Ficha disposicion pc

DECRET 56/2015, de 30 d'abril, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament de Casinos de Joc de la Comunitat Valenciana. [2015/4428]

(DOGV núm. 7526 de 15.05.2015) Ref. Base de dades 004370/2015

• Anàlisi jurídica

  Texto

  Texto	Texto
  Data d'entrada en vigor: 04.06.2015
  Aquesta disposició afecta:
  	Deroga: DECRET 142/2009, de 18 de setembre, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament de Casinos de Joc de la Comunitat Valenciana. [2009/10759]
  Aquesta disposició està afectada per:
  	Modificada per: LLEI 1/2020, d'11 de juny, de la Generalitat, de regulació del joc i de prevenció de la ludopatia a la Comunitat Valenciana. [2020/4472]

• Anàlisi documental

  Texto

  Texto	Texto
  Origen de disposició: Conselleria d'Hisenda i Administració Pública
  Grup temàtic: Legislació
  Matèries: Joc
  Descriptors:
  	Temàtics: reglament administratiu, joc d'atzar, establiment de jocs , monografies

DECRET 56/2015, de 30 d'abril, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament de Casinos de Joc de la Comunitat Valenciana. [2015/4428]
ÍNDEX

Preàmbul
Article únic. Aprovació del Reglament de casinos de Joc de la Comunitat Valenciana.
Disposicions addicionals
Primera. Habilitació normativa
Segona. Termini màxim per a resoldre i notificar.
Tercera. Règim de l’explotació de màquines recreatives i d’atzar.
Quarta. Requisit previ a l’eventual convocatòria de nous concursos públics.
Disposició transitòria única. Expedients en tramitació.
Disposició derogatòria única. Derogació normativa.
Disposició final única. Entrada en vigor.

Reglament de casinos de Joc de la Comunitat Valenciana

Títol I. Disposicions generals i règim d’autoritzacions.

Capítol I. Objecte, àmbit i règim jurídic.
Article 1. Objecte i àmbit.
Article 2. Règim jurídic.

Capítol II. Dels jocs.
Article 3. Jocs de casinos.
Article 4. Joc per mitjans electrònics i telemàtics.
Article 5. Altres jocs.

Capítol III. De les empreses titulars.
Article 6. Requisits de les empreses titulars.
Article 7. Atorgament d’autoritzacions.
Article 8. Sol·licitud.
Article 9. Documentació.
Article 10. Tramitació.
Article 11. Resolució.

Capítol IV. Autorització d’obertura i funcionament.
Article 12. Sol·licitud d’obertura i funcionament.
Article 13. Documentació complementària.
Article 14. Inspecció de la instal·lació.
Article 15. Resolució.
Article 16. Requisits formals de la resolució.
Article 17. Vigència.
Article 18. Renovació.
Article 19. Revisió d’instal·lacions.
Article 20. Caducitat o extinció de les autoritzacions.
Article 21. Modificació de les autoritzacions.

Títol II. De la sala de joc, del funcionament i del personal.

Capítol I. De la sala de joc.
Article 22. Servicis complementaris dels casinos de joc.
Article 23. Sales de joc.
Article 24. Admissió.
Article 25. Registre de prohibits.
Article 26. Servici d’admissió.
Article 27. Requisits del sistema d’identificació.

Capítol II. Del funcionament de les sales de joc.
Article 28. Horari de funcionament.
Article 29. Canvi de divises.
Article 30. Funcionament de les taules de joc.
Article 31. Naturalesa de les apostes.
Article 32. Les apostes en els jocs de contrapartida.
Article 33. Les apostes en els jocs de cercle.
Article 34. Quantitats o apostes oblidades o perdudes.
Article 35. Baralles o jocs de naips.
Article 36. Canvi de fitxes i plaques.
Article 37. Bestretes mínimes a les taules.
Article 38. Control de resultats de cada taula.
Article 39. Depòsit mínim per a pagament de premis.
Article 40. Documents i informació mínima de la sala.

Capítol III. Del personal.
Article 41. Òrgans de direcció dels jocs.
Article 42. Nomenament dels òrgans de direcció.
Article 43. Facultats dels òrgans de direcció.
Article 44. Prohibicions per als òrgans de direcció.
Article 45. Prohibicions per al personal del casino.
Article 46. Propines.

Capítol IV. De la documentació comptable, dels jocs i garanties.
Article 47. Documentació.
Article 48. Registre de bestretes.
Article 49. Registre de beneficis.
Article 50. Llibre-registre de control d’ingressos.
Article 51. Fiances.
Article 52. Informació.

Títol III. Règim sancionador.

Capítol I. Infraccions i sancions.
Article 53. Infraccions administratives en matèria de joc.
Article 54. Faltes molt greus.
Article 55. Faltes greus.
Article 56. Faltes lleus.
Article 57. Sancions.
Article 58. Regles d’imputació.

Capítol II. Competències, procediment i facultats de l’Administració.
Article 59. Facultats de l’Administració.
Article 60. Competències.
Article 61. Procediment.

Annex. Catàleg de jocs.


PREÀMBUL

L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, en l’article 49.1.31a, establix que la Generalitat té competència exclusiva en matèria de casinos, jocs i apostes, excloent-ne les Apostes Mútues Esportives Benèfiques.
En desplegament d’este precepte es va promulgar la Llei 4/1988, de 3 de juny, de la Generalitat, del Joc de la Comunitat Valenciana. En compliment i desenrotllament del que disposa esta llei, el Consell va aprovar per mitjà del Decret 142/2009, de 18 de setembre, el Reglament de casinos de Joc de la Comunitat Valenciana.
L’esmentat reglament ha sigut modificat pel Decret 56/2011, de 20 de maig, del Consell, pel qual es modifiquen determinats preceptes del Reglament de casinos de Joc de la Comunitat Valenciana, del Reglament del Joc del Bingo, del Reglament de Màquines Recreatives i d’Atzar, i del Reglament de Salons Recreatius i Salons de Joc, i pel Decret 26/2012, de 3 de febrer, del Consell, pel qual es modifiquen determinats preceptes del Reglament de casinos de Joc de la Comunitat Valenciana, del Reglament del Joc del Bingo, del Reglament de Màquines Recreatives i d’Atzar, del Reglament d’Apostes de la Comunitat Valenciana i del Reglament de la Publicitat del Joc a la Comunitat Valenciana.

Per mitjà del reglament que s’aprova per este decret es pretén aconseguir una ordenació integral dels casinos de joc, que arreplegue les successives modificacions realitzades i s’elabore una norma amb més flexibilitat a l’hora d’atendre les successives demandes d’índole econòmica, comercial i social.
En este sentit, este Reglament ha dut a terme una regulació d’acord amb la realitat dels usos socials vigents, sempre millorant el control administratiu que este tipus d’activitats exigix però reconeixent l’evident transcendència econòmica i social que reunixen estes empreses.

Es considera necessari dotar estes empreses dels instruments necessaris per a millorar la seua activitat econòmica. Amb este objectiu, el reglament amplia la relació dels jocs exclusius de casinos i que únicament podran practicar-se en els locals o establiments autoritzats, i es concedix més autonomia als casinos en l’organització dels tornejos que pretenguen celebrar.
S’agilitza i racionalitza el sistema de tramitació, modificació i renovació de les autoritzacions que permeta un horari de funcionament ininterromput durant les 24 hores al dia.
Cal destacar la modificació en l’antiga regulació de les matèries referides a les sales de joc i el seu funcionament, els servicis complementaris, els mecanismes de control, així com allò referent al personal dels casinos i la consegüent eliminació dels carnets professionals.

Per tot això, d’acord amb la Llei 4/1988, de 3 de juny, de la Generalitat, del Joc de la Comunitat Valenciana, i seguint els tràmits procedimentals previstos en el Decret 24/2009, de 13 de febrer, del Consell, sobre la forma, l’estructura i el procediment d’elaboració dels projectes normatius de la Generalitat, amb un informe previ de la Comissió del Joc de la Comunitat Valenciana, a proposta del conseller d’Hisenda i Administració Pública, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, i amb la deliberació prèvia del Consell en la reunió del dia 30 d’abril de 2015,


DECRETE

Article únic. Aprovació del Reglament de casinos de Joc de la Comunitat Valenciana.
S’aprova el Reglament de casinos de Joc de la Comunitat Valenciana que a continuació s’inserix.


DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Habilitació normativa
Es faculta la conselleria competent en matèria de joc a dictar les disposicions necessàries per al compliment i desplegament del que disposa este reglament i a modificar l’annex del reglament que s’aprova.


Segona. Termini màxim per a resoldre i notificar
El termini màxim per a resoldre i notificar les autoritzacions establides en el reglament que s’aprova, que siguen conseqüència de sol·licituds formulades pels interessats, serà de sis mesos a comptar des de la presentació d’aquelles. Transcorregut el termini esmentat, els efectes del silenci administratiu s’entendran desestimatoris, d’acord amb el que preveu la Llei de Joc de la Comunitat Valenciana.

Tercera. Règim de l’explotació de màquines recreatives i d’atzar
El règim d’explotació de màquines recreatives i d’atzar en els casinos de joc legalment autoritzats a la Comunitat Valenciana serà el que conté el Reglament de Màquines Recreatives i d’Atzar.


Quarta. Requisit previ a l’eventual convocatòria de nous concursos públics
La convocatòria de concursos públics per a l’autorització a una empresa per a la instal·lació i explotació d’un local o establiment de casino de joc només podrà realitzar-se una vegada que tots els casinos de joc autoritzats per la conselleria competent en matèria de joc hagen obert totes les sales apèndix a les quals té dret cada un d’ells, amb independència que posteriorment s’haguera procedit al tancament de qualsevol d’elles.
La conselleria competent en matèria de joc, atesa l’oferta i demanda de jocs de casino així com l’adequada ordenació del sector, podrà requerir els casinos de joc amb autorització vigent perquè, en el termini de dos anys a comptar de la notificació del requeriment, sol·liciten l’obertura d’una sala apèndix, dins del límit màxim de sales establit en el reglament que s’aprova.
Si no es complira el requeriment a què fa referència el paràgraf anterior, o sol·licitada l’obertura de la sala apèndix no es concedira l’autorització per causes imputables a l’interessat, la conselleria competent en matèria de joc podrà procedir a la convocatòria del concurs públic.



DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA

Única. Expedients en tramitació
Els expedients de modificació i les autoritzacions que es troben en tramitació davant de la conselleria competent en matèria de joc en la data d’entrada en vigor del reglament que s’aprova, hauran d’atindre’s quant als requisits, condicions i tràmits necessaris, a les disposicions del reglament que s’aprova.


DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Derogació normativa
Queda derogat el Decret 142/2009, de 18 de setembre, del Consell, pel qual es va aprovar el Reglament de casinos de Joc de la Comunitat Valenciana i totes les disposicions del mateix rang o d’un rang inferior, que s’oposen al que establix el present decret i el reglament que s’aprova.


DISPOSICIÓ FINAL

Única. Entrada en vigor
Este decret entrarà en vigor als vint dies de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

València, 30 d’abril de 2015

El president de la Generalitat,
ALBERTO FABRA PART

El conseller d’Hisenda i Administració Pública,
JUAN CARLOS MORAGUES FERRER



REGLAMENT DE CASINOS DE JOC
DE LA COMUNITAT VALENCIANA

TÍTOL I
Disposicions generals i règim d’autoritzacions

CAPÍTOL I
Objecte, àmbit i règim jurídic

Article 1. Objecte i àmbit
Este reglament té per objecte la regulació, en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, dels jocs propis dels casinos en les seues distintes modalitats i els establiments autoritzats per al seu desenrotllament, així com les activitats econòmiques que tinguen relació amb els casinos.


Article 2. Règim jurídic
1. L’autorització, l’organització i el desenrotllament dels jocs de casino s’atindran a les normes contingudes en este reglament i en la Llei 4/1988, de 3 de juny, de la Generalitat, del Joc de la Comunitat Valenciana, i a totes les disposicions que la despleguen o la complementen.
2. Tindran la consideració legal de casinos de joc, i, per tant, podran practicar-s’hi els jocs a què fan referència els articles 3, 4 i 5 d’este reglament, els locals i establiments que, reunint els requisits exigits pel present reglament, posseïsquen l’autorització atorgada per la conselleria competent en matèria de joc.
3. Queda prohibida l’organització i pràctica de jocs que, amb el mateix o distint nom, constituïsquen modalitats dels jocs propis de casinos, inclús en la seua modalitat de torneig, i es realitzen fora dels esmentats establiments o al marge de les autoritzacions, requisits i condicions establits en este reglament.
4. Cap establiment que no estiga autoritzat com a casino de joc, no podrà utilitzar esta denominació.


CAPÍTOL II
Dels jocs

Article 3. Jocs de casinos
1. Es consideraran jocs exclusius de casinos i, per tant, només podran practicar-se en els locals o establiments autoritzats com a casinos de joc, els següents:
– Ruleta francesa.
– Ruleta americana amb un sol zero o amb doble zero.
– Vint-i-u o blackjack.
– Bola o boule.
– Trenta i quaranta.
– Punt i banca.
– Bacarà, chemin de fer o ferrocarril.
– Bacarà a dos draps.
– Daus o craps.
– Ruleta de la fortuna.
– Pòquer sense descart.
– Pòquer de contrapartida en la seua varietat Trijoker.
– Pòquer de cercle en les seues modalitats de pòquer cobert de 5 cartes amb descart i les variants Seven Stud Poker, Omaha, Hold’em, Five Stud Poker, i pòquer sintètic.
– Pai Gow Poker.
– Monte.
– Repte.
– Tripòquer.
– Sic bo.
– Mahjong Pai Gow.
– Pòquer de 4 cartes.
– Triple blackjack.
– Texas pòquer de contrapartida.
– Triple Joc.
– Texas Hold’em Poker Bonus.
2. Els jocs enumerats en l’apartat anterior es desenrotllaran d’acord amb els requisits, elements, regles i prohibicions establits, per a cada una d’ells, en l’annex d’este reglament.

Article 4. Joc per mitjans electrònics i telemàtics
1. L’organització, comercialització i pràctica dels jocs assenyalats en l’apartat 1 de l’article anterior podrà dur-se a terme per mitjà de mitjans electrònics, telemàtics o de comunicació a distància pels casinos de joc autoritzats per al joc presencial. L’explotació d’estos jocs requerirà autorització de l’òrgan directiu competent en matèria de joc.

2. L’explotació d’estos jocs admetrà variacions respecte a les normes de desplegament dels jocs en el seu mode presencial.
3. En tot cas, serà aplicable als jocs de casino, quan es practiquen pels mitjans assenyalats en l’apartat 1 d’este article, les disposicions del Reglament d’Apostes de la Comunitat Valenciana i les seues disposicions de desplegament, relatives als requisits generals dels sistemes tècnics utilitzats per a l’organització i comercialització de les apostes i a la seua formalització.

Article 5. Altres jocs
1. A més dels jocs establits en l’article anterior, en els casinos de joc podran instal·lar-se màquines de les definides en el Reglament de Màquines Recreatives i d’Atzar, així com terminals d’apostes i màquines auxiliars d’apostes en els termes establits en el Reglament d’Apostes de la Comunitat Valenciana.
2. Queda prohibida la pràctica en casinos de joc de qualsevol altre joc que, amb igual o distint nom, no siga dels enumerats en este capítol II o es practique al marge dels requisits i condicions establits en este reglament, encara en el cas que constituïsquen modalitats d’aquells.

3. No obstant el que disposa l’apartat anterior, els casinos de joc, amb patrocini o sense i en les seues pròpies instal·lacions, podran organitzar i celebrar competicions o tornejos de màquines de tipus «C» i dels jocs propis de casino introduint per a això variacions no essencials sobre les instruccions de les diverses modalitats de joc.
Amb este fi, els casinos de joc hauran de comunicar a l’òrgan directiu competent en matèria de joc les bases de la competició o tornejos a celebrar cada any natural, llevat que es tracte de tornejos de jocs d’envit tradicionals no inclosos en el catàleg, que no requeriran cap comunicació prèvia.
En les bases dels tornejos o competicions s’establiran les regles sobre les quals es desenrotllaran els jocs, els locals del casino on es durà a terme la celebració, les condicions d’inscripció i el seu cost, els criteris de classificació i els premis.
Posteriorment, els casinos de joc hauran de comunicar prèviament a la seua celebració cada una de les competicions o tornejos que pretenguen celebrar, indicant la data i els horaris de celebració. La comunicació esmentada es dirigirà a l’òrgan directiu competent en matèria de joc amb una antelació mínima de tres dies a la data de celebració de la competició o torneig.


CAPÍTOL III
De les empreses titulars

Article 6. Requisits de les empreses titulars
Per a poder ser empreses titulars d’un casino de joc hauran de reunir-se els requisits següents:
1. Hauran de constituir-se necessàriament davall la forma jurídica de societat anònima.
2. La societat haurà de tindre la nacionalitat de qualsevol estat membre de la Unió Europea i estar domiciliada a Espanya.
3. El seu objecte social únic i exclusiu haurà de ser l’explotació del casino de joc objecte de la sol·licitud d’autorització i, si és el cas, l’exercici d’activitats de promoció turística i dels servicis complementaris o accessoris relacionats amb aquell.
4. El capital social mínim haurà de ser de 6.000.000 d’euros, totalment subscrit i desemborsat.
5. Les accions representatives del capital social hauran de ser nominatives.
6. La participació de capital estranger en la societat s’ajustarà al que establix la legislació vigent en matèria d’inversions estrangeres.

7. La societat haurà de tindre l’administració col·legiada. Els administradors hauran de ser persones físiques.
8. Cap dels socis o accionistes, ja siga persona física o jurídica, no podrà tindre participacions en el capital ni càrrecs directius en més d’una societat explotadora de casinos de joc, en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.

Article 7. Atorgament d’autoritzacions
1. L’autorització a una empresa per a la instal·lació i explotació d’un local o establiment de casino de joc s’efectuarà prèvia convocatòria de concurs públic mitjançant una orde de la conselleria competent en matèria de joc, oïda la Comissió del Joc de la Comunitat Valenciana, amb un informe previ favorable de l’òrgan directiu competent en matèria de joc.

2. L’orde de convocatòria del concurs arreplegarà les bases que el regiran i els criteris objectius que permeten que la seua adjudicació s’atorgue valorant les circumstàncies següents:
a) L’interés turístic del projecte.
b) Les garanties personals i financeres dels promotors.
c) La qualitat de les instal·lacions i dels servicis complementaris que es presten.
d) El programa d’inversions.
e) Lloc d’ubicació.
f) Generació de llocs de treball i pla de formació del personal i recursos humans de què disposa.
g) Viabilitat econòmica del projecte basant-se en els estudis realitzats.
h) Tecnologia per a l’organització i gestió del joc que es pretén adoptar.

Article 8. Sol·licitud
Les societats mercantils interessades en l’obtenció d’una autorització per a la instal·lació i explotació d’un casino de joc, que complisquen els requisits especificats en l’article 6, podran prendre part en el concurs convocat a este efecte, presentant una sol·licitud que haurà d’arreplegar:

1. Nom i cognoms, nacionalitat, domicili i número del DNI del sol·licitant, o document equivalent cas de ser estranger, així com la qualitat amb què actua en nom de la societat interessada.
2. Denominació, durada i domicili de la societat anònima representada, o el seu projecte.
3. Nom comercial del casino i situació geogràfica de l’edifici o solar en què es pretén instal·lar, amb especificació de les seues dimensions i característiques generals.
4. Nom i cognoms, nacionalitat, domicili i número del DNI, o document equivalent en cas de nacionalitat estrangera, dels socis o promotors, especificant la seua respectiva quota de participació i dels administradors de la societat, així com, si és el cas, dels directors, gerents o apoderats en general.
5. Data límit en què es pretén obrir el casino de joc.
6. Jocs que es practiquen en el casino i que es pretén que siguen autoritzats, dins dels inclosos en els articles 3, 4 i 5 d’este reglament.

Article 9. Documentació
Les sol·licituds hauran d’anar acompanyades dels documents següents:
1. Còpia o testimoni notarial de l’escriptura de constitució de la societat i dels seus Estatuts, amb constància fefaent de la seua inscripció en el Registre Mercantil. Si la societat no s’haguera constituït, es presentarà projecte de l’escriptura i dels Estatuts.
2. Copia o testimoni notarial del poder de representació del sol·licitant.
3. DNI i certificats negatius d’antecedents penals dels socis o promotors, dels administradors de la societat, directors generals, gerents i apoderats amb facultats d’administració, d’acord amb el que establix l’article 20 de la Llei 4/1988, de 3 de juny, de la Generalitat, del Joc de la Comunitat Valenciana.
Si alguna de les persones expressades fóra estrangera no resident a Espanya, haurà d’acompanyar també document equivalent expedit per l’autoritat competent del país de residència, i traduït per intèrpret jurat.

4. Certificat del Registre de la Propietat dels solars i, si és el cas, de l’edifici en què s’instal·larà el casino de joc, o documents que acrediten la disponibilitat sobre els solars o immobles esmentats.
5. Estimació de la plantilla aproximada de persones que hauran de prestar servicis en el casino, amb indicació de les categories o llocs de treball respectius.
6. Memòria en què es descriga l’organització i el funcionament del casino de joc, amb subjecció a les disposicions del present reglament, així com els servicis complementaris que es pretenen prestar al públic. La memòria esmentada haurà de contindre una descripció detallada dels sistemes previstos d’admissió i control dels jugadors, selecció, formació, gestió i control del personal, criteris de qualitat i revisions periòdiques del material de joc, comptabilitat i caixa, indicant, en tot cas, l’origen i garantia de la tecnologia a emprar en l’organització i el funcionament del casino.
7. Projecte arquitectònic del casino de joc.
En tot cas, la sala principal del casino es projectarà per a un aforament mínim de 500 persones, i tindrà una superfície mínima de 1.000 metres quadrats, sense incloure-hi l’ocupada per qualsevol tipus de servici complementari ubicat en el seu interior, així com les dependències auxiliars (caixa, recepció i altres).
8. Estudi econòmic financer, que comprendrà, com a mínim, un estudi de la inversió, amb desglossament i detall de les aportacions que constituïxen el capital social, descripció de les fonts de finançament, previsions d’explotació i previsions de rendibilitat.
9. Relació de les mesures de seguretat a instal·lar en el casino, així com les mesures de seguretat privada que a este efecte s’establisquen en la Llei de Seguretat Privada i les seues disposicions de desplegament.
També podran acompanyar les sol·licituds tots els documents que s’estimen pertinents, en especial amb vista a la consolidació de les garanties personals i financeres dels membres de la societat i d’esta.


Article 10. Tramitació
Una vegada presentades les sol·licituds i la documentació annexa, així com la informació complementària que puga ser requerida, i amb un informe previ de l’ajuntament del terme municipal on es pretenga instal·lar el casino, que hauran de ser remesos en el termini de trenta dies des de la petició per la conselleria competent en matèria de joc, reputant-se favorables transcorregut l’esmentat termini sense rebre contestació d’aquells, l’òrgan directiu competent en matèria de joc elaborarà i elevarà la proposta de resolució al conseller competent en matèria de joc.

Article 11. Resolució
1. La resolució que autoritza la instal·lació del casino de joc s’efectuarà per orde del conseller competent en matèria de joc, que serà publicada en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. La resolució habilita el casino per a practicar tots els jocs inclosos en el catàleg i, en esta, s’expressarà:
a) Denominació, duració, domicili, capital social i participació de capital estranger en la societat titular.
b) Nom comercial i localització del casino.
c) Relació dels socis o promotors, amb especificació de les seues participacions respectives en el capital i dels membres del Consell d’Administració, conseller delegat, directors generals, si n’hi ha.

d) Aprovació o modificacions del projecte arquitectònic proposat, dels servicis o activitats complementàries de caràcter turístic i de les mesures de seguretat.
e) Jocs autoritzats d’entre els inclosos en el catàleg.
f) Data límit per a procedir a l’obertura, fent constar l’obligació de sol·licitar i obtindre prèviament la llicència municipal d’obertura i l’autorització d’obertura i funcionament a què fa referència l’article 12 d’este reglament.
g) Obligació de procedir, en el termini màxim de trenta dies, a la constitució de la societat, si no estiguera constituïda.
h) Intransmissibilitat de l’autorització.
2. Si l’autorització introduïra condicionants respecte d’allò que s’ha sol·licitat per la societat, esta haurà de manifestar la seua conformitat o inconvenients en el termini de vint dies des de la notificació; en el segon cas la conselleria competent en matèria de joc resoldrà sobre els inconvenients i ho notificarà a la societat que haurà de manifestar la seua acceptació en el termini que s’assenyale, i l’autorització quedarà caducada en cas contrari.


CAPÍTOL IV
Autorització d’obertura i funcionament

Article 12. Sol·licitud d’obertura i funcionament
1. Dins del termini assenyalat en l’autorització d’instal·lació i, com a mínim, trenta dies abans de la data prevista per a l’obertura del casino, la societat titular sol·licitarà de l’òrgan directiu competent en matèria de joc l’autorització d’obertura i funcionament.
2. Si l’obertura no poguera efectuar-se dins del termini concedit per l’autorització d’instal·lació, la societat titular podrà sol·licitar davant de l’òrgan directiu competent en matèria de joc ampliació del precitat termini, justificant degudament i detallada les causes que n’impedisquen el compliment. L’òrgan directiu, després dels informes previs pertinents, resoldrà discrecionalment, atorgant o denegant l’ampliació del termini sol·licitat. En este segon cas, així com quan expirara el termini sense que per la part interessada se n’haja sol·licitat l’ampliació, es declararà d’ofici caducada l’autorització d’instal·lació, i es procedirà a publicar i notificar les resolucions acordades.


Article 13. Documentació complementària
La sol·licitud d’autorització d’obertura i funcionament haurà d’anar acompanyada dels documents següents:
1. Còpia o testimoni notarial de l’escriptura de constitució de la societat i dels seus estatuts, amb constància fefaent de la seua inscripció en el Registre Mercantil o d’haver sigut sol·licitada, tot això en el cas que no s’hagueren aportat anteriorment.
2. Llicència municipal d’obertura o document equivalent.
3. Relació de personal que haja de prestar servicis en el casino, amb especificació de la seua categoria professional en funcions de direcció i joc.
4. Certificat acreditatiu d’haver constituït la fiança a què es referix l’article 51 d’este reglament.
5. Certificat d’obra acabada i del fet que les obres realitzades es corresponen substancialment amb el projecte bàsic pel qual es va concedir l’autorització d’instal·lació.
6. Certificat de tècnic competent acreditatiu del funcionament idoni de les instal·lacions del casino on s’ubiquen elements de joc, així com de les seues mesures de seguretat.
7. Còpia o testimoni notarial de l’escriptura de declaració d’obra nova, amb constància fefaent de la seua liquidació i inscripció en el Registre de la Propietat.
8. La resta de altres documents acrediten el compliment dels condicionants tècnics establits en la resolució d’autorització d’instal·lació, en el cas que en aquella n’hi haja.

Article 14. Inspecció de la instal·lació
Una vegada rebuda la sol·licitud i documentació a què es referix l’article anterior, l’òrgan directiu competent en matèria de joc ordenarà practicar la inspecció oportuna per a comprovar el compliment dels requisits d’instal·lació i la resta d’obligacions legals. La inspecció haurà de ser practicada en presència dels representants legals de la societat, així com dels tècnics que aquella designe i s’alçarà l’acta i l’informe corresponent.

Article 15. Resolució
Si l’examen dels documents presentats i el resultat de la inspecció foren satisfactoris, l’òrgan directiu competent en matèria de joc atorgarà l’autorització d’obertura i funcionament. No obstant això, si l’acord fóra denegatori, es reflectirà en resolució motivada, després de la concessió prèvia d’un termini per a esmenar les deficiències observades. Transcorregut l’esmentat termini, tornaran a practicar-se les comprovacions oportunes i, si el seu resultat fóra negatiu, l’òrgan competent dictarà una resolució que comportarà la declaració de caducitat de l’autorització d’instal·lació que es posseïa.

Article 16. Requisits formals de la resolució
En la resolució d’autorització d’obertura i funcionament del casino es faran constar:
1. Les especificacions a què es referixen els apartats a, b i c de l’article 11.1 d’este reglament.
2. L’horari de funcionament de les sales de joc, que podrà ser ininterromput.
3. La relació dels jocs a practicar i el nombre inicial de taules o elements per a això.
4. Els límits mínims i màxims de les travesses. A instància del sol·licitant, la resolució podrà autoritzar de forma individualitzada per a cada un dels jocs, establiments o per a taules determinades a ubicar dins del local una banda de fluctuacions de límits mínims d’apostes.

5. Els terminis per a l’obertura de la totalitat dels servicis del casino, si no entren tots simultàniament en servici.
6. El nom i cognoms del director de jocs, dels subdirectors i dels membres del Comité de Direcció, si és el cas.
7. El termini de duració de l’autorització.
8. La prohibició de cedir, a títol onerós o gratuït, l’autorització atorgada.

Article 17. Vigència
L’autorització d’obertura i funcionament es concedirà per un termini de deu anys i serà prorrogable per períodes successius de la mateixa duració.
El termini de duració es computarà a partir de l’endemà d’aquell en què es va produir l’obertura al públic del casino o, en les renovacions, des de l’endemà del dia en què expirara la vigència de la precedent.

Article 18. Renovació
1. Sis mesos abans, com a mínim, de la data d’expiració de cada termini de vigència de l’autorització, la societat titular haurà d’instar de l’òrgan directiu competent en matèria de joc la renovació de l’autorització, aportant a este efecte com a mínim els documents següents:
a) Els que fa referència l’article 9, apartats 3 i 4.

b) Certificat del secretari del Consell d’Administració de les modificacions que haja tingut la societat des de la seua sol·licitud i percentatge de participació dels socis.
2. L’òrgan directiu competent en matèria de joc, a la vista de la documentació presentada, resoldrà el que corresponga, si bé, només podrà denegar la sol·licitud quan concórrega alguna de les causes que, d’acord amb el que disposa l’article 20 d’este reglament donen lloc a la caducitat i extinció.

Article 19. Revisió d’instal·lacions
La inspecció adscrita a l’òrgan directiu competent en matèria de joc podrà procedir a la revisió completa de les instal·lacions del casino i de totes les restants circumstàncies previstes en els articles 6, 9 i 13 del present reglament, a fi de comprovar el grau de manteniment i compliment de les condicions previstes en les autoritzacions atorgades.


Article 20. Caducitat o extinció de les autoritzacions
Podrà cancel·lar-se l’autorització d’obertura i funcionament d’un casino de joc, i per tant produir-se la caducitat o extinció de l’autorització d’instal·lació, en els casos següents:
1. Per renúncia de la societat titular manifestada per escrit a la conselleria competent en matèria de joc.
2. Per dissolució de la societat titular.
3. Pel transcurs del termini de validesa sense haver sol·licitat la seua renovació o pròrroga.
4. Com a conseqüència d’expedient sancionador en matèria de joc la sanció del qual consistisca en la cancel·lació o revocació de l’autorització.
5. Per impagament dels impostos específics sobre el joc o l’ocultació total o parcial de la base imposable d’estos.
6. Per resolució motivada adoptada pel procediment corresponent i que arreplegue alguna de les causes següents:
a) Falsedat de les dades aportades per a l’obtenció de l’autorització d’instal·lació o per a l’autorització d’obertura i funcionament.
b) Modificació dels termes establits en les respectives autoritzacions sense haver obtingut l’autorització prèvia establida en este reglament.

c) L’incompliment de l’obligació que sobre la constitució de fiança, i manteniment de la seua vigència i import, està establida en el present reglament.
d) Quan es deixara de reunir els requisits a què es referix l’article 6 d’este reglament.
e) Per pèrdua de la disponibilitat legal o de fet del local o establiment on està ubicat el casino de joc.
f) Per caducitat o revocació ferma de la llicència municipal d’obertura.
g) Quan el casino estiga tancat sense autorització prèvia.

Article 21. Modificació de les autoritzacions
1. Requeriran autorització prèvia de l’òrgan directiu competent en matèria de joc les modificacions de les autoritzacions d’instal·lació i les d’obertura i funcionament del casino i de les seues sales apèndixs, que impliquen:
a) La fixació dels mínims i màxims de les apostes.
b) El període de funcionament de sales apèndixs de la principal.
c) Les modificacions substancials de les mesures generals de seguretat. No tindran la consideració de modificació substancial els canvis d’ubicació o la variació del nombre de dispositius de gravació, prèviament autoritzats o les seues possibles substitucions, sempre que garantisquen com a mínim la seguretat inicial autoritzada.
d) Les modificacions estructurals de la configuració de les sales de joc.
e) Les ampliacions de capital social o el canvi de titularitat d’accions, que impliquen l’entrada de nous socis.
f) Constituir càrregues reals de qualsevol naturalesa sobre els immobles en què s’assenta el casino i les sales apèndixs de la principal.
g) El canvi d’ubicació del casino i de les sales apèndixs de la principal, que sempre requerirà el compliment dels requisits exigits en este reglament per a l’obtenció de les autoritzacions d’instal·lació, i d’obertura i funcionament.
h) La suspensió del funcionament del casino i de les sales apèndixs de la principal per un període superior a trenta dies i inferior a un any.

i) El cessament en la prestació dels servicis complementaris, a què es referix l’article 22 d’este reglament, que figuren en l’autorització inicial d’instal·lació del casino o sala apèndix.
2. Requeriran comunicació a l’òrgan directiu competent en matèria de joc les modificacions de les autoritzacions d’instal·lació i les d’obertura i funcionament del casino i de les seues sales apèndixs, que impliquen:
a) La modificació dels jocs autoritzats.
b) La modificació de l’horari efectiu d’obertura i tancament.
c) Les modificacions dels òrgans d’administració i càrrecs directius.

d) La prestació de nous servicis complementaris i el seu cessament.

3. Requeriran autorització prèvia dels servicis territorials de la conselleria competent en matèria de joc les modificacions que impliquen:

a) La transmissió de les accions entre els socis quan se supere el 5 % del capital social.
b) Els increments del capital social quan, no havent entrada de nous socis, es produïsca variació del percentatge de participació dels socis o accionistes.
4. Requeriran comunicació prèvia als servicis territorials de la conselleria competent en matèria de joc les modificacions que impliquen:

a) Les modificacions a efectuar en les sales de joc, que no comporten canvis en la seua configuració o afecten mesures de seguretat.
b) Increment del capital social quan no existisca modificació de l’accionariat ni variació de percentatges de participació de cada un dels socis o accionistes.
c) La suspensió del funcionament del casino de joc i de les sales apèndixs de la principal per un període de fins a trenta dies.
d) La transmissió d’accions entre socis quan no supere el 5 % del capital social i no es realitzen més de dos transmissions durant de període d’un any.
e) La modificació del nombre de taules instal·lades que, en tot cas, haurà de respectar el límit operatiu de taules a què es referix l’article 23.5 d’este reglament. Esta comunicació prèvia haurà d’efectuar-se amb una antelació mínima de set dies a la data de la seua efectivitat.

5. Les modificacions restants no previstes expressament entre les relacionades anteriorment, requeriran, en tot cas, la comunicació prèvia a l’òrgan directiu competent en matèria de joc.
6. Si és soci o accionista de la societat titular del casino de joc una persona jurídica, esta queda subjecta al règim d’autorització prèvia establit en este article per a la transmissió o modificació del seu cos social.



TÍTOL II
De la sala de joc, del funcionament i del personal

CAPÍTOL I
De la sala de joc

Article 22. Servicis complementaris dels casinos de joc
1. Els casinos de joc hauran de prestar obligatòriament al públic els servicis següents:
a) Servici de bar.
b) Servici de restaurant.
2. Amb caràcter facultatiu i, amb l’autorització prèvia de l’òrgan directiu competent en matèria de joc, els casinos podran prestar, entre altres, els servicis següents:
a) Sala d’estar.
b) Sala d’espectacles o festes.
c) Local/espai habilitat per a aparcament de vehicles.
d) Sala de teatre i cinematògraf.
e) Sala de convencions.
f) Sala de concerts.
g) Sala d’exposicions.
h) Instal·lacions gimnàstiques o esportives.
i) Establiment de compres.
La prestació d’estos servicis es convertirà en obligatòria si estigueren previstos en la sol·licitud i foren inclosos en l’autorització d’instal·lació.
3. Els servicis indicats en els apartats anteriors que preste el casino podran pertànyer o ser explotats, amb l’autorització prèvia de l’òrgan directiu competent en matèria de joc, per persona o empresa diferent de la del titular del casino i hauran de localitzar-se en el mateix immoble o conjunt arquitectònic en què este s’ubique.
4. En l’interior dels casinos de joc podran constituir-se clubs privats de fumadors en els termes establits en la normativa vigent en matèria de mesures sanitàries contra el tabaquisme i el consum dels productes del tabac.

Article 23. Sales de joc
1. En els casinos de joc hi haurà una sala principal on podrà haver-hi unes quantes sales de joc i podran autoritzar-se sales privades a les quals només es tindrà accés amb invitació prèvia de la direcció del casino.
2. Les sales a què es referix l’apartat anterior hauran de trobar-se en el mateix edifici del casino, llevat que l’òrgan directiu competent en matèria de joc autoritze excepcionalment una altra ubicació. La disposició dels locals ha de ser tal que les sales estiguen aïllades unes d’altres i no siga normalment visible el seu interior des de la via pública, vivendes o locals de pública concurrència, i poden ocupar espais a l’aire lliure que formen part de les mateixes sales de joc.
3. Els visitants de les sales de joc han d’entrar en l’establiment i eixir-ne per les mateixes portes que la resta de clients del casino. Podran autoritzar-se, no obstant això, accessos o entrades independents per als servicis complementaris del casino, quan la seua naturalesa així ho fera aconsellable.
4. En l’interior de les sales de joc s’admetrà la ubicació dels servicis complementaris, els quals hauran d’estar clarament separats de les zones de joc encara que no necessàriament per mitjà de barandats o tancaments d’obra, garantint en tot moment que no interferixen en el normal funcionament del joc.
5. Cada un dels casinos de joc autoritzats a la Comunitat Valenciana té dret en el seu àmbit provincial a la instal·lació de sales que, formant part del casino de joc, es troben situades fora del recinte o complex on estiga ubicat aquell, per a la pràctica de jocs de casino i dels servicis accessoris.
El nombre màxim de sales que cada casino de joc podrà instal·lar serà de set sales en cada una de les províncies de la Comunitat Valenciana.
L’obertura d’estes sales requerirà de la sol·licitud prèvia de l’interessat i, una vegada acreditat el compliment dels requisits establits per a este tipus de sales en el present reglament, el conseller competent en matèria de joc acordarà l’autorització per a la seua instal·lació.

Estes sales funcionaran com a apèndix de la principal i tindran un període mínim de funcionament de tres mesos a l’any.
Les taules de joc a autoritzar per a la sala apèndix hauran de ser com a mínim dos, sense que es puga superar el huitanta per cent de les taules de joc que la sala principal tinga autoritzades.
Les sales esmentades hauran d’estar dotades dels servicis d’admissió i control que establix el present reglament per a les sales principals dels casinos i prestar, almenys, servici de bar.
Amb l’aforament que per a elles determine la normativa tècnica d’edificació, les zones de joc incloses en esta, la sala de joc i sales o zones privades, hauran de tindre una superfície mínima de 200 metres quadrats.
No es podrà autoritzar la instal·lació d’una sala apèndix quan hi haja, a la Comunitat Valenciana, sales de bingo dins d’un radi de 1.200 metres des de la ubicació pretesa, distància que es mesurarà des de la porta d’accés a la sala apèndix.
Les sales apèndixs hauran d’estar situades a una distància no inferior a un radi de 4.000 metres del seu casino principal.
En tot cas, per a tramitar l’autorització de les sales apèndixs precitades caldrà ajustar-se al que disposa el títol I, capítol III i IV del present reglament, a excepció de la forma de concessió de l’autorització d’instal·lació que s’efectuarà per resolució del conseller competent en la matèria. Així mateix, s’haurà d’acreditar el compliment de les distàncies ressenyades en el paràgraf anterior.
Per a la concessió de l’autorització de funcionament, estes sales hauran de comptar amb la preceptiva llicència municipal de l’activitat o document equivalent i hauran de complir amb els requisits i condicions que, per a establiments de pública concurrència, s’establixen en la normativa d’edificació i en la llei de la Generalitat reguladora d’espectacles públics.

Article 24. Admissió
1. El dret d’admissió en els casinos de joc se subjectarà a la normativa vigent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives. En tot cas, es prohibix l’entrada a les sales de joc dels casinos a:

a) Els menors de díhuit anys encara que estiguen emancipats.

b) Els qui per decisió judicial hagen sigut declarats incapaços, pròdigs o inhabilitats per a administrar els seus béns d’acord amb la Llei Concursal, fins que no siguen rehabilitats.
c) Les persones que donen mostra de trobar-se en estat d’embriaguesa, intoxicació per drogues o de patir alienació mental i els qui puguen pertorbar l’orde, la tranquil·litat i el desenrotllament dels jocs.

d) Les persones que pretenguen entrar portant armes o objectes que puguen ser utilitzats com a tals.
e) Les persones incloses en el Registre de Prohibits.

2. El control del compliment de les prohibicions a què es referix el present article serà exercit pels servicis d’admissió del casino. Si el director de jocs advertira la presència en la sala d’alguna persona compresa en les prohibicions referides, haurà d’expulsar-la immediatament.

3. Amb independència de les condicions i prohibicions a què es referixen els apartats anteriors, el director de jocs haurà d’expulsar del casino o les sales apèndixs autoritzades a les persones que, encara que no hi consten antecedents, produïsquen pertorbacions en l’orde de les sales de joc o cometen irregularitats en la pràctica dels jocs, siga quina siga la naturalesa d’unes i altres. Així mateix la Direcció de Jocs podrà prohibir l’entrada a tota aquella persona de què li consten dades que permeten suposar fonamentadament que puguen observar una conducta desordenada o cometre irregularitats en les sales de joc, o expulsar-les de la sala si ja estigueren en ella.
Estes expulsions seran comunicades a la conselleria competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives i es regiran per la normativa vigent en la matèria esmentada.

Article 25. Registre de prohibits
1. La conselleria competent en matèria de joc, després dels tràmits legals oportuns previs, inclourà en el registre de prohibits:
a) Els que voluntàriament ho sol·liciten, per si o pel seu representant.
b) Els que com a conseqüència d’expedient administratiu o resolució judicial queden expressament sancionats amb la prohibició d’entrada per un temps determinat.
La inclusió en el registre s’efectuarà per l’òrgan directiu competent en matèria de joc prèvia la tramitació de l’oportú expedient administratiu i tindrà caràcter reservat.
2. L’accés a la consulta del registre de prohibits haurà d’ubicar-se en els servicis d’admissió en suport informàtic i estarà reservat exclusivament al personal que haja de realitzar el control corresponent i a l’Administració.

