DECRET 72/2009, de 29 de maig, del Consell, pel qual es declara paratge natural municipal l'enclavament denominat les Fontanelles, al terme municipal de Corbera. [2009/6371]
(DOGV núm. 6027 de 03.06.2009) Ref. Base de dades 006390/2009
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 04.06.2009 Aquesta disposició està afectada per: Corregida per: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge Grup temàtic: Legislació Matèries: Medi ambient Descriptors: Temàtics: reserva natural, municipi , paratge natural Descriptors toponímics: Corbera
DECRET 72/2009, de 29 de maig, del Consell, pel qual es declara paratge natural municipal l'enclavament denominat les Fontanelles, al terme municipal de Corbera. [2009/6371]
L'espai de les Fontanelles, situat en l'àmbit de la serra de Corbera o de la Murta, posseeix valors ecològics, paisatgístics i culturals que van justificar en el seu moment l'inici dels tràmits per a la declaració com a paratge natural municipal.
Aquests valors s'han posat de manifest des de temps històrics per diverses institucions i botànics insignes que han realitzat estudis a la zona, entre els quals cal destacar noms com els de Barrelier, Cavanilles, Pau, Font Quer, Rivas Mateo i, més recentment, Borja Carbonell. Una altra mostra del seu inqüestionable interés és la inclusió de la serra de Corbera com a lloc d'importància comunitària, formant part de la Xarxa Natura 2000.
Des del punt de vista fitogràfic, la serra de Corbera és un enclavament emblemàtic de la geografia valenciana. En particular, les zones d'ombria i les fons de barranc del paratge gaudeixen d'un microclima favorable, amb temperatures suaus i alta humitat, que permeten el desenvolupament de formacions vegetals de gran diversitat i alt grau de maduresa, entre les quals destaquen les freixenedes de freixe de flor (Fraxinus ornus). A més, sobre sòls calcaris margosos amb una certa humitat permanent, apareixen retalls degradats de l'etapa clímax Rubio longifoliae-Querceto rotundifoliae sigmetum, amb presència de taques aïllades de carrasca (Quercus rotundifolia) i un sotabosc de gran interés, format per espècies com la murta (Mirtus communis), el galzeran (Ruscus aculeatus), el llorer bord (Viburnum tinus) o l'arç blanc (Crataegus monogyna), juntament amb lianes com la rogeta (Rubia peregrina) i el lligabosc (Lonicera implexa).
Quant a la fauna, a més de la presència de rapaces d'alt valor ecològic, entre les quals destaquen espècies emblemàtiques com l'àguila cuabarrada (Hieraaetus faciatus), l'àguila reial (Aquila chrysaetos) i el falcó pelegrí (Falco peregrinus), són d'especial rellevància les poblacions de quiròpters, afavorides per l'abundància de coves i buits. A la cova de les Ratetes habiten en època hivernal uns dos-cents exemplars de rata penada de ferradura gran (Rhinolophus ferrumequinum), una de les poblacions més grans de tota la Comunitat Valenciana. A la primavera i l'estiu hi ha una interessant població reproductora de quasi un centenar de rates penades de morro agut (Myotis blythii), sent també probable la presència de la rata penada de cova (Miniopterus schreibersii). A finals dels anys 80 es van citar dues espècies que actualment no sembla que ocupen la cavitat, la rata penada de ferradura mediterrània (Rhinolophus euryale) i la rata penada de peus grans (Myotis capaccinii), aquesta última catalogada en perill d'extinció, tant en l'àmbit de la Comunitat Valenciana com nacional. Així mateix, la cavitat posseeix poblacions d'invertebrats d'alt interés per a la conservació; en concret, s'han determinat dotze tàxons, entre els quals s'inclouen vuit espècies troglòfiles i quatre troglobies, dels quals cinc són endemismes de la Comunitat Valenciana.
Pel que fa als valors paisatgístics, el contrast entre el relleu prelitoral de la serra i el pla d'inundació del Xúquer, constitueix un fita paisatgística de primer ordre. Des de les cotes més altes del paratge pot albirar-se, en primer terme, el castell de Corbera, i de fons, gran part de la Ribera Baixa, que conformen un escenari d'alta qualitat paisatgística. L'accidentada orografia de l'espai, amb presència de profunds barrancs amb densa cobertura vegetal, abruptes vessants i nombrosos avencs i coves, configuren un paisatge de gran bellesa.
Un altre aspecte d'interés és el referent al patrimoni historicocultural. Dins dels límits del paratge es troben dos jaciments arqueològics rellevants, ambdós adscrits a l'edat del bronze: el jaciment de la Cova de les Ratetes i el poblat del Puntal de l'Agüela.
Finalment, des del punt de vista dels usos d'oci, el paratge presenta un gran potencial per a l'exercici d'activitats com el senderisme i l'escalada, com també totes aquelles activitats relacionades amb l'ús públic a la natura.
Per tot això, i a iniciativa de l'Ajuntament de Corbera, la Generalitat, per raó del que estableix l'article 49.1.10ª. de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, que estableix, entre altres matèries, la competència exclusiva de la Generalitat sobre espais naturals protegits, d'acord amb el que disposa l'article 149.23.1 de la Constitució espanyola, considera necessària la declaració d'un règim especial de protecció dels valors naturals d'aquest espai.
Així, la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, estableix la figura de protecció denominada paratge natural municipal, la qual es va regular posteriorment amb el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, que s'adapta a les característiques d'aquest enclavament i permet la via jurídica idònia per a la consecució dels objectius previstos.
Per això, atesos els valors naturals i l'interés dels parajes, la intenció de l'Ajuntament de Corbera, i complits en el procediment de declaració els tràmits necessaris per a la declaració del paratge natural municipal previstos específicament en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, i en el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, i a proposta del conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana y amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 29 de maig de 2009,
DECRETE
Article 1. Objecte
1. Es declara paratge natural municipal l'espai denominat les Fontanelles, al terme municipal de Corbera, i s'hi estableix un règim jurídic de protecció, d'acord amb les normes bàsiques contingudes en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
2. Quant a l'interés botànic, ecològic, geomorfològic, paisatgístic i cultural del paratge natural municipal, i d'acord amb el que disposen la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, i el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, aquest règim jurídic està orientat a protegir la integritat dels ecosistemes naturals, i no s'admet un ús o activitat que pose en perill la conservació dels valors que en motiven la declaració.
Article 2. Àmbit territorial
1. El Paratge Natural Municipal les Fontanelles, amb una superfície de 86,422 hectàrees, es localitza al terme municipal de Corbera, a la província de València. La delimitació descriptiva i gràfica figura en els annexos I i II d'aquest decret, respectivament.
2. En el cas d'eventual discrepància entre la delimitació descriptiva i la delimitació gràfica, prevaldrà la primera d'aquestes.
Article 3. Administració, gestió i assessorament
1. L'administració i la gestió del paratge natural municipal correspon a l'Ajuntament de Corbera.
2. La direcció general amb competències en espais naturals protegits designarà un tècnic dels serveis territorials de València de la conselleria que tinga les competències en matèria ambiental, el qual prestarà assistència tècnica i assessorament en la gestió del paratge natural municipal.
Article 4. Règim de protecció
Amb caràcter general, en l'àmbit del paratge natural municipal poden continuar efectuant-se les activitats tradicionals compatibles amb les finalitats que motiven aquesta declaració que no impliquen deteriorament o regressió dels hàbitats naturals i els sòls, d'acord amb les seues regulacions específiques i amb el que estableix aquest decret i el corresponent Pla Especial de Protecció del Paratge Natural Municipal les Fontanelles, el document normatiu del qual s'adjunta en l'annex III d'aquest decret.
En l'àmbit del paratge natural municipal, les competències de les administracions públiques s'han d'exercir de manera que queden preservats tots els valors geomorfològics, botànics, ecològics, paisatgístics i culturals del paratge natural municipal, avaluant amb especial atenció els possibles impactes ambientals produïts com a repercussió d'activitats realitzades fora de l'àmbit protegit.
Article 5. Pla especial de protecció
1. Per raó del que disposa l'article 7 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, s'aprova el Pla Especial de Protecció del Paratge Natural Municipal les Fontanelles, al terme municipal de Corbera.
2. En l'annex III d'aquest decret s'inclou la part dispositiva de l'esmentat Pla Especial de Protecció del Paratge Natural Municipal les Fontanelles.
