Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

DECRET 104/2014, de 4 de juliol, del Consell, pel qual s'aprova la norma tècnica en matèria de reserves dotacionals educatives. [2014/6387]

(DOGV núm. 7312 de 08.07.2014) Ref. Base de dades 006114/2014

DECRET 104/2014, de 4 de juliol, del Consell, pel qual s'aprova la norma tècnica en matèria de reserves dotacionals educatives. [2014/6387]
PREÀMBUL

L’article 85.2.c de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana (a partir d’este moment, LUV), establix que la Generalitat, en l’aprovació definitiva de plans, podrà formular-hi objeccions en compliment de la comesa de requerir en l’ordenació estructural del pla unes determinacions, amb precisió suficient per a garantir la correcta organització del desenrotllament urbà i, amb este fi, demanar la creació, ampliació o millora de reserves per a dotacions, així com vetlar per la idoneïtat de les previstes per a servicis supramunicipals, en este cas la reserva de sòl per a equipaments a usos docents.

Així mateix, l’article 83.2.b de la LUV i l’article 208.7 del Reglament d’Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística de la Comunitat valenciana, aprovat pel Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell (a partir d’este moment, ROGTU) disposen que els plans generals i els plans parcials de sectors d’ús residencial hauran de ser informats de manera preceptiva per la conselleria competent en matèria d’educació. Els esmentats informes hauran de pronunciar-se sobre la necessitat de destinar part de la reserva de sòl per a equipaments a usos educatius, així com de la superfície necessària perquè queden correctament atesos estos usos en el sector. De la mateixa manera, seran objecte d’informe els canvis d’ús dotacional, les modificacions dels plans (article 59.3.b i l’article de la 94.5 LUV) i qualsevol altre instrument l’execució del qual supose increment de població i, conseqüentment, de la demanda educativa a atendre.
El Decret 201/1998, de 15 de desembre, del Consell (derogat pel ROGTU), feia igualment referència a l’emissió dels informes preceptius en matèria d’urbanisme per part de la conselleria amb competències en matèria educativa, i indicava en l’article 9 del seu annex que els òrgans responsables de la planificació del servici públic corresponent (en este cas l’educatiu) podrien fixar directrius per a la definició dels usos en el seu sector, si ho consideraren necessari.

Basant-se en esta habilitació es va dictar la Instrucció 2/2005, de la Direcció General de Règim Econòmic de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, sobre les directrius per a possibilitar l’emissió dels informes requerits per la legislació urbanística valenciana en matèria educativa.
L’esmentada instrucció afectava tant els plans generals com la resta d’instruments de planejament que han de ser objecte d’informe, i utilitzava paràmetres i índexs que han canviat en el temps transcorregut des que es va redactar.
L’experiència acumulada en la tramitació dels informes constata que la complexitat de la documentació que han de presentar els ajuntaments, obliga a establir una descripció més precisa dels documents en què ha de plasmar-se la informació requerida, així com el fet de sol·licitar-la en suport paper, per a facilitar l’estudi global del conjunt del municipi i permetre la comprovació de la suficiència i idoneïtat de les reserves dotacionals d’ús docent proposades en cada cas.

Per això, un dels objectes del present decret és establir, de la manera més detallada possible, el procediment i una relació d’aquells documents que es consideren imprescindibles perquè l’òrgan competent puga emetre els informes preceptius a què fan referència la LUV i el ROGTU. Tot això a fi d’aconseguir més eficàcia i agilitat en la tramitació dels instruments de planejament.

