diari

LLEI 6/2011, d'1 d'abril, de la Generalitat, de Mobilitat de la Comunitat Valenciana [2011/3979]

(DOGV núm. 6495 de 05.04.2011) Ref. Base de dades 004079/2011

LLEI 6/2011, d'1 d'abril, de la Generalitat, de Mobilitat de la Comunitat Valenciana [2011/3979]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans que Les Corts han aprovat i jo, d'acord amb el que establixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del rei, promulgue la Llei següent:

PREÀMBUL

Mobilitat, progrés i llibertat s'han entrellaçat en els últims dos segles de la història de les societats avançades, i han transformat radicalment l'escenari d'aïllament i subdesenvolu-pament en què transcorria la vida de la immensa major part de les persones, per mitjà de la multiplicació de les possibilitats per a desplaçar-se i, per tant, de les opcions de treball, formació i accés als servicis, al mateix temps que les empreses generaven cada vegada més riquesa i ocupació. Vaixells de vapor, ferrocarrils, tramvies, metropolitans, l'automòbil i l'aviació comercial han transformat els límits geogràfics de la vida de les persones des de l'estretor dels murs de les aldees fins als nivells d'interrelació social i cultural que han superat l'una darrere de l'altra totes les fronteres. Al mateix temps, i parafrasejant Larra, pegades a les rodes dels nous modes de transport es difonia la pols de les idees i de la llibertat, fins a extrems que cap pensador il·lustrat haguera pogut vaticinar.

En començar el segle XXI sabem, no obstant això, que l'espiral virtuosa de mobilitat i desenvolupament té límits i condicionants molt clars. Traffic in Towns, la cèlebre obra de Buchanan, ja va avançar en 1963 que el cost que la qualitat de vida de les nostres ciutats estava pagant a l'automòbil era inassumible. Per tant, tenim el repte que cada
vegada més ciutadans i ciutadanes puguen moure's fàcilment per a satisfer les seues aspiracions en relació amb l'ocupació, la formació i els servicis, però que això siga compatible a tindre un entorn urbà d'alta qualitat, en el qual podem disfrutar d'un espai urbà al servici de les persones, amb un aire net i amb una factura energètica, en especial pel que fa als combustibles fòssils, que no ens porten a nivells de dependència no assumibles.
Recuperar la ciutat, fer el transport accessible per a tots, disminuir les emissions danyoses per a la salut i tindre nivells de seguretat cada vegada més alts, són objectius comuns que han de guiar el desenvolupament de la mobilitat en els pròxims anys, de manera que la Comunitat Valenciana puga homologar-se en esta matèria amb les regions més avançades del continent que han sabut trobar vies adequades per a unir desenvolupament i qualitat de vida. En poques paraules, es tracta d'avançar cap a un patró més equilibrat de mobilitat en què els desplaçaments a peu i amb bicicleta i el transport públic tinguen un paper cada vegada més rellevant tant en el centre dels espais metropolitans com en els àmbits cada vegada més amplis als quals s'estén la mobilitat quotidiana.
L'atenció preferent sobre esta qüestió està especialment en raó tant de l'actual magnitud de les xifres de mobilitat, com de la progressió que aconseguirà en els pròxims anys. D'acord amb estudis solvents, en les pròximes dos dècades els desplaçaments diaris en àrees com les de la Comunitat Valenciana poden duplicar-se. Ens trobem, no tan sols davant de la necessitat de resoldre un problema present, sinó amb l'oportunitat de desenvolupar un ventall d'accions preventives en la matèria, que tendixen al fet que en les pròximes dècades el nostre territori aconseguisca també en qüestions de mobilitat l'alt nivell d'excel·lència a què en matèria de qualitat de vida i de capacitat de progrés aspira la ciutadania.

Gràcies a la Unió Europea disposem d'una àmplia bateria d'anàlisi, criteris, objectius i normes que ens permeten avançar cap a este objectiu a l'uníson amb la resta dels països membres, i donar solucions semblants a problemes que són comuns a tota la ciutadania europea. Ens trobem, així, davant d'un nou escenari integrat en la seua essència per una sèrie d'interessants disposicions: les directives comunitàries 91/440 i 51/2004, que establixen un nou model de prestació de servicis ferroviaris amb separació de la infraestructura i els servicis, la Directiva 2004/49, que establix les bases per a avançar en la seguretat ferroviària, el Reglament CE 1371/2007, sobre els drets dels usuaris del ferrocarril i, especialment, el Reglament CE 1370/2007, de 23 d'octubre de 2007, sobre els servicis públics de transport, que definix un nou escenari de tanta profunditat en la matèria que, sens dubte, per si sol acomoda la resta del marc legal vigent, i referma, així, els principis en què es basa, entre els quals cal destacar molt especialment la consideració dels servicis de transport com un servici públic coherent amb les potestats genèriques de les administracions d'ordenació i gestió, i obert a la selecció del millor operador, ja siga públic o privat, que l'eficiència i l'interés general aconsellen en cada cas.

Aplicant els criteris abans assenyalats, el títol I de la llei encomana a les administracions públiques un paper central de cara a impulsar patrons equilibrats de mobilitat i, en particular, l'ús del transport públic i la potenciació dels desplaçaments amb bicicleta i, sobretot, a peu. Les ciutats de la Comunitat Valenciana tenen percentatges de desplaçaments de vianants difícilment superables. Un model de mobilitat mediterrània associat al gaudi de la ciutat i de l'entorn que suposa, en relació amb altres àmbits, una disminució real dels nivells d'emissions i consums energètics. El manteniment d'este model és un objectiu essencial d'esta llei, que per això no es limita només a fer una sèrie de recomanacions respecte d'això, sinó que s'introduïx en l'essència del model, en propugnar obertament un desenvolupament de models urbans en què la integració d'usos, les densitats intermèdies, la contigüitat dels desenvolupaments i la qualitat de l'entorn propicien este tipus de desplaçaments.

Altres models urbans, amb la residència i els servicis, els comerços i les activitats dispersos en el territori, impliquen la impossibilitat de teixir xarxes de transport públic vertaderament efectives, i obliguen a l'ús del vehicle privat fins i tot per a les qüestions més quotidianes. Els plans de mobilitat previstos en el capítol III del títol I, inserits en el procés d'ordenació urbana, asseguraran que els teixits urbans es desenvolupen en el futur de manera racional, tenint en compte el balanç energètic i ambiental del conjunt dels desplaçaments. La figura dels plans de mobilitat s'estén igualment a altres supòsits en què es tracta de crear mecanismes de solució de situacions preexistents, tant pel que fa a nuclis urbans consolidats, com a centres generadors de desplaçaments.

Respecte a l'ús de la bicicleta, la llei incorpora una sèrie de determinacions destinades a potenciar-ne l'ús, entre les quals cal destacar la previsió d'estacionaments en origen i destinació, així com la consideració singular de les seues infraestructures específiques de cara a eliminar els obstacles legals i administratius que puguen impedir-ne el desenvolupament.
Tot el contingut de la llei, i en particular el del títol I, es basa, com no podria ser d'una altra manera, en el més estricte respecte a les competències fixades per la Constitució, l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana i la legislació aplicable en matèria de règim local. Es consagren les competències de la Generalitat en la mobilitat intracomunitària, al mateix temps que es respecta la funció que han de desenvolupar els ajuntaments tant en relació amb els servicis de transport urbà com en la potenciació dels desplaçaments no motoritzats. L'esmentat respecte al marc competencial no obsta perquè, des del punt de vista del ciutadà, este haja de percebre una oferta integrada de transport, més enllà d'estes competències i dels límits administratius. Els principis generals d'eficiència i coordinació de les administracions que presidixen el nostre ordenament jurídic s'apliquen en este cas tant en l'adopció d'un ampli ventall de mecanismes de concertació, com per mitjà del suport en l'Agència Valenciana de Mobilitat, ens públic de la Generalitat, la conformació del qual li permet tindre un paper destacat en matèria de coordinació del transport públic i foment de la mobilitat equilibrada, així com en la gestió del taxi en els espais metropolitans.

Respecte al transport de viatgers, el títol II de la llei enllaça la rica tradició del nostre ordenament jurídic en la matèria amb el que establix el reglament esmentat 1370/2007. D'esta manera, figures del nostre dret de transport d'eficiència àmpliament contrastada, com són el projecte i el contracte de servici públic de transport (nova terminologia dels contractes de servici públic de transport per carretera), s'acomoden a les noves circumstàncies, estenent-les a qualsevol servici públic de transport i, en relació amb el que establix el Reglament 1370/2007, que potencia els aspectes relatius a la identificació i la compensació en relació amb les obligacions de servici públic.
Generalment oblidat en els plantejaments integrals del transport, el capítol III del títol II de la llei presta una atenció molt especial al sector del taxi, que continuarà sent essencial per a assegurar la mobilitat en zones i horaris en què la demanda no és elevada. Concebut inicialment com un servici municipal, hui en dia l'operació del servici de taxi no es comprén si se cenyix a un sol terme, ja siga metropolità o rural. Per tant, convé regular este servici com a autonòmic, amb independència de les excepcions que es plantegen de cara a articular una adequada transició des de la situació actual. D'altra banda, la llei consagra l'interés públic del taxi i en relació amb això regula la intervenció administrativa en el sector, fonamentalment en l'establiment del corresponent contingent en cada un dels àmbits considerats, així com en el règim tarifari.

La promulgació de la Llei 39/2003, de 17 de novembre, del Sector Ferroviari, cenyida exclusivament als ferrocarrils d'interés general de l'Estat, implica que les diverses comunitats autònomes hagen de desenvolupar marcs normatius propis que regulen les infraestructures ferroviàries. En el cas de la Comunitat Valenciana, després d'analitzar la possibilitat d'una llei específica per a la infraestructura mencionada, en el títol III s'ha optat per una solució més avançada que és la d'una norma estesa a qualsevol tipus d'infraestructures de transport, i s'hi incloen igualment les plataformes reservades per al transport públic quan no formen part d'una carretera, les infraestructures logístiques i altres de similars. En qualsevol cas, sembla summament convenient mantindre en matèria d'infraestructures el major nivell possible d'homogeneïtat legislativa, de manera que els processos de planificació i d'execució d'infraestructures tenen en esta llei una regulació semblant a la de la Llei 39/2003, assenyalada anteriorment. Igualment succeïx amb les mesures tendents a assegurar la compatibilitat amb l'entorn (homòlogues a les de policia de ferrocarrils de la legislació estatal) i les d'àrees de reserva (igualment homòlogues a les denominades en l'esmentada llei zones de servici), si bé en este últim cas es potencien d'una manera notable amb vista a complir el que establix l'article 47 de la nostra carta magna amb vista a la participació en les plusvàlues que genere l'acció urbanística dels ens públics.
Així mateix, cal apuntar que existix ja en l'ordenament jurídic autonòmic una llei que garantix el lliure accés als mitjans de transport i a la plena possibilitat de mobilitat i comunicació accessible en l'ús d'estos servicis per a tota la ciutadania de la Comunitat Valenciana, que és la Llei 9/2009, de 20 de novembre, de la Generalitat, d'Accessibilitat Universal al Sistema de Transports de la Comunitat Valenciana.

Finalment, s'ha d'assenyalar que en el procediment d'elaboració de la present llei han sigut consultats els principals agents que representen als sectors afectats per l'aplicació de la norma. Igualment, han informat les diferents conselleries amb competències sobre la matèria objecte de la regulació projectada, els suggeriments de la qual han sigut incorporada majoritàriament i conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana.
Amb els objectius expressats i en l'exercici de les competències que en matèria de transport terrestre reconeix a la Generalitat l'article 49.1.15.ª de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, en relació amb l'article 148.1.5.ª de la Constitució Espanyola, es redacta esta llei, a fi de configurar un marc normatiu regulador del transport terrestre a la Comunitat Valenciana.


TÍTOL I
Principis generals

CAPÍTOL I
Objectius, criteris i competències

Article 1. Objecte de la llei
La present llei té com a objecte regular les diverses competències que en matèria demobilitat corresponen a la Generalitat d'acord amb l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, i, en particular:

1. Establir els criteris generals destinats a promoure la mobilitat en el marc del màxim respecte possible per la seguretat, els recursos energètics i la qualitat de l'entorn urbà i del medi ambient.
2. Regular els instruments de planificació necessaris amb vista a assolir els objectius assenyalats anteriorment.
3. Regular el servici públic de transport terrestre de viatgers i el servici de taxi.
4. Regular les infraestructures de transport, així com les logístiques.

Article 2. Principis generals
1. Les administracions públiques facilitaran la mobilitat de les persones com a element essencial de la seua qualitat de vida i de les seues possibilitats de progrés en relació amb el desenvolupament de les seues oportunitats d'accés al treball, a la formació, als servicis i a l'oci.
2. Les administracions públiques orientaran el creixement de la mobilitat de manera que se satisfacen simultàniament els següents objectius:
a) La millora constant dels nivells de seguretat, amb la promoció de l'ús dels modes més segurs i, dins de cada mode, la disminució dels índexs d'accidentalitat.
b) La millora de l'accessibilitat de tota la ciutadania amb vista a garantir la igualtat en l'accés a l'ocupació, formació, servicis, relacions socials, oci, cultura i a les altres oportunitats que oferixen les societats avançades.
c) La salut i la qualitat de l'entorn urbà i del medi ambient, amb la consegüent disminució dels nivells de soroll i emissions atmosfèriques, especialment les que puguen afectar de manera directa la salut i el benestar de les persones.
d) La disminució dels consums energètics específics, amb la potenciació de la utilització dels modes de transport en este sentit més eficients, i amb la promoció de la progressiva utilització de fonts renovables.
e) La participació de la societat en la presa de decisions que afecten la mobilitat de les persones i de les mercaderies.
f) La promoció del transport públic per a totes les persones i de la intermodalitat.
3. Les administracions públiques competents promouran totes aquelles accions de formació i difusió que permeten a ciutadans i ciutadanes triar el mode de transport per a cada desplaçament que consideren idoni en relació tant amb la seua eficiència i qualitat com per les seues afeccions energètiques i ambientals.

Article 3. Competències administratives
1. Correspon a la Generalitat:
a) La potestat normativa en relació amb la mobilitat de les persones, dels servicis de transport públic i de les seues infraestructures dins de la Comunitat Valenciana.
b) La planificació, l'execució i el manteniment de les infraestructures de transport interurbà, excepte aquelles que siguen d'interés general de l'Estat.
c) La provisió dels servicis de transport públic interurbà de viatgers dins de la Comunitat Valenciana.
d) La potestat inspectora i sancionadora en relació amb les seues competències.
2. De la mateixa manera, d'acord amb el que establix la present llei i en la legislació aplicable en matèria de règim local, a l'administració local correspon:
a) La promoció de patrons equilibrats de mobilitat urbana, en especial en relació amb els desplaçaments a peu i amb altres modes no motoritzats.
b) La planificació, l'execució i el manteniment de les infraestructures de transport urbà, d'acord amb el que s'establix sobre això en la present norma i en la legislació urbanística i de règim local.
c) La provisió dels servicis de transport públic dins dels nuclis urbans.
3. Les competències abans assenyalades seran exercides sota el principi general de la col·laboració administrativa, de manera que l'acció conjunta de les diverses administracions tinga com a fruit oferir al ciutadà un sistema integrat de transports, tant pel que fa a la planificació de les infraestructures i els servicis, com en els aspectes relacionats amb la intermodalitat, la informació, la tarificació i la coordinació d'itineraris i horaris.


Article 4. Agència Valenciana de Mobilitat
1. L'Agència Valenciana de Mobilitat desenvoluparà les competències de la Generalitat en matèria de servicis de transport públic de viatgers assenyalades en el títol II de la present llei, a més de les pròpies o delegades a la Generalitat que pogueren atribuir-se-li, i exercirà les funcions d'autoritat única de transport en els àmbits metropolitans de la Comunitat Valenciana, en funció dels convenis i els acords que s'establisquen amb altres administracions.
2. Correspon a l'Agència Valenciana de Mobilitat la realització de totes aquelles accions en relació amb la promoció i la difusió de la mobilitat equilibrada i de la potenciació dels desplaçaments no motoritzats i del transport públic que desenvolupe la Generalitat.
3. Exercirà igualment les competències que en matèria d'inspecció i seguretat en el transport de viatgers corresponen a la Generalitat, i s'hi inclourà la corresponent potestat sancionadora.

CAPÍTOL II
Foment dels desplaçaments no motoritzats

Article 5. Desplaçaments a peu i amb bicicleta
1. El desplaçament a peu i, si és el cas, amb bicicleta constituïx l'element essencial del patró de mobilitat dels pobles i les ciutats del sud d'Europa, en general, i de la Comunitat Valenciana, en particular. Pel seu elevat nivell d'eficiència i respecte als valors ambientals i energètics, i la seua contribució a la convivència i a la salut, es conforma com un pilar essencial del nivell de qualitat de vida en relació amb altres territoris.
2. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana promouran els desplaçaments a peu i amb bicicleta tant en l'exercici de les seues competències en matèria de mobilitat, com en relació amb les que tinguen en matèria de planificació urbanística, ubicació de servicis públics, urbanització i construcció d'infraestructures. Els corresponen igualment totes aquelles accions formatives, comunicatives i divulgatives encaminades al fet que es puga optar pels desplaçaments no motoritzats en aquells casos en què siga possible.
3. Les administracions públiques, atès el model de mobilitat mediterrània, hauran de prendre les mesures necessàries de calmat de trànsit perquè les limitacions de velocitat en zones urbanes s'acomplesquen en tot moment i procurar estendre al màxim de carrers les zones amb un límit de velocitat més apropiat amb l'ús residencial.


Article 6. Foment dels desplaçaments de vianants
1. Amb vista al fet que els desplaçaments no motoritzats continuen constituint l'element essencial de la mobilitat quotidiana, les administracions públiques propiciaran models de creixement urbà contigus a nuclis existents, amb densitats i tipologies edificatòries adequades, i amb dotacions suficients de servicis públics i privats per a atendre les necessitats quotidianes. Els desenvolupaments no contigus als nuclis urbans consolidats, els desenvolupaments de molt baixa densitat o les ubicacions d'habitatges i altres usos en sòl no urbanitzable es limitaran als casos en què siga justificat per motius d'interés públic, segons criteris tècnics o d'ordenació territorial, d'acord amb la seua normativa específica i sempre que, per mitjà de les accions complementàries que corresponguen, no impliquen la dependència de l'ús del vehicle privat per a tot tipus de desplaçaments.
2. El planejament urbanístic i, en el seu desenvolupament, els projectes d'urbanització o d'un altre tipus destinats a condicionar l'espai urbà, tendiran a reforçar el paper dels carrers, les places, les avingudes i la resta d'elements semblants com a espais clau de la vida urbana, i es promourà la tranquil·litat del trànsit i es compaginarà l'atenció preferent per a vianants i, si és el cas, ciclistes, amb una adequada compatibilització amb la resta de modes de transport.
3. Els plans d'ordenació i instruments de planificació de competència municipal, hauran de dissenyar itineraris que permeten la realització de trajectes a peu en condicions de seguretat i comoditat per a conformar una xarxa que recórrega la ciutat i connecte els centres escolars i culturals, les zones comercials i d'oci, els jardins, els centres històrics i els servicis públics de concurrència i importància especials.


Article 7. Actuacions específiques en relació amb l'ús de la bicicleta
1. Correspon als ajuntaments desenvolupar el conjunt d'accions tendents a facilitar el desplaçament segur amb bicicleta dins dels seus respectius termes municipals, bé amb itineraris específics en aquells casos que concentren les majors demandes, bé per mitjà d'una adequada compatibilització amb altres usos del viari urbà.
2. Correspon a les administracions competents en carreteres i infraestructures de transport adoptar, de manera coordinada entre estes i amb els municipis, les mesures necessàries perquè els desplaçaments a peu o amb bicicleta entre els distints nuclis es puguen realitzar en condicions adequades de funcionalitat i seguretat. En les àrees metropolitanes i en aquelles zones on els nuclis estiguen particularment pròxims es desenvoluparà una xarxa específica per a estos fluxos de vianants i ciclistes. Les condicions de seguretat tendiran a evitar el risc i a aplicar mesures col·lectives de prevenció que eviten disminuir la llibertat i la comoditat de la circulació ciclista. Aquestes mesures afectaran, principalment, el comportament dels vehicles de motor i el disseny viari, sense imposar al ciclista o al seu vehicle, més limitacions que les que impose la llei de trànsit
3. Les administracions competents en les infraestructures lineals asseguraran la permeabilitat transversal dotant-les de passos en nombre suficient i de qualitat adequada per a afavorir la circulació de vianants i ciclistes, i s'establiran, respecte d'això, les línies de col·laboració que procedisquen amb la resta d'administracions concernides.
4. Es promourà la creació de sistemes públics de lloguer de bicicletes. Reglamentàriament es determinaran les normes de les targetes o títols que en permeten l'ús, afavorint la intermodalitat tant entre ells com amb els títols de transport, de cara a potenciar la intermodalitat i l'accés i la dispersió dels fluxos canalitzats pel transport públic mitjançant la bicicleta.

Article 8. Estacionament de bicicletes
1. Els edificis d'ús residencial de nova construcció hauran de preveure emplaçaments específics, segurs i resguardats, per a un nombre de bicicletes almenys igual al doble del nombre d'habitatges, en una ubicació que permeta l'accés còmode i fàcil des de la xarxa viària, d'acord amb el que reglamentàriament s'especifique.
2. Els edificis destinats a servicis públics es dotaran de suficients estacionaments per a bicicletes, llevat que això siga impossible donada la configuració o la ubicació de l'edifici on se situen, d'acord amb el que reglamentàriament s'establisca. Les corresponents ordenances municipals, a falta de pla de mobilitat o de previsió en el planejament urbanístic de desenvolupament, podran estendre esta obligació a altres servicis i als centres de treball.
3. Els centres escolars i universitaris, com també els centres hospitalaris, esportius, culturals, comercials i d'oci, i altres punts generadors de demandes importants de mobilitat, adoptaran les mesures necessàries per a impulsar l'ús de la bicicleta, tant mitjançant el desenvolupament d'accessos i estacionaments adequats, com mitjançant les accions internes formatives i difusores que resulten convenients.
4. Els nous estacionaments de vehicles de motor tindran un espai reservat a bicicletes, al menys, d'un 10% del total de places. Si es tracta d'estacionaments sotmesos a tarifa, les places s'ubicaran el més immediat possible als punts de control, i la tarifa aplicable serà proporcional a la de la resta de vehicles.
5. Els ajuntaments podran establir les mesures que corresponguen d'acord amb la normativa vigent perquè l'obligació assenyalada en el punt anterior s'estenga als estacionaments ja existents, i, en qualsevol cas, amb motiu de canvi o renovació de la titularitat concessional.
6. Les estacions de trens i autobusos de nova construcció tindran emplaçaments específics per a bicicletes en nombre suficient a la demanda potencial que hi haja. En els ja existents a l'entrada en vigor d'aquesta llei, es disposarà d'un termini de dos anys per a establir-los.


CAPÍTOL III
Plans de mobilitat

Article 9. Concepte i tipus
1. Els plans de mobilitat són els instruments que concreten, en un àmbit o implantació determinada, els objectius plantejats en esta llei, i en particular el gradual progrés cap a patrons més equilibrats de mobilitat, amb participació creixent dels modes no motoritzats i del transport públic. Estos plans definixen igualment les accions i estratègies que s'han d'emprendre amb vista a aconseguir estos objectius, i, per tant, serviran de marc de referència a la planificació concreta en matèria de servicis públics de transport, d'infraestructures i de la resta d'accions en relació amb el condicionament de l'espai urbà.
2. Els plans de mobilitat seran dels tipus següents:
a) Plans municipals de mobilitat.
b) Plans supramunicipals de mobilitat, d'àmbit comarcal o metropolità.
c) Plans de mobilitat d'elements singulars per la seua capacitat de generació o atracció de desplaçaments.

Article 10. Plans municipals de mobilitat
1. Els plans municipals de mobilitat inclouran una anàlisi dels paràmetres essencials que definisquen la mobilitat en el moment en què es formulen, els objectius en relació amb la seua evolució a mitjà i a llarg termini i aquelles determinacions necessàries per a aconseguir els objectius esmentats.
2. La definició de paràmetres i objectius assenyalats en el punt anterior s'acompanyarà dels indicadors que s'estimen pertinents en relació amb el volum total de desplaçaments i el seu repartiment modal, i els nivells associats de consums energètics, ocupació de l'espai públic, soroll i emissions atmosfèriques, i es particularitzaran les d'efecte hivernacle. L'evolució d'estos últims paràmetres tendirà a la seua reducció progressiva d'acord amb els ritmes i els límits que reglamentàriament s'establisquen en relació amb el desenvolupament de les polítiques energètiques i ambientals.
3. Les determinacions dels plans de mobilitat s'estendran al disseny i a les dimensions de les xarxes viàries i de transport públic, a les infraestructures específiques per a vianants i ciclistes, a les condicions de seguretat i eficàcia per a la circulació de vianants i ciclistes, al sistema d'estacionament i als aspectes de l'ordenació urbana rellevants a l'hora de determinar aspectes quantitatius i qualitatius de la demanda de transport, com ara les densitats urbanístiques, la integració d'usos, la localització de servicis i altres usos atractors de transport, i altres de semblants.
4. Els municipis de més de 20.000 habitants o aquells que tinguen una capacitat residencial equivalent formularan un pla municipal de mobilitat en el termini de quatre anys a partir de l'entrada en vigor d'esta llei.
5. Procedirà igualment en els municipis mencionats la redacció d'un pla municipal de mobilitat o la revisió de l'existent amb motiu de la formulació o revisió del Pla General, o quan s'introduïsquen en este modificacions rellevants en relació amb la demanda de desplaçaments en els termes que reglamentàriament s'establisquen. Esta obligació s'estendrà igualment als municipis de població inferior als 20.000 habitants en aquells casos en què l'instrument urbanístic corresponent preveja aconseguir l'esmentada capacitat residencial o creixements superiors al 50% de les unitats residencials, o del sòl per a activitats productives.

