Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

DECRET LLEI 9/2020, de 3 de juliol, del Consell, de mesures urgents en els àmbits de seguretat ferroviària, de ports de titularitat de la Generalitat i del taxi. [2020/5278]

(DOGV núm. 8851 de 07.07.2020) Ref. Base de dades 005139/2020

DECRET LLEI 9/2020, de 3 de juliol, del Consell, de mesures urgents en els àmbits de seguretat ferroviària, de ports de titularitat de la Generalitat i del taxi. [2020/5278]
PREÀMBUL

I

Amb motiu de la situació d’emergència de salut pública ocasionada per la Covid-19, que l’Organització Mundial de la Salut va elevar a pandèmia internacional el passat 11 de març de 2020, el Govern de la nació va acordar declarar, mitjançant el Reial decret 463/2020, de 14 de març, l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària en tot el territori nacional, amb fonament en les actuals circumstàncies extraordinàries que constitueixen una crisi sanitària sense precedents i d’enorme magnitud.
La ràpida paràlisi de l’activitat i dels serveis, i l’extensió en el temps d’aquesta ha afectat amplis sectors de la nostra economia, la qual cosa fa necessària l’adopció de mesures, amb caràcter urgent, que atenuen els efectes de la brusca disminució d’ingressos, perseguint amb això recuperar com més prompte millor la reactivació econòmica.

L’impacte que ha tingut aquesta situació d’excepcionalitat ha obligat les administracions públiques, en l’àmbit de les seues competències, a adoptar amb la màxima celeritat aquelles mesures tendents a pal·liar els efectes que està patint la nostra societat i a facilitar la ràpida recuperació de les activitats.
Les mesures de contenció i de limitacions a la mobilitat derivades de la declaració de l’estat d’alarma contingudes en el Reial decret 463/2020, de 14 de març, prolongades en el temps mitjançant pròrrogues, l’última d’aquestes aprovada mitjançant la Resolució de 3 de juny de 2020, del Congrés dels Diputats es va estendre fins a les 00.00 hores del dia 21 de juny de 2020, i va generar disrupcions greus en la major part dels sectors econòmics. En particular, les mesures esmentades han tingut un gran impacte en l’activitat portuària i en el conjunt d’usuaris, gestors i operadors portuaris, que han vist impossibilitat, reduït, afectat o limitat el desenvolupament de la seua activitat o la prestació de serveis.
Constitueix un deure de les autoritats públiques procurar que les mesures adoptades no produïsquen danys irreversibles en el teixit productiu i social, impulsant les actuacions urgents i excepcionals que siguen necessàries per a pal·liar els efectes negatius de la limitació de la mobilitat i de la suspensió de gran part de l’activitat econòmica.
La política de la Generalitat en matèria de ports ha de buscar l’objectiu d’implementar un sistema portuari que pose les infraestructures portuàries al servei de tots els operadors portuaris, amb la finalitat de promocionar l’activitat econòmica, industrial, logística, esportiva, pesquera, turística, científica, cultural i social de la Comunitat Valenciana, i abordar de manera immediata les actuacions necessàries per a pal·liar l’inevitable mal causat per la pandèmia i facilitar la ràpida recuperació.

A fi de pal·liar els greus perjudicis que l’estat d’alarma ha provocat en els usuaris i operadors portuaris en l’àmbit dels ports de titularitat de la Generalitat, es considera necessari l’establiment d’una deducció temporal d’abonament de taxes portuàries en l’àmbit de competència dels ports de la Generalitat des del 14 de març de 2020, data en la qual es va decretar l’estat d’alarma fins al dia 21 de juny de 2020, data de l’acabament. A més, des de l’endemà a la finalització de l’estat d’alarma i durant els quatre mesos següents, s’estableix una deducció de fins a un màxim del 50 % de les taxes per ús i ocupació d’espais i de les tarifes G-2 «Vaixells» i G-3 «Passatgers i mercaderies» regulades per la Llei 1/1999, de 31 de març, de tarifes portuàries, als operadors portuaris en l’àmbit de competència dels ports de la Generalitat. D’acord amb el Decret 105/2019, de 5 de juliol, del Consell, pel qual s’estableix l’estructura orgànica bàsica de la Presidència i de les conselleries de la Generalitat, correspon a la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat les competències en matèria de ports, i a la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic les competències en matèria d’hisenda i política financera, per la qual cosa als departaments esmentats del Consell els competeix la planificació i desenvolupament de les mesures necessàries per a dur a terme aquesta actuació, atés el seu caràcter portuari, d’una banda, i financer i tributari, d’una altra. La mesura ha de ser aprovada en una norma de tramitació urgent, donada la necessitat de la seua immediata aplicació per a garantir la seua eficàcia temporal.

