diari

DECRET 58/2013, de 3 de maig, del Consell, pel qual s'aprova el Pla d'Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana. [2013/4617]

(DOGV núm. 7019 de 08.05.2013) Ref. Base de dades 004345/2013

DECRET 58/2013, de 3 de maig, del Consell, pel qual s'aprova el Pla d'Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana. [2013/4617]
ÍNDEX

Preàmbul
Article 1. Aprovació del Pla d'Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana
Títol I. Disposicions generals
Capítol I. Disposicions de caràcter general
Article 2. Naturalesa, àmbit d'aplicació i vinculació del Pla d'Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana
Article 3. Definicions
Article 4. Principis inspiradors del Pla d'Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana
Article 5. Objectius del Pla d'Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana
Article 6. Criteris de la gestió forestal
Article 7. Vigència, revisió i modificació del pla
Capítol II. Relacions i coordinació amb una altra normativa de planejament i ordenació territorial
Article 8. Normativa general
Article 9. Normativa d'espais naturals protegits
Article 10. Raons imperioses d'interés públic de primer orde

Article 11. Aplicació del principi de precaució
Títol II. De l'Administració
Capítol I. Principis d'actuació
Article 12. Principis d'actuació de l'Administració forestal
Article 13. Declaració responsable i comunicació prèvia
Capítol II. Divisió territorial forestal
Article 14. Objecte i funcionalitat
Article 15. Criteris de delimitació de les demarcacions forestals

Article 16. Delimitació de les demarcacions forestals
Títol III. Dels terrenys forestals
Capítol I. Definició i cartografia del terreny forestal
Article 17. Forests o terrenys forestals
Article 18. Superfície administrativa mínima
Article 19. Terrenys exclosos
Article 20. La cartografia del PATFOR i dels terrenys forestals

Capítol II. Classificació del terreny forestal segons la seua titularitat i la seua gestió
Article 21. Classificació de les forests
Article 22. Infraestructura verda
Capítol III. Terreny forestal estratègic i ordinari
Article 23. Terreny forestal estratègic i ordinari
Títol IV. Usos i servicis en terrenys forestals
Capítol I. Usos i servicis forestals
Article 24. Definició
Article 25. Plantacions forestals temporals en terrenys agrícoles

Article 26. Reversió a terrenys agrícoles de plantacions forestals temporals
Article 27. Modificació substancial de la coberta vegetal sense produir-se canvi d'ús forestal
Capítol II. Obres, usos i aprofitaments no forestals
Article 28. Condicions generals
Article 29. Disposicions urbanístiques en terreny forestal estratègic
Article 30. Autoritzacions de construccions
Article 31. Terrenys forestals incendiats
Article 32. Condicions de seguretat en la interfície urbanoforestal

Article 33. Explotacions mineres en terreny forestal
Títol V. Fórmules de gestió
Capítol I. Gestió de la propietat pública
Article 34. Disposició general
Article 35. Delegació de competències en matèria forestal de la Generalitat a ajuntaments o entitats locals
Article 36. Concessió d'aprofitaments i projecte de gestió forestal sostenible
Article 37. Custòdia del territori
Capítol II. Gestió de la propietat privada
Article 38. Gestió de terrenys forestals privats
Article 39. Custòdia del territori en terrenys privats
Article 40. Forests en consorci i conveni
Títol VI. Els instruments de planificació i gestió forestal
Capítol I. Plans d'ordenació dels recursos forestals
Article 41. Naturalesa i àmbit d'aplicació
Article 42. Criteris de planificació i gestió
Article 43. Elaboració, tramitació i aprovació
Capítol II. Instruments tècnics de gestió forestal
Article 44. Disposicions generals
Article 45. Instruccions autonòmiques generals per a l'ordenació de forests
Article 46. Plans tècnics de gestió forestal simplificats
Article 47. Projectes d'ordenació i plans tècnics de gestió forestal

Títol VII. La gestió dels servicis ambientals
Capítol I. Disposicions de caràcter general
Article 48. Repoblacions forestals
Article 49. Origen i traçabilitat dels aprofitaments forestals

Article 50. Vies d'extracció
Article 51. Suro
Article 52. Trufes
Article 53. Caça
Article 54. Sanitat forestal
Article 55. Parcs forestals urbans
Article 56. Infraestructures per a l'ús recreatiu
Article 57. Catàleg i xarxa d'itineraris i rutes per a vehicles motoritzats
Article 58. Conservació del sòl
Article 59. Vedats micològics
Article 60. Espècies al·lòctones
Capítol II. Protocol d'actuacions de restauració ambiental postincendi
Article 61. Definició i àmbit d'aplicació
Article 62. Objectius
Article 63. Actuacions immediates amb caràcter d'emergència (any zero)
Article 64. Actuacions a mitjan termini (d'un a cinc anys)
Article 65. Actuacions a llarg termini (de sis a vint anys)
Capítol III. Xarxa especial de nuclis d'arbres. Xarxa RENAIX
Article 66. Objectius
Article 67. Execució
Títol VIII. Mesures de foment
Capítol I. Ajudes públiques
Article 68. Disposició general
Article 69. Prioritats per a les ajudes públiques
Article 70. Periodicitat
Capítol II. Mesures de suport
Article 71. Foment de responsabilitat social empresarial forestal

Article 72. Beneficis fiscals
Article 73. Beneficis a entitats sense ànim de lucre
Article 74. Clàusules en els plecs de contractació administrativa

Article 75. Foment de l'associacionisme forestal
Article 76. Llistes d'empreses i professionals
Capítol III. Investigació forestal
Article 77. Disposició general
Article 78. Línies d'investigació
Capítol IV. Programa de pagament per servicis ambientals forestals
Article 79. Creació del programa
Article 80. Agents del programa valencià de pagament per servicis ambientals forestals
Article 81. El paper de l'Administració
Article 82. L'òrgan gestor del programa de pagament per servicis ambientals
Títol IX. Desenrotllament rural i foment de l'ocupació
Article 83. Desenrotllament rural
Article 84. Agricultura de muntanya
Article 85. Foment i manteniment de l'ocupació forestal
Títol X. Participació i comunicació
Capítol I. Òrgans i plataformes de participació
Article 86. La Mesa Forestal
Article 87. La Xarxa Forestal Valenciana
Article 88. Funcions de la Xarxa Forestal Valenciana
Article 89. Funcionament de la Xarxa Forestal Valenciana
Capítol II. Sistema Valencià De Seguiment Forestal
Article 90. Naturalesa
Article 91. Funcions
Article 92. Funcionament
Disposició derogatòria única. Derogació
Disposició final primera. Desplegament
Disposició final segona. Entrada en vigor


PREÀMBUL

La Constitució Espanyola, en l'article 148.1.8a, establix que les comunitats autònomes podran assumir competències en matèria de forests i aprofitaments forestals, i el seu article 149.1.23a atribuïx a l'Estat competència exclusiva per a l'establiment de la legislació bàsica sobre forests i aprofitaments forestals.
Per la seua banda, els reglaments comunitaris han contribuït a l'aparició de normes de dret intern que incidixen sobre la matèria, afavorint l'increment del patrimoni forestal a Espanya, pel fet d'incentivar l'abandó de les superfícies de cultius, eliminant els excedents per a establir l'equilibri entre la producció i la capacitat del mercat i mantindre amb això una comunitat agrícola viable, inclús en zones de muntanya desfavorides, de manera que es procura així la protecció del medi ambient en el seu conjunt i la conservació duradora dels recursos naturals, dins d'un desenrotllament i gestió sostenibles dels terrenys i aprofitaments d'esta classe.
Estos objectius, articulats al seu dia per mitjà del Reglament (CEE) núm. 797/85 del Consell, de 12 de març de 1985, relatiu a la millora de l'eficàcia de les estructures agràries, i el Reglament (CEE) núm. 1760/87, del Consell, de 15 de juny de 1987, pel qual es modifiquen els reglaments (CEE) núm. 797/85, 270/79, 1360/78 i 355/77 quant a les estructures agràries i l'adaptació de l'agricultura a la nova situació dels mercats i la conservació de l'espai rural, van influir en l'increment de les superfícies forestals, ateses les ajudes dirigides a implementar mesures forestals en les explotacions de muntanya desfavorides i sensibles i en les explotacions agràries amb directa incidència en l'àmbit forestal. Des d'estos es van establir les bases de l'activitat econòmica reguladora de les explotacions d'este caràcter i, conseqüentment, les bases de la política forestal, orientades a conciliar la producció forestal, així com a la protecció dels recursos i el patrimoni forestals, per mitjà de la planificació de l'ordenació forestal, en el seu conjunt, considerada com un valuós instrument de la política forestal a fi de preservar l'ecosistema.

Respecte d'això, n'hi ha prou a mencionar com a mostra del canvi operat en la legislació tradicional de forests el règim d'actuacions relacionades de prevenció dels incendis forestals i el foment forestal, on el Reglament (CEE) núm. 2158/92, de 23 de juliol, relatiu a la protecció dels boscos comunitaris contra els incendis, va condicionar notablement els continguts de la directriu bàsica de planificació de Protecció Civil d'Emergència per Incendis Forestals en 1993.
De la mateixa manera, la normativa comunitària europea ha condicionat decisivament els continguts de les mesures de foment forestal, i el Reglament (CEE) núm. 2080/92, del Consell, de 30 de juny del 1992, pel qual s'establix un règim d'ajuda comunitari d'ajudes a les mesures forestals en l'agricultura, i el Reglament (CEE) núm. 1610/89, del Consell, de 29 de maig de 1989, pel qual s'establixen les normes del desplegament del Reglament (CEE) núm. 4256/88 quant a l'acció de desenrotllament i aprofitaments dels boscos en les zones rurals de la Comunitat, van conduir a l'aprovació del Reial Decret 152/1996, de 2 de febrer, pel qual s'establix un règim d'ajudes per a fomentar inversions forestals en explotacions agràries i accions de desenrotllament i aprofitament dels boscos en les zones rurals, i més recentment, el Reglament (CE) núm. 1257/1999, del Consell, de 17 de maig de 1999, sobre l'ajuda al desenrotllament rural a càrrec del Fons Europeu d'Orientació i de Garantia Agrícola (FEOGA) i pel qual es modifiquen i es deroguen determinats reglaments, va portar a aprovar el Reial Decret 6/2001, de 12 de gener, sobre foment del repoblament, i el mateix cal dir de l'abundant normativa comunitària dictada per a la defensa de l'ecosistema i l'hàbitat natural.

Així mateix, ha de destacar-se el pla d'acció de la Unió Europea en defensa dels boscos, que proposava díhuit accions clau a aplicar en un període de cinc anys (2007-2011).
Establit l'anterior, en l'àmbit estatal la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Forests, en l'article 31, sota la rúbrica Plans d'Ordenació dels Recursos Forestals (PORF), faculta les comunitats autònomes, dins del marc del repartiment competencial i dels seus propis estatuts d'autonomia, per a elaborar instruments de planificació forestal, que es constituïxen en una ferramenta en el marc de l'ordenació del territori.

L'esmentada llei és bàsica, segons s'expressa en la seua exposició de motius, i així es reitera en la seua disposició final segona, per dictar-se a l'empara del que disposa l'article 149.1.23a de la Constitució.
Quant a la planificació forestal, l'article 31.2 de la llei estatal de referència expressa que «el contingut d'estos plans serà obligatori i executiu en les matèries regulades en esta llei. Així mateix, tindran caràcter indicatiu respecte de qualssevol altres actuacions, plans o programes sectorials».
La Llei estatal de Forests dedica el capítol II del títol III a la gestió forestal sostenible i, en particular, els seus articles 29 a 31 es referixen a la planificació forestal, regulant amb este fi els Plans d'Ordenació de Recursos Forestals (PORF) en l'article 31, així com actuacions prèvies i el procediment d'elaboració dels dits instruments, que són competència de la respectiva comunitat autònoma, a les quals s'atribuïx formalment la facultat de l'aprovació del mencionat pla, incloent-hi previsions en relació amb l'àmbit territorial i els elements que han d'integrar el PORF.
És per això que des del respecte a la legislació bàsica de l'Estat i a les exigències del dret comunitari europeu, la competència en matèria de la legislació forestal correspon a les comunitats autònomes, i en este sentit, així es reconeix expressament en la Llei estatal de Forests.

En l'àmbit autonòmic, ha de recordar-se que l'article 49.1.10 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana atribuïx a la Generalitat la competència exclusiva, entre altres matèries, sobre forests, aprofitaments i servicis forestals, vies pecuàries i pastures, espais naturals protegits i tractament especial de zones de muntanya, d'acord amb el que disposa el número 23 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució Espanyola.
Per la seua banda, l'article 50.6 de l'Estatut d'Autonomia reconeix en el marc de la legislació bàsica de l'Estat i, si és el cas, en els termes que esta establisca, a la Generalitat la competència de desplegament legislatiu i l'execució del règim de protecció del medi ambient, sense perjuí de les facultats de la Generalitat per a establir normes addicionals de protecció.
En desplegament d'estes previsions es va aprovar la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, i per a desplegar esta es dicta el present decret. La dita norma va ser desplegada per mitjà de Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell, pel qual es va aprovar el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana.
Sota la rúbrica de Planificació forestal, els seus articles 19 al 21 de la Llei 3/1993 esmentada establixen que esta es durà a terme per mitjà del corresponent pla general d'ordenació forestal de la Comunitat Valenciana.
L'any 2004 es va aprovar el Decret 106/2004, de 25 de juny, del Consell, pel qual es va aprovar el Pla General d'Ordenació Forestal de la Comunitat Valenciana, que posteriorment va ser anul·lat per la Sentència núm. 188/2007, del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (Secció 3a), per defectes en la seua tramitació.
El capítol II del títol III de la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, regula els plans d'acció territorial que poden ser de caràcter sectorial o integrat, i en l'article 46.1 establix que correspon al Consell l'aprovació definitiva, mitjançant un decret, d'estos plans.
L'article 133 i següents del Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, aprovat pel Decret 67 2006/, de 19 de maig, de Consell, regula els plans d'acció territorial, les seues determinacions i documentació.
I en el marc de la legislació esmentada s'ha elaborat el present decret de planificació forestal.
En virtut d'això, complits els tràmits procedimentals, a proposta de la consellera d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, i amb la deliberació prèvia del Consell, en la seua reunió del dia 3 de maig de 2013,

DECRETE

Article 1. Aprovació del Pla d'Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana
1. S'prova el Pla d'Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana (PATFOR), en compliment del que disposa l'article 19 i següents de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, i del que es regula en la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, per als Plans d'Acció Territorial.
2. El Pla d'Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana es compon d'un document normatiu vinculant, reflectit en el present articulat, i dels següents documents, amb efecte indicatiu, que es detallen a continuació:
a) El document informatiu conté els objectius i les premisses del pla, junt amb la diagnosi del sector i del territori afectat. L'enfocament del document és el dels servicis ambientals, i hi destaca per la seua intensitat tant el diagnòstic d'estos com el del marc de governança. Este marc és el que haurà de facilitar, en el futur, l'adequada gestió forestal, per a la provisió dels servicis ambientals.
b) El document propositiu desplega en els seus diferents apartats les propostes de planejament del PATFOR, que s'arrepleguen entorn de quatre conceptes: propostes de planejament, directrius i zonificació territorial, que inclou les demarcacions forestals, d'acord amb la Llei 3/1993, recomanacions tècniques per a la gestió forestal, recomanacions per a millorar l'eficàcia de l'Administració forestal i el programa d'actuacions a desenrotllar en els pròxims anys.
c) Annex metodològic
d) L'estudi de paisatge, previst en la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, com a contingut del pla d'acció territorial, inclou l'anàlisi i diagnosi del recurs paisatgístic i les seues interaccions amb les mesures que proposa el pla. El document aporta la seua pròpia normativa, coherent amb el contingut en el document general.
3. Els documents descrits en l'apartat anterior no es publiquen en el present decret a causa de la seua gran extensió. Estos estaran depositats en els servicis territorials de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, i podran ser consultats per aquells ciutadans que ho sol·liciten en les dites dependències, o bé en la pàgina web de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient: .

TÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS

CAPÍTOL I
Disposicions de caràcter general

Article 2. Naturalesa, àmbit d'aplicació i vinculació del Pla d'Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana
1. El PATFOR és un instrument d'ordenació del territori forestal de la Comunitat Valenciana, i de planificació de la gestió dels servicis que este proveïx.
2. L'àmbit d'aplicació del PATFOR està constituït per tots els terrenys forestals de la Comunitat Valenciana, amb independència de qui siga el seu titular.
3. Com a pla d'acció territorial sectorial, incorpora els objectius i principis directors de l'estratègia territorial de la Comunitat Valenciana.
4. Les determinacions contingudes en el Pla d'Acció Territorial Forestal vincularan tant persones físiques com persones jurídiques, siguen públiques o privades.

Article 3. Definicions
A l'efecte del que preveu este decret, es considerarà com a:
1. Biodiversitat: variabilitat dels organismes vius de qualsevol font, incloent-hi, entre altres, els ecosistemes forestals, els ecosistemes aquàtics associats i els complexos ecològics dels quals formen part; comprén la diversitat dins de cada espècie, entre les espècies i dels ecosistemes. Per si mateixa constituïx un servici ambiental de base que permet que els ecosistemes forestals subministren la resta de beneficis a la societat.
Igual que ocorre amb els servicis de regulació i molts dels culturals, té la consideració d'externalitat, per la qual cosa no sol tindre un valor de mercat. La presència d'espècies endèmiques, amenaçades o en perill d'extinció, l'existència d'una variabilitat genètica específica, o la conservació d'hàbitats o ecosistemes forestals d'especial interés, són alguns dels indicadors del servici ambiental que presta la biodiversitat.
2. Capçalera de conca: zones drenants que, dins de la mateixa conca, no tenen subconques tributàries o dependents, atenent l'àmbit de la Comunitat Valenciana.
3. Comprador de servicis ambientals: es considera com a comprador de servicis ambientals forestals qualsevol persona física o jurídica, pública o privada, que paga pel seu compte o com a intermediari a un proveïdor per un servici ambiental del qual es beneficia directament o indirectament o sobre el qual té interés a conservar el seu subministrament.
4. Conca amb impacte territorial mitjà o alt associat al risc d'inundació: conca que conté zones inundables amb una categoria d'impacte total, impacte urbà i agrícola, inferior a tres amb cinc establida en el Pla d'Acció Territorial de caràcter sectorial sobre prevenció del Risc d'Inundació a la Comunitat Valenciana (PATRICOVA).

5. Conca prioritària: conca amb un impacte territorial mitjà o alt lligat al risc d'inundació i amb una extensió de terreny forestal major del trenta per cent o amb unes pèrdues de sòl superiors a cinquanta tones per hectàrea i any en una extensió major del trenta per cent de la seua superfície total.
6. Custòdia del territori: conjunt d'estratègies o tècniques a través de les quals s'impliquen els propietaris i usuaris del territori forestal en la conservació i millora dels servicis ambientals subministrats per este per mitjà de la gestió forestal sostenible i activa.
7. Entitat de custòdia del territori: organització pública o privada, sense ànim de lucre, que du a terme iniciatives que incloguen la realització d'acords de custòdia del territori per a la conservació i millora dels servicis ambientals subministrats pels terrenys forestals per mitjà de la gestió forestal sostenible i activa.
8. Repoblament: repoblació, per mitjà de sembra o plantació amb espècies forestals, d'un terreny agrícola o dedicat a altres usos no forestals.
9. Fracció de cabuda coberta: percentatge de la superfície del terreny coberta per la projecció de les copes dels peus de la massa.
10. Gestió forestal: conjunt d'actuacions que l'home realitza sobre el sistema forestal i que tenen com a objecte el manteniment i la millora d'un o més servicis ambientals subministrats pels ecosistemes i/o la persistència dels processos i les funcions ecològiques i biològiques característiques dels ecosistemes forestals.
11. Interfície urbanoforestal: zona en què es troben o es mesclen vivendes i instal·lacions amb vegetació forestal, ja siga en edificacions disperses o a la vora de nuclis compactes.
12. Línia base del servici ambiental: es considera com a línia base d'un determinat servici ambiental el nivell o la magnitud del subministrament d'un determinat servici, que s'estima més probable en el futur, en absència de l'esquema de pagament per servicis ambientals.
La línia base podrà calcular-se sobre els nivells del servici ambiental subministrat o sobre les característiques de les pràctiques de gestió forestal associades a la provisió del servici.
13. Forest en consorci o en conveni: forest sobre la qual hi ha una relació contractual entre l'Administració pública i un particular, per a fins de conservació, reforestació, millora de l'explotació, etc.
14. Forests protectores: per raó de les seues especials característiques, les forests podran classificar-se en protectores, de conformitat amb el que es regula en el capítol IV bis del títol II de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Forests.
15. Mosaic agroforestal: territori en què s'entremesclen el sòl forestal i el sòl no forestal destinat a usos agrícoles i/o ramaders.

16. Pagament per servicis ambientals: mecanisme voluntari i continuat de compensació econòmica als proveïdors d'un o més servicis ambientals per part d'un o més compradors.
La compensació econòmica està condicionada a l'existència de pràctiques de gestió forestal sostenible i activa que mantinguen els nivells de subministrament del servici ambiental en magnituds superiors a la línia base que s'haja establit per a este. La gestió forestal haurà de comptar amb els instruments tècnics necessaris que permeten la seua avaluació i seguiment.
17. Plantació o cultiu forestal: implantació d'espècies forestals en un terreny per mitjà de sembra o plantació sotmeses a una intervenció humana continuada des del seu establiment i amb un torn d'aprofitament inferior a cinquanta anys.
18. Proveïdor de servicis ambientals forestals: es considera com a proveïdor de servicis ambientals forestals qualsevol persona física o jurídica, pública o privada, que siga propietària d'un terreny forestal o tinga els drets de gestió sobre este i que realitzen determinades pràctiques de gestió forestal que mantenen o incrementen els nivells de producció d'un determinat servici ambiental forestal.
19. Reforestació: reintroducció d'espècies forestals, per mitjà de sembra o plantació, en terrenys que van estar poblats forestalment fins a èpoques recents, però que van quedar rasos a causa de tales, incendis, vendavals, plagues, malalties o altres motius.
20. Repoblació forestal: implantació d'espècies forestals en un terreny per mitjà de sembra o plantació, sotmeses a una intervenció humana esporàdica una vegada realitzat l'establiment. Inclou els conceptes de repoblament i reforestació.
21. Servicis ambientals forestals: són aquells beneficis tangibles i intangibles que la societat rep dels ecosistemes forestals, resultants de les funcions i processos ecològics intrínsecs a estos i que es poden aprofitar directament.
Inclouen servicis o béns de producció, servicis de regulació, servicis culturals i la biodiversitat, que afecten la societat. D'acord amb el seu ús final, un mateix bé o servici ambiental pot classificar-se en una o diverses d'estes categories:
a) Servicis culturals: són beneficis no materials que les persones obtenen dels ecosistemes a través del desenrotllament cognitiu, el lleure o les experiències culturals i estètiques. Igual que ocorre amb els servicis de regulació, en general tenen la consideració de béns públics o externalitats i no tenen valor de mercat, llevat d'excepcions.

Els principals servicis culturals de les forests mediterrànies són l'esbargiment o ús recreatiu, l'ús educacional, l'ús esportiu, els valors paisatgístics, la caça i la pesca; estos últims en la seua pràctica lúdica tradicional o d'índole esportiva.
b) Servicis de producció: són els productes o béns que s'obtenen dels ecosistemes. Es tracta de productes que generalment tenen un valor de mercat i que, encara que tinguen la característica de ser renovables, es consumixen amb el seu ús.
Són servicis ambientals de producció la fusta, la llenya, els biocombustibles, els fruits, les llavors, els bolets, els recursos genètics, les fibres o els productes bioquímics, entre altres.
c) Servicis de regulació: són els beneficis que obté la societat com a conseqüència de les funcions de regulació de determinats processos en els ecosistemes. La majoria d'estos servicis tenen un caràcter de bé públic o externalitat, de manera que, en general, no tenen un valor de mercat.
Els principals servicis de regulació de les forests mediterrànies són el control de l'erosió hídrica i eòlica; la regulació climàtica local; la regulació climàtica global, gràcies a l'efecte engolidor de carboni atmosfèric i compensador de l'augment de temperatura; la regulació hídrica, traduïda en recàrrega d'aqüífers i control d'inundacions; el control de la desertificació; la reducció de la vulnerabilitat enfront d'incendis forestals o plagues i la pol·linització.
22. Terrenys forestals arbrats: terrenys forestals amb una fracció de cabuda coberta arbòria igual o superior al cinc per cent.
23. Via d'extracció: accés temporal, la finalitat exclusiva de la qual és l'extracció d'un recurs que s'està aprofitant i que s'executa en el moment de l'aprofitament per al fi del qual s'utilitze.
24. Zones d'alta productivitat: aquelles zones forestals amb una intensitat bioclimàtica lliure major de set unitats bioclimàtiques i una capacitat de retenció típica major de cent huitanta mil·límetres.
25. Zones àrides i semiàrides: zones amb precipitació anual inferior a quatre-cents mil·límetres i en les quals en tres o més mesos la temperatura mitjana mensual, en graus centígrads, és el doble de la precipitació mitjana mensual en mil·límetres.
26. Zones d'elevada potencialitat erosiva: zones amb erosió potencial major de cinquanta tones per hectàrea i any.
27. Zones de risc d'incendi greu per necessitat de protecció: són les zones que presenten una o diverses de les següents condicions definides en el PATFOR: terreny forestal estratègic, densitat d'interfície urbanoforestal alta o molt alta i vulnerabilitat molt alta.
28. Zones de risc d'incendi greu per perillositat: són aquelles zones en què l'incendi forestal adquirirà una velocitat de propagació major que dos amb quatre quilòmetres per hora, una intensitat lineal major que tres mil cinc-cents quilowatts per metre i una longitud de flama superior a tres amb quatre metres, sota condicions meteorològiques de brisa i humitat dels combustibles vius del cent dèsset per cent i humitats dels combustibles morts del sis per cent, huit per cent i deu per cent, per als temps d'humitat equilibri d'una hora, deu hores i cent hores, respectivament.

Article 4. Principis inspiradors del Pla d'Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana
Són principis inspiradors del PATFOR els que preveu la normativa vigent i a més:
1. La promoció de la millora de la qualitat de vida de tots els ciutadans i el desenrotllament sostenible per mitjà d'accions que contribuïsquen al progrés, la cohesió econòmica i social, la cohesió territorial, la conservació i l'aprofitament eficient dels recursos naturals, la promoció del patrimoni cultural i la qualitat ambiental.
2. El manteniment i la millora de la provisió simultània dels servicis ambientals produïts pels ecosistemes forestals.
3. La posada en valor dels servicis ambientals subministrats pels ecosistemes forestals que actualment no tenen valor de mercat, com la recarrega dels aqüífers, la captura de carboni atmosfèric o el paisatge.

4. La sostenibilitat, és a dir, l'administració i l'ús dels boscos i forests de forma i intensitat tals que mantinguen la seua biodiversitat, productivitat, capacitat de regeneració, vitalitat i el seu potencial per a atendre, ara i en el futur, les funcions ecològiques, econòmiques i socials rellevants a escala local, nacional i global, i que no causen dany a altres ecosistemes.
5. La multifuncionalitat, és a dir, el reconeixement del paper de les forests i els boscos en la protecció del medi ambient, el manteniment dels processos vitals per al suport de la vida en la terra i en el desenrotllament econòmic i social de les nacions.
6. La integració implica unir l'àmbit forestal i la conservació de la naturalesa en tots els seus vessants, incloent-hi conjuntament l'administració i la gestió dels espais naturals en tots els seus aspectes.

7. La participació, és a dir, el pla, es concep en la seua elaboració i aplicació com una ferramenta de participació pública, tan àmplia i representativa com siga possible, en la gestió dels espais forestals.

8. Continuïtat, és a dir, la perduració en el temps dels objectius i les actuacions desenrotllades amb independència de la conjuntura o cicles polítics.
9. La incorporació dels objectius i principis directors de l'estratègia territorial de la Comunitat Valenciana, el manteniment de la funcionalitat de la infraestructura verda del territori i la seua contribució a la zonificació del sòl no urbanitzable en la planificació urbanística i territorial.

Article 5. Objectius del Pla d'Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana.
Constituïx l'objectiu específic del PATFOR definir el model forestal de la Comunitat Valenciana, basat en la seua integració amb el desenrotllament rural, en la gestió sostenible, la multifuncionalitat de les forests i la conservació de la diversitat biològica i paisatgística. Este objectiu es desenrotlla en cinc estratègies i dèsset línies d'acció, que el PATFOR assumix com a pròpies, per a aconseguir amb la seua execució i desenrotllament:
1. Estratègia I: establir un marc d'objectius i criteris de gestió forestal, amb capacitat per a adaptar-se a la dinàmica de l'escenari rural, des del punt de vista socioeconòmic i ambiental.
a) Definint, a escala regional, el concepte, la delimitació i la caracterització del sòl forestal valencià i la seua propietat, reflectint la realitat de mosaic agroforestal valencià.
b) Proposant una gestió forestal associada a usos i servicis ambientals potencials de cada territori, prioritzant la compatibilitat d'usos i identificant les seues limitacions.
c) Adoptant criteris de zonificació del territori forestal en funció de les seues potencialitats, el seu valor i els riscos existents.
d) Definint directrius tècniques de gestió forestal orientades a la consecució d'objectius i criteris adaptables a diferents escales, a les característiques del territori i a un entorn ambiental biodivers i en constant canvi.
2. Estratègia II: crear i fomentar models de governança forestal participatius i adaptats a les diferents realitats i estructures de la propietat.

a) Fomentant models de gestió forestal específics per als diferents tipus de propietat forestal i agroforestal, potenciant fórmules descentralitzades, tant verticalment com horitzontalment.
b) Dissenyant i potenciant un esquema diversificat de finançament del sector, associat a la gestió sostenible del territori forestal i a l'oferta de béns i servicis ambientals, que fomente la rendibilitat d'usos i introduïsca la coresponsabilitat social.
c) Recolzant una organització diversa i activa del sector forestal valencià en què estiguen representats els seus diferents actors.
d) Optimitzant l'organització, eficàcia i coordinació de l'Administració forestal, adaptant-se a les noves demandes, amb una clara vocació de servici públic, proximitat al ciutadà i descentralització.

