Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

LLEI 9/2018, de 24 d'abril, de la Generalitat, de modificació de la Llei 11/2003, de 10 d'abril, de la Generalitat, sobre l'estatut de les persones amb discapacitat. [2018/4097]

(DOGV núm. 8282 de 26.04.2018) Ref. Base de dades 004133/2018

LLEI 9/2018, de 24 d'abril, de la Generalitat, de modificació de la Llei 11/2003, de 10 d'abril, de la Generalitat, sobre l'estatut de les persones amb discapacitat. [2018/4097]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans i totes les ciutadanes que les Corts han aprovat i jo, d’acord amb el que estableixen la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, en nom del rei, promulgue la llei següent:


PREÀMBUL

La Generalitat disposa des de l’any 2003 d’un estatut de les persones amb discapacitat (Llei 11/2003, de 10 d’abril) pel qual es regulen les actuacions de les administracions públiques valencianes, dirigit a l’atenció i la promoció del benestar i la qualitat de vida de les persones amb discapacitat.
Així mateix, el 13 de desembre de 2006, l’Assemblea de les Nacions Unides va aprovar la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, ratificada per Espanya posteriorment i en vigor des del 3 de maig de 2008.
El mandat de la convenció i el canvi de concepció global van cristal·litzar en la Llei 26/2011, d’1 d’agost, la disposició final segona de la qual exhortava el legislador estatal a una tasca de refosa, per tal de regularitzar, aclarir i harmonitzar la Llei 13/1982, de 7 d’abril, d’integració social de les persones amb discapacitat (originàriament, «minusvàlids»), la Llei 51/2003, de 2 de desembre, d’igualtat d’oportunitats, no-discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat, i la Llei 49/2007, de 26 de desembre, per la qual s’estableix el règim d’infraccions i sancions en matèria d’igualtat d’oportunitats, no-discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat. Fruit d’aquesta tasca, es va publicar en el BOE de 3 de desembre de 2013 el Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seua inclusió social.
La convenció de l’ONU és el primer tractat de drets humans del segle XXI, és una aposta per una societat inclusiva, en què la diversitat ocupa un lloc central i no és sinó conseqüència del nou enfocament de drets, ja que aquest està irremeiablement unit a la inclusió. S’hi reafirma que totes les persones amb els diferents tipus de discapacitat han de poder gaudir de tots els drets humans i les llibertats fonamentals. S’aclareix i es precisa com s’apliquen a les persones amb discapacitat totes les categories de drets i s’indiquen les esferes en què és necessari introduir ajustos i proporcionar suports perquè puguen exercir de forma efectiva els seus drets i els àmbits en què s’han vulnerat aquests drets i ha de reforçar-se la seua protecció.

Així doncs, ens trobem davant d’una llei valenciana que no recull els postulats de la convenció de l’ONU i que, per tant, requereix una adaptació, com, a més, s’han encarregat d’assenyalar des de la plataforma de representació, defensa i acció de la ciutadania de la Comunitat Valenciana amb discapacitat i les seues famílies (Cermi-CV).
Les esmenes contingudes en aquest document corregeixen aquesta situació i permeten adaptar i actualitzar la Llei 11/2003, de 10 d’abril, sobre l’estatut de les persones amb discapacitat a la Comunitat Valenciana, als postulats de la Convenció de l’ONU de drets de les persones amb discapacitat, i també incideix en aspectes coincidents ja reconeguts per normativa posterior. No s’entra en altres qüestions regulades en l’estatut de les persones amb discapacitat com aquelles referides a centres i serveis, la tipologia, l’organització, l’autorització, o en la regulació específica per a activitats o prestacions concretes, ja que tot això es troba previst i disposat en la normativa preceptiva a aquest efecte.

Respecte al títol III, sí que s’introdueix la regulació d’actuacions que vulneren drets de les persones amb discapacitat i que requereixen ser tipificades com a infracció i mereixedores de la sanció corresponent.

En aquest sentit, cal assenyalar el treball d’experts, com el catedràtic de filosofia del dret Rafael de Asís, el qual no dubta a assenyalar que la convenció esmentada és un punt d’inflexió en la història dels drets de les persones amb discapacitat i fins i tot en la història del tractament de la discapacitat. «Òbviament, tot el que s’hi disposa i el que representa feia temps que es defensava en el pla filosòfic i ètic, però és clar que la convenció ho confirma i ho fa fort», afirma.

