Acord de 28 de desembre de 1992, del Govern Valencià, pel qual aprova definitivament la modificació puntual, relativa a l'activitat cinegètica, del Pla Especial de Protecció del Parc Natural de l'Albufera, i disposa la publicació de la normativa del pla.
(DOGV núm. 1939 de 08.01.1993) Ref. Base de dades 0053/1993
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 09.01.1993 Notes: Aprovació de l'activitat cinegètica al Parc Natural de l'Albufera. - Vegeu Acord d'1 d'octubre de 1990, d'aprovació del Pla Especial del Parc Natural de l'Albufera (DOGV núm. 1400, d'11.10.90). Vegeu Decret 71/1993, de 31 de maig, de règim jurídic del Parc Natural de l'Albufera (DOGV núm. 2057, de 30.06.93) i Decret 96/1995, de 16 de maig, de Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Conca Hidrogràfica de l'Albufera (DOGV núm. 2516, de 26.05.95). Aquesta disposició afecta: Afecta: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Medi Ambient Descriptors: Temàtics: reserva natural, protecció del medi ambient, regulació de la caça, caça , Albufera de València, parc natural valencià
Acord de 28 de desembre de 1992, del Govern Valencià, pel qual aprova definitivament la modificació puntual, relativa a l'activitat cinegètica, del Pla Especial de Protecció del Parc Natural de l'Albufera, i disposa la publicació de la normativa del pla.
El Govern Valencià, en la reunió del dia 28 de desembre de 1992, adoptà l'acord següent:
Per Acord de 1 d'octubre de 1990, el Govern Valencià va aprovar definitivament el Pla Especial de Protecció del Parc Natural de l'Albufera.
Pel que fa a l'activitat cinegètica als vedats inclosos al parc natural, l'article 17.1.f) de les normes generals de regulació d'usos i activitats del pla especial disposa que la pràctica cinegètica es permet durant dos dies no consecutius per setmana en els mesos d'octubre, novembre i desembre; considera la Conselleria de Medi Ambient que convé de modificar aquesta normativa, de manera que permeta l'activitat cinegètica en els esmentats mesos en dos dies consecutius, per estimar, amb això, que el pla especial s'aproxima a les activitats cinegètiques tradicionals, sense perjudicar els valors ecològics del parc i sense imposar una menor protecció d'aquests.
Amb data 2 de juliol de 1991, el consell directiu del parc va informar favorablement l'inici de l'expedient per a la modificació de l'article 17 quant als dies hàbils de caga i en el sentit dés apuntat.
Mitjançant Resolució de 9 d'agost de 1991, el Director de l'Agència de Medi Ambient va aprovar inicialment la citada modificació del Pla Especial de Protecció del Parc Natural de l'Albufera.
El projecte va ser exposat en informació pública mitjançant la inserció dels respectius anuncis als butlletins oficials i diaris de major circulació de la província, i sent, després, sotmesa la modificació a informe dels ajuntaments territorialment afectats i organismes estatals i autonòmics competents per raó de la matèria. De manera que, durant el període d'informació pública, van ser presentats un total de 13 documents que contenint al·legacions, i sent, totes, degudament informades pels serveis tècnics del Servei d'Espais Naturals de la Conselleria de Medi Ambient, que en proposà la desestimació, per no coincidir el contingut de l'al·legació amb la modificació proposada.
La Junta Rectora de l'Albufera, en sessió de 25 de juny de 1992, va acordar d'informar favorablement, tant la modificació proposada con la contestació a les al·legacions presentades, acordant, a més, aprofitar l'esmentat informe, tant per a l'aprovació provisional con definitiva.
Per Resolució de 15 de desembre de 1992, el Conseller de Medi Ambient ha aprovat provisionalment la modificació proposada, desestimant les al·legacions presentades.
En la tramitació de l'expedient han estat complertes les determinacions substantives i de procediment legalment establertes; havent estat complerts els pertinents tràmits d'audiència i havent estat favorablement informat per la junta rectora.
L'objecte de la modificació proposada no està determinat en els supòsits legals i reglamentaris referents a sotmetre'l a estudi, avaluació i declaració d'impacte ambiental, previst tant en la Llei de la Generalitat Valenciana 2/1989, de 3 de març, d'Impacte Ambiental, com en el Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Govern Valencià, pel qual aprova el reglament per a executar-la.
El Pla Especial de Protecció del Parc Natural de l'Albufera va ser dictat a l'empara de la normativa urbanística, seguint per aprovar-lo el procediment establert en l'esmentada normativa, amb les especialitats pròpies de l'organització de la Generalitat Valenciana i de la normativa ambiental, raó per la qual és d'aplicació l'article 128 del text refós de la Llei del Sòl, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1992, de 26 de juny, havent de subjectar la modificació del pla especial a les disposicions utilitzades per a la tramitació i l'aprovació i, doncs, als procediment establert en l'actual article 116 del precitat text refós de la Llei del Sòl, abans contemplat a l'article 41 de la Llei sobre Règim del Sòl i Ordenació Urbana de 1976.
Havent aprovat inicialment i provisionalment la modificació del pla especial, l'aprovació definitiva correspon al Govern Valencià, segons disposa el precitat article 128 del Reial Decret Legislatiu 1/1992, de 26 de juny (en establir per a la modificació el mateix procediment que per a l'aprovació dels plans), i, en definitiva, per ser modificació de l'acord del Govern Valencià d'1 d'octubre de 1990.
Vistos els preceptes citats i la resta de genèrica i específica aplicació, a proposta del Conseller de Medi Ambient, el Govern Valencià
ACORDA
Primer
Aprovar definitivament la modificació de l'article 17.1.f) del Pla Especial de Protecció del Parc Natural de l'Albufera, que queda redactat de la següent manera:
«f) La pràctica cinegètica als vedats inclosos dins del parc natural és permet durant dos (2) dies per setmana, consecutius o no, segons ho acorda el consell directiu, d'acord amb les circumstàncies concretes de cada temporada, en els mesos d'octubre, novembre i desembre, i un (1) dia per setmana en la resta dels mesos».
Segon
Publicar íntegrament en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana el text de la normativa del Pla Especial de Protecció del Parc Natural de l'Albufera, amb aquesta modificació.
Tercer
Aquest acord entrarà en vigor l'endemà de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Contra aquest acorda que tanca la via administrativa, cal interposar recurs de reposició davant el Govern Valencià, en el termini d'un mes comptador d'ençà de publicar-lo.
València, 28 de desembre de 1992.
El Conseller Secretari del Govern Valencià,
EMERIT BONO I MARTINEZ
NORMATIVA DEL PLA ESPECIAL DE PROTECCIO DEL PARC NATURAL DE L'ALBUFERA
TITOL I
Disposicions generals
Article primer. Naturalesa del pla
1. Aquest pla especial és redactat a l'empara de l'article 76.3 del Reglament de Planejament Urbanístic i constitueix, doncs, un dels plans especials previstos en els articles 17 i següents del text refós de la Llei sobre Règim del Sòl i Ordenació Urbana, aprovat mitjançant el Reial Decret 1345/1976, de 9 d'abril.
2. La redacció d'aquest pla ve manada per l'article 4 del Decret 89/1986, de 8 de juliol, de la Generalitat Valenciana.
Article segon. Ambit
L'àmbit d'aquest pla especial s'estén a la totalitat dels terrenys compresos al Parc Natural de l'Albufera, creat mitjançant el Decret 89/1986, de 8 de juliol, de la Generalitat Valenciana, segons apareix delimitat en la cartografia d'ordenació (plànols núm. 15 al 20).
Article tercer. Efectes
1. Segons disposa l'article 57 de la Llei del Sòl, les disposicions d'aquest pla vincularan tant a l'administració com als particulars.
2. Les determinacions d'aquest pla seran d'aplicació directa, subsidiàriament, a tots els municipis que:
a) Manquen de pla general d'ordenació urbana o normes subsidiàries de planejament, d'àmbit municipal, en vigor, tot i que compten amb el corresponent projecte de delimitació de sòl urbà.
b) Tot i comptar amb planejament urbanístic municipal, aquest no continga les determinacions oportunes i detallades per a la protecció dels valors naturals que hi ha al parc natural.
3. En aplicació l'article 3.3.c) del Decret 89/1986, el planejament urbanístic en vigor quan siga aprovat aquest pla especial serà modificat en tot allò que calga per tal d'adaptar-lo a les prescripcions d'aquest darrer en matèria de protecció i defensa del medi ambient.
4. Els plans generals d'ordenació urbana, les normes complementàries o subsidiàries de planejament i la resta d'instruments de planejament urbanístic del mateix o inferior rang, que siguen aprovades després de l'entrada en vigor d'aquest pla especial, hauran de ser ajustades a les determinacions protectores que hi siguen contingudes, assignant les qualificacions del sòl d'acord amb les normes i criteris ací establerts, de manera que siguen respectades les limitacions d'ús imposades pel pla especial.
5. Si de la informació detallada elaborada per a la redacció dels plans urbanístics resulta discrepància entre els documents d'aquest pla i la realitat existent, serà aplicada la normativa que millor s'ajuste a aquesta realitat, tret del supòsit que la discrepància siga causada per accions o intervencions produïdes després de l'aprovació d'aquest pla, cas en què seran aplicables les determinacions que fixa i serà exigida l'adopció de mesures necessàries per a restituir el terreny a l'estat reflectit al pla especial.
6. Les determinacions d'aquest pla seran enteses sense perjudici de les contingudes en la legislació agrària, forestal, d'aigües, d'altres legislacions sectorials i, en particular, de les normes, reglamentacions o plans que siguen aprovats per al desplegament i compliment de la finalitat protectora del parc natural. Cas que la normativa continguda en aquest pla resultés més detallada o protectora, serà aplicada aquesta, amb preferència sobre la continguda en la legislació sectorial, sempre que no siga en contradicció amb la finalitat d'aquesta legislació. En qualsevol cas, l'aprofitament urbanístic dels terrenys serà realitzat d'acord amb les previsions d'aquest pla especial.
7. L'establiment de zones de protecció i categories de sòls o activitats és realitzat, únicament, als electes protectors d'aquest pla, sense que això pressupose l'existència d'altres consideracions urbanístiques o d'ordenació territorial. Les normes i recomanacions contingudes en aquest pla constitueixen un element més, a tenir en compte a l'hora de fer l'ordenació integral del territori mitjançant el corresponent planejament general o director.
8. Les determinacions contingudes en aquest pla no suposen classificació urbanística del sòl ni prejutgen la classificació que se'n faça als plans generals d'ordenació municipal o a les normes subsidiàries de planejament municipal.
Article quart. Vigència i revisió
1. Les determinacions del pla especial entraran en vigor l'endemà de la publicació de l'acord d'aprovació definitiva al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i seguiran vigents mentre no siga revisat el pla, per haver canviat suficientment les circumstàncies o els criteris que n'han determinat l'aprovació.