La Generalitat exerceix la competència exclusiva en matèria de ports de refugi, els ports esportius i, en genera,l els que no desenvolupen activitats comercials, i en matèria de transports terrestres que transcórreguen íntegrament pel seu territori d’acord amb el que estableix l’article 49.1. 15a de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, aprovat per Llei orgànica 5/1982, d’1 de juliol, en relació amb el que estableix l’article 148.1.5é i 6é de la Constitució Espanyola, que disposa que són competència de les comunitats autònomes «els ferrocarrils i les carreteres l’itinerari dels quals transcórrega íntegrament en el territori de la comunitat autònoma i, en els mateixos termes, el transport desenvolupat per aquests mitjans o per cable» i «els ports de refugi, els ports esportius i, en general, els que no desenvolupen activitats comercials».


II

La Llei 13/2017, de 8 de novembre, de la Generalitat, del taxi de la Comunitat Valenciana va establir un nou marc normatiu al transport públic de persones viatgeres en vehicles de turisme (taxi) a la Comunitat Valenciana.
Tal com assenyala el preàmbul un objectiu de la llei és consolidar un model de prestació de servei basat en el professional autònom que és titular d’una autorització de taxi, que opta per reservar a les persones físiques l’exercici de la citada activitat. D’acord amb aquesta voluntat, la disposició transitòria primera de la llei va establir un règim de transmissió d’aquelles autoritzacions «acumulades» que estaven adscrites a un sol titular sobre la base del règim jurídic existent amb anterioritat fins i tot a la Llei 6/2011, d’1 d’abril, de la Generalitat, de mobilitat de la Comunitat Valenciana.
Mitjançant la Llei 9/2019, de 23 de desembre, de la Generalitat, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat, es va donar una nova redacció a la disposició transitòria primera de la llei del taxi esmentada, i es van fixar uns nous terminis als establits en el text original per a la transmissió d’autoritzacions i/o conversió de vehicles adaptats en aquells supòsits en els quals els titulars d’autoritzacions tenien més d’una autorització de taxi.
La situació de crisi sanitària ocasionada per la Covid-19 ha suposat la pràctica paralització de l’activitat econòmica. Durant el període de confinament han romàs tancats els tallers d’automoció, els concessionaris i, fins i tot, la Inspecció Tècnica de Vehicles que haguera homologat els canvis necessaris per a poder adaptar els vehicles. Aquesta situació sobrevinguda no va poder preveure’s, per raons òbvies, en l’última modificació de la llei del taxi a través de la citada Llei 9/2019. Per això, es fa necessari promoure una modificació immediata de la regulació relativa a l’obligació d’adaptar els vehicles per a persones amb mobilitat reduïda i deixar que els titulars d’autoritzacions puguen portar a efecte el que s’estableix en la llei del taxi en la seua redacció original, però amb un període transitori que els permeta escometre aquests canvis.

Es pretén, en el cas de la modificació en la llei del taxi fixar uns nous terminis temporals als establits en el text vigent per a la transmissió d’autoritzacions o conversió de vehicles a adaptats en aquells supòsits en els quals els titulars d’autoritzacions tenien més d’una autorització de taxi, provocada per la situació extraordinària, excepcional, sobrevinguda i imprevisible de la crisi generada per la pandèmia de la Covid-19 sobre amplis sectors de l’economia nacional i, especialment, sobre el sector del transport de viatgers (incloent-hi el servei públic «impropi» del taxi), sobre el qual ha impactat enormement, davant la notòria disminució de la demanda dels seus serveis, i la inviabilitat de procedir en els terminis previstos als processos d’adaptació de vehicles, que fa necessari ajornar l’aplicació de la mesura prevista, mentre l’actual situació minva ostensiblement l’expectativa de venda de les llicències afectades per aquesta situació i ha limitat la possibilitat d’adaptació d’aquests vehicles.