Article 26. El servici d’admissió
1. Per a tindre accés a les sales de joc principal i privades, a les sales apèndixs, així com als servicis complementaris si estigueren ubicats dins de les sales de joc, els visitants hauran d’identificar-se prèviament en el servici d’admissió que haurà de trobar-se en els accessos a aquelles.
2. Prèvia acreditació els casinos podran vincular la identificació a l’empremta dactilar o a qualsevol altre sistema d’autentificació d’identitat segur, o expedir targetes d’entrada que tindran caràcter nominatiu i contindran, almenys, les dades següents: nom i cognoms del titular, número del document nacional d’identitat o equivalent, número de la fitxa personal del client a què es referix l’article següent, data d’emissió, termini de validesa.
3. Les targetes d’entrada estaran numerades correlativament i contindran, almenys, les dades següents: nom i cognoms, número del document nacional d’identitat o equivalent, número de la fitxa personal del client, a què es referix l’article següent, data d’emissió, termini de validesa, firma del director de jocs o segell del casino.
Les persones en el favor de les quals s’expedisquen estan obligades a presentar-la en tot moment, a requeriment dels empleats del casino o dels funcionaris de control. Si no ho feren o no pogueren fer-ho, seran expulsades de les sales de joc.
4. El client validarà la seua identitat o estarà obligat a exhibir la targeta d’entrada a requeriment dels empleats del casino o dels funcionaris de control, i han de ser expulsats de les zones de joc si es negaren a això.
5. La targeta d’entrada dóna dret a l’accés a la sala o sales de joc que hi haja en el casino o sales apèndixs, així com a la pràctica dels jocs en la forma establida reglamentàriament per a cada un d’ells.

L’òrgan directiu competent en matèria de joc, a petició de la societat titular, podrà autoritzar discrecionalment l’existència de sales privades, a les quals només es tindrà accés amb invitació prèvia de la direcció del casino. L’accés i gaudi dels restants servicis complementaris del casino podrà subordinar-se a l’expedició d’entrades independents, amb subjecció a les normes especials que regulen cada tipus d’activitat.

6. L’expedició de targetes podrà substituir-se transitòriament, cas de produir-se una aglomeració en el servici d’admissió del casino, per l’entrega d’un volant provisional, amb dipòsit previ del document identificador i import de la targeta o verificació prèvia de les dades d’identificació personal facilitades pel mateix client amb el seu document d’identificació, i en este cas no serà necessari el seu depòsit en el servici d’admissió.
De la mateixa manera i per a facilitar les operacions d’emissió de targetes a persones integrants de viatges col·lectius o a grups organitzats, l’elaboració d’estes podrà realitzar-se sobre la base d’una relació nominal dels seus integrants, amb especificació del seu número de DNI, passaport o equivalent. Elaborades d’esta manera les targetes d’entrada, estes quedaran depositades en el servici d’admissió fins que siguen requerides pel seu titular per a tindre accés a sala de joc, moment en què, amb l’exhibició prèvia del document d’identificació personal, es procedirà a la verificació de les dades consignades en estes. Posteriorment es destruiran les no utilitzades.
7. En els servicis d’admissió del casino i de les sales apèndixs hauran de trobar-se fullets gratuïts on consten les normes generals de funcionament de les sales de joc que la direcció estime d’interés i, necessàriament, les relatives a horari, canvi de moneda estrangera, obligació de jugar amb diners en efectiu, apostes màximes i mínimes en cada tipus de joc, condicions d’admissió, preus de les targetes, si és el cas, i jocs que puguen practicar-s’hi.
8. Així mateix, podran haver-hi fullets que continguen les regles per a la pràctica dels jocs que hi haja en el casino i en les sales apèndixs.

Article 27. Requisits del sistema d’identificació
1. Els sistemes d’identificació segurs o l’expedició de les targetes d’entrada es duran a terme per mitjà d’un sistema informàtic que comprendrà, així mateix, l’administració dels registres de visitants i de prohibits, i la seua informació es mantindrà en la base de dades del sistema durant almenys els sis mesos següents a la finalització del seu període de vigència o des de l’últim accés.
2. El registre de visitants contindrà la informació següent: nom i cognoms, data de naixement, número de DNI, passaport o equivalent i domicili. També contindrà la informació de les dates successives d’accés a les sales de joc.
3. El contingut dels fitxers d’admissió tindrà caràcter reservat i només podrà ser mostrat pel casino als servicis de control i inspecció i, amb instància escrita prèvia, a les autoritats governatives o als seus agents per motius d’inspecció i control, i a les autoritats jurisdiccionals.

4. No serà exigible l’expedició de targetes d’entrada per a l’accés a les sales de joc i la resta de dependències del casino als funcionaris que, en compliment de les seues funcions, s’hi personen i tinguen relació amb les actuacions i activitats que es desenrotllen en el casino i en les sales apèndixs.
5. En cas d’avaria del sistema informàtic d’emissió de targetes d’entrada, el director de jocs o persona que el substituïsca, ordenarà la immediata suspensió de l’entrada de persones a la sala de jocs del casino fins a la total reparació i funcionament correcte, si bé podrà optar per obrir el casino i expedir les entrades a través del sistema manual previst en l’apartat següent.
6. Produïda una avaria en el sistema informàtic, si el director de jocs optara per obrir el casino haurà d’utilitzar el sistema manual d’expedició de targetes d’entrada.
Estes targetes d’entrada seran separades, a mesura que siguen expedides, d’un talonari la matriu del qual reproduirà el número d’orde de la targeta; este número serà correlatiu per a cada una de les sèries (dia, setmana, mes i temporada).
Els talonaris hauran de ser segellats, timbrats o encunyats pels servicis territorials de la conselleria competent en matèria de joc, que n’anotarà la numeració.
Els servicis del casino i/o les sales apèndixs conservaran, als efectes d’inspecció governativa i fiscal, la matriu del talonari durant cinc anys. No obstant això, podran destruir les matrius quan estes tinguen un volum excessiu.
Prèviament a això, el servici de control del casino o sales apèndixs haurà d’autoritzar-ho i alçar acta en què es facen constar els talonaris a destruir, amb indicació de la numeració de cada un d’ells, les seues sèries (de dia, setmana i temporada) i, si és el cas, els preus respectius. L’acta s’alçarà per triplicat, conservant-ne un exemplar el funcionari o funcionària i una altra el casino o sales apèndixs, i remetent-se la tercera als servicis territorials de la conselleria competent en matèria de joc.

Una vegada reparat el sistema informàtic, les dades que es troben en el sistema manual hauran de ser introduïdes, en un termini no superior a cinc dies, en el sistema informàtic esmentat.


CAPÍTOL II
Del funcionament de les sales de joc

Article 28. Horari de funcionament
1. Els casinos de joc i les seues sales apèndixs, poden romandre en funcionament les 24 hores del dia sense interrupció.
2. Els casinos de joc determinaran les hores en què efectivament comencen i acaben els jocs, i podran establir horaris distints per a les sales principal, privades i les sales apèndix, així com per a determinats períodes de l’any o dies de la setmana.
3. El casino comunicarà a l’òrgan directiu competent en matèria de joc l’horari o horaris practicats en les sales indicades en l’apartat 2, així com la seua modificació. L’horari de funcionament de totes les sales de joc de la sala principal del casino serà el mateix, i podrà ser diferent tant de de les sales privades com el de les sales apèndixs.

4. L’horari de funcionament de la sala o sales del casino i sales apèndixs haurà d’anunciar-se gràficament en el local destinat a la recepció o control de visitants. L’obertura al públic haurà de produir-se precisament a les hores previstes, sense que puguen alterar-se, excepte en la forma prevista en l’apartat 3 del present article. El casino no podrà suspendre els jocs abans de l’hora prevista, excepte per causa de força major o quan, faltant menys de dos hores de la fixada per al tancament, transcórreguen trenta minuts sense que es trobe cap visitant en la sala de joc.
5. Durant l’horari de funcionament de les sales de joc, el casino podrà suspendre transitòriament l’admissió de visitants quan faltaren menys de dos hores per a la finalització de la sessió de joc o quan, sense necessitat d’este últim requisit temporal, el nombre d’assistents en l’interior faça desaconsellable el seu increment per raons de seguretat passiva o greu inconvenient o molèstia per a la pràctica normal dels jocs.


Article 29. Canvi de divises
1. Els casinos de joc podran efectuar canvis de moneda estrangera en les seues dependències de caixa o instal·lar oficines exclusivament dedicades a això, amb subjecció a les normes vigents sobre canvi de divises. En cap cas podrà efectuar-se el canvi de divises en les taules de joc.
2. També podrà instal·lar-se en els casinos i en les seues sales apèndixs, fora de les sales de joc, oficines independents d’entitats bancàries, la instal·lació de les quals, funcionament i operacions se subjectarà a la normativa sobre entitats bancàries i a les normes o instruccions que dicte l’òrgan administratiu competent en esta matèria.
3. De la mateixa manera podran instal·lar-se caixers automàtics d’entitats bancàries tant en l’interior contigu a la zona de caixa, així com en els accessos a les sales de joc, sempre que no entorpisquen les vies d’evacuació i hi haja espai útil per a això.

Article 30. Funcionament de les taules de joc
1. Els visitants de les sales de joc no estan obligats de participar-hi. Sense perjuí d’açò, només podran accedir a les sales o zones de pòquer de cercle per a jugar. No obstant això, les cadires i tamborets de les taules de joc i màquines d’atzar estan reservats per a les persones jugadores.
2. Una vegada efectuada la bestreta sobre la caixa d’una taula determinada, i estant en servici en esta el personal del joc, el casino està obligat a posar-la en funcionament quan es presente el primer jugador i a continuar el joc fins a l’hora fixada per a l’acabament. Una vegada iniciat el joc en cada taula de la manera descrita, la partida no podrà ser interrompuda, excepte quan els jugadors es retiren d’alguna d’elles o quan concórrega el supòsit a què es referix l’apartat següent. El director de jocs podrà també clausurar el joc en una taula quan hi haja sospites que el joc es desenrotlla de forma incorrecta o fraudulentament, de la qual cosa s’alçarà l’acta oportuna.
3. Quan en les sales funcionen unes quantes taules de joc i la partida haja perdut animació en alguna d’elles, el director de jocs podrà acordar-ne el tancament o la suspensió temporal del desenrotllament del joc en aquella, però deixant en servici taules del mateix joc en nombre suficient, al seu criteri, perquè els jugadors presents puguen continuar la partida. La mateixa regla s’aplicarà al començament de la sessió en les sales de joc quan el nombre de jugadors presents no aconselle la posada en funcionament de totes les taules al mateix temps, i en este cas l’obertura de les taules podrà efectuar-se de manera gradual.
4. Durant tot l’horari d’obertura del casino i de les sales apèndixs és responsabilitat directa del director de jocs la posada en servici del nombre de taules necessàries per a garantir un bon servici al públic, així com l’adequat desenrotllament dels jocs. En tot cas, des de la posada en servici de les taules de joc, hauran d’estar en servici simultàniament i durant tota la sessió, com a mínim, dos taules de joc.

S’exceptuen del que disposa l’apartat anterior, la posada en servici en l’interior de la sala de jocs, en zones degudament senyalitzades a este efecte, de les taules corresponents a jocs de cercle, que només hauran de ser posades en servici quan així ho estime la Direcció de Jocs, amb la sol·licitud prèvia, almenys, de quatre jugadors. També queden exceptuades les taules de joc ubicades en les sales privades.

5. Els jocs cessaran obligatòriament a l’hora fixada com a límit. En cada taula de joc, moments abans de l’hora límit, el crupier anunciara en veu alta «les tres últimes boles», en les taules de bola, ruleta, ruleta americana i ruleta de la fortuna; «l’últim tirador» en les taules de daus; «les tres últimes mans» en les taules de punt i banca, pòquer, monte, blackjack i bacarà, en qualsevol de les seues modalitats. En les taules de trenta i quaranta, la partida haurà de detindre’s en l’últim tall que s’efectue dins dels trenta últims minuts d’horari.
6. Si el casino tinguera autoritzada, a l’empara del que establix l’article 16.4 d’este reglament, la possibilitat de modificar els mínims de les apostes en jocs o taules determinades, la modificació esmentada es durà a terme anunciant les tres últimes boles o mans amb el límit anterior i completant la bestreta de taula si fóra necessari, i serà responsabilitat de la direcció de joc deixar en servici les taules necessàries per a atendre la demanda dels clients.
7. Amb l’autorització prèvia de l’òrgan directiu competent en matèria de joc, els jocs de contrapartida de bola podran practicar-se, en les condicions fixades per als jocs esmentats en les corresponents autoritzacions, per mitjà de sistemes i elements informatitzats amb les característiques i requisits que es determinen en les corresponents resolucions d’homologació i nombre de terminals que es fixen en l’annex del present reglament.
a) El sistema informàtic, que haurà d’estar degudament homologat per la conselleria competent en matèria de joc, haurà de comptar com a mínim amb els elements següents:
1r Un servidor que gestionarà el desenrotllament de la partida i remetrà als terminals les dades en temps real, així com rebre informació consolidada d’aquells, i que estarà equipat amb un SAI (sistema davant d’interrupció elèctrica), que tinga una duració suficient per a poder consolidar les dades.
2n Podrà comptar així mateix amb un sistema de reproducció de veu.
3r Disposarà com a mínim de dos nivells d’accés, sent de major a menor prioritat els següents: servici de control i inspecció/administrador i manteniment. Cada un d’estos nivells disposarà d’uns drets d’usuari propis, que permetran accedir a menús que en un altre nivell són inaccessibles.
4t Llenguatge utilitzat en les indicacions tant escrites com acústiques.
5t Terminals amb pantalla tàctil, selector de monedes i bitllets, mecanisme emissor del tiquet pagador, hauran d’estar degudament homologats i autoritzats per la conselleria competent en matèria de joc. Este conjunt permetrà al jugador realitzar les apostes i gestionar els fons d’apostes i de guanys de què disposa, els permetrà apostar-los en noves partides o reintegrar-los a voluntat del jugador.
El terminal de joc també oferirà la informació dels esdeveniments que han ocorregut en eixe terminal amb la descripció de la data, hora, codi de l’esdeveniment i la seua descripció, com a mínim de la sessió actual.
6t Sistema de comunicacions en xarxa, cablejat i targetes de comunicacions corresponents ubicades en el servidor i les terminals i que permeten la comunicació entre ells, tot això degudament homologat i autoritzat
b El sistema informàtic haurà d’arreplegar, gestionar i permetrà consultar, tant al jugador com a l’administrador i als servicis de control i inspecció, com a mínim, les dades següents:
1r Data i hora de la connexió del terminal.
2n Número de partida jugada amb el terminal.
3r Nombre de terminals connectats.
4t Quantia del fons d’apostes introduïdes en el terminal pel jugador.

5t Quantia de fons d’apostes màxima que es permet introduir.
6t Quantia màxima que es permet acumular en el fons d’apostes.
7m Quantia màxima de guanys que es permet acumular en el comptador de guanys, que pot ser el comptador de fons d’apostes o un altre de diferenciat.
8u La quantia mínima i màxima que es permet apostar, per a cada tipus d’aposta i per jugada.
9é Control del temps pel qual es permet realitzar les apostes, amb avís sonor i visual del ‘no va més’ que el crupier executa en la taula a què està vinculada el terminal.
10é La representació gràfica dels números guanyadors durant la sessió.
11é Avís, amb tres boles d’anticipació, del tancament del terminal.
c) A més, haurà d’arreplegar, gestionar i permetrà consultar per l’administrador i els servicis de control i inspecció, com a mínim, les dades següents:
1r Estadística, diferenciats pel seu valor, dels bitllets introduïts per a la quantia del fons d’apostes.
2n Els guanys pagats, diferenciats per terminals, amb indicació de l’hora, data i quantia.
3r El valor total de les propines.
4t Nombre total de partides jugades per cada terminal.
5t Estadístiques relacionades amb la comunicació entre terminals i servidor.
6t Els resultats dels llançaments, amb indicació del total dels que han produït algun error.
7m El sistema disposarà també d’altres menús que permeten avaluar el funcionament de les comunicacions amb els terminals i amb els capçals que detecten el número guanyador.
d El sistema informàtic haurà de garantir en si mateix o per mitjà d’un altre mitjà informàtic la conservació de tota la informació anterior durant el termini d’un any.

Article 31. Naturalesa de les apostes
1. Els jocs hauran de practicar-se només amb diners en efectiu. Queden prohibides i no tindran cap valor les apostes sota paraules, així com tota forma d’associació de dos o més jugadors amb l’ànim de sobrepassar els límits màxims de cada tipus d’apostes establits en les distintes taules de joc.
2. Les sumes consecutives de les apostes estaran representades per bitllets i moneda de curs legal a Espanya, o per fitxes o plaques facilitades pel casino al seu compte i risc.
3. La direcció del casino podrà establir que totes les apostes s’efectuen en múltiples del mínim autoritzat per a cada taula.

Article 32. Les apostes en els jocs de contrapartida
1. En els jocs anomenats de contrapartida les apostes només poden efectuar-se per mitjà de fitxes o plaques.
2. El canvi de diners per fitxes o plaques podrà efectuar-se en les dependències de caixa que haurà d’haver-hi en les sales de joc o, en la mateixa taula pel crupier o a través dels servicis de caixa que s’habiliten en l’interior de la sala de jocs.
3. Els bitllets canviats no podran traure’s de la seua caixa fins al tancament de la taula i a fi d’efectuar el seu compte de tancament en la mateixa taula o en el departament de caixa o en les dependències que a este efecte s’habiliten. Açò no obstant això, si l’acumulació de bitllets en les caixes fóra excessiva, podran extraure’s estes i efectuar el compte dels bitllets en el departament de caixa o en una altra dependència destinada a este efecte. La quantia dels bitllets així comptats es farà constar en una acta succinta que firmaran, si és el cas, un funcionari del servici de control i el director de jocs o persona que el substituïsca, la còpia del qual s’introduirà en la caixa que haja de tornar a ser col·locada en la taula o en la que ja s’haja col·locat per a substituir esta.
Este procediment serà també aplicable per al compte parcial de les propines, en el cas que la caixa respectiva no admetera més fitxes.

Article 33. Les apostes en els jocs de cercle
1. En els jocs anomenats de cercle la suma en banca ha de compondre’s exclusivament de fitxes i plaques. Les apostes poden efectuar-se en bitllets de curs legal però, en cas de pèrdua, el seu canvi és obligatori.

2. Les operacions de canvi hauran d’efectuar-se en les dependències de caixa o, de forma manual o mecànica, en la mateixa taula o a través dels servicis de caixa que s’habiliten en l’interior de la sala de jocs. En les taules de jocs, sense perjuí del que a este efecte s’establisca de forma específica en el catàleg per a cada modalitat de joc, les operacions de canvi només podran efectuar-se per un empleat que no tindrà una altra funció que la indicada. Este empleat extraurà les fitxes o plaques canviades d’una caixa especial localitzada junt amb la taula, que contindrà una suma fixada pel director de jocs al començament de cada sessió de jocs.
3. Quan l’empleat encarregat del canvi necessite d’un nombre més gran de fitxes i plaques per a la seua caixa, expedirà un document indicatiu de les fitxes i plaques que sol·licita de la caixa central i de les plaques o bitllets de banc a canviar. Este document, firmat per l’empleat i pel cap de partida, serà remés a la caixa central per mitjà d’un altre empleat especial, el qual tornarà sense demora a l’encarregat del canvi el nombre exacte de fitxes i plaques sol·licitades. El document acreditatiu del canvi haurà de quedar depositat en la caixa central.
El procediment previst en este apartat serà també d’aplicació quan siga necessari canviar plaques o fitxes en les taules de joc a què es referix l’article precedent.
Article 34. Quantitats o apostes oblidades o perdudes
1. Les quantitats o apostes oblidades o perdudes en el sòl o sobre les taules de joc, o abandonades durant les partides i el propietari de les quals es desconega, seran portades immediatament a la caixa principal del casino i anotades en un registre especial. El seu import es farà constar en una partida especial de la comptabilitat del casino.
2. En el cas de quantitats abandonades durant les partides, l’import es determinarà pel total de l’aposta inicial oblidada, sense computar-hi els guanys que pogueren haver-se acumulat fins al moment en què s’advertisca, després de buscar el seu propietari, que les quantitats o apostes estan efectivament abandonades.
3. Si el legítim propietari de la quantitat o aposta trobada apareguera i demostrara de manera indiscutible el seu dret, el casino li restituirà la quantitat. L’import de la restitució s’anotarà en la partida especial de la comptabilitat i en el registre a què es referix l’apartat 1d’este article, fent constar en este la data del reintegrament, el nom i domicili de l’interessat, proves presentades i una referència a l’anotació primitiva.

4. Les quantitats ingressades pel casino per este concepte s’ingressaran en la caixa dels servicis territorials de la conselleria competent en matèria de joc i es destinaran al pressupost de la Generalitat relatiu a gastos socials. L’entrega es farà dins dels trenta primers dies de cada any.

Article 35. Baralles o jocs de naips
1. Les baralles o jocs complets de naips per a ús del casino hauran d’estar agrupades en piles de sis, denominades mitges dotzenes. Cada mitja dotzena portarà un número d’orde assignat pel fabricant de naips, que s’anotarà a la seua recepció en un llibre especial visat per la Subdirecció General de Joc i que estarà a disposició del Servici de Control de Jocs.
2. Els casinos de joc no podran adquirir mitges dotzenes de naips més que als fabricants autoritzats. Els fabricants esmentats no podran facilitar estos naips més que als casinos legalment autoritzats. Cada casino podrà imprimir el seu logotip en el revers dels naips. Es reconeixen les homologacions de naips efectuades per altres comunitats autònomes sempre que s’acredite que complixen els requisits establits en este reglament i en el seu annex.
3. El casino només emprarà els jocs de naips que estiguen en perfecte estat. Qualsevol jugador podrà demanar que es comprove l’estat dels naips, la qual cosa es farà immediatament, i el director de jocs decidirà si són hàbils per al seu ús.
Els jocs de naips rebutjats, marcats o deteriorats han de ser col·locats en les seues mitges dotzenes complets i guardats en el depòsit de naips fins a la destrucció posterior, sense que per cap concepte puguen ser venuts o entregats gratuïtament a qualsevol persona. La destrucció es farà en presència dels funcionaris de control, els quals prèviament comprovaran si les mitges dotzenes estan completes i contenen naips marcats o deteriorats i posteriorment n’anotaran la destrucció en el llibre de registre. Estes operacions de destrucció es realitzaren en coordinació prèvia amb la Direcció de Jocs de manera que no s’interferisca el normal exercici de l’activitat del casino.

4. El que disposen els apartats anteriors serà aplicable als jocs de daus, els quals hauran d’estar en envasos tancats i precintats, que abans de la seua utilització es trencaran a la vista del públic o davant dels funcionaris del servici de control del casino. La seua conservació i destrucció s’efectuarà en la forma prevista per als naips.
5. En tots els jocs de naips, amb l’autorització prèvia de l’òrgan directiu competent en matèria de joc, podran utilitzar-se mecanismes automatitzats i manuals, degudament homologats, per a efectuar les operacions de mescla.

Article 36. Canvi de fitxes i plaques
1. El casino canviarà als jugadors les fitxes i plaques que tinga en el seu poder, ja siguen restes dels canviats amb anterioritat, ja siguen constitutives de guanys, pel seu import en moneda de curs legal, sense poder efectuar cap deducció.
2. El pagament en metàl·lic podrà ser substituït per l’entrega d’un xec contra compte del casino, i en este cas s’alçarà acta per duplicat, firmada pel perceptor i un caixer/a o persona que el substituïsca, i conservarà cada una de les parts un exemplar. El pagament per mitjà de xec només serà procedent a petició del jugador o amb la seua conformitat expressa prèvia, excepte en els casos en què s’haja reduït en un 50 %, en la caixa central del casino, la suma en metàl·lic que establix l’article 39 d’este reglament o quan la suma a abonar excedisca la quantitat que establisca la Subdirecció General de Joc.
3. Si el xec resultara impagat, en tot o en part, el jugador podrà dirigir-se a l’òrgan directiu competent en matèria de joc en reclamació de la quantitat deguda, acompanyant la còpia de l’acta a què es referix l’apartat anterior. L’òrgan directiu competent escoltarà el director de jocs i, comprovada l’autenticitat de l’acta i l’impagament del deute, li concedirà un termini de tres dies hàbils per a entregar al jugador la quantitat deguda. Si no ho fera, s’iniciarà el procediment per a fer efectiu el pagament amb càrrec a la fiança depositada pel casino.

4. Si per qualsevol circumstància el casino no poguera abonar els guanys als jugadors, el director de jocs ordenarà la immediata suspensió dels jocs i demanarà la presència dels funcionaris encarregats del servici de control, davant dels quals s’estendran les corresponents actes de deute en la forma prevista en l’apartat 2 d’este article. Una còpia de les referides actes es remetrà a l’òrgan directiu competent, el qual podrà acordar la suspensió provisional de l’autorització concedida i procedirà en tot cas en la forma prevista en l’apartat 3 d’este article.

5. Si el casino no depositara en termini les quantitats degudes i la fiança fóra insuficient per a fer front als deutes acreditats en les actes, l’òrgan directiu competent no alliberarà manament de pagament contra la fiança, i requerirà la societat titular del casino a presentar davant del jutjat competent sol·licitud de situació concursal, que es tramitarà d’acord amb la legislació vigent en la matèria.
El que disposa el paràgraf anterior serà aplicable tant en el supòsit de l’apartat 3 com en el de l’apartat 4 del present article.
En tot cas, l’òrgan directiu competent incoarà l’oportú expedient sancionador per a la depuració de les responsabilitats que corresponga.

6. El casino no estarà obligat a expedir als jugadors certificacions acreditatives dels seus guanys.

Article 37. Bestretes mínimes a les taules
Les taules dedicades a jocs de contrapartida es dotaran de la caixa central del casino, en el moment de començar la sessió, amb una bestreta de fitxes i plaques per a respondre dels guanys dels jugadors, la quantia de la qual es determinarà per la Direcció de Jocs, de manera que aquella responga a pagaments estimats que el casino haja de fer en la taula, considerant la suma de les apostes permeses i el nombre estimat de jugadors que hi concórreguen.
La bestreta esmentada es reposarà per la caixa central del casino totes les vegades que siga necessari durant la partida, i la Direcció de Jocs determinarà la quantia de cada reposició.

Article 38. Control de resultats de cada taula
1. Les fitxes i plaques constitutives de la bestreta seran traslladades o es conservaran en la caixa central del casino, en una caixa especialment destinada a este fi, de tal manera que s’impedisca totalment la seua manipulació una vegada s’haja efectuat el tancament, i el director de jocs en serà responsable.
2. A l’obertura de la taula, les fitxes i plaques seran comptades pel crupier, i anotada a continuació en el registre de bestretes. Tot això es realitzarà en presència del cap de taula i del director de jocs, els quals firmaran el registre esmentat junt amb els funcionaris encarregats del control del casino, si es trobaren presents.
El mateix procediment se seguirà quan siga necessari fer-se noves bestretes en el transcurs de la partida.
3. Al terme de la jornada es comptaran les existències de fitxes i plaques de la taula, així com els justificants de compra, i s’anotaran les quantitats resultants en el registre de bestretes. El compte es farà en presència, en tot cas, del cap de taula, d’un crupier i del director de jocs, els quals certificaran sota la seua responsabilitat l’exactitud de l’anotació efectuada, i firmaran a continuació. Si els funcionaris encarregats del control del casino es trobaren presents, firmaran també en el registre. En tot cas, en l’obertura i tancament de taules, la presència del director de jocs en el recompte podrà ser substituïda per la d’un subdirector/a, per algun membre del Comité de Direcció o per alguns dels empleats de màxima categoria.
4. Per la seua banda, al tancament de les taules s’extrauran de les caixes on es contenen els bitllets canviats en cada una d’elles per al seu recompte, que s’efectuara en presència del funcionari encarregat del control del casino si este es trobara present, d’un caixer/a, un crupier i del director de jocs, i s’anotaran les quantitats resultants en el registre de bestretes.
El recompte abans esmentat no resultara necessari quan totes les operacions de canvi hagen quedat degudament registrades mitjançant sistemes informatius de gestió d’efectiu, i consten en el sistema el sumatori del total canviat.

Article 39. Depòsit mínim per a pagament de premis
1. Els casinos de joc hauran de tindre en la seua caixa central, al començament de cada sessió, una suma de diners que, com a mínim, serà de la mateixa quantia a la que resulte de multiplicar per quinze mil el mínim d’aposta més elevat per a una taula de ruleta. Esta suma de diners podrà substituir-se parcialment per la tinença d’una quantitat equivalent, bloquejada en un compte bancari i disponible en tot moment per al pagament de premis, i amb l’autorització prèvia de l’òrgan directiu competent en matèria de joc. No obstant això, la quantitat existent en metàl·lic en la caixa central no podrà ser inferior al 50 per cent del total.
2. Amb independència de les restants obligacions comptables que s’establisquen reglamentàriament, la caixa central del casino haurà de portar un registre especial per taules per a bestretes i reposicions.

Article 40. Documents i informació mínima de la sala
1. En els locals del casino haurà d’existir, a disposició del públic, un exemplar de la Llei del Joc de la Comunitat Valenciana, un altre del present Reglament i un altre del Reglament interior de l’establiment, si n’hi haguera.
2. Sobre cada taula de joc o en un lloc pròxim a aquella, i en lloc visible per a qualsevol dels jugadors, haurà de figurar un anunci en què s’indique el número de la taula i les apostes mínimes i màximes permeses en les distintes sorts.


CAPÍTOL III
Del personal

Article 41. Òrgans de direcció dels jocs
1. La direcció dels jocs i el control del seu desenrotllament corresponen primàriament al director de jocs, sense perjuí de les facultats generals que corresponguen als òrgans de direcció o administració de la societat titular.
2. El director de jocs podrà ser auxiliat, en l’exercici de les seues funcions, per un Comité de Direcció i/o per un o més subdirectors, que podran prestar els seus servicis de forma indistinta en qualsevol de les sales autoritzades. L’existència de Comité de Direcció no exclourà el nomenament de subdirector o subdirectors si això s’estima necessari.

El director de jocs, els membres del Comité de Direcció, així com els subdirectors, hauran de ser majors d’edat i estar en ple ús dels seus drets civils i seran nomenats pel Consell d’Administració de la societat o per l’òrgan o persona en qui n’estiguen delegades les facultats.

3. El Comité de Direcció, quan existira, estarà compost com a mínim, per quatre membres, un dels quals haurà de ser necessàriament el director de jocs.

Article 42. Nomenament dels òrgans de direcció
1. El nomenament del director de jocs, dels restants membres del Comité de Direcció i, així mateix, dels subdirectors requerirà la comunicació prèvia a l’òrgan directiu competent.
2. En cas de mort, incapacitat, dimissió o cessament de les persones a què es referix l’apartat 1, la societat haurà de comunicar-ho, dins dels cinc dies següents, a l’òrgan directiu competent. En el cas del director de jocs, la societat nomenarà transitòriament per a assumir les seues funcions, i de forma immediata, un dels subdirectors, si n’hi ha, o un dels membres del Comité de Direcció.
3. Dins dels trenta dies següents al cessament, la societat haurà de comunicar a l’òrgan directiu competent la persona que haja de substituir el cessat.

Article 43. Facultats dels òrgans de direcció
1. El director de jocs, els subdirectors i els altres membres del Comité de Direcció, són els responsables de l’ordenació i correcta explotació dels jocs davant de l’Administració i la societat titular, dins dels termes de l’autorització administrativa, de les normes de la Llei del Joc de la Comunitat Valenciana i d’este reglament.
2. El director de jocs podrà ser substituït en les seues funcions pels subdirectors i els membres del Comité de Direcció. Excepcionalment i en tot cas per temps no superior a quinze dies, podrà ser substituït també per un dels inspectors o empleats de control de la màxima categoria existent en el casino. El nom del substitut haurà de ser posat en coneixement dels funcionaris encarregats del control del casino, si es trobaren presents i, en tot cas, els serà comunicat.

3. El director de jocs, és responsable de la custòdia del material de jocs que hi ha en el casino, dels fitxers dels jugadors i la resta de documentació, així com de la correcta administració de la comptabilitat específica dels jocs. Tots els objectes indicats hauran de trobar-se permanentment a disposició dels funcionaris encarregats del control del casino que ho sol·liciten.

Article 44. Prohibicions per als òrgans de direcció
Està prohibit al director de jocs, als subdirectors i als membres del Comité de Direcció:
1. Participar en els jocs que es desenrotllen en el mateix casino, bé directament o bé per mitjà de persona interposada.
2. Exercir funcions pròpies dels empleats de les sales de joc. No obstant això, els subdirectors podran substituir transitòriament els caps de taula en l’exercici de la seua funció, prèvia comunicació al funcionari encarregat del control del casino, si este es trobara present, però en cap cas els crupiers.
3. Rebre per qualsevol títol participacions percentuals dels ingressos bruts del casino o dels beneficis dels jocs, excepte els dividends que els pogueren correspondre si foren accionistes de la societat titular.

4. Participar en la distribució del tronc de propines.

Article 45. Prohibicions per al personal del casino
Sense perjuí de les prohibicions de règim intern que s’establisquen, queda prohibit al personal no directiu del casino:
1. Entrar o romandre en les sales de joc fora de les seues hores de servici excepte amb autorització de la direcció, excepte els representants sindicals.
2. Participar directament o per mitjà de tercera persona en els jocs d’atzar que es practiquen en el casino de joc en què presta els seus servicis.
3. Percebre participacions percentuals dels ingressos bruts del casino o dels beneficis dels jocs, sense perjuí del que disposa l’article següent.
4. Concedir préstecs als jugadors.
5. Consumir drogues o begudes alcohòliques durant les hores de servici.
6. Transportar fitxes, plaques o diners durant de seu servici en l’interior del casino de forma diferent de la prevista en les normes de funcionament dels jocs, o guardar-les de manera que la seua procedència o utilització no pogueren ser justificades.
7. Els empleats que participen directament en la pràctica dels jocs, així com els seus cònjuges, ascendents fins al segon grau de consanguinitat o afinitat i els col·laterals,no podran tindre cap participació en el capital de la societat titular del casino.

Article 46. Propines
1. La societat titular del casino podrà acordar la no-admissió de propines per part del personal; i en este cas caldrà advertir-ho als jugadors en forma clarament visible en l’accés al casino o en el servici de recepció. Si s’admeteren propines, la seua entrega serà sempre discrecional quant a ocasió i quantia.
2. L’òrgan directiu competent, amb audiència prèvia de la societat titular, podrà prohibir temporalment o definitivament l’admissió de propines quan s’hagen comés abusos en la seua exigència o percepció.

3. Queda prohibit al director de jocs, als subdirectors, als membres del Comité de Direcció i al personal de jocs sol·licitar propines dels jugadors o acceptar-les a títol personal. En les sales de joc, les propines que per qualsevol títol entreguen els jugadors hauran de ser immediatament depositades en les caixes que a este efecte existiran en les taules de joc i, si és el cas, en els departaments de recepció i caixa, sense que puguen ser guardades d’una altra forma, en tot o en part. En cas d’error o abús, el director de jocs disposarà allò que corresponga quant a la seua devolució.
L’import de les propines diàries es comptarà al finalitzar l’horari de joc i s’anotarà diàriament en un compte especial.
4. La societat titular del casino haurà de comunicar a l’òrgan directiu competent en matèria de joc, els criteris de distribució del tronc de propines. El tronc estarà constituït per la massa global de les propines, i se’n repartirà una part entre els empleats i una altra per a atendre els costos de personal i servicis socials a favor dels clients. La distribució del tronc serà establida de comú acord entre la societat titular i els representants dels treballadors. De la mateixa manera s’haurà de procedir per a les modificacions de distribució.


CAPÍTOL IV
De la documentació comptable, dels jocs i garanties

Article 47. Documentació
1. Amb independència del compliment de la normativa aplicable a la comptabilitat i obligacions fiscals de l’empresa titular del casino, el control documental d’ingressos produïts pels jocs es durà a terme per mitjà del registre de bestretes en els jocs de contrapartida, el registre de beneficis en els jocs de cercle i el llibre-registre de control d’ingressos, per a un i altre tipus de jocs.
2. Estos llibres i registres específics dels jocs hauran de trobar-se enquadernats, foliats i segellats per l’òrgan directiu competent. No hauran de presentar esmenes ni raspadures, fent-se les correccions que siguen necessàries en tinta roja, les quals hauran de ser salvades amb la firma del director de jocs o persones que el substituïsquen o dels funcionaris del servici de control si estos últims es trobaren presents. No obstant això, l’òrgan directiu competent podrà autoritzar als casinos de joc la implantació de sistemes informàtics per a l’administració d’estos llibres i registres, sempre que totes les operacions necessàries per a la determinació dels resultats de les distintes taules, i amb el nivell de seguretat i control que es demanda en este reglament, hagen quedat degudament registrades en el sistema.
3. Amb independència del compliment de la normativa que amb caràcter general regula les reclamacions en els locals de pública concurrència, en els casinos de joc existirà un Llibre de Reclamacions a disposició dels jugadors i dels funcionaris públics que a este fi s’habiliten.


Article 48. Registre de bestretes
1. En cada una de les taules dedicades a jocs de contrapartida existirà un registre de bestretes que portarà un número que serà el mateix de la taula a què es referix.
2. En el registre de bestretes s’anotaran, en la forma descrita en l’article 37 del present Reglament, l’import de la bestreta o resta inicial i, si és el cas, les de les bestretes complementàries, així com l’import total de les existències en la caixa d’efectiu i fitxes al final de cada sessió.

3. El registre de bestretes es tancarà per sessions i es totalitzarà cada dia, al final del qual els resultats obtinguts hauran de ser traslladats al llibre-registre de control d’ingressos. L’ús del registre de bestretes és obligatori, i està prohibida la inscripció directa en el llibre-registre de control d’ingressos.

Article 49. Registre de beneficis
1. En cada una de les taules de joc de cercle existirà un registre de beneficis per a anotar l’ingrés brut percebut pel casino en la pràctica dels dits jocs.
2. En el registre esmentat, que s’ajustarà al model oficial, caldrà fer-hi constar:
a) Nom exacte del joc a què correspon cada taula.
b) Número d’orde del registre, que haurà de ser el mateix de la taula.
c) Hora d’obertura de la partida.
d) Hores d’interrupció i represa de la partida, si és el cas.
e) Nom dels crupiers.
f) Nom del banquer o banquers en el bacarà a dos draps, ja siga a banca oberta o limitada.
3. A la finalització de la partida el crupier, en presència del director de jocs o persona que el substituïsca i d’un caixer/a, obrirà el pou o cagnotte i comptarà les fitxes i plaques que hi haja. Esta acció serà anotada immediatament en el registre de beneficis, en el qual certificaran el director de jocs, un caixer/a i un empleat de la taula, sota la seua responsabilitat, l’exactitud de l’anotació efectuada, i firmaran a continuació.

4. Estes operacions de recompte no resultaren necessàries quan totes les operacions hagen quedat degudament registrades mitjançant sistemes informatius de gestió.
Este sistema informatiu haurà d’estar degudament homologat per l’òrgan directiu competent en matèria de joc.

Article 50. Llibre-registre de control d’ingressos
1. En el llibre-registre de control d’ingressos s’anotaran els resultats dels registres de bestretes o de beneficis de cada una de les taules, totalitzats per dia. El llibre-registre s’ajustarà al model oficial.
2. Les anotacions en el llibre-registre de control d’ingressos s’efectuaran al final de la jornada i abans necessàriament del començament de la següent. Se n’extraurà el resultat total, fent-lo constar en número i lletres, i a continuació el director de jocs o un subdirector/a o membre del Comité de Direcció en certificarà l’exactitud.

Article 51. Fiances
1. Amb caràcter previ a la sol·licitud de l’autorització d’obertura i funcionament l’empresa titular de l’autorització d’instal·lació del casino de joc haurà de constituir una fiança d’1.200.000 euros.
L’autorització de sales apèndixs a un casino comportarà la constitució d’una fiança addicional, per cada una d’elles, de 200.000 euros.
2. La fiança haurà de constituir-se a disposició dels servicis territorials de la conselleria competent en matèria de joc corresponent al domicili del casino de joc.
3. La fiança podrà constituir-se en metàl·lic, per aval bancari, títols de deute públic o pòlissa de caució individual i haurà de mantindre’s en constant vigència i per la totalitat del seu import.
Si es produïra la disminució de la quantia de la fiança, la persona o empresa titular, en el termini màxim d’un mes, haurà de completar-la en la quantia obligatòria. Si això no es complix, es produirà la cancel·lació de la inscripció.
Quan la fiança es preste per mitjà d’aval, no es podrà utilitzar el benefici d’excussió a què es referixen els articles 1830 del Codi Civil i concordants.
4. La fiança quedarà afecta al pagament forçós de les sancions pecuniàries que els òrgans de l’Administració imposen a la societat titular de la sala, així com dels premis i tributs que hagen de ser abonats com a conseqüència de l’explotació del casino i de la sales apèndixs.

5. Només s’autoritzarà la retirada de la fiança constituïda quan desapareguen les causes que en van motivar la constitució i no estiga pendent la resolució d’expedients administratius de què puguen derivar-se responsabilitats econòmiques.
6. Desaparegudes les causes que van motivar la seua constitució, se’n podrà sol·licitar la devolució als servicis territorials.

Article 52. Informació
1. El director de jocs o persona que el substituïsca tindrà permanentment, a disposició dels funcionaris del servici de control, prou informació sobre el nombre de visitants, divises canviades, drop realitzat i ingressos de cada una de les taules, així com de la recaptació de les màquines.


TÍTOL III
Règim sancionador

CAPÍTOL I
Infraccions i sancions

Article 53. Infraccions administratives en matèria de joc
Són infraccions administratives en matèria de joc les accions o omissions voluntàries tipificades en la Llei 4/1988, de 3 de juny, de la Generalitat, del Joc de la Comunitat Valenciana.

Article 54. Faltes molt greus
Són infraccions o faltes molt greus les tipificades en l’article 23 de la Llei 4/1988, de 3 de juny, de la Generalitat, del Joc de la Comunitat Valenciana i, en particular, les següents:
1. L’explotació de casinos de joc sense les preceptives autoritzacions d’instal·lació i obertura i funcionament.
2. L’explotació de casinos de joc per empreses o per persones físiques o jurídiques diferents de les autoritzades.
3. La cessió per qualsevol títol de les autoritzacions o permisos atorgats.
4. La manipulació dels jocs en perjuí dels jugadors o de la Hisenda Pública.
5. La participació com a jugadors, directa o per mitjà de terceres persones, del personal empleat i directiu, dels accionistes i partícips de les empreses dedicades a la gestió, organització i explotació del joc, així com la dels cònjuges, ascendents i descendents d’aquells en línia directa de primer grau, en el joc que gestionen o exploten les empreses esmentades.
6. La concessió de préstecs als jugadors o apostadors.
7. L’impagament total o parcial als jugadors o apostadors de les quantitats amb què hagueren sigut premiats.
8. Obtindre les corresponents autoritzacions per mitjà de l’aportació de dades o documents no conformes amb la realitat.
9. La negativa o obstrucció a l’actuació inspectora de control i vigilància realitzada per agents de l’autoritat, així com pels funcionaris i òrgans encarregats o habilitats específicament per a l’exercici de tals funcions.
10. La modificació o vulneració de qualsevol de les condicions essencials basant-se en les quals es van concedir les preceptives autoritzacions d’instal·lació i obertura i funcionament de casinos de jocs, al marge de les normes contingudes en la Llei del Joc de la Comunitat Valenciana o del present reglament.
11. Permetre o consentir la pràctica de jocs de casinos en locals no autoritzats o per persones no autoritzades.
12. Efectuar publicitat dels jocs o dels locals o establiments en què es practiquen sense ajustar-se al que disposa la Llei de Joc de la Comunitat Valenciana o normes que la despleguen.
13. La fabricació, comercialització i venda d’elements per a la pràctica de jocs de casinos sense posseir la corresponent homologació o incomplint els requisits i condicions establits en aquella.

