RESOLUCIÓ de 5 de juliol de 2019, del secretari autonòmic d'Educació i Formació Professional, per la qual s'aproven les instruccions per a l'organització i el funcionament dels centres que imparteixen Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat durant el curs 2019-2020. [2019/7221]
(DOGV núm. 8594 de 18.07.2019) Ref. Base de dades 006773/2019
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 05.07.2019 Aquesta disposició està afectada per: Corregida per: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria d'Educació, Cultura i Esport Grup temàtic: Autoritzacions administratives Descriptors: Temàtics: centre d'ensenyament
RESOLUCIÓ de 5 de juliol de 2019, del secretari autonòmic d'Educació i Formació Professional, per la qual s'aproven les instruccions per a l'organització i el funcionament dels centres que imparteixen Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat durant el curs 2019-2020. [2019/7221]
La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, deducació, és la llei bàsica del sistema educatiu. Aquesta ha estat modificada per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa. Daltra banda, el Reial Decret llei 5/2016, de 9 de desembre, sobre mesures urgents per a lampliació del calendari dimplantació de la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, canvia la disposició final cinquena de lesmentada llei. Concretament, per a lEducació Secundària Obligatòria estableix que, fins a lentrada en vigor de la normativa resultant del Pacte dEstat Social i Polític per lEducació, lavaluació regulada en larticle 29 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, mancarà defectes acadèmics i el títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria permetrà accedir indistintament a qualsevol dels ensenyaments postobligatoris. Quant al Batxillerat, durant aquest període, lavaluació regulada en larticle 36 bis de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, no serà necessària per a obtindre el títol de Batxiller.
El Reial decret 562/2017, de 2 de juny, pel qual es regulen les condicions per a lobtenció dels títols de graduat en Educació Secundària Obligatòria i de Batxiller, dacord amb el que es disposa en el Reial Decret llei 5/2016, de 9 de desembre, de mesures urgents per a lampliació del calendari dimplantació de la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, canvia la disposició final cinquena de lesmentada llei i té com a objecte determinar, fins a lentrada en vigor de la normativa resultant del Pacte dEstat Social i Polític per lEducació, les condicions per a lobtenció dels títols de graduat en Educació Secundària Obligatòria i de Batxiller.
A més del que sha dit més amunt, la disposició transitòria onzena de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, deducació, estableix que, per a les matèries la regulació de les quals aquesta llei orgànica remet a ulteriors disposicions reglamentàries, i mentre aquestes no siguen dictades, seran aplicables, en cada cas, les normes daquest rang que ho eren fins a lentrada en vigor de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig. Per tant, per a aquest curs acadèmic 2019-2020, continuen aplicant-se, entre altres normes, tots aquells preceptes que no soposen a una norma del mateix rang però dictada amb posterioritat, o de rang superior, continguts en el Decret 234/1997, de 2 de setembre, pel qual saprova el Reglament orgànic i funcional dels instituts dEducació Secundària (DOGV 3073, 08.09.1997), i en lOrdre de 29 de juny de 1992, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la qual saproven les instruccions que regulen lorganització i el funcionament dels centres docents que imparteixen ensenyaments de segon cicle dEducació Infantil, Preescolar, Primària, General Bàsica, Educació Especial, Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional, sostinguts amb fons públics i dependents de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana (DOGV 1826, 15.07.1992).
Daltra banda, en el Decret 51/2018, de 27 dabril, del Consell, pel qual es modifica el Decret 87/2015, pel qual sestableix el currículum i es desplega lordenació general de lEducació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana (DOGV 8284, 30.04.2018), es creen les matèries Competència Comunicativa Oral Primera Llengua Estrangera, Projecte Interdisciplinari, Tallers dAprofundiment i Tallers de Reforç en Educació Secundària Obligatòria, i la matèria Educació Fisicoesportiva i Salut en segon curs de Batxillerat. A més daixò, també saugmenten les sessions dedicades exclusivament a la pràctica oral en la matèria Primera Llengua Estrangera i sinclou la matèria Història de la Filosofia com a matèria obligatòria en segon de Batxillerat de les modalitats de Ciències i dHumanitats i Ciències Socials.
La Llei 4/2018, de 21 de febrer, de la Generalitat, per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià (DOGV 8240, 22.02.2018), estableix el programa plurilingüe i intercultural en tots els centres i regula lelaboració del Projecte lingüístic de centre.
LOrdre 38/2017, de 4 doctubre, de la Conselleria dEducació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula lavaluació en Educació Secundària Obligatòria, en Batxillerat i en els ensenyaments de leducació de les persones adultes a la Comunitat Valenciana (DOGV 8146, 10.10.2017), inclou i matisa els aspectes relacionats amb lavaluació, concreta alguns procediments administratius i estableix els models dels documents oficials davaluació per a aquestes etapes.
La Llei 15/2017, de 10 de novembre, de la Generalitat, de polítiques integrals de joventut (DOGV 8168, 13.11.2017), defineix el seu àmbit daplicació a les persones entre 12 i 30 anys, les dues edats incloses, i estableix que els poders públics impulsaran la cultura participativa de les persones joves per tal de millorar els sistemes i les estructures democràtiques, i també garantir-los lexercici dun paper actiu de transformació i el canvi de la societat amb la seua intervenció en els afers públics.
La Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de la Comunitat Valenciana (DOGV 7434, 31.12.2014), modificada per la Llei 8/2018, de 20 dabril, de la Generalitat, estableix en larticle 54, Drets generals i àmbit daplicació, que tots els menors tenen dret a la protecció i a latenció sanitària, així com a les cures necessàries per a la seua salut i benestar en la seua qualitat dusuaris i pacients del Sistema Valencià de Salut. Larticle 59 estableix que les accions en matèria de salut escolar exigeixen lactuació coordinada dels departaments competents en matèria de sanitat i educació. LEstratègia autonòmica de salut mental (2016-2020) inclou dins de la línia estratègica 2 «Atenció a les persones amb problemes de salut mental», elaborar un protocol entre Educació i Salut Mental per a la detecció i atenció precoç daquestes. Aquest protocol sestableix en la Resolució conjunta d11 de desembre de 2017, de la Conselleria dEducació, Investigació, Cultura i Esport i de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, per la qual es dicten instruccions per a la detecció i latenció precoç de lalumnat que puga presentar un problema de salut mental (DOGV 8196, 22.12. 2017).
La Llei 26/2018, de 21 de desembre, de la Generalitat, de drets i garanties de la infància i adolescència (DOGV 8450, 24.12.2018) esmenta el Pla digualtat i convivència, i sindica que en tots els procediments sha de respectar un espai de comunicació amb els menors, i obliga a fer complir els apartats 1 i 3 de larticle 17 de la Llei respecte del dret de les persones menors dedat a ser informades, oïdes i escoltades. En larticle 10 es tracta labordatge integral de la violència contra la infància i ladolescència.
La Llei 8/2017, de 7 dabril, de la Generalitat, integral del reconeixement del dret a la identitat i a lexpressió de gènere a la Comunitat Valenciana, tracta en el CAPÍTOL II diferents mesures en làmbit de leducació en matèria didentitat i expressió de gènere, diversitat sexual i familiar (DOGV 8436, 03.12.2018).
La Llei 23/2018, de 29 de novembre, de la Generalitat, digualtat de les persones LGTBI, tracta en determinats articles mesures a tindre en compte en làmbit de leducació.
A més a més, diferents estratègies i plans han incorporat mesures específiques en làmbit educatiu, com lEstratègia deducació per al desenvolupament en làmbit formal de la Comunitat Valenciana 2017-2021, el Pla valencià dinclusió i cohesió social (VICS), lEstratègia valenciana per a la igualtat i la inclusió del poble gitano 2018-2023, lEstratègia valenciana per a la igualtat de tracte, la no-discriminació i la prevenció dels delictes dodi 2010-2014 o el Pla director de coeducació.
El Decret 104/2018, de 27 de juliol, del Consell, pel qual es desenvolupen els principis dequitat i dinclusió en el sistema educatiu valencià (DOGV 8356, 07.08.2018), té per objecte establir i regular els principis i les actuacions encaminades al desenvolupament dun model inclusiu en el sistema educatiu valencià per a fer efectius els principis dequitat i igualtat doportunitats en laccés, participació, permanència i progrés de tot lalumnat, i aconseguir que els centres docents es constituïsquen en elements dinamitzadors de la transformació social cap a la igualtat i la plena inclusió de totes les persones, en especial daquelles que es troben en situació de major vulnerabilitat i en risc dexclusió.
LOrdre 20/2019, de 30 dabril, de la Conselleria dEducació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula lorganització de la resposta educativa per a la inclusió de lalumnat en els centres docents sostinguts amb fons públics del sistema educatiu valencià (DOGV 8540, 03.05.2019), té per objecte regular lorganització de la resposta educativa en els centres docents, en el marc de leducació inclusiva, a fi de garantir laccés, la participació, la permanència i el progrés de tot lalumnat, com a nucli del dret fonamental a leducació i des dels principis de qualitat, igualtat doportunitats, equitat i accessibilitat universal.
Convé, per tant, dictar instruccions per al curs acadèmic 2019-2020 respecte a les mesures dordenació acadèmica entorn de la coordinació docent i lelaboració del Projecte educatiu i de la Programació general anual, els horaris lectius, lopcionalitat i altres aspectes didàctics i organitzatius en els quals shan de tindre en compte en tot moment els principis coeducatius de manera transversal, tenint en compte la Llei 15/2017, de 10 de novembre, de la Generalitat, de polítiques integrals de joventut (DOGV 8168, 13.11.2017).
Aquests principis són:
Leliminació dels prejudicis, els estereotips i els rols en funció del sexe, construïts segons els patrons socioculturals de conducta assignats a dones i homes, per tal de garantir per a tot lalumnat possibilitats de desenvolupament personal integral.
La prevenció de la violència contra les dones, mitjançant laprenentatge de mètodes no violents per a la resolució de conflictes i de models de convivència basats en la diversitat i en el respecte a la igualtat de drets i oportunitats de dones i homes.
Els llibres de text i altres materials didàctics que sutilitzen o es proposen en els projectes dinnovació educativa han dintegrar els objectius coeducatius assenyalats. Així mateix, sha dutilitzar un llenguatge no sexista i en les imatges sha de garantir una presència equilibrada i no estereotipada de dones i homes.
La capacitació de lalumnat perquè lelecció de les opcions acadèmiques es realitze lliure de condicionaments basats en el gènere.
De conformitat amb el Decret 5/2019, de 16 de juny, del president de la Generalitat, pel qual es determinen el nombre i la denominació de les conselleries, i les seues atribucions (DOGV 8572, 17.06.2019), i el Decret 7/2019, de 20 de juny, del president de la Generalitat, pel qual es determinen les secretaries autonòmiques de lAdministració del Consell (DOGV 8576, 21.06.2019), resolc:
Apartat únic
Aprovar les instruccions incloses en lannex únic, a les quals haurà dajustar-se lorganització i el funcionament dels centres educatius que imparteixen Educació Secundària durant el curs acadèmic 2019-2020.
València, 5 de juliol de 2019. El secretari autonòmic dEducació i Formació Professional: Miguel Soler Gracia.
ANNEX ÚNIC
Instruccions dorganització i funcionament
durant el curs 2019-2020
Sumari
1. PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE
1.1. Consideracions generals
1.2. Continguts del Projecte educatiu de centre
1.2.1. Valors, objectius i prioritats dactuació, dacord amb la identitat del centre
1.2.2. Criteris bàsics per a lorientació de mesures organitzatives i de funcionament del centre
1.2.3. Plans i Programes del centre
1.2.3.1. Pla de normalització lingüística
1.2.3.2. Disseny particular dels Programes lingüístics que aplique el centre
1.2.3.3. Projecte lingüístic de centre del Programa deducació plurilingüe i intercultural
1.2.3.4. Concreció curricular
1.2.3.5. Programa de reutilització, reposició i renovació de llibres de text i material curricular
1.2.3.6. Pla per al foment de la lectura
1.2.3.7. Pla digualtat i convivència
1.2.3.8. Reglament de règim interior, amb les normes bàsiques de convivència
1.2.3.9. Pla datenció a la diversitat i la inclusió educativa
1.2.3.10. Pla dorientació acadèmica i professional
1.2.3.11. Pla dacció tutorial
1.2.3.12. Transició entre etapes i modalitats descolarització
1.2.3.13. Pla de formació permanent del professorat per al desenvolupament del Projecte educatiu
1.2.3.14. Projecte educatiu del menjador escolar
1.2.3.15. Altres projectes i programes desenvolupats pel centre
1.3. Aprovació, difusió, seguiment i avaluació del Projecte educatiu
2. PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL
2.1. Consideracions generals
2.2. Continguts de la PGA
2.2.1. Informació administrativa
2.2.1.1. Horari general
2.2.1.2. Calendari davaluacions i recuperacions
2.2.1.3. Calendari de reunions dels òrgans col·legiats del centre, de lliurament de la informació i dentrevistes als representants legals de lalumnat
2.2.1.4. Actualització dels requisits lingüístics per a la catalogació de llocs
2.2.1.5. Altres aspectes
2.2.2. Pla dactuació per a la millora
2.2.2.1. Revisió del Projecte educatiu de centre
2.2.2.2. Concreció anual del Projecte lingüístic de centre o del Disseny particular del programa
2.2.2.2.a. Aplicació dels Programes lingüístics
2.2.2.2.b. Concreció de laplicació del Pla de normalització lingüística
2.2.2.3. Criteris pedagògics per a lelaboració dels horaris de lalumnat
2.2.2.4. Concreció del currículum
2.2.2.4.a. Programacions didàctiques
2.2.2.4.b. Llibres de text i altres materials curriculars
2.2.2.4.c. Productes de suport per a lalumnat amb necessitats educatives especials derivades de discapacitat
2.2.2.4.d. Matèries cofinançades pel Fons Social Europeu
2.2.2.4.e. Programa dorientació i reforç per a lavanç i suport en leducació
2.2.2.4.f. Programació anual del departament dorientació
2.2.2.5. Programa anual de formació permanent del professorat del centre
2.2.2.6. Programa anual del menjador escolar
2.2.2.7. Programa anual dactivitats complementàries i extraescolars i serveis complementaris
2.2.2.8. Altres concrecions del Projecte educatiu
2.2.2.9. Mecanismes davaluació de les mesures de millora adoptades com a conseqüència dels resultats obtinguts en les avaluacions
2.3. Elaboració, aprovació i tramitació de la PGA
2.4. Memòria de final de curs
3. ÒRGANS DE COORDINACIÓ DOCENT
3.1. Comissió de coordinació pedagògica. Composició i funcions
3.2. Departaments didàctics
3.3. Departament dorientació. Composició i funcions
3.4. Equip de suport a la inclusió
3.5. Tutories
3.6. Departament dactivitats complementàries i extraescolars
3.7. Altres figures de coordinació
3.7.1. Persona coordinadora dEducació Secundària Obligatòria
3.7.2. Persona coordinadora de laula dinformàtica
3.7.3. Persona coordinadora de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC)
3.7.4. Persona coordinadora de formació al centre
3.7.5. Persona coordinadora digualtat i convivència
3.7.6. Persona coordinadora del Programa de reutilització de llibres i materials curriculars
4. PERSONAL NO DOCENT ESPECIALITZAT DE SUPORT A LA INCLUSIÓ
5. PERSONAL DADMINISTRACIÓ I SERVEIS
6. PROFESSORAT
6.1. Horari del professorat
6.1.1. Horari general
6.1.2. Hores lectives setmanals
6.1.3. Hores complementàries setmanals: fins a 6 hores
6.1.4. Hores complementàries de còmput mensual: 5 hores
6.1.5. Hores de preparació de classes i perfeccionament: 07.30 hores
6.2. Elaboració dels horaris
6.2.1. Regulació
6.2.2. Distribució de torns, matèries i cursos. Ordre delecció entre el professorat
6.2.3. Horari de lequip directiu
6.2.4. Horari del professorat dOrientació Educativa
6.3. Compliment de lhorari
6.4. Plantilla de professorat. Restes horàries
6.5. Insuficiència o mancança dhorari
6.6. Habilitacions transitòries
6.7. Docents amb insuficiència dhorari en els dos primers cursos dESO
6.7.1. Prioritat per a determinar els docents amb insuficiència horària
6.7.2. Prioritat per a lelecció dhoraris
6.8. Atribució docent del professorat dEducació Secundària Obligatòria i Batxillerat
6.9. Substitució de docents
6.10. Notificació de la participació en lexercici del dret de vaga del personal docent i no docent
6.11. Prevenció de riscos laborals en el sector docent
6.11.1 Adaptació de llocs de treball
6.11.2 Delegats de prevenció de riscos laborals
7. ENSENYAMENTS
7.1. Educació Secundària Obligatòria
7.1.1. Avaluació dels processos daprenentatge i ensenyament
7.1.2. Promoció
7.1.3. Titulació
7.1.4. Càlcul de la nota mitjana a lefecte dadmissió
7.1.5. Procediment per a la incorporació a un curs dESO LOMQE de lalumnat amb matèries pendents LOE
7.1.6. Procediment per a la incorporació a un curs dESO LOMQE de lalumnat amb matèries no superades que han deixat de formar part del currículum establit en el Decret 87/2015, de 5 de juny, a partir de la modificació establida pel Decret 51/2018, de 27 dabril
7.1.7. Matèries a elegir en els blocs dassignatures específiques i de lliure configuració autonòmica
7.1.8. Orientacions sobre les matèries Competència Comunicativa Oral en Primera Llengua Estrangera, Projecte Interdisciplinari, Taller dAprofundiment i Taller de Reforç
7.1.9. Consell orientador
7.1.10. Integració de matèries en àmbits
7.1.11. Ensenyaments de Religió
7.1.12. Exempcions i convalidacions
7.1.13. Canvi didioma estranger
7.1.14. Premis extraordinaris i menció honorífica en letapa
7.1.15. Avaluació del sistema educatiu
7.2. Batxillerat
7.2.1. Accés
7.2.2. Avaluació i titulació
7.2.3. Càlcul de la qualificació final de letapa de Batxillerat
7.2.4. Promoció
7.2.5. Alumnat que opte per repetir el segon curs del Batxillerat complet
7.2.6. Continuïtat entre matèries de Batxillerat
7.2.7. Procediment per a la incorporació en segon curs de Batxillerat LOMQE de lalumnat amb matèries pendents de Batxillerat LOE
7.2.8. Procediment per a la matrícula de lalumnat de 2n de Batxillerat que repeteix el 2n curs de Batxillerat amb matèries pendents que han sigut modificades pel Decret 51/2018, de 27 dabril
A lalumnat que haja cursat 2n de Batxillerat amb anterioritat al curs acadèmic 2018-2019 i el repetisca amb les matèries pendents que han sigut modificades pel Decret 51/2018, de 27 dabril, li serà aplicable el següent:
7.2.9. Matèria de lliure configuració autonòmica Educació Fisicoesportiva i Salut incorporada al currículum de 2n de Batxillerat pel Decret 51/2018, de 27 dabril
7.2.10. Canvi de modalitat o itinerari
7.2.11. Ensenyaments de Religió
7.2.12. Exempcions i convalidacions
7.2.13. Canvis de llengua estrangera
7.2.14. Alumnat que es troba en possessió dun títol de tècnic dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa, o dun títol de tècnic o de tècnic superior de Formació Professional
7.2.15. Alumnat que cursa ensenyaments professionals de Música o de Dansa i de Batxillerat simultàniament
8. ALUMNAT
8.1. Drets i deures de lalumnat
8.2. Reclamació de qualificacions
8.3. Alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu i necessitats de compensació de desigualtats
8.4. Alumnat nouvingut
8.5. Esportistes dalt nivell, dalt rendiment i delit de la Comunitat Valenciana
8.6. Criteris per a la constitució de grups i confecció dhoraris
8.6.1. Educació Secundària Obligatòria
8.6.2. Batxillerat
8.7. Accés als centres
9. MATRÍCULA
9.1. Documents de matrícula
9.2. NIA
9.3. Trasllat de matrícula
9.4. Anul·lació de matrícula en Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat
10. CENTRES DE PRÀCTIQUES I ESTUDIANTS ERASMUS 11. ALTRES ASPECTES RELATIUS A LORGANITZACIÓ I AL FUNCIONAMENT DELS CENTRES
11.1. Incidències dinici de curs
11.2. Atenció a lalumnat en cas dabsència de professorat
11.3. Participació de voluntariat en els centres docents
11.4. Ús social dels centres educatius públics
11.5. Competències de les forces i cossos de seguretat davant del requeriment i comprovació de documentació personal sobre alumnat menor dedat en centres escolars
11.6. Salut i seguretat en els centres educatius
11.7. Mesures demergència i Plans dautoprotecció del centre
12. ITACA. TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ I PROTECCIÓ DE DADES
12.1. Normativa que sha de preveure en matèria de lús de les tecnologies de la informació i de la comunicació i la protecció en el tractament de les dades
12.2. ITACA
12.3. Ús de plataformes informàtiques en els centres educatius públics de titularitat de la Generalitat
CONSIDERACIONS FINALS
1. PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE
1.1. Consideracions generals
Un dels aspectes que garanteix la qualitat dels processos educatius és lautonomia dels centres escolars. Convé, per això, que cada centre puga gestionar el personal docent i no docent així com els recursos materials per tal de donar la millor resposta educativa al seu alumnat en funció de les característiques de la comunitat educativa que el compon. Així doncs, els límits que aquesta autonomia comporta es deriven de la necessitat que els centres educatius i leducació oferida en aquests mantinguen una retroalimentació amb la societat i lentorn en què sinsereixen.
És responsabilitat de lAdministració educativa garantir la qualitat de les experiències daprenentatge que es duen a terme en tots els centres, de manera que ha de supervisar que el marge de maniobra més ampli que sels atorga es traduïsca en beneficis per a tot lalumnat.
Un centre escolar de qualitat ha de donar resposta a lequilibri complex que hi ha entre lexcel·lència, entesa com la posada en marxa de processos educatius encaminats a aconseguir que tot lalumnat amb inquietuds tinga la possibilitat danar més enllà de la simple suficiència, i lequitat, que trenca la falsa idea que lequipara amb uniformitat, de manera que tot lalumnat desenvolupe plenament i de manera integral la seua personalitat i tot el potencial de les seues capacitats.
El Projecte educatiu de centre (dara en avant, PEC) és, entre tots els documents dels centres, el document referent per a donar resposta a la diversitat de les necessitats personals i educatives de lalumnat que es deriven duna societat plural. En aquest document, la comunitat educativa del centre integrada pels sectors més directament afectats pel funcionament daquest ha dexpressar-ne les necessitats i plantejar-ne les prioritats de manera singular.
El Projecte educatiu de centre ha dincorporar els criteris per a la personalització de lensenyament i promoure metodologies que facen valdre els aprenentatges significatius, la col·laboració i la cooperació, i que, a més, facen servir els recursos de lentorn.
Així doncs, el contingut ha de ser clar i reflectir un compromís de tota la comunitat escolar per a oferir la millor resposta en clau educativa a la diversitat social, econòmica i cultural del context per al qual es defineix, tenint en compte les característiques de lalumnat, de la comunitat educativa i de lentorn social i cultural del centre. Així mateix, ha de preveure els principis coeducatius i evitar aquelles actituds que afavorisquen la discriminació sexista i, mitjançant la intervenció positiva, promocionar, a partir de la posada en valor de les aportacions de les dones en cada àrea, el desenvolupament personal integral de tots els membres de la comunitat, garantir el respecte a la identitat de gènere sentida i incorporar accions encaminades a la no-discriminació que permeten superar els estereotips i comportaments sexistes i discriminatoris.
Per tant, seguint les indicacions dels apartats 1 i 7 de larticle 24 de la Llei 23/2018, de 29 de novembre, de la Generalitat, digualtat de les persones LGTBI, en el Projecte educatiu de centre i en tots els documents que regulen la vida del centre, sinclouran la promoció de la igualtat en la diversitat i la no-discriminació de les persones LGTBI. A més a més, es fomentaran activitats de sensibilització amb la col·laboració de col·lectius LGTBI i de mares, pares i familiars dLGTBI. Totes aquestes accions incorporades als documents, plans i programes aprovats pels centres educatius, i aquelles altres que incorporen els centres per raó de la seua autonomia pedagògica, hauran de basar-se en fonts de referència avalades per la literatura científica sobre la matèria i remetre a les normes internacionals que garanteixen la protecció dels drets humans i els principis digualtat i no-discriminació continguts en els tractats signats per lEstat espanyol.
Aquests documents hauran de recollir també les recomanacions del Pla digualtat i convivència pel que fa a la implementació de mesures que promoguen la igualtat real de totes les persones que conformen la comunitat educativa, així com les estratègies pedagògiques i psicopedagògiques encaminades a garantir la igualtat en la diversitat, la no-discriminació cap a les persones LGTBI, mesures preventives, dacompanyament i intervenció que donen resposta a possibles casos de vulneració de drets o violència infligida cap a aquestes persones.
Lelaboració i el contingut shan dajustar al que disposa larticle 121 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, deducació, en la nova redacció donada per la Llei orgànica 8/2013, així com larticle 102 del Decret 234/1997, de 2 de setembre, del Govern Valencià, i també els seran aplicables la resta de disposicions vigents que estableixen la inclusió de determinats aspectes com a part del contingut del Projecte educatiu de centre.
Lequip directiu coordina lelaboració i és responsable de la redacció del Projecte educatiu del centre i de les seues modificacions, dacord amb les directrius establides pel consell escolar i amb les propostes realitzades pel claustre de professorat, les associacions de mares i pares de lalumnat, les associacions de lalumnat i el consell de delegats. El Projecte educatiu serà aprovat segons el que estableix la normativa vigent, tenint en compte linforme previ del consell escolar.
Lavaluació del Projecte educatiu de centre shaurà de realitzar anualment a la finalització del curs escolar. Serà competència del consell escolar del centre i comprendrà la totalitat dels elements que el conformen, dacord amb el procediment dissenyat pel propi consell escolar.
1.2. Continguts del Projecte educatiu de centre
A aquest efecte, el Projecte educatiu de centre (PEC) inclourà les línies i estratègies de consecució dels objectius establits a mitjà i llarg termini i tractarà els aspectes següents:
1.2.1. Valors, objectius i prioritats dactuació, dacord amb la identitat del centre
La comunitat educativa ha de plantejar-se amb una projecció de futur, quin tipus de centre educatiu desitja ser, els valors en els quals desitja educar lalumnat i el seu compromís amb lentorn. Les seues necessitats, expectatives, aspiracions i prioritats han de conjugar-se, òbviament, amb els principis i finalitats de la normativa en vigor. Dací sorgiran els senyals didentitat del centre.
El conjunt de valors, objectius, i prioritats dactuació dun centre ha destar dacord amb la seua identitat, definida a través de la comunitat educativa a la qual presta servei, partint dun model descola inclusiva, i constituirà la seua singularitat.
Tots els elements del Projecte educatiu de centre (PEC) han de prendre com a referència els principis i les línies dactuació establits en el Decret 104/2018, de 27 de juliol, a fi de concretar les actuacions necessàries que donen resposta a la diversitat de necessitats de tot lalumnat, tot considerant els recursos disponibles i les característiques del context sociocomunitari.
1.2.2. Criteris bàsics per a lorientació de mesures organitzatives i de funcionament del centre
Es refereixen als aspectes següents:
Els mecanismes de cooperació entre els representants legals de lalumnat i el centre per a millorar el rendiment acadèmic de lalumnat.
La participació i la cooperació de tota la comunitat educativa, lobertura del centre a lentorn pròxim i el treball en xarxa entre el personal educatiu del centre i altres centres.
Lorganització dels suports personals i els mecanismes de coordinació.
Les decisions sobre la coordinació amb els serveis del municipi i les relacions previstes amb els agents i les institucions, públiques i privades, per a la millor consecució dels fins establits, així com la possible utilització de les instal·lacions del centre per part daltres entitats per a realitzar activitats educatives, culturals, esportives o altres de caràcter social.
Les accions de sensibilització i informació dirigides al conjunt de la comunitat educativa per a assegurar el respecte a la diversitat i el foment de la integració de la diversitat afectiva i sexual, identitats i/o expressions de gènere i intersexualitat.
Els criteris per a determinar loferta de matèries opcionals en els blocs dassignatures específiques i de lliure configuració autonòmica.
Lorganització i el funcionament dels equips docents en els processos davaluació.
1.2.3. Plans i Programes del centre
1.2.3.1. Pla de normalització lingüística
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a lapartat EDUCACIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL)
1. El Pla de normalització lingüística (PNL) és un document que forma part del Projecte educatiu de centre en el qual es determinen les mesures previstes per a la promoció de lús del valencià en diversos àmbits del centre educatiu.
2. El Pla de normalització lingüística, com a document independent o com a part del Projecte lingüístic autoritzat, ha dincloure els apartats següents:
a) Objectius.
b) Actuacions en cada un dels tres àmbits dintervenció: àmbit administratiu, àmbit de gestió i planificació pedagògica i àmbit social i dinterrelació amb lentorn.
c) La persona o òrgan responsable de cada actuació.
d) La temporalització.
e) Criteris davaluació del pla.
3. El Pla de normalització lingüística serà proposat a lequip directiu per la Comissió de coordinació pedagògica.
4. Els centres de les poblacions de predomini lingüístic castellà han delaborar un Pla de normalització lingüística amb la finalitat destablir les condicions mínimes de sensibilització cap al valencià perquè es puga fer efectiu el mandat de larticle 19.2 de la Llei 4/1983. El pla ha de tindre com a objectiu prioritari la reducció de les exempcions de la matèria de Valencià i ha dincloure actuacions en tots els àmbits dintervenció del centre encaminades a lassoliment daquest objectiu (informació a les famílies, seguiment estadístic, formació del professorat, actuacions amb lalumnat exempt...).
5. Per a lelaboració i el seguiment del Pla de normalització lingüística, els centres podran disposar de les orientacions i el suport dels assessors i assessores tècnics docents en matèria deducació plurilingüe.
1.2.3.2. Disseny particular dels Programes lingüístics que aplique el centre
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a lapartat EDUCACIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL)
1. El Disseny particular del programa (DPP) o dels programes deducació bilingüe és la concreció i la contextualització daquests a la realitat particular de cada centre i, al mateix temps, constitueix el conjunt de decisions prèvies per a lelaboració dels documents dorganització i gestió educativa: el Projecte educatiu, el Pla de normalització lingüística i la resta de decisions organitzatives. El conjunt de decisions que conformen el Disseny particular del programa haurà dincorporar-se als documents de gestió i dorganització corresponents.
2. El contingut del Disseny particular del programa o dels Programes deducació bilingüe ha dincloure:
a) Els objectius generals del currículum prescriptiu de lEducació Secundària Obligatòria contextualitzats i atenent la realitat educativa del centre i les exigències del programa.
b) El tractament metodològic de les diferents llengües.
c) La previsió dactuacions amb lalumnat de nova incorporació al sistema educatiu valencià i que necessite una atenció específica per a suplir la baixa competència en alguna de les llengües oficials.
d) La proporció dús vehicular de les dues llengües oficials en els diferents cursos i grups.
e) La previsió del centre sobre la distribució del professorat dacord amb els diferents nivells de capacitació.
1.2.3.3. Projecte lingüístic de centre del Programa deducació plurilingüe i intercultural
1. El Projecte lingüístic de centre (PLC) és linstrument mitjançant el qual cada centre educatiu articula, concreta i adequa al centre educatiu el Programa deducació plurilingüe i intercultural (PEPLI). El PLC inclou els elements següents, segons larticle 15 de la Llei 4/2018:
a) El Pla densenyaments i ús vehicular de les llengües: proporció dús vehicular de cada llengua, enfocaments metodològics, mesures de suport, tractament de les persones nouvingudes i vulnerables.
b) El Pla de normalització lingüística del centre: mesures de promoció del valencià en els àmbits administratiu, de gestió i planificació pedagògica i social i dinterrelació amb lentorn.
c) La proposta davaluació de lassoliment dels objectius del projecte.
2. La Llei 4/2018, de 21 de febrer, de la Generalitat, per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià estableix en la disposició transitòria primera que el curs 2020-2021 sha dimplantar el PEPLI en Educació Secundària Obligatòria i en Batxillerat. Per a poder aplicar aquest programa, els centres sostinguts amb fons públics que tinguen autoritzades aquestes etapes educatives han delaborar el Projecte lingüístic de centre (PLC), dacord amb el que indica larticle 13 de la Llei 4/2018.
3. Per a determinar la proporció de lús vehicular de cada llengua i els enfocaments metodològics adients per a lensenyament i ús vehicular de les llengües, els centres dEducació Secundària Obligatòria shan de coordinar amb els centres de Primària que tinguen adscrits per garantir-ne la continuïtat del Programa deducació plurilingüe i intercultural daquests centres, segons sindica en larticle 22 de la Llei 4/2018.
4. Lelaboració i aprovació del PLC ha de seguir el procediment que sindica en larticle 16 de la Llei 4/2018. Els centres educatius han de presentar la proposta del Projecte lingüístic fins al 6 de març de 2020 per a lautorització per part de la direcció general competent en matèria de plurilingüisme.
Per a lelaboració del PLC, els centres poden comptar amb les orientacions i el suport dels assessors i assessores tècnics i tècniques docents en matèria deducació plurilingüe i de la Inspecció dEducació.
1.2.3.4. Concreció curricular
1. La concreció curricular forma part del Projecte educatiu de centre i lelabora lequip docent. És el document que, a partir de les prescripcions fixades per lAdministració educativa, estableix què, quan i com sha densenyar i què, quan i com sha davaluar. En aquest document shan dincloure els elements transversals establits per la normativa vigent.
2. És aplicable el currículum de lESO i del Batxillerat que es recull en el Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual sestableix el currículum i es desplega lordenació general de lEducació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana (DOGV 7544, 10.06.2015) modificat pel Decret 136/2015, de 4 de setembre, del Consell (DOGV 7611, 09.09.2015) i el Decret 51/2018, de 27 dabril, del Consell (DOGV 8284, 30.04.2018).
1.2.3.5. Programa de reutilització, reposició i renovació de llibres de text i material curricular
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a lapartat GESTIÓ DE RECURSOS MATERIALS).
1. El Programa de reutilització, reposició i renovació de llibres de text i material curricular té com a finalitat última avançar cap a la plena gratuïtat de leducació i fomentar els valors de la solidaritat i la corresponsabilitat entre els membres que conformen la comunitat escolar, en el sentit més ampli; incentivar lús sostenible dels llibres de text i el material curricular i fomentar lautonomia pedagògica i de gestió dels centres.
Aquest programa ha de preveure la provisió de materials en format accessible per a lalumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.
2. Es durà a terme dacord amb el que sestableix en lOrdre 26/2016, de 13 de juny, de la Conselleria dEducació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula el Programa de reutilització, reposició i renovació de llibres de text i material curricular, a través de la creació i posada en funcionament de bancs de llibres de text i material curricular en els centres públics i privats concertats de la Comunitat Valenciana, i es determinen les bases reguladores de les subvencions destinades a centres docents privats concertats i centres docents de titularitat de corporacions locals (DOGV 7806, 15.06.2016).
1.2.3.6. Pla per al foment de la lectura
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a lapartat EDUCACIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL).
1. El Pla de foment de la lectura (PFL) és una proposta o línia de treball que comprén el conjunt dobjectius, metodologies i estratègies dun centre educatiu que conflueixen per promoure el desenvolupament de la competència lectora de manera transversal (en totes les àrees, matèries i àmbits) i de la competència de composició textual en tot tipus de textos (impresos, visuals, audiovisuals) i de suports (analògics, digitals...). Els referents del pla han de ser els continguts i els criteris davaluació que desenvolupen, des de les diverses matèries, les destreses relacionades amb la competència lingüística, i ha dincloure, a més, accions al voltant de la dinamització de la lectura i de la gestió i la dinamització de la biblioteca escolar per a desenvolupar la competència informacional i també com a espai educatiu.
2. Els centres docents concretaran les pautes generals per a lelaboració del pla que sestableix en lOrdre 44/2011, de 7 de juny, de la Conselleria dEducació, per la qual es regulen els Plans per al foment de la lectura en els centres docents de la Comunitat Valenciana (DOGV 6544, 16.06.2011).
3. Els textos utilitzats han de ser accessibles (diferents nivells de dificultat, organització i presentació de la informació, format, etc), no discriminatoris, promoure la igualtat i representar la diversitat existent en la societat perquè tot lalumnat se senta reconegut i representat.
4. El Pla de foment de la lectura serà elaborat per la comissió de coordinació pedagògica.
1.2.3.7. Pla digualtat i convivència
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a lapartat IGUALTAT I CONVIVÈNCIA).
1. El Pla digualtat i convivència (PIC) ha dincloure el conjunt daccions, procediments i actuacions que permeten la consecució dels valors democràtics i inclusius establits en el Projecte educatiu del centre de què forma part. El Pla digualtat i convivència té com a objectiu primordial la promoció de la igualtat, la coeducació, la convivència, la prevenció dels conflictes i la gestió o la resolució pacífica daquests, i para especial atenció a la violència de gènere, la igualtat en la diversitat i la no-discriminació, tot atenent i respectant les circumstàncies, condicions i característiques personals de lalumnat.
2. Serà aplicable, a més de la normativa esmentada en el preàmbul daquestes instruccions, la següent:
La Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de protecció integral contra la violència de gènere, que insta que sadopten les mesures necessàries per a assegurar que els consells escolars impulsen ladopció de mesures educatives que fomenten la igualtat real i efectiva entre homes i dones.
La Llei 26/2018, de 21 de desembre, de la Generalitat, de drets i garanties de la infància i adolescència.
El Decret 102/2018, de 27 de juliol, del Consell, de desplegament de la Llei 8/2017, integral del reconeixement del dret a la identitat i a lexpressió de gènere a la Comunitat Valenciana.
El Decret 39/2008, de 4 dabril, del Consell, sobre la convivència en els centres docents no universitaris sostinguts amb fons públics i sobre els drets i deures de lalumnat, pares, mares, tutors o tutores, professorat i personal dadministració i serveis (DOGV 5738, 09.04.2008).
LOrdre 62/2014, de 28 de juliol, de la Conselleria dEducació, Cultura i Esport, per la qual sactualitza la normativa que regula lelaboració dels Plans digualtat i convivència (DOGV 7330, 01.08.2014).
LOrdre de 12 de setembre de 2007, de la Conselleria dEducació, per la qual es regula la notificació de les incidències que alteren la convivència escolar, emmarcada dins del Pla de prevenció de la violència i promoció de la convivència als centres escolars de la Comunitat Valenciana (PREVI) (DOGV 5609, 28.09.2007).
La Resolució de les Corts 98/IX, sobre la creació de la figura de persona coordinadora digualtat en tots els centres educatius, aprovada per la Comissió de Política Social i Ocupació en la reunió del 9 de desembre de 2015.