D’altra banda, és fonamental adequar a la realitat actual determinats paràmetres d’acord amb els quals s’elaboren els informes, així com establir-ne altres que, una vegada observats en la praxi, convé introduir en el procediment de manera estandarditzada amb la finalitat de reduir el grau de discrecionalitat en la seua interpretació i així donar més precisió als informes emesos.
Així doncs, el present decret, per mitjà d’un únic article, aprova una norma tècnica arreplegada en dos annexos.
En l’annex I es definixen tots aquells conceptes necessaris per als càlculs posteriors, és a dir, la població prevista, el nombre de vivendes, així com el nombre d’habitants per vivenda a tindre en compte o la grandària mitjana de la llar obtinguda amb la metodologia de l’Enquesta de Població Activa (EPA) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

S’aclarix que qualsevol instrument de planejament que per a ser informat requerisca d’un estudi de la demanda educativa de tot el municipi, inclourà en el càlcul de la població prevista, un percentatge de les vivendes buides, davant de la lògica suposició que poden ser ocupades, tenint com a conseqüència més demanda de places escolars. Este percentatge s’establix basant-se en què han de romandre buides un determinat nombre de vivendes perquè existisca el mercat immobiliari, ja que, si s’ocupen totes, no es podrien absorbir els moviments de la població i els períodes de transició entre unes vivendes i altres. De manera que es fixa un 5 per cent sobre el total de les vivendes del municipi que romandran buides. Per a aconseguir corregir possibles desviacions degudes a la diversitat urbana, els diferents escenaris demogràfics i la vertebració del sistema de ciutats, s’ha tingut en compte la divisió per àmbits territorials, àrees funcionals del territori i el sistema nodal de referència establit per la Directriu 17, Àmbits de planificació territorial, de l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, aprovada pel Decret 1/2011, de 13 de gener, del Consell. Així mateix s’ha tingut en compte l’estat de les vivendes buides que arreplega l’INE en el Cens de Població i Vivendes amb dades de 2011 que establix que el 4,4 per cent de vivendes buides es troba en estat ruïnós o roín i el 10,6 per cent en estat deficient.


També es fixa un coeficient corrector de minoració per a zones de segona residència, amb l’objectiu d’ajustar les reserves dotacionals educatives a la realitat poblacional de la zona en els casos que així corresponga.
S’establixen al seu torn els percentatges de places escolars que s’han de preveure en cada nivell educatiu, la qual cosa constituïx en si la demanda educativa de la figura a informar, per a la qual cosa s’han pres les dades de població total i població dels diferents trams d’edats per a la Comunitat Valenciana del Padró Municipal d’Habitants publicat per la Conselleria d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació.
Finalment, es definixen les reserves de sòl dotacional educatiu, els requisits i les normes urbanístiques que les esmentades parcel·les hauran de reunir i les superfícies mínimes de les parcel·les educatives que seran les establides per norma reglamentària vigent de la conselleria competent en matèria d’educació, en previsió que esta legislació puga modificar-se i deixar sense vigència l’article de la norma. Actualment, estes superfícies estan regulades en l’Orde de 15 de maig de 1992, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.
En virtut del mandat establit per la LUV i el ROGTU d’emetre informes els diferents instruments de planejament per a procedir a l’aprovació definitiva per part de la Generalitat, la conselleria competent en matèria d’educació pot regular el procediment, la documentació i els criteris sobre els quals s’emetran els informes. Així doncs, l’annex II fixa el procediment de sol·licitud i emissió d’informes i presentació de la documentació necessària per a informar en cada figura del planejament, així com el format d’esta documentació.

En exercici de les competències que li corresponen en matèria d’ordenació del territori, urbanisme i vivenda, a fi de garantir el servici públic educatiu, i en el marc de la necessària col·laboració inter-administrativa entre els ajuntaments, responsables últims de l’activitat urbanística, i la Generalitat, complits els tràmits procedimentals previstos en l’article 43 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, a proposta de la consellera d’Educació, Cultura i Esport, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 4 de juliol de 2014,