6. En el supòsit previst en el punt anterior, els plans de mobilitat es formularan conjuntament amb l'instrument urbanístic a què acompanyen, corresponent la seua aprovació definitiva a l'òrgan competent en relació amb l'instrument mencionat, amb un informe previ favorable de la conselleria competent en matèria de transports.
7. Els plans municipals de mobilitat seran sotmesos a informació pública en els termes que reglamentàriament s'establisquen, de conformitat, en qualsevol cas, amb el que establix la Llei 11/2008, de 3 de juliol, de la Generalitat, de Participació Ciutadana de la Comunitat Valenciana, i la seua normativa de desplegament. Després de la seua aprovació seran públics i l'administració que els promoga n'assegurarà la publicitat per mitjà de procediments telemàtics. Igualment establirà un sistema de seguiment dels seus indicadors, i es procedirà a la revisió del pla en el cas que s'advertisquen desviacions significatives sobre estes previsions, quan procedisca reformular els objectius inicials o amb motiu de qualsevol altra circumstància que altere significativament el patró de mobilitat.
8. Els ajuntaments tindran l'obligació de redactar plans de mobilitat en aquells àmbits concrets del seu terme municipal amb una problemàtica de mobilitat específica com ara centres històrics, zones de concentració terciària, estadis esportius, zones comercials, de turisme i d'oci nocturn, zones amb elevats fluxos de compradors o visitants, zones acústicament saturades i altres zones amb usos determinats com a transport, càrrega i descàrrega de mercaderies.
9. Les accions municipals en relació tant amb la mobilitat com amb la resta d'elements que la condicionen se cenyiran a l'estratègia marcada en els corresponents plans. Anualment l'ajuntament elaborarà i farà públic un informe sobre el grau d'avanç de les actuacions en este previstes i sobre la programació per a l'exercici següent.


Article 11. Plans comarcals i metropolitans de mobilitat
1. Les determinacions dels plans metropolitans i comarcals de mobilitat es formularan de manera anàloga als plans de caràcter municipal, si bé se centraran les seues determinacions en relació amb els desplaçaments interurbans i aquells fluxos principals de la demanda susceptibles de ser atesos pels servicis metropolitans de transport.

2. Els plans comarcals i metropolitans seran formulats per l'òrgan competent en matèria de mobilitat de la Generalitat de manera concertada amb els municipis inclosos en el seu àmbit, i a la vista tant dels plans de mobilitat d'estos municipis com de la planificació estatal i autonòmica en matèria de transport.
La conselleria competent en matèria de transport s'adaptarà als plans esmentats en la seua planificació d'infraestructures i servicis de transport, així com per a la programació de les seues actuacions.

Article 12. Plans de mobilitat de noves implantacions especialment rellevants
1. La implantació d'aquells usos, servicis o unitats residencials particularment rellevants en relació amb la seua capacitat de generació o atracció de demanda de desplaçaments serà precedida de la formulació d'un pla de mobilitat específic. En particular, procedirà la seua formulació en els casos següents:
a) Servicis públics de caràcter supramunicipal, entesos com aquells l'àmbit dels quals s'estenga fora del nucli on s'emplacen.

b) Àrees terciàries, esportives, comercials, hoteleres o d'oci que de forma unitària o conjunta superen els 10.000 metres quadrats.
c) Àrees residencials de més de 1.000 habitatges.
d) Àrees residencials de més de 200 habitatges quan es desenvolupen de manera independent dels nuclis urbans existents o impliquen una dimensió igual o major que la dels nuclis esmentats.
e) Àrees o instal·lacions destinades a l'activitat productiva on es prevegen més de 100 llocs de treball, llevat que es donen les circumstàncies de contigüitat assenyalades en el punt anterior.
2. Els plans de mobilitat referents a les implantacions assenyalades en el punt anterior avaluaran la demanda associada a la nova implantació, i indicaran les solucions amb vista a atendre-les degudament sota els principis de l'existència, en qualsevol cas, d'una connexió de vianants-ciclistes amb els nuclis urbans pròxims, i una participació adequada del transport públic en relació amb el conjunt de modes motoritzats.

3. De cara a assegurar l'accessibilitat a les implantacions assenyalades en els punts a i b de l'apartat 1, estes s'emplaçaran preferentment al costat de parades o estacions dels elements bàsics del sistema de transport públic de la Comunitat Valenciana o del municipi corresponent, i s'entenen com a tals els que simultàniament complisquen els tres requisits següents:
a) Freqüència adequada al menys d'un servici cada quinze minuts.

b) Capacitat suficient per a atendre almenys el 50% de la demanda de transport associada al nou desplaçament.
c) Un sistema de connexions que garantisca un temps d'accés raonable des del conjunt de l'àmbit de servici de la implantació considerada.

4. El pla de mobilitat proposarà les solucions adequades per a la connexió al sistema de transport públic, bé per mitjà de la modificació o prolongació de servicis ja existents, o bé per mitjà de la creació de servicis alimentadors, estacionaments dissuasoris i d'altres mesures semblants. Les propostes del pla inclouran les necessitats infraestructurals inherents a estes actuacions i una avaluació tant dels seus costos com de les compensacions de prestació de servici públic inherents en el cas que estes foren necessàries, que en els dos casos seran a càrrec del promotor de la nova implantació.

5. El pla de mobilitat inclourà, en els casos d'àmbits amb distàncies internes entre els seus elements de més de 1.000 metres o pendents superiors al 5% en una part significativa del seu viari, aquelles solucions específiques per als desplaçaments interns, de cara a poder assegurar l'habitabilitat d'estos àmbits a les persones que no disposen de vehicle privat.
6. Correspon a la conselleria competent en matèria de transport l'aprovació dels plans de mobilitat previstos en este article, aprovació que serà prèvia a l'atorgament de la llicència o aprovació del projecte o instrument d'ordenació que faça possible el desenvolupament de la implantació. El procediment es resoldrà en el termini màxim de dos mesos, amb un informe previ de l'ajuntament corresponent. En els casos en què concórrega alguna de les circumstàncies previstes en el punt 4, esta aprovació quedarà supeditada a la consolidació davant de l'Agència Valenciana de Mobilitat dels costos o de les compensacions en estes assenyalades, per a la qual cosa es podran utilitzar els procediments de depòsit, garantia, aval, cessió d'immoble amb valor de renda equivalent o un altre que es considere adequat. En cas d'incompliment per part del promotor del pla o de la resolució que l'aprove, l'Agència aplicarà estes quantitats al manteniment del servici públic o a l'execució de les obres previstes en el pla esmentat.
7. Els plans generals i la resta d'instruments d'ordenació prioritzaran la implantació en els sòls urbanitzables immediats a estacions o punts de parada del sistema bàsic de transport, d'aquells usos que impliquen majors nivells de demanda de transport i preferentment de servicis públics d'àmbit supralocal, i en segon lloc de grans equipaments comercials i d'oci.

Article 13. Plans de mobilitat d'implantacions singulars preexistents

1. Mitjançant una resolució motivada, l'autoritat competent en matèria de transport podrà instar els titulars dels centres assenyalats en els apartats a i b del punt 1 de l'article anterior que s'hagen implantat abans de l'entrada en vigor de la present llei, i que generen nivells especialment rellevants de mobilitat, que formulen un pla de mobilitat.

2. El pla de mobilitat assenyalarà aquelles mesures necessàries per a afavorir els desplaçaments no motoritzats i en transport públic, i diferenciarà aquelles que hagen d'abordar els titulars de les activitats, de les susceptibles de ser incorporades als programes d'actuació de les administracions concernides.
3. Correspon l'aprovació del pla de mobilitat en el supòsit previst en este article a l'autoritat que inste la seua formulació, després del corresponent període de concertació tant amb els titulars de les activitats com amb el municipi o els municipis on s'ubiquen.
4. Transcorreguts dos anys sense que s'haguera formulat el pla de mobilitat, correspondrà a l'administració competent en matèria de transport la seua formulació, aprovació i execució, i imputarà els costos d'estes accions als titulars de les activitats d'acord amb els procediments previstos en la legislació aplicable.

Article 14. Plans de mobilitat d'instal·lacions productives
1. Les instal·lacions productives o de servicis podran formular plans de mobilitat en relació amb els desplaçaments quotidians del seu personal, bé de forma individualitzada bé conjuntament en el si d'associacions esteses a àmbits o a sectors homogenis. Els plans mencionats es formularan de manera concertada amb les associacions d'usuaris, i una vegada aprovats es remetran a l'autoritat de transport corresponent als mers efectes del seu coneixement.
2. Les accions previstes en els plans de mobilitat d'instal·lacions productives podran incloure recomanacions sobre actuacions que s'han d'incloure en la programació d'actuacions de les administracions concernides en funció de les seues corresponents competències.

Article 15. Plans de mobilitat de centres de formació
1. Els centres de formació secundària o universitària de més de 500 estudiants disposaran d'un pla de mobilitat en relació tant amb els desplaçaments dels estudiants mencionats, com del personal docent i no docent. L'existència del pla esmentat serà facultativa en els centres que no aconseguixen la xifra abans assenyalada, i per a la seua elaboració se seguiran les especificacions previstes en els articles anteriors en relació amb els plans d'instal·lacions productives.
2. Els plans de mobilitat mencionats promouran especialment l'accés a peu, amb bicicleta i amb transport públic. Preveuran en este sentit tant les infraestructures necessàries en relació amb estacionament de bicicletes, accessos de vianants-ciclistes, connexions i parades per al transport públic etc., com les accions formatives i divulgatives destinades a promoure l'ús dels modes no motoritzats i del transport públic, tant en els seus desplaçaments d'accés al centre com en general.


CAPÍTOL IV
Drets i deures de la ciutadania en relació
amb la mobilitat i el transport públic

Article 16. Drets i obligacions
1. En relació amb la mobilitat, les persones que residisquen a la Comunitat Valenciana tenen dret a:
a) Optar pel mode que entenguen més adequat a les seues necessitats entre aquells que estiguen a la seua disposició.
b) Disposar del servici bàsic de transport públic amb independència del seu punt de residència.
c) Disposar d'alternatives segures, còmodes i de qualitat per als seus desplaçaments no motoritzats.
d) La prestació dels servicis de transport amb nivells adequats de qualitat i seguretat.
e) Disposar de la informació necessària per a triar el mode més adequat i planificar el desplaçament adequadament.
f) Presentar de forma gratuïta davant de l'autoritat de transport i els operadors les denúncies, les reclamacions i els suggeriments que estimen oportuns en relació amb el servici de transport públic.
g) Participar en la presa de decisions en relació amb la mobilitat d'acord amb els procediments que establix esta llei i en la resta de la normativa aplicable.
2. Els qui utilitzen els servicis de transport hauran de seguir les pautes de comportament i d'ús establides en esta llei i en la normativa que la desenvolupe, i, en qualsevol cas, s'observarà una actitud respectuosa cap a la resta de les persones usuàries i del personal de les empreses operadores, amb la seguretat i amb la qualitat ambiental dels diversos modes, i amb l'entorn.
3. Els drets i les obligacions de la present llei s'estenen a la totalitat de les persones amb independència de la seua edat o de les seues limitacions personals, en relació amb l'estricte compliment del que establix la Llei 9/2009, de 20 de novembre, de la Generalitat, d'Accessibilitat Universal al Sistema de Transports de la Comunitat Valenciana.


Article 17. Participació ciutadana
1. Assistix als ciutadans i a les ciutadanes el dret a conéixer i a participar en la planificació i regulació en matèria de mobilitat i transport, d'acord amb els instruments previstos en la normativa vigent.

2. Les administracions asseguraran la màxima divulgació i coneixement possible dels documents aprovats provisionalment o definitivament, per mitjà de la utilització de tots els procediments que estiguen en la seua mà i especialment per mitjà de la seua difusió a través d'Internet.
3. En els casos en què es considere necessari, l'administració formularà una enquesta pública prèvia a l'adopció de les seues decisions en matèria de planificació i regulació. A l'efecte obrirà un tràmit públic d'inscripció prèvia, després del qual sotmetrà les seues propostes a debat bé de manera directa bé per mitjà de mitjans telemàtics. Els resultats d'este procediment seran tinguts en compte per l'administració i la seua acceptació o denegació, que serà, en qualsevol cas, motivada, s'integrarà en l'expedient corresponent.
4. L'autoritat de transport competent podrà conformar, després del corresponent tràmit d'inscripció prèvia, panells d'usuaris i usuàries de servicis o zones determinades. Les persones inscrites en els panells seran consultades amb motiu dels canvis rellevants en els servicis, rebran informació directa de les alteracions que es consideren rellevants, i, almenys, una vegada a l'any seran convocades en assemblea.


Article 18. Obligacions dels operadors de transport
1. En tot transport públic de viatgers els danys que patisquen estos hauran d'estar coberts per una assegurança, en els termes que establisca la legislació específica sobre la matèria, en la mesura que els danys mencionats no estiguen coberts per l'asseguramça de responsabilitat civil de subscripció obligatòria prevista en la Llei de Responsabilitat i Assegurança en la Circulació de Vehicles de Motor.
2. Els operadors informaran degudament sobre els seus servicis. Informaran igualment de les alteracions d'estos en el termini més breu possible, així com de les mesures preses per a assegurar servicis alternatius sempre que això fóra possible.
3. El personal de les empreses operadores de transport proporcionarà als usuaris i a les usuàries tota la informació que demanen sobre els servicis i les seues alteracions, i, en qualsevol cas, aplicaran en el tracte normes de comportament semblants a les obligatòries per al personal funcionari. En qualsevol cas, el personal que per raó del seu lloc de treball tinga relació amb les persones usuàries haurà d'estar degudament identificat.
4. Els operadors facilitaran a les persones usuàries dels seus servicis la presentació i tramitació de queixes i reclamacions, a través dels mitjans telemàtics que reglamentàriament es determinen.
5. Els vehicles i les instal·lacions hauran de ser mantinguts en les millors condicions possibles de neteja i confort climàtic i sonor, i, en qualsevol cas, donaran estricte compliment al que establix el contracte d'operació de servici públic i la normativa aplicable.
6. Els operadors de transport interurbans facilitaran la intermodalitat amb la bicicleta i en permetran el trasllat en els vehicles, fins a un límit igual al 20% de places assegudes, com també les possibilitats de lloguer i estacionament en les estacions i baixadors. Esta obligació s'incorporarà a tots els contractes de servici públic de transport a subscriure des de l'entrada en vigor d'esta llei, com també als prèviament vigents en un termini de cinc anys. En els casos en què tal possibilitat siga tècnicament inviable s'arbitraran les solucions alternatives corresponents d'acord amb el que reglamentàriament s'establesca.


Article 19. Obligacions dels usuaris i de les usuàries del transport públic
1. Els qui utilitzen el transport públic hauran de disposar, durant l'estada en els vehicles i en resta d'instal·lacions del sistema que es determine, del corresponent títol de transport vàlid. L'estada en estos llocs sense la possessió del títol degudament cancel·lat/validat, en iniciar el viatge i/o a l'inici del transbord, podrà implicar l'aplicació d'un títol diferent, amb un import establit en les tarifes aplicables en la data dels fets, i en relació amb el perjuí públic que poguera suposar el comportament esmentat, i s'avaluaran els danys i perjuís ocasionats amb independència d'altres despeses i accions sancionadores, administratives, civils o d'una altra índole que procediren.
2. Els usuaris i les usuàries hauran d'atendre les indicacions del personal de l'operador de transport amb vista a garantir unes condicions adequades de prestació dels servicis.

Article 20. Fòrum de la Mobilitat de la Comunitat Valenciana
1. Es crea el Fòrum de la Mobilitat de la Comunitat Valenciana, com a òrgan de participació ciutadana en matèria de mobilitat, amb l'objecte d'analitzar l'evolució de la mobilitat i en particular el grau d'avanç en relació amb els objectius plantejats en esta llei, així com informar sobre els diversos instruments en esta previstos i promoure les accions addicionals que es consideren convenients en relació amb els objectius mencionats.
2. El Fòrum de la Mobilitat de la Comunitat Valenciana integrarà administracions, organitzacions empresarials, organitzacions sindicals, persones expertes en la matèria i associacions de consumidors i usuaris, així com altres actors socials i econòmics rellevants en relació amb la mobilitat, com ara empreses operadores de servicis, associacions de comerciants, associacions de persones amb mobilitat reduïda, etc.
3. La seua constitució, la formació i el funcionament seran regulats pel corresponent reglament. En tot allò no previst explícitament, caldrà ajustar-se a la regulació continguda en la Llei de Participació Ciutadana de la Comunitat Valenciana i en la seua normativa de desplegament.
4. Es reunirà, almenys, una vegada al semestre, i se sotmetrà a la seua consideració un informe sobre l'evolució de la mobilitat en el conjunt de la Comunitat Valenciana, així com tots aquells assumptes que es consideren convenients.
5. Podran crear-se fòrums de mobilitat en relació amb àmbits integrats específics, bé d'àmbit municipal o metropolità.

TÍTOL II
Transport de viatgers

CAPÍTOL I
El servici públic de transport

Secció primera
Tipus i planificació dels servicis de transport

Article 21. Transport de viatgers
1. A l'efecte d'esta llei, el transport de viatgers és el realitzat a càrrec de tercers contra la corresponent contraprestació econòmica.

2. Els transports de viatgers es classifiquen en:
a) Servici públic de transport, entés com a tal l'oferit a la ciutadania, d'acord amb un calendari i horari prèviament establits.

b) Servicis de transport de viatgers prestats de manera reiterada a col·lectius específics.
c) Transport discrecional de viatgers.
d) Servici de taxi prestat en turismes.
3. Els servicis de transport assenyalats en els apartats a, b i d del punt anterior es prestaran d'acord amb el que establix la present llei. Els servicis discrecionals de transport s'acomodaran al que establix la legislació estatal en la matèria.
4. La prestació de servicis de transport podrà efectuar-se per mitjà de sistemes ferroviaris, viaris o amb una combinació d'estos, segons siga més convenient.
5. No tindran la consideració de transport de viatgers, a l'efecte d'esta llei, els que es desenvolupen en recintes tancats o els que es realitzen exclusivament amb el caràcter d'atracció turística.

Article 22. El servici públic de transport. Fins i competències
1. Per mitjà de la prestació dels servicis públics de transport, les administracions públiques competents conformen una oferta integrada de mobilitat amb vista a assegurar a ciutadans i ciutadanes les seues opcions d'accés als servicis i equipaments, al treball, a la formació i a la resta de destinacions que se sol·liciten.
2. La Generalitat és l'autoritat de transport competent per a la provisió dels servicis públics de transport a la Comunitat Valenciana. L'exercici d'esta competència s'exercirà per mitjà de l'Agència Valenciana de Mobilitat.
3. Els ajuntaments són les autoritats de transport competents en la provisió de servicis públics de transport dins dels seus termes municipals, d'acord amb el que establix la legislació de règim local, el que preveu esta llei, la normativa que la desenvolupe i els instruments de coordinació que, d'acord amb la normativa mencionada, s'establisquen per a assegurar la integració del sistema de transports.
4. Les distintes administracions podran convindre la prestació conjunta dels servicis públics de transport, i delegar les seues competències en el cas que fóra convenient en l'Agència Valenciana de Mobilitat o en altres administracions locals o mancomunitats municipals.

5. Correspon a cadascuna de les autoritats de transport competents l'ordenació, la planificació, la gestió i la prestació dels servicis públics de transport, bé mitjançant operador intern, en l'accepció del Reglament CE 1370/2007, o mitjançant l'operador seleccionat d'acord amb la normativa aplicable.
6. La prestació dels servicis públics de transport que corresponguen a la Generalitat en virtut de delegació o comanda per part de l'administració general de l'Estat, o conveni previ amb altres comunitats autònomes, s'acomodarà al que preveu esta llei en el que no s'opose a la legislació de l'Estat, sense perjuí de la resta de legislacions que siguen d'aplicació.

Article 23. Pla de Transport Públic de la Comunitat Valenciana
1. El Pla de Transport Públic de la Comunitat Valenciana es definix com l'instrument d'ordenació general del sistema de transport en l'àmbit esmentat. El pla s'establirà de manera coordinada amb la planificació estatal i municipal, i es tindran en compte les estratègies i els plans de mobilitat vigents i la resta de planificacions territorials i sectorials.

2. Correspon al pla:
a) Determinar els nodes essencials del sistema de transport que correspondran als centres metropolitans, capçaleres comarcals i nuclis d'especial rellevància.
b) Definir les connexions essencials entre estos i les xarxes que en cada àmbit metropolità o comarcal asseguren un nivell adequat de cobertura per part del transport públic.
c) Indicar per a cada una de les connexions essencials el mode de transport aconsellable, i en relació amb això les necessitats en matèria d'infraestructures de transport.
d) Establir una distribució orientativa dels servicis amb vista a elaborar els projectes de servici públic de transport en cada zona o itinerari bàsic.
e) Fixar els criteris bàsics en relació amb els servicis de transport destinats a col·lectius específics i amb els servicis de taxi.
3. El pla serà formulat i aprovat per la conselleria competent en la matèria. Fins que no es produïsca la seua aprovació podran formular-se projectes de servici públic de transport d'acord amb els principis generals d'esta llei i els criteris assenyalats en els punts anteriors.

4. Podran formular-se plans zonals amb contingut semblant als assenyalats en els punts anteriors en aquells àmbits en què es considere convenient.
5. Les propostes del Pla de Transport Públic de la Comunitat Valenciana, així com les dels plans zonals, hauran de tindre en compte les determinacions establides per l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana.
6. Es promourà la participació ciutadana en l'elaboració del pla a través dels instruments continguts en la Llei 11/2008, de 3 de juliol, de la Generalitat, de Participació Ciutadana de la Comunitat Valenciana.


Secció segona
Projecte de servici públic de transports

Article 24. Definició i contingut essencial
1. Per mitjà del projecte de servici públic de transport es definixen els aspectes bàsics de prestació d'un determinat servici, i es permet la seua ulterior comanda o licitació, així com la coordinació amb altres servicis i el desenvolupament del tràmit d'informació pública.
2. El projecte de servici públic de transport podrà estendre's a un àmbit o itinerari determinat, a la creació o a l'extensió de línies dins de les xarxes existents, o a qualsevol altre element substancial que suplemente servicis que ja es prestaven amb anterioritat.
3. Correspon a l'administració competent en cada cas la formulació del projecte de servici públic de transport d'acord amb els criteris generals d'esta llei, i, si és el cas, amb els instruments de planificació de transport vigents en l'àmbit considerat.
4. Els operadors podran presentar a l'administració actuant propostes de projectes de servici públic de transports, que podran ser admeses o no per aquella en relació amb el seu interés públic. En el cas que s'optara per la seua formulació i ulterior licitació, el proponent inicial tindrà dret al reemborsament dels honoraris professionals corresponents a la proposta inicial en el cas que no fóra adjudicatari, dins dels límits que reglamentàriament s'establisquen, sempre que l'adjudicatari final no pertanya o estiga relacionat amb el mateix grup empresarial del proponent.

Article 25. Contingut específic
El projecte de servici públic de transport inclourà:
1. L'àmbit de prestació, que podrà ser definit en relació amb determinats itineraris, relacions entre nuclis o zones homogènies.

2. Els servicis que per formar part de les obligacions de servici públic tinguen la condició de bàsics.
3. Els servicis addicionals que han de ser prestats per l'operador sense cap compensació.
4. Els límits i les condicions dels servicis suplementaris que puguen ser prestats per decisió de l'operador.
5. Les condicions d'exclusivitat amb què es presten els servicis.

6. Les determinacions referents als títols de transport, propis o integrats, i al seu corresponent marc tarifari, d'acord, en qualsevol cas, amb allò que s'ha indicat en el següent article.
7. Les estipulacions en relació amb terminals, horaris, informació i altres aspectes que siguen necessaris per a la coordinació amb altres servicis de transport.
8. La informació necessària en relació amb les infraestructures que hagen d'utilitzar-se i, si és el cas, els peatges, els cànons o els lloguers que hagen de ser abonats per l'operador.
9. El règim de coordinació amb altres servicis de transport.
10. La compensació màxima de servici públic que corresponga a l'operador, així com el procediment objectiu i transparent sobre la base del qual s'ha de calcular esta compensació en el cas que procedisca. La compensació no podrà excedir la incidència financera neta derivada de l'execució de les obligacions de servici públic en els costos i els ingressos de l'operador, i es tindran en compte els ingressos corresponents conservats per l'operador de servici públic, i l'existència d'un benefici empresarial raonable.
11. L'estudi econòmic financer que acredite la viabilitat del servici d'acord amb la demanda i els ingressos tarifaris previstos, les compensacions per prestació de servici públic, i els altres ingressos que procedisca considerar.
12. Les condicions de qualitat en la prestació dels servicis, i s'indicaran tant els requisits mínims com els nivells idonis i, si és el cas, les variacions en més o en menys del règim de compensacions assenyalat en el punt anterior en relació amb el grau de compliment de l'objectiu mencionat.
13. Les característiques dels vehicles o de les unitats ferroviàries o tramviàries adscrites al servici, on s'indica igualment si estos han de ser propietat de l'operador o si són proporcionats per l'administració. S'indicarà igualment si han d'estar adscrits en exclusiva a la prestació dels servicis, les condicions de manteniment, i si procedix o no la seua adquisició per part de l'administració actuant al final del termini del contracte.
14. Els mitjans tècnics i els altres requisits de caràcter laboral i organitzatiu que es consideren imprescindibles per a la prestació del servici.
15. Les instal·lacions i els servicis addicionals que ha de prestar l'operador, tant en matèria d'informació a l'usuari i altres que siguen d'interés, així com, si és el cas, l'obligació de l'ús d'estacions o terminals de viatgers.
16. El termini total de prestació dels servicis, així com, si és el cas, els terminis parcials corresponents a fases successives d'ampliació o modificació d'estos.
El projecte identificarà els elements bàsics de prestació del servici, i els diferenciarà d'aquells que poden ser ampliats o millorats en el transcurs del termini contractual.
El projecte inclourà igualment aquelles determinacions addicionals que reglamentà-riament es determinen, així com aquelles altres que siguen pertinents per al compliment dels seus fins.
17. Els aspectes de caràcter ambiental dels mitjans de transport i el seu impacte.

Article 26. Tramitació
1. El projecte de servici públic de transport serà aprovat inicialment per l'administració competent i sotmés a informació pública i informe de la resta d'administracions afectades. Es donarà igualment trasllat a altres operadors afectats, bé per la coincidència de servicis o zones afectades, o per les necessitats coordinació establides, així com, si és el cas, als concessionaris d'obra pública que pogueren estar afectats pels nous servicis.
2. Conclòs el període d'informació pública i informe institucional, es procedirà a l'aprovació del projecte i a la seua licitació o comanda, segons siga procedent.
3. Una vegada produïda l'aprovació precedent, el document resultant de servici públic de transports serà publicat per mitjà de procediments telemàtics i traslladat a tota la resta administracions afectades. En el cas que el procediment de licitació admeta variacions sobre aspectes no substancials, la publicació es diferirà a l'adjudicació del contracte i a l'aprovació definitiva del projecte i s'hi inclouran les variacions derivades de l'adjudicació mencionada.