14. La utilització d’elements de joc no homologats, així com la substitució o manipulació fraudulenta de material de joc.
15,L’incompliment o violació de les mesures cautelars adoptades per l’Administració.
16. La comissió de tres faltes greus en un any o de cinc en tres anys tindrà la consideració de molt greu.

Article 55. Faltes greus
Són infraccions o faltes greus les tipificades en l’article 24 de la Llei de la Generalitat 4/1988, de 3 de juny, de la Generalitat, del Joc de la Comunitat Valenciana i, en particular, les següents:
1. Permetre la pràctica de jocs de casinos, així com l’accés als locals o casinos autoritzats, a persones que el tinguen prohibit d’acord amb el que establix la Llei del Joc de la Comunitat Valenciana o este reglament.

2. Reduir el capital de les societats o les fiances per davall dels límits establits en este reglament.
3. La transferència d’accions o participacions de capital social sense l’autorització prèvia, o si és el cas la realització de les modificacions previstes en l’article 22 del present reglament que requerisquen autorització prèvia sense haver-la obtingut.
4. La inexistència de les mesures de seguretat exigides en l’autorització d’instal·lació i obertura i funcionament o el seu mal funcionament.
5. No facilitar als òrgans de l’administració la informació requerida per a un adequat control de l’activitat.
6. L’admissió d’un nombre de jugadors que excedisca de l’aforament màxim autoritzat per al casino o per a la sala apèndix.
7. No tindre o portar incorrectament els llibres o registres exigits en el present reglament.
8. La pertorbació de l’orde en els establiments de joc en la mesura que afecte el normal exercici de l’activitat així com la conducta insultant o agressiva amb el personal de l’establiment.
9. Utilitzar, per part dels jugadors i apostadors, fitxes o altres elements de joc que siguen falsos, així com manipular màquines o elements de joc.
10. En tot cas, la comissió de tres faltes lleus en un període d’un any tindrà la consideració d’una falta greu.

Article 56. Faltes lleus
Són infraccions o faltes lleus les tipificades com a tals en l’article 25 de la Llei de la Generalitat 4/1988, de 3 de juny, del Joc de la Comunitat Valenciana i, en particular, les següents:
1. Sol·licitar propines als jugadors per part del personal de joc o acceptar-les a títol personal o, si és el cas, acceptar propines dels jugadors quan estiguen expressament prohibides.
2. La realització de les modificacions previstes en l’article 22 del present reglament sense la notificació a l’òrgan corresponent de l’administració.
3. Exercir treballs o funcions, per part de qualsevol membre del personal al servici del casino, diferents de les pròpies de la seua qualificació laboral, reflectida en la corresponent acreditació personal.
4. Permetre l’entrada de visitants sense haver sigut identificats prèviament per mitjà de l’expedició de targeta d’entrada o d’un altre mitjà informàtic que permeta una autenticació segura de la identitat del visitant.
5. La negativa a arreplegar en acta les reclamacions que desitgen formular els jugadors o empleats de la sala.
6. En general, l’incompliment dels requisits o prohibicions establits en el present reglament, sempre que no tinguen la consideració d’infracció greu o molt greu.
7. La conducta desconsiderada cap als jugadors, tant durant de desenrotllament del joc com en el cas de queixes o reclamacions d’estos.

Article 57. Sancions
1. D’acord amb l’article 27 de la Llei 4/1988, de 3 de juny, de la Generalitat, les infraccions del que disposa el present reglament podran ser sancionades:
a) Les lleus amb multa de fins a 6.000 euros.
b) Les greus amb multa de fins a 25.000 euros.
c) Les molt greus amb multa de fins a 600.000 euros.
A més de la sanció pecuniària, la comissió d’una infracció comportarà, si és el cas, l’entrega a l’Administració i als perjudicats que hagueren sigut identificats, dels beneficis il·lícits obtinguts pels tributs i quantitats defraudades, respectivament.
2. Les infraccions que hagueren sigut sancionades d’acord amb el que disposa l’apartat anterior, i tingueren la qualificació de greus o molt greus, en atenció a la seua naturalesa, repetició o transcendència, podran a més ser sancionades, d’acord amb el que disposa l’article 28 de la Llei 4/1988, de 3 de juny, de la Generalitat, amb:
a) Suspensió, cancel·lació temporal o revocació definitiva de l’autorització per a l’organització o explotació de jocs del casino.
b) Clausura temporal o definitiva del local o establiment on tinga lloc l’explotació del joc o inhabilitació definitiva d’este per a activitats de joc.
c) Inhabilitació temporal o definitiva per a ser titular de les autoritzacions referides en el present reglament.
No obstant això, quan l’activitat principal que s’exercisca en un establiment no siga de joc, no podrà ser clausurat, si bé podrà acordar-se la prohibició d’instal·lació i realització d’activitats de joc.
3. Per causa d’infracció molt greu o greu comesa pel personal de l’empresa, es podrà imposar, accessòriament a la sanció de multa, la suspensió de capacitat per a l’exercici de la seua activitat a casinos de joc.
4. En les infraccions comeses pels jugadors o visitants en atenció a les circumstàncies que concórreguen i la transcendència de la infracció, podran imposar-se, com a sanció accessòria, la prohibició d’entrada en els establiments de joc, per un màxim de dos anys.
5. Per a la graduació de les sancions, a part de la qualificació de la infracció comesa, es tindran en compte les circumstàncies personals o materials que concórreguen en els fets, concretament la contumàcia en la conducta de l’infractor, la reiteració en la comissió de faltes, la publicitat o notorietat dels fets i la transcendència econòmica i social de la infracció comesa.

Article 58. Regles d’imputació
1. Són responsables de les infraccions regulades en este reglament els seus autors, siguen persones físiques o jurídiques.
2. En el cas d’infraccions comeses per directius, administradors o, en general, personal empleat, seran responsables solidaris les persones o entitats per als qui aquells presten els seus servicis.


CAPÍTOL II
Competències, procediment i facultats de l’Administració

Article 59. Facultats de l’Administració
1. Quan hi haja indicis de falta greu o molt greu, es podrà acordar, per l’òrgan que instruïx l’expedient, com a mesura cautelar, el tancament dels establiment en què es practique el joc vulnerant les disposicions legals, així com el precinte, depòsit o confiscació dels materials usats per a la pràctica citada.
2. Sense perjuí del que disposen els articles anteriors, en els supòsits de falta d’autorització, revocació o suspensió d’aquella, l’Administració podrà decomissar, destruir o inutilitzar les màquines o elements de joc objecte de la inspecció en els supòsits previstos en l’apartat 3 de l’article 28 de la Llei 4/1988, de 3 de juny, de la Generalitat.

Així mateix, atenent a la naturalesa de la infracció, l’Administració podrà ordenar el decomís de les apostes hagudes i dels beneficis il·lícits obtinguts, l’import del qual s’ingressarà en la Hisenda Pública de la Generalitat.

Article 60. Competències
1. Seran competents per a la incoació del procediment sancionador i per a la tramitació d’este els òrgans territorials de la conselleria competent en matèria de joc quan hi haja indicis d’infracció greu i lleu, i la Subdirecció General de Joc de la conselleria competent en matèria de joc quan els indicis siguen d’infracció molt greu.
2. Les infraccions administratives qualificades com a molt greus podran ser sancionades pel Consell amb multa de fins a 600.000 euros, pel titular de la conselleria competent en matèria de joc amb multa de fins a 300.000 euros, i pel titular de l’òrgan directiu competent en matèria de joc, amb multa de fins a 90.000 euros.
3. Les infraccions administratives qualificades com a greus i lleus seran sancionades amb multa de fins a 25.000 euros i 6.000 euros, respectivament, pel titular de l’òrgan directiu competent en matèria de joc.

4. Les sancions addicionals o accessòries no pecuniàries podran imposar-se per l’òrgan competent per a la imposició de la sanció pecuniària.

Article 61. Procediment
Les sancions s’imposaran amb subjecció al procediment regulat en la Llei 4/1988, de 3 de juny, de la Generalitat, del Joc de la Comunitat Valenciana, sent supletori, a este efecte, el que disposa la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.


ANNEX
Catàleg de jocs

Nota: S’advertix que les il·lustracions i dibuixos demostratius que s’inserixen en este catàleg són merament exemplificatius, sense que hagen d’obeir necessàriament als que es grafien en este catàleg quant a la forma o disseny i distribució.

00. NORMES GENERALS DE FUNCIONAMENT DELS JOCS

I. Polivalència de les taules
Les funcions del cap de taula podran simultaniejar-se sobre unes quantes taules de naips i de bola, sense que el nombre total de taules a càrrec seu puga excedir-ne de sis.
II. Reversibilitat i alternança de les taules
Es podrà autoritzar l’ús alternatiu i reversible de taules per a la pràctica dels jocs de naips sempre que ho permeten les dimensions i característiques de les taules de cada una de les modalitats de joc que es determinen en este catàleg.

01. RULETA FRANCESA
I. Denominació
La ruleta és un joc d’atzar dels denominats de contrapartida. Es caracteritza perquè els jugadors juguen contra l’establiment organitzador, i la possibilitat de guanyar depén del moviment d’una bola dins d’una roda horitzontal giratòria.
II. Elements del joc
Instruments de la ruleta:
El material d’este joc es compon d’un cilindre de fusta o de qualsevol altre material que assegure el seu perfecte funcionament, d’uns 56 centímetres de diàmetre, en l’interior del qual es troba un disc giratori sostingut per un eix metàl·lic o de qualsevol altre material que assegure el seu perfecte funcionament. Este disc, la part superior del qual presenta una superfície lleugerament còncava, està dividit en 37 caselles radials, separades per xicotets barandats també metàl·lics o clavills. Estos compartiments, alternativament rojos i negres, estan numerats de l’un 1 al 36, més el zero, que sol ser blanc o verd, però que no podrà ser roig ni negre. Mai dos números consecutius són veïns, i, d’altra banda, els números la suma de xifres dels quals siga parell són sempre negres, així com el 10 i el 29 i a excepció del 19. Un dispositiu que sobreïx de l’eix, consistent en dos travessers entrecreuats en el centre mateix de la ruleta, permet donar-li a esta un moviment giratori d’un pla horitzontal.

La ruleta es juga en una taula llarga rectangular, en el centre o extrem de la qual està el mencionat cilindre. A un costat d’esta o en ambdós es troba el tauler o taulers, on estan dibuixats els 36 números rojos i negres, disposats en tres columnes de dotze, un espai reservat al zero i altres per a les diverses combinacions o sorts en què estaran impresos els distints termes o abreviatures indicatius d’aquelles i, opcionalment, algunes combinacions de jugades d’ús més freqüent per part dels jugadors denominades apostes per a sèries».
Segons que en la taula existisquen un o dos tapets, la ruleta es denomina «a un drap» o «a dos draps», respectivament.

Figura número 1. Cilindre de la ruleta francesa

Figura número 2. Dibuix del drap de la ruleta francesa amb «apostes per a sèries» en localització superior.



III. Personal
1. Classes:
El personal adscrit a la ruleta comprén:
a) Per a la denominada «a dos draps»: un cap de taula, un subcap de taula, que han de col·locar-se cara a cara i de cara al cilindre; quatre crupiers que se situen en el centre de la taula, respectivament a dreta i a l’esquerra d’aquells, i dos «extrems de taula» instal·lats en les extremitats d’esta. No obstant això, en funció de les circumstàncies del joc i segons el parer de la seua direcció, podrà eximir-se la presència del subcap de taula i d’un dels dos extrems de taula.
b) Per a la denominada «a un sol drap»: un cap de taula, dos crupiers i un «extrem de taula», lloc, este últim, la presència del qual en taula podrà eximir-se per la direcció de joc en funció de les circumstàncies de la partida.
2. Competències:
a) El cap i el subcap de taula tenen per missió dirigir la partida i controlar els canvis realitzats en el seu curs, i tenen prohibit manipular, siga com siga, els diners, les plaques o les fitxes.

b) Els crupiers han d’encarregar-se, successivament i seguint un orde de rotació establit, d’accionar el cilindre i llançar la bola, així com dur a terme les altres operacions necessàries per a la realització del joc, el contingut del qual s’especifica en l’apartat corresponent a les regles de funcionament. Així mateix, podran col·locar les postes sobre la taula.

c) Els «extrems de taula» tenen per missió col·locar les postes en la zona que ells controlen a petició dels jugadors presents en la taula i exercir una vigilància particular sobre aquelles, a fi d’evitar errors, discussions o possibles fraus, funcions estes que, en la seua absència, es realitzaran pels crupiers.

IV. Regles de la ruleta
1. Combinacions possibles: els jugadors només poden fer ús de les combinacions següents:
A) Possibilitats o sorts múltiples.
a) Ple o número complet. Consistix a fer l’aposta en un qualsevol dels 37 números i proporciona al jugador que guanya trenta-cinc vegades la seua posta.
b) Parella o cavall. L’aposta es posa a cavall sobre la línia que separa dos números i proporciona al jugador que guanya dèsset vegades la seua posta.
c) Fila transversal. Es juga als tres números seguits que constituïxen una fila, col·locant la seua aposta al mig de la línia longitudinal que separa les files dels espais laterals destinats a les sorts senzilles. Si ix un dels tres números, el jugador obté onze vegades la quantitat que va posar. També es pagarà onze vegades les fitxes col·locades sobre les combinacions (0, 1, 2) i (0, 2, 3), postes denominades tradicionalment com a transversals del 0.
d) Quadro. L’aposta es fa sobre quatre números contigus que formen un quadro, col·locant-se la posta en el punt d’intersecció de les línies que separen els números esmentats. En cas de guany, s’obté huit vegades l’esmentada posta. També es pagarà huit vegades les fitxes col·locades sobre les combinacions (0, 1, 2, 3), denominada esta posta quatre números.
e) Sisena o doble fila transversal. L’aposta comprén sis números i el possible guany suposa cinc vegades l’aposta.
f) Columna. Comprén l’aposta dels dotze números que integren una columna, i el possible guany és de dos vegades la quantitat apostada.

g) Dotzena. Comprén l’aposta dels números de l’1 al 12 (primera dotzena), els números 13 a 24 (segona dotzena) o els números 25 a 36 (tercera dotzena), i el possible guany ascendix a dos vegades la quantitat apostada.
h) Dos columnes o columnes a cavall. S’aposta a vint-i-quatre números corresponents a dos dotzenes i el guany és la mitat de la posta.

i) Dos dotzenes o dotzena a cavall. S’aposta a vint-i-quatre números pertanyents a dos dotzenes i el guany és la mitat de la posta.

B) Combinacions de sorts múltiples.
a) Sèrie gran o sèrie 0/2/3 o veïns del zero. L’aposta es fa sobre els dèsset números continguts en la ruleta des del 25 al 22, ambdós inclosos, passant pel zero (25, 2, 21, 4, 19, 15, 32, 0, 26, 3, 35, 12, 28, 7, 29, 18, 22). Es juga amb nou fitxes, la representació del qual en el drap és el següent:
– Dos fitxes en fila transversal per als números 0, 2 i 3, que es paga onze vegades la posta.
– Dos fitxes en quadro per als números 25/26/28/29, que es paguen huit vegades la posta.
– Una fitxa a cavall, respectivament, per als números 4/7, 12/15, 18/21, 19/22 i 32/35, que es paguen 17 vegades la posta.
L’aposta conjunta només podrà realitzar-se per mitjà del crupier, qui, rebut i acceptat el seu anunci, col·locarà les nou fitxes directament en el drap o, quan les circumstàncies del joc així ho aconsellen, en l’espai habilitat a este efecte («apostes per a sèries»). En este últim cas, si ix guanyador un número de la sèrie el crupier retirarà del caseller les fitxes que corresponguen i les col·locarà en la posició del drap que represente la combinació guanyadora, la resta de fitxes es tracten com a perdedores i són arreplegades pel crupier. Per exemple, si ix guanyador el 3 es col·locaran dos fitxes en la fila transversal 0/2/3, i es retira la resta.

b) Sèrie xicoteta o sèrie 5/8 o terç del cilindre. L’aposta es fa sobre els dotze números continguts en el cilindre de la ruleta des del 33 al 27, ambdós inclosos, passant pel huit (33, 16, 24, 5, 10, 23, 8, 30, 11, 36, 13 i 27). Es juga amb sis fitxes, la representació del qual en el drap és el següent: una fitxa a cavall, respectivament, per als números 5/8, 10/11, 13/16, 23/24, 27/30 i 33/36, que es paguen 17 vegades la posta.

L’aposta conjunta només podrà realitzar-se per mitjà del crupier, qui, rebut i acceptat el seu anunci, col·locarà les sis fitxes directament en el drap o, quan les circumstàncies del joc així ho aconsellen, en l’espai habilitat a este efecte («apostes per a sèries»). En este últim cas, si ix guanyador un número de la sèrie, el crupier retirarà del caseller les fitxes que corresponguen i les col·locarà en la posició del drap que represente la combinació guanyadora, la resta de fitxes es tracten com a perdedores i són arreplegades pel crupier. Per exemple, eixint guanyador el 5 es col·locarà una fitxa en el cavall 5/8, i es retira la resta.

c) Òrfens. L’aposta es fa sobre huit números en total i comprén les dos sèries correlatives de números continguts en el cilindre de la ruleta compresos entre l’1 i el 9 (1, 20, 14, 31, 9) i del 17 al 6 (17, 34, 6), ambdós inclosos. Es juga amb cinc fitxes, la representació del qual en el drap és el següent:
– Una fitxa a ple per al número 1, que es paga 35 vegades la posta.

– Una fitxa a cavall, respectivament, per als números 6/9, 14/17, 17/20, 31/34, que es paga 17 vegades la posta. L’aposta conjunta només podrà realitzar-se per mitjà del crupier, qui, rebut i acceptat el seu anunci, col·locarà les cinc fitxes directament en el drap o, quan les circumstàncies del joc així ho aconsellen, en l’espai habilitat a este efecte («apostes per a sèries»). En este últim cas, si ix guanyador un número inclòs en la sèrie, el crupier retirarà del caseller les fitxes que corresponguen i les col·locarà en la posició del drap que represente la combinació guanyadora, la resta de fitxes es tracten com a perdedores i són arreplegades pel crupier. Per exemple, si ix guanyador el número 17 es col·locarà una fitxa en els cavalls 14/17 i 17/20, i es retira la resta.

d) Joc al zero. L’aposta es fa sobre els set números continguts en el cilindre de la ruleta des del 12 al 15, ambdós inclosos, passant pel zero (12, 35, 3, 26, 0, 32 i 15). Es juga amb quatre fitxes, la representació de les quals en el drap és la següent:
– Una fitxa a ple per al número 26, que es paga 35 vegades la posta.

– Una fitxa a cavall, respectivament, per als números 0/3, 12/15, 32/35, que es paga 17 vegades la posta.
L’aposta conjunta només podrà realitzar-se per mitjà del crupier, qui, rebut i acceptat el seu anunci, col·locarà les quatre fitxes directament en el drap o, quan les circumstàncies del joc així ho aconsellen, en l’espai habilitat a este efecte («apostes per a sèries»). En este últim cas si ix guanyador un número inclòs en la sèrie el crupier retirarà del caseller les fitxes que corresponguen i les col·locarà en la posició del drap que represente la combinació guanyadora, la resta de fitxes es tracten com a perdedores i són arreplegades pel crupier. Per exemple, si ix guanyador el número 26 es col·locarà una fitxa a ple en el dit número, i es retira la resta. En tots els casos, el jugador que guanya conserva la part premiada de la seua aposta i pot retirar-la.
C) Possibilitats o jugades senzilles. Possibilitats. Els jugadors poden apostar sobre parell o imparell (números parells o imparells); sobre roig o negre (números rojos o negres); sobre «falta» (números de l’1 al 18) o «passa» (números del 19 al 36)
En tots estos casos, el jugador que guanya conserva la seua aposta i pot retirar-la. El guany ascendix al valor de la quantitat apostada.
a) Supòsit d’eixida del zero. En este cas, dos solucions s’oferixen al jugador que ha apostat sobre una sort senzilla: primera, retirar la mitat de la seua aposta, mentres l’altra mitat la recupera la banca; i segona, deixar la totalitat de l’aposta en «presó». Si en la jugada següent no ix el zero, les postes guanyadores col·locades en «presó» recobren pura i simplement la seua llibertat, i es perden definitivament totes les altres.

b) Si el zero ix per segona vegada, tercera vegada, etcètera, el jugador té la mateixa opció, tenint en compte que el valor inicial de la seua aposta perd novament el 50 per 100 del seu valor en cada eixida de zero. No obstant això, si el valor residual de la posta queda per sota del mínim de la taula, l’aposta ha de quedar novament a la «presó» fins que s’allibere.
Si el zero ix en l’última jugada de la sessió, el jugador està obligat d’acceptar el reintegrament de la mitat, de la quarta part, de l’octava part, etcètera de la seua aposta inicial, segons es tracte de la primera, segona, tercera eixida, etcètera, del número zero.

2. Màxims i mínims de les apostes:
A) Normes generals sobre tals límits.
El mínim de les apostes en la ruleta està determinat en l’autorització concedida per la Secretaria Autonòmica d’Hisenda i Pressupostos, competent en matèria de joc.
El màxim es fixa tenint en compte les combinacions de joc existents:
a) En les jugades senzilles, el màxim representa de 180 a 720 vegades la quantitat fixada com a mínim de la posta. Els mínims en les apostes denominades jugades senzilles podran ser fixats fins a deu vegades el mínim autoritzat sobre un nombre enter.
b) En les jugades múltiples, el màxim està representat: en el ple o número complet de 10 a 40 vegades el mínim de l’aposta; en la parella o cavall, de 20 a 80 vegades; en la fila transversal, de 30 a 120 vegades; en el quadro, de 40 a 160 vegades; en la sisena, de 60 a 240 vegades; en la columna i dotzena, de 120 a 480 vegades i en la doble columna i doble dotzena, de 240 a 960 vegades; respectant en tot cas que les apostes siguen múltiples dels mínims de les apostes.
En tot cas, el màxim d’aposta serà anunciat a l’inici de la sessió pel cap de taula i degudament anunciat al públic, i caldrà ser mantingut durant tota la resta de la sessió.
B) Normes especials.
a) El director de jocs podrà modificar els mínims de les apostes en jocs o taules determinats, sempre que el casino tinga autorització, a l’empara del que disposa l’article 16.4del Reglament de casinos de Joc, i, en tot cas, durant de desenrotllament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, el casino podrà variar el límit d’aposta d’esta d’acord amb el que establix l’article 30.6 del Reglament.

b) Esta variació en els mínims de les apostes afectarà el límit màxim de les apostes i la suma de diners que el casino ha de tindre en caixa com a garantia de les apostes en la forma establida pel Reglament de casinos.
3. Funcionament del joc.
Les fases successives del joc són les següents:
a) El crupier encarregat de maniobrar la ruleta deu obligatòriament accionar cada vegada el cilindre en un sentit oposat a l’anterior i llançar la bola en el sentit invers.
b) Abans d’esta maniobra, i mentres la força centrífuga reté a la bola en la galeria, poden els jugadors realitzar les seues apostes, fins al moment en què el crupier, pel fet que el moviment de la bola es fa més lent i està a punt de caure dins del disc, anuncie «no li van més apostes». Des de llavors, cap posta pot ser acceptada sobre el drap.

c) Quan la bola es deté definitivament en una de les trenta-set caselles, el crupier anunciarà en alta veu el número i les jugades senzilles guanyadores, i toca amb el seu rasclet l’esmentat número per a designar-lo ostensiblement al públic, i a continuació els crupiers procedixen a la col·locació de les fitxes en la posició del drap que represente la combinació guanyadora quan estes procedisquen d’apostes múltiples combinades, a cobrar les fitxes, a retirar les apostes perdudes i al pagament d’aquelles que han resultat guanyadores, segons l’orde següent: columnes, dotzenes, dobles columnes i dobles dotzenes; sorts simples (roig, negre, parells, imparells, passa i falta); files transversals i sisenes, quadro i parelles, i, en últim lloc, els plens o números complets. En les taules amb un sol drap seran indistintament els crupiers els que pagaran les apostes guanyadores després de retirar les apostes perdedores.

d) En el cas que una fitxa o qualsevol altre objecte caiga en el cilindre durant la rotació de la bola, o que la bola bote fora del cilindre, o en el cas d’un llançament defectuós de la bola, o que la bola estant totalment detinguda la rotació del cilindre no cau, el cap de taula ha de detindre el joc i anunciar immediatament en veu alta «tirada nul·la», rebre la bola i entregar-la al crupier perquè la torne a llançar, després d’haver-la posat en el número que va caure en la jugada anterior.

e) Al final de cada sessió, el cilindre haurà de ser tancat amb una tapa proveïda de clau o precinte segellat.


02. RULETA AMERICANA AMB UN SOL ZERO O AMB DOS ZEROS
El funcionament de la varietat americana de la ruleta respon als mateixos principis que regixen la ruleta anomenada europea o francesa. Per això, en este apartat únicament s’arrepleguen aquelles normes que són específiques de la ruleta americana, i es consideren aplicables, en conseqüència, per a tot el no previst en elles, les disposicions referents a la ruleta contingudes en l’epígraf 01 del present catàleg.

I. Instruments de la ruleta americana
La taula és de petites dimensions que permeta participar a un nombre limitat de participants, encara que pot ser autoritzat l’ús d’una taula doble. Només podrà participar un nombre limitat de participants amb fitxes de color igual a la xifra màxima de colors existents que es fixarà per la Direcció de Jocs d’acord amb les característiques de la taula. Addicionalment el cap de taula podrà autoritzar apostes realitzades amb fitxes de valor individual de les existents en el casino, sempre que la utilització d’estes fitxes no impedisca la identificació de l’apostador. El mateix cap de taula podrà impedir noves apostes per mitjà de l’ús de fitxes de valor quan considere que el nombre d’apostes és excessiu per a l’adequat desenrotllament i control del joc.
Dos diferències hi ha respecte a la ruleta francesa:
a) Les apostes es col·loquen sobre un dels dos costats del tapet la disposició del qual, per al cas de les apostes en el costat esquerre, és la que es reflectix en la figura número 3.
b) En el vorell del cilindre es col·locarà un nombre de caixes o compartiments transparents igual a la xifra màxima de colors existents. Les dites caixes, netament separades les unes de les altres, estan destinades a rebre una fitxa, sense valor determinat, sobre la qual es col·loca un marcador que indica el valor donat a les fitxes d’eixe color pel jugador. No obstant això, la identificació de les fitxes de color i el valor assignat a estes podrà realitzar-se a través de pantalles o dispositius electrònics. Este valor pot anar del mínim al màxim de la posta de la taula sobre un nombre enter, i s’ha d’adaptar el valor individual de les fitxes existents en el casino.
Els marcadors del valor assignat a les fitxes pel jugador podran col·locar-se també en el lloc pròxim a la taula de joc degudament autoritzat o bé ser col·locades sobre un pedestal adherit a l’arc exterior del cilindre, de manera que la seua base estiga a l’altura del vorell d’este cilindre.
Als efectes del que establix l’article 30.7 del present reglament la pràctica d’esta manera de desenrotllament del joc haurà de dur-se a terme en relació amb el funcionament d’una única taula, i amb un nombre màxim de trenta terminals. La ubicació de les terminals dins de la sala de joc s’establirà en l’autorització corresponent.


Figura número 3. Dibuixos del drap de la ruleta americana amb «pista de sèries».



II. Elements personals
El cap de taula: sota la supervisió i responsabilitat directa del director de jocs li correspon controlar el joc i resoldre els problemes que durant de transcurs d’este se li presenten, vetlar per la claredat i regularitat del seu desenrotllament, dels pagaments i de totes les operacions efectuades en les seues taules així com del control dels marcadors.

Les funcions esmentades es duran a terme sobre cada una de les taules, si bé podran simultaniejar-se sobre grups de taules contigües sense que el nombre total de taules a càrrec seu puga excedir de dos.
El crupier: S’encarrega d’accionar el cilindre i de llançar la bola, d’auxiliar al client en la col·locació de les postes sobre la taula, de l’arreplega i ordenació dels muntons de fitxes, bé de forma manual o mecànica, i d’aquelles operacions que siguen necessàries per al desenrotllament del joc.
L’auxiliar: S’encarregarà, quan així es determine per la Direcció de Jocs en funció de les necessitats de la partida, d’auxiliar el crupier en la classificació de les fitxes.

III. Funcionament del joc
a) En cada jugada, el crupier, quan no estiga assistit per l’auxiliar, ha de reconstruir els muntons de fitxes.
b) Els pagaments han de ser sempre efectuats en l’orde següent: doble columna, columna, passa, imparell, negre, roig, parell, falta, doble dotzena, dotzena, sisena, transversal, quadro, parella o cavall i en últim lloc el ple o número complet; però si un jugador té diverses combinacions guanyadores, es paguen totes d’una sola vegada, encara que les apostes siguen de distinta classe. Els pagaments es realitzen amb fitxes de color d’un valor determinat, pròpies del jugador guanyador, o amb fitxes i places de valor o ambdós.

IV. Combinacions del joc
Dins de les jugades senzilles, en cas d’eixida del zero, es perd la mitat de l’aposta i es recupera l’altra mitat.
També es podrà jugar a la variant de doble zero, la qual té un número més en el cilindre, representat pel doble zero. Esta variant incorpora una nova aposta anomenada línia especial que juga als números 0, 00, 1, 2 i 3, i que es paga 6 a 1.

V. Màxims i mínims de les apostes
El mínim de l’aposta està determinat per l’autorització concedida per la Secretaria Autonòmica d’Hisenda i Pressupostos, competent en matèria de joc. El jugador, en el moment en què s’atribuïx una sèrie de fitxes, pot fixar el valor que ell desitja donar a cada una d’elles, dins dels límits del mínim i màxim sobre un nombre enter.

Si no es fa ús d’eixa facultat cada una de les seues fitxes representa el mínim de la posta de la taula. Es limitarà el nombre de fitxes de valor sota discreció de la Direcció de Jocs. El màxim està fixat:

a) En les sorts senzilles, el màxim representa de 180 a 720 vegades la quantitat fixada com a mínim de la posta.
b) En les sorts múltiples, el màxim està representat: en el ple o número complet de 10 a 40 vegades el mínim de l’aposta; en la parella o cavall, de 20 a 80 vegades; en la fila transversal, de 30 a 120 vegades; en el quadro, de 40 a 160 vegades; en la sisena, de 60 a 240 vegades; en la columna i dotzena, de 120 a 480 vegades i en la doble columna i doble dotzena, de 240 a 960 vegades, respectant en tot cas que les apostes siguen múltiples dels mínims de les apostes. En tot cas, el màxim d’aposta serà anunciat a l’inici de la sessió pel cap de taula i degudament anunciat al públic, i caldrà ser mantingut durant tota la resta de la sessió.


03. VINT-I-U O BLACKJACK
I. Denominació
El vint-i-u o blackjack és un joc d’atzar dels denominats de contrapartida, practicat amb naips, en el qual els jugadors juguen contra l’establiment. L’objecte del joc és aconseguir vint-i-un punts o acostar-s’hi sense passar este límit.

II. Elements del joc
1. Tapet o drap Tindrà forma semicircular de mesures i característiques semblants a les de pòquer sense descart i mini punt banc en la seua modalitat per a set o nou participants.

Figura número 4. Dibuix del tapet de blackjack.



2. Cartes o naips:
Al blackjack es juga amb sis baralles de 52 cartes cada una, tres d’un color i tres d’un altre. Les figures valen deu punts, l’as un punt o onze, segons convinga al jugador, i les altres cartes tindran el seu valor nominal.
3. Distribuïdor o sabot. És un recipient, de funcionament manual, mecànic o electrònic, degudament homologat on s’introduïxen les cartes, una vegada barallades convenientment, per a la seua posterior distribució. En el cas que el distribuïdor o sabot siga electrònic el remenat previ de les cartes podrà realitzar-se automàticament en el seu interior.
Tots els distribuïdors han de ser numerats en cada establiment i guardats en l’armari de les cartes o en un altre distint que complisca les mateixes exigències. No obstant això, els distribuïdors, manuals o electrònics, podran mantindre’s en la mateixa taula sempre que, proveïts de clau, precinte segellat o qualsevol altre sistema de tancament, finalitzada la sessió romanguen convenient tancats. La seua distribució a les diferents taules la realitza el director de jocs o empleat responsable al començament de cada sessió, procurant evitar que els mateixos distribuïdors es destinen sistemàticament a les mateixes taules.

III. Personal del blackjack
El cap de taula: li correspon supervisar el joc i resoldre els problemes que durant de transcurs d’este se li presenten, funcions que es duran a terme sobre cada una de les taules.
El crupier: és el que dirigix la partida, i té com a missió la mescla de les cartes, la seua distribució als jugadors, retirar les postes perdedores i pagar les que resulten guanyadores. El crupier podrà disposar d’una banqueta o cadira adequada a la seua activitat.

IV. Jugadors
a) Asseguts. El nombre de participants a qui es permet participar en el joc ha de coincidir amb el número de places d’apostes marcades en el tapet, la xifra màxima del qual és set o nou. Si algunes places no estan cobertes, poden els jugadors apostar sobre les vacants dins dels límits de l’aposta, sobre ella mana el de major aposta o, en cas d’igualtat, el de mà més pròxima al sabot. Així mateix, podran apostar sobre la mà de qualsevol altre jugador i dins dels límits de l’aposta màxima. En tot cas, el jugador situat en primera línia davant de cada casella serà el que hi mane.

Cada mà d’un jugador serà considerada individualment i seguirà l’orde normal de distribució i petició de cartes.
b) També poden participar en el joc els jugadors que estiguen drets que aposten sobre la mà d’un jugador, dins dels límits de l’aposta màxima de cada plaça. No obstant això, no poden donar al jugador consells o instruccions, i han d’acceptar les seues iniciatives.
c) En cap cas el nombre d’apostes per plaça o casella podrà excedir de quatre.

V. Regles del joc
1. Possibilitats de joc.
a) Joc simple o blackjack.
Quan s’hagen efectuat totes les apostes el crupier distribuirà un naip a cada mà, començant per la seua esquerra i seguint el sentit de les agulles del rellotge, i donant-se ell mateix altre naip.
Després es distribuirà un segon naip, sempre en el mateix orde, a cada mà.
A continuació, preguntarà als jugadors que tenen la mà si desitgen naips addicionals. Cada jugador podrà refusar o demanar naips complementaris, un a un, fins que ho crega oportú, però en cap cas podrà demanar naips suplementaris si ha obtingut ja una puntuació de 21 o més. Quan una mà obtinga una puntuació superior a 21, perdrà, i el crupier arreplegarà immediatament la seua aposta i els naips abans de passar a la mà següent.
Quan els jugadors hagen fet el seu joc, el crupier es donarà a si mateix una o diverses cartes. En arribar a 17 punts haurà de plantar-se, i no pot prendre naips suplementaris. En cas contrari, haurà de demanar altres naips fins que el total de la seua puntuació aconseguisca els 17 o més. Quan tinga un as entre les seues cartes, haurà de comptar-lo com a onze punts si amb este valor aconseguix 17 o més i sempre que no compte amb ell més de 21 punts, i en este cas, es prendrà el valor d’un punt. No obstant això, si tots els jugadors s’han passat, el crupier no necessitarà agafar més cartes.
El crupier, després d’anunciar la seua puntuació, procedirà a arreplegar les apostes perdedores i a pagar les guanyadores de dreta a esquerra. Anirà llavors arreplegant les cartes i col·locant-les amb la cara cap avall en un recipient destinat per a este fi, i apartarà les seues en últim lloc.
Si el banquer ha passat de 21 punts pagarà totes les apostes que encara estiguen sobre el tapet.
Si no té 21 punts, arreplegarà les apostes de les mans que tinguen una puntuació interior a la seua i pagarà a aquelles que la tinguen superior. Les mans que hagen obtingut una puntuació igual a la del banquer seran nul·les, i els titulars poden retirar les seues apostes una vegada hagen sigut arreplegades les seues cartes.
Els pagaments es faran al parell, és a dir, per la mateixa quantitat de l’aposta, però si un jugador fa un blackjack, que consistix a aconseguir 21 punts amb només els dos primers naips, se li pagarà sempre a raó de tres per dos. El blackjack guanyarà sempre a la puntuació de 21 obtinguda amb més de dos cartes.
b) L’assegurança
Quan el primer naip del crupier siga un as, els jugadors que tinguen blackjack podran sol·licitar el pagament al parell, finalitzant amb açò la seua jugada, o assegurar-se contra el possible blackjack de la banca. El crupier proposarà esta assegurança al conjunt de participants i abans de donar la tercera carta al primer jugador que la demane. A partir d’este moment, ningú podrà assegurar-se.
El jugador que s’assegure depositarà sobre la línia «assegurança», situada davant del seu lloc, una quantitat com a màxim igual a la mitat de la seua aposta primitiva. Si el crupier trau llavors un deu, és a dir, si realitza un blackjack, arreplegarà les apostes que perden i pagarà les segures a raó de dos per un. Si no realitza blackjack arreplegarà les assegurances i cobrarà o pagarà les altres apostes com en el joc simple.
c) Les parelles.
Quan un jugador rep les dos primeres cartes del mateix valor, podrà jugar a dos mans. Si utilitzara esta possibilitat haurà de fer una aposta igual a la seua inicial en l’altra carta. Estes dos cartes i estes dos apostes seran considerades llavors com mans separades i independents, tenint cada una el seu valor i destinació pròpia. Podrà, per tant, formar tantes mans com siga el nombre de cartes del mateix valor que reba, a excepció que siguen as, fins a un màxim de sis parelles per cada mà inicial. el jugador es plantarà, demanarà cartes i jugarà en les mateixes condicions que en el joc simple, començant per la mà més a la seua dreta abans de passar a la següent. Si forma una nova parella, podrà novament separar-la i depositar una altra aposta igual.

Quan un jugador separa una parella d’asos, no se li permetrà demanar més que un sol naip per cada as que ha format una nova mà.
Si un jugador separa una parella d’asos o una parella de cartes que valguen 10 punts cada una i la següent és un as, esta jugada no serà considerada blackjack, i se li pagarà només una vegada la seua aposta.
d) Aposta doble.
Quan el jugador obtinga 9, 10 u 11 punts amb els dos primers naips podrà doblar la seua aposta. En este cas, no tindrà dret més que a un sol naip suplementari. La doble aposta estarà autoritzada per a totes les mans compreses les parelles.
També podrà doblar amb qualsevol combinació de les dos primeres cartes, inclús quan existisquen separacions, amb obligació per part del crupier d’anunciar la possibilitat de doblar quan el jugador tinga 9, 10 o 11. El valor de l’as sempre serà el més favorable per al client.
e) Menor o major de 13.
Amb independència de les possibilitats de joc anteriorment relacionades el casino podrà posar en ús la modalitat de sort simple per a menor o major de 13. Consistix en una aposta opcional i independent en què el jugador aposta sobre si el total de punts dels seus dos primers naips, sent sempre un el valor d’as, és inferior o superior a 13 la posta es perd en ambdós casos per a un total igual a 13. Els pagaments es faran a la par, és a dir, per la mateixa quantitat de l’aposta col·locada en els espais habilitats per a major o menor, i esta pot ser qualsevol quantitat dins del límit mínim i màxim operatiu en la taula.

f) El jugador podrà desistir de la seua jugada perdent la mitat de l’import de la seua aposta excepte quan la carta descoberta de la banca siga un as i, en tot cas, sempre abans de donar la tercera carta del primer jugador que la sol·licite.
g) Aposta a parelles.
La direcció del casino tindrà l’opció d’incloure l’aposta a parelles.

Esta aposta consistix en el fet que el jugador podrà realitzar una jugada independent a l’original del blackjack, però amb l’obligació d’haver realitzat, prèviament, una aposta a esta, en una o unes quantes caselles, tantes com estiga jugant al joc original del blackjack, en la qual aposta que les dos primeres cartes de la casella seran una parella.
Hi ha tres modalitats de parella:
1) Parella completa.
És la formada per dos cartes d’idèntiques tant en valor, com en color. (Exemple: dos reis de cors).
2) Parella color.
És la formada per dos cartes d’idèntic valor i d’idèntic color, bé negre o bé roig. (Exemple: dos dames, una de trèvols i una altra de piques).
3) Parella incompleta.
És la formada per dos cartes, les quals només coincidixen en el valor. (Exemple: un 7 de cors i un 7 de trèvols).
El mínim estarà fixat des de la mitat de l’aposta mínima de la taula.

El màxim podrà ser fixat en cada taula en 10, 20 o 30 vegades el mínim de la taula. El màxim s’entén per mà i no pot ser sobrepassat per la suma de les apostes realitzades en cada mà per part d’un o més participants. El màxim d’apostes per casella serà de quatre.
En la taula de joc, hi ha tantes caselles per a l’aposta de parelles com les caselles que hi ha per al joc tradicional de blackjack.
La taula de pagaments per a l’aposta de parelles serà la següent:
Parella completa pagarà 25 a 1.
Parella color pagarà 12 a 1.
Parella incompleta pagarà 6 a 1.
2. Apostes acumulades i progressius.
La conselleria competent en matèria de joc podrà autoritzar per a este tipus de joc les denominades apostes especials acumulades o bonus per a l’obtenció de premis especials en diners, o el seu equivalent en espècie, amb relació a combinacions especials de naips obtingudes per part dels jugadors dins de les seues mans en el curs de les partides ordinàries i també entre unes quantes taules de blackjack.
Així mateix, es podran autoritzar apostes addicionals i independents per als jugadors, anomenades «progressius», l’objectiu de les quals és aconseguir un premi especial que depén només de la jugada que obtinga el jugador i de l’import acumulat pel progressiu en aquell moment, prèvia la deducció autoritzada a favor de l’establiment. Per a jugar al progressiu, cada jugador ha de depositar una quantitat estipulada en la ranura amb comptador destinada a esta finalitat. Així mateix, pot existir un progressiu comú a unes quantes taules. El desenrotllament d’esta modalitat de joc ha d’estar exposada en un lloc visible de la taula i ha d’indicar les combinacions que comporten premi i el seu import.
L’import de l’aposta del progressiu no pot ser superior a la mitat de l’aposta mínima de la taula.
3. Màxim i mínim de les apostes.
Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes, han de realitzar-se, dins dels límits del mínim i màxim per casella abans de distribuir les cartes.
a) El mínim estarà fixat per l’autorització concedida per la subsecretaria de la conselleria competent en matèria de joc. Són aplicables a este joc les normes de la ruleta referents a la possibilitat de modificar el mínim i el màxim de les apostes.
b) El màxim de les apostes és fixat per cada taula en l’autorització en 25 a 200 vegades el mínim de la posta. El màxim s’entén per casella i no pot ser sobrepassat per la suma de les apostes realitzades sobre cada una d’elles per part d’un o més participants.
El màxim s’entén per mà i pot ser sobrepassat en el supòsit d’un jugador assegut, titular de diverses mans d’altres participants.