DECRETE

Article únic. Aprovació de la norma tècnica
S’aprova la norma tècnica per la qual es fixen les directrius i els paràmetres per a l’establiment de les reserves dotacionals educatives, els requisits exigibles a les parcel·les de les esmentades reserves que alberguen centres públics i el contingut mínim documental necessari, així com el procediment per a l’elaboració dels informes preceptius relatius als instruments de planejament que es requerisquen segons la normativa urbanística vigent en l’àmbit de la Comunitat Valenciana. Esta norma s’arreplega en dos annexos:

Annex I. Directrius i paràmetres per a l’establiment de les reserves dotacionals educatives i requisits exigibles a les parcel·les de les esmentades reserves que alberguen centres públics.
Annex II. Procediment de sol·licitud i emissió d’informes i contingut documental mínim d’estos.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA

Única. Procediments en tramitació
Tot aquell informe que a l’entrada en vigor del present decret haja sigut sol·licitat sense ser emés i notificat serà elaborat amb els paràmetres que es regulen. A este efecte, se sol·licitarà des de la conselleria competent en matèria d’educació la documentació necessària per a la redactar-lo, en els termes i amb els criteris i documentació regulats en el present decret.
L’ajuntament el planejament del qual haja sigut informat i l’informe haja resultat favorable condicionat o desfavorable podrà sol·licitar un nou informe atenent el que establix este decret, perquè s’actualitzen les dades, i aportarà la documentació corresponent.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Derogació normativa
Queden derogades totes les disposicions del mateix rang o inferior que s’oposen al que disposa el present decret.

DISPOSICIONS FINALS

Primera. Desplegament
S’autoritza la persona titular de la conselleria amb competències en matèria d’educació per a dictar els actes i disposicions necessàries per al desplegament i l’execució d’este decret.

Segona. Entrada en vigor
Este decret entrarà en vigor l’endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

Valencia, 4 de juliol de 2014

El president de la Generalitat,
ALBERTO FABRA PART

La consellera d’Educació, Cultura i Esport,
MARÍA JOSÉ CATALÁ VERDET


ANNEX I
Directrius i paràmetres per a l’establiment de les reserves dotacionals educatives i requisits exigibles a les parcel·les de les esmentades reserves que alberguen centres públics.

Article 1. Definicions
Als efectes d’esta norma, s’entén per:
1. Grandària mitjana de la llar: és el nombre d’habitants per vivenda. La forma de càlcul és: persones en vivendes familiars principals / vivendes principals.
2. Vivenda: és el local destinat al domicili d’individus i de famílies que satisfà les condicions d’habitabilitat exigides per la normativa específica d’aplicació. Queden exclosos aquells locals que, inclús tenint estructura de vivenda, estiguen sent dedicats completament a alguna activitat econòmica, com ara consultes mèdiques, despatxos professionals, etc.
3. Llar o vivenda principal: és la vivenda, tant col·lectiva com unifamiliar, que és utilitzada com a residència habitual i ocupada la major part de l’any.
4. Vivenda secundària: és la vivenda destinada a l’allotjament temporal o de segona residència (són usades només en vacacions, caps de setmana, treballs temporals) o si s’utilitza de manera continuada i no estacional però sense ser residència habitual (per exemple, per a lloguers successius de curta duració).
5. Vivenda buida: és la vivenda que no és utilitzada com a residència habitual ni està destinada a l’allotjament temporal o de segona residència (estan disponibles per a venda o lloguer o, simplement, abandonades).

Article 2. Demanda educativa
La demanda educativa es correspon amb les places escolars a preveure, que són el percentatge de xiquets d’edats corresponents a cada etapa escolar respecte a la població total del municipi.
Les etapes escolars són: Segon Cicle d’Infantil, de 3 a 6 anys; Primària, de 6 a 12 anys; Secundària Obligatòria, de 12 a 16 anys; i Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Mitjà de 16 a 18 anys, tenint en compte que els trams d’edat que inclou cada etapa escolar es referixen als anys complits l’any natural d’inici de cada curs.