Al mateix temps és necessari modificar urgentment la redacció vigent de l’article 14 de la Llei 7/2018, de 26 de març, de la Generalitat, de seguretat ferroviària, per a possibilitar l’efectiva constitució del consell rector de l’Agència de Seguretat Ferroviària (prevista en aquesta norma legal) i la seua posada en funcionament, clau per a implementar les previsions establides en aquesta llei en matèria de garantia de la seguretat ferroviària.
La Llei 7/2018, de 26 de març, de la Generalitat, de seguretat ferroviària, regula en l’article 14, el consell rector, que és l’òrgan superior de l’Agència Valenciana de Seguretat Ferroviària (AVSF), que governa l’entitat i estableix les directrius d’actuació d’aquesta.
En aquest cas, la urgència la dona l’escassetat de persones amb el perfil adequat per a formar part del consell rector, que ha de constituir-se com més prompte millor per a poder procedir a la posada en marxa efectiva de l’Agència. El nivell d’especialització que exigeix l’exercici de les funcions que corresponen als membres del consell rector aconsella servir-se de majors opcions per a la seua selecció, per la qual cosa s’ha considerat oportú que administracions, organismes i entitats vinculades al sector ferroviari puguen efectuar-hi propostes. Així mateix, és d’interés per al funcionament efectiu del consell i la seua posada en marxa que la retribució dels vocals es produïsca mitjançant dietes o indemnitzacions.
Es considera, per tant, necessari i urgent afegir un nou apartat 6é a aquest article que determine, d’una banda, l’òrgan competent per a establir les dietes o indemnitzacions que puguen percebre els membres nomenats per al consell rector d’aquest òrgan que compatibilitzen, en els casos previstos en la legislació vigent, aquestes funcions amb altres en administracions i organismes públics i entitats vinculades al sector ferroviari que no puguen suposar conflictes d’interessos amb les activitats de l’Agència, i puguen ser retribuïts en la seua labor mitjançant indemnitzacions o dietes concordes amb la responsabilitat de les seues funcions, per assistència a les sessions del consell rector. La falta de previsió legal referent a aquest assumpte està impedint el nomenament de personal qualificat per a formar part del dit màxim òrgan de l’Agència, davant la falta actual de regulació que permeta fixar que puguen percebre indemnitzacions o dietes per la seua assistència a les sessions que es convoquen.
Es pretén, així, fer viable el nomenament dels membres del consell rector de l’Agència, perquè se’ls puga garantir el dret a ser retribuïts per a subvindre les despeses que les seues assistències, que poden implicar desplaçaments i molèsties importants en aquestes persones, els poden generar.
Cal recordar que la creació de l’Agència de Seguretat Ferroviària va obeir al mandat de les Corts de creació d’un organisme independent que vetlara per la seguretat del sistema ferroviari i tramviari de competència de la Generalitat i és el consell rector l’òrgan superior que governa l’entitat i estableix les directrius d’actuació d’aquesta. La impossibilitat de nomenar els seus membres ha significat que fins al moment no s’han pogut desenvolupar les funcions que van justificar la creació de l’organisme, i és urgent la seua posada en funcionament.


III

Concorren en el present supòsit, per a totes les modificacions legislatives contingudes en aquest decret llei, les notes d’extraordinària i urgent necessitat que justifiquen l’adopció de les mesures incloses, en la forma prevista en l’article 86.1 de la nostra carta magna, segons la interpretació que sobre aquest tema ha establit la doctrina del tribunal constitucional, de la qual és exemple la recent Sentència de 28 de gener de 2020, i existeix una definició «explícita i raonada» de la situació concurrent que justifica les mesures legislatives i una «connexió de sentit» entre la situació definida i les mesures que s’hi adopten.

La situació que afronta la Comunitat Valenciana per la crisi originada per la Covid-19, genera la concurrència de greus motius que justifiquen l’extraordinària i urgent necessitat d’adoptar unes mesures que no poden aconseguir-se pel procediment d’urgència de tramitació parlamentària. Segons reiterada jurisprudència constitucional «els decrets llei han d’atallar situacions concretes dels objectius governamentals que, per raons difícils de preveure, requerisquen una acció normativa immediata en un termini més breu que el requerit per la via normal o pel procediment d’urgència per a la tramitació parlamentària de les lleis» i, per tant, les normes contingudes en el decret llei han de tindre una relació directa amb la situació d’extraordinària i urgent necessitat i han de contindre una explícita i raonada declaració de les raons de tal urgència i necessitat. En l’actual escenari és de la màxima urgència l’adopció de mesures extraordinàries que atenuen els efectes de la brusca disminució de l’activitat, amb la finalitat de remeiar els resultats negatius i els efectes sostinguts de l’actual crisi.