LOrdre 3/2017, de 6 de febrer, de la Conselleria dEducació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es constitueixen les unitats datenció i intervenció del Pla de prevenció de la violència i promoció de la convivència (PREVI) i sestableix el procediment per al seu funcionament.
La Instrucció del 15 de desembre de 2016, del director general de Política Educativa, per la qual sestableix el protocol dacompanyament per a garantir el dret a la identitat de gènere, lexpressió de gènere i la intersexualitat.
Protocols de prevenció i intervenció davant de supòsits de violència escolar que figuren en els annexos de lOrdre 62/2014 (DOGV 7330, 01.08.2014).
Protocol dacompanyament a la identitat de gènere, lexpressió de gènere i la intersexualitat, dacord amb la Instrucció del 15 de desembre de 2016, del director general de Política Educativa, per la qual sestableix el protocol dacompanyament per a garantir el dret a la identitat de gènere, lexpressió de gènere i la intersexualitat (DOGV 7944, 15.02.2017).
Protocol de prevenció i actuació davant de lassetjament laboral en centres docents dependents de la Conselleria dEducació, Investigació, Cultura i Esport (aprovat el 04.10.2017 en la Comissió Sectorial de Seguretat i Salut en el Treball).
3. El Pla digualtat i convivència del centre educatiu ha dincloure, almenys, els aspectes següents:
a) Diagnòstic de lestat de la igualtat i la convivència en el centre.
b) Composició i Pla dactuació de la comissió digualtat i convivència i, si és el cas, de lequip de mediació escolar on participa lalumnat del centre.
c) Detecció de necessitats i planificació daccions de formació en la matèria de convivència adreçades a la comunitat.
d) Accions per a la consecució duna escola igualitària i coeducadora.
d.1) Accions orientades al reconeixement i la inclusió de les dones i la seua producció cultural i científica dins de les programacions de cada matèria.
d.2) Accions de prevenció de la violència de gènere.
d.3) Accions de promoció de la diversitat sexual, familiar i didentitats de gènere.
e) Mesures i accions orientades a la sensibilització, informació i promoció de la convivència positiva, la prevenció de conflictes, el respecte a la diversitat, al foment de la integració de la diversitat afectiva i sexual, identitats i/o expressions de gènere i intersexualitat per a aconseguir un clima educatiu adequat al centre.
f) Contextualització dels protocols digualtat i convivència.
g) Procediments dactuació i intervenció previstos en el reglament de règim intern del centre. Entre daltres, mesures educatives de correcció davant de qualsevol conducta disruptiva i inadequada contra la convivència, la igualtat de gènere i la violència de gènere.
h) Procediment per a articular la col·laboració amb entitats i institucions de lentorn en el Pla digualtat i convivència.
i) Estratègies i criteris per a realitzar la difusió, el seguiment i lavaluació del Pla digualtat i convivència en el marc del Projecte educatiu.
4. El Pla digualtat i convivència ha de ser elaborat per lequip directiu, dacord amb les directrius emanades del consell escolar i atenent les propostes realitzades pel claustre, per les associacions de mares i pares de lalumnat, per les associacions de lalumnat i, si és el cas, per lequip de mediació.
5. Lavaluació del Pla digualtat i convivència és competència del consell escolar del centre educatiu. La comissió de convivència del consell escolar del centre farà el seguiment del Pla digualtat i convivència i elaborarà trimestralment un informe, que presentarà al consell escolar i al claustre. Aquest informe recollirà les incidències produïdes, les actuacions dutes a terme, els resultats assolits i les propostes de millora que es consideren pertinents.
6. La direcció del centre ha delaborar un informe anual sobre la convivència del centre que enviarà a la direcció territorial corresponent, en els termes que preveu lOrdre 62/2014, de 28 de juliol. La direcció general en matèria dordenació activarà en lultima quinzena del mes de juny la plataforma perquè els centres òmpliguen aquest informe, com a conseqüència de linforme final de la convivència del curs anterior i de la priorització establida pels òrgans de decisió en la Programació general anual, segons lapartat 3 de la mateixa ordre.
7. El Servei de Prevenció de Riscos Laborals del Personal Propi de la Generalitat (SPRL), la Inspecció General dEducació (IGE), les inspeccions territorials deducació (ITE) i les unitats de resolució de conflictes (URC) han de promoure les actuacions efectives davant de possibles situacions dassetjament laboral dels empleats i empleades públics dependents de la Generalitat Valenciana que presten serveis en els centres educatius.
1.2.3.8. Reglament de règim interior, amb les normes bàsiques de convivència
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a lapartat IGUALTAT I CONVIVÈNCIA).
1. El Reglament de règim interior (RRI) és una norma interna que inclou el conjunt dobjectius, principis, drets, responsabilitats i normes pels quals es regula la convivència de tots els membres de la comunitat educativa, i que sajusta al que estableix el Decret 39/2008, de 4 dabril, del Consell, sobre la convivència en els centres docents no universitaris sostinguts amb fons públics i sobre els drets i deures de lalumnat, pares, mares, tutors o tutores, professorat i personal dadministració i serveis (DOGV 5738, 09.04.2008).
El RRI recollirà les normes de convivència i conducta, que seran de compliment obligatori, i hauran de concretar els deures de lalumnat i les mesures correctores aplicables en cas dincompliment, prenent en consideració la seua situació i les seues condicions personals.
No sha dimpedir laccés als centres a persones que visten robes característiques o pròpies de la seua identitat religiosa i que no suposen cap problema didentificació o atempten contra la dignitat de les persones.
Les mesures correctores tindran un caràcter educatiu i recuperador, hauran de garantir el respecte als drets de la resta de lalumnat i procuraran la millora en les relacions de tots els membres de la comunitat educativa. Les mesures correctores hauran de ser proporcionals i coherents a les faltes comeses. Les decisions dadoptar mesures correctores per la comissió de faltes lleus seran immediatament executives. Les accions restauratives individualitzades, personalitzades o grupals hauran de ser treballades amb els implicats i implicades. Perquè aquestes normes siguen efectives, caldrà consensuar-les amb tota la comunitat educativa, a través de la comissió de convivència, de les comissions mixtes o assemblees participatives.
2. Tindrà en compte el que disposa la Resolució de 14 de febrer de 2019, de la Secretaria Autonòmica dEducació i Investigació, per la qual es dicten instruccions per a aplicar-les als centres docents sostinguts amb fons públics densenyaments no universitaris de la Comunitat Valenciana davant de diversos supòsits de no-convivència dels progenitors per motius de separació, divorci, nul·litat matrimonial, ruptura de parelles de fet o situacions anàlogues.
3. Els membres de lequip directiu i els professors i professores seran considerats autoritat pública segons sestableix en la Llei 15/2010, de 3 de desembre, de la Generalitat, dautoritat del professorat, i en els procediments dadopció de mesures correctores, els fets constatats per professors, professores i membres de lequip directiu dels centres docents tindran valor probatori i gaudiran de presumpció de veracitat iuris tantum o excepte prova en contra, sense perjudici de les proves que, en defensa dels respectius drets o interessos, puguen assenyalar o aportar les persones implicades.
4. Els centres docents elaboraran el seu Reglament de règim interior, que haurà dincloure, entre altres punts, les normes que garantisquen el compliment del Pla digualtat i convivència. Així mateix, podrà incorporar els aspectes següents:
a) Lorganització que faça possible la participació de tots els membres de la comunitat educativa amb especial cura en relació a ladequació de tots els procediments vinculats a lalumnat, ja que per la seua condició de menor, ha de ser informat, oït i escoltat.
b) Lorganització i el repartiment de responsabilitats no definides per la normativa vigent.
c) Els procediments dactuació del consell escolar i, si escau, de les comissions que es constituïsquen en aquest per a agilitzar-ne el funcionament.
d) Lorganització dels espais del centre.
e) Ladequació de la redacció corresponent, si cal, per a donar compliment als principis de coeducació.
5. Dacord amb la Instrucció 1/2010 de la Subsecretaria de la Conselleria dEducació, sobre lús adequat dels espais públics i dels taulers danuncis en làmbit de la Conselleria dEducació, els reglaments de règim interior dels centres docents tindran en compte allò que es disposa en aquesta instrucció i, shi adaptaran, si escau, especialment en referència al fet que:
a) En tots els centres hi haurà dhaver un o més taulers danuncis i cartells oficials.
b) En els taulers es recolliran els cartells, les actes, les resolucions que envia la junta de personal docent no universitari, les comunicacions de la conselleria competent en matèria deducació, així com daltres organismes oficials i dels òrgans de govern del centre.
c) Shabilitarà un tauler danuncis a disposició de les associacions dalumnes i les associacions de pares i mares dalumnes, la gestió del qual correspondrà a les esmentades associacions, que seran responsables dordenar-lo i organitzar-lo.
d) Així mateix, en els centres docents hi haurà dhaver un tauler danuncis sindicals en els termes establits per lapartat segon de la mencionada Instrucció 1/2010.
e) Correspondrà a la direcció del centre, en làmbit de les seues competències, garantir lús adequat dels taulers. La gestió dels taulers correspondrà a la secretaria del centre.
6. El Reglament de règim interior selaborarà a partir de les propostes realitzades pel consell escolar, pel claustre, per les associacions de mares i pares i per associacions de lalumnat i serà avaluat pel consell escolar. Laprovació del Reglament de règim interior sha dajustar al que sestableix en la normativa vigent.
1.2.3.9. Pla datenció a la diversitat i la inclusió educativa
1. Els centres docents disposaran dun Pla datenció a la diversitat i inclusió educativa (PADIE) amb la finalitat dimplementar un model deducació inclusiva per a tot lalumnat.
2. Serà aplicable, a més de la normativa esmentada en el preàmbul daquestes instruccions, la següent:
Llei 26/2011, d1 dagost, dadaptació normativa a la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.
Llei 9/2018, de 24 dabril, de la Generalitat, de modificació de la Llei 11/2003, de 10 dabril, de la Generalitat, sobre lestatut de les persones amb discapacitat.
Resolució d11 de desembre de 2017 per a la detecció i latenció precoç de lalumnat que puga presentar un problema de salut mental (DOGV 8196, 22.12.2017)
Resolució de 5 de juny de 2018, de la Conselleria dEducació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es dicten instruccions per a actuar en lacollida de lalumnat nouvingut, especialment el desplaçat (DOGV 8314, d11.06.2018).
3. Aquest pla inclourà:
a) Diagnòstic de lalumnat del centre.
b) Procediments de detecció i anàlisi.
Procediments per a la detecció i anàlisi de barreres per a la inclusió: daccés, de participació i daprenentatge.
Procediment davaluació sociopsicopedagògica per a la identificació de les necessitats educatives de lalumnat.
c) Mesures, actuacions, plans i programes.
Programes o actuacions de disseny propi o programes singulars autoritzats per la Conselleria dEducació, Cultura i Esport que desenvolupen les línies dactuació del Decret 104/2018, de 30 dabril, relacionades amb la identificació i eliminació de barreres a la inclusió, la mobilització dels recursos per a donar suport a la inclusió i el currículum inclusiu.
Actuacions de sensibilització adreçades a tota la comunitat educativa envers la resposta inclusiva a la diversitat que hi ha en el centre i en la societat.
Actuacions per a la prevenció de dificultats daprenentatge.
Mesures de resposta que es desenvolupen en el centre en cada una de les etapes:
Adaptacions daccés al currículum.
Mesures individualitzades per a laprenentatge. En aquest apartat sinclouran necessàriament les actuacions posteriors a la incorporació (apartat C) de lalumnat nouvingut.
Mesures de flexibilització en linici o la durada de les etapes.
Mesures per a la compensació de les desigualtats que presenta lalumnat del centre. En aquest apartat sinclouran necessàriament les mesures de compensació per a lalumnat malalt o amb problemes de salut mental que siga atés per les unitats pedagògiques hospitalàries o per les unitats específiques terapèutiques respectivament.
Mesures personalitzades per a la participació que requereixen avaluació sociopsicopedagògica.
Criteris dorganització dels horaris, els agrupaments de lalumnat i dels suports personals (responsabilitats i coordinacions internes i externes).
d) Avaluació del Pla:
Organització per a la planificació, desenvolupament, avaluació i seguiment dels Plans dactuació personalitzats.
Procediments i instruments per a lavaluació i millora del Pla datenció a la diversitat i la inclusió educativa.
1.2.3.10. Pla dorientació acadèmica i professional
1. Als plans dorientació acadèmica i professional (POAP) de cada una de les etapes sestabliran els criteris generals que hauran dorientar la tasca de tot el professorat del centre al llarg del curs escolar, en el context del desenvolupament de les seues assignatures i de les mesures de resposta del Pla datenció a la diversitat i inclusió educativa, així com les actuacions que es duran a terme dins de la planificació dactivitats de tutoria i des del departament dorientació.
2. En el marc de lorientació acadèmica i professional, els centres han de desenvolupar els principis i les línies dactuació establits en el Decret 104/2018, de 30 dabril, que caracteritzen el model descola inclusiva. En conseqüència, els centres educatius han dorganitzar les actuacions dorientació acadèmica i professional des duna perspectiva global, sistèmica i interdisciplinària que implique tota la comunitat educativa i estimule la participació de les famílies, agents socials, organitzacions, institucions i associacions de lentorn, així com la del mateix alumnat. Els Plans dorientació acadèmica i professional de cada una de les etapes del centre inclouran els aspectes següents entre els seus elements:
Procediments per a la identificació i anàlisi de les barreres que en el context escolar i sociocultural obstaculitzen laccés igualitari de tot lalumnat del centre a les diferents opcions acadèmiques i professionals.
Acords per desenvolupar lorientació acadèmica i professional a través de les programacions didàctiques de les assignatures a partir dels continguts i criteris davaluació transversals que els desenvolupen.
Actuacions per incorporar la perspectiva de gènere a les activitats dorientació.
Activitats informatives i formatives, dirigides a lalumnat i les seues famílies, sobre les eixides acadèmiques i professionals.
Actuacions que contribuïsquen a la prevenció de labandonament prematur dels estudis i estimulen lalumnat a cursar estudis postobligatoris i a triar itineraris flexibles i personalitzats.
Organització dactuacions dorientació individualitzada dirigides a lalumnat amb necessitats específiques de suport educatiu o en situació de risc dabandonament.
Acords i procediments per garantir laccessibilitat de la informació i de les activitats dorientació acadèmica i professional, tant escolars com extraescolars i complementàries, a tot lalumnat del centre, amb especial consideració de lalumnat amb necessitats de suport educatiu i per a la compensació de les desigualtats.
Planificació dactivitats informatives i dorientació acadèmica i professional en els Plans i actuacions de transició entre etapes i modalitats descolarització.
3. El Pla dorientació acadèmica i professional serà elaborat pel departament dorientació, dacord amb les directrius establides per la Comissió de coordinació pedagògica i en col·laboració amb els tutors i les tutores, i shi establiran els criteris generals que hauran dorientar la tasca de tot el professorat al llarg del curs escolar en el context del desenvolupament de les seues matèries.
1.2.3.11. Pla dacció tutorial
1. El Pla dacció tutorial (PAT) potenciarà el paper de la tutoria en la prevenció i mediació per a la resolució pacífica dels conflictes i en la millora de la convivència escolar i la igualtat doportunitats.
a) El pla haurà de preveure les característiques i la situació personal de lalumnat i la necessitat específica de suport educatiu, per la qual cosa preveurà els criteris de coordinació dels tutors i tutores amb el departament dorientació.
b) Així mateix, hauran de planificar-se les activitats dinformació i assessorament acadèmic i professional a lalumnat, especialment a aquell que ha de prendre decisions davant de diverses opcions educatives o especialitats, i les que afavorisquen la màxima adaptació i participació de lalumnat en el centre, especialment del procedent dun altre nivell educatiu o de nou ingrés, així com les que faciliten el desenvolupament personal de lalumnat i la seua integració en el grup classe.
c) En la planificació dactivitats shauran de preveure, igualment, aquelles que facen possible la coordinació necessària entre els representants legals de lalumnat i el professorat tutor.
d) El Pla dacció tutorial ha dincloure un programa deducació sexual, seqüenciat per etapes i cursos, elaborat des dun punt de vista racional, científic i no doctrinal i que incorpore el respecte de la diversitat sexual, familiar i de gènere.
e) El Pla dacció tutorial ha de contindre activitats de sensibilització de caràcter coeducatiu, igualitari i inclusiu.
f) El Pla dacció tutorial ha dincorporar activitats que promoguen el valor pedagògic del banc de llibres.
2. El Pla dacció tutorial haurà de ser elaborat pel departament dorientació, dacord amb les directrius establides per la comissió de coordinació pedagògica i en col·laboració amb els tutors i tutores, i shi establiran els criteris generals que hauran dorientar la tasca de tot el professorat tutor al llarg del curs escolar, així com de cada professora o professor en el context del desenvolupament de les seues matèries.
1.2.3.12. Transició entre etapes i modalitats descolarització
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a lapartat GESTIÓ DE LACOLLIDA).
1. Els centres hauran delaborar Plans i accions de transició a fi de garantir el transvasament dinformació, lorientació i lacompanyament a lalumnat i a les famílies, la continuïtat de les actuacions educatives i la detecció de necessitats, que poden produir-se en els processos de transició entre nivells, cicles, etapes i modalitats descolarització en què les barreres i les desigualtats es manifesten amb més freqüència i intensitat.
2. Serà aplicable lOrdre 46/2011, de 8 de juny, de la Conselleria dEducació, per la qual es regula la transició des de letapa dEducació Primària fins a la dEducació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana (DOGV 6550, 23.06.2011).
3. Transició entre les etapes de lEducació Primària i de lEducació Secundària Obligatòria.
a) El Pla de transició de letapa dEducació Primària a Educació Secundària Obligatòria ha de prestar una atenció especial a tots aquells aspectes organitzatius que afavorisquen que en els dos primers cursos dEducació Secundària hi haja un alt grau de continuïtat en làmbit de la metodologia i làmbit de la tutoria, de manera que safavorisca també una dinàmica didàctica amb uns plantejaments com més globals i participatius millor, implantant un currículum, sempre que ho considere adient, estructurat en àmbits de coneixement.
b) En el marc del Pla de transició de letapa dEducació Primària a letapa dEducació Secundària Obligatòria, shan de planificar i desenvolupar les accions necessàries que possibiliten, entre altres, la coordinació, lintercanvi dinformació sobre les necessitats de lalumnat, la convergència i continuïtat de les mesures educatives, el desenvolupament competencial de lalumnat en els àmbits de lautonomia, iniciativa personal i aprendre a aprendre, així com lorientació, assessorament i acompanyament a lalumnat i a les seues famílies. Aquestes actuacions han de començar a partir del cinqué nivell dEducació Primària i prolongar-se fins al segon nivell de lEducació Secundària Obligatòria.
c) Durant lEducació Secundària Obligatòria, lacció del tutor o tutora és cabdal per a orientar lalumnat cap a les diverses opcions i itineraris que se li ofereixen en funció de les seues característiques i circumstàncies idiosincràtiques.
d) Lavaluació preceptiva del Pla de transició i les propostes de millora hauran de figurar en la memòria de final de curs.
4. Transició entre letapa de lEducació Secundària Obligatòria i els ensenyaments postobligatoris.
a) En finalitzar lEducació Secundària Obligatòria, la tutora o el tutor, en lexercici de la funció tutorial, amb la participació i lassessorament del departament dorientació, ha dorientar tot lalumnat sobre els itineraris acadèmics i professionals més adequats i incloure aquesta informació en el consell orientador.
b) Caldrà establir mesures de coordinació entre letapa dESO i els ensenyaments postobligatoris.
c) Lorientació sobre itineraris acadèmics i professionals també és molt rellevant en làmbit de la Formació Professional, especialment en finalitzar un cicle de Formació Professional Bàsica i un cicle formatiu de grau mitjà.
5. Transició entre modalitats descolarització.
En el cas de lalumnat amb necessitats educatives especials al qual es modifica la modalitat descolarització, els centres implicats han de planificar i dur a terme les actuacions personalitzades de transició, que inclouen el transvasament dinformació, lorientació i totes les mesures que faciliten lacompanyament, lacollida i la participació de lalumnat i de les seues famílies en el nou context.
6. Transició entre situacions descolarització transitòria externa al centre.
Si satén al que disposa lOrdre 20/2019, de 30 dabril, de la Conselleria dEducació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula lorganització de la resposta educativa per a la inclusió de lalumnat en els centres docents sostinguts amb fons públics del sistema educatiu valencià (DOGV 8540, 03.05.2019), també shan dincloure les accions personalitzades per a lalumnat que no pot assistir, transitòriament, al centre docent, per compliment de mesures judicials, per convalescència domiciliària o hospitalització de llarga durada o per escolarització en una UET/HDIA. Lequip docent del centre on està matriculat i el personal que facilita latenció externa durant aquest període han de col·laborar conjuntament en la planificació i la implementació daquestes accions.
7. Aspectes generals.
a) Lequip educatiu ha de disposar de la informació necessària, abans de linici del curs escolar o en el moment del curs en què lalumnat sescolaritze, a fi de planificar adequadament la resposta educativa i garantir el progrés de lalumnat.
b) Els serveis especialitzats dorientació han dassessorar i col·laborar amb els equips directius, els equips de transició i els equips educatius en el disseny, laplicació i el seguiment dels Plans de transició, especialment de les accions personalitzades que sen deriven.
1.2.3.13. Pla de formació permanent del professorat per al desenvolupament del Projecte educatiu
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a lapartat FORMACIÓ DE LA COMUNITAT EDUCATIVA).
1. En els Plans anuals de formació i perfeccionament del personal docent i no docent (PAF), els centres han de tindre en compte de manera especial la planificació dactuacions relacionades amb la inclusió educativa de lalumnat i la gestió de la diversitat al centre, a partir de lavaluació i lanàlisi dels indicadors dinclusió i dabandonament escolar i insistint especialment en els nivells de resposta I i II, dacord amb el Decret 104/2018. Així mateix, lequip directiu ha de planificar activitats de formació relacionades amb les necessitats específiques de suport educatiu per a tota la comunitat educativa.
2. Es durà a terme dacord amb el que estableixen lOrdre 65/2012, de 26 doctubre, (DOGV 6893, 31.10.2012) i els Plans anuals de formació permanent del professorat.
1.2.3.14. Projecte educatiu del menjador escolar
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a lapartat GESTIÓ DELS SERVEIS COMPLEMENTARIS).
1. El servei de menjador escolar sinsereix en làmbit educatiu, aspecte que necessàriament sha de tindre en compte per a ser aprofitat i potenciat.
El projecte ha de tindre en compte les característiques, necessitats i interessos de lalumnat i de les seues famílies, i ha de preveure les actuacions i els suports per a lalumnat que, per raons de discapacitat o limitacions funcionals, permanents o transitòries, requereix una atenció específica.
2. Serà aplicable la normativa següent:
a) Ordre 53/2012, de 8 dagost, modificada per lOrdre 43/2016, de 3 dagost, per la qual es regula el servei de menjador escolar en els centres docents no universitaris de titularitat de la Generalitat dependents de la conselleria amb competència en matèria deducació.
b) Decret 84/2018, de 15 de juny, del Consell, de foment duna alimentació saludable i sostenible en centres de la Generalitat (DOGV 8323, 22.06.2018).
c) Llei 17/2011, de 5 de juliol, de seguretat alimentària i nutrició. En larticle 40 sobre les mesures especials dirigides a làmbit escolar, es determina, entre altres actuacions, que les autoritats competents han de vetlar perquè els àpats servits en escoles infantils i centres escolars siguen variats i equilibrats i estiguen adaptats tant a les necessitats nutricionals de cada grup dedat, com a les necessitats especials de lalumnat quant a intoleràncies, al·lèrgies alimentàries o altres malalties que així ho exigeixen. Per tant, mitjançant el certificat mèdic corresponent, que acredite la impossibilitat dingerir determinats aliments que perjudiquen la seua salut, el centres han delaborar menús especials, adaptats a aquestes al·lèrgies o intoleràncies. Shan de garantir menús alternatius en el cas dintolerància al gluten.
d) La Llei 26/2018, de 21 de desembre, de la Generalitat, de drets i garanties de la infància i adolescència, en el capítol XV sobre el dret a una alimentació adequada, en larticle 82, sobre «criteris de diversitat en els menús», determina que «els aliments que es proporcionen en tota mena de menús i esdeveniments per a la infància o la joventut han de garantir la igualtat en la diversitat, ja siga per raons mèdiques, religioses o culturals, i oferir alternatives».
1.2.3.15. Altres projectes i programes desenvolupats pel centre
El Projecte educatiu també ha dincloure altres projectes o programes que es puguen desenvolupar al centre, com ara:
a) PEAFS (projecte desport, activitat física i salut) al centre escolar, que promou lactivitat física i lesport fora de lhorari lectiu, segons sestableix en lOrdre 25/2017, de 29 de juny, de la Conselleria dEducació, Investigació, Cultura i Esport (DOGV 8076, 04.07.2017). (Fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a lapartat GESTIÓ DE LA SALUT, LACTIVITAT FÍSICA, LA SEGURETAT I LA SOSTENIBILITAT).
b) «Sello de vida saludable» (fitxa del recurs en Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a lapartat GESTIÓ DE LA SALUT, LACTIVITAT FÍSICA, LA SEGURETAT I LA SOSTENIBILITAT).
c) Projectes dinvestigació i innovació educativa (PIIE). (Fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a lapartat PAM, MILLORA DEL CENTRE, INNOVACIÓ I AVALUACIÓ).
d) Projectes emmarcats dins dels programes europeus.
e) Altres.
1.3. Aprovació, difusió, seguiment i avaluació del Projecte educatiu
1. El Projecte educatiu, així com els plans, programes i projectes que formen part daquesta resolució, serà aprovat dacord amb la normativa vigent, tenint en compte linforme previ del consell escolar.
2. El director o directora del centre, una vegada que shaja aprovat el Projecte educatiu de centre, ha dadoptar les mesures apropiades perquè el Projecte educatiu de centre siga conegut i, si escau, consultat per tots els membres de la comunitat educativa. A aquest efecte, sestablirà el procediment de consulta, que es divulgarà entre tota la comunitat escolar. El procediment de consulta es publicarà en el tauler danuncis del centre, i se nhaurà de lliurar una còpia a les associacions de pares i mares dalumnes.
3. Lavaluació del Projecte educatiu de centre, així com els plans, programes i projectes que formen part daquest, es realitzarà anualment a la finalització del curs escolar. Serà competència del consell escolar del centre i comprendrà la totalitat dels elements que el conformen. Les propostes de millora que efectuen el consell escolar i el claustre seran tingudes en compte per la direcció del centre en les modificacions del Projecte educatiu que es realitzen. En tot cas, les modificacions del Projecte educatiu de centre han de ser aprovades per la direcció del centre abans que finalitze el tercer trimestre del curs i entraran en vigor al començament del curs següent.
4. Els centres de nova creació disposaran dun període de dos cursos acadèmics per a elaborar el Projecte educatiu de centre. La Programació general anual del centre inclourà el calendari aproximat per a redactar el Projecte educatiu de centre.
5. Les línies bàsiques establides en el Projecte educatiu de centre shan de desenvolupar en els diferents plans i documents que sinclouran en la Programació general anual.
2. PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL
La Programació general anual és linstrument bàsic que recull la planificació, lorganització i el funcionament del centre, com a concreció anual dels diferents aspectes que es recullen en el Projecte educatiu del centre. Lelaboració daquest document sha dadequar a les exigències de rigor, senzillesa i utilitat.
2.1. Consideracions generals
1. Els centres dEducació Secundària hauran delaborar al principi de cada curs acadèmic una Programació general anual (dara en avant, PGA). La PGA estarà constituïda pel conjunt dactuacions derivades de les decisions adoptades en el Projecte educatiu elaborat al centre i la concreció del currículum. Ha de recollir tots els aspectes relatius a lorganització i el funcionament del centre, inclosos els projectes, el currículum, les normes i els plans dactuació acordats i aprovats. La PGA constitueix, per tant, la concreció dels criteris i orientacions generals per a cada curs escolar.
2. Lequip directiu daquests en coordinarà lelaboració i sen responsabilitzarà, dacord amb els criteris adoptats pel consell escolar i amb les propostes realitzades pel claustre de professorat i els del consell de delegats, associacions de lalumnat i de les associacions de pares i mares de lalumnat.
3. La PGA facilitarà el desenvolupament coordinat de totes les activitats educatives, lexercici correcte de les competències dels diversos òrgans de govern i de coordinació docent i la participació de tots els sectors de la comunitat escolar dacord amb els principis de coeducació.
4. En finalitzar el curs, lequip directiu ha dincloure en la memòria de final de curs lavaluació de les activitats realitzades.
2.2. Continguts de la PGA
Pel que fa als seus continguts, caldrà ajustar-se al que disposa larticle 109 del Decret 234/1997, pel qual saprova el Reglament orgànic i funcional dels instituts dEducació Secundària (DOGV 3073, 08.09 1997); en larticle 124.1 de la Llei orgànica 2/2006, en la nova redacció donada per la Llei orgànica 8/2013; així com en la resta de disposicions vigents que estableixen la inclusió de determinats aspectes com a part del contingut de la PGA. A aquests efectes, la PGA ha dincloure:
2.2.1. Informació administrativa
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a lapartat PAM, MILLORA DEL CENTRE, INNOVACIÓ I AVALUACIÓ).
És el document dorganització administrativa del centre i ha de constar de lestadística de principi de curs (ITACA), linforme de context (facilitat per lAdministració educativa), la situació de les instal·lacions i de lequipament, lhorari general, lactualització dels requisits lingüístics per a la catalogació de llocs, els calendaris i altres informacions relatives als suports humans i als recursos materials del centre que puguen ser dinterés.
2.2.1.1. Horari general
1. Atenent les particularitats de cada centre i el millor aprofitament de les activitats docents i complementàries, lequip directiu, oït el claustre i el consell escolar, estudiarà la jornada escolar i lestructura de lhorari general, laprovació de la qual correspondrà a la direcció del centre, en virtut de les atribucions que confereix a aquest òrgan la nova redacció de larticle 132.l de la Llei orgànica 2/2006, donada per la Llei orgànica 8/2013.
2. Sestarà al que estableix la normativa de calendari escolar vigent per al curs 2019-2020, segons la Resolució de 10 de juny de 2019, de la Direcció General de Centres i Personal Docent, per la qual es fixa el calendari escolar del curs acadèmic 2019-2020 (DOGV 8569, 13.06.2019) i lOrdre d11 de juny de 1998, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la qual sestableixen els criteris generals pels quals sha de regir el calendari escolar per a tots els centres docents de la Comunitat Valenciana que imparteixen ensenyaments dEducació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria, Formació Professional, Batxillerat, Ensenyaments Artístics i Ensenyaments dIdiomes (DOGV 3267, 18.06.1998).
3. Consideracions generals:
a) En els centres en què encara no estiga constituït el consell escolar, la direcció, oït el claustre, aprovarà lestructura de lhorari general del centre i la jornada escolar.
b) Lhorari general del centre fixarà les hores i les condicions en què el centre romandrà obert.
c) Sestablirà la durada i distribució dels períodes lectius i els procediments necessaris per a atendre lalumnat durant la seua permanència en el centre.
d) Les direccions territorials, amb un informe previ de la Inspecció dEducació, podran autoritzar uns horaris que no sajusten als criteris generals quan així ho exigisquen les necessitats descolarització, la utilització del transport escolar en centres dàmbit rural o comarcal, o la realització de la formació en centres de treball. El termini de sol·licitud dhorari especial finalitzarà el 15 de juny de 2019.
e) En els centres en què hi haja serveis residencials, lhorari general del centre haurà de preveure el desenvolupament de totes les activitats acadèmiques, formatives i residencials i distingir entre dies lectius, no lectius i festius.
2.2.1.2. Calendari davaluacions i recuperacions
1. Els centres docents, en virtut de la seua autonomia pedagògica i organitzativa, han destablir el nombre i el calendari de les sessions davaluació que es realitzaran per a cada curs acadèmic i grup dalumnat al llarg del període lectiu ordinari del curs. Com a mínim es realitzarà una avaluació cada trimestre. En lEducació Secundària Obligatòria, a més, serà preceptiu realitzar una avaluació inicial. Lúltima sessió davaluació, en finalitzar el període lectiu del curs escolar, tindrà caràcter davaluació final ordinària. Lalumnat amb matèries no superades en lavaluació final ordinària comptarà amb una avaluació extraordinària.
2. En els centres públics hi ha previst un període per a la realització i avaluació de les proves extraordinàries davaluació, per a la sessió davaluació final extraordinària i per al lliurament de les qualificacions. En el cas dels ensenyaments previs als procediments daccés a la universitat, això és, el segon curs de Batxillerat, o el tercer bloc de Batxillerat quan es tracte de la modalitat de Batxillerat nocturn (model A), aquest període està comprés entre els dies 16 i 26 de juny de 2020, els dos inclosos. Per a la resta densenyaments, aquest període està comprés entre els dies 25 de juny de 2020 i 2 de juliol de 2020, els dos inclosos.
3. En els centres privats, la persona física o jurídica que en tinga la titularitat determinarà les dates de realització de les proves extraordinàries davaluació per als diferents ensenyaments i no podran iniciar-se les proves extraordinàries corresponents a cada ensenyament fins després de la finalització de les activitats escolars del curs acadèmic 2019-2020 en lensenyament respectiu.
4. Els centres, en virtut de la seua autonomia pedagògica i organitzativa, establiran els dies en què tindran lloc les proves, a partir de les dates indicades en els apartats anteriors.
5. En els centres públics, la comissió de coordinació pedagògica proposarà al claustre la planificació general de les sessions davaluació perquè siguen aprovades.
6. Les sessions davaluació que es realitzen al llarg del curs, incloent-hi lavaluació final, seran distribuïdes de manera que el total de dies lectius compresos en cada període davaluació siga semblant.
2.2.1.3. Calendari de reunions dels òrgans col·legiats del centre, de lliurament de la informació i dentrevistes als representants legals de lalumnat
Serà establit amb la finalitat de dotar doperativitat i eficiència aquests òrgans: consell escolar, equip directiu, claustre, comissió de coordinació pedagògica i equips docents.
Amb lobjectiu danalitzar, valorar i reorientar, si cal, lacció educativa selaborarà un calendari per al lliurament dinformació als representants legals de lalumnat perquè coneguen la seua situació educativa amb la finalitat de millorar-la.
Es preveuran també els aspectes organitzatius del calendari de reunions i entrevistes amb els representants legals de lalumnat (cronograma, contingut i altres aspectes relacionats).
2.2.1.4. Actualització dels requisits lingüístics per a la catalogació de llocs
2.2.1.4.a. Capacitació lingüística del professorat
1. Sha daplicar el que sindica en lOrdre 17/2013, de 15 dabril, de la Conselleria dEducació, Cultura i Esport, per la qual es regulen les titulacions administratives que faculten per a lensenyament en valencià, del valencià i en llengües estrangeres en ensenyaments no universitaris a la Comunitat Valenciana (DOGV 7006, 18.04.2013); lOrdre 31/2018, d1 dagost, (DOGV 8355, 06.08.2018), que introdueix modificacions de lOrdre 17/2013; les disposicions transitòries de lOrdre 35/2018, de 22 dagost, de la Conselleria dEducació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula la catalogació amb el requisit lingüístic de valencià de determinats llocs de treball docents en centres docents públics que imparteixen els Ensenyaments de règim especial i altres ensenyances (DOGV 8368, 24.08.2018), i també la Resolució de 4 de juny de 2013, de la Direcció General dInnovació, Ordenació i Política Lingüística, per la qual es dicten instruccions sobre lexpedició de les titulacions administratives que faculten per a lensenyament en valencià, del valencià i en llengües estrangeres en els ensenyaments no universitaris en la Comunitat Valenciana (DOGV 7054, 26.06.2013).
2. Per a vehicular en valencià les diferents matèries, àmbits i mòduls dEducació Secundària Obligatòria i Batxillerat, el professorat haurà destar en possessió del Certificat de Capacitació per a lEnsenyament en Valencià o del Diploma de Mestre de Valencià, segons prescriu la normativa vigent.
3. Per a vehicular en una llengua estrangera les matèries, àmbits i mòduls dEducació Secundària Obligatòria i Batxillerat, el professorat ha destar en possessió, com a mínim, dun nivell B2 del Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües, segons el que estableix la disposició addicional cinquena del Reial decret 1834/2008, de 8 de novembre, pel qual es defineixen les condicions de formació per a lexercici de la docència en lEducació Secundària Obligatòria, el Batxillerat, la Formació Professional i els Ensenyaments de règim especial i sestableixen les especialitats dels cossos docents dEnsenyament Secundari (BOE 287, 28.11.2008)
4. Amb la finalitat que les titulacions administratives indicades a continuació puguen ser comprovades dofici per lAdministració, els funcionaris de carrera, en pràctiques i integrants de les borses de treball dels cossos docents que estiguen en possessió daquestes hauran dinstar-ne la inscripció en el Registre de Personal Docent, segons el que disposa la Resolució de 9 de maig de 2014, de la Direcció General de Centres i Personal Docent, per la qual es regula el registre de titulacions per als procediments de provisió de llocs del personal docent no universitari de la Comunitat Valenciana (DOGV 7273, 14.05.2014):
a) Certificat de Capacitació per a lEnsenyament en Valencià.
b) Diploma de Mestre de Valencià.
c) Certificat de Capacitació per a lEnsenyament en Llengua Estrangera.
A aquest efecte, el professorat haurà de presentar les seues sol·licituds en els òrgans que es determinen per a cada títol en aquesta Resolució de 4 de juny de 2013.
Les titulacions administratives inscrites o expedides pels registres de coneixements de valencià i de formació del professorat, dependents dels òrgans competents en matèria de política lingüística i formació del professorat no universitari, seran anotades dofici en el Registre de personal docent als funcionaris de carrera, en pràctiques i integrants de les borses de treball dels cossos docents.
2.2.1.4.b. Catalogació de llocs de treball docents en valencià
Segons lOrdre 90/2013, de 6 de novembre, de la Conselleria dEducació, Cultura i Esport, per la qual es regula la catalogació amb el requisit lingüístic de valencià de determinats llocs de treball docents en centres docents públics i en els serveis o unitats de suport escolar i educatiu dependents de la Generalitat (DOGV 7148, 08.11.2013), els llocs de treball corresponents, entre daltres, als funcionaris docents del cos de professors i catedràtics dEnsenyament Secundari en centres docents públics, amb independència que siguen ocupats pels funcionaris dels cossos esmentats o per funcionaris de qualssevol altres cossos docents, i els llocs de treball corresponents al professorat de Religió estan catalogats amb requisit lingüístic de valencià, sense perjudici de les excepcions previstes en larticle 4 i en la disposició addicional primera de lesmentada ordre.
