacient: persona que requereix i rep assistència sanitària per al manteniment o la recuperació de la seua salut.
7. Persona usuària: persona que utilitza o es beneficia dels serveis sanitaris, qualsevol que en siga la naturalesa.
8. Cribratges: activitats orientades a la detecció precoç de la malaltia, el seu diagnòstic i tractament primerenc, que, en el marc de programes organitzats, s’ofereixen activament al conjunt de la població susceptible de patir la malaltia, encara que no tinga símptomes ni haja demanat ajuda mèdica.

Set. S’afegeix un capítol III, en el títol I, comprensiu dels articles 4 bis i 4 ter, amb la redacció següent:
Capítol III. Atenció farmacoterapèutica integral
Article 4 bis. Equitat farmacoterapèutica
1. La conselleria competent en matèria de sanitat vetllarà per l’equitat farmacoterapèutica, a fi que:
a) Totes les persones reben una atenció farmacèutica integral, contínua, òptima, de qualitat, segura i eficient en tots els àmbits assistencials i en totes les etapes del procés farmacoterapèutic.
b) Totes les persones puguen accedir al tractament més eficient per a un mateix problema clínic.
2. La conselleria competent en matèria de sanitat garantirà l’accés als tractaments farmacològics a la ciutadania, prescrits pel personal professional del sistema valencià de salut, i per tant necessaris per al restabliment de la salut, i adoptarà les mesures necessàries per tal que cap persona quede exclosa per raons econòmiques de la prestació farmacèutica inclosa en la cartera bàsica de serveis del sistema nacional de salut.

3. El procés farmacoterapèutic tindrà en compte la persona com a centre del procés, i orientarà els serveis a les persones.

Article 4 ter. Ús racional i harmonitzat del medicament
1. La conselleria competent en matèria de sanitat vetllarà per l’ús racional i harmonitzat dels medicaments, amb criteris d’equitat, adherència al tractament, efectivitat, seguretat i cost i resultants del consens clínic, i es garantirà l’optimització en totes les etapes del procés farmacoterapèutic, de conformitat amb el que preveu aquesta llei i la resta de normativa vigent.
2. La conselleria competent en matèria de sanitat posarà a disposició del col·lectiu de professionals un sistema d’informació com a suport a la prescripció que:
a) Dispose de la informació necessària per a la presa de decisions basada en la millor evidència científica disponible i en els resultats en salut en la pràctica clínica.
b) Incloga els protocols de tractament per patologia recomanats, amb indicació dels estàndards d’elecció i les alternatives d’elecció terapèutica, segons criteris d’eficiència, tal com s’estableix en el text refós de la Llei de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2015, de 24 de juliol.

3. La conselleria competent en matèria de sanitat proporcionarà una correcta informació i formació al personal professional sanitari i les persones per a una òptima utilització dels medicaments i els productes sanitaris.
4. La conselleria competent en matèria de sanitat aplicarà un sistema de procés farmacoterapèutic basat en el cicle de millora contínua i que permeta la gestió clínica al col·lectiu de professionals en els seus diferents nivells i, per tant, la coresponsabilitat per a la gestió dels recursos farmacoterapèutics per part d’aquest col·lectiu.

Vuit. S’afegeix un capítol IV, en el títol I, comprensiu dels articles 4 quater, 4 quinquies i 4 sexies, amb la redacció següent:
Article 4 quater
Sobre la base de la total equiparació del malalt mental a les altres persones que requerisquen assistència sanitària, la conselleria competent en matèria de sanitat adequarà la seua actuació als principis següents:
1. L’atenció als problemes de salut mental es farà principalment en l’àmbit comunitari, potenciant-ne els recursos i l’atenció domiciliària.

2. Es potenciarà la prevenció de primers episodis mitjançant programes d’intervenció primerenca evitant l’estigmatització.
3. Es potenciaran els serveis de rehabilitació i reinserció social necessaris per a l’atenció integral de les necessitats de les persones amb trastorns mentals en el seu entorn natural, buscant la necessària coordinació amb els serveis socials, amb les unitats de conductes addictives i amb les organitzacions d’usuaris.
4. Es respectaran, promouran i defensaran els drets de ciutadania de les persones usuàries dels serveis de salut mental fomentant la cultura d’uns serveis de salut mental lliures de coerció i respectant al màxim la seua dignitat.
5. Es promourà la coresponsabilitat i la participació de les persones amb trastorns de salut mental, de les seues famílies i dels seus moviments socials organitzats en la definició i el desenvolupament de l’estratègia pública en salut mental.

Article 4 quinquies. Atenció a la salut mental
1. L’atenció a la salut mental és el conjunt d’intervencions, integrades en el sistema valencià de salut, dirigides a la promoció de la salut mental, la prevenció dels trastorns mentals i l’atenció continuada a les persones amb problemes d’aquesta naturalesa.
2. La conselleria amb competències en matèria de sanitat, coordinadament amb la conselleria amb competències en matèria de serveis socials, desenvoluparà el marc adequat per a l’atenció a la salut mental d’acord amb el model comunitari que proporcione una atenció integral a la salut mental, mitjançant el desenvolupament de programes transversals i interdisciplinaris que garantisquen la continuïtat de cures i disminuïsquen la variabilitat entre els departaments de salut, orientat a la recuperació, la inclusió social i la participació activa de les persones amb trastorns mentals.
3. Els principis i els valors bàsics del desenvolupament d’aquest model estaran en concordança amb els acordats per al conjunt del sistema nacional de salut i les diferents recomanacions comunitàries sobre la protecció dels drets humans i la dignitat de les persones que pateixen trastorns mentals, en concret:
a) Autonomia de les persones amb trastorns mentals.
b) Continuïtat assistencial al llarg de la vida i entre els serveis que la garanteixen.
c) Transversalitat i coordinació intersectorial per a orientar els serveis a les necessitats de les persones amb problemes de salut mental.
d) Accessibilitat dels serveis adaptada a les necessitats del pacient i els seus familiars.
e) Orientació dels serveis cap a la recuperació, l’apoderament i la inclusió social i la consciència de ciutadania.
f) Reconeixement per part de les institucions sanitàries de la seua responsabilitat enfront de pacients, familiars i de la comunitat.
g) Qualitat dels serveis, que busca augmentar contínuament la probabilitat d’obtenir els resultats que es desitgen utilitzant intervencions basades en l’evidència científica.
h) Coresponsabilitat i participació de les persones amb trastorns de salut mental, de les seues famílies i dels seus moviments socials organitzats en la definició, el desenvolupament i el seguiment de les estratègies públiques de salut mental.
i) Suport permanent a les famílies.

