diari

LLEI 2/2014, de 13 de juny, de Ports de la Generalitat. [2014/5603]

(DOGV núm. 7298 de 18.06.2014) Ref. Base de dades 005283/2014

LLEI 2/2014, de 13 de juny, de Ports de la Generalitat. [2014/5603]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans que Les Corts han aprovat i jo, d’acord amb el que establixen la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, en nom del rei, promulgue la Llei següent:

PREÀMBUL

El desenrotllament de les competències de la Comunitat Valenciana en matèria de ports requerix la determinació del seu règim jurídic específic, de manera que es resolga la situació provisional creada per l’assumpció de determinades normes de la legislació estatal operada per l’article 54 de la Llei 11/2002, de 23 de desembre, de la Generalitat, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d’Organització de la Generalitat.
En l’article 148.1.1.ª i 6.ª de la Constitució s’establix la possibilitat que les comunitats autònomes assumisquen competències en l’organització de les seues pròpies institucions d’autogovern i en matèria de ports de refugi i ports esportius, respectivament. Per la seua banda, l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, en l’article 49.1.15.ª, atorga la competència exclusiva a la Generalitat en matèria de transport marítim i ports, sense perjuí del que disposen els números 20 i 21 de l’apartat 1 de l’article 149 de la Constitució. A fi de complir este mandat estatutari s’ha elaborat esta norma.

Els ports han de considerar-se des de les variades perspectives funcionals que els caracteritzen, i la viabilitat d’eixes activitats ha de sospesar la seua pròpia rendibilitat econòmica, com també els efectes econòmics i socials induïts, conciliant desenrotllament i sostenibilitat.
La llei consta d’un títol preliminar, set títols, dos disposicions addicionals, tres transitòries, una derogatòria i tres finals.
El títol preliminar delimita l’objecte i els fins de la Llei de Ports de la Generalitat i les funcions de l’Administració portuària.
El títol I, domini públic portuari, conté la regulació general del domini públic portuari de la Generalitat amb una consideració especial de la planificació portuària, que es concep de forma nova en un sistema de doble ordenació, l’estructural i la funcional. En la primera es preveu la possibilitat de redactar un pla d’infraestructures portuàries de la Comunitat Valenciana, amb el caràcter de pla d’acció territorial de caràcter sectorial i, quan de manera excepcional siga necessari per constituir una reordenació integral del port, un pla especial d’ordenació portuària. En la segona es regula la ferramenta fonamental de l’ordenació dins del sistema portuari de la Generalitat, per mitjà d’un instrument de delimitació dels espais i usos portuaris i s’establix el règim de les obres portuàries. La planificació portuària es considera en el seu caràcter supramunicipal i en la incidència que eixe caràcter ha de tindre en l’ordenació territorial i urbanística, en plena sintonia amb la legislació autonòmica de la matèria.
El títol II, gestió del domini públic portuari, té per objecte la regulació dels usos a què es poden destinar els diferents elements del sistema portuari de la Generalitat, així com l’establiment del que és necessari per a escometre la construcció de nous ports i l’ampliació dels ja existents, a més de contindre la normativa essencial en matèria d’atorgament d’autoritzacions i concessions administratives, la seua extinció i la prestació de les garanties exigibles en cada cas.
El títol III, gestió dels servicis portuaris, conté un catàleg dels servicis portuaris, així com la previsió que en cada port es prestaran els servicis que expressament es determinen atenent els criteris d’oportunitat, disponibilitat i necessitat, a més de recollir la figura de l’autoprestació.

El títol IV, taxes per ús i ocupació d’espais en els ports de la Generalitat en virtut d’autorització o concessió, introduïx una de les principals novetats de la llei en regular un sistema nou de taxes portuàries, ja que s’establix un mètode que, considerant l’objecte de l’activitat exercida en el domini públic portuari, partix de l’activitat i l’ocupació efectiva per a determinar l’import de la taxa. Este sistema general només preveu com a excepcions, d’altra banda evidents per la diferència de l’objecte a què es destinen, la taxa per primera venda de peix i la taxa per instal·lacions nauticoesportives, amb criteris de quantificació igualment objectius i diferenciats.
El títol V, medi ambient i seguretat, arreplega els criteris legislatius més avançats i establix l’obligació dels concessionaris d’executar i dur a terme la normativa i les directrius de l’Administració portuària en estes matèries.
El títol VI conté normes específiques relatives el transport marítim de competència autonòmica.
El títol VII i últim, amb l’epígraf règim de disciplina portuària, regula, d’una banda, la policia dels ports i dóna cobertura a qüestions tan necessàries per a la direcció de l’activitat portuària com l’adopció de mesures cautelars o coercitives, el desnonament o la immobilització i retirada de les embarcacions, els vehicles i els elements que romanguen en el port sense autorització, i d’altra banda s’inclou un catàleg d’infraccions i sancions orientades especialment a la activitat verdadera que es du a terme en els ports de la Generalitat, en què destaquen per la seua importància l’especificació de les obres i actuacions dutes a terme de forma irregular o l’aportació de la informació necessària que sobre tràfics i activitats ha de disposar l’Administració portuària per a garantir amb eficiència i eficàcia les competències que la mateixa llei li atribuïx.

La disposició addicional primera establix la constitució d’un òrgan de transcendència vital per al millor desenrotllament i projecció de l’activitat portuària autonòmica com és el Comité d’I+D+i i Formació.

La disposició transitòria primera preveu el règim aplicable a les autoritzacions i concessions vigents en el moment de l’entrada en vigor de la llei.
La disposició transitòria segona preveu la possibilitat, per raons organitzatives de l’Administració mateix, de continuar amb l’explotació d’una instal·lació nauticoesportiva durant un període de tres anys.

La disposició transitòria tercera establix el règim aplicable als procediments administratius en tramitació.
La disposició derogatòria deixa sense efecte diverses normes reguladores de la matèria, fins a la data.
En les disposicions finals, després de determinar el títol competencial i autoritzar l’actualització de les quanties de les sancions i el desplegament reglamentari, es preveu l’entrada en vigor de la llei.

TÍTOL PRELIMINAR
Disposicions generals

Article 1. Objecte de la llei i àmbit d’aplicació
1. Esta llei té per objecte establir l’organització portuària de la Generalitat i regular la planificació, la construcció, la gestió, l’explotació i la disciplina en matèria de ports de conformitat amb les disposicions de l’Estatut d’Autonomia.
2. En l’àmbit de les competències de la Generalitat, esta llei és aplicable:
a) Als ports i les marines interiors.
b) A les instal·lacions marítimes i d’accés al mar.
c) Al transport marítim de cabotatge de competència autonòmica.

Article 2. Fins de l’activitat administrativa
L’activitat administrativa de la Generalitat, en les matèries que constituïxen l’objecte d’esta llei, té els fins següents:
1. L’organització del sistema portuari de la Generalitat.
2. L’harmonització de les actuacions en matèria de ports amb la planificació territorial i urbanística i la preservació del litoral valencià en consonància amb els seus valors naturals, culturals, patrimonials, paisatgístics i mediambientals.
3. La defensa, conservació i millora del domini públic portuari.
4. Facilitar la pràctica d’activitats d’investigació científica i tècnica i d’estudi en els ports i les instal·lacions del sistema portuari de la Generalitat, així com la pràctica d’activitats culturals, docents i esportives per mitjà de la provisió d’infraestructures portuàries en termes de desenrotllament sostenible.
5. El foment i l’ordenació de la participació de la iniciativa privada en la provisió d’infraestructures i equipaments portuaris dins del marc i els criteris definits per l’Administració a través dels instruments de planificació corresponents.
6. L’organització i el funcionament de les activitats i servicis que es desenrotllen en el seu àmbit d’aplicació d’acord amb criteris d’eficàcia, eficiència i bona administració.
7. La qualitat i seguretat en la prestació de servicis als usuaris.


Article 3. Definicions legals
Als efectes d’esta llei, es definixen els conceptes següents:
1. Port: conjunt d’aigües marítimes, espais terrestres i instal·lacions situat en la ribera del mar o amb accés aquàtic a esta, dotat de condicions físiques i organitzatives que permeten les activitats de les embarcacions, i ha sigut autoritzat per l’administració competent.

Queden incloses en este concepte les marines interiors, que es definixen com a instal·lacions d’abric i atracada per a embarcacions esportives situades en terrenys interiors adjacents a la línia de costa i dotades de canal d’accés permanent al mar.
2. Instal·lació marítima: infraestructura d’accés d’embarcacions al mar que ocupa espais que formen part del port de titularitat de la Generalitat o hi estiguen adscrites.
3. Zona de servici d’un port: superfícies d’aigua i de terra destinades a l’execució de les activitats portuàries o complementàries d’estes i els espais de reserva que en permeten el creixement futur.
4. Domini públic portuari: conjunt d’obres i instal·lacions integrades en la zona de servici d’un port.
5. Administració portuària: conselleria que té les competències atribuïdes en matèria de ports.

Article 4. Funcions de l’Administració portuària
1. Correspon a l’Administració portuària la planificació, la construcció, la gestió, l’explotació i la disciplina del conjunt del domini públic portuari de competència de la Generalitat.
2. També li correspondrà l’exercici de les facultats corresponents als títols habilitadors que, si és el cas, li atorgue l’Administració de l’Estat sobre pertinences del domini públic maritimoterrestre.

3. La conselleria competent en matèria de ports desenrotllarà i executarà la política portuària de la Generalitat en el marc de les directrius aprovades pel Consell, i li correspondran la coordinació i el control del sistema portuari de titularitat autonòmica en els termes que preveu esta llei i les disposicions reglamentàries que es dicten per a desplegar-la.

Per a això, li corresponen les funcions següents:
a) La planificació de les actuacions en matèria de ports.
b) L’aprovació de projectes per a la construcció o ampliació de nous ports i infraestructures i equipaments portuaris i la determinació de la seua modalitat de gestió.
c) La gestió, la construcció, l’explotació, la conservació, la protecció, la defensa i la disciplina del domini públic portuari de la Generalitat.
d) L’aprovació de la delimitació dels espais i usos portuaris.

e) L’aprovació de l’actualització i la modificació de la quantia de taxes i tarifes portuàries, sense perjuí de les competències concurrents amb la conselleria competent en matèria d’hisenda.
f) L’emissió d’informe preceptiu i vinculant per a l’aprovació o modificació dels instruments de planejament urbanístic que afecten els ports.
g) L’impuls de la investigació, el desenrotllament i la innovació i la formació dels recursos humans en l’àmbit del sistema portuari de la Generalitat, a fi de propiciar una gestió eficient i sostenible de les infraestructures portuàries.
h) La redacció dels projectes i l’execució de les obres de les actuacions que es deriven de la seua programació o li siguen assignats en virtut dels acords amb l’Administració corresponent.
i) L’atorgament i l’extinció de les concessions i autoritzacions en els ports de la Generalitat i en matèria de transport marítim de competència autonòmica.
j) La liquidació i recaptació dels ingressos públics i privats generats en els ports de la Generalitat.
k) L’exercici de les funcions que li corresponguen en matèria de protecció civil i gestió d’emergències i l’ordenació del compliment de la normativa de seguretat portuària i mediambiental pels concessionaris i usuaris del domini públic portuari, sense perjuí de les competències que puguen correspondre a les conselleries a què s’atribuïsquen les matèries respectives.
l) L’exercici de la competència en matèria de policia i règim sancionador en el seu àmbit d’actuació.
m) L’exercici de les competències de la Generalitat en matèria d’ensenyances i titulacions habilitadores per a la navegació de recreació i les activitats esportives subaquàtiques, així com l’ordenació dels centres i escoles per a l’ensenyança de la vela, la motonàutica, la navegació de recreació i les activitats subaquàtiques, sense perjuí de les que corresponguen a la conselleria competent en les matèries d’educació i esport.

n) Les altres no atribuïdes de forma expressa a altres òrgans.

TÍTOL I
Domini públic portuari

CAPÍTOL I
Descripció

Article 5. Béns del domini públic portuari
1. El domini públic portuari de la Generalitat estarà integrat pels ports i les instal·lacions portuàries transferides per l’Estat i les seues pertinences, el conjunt d’obres i instal·lacions per a fins portuaris i els béns que la Generalitat afecte a estos fins.
2. L’adscripció de nous terrenys de domini públic maritimoterrestre necessaris per a la provisió d’infraestructures i realització d’activitats portuàries es realitzarà per l’Administració de l’Estat de conformitat amb les disposicions de la seua legislació pròpia, i permetrà a la Generalitat l’atorgament dels títols habilitadors i l’autorització de les obres que corresponguen.
3. De conformitat amb el que es preveu en la legislació de ports de l’Estat, tindran la consideració de ports de la Generalitat els espais pesquers i els destinats a usos nàutics esportius que estiguen adscrits a ports d’interés general i puguen ser segregats de la zona de servici perquè posseïxen infraestructures portuàries independents, espais terrestres i marítims diferenciats i no dividixen ni interrompen la zona de servici del port de manera que es puga afectar l’explotació d’este.


Article 6. Ús dels béns del domini públic portuari
Sense perjuí de l’aplicació de les normes sectorials procedents, l’ús del domini públic portuari es regirà pel que establix esta llei, les seues disposicions de desplegament i els instruments de planificació portuària.


CAPÍTOL II
Planificació i obres portuàries

Secció primera
Ordenació estructural

Article 7. Pla d’Infraestructures Portuàries de la Comunitat Valenciana
1. L’ordenació estructural del sistema portuari es realitzarà per mitjà del Pla d’Infraestructures Portuàries de la Comunitat Valenciana, en què s’arrepleguen els objectius que cal aconseguir dins del termini de la seua vigència, en relació amb la consideració de trams de costa homogenis i amb la política territorial de la Generalitat.
2. El Pla d’Infraestructures Portuàries tindrà la naturalesa de pla d’acció territorial de caràcter sectorial dels previstos en la normativa reguladora de l’ordenació del territori.
3. L’elaboració i l’aprovació del Pla d’Infraestructures Portuàries estaran subjectes a avaluació ambiental en els termes que preveu la legislació sectorial ambiental i comportarà la declaració d’utilitat pública.

Article 8. Els plans especials d’ordenació portuària
1. Quan, amb caràcter excepcional, siga necessària la reordenació integral del port, la conselleria competent en matèria de ports podrà elaborar plans especials d’ordenació portuària, que es tramitaran d’acord amb el que preveu la legislació urbanística.
2. En la seua elaboració i aprovació se sotmetran a avaluació ambiental d’acord amb la legislació sectorial ambiental.

Secció segona
Ordenació funcional

Article 9. Delimitació dels espais i usos portuaris (DEUP)
1. En les instal·lacions portuàries de la Generalitat es podrà establir la delimitació dels espais i usos portuaris (DEUP), per la qual es delimitaran els espais de terra i d’aigua necessaris per al desenrotllament dels usos portuaris, els espais de reserva que garantisquen la possibilitat d’exercici de l’activitat portuària i els que puguen destinar-se a usos vinculats a la interacció port-ciutat.
2. La DEUP determinarà, així mateix, els usos previstos per als diferents espais que comprenga i la seua estructura bàsica, amb justificació de la seua necessitat o conveniència.
3. L’aprovació de la DEUP comportarà la declaració d’utilitat pública als efectes expropiatoris de béns i drets de titularitat privada, i també l’afectació a l’ús públic portuari dels béns que esta comprenga.

4. En el cas que la zona delimitada incloga pertinences del domini públic maritimoterrestre no adscrites, la DEUP integrarà les determinacions corresponents per a la seua consideració com a projecte a l’efecte de la tramitació de l’informe previst en l’article 49 de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes.
5. La zona de servici d’una instal·lació portuària atorgada en concessió estarà composta pel domini públic l’ocupació del qual haja sigut autoritzada i els espais que, procedents d’altra titularitat, hi hagen sigut incorporats en virtut de les disposicions del títol concessional.

6. En els ports en què no hi haja DEUP, la delimitació de la zona de servici estarà determinada pels límits de la zona d’adscripció o transferència o per la delimitació de la zona maritimoterrestre i l’ocupació efectiva de les obres portuàries i els seus canals d’accés.

Article 10. Determinacions
Les DEUP hauran de contindre les determinacions següents:
1. La delimitació de la zona portuària, incloent-hi les adscripcions i afeccions demanials corresponents.
2. L’assignació i ordenació d’usos en l’àmbit portuari que justifiquen la delimitació pretesa, així com les mesures dirigides a satisfer adequadament la prestació dels servicis portuaris i a garantir-ne la seguretat.
3. Una prospectiva sobre necessitats de desenrotllament futur.

Article 11. Procediment d’aprovació
1. En l’elaboració, tramitació i aprovació inicial de les DEUP es garantirà la informació pública i la intervenció de les administracions públiques, departaments de la Generalitat i organismes públics amb competències afectades.
2. L’aprovació inicial correspondrà a la direcció general que tinga atribuïdes les funcions de planificació, gestió i explotació portuària, i la seua aprovació definitiva, a la conselleria competent en matèria de ports.
3. La resolució d’aprovació definitiva haurà de publicar-se en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

Secció tercera
Règim de les obres portuàries

Article 12. Projectes d’obres portuàries
1. Per a l’execució i desenvolupament de les infraestructures portuàries, tant les previstes en la planificació aprovada com les que, per la menor importància, no en formen part, s’elaboraran en tot cas projectes de construcció, encara que es podran realitzar amb caràcter previ projectes bàsics que permeten analitzar les necessitats i alternatives concretes de les actuacions que es pretenga dur a terme.
2. Els projectes de construcció se subjectaran al procediment de declaració d’impacte ambiental de conformitat amb la normativa aplicable. En la seua tramitació, tant els projectes de construcció com l’estudi d’impacte ambiental se sotmetran a informació pública per un termini no inferior a trenta dies, així com a informe els òrgans de l’Administració general de l’Estat, de la Generalitat i d’entitats locals afectats, que l’hauran d’emetre en un termini no inferior a trenta dies ni superior a quaranta-cinc, sense perjuí del que es derive de la legislació sectorial. Una vegada transcorregut este termini sense que s’haja evacuat l’informe corresponent es podran prosseguir les actuacions subsegüents.

3. Els projectes d’infraestructures portuàries podran ser declarats d’interés general d’acord amb el que preveu la disposició addicional sexta de la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge.
4. Correspondrà al Consell la declaració d’urgència per a l’ocupació dels béns i drets afectats per obres portuàries.

Article 13. Promoció de nous ports i infraestructures i ampliació dels ja existents
1. La iniciativa per a la promoció de nous ports i infraestructures portuàries correspon a l’Administració portuària, sense perjuí que la seua construcció puga ser executada directament per l’Administració mateix o per un particular en règim de concesió per a la gestió indirecta, d’acord amb la legislació administrativa corresponent.