Aquest decret llei respon als principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, eficiència i transparència, exigits per la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. Es compleixen els principis de necessitat i eficàcia donat l’interés general en el qual es fonamenten les mesures que s’estableixen dirigides a l’estímul, l’impuls i el manteniment de l’activitat econòmica i per ser el decret llei l’instrument jurídic més adequat i immediat per a garantir la seua consecució. La norma compleix també el principi de proporcionalitat, per contindre la regulació imprescindible per a atendre la necessitat d’establir les mesures extraordinàries que s’hi regulen. De la mateixa manera, s’ajusta al principi de seguretat jurídica, ja que és coherent amb la resta de l’ordenament jurídic. Quant al principi d’eficiència, no s’estableixen més càrregues que les estrictament necessàries. Finalment, en relació amb el principi de transparència, la norma està exempta dels tràmits de consulta pública, audiència i informació pública que no són aplicables a la tramitació i aprovació dels decrets llei.

Per tot això, i en virtut dels articles 28,c) i 58 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, i l’article 5 de la Llei orgànica 5/1987, de 30 de juliol, de delegació de facultats de l’Estat en les comunitats autònomes en relació amb els transports per carretera i per cable, a proposta conjunta del conseller d’Hisenda i Model Econòmic, i del conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, prèvia deliberació del Consell, en la reunió del 3 de juliol de 2020,


DECRETE

CAPÍTOL I
Suport econòmic als usuaris i operadors portuaris

Article 1. Establiment d’una deducció de caràcter temporal per a les taxes per ús i ocupació d’espais en els ports de la Generalitat

1. Les taxes per ús i ocupació dels espais en els ports de la Generalitat en virtut de concessió o autorització regulades en la Llei 2/2014, de 13 de juny, de Ports de la Generalitat, meritades des del 14 de març, data en la qual es va decretar l’inici de l’estat d’alarma mitjançant Reial decret 463/2020, de 14 de març, fins a les 00.00 hores del 21 de juny de 2020 en què s’ha donat per finalitzat el mateix, tindran una deducció del 50 per cent de la quota resultant d’aplicar el tipus de gravamen sobre la base imposable.
2. Totes aquelles entitats que ostenten per a les activitats que s’assenyalen els drets derivats d’una autorització o d’una concessió per a l’ocupació i explotació d’espais en la zona de servei dels ports de la Generalitat, o incorporen en les seues instal·lacions locals i superfícies destinades a aquestes, gaudiran d’una deducció del 50 per cent de la quota resultant d’aplicar el tipus de gravamen sobre la base imposable de les taxes per ús i ocupació d’espais en els ports de la Generalitat meritades des de l’endemà de la finalització de l’estat d’alarma i durant els quatre mesos següents:
a) Transport de passatge en règim de cabotatge, interior o trànsit de badia
b) Activitats nàutiques: noliejaments, excursions, lloguer, escoles
c) Hostaleria i locals de restauració
d) Altres instal·lacions que incloguen les anteriors activitats
Aquesta deducció s’atorgarà a instàncies de part i haurà de ser sol·licitada per les persones interessades que aportaran tota la informació necessària per a la justificació i càlcul dels percentatges en els termes que es determine en les normes de desenvolupament d’aquest decret llei.

Article 2. Establiment de deducció en les tarifes G-2 «Vaixells» i G-3 «Passatgers i mercaderies»
Les tarifes G-2 «Vaixells» i G-3 «Passatgers i mercaderies», regulades en la Llei 1/1999, de 31 de març, de tarifes portuàries, aplicables als operadors portuaris en l’àmbit de competència dels ports de la Generalitat i meritades des de l’endemà de la finalització de l’estat d’alarma i durant els quatre mesos següents, tindran una deducció del 50 per cent de la quota resultant d’aplicar les tarifes sobre la base imposable.


Article 3. Moratòria de l’emissió de liquidacions de taxes portuàries
Mitjançant resolució del conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, s’establirà una moratòria en les liquidacions en totes les taxes que es generen per ús i ocupació d’espais portuaris i serveis prestats, de manera que les liquidacions afectades en el període 2020-2021 es veuran postergades en la seua emissió i cobrament, segons un calendari que s’adjuntarà a l’esmentada resolució i que en cap cas s’estendrà més enllà del 31 de desembre de 2021.