La convenció de l’ONU és un compromís per una societat inclusiva en què la diversitat ocupa un lloc central, s’adapta al pluralisme i planteja un nou enfocament irremeiablement unit a la inclusió que és necessari traslladar al cos legislatiu valencià. Així, la convenció expressa l’obligació d’abordar la discapacitat des del model social i des d’un enfocament de drets humans, a partir de polítiques i legislacions sorgides del diàleg civil, perquè acullen de la manera més àmplia la participació de la societat civil que articula i representa aquesta part de la ciutadania, que es converteix en protagonista de l’acció pública en la matèria. Es tracta de dues qüestions que estan estretament relacionades i involucrades, un gran canvi en el tractament de la discapacitat que no pot ser dut a terme de manera automàtica, sinó que exigeix un important esforç de conscienciació i sensibilització.

No en va, la convenció dedica tot un article, el 8, a la presa de consciència, i assenyala en el punt 1 que «els Estats part es comprometen a adoptar mesures immediates, efectives i pertinents per a:
a) Sensibilitzar la societat, fins i tot a nivell familiar, perquè prenga major consciència respecte de les persones amb discapacitat i fomentar el respecte dels drets i la dignitat d’aquestes persones.
b) Lluitar contra els estereotips, els prejudicis i les pràctiques nocives respecte de les persones amb discapacitat, inclosos els que es basen en el gènere o l’edat, en tots els àmbits de la vida.
c) Promoure la presa de consciència respecte de les capacitats i aportacions de les persones amb discapacitat».
D’altra banda, l’article 19 de la convenció estableix que «els Estats part reconeixen en aquesta convenció el dret en igualtat de condicions de totes les persones amb discapacitat a viure en la comunitat, amb opcions iguals a les de les altres, i adoptaran mesures efectives i pertinents per a facilitar el ple gaudi d’aquest dret per part de les persones amb discapacitat i la seua plena inclusió i participació en la comunitat».

A partir d’ací, la convenció apuntala aquest model de societat en el que són els cinc grans pilars d’una societat inclusiva: la participació política i social; l’educació; el treball; la justícia, i la sanitat. Aquests pilars són els abordats en aquesta proposició de llei.
Com a conseqüència, la convenció exerceix dues funcions fonamentals:
a) La lluita contra la discriminació, per la inclusió i la participació plena sense restriccions.
b) El reconeixement de drets.
En el cas del reconeixement dels drets, ens trobem davant d’una funció que emfatitza que les persones amb discapacitat tenen els mateixos drets que qualsevol altra persona, però que també concreta nous drets que tenen a veure amb els suports i els ajustos raonables, com també amb la llengua de signes.
En conseqüència, es tracta no sols de reforçar el reconeixement de drets ja existents sinó d’incorporar els nous drets nascuts de la convenció al text legal vigent a la Comunitat Valenciana. Un text legal (la Llei 11/2003, de 10 d’abril, sobre l’estatut de les persones amb discapacitat a la Comunitat Valenciana) que necessita, sens dubte, actualitzar-se, així com també incorporar una terminologia semàntica, utilitzada amb tota normalitat, com és la de diversitat funcional, que en aquesta proposició de llei s’introdueix atenent una creixent sensibilitat social.

Finalment, cal assenyalar que aquesta proposició de llei naix atenent una demanda sostinguda i vigorosa traslladada pel Cermi-CV a tots els grups parlamentaris de les Corts Valencianes.

Article 1
Es modifiquen, en tot el text, a excepció de l’apartat III del preàmbul de la Llei 11/2003, de 10 d’abril, de la Generalitat, sobre l’estatut de les persones amb discapacitat, els conceptes següents:
On diu «minusvalidesa», ha de dir «discapacitat».
On diu «patir/sofrir», ha de dir «tenir/presentar».
On diu «integració», ha de dir «inclusió» (excepte en el capítol IV, on «inclusió» se substituirà per «inserció»).

Article 2
S’afegeixen, al final del preàmbul, III, de la Llei 11/2003, de 10 d’abril, de la Generalitat, sobre l’estatut de les persones amb discapacitat, paràgrafs nous:
Així mateix, resulta imprescindible que aquest estatut reculla les directrius de la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat, aprovada el 13 de desembre de 2006 per l’Assemblea General de les Nacions Unides (ONU), ratificada per Espanya el 3 de desembre de 2007 i en vigor des del 3 de maig de 2008.
La convenció comporta la consagració del nou enfocament de drets de les persones amb discapacitat i s’erigeix en el primer tractat de drets humans del segle XXI. I, així, representa un autèntic punt d’inflexió en la història dels drets de les persones amb discapacitat i fins i tot en la història del tractament de la discapacitat, ja que expressa, sense embuts, l’obligació dels estats d’abordar la discapacitat des del model biopsicosocial i des d’un enfocament de drets humans.