Article 27. Termini
1. La duració dels contractes de servici públic serà limitada i no podrà superar deu anys per als servicis d'autobús o autocar, i quinze anys per als servicis de transport de viatgers per ferrocarril o altres modes ferroviaris.
La duració dels contractes de servici públic relatius a diversos modes de transport es limitarà a quinze anys si els transports per ferrocarril o altres modes ferroviaris representen més del 50% del valor dels servicis en qüestió.
2. En cas necessari, i tenint en compte les condicions d'amortització dels actius, la duració del contracte de servici públic podrà prolongar-se, com a màxim, durant la meitat del període original, si l'operador de servici públic aporta elements de l'actiu que siguen al mateix temps significatius en relació amb la totalitat dels actius necessaris per a prestar els servicis de transport de viatgers objecte del contracte de servici públic, i que estiguen relacionats predominantment amb estos.


Article 28. Publicitat
1. Cada autoritat competent farà públic una vegada a l'any, en la forma que es determine reglamentàriament un informe global sobre els contractes de servici públic de transport adjudicats, i s'indicaran per a cada un d'estos les seues característiques essencials.
2. Les administracions competents faran pública, per mitjà d'anunci en el Diari Oficial de la Unió Europea, la seua intenció d'adjudicar directament contractes de servici públic de transport, llevat que els contractes mencionats suposen menys de 50.000 km anuals de servicis de transport. L'anunci inclourà les dades de l'administració concedent i les característiques bàsiques del servici.

Secció tercera
Contractació dels servicis públics de transport

Article 29. El contracte de servici públic de transport
1. La prestació del servici de transport serà duta a terme per un operador vinculat a l'administració pel corresponent contracte de servici públic de transport. La prestació del servei de transport serà duta a terme per un operador intern dels definits en el Reglament CE 1370/2007 o per un operador vinculat a l'administració pel contracte corresponent de servei públic de transport.

2. El contracte de servici públic de transport establirà les obligacions de servici públic, aquells altres servicis que poden ser prestats per l'operador, i el règim inherent de compensacions i de drets d'exclusivitat que, si és el cas, corresponguera.
3. El contracte podrà establir un marc de tarifes màximes, que tindran la consideració d'obligació de servici públic quan siguen inferiors a les derivades dels costos del servici i que, per tant, donaran lloc a les compensacions previstes en els punts anteriors.

Article 30. Formes de prestació
1. Una vegada aprovat el projecte de servici públic de transport, i d'acord amb el que preveu el Reglament 1370/2007 del Parlament Europeu i del Consell, sobre els servicis públics de transport per ferrocarril i per carretera, l'autoritat de transport optarà per:
a) Adjudicar el contracte de manera directa a empresa o entitat pública d'esta dependent.
b) Licitar l'operació del servici d'acord amb el que preveu esta llei i la legislació bàsica de contractació del sector públic.
2. Amb caràcter excepcional, l'administració actuant podrà prestar els servicis amb mitjans propis, sense que això siga obstacle per al compliment dels requisits generals establits en la normativa aplicable en matèria de transports discrecionals.

Article 31. Formes d'adjudicació i modalitats de contractació
1. La contractació dels servicis públics de transport assenyalada en l'apartat b del punt 1 de l'article anterior es realitzarà amb caràcter general per mitjà de la modalitat de concessió, per la qual l'operador gestionarà el servici al seu risc i ventura. No obstant això, l'autoritat de transport podrà emprar la resta de modalitats de contractació de servicis públics previstes en la legislació de contractació del sector públic quan així ho aconselle l'interés general.
2. L'adjudicació del contracte de servici públic de transports es realitzarà pel procediment obert o restringit, excepte en els casos en què, d'acord amb allò que s'ha indicat en els punts següents, s'opte pel procediment negociat o l'adjudicació directa.
3. Procedirà l'adjudicació del contracte de servici públic de transports pel procediment negociat en aquells supòsits prevists en la legislació de contractació del sector públic, i en particular en aquells casos en què no puga promoure's la concurrència, com també en els que les despeses de primer establiment no superen els 500.000 euros i el termini de durada dels quals siga inferior a 5 anys. Igualment podrà aplicar-se el dit procediment, per tràmit d'urgència, en els casos en què es produesca la renúncia o l'abandó de la prestació del servici i no puga promoure's un altre procediment d'adjudicació en els terminis necessaris per a poder assegurar la continuïtat del servici. En aquest últim cas, els contractes seran precedits de l'elaboració d'un projecte simplificat, que podrà ser eximit del tràmit d'informació pública, i tindran una durada que no podrà superar dos anys.
4. Podran adjudicar-se directament els contractes menors de prestació de servici públic de transport en què la contraprestació per les obligacions de servici públic no superen els 18.000 euros i sempre que tinguen una duració inferior a un any i suposen una oferta inferior als 300.000 Vh-km.
5. L'òrgan de contractació podrà tindre en compte variants o millores sempre que esta possibilitat s'haja previst expressament en el plec de clàusules administratives particulars.
6. La selecció de l'adjudicatari es realitzarà d'acord amb la valoració dels diversos criteris establits en el plec de clàusules administratives particulars, entre les quals necessàriament figurarà el valor de les compensacions econòmiques corresponents a les obligacions de servici públic.
7. Les empreses operadores de transport hauran d'estar en possessió dels títols habilitants per a la prestació de servici de transport discrecional per carretera, de transport ferroviari, o els dos, segons siga procedent.

Article 32. Execució del contracte de servici públic de transport
1. El contracte de prestació de servici públic de transport s'executarà d'acord amb el projecte aprovat, les clàusules administratives generals i particulars i allò que s'ha indicat en el document de condicions concretes de prestació del servici a què fa referència este article.

2. L'autoritat de transports nomenarà un tècnic competent director del servici. Correspondrà al director del servici vetlar per la seua prestació d'acord amb el que preveu la legislació aplicable i el contracte. Li correspondrà igualment formalitzar la documentació necessària que acredite la prestació de les obligacions de servici públic prèviament a l'abonament de les compensacions previstes.
3. Després de la subscripció del contracte de prestació de servici públic de transport, l'operador elaborarà en el termini d'un mes un document en què fixe les condicions concretes de prestació del servici, com ara els horaris de les diverses expedicions o les freqüències de cada interval horari, el marc tarifari, els vehicles concrets adscrits a la prestació dels servicis, els punts de parada les mesures adoptades per a garantir l'accessibilitat als vehicles i en les parades i altres de similars. El document esmentat serà aprovat pel director del servici, llevat que els seus punts no siguen concordants amb el contracte i amb l'interés públic, i en este cas requerirà a l'operador perquè s'esmenen les deficiències observades en el termini addicional d'un mes.
4. L'aprovació del document de condicions concretes de prestació del servici de transport serà condició prèvia per a l'inici dels servicis.

5. El document podrà ser modificat cada vegada que siga convenient per a adaptar la prestació d'estos servicis a la demanda i a l'interés públic, i sempre que estes variacions no alteren les condicions del contracte.
6. La informació donada a les persones usuàries sempre serà concordant amb el document de condicions concretes de prestació del servici. El seu contingut serà traslladat als ajuntaments afectats tant en ocasió de la seua aprovació, com de les ulteriors modificacions.
7. L'increment d'expedicions o la implantació de noves parades que no impliquen trànsits addicionals en els termes que es definesquen reglamentàriament es tramitarà d'acord amb el que preveu este article, sempre que no suposen una modificació del contracte.
8. Els aspectes de l'operació no regulats en el contracte o el document de condicions concretes de prestació del servici podran ser establits per l'operador de manera que el servici de transport puga prestar-se en les millors condicions possibles.

Article 33. Utilització de mitjans de tercers i subcontractació
1. L'operador de transport podrà utilitzar mitjans materials propis o de tercers, dins dels límits que respecte d'això establisca el corresponent contracte i sempre que es complisquen les especificacions de qualitat previstes en este.
2. La subcontractació de determinats servicis a tercers s'acomodarà al que preveu esta llei, en el reglament que la desenvolupe i en la normativa de contractació del sector públic. En qualsevol cas, els prestadors hauran d'estar en possessió dels títols habilitants necessaris.
3. L'empresa operadora podrà subcontractar igualment la prestació de determinats servicis a taxis dotats de l'autorització corresponent quan l'interès públic així ho aconselle, i amb la modificació prèvia corresponent del document de condicions de prestació del servici. En aquest cas el règim aplicable als viatgers serà el del contracte de servici de transport públic pel que fa a títols, tarifes i la resta de característiques, correspondrà al titular de l'autorització de taxi la retribució que acorde amb l'operador.

Article 34. Modificació dels contractes de servici públic de transports

1. Els contractes de prestació de servici públic de transports es podran modificar d'acord amb el que s'establix en esta llei i en la reguladora de la contractació del sector públic. No tindran el caràcter de modificació de contracte les variacions en les condicions concretes de prestació del servici, que es tramitaran i s'aprovaran d'acord amb el que establix l'article 32.
2. Serà condició prèvia necessària per a la modificació del contracte aprovar la modificació del projecte de servici públic de transports.

3. La modificació podrà consistir en l'ampliació dels nuclis o de les relacions servits sempre que a la vista de l'entitat de l'oferta de transport no semble convenient la formulació i licitació d'un nou projecte independent de prestació de servici públic de transport.

4. Serà motiu de modificació del contracte de prestació de servicis de transport l'aprovació i adjudicació d'altres contractes que puguen alterar les seues condicions essencials com ara la coincidència de trànsits o altres de similars. Estes modificacions, que es tramitaran i s'aprovaran d'acord amb el que preveu este article, incorporaran, si és el cas, una nova formulació de l'estudi econòmic, de les obligacions de servici públic i de les compensacions que respecte d'això procedisquen.
5. En el cas que es produïsquen variacions substancials de la demanda que no tinguen un caràcter conjuntural, es procedirà a modificar el projecte de servici públic de transport i a la consegüent adequació dels servicis, i procedirà, si és el cas, igualment la redefinició de les obligacions de servici públic i les corresponents prestacions. En el cas que estes modificacions foren de l'entitat que alteraren les condicions essencials del contracte, procedirà el seu rescat i la nova licitació dels servicis.

6. Les modificacions dels contractes podran tindre caràcter temporal o definitiu, fins al termini de l'acabament del contracte. En el primer cas les variacions s'estendran pel termini de les circumstàncies que les justifiquen.
7. L'administració, d'ofici o a instàncies dels operadors, podrà unificar diversos servicis públics de transport si així ho aconsella l'interés general. Una vegada aprovada esta unificació, es podrà optar per adjudicar el contracte resultant a l'operador constituït pels prestadors dels servicis preexistents, o per la resolució i nova licitació dels contractes.

8. En casos en què no s'estime convenient la unificació de servicis públics de transport prevista en el punt anterior, els operadors de diferents servicis públics de transport amb punts de contacte entre si podran establir un contracte de col·laboració a fi de solapar els servicis esmentats, de manera que puguen prestar-se de forma conjunta i evitar el transbord de viatgers. Estos contractes de solapament estaran subjectes a autorització per part de l'administració o les administracions competents en els servicis afectats i no podran incloure nous trànsits que tinguen reconeguts altres servicis públics de transport

Article 35. Extinció dels contractes de servici públic de transports

1. Els contractes de servici públic de transports s'extingiran per compliment o per resolució.
2. Les causes de resolució són les següents:
a) Incompliment de les condicions essencials del contracte.
b) La mort o la incapacitat sobrevinguda de l'empresari individual o l'extinció de la personalitat jurídica de l'empresa gestora del servici, llevat que es produïsca la transmissió d'estes en els termes que es determinen en la legislació de contractes del sector públic. No es considerarà que s'ha produït l'extinció de l'empresa quan canvie simplement la seua forma jurídica, però es mantinga aquella en els seus aspectes econòmic i laboral.
c) La declaració de concurs o la declaració d'insolvència en qualsevol altre procediment, o circumstàncies que impedisquen el normal compliment del contracte.
d) El mutu acord entre l'administració i l'operador.
e) La demora en el compliment dels terminis per part del contractista.
f) La demora superior a sis mesos per part de l'administració en l'entrega al contractista de la contraprestació o dels mitjans auxiliars als quals es va obligar segons el contracte.
g) La supressió o el rescat del servici per raons d'interés públic.

h) La impossibilitat de l'explotació del servici com a conseqüència d'acords adoptats per l'administració després del contracte.

i) Renúncia de l'operador en els casos legalment o reglamentàriament previstos.
j) Pèrdua dels títols habilitants necessaris per a la prestació del servici.
k) Unificació de diverses concessions d'acord amb el que establix l'article precedent.
l) Les establides expressament en el contracte.
3. A l'acabament del contracte de servici públic de transport, este podrà ser prorrogat excepcionalment pel temps necessari perquè es produïsca l'adjudicació a l'operador següent, temps que, en cap cas, podrà superar l'any.

Article 36. Rescat i renúncia
1. L'administració, per raó d'interés públic, podrà donar per conclòs el contracte de servici públic de transport abans de l'acabament del termini contractual. Excepte en els casos en què este es produïsca com a sanció dins d'un procediment de caducitat del contracte, l'operador tindrà dret a la indemnització que procedisca d'acord amb el que establix el mateix contracte i la normativa reguladora de la responsabilitat patrimonial de l'administració.
2. L'operador podrà renunciar a la prestació del servici comunicant-ho amb una antelació mínima d'un any, llevat que el contracte establisca un termini diferent.
3. En el supòsit previst en el punt anterior, així com en els altres supòsits d'extinció del contracte, l'administració adoptarà les mesures necessàries per a la prestació del servici mentre no es produïsca una nova adjudicació. Procedirà igualment la intervenció de l'administració en els termes assenyalats en el punt anterior quan es produïsca un abandonament parcial del servici.

Secció quarta
Títols de transport

Article 37. Títols de transport
1. Les persones que utilitzen els servicis han d'estar proveïdes del corresponent títol, que podrà ser propi de l'operador o integrat.
2. S'entén com a títols de transport integrats els emesos per una autoritat de transport bé de manera directa bé per mitjà de tercers, i que permeten l'accés a diversos servicis de transport prestats per un operador o més d'un.
3. L'expedició dels títols de transport integrats podrà ser duta a terme de manera directa per l'autoritat de transport, per operadors de transport o per altres empreses contractades a l'efecte per l'autoritat de transport.

Article 38. Suport dels títols de transport
1. Els títols de transport podran tindre suport físic, magnètic o telemàtic en els termes que reglamentàriament s'establisquen, sempre que estiguen garantits adequadament els drets de les persones usuàries i de les empreses operadores.
2. Els suports dels títols de transport de les diverses autoritats i operadors que presten servici a la Comunitat Valenciana, així com els corresponents equips fixos o embarcats, s'adequaran a les normes d'interoperativitat que establisca l'Agència Valenciana de Mobilitat.


Article 39. Tarifes
1. Els títols propis de l'operador estaran sotmesos a les tarifes màximes establides per l'administració, excepte en aquells supòsits en què, d'acord amb esta llei i amb el reglament que la desenvolupe, puguen ser establides excepcionalment pel mateix operador.
2. La retribució de l'operador en relació amb els viatgers proveïts de títols d'integració serà l'establida en el contracte de servici públic de transport. Les autoritats de transport podran establir nous títols d'integració, i fixar en este cas la contraprestació a l'operador de manera que no s'alteren les condicions econòmiques inicials de prestació del contracte. Estes compensacions i les altres condicions d'expedició i ús dels títols seran fixades per mitjà del corresponent acord que tindrà efectes semblants al contracte de prestació de servicis de transport.

3. L'autoritat de transport revisarà amb una periodicitat, almenys, anual les tarifes i les compensacions assenyalades en els punts anteriors d'acord amb l'evolució dels costos i de les circumstàncies de la demanda. En el cas que estes revisions no foren concordants amb l'evolució dels costos o amb els acords assenyalats en els punts anteriors, es procedirà a establir, incrementar o minorar la corresponent compensació per servici públic.
4. Les tarifes dels títols propis o integrats es podran establir amb caràcter zonal, en relació amb la distància, o per mitjà d'un altre procediment que es considere adequat. Seran públiques i no discriminatòries.
Les autoritats de transport i els operadors, amb un informe previ favorable de les primeres, podran subscriure acords amb altres òrgans administratius o amb diferents administracions amb la finalitat que determinats col·lectius amb condicions socials específiques tinguen reduccions en les tarifes percebudes. Estos acords fixaran les compensacions que permeten mantindre les condicions econòmiques inicials del contracte de servici públic de transport.

CAPÍTOL II
Altres transports de viatgers

Article 40. Servicis de transport reiterat per a col·lectius específics
1. Tindran la consideració de servicis de transport reiterat per a col·lectius específics, a què fa referència l'apartat 2.b de l'article 21, aquells que, suposant una oferta permanent de transport, se cenyisquen a atendre les necessitats concretes d'un col·lectiu determinat, homogeni i específic d'usuaris i usuàries, caracteritzat perquè l'origen o la destinació siga un determinat servici, centre de formació, oci o treball, edifici o conjunt d'edificis. En particular, tindran esta consideració el transport escolar, universitari, laboral, de persones usuàries de servicis socials o d'una determinada instal·lació d'oci, i semblants.

2. Els servicis de transport públic d'ús específic es prestaran d'acord amb el contracte que respecte d'això subscriguen, d'una banda, l'empresa operadora i, d'una altra, la persona jurídica o entitat organitzadora dels servicis o les persones usuàries d'estos. Reglamentàriament es determinaran les condicions i els requisits per a l'establiment i la intermediació dels servicis mencionats. Llevat que l'entitat contractant siga una entitat de dret públic, el contracte mencionat tindrà el caràcter de privat. En qualsevol cas, en este s'identificaran els drets i les garanties que corresponen als usuaris i les responsabilitats de cada una de les parts amb vista al compliment de la normativa específica en matèria de transports i la resta que siga aplicable.
3. Els servicis de transport públic d'ús específic podran ser prestats de manera directa per empreses o entitats a aquelles persones usuàries relacionades amb l'activitat principal que desenvolupen. En este cas, les empreses o entitats esmentades hauran de complir els requisits assenyalats en la legislació estatal per al transport privat complementari de viatgers.
4. La prestació dels servicis de transport públic de viatgers d'ús específic està sotmés a autorització prèvia, en la qual s'identificarà el conjunt d'usuaris a què està destinat el servici, els itineraris i les altres característiques bàsiques del servici. Correspondrà atorgar esta autorització a l'òrgan competent de la Generalitat, excepte en els casos en què no excedisca dels límits d'un terme municipal, i en este cas correspondrà al corresponent municipi.
5. El règim tarifari dels servicis de transport públic de viatgers d'ús específic serà el fixat en el contracte escrit establert per les parts. En qualsevol cas, haurà d'existir un títol de transport o qualsevol altre mitjà d'acreditació que permeta exercir a l'usuari els seus drets en relació amb el règim d'assegurament, condicions de prestació o altres de similars.

6. El prestador dels servicis de transport públic de viatgers d'ús específic haurà d'estar en possessió, en qualsevol cas, del títol habilitant per a la prestació de servicis, d'acord amb la normativa estatal aplicable en matèria de transport discrecional, o, si és el cas, privat complementari.
7. El contracte per a la prestació dels servicis assenyalats en el present article contindrà una referència expressa al fet que els seus efectes queden supeditats a l'autorització assenyalada en aquest mateix article.

Article 41. Transport discrecional i arrendament
1. Tindran la consideració de transport discrecional de viatgers, en els termes assenya-lats en l'apartat 2.c de l'article 21, els que no suposen una oferta permanent de transport i estiguen destinats a un col·lectiu específic d'usuaris.
2. El transport discrecional de viatgers es prestarà d'acord amb la normativa estatal aplicable.
3. L'arrendament de vehicles de qualsevol tipus es regirà per la normativa estatal aplicable, excepte en els casos en què es preste un servici de transport per no ser conduïts pels usuaris, i en este cas s'aplicarà el que establix l'article següent.

Article 42. Transport públic de viatgers amb vehicles turisme de característiques especials
1. El transport de viatgers en vehicles de turisme amb unes condicions especials quant al nivell de representativitat o altres característiques excepcionals, clarament diferenciats de la resta pel preu, les prestacions mecàniques, les característiques físiques, etc., amb origen o destinació a la Comunitat Valenciana, s'adequarà al que hi ha assenyalat en la legislació estatal en la matèria, al que hi ha establert en aquesta llei i al que hi ha disposat en l'autorització administrativa corresponent.
2. Per mitjà d'un estudi específic de demanda, s'establirà la dimensió global de la flota necessària per a la prestació dels servicis.




CAPÍTOL III
Servici de taxi

Secció primera
Concepte, ambit d'aplicació i competències. Definicions

Article 43. Objecte, àmbit d'aplicació, règim jurídic i principis
1. L'objecte del present capítol és regular la prestació del servici de taxi, que s'entenen, a l'efecte d'esta llei, el transport públic discrecional de viatgers amb vehicles amb una capacitat igual o inferior a les nou places inclosa la del conductor, realitzat per compte d'altri, per mitjà del pagament d'un preu, en el territori de la Comunitat Valenciana.

2. La prestació del servici de taxi es regirà per la present llei i per les normes de la Generalitat que l'afecten.
3. La prestació del servici de taxi se sotmet als principis següents:

a) Intervenció administrativa per a garantir un nivell de qualitat adequat en la prestació d'este servici de transport públic.
b) Competència limitada en el sector i establiment de tarifes obligatòries dirigits a assegurar l'equilibri econòmic de l'activitat i la suficiència del servici, que es prestaran per mitjà de titulars que operen al seu risc i ventura habilitats a l'efecte per l'administració.
c) Respecte als drets dels usuaris.
4. Les necessitats de servici públic es podran establir en termes de disponibilitat temporal o espacial del servici, d'atenció de col·lectius determinats, o de l'èxit de nivells mitjans de qualitat. L'evolució inadequada dels paràmetres que respecte d'això es fixen donarà lloc a les accions administratives corresponents de l'administració competent i, si és el cas, a la redefinició del contingent total en l'àmbit considerat, o a l'establiment de noves autoritzacions centrades en la prestació dels servicis inadequadament atesos. Aquestes autoritzacions noves s'atorgaran per temps indefinit.
5. Els vehicles dotats d'autorització expedida d'acord amb el que establix esta llei podran efectuar servicis amb origen dins de la Comunitat Valenciana i destinació en punts situats fora d'esta, d'acord amb la normativa estatal i de la Unió Europea que siga d'aplicació. En estos casos, s'aplicarà el contingut d'esta llei en tots aquells aspectes que no contravinguen les legislacions estatals o regionals que pogueren ser d'aplicació en raó del territori travessat.


Article 44. Competències i àrees funcionals
1. Amb caràcter general, correspon a la Generalitat l'exercici de les competències administratives en relació amb el servici de taxi, i en particular l'establiment de la seua normativa, la determinació en cada àmbit i la circumstància del nombre màxim d'autoritzacions, el seu atorgament, l'anul·lació i el visat, la definició del marc tarifari, l'acreditació, per mitjà del procediment establit, de l'aptitud dels conductors i l'exercici de les labors inspectora i sancionadora.
2. La prestació del servici de taxi s'ordenarà per mitjà de la delimitació d'àrees funcionals caracteritzades per la possibilitat d'iniciar servicis en qualsevol dels seus punts, i per l'existència d'un marc tarifari homogeni per a totes les autoritzacions en estes residenciades. Les àrees funcionals esmentades es podran circumscriure a un sol municipi, o tindre el caràcter d'àrees de prestació conjunta quan comprenguen més d'un municipi. La delimitació de les àrees de prestació conjunta s'efectuarà d'acord amb els criteris d'interés públic de cara a atendre degudament les necessitats del servici públic i, en qualsevol cas, amb un informe previ dels ajuntaments, de les associacions representatives del sector i de les associacions de consumidors i usuaris, tot això en els termes que reglamentàriament s'establisca.
3. Per raó d'interès públic i amb un informe previ dels ajuntaments afectats, de les associacions representatives i de les associacions de consumidors i usuaris, la Generalitat podrà fixar les condicions específiques en què les autoritzacions residenciades en una determinada àrea funcional puguen prendre servici en altres àrees funcionals.
4. Les competències en matèria de servici de taxi de la Generalitat seran exercides per mitjà de l'Agència Valenciana de Mobilitat. No obstant això, en els municipis de més de 20.000 habitants no integrats en àrees de prestació conjunta, estes competències continuaran sent exercides pel corresponent ajuntament, i correspondran en este sentit les funcions assenyalades en el punt 1.
5. La Generalitat i els ajuntaments podran acordar la comanda de les competències que corresponen a la primera a un ajuntament o una agrupació d'estos.
6. En aquells casos en què, d'acord amb el que establixen els punts anteriors, exercisca la competència en matèria de taxi el corresponent ajuntament, podran elaborar-se i aprovar-se les corresponents ordenances municipals reguladores de la prestació del servici, amb subjecció al que establix la llei i les seues normes de desplegament.

Article 45. Condicions generals de prestació del servici
1. Amb caràcter general, la prestació del servici s'efectuarà per mitjà de vehicles de turisme amb un màxim de cinc places inclòs el conductor. Excepcionalment els vehicles podran ser de fins a nou places, quan es tracte de vehicles adaptats i en aquells altres supòsits en què l'interés públic així ho justifique. Reglamentàriament podran establir-se condicions objectives per a les autoritzacions de vehicles de més de nou places.
2. La prestació de servici s'efectuarà a petició de l'usuari, bé de manera directa, bé per mitjà d'un centre d'atenció a l'usuari.

Secció segona
Títols habilitants per a la prestació del servici de taxi

Article 46. Autoritzacions de taxi
1. La prestació del servici de taxi estarà sotmesa a l'obtenció prèvia de la corresponent autorització atorgada per l'òrgan competent.