2.2.1.4.c. Classificació de llocs de treball docent en llengua estrangera
1. Dacord amb la Resolució de 31 de gener de 2013, del director general de Centres i Personal Docent, per la qual sestableixen criteris de classificació i provisió mitjançant comissions de servei, adjudicació provisional i/o en règim dinterinitat de llocs de treball docent que imparteixen en una llengua estrangera àrees, matèries o mòduls no lingüístics, en els centres docents públics de la Comunitat Valenciana (DOGV 6969, 20.02.2013), la classificació de llocs amb perfil lingüístic en llengües estrangeres serà conseqüència directa que els titulars definitius o provisionals daquests impartisquen àrees, matèries o mòduls no lingüístics en llengua estrangera i únicament determina que les substitucions daquests es realitzaran en règim dinterinitat amb professorat amb les competències lingüístiques acreditades.
2. En aquest sentit, la direcció dels centres educatius ha de registrar, en el procediment informàtic de gestió dhoraris i grups ITACA, quins docents imparteixen àrees, matèries o mòduls no lingüístics en una llengua estrangera per a poder classificar per un curs escolar els seus llocs amb el requisit lingüístic corresponent de la llengua en la qual es vehiculen la matèria o matèries corresponents. Aquells centres la gestió dhoraris i grups dels quals no es faça mitjançant aquest procediment informàtic hauran de comunicar les dades a la Inspecció Territorial dEducació de la direcció territorial corresponent, al Servei de Gestió i Determinació de Plantilles de Personal Docent de la Subdirecció General de Personal Docent i al Servei dEducació Plurilingüe de la direcció general en matèria dordenació.
3. Els docents que vulguen impartir àrees, matèries o mòduls no lingüístics en una llengua estrangera hauran destar habilitats o tindre acreditada la competència lingüística dacord amb el procediment previst en la Resolució de 19 de juny de 2012, de la Subdirecció General de Personal Docent de la Conselleria dEducació, Formació i Ocupació, per la qual es convoca el professorat dels nivells densenyament no universitari per a lacreditació en llengües estrangeres per a impartir àrees, àmbits, matèries o mòduls no lingüístics (DOGV 6803, 25.06.2012).
2.2.1.5. Altres aspectes
En general, tots els aspectes relatius a lorganització i el funcionament del centre i altres informacions relatives als suports personals i als recursos materials del centre que puguen ser dinterés.
2.2.2. Pla dactuació per a la millora
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a lapartat PAM, MILLORA DEL CENTRE, INNOVACIÓ I AVALUACIÓ).
1. El Pla dactuació per a la millora (PAM) constitueix la part pedagògica de la PGA i té les finalitats següents: incrementar el percentatge dalumnat que assoleix els objectius i les competències clau corresponents, reduir labsentisme escolar, millorar la competència emocional i les habilitats dinteracció social de lalumnat per a aconseguir una major integració socioeducativa, garantir que lalumnat assolisca una competència plurilingüe efectiva, augmentar la taxa de titulació de lalumnat en lEducació Secundària Obligatòria i desenvolupar accions per a previndre i compensar les desigualtats en educació.
2. Els centres docents, en el marc de lautonomia pedagògica, organitzativa i de gestió daquests, poden organitzar programes o actuacions de disseny propi que desenvolupen qualsevol de les línies dactuació que especifica larticle 4 del Decret 104/2018, i que han dincloure en el seu Pla dactuació per a la millora (PAM).
3. Amb lobjectiu dorganitzar la pràctica docent, i amb el coneixement de la dotació completa dhores de professorat de què disposen, els centres educatius hauran delaborar el disseny de les actuacions que es duran a terme dins del seu PAM durant el curs 2019-2020.
Aquest disseny lhauran daprovar el claustre i el consell escolar abans del 30 de setembre de 2019.
Posteriorment, shauran domplir les actuacions que configuren el PAM del curs 2019-2020 en lapartat corresponent dITACA, i shauran daprovar junt amb la PGA, abans del lliurament daquesta a lAdministració.
2.2.2.1. Revisió del Projecte educatiu de centre
Pel que fa als seus continguts, ha dincloure almenys les modificacions dels plans i programes del Projecte educatiu, si shan aprovat en el curs 2018-2019 o si hi ha previsió de revisió.
2.2.2.2. Concreció anual del Projecte lingüístic de centre o del Disseny particular del programa
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a lapartat PAM, MILLORA DEL CENTRE, INNOVACIÓ I AVALUACIÓ).
En la PGA, els centres educatius han de concretar la situació del Programa o Programes deducació bilingüe o plurilingüe autoritzats en els seus Projectes lingüístics o dissenys particulars del programa. Han dindicar els programes que aplica el centre, la quantitat dalumnat per nivell en cada programa, així com les hores que cada àrea, matèria o mòdul vehicula en cada llengua durant el curs 2019-2020. També shi han dincloure les decisions organitzatives del curs escolar per a laplicació dels programes que té autoritzats el centre.
2.2.2.2.a. Aplicació dels Programes lingüístics
1. Els centres que imparteixen Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat han daplicar en el curs 2019-2020 el Programa o Programes bilingües i plurilingües, dacord amb el seu Disseny particular del programa o Projecte lingüístic, regulats per les disposicions normatives vigents en la data dentrada en vigor de la Llei 4/2018, de 21 de febrer, de la Generalitat, per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià, dacord amb la disposició transitòria primera daquesta llei:
Els centres ubicats en les poblacions de predomini lingüístic valencià, segons larticle 35 de la Llei 4/1983, en els nivells que no tinguen autoritzat un projecte plurilingüe, han daplicar el Programa dincorporació progressiva (PIP) i, si està autoritzat, el Programa densenyament en valencià (PEV), dacord amb les especificacions del seu Disseny particular del programa (DPP), segons disposa larticle 102 del Decret 234/1997, de 2 de setembre, del Govern Valencià, pel qual saprova el Reglament orgànic i funcional dels instituts deducació secundària.
Els centres ubicats en les poblacions de predomini lingüístic castellà, segons larticle 36 de la Llei 4/1983, en els nivells que no tinguen autoritzat un projecte plurilingüe, poden aplicar un PEV o un PIP si els representants legals de lalumnat ho han manifestat i en funció de la disponibilitat del professorat. El programa pot afectar tot lalumnat del centre o només determinats grups, dacord amb les especificacions del DPP que ha elaborat el centre.
Els centres que tinguen autoritzat un Projecte lingüístic on sindique que en el curs 2019-2020 aplicaran un programa o programes plurilingües en ESO hauran daplicar aquests programes, dacord amb el que indique el Projecte lingüístic.
Els centres que tenen autoritzada laplicació en Educació Secundària del Programa plurilingüe regulat pel Decret 127/2012 han daplicar el programa plurilingüe densenyament en valencià o el programa plurilingüe densenyament en castellà, segons el Projecte lingüístic que tinguen autoritzat.
2. El Programa densenyament en valencià es caracteritza per tindre el valencià com a llengua vehicular daprenentatge en totes o en la majoria de les matèries no lingüístiques.
El Programa dincorporació progressiva suposa lús del valencià com a llengua vehicular en una part de les matèries no lingüístiques, segons sindique en el DPP, que garantirà un mínim de dues matèries vehiculades en valencià.
2.2.2.2.b. Concreció de laplicació del Pla de normalització lingüística
Dins de la PGA, els centres han davaluar la incidència en cada àmbit de les actuacions previstes en el Pla anual de normalització lingüística (PANL) del curs anterior. També han dincloure un PANL per al curs 2019-2020, en el qual cal indicar els objectius i les actuacions previstes per a aquest curs, dacord amb el PNL autoritzat.
2.2.2.3. Criteris pedagògics per a lelaboració dels horaris de lalumnat
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a lapartat GESTIÓ HORÀRIA).
1. Durant la jornada escolar, el currículum es desenvoluparà a través dun mínim de cinc i un màxim de huit sessions lectives diàries, de dilluns a divendres. Les sessions lectives tindran una durada mínima de 55 minuts. Després de cada dues o tres sessions lectives hi haurà un període de descans de vint minuts, com a mínim.
2. La distribució horària setmanal de les diverses matèries es realitzarà dacord amb els criteris següents:
a) Les matèries a les quals corresponguen dos o tres sessions lectives setmanals no podran ser impartides en dies consecutius.
b) No hi haurà dues o més sessions lectives diàries de la mateixa matèria, a excepció de les matèries que tinguen un caràcter eminentment pràctic, que podran tindre, a aquests efectes, un tractament especial dacord amb les seues característiques.
c) En el cas dalumnat dEducació Secundària Obligatòria, en cap cas sinclouran hores lliures intercalades en el seu horari lectiu.
3. A més dels criteris anteriors, les matèries, àmbits i mòduls es distribuiran adequadament al llarg de cada sessió diària.
4. De conformitat amb el que disposen els articles 13.4, 14.5, 27.5 i 28.5 del Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, la matèria de Valencià: Llengua i Literatura rebrà el mateix tractament que la matèria Llengua Castellana i Literatura.
5. Els centres docents públics i privats concertats podran efectuar ampliacions de lhorari escolar sense que, en cap cas, simposen aportacions a les famílies ni exigències a la conselleria competent en matèria deducació, tal com estableix larticle 120.4 de la Llei orgànica 2/2006. Lampliació de lhorari escolar podrà efectuar-se per mitjà de lincrement del nombre de sessions lectives diàries, sense perjudici del que disposen el punt 4 daquest apartat i la normativa vigent en matèria de jornada escolar.
6. La direcció del centre haurà de garantir latenció lectiva a lalumnat del centre fins a lúltim dia establit en el calendari escolar. En aquest sentit, latenció lectiva a lalumnat podrà incorporar repassos, exàmens, recuperacions, etc., però en cap cas es podrà suspendre ni disminuir aquesta atenció a lalumnat abans de les dates fixades pel calendari escolar per a la finalització de les activitats escolars del corresponent curs acadèmic.
2.2.2.4. Concreció del currículum
2.2.2.4.a. Programacions didàctiques
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a lapartat PROCÉS DAPRENENTATGE-ENSENYAMENT).
1. Cada departament elaborarà la programació didàctica dels ensenyaments que té encomanats, sota la coordinació i direcció del o la cap daquest, i dacord amb les directrius generals establides per la comissió de coordinació pedagògica. Aquestes programacions didàctiques hauran destar redactades abans de linici de les activitats lectives del curs escolar corresponent, i shauran de lliurar a la direcció del centre abans del 30 de setembre de cada any, a fi dadequar les programacions a les circumstàncies de lalumnat i del centre durant el corresponent curs escolar.
2. El professorat haurà de programar la seua activitat docent dacord amb els articles 4 i 5 del Decret 87/2015, de 5 de juny; lOrdre 45/2011, de 8 de juny, de la Conselleria dEducació, per la qual es regula lestructura de les programacions didàctiques en lensenyament bàsic (DOGV 6544, 16.06.2011), en aquells aspectes que no soposen al que sha regulat en lesmentat Decret 87/2015, de 5 de juny; així com larticle 4.5 del Decret 104/2018, de 27 de juliol, i larticle 14 de lOrdre 20/2019, de 30 dabril, sobre ladequació personalitzada de les programacions didàctiques.
Amb la finalitat dajustar-se a la realitat actual dels centres educatius i sense perjudici del que disposa la normativa anterior, tot seguit es facilita un esquema duna programació didàctica.
1. Introducció
1.1. Justificació de la programació
1.2. Contextualització
2. Objectius de letapa respectiva vinculats amb la matèria o làmbit
3. Competències
4. Continguts
5. Criteris davaluació
6. Instruments davaluació (i la seua relació amb els criteris davaluació)
7. Criteris de qualificació
8. Metodologia. Orientacions didàctiques
9. Mesures de resposta educativa per a la inclusió de lalumnat amb necessitat específica de suport educatiu o amb alumnat que requerisca actuacions per a la compensació de les desigualtats (mesures de nivell III i nivell IV)
10. Unitats didàctiques:
10.1. Organització de les unitats didàctiques (objectius de la unitat, continguts, criteris davaluació, competències, activitats densenyament-aprenentatge, recursos didàctics, activitats davaluació i activitats de reforç i ampliació)
10.2. Distribució temporal de les unitats didàctiques
11. Elements transversals
12. Activitats complementàries
13. Avaluació de la pràctica docent a través dindicadors dèxit
3. En les programacions didàctiques, tant dEducació Secundària Obligatòria com de Batxillerat, sincorporaran mesures per difondre les bones pràctiques en lús de les tecnologies de la informació i comunicació, així com mesures dirigides a la sensibilització, prevenció i erradicació de qualsevol tipus de violència i discriminació per causa dintolerància, especialment referida a condicions de diversitat funcional, gènere, orientació i identitat sexual, ètnia o creences religioses.
4. En Batxillerat, les programacions didàctiques hauran de fer constar el que estableix larticle 17 de lOrdre de 19 de juny de 2009, de la Conselleria dEducació, per la qual es regula lorganització i el funcionament del Batxillerat diürn, nocturn i a distància a la Comunitat Valenciana (DOGV 6046, 30.06.2009), quant a ladaptació de la programació a la realitat del centre i a lalumnat, en cas de tractar-se dalumnat adult.
5. El professorat de cada departament, en finalitzar el curs acadèmic, avaluarà la programació didàctica mitjançant la qual desenvolupa el currículum de les matèries, àmbits i mòduls que té encomanats.
2.2.2.4.b. Llibres de text i altres materials curriculars
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a lapartat GESTIÓ DE RECURSOS MATERIALS).
1. Són els recursos didàctics necessaris per al desenvolupament del programa complet duna matèria, àrees o mòduls, en tot el que disposa la normativa vigent sobre el currículum de la Comunitat Valenciana. Es tracta del material que es requereix per al desenvolupament de les activitats derivades del currículum en el centre. En lexercici de lautonomia pedagògica, correspon als òrgans de coordinació didàctica dels centres públics adoptar els llibres de text i/o la resta de materials didàctics que hagen dutilitzar-se en el desenvolupament dels diversos ensenyaments.
Els materials curriculars hauran de complir almenys els requisits següents: ser accessibles i segurs per a tot lalumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, especialment daquell que utilitza sistemes de comunicació augmentatius o alternatius, afavorir i garantir la igualtat i la no-discriminació, facilitar la interacció i el treball en equip, permetre diversos nivells de participació i aprenentatge, utilitzar formes diferents de representació de la informació, implicar opcions múltiples de motivació, possibilitar tipus alternatius de resposta, ser respectuosos amb el medi ambient i sha de tindre en compte que els materials curriculars visibilitzen la situació de les dones des de la perspectiva cultural i històrica, que incloguen models de referència i eliminen prejudicis sexistes i discriminatoris. A més a més, la garantia que els materials per a lalumnat amb necessitats específiques de suport educatiu estiguen disponibles en el moment en què els necessiten, en igualtat de condicions que la resta de lalumnat del seu grup.
2. En lelaboració i la utilització de materials curriculars, el professorat haurà datindres al que disposa larticle 32 de la Llei de propietat intel·lectual (text refós aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 dabril BOE núm. 97, de 22.04.1996, modificat per la Llei 21/2014, de 4 de novembre BOE núm. 268, de 05.11.2014), pel que fa a les cites, ressenyes i il·lustracions amb finalitats educatives o dinvestigació científica.
Quant a la creació i posada en funcionament de bancs de llibres de text i material didàctic en els centres públics i privats concertats caldrà ajustar-se al que es disposa en lOrdre 26/2016, de 13 de juny, de la Conselleria dEducació, Investigació, Cultura i Esport, així com en les instruccions dictades a aquest efecte.
Els centres docents han dorientar les seues actuacions cap a la reutilització de llibres de text i materials didàctics, així com cap a lelaboració de materials propis. Respecte a aquesta qüestió, es tindran en compte les indicacions que es donen dins del programa Xarxa Llibres i lOrdre 26/2016, de 13 de juny.
3. Els departaments didàctics o equips pedagògics podran optar pel llibre de text en format imprés o digital, per materials curriculars que despleguen el currículum de la matèria corresponent o per materials didàctics delaboració pròpia que sajusten a la normativa vigent de la Comunitat Valenciana, sempre considerant els formats que sadapten a lalumnat amb necessitats educatives especials que requerisca una presentació diferenciada daquests.
3.1. La relació dels llibres de text i la resta de materials curriculars, seleccionats en cada centre per lòrgan competent, sexposaran en el tauler danuncis i en la pàgina web del centre durant el mes de juny. Shaurà dinformar la junta directiva de les associacions de mares i pares sobre els llibres de text i els materials didàctics adoptats pel centre.
3.2. Amb caràcter general, els llibres de text i la resta de materials curriculars adoptats no podran ser substituïts per altres durant un període mínim de quatre anys, des de la data en que shagen adoptat. Excepcionalment, el centre podrà presentar una sol·licitud, que haurà destar suficientment motivada, en el registre dentrada de la direcció territorial competent en matèria deducació, o per qualsevol de les formes previstes en la legislació de procediment administratiu comú, amb anterioritat al 30 dabril. La direcció territorial corresponent la resoldrà, amb un informe previ de la Inspecció Territorial dEducació.
Els centres educatius, en virtut de la seua autonomia, podran allargar la vida útil dels llibres de text i materials didàctics que estiguen en bon estat amb la finalitat de racionalitzar la despesa pública, atenent a criteris de corresponsabilitat i sostenibilitat. Per això, shaurà de reposar únicament aquell material que estiga deteriorat i no reunisca les condicions necessàries per a ser reutilitzat.
En el cas de ser imprescindible la renovació o reposició de llibres de text, materials didàctics o material delaboració pròpia, es durà a terme la dotació econòmica als centres en funció de les necessitats i la dotació pressupostària màxima per a cada un daquests.
3.3. La selecció i adopció dels llibres de text i la resta de materials didàctics no requeriran lautorització prèvia de lAdministració educativa. En tot cas, aquests hauran dadaptar-se al rigor científic adequat a les edats de lalumnat i al currículum aprovat per cada administració educativa i hauran destar en la llengua corresponent segons el Projecte lingüístic o Disseny particular del programa.
3.4. Les normes dutilització i conservació dels llibres de text i material curricular cedits a lalumnat en règim de préstec shan dincloure en el reglament de règim intern. Tant el Programa de reutilització com les normes dutilització i conservació hauran de ser aprovats pel claustre i pel consell escolar.
El consell escolar podrà constituir una comissió per a la coordinació i gestió del banc de llibres i material curricular.
Si no es constitueix la comissió específica esmentada, les funcions de coordinació i gestió del banc de llibres seran atribuïdes a la comissió permanent i de coordinació pedagògica, sense perjudici de les funcions assignades a la persona coordinadora del Programa de reutilització de llibres i materials curriculars en lapartat 3.7.6. daquestes instruccions.
3.5. En el cas dels centres privats concertats, laprovació de les normes dutilització i conservació, laprovació dels materials didàctics i llibres de text i la determinació de les funcions encomanades en aquest article correspondran als òrgans que tinguen atribuïdes les competències o, si és el cas, als òrgans que determine la titularitat del centre.
3.6. La supervisió dels llibres de text i altres materials curriculars constituirà part del procés ordinari dinspecció que exerceix lAdministració educativa sobre la totalitat delements que integren el procés densenyament i aprenentatge, que ha de vetlar pel respecte als principis i valors continguts en la Constitució i en el que disposa la LOE.
2.2.2.4.c. Productes de suport per a lalumnat amb necessitats educatives especials derivades de discapacitat
Els centres podran sol·licitar productes individuals de suport a la Conselleria dEducació, Cultura i Esport per a laccés al currículum i a laprenentatge de lalumnat amb necessitats educatives especials, dacord amb els criteris i terminis establits en les instruccions a lefecte dictades anualment.
2.2.2.4.d. Matèries cofinançades pel Fons Social Europeu
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/eso a lapartat GESTIÓ HORÀRIA).
El Ministeri dEducació i Formació Professional i la Comunitat Valenciana han subscrit un Conveni de Col·laboració pel qual sarticula el finançament per part del Ministeri i el cofinançament per part del Fons Social Europeu (FSE) de la implantació de Formació Professional Bàsica i de lanticipació de lelecció i nous itineraris en els cursos 3r i 4t de lEducació Secundària Obligatòria, introduïdes per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa (BOE 46, 23.02.2015). Mentre no finalitze el cofinançament daquestes operacions per part del FSE, els centres educatius hauran de complir les instruccions següents:
a) El centre educatiu informarà la comunitat educativa, abans del 30 de novembre de 2019, sobre les característiques de lacció cofinançada i del paper que la Unió Europea i el MEFP exerceixen en aquesta, en claustre i consell escolar.
b) Les matèries cofinançades pel Fons Social Europeu són les següents:
En tercer curs dEducació Secundària Obligatòria:
Matemàtiques Orientades als Ensenyaments Acadèmics.
Matemàtiques Orientades als Ensenyaments Aplicats.
En quart curs dEducació Secundària Obligatòria:
Matemàtiques Orientades als Ensenyaments Acadèmics.
Matemàtiques Orientades als Ensenyaments Aplicats.
c) El centre educatiu informarà lalumnat del curs 2019-2020 que participe en els ensenyaments esmentats sobre les característiques de lacció cofinançada, així com del paper que la Unió Europea i el MEFP exerceixen en aquesta.
d) En la configuració de lhorari lectiu setmanal daquests grups satendran els criteris següents:
Compta amb 32 hores lectives setmanals en cada un dels cursos de 3r i 4t de lEducació Secundària Obligatòria.
En cada curs de 3r i 4t de lEducació Secundària Obligatòria, les matèries cofinançades pel FSE són impartides amb el nombre dhores corresponents al que disposa la legislació vigent.
En el moment dimpartir la docència de les matèries cofinançades amb el grup matèria, no hi intervindrà cap altre professor o professora. Només hi estarà un únic professor o professora per al grup matèria.
Les matèries cofinançades no podran agrupar-se en àmbits de coneixement.
Per a dissenyar els desdoblaments, sha de seguir el procediment establit en la guia específica dITACA. No poden haver-hi grups no oficials.
e) La Conselleria dEducació, Cultura i Esport concretarà les instruccions que hauran de seguir els centres educatius per a complir amb les exigències del FSE.
2.2.2.4.e. Programa dorientació i reforç per a lavanç i suport en leducació
1. És un programa que es durà a terme en els centres determinats per resolució del secretari autonòmic dEducació i Formació Professional, mitjançant activitats de reforç i activitats dextensió educativa adreçades a lalumnat en risc dabandonament escolar o en situació de vulnerabilitat, matriculat en 1r i /o 2n dESO en el curs 2019-2020.
2. La Comunitat Valenciana i el Ministeri dEducació i Formació Professional (MEFP) han subscrit un conveni de col·laboració per al desenvolupament del Programa dorientació i reforç per a lavanç i suport en leducació amb cofinançament per part del Fons Social Europeu (FSE), amb lobjectiu de reduir i previndre labandonament escolar primerenc.
3. El desenvolupament de les activitats triades haurà de començar abans del 20 de setembre de 2019 i finalitzar en juny de 2020, atenent el calendari escolar del curs 2019-2020.
4. Les activitats es desenvoluparan dins o fora de lhorari lectiu, per personal docent adscrit al centre educatiu.
Les activitats de reforç consistiran en activitats datenció, orientació i suport educatiu, que es desenvoluparan de forma inclusiva dins del grup de lalumnat i en horari lectiu, amb lobjectiu dafavorir lèxit escolar i previndre labandonament escolar primerenc de lalumnat.
Les activitats dextensió educativa consistiran en activitats amb un component lúdic i motivador que afavorisca el desenvolupament de les competències clau de forma inclusiva, fora de lhorari lectiu.
5. Si lactivitat es realitza fora de lhorari lectiu, caldrà la presència al centre escolar dalmenys una persona de lequip directiu. Tant la direcció del centre educatiu com el personal docent responsable del desenvolupament daquestes activitats haurà de complir amb els requisits de gestió i justificació establits pel Fons Social Europeu.
6. La Conselleria dEducació, Cultura i Esport, concretarà les instruccions que hauran de seguir els centres educatius per a complir amb les exigències del Fons Social Europeu.
2.2.2.4.f. Programació anual del departament dorientació
Els membres del departament dorientació hauran delaborar propostes per al Pla dactivitats del departament i, al final del curs, per a la memòria en què savalua el desenvolupament daquest. El o la cap del departament haurà de redactar el pla i vetlar perquè es complisca, segons sindica en els articles 85 i 87 del Decret 234/1997, de 2 de setembre, del Govern Valencià, pel qual saprova el Reglament orgànic i funcional dels instituts deducació secundària.
2.2.2.5. Programa anual de formació permanent del professorat del centre
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a lapartat FORMACIÓ DE LA COMUNITAT EDUCATIVA).
1. El Pla anual de formació permanent del professorat (PAF) de la Conselleria dEducació, Cultura i Esport és linstrument que estableix els objectius i defineix les línies estratègiques i la planificació de la formació permanent del professorat no universitari amb caràcter anual per a tota la Comunitat Valenciana.
El Programa anual de formació de centre dels centres educatius és una eina per a establir les activitats de formació permanent que es desenvoluparan durant el curs escolar. Formarà part de la Programació general anual (PGA), tindrà com finalitat assolir els objectius establits en el Projecte educatiu de centre (PEC) i savaluarà a través de la memòria final de curs.
2. Serà aplicable lOrdre 65/2012, de 26 doctubre, de la Conselleria dEducació, Formació i Ocupació, que estableix el model de formació permanent del professorat i el disseny, reconeixement i registre de les activitats formatives.
3. A partir de la identificació de les barreres daccés, participació i aprenentatge, lequip directiu dels centres educatius no universitaris inclourà en el Programa anual de formació permanent les necessitats formatives del claustre i personal de suport, així com les accions específiques individuals per a lactualització dels perfils docents. El Programa anual de formació permanent serà avaluat pels òrgans de coordinació didàctica i els òrgans col·legiats de govern dels centres educatius. Les propostes de millora es tindran en compte quan es dissenye el nou pla.
2.2.2.6. Programa anual del menjador escolar
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a lapartat GESTIÓ DELS SERVEIS COMPLEMENTARIS).
1. La direcció del centre docent ha delaborar per a cada curs un programa, que ha de ser aprovat pel consell escolar del centre, que ha de respectar i desenvolupar el Projecte educatiu de menjador escolar del centre i establir els aspectes concrets dorganització i funcionament del menjador en cada curs.
2. Són aplicables:
a) LOrdre 43/2016, de 3 dagost, de la Conselleria dEducació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es modifica lOrdre 53/2012, de 8 dagost, de la Conselleria dEducació, Formació i Ocupació, per la qual es regula el servei de menjador escolar en els centres docents no universitaris de titularitat de la Generalitat dependents de la conselleria amb competència en matèria deducació (DOGV 7845, 05.08.2016).
b) Decret 84/2018, de 15 de juny, del Consell, de foment duna alimentació saludable i sostenible en centres de la Generalitat (DOGV 8323, 22.06.2018).
2.2.2.7. Programa anual dactivitats complementàries i extraescolars i serveis complementaris
1. Es consideren activitats complementàries les establides dins de lhorari lectiu de permanència obligada de lalumnat al centre i relacionades directament amb el desplegament del currículum com a complement de lactivitat escolar, en les quals puga participar el conjunt dalumnat del grup, curs, cicle, nivell o etapa. Aquestes activitats seran, amb caràcter general, gratuïtes i, en tot cas, no tindran caràcter lucratiu; així mateix, ha de quedar garantit que cap alumne o alumna quede exclòs de participar-hi per motius econòmics.
Es consideraran també activitats complementàries aquelles linici o finalització de les quals es produïsca dins de la jornada escolar, encara que la totalitat de lactivitat no es desenvolupe dins daquesta jornada.
Es consideren activitats extraescolars tant les que es duguen a terme dins de la jornada escolar però fora del període lectiu com les que es desenvolupen totalment fora de la jornada escolar. Aquestes activitats no tindran caràcter lucratiu, seran voluntàries per a les famílies i no podran contindre ensenyaments inclosos en les programacions didàctiques de cada curs escolar ni ser susceptibles davaluació a efectes acadèmics de lalumnat.
Els centres podran fomentar la realització dactivitats extraescolars fora de la jornada escolar que contribuïsquen a la conciliació de la vida laboral i familiar dels membres de la comunitat educativa.
Els serveis complementaris es refereixen al servei complementari de menjador escolar, de transport escolar, la biblioteca escolar i altres serveis complementaris.
En les activitats complementàries i extraescolars i serveis complementaris shaurà de tindre en compte que siguen accessibles per a tot lalumnat, que no discriminen cap membre de la comunitat educativa i que no tinguen ànim de lucre.
2. Els articles 98 i 99 del Decret 234/1997 (DOGV 3073, 08.09.1997) regulen, respectivament, la composició i funcions del departament dactivitats complementàries i extraescolars.
Quan les activitats complementàries i extraescolars incloses en la Programació general anual impliquen un desplaçament de professorat fora del centre, correspon al director o directora daquest centre lautorització de la comissió de serveis en aquells supòsits en què aquesta done lloc a indemnització per raó del servei segons el que disposa el Decret 24/1997, d11 de febrer, del Govern Valencià, sobre indemnitzacions per raó del servei i gratificacions per serveis extraordinaris (DOGV 2931, 17.02.2008), el Decret 64/2011, de 27 de maig, del Consell, pel qual es modifica el Decret 24/1997, d11 de febrer, sobre indemnitzacions per raó del servei i gratificacions per serveis extraordinaris (DOGV 2931, 30.05.2011), i el Decret 95/2014, de 13 de juny, del Consell, pel qual es modifica el Decret 24/1997, d11 de febrer, del Consell, sobre indemnitzacions per raó del servei i gratificacions per serveis extraordinaris, i el Decret 42/2019, de 22 de març, del Consell, de regulació de les condicions de treball del personal funcionari de lAdministració de la Generalitat (DOGV 8518, 31.03.2019). En aquest cas, les despeses seran amb càrrec al pressupost del centre.
3. Caldrà ajustar-se, a més, al que sestableix en la normativa següent:
El claustre de professorat i el consell de delegats tindran competència per a realitzar propostes quant a activitats complementàries i extraescolars, de la mateixa manera que les associacions de mares i pares, i les associacions de lalumat, segons el que sestableix respectivament en el Decret 126/1986 (DOGV 466, 14.11.1986), i en el Decret 127/1986 (DOGV 462, 10.11.1986).
En el servei complementari de menjador escolar, és aplicable lOrdre 53/2012, de 8 dagost, de la Conselleria dEducació, Formació i Ocupació, per la qual es regula el servei de menjador escolar en els centres docents no universitaris de titularitat de la Generalitat dependents de la conselleria amb competència en matèria deducació (DOGV 6839, 13.08.2012), modificada per lOrdre 43/2016, de 3 dagost, de la Conselleria dEducació, Investigació, Cultura i Esport, així com la convocatòria per a la concessió dajudes de menjador escolar en els centres educatius per al curs escolar 2019-2020. També és aplicable el Decret 84/2018, de 15 de juny, del Consell, de foment duna alimentació saludable i sostenible en centres de la Generalitat (DOGV 8323, 22.06.2018).
El Decret 77/1984, de 30 de juliol, del Consell de la Generalitat Valenciana, sobre regulació del transport escolar, el Reial decret 443/2001, de 27 dabril, sobre condicions de seguretat en el transport escolar i de menors, així com el que disposa la normativa específica que es dicte per a establir les condicions per a ser usuari del servei de transport escolar col·lectiu durant el curs 2019-2020, i en la convocatòria corresponent dajudes individuals per al servei de transport escolar durant aquest curs escolar.
4. Les activitats extraescolars i complementàries i els serveis complementaris que sinclouen en la PGA no podran discriminar cap membre de la comunitat educativa i no tindran ànim de lucre, seran organitzades i realitzades pel centre, per associacions col·laboradores, o en col·laboració amb les corporacions locals i es faran amb la participació de tota la comunitat educativa, especialment, les AMPA. En tot cas, les persones que desenvolupen activitats extraescolars amb lalumnat del centre menor dedat hauran daportar el certificat negatiu del Registre central de delinqüents sexuals.
4.1. El programa anual dactivitats extraescolars i serveis complementaris podrà incloure, entre altres:
a) Les activitats i serveis culturals.
b) Els viatges destudi i els intercanvis escolars que es pretenguen fer.
c) Les activitats esportives i artístiques que es fan dins i fora del recinte escolar.
d) Lorganització, el funcionament i lhorari de la biblioteca.
e) Totes les altres que es consideren convenients.
4.2. Tota activitat extraescolar o que es realitze fora del centre requerirà, per a la participació de cada alumne o alumna menor dedat, lautorització prèvia dels pares o representants legals, en què haurà de constar:
Nom i cognoms i número de DNI, passaport o un altre document legal del pare/mare o tutor/a legal que autoritza lactivitat. (En el cas de separació legal, el document haurà destar signat pel progenitor/a o representant legal amb qui lalumne/a convisca, sense perjudici de lindicat en la Resolució de 14 de febrer de 2019, de la Secretaria Autonòmica dEducació i Investigació (DOGV 8490, 20.02.2019)).
Nom, cognoms i curs de lalumne/a a qui sautoritza.
Nivell i grup de lalumne/a.
Descripció de lactivitat.
Objectius educatius de lactivitat.
Lloc on es desenvoluparà lactivitat.
Hora de començament i hora de finalització aproximada de lactivitat.
Professors i professores responsables.
Preu de lactivitat.
Observacions del pare/mare o tutor/a legal.
En el revers de lautorització podran indicar-se les normes de comportament de lalumnat.
5. En els centres en què hi hagen serveis residencials, el personal especialitzat programarà les activitats residencials i formatives, dacord amb les directrius elaborades prèviament pel consell escolar del centre i sota la coordinació i la supervisió dels òrgans residencials corresponents. Així mateix, col·laborarà en la programació daquelles activitats que es referisquen a lorientació i la tutoria dalumnat i a les activitats complementàries.
6. En finalitzar el curs, lequip directiu ha dincloure en la memòria de final de curs lavaluació de les activitats realitzades.
2.2.2.8. Altres concrecions del Projecte educatiu
La PGA recollirà també les línies dactuació següents dacord amb les propostes de millora elaborades el curs anterior relacionades amb els plans i programes següents: PADIE, PAT, Pla de transició, Pla digualtat i convivència, projectes emmarcats dins dels programes europeus.
2.2.2.9. Mecanismes davaluació de les mesures de millora adoptades com a conseqüència dels resultats obtinguts en les avaluacions
Aquest apartat inclou els mecanismes davaluació de les mesures de millora adoptades com a conseqüència dels resultats obtinguts en les avaluacions realitzades durant el curs anterior.
2.3. Elaboració, aprovació i tramitació de la PGA
1. Lequip directiu coordinarà lelaboració i es responsabilitzarà de la redacció de la Programació general anual del centre educatiu, dacord amb les propostes efectuades pel consell escolar i el claustre de professorat, i estudiarà les propostes formulades pel consell de delegats i les associacions de pares i mares.
2. El procés de tramitació de la PGA constarà dels passos següents:
a) Aportació, si és el cas, a la direcció del centre, de propostes del consell escolar, del claustre de professorat, del consell de delegats i de les associacions de mares i pares.
b) Redacció de la proposta de PGA per lequip directiu del centre.
c) Trasllat de la proposta de PGA, preferentment per via electrònica, als membres del claustre de professorat i als diversos sectors del consell escolar del centre.
d) Informe del claustre de professorat i del consell escolar.
e) Aprovació pel director o directora del centre.
f) Gravació de tots els elements que componen la PGA (administratius, estadístics, pedagògics) en el sistema dinformació ITACA o, en tot cas, fent ús de les aplicacions posades a disposició dels centres per part de lAdministració, i posada a disposició o remissió per aquesta via.
g) Posada a disposició de la comunitat educativa de la PGA aprovada, en format preferentment electrònic o telemàtic i, almenys, des de la data en què va ser aprovada i fins a la data daprovació de la PGA següent. Un exemplar daquesta quedarà en la secretaria del centre a disposició dels membres de la comunitat educativa i sen remetrà un altre exemplar, exclusivament en format electrònic o per via telemàtica, a la direcció territorial competent en matèria deducació. També sen lliurarà una còpia a cada sector dels representats en el consell escolar i a la junta directiva de les associacions de mares i pares, en format preferentment electrònic.
h) Seguiment periòdic del nivell de compliment de la PGA per part de lequip directiu, el claustre de professorat i el consell escolar del centre, que incloga la verificació de ladopció de les mesures adequades en cas dincompliment per algun dels membres de la comunitat educativa.
i) Per tal de modificar qualsevol apartat de la PGA sutilitzarà el mateix procediment que per a aprovar-la.
3. El director o directora del centre establirà el calendari per a cada un dels tràmits assenyalats, si bé:
a) El trasllat de la proposta de PGA al claustre de professorat i als sectors del consell escolar el durà a terme la persona que exercisca la secretaria del centre amb un mínim duna setmana dantelació a la reunió de lòrgan.
b) La data límit per a laprovació i gravació de la PGA i la posada a disposició daquesta per via electrònica davant de lAdministració educativa serà el 15 de novembre.
4. La Inspecció dEducació comprovarà que la PGA compleix la normativa aplicable i notificarà a la direcció del centre possibles incompliments, que hauran de ser corregits per aquesta última. La nova versió corregida de la PGA, o de lapartat afectat per lincompliment, serà notificada per la direcció del centre a la Inspecció dEducació i comunicada al consell escolar del centre.
5. La PGA serà de compliment obligatori per a tots els membres de la comunitat escolar.
6. A més, sincorporaran mesures per a difondre les bones pràctiques que es porten a terme al centre educatiu.
7. El model de document base de la PGA està disponible en ITACA. El secretari o secretària del centre serà la persona responsable de la gravació en ITACA de totes les dades administratives i estadístiques, així com de vincular la resta de documents i informacions incloses en la PGA.
8. Les dades del qüestionari de la societat de la informació, que cal gravar en ITACA, han domplir-se i traslladar-se a lAdministració educativa amb la data límit del 15 de novembre.
9. El qüestionari de lEstadística de biblioteques escolars 2019-2020 que realitza el ministeri competent en matèria deducació sha de respondre aquest curs. La unitat administrativa competent en matèria destudis i estadística comunicarà als centres, per via electrònica, les dates, acordades en làmbit estatal, en què quedarà oberta la plataforma per a respondre el qüestionari.
2.4. Memòria de final de curs
1. En finalitzar el període lectiu del curs escolar, el consell escolar del centre, el claustre i lequip directiu del centre avaluaran el grau de compliment de la PGA i els resultats de lavaluació i promoció de lalumnat i reflexionaran sobre levolució del curs i els aspectes millorables. A aquest efecte, lequip directiu, seguint les directrius establides per la Inspecció General dEducació, elaborarà una proposta de memòria per al coneixement, lanàlisi i la valoració del consell escolar del centre, en què sinclouran, si sescau, propostes de millora per a la PGA del curs següent. Aquestes propostes de millora seran tingudes en compte per la direcció del centre en lelaboració de la Programació general anual del curs escolar següent. Per a lelaboració de la memòria final de curs, lequip directiu garantirà la reflexió i lanàlisi a través de les reunions dels diferents òrgans col·legiats i de coordinació docent.