3. Les disposicions del pla especial de protecció són vinculants tant per a les administracions públiques com per als particulars.
Article 6. Consell de participació del paratge natural municipal
1. Es crea el Consell de Participació del Paratge Natural Municipal les Fontanelles com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, amb la finalitat de col·laborar en la gestió i canalitzar la participació dels propietaris i interessos socials i econòmics afectats.
2. El Consell de Participació estarà compost per:
a) Tres representants elegits per l'Ajuntament de Corbera, un dels quals actuarà com a secretari del Consell de Participació.
b) Un representant de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
c) Un representant de la direcció general amb competències en espais naturals protegits als Serveis Territorials de València de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge.
d) Un representant dels propietaris de terrenys inclosos en l'àmbit del paratge natural municipal, distints de l'Ajuntament i de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. En el cas que no n'hi haja o renunciar a participar en l'esmentat òrgan, aquest lloc se sumarà a la representació del grup e).
e) Un representant dels interessos socials, institucionals o econòmics afectats o que col·laboren en la conservació dels valors naturals a través de l'activitat científica, l'acció social, l'aportació de recursos de qualsevol classe o els objectius del qual coincidisquen amb la finalitat de l'espai natural protegit.
L'Ajuntament pot proposar la modificació de la composició del Consell de Participació per a donar cabuda a altres representants de col·lectius amb interessos en el paratge natural municipal. La modificació de la composició del Consell de Participació ha de ser aprovada per decret del Consell.
3. La durada del mandat dels representants del Consell de Participació indicats anteriorment serà de quatre anys. El mandat dels membres del Consell serà renovable, si així ho accepten els representants en cada cas.
4. El Consell de Participació del Paratge Natural Municipal les Fontanelles es constituirà en el termini de sis mesos des de la declaració del paratje. L'Ajuntament de Corbera ha de notificar a l'òrgan competent en matèria d'espais naturals protegits la constitució de l'òrgan de participació.
5. Són funcions d'aquest òrgan col·legiat de caràcter consultiu les previstes en l'article 50 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
6. El president del Consell de Participació ha de ser nomenat per l'Ajuntament de Corbera entre els membres del Consell.
7. A fi d'establir un funcionament adequat en l'actuació del Consell de Participació, aquest pot aprovar normes internes de funcionament, sense perjudici del que disposa amb caràcter supletori la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
Article 7. Mitjans econòmics
1. El finançament del paratge natural municipal va a càrrec de l'Ajuntament de Corbera.
2. L'Ajuntament de Corbera ha d'habilitar en els seus pressupostos els crèdits necessaris per a la correcta gestió del paratge natural municipal.
3. La conselleria competent en matèria de medi ambient pot participar en el finançament del paratge natural municipal, d'acord amb l'article 10 del Decret 161/2004, de 27 de desembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, sense perjudici dels mitjans econòmics que poden aportar altres entitats públiques o privades que puguen tenir interés a coadjuvar al manteniment del paratge natural municipal.
Article 8. Règim d'infraccions i sancions
1. La inobservança o infracció de la normativa aplicable al paratge natural municipal serà sancionada de conformitat amb la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana i amb la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, sense perjudici del que exigeix la via penal, civil o de qualsevol altre ordre en què puga incórrer.
2. Els infractors estan obligats, en tot cas, a reparar els danys causats i restituir els llocs i elements alterats a la situació inicial.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Execució i desenvolupament
S'autoritza el conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge perquè, en el marc de les seues competències, dicte el que calga per a l'execució i el desenvolupament d'aquest decret.
Segona. Entrada en vigor i revisió
1. Aquest decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
2. Qualsevol modificació del que estableix aquest decret ha de ser aprovada, al seu torn, per decret del Consell, amb audiència prèvia de l'Ajuntament de Corbera que, al moment oportú, va ser qui va presentar la iniciativa per a la declaració de les Fontanelles com a paratge natural municipal, i en aquest cas s'ha de seguir el mateix procediment de tramitació.
València, 29 de maig de 2009
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge,
JOSÉ RAMÓN GARCÍA ANTÓN
ANNEX I
Delimitació del Paratge Natural Municipal les Fontanelles
1. L'àmbit territorial del Paratge Natural Municipal les Fontanelles queda definit per les següents parcel·les cadastrals del terme municipal de Corbera, província de València:
- Subparcel·les d, f, g, h, i, l i part de la c, de la parcel·la 276, del polígon 14.
- Part de la parcel·la 9012 del polígon 14.
- Part de la parcel·la 9013 del polígon 14.
2. Delimitació geogràfica: el Paratge Natural Municipal les Fontanelles queda delimitat pel polígon els vèrtexs del qual amb les corresponents coordenades, que consideren el sistema de referència European Datum 1950 (ED 50) i el sistema cartogràfic UTM (fus 30 N), s'inclouen en un arxiu en format digital que està a la disposició de qui desitge consultar-lo en les dependències de la direcció general competent en matèria d'espais naturals protegits.
3. La superfície total del Paratge Natural Municipal les Fontanelles és de 86,422 hectàrees.
Part dispositiva del Pla especial de protecció del Paratge Natural Municipal les Fontanelles, al terme municipal de Corbera
TÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS
Article 1. Naturalesa del pla
Aquest pla especial (PE), es redacta a l'empara de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana. Constitueix un dels plans especials previstos en els articles 177 i següents del Reglament d'ordenació i gestió territorial i urbanística aprovat mitjançant el Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell.
Article 2. Finalitat
L'objectiu genèric pel qual es redacta aquest PE és l'establiment de les mesures necessàries per a garantir la protecció del Paratge Natural Municipal les Fontanelles, quant a la conservació i millora de la fauna i flora, com també de les singularitats geològiques, paisatgístiques i culturals que presenta. El PE constitueix, per tant, el marc que regularà el règim de l'espai natural, els usos i les activitats i l'ús públic d'aquest.
Article 3. Àmbit
1. L'àmbit territorial del Paratge Natural Municipal les Fontanelles queda definit per les parcel·les cadastrals del terme municipal de Corbera següents:
- Subparcel·les d, f, g, h, i, l i part de la c de la parcel·la 276, del polígon 14.
- Part de la parcel·la 9012 del polígon 14.
- Part de la parcel·la 9013 del polígon 14.
2. El paratge té una superfície de 86,422 hectàrees.
Article 4. Efecte
1. De conformitat amb el que disposa l'article 42 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, el PE s'ha d'ajustar al que preveu la legislació urbanística.
2. Les determinacions d'aquest PE són d'aplicació directa i prevalen sobre el planejament urbanístic municipal.
3. El planejament urbanístic municipal que s'aprove després de l'entrada en vigor d'aquest PE ha d'ajustar-se a les determinacions protectores contingudes en aquest, i assignar les classificacions i qualificacions del sòl d'acord amb les normes i criteris ací establits, i de manera que es respecten les limitacions d'ús imposades pel PE.
4. Les determinacions d'aquest PE s'han d'entendre sense perjudici de les contingudes en les legislacions sectorials i, en particular, de les normes, reglaments o plans que s'aproven per al desplegament i compliment de la finalitat protectora d'aquest pla, com també les d'aquells destinats a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i el desenvolupament sostenible. En el cas que la normativa continguda en aquest pla siga més protectora, s'ha d'aplicar aquesta amb preferència sobre la continguda en la legislació sectorial, sempre que no estiga en contradicció amb la finalitat d'aquesta. En tot cas l'aprofitament urbanístic dels terrenys s'ha de realitzar d'acord amb les previsions d'aquest PE.
Article 5. Tramitació, vigència i revisió
1. El PE s'ha de tramitar segons la legislació vigent.
2. Les determinacions del PE entraran en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, i seguiran vigents fins que no es revise el pla, per haver canviat suficientment les circumstàncies o els criteris que han determinat la seua aprovació.
3. La revisió o modificació de les determinacions del pla podran realitzar-se en qualsevol moment seguint els mateixos tràmits que s'han seguit per a l'aprovació i, per tant, estaran sotmeses al procediment d'avaluació d'impacte ambiental.
4. Quan s'elabore i aprove la norma de gestió del Lloc d'Importància Comunitària Serra de Corbera, aquella normativa ha de ser objecte d'adaptació, si escau, en els àmbits en què s'establisca en aquesta.