2. La revisió o modificació de les determinacions del pla podrà ser realitzada en qualsevol moment, tot seguint els mateixos tràmits fets per tal d'aprovar-lo.
3. No serà considerada revisió o modificació del pla especial, l'alteració dels límits de les zones de protecció que té assenyalades, introduïda pels plans generals d'ordenació o normes subsidiàries de planejament municipal que siguen aprovades amb posteriotat, sempre que l'esmentada alteració:
a) tinga com a finalitat ajustar les determinacions del pla especial a la realitat existent quan siga aprovat;
b) siga d'escassa entitat i no modifique la superfície protegida en més d'un 3%,
c) i siga justificada, segons el parer de l'òrgan que haja de concedir l'aprovació definitiva del pla general o de les normes subsidiàries de què es tracte.
Article cinqué. Contingut
1. Normativa.
La normativa d'aquest pla es divideix en dos grans apartats. El primer és dedicat a l'establiment de normes generals per a la protecció de recursos naturals i per a la regulació de determinades activitats que afecten el medi natural. El segon es dedica a l'establiment de normes específiques per a la protecció d'espais determinats per raó dels valors que contenen.
2. Plànols.
El pla especial inclou els següents plànols:
i) Cartografia informativa (plànols números 1 al 14).
ii) Cartografia d'ordenació (plànols números 15 al 20).
3. Programa d'actuació.
4. Estudi econòmico-financer.
Article sisé. Interpretació
1. En la interpretació d'aquest pla especial caldrà atenir-se al que resulte de considerar-lo com un tot unitari, i s'utilitzarà sempre la memòria com a document on es contenen els criteris i principis que han orientat la redacció del pla.
2. En el cas de conflicte entre les normes de protecció i els documents gràfics del pla prevaldran les primeres, tret que la interpretació derivada dels plànols vinga avalada també per la memòria, de manera que es faça palesa l'existència d'alguna errada material en les normes.
3. En l'aplicació d'aquest pla especial prevaldrà aquella interpretació que comporte un major grau de protecció dels valors naturals del parc natural.
Article seté. Informe del consell directiu del parc natural
En tots aquells supòsits en què calga l'emissió d'informes pel consell directiu del parc natural, d'acord amb el que preveu l'article 7.3 del Decret 89/1986, s'hauran d'obtenir aquests abans de la llicència o autorització corresponent. L'informe negatiu de l'esmentat consell directiu impedirà la concessió de la llicència o autorització; però si és de caràcter positiu, això no prejutja de cap manera la legalitat de l'actuació, per la qual cosa caldrà denegar la llicència o autorització sempre que no siga ajustada a les previsions del planejament i la legislació aplicables.
TITOL II
Normes generals de regulació d'usos i activitats
Secció primera
Normes sobre protecció de recursos i del domini públic
Article vuitè. Protecció de recursos hidrològics
1. Llits, ribes i marges dels cursos d'aigua.
a) La realització d'obres o activitats a les lleres públiques i als marges que tenen serà sotmesa als tràmits i requisits exigits per l'article 69 de la Llei d'Aigües de 1985. Resten prohibides les obres, construccions, plantacions o activitats que puguen dificultar el curs de les aigües als llits dels canals, sèquies i barrancs; així com també a les zones inundables delimitades d'acord amb el que es preveu en la legislació d'aigües, qualsevol que siga el règim de propietat i la qualificació dels terrenys.
b) En aplicació de l'article 90 de la Llei d'Aigües de 1985, en la tramitació d'autoritzacions i concessions, com també en els expedients per a la realització d'obres, amb qualsevol finalitat, incloent-hi la correcció de conques, que puguen afectar els llits i les zones de protecció que tenen, serà exigida la presentació d'un estudi d'impacte ambiental, on siga justificat que no es produiran conseqüències que afecten adversament la qualitat de les aigües i el medi ambient.
c) Les ribes dels canals, séquies i barrancs seran dedicats preferentment a usos de caràcter forestal, siga mitjançant la regeneració amb espècies apropiades, sia mitjançant la conservació de les espècies autòctones existents. En aquest sentit, seran promogudes les accions necessàries per tal d'assegurar la titularitat pública d'aquests terrenys.
d) Prèviament a la realització d'activitats de neteja, poda, estassada i dragatge de canals, séquies, barrancs i els marges que tenen, caldrà informar la direcció del parc natural que podrà, amb aquest efecte, dictar les corresponents recomanacions a què hauran de ser ajustades les dites actuacions.
2. Llac i llacunes.
a) Amb caràcter general i amb l'excepció de les actuacions necessàries per a la pràctica del conreu de l'arròs, resten prohibits aquells usos i activitats que contribuesquen a deteriorar la qualitat i a disminuir la quantitat de les aigües als ecosistemes lacustres, així com també aquelles obres i infrastructures que alteren el flux hídric o que suposen un maneig abusiu del dit flux i dels recursos naturals que té, tret de les accions necessàries per tal de millorar la qualitat de les aigües.
b) Amb independència de les limitacions previstes per l'article 88 de la Llei d'Aigües de 1985, és establert un perímetre de protecció per al llac de l'Albufera, de 500 metres al voltant de la línia que delimiten les parcel·les de conreu més a prop del llac; perímetre que és contingut al plànol d'ordenació. Dins l'esmentat perímetre serà exigit l'informe favorable del consell directiu del parc natural, prèviament a la concessió d'autorització o llicència per a la realització de qualsevol activitat que comporte o puga ocasionar una degradació del medi físic, com és l'obertura de camins, les obres d'asfaltat, les instal·lacions o infrastructures de qualsevol tipus, o les obres d'edificació.
c) Dins la franja de protecció de 500 metres, només seran admeses aquelles activitats lligades al manteniment dels usos agraris i forestals actualment existents, sense perjudici del que es disposa al punt anterior. En aquesta franja es prohibeix, igualment, la construcció de qualsevol tipus de nou habitatge o edificació, incloses les vinculades a l'explotació dels recursos primaris.
d) Resten prohibides al llac de l'Albufera i a la resta de complexos lacustres, la navegació recreativa en general, incloent-hi les planxes de surf a vela (windsurfing) i la utilització de mitjans com el foraborda i els aerolliscadors (hovercrafts), tret dels que expressament autoritzen l'Ajuntament de València i la direcció del parc.
e) Resten prohibides la pràctica cinegètica i la pesca esportiva.
f) Les disposicions de les normes particulars per a la categoria d'espais subjectes al grau de protecció especial integral complementen les d'aquest article per a tots els ecosistemes lacustres.
g) Són prohibides les obres de dragatge del fons del llac, a excepció de les que afecten una superfície reduïda, i haurà de ser justificada suficientment mitjançant un estudi i la corresponent avaluació de l'impacte ambiental.
3. Protecció d'ullals.
a) Amb caràcter general, són prohibits aquells usos i activitats que suposen una alteració de la qualitat i la quantitat de les aigües en aquests ecosistemes, així com també aquelles obres i infrastructures que alteren el flux hídric o que en suposen clarament un maneig abusiu, com són les captacions d'aigua, vessaments, etc.
b) Resta prohibit qualsevol tipus d'aprofitament dels recursos vius continguts en aquests espais, inclosos els de caràcter esportiu o recreatiu.
c) Per a aquests espais és establert un perímetre de protecció de 25 metres a partir de la línia definida pel mínim nivell aconseguit per l'aigua, on únicament seran permeses aquelles activitats compatibles amb el manteniment de les condicions. necessàries per a conservar-los.
d) Serà promoguda l'adquisició pública d'aquests espais i la franja de protecció que tenen.
4. Protecció d'aigües subterrànies.
a) Resta prohibit l'establiment de pous, rases, galeries o qualsevol dispositiu destinat a facilitar l'absorció pel terreny d'aigües residuals, que puguen produir per la toxicitat o la composició química i bacteriològica que tenen, la contaminació de les aigües profundes o superficials.
b) La construcció de fosses sèptiques per al sanejament d'habitatges només podrà ser autoritzada quan es donen les suficients garanties per tal que no suposen cap risc per a la qualitat de les aigües superficials o subterrànies. En el cas que hi haja dubtes sobre la innocuïtat de les fosses o quan així ho aconselle la magnitud o concentració del projecte, serà exigida la presentació, amb la sol·licitud de llicència urbanística, dels estudis hidrogeològics necessaris per a garantir aquests aspectes.
5. Vessaments.
a) En aplicació de l'article 89 de la Llei d'Aigües de 1985, és prohibit el vessament directe o indirecte als llits, llacunes o aqüífers subterranis, d'aigües residuals, la composició química o contaminació bacteriològica de les quals puga alterar les aigües amb danys per a la salut pública o per als aprofitaments inferiors, tant comuns com especials. Així mateix, resta prohibit d'acumular residus sòlids, enderrocs o substàncies de qualsevol naturalesa, que constituesquen o puguen constituir un perill de contaminació de les aigües o de degradació de l'entorn que tenen.
b) Per a la concessió de llicència urbanística relacionada amb qualsevol activitat que puga generar vessaments de qualsevol naturalesa, tret de les autoritzades per a connectar directament amb la xarxa general de clavegueram, serà exigida la justificació del tractament que calga donar-los a fi d'evitar la contaminació de les aigües superficials o subterrànies. El tractament d'aigües residuals haurà de ser ajustat a les condicions de qualitat exigides per als usos a què vaja destinada.
c) En aplicació de l'article 95 de la Llei d'Aigües de 1985, l'atorgament de llicència urbanística o d'obertura per a aquestes activitats serà condicionada a l'obtenció de la corresponent autorització de vessament, sense perjudici del que disposa el punt anterior.
6. Captacions d'aigua.
a) Vista la importància que suposa l'aportació d'aigües subterrànies per al conjunt del sistema hídric del parc natural i per al manteniment de l'equilibri dels ecosistemes que conté, resten prohibides les obertures de nous pous o captacions d'aigua dins els límits del pare, tret de les destinades a satisfer les necessitats derivades de les infrastructures d'ús públic, sempre que es justifique aquesta com a l'única manera de proveïment possible.
Article nové. Protecció de la vegetació silvestre
1. Formacions vegetals.
Són considerades formacions vegetals subjectes a les determinacions d'aquest pla totes aquelles no conreades o resultants de l'activitat agrària.
2. Tala i recol·lecció.
La tala i recol·lecció d'espècies vegetals silvestres en àrees no conreades a l'àmbit del parc natural resta sotmesa a l'informe previ favorable del consell directiu.
3. Espècies exòtiques.
Resta prohibida la introducció i repoblació amb espècies no autòctones a l'àmbit del pare. A les zones actualment enjardinades serà evitada la invasió de les espècies exòtiques als espais naturals confrontants, i hauran de ser de substituïdes per espècies autòctones a les àrees enjardinades de domini públic.