Els resultats de lavaluació de les barreres detectades en el context escolar que dificulten la inclusió de lalumnat han de formar part de la memòria anual del centre i serviran perquè els òrgans col·legiats de govern, de coordinació i de participació, de manera consensuada, prioritzen les actuacions que shan dincorporar al Pla dactuació per a la millora del curs següent.
2. La memòria de final de curs serà aprovada per la direcció del centre i remesa, exclusivament per via electrònica o telemàtica, utilitzant el procediment i el formulari determinat per la Inspecció General dEducació, formulari que es posarà a disposició dels centres. De forma prèvia a laprovació, serà preceptiva la corresponent avaluació de la PGA feta pel consell escolar.
3. La memòria serà posada a disposició de la comunitat educativa del centre, en format preferentment electrònic, almenys des del dia de la data en què saprova i fins a la data daprovació de la PGA del curs següent.
4. La data límit per a la remissió de la memòria final a lAdministració educativa serà el 20 de juliol de 2020.
5. Per a elaborar la proposta de memòria, que sadaptarà als principis de realisme, senzillesa i concreció, seran objecte danàlisi i valoració:
a) La utilització i rendibilitat de la infraestructura del centre.
b) Lorganització tecnicopedagògica del centre.
c) Els criteris per a ladscripció de lalumnat del centre als diferents grups.
d) Els diferents plans i programes desenvolupats pel centre.
e) Les programacions didàctiques desenvolupades.
f) Els resultats de lavaluació de lalumnat del centre.
g) El funcionament dels òrgans col·legiats, la direcció, el claustre, el consell escolar del centre i el grau de coordinació daquests.
h) Les relacions amb la comunitat educativa i lentorn social del centre.
i) Les activitats extraescolars i complementàries realitzades.
j) La participació del professorat del centre en activitats de formació.
k) Les activitats dinnovació o experimentació realitzades pel centre.
l) Propostes de millora que cal considerar en la PGA del curs següent.
3. ÒRGANS DE COORDINACIÓ DOCENT
En els centres educatius dEducació Secundària es consideraran òrgans de coordinació docent:
1. Comissió de coordinació pedagògica.
2. Departaments didàctics.
3. Departament dorientació.
4. Equips de suport a la inclusió.
5. Tutories.
6. Departament dactivitats complementàries i extraescolars.
7. Altres figures de coordinació.
3.1. Comissió de coordinació pedagògica. Composició i funcions
1. En els centres educatius dEducació Secundària i en les seccions dEducació Secundària Obligatòria, dacord amb el que sestablisca en la normativa específica que en determine la creació, es constituirà la comissió de coordinació pedagògica, que estarà integrada pel director o directora, que en serà el president o la presidenta, la o les direccions destudis, les direccions de departament i la persona coordinadora digualtat i convivència. En lexercici de la seua autonomia, la direcció del centre podrà proposar altres persones com a integrants daquesta comissió. Actuarà com a secretari o secretària el o la cap de departament de menor edat.
Així mateix, podrà intervindre en les reunions de la comissió de coordinació pedagògica, amb veu i sense vot, la persona coordinadora dEducació Secundària Obligatòria i la persona coordinadora del Programa de reutilització de llibres i materials curriculars, així com altres persones que puga nomenar la direcció del centre, amb veu però sense vot.
2. Les seues competències seran les que estableix larticle 95 del Decret 234/1997, pel qual saprova el Reglament orgànic i funcional dels instituts deducació secundària (DOGV 3073, 08.09.1997).
3. El professorat que tinga la direcció de departament en un centre, i complete el seu horari en un altre centre on no hi haja aquest departament per no tindre-hi professorat adscrit, quedarà adscrit funcionalment a la Comissió de coordinació pedagògica del centre on complete lhorari.
4. El calendari de reunions i el programa dactivitats de la comissió de coordinació pedagògica del centre sinclouran en la PGA. Les reunions seran convocades pel president o presidenta de la comissió.
3.2. Departaments didàctics
1. Els departaments didàctics estaran compostos per tot el professorat que impartisca lensenyament propi de les matèries, àmbits o mòduls assignats al departament. Estaran adscrits funcionalment a un departament el professorat que, fins i tot si en pertany a un altre, impartisca alguna matèria, àmbit o mòdul del primer.
2. Serà aplicable el Decret 234/1997, pel qual saprova el Reglament orgànic i funcional dels instituts deducació secundària i la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre.
3. En els centres educatius dEducació Secundària es constituiran els departaments didàctics següents: Arts Plàstiques, Biologia i Geologia, Educació Física, Filosofia, Física i Química, Francés, Geografia i Història, Grec, Anglés, Llatí, Llengua Castellana i Literatura, Matemàtiques, Música, Tecnologia, Valencià: Llengua i Literatura i Religió. Podran constituir-se, a més, departaments daltres llengües estrangeres, quan siguen impartides com a primera llengua estrangera amb reflex en la plantilla del centre. Es constituirà el departament dInformàtica en tots els centres educatius dEducació Secundària; així com el departament dEconomia en aquells centres educatius dEducació Secundària en què la plantilla del centre tinga previstes 15 hores setmanals dEconomia (incloses les hores de direcció de departament).
4. En els centres educatius on no shagen pogut constituir els departaments de Grec i Llatí per inexistència daquestes especialitats en la seua plantilla orgànica i hi existisca el lloc de treball de Cultura Clàssica, es constituirà un departament de Grec o Llatí. La denominació correspondrà a la matèria que tinga més càrrega lectiva o a un daquests en el cas de dedicació horària idèntica.
5. Aquell professorat que posseïsca més duna especialitat pertanyerà al departament a què corresponga la plaça que ocupa per concurs de trasllats, amb independència de ladscripció funcional indicada en el punt anterior. El professorat ocupant dun lloc dàmbit quedarà adscrit al departament corresponent a lespecialitat de què siga titular o, subsidiàriament, per la qual haja accedit a aquest lloc; sense perjudici de tot això, també quedarà adscrit funcionalment als departaments de la resta de matèries que imparteix.
6. Quan un professor o professora pertanyent a un departament no impartisca docència en aquest i estiga adscrit funcionalment a un altre departament, en formarà part dels dos i conservarà el dret a participar en les reunions del departament a què pertany.
7. La direcció de departament serà exercida, durant quatre cursos acadèmics, per un professor o professora que pertanga a aquest i que haja accedit al cos de catedràtics dEnsenyament Secundari. Quan en un departament hi haja més dun catedràtic o catedràtica dEnsenyament Secundari, la direcció serà exercida pel de més antiguitat en el cos. En el cas que concórrega la mateixa antiguitat, la designació correspondrà al director o directora, oït el departament.
8. En els departaments en què no hi haja cap catedràtic o catedràtica dEnsenyament Secundari, o en els que hi haja, però renuncien expressament a la direcció del departament, el director o directora, oït el departament, designarà un professor o professora del cos de professors dEnsenyament Secundari que hi pertanga per a exercir la direcció del departament.
9. En els casos en què hi haja un sol catedràtic o catedràtica dEnsenyament Secundari i exercisca un càrrec directiu, la direcció adscriurà com a cap de departament, oïts els seus membres, a un altre professor o professora daquest. Exercirà les funcions que li corresponen i se li aplicarà el complement específic corresponent, així com la reducció dhorari prevista per a exercir aquesta funció.
10. Per a facilitar la coordinació entre el departament didàctic i la comissió de coordinació pedagògica, aquest traslladarà els acords que el departament adopte a la comissió de coordinació pedagògica i informarà els membres del departament de totes les qüestions acordades per lesmentada comissió que afecten el departament, especialment en assumptes relacionats amb la distribució horària.
11. Les direccions dels departaments didàctics disposaran dun nombre total dhores lectives de coordinació, segons el que estableix lOrdre 69/2015, de 25 de juny, de la Conselleria dEducació, Cultura i Esport, per la qual sestableixen criteris per a la dotació de plantilles i per a la determinació de condicions de treball del professorat dels centres docents públics que imparteixen ESO, Batxillerat i Formació Professional, dependents de la conselleria competent en matèria deducació (DOGV 7560, 30.06.2015). Aquestes hores lectives es destinaran al desenvolupament de les funcions que els atribueix larticle 92 del Decret 234/1997, pel qual saprova el Reglament orgànic i funcional dels instituts deducació secundària, a més de les complementàries que, per aquest motiu, tinguen assignades.
3.3. Departament dorientació. Composició i funcions
1. El departament dorientació estarà compost pel professorat de lespecialitat dOrientació Educativa corresponent al cos de professors o catedràtics dEnsenyament Secundari, així com, si hi ha mestres de Pedagogia Terapèutica o altres professionals, en funció de les necessitats dels centres: mestre o mestra de lespecialitat Audició i Llenguatge, educador o educadora dEducació Especial, fisioterapeutes i intèrprets de llengua de signes.
2. Serà aplicable el Decret 234/1997, pel qual saprova el Reglament orgànic i funcional dels instituts deducació secundària, la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, el Reial decret 1834/2008, de 8 de novembre, pel qual es defineixen les condicions de formació per a lexercici de la docència en lEducació Secundària Obligatòria, el Batxillerat, la Formació Professional i els Ensenyaments de règim especial i sestableixen les especialitats dels cossos docents dEnsenyament Secundari (BOE 28.11.2008), el Reial decret 1594/2011, de 4 de novembre, pel qual sestableixen les especialitats docents del cos de mestres que exercisquen les seues funcions en les etapes dEducació Infantil i dEducació Primària regulades en la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, deducació (BOE 09.11.2011), el Decret 104/2018 i lOrdre 20/2019, de 30 dabril.
3. La designació del cap de departament dorientació es realitzarà per la direcció del centre, i exercirà el càrrec durant quatre cursos acadèmics.
4. El professorat que impartisca els àmbits dels diferents programes desenvolupats en els centres educatius (PMAR de 3r dESO per àmbits, programes de reforç PR4, atenció domiciliària o altres programes datenció a la diversitat), sintegraran funcionalment en aquest departament.
5. Els mestres de Pedagogia Terapèutica i dAudició i Llenguatge podran exercir funcions datenció a la diversitat relacionades amb la seua especialitat en lEducació Secundària Obligatòria.
6. Quant als especialistes de Pedagogia Terapèutica i Audició i Llenguatge, assessoraran i col·laboraran amb els departaments didàctics en el disseny i implementació de programes preventius de dificultats específiques daprenentatge dirigits a tot lalumnat, especialment dels primers cursos de letapa dEducació Secundària Obligatòria.
El nombre de sessions datenció a lalumnat escolaritzat en laula ordinària, calculades en franges de 30, 45 o 60 minuts, sha de determinar en funció de la intensitat establida en linforme sociopsicopedagògic i concretada en el Pla dactuació personalitzat, tot considerant els criteris següents:
a) Intensitat baixa: fins a un màxim de 2 sessions/setmana (1 o 2 sessions).
b) Intensitat mitjana: fins a un màxim de 4 sessions/setmana (3 o 4 sessions).
c) Intensitat alta: fins a un màxim 6 sessions/setmana (5 o 6 sessions).
7. El professorat dorientació educativa tindrà prevista almenys una reunió trimestral i, puntualment, quan siga necessari, amb els serveis psicopedagògics escolars del sector educatiu.
3.4. Equip de suport a la inclusió
1. La finalitat de lequip de suport a la inclusió és col·laborar amb lequip directiu i el professorat en la implementació del model descola inclusiva i en lorganització dels diferents nivells de mesures de resposta educativa, dacord amb el Decret 104/2019, de 27 de juliol.
2. Dacord amb lOrdre 20/2019, en els centres docents dEducació Secundària es pot constituir un equip de suport, compost, almenys, pel personal especialitzat en orientació educativa i pel personal especialitzat de suport a la inclusió, docent i no docent, que intervé en el centre. Aquest equip ha dactuar sota la coordinació de la direcció destudis i pot incorporar altres professionals del centre que es consideren necessaris.
3.5. Tutories
1. Lacció tutorial té per finalitat contribuir, en col·laboració amb les famílies, al desenvolupament i suport personal de lalumnat en els aspectes intel·lectual i emocional, dacord amb les característiques de la seua edat.
La tutoria i lorientació de lalumnat han de formar part de la funció docent. Cada grup dalumnat ha de tindre un tutor o tutora. El professor tutor o professora tutora serà designat per la direcció del centre, a proposta de la direcció destudis, dacord amb els criteris establits prèviament pel claustre. El tutor o tutora serà professorat amb dedicació completa i que impartisca una matèria, àrea o mòdul comú a tot lalumnat del grup. Únicament en el supòsit de la impossibilitat dassignar la tutoria a tots els grups dun centre, podrà assignar-se la tutoria a professorat amb menys de 12 hores lectives o itinerant. No obstant això, la tutoria dels grups de primer curs dEducació Secundària Obligatòria serà assignada a professorat amb destinació definitiva en el centre. En tot cas, la direcció del centre ha de decidir amb criteris pedagògics lassignació de les tutories per tal de donar la millor resposta educativa a lalumnat del centre. No obstant això, correspon a tot el professorat la cura, suport i seguiment individual i col·lectiu de tot lalumnat.
2. Les funcions del tutor o tutora amb el grup complet de lalumnat seran les establides en larticle 97 del Decret 234/1997, de 2 de setembre (DOGV 3073, 08.09.1997). També és aplicable el Decret 87/2015, de 5 de juny del Consell, lOrdre de 19 de juny de 2009, de la Conselleria dEducació, per la qual es regula lorganització i el funcionament del Batxillerat diürn, nocturn i a distància a la Comunitat Valenciana (DOGV 6046, 30.06.2009) i el Decret 39/2008, de 4 dabril, del Consell, sobre la convivència als centres docents no universitaris sostinguts amb fons públics i sobre els drets i deures de lalumnat, pares, mares, tutors o tutores, professorat i personal dadministració i serveis (DOGV 5738, 09.04.2008).
3. La direcció destudis, amb lassessorament del departament dorientació o de qui tinga atribuïdes les seues funcions, coordinarà el treball dels tutors i tutores, i mantindran a aquest efecte les reunions periòdiques necessàries.
Lhorari de tutoria, donat el seu caràcter lectiu, formarà part de lhorari de lalumnat.
En les primeres sessions de tutoria, el tutor o tutora haurà dinformar el grup, per a cada matèria, àmbit o mòdul, dels criteris davaluació, de qualificació i de les proves a què seran sotmesos, dacord amb els objectius i continguts de lensenyament en cada curs o període davaluació, de la programació, dels drets i deures de lalumnat, del procediment de reclamació de qualificacions, de lhorari de tutories, així com del sistema de control de faltes dassistència de lalumnat que preveja el Pla dacció tutorial.
En la primera reunió conjunta amb els representants legals de lalumnat del grup, que se celebrarà abans del 15 doctubre posterior a linici del curs escolar, el tutor o tutora informarà de tots els aspectes indicats en lapartat anterior. Els centres comunicaran als representants legals de lalumnat les hores que cada tutor o tutora disposa en el seu horari per a atendrels.
Els tutors i tutores, després de cada sessió davaluació o quan hi haja circumstàncies que ho aconsellen, informaran lalumnat, i si és el cas, els seus representants legals, sobre el resultat del procés daprenentatge, levolució de lalumne o alumna i el rendiment mostrat en relació amb les seues capacitats i possibilitats.
4. En els centres educatius, tant instituts com seccions, els tutors i tutores de lEducació Secundària Obligatòria disposaran de dues hores lectives dins del seu horari per al desenvolupament de les activitats de tutoria (luna estarà dedicada a tot el grup dalumnat i laltra es dedicarà a latenció individualitzada o en grups dalumnat reduïts)
5. El Decret 39/2008 estableix, en larticle 24, el deure destudi i assistència a classe per a lalumnat. Les faltes dassistència de lalumnat seran comunicades als representants legals de lalumnat pel professor tutor o professora tutora amb una periodicitat setmanal. En cas de reiteració sense justificació, el tutor o tutora nha dinformar la direcció destudis per a posar en marxa les actuacions que es determinen, que shauran de coordinar amb el servei psicopedagògic escolar o gabinet psicopedagògic autoritzat o amb qui tinga atribuïdes les seues funcions. Els tutors i les tutores hauran de registrar obligatòriament les faltes dassistència en ITACA, de forma que es puguen gestionar tant els avisos, com els indicadors dabsentisme.
3.6. Departament dactivitats complementàries i extraescolars
1. En cada institut dEducació Secundària es constituirà un departament dactivitats complementàries i extraescolars que estarà encarregat de promoure, organitzar i facilitar aquest tipus dactivitats.
2. Haurà destar integrat pel vicedirector o vicedirectora i, si no nhi ha, pel o la cap destudis, que serà el o la cap del departament, un membre, almenys, de cada departament didàctic, per delegats de lalumnat i, si escau, per representants de les associacions dalumnes i de les associacions de pares i mares dalumnes existents al centre.
3. Les seues funcions seran les que estableix larticle 99 del Decret 234/1997, pel qual saprova el Reglament orgànic i funcional dels instituts deducació secundària (DOGV 3073, 08.09.1997).
3.7. Altres figures de coordinació
Les figures de coordinació són les persones coordinadores dEducació Secundària Obligatòria, Informàtica, TIC, de formació, digualtat i convivència i del Programa de reutilització de llibres i materials curriculars.
La direcció del centre ha de designar aquestes figures de coordinació entre el professorat del claustre, preferentment entre els membres amb destinació definitiva al centre educatiu i amb formació i experiència específica en cada cas, a proposta de la direcció destudis i oït el claustre.
La direcció del centre, oït el claustre i el consell escolar, podrà designar altres figures de coordinació per a exercir tasques necessàries per a lorganització i el bon funcionament del centre dacord amb els criteris establits pel claustre de professorat, i a proposta de la direcció destudis. La direcció destudis especificarà aquestes tasques i les responsabilitats que sassumeixen amb aquestes.
La persona que exercisca alguna daquestes coordinacions podrà renunciar per causa justificada, la qual haurà de ser acceptada per la direcció del centre. Així mateix, podrà ser destituïda per la direcció a proposta raonada de la majoria de les persones components del claustre i després de demanar audiència a la persona interessada.
Les persones coordinadores enumerades anteriorment podran participar en les activitats de formació específica que es programen des de lòrgan competent en formació del professorat.
3.7.1. Persona coordinadora dEducació Secundària Obligatòria
1. La persona coordinadora dEducació Secundària Obligatòria haurà de desenvolupar les funcions següents:
a) Participar en lelaboració i redacció del projecte educatiu.
b) Elaborar el pla dinformació dirigit als pares, mares i tutors legals i a lalumnat que sincorporarà al nou sistema, a fi dexposar-los-en les característiques.
c) Coordinar les reunions del professorat que imparteix docència en els grups dEducació Secundària Obligatòria.
d) Col·laborar en la coordinació del Pla dacció tutorial en aquesta etapa educativa.
e) Col·laborar amb la direcció destudis en la coordinació amb els centres dEducació Primària adscrits al centre als efectes descolarització, i formar part de lequip de transició regulat en larticle 6 de lOrdre 46/2011, de 8 de juny.
f) Col·laborar en els programes destinats a millorar el rendiment acadèmic, reduir el fracàs i labsentisme escolar, etc.
2. Per al desenvolupament daquestes funcions, a la persona coordinadora dEducació Secundària Obligatòria se li assignaran les hores lectives següents segons el que disposa larticle 4.8 de lOrdre 69/2015, de 25 de juny:
a) centres de fins a 23 grups dESO: 3 hores lectives.
b) centres amb 24 o més grups dESO: 4 hores lectives.
3.7.2. Persona coordinadora de laula dinformàtica
1. Les seues funcions seran les següents:
a) Coordinar lús de laula o aules del centre.
b) Vetlar pel manteniment del material informàtic.
c) Assessorar en matèria informàtica la resta del professorat i informar de les activitats que es duguen a terme en laula o aules dinformàtica.
d) Confeccionar linventari de màquines i material informàtic i responsabilitzar-se que estiga disponible i en òptimes condicions dutilització.
2. Per al desenvolupament daquestes funcions, a la persona coordinadora de laula dinformàtica se li assignaran les hores lectives següents segons el que disposa larticle 4.9 de lOrdre 69/2015, de 25 de juny:
a) Centres que tinguen entre 1 i 9 grups dInformàtica i TIC: 2 hores lectives.
b) Centres que tinguen entre 10 i 17 grups dInformàtica i TIC: 4 hores lectives.
c) Centres amb 18 o més grups dInformàtica i TIC: 6 hores lectives.
3.7.3. Persona coordinadora de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC)
1. La persona coordinadora de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) ha dexercir les tasques següents:
a) Coordinar i optimitzar lús de les TIC en el centre per a dinamitzar-ne la integració curricular.
b) Actuar com a interlocutor amb el Centre de Suport i Assistència Informàtica.
c) Elaborar linventari de màquines, daplicacions amb llicència privativa i de material informàtic, i responsabilitzar-se que estiga disponible i en condicions òptimes dutilització.
2. Per al desenvolupament daquestes funcions, a la persona coordinadora TIC se li assignaran 2 hores lectives i 2 hores complementàries segons el que disposa larticle 4.10 de lOrdre 69/2015, de 25 de juny.
3.7.4. Persona coordinadora de formació al centre
1. Les funcions de la persona coordinadora de formació seran:
a) Detectar les necessitats de formació del claustre, tant en làmbit de projecte educatiu com de necessitats individuals del professorat.
b) Redactar la proposta del Programa anual de formació seguint les indicacions de lequip directiu i sobre la base de les necessitats detectades, les recomanacions dels caps dels departaments, les línies estratègiques generals del Pla anual de formació permanent del professorat, i lavaluació del disseny i execució del programa anual de cursos anteriors.
c) Coordinar amb el CEFIRE de referència les actuacions necessàries per a la posada en marxa i el seguiment de les activitats de formació en làmbit del centre que hagen estat aprovades per lAdministració.
d) Col·laborar amb lequip directiu en lavaluació de la realització del Programa anual de formació proposat pel centre, tant en lexecució daquest com en la millora dels resultats de lalumnat.
2. Per al desenvolupament daquestes funcions, a la persona coordinadora de formació en el centre se li assignaran 2 hores lectives i 2 hores complementàries segons el que disposa larticle 4.11 de lOrdre 69/2015, de 25 de juny.
3.7.5. Persona coordinadora digualtat i convivència
1. Les funcions de la persona coordinadora digualtat i convivència, contextualitzades en cada cas amb la col·laboració i lassessorament de lequip dorientació educativa i psicopedagògica, seran:
a) Coordinar les actuacions digualtat entre homes i dones referides en la Resolució de les Corts Valencianes, núm. 98/IX, del 9 de desembre de 2015 i seguint les directrius del Pla director de coeducació i del Pla digualtat del personal docent impulsats per la conselleria competent en matèria deducació.
b) Coordinar les actuacions específiques en els centres educatius establides en larticle 24 de la Llei 23/2018, de 29 de novembre, de la Generalitat, digualtat de les persones LGTBI, per a garantir que totes les persones que conformen la comunitat educativa puguen exercir els drets fonamentals que empara la legislació autonòmica, estatal i internacional.
c) Col·laborar amb la direcció del centre i amb la comissió de coordinació pedagògica en lelaboració i desenvolupament del Pla digualtat i convivència del centre, tal com estableix la normativa vigent.
d) Coordinar les actuacions previstes en el Pla digualtat i convivència del centre.
e) Formar part de la comissió dinclusió, digualtat i convivència del consell escolar del centre.
f) Treballar conjuntament amb la persona coordinadora de formació del centre en la confecció del Pla de formació del centre en matèria digualtat i convivència.
g) Qualsevol altra que lAdministració educativa determine en el seu àmbit de competències.
2. Per al desenvolupament daquestes funcions, amb la plantilla disponible en els centres públics i sense que implique increment daquesta, se li assignarà un total de 2 hores lectives a la persona designada per a coordinar el programa.
3.7.6. Persona coordinadora del Programa de reutilització de llibres i materials curriculars
1. Les funcions respecte a la coordinació del Programa de reutilització de llibres i materials curriculars són:
a) Coordinar les actuacions per a la creació del banc de llibres de text, així com promoure i fomentar linterés i la cooperació de tota la comunitat educativa.
b) Col·laborar amb la direcció del centre en la implantació, la planificació i la gestió del banc de llibres.
c) Formar part de la comissió de coordinació i gestió del banc de llibres del centre.
d) Liderar pedagògicament el Programa de reutilització de materials curriculars perquè passe a ser un projecte educatiu assumit pel centre.
e) Facilitar a la resta de la comunitat escolar les informacions referents al funcionament del programa de reutilització.
f) Coordinar lactuació de tots els qui intervenen en la gestió del banc de llibres de text.
g) Planificar les fases per a la implantació i la sostenibilitat del programa.
h) Qualsevol altra que puga determinar el desplegament daquesta ordre.
2. Per al desenvolupament daquestes funcions, amb la plantilla disponible en els centres públics i sense que nimplique un increment, a la persona coordinadora daquest programa se li assignarà un total de 2 hores lectives.
En el cas dels centres privats concertats, dacord amb la seua autonomia organitzativa, la titularitat del centre podrà assignar 2 hores lectives a la persona que designe, sense que això puga suposar un increment en el total dhores que el centre tinga assignades dacord amb els mòduls econòmics de distribució de fons públics per al sosteniment dels centres concertats establits en la Llei de pressupostos de la Generalitat.
4. PERSONAL NO DOCENT ESPECIALITZAT DE SUPORT A LA INCLUSIÓ
1. En aplicació de lOrdre 20/2019, de 30 dabril, de la Conselleria dEducació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula lorganització de la resposta educativa per a la inclusió de lalumnat en els centres docents sostinguts amb fons públics del sistema educatiu valencià, els centres docents poden tindre personal no docent especialitzat de suport, que participa junt amb el professorat en la resposta educativa a lalumnat amb necessitats educatives especials, a fi dincrementar-los lautonomia i facilitar-los laccés al currículum, dins de làmbit de les competències i les funcions que la normativa vigent, els acords laborals i els convenis col·lectius hi disposen.
Aquest personal inclou, entre altres, el personal educador dEducació Especial dels centres públics; el personal auxiliar dels centres concertats que dona suport a lalumnat en tasques dhigiene, alimentació, mobilitat, etc.; el personal de fisioteràpia; el personal intèrpret en llengua de signes i altre personal que lAdministració determine, dacord amb les necessitats de lalumnat escolaritzat en el sistema educatiu.
2. El personal no docent especialitat de suport forma part dels equips educatius i de lequip de suport a la inclusió del centre, per tant, ha de col·laborar en la detecció, planificació i desenvolupament de les mesures de resposta educativa, en lavaluació sociopsicopedagògica i en lassessorament al professorat i a les famílies, dins de làmbit de les seues competències. Així mateix, ha de participar en lelaboració de linforme trimestral de seguiment de lalumnat atés, que les tutores i els tutors han de lliurar a les famílies, i ha de formar part del Pla dactuació personalitzat.
3. La intervenció sha de desenvolupar, llevat de circumstàncies excepcionals, en el context de laula ordinària i en estreta coordinació amb les tutores, els tutors i lequip docent, dacord amb linforme sociopsicopedagògic i el Pla dactuació personalitzat.
4. La jornada de treball del personal no docent especialitzat de suport a la inclusió ha de ser la prevista en lesmentada normativa per als llocs amb idèntica classificació.
5. Lhorari de treball daquests professionals, atés que no té la condició de burocràtic, sadaptarà a les característiques dels centres i els llocs de treball, i shaurà dajustar a les previsions del Decret 42/2019, de 22 de març, del Consell, de regulació de les condicions de treball del personal funcionari de lAdministració de la Generalitat (DOGV 8518, 31.03.2019).
6. Aquest personal sha dacollir a lhorari del centre docent i a lhorari de lalumnat a qui donen suport, dacord amb el Pla dactuació personalitzat. Per a cada curs escolar, la direcció territorial competent ha daprovar els horaris, amb una negociació prèvia amb les organitzacions sindicals de conformitat amb la normativa vigent.
7. A aquest personal, se li aplicarà el que preveu la Resolució de 9 de juliol de 2018, del secretari autonòmic de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, per la qual es dona publicitat als Pactes de la Mesa Sectorial de Funció Pública, sobre millora de les condicions de treball del personal educador dEducació Especial i personal fisioterapeuta (DOGV 19.07.2018 i 20.07.2018, amb correcció derrades en el DOGV de 27.07.2018).
5. PERSONAL DADMINISTRACIÓ I SERVEIS
1. En cas que el centre dispose de personal dadministració i serveis, aquest ocupa un lloc en làmbit educatiu i és personal de lAdministració de la Generalitat, per la qual cosa lhorari de treball, el règim de vacances, els permisos i les llicències daquest és el que preveu la normativa vigent en matèria de condicions de treball per al personal esmentat, segons el que estableix el Decret 42/2019, de 22 de març, del Consell, de regulació de les condicions de treball del personal funcionari de lAdministració de la Generalitat (DOGV 8518, 31.3.2019).
2. Pel que fa a les funcions, cal ajustar-se al que disposa la Llei 10/2010, de 9 de juliol, de la Generalitat, dordenació i gestió de la funció pública valenciana.
6. PROFESSORAT
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a lapartat PARTICIPACIÓ DE LA COMUNITAT EDUCATIVA I ENTORN).
6.1. Horari del professorat
6.1.1. Horari general
1. La jornada laboral del professorat és, amb caràcter general, de 37 hores i 30 minuts setmanals. Durant els períodes lectius establits en el calendari escolar vigent, el professorat ha de dedicar a les activitats del centre 30 hores setmanals, 19 de les quals, com a mínim, han de ser lectives, i les restants shan de distribuir entre complementàries recollides en lhorari individual setmanal i complementàries computades mensualment. Les 7 hores i 30 minuts que sobren fins a completar la jornada laboral seran de lliure disposició del professorat per a la preparació de classes, el perfeccionament individual o qualsevol altra activitat pedagògica complementària.
2. La distribució i ladequació de lhorari del professorat sha dajustar a la normativa en vigor.
3. Durant els períodes laborals no lectius la jornada laboral del professorat ha destar dedicada a les activitats que es determinen, entre altres:
a) La realització dactivitats de formació permanent del professorat.
b) Lavaluació de les activitats del curs escolar finalitzat, contingudes en la Programació general anual i en les programacions didàctiques.
c) La programació i la planificació del curs escolar següent.
d) Lelaboració i el desenvolupament de materials didàctics.
e) La coordinació didàctica dels equips docents del mateix centre i la coordinació amb els equips docents daltres centres derivada dels Plans de transició entre etapes.
f) Lexercici dactivitats i programes dinvestigació i innovació educativa.
g) La posada en funcionament de programes dorientació, reforç o aprofundiment amb lalumnat que ho requerisca.
h) Altres activitats complementàries, de caràcter pedagògic o de col·laboració en lorganització i el funcionament del centre o amb lAdministració educativa.
i) Laplicació de les proves extraordinàries davaluació segons el que dispose la normativa vigent, la correcció i lavaluació daquestes, i latenció a lalumnat i els seus representants legals en els casos en què sol·liciten aclariments i revisions o bé haja de resoldres un procediment de reclamació de les qualificacions obtingudes o de les decisions de promoció o obtenció del títol que corresponga.
6.1.2. Hores lectives setmanals
1. La part lectiva de la jornada setmanal del personal docent que imparteix els ensenyaments dEducació Secundària Obligatòria, Batxillerat i cicles formatius de Formació Professional serà de 19 hores, sense perjudici de les situacions de reducció de jornada previstes en la normativa vigent. En conseqüència, els horaris lectius del professorat són, amb caràcter general, de 19 hores lectives setmanals, distribuïdes de dilluns a divendres, amb un mínim de dues hores lectives diàries i un màxim de cinc. El règim de compensació amb hores complementàries serà, com a màxim, de dues hores complementàries per cada període lectiu, i únicament es podrà computar a partir dels mínims establits per la normativa vigent.
2. Les hores lectives setmanals són les següents:
a) Les corresponents als currículums respectius dEducació Secundària Obligatòria, Batxillerat i cicles formatius de Formació Professional.
b) Hores de tutoria.
c) Hores de reforç en Educació Secundària Obligatòria.
d) Hores de desdoblaments en Educació Secundària Obligatòria.
e) Hores de programes per al Programa dactuació per a la millora (PAM) i altres línies dactuació.
f) Hores de coordinació.
g) Hores dedicades a les funcions directives i altres coordinacions.
h) Hores de repàs de matèries pendents de primer curs de Batxillerat.
i) Hora per desplaçament del professorat itinerant, si és el cas.
6.1.3. Hores complementàries setmanals: fins a 6 hores
Les hores complementàries setmanals són les següents:
1. Hores de guàrdia; fins a tres períodes horaris, considerant un descans de pati com a període horari complet.
Correspon al professor o professora de guàrdia:
a) Atendre els grups dalumnat que es troben sense professor o professora i orientar les seues activitats.
b) Vetlar per lordre i el bon funcionament del centre durant lhorari lectiu de lalumnat i durant els patis.
c) Anotar en el comunicat corresponent, en finalitzar el període de guàrdia, les absències del professorat, així com qualsevol altra incidència que shaja pogut produir.
2. Hores complementàries de tutoria i datenció als representants legals de lalumnat. Tot el professorat del centre ha de dedicar 1 hora complementària setmanal, una vegada cobertes les hores de guàrdia i guàrdia desplai, per a latenció als representants legals de lalumnat.
3. Reunions del departament didàctic, en cas de departaments amb més dun membre: una hora setmanal, que pot agrupar-se quinzenalment per a reunions de durada més llarga.
4. Organització dactivitats esportives, culturals, preparació de pràctiques de laboratori, manteniment de tallers i laboratoris, arxiu i preparació de materials didàctics.
5. Atenció a la biblioteca.
6. Hores per desplaçament del professorat itinerant.
6.1.4. Hores complementàries de còmput mensual: 5 hores
Les hores complementàries de còmput mensual són les següents:
1. Assistència a reunions de claustre.
2. Assistència a reunions de consell escolar dels professors i professores que en siguen membres.
3. Assistència a les reunions dels òrgans de coordinació docent no previstes en les hores complementàries setmanals.
4. Assistència a les sessions davaluació.
5. Assessorament lingüístic al centre sobre els programes lingüístics i/o la impartició de cursos al professorat per a la millora de la competència lingüística i professional en valencià i en llengües estrangeres.
6. Organització, amb lassessorament del departament dorientació i sota la coordinació de la direcció destudis, de les activitats dorientació general de lalumnat de segon curs de Batxillerat, amb la finalitat dajudar-los a perfilar lelecció dels estudis de leducació superior.
7. Participació en activitats de formació incloses en el Pla de formació del professorat, convocades i autoritzades per la conselleria competent en matèria deducació.
8. Qualsevol altra activitat que redunde en benefici del centre, autoritzada per la direcció del centre i no inclosa en les esmentades anteriorment.
9. Les reunions del claustre, les sessions davaluació i les dels òrgans de coordinació docent, shan de celebrar una vegada finalitzat el període lectiu per a lalumnat, en un horari que hi permeta lassistència de tots els components i amb el temps necessari per al tractament de les qüestions que es prevegen. Lassistència a aquestes reunions, així com la votació, en cas que es produïsca, és obligatòria per al professorat membre dels diversos òrgans o equips. Les reunions del consell escolar del centre shan de celebrar el dia i lhora que permeten lassistència de tots els sectors representats.
6.1.5. Hores de preparació de classes i perfeccionament: 07.30 hores
Dacord amb lOrdre de 29 de juny de 1992, les 7 hores i 30 minuts sobrants fins a completar la jornada laboral seran de lliure disposició del professorat per a la preparació de classes, el perfeccionament individual o qualsevol altra activitat pedagògica complementària.
6.2. Elaboració dels horaris
6.2.1. Regulació
1. Lelaboració dels horaris es troba regulada en el bloc II (Horari del personal docent) de lannex II de lOrdre de 29 de juny de 1992, de la Conselleria dEducació (DOGV 1826, 15.07.1992).
2. El professorat que complete el seu horari en un altre centre diferent del de la seua adscripció, el professorat itinerant i el que ocupe un lloc compartit en un altre centre diferent del de la seua adscripció, ha de complir en cada un dels centres la part proporcional de lhorari complementari setmanal dobligada permanència i el complementari mensual en el centre, dacord amb els criteris que determine la direcció destudis o, en cas de desacord, la Inspecció dEducació, excepte les hores complementàries corresponents als desplaçaments, que shan de computar per a la realització daquests. Aquest horari complementari es destinarà, entre altres coses, a lefecte de participar en les sessions davaluació, en la celebració de claustres de professorat i en les sessions de coordinació relacionades amb les seues funcions.
6.2.2. Distribució de torns, matèries i cursos. Ordre delecció entre el professorat
1. Una vegada determinat el nombre de grups i els programes autoritzats dels diferents nivells educatius, la direcció destudis ha de comunicar als caps de departament, en el claustre que se celebre a aquest efecte, les dades següents: nombre de grups, nombre dhores lectives setmanals assignades a cada departament, amb la indicació expressa de les hores o lespecialitat que simpartiran en valencià i les que simpartiran en castellà.
2. Posteriorment, shan de distribuir els torns, les assignatures i els cursos de la manera establida a continuació. Els caps de departament han de reunir el professorat definitiu que en forma part i el professorat que ha obtingut destinació definitiva en lúltim concurs de trasllats, i han de traslladar lassignació horària atribuïda a cada professor i professora a la direcció destudis, així com les hores que no hagen sigut assumides pel departament o bé la falta de càrrega horària que afecte un membre del departament o més dun.
3. El departament ha de començar la distribució de lhorari entre els seus membres atribuint les hores curriculars corresponents als grups la llengua base dels quals siga el valencià, segons el programa lingüístic que aplique el centre i la capacitació del professorat, i a continuació, la resta dhores assignades al departament.
4. En efectuar el repartiment horari entre el professorat definitiu, en cas que hi haja excés dhores lectives en el departament i abans de traslladar lexcés horari a la direcció destudis, shan daplicar els criteris següents:
a) Shan dadjudicar totes les tutories possibles.
b) Shan dadjudicar totes les hores dels diferents programes que el centre tinga autoritzats entre el professorat definitiu.
c) Shan dadjudicar totes les hores possibles de reforços, desdoblaments i repassos entre el professorat definitiu.
d) En els centres educatius dEducació Secundària amb més dun torn, shan dagrupar les restes horàries en un torn, i si això no és possible, shan dagrupar en dos torns, amb la indicació de les hores de nocturn.