La determinació del nombre de places escolars a preveure es farà com seguix:
1. Les places escolars corresponents a xiquets de 3 a 12 anys, a preveure en col·legis d’Educació Infantil-Primaria en l’àmbit de la Comunitat Valenciana corresponen al 9 per cent de la població prevista, 3 per cent segon cicle d’Infantil i 6 per cent Primària.
2. Les places escolars corresponents a jóvens de 12 a 18 anys, necessàries en instituts d’Educació Secundària, en l’àmbit de la Comunitat Valenciana corresponen al 6 per cent de la població prevista, 4 per cent Secundària Obligatòria i Formació Professional Bàsica i 2 per cent Batxillerat i la resta d’ensenyances de secundària postobligatòria.


Article 3. Població prevista
La població prevista per al càlcul de la demanda educativa deguda al desenrotllament del planejament és el producte del nombre de vivendes que es prevegen en l’àmbit de planejament pel nombre d’habitants per vivenda a què es referix l’article 7 de la present norma tècnica.

A qualsevol instrument de planejament que per a ser informat requerisca un estudi de la demanda educativa de tot el municipi, se sumarà al càlcul de la població prevista la que resulte de la possible ocupació de vivendes buides existents, de conformitat amb el que preveu l’article 5 de la present norma tècnica, pel nombre d’habitants per vivenda.


Article 4. Nombre de vivendes
El nombre de vivendes serà el que determine el planejament urbanístic. A falta d’això i en absència d’estudis específics actualitzats en el moment d’elaborar el pla, es considerarà el límit màxim de cent vivendes per hectàrea d’ús residencial o un metre quadrat edificable per metre quadrat de sòl d’ús residencial, considerant en este cas per al còmput als efectes d’este decret les vivendes de 100 m² de sostre, excepte justificació expressa acreditada.

Article 5. Vivendes buides
1. Les vivendes buides es tindran en compte als efectes del càlcul de reserves educatives de la manera següent:
a) En municipis el percentatge (%) de vivendes buides dels quals sobre el total de vivendes siga > 5 per cent es comptabilitzaran segons el següent producte:
X= Y × (Z% – 5 %) ×100

Sent:
X = vivendes buides a tindre en compte als efectes del càlcul de reserves educatives
Y = total de vivendes del municipi
Z = % de vivendes buides del municipi

b) En municipis el percentatge (%) de vivendes buides dels quals sobre el total de vivendes siga 5 per cent no es comptabilitzaran les vivendes buides.
2. En els nuclis urbans situats en l’àmbit del pla litoral – cota 100, en cas que, en aplicar la fórmula establida en l’apartat 1.a) d’este article, el percentatge de vivendes buides a tindre en compte als efectes del càlcul de reserves educatives siga > 85 per cent d’estes, es comptabilitzarà a este efecte un màxim del 85 per cent de les vivendes buides (% vivendes buides en bon estat).
3. En els nuclis urbans situats en l’àmbit de la franja intermèdia del territori, en cas que, en aplicar la fórmula establida en l’apartat 1.a d’este article, el percentatge de vivendes buides a tindre en compte als efectes del càlcul de reserves educatives siga > 80 per cent d’estes, es comptabilitzarà a este efecte un màxim del 80 per cent de les vivendes buides.
4. En els nuclis urbans pertanyents a l’àmbit del sistema rural, en cas que, en aplicar la fórmula establida en l’apartat 1.a) d’este article, el percentatge de vivendes buides a tindre en compte als efectes del càlcul de reserves educatives siga > 75 per cent d’estes, es comptabilitzarà a este efectes un màxim del 75 per cent de les vivendes buides.

5. A les vivendes buides a tindre en compte se’ls aplicarà, si és procedent, un coeficient corrector de minoració per pertànyer a àmbits de segona residència, de conformitat amb el que preveu l’article 6 de la present norma tècnica.