2. No obstant això, en els termes que preveu esta llei s’admetrà la iniciativa privada per mitjà de la presentació d’estudis de viabilitat.

Article 14. Efectes de l’aprovació dels projectes de construcció o ampliació de ports
1. L’aprovació dels projectes de construcció o ampliació de ports comportarà la declaració d’utilitat pública i la necessitat d’ocupació dels béns i drets corresponents als fins d’expropiació, d’ocupació temporal o d’imposició o modificació de servituds, així com d’interés general en el supòsit de rescat. S’entendran així, els derivats tant del replantejament del projecte com de les modificacions d’obres que puguen aprovar-se posteriorment.
2. Així mateix, la declaració d’utilitat pública i la necessitat d’ocupació es referirà també als béns i drets compresos en el replantejament del projecte i en les modificacions d’obres que puguen aprovar-se posteriorment, amb els mateixos requisits assenyalats en l’apartat anterior.

3. Les obres portuàries no estaran sotmeses a llicència municipal, perquè constituïxen obres públiques d’interés general, sense perjuí de l’exercici del control preventiu municipal per mitjà de l’emissió d’informe preceptiu en la tramitació dels projectes corresponents.

Secció quarta
Consideració urbanística dels ports

Article 15. Coordinació entre la planificació urbanística i l’ordenació portuària
1. Per a articular la necessària coordinació entre les administracions amb competència concurrent sobre l’espai portuari, els plans generals i la resta d’instruments d’ordenació urbanística hauran d’incloure entre les seues previsions les necessàries per a preveure la planificació portuària.
2. La qualificació urbanística prevista pel planejament general dels terrenys inclosos en les zones portuàries i la resta d’instal·lacions haurà de ser la de xarxa primària, segons el que preveu la legislació urbanística d’aplicació.
3. Per a garantir la coherència entre les determinacions del planejament urbanístic o territorial i la planificació portuària, els organismes o administracions competents per a l’aprovació de la planificació territorial o urbanística, d’àmbit municipal o supramunicipal notificaran a la conselleria competent en matèria de ports l’obertura dels tràmits d’exposició o informació pública previstos en la legislació urbanística o territorial que puguen afectar els ports existents, i demanaran informe, preceptiu i vinculant, d’esta conselleria justificatiu d’adaptació a les normes establides en esta llei i als plans corresponents que se’n deriven, que s’haurà d’emetre en el termini d’un mes.
4. Amb caràcter previ a l’aprovació definitiva dels plans territorials o urbanístics que afecten el sistema portuari de la Comunitat Valenciana, s’haurà d’emetre l’informe a què es fa referència en l’apartat anterior.


Article 16. Control urbanístic sobre les obres que calga realitzar en domini públic portuari
1. Les obres portuàries de la Generalitat, així com les que afecten la seua connexió amb la xarxa viària i els sistemes generals de comunicacions, no estaran subjectes a llicència municipal.
2. Les competències municipals de control preventiu s’exerciran a través de l’informe dels ajuntaments dels municipis en el terme dels quals s’ubiquen, que haurà de demanar-se preceptivament en la tramitació dels projectes i que s’haurà d’emetre en el termini d’un mes, transcorregut el qual sense haver-se emés s’entendrà favorable.

Article 17. Control sobre les actuacions que puguen afectar el domini públic portuari
1. Per a l’autorització, per les administracions públiques competents, d’actuacions que calga realitzar en zones contigües al domini públic portuari, haurà de demanar-se informe de la conselleria competent en matèria de ports.
2. L’informe a què es referix l’apartat anterior té caràcter preceptiu en tot cas i, a més, vinculant pel que fa als aspectes relacionats directament amb l’ús i la protecció del domini públic portuari i la viabilitat dels servicis i activitats portuàries.

Este informe s’haurà d’emetre en el termini d’un mes, transcorregut el qual sense que s’haja emés s’entendrà favorable.

TÍTOL II
Gestió del domini públic portuari

CAPÍTOL I
Disposicions generals

Article 18. Principis
1. L’Administració portuària té la competència sobre la gestió del domini públic portuari de la Generalitat, a través de qualssevol de les formes previstes en l’ordenament jurídic, d’acord amb els criteris derivats de les polítiques públiques sectorials en matèria portuària i les exigències derivades de la planificació portuària.
2. La gestió del domini públic portuari comprén l’execució d’obres, l’atorgament d’autoritzacions i concessions, la prestació de servicis, l’adopció de mesures de protecció i defensa i qualssevol altres funcions o actuacions previstes en esta llei.

Article 19. Usos permesos
1. En el domini públic portuari només podran dur-se a terme activitats, instal·lacions i construccions d’acord amb els usos portuaris propis de cada port.
A este efecte, tenen la consideració d’usos portuaris els següents:

a) Usos comercials, inclosos el trànsit de passatgers i la càrrega, la descàrrega, el transbord i l’emmagatzematge de mercaderies de qualsevol tipus relacionats amb l’intercanvi entre mitjans de transport, i altres activitats portuàries comercials.
b) Usos pesquers, incloses les activitats d’aqüicultura marina i pesqueroturístiques.
c) Usos nauticoesportius.
d) Usos complementaris o auxiliars dels anteriors, inclosos els relatius a activitats logístiques i els que corresponguen a empreses industrials o comercials la localització de les quals en la zona de servici estiga justificada per raó del tràfic portuari o pels servicis que presten a les persones usuàries del port.
2. Dins del domini públic portuari, també podran realitzar-se usos compatibles amb els portuaris, com ara els culturals, esportius, educatius, recreatius, certàmens firals, exposicions i altres activitats comercials no portuàries que afavorisquen l’equilibri econòmic i social dels ports. Per a permetre estos usos no portuaris serà necessari que estiguen previstos en la delimitació dels espais i usos portuaris corresponent i que s’ajusten al planejament urbanístic.
3. No podran constituir-se drets d’ús exclusiu sobre qualsevol superfície d’aigua en l’interior dels ports i, especialment, el dret d’ús exclusiu d’amarratge sobre els llocs d’atracada.
L’ús preferent i no exclusiu permetrà als titulars de la gestió, tant directa com indirecta, l’ús o cessió temporal dels elements portuaris mentres estos no estiguen ocupats pels seus cessionaris.

Reglamentàriament es regularà el règim de participació del gestor del port i el cessionari en els ingressos que resulten d’esta explotació.

Així mateix, s’establiran les obligacions formals que calga observar quant a la comunicació d’estades pels titulars d’atracadors.

Article 20. Usos restringits
1. En el domini públic portuari o adscrit poden autoritzar-se les ocupacions i els usos que es destinen a residència o habitació, en els termes que disposa la normativa estatal aplicable.
2. En els termes de l’apartat anterior, es permetran a les escoles nàutiques de vela de la Generalitat els usos ocasionals d’allotjament que siguen expressament autoritzats.

Article 21. Règim d’ús privatiu del domini públic portuari

1. L’ús o ocupació del domini públic portuari per tercers o la seua posada a disposició per a usos en què concórreguen circumstàncies especials d’exclusivitat, d’intensitat, de perillositat o de rendibilitat, o que comporten l’execució d’obres, construccions o instal·lacions, requerix l’atorgament de l’autorització o concessió administrativa preceptiva, segons siga procedent.
2. Les autoritzacions i les concessions atorgades segons esta llei no exoneren ni dispensen els seus titulars d’obtindre els permisos, les llicències i, en general, les autoritzacions que siguen exigibles per altres disposicions específiques.
3. En el cas que tals autoritzacions o concessions s’obtinguen abans de l’atorgament del títol habilitador exigible per a l’ocupació del domini públic, la seua eficàcia quedarà condicionada a l’atorgament d’este.

4. L’atorgament d’autoritzacions i concessions per a l’ús del domini públic portuari té caràcter discrecional.
5. L’Administració portuària conserva, en tot moment, les facultats de tutela i policia sobre el domini públic portuari objecte d’autorització o concessió.

CAPÍTOL II
Concessió d’obres públiques portuàries

Article 22. El contracte de concessió d’obra pública portuària
1. L’Administració portuària podrà promoure la construcció d’obra pública portuària en règim de concessió.
2. Sense perjuí del contingut mínim previst en la legislació de contractes del sector públic, els estudis de viabilitat de concessions d’obra pública portuària hauran d’incloure un projecte bàsic d’estes.

3. El contracte de concessió d’obra pública portuària habilitarà directament per a l’ocupació i ús del domini públic portuari en què haja de construir-se l’obra pública portuària que constituïsca el seu objecte, i als efectes del règim econòmic i d’ús del domini públic portuari s’aplicaran les disposicions d’esta llei.
4. Les concessions d’obra pública portuària s’atorgaran pel termini que s’establisca en el plec de clàusules administratives particulars, que en cap cas podrà excedir els 30 anys.
5. Els terminis fixats en els plecs de clàusules administratives particulars podran ser prorrogats de forma expressa fins al límit establit en l’apartat anterior i, si és el cas, reduïts de conformitat amb allò que es preveu en la legislació general reguladora del contracte de concessió d’obra pública.
6. En matèria de concessió d’obra pública portuària caldrà ajustar-se a les disposicions de la legislació bàsica estatal reguladora d’esta modalitat contractual, a les especialitats previstes en este article i en els articles reguladors de les concessions demanials i a la legislació sectorial aplicable.

CAPÍTOL III
Autoritzacions i concessions

Secció primera
Autoritzacions

Subsecció primera
Disposicions generals

Article 23. Regles generals
1. Queda subjecta a autorització prèvia de l’Administració portuària l’ocupació del domini públic portuari amb instal·lacions desmuntables o amb béns mobles o que no requerisca execució d’obres.
2. Les autoritzacions per a l’ocupació del domini públic portuari s’atorgaran a títol de precari, amb caràcter personal i intransferible, per un termini màxim d’un any prorrogable fins a un màxim de tres, incloses les pròrrogues, transcorregut el qual no podran prorrogar-se.

Subsecció segona
Procediment d’atorgament

Article 24. Iniciació
El procediment d’atorgament de les autoritzacions per a l’ocupació del domini públic portuari podrà iniciar-se d’ofici o a sol·licitud de persona interessada.

Article 25. Requisits de la sol·licitud
1. En el cas que el procediment d’atorgament de les autoritzacions s’inicie a instància de part interessada, haurà de formular-se una sol·licitud acompanyada d’una memòria i plànols de conjunt o de detall dels béns i instal·lacions que cal desenrotllar, en què s’especificarà l’extensió de la zona de domini públic portuari que s’ocuparà i l’acreditació de la seua capacitat d’obrar, solvència econòmica i no trobar-se sotmés a prohibicions de contractar amb l’Administració.
2. Les sol·licituds que s’oposen a esta llei i la resta de legislació aplicable o a les disposicions de la planificació funcional o estructural no s’admetran a tràmit, i s’arxivaran en el termini màxim de dos mesos per mitjà de la resolució corresponent, que haurà de notificar-se a l’interessat.
3. Si les sol·licituds no posseïxen els requisits exigits i són susceptibles d’esmena, es procedirà per a això de la forma prevista en l’article 71 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.


Article 26. Instrucció
1. L’Administració portuària examinarà la sol·licitud i la documentació presentada i precisarà la seua adequació i viabilitat tant legal com tècnica.
2. Se sol·licitarà informe dels departaments i d’altres administracions afectats quan siga preceptiu o s’estime convenient demanar-lo.

3. El termini màxim per a dictar i notificar la resolució que pose fi al procediment és de huit mesos comptadors des de la data d’entrada en el registre de l’Administració portuària de la sol·licitud corresponent, transcorregut el qual sense que s’haja dictat una resolució expressa la sol·licitud d’autorització corresponent s’entendrà desestimada.

Article 27. Procediments de concurrència pública
1. L’Administració portuària podrà convocar procediments de concurrència pública per a l’atorgament d’autoritzacions.
2. L’òrgan competent per a la resolució del procediment de concurrència pública aprovarà el plec de bases que ha de regir-lo, el qual fixarà els requisits per a participar en el procediment, els criteris per a adjudicar-lo i la ponderació dels requisits, així com el plec de condicions de l’autorització.
3. La convocatòria del procediment de concurrència pública es publicarà en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, i es podran presentar ofertes en el termini establit, que no podrà ser inferior a un mes. Estes ofertes seran obertes en acte públic.
4. Quan es convoque concurs per a l’adjudicació d’una autorització o concessió, la taxa serà la que resulte de la licitació a l’alça sobre un tipus de partida que es fixarà en els plecs, per al càlcul de la qual es tindran en compte els criteris establits en este capítol i l’estimació del valor dels actius de la concessió.
5. Si el concurs queda desert, se’n podrà convocar nova licitació, amb un tipus reduït fins al 50 per cent de l’anterior, i si tampoc arriba a adjudicar-se amb eixes condicions el tipus serà lliure i es determinarà segons les ofertes dels licitadors.
6. Els plecs de bases podran incloure en els criteris d’adjudicació la possibilitat que els licitadors oferisquen imports addicionals als corresponents a les taxes previstes en esta llei.

Article 28. Modificació d’autoritzacions
1. Les autoritzacions d’ocupació del domini públic portuari podran modificar-se en els supòsits següents:
a) Quan s’hagen alterat els supòsits determinants del seu atorgament.
b) En casos de força major a petició del titular.
c) Quan ho exigisca la seua adequació als plans o normes corresponents.
2. Només en el tercer cas, l’interessat tindrà dret a indemnització, de conformitat amb les regles següents:
a) S’indemnitzarà pel valor de les instal·lacions desmuntables o béns mobles no amortitzats inclosos en l’acta de reconeixement, i suposarà una amortització lineal per al període de duració de l’autorització, amb actualització dels preus del projecte, inclosos els seus honoraris i la direcció d’obres, d’acord amb les normes oficials i considerant l’estat de les obres.
b) S’indemnitzarà també per la pèrdua de beneficis en l’exercici econòmic o any en curs, degudament justificada amb les declaracions presentades als efectes fiscals.
c) En tot cas, no es tindran en compte les obres i instal·lacions realitzades sense autorització prèvia, que passaran al domini públic sense dret a indemnització.
d) S’aplicarà supletòriament la legislació general d’expropiació forçosa.

Article 29. Revocació
Les autoritzacions atorgades podran ser revocades unilateralment, amb audiència prèvia al titular, en qualsevol moment i sense dret d’indemnització, en els casos següents:
1. Quan resulten incompatibles amb obres o plans aprovats després de l’atorgament.
2. Quan entorpisquen o siguen un obstacle per a l’explotació portuària.
3. Quan impedisquen la utilització de l’espai portuari per a activitats de més interés portuari.

Article 30. Efectes de l’extinció
1. Una vegada extingida l’autorització, el titular té l’obligació de retirar els materials, els equips i les instal·lacions que no revertisquen gratuïtament a l’Administració portuària en funció del que preveu el títol, i de restaurar la realitat física alterada i deixar el domini públic en l’estat anterior a la seua ocupació.
2. En tot cas, quan la retirada no es duga a terme en el moment d’extingir-se l’autorització, es podrà realitzar subsidiàriament per l’Administració a càrrec del subjecte obligat.

Secció segona
Concessions demanials

Subsecció primera
Disposicions generals

Article 31. Àmbit d’aplicació
1. Queda subjecta a concessió prèvia de l’Administració portuària tota ocupació del domini públic portuari que requerisca obres o instal·lacions no desmuntables.
2. Les concessions només podran atorgar-se per a obres, instal·lacions, usos i activitats que siguen compatibles amb les determinacions establides en els instruments de planificació i ordenació portuàries, i se sotmetran als plecs corresponents que aprove l’Administració portuària.

3. En el títol concessional s’incorporaran, a més de les condicions relatives a l’ocupació del domini públic portuari, les relatives a l’activitat o a la prestació del servici.

Article 32. Termini de les concessions
1. El termini de les concessions serà el que es determine en el títol corresponent i no podrà superar, incloses les pròrrogues, els 30 anys.
2. Per a la determinació del termini de les concessions es tindran en compte almenys els criteris següents:
a) Vinculació de l’objecte de la concessió a l’activitat portuària.
b) Disponibilitat de l’espai de domini públic portuari.
c) Volum d’inversió i estudi economicofinancer.
3. El termini de la concessió serà improrrogable, excepte en els supòsits següents:
a) Quan en el títol d’atorgament s’haja previst expressament, i en este cas, a petició del concessionari, l’Administració portuària podrà prorrogar-ne discrecionalment la concessió, sense que el termini inicial, unit al de les pròrrogues, puga superar el termini màxim de 30 anys.

b) Quan en el títol d’atorgament no s’haja previst la possibilitat de pròrroga, però el concessionari duga a terme una inversió rellevant no prevista en la concessió que, segons el parer de l’Administració portuària, tinga interés per a l’explotació portuària i que, en tot cas, siga superior al 20 per cent del valor actualitzat de la inversió prevista en el títol concessional, el termini de la concessió podrà ser prorrogat, encara que no podrà superar en total el termini màxim de 30 anys. La resolució de pròrroga haurà de contindre una declaració expressa d’estos aspectes.

4. La pròrroga de la concessió determinarà la modificació de les seues condicions, que hauran de ser acceptades pel concessionari abans de la resolució de concessió de la pròrroga.
5. En qualsevol dels supòsits anteriors, la suma dels terminis de les pròrrogues no podrà ser superior a la mitat del termini inicial.
6. L’atorgament de pròrroga requerirà que haja transcorregut almenys la tercera part del període de vigència de la concessió, excepte autorització excepcional de l’Administració portuària.

Article 33. Continuació de l’explotació
1. No obstant les disposicions de l’article anterior, els titulars de concessions que desitgen continuar explotant-la més enllà del termini establit en el títol podran sol·licitar a l’Administració portuària, una vegada transcorregudes les dos terceres parts del termini de la concessió, l’adjudicació d’una nova concessió administrativa.
2. Si es produïx la sol·licitud a què es referix l’apartat anterior, llevat que l’Administració portuària opte per alguna forma de gestió directa, s’anunciarà en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i s’atorgarà un termini d’un mes per a la presentació de sol·licituds alternatives.

3. S’iniciarà procediment de concurrència pública en els termes que s’establisquen reglamentàriament, en què s’atorgarà un dret de tanteig a l’antic concessionari i s’establiran les clàusules i les condicions reguladores de la nova concessió, entre les quals les necessitats d’inversió i actualització d’instal·lacions.

Subsecció segona
Procediment d’atorgament

Article 34. Iniciació
El procediment d’atorgament d’una concessió per a l’ocupació del domini públic portuari s’iniciarà d’ofici o a sol·licitud de persona interessada.