4. Funcionament del joc.
Hi ha diverses operacions que són prèvies al començament de cada partida:
a) L’extracció de naips del depòsit, el seu desempaquetat i la seua mescla s’atindran a les normes que reglamentàriament es determinen.
b) Finalitzades les operacions prèvies, cada un dels muntons es mesclarà i tallarà separadament, almenys tres vegades. A continuació el crupier reunirà els sis jocs i efectuarà un tall i finalment la mitja dotzena es presentarà el jugador que va rebre la carta roja en l’última passada perquè efectue un nou i últim tall, en el cas que refuse fer-lo, el crupier l’anirà oferint als altres participants, seguint les agulles del rellotge perquè efectue el tall, començant per l’esquerra del crupier, si cap dels jugadors acceptarà efectuar este últim tall, aquell serà realitzat pel cap de taula. A l’inici de la partida l’últim tall començarà a oferir-se al primer jugador assegut en la taula, començant per l’esquerra del crupier.
Després d’això, el crupier col·locarà un separador de mostra o de bloqueig, a fi de deixar com a reserva una quantitat de cartes equivalent, com a mínim, a un joc. A continuació s’introduiran les cartes en el distribuïdor o sabot.
Si s’utilitza el procediment de mescla automàtica de naips, el crupier els introduirà en el distribuïdor automàtic per a la seua mescla i distribució en procés continu.
c) Abans de distribuir les cartes, el crupier apartarà les cinc primeres del distribuïdor i començarà després la partida.
Les cartes es distribuiran sempre amb la cara cap amunt. Quan aparega el separador, el crupier ha d’ensenyar-lo al públic i anunciarà que la jugada que està realitzant és l’última del tall. Si apareix una carta amb la cara cap amunt en el distribuïdor, s’eliminarà.


04. BOULE O BOLA
I. Denominació
La bola o boule és un joc d’atzar, dels denominats de contrapartida, en el qual els jugadors juguen contra l’establiment organitzador, depenent la possibilitat de guanyar, igual que en la ruleta, del moviment d’una bola que es mou dins d’una plataforma circular.


II. Elements del joc
El joc de la bola es practica en una taula, en el centre de la qual es troba la plataforma circular i, als seus costats, dos draps destinats a rebre les apostes. També pot incloure un sol drap.
La mencionada plataforma consistix en un plat circular de 1,50 metres de diàmetre inserit en un quadro de 1,85 metres de costat. En el centre presenta un ixent al voltant del qual es distribuïxen dos files, amb díhuit orificis, i amb la numeració de l’1 al 9, en un dels quals vindrà a caure la bola de cautxú indicant de número guanyador.
Els orificis amb els números 1, 3, 6 i 8 són de color negre, i de color roig els números 2, 4, 7 i 9, i serà groc, o d’un altre color, però mai roig o negre, el número 5.
Els draps de joc són idèntics i estan dividits en un determinat nombre de caselles, que corresponen a les diverses combinacions possibles. el jugador pot triar entre les jugades múltiples o senzilles, que consistixen a realitzar l’aposta sobre parell o imparell (números parells o imparells), roig o negre (números rojos o negres), passa (números superiors al 5), i falta (números inferiors al 5). El número 5 no figura en cap d’estes combinacions, ocupa la casella central del tauler i pot ser jugat com qualsevol altre número, però no és ni roig ni negre i està exclòs de la sèrie imparell, passa o falta.


Figura número 5. Dibuix de la plataforma i del drap de la taula de boule.



III. El personal
El personal adscrit és el següent:
a) El cap de taula és el que la dirigix.
b) Hi haurà crupiers, un per cada drap, encarregats de llançar la bola, seguint un orde de rotació establit per la direcció, sense que cap d’ells puga especialitzar-se en esta missió.

IV. Jugadors
En cada partida en poden participar un nombre indeterminat.


V. Regles del joc
A) Combinacions possibles.
Només es poden usar dos combinacions:
Primera: Apostar sobre un nombre enter, de l’1 al 9, i en este cas el guanyador rep set vegades el valor de la seua aposta.
Segona: apostar sobre una sort senzilla (roig o negre, parell o imparell, passa o falta). En tots estos casos, el guanyador recupera la seua aposta i rep un valor igual a ella. No obstant això, quan ix el número 5, es perden totes les apostes realitzades sobre estes sorts senzilles.
B) Màxim i mínim d’apostes.
El mínim d’apostes està fixat en l’autorització concedida per la subsecretaria de la conselleria competent en matèria de joc. No obstant això, el director responsable de l’establiment pot obrir els draps amb una aposta mínima igual a dos vegades l’autoritzada, sempre que aquell mínim siga mantingut, almenys, en un drap, durant tot el temps en què romanga obert el dit establiment.
El màxim d’apostes estarà fixat en l’autorització. Per a les apostes sobre un nombre enter, no podrà ser inferior a quaranta vegades, ni superior a cent vegades el mínim autoritzat; i per a les sorts senzilles no podrà ser inferior a dos-centes vegades ni superior a cinc-centes vegades el dit número.
Este màxim s’aplica, per taula, a cada jugador considerat aïlladament. Per això, l’establiment no pot fixar un màxim per al conjunt d’apostes que pertanguen a participants diferents i col·locats sobre un nombre enter o sobre una sort senzilla.
C) Funcionament del joc.
Les apostes es realitzen pels jugadors a partir del moment en què el cap de la partida anuncia «facen les seues apostes». Estes són col·locades, en forma de fitxes, en una de les caselles del tauler triat pel jugador.

A continuació la bola és llançada pel crupier al llarg del bord exterior del plat circular, en el que donarà nombroses voltes abans d’abordar la zona dels orificis. És en este moment quan el crupier pregunta «estan fetes les apostes?». A continuació s’anuncia «no hi van més apostes». Des de llavors tota aposta depositada després d’este avís és rebutjada i el crupier torna les fitxes a l’apostador tardà amb el seu rasclet o raqueta.
Una vegada que la bola queda immobilitzada en un orifici, el llançador de la bola anuncia el resultat, dient en alta veu el número guanyador i les sorts senzilles.
El crupier arreplega llavors, amb el seu rasclet, totes les apostes perdedores, deixant sobre la taula les apostes guanyadores, a les quals ell afig el guany. el jugador que guanya recupera, en tots els casos, la seua aposta i pot retirar-la del joc.


05. TRENTA I QUARANTA
I. Denominació
El trenta i quaranta és un joc d’atzar dels denominats de contrapartida, practicat amb naips, en el qual els jugadors juguen contra l’establiment. Hi ha diverses combinacions guanyadores.

II. Elements del joc
1. Cartes o naips.
Al trenta i quaranta es juga amb sis baralles, de les denominades franceses, de 52 cartes cada una, totes d’un mateix color, sense índexs. Les figures valen deu punts, l’as un punt i les altres cartes el seu valor nominal.
2. Tapet o drap de joc.
Tindrà forma d’escut, dividit en quatre caselles, dos d’elles més gran, que correspondran al roig i negre: ambdós estaran separades per una banda central que contindrà el color. Més avall se situa una casella en forma triangular per a l’invers.
En la part oposada se situarà el cap de taula, i a cada costat d’ell els dos crupiers. Al davant de i a l’esquerra del crupier tallador hi haurà una ranura on es depositaran les cartes usades i davant dels dos crupiers la caixa que conté la banca de la taula.





Figura número 6. Dibuix del tapet de trenta i quaranta.



III. El personal
Cada taula tindrà permanentment destinats el seu servici un cap de taula i dos crupiers.
El cap de taula serà el responsable del correcte desenrotllament del joc.
Crupiers: n’hi haurà dos, situats un enfront de l’altre. Un d’ells, el crupier tallador, tindrà com a missió el repartiment de les cartes i l’altre el pagament de les apostes guanyadores i la retirada de les postes perdedores.

IV. Jugadors
En cada partida en poden apostar un nombre indeterminat.

V. Regles del joc
1. Combinacions possibles.
S’han de formar dos files desplaçades de cartes, la de dalt denominada «negra» i la de baix «roja». Es distribuiran cartes fins que s’obtinga per cada fila una puntuació compresa entre trenta i quaranta.

Els jugadors només poden fer ús de les combinacions següents, per les quals ells reben l’equivalent de la seua aposta:
a) Roig o negre: Guanyarà la fila les cartes de la qual tinguen un valor més pròxim a 31.
b) Color o invers: hi ha color si la fila guanyadora és del mateix color que la primera carta de la fila negra. En cas contrari hi ha invers.
Quan dos files de cartes formen el mateix punt, el joc és nul llevat que el dit punt siga 31. En este cas regixen les mateixes disposicions que regulen el sistema del zero en la ruleta. Les apostes iguals o superiors, per mitjà del depòsit d’1 per 100 de l’import de l’aposta efectuat en el moment de la posta; a este efecte se situarà un senyal o placa sobre la posta al realitzar esta.
2. Màxim i mínim de les apostes.
El mínim i el màxim de les apostes està determinat en l’autorització concedida per la subsecretaria de la conselleria competent en matèria de joc.
3. Desenrotllament del joc.
Una vegada el crupier ha mesclat les cartes, el jugador més pròxim a la dreta d’este procedirà al tall de la baralla.

Tot seguit el crupier col·loca una carta roja davant de les cinc últimes cartes de la baralla. L’aparició d’esta carta roja determina l’anul·lació del joc en curs, i es posen en la taula i de cara avall les cinc últimes cartes, i es recompten.
Després de ser introduïdes les cartes en el sabot es realitza, en forma descoberta, la col·locació d’estes sobre la taula, que començarà necessàriament per la fila negra. Quan el total arribe o sobrepasse els 31 punts, s’iniciarà la col·locació de cartes en la fila roja. A continuació el crupier anuncia en veu alta la puntuació de cada fila i les jugades guanyadores (per exemple: dos negre i color guanyen o negre i invers guanyen i el mateix començant pel roig, és a dir, dos roig i color guanyen o negre i invers, el crupier anunciarà també color guanya o color perd). Tot seguit, es procedirà al pagament de les apostes guanyadores, operació que es realitzarà obligatòriament jugada per jugada, començant sempre per color o invers i després negre i roig, i per les apostes més allunyades del crupier. Només després d’haver sigut retirades les postes perdedores podrà procedir-se al pagament de les apostes guanyadores.
Les cartes hauran de romandre sobre la taula durant tot el temps que dure la retirada i pagament de les apostes, de manera que els jugadors puguen verificar les puntuacions dels distints jocs.


06. PUNT I BANCA
I. Denominació
El punt i banca és un joc de contrapartida practicat amb naips que enfronta diversos participants entre si. La resta pot apostar tant a favor de la banca com contra ella. Correspon en tot cas a l’establiment l’exercici de la banca.

II. Elements de joc
1. Cartes.
Al punt i banca en totes les seues modalitats es juga amb sis baralles degudament homologades de les denominades franceses, de 52 cartes cada una, amb índexs grans o de xicoteta grandària, autoritzats expressament per al casino per la subsecretaria de la conselleria competent en matèria de joc, de 57 x 88 o 62,5 x 88 mil·límetres, sent la mitat d’un color i l’altra mitat d’un altre. Els naips podran ser usats diverses vegades, sempre que es troben en perfecte estat.
2. Distribuïdor o sabot.
Caldrà ajustar-se a allò que s’ha disposat en epígraf 03, apartat II, punt 3.
3. Tapet o drap de joc.
Serà de forma ovalada, amb dos talls o clavills situats un enfront de l’altre en els costats majors de la taula, destinats a acollir el cap de taula i els tres crupiers, respectivament. El tapet tindrà una sèrie de departaments separats i numerats a partir de la dreta del cap de taula, que portarà el número u. La numeració serà correlativa, si bé podrà eliminar-se el número 13. Cada departament pot donar acollida a un jugador assegut i en ell es diferencien el mateix nombre de caselles destinades a rebre les apostes fetes a favor de la banca, a favor de punt i a favor de la igualtat. La seua numeració es correspondrà amb la dels departaments dels jugadors participants.
La superfície central del tapet ha de contindre les obertures següents: una destinada a rebre les cartes usades, anomenada cistella; una altra o altres dos per a les propines que es donen als empleats, i una altra per a introduir els bitllets que es canvien per fitxes o plaques. Així mateix existirà una casella situada en el centre del tapet per a arreplegar les apostes a favor d’empat.



Figures número 7, 8, 9 i 10. Dibuixos del tapet de punt i banc en les seues tres modalitats.




III. Personal
1. Cap de taula.
Li correspon la direcció i supervisió del joc en totes les seues fases, i resoldrà els problemes que durant de seu transcurs se li presenten. També portarà una llista en què es determine l’orde de prioritat per a cobrir places que queden vacants.
En la modalitat de joc per a catorze participants cada taula de joc tindrà adscrit un cap de taula.
2. Crupiers.
En la modalitat de joc per a catorze participants cada taula tindrà afectes tres crupiers, si bé la direcció de jocs podrà, en funció de les circumstàncies de la partida, eximir la presència en taula d’un d’ells. Són els responsables de les apostes dels seus respectius costats de la taula, així com de l’arreplega d’apostes perdedores i del pagament de les apostes guanyadores. Els correspon també la mescla de les cartes, la seua introducció en el sabot i en la cistella, una vegada usades. Així mateix, arreplegaran la deducció que en benefici de l’establiment haja de fer, rebran les propines i les introduiran en la ranura destinada a este efecte. Anunciaran el començament de cada jugada i de la mà guanyadora, i informaran els jugadors sobre les regles que s’ha de seguir en cada cas. Així mateix, passaran el sabot, arreplegaran els naips al final de cada jugada i en comprovaran l’estat.
En les modalitats de joc en taula reduïda cada taula tindrà adscrit un únic crupier. A ell li correspon dirigir la partida en totes les seues fases, tenint com a missió la mescla de les cartes, la introducció en el sabot i la distribució. La primera i la tercera és per a punt i la segona i la quarta per a banca, procedint a extraure una carta addicional per al punt o la banca seguint les regles de la tercera carta.
Una vegada s’han arreplegat les apostes perdedores i pagades les guanyadores, després de la deducció del benefici de l’establiment, les cartes seran retirades amb la cara cap avall i depositades en un recipient destinat per a este efecte.

IV. Jugadors
Podran participar en el joc els jugadors asseguts enfront dels departaments numerats i, a opció de la direcció del casino, aquells jugadors que romanguen drets.
Per a la distribució de les cartes s’establix un torn rotatori a partir del situat enfront del seu departament número u. Si algun jugador no vol realitzar la distribució es passarà el sabot al jugador que estiga situat a la seua dreta o bé podrà realitzar-se la distribució pel mateix crupier.

El jugador que distribuïx les cartes juga la mà de la banca; la mà del jugador correspondrà a aquell que haja realitzat l’aposta més elevada; si no hi ha apostes a favor de la mà del jugador, tindrà les cartes el crupier. Es perdrà el dret a distribuir les cartes quan la banca perda la jugada. El sabot passa al jugador corresponent, d’acord amb el torn establit.


V. Banca
L’establiment es constituïx en banca i li correspondrà el cobrament i pagament de les apostes segons les opcions següents:
a) En el supòsit de resultar guanyadora la mà de la banca s’efectuarà una deducció del 5 per 100 de les apostes guanyadores en benefici de l’establiment.
b) Totes les apostes guanyadores es pagaran a la vegada excepte quan resulte guanyadora la mà de la banca amb una suma total de 6, i en este cas es pagarà el 50 per cent de les aposta.
El mínim de les postes podrà ser distint per a cada taula, i no podrà ser en cap cas inferior al mínim autoritzat per la subsecretaria de la conselleria competent en matèria de joc. El màxim de les apostes serà fixat per a cada taula en 20 a 100 vegades el mínim, i la direcció del casino podrà determinar que les apostes siguen múltiples del mínim de la taula.


VI. Regles del joc
1. El punt i la banca reben inicialment dos cartes. El valor del joc depén dels punts adjudicats a cada carta, que són els que porta inscrits, excepte el 10 i les figures, que no tenen cap valor numèric, i l’as, que val un punt. En la suma dels punts es menyspreen les desenes i només té valor, als efectes del joc, la xifra d’unitats. Guanyarà aquell la puntuació del qual siga de nou o estiga més pròxima a la dita xifra. En cas d’empat, la jugada serà considerada nul·la i les apostes podran ser retirades, a excepció de les efectuades a empat, que cobraran de l’establiment el seu guany, a raó de huit a u. Una vegada rebudes les dos primeres cartes per la mà del punt i la mà de la banca, si la puntuació d’alguna d’estes és 8 o 9, el joc es dóna per finalitzat, i l’altra mà no podrà sol·licitar una tercera carta.

2. Regles de la tercera carta:
a) Per a la mà del jugador.
– Quan la seua puntuació és de 0,1, 2, 3, 4 o 5 ha de demanar carta.
– Quan la seua puntuació és de 6 o 7, ha de plantar-se.
b) Per a la mà de la banca el joc s’ajustarà al que disposa el quadro següent:


Tercera carta de la mà del jugador
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 P
Puntuació dos primeres cartes de la banca 0 T T T T T T T T T T T
1 T T T T T T T T T T T
2 T T T T T T T T T T T
3 T T T T T T T T P T T
4 P P T T T T T T P P T
5 P P P P T T T T P P T
6 P P P P P P T T P P P
7 P P P P P P P P P P P


T: Significa demanar tercera carta.
P: Significa plantar-se.


VII. Desenrotllament del joc
Una vegada realitzades les operacions de recompte, mescla i tall de la baralla, es col·locarà en el seu interior una carta bloqueig o carta de detenció d’un color que permeta diferenciar-la de les altres, cuidant que per davall d’ella queden set cartes. L’aparició de la carta de detenció determinarà el final de la partida i no es podrà realitzar cap jugada més, excepte la que s’estiga duent a terme en eixe moment.
A continuació el crupier extrau una primera carta i la descobrix. El valor d’aquella determinarà el nombre de cartes que seran inutilitzades i introduïdes en la cistella. Per a este cas concret, el valor de les figures i els deus serà de deu punts.
L’orde del crupier «no hi van més apostes» i a continuació «cartes» està, dirigida al jugador que té el sabot perquè este repartisca dos cartes, de cara avall, a cada mà. La primera i tercera cartes que corresponen a la mà del jugador són traslladades al crupier, i la segona carta i quarta carta que corresponen a la banca queden davall el cantó frontal dreta del sabot. Tot seguit, són traslladades les cartes de la mà del jugador, s’entreguen a aquell que va realitzar la major aposta a favor de la mà esmentada, qui les mostrarà tornant-les a continuació al crupier que anunciarà la puntuació total i les col·locarà a la seua dreta. Així mateix, el jugador que distribuïx les cartes les descobrix i les trasllada al crupier. Este anuncia el punt total per a les dos cartes i les col·loca a la seua esquerra. El jugador podrà refusar («saludar») una sola vegada per partida o sabot.
El jugador que durant dos vegades consecutives refuse prendre la mà haurà d’abandonar la seua plaça en la taula de joc.
Quan d’acord amb les regles establides, el jugador haja de plantar-se, el crupier anunciarà: «el jugador es planta... (punt total)»; en cas contrari, dirà en alta veu: «carta per al jugador». Les mateixes regles són aplicades a la mà de la banca.
Una vegada finalitzada la jugada, el crupier anunciarà la mà amb la més alta puntuació, que serà la guanyadora, i es procedirà a continuació al pagament de les apostes guanyadores i a la deducció, si és el cas, del benefici de l’establiment.
En cas d’empat el jugador que aposte a empat cobrarà el guany establit.


07. BACARÀ, CHEMIN DE FER O FERROCARRIL
I. Denominació
El bacarà-ferrocarril, conegut també com chemin de fer, és un joc de cartes dels denominats de cercle que enfronta diversos participants entre si. Un d’ells té la banca i poden apostar contra esta tots els jugadors que es troben asseguts i els que es troben darrere d’estos drets.


II. Elements del joc
1. Cartes.
S’utilitzaran sis baralles, de 52 cartes, de les denominades franceses, sense índexs, la mitat d’elles d’un color i l’altra mitat de color distint.

Els naips poden ser usats diverses vegades i no hauran de ser substituïts per altres, sempre que es troben en perfecte estat. Pel que fa a les característiques que han de reunir les cartes, la forma de ser barallades i manejades durant de joc, caldrà ajustar-se al que disposa el Reglament de casinos de Joc.
2. Distribuïdor o sabot.
Caldrà ajustar-se al que disposa l’epígraf 03, apartat II, punt 3.
3. Tapet o drap de joc.
Serà de forma ovalada, amb un lleuger tall o clavill en un dels seus costats majors, que indica la posició del crupier. El tapet ha de tindre una sèrie de departaments separats i numerats a partir de la dreta del crupier. Cada departament pot donar acollida a un sol jugador. La superfície central del tapet ha de contindre les obertures o ranures següents: una en el centre, on s’introduiran les cartes usades, també anomenada cistella; una altra a la dreta del crupier, per a les deduccions en benefici de la casa, anomenada pou o cagnotte, i una última, o dos si és el cas, per a propines. La quantitat que constituïx la banca estarà situada enfront del crupier a la seua esquerra, i a la seua dreta se situen els guanys del banquer que no constituïsquen la banca, és a dir, el garatge (els que el crupier no ha posat en joc).

III. Personal
Cada taula de joc tindrà permanentment al seu servici un cap de taula, un crupier i un canvista (empleat de canvis).
1. Cap de taula.
És el responsable del desenrotllament correcte del joc. Actua com a delegat de la direcció i li correspon resoldre qualsevol conflicte plantejat en la taula del joc. Portarà una relació de participants que aspiren a ocupar places que puguen quedar-se vacants.
2. Crupier.
Sense perjuí de les funcions que al llarg del present epígraf del Catàleg se li atribuïxen, tindrà encomanades les següents: recompte, mescla i introducció de les cartes en el sabot; trasllat de les cartes als jugadors per mitjà de la seua pala, anunci en veu alta de les distintes frases del joc i actuacions dels jugadors; càlcul i ingrés de la quantitat que corresponga al pou en la ranura corresponent, introducció de les cartes usades i de les propines en les ranures destinades a este efecte.

Així mateix, li correspon la custòdia i control de la suma que constituïx la banca i el pagament dels guanys als jugadors. També orientar els jugadors que ho sol·liciten sobre les regles aplicables en cada cas.

3. Canvista.
Situat drets davant o darrere del crupier, té per missió efectuar el canvi de diners per fitxes als jugadors que ho sol·liciten, així com al crupier. A més existiran servidors auxiliars en nombre no superior a un per quatre taules o fracció. No podran intervindre en res que es relacione amb el desenrotllament del joc, les cartes o les fitxes.

IV. Jugadors
Enfront de cada un dels departaments de la taula, podrà seure un jugador. La superfície dels departaments podrà ser utilitzada per a depositar les fitxes i manejar, si és el cas, les cartes. També podran participar en el joc tots els participants que ho desitgen, si se situen drets al voltant de la taula i darrere dels que es troben asseguts.
A tots els efectes s’establix el següent orde de prioritat entre els jugadors: els jugadors asseguts, sobre els quals estan drets; entre els primers se seguirà la numeració correlativa dels departaments a partir del que es trobe situat a la dreta del banquer. Entre els que estan drets se seguirà el mateix orde de prioritats que entre els asseguts. el jugador assegut que canvia de lloc durant una talla està obligat a deixar passar la mà -«saludar»-; a més, no pot exercir el seu dret de prioritat per a adquirir la mà passada, és a dir, agafar la banca, o per a fer de banc fins que no hi haja «saludat». El mateix ocorrerà quan un jugador ocupe una plaça vacant durant la distribució d’un sabot.

Si el canvi de seient o l’arribada d’un nou jugador es fa en finalitzar la talla, l’orde de prioritats romandrà intacte.
En cap cas pot un jugador ocupar plaça de seient en unes quantes taules de joc simultàniament.
L’ocupació de places vacants es farà de la forma següent: tindran prioritat, durant la talla, els inscrits en la llista d’espera en poder del cap de taula, una vegada conclosa esta els jugadors asseguts que hagen sol·licitat canvi de plaça.
El jugador que durant dos vegades consecutives refuse prendre la mà haurà d’abandonar la seua plaça en la taula de joc.
Està prohibit als jugadors drets desplaçar-se de lloc per a seguir la mà. El que ho faça serà cobrat el primer o pagat l’últim, si és el cas.

El jugador que estiga absent de la taula quan li corresponga agafar la mà perdrà la seua plaça en benefici del primer inscrit en la llista d’espera.
En cap cas podrà ocupar-se una plaça de seient momentàniament buida.

V. Banca
El crupier anunciarà, d’acord amb la taula, si es juga lliure o atenint-se a la taula de regles de tirada.
La banca s’adjudicarà inicialment al jugador situat a la dreta del crupier (assegut enfront del departament número 1) i serà rotatòria seguint l’orde de numeració dels departaments.
Qualsevol jugador, estiga assegut o de peu, podrà, en qualsevol passada de la banca, associar-se al banquer, si este ho accepta, i posa a la seua disposició una quantitat determinada. L’associat no podrà intervindre en cap moment en el joc i guanyarà o perdrà en les mateixes condicions que el banquer.
La banca podrà ser retinguda pel jugador mentres guanye, devent, en cas de pèrdua, ha de cedir-la al jugador situat a la seua dreta. El mateix ocorrerà quan la banca siga abandonada voluntàriament. Si algun dels jugadors no vol agafar la banca, esta continuarà rotant per l’orde establit. En tot cas, el jugador que agafa la banca haurà de fer-ho, almenys, amb la mateixa quantitat que el que va abandonar voluntàriament.
Si cap jugador assegut desitja adquirir la banca, s’oferix als que estan drets i, si ningú l’adquirix, el jugador que va cedir la banca o va passar la mà pot tornar a agafar-la per la mateixa quantitat. La mà passada adquirida per un sol jugador té preferència sobre l’adquirida en associació. El banquer que va passar la mà pot associar-se amb el jugador que l’ha adquirida posteriorment.
Quan la banca no ha sigut adquirida en el torn rotatori, se subhastarà i adjudicarà al millor postor d’entre els jugadors asseguts i drets, a excepció del banquer. Els jugadors asseguts només tindran prioritat sobre els qui es troben de peu en cas de licitacions iguals.
Quan algun jugador que està dret adquirix la banca (pren la mà), i la torna a passar, aquella s’oferix primer al jugador assegut a la dreta de l’últim jugador assegut que tinga la banca. Quan el jugador que adquirix la banca està assegut en passar-la, esta s’oferirà primer al jugador assegut a la seua dreta.
Una vegada adjudicada la banca, el total que la forma pot ser augmentat pel jugador amb relació a la quantitat oferida, però mai disminuït.
Si la banca adjudicada és superior a la banca anterior, el jugador que havia fet banca abans de passar-li la mà té dret a agafar les cartes, encara que la seua aposta siga inferior a la d’altres participants, però només per una jugada.
El banquer que passa la mà, així com el seu associat, no podran participar en la subhasta de la mà que acaben de passar, però sí que podran fer-ho quan el nou banquer passe la mà, i així successivament.
Si cap jugador ha adquirit la banca, esta torna al jugador situat a la dreta del banquer que va passar la mà, qui haurà d’acceptar-la pel mínim establit en la taula. Si no ho fa, cedirà la seua plaça.
Quan el jugador que va adquirir una mà passada perd, el sabot torna al jugador assegut a la dreta del banquer que va passar la mà.

El jugador que adquirix la banca està obligat a donar cartes almenys una vegada. Si es nega, la banca se subhastarà, però no podran licitar per ella ni este jugador ni l’anterior banquer si ha passat la mà. Si en esta primera jugada hi ha igualtat de punts, la banca pot ser cedida d’acord amb les regles generals.
El mínim del punt o mínim de les postes, és a dir, la quantitat mínima per a poder jugar com a punt contra la banca, no serà necessàriament idèntic per a les distintes taules, ni podrà ser inferior en cap cas al mínim autoritzat per l’òrgan competent en matèria de joc, que haurà d’aparéixer ostensiblement indicat en la taula.
El màxim del punt o quantitat màxima que pot exposar un jugador és aquella quantitat equivalent a l’existent en la banca en cada jugada. Quan un jugador arriba a la dita quantitat màxima es diu que «fa banc».
El màxim de la banca haurà de ser equivalent a cent vegades el mínim autoritzat per al punt, i el mínim d’aquella no podrà ser inferior al d’este. Amb la sol·licitud prèvia dels casinos, podrà autoritzar-se el que la banca jugue sense màxim limitat.
La deducció en benefici de l’establiment queda fixat en un 5 per 100 sobre les quantitats guanyades pel banquer en cada jugada.
Garatge és la quantitat o conjunt de quantitats que el banquer exclou del joc, quan es donen els casos o circumstàncies següents:
a) Garatge voluntari. Els guanys obtinguts pel banquer normalment passen a formar part de la banca, però aquell podrà decidir voluntàriament excloure’ls del joc, sempre que la seua suma supere una quantitat equivalent a cinquanta vegades el mínim del punt, que passa llavors a constituir o formar part del garatge.
El banquer podrà excloure voluntàriament del joc la mitat de la banca en totes les passades a partir del segon. Quan no es cobrisca la banca en la seua totalitat, el banquer podrà instar el crupier a doblar la quantitat dins de la banca en esta jugada, i la resta passa a formar part del garatge. També podrà retirar la mitat de la banca resultant, si correspon segons el paràgraf anterior. Abans d’iniciar la següent jugada el crupier demanarà al banquer si desitja o no formar garatge.
b) Garatge obligatori. És la quantitat que el banquer ha d’excloure del joc en la mesura que l’import de la banca excedix de la suma de valors dels punts.
c) Garatge impropi. És aquella part de la banca que el banquer no pot posar en joc, perquè excedix de la quantitat màxima permesa per a aquella, és a dir, de cent vegades el mínim del punt.
d) Exclusió del garatge. En el cas que la banca jugue sense màxim limitat, el banquer podrà renunciar al garatge anunciant de «hi va tot».


VI. Regles del joc
El valor del joc depén dels punts adjudicats a cada carta, que són els que porten inscrits, excepte el 10 i les figures, que no té cap valor numèric i l’as, que val un punt. Se suma la puntuació de les cartes i es menyspreen les desenes, té valor exclusivament la xifra de les unitats. Guanyarà aquell joc la puntuació del qual siga de nou o estiga més pròxima a la dita xifra. En cas d’empat, la jugada és considerada nul·la.

El banquer repartix inicialment i de forma alternativa dos cartes tapades al jugador que s’enfronta amb ell i es dóna a si mateix dos cartes tapades. Si rebudes les dos primeres cartes, la puntuació és de huit o nou, estes seran descobertes i abat el joc, i el contrari ha de mostrar així mateix el seu joc.
En els altres casos, el jugador que s’enfronta a la banca podrà sol·licitar una tercera carta o considerar-se servit, la qual cosa anunciarà utilitzant des termes «carta» i «no», respectivament. L’actuació del jugador s’atindrà a les regles següents:
– Quan té 0,1, 2, 3 o 4, ha de demanar carta.
– Quan té 5, pot optar.
– Quan té 6 o 7, ha de plantar-se.
En el cas que el jugador faça banc, no se li aplicaran estes regles i tindrà llibertat per a demanar carta o quedar-se servit, sempre que ho autoritze el director de jocs abans de començar la partida. A continuació, el banquer podrà optar entre demanar carta o no fer-ho, excepte quan té zero (bacarà), en que és obligatori sol·licitar una tercera carta. A diferència de les anteriors, la tercera carta es dóna sempre descoberta. El joc finalitza amb l’anunci de la puntuació de cada jugador, el descobriment de les cartes i el pagament o retirada de les apostes, el seu cas.

Tot jugador pot sol·licitar al crupier aclariments sobre les regles del joc, qui està obligat a donar-li’ls. Si el jugador té puntuació de 5 i sol·licita consell al crupier, este l’ha de fer plantar-se.
El banquer podrà, si ho desitja, sol·licitar del crupier el quadro de jugades de la banca, i en este cas haurà d’ajustar-se al que este establix.

Tercera carta de la mà del jugador
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 P
Puntuació total dos primeres cartes de la banca 0 T T T T T T T T T T T
1 T T T T T T T T T T T
2 T T T T T T T T T T T
3 T T T T T T T T P O T
4 P P T T T T T T P P T
5 P P P P O T T T P P T
6 P P P P P P T T P P P
7 P P P P P P P P P P P


T: Significa demanar tercera carta.
P: Significa plantar-se.
O: Significa que es pot optar.


Una vegada coberta la banca, el banquer i qualsevol jugador assegut o dret podrà abonar (apostar a favor de la banca) una quantitat determinada, que donarà al crupier quan diga: «abone la diferència»; però només en este cas.
No es permet l’abonament en associació. Els abonaments quedaran afectats només en la jugada en què es produïsquen, sense obtindre prioritat ni causant obligació respecte a la jugada següent ni posterior, sempre dins dels màxims i mínims autoritzats per a l’eixida inicial de la banca.
El nombre d’abonaments permés serà un màxim de tres. Els casos no previstos es resoldran per l’inspector de la taula.

VII. Desenrotllament del joc
És condició imprescindible perquè el joc puga donar començament, que hi haja en la taula un mínim de quatre jugadors, xifra que haurà de mantindre’s al llarg de tota la partida.
Al principi de cada partida, el crupier, després de mesclar les cartes, les oferix als jugadors, dient: «senyors, les cartes passen». Qualsevol jugador pot mesclar les cartes, que, al seu torn, hauran de mesclar-se per última vegada pel crupier quan li siguen tornades. Fet açò, oferix les cartes al jugador situat a la seua esquerra, i així successivament, fins que algun d’ells talle la baralla.
A continuació es col·locarà en l’interior, abans de les set cartes finals de la baralla, una carta-bloqueig, o carta de detenció, d’un color que permeta diferenciar-la de les altres. L’aparició d’aquella carta determinarà el final de la partida i no es podrà realitzar cap jugada més, excepte la que s’està duent a terme en el moment.
Una vegada adjudicada la banca, el banquer anunciarà la quantitat posada en joc, que serà entregada en fitxes al crupier, qui les col·locarà sobre la taula, a la seua esquerra. Tot seguit, este anunciarà la suma, i indica als jugadors que és la xifra màxima que poden jugar, per a això utilitzarà l’expressió ’hi ha... euros en la banca».
Si hi ha diversos jugadors que volen fer banc, se seguirà l’orde de les prioritats establit en l’apartat IV.
El banc fet per un sol jugador, inclús si està dret, té preferència sobre el banc en associació.
Si cap dels jugadors, asseguts o drets, està disposat a fer banc, pot anunciar-se banc parcial, amb l’expressió «banc amb la taula», per a la qual cosa la quantitat de la posta haurà de ser la mitat de la banca. A continuació, el crupier invitarà la resta dels jugadors a completar amb les seues apostes la suma en banca, fins que amb la veu «no hi van més apostes» done per finalitzat el temps d’apostar.
El jugador que ha anunciat «banc amb la taula» té dret a agafar les cartes, inclús si està dret, excepte quan algú diu la frase «amb la taula i últim complet». El fet de completar l’altra mitat és el que dóna prioritat. La «banca amb la taula» és considerat un acte aïllat i no dóna prioritat per a la jugada següent, llevat que haja sigut fet a soles.

Quan ningú fa banca, ni banca amb la taula, les cartes es donen al jugador assegut l’aposta de les quals siga més alta. En cas d’igualtat d’apostes, s’estarà a l’orde general de prioritats entre els jugadors. Està prohibit que un jugador assegut una la seua aposta a la d’altres jugadors, estiguen dret o asseguts.
La petició de banc no té preferència quan les cartes han sigut ja distribuïdes, excepte quan el jugador repetix el banc, «banc seguit», i en este cas pot fer-ho inclús després de la distribució de les cartes, sempre que un altre jugador no les tinga ja en la mà. Té dret a demanar banc seguit el jugador que va fer banc i va perdre.
Si en el cas de «banc seguit» el crupier dóna per error les cartes a un altre jugador, estes podran ser reclamades si encara no han sigut vistes (la carta és considerada vista quan ha sigut alçada del tapet).
Si la petició de banc seguit es produïx després de la distribució i entrega de les cartes a un altre jugador, este últim té preferència si ha pres cartes i les ha vistes.
Quan havent-se anunciat correctament banc seguit un jugador pren les cartes abans que el crupier les done al jugador que ha anunciat banc seguit, aquelles li seran retirades, encara que hagen sigut vistes, i s’entregaran al jugador que corresponga.
Tot banc seguit abandonat pot ser recuperat en cas d’igualtat de puntuació entre el banquer i un altre jugador o jugadors.
Quan ningú fa banc i només un jugador aposta contra la banca, este tindrà dret al «banc seguit».
Una vegada realitzades les apostes, i després de la veu del crupier «no hi van més apostes», el banquer extraurà les cartes del sabot i les distribuirà d’una en una alternativament, començant pel jugador contrari. Les cartes seran traslladades fins a ell pel crupier per mitjà de la pala. Queda formalment prohibit al banquer distribuir les cartes abans que el crupier haja anunciat «no hi van més apostes»; no obstant això, podrà instar al crupier que retire les postes efectuades després de mencionada esta frase.
Examinades les cartes i sol·licitada, si és el cas, una tercera, es procedirà a descobrir els respectius jocs, pagant de crupier al guanyador. Si el triomf ha correspost al banquer, s’efectuarà pel crupier la deducció corresponent al pou o cagnotte, i s’introduirà el seu import en la ranura destinada a este efecte. Els guanys del banquer passaran a formar part de la banca, excepte si este decidix excloure-les del joc, d’acord amb el que preveu l’apartat V, i en este cas el crupier les col·locarà sobre la taula, a la seua dreta.
Quan s’hagen acabat les cartes d’un sabot, el crupier procedirà a realitzar les operacions corresponents de mescla, tall i introducció de la baralla en el sabot. El banquer que guanya l’última jugada d’una talla té dret a seguir sent-ho en la pròxima, si oferix una quantitat igual a què constituïa llavors la banca.
Davant de la petició d’algun jugador, les cartes seran controlades al final de la talla.

VIII. Errors i infraccions en el joc
1. Està prohibit extraure cartes del distribuïdor abans d’haver finalitzat el temps de les apostes. Les cartes tretes no podran en cap cas ser reintegrades al sabot, i el jugador que les va traure irregularment està obligat a seguir la jugada. Si si és el cas excepcional el cap de Taula estima que no ha d’aplicar esta regla en tot el seu rigor, la carta o cartes tretes hauran de ser obligatòriament rebutjades i no podran ser utilitzades pel jugador que pren la mà passada.
Tota carta que aparega descoberta al ser extreta del sabot es considerarà inservible i serà retirada, sense que per això puguen els jugadors disminuir o retirar les seues apostes.
Si en el transcurs de la distribució apareixen dos o més cartes apegades entre si, la jugada serà anul·lada.
Quan alguna carta caiga a terra només podrà ser arreplegada pel crupier o qualsevol altre empleat de l’establiment, i conservarà el seu valor, reprenent-se a continuació la jugada.
2. Errors del crupier.
Si el crupier descobrix accidentalment alguna carta durant la distribució, els jugadors hauran d’ajustar-se a les regles del joc de banquer i punt. En el cas que les dos cartes del punt siguen descobertes, el banquer haurà d’atindre’s al que disposa el quadro de jugades de la banca, havent de demanar carta en els casos opcionals. Qualsevol altra falta comesa pel crupier durant de repartiment de les cartes anul·larà la jugada, sempre que no puga ser aquella rectificada sense perjuí per al banquer i el jugador.
En el cas que el crupier anuncie per error «carta» quan el punt ha dit «no», la jugada es restablix conforme al quadro. Si el banquer té 0, 1, 2, 3, 4 o 5 i ja ha tret una carta, esta li és adjudicada; si ha tret dos cartes, la primera d’estes se li adjudica i la segona es rebutja; si té 6 o 7, qualsevol carta extreta és rebutjada.
3. Errors del banquer.
L’extracció per part del banquer d’una quinta carta després d’haver-ne donat dos al punt i haver-se’n donat ell mateix dos, l’obligarà a acceptar-la per a ell en el cas que el punt no en sol·licite una tercera.

Si el banquer, en la distribució inicial, es dóna més de dos cartes, es considera que té una puntuació de zero (bacarà), encara que conserve el seu dret a demanar-ne una altra.
Quan al donar la tercera carta el banquer dóna per error dos cartes al jugador contrari, se li adjudicarà aquella de les dos amb què forme una puntuació més alta. El contrari ocorrerà quan el banquer es done a si mateix dos cartes en compte d’una.
Si durant la distribució de les dos primeres cartes del punt el banquer en deixa caure alguna en la cistella, es considera que el punt abat amb 9. Quan açò ocorre amb la tercera carta del punt, es considerarà que la seua puntuació és de 9. El banquer tindrà, en este cas, dret a una tercera carta, excepte si té 7.
Si durant el repartiment el banquer descobrix la primera o la tercera carta, a l’anar ambdós dirigides al punt, aquell haurà de descobrir la seua carta respectiva. Quan el banquer descobrix per error les dos cartes dirigides al contrari, a més de descobrir les seues dos cartes, haurà d’ajustar obligatòriament el seu joc al quadro de jugades de la banca.
El banquer ha de parlar sempre després del punt. Si abat abans que este s’ha pronunciat, els jugadors podran retirar les seues apostes. Quan el banquer, tenint 8 o 9, dóna o oferix cartes, perd el seu dret a abatre.

La introducció pel banquer d’alguna carta en la cistella abans que haja sigut vista de forma inequívoca per la resta dels jugadors, comportarà la pèrdua de la jugada per al banquer.
No podrà efectuar-se cap reclamació contra el banquer quan la jugada haja finalitzat i les apostes hagen sigut cobrades o pagades.

4. Errors dels jugadors.
Està formalment prohibit veure les cartes rebudes de forma lenta i tindre en la mà massa temps. Qualsevol jugador que empre massa temps a anunciar el seu joc no podrà continuar tenint les cartes.

Excepte el crupier, ningú podrà donar consells als jugadors. Quan s’infringisca esta regla, caldrà ajustar-se al que disposa el quadro de jugades.
Si per error el punt diu «carta» en compte de «no», o viceversa, el banquer té dret a donar-li o negar-li la carta, si no és que aquell tinga bacarà. En tot cas, el banquer haurà de pronunciar-se abans de traure la carta.
En el cas que el punt s’oblide d’abatre en el seu moment, perd este dret; si ha demanat carta, la decisió la prendrà el banquer. El punt que tenint 9 oblida abatre perd la jugada si el banquer abat amb 8.