2. Les autoritzacions s'atorgaran exclusivament a les persones físiques que tinguen els requisits exigits per la present llei. Les autoritzacions s'atorgaran per mitjà de concurs i de conformitat amb els procediments establits, a les quals podran concórrer les persones que acrediten el compliment dels requisits mínims establits en esta llei i la resta d'accessoris que es fixen reglamentàriament, així com en la convocatòria corresponent. En els concursos es valorarà especialment l'experiència laboral prèvia en el sector.
3. Cada autorització estarà referida a un vehicle concret identificat per la seua matrícula, sense perjuí d'altres dades que siguen exigibles.
4. Amb caràcter general, cada persona serà titular d'una única autorització. Reglamentàriament es determinaran les condicions d'acumulació de més d'una autorització en un sol titular, exclusivament en les àrees de prestació conjunta que tinguen més d'1.000 llicències, que no podran excedir el 15% del total d'autoritzacions en la dita àrea.
5. L'increment o la disminució del nombre d'autoritzacions en un mateix àmbit funcional ha de ser justificat per l'administració competent, en un estudi previ que dispose dels requisits que es determinen reglamentàriament, amb un informe previ dels ajuntaments afectats, de les associacions professionals i d'usuaris.

Article 47. Creació de noves autoritzacions
1. En els supòsits en què siga un ajuntament a qui competisca l'emissió de les corresponents autoritzacions, el tràmit s'adequarà al que establix l'article 46.2, sense perjuí de la normativa de règim local que siga d'aplicació.
2. L'ampliació del nombre d'autoritzacions serà precedida de l'estudi assenyalat en el punt 5 de l'article anterior, informat favorablement per la l'Agència Valenciana de Mobilitat, estudi que analitzarà, en qualsevol cas, la possibilitat de millora del servici per mitjà de la creació d'una àrea de prestació conjunta.
3. En el cas que l'informe assenyalat en el punt anterior siga desfavorable, l'ajuntament podrà prosseguir el tràmit i atorgar l'autorització corresponent, si bé esta s'entendrà circumscrita a l'àmbit municipal, no s'habilitarà per a la realització del transport interurbà.

Article 48. Requisits per a l'obtenció de l'autorització
Per a l'obtenció i atorgament de les autoritzacions per a la prestació del servici de taxi, serà necessari acreditar davant de l'òrgan competent el compliment dels requisits següents:
1. Tindre la nacionalitat espanyola o d'un estat membre de la Unió Europea, o d'un altre Estat amb què, en virtut del que establixen els acords, els tractats o els convenis internacionals subscrits per Espanya, no siga exigible el requisit de nacionalitat, o disposar de les autoritzacions o els permisos de treball que, d'acord amb el que establix la legislació sobre els drets i les llibertats dels estrangers a Espanya, siguen suficients per a emparar la realització de l'activitat.
2. Capacitació per a l'exercici de l'activitat, esta s'entén com el certificat dels coneixements necessaris per a l'exercici de l'activitat, atorgat per l'òrgan administratiu que corresponga.

Reglamentàriament es determinaran els coneixements mínims exigibles, la manera d'adquirir estos coneixements i el sistema de comprovació per l'administració competent de la possessió dels coneixements exigits.
3. Honorabilitat: s'entendrà que posseïxen el requisit d'honorabilitat les persones en què no concórrega cap de les circumstàncies següents:

a) Haver sigut condemnada per sentència ferma sempre que esta supose penes privatives de llibertat superiors a un any relacionades amb l'exercici de la professió. En este cas, els titulars podran realitzar l'efectiva prestació del servici de taxi per mitjà de conductors assalariats.

b) Haver sigut sancionades de forma reiterada per resolució ferma per infraccions molt greus en matèria de transport en els termes que reglamentàriament es determinen.
c) Incompliment molt greu i reiterat de les normes fiscals, laborals, de la Seguretat Social, seguretat viària o medi ambient.
4. De la mateixa manera, s'exigirà la corresponent solvència econòmica, i s'acreditarà tindre coberta la responsabilitat civil pels danys que es puguen ocasionar en el transcurs del servici, en els termes establits per la normativa vigent.
5. Acreditar la titularitat del vehicle en règim de propietat, lloguer, arrendament financer, rènting o un altre règim admés per la normativa vigent.
6. Complir les obligacions laborals i socials exigides en la normativa corresponent.
7. Complir les obligacions de caràcter fiscal establides en la normativa vigent.
8. Qualssevol altres que normativament puguen ser exigits; en especial, referits a la millora de la seguretat en la prestació del servici.


Article 49. Prestació efectiva del servici de taxi
1. Els titulars d'autoritzacions podran prestar el servici de taxi personalment, a través d'un familiar col·laborador donat d'alta en el règim corresponent de la seguretat social o a través de conductors amb contracte laboral vigent. La formalització d'estos contractes haurà de ser comunicada a l'administració, acompanyada d'una còpia del contracte en què s'indique l'horari de treball del conductor assalariat contractat.

2. Els titulars que presten el servici personalment, i els que ho facen en virtut de relació laboral, hauran de complir els requisits següents:

a) Tindre títol de capacitació professional obtingut d'acord amb el procediment reglamentàriament establit.
b) Estar inscrits com a conductors en situació d'alta en el règim que corresponga de la Seguretat Social.
c) No tindre antecedents penals.
d) Tots els altres requisits que siguen establits pels òrgans competents, en la forma que reglamentàriament es determine.
3. Aquells titulars que posseïsquen més d'una autorització hauran de tindre el nombre de conductors assalariats que reglamentàriament es determine.
4. L'administració competent mantindrà un registre dels titulars de capacitació professional, així com de les seues altes i baixes.

Article 50. Suspensió
1. Els titulars de les autoritzacions de taxi poden sol·licitar la suspensió de la seua vigència per un període màxim de cinc anys, prorrogable per altres cinc, en el cas que, temporalment, hagen de deixar de prestar l'activitat per alguna causa justificada. Esta suspensió els l'autoritzarà o els la denegarà els òrgans que han concedit les autoritzacions per mitjà d'una resolució motivada, en el termini de dos mesos. Reglamentàriament es determinaran les causes que puguen motivar la suspensió temporal.
2. També podran ser suspeses les autoritzacions d'ofici per l'administració de conformitat amb el que establix el règim sancionador de la present llei.
3. En el cas que l'interés públic així ho justifique, l'administració podrà atorgar les autoritzacions addicionals per a la prestació del servici de taxi amb un termini de vigència i en nombre igual a les que hagen sigut suspeses.

Article 51. Transmissió
1. Les autoritzacions són transmissibles i s'atorgaran per temps indefinit, si bé la seua validesa estarà condicionada al compliment de les condicions i els requisits establits per a l'obtenció del títol habilitant, i a la constatació periòdica de les circumstàncies mencionades i altres que es puguen exigir, per mitjà del corresponent visat, en els termes establits en la present llei i en la normativa que la desenvolupe.
Les autoritzacions de nova creació es podran transmetre una vegada es complisca el termini de sis anys des del seu atorgament, amb l'autorització prèvia de l'òrgan administratiu competent, sempre que l'adquirent dispose dels requisits exigits per a ser titular d'estes.
Excepcionalment s'admet la transmissió encara que no haja transcorregut el termini mencionat en els supòsits de defunció o incapacitat del titular, a favor del cònjuge o parella de fet degudament inscrita en el registre corresponent, o dels hereus legítims.
Quan en els supòsits assenyalats en el paràgraf anterior, el cònjuge, la parella de fet o els hereus legítims no puguen explotar l'autorització per no disposar dels requisits exigits, l'autorització serà transmissible a favor de tercers.
2. Tant en el cas de noves autoritzacions com en aquelles que ja hagen sigut transmeses, es resoldran favorablement les transmissions que tinguen l'origen en la defunció o la incapacitat del seu titular, i ho siguen a favor del seu cònjuge o hereus legítims, tot i que estos no tinguen la capacitació professional exigida, encara que condicionades a l'efectiva adquisició de la capacitació mencionada, que s'haurà de verificar en els terminis següents, i mentrestant prestar el servici per mitjà de conductors assalariats a temps complet:
a) Durant els dos anys següents a la data de defunció o incapacitat del titular transmissor en el cas dels hereus legítims. Mentre els hereus legítims aconseguixen l'edat suficient per a adquirir la dita capacitació, es nomenarà un representant que tinga la capacitació necessària.

b) Durant els dos anys següents a la data de defunció, o incapacitat del titular transmissor en el cas del cònjuge o la parella de fet, excepte en el cas que l'edat d'estos siga superior a 60 anys, i en este cas no s'exigirà que estos adquirisquen la capacitació prevista en la present llei.
3. La transmissibilitat de les autoritzacions de taxi estarà condicionada, en qualsevol cas, al pagament dels tributs i les sancions pecuniàries imposades per resolució ferma en via administrativa que recaiguen sobre el titular per l'exercici de l'activitat.
La transmissió no es pot autoritzar si suposa la vulneració de les disposicions de l'article 48 de la present llei.

Article 52. Extinció
1. Les autoritzacions per a la prestació del servici de taxi s'extingixen per la concurrència d'alguna de les causes següents:
a) La renúncia del titular, per mitjà d'un escrit dirigit a l'òrgan que va concedir l'autorització.
b) La resolució per incompliment del titular dels requisits de l'autorització per no prestar servici habitualment en els termes que reglamentàriament es determine, o per desenvolupar la gestió o l'explotació per qualsevol forma no prevista per la present llei i el desplegament reglamentari, una vegada finalitzat l'expedient administratiu corresponent per resolució ferma.
c) La revocació, per raons d'interés públic, amb dret a la corresponent indemnització econòmica, que s'ha de calcular de conformitat amb els paràmetres objectius que determinen el seu valor real.
d) La caducitat de l'autorització per no haver obtingut el visat una vegada transcorregut el termini màxim i les seues pròrrogues, fixats legalment i reglamentàriament.
e) L'extinció per sanció.
f) Per l'arrendament, la cessió o el traspàs de l'explotació de les autoritzacions i dels vehicles adscrits a estes.
2. En els casos de revocació dels títols habilitants per raons d'interés públic, l'òrgan competent podrà oferir, amb caràcter previ a la instrucció de l'oportú expedient d'extinció, la possibilitat que els titulars interessats renuncien a la seua autorització en les condicions que es determinen en el reglament que desenvolupe la present llei.


Article 53. Visat
El visat de les autoritzacions és l'actuació per mitjà de la qual l'administració constata de forma periòdica, i sense perjuí de les facultats d'inspecció regulades en la present llei, el manteniment de les condicions que originàriament van justificar el seu atorgament.
En la normativa de desplegament de la present llei es regularan el procediment i el termini per a obtindre el visat de les autoritzacions, així com de les pròrrogues que, si és el cas, s'establisquen per al compliment d'esta obligació.


Secció tercera
Vehicles i règim econòmic

Article 54. Vehicles i característiques
1. Els vehicles de turisme destinats a la prestació del servici de taxi hauran de complir els requisits que determinen les normes de desplegament d'este article quant a les condicions genèriques de seguretat, capacitat, confort, antiguitat màxima, prestacions, mediambientals i imatge corporativa.
L'antiguitat màxima dels vehicles es determinarà reglamentàriament, i no podran excedir de huit anys. Excepcionalment i en atenció a les especials característiques de comoditat i seguretat de determinats vehicles que es determinen reglamentàriament, es podran reconéixer com a aptes per a la prestació del servici de taxi vehicles que excedisquen de l'antiguitat assenyalada, sempre que esta no siga superior a 12 anys.
2. Les administracions competents en la matèria han de garantir l'accés de tots els usuaris i totes les usuàries als servicis de taxi, i amb esta finalitat han de promoure i assegurar la incorporació de vehicles adaptats a l'ús de persones amb mobilitat reduïda, d'acord amb la normativa vigent en la matèria.
3. Els vehicles adaptats donaran servici preferent a les persones amb mobilitat reduïda, però no tindran este ús exclusiu.
4. En el cas que siga necessari substituir el vehicle amb què es realitza la prestació del servici de taxi, el nou vehicle haurà de tindre una antiguitat màxima de quatre anys.
5. L'administració competent podrà establir una normativa específica per a vehicles en relació amb la seguretat ciutadana, i podrà condicionar-ne l'activitat en determinats horaris al fet que els servicis es presten amb vehicles que reunesquen els dits requisits.
6. Reglamentàriament es determinaran la forma i les condicions per a la col·locació de publicitat en els vehicles de taxi, i se salvaguardarà sempre la imatge corporativa.
7. Els equips de cobrament telemàtic o per mitjà de targetes magnètiques o sense contacte hauran de complir la normativa tècnica que respecte d'això aprove la Generalitat. Per raons de seguretat, l'administració competent podrà prohibir en determinades zones o horaris el cobrament per sistemes diferents dels assenyalats anteriorment.
8. La prestació del servici s'efectuarà com a regla general per mitjà de vehicles a la total disposició del titular. No obstant això, en el cas de vehicles especialment preparats en relació amb la seguretat ciutadana o el transport de persones amb problemes de mobilitat, o per a servicis amb sol·licitud, es podran fixar reglamentàriament unes altres fórmules de cara a compartir estes unitats, sempre que això no supose un increment del nombre total d'unitats que presten servici simultàniament en una àrea funcional. Així mateix, en el cas d'accident o d'avaria greu, amb un temps de reparació superior a cinc dies, el titular del vehicle podrà continuar prestant el servici, durant un termini màxim de tres mesos, amb un vehicle de característiques que caldrà determinar reglamentàriament, que oferisca nivells de qualitat i servici equivalents.


Article 55. Règim econòmic. Tarifes
1. Les tarifes han de garantir la cobertura del cost real del servici en condicions normals de productivitat i organització, i permetre una adequada amortització i un raonable benefici industrial, i es podran revisar periòdicament, o de manera excepcional, quan es produïsca una variació en els costos que altere significativament l'equilibri econòmic. La seua aprovació i la revisió correspon a l'òrgan competent, amb audiència prèvia de les associacions representatives del sector i de les associacions de consumidors i usuaris.
2. Dins d'una determinada àrea funcional, les tarifes s'apliquen obligatòria per als titulars de les autoritzacions, el seu personal conductor i els qui utilitzen els servicis. Reglamentàriament es fixaran els supòsits excepcionals en què siga admissible el concert de preu pel servici realitzat.
3. Els servicis amb destinació fora de l'àrea funcional on estiga residenciada l'autorització estan sotmesos a tarifes màximes establides per l'òrgan competent de la Generalitat, d'acord amb els principis assenyalats en el punt 1.
4. Les tarifes aplicables seran visibles per a l'usuari des de l'interior del vehicle. Els vehicles que presten servicis de taxi hauran d'estar equipats amb dispositius que permeten l'usuari conèixer en cada moment l'import del servici rebut.

Secció quarta
Centres d'atenció al públic

Article 56. Centres d'atenció al públic
1. Els centres d'atenció al públic són entitats destinades a satisfer les demandes efectuades mitjançant atenció personal, atenció telefònica o qualsevol altre procediment telemàtic, per mitjà de l'assignació d'un determinat vehicle per a la prestació del servici sol·licitat.

2. L'activitat dels centres d'atenció al públic està sotmesa a l'autorització prèvia per l'òrgan competent en matèria del servici de taxi en la corresponent àrea funcional. Esta autorització i el seu manteniment estaran condicionats a la garantia de lliure associació dels titulars d'autoritzacions.
3. La Generalitat promourà les actuacions que considere necessàries per a facilitar la contractació dels servicis al públic a través de qualssevol sistemes tecnològics i aquells que es consideren adequats per a atendre persones amb discapacitats i limitacions sensorials. Igualment promourà les formes de col·laboració que siguen convenients entre els diversos centres d'atenció, especialment en aquells aspectes que impliquen la major difusió dels servicis oferits per a la seua concertació fora de la Comunitat Valenciana, o en coordinació amb altres operadors de transport.

Secció cinquena
Drets i obligacions d'usuaris i usuàries

Article 57. Drets i obligacions d'usuaris i usuàries
1. Els qui utilitzen els servicis de taxi tenen, amb caràcter enunciatiu, els dres següents:
a) Conéixer el número d'autorització, la identitat del conductor i les tarifes aplicables als servicis, documents que s'han de col·locar en un lloc del vehicle visible per a l'usuari.
b) Transportar equipatges, d'acord amb les condicions establides per les normes de desplegament de la present llei.
c) Obtindre un rebut o factura on consten el preu, l'origen i la destinació del servici i les dades de la corresponent autorització, i que acredite que s'ha satisfet la tarifa del servici.
d) Rebre el servici amb vehicles que tinguen les condicions adequades, a l'interior i a l'exterior, quant a higiene, estat de conservació, accessibilitat i confort, en els termes establits en la present llei i en la seua normativa de desplegament.
e) Triar el recorregut que consideren més adequat per a la prestació del servici, i pujar al vehicle i baixar del vehicle en llocs on estiguen suficientment garantides la seguretat de les persones, la correcta circulació i la integritat del vehicle.
f) Formular les reclamacions que estimen convenients en relació amb la prestació del servici, en la forma que determinen les normes de desplegament de la present llei.
2. Són obligacions de les persones usuàries del servici de taxi:
a) Pagar el preu dels servicis segons el règim de tarifes establit.

b) Tindre un correcte comportament durant el servici.
c) No manipular, destruir ni deteriorar cap element del vehicle durant el servici.
d) Respectar les instruccions del conductor sempre que estes estiguen dirigides a una millor prestació del servici.

Secció sisena
Consell del Taxi de la Comunitat Valenciana

Article 58. Consell del Taxi de la Comunitat Valenciana
1. Es crea el Consell del Taxi de la Comunitat Valenciana, integrat per representants de les administracions amb competències en les matèries regulades en esta llei, com també de les associacions representatives del sector, representants dels titulars de llicències, dels usuaris i d'associacions sindicals que superen els nivells de representativitat que s'establesquen reglamentàriament..
2. El Consell del Taxi serà presidit pel conseller competent en matèria de transports. La determinació i la designació dels seus membres es concretarà en la normativa de desplegament de la present llei.
3. El Consell del Taxi tindrà les funcions consultives que es determinen reglamentàriament i debatrà qualsevol assumpte en relació amb el contingut d'esta llei que siga plantejat pels seus membres. Es reunirà almenys anualment.

Secció setena
Inspecció

Article 59. Inspecció
1. La inspecció dels servicis regulats en este títol serà exercida pels òrgans competents, segons el que establix l'article 44 de la present llei. Els inspectors tindran la consideració d'autoritat pública amb caràcter general, i gaudiran de plena independència en la seua actuació.

2. El personal adscrit a la inspecció estarà proveït del document acreditatiu de la seua condició, i li'l podran requerir quan exercite les seues funcions amb l'obligació d'exhibir-lo.
3. Les persones que duguen a terme les activitats de servici de taxi han de facilitar al personal de la inspecció, en l'exercici de les seues funcions, l'accés als seus vehicles i a les instal·lacions, i permetran l'examen de la documentació exigida, d'acord amb esta llei i amb les disposicions que la despleguen o amb la legislació general en matèria de transports. Els qui estiguen en els vehicles o en les instal·lacions esmentats col·laboraran, en qualsevol cas, amb el personal de la inspecció en l'exercici de les seues funcions.
4. El personal de la inspecció podrà requerir la presentació dels documents a què es referix el paràgraf anterior en les mateixes dependències de l'administració, únicament en la mesura que esta exigència siga necessària per a verificar el compliment de les obligacions contingudes en la legislació de transports.
5. Les actuacions del personal de la inspecció es reflectiran en actes que arrepleguen els antecedents o les circumstàncies dels fets que motiven l'actuació inspectora, les disposicions que, si és el cas, es consideren infringides, i la conformitat o disconformitat motivada dels interessats. Els fets arreplegats en estes actes tenen valor probatori i disfruten de la presumpció de veracitat, sense perjuí de les proves que puguen aportar les persones interessades en defensa dels seus drets i interessos.

6. En cas de necessitat, per a un eficaç compliment de la seua funció, els membres de la inspecció podran sol·licitar el suport necessari de les unitats o dels destacaments de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat i Policia Local. Correspon a la Policia Local, de conformitat amb la legislació local i de Forces i Cossos de Seguretat, col·laborar en la vigilància del compliment de la normativa vigent i formular les denúncies oportunes.


TÍTOL III
Infraestructures de transport

CAPÍTOL I
Principis generals

Article 60. Objecte
1. El present capítol té com a finalitat regular el règim de planificació, construcció, manteniment i administració de les infraestructures de transport de la Comunitat Valenciana, i estes s'entenen:

a) Les infraestructures ferroviàries que no estiguen declarades expressament com d'interés general de l'Estat, així com les actuacions que la Generalitat realitze en les d'interés general de l'Estat, d'acord amb les delegacions, les comandes o els convenis que respecte d'això s'establisquen.
b) Les infraestructures tramviàries, enteses com aquelles en què es puguen produir encreuaments a nivell en els quals la preferència absoluta no corresponga sempre a les unitats que circulen per la infraestructura mencionada.
c) Les infraestructures destinades per a l'ús exclusiu o preferent de vehicles de transport públic, llevat que constituïsquen un element funcional no diferenciat de la resta de vies de comunicació, i en este cas seran regulades per la normativa urbanística o de carreteres, segons procedisca.
d) Les infraestructures interurbanes dissenyades per a l'ús preferent de vianants i ciclistes, llevat que, per estar integrades en una carretera o un altre tipus de via, siga procedent l'aplicació de la normativa urbanística o de carretera.
e) Les infraestructures logístiques.
2. Competix a la conselleria competent en matèria de transports l'exercici de les potestats previstes en esta llei en relació amb les infraestructures assenyalades en el punt anterior que per les seues característiques o els servicis de transport que atenguen siguen d'interés general per a la Comunitat Valenciana.
3. Els ajuntaments podran desenvolupar dins dels seus termes municipals les infraestructures de transport que consideren necessàries en relació amb els seus servicis de transport urbà o les necessitats locals de desplaçaments no motoritzats o en relació amb les activitats logístiques. Estes actuacions s'ajustaran al que establix esta llei i la normativa que la desenvolupe.

Article 61. Infraestructures de transport
1. A l'efecte d'esta llei, s'entendrà com a infraestructura de transport la totalitat dels elements que la conformen, tant en el sentit estricte com els elements addicionals requerits per a la seua plena operativitat, com ara parades, estacions, estacionaments annexos, apartadors, ramals, àrees de descans, línies de connexió, subestacions, transformadors i la resta d'instal·lacions anàlogues o semblants.
2. Les actuacions que s'escometen per a la supressió de passos a nivell o encreuaments, o per a la permeabilització transversal de les infraestructures, s'executaran igualment d'acord amb el que establix esta llei, sense perjuí dels preceptes que foren aplicable en relació amb el tipus de via en què s'inscriguen.

CAPÍTOL II
Planificació d'infraestructures

Secció primera
Estudis i projectes

Article 62. Estudis de planejament d'infraestructures de transport o logístiques
1. L'estudi de planejament d'infraestructura de transport o d'infraestructura logística es definix com l'instrument per mitjà del qual l'administració competent en la matèria definix les característiques bàsiques de les xarxes, les línies, els trams o els elements funcionals necessaris per a la creació o l'ampliació dels servicis de transport, per a la millora de la funcionalitat, la comoditat, la integració en l'entorn o la seguretat de les infraestructures ja existents, o per a atendre qualsevol altre objectiu en relació amb la millora de la mobilitat de les persones i amb la logística.
2. El contingut i la precisió de l'estudi de planejament serà el necessari per a la concertació institucional de les solucions plantejades, en relació amb les administracions locals i les altres competents en matèria de transports, així com aquelles que administren aspectes especialment rellevants de cara a l'adopció de la solució idònia de la problemàtica plantejada.
3. L'estudi de planejament contindrà, en qualsevol cas:
a) Referència al servici públic de transports que s'ha d'establir, modificar o ampliar o, si és el cas, a la problemàtica en matèria de funcionalitat, comoditat, integració en l'entorn o seguretat que cal satisfer.
b) Antecedents i condicionants bàsics de l'actuació.
c) Definició de la solució proposada amb el nivell suficient per a permetre la seua avaluació i, si és el cas, concertació per altres organismes.
d) En el cas que es propose més d'una solució, anàlisi comparativa entre estes i, en qualsevol cas, amb el supòsit de no execució de l'actuació.
e) En el cas que procedisca, diferenciació d'aquells elements de l'actuació que corresponguen a l'administració proponent, d'aquells altres que pogueren correspondre a altres administracions en virtut del conveni o l'acord que ulteriorment se substanciara.

Article 63. Tramitació, aprovació i efectes dels estudis de planejament

1. Una vegada aprovat inicialment l'estudi de planejament per la direcció general competent en matèria de transport, serà sotmés al tràmit d'informe institucional per mitjà de remissió a les diferents administracions i a les entitats públiques directament concernides per l'actuació, de cara al seu informe en el termini que s'assenyale. Paral·lelament, i en els casos en què siga pertinent, s'obrirà un període de concertació interinstitucional per mitjà de la realització dels contactes i les reunions que procedisquen. Conclòs el període esmentat, es resoldrà sobre l'aprovació de l'estudi amb les incorporacions que, si és el cas, procedisquen, i es donarà compte d'això als òrgans i a les entitats que hagen participat en el tràmit.
2. En aquells casos en què donat el caràcter de l'actuació siga necessària la incoació d'un procediment d'avaluació ambiental, l'autorització prevista en la normativa autonòmica en matèria de paisatge o un altre de similar, l'estudi de planejament serà remés als òrgans competents en la matèria mencionada com a part integrant de la documentació requerida per a l'inici dels tràmits esmentats. En qualsevol cas, la mera aprovació de l'estudi de planejament no faculta per a l'execució de l'obra mentre no es produïsca la declaració esmentada i les altres autoritzacions que siguen preceptives d'acord amb la legislació sectorial aplicable.

3. Tant en el període de concertació assenyalat en el punt 1, com després de l'aprovació definitiva de l'estudi de planejament, les administracions concernides evitaran la formulació o el desenvolupament de planejament, o la planificació o l'execució d'actuacions que dificulten o impossibiliten les previsions de l'estudi de planejament. Transcorregut un any des que este fóra sotmés a informació institucional sense que s'haja produït l'aprovació definitiva, o transcorreguts tres anys des de la mencionada aprovació sense que s'execute l'actuació proposada, les administracions concernides podran sol·licitar del conseller competent en matèria de transport l'anul·lació parcial d'aquelles determinacions de l'estudi de planejament que siguen incompatibles amb la formalització, l'execució o el desenvolupament de planificacions o les actuacions pròpies dels seus respectius àmbits competencials.
4. La facultat de formulació d'estudis de planejament s'entendrà estesa igualment a aquelles línies, trams o elements d'infraestructura ferroviària susceptibles de ser aprovats i executats per l'administració general de l'Estat abans que els elements mencionats siguen inclosos expressament en la xarxa ferroviària d'interés general de l'Estat. En estos casos, l'estudi de planejament se centrarà especialment pel que fa a la coordinació amb la resta del sistema de transports de la Comunitat Valenciana i amb els altres elements condicionants de l'actuació a què s'estenguen les competències de la Generalitat.