4. Regeneració de les formacions vegetals.
A la franja de protecció del llac de l'Albufera serà promogut, com a ús preferent, l'ecològic, basat en l'adquisició de sòl públic i la regeneració de la vegetació natural de caràcter palustre.
Article deu. Protecció de la fauna
1. Amb caràcter general es prohibeixen les activitats que puguen comportar la destrucció o deterioració irreversible de la fauna silvestre, com és la destrucció de nius i caus, tràfic, manipulació i comerç de pollets, ous i adults, i la instal·lació de trampes i esquers.
2. Espècies exòtiques.
Resta prohibida la introducció d'espècies animals no autòctones a l'àmbit del parc natural, tret de la utilització per al control biològic de plagues que realitze la Conselleria d'Agricultura i Pesca.
3. Espècies protegides.
La caga i captura d'espècies animals haurà de respectar sempre la normativa establerta pels reials decrets 3181/1980, de 30 de desembre, i 1497/1986, de 6 de juny, pel Decret 97/1986, de 21 de juliol, del Consell de la Generalitat Valenciana, i per la resta de legislació mitjançant la qual es protegeixen determinades espècies.
4. Limitació del trànsit.
Els òrgans gestors i administradors del parc podran, a instància dels serveis tècnics, quan així ho estimen convenient, delimitar puntualment aquells sectors del territori d'accés públic on seran controlats, amb caràcter transitori, la permanència i el trànsit de persones i/o vehicles i embarcacions per raons ecològiques, com per exemple les àrees de cria, els ecosistemes en regeneració i les àrees de major concentració faunística.
Article onze. Protecció dels sòls
1. Moviment de terres.
Seran subjectes a llicència urbanística prèvia, tramitació per a la qual serà requisit indispensable l'informe previ favorable del consell directiu del parc. Són exceptuades de l'obtenció de la llicència les labors de preparació i condicionament de sòls relacionades amb l'activitat agrícola, com l'anivellament de terrenys, la llaura i el fangueig.
2. Protecció de vessants.
Als vessants amb pendent superior al 15% mai no s'admetrà l'abancalament del terreny ni la destrucció de la vegetació existent per a transformar-lo en agrícoles o per a qualsevol altre ús. En aquestes àrees serà promogut com a ús preferent el forestal, fomentant les activitats de regeneració de la coberta vegetal amb espècies autòctones, a l'efecte d'evitar problemes d'erosió i millorar la qualitat paisatgística d'aquests espais.
Article dotze. Protecció del paisatge
1. Publicitat estàtica.
a) Es prohibida, tret dels sòls classificats com a urbans o urbanitzables, la col·locació de cartells informatius de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb fins publicitaris, incloent-hi la publicitat amb suport directe o construïda tant sobre elements naturals del territori (penyals, arbres o aiguavessants) com sobre les edificacions. Seran admesos, només, els indicadors d'activitats, establiments i llocs que per la grandària, el disseny i la col·locació siguen adequats a l'estructura ambiental on siguen instal·lats, així com també tots els de caràcter institucional que siguen considerats necessaris per a la correcta gestió del parc.
b) Es consideren fora d'ordenació els elements de publicitat actualment existents que es troben en contradicció amb el que es disposa al punt anterior, per la qual cosa no podran ser renovades les concessions actualment vigents i caldrà fer-ne el desmuntatge havent conclòs els terminis de concessió.
2. Fites i elements naturals i paisatgístics singulars.
El planejament municipal tindrà present, i tindrà cura en fer-ne l'ordenació, de la integració al paisatge d'aquelles fites i elements singulars de caràcter natural com penyals, dunes, arbres exemplars, etc., per als quals seran establerts perímetres de protecció sobre la base de conques visuals que en garantesquen la prominència a l'entorn.
3. Protecció de les característiques constructives tradicionals.
a) Els elements constructius tradicionals existents a l'àmbit del parc natural, com les ermites, barraques i casetes de motor seran objecte d'especial protecció, a fi de garantir la conservació i recuperació dels valors arquitectònics i tipològics relacionats amb les activitats tradicionalment desenvolupades al territori, conformement al que s'estableix a la Llei 13/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol.
b) Per a restaurar-les, la iniciativa privada podrà recaptar la col·laboració tècnica i econòmica de l'administració competent, que l'atorgarà segons els mitjans humans i materials de què dispose.
Article tretze. Protecció del litoral
1. Al domini públic marítimo-terrestre no podran ser realitzades més construccions que les directament vinculades a conservar-lo o als serveis de salvament i socorrisme, segons el que s'estableix a la Llei 22/1988, de Costes.
2. Les activitats constructives i residencials als espais situats a la franja costanera respectaran les servituds legals establertes per la Llei de Costes.
3. Als espais qualificats de protecció especial integral no es podrà realitzar la neteja de platges per mitjans mecànics, ni dur a terme obres i infrastructures marítimo-terrestres de caràcter permanent, submergides o no.
4. Sense perjudici del compliment dels requisits establerts en la legislació de costes, la implantació d'instal·lacions, amb qualsevol finalitat, a les platges del parc haurà de tenir en compte la necessitat d'adequar-les a l'entorn on siguen assentades, quant a la tipologia, els elements constructius i les dimensions, havent de comptar amb l'informe previ favorable del consell directiu per a la tramitació de la corresponent llicència urbanística.
5. Es prohibida l'extracció d'àrids a les platges i formacions arenoses incloses a l'àmbit d'aquest pla especial, tret de les obres de defensa i regeneració de platges que es puguen emprendre.
6. Les zones d'estacionament seran localitzades a llocs que eviten la degradació del paisatge i l'obstrucció de la panoràmica sobre i des de la mar.
7. Seran admissibles, tret que ho especifiquen les normes particulars, només els equipaments directament vinculats a la mar, com els serveis de la platja (dutxes, papereres, lavabos, etc.) i instal·lacions d'esports nàutics, a les àrees especialment delimitades per a ubicar-los, que hauran de ser concebuts de manera que siguen integrats a l'entorn on siguen assentats.
8. Les obres de regeneració de platges i de les formacions de dunes que hagen de ser dutes a terme a l'àmbit del parc hauran de comptar amb l'informe favorable del consell directiu, previ a la concessió de la llicència. Per fer-ho, serà indispensable la presentació de la corresponent avaluació d'impacte ambiental on, si més no, siguen justificats i avaluats els següents aspectes:
- Adequació de l'obra als objectius naturístics de protecció i regeneració establerts en aquest pla especial,
- Origen i tipologia de les arenes i l'impacte que tenen, tant al lloc d'extracció com al de dipòsit,
- Actuacions de manteniment posterior i, en especial, d'aquelles encaminades a la regeneració natural d'aquests sistemes,
- Quan calga fixar els cordons de dunes, només podran utilitzar-se aquelles espècies que siguen pròpies dels ecosistemes de dunes de la zona o que constituesquen la vegetació autòctona d'aquests ambients.
Secció segona
Normes sobre regulació d'activitats
Article catorze. Infrastructures
1. Requisits.
La realització d'obres per a la instal·lació d'infrastructures de qualsevol classe haurà d'atenir-se a les disposicions que li siguen pròpies per raó de la matèria i, a més, als següents requisits:
a) Els traçats i emplaçaments hauran de ser realitzats tenint en compte les condicions ecològiques i paisatgístiques del territori, per a evitar la creació d'obstacles en la lliure circulació de les aigües o els rebliments dels cursos, la degradació de la vegetació natural o els impactes paisatgístics.
b) Durant la realització de les obres hauran de ser preses les precaucions necessàries per a evitar la destrucció de la coberta vegetal i s'haurà de fer, en acabar les obres, la restauració del terreny i de la coberta vegetal. Així mateix, serà evitada la realització d'obres en aquells períodes en què puguen comportar alteracions i riscos per a la fauna.
2. Estudi d'impacte ambiental.
a) La realització d'obres d'infrastructura haurà de ser duta a terme tenint en compte, entre d'altres aspectes, la necessitat de minimitzar l'impacte mediambiental que tinguen. Amb aquest fi, els projectes d'obra de nova planta o ampliació per a la construcció de: línies elèctriques i telefòniques; infrastructures de proveïment d'aigües i sanejament; carreteres i camins; vies fèrries, i d'altres infrastructures en general, hauran de ser acompanyades del corresponent estudi d'impacte ambiental, per tal de possibilitar l'emissió de l'informe preceptiu pel consell directiu del parc.
b) L'estudi d'impacte ambiental de les obres d'infrastructura contindrà les mesures que han de ser preses per a la restauració paisatgística de l'àrea i analitzarà, no només l'impacte final de les infrastructures, sinó també el de les obres necessàries per a executar-les, presentant les opcions de traçat o d'emplaçament considerades, els criteris d'avaluació utilitzats i la justificació de l'opció triada.
c) L'informe favorable del consell directiu del parc serà requisit indispensable per a la tramitació de la corresponent llicència urbanística.
d) Als espais subjectes al grau de protecció especial integral, les infrastructures actualment existents hauran de ser adequades a les condicions paisatgístiques de l'entorn per a minvar l'eventual impacte negatiu que puguen produït. Així mateix, les línies telefòniques i elèctriques de baixa tensió existents en aquests espais i als respectius perímetres de protecció que tenen hauran d'anar soterrades.
Article quinze. Activitats extractives i mineres
Resten prohibides a l'àmbit del parc natural les activitats extractives i mineres.
Article setze. Activitats agràries
1. Concepte i normes aplicables
Seran considerades agràries o agro-pecuàries les activitats relacionades directament amb l'explotació dels recursos vegetals del sòl i la cria, reproducció i aprofitament d'espècies animals. L'exercici d'aquestes activitats haurà de ser sotmès a les normes i plans sectorials que els siguen aplicables.
2. Construccions i instal·lacions relacionades amb l'activitat agrària.
a) Les construccions i instal·lacions vinculades a l'explotació agrària, les instal·lacions de primera transformació de productes i les infrastructures de servei a l'explotació guardaran una relació de dependència i proporció adequades a la tipologia dels aprofitaments a què siga dedicada l'explotació on hagen de ser instal·lades.
b) Les construccions, instal·lacions i infrastructures, inclosos, els hivernacles permanents o d'obra consolidada, hauran de comptar amb l'autorització del consell directiu amb caràcter previ a l'obtenció de la corresponent llicència urbanística.
c) Sempre caldrà per a la concessió de la llicència, justificar-la mitjançant un informe previ de la Conselleria d'Agricultura i Pesca on es demostre la vinculació directa d'aquestes construccions, instal·lacions o infrastructures a l'explotació agrària, així com també la seua conformitat amb els plans o normes de caràcter sectorial.
d) Les normes particulars d'aquest pla estableixen les categories de protecció en les quals aquestes construccions, instal·lacions o infrastructures són prohibides.