Article 35. Requisits de la sol·licitud
En el cas que el procediment d’atorgament s’inicie a instància de persona interessada, la sol·licitud haurà d’anar acompanyada dels documents següents:
1. Acreditació de la personalitat del sol·licitant i de la seua capacitat d’obrar.
2. Acreditació dels requisits de solvència econòmica, tècnica i professional per a fer front a les obligacions derivades de la concessió.

3. Acreditació de trobar-se al corrent de les obligacions de caràcter tributari, laboral i de la Seguretat Social exigides per la legislació vigent.
L’acreditació del compliment d’estes circumstàncies s’efectuarà de conformitat amb el que es preveu en la legislació de contractes del sector públic.
4. Projecte bàsic i d’explotació subscrit per facultatiu competent i adaptat a les exigències derivades de la planificació portuària.
5. Estudi economicofinancer de l’activitat que cal desenrotllar.
6. Acreditació del compliment de les condicions específiques per a l’exercici de l’activitat objecte de la concessió.
7. Acreditació d’haver constituït garantia provisional.

Article 36. Admissió a tràmit
1. Una vegada admesa a tràmit la sol·licitud, podrà denegar-se abans del tràmit d’informació pública per mitjà d’una resolució motivada quan del seu estudi preliminar resulte, a criteri de l’Administració portuària, que no siga procedent l’atorgament.
2. No s’admetran a tràmit les sol·licituds que s’oposen a les disposicions de la planificació portuària o la legislació vigent, i s’arxivaran per mitjà d’una resolució que haurà de notificar-se a l’interessat.
3. Si les sol·licituds no posseïxen els requisits exigits i són susceptibles d’esmena, es procedirà per a això de la forma prevista en la l’article 71 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.


Article 37. Instrucció
1. Una vegada admesa la sol·licitud presentada, l’Administració portuària procedirà a la confrontació del projecte sobre el terreny i els espais d’aigua corresponents a fi de determinar-ne la viabilitat i l’adequació tècnica.
2. Així mateix, s’obrirà un període d’informació pública per un termini mínim d’un mes, se’n publicarà l’anunci corresponent en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i, al mateix temps, se sol·licitarà informe a les administracions i organismes que legalment o reglamentàriament es determinen, que haurà d’evacuar-se en el termini d’un mes, transcorregut el qual sense que s’haja emés s’entendrà favorable.
3. El tràmit d’informació pública no serà preceptiu en els supòsits en què la concessió es referisca a l’ús total o parcial d’edificacions existents, sense modificació de la seua arquitectura exterior i per als usos autoritzats en la planificació portuària.
4. Si com a resultat de la informació pública es desprén l’absència de concurrència, es continuarà la tramitació de la sol·licitud.
5. En el cas que hi haja diversos sol·licitants, l’adjudicació s’efectuarà per mitjà de procediment de concurrència pública pels tràmits assenyalats en l’article següent, i l’Administració portuària haurà d’aprovar prèviament el plec de condicions corresponent de la concessió en què s’expliciten els criteris que haurà de regir l’adjudicació.

6. Una vegada omplits els tràmits anteriors, es fixaran les condicions en què podria ser atorgada i es notificaran al sol·licitant, que haurà d’acceptar-les expressament. Si este no fa cap manifestació respecte d’això en el termini concedit, es procedirà a l’arxivament de les actuacions, amb pèrdua de la garantia provisional constituïda. La resolució corresponent haurà de fer-se pública.

Article 38. Procediments de concurrència pública
1. Sense perjuí del que preveu l’article anterior, l’Administració portuària podrà convocar procediments de concurrència pública per a l’atorgament de concessions en el domini públic portuari.
2. La convocatòria del procediment de concurrència pública suposarà la suspensió dels expedients d’atorgament de concessió en tramitació que en resulten afectats.
3. El plec de bases que ha de regir-lo fixarà l’objecte i els requisits per a participar en tal procediment, els criteris per a l’adjudicació i la ponderació d’estos i la garantia provisional, així com el plec de condicions d’atorgament de la concessió.
4. La convocatòria del procediment de concurrència pública es publicarà en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i es podran presentar ofertes en el termini establit, que no podrà ser inferior a un mes. Estes ofertes seran obertes en acte públic.
5. En el cas que el licitador l’oferta del qual va resultar seleccionada renuncie a l’adjudicació de la concessió perdrà les garanties prestades i l’Administració portuària podrà optar discrecionalment entre declarar desert el procediment de concurrència pública o adjudicar la concessió al licitador següent en la valoració.
6. El procediment de concurrència pública podrà declarar-se desert si cap de les ofertes presentades posseïx les condicions adequades, cas en què es podrà alçar la suspensió prevista en l’apartat 2.

7. Quan es convoque concurs per a l’adjudicació d’una autorització o concessió, la taxa serà la que resulte de la licitació a l’alça sobre un tipus de partida que es fixarà en els plecs, per al càlcul de la qual es tindran en compte els criteris establits en este capítol i l’estimació del valor dels actius de la concessió.
8. Si el concurs queda desert se’n podrà convocar nova licitació, amb un tipus reduït fins al 50 per cent de l’anterior, i si tampoc arriba a adjudicar-se amb eixes condicions el tipus serà lliure i es determinarà segons les ofertes dels licitadors.
9. Els plecs de bases podran incloure en els criteris d’adjudicació la possibilitat que els licitadors oferisquen imports addicionals als corresponents a les taxes previstes en esta llei.

Article 39. Explotació i gestió de les concessions
1. L’explotació, la gestió i el manteniment de les obres i de les instal·lacions aniran a càrrec del concessionari, i podran exercir les activitats o servicis objecte de la concessió per mitjà de qualsevol de les formes previstes en l’ordenament jurídic.
2. Les prestacions establides com a principals en el títol concessional no podran ser objecte de contracte entre el concessionari i tercers.
3. Quan la concessió habilite conjuntament per a la construcció i l’explotació d’obres en els ports de la Generalitat, els plecs que la regulen podran exigir que el titular estiga igualment obligat a projectar, executar, conservar, reposar i reparar les obres o instal·lacions que siguen complementàries, accessòries o que estiguen vinculades amb la principal i siguen necessàries perquè esta complisca la finalitat determinant de la seua construcció i que permeten el seu millor funcionament i explotació, o bé que permeten el millor funcionament o explotació del sistema portuari de la Generalitat, com també a efectuar les actuacions ambientals, de vigilància, neteja i ornament públic relacionades amb estes que s’hi prevegen.
4. En el cas que el títol administratiu tinga per objecte l’explotació d’obres ja construïdes, el titular estarà obligat així mateix a la conservació, reparació o reposició de les obres accessòries o vinculades a l’obra principal que es definisquen en el títol, com també a efectuar les actuacions ambientals, de vigilància, neteja i ornament públic relacionades amb estes que s’hi prevegen.
5. En els dos casos, el compliment d’esta obligació podrà realitzar-se per dos vies distintes, segons determinen els plecs referits:
a) Per mitjà de l’execució directa pel concessionari de l’obligació d’executar-les, amb la supervisió de l’Administració portuària. En este cas, la contractació de les obres amb tercers es realitzarà per mitjà de procediments en què hauran de respectar-se els principis de publicitat i lliure concurrència. L’empresa executora de les obres haurà de comptar amb la classificació necessària com a contractista d’administracions públiques.
b) Per mitjà de l’ingrés en la Generalitat del pressupost dels projectes, obres i direcció tècnica, de la forma i en els terminis que determinen els plecs, que serà incorporat, amb caràcter finalista, al pressupost de l’Administració portuària per a l’execució de les obres per l’Administració.

Article 40. Transmissió i gravamen de les concessions
1. En cas de defunció del concessionari, els seus drethavents a títol d’herència o llegat podran subrogar-se, en el termini d’un any, en els drets i les obligacions d’aquell. Una vegada transcorregut este termini sense manifestació expressa a l’Administració portuària, s’entendrà que renuncien a la concessió. Si hi ha diversos hereus, estos hauran de constituir una persona jurídica per a subrogar-se en la concessió o bé designar-ne un a tots els efectes.
2. Llevat que el plec no ho permeta, les concessions de domini públic portuari seran transmissibles inter vivos amb l’autorització prèvia de l’Administració portuària, i el nou titular se subrogarà en els drets i les obligacions derivats de la concessió. En estos casos, l’Administració portuària podrà exercir els drets de tanteig i retracte en el termini de tres mesos. Este termini es computarà, en el primer cas, des de la notificació pel concessionari de les condicions en què procedirà a transmetre la concessió, entre les quals necessàriament hauran de reflectir-se les relatives al preu i les formes de pagament i, en cas del retracte, des que en tinga coneixement exprés l’Administració portuària.

3. Perquè l’Administració portuària autoritze la transmissió d’una concessió s’hauran de complir, almenys, les condicions següents:
a) Que el concessionari es trobe al corrent del compliment de totes les obligacions derivades de la concessió.
b) Que el nou titular posseïsca els requisits exigits per a l’exercici de l’activitat o prestació del servici objecte de la concessió.
c) Que haja transcorregut almenys un termini de dos anys, comptadors des de la data d’atorgament de la concessió, sempre que s’hagen executat almenys un 50 per cent de les obres que, si és el cas, hagen sigut aprovades, llevat que el plec establisca unes condicions més exigents.
4. La transferència en més d’un 50 per cent de les accions, participacions o quotes de l’entitat concessionària al temps de l’atorgament tindran la consideració de transmissió de la concessió i exigiran l’autorització prèvia de l’Administració portuària.
5. També tindran la consideració de transmissió les fusions, absorcions i segregacions de branca d’activitat, així com els supòsits d’execució judicial, administrativa o adjudicació de béns i drets per impagament.
6. En el supòsit d’adjudicació de la concessió per mitjà d’execució judicial o administrativa, l’Administració portuària podrà exercir el dret de retracte en el termini de tres mesos, comptadors des del moment en què aquella tinga coneixement de l’adjudicació.

Article 41. Inscripció registral
1. Les concessions de domini públic portuari es podran inscriure en el Registre de la Propietat de conformitat amb el que es preveu en la legislació hipotecària i en els plecs de les concessions respectives.
2. La constitució de gravàmens, hipoteques i altres drets de garantia sobre la concessió haurà de ser prèviament autoritzada per l’Administració portuària.
3. No s’inscriuran en el Registre de la Propietat els actes de transmissió o gravamen d’una concessió sense que s’hi adjunte certificat de l’Administració portuària en què s’acredite l’acompliment dels requisits exigits en esta llei i en les condicions de la concessió.


Article 42. Modificació de concessions
1. L’Administració portuària podrà, d’ofici o a sol·licitud de l’interessat, autoritzar la modificació de les condicions d’una concessió.

2. Quan la modificació siga substancial, la sol·licitud es tramitarà com si es tractara de l’atorgament d’una nova concessió.
3. Als efectes de les disposicions de l’apartat anterior, es consideren modificacions substancials les següents:
a) La modificació de l’objecte de la concessió.
b) L’ampliació de la superfície de la concessió en més d’un 20 per cent respecte a la fixada en l’acta de reconeixement inicial.
c) L’ampliació de la superfície o del volum construïts i inicialment autoritzats en més d’un 20 per cent.
d) La pròrroga del termini de la concessió, tret de les disposicions de l’article 33.
e) La modificació de la ubicació de la concessió.
4. En el còmput dels límits establits es tindran en compte els valors acumulats de modificacions anteriors.



Article 43. Rescat
1. En el cas que el domini públic atorgat siga necessari, totalment o parcialment, per a l’execució d’obres o la prestació de servicis portuaris i que per a realitzar aquelles o prestar estos siga necessari disposar dels béns atorgats en concessió o utilitzar o demolir les obres autoritzades, l’Administració portuària, per mitjà de la indemnització corresponent al titular, podrà procedir al rescat de la concessió.

2. El rescat de la concessió exigirà la declaració prèvia d’utilitat pública de la concessió i l’acord de necessitat d’ocupació dels béns i drets afectats. Correspon al Consell la declaració d’utilitat pública i de necessitat d’ocupació, així com la declaració d’urgència de l’ocupació, quan siga procedent.
3. Quan el rescat implique la necessitat d’ocupació de només una part de la concessió, de tal manera que a conseqüència d’aquell resulte antieconòmica l’explotació de la part no rescatada, el concessionari podrà sol·licitar a l’Administració portuària el seu rescat total.
4. La valoració de les concessions a l’efecte del rescat atendrà els conceptes següents:
a) El valor de les obres i instal·lacions que hagen sigut realitzades pel concessionari i estiguen establides en el títol concessional, actualitzat en la data del rescat d’acord amb la fórmula de revisió prevista en el plec concessional o, a falta d’això, amb l’índex general de preus de consum (IPC), multiplicat pel quocient entre el període de concessió restant i el total. A l’efecte de determinar el cost anterior, no es tindran en compte les obres i instal·lacions realitzades pel concessionari sense autorització prèvia de l’Administració portuària, que passaran al domini públic sense dret a indemnització.
b) La pèrdua de beneficis imputable al rescat total o parcial de la concessió durant el termini de concessió restant. A este efecte, es computarà el benefici mitjà anual de les activitats ordinàries realitzades en la concessió en els quatre exercicis anteriors, o en els dos últims exercicis si és més favorable per al concessionari, segons resulte dels certificats emesos per l’Agència Tributària. No obstant això, en el cas que el concessionari accepte el pagament de la indemnització per mitjà de l’atorgament d’una nova concessió o sol·licite una nova concessió per a esta activitat o semblant, per al càlcul de la indemnització es descomptaran els beneficis futurs associats a la concessió, estimats de forma motivada.

5. El pagament del valor del rescat podrà realitzar-se en diners o també en espècie, per mitjà de l’atorgament d’una altra concessió o, en cas de rescat parcial, per mitjà de la modificació de les condicions de la concessió. En estos dos últims supòsits, es requerirà la conformitat del concessionari. Este pagament no haurà de suposar, en cap cas, enriquiment injust del concessionari.

Article 44. Efectes de l’extinció
1. En tots els casos d’extinció d’una concessió, l’Administració portuària decidirà sobre el manteniment de les obres i instal·lacions o el seu alçament i retirada del domini públic portuari per l’interessat i a costa seua.
2. Una vegada extingida la concessió, revertiran a l’Administració portuària els terrenys, les obres i les instal·lacions assenyalades en el títol d’atorgament i les seues modificacions, així com les altres obres i instal·lacions que puguen existir, que seran entregades en un estat adequat de conservació i funcionament i lliure de càrregues.
3. Una vegada extingida la concessió, el titular té l’obligació de retirar els materials, els equips i les instal·lacions que no revertisquen gratuïtament a l’Administració portuària en funció del que preveu el títol, de restaurar la realitat física alterada i de deixar el domini públic en l’estat anterior a la seua ocupació.
4. En tot cas, quan la retirada no es duga a terme en el moment d’extingir-se la concessió es podrà realitzar subsidiàriament per l’Administració a càrrec del subjecte obligat.

Secció tercera
Disposicions comunes a autoritzacions i concessions

Article 45. Condicions d’atorgament
Els títols pels quals s’atorgue autorització o concessió hauran de contindre, com a mínim, les condicions següents:
1. L’objecte de l’autorització o concessió.
2. La superfície de terrenys de domini públic l’ocupació dels quals s’autoritza o concedix.
3. Les obres i instal·lacions autoritzades, amb les condicions i prescripcions que es fixen per a la seua realització.
4. El termini de duració de l’autorització o concessió i les possibilitats de pròrroga si és el cas, sense que la duració total puga excedir els 3 anys per a les autoritzacions i els 30 per a les concessions.
5. Les condicions d’ús dels espais portuaris.
6. Si és el cas, les condicions de prestació dels servicis, així com les tarifes o els preus màxims que hagen de percebre’s dels usuaris.

7. Les mesures específiques que siguen necessàries per a protegir el medi ambient i la qualitat de les aigües marítimes a l’interior del recinte portuari i dels seus voltants que, si és el cas, siguen procedents.
8. Les mesures i condicions de seguretat exigibles.
9. En cas d’ocupació d’espais d’aigua, l’abalisament que haja d’establir-se.
10. Les taxes per autorització o concessió.
11. L’obligació de mantindre en bon estat el domini públic, les obres i les instal·lacions, i de fer, pel seu compte, les reparacions que siguen necessàries.
12. L’obligació d’auxili i cooperació amb l’Administració portuària en matèria de policia portuària.
13. Les garanties que, si és el cas, hagen de constituir-se, així com la determinació del seu import.
14. Les causes generals i específiques que determinen la seua extinció.
15. La declaració que l’Administració portuària no assumix cap obligació laboral o econòmica del titular de l’autorització o concessió en cas d’extinció.

Article 46. Extinció
1. Les autoritzacions i concessions s’extingiran per les causes següents:
a) Venciment del termini d’atorgament.
b) Nul·litat de ple dret, en els supòsits previstos en la Llei 30/1992, de 26 de desembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
c) Renúncia del titular, que haurà de ser acceptada per l’Administració portuària.
d) Acord mutu entre l’Administració portuària i el titular.
e) Mort del titular.
f) Dissolució o extinció de la persona jurídica, excepte en els supòsits de fusió, escissió o, per al cas de les concessions, aportació de branques d’activitat.
g) Revocació.
h) Caducitat.
i) Rescat, en el cas de les concessions.
2. Quan s’extingisca l’autorització o concessió, l’Administració portuària, sense més tràmit, prendrà possessió de les instal·lacions. A requeriment de l’Administració, les empreses subministradores d’energia elèctrica, aigua, gas i telefonia estan obligades a suspendre immediatament el subministrament.

Article 47. Caducitat
1. Seran causa de caducitat de l’autorització o concessió els incompliments següents:
a) La no-iniciació, la paralització o la no-terminació de forma efectiva de les obres o instal·lacions per causes no justificades, durant el termini que es fixe en les condicions del títol d’atorgament.
b) La falta d’activitat o de prestació del servici durant un període de sis mesos per causa no justificada.
c) L’ocupació de terrenys del domini públic portuari que no estan compresos en el títol d’atorgament.
d) L’increment de la superfície, el volum o l’alçària de les obres o instal·lacions en més del 10 per cent sobre el projecte autoritzat.
e) L’alteració de la finalitat de l’autorització o concessió.
f) L’exercici d’activitats no previstes en el títol d’atorgament.

g) La falta de pagament en període voluntari de les taxes girades per l’Administració portuària corresponent a l’import de sis mesos en cas d’autorització o d’un any en cas de concessió al llarg de tot el període autoritzat o concedit.
h) La cessió o transferència del títol d’atorgament a un tercer sense autorització de l’Administració portuària.
i) La cessió de l’ús total o parcial dels terrenys o instal·lacions a un tercer, sense autorització de l’Administració portuària.
j) La constitució d’hipoteques o altres drets de garantia sense autorització de l’Administració portuària.
k) La no-constitució, reposició o complement, si és el cas, de les garanties, amb requeriment previ de l’Administració portuària.
l) L’incompliment de qualssevol altres condicions la inobservança de les quals estiga expressament prevista com a causa de caducitat en el títol d’atorgament.
m) Les accions o omissions amb repercussions rellevants per a l’entorn terrestre o marí, o per al medi ambient, que lesionen l’equilibri del medi natural.
2. El termini màxim per a dictar i notificar la resolució que declare la caducitat és de 12 mesos comptadors des de l’adopció de l’acord d’incoació de l’expedient.
3. La declaració de caducitat comportarà la pèrdua de les garanties constituïdes i, si és el cas, l’exigència d’indemnització dels danys i perjuís causats a l’Administració, sense perjuí de les responsabilitats sancionadores en què s’haja pogut incórrer.