5. No serà necessària la realització de l'estudi de planejament en aquells supòsits en què es considere innecessari per tractar-se d'actuacions d'escassa entitat o que poden ser concertades en el marc de l'estudi informatiu.
6. Els estudis de planejament d'infraestructures de transport podran incorporar-se o tramitar-se conjuntament amb els projectes de servici de transport públic sempre que això siga convenient.

Article 64. Estudis informatius
1. L'establiment o la modificació de les infraestructures de transport requerirà la l'aprovació prèvia, per la conselleria competent en la matèria, del corresponent estudi informatiu.
2. L'estudi informatiu és l'instrument de planificació del sistema de transports que servix de base al procés d'informació pública i a la resta d'informes, declaracions o autoritzacions que en relació amb l'actuació procedisca emetre pel conjunt d'òrgans competents en les matèries que els afecten.
3. L'estudi informatiu contindrà els documents següents:
a) Memòria, que farà referència a:
1.r Antecedents existents i les necessitats que cal satisfer, en especial els estudis de planejament prèviament formalitzats, així com, si és el cas, del projecte de servici públic de transport.
2.n La informació necessària en relació amb el planejament urbanístic o en relació amb altres infraestructures que siga pertinent, així com la delimitació d'aquells espais afectats objecte de qualsevol tipus de protecció en virtut de les legislacions ambientals, d'espais naturals, paisatgístiques, sobre el patrimoni o qualsevol altra rellevant.

3.r Infraestructures i servicis afectats, tant en referència a les existents com a les planificades, i es tenen en compte tant les seues corresponents configuracions com les consideracions per a aconseguir una adequada integració.
4.t Definició bàsica de la solució o les solucions adoptades.
5.é Avaluació diferencial de la situació origen i de les solucions adoptades, siga esta una o diverses, en termes d'eficiència, costos d'implantació i operació, consums energètics, emissions i altres factors que es consideren convenients.
b) Plans, amb la precisió necessària per a identificar les solucions i els seus condicionants.
c) Estimació econòmica de l'actuació.
4. L'estudi informatiu s'acompanyarà, en el cas que això procedisca, de l'estudi d'impacte ambiental i constituirà el document bàsic a l'efecte de l'avaluació ambiental prevista en la legislació corresponent.

5. En els casos en què es preveja que la construcció de la infraestructura es realitze per mitjà del procediment de concessió d'obra pública, l'estudi informatiu inclourà el corresponent estudi de viabilitat amb el contingut que determine la normativa reguladora del procediment mencionat.

Article 65. Tramitació dels estudis informatius
1. Una vegada aprovat inicialment, l'estudi informatiu serà remés a les entitats locals, a la conselleria competent en matèria d'ordenació territorial i paisatge i a la resta d'administracions afectades, a fi que, durant el termini de trenta dies, examinen la proposta més adequada per a l'interés general i per als interessos que representen. Transcorregut el termini esmentat sense que les administracions públiques mencionades informen respecte d'això, s'entendrà que estan d'acord amb la solució proposada.
2. Amb caràcter simultani al tràmit d'informe que es referix l'apartat anterior, l'estudi informatiu se sotmetrà a un tràmit d'informació pública durant un període de trenta dies. Les observacions realitzades en este tràmit hauran de versar sobre la concepció global del traçat.

3. En aquells supòsits en què d'acord amb la legislació ambiental siga necessària la incoació d'un procediment d'avaluació ambiental, la conselleria competent en transports remetrà a la competent al medi ambient l'expedient complet de l'actuació, i s'hi inclou un informe en relació amb els escrits i les al·legacions rebuts en els tràmits d'informe institucional i informació pública.
4. Després dels tràmits anteriors, i a la vista de l'avaluació d'impacte ambiental, la conselleria formularà un document en el qual s'arrepleguen les característiques essencials de l'actuació objecte de l'estudi informatiu amb les incorporacions que procedisquen d'estos tràmits.
5. L'aprovació definitiva del document esmentat i consegüentment de l'actuació en este detallada correspon al conseller competent en matèria de transports, que podrà procedir igualment en acte administratiu esmentat a encomanar la seua execució i l'administració a l'ens administrador de la infraestructura o a l'òrgan que corresponga en relació amb el caràcter de l'actuació.
6. La resolució assenyalada en el punt anterior serà publicada en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i notificada a les administracions afectades.
7. Seran aplicables a les actuacions arreplegades en els estudis informatius degudament aprovats les previsions que pel que fa a la compatibilització amb la resta d'usos del sòl es contenen en el present títol. D'altra banda, hauran de ser arreplegades en el planejament urbanístic vigent de cada municipi amb motiu de la revisió següent que s'aborde.

8. No serà obligatòria la formulació d'estudi informatiu prèviament a la redacció i l'aprovació del corresponent projecte constructiu en aquelles actuacions en què no procedisca la formulació de la declaració d'impacte ambiental, ni en aquelles de menor entitat que no impliquen aspectes referents a l'interés general.
9. Queden eximides de la necessitat formulació d'estudi informatiu, així com de l'avaluació o les estimació d'impacte ambiental, les actuacions relacionades amb la seguretat ferroviària i, en particular, les tendents a la supressió de passos a nivell.
10. No serà necessària la formulació d'estudi informatiu en aquelles actuacions arreplegades en el planejament urbanístic degudament aprovat.

Article 66. Projecte bàsic i constructiu
1. Els projectes bàsics i de construcció de les infraestructures de transport es formularan d'acord amb el que establix, el seu cas, el corresponent estudi informatiu, i, el seu contingut obeirà tant al que preveu esta llei com al que establix la normativa bàsica de contractació de les administracions públiques de cara a poder formar part del corresponent expedient de licitació i execució de les obres.
2. Els projectes bàsics i constructius podran introduir variacions no substancials en relació amb l'estudi informatiu prèviament aprovat, com a conseqüència de la concreció de les seues determinacions amb el nivell de precisió propi d'un projecte. En estos casos, l'òrgan administratiu encarregat de la redacció del projecte instarà el competent en la formulació de l'estudi informatiu per a la convalidació d'estes variacions i, si és el cas, per a la corresponent modificació de la resolució aprovatòria.
3. L'aprovació del corresponent projecte bàsic o del de construcció de les actuacions regulades per esta llei que requerisquen la utilització de nous terrenys, suposarà la declaració d'utilitat pública o interés social, la necessitat d'ocupació i la declaració d'urgència d'esta, a l'efecte de l'expropiació forçosa d'aquells en què haja de construir-se la línia, el tram o l'element de la infraestructura ferroviària, o que siguen necessaris per a modificar les preexistents, segons el que establix la legislació expropiatòria.
4. Quan corresponga a l'administrador de la infraestructura la construcció de les infraestructures ferroviàries, la potestat expropiatòria serà exercida per l'administració de la Generalitat i el beneficiari de l'expropiació serà el mateix administrador, que abonarà el preu just de les expropiacions.

Secció segona
Àrees de reserva

Article 67. Delimitació
1. L'administració competent en matèria d'infraestructures podrà delimitar, per mitjà del procediment establit en esta llei, les àrees de reserva necessàries per a:
a) L'establiment de futures infraestructures o l'ampliació de les existents.
b) L'establiment de corredors infraestructurals en què les infraestructures de transport siguen acompanyades d'altres infraestructures lineals energètiques, de telecomunicacions o relacionades amb el cicle hidràulic, a fi d'aconseguir una adequada ordenació conjunta del territori.
c) El foment de la intermodalitat per mitjà de la implantació d'intercanviadors, estacionaments, àrees de magatzematge o altres elements semblants.
d) L'ampliació de les zones de protecció assenyalades en el present títol, així com el condicionament ambiental o paisatgístic d'estos espais o altres limítrofs, amb l'objecte de permetre el millor nivell d'integració possible entre les infraestructures mencionades i el seu entorn.
e) La planificació futura d'àmbits destinats a les estacions i a les terminals de transport, així com les activitats productives, els servicis o els usos residencials la ubicació immediata dels quals a estes terminals convinga per l'interés públic, en relació amb la minoració global dels desplaçaments de persones o mercaderies, la màxima extensió de la cobertura de servici del transport públic i del ferroviari de mercaderies, o la recuperació de les plusvàlues públiques generades per l'esforç inversor, amb compliment del que establix l'article 47 de la Constitució Espanyola.
2. Les reserves de sòl indicades podran establir-se en relació amb infraestructures que entren dins de l'àmbit competencial autonòmic o estatal, i s'hi inclouen tant les dedicades al transport públic com als servicis ferroviaris en general.
3. La delimitació de les àrees de reserva tindrà en compte les limitacions o condicions que per a l'establiment o el funcionament de les infraestructures de transport puguen derivar-se, si és el cas, dels règims de protecció i ordenació dels espais naturals protegits, així com dels plans d'ordenació dels recursos naturals.

Article 68. Tramitació de les reserves de sòl
1. La reserves de sòl s'establiran per un termini màxim de deu anys. Caducaran pel transcurs del termini mencionat sense que s'haja procedit a l'adquisició per l'administració corresponent dels corresponents terrenys, o per l'execució o el desistiment de la infraestructura que la motiva.
2. Prèviament a la declaració de l'àrea de reserva, l'administració competent en matèria de transports formularà la corresponent delimitació d'àrea de reserva. Les determinacions del document esmentat es limitaran a justificar de manera genèrica l'interés públic en relació amb la delimitació proposada.
3. El document de delimitació d'àrea de reserva serà sotmés a informació pública i informe institucional. En limitar-se els seus efectes futurs a la titularitat dels sòls afectats i no implicar cap execució d'obra o canvi d'usos del sòl, la seua tramitació no requerirà els tràmits previstos en la legislació ambiental o paisatgística, amb independència que els tràmits esmentats s'hagen de desenvolupar posteriorment per l'administració competent una vegada que el grau de definició d'estes actuacions o usos permeten les avaluacions previstes en els marcs normatius mencionats.
4. Correspon al conseller competent en matèria de transport l'aprovació definitiva de la delimitació d'àrea de reserva. Les declaracions esmentades seran publicades i remeses a les administracions afectades.


Article 69. Efectes de la delimitació d'àrea de reserva
1. En els àmbits inclosos en la delimitació d'àrea de reserva requerirà l'informe previ vinculant de l'administració competent en matèria de transport la formulació d'instruments de planejament urbanístic i els projectes de qualsevol tipus, l'execució d'obres públiques o privades i els canvis d'usos que impliquen la implantació de qualsevol tipus d'element edificatori o d'urbanització, o l'alteració o l'eliminació d'elements naturals o antròpics en el cas que pogueren perjudicar la correcta incardinació de la infraestructura en el seu entorn.

2. L'aprovació de la delimitació d'àrea de reserva comporta l'interés públic de l'expropiació i la necessitat d'ocupació. L'administració actuant podrà adquirir els sòls per a la seua ocupació en règim de domini públic adscrit a la corresponent infraestructura, o per a la seua incorporació com a bé patrimonial de l'entitat pública administradora de la infraestructura, que en els dos casos podrà, a estos efectes, tindre el caràcter de beneficiària.
3. Les diverses infraestructures o els usos que s'implanten en les àrees de reserva podran ser objecte de cessió del dret d'ús, arrendament, alienació després de la conclusió de les actuacions que van justificar la seua expropiació, o de l'aplicació de cànons a tercers concessionaris. Els ingressos que en este sentit perceba l'administrador d'infraestructures constituiran un fons específic necessàriament vinculat a l'adquisició de nou sòl i la inversió en infraestructures, d'acord amb un programa plurianual incorporat als seus pressupostos i publicitat per mitjà del procediment telemàtic corresponent.

Article 70. Actuacions en les àrees de reserva
1. En les àrees de reserva podran executar-se actuacions en matèria d'infraestructures i de condicionament de l'entorn d'acord amb el procediment previst en esta llei, i el compliment previ dels tràmits d'informació pública i l'informe institucional, així com els requerits per la normativa en matèria de medi ambient i paisatge.
2. En els casos en què es preveja el desenvolupament d'infraestructures logístiques susceptibles de parcel·lació, o d'altres usos productius o residencials, l'ordenació del sector serà objecte del corresponent instrument d'ordenació formulat per l'òrgan competent en matèria de transports, d'acord amb la normativa urbanística vigent.

Secció tercera
Servicis prestats en altres infraestructures viàries

Article 71. Adequació del viari per al seu ús pel transport públic
1. Les administracions competents en la gestió de xarxes viàries utilitzades per servicis de transport públic planificaran, projectaran, construiran i mantindran les xarxes esmentades de manera que els servicis mencionats puguen ser prestats en les millors condicions possibles de funcionalitat, comoditat i seguretat.
2. En les autovies i la resta de carreteres dotades amb control d'accessos, la ubicació d'estos i la configuració dels enllaços facilitaran el servici a les poblacions pròximes.
3. Els ferms utilitzats asseguraran el màxim nivell possible de comoditat i seguretat de les persones usuàries del transport públic. Queda expressament prohibit qualsevol tipus de ressalt o obstacle que altere la continuïtat longitudinal del ferm mencionat, i s'hi inclouen bandes sonores o d'altres elements artificials incorporats al ferm esmentat, que dificulten la circulació dels vehicles de transport públic.
4. L'ordenació semafòrica de les vies utilitzades pel transport públic es gestionarà sota el principi de preferència absoluta per al transport públic, excepte en aquelles situacions excepcionals en què això no siga possible. Amb esta finalitat, a més de les tècniques usuals d'ordenació semafòrica, es podrà recórrer a la implantació de carrils o fases específiques en els encreuaments, a cicles específics de preferència després de la detecció prèvia del vehicle de transport públic, o a qualsevol altra tecnologia que siga convenient.
5. Excepte en les situacions excepcionals que reglamentàriament es determinen, existirà un carril expressament reservat per al transport públic sempre que la freqüència dels servicis públics de transport que l'utilitzen siga superior a una expedició cada cinc minuts, carril que s'ubicarà preferentment de manera independent de les zones usades per a la parada de vehicles privats.

Article 72. Parades de transport públic
1. Com a regla general, i excepte acord distint entre les parts, correspon a l'administració titular de la via el condicionament de les parades, i s'hi inclouen els accessos i les connexions amb la xarxa de vianants existent, així com les mesures de seguretat necessàries per a l'encreuament dels vials en què s'ubiquen les parades mencionades. Corresponen, d'altra banda, a l'administració titular del servici de transport la implantació i el manteniment de marquesines, pals, senyals i els elements d'informació a l'usuari.
2. Les parades s'executaran amb el que preveu la normativa aplicable en matèria d'accessibilitat universal al transport públic i en matèria d'accessibilitat al medi urbà. Comptaran en tot cas amb els elements de protecció climàtica, informació i comoditat en l'espera que faciliten l'ús del transport públic a totes les persones incloses les que tinguen mobilitat reduïda.
3. Quan les parades s'ubiquen en plataformes o carrils reservats al transport públic de freqüència elevada de pas, el seu disseny permetrà l'avançament entre diverses unitats per a permetre un elevat nivell de velocitat comercial i regularitat.
4. El que establix este article s'entén referit també als servicis de transport de viatgers amb vehicles de turisme.

Article 73. Coordinació administrativa
1. L'administració competent en transports sotmetrà a informe de la competent en matèria viària aquells instruments en virtut dels quals s'establisquen les parades dels servicis de transport.
2. Les administracions competents en les xarxes viàries sotmetran a informe de les competents en transport qualsevol tipus d'actuació que desenvolupen en les vies mencionades i que poguera afectar el servici de transport públic.
En els dos casos esmentats en els punts anteriors, les administracions podran, per mitjà d'un escrit motivat, oposar-se fefaentment a l'establiment de parades o a modificacions lesives en la xarxa viària, i estes discrepàncies hauran de ser resoltes pel conseller competent en matèria de transports.

CAPÍTOL III
Compatibilitat de les infraestructures
de transport amb l'entorn

Article 74. Zones de compatibilització d'usos a l'entorn de les infraestructures de transport
1. Amb vista a assegurar una adequada funcionalitat i compatibilitat de les infraestructures i el seu entorn, es definixen les zones de domini públic i de protecció, així com la línia de l'edificació limítrofa amb les infraestructures mencionades.
2. Els usos del sòl i les activitats que s'exercisquen en les zones esmentades, ja siga d'iniciativa pública o privada, hauran de respectar el que establix esta llei, i hauran d'estar subjectes, en qualsevol cas, al tràmit d'autorització prèvia atorgada per l'administrador de la infraestructura.
3. El planejament urbanístic arreplegarà les zones anteriorment assenyalades, així com la concreció a les limitacions d'usos que en estes procedisquen per aplicació d'esta llei, i la resta de determinacions necessàries per a assegurar l'adequada compatibilitat de les infraestructures amb el seu entorn.

Article 75. Zona de domini públic
1. Comprenen la zona de domini públic els terrenys ocupats per les infraestructures de transport i una franja de terreny a cada costat de la plataforma, mesurada en horitzontalment i perpendicularment a l'eix d'esta, des de l'aresta exterior de l'explanació. L'amplària d'esta franja serà:
a) De huit metres en les infraestructures a què es referixen els apartats a, b i c de l'article 60.1 d'esta llei, llevat que en el cas de les infraestructures a què es referix l'apartat 60.1.c constituïsquen un element funcional no diferenciat de la resta de vies de comunicació, i, en este cas, seran regulades per la normativa urbanística o de carreteres, segons siga procedent.
b) De tres metres en les infraestructures interurbanes dissenyades per a l'ús de vianants i ciclistes, llevat que per estar integrades en una carretera o un altre tipus de via procedisca l'aplicació de la normativa urbanística o de carreteres, així com en els elements addicionals a què es referix l'article 61 d'esta llei.
No s'aplicarà la previsió d'esta franja de domini públic en les infraestructures logístiques a què es referix l'article 60.1.e de la llei, en les quals el domini públic serà el que es delimite per a cada una d'estes en l'instrument de planejament corresponent.
2. L'aresta exterior de l'explanació és la intersecció del talús del desmunt, del terraplé o, si és el cas, dels murs de sosteniment limítrofs, amb el terreny natural.
3. En els casos especials de ponts, viaductes, estructures i obres semblants, es podran fixar com a arestes exteriors de l'explanació les línies de projecció vertical de la vora de les obres sobre el terreny, i és, en qualsevol cas, de domini públic el terreny comprés entre les referides línies.
4. En els túnels, la determinació de la zona de domini públic s'estendrà a la superfície dels terrenys necessaris per a assegurar la conservació i el manteniment de l'obra, d'acord amb les característiques geotècniques del terreny, la seua alçària sobre aquells i la disposició dels seus elements, i es tindran en compte circumstàncies com ara la ventilació i els accessos.

Article 76. Zona de protecció
1. La zona de protecció de les infraestructures de transport ferroviari consistix en una franja de terreny a cada costat d'esta delimitada interiorment per la zona de domini públic definida en l'article anterior i, exteriorment, per dos línies paral·leles situades a setanta metres de les arestes exteriors de l'explanació.
2. Podrà definir-se una zona de protecció entorn de la resta d'infraestructures regulades per esta llei en aquells trams en què siga convenient amb vista a assegurar una adequada integració amb els usos de l'entorn, amb l'amplària que en cada cas siga convenient sense superar l'assenyalada en el punt anterior. Esta definició figurarà en l'estudi informatiu previ a l'execució de les noves infraestructures, o en el que específicament es redacte amb esta finalitat en la resta de casos.

Article 77. Limitacions d'ús
1. L'execució en les zones de domini públic i de protecció de les infraestructures de transport de qualsevol tipus d'obres o instal·lacions fixes o provisionals, de canvis en la destinació d'estes o el tipus d'activitat que s'hi pot realitzar, així com plantar o talar arbres, requerirà l'autorització prèvia de l'administrador d'infraestructures, sense perjuí de les competències que respecte d'això tinguen altres administracions públiques.
L'aprovació del planejament urbanístic, així com dels projectes d'urbanització i dels altres projectes que faculten les distintes administracions públiques a executar obres en les zones de domini públic i protecció, haurà de tindre igualment la corresponent autorització prèviament a la seua aprovació definitiva en el primer cas, o a la seua execució en la resta de supòsits.
2. En la zona de domini públic només podran realitzar-se obres o instal·lacions quan raons d'interés general així ho requerisquen. Excepcionalment i per causes degudament justificades, es podrà autoritzar l'encreuament de la zona de domini públic, tant aeri com subterrani, per obres i instal·lacions d'interés privat.
En els supòsits d'ocupació de la zona de domini públic, el que la realitze estarà obligat a la neteja i a l'arreplegada del material situat en els terrenys ocupats fins al límit de la zona de domini públic esmentada, després del requeriment previ de l'administració pública o de l'administrador de la infraestructura. Si no s'atenguera el requeriment dins del termini conferit, actuarà de forma subsidiària l'administració pública esmentada o l'administrador d'infraestructures ferroviàries titular de la línia, per mitjà de la realització de les necessàries labors de neteja i arreplegada del material, i l'ocupant dels terrenys estarà obligat a rescabalar-lo de les despeses en què s'haguera incorregut per la actuació mencionada.
3. En la zona de protecció no podran realitzar-se obres ni es permetran més usos que aquells que siguen compatibles amb la seguretat del transport en la línia o la instal·lació considerada, i amb l'adequada compatibilització d'estos usos amb els efectes ambientals de la infraestructura. Tampoc no podran realitzar-se obres ni alterar-se l'ús quan això dificulte les actuacions futures d'ampliació o la millora de la funcionalitat de la infraestructura programades en els deu anys següents a l'autorització mencionada.
4. L'administrador de la infraestructura podrà utilitzar o autoritzar l'ús de la zona de protecció per raons d'interés general. Seran indemnitzables l'ocupació de les zones de domini públic i protecció, i els danys i els perjuís que es causen per la seua utilització, d'acord amb el que establix la legislació d'expropiació forçosa.
5. Podran realitzar-se cultius agrícoles en la zona de protecció, sense necessitat autorització prèvia, sempre que es garantisca la correcta evacuació de les aigües de reg i no es causen perjuís a l'explanació, i estarà prohibida la crema de restolls.
6. Reglamentàriament podrà determinar-se una distància inferior a l'establida en els articles precedents per a delimitar la zona de domini públic i la de protecció, en funció de les característiques tècniques de la línia de què es tracte, i de les característiques del sòl pel qual discórrega la línia mencionada.
7. En sòl classificat com a urbà consolidat pel corresponent planejament urbanístic, les distàncies establides en els articles anteriors per a la protecció de la infraestructura ferroviària seran de cinc metres per a la zona de domini públic i de huit metres per a la de protecció, comptadors en tots els casos des de les arestes exteriors de l'explanació. Les distàncies esmentades podran ser reduïdes per la conselleria competent en matèria de transports, sempre que s'acredite la necessitat de la reducció i no s'ocasione perjuí a la regularitat, la conservació o al lliure trànsit de la infraestructura de transport, sense que, en cap cas, la corresponent a la zona de domini públic puga ser inferior a dos metres.

8. Les actuacions que, d'acord amb l'autorització assenyalada en el punt 1 del present article, s'hagen de realitzar amb vista a aconseguir un nivell adequat de seguretat, a la integració paisatgística, o a l'atenuació dels nivells de soroll i d'emissions que afecten els usos limítrofs, hauran de ser costejades pel sol·licitant de l'autorització.

Article 78. Limitacions específiques a l'edificació
1. Esta prohibit qualsevol tipus d'obres de construcció, reconstrucció o ampliació d'edificacions de qualsevol tipus a una distància inferior a cinquanta metres de la vora exterior de la plataforma de les infraestructures ferroviàries. No obstant això, es podran executar les que foren imprescindibles per a la conservació i el manteniment de les edificacions existents en el moment de l'entrada en vigor d'esta llei.

Reglamentàriament s'establiran els supòsits en què siga aplicable una distància inferior a la prevista en el paràgraf anterior per al límit d'edificació en virtut de les característiques de la línia i del seu entorn. En estos casos, la concreció de les distàncies mencionades es realitzarà mitjançant una resolució aprovada pel conseller competent en la matèria.
2. En les edificacions existents fora de la zona assenyalada en el punt 1, però dins de la zona de protecció, podran realitzar-se, igualment, obres de reparació i millora, sempre que no suposen augment de volum de la construcció i sense que l'increment de valor que aquelles comporten puga ser tingut en compte als efectes expropiatoris.
3. En qualsevol cas, el planejament urbanístic adoptarà les determinacions necessàries perquè les edificacions en els entorns de la línies de transport no estiguen afectades per nivells de soroll, d'emissions atmosfèriques o d'altres circumstàncies que puguen afectar tant els usos residencials com la resta que a estos efectes es consideren especialment sensibles.
4. En relació amb la resta d'infraestructures previstes en esta llei, es podran establir les limitacions a l'edificació previstes en els punts anteriors. L'estudi informatiu en què es definisca la nova infraestructura, o el que, si és el cas, específicament s'elabore amb esta finalitat, indicarà els trams objecte de limitació i la distància límit, que no podrà superar la indicada en el punt 1 d'este article.

Article 79. Integració de les infraestructures de transport en el seu entorn
1. Les administracions coordinaran les seues actuacions en relació tant amb el desenvolupament de les actuacions que els competisquen, com pel que fa a les tasques de manteniment i al control de les activitats dels particulars, de manera que es produïsca el major nivell d'integració entre la infraestructura de transport i el seu entorn, i s'assegurarà la integració de la primera en el medi rural o urbà en què s'inscriga, tant des del punt de vista paisatgístic, com pel que fa a l'atenuació dels diferents efectes ambientals sobre l'entorn. Asseguraran, d'altra banda, aquelles mesures dirigides a aconseguir una adequada permeabilitat transversal de les infraestructures lineals, i es tractarà de canalitzar els punts d'encreuament bé per mitjà d'obres de pas a distint nivell transversal, bé per mitjà d'encreuaments dotats de totes les mesures de seguretat.
2. Les mesures abans assenyalades s'estendran a la totalitat dels àmbits necessaris per a assegurar la compatibilització mencionada i, en qualsevol cas, a les zones de domini públic i protecció. En aquells casos en què es considere convenient l'actuació de l'administrador de la infraestructura en la zona de domini públic, ja siga per a assegurar l'objectiu assenyalat, ja siga en relació amb la funcionalitat de la línia o les seues futures ampliacions, es podrà procedir a la seua expropiació d'acord amb el que preveu la legislació aplicable.
3. Quan es produïsquen accions urbanitzadores o de variació d'usos del sòl, correspondrà als promotors d'estes actuacions desenvolupar les mesures necessàries per a assegurar la compatibilitat esmentada.
4. Quan es tracte d'abordar la integració de la infraestructura de transport en un entorn ja consolidat, les actuacions necessàries s'establiran i es programaran conjuntament per la conselleria competent en la matèria i el corresponent ajuntament, i quedaran arreplegades en l'estudi de planejament que respecte d'això es formalitze. L'execució d'estes actuacions es cofinançarà sota el principi de la participació paritària de les dos parts.
5. Llevat que, per acord entre les parts, s'assenyale el contrari, correspon a l'administrador de la infraestructura el correcte manteniment del degut ornament públic de la plataforma ferroviària i de la resta dels terrenys de la seua titularitat. Corresponen a l'administració municipal estes funcions en els terrenys de la seua titularitat, i en aquells de propietat privada situats en les zones de domini públic i protecció, per mitjà de l'aplicació de la legislació aplicable.