3. Productes fito-sanitaris.
a) L'ús de productes fito-sanitaris haurà de ser ajustat a les normes i plans sectorials que els siguen aplicables, d'acord amb els períodes, limitacions i condicionaments establerts pels organismes competents i amb les determinacions contigudes en aquest pla especial.
b) Als perímetres de protecció definits al voltant del llac i dels ullals, l'ús de productes fito-sanitaris serà sotmès a regulació especifica pels organismes competents, amb caràcter més restrictiu que a la resta del parc i tenint en compte les recomanacions que establesquen, per a l'ús que tinguen, els serveis tècnics del parc.
4. Instal·lacions ramaderes.
Les instal·lacions ramaderes són prohibides a l'àmbit del parc natural.
5. Piscifactories.
a) Es prohibida la implantació de piscifactories intensives a l'àmbit del parc natural, entenent-les per instal·lacions dedicades a la cria astacícola i piscícola de caràcter intensiu amb fins comercials, la producció de les quals ultrapasse els 500 quilos per hectàrea i any de biomassa. En qualsevol cas, la dotació d'aigua de renovació per hectàrea no podrà ser superior a la de l'arrossar, no admetent-hi infrastructures que comporten obres de fabrica distintes de les permeses per les normes particulars d'aquest pla.
b) Les normes particulars d'aquest pla estableixen les categories de protecció on siga permès aquest tipus d'instal·lacions.
Article disset. Cala i pesca
1. Activitat cinegètica.
a) L'activitat cinegètica a l'àmbit del parc serà ajustada als períodes i condicions establerts en la legislació específica, així com també a les determinacions contingudes respecte d'això en aquest pla especial.
b) Serà promoguda la qualificació dels terrenys, que es troben fora dels vedats de caça actualment existents com a zones de reserva, pels organismes competents, així com també la d'aquells terrenys que resten lliures després de l'aprovació d'aquest pla especial.
c) Es prohibida l'activitat cinegètica als espais subjectes a protecció especial integral per aquest pla especial, així com també als perímetres de protecció delimitats a l'efecte, en la cartografia d'ordenació.
d) La pràctica de les cabiles o períodes de caça continuada no ha de ser realitzada per un temps superior a tres dies i resta condicionada a l'existència d'un règim de vedats.
e) Els vedats que desitgen realitzar cabiles hauran de sol·licitar-ho prèviament a la direcció del parc natural, especificant la zona del vedat on seran practicades, la qual restarà convenientment delimitada i no arribarà a superar el 70% de la superfície total del vedat.
f) La pràctica cinegètica als vedats inclosos dins del parc natural es permet durant dos (2) dies per setmana, consecutius o no, segons ho acorda el consell directiu, d'acord amb les circumstàncies concretes de cada temporada, en els mesos d'octubre, novembre i desembre, i un (1) dia per setmana en la resta dels mesos.
g) La veda no podrà ser oberta abans del 15 d'octubre ni finalitzar després del 31 de gener, mai no sumant més de trenta (30) dies hàbils per temporada. Als vedats sotmesos al règim de vedats, podrà ser avançada la data d'obertura de la veda, tot aplicant el règim d'excepcionalitat previst a l'article 6è. del Reial Decret 1095/1989, de 8 de setembre.
h) El consell directiu proposarà a l'organisme competent l'exclusió temporal o permanent del conjunt d'espècies susceptibles d'aprofitament, de totes aquelles les poblacions de les quals precisen de protecció per qualsevol causa.
2. Activitat pesquera.
a) L'activitat pesquera de caràcter professional a l'àmbit del parc natural restarà sotmesa als plans i normes específiques establerts pels organismes competents.
b) La pesca esportiva és permesa en aquells espais que no s'hi troben inclosos en la categoria de protecció especial integral.
Article divuit. Activitat industrial
1. Per ser considerades incompatibles amb els objectius del parc natural, resten prohibides les noves implantacions d'activitats industrials de qualsevol tipus a l'àmbit d'aquest pla especial.
2. Les indústries actualment existents, que són assentades sobre sòl qualificat per a ús industrial prèviament a l'aprovació d'aquest pla podran continuar-ne l'activitat, conservant i millorant les instal·lacions actuals. Als espais no sotmesos als nivells de protecció especial integral o protecció especial ecològica, serà admissible l'ampliació del volum edificat en una proporció no superior al 25% del total de la instal·lació existent al moment d'aprovació d'aquest pla, no podent ser incrementada l'altura a les noves edificacions. En aquelles indústries que siguen ajustades a les condicions assenyalades abans i que siguen confrontants amb el límit del parc natural serà admès, a més, un increment de superfície no superior al 25% de l'ocupat al moment de l'aprovació d'aquest pla especial. Sempre serà preceptiu l'informe favorable del consell directiu del pare, previ a la concessió de la llicència urbanística escaient.
3. Els edificis sitis a sòl no urbanitzable que, prèviament a l'aprovació del pla especial continguen indústries no relacionades amb la manipulació, emmagatzemament o envasat de productes agrícoles, i que no siguen ajustats a les determinacions de l'apartat anterior tindran la consideració, a efectes urbanístics, de fora d'ordenació; sent-los aplicable el règim establert pels articles 60 i 61 de la Llei del Sòl.
4. La continuïtat dels usos industrials existents al moment de l'aprovació del pla especial resta vinculada a la continuació de les activitats actualment existents. Mai no serà admesa la substitució dels usos actuals per altres usos industrials, tret dels relacionats amb la manipulació i emmagatzemament de productes agraris.
Article dinou. Activitats recreatives
1. Instal·lacions i adequacions.
a) La construcció d'instal·lacions o edificacions de caràcter recreatiu només serà permesa en aquells espais expressament indicats per a aquest tipus d'ús en l'ordenació d'aquest pla especial i en les condicions que hi són establertes. L'aprovació de projectes d'urbanització o l'atorgament de llicències urbanístiques o d'activitat exigirà l'informe previ favorable del consell directiu del parc.
b) Les construccions i instal·lacions actualment existents en algun d'aquests espais, sempre que no entren en contradicció amb les determinacions d'aquest pla i amb les normes particulars establertes per a aquests espais, hauran de ser ajustades a la normativa sectorial que els és aplicable, a l'efecte de regularitzar-ne la situació.
c) Les construccions o instal·lacions, existents al moment de l'entrada en vigor d'aquest pla, que no siguen ajustades a les previsions que conté o a les determinacions de la legislació sectorial aplicable, seran considerades, a efectes urbanístics, fora d'ordenació i, doncs, sotmeses al règim previst als articles 60 i 61 de la Llei del Sòl.
2. Construccions noves i canvis d'ús.
a) La construcció d'instal·lacions o edificacions de qualsevol classe, que hagen de ser emplaçades als espais degudament indicats per a aquest tipus d'ús per aquest pla especial, sempre serà subjecta a l'obtenció prèvia de llicència urbanística i d'obertura; tot i que siguen instal·lacions desmuntables de caràcter provisional, després d'haver obtingut el corresponent informe favorable del consell directiu.
b) Els mateixos requisits seran aplicables per a la implantació d'usos turístics i recreatius que resulten de la reconversió d'edificis ja existents. La reconversió no podrà comportar un augment de l'altura de l'edificació, haurà de resoldre adequadament la depuració de vessaments i serà ajustada als trets paisatgístics de la zona.
c) La localització de les instal·lacions i construccions permeses per les normes particulars en aquest tipus d'espais sempre serà realitzada als sectors més degradats, havent de ser preservades estrictament aquelles fites, elements i enclavaments naturals destacats que continguen aquestes àrees, per a tots els quals haurà de ser-ne garantida la preservació i integració en el conjunt de les actuacions.
3. Campaments de turisme.
a) Per a l'obtenció de llicència urbanística, després d'aconseguir l'informe favorable del consell directiu, haurà de ser presentat el corresponent projecte amb les dades tècniques i de disseny referents a accessos, zones d'acampament, instal·lacions i serveis comuns, zones de protecció, dotació d'aigua i evacuació de les residuals, que en justifiquen l'adequació a les disposicions d'aquest pla, sense perjudici del compliment de les disposicions contingudes al Decret 63/1986, de 19 de maig, al Decret 73/1989, de 15 de maig, tots dos de la Generalitat Valenciana, sobre requisits mínims d'infrastructura als allotjaments turístics, i a la resta de la normativa sectorial aplicable.
b) Les finques sobre les quals siga autoritzada la instal·lació de campaments de turisme adquiriran la condició d'indivisibles, fent-la constar mitjançant anotació al Registre de la Propietat. Per a la cancel·lació de la dita anotació caldrà presentar certificació acreditativa de la terminació de l'ús de la finca com a campament de turisme, expedida per la comissió províncial d'urbanisme. L'existència de vies i infrastructures exigides per a instal·lar-los mai no podrà generar drets de reclassificació del sòl; restant obligats els promotors de restituir el terreny a l'estat original que tenia, tot eliminant les infrastructures realitzades quan així se'ls requeresca.
4. Acampament lliure.
Es prohibit a tot l'àmbit del parc natural.
Article vint. Activitats d'urbanització i edificació
1. Criteris de localització.
a) Les activitats d'urbanització seran prohibides dins els espais sotmesos a qualsevol de les categories de protecció previstes en aquest pla, havent d'orientar preferentment la demanda cap als nuclis urbans o, en els casos i amb les condicions que establesca el planejament general, cap a les zones on la dita activitat resulte compatible amb les previsions d'aquest pla.
b) En qualsevol cas, és prohibida l'edificació d'habitatges de qualsevol classe al sòl no urbanitzable.
2. Construccions vinculades a explotacions agràries.
a) Són autoritzades només les construccions no residencials lligades inexcusablement a l'explotació de recursos agraris o a la guarderia d'instal·lacions o infrastructures, restant excloses a totes aquelles zones on així ho disposen expressament les normes particulars d'aquest pla especial.
b) Les normes urbanístiques del planejament municipal podran completar les condicions i característiques d'edificació per al sòl no urbanitzable, sempre que no contradiguen les disposicions assenyalades a les normes generals i particulars d'aquest pla.
Article vint-i-u. Abocadors
Són prohibits els abocadors de qualsevol tipus a l'àmbit d'aplicació d'aquest pla especial, inclosos els actualment existents, que hauran de ser desmuntats i on caldrà restaurar els terrenys afectats, a partir de l'aprovació d'aquest pla.
Article vint-i-dos. Construccions i edificacions d'utilitat pública i interés social
1. Requisits.
a) Les construccions o instal·lacions vinculades a fins d'utilitat pública o interés social seran sotmeses als tràmits previstos en l'article 44.2 del Reglament de Gestió Urbanística, previ compliment dels següents requisits:
- Estudi d'impacte ambiental.
- Declaració d'utilitat pública i interés social.
- Autorització expressa de l'organisme sectorial competent.