Article 4 sexies. Actuacions en salut mental
Les actuacions en matèria de salut mental del sistema valencià de salut s’orientaran a:
a) Promoure la salut mental de la població general i de grups específics.
b) Prevenir la malaltia mental, el suïcidi i les addiccions en la població.
c) Eradicar l’estigma i la discriminació associats a les persones amb trastorns mentals, desenvolupant polítiques públiques d’informació i normalització, com també campanyes de sensibilització, en col·laboració amb el teixit associatiu vinculat a l’atenció a la salut mental a la nostra comunitat.
d) Millorar la qualitat, l’equitat i la continuïtat de l’atenció als problemes de salut mental.
e) Dissenyar i implementar programes específics, protocols i circuits assistencials per patologies rellevants i reforçar les intervencions sobre els col·lectius més perjudicats o vulnerables per a reduir les desigualtats detectades.
f) Implantar procediments que garantisquen l’ús de bones pràctiques i el respecte dels drets i la dignitat de les persones amb problemes de salut mental.
g) Promoure la cooperació i la coresponsabilitat de tots els departaments involucrats en la millora de la salut mental.
h) Potenciar la participació de les persones que presenten trastorns mentals i dels seus familiars, entitats legalment reconegudes per a la defensa d’interessos col·lectius en la matèria i professionals en el sistema valencià de salut.
i) Potenciar la formació del personal professional del sistema valencià de salut per a atendre adequadament les necessitats de la població en matèria de salut mental.
j) Potenciar la investigació en salut mental i l’aplicació dels resultats a la pràctica clínica.
k) Donar suport a la formació i la preparació de les famílies de les persones que presenten trastorns mentals.
l) Elaborar protocols per a la detecció precoç.

Nou. Es modifica l’apartat 4 de l’article 5, que queda redactat com segueix:
4. L’adopció de mesures d’intervenció sobre centres, serveis, establiments sanitaris i no sanitaris i d’aquelles activitats que puguen afectar la salut pública.

Deu. Cal afegir a l’article 5 nous apartats 8, 9 i 10:
8. L’aprovació del mapa sanitari de la Comunitat Valenciana i de les seues modificacions.
9. L’autorització, la qualificació, la catalogació, el registre, l’avaluació i l’acreditació, si escau, de qualsevol tipus de serveis, centres o establiments sanitaris, com també la inspecció i el control.
10. La regulació i el control de la publicitat sanitària de conformitat amb el que hi ha disposat en la normativa bàsica.

Onze. S’afegeix una lletra h a l’apartat 2 de l’article 6, amb la redacció següent:
h) La participació, en col·laboració amb els equips d’atenció primària i de salut pública, encaminada a potenciar ciutats saludables, mitjançant la creació de taules intersectorials.


Dotze. Es modifica l’apartat 3 de l’article 7 i afegeix nous apartats, que queden redactats com segueix:
3. En el marc de les fórmules de gestió de la legislació bàsica estatal, la gestió i l’administració dels centres, els serveis i els establiments sanitaris de protecció de la salut o d’atenció sanitària o sociosanitària del sistema valencià de salut, es durà a terme, preferentment, mitjançant la fórmula de gestió directa de caràcter públic.
Per a garantir la lliure competència i evitar posicions de domini, cap persona física o jurídica podrà ostentar, directament o indirectament, en l’àmbit de la sanitat pública valenciana, més del 40 % de les participacions o les accions en més d’un ens titular d’un contracte de gestió de servei sanitari integral en règim de concessió d’un departament sanitari.

4. En els casos en què la conselleria competent en matèria de sanitat decidisca prestar directament un servei que fins a la data d’aquesta decisió haguera segut prestat per un operador econòmic i existisca successió d’empresa, d’acord amb l’article 44 del Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels treballadors, en virtut del qual estableix el precepte esmentat, en l’article 130.3 de la Llei 3/2017, de 27 de juny, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2017, la Generalitat, a través de la conselleria competent, se subrogarà en la condició d’ocupador que l’empresa concessionària ostentava en els contractes de treball celebrats a l’empara de l’Estatut dels treballadors per a la incorporació del personal necessari per a la prestació del servei, ja siguen temporals o indefinits. El personal afectat seguirà en els seus llocs en condició de personal a extingir exercint les seues tasques i amb idèntica condició de personal laboral, fins que cesse per les causes legals d’extinció dels contractes laborals previstes en l’Estatut dels treballadors, i amb la resta de conseqüències laborals inherents a la subrogació contractual.

5. No serà obstacle per a això la qualificació de les places que puga ocupar aquest personal com a pròpies de personal funcionari o estatutari, i podrà exercir-les transitòriament en la condició a extingir, per la qual cosa, quan deixe d’ocupar-les, aquestes places hauran de proveir-se d’acord amb la seua naturalesa i d’acord amb els procediments adequats en virtut d’aquesta.
6. En tot cas, l’adquisició per aquest personal de la condició plena de personal funcionari o estatutari o, en general, la d’empleat públic en els termes de l’article 8 de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, només podrà fer-se mitjançant la superació dels processos normativament establits a aquest efecte i amb respecte als principis constitucionals i legals aplicables.

7. En cada supòsit en què haja d’aplicar-se aquesta disposició, la conselleria competent desenvoluparà les normes reglamentàries i adoptarà les disposicions necessàries per a complir-la.

Tretze. Es modifiquen les lletres e i k de l’apartat 4 de l’article 8 de la manera següent:
e) El foment de la participació social i l’enfortiment del grau de control de les persones sobre la pròpia salut.
k) L’avaluació de l’efectivitat, l’accessibilitat, la qualitat i l’equitat dels serveis, com també la inspecció i l’auditoria.

Catorze. Es modifiquen els apartats 1 i 3 de l’article 9, que queden redactats com segueix:
1. La cartera de serveis del sistema valencià de salut estarà formada per la cartera comuna del sistema nacional de salut i per la cartera complementària que, si escau, es puga aprovar de conformitat amb la normativa bàsica estatal.
3. La cartera de serveis del sistema valencià de salut es definirà de forma detallada, amb indicació precisa de les estructures sanitàries o, si escau, socials que hagen de portar-la a cap i disposarà dels sistemes d’acreditació, informació i registre normalitzat que en permeten l’avaluació contínua i descentralitzada.

Quinze. En l’article 11, es modifica l’apartat 2 i es creen dos nous apartats, 3 i 4, de la manera següent:
2. Transcorregut aquest termini, la Generalitat finançarà les proves diagnòstiques, terapèutiques o el tractament quirúrgic al centre sanitari del sistema valencià de salut que lliurement trie el pacient, amb la sol·licitud prèvia d’aquest i d’acord amb la manera que s’estipule reglamentàriament. En aquells casos en què l’assistència sanitària sol·licitada es pretenga rebre fora del territori espanyol, resultarà d’aplicació, si escau, el que hi ha establit en els reglaments comunitaris sobre coordinació de sistemes de Seguretat Social, la normativa que regula l’assistència sanitària transfronterera i els convenis internacionals subscrits per l’Estat espanyol. La conselleria amb competències en sanitat, de forma paral·lela estudiarà les causes que han motivat l’excés de demora i establirà els mecanismes i els recursos necessaris per a garantir el compliment dels terminis en aquests centre o departament de salut.
3. L’estudi i les mesures proposades seran trameses a la gerència, que emetrà dictamen sobre aquest i sobre les mesures de resolució aportades.
4. Els pacients en tot moment tindran dret a conèixer la seua situació en les llistes d’espera.

Setze. S’afegeix un article 11 bis, amb la redacció següent:
Article 11 bis. Garantia d’universalitat i accessibilitat
La Generalitat, de conformitat amb la legislació vigent, establirà els canals i els mecanismes necessaris per a garantir les prestacions sanitàries i de salut pública en tota la població, sense que es produïsquen discriminacions per cap motiu, eliminarà les barreres arquitectòniques i de comunicació en totes les institucions sanitàries i facilitarà una accessibilitat total i real a totes les persones.