Article 6. Contingut
El contingut de la documentació del PE es correspon amb el que disposa l'article 183 del Reglament d'ordenació i gestió territorial i urbanística aprovat mitjançant el Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell. En concret, inclou els apartats següents:
1. Memòria informativa i justificativa.
Inclou els aspectes descriptius i justificatius, com també els estudis complementaris necessaris per al desenvolupament de l'ordenació, d'acord amb els objectius que en justifiquen l'elaboració.
2. Normativa.
La normativa d'aquest pla es divideix en dos grans apartats. El primer està dedicat a l'establiment de normes generals per a la protecció de recursos naturals i per a la regulació de determinades activitats que incideixen en el medi natural. El segon es dedica a l'establiment de normes específiques per a la protecció d'espais determinats en funció dels valors que contenen.
3. Plànols.
El PE inclou els plànols següents:
I) Plànols d'informació.
II) Plànols d'ordenació.
4. Normes per a la gestió.
5. Mecanismes de finançament.
6. Règim sancionador.
Article 7. Interpretació
1. En la interpretació del PE cal atenir-se al que resulte de la consideració d'aquest com un tot unitari, utilitzant sempre la memòria informativa i justificativa com a document en què es contenen els criteris i principis que han orientat la redacció del pla.
2. En cas de conflicte entre les normes de protecció i els documents gràfics del pla, prevaldran les primeres, excepte quan la interpretació derivada dels plànols estiga basada també per la memòria, de tal manera que es faça patent l'existència d'algun error material en les normes.
3. En l'aplicació d'aquest PE prevaldrà la interpretació comporte un major grau de protecció dels valors naturals de l'àmbit del pla.
4. En qualsevol supòsit no previst en aquest PE serà preceptiu l'informe favorable de l'Ajuntament de Corbera i de l'òrgan competent en matèria de Xarxa Natura 2000, sense perjudici de les competències sectorials que puguen existir.
Article 8. Règim d'avaluació d'impactes ambientals
1. Els projectes, plans, actuacions, obres i activitats que es facen o s'implanten en l'àmbit territorial del paratge han de ser sotmeses al règim d'avaluació ambiental establit en la legislació autonòmica valenciana i estatal sobre avaluació d'impacte ambiental vigent en aquell moment.
2. En tot cas, qualsevol pla, programa o projecte que, sense tenir relació directa amb la gestió del lloc o sense ser necessari per a aquesta, afecte de forma apreciable el paratge natural municipal, siga individualment siga en combinació amb altres projectes, s'ha de sotmetre a una adequada avaluació de les seues repercussions.
Article 9. Autoritzacions i informes previs
1. Aquesta normativa, en les normes generals i normes particulars, especifica les actuacions, els plans i els projectes l'execució dels quals requereixen l'autorització especial de l'Ajuntament de Corbera, i els que requereixen informe vinculant de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
2. Les autoritzacions anteriors s'han atorgar sense perjudici de l'obligació d'obtenir les llicències o autoritzacions que siguen aplicables amb caràcter sectorial a determinades activitats, com també en concordança amb el que estableix aquesta normativa.
TÍTOL II
NORMES GENERALS DE REGULACIÓ
D'USOS I ACTIVITATS
CAPÍTOL I
NORMES SOBRE PROTECCIÓ
DE RECURSOS DE DOMINI PÚBLIC
SECCIÓ PRIMERA
PROTECCIÓ DE RECURSOS HIDROLÒGICS
Article 10. Marc general per a la protecció dels recursos hídrics i del domini públic hidràulic
1. La protecció dels recursos hídrics en l'àmbit del PE s'ha de regir, amb caràcter general, per la normativa sectorial en matèria d'aigües, i, de manera especial, pel Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual es va aprovar el Text refós de la llei d'aigües, i les disposicions que el despleguen, com també per la Directiva 2000/60/CEE, del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'octubre de 2000, per la qual s'estableix un marc comunitari d'actuació en l'àmbit de la política d'aigües.
2. En l'aplicació d'aquest PE s'ha de tenir en compte el principi rector del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, de manera que siga compatible amb la gestió pública de l'aigua, l'ordenació del territori, la conservació i protecció del medi ambient i la restauració de la natura, a l'efecte que aquest regula, i fonamentalment quant al domini públic hidràulic.
3. En relació amb el domini públic hidràulic i en el marc de les competències que li són atribuïdes per la Constitució, l'Estat exerceix les funcions que li són atribuïdes per la legislació sectorial vigent.
Article 11. Qualitat de l'aigua
Amb caràcter general, queden prohibits els usos i activitats que contribuïsquen a deteriorar la qualitat de les aigües, com també les actuacions, obres i infraestructures que puguen dificultar el flux hídric.
A fi de protegir la qualitat de les aigües s'ha de vetlar per l'estricte compliment de la legislació vigent en matèria d'extracció d'aigües, abocaments i depuració.
Article 12. Llits, riberes i marges dels cursos d'aigua
1. S'han de mantenir les condicions naturals dels llits, i queden prohibides les obres i les construccions, amb caràcter provisional o permanent, que puguen alterar o dificultar el curs de les aigües, i no s'hi podrà realitzar la canalització o dragatge d'aquests, excepte en aquells casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament o neteja de llits.
2. Es consideren compatibles amb la protecció del paratge les actuacions de manteniment de llits i gestió de recursos hídrics que ha de realitzar la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, en l'àmbit de les seues competències.
3. En la zona de domini públic hidràulic, com també en els marges inclosos en les zones de servitud i de policia definides en la Llei d'aigües, s'ha de conservar la vegetació de ribera, i no es permet la transformació a cultiu dels terrenys actualment erms o destinats a usos forestals. Es permeten labors de neteja i desbrossament selectius quan hi haja risc per a la seguretat de les persones o els béns en cas d'avinguda o quan existisca risc d'incendis.
4. Es prohibeix l'ocupació del domini públic hidràulic i de la zona de servitud per instal·lacions o construccions de qualsevol tipus, permanents o temporals com també l'extracció d'àrids, excepte en aquells casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament o neteja dels llits.
Article 13. Protecció d'aigües subterrànies
Queda prohibit l'establiment de pous, rases, galeries o qualsevol dispositiu destinat a facilitar l'absorció pel terreny d'aigües residuals que puguen produir, per la seua toxicitat o per la seua composició química i bacteriològica, la contaminació de les aigües superficials o profundes.
Article 14. Abocaments
1. En aplicació de l'article 100 del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual es va aprovar el Text refós de la llei d'aigües, es prohibeix, amb caràcter general, l'abocament directe o indirecte d'aigües i de productes residuals susceptibles de contaminar les aigües continentals o qualsevol altre element del domini públic hidràulic, llevat que es dispose d'autorització administrativa prèvia.
2. Es prohibeix l'abocament sense depurar, directe o indirecte, d'aigües residuals, com també l'abocament o depòsit permanent o temporal de qualsevol tipus de residus sòlids, runes o substàncies, qualsevol que siga la seua naturalesa, que constituïsquen o puguen constituir un perill de contaminació de les aigües o degradació de l'entorn, excepte en els casos de neteja, d'acord amb el que preveu l'article 49 del Reglament del domini públic hidràulic.
3. Per a la concessió de llicència urbanística relacionada amb qualsevol activitat que puga generar abocaments de qualsevol naturalesa, s'ha d'exigir la justificació del tractament que s'ha de donar a aquests per a evitar la contaminació de les aigües superficials i subterrànies. El tractament d'aigües residuals ha de ser tal que s'ajuste a les condicions de qualitat exigides per als usos a què siga destinada; en tot cas, les aigües resultants no poden superar els límits establits en la legislació sectorial.
4. L'efectivitat de la llicència queda condicionada, en tot cas, a l'obtenció i validesa posterior de l'autorització d'abocament.
Article 15. Captacions d'aigua
Queden prohibides les obertures de pous o captacions d'aigua dins de l'àmbit del PE, excepte les destinades a satisfer les necessitats derivades de les infraestructures d'ús públic, sempre que s'hi justifique com l'única via d'abastiment possible. En tot cas, han d'efectuar-se de manera que no provoquen repercussions negatives sobre el sistema hidrològic i la resta dels aprofitaments.
Article 16. Fonts i surgències d'aigua
Els possibles aprofitaments de les aigües de les fonts i surgències d'aigua, com també les obres de qualsevol tipus que es realitzen en el seu entorn, han de garantir el manteniment de la qualitat de les aigües i d'un cabal d'eixida mínim per a l'ús de les persones i de la fauna salvatge.
