LLEI 3/2023, de 13 d'abril, de la Generalitat, d'Habitatges Col·laboratius de la Comunitat Valenciana. [2023/4166]
(DOGV núm. 9578 de 19.04.2023) Ref. Base de dades 004037/2023
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 09.05.2023 Aquesta disposició afecta: Modifica: - DECRET LEGISLATIU 1/2021, de 18 de juny, del Consell d'aprovació del text refòs de la Llei d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge. [2021/7508]
- LLEI 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el Tram Autonòmic de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i de la Resta de Tributs Cedits.
Aquesta disposició està afectada per: Afectada per: Corregida per: Modificada per: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Presidència de la Generalitat Grup temàtic: Legislació Matèries: Arquitectura i habitatge Descriptors: Temàtics: arrendament immobiliari, prestació familiar, cooperativa d'habitatges, Dret de l'habitatge, política de l'habitatge, habitatge, administració regional , monografies
LLEI 3/2023, de 13 d'abril, de la Generalitat, d'Habitatges Col·laboratius de la Comunitat Valenciana. [2023/4166]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans i totes les ciutadanes que Les Corts han aprovat i jo, dacord amb el que establixen la Constitució i lEstatut dAutonomia, en nom del rei, promulgue la Llei següent:
Índex
Preàmbul
TÍTOL PRELIMINAR
Article 1. Objecte
Article 2. Àmbit daplicació
Article 3. Concepte dhabitatge col·laboratiu
Article 4. Habitatges col·laboratius de protecció pública
TÍTOL I. REQUISITS BÀSICS DELS EDIFICIS O CONJUNTS RESIDENCIALS
Article 5. Requisits bàsics de ledificació
Article 6. Exigències bàsiques de funcionalitat
Article 7. Exigències bàsiques de seguretat
Article 8. Exigències bàsiques dhabitabilitat
Article 9. Principis de les normes de disseny i qualitat
TÍTOL II. RÈGIM DE LHABITATGE COL·LABORATIU
Capítol I. Règim general
Article 10. Règim dentitat titular dhabitatges col·laboratius
Article 11. Drets de les persones usuàries
Article 12. Deures de les persones usuàries
Article 13. Drets de lentitat titular dels habitatges col·laboratius
Article 14. Deures de lentitat titular dels habitatges col·laboratius
Article 15. Normes especials aplicables a totes les cooperatives titulars dhabitatges col·laboratius
Capítol II. Règim dels titulars dhabitatges col·laboratius dinterès social
Article 16. Concepte dhabitatges col·laboratius dinterès social
Article 17. Normes especials per a les cooperatives titulars dhabitatges col·laboratius dinterès social
TÍTOL III. ACCIÓ PÚBLICA RESPECTE DELS HABITATGES COL·LABORATIUS
Capítol I. Tanteig i retracte
Article 18. Dret de tanteig i retracte a favor de les administracions públiques
Capítol II. Mesures de foment
Article 19. Mesures de foment dels habitatges col·laboratius
Article 20. Compatibilitat de règims
Article 21. Col·laboració de lentitat pública adscrita a la Conselleria dHabitatge i afecció del pagament de la renda de lloguer
Capítol III. Règim sancionador
Article 22. Infraccions i sancions
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Disposició addicional primera. Règim competencial
Disposició addicional segona. Subvencions, préstecs i avals
Disposició addicional tercera
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
Disposició transitòria única
DISPOSICIÓ DEROGATORIA
Disposició derogatòria única
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Desenvolupament reglamentari
Segona. Implantació dhabitatges col·laboratius en sòl no urbanitzable en zones rurals i/o en perill de despoblament
Tercera. Incentius de caràcter fiscal
Quarta. Concepte de funció social en la declaració de cooperatives dutilitat pública
Cinquena. Entrada en vigor
PREÀMBUL
I
La primera gran crisi del segle xxi, la crisi global, financera i econòmica de 2008, ens va deixar un profund ensenyament: considerar lhabitatge com un objecte al servei de lespeculació i desvincular-lo de la condició de dret subjectiu va ser a més dun error que va dificultar laccés mateix a lhabitatge, per la pujada dels preus, un error econòmic, que va provocar desocupació, desinversió, desnonaments, desafecció cap a les institucions per corrupció política i que va causar un únic increment, el de la pobresa durant més duna dècada.
En definitiva, com es va expressar el 2011 pels moviments ciutadans que van omplir les places, una crisi, amb un component financer i immobiliari que va provocar cases sense gent i gent sense cases.
I lany següent, la pandèmia covid-19. El confinament als habitatges dels qui en tenien, en residències de persones majors, en centres assistencials i desgraciadament laugment del sentiment de soledat i aïllament de milers de persones que viuen i resideixen a la Comunitat Valenciana.
La pandèmia també ha manifestat amb major cruesa la magnitud social de la soledat no desitjada, laïllament social i la bretxa digital de milers de persones majors que la pateixen; per tant, els habitatges col·laboratius, com a model més inclusiu i sostenible que facilita la convivència i la cooperació entre els veïns i les veïnes, poden ser una oportunitat perquè les persones majors tinguen una vida digna, envellisquen en un entorn òptim i que la soledat siga triada i no imposada.
La guerra a Europa, laugment dels preus de lenergia, la inflació i una previsible pujada dels préstecs hipotecaris dibuixen unes expectatives que per a poder afrontar-les requereixen la col·laboració no sols dallò comú sinó també dallò comunitari.
Soledad i aïllament social com uns dels grans mals del segle xxi, i tot això en el marc contradictori de laugment de densitat a les ciutats, de les comunicacions electròniques, de la perenne companyia dels dispositius mòbils. Tanmateix, en aquest context emergeix linsubstituïble suport dun ésser humà a un altre ésser humà, com el suport vital per a la salut mental i general, quan no per a la pròpia supervivència, en definitiva, la interacció personal com un valor insubstituïble de la nostra civilització i la seua favorable evolució.
Podem concloure que el moment històric requereix el foment dactuacions concordes amb aquest canvi de paradigma, i una conseqüència seria la presentació daquesta llei dhabitatges col·laboratius en règim de cessió dús de la Comunitat Valenciana. La primera a Espanya, que pretén ser linici dun camí de reconeixement del dret públic autonòmic, pel qual ja han transitat experiències europees, també algunes despanyoles. Els objectius socials i constitucionals daquesta llei són els següents:
Fer efectiu el dret a un habitatge assequible, digne i adequat mitjançant una mena dhabitatges, els col·laboratius, en què el factor especulatiu es bandege, en accedir als habitatges mitjançant el pagament duna quota actualitzada, el preu cert de la qual no està sotmès a les lleis del mercat.
Impulsar la reorientació del model productiu en matèria residencial, mitjançant la rehabilitació i/o construcció dhabitatges amb un alt nivell deficiència energètica, compliment normalitzat, assequibilitat en laccés, descarbonització i integració de les energies renovables, cicle de vida i circularitat amb la finalitat dassolir un bon nivell ambiental, de benestar i de salut.
Promoure lhàbitat col·laboratiu, de manera que els qui participen conjuminen lús privat dun habitatge al mateix temps que comparteixen amb altres persones uns espais i uns usos comuns. La filiació daquestes comunitats cohabitaria en un conjunt residencial que disposaria dels necessaris serveis i els subministraments complementaris, la convivència des de la cooperació, basada en un esperit de solidaritat i tolerància; tenir cobertes les necessitats materials que es vagen presentant en la vida; establir un model dorganització democràtic, horitzontal, transparent i participatiu amb la cura de les persones en el centre de la seua activitat.