Article 6. Vivendes en zones de segona residència
S’entendrà per àmbits de segona residència aquells municipis o zones del municipi en què, d’acord amb les dades estadístiques oficials, predominen les vivendes secundàries.
En els àmbits de segona residència, al nombre de vivendes previstes en el planejament, se’ls aplicarà un coeficient corrector de minoració d’entre 0,50 i 0,20, en funció de la proporció de vivendes secundàries respecte al total de les vivendes de l’àmbit, amb l’objectiu d’ajustar les reserves dotacionals educatives a la realitat poblacional de la zona. En el cas de municipis declarats turístics amb la tipologia de destinació vacacional el coeficient es reduirà a 0,20.

Article 7. Nombre d’habitants per vivenda
El nombre d’habitants per vivenda a considerar per al càlcul de la demanda educativa com a conseqüència dels nous instruments de planejament o de les seues modificacions serà de 2,5 habitants per vivenda.

No obstant això, aquell municipi que, per les seues peculiaritats, considere la xifra aplicable a la resta de la Comunitat Valenciana, allunyada de la real de la seua localitat, podrà acreditar per mitjà d’informe del tècnic competent i certificat pel secretari municipal el valor de la grandària mitjana de la llar aportant els valors de vivendes familiars principals i el nombre d’habitants d’estes, obtinguts d’acord amb l’article 1.1 de la present norma tècnica.

Article 8. Reserves de sòl
En l’àmbit de les actuacions urbanístiques d’ús característic residencial, i en funció del nombre de vivendes previstes, s’establiran les corresponents reserves dotacionals públiques, tant en la xarxa primària com en la secundària, qualificades clarament com a ús educativocultural (ED) i específicament com a equipament d’ús educatiu, sense que resulte vàlida per a estes la qualificació com a dotacional d’ús múltiple (MD).
Les reserves dotacionals públiques previstes per a centres docents han d’agrupar-se per a formar línies educatives completes, excepte justificació en contra, i han de distribuir-se adequadament a fi de garantir una fàcil accessibilitat tant des de la xarxa viària com per mitjà de formes de trànsit o circulació no motoritzada.

Article 9. Superfícies mínimes de les parcel·les educatives
Les superfícies mínimes de les parcel·les que alberguen centres públics seran les establides per norma reglamentària vigent en cada moment per la conselleria que tinga les competències en matèria d’educació.

Article 10. Requisits de les parcel·les que alberguen centres públics
Les parcel·les que alberguen centres públics han de reunir els requisits següents:

1. Ser qualificades com a Equipament d’Ús Educatiu.
2. Estar lliures de servituds de vol i subsòl, així com d’afeccions urbanístiques sectorials (costes, carreteres, ferroviàries, pecuàries, energètiques, llits o altres) que impedisquen o dificulten la posterior i adequada edificació i ús.
3. Estar ubicades en sòls compatibles amb l’ús residencial i mantindre les distàncies adequades a les instal·lacions o activitats que puguen generar factors de risc per a la salut humana, d’acord amb la legislació vigent i amb el principi de precaució en funció de les dades científiques i tècniques disponibles. Si en el perímetre de la parcel·la hi ha algun centre de transformació, s’exigirà apantallament de protecció de manera que el camp magnètic mesurat en qualsevol part de la parcel·la no supere els 0,4 microtesles.
Quan s’observe que als voltants de la parcel·la hi ha elements de risc, es requerirà avaluació de l’òrgan autonòmic competent en salut pública, d’acord amb la normativa vigent en esta matèria, i s’aportarà eixe informe junt amb la resta de documentació.
4. Les parcel·les han de tindre forma geomètrica sensiblement rectangular amb relació dels costats no superior a 1:3.
5. A fi de permetre resoldre adequadament el programa escolar, el pendent màxim serà del 3 per cent. En cas de pendent superior, s’incrementarà la superfície en un percentatge igual al doble del pendent, sense sobrepassar el límit del 6 per cent.Per a pendents superiors al límit, s’haurà de justificar que no hi ha alternativa possible i ampliar la parcel·la educativa de manera que es permeta resoldre adequadament el programa escolar previst per a ella.
6. Tots els fronts de parcel·la es correspondran a alineacions de vial, espai públic o zona verda. Si no és possible, els costats mitgers afrontaran amb altres parcel·les d’equipaments, amb edificació de característiques semblants i de tipus obert.
7. Estar ubicada en la trama urbana o, a falta d’això, no distar més de 300 metres d’esta i disposar d’accés adequat tant des de la xarxa viària com de vianants. Esta distància podrà ser major en cas que es desenrotlle sòl qualificat com a equipament educatiu per un pla prèviament a l’execució de la urbanització, sempre que es dispose d’accés adequat tant des de la xarxa viària com de vianants.
8. No s’acceptaran parcel·les la superfície de les quals quede reafonada per davall de la rasant més de 0,5 metres de mitjana i/o que excedisca al punt màxim els 2 metres respecte dels vials circumdants, ni parcel·les amb farciments artificials amb profunditat mitjana superior a 2 metres.
9. No estar ubicada en zona inundable o tàlveg, llevat de les excepcions regulades en la normativa sectorial en matèria de risc d’inundació.

