Ordre d'1 de desembre de 1989, de la Conselleria de Sanitat i Consum, per la qual es regulen els serveis d'urgència de les Oficines de Farmàcia de la Comunitat Valenciana.
(DOGV núm. 1218 de 08.01.1990) Ref. Base de dades 0060/1990
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 09.01.1990 Notes: La disposició estableix les bases per a l'organització del servei d'urgència de les oficines de farmàcia en atenció de les necessitats assistencials i sanitàries reals de la població, així com de les característiques urbanes i geogràfiques. Sanitat. Servei Valencià de Salut. - Vegeu Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat. Aquesta disposició afecta: Desenvolupa o complementa: - Ordre de 2 de maig de 1986, de la Conselleria de Sanitat i Consum, que delimita les zones i àrees de salut de la Comunitat Valenciana.
- Llei de la Generalitat Valenciana 8/1987, de 4 de desembre, del Servei Valencià de Salut.
- Ordre de 10 de febrer de 1989, de la Conselleria de Sanitat i Consum, per la qual es crea l'Àrea de Salut d'Alcoi.
Aquesta disposició està afectada per: Corregida per: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Sanitat i Consum Descriptors: Temàtics: farmacologia, legislació farmacèutica, horari de treball, primers auxilis, ordenament del temps de treball
Ordre d'1 de desembre de 1989, de la Conselleria de Sanitat i Consum, per la qual es regulen els serveis d'urgència de les Oficines de Farmàcia de la Comunitat Valenciana.
La Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat, defineix al seu articulat un nou model sanitari, que s'estructura territorialment en les Arees i Zones Bàsiques de Salut, a fi d'organitzar un sistema sanitari coordinat integral, amb les característiques d'agilitat i eficàcia que la societat actual demanda; i es defineix en aquesta Llei, als efectes que s'hi preveuen, les Oficines de Farmàcia com a establiments sanitaris.
En semblants termes es manifesta la Llei 8/1987, de 4 de desembre, de la Generalitat Valenciana, per la qual es crea el Servei Valencià de Salut, que al seu Capítol IV, sobre organització territorial, defineix les Arees de Salut com estructures fonamentals del sistema sanitari, responsabilitzades de la gestió unitària dels centres i establiments del Servei Valencià de Salut compresos dins els seus límits territorials, i de totes les seues prestacions i programes sanitaris a desplegar, i a la Zona Bàsica de Salut com a març territorial on es despleguen de forma integrada i mitjançant treball en equip totes les activitats encaminades a la promoció, prevenció, guarició i rehabilitació de la salut, tant individual com col·lectiva, dels seus habitants. La Conselleria de Sani tat i Consum, en les seues Ordres de 2 de maig de 1986 i 10 de febrer de 1989, ha determinat les Arees i Zones de Salut de la Comunitat Valenciana.
Per altra part, i a fi d'adequar-se a les directrius contingudes en l'article 107 de la Llei General de Seguretat Social, el text refós de la qual fou aprovat pel Decret 2065/1974, de 30 de maig, quedà regulada per Concert entre el Servei Valencià de Salut i el Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics, signat el 13 de juliol de 1988, la prestació farmacèutica de la Seguretat Social a través de les Oficines de Farmàcia legalment autoritzades en la Comunitat Valenciana.
Segons això, la Conselleria de Sanitat i Consum ha de regular el procediment d'autorització dels serveis de manera que permeta la realització de la seua activitat sanitària coordinada dins de l'estructura que les lleis í els reglaments esmentats estableixen.
En raó d'aquests motius, i d'acord amb la proposta efectuada pel Grup Assessor Tècnic d'Assistència Farmacèutica Primària de la Conselleria de Sanitat i Consum, constituït en virtut del Decret 47/1988, ordene:
Article primer
U Tots els Municipis de la Comunitat Valenciana tindran organitzat el servei d'urgència de llurs Oficines de Farmàcia, considerant-hi sempre les necessitats assistencials i sanitàries reals de la població, així com les característiques urbanes i geogràfiques per tal d'obtenir la major eficàcia en l'assistència farmacèutica.
Dos. La seua autorització serà sol·licitada al departament administratiu que ostente la competència, i el dit servei haurà d'acomplir el que preceptua aquesta Ordre.