Disset. S’afegeix un article 11 ter, amb la redacció següent:
Article 11 ter. Garantia d’equitat i no-discriminació
La Generalitat, de conformitat amb la legislació vigent, establirà les vies i els mecanismes necessaris per a garantir les prestacions sanitàries i de salut pública en tota la població, establirà les mesures necessàries per a evitar qualsevol tipus de discriminació per raons d’identitat de gènere, orientació sexual, edat, discapacitat, dependència, cultura, ètnia, classe social, lloc de residència o país d’origen tenint en compte la interseccionalitat entre cadascuna de les circumstàncies i la discriminació múltiple, i reforçarà activament les intervencions necessàries per a reduir les desigualtats en salut per qualsevol d’aquestes raons.


Divuit. En l’article 12, es modifica la lletra a de l’apartat 3 i s’afegeix un apartat 7, amb la redacció següent:
a) L’avaluació de la situació i les necessitats de salut de la població, com també dels diferents recursos existents, prenent en consideració les opinions de les persones i els pacients expressades en els fòrums de participació realitzats amb aquest fi.
7. A la Comunitat Valenciana, les polítiques de salut municipals desenvolupades a través de plans, programes i projectes d’acció local en salut, s’alinearan amb les línies estratègiques, els objectius i els accions del pla de salut vigent i s’executaran de manera coordinada amb els serveis assistencials i de salut pública.

Dinou. Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 15, que queden redactats com segueix:
1. El consell de direcció del departament de salut és l’òrgan al qual correspon formular les directrius en política de salut dins del departament, tenint en compte les formulacions i les recomanacions del Consell de Salut del Departament, i controlar la seua gestió dins de les normes i programes generals establits per la conselleria competent en matèria de sanitat.
2. La gerència del departament de salut és l’òrgan encarregat de la direcció i la gestió dels recursos del departament, tant d’atenció primària com d’assistència especialitzada, sociosanitària i de salut pública, com també de l’execució de les directrius establides pel consell de direcció i de la gestió integrada dels recursos del departament.


Vint. S’afegeix un segon paràgraf a l’apartat 1 de l’article 17, amb la redacció següent:
El conjunt de sistemes d’informació corporatius ha de ser coherent, sincronitzat i interoperable amb la informació corporativa del SIP, sense perjudici que podran incorporar-se les dades complementàries que es requerisquen per a l’exercici de les seues competències.

Vint-i-u. Es modifiquen els apartats 2 i 5 de l’article 20 de la manera següent:
2. El Consell de Salut de la Comunitat Valenciana és l’òrgan superior col·legiat de caràcter consultiu de participació ciutadana en el sistema valencià de salut. En cadascun dels departaments de salut hi ha un consell de salut de departament. En cada zona bàsica de salut hi haurà un consell de salut bàsic. La composició i el funcionament del Consell de Salut de la Comunitat Valenciana i dels consells de salut de departament s’adequaran a la normativa estatal i es desenvoluparan per decret del Consell. Els consells de salut bàsics estaran formats per representants de l’administració sanitària, dels professionals i dels treballadors sanitaris, com també de la població usuària.

Cal incloure la ciutadania com a part activa i necessària del disseny, el desenvolupament i l’avaluació de les polítiques de salut local impulsant a través dels consells de salut bàsics la seua participació, i afavorir-ne l’apoderament a nivell individual i social.
A més, la conselleria competent en matèria de sanitat brindarà col·laboració i assessorament en l’elaboració de plans de salut municipals per a la seua inclusió en la xarxa de ciutats saludables de l’OMS i comptarà amb la participació dels centres de salut pública, atenció primària i els consells de salut bàsics.
5. Personal voluntari podrà exercir tasques de suport en l’atenció als pacients, sense que això implique desistiment de les responsabilitats de les institucions públiques i sempre sota les directrius del personal del centre sanitari.

Vint-i-dos. Es modifica l’apartat 2 de l’article 21 de la manera següent:
On diu: Promourà la participació dels ciutadans i de les organitzacions socials en què aquests s’agrupen,
Ha de dir: Promourà la participació de les persones i de les organitzacions socials en què aquestes s’agrupen.

Vint-i-tres. Es modifica l’article 22. Cal afegir un nou punt 5, que queda redactat com segueix:
Article 22. Funcions de salut pública
Són funcions essencials de salut pública:
1. La valoració de les necessitats de salut de la població, a través del mesurament i l’anàlisi dels determinants de la salut, amb especial atenció als determinants socials i estructurals, i a les desigualtats en salut en la població, especialment les degudes a edat, identitat de gènere, orientació sexual, discapacitat o dependència, ètnia, nivell socioeconòmic, lloc de residència i país d’origen.
2. La planificació, el desenvolupament, els seguiment i l’avaluació de les polítiques per a la vigilància, la promoció i la protecció de la salut i la prevenció de les malalties com també l’impuls i coordinació de les estratègies i accions necessàries per a fer efectiu l’enfocament de salut en totes les polítiques, assumint la salut com un objectiu compartit per al qual és necessari cooperar i establir sinergies amb altres sectors i implicar les persones.
3. La promoció d’iniciatives de salut que faciliten la inclusió social i comunitària dels col·lectius més desfavorits i que contribuïsca a configurar estratègies per a la reducció de les desigualtats de salut.

4. La prestació de serveis de salut pública, en el marc de la garantia de prestació dels serveis sanitaris a la població.
5. La inclusió de la ciutadania com a part activa necessària del disseny, el desenvolupament i l’avaluació de les polítiques de salut local impulsant-ne a través dels consells de salut bàsics la participació i afavorint-ne l’apoderament a nivell individual i social.

Vint-i-quatre. S’afegeix un apartat 4 a l’article 23, amb la redacció següent:
4. La vigilància en salut pública ha d’atendre, almenys, els factors següents:
a) Els determinants socials i estructurals de la salut.
b) Les desigualtats en salut en la població.
c) Els actius per a la salut, promovent l’enfocament salutogènic.
d) Els riscos ambientals.
e) Els riscos relacionats amb les condicions laborals.
f) Els riscos relacionats amb la disponibilitat i el consum d’aliments.

g) Les malalties transmissibles i no transmissibles.
h) Les lesions i la violència.
i) Els problemes de salut relacionats amb el trànsit internacional de viatgers i béns.
j) Qualsevol altre factor rellevant per a la salut pública o sobre el qual siga necessari actuar d’acord amb el desenvolupament normatiu d’àmbit nacional o internacional.

Vint-i-cinc. S’afegeix al final de l’article 24, punt 2, la frase següent:
Tot això amb criteris d’equitat i especial atenció cap als col·lectius més vulnerables.

Vint-i-sis. Es modifica l’apartat 3 de l’article 25 amb el text següent:
3. És obligació de l’administració sanitària competent comunicar a les persones, de manera comprensible i accessible, el nivell de risc existent, la previsió sobre l’evolució i les mesures recomanades per a reduir l’exposició a aquest o protegir la vida, la salut i la integritat de les persones.