El mandat de la convenció i el canvi esmentat de concepció global van cristal·litzar en la Llei 26/2011, d’1 d’agost, la disposició final segona de la qual exhortava el legislador estatal a una tasca de refosa, per tal de regularitzar, aclarir i harmonitzar la Llei 13/1982, de 7 d’abril, d’integració social de les persones amb discapacitat (originàriament, «minusvàlids»), la Llei 51/2003, de 2 de desembre, d’igualtat d’oportunitats, no-discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat, i la Llei 49/2007, de 26 de desembre, per la qual s’estableix el règim d’infraccions i sancions en matèria d’igualtat d’oportunitats, no-discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat. Fruit d’aquesta tasca, es va publicar en el BOE de 3 de desembre de 2013 el Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seua inclusió social.
La convenció de l’ONU és una aposta per una societat inclusiva, en la qual la diversitat ocupa un lloc central i no és sinó conseqüència del nou enfocament de drets, ja que aquest està irremeiablement unit a la inclusió.

Article 3
Es modifica l’article 1 de la Llei 11/2003, de 10 d’abril, de la Generalitat, sobre l’estatut de les persones amb discapacitat, que queda redactat de la manera següent:
1. Constitueix l’objecte d’aquesta llei la regulació de l’actuació de les administracions públiques de la Comunitat Valenciana, per mitjà d’una acció coordinada, dirigida a l’atenció, la promoció i la protecció dels drets i de les llibertats fonamentals, el benestar i la qualitat de vida de les persones amb discapacitat, per possibilitar la seua autonomia, habilitació, o, si escau, rehabilitació com també la seua participació i la seua inclusió plenes i efectives en la societat, a fi d’assegurar el dret a la igualtat i dignitat reconegut per la Constitució espanyola i la resta de drets protegits per la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, feta a Nova York el 13 de desembre de 2006. Tot això en el marc específic previst en l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana, en la Llei de la Generalitat Valenciana per la qual es regula el sistema de serveis socials i la coordinació requerida per la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, i la resta de disposicions aplicables.
2. Serà aplicable a totes les actuacions i els serveis que, en l’àmbit de les persones amb discapacitat i dins del territori de la Comunitat Valenciana, duguen a terme l’administració de la Generalitat, o les seues entitats autònomes i les empreses de la Generalitat previstes en la legislació pública valenciana, com també les corporacions locals de la Comunitat Valenciana, i les altres entitats públiques i privades que hi col·laboren.
3. Així mateix, s’estableix l’ordenació i la tipologia de centres i serveis d’acció social destinats a les persones amb discapacitat i la fixació del corresponent règim d’infraccions i sancions.

Article 4
Es modifica l’article 2 de la Llei 11/2003, de 10 d’abril, de la Generalitat, sobre l’estatut de les persones amb discapacitat, que queda redactat de la forma següent:
A l’efecte d’aquesta llei, s’entén per:
1. Persones amb discapacitat o diversitat funcional, aquelles que per la seua diversitat física, mental, intel·lectual, cognitiva o sensorial, previsiblement de caràcter permanent, en la interacció amb diferents barreres, puguen impedir la seua participació plena i efectiva en la societat en igualtat de condicions amb els altres.
2. A més del que estableix l’apartat anterior, i a tots els efectes, tindran la consideració de persones amb discapacitat aquelles a les quals se’ls haja reconegut un grau de discapacitat igual o superior al 33 %. Es considerarà que presenten una discapacitat en grau igual o superior al 33 % els pensionistes de la seguretat social que tinguen reconeguda una pensió d’incapacitat permanent en el grau de total, absoluta o gran invalidesa, i els pensionistes de classes passives que tinguen reconeguda una pensió de jubilació o de retir per incapacitat permanent per al servei o inutilitat.
3. Persones amb diversitat funcional o discapacitat que presenten mobilitat reduïda: aquelles persones que, de forma permanent o temporal, tenen limitada la capacitat de moviment. El reconeixement es fixarà a través de l’aplicació del barem que s’establisca amb caràcter general per a aquesta funció.
4. Persones amb diversitat funcional o discapacitat amb necessitats de suport generalitzat: aquelles persones que, com a conseqüència de la seua discapacitat, necessiten atenció o ajuda d’una altra o altres persones per a fer les activitats bàsiques de la vida diària. La concurrència d’aquesta necessitat s’entendrà acreditada quan s’obtinga qualsevol grau de dependència, d’acord amb el barem establit amb caràcter general per la normativa estatal per a aquest fi.