3. Estratègia III: aclarir el marc normatiu i simplificar el marc procedimental, facilitant la seua aplicabilitat i proximitat de cara al ciutadà.

a) Coordinant les actuacions i la normativa prevista en el pla amb la resta d'instruments de planejament que afecten el mateix territori.

b) Aclarint la relació entre la diferent legislació aplicable al territori forestal, els seus usos i la seua gestió.
c) Incorporant normativa que facilite una adequada gestió forestal, simplificant procediments i modulant-los d'acord amb criteris de proporcionalitat i eficiència.
4. Estratègia IV: millorar la convivència i fomentar la participació dels actors que integren el sector.
a) Fomentant la creació de punts de trobada permanents i descentralitzats que potencien la cooperació i la coresponsabilitat en la gestió.

b) Millorant la comunicació i la informació amb les diferents administracions i amb el conjunt de la societat, fomentant canals bidireccionals accessibles a grups organitzats i no organitzats.
5. Estratègia V: aprofitar el territori forestal com a generador d'ocupació en el medi rural.
a) Identificant els usos no estrictament forestals amb capacitat de vertebració amb el món rural, compatibles en el territori forestal i indicant les seues condicions de compatibilitat.
b) Fomentant la innovació i l'esperit empresarial en les tecnologies sostenibles en matèria forestal per a elaborar productes i prestar servicis, dins del medi rural, que responguen a necessitats de la societat.
c) Fomentant una major vertebració forest-indústria, identificant les activitats i potencialitats forestals capaces de generar ocupació directa en el medi rural.
d) Facilitant la identificació i desenrotllament de mercats al voltant dels servicis forestals, especialment aquells l'activitat econòmica dels quals repercutisca directament sobre els propietaris forestals, ajudant a generar riquesa en les zones rurals.

Article 6. Criteris de la gestió forestal
Els criteris que guiaran la gestió forestal es prioritzaran en l'orde següent:
1. Foment dels servicis ambientals capaços de millorar la qualitat de vida i generar rendes que revertisquen positivament en el medi social on s'ha generat el dit servici.
2. Manteniment i millora dels servicis ambientals de regulació (sòl, aigua, clima, plagues, incendis), amb especial incidència en els que tinguen a veure amb una reducció dels riscos per a les persones i amb la persistència dels ecosistemes forestals.
3. Afavorir la gestió que compatibilitze un nombre més gran de servicis enfront de models que fomenten servicis ambientals exclusius o incompatibles amb la resta.
4. Prioritzar, per a la consecució dels objectius del PATFOR, la millora i conservació de les masses arbrades enfront de l'increment artificial de la superfície ocupada per estes. És a dir, es prioritzaran els tractaments selvícoles enfront dels treballs de repoblació.
5. La conservació, millora i reconstrucció de la coberta vegetal natural dels terrenys forestals amb l'objectiu d'aconseguir les formacions vegetals potencials en la mesura que siga possible.

Article 7. Vigència, revisió i modificació del pla.
1. La vigència del Pla d'Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana és indefinida.
2. El PATFOR es revisarà amb caràcter general cada quinze anys, i es podrà modificar quan concórreguen circumstàncies que alteren substancialment les condicions físiques o jurídiques d'acord amb les quals es va aprovar, o quan les circumstàncies així ho aconsellen.
3. El Pla d'Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana es revisarà seguint el procediment establit per a la seua aprovació.

CAPÍTOL II
Relacions i coordinació amb una altra normativa de planejament i ordenació territorial

Article 8. Normativa general
1. Els instruments d'ordenació del territori i de planejament urbanístic hauran d'incorporar les mesures necessàries per a facilitar el manteniment i la millora del subministrament dels servicis ambientals forestals.
2. En el procediment d'aprovació dels dits instruments, serà preceptiu l'informe previ de la conselleria competent en matèria forestal quan afecten la classificació i/o qualificació de terrenys forestals. El dit informe tindrà caràcter vinculant en tot el que fa referència a terrenys forestals estratègics.
3. En els terrenys forestals en què siga aplicable un o més plans d'acció territorial i es produïsca conflicte entre l'aplicació d'estos i el PATFOR, serà prioritària l'aplicació del Pla d'Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana per ser este pla conseqüència d'una anàlisi més detallada del terreny forestal.

Article 9. Normativa d'espais naturals protegits.
1. Sobre el territori forestal pot haver-hi espais naturals els valors dels quals siguen objecte de protecció, segons el que disposa la normativa d'espais naturals protegits.
2. Quan en un mateix territori siga aplicable un instrument d'ordenació de recursos naturals, espais naturals protegits i espais protegits Xarxa Natura 2000, i un altre de previst en la normativa forestal, s'aplicarà allò que legalment es disposa per a estos casos.
3. Les actuacions, plans o programes sectorials no podran contradir allò que es regula en la normativa d'espais naturals protegits, concretament el que disposa l'article 29 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, encara que hi haja raons imperioses d'interés públic de primer orde.
4. En aquells casos en què les actuacions, plans o programes sectorials puguen afectar zones d'especial conservació i les zones d'especial protecció per a les aus, prèvia avaluació prevista en l'article 45.5 de l'esmentada llei, es prendran mesures compensatòries quan concórreguen raons imperioses d'interés públic, incloent-hi raons d'índole social o econòmica, només per als espais naturals de la Xarxa Natura 2000, de conformitat amb el que disposen els articles 41 i següents de l'esmentada Llei 42/2007.

Article 10. Raons imperioses d'interés públic de primer orde
1. Obeïxen a raons imperioses d'interés públic de primer orde les actuacions forestals previstes en plans, programes o projectes que tinguen conseqüències positives de primordial importància per al medi ambient, la seguretat i l'augment de la qualitat de vida, perquè tenen com a objecte:
a) La mitigació del risc d'incendis forestals en zones de risc greu d'incendi forestal, incloent-hi les d'interfície urbanoforestal.

b) La mitigació del risc d'inundació per mitjà d'actuacions en capçaleres de conques amb les prioritats d'actuació definides en el PATFOR o en els instruments que el despleguen.
c) La mitigació dels riscos de desertització i canvi climàtic.

d) La restauració de les masses forestals o de les poblacions faunístiques de la zona, per a garantir la seua persistència.
e) L'eradicació de plagues i malalties de quarantena que puguen posar en risc la persistència dels ecosistemes forestals i les seues espècies.
2. L'execució de les actuacions que responguen a les dites raons serà prevalent quan entren en conflicte amb altres instruments de gestió o protecció del territori.

Article 11. Aplicació del principi de precaució
1. Els instruments de planificació relatius a espècies amenaçades, protecció d'espais o biodiversitat podran establir la incompatibilitat de determinades accions forestals amb estos invocant el principi de precaució quan s'hagen detectat els efectes potencialment perillosos d'un fenomen, d'un producte o d'un procediment per mitjà d'una avaluació científica i objectiva que, per la seua banda, no permeta determinar el risc amb certesa suficient.
2. L'aplicació del principi de precaució només està justificada quan es complisquen les següents condicions prèvies: identificació dels efectes potencialment negatius, avaluació de les dades científiques disponibles i determinació del grau d'incertesa científica.
3. L'aplicació del principi ha de basar-se en una avaluació científica tan completa com siga possible; en cada etapa esta avaluació ha de determinar, en la mesura que siga possible, el grau d'incertesa científica.
4. Tota decisió d'actuar o de no actuar en virtut del principi de precaució ha d'anar precedida d'una determinació del risc i de les conseqüències potencials de la inacció.
5. Tan prompte com es dispose dels resultats de l'avaluació científica o de la determinació del risc, totes les parts interessades han de tindre la possibilitat de participar, amb la màxima transparència, en l'estudi de les diferents accions que poden preveure's.
6. Seran aplicables els principis generals d'una bona gestió dels riscos:
a) La proporcionalitat entre les mesures adoptades i el nivell de protecció triat.
b) La no discriminació en l'aplicació de les mesures.
c) La coherència de les mesures amb les ja adoptades en situacions semblants o utilitzant plantejaments semblants.
d) L'anàlisi dels avantatges i els inconvenients que es deriven de l'acció o de la inacció.
e) La revisió de les mesures a la llum de l'evolució científica.


TÍTOL II
DE L'ADMINISTRACIÓ

CAPÍTOL I
Principis d'actuació

Article 12. Principis d'actuació de l'Administració forestal
1. Els principis d'actuació de les administracions públiques que intervinguen en l'aplicació del PATFOR seran els establits en la normativa europea, estatal i autonòmica que els regula i establix els mitjans per a la seua aplicació, principalment, els següents:
a) Principi d'eficàcia: l'Administració pública, per a aconseguir els fins d'interés general, buscarà la qualitat dels servicis, la bona gestió econòmica i el compliment dels objectius fixats en els servicis prestats als ciutadans, tendint cap a uns índexs de qualitat òptims. Així mateix, establirà les mesures de simplificació necessàries en la tramitació dels procediments administratius.
b) Principi d'eficiència: completa al d'eficàcia, atén a l'optimització en l'ús dels recursos materials i humans per a la consecució dels fins plantejats i la millora de la qualitat dels servicis, condicionant la presa de decisions per a aconseguir majors èxits a menors costos.

c) Principi de coherència: les administracions públiques hauran de cooperar per a coordinar i integrar els procediments i la normativa, tant forestal com sectorial, que siga aplicable per a regular l'ordenació i gestió del territori forestal.
d) Principi de subsidiarietat: l'administració autonòmica competent en matèria forestal vetlarà pel respecte als principis de subsidiarietat, coordinació, cooperació i col·laboració en la distribució de responsabilitats administratives forestals, tant internament com amb les entitats locals.
e) Principi de participació: l'Administració adoptarà els mitjans necessaris perquè participen tots els actors, públics i privats, tant en l'elaboració de la normativa i presa de decisions com en la seua aplicació.
f) Principi d'informació eficient: l'Administració ha d'oferir als ciutadans informació d'acord amb el seu nivell d'interés i implicació que, en tot cas, serà accessible, usable, completa, exacta, actualitzada, segura, clara, íntegra, correcta i veraç, de consulta senzilla, organització i estructuració jerarquitzada, homogènia i interoperable.

2. Per a poder aplicar estos principis es posaran a disposició dels ciutadans els mitjans electrònics possibles per a facilitar en matèria forestal la presentació de queixes, suggeriments, i documents, així com el coneixement de la normativa i tramitació ràpida i senzilla dels procediments. Tot això, sense més càrregues administratives per als interessats que les estrictament necessàries per a la satisfacció de l'interés general i les establides en la normativa aplicable.
3. Les mesures que escomet el PATFOR i la seua posada en pràctica responen al desenrotllament d'estos principis.

Article 13. Declaració responsable i comunicació prèvia
1. De conformitat amb el que es regula en Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de servicis i el seu exercici, i en la Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per a la seua adaptació a la llei sobre el lliure accés a les activitats de servicis i el seu exercici, s'exigirà l'ús de la declaració responsable i de la comunicació prèvia.
2. La conselleria competent en matèria forestal facilitarà models de declaració responsable, i comunicació prèvia, amb el contingut mínim que han de tindre per a cada procediment.

CAPÍTOL II
Divisió territorial forestal

Article 14. Objecte i funcionalitat
1. La Comunitat Valenciana s'organitza en demarcacions forestals, com a unitats territorials bàsiques per a la gestió, protecció i foment forestal.
2. Les demarcacions forestals constituïxen la unitat territorial de referència per al desenrotllament dels instruments de planificació i per a l'atenció al ciutadà, sense perjuí d'altres funcions que puguen atribuir-se'ls.

Article 15. Criteris de delimitació de les demarcacions forestals
Les demarcacions forestals pertanyen a una única província. La seua delimitació s'ha realitzat per a incrementar la seua eficàcia i idoneïtat en el compliment de les funcions i objectius que tenen assignades, d'acord amb els criteris següents:
1. Físics, en funció dels sistemes forestals, pendent mitjana i clima.
2. Socioeconòmics, en funció dels usos del sòl, proporció de superfície agrícola i de les vies de comunicació.
3. Geogràfics, mantenint preferentment la integritat de les comarques i àrees funcionals del territori i dels espais naturals protegits, per a facilitar els distints nivells de gestió.
4. Demogràfics, en funció de la densitat de la població, tendència de la població, taxa d'envelliment i piràmide d'edats.
5. Funcionals i de gestió, basant-se en l'experiència de professionals del sector i en funció dels recursos actuals i futurs.

Article 16. Delimitació de les demarcacions forestals
D'acord amb els criteris de l'article anterior, les demarcacions forestals a partir de l'entrada en vigor del PATFOR, ordenades de nord a sud, son les següents:
1. Demarcació Forestal de Sant Mateu formada pels municipis: Benicarló, Càlig, Canet lo Roig, Castell de Cabres, Cervera del Maestre, Xert, la Jana, Peníscola, la Pobla de Benifassà, Rossell, la Salzadella, San Rafael del Río, Sant Jordi, Sant Mateu, Traiguera i Vinaròs de la comarca del Baix Maestrat; Castellfort, Cinctorres, Forcall, Herbés, la Mata de Morella, Morella, Olocau del Rey, Palanques, Portell de Morella, Todolella, Vallibona, Villores i Zorita del Maestrazgo de la comarca dels Ports i Albocàsser, Ares del Maestrat, Catí, Tírig i Vilafranca de la comarca de l'Alt Maestrat.
2. Demarcació Forestal de Vall d'Alba formada pels municipis: Alcalà de Xivert i Santa Magdalena de Pulpis de la comarca del Baix Maestrat; Almassora, Benicàssim, Benlloch, Borriol, Cabanes, Castelló de la Plana, les Coves de Vinromà, Orpesa, la Pobla Tornesa, Sant Joan de Moró, la Serratella, Sierra Engarcerán, la Torre d'en Doménec, Torreblanca, Vall d'Alba, Vilafamés i Vilanova d'Alcolea de la comarca de la Plana Alta; Alquerías del Niño Perdido, Borriana i Vila-real de la comarca de la Plana Baixa; l'Alcora, Atzeneta del Maestrat, Benafigos, Xodos, Costur, Figueroles, Lucena del Cid, les Useres i Vistabella del Maestrazgo de la comarca de l'Alcalatén i Benasal, Culla, la Torre d'en Besora i Vilar de Canes de la comarca de l'Alt Maestrat.
3. Demarcació Forestal de Segorbe formada pels municipis: Arañuel, Argelita, Ayódar, Castillo de Villamalefa, Cirat, Cortes de Arenoso, Espadilla, Fanzara, Fuente la Reina, Fuentes de Ayódar, Ludiente, Montán, Montanejos, Puebla de Arenoso, Toga, Torralba del Pinar, Torrechiva, Vallat, Villahermosa del Río, Villamalur, Villanueva de Viver i Zucaina de la comarca de l'Alt Millars; Algimia de Almonacid, Almedíjar, Altura, Azuébar, Barracas, Bejís, Benafer, Castellnovo, Caudiel, Chóvar, Gaibiel, Geldo, Higueras, Jérica, Matet, Navajas, Pavías, Pina de Montalgrao, Sacañet, Segorbe, Soneja, Sot de Ferrer, Teresa, Torás, El Toro, Vall de Almonacid i Viver de la comarca de l'Alt Palància i Aín, Alcudia de Veo, Alfondeguilla, Almenara, Artana, Betxí, Xilxes, Eslida, la Llosa, Moncofa, Nules, Onda, Ribesalbes, Suera, Tales, la Vall d'Uixó i la Vilavella de la comarca de la Plana Baixa.
4. Demarcació Forestal de Chelva formada pels municipis: Ademuz, Casas Altas, Casas Bajas, Castielfabib, Puebla de San Miguel, Torrebaja i Vallanca de la comarca del Racó d'Ademús; Chera de la comarca de la Plana d'Utiel-Requena i Alpuente, Andilla, Aras de los Olmos, Benagéber, Bugarra, Calles, Chelva, Chulilla, Domeño (part del terme municipal que es troba a la comarca dels Serrans), Gestalgar, Higueruelas, Loriguilla (part del terme municipal que es troba a la comarca dels Serrans), Losa del Obispo, Sot de Chera, Titaguas, Tuéjar, Villar del Arzobispo i La Yesa de la comarca dels Serrans.