Article 4. Beneficiaris
Aquesta norma va destinada a tots els operadors portuaris i usuaris dels ports de competència de la Generalitat, de conformitat amb el que disposen la Llei 2/2014, de 13 de juny, de ports de la Generalitat, i la Llei 1/1999, de 31 de març, de tarifes portuàries.

Article 5. Compatibilitat de les mesures
Aquestes mesures es declaren compatibles amb qualsevol altra mesura de caràcter tributari, laboral o de qualsevol tipus que puguen adoptar-se per qualsevol altra administració o entitat.


CAPÍTOL II
Modificació de la Llei 13/2017, de 8 de novembre, de la Generalitat, del taxi de la Comunitat Valenciana

Article 6. Modificació de la Llei 13/2017, de 8 de novembre, de la Generalitat, del taxi de la Comunitat Valenciana
Es modifica la disposició transitòria primera de la Llei 13/2017, de 8 de novembre, de la Generalitat, del taxi de la Comunitat Valenciana, que queda redactada de la manera següent:
«Disposició transitòria primera. De les persones físiques titulars de diverses autoritzacions de taxi
Els actuals titulars de més d’una autorització de taxi podran transmetre fins a l’11 de juliol de 2021 a una persona física, en els termes de l’article 6.2, que complisca els requisits establerts, totes aquelles autoritzacions de taxi que n’excedisquen d’una. Transcorregut el termini s’entendran revocades les d’excés, amb dret a conservar la més antiga.

No obstant això, amb l’objectiu d’aconseguir el percentatge d’un cinc per cent, o fracció, de vehicles adaptats en el corresponent àmbit, els seus titulars podran mantindre al seu nom dues de les autoritzacions en excés, si adscriuen a aquestes abans de l’11 de gener de 2022 un vehicle adaptat, de manera permanent i definitiva, d’entre cinc i set places, inclòs conductor, del qual disposen de manera efectiva, en els termes d’aquesta llei. A partir del dia 12 d’octubre de 2021 les segones o terceres autoritzacions que no hagen adscrit vehicle adaptat quedaran suspeses, i no podran, a partir d’aqueix moment, prestar serveis de taxi, si bé es podrà adscriure vehicle adaptat o transmetre les autoritzacions fins a l’11 de gener de 2022.
Als titulars de més d’una autorització que a l’entrada en vigor d’aquesta disposició transitòria no hagueren transmés les d’excés o adaptat el vehicle, els serà aplicable el règim jurídic previst en aquesta.»


CAPÍTOL III
Modificació de la Llei 7/2018, de 26 de març,
de la Generalitat, de seguretat ferroviària

