Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

DECRET 81/2013, de 21 de juny, del Consell, d'aprovació definitiva del Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana (PIRCV). [2013/6658]

(DOGV núm. 7054 de 26.06.2013) Ref. Base de dades 006255/2013

DECRET 81/2013, de 21 de juny, del Consell, d'aprovació definitiva del Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana (PIRCV). [2013/6658]

PREÀMBUL

L’article 45 de la Constitució Espanyola proclama la defensa d’un medi ambient adequat per al desenrotllament de la persona i el deure de conservar-lo. D’acord amb este mandat global de protecció del medi ambient, els poders públics han de vetlar per la utilització racional de tots els recursos naturals, a fi de protegir i millorar la qualitat de vida i defendre i restaurar el medi ambient, i es dóna suport en la indispensable solidaritat col·lectiva.
D’acord amb l’article 50.6 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, aprovat per la Llei Orgànica 5/1982, d’1de juliol, correspon a la Generalitat el desplegament legislatiu i l’execució de la normativa bàsica en matèria de medi ambient, sense perjuí de les facultats de la Generalitat per a establir normes addicionals de protecció. Així mateix, en matèria d’ordenació del territori, l’article 49.1.9a de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana atribuïx a la Generalitat la competència exclusiva.
En este marc normatiu i en l’exercici de les expressades competències, la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de la Generalitat, de Residus de la Comunitat Valenciana, de conformitat amb la normativa bàsica estatal, va concretar les competències que té la Generalitat, tant sobre el règim jurídic de la producció i gestió dels residus, com pel que fa a la planificació.
En este sentit, la llei esmentada regula en el títol II la planificació, la competència de la Generalitat, l’objectiu de la qual és coordinar l’actuació de les diferents administracions públiques per a aconseguir una adequada gestió dels residus. Es preveuen en l’àmbit autonòmic dos tipus de plans, el Pla Integral de Residus i els plans zonals, els dos de compliment obligatori per a totes les administracions públiques i particulars, per mitjà dels quals es distribuïxen en el territori de la Comunitat Valenciana el conjunt d’instal·lacions necessàries per a garantir el respecte dels principis d’autosuficiència i proximitat. Els dos plans s’elaboren partint del principi general de coordinació de competències entre la Generalitat i les administracions locals valencianes amb vista a aconseguir una planificació concertada i eficaç.
Com a exponent dels instruments de planificació previstos en la llei esmentada, el Pla Integral de Residus s’erigix en l’instrument director i coordinador de totes les actuacions que es realitzen en la Comunitat Valenciana en matèria de gestió de residus.
La Comunitat Valenciana disposa, des de 1997, d’un Pla Integral de Residus (PIR97), aprovat pel Decret 317/1997, de 24 de desembre, del Consell, i modificat pel Decret 32/1999, de 2 de març, del Consell, que ha establit les pautes i els criteris que s’ha de seguir amb l’objectiu d’aconseguir una gestió integral i coordinada dels residus, i que ha culminat amb l’aprovació dels distints plans zonals previstos, dissenyats prenent com a base d’actuació els principis de prevenció i reducció en la producció de residus, de proximitat, de subsidiarietat, de responsabilitat i autosuficiència zonal en la producció, valorització i eliminació de residus.
Al llarg del període d’execució del pla mencionat, i sobre la base dels principis que establix (prevenció i reducció en la producció de residus, proximitat, subsidiarietat, responsabilitat i autosuficiència en l’arreplega, valorització i eliminació de residus), s’han aconseguit notables avanços que han millorat substancialment la gestió dels residus a la Comunitat Valenciana. L’aparició de noves normes europees cada vegada més exigents, la contínua transformació de la societat, els canvis demogràfics i l’evolució de les activitats productives, així com l’adaptació necessària al nou marc normatiu d’àmbit europeu i estatal en matèria de residus, constituïxen factors que impliquen la necessitat de realitzar una revisió dels objectius i les mesures establits en el PIR97 aprovat i procedir a l’actualització, partint d’una visió integral del procés, des de la producció fins a la gestió final, conjugant criteris ecològics, econòmics i socials.

La revisió i l’actualització del Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana sorgix de la necessitat d’evitar que les polítiques territorials en matèria de residus queden obsoletes, i consolidar així el camí iniciat l’any 1997. El nou Pla Integral de Residus de la Comunitat (PIRCV), tenint en compte els principis i pilars estratègics que informen el pla en vigor, redefinix els objectius i les accions que s’han considerat necessaris per a adaptar-ho a una situació en contínua evolució, i constituir l’estratègia que s’ha de seguir en matèria de residus a la Comunitat Valenciana.
L’estratègia mencionada s’emmarca en els principis que van ser establits en el Sext Programa d’Acció Comunitari en Matèria de Medi Ambient, amb l’objectiu de garantir un elevat nivell de protecció, basant-se especialment en el principi «qui contamina paga», en els principis de cautela i acció preventiva i en el principi de correcció de la contaminació en la seua font.
D’acord amb la Directiva 2008/98/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008, sobre els residus, i per la qual es deroguen determinades directives, la política recent en matèria de residus ha de tindre també per objecte reduir l’ús de recursos i afavorir l’aplicació pràctica de la jerarquia de residus.
La directiva mencionada ha sigut objecte de transposició a l’ordenament jurídic intern per mitjà de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de Residus i Sòls Contaminats, en la qual es formula una nova jerarquia de residus que explicita l’orde de prioritat en les actuacions en la política de residus: prevenció (en la generació de residus), preparació per a la reutilització, reciclatge, altres tipus de valorització (inclosa l’energètica) i, finalment, l’eliminació dels residus. Així mateix, seguint les línies marcades per la directiva marc, s’arrepleguen com a instruments de planificació els plans i programes de gestió de residus i els programes de prevenció de residus, i es regula en l’article 14 el contingut dels plans autonòmics de gestió de residus, que inclouran els elements establits en l’annex V.
Quant al seu contingut, el PIRCV està integrat pels següents documents mínims establits en l’article 26 de la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de la Generalitat, de Residus de la Comunitat Valenciana:

Una memòria d’informació.
Una memòria de justificació.
Un document d’ordenació no vinculant.
Un document d’ordenació normatiu i vinculant.
A més, s’inclouen en el PIRCV:
Un document de síntesi, que conté de forma resumida les prescripcions de la memòria de justificació per a general coneixement.
Els annexos següents:
Annex 1.1. Norma tècnica reguladora de la implantació i funcionament dels ecoparcs.
Annex 1.2. Model d’ordenança reguladora de l’ús i funcionament de l’ecoparc.
Annex 2. Sistema d’indicadors de la implementació del PIRCV.
Annex 3. Estimació de les necessitats d’ocupació.
Annex 4. Programa de divulgació i informació ciutadanes.
Annex 5. Programa de prevenció.
Annex 6. Estimació de la càrrega de població.
Annex 7. Incorporació de la nova Directiva 2008/98/CE al PIRCV.

Annex 8. Bioresidus.
En l’àmbit material, el Pla Integral de Residus s’aplica a totes les tipologies de residus, i es vertebra en tres grups que responen als principals orígens dels residus mencionats: residus urbans o municipals, residus industrials, i residus específics, grup este últim que aglutina aquells residus que, pel seu origen, característiques especials o legislació particular, mereixen un tractament i anàlisi diferenciat.

Des del punt de vista procedimental, igual que el PIR97, el PIRCV té la naturalesa de pla d’acció territorial de caràcter sectorial, de conformitat amb l’article 27 de la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de la Generalitat, de Residus de la Comunitat Valenciana, i s’aplica al seu procediment d’aprovació el que establix la normativa actualment vigent en matèria d’ordenació territorial. En este sentit, la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, preveu l’elaboració de plans d’acció territorial de caràcter sectorial els objectius i estratègies de la qual estiguen vinculats a un o més sectors de l’acció pública. D’acord amb l’article 57, «els plans d’acció territorial sectorials establiran les determinacions necessàries per al compliment dels seus objectius i seran coherents amb els objectius i criteris d’ordenació establits en esta llei i, si és el cas, en l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana». L’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, aprovada per mitjà del Decret 1/2011, de 13 de gener, del Consell, definix les infraestructures de gestió de residus com a part integrant, entre altres, del sistema d’infraestructures bàsiques (directriu 127), definix els principis directors en este sentit (directriu 128) i establix els criteris per a la integració paisatgística i territorial de les infraestructures de residus (directriu 132).
Així mateix, el PIRCV, com a document de planificació, ha seguit el procediment d’avaluació ambiental estratègica establit per la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre Avaluació dels Efectes de Determinats Plans i Programes en el Medi Ambient, i s’han complit igualment les disposicions de la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els Drets d’Accés a la Informació, de Participació Pública i d’Accés a la Justícia en Matèria de Medi Ambient, i de la Llei 11/2008, de 3 de juliol, de la Generalitat, de Participació Ciutadana de la Comunitat Valenciana.

D’acord amb la normativa citada, en l’elaboració del projecte de PIRCV s’ha donat una àmplia participació ciutadana i institucional. En concret, en el procediment per a l’aprovació del PIRCV s’han efectuat els següents tràmits essencials:
1. Elaboració de la versió preliminar del Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana.
2. Consulta prèvia a les administracions públiques i al públic interessat i redacció del document de referència.
3. Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA) d’acord amb el document de referència.
4. Sotmetiment de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental i de la versió preliminar del pla a consultes a les administracions públiques afectades i del públic interessat per un termini de dos mesos.
5. Informació pública per un termini de dos mesos.
6. Tràmit d’audiència i al·legacions.
7. Memòria ambiental del Pla.
8. Revisió i incorporació d’al·legacions a la versió definitiva del pla.

9. Aprovació provisional mitjançant una Resolució de 31 de gener de 2013, de la consellera d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient.
Així mateix, de conformitat amb el Decret 202/1997, d’1 de juliol, del Consell, pel qual es regula la tramitació i aprovació del Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana, modificat pel Decret 32/1999, de 2 de març, el pla s’ha sotmés a consulta, per a l’emissió d’informe, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, al Consell Assessor i de Participació del Medi Ambient i al Comité Econòmic i Social.

Igualment, s’ha sotmés a informe del Consell Valencià de Cultura i a consulta amb agents clau, així com a dictamen preceptiu del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, conforme a l’article 10.4 de la Llei 10/1994, de 19 de desembre, de la Generalitat, de creació d’este òrgan consultiu.
Conclòs el procés de tramitació, és competència del Consell l’aprovació definitiva del PIRCV, de conformitat amb el que establix l’article 27.2 de la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de la Generalitat, de Residus de la Comunitat Valenciana, i l’article 60 de la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, aprovació que s’efectua per mitjà d’este decret.
En relació amb els documents que conformen el PIRCV, la naturalesa reglamentària del document d’ordenació normatiu i vinculant exigix tant la seua aprovació per decret del Consell, de conformitat amb allò que disposa l’article 33 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell, com la seua corresponent publicació, segons l’article 35 de l’esmentada Llei, incloent-se com a annex en este decret.
S’inclouen igualment en este decret els annexos al mencionat document d’ordenació normatiu i vinculant, relatius a la norma tècnica reguladora de la implantació i el funcionament dels ecoparcs, en la mesura que, encara que de caràcter fonamentalment tècnic, té caràcter vinculant, i al model d’ordenança reguladora de l’ús i funcionament de l’ecoparc, este últim amb fins de general coneixement com a guia per a l’adopció d’ordenances per les entitats locals.

En virtut de tot el que s’ha exposat anteriorment, complits els tràmits procedimentals, a proposta de la consellera d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 21 de juny de 2013,

DECRETE

Article únic. Aprovació definitiva del Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana (PIRCV)
1. S’aprova definitivament la revisió i actualització del Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana (PIRCV), en compliment del que establix l’article 27 de la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de la Generalitat, de Residus de la Comunitat Valenciana, i en la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, per als plans d’acció territorial de caràcter sectorial.

2. Forma part del Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana (PIRCV) el document d’ordenació normatiu i vinculant arreplegat com a annex en este decret.
S’incorporen, així mateix, en este decret els annexos 1.1 i 1.2 del referit document d’ordenació normatiu i vinculant:
a) Annex 1.1. Norma tècnica reguladora de la implantació i funcionament dels ecoparcs.
b) Annex 1.2. Model d’ordenança reguladora de l’ús i funcionament de l’ecoparc.
3. La resta de documents que comprén el Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana (PIRCV) estaran disponibles per a la seua consulta en la pàgina web de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL

Única. No increment del gasto públic
La implementació i posterior desenrotllament d’este decret no implicarà augment del gasto públic, i, en tot cas, haurà de ser atés amb els mitjans personals i materials de la conselleria competent en matèria de medi ambient.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Derogació normativa
Queda derogat el Decret 317/1997, de 24 de desembre, del Consell, pel qual es va aprovar el Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana, i la seua modificació aprovada pel Decret 32/1999, de 2 de març, del Consell.

DISPOSICIÓ FINAL

Única. Entrada en vigor
El Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana (PIRCV) entrarà en vigor l’endemà de la publicació d’este decret en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, amb transcripció de les seues determinacions normatives, d’acord amb el que establix l’article 47.1 de la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge.

València, 21 de juny de 2013

El president de la Generalitat,
ALBERTO FABRA PART

La consellera d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient,
ISABEL BONIG TRIGUEROS


ANNEX

Document d’ordenació normatiu i vinculant del Pla Integral
de Residus de la Comunitat Valenciana (PIRCV)

Índex

Capítol I. Disposicions generals
Article 1. Objecte
Article 2. Naturalesa
Article 3. Efectes
Article 4. Vigència
Article 5. Àmbit material
Article 6. Principis bàsics en la gestió dels residus
Article 7. Jerarquia de les opcions de gestió de residus
Article 8. Delimitació del concepte de residu
Article 9. Incorporació de requisits i criteris mediambientals que s’han d’incloure en els plecs de clàusules administratives que regisquen els contractes de l’administració de la Generalitat
Article 10. Arreplega i emmagatzematge com a activitat de gestió
Article 11. Memòries anuals de gestors de residus no perillosos de la Comunitat Valenciana

Capítol II. Disposicions relatives a residus urbans
Article 12. Vinculació urbanística de determinades instal·lacions de gestió
Article 13. Reserva de zones considerades aptes pels plans zonals

Article 14. Establiment de zones d’influència
Article 15. Revisió de la nomenclatura de plans zonals i àrea de gestió
Article 16. Adscripció de municipis a altres plans zonals
Article 17. Instal·lacions de valorització de residus urbans
Article 18. Comissió de coordinació de consorcis
Article 19. Sistema impositiu específic per a la gestió de residus urbans
Article 20. Ecoparcs
Article 21. Bioresidus

Capítol III. Disposicions relatives a residus industrials
Article 22. Instal·lacions de gestió de residus industrials
Article 23. Centres de transferència en polígons industrials
Article 24. Plans de prevenció i reducció de residus

Capítol IV. Disposicions relatives a residus específics
Article 25. Residus de construcció i demolició
Article 26. Vehicles al final de la seua vida útil
Article 27. Olis industrials usats
Article 28. Residus sanitaris

Disposicions addicionals
Primera. Model d’ordenança reguladora dels ecoparcs
Segona. Mitjans tècnics

Disposicions transitòries
Disposició transitòria primera. Instal·lacions de titularitat privada existents
Disposició transitòria segona. Termini d’adaptació de les instal·lacions existents per a la gestió de residus urbans
Disposició transitòria tercera. Adaptació dels planejaments urbanístics en revisió
Disposició transitòria quarta. Vigència normativa

Disposició final
Disposició final única. Habilitació

Annexos al document d’ordenació vinculant
Annex 1.1. Norma tècnica reguladora de la implantació i funcionament dels ecoparcs
Annex 1.2. Model d’ordenança reguladora de l’ús i funcionament de l’ecoparc

CAPÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS

Article 1. Objecte
Este document té com a objecte establir les disposicions de caràcter general i vinculants necessàries per a l’ordenació material i territorial de les activitats de gestió de residus a la Comunitat Valenciana, a fi de fer efectives les previsions de planificació contingudes en el PIRCV, i possibilitar el compliment dels objectius previstos en este i en la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de Residus de la Comunitat Valenciana, i la posterior normativa comunitària en matèria de residus. Així mateix, s’establixen les disposicions especials sobre residus específics que es consideren necessàries.