5. Demarcació Forestal de Requena formada pels municipis: Alborache, Buñol, Cheste, Chiva, Dos Aguas, Godelleta, Macastre, Siete Aguas i Yátova de la comarca de la Foia de Bunyol i Camporrobles, Caudete de las Fuentes, Fuenterrobles, Requena, Sinarcas, Utiel, Venta del Moro i Villargordo del Cabriel de la comarca de la Plana d'Utiel-Requena.
6. Demarcació Forestal de Llíria formada pels municipis: Albalat dels Tarongers, Alfara de la Baronia, Algar de Palancia, Algimia de Alfara, Benavites, Benifairó de les Valls, Canet d'en Berenguer, Estivella, Faura, Gilet, Petrés, Quart de les Valls, Quartell, Sagunt, Segart i Torres Torres de la comarca del Camp de Morvedre; Benaguasil, Benisanó, Bétera, Casinos, Domeño (part del terme municipal que es troba a la comarca del Camp de Túria), l'Eliana, Gátova, Llíria, Loriguilla (part del terme municipal que es troba a la comarca del Camp de Túria), Marines, Náquera, Olocau, la Pobla de Vallbona, Riba-roja de Túria, San Antonio de Benagéber, Serra i Vilamarxant de la comarca del Camp de Túria; Albalat dels Sorells, Alboraya, Albuixech, Alfara del Patriarca, Almàssera, Bonrepòs i Mirambell, Burjassot, Emperador, Foios, Godella, Massalfassar, Massamagrell, Meliana, Moncada, Museros, la Pobla de Farnals, Puçol, el Puig de Santa Maria, Rafelbunyol, Rocafort, Tavernes Blanques, Vinalesa, Alaquàs, Aldaia, Manises, Mislata, Paterna, Picanya, Quart de Poblet, Torrent, Xirivella, Benetússer, Paiporta i Valencia de la comarca de l'Horta (excepte la part sud del terme municipal inclosa dins del Parc Natural de l'Albufera) i els termes municipals Alcublas i Pedralba de la comarca dels Serrans.
7. Demarcació Forestal de Polinyà de Xúquer/Alzira formada pels municipis: Alberic, Alcàntera de Xúquer, l'Alcúdia, Alfarp, Algemesí, Alginet, Alzira, Antella, Beneixida, Benifaió, Benimodo, Benimuslem, Carcaixent, Càrcer, Carlet, Catadau, Cotes, l'Ènova, Gavarda, Guadassuar, Llombai, Manuel, Massalavés, Montroy, Montserrat, la Pobla Llarga, Rafelguaraf, Real, Sant Joanet, Sellent, Senyera, Sumacàrcer, Tous, Turís i Villanueva de Castellón de la comarca de la Ribera Alta; Albalat de la Ribera, Almussafes, Benicull de Xúquer, Corbera, Cullera, Favara, Fortaleny, Llaurí, Polinyà de Xúquer, Riola, Sollana i Sueca de la comarca de la Ribera Baixa; Ador, Alfauir, Almiserà, Almoines, l'Alqueria de la Comtessa, Barx, Bellreguard, Beniarjó, Benifairó de la Valldigna, Beniflá, Benirredrà, Castellonet de la Conquesta, Daimús, la Font d'en Carròs, Gandia, Guardamar de la Safor, Llocnou de Sant Jeroni, Miramar, Oliva, Palma de Gandía, Palmera, Piles, Potríes, Rafelcofer, Real de Gandía, Rótova, Simat de la Valldigna, Tavernes de la Valldigna, Villalonga, Xeraco i Xeresa de la comarca de la Safor; Albal, Alcàsser, Alfafar, Beniparrell, Catarroja, Llocnou de la Corona, Massanassa, Picassent, Sedaví, Silla i Valencia (part sud del terme municipal inclosa dins del Parc Natural de l'Albufera) de la comarca de l'Horta.
8. Demarcació Forestal d'Enguera formada pels municipis: Ayora, Cofrentes, Cortes de Pallás, Jalance, Jarafuel, Teresa de Cofrentes i Zarra de la comarca de la Vall de Cofrents-Aiora i Anna, Bicorp, Bolbaite, Chella, Enguera, Millares, Navarrés i Quesa de la comarca de la Canal de Navarrés.
9. Demarcació Forestal de Xàtiva formada pels municipis: l'Alcúdia de Crespins, Barxeta, Canals, Cerdà, Estubeny, la Font de la Figuera, Genovés, la Granja de la Costera, Llanera de Ranes, Llocnou d'en Fenollet, la Llosa de Ranes, Moixent, Montesa, Novetlè, Rotglà i Corberà, Torrella, Vallada, Vallés i Xàtiva de la comarca de la Costera i Agullent, Aielo de Malferit, Aielo de Rugat, Albaida, Alfarrasí, Atzeneta d'Albaida, Bèlgida, Bellús, Beniatjar, Benicolet, Benigànim, Benissoda, Benisuera, Bocairent, Bufali, Carrícola, Castelló de Rugat, Fontanars dels Alforins, Guadasséquies, Llutxent, Montaverner, Montitxelvo, l'Olleria, Ontinyent, Otos, el Palomar, Pinet, la Pobla del Duc, Quatretonda, Ráfol de Salem, Rugat, Salem, Sempere i Terrateig de la comarca de la Vall d'Albaida.
10. Demarcació Forestal d'Altea formada pels municipis: Adsubia, Alcalalí, Beniarbeig, Benidoleig, Benigembla, Benimeli, Benissa, el Poble Nou de Benitatxell, Calp, Castell de Castells, Dénia, Gata de Gorgos, Xàbia, Llíber, Murla, Ondara, Orba, Parcent, Pedreguer, Pego, els Poblets, el Ràfol d'Almúnia, Sagra, Sanet i Negrals, Senija, Teulada, Tormos, Vall de Gallinera, la Vall de Laguar, la Vall d'Ebo, el Verger i Xaló de la comarca de la Marina Alta; l'Alfàs del Pi, Altea, Beniardá, Benidorm, Benifato, Benimantell, Bolulla, Callosa d'En Sarrià, el Castell de Guadalest, Confrides, Finestrat, la Nucia, Orxeta, Polop, Relleu, Sella, Tàrbena i la Vila Joiosa de la comarca de la Marina Baixa i Agost, Aigües, Alacant, Busot, el Campello, Xixona, Mutxamel, Sant Vicent del Raspeig, Sant Joan d'Alacant i la Torre de les Maçanes de la comarca de l'Alacantí.
11. Demarcació Forestal d'Alcoi formada pels municipis: Agres, Alcocer de Planes, Alcoleja, Alfafara, Almudaina, l'Alqueria d'Asnar, Balones, Benasau, Beniarrés, Benilloba, Benillup, Benimarfull, Benimassot, Cocentaina, Facheca, Famorca, Gaianes, Gorga, l'Orxa, Millena, Muro de Alcoy, Planes, Quatretondeta i Tollos de la comarca del Comtat; la Vall d'Alcalà de la comarca de la Marina Alta; Alcoi, Banyeres de Mariola, Benifallim, Castalla, Ibi, Onil, Penàguila i Tibi de la comarca de l'Alcoià i Beneixama, Biar, el Camp de Mirra, Cañada, Salinas, Sax i Villena de la comarca de l'Alt Vinalopó.
12. Demarcació Forestal de Crevillent formada pels municipis: Albatera, Algorfa, Almoradí, Benejúzar, Benferri, Benijófar, Bigastro, Callosa de Segura, Catral, Cox, Daya Nueva, Daya Vieja, Dolores, Formentera del Segura, Granja de Rocamora, Guardamar del Segura, Jacarilla, Los Montesinos, Orihuela, Pilar de la Horadada, Rafal, Redován, Rojales, San Fulgencio, San Isidro, San Miguel de Salinas i Torrevieja de la comarca del Baix Segura; Crevillent, Elx i Santa Pola de la comarca del Baix Vinalopó i Algueña, Aspe, Elda, el Fondó de les Neus, Hondón de los Frailes, Monforte del Cid, Monòver, Novelda, Petrer, el Pinós i la Romana de la comarca del Vinalopó Mitjà.


TÍTOL III
DELSTERRENYS FORESTALS

CAPÍTOL I
Definició i cartografia del terreny forestal

Article 17. Forests o terrenys forestals
Són forests o terrenys forestals totes les superfícies cobertes d'espècies forestals arbòries, arbustives, de matoll o herbàcies, d'origen natural o procedent de sembra o plantació, que complisquen o puguen complir funcions ecològiques, de protecció, de producció, de paisatge o recreatives.
Igualment, es consideraran forests o terrenys forestals:
1. Els enclavaments forestals en terrenys agrícoles que tinguen una superfície mínima d'una hectàrea, sense perjuí que enclavaments amb superfícies inferiors puguen tindre la dita condició de terreny forestal, sempre que l'administració competent determine, de manera expressa, la funció ecològica d'estos.
2. Els terrenys erms, penyals i arenals.
3. Les construccions i infraestructures destinades al servici de la forest en què s'ubiquen.
4. Els terrenys agrícoles abandonats que hagen adquirit signes inequívocs del seu estat forestal. Es considera signe inequívoc de l'estat forestal d'un terreny la cobertura d'espècies forestals arbòries o arbustives per damunt del trenta per cent de fracció de cabuda coberta, aplicat, com a màxim, a escala de subparcel·la cadastral.
5. Tot terreny que, sense reunir les característiques descrites anteriorment, s'adscriga a la finalitat de ser repoblat o transformat a l'ús forestal de conformitat amb la normativa aplicable, així com els procedents de compensacions territorials per canvi d'ús forestal, espais forestals recuperats en concessions d'explotacions mineres, pedreres, enderrocs, abocadors i semblants, o previstos en els instruments de planificació, ordenació i gestió forestal que s'aproven a l'empara de la legislació forestal aplicable.
6. Els terrenys que pertanyen a una forest d'utilitat pública o domini públic, encara que el seu ús i destinació no siga forestal.
7. Els terrenys dedicats a cultius temporals en terrenys agrícoles amb espècies forestals llenyoses destinades a servicis de producció en règim intensiu. Les plantacions subvencionades mantindran la seua condició de forest, almenys, durant la vigència dels seus torns d'aprofitament. Si el cultiu forestal es troba dins del domini públic hidràulic, la seua condició de forest serà permanent.

Article 18. Superfície administrativa mínima
1. S'establix la superfície administrativa mínima de vint-i-cinc hectàrees forestals contínues.
2. Tindran la condició d'indivisibles els terrenys forestals que pertanguen al mateix propietari i la divisió dels quals done lloc a terrenys forestals de superfície inferior a vint-i-cinc hectàrees.
3. Es podrà aconseguir o superar la superfície administrativa mínima a l'efecte de gestió per mitjà de:
a) Diverses parcel·les limítrofes quan pertanguen els terrenys a un sol propietari i es gestionen conjuntament.
b) Quan s'associen dos o diversos propietaris, per a posar en comú els seus terrenys forestals, o encarregar la gestió conjunta dels seus terrenys a un tercer, per mitjà d'alguna de les formes permeses en la legislació vigent, com ara comunitat de béns, societats, contractes civils, entitats de custòdia i altres.

Article 19. Terrenys exclosos
1. No tindran la consideració legal de terrenys forestals:
a) Els sòls classificats legalment com a urbans o urbanitzables.

b) Els dedicats a sembres o plantacions de cultius agrícoles.
c) Les superfícies destinades al cultiu de plantes i arbres ornamentals i els vivers forestals.
d) Els terrenys que, prèvia resolució administrativa expressa, canvien el seu ús forestal o compatible amb el sòl forestal a un altre de distint.
2. En els terrenys urbanitzables amb programa d'actuació integrada aprovat, fins que acabe la corresponent actuació d'urbanització i compten amb les dotacions i els servicis requerits per la legislació urbanística, hi serà aplicable la normativa forestal vigent, a l'efecte d'incendis forestals i plagues.

Article 20. La cartografia del PATFOR i dels terrenys forestals
1. La cartografia que acompanya el PATFOR té caràcter informatiu. La cartografia de delimitació del terreny forestal serà pública i accessible des dels sistemes i infraestructures de dades espacials que dispose la conselleria competent en matèria forestal.
2. La cartografia podrà ser vinculant en aquelles demarcacions forestals amb pla d'ordenació dels recursos forestals aprovat.
3. Per a localitzar geogràficament els terrenys forestals, d'acord amb el que establixen els articles anteriors d'este decret, es prendrà com a referència la cartografia de terrenys forestals del Pla d'Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana i la seua documentació alfanumèrica. Esta cartografia constituïx un document de referència dinàmic i susceptible de modificacions.
4. La cartografia es basa en la cartografia del Sistema d'Informació d'Ocupació del Sòl a Espanya (SIOSE) i del Mapa Forestal Espanyol.

5. Es podrà actualitzar la cartografia de terreny forestal a partir d'una cartografia diferent del Sistema d'Informació d'Ocupació del Sòl a Espanya i del Mapa Forestal Espanyol, sempre que siga d'igual o major precisió-resolució, i la nova cartografia passarà a ser base de referència.
6. Les actualitzacions degudes a un canvi d'ús degudament autoritzat, o a una correcció d'errors, hauran d'estar fonamentades en els criteris vigents de definició de terrenys forestals i justificats per mitjà de documentació d'igual o major resolució a la continguda en la cartografia vigent.
7. Les actualitzacions seran aprovades mitjançant una resolució de la direcció general amb competències en matèria forestal.


CAPÍTOL II
Classificació del terreny forestal segons la seua
titularitat i la seua gestió

Article 21. Classificació de les forests
Els terrenys forestals es classifiquen conforme al capítol I del títol II de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Forests, i al capítol IV del títol I de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana.

Article 22. Infraestructura verda
Les forests de domini públic i utilitat pública o protectors que es troben inclosos en el corresponent catàleg formaran part de la infraestructura verda.


CAPÍTOL III
Terreny forestal estratègic i ordinari

Article 23. Terreny forestal estratègic i ordinari
1. Són terrenys forestals estratègics les forests d'utilitat pública, les de domini públic, les forests protectores, les capçaleres de conca en conques prioritàries, les masses arbrades amb una fracció de cabuda coberta major o igual al vint per cent situades en zones àrides i semiàrides i les zones d'alta productivitat. Tots tenen una importància decisiva pel fet d'albergar i contribuir al desenrotllament de valors naturals, paisatgístics o culturals la restauració, conservació o manteniment dels quals convé a l'interés general.
2. Els plans d'ordenació dels recursos forestals precisaran els límits dels terrenys forestals estratègics en l'àmbit de la demarcació.

3. És terreny forestal ordinari tot el sòl forestal no considerat terreny forestal estratègic. Esta consideració no pressuposa l'absència de valors ambientals, culturals o paisatgístics en els dits terrenys.



TÍTOL IV
USOS I SERVICIS EN TERRENYS FORESTALS

CAPÍTOL I
Usos i servicis forestals

Article 24. Definició
Són usos i servicis forestals qualsevol activitat o utilització del terreny forestal com a espai o suport físic que tinga una finalitat forestal, entre els quals els següents:
1. Manteniment i regeneració de les formacions forestals arbòries, arbustives, de matoll o herbàcies, ja siguen espontànies o procedisquen de sembra o plantació, que complisquen o puguen complir funcions ambientals, de regulació, biodiversitat, protectores, productores, culturals, paisatgístiques o recreatives, així com les activitats de regeneració de zones forestals degradades.
2. Activitats, com ara la selvicultura, relacionades amb l'obtenció dels béns derivats dels servicis de producció dels ecosistemes forestals, com fustes, llenyes, escorces, pastures, fruits, resines, plantes aromàtiques, plantes medicinals, bolets i trufes, productes apícoles i, en general, els altres productes i subproductes propis dels terrenys forestals. No tindran la consideració de canvi d'ús les rompudes i llaurats necessaris per a la realització i/o manteniment de repoblacions i plantacions forestals, realitzades segons el que legalment es preveu.