Secció quarta
Règim de garanties

Article 48. Garanties per a autoritzacions i concessions
Els sol·licitants i adjudicataris de les autoritzacions i concessions previstes en esta llei estan obligats a la constitució de garantia en la quantia que es determine en la mateixa resolució d’atorgament.

Article 49. Garantia provisional
1. Els sol·licitants d’una concessió administrativa hauran d’acreditar, en el moment de presentació de la sol·licitud, la constitució d’una garantia provisional en quantia, com a mínim, del dos per cent de la seua valoració.
2. La garantia provisional podrà constituir-se en qualsevol de les formes previstes en la legislació de contractes del sector públic.
3. La garantia provisional podrà ser objecte d’execució per acord de l’òrgan competent en els supòsits que legalment siguen procedents.

Article 50. Garantia definitiva de les obres
1. En el termini que establisca l’Administració portuària, el concessionari haurà de constituir una garantia definitiva per l’import almenys del quatre per cent del valor de les obres que, si és el cas, s’autoritzen. Esta garantia podrà constituir-se en qualsevol de les formes previstes en la legislació de contractes del sector públic.
2. Si el concessionari no constituïx la garantia en el termini previst en el títol d’atorgament, s’entendrà que renuncia a la concessió. En este cas, el concessionari perdrà la garantia provisional constituïda, que serà confiscada per l’Administració portuària.
3. L’extinció de la concessió per caducitat comportarà la pèrdua de la garantia constituïda.
4. La garantia respon de les obres que cal realitzar i queda afecta a les responsabilitats derivades d’indemnitzacions i de penalitats.
5. En el cas que es procedisca a l’execució total o parcial de la garantia constituïda, el concessionari estarà obligat a completar-la o restituir-la en el termini d’un mes.
6. La garantia es tornarà al concessionari en el termini d’un any des de l’aprovació de l’acta de reconeixement de les obres o instal·lacions, amb deducció, si és procedent, de les quanties que hagen de fer-se efectives en concepte de penalitzacions i responsabilitats.
7. Abans de la devolució de la garantia haurà d’haver-se constituït la garantia d’explotació a què es referix l’article següent.


Article 51. Garantia d’explotació
1. La garantia d’explotació respon de totes les obligacions derivades de l’autorització o concessió, de les sancions i penalitats que puguen imposar-se al seu titular per incompliment de les condicions d’atorgament i dels danys i perjuís que este incompliment puga causar a l’Administració portuària.
2. Esta garantia es determinarà en funció de l’import anual de la taxa que ha d’abonar el concessionari i les altres circumstàncies de la concessió, incloent-hi el desmuntatge i la reposició de les coses a l’estat anterior, i es revisarà cada cinc anys.
3. L’extinció de la concessió per caducitat comportarà la pèrdua de la garantia d’explotació.
4. En el cas que es procedisca a l’execució total o parcial de la garantia constituïda, el concessionari estarà obligat a completar-la o restituir-la en el termini d’un mes.
5. La garantia d’explotació serà tornada al concessionari quan s’extingisca la concessió, amb la deducció prèvia, si és el cas, de les quantitats que hagen de fer-se efectives en concepte de penalització o de responsabilitat.
6. La falta de constitució d’esta garantia implica un incompliment de les obligacions concessionals i habilita l’Administració portuària per a acordar l’extinció anticipada de la concessió.

TÍTOL III
Gestió dels servicis portuaris

Article 52. Servicis prestats en els ports de competència de la Generalitat
1. La prestació de servicis en els ports de la Generalitat es realitzarà per l’Administració portuària o bé per tercers autoritzats en règim de competència quan no impliquen exercici d’autoritat i l’Administració portuària no se n’haja reservat la prestació.
2. Podran permetre’s en el domini públic portuari autonòmic espais destinats a activitats comercials o industrials i altres usos com ara equipaments culturals, recreatius, certàmens firals o exposicions, sempre que s’ajusten al que establix la planificació i que no es perjudique el desenrotllament futur del port i les operacions de tràfic portuari.

3. Totes les activitats compreses en este precepte, tant si requerisquen l’ocupació del domini públic portuari com si no, incloses les desenrotllades per consignataris i transitaris, hauran d’estar prèviament autoritzades per l’Administració portuària.

Article 53. Concepte i classes de servicis portuaris
1. Són servicis portuaris les activitats de prestació dirigides a garantir i satisfer les operacions i les necessitats portuàries d’acord amb el que preveu esta llei i les disposicions que la despleguen.
2. Es consideren servicis portuaris els següents:
a) El servici d’ordenació, coordinació i control del tràfic portuari, tant marítim com terrestre.
b) El servici de coordinació i control de les operacions associades a la resta de servicis portuaris, als comercials i a altres activitats.

c) Els servicis de senyalització, abalisament i altres ajudes a la navegació que servisquen d’aproximació i accés al port, així com l’abalisament interior, sense perjuí de les competències que puguen correspondre a l’Administració de l’Estat. La instal·lació i el manteniment de l’abalisament de les instal·lacions atorgades en règim d’autorització o de concessió administrativa seran realitzats pel titular de l’autorització o concessió respectiva i a costa seua.
d) Els servicis de vigilància general, sense perjuí de les competències que en matèria de seguretat corresponguen a altres administracions.

e) El servici d’enllumenat de les zones comunes.
f) El servici de neteja de les zones comunes de terra i aigua.
g) Els servicis que li corresponguen en matèria de protecció civil, gestió d’emergències, vigilància del compliment de les obligacions de protecció de barcos i instal·lacions portuàries, lluita contra la contaminació i ordenació de la gestió ambiental.
h) El servici al passatge, que inclou l’embarcament i el desembarcament de passatgers i la càrrega i descàrrega d’equipatges i vehicles en règim de passatge.
i) El practicatge.
j) El remolc portuari.
k) L’atracada i l’amarratge de barcos.
l) El servici de depòsit, manipulació i transport de mercaderies, que inclou la càrrega, l’estiba, la descàrrega, la desestiba i el transport.
m) El subministrament d’aigua, energia elèctrica i de combustible a les embarcacions.
n) El servici de recepció de residus sòlids i líquids.
o) La primera venda de peix fresc.
p) La posada a disposició de barcos pesquers i de barcos afectes a l’explotació d’instal·lacions d’aqüicultura de zones de manipulació i servicis complementaris per a productes de la pesca fresca i l’aqüicultura.
3. Per la seua especial rellevància per a la seguretat, continuïtat i regularitat de les operacions portuàries, es podrà ampliar l’enumeració anterior per mitjà d’una orde de la persona titular de la conselleria competent en matèria de ports, d’ofici o a proposta de l’Administració portuària.
4. Els servicis portuaris es prestaran en condicions de seguretat, eficàcia, eficiència, qualitat, regularitat, continuïtat i no discriminació.

5. Els servicis relacionats en les lletres a a h, inclusivament, de l’apartat 2 d’este article es prestaran per l’Administració portuària amb caràcter general, allí on es determine, sense necessitat de petició pels seus destinataris. En els ports i instal·lacions gestionats en règim de concessió, els servicis esmentats seran prestats pel concessionari.
6. El servici de practicatge tampoc requerirà petició dels seus destinataris, allí on s’establisca, quan ho exigisquen les característiques de l’embarcació. La resta de servicis es prestarà als usuaris exclusivament en els ports on es determine.

Article 54. Règim jurídic
1. Els servicis portuaris estaran subjectes a les obligacions de servici públic previstes en esta llei, i es desenrotllaran en les degudes condicions de cobertura, qualitat i respecte al medi ambient.
2. Correspon a l’Administració portuària adoptar les mesures necessàries per a garantir una cobertura adequada de les necessitats de servicis portuaris.
3. Quan així ho requerisca l’interés general, l’Administració portuària podrà reservar-se o assumir la prestació del servici, tant en règim de gestió directa com en règim de gestió indirecta per qualsevol dels mitjans reconeguts en l’ordenament jurídic, mentres subsistisquen les circumstàncies que motiven esta assumpció i per mitjà del cobrament de les tarifes corresponents d’acord amb el que es preveu legalment.

4. L’Administració portuària autoritzarà, quan siga procedent, l’autoprestació de servicis en els termes i en les condicions previstes en esta llei.
5. En cas d’impagament dels servicis per part dels usuaris, l’Administració portuària podrà autoritzar els prestadors a suspendre’ls temporalment, fins que s’efectue el pagament o fins que es garantisca de forma suficient el deute que va generar la suspensió.
6. Les relacions entre els prestadors de servicis portuaris en règim de gestió indirecta i els seus usuaris es regiran pel dret privat, sense perjuí del respecte de les condicions del títol habilitador de la prestació i del reglament d’explotació i policia del port.


Article 55. Obligacions de servici públic
1. Són obligacions de servici públic, que hauran de ser necessàriament acceptades per tots els prestadors de servicis portuaris, en els termes que es concreten en els títols habilitadors respectius, les següents:

a) Mantindre la continuïtat i la regularitat dels servicis en funció de les característiques de la demanda, excepte causa de força major, i fer front a les circumstàncies adverses que puguen produir-se amb les mesures exigibles a un empresari diligent.
b) Cooperar amb l’Administració portuària i, si és el cas, amb altres prestadors del servici, en els treballs de salvament, extinció d’incendis i lluita contra la contaminació, així com en la prevenció i el control de les emergències. Així mateix, informar de les incidències que puguen afectar qualssevol d’estes matèries o la seguretat marítima en general.

c) Sotmetre’s a la potestat tarifària, quan siga procedent, en les condicions establides en el títol habilitador.
d) Col·laborar en la formació pràctica en la prestació del servici en l’àmbit dels ports de la Generalitat.
2. A fi de garantir la continuïtat en la prestació del servici, l’Administració portuària podrà establir servicis mínims de caràcter obligatori.

3. Els plecs reguladors concretaran les obligacions establides en l’apartat anterior, d’acord amb el que preveu esta llei o qualsevol altra norma que hi siga aplicable, d’acord amb la iniciativa empresarial i les necessitats particulars de cada un dels servicis.

4. Les obligacions de servici públic s’aplicaran de manera que els seus efectes siguen neutrals en relació amb la competència entre prestadors.

Article 56. Accés a la prestació de servicis portuaris
Podran ser prestadors de servicis portuaris les persones físiques o jurídiques, espanyoles o estrangeres, procedents d’estats membres de la Unió Europea o de tercers països, condicionades estes últimes a l’exigència de reciprocitat, excepte en els supòsits en què els compromisos de la Unió Europea amb l’Organització Mundial del Comerç no exigisca este requisit, que tinguen plena capacitat d’obrar i acrediten, en els termes que preveu el plec regulador de cada servici, el compliment dels requisits següents:
1. Solvència econòmica, tècnica i professional per a fer front a les obligacions resultants del servici, que es determine en el plec regulador corresponent.
2. Estar al corrent del compliment de les obligacions de caràcter fiscal, laboral i social exigides per la legislació vigent.
3. Compliment de les condicions específiques necessàries per a la prestació adequada del servici, d’acord amb el que preveu esta llei i la resta de disposicions aplicables.

Article 57. Plecs reguladors dels servicis portuaris
1. L’Administració portuària aprovarà els plecs reguladors de cada servici per al conjunt dels ports de la seua competència. Estos plecs establiran les condicions generals d’accés a la prestació dels servicis portuaris, les obligacions de servici públic a càrrec dels prestadors del servici i els criteris de quantificació de costos, així com el règim de drets i obligacions.
2. Els plecs de condicions generals dels servicis hauran de ser publicats en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
3. L’Administració portuària elaborarà les prescripcions particulars de cada servici, que inclouran, entre altres, les determinacions següents:

a) L’objecte del servici.
b) Les condicions generals d’accés al servici.
c) Els requisits de capacitat.
d) Els requisits de solvència econòmica, financera i tècnica o professional adequats a cada servici.
e) La cobertura universal, amb obligació d’atendre tota demanda raonable en condicions no discriminatòries.
f) L’àmbit geogràfic a què s’estén la prestació del servici.
g) Les obligacions de servici públic perquè el servici es preste en condicions de regularitat i continuïtat.
h) Les obligacions de servici públic relacionades amb la seguretat del port, salvament i lluita contra la contaminació.
i) Les obligacions de protecció del medi ambient, si és procedent.
j) La quantificació de les càrregues anuals de les obligacions de servici públic, criteris de revisió d’esta quantificació, així com criteris de distribució objectius, transparents, proporcionals, equitatius i no discriminatoris d’estes obligacions entre els prestadors del servici, entre els quals es prendrà en consideració la quota de mercat en cada un.

k) Els mitjans materials mínims i les seues característiques.
l) Els mitjans personals mínims i la seua qualificació.
m) Els nivells de rendiment mínim i de qualitat del servici.
n) L’estructura tarifària, tarifes màximes i criteris de revisió en funció del volum global de la demanda, estructura de costos i altres circumstàncies d’acord amb les característiques del servici, quan siga procedent, així com les tarifes que puguen percebre quan intervinguen en servicis d’emergències, extinció d’incendis, salvament o lluita contra la contaminació.
o) Les obligacions d’aportar a l’Administració portuària la informació que calga per al funcionament del servici i li siga requerida per esta per al degut compliment de les seues funcions, tant amb fins tributaris com amb fins estadístics.
p) La determinació de la inversió significativa.
q) El termini de duració del contracte.
r) Les garanties que asseguren el compliment de les obligacions i responsabilitats.
s) Les taxes portuàries que siguen procedents.
t) Les causes d’extinció, entre les quals hauran de figurar les relatives a l’incompliment de les obligacions de servici públic, de les exigències de seguretat per a la prestació del servici i de les obligacions de protecció del medi ambient que siguen procedents.

Article 58. Contingut dels contractes de prestació
Els contractes per a la prestació de servicis portuaris hauran d’incloure, almenys, les clàusules següents:
1. La identificació de la persona física o jurídica adjudicatària i la seua seu.
2. L’objecte del contracte.
3. L’àmbit geogràfic a què s’estén la prestació del servici.
4. Les obligacions de servici públic que siguen procedents.
5. Els mitjans materials i les seues característiques.
6. Els mitjans humans i la seua qualificació.
7. Els requisits de seguretat per a la prestació del servici.
8. Les obligacions de protecció del medi ambient, si és procedent.
9. Els nivells de rendiment i de qualitat del servici.
10. L’estructura tarifària, tarifes màximes i criteris de revisió, si és procedent.
11. El termini d’atorgament.
12. Les garanties.
13. La compensació econòmica, si és procedent.

Article 59. Modificació dels contractes
1. L’Administració portuària podrà modificar les condicions imposades als titulars dels contractes, amb audiència prèvia dels interessats, quan hagen sigut modificats els plecs de condicions generals o les prescripcions particulars del servici o quan així ho exigisca la normativa que hi siga aplicable, en especial en matèria ambiental i de seguretat.

2. La modificació establirà un termini perquè els titulars s’adapten al que s’hi disposa, de tal manera que transcorregut este termini sense que haja tingut lloc l’adaptació, es produirà l’extinció dels contractes.


Article 60. Contractes de gestió indirecta de servicis portuaris
1. La preparació i adjudicació dels contractes de servicis portuaris amb un nombre limitat de prestadors s’ajustarà als principis de publicitat i concurrència.
2. Quan es limite el nombre de prestadors, l’Administració portuària elaborarà i aprovarà el plec de bases de cada concurs, que contindrà, almenys, la determinació del nombre màxim de prestadors, els requisits per a participar-hi, el termini màxim del contracte, la informació que ha de facilitar el sol·licitant i els criteris d’adjudicació, que hauran de ser objectius i no discriminatoris.
3. Si les ofertes presentades no garantixen, segons el parer de l’Administració portuària, la cobertura total de la demanda en les condicions fixades en les prescripcions particulars, es podran establir condicions addicionals de prestació del servici, amb criteris de proporcionalitat i no-discriminació, a fi d’aconseguir esta cobertura, o bé declarar desert el concurs.

Article 61. Transmissió del contracte
1. Els contractes podran transmetre’s a tercers quan hi concórreguen els requisits següents:
a) Que la transmissió es faça a favor d’una persona física o jurídica que complisca els requisits i les condicions exigits en esta llei per a accedir a la prestació del contracte.
b) Que els transmetents i els adquirents complisquen els requisits específics establits en els plecs de condicions generals i en les prescripcions particulars del servici en relació amb la possibilitat de transmissió del contracte.
2. La transmissió del contracte serà nul·la sense l’autorització prèvia de l’Administració portuària.

Article 62. Extinció del contracte
1. Els contractes per a la prestació de servicis portuaris podran extingir-se per les causes següents:
a) Venciment del termini d’atorgament.
b) Revocació per incompliment dels requisits previstos en esta llei o per la no-adaptació als plecs de condicions generals o prescripcions particulars.
c) Per les causes previstes en el plec de condicions generals i en les prescripcions particulars del servici.
2. Correspon a l’Administració portuària acordar l’extinció dels contractes, amb audiència prèvia de l’interessat, excepte en el supòsit previst en la lletra a de l’apartat anterior, en què l’extinció es produirà de forma automàtica.

Article 63. Règim especial d’autoprestació de servicis portuaris
1. Es considera autoprestació la situació en què una empresa que pot contractar servicis portuaris amb empreses autoritzades es presta a si mateixa una o diverses categories de tals servicis amb personal i material propi, sense que se subscriga cap contracte amb tercers a l’efecte de la prestació.
2. L’autoprestació haurà de ser autoritzada per l’Administració portuària.
3. Els contractes que autoritzen l’autoprestació hauran d’ajustar-se a les condicions previstes en els plecs de condicions generals i prescripcions particulars dels servicis.
4. Entre els requisits tècnics per a la prestació dels servicis portuaris en règim d’autoprestació s’inclouran en tot cas els mitjans humans i materials suficients que permeten desenrotllar estes activitats, en les mateixes condicions de seguretat i qualitat que s’exigixen per a la resta dels prestadors de servicis portuaris.
5. En les autoritzacions d’autoprestació s’establirà la compensació econòmica que, si és el cas, els titulars hagen d’abonar com a contribució perquè les obligacions de servici públic que recauen sobre els prestadors de servicis puguen ser ateses, en particular les de mantindre la regularitat i continuïtat dels servicis.
6. Esta compensació es determinarà de conformitat amb els criteris de distribució objectius, transparents, proporcionals, equitatius i no discriminatoris establits en les prescripcions particulars del servici.