Preveu igualment mesures i prescripcions tècniques de compliment obligatori necessàries per a implementar les previstes en el document d’ordenació no vinculant, amb vista a assolir els objectius fonamentals previstos en la gestió dels residus, com ara les normes tècniques necessàries per a garantir l’adequada gestió dels residus i la previsió d’una xarxa d’instal·lacions de gestió de residus que possibilite l’autosuficiència en el tractament dels residus generats a la Comunitat Valenciana, tenint en compte les circumstàncies geogràfiques i la necessitat d’instal·lacions especialitzades per a un determinat tipus de residus.

Tot això d’acord amb la seua naturalesa i amb els efectes previstos en els articles següents.

Article 2. Naturalesa
En tant que document integrant del PIRCV, participa de la seua naturalesa de pla d’acció territorial de caràcter sectorial, elaborat, formulat, tramitat i aprovat d’acord amb el que establix la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, tal com preveu l’article 27 de la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de Residus de la Comunitat Valenciana, i basant-se en les determinacions establides en l’article 28 de la Directiva 2008/98/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de19 de novembre de 2008, sobre els residus, i per la qual es deroguen determinades directives.

Té, per tant, caràcter normatiu. Les determinacions contingudes en este document tenen naturalesa reglamentària, establides en desplegament de la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de Residus de la Comunitat Valenciana. Constituïxen prescripcions d’ordenació, tant pel que fa al règim aplicable a les activitats de gestió de residus, com en la planificació territorial per a possibilitar el compliment dels objectius previstos.


Article 3. Efectes
Segons els articles 39 i 40 de la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de Residus de la Comunitat Valenciana, les determinacions contingudes en el PIRCV i en els plans zonals vinculen als distints instruments d’ordenació urbanística i són de compliment obligatori tant per a les entitats públiques com per a les privades.
Estes determinacions vinculen els distints instruments d’ordenació urbanística i de planificació territorial i sectorial, i constituïxen prescripcions obligatòries per a entitats públiques i privades quant a les activitats de gestió de residus i altres actuacions, plans o programes sectorials en la matèria.
L’autorització de les instal·lacions de gestió de residus, així com les activitats tant públiques com privades de gestió de residus, s’han d’adequar al que establix el PIRCV, i específicament a les prescripcions previstes en este document.

Article 4. Vigència
Este document, en tant que part integrant del PIRCV, té vigència indefinida, de conformitat amb l’article 47 de la Llei 4/2004, sense perjuí de l’avaluació i revisió sexennal establida per als plans i programes de gestió de residus per l’article 14.5 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de Residus i Sòls Contaminats.
En tot cas, serà possible la modificació a fi d’adequar les seues determinacions normatives a la normativa sectorial aplicable en matèria de residus.
Article 5. Àmbit material
5.1. Este document d’ordenació, elaborat en el marc del PIRCV, actua amb caràcter vinculant i normatiu respecte a tots els residus generats o gestionats en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, entenent per estos els definits en l’article 3.a de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de Residus i Sòls Contaminats:

«Qualsevol substància o objecte que el seu posseïdor rebutge o tinga la intenció o l’obligació de rebutjar».
5.2. En concret, partint de la definició exposada i seguint l’estructura del PIRCV, comprén les disposicions normatives i vinculants dels residus següents classificats principalment en atenció al seu origen:

Residus urbans o municipals. S’inclouen en el PIRVC amb esta denominació tots aquells residus que, compresos en les noves categories de residus domèstics i residus comercials definides per la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de Residus i Sòls Contaminats (article 3 apartats b i c, els gestionen les entitats locals.

Residus industrials, d’acord amb la definició que d’estos efectua l’article 3 apartat d de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de Residus i Sòls Contaminats.
Residus específics:
Residus de construcció i demolició (RCD)
Vehicles al final de la seua vida útil (VFU)
Pneumàtics fora d’ús (PFU)
Olis industrials usats
Residus d’aparells que continguen policlorobifenils (PCB)
Residus de piles i acumuladors
Residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE)
Residus d’envasos i envasos usats
Sòls contaminats
Residus sanitaris
Residus agropecuaris
Llots de depuració
5.3. D’acord amb el que establix l’article 3 de la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de Residus de la Comunitat Valenciana; l’article 2 de la Directiva 2008/98/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008, sobre els residus, per la qual es deroguen determinades directives, i l’article 2 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de Residus i Sòls Contaminats, queden exclosos de l’àmbit d’aplicació del PIRCV i d’este document els següents:

a) Les emissions a l’atmosfera, regulades en la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera, així com el diòxid de carboni capturat i transportat amb fins d’emmagatzematge geològic i efectivament emmagatzemat en formacions geològiques de conformitat amb la Llei 40/2010, de 29 de desembre, d’emmagatzematge geològic de diòxid de carboni. Tampoc s’aplicarà a l’emmagatzematge geològic de diòxid de carboni realitzat amb fins d’investigació, desenrotllament o experimentació de nous productes i processos sempre que la capacitat prevista d’emmagatzematge siga inferior a 100 quilo tones.
b) Els sòls no contaminats excavats i altres materials naturals excavats durant les activitats de construcció quan es tinga la certesa que estos materials s’utilitzaran amb fins de construcció en el seu estat natural en el lloc o obra on van ser extrets.
c) Els residus radioactius.
d) Els explosius, cartutxeria i artificis pirotècnics desclassificats, així com residus de matèries primeres perilloses o de productes explosius utilitzats en la fabricació dels anteriors, regulats en el Reglament d’Explosius aprovat pel Reial Decret 230/1998, de 16 de febrer.

e) Les matèries fecals, si no estan previstes en el Reglament CE núm. 1069/2009, del Parlament Europeu i del Consell, de 21 d’octubre de 2009, pel qual s’establixen les normes sanitàries aplicables als subproductes animals i els productes derivats no destinats al consum humà i pel qual es deroga el Reglament CE núm. 1774/2002, palla i altre material natural, agrícola o silvícola, no perillós, utilitzat en l’agricultura, en la silvicultura o en la producció d’energia a base d’esta biomassa, per mitjà de procediments o mètodes que no danyen el medi ambient o posen en perill la salut humana.
D’acord amb això, per al supòsit de matèries fecals previstes en el Reglament CE núm. 1069/2009 (Reglament SANDACH) s’aplicarà el que disposa este Reglament i, per tant, únicament s’aplicarà la normativa de residus quan es destinen a incineració, abocadors o siguen utilitzades en una planta de biogàs o de compostatge.
5.4. De conformitat amb els preceptes esmentats en l’apartat anterior, en la mesura que ja està cobert per una altra normativa, queden excloses de la normativa en matèria de residus i, per tant, de l’abast del PIRCV i d’este document, les matèries següents, i s’aplicarà la normativa de residus únicament amb caràcter supletori:
a) Les aigües residuals.
b) Els subproductes animals, inclosos els productes transformats coberts pel Reglament CE núm. 1069/2009, del Parlament Europeu i del Consell, de 21 d’octubre de 2009, pel qual s’establixen les normes sanitàries aplicables als subproductes animals i els productes derivats no destinats al consum humà i pel qual es deroga el Reglament CE núm. 1774/2002.
No s’inclouen en esta excepció, i per tant es regularan per la normativa de residus, els subproductes animals i els seus productes derivats, quan es destinen a la incineració, als abocadors o siguen utilitzats en una planta de biogàs o de compostatge.
c) Els cadàvers d’animals que hagen mort de forma diferent del sacrifici, incloent-hi els que han sigut morts a fi d’eradicar epizoòties, i que són eliminats d’acord amb el Reglament CE núm. 1069/2009, del Parlament Europeu i del Consell, de 21 d’octubre de 2009.

d) Els residus resultants de la prospecció, extracció, valorització, eliminació i emmagatzematge de recursos minerals, així com l’explotació de pedreres coberts per la Directiva 2006/21/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de març de 2006, sobre la gestió dels residus d’indústries extractives, i en l’àmbit estatal pel Reial Decret 975/2009, de 12 de juny, sobre gestió dels residus d’indústries extractives i de protecció i rehabilitació de l’espai afectat per activitats mineres.

Sense perjuí de les obligacions imposades en virtut de la normativa específica aplicable en matèria d’aigües, s’exclouen de l’àmbit d’aplicació els sediments reubicats en l’interior de les aigües superficials als efectes de gestió de les aigües i de les vies navegables, de prevenció de les inundacions o de mitigació dels efectes de les inundacions i de les sequeres, o de creació de noves superfícies de terreny, si es demostra que estos sediments són no perillosos.
Els sòls contaminats tenen disposicions específiques en el títol V de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de Residus i Sòls Contaminats, així com en el títol IV de la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de Residus de la Comunitat Valenciana.

Article 6. Principis bàsics en la gestió dels residus
Constituïxen principis bàsics establits en la normativa europea, estatal i autonòmica vigent en matèria de residus els següents:
Principi d’autosuficiència: creació d’una xarxa integrada d’instal·lacions de gestió de residus que permeta a la Comunitat Valenciana ser autosuficient en matèria de tractament d’aquells residus per als quals existix la massa crítica que ho justifique.
Principi de proximitat: tractament dels residus en les instal·lacions adequades més pròximes al lloc de la seua producció, i evitar moviments innecessaris.
Principi «qui contamina paga»: internalització dels costos ambientals per part dels agents econòmics com a responsables primers de la producció de residus i de la seua introducció en el medi ambient. D’acord amb este principi, els costos de gestió dels residus recauen sobre el posseïdor dels residus o el productor del producte de què procedixen els residus.
Principi de subsidiarietat: intervenció de la Generalitat només en la mesura que els objectius de l’acció pretesa no puguen ser aconseguits pels agents involucrats.
Principi de la responsabilitat compartida: concertació i col·laboració de tots els agents, Administració autonòmica, corporacions locals, empreses públiques i privades i ciutadans, per a la solució dels problemes plantejats en la producció i gestió dels residus.
Principi de prevenció: limitació en la generació de residus en l’origen, i animar les empreses productores i els consumidors a preferir productes i servicis que generen menys residus.
Principi de cautela o de precaució: adopció de mesures de protecció que reduïsquen la possibilitat de riscos o amenaces al medi ambient, a pesar que s’ignore la probabilitat precisa de què realment ocórreguen.

Principi d’accés a la informació mediambiental: efectivitat del dret dels ciutadans a obtindre informació mediambiental en les condicions establides en la normativa vigent.
Foment del desenrotllament sostenible: adopció de mesures en favor de l’ús prudent dels recursos naturals i la protecció de l’ecosistema, incloent-hi el manteniment i la conservació de la biodiversitat, la protecció hidrològica..., junt amb la prosperitat econòmica i un desenrotllament social equilibrat per a aconseguir fomentar un desenrotllament sostenible.
Lluita contra el canvi climàtic: contribució a l’objectiu a llarg termini d’estabilitzar les concentracions en l’atmosfera de gasos d’efecte d’hivernacle en un nivell que impedisca la interferència antropogènica perillosa en el sistema climàtic.
Protecció de la salut ambiental i humana: contribució a un alt nivell de qualitat de vida i benestar social per als ciutadans, i proporcionar un medi ambient en què els nivells de contaminació no tinguen efectes perjudicials sobre la salut humana i el medi ambient.
Eficiència en els recursos: assegurar models de producció i consum més sostenibles, dissociant d’esta manera l’ús dels recursos i la generació de residus i la taxa de creixement econòmic, per a garantir que el consum dels recursos tant renovables com no renovables no excedisca la capacitat d’absorció del medi ambient.
Minimització de l’afecció al paisatge: desenrotllament de les activitats de gestió dels residus de manera que siguen compatibles amb els valors paisatgístics i es contribuïsca a la seua preservació.
Principi de responsabilitat ampliada del productor: garantir que qualsevol persona física o jurídica que desenrotlle, fabrique, processe, tracte, venga o importe productes de forma professional (el productor del producte) tinga ampliada la seua responsabilitat de productor.

Article 7. Jerarquia de les opcions de gestió de residus
7.1. L’estratègia comunitària de gestió de residus (Resolució del Consell de 24 de febrer de 1997, sobre una estratègia comunitària de gestió de residus, DO C 76 de 11.3.1997), determina que la prevenció de residus ha de constituir la primera prioritat de la gestió de residus, i que s’ha de preferir la reutilització i el reciclatge a la valorització i eliminació de residus.
Esta estratègia es confirma amb la normativa europea més recent en matèria de residus, actualment en la Directiva 2008/98/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008, sobre els residus, i per la qual es deroguen determinades directives, i d’acord amb la qual, en la prevenció i tractament de residus se seguirà la jerarquia següent amb l’orde de prioritats que a continuació s’establix:

Prevenció: mesures adoptades abans que una substància, material o producte s’haja convertit en residu, per a reduir:
a) la quantitat de residu, fins i tot per mitjà de la reutilització dels productes o l’allargament de la seua vida útil,
b) els impactes adversos sobre el medi ambient i la salut humana de la generació de residus, o
c) el contingut de substàncies nocives en materials i productes.
Preparació per a la reutilització: consistent en la comprovació, neteja o reparació, per mitjà de la qual productes o components de productes que s’hagen convertit en residus es preparen perquè puguen reutilitzar-se sense cap altra transformació prèvia.
Reciclatge: tota operació de valorització per mitjà de la qual els materials de residus són transformats novament en productes, materials o substàncies, tant si és amb la finalitat original com amb qualsevol altra finalitat. Inclou la transformació del material orgànic, però no la valorització energètica ni la transformació en materials que s’usaran com a combustibles o per a operacions de farciment.
Un altre tipus de valorització: per exemple la valorització energètica. En general, qualsevol operació el resultat principal de la qual siga que el residu servisca per a una finalitat útil en substituir altres materials que d’una altra manera s’haurien utilitzat per a complir una funció particular, o que el residu siga preparat per a complir eixa funció, en la instal·lació o en l’economia en general. A més de la utilització principal com a combustible o un altre mode de produir energia, constituïxen operacions de valorització les previstes en l’annex II de la nova directiva, com ara la recuperació o regeneració de dissolvents, el reciclatge o recuperació de substàncies orgàniques que no s’utilitzen com a dissolvents (inclosos el compostatge i altres processos de transformació biològica), el reciclatge o recuperació d’altres matèries inorgàniques, la regeneració o un altre ús d’olis, etc.
Eliminació: qualsevol operació que no siga la valorització, fins i tot quan l’operació tinga com a conseqüència secundària l’aprofitament de substàncies o energia. L’annex I de la nova directiva preveu igualment una relació no exhaustiva de les operacions d’eliminació.