3. Activitats relacionades amb el subministrament dels servicis ambientals de regulació i culturals proporcionats pels ecosistemes forestals, com ara l'activitat cinegètica, l'activitat piscícola, l'ús excursionista, turístic, recreatiu i pedagògic de les forests.
4. Els cultius agrícoles amb finalitat cinegètica, paisatgística, de foment de la biodiversitat o de protecció d'incendis.
5. La construcció de pistes o camins forestals i infraestructures necessàries per a la provisió dels servicis ambientals, com àrees recreatives, observatoris forestals, etc., sempre que hagen sigut prèviament autoritzades.
6. Qualsevol altre ús o activitat relacionada que no faça perdre al sòl el seu caràcter forestal.

Article 25. Plantacions forestals temporals en terrenys agrícoles
Els titulars de terrenys agrícoles que vullguen realitzar plantacions forestals temporals podran sol·licitar el reconeixement del caràcter agrícola de la seua parcel·la per part de la conselleria competent en matèria forestal, i que s'incloga en el corresponent registre.

Article 26. Reversió a terrenys agrícoles de plantacions forestals temporals
Els titulars dels terrenys agrícoles en què es realitzen plantacions forestals temporals podran sol·licitar la reversió a terrenys agrícoles, sense que la dita reversió tinga la consideració de canvi d'ús, sempre que la conselleria amb competències en matèria forestal haja reconegut el caràcter agrícola de la parcel·la previ a la plantació forestal, d'acord amb el procediment establit en l'article anterior.

Quan el titular de la parcel·la tinga la intenció de revertir el terreny a agrícola presentarà, davant de la conselleria competent en matèria forestal, una declaració responsable en què conste la identificació del terreny que era agrícola i sobre el qual es va realitzar la plantació forestal, el termini durant el qual ha realitzat la dita plantació, que el dit terreny consta en el registre de terrenys agrícoles sobre els quals s'han realitzat plantacions forestals, i la seua intenció que el dit terreny revertisca a l'ús agrícola que tenia quan s'hi va incloure.
En cas que l'interessat haja percebut ajudes o subvencions de caràcter forestal i la reversió a agrícola del terreny supose l'incompliment d'alguna de les condicions exigides per a la concessió d'estes, haurà de reintegrar-ne l'import, actualitzat amb l'interés legal dels diners.


Article 27. Modificació substancial de la coberta vegetal sense produir-se canvi d'ús forestal
1. Per a realitzar actuacions en terreny forestal que suposen una modificació substancial de la coberta vegetal sense produir-se canvi d'ús forestal, serà necessària l'autorització de l'administració competent en matèria forestal quan les dites actuacions no estiguen previstes en el corresponent instrument tècnic de gestió forestal aprovat expressament. En cas d'estar previstes en els dits instruments, bastarà la declaració responsable, segons el que establix la normativa forestal de la Comunitat Valenciana.
2. Per a la realització de cultius agrícoles relacionats amb l'obtenció dels servicis de regulació, culturals o biodiversitat proporcionats pels ecosistemes forestals, en una superfície màxima de deu hectàrees, bastarà una declaració responsable del titular del terreny forestal si aquelles estan previstes en el corresponent instrument tècnic de gestió forestal aprovat expressament.
3. La conselleria competent en matèria forestal desenrotllarà i facilitarà un model de declaració responsable.


CAPÍTOL II
Obres, usos i aprofitaments no forestals

Article 28. Condicions generals
1. En el terreny forestal seran compatibles les obres, usos i aprofitaments previstos en la legislació urbanística, complint, almenys, els requisits que s'hi establixen, segons tinguen la classificació de sòl no urbanitzable comú o protegit, així com els autoritzats per l'administració competent, d'acord amb la normativa vigent.

2. Podrà autoritzar-se la construcció d'infraestructures necessàries per al subministrament de servicis ambientals de regulació i de gestió si estan incloses en un pla tècnic de gestió forestal aprovat.
3. Podran ser susceptibles de rehabilitació aquelles edificacions que mantinguen una estructura que les faça identificables com a tals i complisquen els requisits de propietat que exigix la normativa vigent de sòl no urbanitzable. Estes obres hauran d'arreplegar les exigències de protecció del medi ambient i hauran d'estar integrades en el medi rural, així com comptar amb un pla de prevenció d'incendis forestals elaborat per un tècnic forestal amb formació universitària i que contindrà com a mínim mesures de prevenció, protecció i evacuació contra incendis forestals per mitjà d'actuacions silvícoles i d'infraestructures.


Article 29. Disposicions urbanístiques en terreny forestal estratègic
A més dels usos i servicis previstos en la normativa urbanística i territorial vigent, es podran autoritzar i tindran la consideració de forest, d'acord amb el que disposa l'article 5 de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Forests:
1. Les obres, infraestructures i instal·lacions necessàries per a la gestió dels béns de domini públic o dels servicis públics o activitats d'utilitat pública o interés general o necessàries per a la minoració dels riscos que van motivar la seua consideració com a terreny forestal estratègic.
2. Les infraestructures necessàries per al subministrament de servicis de producció, la creació d'àrees, nuclis o itineraris recreatius, zones d'acampada, campaments, aules de la naturalesa o qualsevol altre tipus d'infraestructura recreativa, cultural, social o turística.
3. La construcció d'infraestructures necessàries per a l'aprofitament energètic de la biomassa forestal i la fusta en aquells casos en què no existisca una disponibilitat d'un altre tipus de sòl o quan el terme municipal tinga més de tres quartes parts de superfície com a terreny forestal estratègic.
Les autoritzacions i llicències dels usos anteriors podran establir els condicionants i les mesures addicionals necessàries, a l'efecte de la seua protecció i millora, quan així ho justifiquen la fragilitat del medi o altres raons d'índole ambiental.

Article 30. Autoritzacions de construccions
1. Per a l'emissió de l'informe preceptiu de l'Administració forestal, regulat en l'article 62 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, i en l'article 20 de la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl no Urbanitzable, serà obligatòria la presentació, per part del promotor de l'actuació, d'un pla de prevenció d'incendis forestals elaborat per un tècnic forestal amb formació universitària i que contindrà com a mínim mesures de prevenció, protecció i evacuació contra incendis forestals per mitjà d'actuacions silvícoles i d'infraestructures.

2. L'administració competent publicarà una instrucció tècnica per al disseny de les infraestructures forestals que han d'integrar-se en els plans de prevenció d'incendis forestals.

Article 31. Terrenys forestals incendiats
En els terrenys forestals incendiats serà aplicable la compatibilitat d'usos establits en els punts anteriors quan no contradiga la normativa sectorial vigent.

Article 32. Condicions de seguretat en la interfície urbanoforestal
1. La zona de discontinuïtat entre els terrenys urbans i les formacions de vegetació forestal ha de tindre l'amplària corresponent a una àrea tallafocs d'orde dos, segons la metodologia establida pel Pla de Selvicultura Preventiva de la Comunitat Valenciana, aplicant una correcció en funció del pendent. L'amplària mínima serà de vint-i-cinc metres, més un vial de cinc metres d'amplària, segons marca l'article 25 bis del Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell. Esta distància s'ampliarà en funció del pendent del terreny, i aconseguirà, com a mínim, els cinquanta metres quan el pendent siga superior al trenta per cent. En el cas dels establiments industrials de risc mitjà i alt situats en llocs de vent fort, la discontinuïtat serà de cinquanta metres en el costat dels vents més desfavorables.

2. Les vivendes aïllades situades en entorns forestals o limítrofes a estos hauran de disposar d'una àrea de defensa enfront del risc d'incendis forestals de almenys trenta metres. Esta distància s'ampliarà en funció del pendent del terreny, i aconseguirà, com a mínim, els cinquanta metres quan el pendent siga superior al trenta per cent. Estes amplàries podran reduir-se quan s'incorporen infraestructures que propicien la mateixa protecció enfront de l'incendi forestal que la franja, com ara murs.
3. La responsabilitat de l'execució i manteniment de l'àrea de defensa o zona de discontinuïtat correspon al propietari o propietaris de les vivendes o terrenys urbans.
4. Quan la distància del sòl urbà al terreny forestal siga menor de cent metres, hauran de realitzar-se les actuacions següents:
a) En la vegetació interior de la zona urbanitzada que incloga solars, rotondes i jardins particulars i públics, es reduirà l'estrat arbori a una fracció de cabuda coberta per davall del quaranta per cent i l'arbustiu per davall del deu per cent.
b) Poda de l'arbratge fins a dos terços de la seua alçària i un màxim de tres metres.
c) Evitar el contacte de la vegetació amb les edificacions, separant les branques de qualsevol tipus de construcció, ja siga auxiliar o principal, una distància mínima de tres metres.
d) No acumular residus o material combustible (llenyes, restes de jardineria, i altres) o situar-los en zones protegides d'un eventual incendi.
e) Evitar les bardisses vives com a elements de tancament de parcel·les.
5. L'Administració promourà l'aprovació d'una normativa respecte a la prevenció d'incendis en la interfície urbanoforestal en què es regule, entre altres, les obligacions dels propietaris en la realització i manteniment dels espais de defensa, ja siga individualment o en òrgans de gestió o juntes de propietaris.

Article 33. Explotacions mineres en terreny forestal
1. Les activitats mineres extractives o de pedrera realitzades a cel obert desenrotllades en forests o terrenys forestals de la Comunitat Valenciana es regiran per la seua legislació específica, sense perjuí del que a continuació es disposa.
2. El sol·licitant de qualsevol aprofitament de recursos naturals minerals desenrotllat en forests o terrenys forestals de la Comunitat Valenciana haurà de presentar un pla de restauració integral de l'espai afectat, que tindrà l'estructura de projecte d'enginyeria i que s'aprovarà conjuntament amb el projecte d'explotació.
3. En virtut dels principis de coordinació i informació mútua:

a) La conselleria competent en mineria remetrà dos còpies del pla de restauració integral definitivament aprovat a l'Administració forestal, per a l'adequat exercici de les competències d'esta. Sense perjuí d'això, el sol·licitant de la concessió del domini públic forestal com a conseqüència de l'activitat minera haurà de presentar una còpia íntegra del pla de restauració integral, degudament confrontada per la conselleria competent en mineria, per a poder iniciar la seua tramitació.
b) L'Administració forestal remetrà anualment a l'administració substantiva la seua programació d'inspeccions relatives al pla de restauració integral de les activitats mineres ubicades en terrenys forestals.

c) L'Administració forestal, prèvies les comprovacions oportunes del pla de restauració integral en matèria de les seues competències, elaborarà un informe a l'Administració minera, a l'efecte que esta adopte les mesures que resulten procedents.
4. El pla de restauració integral haurà d'ajustar-se als continguts mínims, a l'efecte de garantir, amb els treballs de restauració projectats, una possible gestió forestal ulterior de la superfície afectada. Estos continguts mínims s'aprovaran per mitjà d'una instrucció de la direcció general amb competències en matèria forestal.
5. El pressupost del pla de restauració integral, que s'utilitzarà per a calcular la fiança a depositar, s'elaborarà utilitzant les tarifes oficials que establisca l'Administració forestal, sense perjuí de la utilització d'altres tarifes, degudament justificades, en els aspectes no previstos en aquelles.
6. De l'equip de redacció de tot pla de restauració integral haurà de firmar almenys un tècnic forestal amb formació universitària per a elaborar i dirigir projectes i plans d'actuació integrals en el medi natural.



TÍTOL V
FÓRMULES DE GESTIÓ

CAPÍTOL I
Gestió de la propietat pública

Article 34. Disposició general
1. El terreny forestal ha de ser gestionat utilitzant fórmules i mecanismes que integren els aspectes ambientals amb les activitats econòmiques, socials i culturals, amb la finalitat de conservar el medi natural al mateix temps que es contribuïsca a l'eficiència econòmica del sector, es genere ocupació i es col·labore a l'augment de la qualitat de vida i expectatives de desenrotllament de la població rural.
2. L'Administració podrà gestionar el terreny forestal de manera directa, pels seus propis mitjans o per mitjà dels seus ens instrumentals, o per mitjà de fórmules de gestió indirecta, entre altres, concessió, contracte de gestió forestal, custòdia del territori.

Article 35. Delegació de competències en matèria forestal de la Generalitat a ajuntaments o entitats locals
En la distribució de responsabilitats administratives forestals entre les entitats locals, la Generalitat vetlarà pel respecte als principis de subsidiarietat, coordinació, cooperació i col·laboració. Sense perjuí de l'atribució de competències forestals a les entitats locals per la legislació corresponent, es podrà delegar l'execució de funcions forestals i encomanar la gestió de les activitats i servicis en matèria forestal als ajuntaments i ens locals supramunicipals quan amb això es garantisca la proximitat de la gestió a la ciutadania i s'aconseguisca una major participació d'estos, assegurant-se, en tot cas, la deguda coordinació i eficàcia en la prestació dels servicis.


Article 36. Concessió d'aprofitaments i projecte de gestió forestal sostenible
1. La concessió dels aprofitaments forestals que integren un terreny forestal de domini públic o d'utilitat pública generarà una contraprestació, que podrà fer-se efectiva per mitjà de la redacció i execució, per part del beneficiari de la concessió, d'un instrument tècnic de gestió forestal sostenible que preveja mesures de millora del medi forestal.

2. El dit instrument tècnic de gestió forestal es desenrotllarà durant tot el període d'afecció al forest d'utilitat pública, que serà el mateix establit per a l'esmentat instrument. El projecte de gestió forestal sostenible, que haurà de ser aprovat prèviament per l'administració competent en matèria forestal i per l'entitat propietària de la forest, s'executarà sota la supervisió de l'Administració forestal.

Article 37. Custòdia del territori
1. Amb l'objecte de dinamitzar la gestió forestal en les forests de propietat pública, l'administració titular de la gestió de terrenys forestals podrà dur a terme acords amb entitats de custòdia del territori forestal. En els dits acords s'establirà el grau de participació que tindrà cada una de les parts en la gestió dels terrenys i en el conjunt de decisions que es prenguen respecte a esta.
2. En cas de forests d'utilitat pública de propietat municipal gestionats per la Generalitat, esta haurà de comptar amb la conformitat expressa de l'administració local propietària dels terrenys abans d'arribar a acords de custòdia del territori.
3. Prèviament a la firma de l'acord, una vegada seleccionada l'entitat de custòdia, esta haurà de presentar, per a la seua aprovació per la conselleria competent en matèria forestal, un instrument tècnic de gestió forestal amb el contingut mínim que s'establisca en el corresponent plec de condicions tècniques i en el present decret.
4. La selecció d'estes entitats es durà a terme de conformitat amb els principis de publicitat, objectivitat, imparcialitat, transparència i concurrència competitiva.
5. Els acords per a la cessió de la gestió tindran una duració limitada en funció de les seues característiques, i no donaran lloc a renovació automàtica, sense comportar, una vegada extingida, cap tipus d'avantatge per a l'entitat de custòdia. En l'acord es fixaran les seues condicions i duració, així com les causes de la seua revocació diferents de l'expiració del termini. Així mateix, es reflectirà el compromís de destinar els recursos materials, humans i pressupostaris per a assumir la dita gestió.
6. La Generalitat podrà dirigir, supervisar i controlar la gestió realitzada per l'entitat de custòdia, aprovar instruccions tècniques de caràcter general i demanar, en qualsevol moment, informació sobre la gestió, així com requerir l'esmena de deficiències observades i el compliment dels programes i directrius aprovats.
7. Estos acords s'establiran per escrit, en forma de conveni administratiu plurianual.