II
Larticle 148.1.3 de la Constitució atribueix en exclusiva a les comunitats autònomes la competència en matèria dhabitatge. És a dir, allò que es referisca a les construccions amb un fi residencial ha destar regulat per la legislació de les comunitats autònomes. Ara bé, aquesta exclusivitat no exclou que lEstat puga exercir les seues competències pròpies i que, en fer-ho així, no influïsquen en algun aspecte que afecte els habitatges.
Així mateix, i seguint els criteris constitucionals, sestableixen mesures de foment per a habitatges col·laboratius, sempre que es complisquen determinats requisits, amb respecte a la possibilitat que també siguen objecte dajuda per part de lEstat.
La inexistència duna regulació autonòmica daquesta forma de construcció, que faça possible aquesta modalitat residencial, com també lexistència de legislació estatal de foment daquesta, a través del Pla estatal per a laccés a lhabitatge per als exercicis 2022-2025, Reial decret 42/2012, de 18 de gener, motiven la conveniència destablir una regulació que faça possible lexercici del dret constitucional a lhabitatge.
Atès que és lobjectiu daquesta llei fer efectiu el dret a un habitatge assequible, digne i adequat, mitjançant un model no especulatiu, la norma recull que aquest model només pot desenvolupar-se mitjançant aquelles formes jurídiques que no tenen com a finalitat principal el lucre. Per això, queda circumscrit a les societats cooperatives, la finalitat de les quals és la de satisfer les necessitats de les persones sòcies, i a les associacions, atès el seu caràcter legal dentitats no lucratives, tant en la Llei 14/2008, de 18 de novembre, dassociacions de la Comunitat Valenciana, com la Llei orgànica 1/2002, de 22 de març, del dret dassociació.
III
En el títol preliminar, sestableixen les disposicions generals i les definicions dhabitatge col·laboratiu. En el títol I, els requisits bàsics o mínims de qualitat i disseny. El règim jurídic pròpiament dit dels habitatges col·laboratius apareix en el títol II, i es distingeix un règim general dun altre denominat dinterès social. El títol III es reserva per a incloure les mesures de foment o acció pública, tant pel que fa a nous supòsits de tanteig i retracte a favor de la Generalitat com les mesures de foment pròpiament dites.
La disposició addicional primera estableix el règim competencial al qual aquesta llei sajusta i compleix.
La disposició addicional segona dona el mandat a la Generalitat destablir en el futur subvencions, préstecs i avals que fomenten el desenvolupament dhabitatges col·laboratius.
En la disposició final primera shabilita el Consell per al desenvolupament reglamentari.
La disposició final segona modifica la legislació urbanística amb la finalitat de fer possible, duna forma sostenible, la implantació daquestes actuacions en sòl rural, per a labast dels objectius previstos.
La disposició final tercera modifica la legislació en matèria fiscal, amb la finalitat que reculla aquesta modalitat daccés a lús de lhabitatge, que la legislació actual no preveu.
La disposició final quarta ompli una norma «en blanc», per a conceptuar la funció social en les cooperatives dutilitat pública.
La disposició final cinquena estableix el preceptiu termini dentrada en vigor de la norma.
IV
La llei pretén normalitzar i fomentar una manera residencial alternativa a la de lhabitatge tradicional, per acostar-se més a lobjectiu de fer realitat el dret constitucional a un habitatge digne, adequat i assequible.
Per això aquesta llei naix amb diferents objectius de caràcter jurídic, entre altres:
Disposar dun marc en el qual es definisquen amb rang legislatiu i amb caràcter de mínim conceptes que sutilitzen de manera usual i en algunes disposicions normatives, amb la finalitat de dotar de seguretat jurídica les actuacions que es promoguen amb la finalitat residencial coneguda com a cohousing, cohabitatge o habitatge col·laboratiu.
Regular les condicions mínimes en les quals han de construir-se els edificis i els conjunts residencials en els quals els espais i els elements comuns i dús compartit tenen un major sentit i una major rellevància per a fer possible la convivència, la inclusió social des dun enfocament desinstitucionalizador, la sostenibilitat econòmica i ambiental, la independència personal, laccés a les prestacions assistencials domiciliàries, el gaudi del temps lliure i la participació en la presa de decisions.
Fomentar el model de cohabitatge de propietat o possessió compartida, amb possessió en règim de cessió dús, absència dànim de lucre, no especulativa, autogestionada, de participació més democràtica i que facilite la independència personal en tots els àmbits.
Facilitar lhabitatge col·laboratiu, evitant lexistència de barreres resultants de la falta de reconeixement del model, per a la qual cosa es considera necessari establir com a requisit, duna banda, que la persona titular de ledificació, ja siga en propietat o per qualsevol altre títol jurídic, haja dadoptar la forma jurídica de cooperativa o associació, tenint en compte que són els principis que ninspiren la constitució i el funcionament els que fan possible lobjectiu de la funció social daquesta classe dhabitatges. Daltra banda, establint un règim estatutari dels titulars dels habitatges col·laboratius, tant de qui ostenta aquesta titularitat sobre ledifici com de les persones usuàries.
TÍTOL PRELIMINAR
Article 1. Objecte
1. Aquesta llei té per objecte regular lhabitatge col·laboratiu i establir-ne el concepte legal, els requisits i les característiques, així com el règim jurídic de les entitats titulars daquestes.
Així mateix, estableix les condicions perquè els habitatges col·laboratius siguen qualificats dinterès social, així com les mesures de foment que els afecten.
2. Aquesta llei és aplicable tant a les promocions dhabitatges qualificats de protecció pública com als de promoció o renda lliure.
Article 2. Àmbit daplicació
Aquesta llei saplica a tot el territori de la Comunitat Valenciana, sempre que es tracte dactuacions enquadrades en el seu objecte.
Article 3. Concepte dhabitatge col·laboratiu
Es consideren habitatges col·laboratius els edificis o els conjunts residencials la titularitat única dels quals pertany a una entitat participada pels seus usuaris, la gestió dels quals és compartida, adoptant la forma de cooperativa no lucrativa o dassociació no lucrativa. A més, han dincorporar, almenys, els espais o les dependències següents:
1. Habitatges o dependències susceptibles daprofitament privat.
2. Elements comuns de ledifici o el conjunt residencial, dacord amb larticle 396 del Codi civil.
3. Espais o dependències per a lús comú, almenys en un 20% de la superfície total, per a desenvolupar algunes de les funcions inherents a lús residencial, i/o la prestació de serveis comunitaris i socials, excepte si la cooperativa dhabitatges sestableix mitjançant la rehabilitació o ladquisició dun conjunt residencial preexistent i les característiques daquest no permeten assolir aquest percentatge; el mínim queda fixat en un 10% per a aquests casos.
Els espais comuns han de ser totalment accessibles i disposar de mesures devacuació suficients dacord amb la normativa vigent. La cuina se situarà preferentment en la planta baixa.
Article 4. Habitatges col·laboratius de protecció pública
Es consideren habitatges col·laboratius de protecció pública aquells que així es qualifiquen dacord amb el que hi ha previst en la legislació en matèria de protecció pública dhabitatge.