7.2. Determinats fluxos de residus podran ser apartats de la jerarquia de residus establida quan estiga justificat per motius de factibilitat tècnica, viabilitat econòmica i protecció del medi ambient i, en particular, per un enfocament del cicle de vida sobre els impactes globals de la generació i gestió d’estos residus.

Article 8. Delimitació del concepte de residu
8.1. A fi de delimitar el concepte de residu, d’acord amb el que s’establix per als subproductes en la Directiva 2008/98/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008, una substància o l’objecte resultant d’un procés de producció, la finalitat primària del qual no siga la producció d’eixa substància o objecte, únicament podrà considerar-se que no és residu si es complixen les condicions següents:
Si és segur que la substància o l’objecte serà utilitzat ulteriorment.
Si la substància o objecte pot utilitzar-se directament sense haver de sotmetre’s a una transformació ulterior diferent de la pràctica industrial normal.
Si la substància o objecte es produïx com a part integrant d’un procés de producció.
Si l’ús ulterior és legal, és a dir, la substància o objecte complix tots els requisits pertinents per a l’aplicació específica relatius als productes i a la protecció del medi ambient i de la salut, i no produirà impactes generals adversos per al medi ambient o la salut humana.

En conseqüència, els productes o substàncies que complisquen estes condicions acumulatives no tenen la consideració de residus. D’acord amb la directiva esmentada, basant-se en estes condicions, es possibilita l’adopció de mesures per a determinar els criteris que hauran de complir les substàncies o objectes específics per a ser considerats com a subproductes i no com a residus. Estes mesures han de ser adoptades en primera instància en l’àmbit comunitari.
La Llei 22/2011, de 28 de juliol, de Residus i Sòls Contaminats, trasllada a l’ordenament jurídic intern la Directiva 2008/98/CE i recull les esmentades condicions en l’article 4 «Subproductes». Així mateix, disposa que la comissió de coordinació en matèria de residus avaluarà la consideració d’estes substàncies o objectes com a subproductes, tenint en compte el que s’establix, si és el cas, respecte d’això per a l’àmbit de la Unió Europea, i proposarà la seua aprovació al ministeri competent en medi ambient que dictarà l’orde ministerial corresponent.

8.2. De conformitat igualment amb el que establix la directiva esmentada, determinats residus específics deixaran de ser residus, en el sentit en què es definixen en la directiva esmentada, quan hagen sigut sotmesos a una operació de valorització, incloent-hi el reciclatge, i complisquen els criteris específics que s’elaboren d’acord amb les condicions següents:
La substància o l’objecte s’usa normalment per a finalitats específiques.
Hi ha un mercat o una demanda per a esta substància o objecte.
La substància o l’objecte satisfà els requisits tècnics per a finalitats específiques i complix la legislació existent i les normes aplicables als productes.
L’ús de la substància o l’objecte no generarà impactes adversos globals per al medi ambient o la salut.
La determinació de la finalitat de la condició de residus està referida per la directiva a determinats residus que complisquen criteris específics que s’elaboren a este efecte d’acord amb les condicions esmentades i que, d’acord amb la directiva, han de ser adoptats en primera instància a escala comunitària.
Igual que s’ha assenyalat a propòsit de l’apartat 8.1, la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de Residus i Sòls Contaminats, recull les condicions esmentades en l’article 5 «Fi de la condició de residu», i establix que «Per orde del ministeri competent en medi ambient es podran establir els criteris específics que determinats tipus de residus, que hagen sigut sotmesos a una operació de valorització, hauran de complir perquè puguen deixar de ser considerats com a tals... En l’elaboració d’esta orde es tindrà en compte l’estudi previ que realitzarà la comissió de coordinació en matèria de residus, que analitzarà el que ha establit, si és el cas, la Unió Europea, la jurisprudència aplicable, els principis de precaució i prevenció, els eventuals impactes nocius del material resultant i, quan calga, la procedència d’incloure valors límit per a les substàncies contaminants».

Article 9. Incorporació de requisits i criteris mediambientals que s’han d’incloure en els plecs de clàusules administratives que regisquen els contractes de l’administració de la Generalitat
L’article 26 de la Llei 10/1998, de 21 d’abril, de Residus, establia que les administracions promouran l’ús de materials reutilitzables, reciclables i valoritzables, així com el de productes fabricats amb material reciclat que complisquen les especificacions tècniques requerides en el marc de la contractació pública.
L’annex IV de la Directiva 2008/98/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008, sobre els residus i per la qual es deroguen determinades directives, preveu entre els exemples de mesures de prevenció de residus que conté l’article 29, que poden afectar la fase de consum i ús, «en relació amb les compres del sector públic i les empreses, la integració de criteris mediambientals i de prevenció de residus en els concursos i contractes d’acord amb el manual sobre la contractació pública amb criteris mediambientals publicat per la Comissió el 29 d’octubre de 2004».

La nova Llei 22/2011, de 28 de juliol, de Residus i Sòls Contaminats, establix igualment en l’article 16 que les administracions públiques han de promoure en el marc de contractació de les compres públiques l’ús de productes reutilitzables i de materials fàcilment reciclables, així com de productes fabricats amb materials procedents de residus, la qualitat dels quals complisca les especificacions tècniques requerides.

Així mateix, l’article 15 de la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de Residus de la Comunitat Valenciana, inclou entre els principis generals la referència al foment de l’ús de productes regenerats o elaborats totalment o parcialment amb materials reciclats.
En l’àmbit normatiu en matèria de contractació pública, la Directiva 2004/18/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 31 de març de 2004, sobre coordinació dels procediments d’adjudicació dels contractes públics d’obres, de subministrament i de servicis inclou entre els principis fonamentals l’aplicació de criteris objectius en els procediments de licitació i adjudicació, i així possibilitar que la protecció mediambiental puga integrar-se en les prescripcions tècniques relatives a les característiques de les obres, subministraments o servicis objecte dels contractes (article 23), que puguen exigir-se condicions especials en relació amb l’execució del contracte sempre que estes siguen compatibles amb el dret comunitari i s’indiquen en l’anunci de licitació o en el plec de condicions, entre estes les referides a consideracions de tipus mediambiental (article 26), així com la presentació de certificats acreditatius del compliment de normes de gestió mediambiental (article 50), i també que, en determinats casos, es puga integrar l’objectiu de protecció del medi ambient en els criteris d’adjudicació del contracte (article 53).

La Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic, va incorporar a l’ordenament jurídic intern la Directiva 2004/18/CE, i va introduir modificacions en diversos àmbits, entre estos la integració dels aspectes mediambientals en la contractació pública. Seguint esta línia, l’actual Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, preveu la possibilitat d’incloure per a l’acreditació de la solvència tècnica en els contractes les mesures de gestió mediambiental que podrà aplicar l’empresari (article 76 i següents); la d’exigir en els contractes subjectes a una regulació harmonitzada la presentació de certificats expedits per organismes independents que acrediten que l’empresari complix determinades normes de gestió mediambiental (article 81); la inclusió de característiques mediambientals en les prescripcions tècniques (article 117); l’establiment de condicions especials en relació amb l’execució del contracte, que podran referir-se en especial a consideracions mediambientals, sempre que siguen compatibles amb el dret comunitari i s’indiquen en l’anunci de licitació i en el plec o en el contracte (article 118), així com la inclusió per a la valoració de les proposicions i la determinació de l’oferta econòmicament més avantatjosa de criteris directament vinculats a l’objecte del contracte, entre estes les característiques mediambientals (article 150).

D’acord amb la normativa esmentada, en els contractes administratius que formalitze l’administració de la Generalitat, s’exigirà entre els mitjans per a acreditar la solvència tècnica del contractista, en els plecs de clàusules administratives i sempre que la naturalesa del contracte ho permeta, un o més dels següents:
Document que certifique l’assumpció per part de l’empresa de bones pràctiques de gestió ambiental, ja siga per tindre implantat un sistema de gestió ambiental d’acord amb el Reglament (CE) 761/2001, de 19 de març de 2001, o un sistema de gestió establit en la norma internacional ISO 14001 o una altra equivalent.
Document acreditatiu d’una determinada experiència prèvia o especialització en matèries mediambientals, en aquells casos en què el contracte requerisca coneixements tècnics especials en l’àmbit del medi ambient, sense perjuí de la resta de titulacions o experiència que s’exigisquen.
En els plecs de clàusules administratives particulars i, si és el cas, en els models tipus d’estos plecs que s’elaboren per a l’adjudicació de contractes, s’incorporaran com a criteris mediambientals de caràcter objectiu, sempre que siga possible per la naturalesa del contracte i/o tècnicament viable, els criteris de valoració següents en l’adjudicació:

Ús de productes o ús de materials reutilitzats i/o valoritzats, reutilitzables i/o valoritzables.
Ús de productes o ús de materials que no generen residus perillosos o que generen residus de menor perillositat o en menor quantitat.

Utilització d’àrids reciclats.
Utilització de compost de residus urbans.
Ús de mescles de pols de cautxú procedent del reciclatge de pneumàtics fora d’ús.
Utilització de plàstics, vidre, paper/cartó i altres materials procedents de la valorització d’envasos arreplegats selectivament.
En general, l’ús de materials procedents de processos de valorització de residus.

Article10. Arreplega i emmagatzematge com a activitat de gestió
De conformitat amb la Directiva 2008/98/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008, sobre els residus i per la qual es deroguen determinades directives, ha de distingir-se clarament l’emmagatzematge inicial dels residus que estan a l’espera de ser arreplegats (efectuat pels productors de residus), de l’emmagatzematge inicial dels residus en l’àmbit de la definició d’arreplega, entenent-se esta com a operació de gestió de residus consistent a ajuntar residus, inclosa la seua classificació i emmagatzematge inicials amb l’objecte de transportar-los posteriorment a una instal·lació de tractament de residus.

En este sentit, s’entendrà per centre d’arreplega i emmagatzematge de residus, com a instal·lació de gestió, aquella on es du a terme l’agrupament, emmagatzematge i/o condicionament dels residus amb la finalitat d’actuar com a centres de regulació de flux de residus per al transport posterior a una instal·lació autoritzada per a la valorització o eliminació d’estos.
Respecte d’això, en l’àmbit de la gestió, la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de Residus i Sòls Contaminats, definix l’»arreplega» com l’operació consistent en l’aplec de residus, inclosa la classificació i emmagatzematge inicials per al transport posterior a una instal·lació de tractament.

Article 11. Memòries anuals de gestors de residus no perillosos de la Comunitat Valenciana
De conformitat amb l’article 50 de la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de Residus de la Comunitat Valenciana, els gestors autoritzats de residus no perillosos que realitzen operacions de valorització i eliminació d’estos hauran de portar «un registre documental en què es faran constar la quantitat, naturalesa, origen, destinació, freqüència d’arreplega, mètode de valorització o eliminació dels residus gestionats. Este registre estarà a la disposició de la conselleria competent en matèria de medi ambient, i s’hauran de remetre resums anuals en la forma i amb el contingut que es determine reglamentàriament».

La Llei 22/2011, de 28 de juliol, de Residus i Sòls Contaminats, establix en l’article 40 l’obligació de les persones físiques o jurídiques registrades de disposar d’un arxiu físic o telemàtic on es reculla per orde cronològic la quantitat, naturalesa, origen, destinació i mètode de tractament dels residus, i s’ha d’inscriure també, quan calga, el mitjà de transport i la freqüència d’arreplega. L’article 41 establix, per a les persones físiques o jurídiques que hagen obtingut una autorització, l’obligació d’enviar anualment a les comunitats autònomes i, si és el cas, a les entitats locals competents, una memòria resum de la informació continguda en l’arxiu cronològic amb el contingut que figura en l’annex XII, obligació que s’establix tant per a residus perillosos com per a no perillosos.
D’acord amb el que s’ha expressat anteriorment, els gestors autoritzats hauran de presentar davant de la conselleria competent en matèria de medi ambient, abans de l’1 de març, una memòria anual referida als residus gestionats l’any immediatament anterior.
El contingut serà inicialment el previst en l’annex XII de de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de Residus i Sòls Contaminats, si bé mitjançant una orde de la conselleria competent en matèria de medi ambient podrà desplegar-se el contingut i la formalització.
Com a norma addicional de protecció, l’òrgan autonòmic competent en matèria de medi ambient podrà exigir, mitjançant una orde, la presentació de memòries anuals d’activitat als gestors de residus no subjectes a autorització.
La presentació i remissió d’informació podrà ser efectuada d’acord amb el que establixen en matèria de registres administratius la legislació vigent, continguda fonamentalment amb caràcter general en la Llei 30/1992, de 26 de juny, reguladora del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, així com en la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’Accés Electrònic dels Ciutadans als Servicis Públics i, en l’àmbit autonòmic, en la Llei 3/2010, de 5 de maig, de la Generalitat, d’Administració Electrònica de la Comunitat Valenciana.


CAPÍTOL II
DISPOSICIONS RELATIVES A RESIDUS URBANS

Article 12. Vinculació urbanística de determinades instal·lacions de gestió
Les instal·lacions de gestió de residus urbans executades o previstes en els plans zonals vinculen les determinacions de qualsevol altre instrument d’ordenació urbanística i territorial.

Article 13. Reserva de zones considerades aptes pels plans zonals
En virtut de la previsió normativa de l’article 57.2 de la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, i per al compliment dels objectius del PIRCV, quant al pla d’acció territorial de caràcter sectorial, queden reservades totes aquelles zones incorporades en els diferents plans zonals com a aptes per a la ubicació d’instal·lacions de gestió de residus urbans.

La reserva tindrà caràcter temporal, i s’extingirà a mesura que les distintes instal·lacions de gestió derivades de l’execució dels plans zonals obtinguen l’autorització ambiental integrada per al conjunt de les instal·lacions de valorització i eliminació de residus urbans corresponents a l’àmbit territorial de cada un dels plans zonals.


Article 14. Establiment de zones d’influència
Amb caràcter general, s’establix com a zona d’influència una distància mínima de 500 metres lineals, sempre que es tracte d’un sòl no urbanitzable, comptadors des de qualsevol punt del perímetre de les instal·lacions de valorització i/o eliminació de residus urbans executades, previstes en els plans zonals, a fi de garantir-ne al màxim el funcionament davant de la possible ubicació posterior d’activitats, modificacions del planejament municipal o un altre tipus d’actuacions que comprometen la continuïtat d’estes.

Igualment, s’aplicarà l’esmentada distància mínima a les instal·lacions de valorització energètica de les fraccions no valoritzades materialment en les plantes de tractament de residus urbans (comunament conegudes com a rebutjos de planta).