Vint-i-set. Es modifica l’apartat 3 i s’afegeix un apartat 5 a l’article 26, amb la redacció següent:
3. El sistema d’informació en salut pública utilitzarà mecanismes d’informació i divulgació comprensibles, accessibles i actualitzats, amb la finalitat de proporcionar informació de qualitat a les administracions, els professionals i les persones, i materialitzarà el dret a la informació epidemiològica.
5. S’adoptaran les mesures tècniques necessàries per a assegurar la compatibilitat i la interoperabilitat del sistema d’informació en salut pública, amb els sistemes públics d’informació sanitària, atès el que disposa el capítol V de la Llei 16/2003, de 28 de maig, de cohesió i qualitat del sistema nacional de salut, sobre el sistema d’informació sanitària.


Vint-i-vuit. S’afegeix un article 27 bis, amb la redacció següent:
Article 27 bis. Observatori Valencià de Salut
1. Es crearà, mitjançant disposició reglamentària, l’Observatori Valencià de Salut com a espai d’informació en salut, d’accés públic, que incloga informació rellevant seleccionada sobre resultats en salut i determinants per a la població de la Comunitat Valenciana.

2. L’Observatori Valencià de Salut tindrà l’objectiu principal de proporcionar informació útil per a les polítiques de salut municipals.
3. La informació recollida o generada per l’Observatori Valencià de Salut es compartirà amb l’administració local, com també amb els consells de salut, serà accessible a la població i donada de la manera més comprensible per a la ciutadania.

Vint-i-nou. Es modifica l’apartat 1 de l’article 30, que queda redactat com segueix:
1. La promoció de la salut és el procés que permet a les persones incrementar el seu control sobre els determinants de la salut. Comprèn tant les accions dirigides a enfortir les habilitats i les capacitats dels individus, els grups i les comunitats com les accions dirigides a modificar les condicions socials, ambientals i econòmiques que influeixen sobre la salut. La promoció de la salut requereix el desenvolupament de polítiques públiques saludables en tots els àmbits.

Trenta. Es modifica l’article 31 amb el text següent:
Article 31. Eines per a la promoció de la salut
1. Les accions de promoció de la salut es desenvoluparan, en el marc de les línies estratègiques definides en el pla de salut vigent, a través d’actuacions de planificació, informatives, divulgatives, educatives, d’investigació, de foment, de participació i, si escau, coactives.

2. La conselleria competent en matèria de sanitat, en col·laboració amb els departaments del Consell i les administracions públiques competents, crearà xarxes de promoció de la salut. Aquestes xarxes es conceben com a eines d’intercanvi de coneixement i aprofitament d’experiències i projectes fets en diferents àmbits. Constitueixen àmbits propicis per a la creació de xarxes: els entorns comunitaris, els centres docents, els centres d’atenció a persones grans i persones amb discapacitat, els centres sanitaris, les associacions de pacients, les empreses, els mitjans de comunicació i els centres penitenciaris.


Trenta-u. Es modifica l’article 33, que queda redactat com segueix:

Article 33. Seguretat alimentària
1. En el marc europeu i nacional de seguretat alimentària, la Generalitat garantirà el reconeixement i la protecció efectiva del dret a la seguretat alimentària, i assegurarà un nivell elevat de protecció de la salut de les persones amb relació als perills i els riscos alimentaris.

2. Les polítiques de seguretat alimentària es basaran en l’anàlisi del risc i, en els seus diferents components. Es durà a terme de manera coordinada amb les autoritats competents d’àmbit nacional. Per a l’avaluació del risc s’impulsaran actuacions d’avaluació de l’exposició, interna i externa, als perills alimentaris.
3. Com a instrument de planificació i programació, la conselleria competent en matèria de sanitat coordinarà l’elaboració del pla de seguretat alimentària de caràcter plurianual. El pla incorporarà els diferents elements que conformen el control oficial de la cadena alimentària com també els diferents factors ambientals, econòmics, tecnològics, nutricionals i socials que poden influir en la seguretat alimentària.

4. El sistema d’informació en seguretat alimentària, integrat en el sistema d’informació de salut pública, permetrà identificar els principals riscos alimentaris i en propiciarà una adequada gestió. El sistema comprendrà totes les etapes de la cadena alimentària, incloses la producció primària, la transformació i la comercialització dels aliments.

Aquest pla de seguretat alimentària haurà d’estar coordinat amb el pla de salut de la Comunitat Valenciana.
5. Per a protegir la salut humana i realitzar una adequada gestió dels riscos alimentaris, es garantirà el funcionament eficient dels sistemes d’emergències i alertes alimentàries. Els sistemes d’emergències i alertes alimentàries estaran plenament integrats i coordinats amb el sistema nacional.
6. Per a possibilitar el necessari suport analític a les activitats, els estudis i els programes de seguretat alimentària, es potenciaran els laboratoris públics de seguretat alimentària, que funcionaran amb plenes garanties tècniques i de qualitat. Aquests laboratoris s’integraran en la xarxa de laboratoris de seguretat alimentària.
7. Les actuacions i els programes de seguretat alimentària incorporaran la lluita contra el frau alimentari i la defensa dels interessos de les persones consumidores en aquest àmbit.

Trenta-dos. Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 34, que queden redactats com segueix:
1. La sanitat ambiental és el conjunt de coneixements, habilitats i tècniques d’identificació, avaluació, gestió i comunicació dels riscos per a la salut derivats dels factors ambientals susceptibles d’afectar la salut de les generacions actuals i futures, que la Generalitat, en col·laboració amb entitats, organismes i empreses, posa al servei de la població. Inclou els efectes sobre la salut determinats per factors físics, químics, biològics, psicosocials i estètics del medi ambient com també la identificació de les polítiques de qualsevol sector que influïsquen sobre els riscos ambientals per a la salut.
2. La conselleria competent en matèria de sanitat impulsarà i coordinarà els instruments de planificació en matèria de sanitat ambiental, juntament amb la resta de departaments i administracions públiques competents, com també els agents econòmics i socials interessats. S’hauran d’implementar estratègies per a la formació i l’actualització de coneixements en salut ambiental dels professionals de la salut.

Trenta-tres. Es modifica l’article 35, que queda redactat com segueix:
1. La salut laboral és el conjunt organitzat d’actuacions, prestacions i serveis que la societat destina a vigilar, protegir i promoure la salut individual i col·lectiva de la població treballadora, amb especial atenció als col·lectius de treballadors més vulnerables.
2. La conselleria competent en matèria de sanitat amb la participació de la resta de departaments i administracions públiques competents, com també les entitats i les organitzacions amb interessos en la matèria, de conformitat amb el que preveu la legislació bàsica estatal, contribuirà a la planificació, el seguiment i l’avaluació de la salut laboral a la Comunitat Valenciana, exercirà les competències sanitàries que li corresponguen amb relació a la prevenció de riscos laborals, col·laborarà amb la gestió dels problemes de salut derivats del treball i desenvoluparà les seues funcions amb relació a la vigilància, la promoció i la protecció de la salut de la població treballadora i amb la prevenció dels problemes de salut que puguen derivar del treball. Tot això, amb criteris d’equitat i especial atenció cap a aquells col·lectius més vulnerables.

3. La conselleria competent en matèria de sanitat elaborarà un mapa de riscos laborals a què estan exposats els seus treballadors, amb la finalitat de millorar la seguretat i prevenir accidents, lesions i malalties professionals. El mapa de riscos laborals serà actualitzat periòdicament i es concretarà en actuacions en cadascun dels departaments de salut.