CAPÍTOL IV
Estacions i terminals de viatgers

Article 80. Planificació
1. Els baixadors, les estacions i les terminals es dissenyaran i s'explotaran sota el principi general de permetre l'accés als servicis de transport en condicions de qualitat i seguretat, afavorir la intermodalitat per mitjà d'un adequat accés des d'altres modes de transport, el vehicle privat, a peu i amb bicicleta, i facilitar, en general, als qui els utilitzen l'espera, la informació dels servicis i l'adquisició dels títols de transport. Per mitjà de la seua adequada connexió amb els teixits urbans a què servix i per mitjà del desenvolupament de les funcions urbanes en el seu interior que procedisquen, constituiran en cada cas una fita de referència bàsica en relació amb els nuclis a què servisquen.
2. Seran criteris bàsics de disseny dels elements abans assenyalats facilitar l'accés i els intercanvis entre modes, tindre capacitat suficient per als fluxos esperables, i tractar de minimitzar els costos energètics. En el seu disseny s'inclouran aquells servicis essencials per a donar un adequat servici al públic, així com aquells altres servicis o equipaments que convinga emplaçar en relació amb l'accessibilitat de la instal·lació i la possibilitat d'atendre des d'esta el màxim nombre de persones possible.
3. El planejament urbanístic dels municipis establirà, de manera concertada amb la conselleria competent en matèria de transports, les ubicacions idònies per a les terminals dels servicis de transport per carretera. Les terminals centrals de cada municipi s'ubicaran preferentment en els corresponents centres urbans, en localitzacions que permeten un ràpid accés als servicis allí establits, la intermodalitat amb la resta de servicis de transport, l'atenció al màxim nombre possible de persones, i un accés adequat per als mateixos vehicles de transport.

4. La planificació i l'execució dels baixadors, les estacions i les terminals s'ajustarà al procés genèric assenyalat en esta llei per al conjunt de les infraestructures de transport.
5. La dimensió dels diversos elements funcionals, edificatoris i d'urbanització que els conformen s'adequarà a les necessitats funcionals que cal satisfer, sense perjuí de les determinacions que en este sentit establisca el planejament urbanístic municipal.

Article 81. Construcció i explotació de terminals de transport
1. La construcció i l'explotació de noves estacions i terminals s'abordarà de manera concertada entre l'administració local i la conselleria competent en matèria de transport. Com a regla general, correspondrà a la primera la cessió del sòl necessari, i a la segona la seua construcció i explotació, llevat que tinguen un interés merament local.

2. No obstant això que establix el punt anterior, la conselleria competent en matèria de transport i els ajuntaments podran acordar per mitjà del corresponent conveni altres fórmules de col·laboració. Podran igualment convindre amb l'administració de l'Estat fórmules específiques per a la construcció i l'explotació conjunta de terminals i intercanviadors de titularitat estatal, que podran ser gestionats d'acord amb el que establix esta llei en tots aquells aspectes que no contravinguen el que respecte d'això indique la legislació estatal aplicable.
3. La construcció d'estacions i terminals s'acomodarà al que establix esta llei, i es podran executar de manera directa per l'administració competent o per mitjà de procediment de concessió d'obra pública o altres de similars previstos en la normativa de contractació del sector públic.
4. L'explotació de les estacions o les terminals podrà ser assumida per un operador de transport, per l'administrador de la infraestructura o per mitjà d'un operador vinculat per un contracte de prestació de servici públic independent o tramitat de manera conjunta amb el de concessió d'obra pública assenyalat en el punt anterior. En qualsevol cas, esta explotació haurà d'estar precedida de la corresponent aprovació del projecte de servici públic redactat d'acord amb esta normativa. Quan estos projectes estiguen promoguts per un ajuntament, la seua aprovació requerirà l'informe favorable de la conselleria competent en transports.
5. Els servicis de transport que utilitzen una determinada estació o terminal contribuiran als seus costos de construcció i d'explotació d'acord amb el que establisca respecte d'això el projecte de servici públic assenyalat en el punt anterior. Les quantitats mencionades podran ser repercutides en les tarifes d'estos servicis o ser objecte de compensació en els termes que establix la present normativa.

Article 82. Terminals dels operadors de transport
1. L'administració competent en matèria de transport podrà establir que els servicis d'atenció als viatgers en els punts d'origen i destinació es presten en les terminals pròpies de l'operador del servici públic de transports, sempre que estiguen assegurades les condicions anàlogues de qualitat, accessibilitat i una adequada intermodalitat respecte a la resta de servicis de transport.
2. Quan es done el supòsit previst en l'apartat anterior, l'autorització abans assenyalada es podrà estendre als acords que s'establisquen perquè els servicis de tercers operadors siguen atesos en les terminals mencionades.

CAPÍTOL V
Infraestructures logístiques

Article 83. Infraestructures logístiques
A l'efecte d'esta llei, tenen el caràcter d'infraestructures logístiques:
1. Les terminals ferroviàries de mercaderies que no formen part de la xarxa d'interés general de l'Estat, s'hi inclouen tant els elements purament ferroviaris com les superfícies, els equipaments, les instal·lacions i les edificacions que siguen necessaris per al desenvolupament dels seus fins.
2. Els ramals i la resta d'instal·lacions ferroviàries que connecten la xarxa d'interés general de l'Estat amb emplaçaments logístics, industrials i altres centres generadors de càrrega, llevat dels ports i aeroports d'interés general de l'Estat, que donada la seua titularitat estatal es regiran pel que establix la Llei 39/2003, de 17 de novembre, del Sector Ferroviari.
3. Les àrees logístiques d'iniciativa pública, enteses com els àmbits dotats dels accessos i servicis adequats d'acord amb el que establix esta llei i la normativa que la desenvolupe, i que estiguen destinats a l'exercici d'activitats de logística, emmagatzemament i distribució, així com altres que convinga ubicar en les zones esmentades pel seu elevat nivell de generació o atracció de fluxos de mercaderies.
4. Les instal·lacions públiques d'estacionament de vehicles pesants, incloent-hi tant els mateixos estacionaments com les activitats complementàries al servici d'estos vehicles, així com les àrees de servici i descans executades amb la finalitat mencionada, sempre que, per les seues condicions particulars, no entren dins de l'àmbit competencial de l'administració titular de la via.
5. Els accessos a les terminals ferroviàries i zones logístiques, llevat que, per les seues condicions particulars, hagen de ser construïts i mantinguts d'acord amb la legislació en matèria de carreteres o urbanística.

Article 84. Planificació, ordenació i execució d'infraestructures logístiques
1. La planificació, la projecció, l'execució i la gestió de les infraestructures logístiques s'adequarà al que establix la present llei i la normativa que la desenvolupe.
2. Igualment s'aplicarà el que establix esta llei i la seua normativa de desplegament al procediment de delimitació d'àrees de reserva i la consegüent facultat expropiatòria, així com l'establiment de l'ordenació detallada en estes àrees en els casos en què es prevegen usos privats.

3. En qualsevol cas, les actuacions derivades dels apartats anteriors hauran de preveure les determinacions establides per l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana.

Article 85. Instal·lacions ferroviàries privades de mercaderies
1. Les línies o les instal·lacions ferroviàries per al transport de mercaderies que es localitzen íntegrament a la Comunitat Valenciana podran ser de titularitat privada o pública, i es regiran, en este últim cas, pel que establix esta llei per a la resta d'infraestructures de transport.

2. Per a l'establiment o l'explotació d'una infraestructura ferroviària de titularitat privada serà necessari obtindre prèviament la corresponent autorització administrativa que habilite per a això. Amb anterioritat a l'atorgament de l'autorització per la conselleria competent en matèria de transports, el sol·licitant haurà de presentar un projecte d'establiment o d'explotació de la infraestructura, que inclourà, com a mínim, una memòria explicativa dels fins que es perseguixen per mitjà de l'establiment o l'explotació de la infraestructura, amb els seus plans generals i parcials, així com els pressupostos corresponents, les activitats que s'hagen de prestar sobre aquella, la descripció de les obres i les circumstàncies tècniques de realització d'estes, que s'hauran d'ajustar a la normativa tècnica que siga d'aplicació. El projecte d'establiment o explotació de la línia serà sotmés a l'informe de la conselleria competent en matèria de transports amb anterioritat a la seua autorització. L'informe esmentat haurà de ser emés en el termini d'un mes comptador des que siga sol·licitat, i s'entendrà que és favorable si no es remetera en el referit termini.
3. Sobre la referida infraestructura ferroviària de titularitat privada es podran dur a terme activitats de transport ferroviari, exclusivament, per compte propi, com a complement d'altres activitats industrials, logístiques o d'operador de transport realitzades pel seu titular.

4. Quan l'establiment d'una línia ferroviària de titularitat privada siga, d'acord amb la legislació expropiatòria, d'utilitat pública o interés social, la conselleria competent en matèria de transport podrà habilitar al seu titular per a ocupar els terrenys de domini públic que siguen necessaris i, si és el cas, per a adquirir els de propietat privada a través d'un procediment d'expropiació forçosa en què aquell tindrà la condició de beneficiari. En estos casos, l'expedient expropiatori estarà precedit del corresponent estudi informatiu tramitat d'acord amb el que establix la present llei.

Article 86. Logística urbana
1. En els àmbits urbans en què coincidisquen capacitats escasses de la xarxa viària amb elevats nivells de distribució de mercaderies, els ajuntaments podran elaborar plans de logística urbana amb la finalitat d'incrementar l'eficiència de la distribució de mercaderies, minorar els seus costos energètics i ambientals, i racionalitzar l'ús de l'espai urbà.

2. Els plans mencionats s'elaboraran i es tramitaran d'acord amb allò que s'ha estipulat en relació amb els plans de mobilitat.

CAPÍTOL VI
Administració de les infraestructures de transport

Article 87. Administrador d'infraestructures de transport
1. Correspon a l'Ens Gestor de la Xarxa de Transport i de Ports de la Generalitat (GTP), entitat de dret públic adscrita a la conselleria competent en matèria de transport, l'administració de les infraestructures de transport de la Generalitat, en els termes arreplegats en esta llei i en el seu Estatut particular, i tindrà la condició d'administrador d'infraestructures de transport a què es referix esta llei. No obstant això, en els casos en què així procedisca per interés públic, les funcions mencionades, o una part d'estes, podran ser assumides per la conselleria competent en matèria de transport, per Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), o per qualsevol altra entitat designada a l'efecte per la conselleria esmentada.
2. Les competències de l'administrador d'infraestructures inclouran la gestió, l'execució, el finançament, la conservació i el manteniment de les obres i la seua explotació, i es podran fixar i percebre cànons, arrendaments i qualsevol altre tipus d'ingrés derivat de la posada a la disposició d'estes per a la prestació de servicis, així com dels procedents d'activitats col·laterals que pogueren desenvolupar-se en estes. Inclourà igualment assumir la condició de beneficiari de l'expropiació forçosa quan així procedisca.
3. Mitjançant una orde de la conselleria competent en matèria de transports s'aprovarà el catàleg d'infraestructures de transport de competència autonòmica i la seua corresponent adscripció a l'efecte d'administració en els termes assenyalats en els punts anteriors. Correspondrà igualment a la conselleria mencionada adscriure les noves infraestructures a l'efecte de la seua construcció i ulterior administració.

4. Les funcions d'administració s'estendran als aspectes següents:
a) Les línies, els trams o els elements de la xarxa, tant en relació amb la plataforma com amb la superestructura, l'electrificació i la senyalització.
b) Les terminals de transport.
c) El manteniment parcial o total de la infraestructura.
d) L'explotació d'aquells elements propis i annexos a les infraestructures susceptibles de tindre rendiments lucratius.
e) La promoció i l'exercici d'activitats relatives als usos del sòl, en relació amb les infraestructures de transport.
f) L'exercici de les potestats en relació amb el règim de compatibilitat de les infraestructures amb altres usos, amb inclusió del corresponent procediment sancionador.
g) La participació, junt amb altres administracions o ens públics estatals o locals, en la construcció i el finançament d'infraestructures i en les labors d'explotació i promoció d'usos lucratius annexos assenyalats en els punts anteriors.
5. L'administració de la infraestructura inclourà, si és el cas, la gestió del sistema de control, de circulació i de seguretat, llevat quan estes funcions siguen desenvolupades per l'empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana.
6. L'administració de les infraestructures ferroviàries és un servici d'interés general i essencial per a la Comunitat Valenciana que es prestarà en la forma prevista en esta llei.
7. Les funcions de l'administrador d'infraestructures de transport podran ser desenvolupades de manera directa o indirecta per mitjà de les modalitats de contractació previstes en la legislació de contractes del sector públic, i d'acord amb el que s'ha establit en el seu Estatut particular.

Article 88. Construcció i execució d'infraestructures
1. La construcció de les infraestructures de transport es realitzarà d'acord amb els estudis informatius aprovats per la conselleria competent en matèria de transports i amb un informe previ favorable de la administració esmentada.
2. Quan l'administrador d'infraestructures de transport per a l'execució d'obres recórrega a la realització d'un contracte de concessió d'obra pública, podrà preveure en els plecs que regisquen la concessió que l'empresa concessionària siga retribuïda per mitjà del preu que abonen operadors o usuaris per la posada a la seua disposició de les infraestructures, per mitjà dels rendiments procedents de l'explotació de zones comercials vinculades, o d'activitats complementàries com a establiments d'hostaleria, aparcaments de vehicles, establiments d'oci o recreació, i, si és el cas, per mitjà de les aportacions que puga realitzar el mateix administrador d'infraestructures.
3. Per a l'execució de les seues actuacions, l'administrador d'infraestructures podrà utilitzar qualsevol recurs que procedisca d'acord amb la normativa aplicable, i en particular:
a) Les aportacions de la Generalitat, així com les provinents de l'Estat per mitjà dels convenis de finançament d'infraestructura de transport metropolità o qualsevol altre marc de suport estatal al transport metropolità.
b) Els que obtinga per la gestió i l'explotació del seu patrimoni o d'aquell la gestió del qual se li encomane, i per la prestació de servicis a tercers.
c) Les taxes l'import de les quals haja de percebre per afectació, d'acord amb esta llei.
d) Els fons de la Unió Europea que puguen ser-li assignats.
e) Els cànons que perceba per la utilització de les infraestructures de transport.
f) Les aportacions de la Generalitat a títol de préstec.
g) Els recursos financers procedents d'operacions d'endeutament.

h) Els que obtinga per la formalització de convenis amb altres entitats públiques o privades.

Article 89. Patrimoni
1. L'administrador d'infraestructures de transport podrà exercir, respecte dels béns de domini públic de la seua titularitat o d'aquells que li hagen sigut adscrits, les facultats d'administració, defensa, conservació i millora, policia, investigació, delimitació i recuperació possessòria que atorga a la conselleria competent en matèria de patrimoni la legislació de patrimoni de la Generalitat
2. Són titularitat de l'administrador d'infraestructures de transport:

a) Els béns i els drets que se li assignen per llei o per decret del Consell, els que adquirisca per qualsevol títol i els que construïsca amb els seus propis recursos.
b) Els béns i els drets que, en la data d'entrada en vigor d'esta llei, siguen ja de la seua titularitat o estiguen adscrits a este, i aquells la gestió i construcció dels quals li haja sigut assignada d'acord amb allò que s'ha establit en el seu Estatut particular.
3. Els béns de domini públic de titularitat de l'administrador d'infraestructures de transport que siguen innecessaris per a la prestació dels servicis públics a què estigueren afectats, podran ser desafectats per aquell, de conformitat amb el que establix la Llei 14/2003, de 10 d'abril, de Patrimoni de la Generalitat.

Article 90. Declaració sobre la xarxa
1. La declaració sobre la xarxa exposarà les característiques de les infraestructures de transport posades a la disposició dels operadors, i informarà sobre la capacitat de cada tram de la xarxa i sobre les condicions d'accés a esta. Així mateix, detallarà les normes generals, terminis, procediments i criteris que regisquen en relació amb els cànons i principis de tarificació que s'han d'aplicar als diferents servicis que presten les empreses operadores.
2. La declaració sobre la xarxa serà revisada anualment, o en ocasió de la incorporació de nous elements, per mitjà de procediment anàleg al de la seua formulació.
3. L'aprovació de la declaració sobre la xarxa assenyalada en els punts anteriors implicarà de manera automàtica l'obligació d'abonament per part dels diversos operadors dels cànons en esta fixats, amb independència que això puga comportar, si és el cas, la corresponent modificació del contracte de servici públic.

Article 91. Dret d'ús de capacitat en infraestructures de transport

1. Els operadors de servicis públics de transport tindran el dret d'ús de la capacitat d'infraestructura d'acord amb el contracte de servici públic de transports en virtut del qual desenvolupen esta operació, de la declaració de la xarxa i de l'acord que respecte d'això establisquen en desplegament dels dos instruments anteriors amb l'administrador d'infraestructures.
2. L'acord mencionat fixarà les condicions tècniques i econòmiques específiques d'ús de la capacitat i, si és el cas, de la resta d'instal·lacions que l'administrador d'infraestructura posa al servici de l'operador. El seu contingut serà subscrit, a més per de l'administrador i l'operador, per la conselleria competent en matèria de transports, amb un informe previ en què verifique la seua adaptació als contractes de servici públic vigents.
3. El desenvolupament de cada acord serà supervisat per una comissió de seguiment integrada per representants de les tres entitats que el subscriuen. Les discrepàncies que no es resolguen per la comissió mencionada seran elevades al conseller competent en matèria de transports perquè adopte les mesures oportunes, que podran incloure, si és el cas, la rescissió del contracte de servici públic de transports.
4. Tant en el cas de la rescissió esmentada en el cas anterior, com en aquells en què es produïsca per part de l'operador l'abandonament del servici o el cessament de les aportacions econòmiques previstes, la conselleria competent en matèria de transports adoptarà les mesures oportunes amb vista al manteniment dels servicis esmentats i de l'equilibri econòmic de l'administrador d'infraestructures, i s'adjudicarà de manera immediata l'operació del servici d'acord amb el que establix la legislació de contractes del sector públic, i es rescabalarà l'administrador, si és el cas, per la minva d'ingressos derivada de les noves condicions contractuals.

Article 92. Adjudicació del dret de capacitat per a altres servicis i activitats
La prestació de servicis de trens històrics, turístics i altres que no tinguen com a objectiu el transport públic, així com l'ús de la resta d'infraestructures gestionades per l'administrador d'infraestructures per a usos lucratius no emparats per contractes de servici de transport públic, hauran de ser autoritzats per l'administrador d'infraestructures, després de la subscripció prèvia del corresponent acord de dret d'ús de capacitat i l'establiment de les condicions tècniques i econòmiques que procedisquen.

TÍTOL IV
Inspecció, infraccions i sancions

CAPÍTOL I
Inspecció de transports

Article 93. Competències
1. Correspon a l'Agència Valenciana de Mobilitat, o, si és el cas, als ajuntaments, la inspecció en matèria de servicis públics de transport que siguen de la seua competència, així com de la resta d'activitats de transport regulades en el títol II de la present llei.
2. Correspon a l'administrador de la infraestructura de transport la potestat de policia en relació amb la regulació de la compatibilitat de les infraestructures amb l'entorn regulada en el capítol III del títol III, així com les que li corresponguen en relació amb les infraestructures que administre d'acord amb allò que s'ha mencionat en el títol esmentat.
3. Correspon als ajuntaments la potestat inspectora en relació amb la formalització i el desenvolupament dels plans de mobilitat d'àmbit municipal establits en el capítol III del títol I d'esta llei.
4. Correspon a la conselleria competent en matèria de transport la potestat inspectora en la resta de supòsits que preveu esta llei, així com en els supòsits previstos en l'apartat 3 del present article en el cas que no s'haja produït l'actuació municipal i una vegada que haja transcorregut el termini de notificació que reglamentàriament s'establisca. Competix igualment la potestat mencionada en aquells supòsits d'especial rellevància per al sistema de transports de la Comunitat Valenciana, després de la incoació prèvia del corresponent procediment per part del conseller competent en matèria de transports, així com la coordinació dels plans d'inspecció de la resta d'òrgans, en relació, en qualsevol cas, amb els corresponents d'àmbit estatal.

5. Les potestats d'inspecció en relació amb les obligacions dels qui utilitzen els seus servicis podran ser delegades en els operadors de transport. En qualsevol cas, el personal habilitat dels diversos operadors de transport tindrà la condició d'agent de l'autoritat en aquells supòsits en què procedisca actuar de manera immediata en relació amb el comportament de les persones usuàries en estar en perill la seua pròpia seguretat, la de tercers o la del conjunt del servici de transport.

6. Correspon la facultat sancionadora a l'administració o a l'entitat a què corresponga la potestat inspectora. Normativament s'establiran les condicions objectives del personal encarregat de la instrucció dels expedients.

Article 94. Facultats de la inspecció de transports
1. Les empreses que realitzen la prestació dels servicis de transport o d'activitats a què es referix esta llei, tenen l'obligació de facilitar l'accés a les seues instal·lacions al personal dels servicis d'inspecció en l'exercici de les seues funcions. També hauran de permetre al personal mencionat dur a terme el control dels elements afectes la prestació dels referits servicis.
2. El personal dels servicis d'inspecció podrà demanar de les persones físiques i jurídiques que es referix l'apartat anterior totes les informacions que estimen necessàries sobre les matèries objecte d'esta llei.
3. El personal respecte d'això habilitat per l'administrador d'infraestructures vigilarà el compliment de les obligacions que tendisquen a evitar qualsevol classe de dany, deteriorament dels elements que componen les infraestructures, risc o perill per a les persones, i el respecte de les limitacions imposades en relació amb els terrenys immediats a les infraestructures esmentades, i es podran dictar, en este sentit, les ordenes d'execució immediata quan l'entitat del risc potencial existent així ho requerira.
4. El personal dels servicis d'inspecció, els funcionaris i el personal expressament facultat per l'administració per a realitzar la funció de policia de transports de viatgers i infraestructures de transports, tindran en els seus actes de servici, o amb motiu d'estos, la consideració d'agents de l'autoritat, a l'efecte de l'exigència, si és el cas, de la responsabilitat corresponent als qui oferisquen resistència o cometen atemptat o desacatament contra estos, d'obra o de paraula.

5. El personal dels servicis d'inspecció, en l'exercici de les funcions a què es referix este article, podrà sol·licitar, a través de l'autoritat governativa corresponent, el suport necessari dels Cossos i Forces de Seguretat.
6. En l'exercici de la seua funció, el personal dels servicis d'inspecció està autoritzat per a:
a) Realitzar materialment les actuacions inspectores necessàries en qualsevol lloc en què s'exercisquen activitats afectades per la present llei. No obstant això, quan es requerisca l'accés al domicili de persones físiques i jurídiques, serà necessària l'obtenció prèvia de l'oportú manament judicial.
b) Dur a terme les proves, les investigacions o els exàmens que siguen necessaris per a cerciorar-se de l'observança de les disposicions legals vigents en matèria de transport.
7. Si els òrgans responsables de la inspecció, a la vista de les greus circumstàncies existents que comprometen la seguretat dels transports, decidiren la paralització de servicis o activitats de transport, ho comunicaran immediatament al director general que tinga la competència en transports, o, si és el cas, a l'alcalde del municipi competent en el servici, a l'efecte que ordenen la instrucció del corresponent procediment.


CAPÍTOL II
Infraccions

Article 95. Abast subjectiu de la responsabilitat administrativa en les matèries regulades en la present llei
1. La responsabilitat administrativa derivada de les infraccions tipificades en este títol s'exigirà a les persones físiques o jurídiques que realitzen les activitats de transport de viatgers o altres que afecten els supòsits previstos en esta llei i, si és el cas, als usuaris i a les usuàries dels servicis de transport o als qui amb la seua conducta pertorbaren la normal prestació o la integritat dels béns adscrits a esta.

2. La responsabilitat administrativa per les infraccions en matèria de transport de viatgers correspondrà:
a) En les infraccions comeses en ocasió de la realització de transports o activitats subjectes a contracte o autorització administrativa, al contractista o a la persona física o jurídica titular de l'autorització.

b) En les infraccions comeses en ocasió de la realització de transports o activitats auxiliars o complementàries d'estos duts a terme sense la cobertura del preceptiu títol administratiu habilitant, o la realització de la qual es estiga exempta de l'obtenció d'este, a la persona física o jurídica propietària o arrendatària del vehicle o titular de l'activitat.