Article 15. Revisió de la nomenclatura de plans zonals i àrees de gestió
L’agrupació d’algunes de les zones PIR97 en els plans zonals i la seua nomenclatura basada en números romans ha posat de manifest dificultats en la identificació de l’àmbit territorial a què fa referència el pla zonal o l’àrea de gestió. No resulta fàcil la correlació entre la distribució comarcal o les mancomunitats existents i les zones de gestió ja que, com ocorre en algunes ocasions, o bé no està estandarditzada la nomenclatura de les comarques o bé les zones de gestió inclouen diverses comarques. Tot això motiva l’adopció d’una nova nomenclatura relacionada amb l’àrea geogràfica concreta i en la qual se substituïx la numeració romana per números aràbics que s’adapte a l’agrupació actual de les zones de gestió i que facilite al mateix temps la identificació de l’àmbit provincial a què fan referència.
La nova nomenclatura dels plans zonals s’establix per mitjà de l’assignació de números aràbics de forma correlativa de nord a sud de la Comunitat Valenciana. Les àrees de gestió adopten una nomenclatura unívoca que inclou la primera lletra del nom de la província a què pertanyen, seguida d’un número aràbic assignat també de forma correlativa de nord a sud de la Comunitat Valenciana, d’acord amb el que establix la taula següent:

Nomenclatura anterior
dels plans zonals Nomenclatura anterior
d’àrees
de gestió Nova
nomenclatura
de plans z
onals Nova
nomenclatura d’àrees de gestió
Pla zonal de la zona I Pla zonal 1 C1
Pla zonal de les zones II,IV,V Pla zonal 2 C2
Pla zonal de les zones III,VIII AG 2 Pla zonal 3 C3/V1
Pla zonal de les zones III,VIII AG 1 Pla zonal 3 V2
Pla zonal de les zones VI,VII,IX Pla zonal 4 V3
Pla zonal de les zones X,XI,XII AG 1 Pla zonal 5 V4
Pla zonal de les zones X,XI,XII AG 2 Pla zonal 5 V5
Pla zonal de la zona XV Pla zonal 6 A1
Pla zonal de la zona XIV Pla zonal 7 A2
Pla zonal de la zona XIII Pla zonal 8 A3
Pla zonal de la zona XVI Pla zonal 9 A4
Pla zonal de la zona XVIII Pla zonal 10 A5
Pla zonal de la zona XVII Pla zonal 11 A6



Article 16. Adscripció de municipis a altres plans zonals
D’acord amb els principis de relació i col·laboració de les administracions públiques establits amb caràcter general en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, i a petició d’ambdós entitats locals, es modifica l’adscripció a plans zonals dels municipis següents:


Municipi Pertinença a pla
zonal anterior Pertinença a pla
zonal actual Nova
nomenclatura
d’àrees
de gestió
Montán III i VIII, AG 2 II, IV i V C2
San Antonio de Benagéber VI, VII, IX III i VIII, AG 1 V2



Article 17. Instal·lacions de valorització de residus urbans, incloent-hi la valoració energètica
17.1. Amb independència de la tecnologia usada i del procés de tractament, totes les instal·lacions de valorització de residus urbans hauran de tindre rendiments globals de recuperació de materials, excloent la matèria orgànica, no inferiors al 9% sobre entrades dels residus.
17.2. La generació de rebutjos no valoritzables es limitarà com a màxim al 44% sobre entrada de residus.
17.3. Es preveu la valorització energètica de la fracció de rebuig no valoritzable materialment (operació de valorització R1 de l’annex II B de la Directiva 2008/98/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008, sobre residus) procedent de les plantes de tractament. Cal implantar plantes de valorització energètica d’àmbit suprazonal, estratègicament ubicades i que permeten afrontar de manera eficaç, econòmicament i mediambientalment eficients este nou repte, en sintonia amb la tendència dels països europeus més avançats en la gestió de residus.
17.4. La conselleria competent en matèria de residus elaborarà un pla de valorització energètica per a la Comunitat Valenciana. El nombre de plantes de valorització energètica i la seua ubicació geogràfica la formularà la Comissió de Coordinació de Consorcis.
17.5. Fins a la posada en marxa efectiva de les noves plantes de valorització energètica es tindrà en compte l’existència actual de sectors industrials amb potencialitat per a la valorització energètica de la fracció rebuig de les plantes de tractament de residus urbans.

Article 18. Comissió de Coordinació de Consorcis
18.1. A fi de satisfer el principi de responsabilitat compartida, es crea una comissió de coordinació dels consorcis constituïts, que actuarà com a òrgan consultiu de la conselleria amb competències en matèria de residus de la Generalitat.
18.2. Estarà composta pels membres següents:
a) President/a: el conseller o la consellera què tinga atribuïdes les competències en matèria de residus, o la persona en qui delegue.
b) Vicepresident/a: el director o la directora general que tinga atribuïdes les competències en matèria de residus, o la persona en qui delegue.
c) Vocals: un nombre total de vint-i-nou vocals d’acord amb els següents criteris de designació:
– Vint-i-sis vocals corresponents als presidents de cada consorci o administració competent, o les persones en qui deleguen, més un membre de l’assemblea de cada administració competent, designat pel president.
– Tres vocals corresponents als presidents de les diputacions provincials d’Alacant, Castelló i València, o les persones en qui deleguen.

Tots els membres de la Comissió de Coordinació tindran veu i vot, i decidirà, en cas d’empat, el vot de qualitat del president.

Els seus membres podran estar eventualment assistits per consellers tècnics, econòmics o jurídics, amb veu però sense vot.
Actuarà com a secretari de la Comissió de Coordinació un funcionari de la direcció general competent en matèria de residus, designat a proposta del titular de l’esmentada direcció general, i amb la deliberació prèvia de la Comissió en la seua sessió constitutiva.
18.3. Són funcions de la Comissió de Coordinació de Consorcis:
a) Servir de fòrum de debat i intercanvi d’experiències entre les administracions competents per a l’execució dels diferents plans zonals de residus urbans de la Comunitat Valenciana.
b) Constituir una via de participació per a altres agents interessats en la gestió dels residus urbans des d’un punt de vista social, econòmic i mediambiental.
c) Homogeneïtzar, en la mesura que siga possible, els processos de valorització i eliminació de residus urbans, i vigilar el compliment dels rendiments mínims en tots els plans zonals i, conseqüentment, tendir a unificar els costos de tractament corresponents, en el cas de tecnologies i capacitats comparables entre les diferents instal·lacions.

d) Impulsar de manera decidida l’arreplega separada de residus urbans en totes les formes previstes en els plans zonals, donant suport als ajuntaments i la resta d’entitats locals, amb la doble finalitat de complir els objectius de valorització i eliminació dels plans zonals, així com donar una adequada resposta a les demandes creixents dels ciutadans de la Comunitat Valenciana.
e) Resoldre els possibles conflictes generats entre zones PIR per l’assignació dels residus urbans en el seu àmbit territorial, i cooperar així amb la Generalitat en l’objectiu primordial de garantir l’adequat tractament de tots els residus generats a la Comunitat.
f) Decidir, en cas d’incidències que afecten el funcionament normal de qualsevol de les instal·lacions de residus urbans, quines altres instal·lacions han de fer-se càrrec dels seus residus, sota el principi bàsic de la solidaritat interterritorial en esta matèria.
g) Proposar a la Generalitat l’adopció de noves normes tècniques que permeten adaptar-se al desenrotllament tecnològic futur així com, si és el cas, altres normes que, respectant el principi de «qui contamina paga», possibiliten de manera contínua la millora global de la gestió dels residus urbans a la Comunitat Valenciana.
h) Formular i elevar a la conselleria competent en matèria de residus la proposta relativa a la determinació del nombre i la ubicació d’instal·lacions específiques per a la valorització energètica de la fracció de residus no valoritzable materialment procedents de les plantes de tractament que s’han d’incloure en el Pla de Valorització Energètica per a la Comunitat Valenciana que la conselleria elabore.
i) En general, assessorar la conselleria competent en matèria de medi ambient en tots els assumptes que facen referència a la producció i gestió dels residus urbans a la Comunitat Valenciana.
18.4. La Comissió es reunirà dos vegades a l’any com a mínim i sempre que es complisquen els requisits legals per a la seua convocatòria, a similitud del funcionament dels òrgans de govern de les entitats locals.
18.5. La Comissió de Coordinació de Consorcis actuarà com a òrgan consultiu de la conselleria amb competències en matèria de residus de la Generalitat pel que fa a la gestió de residus urbans.

18.6. En tot allò no previst, la Comissió es regirà supletòriament pel règim establit per als òrgans col·legiats per la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

Article 19. Sistema impositiu específic per a la gestió de residus urbans
19.1. En el marc de la legislació vigent en matèria tributària de les entitats locals, de caràcter bàsic, i respecte a l’autonomia local en esta matèria, en la gestió dels residus urbans es distingiran les taxes següents en atenció al seu fet imposable:
Taxes d’àmbit municipal per a l’arreplega i transport de residus municipals.
Taxes d’àmbit supramunicipal per a la valorització, eliminació, transferència i, si és el cas, gestió dels ecoparcs d’este àmbit.
19.2. La taxa municipal d’arreplega i transport de residus urbans l’aprovarà la corresponent entitat local per mitjà d’una ordenança fiscal. Esta taxa podrà associar-se a la d’altres servicis municipals, com ara neteja de vials, parcs i jardins, i altres espais d’ús comú, però en cap cas s’associarà al servici de valorització i eliminació de residus que presten els consorcis o altres administracions competents.

19.3. La taxa per tractament de residus, d’àmbit supramunicipal, l’establiran els consorcis o administracions competents, incloent-hi les operacions de valorització i eliminació, gestió d’ecoparcs i, si és el cas, transferència de residus urbans. Esta taxa s’aplicarà sobre la totalitat de residus urbans entregats per cada municipi dels que conformen el consorci o administració competent, inclosos tots els admesos ecoparcs, i haurà de tindre el mateix tipus de gravamen per a tots els municipis, independentment de la seua dimensió i de la distància als centres de tractament o a les estacions de transferència.

19.4. Per a la determinació d’ambdós taxes, es tindrà en compte el compliment dels criteris següents:
El cost de l’arreplega, transport, valorització i eliminació dels residus urbans ha de ser visible i repercutir-se directament sobre els ens locals amb l’objecte de fer complir el principi de responsabilitat del productor.
Les taxes hauran de guardar relació de proporcionalitat amb la quantitat de residus generada, en funció dels paràmetres que cada entitat responsable considere oportú, com ara:
Registre en pes dels residus arreplegats, o
Registre del volum d’aigua potable consumida, o
Tipus d’immoble i activitat hi exercida.
El cost de valorització i eliminació dels residus haurà de tindre en compte les amortitzacions de les inversions, els gastos de manteniment i els gastos d’explotació, tots estos ajustats a la vida útil que es considere per a l’obra civil, instal·lació o equip, segons corresponga, i per al cas particular dels abocadors, també el manteniment posterior al tancament durant almenys 30 anys.
Les taxes podran ser objecte de bonificacions o exempcions proporcionals a les quantitats de residus arreplegats separadament, d’aplicació a totes les fraccions dels residus urbans que siguen objecte d’arreplega separada en cada moment.
Les taxes municipals d’arreplega i transport hauran de quedar clarament diferenciades de les taxes supramunicipals de valorització i eliminació. Es tracta, en definitiva, d’una desagregació dels conceptes impositius, atés que a més de conceptes diferents les entitats destinatàries dels fons corresponents també ho són: municipis per a l’arreplega i transport, i consorcis o altres administracions competents per a la valorització i eliminació.

Article 20. Ecoparcs
20.1. Amb la finalitat que tots els municipis puguen disposar dels servicis propis dels ecoparcs amb independència de la seua capacitat econòmica, s’introduïxen en el PIRCV nous criteris d’ubicació d’ecoparcs a la Comunitat Valenciana, de manera que no siguen instal·lacions d’ús exclusiu per a cada municipi sinó compartides entre municipis pròxims d’acord amb el que establixen els plans zonals. Estos criteris són els següents:
a) S’identificarà el municipi de més població del pla zonal, on obligatòriament haurà d’ubicar-se un ecoparc. A partir d’este, es traçarà un radi de 5 km que delimitarà la seua àrea d’influència, dins de la qual quedaran identificats els nuclis urbans dels municipis que se situen dins d’esta i, per consegüent, l’adscripció d’estos a l’ecoparc o ecoparcs que continga.
b) En funció de la població existent en l’àrea d’influència, es concretarà el nombre i la tipologia d’ecoparcs que s’han d’instal·lar segons el que establix la Norma Tècnica d’Ecoparcs de la Comunitat Valenciana. Per als supòsits en què corresponga més d’un ecoparc per àrea d’influència, haurà de tindre’s en compte per a la seua ubicació la distribució poblacional.
c) S’identificarà el següent municipi del pla zonal que tinga més nombre d’habitants i el nucli urbà del qual no es trobe en l’àrea d’influència de l’anterior ecoparc o ecoparcs. En este municipi s’ubicarà un altre o altres dels ecoparcs necessaris, amb els mateixos criteris exposats en el punt anterior.
d) Este procediment s’aplicarà progressivament fins que tots els nuclis urbans municipals queden inclosos en una àrea d’influència i tinguen assignat almenys un ecoparc.
20.2. Es preveu la utilització d’ecoparcs mòbils per a zones rurals de baixa densitat de població i zones urbanes d’alta densitat de població, subjecte a les necessitats que es detecten, bé per falta de sòl dotacional o per optimització de recursos. En tot cas, els ecoparcs mòbils sempre tindran una gestió dels residus associada a l’ecoparc fix més pròxim a la zona en què preste servici.
Els ecoparcs mòbils s’utilitzaran, segons les necessitats, en:
Els nuclis de població que no disposen de sòl dotacional suficient per a la ubicació d’un ecoparc fix adequat a la grandària del municipi.

Els nuclis amb alta densitat de població estacional, com a reforç temporal d’un ecoparc fix, o per a millorar la proximitat del servici als ciutadans.
Els nuclis dispersos de població l’ús conjunt dels quals per part de diversos municipis resulte de major rendibilitat que la disposició d’ecoparcs fixos individuals, valorant en conjunt tant els costos d’inversió i amortitzacions, com els d’explotació i manteniment.
En aquells supòsits en què la distància entre els nuclis urbans siga major de 5 km, es podrà optar entre la construcció d’un ecoparc fix o un ecoparc mòbil associat al fix més pròxim o al més gran de la seua zona.

En general, en tots aquells casos en què es considere com a millor opció a nivell logístic, tenint en compte tant la població a la qual es dóna servici, la seua dispersió geogràfica i la quantitat de residus que s’han d’arreplegar, enfront d’un ecoparc fix.
20.3. A fi d’homologar les instal·lacions dels ecoparcs i el seu funcionament, el PIRCV inclou la Norma Tècnica Reguladora de la Implantació i Funcionament dels Ecoparcs a la Comunitat Valenciana, que s’inclou com a annex 1.1 a este document d’ordenació.

Esta norma resulta d’aplicació tant per a aquelles instal·lacions que es troben en funcionament, com per a aquelles que es projecten en el futur.
Les instal·lacions existents en el moment de l’aprovació del PIRCV hauran d’adaptar-se a les prescripcions d’este en el termini màxim de dos anys a partir de la data de la seua aprovació, d’acord amb el que establix la disposició transitòria segona d’este document d’ordenació.