Article 7. Modificació de la Llei 7/2018, de 26 de març, de la Generalitat, de seguretat ferroviària
Es modifica l’article 14 de la Llei 7/2018, de 26 de març, de la Generalitat, de seguretat ferroviària, que queda redactat de la manera següent:
«Article 14. El consell rector
1. El consell rector és l’òrgan superior de l’Agència Valenciana de Seguretat Ferroviària, que governa l’entitat i estableix les directrius d’actuació d’aquesta.
2. Es compon de cinc vocalies, el nomenament de les quals es realitzarà entre persones de reconeguda competència, experiència i prestigi professional en el sector ferroviari o en la gestió d’emergències. Es garantirà la composició equilibrada per un període de cinc anys, amb la possibilitat de reelecció per un altre període d’igual duració.
3. L’elecció es durà a terme segons el procediment següent:
a) Tres persones elegides per les Corts, a proposta dels grups parlamentaris.
Per a l’elecció de persones que corresponga elegir a les Corts, els grups parlamentaris, mitjançant propostes subscrites per un mínim de dos grups, podran presentar, davant la comissió parlamentària competent, candidatures concretes, acompanyades dels respectius currículums que justifiquen la idoneïtat de les persones proposades, o sol·licitar a qualsevol de les diverses administracions, organismes i entitats públiques vinculades al sector ferroviari o a la gestió d’emergències que proposen, en representació d’aquestes, el nomenament de persones qualificades per a aquesta funció. Aquesta comissió, una vegada celebrades les compareixences pertinents, valorarà la idoneïtat dels candidats i candidates proposats i elevarà una proposta al ple de les Corts que, en tot cas, observarà el principi de paritat.
El ple de les Corts elegirà les tres persones que té assignades per majoria de tres cinquenes parts aplicable a cadascuna de les candidatures proposades. En cas que alguna de les persones proposades no obtinga la majoria necessària en primera votació, es procedirà a una segona votació, en diferent sessió plenària, que se celebrarà dins del termini d’un mes subsegüent a la primera i en la qual serà suficient amb una majoria absoluta per a l’elecció de cada persona proposada.
b) Dues persones, a títol individual o en representació de qualsevol administració, organisme o entitat pública vinculada al sector ferroviari o gestió d’emergències, elegides pel Consell, a proposta de la conselleria competent en matèria de transports,.
c) El nomenament de les persones que hagen d’integrar el consell rector es realitzarà per decret del president de la Generalitat i es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
4. Les persones designades com a vocals, entre les quals s’elegirà la persona titular de la presidència de l’òrgan, gaudiran d’independència i autonomia, i el seu càrrec és incompatible amb l’exercici d’aquelles altres activitats, tant públiques com privades l’exercici de les quals puga produir un conflicte d’interessos amb les funcions de l’Agència.
El càrrec de vocal de l’Agència serà incompatible amb l’exercici de funcions directives o executives en partits polítics, centrals sindicals, associacions empresarials i col·legis professionals.
5. Al consell rector correspon exercir, sense altres limitacions que les establertes en la legislació vigent i sense perjudici de les atribucions de la presidència, totes les facultats i poders, en general, que siguen necessaris per al compliment de les seues finalitats i, en particular:
a) Definir les directrius generals i línies d’actuació de l’Agència.

b) Nomenar i separar la persona titular de la presidència.
c) Aprovar, a proposta de la Direcció General de l’Agència, el pla anual d’activitats de l’entitat.
d) Aprovar i elevar al departament d’adscripció l’avantprojecte de pressupost de l’Agència.
e) Aprovar els estats d’execució del pressupost, la memòria i els comptes anuals.
f) Aprovar la plantilla, l’organització funcional i el règim de retribució de tot el personal de l’entitat, dins de les limitacions legals i pressupostàries i sense perjudici de les competències atribuïdes a altres òrgans de la Generalitat.
g) L’aprovació de les convocatòries de proves d’admissió per a la selecció del personal laboral al servei de l’Agència.
h) Formular la proposta d’aprovació de l’estatut de l’Agència, l’aprovació del qual correspon al Consell.
i) Aprovar la metodologia per a l’avaluació i valoració dels riscos associats a l’operació ferroviària.
6. Els membres del consell rector podran compatibilitzar el càrrec amb altres activitats externes a l’ens, en tot cas compatibles segons es prescriu en l’apartat 4 del present article, i es retribuirà la seua labor mitjançant indemnitzacions o dietes d’acord amb la responsabilitat de les seues funcions, per assistència a les sessions del consell rector.
La quantia de les indemnitzacions o dietes a percebre s’establiran per acord del consell rector. Les indemnitzacions o dietes que perceberen en l’exercici de les seues funcions com a membres del consell rector hauran de ser de caràcter públic i estaran subjectes al que s’estableix en les successives lleis de pressupostos anuals de la Generalitat. La seua aprovació requerirà, en tot cas, informe previ i preceptiu de la conselleria competent en matèria d’hisenda.»


DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única
Queda derogada la disposició transitòria única de la Llei 9/2019, de 23 de desembre, de la Generalitat, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat.


DISPOSICIONS FINALS

Primera. Habilitació per al desenvolupament reglamentari
El Consell podrà dictar totes les disposicions que calguen per al desenvolupament, execució i compliment del que es disposa en aquest decret llei. Alhora, la persona titular competent en transport i ports podrà dictar tots els actes i disposicions reglamentàries que siguen necessaris en aquells supòsits en els quals aquest decret llei atribueix expressament la competència a la conselleria, conforme a la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell.

Segona. Entrada en vigor
Aquest decret llei entrarà en vigor l’endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

València, 3 de juliol de 2020.

El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER

El conseller d’Hisenda i Model Econòmic,
VICENT SOLER I MARCO

El conseller de Política Territorial,
Obres Públiques i Mobilitat,
ARCADI ESPAÑA GARCÍA

linea
Mapa web