Trenta-quatre. S’afegeix un article 35 bis, amb la redacció següent:

Article 35 bis. Vigilància i control de substàncies químiques
La conselleria competent en matèria de sanitat exercirà les competències relatives a la vigilància, la inspecció i el control dels aspectes sanitaris de les substàncies químiques, com també l’exercici de la corresponent potestat sancionadora, de conformitat amb el que preveuen els reglaments aprovats per la Unió Europea i en la legislació bàsica estatal sobre la matèria, que incorporen el principi de precaució per a evitar perjudicis a la salut humana i al medi ambient. S’activaran vies per a la formació/informació de les persones respecte als riscos que aquestes substàncies comporten per a la salut

Trenta-cinc. Es modifica l’article 39, que queda redactat com segueix:
Article 39. Coordinació dels recursos sanitaris
1. El sistema valencià de salut, a través dels respectius departaments i dels centres de salut pública, adoptarà totes les mesures destinades a fer que els centres sanitaris del seu àmbit siguen «centres promotors de la salut», tal com disposa la Llei 33/2011, de 4 d’octubre, general de salut pública, i sempre tenint en compte les directrius emanades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
2. Els recursos assistencials i de salut pública hauran d’estar ben coordinats per a garantir els fins següents:
a) Millorar l’assistència sanitària a través de la informació obtinguda de la xarxa valenciana de vigilància en salut pública i del sistema d’informació en salut pública de la Comunitat Valenciana.
b) Reforçar les accions de promoció de la salut des dels centres assistencials.
c) Realitzar les accions assistencials necessàries en funció de la detecció de riscos per a la salut pública.
d) Coordinar l’execució dels programes de prevenció de la malaltia, d’acord amb les prioritats fixades en el pla de salut vigent.

3. Reforçar la coordinació entre salut mental i atenció primària.

Trenta-sis. S’afegeix l’apartat tercer a l’article 41, que queda redactat com segueix:
Article 41. Dret a la intimitat
3. Tot pacient té dret a saber que hi ha presents alumnes en formació en el seu procediment assistencial. Amb caràcter previ a l’inici de l’acte assistencial el pacient o el seu representant seran informats sobre la presència d’estudiants i els serà requerit el consentiment verbal. El consentiment podrà atorgar-se per representació, mitjançant aquelles persones vinculades al pacient per raons familiars, o de fet o pels seus representants legals.

Trenta-set. Es modifica l’apartat 3 de l’article 42
3. Informació relativa a la salut pública. Les persones tenen dret a rebre informació suficient i adequada sobre les situacions i les causes de risc que existisquen per a la salut a través del sistema d’informació en salut pública de la Comunitat Valenciana, inclosos els problemes de salut de la col·lectivitat que impliquen un risc per a la salut individual.


Trenta-vuit. Es modifica l’article 42 afegint un punt nou:

4) Els pacients tenen dret a conèixer la seua situació en la llista d’espera i el funcionament d’aquesta.

Trenta-nou. Es modifica l’apartat 3 de l’article 43:
3. El consentiment haurà de demanar-lo el professional sanitari responsable de la intervenció quirúrgica, diagnòstica o terapèutica. La persona afectada podrà lliurement retirar per escrit el consentiment en qualsevol moment.

Quaranta. Es modifica l’apartat 5 de l’article 45:
5. Les voluntats anticipades poden modificar-se o deixar-se sense efecte en qualsevol moment per la sola voluntat de la persona interessada, deixant-ne constància sempre per escrit.

Quaranta-u. Es modifica l’apartat 1 de l’article 46 de la manera següent:
1. La història clínica és el conjunt de la informació obtinguda en els processos assistencials de cada pacient a fi d’aconseguir la màxima integració possible de la documentació clínica.
La història clínica, tant en el seu format tradicional en paper com en format electrònic, té com a finalitat principal facilitar l’assistència sanitària i integrar tota informació útil que permeta conèixer l’estat actual de salut del pacient, per a fer les intervencions sanitàries oportunes de forma expressa i motivada.
Els centres sanitaris tenen l’obligació de tenir una història clínica única per pacient.

Quaranta-dos. Es modifica l’apartat 1 de l’article 48:
1. Les persones que han rebut assistència sanitària o els seus acompanyants o els seus familiars tenen dret a formular suggeriments i queixes quan consideren que tenen motiu justificat per a fer-ho. Aquestes s’han d’avaluar i contestar per escrit en els termes que s’establisquen reglamentàriament.

Quaranta-tres. Es modifica l’article 49:
Article 49. Dret a la segona opinió
Tot pacient del sistema valencià de salut té dret a una segona opinió quan les circumstàncies de la malaltia li exigisquen prendre una decisió difícil. Aquest dret es regularà establint un temps màxim de resposta que es definirà reglamentàriament.

Quaranta-quatre. Es modifica el punt 2 de l’article 50:
On diu: discapacitats sensorials,
Ha de dir: persones amb discapacitat física, psíquica i sensorial.

Quaranta-cinc. S’afegeix un article 50 bis i un article 50 ter que queden redactats com segueix:
Article 50 bis. Drets d’acompanyament
Tot pacient o persona usuària té dret a estar acompanyat o acompanyada, almenys, per una persona que mantinga vincles familiars o de fet amb el o la pacient o una persona de la seua confiança, durant tot el procés assistencial, també en les ambulàncies, UVI mòbils i resta de centres, establiments, instal·lacions o llocs en els quals es presten serveis sanitaris.
En tot cas, aquests drets podran ser exercits sempre que les circumstàncies ho permeten i no hi haja contraindicacions mèdiques.

Article 50 ter. Donació i trasplantaments
1. El sistema valencià de salut promourà les actuacions necessàries per a fomentar la donació voluntària i gratuïta de sang, òrgans, teixits i cèl·lules progenitores hematopoètiques de sang perifèrica, cordó umbilical o medul·la òssia d’eficàcia científica demostrada.
2. El dret a rebre un trasplantament d’òrgans, teixits, cèl·lules i transfusió de components sanguinis s’exercirà de conformitat amb la legislació vigent en la matèria.

Quaranta-sis. Es modifica l’article 52, que queda redactat com segueix:
Article 52. Deures del personal dels centres, els serveis i els establiments sanitaris
1. El personal dels centres sanitaris té les obligacions inherents al compliment efectiu dels drets reconeguts per als pacients i les persones usuàries en els serveis sanitaris.
2. Sense perjudici dels deures regulats en la seua normativa específica, el personal dels centres, els serveis i els establiments sanitaris està subjecte al compliment dels deures següents:
a) Prestar una adequada atenció sanitària als pacients i les persones usuàries i donar-los un tracte humà, comprensiu i respectuós. Així mateix, farà un bon ús dels recursos sanitaris.
b) Facilitar als pacients i les persones usuàries informació sobre qualsevol actuació en l’àmbit de la salut. Tot el personal que preste atenció sanitària, durant els processos assistencials en els quals apliquen una tècnica o un procediment concret, serà també responsable de facilitar la informació que es derive específicament de les seues actuacions.

c) Respectar les decisions adoptades lliurement i voluntàriament pel o la pacient, inclosa la negativa al tractament proposat, a excepció dels casos en què la llei establisca el seu caràcter preceptiu.
d) Complir les seues obligacions d’informació i documentació clínica corresponent al procés assistencial, com també emplenar els protocols, els registres, els informes, les estadístiques i altra documentació assistencial o administrativa que guarden relació amb els processos clínics en els quals intervinguen.
e) Gestionar i custodiar la documentació clínica que guarden quan desenvolupen la seua activitat de manera individual.
f) Guardar secret sobre tota la informació i la documentació clínica sobre les persones pacients o usuàries derivades de la seua actuació professional o d’aquella a la qual tinguen accés.
g) Prestar els seus serveis complint de forma rigorosa les obligacions contingudes en els seus respectius codis deontològics.
h) Rebre formació mèdica continuada, com a dret i deure de tot el personal sanitari.