Als efectes previstos en este apartat, es considera titular del transport o activitat clandestina de què es tracte la persona física o jurídica que materialment la duga a terme en nom propi, l'organitze o assumisca la corresponent responsabilitat empresarial, així com a tot aquell que, no sent personal assalariat o dependent, col·labore en la realització del mencionat transport o activitat.
c) En les infraccions comeses pels usuaris i les usuàries, i, en general, per terceres persones que, sense estar compresos en els anteriors apartats, realitzen activitats que es estiguen afectades per la legislació reguladora del transport terrestre, a la persona física o jurídica a la qual es dirigisca el precepte infringit o a la qual les normes corresponents atribuïsquen específicament la responsabilitat.
d) En qualsevol dels supòsits anteriors la responsabilitat s'estendrà igualment a les persones físiques o jurídiques que mitjancen o publiciten servicis de transport que contravinguen la present llei, fins i tot en els supòsits en què la divulgació esmentada es realitze per mitjà d'Internet o qualsevol altre procediment telemàtic.
3. La responsabilitat administrativa s'exigirà a les persones físiques o jurídiques a què es referix l'apartat 2 d'este article, independentment que les accions o omissions de què derive esta responsabilitat, hagen sigut materialment realitzades per estes o pel personal de la seua empresa, sense perjuí que puguen deduir les accions que al seu parer siguen procedents contra les persones a les quals siguen materialment imputables les infraccions.
4. Tindran la consideració d'infraccions independents aquelles que es cometen en relació amb distintes expedicions de transport, encara que els fets infringisquen estos o semblants preceptes.
No obstant això, tractant-se d'expedicions de servici públic de transport, o de servicis de transport públic de viatgers d'ús específic, quan els fets constitutius de la infracció tinguen relació directa amb l'activitat administrativa que es desenvolupa en les oficines de l'empresa o amb el vehicle utilitzat, i siga acreditat que no podien ser corregits fins a la tornada d'aquell a la seu empresarial de què inicialment va partir, estos fets es consideraran constitutius d'una sola infracció, encara que hagueren continuat tenint lloc durant les distintes expedicions parcials realitzades mentrestant.
5. Si un mateix comportament infractor fóra susceptible de ser qualificat d'acord amb dos o més tipus infractors, s'imposarà la sanció que corresponga al més greu d'estos.
6. Les infraccions en relació amb el compliment de l'obligació dels prestadors de servicis de transport de viatgers d'estar en possessió dels títols habilitants corresponents previstos en la legislació estatal, se sancionaran d'acord amb el que preveu la norma mencionada. En aquells supòsits en què de la conducta de l'infractor es derivaren incompliments de les dos normes, s'instruiran expedients simultanis, sense que, en cap cas, un mateix supòsit puga ser objecte de doble sanció en virtut d'una i l'altra regulació.

Article 96. Classificació de les infraccions
Les infraccions de les normes regulades en relació amb els servicis de transport de viatgers i taxi es classifiquen en molt greus, greus i lleus. Les infraccions en matèria de compatibilitat de les infraestructures de transport amb l'entorn es classifiquen en molt greus i greus.


Article 97. Infraccions molt greus en matèria de transport de viatgers

Es consideren infraccions molt greus en matèria de transport de viatgers:
1. La realització d'activitats o la prestació de servicis regulats en esta llei sense el necessari contracte, autorització administrativa o de qualsevol altre títol habilitant que faculte per a això, o sense estar expressament emparat pels estos. A l'efecte de la qualificació de la infracció, es consideren inclosos en el present apartat els fets següents:

a) La prestació de servicis públics de transport o servicis de transport públic de viatgers d'ús específic que excedisquen de l'àmbit territorial específicament autoritzat.
b) La realització de transports o d'alguna de les seues activitats auxiliars i complementàries sense autorització, si esta fóra necessària d'acord amb la present llei, per no tindre les formalitats legalment o reglamentàriament establides, llevat que la conducta mencionada s'haja de qualificar com a infracció lleu.
c) L'organització, l'establiment o la realització de servicis públics de transport de viatgers sense ser titular del corresponent contracte o autorització, ja siguen propis o aliens els mitjans amb què es presten i encara que es posseïsca l'autorització de transport discrecional.
d) La realització de servici públic de transport a l'empara de contracte o autorització que únicament habilite per a efectuar un tipus de transport de característiques diferents de les efectivament realitzades.
No s'apreciarà la infracció tipificada en el present apartat quan esta concórrega amb les assenyalades en els apartats 2 i 3 del present article.
e) El transport de persones o grups diferents d'aquells a què específicament estiga referida la corresponent autorització durant la realització d'un servici de transport públic de viatgers d'ús específic.

f) La realització de servicis que, a l'empara d'autoritzacions d'un altre tipus de transports diferents dels referits en els apartats anteriors, no complisquen alguna de les condicions establides en l'autorització que fóra necessària per a la seua prestació.
2. L'incompliment de les condicions imposades als titulars de les llicències administratives o altres títols habilitants, o el de les resolucions dictades per l'administrador d'infraestructures de transport, quan es pose en perill la seguretat de les persones, dels béns o del trànsit.

3. La prestació de servicis de transport sense haver obtingut la preceptiva adjudicació de capacitat d'infraestructura.
4. La cessió o l'autorització, expressa o tàcita, de títols habilitants per part dels seus titulars a favor d'altres persones.
5. La cessió del dret d'ús de capacitat d'infraestructura o la realització de qualsevol altre negoci jurídic sobre la capacitat d'infraestructura adjudicada.
6. L'abandonament del servici públic de transport o la seua paralització, pel termini d'un mes o el que es determine en el contracte o reglamentàriament, sense causa justificada o sense el consentiment de l'administració.
7. L'incompliment de les ordes d'immobilització o precintat de vehicles o locals, així com la desatenció als requeriments de l'administració de transport per a l'esmena de les deficiències detectades en la prestació del servici.
8. La manipulació de l'aparell de control dels temps de conducció i descans o els seus elements, del limitador de velocitat o d'altres instruments o mitjans de control que tinga l'obligació de portar instal·lats en el vehicle, destinada a alterar el seu funcionament normal, així com la instal·lació d'elements mecànics, electrònics o d'una altra naturalesa destinats a alterar el funcionament correcte dels corresponents instruments de control o modificar els seus mesuraments, encara que els uns o els altres no estiguen en funcionament en el moment de realitzar-se la inspecció.
9. La carència de l'aparell de control dels temps de conducció i descans, del limitador de velocitat o els seus elements o d'altres instruments o mitjans de control que tinga l'obligació de portar instal·lats en el vehicle.
10. La carència significativa de fulls de registre o de dades registrades en l'aparell de control dels temps de conducció i descans o en les targetes dels conductors que tinga obligació de conservar en la seu de l'empresa.
11. L'excés superior al 50 per 100 en els temps màxims de conducció o de conducció ininterrompuda, així com la minoració superior al mencionat percentatge dels períodes de descans obligatori.
12. No portar inserit el corresponent full de registre o targeta del conductor en l'aparell de control dels temps de conducció i descans, quan això siga exigible, portar inserit un full de registre sense haver-hi anotat el nom i els cognoms del conductor, o portar inserits els fulls de registre o targetes corresponents a un altre conductor.
13. La carència de fulls de registre de l'aparell de control dels temps de conducció i descans que tinga l'obligació de portar en el vehicle.

14. La falsificació de fulls de registre, targetes de conductor i d'altres elements o mitjans de control que tinga l'obligació de portar en el vehicle, així com el falsejament del seu contingut o alteració de les mencions obligatòries del full de registre o targeta del conductor.

15. L'obtenció de les autoritzacions necessàries de conformitat amb la present llei i l'accés a la capacitat d'infraestructura, per mitjà de declaracions falses o per qualsevol altre procediment irregular.
16. El falsejament de qualssevol documents comptables, estadístics o de control que l'empresa estiga obligada a portar, o de les dades que hi ha en estos.
17. La realització de servici públic de transport de viatgers per carretera quan es done alguna de les circumstàncies següents:
a) La falta d'explotació del servici pel mateix adjudicatari del servici, excepte els supòsits de col·laboració expressament permesos.

b) L'incompliment dels trànsits, l'itinerari, les expedicions o els punts de parada establida, quan no constituïsca abandonament de la concessió en els termes assenyalats en l'apartat 6 d'este article.
c) Denegar la venda del títol de transport o l'accés al vehicle als qui l'hagueren adquirit, llevat que es donen circumstàncies legalment o reglamentàriament establides que ho justifiquen.
Especialment es considerarà inclòs en l'anterior circumstància impedir o dificultar l'accés o la utilització dels servicis de transport a persones amb discapacitat, fins i tot en el cas que no hi haja obligació que el vehicle estiga especialment adaptat per a això, sempre que, en este últim supòsit, les persones esmentades aporten els mitjans que els siguen necessaris per a accedir i abandonar el vehicle i instal·lar-se en una plaça ordinària.
d) La realització del servici transbordant injustificadament les persones durant el viatge.
e) La prestació de servicis de transport amb vehicles que incomplisquen les prescripcions tècniques sobre accessibilitat de persones amb mobilitat reduïda que, en cada cas, els siguen d'aplicació.
f) L'incompliment del règim tarifari.
18. La realització de transports públics de viatgers d'ús específic quan concórrega alguna de les circumstàncies següents:
a) L'incompliment de les condicions bàsiques de seguretat.
b) En els transports d'ús específic d'escolars i de menors, la falta de plaça o seient per a cada menor, així com la inexistència de places pròximes a les portes de servici que siguen necessàries per a persones de mobilitat reduïda. Igualment, l'absència d'una persona major d'edat idònia, diferent del conductor, encarregada de l'atenció dels menors.

c) La realització de transport públic de viatgers per carretera d'ús específic amb incompliment de qualsevol de les condicions assenyalades en la corresponent autorització amb el caràcter d'essencials, quan l'incompliment mencionat no estiga expressament tipificat d'una altra manera en esta llei.
19. La realització de servici de transport de viatgers d'ús específic amb incompliment de qualsevol de les condicions assenyalades en la corresponent autorització o en la legislació vigent quan no estiga expressament tipificat d'una altra manera en esta llei.
20. La prestació dels servicis sense tindre el preceptiu certificat de seguretat, o en condicions que puguen afectar la seguretat de les persones o dels béns, amb greu incompliment de les normes o prescripcions tècniques.
21. L'incompliment de l'obligació de subscriure les assegurances que siguen preceptives d'acord amb la legislació vigent, així com la falta de vigència o la inexistència dels contractes d'assegurança obligatòria d'acord amb allò que s'ha establit en la legislació esmentada, o la seua insuficient cobertura per a garantir les responsabilitats derivades d'activitats que realitze l'empresa de transport.
22. L'arrendament de vehicles o la subcontractació dels servicis amb realització d'actuacions no emparades per esta llei.
23. L'incompliment de les normes establides per l'administrador de la infraestructura de transport, de tal manera que es produïsquen pertorbacions en el trànsit.
24. La negativa o l'obstrucció a facilitar informació o a l'actuació dels servicis d'inspecció dels transports que impedisca l'exercici per estos de les funcions que, legalment o reglamentàriament, tinguen atribuïdes, així com la desatenció total o parcial a les instruccions o als requeriments dels membres dels servicis esmentats.
25. La comissió, en el termini d'un any, de dos o més infraccions greus sancionades mitjançant una resolució administrativa ferma.

Article 98. Infraccions greus en relació amb els servicis de transport de viatgers
Es consideren infraccions greus en relació amb els servicis de transport de viatgers:
1. La realització de servici públic de transport de viatgers per carretera quan es done alguna de les circumstàncies següents:
a) No disposar del nombre mínim de vehicles o l'incompliment per estos de les condicions exigides en el contracte.
b) No prestar els servicis suplementaris oferits pel contractista i arreplegats en el contracte.
c) Incomplir l'obligació de transport gratuït de l'equipatge dels viatgers en els supòsits i fins al límit en què això siga obligatori.

d) Vendre un nombre de places per vehicle superior al de les autoritzades en el contracte.
e) Realitzar servici públic de transport de viatgers incomplint qualsevol de les condicions assenyalades en el contracte o l'autorització amb el caràcter d'essencials, quan l'incompliment mencionat no estiga expressament tipificat d'una altra manera en esta llei.
f) La utilització, per part de la prestació de servicis públics de transport o servicis de transport per a viatgers d'ús específic, de vehicles amb els elements i/o els mecanismes per a permetre l'accés a les persones amb mobilitat reduïda que estiguen avariats.
2. L'incompliment de les condicions imposades als titulars de les autoritzacions o d'altres títols habilitants o de les resolucions dictades per la conselleria competent en matèria de transport terrestre, quan no constituïsquen infracció molt greu.
3. L'arrendament de vehicles amb conductor amb incompliment del que establix l'autorització.
4. La interrupció injustificada del servici.
5. La prestació de servicis públics de transport amb utilització de la mediació de persones físiques o jurídiques no autoritzades per a la mediació mencionada.
6. La realització o connivència en activitats de mediació no autoritzades o en la venda de bitllets per a servicis de transports de viatgers en locals o establiments públics destinats a altres fins. En este supòsit la responsabilitat correspondrà al titular de la indústria o del servici a què estiga destinat el local.
7. L'incompliment del règim tarifari contractual o reglamentàriament establit, llevat que per tractar-se d'un servici públic de transport de viatgers haja de considerar-se com a molt greu.
8. El reiterat incompliment injustificat superior a 15 minuts dels horaris d'eixida en les capçaleres de les línies de servicis públics de transports de viatgers.
9. La carència, la falta de formalitats reglamentàriament exigides en la documentació de control, estadística o comptable l'emplenament de la qual siga obligatòria, així com l'ocultació o la falta de conservació d'esta i demora injustificada de la posada en coneixement o la falta de comunicació del seu contingut a l'administració, quan no siguen infraccions molt greus.
10. L'inadequat funcionament imputable al transportista de l'aparell de control dels temps de conducció i descans, del limitador de velocitat o els seus elements o d'altres instruments o mitjans de control que tinga l'obligació de portar instal·lats en el vehicle, quan no haja de ser qualificada com a molt greu de conformitat amb el que establix l'article 97.8, o no passar la revisió periòdica d'estos en els terminis i forma legalment o reglamentàriament establits.
11. L'excés superior al 20% en els temps màxims de conducció o de conducció ininterrompuda, així com la minoració superior al percentatge esmentat en els períodes de descans establits, llevat que el mencionat excés o defecte haja de ser considerat infracció molt greu, de conformitat amb el que establix l'article 97.
12. La utilització d'un mateix full de registre durant diverses jornades quan això haguera donat lloc a la superposició de registres que impedisquen la seua lectura.
13. L'incompliment per part del conductor de l'obligació de realitzar per si mateix determinades entrades manuals o anotacions en l'aparell de control dels temps de conducció i descans o en els fulls de registre, en aquells supòsits en què esta obligació estiga reglamentàriament establida, llevat que haja de qualificar-se com a molt greu de conformitat amb el que establix l'article 97 o com a lleu per donar-se les circumstàncies previstes en l'article 99.
14. La utilització en l'aparell de control dels temps de conducció i descans de més d'un full de registre durant una mateixa jornada per la mateixa persona, excepte quan es canvie de vehicle i l'hora de registre utilitzada en l'aparell del primer vehicle no estiga homologada per a la seua utilització en el segon.
15. La utilització per part de l'arrendatari de vehicles industrials arrendats amb conductor o sense portar a bord el contracte d'arrendament o una còpia d'este, o portar-lo sense emplenar, així com la falta de tota l'altra documentació que siga obligatòria per a acreditar la utilització correcta del vehicle.
16. L'obstrucció que dificulte greument l'actuació dels servicis d'inspecció quan no concórrega algun dels supòsits que, d'acord amb allò que s'ha assenyalat en l'apartat 24 de l'article anterior, implicarien que l'obstrucció mencionada haguera de ser qualificada com a infracció molt greu.
17. La carència no significativa de fulls de registre o de dades registrades en l'aparell de control dels temps de conducció i descans o en les targetes dels conductors que tinga obligació de conservar en la seu de l'empresa a disposició de l'administració.
18. La no-utilització de la capacitat per a circular per les vies adjudicada per l'administració ferroviària de la Generalitat en cas d'infraestructura congestionada, per causes imputables a l'empresa de transport.
19. L'incompliment de les condicions de qualitat i regularitat en què han de prestar-se els servicis, el dels requisits establits en adjudicar-se la capacitat, o el de les instruccions operatives i de prestació del servici emanades de l'administració de transport de la Generalitat, quan l'incompliment esmentat no constituïsca infracció molt greu.

20. La utilització de vehicles i la resta d'elements de transport sense complir les normes i els requisits tècnics que per raons de seguretat hagen de tindre.
21. La contractació del transport amb transportistes o intermediaris que no estiguen degudament autoritzats.
22. L'incompliment de totes les obligacions formals que s'imposen als qui realitzen les activitats regulades en esta llei en garantia dels drets dels consumidors i usuaris.
23. La comissió, en el termini d'un any, de dos o més infraccions lleus.
24. Les conductes arreplegades en l'article anterior quan les circumstàncies que concórreguen en la seua comissió no pertorben la seguretat de les persones, dels béns o del trànsit, en els termes que s'establisquen reglamentàriament.

Article 99. Infraccions lleus en relació amb els servicis de transport de viatgers
1. Constituïxen infraccions lleus qualssevol violacions de les normes contingudes en esta llei en matèria de servicis de transport públic que, no estant tipificades com a infraccions molt greus o greus, afecten el règim d'obligacions de les entitats que realitzen activitats de transport o de les persones usuàries, o a les infraestructures de transport.

2. En qualsevol cas, es consideren constitutives d'infracció lleu en relació amb els servicis de transport de viatgers les conductes següents:
a) L'incompliment en els transports interurbans de viatgers contractats per plaça amb pagament individual de l'obligació d'expedir títols de transport, de les normes establides per al seu despatx o devolució, així com expedir-los sense les mencions essencials.
b) La realització de servicis de transports sense portar a bord del vehicle la documentació formal que acredite la possibilitat legal de prestar-los o que siga exigible per a la determinació de la classe de transport que s'està realitzant, llevat que la infracció mencionada haja de ser qualificada com a molt greu o greu d'acord amb el que establixen els articles precedents.
c) La realització de servicis públics de transport de viatgers amb incompliment del calendari establit.
d) La realització de transports públics de viatgers d'ús específic amb incompliment de l'itinerari, el calendari, l'horari, les expedicions, els punts de parada o algun dels requisits establits en la corresponent autorització d'ús específic, sempre que no siga una acció greu o molt greu.

Així mateix, en el transport d'escolars i menors, l'incompliment de les obligacions sobre parada de vehicles en el centre escolar i accés i abandonament dels vehicles en els termes regulats en les normes sobre seguretat en esta classe de transports.
e) El tracte desconsiderat de paraula o obra amb les persones que utilitzen els servicis de transport per part del personal de l'empresa en el transport de viatgers.
f) En el transport escolar i de menors, l'incompliment de l'obligació d'exigir l'entitat contractant al transportista els documents o els justificants que, d'acord amb les normes que regulen la seguretat en els transports esmentats, li haja d'exigir.
g) La realització de l'activitat d'arrendament de vehicles amb conductor amb vehicles que porten publicitat o signes externs identificatius, excepte en els supòsits reglamentàriament exceptuats.
h) L'eixida dels vehicles dedicats a l'arrendament amb conductor del lloc en què habitualment estiguen guardats o estacionats sense portar a bord el full de ruta o portar-lo sense emplenar, excepte els supòsits exceptuats reglamentàriament. No s'apreciarà esta infracció quan esta concórrega amb l'establida en l'article anterior.

i) La falta de comunicació de qualsevulla dada o circumstància que tinga obligació d'informar de l'administració, llevat que la infracció esmentada haja de ser qualificada com a greu.
j) L'excés en els temps màxims de conducció o de la conducció ininterrompuda, així com la minoració dels períodes de descans o pausa establits, llevat que haja de ser considerat infracció greu o molt greu.

k) La utilització de fulls de registre no homologats o que siguen incompatibles amb l'aparell de control utilitzat, així com la utilització d'una targeta de conductor caducada.
l) L'incompliment per part del conductor de l'obligació de realitzar per si mateix determinades entrades manuals o anotacions en l'aparell de control dels temps de conducció i descans o en els fulls de registre, en aquells supòsits en què esta obligació estiga reglamentàriament establida, quan, no obstant no haver-se realitzat les anotacions oportunes, siga possible deduir, bé del mateix aparell de control o dels fulls de registre immediatament anteriors i posteriors, quin haguera d'haver sigut el seu contingut.
m) La carència dels preceptius rètols o avisos d'obligada exhibició per a coneixement del públic usuari.
n) La realització de servici públic de transport de viatgers per carretera o transport públic de viatgers d'ús específic incomplint qualsevol de les condicions assenyalades en l'autorització sense el caràcter d'essencials, quan l'incompliment mencionat no estiga expressament tipificat d'una altra manera en esta llei.
o) La carència dels distintius o els rètols exigits per la normativa vigent, relatius a la naturalesa o al tipus de transport autoritzat que cal realitzar, portar-los en lloc no visible o en condicions que dificulten la seua percepció, utilitzar-los de forma inadequada o portar en lloc visible del vehicle el distintiu corresponent a un àmbit territorial o classe de transport per a la realització del qual no estiga facultat pel necessari títol habilitant.
p) La carència de canvi de moneda metàl·lica o bitllets fins a la quantitat que, si és el cas, estiga reglamentàriament determinada.
q) L'incompliment pels usuaris de les obligacions que els corresponguen, d'acord amb les regles d'utilització del servici, llevat que les normes en què es continguen les regles esmentades consideren expressament el seu incompliment com a infracció greu.
En qualsevol cas, es considerarà constitutiu de la infracció tipificada en este apartat l'incompliment per les persones usuàries dels transports de viatgers de les prohibicions següents:
1.r Impedir o forçar l'obertura o el tancament de les portes d'accés als vehicles.
2.n Manipular els mecanismes d'obertura o tancament de les portes d'accés al vehicle o de qualsevol dels seus compartiments previstos per al seu accionament exclusiu pel personal de l'empresa transportista.
3.r Fer ús sense causa justificada de qualsevol dels mecanismes de seguretat o socors instal·lats en el vehicle per a casos d'emergència.

4.t Abandonar el vehicle o accedir a este fora de les parades, si és el cas, establides a l'efecte, excepte causa justificada.
5.é Realitzar, sense causa justificada, qualsevol acte susceptible de distraure l'atenció del conductor o entorpir la seua labor quan el vehicle estiga en marxa.
6.é Viatjar en llocs diferents dels habilitats per a això.
7.é Fumar en els vehicles i en llocs diferents dels habilitats amb este fi en estacions de transport en els termes que resulten de la normativa específica sobre la matèria.
8.é Viatjar sense títol de transport o amb títol que siga insuficient en funció de les característiques del viatge i condicions d'utilització previstes en la corresponent concessió o autorització, així com l'ús indegut del títol que es posseïsca.
9.é Tota acció injustificada que puga implicar deteriorament o causar brutícia en els vehicles o les estacions de transport.
10.é Realitzar accions que impliquen perill per a la integritat física de les altres persones o que suposen el deteriorament del material dels vehicles o de les infraestructures.
r) La realització del transport amb vehicles aliens sobre els quals no es tinguen les condicions de disponibilitat legalment exigibles, així com utilitzar per al transport vehicles arrendats a altres transportistes o utilitzar la col·laboració d'estos fora dels supòsits o incomplint les condicions legalment establides, llevat que haja de ser considerat infracció molt greu. En idèntica infracció incorreran les empreses que actuen com a col·laboradors, amb incompliment de les obligacions que els afecten.

s) Qualsevol de les infraccions previstes en l'article anterior quan, per la seua naturalesa, ocasió o circumstàncies, no haja de ser qualificada com a greu, i s'haurà de justificar l'existència de les circumstàncies mencionades i motivar-se la resolució corresponent.

Article 100. Infraccions a la regulació del servici de taxi
1. Es consideraran infraccions molt greus a la regulació del servici de taxi:
a) La realització del servici de taxi sense el preceptiu títol habilitant.
b) La realització de servicis públics de transport de viatgers amb automòbils de turisme fora de l'àrea de prestació del servici i no tindre autorització específica per a això.
c) La falsificació dels distintius o les senyalitzacions que foren exigibles per a la prestació del servici de taxi.
d) La manipulació del taxímetre o dels seus elements, o d'altres instruments de control que siga obligatori portar en el vehicle, destinada a modificar el seu funcionament normal o modificar els seus mesuraments.
e) Conduir el vehicle havent ingerit begudes alcohòliques en taxes superiors a les establides en la legislació sobre seguretat viària, i, en qualsevol cas, la conducció sota els efectes d'estupefaents, psicotròpics, estimulants i qualsevol altra substància d'efecte anàleg. La prestació de servicis en condicions que puguen afectar la seguretat de les persones per comportar perill greu i directe per a estes.
f) Retindre qualsevol objecte abandonat en el vehicle sense donar compte d'això a l'autoritat competent.
g) L'incompliment del règim tarifari establit reglamentàriament, comés de forma intencionada.
h) L'arrendament, la cessió o el traspàs de l'explotació de les llicències i dels vehicles adscrits a estes.
2. Es consideraran infraccions greus a la regulació del servici de taxi:
a) L'incompliment de les condicions de l'autorització, quan no haja de qualificar-se com a molt greu.
b) L'incompliment del règim tarifari, quan no haja de qualificar-se com a molt greu.
c) No atendre sense causa justificada la sol·licitud d'un usuari estant de servici.
d) Realitzar la prestació del servici amb un vehicle d'antiguitat superior a l'autoritzada per la present llei.
e) No tindre el preceptiu document en què han de formalitzar-se les reclamacions de les persones usuàries o negar o obstaculitzar la seua disposició al públic, així com l'ocultació o la demora injustificada en la posada en coneixement de l'administració de les reclamacions o les queixes consignades en aquell d'acord amb el que reglamentàriament es determine.
f) L'incompliment del règim d'horari i descansos establit.

g) La iniciació de servicis fora de l'àmbit territorial de l'autorització.
h) Qualsevol de les infraccions previstes en l'article anterior, quan per la seua naturalesa, ocasió o circumstància no haja de ser qualificada com a molt greu.
i) Incomplir l'obligació de transport de l'equipatge dels viatgers en els supòsits i fins al límit en què això siga obligatori.
j) L'alteració o la inadequada utilització dels distintius o les senyalitzacions que foren exigibles per a la prestació del servici de taxi.
k) El cobrament individual.
l) L'inadequat funcionament, imputable al titular del taxi, del taxímetre, dels mòduls o de qualsevol altre instrument que s'haja de portar instal·lat en el vehicle, quan no haja de ser qualificada com a molt greu, o no passar la revisió periòdica d'estos en els terminis i en la forma legalment o reglamentàriament establits.
m) El tracte vexatori a les persones que reben el servici.
n) Publicitar-se com a taxi sense autorització.
o) Incomplir les prescripcions que puguen establir-se relatives a l'exhibició de publicitat en els vehicles.
3. Es consideren infraccions lleus a la regulació del servici de taxi:

a) Realitzar servicis sense portar a bord del vehicle la documentació que acredite la possibilitat formal de prestar el servici.
b) Incomplir els terminis previstos per a realitzar actuacions administratives (visat, etc.).
c) No portar en lloc visible del vehicle els distintius, els rètols, els avisos o els documents d'obligada exhibició per a coneixement del públic usuari o portar-los en condicions que en dificulten la percepció, així com la seua utilització de forma inadequada.
d) L'incompliment pels qui utilitzen el servici de les obligacions que els corresponguen reglamentàriament.
e) No tindre canvi de moneda metàl·lica o bitllets fins a la quantitat que estiga reglamentàriament determinada.
f) Descuit en la neteja personal o exterior i interior del vehicle.
g) Donar origen a escàndol públic amb motiu del servici.