CAPÍTOL II
Gestió de la propietat privada

Article 38. Gestió de terrenys forestals privats
1. Els terrenys forestals de titularitat privada els gestiona el seu titular.
2. Els titulars d'estos terrenys podran contractar la seua gestió amb persones físiques o jurídiques de dret públic o privat o amb la conselleria competent en matèria forestal.
3. La gestió d'estes forests s'ajustarà, si és el cas, al corresponent instrument tècnic de gestió forestal aprovat. L'aplicació dels dits instruments serà supervisada per la conselleria competent en matèria forestal.
4. L'Administració prioritzarà la gestió forestal conjunta de predis limítrofs pertanyents a distints propietaris, especialment en les situacions en què almenys un d'estos tinga una superfície inferior a la superfície administrativa mínima.
5. Els propietaris que duguen a terme la dita gestió hauran de formalitzar la seua relació en un contracte escrit, voluntari i degudament documentat, utilitzant per a això qualsevol fórmula legalment admesa en dret que garantisca el compromís de les parts respecte a la gestió forestal conjunta i activa de les finques objecte de la relació i que estipule les condicions en què es realitzaran les accions de gestió.

Article 39. Custòdia del territori en terrenys privats
Amb l'objecte de fomentar i facilitar la gestió forestal sostenible i activa dels terrenys privats, la Generalitat, en l'àmbit de les seues competències i en funció dels recursos disponibles, promourà la constitució d'acords voluntaris entre propietaris i entitats de custòdia, prioritzant les entitats de custòdia promogudes per associacions de propietaris.


Article 40. Forests en corsorci i conveni
En les forests en consorci o conveni, l'administració amb competències en matèria forestal procedirà a la resolució formal dels contractes ja finalitzats i, tant pel que fa als contractes finalitzats com no finalitzats, plantejarà la possibilitat de noves fórmules contractuals o de protecció per a aquelles forests en què, per les seues funcions, la dita administració ho considere necessari, d'acord amb la llei 43/2003, de 21 de novembre, de Forests.


TÍTOL VI
ELS INSTRUMENTS DE PLANIFICACIÓ I
GESTIÓ FORESTAL

CAPÍTOL I
Plans d'ordenació dels recursos forestals

Article 41. Naturalesa i àmbit d'aplicació
1. Els plans d'ordenació dels recursos forestals són plans d'actuació territorial sectorial en matèria forestal, a escala de demarcació forestal, que constituïxen el desenrotllament operatiu del Pla d'Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana. I estos equivalen als plans forestals de demarcació que regula la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana.
2. L'àmbit dels plans d'ordenació dels recursos forestals els constituïxen les demarcacions forestals definides en l'article 14 del present decret.

Article 42. Criteris de planificació i gestió
1. Els plans d'ordenació dels recursos forestals se subjectaran a les especificacions contingudes en el Pla d'Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana, si bé podran introduir modificacions que permeten la consecució dels objectius d'este, en el temps i el territori que constituïxen el seu àmbit d'actuació. Les modificacions hauran d'estar justificades tant en la seua necessitat com en l'adequació als objectius del Pla d'Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana.

2. La planificació haurà de preveure els escenaris de canvi climàtic futur i les seues repercussions sobre els ecosistemes forestals i els servicis ambientals que estos proveïxen.
3. Prioritzaran les actuacions forestals capaces de generar ocupació local que desemboque en una millora del medi rural.
4. Integraran, de manera coordinada, els plans de prevenció d'incendis forestals de demarcació.
5. Es coordinaran i es compatibilitzaran amb els projectes de correcció hidrologicoforestal de conques de la Comunitat Valenciana i amb altres instruments o plans d'ordenació territorial que afecten la demarcació.
6. El contingut dels plans d'ordenació dels recursos forestals s'adequarà a la normativa sectorial vigent.

Article 43. Elaboració, tramitació i aprovació
1. La direcció general competent en matèria forestal, una vegada aprovat el Pla d'Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana, elaborarà els plans d'ordenació dels recursos forestals.
2. La direcció general competent en matèria forestal elevarà el titular de la conselleria competent la proposta del pla d'ordenació dels recursos forestals per a la seua aprovació definitiva.
3. La resolució d'aprovació definitiva es publicarà en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, moment a partir del qual el pla entrarà en vigor.


CAPÍTOL II
Instruments tècnics de gestió forestal

Article 44. Disposicions generals
1. Són instruments tècnics de gestió forestal els projectes d'ordenació de forests, els plans tècnics de gestió forestal i els plans tècnics de gestió forestal simplificats.
2. La denominació projectes d'ordenació engloba els programes de gestió i millora forestal a què es referix la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana.
3. En la denominació pla tècnic de gestió forestal i pla tècnic de gestió forestal simplificat, s'engloben els instruments de gestió o planificació equivalents en la legislació sectorial forestal.
4. En la planificació i la gestió dels terrenys forestals a escala parcel·la, o agrupació de parcel·les amb una superfície inferior a la superfície administrativa mínima, s'utilitzarà el pla tècnic de gestió forestal simplificat. En terrenys forestals amb una superfície major s'utilitzarà el projecte d'ordenació de forests o els plans tècnics de gestió forestal. Per a superfícies limítrofes pertanyents al mateix propietari o que, en virtut d'un contracte, hagen de gestionar-se conjuntament, i en la seua totalitat tinguen una superfície major que la superfície administrativa mínima, no s'admetrà la presentació d'un o més plans tècnics de gestió forestal simplificats. L'incompliment del que disposa este paràgraf serà causa d'inadmissió de la sol·licitud d'ajudes públiques per a realitzar la gestió i suposarà la devolució de les ajudes en el cas que s'hagueren percebut.
5. Els instruments tècnics de gestió forestal hauran d'adequar-se als plans d'ordenació dels recursos forestals si n'hi ha, i en el cas que no n'hi haja, hauran de revisar-se i adaptar-se quan s'aproven.

6. La base cartogràfica presa com a referència per a la planificació i la gestió serà l'establida en el Pla d'Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana, amb les corresponents actualitzacions degudament aprovades per la direcció general competent en el transcurs del temps.

Article 45. Instruccions autonòmiques generals per a l'ordenació de forests
La Generalitat redactarà i aprovarà les instruccions autonòmiques generals per a l'ordenació de forests de la Comunitat Valenciana de conformitat amb l'article 32 de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Forests. Les dites instruccions regularan els projectes d'ordenació, els plans tècnics de gestió forestal i els plans tècnics de gestió forestal simplificats.

Article 46. Plans tècnics de gestió forestal simplificats
1. El pla tècnic de gestió forestal simplificat l'elaboraran els propietaris dels terrenys forestals privats.
2. El pla tècnic de gestió forestal simplificat pretén incloure de forma simplificada la programació de les actuacions que realitzaran els propietaris i es concreta en la presentació d'un formulari, que elaborarà i facilitarà l'administració competent, el contingut de la qual reflectirà almenys:
a) Detall de la situació legal i administrativa.
b) Descripció de la finca.
c) Definició d'objectius.
d) Llista d'actuacions i programació.
e) Resum econòmic.
3. El formulari podrà ser omplit i firmat pel titular dels terrenys.

4. Els plans tècnics de gestió forestal simplificats seran aprovats per la direcció territorial corresponent de la conselleria competent en matèria forestal i tindran una vigència màxima de cinc anys.


Article 47. Projectes d'ordenació i plans tècnics de gestió forestal
1. L'elaboració dels projectes d'ordenació de forests i els plans tècnics de gestió forestal seran competència del propietari dels terrenys. Els terrenys forestals limítrofs de diferent propietat podran agrupar-se per a dur a terme la gestió conjunta dels seus predis d'acord amb un únic instrument tècnic de gestió forestal. En este últim serà necessari un acord escrit, voluntari i degudament documentat per part dels propietaris per a sotmetre les seues forests a una planificació i gestió conjunta, que haurà de quedar reflectida en el dit instrument de gestió.

2. En el cas de forests d'utilitat pública, o aquelles subjectes a consorcis o convenis amb l'Administració forestal, la competència per a l'elaboració dels projectes d'ordenació i plans tècnics de gestió forestal recaurà en l'administració amb competències en matèria forestal o en l'entitat titular del terreny.
3. El contingut dels projectes d'ordenació de forests i plans tècnics de gestió forestal serà determinat per les instruccions vigents per a l'ordenació de forests.
4. La redacció serà realitzada i firmada per un professional amb titulació forestal universitària.
5. Els projectes d'ordenació de forests i els plans tècnics de gestió forestal seran aprovats per la direcció general corresponent de la conselleria competent en matèria forestal, a proposta de la direcció territorial.
6. En tot cas, el document de planificació haurà de tindre l'aprovació del titular dels terrenys.


TÍTOL VII
LA GESTIÓ DELS SERVICIS AMBIENTALS

CAPÍTOL I
Disposicions de caràcter general

Article 48. Repoblacions forestals
1. Els projectes de repoblació forestal hauran d'assegurar, en la mesura que siga possible, la viabilitat i l'estabilitat de les formacions forestals que s'han d'introduir, així com la minimització de possibles efectes negatius sobre el sòl. Podrà autoritzar-se la construcció d'infraestructures necessàries per al subministrament de servicis ambientals de regulació i de gestió si estan incloses en un pla aprovat. En concret:

a) S'han de justificar tècnicament l'adaptació de les espècies seleccionades a l'estació, així com la seua capacitat d'adaptació al canvi climàtic previst.
b) Haurà de justificar-se la millora en la capacitat de retenció del sòl i/o en l'escolament dels treballs de preparació del terreny previs a la sembra o plantació.
2. Per a contribuir a la prevenció d'incendis forestals, s'evitarà la repoblació en les zones que estiguen a menys de quinze metres a cada costat dels vials, en l'àrea de servitud de carreteres, ferrocarrils i línies elèctriques i en els terrenys situats a menys de trenta metres de zones urbanitzades, habitades o industrials, així com en aquelles zones coincidents amb àrees tallafocs incloses en una figura de planificació de prevenció d'incendis aprovada o que haja sigut sotmesa a informació pública.
3. Els projectes de repoblació hauran d'incloure les atencions culturals previstes en els primers quatre anys.

Article 49. Origen i traçabilitat dels aprofitaments forestals
1. L'administració competent en matèria forestal assignarà un codi alfanumèric únic per a cada una de les autoritzacions d'aprofitaments forestals i per a cada aprovació d'un instrument tècnic de gestió forestal.
2. El dit codi ha de permetre identificar, de manera inequívoca, l'origen de qualsevol aprofitament que legalment haja d'estar autoritzat o previst en un instrument de gestió expressament aprovat, així com el document a què fa referència. El seu contingut haurà de ser compatible amb els mínims que establix la Unió Europea per a acreditar l'origen legal i la traçabilitat de la fusta i els seus productes derivats. Este contingut inclourà, almenys, informació relativa a la Unió Europea, el país, la comunitat autònoma, la província i el municipi en què es realitza l'aprofitament, així com l'identificador de la llicència d'aprofitament o de l'aprovació de l'instrument tècnic de gestió forestal corresponent.


Article 50. Vies d'extracció
Durant la vida útil de les vies d'extracció està prohibit que hi accedisquen els vehicles de motor aliens a l'aprofitament. Una vegada finalitzada la vida útil, s'han d'aplicar les accions necessàries per a clausurar-les i restaurar-les.

Article 51. Suro
1. No es pelarà cap peu de surera abans que tinga seixanta-cinc centímetres de perímetre, mesurats sobre l'escorça, a una altura d'un metre i trenta centímetres del sòl.
2. La temporada de pela s'estendrà del 15 de maig al 15 de setembre, amb les excepcions següents:
a) La pela se suspendrà en les zones, les dates o les hores en què l'extracció de les pannes done lloc a ferides en l'arbre i/o a deterioraments en el càmbium. Igualment, durant la nit i quan les pluges o els vents forts, especialment els càlids i secs, facen perillar la conservació del càmbium.
b) En casos particulars, degudament justificats i amb l'autorització administrativa expressa prèvia, podrà prorrogar-se la temporada de pela fins al 30 de setembre o avançar-se a l'1 de maig.
3. Quan es produïsquen fortes defoliacions de la sureda generades per insectes defoliadors, l'Administració podrà suspendre les autoritzacions de pela mitjançant una resolució motivada.

Article 52. Trufes
1. Es prohibix la plantació amb espècies inoculades amb micorizes invasores, amb atenció especial a les espècies de trufes asiàtiques Tuber indicum, Tuber himalayensis, Tuber pseudohimalyensis, Tuber pseudoexcavatum i altres.
2. La recollida de trufes no tindrà la consideració d'ús consuetudinari.

Article 53. Caça
1. En les forests d'utilitat pública i domini públic, l'aprofitament cinegètic s'haurà de tramitar com a concessió d'un ús privatiu seu. La concessió, llevat que l'entitat pública titular de la forest tinga la titularitat de l'espai cinegètic, comportarà el dret per a la constitució o l'agregació dels terrenys a un vedat de caça o espai cinegètic. Tot això sense perjuí de la gestió directa per part de l'entitat titular de la forest, o que, per inexistència de concessió o gestió, tinga la consideració de zona comuna de caça.
2. La inversió en millores que realitze el concessionari en la forest, i que s'han de reflectir en el Pla Tècnic d'Ordenació Cinegètica, no podrà ser inferior al cinquanta per cent del preu d'adjudicació, i s'haurà d'establir com a taxació el valor en viu de les rendes cinegètiques de cada forest, que hauran d'estar establides en el plec de condicions de la concessió. Un trenta-cinc, com a mínim, del preu d'adjudicació serà destinat a millores per al benefici de les poblacions silvestres cinegètiques.
3. Per a realitzar les actuacions forestals incloses i aprovades expressament en les resolucions d'aprovació dels plans tècnics d'ordenació cinegètica, n'hi haurà prou que l'interessat presente una declaració responsable.
4. La conselleria competent en matèria forestal elaborarà i facilitarà un model de declaració responsable.
5. Les actuacions forestals no incloses en el Pla Tècnic d'Ordenació Cinegètica necessiten autorització expressa.
Article 54. Sanitat forestal
La direcció general competent en matèria forestal aprovarà una instrucció que desplegue les mesures preventives de caràcter fitosanitari. Els plecs de prescripcions tècniques de les obres forestals i els plecs de condicions dels aprofitaments hauran d'incloure el que s'establisca en esta instrucció.

Article 55. Parcs forestals urbans
1. Es considera parc forestal urbà els terrenys forestals de titularitat pública rodejats de sòl urbà, o limítrofs amb este o en la zona periurbana, que de forma natural disposen de vegetació mediterrània i que tenen com a funció principal l'ús públic intensiu. Amb este fi, estaran dotats amb infraestructures, servicis i instal·lacions, com ara mobiliari urbà, equipament recreatiu, esportiu i altres.

2. La gestió i el manteniment del parc forestal urbà els durà a terme preferentment l'ajuntament del municipi on s'ubiquen.

3. Els parcs forestals urbans estan destinats a l'ús públic i, per tant, han de complir les disposicions específiques de l'article corresponent.


Article 56. Infraestructures per a l'ús recreatiu
La conselleria competent en matèria de medi ambient publicarà una norma tècnica general en què s'especificaran les recomanacions i les obligacions en matèria de vegetació, prevenció d'incendis, infraestructures, accessibilitat, informació i en totes aquelles que es consideren necessàries per a la conservació i preservació de l'espai afectat.