Article 5
Es modifiquen el punt 1 i l’apartat a de l’article 3 de la Llei 11/2003, de 10 d’abril, de la Generalitat, sobre l’estatut de les persones amb discapacitat, que queden redactats de la manera que segueix:
1. Seran titulars dels drets:
a) Les persones amb discapacitat o diversitat funcional i nacionalitat espanyola que tinguen o adquirisquen el seu veïnatge administratiu en qualsevol municipi de la Comunitat Valenciana.

Article 6
Es modifica l’article 4 de la Llei 11/2003, de 10 d’abril, de la Generalitat, sobre l’estatut de les persones amb discapacitat, que queda redactat de la manera següent:
L’administració de la Generalitat, les entitats autònomes i empreses que en depenen, adoptaran les mesures tendents a promoure, protegir i assegurar el gaudi ple i en condicions d’igualtat de tots els drets humans i llibertats fonamentals per totes les persones amb diversitat funcional o discapacitat i vetlarà pel respecte de la seua dignitat inherent i es regiran en les seues actuacions, d’acord amb la Convenció de l’ONU de drets de les persones amb discapacitat, pels principis següents:
1. El respecte a la dignitat inherent i la llibertat de prendre les seues pròpies decisions.
2. L’autonomia individual i la promoció de la vida independent, afavorint la permanència al seu entorn habitual de convivència, amb l’assistència personal necessària per a cada persona i situació.
3. La igualtat de tracte i la no-discriminació.
4. La participació i la inclusió plenes i efectives en la societat i el diàleg civil.
5. El respecte per la diferència i l’acceptació de les persones amb discapacitat com a part de la diversitat i la condició humana.
6. La igualtat d’oportunitats.
7. L’accessibilitat universal.
8. La igualtat entre dona i home, sense perjudici de l’impuls de mesures de discriminació positiva per a dones i xiquetes amb discapacitat, subjectes a múltiples formes de discriminació.
9. El respecte a l’evolució de les facultats dels infants amb discapacitat i del seu dret a preservar la seua identitat.
10. La transversalitat de les polítiques, els programes i les actuacions impulsades per la Generalitat en l’àmbit social i econòmic.
11. La responsabilitat pública en la dotació dels mitjans i els recursos necessaris per a assolir la plena realització dels principis enumerats en aquest article.

Article 7
Es modifica l’article 6 de la Llei 11/2003, de 10 d’abril, de la Generalitat, sobre l’estatut de les persones amb discapacitat, que queda redactat de la forma següent:
Les persones amb diversitat funcional o discapacitat, en les seues relacions amb l’administració de la Generalitat o les entitats autònomes i les entitats de dret públic subjectes a dret privat que en depenen, gaudiran dels drets que els atorguen aquesta llei i la resta de normes que se’ls apliquen, i, en especial, tindran els drets següents:
1. A la mateixa protecció legal i a beneficiar-se de la llei sense cap discriminació.
2. Al reconeixement de la seua personalitat jurídica i la seua capacitat jurídica en igualtat de condicions en tots els aspectes de la vida.
3. A l’accés a la justícia en igualtat de condicions i la garantia dels seus drets en tot tipus de processos, especialment en l’àmbit del procés penal, com també en el penitenciari.
4. Als ajustos raonables, entesos aquests com les modificacions adequades que no imposen una càrrega desproporcionada o indeguda, per a garantir el gaudi o l’exercici de tots els drets humans i totes les llibertats fonamentals.
5. A rebre un tracte personalitzat i individualitzat i a accedir en condicions d’igualtat amb la resta dels ciutadans als serveis públics.

6. A disposar d’una imatge social ajustada, normalitzada, respectuosa i inclusiva de les persones amb diversitat funcional o discapacitat, com a manifestació enriquidora de la diversitat humana.
7. A la llibertat d’expressió i opinió i a l’accés i ús eficaç, en igualtat de condicions, a la informació, la comunicació i el coneixement a través de les TIC.
L’exercici dels drets de les persones amb diversitat funcional o discapacitat es farà d’acord amb el principi de llibertat en la presa de decisions; per a això, la informació i el consentiment hauran d’efectuar-se en formats accessibles i comprensibles. En particular, s’intentarà facilitar la informació en braille, llengua de signes, estenotípia o altres sistemes alternatius de comunicació.
En tot cas, s’hauran de tenir en compte les circumstàncies personals, la seua capacitat per a prendre la decisió concreta i assegurar el suport convenient si és necessari.