Article 101. Infraccions en relació amb la compatibilitat de les infraestructures de transport amb l'entorn
1. Constituïxen infraccions molt greus en matèria de compatibilitat de les infraestructures amb l'entorn:
a) La realització d'obres o activitats no permeses en la zona de domini públic o en les zones de protecció de les infraestructures de transport, sense tindre la preceptiva autorització, quan afecten la seguretat del trànsit.
b) El deteriorament o la destrucció de qualsevol obra o instal·lació, la sostracció de qualsevol element de la infraestructura de transport que afecte el funcionament d'esta o estiga directament relacionat amb la seguretat del trànsit, o la modificació intencionada de les seues característiques.
c) El llançament o el depòsit d'objectes en qualsevol punt de les infraestructures i els seus veïns i instal·lacions annexes o al pas de vehicles i, en general, qualsevol acte que puga representar un perill greu per a la seguretat del transport, els seus usuaris, els mitjans o les instal·lacions de qualsevol tipus.
d) La comissió, en el termini d'un any, de dos o més infraccions greus sancionades mitjançant una resolució administrativa ferma.
2. Constituïxen infraccions greus en matèria de compatibilitat de les infraestructures de transport amb l'entorn:
a) La realització d'obres o activitats no permeses en les zones de domini públic, protecció o reserva sense tindre la preceptiva autorització, quan estos comportaments no constituïsquen infracció molt greu.

b) La destrucció, el deteriorament o l'alteració de qualsevol obra, instal·lació o element de les infraestructures de transport directament relacionat amb l'ordenació, l'orientació i la seguretat de la circulació o la modificació intencionada de les seues característiques o situació, quan estos comportaments no constituïsquen infracció molt greu.

Article 102. Altres infraccions
1. Serà considerada infracció greu la carència de pla de mobilitat en els supòsits en què siga necessari, així com en particular l'inici de les activitats o dels usos residencials en els àmbits subjectes a l'obligació esmentada, així com l'atorgament de les autoritzacions administratives habilitants per al desenvolupament d'estos usos.
2. Es considerarà igualment infracció greu la vulneració dels elements essencials dels referits plans de mobilitat, i s'entenen com a essencials els que siguen identificats com a tals en els documents mencionats.
3. Es considerarà infracció greu la inexistència de reserva per a l'estacionament de bicicletes en habitatges, excepte en els supòsits d'autopromoció en els quals es considerarà infracció lleu.
4. Es consideraran infraccions lleus la vulneració d'aspectes no essencials dels plans de mobilitat.
5. La comissió, en el termini d'un any, de dos o més infraccions lleus sancionades mitjançant una resolució administrativa ferma serà considerada infracció greu.
6. Les actuacions d'empreses o particulars que danyen o alteren la funcionalitat de la resta d'infraestructures previstes en esta llei es classificaran de la mateixa manera que les que tinguen com a objecte les infraestructures de transport.

CAPÍTOL III
Sancions

Article 103. Sancions
1. La quantia de les sancions que s'imposen es graduarà d'acord amb els factors següents:
a) La repercussió social de la infracció i el perill per a la vida i salut de les persones, la seguretat de les coses i el medi ambient.
b) La importància del dany o deteriorament causat, si és el cas.
c) La intencionalitat en la comissió de la infracció.
d) El grau de participació del sancionat i el benefici per este obtingut.
e) La comissió, en el període dels dotze mesos anterior al fet infractor, d'una altra infracció de la mateixa naturalesa, quan així haja sigut declarat per resolució ferma en via administrativa.
f) La circumstància d'haver procedit l'infractor, per iniciativa pròpia, a remeiar els efectes perniciosos de la infracció.
2. La graduació de les sancions, sense superar les establertes per als mateixos conceptes en la normativa estatal, es farà d'acord amb les regles i dins dels límits següents:
a) Se sancionaran amb advertència o multa de fins a 1.000 euros les infraccions classificades com a lleus. En el cas de no apreciació de reincidència, l'import de les sancions se situarà entre 0 i 400 euros. Amb 1.000 euros seran sancionades les infraccions en què s'aprecie reincidència per la comissió de dos o més faltes en el període d'un any.

b) Se sancionaran amb multes compreses entre els 1.001 a 2.000 euros les infraccions classificades com a greus.
c) Se sancionaran amb multa de 2.001 a 6.000 euros les infraccions classificades com a molt greus.
d) Se sancionaran amb multa de 6.001 a 18.000 euros les infraccions assenyalades en els apartats 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 14, 16 i 24 de l'article 97 quan el responsable d'estes ja haguera sigut sancionat, mitjançant una resolució que pose fi a la via administrativa, per la comissió de qualsevol altra infracció molt greu de les previstes en esta llei en els dotze mesos anteriors.
3. La comissió d'una infracció molt greu podrà comportar la revocació o suspensió del contracte, concessió administrativa o títol habilitant si estiguera emés per un òrgan o entitat de la Generalitat, i la conseqüent inhabilitació temporal per a l'exercici de l'activitat per un període màxim d'un any en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, així com, si és el cas, el precintat del vehicle o de la maquinària i del material rodador amb què s'haja realitzat l'activitat infractora. La imposició, per resolució definitiva, d'una nova sanció per la comissió d'una infracció molt greu en els dotze mesos següents a la de la inicial, portarà annexa la revocació de l'autorització o el títol habilitant de l'empresa de transport emés per un òrgan o entitat de la Generalitat. En el còmput del referit termini no es tindran en compte els períodes en què no haja sigut possible realitzar l'activitat per haver sigut temporalment retirada la corresponent autorització o el títol habilitant.

4. La comissió d'una infracció lleu en relació amb la regulació del servici de taxi podrà portar annexa la suspensió temporal de la llicència durant un termini de quinze dies, en les greus de tres a sis mesos, i en les molt greus de fins a un any.
5. Podrà ordenar-se la immobilització d'un vehicle quan siguen detectades en carretera conductes infractores en què concórreguen circumstàncies que puguen comportar perill per a la seguretat.
En els supòsits d'immobilització de vehicles que transporten viatgers, i a fi que estos patisquen la menor pertorbació possible, serà responsabilitat del transportista el vehicle del qual haja sigut immobilitzat buscar els mitjans alternatius necessaris per a fer arribar als viatgers a la seua destinació. Si no ho fa, els mitjans esmentats podran ser establits per l'administració. Les despeses que genere l'adopció d'estes mesures seran, en qualsevol cas, a càrrec del transportista. Si es negara a satisfer-les, quedarà immobilitzat el vehicle fins que aquelles foren satisfetes, encara que hagueren desaparegut les causes de la infracció.
6. La imposició de les sancions que, si és el cas, corresponguen serà independent de la possible obligació d'indemnitzar els danys i els perjuís causats.
7. En tots aquells supòsits en què l'interessat decidisca voluntàriament fer efectiva la sanció abans que transcórreguen els quinze dies següents a la notificació de l'expedient sancionador, la quantia pecuniària de la sanció inicialment proposada es reduirà en un 25 per 100.

El pagament de la sanció pecuniària amb anterioritat a què es dicte la resolució sancionadora equivaldrà a l'acabament del procediment. En estos casos l'interessat podrà interposar idèntics recursos a què li hagueren correspost en el cas que el procediment haguera acabat de forma ordinària mitjançant una resolució expressa.
8. Amb caràcter general, quan, com a conseqüència de la infracció, s'obtinga un benefici quantificable, la multa podrà incrementar-se fins al triple del benefici obtingut.

Article 104. Inhabilitació de l'infractor per reincidència i requeriment per a l'esmena de deficiències
La comissió de dos o més infraccions de les ressenyades en els apartats 1, 2, 3, 5 i 6 de l'article 97 en l'espai d'un any comportarà la inhabilitació de l'infractor durant un període de tres anys, a la Comunitat Valenciana, per a ser titular de qualsevol classe de contracte, autorització o llicència habilitant per a l'exercici de l'activitat de transport o de qualsevol de les seues activitats auxiliars i complementàries o formar part del consell d'administració o òrgan equivalent d'una empresa que siga titular d'estos contractes, autoritzacions o llicències. Durant el període mencionat, el que ha sigut inhabilitat així tampoc podrà aportar la seua capacitació professional a cap empresa transportista o d'activitat auxiliar i complementària del transport, a la Comunitat Valenciana.
La inhabilitació mencionada comportarà la caducitat i la pèrdua de la validesa de tots els contractes, les autoritzacions i les llicències, emesos per un òrgan o entitat de la Generalitat, que fóra titular l'empresa infractora, amb caràcter definitiu.
Perquè es produïsca el supòsit de reincidència assenyalat en este article, les sancions tingudes en compte hauran d'haver sigut imposades mitjançant una resolució ferma que pose fi a la via administrativa. El període d'inhabilitació començarà a comptar des de l'endemà de la notificació de l'última d'estes resolucions.

Article 105. Altres efectes de les sancions
1. Quan les sancions imposades mitjançant una resolució que pose fi a la via administrativa no siguen satisfetes en període voluntari, es podrà procedir, si el vehicle de què es tracte haguera quedat immobilitzat durant la tramitació de l'expedient, a la seua venda en pública subhasta, en la forma que reglamentàriament s'establisca, i els diners obtinguts es destinaran al pagament de l'import de la sanció, a les despeses originades per la immobilització i la subhasta, com també a les despeses que es pogueren haver produït com a conseqüència de mesures cautelars. El sobrant, si n'hi ha, quedarà a la disposició de la persona denunciada.
2. La fermesa de les sancions en via administrativa en relació amb els supòsits d'edificació o la realització d'altres activitats que modifiquen l'estat inicial de les propietats en les zones de domini públic, protecció i reserva, comportarà la necessitat la demolició de l'executat indegudament i la restauració de l'entorn al seu estat inicial. En el cas que no es produïsca esta demolició i restauració, podrà ser executada per l'administrador d'infraestruc-tures a càrrec dels sancionats.

3. En els casos en què la seguretat del transport així ho requerisca, l'administració podrà executar d'ofici i de manera immediata les demolicions assenyalades en el punt anterior abans de la resolució de l'expedient sancionador, amb independència de les indemnitzacions que procediren en el cas que resolt l'expedient mencionat no es concloguera esta necessitat de demolició.
4. En els casos en què com a conseqüència de la conclusió del procés sancionador procedira l'extinció de l'autorització o el contracte en virtut del qual es presta el servici de transports, l'administració podrà optar per requerir el prestador perquè pose a la seua disposició els mitjans materials necessaris per a la continuïtat del servici quan això siga imprescindible, durant el termini que permeta l'adopció d'altres solucions alternatives per part de l'administració. En este supòsit el sancionat tindrà dret a la indemnització que procedisca per l'ús d'estos mitjans materials, d'acord amb la legislació aplicable.


Article 106. Multes coercitives
Amb independència de les sancions que corresponguen, l'autoritat competent podrà imposar multes coercitives quan prosseguisca la conducta infractora i no s'atenga el requeriment de cessament d'esta, i se'ls reiterarà cada espai de temps que siga suficient per a complir el que ordena. Les multes coercitives no excediran, cada una d'estes, del deu per cent de la sanció fixada per a la infracció comesa.

Article 107. Competència per a la imposició de sancions
1. Quan la competència en el procediment la tinga la conselleria competent en matèria de transports, correspondrà la imposició de les sancions per infraccions lleus i greus al director general que tinga la competència en transports. Les sancions per infraccions molt greus seran imposades pel conseller competent en matèria de transports.

2. Quan la competència en el procediment corresponga a altres ens de la Generalitat, correspondrà la imposició de les sancions a l'òrgan que es determine en la seua regulació pròpia, excepte en el cas de les sancions molt greus que seran imposades per la direcció de l'ens competent.
3. Quan la competència en el procediment la tinga l'ajuntament, correspondrà la imposició de les sancions a l'alcalde.
4. En el cas d'operadors de transport que no tinguen el caràcter d'entitat pública, una vegada instruït l'expedient es traslladarà a l'administració competent a fi que siga resolt d'acord amb les competències assenyalades en els punts anteriors.

Article 108. Procediment sancionador i mesures provisionals
1. Sense perjuí del que establix la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, i la normativa de desplegament, el procediment sancionador s'iniciarà sempre d'ofici per l'administració o entitat competent, bé per iniciativa pròpia o com a conseqüència d'orde superior, petició raonada d'altres òrgans o denúncia.
La denúncia haurà d'expressar la identitat de la persona o de les persones que les presenten, el relat dels fets que pogueren constituir infracció i la data de la seua comissió i, quan siga possible, la identificació dels presumptes infractors.
2. Amb anterioritat a la iniciació del procediment sancionador, es podran realitzar actuacions prèvies a fi de determinar si concorren circumstàncies que justifiquen esta iniciació. En especial, estes actuacions s'orientaran a fixar, amb la màxima precisió possible, els fets susceptibles de motivar la incoació del procediment, la persona o les persones que pogueren ser responsables i les circumstàncies rellevants que concórreguen en els uns i els altres.
3. Una vegada acordada la iniciació del procediment sancionador, l'expedient es notificarà al presumpte o als presumptes infractors, que disposaran d'un termini de quinze dies, des de la data de la notificació, per a aportar tantes al·legacions, documents o informacions com consideren convenients i, si és el cas, proposar una prova amb concreció dels mitjans que pretenguen valdre's. Rebudes les al·legacions o transcorregut el termini per a això, la persona encarregada d'instruir l'assumpte podrà acordar l'obertura d'un període de prova.
4. La proposta de resolució es notificarà als interessats, i se'ls concedirà un termini de quinze dies, des de la notificació, per a formular al·legacions i presentar els documents i les informacions que consideren pertinents, davant de la persona encarregada d'instruir el procediment sancionador, el qual, a la vista de les al·legacions i dels documents presentats, emetrà un informe i remetrà les actuacions a l'òrgan competent per a la imposició de la sanció que corresponga.
5. Abans de dictar una resolució, l'òrgan competent per a resoldre podrà decidir, mitjançant un acord motivat, la realització de les actuacions complementàries indispensables per a resoldre el procediment que, en qualsevol cas, hauran de tindre lloc en un termini no superior a quinze dies. El termini per a resoldre el procediment quedarà suspés fins a l'acabament d'estes.
6. En el termini d'un mes des de la recepció de la proposta de resolució i dels documents, les al·legacions i les informacions que hi ha en el procediment, l'òrgan competent per a resoldre dictarà una resolució motivada, que haurà de ser notificada als interessats.
Si transcorregut un any des de la iniciació del procediment sancionador no s'haguera notificat als interessats la resolució que li pose fi, es produirà la seua caducitat. En este cas, l'òrgan competent per a resoldre emetrà, a sol·licitud de l'interessat, un certificat en què conste que ha caducat el procediment i que s'ha procedit a l'arxivament de les actuacions.
Les resolucions que posen fi a la via administrativa seran immediatament executives.

Article 109. Mesures urgents i provisionals
1. Abans de la iniciació del procediment sancionador, l'òrgan competent podrà, d'ofici o a instàncies de part, adoptar les mesures que corresponguen, en els casos d'urgència i per a la protecció provisional dels interessos implicats. Estes hauran de ser confirmades, modificades o deixades sense efecte per mitjà de l'acord d'iniciació del referit procediment, que haurà d'efectuar-se dins dels trenta dies següents a la seua adopció, i que podrà ser objecte del recurs que procedisca.

2. Així mateix, iniciat el procediment sancionador, l'òrgan competent per a imposar la sanció corresponent podrà adoptar, d'ofici o a instàncies de part, les mesures provisionals que crega oportunes per a assegurar l'eficàcia de la resolució que poguera dictar i el bon fi del procediment, evitar el manteniment dels efectes de la infracció, i garantir les exigències dels interessos generals.
3. En qualsevol cas, les mesures provisionals quedaran sense efecte si no s'inicia el procediment en el termini assenyalat o quan l'acord d'iniciació no continga un pronunciament exprés sobre estes.

4. Les mesures de caràcter provisional, que hauran de ser proporcionals quant a la seua intensitat i condicions als objectius que es pretenen garantir, podran consistir en la suspensió temporal d'activitats i la prestació de fiances, en la clausura temporal de les infraestructures afectades, en la retirada de material rodador o en la suspensió temporal de servicis per raons de sanitat, higiene o seguretat.
En cap cas es podran adoptar mesures provisionals que puguen causar perjuí de difícil o impossible reparació als interessats o que impliquen violació de drets emparats per esta llei.
5. Les mesures provisionals podran ser deixades sense efecte o modificades durant la tramitació del procediment sancionador, d'ofici o a instàncies de part, en virtut de circumstàncies sobrevingudes o que no van poder ser tingudes en compte en el moment de la seua adopció.
En qualsevol cas, s'extingiran amb l'eficàcia de la resolució que pose fi al procediment sancionador.

Article 110. Coordinació administrativa i acció subsidiària de la Generalitat
1. Les administracions i entitats competents en l'aplicació del règim sancionador a la Comunitat Valenciana mantindran un registre comú de les sancions fermes en via administrativa només als efectes del desenvolupament de les seues pròpies competències, i, si és el cas, per a l'aplicació dels agreujants per reiteració previstos en la present llei i els altres punts que siguen convenients de cara a la instrucció dels expedients.

2. En aquells casos en què la conselleria competent en matèria de transports tinguera coneixement de la possible existència de fets que pogueren ser constitutius d'infraccions greus o molt greus, requerirà l'entitat competent perquè inicie l'expedient en el termini de sis mesos, transcorreguts els quals iniciarà la seua tramitació de manera subsidiària, i incloure-hi, si és el cas, la imposició de la sanció corresponent i la resta d'efectes que establix esta llei. En el supòsit esmentat el personal de l'entitat o l'administració a què haguera correspost la instrucció de l'expedient haurà de facilitar tota la informació que siga requerida, i en cas contrari es podrà incórrer en les responsabilitats que corresponguen. El termini de sis mesos assenyalats anteriorment es descomptarà de l'aplicable a l'efecte de prescripció.

Article 111. Prescripció
1. Les infraccions regulades en esta llei prescriuran: les molt greus als tres anys, les greus als dos anys, i les lleus a l'any.
El termini de prescripció de les infraccions començarà a computar des del dia en què la infracció s'haguera comés. Interromprà la prescripció la iniciació, amb coneixement de l'interessat, del procediment sancionador. El termini de prescripció tornarà a córrer si l'expedient sancionador estiguera paralitzat durant més de tres mesos per causa no imputable al presumpte responsable.
2. Les sancions imposades per faltes molt greus prescriuran al cap de tres anys, les imposades per faltes greus als dos anys, i les imposades per faltes lleus a l'any.
El termini de prescripció de les sancions començarà a computar des de l'endemà d'aquell en què adquirisca fermesa la resolució per la qual s'imposa la sanció. Interromprà la prescripció la iniciació, amb coneixement de l'interessat, del procediment d'execució, i tornarà a córrer el termini si aquell està paralitzat durant més d'un mes per causa no imputable a l'infractor.


DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Canvi de denominació de l'Agència Valenciana de Mobilitat Metropolitana
1. A partir de la data d'entrada en vigor d'esta llei, l'Agència Valenciana de Mobilitat Metropolitana passa a denominar-se Agència Valenciana de Mobilitat.
2. Les funcions que en matèria de servicis públics de transport s'assignen a cada una de les direccions tècniques de l'entitat esmentada en la seua normativa de constitució s'entenen esteses als corresponents àmbits provincials.
3. En el termini d'un any es produirà el trasllat a l'òrgan mencionat dels expedients administratius que, en matèria de servicis regulars de viatgers, desenvolupen els servicis propis de la Generalitat, corresponent a estos servicis fins a la data mencionada la seua tramitació.

Segona. Adscripció d'infraestructures a l'Ens Gestor de la Xarxa de Transport i de Ports de la Generalitat
1. S'adscriuen a l'Ens Gestor de la Xarxa de Transport i de Ports de la Generalitat la totalitat de les obres d'infraestructures de transport que es troben en execució per part de la Generalitat i els sòls en què es desenvolupen, i s'entenen com a tals aquelles en què concloga la tramitació administrativa dels corresponents expedients de construcció després de l'entrada en vigor d'esta llei.

2. Des del moment d'entrada en vigor d'esta llei, l'Ens Gestor de la Xarxa de Transport i de Ports de la Generalitat exercirà en estos trams la totalitat de competències demanials i patrimonials, així com les relatives al règim de compatibilitat amb l'entorn. La resta de les funcions que li corresponguen s'exerciran després de la conclusió de les obres i abans de la seua posada en servici.
3. En el termini de dos anys, i per mitjà del corresponent catàleg aprovat per orde del conseller competent en matèria de transports, es procedirà a l'adscripció, a l'efecte de la seua administració, i, si és el cas, al canvi de titularitat, de la resta de trams del sistema de transport de la Comunitat Valenciana, excepte en aquells en què per raó d'interés públic s'establisca excepcionalment una altra fórmula de gestió.


Tercera. Constitució del Fòrum de Mobilitat de la Comunitat Valenciana
En el termini de sis mesos a partir de l'entrada en vigor d'esta llei es constituirà el Fòrum de Mobilitat de la Comunitat Valenciana.

Quarta. Regulació dels centres d'atenció al públic en els servicis de taxi
En el termini màxim d'un any, i mitjançant una orde del conseller competent en transport, es regularan els centres d'atenció al públic en els servicis de taxi, i es fixarà en la norma mencionada el termini a partir del qual les centrals de telefonada preexistents s'han d'adequar a la nova normativa.

Cinquena. Aplicació de la llei al sistema viari de la Comunitat Valenciana
El que establixen les seccions primera i segona del capítol II del títol III de la present llei s'aplicarà a la xarxa bàsica i local del sistema viari de la Comunitat Valenciana inclòs en l'àmbit de la Llei 6/1991, de 27 de març, de la Generalitat, de Carreteres de la Comunitat Valenciana, en la mesura que no s'opose al que establix esta.



DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera. Plans de mobilitat en actuacions iniciades
1. No serà obligatòria la formulació de plans de mobilitat junt amb els plans generals quan estos ja hagen iniciat el tràmit d'informació pública, amb independència de la necessitat de la seua incorporació ulterior en els supòsits que establix esta llei.
2. No serà obligatòria la formulació de plans de mobilitat en les implantacions rellevants d'usos residencials que disposen de pla parcial sotmés a informació pública o en una fase ulterior de tramitació, ni en aquelles activitats que, en la data d'entrada en vigor, ja hagen sol·licitat la llicència corresponent.

Segona. Concessions vigents de servicis públics regulars
1. Els servicis públics regulars per carretera prestats per mitjà de concessió administrativa vigent a l'entrada en vigor d'esta llei continuaran mantenint-ne la vigència fins al final del termini de la concessió mencionada.
2. En el termini màxim d'un any des de l'entrada en vigor de la present llei, l'administració competent nomenarà el director de la concessió i en el mateix termini es formularà el document de condicions concretes de prestació del servici de transports on s'arreplegaran les característiques de la prestació que en el moment mencionat corresponga d'acord amb les autoritzacions donades en este sentit per l'administració concedent.
3. En aquells casos en què la prestació dels servicis de transport s'haja d'efectuar amb compensació econòmica de l'administració, el contracte de concessió de servici públic regular de viatgers es transformarà en un contracte de servici públic de transports dels que establix esta llei, sense que això altere ni els drets i les obligacions prèviament existents, ni el termini concessional, ni cap dels altres elements substancials de la concessió primitiva.

Tercera. Autoritzacions de taxi
1. En el termini de sis mesos a partir de l'entrada en vigor de la present llei, els municipis menors de 20.000 habitants que no estiguen integrats en una àrea de prestació conjunta del servici de taxi traslladaran a l'Agència Valenciana de Mobilitat la totalitat dels expedients corresponents a les llicències de taxi existents. Una vegada rebuts estos expedients, l'Agència Valenciana de Mobilitat exercirà les competències que en esta llei se li assignen.
2. En ocasió del tràmit de visat de l'autorització VT, se substituirà la llicència de taxi atorgada pels ajuntaments a què es referix el punt anterior per autoritzacions de conformitat amb la present llei. Fins a la data esmentada la llicència preexistent habilitarà a tots els efectes per a la prestació del servici de taxi.
3. Fins que no es regule un altre procediment distint, per a la creació de les àrees de prestació conjunta s'aplicarà el que establix el Decret 18/1985, de 23 de febrer, del Consell, en tot el que no s'opose al que establix esta llei.
4. Mentre no es desenvolupen reglamentàriament els requisits i la forma d'obtenció de la capacitació professional, el carnet del taxi serà considerat com a tal als efectes oportuns.
5. Els expedients instruïts per a l'atorgament de les autoritzacions que es troben en fase de tramitació a l'entrada en vigor de la present llei s'hauran d'ajustar al que establix esta.
6. El nombre total d'autoritzacions o de llicències de les persones titulars de més d'una autorització o llicència existents a l'entrada en vigor d'esta llei computaran a l'efecte dels límits establits en l'article 46.

Quarta. Expedients iniciats en matèria d'infraestructures i autoritzacions
1. Els expedients en matèria d'infraestructures, zones de reserva i, si és el cas, la seua corresponent ordenació, la tramitació dels quals estiga iniciada en la data d'entrada en vigor d'esta llei, culminaran la seua tramitació d'acord amb el que establix esta.
2. Les autoritzacions concedides en les zones de domini públic i protecció no caducades abans de l'entrada en vigor d'esta llei s'entendran plenament vigents.


DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Derogació normativa
Queden derogades totes les disposicions d'inferior o del mateix rang que s'oposen al que establix la present disposició. Supletòriament, i fins a l'entrada en vigor del reglament de desplegament d'esta llei, s'aplicaran la resta de disposicions aplicables en matèria de mobili-tat, mentre no s'oposen a la present llei.


DISPOSICIONS FINALS

Primera. Habilitació normativa
Es faculta al Consell per a dictar les disposicions reglamentaris i les normes tècniques per al desenrrotllament i l'aplicació d'esta llei.

Segona. Entrada en vigor
Esta llei entrarà en vigor als vint dies de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.


València, 1 d'abril de 2011

El president de la generalitat
FRANCISCO CAMPS ORTIZ

linea