SECCIÓ SEGONA
PROTECCIÓ DE SÒLS
Article 17. Moviment de terres i extracció d'àrids
1. De forma general, es prohibeix l'extracció d'àrids i el moviment de terra en tot l'àmbit del PE.
2. Quan es tracte de moviments de terra per a la correcció de talussos amb perill d'erosió, sí que es permeten sempre que es limite a la mínima àrea d'actuació possible, que complisquen les condicions establides en l'autorització administrativa corresponent i llicència urbanística necessària, i que no comporten la destrucció o el deteriorament d'espècies vegetals protegides o de gran valor ambiental.
Article 18. Conservació de la coberta vegetal
1. Es consideren prioritàries en l'àmbit del pla totes les actuacions que tendisquen a conservar o recuperar la coberta vegetal com a mitjà per a evitar els processos erosius.
2. Les actuacions que puguen alterar o perjudicar de manera significativa les condicions de l'espai natural o de les espècies de flora silvestre existents requeixen la redacció d'una memòria o projecte, que ha de ser aprovada per l'Ajuntament amb l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
3. Els treballs de restauració de la coberta vegetal han d'anar dirigits a la conservació i recuperació de les formacions vegetals autòctones.
Article 19. Pràctiques de conservació de sòls
1. Es prohibeix la destrucció de bancals i marges d'aquests, com també les transformacions agrícoles i les labors que posen en perill la seua estabilitat o impliquen l'eliminació d'aquest.
2. Es prohibeix, amb caràcter general, el rompiment de terrenys amb vegetació silvestre per a establiment d'àrees de cultiu.
3. Es prohibeix l'amargenament de sòls, excepte en projectes de correcció de talussos.
4. Sempre que la realització d'una obra estiga acompanyada de la generació de talussos per desmunt o terraplé, és obligatòria la fixació d'aquests mitjançant repoblació vegetal amb espècies pròpies de la zona o elements naturals. Excepcionalment, quan no hi haja altres solucions, es poden permetre les actuacions d'obra civil, sempre que siguen tractades mitjançant tècniques d'integració paisatgística.
SECCIÓ TERCERA
PROTECCIÓ DE LA VEGETACIÓ SILVESTRE
Article 20. Formacions vegetals
Es consideren formacions vegetals subjectes a les determinacions d'aquest pla totes les no cultivades o resultants de l'activitat agrícola. Aquesta determinació no inclou la vegetació adventícia que acompanya els cultius ni les formacions ruderals i nitròfiles que colonitzen els carrers, vials, parets, cunetes, abocadors, enderrocs, erms i altres àrees molt antropitzades.
Article 21. Tala i recol·lecció
1. Es prohibeix la recollida total o parcial de tàxons vegetals per a finalitats comercials.
2. La tala i la recollida total o parcial de les espècies vegetals ha d'estar sotmesa a les disposicions de l'Ordre de 20 de desembre de 1985, de la Conselleria d'Agricultura i Pesca, sobre protecció d'espècies endèmiques amenaçades, com també a la legislació sectorial aplicable.
3. Sense perjudici del que disposa el punt 2 d'aquest article, es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits, llavors i plantes silvestres de consum tradicional, com ara bolets, espàrrecs, mores, etc., sempre que hi haja consentiment tàcit del propietari i sense perjudici de les limitacions específiques que la conselleria competent en matèria de medi ambient puga establir quan resulte perjudicial per la seua intensitat o altres causes per a la flora o la fauna.
La recollida de bolets als terrenys forestals queda regulada per l'Ordre de 16 de setembre de 1996, de la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient, per la qual es regula la recol·lecció de bolets al territori de la Comunitat Valenciana. En el cas de recol·lecció de plantes silvestres o bolets, queda prohibit arrancar-los; han de recol·lectar-se tallant-los per la base, i no es permet la utilització d'instruments com ara aixades o rastells.
4. L'extracció de fusta o llenya es pot realitzar acollint-se al que disposa el Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell, pel qual es va aprovar el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre de la Generalitat, forestal de la Comunitat Valenciana, o a la legislació vigent en matèria d'aprofitament forestal.
5. A més del supòsit esmentat en el punt anterior, es pot realitzar de manera extraordinària l'extracció de fusta o llenya, si respon a algun dels criteris següents:
a) Com a resultat de labors de prevenció d'incendis.
b) Com a resultat de mesures fitosanitàries.
c) Amb motiu d'estudis científics.
d) Per eradicació d'espècies al·lòctones invasores.
En cap cas no poden ser recollits lliurement pels visitants.
Article 22. Regeneració i plantacions
1. Els treballs de regeneració i recuperació de la coberta vegetal han de tenir per objectiu la formació i potenciació de les comunitats vegetals naturals característiques de l'àmbit del pla, en els distints estadis de desenvolupament.
2. La gestió dels recursos forestals ha de dirigir les seues actuacions a la conservació, millora i protecció dels terrenys forestals segons les determinacions de la Llei 3/1993, de 9 de desembre de la Generalitat, forestal de la Comunitat Valenciana, i del seu reglament executiu, aprovat per Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell.
3. Queda prohibida la introducció i repoblació amb espècies exòtiques, entenent-se aquestes per tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga o haja pertangut històricament a la vegetació silvestre de l'àmbit del pla.
4. Queda prohibida en l'àmbit del paratge la introducció d'espècies susceptibles de constituir plagues o de generar malalties.
5. És obligatòria l'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient per a realitzar qualsevol modificació substancial de l'estructura natural d'una finca forestal, i és necessària la presentació d'un projecte en què s'especifiquen les accions que es pretenen dur a terme i al qual han d'ajustar-se els treballs que s'han de realitzar.
SECCIÓ QUARTA
PROTECCIÓ DE LA FAUNA
Article 23. Protecció de la fauna silvestre
1. S'ha de respectar, en tot cas, la normativa sectorial aplicable en matèria de protecció de la fauna.
2. Sense perjudici de la normativa sectorial aplicable sobre fauna, es consideren protegides totes les poblacions d'espècies animals silvestres del paratge, amb les excepcions següents:
a) Espècies cinegètiques regulades específicament per les seues normatives sectorials.
b) Espècies el control de poblacions de les quals puga ser autoritzat o promogut per la conselleria competent en matèria de medi ambient, de conformitat amb les determinacions de la normativa sectorial sobre fauna.
3. Les intervencions que es realitzen al paratge sobre la coberta vegetal, els sòls, el medi hídric i, en general, els distints hàbitats faunístics, han de garantir el manteniment de condicions adequades per a la pervivència i, si escau, la reproducció de les poblacions animals afectades.
En tot cas, qualsevol pla, programa o projecte que, sense tenir relació directa amb la gestió del lloc o sense ser necessari per a aquesta, puga afectar de forma apreciable el paratge natural municipal, siga individualment o en combinació amb altres projectes, ha de ser sotmés a una adequada avaluació de les seues repercussions.
4. Amb caràcter general, i sense perjudici del que estableix la legislació sectorial sobre fauna, no es permeten en l'àmbit del paratge les activitats que puguen provocar, directament o indirectament, la destrucció o deteriorament de poblacions d'espècies animals silvestres o dels seus hàbitats. La prohibició s'estén especialment als hàbitats i enclavaments necessaris per als cicles vitals de la fauna com ara nius, caus i dormidors, com també a les èpoques de major sensibilitat.
En particular, es prohibeix:
a) La destrucció, la mort, el deteriorament, la recol·lecció, el comerç, la captura en viu, la possessió o l'exposició d'animals vius o de les seues restes que estiguen protegits per la legislació sectorial vigent i per aquestes normes.
b) La recol·lecció, possessió o comerç d'ous o cries.
c) La producció de sons innecessaris que alteren la tranquil·litat habitual de la fauna.
d) L'emissió de llums que incidisquen negativament sobre hàbitats i enclavaments d'especial interés per a la fauna.
Article 24. Repoblació o alliberament d'animals
1. Es prohibeix la repoblació i alliberament de qualsevol espècie animal exòtica, entenent per tal tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga, o haja pertangut històricament, a la fauna de l'àmbit del pla, excepte la utilització d'espècies per a control biològic de plagues que realitze l'administració o autoritze aquesta.