Article 8
Es modifiquen el títol i la redacció de l’article 14 de la Llei 11/2003, de 10 d’abril, de la Generalitat, sobre l’estatut de les persones amb discapacitat, que queden de la manera següent:

Article 14. Actuacions en matèria de protecció a la salut
La conselleria o l’organisme de la Generalitat amb competències en matèria de sanitat, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles següents, vetlaran pel gaudi efectiu del dret de les persones amb diversitat funcional o discapacitat a la protecció de la salut, incloses la prevenció de la malaltia i la protecció, la promoció i la recuperació de la salut, sense discriminació per motiu o per raó de discapacitat, prestaran especial atenció a la salut mental, a la salut sexual i reproductiva i, per la seua incidència en la pluridiscapacitat, a la salut cerebral, i seran els encarregats de dur a terme les polítiques en matèria de prevenció i d’adoptar les mesures necessàries per a garantir l’assistència sanitària i l’habilitació i la rehabilitació integral de les persones amb diversitat funcional o discapacitat.

Article 9
Es modifiquen el títol i la redacció de l’article 15 de la Llei 11/2003, de 10 d’abril, de la Generalitat, sobre l’estatut de les persones amb discapacitat, que queden de la manera següent:

Article 15. Prevenció de les discapacitats i de la seua evolució
1. La prevenció de patologies que puguen originar discapacitats i l’atenció a la seua evolució constitueix un dret de tot ciutadà i tota ciutadana i de la societat en el seu conjunt i formarà part de les obligacions prioritàries de l’administració en el camp de la salut pública i dels serveis socials.
La política de prevenció tindrà per objecte evitar i reduir al màxim l’aparició de noves discapacitats psíquiques, físiques o sensorials, com també el seu impacte negatiu i la seua intensificació, atendrà, en tot cas, la diversitat de les persones, i donarà un tractament diferenciat segons les necessitats específiques de cada persona.
2. A fi de dur a terme la política de prevenció de la discapacitat, la Generalitat, adoptarà les mesures següents:
a) Proporcionarà els serveis de salut adequats dirigits a una detecció i una intervenció ràpides, quan corresponga.
b) Fomentarà l’orientació en matèria de salut sexual i reproductiva i l’assessorament genètic als grups de risc.
c) Fomentarà el desenvolupament de les capacitats individuals de les persones amb discapacitat a qualsevol edat i des de l’aparició de la discapacitat.
d) Farà campanyes de vacunació contra les malalties que generen riscos de discapacitat a les persones.
e) Farà campanyes de prevenció, orientació i assessorament de les patologies sobrevingudes.
f) Els professionals de la salut que presten atenció a les persones amb diversitat funcional o discapacitat ho faran amb la mateixa qualitat que a les altres persones sobre la base d’un consentiment lliure i informat, entre altres formes, mitjançant la sensibilització respecte dels drets humans, la dignitat, l’autonomia i les necessitats específiques a través de la capacitació i la promulgació de normes ètiques per a l’atenció de la salut en els àmbits públic i privat.

Article 10
Es modifica l’article 17 de la Llei 11/2003, de 10 d’abril, de la Generalitat, sobre l’estatut de les persones amb discapacitat, que queda de la manera següent:

Article 17. Habilitació i rehabilitació
1. L’administració de la Generalitat durà a terme les actuacions necessàries tendents a garantir a les persones amb diversitat funcional o discapacitat l’habilitació i la rehabilitació integral necessàries per a millorar, mantenir o compensar el seu estat físic, psíquic o sensorial.
A aquest efecte, s’entén per rehabilitació el procés orientat a la recuperació, el manteniment o l’adquisició d’una funció o una habilitació perduda, reduïda o no adquirida, tenint per objecte la prestació de serveis i ajudes tècniques dirigides a la consecució de la recuperació de les persones amb discapacitat, la minoració de les seqüeles resultants i el desenvolupament de les capacitats de què disposa la persona amb diversitat funcional, a fi que puga assolir i mantenir la màxima independència i la inclusió i la participació plena en tots els aspectes de la vida.