Qualsevol altre error en l’anunci del joc per part del punt serà rectificat, i es rebutjarà, si és procedent, les cartes posades en joc com a conseqüència d’este error. S’exceptuarà d’esta regla el jugador que fa banc, i en este cas haurà de patir les conseqüències del seu error, excepte si té zero, bacarà, amb les seues dos primeres cartes; podrà llavors sol·licitar sempre una tercera carta.
Si el jugador tira les cartes en la cistella abans que hagen sigut vistes, la jugada se li donarà per perduda.
Les apostes dels punts han d’estar situades a descobert damunt de la taula i han de ser vigilades per ells mateixos. Cap reclamació podrà ser acceptada si esta regla ha sigut incomplida. Quan hi haja postes col·locades sobre la línia, juguen la mitat; qualsevol altre anunci per part del jugador obliga al crupier a procedir al canvi immediat, sense que el jugador puga oposar-se.
Els casos no previstos en el present epígraf del Catàleg de Jocs seran sotmesos a l’apreciació del cap de la taula, qui resoldrà.


08. BACARÀ A DOS DRAPS
I. Denominació
El bacarà a dos draps és un joc de cartes dels denominats de cercle, que enfronta un jugador que és la banca amb una altres jugadors. Poden apostar contra aquell tant els jugadors que es troben asseguts al voltant de la taula de joc com els que estan situats drets darrere d’aquells. Rep també el nom de banca o banca francesa i pot revestir dos modalitats: banca limitada i banca lliure o oberta. En el primer cas, el banquer només respondrà per la quantitat, que situada sobre la taula constituïx la banca en cada moment. En la banca lliure o banca oberta, el seu titular ha de respondre enfront de totes les postes sense límit. En la banca limitada existirà un límit o xifra màxima per a constituir banca, independentment el que durant de transcurs del joc el banquer supere amb els seus guanys tal quantitat màxima d’adjudicació.


II. Elements de joc
1. Cartes. S’utilitzaran baralles de 52 cartes, de les denominades franceses, sense índexs, sent obligatori que siguen sempre baralles a estrenar. Seran necessàries sis baralles, tres d’un color i tres d’un altre, tant en la banca lliure com en la limitada.
2. Distribuïdor o sabot.
Caldrà ajustar-se al que disposa l’epígraf 03, apartat II, punt 3.
3. Tapet o drap de joc
Serà ovalat, amb un lleuger tall o clavill en un dels seus costats majors, que indicarà la posició del crupier. Enfront d’ell es col·locarà el banquer, que tindrà a la seua dreta el primer drap, format per una sèrie de departaments i numerats a partir del més pròxim al banquer, que portarà el número 1; a la seua esquerra estarà el segon drap, amb el mateix nombre de departaments i numeració correlativa, iniciada amb el número següent a l’últim del primer drap, en el departament situat més pròxim al banquer.
A més, cada drap tindrà una superfície delimitada destinada a arreplegar les postes que es volen realitzar sobre l’altre drap. Les apostes, col·locades sobre la línia que separa aquella superfície de la resta del drap, jugaran per parts iguals als dos draps.
En la part lliure del tapet hi haurà una primera ranura per a les cartes usades, anomenada cistella; una segona ranura, a la dreta del crupier, per a les deduccions en benefici de la casa sobre els guanys del banquer, que rep el nom de pou o cagnotte i una tercera ranura, que en poden ser dos, per a arreplegar propines.

III. Personal
El personal mínim necessari serà: un inspector, un crupier, un canvista i, opcionalment, un auxiliar. Serà aplicable al cap de taula, crupier i canvista, respectivament, el que disposen els números 1, 2 i 3 de l’apartat III de l’epígraf 07 del present catàleg.

IV. Jugadors
També anomenats punts, cada un podrà ocupar un dels departaments numerats en la taula. Així mateix, podran seure més jugadors, que se situaran darrere d’aquells entre els distints departaments.

Igualment podran realitzar apostes en els distints draps tots els jugadors que estiguen situats drets, darrere d’aquells que estiguen asseguts.
L’orde de prioritat, als efectes d’apostes, entre els jugadors, serà el següent: dins d’un mateix drap, els jugadors asseguts en els departaments numerats més pròxims al banquer; a continuació, la resta dels jugadors, pel mateix orde que els asseguts.
En el cas que s’anuncie banca en ambdós draps, es procedirà per sorteig per a determinar la prioritat dels draps. Les cartes només podran ser manejades pels jugadors que estiguen asseguts en departaments numerats, i s’establirà un torn rotatori conforme a l’orde de numeració de cada drap.
Les cartes hauran de ser cedides pel jugador, seguint el torn establit en cas triomf de la banca. Queda exceptuat d’esta regla el jugador que faça banc, que estiga dret o assegut per a manejar les cartes.

Els jugadors que vullguen ocupar una plaça asseguda, hauran de fer-se inscriure en la llista d’espera que porta el cap de taula en cada taula.


V. Banca
1. El cap de taula, a l’hora d’obertura, anunciarà el nom del banquer i la quantitat de l’import de la banca. Si no hi ha banquer, el cap de taula subhastarà la banca i l’adjudicarà al millor postor. Per ella podran licitar tots els jugadors.
En cas d’igualtat de licitacions, l’adjudicació es farà per sorteig.
L’adjudicació podrà fer-se a una o diverses talles, i a juí del director de jocs, per a un o més dies. L’import de la banca haurà de ser depositat, abans del començament de la partida, en la caixa del casino, en efectiu o per mitjà de xecs lliurats per banc.
El banquer podrà abandonar la banca una vegada realitzada la primera jugada, i anunciarà la quantitat que retira. Si el banquer guanya i es retira, durant de mateix sabot no podrà tornar a ser banquer. S’entendrà que la banca ha botat quan no hi queden fons. En este cas, el banquer té dret a continuar, i efectuarà un nou depòsit igual o superior a l’inicial, o a abandonar la banca. Cas que continue amb la banca, pot canviar de sabot.
En qualsevol dels casos, abandonada la banca pel banquer, el cap de taula tornarà a oferir-la a un altre, per la mateixa quantitat inicial. Si no és acceptada per cap se subhastarà, o, si és el cas, se sortejarà novament, després s’inicia un nou sabot. Si no es presenta cap postor, es donarà per finalitzada la partida.
El mínim i el màxim de les postes s’establirà en l’autorització. Els mínims podran variar per a les distintes taules de joc. La quantitat que forme la banca serà necessàriament limitada en la modalitat de banca limitada. En l’autorització es fixarà el màxim i mínim de la banca.

2. En la banca lliure no existirà límit màxim per a la banca, i l’establiment no podrà fixar un màxim a les postes dels jugadors. Qualsevol jugador podrà ser banquer, en la modalitat de banca lliure, si justifica l’existència d’un depòsit, considerat suficient, en la mateixa caixa de l’establiment o en la d’una entitat de crèdit prèviament admesa per la Direcció de l’establiment, de tal forma que puga pagar totes les apostes sense que la responsabilitat de l’establiment puga veure’s en cap moment compromesa.
El bacarà amb banca lliure només podrà practicar-se en una taula per cada establiment i per un màxim de dos sessions separades entre si per l’hora del sopar. En cada sessió es jugaran dos talles.
3. La deducció en benefici de l’establiment queda fixada en un 2 per cent sobre les quantitats guanyades en cada jugada pel banquer per a la banca limitada, i en 1,25 per cent per a la banca lliure.

VI. Regles de joc
Les regles contingudes en l’apartat VI de l’epígraf 07 del present Catàleg són aplicables amb caràcter general. Sense perjuí d’això s’establixen les adaptacions que es detallen a continuació.
S’enfronten dos jugadors, un per cada drap, contra el banquer, seguint el torn establit en l’apartat IV, paràgraf 5.
Si la puntuació de les dos primeres cartes és de 0,1, 2, 3 i 4, els jugadors han de demanar una tercera carta; si la dita puntuació és de 5, tenen llibertat per a demanar carta o quedar-se servits, i, per fi, si és de 8 o 9 han de descobrir les seues cartes. Queda exceptuat d’esta regla el jugador que al principi de la partida faça banc.
El banquer pot demanar carta o plantar-se, excepte si sol·licita del crupier el quadro de jugades de la banca, i en este cas haurà de seguir-lo sempre que s’indique el mateix per als dos draps. El quadro de jugades de la banca és l’arreplegat en l’epígraf 07 del present catàleg.
Un 8 amb les dos primeres cartes guanya sempre a un 8 o 9 utilitzant una tercera carta. Es pot demanar banca per qualsevol jugador, estiga assegut o de peu, per una sola vegada i al principi de cada partida. La banca comprendrà els dos draps, però el joc es desenrotllarà exactament igual que si hi ha dos jugadors, de tal forma que no es podran veure les cartes del segon drap pel jugador fins a haver jugat en el primer drap. En el cas que hi haja joc nul, podrà repetir-se la jugada fins a dos vegades més. S’entendrà que hi ha hagut joc nul quan no hi ha hagut pèrdua o guany per part de cap dels dos jugadors. Està prohibit als punts el joc en associació.

VII. Desenrotllament del joc
És condició imprescindible perquè el joc puga donar començament que hi haja un mínim de dos jugadors per drap, xifra que haurà de mantindre’s al llarg de tota la partida.
Una vegada realitzades les operacions de recompte, mescla i tall de la maça es col·locarà en el seu interior una carta-bloqueig o carta de detenció d’un color que permeta diferenciar-la de les altres, cuidant que per davall d’ella queden 10 cartes. L’aparició d’aquella carta determinarà el final de la partida i no es podrà realitzar cap jugada més, excepte la que s’està duent a terme en eixe moment.
Adjudicada la banca, d’acord amb el que establix l’apartat V, el banquer entregarà la quantitat posada en joc, en fitxes, al crupier per a la seua custòdia. A continuació, es realitzaran les postes en ambdós draps, d’acord amb l’orde de prioritat que establix l’apartat IV, paràgraf 3, fins que el crupier anuncie amb la veu «ja no hi va més» la terminació del temps d’apostar. Les apostes no podran ser col·locades immediatament a la dreta o a l’esquerra del banquer i del crupier.
Les apostes col·locades sobre la línia que separa la zona del jugador de la zona d’apostes juguen la mitat, de la mateixa manera que les postes col·locades sobre la línia que separa la zona d’apostes d’un drap de la zona d’un altre drap juguen als dos draps. En este cas, quan la mitat d’una aposta a cavall representa un nombre imparell d’unitats d’apostes, es considera que la fracció més forta juga al primer drap.

El banquer, llavors, extraurà les cartes del sabot i les repartirà d’una en una per l’orde següent: primer drap, segon drap i banca. Les cartes seran traslladades fins als jugadors pel crupier per mitjà d’una pala. Seran els contraris de la banca i tindran les cartes els jugadors a qui corresponga, d’acord amb el torn establit en l’apartat IV, paràgraf 5. el jugador que té la mà, després d’haver vist la seua puntuació, abata o no, ha de deixar les cartes sobre la taula. Examinades les cartes, els jugadors que són mà en cada drap hauran de pronunciar-se per la seua orde respectiu i abans del banquer. Finalitzada la jugada, el crupier separa les cartes i anuncia el punt. El banquer haurà d’ensenyar el seu punt als dos draps.
A continuació, es procedirà pel crupier al pagament de les postes guanyadores i a la retirada de les perdedores; en el cas que el banquer guanye en els dos draps, o el seu guany en un siga superior a la pèrdua en l’altre, el crupier ingressarà la quantitat que corresponga al pou o cagnotte, en la ranura destinada a este efecte. Els guanys del banquer passaran a formar part de la banca. Davant de la petició d’algun jugador, les cartes seran controlades al final de la talla.

VIII. Errors i infraccions en el joc
1. Està prohibit extraure cartes del distribuïdor abans d’haver finalitzat el temps de les apostes. Les cartes tretes no podran en cap cas ser reintegrades al sabot i el jugador que les va traure irregularment està obligat a seguir la jugada. Si si és el cas excepcional el director responsable de l’establiment estima que no ha d’aplicar esta regla, la carta o cartes tretes hauran de ser obligatòriament rebutjades i no podran ser utilitzades pel jugador que prenga la mà.
Tota carta que aparega descoberta al ser extreta del sabot es considerarà inservible i serà retirada, sense que per això els jugadors puguen disminuir o retirar les seues apostes.
Si en el transcurs de la distribució apareixen dos o més cartes apegades entre si, la jugada serà nul·la.
Quan alguna carta caiga a terra només podrà ser arreplegada pel crupier o qualsevol altre empleat de l’establiment i conservarà el seu valor, i a continuació es reprén la jugada.
Si les cartes són donades o preses per error per un jugador diferent del que té la mà, si aquell ja es va pronunciar, la jugada serà mantinguda, i a la jugada següent es passen les cartes al jugador a qui li corresponia.
2. Errors del banquer.
En tots els casos de distribució irregular la jugada serà rectificada, si això pot fer-se de forma evident; en cas contrari, aquella serà anul·lada.

Si el banquer dóna carta a un drap que ha dit «no» o no dóna carta a un drap que va sol·licitar, la jugada serà restablida d’acord amb les normes dels errors dels jugadors.
Si les dos cartes d’un drap són descobertes durant la distribució, la jugada es durà a terme d’acord amb el que disposa el paràgraf tercer del número 3 del present apartat i cap aposta podrà ser augmentada, disminuïda o retirada.
Si durant la distribució algunes cartes cauen en la cistella sense haver sigut vistes, la jugada serà anul·lada per al drap que va perdre les cartes o per als dos draps, si corresponien al banquer. En el cas que es tracte d’alguna de les terceres apostes, si ha sigut vista, serà recuperada pel crupier i la jugada continuarà.
3. Actuacions del banquer en les jugades restablides.
Quan un drap abat al banquer està obligat a seguir el quadro de jugades de la banca respecte a l’altre drap, i s’ha de demanar tercera carta en els dos supòsits opcionals.
Quan el quadro de jugades de la banca indica el mateix per als dos draps, el banquer haurà de seguir-ho.
Quan el quadro indica demanar carta en un drap i plantar-se en l’altre, el banquer és lliure de plantar-se o demanar, si l’error ha sigut d’un jugador o del crupier; si l’error ha sigut del banquer, este haurà de demanar carta obligatòriament, si té cinc o menys, plantant-se en cas contrari. Donar una carta a un drap que no l’ha sol·licitat o donar a un drap la carta destinada a un altre, no constituïx una falta del banquer, que no perd el seu dret a sol·licitar una tercera carta.
4. Errors dels jugadors.
Si el primer drap diu «no» i té menys de cinc i el segon drap ha rebut carta, esta tornarà al primer drap; el segon drap rebrà llavors la carta següent, haja sigut arreplegada o no pel banquer, i este actuarà d’acord amb el que disposa el número 3 del present apartat.

Si el primer drap demana carta, tenint sis o més, la carta rebuda anirà al segon drap, si va demanar carta, o al banquer, d’acord amb les regles contingudes en este apartat, número 3.
Si el primer drap diu «carta» i després «no» o viceversa, el crupier haurà de fer especificar al jugador el que desitja i verificar la seua puntuació. Si esta és de cinc, la primera paraula es considerarà correcta; si té un altre punt, la jugada serà restablida d’acord amb les regles dels paràgrafs anteriors.
El jugador que diu «no» tenint huit o nou perd el seu dret a abatre; si demana carta, la jugada serà restablida d’acord amb els paràgrafs anteriors.
Les mateixes regles s’aplicaran entre el segon drap i el banquer, en cas d’error d’aquell drap.
5. Està formalment prohibit veure les cartes rebudes de forma lenta i tindre-les en la mà massa temps. Qualsevol jugador que empre molt de temps a anunciar el seu joc no podrà continuar tenint les cartes.

Excepte el crupier ningú podrà donar consell als jugadors. Quan s’infringisca esta regla, caldrà ajustar-se al que disposa el quadro de jugades.
Si les cartes del banquer o d’algun dels draps són llançades a la cistella, sense haver sigut mostrades, es considerarà que la seua puntuació era de zero (bacarà). Si esta falta és comesa pel crupier, les cartes seran arreplegades i la puntuació reconstituïda d’acord amb el testimoni del jugador les cartes del qual van ser llançades a la cistella i dels altres jugadors que les hagen vistes.
El banquer que anuncia un punt que no és el seu podrà sol·licitar una tercera carta, sempre que els altres jugadors no hagen mostrat els seus punts. En cas contrari, caldrà ajustar-se al que disposa el paràgraf tercer del número 3 del present apartat.
Cap reclamació no podrà ser formulada una vegada finalitzada la jugada corresponent i pagades o cobrades les apostes.
Els casos no previstos en el present Catàleg de Jocs seran resolts pel cap de Taula.


09. DAUS O CRAPS
I. Denominació
El joc de daus és un joc d’atzar, dels denominats de contrapartida, en el qual els jugadors juguen contra l’establiment, i hi ha diverses combinacions guanyadores.

II. Elements del joc
Daus. El joc de daus es juga amb dos daus, del mateix color, de material transparent, amb les superfícies polides, de 15 a 25 mm de costat. Hauran de tindre les vores ben definides (tallants), els angles vius i els punts marcats al ras. No s’admetran, per tant, daus amb vores bisellades, angles arredonits o punts còncaus. En una de les cares figurarà el número d’orde del fabricant i les sigles de l’establiment, sense que això perjudique el seu equilibri. En cada sessió es posaran a disposició de cada taula dedicada al joc dels daus sis daus en perfecte estat i diferents dels usats en la sessió anterior. Dos daus s’utilitzaran en la partida. Quedaran en reserva els altres quatre, en una cavitat prevista a este efecte en les taules de joc, per al cas d’haver de substituir els primers.


III. Personal
En cada taula de daus prestarà els seus servicis un cap de taula, un crupier i un stickman.
1. El cap de taula és el responsable de la claredat i regularitat del joc, i col·laborarà amb el crupier en el maneig de fitxes i depositarà els diners en caixa.
2. El crupier s’ocuparà d’arreplegar les apostes perdudes, col·locar si és el cas les apostes sobre la caixa indicant el punt, i pagar les apostes guanyadores. S’ocuparà, així mateix, dels canvis de bitllets i fitxes que sol·liciten els jugadors. En les seues funcions podrà estar assistit per un auxiliar, quan així es determine per la direcció de Jocs.
3. L’stickman estarà encarregat de comprovar el bon estat dels daus, d’entregar-los als jugadors i de fer les advertències precises per al desenrotllament del joc. També podrà emplaçar/arreplegar les apostes sobre jugades múltiples.
Quan funcione només la mitat de la taula o s’utilitze la taula reduïda de daus (Mini-craps, European Seven-Eleven, etc.) haurà d’haver-hi, com a mínim, un crupier-stickman.

IV. Regles del joc
1. Combinacions.
Els jugadors no podran fer ús més que de les següents classes de sorts:
A) Sorts senzilles, que es pagaran a la par:
Win. Que es juga a la primera tirada. Guanya amb 7 u 11, perd amb 2, 3 o 12. Si ix una altra xifra, el resultat queda en suspens i el número que ha eixit és el punt, que s’indica pel crupier per mitjà d’una placa col·locada sobre la caixa corresponent a este número. Les apostes sobre el win guanyen si el punt es repetix, perden si ix el 7 i es repetixen si ix una altra xifra. Els daus canvien de mà quan ix el 7, que fa perdre.

Don’t win. Que es juga a la primera tirada. Guanya amb 2 o 3, perd amb 7 o 11 i dóna resultat nul en 12. Si ix una altra xifra, el resultat queda en suspens i la que ha eixit és el punt. Les apostes sobre don’t win guanyen si ix el 7 i perden si el punt es repetix.
Come. Que es juga en qualsevol moment després de la primera tirada. Esta sort guanya si ix el 7 o l’11 en la tirada següent i perd si ix el 2, 3 o 12. Si ix una altra xifra qualsevol, l’aposta és col·locada sobre la casella que porta el número que va eixir, i a partir de la tirada següent, guanya si ix l’esmentat número i perd amb el 7, i el resultat queda pendent si ix qualsevol altre número.
Don’t come. Que es juga en qualsevol moment després de la primera tirada. Guanya si ix el 2 o 3, perd amb el 7 o l’11 i dóna resultat nul amb el 12. Si ix qualsevol altra xifra, l’aposta és col·locada en la casella corresponent, i a partir de la següent jugada, guanya si ix el 7 i perd si ix el punt sobre el qual està col·locada l’aposta. Les apostes col·locades sobre win no poden ser retirades i han de jugar fins que s’hagen guanyat o perdut.
Field. Que es juga en qualsevol moment de la partida, i és decisiva cada tirada. Guanya si ix el 2, 3, 4, 9, 10, 11 o 12 i perden els restants resultats. Es paga doble si ix el 2 o el 12, i alhora per a les altres puntuacions.
Big 6. Que es juga en qualsevol moment de la partida. Guanya si ix una puntuació de 6 formada de qualsevol manera i perd si la puntuació és 7. Mentres no isca una o altra puntuació l’aposta continua, encara que pot ser retirada pel jugador.
Big 8. Que es juga en qualsevol moment de la partida. Guanya si ix una puntuació de 8 formada de qualsevol manera i perd si la puntuació és de 7. Mentres no isca una o altra puntuació l’aposta continua, però pot retirar-la l’apostador.
Under 7. Que es juga en qualsevol moment de la partida. Guanya si el total dels punts formats pels daus és inferior a 7 i perd si és igual o superior a 7.
Over 7. Que es juga en qualsevol moment de la partida. Guanya quan la puntuació formada pels daus és superior a 7, i perd quan és igual o inferior a 7. B.
Sorts múltiples, que es puguen jugar en qualsevol moment de la partida.
Hard ways. Que es juga sobre els totals de 4, 6, 8 o 10 formats per dobles. Poden ser retirades les apostes després de cada tirada no decisiva. Guanya si ix el «doble triat» i perd amb el 7 o si el total del número no està format per dobles. El doble de 2 i el doble de 5 es paguen set vegades l’aposta, el doble de 3 i el doble de 4, nou vegades l’aposta.

Joc de 7. Que es paga quatre vegades l’aposta. Guanya si ix 7; perd si ix qualsevol altre resultat.
Joc d’11. Que es paga quinze vegades l’aposta. Guanya si ix l’11; perd si ix qualsevol altre resultat.
Any craps. Que es paga set vegades l’aposta. Guanya si ix el 2, 3 o 12; perd si ix qualsevol altre resultat.
Craps 2. Que es paga trenta vegades l’aposta. Guanya si ix el 2; perd amb qualsevol altre resultat.
Craps 3. Que es paga quinze vegades l’aposta. Guanya si ix el 3; perd amb qualsevol altre resultat.
Craps 12. Que es paga trenta vegades l’aposta. Guanya si ix el 12; perd amb qualsevol altre resultat.
Horm. Que es paga quatre vegades l’aposta. Esta sort, que associa el craps amb el joc de l’11, guanya si ix 2, 3,11 o 12; perd amb qualsevol altre resultat.
C) Jugades associades, que només poden jugar-se quan la sort simple corresponent, el punt de la qual és conegut, ha sigut ja apostada i seguixen la jugada d’esta, encara que poden ser retirades després d’un joc no decisiu.
La sort associada al win l’aposta de la qual es fa en la proximitat i a l’exterior de la sort senzilla corresponent, guanya amb el punt, perd amb el 7 i dóna resultat nul amb qualsevol altre total. L’aposta és pagada 2 per 1 si el punt és 4 o 10; 3 per 2 si el punt és 5 o 9; 6 per 5 si el punt és 6 o 8.
La jugada associada al dont win, l’aposta de la qual es fa sobre l’aposta principal de la jugada senzilla corresponent, guanya amb el 7, perd amb el punt i dóna resultat nul amb qualsevol altre total. L’aposta es paga 1 per 2 si el punt és 4 o 10; 2 per 3 si el punt és 5 o 9, i 5 per 6 si el punt és 6 o 8.
La sort associada del come, l’aposta de la qual es fa sobre l’aposta principal de la jugada simple corresponent o pròxima a ella. Esta jugada guanya, perd o dóna resultat nul en les mateixes condicions que el come i es paga com la sort associada del win.
La sort associada al don’t come, l’aposta de la qual es fa sobre l’aposta principal de la sort simple corresponent. Esta jugada guanya, perd o dóna resultat nul en les mateixes condicions que el don’t come i es paga com la sort associada al don’t win.
D) Les Place bets, que poden jugar-se en qualsevol moment de la partida sobre els números 4, 5, 6, 9 o 10 i poden ser retirades les apostes en les tirades no decisives.
La right bet, en la qual l’aposta es fa segons la posició del jugador, a cavall sobre la línia, davant o darrere de qualsevol número triat. Esta sort guanya si el punt ix abans del 7; perd amb el 7 o dóna resultat nul. L’aposta es paga 7 per 6 si el punt és 6 o 8; 7 per 5 si el punt és 5 o 9, i 9 per 5, si el punt és 4 o 10.
La wrong bet, en la qual l’aposta es fa en la casella posterior del número triat i que s’indica pel crupier, amb l’ajuda d’una contramarca amb la indicació wrong bet. Guanya si ix el 7 abans del punt; perd si ix el punt o dóna resultat nul. L’aposta és pagada 4 per 5 si el punt és 6 o 8, 5 per 8 si el punt és 5 o 9 i 5 per 11 si el punt és 4 o 10.

2. Apostes.
Les apostes mínima i màxima es determinaran en l’autorització del casino. En les jugades senzilles, l’aposta màxima no podrà ser inferior a 20 vegades ni superior a 1.000 vegades del mínim de la taula. La direcció de joc podrà determinar que les apostes siguen múltiples del mínim de les diferents jugades. En les jugades múltiples, l’aposta màxima serà calculada de manera que el guany possible siga, almenys, igual a la permesa pel màxim sobre les sorts senzilles, i al màxim, igual al triple del guany esmentat. En les apostes associades, de win i come, l’aposta màxima es determinarà per l’import de les apostes efectivament fetes sobre les jugades senzilles corresponents. En les sorts associades del don’t win i del don’t come el màxim de l’aposta es fixarà en funció del punt jugat, açò és, per a 4 i 10, el 200 per 100 de l’import de l’aposta feta sobre la sort senzilla corresponent; per al 5 i 9, el 150 per 100 del dit import, i per a 6 i 8, el 120 per 100 del mateix import. En les right bet, el màxim de l’aposta estarà en funció del punt jugat i igual al màxim de les apostes en les sorts senzilles per a 4, 5, 9 i 10 o el 120 per 100 d’este màxim per a 6 i 8. En les wrong bet, el màxim de l’aposta estarà en funció del punt jugat, i igual al 125 per 100 del màxim de les apostes sobre les sorts senzilles per a 6 i 8; al 160 per 100 d’este màxim per al 5 i 9; i al 220 per 100 per al 4 i 10.

3. Funcionament.
El nombre de jugadors que podrà ocupar cada taula de daus no estarà limitat. Els daus seran oferits als jugadors començant, a l’iniciar-se la partida, per aquell que es trobe a l’esquerra dels crupiers i després seguint el sentit de les agulles del rellotge. Si un jugador refusa els daus passaran al jugador següent, en l’orde previst. L’stickman passarà els daus al jugador per mitjà d’un bastó, evitant tocar-los, excepte quan haja d’examinar-los, o arreplegar-los quan caiguen a terra. El jugador que llance els daus haurà de fer-ho immediatament després de l’anunci de «ja no hi va més», i no haurà de fregar-los ni guardar-los en la mà. El tirador podrà demanar que es canvien els daus abans de llançar-los, però no podrà fer-ho durant la sèrie de llançaments necessaris per a aconseguir el número designat com a punt, excepte en el cas que un dau bote fora de la taula, caiga en terra, i en este cas se li oferirà triar entre els quatre daus restants de la taula, per a acabar la jugada. Si al final d’aquella el dau perdut no es troba, es proveirà la taula d’un nou joc de daus, i es retiraran els anteriors. Els daus es llançaran al llarg de la taula, de tal manera que es detinguen dins d’ella, després que ambdós daus hagen tocat la vora oposada al jugador que els ha llançat. Els daus hauran de rodar i no lliscar perquè la jugada resulte vàlida. Si els daus es trenquen, se superposen, es munten sobre una fitxa o cauen de la taula o damunt del seu bord o en la cistella dels daus de reserva, o si el llançament no ha sigut correcte, l’stickman anunciarà «tirada nul·la».

El cap de taula podrà privar un jugador del seu dret a tirar els daus, si incomplix repetidament les regles del llançament. Després d’un nombre determinat de tirades, el cap de taula podrà acordar el canvi de daus. L’stickman anunciarà llavors «canvi de daus» i posarà davant del jugador, amb el bastó, els sis daus al servici de la taula. El jugador n’agafarà dos per a llançar-los i els quatre restants seran tornats, a la vista dels jugadors, a la caixa prevista a estos efectes. No podran fer-se apostes després del «ja no hi va més». el jugador que tira els daus haurà d’apostar sobre el win o sobre el don’t win abans de llançar-los, i podrà jugar a més sobre totes les altres jugades possibles.



10. RULETA DE LA FORTUNA
I. Denominació
La ruleta de la fortuna és un joc d’atzar, dels denominats de contrapartida, en el qual els jugadors juguen contra l’establiment organitzador. La possibilitat de guanyar depén del moviment d’una roda que gira.


II. Elements de joc
1. Tapet o drap de joc.
La ruleta de la fortuna es practica en un tapet, en què estan marcats els tipus d’apostes en un nombre determinat d’espais que corresponen als noms de les diferents jugades que el jugador pot triar per a apostar: 24, 15, 7, 4, 2 i figura/figures, i els seus premis corresponents. La taula portarà una caixa per a l’efectiu, una caixa per a la bestreta i una altra per a rebre les propines.
2. Roda giratòria.
Amb un diàmetre no inferior a 150 cm i estarà situada darrere de la taula i a una altura que siga clarament visible per als jugadors. Conté dos cercles concèntrics compostos per 54 caselles separades entre elles per dos pivots rígids, en els quals hi ha, en l’orde, nombre i la freqüència corresponents, els símbols de les diferents combinacions possibles i els seus respectius premis.
Fixat en un punt vertical sobre el centre de la roda, existirà una peça de cuiro, de plàstic o d’un altre material flexible que arribe fins a l’espai situat entre els pivots rígids i que, al fer girar la roda, la fricció minore el seu moviment circular progressivament fins que finalment es pare entre els dos pivots rígids d’una determinada casella, que indica així la combinació guanyadora.

Figura número 11. Dibuix de la ruleta i del tapet.




III. El personal
El personal adscrit és el següent:
El crupier dirigix la taula, s’encarrega d’anunciar la partida i el període d’apostes dels jugadors, fa girar la roda, efectua els pagaments de les apostes guanyadores i retira les apostes perdedores.
Eventualment, quan així s’estime per la direcció de joc en funció de les necessitats de la partida, podrà estar assistit per un auxiliar.


IV. Jugadors
En cada partida en pot participar un nombre indeterminat.


V. Regles del joc
1. Combinacions possibles.
Es pot apostar a 24 posicions, i en este cas el guanyador empata; apostar 15 posicions, pagant-se als guanyadors 2 a 1; a 7 posicions, pagant-se 5 a 1; a 4 posicions, pagant-se 10 a 1; a 2 posicions, pagant-se 20 a 1; i en els dos jòquer es paga 45 a 1.
2. Màxim i mínim d’apostes. El màxim i mínim de les apostes es fixa dins de la banda de fluctuació autoritzada per l’òrgan directiu competent en matèria de joc.
3. Funcionament del joc.
El crupier posa en moviment la roda impulsant-la en el sentit de les agulles del rellotge alhora que anuncia als jugadors «facen les seues apostes». Abans que la roda es detinga, el crupier podrà donar un nou impuls alhora que anuncia de forma ben audible als jugadors «no hi va més». A partir d’este moment no s’admeten ni noves apostes ni que estes es toquen ni es retiren. Com a conseqüència del segon impuls del crupier, la roda donarà com a mínim quatre voltes completes de les cinquanta-quatre caselles. Les apostes es realitzen pels jugadors a partir del moment en què el crupier anuncia «facen les seues apostes». Estes són col·locades, en forma de fitxes, en una de les caselles de la taula triada pel jugador. Tota aposta depositada després d’este avís és rebutjada i el crupier torna la fitxa a l’apostador tardà. Una vegada la roda s’ha detingut entre dos pivots, la peça que la reté assenyala una determinada casella i, per tant, s’anuncia el resultat, i diu en veu alta la posició guanyadora. Si la peça que reté es para sobre el pivot entre dos caselles o si alguna persona o objecte obstaculitza el lliure moviment giratori de la roda o si la roda no ha donat quatre voltes completes, la jugada es considera nul·la, es deté el joc i es reprén el cicle complet d’una nova jugada. Les apostes guanyadores es paguen de menor a major, els guanyadors recuperen la seua aposta inicial i el crupier retira les apostes perdedores. No s’admet la col·locació d’apostes durant de pagament de les apostes guanyadores i la retirada de les perdedores, corresponents a la jugada prèvia.



11. PÒQUER SENSE DESCART
I. Denominació
El pòquer sense descart és un joc d’atzar, practicat amb naips, dels denominats de contrapartida, en el qual els jugadors juguen contra l’establiment. Hi ha diverses combinacions guanyadores.

II. Elements del joc
1. Cartes o naips.
Al pòquer es juga amb una baralla, de les denominades franceses, de 52 cartes. El seu valor, ordenades de major a menor, és: as, rei, dama, jota, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3 i 2. L’as pot utilitzar-se com la carta més xicoteta davant del 2 o com un as darrere de la K.
2. Tapet o drap joc.
Serà de les mateixes mesures i característiques que la de blackjack, amb les caselles d’apostes dividides en dos espais, un per a la posta inicial i davant un altre per a la segona aposta i, opcionalment, altres tants espais diferenciats per a arreplegar les apostes especials a què es referix l’apartat l’apartat VI d’este epígraf, així com una obertura per a introduir les propines.
3. Distribuïdor o sabot
Caldrà ajustar-se al que disposa l’epígraf 03, apartat II, punt 3.

III. Personal
a) El cap de taula. Li correspon supervisar el joc i resoldre els problemes que durant de seu decurs se li presenten, funcions que es duran a terme sobre cada una de les taules.
b) El crupier. És el que dirigix la partida i té com a missió la mescla de les cartes, la seua distribució als jugadors, retirar les apostes perdedores i pagar les que resulten guanyadores. El crupier podrà disposar d’una banqueta o cadira adequada a la seua activitat.

IV. Jugadors
1. Asseguts.
El nombre de jugadors a qui es permet participar en el joc ha de coincidir amb el nombre de places d’apostes marcades en el tapet, fins a un màxim de set. Així mateix, podran apostar a «cegues» sobre les caselles buides o sobre la mà de qualsevol altre jugador, i dins dels límits de l’aposta màxima.
2. Poden també participar en el joc els jugadors que estiguen drets, apostaran sobre la mà d’un jugador, dins dels límits de l’aposta màxima. El nombre màxim d’apostes per casella no serà superior a quatre. En tots els casos, el jugador assegut davant de cada casella serà el que hi mane i no podrà ensenyar les seues cartes als altres apostadors en la seua casella per a demanar consell.

V. Regles del joc
1. Combinacions possibles.
Les combinacions possibles, ordenades de major a menor, són les següents:
a) escala reial de color. És la formada per les cinc cartes correlatives més altes d’un mateix coll (per exemple: as, rei, dama, jota i 10, de trèvol). Es paga 100 vegades l’aposta.
b) Escala de color. És la formada per cinc cartes correlatives del mateix coll (exemple: 4, 5, 6, 7 i 8, de trèvol). Es paga 25 vegades l’aposta.
c) Pòquer. És el format per quatre cartes d’un mateix valor (exemple: 4 reis). Es paga 20 vegades l’aposta.
d) Full. És el format per tres cartes d’un mateix valor i altres dos del mateix valor però diferent de l’anterior (exemple: 3 sets i 2 huits). Es paga 7 vegades l’aposta.
e) Color. És el format per cinc cartes no correlatives del mateix coll (exemple: as, 4, 7, 8 i Dama, de trèvol). Es paga 5 vegades l’aposta.
f) Escala. És la formada per cinc cartes correlatives, sense que totes elles siguen del mateix coll (exemple: 7, 8, 9,10 i jota). Es paga 4 vegades l’aposta.
g) Trio. És el format per tres cartes d’un mateix valor (exemple: tres dames). Es paga 3 vegades l’aposta.
h) Doble parella. És la formada per dos cartes del mateix valor i altres dos del mateix valor però diferent de l’anterior (exemple: 2 reis i 2 sets). Es paga 2 vegades l’aposta.
i) Parella. És la formada per dos cartes del mateix valor i les altres tres diferents (exemple: 2 dames). Es paga una vegada l’aposta.
j) Cartes majors. Quan no es produïx cap de les combinacions anteriors, però les cartes del jugador són majors que les del crupier. S’entén que les cartes són majors, atenent en primer lloc a la carta de major valor, si foren iguals, a la següent i així successivament. Es paga una vegada l’aposta.
En tot cas, el jugador només guanyarà les apostes quan la seua combinació siga superior a la del crupier, en cas contrari la perd i conserva la seua aposta però sense guanyar cap premi en cas d’empat. Quan crupier i jugador tinguen la mateixa jugada, guanyarà l’aposta qui tinga la combinació formada per cartes de major valor, atenent a les regles següents: quan ambdós tinguen pòquer, guanyarà aquell que el tinga superior (exemple: un pòquer de reis supera a un de dames).

Quan ambdós tinguen full, guanyarà aquell que tinga les tres cartes iguals de major valor.
Quan ambdós tinguen escala, de qualsevol tipus, guanyarà aquell que tinga la carta de major valor.
Quan ambdós tinguen color, guanyarà aquell que tinga la carta de major valor (segons allò que s’ha descrit per a les cartes majors.).
Quan ambdós tinguen trio, guanyarà aquell que el tinga format per cartes de major valor (igual que en el pòquer).
Quan ambdós tinguen doble parella, guanyarà aquell que tinga la parella formada per cartes de major valor, si coincidix, caldrà ajustar-se a la segona parella i, en última instància, a la carta restant de major valor.
Quan ambdós tinguen parella, guanyarà aquell que la tinga de major valor, i si coincidix caldrà ajustar-se a la carta de major valor (segons allò que s’ha descrit per a cartes majors).
2. Màxim i mínims de les apostes.
Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes, han de realitzar-se dins dels límits mínims i màxims per casella establits per a cada taula. El director de jocs podrà establir els mínims i màxims de les taules d’acord amb la banda de fluctuació que tinga autoritzada el casino.
3. Bandes de fluctuació per a l’aposta inicial. La banda de fluctuació per a l’aposta mínima inicial es fixarà en l’autorització concedida per la subsecretaria de la conselleria competent en matèria de joc. El límit màxim és el de 10, 20, 25 o 30 vegades el seu mínim. Són aplicables a este joc les normes de la ruleta sobre modificació del mínim i màxim de les apostes.
4. Desenrotllament del joc.
L’extracció de naips del depòsit, el seu desempaquetat i la seua mescla s’atindran a les normes del Reglament de casinos de Joc. Abans de la distribució de les cartes, els jugadors hauran d’efectuar les seues apostes inicials dins dels límits mínims i màxims de cada taula de joc. A continuació el crupier tancarà les apostes amb el «no hi van més apostes» i començarà la distribució dels naips d’un en un, llevat que s’utilitze sabot automàtic i en este cas es realitzarà de cinc en cinc, de cara avall, a cada mà, començant per la seua esquerra i seguint el sentit de les agulles del rellotge, donant-se igualment carta per a la banca, fins a completar la distribució de les cinc cartes per a cada mà i per a la banca, amb l’excepció que l’última carta per a la banca es donarà descoberta.

Els jugadors miren les seues cartes i tenen l’opció de continuar el joc («anar») dient «vaig», o retirar-se’n («passar») dient «passe». Els que opten per «anar» hauran de depositar les seues cartes en la casella destinada a la segona aposta, moment a partir del qual ja no podran ser objecte de manipulació per part del jugador, i, sobre estes, doblar l’aposta inicial, afegint una quantitat doble a esta; els que opten per «passar» perdran l’aposta inicial, que serà retirada en eixe moment pel crupier. Després que els jugadors s’hagen decidit per «anar» o «passar», el crupier descobrix les quatre cartes tapades de la banca. La banca només juga si entre les seues cartes existix, com a mínim, un as i un rei, o una combinació superior; si no és així, abonarà a cada jugador una quantitat idèntica a l’apostada inicialment (1 per 1). Si la banca juga, açò és, si té, com a mínim, un as i un rei o una combinació superior, el crupier compararà les seues cartes amb la dels jugadors i pagarà les combinacions superiors a la seua, d’acord amb el que establix l’apartat 1 de les regles del joc per a la segona aposta i paga a la par (1 per 1) la posta inicial. Els jugadors la combinació dels quals siga inferior a la del crupier perdran les seues apostes, que seran retirades en la seua totalitat per este. En cas d’empat caldrà ajustar-se al que disposa l’apartat 1. Qualsevol error en la distribució de les cartes, bé en el seu nombre o en l’aparició indeguda d’alguna carta descoberta, suposarà l’anul·lació de tota la jugada. Està prohibit als jugadors intercanviar informació sobre les seues cartes o descobrir-les abans d’hora; qualsevol violació d’eixa prohibició suposarà la pèrdua de la totalitat de l’aposta. Una vegada retirades les apostes perdedores i abonats els premis a les guanyadores, es donarà per finalitzada la jugada, i se n’inicia una nova.

VI. Opcions de jocs addicionals
Opcionalment, el casino podrà oferir les següents possibilitats de joc:
a) Carrousel:
De forma addicional a tot el joc de la taula els jugadors que ho desitgen, depositant a este efecte en la casella destinada amb este fi i abans de començar a distribuir les cartes, una aposta no superior a la mitat del mínim de la taula, participar en uns cavallets entre totes les taules. La participació en els cavallets habilita el jugador al cobrament de premis addicionals, prèviament anunciats, que podran ser en diners, segons el quadro de guanys per a l’acumulat que a continuació es detalla, o en espècie per valor equivalent.
Taula mínima de pagaments per a l’acumulat:
Escala màxima de color 12.000 vegades la posta.
Escala de color 2.000 vegades la posta.
Pòquer 400 vegades la posta.
Full 100 vegades la posta.
Color 60 vegades la posta.
Escala 30 vegades la posta.
I opcionalment el trio 10 vegades la posta.
b) Progressiu.
Consistix en una aposta addicional independent per als jugadors l’objectiu de la qual és aconseguir un premi especial que depén únicament de la jugada que obtinga el jugador i de l’import acumulat pel progressiu en aquell moment, després de la deducció autoritzada a favor de l’establiment. Per a jugar al progressiu, cada jugador ha de depositar una quantitat destinada a esta finalitat. Així mateix, pot existir un progressiu comú a unes quantes taules. El desenrotllament d’esta modalitat de joc ha d’estar exposada en un lloc visible de la taula i ha d’indicar les combinacions que comporten premi i el seu import. Les combinacions que possibiliten l’obtenció del progressiu són: escala reial que obté l’acumulat de totes les taules, i escala de color que obté un 10 per cent de l’acumulat. L’import de l’aposta del progressiu no pot ser superior a la mitat de l’aposta mínima de la taula.
c) Comprar una carta addicional.
Hi ha una altra possibilitat de joc que consistix en el descart d’un sol naip. Es compra esta carta a la banca per la mateixa quantitat que l’aposta inicial del jugador interessat en el descart. Per a això, en el moment que li corresponga el torn de joc al jugador interessat, este depositarà el naip descartat juntament amb la mateixa quantitat de la seua aposta inicial, que li donarà dret a rebre una carta addicional.
Les opcions de jocs addicionals del carrousel i progressiu seran incompatibles amb l’opció de jocs addicionals de compra de carta addicional, de manera que si un jugador realitza l’aposta al carrousel o al progressiu i posteriorment vol optar a la compra d’una carta addicional, l’aposta efectuada a esta última determinarà de forma automàtica la pèrdua de l’aposta realitzada prèviament al carrousel o al progressiu.