Article 57. Catàleg i xarxa d'itineraris i rutes per a vehicles motoritzats
1. La conselleria competent en matèria de medi ambient, en col·laboració amb les parts interessades i afectades així com amb altres persones o entitats que es consideren convenients, i amb l'autorització dels propietaris dels terrenys, elaborarà un catàleg d'itineraris per a l'ús de vehicles motoritzats en determinades àrees amb especial interés turístic, històric o paisatgístic, que serviran per a regular i controlar el flux d'esta activitat recreativa.
2. Per a l'autorització d'activitats esportives, s'actuarà d'acord amb el que establix el Decret 8/2008, de 25 de gener, del Consell, pel qual es regula la circulació de vehicles pels terrenys forestals de la Comunitat Valenciana.
3. Per a l'autorització d'activitats no esportives, n'hi haurà prou amb presentar una declaració responsable, que serà facilitada per la conselleria competent.
4. Amb caràcter general, no es podran dur a terme activitats amb vehicles de motor els dies en què s'establisca el nivell 3 de preemergència per incendis forestals.

Article 58. Conservació del sòl
1. Les actuacions forestals han de garantir la conservació i la millora del sòl, evitant actuacions que incrementen, en el temps, la vulnerabilitat del terreny a l'erosió.
2. Com a norma general, en zones d'alta potencialitat erosiva no es podrà reduir la cobertura vegetal total (amb arbres, matolls o herbàcia) per davall del quaranta per cent. Podran realitzar-s'hi actuacions que suposen la reducció de la cobertura vegetal per davall del límit marcat quan el seu efecte sobre la quantitat i la qualitat del sòl siga beneficiós a mitjà o llarg termini, sempre que es justifique tècnicament i dispose d'autorització expressa.
3. Seran zones d'actuació prioritària per a la conservació de sòl els terrenys forestals situats en zones àrides i semiàrides amb pèrdues de sòl superiors a les deu tones per hectàrea i any, i les zones d'alta productivitat amb pèrdues de sòl superiors a cinquanta tones per hectàrea i any.

4. Els usos no forestals en terreny forestal hauran de garantir la conservació i la millora del sòl, justificant el seu efecte sobre el risc d'erosió vessant avall i aplicant les mesures correctores necessàries per a eliminar-ne l'impacte.

Article 59. Vedats micològics
1. Són vedats micològics les superfícies susceptibles d'aprofitament micològic inclòs en el corresponent instrument tècnic de gestió forestal que, amb la sol·licitud prèvia de constitució, hagen obtingut la declaració de vedat micològic per la conselleria competent en matèria forestal.
2. Els vedats micològics tindran com a objecte posar en valor el recurs micològic per mitjà d'un aprofitament sostenible que en garantisca la persistència i siga compatible amb la resta de servicis ambientals subministrats per la forest, així com fomentar el desenrotllament rural de les zones en què es troben i l'obtenció d'una rendibilitat social i econòmica més gran de la forest.
3. Els vedats micològics podran constituir-se tant en forests públiques com privades que tinguen una superfície igual o superior a la superfície administrativa mínima i que pertanguen a un sol propietari o a diversos limítrofs que s'hagen unit per mitjà d'algun document jurídic per a gestionar l'aprofitament micològic dels seus terrenys. Els titulars dels vedats podran regular les condicions d'accés i establir l'import per permetre la recol·lectar el recurs micològic, així com cedir la gestió a un tercer. Els ajuntaments podran regular, per mitjà d'ordenances municipals, la constitució i el funcionament de vedats micològics.

4. Se sol·licitarà la declaració de vedat micològic davant de la conselleria competent en matèria forestal, junt amb la sol·licitud d'autorització de l'aprofitament o la justificació d'haver-lo autoritzat prèviament. La declaració de vedat micològic comportarà la inclusió en el Registre de Vedats Micològics, que es publicarà en la Xarxa Valenciana Forestal. L'aprofitament micològic haurà d'estar previst en un instrument tècnic de gestió expressament aprovat per l'Administració forestal, o en un projecte anual d'aprofitament.
5. Sense perjuí que es regulen altres causes en el document de constitució del vedat, en tot cas s'extingirà quan no estiga vigent l'autorització de l'aprofitament. Així mateix, el vedat micològic s'extingirà per la mort o la pèrdua de la personalitat jurídica sense successió en la titularitat, la renúncia expressa o altres causes legalment previstes.
6. Els vedats hauran d'estar degudament senyalitzats amb la llegenda següent: «Vedat micològic. Aprofitament de bolets i altres fongs. Prohibit recol·lectar-hi sense autorització», i especificar-hi a més el nom de la finca. Estos cartells se situaran de forma visible en camins d'accés al predi, així com en els seus límits.
7. La sol·licitud d'aprofitaments micològics no comporta necessàriament la constitució de vedat micològic.
8. La prohibició d'accedir a una propietat per a recol·lectar bolets i altres fongs no comporta necessàriament l'aprofitament per part del seu titular.

Article 60. Espècies al·lòctones
1. La introducció, la plantació o la sembra d'espècies al·lòctones podran fer-se sempre que estiguen incloses en el catàleg d'espècies al·lòctones autoritzades. La introducció, la plantació o la sembra de les espècies al·lòctones incloses en el dit catàleg en l'àmbit que delimite, en terreny no forestal, no requeriran l'informe previ de la direcció general competent en matèria de medi natural.
2. L'Administració forestal publicarà i mantindrà actualitzat un catàleg d'espècies al·lòctones autoritzades, en què indicarà, per a cada espècie, l'àmbit geogràfic en què està autoritzada.
3. La introducció, la plantació o la sembra en sòl forestal d'espècies de flora al·lòctones no regulades per la normativa específica vigent sobre espècies exòtiques invasores, requerix l'informe previ per part de la direcció general competent en matèria de medi natural sobre la capacitat de comportament de l'espècie com a invasora. L'autorització està condicionada al compliment de les mesures oportunes que garantisquen la no-dispersió de l'espècie exòtica a partir dels exemplars autoritzats.


CAPÍTOL II
Protocol d'actuacions de restauració ambiental postincendi

Article 61. Definició i àmbit d'aplicació
1. El protocol pretén normalitzar les actuacions, tant silvícoles com d'infraestructures, que són necessàries realitzar per a la restauració dels terrenys forestals incendiats. S'estructuren en actuacions immediates amb caràcter d'emergència, actuacions a mitjà termini i actuacions a llarg termini. Estes actuacions s'executaran d'acord amb els articles corresponents, llevat que estudis de més detall derivats de la normativa sectorial d'incendis diguen el contrari.
2. El protocol d'actuacions de restauració ambiental postincendi serà aplicable en els terrenys forestals que patisquen incendis de més de cent hectàrees, llevat que estudis de més detall derivats de la normativa sectorial d'incendis establisquen la necessitat d'aplicar-lo en incendis de menor superfície.

Article 62. Objectius
La restauració ambiental postincendi té com a objectius:
1. La recuperació de la coberta vegetal i del valor paisatgístic de la zona afectada per l'incendi forestal.
2. La prevenció dels fenòmens erosius a fi de mantindre el sòl que serà el suport de la pròxima coberta vegetal.
3. El foment de la recuperació de la fauna silvestre i de la flora autòctona.
4. La disminució del flux superficial d'aigües a fi d'evitar danys en zones exteriors a la forest.
5. La defensa de les plagues de les masses forestals.

Article 63. Actuacions immediates amb caràcter d'emergència (any zero)
1. Adequació i millora de la transitabilitat dels camins d'accés.
2. Abatiment d'arbres cremats i extracció o construcció de barreres antierosió en vessant en funció del risc d'erosió determinat pels estudis de detall derivats de la normativa sectorial.
3. Construcció de dics i restauració de la maçoneria de bancals quan hi haja risc d'erosió o enfonsament.
4. Tractament o extracció de peus que suposen un risc fitosanitari.

5. Tractaments de millora de l'arbratge supervivent.
6. Construcció d'infraestructures per al foment de la fauna silvestre.

Article 64. Actuacions a mitjà termini (d'un a cinc anys)
1. Seguiment de la regeneració natural de la vegetació.
2. Seguiment de l'afecció de plagues.
3. Repoblació forestal en les zones amb potencialitat per a mantindre formacions arbòries que no hagen tingut una regeneració natural de la coberta vegetal adequada.

Article 65. Actuacions a llarg termini (de sis a vint anys)
Tractaments successius de control de la regeneració excessiva de coníferes de regeneració per llavor i de frondoses de regeneració per rebrot consistents en aclarides, podes i afavoriment vegetal.


CAPÍTOL III
Xarxa especial de nuclis d'arbres. Xarxa Renaix

Article 66. Objectius
Crear en les masses forestals una trama d'arbres pare per a garantir la potencial regeneració natural després d'un incendi, per mitjà de la realització de treballs per a millorar el creixement, el desenrotllament i l'autoprotecció de les masses contra els incendis.

Article 67. Execució
1. En forests gestionades per la Generalitat, l'Administració forestal determinarà les prioritats per a l'execució de la xarxa d'acord amb les consignacions pressupostàries existents. En la resta de terrenys forestals, els treballs s'aplicaran quan es realitzen, en les masses arbrades en estat de plançoneda grossa, perxada o fustal, treballs silvícoles o tallades finals en els aprofitaments. En àrees àrides i semiàrides els treballs de formació de la xarxa seran de menor intensitat.
2. La selecció d'arbres es farà segons les recomanacions tècniques del PATFOR.


TÍTOL VIII
MESURES DE FOMENT

CAPÍTOL I
Ajudes públiques

Article 68. Disposició general
La Generalitat, en l'àmbit de les seues competències i en funció dels recursos disponibles, habilitarà ajudes econòmiques i/o tècniques per a la gestió forestal activa de les forests, destinades als propietaris públics i privats d'estos terrenys. Estes ajudes també podran percebre-les les persones naturals o jurídiques a les quals els propietaris hagueren cedit l'ús, el gaudi o la gestió dels seus terrenys, i en este cas els propietaris hauran de manifestar per escrit el seu consentiment de la dita percepció.


Article 69. Prioritats per a les ajudes públiques
Es prioritzaran les ajudes que tinguen com a objecte algun dels fins següents:
1. La gestió del terreny forestal d'una superfície igual o més gran que la unitat administrativa mínima, d'acord amb un instrument tècnic de gestió prèviament aprovat de manera expressa per l'òrgan forestal competent, durant el termini que dure la vigència d'este instrument. La dita superfície pot pertànyer a un o més propietaris que la gestionen directament, o que en cedisquen o n'encarreguen la gestió a una persona física o jurídica diferent d'ells. En qualsevol d'estos casos haurà d'aportar-se el contracte o document que acredite la gestió de la superfície mínima exigida.
2. La gestió del terreny forestal que, partint del manteniment i de la millora dels servicis ambientals, contribuïsca a l'eficiència econòmica del sector, genere ocupació i col·labore a l'augment de la qualitat de vida i expectatives de desenrotllament de la població rural.
3. La gestió del terreny forestal estratègic.

Article 70. Periodicitat
Les ajudes i les compensacions podran adoptar les fórmules establides en la normativa d'aplicació. Per a fomentar una gestió a mitjà i llarg termini, les ajudes, en la mesura que siga possible i depenent de la disponibilitat pressupostària, seran plurianuals.


CAPÍTOL II
Mesures de suport

Article 71. Foment de responsabilitat social empresarial forestal
A fi de fomentar les inversions i crear un marc atractiu per a les empreses que despleguen la seua responsabilitat social en matèria forestal, l'Administració forestal realitzarà les actuacions següents:

1. Fomentar la innovació i l'esperit empresarial en les tecnologies sostenibles en matèria forestal, per a elaborar productes i prestar servicis que responguen a necessitats de la societat, al mateix temps que conserven o milloren les condicions ambientals del terreny forestal.
2. Contribuir al floriment i creixement de les xicotetes i mitjanes empreses forestals.
3. Ajudar a les empreses a integrar les consideracions socials i ambientals en les seues operacions empresarials.
4. Millorar i desenrotllar les qualificacions per a l'ocupabilitat.
5. Respondre millor a la diversitat i al repte de la igualtat d'oportunitats tenint en compte els canvis demogràfics i el ràpid envelliment de la població rural.
6. Millorar les condicions laborals, també en cooperació amb la cadena de subministrament de productes forestals.

Article 72. Beneficis fiscals
1. La conselleria competent en matèria forestal facilitarà l'accessibilitat al públic de la informació actualitzada sobre els requisits fiscals reconeguts en la normativa estatal i autonòmica per a les inversions, les ajudes o les actuacions en matèria forestal.
2. En l'orde de convocatòria de subvencions concedides als que gestionen finques forestals d'acord amb un instrument tècnic de gestió forestal expressament aprovat per l'administració competent, sempre que el període de producció mitjà, en funció de l'espècie, siga igual o superior a vint anys, s'especificarà que les dites subvencions no s'integraran en la base imposable de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, en virtut del que disposa la disposició addicional quarta de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i de modificació parcial de les lleis dels impostos sobre Societats, sobre la Renda de no Residents i sobre el Patrimoni.


Article 73. Beneficis a entitats sense ànim de lucre
1. Les entitats sense ànim de lucre que complisquen els requisits de constitució, àmbit d'actuació i estatuts, establits en el capítol II del títol II de la Llei 11/2008 de 3 de juliol, de la Generalitat, de Participació Ciutadana de la Comunitat Valenciana, per a ser considerades entitats ciutadanes, podran beneficiar-se dels drets, de les ajudes i de les subvencions que la dita llei els reconega.
2. Així mateix, les entitats mencionades la finalitat de les quals siga d'interés general, com la defensa del medi ambient, i complisquen els requisits exigits per a la seua constitució en el capítol I del títol II de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de Règim Fiscal de les Entitats sense Fins Lucratius i dels Incentius Fiscals al Mecenatge, podran tindre els beneficis que esta llei els reconeix. A l'efecte del que preveu l'article 3.1 de la dita llei, es consideraran inclosos entre els fins d'interés general els orientats a la gestió forestal sostenible.

Article 74. Clàusules en els plecs de contractació administrativa
1. Sense perjuí de la normativa d'aplicació que regule requisits i criteris mediambientals a introduir en els plecs de clàusules administratives, la conselleria competent en matèria mediambiental, o les entitats autònomes i les entitats de dret públic vinculades o dependents de la dita conselleria, per a determinar l'oferta més avantatjosa en la contractació administrativa, podran valorar, entre altres criteris objectius d'adjudicació, o exigir, entre altres criteris de solvència, aquelles característiques ambientals que puguen atribuir-se a l'activitat del licitador, sempre que això no supose un menyscabament del principi de lliure concurrència.

2. Es fomentarà la presentació de certificats d'haver compensat servicis ambientals forestals als propietaris o gestors que els subministren, dins d'un programa de pagaments per servicis ambientals.

3. S'adoptaran les mesures oportunes per a evitar l'adquisició de fusta i productes derivats procedents de tales il·legals de tercers països i per a afavorir l'adquisició d'aquells procedents de boscos certificats o gestionats d'acord amb un instrument tècnic de gestió forestal aprovat per l'administració competent.

Article 75. Foment de l'associacionisme forestal
1. La conselleria competent en matèria forestal, sempre que siga possible, fomentarà la gestió forestal conjunta de predis limítrofs pertanyents a distints propietaris, sempre que la superfície a gestionar supere la unitat mínima administrativa i que, almenys, un tinga una superfície inferior a la unitat administrativa mínima.
2. Els propietaris que duguen a terme la dita gestió hauran de formalitzar la seua relació per mitjà d'un acord escrit, voluntari i degudament documentat, i a este efecte utilitzaran qualsevol fórmula jurídica legalment admesa en dret que garantisca el compromís de les parts respecte a la gestió forestal conjunta i activa de les finques objecte de la relació i que estipule les condicions en què es realitzaran les accions de gestió.