2. Quan s’estime convenient, aquest procés de rehabilitació exigirà un tractament continuat, permanent i especialitzat.

Article 11
Es modifiquen el títol i la redacció de l’article 18 de la Llei 11/2003, de 10 d’abril, de la Generalitat, sobre l’estatut de les persones amb discapacitat, que queden de la manera següent:

Article 18. Actuacions en matèria educativa
1. La conselleria o l’organisme de la Generalitat amb competències en matèria d’educació i formació, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles següents i sense perjudici del que hi ha disposat en la normativa específica, vetlaran pel gaudi efectiu del dret de les persones amb discapacitat o diversitat funcional a una educació pública, inclusiva i de qualitat, com també a la formació al llarg de la vida, sense discriminació per motiu o per raó d’aquesta circumstància i sobre la base de la igualtat d’oportunitats, i seran els encarregats de garantir una política de foment que assegure el procés educatiu adequat, l’adopció d’ajustos raonables en funció de les necessitats individuals i facilite les mesures de suport personalitzades i efectives en entorns que fomenten al màxim el desenvolupament acadèmic i social, de conformitat amb l’objectiu de la plena inclusió.
2. A fi de contribuir a fer efectiu aquest dret, adoptaran les mesures pertinents per a emprar mestres, inclosos també aquells amb discapacitat, i per a formar professionals i personal que treballen en tots els nivells educatius. Aquesta formació inclourà la presa de consciència sobre la discapacitat i l’ús de modes, mitjans i formats de comunicació augmentatius i alternatius apropiats, i de tècniques i materials educatius per a donar suport a les persones amb discapacitat o diversitat funcional.


Article 12
Es modifica l’apartat g de l’article 19 de la Llei 11/2003, de 10 d’abril, de la Generalitat, sobre l’estatut de les persones amb discapacitat, que queda redactat com segueix:
g) L’administració de la Generalitat dotarà els centres educatius sostinguts amb fons públics, a tots els nivells, dels recursos necessaris, humans i materials, per a atendre les necessitats de l’alumnat amb diversitat funcional o discapacitat. L’escolarització en centres d’educació especial o unitats substitutòries d’aquests només es durà a terme quan, excepcionalment, les seues necessitats no puguen ser ateses als centres ordinaris i prenent en consideració l’opinió dels pares i tutors legals. Es garantirà l’accessibilitat universal en totes les instal·lacions educatives.


Article 13
Es modifiquen els punts 2 i 3 de l’article 20 de la Llei 11/2003, de 10 d’abril, de la Generalitat, sobre l’estatut de les persones amb discapacitat, que queden redactats de la manera següent:
2. Dret a l’atenció primerenca de les necessitats educatives de suport específic dels alumnes que presenten discapacitat o pluridiscapacitat.

3. Dret a l’avaluació psicopedagògica contínua del seu procés educatiu, garantint a les famílies dels alumnes informació completa i en format accessible sobre aquesta.

Article 14
S’afegeix un capítol III nou amb articles nous a la Llei 11/2003, de 10 d’abril, de la Generalitat, sobre l’estatut de les persones amb discapacitat, amb la redacció següent:

Capítol III bis
De l’accés a la justícia

Article 20 bis. Mesures específiques
Les mesures específiques per a garantir l’efectivitat dels principis d’igualtat d’oportunitats, no-discriminació i accessibilitat universal s’aplicaran als drets regulats en aquest títol i en l’àmbit de l’administració de justícia.

Article 20 ter. Garantia per a la igualtat de condicions
La Generalitat, en l’ús de les competències que té en aquesta matèria i sense perjudici de les obligacions internacionalment assumides per l’Estat, assegurarà que les persones amb diversitat funcional o discapacitat tinguen accés a la justícia en igualtat de condicions amb les altres com també la garantia dels seus drets en tots els ordres jurisdiccionals, i afavorirà dins d’aquest àmbit competencial l’adopció de mesures com ara la posada a disposició d’intèrprets de llengua de signes o un altre sistema de comunicació no verbal i, sempre que siga necessari, la traducció de documentació a un format accessible, a fi de facilitar l’exercici de les funcions efectives d’aquestes persones com a participants directes i indirectes, inclosa la declaració com a testimonis, en tots els procediments judicials, incloses l’etapa d’investigació i altres etapes preliminars de qualsevol procés.