TÍTOL I
Requisits bàsics dels edificis o conjunts residencials
Article 5. Requisits bàsics de ledificació
1. Els edificis o conjunts residencials dhabitatge col·laboratiu han de projectar-se, construir-se, mantindres i conservar-se de tal manera que possibiliten el ple desenvolupament de vida de les persones que hi cohabiten. Es caracteritzen per disposar de tres zones diferenciades dús:
a) Habitatges o dependències susceptibles daprofitament privat amb, almenys, espais per al desenvolupament de les funcions de dormitori, bany i sala, que han de ser dús exclusiu del nucli de convivència.
Totes les unitats privades han de disposar deixida de fum i almenys un 50% de les unitats privades han de disposar de cuina. Així mateix, sha de procurar que les unitats privades disposen de balcó o terrassa.
b) Espais o dependències per a ús comunitari previstos per a desenvolupar algunes de les funcions inherents a lús residencial i/o la prestació de serveis comunitaris i socials, com ara cuina, menjador, safareig, sala datenció sanitària o altres.
c) Elements comuns de ledifici o conjunt residencial, dacord amb larticle 396 del Codi civil.
2. A aquest efecte, com a edificis lús principal dels quals és habitatge, sha datendre a les disposicions vigents relatives als requisits bàsics de ledificació previstes en la legislació dordenació de ledificació, com també a les exigències bàsiques corresponents.
Article 6. Exigències bàsiques de funcionalitat
1. Els edificis o les edificacions dels conjunts residencials destinats a habitatge col·laboratiu, inclosos els espais compartits, han de ser aptes i conformes a lús per al qual estan previstos.
A aquest efecte, la disposició i la dimensió dels espais han dajustar-se als usos que shi desenvolupen dacord amb els criteris que hi ha disposats en la normativa de disseny i qualitat.
Pel que fa als habitatges els espais han de tenir una funció privada, i als espais comuns i comunitaris han de tenir una funció comuna i determinada per lentitat propietària o posseïdora de ledifici o el conjunt residencial per acord dels qui en siguen titulars.
2. Així mateix, sha de garantir laccessibilitat a ledifici i permetre a totes les persones la utilització no discriminatòria, independent i segura dels espais. Per a això, han de concebres, projectar-se i, si escau, rehabilitar-se seguint criteris daccessibilitat universal, en els termes i condicions les previstos en el Decret 65/2019, de 26 dabril, del Consell, de regulació de laccessibilitat en ledificació i als espais públics i el Codi tècnic dedificació (CTE).
3. Els edificis i els conjunts residencials dhabitatge col·laboratiu han de disposar, a més, de la dotació suficient dequipament, elements auxiliars i instal·lacions que permeten el desenvolupament dels usos i els subministrament necessaris, com també laccés als serveis de subministrament energètic, de telecomunicació, audiovisuals i dinformació.
4. Els edificis han de preveure lexistència despais comuns per a poder atendre possibles necessitats assistencials en qualsevol moment, que han de ser suficients per a la promoció de lautonomia i lemancipació personals de qualsevol classe, amb els estàndards mínims establits en larticulat.
Article 7. Exigències bàsiques de seguretat
Els edificis dhabitatge col·laboratiu i els complexos residencials han de garantir la seguretat dels usuaris i les usuàries.
Article 8. Exigències bàsiques dhabitabilitat
1. Amb la finalitat de garantir el benestar dels usuaris i les usuàries dhabitatge col·laboratiu, lambient interior dels edificis ha de disposar de les condicions de salubritat, dil·luminació, de ventilació i de confort tèrmic i acústic exigit per la normativa vigent a cada moment.
A més, han destar en concordança amb els principis rectors de la Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica i, especialment, en matèria destalvi energètic i de protecció del medi ambient.
2. Del total de lespai destinat a ús comunitari, almenys una estança ha de tenir una superfície mínima de 25 metres quadrats on shi puga inscriure un quadrat de 3,50 metres de costat. Especialment, la sala destinada a reunions pot compartimentar-se en la mesura en què les persones habitants acorden, en funció de lús específic al qual es destinen.
Aquest requisit no és exigible a les bugaderies i els banys comunitaris.
En qualsevol cas, ha de procurar-se la polivalència i la possibilitat de reorganització dels espais comunitaris.
3. Les unitats privades han de ser dús exclusiu dels membres del nucli de convivència i han de disposar dun sistema de tancament que ho garantisca.
Han de disposar, almenys, de sala dusos múltiples, dormitori i bany, i han de complir, com a mínim, els requisits previstos en la legislació vigent per a garantir laccés a un habitatge digne en el marc del model dhabitatge col·laboratiu, amb adaptació al nombre de persones que conformen la unitat familiar i sobre la base de criteris daccessibilitat universal.
4. Cal complir el que hi ha regulat en el Codi tècnic de ledificació vigent.
Article 9. Principis de les normes de disseny i qualitat
Les normes de disseny i qualitat que han de respectar els edificis de cohabitatge que es regulen en aquesta llei es fonamenten en els principis generals següents:
a) Principi de funció social de lhabitatge amb relació a ladequació a les activitats de cura que shi desenvolupen, en funció de les dimensions i laccessibilitat per a les característiques de la persona, la família o la unitat de convivència a la qual es destine.
b) Principi de flexibilitat per a ladequació a les diferents funcions i a les necessitats canviants de residència de les persones que utilitzen lhabitatge.
c) Principi de biohabitabilitat amb relació a la il·luminació, la ventilació, i el confort tèrmic.
d) Principi de rehabilitació, a fi de fomentar la recuperació i la conservació del parc edificat residencial, com també la conversió dedificis daltres usos, per a donar una resposta sostenible a la necessitat residencial.
e) Principi de sostenibilitat mediambiental dacord amb leficiència energètica, la reducció demissions, la instal·lació denergies renovables, leconomia circular i la minoració en la generació de residus, tenint en compte el cicle complet de vida útil de lhabitatge.
f) Principi de comunitat, respecte a la incorporació despais necessaris per al suport al funcionament de la comunitat dusuaris i usuàries, per a facilitar-ne la reunió i la trobada.
g) Principi de resiliència, quant a la capacitat per a donar resposta a les situacions demergència i a conseqüència del canvi climàtic.
h) Principi de qualitat, amb la finalitat de garantir-ne lús i el manteniment adequats, i amb això la durabilitat.
i) Principi dinnovació, a fi dincorporar els avanços cientificotecnològics i la implantació de la digitalització.
j) Principi de relació amb lentorn, quant al vincle dels edificis residencials amb la ciutat i dels habitatges amb lambient exterior.
k) Accessibilitat universal i disseny per a totes les persones.
TÍTOL II
Règim de lhabitatge col·laboratiu
CAPÍTOL I
Règim general
Article 10. Règim dentitat titular dhabitatges col·laboratius
Les cooperatives i les associacions titulars dhabitatges col·laboratius han dajustar-se a les normes següents:
1. No poden tenir ànim de lucre.
2. Han de tenir per objecte social facilitar allotjament, espais comunitaris i, si escau, serveis complementaris a les persones sòcies, per a si i per a les persones que hi convisquen, sense perjudici que puguen prestar-se també aquests serveis i la cessió dels espais comunitaris a tercers.
3. La cooperativa no pot adjudicar privativament a les persones sòcies la propietat ni cap dret real limitat sobre els habitatges o les dependències susceptibles dús privat, com tampoc un dret de superfície sobre aquestes. Les persones sòcies i els qui hi convisquen gaudeixen de lús regulat per aquesta llei.