- Informe favorable del consell directiu del parc.
b) L'adaptació o transformació d'edificacions existents als usos citats precisarà dels mateixos requisits, tret dels centres d'ensenyament i culturals, que seran assimilats al cas de l'adaptació d'edificacions existents a usos turístico-recreatius.
c) Les normes particulars d'aquest pla determinen les zones on aquestes construccions i edificacions públiques són expressament prohibides.
Secció tercera
Edificació
Article vint-i-tres. Condicions d'edificació
1. Es permesa l'edificació de nova planta (amb les limitacions que establesca el planejament urbanístic municipal), només en aquelles àrees no subjectes a qualsevol dels graus de protecció establerts en aquest pla.
2. La implantació de noves activitats o l'ampliació de les existents, destinades a facilitar l'ús públic i el gaudi o la conservació del parc natural, serà realitzada preferentment a edificacions existents al moment de l'aprovació del pla.
Article vint-i-quatre. Condicions estètiques i ambientals
- A les obres de nova planta i a les de condicionament i reestructuració seran aplicables les següents condicions ambientals i estètiques, sempre que el planejament municipal manque d'ordenances reguladores d'aquesta matèria:
1. Les noves construccions i les modificacions de les existents hauran de respondre en el disseny i la composició als trets predominants de l'ambient on hagen de ser emplaçades. Amb aquest fi, es posarà especial cura d'harmonitzar sistemes de coberta, cornisa, posició de forges, ritmes, dimensions de buits i massissos, composició, materials, color i detalls constructius. A fi de garantir la deguda adaptació paisatgística d'aquestes edificacions a l'entorn que tenen, podrà ser exigida l'aportació de les anàlisis de l'impacte sobre el medi on siguen localitzats, amb utilització de documents gràfics.
2. Les façanes dels edificis públics o privats, així com també les mitgeres i les parets unides al descobert, tot i que no siguen visibles des de la via pública, hauran de ser conservades en les degudes condicions de seguretat, higiene i estètica. Els propietaris seran obligats de fer-ne l'arrebossada, pintura o emblanquinament sempre que ho dispose l'autoritat municipal.
3. Tots els paraments visibles des de l'exterior hauran de ser tractats amb iguals materials i qualitat que les façanes, sent-ne prohibida la impermeabilització amb materials bituminosos de colors foscos o qualssevol altres revestiments no adaptats als trets del medi quant a la incidència visual, tret que aquests siguen recoberts o emblanquinats.
Les façanes laterals' i posteriors seran tractades amb condicions de composició i materials semblants als de la façana principal.
4. Els cossos construïts sobre la coberta de l'edifici: torrasses d'escala, torres de refrigeració, dipòsits d'aigua, xemeneies, pannells de captació d'energia solar, etc., restaran integrats en la composició de l'edifici o ocults. Es procurarà especialment la integració, ocultant-los o encastant-los als paraments. Les línies de conducció elèctriques i telefòniques, així com també les antenes de televisió i ràdio no han de ser visibles des de la via pública.
5. Les obres de nova edificació han de ser projectades considerant els trets naturals del terreny, així corn també la posició que tenen respecte de fites o d'altres elements paisatgístics i la incidència visual sobre l'entorn i el perfil de la zona. Així mateix, hauran de tenir en compte l'adequació de la solució formal a la tipologia i materials característics de l'àrea i de la resta de paràmetres definidors de la integració al medi (altura de l'edifici, volum d'edificació, etc.)
Els ajuntaments podran exigir que siga aportat un estudi de visualització del paisatge en els estats actual i futur, amb la implantació de l'edifici projectat, així com també imposar criteris selectius o opcionals per a l'ús harmoniós dels materials d'edificació, urbanització i enjardinament i sobre les coloracions admissibles.
6. Es prohibit el desguarniment o demolició d'aquells edificis i instal·lacions tradicionals, com els motors, molins, etc., relacionats amb les labors agrícoles, per als quals seran potenciades les actuacions que en suposen la millora, restauració i conservació.
7. Les edificacions actualment existents que resulten incompatibles amb els objectius i determinacions del pla especial restaran qualificades com a fora d'ordenació i, doncs, sotmeses al règim previst als articles 60 i 61 de la Llei del Sòl.
TITOL III
Normes particulars
Secció primera
Concepte i aspectes generals
Article vint-i-cinc. Concepte
1. A l'efecte de particularitzar les normes protectores establertes mitjançant aquest pla, han estat distingides les següents zones per a definir els tractaments específics més ajustats a les necessitats pròpies de protecció, conservació i millora:
- Espais subjectes al grau de protecció especial integral.
- Espais subjectes al grau de protecció especial ecològica I i protecció especial ecològica II.
- Espais subjectes al grau de protecció especial recreativa o naturística.
- Espais subjectes al grau de protecció especial agrícola.
2. Les determinacions inherents a cada una d'aquestes categories de protecció constitueixen la referència normativa bàsica a l'hora d'establir la intensitat dels usos i de les activitats permeses i prohibides per aquest pla especial.
Article vint-i-sis. Interpretació
A tot allò que no regulen aquestes normes particulars seran aplicables, subsidiàriament, les disposicions contingudes a les normes generals de regulació d'usos i activitats.
Secció segona
Protecció especial integral
Article vint-i-set. Caracterització
Tenen aquesta consideració aquells espais del parc natural que per la fragilitat i els rellevants valors ecològics, geomorfològics i paisatgístics que tenen, constitueixen el màxim exponent de la singularitat i excepcionalitat dels diferents subsistemes del parc. L'extraordinari valor d'aquests espais i la vital importància que suposen per al manteniment d'un gran nombre d'espècies animals i vegetals exigeixen una regulació d'usos excepcionalment restrictiva, que n'assegure la conservació dins el regressiu conjunt de les zones humides litorals mediterrànies.
Article vint-i-vuit. Localització geogràfica
Són inclosos en aquesta categoria l'espai constituït pel llac de l'Albufera, incloent les mates i el cinturó de vegetació perilacustre, així com també d'altres espais lacustres de menor dimensió, com la Bassa de Sant Llorenç i la marjal que l'envolta, i l'Estany de la Plana. També són inclosos dins aquesta categoria l'espai format per la Devesa, tret de les àrees urbanitzades i qualificades com a de protecció especial recreativa o naturística; les formacions de dunes poc alterades situades al terme municipal de Cullera, la duna fòssil o Penyeta del Moro i d'altres àrees de dunes actives a l'àrea del Perellonet. I, finalment, són objecte de protecció especial integral els ullals existents a l'àmbit del parc natural. Tots aquests espais són assenyalats i delimitats en la corresponent cartografia d'ordenació.
Article vint-i-nou. Usos permesos
1. Són usos permesos, amb caràcter general, tots aquells dirigits a aconseguir una millor i més efectiva conservació i potenciació dels recursos renovables o no. Així doncs, aquests espais seran dirigits preferentment a les activitats científiques, de conservació i interpretació de la natura.
2. L'activitat tradicional de la pesca professional que hi ha en aquests espais restarà com a ús permès d'acord amb les limitacions disposades en aquest pla especial.
3. Seran considerats usos excepcionalment autoritzables aquells de caràcter recreatiu o naturístic que no suposen eventuals riscos de degradació mediambiental i que impliquen una utilització passiva de l'espai, tals com el senderisme controlat, la recreació passiva o el piragüisme degudament autoritzat i regulat pel consell directiu del parc.
4. Labors de conservació i regeneració d'ecosistemes, supressió de vials i d'altres infrastructures, així com també les accions encaminades a possibilitar les activitats científiques, naturístiques i didàctico-ecològiques que contribuesquen a difondre el coneixement d'aqueixos importants ecosistemes.
5. Instal·lació d'infrastructures i adequacions científiques, naturístiques i didàctico-ecològiques, les quals hauran de comptar amb l'informe favorable del consell directiu del parc.
6. Infrastructures de caràcter bla (senderes, tancats, barreres, defenses anticirculació, etc.) quan siguen destinades a donar suport a l'execució de les activitats compatibles amb les necessitats de protecció per a aquests espais.
Article trenta. Usos prohibits
1. Seran considerats usos prohibits amb caràcter general tots els que comporten alteració i degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos. En especial, seran considerats estrictament prohibits aquells usos i activitats que puguen suposar un maneig abusiu de les aigües i que contribuesquen a alterar-ne la quantitat i la qualitat; així com també els que puguen afectar la riquesa biològica del parc.
Resten específicament prohibits en aquests espais:
2. Les activitats cinegètiques i qualsevol aprofitament dels recursos vius, tret dels especificats als articles 17 i 29 d'aquestes normes.
3. La tala, estassada i recol·lecció de la vegetació silvestre, tret que siga autoritzat expressament per la direcció del parc amb fins científics o de manteniment.
4. Les obres de captació d'aigües que puguen alterar en algun grau les condicions dels complexos humits o les que suposen retenció, apropiació o maneig abusiu dels fluxos hídrics.
5. Les obres de desboscament, aterrament i rebliments.
6. La construcció o instal·lació d'obres relacionades amb l'explotació dels recursos vius, incloent-hi les instal·lacions de primera transformació, hivernacles, estables, piscifactories, astacifactories i qualsevol tipus d'infrastructures vinculades a l'explotació de recursos.
7. Les construccions i edificacions públiques singulars no relacionades amb els usos permesos.
8. Les construccions residencials de qualsevol tipus.
9. Els establiments, infrastructures i equipaments de qualsevol tipus, fins i tot desmuntables, no relacionades directament amb els usos permesos.
10. La instal·lació de suports de publicitat o d'altres elements anàlegs, així com també qualsevol forma de publicitat que no siga de caràcter institucional destinada a proporcionar informació sobre l'espai objecte de protecció, sense que suposen deterioració del paisatge.
11. Els aprofitaments agrícola i ramader.
12. El trànsit motoritzat i l'equitació, tret que es referesca als serveis propis del parc, i el passeig de vianants acompanyat d'animals domèstics solts que puguen provocar danys i molèsties a la fauna.
Secció tercera
Protecció especial ecològica
Article trenta-un. Caracterització
Constitueixen aquesta categoria aquells espais de marcada uniformitat i homogeneïtat amb alta singularitat paisatgística i amb una funció ambiental complementària de destacada importància, que solen presentar, generalment un aprofitament productiu tradicional, centrat en el conreu de l'arròs.
En aquests espais, resulta imprescindible limitar la realització d'activitats constructives i transformadores del medi, tret d'aquelles estrictament necessàries per al manteniment d'aquest aprofitament, que resulta compatible amb la preservació dels trets que té i dels valors protegits que conté.
Les zones d'horta i àrees degradades actualment, existents dins l'àmbit d'afecció d'aquesta categoria seran subjectes a les normes particulars corresponents als espais de protecció especial ecològica, sent promoguda la restitució de l'ús tradicional basat en el conreu de l'arròs.