Quaranta-set. Es modifica el nom i l’apartat 2 de l’article 53 en els termes concrets següents:
Article 53. Deures de les persones
2. Tota persona està subjecta al compliment de les obligacions següents.

Quaranta-vuit. Es modifica el nom del capítol II del títol V de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de la Comunitat Valenciana, que passa a denominar-se: drets de la infància i l’adolescència.

Quaranta-nou. Es modifica l’article 54, on s’afegeix un tercer apartat que queda redactat com segueix:
Article 54. Drets generals i àmbit d’aplicació
3. Els centres i els establiments sanitaris disposaran les mesures necessàries per a fer efectius els drets reconeguts en aquest capítol.


Cinquanta. Es modifica l’apartat 2 de l’article 55, que queda redactat com segueix:
2. Al moment del naixement es fomentarà el contacte físic primerenc del nounat amb la mare, tant si el naixement es produeix mitjançant part natural com si es produeix mitjançant cesària, i s’evitarà la seua separació tant en el postpart immediat com durant la seua estada en l’establiment sanitari, quan no hi haja contraindicacions mèdiques.


Cinquanta-u. Es modifica l’apartat 3 de l’article 55, que queda redactat com segueix:
3. Quan no hi haja contraindicació mèdica, la mare té dret a estar acompanyada per la persona que ella vulga al llarg de tot el període de part i postpart.

Cinquanta-dos. Es modifica l’apartat 4 de l’article 55, que queda redactat com segueix:
4. El nounat té dret a ser identificat en el moment del naixement i a romandre amb sa mare, sempre que l’estat de salut d’ambdós ho faça possible.

Cinquanta-tres. Es modifica l’apartat 5 de l’article 55, que queda redactat com segueix:
5. La conselleria competent en matèria de sanitat adoptarà mesures per a promocionar la lactància materna durant l’embaràs, el puerperi i el període de lactància, com a garantia del millor desenvolupament del nounat, i facilitarà la informació necessària a la mare perquè trie l’alimentació d’aquest. Una vegada la mare haja exercit el seu dret d’opció, la seua decisió haurà de ser respectada.

Cinquanta-quatre. S’afegeix l’apartat 6 de l’article 55, que queda redactat com segueix:
6. La conselleria competent en matèria de sanitat adoptarà les mesures necessàries per a implementar la Iniciativa per a la humanització de l’assistència al naixement i la lactància (IHAN), llançada per l’OMS i la UNICEF, en tots els departaments de salut de la Comunitat Valenciana.


Cinquanta-cinc. S’afegeixen uns apartats 7 i 8 a l’article 55, que queden redactats com segueix:
7. La dona embarassada té dret a interrompre l’embaràs conforme a la legalitat vigent i el personal sanitari qualificat té l’obligació d’informar-la al respecte.
Els professionals sanitaris que exercisquen l’objecció de consciència als centres públics no podran participar en interrupcions voluntàries d’embarassos als centres privats.
8. Els centres i establiments sanitaris disposaran les mesures necessàries per a fer efectius els drets reconeguts en aquest article.


Cinquanta-sis. Se modifica l’apartat 2 de l’article 56, que queda redactat com segueix:
2. S’atendran de manera específica els problemes de salut que incideixen d’una forma significativa en l’adolescència, relacionats, sobretot, amb hàbits de salut, conductes de risc, conductes addictives, problemes de salut mental, trastorns de la conducta alimentària, com també trastorns de les relacions afectives i sexuals, prevenció d’infeccions de transmissió sexual i prevenció d’embarassos no desitjats.

Cinquanta-set. Es modifica l’apartat 7 de l’article 59, que queda redactat com segueix:
7. Cada centre escolar tindrà de referència un centre d’atenció primària i un centre de salut pública per a les accions preventives i de promoció de la salut i per a comunicar-se amb relació als problemes de salut que afecten la població escolar. La conselleria competent en matèria de sanitat comunicarà o proposarà, segons s’establisca legalment, a la conselleria competent en matèria d’educació, l’elaboració de protocols d’intervenció sobre aquells problemes i aspectes de salut que es consideren d’interès per a la protecció i la promoció de la salut en la població infantil i juvenil.

Cinquanta-vuit. Es modifica l’apartat 10.e de l’article 59, que queda redactat com segueix:
e) La vigilància i el control higienicosanitari dels aliments i del personal dels menjadors escolars, com també l’assessorament i la determinació, si escau, dels requisits mínims que han de reunir els menús dels menjadors escolars, garantint un alt nivell de protecció de la salut dels consumidors menors d’edat i el seu dret d’opció respecte a les substàncies que causen al·lèrgies o intoleràncies en els aliments.


Cinquanta-nou. Es crea un nou capítol III en el títol V de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de la Comunitat Valenciana, amb un nou article 59 bis, que queda redactat com segueix:

Capítol III. Assistència sanitària en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva de la dona
Article 59 bis. Drets generals i àmbit d’aplicació
1. En l’àmbit de la salut sexual i reproductiva, les dones tenen els drets següents:
a) A rebre una atenció sanitària al llarg del procés assistencial de l’embaràs, el part, el postpart i el puerperi. Els protocols d’atenció a l’embaràs, el part, el postpart i el puerperi de tots els centres i els serveis sanitaris hauran de ser permanentment actualitzats d’acord amb les guies i les recomanacions que la conselleria competent en matèria de sanitat pública aprove.
b) A rebre una adequada preparació al part, suport a la lactància, atenció al postpart i cures al nadó, com també a triar l’hospital en el qual serà atès el part.
c) A ser informada de totes les intervencions que se li proposen en l’atenció sanitària de l’embaràs i del part.
d) Al fet que es facilite la seua participació activa com a protagonista de l’embaràs, el postpart i el puerperi i a ser informada dels seus drets.
e) A estar acompanyada per la persona designada per ella a aquest efecte, en totes les proves i actuacions mèdiques realitzades durant l’embaràs, inclosos els casos d’avortament o defunció perinatal, en l’atenció al part o la cesària, ja siga programada o urgent i en les actuacions mèdiques realitzades en el postpart.
f) Al fet que se li facilite al moment del naixement del seu fill o filla el contacte físic primerenc amb la mare, tant si el naixement es produeix mitjançant part natural com si es produeix mitjançant cesària.

g) A ser informada i formada en matèria de lactància materna a fi de fomentar el desenvolupament de la pròpia salut i la seua utilització en l’alimentació infantil.
h) A rebre informació adequada, actualitzada i d’acord amb l’evidència científica sobre aspectes específics de salut de les dones, tals com sòl pelvià, menopausa i endometriosi.
i) A l’accés a les tècniques de reproducció assistida sense incórrer en cap tipus de discriminació.
j) A rebre l’atenció i l’educació sexual adequades, que inclou l’obtenció de la informació i l’assessorament necessaris sobre malalties de transmissió sexual i sobre anticoncepció, com també l’accés als mètodes de planificació familiar.
k) A obtenir la informació i l’assessorament per a la pràctica de la interrupció voluntària de l’embaràs en les condicions i amb els requisits legalment establits, garantint la màxima rapidesa, seguretat i confidencialitat en tot el procés.
l) Al tractament especialitzat, tant assistencial com psicològic en cas de dol perinatal, després d’un avortament o un part d’un nadó mort o que muira posteriorment, adaptant el seu ingrés en tal cas a les especials circumstàncies, situant la mare en dependències diferents de les de maternitat.
2. Els centres i els establiments sanitaris disposaran les mesures necessàries per a fer efectius els drets reconeguts en aquest capítol.