La Norma Tècnica Reguladora de la Implantació i Funcionament dels Ecoparcs a la Comunitat Valenciana té caràcter vinculant.

Article 21. Bioresidus
Es considera bioresidu, d’acord amb la Directiva 2008/98/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008, sobre els residus i per la qual es deroguen determinades directives, i l’article 3 apartat g) de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, el residu biodegradable de jardins i parcs, residus alimentaris i de cuina procedents de llars, restaurants, servicis de restauració col·lectiva i establiments de consum al detall, i residus comparables procedents de plantes de transformació d’aliments.
En consonància amb la jerarquia de residus i a fi de reduir l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle originats per la eliminació de residus en abocadors, i de conformitat amb el que preveu l’article 24 de la Llei 22/2011, s’haurà de facilitar l’arreplega separada i el tractament adequat dels bioresidus, per a produir compost segur per al medi ambient i altres materials produïts a partir dels bioresidus.
Els requisits mínims per a la gestió de bioresidus i els criteris de qualitat per al compost i el digest procedents de bioresidus s’han d’ajustar al que establix a este efecte la normativa comunitària i la normativa bàsica estatal que es dicte en la matèria.

CAPÍTOL III
DISPOSICIONS RELATIVES A RESIDUS INDUSTRIALS

Article 22. Instal·lacions de gestió de residus industrials
D’acord amb la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de Residus de la Comunitat Valenciana, la instal·lació, ampliació, modificació substancial i trasllat de les indústries o activitats productores, així com gestores de residus, competix a la iniciativa privada, i correspon a l’administració de la Generalitat, a través de la conselleria amb competències en matèria de medi ambient, l’autorització o registre, la vigilància, el control i, si és el cas, sanció d’estes activitats.
En conseqüència, el PIRCV no establix limitacions a la iniciativa privada per a la implantació d’instal·lacions per a la correcta gestió de residus industrials, sempre que estes instal·lacions complisquen el que establix la normativa vigent en matèria de residus.
En consonància amb els objectius del PIRCV, s’orienta la iniciativa privada per a aconseguir l’autosuficiència d’instal·lacions de gestió de residus a la Comunitat Valenciana per a determinades operacions de gestió de residus industrials.
En particular, en els casos en què, com a resultat de l’anàlisi efectuada en el PIRCV, es conclou la falta d’instal·lacions per a operacions concretes de gestió en relació amb determinats residus, es preveu que la iniciativa pública puga actuar, amb caràcter subsidiari respecte de la iniciativa privada, quan esta no emprenga accions per a la creació de les instal·lacions de gestió necessàries o quan les que s’establisquen resulten insuficients o notòriament inadequades.

Article 23. Centres de transferència en polígons industrials
S’establix l’obligatorietat que els polígons industrials disposen, almenys, d’un centre de transferència de residus, perillosos i no perillosos, amb capacitat suficient per a donar servici als residus que siguen produïts en les indústries del polígon, principalment xicotets productors.

A este efecte, en el planejament urbanístic de noves zones industrials o que preveja l’ordenació de sectors de sòl urbanitzable d’ús predominant industrial, s’haurà de preveure l’existència d’una o diverses parcel·les la qualificació urbanística de les quals permeta albergar, almenys, una infraestructura de transferència de residus industrials, perillosos i no perillosos.
Així mateix, en relació amb els polígons industrials ja existents, esta obligatorietat haurà de ser prevista en les revisions del planejament general que s’efectuen a partir de l’entrada en vigor del PIRCV.

En tot cas, la ubicació d’estes instal·lacions es considerarà compatible amb l’ús industrial.
L’existència d’estes infraestructures no implicarà l’obligatorietat de les empreses ubicades en el polígon de gestionar els seus residus a través d’estos centres.

Article 24. Plans de prevenció i reducció de residus
A fi de facilitar al productor de residus perillosos l’elaboració dels plans de prevenció i reducció de residus industrials, la conselleria competent en matèria de medi ambient ordenarà el seu contingut, de manera que puguen ser avaluables i comparables, a fi de determinar els percentatges efectius de minimització de residus de forma dissociada del propi creixement econòmic que puga tindre lloc en determinats sectors industrials.

CAPÍTOL IV
DISPOSICIONS RELATIVES A RESIDUS ESPECÍFICS

Article 25. Residus de construcció i demolició
En compliment del que disposa el Reial Decret 105/2008, d’1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició, la conselleria competent en medi ambient elaborarà i, si és el cas, aprovarà mitjançant una orde, una norma tècnica que fixe els tipus i les quantitats de residus no perillosos, així com les condicions en què les activitats de valorització realitzades en la mateixa obra poden quedar exemptes d’autorització.
Així mateix, crearà un registre d’aquelles activitats de valorització de residus no perillosos de construcció i demolició que es realitzen en la mateixa obra i que queden exemptes d’autorització. La informació d’este registre relativa a les activitats de valorització es farà pública per mitjà de mitjans oficials, principalment a través de la pàgina web de la conselleria competent en medi ambient, i es difondrà entre els sectors afectats.
En l’atorgament de la llicència municipal d’obres s’exigirà al productor de residus de construcció i demolició, definit en el Reial Decret 105/2008, d’1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició, per mitjà de la corresponent ordenança municipal, una fiança o una altra garantia financera equivalent, en quantia suficient per a garantir el compliment de les obligacions que li imposa l’esmentat Reial Decret 105/2008, de conformitat amb el que s’establix en l’article 6.
Els residus perillosos que poden aparéixer en les obres de construcció i demolició, diferents de les obres menors de construcció o reparació domiciliària, d’acord amb la normativa vigent en matèria de residus, hauran de ser entregats a un gestor autoritzat per a la seua gestió, entrega que efectuarà qui execute les obres en condició de posseïdor de residus, sense que li siga exigible autorització o registre com a productor de residus perillosos de la Comunitat Valenciana.
De conformitat amb el Reial Decret 105/2008, d’1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició, i la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de Residus de la Comunitat Valenciana, els residus procedents d’obres menors de construcció o reparació domiciliària tenen la consideració de residus urbans.

Article 26. Vehicles al final de la seua vida útil
Els gestors de residus procedents de vehicles no inclosos en l’àmbit d’aplicació del Reial Decret 1383/2002, de 20 de desembre, sobre gestió de vehicles al final de la seua vida útil (vehicles industrials, autobusos, motocicletes), estaran obligats a complir els mateixos requeriments tècnics i operacionals actualment exigibles a les instal·lacions que gestionen vehicles al final de la seua vida útil inclosos en l’àmbit d’aplicació del reial decret esmentat (centres autoritzats de tractament). A este fi, es concediran autoritzacions administratives específiques per a este tipus d’instal·lacions, per a l’atorgament de les quals es revisarà el compliment dels requisits actualment exigibles als centres autoritzats de tractament.

Article 27. Olis usats
Es consideren olis usats tots els olis minerals o sintètics, industrials o de lubricació que hagen deixat de ser aptes per a l’ús originàriament previst, com ara els olis usats de motors de combustió i els olis de caixes de canvis, els olis lubricants, els olis per a turbines i els olis hidràulics. Queden exclosos els olis industrials usats que continguen més de 50 ppm de policlorobifenils (PCB), els quals es regiran per la seua regulació específica.
La conselleria competent en matèria de medi ambient coadjuvarà a la iniciativa privada en la implantació d’instal·lacions de regeneració d’olis industrials usats, activitat ambiental amb potencial de desenrotllament i especial valor estratègic a la Comunitat Valenciana davant de la falta d’este tipus d’instal·lacions.
L’actuació de la Generalitat tendirà a garantir el compliment del principi d’autosuficiència específicament en este tipus de residus, de manera que siguen tractats íntegrament en instal·lacions de la Comunitat Valenciana.
La iniciativa pública podrà actuar, amb caràcter subsidiari, en el cas que la iniciativa privada no emprenga accions per a la creació d’este tipus d’instal·lacions a la Comunitat Valenciana, o quan les que s’establisquen resulten insuficients o notòriament inadequades.


Article 28. Residus sanitaris
D’acord amb l’article 8 de la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de Residus de la Comunitat Valenciana, la Generalitat té competència per a declarar servici públic de titularitat autonòmica totes o algunes de les operacions de gestió de determinats residus, de conformitat amb el que disposa l’article 12.3 de la Llei 10 1998/, de 21 d’abril, de Residus, que haurà de realitzar-se per mitjà d’una norma amb rang de llei formal.

Davant de la insuficient capacitat de tractament o la falta d’instal·lacions de tractament, en relació a determinats grups d’estos residus, considerant que la majoria dels residus sanitaris es generen en activitats hospitalàries de caràcter públic, per mitjà d’una norma amb rang de llei podran declarar-se servici públic de titularitat autonòmica les operacions consistents en:
Tractament dels residus sanitaris del grup III.
Tractament dels residus citostàtics del grup IV.
Les operacions de tractament seran les previstes com a tals per als grups esmentats en el Decret 240/1994, del Consell, pel qual s’aprova el Reglament Regulador de la Gestió dels Residus Sanitaris, i en l’Orde de 14 de juliol de 1997, de la Conselleria de Medi Ambient, per la qual es desplega el decret esmentat, o les normes que les substituïsquen.


DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Model d’ordenança reguladora dels ecoparcs
Amb la finalitat de dotar les entitats locals d’un instrument de referència quant al règim de funcionament dels ecoparcs, s’inclou en l’annex 1.2 d’este document el model d’ordenança reguladora de l’ús i funcionament de l’ecoparc.
En esta s’aclarix, en relació amb la definició de residus urbans o municipals, la consideració com a tals dels residus d’empreses de manteniment en la mesura que són generats en domicilis particulars, comerços, oficines i servicis, els quals són, per tant, admissibles en els ecoparcs com a residus municipals.

Segona. Mitjans tècnics
A fi d’adaptar la normativa vigent a les noves tecnologies de la informació, el registre que han de portar els productors de residus perillosos, de residus sanitaris i els gestors de residus, perillosos o no perillosos, relatiu a l’origen, quantitat, destinació, mètodes i llocs de tractament, així com les dates de generació i cessió, podrà ser portat per mitjà d’una aplicació informàtica o qualsevol altre mitjà tècnic com a alternativa al ’llibre oficial de control’ en la mesura que l’esmentada informació siga sempre accessible per a l’administració.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera. Instal·lacions de titularitat privada existents
Les instal·lacions de gestió de residus de titularitat privada que a la publicació del PIRCV presten servicis a entitats municipals per a la gestió de residus urbans, es tindran en compte, en la mesura que es puga, en l’execució dels plans zonals en l’àmbit territorial dels quals s’incloguen.


Segona. Termini d’adaptació de les instal·lacions existents per a la gestió de residus urbans
Les instal·lacions existents en el moment de la publicació del PIRCV hauran d’adaptar-se a les prescripcions d’este, en el termini màxim de dos anys a partir de la data de la seua entrada en vigor.

Tercera. Adaptació dels planejaments urbanístics en revisió
En els expedients de revisió del planejament general que es troben en tràmit i aquells la informació pública dels quals s’inicie després de l’entrada en vigor del PIRCV, s’inclourà l’obligatorietat de preveure l’existència, almenys, d’una infraestructura de transferència de residus industrials, perillosos i no perillosos en els polígons industrials.


Quarta. Vigència normativa
Mentres que es procedisca a l’adaptació de les disposicions de desplegament en matèria de residus a les previsions contingudes en la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de Residus i Sòls Contaminats, establida per la disposició addicional octava de l’esmentada llei, continuen vigents les normes reglamentàries i ordes de desplegament a què s’al·ludix en el PIRCV, en tot el que no s’oposen, contradiguen o resulten incompatibles amb l’esmentada llei d’acord amb la disposició derogatòria única d’esta.

DISPOSICIÓ FINAL

Única. Habilitació
Es faculta la persona titular de la conselleria amb competències en matèria de medi ambient per a desplegar i completar mitjançant una orde les disposicions contingudes en este document normatiu i vinculant, en particular quant a requisits de caràcter tècnic d’instal·lacions, models de documents que s’han d’omplir, normes tendents a la simplificació i eficàcia administrativa, contingut mínim de plans i d’altra documentació que han de presentar els productors i els gestors de residus.



ANNEXOS AL DOCUMENT D’ORDENACIÓ
NORMATIU I VINCULANT

ANNEX 1.1
Norma tècnica reguladora de la implantació
i funcionament dels ecoparcs

Índex
1. Definició
2. Règim jurídic
2.1. Antecedents
2.2. Règim legal
3. Objecte i àmbit d’aplicació
4. Característiques de les instal·lacions
4.1. Planificació urbanística
4.2. Criteris d’ubicació
4.2.1. Respecte a la qualificació del sòl
4.2.2. Respecte a l’accessibilitat
4.3. Tipus d’ecoparcs
4.3.1. Ecoparc tipus A
4.3.2. Ecoparc tipus B
4.3.3. Ecoparc tipus C
4.3.4. Ecoparc tipus D
4.3.5. Ecoparc mòbil
4.4. Ecoparcs necessaris
4.5. Projectes de construcció
4.5.1. Senyalització
4.5.2. Infraestructura i equipaments
4.6. Residus admissibles
4.7. Residus admissibles en funció del seu origen
5. Residus no admissibles
6. Normes d’ús i gestió de l’ecoparc
6.1. El personal de la instal·lació
6.2. Horari
6.3. Funcionament
6.4. Gestió dels residus depositats
6.5. Consideracions en la manipulació dels residus
6.5.1. Residus perillosos
6.5.2. Residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE)
6.5.3. Pneumàtics
6.6. Neteja i manteniment de les instal·lacions
6.7. Taxes administratives per prestació del servici
6.8. Activitats de sensibilització i educació ambiental
6.9. Control de la gestió de l’ecoparc
7. Annexos

Este annex del Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana (PIRCV) desplega el contingut de la norma tècnica reguladora de la implantació i funcionament dels ecoparcs, i té caràcter vinculant.