A fi de permetre l'aplicació d'una normativa més precisa i ajustada als trets, tant fisiogràfics com sòcio-econòmics del territori, els espais inclosos en aquesta categoria resten subdividits en dos nivells subjectes a distint grau de protecció, definits com:
- Protecció especial ecològica I.
- Protecció especial ecològica II.
Article trenta-dos. Localització geogràfica
La constitueixen, bàsicament, la zona de marjal a l'entorn del llac de l'Albufera, solcada per una densa xarxa de séquies i canals comunicada amb la mar a través de les goles del Pujol, el Perellonet i el Perelló i pels relleus calcaris del Cabeçol. Finalment, completa aquesta categoria la franja del domini públic marítimo-terrestre que no és inclosa als espais subjectes al grau de protecció especial integral. Les àrees que integren dins aquesta categoria els dos nivells de protecció: protecció especial ecològica I i protecció especial ecològica II, apareixen assenyalades a la cartografia d'ordenació.
Article trenta-tres. Usos permesos
1. Activitats o actuacions encaminades a la recuperació, regeneració o restauració dels ecosistemes més representatius (bosc de riba, vegetació palustre, bosc i bosquina mediterranis als relleus calcaris, etc.) mitjançant la repoblació amb espècies autòctones característiques d'aquest medi (salzes, oms, carrasques, garroferes, etc.).
2. Seran autoritzades les adequacions naturístiques i recreatives amb equipaments i infrastructures de suport, en aquells llocs especialment indicats per aquest pla.
3. Actuacions de caràcter infrastructural que ineludiblement hagen de ser localitzades en aquests espais i que no resulten incompatibles amb els objectius de protecció d'aquest pla especial, seguint les disposicions de l'article 14 d'aquestes normes.
4. A la zona de marjal són permeses aquelles activitats directament relacionades amb el conreu de l'arròs. En aquests espais hauran de ser-ne mantinguts els trets fisiogràfics, adoptant-hi les mesures necessàries que en garantesquen la inundabilitat, per raó de la important funció equilibradora que aquest fet comporta al sistema natural del parc.
5. Es permesa la pesca esportiva i tradicional en les condicions establertes per la legislació sectorial vigent a les goles, séquies i canals.
6. Es permesa expressament la continuïtat de les edificacions i instal·lacions existents a l'entrada en vigor d'aquest pla, lligades directament a l'emmagatzemament, manipulació o envasat de productes agraris. ºnicament són autoritzades les de nova construcció, previ informe favorable del consell directiu, quan siguen directament relacionades amb el conreu, manipulació o transformació de l'arròs, incloent l'alberg de collites i maquinària. L'altura màxima de cornisa serà de sis metres per al conjunt d'espais de protecció especial ecològica, restant limitada la superfície màxima per als espais de protecció especial ecològica I a 100 m2.
7. Els enclavaments d'horta seran subjectes a les normes particulars establertes per a aquesta categoria. Es permès aquest tipus d'aprofitaments, sense que puguen realitzar-s'hi obres de consolidació de l'horta.
8. El conreu opcional a l'arrossar durant la temporada hivernal als Espais de protecció especial ecològica de nivell II, sense que això puga constituir una reducció definitiva de la superfície inundable, ni calga la utilització d'infrastructures permanents que faciliten el dessecament, com són aportació de terres, murets, tubs soterrats, canals d'obra o qualsevol altra obra de fàbrica.
9. Amb caràcter excepcional, la direcció del parc podrà autoritzar als espais subjectes al grau de protecció especial ecològica de nivell II, la pràctica de conreus distints de l'arròs amb caràcter rotatiu, sempre que això no supose un canvi definitiu en l'orientació productiva d'aquest espai ni en les condicions fisiogràfiques que en defineixen els trets de marjal.
Article trenta-quatre. Usos prohibits
1. En general, qualsevol ús o activitat que comporte: impacte visual, acústic, degradació mediambiental o disminució de la coberta vegetal, com són les activitats extractives, abocadors, dipòsits d'enderrocs, cementiris d'automòbils.
2. Especialment, resta prohibida la realització de qualsevol activitat constructiva o transformadora del medi, que puga suposar una degradació dels valors ecològics o paisatgístics, com són els hivernacles i tancats d'obra.
3. Els canvis d'ús del sòl o la transformació que impliquen un pèrdua de la coberta forestal o de la superfície inundable; especialment els dessecaments mitjançant l'aportació de terres, soterrament de tubs de drenatge, construcció de murets, canals d'obra i qualsevol obra de fabrica, sense perjudici del que s'estableix a l'article 33.
4. Les construccions i edificacions industrials, tret de les directament relacionades amb la manipulació o transformació de l'arròs i les ja existents dedicades a l'emmagatzemament, manipulació o envàs de productes agraris, sense perjudici del que es preveu a l'article 18 d'aquestes normes.
5. La construcció d'habitatges de qualsevol classe. Els habitatges actualment existents destinats a segona residència o no vinculat directament a l'atenció i conreu de l'arrossar resten qualificat com a fora d'ordenació, sent-los aplicable el règim establert pels articles 60 i 61 de la Llei del Sòl.
6. Les construccions i edificis destinats a ús públic que han de ser emplaçats al medi rural, quan no siguen expressament incloses entre els usos permesos.
7. La utilització de productes fito-sanitaris no autoritzats per la legislació específica i dels admesos, fora dels períodes assenyalats per a aplicar-los i/o en desacord amb les limitacions i condicions establertes.
8. Instal·lacions esportives, incloent-hi camps de tir, coberts o no. En general, qualsevol tipus d'instal·lacions destinades a usos recreatius fora de les àrees específicament delimitades per fer-ho.
9. Establiments de restauració (restaurants, bars, menjadors a l'aire lliure i paellers) fora de les àrees delimitades específicament per a aquest ús, tret dels que siguen ubicats a edificacions prèviament existents i situades a parcel·les confrontants amb la xarxa local de carreteres, que presenten usos no compatibles segons es disposa en aquest article, havent de ser ajustats, a més, a les següents condicions:
- La superfície màxima edificada serà de 700 m2, havent de constituir-la un màxim del 10% de la superfície total de parcel·la.
- La superfície lliure d'edificació serà destinada a jocs infantils, àrees enjardinades i àrees d'estacionament.
- El projecte precisarà de l'informe previ favorable del consell directiu del parc segons es disposa a l'article 19.2 d'aquestes normes. El projecte haurà de presentar les corresponents dades tècniques i de disseny referents a accessos, instal·lacions i usos de les àrees lliures, zones de protecció, dotació d'aigua i evacuació de residuals, trets de l'edificació i disseny d'aquesta, acompanya un esquema gràfic idealitzat que reflectesca l'estat de la zona després de l'execució del projecte.
10. Les estacions de servei.
11. L'obertura de camins o carreteres que no siguen incloses en el Programa d'Actuació d'aquest pla especial, tret de casos excepcionals, com són la concentració de parcel·les o la utilització conjunta d'obres d'infrastructura, previ informe favorable de la Conselleria d'Agricultura i del consell directiu del parc.
12. La cementació i reforç d'obra dels marges del canal i séquies d'amplària mitjana superior a 75 centímetres (amidats des del bord de cada marge) als espais de protecció especial ecològica de nivell I i a canals i sèquies d'amplària superior a 150 centímetres als de nivell II.
Aquest tipus de construccions sempre haurà de comptar amb la preceptiva autorització de la direcció del parc i mai no afectarà els fons de canals i sèquies.
13. Les instal·lacions ramaderes de qualsevol tipus, tret de les que siguen convenientment legalitzades abans de l'entrada en vigor d'aquest pla, les quals no podran ser ampliades ni en superfície ni en volum d'edificació, havent de ser ajustades, a més, a les següents determinacions:
- Les explotacions seran de bestiar vacum o cavallí.
- Hauran de comptar amb sistema de depuració de residus i emissions en condicions reglamentàries.
- Seran ajustades a la resta de condicions que establesca la legislació sectorial per a aquest tipus d'instal·lacions.
14. Les piscifactories intensives, les condicions de les quals són definides a l'article 16 d'aquestes normes.
Secció quarta
Protecció especial agrícola
Article trenta-cinc. Caracterització
Aquesta categoria és integrada pels terrenys ocupats principalment per conreus d'horta, per als quals, atenent la conservació dels valors productius que té, han estat plantejades fortes limitacions per a totes aquelles activitats que no són directament relacionades amb l'aprofitament agrari i que, doncs, suposen ara greus conflictes d'usos (activitats constructives residencials, industrials, abocaments incontrolats, etc.). Alguns dels espais inclosos en aquesta categoria presenten alts valors paisatgístics, especialment pel que fa a la tipologia d'horta tradicional.
Article trenta-sis. Localització geogràfica
Es correspon bàsicament amb els espais d'horta, poblada d'arbres o no, que s'estenen principalment pel cordó litoral i el sector occidental de la marjal i són delimitats i cartografiats en els plànols d'ordenació.
Article trenta-set. Usos permesos
1. Amb caràcter general, són permeses totes aquelles activitats i instal·lacions relacionades amb l'aprofitament agrari de l'horta.
2. La instal·lació de tancats, tant per explotacions agrícoles com ramaderes, sempre que siga realitzat amb materials naturals o, preferentment, mitjançant bardisses, a l'efecte d'evitar l'impacte generat pels tancats realitzats amb materials constructius.
3. Les construccions, instal·lacions i infrastructures estrictament vinculades a l'explotació agrària amb una altura màxima de 6 metres. A la zona de protecció especial agrícola del cordó litoral, situada al marge oriental de la carretera VP-1041, la superfície màxima per a aquest tipus d'instal·lacions serà de 100 m2, amb una altura màxima de 5 metres i una superfície mínima de parcel·la conreada lligada a l'edificació de 8.000 m2. Per a la tramitació de la corresponent llicència urbanística caldrà justificar-la mitjançant informe previ de la Conselleria d'Agricultura i Pesca i informe favorable del consell directiu del parc.
4. Les instal·lacions i adequacions naturístiques i recreatives amb els equipaments i infrastructures de suport que tenen, en aquells llocs especialment indicats per aquest pla.
Amb caràcter excepcional, seran autoritzables els espais de protecció especial agrícola del tram litoral comprés entre Pinedo i el polisportiu del Saler, les adequacions d'ús recreatiu, ajustant-les a les següents condicions:
- La ubicació serà feta preferentment sobre àrees degradades o que tinguen usos no compatibles amb les disposicions d'aquest article.
- Els usos compatibles seran els d'establiments de restauració, àrees d'estacionament, jocs infantils i àrees enjardinades.
- La superfície neta mínima de parcel·la serà de 10.000 m2 i la superfície màxima edificable no serà superior al 10% de l'anterior.