2. Tota reintroducció d'espècies faunístiques autòctones actualment desaparegudes al paratge, com també els eventuals reforçaments poblacionals d'espècies existents i la manera de realitzar-los, ha de ser autoritzada o promoguda per la conselleria competent en matèria de medi ambient.
Article 25. Tanques i tancaments
L'alçament de tanques i tancaments en l'àmbit del PE ha de complir el que disposa el Decret 178/2005, de 18 de novembre, del Consell, pel qual s'estableixen les condicions de les tanques al medi natural i dels tancaments cinegètics, els quals requereixen l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient. Tot això sense perjudici de l'obtenció de la corresponent llicència urbanística, en els termes previstos per la llei.
SECCIÓ CINQUENA
XARXA NATURA 2000
Article 26. Xarxa Natura 2000
1. La Xarxa Natura 2000 és una xarxa ecològica coherent composta pels llocs d'importància comunitària (LIC). Fins a la transformació en zones especials de conservació, la gestió d'aquestes zones especials de conservació i de les zones d'especial protecció per a les aus ha de tenir en compte les exigències econòmiques, socials i culturals, com també les particularitats regionals i locals.
L'àmbit del PE, a excepció d'un menut sector del seu extrem nord-oriental, està inclòs en el LIC Serra de Corbera.
2. Aplicació d'aquesta normativa en tant que és un espai inclòs en Xarxa Natura 2000:
a) Fins que s'elabore i s'aprove la norma de gestió del LIC Serra de Corbera, i basant-se en el que estableixen els articles 6.3 i 6.4 de la Directiva 92/43/CEE, aquest paratge natural municipal queda subjecte al règim general de conservació especificat en aquesta normativa. L'esmentat règim preveu els mecanismes adequats per a garantir la conservació dels hàbitats i espècies inclosos en el seu àmbit, tal com s'estableix en l'esmentada Directiva 92/43/CEE, i inclou l'avaluació dels efectes dels plans i projectes que l'afecten.
b) La norma de gestió de l'esmentat LIC ha d'establir, si escau, els àmbits d'aquesta normativa que hagen de ser objecte d'adaptació.
SECCIÓ SISENA
PROTECCIÓ DEL PAISATGE
Article 27. Impacte paisatgístic
1. En relació amb els valors paisatgístics del paratge, i d'acord amb el Decret 120/2006, d'11 d'agost, del Consell, pel qual es va aprovar el Reglament de paisatge de la Comunitat Valenciana, s'han de mantenir els elements naturals de l'espai i impedir-ne la degradació; la gestió i conservació de l'espai natural queda condicionada a la preservació del paisatge, protegint les fites i elevacions topogràfiques naturals, mantenint la visibilitat i reforçant la presència d'aquest com a referència visual i mantenint les vistes panoràmiques des de posicions elevades
2. S'han de considerar els valors paisatgístics del paratge com un criteri determinant per a la ubicació dels distints usos. En conseqüència, la implantació d'usos o activitats que per les seues característiques puguen generar un important impacte paisatgístic ha de realitzar-se de manera que es minimitze l'efecte negatiu sobre el paisatge. Amb aquesta finalitat s'ha d'evitar especialment la ubicació en llocs de gran incidència visual.
3. L'ajuntament ha de tenir en compte, en autoritzar o informar els projectes referents al paratge, els efectes de la realització d'aquests sobre els valors paisatgístics.
4. S'ha de protegir el paisatge al voltant de les fites i elements característics de caràcter natural com ara penyals, arbres exemplars, etc., per a la qual cosa s'establiran perímetres de protecció sobre la base de conques visuals que en garantisquen la singularitat en l'entorn.
Article 28. Publicitat estàtica
1. Es prohibeixen, amb caràcter general, la col·locació de cartells informatius de propaganda, les inscripcions o els artefactes de qualsevol naturalesa amb finalitats publicitàries, incloent la publicitat recolzada directament o construïda tant sobre elements naturals del territori com sobre edificacions.
2. Al paratge s'admeten, únicament, els indicadors d'activitats, establiments i llocs que per les seues dimensions, disseny i col·locació estiguen adequats a l'estructura ambiental on s'instal·len, com també tots els de caràcter institucional relacionats amb l'ús públic i educatiu i la gestió de l'àmbit territorial objecte del pla.
SECCIÓ SETENA
PROTECCIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL
Article 29. Patrimoni cultural
1. La Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, de 11 de juny, de la Generalitat, del patrimoni cultural valencià estableix que el patrimoni cultural valencià està constituït pels béns mobles i immobles de valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic, tècnic, o de qualsevol altra naturalesa cultural. També formen part del patrimoni cultural valencià, en qualitat de béns immaterials del patrimoni etnològic, les creacions, coneixements, tècniques, pràctiques i usos més representatius i valuosos de les formes de vida i de la cultura tradicional valenciana. Així mateix, formen part de l'esmentat patrimoni com a béns immaterials les expressions de les tradicions del poble valencià en les manifestacions musicals, artístiques, gastronòmiques o d'oci, i en especial les que han sigut objecte de transmissió oral i les que mantenen i potencien l'ús del valencià. Els béns immaterials de naturalesa tecnològica que constituïsquen manifestacions rellevants o fites d'evolució tecnològica de la Comunitat Valenciana són, així mateix, elements integrants del patrimoni cultural valencià.
2. Els elements i els conjunts considerats recursos arqueològics i historicoartístics podran acollir usos turisticorecreatius, sempre que aquests no impliquen la pèrdua dels valors científics i culturals, i prèviament a l'obtenció d'un informe favorable de la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural.
3. Si amb motiu de la realització de reformes, demolicions, transformacions o excavacions en immobles no compresos en zones arqueològiques o paleontològiques o en espais de protecció o àrees de vigilància arqueològica o paleontològica apareixen restes d'aquesta naturalesa o indicis de la seua existència, el promotor, el constructor i el tècnic director de les obres estan obligats a suspendre immediatament els treballs i a comunicar la troballa en els termes que preceptua l'article 65 de la Llei 4/1998, el règim del qual s'ha d'aplicar íntegrament. Tractant-se de béns mobles, l'esmentada conselleria competent en matèria de patrimoni cultural, en el termini de deu dies des que tinga coneixement de la troballa, pot acordar la continuació de les obres, amb la intervenció i vigilància dels serveis competents, i establir el pla de treball. O bé, quan ho considere necessari per a la protecció del patrimoni arqueològic o paleontològic i, en tot cas, quan la troballa es referisca a restes arqueològiques de construccions històriques o artístiques o a restes i vestigis fòssils de vertebrats, prorrogarà la suspensió de les obres i determinarà les actuacions arqueològiques o paleontològiques que s'han de realitzar. En qualsevol cas, ha de donar compte de la seua resolució a l'Ajuntament. La suspensió no podrà durar més del temps imprescindible per a la realització de les esmentades actuacions. S'han d'aplicar les normes generals sobre responsabilitat de les administracions públiques per a la indemnització, si escau, dels perjudicis que la pròrroga de la suspensió puga ocasionar.
4. Qualsevol actuació que puga afectar els béns inclosos en l'inventari de béns immobles del patrimoni cultural valencià en l'àmbit del paratge ha d'obtenir informe favorable previ de la conselleria competent en matèria de cultura.
SECCIÓ VUITENA
PROTECCIÓ DE COVES I ELEMENTS
D'INTERÉS GEOLÒGIC
Article 30. Protecció de coves i elements d'interés geològic
1. Es consideren d'especial protecció tots els elements de singular interés geològic i geomorfològic, com també les coves i avencs presents dins de l'àmbit del paratge natural municipal.
2. En general, aquest pla està subjecte al que dispose la legislació sectorial aplicable per a cada un dels elements considerats dins d'aquest article.
3. Per a les coves i avencs presents en l'àmbit del paratge cal ajustar-se al que disposa el Decret 65/2006, de 12 de maig, del Consell, pel qual es desenvolupa el règim de protecció de les coves i s'aprova el Catàleg de coves de la Comunitat Valenciana. En especial, s'han de respectar els perímetres de protecció definits en l'article 9 de l'esmentat decret.
CAPÍTOL II
NORMES SOBRE REGULACIÓ
D'ACTIVITATS I INFRAESTRUCTURES
SECCIÓ PRIMERA
ACTIVITATS EXTRACTIVES I MINERES
Article 31. Activitats extractives i mineres
Es prohibeix la realització d'activitats extractives i mineres en l'àmbit del PE.