Article 76. Llistes d'empreses i professionals
La conselleria competent en matèria forestal publicarà convocatòries en el Diari Oficial de la Unió Europea i en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, a fi d'elaborar llistes d'empreses i professionals experts en treballs forestals que es comprometran a tindre actualitzada en tot moment la documentació administrativa que es requerisca. Estes llistes es podran utilitzar per a triar empreses adjudicatàries de contractes menors, en cas d'adjudicació de contractes per tramitació urgent d'expedients, o tramitació d'emergència, així com per a realitzar les invitacions en procediments negociats, en els casos en què la legislació de contractes ho permeta.
CAPÍTOL III
Investigació forestal

Article 77. Disposició general
1. La Generalitat potenciarà línies estratègiques d'investigació per a ampliar el coneixement científic dels ecosistemes i de les forests de la Comunitat Valenciana i per a donar resposta a les característiques i les necessitats del sector forestal.
2. En la seua formulació, a més dels principis i de les prioritats identificades en els convenis internacionals sobre lluita contra la desertificació, canvi climàtic i conservació de la biodiversitat, tindrà en compte les recomanacions i els objectius de les agendes estratègiques d'investigació mediterrània i espanyola, així com del Pla General Estratègic de Ciència i Tecnologia de la Comunitat Valenciana.

Article 78. Línies d'investigació
D'acord amb els criteris de l'article anterior, la Generalitat fomentarà les quatre línies estratègiques d'investigació forestal següents, per mitjà de l'incentiu econòmic d'acord amb les possibilitats pressupostàries :
1. Mitigació de l'impacte dels canvis socioeconòmics i climàtics i desenrotllament d'estratègies d'adaptació als dits canvis en els ecosistemes forestals.
2. Integració en la gestió i la planificació forestal del risc d'incendis i de la propagació d'altres pertorbacions a escala de paisatge, especialment plagues/malalties i sequeres.
3. Provisió sostenible de béns i servicis ambientals en els ecosistemes forestals.
4. Desenrotllament de ferramentes de gestió forestal adaptativa, multiobjectiu i participativa.

CAPÍTOL IV
Programa de pagament per servicis ambientals forestals

Article 79. Creació del programa
1. L'Administració autonòmica posarà en marxa el programa valencià de pagaments per servicis ambientals forestals, que tindrà com a objecte el foment i el finançament privat del subministrament continuat de les externalitats positives que produïsca el terreny forestal de la Comunitat Valenciana, per mitjà de la compensació econòmica directa als propietaris que subministren les dites externalitats, o als gestors del terreny forestal que tinguen el consentiment escrit dels propietaris per a rebre la dita compensació econòmica.
2. L'Administració fomentarà i regularà les iniciatives privades per a compensar la provisió d'externalitats positives del terreny forestal de la Comunitat Valenciana.

Article 80. Agents del programa valencià de pagament per servicis ambientals forestals
Els agents que intervenen en la posada en marxa i el funcionament del programa de pagament per servicis ambientals són l'administració autonòmica amb competències en matèria forestal, els proveïdors de servicis ambientals, els compradors de servicis ambientals i l'òrgan gestor del programa.

Article 81. El paper de l'Administració
L'administració competent en gestió forestal tindrà les funcions següents:
1. Desplegar normativament el funcionament del programa, establint les condicions que han de regir-lo, d'acord amb els requisits previstos en el present decret. Entre altres condicions, s'establiran els servicis ambientals objecte del programa; les condicions generals d'accés al programa; les línies base i les condicions de valoració dels pagaments, en funció de cada servici; els requisits per al cobrament i la periodicitat dels pagaments; les quanties mínimes o màximes a percebre per un únic proveïdor, i la duració i el contingut dels contractes.

2. Finançar els costos inicials de la posada en marxa dels projectes pilot i dels estudis necessaris per a posar-los en pràctica, com ara la definició de línies base, la identificació de pràctiques de gestió forestal directament lligades a la provisió de servicis ambientals o la valoració de preus, els resultats dels quals formaran part de la regulació normativa del sistema.
3. Concedir a la persona física o jurídica que haja fet els pagaments per servicis ambientals el reconeixement d'haver-los efectuat.

4. Proposar projectes en matèria forestal que complisquen els requisits imposats per altres lleis de la Comunitat Valenciana, perquè les persones o les entitats que facen els pagaments puguen obtindre els beneficis i/o ajudes que s'hi preveuen.

Article 82. L'òrgan gestor del programa de pagament per servicis ambientals
1. L'òrgan gestor del dit mecanisme serà una entitat pública o privada participada per la Generalitat, amb autonomia de gestió i plena capacitat jurídica i d'obrar, i amb patrimoni i tresoreria propis, en què regirà el principi de transparència en la gestió.
2. El programa s'autofinançarà, de manera que els costos d'administració i seguiment se sufragaran amb un percentatge dels fons aportats al programa. El dit percentatge l'establirà la conselleria competent en matèria forestal en la normativa que regule el funcionament del programa.
3. Seran funcions de l'òrgan gestor, sense perjuí de les que se li assignen en la normativa posterior:
a) Posar en pràctica el programa per mitjà de la implementació dels projectes pilot i estudis que siguen necessaris, així com la posterior gestió administrativa i econòmica del programa.
b) Captar fons privats i públics per a destinar-los a la compra de servicis ambientals.
c) Identificar els potencials proveïdors de servicis ambientals i valorar les ofertes existents.
d) Firmar amb els compradors i amb els propietaris o gestors forestals els contractes de compravenda de servicis ambientals, en què hauran de figurar els requisits que han de complir-se perquè es facen efectius els pagaments.
e) Tramitar de manera àgil i eficaç els pagaments.
f) Dur a terme el control i la verificació del compliment de les condicions que donen lloc a la realització dels pagaments, comesa que podrà encarregar a una entitat independent.
g) Certificar als compradors la inversió realitzada i la destinació al pagament per servicis ambientals.
h) Comunicar a l'Administració l'execució del pagament per persones físiques o jurídiques perquè n'atorgue el reconeixement.


TÍTOL IX
DESENROTLLAMENT RURAL I FOMENT DE L'OCUPACIÓ

Article 83. Desenrotllament rural
1. L'Administració autonòmica coordinarà els treballs de definició d'accions finançables en el Programa de Desenrotllament Rural de la Comunitat Valenciana, amb l'objectiu d'incloure mesures forestals que fomenten la gestió forestal activa i produïsquen sinergies amb l'agricultura i ramaderia.
2. Així mateix, establirà de forma coordinada les accions finançables en el marc de la legislació nacional sobre desenrotllament sostenible del medi rural, incloent-hi les actuacions forestals entre les previstes en l'elaboració dels plans de zona.

Article 84. Agricultura de muntanya
1. La Generalitat Valenciana inclourà en la consideració de zona d'agricultura de muntanya a què es referix la Llei 25/1982, de 30 de juny, d'Agricultura de Muntanya, les zones de mosaic agroforestal a causa de l'altura, el pendent i les limitacions de les produccions agràries.
2. Segons l'article 18 de la Llei 25/1982, de 30 de juny, d'Agricultura de Muntanya, l'Administració de l'Estat i la de les comunitats autònomes, així com la de les províncies, municipis i altres ens locals que tenen en els seus territoris zones d'agricultura de muntanya, finançaran, d'acord amb les seues possibilitats pressupostàries, les indemnitzacions i l'execució de les obres, de les accions i dels servicis previstos en els programes d'ordenació i promoció que els corresponguen. Així mateix, l'Administració de l'Estat i, si és el cas, l'autonòmica o la local podran reconéixer a les persones físiques i jurídiques que despleguen la seua activitat en zones d'agricultura de muntanya les ajudes i els beneficis a què es referix la llei mencionada, incloent-hi les exempcions, les bonificacions i les reduccions fiscals previstes en les lleis reguladores dels diferents tributs en el grau més favorable.

Article 85. Foment i manteniment de l'ocupació forestal
La Generalitat promourà l'ocupació forestal i el seu manteniment, i, a este efecte, quan siga possible, realitzarà les accions següents:
1. Organitzarà cursos de formació forestal per a persones desempleades, donant prioritat als jóvens, als majors de quaranta-cinc anys i als discapacitats.
2. Fomentarà el consum de productes forestals de la Comunitat Valenciana.
3. Prioritzarà la contractació d'empreses privades que es dediquen a activitats econòmiques forestals, per a realitzar els treballs que corresponguen a l'Administració, enfront de l'encàrrec als seus propis mitjans, dins del marc dels principis d'utilització eficient dels fons públics i dels que regixen en la contractació del sector públic.
4. La gestió forestal pública intentarà utilitzar fórmules i mecanismes que integren els aspectes ambientals amb les activitats econòmiques, socials i culturals, amb la finalitat de conservar el medi natural i alhora contribuir a l'eficiència econòmica del sector, generar i mantindre l'ocupació i col·laborar a l'augment de la qualitat de vida i les expectatives de desenrotllament de la població rural.
5. La Mesa Forestal proposarà a l'Administració mesures que incentiven la creació i el manteniment d'ocupació, evitant la concentració excessiva de l'oferta i l'estacionalitat de les operacions i subvencions.


TÍTOL X
PARTICIPACIÓ I COMUNICACIÓ

CAPÍTOL I
Òrgans i plataformes de participació

Article 86. La Mesa Forestal
1. Es crea la Mesa Forestal de la Comunitat Valenciana, com a òrgan de participació, informació i consulta de la conselleria competent en matèria de medi ambient, amb la finalitat d'impulsar la participació de la ciutadania en els assumptes públics forestals, establint una via de comunicació recíproca, que permeta a la ciutadania manifestar les seues iniciatives, demandes i suggeriments en matèria forestal als poders públics, i a estos conéixer la incidència de la política sobre els actors representatius del sector forestal.
2. L'objecte de la Mesa Forestal de la Comunitat Valenciana serà realitzar el seguiment de la política forestal duta a terme per la conselleria competent, i especialment de l'execució i del desplegament del Pla d'Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana.

Article 87. La Xarxa Forestal Valenciana
1. Es crea la Xarxa Forestal Valenciana, com a plataforma digital per a la trobada del conjunt d'associacions, entitats i actors interessats en el sector forestal que duen a terme la seua activitat en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.
2. Són objectius de la Xarxa Forestal Valenciana:
a) Enfortir la participació social en el sector, per mitjà del foment i del suport de l'associacionisme i les seues aliances.
b) Promoure els principis de col·laboració, coordinació, informació i comunicació entre els distints agents del sector forestal, especialment entre els propietaris forestals.
c) Fomentar la gestió forestal activa i sostenible del territori.
d) Donar suport a la rendibilitat dels servicis ambientals produïts per les forests de la Comunitat Valenciana, i en concret dels seus productes, així com a la seua compatibilització amb les funcions ecològiques dels ecosistemes forestals.

Article 88. Funcions de la Xarxa Forestal Valenciana
Són funcions de la Xarxa Forestal Valenciana:
1. Divulgar tota la informació de què dispose de forma accessible i adequada als diferents usuaris.
2. Permetre canals de comunicació bidireccionals entre els distints actors que faciliten l'intercanvi d'informació sobre oferta i demanda de recursos i necessitats: terrenys, productes forestals, associacionisme, etc.
3. Disposar d'un espai informatiu en què els usuaris podran posar en comú informació sobre oferta i demanda de terrenys, disposició de realitzar associacions temporals dels seus terrenys per a la gestió conjunta, drets de gestió, etc.
4. Disposar d'informació sobre associacions de caràcter forestal tant de propietaris com d'empreses o usuaris de la forest, i facilitar-ne la comunicació i la visibilització.
5. Disposar d'informació actualitzada sobre instruments i oportunitats de finançament de la gestió forestal.
6. Divulgar experiències, coneixements tècnics i bones pràctiques forestals.
7. Informar sobre els productes forestals de temporada, l'assistència tècnica per a la comercialització de productes, l'agenda d'esdeveniments en el sector, l'estat dels preus de mercat i altres.

Article 89. Funcionament de la Xarxa Forestal Valenciana
1. La plataforma serà d'accés públic i gratuït, i permetrà l'accés a la informació que continga i l'intercanvi d'informació, amb el registre previ dels usuaris.
2. La conselleria competent en matèria forestal serà l'encarregada de gestionar i mantindre la plataforma, així com de vetlar pel compliment de la normativa sobre protecció de dades i servicis de la societat de la informació.
3. Encara que posarà a disposició de la plataforma informació pròpia, la majoria de les vegades actuarà com a mer intermediari en la transmissió de la informació que els interessats, previ registre, vullguen intercanviar.
4. La plataforma contindrà, entre altres, servicis com ara blogs, fòrums o xarxes socials, que faciliten un intercanvi lliure i actiu d'informació entre els usuaris.

CAPÍTOL II
Sistema Valencià de Seguiment Forestal

Article 90. Naturalesa
1. Es crea el Sistema Valencià de Seguiment Forestal, com a sistema d'informació compost per un conjunt d'indicadors, que proporcionarà, de forma periòdica, informació estadística homogènia i adequada, tant de l'àmbit autonòmic com de la demarcació, sobre l'estat i l'evolució de les forests de la Comunitat Valenciana, tant de les arbrades com de les no arbrades.
2. El sistema emmagatzemarà la informació en bases de dades alfanumèriques, bases cartogràfiques i documents tècnics i científics.
3. El sistema contindrà un conjunt d'indicadors descriptius de les forests de la Comunitat Valenciana sobre aspectes d'interés tècnic, científic, econòmic i social, que haurà de ser tan complet com siga possible i que aprofite al màxim la informació forestal que es recopila actualment i cobrisca les carències existents i que es consideraran en la planificació territorial i urbanística.
4. S'hi incorporaran, almenys, les dades procedents de la xarxa de parcel·les de l'Inventari Forestal Nacional, de la xarxa autonòmica de seguiment de danys per plagues i malalties, de la base de dades de biodiversitat de la Comunitat Valenciana, així com dels inventaris inclosos en instruments de planificació aprovats per l'Administració.

5. Els indicadors cobriran, com a mínim, les àrees temàtiques següents: territori forestal, servicis ambientals, gestió forestal, canvi climàtic i mercat de productes forestals. Per a cobrir les carències actuals, es dissenyarà una xarxa de recollida de dades, buscant la màxima compatibilitat amb les fonts de dades ja existents.

Article 91. Funcions
Les funcions principals del Sistema Valencià de Seguiment Forestal seran:
1. Recopilar, normalitzar i emmagatzemar informació sobre les forests de la Comunitat Valenciana i els problemes associats a estes.
2. Servir de suport per al desplegament de polítiques i l'establiment de prioritats.
3. Contribuir al seguiment d'estratègies de resposta i integració.

4. Transmetre la informació sobre les forests de la Comunitat Valenciana i els seus problemes als diferents actors forestals i al conjunt de la ciutadania en general.

Article 92. Funcionament
1. Es regularà el funcionament del Sistema Valencià de Seguiment Forestal, de manera que es definisca el conjunt d'indicadors rellevants, s'identifiquen les fonts d'informació i s'establisca la periodicitat de la recopilació de la informació.
2. La conselleria amb competències en matèria forestal garantirà l'accessibilitat del públic a la informació del sistema. S'hi posarà especial atenció en la disponibilitat de formats i ferramentes adaptades als interessos dels diferents usuaris interessats.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Derogació
Queden derogades totes les disposicions del mateix rang o d'un rang inferior que s'oposen al que establix el present decret aprovatori del Pla d'Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana.

DISPOSICIONS FINALS

Primera. Habilitació normativa
Es faculta la persona titular de la conselleria amb competències en matèria de medi ambient, en l'àmbit de les seues atribucions, per a dictar els actes, les mesures i les disposicions necessaris per al desplegament, l'execució i el compliment del que disposa el present decret.

Segona. Entrada en vigor
Este decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

València, 3 de maig de 2013

El president de la Generalitat,
ALBERTO FABRA PART

La consellera d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient,
ISABEL BONIG TRIGUEROS

linea