4. Lentitat titular de ledifici exerceix el ple domini o tots els drets possessoris sobre aquest adjudicant, mitjançant el corresponent dret de cessió dús, el dret dús privatiu de cada habitatge i el comunitari dels elements comuns, necessàriament i per temps indefinit, en les condicions desenvolupades en els seus estatuts o normes internes, a cadascuna de les persones que formen part de la filiació daquesta entitat. El dret dús derivat daquesta cessió és un dret de naturalesa societària, de caràcter personalíssim, i en cap cas es pot configurar com a dret real.
De la mateixa manera, sadjudicarà lús per temps limitat quan lentitat propietària tinga adjudicat el domini o la possessió per un període de duració determinat i temporal.
5. Pot dur a terme les activitats següents:
a) La construcció, la reparació o la rehabilitació dhabitatges, dels edificis destinats a habitatge o dels locals, elements o serveis accessoris o complementaris dels habitatges o edificacions destinats a habitatge, així com procurar tot tipus de millores o noves instal·lacions o serveis, comuns o no, en aquests elements.
b) Ladquisició, parcel·lació i urbanització de terrenys, la conservació, manteniment i administració dels habitatges i altres edificacions, instal·lacions o serveis i, en general, el desenvolupament de totes les activitats i treballs que siguen necessaris per al compliment del seu objecte social.
c) La prestació de tota mena de serveis i el subministrament de béns relacionats amb lhabitatge i amb la millora de les condicions de vida de les persones sòcies i associades, així com de les persones que hi convisquen, com ara el manteniment dels serveis comuns, el subministrament denergia incloent la generació, de calefacció, comunicacions, evacuació de residus, neteja, atenció domiciliària, menjador, oci, cultura, esport, serveis assistencials, mèdics, subministrament de béns de consum i, en general, el subministrament dels altres béns o serveis relacionats directament o indirectament amb les activitats anteriors, així com la promoció i el foment dels habitatges col·laboratius i la millora de lentorn.
Amb caràcter general, sentén que en el subministrament de béns i serveis a les persones sòcies no hi ha transmissions patrimonials, sinó que són els mateixos socis i sòcies els qui, com a consumidors directes, els han adquirits conjuntament de terceres persones.
6. Poden ser persones sòcies o associades les persones físiques que pretenguen allotjament per a elles i les persones que hi convisquen, així com els ens públics i les entitats sense ànim de lucre que requerisquen allotjament per a aquelles persones que, dependents delles, hagen de residir, per raó del seu treball o funció, a lentorn duna promoció cooperativa o que requerisquen locals per a desenvolupar les seues activitats. També poden ser persones sòcies les persones físiques o jurídiques que requerisquen locals per al desenvolupament de la seua activitat professional, empresarial i artística.
També poden ser socis o sòcies consumidors de la cooperativa les persones físiques i jurídiques que tinguen el caràcter exclusiu de consumidors de béns i serveis energètics vinculats amb les energies renovables i leficiència energètica en el marc duna comunitat denergia renovable o comunitat energètica, per al seu ús i consum i de les persones que convisquen amb elles.
7. El nombre mínim de persones sòcies o associades ha de ser de cinc i sha de fomentar la diversitat, la pluralitat i les diferents situacions i condicions socioeconòmiques.
8. La persona interessada a adquirir la condició de persona sòcia de lentitat ha de realitzar, al capital social o fons social equivalent, una aportació obligatòria que no pot ser superior al 30% del cost dadquisició, arrendament o promoció del conjunt residencial dhabitatges col·laboratius. Així mateix, la persona sòcia ha dabonar les quotes periòdiques no retornables que fixen, en concepte de cessió dús, els òrgans de la cooperativa o lassociació, a fi datendre les despeses derivades del finançament, lamortització, el manteniment i la millora dels habitatges i altres instal·lacions de la cooperativa o lassociació, així com les quotes no retornables que es fixen per a dotar altres fons i cobrir els altres serveis que puga prestar la cooperativa o lassociació als seus socis.
9. Les persones sòcies o associades tenen dret que sels cedisca lús privatiu dun dels habitatges col·laboratius o dependències dús privat, així com el dret a lús i el gaudi dels elements i espais comuns i comunitaris, i a servir-se dels serveis que preste lentitat titular, satisfent el preu, el cànon i els costos que establisquen els estatuts socials.
10. En cas de baixa de la persona sòcia o associada, els habitatges sempre han de quedar a la disposició de la cooperativa o lassociació amb la finalitat de posar-les a la disposició daltres persones.
Els estatuts socials de lentitat titular poden preveure que, en cas de baixa de les persones sòcies o associades com a tals, el reembossament de les quantitats aportades per a sufragar el cost de lhabitatge, sense prendre en consideració les quantitats lliurades en concepte de quota o cànon dús, i, si escau, les aportacions al capital social de la cooperativa o de lassociació, puguen ajornar-se fins que la sòcia o associada que siga baixa siga substituïda en els seus drets i obligacions per una altra sòcia o associada.
La persona titular del dret dús i gaudi dun habitatge col·laboratiu no pot transmetre el seu dret.
En cas que el soci siga baixa, la cooperativa o lassociació recuperarà lús de lhabitatge desocupat i nha de cedir lús a un altre aspirant a soci. En cas que hi haja diverses persones aspirants a ser sòcies, sha de respectar lordre dantiguitat en què hagen sol·licitat el seu ingrés, tenint preferència els afins del soci que haja sigut baixa, en concret, lascendent, el descendent, el cònjuge o la persona que haja conviscut amb el soci durant almenys tres anys, sempre que complisquen les condicions per a ser persona sòcia. Així mateix, també els ascendents o els descendents que estiguen en llista despera almenys cinc anys i sempre que complisquen les condicions per a ser persona sòcia. Igualment, preval la resolució judicial que es pronuncie sobre lús de lhabitatge per un dels cònjuges. Mentre no sen produïsca la transmissió efectiva, la persona sòcia manté vigents els seus drets i obligacions. En cas que la baixa de la persona sòcia es produïra per la seua defunció, tenen preferència en ladquisició de la condició de soci i, per tant, el dret dús sobre lhabitatge, els seus hereus i hereues, sempre que hagen conviscut durant almenys tres anys en lhabitatge o unitat de convivència. A més, és necessari que els hereus interessats complisquen amb les condicions per a ser persona sòcia i davant concurrència dhereus interessats hi haja disponibilitat dhabitatges. En tot cas, el termini màxim fixat pels estatuts socials no pot excedir de cinc anys.
11. Ladquisició de la condició de soci o associat de lentitat titular de la propietat o possessió de ledifici o conjunt residencial destinat a habitatges col·laboratius es considera per a la persona sòcia o associada com a adquisició de lhabitatge habitual, quan es destine lhabitatge en cessió dús a aquest fi.
12. La cooperativa o lassociació titulars dhabitatges col·laboratius només pot arrendar a tercers no socis els locals comercials i les instal·lacions i edificacions complementàries disponibles. Quant als locals comercials, els estatuts han de preveure la reserva dun percentatge daquests per a comerços o activitats dàmbit social; en el cas que no es presente cap oferta, aquesta reserva quedarà oberta a altres comerços o activitats. En tot cas, lassemblea general ha dacordar la destinació de limport obtingut per la seua alienació o arrendament, que en cap cas serà el repartiment entre els socis. També pot haver-hi persones sòcies de duració determinada. La duració daquesta condició de soci no pot ser superior a cinc anys i el nombre total dhabitatges ocupats per aquests socis de duració determinada no pot suposar més del 20% del conjunt dhabitatges cedits a persones sòcies de cada promoció o fase.