12. PÒQUER DE CONTRAPARTIDA EN LA VARIETAT DE PÒQUER «TRIJOKER»
I. Denominació
El Trijoker és un joc d’atzar practicat amb naips, dels denominats de contrapartida, en qui els jugadors juguen contra l’establiment organitzador, i la possibilitat de guanyar depén d’aconseguir unes combinacions de cartes determinades. S’establix la jugada mínima per a guanyar en parella de J.

II. Elements del joc
1. Cartes o naips.
Es juga amb una baralla de característiques semblants a les utilitzades en el joc del blackjack o vint-i-u de 52 cartes. El valor d’aquelles, ordenades de major a menor, serà el següent: ss, K, Q, J, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3 i 2.
2. Distribuïdor o sabot.
Si s’optar per la seua posada en ús caldrà ajustar-se al que disposa l’epígraf 03, apartat II, punt 2. La distribució amb sabot automàtic podrà efectuar-se de tres en tres cartes, i en este cas el crupier «crema» la primera carta o la més pròxima al tapet.
3. Tapet o drap de joc.
Serà de dimensions semblants a la utilitzada en el joc del blackjack, amb set espais separats per als jugadors. Cada espai té tres caselles per a efectuar les apostes, de les quals almenys dos estan numerades amb les referències 1 i 2. A més té dos caselles diferenciades per a col·locar les dos cartes comunes a tots els jugadors, i una obertura per a introduir les propines.

III. Personal
1. Cap de taula.
Li correspon supervisar el joc i resoldre els problemes que durant de transcurs d’este se li presenten, funcions que es duran a terme sobre cada una de les taules, si bé podran simultaniejar-se sobre grups de taules contigües i homogènies sense que el nombre total de taules a càrrec seu puga excedir de quatre.
2. Crupier.
Té la banca i dirigix la partida. A més, té encomanada la funció de barallar les cartes, la distribució d’estes als jugadors, la retirada de les apostes perdedores i el pagament de les guanyadores. Anuncia també les distintes fases del joc i efectua el canvi de diners en efectiu per fitxes als jugadors.

IV. Jugadors
Podran participar un màxim de set jugadors i cada jugador només podrà jugar en una casella. Està prohibit ensenyar les seues cartes als altres jugadors, o comentar-los la seua jugada, mentres dure la mà. No s’admet la participació de jugadors que es troben drets entorn de la taula.

V. Regles del joc
Les combinacions possibles del joc, ordenades de major a menor valor, són les següents:
a) escala reial de color. És la formada per les cinc cartes de major valor d’un mateix coll en l’ordre correlatiu següent: as, K, Q, J i 10.

b) Escala de color. És la formada per cinc cartes del mateix coll, en orde correlatiu, sense que este coincidisca amb les cartes de major valor.
c) Pòquer. És la combinació de cinc cartes que conté quatre cartes d’un mateix valor.
d) Full. És la combinació de cinc cartes que conté tres cartes d’un mateix valor i dos més del mateix valor i diferent del de les anteriors.

e) Color. És la combinació formada per cinc cartes no correlatives del mateix coll.
f) Escala simple. És la combinació formada per cinc cartes, en orde correlatiu i de distint coll.
g) Trio. És la combinació formada per tres cartes del mateix valor i les altres dos sense formar parella.
h) Doble parella. És la combinació de cinc cartes que conté dos cartes del mateix valor i dos més del mateix valor, però diferent del de les anteriors.
i) Parella. És la combinació de cinc cartes que conté dos cartes del mateix valor que han de ser, com a mínim, 10.
La taula de pagaments, en orde ascendent, és la següent:
a) Parella de 10 o major: 1 a 1.
b) Doble parella: 2 a 1.
c) Trio: 3 a 1.
d) Escala simple: 5 a 1.
e) Color: 8 a 1.
f) Full: 11 a 1.
g) Pòquer: 50 a 1.
h) Escala de color: 200 a 1.
i) Escala reial de color: 1000 a 1.

VI. Màxims i mínims de les apostes
1. Normes generals.
Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes del casino de joc, hauran de realitzar-se dins dels límits mínims i màxims establits per a la taula. S’entén que el mínim i màxim és per a cada una de les tres caselles de cada jugador. El director de jocs del casino podrà fixar els límits mínims i màxims de les apostes segons la banda de fluctuació que tinga autoritzada per la subsecretaria de la conselleria competent en matèria de joc.
2. Bandes de fluctuació.
Les bandes de fluctuació per a l’aposta inicial tindran com a límit màxim el de 10 a 30 vegades el mínim establit en les bandes arreplegades en les corresponents autoritzacions de funcionament.

VII. Desenrotllament del joc
1. Extracció i distribució de naips.
L’extracció de naips del depòsit, el desempaquetat i la mescla d’estos s’atindran a les regles contingudes en la normativa aplicable en el Reglament de casinos de Joc.
2. Interval d’apostes.
Després d’haver mesclat els naips, el crupier proposarà als jugadors que facen les seues apostes. Cada jugador haurà d’efectuar tres apostes iguals, una en cada una de les tres caselles disposades en el seu departament. Quan les apostes estiguen efectuades i el crupier haja anunciat el «no hi va més apostes», este començarà a repartir els naips coberts, un per un i alternativament als jugadors i començant per la seua esquerra. A continuació, col·locarà un naip cobert en la casella situada davant d’ell i a la seua esquerra. A continuació, repartirà un segon naip cobert a cada jugador, i col·locarà un altre naip cobert en la casella situada a la seua dreta. Repartirà després un tercer naip cobert a cada jugador. Si es descobrix per error un dels naips dels jugadors, la mà continuarà normalment. Si es descobrix un dels dos naips comuns per a tots els jugadors i situats davant del crupier, es continuarà la jugada normalment, a excepció que siga una J o major, i en este cas, s’anul·larà la mà completa. Després que cada jugador haja vist les seues cartes i a mesura que li corresponga el seu torn, té l’opció de retirar l’aposta número 1 o deixar-la en joc. Quan tots els jugadors hagen decidit la destinació de la seua aposta número 1, el crupier descobrix la carta situada en la casella a la seua esquerra. Esta carta és comuna per a tots els jugadors i forma part de la mà de cada un d’ells. Després de conéixer el valor de la primera carta comuna, cada jugador pot retirar la seua aposta número 2 o deixar-la en joc, independentment de la destinació de la primera aposta. A continuació, el crupier descobrix la segona carta situada en la casella de la seua dreta. Esta carta és també comuna per a tots els jugadors i forma part de les seues respectives combinacions. Fins a este moment, els jugadors han de tindre una, dos o tres apostes en joc, depenent de les seues decisions anteriors.

3. Desenllaç de la jugada.
Segons la taula de pagaments que es trobarà exposada en cada una de les taules, el crupier procedix a pagar cada una de les apostes guanyadores en la proporció establida i a cobrar les perdedores, començant per la seua dreta. El jugador que encara tinga tres apostes en joc i guanye la jugada, cobrarà la proporció establida en cada una de les seues tres apostes. Si la seua jugada no és guanyadora, perdrà les apostes en joc. Al finalitzar, el crupier retirarà les cartes, tot comprovant-les. Al finalitzar la jornada, el cap de taula anunciarà «les tres últimes jugades».

VIII. Regles comunes
1. Errors.
Qualsevol error que es produïsca durant la distribució de les cartes, en el seu nombre o bé en l’aparició indeguda d’alguna carta descoberta, suposarà l’anul·lació de tota la jugada, excepte allò que s’ha especificat en l’apartat VII.2 d’este epígraf. Les cartes hauran de romandre en tot moment sobre la taula.
2. Prohibicions.
Queda prohibit als jugadors intercanviar informació sobre les cartes, descobrir-les abans d’hora o demanar consell sobre les jugades.



13. PÒQUER DE CERCLE: NORMES GENERALS I COMUNES A LES DIFERENTS VARIETATS
I. Denominació
El pòquer de cercle és un joc de cartes dels denominats de cercle perquè enfronta a diversos jugadors entre si. L’objectiu del joc és aconseguir la major combinació possible amb una sèrie de cartes.

II. Elements del joc
1. Cartes o naips.
Es juga amb una baralla de característiques semblants a les utilitzades en el joc de blackjack o vint-i-u, de 52 cartes. El seu valor, ordenades de major a menor és: as, K, Q, J, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3 i 2. L’as pot ser utilitzat com la carta més xicoteta davant de la menor amb què es jugue o com a as darrere de la K.
2. Tapet o drap de joc.
És de forma ovalada per un dels seus costats i amb un lleuger entrant en el costat contrari destinat a acollir el crupier. El tapet té una sèrie d’espais o departaments separats i numerats a partir de l’esquerra del crupier que porta el número 1, a excepció del pòquer sintètic i del pòquer cobert de 5 cartes amb descart en què el número 1 quedarà a la dreta del crupier. Cada departament donarà acollida a un jugador assegut.
El tapet ha de tindre les següents obertures o ranures: una a la dreta del crupier per a les deduccions en benefici de la casa, anomenada pou o cagnotte i una altra, a l’esquerra, per a introduir les propines, i una tercera per a introduir l’efectiu procedent de la venda de fitxes als clients.

3. Distribuïdor o sabot.
Caldrà ajustar-se al que disposa l’epígraf 03. Apartat II, punt 3.
4. Benefici.
El benefici de l’establiment es podrà obtindre triant una de les dos opcions que es descriuen a continuació:
a) Un percentatge sobre el pot que, en cap cas superarà el 5 %, i que s’aplicarà en cada un dels intervals d’apostes.
b) Un percentatge que oscil·larà entre el 10 i el 20 % del màxim de la taula o de la resta, per sessió, segons la modalitat de pòquer que es jugue. S’entén per sessió, una hora de joc més les dos últimes mans. La direcció de joc del casino fixara prèviament la duració de cada partida i ho farà públic als jugadors. En el cas que el casino no utilitze esta facultat, la duració de la partida ha de ser, com a mínim, la necessària perquè cada jugador que inicia la partida puga tindre la mà en dos ocasions.


III. Personal
Cada taula de joc tindrà permanentment al seu servici un crupier. La zona on es desenrotlle el joc està controlada per un cap de sector o equivalent i, a més, pot haver-hi un canvista per a diverses taules.

1. Cap de sector o equivalent.
És el responsable del desenrotllament correcte del joc. Actua com delegat de la direcció del casino, li correspon resoldre qualsevol conflicte plantejat en les taules de joc i portarà una relació de jugadors que desitgen ocupar les places que puguen quedar vacants.
2. Crupier.
Sense perjuí de les funcions que més avant se li atribuïxen, tindrà encomanades les següents: efectuar operacions de canvi; recompte, mescla i repartiment de les cartes als jugadors; anunci en veu alta de les distintes fases del joc i actuacions dels jugadors; càlcul i ingrés del benefici corresponent a l’establiment introduint-ho en la ranura que per a este efecte existix en la taula; introducció de les propines en la ranura de la taula destinada a este efecte; control del joc i vigilància perquè cap jugador aposte fora de torn; custòdia i control de la suma que constituïx el pot i el seu pagament. Igualment resoldrà als jugadors els dubtes sobre les regles a aplicar en cada moment de la partida i en el cas que tinga problemes amb algun jugador, ho ha de comunicar al cap de sector o equivalent.
3. Canvista. Cas que la direcció ho considere necessari, podrà haver-hi una persona que atendrà les distintes taules i la funció de les quals serà canviar diners per fitxes.

IV. Jugadors
Enfront de cada un dels espais o departaments de la taula de joc, només es podrà asseure un jugador. La superfície dels espais podrà ser utilitzada per a depositar les fitxes i mantindre, si és el cas, les cartes.

Al començament de la partida se sortejaran els llocs.
Si la partida ja està iniciada serà el cap de sector o equivalent qui assigna el lloc en la taula si hi ha plaça lliure.
A petició pròpia un jugador pot descansar dos jugades o mans sense perdre el lloc en la taula.

V. Prohibicions
Està totalment prohibit que un jugador abandone la taula de joc deixant encarregat un altre jugador que li realitze i iguale les apostes, perquè cada jugador juga per si mateix i no es permeten les actuacions següents:
a) El joc per parelles ni tan sols temporalment.
b) Jugar-se el pot conjuntament.
c) Repartir-se el pot voluntàriament.
d) La connivència entre jugadors.
e) Comprar o afegir fitxes a la resta per a augmentar-ho, una vegada que s’ha iniciat la jugada.
f) Prestar-se diners entre jugadors.
g) Guardar-se les fitxes de la seua resta.
h) Retirar les cartes de la taula o allunyar-les de la vista del crupier i dels altres jugadors.

VI. Regles del joc
1. Combinacions possibles.
Els jugadors només poden fer ús de les combinacions que es descriuen a continuació:
a) Escala de color reial: és la formada per les cinc cartes correlatives més altes d’un mateix coll (as, K, Q, J i 10).
b) Escala de color: és la formada per cinc cartes correlatives d’un mateix coll, sense que esta coincidisca amb les cartes més altes (exemple: 6, 7, 8, 9, i 10).
c) Pòquer: és la combinació de cinc cartes que conté quatre cartes d’un mateix valor (exemple: quatre K i un 6).
d) Full: és la combinació de cinc cartes que conté tres cartes d’un mateix valor i dos més també diferents del mateix valor (exemple: tres 8 i dos 7).
e) Color: és la combinació formada per cinc cartes no correlatives d’un mateix coll (exemple: 5, 7, 10, Q i as de trèvols).
f) Escala: és la combinació formada per cinc cartes correlatives de distints colls.
g) Trio: és la combinació de cinc cartes que conté tres cartes del mateix valor i les dos restants sense formar parella (exemple: tres 8, un 7 i un 2).
h) Figures: és la combinació formada per cinc cartes que han de ser as, K, Q, o J. Esta combinació només s’utilitza en les varietats de pòquer cobert.
i) Doble parella: és la combinació formada per cinc cartes que conté dos parelles de cartes de distint valor (exemple: dos 6, dos J i un as).

j) Parella: és la combinació de cinc cartes que conté dos cartes del mateix valor (exemple: dos 4, un 6, un 9 i un As).
k) Carta major: quan una jugada no té cap de les combinacions anteriors, guanya el jugador que té la carta major.
En les variants de pòquer que es juguen amb menys de 52 cartes, el color és més important que el full.
2. Empats
Quan diversos jugadors tenen pòquer, guanya qui el té de valor superior (exemple: un pòquer de K supera un de Q).
Quan diversos jugadors tenen full, guanya qui té les tres cartes iguals de valor més alt.
Quan diversos jugadors tenen escala, de qualsevol tipus, guanya qui té la carta de valor més alt.
Quan diversos jugadors tenen color, guanya qui té la carta de valor més alt.
Quan diversos jugadors tenen trio, guanya qui el té format per les cartes de valor més alt.
Quan diversos jugadors tenen figures, guanya qui té la parella més alta, i si coincidix, es considera la carta de valor més alt.
Quan diversos jugadors tenen doble parella, guanya qui té la parella formada per les cartes de valor més alt; si coincidix, es considera la segona parella, i en últim lloc, la carta que queda de valor més alt.

Quan diversos jugadors tenen parella, guanya qui la té de valor més alt, i si coincidix, es considera la carta de valor més alt de les restants.

3. Mínims i màxims de les apostes
Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes, han de realitzar-se dins dels límits mínims i màxims de la banda de fluctuació que per a la resta inicial tinga autoritzats el casino per a la modalitat de pòquer que es jugue, sense qu per a la dita banda el màxim puga ser superior a deu vegades el mínim d’esta.
L’aposta mínima no podrà ser d’una quantia superior al 10 % de la resta inicial i el màxim de la taula depén de la modalitat de pòquer que es jugue.
a) Normes generals sobre estos límits
La quantia de la resta inicial i de les reposicions serà fixada per la direcció de joc del casino dins de la banda de fluctuació per a la resta inicial que tinga autoritzada, i la reposició mínima no podrà ser mai de major quantia que la resta inicial.
b) Apostes obligatòries
Són aquelles apostes prèvies al repartiment de les cartes, i la direcció del joc podrà optar entre les següents formules, depenent de la modalitat de pòquer:
1. Ante. Aposta establida depenent de la modalitat de pòquer que es jugue, obligatòria per al jugador, que han de fer tots els jugadors que desitgen rebre cartes. La seua quantia no podrà ser superior a la mitat del mínim de la taula.
2. Cegues (xicoteta cega i gran cega). Aposta obligatòria per al jugador que es realitzarà abans de rebre cartes, depenent de la modalitat de pòquer que es jugue.
c) Límits d’aposta. Es pot jugar amb tres límits diferents:
c.1. Limitat o limit. El nombre d’increments està limitat en cada ronda, i no es pot pujar l’aposta en més de tres ocasions, a excepció de quan queden dos jugadors, cas en què el nombre d’increments serà il·limitat. La quantia dels dits increments està marcada per l’aposta mínima operativa dins de la banda de fluctuació autoritzada per a la taula durant els dos primers intervals d’apostes, i pel doble d’esta en els restants. Per tant la quantitat màxima que podrà arribar-se a apostar en una ronda serà la resultant de multiplicar per quatre l’aposta mínima amb el límit baix i el doble d’esta amb el límit alt. L’increment efectuat per un jugador restat, si no supera la mitat de l’aposta anterior, no generarà un nou increment.

c.2. Pot limitat o pot limit. L’aposta màxima que un client pot realitzar depén de l’instant en què es produïsca; si és a l’iniciar una ronda d’apostes, serà el total de diners que hi haja en el pot, i si ho fa una vegada oberta, la quantitat resultant de multiplicar per dos l’aposta precedent i afegir-li la quantia total del pot. El nombre d’increments és il·limitat.
c.3. Sense límit o no limit. No hi ha límit per a l’aposta màxima ni per al nombre d’increments. L’aposta mínima no podrà ser inferior al mínim operatiu dins de la banda de fluctuació autoritzada.

Tant en el sense límit com en el pot limitat, tots els increments d’apostes hauran de ser com a mínim pel doble de la posta anterior, a excepció d’aquelles que siguen realitzades per jugadors que foren restats, cas en què s’admetran, però només generaran nous increments si superen la mitat de l’aposta anterior.
d) Normes especials
El director del casino, dins dels límits autoritzats, pot variar el límit de l’aposta de l’aposta d’una taula una vegada posada en funcionament previ anunci als jugadors.
VII. Desenrotllament del joc
És condició indispensable perquè la partida puga començar que hi haja en la taula de joc com a mínim quatre jugadors, nombre que haurà de mantindre’s al llarg de tota la partida.
A l’inici de cada sessió se sortegen els llocs dels jugadors. Si la partida ja està iniciada, serà el cap de sector o equivalent qui assigne el lloc en la taula, si hi ha plaça lliure.
1. Repartiment de cartes
Al principi de cada partida el crupier ha d’assenyalar clarament amb una peça redona (marca o botó) qui té la mà, col·locant-la davant del jugador. La mà anirà rotant en el sentit de les agulles del rellotge cada vegada que toca un nou repartiment de cartes, a excepció de la modalitat de pòquer sintètic i del pòquer cobert de cinc cartes amb descart, que es realitzara en sentit contrari a les agulles del rellotge.
El crupier ha de comprovar que estan la totalitat de les cartes que componen la baralla i barallar-les, almenys tres vegades, de manera que no siguen vistes pels jugadors, amb l’orde següent: mesclar (tipus chemin de fer)–agrupar-barallar.
Els jugadors als quals corresponga per torn la «marca» o «botó» hauran de realitzar prèviament les apostes que segons la modalitat de pòquer els corresponguen. Tot seguit, el crupier repartirà les cartes, sense que cap jugador puga veure les seues cartes fins que l’últim jugador haja rebut tots els naips que li corresponguen.
Si en el moment de tallar queda al descobert alguna carta de la baralla s’ha de tornar a barallar.
Al realitzar el tall s’han de complir les condicions següents:
a) Usar una sola mà.
b) La direcció del tall ha de ser recta i allunyant-se del cos.
c) La mà lliure no pot tocar la baralla fins que, després del tall, les piles de cartes s’hagen reunit una altra vegada.
d) La mà lliure no ha d’obstaculitzar la vista als jugadors de tal forma que no puguen veure el procediment de tall.
El crupier ha de parar atenció al donar les cartes que no siguen vistes pels altres jugadors. Per això, al repartir-les, no pot alçar-les sinó lliscar-les sobre la taula.
2. Intervals o torns d’apostes
Tot seguit s’inicien les apostes i el crupier va indicant a qui li correspon apostar, segons la variant del pòquer de què es tracte. Totes les apostes es reunixen en un lloc comú anomenat pot.
En el torn de les apostes, els jugadors tenen les opcions següents:

a) «Retirar-se» i eixir del joc, per a la qual cosa ha de donar a conéixer la seua intenció, quan siga el seu torn, posant les cartes damunt de la taula i allunyant-les tant com siga possible de les cartes que s’estan usant en el joc. En este cas el crupier retira les seues cartes, les quals no han de ser vistes per ningú.
Quan un jugador es retira no pot participar en el pot, renuncia a totes les apostes que haja realitzat i no pot expressar cap opinió sobre el joc ni mirar les cartes dels altres jugadors.
b) «Passar». Qualsevol jugador a qui li arriba el torn d’apostar i decidix no fer-ho, haurà de dir «passe» sempre que cap jugador anterior haja realitzat una aposta durant eixe interval d’apostes. Qualsevol jugador que estiga participant en el joc pot reservar-se fins que algun dels jugadors decidisca apostar, i en este cas per a continuar participant en el joc ha de cobrir l’aposta o pujar-la si ho desitja.

c) «Cobrir» l’aposta ficant en el pot el nombre suficient de fitxes perquè el valor que representen les dites fitxes siga igual al de qualsevol altre jugador però no superior.
d) «Pujar» l’aposta ficant en el pot el nombre de fitxes suficients per a cobrir l’aposta i incloent-hi algunes fitxes més per a superar l’aposta, la qual cosa donarà lloc que els jugadors situats a la seua dreta realitzen alguna de les accions anteriorment descrites. Depenent de la varietat de pòquer i en cada interval d’apostes, el nombre de vegades que un jugador pot realitzar una pujada pot estar limitat; però en el cas que només hi haja dos jugadors no hi ha límit al nombre de vegades.

Al final de les apostes tots els jugadors que queden en la mà («actius») han d’haver posat el mateix valor de fitxes en el pot.

Si en acabar el torn de les apostes només hi ha un jugador que ha realitzat una aposta i tots els altres han passat, guanya automàticament la mà i s’emporta el pot sense necessitat d’ensenyar les seues cartes.
Abans de realitzar l’aposta, cada jugador pot reunir les seues fitxes dins de l’espai de la taula que li correspon. Es considera que un jugador ha realitzat l’aposta quan trasllada les fitxes més enllà de la línia que delimita el seu espai o, en situacions poc clares, des del moment que el crupier introduïx les fitxes en el pot i no hi ha hagut objeccions per part del jugador.
Un jugador no pot realitzar una aposta, veure la reacció dels altres jugadors i pujar l’aposta. Les apostes han de realitzar-se d’una forma clara i immediata, sense simular dubtes respecte a la jugada.
Els jugadors que estiguen jugant la mà han de parlar només l’estrictament necessari i, a més, en cada interval d’apostes no poden realitzar-les com si tingueren la màxima combinació amb intenció de confondre i enganyar els altres jugadors. En cas que algun dels jugadors actue de la forma anteriorment descrita, serà cridat a l’orde pel crupier i, si reincidix, el cap de sector decidirà de forma irrevocable sobre la seua participació o continuació en la partida.
Els jugadors han de disposar de suficients diners en fitxes per a acabar la mà. Si no en tenen, jugaran en proporció a la quantitat apostada.

El crupier ha de mantindre les cartes eliminades i els descarts sota control; cap jugador no està autoritzat a veure’ls durant la partida. Les altres cartes que té el crupier per a repartir han d’estar juntes i ordenades durant tot el joc, excepte en el moment del repartiment.
El crupier ha de mantindre la baralla en una posició tan horitzontal com siga possible, sense realitzar desplaçaments amb ella i amb la part superior sempre a la vista dels jugadors. Quan no tinga la baralla en la mà ha de protegir-la posant una fitxa del pot damunt.

3. Pagaments de les combinacions guanyadores
Una vegada que les apostes han sigut igualades, en l’últim interval d’apostes, cada jugador que prèviament no s’haja retirat ha de mostrar les seues cartes de manera que puga veure’s la combinació que té per a establir la combinació guanyadora.
El jugador que haja fet l’última aposta mostrara les cartes en primer lloc, i a continuació, i per torn, els restants jugadors començant per la dreta del jugador que les haja descobert en primer lloc.

Si el jugador a qui correspon ensenyar les cartes renuncia al pot i tira les seues cartes de cara avall, no serà obligat a ensenyar-les llevat que els jugadors que intervinguen en la mà o el cap de sector demanen veure-les.
No cal que un jugador diga la combinació que té al mostrar les cartes ni tampoc es té en compte el que haja dit, ja que és el crupier qui establix el valor de les combinacions descobertes i indica quin és el jugador amb la combinació més alta i, si és el cas, corregix les combinacions que hagen sigut erròniament anunciades pels jugadors.

Una vegada que tots els jugadors han pogut veure les cartes de la mà guanyadora, el crupier arreplegarà les cartes de les combinacions perdedores, i la guanyadora només serà retirada quan el crupier li haja entregat el pot.
En el cas que hi haja combinacions del mateix valor, el crupier repartirà el pot entre els distints jugadors que tinguen la mateixa combinació, en proporció a les seues respectives restes.
Cap jugador pot influir o criticar el joc que realitze un altre.
No es permet que hi haja persones alienes al joc mirant el desenrotllament de la partida, excepte el personal del casino degudament autoritzat.
Les cartes que dóna el crupier durant la mà només es mostraran quan el crupier ho indique al final de la jugada.
Només els jugadors poden veure les seues cartes cobertes i són responsables que ningú més les veja.
Si en el producte de la partició hi ha una fitxa sobrant, esta correspondrà al jugador que haja realitzat l’últim envit.
Havent constatat el crupier que tots els jugadors han pogut veure les cartes de la mà guanyadora, i que han manifestat la seua conformitat amb esta, entregarà el pot al guanyador i arreplegarà les cartes per a iniciar una nova mà. Una vegada començat el nou repartiment, no s’admetran reclamacions sobre la mà anterior.

VIII. Errors i infraccions en el joc
1. Errors en el repartiment.
En general, si durant el repartiment de les cartes es donen alguns dels casos que més avall s’indiquen, es considera que hi ha hagut error en el repartiment i totes les cartes són arreplegades pel crupier, que inicia la mà de nou. Els casos que es tenen en compte són:
a) Si els jugadors no reben les cartes en l’orde normal.
b) Si un jugador rep menys cartes de les degudes i no es pot corregir l’error abans de començar les apostes.
c) Si un jugador rep més cartes de les degudes i no es pot corregir l’error abans de començar les apostes.
d) Si al començar la mà un jugador rep una carta que no li correspon i es té constància que l’ha vista.
e) Si hi ha més d’una carta de cara amunt en la baralla.
f) Si es descobrix que falten una o més cartes en la baralla.
g) Si es descobrix que la baralla és defectuosa.
h) Si, al començar el repartiment, es descobrixen un dels dos primers naips.
2. Errors del crupier
a) Si el crupier anuncia una mà de manera equivocada, es considera que les cartes parlen per si mateixes, i es té en compte la combinació de cartes existent sobre la taula.
b) Si el crupier, en el repartiment de les cartes, dóna cartes a un jugador absent, no es considera error en el repartiment. En el cas que el jugador no arribe quan li toca el torn, es retira la seua mà i deixa de jugar.
c) Si el crupier, en el repartiment de les cartes, dóna cartes a un jugador que no jugarà la mà o a un lloc que es troba buit, no es considera un error en el repartiment, sinó que el crupier dóna les cartes normalment, inclòs el dit espai buit, i quan acaba arreplega les cartes.
d) En el cas que el crupier, accidentalment, s’emporte totes o alguna de les cartes d’un jugador, estant protegides, i les mescle amb els descarts, la mà li serà anul·lada i al jugador se li tornaran tots els diners que haja apostat en eixa mà.
3. Errors del jugador.
a) El jugador ha de prendre totes les seues decisions amb caràcter immediat a fi de no retardar el desenrotllament de la partida; en cas contrari, serà advertit pel crupier.
b) Si un jugador a l’apostar mescla les seues cartes amb els descarts, creient que no han anat més jugadors a igualar la seua aposta, perd el pot, llevat que el crupier o el cap de sector puguen reconstruir la mà sense cap dubte. Com a norma general s’ha d’intentar sempre reconstruir la mà i, per consegüent, jugar el pot.
c) Si un jugador per a cobrir una aposta fica en el pot un nombre insuficient de fitxes, no té dret a retirar-les; només podrà afegir les precises per a igualar l’aposta.
d) Si un jugador fica en el pot una fitxa per un import superior al necessari sense anunciar la pujada de l’aposta, es considera que cobrix només l’aposta i se li torna la quantitat que ha posat de més.
e) Si un jugador per error descobrix les seues cartes, el joc continua sent vàlid.
f) Si un o diversos jugadors, al repartir les cartes, no han posat l’aposta inicial en el pot, es considera que la mà és vàlida i han de posar l’aposta si volen participar en la mà. En el cas que no siga possible determinar quins són els jugadors que no han posat l’aposta inicial, es juga la mà amb un pot reduït.
g) Si un jugador posa en contacte, voluntàriament o involuntàriament, les seues cartes amb les d’un altre jugador, li serà anul·lada la seua mà així com la de l’altre jugador.
h) Si a un jugador li passa el torn d’apostar, ha de fer-ho saber al crupier immediatament. El cap de sector analitzarà la situació i prendrà la decisió oportuna, la qual tindrà caràcter irrevocable.

i) Per a mantindre el dret a apostar, un jugador haurà d’avisar el crupier abans que hagen actuat dos jugadors després d’ell.
j) Cada jugador és responsable de rebre el nombre de cartes correctes. Si després de l’acció de dos jugadors, algun altre descobrix que no té el nombre de cartes correctes, perdrà els diners apostats i la seua mà es declararà nul·la.
k) Si ja iniciada la mà, o en els descarts, se li descobrix una carta al jugador per la seua causa, esta serà mostrada a tots els jugadors i la mà finalitzarà sense perjuí per a la resta dels jugadors.
l) Els jugadors són responsables de les seues apostes; si un jugador anuncia una acció i no coneix la quantitat correcta, ha d’efectuar l’aposta de totes maneres. Si l’error ha sigut del crupier, que ha informat d’una quantitat incorrecta, el jugador podrà modificar la seua aposta.

IX. Varietats del pòquer de cercle
Les distintes varietats de pòquer de cercle responen als principis exposats en els apartats precedents d’este epígraf. Estes varietats de pòquer de cercle incloses en este catàleg són la varietats de pòquer cobert de cinc cartes amb descart i les cinc varietats de pòquer descobert següents: Seven Stud Poker, Omaha, Hold’em, Five Stud Poker i pòquer sintètic.
Les normes específiques de cada una de les varietats de pòquer esmentades en este apartat es detallen en els apartats següents d’este epígraf, i en tot allò que no s’hi preveja de forma específica serà regulat per les normes generals contingudes en els apartats I a VIII d’este epígraf.


13.1. PÒQUER COBERT DE CINC CARTES AMB DESCART
El pòquer cobert de 5 cartes amb descart és un joc de cartes dels anomenats de cercle que enfronta diversos jugadors entre si. L’objecte del joc és aconseguir la major combinació possible amb cinc cartes, una vegada realitzat un sol descart d’un màxim de quatre cartes. El jugador també tindrà l’opció de no realitzar cap descart.

I. Elements de joc
Naips.
Es juga amb una baralla de 52 cartes de característiques semblants a les utilitzades en les altres modalitats de pòquer. Depenent del nombre de jugadors, es podrà jugar amb 52, 48, 44, 40, 36 o 32 cartes.

II. Mínims i màxims
En el límit d’aposta «sense límit», el mínim no pot ser menor que l’establit dins de la banda de fluctuació autoritzada; no hi ha límit per a l’aposta màxima.

III. Regles del joc: desenrotllament del joc
1. Repartiment de cartes.
Abans que el crupier distribuïsca les cartes, el jugador que tinga la mà haurà d’obrir almenys amb una aposta mínima.
Hi haurà una aposta denominada cega, que consistix a realitzar una aposta que serà, com a mínim, el doble que l’obertura; la cega de major quantia té l’opció de, en el seu torn, tornar a pujar l’aposta i tindre el dret a parlar en l’últim lloc en el torn d’apostes. La cega només és vàlida abans que el crupier distribuïsca les cartes.

Efectuades les operacions anteriors, el crupier procedirà al repartiment de les cartes als jugadors, començant pel jugador que tinga la mà, i, seguint el sentit contrari les agulles del rellotge, repartirà cinc cartes cobertes a cada jugador i conservarà la resta de la baralla en la seua mà.

Finalitzat el repartiment de cartes, dirigint-se al jugador que estiga a la dreta del jugador que tinga el dret de parlar l’últim en el torn d’apostes, anunciarà «Vosté parla», i així successivament a cada un dels jugadors.
2. Intervals o torns d’apostes.
Els jugadors disposaran de dos torns d’apostes:
a) Quan rep les seues cinc primeres cartes. En estos moments s’inicia el primer interval d’apostes, parlant en primer lloc el jugador que tinga la mà.
b) Després de realitzar el descart. Llavors s’inicia el segon i últim interval d’apostes, parlant en primer lloc el jugador que realitza l’últim envit.
Les apostes hauran de realitzar-se d’una forma clara i immediata, sense simular dubtes respecte a la jugada en si.
Els jugadors tindran dret a un sol descart d’un màxim de quatre cartes, i un mínim de cap, i en este cas anunciarà en veu alta que està «servit».
El jugador que es descarte de quatre naips rebrà primer tres cartes i una vegada la resta de jugadors restituïsquen els seus descarts, rebrà la seua quarta carta.
Si una vegada distribuïdes les primeres cinc cartes als jugadors no hi ha prou naips per a cobrir els descarts, una vegada repartides les cartes que queden en la baralla el crupier utilitzarà els descarts de tots els jugadors per a completar la mà; amb l’única excepció que només en falten per a un jugador, en què llavors únicament s’utilitzarien els descarts dels altres jugadors per a cobrir el seu.
L’orde en el repartiment dels descarts serà el mateix que l’establit per al repartiment inicial de naips.
Finalment, els jugadors aniran descobrint les seues cartes un a un començant per qui va realitzar l’últim envit i seguint per la seua dreta.

IV. Errors i infraccions en el joc
Quant als errors en el repartiment i els errors de jugador, es procedirà d’acord amb el que establixen les normes generals.
Quant als errors del crupier, a més del que establixen les normes generals s’haurà de tindre en compte el següent:
En el cas que al crupier se li descobrisca una carta en el repartiment dels descarts, esta no se substituirà i la mà es finalitzarà sense envits.


13.2. VARIETATS DEL PÒQUER DESCOBERT
13.2.A) PÒQUER DESCOBERT EN LA VARIANT SEVEN STUD POKER
I. Denominació
El Seven Stud Poker és una varietat de pòquer de cercle que enfronta un mínim de quatre jugadors i un màxim de huit entre ells i que es juga amb una baralla de 52 cartes.
L’objectiu del joc és aconseguir la major combinació possible amb set cartes, tenint en compte que d’eixes cartes només en tenen valor cinc quan es descobrix la jugada.

II. Regles del joc
1. Mínims i màxims
Com a especialitat per a esta varietat de pòquer de cercle i dins del limitat o limit en els casos que les dos primeres cartes de qualsevol jugador descobertes siguen una parella, es podrà jugar amb el límit més alt; si algun jugador exercix este dret, tots els increments seran proporcionals al dit nivell. En cada interval d’apostes cada jugador pot pujar la seua aposta com a màxim tres vegades i d’acord amb els límits establits per a cada interval.
En esta varietat de pòquer de cercle és obligatòria per a tots els jugadors l’aposta denominada ante d’acord amb la definició establida en les normes generals.
2. Desenrotllament del joc
El crupier repartix tres cartes a cada un dels jugadors, les dos primeres cobertes i la tercera descoberta.
Tot seguit s’inicia el primer interval d’apostes, el qual és indicat pel crupier als jugadors per mitjà de la frase «facen les seues apostes». Comença a parlar el jugador que tinga la carta més baixa. En cas d’igualtat, l’empat es trenca per colls: piques, cors, diamants i trèvols (de major a menor).
El segon interval d’apostes té lloc quan ha acabat de repartir-se la quarta carta i cada jugador té dos cartes cobertes i dos descobertes. El jugador amb la combinació de cartes més alta o, a falta d’això, amb la carta més alta, és el que obri este segon interval d’apostes, i pot passar romandre en joc (check) o apostar (bet), però en cap cas pot retirar-se del joc.
Si en acabar este segon interval d’apostes només hi ha un jugador que ha realitzat una aposta i tots els altres han passat, guanya automàticament la mà i s’emporta el pot.
En acabar el segon interval d’apostes es dóna una carta descoberta als jugadors que no hagen passat.
El tercer i quart interval d’apostes es realitza com el segon.
El quint interval d’apostes és l’últim i és anunciat amb les paraules «última carta» pel crupier, que dóna a cada jugador que roman en la partida una carta coberta. En cas d’igualtat parlarà el més pròxim per l’esquerra a la mà.
Després de donar les tres primeres cartes i en cada un dels tres repartiments següents se separarà una carta, fins a un total de quatre, que han de quedar apartades de les de descart (cartes mortes). Estes cartes es poden usar només en els casos següents:
a) Quan el crupier, al donar la sèptima carta, salte el torn d’un jugador, li donarà la primera «carta morta» sempre que les cartes dels altres jugadors hagen sigut vistes. El jugador la rep quan el crupier haja acabat de donar les altres als jugadors, és a dir, és l’últim que rep la carta. L’objectiu d’esta regla és mantindre la seqüència de les cartes de la baralla per als altres jugadors.
b) Quan el crupier, al repartir la sèptima carta, s’adone que no en té prou per a acabar este interval, usarà aquelles «cartes mortes» mesclant-les amb les que encara no s’han repartit a fi de completar la jugada.
c) Quan no hi haja prou cartes per a completar la sèptima ronda, havent tingut en compte tant els descarts realitzats com les «cartes mortes», el crupier en traurà una de les que queden per repartir, la qual la col·locarà en el centre de la taula i serà la sèptima carta per a tots els jugadors (carta comuna).
El repartiment de cartes es realitzarà en el sentit de les agulles del rellotge, començant sempre pel jugador més pròxim a l’esquerra del crupier, orde que es mantindrà durant tot el repartiment de cartes.
Durant el joc el crupier anunciarà la carta més baixa, la mà més alta, tots els increments i totes les parelles, però mai possibles escales ni colors.
El jugador que haja realitzat l’últim increment mostrarà les cartes en primer lloc, i a continuació i per torn els restants jugadors.
Una vegada que el crupier haja constatat que tots els jugadors han pogut veure les cartes de la mà guanyadora, i que han manifestat la seua conformitat amb la combinació guanyadora, entregarà el pot al guanyador i arreplegarà les cartes per a iniciar una nova mà.

III. Errors i infraccions en el joc
Es procedirà d’acord amb el que establixen les normes generals i amb les següents:
1. Errors en el repartiment
a) Si al repartir les dos primeres cartes (hole cards) alguna queda al descobert, es poden donar dos casos:
a.1) Que en quede una al descobert. En este cas eixa carta és la carta descoberta i el jugador rep la tercera carta, que haurà de ser coberta.

a.2) Que queden les dos primeres cartes descobertes, i en este cas se li torna l’aposta inicial.
b) Si al repartir la sèptima carta esta és donada erròniament, el crupier preguntarà al jugador i, d’acord amb la seua resposta, s’aplicaran els criteris següents:
b.1) Si a pesar de l’error vol continuar jugant, la carta es cobrix i el joc seguix normalment.
b.2) Si no desitja continuar jugant, no prendrà part en l’últim interval d’apostes i jugarà només amb les apostes realitzades fins a eixe moment. Els altres jugadors continuaran jugant i apostaran l’interval corresponent d’apostes i es formarà un pot a part (side pot), en el qual el jugador que no va voler continuar jugant no pren part.
2. Errors del crupier
a) Si en el repartiment de la sèptima carta, el crupier per error la dóna descoberta i només queden dos jugadors en la partida, no es podran pujar les apostes i es descobriran directament (showdown).
b) Si el crupier comença a distribuir les cartes sense que hagen finalitzat les apostes, ha de mantindre la dita carta sobre la taula fins que aquelles finalitzen i després retirar, a part de la dita carta, tantes cartes com jugadors es mantinguen en joc (burnt cards). Les dites cartes cobertes es posen en un lloc separat dels descarts.
3. Errors del jugador
a) Si un jugador per error descobrix les seues cartes cobertes (hole cards), ha de cobrir-les novament perquè el joc continua sent vàlid i la següent carta no se li donarà coberta.
b) Si un jugador descobrix les seues cartes tapades sense haver igualat una aposta pretèrita, renúncia a la jugada i se li anul·la la mà.
c) Si un client no està present en la taula quan arriba el seu torn, perdrà la seua aposta inicial i la seua aposta obligada si li correspon.

13.2.B) PÒQUER DESCOBERT EN LA VARIANT OMAHA
I. Denominació
Variant del pòquer de cercle que es juga amb 52 cartes l’objectiu del qual és aconseguir la major combinació possible triant dos de les quatre cartes tapades que té cada jugador en la mà i tres de les cinc cartes que són comunes a tots els jugadors i que són descobertes pel crupier en el centre de la taula.

II. Regles del joc: desenrotllament del joc
A l’inici de la sessió se sortegen els llocs dels jugadors, a continuació el crupier servix una carta davant de cada jugador assegut, la més alta obtindrà la mà o postres. En cas d’igualtat guanyarà segons el coll per este orde piques, cors, diamants i trèvols.
Abans de donar les cartes els dos jugadors situats a l’esquerra de la mà posaran per orde correlatiu les apostes denominades xicoteta cega i gran cega, esta última haurà de ser igual al mínim de la taula i la xicoteta cega la seua mitat.
Després de remenar, el crupier procedirà al repartiment de quatre cartes d’una en una a cada jugador, donant la primera carta a la plaça que corresponga a la xicoteta cega i en sentit de les agulles del rellotge; a continuació s’iniciarà el primer interval d’apostes, i el jugador situat a l’esquerra de la gran cega serà el primer a parlar, amb les opcions de «retirar-se», «passar», «anar-hi» o «pujar»; i així successivament fins a arribar a la gran cega, en què serà l’últim a parlar. Tot seguit, el crupier portarà les fitxes apostades a la zona del pot, cremarà, de la baralla, una carta i descobrirà les tres següents (flot), iniciant-se en eixe moment el segon interval d’apostes, que obrirà el jugador corresponent a la xicoteta cega.
Després de finalitzar la segona ronda d’apostes, el crupier portarà les fitxes apostades al pot, cremarà una carta i descobrirà un quart naip (turn); a continuació s’iniciarà el tercer interval d’apostes, parlant en primer lloc la xicoteta cega o el següent jugador a la seua esquerra en el cas que este no romanga en actiu.
Després de finalitzar el tercer torn d’apostes, el crupier portarà les fitxes apostades al pot, cremarà novament una carta i descobrirà la quinta carta comuna (river); el quart i últim interval d’apostes s’iniciarà parlant de la mateixa manera, en primer lloc la xicoteta cega o el següent jugador a la seua esquerra en el cas que este no romanga en actiu.