TÍTOL IV
Taxes per ús i ocupació d’espais en els ports de la Generalitat en virtut d’autorització o concessió

CAPÍTOL I
Taxa per ocupació

Article 64. Fet imposable
El fet imposable d’esta taxa consistix en l’ocupació o la posada a disposició del domini públic portuari, i de la seua volada i subsòl, en virtut d’una concessió o autorització, i inclou la prestació dels servicis comuns del port relacionats amb el domini públic ocupat.


Article 65. Subjecte passiu
Està obligat al pagament de la taxa el titular de la concessió o autorització d’ocupació del domini públic en els ports de la Generalitat.

Article 66. Base imposable
1. Constituïx la base imposable d’esta taxa la superfície ocupada, en funció de la seua naturalesa, mesurada en metres quadrats, en relació amb el temps d’ocupació, determinat en anys o fracció.
2. Als efectes de l’apartat anterior, la naturalesa de la superfície ocupada pot ser espill d’aigua, reblert sense urbanitzar, terrenys urbanitzats sense edificar, magatzems i edificis per metre quadrat construït.
3. En les casetes per a l’emmagatzematge d’ormeigs de pesca autoritzades per a un ús diferent o per a un usuari diferent de l’armador, la superfície es computarà com la de magatzem.

Article 67. Tipus de gravamen
El tipus de gravamen anual aplicable a la base imposable serà el que per metre quadrat i any s’indica en la taula següent:

Concepte €/m2/any
Espill d’aigua 0,8418
Reblert sense urbanitzar 3,3926
Terrenys urbanitzats sense edificar 14,4255
Coberts i magatzems 26,2874
Edificis (per m2 construït) 38,1619



CAPÍTOL II
Taxa per activitat

Article 68. Fet imposable
1. El fet imposable d’esta taxa consistix en l’exercici d’activitats comercials, industrials, de servicis o d’un altre tipus en l’àmbit portuari en virtut d’autorització o concessió.
2. En cas que les activitats anteriors impliquen l’ocupació del domini públic portuari, l’autorització d’activitat s’entendrà incorporada en la concessió o autorització corresponent d’ocupació del domini públic, sense perjuí de l’exigència de les taxes que siguen procedents pels dos conceptes.

Article 69. Subjecte passiu
Està obligat al pagament de la taxa el titular de la concessió o autorització que realitze les activitats a què es referix l’article anterior en els ports de la Generalitat.

Article 70. Base imposable
1. Constituïx la base imposable d’esta taxa la superfície ocupada, en funció de l’activitat exercida i de la naturalesa de la superfície ocupada, mesurada en metres quadrats, en relació amb el temps d’ocupació, determinat en anys o fracció.
2. Als efectes de l’apartat anterior, l’activitat exercida pot ser industrial o comercial, de subministrament de combustible, de restauració, de venda de tiquets, fires, mercats ambulants, quioscos i oci, així com qualssevol altres activitats que puguen ser autoritzades.
3. Als mateixos efectes, la naturalesa de la superfície ocupada pot ser espill d’aigua, reblert sense urbanitzar, terrenys urbanitzats sense edificar, coberts i magatzems, i edificis per metre quadrat construït.

4. En l’activitat de subministrament de combustible, la base imposable estarà constituïda pels ingressos bruts generats.

Article 71. Tipus de gravamen
1. El tipus de gravamen aplicable a la base imposable serà el que s’indica per metre quadrat i any en la taula següent, en funció de cada tipus d’activitat:

Activitats Superficie (m²) Import
(€/m²/any)
a) Industrials i comercials, excepte primera venda de peix i instal·lacions nauticoesportives S < 200
S > 200 1,5*Ci
1,5*Ci*1/(S/200)^(1/2)
b) Restauració, de venda de tiquets, fires, mercats ambulants, quioscos i oci, així com, per a les altres activitats autoritzades.
– Superficie de coberts i magatzems, i d'edificis

– Superficie urbanitzada sense edificar i reblerts sense urbanitzar, ús amb tancament

– Superficie urbanitzada sense edificar i reblerts sense urbanitzar, ús sense tancament

– Superficie d'espill d'aigua


S < 200

S > 200


S < 200
S > 200


S < 200
S > 200

S < 200
S > 200


2*Ci

2*Ci*1/(S/200)^(1/2)


7*Ci
7*Ci*1/(S/200)^(1/2)


3*Ci
3*Ci*1/(S/200)^(1/2)

10*Ci
10*Ci*1/(S/200)^(1/2)



En tots estos supòsits és el factor Ci el que, atenent la naturalesa de la superfície ocupada, s’arreplega en la taula següent:

Concepte €/m²/any
Espill d’aigua 0,8418
Reblert sense urbanitzar 3,3926
Terrenys urbanitzats sense edificar 14,4255
Coberts i magatzems 26,2874
Edificis (per m² construït) 38,1619


2. Per a les instal·lacions de subministrament de combustible, el tipus de gravamen serà l’u per cent dels ingressos bruts de la instal·lació autoritzada o concedida.


CAPÍTOL III
Taxa per primera venda de peix

Article 72. Fet imposable
1. El fet imposable d’esta taxa consistix en l’ús de les edificacions i instal·lacions per a la primera venda de peix fresc, en virtut de concessió o autorització.
2. Quan siga procedent esta taxa, no s’exigirà la taxa per ocupació ni la taxa per activitat per les mateixes edificacions i instal·lacions, i activitat. La realització de qualsevol altra activitat diferent de la primera venda de peix fresc en les edificacions i instal·lacions que amb este fi haja aportat l’Administració portuària, requerirà assignar al desenrotllament d’aquella una superfície, la qual, encara que estiga continguda en els edificis o instal·lacions aportats, no estarà subjecta a la taxa per primera venda de peix, sinó a les taxes d’activitat o ocupació corresponents, si és el cas.

Article 73. Subjecte passiu
Està obligat al pagament de la taxa el titular de la concessió o autorització que efectue l’ús a què es referix l’article anterior en els ports de la Generalitat.

Article 74. Base imposable
Constituïx la base imposable de la taxa el valor de la primera venda de la pesca fresca subhastada.

Article 75. Tipus de gravamen
El tipus de gravamen aplicable a la base imposable serà el dos per mil.



CAPÍTOL IV
Taxa per instal·lacions nauticoesportives

Article 76. Fet imposable
1. El fet imposable d’esta taxa consistix en l’ús d’instal·lacions nauticoesportives per a la prestació dels servicis portuaris en l’àmbit de la nàutica esportiva o de recreació, en virtut d’autorització o concessió, i inclou la prestació dels servicis comuns del port relacionats amb el domini públic ocupat.
2. Quan siga procedent esta taxa, no s’exigirà la taxa per ocupació ni la taxa per activitat per les mateixes instal·lacions i servicis.

Article 77. Subjecte passiu
Està obligat al pagament de la taxa el titular de la concessió o autorització que efectue l’ús i que reba els servicis a què es referix l’article anterior en els ports de la Generalitat.

Article 78. Base imposable
La base imposable de la taxa és el valor del bé, que serà la suma dels valors següents:
1. Ocupació de terrenys i de les aigües del port
El valor dels terrenys i de les aigües del port ocupades per la concessió es determinarà sobre la base de criteris de mercat. Se li assignarà un valor per referència a altres terrenys del terme municipal o dels termes municipals propers, amb similars usos i condicions, en particular, els qualificats com a d’ús esportiu.
2. Ocupació d’obres i instal·lacions
El valor de les obres, superestructures i instal·lacions, es realitzarà per l’administració portuària en el moment d’atorgament de l’ús o ocupació d’aquestes conforme als criteris següents:
2.1. Si es tracta d’un bé construït a càrrec de l’administració portuària i des de la data de recepció no han transcorregut més de cinc anys, haurà de considerar-se com a valor inicial del bé el cost total de la inversió.
2.2. En els restants casos, el valor del bé es determinarà mitjançant taxació realitzada per una societat de taxació inscrita en el Registre de Societats de Taxació del Banc d’Espanya. El valor del bé serà el de reposició i es determinarà en el moment de l‘atorgament, i romandrà constant durant la durada de la concessió; es prendran en consideració, entre altres factors, l’ús al qual es destine, l’estat de conservació i la possible obsolescència.

Article 79. Tipus de gravamen
El tipus de gravamen anual aplicable a la base imposable serà el cinc per cent.

CAPÍTOL V
Disposicions Comunes

Article 80. Meritació
Les taxes es meritaran:
1. En la taxa per primera venda de peix i en la modalitat de subministrament de combustible de la taxa per activitat, l’últim dia de cada trimestre natural.
2. En les altres taxes a què es referix este títol, en el moment de la notificació al subjecte passiu de l’atorgament del títol administratiu d’autorització o concessió, o de la seua revisió, quan esta última afecte els elements de determinació de les taxes respectives. En els supòsits de títols administratius, el terme inicial dels quals es vincule a la data d’extinció d’un altre títol administratiu o a la data de finalització d’obres que execute l’Administració portuària, la meritació es produirà en estes dates. En el cas que, per execució d’obres o altres causes justificades, l’Administració portuària autoritze una demora en l’inici de l’activitat, la meritació de la taxa per activitat es produirà en el moment d’inici efectiu de l’activitat.

En els anys posteriors al de l’inici de la concessió u autorització, o al de la seua revisió, la taxa es meritarà l’1 de gener de cada any.


Article 81. Pagament de les taxes
El pagament de les taxes s’efectuarà:
1. En la taxa per primera venda de peix i en la modalitat de subministrament de combustible de la taxa per activitat, per mitjà d’autoliquidació trimestral del subjecte passiu, que s’haurà de presentar en els vint primers dies del mes següent al de cada trimestre natural.
2. En les altres taxes a què es referix este títol:
a) L’any d’inici de la concessió u autorització o el de la seua revisió, amb liquidació prèvia de l’Administració. El pagament de cada taxa podrà fraccionar-se sense interessos en dos terminis del mateix import, el primer dels quals s’haurà d’ingressar en el que corresponga dels terminis establits per al pagament dels deutes tributaris per la Llei 58/2003, 17 de desembre, General Tributària, i el segon, tres mesos després. A este efecte, el subjecte passiu haurà de presentar l’autoliquidació juntament amb la sol·licitud de fraccionament dins del termini que correspondria al primer venciment.
b) Els anys naturals posteriors, per mitjà d’autoliquidació del subjecte passiu, que s’haurà de presentar i ingressar al mes de gener de l’exercici següent a què corresponga. El pagament es podrà fraccionar, sense interessos, en dos venciments del mateix import, el primer dels quals s’haurà d’abonar al mes de gener de l’exercici següent a què corresponga, i, el segon, al mes de juliol de l’exercici següent a què corresponga. A este efecte, el subjecte passiu haurà de presentar l’autoliquidació juntament amb la sol·licitud de fraccionament dins del termini que correspondria al primer venciment.

Article 82. Bonificacions
Quan el títol administratiu habilite per a l’ocupació o ús del subsòl o espais submergits, el tipus que caldrà aplicar per a esta ocupació o ús serà el 50 per cent del previst en els articles 67 i 71, excepte en els casos en què l’ús impedisca la utilització de la superfície, en què no és procedent cap reducció.

Article 83. Exempcions
Estan exempts del pagament de les taxes per ocupació i per activitat els òrgans i les entitats de les administracions públiques que duguen a terme en l’àmbit portuari o marítim activitats de vigilància, inspecció, investigació i protecció del medi ambient marí i costaner, de protecció dels recursos pesquers, repressió del contraban, seguretat pública i control de passatgers, salvament, lluita contra la contaminació marina, ensenyances marítimes i les relacionades amb la defensa nacional.


Article 84. Actualització de les taxes
L’actualització de les taxes es produirà amb efectes d’1 de gener de cada any, d’acord amb la variació interanual experimentada per l’índex general de preus de consum per al conjunt nacional (IPC) al mes d’octubre immediat anterior.

Article 85. Afectació d’ingressos portuaris
D’acord amb el que preveu l’article 8 del Decret Legislatiu de 26 de juny de 1991, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Hisenda Pública de la Generalitat, els ingressos per tarifes i taxes quedaran afectats, en un 40 per cent del seu import, a satisfer les inversions de manteniment de les instal·lacions portuàries de competència autonòmica.


TÍTOL V
Medi ambient i seguretat

CAPÍTOL I
Protecció i millora ambiental

Article 86. Mesures de protecció ambiental
1. L’Administració portuària adoptarà les mesures adequades per a la preservació i millora contínua dels valors ambientals dels espais portuaris.
2. Per a la consecució d’estos objectius s’implantaran els mitjans materials, humans i organitzatius necessaris per a:
a) Recollida selectiva dels residus generats per l’activitat portuària, evitant-ne sempre que siga possible l’eliminació i fomentant-ne la valorització i el reciclatge.
b) Eradicació de qualsevol abocament contaminant a les aigües del port, així com prevenció i lluita contra la contaminació accidental.
c) Reducció i control de la contaminació acústica.
d) Reducció i control dels consums de recursos naturals, i en particular d’aigua i energia.
e) Integració entre el port i la ciutat i preservació dels valors paisatgístics.
f) Sensibilització ambiental de la comunitat portuària.
3. L’Administració portuària col·laborarà amb les administracions competents en la prevenció i control de les emergències per contaminació marina accidental en els ports que gestione.

Article 87. Obligacions dels concessionaris en matèria ambiental
1. Els concessionaris i autoritzats adoptaran a càrrec seu les mesures correctores i de protecció ambiental que legalment siguen procedents en l’àmbit de la seua activitat per mitjà d’un sistema de gestió ambiental certificat per empresa autoritzada, sense perjuí de les funcions que corresponen a l’Administració ambiental i a l’Administració portuària, a les quals subministraran la informació necessària.
2. Els concessionaris i autoritzats establiran i mantindran a càrrec seu les instal·lacions i maquinària necessàries per a assegurar la qualitat de les aigües marítimes en l’àmbit de la seua activitat, d’acord amb les normes i prescripcions dictades per l’Administració portuària i la legislació sectorial aplicable en matèria de protecció ambiental. A estos efectes, els concessionaris i autoritzats hauran de permetre la pràctica dels controls i les inspeccions que realitze l’òrgan administratiu competent i col·laborar en això, i estaran obligats a aplicar a càrrec seu les mesures correctores que a conseqüència de les actuacions mencionades s’assenyalen com a necessàries.
3. Els concessionaris i autoritzats responsables de flotes esportives i de recreació i les confraries de pescadors, així com els altres l’activitat dels quals així ho requerisca, tindran l’obligació de disposar de les instal·lacions necessàries per a la recepció de residus i aigües de sentines i la neteja d’olis, greixos i altres productes contaminants.

Article 88. Prevenció i lluita contra la contaminació
1. Es prohibixen els abocaments o emissions contaminants, tant si són sòlides com líquides o gasoses, en el domini públic portuari, procedents de barcos o de mitjans flotants de qualsevol tipus. Està igualment prohibit abocar aigües que continguen olis, hidrocarburs, matèries en suspensió, plàstics o qualssevol altres matèries o productes contaminants, i tirar terres, runa, fem, matèria orgànica en qualsevol forma, enderrocs o qualsevol altre material, i així mateix els productes resultants de la neteja de les sentines dels barcos i altres embarcacions.
2. A estos efectes no tenen la consideració d’abocaments les obres de rebliment amb materials d’origen terrestre o marítim per a la modificació o ampliació de ports, per a les quals podran realitzar-se obres de dragatge o de rebliment amb materials d’origen terrestre o marítim que per la seua naturalesa, disposició final o aïllament protector no donen origen a processos de contaminació que superen els nivells exigibles per la normativa aplicable de qualitat de les aigües marines.
3. En cas d’abocament de materials no autoritzats, l’Administració portuària ordenarà als responsables l’arreplega i la neteja immediata. En cas d’incompliment, l’Administració procedirà a l’execució subsidiària a càrrec dels responsables.
4. Les deixalles o rebutjos sòlids i líquids procedents de sentines, llastos, llavat de tancs o bodegues, olis usats, aigües brutes i la resta de líquids contaminants hauran de descarregar-se a terra i depositar-se en instal·lacions per a un tractament correcte en el port mateix o fora.

5. Tots els abocaments des de terra al mar requeriran autorització de l’Administració competent, que s’atorgarà amb subjecció a la legislació aplicable, sense perjuí de l’autorització d’ocupació de domini públic que, si és el cas, atorgarà l’Administració portuària.

Article 89. Recepció de residus
1. Les instal·lacions de manipulació i transport de mercaderies declarades contaminants, instal·lacions per a l’abastiment de combustibles líquids i les drassanes i instal·lacions de reparació naval, així com qualsevol altra activitat comercial o industrial que es desenrotlle en el domini públic portuari que ho requerisca, hauran de disposar d’instal·lacions per a la recepció i el tractament de residus petrolífers i químics i d’aigües de sentines i per a la neteja d’olis, de greixos i d’altres productes contaminants, així com dels mitjans suficients per a la prevenció i lluita contra la contaminació accidental marina, atmosfèrica i terrestre.

Cada una de les instal·lacions elaborarà i implementarà, als efectes anteriors, el pla de contingència corresponent.
2. En el supòsit de barcos que no tinguen com a destinació alguna de les instal·lacions referides en l’apartat anterior, correspondrà a les empreses que efectuen les operacions de càrrega o descàrrega del barco garantir la recepció de residus de càrrega que en procedisquen, si n’hi ha, així com els que es troben en les zones de trànsit i maniobra, evitant i combatent, si és el cas, els vessaments accidentals.
3. La disponibilitat d’estos mitjans serà exigida per l’Administració portuària per a autoritzar el funcionament o manteniment de l’activitat de les instal·lacions portuàries incloses en l’apartat anterior.

Estes instal·lacions hauran de comptar amb un pla de contingències per contaminació accidental, que serà tingut en compte per l’Administració portuària corresponent per a l’elaboració del pla interior de contingències del port, i que serà aprovat d’acord amb el que preveu la normativa aplicable.
Tot això sense perjuí de les competències en la matèria corresponents a l’Administració marítima.