5. En cas que no hi haja acord per a lelecció de torns i grups per part del professorat, sha daplicar el que estableixen els apartats 2.1 i 2.2 de lannex II de lOrdre de 29 de juny de 1992, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, relatius a la distribució i lordre delecció.
6. La direcció destudis ha dincorporar a cada horari personal les hores complementàries setmanals corresponents a guàrdies, tutories amb els representants legals de lalumnat, reunió de departament, desplaçaments per itinerància, etc., fins a completar les 25 hores dobligada permanència en el centre. La direcció destudis ha delaborar els horaris setmanals del professorat seguint els criteris adoptats pel claustre de professorat, i els ha dincorporar a la PGA, que serà objecte dinforme pel claustre de professorat i pel consell escolar.
7. En cap cas les preferències horàries del professorat han de comportar un perjudici o un incompliment dels criteris pedagògics per a lelaboració dels horaris de lalumnat que figuren en lapartat 2.2 de lannex II de lOrdre de 29 de juny de 1992 (DOGV 1826, 15.07.1992).
8. En la configuració i la distribució dhoraris lectius sha de tindre en compte el professorat que, per qualsevol circumstància, retorne al seu centre de destinació amb anterioritat a linici del curs.
9. La direcció destudis ha de vetlar perquè es duga a terme un repartiment equitatiu dels grups i els nivells.
6.2.3. Horari de lequip directiu
Mentre el centre estiga obert, hi haurà, almenys, un membre de lequip directiu.
6.2.4. Horari del professorat dOrientació Educativa
1. En tots els centres dEducació Secundària que tinguen huit unitats o més sha de dotar un lloc de lespecialitat dOrientació Educativa. Als centres que escolaritzen més de 700 alumnes sels ha dincrementar la plantilla en un segon orientador.
2. La jornada laboral daquest professorat és de 37 hores i 30 minuts setmanals.
3. Durant els períodes lectius establits en el calendari escolar vigent, han de dedicar a les activitats del centre 30 hores setmanals, 25 de les quals han destar recollides en lhorari individual setmanal, i 5 han de ser hores complementàries comptades mensualment.
4. Les 25 hores setmanals dobligada permanència en el centre shan de distribuir de la manera següent:
a) Dènou hores setmanals datenció directa al centre, que es poden distribuir entre les atribucions següents:
a.1) Coordinació i implementació de lavaluació psicopedagògica de lalumnat que puga presentar necessitats específiques de suport educatiu, preferentment de lalumnat amb necessitats educatives especials, i elaboració de linforme psicopedagògic corresponent.
a.2) Coordinació de la planificació, el desenvolupament, lavaluació i el seguiment dadaptacions daccés al currículum, adaptacions curriculars, programes específics, així com de qualssevol altres mesures datenció a la diversitat previstes en el projecte educatiu del centre.
a.3) Assessorament i atenció psicopedagògica a lalumnat en aspectes relacionats amb el desenvolupament personal, la trajectòria acadèmica, els processos de transició entre etapes i la incorporació al món laboral daquest.
a.4) Col·laboració amb la direcció destudis i amb els tutors i les tutores en el desenvolupament i el seguiment del Pla dacció tutorial i del Pla dorientació educativa, psicopedagògica i professional.
a.5) Col·laboració amb els tutors i tutores en activitats dorientació.
b) Una o dues hores de guàrdia.
c) Quatre o cinc hores setmanals dassessorament psicopedagògic a la comunitat educativa:
c.1) Assessorament als òrgans de govern, a la comissió de coordinació pedagògica i als departaments didàctics, per a lelaboració i el desenvolupament del projecte educatiu, de les concrecions dels currículums i de les programacions didàctiques, així com per a lavaluació del funcionament i de les activitats del centre educatiu.
c.2) Assessorament al professorat per a la detecció i la prevenció de problemes daprenentatge i dadaptació; per al disseny i laplicació de mesures educatives complementàries i de reforç, així com de les adaptacions curriculars i de les altres mesures datenció a la diversitat.
c.3) Assessorament a mares i pares.
5. Les hores dobligada permanència en el centre les ha dassignar la direcció destudis en la confecció dels horaris del centre educatiu, dacord amb els criteris següents:
a) Ha destar en el centre sis hores diàries com a màxim, i dues com a mínim, de dilluns a divendres, dins de lhorari lectiu que tinga aprovat el centre.
b) Shan dassignar hores en tots els torns del centre educatiu.
c) En cas que algun professor o professora tinga assignada alguna funció directiva, shan daplicar a les hores datenció directa al centre els criteris que figuren en aquesta resolució respecte a lhorari de lequip directiu.
d) Dacord amb les característiques de cada centre educatiu i les necessitats de lalumnat, es podrà variar la distribució entre les hores dedicades a la intervenció directa en el centre i les dedicades a lassessorament psicopedagògic a la comunitat educativa.
6. Les hores dobligada permanència en el centre shan de consignar en horaris individuals, visats per la direcció del centre i amb el coneixement del professor o professora.
6.3. Compliment de lhorari
1. El compliment de lhorari per part del professorat es troba regulat en el bloc II (Horari del personal docent) de lannex II de lOrdre de 29 de juny de 1992, de la Conselleria dEducació (DOGV 1826, 15.07.1992). No obstant això, i atés que els comunicats mensuals de faltes dassistència i de puntualitat del professorat els fan els centres en el sistema dinformació ITACA, no cal que es trameten a la Inspecció dEducació, ja que aquesta té accés a aquesta informació a través dITACA.
2. En cas de previsió de falta dassistència, el docent ha de facilitar, amb caràcter previ, el material i les orientacions específiques per a lalumnat afectat a la direcció de departament i, si és el cas, a la direcció destudis.
6.4. Plantilla de professorat. Restes horàries
1. La plantilla de llocs de treball dels centres que imparteixen Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional ha de correspondre a:
a) Lassignació dhores lectives corresponents als grups autoritzats en la planificació educativa, corresponents als cursos de lESO, Batxillerat i Formació Professional, i sinclouen, així mateix, els cicles de Formació Professional Bàsica en el còmput dhores.
b) Les hores addicionals de professorat corresponents al Pla dactuació per a la millora (incloent-hi el Programa PROEDUCAR), les hores de reforç i desdoblament, segons lOrdre 69/2015, de 25 de juny; les hores de programes formatius de qualificació bàsica (PFQB), les corresponents a unitats CiL i altres línies dactuació.
c) Les hores lectives dedicades a les funcions de direcció, coordinació i tutoria que corresponga assignar dacord amb el que estableix lOrdre 69/2015, de 25 de juny.
d) Les hores derivades dels mòduls de cicles formatius susceptibles de desdoblament.
La determinació de les hores esmentades en els apartats a i b anteriors sha de fer en consonància amb les indicacions establides en els articles 17.2, 18.3, 35.2 i 36.2 del Decret 51/2018, de 27 dabril, especialment pel que fa a la disponibilitat de professorat amb destinació definitiva en el centre.
2. És aplicable la normativa següent:
a) Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa (BOE 10 de desembre), que introdueix canvis significatius en lESO, el Batxillerat i la Formació Professional Bàsica.
b) Ordre 69/2015, de 25 de juny, de la Conselleria dEducació, Cultura i Esport, per la qual sestableixen criteris per a la dotació de plantilles i per a la determinació de condicions de treball del professorat dels centres docents públics que imparteixen ESO, Batxillerat i Formació Professional, dependents de la conselleria competent en matèria deducació.
c) Decret 87/2015, de 5 de juny, pel qual sestableix el currículum i es desplega lordenació general de lESO i el Batxillerat (DOGV 7544, 10.06.2015).
d) Decret 136/2015, de 4 de setembre, del Consell, pel qual es modifica el Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual sestableix el currículum i es desplega lordenació general de lEducació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana.
e) Decret 51/2018, de 27 dabril, del Consell, pel qual es modifica el Decret 87/2015, pel qual sestableix el currículum i es desplega lordenació general de lEducació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana (DOGV 8284, 30.04.2018).
f) Decret 108/2012, de 29 de juny, del Consell, pel qual es regula la recol·locació i la redistribució del personal docent amb destinació definitiva en els centres docents públics no universitaris.
3. Per a determinar la plantilla del professorat del centre sha de procedir de la manera següent:
a) A lefecte de lelaboració dels llocs, en cada centre es disposarà de la plantilla de funcionaris de carrera definitius que es té assignada com a conseqüència de la resolució definitiva del darrer concurs de trasllats.
Sha dassignar a cada departament la dedicació lectiva corresponent a les hores a què es refereixen els apartats a, b i c citats anteriorment, dacord amb les prescripcions establides en el Reial decret 1834/2008, de 8 de novembre, modificat pel Reial decret 665/2015, de 17 de juliol, quant a latribució docent de les especialitats dels cossos docents; en el Reial decret 860/2010, de 2 de juliol, modificat pel Reial decret 665/2015, de 17 de juliol, quant a les condicions de formació inicial del professorat dels centres privats per a exercir la docència en els ensenyaments dEducació Secundària Obligatòria o de Batxillerat; en els reials decrets pels quals sestableixen els diversos títols dels cicles formatius de Formació Professional, i en els reials decrets pels quals sestableixen els títols bàsics de Formació Professional, a fi devitar, sempre que siga possible, el desplaçament del professorat definitiu.
Lassignació a un departament dels mòduls associats als blocs comuns, de Formació Professional Bàsica, dels àmbits dels Programes de millora de laprenentatge i el rendiment (PMAR de 3r dESO per àmbits), del Programa de reforç de quart curs de lESO (PR4), del Programa daula compartida (PAC) i altres línies dactuació, dels mòduls formatius dels programes formatius de qualificació bàsica i dels àmbits dEducació Secundària Obligatòria, sha de fer com si es tractara duna sola matèria assignada, dacord amb el que preveu el Pla datenció a la diversitat del centre, i preferentment als departaments que tinga professorat amb risc de desplaçament.
Sha doferir al professorat definitiu la totalitat dhores atribuïbles als seus departaments que hi ha en el centre, incloent-hi les hores autoritzades per als programes (PMAR, PR4 i PAC), els reforços i els desdoblaments, a fi devitar el desplaçament daquest. Si fora necessari, podran atribuir-se, també, per a completar lhorari daquest professorat, altres hores assignades dins del Pla dactuació per a la millora, de coordinació i direcció. Es podrà completar, també, amb les hores assumides daltres departaments, segons el que preveu lapartat b.2.
Els membres de la junta de personal docent no universitari que hagen cedit la totalitat del seu crèdit horari a la borsa dhores i no tinguen permís sindical, disposaran de cinc hores lectives setmanals per a dur a terme tasques sindicals, que shan de preveure a lhora de confeccionar lhorari lectiu.
No sha de proposar el desplaçament de professorat amb destinació definitiva en el centre mentre hi haja hores que puga assumir el seu departament i que, incloses en un altre departament, supose lhabilitació dun nou lloc.
b) Amb caràcter general, shan devitar les restes horàries. No obstant això, quan, en el centre, el professorat amb destinació definitiva haja completat els seus horaris i queden restes horàries, sha de proposar una plaça vacant per cada 19 hores lectives, i amb el sobrant sha de procedir de la següent manera:
b.1) Si les restes són superiors a 16 hores, sha de crear una vacant, que es completarà fins a 19 hores.
b.2) Les restes entre 6 i 16 hores, quan siga possible, les han dassumir els diversos departaments per a completar lhorari, preferentment, al professorat definitiu amb mancança dhores.
Si no és possible, els temps parcials shan dautoritzar pel nombre dhores reals de docència efectiva que corresponga.
En el programa informàtic sha de reflectir lespecialitat que assumeix i la que cedeix hores. El total dhores lectives assumides per un departament no podrà ser superior a 19, si procedeixen duna mateixa especialitat. En cas de superar el nombre de 19 hores, sha de crear un lloc de lespecialitat o àmbit corresponent, i la Inspecció proposarà la supressió del lloc que corresponga.
b.3) Els sobrants inferiors a 6 hores els ha dassumir el departament corresponent, llevat que un altre puga assumir-los per a completar, preferentment, lhorari del professorat definitiu amb mancança dhores, per la qual cosa, no shan de tindre en compte per a la confecció de llocs.
Una vegada determinada la càrrega horària necessària per a atendre les necessitats educatives del centre, la Inspecció dEducació efectuarà la proposta de plantilla a partir del professorat definitiu del centre, després danalitzar-ne les propostes i les observacions expressades per la direcció del centre.
6.5. Insuficiència o mancança dhorari
1. Una vegada comunicada a la direcció dels centres la plantilla assignada, i en cas que algun professor o professora, excepcionalment, puga resultar afectat per falta dhorari, els centres han de reunir el personal dels departaments o les especialitats que corresponga, a fi de determinar qui hi està afectat. En aquestes reunions ha destar present, almenys, un integrant de lequip directiu del centre, i sha dalçar acta, ajustada al model corresponent.
Les direccions dels centres docents afectats han de traslladar les actes, abans que finalitze el mes de juny, a la direcció territorial deducació corresponent.
2. En cas que, tot i que sapliquen els criteris dassignació horària als diversos departaments segons el que sha determinat, hi haja professorat amb mancança dhorari de la seua especialitat (menys de 6 hores) i no siga possible completar-lo, es podrà:
a) Optar per passar a la situació de desplaçat en el lloc que ocupa amb caràcter definitiu, i podrà optar per la recol·locació provisional en un lloc, en el propi centre, duna altra especialitat per a la qual estiga habilitat, o bé optar per adquirir la condició de suprimit, i en aquest cas podrà adquirir, amb caràcter definitiu, un lloc en el seu centre duna altra especialitat per a la qual estiga habilitat, i haurà domplir el model corresponent. Qui no opte per la recol·locació provisional o definitiva en el propi centre, ha de participar en el procediment dadjudicació de destinació provisional anual en la localitat, la província o la comunitat, que sha de fer telemàticament.
b) Optar per perdre, amb caràcter provisional, la seua destinació definitiva i adquirir la condició de desplaçat a un altre centre de la localitat, la província o la comunitat, o bé adquirir la condició de suprimit en el propi centre, amb caràcter voluntari, i participar en el procediment corresponent dadjudicació de destinació provisional i anual per a llocs de les seues especialitats, àmbits per als quals estiga habilitat i habilitacions transitòries reconegudes.
3. En cas de no optar voluntàriament per cap de les opcions previstes en lapartat anterior, el funcionari serà desplaçat amb caràcter forçós a un altre centre de la localitat o la província per a impartir matèries de les especialitats de les quals siga titular o els àmbits en què estiga habilitat, en aquest cas amb caràcter voluntari.
4. En els supòsits en què shaja de determinar, entre el professorat funcionari de carrera que ocupe amb caràcter definitiu llocs de treball de la mateixa especialitat, qui són els afectats per mancança dhorari, en cas que ningú opte voluntàriament per accedir a aquesta situació, shan daplicar successivament els criteris següents:
a) Menys temps de serveis efectius com a funcionari de carrera del cos al qual pertanga cada funcionari.
b) Menys antiguitat ininterrompuda com a definitiu en la plaça.
c) Any més recent dingrés en el cos.
d) No pertinença, si és el cas, al cos de catedràtics dEnsenyament Secundari.
e) Menys puntuació obtinguda en el procediment selectiu a través del qual es va ingressar en el cos o, quan no siga possible, número més alt de registre personal o de llista.
5. La prioritat per a obtindre la condició de desplaçat, en cas que hi haja més dun voluntari, es determinarà per laplicació successiva dels criteris següents:
a) Més temps de serveis efectius com a funcionari de carrera del cos al qual pertanga cada funcionari.
b) Més antiguitat amb destinació definitiva ininterrompuda en la plaça.
c) Any més antic dingrés en el cos.
d) La pertinença, si és el cas, al cos de catedràtics dEnsenyament Secundari.
e) La puntuació més alta obtinguda en el procediment selectiu dingrés en el cos o, quan no siga possible, número més baix de registre personal o de llista.
6. Al personal funcionari del cos de catedràtics dEnsenyament Secundari, a lefecte de determinar els serveis prestats com a funcionari de carrera, se li tindrà en compte el temps de serveis efectius que haja prestat anteriorment com a funcionari de carrera en el cos de professors/ores respectiu.
7. El professorat adscrit a una especialitat que, per insuficiència dhorari, imparteix docència en una altra, ha de passar a formar part dels departaments que corresponguen.
8. Distribució de lhorari. Una vegada determinat el professorat desplaçat o suprimit i el que assumeix hores duna altra especialitat, per a la distribució de lhorari entre el professorat definitiu, si no hi ha acord, lelecció sha de fer, primer, entre els que siguen titulars de lespecialitat, dacord amb lordre següent:
1r. Catedràtics dEnsenyament Secundari.
2n. Professorat dEnsenyament Secundari, professorat tècnic de Formació Professional i professorat especial dITEM.
Dins de cada apartat, la prioritat sha de definir per lantiguitat com a funcionaris de carrera en lespecialitat de pertinença, determinada per lany dobtenció de lespecialitat o pel número més baix de registre personal o de llista, o bé pel lloc que ocupen en lordre de nomenament com a funcionaris de carrera.
Una vegada hagen acabat els anteriors, sha de fer lelecció de la resta de professorat, en funció del cos a què pertanguen i sense diferències pel que fa a lespecialitat, aplicant-hi el criteri dordre anterior.
Quan concórreguen diversos docents amb habilitacions transitòries per a impartir les mateixes matèries, àrees o mòduls, sordenaran entre ells amb els criteris dantiguitat establits anteriorment.
9. En cas que abans de linici del curs acadèmic canvien les circumstàncies de mancança dhorari en una especialitat, el centre ho ha de notificar a la direcció territorial, i aquesta, al seu torn, a la Subdirecció General de Personal Docent pel mateix procediment, amb lobjectiu doferir-lo al professorat desplaçat o suprimit que haja manifestat la voluntat de retornar al centre, dacord amb el model corresponent.
10. En cas que, finalment, el professorat desplaçat o suprimit torne al seu centre dorigen, per impossibilitat dassignar-li una altra destinació, la Subdirecció General de Personal Docent emetrà una resolució per la qual li anul·laran la condició de desplaçat o suprimit.
11. En cas que un professor o professora corresponent al cos de professors dITEM a extingir de lespecialitat dEducació Física tinga un nombre més baix dhores de la seua matèria, la direcció li assignarà les hores necessàries daltres tasques per a completar lhorari.
12. El professorat de Religió que exercisca la docència en més dun centre de diferent localitat estarà subjecte al règim previst en les disposicions generals de la conselleria competent en matèria deducació per les quals es regula el règim aplicable al professorat que presta serveis en més dun centre docent públic densenyament no universitari de titularitat de la Generalitat.
6.6. Habilitacions transitòries
1. El personal funcionari dels cossos docents previstos en la disposició addicional setena de la LOE afectat per les situacions que impliquen pèrdua definitiva del lloc de treball, així com el personal funcionari en expectativa de destinació que no dispose de places de la seua especialitat, podrà sol·licitar lhabilitació transitòria de les especialitats del seu cos de pertinença latribució docent de les quals incloga les àrees, les matèries i els mòduls que pot impartir si compleix les condicions de formació establides en la normativa vigent per a impartir docència, atenent el que estableix la disposició addicional segona del Decret 108/2012, de 29 de juny, del Consell (DOGV 6808, 02.07.2012).
També pot sol·licitar lhabilitació transitòria qui, pel fet destar afectat per les situacions que impliquen pèrdua provisional de destinació, no haja pogut completar lhorari en el propi centre o en un altre de la mateixa localitat o de les localitats limítrofes.
2. El procediment que sha de seguir per a obtindre habilitació transitòria ha de ser el següent: el personal que considere que té els requisits necessaris, ha de sol·licitar lhabilitació a la corresponent direcció territorial competent en matèria deducació i ha dadjuntar la documentació següent:
a) Fotocòpia compulsada del títol acadèmic oficial.
b) Documents justificatius de complir els requisits indicats en lapartat anterior.
El director o directora territorial, amb un informe previ de la Inspecció dEducació, dictarà una resolució individualitzada per la qual es reconeixerà, o no, lhabilitació transitòria sol·licitada.
Contra aquesta resolució, la persona interessada podrà presentar un recurs dalçada, en el termini dun mes des de la notificació daquesta, davant de lòrgan competent en matèria de personal docent de la conselleria competent en matèria deducació.
Aquestes habilitacions quedaran inscrites en el registre de personal docent creat a aquest efecte.
3. El personal funcionari docent de carrera afectat podrà sol·licitar el reconeixement duna habilitació transitòria o de diverses, dins del seu cos de pertinença, i podrà fer valdre les que tinga reconegudes en els procediments dadjudicació de destinacions provisionals anuals.
4. Les habilitacions transitòries reconegudes tenen vigència indefinida, excepte renúncia expressa, i en cap cas lhabilitació transitòria podrà donar lloc a ladjudicació de destinació amb caràcter forçós, que només podrà adjudicar-se per les especialitats de què siga titular.
5. Els funcionaris en expectativa de destinació que tinguen reconeguda una habilitació transitòria i la facen valdre en els procediments dadjudicació de destinacions provisionals anuals, sordenaran, en aquesta habilitació transitòria, darrere dels funcionaris de carrera o en pràctiques de lespecialitat corresponent, amb prioritat respecte als funcionaris docents interins que, si és el cas, participen en el procediment.
6. Lhabilitació transitòria obtinguda únicament tindrà validesa dins dels procediments regulats en el Decret 108/2012, de 29 de juny, del Consell.
6.7. Docents amb insuficiència dhorari en els dos primers cursos dESO
En la determinació de llocs per part de la Inspecció shan de comptabilitzar les hores totals del centre per especialitat, tot això dacord amb les equivalències establides, i shan de dividir per 19. El resultat proporcionarà el nombre total de necessitats, i shan dassignar les primeres 19 hores a lhorari del mestre, si l1 de setembre estiguera ocupat per professorat amb destinació definitiva, i la resta dhores a professorat del cos dEnsenyament Secundari.
El mestre de lespecialitat de Ciències Naturals podrà impartir les matèries de Biologia i Geologia de 1r de lESO i Física i Química de 2n de lESO, en aplicació del que estableix larticle tercer del Reial decret 665/2015, de 17 de juliol.
6.7.1. Prioritat per a determinar els docents amb insuficiència horària
1. Els docents del cos de mestres en lhorari lectiu dels quals no hi haja un mínim de 5 hores lectives de la seua especialitat, adquiriran la condició de suprimits.
2. En cas que concórreguen docents del cos de mestres i del cos de professors o catedràtics dEnsenyament Secundari que estiguen en la mateixa situació de falta dhorari, per a determinar quins mestres han de ser suprimits o quin professorat o professorat catedràtic de Secundària ha de quedar amb insuficiència horària, en cas que ningú opte voluntàriament per passar a aquestes situacions, tindran preferència per a no ser suprimits en el centre els docents del cos de mestres.
3. Si hi ha diversos funcionaris del cos de mestres de la mateixa especialitat o duna de diferent i cal determinar quin funcionari ha de quedar amb insuficiència horària i, per tant, suprimit, la prioritat es determinarà per la voluntarietat. En cas de desacord, la prioritat per a determinar quin docent queda amb insuficiència horària es determinarà pels criteris següents:
a) Menys antiguitat ininterrompuda com a definitiu en la plaça.
b) Menys temps de serveis efectius com a funcionari de carrera del cos al qual pertanga cada funcionari.
c) Any més recent dingrés en el cos.
d) Menys puntuació obtinguda en el procediment selectiu a través del qual es va ingressar en el cos o, quan no siga possible, número més alt de registre personal o de llista.
4. Els docents del cos de mestres lhorari lectiu dels quals es trobe en linterval dentre 6 i 12 hores lectives amb matèries daltres especialitats per a les quals estiguen habilitats, hores de reforç, tutories o desdoblaments, no seran objecte de supressió del seu centre, tot i que han de completar lhorari amb altres activitats fins a 19 hores lectives.
6.7.2. Prioritat per a lelecció dhoraris
1. Una vegada determinada la relació de funcionaris amb destinació definitiva que han de quedar en el centre, per a lelecció dhoraris, el funcionariat del cos de mestres amb destinació definitiva en els dos primers cursos dEducació Secundària Obligatòria que no tinga horari complet de la seua especialitat podrà completar lhorari en el centre de destinació impartint altres matèries daquests cursos, sempre que dispose de lhabilitació corresponent i hi haja un excés horari de la matèria, sense perjudici de la preferència a aquests efectes dels titulars de les especialitats respectives, tant si pertanyen al cos de mestres com als de professors o catedràtics dEnsenyament Secundari.
2. En cas que diversos funcionaris del cos de mestres de diferents especialitats no tinguen horari complet de la seua especialitat corresponent, per a determinar la prioritat en lelecció dhorari saplicaran successivament els criteris següents:
a) Més antiguitat amb destinació definitiva ininterrompuda en el centre.
b) Més temps de serveis efectius com a funcionari de carrera del cos.
c) Any més antic dingrés en el cos i, dins daquest, puntuació més alta obtinguda en el procediment selectiu a través del qual es va ingressar en el cos o, quan no siga possible, número més baix de registre personal o de llista.
3. En cas que concórreguen docents del cos de mestres i del cos de professors o catedràtics dEnsenyament Secundari que estiguen en la mateixa situació de falta dhorari, la prioritat en lelecció dhoraris es determinarà pels criteris següents:
a) Més temps de serveis efectius com a funcionari de carrera del cos al qual pertanga cada funcionari.
b) Més antiguitat amb destinació definitiva ininterrompuda en la plaça.
c) Any més antic dingrés en el cos.
d) La pertinença, si és el cas, al cos de catedràtics dEnsenyament Secundari.
e) La puntuació més alta obtinguda en el procediment selectiu dingrés en el cos o, quan no siga possible, número més baix de registre personal o de llista.
4. En cas de no poder completar horari en el propi centre, dacord amb els criteris exposats, els funcionaris del cos de mestres quedaran en la condició de suprimits.
6.8. Atribució docent del professorat dEducació Secundària Obligatòria i Batxillerat
1. Pel que fa a les assignatures troncals i específiques dEducació Secundària Obligatòria i de Batxillerat, caldrà ajustar-se al que disposa tant el Reial decret 1834/2008, de 8 de novembre, pel qual es defineixen les condicions de formació per a lexercici de la docència en lEducació Secundària Obligatòria, el Batxillerat, la Formació Professional i els Ensenyaments de règim especial i sestableixen les especialitats dels cossos docents dEnsenyament Secundari (BOE 28.11.2008), com la modificació daquest feta en el Reial decret 665/2015, de 17 de juliol, pel qual es despleguen determinades disposicions relatives a lexercici de la docència en lEducació Secundària Obligatòria, el Batxillerat, la Formació Professional i els Ensenyaments de règim especial, a la formació inicial del professorat i a les especialitats dels cossos docents dEnsenyament Secundari. A més a més, pel que fa al Batxillerat, caldrà ajustar-se al que disposa la disposició addicional sisena de lOrdre de 19 de juny de 2009, de la Conselleria dEducació, per la qual es regula lorganització i el funcionament del Batxillerat diürn, nocturn i a distància, a la Comunitat Valenciana.
2. Quant a latribució docent de les assignatures de lliure configuració autonòmica dEducació Secundària Obligatòria:
a) Caldrà ajustar-se al que disposa la modificació del Reial decret 1834/2008, de 8 de novembre, feta en el Reial decret 665/2015, de 17 de juliol, per a les matèries específiques que es cursen dins del bloc de lliure configuració autonòmica dEducació Secundària Obligatòria.
b) Lassignatura de lliure configuració autonòmica de primer curs denominada Taller de Reforç sha dimpartir indistintament pel professorat de cada matèria.
3. El personal docent del cos de mestres que ocupa, amb caràcter definitiu, llocs docents en centres educatius dEducació Secundària podrà impartir totes les matèries dun àmbit en el primer curs de lEducació Secundària Obligatòria, sempre que dispose de lhabilitació corresponent per a impartir alguna de les matèries de làmbit en el seu centre de destinació.
4. El personal docent del cos de professors dEnsenyament Secundari que ocupa llocs docents en centres educatius dEducació Secundària podrà impartir totes les matèries dun àmbit en el primer curs de lEducació Secundària Obligatòria, sempre que dispose de lhabilitació corresponent per a impartir alguna de les matèries de làmbit en el seu centre de destinació.
6.9. Substitució de docents
1. Sha dactuar dacord amb el que es disposa en la Resolució de 21 de desembre de 2015, del director general de Centres i Personal Docent, per la qual sacorda la publicació de laddenda subscrita per la Conselleria dEducació, Investigació, Cultura i Esport i les organitzacions sindicals, per la qual es modifica el sistema de provisió de llocs de treball en règim dinterinitat, aprovat per la Resolució de 26 de novembre de 2010 (DOGV 6408, 31.12.2015), i en les instruccions que la despleguen, a excepció de la «Disposició transitòria única. Nomenaments per urgent provisió», tal com preveu la Llei 4/2019, de 7 de març, de millora de les condicions per a lexercici de la docència i lensenyament en làmbit de leducació no universitària (BOE 58, 08.03.2019).
2. Els centres docents han de vetlar perquè les absències dels docents queden registrades degudament en laplicació informàtica corresponent (ITACA) des del primer dia dabsència, i han dindicar-nhi les causes.
3. En cas dabsència o malaltia del director, la directora o un altre membre de lequip directiu, sha de fer càrrec de les seues funcions el o la cap destudis o, si no, el professor o professora que designe el director o directora, i caldrà donar-ne compte al consell escolar.
6.10. Notificació de la participació en lexercici del dret de vaga del personal docent i no docent
La direcció del centre ha de fer la notificació de la participació en lexercici del dret de vaga del personal docent i no docent dels centres docents, a través de laplicació informàtica ITACA i dacord amb les instruccions puntuals elaborades sobre això pel secretari autonòmic dEducació i Formació Professional.
6.11. Prevenció de riscos laborals en el sector docent
6.11.1 Adaptació de llocs de treball
Atenent larticle 25 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals (BOE 269, 10.11.1995), per a garantir la protecció dels treballadors i treballadores sensibles a determinats riscos, recomanada en els informes mèdics laborals sobre adaptació del lloc de treball emesos pels metges i metgesses de medicina del treball del Servei de Prevenció de Riscos Laborals de lInstitut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball (INVASSAT), caldrà ajustar-se al que sindica a continuació:
1. El procés sha diniciar a instància de la persona interessada, la qual haurà de presentar una sol·licitud dadaptació de lloc de treball dirigida a lINVASSAT.
2. Linforme mèdic pertinent, que haurà dincloure, si és necessari, una proposta dadaptació del lloc de treball, ha de ser remés per lINVASSAT a la Subdirecció General de Personal Docent i a linteressat o interessada.
3. La Subdirecció General de Personal Docent farà arribar aquesta adaptació del lloc de treball a la direcció territorial corresponent perquè, a través de la Inspecció dEducació, faça les gestions oportunes per a portar-la a terme.
4. Quan linforme faça referència a canvi dadscripció de destinació, canvi despecialitat dentre les seues especialitats reconegudes en el seu mateix centre o a ladequació dhorari i/o jornada, lòrgan competent en matèria de personal docent procurarà adaptar el que siga procedent dacord amb lINVASSAT.
5. Quan linforme determine que el o la docent ha dusar de manera habitual un material de què el centre ja dispose, aquest lha de posar a la disposició del o la docent.
6. Quan el centre dispose daquest material però aquest estiga ubicat en una aula, el o la docent haurà dimpartir docència, prioritàriament, en aquesta aula.
7. Quan linforme determine que el o la docent ha dutilitzar de manera habitual un equip damplificació vocal portàtil, la direcció del centre educatiu ho ha de notificar a la Subdirecció General de Personal Docent. Aquesta unitat farà els tràmits de contractació oportuns i lenviarà al centre per a ús exclusiu del o la docent mentre romanga en aquell centre de treball. Quan el o la docent canvie de lloc de treball a un altre centre educatiu, la direcció del centre ho ha de notificar a la direcció general competent en matèria de personal docent perquè es produïsca el trasllat del material i sen deixe constància.
6.11.2 Delegats de prevenció de riscos laborals
La Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, regula la participació i la representació dels treballadors com a delegats de prevenció i membres del Comité de seguretat i salut.
A lefecte de facilitar les seues actuacions, dacord amb el que es disposa en la Resolució d11 de setembre de 2017, del director general de Centres i Personal Docent, per la qual es procedeix a la publicació del Pacte dacció sindical subscrit per la Conselleria dEducació, Investigació, Cultura i Esport i les organitzacions sindicals STEPV-IV, FE-CCOO-PV i FeSP-UGT-PV. [2017/8049], les delegades i delegats de prevenció de riscos laborals del sector docent no universitari disposaran de quatre hores setmanals, dues de les quals seran lectives.
7. ENSENYAMENTS
7.1. Educació Secundària Obligatòria
El currículum serà el que es disposa en el Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual sestableix el currículum i es desplega lordenació general de lEducació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana, i en les modificacions daquests fetes pel Decret 136/2015, de 4 de setembre, i pel Decret 51/2018, de 27 dabril.
7.1.1. Avaluació dels processos daprenentatge i ensenyament
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a lapartat AVALUACIÓ DEL PROCÉS DAPRENENTATGE-ENSENYAMENT).
1. Pel que fa a lavaluació i la titulació de lalumnat, així com a lavaluació dels processos densenyament, caldrà ajustar-se al que es disposa en lOrdre 38/2017, de 4 doctubre, de la Conselleria dEducació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula lavaluació en Educació Secundària Obligatòria, en Batxillerat i en els ensenyaments de lEducació de les Persones Adultes a la Comunitat Valenciana, així com el que disposa:
a) El Reial Decret llei 5/2016, de 9 de desembre, de mesures urgents per a lampliació del calendari dimplantació de la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa.
b) El Reial decret 562/2017, de 2 de juny, pel qual es regulen les condicions per a lobtenció dels títols de graduat en Educació Secundària Obligatòria i de Batxiller, dacord amb el que disposa el Reial Decret llei 5/2016, de 9 de desembre, de mesures urgents per a lampliació del calendari dimplantació de la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa.
c) El Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual sestableix el currículum i es desplega lordenació general de lEducació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana.
d) El Decret 136/2015, de 4 de setembre, del Consell, pel qual es modifica el Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual sestableix el currículum i es desplega lordenació general de lEducació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana.
e) El Decret 51/2018, de 27 dabril, del Consell, pel qual es modifica el Decret 87/2015, pel qual sestableix el currículum i es desplega lordenació general de lEducació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana.
f) LOrdre ECD/65/2015, de 21 de gener, per la qual es descriuen les relacions entre les competències, els continguts i els criteris davaluació de lEducació Primària, lEducació Secundària Obligatòria i el Batxillerat.
2. Respecte al Programa de millora de laprenentatge i del rendiment (PMAR de 3r dESO per àmbits), al Programa de reforç de 4t dESO (PR4), i al Programa daula compartida (PAC), lavaluació sha de fer segons el que es preveu en larticle 30, apartats 8 i 9, del Decret 87/2015, de 5 de juny; en lOrdre 38/2017, de 4 doctubre; així com en la normativa específica elaborada a aquest efecte per la Conselleria dEducació, Cultura i Esport.
3. Tot lalumnat que cursa ensenyaments dEducació Secundària Obligatòria ha de disposar dels documents oficials davaluació previstos en la disposició addicional sisena del Reial decret 1105/2014, i en el capítol V de lOrdre 38/2017, de 4 doctubre.
Per a lompliment daquests, les secretaries dels centres shan datendre al que disposa la Resolució de 5 de març de 2008, de la Direcció General dOrdenació i Centres Docents, per la qual es dicten instruccions per a formalitzar els documents bàsics davaluació i sestableix el procediment de sol·licitud dassignació del número dhistorial acadèmic per a Educació Primària i Educació Secundària Obligatòria (DOGV 5724, 14.03.2008), i al que es dispose a aquest efecte en la normativa específica elaborada per la Conselleria dEducació, Cultura i Esport.
4. Fins a lentrada en vigor de la normativa que resulte del Pacte dEstat Social i Polític per lEducació, lavaluació que regula larticle 29 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, es considera mostral i té finalitat diagnòstica. Sha davaluar el grau dadquisició de la competència matemàtica, la competència lingüística i la competència social i cívica, tenint com a referència principal les matèries generals del bloc de les assignatures troncals cursades en 4t dEducació Secundària Obligatòria. Aquesta avaluació no té efectes acadèmics.
7.1.2. Promoció
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a lapartat AVALUACIÓ DEL PROCÉS DAPRENENTATGE-ENSENYAMENT).
Pel que fa a la promoció de lalumnat, caldrà ajustar-se a lOrdre 38/2017, de 4 doctubre, així com al que disposen els articles 22.1, 22.2 i 22.4 del Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, i larticle 20 del Decret 87/2015, de 5 de juny.
1. Les decisions sobre promoció de lalumnat shan dadoptar en lúltima sessió davaluació, ordinària i extraordinària, de cada curs escolar, en el context del procés davaluació contínua i en els termes següents:
1.1. Les decisions sobre la promoció de lalumnat dun curs a un altre, dins de letapa, shan dadoptar de manera col·legiada pel conjunt de professorat de lalumne o alumna respectiu, tenint en compte lassoliment dels objectius de letapa i el grau dadquisició de les competències clau corresponents. En els casos de manca dacord o consens, aquestes decisions shan dadoptar per majoria simple, amb el vot de qualitat del tutor o tutora del curs.
La repetició sha de considerar una mesura de caràcter extraordinari, i sha de prendre després dhaver esgotat les mesures ordinàries de reforçament i suport per a resoldre les dificultats daprenentatge de lalumne o alumna.
1.2. Lalumne o alumna promocionarà de curs, en convocatòria ordinària, quan haja superat totes les matèries cursades; en cas de convocatòria extraordinària, quan haja superat totes les matèries cursades o tinga avaluació negativa simultàniament en dues matèries com a màxim, sense perjudici del que disposen els subapartats 1.4 i 1.5 daquest apartat.
1.3. Lalumne o alumna haurà de repetir curs quan es done alguna de les situacions següents:
a) Que tinga avaluació negativa simultàniament en tres matèries o en més de tres.
b) Que tinga avaluació negativa simultàniament en dues de les matèries següents: Valencià: Llengua i Literatura; Llengua Castellana i Literatura, i Matemàtiques (Matemàtiques, Matemàtiques Orientades als Ensenyaments Acadèmics o Matemàtiques Orientades als Ensenyaments Aplicats).
Per a aquests dos casos, es podran tindre en compte dues circumstàncies excepcionals, explicades, respectivament, en els subapartats 1.4 i 1.5.