Article 15
Es modifica la denominació del capítol IV de la Llei 11/2003, de 10 d’abril, de la Generalitat, sobre l’estatut de les persones amb discapacitat, que queda redactada com segueix:

Capítol IV
De la inserció laboral

Article 16
Es modifica l’article 21 de la Llei 11/2003, de 10 d’abril, de la Generalitat, sobre l’estatut de les persones amb discapacitat, que queda redactat de la forma següent:
La conselleria o l’organisme de la Generalitat amb competències en matèria d’ocupació i formació professional o contínua, d’acord amb els articles següents, vetlaran pel gaudi efectiu del dret de les persones amb discapacitat al treball lliurement elegit o acceptat en un mercat i un entorn laborals que siguen oberts, inclusius i accessibles a les persones amb discapacitat, sobre la base de la no-discriminació i la igualtat de tracte i oportunitats, no sols en l’ocupació sinó en la formació i la promoció professionals i en les condicions de treball, i seran els encarregats de promoure i portar a efecte polítiques d’inserció i inclusió de les persones amb diversitat funcional, prioritàriament en el sistema ordinari o, a falta d’això, en el sistema productiu, mitjançant la fórmula de l’ocupació protegida, la finalitat de les quals serà augmentar les taxes d’activitat i d’ocupació i inserció laboral de les persones amb discapacitat, com també millorar la qualitat de l’ocupació i dignificar les seues condicions de treball.
Igualment, especial atenció es dedicarà a l’orientació, la intermediació i el suport per a la formació professional, per a l’autoocupació i per a la cerca, l’obtenció, el manteniment de l’ocupació i el retorn a aquest.


Article 17
Es modifica el punt 3 de l’article 25 de la Llei 11/2003, de 10 d’abril, de la Generalitat, sobre l’estatut de les persones amb discapacitat, que queda redactat com segueix:
En les ofertes d’ocupació pública, la Generalitat reservarà en les convocatòries anuals una quota de places no inferior al 7 % o a aquell percentatge i les seues quotes específiques que s’establisquen en la Llei d’ordenació de la funció pública valenciana, per a ser cobertes per persones amb diversitat funcional o discapacitat, atesa la definició legal d’aquestes continguda en l’article 4.2 del Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, de manera que s’assolisca, com a mínim, el 2 % o percentatge superior que establisca la normativa específica, dels efectius totals de l’administració pública valenciana.

Article 18
S’afegeix un article nou al capítol IV, secció 2, de la Llei 11/2003, de 10 d’abril, de la Generalitat, sobre l’estatut de les persones amb discapacitat, amb la redacció següent:

Article 27 bis. Ocupació pública
La conselleria o l’organisme de la Generalitat amb competències en matèria d’administració pública promouran i adoptaran les mesures necessàries per a l’accés de les persones amb diversitat funcional o discapacitat a l’ocupació pública i la seua permanència en aquesta, sobre la base de no-discriminació i la igualtat de tracte i oportunitats. L’accés a l’ocupació pública i les vicissituds en el seu exercici, es regiran pel que hi ha disposat en la normativa específica reguladora de la matèria.

Article 19
Es modifica la denominació i el contingut de l’article de l’article 29 de la Llei 11/2003, de 10 d’abril, de la Generalitat, sobre l’estatut de les persones amb discapacitat, que queden redactats com segueix:

Article 29. Actuacions en matèria de polítiques de protecció social
1. La conselleria o l’organisme de la Generalitat competent en matèria d’igualtat i polítiques inclusives, com també ajuntaments o organismes municipals en l’àmbit de les seues competències, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles següents, vetlaran pel gaudi efectiu del dret de les persones amb diversitat funcional o discapacitat i les seues famílies a la protecció social i a gaudir d’aquest dret sense cap discriminació per motius de discapacitat, en particular, a gaudir d’uns serveis i unes prestacions socials que atenguen amb garanties de suficiència i sostenibilitat les seues necessitats, dirigits al desenvolupament de la seua personalitat i la seua inclusió en la comunitat, per tal de preservar la seua dignitat i incrementar la seua qualitat de vida.
2. La prestació dels serveis socials respectarà al màxim la permanència de les persones amb discapacitat o diversitat funcional en el seu medi familiar i en el seu entorn geogràfic, cultural i social tenint en compte les barreres específiques dels que habiten en zones rurals, sense perjudici de garantir l’accés a una altra tipologia de recursos quan siga necessari o més idoni, tenint en compte l’exercici del dret de la persona a decidir lliurement.
3. Especial atenció tindrà la incorporació d’una perspectiva de gènere en totes les accions destinades a promoure el ple gaudi dels drets humans i les llibertats, reconeixent que els infants amb discapacitat estan exposats a un risc major, dins i fora de la llar, de violència, abandó, tracte denigrant, maltractaments o explotació.