SECCIÓ SEGONA
ACTIVITATS AGRÍCOLES
Article 32. Normes generals
1. Es prohibeix la realització de l'activitat agrícola en l'àmbit del PE.
2. No es permeten les transformacions a cultiu dins de l'àmbit del PE.
Article 33. Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats agropecuàries
Es prohibeix en l'àmbit del PE tot tipus de construccions i instal·lacions vinculades a l'explotació agrària (magatzems de productes i maquinàries, quadres, estables, etc.), o a la primera transformació de productes (assecadors, serradores, etc.).
SECCIÓ TERCERA
ACTIVITATS RAMADERES
Article 34. Normes generals
1. Amb caràcter general, s'autoritza el pasturatge extensiu dins de l'àmbit del PE. L'exercici d'aquesta activitat se sotmetrà a les normes i plans sectorials que se li apliquen.
2. L'ordenació de la ramaderia extensiva s'ha de realitzar, almenys, tenint en compte les condicions següents:
a) Delimitació d'àrees fitades.
b) Definició de la càrrega ramadera aplicable a les distintes zones.
c) Disseny d'un sistema de rotació per a evitar el sobrepasturatge.
d) En tot cas, les activitats ramaderes han de ser compatibles amb els usos didàctics i recreatius del paratge.
3. L'aprofitament de pastures pot limitar-se quan es derive un risc per a la conservació dels sòls o existisquen arbres joves, especialment en zones en procés de regeneració.
4. Segons estableix l'article 4 del Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell, pel qual s'estableixen normes generals de protecció en terrenys forestals incendiats, els terrenys forestals que hagen patit els efectes d'un incendi no poden ser destinats al pasturatge, almenys, durant els cinc anys posteriors a aquest.
Article 35. Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats ramaderes
Es prohibeix en l'àmbit del PE tot tipus de construccions ramaderes. Aquesta prohibició s'estén tant a la ramaderia intensiva estabulada com a les construccions lligades a les explotacions extensives o semiextensives, com ara mallades, corrals i dormidors.
SECCIÓ QUARTA
APROFITAMENT FORESTAL
Article 36. Terreny forestal
1. A l'efecte d'aquest pla, es considera forest o terrenys forestals els així definits en l'article 2 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, forestal de la Comunitat Valenciana
2. S'ha de promoure la firma de convenis, consorcis o qualsevol altra figura prevista per la legislació, entre l'administració forestal i l'Ajuntament o els propietaris particulars de terrenys forestals, per a la realització de labors de reforestació i regeneració, treballs i tractaments de prevenció i extinció de plagues i malalties, i de prevenció d'incendis.
Article 37. Repoblació forestal
Sense perjudici del que disposa l'article 22 d'aquestes normes, la repoblació de terrenys forestals ha d'ajustar-se a les normes i plans sectorials que se li apliquen.
Article 38. Aprofitaments forestals
1. Es consideren a l'efecte d'aquest pla com a aprofitaments forestals les fustes, productes d'aclarida, llenyes, corfes, pastures, fruits, llavors, plantes aromàtiques, medicinals i condimentàries, bolets i la resta de productes que es generen als terrenys forestals. Aquests aprofitaments requereixen autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient, a excepció de la recol·lecció consuetudinària de fruits, llavors i plantes silvestres de consum tradicional, com ara bolets, espàrrecs, mores, etc., que es regulen segons el que disposa l'article 21.3 d'aquestes normes i la resta de legislació sectorial que els siga aplicable.
2. Els aprofitaments forestals en l'àmbit del paratge han d'ajustar-se al que disposen les normes i plans sectorials que se li apliquen.
3. Es prohibeix, amb caràcter general, la transformació a usos agrícoles dels terrenys forestals.
4. L'aprofitament de pastures pot limitar-se quan es puga derivar un risc per a la conservació dels sòls o existisquen arbres joves, especialment en zones repoblades o en procés de regeneració.
Article 39. Incendis forestals
1. En general, i en matèria d'incendis forestals, aquest pla està subjecte al que determina la legislació sectorial específica en la matèria.
2. Sense perjudici del que disposa la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del sòl no urbanitzable, el Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell, pel qual s'estableixen normes generals de protecció en terrenys forestals incendiats, estableix en l'article 4 que els terrenys forestals que hagen patit els efectes d'un incendi no es poden destinar al pasturatge en els cinc anys següents.
3. Tant en el pla local de prevenció d'incendis forestals, preceptiu segons l'article 38 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell, pel qual es va aprovar el Reglament de la Llei forestal de la Comunitat Valenciana, com en el pla d'actuació municipal enfront del risc d'incendis, regulat en el Decret 163/1998, de 6 d'octubre, del Consell, que es redacten a nivell municipal, ha de considerar-se el paratge natural municipal com una àrea d'especial protecció i prioritat de defensa, figura a què es fa referència en l'article 140 del Decret 98/1995, anteriorment mencionat.
Per a l'aprovació d'aquests plans ha d'obtenir-se, en tot cas, l'informe favorable del servei corresponent de la conselleria competent en matèria d'incendis forestals.
4. Com a mesura precautòria general en l'àmbit territorial del PE es prohibeix encendre foc amb qualsevol finalitat, com també tirar fòsfors, puntes de cigarret i l'ús de cartutxos de caça proveïts de tacs de paper.
SECCIÓ CINQUENA
ACTIVITAT CINEGÈTICA
Article 40. Normes generals
1. L'activitat cinegètica es considera compatible en l'àmbit del PE, i queda subjecta als períodes i condicions establits en la legislació sectorial específica i articles següents.
2. En particular, la caça està permesa en aquells terrenys que actualment compleixen les condicions legals establides per a l'esmentada activitat.
Article 41. Ordenació cinegètica
1. En general i en matèria d'ordenació cinegètica, aquest pla està subjecte al que disposa la legislació sectorial que siga d'aplicació.
2. Cal fomentar l'establiment de la zona de reserva cinegètica del vedat del qual formen part els terrenys inclosos en el paratge, dins de l'àmbit d'aquest.
3. Sense perjudici del que disposa la regulació sectorial sobre períodes de veda i espècies cinegètiques a la Comunitat Valenciana, la conselleria competent en matèria de medi ambient pot determinar en l'àmbit del pla, si així ho requereix l'estat dels recursos cinegètics, limitacions específiques en les espècies abatibles i els períodes hàbils.
4. L'ús cinegètic del paratge ha de ser compatible amb els usos didàctics i recreatius d'aquest.
SECCIÓ SISENA
ACTIVITAT INDUSTRIAL
Article 42. Activitat industrial
Per considerar-se incompatible amb els objectius de protecció d'aquest pla, queda prohibida l'activitat industrial de qualsevol tipus en l'àmbit del PE, incloent les instal·lacions de magatzematge o primera transformació de productes primaris.
SECCIÓ SETENA
ÚS PÚBLIC DEL PARATGE NATURAL MUNICIPAL
SUBSECCIÓ PRIMERA
PLA D'ÚS PÚBLIC DEL PARATGE NATURAL MUNICIPAL
Article 43. Pla d'ús públic del paratge natural municipal
1. S'ha de fomentar l'elaboració d'un pla d'ús públic del paratge natural municipal, que ha de contenir les determinacions necessàries per a l'ordenació i la gestió de les activitats lligades al gaudi ordenat i a l'ensenyament dels valors ambientals i culturals del paratge, efectuades tant per iniciativa pública com privada o mixta.
2. L'ús públic del paratge ha de ser d'acord amb els usos permesos en sòl no urbanitzable protegit segons la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del sòl no urbanitzable.
3. L'elaboració del pla d'ús públic comportarà la realització dels corresponents estudis en què s'avalue la incidència que el desenvolupament d'aquest tipus d'activitats pot tenir sobre els valors naturals que van motivar la declaració del paratge natural municipal, a fi d'evitar impactes negatius sobre aquests.
4. El pla d'ús públic ha de contenir, necessàriament, la regulació de la pràctica d'activitats de muntanya, com ara senderisme i escalada en l'àmbit del paratge. A aquest efecte, s'han d'establir els llocs i els períodes en què es podran desenvolupar aquestes activitats sense perjudici per als valors naturals del paratge. S'ha d'ajustar en tot cas, al que disposa el Decret 179/2004, de 24 de setembre, del Consell, de regulació del senderisme i esports de muntanya de forma compatible amb la conservació del medi natural, o a la legislació vigent en matèria de senderisme i esports de muntanya.