1.4. De manera excepcional, podrà autoritzar-se, per decisió col·legiada i votació nominal, la promoció dun alumne o alumna amb avaluació negativa simultàniament en tres matèries, quan es donen conjuntament les condicions següents:
a) Que dues de les matèries amb avaluació negativa no siguen simultàniament Valencià: Llengua i Literatura; Llengua Castellana i Literatura, i Matemàtiques (Matemàtiques, Matemàtiques Orientades als Ensenyaments Acadèmics o Matemàtiques Orientades als Ensenyaments Aplicats).
b) Que lequip docent considere que la naturalesa de les matèries amb avaluació negativa simultàniament no impedeix a lalumne o alumna seguir amb èxit el curs següent, que té expectatives favorables de recuperació i que la promoció beneficiarà la seua evolució acadèmica.
c) I que sapliquen a lalumne o alumna les mesures datenció educativa proposades en el consell orientador.
1.5. També podrà autoritzar-se de manera excepcional, per decisió col·legiada i votació nominal, la promoció dun alumne o alumna quan es donen conjuntament aquestes condicions:
a) Que lalumne o alumna tinga avaluació negativa simultàniament en dues matèries, que siguen Valencià: Llengua i Literatura; Llengua Castellana i Literatura, i Matemàtiques (Matemàtiques, Matemàtiques Orientades als Ensenyaments Acadèmics o Matemàtiques Orientades als Ensenyaments Aplicats), de manera simultània.
b) Que lequip docent considere que lalumne o alumna pot seguir amb èxit el curs següent, que té expectatives favorables de recuperació i que la promoció beneficiarà la seua evolució acadèmica.
c) I sempre que sapliquen a lalumne o alumna les mesures datenció educativa proposades en el consell orientador.
En laplicació daquest subapartat referent a les assignatures troncals i específiques, computaran totes les matèries establides en els articles 17, 18 i lannex IV del Decret 87/2015, de 5 de juny, modificats pel Decret 51/2018.
Quant al bloc dassignatures de lliure configuració autonòmica, el bloc computarà com una única matèria. Per tant, en cas de no superar-se una matèria o les dues daquest bloc, es computarà com una única matèria no superada, a lefecte de promoció.
No obstant això, a lefecte de càlcul de nota mitjana, es tindran en compte totes les matèries cursades.
Les matèries amb la mateixa denominació en diferents cursos de lEducació Secundària Obligatòria es consideraran matèries diferents.
1.6. Lalumne o alumna que no promocione haurà de romandre un any més en el mateix curs. Aquesta mesura se li podrà aplicar en el mateix curs una sola vegada, i dues vegades com a màxim dins de letapa. Quan aquesta segona repetició shaja de produir en tercer o quart curs, tindrà dret a romandre en règim ordinari cursant Educació Secundària Obligatòria fins als dènou anys, complits lany en què finalitze el curs. Excepcionalment, podrà repetir una segona vegada en quart curs si no ha repetit en els cursos anteriors de letapa.
2. La mesura de repetició de curs haurà danar acompanyada dun Pla específic personalitzat, orientat a la superació de les dificultats detectades en el curs anterior. Aquests plans específics personalitzats els ha delaborar lequip docent de cada grup, dacord amb els criteris establits per la comissió de coordinació pedagògica, o qui tinga atribuïdes les seues funcions, i amb lassessorament, si escau, del personal docent especialista en orientació educativa.
3. La promoció de lalumnat incorporat a un Programa de millora de laprenentatge i del rendiment sha de fer segons la normativa reguladora daquests programes.
3.1. En els programes organitzats de manera integrada, les decisions sobre promoció de lalumnat shan dadoptar en lúltima sessió davaluació, ordinària i extraordinària, de cada curs escolar, en el context del procés davaluació contínua i en els termes establits en lapartat 1.
3.2. En els programes organitzats per àmbits, les decisions sobre promoció de lalumnat shan dadoptar en lúltima sessió davaluació, ordinària i extraordinària, de cada curs escolar, en el context del procés davaluació contínua i en els termes següents:
3.2.1. Les decisions sobre la promoció de lalumnat dun curs a un altre, dins letapa, shan dadoptar de manera col·legiada pel conjunt del professorat de lalumne o alumna respectiu, atenent lassoliment dels objectius de letapa i el grau dadquisició de les competències clau corresponents. En els casos de falta dacord o consens, aquestes decisions shan dadoptar per majoria simple, amb el vot de qualitat del tutor o tutora del curs.
La repetició sha de considerar una mesura de caràcter extraordinari, i sha de prendre després dhaver esgotat les mesures ordinàries de reforçament i suport per a resoldre les dificultats daprenentatge de lalumne o alumna.
3.2.2. Lalumne o alumna promocionarà de curs, en convocatòria ordinària, quan haja superat tots els àmbits i les matèries cursats; en cas de convocatòria extraordinària, quan haja superat tots els àmbits i les matèries cursats o tinga avaluació negativa, com a màxim:
en un àmbit, en el cas de làmbit de caràcter lingüístic i social o de làmbit de caràcter científic i matemàtic;
en làmbit de llengües estrangeres i en una matèria,
o en dues matèries.
Tot això sense perjudici del que es dispose en el subapartat 3.2.3 daquest apartat, i que lequip docent considere que la naturalesa dels àmbits i les matèries amb avaluació negativa no impedeix que lalumne o alumna seguisca amb èxit el curs següent, que té expectatives favorables de recuperació i que la promoció beneficiarà la seua evolució acadèmica.
3.2.3. De manera excepcional, podrà autoritzar-se, per decisió col·legiada i votació nominal, la promoció dun alumne o alumna amb qualificacions negatives quan es donen conjuntament les condicions següents:
a) Que tinga avaluació negativa simultàniament:
en làmbit de caràcter lingüístic i social o en làmbit de caràcter científic i matemàtic, a més duna matèria;
en làmbit de llengües estrangeres i en dues matèries,
o en tres matèries.
b) Que lequip docent considere que la naturalesa dels àmbits i les matèries amb avaluació negativa simultàniament no impedeix que lalumne o alumna seguisca amb èxit el curs següent, que té expectatives favorables de recuperació i que la promoció beneficiarà la seua evolució acadèmica.
c) Que sapliquen a lalumne o alumna les mesures datenció educativa proposades en el consell orientador.
7.1.3. Titulació
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a lapartat AVALUACIÓ DEL PROCÉS DAPRENENTATGE-ENSENYAMENT).
1. Lalumne o alumna que, durant la sessió final davaluació ordinària de 4t curs dESO, haja obtingut una avaluació positiva en totes les matèries, o en la sessió final davaluació extraordinària haja obtingut una avaluació positiva, bé en totes les matèries o bé negativa en un màxim de dues, sempre que aquestes no siguen, de manera simultània, les matèries de Valencià: Llengua i Literatura, Llengua Castellana i Literatura, i Matemàtiques (Matemàtiques, Matemàtiques Orientades als Ensenyaments Acadèmics o Matemàtiques Orientades als Ensenyaments Aplicats), podrà obtindre el títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria.
Per a aquest efecte, shan de tindre en compte les consideracions següents:
a) Les matèries amb la mateixa denominació en diferents cursos de lEducació Secundària Obligatòria es consideraran matèries distintes.
b) Sense perjudici del que sha exposat anteriorment, per a obtindre el títol caldrà que lequip docent considere que lalumne o alumna ha assolit els objectius de letapa i ha adquirit les competències corresponents.
2. Continguts i vies acadèmiques del títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria.
En el títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria sha de fer constar la qualificació final de letapa que resulte de la nota mitjana obtinguda dacord amb el càlcul numèric que sindica a continuació, sense necessitat dindicar la via, els ensenyaments acadèmics o els ensenyaments aplicats, cursada per lalumnat en 4t dESO.
Segons el Reial decret 562/2017, de 2 de juny, la qualificació final de letapa dEducació Secundària Obligatòria serà la mitjana aritmètica de les qualificacions numèriques obtingudes en cada una de les matèries cursades en Educació Secundària Obligatòria, expressada en una escala d1 a 10, amb dos decimals, arredonida a la centèsima més pròxima, i en cas dequidistància, a la superior, llevat dels casos de lalumnat dincorporació tardana al sistema educatiu valencià o procedent de sistemes educatius estrangers i de lalumnat que ha cursat un Programa de la millora de laprenentatge i del rendiment o un cicle de Formació Professional Bàsica, en què saplicarà el que determina lapartat següent.
3. Obtenció i càlcul de la nota mitjana del títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria per part de lalumnat dincorporació tardana, procedent de sistemes educatius estrangers o que cursa programes específics.
a) Lalumnat incorporat tardanament al sistema educatiu valencià o provinent destudis cursats en algun sistema educatiu estranger i que no haja cursat totalment lEducació Secundària Obligatòria en el sistema educatiu de lEstat espanyol, obtindrà el títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria dacord amb les qualificacions consignades en letapa, únicament en les matèries cursades en el nostre sistema educatiu, i el càlcul numèric de la nota mitjana de letapa sha de fer a partir de la mitjana resultant daquestes qualificacions, sense perjudici del que sestableix sobre aquesta qüestió en acords o convenis internacionals.
b) Lalumnat que finalitze lEducació Secundària Obligatòria després dhaver cursat un Programa de millora de laprenentatge i del rendiment, obtindrà el títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria dacord amb les qualificacions consignades en letapa, i el càlcul numèric de la nota mitjana daquesta etapa sha de fer sense tindre en compte les qualificacions obtingudes en matèries que no haja superat abans de la data de la seua incorporació al programa, sempre que aquestes matèries estigueren incloses en algun dels àmbits previstos en larticle 19.3 del Reial decret 1105/2014, i lalumne o alumna haja superat aquest àmbit. En cas contrari, totes les matèries que no tinga aprovades entrarien en la mitjana.
c) Lalumnat que, a més dhaver obtingut avaluació positiva en tots els àmbits i, en el seu cas, en les unitats formatives dun cicle de Formació Professional Bàsica, obtinga un títol de Formació Professional Bàsica, podrà obtindre el títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria, sempre que, en lavaluació final del cicle formatiu, lequip docent avaluador considere que aquest alumne o alumna ha aconseguit els objectius de lEducació Secundària Obligatòria i ha assolit les competències clau corresponents. En aquest cas, la qualificació final de letapa serà la nota mitjana obtinguda en els mòduls associats als blocs comuns previstos en larticle 42.4 de la Llei orgànica 2/2006.
Dacord amb el que disposa la Resolució de 30 doctubre de 2017, de la Secretaria Autonòmica dEducació i Investigació, per la qual sestableix el procediment per a lobtenció del títol de Formació Professional bàsica i, si és el cas, el títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria derivat de lobtenció del títol de Formació Professional Bàsica (DOGV 8173, 20.11.2017), els equips docents dels grups dalumnes que cursen un cicle de Formació Professional Bàsica han de fixar, al començament de curs, uns criteris comuns que els permeten valorar si lalumne que ha obtingut el títol de Formació Professional Bàsica ha aconseguit, també, els objectius de lEducació Secundària Obligatòria i ha adquirit les competències corresponents. Una vegada fixats per lequip docent, el tutor o tutora del grup haurà dinformar daquests criteris lalumnat i les famílies durant el primer trimestre.
4. Els títols de graduat en Educació Secundària Obligatòria expedits dacord amb el que disposen aquestes instruccions permetran accedir indistintament a qualsevol dels ensenyaments postobligatoris recollits en larticle 3.4 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig.
7.1.4. Càlcul de la nota mitjana a lefecte dadmissió
Per a lalumnat que obtinga el títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria, el càlcul de la nota mitjana a lefecte dadmissió en altres ensenyaments sha de fer dacord amb les indicacions següents:
a) Alumnat que haja obtingut el títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria segons el que va disposar la normativa vigent en el curs que lalumnat es va titular.
El càlcul de la nota mitjana de letapa sha de fer dacord amb el que disposa larticle 41.9 de lOrdre 7/2016, de 19 dabril, de la Conselleria dEducació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula el procediment dadmissió de lalumnat en els centres docents sostinguts amb fons públics de la Comunitat Valenciana que imparteixen ensenyaments dEducació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, de manera que serà la mitjana aritmètica de les qualificacions de totes les matèries cursades per lalumnat, llevat de les excepcions establides en lepígraf c, expressada amb una aproximació de dos decimals mitjançant arredoniment.
Es considerarà, a lefecte de càlcul, lúltima qualificació obtinguda en cada matèria de cada un dels cursos.
Quan lalumne o alumna haja fet algun curs de letapa en un sistema educatiu estranger però haja obtingut el títol segons lordenació de la Llei orgànica 2/2006, o segons la legislació anterior del sistema educatiu espanyol, únicament es computaran per al càlcul de la nota mitjana les qualificacions obtingudes en les matèries cursades per lalumnat segons lordenació del sistema educatiu espanyol.
En el cas dalumnat que haja sigut proposat per a lobtenció del títol amb una matèria o dues amb avaluació negativa, i, excepcionalment, tres, caldrà tindre en compte que la normativa vigent prescriu el càlcul de la nota mitjana sobre la totalitat de matèries o àmbits cursats. Per tant, shan dincloure en el còmput tant les matèries superades com les matèries no superades.
b) Alumnat que haja obtingut el títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria a través de la superació dun Programa de Formació Professional Bàsica.
Fins a lentrada en vigor de la normativa resultant del Pacte dEstat Social i Polític per lEducació, lalumnat que obtinga un títol de Formació Professional Bàsica pot obtindre el títol dEducació Secundària Obligatòria, sempre que, en lavaluació final del cicle formatiu, lequip docent considere que ha assolit els objectius de lEducació Secundària Obligatòria i que ha adquirit les competències corresponents.
A lefecte de laccés a cicles formatius de grau mitjà, la nota mitjana de lalumnat que haja obtingut el títol de graduat dEducació Secundària Obligatòria sobtindrà calculant la mitjana obtinguda en els mòduls associats als blocs comuns previstos en larticle 42.4 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, deducació.
Per a laccés a Batxillerat, el càlcul de la nota mitjana de letapa es farà dacord amb el que disposa larticle 41.9 de lOrdre 7/2016, de 19 dabril, de la Conselleria dEducació, Investigació, Cultura i Esport, de manera que serà la mitjana aritmètica de les qualificacions de totes les matèries, mòduls o àmbits cursats per lalumnat, llevat de les excepcions establides en lepígraf c, expressada amb una aproximació de dos decimals mitjançant arredoniment. En aquest cas, caldrà entendre els mòduls de Formació Professional Bàsica com a assimilats a les matèries o els àmbits a què es refereix larticle 41.9 de lOrdre 7/2016, de 19 dabril. Es considerarà, a lefecte de càlcul, lúltima qualificació obtinguda en cada matèria, àmbit o mòdul de cada un dels cursos o nivells.
c) Queden exceptuades de ser incloses, a lefecte del càlcul de la nota mitjana, les qualificacions de les matèries següents, en els casos que es concreten:
1. Religió, de conformitat amb el que disposa lapartat 7 de la disposició addicional segona del Reial decret 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual sestableixen els ensenyaments mínims corresponents a lEducació Secundària Obligatòria, únicament per als cursos lordenació dels quals va estar regulada per la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig.
2. Música, matèries optatives, matèries del bloc dassignatures de lliure configuració autonòmica i matèries del bloc dassignatures específiques que hagen sigut convalidades dacord amb la normativa vigent i per a les quals shaja consignat lexpressió de qualificació «convalidat/ada» en els documents oficials davaluació.
3. Educació Física i Valencià: Llengua i Literatura, quan shaja concedit lexempció de qualificació dacord amb la normativa vigent i shaja consignat lexpressió «exempt/a» en els documents oficials davaluació.
d) A lalumnat que sincorpore al sistema educatiu espanyol en un centre de la Comunitat Valenciana des dun altre sistema educatiu estranger, li seran aplicables les instruccions contingudes en la Resolució de 23 de març de 2018, de la Secretaria dEstat dEducació, Formació Professional i Universitats, per la qual sestableixen les instruccions per al càlcul de la qualificació final que ha de figurar en les credencials de convalidació per a 1r de Batxillerat i dhomologació de títols estrangers al títol de graduat o graduada en Educació Secundària Obligatòria i al de Batxillerat espanyol (BOE 02.04.2018).
e) En els casos en què els estudis shagen cursat totalment o parcialment segons una legislació anterior a la Llei orgànica 2/2006, a lefecte del càlcul de la nota mitjana, es consideraran les qualificacions de les matèries corresponents als cursos equivalents entre lordenació actual del sistema educatiu i la vigent en el moment en què lalumne o alumna va cursar els estudis, segons el que sha indicat en la normativa bàsica. De conformitat amb el que sindica en larticle 41.10 de lOrdre 7/2016, de 19 dabril, de la Conselleria dEducació, Investigació, Cultura i Esport, quan les qualificacions no siguen aritmètiques es valoraran segons lescala numèrica següent:
Insuficient: 3
Suficient: 5,5
Bé: 6,5
Notable: 7,5
Excel·lent: 9
En els casos en què hi haja la qualificació literal «Molt deficient», aquesta es valorarà com a 2.
7.1.5. Procediment per a la incorporació a un curs dESO LOMQE de lalumnat amb matèries pendents LOE
LOrdre ECD/462/2016, de 31 de març, estableix el procediment dincorporació de lalumnat a un curs dEducació Secundària Obligatòria o de Batxillerat del sistema educatiu definit per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, amb matèries no superades del currículum anterior a la implantació daquesta.
1. En Educació Secundària Obligatòria, la promoció de curs sense haver superat totes les matèries cursades en lEducació Secundària Obligatòria sha de fer en les condicions establides en els articles 10 i 13 de lOrdre 38/2017, de 4 doctubre, així com lapartat 7.1.2 daquesta resolució. A aquest efecte, sha de tindre en compte el quadre 1 que figura a continuació, així com el bloc dassignatures a què pertany la matèria corresponent.
Quadre 1
Matèries anteriors a la implantació de les modificacions introduïdes en la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, deducació, per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, segons la disposició final cinquena daquesta. Matèries posteriors a la implantació de les modificacions introduïdes en la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, deducació, per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, segons la disposició final cinquena daquesta.
Educació Secundària Obligatòria
Troncals
Ciències de la Naturalesa (1r ESO) Biologia i Geologia (1r ESO)
Ciències de la Naturalesa (2n ESO) Física i Química (2n ESO)
Ciències Socials, Geografia i Història Geografia i Història
Llengua Estrangera Primera Llengua Estrangera
Matemàtiques (3r ESO) Matemàtiques Orientades als Ensenyaments Acadèmics
Matemàtiques Orientades als Ensenyaments Aplicats
(Caldrà recuperar només la matèria que corresponga a lopció elegida)
Matemàtiques (4t ESO) Matemàtiques Orientades als Ensenyaments Acadèmics
Matemàtiques Orientades als Ensenyaments Aplicats
(Caldrà recuperar només la matèria que corresponga a lopció elegida)
Específiques
Educació Plàstica i Visual Educació Plàstica, Visual i Audiovisual
Informàtica Informàtica (1r 3r ESO) i Tecnologies de la Informació i la Comunicació (4t ESO)
Tecnologies (1r 3r ESO) Tecnologia (1r 3r ESO)
2. Lalumnat haurà de recuperar les matèries cursades i no superades dels cursos anteriors si aquestes matèries continuen formant part de lorganització del curs corresponent en la nova ordenació de lEducació Secundària Obligatòria dins de la programació de loferta educativa establida pel Decret 87/2015, de 5 de juny.
3. Per a la recuperació daquestes matèries serà aplicable el currículum establit en el Decret 87/2015, de 5 de juny, i en el Decret 51/2018, de 27 dabril. En el cas de lalumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, shaurà de tindre en compte, per a fer-ho, les adaptacions curriculars daccés, metodològiques i davaluació dutes a terme amb anterioritat i al llarg de letapa.
En cas que les matèries cursades i no superades, dacord amb el quadre 1 anterior, formen part del bloc dassignatures específiques, lalumne o alumna podrà optar bé per cursar-les novament, bé per substituir-les per qualsevol altra de la seua elecció dins de les pertanyents al mateix bloc.
4. Lalumnat que tinga matèries no superades que hagen deixat de formar part de loferta educativa establida en el Decret 87/2015, de 5 de juny, per a lEducació Secundària Obligatòria (Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans de 2n dESO i Educació Eticocívica de 4t dESO, així com algunes matèries optatives), les haurà de substituir per altres de la seua elecció entre les assignatures específiques no cursades prèviament i corresponents al mateix curs, dacord amb la regulació establida pels articles 17 i 18 del Decret 87/2015, de 5 de juny, i la modificació daquesta feta pel Decret 51/2018, de 27 dabril.
5. Per a la recuperació de les matèries no superades serà aplicable el currículum establit en el Decret 87/2015, de 5 de juny.
7.1.6. Procediment per a la incorporació a un curs dESO LOMQE de lalumnat amb matèries no superades que han deixat de formar part del currículum establit en el Decret 87/2015, de 5 de juny, a partir de la modificació establida pel Decret 51/2018, de 27 dabril
Lalumnat que tinga la matèria Reforç Instrumental de 1r dESO no superada, la qual ha deixat de formar part de loferta educativa establida en el Decret 87/2015, de 5 de juny, per a lEducació Secundària Obligatòria, lhaurà de substituir per una altra de la seua elecció entre les assignatures de lliure configuració autonòmica dopció no cursada prèviament i corresponent al mateix curs, dacord amb la regulació establida en larticle 17 del Decret 51/2018, de 27 dabril.
7.1.7. Matèries a elegir en els blocs dassignatures específiques i de lliure configuració autonòmica
Loferta de matèries a elegir en els blocs dassignatures específiques i de lliure configuració autonòmica shaurà dajustar al que sha indicat en els articles 17, 18 i lannex IV del Decret 87/2015, de 5 de juny, modificats pel Decret 51/2018, de 27 dabril. La direcció dels centres docents públics, oït el claustre, i la titularitat dels centres privats, hauran destablir loferta de les matèries opcionals dels blocs dassignatures específiques i de lliure configuració autonòmica.
A aquest efecte, en els centres docents públics shauran datendre els criteris de la demanda de lalumnat, la disponibilitat de professorat amb destinació definitiva en el centre, el caràcter progressiu del currículum de determinades matèries al llarg dels diferents cursos, així com les possibilitats organitzatives i la disponibilitat de recursos. En aquests centres, així mateix, seran doferta obligada les matèries de Cultura Clàssica, Informàtica i Segona Llengua Estrangera, en tots els cursos; Educació Plàstica, Visual i Audiovisual, en primer; Competència Comunicativa Oral Primera Llengua Estrangera, en tercer i quart; Tecnologia, en tercer, i Filosofia, en quart; sempre que hi haja disponibilitat horària de professorat amb destinació definitiva en el centre per a la impartició daquestes i aquesta no implique un increment de plantilla.
7.1.8. Orientacions sobre les matèries Competència Comunicativa Oral en Primera Llengua Estrangera, Projecte Interdisciplinari, Taller dAprofundiment i Taller de Reforç
El Decret 51/2018, de 27 dabril, va introduir modificacions en el currículum dEducació Secundària Obligatòria, com és la creació de les matèries Competència Comunicativa Oral en Primera Llengua Estrangera, Projecte Interdisciplinari, Taller dAprofundiment i Taller de Reforç. La definició daquestes matèries i a qui van dirigides sindica tot seguit:
La Competència Comunicativa Oral Primera Llengua Estrangera té com a finalitat millorar la competència comunicativa oral de lalumnat en aquesta llengua. Per tant, en aquesta matèria sha de treballar, exclusivament, la pràctica oral daquesta. Aquesta matèria va dirigida a lalumnat de 3r i 4t dESO.
El Projecte Interdisciplinari es defineix com una seqüència didàctica que sorganitza amb elements curriculars de diverses matèries. En cada projecte, lalumnat ha de seguir un procés (que inclou la investigació, la creativitat, la presa de decisions, lús destratègies, la comunicació en formats diversos, etc.). Lobjectiu és crear un vincle entre làmbit de coneixement acadèmic i lentorn sociocultural daquest. Es podrà comptar amb la col·laboració dagents externs, com poden ser entitats, organitzacions no governamentals, fundacions, empreses, institucions educatives, mitjans de comunicació, administracions, voluntaris... En cas que es planifique un treball conjunt, es poden establir col·laboracions entre diferents centres educatius per al desenvolupament parcial o total del projecte. El Projecte Interdisciplinari pot suposar la participació dalumnat de diversos grups i/o nivells, i caldrà fer-ne lorganització oportuna, sempre que hi haja disponibilitat horària de professorat en el centre per a la impartició daquest i aquesta no implique un increment de plantilla. El Projecte Interdisciplinari va dirigit a tot lalumnat de lESO.
El Taller dAprofundiment sha dorganitzar a partir de matèries disciplinàries que han de desenvolupar-se de manera competencial a partir del currículum de la seua matèria de referència. Aquest taller està dirigit a lalumnat dESO amb alta motivació pels coneixements de les matèries que es profunditzen o/i a lalumnat daltes capacitats.
El Taller de Reforç sha dorganitzar a partir de matèries disciplinàries que shan de desenvolupar de manera competencial a partir del currículum de la seua matèria de referència. Aquest taller està dirigit a lalumnat dESO que necessita reforçar els elements curriculars de les matèries de referència, a proposta del departament dorientació o/i de lequip docent.
7.1.9. Consell orientador
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a lapartat GESTIÓ DE LACOLLIDA).
1. Segons el que sestableix en lapartat 7 de larticle 22 del Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, i en larticle 49 de lOrdre 38/2017, de 4 doctubre, el consell orientador és el document mitjançant el qual es comunica als pares i a les mares o als tutors o tutores legals, en el cas de lalumnat menor dedat, i a lalumne o alumna, una proposta de litinerari formatiu més adequat a seguir, així com la identificació, per mitjà dun informe motivat, del grau dassoliment dels objectius de letapa i dadquisició de les competències corresponents que justifica aquesta proposta.
El consell orientador sha dajustar al model establit en lannex VI de lOrdre 38/2017, de 4 doctubre.
2. El consell orientador sha de lliurar obligatòriament, al final de cada curs de lEducació Secundària Obligatòria, als pares i les mares o als tutors o les tutores legals de cada alumne o alumna.
3. El consell orientador sha dincloure en lexpedient de lalumne o alumna.
7.1.10. Integració de matèries en àmbits
1. Larticle 31 del Decret 87/2015, de 5 de juny, preveu que els centres docents que impartisquen lEducació Secundària Obligatòria puguen integrar matèries en àmbits en el primer curs de letapa.
2. La integració de matèries en àmbits haurà de respectar els objectius, els continguts i els criteris davaluació de totes les matèries que shi integren, així com lhorari assignat al conjunt daquestes. Aquesta integració tindrà efectes en lorganització dels ensenyaments, però no en les decisions associades a la promoció. Per a la presa de decisions relatives a lavaluació i la promoció, sha de considerar lavaluació per separat de cada una de les matèries que integren els àmbits.
7.1.11. Ensenyaments de Religió
Respecte als ensenyaments de Religió, caldrà ajustar-se al que es disposa en la disposició addicional tercera del Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, i en la disposició addicional primera del Decret 87/2015, de 5 de juny. Per tant, la matèria de Religió, de caràcter opcional, serà doferta obligatòria.
Els continguts tractats han de garantir la protecció dels drets humans i els principis digualtat i no-discriminació inclosos en els tractats que ha signat lEstat espanyol, i han destar en coherència amb els principis i els continguts establits en el Projecte educatiu del centre.
7.1.12. Exempcions i convalidacions
Per a lalumnat que cursa o ha cursat ensenyaments professionals de Música i Dansa o que acredite tindre la condició desportista dalt nivell, dalt rendiment o delit de la Comunitat Valenciana, caldrà ajustar-se al que sindica a continuació:
1. Convalidació de lassignatura de Música en tots els cursos dEducació Secundària Obligatòria de lalumnat que cursa o ha cursat ensenyaments professionals de Música i de Dansa.
Es podran convalidar les matèries següents:
Quadre 2
Convalidació de lassignatura de Música de tots els cursos de lEducació Secundària Obligatòria
Assignatura i curs dEducació Secundària Obligatòria Ensenyament professional Assignatura amb la qual es convalida
Música de 1r a 3r curs Música 1r curs dInstrument o Veu
Música de 4t curs Música 2n curs dInstrument o Veu
Música de 1r a 3r curs Dansa 1r curs de Música
Música de 4t curs Dansa 2n curs de Música
En els cursos de 1r a 3r dEducació Secundària Obligatòria també es podrà convalidar la matèria de lliure configuració autonòmica dopció que shaja elegit entre les següents:
1r dESO: Informàtica, Cultura Clàssica, Educació Plàstica, Visual i Audiovisual, Iniciació a lActivitat Emprenedora i Empresarial, Projecte Interdisciplinari, Segona Llengua Estrangera, Taller dAprofundiment i Taller de Reforç.
2n dESO: Informàtica, Cultura Clàssica, Iniciació a lActivitat Emprenedora i Empresarial, Projecte Interdisciplinari, Segona Llengua Estrangera, Taller dAprofundiment i Taller de Reforç.
3r dESO: Informàtica, Competència Comunicativa Oral Primera Llengua Estrangera, Cultura Clàssica, Tecnologia, Iniciació a lActivitat Emprenedora i Empresarial, Projecte Interdisciplinari, Segona Llengua Estrangera, Taller dAprofundiment i Taller de Reforç.
3. En 4t curs dEducació Secundària Obligatòria també es podrà convalidar una matèria específica dopció o una matèria de lliure configuració autonòmica dopció:
4. Exempció de lassignatura dEducació Física en tots els cursos dEducació Secundària Obligatòria per a lalumnat que cursa estudis dels ensenyaments professionals de Dansa o que acredita la condició desportista dalt nivell, dalt rendiment o delit a la Comunitat Valenciana.
En els cursos dEducació Secundària Obligatòria és aplicable el que disposa el Reial decret 242/2009, i, per tant, es podrà sol·licitar lexempció de la matèria dEducació Física.
5. En els cursos de 1r a 3r dEducació Secundària Obligatòria, lalumnat que acredita la condició desportista dalt nivell, dalt rendiment o delit a la Comunitat Valenciana, amb la pràctica esportiva, també podrà convalidar la matèria de lliure configuració autonòmica dopció, a elegir entre les següents:
1r dESO: Cultura Clàssica, Educació Plàstica, Visual i Audiovisual, Informàtica; Iniciació a lActivitat Emprenedora i Empresarial, Projecte Interdisciplinari, Segona Llengua Estrangera, Taller dAprofundiment i Taller de Reforç.
2n dESO: Cultura Clàssica, Informàtica, Iniciació a lActivitat Emprenedora i Empresarial, Projecte Interdisciplinari, Segona Llengua Estrangera, Taller dAprofundiment i Taller de Reforç.
3r dESO: Competència Comunicativa Oral Primera Llengua Estrangera, Cultura Clàssica, Informàtica, Iniciació a lActivitat Emprenedora i Empresarial, Projecte Interdisciplinari, Segona Llengua Estrangera, Taller dAprofundiment, Taller de Reforç i Tecnologia.
6. En 4t curs dEducació Secundària Obligatòria, lalumnat que acredita la condició desportista dalt nivell, dalt rendiment o delit a la Comunitat Valenciana, també podrà convalidar la matèria específica dopció o una matèria de lliure configuració autonòmica dopció, amb la pràctica esportiva. La matèria específica dopció o la matèria de lliure configuració autonòmica dopció shaurà de triar entre les següents: Arts Escèniques i Dansa; Competència Comunicativa Oral Primera Llengua Estrangera, Cultura Científica, Cultura Clàssica, Educació Plàstica, Visual i Audiovisual, Filosofia, Música, Projecte Interdisciplinari, Segona Llengua Estrangera, Taller dAprofundiment, Taller de Reforç, Tecnologies de la Informació i la Comunicació, Biologia i Geologia (cursada com a específica dopció), Física i Química (cursada com a específica dopció); Economia (cursada com a específica dopció), Llatí (cursada com a específica dopció), Tecnologia (cursada com a específica dopció), Ciències Aplicades a lActivitat Professional (cursada com a específica dopció), i Iniciació a lActivitat Emprenedora i Empresarial (cursada com a específica dopció).
7. Encara que el centre no oferisca les matèries objecte de convalidació, és possible matricular lalumnat daquestes matèries i concedir-ne la convalidació.
8. Procediment per a sol·licitar la convalidació de matèries i lexempció dEducació Física.
El procediment per a sol·licitar la convalidació de matèries i lexempció dEducació Física per als quatre cursos de letapa sindica tot seguit:
8.1. Les convalidacions de matèries i lexempció de la matèria Educació Física requerirà la sol·licitud expressa per part de lalumnat, o dels pares o tutors legals si són menors dedat, dacord amb els models de sol·licitud que sadjunten als documents A i B daquesta resolució.
8.2. Les sol·licituds shan de presentar, preferentment, en el centre on lalumne o alumna estiga matriculat en lensenyament dEducació Secundària Obligatòria, abans del dia 31 doctubre, i les han de segellar i datar els centres en el moment en què es presenten.
8.3. Les sol·licituds han danar acompanyades de:
a) En cas de convalidació: el certificat acadèmic acreditatiu de la superació de lassignatura amb què se sol·licita fer la convalidació. Si lalumne o alumna està cursant simultàniament una matèria objecte de convalidació i lassignatura o assignatures que cal superar per a obtindre aquesta convalidació, haurà de presentar un certificat de matrícula dels ensenyaments professionals de Música o Dansa en el moment de la sol·licitud.
b) En cas dexempció per estar cursant ensenyaments professionals de Dansa: document que acredite tindre formalitzada la matrícula per a cursar ensenyaments professionals de Dansa.
c) En cas dexempció per tindre la condició desportista dalt nivell o dalt rendiment, o desportistes delit de la Comunitat Valenciana:
c.1. Esportistes dalt nivell: document que acredite estar inclòs en la relació desportistes dalt nivell publicada en el Boletín Oficial del Estado.
c.2. Esportistes delit de la Comunitat Valenciana: document que acredite estar inclòs en la relació desportistes delit publicada en el DOGV.
c.3. Esportistes dalt rendiment:
c.3.1. De fora de la Comunitat Valenciana: certificat del Consell Superior dEsports durant el curs acadèmic a què es referisca aquest certificat.
c.3.2. De la Comunitat Valenciana: certificat de la Direcció General dEsport durant el curs acadèmic a què es referisca aquest certificat.
8.4. Correspon a la direcció del centre on lalumnat curse lensenyament corresponent dEducació Secundària Obligatòria el fet de reconéixer les convalidacions establides en aquesta norma.
El director o directora ha de notificar a lalumne o alumna, o als pares, mares o tutors legals si és menor dedat, abans que finalitze el mes de novembre, la concessió o la denegació motivada de la convalidació i/o lexempció, i ha de remetre una còpia daquest escrit a la Inspecció Educativa. La sol·licitud es podrà considerar desestimada en cas que no sefectue la notificació de la concessió o la denegació corresponent en el termini indicat. Contra la resolució de la direcció del centre, lalumne o alumna, o bé els pares o tutors legals si és menor dedat, podran interposar, en el termini de vint dies, una reclamació davant de la direcció territorial competent en matèria deducació, que lhaurà de resoldre. Contra aquesta resolució, que no posarà fi a la via administrativa, linteressat o interessada podrà presentar un recurs dalçada davant de la direcció general competent en matèria dordenació.
8.5. Les convalidacions de les matèries dEducació Secundària Obligatòria shan de reflectir en els documents oficials davaluació amb lexpressió «CO». En cas que lassignatura necessària per a obtindre la convalidació sestiga cursant en el mateix curs acadèmic que la matèria objecte de convalidació, es considerarà aquesta matèria com a pendent de convalidació i es consignarà amb lexpressió «PTC». Una vegada acreditada la superació de lassignatura necessària per a convalidar la matèria dEducació Secundària Obligatòria, mitjançant el certificat acadèmic daquesta assignatura, a partir daquest moment shaurà dindicar la convalidació consignant lexpressió «CO» en els documents davaluació per a la matèria corresponent. En cas que no es presente el certificat corresponent a la superació de lassignatura dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa, necessària per a obtindren la convalidació, abans de la data de lavaluació final extraordinària, la matèria la convalidació de la qual es va sol·licitar shaurà domplir amb la qualificació de no presentat i shaurà de consignar amb lexpressió «NP» en els documents davaluació.
8.6. Quant a lexempció de la matèria dEducació Física, en els documents davaluació es considerarà la matèria com a pendent dexempció al llarg del curs i shaurà de consignar com a «PTE». Perquè lexempció es faça efectiva shaurà de presentar el certificat dhaver mantingut la matrícula densenyaments professionals de Dansa o la condició desportista dalt nivell, desportista dalt rendiment, o desportista delit de la Comunitat Valenciana, abans de la data en què es faça lavaluació final extraordinària. Una vegada acreditat el manteniment daquesta condició, les exempcions shauran de consignar com a «ET». Si no shi acredita, la matèria esmentada es considerarà no superada.
8.7. En cas que lalumne o alumna perda la condició desportista dalt nivell o dalt rendiment, o desportistes delit de la Comunitat Valenciana, o que renuncie a la matrícula en els ensenyaments professionals de Dansa abans de la data de la sessió davaluació final ordinària, podrà sol·licitar ser avaluat des daquest moment en la matèria dEducació Física. Aquesta circumstància shaurà de reflectir per mitjà de la diligència corresponent en els diferents documents davaluació.
8.8. Les matèries objecte de convalidació o exempció no shauran de tindre en compte en el càlcul de la nota mitjana de lEducació Secundària Obligatòria.
7.1.13. Canvi didioma estranger
1. Els alumnes i les alumnes podran cursar la mateixa segona llengua estrangera des del començament de letapa, o incorporar-shi en qualsevol dels cursos. En aquest supòsit, el professor o professora de la matèria adoptarà les mesures educatives complementàries més idònies perquè lalumnat puga assolir els objectius previstos. En cas que hi haja disponibilitat horària del professorat amb destinació definitiva, es podrà desplegar per nivells daprenentatge la segona llengua estrangera.
2. Quant a la possibilitat de canvi de la primera llengua estrangera, sactuarà de la manera següent:
a) Serà requisit previ, avalat per la Inspecció dEducació, que la plantilla del centre dispose de professorat suficient en les especialitats corresponents a la primera i segona llengua estrangera per a atendre la possible demanda.
b) Lalumne o alumna, o els seus representants legals, si és menor dedat, podran sol·licitar a la direcció del centre, abans de la finalització del període de formalització de la matrícula o de la confirmació de plaça, iniciar en qualsevol curs de lEducació Secundària Obligatòria el canvi dopció en la primera llengua estrangera.
c) La direcció del centre coordinarà amb el departament didàctic corresponent la sol·licitud presentada i la realització duna prova de nivell que permeta assegurar prèviament una competència lingüística mínima, necessària per a ladequada progressió de laprenentatge de lalumne o lalumna en la llengua estrangera a què pretén canviar.