10. En sòl urbà consolidat o semiconsolidat en què existisca dèficit educatiu o requerisca la reposició de centres existents al seu perfil o perfil major, es podran acceptar parcel·les, previ estudi de viabilitat, que, no complint els requisits 4, 5 i 6 per a les parcel·les de reserva, permeten resoldre adequadament el programa escolar previst per a estes.


Article 11. Normes urbanístiques
les normes urbanístiques establides pel planejament d’aplicació a les parcel·les que alberguen centres públics hauran de complir les condicions d’edificabilitat següents:
Coeficient d’edificabilitat màxim 1,00 m² de sostre/m²s.
Coeficient d’ocupació de parcel·la màxim 50 per cent.
Distàncies a límits o fatxades, sense cap limitació.
Nombre màxim de plantes 3, sense limitació del nombre mínim de plantes.
Altura de cornisa 12 m.
Formes dels edificis i les seues cobertes, sense limitació.
Nombre de places d’aparcament: el que es determine en el programa de necessitats.

En sòl urbà consolidat o semiconsolidat en què existisca dèficit educatiu o requerisca la reposició de centres existents al seu perfil o perfil major, es podran acceptar parcel·les, previ estudi de viabilitat, que, no complint les condicions d’edificabilitat per a les parcel·les de reserva, permeten nombre de plantes, màxim 3 en Infantil i Primària i 5 en Secundària, i altura de cornisa 15.

Article 12. Centres no inclosos en la previsió de parcel·les
Les previsions municipals per a centres d’Educació Infantil de primer cicle 0-3 anys (escola infantil), centres de formació de persones adultes, extensions universitàries, centres d’ensenyances especials esportives, d’idiomes i artístiques, s’implantaran en parcel·les diferents de les d’ensenyances escolars regulades en este decret.


ANNEX II
Procediment de sol·licitud i emissió d’informes i contingut documental mínim d’estos

Article 13. Procediment de sol·licitud d’informes
La sol·licitud de l’informe preceptiu sobre la matèria educativa anirà acompanyada de la documentació del corresponent projecte de planejament, degudament diligenciada pel secretari de l’ajuntament. Es presentarà en el registre de la seu central de la conselleria que tinga les competències en matèria d’educació, i es dirigirà a l’òrgan directiu que exercisca la funció d’emetre informes sobre tots aquells documents urbanístics referents a la reserva de sòl dotacional d’ús escolar, de conformitat amb la normativa vigent.
No obstant això, estas sol·licituds podran presentar-se utilitzant qualsevol dels mitjans previstos en l’article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

Article 14. Documentació
Els instruments de planejament han d’incloure la documentació a què es fa referència en este annex. En cas que es no es considere necessari incloure algun dels documents, esta circumstància haurà d’estar prou justificada.
Així mateix, poden incloure’s altres documents no previstos en esta norma que es consideren rellevants.