Article 90. Obres de dragatge
1. Tota execució d’obres de dragatge o l’abocament dels productes de dragatge en el domini públic portuari, sobre la base del projecte corresponent, requerirà autorització de l’Administració portuària.
2. Quan les obres de dragatge o l’abocament dels productes de dragatge puguen afectar la seguretat de la navegació en la zona portuària, particularment en els canals d’accés i en les zones d’ancoratge i maniobra, s’exigirà informe preceptiu i vinculant de l’Administració marítima.
3. Els projectes de dragatge inclouran un estudi de la gestió dels productes de dragatge, i en particular la localització de la zona o zones d’abocament i el seu tractament.

CAPÍTOL II
Seguretat i autoprotecció

Article 91. Plans d’autoprotecció
1. L’Administració portuària disposarà els mitjans necessaris per al compliment de les mesures d’autoprotecció necessàries en el domini públic portuari, les quals, almenys, preveuran una avaluació del risc, els mitjans de protecció adequats, un pla d’autoprotecció i la implantació de tot això.
2. L’Administració portuària controlarà en l’àmbit portuari el compliment de la normativa que afecte l’admissió, la manipulació i l’emmagatzematge de mercaderies perilloses, així com el compliment de les obligacions de coordinació d’activitats en matèria de prevenció de riscos laborals i de la normativa que afecte els sistemes de seguretat, inclosos els que es referisquen a la protecció davant d’actes antisocials i terroristes, sense perjuí de les competències que corresponguen a altres òrgans de les administracions públiques i de les responsabilitats que en esta matèria corresponguen als usuaris i concessionaris del port.

3. Amb un informe previ favorable del Ministeri de l’Interior i de l’òrgan autonòmic amb competències en matèria de seguretat pública sobre els aspectes que siguen de la seua competència, s’elaborarà un pla per a la protecció de barcos, passatgers i mercaderies en les àrees portuàries contra actes antisocials i terroristes.

Article 92. Obligacions dels concessionaris en matèria de seguretat i autoprotecció
Els concessionaris i autoritzats redactaran el pla d’autoprotecció que legalment siga procedent i adoptaran i implantaran a càrrec seu les mesures que conté, sense perjuí de les funcions que corresponen a la Generalitat, a qui subministraran la informació necessària.

Article 93. Mesures de seguretat pública en el recinte portuari
Correspon a l’Administració portuària col·laborar en l’adopció de les mesures dirigides a garantir la seguretat pública en el recinte portuari, i caldrà sol·licitar a l’autoritat governativa que corresponga la intervenció o, si és el cas, la col·laboració de les forces i cossos de seguretat.


TÍTOL VI
Transport marítim de competència autonòmica

Article 94. Àmbit d’aplicació
1. En el marc de les competències assumides en virtut de l’Estatut d’Autonomia, corresponen a la Comunitat Valenciana les funcions i servicis relatius a l’activitat de transport marítim que es du a terme exclusivament entre ports o punts de la mateixa Comunitat, sense connexió amb ports o punts d’altres àmbits territorials.
2. S’entendrà per transport en aigües marítimes als efectes d’esta llei el que es realitza íntegrament entre ports i llocs del litoral de la Comunitat Valenciana i entre estos i els punts situats en els marges dels rius que transcorren pel seu territori realitzat per mitjà d’embarcacions que disposen de mitjans mecànics de propulsió, degudament autoritzades, i a canvi de la contraprestació econòmica corresponent.

3. El transport en aigües marítimes es prestarà en règim de lliure competència, d’acord amb el que preveu esta disposició.
4. Als efectes del que es preveu en esta disposició, s’entén per transport de passatgers el destinat principalment al transport de persones i, si és el cas, dels seus equipatges; i per transport de mercaderies, el de qualsevol classe de béns, sense perjuí que també puga suposar el trasllat de persones.
5. L’òrgan competent en matèria de transport marítim podrà establir obligacions de servici públic en els servicis regulars de navegació interior i de cabotatge en què així ho estime pertinent, en atenció a les seues especials característiques, amb la finalitat de garantir-ne la prestació amb condicions de continuïtat i regularitat.

Article 95. Autoritzacions
1. La prestació del servici de transport en aigües marítimes de passatgers i mercaderies requerirà l’obtenció prèvia de l’autorització administrativa corresponent.
Esta autorització s’atorgarà sense perjuí de qualssevol altres llicències, permisos, autoritzacions o concessions que es requerisquen d’acord amb la legislació sectorial que hi siga aplicable i, en especial, la legislació sobre aigües, costes o ports.
Les empreses de transport no podran realitzar activitats o prestar servicis que no estiguen expressament emparats en el títol d’atorgament de l’autorització, sense perjuí que puguen, si és el cas, sol·licitar-ne l’ampliació o la modificació del seu contingut.
2. L’autorització per a la prestació de servicis de transport en aigües marítimes de passatgers i mercaderies serà intransmissible.
3. Reglamentàriament es regularà el procediment per a l’atorgament de les autoritzacions per a la prestació de servicis de transport en aigües marítimes de passatgers i mercaderies, així com la modificació de les condicions de prestació dels servicis de transport.

Article 96. Inspecció i vigilància
1. Les potestats d’inspecció i vigilància dels servicis de transport a què es referix esta disposició s’atribuïxen als servicis d’inspecció de la conselleria competent en matèria de transports, sense perjuí de les competències que puguen correspondre a altres òrgans de l’Administració de la Generalitat o, si és el cas, a altres administracions públiques, en matèria d’inspecció.
Els inspectors tenen el caràcter i la potestat d’autoritat en l’exercici de les seues funcions, i podran demanar, per a un exercici eficaç de les seues competències, la col·laboració de les forces i cossos de seguretat.
2. Les empreses inspeccionades i els capitans o patrons dels barcos o embarcacions hauran de col·laborar amb el personal dels servicis d’inspecció facilitant tots els documents que els puguen ser requerits i permetent l’accés als barcos i embarcacions destinats als servicis de transport, sempre que així se’ls sol·licite.


TÍTOL VII
Règim de disciplina portuària

CAPÍTOL I
Policia dels ports

Article 97. Funcions de la policia administrativa dels ports
1. Correspon a l’Administració portuària l’exercici de les funcions de policia administrativa dels ports de la seua competència previstes en esta llei i, particularment, les següents:
a) La inspecció i vigilància general dels ports.
b) L’adopció de mesures cautelars.
c) L’adopció de les mesures dirigides a garantir el desenrotllament de les activitats portuàries i la integritat del domini públic portuari.
d) El control de les activitats que puguen afectar els valors culturals, patrimonials, paisatgístics i mediambientals dels espais portuaris.

2. En les infraestructures gestionades en règim de concessió o autorització el seu titular haurà de vetlar per la seguretat en la zona concedida o autoritzada.
3. Els concessionaris o autoritzats exerciran funcions d’auxili i col·laboració en matèria de policia portuària, que en cap cas, constituïxen exercici d’autoritat.
4. Els titulars d’autoritzacions, contractes i concessions estan obligats a informar l’Administració portuària de les incidències que es produïsquen o puguen produir-se en relació amb el domini públic portuari o amb els servicis i activitats que es realitzen en els espais portuaris, com també a complir les ordes que curse l’Administració portuària en l’exercici de les funcions de policia portuària.

Article 98. Inspecció i vigilància general dels ports
1. La potestat d’inspecció i vigilància general dels ports es durà a terme pel personal de l’Administració portuària habilitat a este efecte, que tindrà, en l’exercici de les seues funcions, la condició d’agent de l’autoritat.
2. La potestat d’inspecció i vigilància general comprén les atribucions i prerrogatives necessàries per a la verificació de l’execució correcta de les obres, les instal·lacions, les construccions, els servicis i les activitats que s’exercixen en els ports i també respecte als vehicles i les embarcacions, sense perjuí de les competències que puguen correspondre a altres administracions.
3. La potestat d’inspecció i vigilància general comprén, entre altres, les facultats següents:
a) Accés a les obres, construccions i instal·lacions ubicades en el recinte portuari, i la resta dels servicis, encara que siguen prestats en règim de gestió indirecta, així com als terrenys de propietat privada on hagen de fer-se les comprovacions i actuacions corresponents, sense perjuí de l’obtenció d’autorització judicial per a l’entrada en el domicili si no n’hi ha consentiment del titular.
b) Accedir a la documentació necessària per a l’exercici de la funció inspectora, amb la possibilitat de requerir, a este efecte, els informes, documents i antecedents que s’estimen pertinents.
c) Procedir a la pràctica de qualsevol diligència d’investigació, examen o prova que siga necessària per a la comprovació del compliment de la normativa aplicable.
d) Formular denúncies, realitzar informes i estendre les actes d’inspecció que es formulen en matèria portuària, en les quals es podrà proposar l’adopció de mesures cautelars.
e) Requerir, en l’exercici de les seues funcions, l’auxili de les forces i cossos de seguretat.

Article 99. Obres i activitats no emparades per títol, contracte, declaració responsable o comunicació prèvia
1. L’Administració portuària podrà ordenar la paralització immediata de les obres, així com la suspensió de les activitats que no tinguen cobertura en el títol administratiu o contracte corresponent, o que no s’ajusten a les condicions d’estos o als termes de l’oportuna declaració responsable o comunicació prèvia.
2. Així mateix, podrà acordar qualssevol altres mesures admeses per l’ordenament jurídic, i particularment el precintament d’obres, construccions o instal·lacions i la retirada de materials, maquinària o equips i mobiliari de qualsevol índole que s’utilitzen en estes, així com la immobilització d’embarcacions i de vehicles, amb independència de la tramitació, si és el cas, d’expedient sancionador.

Article 100. Mesures que garantixen l’activitat portuària
1. L’Administració portuària adoptarà per si mateixa quan siguen de la seua competència i col·laborarà amb l’Administració competent en els altres casos en l’adopció de les mesures preventives i de protecció necessàries per a garantir l’activitat portuària, incloses les activitats d’explotació econòmica i la disponibilitat dels espais portuaris.
2. La potestat a què es referix l’apartat anterior faculta, en tot cas, per a l’adopció de les mesures següents:
a) La recuperació del domini públic portuari, particularment en els casos d’ocupació del domini públic per embarcacions, vehicles, mercaderies i qualsevol altre element sense títol suficient o sense subjectar-se a les prevencions normatives sobre usos, activitats i servicis.

b) La declaració de la situació d’abandó d’embarcacions, vehicles i altres objectes i béns mobles.
c) Les mesures de seguretat exigibles quan una embarcació presente perill o risc d’afonar-se en el port, i el navilier o el consignatari no procedisca a la immediata reparació o trasllat.
3. Els titulars o usuaris de les embarcacions, vehicles, mercaderies i altres objectes i béns mobles són directament responsables del seu manteniment en condicions de seguretat i bona conservació.

Article 101. Mesures relatives a embarcacions, vehicles i objectes abandonats
1. Correspon a l’Administració portuària la propietat de les embarcacions, els vehicles i la resta d’objectes i béns abandonats en el port, amb declaració prèvia adoptada d’acord amb les disposicions d’esta llei.

2. Es consideren abandonats, als efectes previstos en l’apartat anterior, els béns següents:
a) Les embarcacions, els vehicles i qualsevol altre artefacte, mercaderia o objecte que no tinguen matrícula o les dades suficients per a la identificació del seu propietari o consignatari que es troben en el port sense l’autorització preceptiva.
b) Les embarcacions que mostren senyals evidents de deteriorament, presenten perill d’afonament o estiguen afonades.
c) Els vehicles que estiguen estacionats en el mateix lloc durant un mes o mostren senyals de deteriorament evidents.
La declaració d’abandó exigirà la tramitació del procediment corresponent, en què s’acreditaran les circumstàncies expressades i en què es donarà audiència al propietari, al navilier, al capità del barco o, si és el cas, al consignatari del barco, de la forma prevista en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
3. Una vegada declarat l’abandó, es procedirà a la venda dels béns en subhasta pública, llevat que siga procedent el desballestament.

Article 102. Mesures per a garantir la seguretat en els espais portuaris
1. L’Administració portuària podrà prohibir o limitar el trànsit de persones i vehicles en els espais portuaris per raons de seguretat, a fi d’impedir accidents i preservar el domini públic portuari o les embarcacions.
2. Estes limitacions es regularan en la delimitació dels espais i usos portuaris, en els títols concessionals o per mitjà d’una resolució específica sobre això de l’Administració portuària.
3. Per a l’atorgament d’autoritzacions i concessions, l’Administració portuària podrà exigir la contractació de pòlisses d’assegurances de responsabilitat civil i de danys per a la cobertura corresponent de riscos que garantisquen les responsabilitats derivades de les lesions i danys que ocasionen al domini públic portuari o al seu personal o a tercers, com a conseqüència de l’exercici de l’activitat autoritzada.
4. L’administració portuària, quan una embarcació presente perill d’afonament en el port, si, una vegada requerit el titular, armador o consignatari perquè abandone el port o repare el vaixell, no ho fa, podrà traslladar-lo o afonar-lo, a costa d’este, on no perjudique l’activitat portuària, la navegació o la pesca, no cause dany al medi ambient ni siga focus de contaminació.
5. En els supòsits d’afonament de barcos en les aigües del port, l’Administració portuària indicarà als seus titulars, armadors o a les companyies asseguradores on han de situar-ne les restes o el barco una vegada reflotat, dins del termini que a este efecte determine, així com les garanties o mesures de seguretat que cal prendre per a evitar un nou afonament.
6. Si els requerits incomplixen els acords de l’Administració portuària, esta podrà utilitzar per al rescat del barco afonat els mitjans d’execució forçosa previstos en l’ordenament jurídic.
7. Les operacions i activitats productives que es desenrotllen en el port es programaran i s’executaran amb subjecció a les disposicions de la normativa en matèria de prevenció de riscos laborals.

Article 103. Mesures contra l’impagament de les tarifes pels servicis portuaris
1. La falta de pagament de les tarifes pels servicis portuaris faculta l’Administració portuària a suspendre la prestació dels servicis portuaris als deutors, i també a prendre les mesures que impedisquen a estos l’ús dels espais portuaris.
2. En els supòsits de persones físiques o jurídiques amb deutes pendents amb l’Administració portuària o que no acrediten domicili a Espanya, l’Administració portuària podrà exigir la constitució de garanties o el pagament anticipat, en els termes que s’establisquen reglamentàriament, a fi de garantir el cobrament de l’import de les taxes, i podrà ser causa de denegació de la prestació requerida el fet de no atendre el requeriment respecte d’això.

Article 104. Mesures d’execució forçosa dels actes de l’Administració portuària
1. L’Administració portuària podrà procedir a l’execució forçosa dels actes administratius, excepte en els supòsits en què se’n suspenga l’execució.
2. L’execució forçosa per l’Administració portuària dels seus propis actes i resolucions s’efectuarà, amb advertència prèvia en la forma deguda i respectant sempre el principi de proporcionalitat, a través dels mitjans establits a estos efectes en la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.


Article 105. Constrenyiment sobre el patrimoni
Si en virtut d’un acte o resolució de l’Administració portuària ha de satisfer-se una quantitat líquida, se seguirà el procediment previst en les normes reguladores del procediment administratiu de constrenyiment en via executiva.

Article 106. Execució subsidiària
1. L’Administració portuària podrà procedir a l’execució subsidiària quan es tracte d’actes o resolucions que, per no ser personalíssims, puguen ser realitzats per subjecte diferent de l’obligat.
2. En este cas, l’Administració portuària realitzarà l’acte, per si o a través de les persones que determine, a costa de l’obligat.
3. L’import dels gastos, danys i perjuís s’exigirà d’acord amb les disposicions de l’article anterior. Este import podrà liquidar-se de forma provisional i realitzar-se abans de l’execució, a reserva de la kiquidació definitiva.

Article 107. Multes coercitives
1. L’Administració portuària podrà imposar multes coercitives per a l’execució dels actes derivats dels procediments sancionadors i d’aquells altres que siguen dictats en l’exercici de les funcions de policia portuària.
2. La multa coercitiva és independent de les sancions que puguen imposar-se amb tal caràcter i compatible amb estes. La competència per a fixar l’import de les multes coercitives correspondrà al mateix òrgan que ha dictat l’acte o resolució objecte d’execució. La imposició de la multa haurà d’anar precedida de l’advertència corresponent i podrà reiterar-se fins a la realització completa de la conducta exigida per l’Administració portuària.
3. L’import de cada una de les multes no podrà superar el 20 per cent de la quantia de la sanció que puga imposar-se o del valor econòmic de l’actuació exigida, i podrà reiterar-se si no s’executa allò que s’ha ordenat en el termini suficient per a fer-ho que determine l’Administració.

Article 108. Desnonament administratiu
1. El desnonament administratiu dels qui ocupen de forma indeguda i sense prou títol béns que pertanyen al domini públic portuari s’acordarà amb requeriment previ a l’usurpador o posseïdor il·legítim perquè cesse en la seua actuació, amb un termini de deu dies perquè puga presentar al·legacions.
2. L’Administració portuària podrà sol·licitar a l’autoritat governativa corresponent la col·laboració de les forces i cossos de seguretat, així com de la policia local, quan siga necessari.
3. L’Administració portuària, sense més tràmit, prendrà possessió de les instal·lacions. A requeriment de l’Administració, les empreses subministradores d’energia elèctrica, aigua, gas i telefonia estan obligades a suspendre immediatament el subministrament.
4. Els gastos que es causen per les actuacions previstes en este article aniran a càrrec dels desnonats.

Article 109. Mesures no sancionadores
Les accions o omissions que siguen constitutives d’infracció administrativa en matèria de ports podran donar lloc, a més de la imposició de la sanció que, si és el cas, siga procedent, a l’adopció de les mesures de caràcter no sancionador següents:
a) La restitució de les coses o la reposició al seu estat anterior.
b) La indemnització a l’Administració portuària dels danys causats al domini públic portuari o a altres béns i drets d’esta, així com de qualssevol altres perjuís ocasionats a aquella.
c) La revocació de l’autorització o concessió, quan siga procedent, per incompliment de les seues condicions.
d) La demolició de les obres no legalitzades.

Article 110. Responsabilitat per danys causats al domini públic
1. En el cas que la reparació d’un dany siga urgent per a garantir el bon funcionament del port, l’Administració portuària o, si és el cas, el subjecte encarregat de la gestió o explotació del port o d’una instal·lació portuària, la durà a terme de forma immediata. En este cas, els gastos corresponents aniran a càrrec del causant del dany.

2. Quan la restitució i reposició a l’estat anterior no siga possible i, en tot cas, quan s’hagen produït danys i perjuís, els responsables de la infracció estaran obligats a abonar les indemnitzacions que siguen procedents.
3. Quan el benefici siga superior a la indemnització, es prendrà per a la fixació d’esta, com a mínim, la quantia d’aquell.
4. Quan els danys siguen de difícil avaluació, l’Administració portuària tindrà en compte per a fixar la indemnització els criteris següents, dels quals haurà d’aplicar el que proporcione el major valor:

a) El cost teòric de la restitució i reposició.
b) El valor dels béns danyats.
c) El benefici obtingut per l’infractor amb l’activitat il·legal.
5. Correspon al mateix òrgan competent per a imposar la sanció establir l’obligació de restituir i de reposar la situació alterada al seu estat anterior, i també fixar l’import de la indemnització amb la instrucció prèvia de l’expedient administratiu corresponent.