Seixanta. En el títol V s’afegeix un nou capítol IV amb dos articles nous, 59 ter i 59 quater, amb el text següent:
Article 59 ter. Dret a la protecció de la salut
L’administració cooperarà amb les entitats del sector associatiu de les persones amb discapacitat i familiars a fi de garantir el ple gaudi dels drets a la protecció de la salut.

Article 59 quater. Mesures del sistema públic sanitari per a les persones amb discapacitat
La conselleria amb competències en matèria de sanitat adoptarà les mesures oportunes per a eliminar qualsevol tipus de barrera a la plena accessibilitat de les persones amb discapacitat al sistema públic sanitari.

Per a garantir la seua atenció adequada la conselleria competent en matèria de sanitat planificarà la formació del personal a càrrec seu comptant amb la col·laboració d’associacions i experts en la matèria.
Cal garantir que tots els centres sanitaris públics i privats complisquen en matèria d’accessibilitat universal eliminant barreres arquitectòniques, de la informació, de la comunicació, com també facilitar el transport sanitari necessari.
Cal garantir a les persones amb discapacitat programes d’atenció a la salut, inclosa formació en matèria de salut sexual i reproductiva.

Cal incloure les associacions de persones amb discapacitat en els òrgans de participació. Cal respectar el dret de les persones amb discapacitat a la lliure presa de decisions en els consentiments informats, que cal efectuar en formats accessibles.

Seixanta-u. Es modifica el punt 5, de l’article 62:
Cal afegir al final: i les entitats privades especialitzades en joc patològic i altres addiccions.

Seixanta-dos. S’afegeix un nou apartat 6 a l’article 62, amb la redacció següent:
6. Seran prioritàries les actuacions preventives i de promoció de la salut en l’àmbit familiar, comunitari i educatiu, que hauran de coordinar-se per a implicar tots els agents socials intervinents com són la família, l’escola, associacions, xarxes locals i altres.

Seixanta-tres. Es modifica l’article 69, punt 7, que queda redactat com segueix:
7. A la via pública, excepte terrasses i vetlladors autoritzats. No obstant això, les ordenances municipals podran autoritzar la venda, el subministrament i el consum de begudes alcohòliques en determinats llocs de la via pública o en determinats dies de festes patronals, locals o festius concrets o, excepcionalment, amb motiu d’algun esdeveniment autoritzat.
Els ajuntaments podran autoritzar el consum en espais de tradició gastronòmica, dins de l’horari i la delimitació d’espai que marquen les corporacions locals mateixes.
La venda o el consum de begudes hauran de ser de menys de 20 graus.
Quan les entitats locals autoritzen el consum de begudes alcohòliques en determinats espais públics a l’aire lliure en què estiguen previstes les concentracions de persones, s’hauran d’adoptar les mesures necessàries que garantisquen el compliment de la prohibició de venda, subministrament i consum de begudes per a menors d’edat i les altres prohibicions establides en aquesta llei. Les entitats locals que atorguen l’autorització vetllaran, així mateix, per la salut i la seguretat de les persones que es troben reunides i pel dret al descans de les persones.


Seixanta-quatre. Es modifica l’article 77, que queda redactat com segueix:
Article 77. Finançament de la Generalitat
La dotació pressupostària per al desenvolupament de les actuacions en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius s’incrementarà amb la quantia de les sancions econòmiques imposades per la comissió de les infraccions tipificades en el capítol IV del títol IX d’aquesta llei. Els ingressos que es produïsquen per aquesta causa estaran afectats a la prevenció, l’assistència i la resta d’actuacions que es facen en matèria de drogodependències i trastorns addictius per part de la conselleria competent.

Seixanta-cinc. Es modifica l’apartat 2 de l’article 79, que queda redactat de la manera següent:
2. La Generalitat Valenciana, a través de la conselleria competent en matèria de sanitat, col·laborarà amb les universitats de titularitat pública i els centres de formació professional establint acords entre les universitats i els centres d’estudis i les institucions sanitàries per a garantir la docència pràctica i clínica de les titulacions que així ho requerisquen i prioritzarà les impartides en centres de titularitat pública i amb sotmetiment a la normativa d’aplicació i regulació específica en matèria d’incompatibilitats.

Seixanta-sis. Es modifica l’article 80, que queda redactat com segueix:
Article 80. Investigació i innovació
1. La Generalitat fomentarà la investigació, la innovació i les bones pràctiques en l’àmbit de la salut, com a elements essencials per al progrés del sistema valencià de salut. Tot el sistema valencià de salut ha d’estar en disposició de poder ser utilitzat per a les activitats d’investigació en salut.
2. La conselleria amb competències en matèria de sanitat, en coordinació amb la conselleria amb competències en matèria d’investigació i ciència, determinarà la programació de la política d’investigació i innovació en matèria de salut, i són funcions d’aquesta política:
a) Establir, gestionar, coordinar i avaluar un marc global que permeta el desenvolupament de la investigació i la innovació en l’àmbit sanitari, per al qual es dotarà d’un pla estratègic plurianual, en línia amb les estratègies d’R+D+I de la Comunitat Valenciana establides per la conselleria amb competències en matèria d’R+D+I, el pla estratègic nacional d’R+D+I i les línies marcades en els programes marc europeus d’investigació.
b) Promoure i facilitar el desenvolupament de la investigació i la innovació orientades a la fonamentació científica en la presa de decisions en matèria de salut, amb especial atenció a la seua rellevància, qualitat i aplicació de resultats a la pràctica clínica.
c) Organitzar, gestionar, coordinar i avaluar les diferents activitats encaminades a l’impuls i foment de la investigació, el desenvolupament i la innovació sanitària.
d) Impulsar, coordinar i realitzar el seguiment de plataformes cientificotecnològiques que promoguen l’avaluació de tecnologies sanitàries, el desenvolupament i la innovació en l’àmbit sanitari.
e) Coordinar els centres i les estructures de gestió d’investigació i innovació vinculades a l’àmbit sanitari públic de la Comunitat Valenciana.
f) Impulsar, coordinar i realitzar el seguiment d’iniciatives de col·laboració publicoprivades en matèria d’investigació i innovació sanitària i biomèdica.
g) Participar amb altres òrgans i institucions del seu àmbit en el seguiment i el desenvolupament dels plans i els projectes d’investigació, desenvolupament i innovació sanitària.
h) Constituir, quan escaiga, entitats sense ànim de lucre de caràcter científic, el fi primordial de les quals serà l’impuls i el desenvolupament de la investigació cientificotècnica, sanitària i biomèdica de la Comunitat Valenciana.
3. La Generalitat fomentarà la coordinació i la integració de les activitats d’R+D+I de les fundacions del sector públic que té adscrites i de les institucions sanitàries i de salut pública la investigació de les quals gestionen, amb l’objectiu d’incrementar la massa crítica dels seus grups d’investigació, coordinar les seues infraestructures científiques i plataformes tecnològiques i incrementar la seua capacitat competitiva en l’espai d’investigació nacional, europeu i internacional. Amb aquesta finalitat, es podran desenvolupar les estructures cooperatives (unitats mixtes, xarxes d’investigació, consorcis entre entitats d’investigació o altres fórmules organitzatives) que permeten una col·laboració més eficient dels grups i les institucions d’R+D+I del sistema valencià de salut.
4. La Generalitat fomentarà la coordinació de les activitats d’R+D+I del sistema valencià de salut amb les d’altres agents del sistema d’investigació i innovació i, en especial, amb les universitats públiques, els parcs tecnològics, els organismes públics d’investigació promovent el desenvolupament d’instituts d’investigació sanitària i altres fórmules de coordinació. De la mateixa manera, la Generalitat fomentarà les activitats d’innovació en salut, i orientarà una relació fructífera amb les empreses del sector i, en especial, articularà el suport per a l’avaluació de tecnologies sanitàries i d’innovacions i el desenvolupament de proves de concepte i validacions clíniques.
5. La Generalitat fomentarà les actuacions d’intensificació de l’activitat investigadora entre el personal professional del sistema valencià de salut, com també les de mobilitat i d’intercanvi entre professionals, tant a nivell de la Comunitat mateixa com en els espais sanitaris d’àmbit estatal i internacional, i promourà la seua participació en activitats d’investigació i innovació. La conselleria amb competències en matèria de sanitat vetllarà per a afavorir i impulsar línies d’actuació que eviten el conflicte d’interessos que puguen estar relacionats amb patrocinis d’institucions i empreses privades, i fomentarà la transparència.