La instal·lació definida com a ecoparc haurà de complir les condicions que s’especifiquen en esta norma tècnica.
1. Definició
L’ecoparc és una instal·lació municipal tancada i vigilada, destinada a la recepció i emmagatzematge temporal i separació d’aquells residus urbans que no són objecte d’arreplega en vorera, amb la finalitat de facilitar-ne i garantir-ne una adequada gestió.
Són usuaris dels ecoparcs els particulars, així com les persones físiques o jurídiques titulars de comerços, oficines i/o servicis en l’àmbit territorial a què done servici l’ecoparc.
Este tipus d’instal·lació ha de servir com a equipament d’educació ambiental, amb l’objectiu d’informar i sensibilitzar els usuaris sobre els beneficis ambientals d’una correcta segregació dels residus.
2. Règim jurídic
2.1. Antecedents
A la Comunitat Valenciana no hi ha cap normativa que establisca el règim jurídic aplicable a estes instal·lacions, la qual cosa fa encara més necessari la promulgació d’una norma que preveja les prescripcions tècniques necessàries per a la seua implantació. En els documents d’ordenació dels plans zonals de residus aprovats es proposava la instal·lació d’ecoparcs per a l’arreplega dels residus perillosos d’origen domiciliari, així com dels residus voluminosos, residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE) procedents de llars particulars, residus verds, residus de construcció i demolició (RCD) d’obra menor i altres residus no perillosos (vidre, plàstic, paper-cartó, metalls, tèxtils...) i s’establia com a criteri de localització un ecoparc per municipi. Amb la revisió del Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana es pretén establir els criteris que definixen les instal·lacions identificades com a ecoparcs, la seua titularitat, les possibles ubicacions, els residus admissibles, les característiques constructives i les normes d’ús i gestió.
2.2. Règim legal
La construcció, ampliació o modificació de les instal·lacions de l’ecoparc queda sotmesa a llicència ambiental i d’obertura, així com a llicència d’edificació que ha d’atorgar l’ajuntament o l’entitat local.
La titularitat de la instal·lació serà sempre de l’entitat local o del consorci corresponent, ja que el servici prestat és públic i de titularitat municipal.
L’Administració pública titular de l’ecoparc (ajuntament, consorci o altres formes d’agrupació local) podrà realitzar les activitats de gestió de residus urbans, bé directament o per mitjà de qualsevol altra forma de gestió prevista en la legislació sobre règim local.
Les operacions de gestió de residus que es facen en els ecoparcs hauran d’estar autoritzades per la conselleria competent en matèria de medi ambient, d’acord amb la normativa de residus.
Pel fet que en estes instal·lacions es realitzen operacions de gestió de residus perillosos, queden subjectes a la formalització prèvia d’una assegurança de responsabilitat civil que garantisca la cobertura de responsabilitats derivades dels possibles danys causats a terceres persones, a les seues coses o al medi ambient en la quantia que es determine en la corresponent autorització. En el cas de gestió indirecta, l’assegurança de responsabilitat civil estarà subscrita per l’empresa explotadora.
Cada ecoparc haurà de disposar d’un reglament intern d’ús i gestió, basat en les especificacions contingudes en esta norma tècnica.

El titular de la instal·lació haurà d’omplir, abans de l’1 de març de cada any, una memòria anual amb el resum de les activitats realitzades l’any anterior, que serà presentada davant de l’òrgan competent en matèria de residus. En esta memòria hauran de distingir-se els diferents orígens dels residus arreplegats.

3. Objecte i àmbit d’aplicació
Esta norma tècnica s’ha elaborat per a la normalització dels ecoparcs de nova construcció i per als ja existents, per la qual cosa resulta d’aplicació per a tots els ecoparcs de la Comunitat Valenciana.

Les instal·lacions preexistents hauran d’adaptar-se a les seues determinacions en el termini màxim de dos anys. Excepcionalment, es podrà autoritzar l’ampliació d’este termini, a fi de no interrompre el servici de recollida selectiva de residus urbans, sempre que no es danye el medi ambient ni es pose en perill la salut de les persones.
4. Característiques de les instal·lacions
4.1. Planificació urbanística
L’ecoparc ha de ser considerat un equipament públic d’infraestructura-servici urbà (IS) pertanyent a la xarxa primària i, a este efecte, els instruments de planificació urbanística han d’establir les reserves de sòl amb destinació dotacional necessàries per a la seua implantació.

4.2. Criteris d’ubicació
4.2.1. Respecte a la qualificació del sòl
L’ecoparc s’ubicarà preferentment en sòl urbà i, si això no és possible, en sòl no urbanitzable comú.
En els casos d’ubicació en sòl no urbanitzable comú, es tindran en compte els criteris següents:
– Respecte a la proximitat de terreny forestal, es guardarà la distància que establisca la normativa vigent en matèria d’ordenació territorial i forestal. En l’actualitat esta distància és de 500 metres amb el terreny forestal, llevat que es justifique la impossibilitat de respectar esta distància, i en este cas es podrà reduir la separació al terreny forestal preparant i mantenint una zona de discontinuïtat, mai inferior a 25 metres d’amplària, separant la zona edificada de la forestal, permanentment lliure de vegetació baixa i arbustiva, i, si és el cas, amb l’estrat arbori fortament aclarit i podat fins a dos terços de l’alçària total de cada peu, així com un camí perimetral de 5 metres d’amplària. Esta zona de discontinuïtat es dissenyarà d’acord amb la metodologia establida pel Pla de Silvicultura Preventiva de la Comunitat Valenciana. Tot això per a previndre situacions de risc d’incendi de la massa forestal.

– S’ha de tindre en compte l’existència de pous d’abastiment, fonts i altres recursos hídrics per a evitar riscos de contaminació, per tant s’han de complir, si és el cas, les distàncies mínimes establides en la normativa vigent. Amb caràcter general i segons la normativa actual, s’establix un perímetre de protecció de 300 metres, comptador des del límit exterior del punt de captació, llevat que existisca un perímetre fixat per l’òrgan competent o que estudis detallats justifiquen una distància diferent de la indicada.
4.2.2. Respecte a l’accessibilitat
L’ecoparc haurà d’ubicar-se en zones de fàcil accés per als usuaris d’acord amb els criteris següents:
– S’ubicaran preferentment en el nucli urbà o urbanitzable i, si això no és possible, s’estimarà un trajecte màxim d’uns 15 minuts des d’estos. La distància recorreguda en este temps ha d’estar directament relacionada amb les condicions de trànsit de la zona i, per tant, depén de la densitat de població i de la xarxa viària. Es poden aprofitar localitzacions pròximes a les zones industrials o d’oci del municipi, nodes de comunicació viària o zones de pas.
– La instal·lació haurà d’estar ben comunicada per carretera i en la mesura que siga possible es preveuran rutes de vianants, parada de transport públic i carril bici.
– Els accessos hauran de disposar d’una il·luminació correcta, especialment les rutes de vianants.
– Els accessos hauran de ser dissenyats i senyalitzats convenientment per a evitar situacions perilloses.
4.3. Tipus d’ecoparcs
En atenció al nombre d’usuaris potencials a què es dirigix la instal·lació, s’establixen cinc models d’ecoparc: tipus A, tipus B, tipus C, tipus D i ecoparc mòbil.

Taula 1. Tipus d’ecoparcs

4.3.1. Ecoparc tipus A
És la instal·lació més senzilla, en la qual tots els seus elements s’organitzen al voltant d’una esplanada central. Disposarà d’una oficina de recepció, de 4 a 6 contenidors de 9 m³, d’un espai cobert, amb sistema d’arreplega de possibles vessaments, per a l’emmagatzematge dels residus perillosos, i un altre distint per a residus d’aparells elèctrics i electrònics. La superfície aproximada per a esta instal·lació és de 300 a 500 m².
4.3.2. Ecoparc tipus B
És una instal·lació xicoteta dissenyada a una sola cota organitzada entorn d’una esplanada central en els marges de la qual es col·loquen els elements necessaris descrits en l’apartat anterior, però amb contenidors de 9/18 m³ de capacitat. La superfície estimada per a esta instal·lació és de 500 a 1.000 m².
4.3.3. Ecoparc tipus C
És una instal·lació de grandària mitjana dissenyada en dos cotes per a facilitar l’aportació dels residus en els contenidors. El vial de circulació es troba en la cota superior i els distints contenidors de 18/26 m³ i la resta dels elements en el nivell inferior. En funció del volum de residus que es depositen, la instal·lació pot estar dotada d’una bàscula i/o una màquina compactadora. La superfície necessària per a esta instal·lació és de 1.500 a 2.000 m².
4.3.4. Ecoparc tipus D
És el model més gran d’ecoparc. S’articula d’una manera semblant a l’anterior, si bé els contenidors tindran 18/26 m³ de capacitat i es disposarà d’un accés específic per als camions de transport dels residus (càrrega i descàrrega), diferenciat del dels vehicles dels usuaris. La superfície estimada per a este model és de 2.500 a 5.000 m².

4.3.5. Ecoparc mòbil
Es tracta d’un vehicle de recollida selectiva de residus que actua en diferents zones de la població amb una periodicitat i un recorregut preestablit. El vehicle estarà equipat amb un contenidor amb distints compartiments per a la recollida selectiva dels residus. Este servici haurà de ser usat preferentment per a arreplegar residus voluminosos i residus perillosos en zones urbanes denses i en zones rurals de baixa densitat de població.
L’entitat titular de l’ecoparc mòbil haurà de difondre adequadament els horaris i punts d’arreplega per a fomentar la participació ciutadana.

Els ecoparcs mòbils es consideren un complement als ecoparcs fixos, per la qual cosa no eximixen de les necessitats mínimes dels fixos (tipus A, B, C i D).
4.4. Ecoparcs necessaris
El criteri seguit per a estimar el nombre d’ecoparcs necessaris a la Comunitat Valenciana, tenint en compte la població de dret del municipi i/o comarca i la seua dispersió geogràfica, ha sigut el següent:

En zones rurals amb baixa densitat de població, l’ecoparc s’ubica en el municipi de més població de cada pla zonal amb una àrea d’influència de 5 quilòmetres per a donar servici als municipis veïns. En funció del nombre d’habitants als quals done servici es determinarà el nombre i tipus d’ecoparcs que s’han de construir. Este procediment s’aplicarà progressivament fins que tots els nuclis urbans municipals queden inclosos en una àrea d’influència i tinguen assignats almenys un ecoparc. Associat a este ecoparc i en funció de les característiques de la zona, es podrà complementar el servici amb un ecoparc mòbil.

Procedint d’esta manera en la totalitat del territori de la Comunitat Valenciana, s’obté la distribució d’ecoparcs fixos següent, per Pla zonal:


Taula 2 . Estimació del nombre d’ecoparcs per àrea de gestió.

Àrea de
gestió Nomenclatura
anterior Tipus A Tipus B Tipus C Tipus D
C1 I 15 12 5 5
C2 II, IV, V 20 8 2 7
C3/V1 AG2 III, VIII 6 5 2 4
C3/V1 AG2 III, VIII 3 1 1
V2 AG1 III, VIII 1 13
V3 VI, VII, IX 16 26 1 9
V4 AG1 X, XI, XII 1 9 11 10
V5 AG2 X, XI, XII 13 33 6 5
A1 XV 3 4 4 13
A2 XIV 1 7 1 7
A3 XIII 1 4 5 4
A4 XVI 4
A5 XVIII 1 4 1 6
A6 XVII 2 1 9


4.5. Projectes de construcció
L’ecoparc es dissenyarà d’acord amb criteris de funcionalitat i accessibilitat, preveient mesures per a facilitar les operacions de depòsit de residus i de retirada dels contenidors, sense oblidar criteris paisatgístics i mediambientals que n’afavorisquen la integració en l’entorn.

4.5.1. Senyalització
La ubicació de l’Ecoparc haurà d’estar suficientment senyalitzada en tot el terme municipal i, com a mínim, en tots els accessos al nucli urbà del seu municipi d’ubicació.
A l’entrada de la instal·lació es disposaran, en llocs ben visibles, un o més cartells informatius que continguen com a mínim la informació següent:
– Nom de la instal·lació.
– Horari d’obertura.
– Residus admesos.
– Limitacions quantitatives i qualitatives d’aportació.
– Taxes administratives que siguen procedents.
– Entitat responsable de l’explotació de la instal·lació.
– Dades de contacte (telèfon, fax, pàgina web, correu electrònic, etc.).
Així mateix, la instal·lació disposarà de la senyalització interna necessària per a facilitar la circulació dels usuaris i la identificació dels residus que es poden depositar en cada un dels contenidors. En el cas dels ecoparcs tipus C i D podria ser recomanable disposar en l’entrada d’un plànol guia en el qual consten les diferents zones de contenidors.

4.5.2. Infraestructura i equipaments
– La instal·lació disposarà d’un tancament perimetral que impedisca l’accés fora dels horaris d’obertura, així com de portes d’entrada i eixida diferenciades per a vehicles i vianants.
– Tot el sòl de la instal·lació estarà pavimentat i impermeabilitzat per mitjà d’asfalt i formigó (a excepció de les zones enjardinades).

– La pavimentació haurà de ser diferenciada en funció de l’àrea que es considere. Així tenim que:
– L’àrea de recorregut d’usuaris disposarà d’un paviment bituminós.
– L’àrea de maniobra dels camions disposarà d’un paviment de formigó.
– S’instal·laran els contenidors necessaris en nombre i capacitat, segons el tipus d’ecoparc i de característiques adequades al tipus de residu que s’ha de depositar.
– Els vials interiors de circulació tindran una amplària mínima de 4 metres amb la finalitat de fer un ús àgil i adequat de la instal·lació.

– S’adoptaran les mesures necessàries per a facilitar les operacions de depòsit dels residus en els contenidors.
– Es preveurà la facilitat de la descàrrega dels residus dins de les caixes o contenidors, bé siga limitant-ne l’alçària o per mitjà de plataformes o molls de càrrega.
– S’ha de preveure una àrea de maniobra per als camions que s’ocupen del transport dels contenidors, procurant que no dificulte l’accés als particulars.
– Tots els models d’instal·lació disposaran dels elements comuns següents:
1. Una oficina de recepció i, almenys, un lavabo.
2. Un espai cobert i ventilat per a emmagatzemar els residus perillosos, amb sòl de material impermeable i cubetes de seguretat per a l’emmagatzematge dels residus líquids.
3. Un espai específic per a l’emmagatzematge temporal dels residus d’aparells elèctrics i electrònics amb paviment impermeable i amb instal·lació d’arreplega de vessaments i, si és procedent, cobert i amb decantadors i netejadors-desgreixadors.
– Es dotarà la instal·lació d’una xarxa d’aigua per a la neteja i el reg de les zones verdes. Si es considera oportú, podrà instal·lar-se un depòsit d’arreplega d’aigua de pluja i posteriorment utilitzar-la com a aigua de reg.
– Es dotarà la instal·lació de l’equipament necessari contra incendis.
– La instal·lació es dissenyarà amb sistema de drenatge per al desaigüe d’aigües pluvials.
– S’han d’instal·lar els punts de llum exteriors a una alçària màxima de 3,5 metres i, en tot cas, disposaran d’una pantalla superior que dirigisca el feix de llum cap avall, a fi de minimitzar la contaminació lumínica.
– En l’interior de la instal·lació es preveuran zones enjardinades amb espècies vegetals autòctones.
– La instal·lació serà accessible per a tots els usuaris, especialment per a les persones amb mobilitat reduïda, per a les quals han de respectar-se els criteris establits en la normativa sectorial que siga aplicable. Amb esta finalitat, el projecte tècnic de la instal·lació incorporarà un estudi de mobilitat en què s’analitze el compliment de tots els criteris establits en la normativa sectorial i les solucions oferides per a facilitar l’accés al públic en general.
4.6. Residus admissibles
En qualsevol dels tipus d’ecoparc s’admetran els residus urbans o municipals que s’indiquen a continuació, segons la codificació establida en la Llista Europea de Residus:

CAPÍTOL 15 RESIDUS D’ENVASOS (incloent-hi els residus d’envasos de la recollida selectiva municipal); ABSORBENTS, DRAPS DE NETEJA.
150101 Envasos de paper i cartó
150102 Envasos de plàstic
150103 Envasos de fusta
150104 Envasos metàl·lics
150105 Envasos compostos
150106 Envasos mesclats
150107 Envasos de vidre
150109 Envasos tèxtils
150110* Envasos que contenen restes de substàncies perilloses o hi estan contaminats
150111* Envasos metàl·lics, inclosos els recipients de pressió buits, que contenen una matriu sòlida i porosa perillosa
150202* Absorbents, materials de filtració (inclosos els filtres d’oli no especificats en una altra categoria), draps de neteja i roba protectora contaminada per substàncies perilloses.
150203 Absorbents, materials de filtració, draps de neteja i roba protectora diferent dels especificats en el codi 15 02 02