13. Els estatuts socials han de recollir els continguts esments en els apartats anteriors daquest article.
Article 11. Drets de les persones usuàries
Les persones usuàries, a més dels que, respectivament, els reconeix la legislació sobre cooperatives o sobre associacions i dels reconeguts en larticle 10 daquesta llei, tenen els drets següents.
1. Ser cotitular de lentitat propietària o posseïdora del conjunt residencial.
2. Gaudir dun habitatge digne, adequat i assequible, dissenyat i construït perquè lusen totes les persones i lliure dimmissions contaminants sota estàndards daccessibilitat universal, de manera indefinida o temporal pel temps que dure el dret de possessió en favor de lentitat.
3. Accedir a lús i el gaudi dels elements comuns i comunitaris del conjunt residencial, en la forma, la manera i la proporció que sestablisquen en els estatuts o les normes internes, de manera indefinida o temporal pel temps que dure el dret de possessió en favor de lentitat.
4. Ser informat de lestat de situació física i jurídica de lhabitatge i de la resta del conjunt residencial, per part de qui ostente les facultats de gestió i representació de la propietària.
5. Participar, en la forma en què es determine en seus estatuts i seguint els principis democràtics, des del moment de projectar-se lactuació, en la planificació, el disseny, el manteniment i la gestió de la comunitat que ostente la propietat de ledifici o el conjunt residencial.
6. Cedir, de manera temporal i justificada, el seu dret dús en la forma i amb els requisits previstos en els estatuts socials i en els reglaments de règim interior.
Article 12. Deures de les persones usuàries
Les persones usuàries, a més dels que, respectivament, els imposa la legislació sobre cooperatives o sobre associacions i aquells derivats daquesta llei, tenen els deures següents.
1. Tenir cura de lhabitatge assignat i les instal·lacions, els elements comuns i tots els béns que facen possible la convivència compartida, com a posseïdores daquest.
2. Respectar i complir les normes aprovades per lentitat propietària del conjunt residencial, com també respectar i complir els acords aprovats pels òrgans socials de lentitat titular.
3. Respectar i fer un ús racional i adequat, dacord en tot cas amb les seues característiques, la funció i la capacitat de servei, dels béns dús comú.
4. Fer les aportacions que lentitat titular aprove per a adquirir terrenys, costos durbanització en sòl urbà i urbanitzable, construcció o rehabilitació de ledifici o conjunt residencial o qualssevol altres despeses inicials suportades per lentitat. A més de les aportacions anteriorment esmentades, les persones sòcies o associades han defectuar el pagament de les quotes o els cànons periòdics no retornables en concepte de cessió dús, sense perjudici del pagament dels serveis i els subministraments que efectivament contracten amb la cooperativa o lassociació, com també la quota corresponent en concepte de contribució a les despeses comunes de sosteniment de ledifici o el conjunt residencial.
5. Residir de manera habitual a lhabitatge, constituir lhabitatge habitual o tenir el seu domicili per si mateixes o juntament amb les persones que convisquen amb la persona usuària.
Article 13. Drets de lentitat titular dels habitatges col·laboratius
Lentitat titular dels habitatges col·laboratius, a més dels que, respectivament, li reconeix la legislació sobre cooperatives o sobre associacions i dels reconeguts en larticle 10 daquesta llei, té els drets següents.
1. Ser respectada en el seu dret de propietat o possessori, si escau, del conjunt residencial íntegrament, sense perjudici de la cessió del dret dús a favor de les persones que formen part de lentitat.
2. Aprovar els seus propis estatuts o normes internes de funcionament i organització, de manera democràtica.
3. Adoptar acords que afecten el règim de propietat i possessió del conjunt i el règim de funcionament i organització social, com també a fer-los complir.
4. Obtenir les ajudes que ladministració pública establisca, tant per al suport a la promoció i la construcció dels edificis, com a les previstes per a proporcionar assistència a col·lectius en situació de risc residencial o que requerisquen accedir a prestacions assistencials al mateix edifici on se situe lhabitatge col·laboratiu on residisca la persona usuària que així ho necessite.
5. Pot així mateix acollir les seues promocions dobra els beneficis que la legislació dhabitatges protegits estableix, amb subjecció a la seua normativa específica, o bé en règim de preu lliure i/o, en general, acolliments a qualsevol altre sistema de finançament públic.
6. Exigir el pagament, si escau, de les quantitats necessàries per a sufragar els costos del sòl, la urbanització en sòl urbà i urbanitzable, la construcció o rehabilitació de ledifici, el pagament de les quotes o cànons periòdics no retornables en concepte de cessió dús, el pagament dels serveis i els subministraments que efectivament contracten amb la cooperativa o lassociació, com també la quota corresponent en concepte de contribució a les despeses comunes de sosteniment de ledifici o el conjunt residencial.
7. Expulsar la persona usuària que incomplisca lobligació de pagament del capital destinat al cost de construcció del conjunt residencial, com també les altres aportacions econòmiques descrites en larticle 12.4. Cal fixar en els estatuts socials el nombre màxim de quotes impagades que permeten a lentitat poder exercir aquesta facultat, la qual és obligatòria si es posa en perill la viabilitat econòmica del projecte.
Article 14. Deures de lentitat titular dels habitatges col·laboratius
Lentitat titular dels habitatges col·laboratius, a més dels que, respectivament, li imposa la legislació sobre cooperatives o sobre associacions i dels derivats daquesta llei, té els deures següents:
1. Procurar a les persones sòcies o associades habitatges i locals, edificacions i instal·lacions complementàries, com també el subministrament, si escau, acordats per la seua filiació, sense ànim de lucre, de béns i serveis de manutenció, sanitaris, culturals, de formació, educatius i desbarjo que els permeten mantenir una adequada qualitat de vida i de desenvolupament personal a través, entre altres, del foment de la solidaritat personal i mútua ajuda. De la mateixa manera, han de millorar, conservar i administrar aquests immobles i els elements comuns, crear i prestar els serveis corresponents, com també la rehabilitació dhabitatges, locals i altres edificacions i instal·lacions destinades a ells.
2. Quan fora necessari, adquirir, parcel·lar i urbanitzar terrenys i, en general, desenvolupar les activitats i els treballs que siguen necessaris per al compliment del seu objecte social.
3. Promoure un ús social dels elements i els espais comuns i comunitaris i evitar-ne la cessió en lloguer a tercers i amb destinació a proporcionar serveis als usuaris i les usuàries.
4. Crear i autogestionar els serveis dassistència i prestacions socials necessaris i acordats per a atendre les necessitats dels socis i les sòcies si escau.
5. Incloure, en els seus estatuts o normes internes, lexistència dels drets de tanteig i retracte previstos en aquesta llei en favor de la Generalitat i daquells ajuntaments adherits al conveni de tanteig i retracte amb la Generalitat.
6. Notificar a la conselleria competent en matèria dhabitatge, en els supòsits de cohabitatge de protecció pública, lexistència de qualsevol trava o execució que poguera comportar la pèrdua del títol de propietat de ledifici residencial, a lefecte que aquesta administració puga exercir els drets de tanteig i retracte, o adoptar algun tipus de mesura de foment que impedisca la pèrdua dels drets possessoris dels adjudicataris del dret de cessió dús.