En cada ronda d’apostes el crupier anunciarà en veu alta les distintes cartes que va destapant, (flop, turn i river), així com els jugadors actius en la mà. Al final de les apostes tots els jugadors que romanguen en la mà (actius) hauran d’haver posat el mateix valor de fitxes en el pot, excepte si la seua resta no aconseguix el seu valor total, jugant llavors la part proporcional.
El jugador que haja realitzat l’últim increment, mostrarà les cartes en primer lloc i a continuació i per torn els restants jugadors. Una vegada que el crupier haja constatat que tots els jugadors han pogut veure les cartes de la mà guanyadora, i que han manifestat la seua conformitat amb la combinació guanyadora, entregarà el pot al guanyador i arreplegarà les cartes per a iniciar una nova mà.

III. Jugadors
A esta varietat, a més de les generals, se li apliquen les següents:

1. Si un jugador descansa quan li correspon la cega xicoteta i posteriorment es reincorpora al joc, abans que li corresponga la cega gran haurà d’entrar amb la cega xicoteta.
2. Si un jugador s’incorpora amb la partida ja començada, haurà d’entrar amb la cega gran per a rebre cartes.
3. Un jugador no es podrà incorporar sent postres o xicoteta cega, esperarà que passe el torn.
IV. Errors i infraccions en el joc
Quant als errors en el repartiment i errors de jugador, es procedirà d’acord amb el que establixen les normes generals.
Quant als errors del crupier, a més del que establixen les normes generals s’hauran de tindre en compte les següents:
a) Si alguna de les cartes comunes és descoberta pel crupier abans que una ronda d’apostes siga tancada per complet, es tancarà la dita ronda sense possibilitat d’increments.
b) Si dos o més cartes comunes són descobertes pel crupier abans que una ronda d’apostes siga tancada per complet, es remenaran amb la resta de cartes i es descobriran novament.
c) En el cas que al crupier se li descobrisca una carta en el repartiment, esta substituirà la primera carta a cremar, que al seu torn substituirà la carta girada.

13.2.C) PÒQUER DESCOBERT EN LA VARIANT HOLD’EM
I. Denominació
És una variant del pòquer de cercle que es juga amb 52 cartes. L’objectiu del joc és aconseguir la major combinació possible amb cinc cartes qualssevol d’entre les set cartes que formen les dos cartes de cada jugador i les cinc cartes comunes.

II. Regles del joc. Desenrotllament del joc
A l’inici de la sessió se sortegen els llocs dels jugadors, a continuació el crupier despatxa una carta davant de cada jugador assegut, la més alta obtindrà la mà o postres. En cas d’igualtat, guanyarà segons el coll per este orde: piques, cors, diamants i trèvols.
Abans de donar les cartes, els dos jugadors situats a l’esquerra de la mà posaran per orde correlatiu les apostes denominades xicoteta cega i gran cega, esta última deurà de ser igual al mínim de la taula i la xicoteta cega la seua mitat.
Després de remenar, el crupier procedirà al repartiment de dos cartes d’una en una a cada jugador, donant la primera carta a la plaça que corresponga a la xicoteta cega i en el sentit de les agulles del rellotge; a continuació s’iniciarà el primer interval d’apostes, i el jugador situat a l’esquerra de la gran cega serà el primer a parlar, amb les opcions de «retirar-se», «passar», «anar-hi» o «pujar»; i així successivament fins a arribar a la gran cega, en què serà l’últim a parlar. Tot seguit, el crupier portarà les fitxes apostades a la zona del pot, cremarà, de la baralla, una carta i descobrirà les tres següents (flot), iniciant-se en eixe moment el segon interval d’apostes, que obrirà el jugador corresponent a la xicoteta cega.
Després de finalitzar la segona ronda d’apostes, el crupier portarà les fitxes apostades al pot, cremarà una carta i descobrirà un quart naip (turn); a continuació s’iniciarà el tercer interval d’apostes, parlant en primer lloc la xicoteta cega o el següent jugador a la seua esquerra en el cas que este no romanga en actiu.
Després de finalitzar el tercer torn d’apostes, el crupier portarà les fitxes apostades al pot, cremarà novament una carta i descobrirà la quinta carta comuna (river), llavors s’iniciarà el quart i últim interval d’apostes parlant de la mateixa manera en primer lloc la xicoteta cega o el següent jugador a la seua esquerra en el cas que este no romanga en actiu.
En cada ronda d’apostes el crupier anunciarà en veu alta les distintes cartes que va destapant (flop, turn i river), així com els jugadors actius en la mà. Al final de les apostes tots els jugadors que romanguen en la mà (actius) hauran d’haver posat el mateix valor de fitxes en el pot, excepte si la seua resta no aconseguix el seu valor total, llavors jugaran la part proporcional.
El jugador que haja realitzat l’últim increment, mostrarà les cartes en primer lloc i a continuació i per torn els restants jugadors. Una vegada que el crupier haja constatat que tots els jugadors han pogut veure les cartes de la mà guanyadora, i que han manifestat la seua conformitat amb la combinació guanyadora, entregarà el pot al guanyador i arreplegarà les cartes per a iniciar una nova mà.
Apostes acumulades i progressius. La conselleria competent en matèria de joc podrà autoritzar per a este tipus de joc les denominades apostes especials acumulades o «bonus» per a l’obtenció de premis especials en diners, o el seu equivalent en espècie, amb relació a combinacions especials de naips obtingudes per part dels jugadors dins de les seues mans en el curs de les partides ordinàries i també entre unes quantes taules d’este joc.
Així mateix, es podran autoritzar apostes addicionals i independents per als jugadors, anomenades «progressius», l’objectiu de les quals és aconseguir un premi especial que depén només de la jugada que obtinga el jugador i de l’import acumulat pel progressiu en aquell moment, amb la deducció autoritzada prèviament a favor de l’establiment. Per a jugar al progressiu, cada jugador ha de depositar una quantitat estipulada en la ranura amb comptador destinada a esta finalitat. Podrà haver un progressiu comú a unes quantes taules. El desenrotllament d’esta modalitat de joc ha d’estar exposat en un lloc visible de la taula o zona de joc i ha d’indicar les combinacions que comporten els premis i el seu import. Estos premis addicionals seran, com a mínim, els següents:

III. Jugadors
A més de les normes i requisits establits en les generals, s’hauran de tindre en compte que:
1. Si un jugador descansa quan li correspon la cega xicoteta i posteriorment es reincorpora al joc, abans que li corresponga la cega gran haurà d’entrar amb la cega xicoteta.
2. Si un jugador s’incorpora amb la partida ja començada, haurà d’entrar amb la cega gran per a rebre cartes.
3. Un jugador no es podrà incorporar sent postres o xicotetes cega, esperarà que passe el torn.

IV. Errors i infraccions en el joc
Quant als errors en el repartiment i errors de jugador, es procedirà d’acord amb el que establixen les normes generals.
Quant als errors del crupier, a més del que establixen les normes generals s’hauran de tindre en comptes les següents:
a) Si alguna de les cartes comuna és descoberta pel crupier abans que una ronda d’apostes siga tancada per complet, es tancarà la dita ronda sense possibilitat d’increments.
b) Si dos o més cartes comunes són descobertes pel crupier abans que una ronda d’apostes siga tancada per complet, es remenaran amb la resta de cartes i es descobriran novament.
c) En el cas que al crupier se li descobrisca una carta en el repartiment, esta substituirà la primera carta a cremar, que al seu torn substituirà la carta girada.

13.2. D) PÒQUER DESCOBERT EN LA VARIANT DE FIVE STUD POKER
I. Denominació
El Five Stud Poker és una variant de pòquer de cercle, que enfronta a diversos jugadors entre si, l’objecte de la qual és aconseguir la major combinació possible entre les cinc cartes de què disposa cada un dels jugadors.

II. Elements de joc
Es juga amb una baralla de 52 cartes de semblants característiques de les utilitzades en les altres modalitats de pòquer.

III. Regles de joc. Desenrotllament del joc
A l’inici de la sessió se sortegen els llocs dels jugadors.
Tots els jugadors que desitgen rebre cartes hauran de realitzar les seues apostes inicials. Després de remenar, el crupier procedirà al repartiment de dos naips, d’un en un, a cada un dels jugadors, un cobert i l’altre descobert, en el sentit de les agulles del rellotge i començant sempre pel jugador mes pròxim a l’esquerra del crupier, orde que es mantindrà durant tot el repartiment de cartes, i a continuació s’iniciarà el primer interval d’apostes. En esta variant, el jugador amb la combinació més alta és el que inicia les apostes.
Quan finalitza el primer interval d’apostes, el crupier dóna a cada jugador una tercera carta, en este cas descoberta, amb la qual cosa comença el segon interval d’apostes.
Quan finalitza este interval d’apostes, el crupier dóna una quarta carta, igualment descoberta, a cada jugador, amb la qual cosa comença el tercer interval d’apostes.
Quan s’acaben les apostes el crupier dóna una quinta carta descoberta, amb la qual cosa s’inicia el quart i últim interval d’apostes.
El jugador que haja realitzat l’últim increment, mostrarà les cartes en primer lloc i a continuació i per torn els restants jugadors. Una vegada que el crupier haja constatat que tots els jugadors han pogut veure les cartes de la mà guanyadora, i que han manifestat la seua conformitat amb la combinació guanyadora, entregarà el pot al guanyador i arreplegarà les cartes per a iniciar una nova mà.

IV. Mínims i màxims
Els límits de les apostes en cada interval, tanda o ronda dependrà de l’opció triada per la direcció del casino entre els tres límits establits en les normes generals, amb l’única peculiaritat del limitat o limit, que serà:
Limitat o limit. En cas que les dos primeres cartes descobertes de qualsevol jugador siguen una parella, es podrà jugar amb el límit més alt; si algun jugador exercix este dret, tots els increments seran proporcionals al dit nivell. En cada interval d’apostes cada jugador pot pujar la seua aposta com a màxim tres vegades i d’acord amb els límits establits per a cada interval.

V. Errors i infraccions en el joc
Quant als errors i infraccions en el joc, es procedirà d’acord amb el que establix les normes generals amb les peculiaritats següents:

1. Errors de repartiment.
En el cas que les dos primeres cartes queden descobertes, s’anul·la la mà.
2. Errors del crupier.
a) Si el crupier s’equivoca al designar el jugador que ha de fer l’aposta obligada en la primera ronda i este actua abans que ens adonem de l’error, l’aposta es donarà per bona i l’acció continuarà.
b) Si el crupier crema dos cartes en una ronda o deixa de cremar-ne alguna, les cartes seran rectificades sempre que siga possible, però no anul·larà la mà.
3. Errors del jugador.
a) Si un jugador per error descobrix la seua carta coberta, ha de cobrir-la novament perquè el joc continua sent vàlid.
b) Si un jugador descobrix la seua carta tapada sense haver igualat una aposta pretèrita, renuncia a la jugada i se li anul·la la mà.
c) Si un client no està present en la taula quan arriba el seu torn, perdrà la seua aposta inicial i la seua aposta obligada si li correspon.

13.2.E) PÒQUER DESCOBERT EN LA VARIETAT DE PÒQUER SINTÈTIC
I. Denominació
El pòquer sintètic és una variant del pòquer de cercle l’objectiu de la qual és aconseguir la combinació de cartes del valor més alt possible per mitjà de la utilització de cinc cartes: dos repartides pel crupier a cada jugador i tres de les cinc cartes alineades sobre la taula de joc, que són comunes a tots els jugadors.

II. Elements de joc
Es juga amb 28 cartes en compte de les 52 cartes que té la baralla anglesa completa i només s’utilitza l’as, K, Q, J, 10, 9 i 8 de cada coll, segons el seu valor i orde d’importància. L’as es pot utilitzar com la carta més xicoteta davant del 8 o com la carta més alta després de la K.

III. Mínims i màxims
Es jugarà sempre en la modalitat de «sense límit» o «no limit». El casino de joc fixarà per a cada taula la quantia de les apostes d’acord amb la banda de fluctuació que tinga autoritzada.

IV. Desenrotllament del joc: Regles del joc
A l’inici de la sessió se sortegen els llocs dels jugadors.
Abans de donar les cartes, tots els jugadors que desitgen rebre carta hauran de realitzar la seua aposta.
El crupier col·locarà la mà en el primer lloc que estiguera ocupat a la seua dreta, després de la qual cosa repartirà dos cartes tapades, distribuïdes d’una en una, a cada jugador seguint el sentit contrari de les agulles del rellotge, i començant pel jugador que tinga la mà.
En finalitzar descobrirà la primera carta de les cinc comunes, situant-la en el centre de la taula.
A partir d’este moment, comença el primer torn d’apostes pel jugador que té la mà. Una vegada realitzades les apostes, descobrix la segona carta de les cinc comunes i comença el segon torn d’apostes, que és obert pel jugador que fa l’aposta més alta, i així successivament fins que descobrix la quinta i última carta i comença l’últim torn d’apostes.

Una vegada acabades les apostes, es descobrixen les cartes començant pel jugador que realitza l’última aposta més alta, i es paga el pot al guanyador o es repartix entre els guanyadors si hi ha diverses jugades del mateix valor.
Com a especialitat de les combinacions possibles de les normes generals del pòquer en esta varietat de joc, preval el color al full.


V. Errors i infraccions en el joc
A més dels previstos en les normes generals, s’hauran d’aplicar en els errors en el repartiment i en els errors del crupier les següents:

1. Errors en el repartiment
a) Si durant el transcurs del repartiment el crupier gira totalment o parcialment un naip dirigit a un jugador, es donarà mà nul·la.
b) Si durant el transcurs del repartiment el crupier llança una carta dirigida a un jugador fora dels límits de la taula, es donarà mà nul·la.
2. Errors del crupier
a) Si el crupier descobrix més d’una carta de les comunes en un interval d’apostes, es considera valida la primera i l’altra s’aparta; el crupier col·locarà la resta de les cartes comunes per eixir ce cara avall junt amb les ja descobertes i a continuació realitzarà una mescla tipus chemin de fer de la carta apartada, junt amb les que hagen quedat sense eixir en la baralla, les agrupara sense alçar-les del drap, les tallarà i posarà la carta de cara avall en el lloc que corresponga sense alterar l’orde.
b) Si alguna de les cartes comuna és girada prematurament pel crupier sense que estiga tancada la ronda d’apostes, la carta no tindrà validesa, el crupier l’apartara i col·locarà la resta de les cartes comunes per eixir de cara avall junt amb les ja descobertes, i a continuació realitzarà una mescla tipus chemin de fer de la carta apartada junt amb les que hagen quedat sense eixir en la baralla, les agruparà sense alçar-les del drap, les tallarà i posarà la carta de cara avall en el lloc que corresponga sense alterar l’orde.


14. PAI GOW POKER
I. Denominació
És un joc de cartes dels denominats de contrapartida, en el qual els jugadors s’enfronten a l’establiment. A cada jugador assegut en la taula se li distribuiran set cartes, amb les quals ha de fer dos mans: una de dos cartes (mà xicoteta o baixa) i una altra de cinc cartes (mà gran o alta).

Té per objecte superar, amb les dos mans establides del jugador, les dos mans de la banca. Ambdós mans del jugador hauran de ser superiors a les mans respectives de la banca. Si una mà del jugador obté la mateixa puntuació que la de la banca, es considerarà igualtat, i la banca guanya totes les igualtats. Si un jugador guanya una mà, però perd l’altra, es considerarà empat i les apostes quedaran com estaven, i el jugador podrà rescatar-les. La major mà possible de dos cartes que es podrà aconseguir serà dos asos, i la més alta de cinc cartes, cinc asos. Les mans guanyadores es pagaran al parell, menys el percentatge de comissió determinat. A les perdedores se’ls retiraran els diners apostats.


II. Elements del joc
1. Cartes
Al Pai Gow Poker es juga amb una baralla tradicional de 52 cartes, més un comodí. Este pot ser usat únicament com un as, per a completar una escala, un color o una escala de color.
2. Tapet o drap de joc
Serà de mesures i característiques semblants a l’usat en el joc del vint-i-u o blackjack, però hi haurà assenyalades fins a un màxim de sis caselles a fi d’acollir les apostes, i els mateixos llocs dividits en dos caselles, una per a depositar la mà gran i una altra per a la mà xicoteta. A més disposarà d’una safata com les de vint-i-u o blackjack, per a procedir als canvis de fitxes i a la deducció de la quantitat corresponent a la comissió.
3. Gobelet i daus
S’utilitzaran tres daus, del mateix color, amb les superfícies polides de 12 a 25 mm de costat i es col·locaran dins d’un gobelet o recipient, per a ser sacsats abans de ser tirats.
4. Distribuïdor o sabot
Caldrà ajustar-se a allò que s’ha disposat en epígraf 03, apartat II, punt 3.

III. Personal
1. Cap de taula
Li correspondrà la supervisió del joc en totes les seues fases, sense perjuí de qualsevol altra funció que se li puga encomanar. També portarà una llista en què es determine l’orde de prioritat per a cobrir places vacants. Les dites funcions es duran a terme sobre cada una de les taules.
2. Crupier
És el responsable de la mescla i distribució de les cartes, del cobrament de les apostes perdedores i del pagament de les guanyadores, i de l’arreplega i control dels naips, una vegada finalitzat el joc i la partida. Anunciarà totes les fases del joc, canviarà l’efectiu als jugadors i, quan escaiga, deduirà la comissió en benefici de l’establiment.
3. Jugadors
Podran participar en el joc un nombre de jugadors asseguts coincident amb el nombre de places delimitades, marcades en el tapet, la xifra màxima dels qualls serà de sis. Cada mà d’un jugador serà considerada individualment i seguirà l’orde normal de distribució i petició de cartes. El jugador situat davant de cada casella serà el que mane en aquella i no podrà ensenyar les seues cartes als altres apostadors.
IV. Combinacions possibles
Les combinacions possibles, ordenades de major a menor, són les següents:
a) Cinc asos: és la formada per cinc asos (quatre asos més el comodí).
b) Escala reial: és la formada per les cinc cartes correlatives més altes d’un mateix coll (as, rei, dama, jota i 10). La segona escala més alta és la combinació formada per as, 2, 3, 4 i 5.
c) Escala de color: és la formada per cinc cartes correlatives d’un mateix coll (8, 9, 10, jota, i dama).
d) Pòquer: és el format per quatre cartes d’un mateix valor (quatre reis).
e) Full: és el format per tres cartes d’un mateix valor i altres dos del mateix valor (3 huits i 2 nous).
f) Color: és el format per cinc cartes no correlatives del mateix coll (8, 9, 10, dama i as de trèvols).
g) Escala: és la formada per cinc cartes correlatives de distints colls.

h) Trio: és el format per tres cartes d’un mateix valor i les dos restants sense formar parella (3 huits, dama i rei).
i) Doble parella: és la formada per dos parelles de cartes de distint valor (2 nous, 2 jotes i 1 as).
j) Parella: és la formada per dos cartes del mateix valor (2 reis, 8, 9 i as).
k) Carta més alta: quan una mà no tinguera cap de les combinacions anteriors, serà guanyada pel jugador que tinga la carta major.


V. Màxims i mínims de les apostes
Les apostes dels jugadors hauran d’estar representades exclusivament per fitxes i hauran de realitzar-se dins dels límits establits per a cada taula de joc. El casino de joc fixarà per a cada taula la quantia de les apostes d’acord amb la banda de fluctuació que tinga autoritzada per la subsecretaria de la conselleria competent en matèria de joc.

Significats:
– Guany: L’aposta és pagada al parell amb una retenció percentual de comissió per al casino.
– Pèrdua: Es perd l’aposta.
– Partida nul·la: El client recupera íntegrament l’aposta.
El percentatge de comissió podrà ser de fins al 5 per 100 de les apostes guanyadores, a discreció de l’establiment, i serà anunciat als jugadors abans de l’inici de la partida.

VI. Regles del joc
L’extracció de naips del depòsit, el seu desempaquetatge i la seua mescla s’atindran a les normes del Reglament de casinos de Joc. El crupier passarà la baralla a un client perquè la talle. A continuació i abans de repartir les cartes, els jugadors efectuaran les seues apostes inicials en les caselles assenyalades a este efecte, dins dels límits mínims i màxims de cada taula de joc. A continuació el crupier tancarà les apostes amb el «no hi va més», agafarà un gobelet, que contindrà els tres daus, el sacsarà, tirarà els daus damunt de la taula, i, finalment, anunciarà la suma dels daus, per a determinar qui rep la primera mà. La posició del banquer per a 7 posicions i 6 jugadors serà sempre 1, 8 o 15. El crupier comptarà des de la posició del banquer. Una vegada realitzada esta operació, el crupier col·locarà les cartes davant de cada un dels jugadors (incloent-se a si mateix), en el sentit contrari al de les agulles del rellotge, des del punt d’inici indicat pels daus. El crupier mesclarà les cartes i confeccionarà tantes mans de set cartes de cara avall com jugadors hi haja davant de la safata que conté la bestreta. Fet açò, comprovarà les que sobren i les col·locarà en el contenidor de les cartes usades. Podran constituir-se en banca tant el crupier com qualsevol jugador. Per això, s’oferirà la banca a cada jugador, qui podrà acceptar-la o passar, i si passa s’oferirà al següent jugador. El crupier haurà d’acceptar la banca quan li arribe el torn. Esgotat el seu torn, s’oferirà novament als jugadors i així successivament. Qui represente la banca serà identificat per un cercle blanc. Cada jugador compondrà dos mans: la mà baixa o xicoteta de dos cartes, i la mà alta o gran de cinc cartes. La mà alta haurà de ser de major valor que la mà baixa. El crupier no podrà veure les seues cartes fins que tots els jugadors, inclòs qui represente la banca, hagen establit les seues mans en les caselles destinades a este efecte, amb les cartes de cara avall. Fet açò, el crupier donarà la volta a les seues cartes i confeccionarà les dos mans davant de la safata de fitxes amb les cartes de cara amunt. Les mans de qui represente la banca es compararan en primer lloc amb les del crupier. El quadro comparatiu amb les distintes possibilitats és el següent:


CAS «MÀ» ALTA «MÀ BAIXA» RESULTAT CLIENT PAGAMENTS-COBRAMENTS
1 Superior Superior Guany A la par, menys 5 per cent
2 Superior Inferior Partida nul·la Recuperació total de l’aposta
2bis Inferior Superior Partida nul·la Recuperació total de l’aposta
3 Superior Igualtat Partida nul·la Recuperació total de l’aposta
3bis Igualtat Superior Partida nul·la Recuperació total de l’aposta
4 Inferior Igualtat Pèrdua Pèrdua total de l’aposta
4bis Igualtat Inferior Pèrdua Pèrdua total de l’aposta
5 Igualtat Igualtat Pèrdua Pèrdua total de l’aposta
6 Inferior Inferior Pèrdua Pèrdua total de l’aposta


Cas 1: Les dos mans del client guanyen les dos mans del crupier => guany.
Cas 2 i 2 bis: El client guanya sobre una de les dos mans del crupier, mentres perd l’altra partida nul·la.
Cas 3 i 3 bis: El client guanya sobre una mà, però té igualtat en l’altra partida nul·la.
Cas 4 i 4 bis: El client perd una mà i té igualtat en les altres => perd.

Cas 5: El client té igualtat en ambdós mans => perd.
Cas 6: El client perd en les dos mans => perd.

Quan el crupier haja resolt el cas del client núm. 1, passarà al 2 i així successivament. En cada torn, les cartes que no valguen seran arreplegades en el contenidor de cartes usades. Les mans guanyadores es deixaran, de cara amunt, davall del cercle d’apostes. A les perdedores el crupier els retirarà l’aposta i depositarà les cartes en el contenidor a este efecte.

VII. Observacions
1. Una vegada que haja exposat les seues cartes qui represente la banca, els altres jugadors no podran tocar les seues.
2. No està permés als jugadors mostrar les seues cartes o mans confeccionades als altres jugadors, així com parlar amb ells abans que les mans hagen sigut exposades.
3. Qualsevol mà incorrectament confeccionada pel jugador es considerarà sempre perdedora.


15. MONTE O BANCA
I. Denominació
El monte o banca és un joc d’atzar, practicat amb naips, dels denominats de contrapartida, en el qual els jugadors juguen contra l’establiment i hi ha diverses combinacions guanyadores.

II. Elements del joc
1. Cartes o naips
Al monte es juga amb dos baralles, una roja i una altra blava, de les denominades espanyoles, de 40 cartes cada una, amb quatre colls, ors, copes, espases i bastos, de 10 cartes cada una: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, sota, cavall i rei.
2. Distribuïdor o sabot
Dels regulats en el blackjack.
3. Tapet o drap de joc
De mesures mínimes semblants a les d’una taula de punt i banca.

III. El personal.
1. Un inspector. És el responsable màxim del joc. Actua com delegat de la direcció i li correspon resoldre qualsevol conflicte plantejat en la taula de joc.
2. El crupier tirador. És el que dirigix la partida; té com a missió la de mesclar les cartes i distribuir-les als jugadors, i pot estar assistit per un ajudant de barreja.
3. El crupier pagador. És el que retira les apostes perdedores i efectua el pagament de les que resulten guanyadores.
4. Ajudant mesclador. És el que baralla o mescla les piles de cartes.


IV. Jugadors
Podran participar en el joc els jugadors asseguts enfront de la taula, així com els que estiguen drets.

V. Banca
L’establiment es constituïx en banca i li correspondrà el cobrament i el pagament de les apostes. En el cas que una vegada efectuades les apostes el primer naip descobert corresponga a alguna de les cartes emplaçades, es deduirà a totes les apostes guanyadores un 10 % en benefici de l’establiment, excepte en la vista hermosa.

VI. Regles del joc
1. Combinacions possibles:
a) Jugades múltiples:
1. Vista hermosa. Consistix a apostar que la primera carta que es descobrix és del mateix valor i del coll següent que aquella sobre la qual s’aposta, seguint un orde circular dels colls: ors, copes, espases i bastos. Casella d’aposta en el drap denominada vis.
Es paga 32 vegades la posta sempre que no hi haja cartes doblades o cremades, i es descompta un junt per cada una d’elles.
2. Camo, anti i viudo.
– Camo. Es juga a la carta del mateix valor i del coll posterior a la carta emplaçada.
Casella d’aposta en el drap denominada C.
– Anti. És l’aposta a la carta del mateix valor i del coll anterior a la carta emplaçada.
Casella d’aposta en el drap denominada A.
– Viudo. L’aposta s’efectua a la carta del mateix valor i de cap dels colls immediats a la carta emplaçada. Casella d’aposta en el drap denominada V.
El camo, anti i viudo es paga onze vegades l’aposta en la fase de primeres del joc i es descompta un punt per cada carta doblada si n’hi ha.
En la fase del joc de segones, es paga cinc vegades l’aposta.
– El pot. S’aposta a una carta del mateix valor que la carta emplaçada de qualsevol dels colls. Casella d’aposta en el drap denominada 5. Només es pot apostar a esta combinació en la fase del joc de primeres. Es paga tres vegades l’aposta.
b) Jugades senzilles: cartes. Les apostes sobre cartes es poden efectuar d’una carta contra una altra de les emplaçades en sentit horitzontal o vertical; o de dos cartes contra les altres dos de les emplaçades. Es guanya quan es descobrix una carta del mateix valor que una de les emplaçades. El guany ascendix al valor de la quantitat apostada (1 per 1).
2. Màxims i mínims de les apostes.
El mínim de les apostes en el joc del monte serà determinat per la subsecretaria de la conselleria competent en matèria de joc.
El màxim es fixa tenint en compte les combinacions de joc existents:
a) En les jugades senzilles (cartes) el màxim serà de 300 vegades la quantitat fixada com a mínim de posta.
b) En les jugades múltiples el màxim serà:
– En la vista hermosa, deu vegades el mínim de l’aposta.
– En el camo, anti i viudo, trenta vegades el mínim de l’aposta en el joc de primeres i seixanta vegades en el de segones.
– En el pot, cent vegades l’aposta mínima.
3. Desenrotllament del joc.
El joc té dos fases, denominades de primeres i de segones, segons el desenrotllament següent:
El crupier tirador rep una baralla de l’ajudant mesclador, si n’hi ha ha. En el cas contrari, el tirador realitzaria ambdós funcions. Talla la baralla, la introduïx en el sabot i comença la partida. Extrau una carta anunciant «primera carta» i l’emplaça en la casella superior esquerra, i a continuació una altra carta anunciant «segona carta» i l’emplaça en la casella superior dreta. A continuació descobrirà dos cartes més, anunciant «tercera carta», que emplaçarà en la casella inferior esquerra, i «quarta carta», en la casella inferior dreta. En eixe moment comencen les apostes anunciant «facen joc », i deixant temps suficient per a realitzar-les, i a continuació es tanquen les apostes amb el «no hi va més apostes», i comença la fase del joc de primeres. Quan isca alguna carta guanyadora en joc amb les emplaçades anteriorment, la carta perdedora es col·locarà de cara avall, i es retiraran les apostes perdedores i es pagaran les guanyadores. Una vegada efectuades estes operacions, la fase del joc de primeres haurà finalitzat, i s’iniciarà la de segones, amb les cartes horitzontals que seguisquen emplaçades. S’anunciarà novament «facen joc» i una vegada efectuades les apostes es tancaran amb el «no hi va més apostes» per al joc de segones.
4. Regles especials.
1. Per a cartes doblades.
Si al descobrir les dos primeres són del mateix valor, es cremaran. Si al descobrir la tercera i quarta carta, per la part superior de la baralla, alguna d’estes fóra del mateix valor que la primera o la segona, esta carta es considerarà doblada, i es col·locarà damunt, i es procedirà a descobrir un nou naip i si és novament del mateix valor es considerarà doblat o triplicat, segons siga procedent. Finalment, si abans de completar l’extracció de les quatre primeres cartes, d’alguna de les dos primeres es descobrixen les quatre del mateix valor, s’anul·larà la jugada. Totes les cartes doblades, triplicades o cremades restaran un punt per carta del pagament de l’aposta vis.
2. Per a les apostes a jugades senzilles (cartes), se seguiran les regles següents:
a) Una carta doblada anul·larà la camo de la carta de davant de (horitzontalment) i la de baix (verticalment). Només guanyaran amb l’anti i el viudo.
b) Dos cartes doblades anul·laran les camo de les cartes tercera i quarta. Cobraran amb l’anti i el viudo. En el joc de les diagonals no produïx cap efecte sobre el joc.
c) Una carta triplicada anul·la la camo i el viudo de la de davant (horitzontalment) i les camo de la tercera i quarta carta emplaçada. Guanyarà la carta de davant només amb l’anti i les de baix (3a i 4a) amb l’anti i el viudo.
d) Una carta triplicada i una altra doblada. Si es triplica la primera i es doblega la segona, la triplicada anul·la la camo i el viudo de la segona i de la tercera i la camo de la quarta. Es guanyarà amb l’anti en la segona i la tercera i amb el viudo i l’anti en la quarta.
Si es tripliquen la primera i la segona, anul·len la camo i el viudo de la tercera i la quarta i només es guanyarà amb l’anti.
3. Per a les apostes a salto:
a) Una carta doblada anul·la la camo de les cartes contràries, només guanyarà amb l’anti i el
viudo.
b) Una carta triplicada anul·la la camo i el viudo de les cartes contràries, només guanyarà amb l’anti.

Figura número 12. Distribució del tapet de joc.


– El joc de les cartes dobles.
Per a doblar les cartes sempre s’haurà de fer amb les cartes tretes per damunt, o siga amb la carta tercera o quarta. Les cartes de rimeres poden ser doblades al traure les dos primeres per davall, sempre que siguen iguals es cremaran (anul·laran). Cada carta cremada restarà un punt per al pagament de la vista hermosa.
Exemple de la carta doble:



1. Quan jugue el 2 contra el 5 amb la camo del 2, la carta no guanya i el 5 no perd. Només guanya i perd amb l’anti i viudo.
2. Quan jugue el 3 i el 4 contra el 2 i el 5 no guanyaran les cartes amb la camo del 4, guanyaran les altres.
3. De la mateixa manera, la carta 5 no perd amb la camo del 2 i del 4.
4. Si ix el cinc, les cartes que juguen contra este perden totes.
5. Quan les cartes es doblen com en l’exemple següent:



1. Quan jugue el 5 i el 2 contra el 4 i el 3, les cartes no paguen ni perden amb les camo del 4 i el 3. Només guanyen i perden amb l’anti i el viudo d’ambdós.
2. Amb el 5 i el 2 tot guanya i perd.
– El joc de les cartes triples.
Per a triplicar les cartes sempre s’ha de fer per damunt, amb la tercera o quarta.



– Exemple de la carta triple:
1. Quan jugue el 2 contra el 5 amb la camo i el viudo no guanya la carta i el 5 no perd. Només amb l’anti guanyen i perden les cartes.
2. Les «panxes» ni guanyen ni perden amb les camo del 3 i 4. Només guanyen i perden amb l’anti i viudo del 3 i 4.
Quan les cartes es tripliquen i es doblen com en l’exemple següent:



1. La triple anul·la la camo i el Viudo del 4 i la doble anul·la la camo del 3. Això vol dir que amb la camo i viudo del 4 les cartes ni guanyen ni perden; només fan joc amb l’anti. Amb la camo del 3 les cartes ni guanyen ni perden, fan joc amb l’anti i viudo.
2. Quan jugue el 5 contra el 2 només guanya i perd amb l’anti.
Quan les dos cartes es tripliquen com en este exemple:


1. Les triples anul·len la camo i el viudo del 4 i 3. És a dir, les cartes 4 i 3 només guanyen amb l’anti.
2. Eixint el 5 o el 2 totes les cartes guanyen i perden.

16. EL REPTE
I. Denominació
El repte és un joc d’atzar practicat amb naips, dels denominats de contrapartida i exclusiu dels casinos de joc, en què els jugadors juguen contra l’establiment organitzador, i la possibilitat de guanyar depén de rebre una carta de major valor que la del crupier.


II. Elements del joc
1. Cartes o naips.
Es juga amb una baralla de semblants característiques a les utilitzades en el joc del blackjack o vint-i-u de 52 cartes. El valor d’aquelles, ordenades de major a menor, és el següent: as, K, Q, J, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3 i 2.
Podrà jugar-se fins amb huit baralles de naips al mateix temps com a màxim, segons criteri de la direcció.
2. Distribuïdor o sabot.
S’utilitzarà el mateix que per al joc del blackjack.
3. Taula de joc
Serà de dimensions semblants a la utilitzada en el joc del blackjack, amb un màxim de nou espais separats per als jugadors.

III. Personal
1. Inspector o cap de taula.
És la persona encarregada de controlar el joc i resoldre els problemes que se susciten durant el seu desenrotllament. Podrà haver-hi un inspector o cap de taula per a cada sector de joc de naips de contrapartida.
2. Crupier
Té la banca i dirigix la partida. A més, té encomanada la funció de remenar les cartes, distribuir-les als jugadors, retirar les apostes perdedores i pagar les guanyadores. Anuncia també les distintes fases del joc i efectua el canvi de diners en efectiu per fitxes als jugadors.

IV. Jugadors
Podran participar un màxim de nou jugadors.

V. Regles del joc
Abans de cada passada el jugador ha de fer la seua aposta (aposta inicial). Per a guanyar l’aposta inicial el valor de la carta del jugador ha de ser major que la del crupier. Es pagarà esta aposta al parell (1 a 1).
Si la carta del jugador és del mateix valor que la carta del crupier, el jugador té la possibilitat de reptar la casa. El jugador haurà de posar una segona aposta igual que la seua aposta inicial (el jugador perd la primera guerra) per a usar esta opció; llavors el crupier crema tres cartes i repartix una carta al jugador o jugadors encara en joc i una altra a si mateix. Si la carta del jugador és de major valor que la del crupier, el jugador guanya i el crupier paga la segona aposta 1 a 1. Si la segona carta del jugador resulta del mateix valor que la del crupier, llavors el jugador guanya i el crupier paga la segona aposta 2 a 1. En ambdós casos el jugador recupera l’aposta inicial. Si la segona carta del jugador és de menor valor que la del crupier, llavors el jugador perd la seua aposta inicial i la seua segona aposta.
Si el jugador tria no reptar la casa, perd la mitat de la seua aposta inicial.
A més de l’aposta inicial i abans que es repartisquen les cartes, el jugador pot jugar el tie. Per a guanyar esta aposta la carta del jugador i la del crupier han de ser del mateix valor. Es paga 10 a 1.

VI. Màxims i mínims de les apostes.
1. Normes generals.
Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes del casino de joc, hauran de realitzar-se dins dels límits mínims i màxims establits per a la taula.
El director de jocs del casino podrà fixar els límits mínims i màxims de les apostes segons la banda de fluctuació que tinga autoritzada.

2. Bandes de fluctuació.
Les bandes de fluctuació per a l’aposta inicial tindran com a límit màxim el de deu, vint o trenta vegades el mínim establit en les bandes fixades en les corresponents autoritzacions de funcionament.

VIII. Regles comunes
Es repartixen totes les cartes exceptuant les de cremar, a cara descoberta.
Les apostes de repte només estan permeses per al jugador que empate.
L’aposta de repte ha d’igualar l’aposta inicial.
Les cartes hauran de romandre en tot moment sobre la taula.


17. TRIPÒQUER
I. Denominació
El tripòquer és un joc d’atzar practicat amb naips, dels denominats de contrapartida i exclusiu dels casinos de joc, en què els jugadors juguen contra l’establiment organitzador i la possibilitat de guanyar depén de dos factors: tindre una jugada mínima o tindre una jugada superior a la del crupier. Les dos opcions es faran amb les mateixes tres cartes inicials per a cada jugador.

II. Elements del joc
1. Cartes o naips.
Es juga amb una baralla de semblants característiques a les utilitzades en el joc del blackjack o vint-i-u de 52 cartes. El valor d’aquelles, ordenades de major a menor, serà el següent: as, K, Q, J, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2 i as.
2. Distribuïdor o sabot
3. Taula de joc.
Serà de dimensions semblants a la utilitzada en el joc del blackjack, amb un màxim de nou espais separats per als jugadors. Tindrà tres caselles per cada jugador, destinades a rebre les apostes. En dos d’elles, denominades fortuna i ante, es podrà jugar abans de rebre les cartes, i en la tercera, denominada bet, es podrà jugar una vegada que les cartes són vistes per part del client.

III. Personal
1. Inspector o cap de taula.
És la persona encarregada de controlar el joc i resoldre els problemes que es puguen originar durant el seu desenrotllament. Podrà haver-hi un inspector o cap de taula per a cada sector de joc de naips de contrapartida.
2. Crupier.
Té la banca i dirigix la partida. A més, té encomanada la funció de distribuir les cartes als jugadors, retirar les apostes perdedores i pagar les guanyadores.
Anuncia també les distintes fases del joc i efectua el canvi de diners en efectiu per fitxes als jugadors.

IV. Jugadors
Podran participar un màxim de nou jugadors.

V. Regles del joc
Abans de cada passada el jugador ha de fer les seues apostes en les caselles fortuna o ante. En qualsevol de les dos o en ambdós. Les dites apostes hauran d’estar dins dels límits autoritzats per a cada taula i podran ser de distinta quantia entre si. L’aposta denominada bet serà igual a la d’ante.
El crupier repartirà tres cartes a cada jugador i a ell mateix.

L’aposta de fortuna té com a objectiu aconseguir una jugada determinada amb les seues tres cartes per a guanyar, independentment de les cartes del crupier. La jugada mínima serà un parell i es pagaran d’acord amb la següent taula de combinacions i pagaments:

COMBINACIÓ PAGAMENT
Escala de color 40 a 1
Trio 25 a 1
Escala 6 a 1
Color 4 a 1
Parella o Par 1 a 1



L’aposta ante es resol comparant les jugades dels clients amb el crupier, per a la qual cosa, els jugadors, després de vistes les seues cartes, han de fer una aposta en el bet posant la mateixa quantitat que tenien en l’ante. Així mateix, poden rendir l’aposta (perdre-la) si no consideren prou la seua jugada.
Una vegada que el crupier descobrix les seues cartes, ha de tindre una jugada mínima de Q per a qualificar. Si el crupier no té la dita combinació o superior, pagarà l’aposta ante, 1 a 1, i el bet quedarà com està, és a dir, el client podrà retirar-la. Si el crupier qualifica, llavors guanyarà qui tinga major jugada.
Si el jugador guanya, li pagarà 1 a 1 l’aposta d’ante i la de bet. Si el crupier guanya, retirarà les apostes davant de i de bet. Si ambdós empaten, les apostes d’ante i de Bet romandran com estan i el client podrà recuperar-les.
L’aposta d’ante, tindrà també un pagament addicional o extra independent de la combinació del crupier, és a dir, el client rebrà un pagament per la importància de la jugada que obtinga, com a mínim una escala, encara que el crupier no qualifique o tinga una jugada millor que el client, i en este cas este perdrà l’aposta d’ante i de bet, però guanyarà l’extra en funció de la següent taula de combinacions i pagaments:


EXTRA - ANTE PAGAMENT
Escala de color 5 a 1
Trio 4 a 1
Escala 1 a 1



VI. Màxims i mínims de les apostes
Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes del casino de joc, hauran de realitzar-se dins dels límits mínims i màxims establits per a la taula.
Les apostes de fortuna i d’ante, podran ser distintes entre si. L’aposta de bet serà igual que la d’ante.
El casino podrà fixar els límits mínims i màxims de les apostes segons la banda de fluctuació que tinga autoritzada.

VII. Regles comunes
Totes les cartes són repartides de cara avall d’una en una, incloses les del crupier. En cas d’utilitzar barallador automàtic, el repartiment de cartes es realitzarà entregant les cartes en grups de tres.
Les cartes hauran de romandre en tot moment sobre la taula.
Els clients no podran fer comentaris sobre les seues jugades.


18. SIC BO
I. Denominació
El joc del sic bo és un joc d’atzar, dels denominats de contrapartida, en què els jugadors juguen contra l’establiment i hi ha diverses combinacions guanyadores.

II. Elements del joc
1. Daus. El joc de daus es juga amb tres daus del mateix color, amb les superfícies polides, de 15 a 25 mm de costat. En cada sessió es posaran a disposició de cada taula dedicada al joc dels daus sis daus en perfecte estat i diferents dels usats en la sessió anterior. Tres daus s’utilitzaran en la partida, i els altres tres quedaran en reserva per al cas d’haver de substituir els primers.
2. Tapet o drap de joc.
El sic bo es practica en un tapet en què estan marcats els tipus d’apostes en un nombre determinat d’espais que corresponen als noms de les diferents jugades que el jugador pot triar per a apostar, i els seus premis corresponents. La taula portarà una caixa per a l’efectiu, una caixa per a la bestreta i una altra per a rebre les propines.