- L'altura màxima serà de 5 metres d'altura de cornisa i una planta només.
- Les adequacions lligades a la zona de platges hauran de garantir escrupolosament les condicions necessàries d'accés públic i no suposaran cap minva en el gaudi i ús social del domini públic marítimo-terrestre.
- El projecte precisarà de l'informe favorable del consell directiu del parc segons es disposa a l'apartat 2 de l'article 19 d'aquestes normes. Així mateix, haurà de presentar les corresponents dades tècniques i de disseny referents a accessos, instal·lacions i usos de les àrees lliures, zones de protecció, dotació d'aigua i evacuació de residuals, característiques de l'edificació i disseny d'aquesta, acompanyant un esquema gràfic idealitzat que reflectesca l'estat de la zona després de l'execució del projecte.
5. Actuacions de caràcter infrastructural que ineludiblement hagen de ser localitzades en aquests espais i que no resulten incompatibles amb els objectius de protecció d'aquest pla especial. Quan es tracte d'infrastructures viàries, hidràuliques, de sanejament, proveïment o vinculades al sistema general de telecomunicacions serà preceptiu l'informe favorable del consell directiu, prèviament a la concessió de llicència urbanística.
6. Les instal·lacions destinades a emmagatzemament, manipulació i envàs de productes agrícoles existents al moment de l'entrada en vigor del pla especial i les noves que es basen en la reconversió d'instal·lacions industrials ja existents.
Article trenta-vuit. Usos prohibits
1. Les construccions i edificacions destinades a ús industrial, tret de les ja existents dedicades a l'emmagatzemament, manipulació o envàs de productes agraris, sense perjudici del que es preveu a l'article 18 d'aquestes normes.
2. La construcció d'habitatges de qualsevol tipus. Totes les construccions residencials, actualment existents, que entren en contradicció amb les normes Generals i Particulars d'aquest pla són qualificades com a fora d'ordenació, sent-los aplicable el règim establert pels articles 60 i 61 de la Llei del Sòl.
3. Amb caràcter general, les instal·lacions destinades a ús recreatiu que no siguen ajustades a les disposicions de l'apartat 4 de l'article 37 d'aquestes normes.
4. La localització d'abocadors, dipòsits d'enderrocs, dipòsits de ferralla, dipòsits d'automòbils o residus de qualsevol tipus.
5. Les construccions i edificacions públiques singulars, tret de les que ineludiblement hagen de ser instal·lades en aquest tipus d'espais.
6. L'ús de productes fito-sanitaris no autoritzats per la legislació específica, així com també l'ús en desacord amb els períodes, condicions i limitacions degudament establerts.
7. L'obertura de camins o carreteres que no hi siguen al Programa d'Actuació d'aquest pla especial, tret de casos excepcionals, com són la concentració de parcel·les o la utilització conjunta d'obres infrastructurals, previ informe favorable de la Conselleria d'Agricultura i del consell directiu del parc.
8. Les piscifactories i les instal·lacions pecuàries tret de les que siguen convenientment legalitzades a l'entrada en vigor d'aquest pla, les quals hauran de ser ajustades, a més, a les determinacions assenyalades respecte d'això als articles 16.5, 34.13 i 34.14 d'aquestes normes.
Secció cinquena
Protecció especial recreativa o naturística
Article trenta-nou. Caracterització
Hi ha inclosos aquells espais que, per l'especial localització que tenen, compleixen b poden complir un destacat paper com a àrees d'oci i esbargiment. Solen presentar un elevat índex d'ocupació i utilització pública tradicional i alguns d'ells comporten els mateixos valors paisatgístics que els espais d'interés als quals són associats. També s'hi inclouen alguns espais degradats de difícil recuperació que, tanmateix, presenten una bona disponibilitat per a la ubicació d'activitats turístico-recreatives o de caràcter naturístic.
Article quaranta. Localització geogràfica
1. Aquests espais, la finalitat bàsica dels quals és limitar la dispersió de l'ús públic i recreatiu actualment existent al parc, són concentrats a unitats o àrees específiques, delimitades i definides a la cartografia d'ordenació.
2. Es diferencien, atenent al grau d'ús i capacitat que tenen, en:
a) Arees d'ús recreatiu intensiu, conformades pel conjunt d'espais on és permesa la presència d'elements que demanen obres d'urbanització o es basen sobre edificis i instal·lacions existents, destinades a potenciar l'ús públic del parc, entre les quals es distingeixen: establiments de restauració, campaments de turisme, instal·lacions esportives no cobertes i aparcaments.
b) Arees d'ús recreatiu extensiu, constituïdes per aquells espais en els quals són admeses adequacions de caràcter bla, sense obres d'urbanització, basades en la utilització d'elements naturals que possibiliten l'existència d'una infrastructura mínima de suport a l'ús públic i recreatiu del parc, com són: àrees de
c) Arees d'ús naturístic intensiu, compostes pel conjunt d'equipaments i infrastructures basades preferentment sobre edificacions existents, dirigides a potenciar el coneixement i gaudi dels distints complexos, ambientals del pare: aules de la natura, centres d'interpretació i informació, centres de recuperació i aclimatació de la fauna, etc.
d) Arees d'ús naturístic extensiu, on és inclòs el conjunt d'infrastructures i equipaments de caràcter bla, destinats a facilitar l'ús didàctico-naturístic del parc, com a itineraris ecològics, senderes, miradors i infrastructures de suport.
Article quaranta-u. Usos permesos a les àrees d'ús Recreatiu Intensiu
1. Usos turístico-recreatius a les zones específicament delimitades per a cada tipus d'ús dins aquesta categoria. Amb caràcter general, per a les instal·lacions situades a les àrees d'ús Recreatiu Intensiu, la tramitació anirà precedida d'informe favorable preceptiu del consell directiu del parc.
2. Els usos turístics i recreatius que es basen sobre edificacions existents, previ informe favorable del consell directiu.
3. Les actuacions de caràcter infrastructural són considerades usos excepcionalment autoritzables quan siga demostrada la ineludible necessitat de localitzar-les en aquestes àrees i compten amb informe previ favorable del consell directiu.
4. La instal·lació de campaments de turisme (CT) als espais delimitats a la cartografia d'ordenació, on es permet amb caràcter exclusiu aquest tipus d'ús i segons les condicions que especifique el planejament general o, si de cas hi manquen, les següents:
- Us característic: campaments de turisme.
- Usos compatibles: oficines, sanitaris i assistencial, necessaris per al funcionament de la instal·lació; habitatge guarderia de la instal·lació, i espais lliures.
- Condicions de posició: qualsevol edificació haurà de guardar una separació entre plans de façana i adjacents igual o superior a cinquanta metres.
- Condicions d'ocupació: l'ocupació màxima per l'edificació principal i complementària, instal·lacions i serveis annexos, serà del 2%.
L'espai lliure de parcel·la serà destinat a accessos, zona d'acampada, jardí, aparcament en superfície o usos esportius no coberts.
A les zones d'acampada només serà autoritzada la instal·lació d'albergs transportables, entenent-los com aquells que compten amb mitjans propis de propulsió o puguen ser fàcilment transportats per un automòbil de turisme.
- Condicions d'edificabilitat i aprofitament: l'edificabilitat màxima (sumant les distintes de cada ús admissible) serà de 3 m2 de superfície construïda per cada 100 m2 de superfície neta de parcel·la (0,03 m2/m2), referits a l'edificació principal i complementària.
- Condicions de volum i forma dels edificis: l'altura màxima serà de dues plantes (la baixa més una altra) o set metres d'altura de cornisa. No són admeses plantes sota rasant.
- D'altres condicions: compliran la reglamentació sectorial que els siga aplicable i en especial el Decret 63/1986, de 19 de maig, sobre ordenació dels campaments de turisme a la comunitat.
5. La instal·lació d'establiments de restauració (ER) als següents espais, delimitats a la cartografia d'ordenació, on és permès amb caràcter exclusiu aquest tipus d'ús i d'acord amb les condicions que especifique el planejament general o, si de cas hi manquen, les següents:
ER1, front costaner de Pinedo.
- Us característic: establiments de restauració i equipaments annexos.
- Usos compatibles: sanitari, habitatge guarderia de la instal·lació, espais lliures, instal·lacions d'esports nàutics, dutxes, lavabos, equipaments de salvament i socorrisme, aparcaments i jocs infantils.
- Les condicions de parcel·la, edificació, ocupació, edificabilitat i aprofitament seran definides a través de les normes complementàries de planejament.
- Les llicències per a la construcció de viaris i d'altres infrastructures necessàries per a l'adequació de la zona seran concedides amb caràcter provisional, raó per la qual l'existència d'aqueixes infrastructures mai no podrà generar drets de reclassificació del sòl, restant obligats els promotors a restituir-ne el terreny a l'estat original, eliminant les infrastructures realitzades quan acabe l'ús autoritzat amb caràcter exclusiu.
ER2, establiments de restauració al Mareny Blau i al Dosser.
- Us característic: establiments de restauració.
- Usos compatibles: espais lliures i habitatge guarderia de la instal·lació.
- Condicions de parcel·la: és establerta com a parcel·la mínima edificable la que tinga una superfície neta no inferior a 400 m2.
- Condicions d'ocupació: l'ocupació màxima serà del 40%, referit a l'edificació principal i complementària. L'espai lliure de parcel·la podrà ser dedicat a àrees enjardinades, terrasses i aparcament.
- Condicions d'edificabilitat i aprofitament: l'edificabilitat màxima (sumant les distintes de cada ús admissible) serà de 40 m2 de superfície construïda per cada 100 m2 de superfície neta de parcel·la (0,40 m2/m2), referits a l'edificació principal i complementària.
L'edificació haurà d'atenir-se a una alineació obligatòria, definida per la línia paral·lela al camí d'accés paral·lel a la costa i a 10 metres del mateix camí. De l'alineació obligatòria seran admeses reculades en un màxim del 40% de la longitud de façana de l'edifici.
Qualsevol edificació haurà de guardar una separació entre plans de façana igual o superior a 4 metres.
- Condicions de volum i forma dels edificis: l'altura màxima serà d'una planta o quatre metres d'altura de cornisa.
- D'altres condicions: compliran la reglamentació sectorial que els siga aplicable i, en especial, l'Ordre de 17 de març de 1965, per la qual és aprovada l'ordenació turística de restaurants (BOE de 20.03.65); l'Ordre de 19 de juny de 1970, per la qual s'inclouen en l'ordenació turística de restaurants els cafès, bars, sales de festa, clubs i semblants (BOE de 23.06.70), i l'Ordre de 18 de març de 1965, per la qual s'aprova l'ordenació turística de cafeteries (BOE de 29.03.65).
ER3, àrea d'ús recreatiu intensiu del port de Catarroja.
- Us característic: establiments de restauració i equipaments de suport.