CAPÍTOL 20 RESIDUS MUNICIPALS (residus domèstics i residus assimilables procedents dels comerços, indústries i institucions), incloent-hi les fraccions arreplegades selectivament.
200101 Paper i cartó
200102 Vidre
200110 Roba
200111 Teixits
200113* Dissolvents
200114* Àcids
200115* Àlcalis
200117* Productes fotoquímics
200119* Plaguicides
200121* Tubs fluorescents i altres residus que contenen mercuri

200123* Equips rebutjats que contenen clorofluorocarboni
200125 Olis i greixos comestibles
200126* Olis i greixos diferents dels especificats en el codi 20 01 25
200127* Pintures, tintes, adhesius i resines que contenen substàncies perilloses
200128 Pintures, tintes, adhesius i resines diferents dels especificats en el codi 200127
200129* Detergents que contenen substàncies perilloses
200130 Detergents diferents dels especificats en el codi 200129

200133* Bateries i acumuladors especificats en els codis 16 06 01, 16 06 02 o 16 06 03 i bateries i acumuladors sense classificar que contenen eixes bateries
200134 Bateries i acumuladors diferents dels especificats en el codi 20 01 33
200135* Equips elèctrics i electrònics rebutjats, diferents dels especificats en els codis 20 01 21 i 20 01 23, que contenen components perillosos
200136 Equips elèctrics i electrònics rebutjats diferents dels especificats en els codis 20 01 21, 20 01 23 i 20 01 35
200137* Fusta que conté substàncies perilloses
200138 Fusta diferent de l’especificada en el codi 20 01 37
200139 Plàstics
200140 Metalls
200201 Residus biodegradables de parcs i jardins
200202 Terra i pedres
200307 Residus voluminos


ALTRES RESIDUS ADMISSIBLES
170107 Mescles de formigó, rajoles, teules i materials ceràmics diferents de les especificades en el codi 170106
170904 Residus mesclats de la construcció i demolició diferents dels especificats en els codis 170901,170902 i 170903.
170903* Altres residus de construcció i demolició (incloent-hi els residus mesclats) que contenen substàncies perilloses.
(Únicament fa referència als residus i runes procedents d’obres menors de la construcció i reparació domiciliària)
080399 Altres residus de la distribució i utilització de tintes d’impressió
(Inclou cartutxos de tòner i d’impressió usats)
090107 Pel·lícules i paper fotogràfic que contenen plata o compostos de plata.

(Inclou les radiografies d’origen domiciliari)
160103 Pneumàtics fora d’ús
(Únicament fa referència als pneumàtics exclosos de l’àmbit d’aplicació del Decret 2/2003, de 7 de gener, del Consell de la Generalitat, i els procedents de domicilis particulars)




4.7. Residus admissibles en funció del seu origen
Seran admissibles en l’ecoparc els residus urbans o municipals. Es consideren com a tals, d’acord amb l’article 4.e) de la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de Residus de la Comunitat Valenciana, els generats en els domicilis particulars, comerços, oficines i servicis, així com tots aquells que no tinguen la qualificació de perillosos i que per la seua naturalesa o composició puguen assimilar-se als produïts en els anteriors llocs o activitats.
A estos efectes, en la mesura que es generen en domicilis, comerços, oficines i/o servicis, els residus derivats d’activitats de manteniment a tercers efectuades en els esmentats llocs tindran la consideració de residus urbans o municipals, i el titular de l’activitat de manteniment podrà depositar-los en l’ecoparc, sempre que adjunte el document fefaent que acredite l’operació de manteniment efectuada.

Quan la procedència del residu siga diferent de la de domicilis particulars, l’ajuntament podrà establir limitacions de les quantitats que cal depositar i/o la periodicitat en la realització de les entregues a l’ecoparc, sense perjuí de la facultat d’obligar-los a gestionar-los per si mateixos o a entregar-los a gestors autoritzats de conformitat amb l’article 60 de la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de Residus de la Comunitat Valenciana.
5. Residus no admissibles
En cap cas seran admissibles en l’ecoparc els residus següents:

a) Residus procedents de la recollida selectiva de matèria orgànica.

b) Residus sanitaris.
c) Residus radioactius.
d) Residus generats per les activitats mineres o extractives.
e) Vehicles fora d’ús.
f) Materials explosius (de pirotècnia, coixins de seguretat, etc.).
g) Residus mesclats.

6. Normes d’ús i gestió de l’Ecoparc
Tots els ecoparcs han de disposar d’un reglament intern d’ús i gestió, en el qual s’arrepleguen com a mínim les especificacions següents:

6.1. El personal de la instal·lació
Tota instal·lació disposarà d’una persona responsable durant l’horari d’obertura al públic que s’encarregarà del control del seu funcionament, informarà els usuaris i vigilarà que estos en facen un bon ús, mantindrà un registre diari d’entrades i eixides, organitzarà amb els gestors autoritzats l’arreplega dels residus i comunicarà a l’entitat gestora les incidències que observe.
Tot el personal de la instal·lació haurà de disposar dels coneixements previs necessaris sobre el seu funcionament, la composició i el tipus dels residus admissibles.
L’entitat gestora de la instal·lació proporcionarà als seus treballadors la formació adequada sobre prevenció de riscos laborals.
6.2. Horari
La instal·lació disposarà d’un horari d’obertura al públic adaptat a les necessitats dels usuaris potencials, amb la finalitat de facilitar-ne la utilització.
Es recomana que la instal·lació estiga oberta al públic durant algun dia del cap de setmana i durant la setmana en horaris compatibles amb l’horari laboral per a facilitar l’afluència d’usuaris.
Així mateix, es recomana que l’horari d’obertura coincidisca amb les hores de sol per a minimitzar el consum energètic, sempre que la resta de condicionants ho permeten.
6.3. Funcionament
El responsable de la instal·lació supervisarà la quantitat i la composició de tots els residus que es depositen, amb la finalitat de comprovar que es tracta de residus admissibles. En cas de dubte sobre la procedència o naturalesa del residu, podrà rebutjar-lo, i ho farà constar en el llibre d’incidències.
Els residus perillosos hauran de ser depositats en els contenidors pertinents, segons les indicacions específiques del personal de la instal·lació. Així mateix, es vetlarà perquè els usuaris depositen la resta de residus en els contenidors adequats. En cap cas es permetrà la retirada de residus per part d’usuaris.
El personal de la instal·lació controlarà periòdicament l’estat dels contenidors i avisarà els gestors autoritzats corresponents per a la retirada dels residus amb la periodicitat necessària, abans de comprometre la capacitat de l’ecoparc. En cap cas la freqüència de retirada serà superior als 6 mesos per als residus perillosos.
Es controlarà l’ús eficient de l’energia i l’estalvi hídric en els usos sanitaris, en la neteja de les instal·lacions i en el reg de les zones verdes.

6.4. Gestió dels residus depositats
La gestió dels residus depositats inclourà les operacions següents: recepció, classificació, emmagatzematge i entrega a gestor autoritzat.

En les operacions de gestió posteriors a la recepció del residu es prioritzarà la reutilització a la valorització; i esta a l’eliminació per mitjà de depòsit en abocador i sempre amb criteris de proximitat a l’ecoparc.

El transport i la gestió dels residus es realitzaran sempre amb gestors autoritzats per la conselleria competent en matèria de medi ambient per als residus de què es tracte. Les empreses que realitzen la gestió de residus perillosos utilitzaran els documents de control i seguiment establits en la legislació vigent.
El responsable de la instal·lació portarà un registre diari en què es consignen les entrades i eixides de residus, especificant el tipus, quantitat, origen i destinació, així com el número del document de control i el seguiment de residus perillosos, quan siga necessària la seua utilització.
Abans de l’1 de març de cada any s’omplirà una memòria anual amb el resum de les activitats realitzades l’any anterior, que serà presentada davant de la direcció general competent en matèria de residus. En l’annex es detalla el model de memòria que s’haurà d’omplir.

6.5. Consideracions en la manipulació dels residus
Com a norma general, serà l’entitat explotadora de l’ecoparc la que garantirà l’adequada gestió dels residus d’acord amb la legislació vigent.
La manipulació dels residus depositats en la instal·lació es realitzarà tenint en compte les característiques especials de cada un. En cap cas es mesclaran entre si residus de diferent composició i s’adoptaran les mesures necessàries per a evitar vessaments de substàncies potencialment contaminants.
6.5.1. Residus perillosos
– Els residus perillosos s’emmagatzemaren en una zona especialment dissenyada per a això: estarà pavimentada, ensostrada i ventilada, amb sistemes que permeten la retenció i l’arreplega d’abocaments accidentals.
– En el cas de residus líquids, disposaran de safates o cubetes que garantisquen el confinament i la posterior arreplega dels possibles vessaments. Així mateix, disposaran de l’adequada quantitat d’absorbent no inflamable per a resoldre els possibles vessaments accidentals durant la manipulació dels residus líquids.
– Els residus perillosos es depositaran convenientment segregats per tipus, envasats, identificats i etiquetats d’acord amb el que indica l’article 14 del Reial Decret 833/1988, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament per a l’execució de la Llei 20/1986, bàsica de residus tòxics i perillosos.
– Es respectaran les classificacions i el tipus de contenidor per a emmagatzematge dels residus perillosos, segons els criteris dels gestors a qui es destinen.
– Les bateries s’han de col·locar de manera que no es puga abocar el líquid que contenen i sobre safates que arrepleguen els possibles abocaments accidentals.
– Per als olis usats d’automoció, s’han de prendre les precaucions necessàries per a evitar abocaments, sobretot en el traspàs de recipients. S’avisarà els usuaris dels riscos i la prohibició de mesclar olis de naturalesa diferent (els de motor amb els alimentaris, per exemple).

– Per als residus de dissolvents, pintures o vernissos, el responsable de la instal·lació avisarà els usuaris de la prohibició de mesclar estos residus amb altres de diferents característiques i recomanarà que es depositen tancats i en el seu envàs original, a fi de facilitar-ne la identificació i així poder garantir-ne la correcta gestió.
– Pel mateix motiu s’hauran de separar les piles botó de la resta de piles, i s’han de depositar en contenidors clarament diferenciats.
6.5.2. Residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE)
– Hi ha una normativa específica que regula la gestió dels RAEE, que obliga les entitats locals de més de 5.000 habitants a la recollida selectiva d’estos residus procedents de les llars.
– Pel fet que alguns aparells elèctrics i electrònics poden presentar en la seua constitució components perillosos, es recomana que s’emmagatzemen en zones cobertes i sobre superfícies impermeables, dotats de sistemes per a l’arreplega de possibles vessaments.
– En el cas de RAEE que contenen gasos fluorocarbonats (CFC, HCFC i HFC o hidrocarburs gasosos, HC): frigorífics, congeladors, equips d’aire condicionat, etc., ha d’evitar-se la ruptura del circuit de refrigeració de l’aparell (que és exterior i té forma de reixeta) per a evitar la fuga del gas confinat i l’oli.
– En el cas de RAEE que contenen tubs de rajos catòdics (TRC) com ara televisors, monitors, etc. és important evitar la ruptura dels tubs de rajos catòdics perquè contenen components perillosos, com ara plom i sulfurs de cadmi i zinc. Es recomana la utilització de gàbies específiques per a pantalles.
– Els llums fluorescents, els llums de baix consum, les lluminàries compactes amb llums fluorescents o de baix consum, els mòbils i els equips de telecomunicacions hauran d’emmagatzemar-se en contenidors específics per a cada tipus de residu.
6.5.3. Pneumàtics
– Per a la recepció i emmagatzematge de pneumàtics usats caldrà ajustar-se al que disposa la normativa vigent en la matèria. En l’actualitat caldrà ajustar-se al que disposa el Decret 2/2003, de 7 de gener, del Consell, pel qual s’aprova el Reglament de la Producció, Possessió i Gestió dels Pneumàtics Fora d’Ús a la Comunitat Valenciana.
– En l’ecoparc només es podran acceptar pneumàtics provinents dels domicilis particulars i en cap cas els generats com a conseqüència d’activitats econòmiques.
– S’entendrà per pneumàtic únicament la coberta de cautxú, i s’haurà de depositar la llanda metàl·lica en el contenidor destinat als residus metàl·lics.
– L’emmagatzematge dels pneumàtics es realitzarà tenint en compte les normes de seguretat establides en la normativa de protecció d’incendis vigent, amb la finalitat d’evitar el risc d’incendi i la seua propagació.
6.6. Neteja i manteniment de les instal·lacions
Les instal·lacions han de presentar en tot moment un adequat estat de neteja i manteniment. Les operacions de neteja inclouran les instal·lacions i la maquinària amb els seus equips, els accessos des de l’exterior i l’entorn més immediat.
Les instal·lacions i la seua maquinària han d’estar en perfecte estat de manteniment amb la finalitat de minimitzar la generació d’olors, fums i sorolls que puguen comportar molèsties per als usuaris i els limítrofs. Així mateix, s’han d’adoptar les mesures oportunes per a evitar que les aigües pluvials s’acumulen en l’interior dels contenidors o puguen afectar els residus depositats.
Les instal·lacions han d’estar degudament equipades amb les mesures contra incendis exigides per la normativa en vigor, i està absolutament prohibit fumar en les zones d’emmagatzematge de productes inflamables.
6.7. Taxes administratives per prestació del servici
Per als residus procedents d’oficines, comerços i servicis es podrà meritar la taxa administrativa corresponent en funció de l’activitat d’origen, de les unitats o magnituds depositades i del residu de què es tracte. Estes taxes les establirà l’entitat local titular de la instal·lació a través de l’ordenança fiscal corresponent.
La informació relativa a les taxes que s’han de pagar, així com de l’ordenança fiscal que les aprova, haurà de figurar en un lloc visible a l’entrada de l’ecoparc.
6.8. Activitats de sensibilització i educació ambiental
Les entitats locals podran realitzar actuacions de sensibilització i difusió ambiental per a donar a conéixer als ciutadans l’existència i els beneficis de l’ecoparc. S’organitzaran periòdicament col·loquis i jornades divulgatives en els col·legis i instituts, així com amb les associacions de veïns i de comerciants de la localitat. Es col·locaran cartells per la població i es farà ús dels mitjans de comunicació locals amb esta finalitat.
Les instal·lacions de l’ecoparc es podran utilitzar per a activitats educatives relacionades amb la temàtica ambiental. Per a això es dissenyarà un programa d’activitats educatives que resulte atractiu per a tots els estrats de població. Serà convenient establir col·laboracions periòdiques amb els col·legis, instituts i diverses associacions socials municipals.
6.9. Control de la gestió de l’ecoparc
El personal de la instal·lació portarà un registre informatitzat en el qual es farà constar:
– L’ús de les instal·lacions per part dels usuaris. El responsable de la instal·lació omplirà per a cada dia una fitxa d’entrada en què conste la data, la composició dels residus depositats i la quantitat de cada un d’estos.
– Els incidents i les reclamacions que s’hagen produït. El responsable de la instal·lació documentarà estes circumstàncies en una fitxa explicativa, sense perjuí que òmpliga els fulls de reclamacions exigides per la normativa reguladora de consum.
– La gestió dels residus depositats. El responsable de la instal·lació omplirà una fitxa d’eixida en cada una de les entregues de residus als gestors autoritzats en la qual constarà la data, tipus i quantitat de residus entregats, dades de l’empresa transportista i del vehicle utilitzat, així com de l’empresa gestora, i la gestió que s’aplicarà a cada residu.