Article segon
A els poblacions amb menys de 75.000 habitantes, prèvia sol·licitud, s'hi podrà autoritzar l'establiment de grups de Farmacèutics de municipis adjacents, d'una mateixa Area de Salut, i preferentment de Zona Bàsica de Salut comuna, perquè tornant-se entre ells, atenguen el servei d'urgència nocturn dels esmentats municipis.
U. Es considerarà aquest horari des de les 22 hores d'aqueix dia fins a les 9 hores del mati de l'endemà.
Dos. La distància màxima entre poblacions, a l'efecte del que s'assenyala en aquest article, serà de 20 km.; i s'hi valoraran sempre les circumstàncies orogràfiques i climatològiques.
Tres. Quan poblacions xicotetes i d'una sola Farmàcia es mancomunen amb municipis de nombre elevat de farmàcies, se'ls podrà eximir del servei d'urgència nocturn, i s'hi considera preferentment la mancomunitat entre nuclis de població xicotets. De tal manera que, als municipis d'una sola farmàcia que no es puguen mancomunar amb altres de característiques semblants i es troben prop d'un nucli de població gran, els seus serveis d'urgència nocturns i festius podran ser absorbits per l'esmentada població. No s'hi considera aquest supòsit quan puga haver-hi un mancomunitat amb poblacions semblants.
Quatre. En municipis de tres o menys farmàcies i mancomunitats amb adjacents iguals o menors, s'hi podrà autoritzar a més una rotació per als serveis d'urgència en festius, diu menges i vespres.
Article tercer
U Els municipis de més de 75.000 habitants tindran si més no una Oficina de Farmàcia en servei d'urgència fins arribar als 100.000 habitants, i s'hi incrementarà l'esmentat servei en una nova farmàcia fins arribar als 150.000 habitants. Quan la xifra anterior augmente en 25.000 habitants més comptarà amb tres oficines de farmàcia en aquest servei, i mantindrà l'esmentat nombre fins arribar als 225.000 habitants, i s'efectuarà aquest mateix càlcul amb qualsevol altre múltiple de 75.000 habitants (considerats com a població de partida).
Dos. En aquests municipis, considerant com N el nombre total de farmàcies en servei d'urgència d'un municipi per a un dia, la quantitat d'elles que estaran en servei de reforç ininterromput, de 9 a 22 hores, es calcularà segons el mòdul següent:
a) Si N és par, el nombre de farmàcies de reforç serà: N/2.
b) Si N és impar i major que un, el nombre de farmàcies de reforç serà: (N-1)/2.
Article quart
A les zones turístiques, i durant el període comprés del 15 de juny al 15 de setembre, si s'hi estimava necessari, s'hi reforçaran els serveis d'urgència per garantir un correcte servei sanitari.
Article cinquè
A tots els municipis o mancomunitats que es formen, les Oficines de Farmàcia estaran obligades a exposar, de manera ben visible, lhorari ordinari d'obertura al públic, els torns del servei d'urgència, així com el lloc on es localitzarà aqueix servei.
Article sisé
Les modificacions que es produesquen pel que fa al Servei d'urgència autoritzat, per raons degudament justificades, es comunicaran amb suficient antelació al Departament administratiu responsable de la concessió d'aquestes autoritzacions, a la Secretaria General del Servei Valencià de Salut i a la Inspecció de Farmàcia de la Direcció Territorial de Sanitat i Consum de la província.
DISPOSICIO TRANSITORIA
Els Serveis d'Urgència entre municipis de distinta Area de Salut, autoritzats anteriorment a l'entrada en vigor d'aquesta Ordre, podran mantenir llur autorització, mentre es despleguen les Arees de Salut, segons que disposa l'article 15 de la Llei de la Generalitat Valenciana 8/1987, que incloguen els referits municipis.
DISPOSICIO FINAL
Es faculta el Director del Servei Valencià de Salut per dictar les disposicions que calguen per a lexecució i al desplegament d'aquesta Ordre que entrarà en vigor lendemà de la seua publicació al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 1 de desembre de 1989.
El Conseller de Sanitat i Consum,
Joaquín Colomer Sala.