Dibuix del tapet.



3. Gobelet o dispositiu mecànic.
Els daus seran posats en moviment de manera manual per mitjà d’un gobelet que agitarà el crupier i abocarà en una zona determinada de la taula o per mitjà d’un dispositiu transparent que accionarà mecànicament el crupier.

III. Personal
En cada taula prestarà els seus servicis un crupier i, eventualment, un cap de taula.
1. El cap de taula. Figura de caràcter opcional que, quan així ho estime la direcció de joc, és el responsable de la claredat i regularitat del joc, col·laborant amb el crupier en el maneig de fitxes i depositant els diners en caixa.
2. El crupier s’ocuparà d’arreplegar les apostes perdudes, col·locar, si és el cas, les apostes i pagar les apostes guanyadores. S’ocuparà, així mateix, dels canvis de bitllets i fitxes que sol·liciten els jugadors. Serà també el responsable de llançar els daus amb un poal o per mitjà del dispositiu automàtic o campana mòbil que s’utilitze. Comprovarà el bon estat dels daus i farà les advertències precises per al desenrotllament del joc.

IV. Regles del joc
1. Combinacions.
Els jugadors només podran fer ús de les següents classes de jugades:

a) Aposta xicoteta (menor d’11). Guanya quan la suma dels tres daus està entre 4 i 10 (es coneix també com a «menor d’11»). Paga 1 a 1. L’aposta no guanya si ix un triple (tres daus del mateix número), ja siga de l’u, el dos o el tres.
b) Gran aposta (big bet) o més de 10. Guanya quan la suma dels tres daus està entre 11 i 17. S’anomena també «més de 10». Paga 1 a 1.
c) Doble específic (specific double). Guanya quan dos dels tres daus mostren el mateix número a què hem apostat. Paga 8 a 1. Si el tercer dau també ix amb el mateix número, o siga, si es convertix en un triple, també guanya.
d) Triple específic (specific triple).Guanya quan els tres daus mostren el mateix número a què s’ha apostat. Paga 150 a 1.
e) Qualsevol triple (any triple). És quan els tres daus mostren el mateix número. Pot ser qualsevol dels sis números. Paga 24 a 1.
f) Total específic (specific total). Guanya quan els tres daus sumen una determinada quantitat a què es va apostar. Els pagaments varien segons el número entre 6 a 1 i 50 a 1. Hi ha catorze apostes diferents.
g) Parell igual (pair match). Aposta a la combinació de dos dels tres daus. Per exemple: 1 i 4, 5 i 6, 3 i 4. Paga 5 a 1. Hi ha quinze apostes diferents possibles.
h) Aposta de números (numbers bet). Es guanya veient quants dels tres daus ixen amb un determinat número a què s’aposta. Hi ha sis apostes possibles. Si el número ix dos vegades paga doble i si ix tres vegades paga triple.
2. Apostes.
Les apostes mínima i màxima es determinaran dins de la banda de fluctuació autoritzada per al casino, la direcció de joc podrà determinar que les apostes siguen múltiples del mínim de les diferents jugades.

3. Funcionament.
El nombre de jugadors que podrà ocupar cada taula de daus no estarà limitat. El crupier que tire els daus haurà de fer-ho immediatament després de l’anunci de «ja no hi van més apostes», utilitzant de gobelet o element mecànic a este efecte. El crupier anunciarà la suma dels tres daus i a continuació anunciarà individualment la suma de cada dau (ex 13, i a continuació dirà 6 – 4 – 3). A continuació procedirà a retirar les apostes que han resultat perdedores per a continuació procedir al pagament de les postes guanyadores. Finalitzat este procés, el crupier anunciarà «facen joc» i s’iniciarà una nova ronda d’apostes. Si els daus es trenquen, se superposen, es munten sobre una fitxa, cauen de la taula o de la zona habilitada a este efecte, si el llançament no ha sigut correcte, el crupier anunciarà «tirada nul·la».
Després d’un nombre determinat de tirades, el crupier podrà acordar el canvi de daus. El crupier anunciarà llavors «canvi de daus» i mostrarà davant dels jugadors els sis daus al servici de la taula. El crupier n’agafarà tres per a llançar-los i els tres restants seran tornats, a la vista dels jugadors, a la caixa prevista a este efecte. No podran fer-se apostes després del «ja no hi van més apostes».


19. MAHJONG PAI GOW
I. Denominació
El joc del Mahjong Pai Gow és un joc d’atzar, dels denominats de contrapartida, en què els jugadors juguen contra l’establiment i hi ha diverses combinacions guanyadores. En el Mahjong Pai Gow es comparen les mans dels jugadors amb la de la banca per a decidir qui guanya, basant-se en la taula de jerarquia de fitxes o teules. Per a la mà de cada jugador hi ha quatre opcions d’apostes: guanya, perd, empat i parell. En este joc hi ha tres posicions de jugadors i una posició de la banca.

II. Elements del joc
1. Tapet o drap.
Tindrà forma semicircular de mesures i característiques semblants a les de blackjack, pòquer sense descart i minipunt banc en la seua modalitat per a set o nou jugadors.

Dibuix del tapet de Mahjong Pai Gow.




2. Fitxes o teules.
El Mahjong Pai Gow es juga amb quaranta fitxes o teules de Mahjong:






Cada fitxa tindrà el valor dels punts marcats (1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9) i «la finestra» o «drac blanc» tindrà el valor de 10.
3. Daus.
S’utilitzaran tres daus per a decidir l’orde de repartiment de les fitxes.
Els tres daus seran del mateix color, de material transparent, amb les superfícies polides, de 15 a 25 mm de costat.

III. Personal del Mahjong Pai Gow
1. Cap de taula. Figura de caràcter opcional que, quan així ho estime la direcció de joc, li correspon supervisar el joc i resoldre els problemes que durant de transcurs del mateix se li presenten.
2. El crupier. És el que dirigix la partida, tenint com a missió la mescla de les fitxes, la distribució als jugadors, retirar les postes perdedores i pagar les que resulten guanyadores.

IV. Regles bàsiques del joc
Les fitxes es mesclen cada cinc rondes. En cinc rondes s’usa un conjunt de quaranta fitxes.
Les apostes a l’empat i al parell no estan habilitades a partir de la quarta ronda.
En el joc s’utilitza un gobelet per als tres daus. Abans de repartir les fitxes, el crupier tira els daus, i les fitxes es repartixen basant-se en la suma dels daus. Les fitxes es repartixen contra el sentit de les agulles del rellotge, començant per la banca. La taula de davall mostra totes les variants possibles.
Resultat dels daus posició inicial:
5, 9, 13, 17 posició de la banca.
6, 10, 14, 18 1ra posició de jugador.
3, 7, 11, 15 2a posició de jugador.
4, 8, 12, 16 3a posició de jugador.
El crupier prendrà fitxes per a repartir a cada posició. Es farà la suma total de cada posició.
Comparació de les mans: totes les mans dels jugadors es comparen amb la de la banca basant-se en les regles següents:
1. La suma de dos fitxes es calcula de la manera següent: si el resultat és 10 o més, llavors s’ignora el primer dígit (per exemple, el valor d’una mà amb fitxes 4 i 8 és de 2
(4+8=12 => s’ignora l’1 => 2 és el valor total), el valor d’una mà amb fitxes 3 i 7 és 0
(3+7=10 => s’ignora l’1 => 0 és el valor total).
2. Es diu que hi ha un parell quan una posició de jugador té dos fitxes amb el mateix valor (per exemple 3:3, 4:4…).
3. Qualsevol parell té una jerarquia major que qualsevol combinació sense igual.
4. El parell més alt és el parell blanc; el seguix el parell de nous i així successivament, fins a arribar al parell més baix que és el parell d’uns.
5. L’empat ocorre quan la posició de jugador actual i la posició de la banca tenen exactament les mateixes fitxes (per exemple: 4-2 per al jugador, i 4-2 per a la banca).
6. No basta que les fitxes del jugador sumen un mateix valor que les del banquer perquè es considere un empat (per exemple: 3-3 del jugador i 4-2 de la banca no fan un empat).
7. En comparar les combinacions sense parells, la combinació 2 i 8 tindrà el valor més alt (encara que la suma siga 0), i esta combinació es representa en la taula com a 2 i 8 Kong.
8. A partir d’ací, el valor de la mà depén de la suma de les fitxes. La suma de 9 és major que la del 8, i així successivament.
9. Si ambdós mans (la de la banca i la del jugador) tenen la mateixa suma, llavors la mà amb la fitxa més alta guanya. Per exemple, en el cas que la suma de la mà siga 7, la mà amb les fitxes 9 i 8 serà major que la que té les fitxes 6 i 1 (la suma és de 7 en ambdós casos), i una mà de 5 i 2 serà major que la de 3 i 4 (la suma és de 7 en ambdós casos).


V. Resultats del joc
El resultat del joc es mostrarà basant-se en la comparació entre les mans del jugador i de la banca:
Si la mà de la banca és millor que la del jugador, la banca serà la guanyadora en eixa posició de jugador.
Si la mà del jugador és millor que la de la banca, el jugador serà el guanyador en eixa posició de jugador.
Si la banca i el jugador tenen en les seues mans fitxes amb els mateixos valors, el resultat del joc serà un empat en eixa posició de jugador.
Si el jugador té dos fitxes idèntiques, el resultat del joc serà un parell en eixa posició de jugador.

VI. Taula de pagaments
Els pagaments són els mateixos per a totes les posicions de jugador.
Les apostes a què el jugador guanye o perda paguen 1 a 1, però es deduirà un 5 % de comissió. Les apostes a l’empat i al parell paguen 60 a 1 i 6 a 1 respectivament.
Resultat del joc pagament:
El jugador guanya 0,95 a 1.
El jugador perd 0,95 a 1.
Empat 60 a 1.
Parell 6 a 1.

VII. Jugadors
a) Asseguts. El nombre de jugadors a qui es permet participar en el joc ha de coincidir amb el nombre de places d’apostes marcades en el tapet.
b) També poden participar en el joc els jugadors que estan dret, apostant sobre la mà d’un jugador, dins dels límits de l’aposta màxima per jugador.

VIII. Màxim i mínim de les apostes
Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes, han de realitzar-se, dins de la banda de fluctuació de mínims i màxims per casella abans de distribuir les fitxes.
El mínim de les postes podrà ser distint per a cada taula. El màxim de les apostes serà fixat per a cada taula entre vint i cent vegades el mínim, i la direcció del casino podrà determinar que les apostes siguen múltiples del mínim de la taula.


20. PÒQUER DE QUATRE CARTES
I. Denominació
El pòquer de quatre cartes és un joc d’atzar practicat amb naips, dels denominats de contrapartida i exclusiu dels casinos de joc, en què els jugadors juguen contra l’establiment organitzador. S’usen quatre cartes de les cinc que rep cada jugador i quatre de les sis que rep el crupier. En este joc, el crupier no ha de tindre una jugada mínima per a qualificar, però utilitza una carta més que els jugadors. A més, en este joc, el jugador pot apostar fins a tres vegades la seua aposta inicial de d’ante.


II. Elements del joc
1. Cartes o naips. Es juga amb una baralla de semblants característiques a les utilitzades en el blackjack de 52 cartes. El seu valor, ordenades de major a menor, serà el següent: as, K, Q, J, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 5, 4, 3, 2 i as.
2. Distribuïdor o sabot. S’utilitzarà un sabot manual o un automàtic.

3. Taula de joc. Serà de dimensions semblants a la utilitzada en el joc del blackjack, amb un màxim de set espais separats per als jugadors. Tindrà tres caselles per cada jugador, destinades a rebre les apostes, denominades as, ante i play. No es podrà jugar sobre la mà d’un altre jugador.

III. Personal
a) Cap de taula. És la persona encarregada de controlar el joc i resoldre els problemes que es puguen originar durant el seu desenrotllament. Podrà haver-hi un cap de taula per cada grup de taules.
b) Crupier. Té la banca i dirigix la partida. A més, té encomanada la funció de remenar les cartes, la distribució d’estes als jugadors, la retirada de les apostes perdedores i el pagament de les guanyadores.


IV. Jugadors
Podran participar un màxim de set jugadors.
V. Regles del joc
1. Abans de cada passe el jugador ha de fer les seues apostes en les caselles as i/o ante.
En qualsevol de les dos o en ambdós. Les dites apostes hauran d’estar dins dels límits autoritzats per a cada taula i podran ser distintes entre si.
2. En l’aposta denominada play el jugador pot apostar d’1 a 3 vegades l’aposta de l’ante després d’haver vist les seues cartes i decidir jugar. En cas contrari, si no posa una aposta en esta casella, el jugador es retira de la jugada i perd esta aposta inicial de l’ante.
3. El crupier repartirà les cartes d’una en una a cada jugador i a ell mateix, fins a un total de cinc (5) cartes a cada jugador i sis (6) cartes a ell mateix, descobrint esta última. Si s’utilitza un barallador automàtic, les cartes s’entregaran per grups de cinc cartes.
4. L’aposta d’as té com a objectiu aconseguir una jugada determinada amb les seues quatre (4) cartes per a guanyar, independentment de les cartes del crupier. La jugada mínima serà d’un parell d’asos i es pagarà d’acord amb la següent taula de combinacions i pagaments.

COMBINACIÓ TAULA PAGAMENT AS
Pòquer 40 a 1.
Escala de color 30 a 1.
Trio 7 a 1.
Color 6 a 1.
Escala simple 4 a 1.
Parell doble o doble parella 2 a 1.
Parell d’asos 1 a 1.

5. Una escala és de quatre cartes igual que una mà de color és de quatre cartes.
6. L’aposta d’ante es resol comparant les jugades dels clients amb el crupier, per a la qual cosa els jugadors, després de vistes les seues cartes, han de fer una aposta en la casella play posant fins a tres (3) vegades la quantitat que tenien en l’ante. Així mateix, pot rendir l’aposta (perdre-la) si no considera suficient la seua jugada.
7. En cas de ser guanyadores, les apostes d’ante i de play es paguen al parell, 1 a 1.
8. En el cas que la mà del crupier i la mà del jugador empat, el jugador gana, per la qual cosa se li pagarà segons el punt anterior, 1 a 1 les apostes d’ante i de play.
9. Una vegada que el crupier descobrix les seues cartes, no ha de tindre una jugada mínima per a qualificar, per la qual cosa es dirigirà directament a retirar les apostes perdedores i pagar les guanyadores depenent de les combinacions de cada jugador en comparació amb les seues cartes.
10. El procés de retirar o pagar les apostes s’inicia de darrere cap avant. O siga, play, ante i as.
11. Les apostes que perden es retiren del drap abans de procedir a pagar les apostes guanyadores.
12. L’aposta d’ante tindrà també un pagament addicional o bo automàtic independent de la combinació del crupier, és a dir, rebrà un pagament per la importància de la jugada que obtinga, com a mínim un trio, encara que el crupier tinga una jugada millor que el client, i en este cas el client perdrà l’aposta d’ante i de play però guanyarà el bo automàtic en funció de la següent taula de combinacions i pagaments:


BO AUTOMÀTIC DE L’ANTE. TAULA DE PAGAMENT
Pòquer 20 a 1.
Escala de Color 15 a 1.
Trio 2 a 1.


VI. Màxims i mínims de les apostes
Les apostes dels jugadors hauran de realitzar-se dins dels límits mínims i màxims permesos per a cada taula i seran fixats per la direcció del casino d’acord amb la banda de fluctuació que tinga autoritzada.

El director del casino o persona que el substituïsca podrà modificar els mínims de les apostes segons allò que s’autoritze en este reglament de casinos.

VII. Regles comunes
1. Totes les cartes són repartides de cara avall d’una en una, incloses les del crupier, a excepció de l’última carta d’este, que serà descoberta.

En cas d’utilitzar barallador automàtic, el repartiment de cartes es realitzarà entregant les cartes en grups de cinc.
2. Les cartes hauran de romandre en tot moment sobre la taula.
3. Els clients no podran fer comentaris sobre les seues jugades.




21. TRIPLE BLACKJACK
I. Denominació i regles de joc
El funcionament de la varietat del triple blackjack respon als mateixos principis que regixen el blackjack. En este apartat únicament s’arrepleguen les normes que són específiques del triple blackjack, i es consideren aplicables per a tot el que no s’hi preveu les disposicions referents al blackjack contingudes en l’annex catàleg de jocs.

Apostes. Cada jugador tindrà l’opció d’apostar en una, dos o les tres caselles d’apostes situades davant d’ell, numerades de l’1 al 3, i només podrà fer una aposta per casella.

II. Possibilitats de joc
a) Joc simple o blackjack.
Quan s’hagen efectuat totes les apostes, el crupier distribuirà un naip a cada mà, començant per la seua esquerra i seguint el sentit de les agulles del rellotge, i donant-se ell mateix un altre naip.
Després es distribuirà un segon naip, sempre en el mateix orde, a cada mà. A partir d’este moment, es posen en joc totes les apostes situades en la casella número 1, i només estes, junt amb l’aposta del jackpot, si és el cas.
A continuació preguntarà als jugadors que tenen la mà si desitgen naips addicionals. Cada jugador podrà refusar o demanar naips suplementaris, u per u, fins que ho crega oportú, però en cap cas podrà demanar naips suplementaris si ha obtingut una puntuació de 21 o més. Quan una mà obtinga una puntuació superior a 21, perdrà, i el crupier arreplegarà immediatament totes les apostes d’eixa mà, abans de passar a la mà següent.
Quan els jugadors hagen fet el seu joc, el crupier es donarà a si mateix una o diverses cartes, sempre que tinga competidor. En arribar a 17 punts haurà de plantar-se, i no podrà prendre naips suplementaris.
En cas contrari, haurà de demanar més naips fins que el total de la seua puntuació arribe a 17 o més. Quan tinga un as entre les seues cartes, haurà de comptar-lo com 11 punts si amb este valor n’aconseguix 17 o més i sempre que no compte amb ell més de 21 punts, i en este cas es prendrà el valor d’un punt.
El crupier, després d’anunciar la seua puntuació, procedirà a arreplegar les apostes perdedores, situades en la casella número 1, i a pagar les guanyadores de dreta a esquerra. Després arreplegarà o pagarà, segons siga el cas, les apostes de jackpot. Si el banquer ha passat de 21 punts, pagarà totes les apostes, situades en la casella número 1, que encara estiguen en joc.
Si no tinguera 21 punts, arreplegarà les apostes de les mans que tinguen una puntuació inferior a la seua i pagarà a aquelles que la tinguen superior. Les mans que hagen obtingut una puntuació igual que la del banquer seran nul·les, i els seus titulars podran retirar les seues apostes. Els naips de tots els jugadors es mantindran en la taula fins que finalitze la tercera jugada, excepte en els casos que hagen obtingut una puntuació superior a 21 punts, o que no hi haja apostes en les caselles números dos i tres.
Els pagaments es faran al parell, és a dir, per la mateixa quantitat de l’aposta situada en la casella número 1, però si un jugador fa un blackjack, que consistix a aconseguir 21 punts amb els dos primers naips, se li pagarà sempre a raó de tres per dos.
El blackjack guanyarà sempre a la puntuació de 21 obtinguda amb més de dos cartes.
Amb 21 punts o blackjack no es podrà demanar carta.
Una vegada finalitzada la jugada corresponent a les apostes situades en les caselles número 1, el crupier procedirà a retirar totes les seues cartes a excepció de la primera rebuda, i es posaran en joc, a partir d’este instant, les apostes situades en la casella número dos. Posteriorment, es donarà a si mateix una o diverses cartes, sempre que tinga competidor.
En arribar a 17 punts haurà de plantar-se, i no podrà prendre naips suplementaris. En cas contrari, haurà de demanar més naips fins que el total de la seua puntuació arribe a 17 o més. Quan tinga un as entre les seues cartes, haurà de comptar-lo com 11 punts si amb este valor n’aconseguix 17 o més i sempre que no compte amb ell més de 21 punts, i en este cas es prendrà el valor d’un punt.
El crupier, després d’anunciar la seua puntuació, procedirà a arreplegar les apostes perdedores, situades en la casella número 2, i a pagar les guanyadores de dreta a esquerra. Si el banquer ha passat de 21 punts, pagarà totes les apostes, situades en la casella número 2, que encara estiguen en joc.
Si no té 21 punts, arreplegarà les apostes de les mans que tinguen una puntuació inferior a la seua i pagarà a aquelles que la tinguen superior. Les mans que hagen obtingut una puntuació igual que la del banquer seran nul·les, i els seus titulars podran retirar les seues apostes.
El mateix procés es repetirà amb les apostes situades en les caselles número tres, amb la qual cosa finalitzarà la mà.
b) L’assegurança.
Quan el primer naip del crupier siga un as, els jugadors podran assegurar-se contra el possible blackjack de la banca, tantes vegades com caselles tinga apostades.

III. Màxim i mínim de les apostes
Tant el màxim com el mínim de les apostes s’entendran per cada una de les tres caselles de cada jugador.


22. TEXAS PÒQUER DE CONTRAPARTIDA
I. Denominació
El Texas pòquer de contrapartida és un joc de cartes dels denominats de contrapartida, exclusiu de casinos de joc, on els jugadors juguen contra l’establiment i l’objectiu del joc és superar la jugada que obtinga el crupier, amb diverses combinacions guanyadores. Per a tot el que no hi ha previst en matèria de personal són aplicables les normes del pòquer de contrapartida.

II. Elements del joc
1.Cartes o naips.
Es juga amb una baralla de 52 cartes i de semblants característiques a les utilitzades en el joc de vint-i-u o blackjack. El seu valor, ordenades de major a menor, és as, K, Q, J, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3 i 2. L’as pot utilitzar-se com la carta més xicoteta davant del 2 o com la carta més alta darrere de la K, és a dir podrà ser el valor major o menor de la sèrie.
2.Taula de joc.
Serà de semblants característiques que les de blackjack, amb les caselles dividides en tres espais, un per a la posta ante, un altre per a la 2a aposta i un tercer per a una aposta addicional anomenada Texas bonus TXB. En el centre de la taula haurà de llegir-se la frase:

«La banca juga amb parella de 4 o superior».
Este tipus de joc es podrà realitzar en taules amb draps reversibles.

III. Jugadors
1. Asseguts. El nombre de jugadors que es permet participar en el joc ha de coincidir amb el nombre de places d’apostes marcades en el tapet, fins a un nombre màxim de nou.
2. Jugadors drets. Poden també participar en el joc els jugadors que estiguen drets, apostant sobre la mà d’un jugador, amb el consentiment d’este i en tot cas amb l’aprovació del personal de supervisió de joc, dins dels límits d’aposta màxima. El nombre d’apostes per casella no serà superior a tres.
El jugador assegut davant de cada casella serà el que mane en esta i no podrà ensenyar les seues cartes als altres apostadors, ni fer comentaris sobre la partida en curs.

IV. Regles del joc
Les combinacions possibles, ordenades de major a menor, són les següents:
a) Escala reial de color. És la formada per les cinc cartes correlatives més altes d’un mateix coll. (Exemple: as, K, Q, J i 10 de trèvol).
b) Escala de color. És la formada per cinc cartes correlatives del mateix coll. (Exemple: 4, 5, 6, 7 i 8 de trèvol).
c) Pòquer. És la formada per quatre cartes d’un mateix valor. (Exemple, 4 reis).
d) Full. És la formada per tres cartes d’un mateix valor i dos més del mateix valor però diferent de l’anterior. (Exemple: 3 sets i 2 huits).
e) Color. És el format per cinc cartes no correlatives del mateix coll. (Exemple: as, 4, 7, 8 i Q, de trèvol).
f) Escala. És la formada per cinc cartes correlatives, sense que totes siguen del mateix coll. (Exemple: 7, 8, 9, 10 i J).
g) Trío. És el format per tres cartes d’un mateix valor. (Exemple: tres dames).
h) Doble parella. És la formada per dos cartes del mateix valor i altres dos del mateix valor però diferent de l’anterior. (Exemple: 2 reis i 2 jotes).
i) Parelles. És la formada per dos cartes del mateix valor i les altres tres diferents. (Exemple: 2 dames).
j) Cartes majors. Quan no es produïxen cap de les combinacions anteriors, però les cartes del jugador són majors que les del crupier. S’entén que les cartes són majors atenent en primer lloc la carta de major valor; si són iguals, la següent i així successivament.


V. Taules de pagaments
La taula de pagaments de l’aposta ante és la següent:

Escala reial 100 a 1
Escala de color 20 a 1
Pòquer 10 a 1
Full 3 a 1
Color 2 a 1
Escala o jugada menor 1 a 1


La taula de pagaments de l’aposta Texas bonus, TXB, és la següent:

Color o jugada superior 25 a 1
Des de parella d’asos a Escala 7 a 1


Les postes en la 2a aposta sempre que resulten guanyadores es pagaran al parell, 1 a 1.

VI. Desenrotllament del joc
Per a rebre cartes cada jugador realitzarà, dins dels límits mínims i màxims establits per a cada taula de joc, la seua aposta en la casella destinada per a tal fi anomenada ante. Així mateix, podrà realitzar una aposta addicional dita TXB (Texas bonus) en la casella marcada amb estes sigles. A continuació el crupier tancarà les apostes amb el «no hi va més» i començarà la distribució dels naips d’un en un de cara avall, a cada mà, començant per la seua esquerra i seguint el sentit de les agulles del rellotge, donant igualment carta per a la banca, fins a completar la distribució de les dos cartes per a cada mà i per a la banca. Tot seguit el crupier descobrirà les tres primeres cartes comunes, denominades flop.

A partir d’eixe moment, després de veure les seues cartes els jugadors tenen dos opcions, «anar-hi» o «retirar-se». Si el jugador desitja continuar haurà de doblar la seua aposta inicial d’ante» en la casella denominada 2a aposta. Si el jugador decidix renunciar a continuar en la jugada anunciarà «no hi vaig». En eixe cas el jugador perdrà l’aposta de davant de, i l’aposta de TXB, si este l’haguera realitzada.
Després que els jugadors s’hagen decidit per «anar-hi» o «retirar-se», el crupier anunciarà: algun guanyador del Texas bonus? Si hi ha guanyadors es procedirà a descobrir les seues cartes, a pagar les efectivament guanyadores i a retirar les apostes perdedores. Aquell jugador que apostant al TXB tinguera una combinació de parella d’asos o jugada superior amb les primeres cinc cartes, les dos seues i les tres descobertes en el flop, resultarà guanyador del joc Texas bonus i cobrarà la quantitat establida en la taula de pagaments per a este tipus d’aposta.

A continuació, el crupier descobrirà dos cartes més, comunes a tots els jugadors, anomenades turn i river, les quals col·locarà a continuació de les anteriors anomenades flop. Tot seguit, el crupier descobrirà les seues dos pròpies cartes, que hauran romàs tapades fins a eixe moment. Cada mà, les dels jugadors i la del crupier, es conformarà amb la millor combinació possible entre les dos cartes pròpies i les cinc comunes per a tots.
Per a entrar en el joc el crupier haurà de tindre, com a mínim en la seua jugada, una parella de quatres o combinació superior. Si el crupier no entra en joc, haurà de pagar l’aposta d’ante d’acord amb les taules de pagament corresponents a esta aposta. La 2a aposta romandrà igual, ni guanya ni perd.
Si el crupier entrara en joc, compararà la seua jugada amb la dels jugadors i podran donar-se els casos següents:
a) Si el crupier i qualsevol altre participant tenen les mateixes cartes, no hi ha ni guanyadors ni perdedors, empaten, per la qual cosa es mantenen les apostes.
b) Si el crupier té millor joc que el jugador, este últim perdrà les apostes d’ante i 2a aposta.
c) Si el jugador té millor joc que el crupier, llavors el jugador cobrarà ante d’acord amb la taula de pagaments establida per a este fi. La 2a aposta sempre es pagarà al parell (1 a 1).
VII. Màxims i mínims de les apostes
Les apostes dels jugadors hauran d’estar representades exclusivament per fitxes i hauran de realitzar-se dins dels límits establits per a cada taula de joc.
El director de jocs podrà establir els mínims i màxims de les taules en funció de la banda de fluctuació que tinga autoritzada per a això per l’òrgan directiu competent en matèria de joc.
El màxim de les apostes serà de 5 a 50 vegades el mínim establit en la corresponent autorització; la banda de fluctuació d’ante i la del TXB podran fixar-se de forma distinta i independent quant als límits mínims i màxims.

VIII. Disfuncions del joc
1. Errors en el repartiment.
En general, si durant el repartiment de les cartes es donen alguns dels casos que s’indiquen a continuació, es considerarà que hi ha hagut un error en el repartiment i en estos casos, totes les cartes seran arreplegades pel crupier i s’iniciarà una nova mà.
Els casos que es tindran en compte són els següents:
a) Si els jugadors no reben les cartes en la forma i l’orde establit reglamentàriament.
b) Si un jugador rep més o menys cartes de les degudes i no es pot corregir l’error abans que comencen les apostes.
c) Si apareix alguna de les cartes pertanyents al crupier descoberta.

d) Si es descobrix que falta alguna de les cartes que componen la baralla.
e) Si es descobrix que la baralla és defectuosa.
2. Errors del crupier.
Si el crupier anuncia una mà errònia, es considerarà que «les cartes parlen per si soles», i es tindrà en compte la combinació d’aquelles que hi ha damunt de la taula.
3. Errors del jugador.
a) Si un jugador posa en contacte, voluntàriament o involuntàriament, les seues cartes amb les d’un altre jugador, els seran, a ambdós, retirades les seues cartes i no podran continuar participant en la mà. Si la situació es repetix amb algun dels mateixos implicats, el personal de supervisió de jocs podrà expulsar-los de la taula.
b) Si un jugador per error descobrix les seues cartes, el joc continuarà sent vàlid.


23. TRIPLE JOC
I. Denominació
El triple joc és un joc d’atzar practicat amb naips, dels denominats de contrapartida i exclusiu dels casinos de joc, en què els jugadors juguen contra l’establiment organitzador, depenent la possibilitat de guanyar d’aconseguir unes combinacions de cartes determinades. El triple joc és una combinació d’altres tres jocs de casino popularment coneguts: el repte, el blackjack i pòquer.
Per a tot el no previst en matèria de personal són aplicables les normes del blackjack.

II. Elements del joc
1. Cartes o naips.
Es juga amb una baralla de semblants característiques a les utilitzades en el joc del blackjack o Vint-i-u de 52 cartes. El valor d’aquelles, ordenades de major a menor, serà el següent: as, K, Q, J, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3 i 2.
2. Distribuïdor o sabot.
Caldrà ajustar-se al que disposa l’epígraf 03, apartat II, punt 3.
3. Taula de joc.
Serà de dimensions semblants a la utilitzada en el joc del blackjack, amb set espais separats per als jugadors. Cada espai té tres caselles per a efectuar les apostes.

III. Jugadors
Podran participar un màxim de set jugadors i cada jugador només podrà jugar en una casella.

IV. Màxims i mínims de les apostes
Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes del casino de joc, hauran de realitzar-se dins dels límits mínims i màxims autoritzades per a la taula. S’entén que el mínim i màxim és per a cada una de les tres caselles de cada jugador.
El director de jocs del casino o persona que li substituïsca podrà fixar els límits mínims i màxims de les apostes segons la banda de fluctuació que tinga autoritzada.
El límit màxim de les apostes serà de 5 a 50 vegades el mínim establit en la banda de fluctuació autoritzada.

V. Desenrotllament del joc
Després d’haver mesclat els naips manualment o amb barallador, el crupier proposarà als jugadors que facen les seues apostes. Cada jugador haurà d’efectuar tres apostes, una en cada una de les tres caselles disposades en el seu departament.
Per al joc del repte s’utilitza la primera de les tres apostes. Després de repartir una carta descoberta a cada jugador i una altra per al crupier, este, començant pel primer jugador situat a la seua dreta, determinarà quin dels dos té la carta de major valor. El crupier arreplegarà l’aposta perdedora, pagarà l’aposta guanyadora al parell i al mateix temps espentarà les fitxes cap al jugador i fora del cercle de l’aposta per a no mesclar estes fitxes amb la segona o tercera aposta. En cas d’empat (tie) el jugador perd la mitat de la seua aposta. Este procediment se seguirà amb els altres fins que totes les apostes dedicades al repte hagen sigut resoltes.
Es juga al blackjack amb la segona aposta. Mantenint la carta utilitzada per a la primera aposta, el crupier repartix una segona carta descoberta a cada jugador començant pel jugador de l’esquerra del crupier i es juga al blackjack tradicional segons el reglament de la casa. El crupier oferirà carta, pagarà i retirarà les apostes com se sol fer en el joc normal de blackjack. Tenint en compte que l’única parella amb la que està permés obrir és la d’asos i només una vegada. Si el jugador aconseguix tindre sis cartes sense passar de 21, se li pagarà immediatament la seua aposta.
El pòquer de sis cartes amb descart es juga amb la tercera aposta. Començant pel jugador a la seua esquerra, el crupier, comptant amb les cartes utilitzades per al joc de blackjack, repartirà descobertes les cartes necessàries perquè el jugador tinga un total de sis. A continuació el crupier formarà la millor combinació possible a cada jugador prenent només cinc cartes i descartant-ne una per a procedir a resoldre la mà comparant-la amb la taula de pagaments de pòquer que s’adjunta a continuació. Es fa un pagament a cada jugador segons la combinació que tinga i segons la taula de pagaments.

Escala reial 100 a 1
Escala de color 25 a 1
Pòquer 10 a 1
Full 6 a 1
Color 5 a 1
Escala 4 a 1
Trio 3 a 1
Doble Parella 2 a 1
Parell de dames o superior 1 a 1
Parell inferior a dames el jugador perd
Ni parell el jugador perd


VI. Regles comunes
1. Errors.
Si apareix una carta descoberta en la sabata o la baralla durant el repartiment de cartes, esta no serà utilitzada i es deixarà en el recipient de descarts. Si es troba més d’una carta descoberta en la baralla, s’anul·larà la passada i es remenaran les cartes de nou.
Si es trau una carta erròniament sense exposar-la serà llavors utilitzada com la següent carta de la baralla.
Les cartes hauran de romandre en tot moment sobre la taula.
2. Prohibicions.
Queda prohibit als jugadors tocar els naips i intercanviar informació sobre les cartes, o demanar consell sobre les jugades.


24. TEXAS HOLD’EM POKER BONUS
I. Denominació
És un joc d’atzar practicat amb cartes, dels denominats de contrapartida, en què els jugadors juguen contra l’establiment guanyador, i hi ha diverses combinacions guanyadores. L’objectiu del joc consistix a aconseguir amb les dos cartes pròpies i les cinc comunes una combinació de cartes de valor més alt que el de la banca.
Per a tot el que no es previu en matèria de personal són aplicables les normes del pòquer de contrapartida.

II. Elements del joc
a) Cartes o naips.
Al pòquer es juga amb una baralla de les denominades franceses de 52 cartes, semblants en característiques a les utilitzades en el blackjack. El valor de les cartes ordenades de major a menor és: as, K, Q, J, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2. L’As pot utilitzar-se com a carta més xicoteta davant del dos o com més alta darrere de K.
b) Distribuïdor o sabot.
Caldrà ajustar-se al que disposa l’epígraf 03, apartat II, punt 3.
c) Taula de joc.
Serà de les mateixes mesures i característiques que les de blackjack, amb capacitat de fins a nou jugadors. Cada zona del jugador haurà de tindre quatre caselles per a efectuar les apostes (ante, flop, turn i river) i una altra per a una aposta addicional dita bonus. Tindrà cinc caselles per a col·locar les cinc cartes comunes (tres per al flop, una per al turn i una altra per al river) així com dos caselles per a les cartes de la banca.

III. Jugadors
Podran participar un màxim de nou jugadors i cada jugador només podrà jugar en una casella, i està prohibit ensenyar les cartes als altres jugadors o comentar-los la jugada mentres dure la mà. No s’admet la participació de jugadors drets al voltant de la taula.

IV. Regles del joc
a) Combinacions.
Les combinacions possibles del joc ordenades de major a menor valor són les següents:
Escala reial de color: és la formada per les cinc cartes del mateix coll de major valor: as, K, Q, J i 10.
Escala de color: és la formada per cinc cartes del mateix coll, en orde correlatiu i sense que coincidisca amb les cartes de major valor.
Pòquer: és la combinació formada per quatre cartes d’un mateix valor.
Full: és la combinació formada per tres cartes d’un mateix valor i dos més del mateix valor i distintes de l’anterior.
Color: és la combinació formada per cinc cartes no correlatives del mateix coll.
Escala: és la combinació formada per cinc cartes, en orde correlatiu i de distint coll.
Trio: és la combinació formada per tres cartes del mateix valor.
Doble parella: és la combinació formada per dos cartes del mateix valor i altres dos del mateix valor, però diferent de les anteriors.
Parella: és la combinació formada per dos cartes del mateix valor.

Carta major: quan una jugada no té cap de les combinacions anteriors, guanya la mà que tinga la carta major.
En els casos en què jugador i crupier disposen de la mateixa combinació guanyadora, caldrà ajustar-se al que disposa la regla de desempat de la carta major.
b) Màxims i mínims de les apostes.
Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes del casino de joc, hauran de realitzar-se dins dels límits mínims i màxims establits per a cada taula, que podran ser fixats per la direcció de joc d’acord amb les bandes de fluctuació autoritzades per la conselleria competent en matèria de joc.
Les bandes de fluctuació per a l’aposta inicial tindran com a límit màxim 5, 10, 20 o 30 vegades el mínim establit en la corresponent autorització; es podran fixar la banda de fluctuació ante i del bonus de forma distinta i independent quant als límits mínims i màxims.

El director del casino podrà modificar els mínims de les apostes en jocs o taules determinats. Per a això, durant de desenrotllament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, s’anunciaran les cinc últims passades i després de finalitzar estes i completar la bestreta corresponent, si cal, es començarà amb els nous límits.

V. Desenrotllament del joc
Després d’haver mesclat els naips, el crupier proposarà als jugadors que facen les seues apostes. Cada jugador haurà d’efectuar la primera aposta, anomenada ante en la casella marcada amb la mateixa denominació. També podrà fer una aposta bonus col·locant-la en la casella designada en el tapet. La resolució de l’aposta bonus no està condicionada a cap de les altres apostes fetes pel jugador i les seues cartes romandran en la taula a l’espera de la resolució de l’aposta bonus al finalitzar la mà.
Quan les apostes estan efectuades i el crupier comunica el «no hi va més», començarà a repartir els naips pel revers, un per un, alternativament, als jugadors i començant per la seua esquerra. A continuació col·locarà un naip pel revers en la casella situada davant d’ell a la seua esquerra. A continuació repartirà un segon naip pel revers a cada jugador i col·locarà un altre naip tapat en la casella situada a la seua dreta. Després que cada jugador haja vist les seues cartes i a mesura que li corresponga el seu torn té l’opció de fer una aposta flop, que serà de dos vegades l’aposta ante o retirar-se, perdent l’aposta ante.

Una vegada que tots els jugadors hagen pres una decisió sobre si fer una aposta flop o retirar-se, el crupier cremarà la següent carta de la baralla de cara avall, repartirà les tres cartes comunes i les posarà de cara amunt en l’àrea marcada per al flop.
El crupier preguntarà llavors a cada un dels jugadors amb una aposta flop si volen passar o apostar (per la mateixa quantitat d’ante) abans de descobrir la quarta carta turn. Si el jugador decidira passar seguirà en el joc sense fer l’aposta turn.
Una vegada que tots els jugadors hagen decidit apostar o passar, el crupier cremarà la següent carta de la baralla de cara avall, repartirà la següent carta comuna de cara amunt i la col·locarà en l’àrea denominada turn. El crupier preguntarà a cada participant amb una aposta flop si volen passar o apostar abans de descobrir la quinta carta river. Si el jugador decidix apostar, ha de fer una aposta igual a la quantitat de l’aposta davant de, en l’àrea marcada com river. Si el jugador decidix passar, seguirà en el joc.
Una vegada que tots els jugadors han pres una decisió, el crupier cremarà la següent carta de la baralla de cara avall, repartirà l’última carta comuna de cara amunt i la col·locarà en l’àrea anomenada river.
Una vegada que totes les cartes s’hagen repartit, el crupier mostrarà les seues dos cartes i dirà quina és la millor mà de cinc cartes del pòquer, usant les dos cartes del crupier i les cinc comunes, d’acord amb el que establix l’apartat 5, del present joc. Per torns el crupier mostrarà les cartes de cada jugador i veurà quina és la millor mà de cinc cartes.

El crupier dirà el rànquing de mans dels jugadors, si la mà de pòquer del crupier és més alta que la del jugador, este perdrà el que va apostar en el ante, flop, i, en cas d’haver apostat, la turn i river.
Si la mà del jugador és igual a la del crupier, la mà empata i les apostes ante i flop se li tornaran al jugador, així com les turn i river en cas d’haver-les efectuat.
Si la mà del jugador és superior a la del crupier, l’aposta flop del jugador i, en cas d’haver apostat, la turn i river, guanyaran i es pagaran una a una.
Si la mà del jugador que guanya al crupier és escala o millor, el seu ante guanyarà i se li pagarà una a una. No obstant això, si la mà és menor d’escala, el seu ante no es pagarà.
Aposta addicional bonus. El jugador que ha fet una aposta bonus guanyarà si les dos cartes soles formen una de les següents mans i es pagaran conforme al següent quadro de pagaments:

As-as Crupier as-as paga 1.000 a 1
As-as 30 a 1
As-K (mateix coll) 25 a 1
As-Q o as-J (mateix coll) 20 a 1
As-K (distint coll 15 a 1
K-K; Q-Q; J-J 10 a 1
As-Q o as-J (distint coll) 5 a 1
Parella (2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 o 10) 3 a 1


Si les dos cartes que té un jugador amb una aposta bonus no formen una de les mans anteriorment esmentades perdrà l’aposta, que serà retirada per la banca.
Una vegada retirades les apostes perdedores i abonats els premis a les guanyadores, es donarà per finalitzada la jugada i se n’iniciarà una de nova.

VI. Errors i infraccions en el joc
a) Si alguna de les cartes repartides al crupier es mostrara abans que tots els jugadors hagen retirat les seues cartes o fet una aposta flop, turn o river, s’anul·larà la mà.
b) Una carta que apareix de cara amunt en la baralla durant de repartiment no s’usarà en eixa mà i es col·locarà en el descartador. Si apareix més d’una carta de cara amunt en la baralla durant de repartiment, s’anul·larà la mà i es tornaran a remenar totes les cartes.
c) Una carta que s’extraga per error sense ser vista s’usarà com si fóra la següent carta de la baralla.
d) Si un jugador rep un nombre incorrecte de cartes, s’anul·larà la mà d’eixe jugador i es tornarà a remenar. Si es repartix un nombre de cartes incorrectes al crupier, s’anul·larà la mà, excepte en el cas que el crupier es puga repartir el nombre de cartes correcte sense alterar la seqüència de les cartes, sempre que eixes cartes no s’hagen girat ja de cara amunt.