7. Establir un model transparent daccés a la titularitat de la propietat de lentitat i a la condició de membre de lentitat, que impulse criteris inclusius i de diversitat.
8. Donar preferència a les persones amb una discapacitat igual o superior al 33% en laccés a la condició de persona sòcia o en el cas de les persones sòcies expectants, a laccés a lhabitatge, en un percentatge del 10% dels habitatges disponibles. Aquest percentatge només opera per a aquelles actuacions en les quals el nombre dhabitatges és superior a deu.
9. Incloure mesures de gestió mediambiental de ledifici.
10. Complir la resta de deures i obligacions que els impose la legislació aplicable.
Article 15. Normes especials aplicables a totes les cooperatives titulars dhabitatges col·laboratius
1. En el cas que la titularitat única de ledificació o el conjunt residencial en què es troben els habitatges col·laboratius en règim de propietat o per qualsevol altre títol corresponga a una cooperativa, aquesta pot configurar-se com a cooperativa dhabitatges, com a cooperativa polivalent dhabitatges i de consum o com a cooperativa de consum.
2. Els estatuts de la cooperativa han de contenir les normes especials següents:
a) Sha de regular el règim dingrés i de baixa de les persones sòcies, així com el règim de transmissions de les seues aportacions al capital social. A aquest efecte, es pot condicionar la transmissió de les aportacions al capital social, i amb aquestes la transmissió de la condició de persona sòcia, a les persones que hi convisquen, amb lantiguitat que sestablisca estatutàriament. Sense perjudici de lanterior, en el cas de la transmissió per causa de mort, els hereus que no complisquen els requisits previstos estatutàriament per a substituir el causant en la condició de persona sòcia tenen dret al reembossament de les aportacions a capital social, en els termes previstos en aquesta llei i, supletòriament, shi aplica la legislació cooperativa. La transmissió de les aportacions a capital social i, amb aquestes, de la condició de persona sòcia, porta implícita la transmissió el dret dús regulat en aquesta llei.
b) Es pot preveure que, en el cas que el dret dús de lhabitatge col·laboratiu corresponga a més duna persona sòcia, entre elles designen una sola persona perquè assistisca a les assemblees generals amb dret de veu i de vot. En aquests casos, els estatuts socials han datribuir un sol dret de vot a cada habitatge o dependència susceptible dús privatiu.
c) Es pot regular la figura del soci temporal per a establir vincles socials de duració determinada, sempre que el conjunt daquests socis i sòcies no supere la cinquena part del total de les persones sòcies de caràcter indefinit, ni dels vots daquestes en lassemblea general. Així mateix, poden ser sòcies daquestes cooperatives les administracions públiques amb competència en matèria dhabitatge.
d) És requisit indispensable que en els estatuts socials conste que es tracta duna cooperativa no lucrativa a lefecte de larticle 114 del text refós de la Llei de cooperatives de la Comunitat Valenciana aprovat per Decret legislatiu 2/2015, del 15 de maig, del Consell. Com a conseqüència, les aportacions a capital en cap cas han de ser remunerades, sense perjudici de la seua actualització de valor a líndex de preus al consum.
3. La reserva obligatòria constituïda de conformitat amb la legislació cooperativa pot destinar-se a garantir la devolució dels préstecs en què haja incorregut la cooperativa per a la construcció o la rehabilitació de ledifici en què estiguen instal·lats els habitatges col·laboratius, mitjançant qualsevol figura jurídica.
4. Entre els fins als quals destinar el Fons de Formació i Promoció es troben, a més dels previstos en la legislació cooperativa, les activitats culturals, socials, lúdiques, assistencials, sanitàries, esportives i altres anàlogues en benefici de les persones usuàries de ledifici, així com de lentorn, i a la difusió i el foment dels habitatges col·laboratius.
CAPÍTOL II
Règim de les titulars dhabitatges col·laboratius dinterès social
Article 16. Concepte dhabitatges col·laboratius dinterès social
1. A lefecte daquesta llei tenen la consideració dhabitatges col·laboratius dinterès social els que, complint els requisits exigits pels articles anteriors, reunisquen, a més, les característiques següents:
a) Mantenir el conjunt edificat sota una titularitat única de la cooperativa o associació a perpetuïtat, sense poder realitzar la divisió horitzontal de ledifici.
Tanmateix, poden assignar quotes de participació per als habitatges o les dependències susceptibles dús privatiu als efectes exclusius de determinar la participació de cadascun en el conjunt de les despeses comunes de ledificació o amb la finalitat dindividualitzar la responsabilitat enfront de tercers en cas que les persones sòcies o associades actuen com a avaladores o garants dels préstecs al promotor que haja sol·licitat la titular de ledifici o el conjunt residencial.
En cas de transmissió de ledifici o del conjunt residencial o de part daquest, sha de realitzar a altres entitats de similars característiques o a la Generalitat Valenciana. Així mateix, en cas de dissolució de lentitat, sha de destinar ledifici, el conjunt residencial o el patrimoni romanent a una entitat no lucrativa de fins anàlegs o a la Generalitat Valenciana.
b) Almenys, el 15% dels habitatges col·laboratius ha de destinar-se a un col·lectiu necessitat dhabitatge assequible. Es consideren tals els majors de 60 anys, les persones amb discapacitat superior al 33%, les dones víctimes de violència de gènere, els joves i les persones extutelades menors de 35 anys i els habitatges tutelats, entre altres.
c) Regular, en els estatuts socials, lobligació daprovar un pla dactivitats comunes que incloga la duna assistència comuna a les necessitats del grup vulnerable, si escau.
2. A lefecte del que disposa larticle 107.2 del Tractat de funcionament de la Unió Europea, es considera que lhabitatge col·laboratiu dinterès social és habitatge social i, per tant, prestador de serveis dinterès econòmic general.
Article 17. Normes especials per a les cooperatives titulars dhabitatges col·laboratius considerats dinterès social
Les cooperatives titulars dhabitatges col·laboratius considerats dinterès social han de complir els requisits següents:
a) La cooperativa ha de constituir-se com a entitat de caràcter no lucratiu a lempara de larticle 114 del text refós de la Llei de cooperatives de la Comunitat Valenciana, aprovat per Decret legislatiu 2/2015, de 15 de maig, del Consell. i complir els requisits previstos en aquesta norma, i específicament ha de fer constar expressament en els seus estatuts el que hi ha previst en aquesta norma legal.
b) La cooperativa no pot adjudicar privativament a les persones sòcies la propietat ni cap dret real limitat sobre els habitatges o les dependències susceptibles dús privat, com tampoc un dret de superfície sobre aquestes. Les persones sòcies i els qui hi convisquen gaudeixen del dret dús regulat en aquesta llei.
c) Els estatuts socials han de recollir expressament les prohibicions contingudes en larticle 17.1 daquesta llei relatives a la prohibició a les persones sòcies de transmetre el dret dús de manera autònoma i desvinculat de la condició de persona sòcia, sense perjudici del que hi ha previst en lapartat següent daquest article i a efectuar la divisió horitzontal de ledifici.