Article 111. Immobilització i retirada
1. Sense perjuí de la sanció que puga correspondre per amarratge, atracada, ancoratge, estacionament o depòsit no autoritzats, les embarcacions, vehicles, mercaderies i efectes que es troben dins dels ports podran ser immobilitzats o retirats de conformitat amb les disposicions d’esta llei.
2. La immobilització o retirada no decauran en supòsits de transmissió del bé, que quedarà en tot cas afecte al deute resultant de l’estada en el port.

Article 112. Causes d’immobilització
L’Administració portuària podrà procedir a la immobilització de les embarcacions, vehicles i mercaderies en què, mentres estan en port, concórrega alguna de les circumstàncies següents:
1. Quan no tinguen autorització per a romandre en eixe lloc, o si en tenen excedix els seus termes, fins que s’aconseguisca la identificació del titular, patró, conductor, encarregat o responsable de la mercaderia.
2. Quan l’infractor no tinga documentació fiscal i no deposite l’import de la quantia del deute generada amb l’Administració o garantisca el seu pagament per qualsevol mitjà admés en dret.
3. Quan es troben en situació aparent d’abandó.
4. Quan així s’acorde per resolució judicial.

Article 113. Procediment d’immobilització
1. La immobilització es portarà a efecte per mitjà del precintament de les embarcacions, vehicles i mercaderies o un altre procediment efectiu que impedisca la seua circulació, qualsevol que siga la seua ubicació.
2. Sense perjuí de poder utilitzar altres mitjans, l’infractor serà notificat de la immobilització per mitjà de la col·locació d’un avís en un lloc visible de l’embarcació, del vehicle o de la mercaderia o bé en el punt on estiga amarrada, aparcada o depositada, o en un lloc pròxim al d’ancoratge no autoritzat, així com en les oficines de l’Administració portuària.
3. En les notificacions de l’apartat anterior s’advertirà de retirada d’ofici a càrrec de l’interessat en el cas que no es produïsca la retirada en el termini assenyalat per l’Administració portuària.
4. La immobilització només serà alçada quan ho sol·licite el titular, patró, conductor o encarregat o la persona legalment autoritzada per estos i hagen desaparegut les causes que la van motivar i es procedisca a la seua retirada voluntària, amb l’autorització prèvia de l’Administració portuària i per mitjà del pagament de la taxa que corresponga.

Article 114. Causes de retirada
El personal de l’Administració portuària podrà procedir a la retirada de les embarcacions, vehicles i mercaderies en què, mentres estan en port, concórrega alguna de les circumstàncies següents:
1. Quan no tinguen autorització per a romandre en eixe lloc o, si en tenen, excedix els seus termes, o, aconseguida la identificació del titular, patró, conductor, encarregat o responsable de l’embarcació, vehicle o mercaderia, no siga retirat per estos immediatament o en el termini assenyalat per l’Administració portuària.
2. Quan no tinguen autorització per a romandre en eixe lloc o, si en tenen, excedix els seus termes, quan pertorbe el trànsit de persones, vehicles o mercaderies o el desenrotllament normal de la vida portuària.
3. Quan es troben en situació d’abandó declarat per l’Administració portuària.
4. Quan de la seua ubicació o estat de conservació es puga derivar un perill o una molèstia greu per a tercers o per al desenrotllament normal de la vida portuària, estiga en perill d’afonament o estiga afonada.

5. Quan així s’acorde per resolució judicial.

Article 115. Procediment de retirada
1. La retirada es portarà a efecte a costa de l’infractor utilitzant els mitjans necessaris per a procedir al depòsit en el lloc designat per l’Administració portuària, inclús en les zones explotades en règim de concessió o autorització.
2. Sense perjuí de poder utilitzar altres mitjans, l’infractor serà advertit de la retirada per mitjà de la col·locació d’un avís en un lloc visible en el punt on estiga amarrada, aparcada o depositada, o en un lloc pròxim al d’ancoratge no autoritzat, així com en les oficines de l’Administració portuària.
3. Les embarcacions, vehicles i mercaderies retirats només podran ser recuperades quan ho sol·licite el titular, patró, conductor o encarregat o la persona legalment autoritzada per estos i hagen desaparegut les causes que la van motivar, amb l’autorització prèvia de l’Administració portuària i per mitjà del pagament de la taxa que corresponga.
CAPÍTOL II
Règim sancionador

Secció primera
Principis generals

Article 116. Mesures administratives
1. Les accions o omissions que contravinguen les disposicions d’esta llei faculten l’Administració portuària per a prendre les mesures següents:
a) El restabliment de l’orde infringit en funció de la naturalesa dels fets.
b) La imposició de les sancions corresponents als responsables, amb la tramitació prèvia d’un procediment sancionador.
c) L’exigència d’indemnització dels danys i perjuís causats al domini públic portuari i a altres béns, drets i interessos de l’Administració portuària.
d) La restitució de les coses al seu estat anterior.
2. L’Administració portuària disposarà de les prerrogatives necessàries per a adoptar les mesures sancionadores o d’una altra índole que garantisquen l’interés comú amb vista a l’òptima gestió del port. En este sentit, la contractació del servici, inclús l‘abonament previ de la tarifa corresponent, no impedirà que l’Administració portuària puga motivadament suspendre’n o cancel·lar-ne la prestació i, en conseqüència, retirar o traslladar la mercaderia, vehicle o element, desatracar l’embarcació, canviar de lloc d’amarratge o ancoratge o, inclús, imposar l’abandó del port. En estos supòsits es tindrà dret a la devolució de l’import dels servicis no rebuts que haja abonat per endavant.


Article 117. Competència sancionadora
1. La competència per a la imposició de les sancions previstes en esta llei correspondrà:
a) A la persona titular de la direccció general que tinga atribuïdes les funcions de gestió i explotació de ports, per als supòsits d’infraccions lleus i greus.
b) A la persona titular de la conselleria competent en matèria de ports, per als supòsits d’infraccions molt greus, en quantia inferior a 1.000.000 euros.
c) Al Consell, a proposta de la persona titular de la conselleria competent en matèria de ports, en els casos d’infraccions molt greus, en quantia superior a l’assenyalada en l’apartat b anterior.
2. Estos límits, així com la quantia de les multes, podran ser actualitzats o modificats pel Consell d’acord amb les variacions que experimente l’índex de preus de consum general nacional.

Secció segona
Infraccions

Article 118. Concepte i classificació
1. Sense perjuí de la competència sancionadora d’altres administracions i de les infraccions establides en altres lleis, constituïxen infraccions administratives en matèria de ports les accions o omissions tipificades i sancionades esta llei.
2. Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus, amb subjecció als criteris que s’establixen en els articles següents.

Article 119. Infraccions lleus
Són infraccions lleus les accions o omissions que no tinguen la consideració d’infracció greu o molt greu per la seua transcendència o per la importància dels danys ocasionats i estiguen tipificades en algun dels supòsits següents:
1. Pel que fa a l’ús del port:
a) L’incompliment dels reglaments, disposicions o ordenances portuàries, així com de les ordes o instruccions cursades pel personal de l’Administració portuària en relació amb les matèries de la seua competència, en especial les relatives a les activitats portuàries, al transport o a operacions de tràfic terrestre o marítim, a mercaderies i la seua manipulació, estiba o desestiba, i a la manipulació, càrrega i descàrrega de la pesca i els productes de l’aqüicultura marina.
b) La realització d’operacions portuàries o marítimes amb perill per a les obres, instal·lacions, equips portuaris o altres barcos o embarcacions, o sense prendre les precaucions necessàries.
c) L’ús de les obres, instal·lacions o equips portuaris inadequadament, de forma no autoritzada o incomplint els termes autoritzats.

d) La realització de qualsevol acció o omissió que cause dany o menyscabament als béns del domini públic portuari o al seu ús o explotació, obres, instal·lacions i equips, així com a les mercaderies i mitjans de transport situats en la zona portuària, quan el dany causat no excedisca els 5.000 euros.
e) La pesca en les aigües interiors del port quan no estiga expressament autoritzada.
f) El bany o el busseig en les aigües interiors del port quan no estiga expressament autoritzat.
g) La realització de qualsevol activitat comercial, industrial o esportiva no autoritzada, en especial el desembarcament, el transport, el transbord, la descàrrega o la venda de peix o de productes de l’aqüicultura marina.
h) La navegació pel port o els seus canals d’accés a velocitat superior a tres nusos quan no estiga expressament autoritzada.
2. Pel que fa a activitats que exigixen títol habilitador, declaració responsable o comunicació prèvia:
a) L’omissió de dades o l’incompliment no substancial de les condicions d’atorgament dels títols administratius corresponents o del contingut de la declaració responsable o la comunicació prèvia, sense perjuí de la seua revocació, caducitat o resolució.
b) La instal·lació de publicitat exterior no autoritzada en el domini públic portuari.
c) L’incompliment de les normes sobre funcionament d’instal·lacions i servicis i de policia dels ports, sempre que no obstaculitze el desenrotllament normal de les activitats portuàries.
d) L’ocupació del domini públic portuari sense el títol administratiu corresponent, sempre que no obstaculitze el desenrotllament normal de les activitats portuàries.
e) L’atracada d’embarcacions sense autorització o en lloc diferent de l’assignat o incomplint els termes de l’autorització, quan no interferisca l’exercici normal de l’activitat portuària.
f) L’estacionament de vehicles, remolcs, caravanes o semblants fora dels espais destinats a esta finalitat amb infracció de la senyalització o de les condicions d’ús dels espais portuaris, quan no interferisca l’exercici normal de l’activitat portuària.
g) L’incompliment de l’obligació d’informar en termini l’Administració portuària quan esta informació resulte obligada en virtut d’una disposició legal o reglamentària.
h) L’incompliment de les obligacions de conservació de les instal·lacions portuàries en condicions adequades de vigilància, seguretat, salubritat, neteja i ornament públic.
i) La realització d’obres o instal·lacions sense el títol habilitador corresponent o amb incompliment de les condicions de l’atorgat, sempre que el valor de l’obra executada siga inferior a 5.000 euros.
3. Pel que fa a la protecció del medi ambient:
a) La no-utilització quan siga obligatòria, o la utilització inadequada, dels mitjans per a la recollida de residus sòlids, líquids o gasosos instal·lats en el port, sempre que no es cause contaminació en el port ni en les seues aigües.
b) L’incompliment de la normativa o de les instruccions que, en matèria ambiental, i en especial en matèria d’entrega de residus generats per les embarcacions o les activitats exercides en el port, es dicten pels òrgans competents, sempre que no es cause contaminació en el port ni en les seues aigües.
c) La realització de reparacions, carenes i recollides susceptibles de causar contaminació en contravenció de la normativa aplicable.
4. Pel que fa a la gestió del sistema portuari de la Generalitat:

a) El mer retard en el compliment de l’obligació de facilitar a l’Administració portuària la informació íntegra i en el termini a què obligue la llei, els reglaments o que requerisca l’Administració, en particular la necessària a efectes estadístics o per a liquidar tarifes i taxes i la relativa a les embarcacions de base i transeünts, quan tal informació s’haja facilitat íntegrament i correctament.
b) L’incompliment de les obligacions imposades per esta llei i per les disposicions que la despleguen, o de les instruccions o requeriments de l’Administració portuària, sempre que no pertorben el desenrotllament normal de la vida portuària.
c) La falta de col·laboració amb les actuacions d’inspecció o vigilància, quan esta falta de col·laboració no haja de ser qualificada com a greu.

Article 120. Infraccions greus
Són infraccions greus les accions o omissions tipificades com a lleus en l’article anterior quan suposen o provoquen lesions lleus o risc greu per a les persones, danys i perjuís que obstaculitzen el funcionament normal del port o de les instal·lacions portuàries o d’un bé o quan es produïsca la reiteració o la reincidència en qualsevol de les infraccions tipificades com a lleus i, en tot cas, les següents:

1. Pel que fa a l’ús del port:
a) L’ocupació, l’ús o l’aprofitament dels terrenys o de les instal·lacions del domini públic portuari, així com la realització d’obres, instal·lacions o activitats en este últim, sense l’obtenció prèvia del títol habilitador corresponent, o sense ajustar-se a les condicions essencials d’este últim, així com la prestació de servicis o la realització d’activitats comercials sense l’obtenció del títol corresponent o sense ajustar-se a les seues determinacions essencials.
b) L’augment de la superfície ocupada, del volum o de l’alçària construïts fins a un 10 per cent sobre el projecte autoritzat, sense perjuí de la caducitat o revocació del títol administratiu.
c) L’incompliment de les obligacions establides per a les operacions d’estiba o desestiba en la seua normativa específica.
d) L’incompliment de les normes, ordenances i instruccions sobre la manipulació i emmagatzematge en terra de mercaderies perilloses o l’ocultació d’estes o de la seua condició.
e) L’obstrucció a l’exercici de les funcions de policia que corresponguen a l’Administració portuària.
f) La informació subministrada de forma incorrecta o defectuosa a l’Administració portuària per iniciativa pròpia o a requeriment d’esta.
g) La realització de qualsevol acció o omissió que cause dany o menyscabament als béns del domini públic portuari o al seu ús o explotació, obres, instal·lacions i equips, així com a les mercaderies i mitjans de transport situats en la zona portuària, quan el dany causat excedisca els 5.000 euros.
2. Pel que fa a activitats que exigixen títol habilitador, declaració responsable o comunicació prèvia:
a) La transmissió total o parcial de les concessions, o de l’ús o gaudi dels terrenys o instal·lacions en concessió, així com la constitució de gravàmens o drets de garantia sobre estes, sense l’obtenció prèvia de l’autorització corresponent de l’Administració portuària.

b) La transmissió o cessió dels drets sobre els amarradors sense complir els requisits i les condicions legalment establits.
c) L’incompliment substancial de les condicions d’atorgament dels títols administratius corresponents, sense perjuí de la seua revocació, caducitat o resolució.
d) L’incompliment de les normes sobre funcionament d’instal·lacions i servicis i de policia dels ports, quan obstaculitze el desenrotllament normal de les activitats portuàries.
e) L’ocupació del domini públic portuari sense el títol administratiu corresponent, quan obstaculitze el desenrotllament normal de les activitats portuàries.
f) L’atracada d’embarcacions sense autorització o en lloc diferent de l’assignat o incomplint els termes de l’autorització, quan interferisca l’exercici normal de l’activitat portuària.
g) L’estacionament de vehicles, remolcs, caravanes o semblants fora dels espais destinats a esta finalitat amb infracció de la senyalització o de les condicions d’ús dels espais portuaris, quan interferisca l’exercici normal de l’activitat portuària.
h) L’incompliment greu de les obligacions de conservació de les instal·lacions portuàries en condicions adequades de seguretat, salubritat, neteja i ornament públic.
i) La realització d’obres o instal·lacions sense el títol habilitador corresponent o amb incompliment de les condicions de l’atorgat, sempre que el valor de l’obra executada siga entre 5.000 i 200.000 euros.
j) La recuperació no autoritzada d’un bé immobilitzat o retirat d’acord amb les disposicions d’esta llei.
k) L’oferiment al mercat o el desenrotllament efectiu de les activitats esportives o recreatives nàutiques o subaquàtiques o de lloguer d’embarcacions de recreació sense tindre l’autorització preceptiva de l’Administració portuària o incomplint els termes de la declaració responsable o la comunicació prèvia.
l) La presentació de declaració responsable o comunicació prèvia ometent dades essencials o amb un contingut o termes que resulten ser falsos o diferents dels declarats o comunicats, especialment la mancança de les assegurances necessàries, tant en el moment de la presentació com en qualsevol moment durant l’exercici de l’activitat a què es referix la declaració responsable o la comunicació prèvia.
3. Pel que fa a la protecció del medi ambient:
a) L’abocament o depòsit no autoritzats des de terra, embarcació o artefacte flotant de fem, runa, peix, les seues restes o derivats o olis, combustibles o altres substàncies en el port o en les seues aigües.
b) L’incompliment de la normativa o de les instruccions que en matèria ambiental es dicten pels òrgans competents, quan es cause contaminació en el port o en les seues aigües.
c) L’incompliment de la normativa o de les instruccions que en matèria d’entrega de residus generats per les embarcacions o les activitats exercides en el port es dicten pels òrgans competents, quan es cause contaminació en el port o en les seues aigües.
d) La realització de reparacions, carenes i recollides, quan es cause contaminació en el port o en les seues aigües.
4. Pel que fa a la gestió del sistema portuari de la Generalitat:

a) L’incompliment de l’obligació de facilitar a l’Administració portuària completa i en termini la informació a què obligue la llei, els reglaments o requerisca l’Administració mateix, en particular la necessària per a liquidar tarifes i taxes i la relativa a les embarcacions de base i transeünts.
b) L’incompliment de les obligacions imposades per esta llei i per les disposicions que la despleguen, o de les instruccions o requeriments de l’Administració portuària, sempre que pertorben el desenrotllament normal de la vida portuària.
c) La falta de col·laboració amb les actuacions d’inspecció o vigilància, quan esta falta de col·laboració pertorbe el desenrotllament normal de la vida portuària, de la inspecció o de la vigilància.
d) L’obstrucció a l’exercici de les potestats d’inspecció i vigilància i de policia de l’Administració portuària, o la negativa a col·laborar en l’exercici d’estes potestats, quan no haja de ser qualificada com a molt greu.
e) La vulneració de les normes sobre prestació del servici que afecten la seua recepció normal per part dels usuaris.