5. El pla d'ús públic ha d'establir una ordenació i zonificació detallada a fi de regular les activitats d'oci concentrat establides en l'article 46 d'aquestes normes. De forma general, a la zona d'oci que puga habilitar-se, amb un informe previ favorable dels organismes corresponents, s'hauran d'establir les mesures oportunes per a assegurar la seguretat de les persones i s'hauran de disposar normes en relació amb la permanència en aquesta d'animals domèstics.
6. El pla d'ús públic del paratge ha d'incloure un pla de recollida de residus dels contenidors situats a la zona d'aparcament localitzada a l'entrada de l'espai. En el pla s'han de determinar per a la posterior senyalització la via d'accés al paratge, la zona d'aparcament i la senda que el recorre.
7. El pla d'ús públic del paratge s'ha de complementar amb actuacions de promoció i conscienciació social sobre els aspectes ambientals d'aquest.
8. El pla d'ús públic del paratge ha de ser aprovat per l'Ajuntament de Corbera, amb l'informe vinculant de la conselleria competent en matèria de medi ambient. Prèviament a l'aprovació s'han de demanar els informes que calga i s'han d'adoptar les mesures que els òrgans competents establisquen. En particular, per a la regulació de la pràctica de l'escalada serà necessària l'obtenció d'informe previ del servei competent en matèria de biodiversitat.
SUBSECCIÓ SEGONA
ALLOTJAMENT TURÍSTIC I ALTRES
ACTIVITATS HOSTALERES
I RECREATIVES VINCULADES A CONSTRUCCIONS
Article 44. Campaments de turisme o càmpings
Es prohibeixen els càmpings i campaments públics i privats en tot l'àmbit del paratge natural municipal.
Article 45. Activitats recreatives i d'esbargiment vinculades a construccions
1. Es prohibeix la construcció d'edificacions turístiques i recreatives en l'àmbit del PE.
2. Es prohibeix la construcció d'instal·lacions esportives en l'àmbit del PE.
SUBSECCIÓ TERCERA
ACTIVITATS RECREATIVES
NO VINCULADES A CONSTRUCCIONS
Article 46. Oci concentrat
L'oci concentrat es defineix com aquell que es desenvolupa en un espai habilitat per a activitats recreatives, dotat amb equipaments d'escassa entitat com ara taules i bancs.
Aquest s'ha de produir exclusivament en la zona habilitada a l'efecte, sempre que no produïsca minva en els valors naturals i paisatgístics existents a la zona.
Article 47. Circulació motoritzada al paratge
1. Amb caràcter general, es prohibeix la circulació motoritzada dins de l'àmbit del PE excepte en els casos següents:
a) Vehicles autoritzats per l'Ajuntament.
b) Vehicles amb finalitats d'aprofitament forestal.
c) Vehicles que realitzen serveis de rescat, emergència o qualsevol altre de naturalesa pública.
d) Vehicles de les forces i cossos de seguretat de l'Estat.
2. L'Ajuntament pot limitar l'accés del públic a determinades àrees per la seua fragilitat, per a evitar molèsties a la fauna, o per raons referides a la conservació de valors i recursos naturals o culturals que es motiven justificadament.
Article 48. Acampada lliure
Es prohibeix l'acampada lliure en tot l'àmbit del paratge.
Article 49. Activitats esportives
1. Es permet la realització d'esports pels particulars que no requerisquen la utilització d'elements sorollosos o instal·lació de mitjans artificials o que puguen causar danys a la fauna i flora present a la zona. Aquestes activitats es poden exercir sempre que no produïsquen minva en els valors naturals i paisatgístics del paratge.
2. Qualsevol activitat esportiva organitzada per entitats públiques o privades requereix l'autorització prèvia de l'Ajuntament de Corbera, el qual pot imposar les limitacions que considere necessàries per a la correcta conservació dels recursos naturals, i prohibir les que impliquen un risc per a l'esmentada conservació. En la sol·licitud d'autorització s'han d'especificar les característiques de l'activitat, el nombre de participants, la data de realització i les mesures de seguretat previstes.
3. Es prohibeix, amb caràcter general, la pràctica d'activitats motoritzades amb fins esportius o lúdics, com ara motocròs, trial, quad i semblants.
SECCIÓ VUITENA
URBANISME I EDIFICACIÓ
Article 50. Urbanisme
Aquest pla especial, a l'efecte urbanístic, qualifica la totalitat del paratge natural municipal com a sòl no urbanitzable d'especial protecció-paratge natural municipal.
Article 51. Edificació
Es prohibeix la construcció de qualsevol tipus d'edificació dins de l'àmbit del PE.
SECCIÓ NOVENA
INFRAESTRUCTURES
Article 52. Normes generals sobre les obres d'infraestructures
1. Es prohibeix, amb caràcter general, la realització d'infraestructures de qualsevol tipus, com ara línies elèctriques i de telecomunicacions, infraestructures viàries, etc., excepte les obres d'infraestructures que ha de fer la Confederació Hidrogràfica del Xúquer en l'àmbit de les seues competències, com també les destinades a l'interés general.
2. En tot cas, la realització de les obres que s'autoritzen han d'atenir-se, a més de a les disposicions de les normatives sectorials aplicables i autoritzacions corresponents, als requisits genèrics següents:
a) Els traçats i emplaçaments han de realitzar-se tenint en compte les condicions ecològiques i paisatgístiques del territori, a fi d'evitar la creació d'obstacles a la lliure circulació de les aigües o ompliments d'aquestes, degradació de la vegetació natural o impactes paisatgístics.
b) Durant la realització de les obres s'han de prendre les precaucions necessàries per a evitar la destrucció de la coberta vegetal; per tant, s'han d'acabar les obres i restaurar el terreny i la coberta vegetal. Així mateix, s'ha d'evitar la realització d'obres en els períodes en què puguen comportar alteracions i riscos per a la fauna.
c) Les autoritzacions i la resta de requisits que específicament s'assenyalen per a la realització d'infraestructures han d'obtenir-se, en tot cas, amb caràcter previ a l'atorgament de la llicència urbanística.
Article 53. Pla d'acció territorial de caràcter sectorial, Pla eòlic de la Comunitat Valenciana
A aquest respecte, cal ajustar-se al que estableix el Pla d'acció territorial de caràcter sectorial, Pla eòlic de la Comunitat Valenciana, aprovat mitjançant l'Acord de 26 de juliol de 2001, del Consell, que qualifica com a zona exterior residual tot l'àmbit del paratge.
SECCIÓ DEU
ACTIVITATS D'INVESTIGACIÓ
Article 54. Promoció de les activitats d'investigació
1. Amb independència del potencial ús públic del paratge com a recurs utilitzable en la investigació bàsica sobre el medi físic, el territori i l'ambient socioeconòmic i cultural, a disposició en forma ordenada dels investigadors i les entitats i organismes especialitzats, l'Ajuntament, en col·laboració amb la conselleria competent en matèria de medi ambient, per a una millor gestió i administració de l'espai protegit, ha de promoure la realització d'activitats d'investigació aplicada en matèria de coneixement i gestió dels recursos ambientals i culturals.
2. Aquestes activitats poden realitzar-se, tenint en compte les característiques d'aquestes i els requeriments en mitjans humans i materials, amb mitjans propis de les administracions públiques competents o mitjançant les oportunes col·laboracions amb entitats i organismes científics, tècnics o acadèmics. A aquest respecte, s'han de signar amb els oportuns organismes i entitats científiques i acadèmiques els convenis o acords de col·laboració que calguen.
3. Les matèries prioritàries d'investigació aplicada en l'àmbit del paratge són les següents, en llista oberta, que pot adaptar-se a les necessitats de la gestió de l'espai protegit:
a) Investigació bàsica sobre les espècies de flora i fauna autòctona.
b) Desenvolupament de programes de conservació, recuperació i gestió d'espècies de flora i fauna considerades d'interés especial pel seu caràcter endèmic, rar o amenaçat, com també sobre les condicions per a la recuperació o millora dels seus hàbitats.
c) Investigació etnogràfica i etnològica sobre el medi humà tradicional.
d) Investigació sobre mètodes d'administració i gestió dels recursos naturals des de distintes perspectives: jurídica, administrativa i econòmica.
e) Mètodes de gestió de l'ús públic del paratge, des dels punts de vista tècnic, sociològic, econòmic i empresarial.