Article 15. Documentació escrita
Els plans generals, les seues modificacions i altres instruments de planejament urbanístic contindran un apartat o annex en la memòria justificativa referent a les reserves d’equipament docent, que inclourà:

1. Justificació de la possible adequació o ampliació dels centres docents actuals als perfils establits en el moment de la redacció de l’instrument de planejament per l’òrgan directiu de la conselleria que exercisca la funció de coordinar l’estudi de les necessitats educatives i la planificació, coordinació, gestió i supervisió dels recursos educatius corresponents, per a la qual cosa caldrà ajustar-se a les superfícies mínimes a què es referix l’article 9 de la present norma tècnica.

2. Determinació per mitjà de taula, concisa i clara, del nombre de vivendes potencials en sòl urbà i en sòl urbanitzable, desglossat per sectors i, si és el cas, per unitats d’execució, basant-se en el creixement estimat en l’horitzó del pla. En eixa anàlisi es tindrà en compte les vivendes existents en el municipi, incloent-hi les ubicades en sòl no urbanitzable, les vivendes principals, buides, secundàries i previstes en solars vacants existents en el sòl urbà.
3. Justificació de la suficiència del sòl qualificat com d’ús educativocultural (ED) que estarà inclòs en les fitxes de planejament i gestió, per a atendre la demanda prevista, comptant per a això amb les parcel·les escolars existents i la seua possible ampliació, les reserves existents en sòl urbà i les noves reserves a preveure en els sectors de sòl urbanitzable residencial, a fi d’atendre la demanda sobrevinguda en el seu desen-rotllament i el dèficit registrat en el sistema existent.
4. Un apartat referent a normes urbanístiques de les parcel·les d’equipament docent, en què s’inclourà un extracte de les normes urbanístiques del pla reguladores de les condicions de l’edificació en les parcel·les dotacionals docents, que hauran de complir el que establix l’annex I d’este decret.
5. En municipis on els àmbits de segona residència siguen rellevants, justificació de la delimitació d’estos àmbits. L’ajuntament haurà d’aportar un informe firmat per un tècnic competent i diligenciat pel secretari de l’ajuntament, justificant la proporció de vivendes secundàries respecte al total de les vivendes i la delimitació d’estos àmbits.

En el cas de municipis declarats turístics amb la tipologia de destinació vacacional s’haurà d’aportar un certificat expedit per l’òrgan pertinent de la conselleria competent en matèria de turisme que acredite esta circumstància, perquè el coeficient de minoració es reduïsca a 0,20, segons el que disposa l’article 6 de la present norma tècnica.


Article 16. Documentació gràfica
Els plans generals, les seues modificacions i altres instruments de planejament urbanístic contindran com a documentació gràfica un conjunt de plans, amb còpia en suport paper, que comprendrà almenys:


Pla de classificació i qualificació.
Pla indicatiu de la ubicació del sector o sectors en l’àmbit territorial del municipi.
Pla de qualificació del sòl, amb indicació de les parcel·les qualificades d’ús educativocultural (ED) i expressió de la seua superfície, denominació dels centres docents existents i el seu perfil actual, distingint el seu caràcter públic o privat.
Plans d’ordenació detallada, si és el cas.
Pla topogràfic.

Article 17. Entrega/presentació de la documentació
La documentació que ha de formar part del pla, de la seua modificació, i de la resta d’instruments de planejament, haurà de presentar-la degudament diligenciada el secretari de l’ajuntament, expressant que coincidix amb la sotmesa a exposició pública. Qualsevol modificació posterior, prèvia a l’aprovació provisional o, si és el cas, definitiva, haurà de sotmetre’s a nou informe de la conselleria competent en matèria d’educació.

linea
Mapa web