Aquesta prova versarà sobre els elements fonamentals del currículum del curs anterior, tant en les destreses orals com en les escrites.
d) La direcció del centre, a proposta del departament didàctic corresponent, resoldrà justificadament aquesta sol·licitud i la comunicarà a linteressat o la interessada abans de linici del curs acadèmic.
e) La Inspecció dEducació serà informada per la direcció de tot el procés des de linici, i assessorarà i orientarà cada una de les actuacions que shi produïsquen. Al final del procés, la direcció del centre traslladarà a la Inspecció dEducació una relació ordenada per cursos de lalumnat que ha canviat lopció de primera llengua estrangera.
7.1.14. Premis extraordinaris i menció honorífica en letapa
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a lapartat AVALUACIÓ DEL PROCÉS DAPRENENTATGE-ENSENYAMENT).
Quant a la possibilitat datorgar la menció honorífica a lalumnat lesforç del qual meresca ser reconegut ateses les seues característiques personals o socials, així com ladjudicació dels premis extraordinaris al rendiment acadèmic dEducació Secundària Obligatòria, caldrà ajustar-se al que dispose la Conselleria dEducació, Cultura i Esport.
7.1.15. Avaluació del sistema educatiu
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a lapartat AVALUACIÓ DEL PROCÉS DAPRENENTATGE-ENSENYAMENT).
1. Atenent la normativa vigent, les administracions educatives tenen lobligació de realitzar lavaluació final amb caràcter diagnòstic en quart curs dEducació Secundària Obligatòria amb la finalitat davaluar el sistema educatiu valencià.
2. Aquesta avaluació serà mostral i es farà mitjançant la realització de qüestionaris de context i qüestionaris cognitius relacionats amb les competències clau, per una mostra representativa dalumnat valencià matriculat en quart curs dEducació Secundària Obligatòria, dels centres sostinguts amb fons públics de la Generalitat Valenciana que siguen seleccionats.
3. Laplicació daquestes proves serà realitzada per personal funcionari extern al centre educatiu en el qual estiga matriculat lalumnat seleccionat.
4. La direcció general amb competències en lavaluació del sistema educatiu i la direcció general amb competències en personal docent dictaran les instruccions escaients per a laplicació daquestes proves.
5. Així mateix, el centre educatiu i el personal docent col·laborarà amb totes les altres avaluacions que aplique o desenvolupe lAdministració educativa.
7.2. Batxillerat
El currículum del primer i segon curs de Batxillerat serà el que disposa el Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual sestableix el currículum i es desplega lordenació general de lEducació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana, i les modificacions fetes pel Decret 136/2015, de 4 de setembre, i pel Decret 51/2018, de 27 dabril.
7.2.1. Accés
1. Podrà accedir al primer curs del Batxillerat lalumnat que estiga en possessió del títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria. Així mateix, podrà iniciar els seus estudis de Batxillerat lalumnat que haja obtingut el títol de tècnic després de cursar la Formació Professional de grau mitjà, així com lalumnat que haja obtingut el títol de tècnic esportiu després de cursar els ensenyaments esportius de grau mitjà.
2. Lalumnat que estiga en possessió del títol de tècnic dArts Plàstiques i Disseny podrà accedir directament al primer curs de qualsevol modalitat de Batxillerat.
3. També podrà accedir al primer curs del Batxillerat lalumnat que dispose destudis o títols equivalents, a efectes acadèmics, als anteriorment esmentats.
7.2.2. Avaluació i titulació
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu, tant davaluació com de titulació: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a lapartat AVALUACIÓ DEL PROCÉS DAPRENENTATGE-ENSENYAMENT).
1. Pel que fa a lavaluació i titulació de lalumnat, així com a lavaluació dels processos densenyament, caldrà ajustar-se al que disposa lOrdre 38/2017, de 4 doctubre, així com al que disposa:
a) El Reial Decret llei 5/2016, de 9 de desembre, de mesures urgents per a lampliació del calendari dimplantació de la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa.
b) El Reial decret 562/2017, de 2 de juny, pel qual es regulen les condicions per a lobtenció dels títols de graduat en Educació Secundària Obligatòria i de Batxiller, dacord amb el que disposa el Reial Decret llei 5/2016, de 9 de desembre, de mesures urgents per a lampliació del calendari dimplantació de la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa.
c) El Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual sestableix el currículum i es desplega lordenació general de lEducació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana.
d) El Decret 136/2015, de 4 de setembre, del Consell, pel qual es modifica el Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual sestableix el currículum i es desplega lordenació general de lEducació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana.
e) El Decret 51/2018, de 27 dabril, del Consell, pel qual es modifica el Decret 87/2015, pel qual sestableix el currículum i es desplega lordenació general de lEducació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana.
f) LOrdre ECD/65/2015, de 21 de gener, per la qual es descriuen les relacions entre les competències, els continguts i els criteris davaluació de lEducació Primària, lEducació Secundària Obligatòria i el Batxillerat.
2. En Batxillerat, els resultats de lavaluació de les matèries sexpressaran per mitjà de qualificacions numèriques de 0 a 10 i es consideraran negatives les qualificacions inferiors a 5. El terme no presentat (NP) només es consignarà en lavaluació final extraordinària.
3. Dacord amb el Reial decret 562/2017, de 2 de juny, i fins a lentrada en vigor del Pacte dEstat Social i Polític per lEducació, la qualificació final de letapa de Batxillerat serà la mitjana aritmètica de les qualificacions numèriques obtingudes en cada una de les matèries cursades en el Batxillerat, expressada en una escala de 0 a 10 amb dos decimals, arredonida a la centèsima més pròxima i, en cas dequidistància, a la superior.
4. Per a obtindre el títol de Batxiller, serà necessària lavaluació positiva en totes les matèries dels dos cursos de Batxillerat consignada en les qualificacions emeses per lequip docent avaluador de cada grup dalumnat durant la sessió davaluació final, ordinària o extraordinària, de segon curs de Batxillerat. En cas que lalumnat es matricule de la matèria de lliure configuració autonòmica voluntària Educació Fisicoesportiva i Salut, aquesta tindrà el mateix tractament que qualsevol altra matèria als efectes davaluació i titulació.
5. En el títol ha de constar la modalitat per la qual lalumne o alumna haja cursat el Batxillerat, així com la qualificació final de letapa. Lobtenció del títol de Batxiller permetrà accedir als diferents ensenyaments que constitueixen leducació superior recollits en larticle 3.5 de la Llei orgànica 2/2006.
6. Fins a lentrada en vigor de la normativa resultant del Pacte dEstat Social i Polític per lEducació, i dacord amb el que estableix larticle 2.4 del Reial Decret llei 5/2016, lavaluació del Batxillerat per a laccés als estudis universitaris de grau tindrà les característiques següents:
a) Es realitzarà exclusivament per a lalumnat que desitge accedir als ensenyaments universitaris oficials de grau, de manera que la superació no serà necessària per a obtindre el títol de Batxiller.
b) Podrà presentar-se a aquesta avaluació lalumnat que estiga en possessió del títol de Batxiller, obtingut després dhavers superat la totalitat de les matèries dels cursos de primer i segon de Batxillerat.
7. Lobtenció del títol de Batxiller i el càlcul de la qualificació final detapa per part de lalumnat que es trobe en possessió dun títol de tècnic o de tècnic superior de Formació Professional o de tècnic dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa, i de lalumnat que cursa ensenyaments professionals de Música o de Dansa i de Batxillerat, simultàniament, està regulat en els articles 30 i 31 de lOrdre 38/2017, de 4 doctubre, així com en els subapartats 7.2.15 i 7.2.16 daquesta resolució.
8. Lequip docent podrà atorgar una matrícula dhonor a lalumnat que haja demostrat un rendiment acadèmic excel·lent al final de letapa per a la qual satorga. Per a això, serà condició necessària que lalumne o alumna, després de superar totes les matèries de letapa, haja obtingut una nota mitjana en letapa igual o superior a 9 punts. A més de la condició anterior, lequip docent ha dacordar de forma col·legiada la concessió de la matrícula dhonor. Es podrà concedir una matrícula dhonor per cada 20 alumnes o fracció del total destudiants de lúltim curs de letapa respectiva en el centre docent. En cas dempat, es podrà concedir matrícula dhonor a tot lalumnat que estiga empatat en situació de matrícula dhonor.
9. A lalumnat procedent de centres dun sistema educatiu estranger, li seran aplicables les instruccions contingudes en la Resolució de 23 de març de 2018, de la Secretaria dEstat dEducació, Formació Professional i Universitats, per la qual sestableixen les instruccions per al càlcul de la qualificació final que ha de figurar en les credencials de convalidació per primer de Batxillerat i dhomologació de títols estrangers al títol de graduat o graduada en Educació Secundària Obligatòria i al de Batxiller espanyol (BOE 02.04.2018).
10. En els casos en què els estudis shagen cursat totalment o parcialment segons una legislació anterior a la Llei orgànica 2/2006, als efectes del càlcul de la nota mitjana es consideraran les qualificacions de les matèries corresponents als cursos equivalents entre lordenació actual del sistema educatiu i la vigent en el moment en què lalumne o alumna va cursar els seus estudis, segons el que indica la normativa bàsica. Quan les qualificacions no siguen aritmètiques, es valoraran segons les escales numèriques següents:
a) Als efectes dadmissió en ensenyaments de Formació Professional de grau superior, cicles formatius dArts Plàstiques i Disseny de grau superior, i ensenyaments esportius de grau superior, semprarà lescala numèrica següent, de conformitat amb larticle 10.1.12 de lOrdre 18/2016, d1 de juny, de la Conselleria dEducació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula laccés, ladmissió i matrícula a ensenyaments de grau mitjà i de grau superior de Formació Professional a la Comunitat Valenciana (DOGV 03.06.2016).
Suficient: 5,5
Bé: 6,5
Notable: 7,5
Excel·lent: 9
b) Als efectes dadmissió en ensenyaments universitaris, serà aplicable la Resolució d11 dabril de 2008, de la Secretaria General dEducació, per la qual sestableixen les normes per a la conversió de les qualificacions qualitatives en qualificacions numèriques de lexpedient acadèmic de lalumnat de Batxillerat i cursos daccés a la universitat de plans anteriors a la Llei orgànica 1/1990, de 3 de maig, dordenació general del sistema educatiu (BOE 24.04.2008). En conseqüència, lescala de conversió que sha daplicar és la següent:
Suficient: 5,5
Bé: 6,5
Notable: 8
Excel·lent: 10
7.2.3. Càlcul de la qualificació final de letapa de Batxillerat
1. Càlcul general
Dacord amb el Reial decret 562/2017, de 2 de juny, i fins a lentrada en vigor del Pacte dEstat Social i Polític per lEducació, la qualificació final de letapa de Batxillerat serà la mitjana aritmètica de les qualificacions numèriques obtingudes en cada una de les matèries cursades en el Batxillerat, incloent, en cas que lalumnat shaja matriculat, la matèria Educació Fisicoesportiva i Salut, expressada en una escala de 0 a 10 amb dos decimals, arredonida a la centèsima més pròxima i, en cas dequidistància, a la superior.
2. Càlcul per a lalumnat que ha cursat el primer curs de Batxillerat en un sistema educatiu estranger.
Per al càlcul de la qualificació final de Batxillerat de lalumnat que homologa el curs corresponent al primer de Batxillerat per haver realitzat aquests estudis en un sistema educatiu estranger, caldrà procedir de la forma següent:
En primer lloc, es calcularà la nota mitjana del segon curs de Batxillerat amb totes les matèries cursades en el sistema educatiu valencià.
La qualificació final de letapa de Batxillerat serà la mitjana aritmètica resultant de la nota descrita en el paràgraf anterior, corresponent a segon de Batxillerat, i de la nota mitjana del curs primer de Batxillerat lliurada per la delegació o subdelegació del Govern.
3. Càlcul per a lalumnat que es troba en possessió dun títol de tècnic o de tècnic superior de Formació Professional o de tècnic dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa, i per a lalumnat que cursa ensenyaments professionals de Música o de Dansa i de Batxillerat simultàniament.
Aquest càlcul està regulat en els articles 30 i 31 de lOrdre 38/2017, de 4 doctubre, així com en els subapartats 7.2.15 i 7.2.16 daquesta resolució.
4. Càlcul per a lalumnat que canvia de modalitat en segon curs.
Els canvis de modalitat estan regulats a larticle 28 de lOrdre 38/2017, de 4 doctubre, així com en el subapartat 7.2.10 daquesta resolució.
En els casos de canvi de modalitat, totes les matèries superades per lalumnat en els dos cursos de Batxillerat computaran als efectes del càlcul de la nota mitjana del Batxillerat, amb independència que pertanguen a lantiga modalitat o a la nova. Sha de tindre en compte que, en els procediments de canvi de modalitat, les matèries cursades i no superades en primer en lantiga modalitat no tindran la consideració de matèries pendents quan no pertanguen a la nova modalitat triada i, en conseqüència, no serà necessari superar-les per a completar la nova modalitat.
7.2.4. Promoció
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a lapartat AVALUACIÓ DEL PROCÉS DAPRENENTATGE-ENSENYAMENT).
Pel que fa a la promoció de lalumnat, cal ajustar-se a lOrdre 38/2017, de 4 doctubre, així com al que disposen el Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, i larticle 20 del Decret 87/2015, de 5 de juny.
Les decisions sobre promoció de lalumnat sadoptaran en lúltima sessió davaluació, ordinària i extraordinària, de cada curs escolar, en el context del procés davaluació contínua i en els termes següents:
a) Lalumne o alumna promocionarà de primer a segon de Batxillerat, en convocatòria ordinària, quan haja superat totes les matèries cursades; en el cas de convocatòria extraordinària, quan haja superat totes les matèries cursades o tinga avaluació negativa, com a màxim, en dues matèries. En tot cas, haurà de matricular-se en segon curs de les matèries pendents de primer. Els centres docents, dacord amb el que determine la comissió de coordinació pedagògica, en col·laboració amb el cap o la cap destudis, han dorganitzar les consegüents activitats de recuperació i lavaluació de les matèries pendents.
b) Lalumne o alumna podrà repetir cada un dels cursos de Batxillerat una sola vegada com a màxim, sense superar el termini màxim de quatre anys per a cursar el Batxillerat en règim ordinari. Excepcionalment, podrà repetir un dels cursos una segona vegada, amb un informe previ favorable de lequip docent.
c) Lalumne o alumna que a lacabament del segon curs tinga avaluació negativa en algunes matèries podrà matricular-sen sense necessitat de cursar novament les matèries superades, o bé optar per repetir el curs complet.
7.2.5. Alumnat que opte per repetir el segon curs del Batxillerat complet
1. Lalumnat que opte per repetir el segon curs del Batxillerat complet renunciarà a la qualificació obtinguda en les matèries daquest curs que haja superat prèviament. Aquesta repetició, per la seua banda, computarà als efectes del límit de permanència de quatre anys de lalumnat que cursa Batxillerat en règim ordinari. Lexercici daquesta opció requerirà que lalumnat, o els seus representants legals, si és menor dedat, formule una sol·licitud expressa seguint el procediment que estableix larticle 20.2 de lOrdre 38/2017, de 4 doctubre, i presente en la direcció del centre lannex XII daquesta ordre que conté el model dinstància de renúncia que lalumne o alumna haurà de presentar davant de la direcció del centre.
2. Així mateix, lalumnat que estiga en condicions de promocionar a segon curs podrà optar per repetir el primer curs de Batxillerat en la totalitat, de manera que renuncia a les matèries aprovades. Per a això, el procediment que sha de seguir és el que sindica en lapartat anterior. Igualment, lany acadèmic cursat li computarà als efectes danys de permanència en el Batxillerat en règim ordinari diürn.
3. Lalumnat que curse el Batxillerat a través de lensenyament per a les persones adultes en el règim de Batxillerat nocturn que no promocione a segon curs haurà de romandre un any més en primer cursant només les matèries suspeses.
4. Lalumnat que curse el Batxillerat a través de lensenyament per a les persones adultes en els règims de Batxillerat nocturn o a distància podrà renunciar a les matèries superades prèviament en primer o segon curs, seguint el mateix procediment establit en el règim ordinari i sense cap perjudici en el límit de permanència.
7.2.6. Continuïtat entre matèries de Batxillerat
Considerant el que disposa larticle 33 del Reial decret 1105/2014, la superació de les matèries de segon curs que sindiquen a continuació estarà condicionada a la superació de les corresponents matèries de primer curs indicades per implicar continuïtat.
Quadre 5
1r curs de Batxillerat 2n curs de Batxillerat
Valencià: Llengua i Literatura I Valencià: Llengua i Literatura II
Llengua Castellana i Literatura I Llengua Castellana i Literatura II
Matemàtiques I Matemàtiques II
Primera Llengua Estrangera I Primera Llengua Estrangera II
Dibuix Tècnic I Dibuix Tècnic II
Llatí I Llatí II
Grec I Grec II
Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials II Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials II
Fonaments de lArt I Fonaments de lArt II
Cultura Audiovisual I Cultura Audiovisual II
Anàlisi Musical I Anàlisi Musical II
Dibuix Artístic I Dibuix Artístic II
Segona Llengua Estrangera I Segona Llengua Estrangera II
Tecnologia Industrial I Tecnologia Industrial II
Tecnologies de la Informació i la Comunicació I Tecnologies de la Informació i la Comunicació II
Física i Química Física/Química
Biologia i Geologia Biologia/Geologia
1. Lalumnat que promocione a segon curs amb alguna matèria pendent de primer curs entre les que impliquen continuïtat (segons el quadre 5 anterior) i que desitge matricular-se de la matèria de segon curs corresponent:
Haurà de matricular-se de la matèria pendent de primer curs.
Tindrà condicionada la superació de la matèria de segon curs a la superació de la matèria del primer curs corresponent.
Les matèries de segon curs no qualificades com a conseqüència de lanterior seran considerades com a incompatibles.
2. Lalumnat podrà matricular-se de la matèria de segon curs sense haver cursat prèviament la corresponent matèria de primer curs:
a) Si el professorat que la imparteix considera que lalumne o alumna reuneix les condicions necessàries per a poder seguir amb aprofitament la matèria de segon, no haurà de cursar la matèria corresponent de primer curs.
b) Si el professorat que la imparteix considera que lalumne o alumna no reuneix les condicions necessàries per a poder seguir amb aprofitament la matèria de segon curs, haurà de cursar la matèria corresponent de primer curs.
b.1) Si la matèria és específica, haurà de cursar la matèria corresponent de primer curs, que tindrà la consideració de matèria pendent, tot i que no serà computable als efectes de modificació de les condicions en les quals ha promocionat a segon. Les matèries de segon curs no qualificades com a conseqüència del que sha dit anteriorment seran considerades incompatibles.
b.2) Si la matèria de segon curs és troncal, podrà optar per:
b.2.1) Cursar la matèria troncal de primer curs de Batxillerat com a matèria pendent de primer curs de Batxillerat, tot i que, en aquest cas, no serà computable als efectes de modificar les condicions en les quals ha promocionat a segon. Les matèries de segon curs no qualificades com a conseqüència del que sha dit anteriorment seran considerades incompatibles.
b.2.2) Cursar la corresponent matèria troncal de primer de Batxillerat com a específica de segon curs de Batxillerat. Les matèries de segon curs no qualificades com a conseqüència del que sha dit anteriorment seran considerades incompatibles.
7.2.7. Procediment per a la incorporació en segon curs de Batxillerat LOMQE de lalumnat amb matèries pendents de Batxillerat LOE
LOrdre ECD/462/2016, de 31 de març, estableix el procediment dincorporació de lalumnat a un curs dEducació Secundària Obligatòria o de Batxillerat del sistema educatiu definit per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa (dara en avant, sistema educatiu LOMQE), amb matèries no superades del currículum anterior a su implantació (dara en avant, sistema educatiu LOE).
Lalumnat que, en finalitzar segon curs de Batxillerat del sistema LOE, haja obtingut una avaluació negativa en alguna de les matèries cursades, podrà optar per repetir el curs complet o per matricular-se únicament de les matèries no superades, en aplicació del que disposa larticle 32.3 del Reial decret 1105/2014.
1. Alumnat que es matricula de 2n de Batxillerat LOMQE únicament amb les matèries de 2n de Batxillerat no superades en el sistema educatiu LOE.
Aquest alumnat sha de matricular de les matèries de 2n de Batxillerat del sistema educatiu LOMQE dacord amb les situacions següents:
a) Matèria o matèries pendents de segon curs LOE que tinguen idèntica denominació en els ensenyaments LOE i els ensenyaments LOMQE, i que estan classificades, en la LOMQE, com a matèries troncals generals: haurà de cursar, en els ensenyaments actuals LOMQE, la mateixa matèria o matèries que tinguera pendent de segon curs.
b) Matèria o matèries pendents de segon curs LOE que tinguen idèntica denominació en els ensenyaments LOE i els ensenyaments LOMQE i que estiguen classificades, en la LOMQE, com a assignatures troncals dopció o específiques: podrà optar entre una de les dues possibilitats següents:
b.1) Cursar, en els ensenyaments actuals LOMQE, la mateixa matèria o matèries que tingueren pendents de segon curs.
b.2) Substituir el mateix nombre de matèries pendents per altres, dins de les pertanyents al mateix bloc dassignatures determinades per a segon curs en larticle 36 del Decret 87/2015, de 5 de juny, modificat pel Decret 51/2018, de 27 dabril, i no cursades prèviament. En el cas de matèries troncals dopció, si opta per substituir-les per qualsevol altra de la seua elecció, haurà de ser, a més, dins de les pertanyents a la mateixa modalitat i no cursades prèviament.
b.2.1) Si està pendent la matèria de 2n curs LOE Història de la Filosofia, com que aquesta continua existint en els ensenyaments LOMQE com a assignatura específica de 2n curs de Batxillerat LOMQE (dacord amb el Decret 51/2018, de 27 dabril), independentment de la modalitat cursada, es podrà optar entre una de les dues possibilitats següents:
i) Cursar, en els ensenyaments actuals LOMQE, la matèria Història de la Filosofia.
ii. Substituir-la per una altra, dins de les pertanyents al bloc despecífiques de 2n curs de Batxillerat que no estiga cursada prèviament.
b.2.2) Si està pendent la matèria de 2n curs LOE Literatura Universal, com que aquesta continua existint en els ensenyaments LOMQE com a assignatura troncal dopció de la modalitat dHumanitats i Ciències Socials o Arts, de 1r de Batxillerat, es podrà optar entre una de les dues possibilitats següents:
i) Cursar, en els ensenyaments actuals LOMQE, la matèria Literatura Universal, de 1r de Batxillerat LOMQE.
ii. Substituir-la per una altra, dins de les pertanyents al bloc de troncals dopció de modalitat de la mateixa modalitat que està cursant lalumne o alumna al repetir, (en teoria, la modalitat dHumanitats i Ciències Socials o Arts) i que no estiga cursada prèviament. Per tant:
Un alumne o alumna de la modalitat dHumanitats i Ciències Socials LOE que repeteix segon de Batxillerat en la modalitat dHumanitats i Ciències Socials LOMQE amb Literatura Universal pendent, podria substituir-la per: Grec II, Geografia, Economia de lEmpresa o Història de lArt.
Un alumne o alumna de la modalitat dArts LOE que repeteix segon de Batxillerat en la modalitat dArts LOMQE amb Literatura Universal pendent podria substituir-la per: Cultura Audiovisual II, Arts Escèniques o Disseny.
b.2.3) Si està pendent la matèria de 2n curs LOE Llenguatge i Pràctica Musical, aquesta continua existint en els ensenyaments LOMQE com a assignatura específica, de 1r de Batxillerat; per tant, es podrà optar entre una de les dues possibilitats següents:
i) Cursar, en els ensenyaments actuals LOMQE, la matèria Llenguatge i Pràctica Musical de 1r de Batxillerat LOMQE.
ii. Substituir-la per una altra, dins de les pertanyents al bloc despecífiques dopció de segon de Batxillerat i que no estiga cursada prèviament.
Independentment de la matèria per la qual la substituïsca, ha de matricular-se del mateix nombre de matèries que té pendents.
c) Matèria o matèries pendents de segon curs LOE, amb diferent denominació en la LOMQE i contingudes en lannex de lOrdre ECD/462/2016, de 31 de març, que ve reflectit en el quadre 6 següent:
c.1) Matèries pendents que corresponen a troncals generals (és el cas de Llengua Estrangera II): haurà de cursar la corresponent matèria determinada en lesmentat annex (quadre 6) (cursarà en aquest cas Primera Llengua Estrangera II).
c.2) Matèries pendents que corresponen a assignatures troncals dopció o específiques (és el cas de Ciències de la Terra i Mediambientals de la modalitat de Ciències i Tecnologia LOE): podrà optar entre una de les dues possibilitats següents:
c.2.1) Cursar les matèries corresponents determinades en lesmentat annex (quadre 6) (cursarà, en aquest cas, Ciències de la Terra i del Medi Ambient, matèria específica LOMQE).
c.2.2) Substituir el mateix nombre de matèries pendents per altres, dins de les pertanyents al mateix bloc dassignatures determinades per a segon curs en larticle 36 del Decret 87/2015, de 5 de juny, modificat pel Decret 51/2018, de 27 dabril, i no cursades prèviament (és a dir, podrà substituir Ciències de la Terra i Mediambientals per una altra matèria específica dopció de 2n de Batxillerat no cursada prèviament).
d) Si està pendent la matèria de 2n curs LOE «Valencià: Llengua i Literatura II», shaurà de cursar i recuperar lassignatura de lliure configuració autonòmica Valencià: Llengua i Literatura II.
e) En el cas de lalumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, shan de tindre en compte les adaptacions curriculars daccés, metodològiques i davaluació realitzades amb anterioritat i al llarg de letapa.
Quadre 6
Matèries anteriors a la implantació de les modificacions introduïdes en la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, deducació, per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, segons la disposició final cinquena Matèries posteriors a la implantació de les modificacions introduïdes en la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, deducació, per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, segons la disposició final cinquena
Batxillerat
Troncals
Cultura Audiovisual Cultura Audiovisual I
Filosofia i Ciutadania Filosofia
Llengua Estrangera I Primera Llengua Estrangera I
Llengua Estrangera II Primera Llengua Estrangera II
Específiques
Ciències de la Terra i
Mediambientals Ciències de la Terra i del Medi Ambient
Ciències per al Món
Contemporani Cultura Científica
Tecnologies de la Informació i la Comunicació Tecnologies de la Informació i la Comunicació I
2. Alumnat que es matricula de 2n de Batxillerat únicament amb les matèries pendents de 2n de Batxillerat no superades en el sistema educatiu anterior LOE i que, a més, tinga matèries pendents de 1r de Batxillerat del sistema educatiu anterior LOE.
Per a aquest alumnat, el procediment per a la superació de les matèries de 1r de Batxillerat pendents serà segons les situacions següents:
a) Matèria o matèries pendents de primer curs LOE que tinguen idèntica denominació en els ensenyaments LOE i els ensenyaments LOMQE i que estiguen classificades, en la LOMQE, com a matèries troncals (generals o dopció): haurà de cursar, en els ensenyaments actuals LOMQE, la mateixa matèria o matèries que tingueren pendents de primer curs.
b) Matèria dEducació Física de primer curs de la LOE: haurà de cursar-se lassignatura específica dEducació Física del primer curs de la Llei orgànica 8/2013.
c) Matèria o matèries pendents de primer curs LOE que tinguen idèntica denominació en els ensenyaments LOE i els ensenyaments LOMQE, i que estiguen classificades, en la nova LOMQE, com a assignatures específiques dopció: podrà optar entre una de les dues possibilitats següents:
c.1) Cursar, en els ensenyaments actuals LOMQE, la mateixa matèria o matèries que tingueren pendents de primer curs.
c.2) Substituir el mateix nombre de matèries pendents per altres del bloc dassignatures específiques dopció (excepte Educació Física) determinades per a primer curs en larticle 35 del Decret 87/2015, de 5 de juny, modificat pel Decret 136/2015, de 4 de setembre, i pel Decret 51/2018, de 27 dabril, i no cursades prèviament.
d) Matèria o matèries pendents de 1r curs LOE, amb diferent denominació en la LOMQE i contingudes en lannex de lOrdre ECD/462/2016, de 31 de març, i reflectit en el quadre 6:
d.1) Matèries pendents que corresponen a assignatures troncals: haurà de cursar la corresponent matèria determinada en lesmentat annex (quadre 6).
d.2) Matèries pendents que corresponen a assignatures específiques: podrà optar entre una de les dues possibilitats següents:
d.2.1) Cursar les matèries corresponents determinades en lesmentat annex (quadre 6).
d.2.2) Substituir el mateix nombre de matèries pendents per unes altres dins del bloc de matèries específiques, determinades per a primer curs en larticle 35 del Decret 87/2015, de 5 de juny, modificat pel Decret 136/2015, de 4 de setembre, i pel Decret 51/2018, de 27 dabril, i no cursades prèviament.
e) Si està pendent la matèria Arts Escèniques de primer curs LOE, haurà de cursar-se la matèria troncal dopció de modalitat, didèntica denominació, corresponent al segon curs LOMQE de la modalitat dArts, a més de les que haja de cursar en 2n curs de Batxillerat de la modalitat triada.
f) Si està pendent la matèria de 1r curs LOE Valencià: Llengua i Literatura I, shaurà de cursar lassignatura de lliure configuració autonòmica Valencià: Llengua i Literatura I.
g) Lalumnat que tinga matèries no superades que hagen deixat de formar part de loferta educativa establida en el Decret 87/2015, de 5 de juny, per al Batxillerat (matèries optatives de 1r de Batxillerat que han deixat de formar part de loferta educativa), les substituirà per altres de la seua elecció entre les assignatures específiques no cursades prèviament i corresponents al mateix curs dacord amb la regulació establida per larticle 35 del Decret 87/2015, de 5 de juny, modificat pel Decret 136/2015, de 4 de setembre, i pel Decret 51/2018, de 27 dabril, i no cursades prèviament.
h) En el cas de lalumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, shan de tindre en compte les adaptacions curriculars daccés, metodològiques i davaluació realitzades amb anterioritat i al llarg de letapa.
3. Lalumnat que opte per la repetició de segon curs complet i tinga, a més, matèries no superades de primer curs del sistema educatiu anterior (LOE).
Per a la superació de les matèries de primer curs, serà aplicable el que estableix lapartat anterior.
4. Alumnat que es matricula en segon curs de Batxillerat LOMQE amb matèries pendents de Batxillerat LOE que hagen deixat de formar part de loferta educativa establida en el Decret 87/2015, de 5 de juny, i en la modificació feta pel Decret 51/2018, de 27 dabril, per al Batxillerat.
Les matèries que han deixat de formar part de loferta educativa són Electrotècnia de 2n de Batxillerat de la modalitat de Ciències i Tecnologia, i les matèries optatives de 1r i 2n de Batxillerat, excepte Tecnologies de la Informació I i II i Segona Llengua Estrangera I i II. Lalumnat que tinga aquestes matèries no superades les substituirà per altres de la seua elecció entre les assignatures específiques no cursades prèviament i corresponents al mateix curs dacord amb la regulació establida pels articles 35 i 36 del Decret 87/2015 i les posteriors modificacions establides en el Decret 136/2015, de 4 de setembre, i en el Decret 51/2018, de 27 dabril.
7.2.8. Procediment per a la matrícula de lalumnat de 2n de Batxillerat que repeteix el 2n curs de Batxillerat amb matèries pendents que han sigut modificades pel Decret 51/2018, de 27 dabril
A lalumnat que haja cursat 2n de Batxillerat amb anterioritat al curs acadèmic 2018-2019 i el repetisca amb les matèries pendents que han sigut modificades pel Decret 51/2018, de 27 dabril, li serà aplicable el següent:
a) Lalumnat de la modalitat dHumanitats i Ciències Socials que tinga la matèria Història de la Filosofia de 2n de Batxillerat del bloc dassignatures troncals no superada sha de matricular daquesta matèria.
b) Lalumnat de qualsevol modalitat que tinga matèries específiques no superades sha de matricular daquestes matèries. Per tant, no serà obligatori per a aquest alumnat cursar la matèria específica Història de la Filosofia.
7.2.9. Matèria de lliure configuració autonòmica Educació Fisicoesportiva i Salut incorporada al currículum de 2n de Batxillerat pel Decret 51/2018, de 27 dabril
Dacord amb el que estableix el Decret 51/2018, de 27 dabril, la matèria Educació Fisicoesportiva i Salut és una matèria de lliure configuració autonòmica de 2n de Batxillerat que té caràcter voluntari. Lalumnat que es matricule cursarà addicionalment aquesta matèria i ho farà amb les mateixes condicions que la resta de matèries de Batxillerat:
Per a obtindre el títol de Batxiller, serà necessària lavaluació positiva en aquesta matèria.
Per al càlcul de la qualificació final de letapa de Batxillerat, aquesta matèria computa com totes les cursades en els dos cursos de Batxillerat.
Loferta daquesta matèria serà establida per la direcció dels centres docents públics, oït el claustre, i la titularitat dels centres privats. A aquest efecte, els centres docents públics shan datendre als criteris de la demanda de lalumnat, la disponibilitat de professorat amb destinació definitiva al centre i també les possibilitats organitzatives i la disponibilitat de recursos.
7.2.10. Canvi de modalitat o itinerari
1. Considerant el que estableixen larticle 32.2 del Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, i larticle 34 del Decret 87/2015, de 5 de juny, lalumne o alumna podrà canviar la modalitat de Batxillerat cursada en els casos següents:
a) Lalumnat que haja cursat el primer curs de Batxillerat en una determinada modalitat i promocione a segon curs podrà cursar una modalitat distinta en segon de Batxillerat; per a això, sha de matricular de les matèries de segon curs de la nova modalitat triada i, addicionalment, de totes les matèries de primer de la nova modalitat que no haguera superat prèviament en cursar lanterior modalitat. Aquestes matèries de primer de Batxillerat tindran la consideració de matèria pendent, tot i que no seran computables als efectes de modificació de les condicions en les quals ha promocionat a segon.
b) Els canvis de modalitat també podran ser sol·licitats per part de lalumnat que repetisca el segon curs. En aquest cas, haurà de matricular-se de totes les matèries de la nova modalitat, dels dos cursos, que no haguera superat prèviament en cursar lanterior modalitat.
c) Lalumnat que repetisca el primer curs podrà triar una nova modalitat en tornar a cursar primer.
2. En els procediments de canvi de modalitat, les matèries cursades i no superades en primer en lantiga modalitat no tindran la consideració de matèries pendents quan no pertanguen a la nova modalitat triada i, en conseqüència, no siga necessària la superació daquestes per a completar la nova modalitat.
3. Les matèries del bloc dassignatures troncals cursades i superades en lantiga modalitat, la superació de les quals no siga necessària per a completar la nova modalitat, podran substituir les assignatures específiques, del primer o del segon curs en realitzar el canvi de modalitat, incloent la matèria Història de la Filosofia de segon curs i excloent la matèria Educació Física de primer curs.
4. Totes les matèries superades per lalumnat en els dos cursos de Batxillerat computaran als efectes del càlcul de la nota mitjana del Batxillerat, amb independència que pertanguen a lantiga modalitat o a la nova.
5. En sol·licitar un canvi de modalitat, en tot cas, continuarà aplicant-se el límit de permanència en el Batxillerat en règim ordinari (quatre anys acadèmics).
6. Lalumnat haurà de tindre en compte el que preveu lapartat 7.2.6 daquest annex quant a la continuïtat entre matèries de primer i de segon curs i lavaluació daquestes.
7. El canvi ditinerari en la modalitat dHumanitats i Ciències Socials sha de realitzar en els mateixos termes que els canvis de modalitat, per analogia.
8. El procediment per a sol·licitar el canvi de modalitat o itinerari és lestablit en larticle 28 de lOrdre 38/2017, de 4 doctubre, i a partir dels annexos IX, X i XI daquesta ordre que contenen els diferents models per als canvis de modalitat. El termini de presentació finalitzarà el 31 doctubre del curs escolar per al qual se sol·licite. La direcció general competent en matèria dordenació acadèmica resoldrà les sol·licituds en el termini màxim de tres mesos. Les sol·licituds podran entendres desestimades si no es dictara una resolució expressa dins daquest termini.
9. Es traslladaran als documents davaluació les qualificacions de totes les matèries cursades i aprovades, amb independència que es tracte de matèries troncals, específiques o de lliure configuració autonòmica, ja siga de lantiga modalitat o de la nova modalitat. En els documents davaluació de lalumnat, serà estesa una diligència signada pel secretari i amb el vistiplau del director/a, en el cas dels centres públics, i pel director/a, en el cas dels centres privats. En tot cas, shi farà constar que lalumne o alumna ha efectuat un canvi de modalitat o itinerari dacord amb el que preveu aquest annex.
7.2.11. Ensenyaments de Religió
Respecte als ensenyaments de Religió, caldrà ajustar-se al que disposa la disposició addicional tercera del Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, i la disposició addicional primera del Decret 87/2015, de 5 de juny. Per tant, la matèria de Religió, de caràcter opcional, serà doferta obligatòria.
Els continguts tractats han de garantir la protecció dels drets humans i els principis digualtat i no-discriminació inclosos en els tractats que ha signat lEstat espanyol, i estar en coherència amb els principis i continguts establits en el Projecte educatiu del centre.
7.2.12. Exempcions i convalidacions
Per a lalumnat que cursa ensenyaments professionals de música i dansa o que acredite tindre la condició desportista dalt nivell, dalt rendiment o delit de la Comunitat Valenciana es pot consultar en el següent enllaç de la pàgina web de la Conselleria dEducació, Cultura i Esport les diferents situacions respecte a lexempció i convalidació de matèries: http://www.ceice.gva.es/va/web/ordenacion-academica/bachillerato/faq-preguntas-frecuentes
Per a aquest alumnat caldrà ajustar-se al següent:
1. Convalidació de diverses matèries en el curs 1r del Batxillerat de lalumnat que cursa o ha cursat ensenyaments professionals de Música i de Dansa.
a) En el curs 1r de Batxillerat saplicarà el que disposa el Reial decret 242/2009, de 27 de febrer, i, per tant, es podran convalidar les matèries següents:
Quadre 7
Assignatura Ensenyament professional Assignatura amb la qual es convalida
Anàlisi Musical I Música 2n curs dHarmonia
Cultura Audiovisual I Música Cultura Audiovisual
Llenguatge i Pràctica Musical Música 3r curs dInstrument Principal o Veu
Anatomia Aplicada Dansa 1r i 2n cursos dAnatomia i Biomecànica Aplicada a la Dansa
Llenguatge i Pràctica Musical Dansa 3r curs de Música
Encara que el centre educatiu no oferisca les matèries específiques objecte de convalidació i per tal que tot lalumnat estiga en les mateixes condicions, és possible matricular aquest alumnat de les matèries en qüestió i tramitar-ne la convalidació.
b) En el curs primer de Batxillerat es podrà convalidar també una de les matèries específiques, que ha dindicar lalumne o alumna en la seua sol·licitud, a excepció de la matèria dEducació Física.