4. L'Ajuntament ha de facilitar el coneixement dels treballs d'investigació realitzats en l'àmbit del paratge i promoure'n la divulgació.
Article 55. Autoritzacions
Sense perjudici del règim general d'autoritzacions que figura en les disposicions generals d'aquesta normativa, s'estableix el règim específic següent per a la realització, per persones o entitats alienes a l'Ajuntament o a la conselleria competent en matèria de medi ambient, d'activitats o projectes d'investigació que tinguen com a objecte els recursos ambientals i culturals del paratge:
1. Les actuacions que afecten directament o indirectament la flora, fauna o els hàbitats protegits requereixen l'autorització prèvia de l'Ajuntament. Amb aquesta finalitat, la persona o entitat que realitze l'activitat investigadora ha d'acompanyar la sol·licitud d'una memòria del projecte d'investigació que es desenvolupe.
2. Les autoritzacions poden contenir condicions o restriccions per a l'execució del projecte. Es poden revocar si les investigacions s'aparten del que estableix la memòria del projecte presentat, o si les labors d'investigació s'han dut a terme vulnerant les directrius establides per l'autorització.
3. Una vegada realitzat l'estudi científic autoritzat, la persona o entitat autoritzada ha de presentar un informe a l'Ajuntament sobre els resultats, com també sobre qualsevol altra dada que puga ser interessant des del punt de vista científic o de gestió de l'espai natural. En el cas que els treballs d'investigació autoritzats siguen publicats, el director del projecte ha d'aportar-hi un exemplar de la publicació.
4. Les autoritzacions atorgades per a l'anellatge científic d'aus no exclouen la necessitat que l'anellador obtinga els permisos particulars corresponents, si escau.
5. Els promotors de projectes d'investigació sobre els valors naturals i culturals del paratge que, per no afectar directament la flora, la fauna o els hàbitats protegits, no requereixen autorització prèvia, han de comunicar a l'Ajuntament l'existència del projecte, i han de facilitar a aquest l'accés als resultats de les investigacions amb destinació al fons documental del paratge.
TÍTOL III
NORMES PARTICULARS
CAPÍTOL I
CONCEPTE I ASPECTES GENERALS
Article 56. Concepte
1. A l'efecte de particularitzar les normes protectores establides mitjançant aquest PE, s'han distingit en l'àmbit del paratge natural municipal les zones següens a fi de definir els tractaments específics més ajustats a les necessitats de protecció, conservació i millora:
a) Àrea de règim especial: cova de les Ratetes.
b) Àrea forestal.
2. Les determinacions inherents a aquestes categories de protecció constitueixen la referència normativa bàsica a l'hora d'establir els usos i activitats permeses i prohibides per aquest PE.
Article 57. Interpretació
1. En tot allò no regulat en aquestes normes particulars s'han d'aplicar les disposicions contingudes en les normes generals de regulació d'usos i activitats.
2. En la interpretació de la normativa prevaldran les normes particulars sobre les generals.
CAPÍTOL II
ÀREA DE RÈGIM ESPECIAL: COVA DE LES RATETES
Article 58. Caracterització i localització
L'àrea de règim especial de la cova de les Ratetes queda limitada per la cavitat de la mateixa cova dels Ratetes i la zona de protecció perimetral general determinada en l'article 9.1 del Decret 65/2006, de 12 de maig, del Consell, definida mitjançant un cercle d'una hectàrea de superfície (equivalent a un radi de 56,4 m) centrat en la boca de la cavitat.
Aquesta àrea es troba situada a la partida de les Fontanelles, al marge esquerre del barranc del mateix nom, i les coordenades UTM són X: 728027,35 i Y: 4336584,02. La superfície total de l'àrea de règim especial de la cova dels Ratetes és d'una hectàrea.
La cova de les Ratetes està inclosa en el Catàleg de coves de la Comunitat Valenciana, aprovat pel Decret 65/2006, de 12 de maig, del Consell. El principal criteri per a la seua catalogació ha sigut la presència a l'interior de quiròpters de gran interés a la Comunitat Valenciana. A més, la cova també ha sigut catalogada per l'Àrea de Patrimoni Cultural de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià com a jaciment arqueològic.
Article 59. Règim d'ordenació
La cova de les Ratetes es troba sotmesa al règim d'ordenació i gestió establit en el Decret 65/2006, de 12 de maig, del Consell, pel qual es desenvolupa el règim de protecció de les coves i s'aprova el Catàleg de coves de la Comunitat Valenciana, sense perjudici de les normes generals d'aquest PE que addicionalment siguen aplicables. Aquestes determinacions s'estenen a la respectiva zona perimetral de protecció de la cavitat, definida en l'article 9 de l'esmentat decret.
CAPÍTOL III
ÀREA FORESTAL
Article 60. Caracterització i localització
L'àrea forestal comprén la totalitat de l'àmbit del PE, a excepció de la superfície ocupada per l'àrea de règim especial de la cova de les Ratetes.
Es tracta d'una zona d'alt valor natural des del punt de vista local, on la vegetació proporciona un lloc idoni per al recer d'un ampli espectre d'espècies faunístiques d'interés ecològic.
La superfície total de l'àrea forestal és de 85,422 ha.
Article 61. Règim d'ordenació
Per a l'àrea forestal no s'ha desenvolupat normativa particular ja que el règim d'ordenació aplicable a la aquesta àrea és coincident amb les normes generals de regulació d'usos i activitats de la normativa d'aquest PE.
TÍTOL IV
NORMES PER A LA GESTIÓ DEL PARATGE NATURAL
Article 62. Règim general
1. L'administració i la gestió del Paratge Natural Municipal les Fontanelles correspon a l'Ajuntament de Corbera.
2. La conselleria competent en matèria de medi ambient pot prestar a l'Ajuntament l'assistència tècnica necessària i assessorament per a la gestió del paratge natural municipal.
3. El règim de gestió del paratge ha d'atendre al marc establit amb caràcter genèric per als paratges naturals municipals per la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, com també a les determinacions específiques que estableix en la matèria el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals.
4. La gestió del paratge, quant al funcionament d'instal·lacions, equipaments i serveis, pot delegar-se d'acord amb el que preveu la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana. Aquesta gestió també pot encomanar-se a altres entitats de dret públic o concertar-se amb institucions o entitats de naturalesa privada.
5. L'Ajuntament pot promoure, per a assegurar la participació efectiva en la gestió del paratge dels agents socials i econòmics implicats i d'altres administracions públiques, la constitució d'una entitat mixta, amb participació de les administracions autonòmica i local, l'administració general de l'Estat, a través del Ministeri de Medi Ambient o de l'organisme de conca (Confederació Hidrogràfica del Xúquer), i del sector privat, com ara una fundació, un consorci o un altre tipus de figura prevista en la legislació vigent.
Article 63. Consell de Participació del paratge natural municipal
Com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, amb la finalitat de col·laborar en la gestió i canalitzar la participació dels propietaris i interessos socials i econòmics afectats s'ha creat el Consell de Participació del Paratge Natural Municipal les Fontanelles, segons el que estableix la part dispositiva del decret de declaració, atenint-se d'aquesta manera al que preveu l'article 7.3 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals.
TÍTOL V
MECANISME DE FINANÇAMENT
Article 64. Règim general
1. El finançament del paratge natural municipal va a càrrec de l'Ajuntament de Corbera.
2. L'Ajuntament de Corbera ha d'habilitar en els seus pressupostos els crèdits necessaris per a la correcta gestió del paratge natural municipal.
3. La conselleria competent en matèria de medi ambient pot participar en el finançament del paratge natural municipal d'acord amb l'article 10 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, sense perjudici dels mitjans econòmics que poden aportar altres entitats públiques o privades que puguen tenir interés a coadjuvar al manteniment del paratge natural municipal.
TÍTOL VI
RÈGIM SANCIONADOR
Article 65. Règim sancionador
1. La inobservança o infracció de la normativa aplicable al paratge natural municipal serà sancionada de conformitat amb la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, i amb la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, sense perjudici del que puga exigir la via penal, civil o de qualsevol altre ordre en què incórrega.
2. Els infractors estaran obligats, en tot cas, a reparar els danys causats i a restituir els llocs i elements alterats a la seua situació inicial.