d) Han de preveure en els seus estatuts socials, lobligació de constituir un fons de reserva de caràcter irrepartible per a poder cobrir impagaments de quotes o cànons que sestablisquen per a satisfer almenys tres quotes del préstec personal o lhipotecari que es puga constituir sobre limmoble o sobre el dret de superfície i que es formalitze per a satisfer el cost de construcció de ledifici o el conjunt residencial. Aquest fons pot ser substituït pel seu fons de reserva obligatori. Així mateix, els estatuts socials han de preveure que aquest fons puga ser pignorat a favor de lentitat bancària com a manera de garantir el préstec esmentat.
e) Els estatuts socials han de regular un fons social dajuda mútua, que sha de dotar en funció dels resultats anuals, en la quantia que es determine en els estatuts socials, amb la finalitat de cobrir els possibles impagaments de quotes o cànons en els quals poguera incórrer alguna persona sòcia, el qual sha de destinar a satisfer el destí que tenia la quota impagada.
f) Les aportacions a capital social obligatori no són remunerades, sense perjudici de la seua actualització, dacord amb la legislació cooperativa. El mateix criteri saplica en cas de reemborsament de les aportacions inicials per a ladquisició del dret a la titularitat del conjunt residencial.
g) Els estatuts socials han dadmetre la possibilitat que la Generalitat Valenciana puga ser sòcia de la cooperativa o associada de lassociació, amb la finalitat de poder destinar els habitatges a persones amb risc residencial. Així mateix, pot preveures que es destinen alguns habitatges a la Generalitat amb la mateixa finalitat, mitjançant conveni amb aquesta.
h) En cap cas no es prohibeix la tinença danimals de companyia.
Aquests requisits shan de mantenir durant tot el temps en què la cooperativa siga beneficiària de les mesures de foment previstes en aquesta llei.
TÍTOL III
Acció pública respecte de lhabitatge col·laboratiu
CAPÍTOL I
Tanteig i retracte
Article 18. Dret de tanteig i retracte a favor de les administracions públiques
Quan, a conseqüència dun procediment dexecució patrimonial o realització patrimonial extrajudicial, lentitat titular de ledifici o el conjunt residencial dhabitatges col·laboratius puga perdre la seua condició de titular daquest i, amb això, la possessió dels habitatges, són aplicables les normes autonòmiques i estatals sobre dret de tanteig i retracte.
CAPÍTOL II
Mesures de foment
Article 19. Mesures de foment dels habitatges col·laboratius
1. La Generalitat i les entitats locals són competents per a establir mesures dirigides a fer efectiu el dret constitucional a un habitatge digne, adequat i assequible mitjançant polítiques de promoció i gestió de lhabitatge col·laboratiu per si mateixes o a través dentitats sense ànim de lucre.
2. A aquest efecte, aquestes mesures poden referir-se a la promoció, laccés i la rehabilitació dhabitatges, facilitant el finançament adequat i procurant la prestació de garanties que siguen necessàries.
3. La Generalitat i les entitats locals poden establir bonificacions tributàries dins de làmbit de les seues competències.
4. La Generalitat Valenciana ha dhabilitar un servei dassessorament a la ciutadania sobre habitatges col·laboratius.
5. A lefecte de les bonificacions potestatives establides en la llei reguladora de les hisendes locals, sobre limpost de béns immobles i limpost de construccions, instal·lacions i obres, els habitatges col·laboratius als quals es refereix aquesta llei es declaren despecial interès o utilitat pública.
6. És compatible lobtenció de la cessió de sòl públic amb la concessió directa dajudes als usuaris i les entitats que complisquen amb els requisits de les bases.
7. En el cas que les administracions públiques de la Comunitat Valenciana posen a disposició mitjançant concurs públic solars i/o drets de superfície, sempre que aquestes no tinguen altres necessitats dàmbit social, entre els criteris de valoració en els plecs administratius sha dincloure les entitats que complisquen amb els requisits previstos en aquesta llei, sempre que es comprometen a destinar-los a la promoció, la construcció i la gestió dhabitatges col·laboratius en règim de cessió dús. Exclusivament, en el cas dels titulars dedificis o conjunts residencials dhabitatges col·laboratius dinterès social, aquestes cessions poden ser per preu inferior al de mercat, sempre que es comprometen a construir habitatges col·laboratius dinterès social.
8. Poden cedir-se de manera directa a les entitats a les quals es refereix aquesta llei els drets de superfície que formen part de béns del patrimoni públic de sòl, dacord amb larticle 105.4.d del text refós de la Llei dordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat per Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, daprovació del text refós de la Llei dordenació del territori, urbanisme i paisatge, per a construir habitatges col·laboratius en règim de cessió dús. Exclusivament en el cas dels titulars dedificis o conjunts residencials dhabitatges col·laboratius dinterès social, aquestes cessions poden ser per preu inferior al de mercat.
9. Les cooperatives dhabitatges col·laboratius en règim de cessió dús dinterès social, a lempara del que disposen els articles 9.4.b i 9.5.f del text refós de la Llei de sòl i rehabilitació urbana aprovat per Reial decret legislatiu 7/2015, de 30 doctubre, poden ser beneficiàries directes de les mesures de foment que establisquen els poders públics, com també perceptores i gestores de les ajudes atorgades a les persones usuàries.
10. En els supòsits previstos en els apartats 4, 5, 6 i 7 daquest article, dacord amb larticle 105.5 del text refós de la Llei dordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat per Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, no sels apliquen els límits temporals que per a la cessió i lexplotació dels béns integrants del patrimoni de la Generalitat estableix la normativa sectorial autonòmica.
11. En aquelles subvencions en matèria de promoció pública dhabitatges destinades a ajuntaments, sha destablir un criteri de puntuació per a les entitats locals que tinguen bonificacions tributàries i/o accions per al foment dels habitatges col·laboratius.
Article 20. Compatibilitat de règims
Els habitatges col·laboratius en règim de cessió dús poden acollir-se a qualsevol règim de protecció pública, sempre que complisquen els requisits previstos en la normativa reguladora. Aquestes ajudes són compatibles amb les establides en aquesta llei o les que es dicten en el desenvolupament daquesta.
Article 21. Col·laboració de lentitat pública adscrita a la Conselleria dHabitatge i afecció del pagament de la renda de lloguer
1. LEntitat Valenciana dHabitatge i Sòl de la Generalitat, o entitat pública que la substituïsca, pot afectar el pagament del lloguer de lhabitatge la possessió del qual cedisquen, els usuaris i les usuàries, mitjançant títol jurídic suficient, al pagament de les quotes de lhabitatge col·laboratiu que habiten. Aquest habitatge ha de passar a ser gestionat per lentitat pública i a tenir per això la condició, mentre dure el contracte de cessió, de part del parc públic dhabitatge de la Generalitat, i sha de destinar a lloguer social en la forma establida reglamentàriament. A la finalització del contracte de lloguer ha de ser retornat al cedent en les mateixes condicions dús en què li va ser lliurat, sense perjudici del menyscapte derivat del transcurs del temps.
2. Les quantitats que reba lusuari dun habitatge en règim de cessió dús per la cessió a lEntitat Valenciana dHabitatge i Sòl de lhabitatge que constituïa la seua residència habitual fins a aquell moment, no són considerades com a renda a lefecte de no superar els màxims legals establits per a obtenir els beneficis del règim de protecció pública.