Article 121. Infraccions molt greus
Són infraccions molt greus les accions o omissions tipificades com a lleus o com a greus quan suposen o provoquen lesions greus a les persones o un risc molt greu per a la seua salut o seguretat, quan causen danys o perjuís que impedisquen el funcionament normal o l’ús del port o d’una instal·lació o d’un bé, o quan es produïsca la reiteració o la reincidència de qualsevol de les infraccions tipificades com a greus i, en tot cas, les següents:

1. Pel que fa a l’ús del port:
a) L’augment de la superfície ocupada, del volum o de l’alçària construïts superior a un 10 per cent sobre el projecte autoritzat, sense perjuí de la caducitat o revocació del títol administratiu.
b) L’obstrucció a l’exercici de les funcions de policia que corresponguen a l’Administració portuària, quan l’obstrucció impedisca el desenrotllament normal de la vida portuària.
c) El falsejament de la informació subministrada a l’Administració portuària per iniciativa pròpia o a requeriment d’esta.
2. Pel que fa a activitats que exigixen títol habilitador, declaració responsable o comunicació prèvia:
a) L’incompliment de les normes sobre funcionament d’instal·lacions i servicis i de policia dels ports, quan impedisca el desenrotllament normal de les activitats portuàries.
b) L’ocupació del domini públic portuari sense el títol administratiu corresponent, quan impedisca el desenrotllament normal de les activitats portuàries.
c) L’atracada d’embarcacions sense autorització o en lloc diferent de l’assignat o incomplint els termes de l’autorització, quan impedisca l’exercici normal de l’activitat portuària.
d) L’estacionament de vehicles, remolcs, caravanes o semblants fora dels espais destinats a esta finalitat amb infracció de la senyalització o de les condicions d’ús dels espais portuaris, quan impedisca l’exercici normal de l’activitat portuària.
e) La realització d’obres, instal·lacions o activitats en el domini públic portuari o d’altres instal·lacions sense el títol administratiu corresponent o sense ajustar-se a les seues condicions, sempre que s’haja desatés el requeriment exprés de l’Administració portuària de cessament de l’actuació o quan es persistisca en esta conducta una vegada notificada la iniciació del procediment sancionador corresponent.
f) La realització d’obres o instal·lacions sense el títol habilitador corresponent o amb incompliment de les condicions de l’atorgat, sempre que el valor de l’obra executada siga superior a 200.000 euros.
3. Pel que fa a la protecció del medi ambient, les accions o omissions amb repercussions especialment rellevants per a l’entorn terrestre o marí o per al medi ambient, com a conseqüència de la transcendència econòmica dels danys i perjuís produïts o perquè lesionen de forma irreversible l’equilibri del medi natural.
4. Pel que fa a la gestió del sistema portuari de la Generalitat, el falsejament del subministrament a l’Administració portuària de la informació a què obligue la llei, els reglaments o requerisca l’Administració mateix, en particular la necessària per a liquidar tarifes i taxes i la relativa a les embarcacions de base i transeünts.

Article 122. Subjectes responsables
1. Són responsables de les infraccions administratives en matèria de ports les persones físiques o jurídiques següents:
a) Els autors de les accions o omissions tipificades com a infracció en esta llei. Si la infracció s’ha comés en l’àmbit propi de l’activitat de l’empresa amb la qual estos tinguen una relació de dependència, l’empresa serà responsable solidària.
b) En cas d’incompliment de les condicions d’atorgament d’un títol administratiu o d’un contracte subscrit amb l’Administració portuària, l’adjudicatari del títol o del contracte.
c) En cas d’infraccions relacionades amb les embarcacions, amb caràcter solidari els propietaris, els armadors, els consignataris, els patrons, els capitans i els titulars dels drets d’amarratge per qualsevol títol.
d) En cas d’infraccions relacionades amb obres, instal·lacions, usos i activitats no emparats prou pel títol corresponent, el promotor de l’activitat, l’empresari que les du a terme i el director facultatiu, segons corresponga.
e) En tot cas, quan les infraccions es cometen en zones explotades en règim de concessió administrativa o d’autorització, el titular de la concessió o autorització, sense perjuí del dret que tinga de repetir de l’autor de la infracció.
2. Si les infraccions són imputables a una persona jurídica, seran considerades responsables solidàries les persones físiques que integren els òrgans rectors o de direcció, excepte les que hagen dissentit expressament dels acords adoptats.
3. En els supòsits d’herències jacents, comunitats de béns i la resta d’entitats que, sense personalitat jurídica, constituïsquen una unitat econòmica o patrimoni separat, seran responsables solidaris les persones coparticipants o cotitulars, en proporció a les participacions respectives.

4. Les sancions imposades a diversos subjectes quant a una mateixa infracció tenen entre si caràcter independent i compatible.
5. Quan l’incompliment de les obligacions previstes en una disposició legal corresponga a diverses persones conjuntament, respondran de forma solidària de les infraccions que cometen i de les sancions que s’imposen.

Article 123. Prescripció
1. El termini de prescripció de les infraccions serà d’un any per a les lleus, dos anys per a les greus i quatre anys per a les molt greus. El termini de prescripció començarà a comptar-se des del dia en què la infracció s’haja comés i, en tot cas, des de la consumació total de la conducta constitutiva de la infracció.
2. En el cas d’infraccions continuades, el termini de prescripció establit en l’apartat anterior es començarà a comptar des del moment de finalització de l’activitat o des de la data en què s’ha realitzat l’últim acte amb el qual ha sigut consumada.
3. En el cas que els fets, actes o omissions constitutius d’infracció siguen desconeguts per no tindre senyals externs, el termini començarà a comptar a partir de la data en què es manifesten o l’Administració portuària en tinga coneixement.
4. Interromprà la prescripció la iniciació, amb coneixement de l’interessat, del procediment sancionador, i es reprendrà el termini de prescripció si l’expedient sancionador caduca per causa no imputable al presumpte responsable.
5. No obstant això, qualsevol que siga el temps transcorregut des de la comissió de la infracció, mai s’extingirà l’obligació de restitució de les coses i de la reposició al seu estat anterior, amb indemnització dels danys irreparables i dels perjuís causats.

Secció tercera
Sancions

Article 124. Principis generals
1. Les accions o omissions constitutives d’infracció administrativa en matèria portuària seran sancionades d’acord amb les disposicions que conté esta llei.
2. A la persona responsable de dos o més infraccions tipificades en esta llei se li imposaran les sancions corresponents a cada una.

3. Sense perjuí de la sanció que s’impose, l’infractor estarà obligat a la restitució de les coses, a la reposició al seu estat anterior i a l’abonament de les tarifes o taxes que, si és el cas, pertoquen.
4. Quan la infracció puga ser constitutiva de delicte o falta es traslladarà al Ministeri Fiscal, i se suspendrà el procediment sancionador mentres l’autoritat judicial no dicte sentència ferma o resolució que finalitze el procés.
5. En tot cas, hauran de complir-se de manera immediat les mesures administratives adoptades per a salvaguardar l’activitat portuària, sense que la suspensió del procediment sancionador es puga estendre a l’executivitat de les mesures per a restablir l’orde jurídic vulnerat.
6. Així mateix, s’iniciaran els procediments de suspensió dels efectes i, si és el cas, revocació o resolució dels actes, títols administratius o contractes en què pretesament puga emparar-se l’actuació il·legal.


Article 125. Quantia de les sancions
Les infraccions administratives en matèria de ports seran sancionades en els termes següents:
1. Les infraccions lleus, amb multa fins a un màxim de 100.000 euros.
a) Les infraccions lleus de l’article 119.1.a i g seran sancionades amb multes d’un import mínim de 500 euros.
b) Les infraccions lleus de l’article 119.1.d i 119.2 i seran sancionades amb multes del 50 per cent del valor del dany o menyscabament o del valor de l’obra, amb un import mínim en tot cas de 700 euros.
c) Les infraccions lleus de l’article 119.2.a seran sancionades amb multes d’un import mínim de 1.000 euros.
d) Les infraccions lleus de l’article 119.3 seran sancionades amb multes d’un import mínim de 200 euros.
e) Les infraccions lleus de l’article 119.4.a seran sancionades amb multes d’un import mínim de 200 euros per cada una de les embarcacions o elements a què es referix la informació que s’ha de subministrar.

f) Les altres infraccions lleus seran sancionades amb multes d’un import mínim de 300 euros.
2. Les infraccions greus, amb multa fins a un màxim d’1.000.000 d’euros.
a) Les infraccions greus de l’article 120.1.a, d, e, f i g seran sancionades amb multes d’un import mínim de 750 euros.
b) Les infraccions greus de l’article 120.1.b i 120.2.i seran sancionades amb multes del 50 per cent del valor del dany o menyscabament o del valor de l’obra, amb un import mínim en tot cas de 1.000 euros.
c) Les infraccions greus de l’article 120.2.j i 120.4.b seran sancionades amb multes d’un import mínim de 1.000 euros.
d) Les infraccions greus de l’article 120.2.k i l seran sancionades amb multes d’un import mínim de 5.000 euros.
e) Les infraccions greus de l’article 120.4.a seran sancionades amb multes d’un import mínim de 300 euros per cada una de les embarcacions o elements a què es referix la informació que s’ha de subministrar.

f) Les altres infraccions greus seran sancionades amb multes d’un import mínim de 500 euros.
3. Les infraccions molt greus, amb multa fins a un màxim de 10.000.000 d’euros.
a) Les infraccions molt greus de l’article 121.1.a y 121.2.f seran sancionades amb multes del 50 per cent del valor del dany o menyscabament o del valor de l’obra, amb un import mínim en tot cas de 2.000 euros.
b) Les infraccions molt greus de l’article 121.4 seran sancionades amb multes d’un import mínim de 500 euros per cada una de les embarcacions o elements a què es referix la informació que s’ha de subministrar.
c) La reincidència o reiteració de les infraccions greus de l’article 120.2.k i l seran sancionades amb multa d’un import mínim de 15.000 euros.
d) Les altres infraccions molt greus seran sancionades amb multes d’un import mínim de 750 euros.
4. En el supòsit d’infracció greu o molt greu per reincidència en faltes lleus o greus, respectivament, la multa s’obtindrà per la suma de les establides per a cada una d’estes.

Article 126. Sancions accessòries
1. En cas d’infraccions greus o molt greus, la sanció de multa pot anar acompanyada d’alguna de les sancions següents:
a) Suspensió de l’exercici de les activitats empresarials o professionals en el sistema portuari de la Generalitat per un termini no superior a dos anys.
b) Revocació dels títols que habiliten per a l’ocupació, l’ús o l’aprofitament del domini públic portuari.
c) Inhabilitació del subjecte infractor per a ser titular d’autoritzacions i concessions administratives, o de contractes per a l’execució d’obres o la gestió de servicis, o l’atracada, per un termini no superior a tres anys en el cas d’infraccions greus, o no superior a cinc anys en cas d’infraccions molt greus.
d) Suspensió del dret a l’obtenció de subvencions o ajudes públiques de l’Administració de la Generalitat en matèries relacionades amb l’objecte d’esta llei, per un termini no superior a dos anys en el cas d’infraccions greus, o no superior a tres anys en el cas d’infraccions molt greus.
2. Es podrà imposar també, juntament amb les sancions que siguen procedents de conformitat amb els articles anteriors, el comís del benefici obtingut amb la infracció. Este benefici es calcularà, quan no puga ser determinat exactament, amb criteris estimatius, i inclourà l’augment d’ingressos i l’estalvi de gastos que haja suposat directament o indirectament la infracció, sense descomptar les multes ni els gastos o danys que en dimanen.

Article 127. Graduació de les sancions
En la imposició de les sancions previstes en els articles anteriors s’haurà de mantindre l’adequació deguda entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció i la sanció aplicada, considerant les circumstàncies del cas i, especialment, els criteris següents per a la graduació de la sanció:
1. L’existència d’intencionalitat o de reiteració.
2. La naturalesa dels perjuís causats.
3. La reincidència. A l’efecte de la graduació de sancions, es considera reincidència la comissió d’una infracció de la mateixa naturalesa abans del termini establit per a la prescripció de la primera infracció, quan així haja sigut declarat per resolució ferma en via administrativa.

4. El benefici obtingut per l’infractor com a conseqüència de la infracció.
5. La rellevància externa de la conducta infractora.
6. L’esmena o reparació voluntària durant la tramitació del procediment de les irregularitats que van originar l’actuació sancionadora.


Article 128. Prescripció
1. El termini de prescripció de les sancions imposades serà d’un any per a les lleus, dos anys per a les greus i quatre anys per a les molt greus.

2. Este termini començarà a comptar-se des de l’endemà del dia en què adquirisca fermesa la resolució per la qual s’imposa la sanció.
3. Interromprà la prescripció la iniciació, amb coneixement de l’interessat, del procediment d’execució, i tornarà a transcórrer el termini si caduca el procediment per causa no imputable a l’infractor.

Secció quarta
Procediment sancionador

Article 129. Tramitació
1. El procediment administratiu sancionador es tramitarà d’acord amb les disposicions d’esta llei i les normes reguladores del procediment sancionador general previstes en la legislació vigent.

2. El termini màxim per a la tramitació dels expedients sancionadors és d’un any comptador des de l’acord d’iniciació fins a la notificació de la resolució.
3. Una vegada transcorregut el termini màxim per a resoldre sense que s’haja dictat i notificat la resolució, es declararà caducat el procediment. En el cas que la infracció no estiga prescrita, podrà, si és el cas, iniciar-se un nou procediment sancionador.
4. En la tramitació de procediments sancionadors per fets succeïts en l’àmbit de les superfícies subjectes a concessió, serà preceptiva l’audiència al concessionari.

Article 130. Mesures cautelars
1. Una vegada incoat l’expedient sancionador, l’Administració portuària podrà prendre, a proposta de l’instructor de l’expedient i per mitjà d’un acord motivat, les mesures cautelars de caràcter provisional que siguen necessàries per a assegurar l’eficàcia de la resolució que puga dictar, per a preservar els interessos generals o per a evitar el manteniment dels efectes de la infracció. Amb esta finalitat, pot requerir, si ho considera convenient, la col·laboració de les fores i cossos de seguretat.

2. L’Administració portuària podrà ordenar la paralització immediata de les obres o de les instal·lacions i la suspensió dels usos i de les activitats que no disposen del títol administratiu corresponent o que no s’ajusten a les condicions del títol atorgat.
3. L’Administració portuària podrà també acordar el precintament de les obres o de les instal·lacions i el precintament o la retirada dels materials, de la maquinària o dels equips que s’utilitzen en les obres o activitats a càrrec de l’interessat, per a assegurar l’efectivitat de la resolució a què es referix l’apartat 2.
4. En el termini que fixe la notificació de l’orde de suspensió, la persona interessada sol·licitarà a l’Administració el títol corresponent o, si és el cas, ajustarà les obres o l’activitat al que tinga atorgat.
5. Si transcorre el termini a què es referix l’apartat 4 sense que l’interessat haja complit el que es prescriu, l’Administració portuària pot ordenar la demolició de les obres o el desmantellament de les instal·lacions, a costa i càrrec de la persona interessada, i impedirà definitivament els usos o les activitats no autoritzats. Es procedirà de la mateixa manera quan el títol siga denegat.
6. Així mateix, l’Administració portuària pot ordenar l’adopció immediata de les mesures necessàries per a evitar els danys que puga provocar un barco o una altra embarcació en perill d’afonament o en situació de causar danys a béns o elements portuaris o a altres embarcacions.
7. També pot ordenar la retenció immediata, per causa justificada, dels barcos i de les embarcacions per a garantir les possibles responsabilitats administratives o econòmiques dels seus propietaris, representants autoritzats, capitans o patrons, sense perjuí que esta mesura cautelar puga ser substituïda per la constitució de garantia suficient.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Comité d’I+D+i i Formació
Per al compliment dels fins previstos en l’article 2.d i de les funcions de l’article 4.3.g d’esta llei, es crea un Comité d’I+D+i i Formació, integrat almenys per la persona titular de la direcció general competent en matèria de ports i fins a tres membres més procedents de la comunitat portuària i entitats d’estudis en matèria portuària, que proposarà els programes de desenrotllament, canalitzarà les ajudes que a estos efectes establisquen altres organismes públics i coordinarà les accions específiques que per mitjà de conveni puguen concertar-se.


Segona. Règim de les ajudes derivades de plans d’habitatge vençuts

1. Es declaren degudament atorgades totes les ajudes públiques, subvencions i finançaments reconeguts tant en l’àmbit dels plans estatals i autonòmics d’habitatge, sòl i rehabilitació, com a l’empara d’acords específics interadministratius, que han estat gestionats en el període 2008-2013 per la Direcció General d’Habitatge i Projectes Urbans de la Conselleria de Medi ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge i per la Direcció General d’Obres Públiques, Projectes Urbans i Habitatge de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient.

2. Aquests actes tindran la consideració de compromisos degudament adquirits als efectes prevists en l’article 31.2 del text refós de la Llei d’hisenda pública de la Generalitat.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera. Autoritzacions i concessions
Les autoritzacions que suposen ocupació del domini públic portuari i les concessions vigents a l’entrada en vigor d’esta llei seguiran subjectes a les mateixes condicions en què es van atorgar fins que transcórrega el termini pel qual van ser atorgades.

Segona. Instal·lacions nauticoesportives
Les instal·lacions nauticoesportives el títol habilitador de les quals finalitze durant els tres anys següents a partir de l’entrada en vigor d’esta llei podran mantindre, en règim d’autorització, les condicions establides en el títol extingit durant un termini màxim de tres anys comptador des de l’entrada en vigor de la llei.

Tercera. Procediments administratius en tramitació
Als procediments ja iniciats abans de l’entrada en vigor d’esta llei no els serà aplicable i es regiran per la normativa anterior. A este efecte, s’entén que els procediments han sigut iniciats en la data de presentació de la sol·licitud en la conselleria competent en matèria de ports, en cas d’autoritzacions o de concessions en què únicament hi ha un interessat. Quan es tracte de concessions en què hi haja pluralitat d’interessats, s’entén iniciat en la data de publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana de l’anunci de licitació de la convocatòria corresponent del procediment d’adjudicació.


DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Derogació normativa
Queden derogades totes les disposicions del mateix rang o d’un rang inferior que contradiguen o s’oposen a les disposicions d’esta llei i, en particular, les següents:
1. L’article 54 de la Llei 11/2002, de 23 de desembre, de la Generalitat, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d’Organització de la Generalitat.
2. El capítol IX de la Llei 12/2004, de 27 de desembre, de la Generalitat, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d’Organització de la Generalitat, excepte els apartats sèptim i octau de l’article 70 d’este capítol.



DISPOSICIONS FINALS

Primera. Títol competencial
Esta llei es dicta a l’empara de les competències que corresponen a la Comunitat Valenciana, de conformitat amb les disposicions de l’article 148.1.6.ª i 4.ª de la Constitució, i de l’article 49.1.15.ª, 9.ª i 13.ª de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, aprovat per la Llei Orgànica 5/1982, d’1 de juliol.

Segona. Actualització de les quanties de les sancions i desplegament reglamentari
1. Les quanties de les sancions podran ser actualitzades o modificades per acord del Consell, a proposta de la persona titular de la conselleria competent en matèria de ports.
2. El Consell i la persona titular de la conselleria competent en matèria de ports, en l’àmbit de les seues competències respectives, podran dictar totes les disposicions que siguen necessàries per al desplegament, l’execució i l’acompliment de les disposicions d’esta llei.

Tercera. Entrada en vigor
Esta llei entrarà en vigor l’endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.

València, 13 de juny de 2014

El president de la Generalitat
ALBERTO FABRA PART

linea