Article 20
Es modifica el títol i la redacció de l’article 43 de la Llei 11/2003, de 10 d’abril, de la Generalitat, sobre l’estatut de les persones amb discapacitat, que queden redactats com segueix:

Article 43. Institucions de protecció i suport a persones afectades per un procés d’incapacitació o amb incapacitat declarada judicialment

L’administració de la Generalitat donarà suport i dinamitzarà, en coordinació amb l’autoritat judicial, l’atenció a les persones afectades per un procés d’incapacitació o amb incapacitat declarada totalment o parcialment, i promourà entitats socials sense ànim de lucre que puguen exercir, quan corresponga, la tutela o la curatela d’aquelles, o assumir altres figures de protecció i suport, d’acord amb el que hi ha previst en el Codi civil.

Article 21
S’afegeix un capítol i un article nou al títol II de la Llei 11/2003, de 10 d’abril, de la Generalitat, sobre l’estatut de les persones amb discapacitat, amb la redacció següent:

Capítol IX
De la participació en la vida política i pública

Article 70 bis. Garanties de la participació en la vida política i ciutadana
La conselleria o l’organisme de la Generalitat competent en matèria de participació ciutadana promouran activament un entorn en què les persones amb diversitat funcional o discapacitat puguen participar plenament i efectivament en la presa de decisions dels assumptes públics, sense discriminació i en igualtat de condicions amb les altres i, així mateix, fomentaran la seua participació.

Article 22
S’afegeix un capítol i uns articles nous al títol II de la Llei 11/2003, de 10 d’abril, de la Generalitat, sobre l’estatut de les persones amb discapacitat, amb la redacció següent:

Capítol X
Dels ajustos raonables

Article 70 ter
Les garanties contingudes en els capítols anteriors s’entendran sense perjudici del dret que assisteix les persones amb discapacitat o diversitat funcional d’exigir l’adopció d’ajustos raonables.

Article 70 quater
Per ajustos raonables s’entendran les modificacions i les adaptacions necessàries i adequades que no imposen una càrrega desproporcionada o indeguda, quan es requerisquen en un cas particular, per a garantir a les persones amb diversitat funcional o discapacitat el gaudi o l’exercici, en igualtat de condicions amb les altres, de tots els drets humans i les llibertats fonamentals.

Article 23
S’afegeix un nou apartat a bis al punt 1 de l’article 73 de la Llei 11/2003, de 10 d’abril, de la Generalitat, sobre l’estatut de les persones amb discapacitat, amb la redacció següent:
a bis) Difondre per qualsevol mitjà audiovisual o fent ús de les xarxes socials i en aquestes una imatge desajustada, no respectuosa ni inclusiva de les persones amb discapacitat o contrària a la manifestació enriquidora de la diversitat humana. La vulneració del dret a un tracte digne o de qualsevol altre dret reconegut als usuaris en les disposicions legals com també en les reguladores de l’organització i del funcionament del centre, sempre que aquesta no constituïsca una infracció molt greu.

Article 24
Es modifica l’apartat e de l’article 74 de la Llei 11/2003, de 10 d’abril, de la Generalitat, sobre l’estatut de les persones amb discapacitat, que queda redactat de la forma següent:
e) Infligir als usuaris un tracte degradant que afecte la seua dignitat personal, com també vulnerar el seu dret a l’honor, a la seua intimitat personal o familiar i a la seua pròpia imatge, qualsevol altre dret fonamental o imposar dificultats per al seu gaudi.

Article 25
S’afegeix un apartat nou al punt 1 de l’article 75 de la Llei 11/2003, de 10 d’abril, de la Generalitat, sobre l’estatut de les persones amb discapacitat, amb la redacció següent:
d) les persones físiques i jurídiques que incórreguen en les conductes tipificades en els articles 73.1.b i 74.e.


DISPOSICIÓ ADDICIONAL

Es modifica l’apartat III del preàmbul de la Llei 11/2003, de 10 d’abril, de la Generalitat, sobre l’estatut de les persones amb discapacitat, que queda redactat de la següent manera:

Assumint la classificació internacional del funcionament, de la discapacitat i de la salut, aprovada al maig de 2001, per l’Organització Mundial de la Salut, en la qual es va prendre la decisió de reemplaçar els conceptes «deficiència», «discapacitat» i «minusvalidesa», aquesta llei ha optat per utilitzar indistintament el terme «discapacitat» o «diversitat funcional» com un terme genèric, inclusiu i respectuós amb les persones que tenen limitacions en l’activitat i restriccions en la participació.

Per tant, ordene que tots els ciutadans i totes les ciutadanes, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.

València, 24 d’abril de 2018

El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER

linea
Mapa web