CAPÍTOL III
Règim sancionador
Article 22. Infraccions i sancions
El règim sancionador aplicable en cas dincompliment de les obligacions relatives a lús de la funció social de lhabitatge, com també qualsevol altre previst en làmbit de la legislació sobre habitatge de la Comunitat Valenciana, és lestablit en la Llei 2/2017, de 3 de febrer, per la funció social de lhabitatge, la Llei 8/2004, de 20 doctubre, de lhabitatge, i la resta de legislació autonòmica aplicable.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Règim competencial
La Generalitat és ladministració competent per a regular la matèria dhabitatge de manera exclusiva, en els termes establits en larticle 148.1.3 de la Constitució espanyola amb relació a larticle 47 del mateix text legal i larticle 49.1.9.ª de lEstatut dautonomia de la Comunitat Valenciana, que estableix la competència exclusiva sobre lordenació del territori i el litoral, urbanisme i habitatge.
Així mateix, és competent per a regular el règim de les cooperatives en virtut del que hi ha disposat en larticle 49.1.21.ª de lEstatut dautonomia de la Comunitat Valenciana.
També té competències en matèria fiscal, segons larticle 157.1.a de la Constitució espanyola, amb relació als articles 10 i 11 de la Llei orgànica 8/1980, de 22 de setembre, i larticle 13.Cinc, de la Llei 14/1996, de 30 de desembre, desenvolupada per la Llei 13/1996, de 23 de desembre, de la Generalitat.
Segona. Subvencions, préstecs i avals
A partir de laprovació daquesta llei, el Consell ha dincloure en els seus projectes de llei de pressupostos dotació pressupostària suficient per al foment dels projectes dhabitatge col·laboratiu dinterès social, en forma de subvencions i segons la disponibilitat pressupostària.
També segons la disponibilitat pressupostària, ha daprovar un programa de concessió de préstecs i avals, amb lobjectiu de fomentar lhabitatge col·laboratiu dinterès social.
La Generalitat Valenciana ha de posar en marxa mesures, recursos i convenis amb altres entitats que permeten constituir fons per a avals o garanties per a donar suport al finançament de projectes dhabitatge col·laboratiu en cessió dús i facilitar lescalabilitat del model.
Tercera
Es reconeix un límit dIPREM superior en autopromoció en habitatge col·laboratiu, i sestableix un contingent o quota màxima dunitats de convivència que puguen sobrepassar el límit de lIPREM de referència establit per al model, havent de mantenir-se sempre lIPREM mitjà de la cooperativa dins del límit esmentat.
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
Única
Les normes dhabitabilitat i disseny dhabitatges col·laboratius de la Comunitat Valenciana han de complir la normativa vigent en matèria dhabitabilitat i disseny dhabitatges en làmbit de la Comunitat Valenciana en què shan de regular les condicions específiques dels habitatges col·laboratius.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única
Queden derogades les disposicions digual o inferior rang que soposen al que hi ha disposat en aquesta llei.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Desenvolupament reglamentari
Sautoritza el Consell a desenvolupar reglamentàriament els preceptes daquesta llei, com també a aprovar les normes complementàries que facen possible lexecució dels termes daquesta.
Segona. Implantació dhabitatges col·laboratius en sòl no urbanitzable en zones rurals i/o en perill de despoblament
1. Safegeix un apartat g, al paràgraf 1 de larticle 211 del text refós de la Llei dordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat per Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell.
g) Edificis o conjunts residencials existents que puguen destinar-se a habitatges col·laboratius en cessió dús, sempre que vagen estretament vinculats a lactivació o el manteniment de la producció agrícola o altres activitats pròpies o tradicionals del medi rural i que es duguen a terme exclusivament amb la rehabilitació dedificacions tradicionals existents.
2. Es modifica el paràgraf 1 de larticle 216 del text refós de la Llei dordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat per Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, que queda amb la redacció següent.
1. La Generalitat intervé en lautorització dusos i aprofitaments en sòl no urbanitzable, dins els límits i en les condicions establides en aquest text refós, per mitjà duna declaració dinterès comunitari amb caràcter previ a la llicència municipal, en els supòsits previstos en larticle 211.1, paràgrafs d, e, f i g daquest text refós. Així mateix, és exigible obtenir declaració dinterès comunitari per a la implantació daquestes activitats en edificacions existents, com també per a la modificació de les ja atorgades.
Tercera. Incentius de caràcter fiscal
1. Safegeix un apartat a larticle 14 bis de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat, per la qual es regula el tram autonòmic de limpost sobre la renda de les persones físiques i de la resta tributs cedits, que queda redactat així:
Cinquè. Sestableix una bonificació del 99% de limpost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, en endavant ITPAJD, sobre els fets imposables següents:
a) Ladquisició, la construcció, ladequació o la rehabilitació del sòl, ledifici o les instal·lacions que constituïsquen un habitatge col·laboratiu dinterès social.
b) La declaració dobra nova de ledifici o el conjunt residencial dhabitatges col·laboratius dinterès social.
c) Els préstecs amb garantia hipotecària destinats al finançament de ladquisició o la construcció o la rehabilitació de ledifici per habitatge col·laboratiu dinterès social.
d) Els arrendaments exempts de limpost sobre el valor afegit derivats de la cessió dús als socis dhabitatges col·laboratius dinterès social.
2. Es modifica la primera frase i lapartat 2.n de larticle 4.U.n de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat, per la qual es regula el tram autonòmic de limpost sobre la renda de les persones físiques i de la resta tributs cedits, i seximeix del còmput de tinença de lhabitatge que shaja cedit a lEntitat Valenciana dHabitatge i Sòl, que queda redactat així:
n) Per arrendament o pagament per la cessió fent ús de lhabitatge habitual, sobre les quantitats satisfetes en el període impositiu, sempre que figure de manera separada en el rebut que se li emeta per lentitat titular la part que es corresponga amb aquest concepte.
[
]
2.n Que, durant almenys la meitat del període impositiu, ni el contribuent ni cap dels membres de la seua unitat familiar siguen titulars, de manera individual o conjuntament, de la totalitat del ple domini o dun dret real dús o gaudi constituït sobre un altre habitatge distant a menys de cinquanta quilòmetres de lhabitatge arrendat, llevat que hi haja una resolució administrativa o judicial que els nimpedisca lús com a residència. No es computa com un altre habitatge el que el seu titular cedisca a lEntitat Valenciana dHabitatge i Sòl per a la cessió en lloguer social quan la persona cedent siga major de 65 anys i passe a ser usuària dun habitatge col·laboratiu, dinterès social, en règim de cessió dús.
Quarta. Concepte de funció social en la declaració de cooperatives dutilitat pública
A lefecte del que hi ha previst en la legislació especial sobre cooperatives amb vista a la declaració de cooperativa dutilitat pública, es considera funció social la promoció, la construcció, la rehabilitació dedificis i conjunts residencials per a ladaptació a habitatge col·laboratiu i la gestió dhabitatges col·laboratius en règim de cessió dús sense ànim de lucre. En tot cas, la cooperativa ha dostentar la titularitat, en propietat o com a posseïdora, de ledifici o el conjunt residencial on se situen habitatges col·laboratius que shan de gaudir en règim de cessió dús per part de les persones sòcies daquesta societat.
Cinquena. Entrada en vigor
Aquesta llei entra en vigor als vint dies que es publique íntegrament en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Per tant, ordene que tots els ciutadans i totes les ciutadanes, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.
València, 13 dabril de 2023
El president de la Generalitat
XIMO PUIG I FERRER