- Usos compatibles: espais lliures (àrees enjardinades, jocs infantils i instal·lacions per a esports nàutics), habitatge destinat a guarderia de la instal·lació.
- Condicions de parcel·la: és establerta com a parcel·la mínima edificable la que tinga una superfície neta no inferior a 500 m2.
Per acord de la Junta Rectora de data 27 de setembre de 1990 i com a conseqüència de l'al·legació presentada per l'Ajuntament de Catarroja, les condicions d'ocupació, edificabilitat i aprofitament de parcel·la i de volum i forma dels edificis, hauran de ser establertes conjuntament per l'Ajuntament de Catarroja i l'Agència de Medi Ambient en la redacció del projecte d'adequació de l'àrea d'ús recreatiu intensiu del port de Catarroja.
- D'altres condicions: compliran la reglamentació sectorial que els siga aplicable i en especial l'Ordre de 17 de març de 1965, per la qual s'aprova l'ordenació turística de restaurants (BOE de 29.03.65); l'Ordre de 19 de juny de 1970, per la qual s'inclouen en l'ordenació turística de restaurants els cafès, bars, sales de festa, clubs i semblants (BOE de 23.06.70), i l'Ordre de 18 de març de 1965, per la qual s'aprova l'ordenació turística de cafeteries (BOE de 29.03.65).
ER4, establiments de restauració al port del Palmar:
- Us característic: establiments de restauració i equipaments annexos.
- Usos compatibles: habitatge guarderia de la instal·lació, espais lliures, aparcaments i jocs infantils.
- Condicions de parcel·la: s'estableix com a parcel·la mínima edificable la que tinga una superfície neta no inferior a 1.200 m2.
- Condicions d'ocupació: l'ocupació màxima serà del 15% referit a l'edificació principal i complementària. L'espai lliure de parcel·la podrà ser dedicat a àrees enjardinades, terrassa i aparcaments; aquest darrers hauran de ser situats sempre a la part davantera de l'edificació, a prop de la via d'accés.
- Condicions d'edificabilitat i aprofitament: l'edificabilitat màxima (sumant les distintes de cada ús admissible) serà de 18 m2 de superfície construïda per cada 100 m2 de superfície neta de parcel·la (0,18 m2/m2), referits a l'edificació principal i complementària. La coberta dels aparcaments no computarà com a superfície edificada.
L'edificació serà reculada, a la façana, una distància igual o superior a 20 metres respecte del camí d'accés paral·lel a la sèquia que envolta per l'oest el nucli urbà del Palmar i, pel fons, la reculada serà superior a 30 metres respecte del canal de la Reina.
Qualsevol edificació haurà de guardar una separació entre plans de façana i límit igual o superior a tres metres.
- Condicions de volum i forma dels edificis: l'altura màxima serà de dues plantes (la planta baixa més una altra) o set metres d'altura de cornisa. No són admeses plantes sota rasant. La superfície màxima de la planta superior no haurà de sobrepassar el 20% de la inferior.
- D'altres condicions: compliran la reglamentació sectorial que els siga aplicable i en especial l'Ordre de 17 de març de 1965, per la qual s'aprova l'ordenació turística de restaurants (BOE de 29.03.65); l'Ordre de 19 de juny de 1970, per la qual s'inclouen en l'ordenació turística de restaurants els bars, sales de festa, clubs i semblants (BOE de 23.06.70), i l'Ordre de 18 de març de 1965, per la qual s'aprova l'ordenació turística de cafeteries (BOE de 29.03.65).
6. Les instal·lacions esportives als espais delimitats a la cartografia d'ordenació com a ID, on es permet amb caràcter exclusiu aquest tipus d'ús, als projectes corresponents dels quals haurà de ser justificada adequadament la superfície reservada per a aparcaments, segons la capacitat d'acollida o d'ús a què vagen destinades les dites instal·lacions, havent de situar-les sempre a la zona més a prop de les vies d'accés. Com a usos compatibles són admesos els serveis mínims o bàsics associats en aquestes instal·lacions, com els lavabos, dutxes, oficines i serveis mèdics, bar cafeteria, així com també espais lliures (àrees enjardinades i jocs infantils).
A les parcel·les que es destinen en aquest tipus d'usos, la superfície mínima de parcel·la serà de 1.500 m2. L'edificabilitat màxima serà de quaranta metres quadrats per cada cent metres quadrats de superfície neta de parcel·la (0,40 m2/m2), mai no arribant a superar un total de 2.000 m2. L'ocupació màxima serà del 60% per a totes les instal·lacions, fins i tot les descobertes. L'altura màxima serà d'una planta o de quatre metres d'altura de cornisa, admetent-se excepcionalment majors altures quan siga justificada al projecte aqueixa necessitat segons els trets propis de l'ús i, doncs, de l'edifici que haja de ser construït. Caldrà destinar per a enjardinament i arbratge, si més no, el 15% de la superfície de la parcel·la.
7. Adequacions per a aparcaments al servei d'aquestes instal·lacions, no pavimentats amb materials asfàltics, cement o materials de fàbrica, havent sempre d'anar proveïdes d'arbratge. La coberta dels aparcaments només es podrà realitzar mitjançant elements naturals o blans, fàcilment desmuntables.
Article quaranta-dos. Usos permesos a les àrees d'ús Recreatiu Extensiu.
1. Usos recreatius de temporada, sempre que es basen en instal·lacions no permanents o desmuntables, com són les casetes, quiosquets, dutxes, etc. a les àrees d'adequació de platges (AP), assenyalades a la cartografia d'ordenació, segons es disposa en l'estudi de normes de disseny i instal·lació dels establiments i serveis de temporada al parc que es recull al Programa d'Actuació. Fins que no siguen aprovades les normes, en aquestes àrees, la instal·lació de quiosquets serà realitzada atenent una tipologia integrada a l'entorn, sense impactes visuals o paisatgístics. La superfície d'ocupació d'aquestes instal·lacions serà de 20 metres de fons i no podrà superar els 25 metres de front. L'altura màxima serà d'una planta i l'altura màxima de cornisa de quatre metres. Caldrà destinar, si més no, el seixanta per cent de la superfície de parcel·la per a terrasses, enjardinament i arbratge. A les àrees d'Adequació de platges de la zona del Saler, les instal·lacions desmuntables de temporada hauran de ser ubicades sobre l'actual zona d'aparcaments al sector més a prop de la platja.
La separació mínima entre aquests establiments de temporada serà de 100 metres a les àrees d'adequació de platges de la zona del Saler, assenyalades en la cartografia d'ordenació com a AP i de 50 metres per a la resta de les àrees. En els altres aspectes els seran aplicables les normes sectorials vigents en aquesta matèria.
2. L'equipament de les zones verdes o espais enjardinats (ZV) i àrees de picnic (PN), delimitats en la cartografia d'ordenació, mitjançant elements de mobiliari urbà i senyalització, com són bancs, taules, papereres i jocs infantils.
3. Adequacions per a aparcament no pavimentades amb materials asfàltics, cement o materials de fàbrica, havent, en qualsevol cas, d'anar proveïts d'arbratge. La coberta d'aquests només podrà ser realitzada mitjançant materials naturals o blans, fàcilment desmuntables.
Article quaranta-tres. Usos permesos a les àrees d'ús naturístic intensiu
1. Els usos naturístics intensius i científico-ecològics que es basen sobre edificacions existents, primant-ne la ubicació en aquells edificis de caire tradicional existents al parc.
2. Les instal·lacions o equipaments com són els centres d'interpretació (CR), aules de natura (AN), construccions per a serveis de guarderia del parc i serveis de bombers, sent preceptiu l'informe favorable del consell directiu.
Article quaranta-quatre. Usos permesos a les àrees d'ús naturístic extensiu
Actuacions que comporten únicament i exclusiva adequacions del medi, a fi de possibilitar el coneixement i gaudi del pare, sempre amb instal·lacions de caràcter bla i que mai no comportaran obres d'urbanització, com són miradors (M), senderes ecològiques (S) i xarxes de senyalització de caràcter interpretatiu.
Article quaranta-cinc. Usos prohibits als espais de protecció especial recreativa o naturística
1. En general, tots els que comporten una degradació ambiental o paisatgística d'aquests espais i/o dificulten la realització dels usos preferents.
2. Resten especialment prohibits:
a) La construcció o instal·lació d'obres relacionades amb l'explotació dels recursos vius.
b) Amb caràcter general, les construccions residencials, hoteleres, discoteques, comerços, magatzems i qualsevol altra que no haja estat permesa expressament.
c) Usos i activitats que comporten un notable impacte paisatgístic o ecològic, com són els cementiris d'automòbils, indústries, abocadors i dipòsits d'enderrocs, i edificacions no integrades a l'entorn.
d) La instal·lació de suports de publicitat o d'altres elements anàlegs, tret d'aquells indicadors d'activitats, establiments i llocs que per la dimensió, el disseny i la col·locació que tenen siguen adequats a l'estructura paisatgística de l'espai, així com també els de caràcter institucional que siguen considerats necessaris per a la correcta gestió del parc, els quals sempre s'atendran a les normes que siguen establertes de disseny i instal·lació.
e) La construcció d'habitatges de qualsevol tipus, tret de les especificacions a l'article 41 anterior.
f) La utilització de foc mitjançant fornets, fogueres, barbacoes, etc., tret de les àrees especialment habilitades per fer-ho.
DISPOSICIO TRANSITORIA
En aplicació de l'article 3.3.c) del Decret 89/1986, de declaració del Parc Natural de l'Albufera, el planejament urbanístic dels municipis inclosos al Parc Natural de l'Albufera, les determinacions del qual entren en contradicció amb les disposicions d'aquest pla especial, disposarà d'un termini màxim de dos anys per a ser modificat i adaptat a partir de l'aprovació del pla especial.
DISPOSICIO ADDICIONAL
En aplicació de l'article 3.3.b) i c) del Decret 89/1986 de declaració del Parc Natural de l'Albufera, per a l'espai en procés d'urbanització del terme municipal de Cullera delimitat en la cartografia d'ordenació a la zona del Dosser, a excepció del pla Parcial aprovat a la dita zona, conegut com a Palau d'Avinyó, serà permesa exclusivament l'edificació unifamiliar aïllada, amb una edificabilitat màxima de 0,2 m2/m2 sobre una parcel·la mínima de 800 m2 de superfície neta i un front mínim de parcel·la de 20 metres.
L'edificació guardarà una reculada mínima d'adjacents de 5 metres i l'altura màxima permesa serà de dues plantes o de set metres d'altura de cornisa. La superfície màxima de la planta superior no podrà sobrepassar el 50% de la inferior.
Les edificacions existents en aquest espai prèviament a l'aprovació del pla especial que no siguen ajustades a les determinacions adés assenyalades restaran fora d'ordenació, permetent-ne només obres de conservació sempre que no comporten un increment del volum edificat.