– Les labors de neteja i manteniment de la instal·lació i de la maquinària. El personal encarregat haurà d’omplir una fitxa de neteja i manteniment en què indicarà les dades del treballador, el dia i la labor realitzada.


7. annexos
MEMÒRIA ANUAL DE GESTIÓ DE RESIDUS URBANS EN ELS ECOPARCS

MEMÒRIA ANUAL DE GESTORS DE RESIDUS URBANS


ECOPARC MUNICIPI:


ANY NIF NÚMERO DE GESTOR
DE RESIDUS/CV




Titular de la instal·lació: (ajuntament, consorci...)

Persona de contacte:
Telèfon de contacte:


Titular de l’activitat (adjudicatari, empresa explotadora...) de l’explotació:

Persona de contacte:
Telèfon de contacte:



ANNEX 1.2
Model d’ordenança reguladora de l’ús i funcionament de l’ecoparc


Índex

Capítol I. Disposicions generals
Article 1. Objecte
Article 2. Àmbit territorial
Article 3. Usuaris
Capítol II. Dels residus
Article 4. Residus admissibles en funció del seu origen
Article 5. Residus admissibles en funció de la seua naturalesa i composició
Article 6. Residus no admissibles
Capítol III. Drets i deures dels usuaris
Article 7. Drets dels usuaris
Article 8. Deures dels usuaris
Capítol IV. Descripció i funcionament de l’ecoparc
Article 9. Descripció
Article 10. Titularitat i gestió de l’ecoparc
Article 11. Horari
Article 12. Taxes administratives per prestació del servici
Article 13. Recepció dels residus
Capítol V. Del règim d’infraccions i sancions
Article 14. Potestat sancionadora
Article 15. Infraccions
Article 16. Sancions
Article 17. Obligació de reparar el dany causat
Article 18. Procediment i competència sancionadora
Disposició final

CAPÍTOL I
Disposicions generals

Article 1. Objecte
Esta ordenança té per objecte l’establiment de les condicions generals d’ús de l’ecoparc, amb la finalitat d’aconseguir-ne el funcionament correcte com a centre de recollida selectiva de residus urbans o municipals i assimilables, destinat a la recepció i emmagatzematge temporal d’estos per a la posterior entrega a gestor autoritzat perquè siguen aprofitats o eliminats.

Article 2. Àmbit territorial
L’ecoparc donarà servici al consorci/entitat local, integrat pels municipis...

Article 3. Usuaris
1. Podran utilitzar les instal·lacions de l’ecoparc els particulars, així com les persones físiques o jurídiques titulars de comerços, oficines i/o servicis en l’àmbit territorial definit en l’article anterior.
2. Així mateix, podran ser usuaris les empreses respecte als residus i en les condicions que s’establixen en l’article següent.


CAPÍTOL II
dels residus

Article 4. Residus admissibles en funció del seu origen
Són admissibles en l’ecoparc els residus urbans o municipals, i es consideren com a tals, d’acord amb l’article 4.e) de la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de Residus de la Comunitat Valenciana, els generats en els domicilis particulars, comerços, oficines i servicis, així com tots aquells que no tinguen la qualificació de perillosos i que per la seua naturalesa o composició puguen assimilar-se als produïts en els anteriors llocs o activitats.
A estos efectes, en la mesura que es generen en domicilis, comerços, oficines i/o servicis, els residus que provinguen directament d’activitats de manteniment a tercer efectuades en els esmentats llocs tindran la consideració de residus urbans o municipals, i el titular de l’activitat de manteniment podrà depositar-los en l’ecoparc, sempre que adjunte un document fefaent que acredite l’operació de manteniment efectuada.

L’ajuntament podrà establir limitacions de les quantitats de residus que s’han de depositar i/o la periodicitat en la realització de les entregues a l’ecoparc.

Article 5. Residus admissibles en funció de la seua naturalesa i composició
Els residus admissibles en l’ecoparc, així com, en el cas de procedència no domiciliària, les quantitats màximes (diàries, mensuals, etc.) que es poden depositar quant a pes, volum i unitats màximes seran els següents:
a) Residus no perillosos:

CODI
LER RESIDU PES (màxim) VOLUM (màxim) U. (màxim)
09 01 07 Pel·lícules i paper fotogràfic que contenen plata o compostos de plata (inclou radiografies d’origen domiciliari)
15 01 01 Envasos de paper i cartó
15 01 02 Envasos de plàstic
15 01 03 Envasos de fusta
15 01 04 Envasos metàl·lics
15 01 05 Envasos compostos
15 01 06 Envasos mesclats
15 01 07 Envasos de vidre
15 01 09 Envasos tèxtils
15 02 03 Absorbents, materials de filtració, draps de neteja i roba protectora
16 01 03 Pneumàtics fora d’ús (de procedència domiciliària)
17 01 07 Mescles de formigó, rajoles, teules i materials ceràmics
17 09 04 Residus mesclats de la construcció i demolició
20 01 01 Paper i cartó
20 01 02 Vidre
20 01 10
20 01 11 Roba i teixits
20 01 25 Olis i greixos comestibles, per exemple, olis vegetals usats)
20 01 28 Pintures, tintes, adhesius i resines que no contenen substàncies perilloses
20 01 30 Detergents que no contenen substàncies perilloses
20 01 34 Bateries i acumuladors classificats com no perillosos
20 01 36 Equips elèctrics i electrònics que no continguen substàncies perilloses
20 01 38 Fustes que no continguen substàncies perilloses
20 01 39 Plàstic film
PET
PEAD
PVC
20 01 40 Metalls (fèrrics i no fèrrics)
20 02 01 Residus biodegradables de jardineria
20 02 02 Terra i pedres
20 03 07 Voluminosos: mobles, matalafs, etc.


b) Residus perillosos

CODI
LER RESIDU PES (màxim) Vol. (màxim) U. (màxim)
15 01 10* Envasos que contenen restes de substàncies perilloses o hi estan contaminats
15 01 11* Envasos metàl·lics, inclosos els recipients de pressió buits, que contenen una matriu sòlida i porosa perillosa (per exemple, aerosols)
15 02 02* Absorbents, materials de filtració (incloent-hi els filtres d’oli no especificats en una altra categoria), draps de neteja i roba protectora contaminats per substàncies perilloses
17 09 03* Altres residus de construcció i demolició (incloent-hi els residus mesclats) que contenen substàncies perilloses
20 01 13* Dissolvents
20 01 14* Àcids
20 01 15* Àlcalis
20 01 17* Productes fotoquímics
20 01 19* Plaguicides
20 01 21* Tubs fluorescents i altres residus que contenen (per exemple termòmetres de mercuri)
20 01 23* Equips rebutjats que contenen clorofluorocarbonis
20 01 26* Olis i greixos diferents dels especificats en el codi LER 20 01 25 (per exemple, olis de motor)
20 01 27* Pintures, tintes, adhesius i resines que contenen substàncies perilloses
20 01 29* Detergents que contenen substàncies perilloses
20 01 33* Bateries i acumuladors especificats en els codis 16 06 01, 16 06 02 o 16 06 03 i bateries i acumuladors sense classificar que contenen eixes bateries
20 01 35* Equips elèctrics i electrònics rebutjats que contenen components perillosos
20 01 37* Fustes que contenen substàncies perilloses



Article 6. Residus no admissibles
No seran admissibles en l’ecoparc els residus no inclosos en l’article anterior i, en particular, els següents:
a) Residus orgànics domiciliaris.
b) Residus sanitaris.
c) Residus radioactius.
d) Residus generats per les activitats mineres o extractives.
e) Pneumàtics d’origen no particular.
f) Materials explosius.
En cap cas s’admetran residus mesclats.

CAPÍTOL III
Drets i deures dels usuaris

Article 7. Drets dels usuaris
Els usuaris de l’ecoparc tenen els drets següents:
1. Depositar en les instal·lacions els residus admissibles de manera separada, sempre que no superen les quantitats màximes establides en esta ordenança per a cada tipus de residu.
2. Ser assessorats degudament pel personal de la instal·lació respecte de qualsevol dubte que se’ls plantege.
3. Ser informats del funcionament de la instal·lació, dels materials que poden depositar personalment i dels que han d’entregar al personal de l’ecoparc.
4. Conéixer la destinació final dels residus que depositen en les instal·lacions.
5. Formular els suggeriments i les reclamacions que estimen convenients i rebre’n resposta expressa en el termini màxim de dos mesos.


Article 8. Deures dels usuaris
Els usuaris de les instal·lacions tenen les obligacions següents:

1. Únicament podran depositar els residus admissibles, en les quantitats màximes determinades per a cada un d’estos i sempre degudament separats.
2. Informar el personal de l’ecoparc de la tipologia i la quantitat de residus que volen depositar.
3. Identificar-se, a instàncies del personal de les instal·lacions, als efectes d’acreditar la seua residència i registrar la tipologia i la quantitat de residus depositats.
4. Depositar els residus que els corresponga en els contenidors adequats i pels seus propis mitjans.
5. No depositar residus fora de l’horari d’obertura, ni en llocs diferents dels assenyalats per a depositar-los.
6. No apropiar-se dels residus depositats per altres usuaris en les instal·lacions.

CAPÍTOL IV
Descripció i funcionament de l’ecoparc

Article 9. Descripció
La instal·lació és del tipus ………., segons la tipologia prevista en la Norma Tècnica Reguladora de la Implantació i Funcionament dels Ecoparcs aprovada per ……….

Article 10. Titularitat i gestió de l’ecoparc
La titularitat de la instal·lació és de……. (consorci /entitat local)
La gestió de la instal·lació la realitzarà ...........
Per a la gestió de les instal·lacions es tindrà en compte el que indica la Norma Tècnica Reguladora de la Implantació i Funcionament dels Ecoparcs.

Article 11. Horari
L’horari d’obertura de la instal·lació serà el següent:
La recollida selectiva a través de la instal·lació mòbil s’efectuarà amb el calendari següent:
…………………
Article 12. Taxes administratives per prestació del servici
Per al cas de residus admissibles diferents dels de procedència domiciliària, es meritarà en tot cas la taxa administrativa corresponent en funció de les unitats o magnituds depositades del residu de què es tracte.

Article 13. Recepció dels residus
1. Abans de rebre els residus, els usuaris han d’informar el personal de l’ecoparc de quins són els residus que volen depositar i la quantitat, amb la finalitat que es comprove si són admissibles.

2. Los residus seran rebutjats en els supòsits següents:
a) Quan siguen aportats per persones no autoritzats segons l’article 2 d’esta ordenança o que no s’identifiquen suficientment.
b) Quan no s’aporten degudament separats.
c) Quan no es troben entre els residus admissibles o no puguen identificar-se com a tals.
d) Quan s’aporten en quantitats o volums superiors als màxims permesos.
e) Si el personal de l’ecoparc dubta sobre la procedència o naturalesa del residu, podrà exercir el dret d’admissió.
f) En qualsevol cas, el personal de l’ecoparc informarà l’usuari del motiu de la no-acceptació dels residus.
3. Si es tracta de residus admissibles, després de l’oportuna inspecció visual d’esta circumstància pel personal al servici de l’ecoparc, s’indicarà a l’usuari en quins contenidors ha de depositar-los o, si és el cas, el mateix personal arreplegarà els que haja de depositar directament.

CAPÍTOL V
Del règim d’infraccions i sancions

Article 14. Potestat sancionadora
1. L’exercici de la potestat sancionadora correspon a este consorci/entitat local.
2. La inobservança o vulneració de les prescripcions contingudes en esta ordenança constituïx infracció administrativa i serà sancionada d’acord amb el que establixen els articles següents sense perjuí, si és el cas, de les corresponents responsabilitats civils i penals en què s’incórrega.

Article 15. Infraccions
1. Les infraccions tipificades en esta norma es classifiquen en molt greus, greus i lleus.
2. Se consideren infraccions molt greus:
a) Depositar residus no admissibles en l’ecoparc.
b) Depositar residus perillosos sense la deguda separació.
c) Depositar fora de l’horari d’obertura establit o en llocs diferents dels assenyalats per al seu depòsit, dins o als voltants de les instal·lacions qualsevol tipus de residu.
d) Depositar residus en l’interior de les instal·lacions sense haver-se identificat a petició expressa del personal de la instal·lació o falsejant la documentació identificativa.
3. Es consideren infraccions greus:
a) Depositar residus en quantitats superiors a les permeses.
b) Depositar residus no perillosos sense la deguda separació.
c) Depositar fora de l’horari d’obertura establit o en llocs diferents dels assenyalats per al seu depòsit, dins o als voltants de les instal·lacions qualsevol tipus de residu.
4. Es consideren infraccions lleus:
a) No informar correctament el personal de l’ecoparc del contingut i la quantitat de residus que es volen depositar.
b) Depositar fora de l’horari d’obertura establit o en llocs diferents dels assenyalats per al seu depòsit, dins o als voltants de les instal·lacions, residus no perillosos en quantitats inferiors a la mitat del límit permés per esta ordenança per al residu de què es tracte.

5. Als efectes d’esta ordenança, es considera voltants de l’ecoparc l’àmbit comprés en un radi de 100 metres mesurat des del límit exterior de les instal·lacions.

Article 16. Sancions
1. Les infraccions tipificades en esta ordenança podran donar lloc a la imposició de les sancions econòmiques següents:
Les infraccions molt greus se sancionaran amb una multa de 901 € a 1.500 €.
Les infraccions greus se sancionaran amb una multa de 451 € a 900 €.
Les infraccions lleus se sancionaran amb una multa que serà fins a 450 €.
2. Si es tracta de residus perillosos els imports mínims i màxims previstos en l’apartat anterior s’incrementaran en un 50%.

Article 17. Obligació de reparar el dany causat
1. Sense perjuí de la sanció administrativa que s’impose, els infractors estan obligats a la reposició o restauració de les coses a l’estat anterior a la infracció comesa, en la forma i les condicions establides per l’òrgan sancionador.
2. La prescripció d’infraccions i sancions no afectarà l’obligació de restaurar les coses a l’estat primitiu, ni a la d’indemnitzar pels danys i perjuís causats.
Article 18. Procediment i competència sancionadora
1. El procediment per a la imposició de les sancions serà l’establit en el Reial Decret 1398/1993, de 4 d’agost, pel qual es va aprovar el Reglament del Procediment per a l’Exercici de la Potestat Sancionadora, dictat en aplicació del títol IX de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
2. La competència per a la imposició de les sancions establides en esta ordenança correspondrà a l’alcalde.

DISPOSICIÓ FINAL

Esta ordenança entrarà en vigor als quinze dies de la íntegra publicació en el Butlletí Oficial de la Província.











linea
Mapa web