Seixanta-set. Es modifica el punt 1.d de l’article 81, que queda redactat com segueix:
d) Els metges, els farmacèutics inspectors i els inspectors de salut pública en l’exercici de les seues funcions.

Seixanta-vuit. Es modifica l’apartat 2 de l’article 83 de la manera següent:
2. Així mateix, les activitats públiques i privades de les quals, directament o indirectament, puga derivar-se un risc per a la salut i la seguretat de les persones, incloses les de promoció i publicitat, se sotmetran a les mesures d’intervenció que reglamentàriament s’hi establisquen.

Seixanta-nou. Es modifica el punt 1.a de l’article 85, que queda redactat com segueix:
a) Garantir l’accés a una assistència sanitària equitativa i de qualitat en el marc de les prestacions del sistema valencià de salut, amb ple respecte als seus drets, com també vetllar pel compliment rigorós de les obligacions del personal sanitari reconegudes en aquesta llei.


Setanta. Es modifica la lletra d de l’apartat 1 de l’article 85 de la manera següent:
d) Tutelar el bon funcionament dels sistemes d’informació com a garantia del dret a la informació sanitària de les persones.

Setanta-u. Es modifica l’apartat 1 de l’article 86 de la manera següent:
1. Quan l’activitat exercida puga tenir una repercussió excepcional i negativa en la salut, les autoritats públiques sanitàries, a través dels òrgans competents en cada cas, podran procedir a l’adopció de les mesures especials que resulten necessàries per a garantir la salut i la seguretat de les persones, que tindran caràcter cautelar o, després del procediment contradictori corresponent, caràcter definitiu.

Setanta-dos. Es modifica l’apartat 2 de l’article 87 de la manera següent:
2. Les persones compareixeran de manera obligatòria davant de les oficines públiques quan calga per a protegir la salut pública. El requeriment de compareixença haurà de ser motivat.

Setanta-tres. Es modifica l’apartat 1 de l’article 90 de la manera següent:
1. Amb la instrucció prèvia del procediment administratiu corresponent i mitjançant una resolució motivada, es podrà ordenar la retirada definitiva del mercat d’un producte o un lot de productes, o prohibir-ne la comercialització, quan resulte provada la falta de seguretat o la perillositat per a les persones o hi haja sospites raonables de la seua perillositat sense possibilitat pràctica de determinar la seua seguretat.

Setanta-quatre. Article 96, nou apartat
Article 96. Graduació de les sancions
96.11. Intrusisme professional, d’acord amb la legalitat vigent.

Setanta-cinc. Es modifica l’apartat 1 de l’article 102 de la manera següent:
1. La identificació falsa o contrària al principi de veracitat, quant als mèrits, l’experiència o la capacitat tècnica, del personal sanitari en l’activitat professional i en les relacions assistencials amb les persones.


Setanta-sis. S’afegeix una nova disposició addicional quarta en la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de la Comunitat Valenciana:
Quarta. Mesures de control de l’intrusisme
La conselleria competent en l’àmbit de la salut es coordinarà amb els diferents col·legis professionals de l’àmbit sanitari per a establir mecanismes per a lluitar contra l’intrusisme professional en matèria de salut.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Consorci per a la investigació biomèdica i sanitària
L’administració de la Generalitat podrà constituir un consorci per a la investigació biomèdica i sanitària, en el qual es podran integrar les fundacions d’investigació en salut adscrites a la conselleria amb competències en matèria de sanitat, les fundacions d’investigació en salut dependents de corporacions locals que presten serveis de gestió i execució d’activitat investigadora als consorcis sanitaris, i altres organismes públics d’investigació, inclosos els universitaris.

Segona. Fundacions del sector públic adscrites a la conselleria amb competències en matèria de sanitat
D’acord amb el que disposa la Llei 14/2011, d’1 de juny, de la ciència, tecnologia i la innovació, i la normativa laboral, les fundacions del sector públic adscrites a la conselleria amb competències en matèria de sanitat tindran caràcter d’organismes públics d’investigació de la Generalitat, sempre que tinguen com a fi o objecte social activitats d’investigació científica, tècnica o innovació, de conformitat amb les seues normes de creació o els seus estatuts. Per tant, podran acollir-se a totes les modalitats de contractació de personal investigador previstes en la llei esmentada i en l’Estatut dels treballadors.

Tercera. No-incidència econòmica
L’aprovació d’aquesta llei no comporta obligacions econòmiques en els pressupostos de la Generalitat.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Derogació
Queden derogades totes les normes del mateix rang o d’un rang inferior que s’oposen o siguen incompatibles amb el que disposa aquesta llei.
DISPOSICIONS FINALS

Primera. Òrgans de direcció dels departaments de salut
Sense perjudici del que disposa l’apartat 2 de la disposició derogatòria única de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de salut de la Comunitat Valenciana, i fins que no es produïsca el desenvolupament reglamentari que preveu, es modifica l’article 31 de la Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat, d’ordenació sanitària de la Comunitat Valenciana, i s’inclouen en la composició del consell de direcció del departament de salut les persones titulars de les direccions dels centres de salut pública, adscrits al departament de salut, a fi de facilitar i millorar la coordinació entre els recursos assistencials i de salut pública.


Segona. Entrada en vigor
Aquesta llei entrarà en vigor l’endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Per tant, ordene que tots els ciutadans i totes les ciutadanes, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.

València, 20 d’abril de 2018

El president de la Generalitat
XIMO PUIG I FERRER

linea