Quadre 8
Assignatura específica i curs de Batxillerat Ensenyament professional Assignatura amb la qual es convalida
Una assignatura específica de 1r curs Música Una assignatura dels ensenyaments professionals de Música que no haja sigut utilitzada per a cap altra convalidació
Una assignatura específica de 1r curs Dansa Una assignatura dels ensenyaments professionals de Dansa que no haja sigut utilitzada per a cap altra convalidació
2. Convalidació de diverses matèries en el curs 2n de Batxillerat de lalumnat que cursa o ha cursat ensenyaments professionals de Música i de Dansa.
a) En el curs 2n de Batxillerat, és aplicable el que disposa el Reial decret 242/2009, de 27 de febrer, i, per tant, es podran convalidar les matèries següents:
Quadre 9
Assignatura Ensenyament professional Assignatura amb la qual es convalida
Anàlisi Musical II Música 1r curs dAnàlisi o 1r curs de Fonaments de Composició
Història de la Música i de la Dansa Música 1r i 2n cursos dHistòria de la Música
Arts Escèniques Dansa Interpretació i Creativitat i Dansa
Història de la Música i de la Dansa Dansa Origen i Evolució de la Dansa i una entre les assignatures següents:
Origen i Evolució del Flamenc
Història de la Dansa Espanyola
Història de la Dansa Clàssica
Història de la Dansa Moderna i Contemporània
Encara que el centre educatiu no oferisca les matèries específiques objecte de convalidació i per tal que tot lalumnat estiga en les mateixes condicions, és possible matricular aquest alumnat de les matèries en qüestió i tramitar-ne la convalidació.
b) En el curs 2n de Batxillerat, també es podrà convalidar una matèria específica, que ha dindicar lalumne o alumna en la seua sol·licitud.
Quadre 10
Assignatura específica i curs de Batxillerat Ensenyament professional Assignatura amb la qual es convalida
Una assignatura específica de 2n curs Música Una assignatura dels ensenyaments professionals de Música que no haja sigut utilitzada per a cap altra convalidació
Una assignatura específica de 2n curs Dansa Una assignatura dels ensenyaments professionals de Dansa que no haja sigut utilitzada per a cap altra convalidació
3. Conseqüentment, lalumnat que cursa o ha cursat ensenyaments professionals de Música o Dansa podrà convalidar:
a) En 1r de Batxillerat per a les modalitats de Ciències i de Humanitats i Ciències Socials:
Les matèries específiques dopció: Anàlisi Musical I (EP Música), Llenguatge i Pràctica Musical (EP Música i EP Dansa), Anatomia Aplicada (EP Dansa), si compleix amb els requisits del quadre 7 anterior.
La matèria troncal de la modalitat dArts cursada com a específica: Cultura Audiovisual I (EP Música), si compleix els requisits del quadre 7 anterior.
Una matèria específica dopció entre les següents: Anàlisi Musical I, Anatomia Aplicada, Cultura Científica, Dibuix Artístic I, Llenguatge i Pràctica Musical, Religió, Segona Llengua Estrangera I, Tecnologia Industrial I, Tecnologies de la Informació i la Comunicació I, Volum o matèries del bloc dassignatures troncals no cursades anteriorment, si compleix els requisits del quadre 8 anterior.
És a dir, aquest alumnat podrà convalidar un màxim de 2 matèries específiques dopció amb les condicions del paràgraf anterior.
b) En 1r de Batxillerat per a la modalitat dArts:
Les matèries específiques dopció: Anàlisi Musical I (EP Música), Llenguatge i Pràctica Musical (EP Música i EP Dansa), Anatomia Aplicada (EP Dansa), si compleix els requisits del quadre 7 anterior.
La matèria troncal Cultura Audiovisual I (EP Música), si compleix els requisits del quadre 7 anterior.
Una matèria específica dopció entre les següents: Anàlisi Musical I, Anatomia Aplicada, Cultura Científica, Dibuix Artístic I, Llenguatge i Pràctica Musical, Religió, Segona Llengua Estrangera I, Tecnologia Industrial I, Tecnologies de la Informació i la Comunicació I, Volum o matèries del bloc dassignatures troncals no cursades anteriorment, si compleix els requisits del quadre 8 anterior.
És a dir, aquest alumnat podrà convalidar un màxim de 3 matèries: 2 matèries específiques dopció i la matèria troncal Cultura Audiovisual I amb les condicions del paràgraf anterior.
c) En 2n de Batxillerat per a les modalitats de Ciències i Humanitats i Ciències Socials:
Les matèries específiques dopció: Anàlisi Musical II (EP Música), Història de la Música i de la Dansa (EP Música i EP Dansa), si compleix els requisits del quadre 9 anterior.
La matèria troncal de la modalitat dArts, Arts Escèniques cursada com a específica (EP Dansa), si compleix els requisits del quadre 9 anterior.
Una matèria específica que sha de triar dentre les següents: Història de la Filosofia o qualsevol de les específiques dopció (Anàlisi Musical II, Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Dibuix Artístic II, Fonaments dAdministració i Gestió, Història de la Música i de la Dansa, Imatge i So, Psicologia, Segona Llengua Estrangera II, Tècniques dExpressió Graficoplàstica, Tecnologia Industrial II, Tecnologies de la Informació i la Comunicació II o matèries del bloc dassignatures troncals no cursades anteriorment), si compleix els requisits del quadre 10 anterior.
És a dir, aquest alumnat podrà convalidar un màxim de 2 matèries específiques amb les condicions del paràgraf anterior:
La matèria Història de la Filosofia.
Una matèria específica dopció.
d) En 2n de Batxillerat per a la modalitat dArts:
Les matèries específiques dopció: Anàlisi Musical II (EP Música), Història de la Música i de la Dansa (EP Música i EP Dansa), si compleix els requisits del quadre 9 anterior.
La matèria troncal Arts Escèniques (EP Dansa), si compleix els requisits del quadre 9 anterior.
Una matèria específica dopció que sha de triar entre les següents: Anàlisi Musical II, Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Dibuix Artístic II, Fonaments dAdministració i Gestió, Història de la Filosofia, Història de la Música i de la Dansa, Imatge i So, Psicologia, Segona Llengua Estrangera II, Tècniques dExpressió Graficoplàstica, Tecnologia Industrial II, Tecnologies de la Informació i la Comunicació II o matèries del bloc dassignatures troncals no cursades anteriorment), si compleix els requisits del quadre 10 anterior.
És a dir, aquest alumnat podrà convalidar un màxim de 3 matèries: 2 matèries específiques dopció i la matèria troncal Arts Escèniques amb les condicions del paràgraf anterior.
4. Beneficis per a lalumnat de primer de Batxillerat que realitza estudis dels ensenyaments professionals de Dansa o que acredita la condició desportista dalt nivell, dalt rendiment o delit a la Comunitat Valenciana.
a) En el curs primer de Batxillerat, saplicarà el que disposa el Reial decret 242/2009, de 27 de febrer, i, per tant, es podrà sol·licitar lexempció de lassignatura dEducació Física per a lalumnat que realitza estudis dels ensenyaments professionals de Dansa o que acredita la condició desportista dalt nivell, dalt rendiment o delit a la Comunitat Valenciana.
b) En el curs primer de Batxillerat, lalumnat que acredite la condició desportista delit de la Comunitat Valenciana, o bé desportista dalt nivell o dalt rendiment podrà convalidar amb la pràctica esportiva una de les matèries específiques, que ha dindicar lalumne o alumna en la seua sol·licitud, a excepció de la matèria dEducació Física. Per tant, la matèria específica sha de triar entre les següents: Anàlisi Musical I, Anatomia Aplicada, Cultura Científica, Dibuix Artístic I, Llenguatge i Pràctica Musical, Religió, Segona Llengua Estrangera I, Tecnologia Industrial I, Tecnologies de la Informació i la Comunicació I, volum o matèries del bloc dassignatures troncals no cursades anteriorment.
5. Beneficis per a lalumnat de segon de Batxillerat que acredita la condició desportista dalt nivell, dalt rendiment o delit a la Comunitat Valenciana.
En el curs segon de Batxillerat, lalumnat que acredite la condició desportista delit de la Comunitat Valenciana, o bé desportista dalt nivell o dalt rendiment podrà convalidar amb la pràctica esportiva una de les matèries específiques, que ha dindicar lalumne o alumna en la seua sol·licitud, segons es detalla a continuació:
a) Per a lalumnat de segon de Batxillerat de les modalitats de Ciències i dHumanitats i Ciències Socials:
Una matèria específica que sha de triar entre les següents: Història de la Filosofia o qualsevol de les específiques dopció (Anàlisi Musical II, Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Dibuix Artístic II, Fonaments dAdministració i Gestió, Història de la Música i de la Dansa, Imatge i So, Psicologia, Segona Llengua Estrangera II, Tècniques dExpressió Graficoplàstica, Tecnologia Industrial II, Tecnologies de la Informació i la Comunicació II, o matèries del bloc dassignatures troncals no cursades anteriorment), si compleix els requisits del quadre 10 anterior.
b) Per a lalumnat de segon de Batxillerat de la modalitat dArts:
Una matèria específica dopció que sha de triar entre les següents: Anàlisi Musical II, Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Dibuix Artístic II, Fonaments dAdministració i Gestió, Història de la Filosofia, Història de la Música i de la Dansa, Imatge i So, Psicologia, Segona Llengua Estrangera II, Tècniques dExpressió Graficoplàstica, Tecnologia Industrial II, Tecnologies de la Informació i la Comunicació II, o matèries del bloc dassignatures troncals no cursades anteriorment).
6. Procediment per a sol·licitar la convalidació de matèries i lexempció dEducació Física.
El procediment per a sol·licitar la convalidació de matèries i lexempció dEducació Física per als dos cursos de letapa sindica tot seguit.
6.1. Les convalidacions de matèries i lexempció de la matèria Educació Física requerirà la sol·licitud expressa per part de lalumnat, o dels seus pares o tutors legals si són menors dedat, dacord amb els models de sol·licitud que sadjunten als documents (A) i (B) daquesta resolució.
6.2. Les sol·licituds shan de presentar, preferentment, en el centre on lalumne o alumna estiga matriculat en lensenyament de Batxillerat abans del dia 31 doctubre, i seran segellades i datades pels centres en el moment de presentar-les.
6.3. Les sol·licituds han danar acompanyades de:
a) En el cas de convalidació: el certificat acadèmic acreditatiu de la superació de lassignatura amb què se sol·licita realitzar la convalidació. Si lalumne o alumna està cursant simultàniament una matèria objecte de convalidació i lassignatura o assignatures que cal superar per a obtindre aquesta convalidació, haurà de presentar un certificat de matrícula dels ensenyaments professionals de Música o Dansa en el moment de la sol·licitud.
b) En el cas dexempció per estar cursant ensenyaments professionals de Dansa: document que acredite tindre formalitzada la matrícula per a cursar ensenyaments professionals de Dansa.
c) En el cas dexempció per tindre la condició desportista dalt nivell o dalt rendiment o desportistes delit de la Comunitat Valenciana:
c.1. Esportistes dalt nivell: document que acredite estar inclòs en la relació desportistes dalt nivell publicada en el Boletín Oficial del Estado.
c.2. Esportistes delit de la Comunitat Valenciana: document que acredite estar inclòs en la relació desportistes delit publicada en el DOGV.
c.3. Esportistes dalt rendiment:
c.3.1. De fora de la Comunitat Valenciana: certificat del Consell Superior dEsports durant el curs acadèmic a què es referisca aquest certificat.
c.3.2. De la Comunitat Valenciana: certificat de la Direcció General dEsport durant el curs acadèmic a què es referisca aquest certificat.
6.4. Correspon a la direcció del centre on lalumnat curse el corresponent ensenyament de Batxillerat reconéixer les convalidacions establides en aquesta norma.
El director o directora notificarà a lalumne o alumna, o als seus pares o tutors legals si és menor dedat, abans que finalitze el mes de novembre, la concessió o denegació motivada de la convalidació i/o exempció, i remetrà una còpia daquest escrit a la Inspecció Educativa. La sol·licitud es podrà entendre desestimada en cas que no sefectue la notificació de la concessió o denegació corresponent en el termini indicat. Contra la resolució de la direcció del centre, lalumne o alumna, o bé els seus pares o tutors legals si és menor dedat, podran interposar en el termini de vint dies una reclamació davant de la direcció territorial competent en matèria deducació, que resoldrà la mencionada reclamació. Contra aquesta resolució, que no posarà fi a la via administrativa, linteressat o interessada podrà presentar un recurs dalçada davant de la direcció general competent en matèria dordenació.
6.5. Les convalidacions de les matèries de Batxillerat es reflectiran en els documents oficials davaluació fent constar lexpressió «CO». En cas que lassignatura necessària per a obtindre la convalidació es curse en el mateix curs acadèmic que la matèria objecte de convalidació, es considerarà aquesta matèria com a pendent de convalidació i es consignarà amb lexpressió «PTC». Una vegada acreditada la superació de lassignatura necessària per a convalidar la matèria de Batxillerat, mitjançant el certificat acadèmic daquesta assignatura, a partir daquest moment sindicarà la convalidació consignant lexpressió «CO» en els documents davaluació per a la matèria corresponent. En cas que no es presente el certificat corresponent a la superació de lassignatura dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa, necessària per a obtindre la convalidació, abans de la data de lavaluació final extraordinària, la matèria la convalidació de la qual es va sol·licitar somplirà amb la qualificació no presentat i es consignarà amb lexpressió «NP» en els documents davaluació.
6.6. Quant a lexempció de la matèria Educació Física de 1r de Batxillerat, en els documents davaluació es procedirà a considerar la matèria com a pendent dexempció al llarg del curs i es consignarà com «PTE». Perquè lexempció es faça efectiva, sha de presentar el certificat dhaver mantingut la matrícula densenyaments professionals de Dansa o la condició desportista dalt nivell, dalt rendiment o desportista delit de la Comunitat Valenciana abans de la data en què es realitze lavaluació final extraordinària. Una vegada acreditat el manteniment daquesta condició, les exempcions es consignaran com a «ET». Si no sacredita, lesmentada matèria es considerarà no superada.
6.7. En cas que lalumne o alumna perda la condició desportista dalt nivell o dalt rendiment o desportistes delit de la Comunitat Valenciana, o que renuncie a la matrícula en els ensenyaments professionals de Dansa abans de la data de la sessió davaluació final ordinària, podrà sol·licitar ser avaluat des daquest moment en la matèria dEducació Física. Aquesta circumstància es reflectirà per mitjà de la diligència corresponent en els diferents documents davaluació.
6.8. Les matèries objecte de convalidació o exempció no seran tingudes en compte en el càlcul de la nota mitjana del Batxillerat.
7.2.13. Canvis de llengua estrangera
1. Lalumnat que haja cursat en primer curs una determinada llengua estrangera i desitge canviar de llengua estrangera per raons justificades podrà sol·licitar aquest canvi si repeteix primer curs en la seua totalitat, o bé en el moment en què es trobe en condicions de promocionar a segon curs. Aquest canvi sempre estarà supeditat a loferta i a les possibilitats organitzatives del centre. Dara en avant, anomenarem Primera Llengua Estrangera: llengua A la matèria que sabandona i Primera Llengua Estrangera: llengua B, la nova matèria de la qual es matricula lalumne o lalumna.
2. Quan el canvi de llengua estrangera es produïsca a linici del segon curs de letapa:
a) Si lalumne o lalumna va superar la matèria Primera Llengua Estrangera I: llengua A de primer curs, podrà matricular-se en la nova matèria Primera Llengua Estrangera II: llengua B de segon curs després de la superació duna prova de nivell que realitzarà el departament didàctic corresponent, per mitjà de la qual sacredite un nivell de competència adequat per a iniciar lestudi daquesta nova llengua estrangera en segon curs. En aquest cas, lalumne o lalumna no haurà de cursar la matèria Primera Llengua Estrangera I: llengua B de primer curs, ja que es considera que no hi ha incompatibilitat a lefecte davaluació.
b) Si lalumne o alumna va obtindre una avaluació negativa en la matèria Primera Llengua Estrangera I: llengua A de primer curs, podrà matricular-se en la nova matèria Primera Llengua Estrangera II: llengua B de segon curs sempre que supere la prova de nivell a què es refereix lapartat anterior. Pel que fa a la matèria pendent Primera Llengua Estrangera I: llengua A, lalumne o alumna haurà de superar-la i, tan sols en els casos en què no shaja cursat prèviament la matèria Segona Llengua Estrangera I: llengua B, aquest alumnat tindrà la possibilitat de cursar la matèria Primera Llengua Estrangera I: llengua B en compte de la matèria Primera Llengua Estrangera I: llengua A. Aquesta circumstància sha de fer constar en la sol·licitud corresponent de canvi de llengua estrangera.
3. Els canvis de llengua estrangera han de ser autoritzats per la direcció general competent en matèria dordenació de la Conselleria dEducació, Cultura i Esport dacord amb el següent procediment i terminis. La direcció dels centres públics o els titulars dels centres privats remetran les sol·licituds de lalumnat abans del 31 doctubre de lany acadèmic corresponent, i adjuntaran linforme del departament didàctic respectiu i una certificació acadèmica expedida pel centre. La direcció general competent en matèria dordenació ho resoldrà en el termini màxim de tres mesos, de manera que les sol·licituds podran entendres desestimades si no es dictara una resolució expressa en aquest termini.
7.2.14. Alumnat que es troba en possessió dun títol de tècnic dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa, o dun títol de tècnic o de tècnic superior de Formació Professional
1. Lalumnat que es trobe en possessió dun títol de tècnic dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa, o dun títol de tècnic o tècnic superior de Formació Professional i desitge obtindre el títol de Batxiller, podrà obtindre aquest títol cursant i superant les matèries generals del bloc dassignatures troncals de primer i segon curs de la modalitat de Batxillerat que lalumne o alumna trie, a més de les matèries Valencià: Llengua i Literatura I i Valencià: Llengua i Literatura II, dacord amb el quadre 11 que figura al final de lapartat 7.2.15.
a) Per a exercir aquesta opció, lalumnat ha de sol·licitar-ho en el seu centre i aportar el títol de tècnic o tècnic superior de Formació Professional, o bé el títol de tècnic dels ensenyaments professionals de Música o Dansa, junt amb el certificat acadèmic amb les qualificacions de cinqué i sisé curs dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa en la corresponent especialitat, abans del 31 doctubre de lany acadèmic en curs, mitjançant el model de sol·licitud que sadjunta en lannex XVII de lOrdre 38/2017, de 4 doctubre.
b) La qualificació final de Batxillerat es calcularà de la manera següent:
b.1) Per a lalumnat que obtinga el títol de Batxiller i estiga en possessió dun títol de tècnic dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa, la qualificació final serà la mitjana aritmètica de les qualificacions obtingudes en les matèries generals del bloc dassignatures troncals de primer i segon curs de la modalitat cursada, a més de les matèries Valencià: Llengua i Literatura I i Valencià: Llengua i Literatura II, i de les assignatures dels cursos cinqué i sisé dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa en la corresponent especialitat, expressada en una escala de 0 a 10 amb dos decimals, arredonida a la centèsima més pròxima.
En el cas de lalumnat que haja accedit directament a sisé curs dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa, per al càlcul de la qualificació final seran considerades les qualificacions de les assignatures daquest curs i de les matèries generals del bloc dassignatures troncals de primer i segon curs de la modalitat cursada, a més de les matèries Valencià: Llengua i Literatura I i Valencià: Llengua i Literatura II.
b.2) Per a lalumnat que obtinga el títol de Batxiller i estiga en possessió dun títol de tècnic o tècnic superior de Formació Professional, la qualificació final serà la mitjana aritmètica de les qualificacions obtingudes en les matèries generals del bloc dassignatures troncals de primer i segon curs de la modalitat de Batxillerat cursada, a més de les matèries Valencià: Llengua i Literatura I i Valencià: Llengua i Literatura II, expressada en una escala de 0 a 10 amb dos decimals, arredonida a la centèsima més pròxima.
c) En termes de promoció de primer a segon curs, per a aquest alumnat, caldrà ajustar-se al que estableixen larticle 20 de lOrdre 38/2017, de 4 doctubre, i lapartat 7.2.4 daquestes instruccions, però únicament en relació amb les matèries generals del bloc dassignatures troncals i la matèria de lliure configuració autonòmica Valencià: Llengua i Literatura I. En termes de permanència dun any més en el mateix curs i de permanència en letapa, saplicaran els mateixos criteris establits amb caràcter general en Batxillerat.
2. En el supòsit de lalumnat que estiga en possessió dun títol de tècnic dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa o dun títol de tècnic o tècnic superior de Formació Professional, i haja superat el primer curs de qualsevol de les modalitats o vies del Batxillerat cursant totes les matèries, aquest podrà sol·licitar en segon curs de Batxillerat matricular-se únicament de les matèries generals del bloc dassignatures troncals i de la matèria de lliure configuració autonòmica Valencià: Llengua i Literatura II.
a) En aquest cas, a efectes davaluació i titulació, es consideraran únicament les matèries generals del bloc dassignatures troncals de primer i segon curs de Batxillerat i Valencià: Llengua i Literatura I i II. El càlcul de la qualificació final daquest alumnat es realitzarà de la manera següent:
a.1) Per a lalumnat que obtinga el títol de Batxiller i estiga en possessió dun títol de tècnic dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa, la qualificació final serà lestablida en lapartat 1.b.1 anterior.
a.2) Per a lalumnat que obtinga el títol de Batxiller i estiga en possessió dun títol de tècnic o tècnic superior de Formació Professional, la qualificació final serà la mitjana aritmètica de totes les matèries cursades i aprovades en primer de Batxillerat i les matèries generals del bloc dassignatures troncals de segon de Batxillerat i la matèria de Valencià: Llengua i Literatura II.
b) Si lalumnat de segon curs de Batxillerat té pendent una o dues matèries de primer curs, només haurà de cursar aquestes matèries si es tracta de matèries generals del bloc dassignatures troncals o de la matèria de Valencià: Llengua i Literatura I. Únicament la possibilitat prevista en aquest paràgraf haurà de ser autoritzada per la direcció general competent en matèria dordenació de la Conselleria dEducació, Cultura i Esport, per a la qual cosa cal seguir el procediment següent:
b.1) Lalumnat, o els seus representants legals si és menor dedat, han de presentar la sol·licitud davant del director o directora del centre docent segons el model que sadjunta en lannex XVII de lOrdre 38/2017, de 4 doctubre.
b.2) La direcció dels centres públics o els titulars dels centres privats remetran a la direcció general competent en matèria dordenació acadèmica per a la resolució la documentació següent:
El model de sol·licitud que sadjunta en lannex XVII de lOrdre 38/2017, de 4 doctubre.
Un certificat acadèmic de lalumne o alumna en què consten la modalitat cursada i les qualificacions obtingudes fins aquell moment en totes les matèries de Batxillerat.
El títol de tècnic o tècnic superior de Formació Professional o el títol de tècnic dels ensenyaments professionals de Música o Dansa.
b.3) El termini de presentació finalitzarà el 15 de novembre del curs escolar per al qual se sol·licite.
b.4) La direcció general competent en matèria dordenació acadèmica resoldrà en el termini màxim de tres mesos, de manera que aquestes sol·licituds podran entendres desestimades si no es dicta una resolució expressa en aquest termini.
3. En els documents davaluació de lalumnat, sestendrà una diligència signada pel secretari o secretària i amb el vistiplau del director o directora, en el cas dels centres públics, i pel director o directora, en el cas dels centres privats. En tot cas, shi ha de fer constar que lalumne o alumna ha cursat únicament les matèries generals del bloc dassignatures troncals de Batxillerat, així com les matèries de lliure configuració autonòmica Valencià: Llengua i Literatura I i Valencià: Llengua i Literatura II.
7.2.15. Alumnat que cursa ensenyaments professionals de Música o de Dansa i de Batxillerat simultàniament
1. Lalumnat que cursa cinqué o sisé curs dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa i, simultàniament, primer de Batxillerat podrà matricular-se únicament de les matèries generals del bloc dassignatures troncals de primer curs de Batxillerat de la modalitat que trie, així com de la matèria de lliure configuració autonòmica Valencià: Llengua i Literatura I, dacord amb el quadre 11 que figura al final daquest mateix apartat.
a) Per a exercir aquesta opció, lalumnat haurà de sol·licitar-ho en el seu centre i aportar un document acreditatiu de la matriculació en cinqué o sisé curs dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa, abans del 31 doctubre de lany acadèmic en curs, mitjançant el model de sol·licitud que sadjunta en lannex XVII de lOrdre 38/2017, de 4 doctubre.
b) Aquest alumnat, en segon de Batxillerat, cursarà les matèries generals del bloc dassignatures troncals de la modalitat que trie i la matèria de lliure configuració autonòmica Valencià: Llengua i Literatura II, dacord amb el quadre 11 que figura al final daquest mateix apartat.
c) Per a lobtenció del títol de Batxiller per part daquest alumnat es requerirà:
Estar en possessió del títol de tècnic dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa en el moment de la realització de lavaluació final de segon curs de Batxillerat, siga en la fase ordinària o en lextraordinària.
Haver superat les matèries generals del bloc dassignatures troncals de la modalitat triada per lalumne o alumna, en els dos cursos de letapa, així com les matèries Valencià: Llengua i Literatura I i Valencià: Llengua i Literatura II, en lavaluació final de segon curs de Batxillerat, siga en la fase ordinària o en lextraordinària.
d) La qualificació final de letapa serà la mitjana aritmètica de les qualificacions obtingudes en les matèries generals del bloc dassignatures troncals de primer i segon curs de la modalitat cursada, a més de les matèries Valencià: Llengua i Literatura I i Valencià: Llengua i Literatura II i de les assignatures dels cursos cinqué i sisé dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa en la corresponent especialitat, expressada en una escala de 0 a 10 amb dos decimals. Per a aquest càlcul, lalumne o alumna ha de presentar al centre educatiu, dins del termini i en la forma escaient, un certificat acadèmic amb les qualificacions obtingudes en els cursos cinqué i sisé dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa.
e) En termes de promoció de primer a segon curs, per a aquest alumnat, caldrà ajustar-se al que estableixen larticle 20 de lOrdre 38/2017, de 4 doctubre, així com lapartat 7.2.4 daquestes instruccions, però únicament en relació amb les matèries generals del bloc dassignatures troncals i la matèria de lliure configuració autonòmica Valencià: Llengua i Literatura I. En termes de permanència dun any més en el mateix curs i de permanència en letapa, saplicaran els mateixos criteris establits amb caràcter general en Batxillerat.
2. En el cas que un alumne o alumna supere totes les matèries de primer i segon de Batxillerat, però no estiga en possessió del títol de tècnic dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa per no haver superat totes les matèries daquests ensenyaments, les qualificacions de Batxillerat es traslladaran a lacta del curs acadèmic següent fins que lalumne o alumna obtinga el títol de tècnic dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa, si no és que aquest alumnat renuncia a la possibilitat de cursar simultàniament els dos ensenyaments i opta per cursar totes les matèries de Batxillerat. Aquesta darrera opció no podrà exercir-se una vegada haja transcorregut el mes doctubre de cada curs acadèmic, i, en tot cas, hi serà aplicable el límit de permanència en letapa establit per al Batxillerat.
3. En el supòsit de lalumnat que estiga cursant sisé curs dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa i haja superat el primer curs de qualsevol de les modalitats o vies del Batxillerat cursant totes les matèries, podrà sol·licitar en segon curs de Batxillerat matricular-se únicament de les matèries generals del bloc dassignatures troncals de segon de Batxillerat i la matèria de lliure configuració autonòmica Valencià: Llengua i Literatura II.
a) En aquest cas, a efectes davaluació i titulació, es consideraran únicament les matèries generals del bloc dassignatures troncals de primer i segon curs de Batxillerat i Valencià: Llengua i Literatura I i II, sempre que lalumnat reunisca els requisits que estableix lapartat 1.c anterior.
La qualificació final serà la mitjana aritmètica de les qualificacions obtingudes en les matèries generals del bloc dassignatures troncals de primer i segon curs de la modalitat cursada, a més de les matèries Valencià: Llengua i Literatura I i Valencià: Llengua i Literatura II, i de les assignatures dels cursos cinqué i sisé dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa en la corresponent especialitat, expressada en una escala de 0 a 10 amb dos decimals, arredonida a la centèsima més pròxima.
b) Lalumnat amb una o dues matèries pendents de primer curs només haurà de cursar aquestes matèries si es tracta de matèries generals del bloc dassignatures troncals o de la matèria de Valencià: Llengua i Literatura I. Únicament la possibilitat prevista en aquest paràgraf haurà de ser autoritzada per la direcció general competent en matèria dordenació de la Conselleria dEducació, Cultura i Esport, per a la qual cosa cal seguir el procediment següent:
b.1) Lalumnat, o els seus representants legals si és menor dedat, ha de presentar la sol·licitud davant del director o directora del centre docent segons el model que sadjunta en lannex XVII de lOrdre 38/2017, de 4 doctubre.
b.2) La direcció dels centres públics o els titulars dels centres privats remetran a la direcció general competent en matèria dordenació acadèmica per a la resolució la documentació següent:
El model de sol·licitud que sadjunta en lannex XVII de lOrdre 38/2017, de 4 doctubre.
Un certificat acadèmic de lalumne o alumna en què consten la modalitat cursada i les qualificacions obtingudes fins aquell moment en totes les matèries de Batxillerat.
El certificat de matrícula de sisé curs dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa.
b.3) El termini de presentació finalitzarà el 31 doctubre del curs escolar per al qual se sol·licite.
b.4) La direcció general competent en matèria dordenació acadèmica resoldrà en el termini màxim de tres mesos, de manera que aquestes sol·licituds podran entendres desestimades si no es dicta una resolució expressa en aquest termini.
4. En els documents davaluació de lalumnat, sestendrà una diligència signada pel secretari o secretària i amb el vistiplau del director o directora, en el cas dels centres públics, i pel director o directora, en el cas dels centres privats. En tot cas, shi farà constar que lalumne o alumna ha cursat únicament les matèries troncals generals de Batxillerat, així com les matèries de lliure configuració autonòmica Valencià: Llengua i Literatura I i Valencià: Llengua i Literatura II.
8. ALUMNAT
8.1. Drets i deures de lalumnat
És aplicable el Decret 39/2008, de 4 dabril, del Consell, sobre la convivència als centres docents no universitaris sostinguts amb fons públics i sobre els drets i deures de lalumnat, pares, mares, tutors o tutores, professorat i personal dadministració i serveis (DOGV 5738, 09.04.2008).
8.2. Reclamació de qualificacions
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a lapartat AVALUACIÓ DEL PROCÉS DAPRENENTATGE-ENSENYAMENT).
1. La direcció del centre farà públics els continguts mínims, els criteris davaluació i els sistemes de recuperació establits en les respectives programacions didàctiques, sense perjudici de la responsabilitat que té cada professor i professora dinformar lalumnat i les famílies/representants legals sobre el contingut de la programació, els mínims exigibles i els criteris davaluació i qualificació.
2. Pel que fa al dret de lalumnat a una avaluació objectiva, al dret que la seua dedicació, esforç i rendiment siguen valorats i reconeguts amb objectivitat, al procediment per a la reclamació de qualificacions obtingudes i de les decisions sobre promoció, així com a les actuacions prèvies referents a la sol·licitud daclariments i revisions que fomenten un marc de col·laboració i enteniment mutu entre el professorat i lalumnat i els seus representants legals, caldrà ajustar-se al que sestableix en lOrdre 32/2011, de 20 de desembre, de la Conselleria dEducació, Formació i Ocupació, per la qual es regula el dret de lalumnat a lobjectivitat en lavaluació, i sestableix el procediment de reclamació de qualificacions obtingudes i de les decisions de promoció, de certificació o dobtenció del títol acadèmic que corresponga (DOGV 6680, 28.12.2011).
3. Tenint en compte el que estableix larticle 53.1 de la Llei 39/2015, d1 doctubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i considerant de plena aplicació en làmbit educatiu les prescripcions de lesmentada Llei en les quals es delimita el contingut del dret daccés a arxius i documents, es fa extensiu el dret a obtindre còpies dels documents en relació amb els que exerciten el referit dret en làmbit acadèmic. És a dir, el dret de les persones interessades a obtindre còpia dels exàmens o proves davaluació realitzats. Els centres tenen lobligació dentregar còpies dels exàmens o instruments davaluació realitzats als interessats o els seus representants legals en el cas que els sol·liciten, independentment dels supòsits de reclamació regulats en la normativa vigent.
8.3. Alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu i necessitats de compensació de desigualtats
1. Lescolarització i la resposta educativa a lalumnat amb necessitat específica de suport educatiu i necessitats de compensació de desigualtat es regula en el Decret 104/2018, de 27 de juliol, del Consell, pel qual es despleguen els principis dequitat i dinclusió en el sistema educatiu valencià (DOGV 8356, 07.08.2018) i lOrdre 20/2019, de 30 dabril, de la Conselleria dEducació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula lorganització de la resposta educativa per a la inclusió de lalumnat en els centres docents sostinguts amb fons públics del sistema educatiu valencià (DOGV 8540, 03.05.2019).
2. Lequip educatiu, coordinat per la tutora o el tutor, ha de realitzar la detecció de les circumstàncies de vulnerabilitat de lalumnat i de les barreres a la inclusió a partir de la informació obtinguda en el mateix centre o que faciliten les famílies o els representants legals, lalumnat i les persones amb què shi relaciona habitualment, i els serveis sanitaris, socials i altres agents mitjançant els procediments regulats per a la detecció, coordinació i intercanvi de dades.
3. La identificació de les necessitats específiques de suport educatiu correspon als serveis especialitzats dorientació. Per a les mesures de resposta especificades en larticle 5 de lOrdre 20/2019, és preceptiu que els serveis especialitzats dorientació nefectuen una avaluació sociopsicopedagògica i emeten linforme sociopsicopedagògic corresponent, que recull les conclusions del procediment davaluació sociopsicopedagògica, justifica la proposta de mesures de resposta i aporta les orientacions per a desenvolupar-les i per a elaborar, si escau, el Pla dactuació personalitzat (PAP).
4. El contingut i procediment per a lavaluació i desenvolupament del PAP, així com els supòsits en què sha delaborar, es concreten en el capítol III de lOrdre 20/2019.
5. Les mesures de resposta educativa a la inclusió sorganitzen en quatre nivells de concreció, dacord amb larticle 14 del Decret 104/2018, i les dimensions daccés, aprenentatge i participació recollides en les línies generals dactuació de larticle 4 del mateix decret. Els exemples de mesures de resposta de cada nivell estan disponibles en el web de la Conselleria dEducació, Cultura i Esport en lapartat de continguts del Servei dInclusió Educativa:
http://www.ceice.gva.es/va/web/inclusioeducativa/decret-valencia-d-equitat-i-d-inclusio-educativa
6. El capítol IV de lOrdre 20/2019 defineix les mesures de nivell III i IV i regula els criteris per a laplicació.
6.1. Les mesures que poden aplicar-se en Educació Secundària Obligatòria són les següents:
a) Accessibilitat personalitzada, amb mitjans comuns o amb mitjans específics o singulars.
b) Adequació personalitzada de les programacions didàctiques.
c) Reforç pedagògic.
d) Enriquiment curricular.
e) Actuacions i programes densenyament intensiu de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana per a lalumnat nouvingut dincorporació tardana al sistema educatiu valencià.
f) Mesures per a lalumnat esportista dalt nivell, dalt rendiment o delit.
g) Mesures per a lalumnat que cursa ensenyaments professionals de Música i/o Dansa.
h) Adaptació curricular individual significativa (ACIS).
i) Programes personalitzats per a ladquisició i ús funcional de la comunicació, el llenguatge i la parla.
j) Programa de millora de laprenentatge i el rendiment (PMAR).
k) Programa de reforç per al quart curs de lEducació Secundària Obligatòria (PR4).
l) Programa daula compartida (PAC).
m) Permanència dun any més en el mateix curs.
n) Flexibilització en lescolarització per a lalumnat dincorporació tardana al sistema educatiu valencià.
o) Pròrroga descolarització per a lalumnat amb necessitats educatives especials.
p) Mesures personalitzades per a la participació.
6.2. Les mesures que poden aplicar-se en el Batxillerat són les següents:
a) Accessibilitat personalitzada, amb mitjans comuns o amb mitjans específics o singulars.
b) Adequació personalitzada de les programacions didàctiques.
c) Reforç pedagògic.
d) Enriquiment curricular.
e) Actuacions i programes densenyament intensiu de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana per a lalumnat nouvingut dincorporació tardana al sistema educatiu valencià.
f) Mesures per a lalumnat esportista dalt nivell, dalt rendiment o delit.
g) Mesures per a lalumnat que cursa ensenyaments professionals de Música i/o Dansa.
h) Exempcions de qualificació en Batxillerat.
i) Flexibilització en la durada de letapa del Batxillerat.
j) Mesures personalitzades per a la participació.
7. Les situacions de compensació de desigualtats, els criteris descolarització i les mesures addicionals que poden aplicar-se amb aquest alumnat sespecifiquen en els articles 52, 53 i 54 de lOrdre 20/2019. Els criteris per a latenció educativa domiciliària i hospitalària es disposen en els articles 55, 56, 57, 58 i 59.
8. Per a ladequada atenció conjunta amb sanitat de lalumnat amb problemes de salut mental, cal ajustar-se al que estableix la Resolució d11 de desembre de 2017 per a la detecció i latenció precoç de lalumnat que puga presentar un problema de salut mental.
9. Els criteris per a lescolarització de lalumnat amb necessitats educatives especials, així com el procediment per a dictaminar la modalitat descolarització i les condicions per a fer-la efectiva en els centres ordinaris, estan regulades en la secció primera del capítol VI de lOrdre 20/2019.
10. En els grups que escolaritzen alumnat amb necessitats educatives especials, es podrà aplicar una reducció de la ràtio màxima dalumnat, en les condicions que sespecifiquen en larticle 47 de lOrdre 20/2019. El tràmit requereix lautorització, per resolució de la persona titular de la Direcció Territorial dEducació, que ha diniciar la direcció del centre docent, a la vista de linforme sociopsicopedagògic, i adreçar-lo a la Inspecció dEducació. En el cas dalumnat que sescolaritza en el centre per resolució de la Direcció Territorial dEducació, la reducció de la ràtio estarà determinada per aquesta resolució.
8.4. Alumnat nouvingut
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a lapartat GESTIÓ DE LACOLLIDA).
1. Lescolarització de lalumnat que sincorpora de forma tardana al sistema educatiu sha de fer atenent les circumstàncies, coneixements, edat i historial acadèmic.
2. Serà aplicable la normativa següent:
a) Larticle 9 de la Llei orgànica 4/2000, d11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seua integració social, en la redacció donada per la Llei orgànica 2/2009, d11 de desembre, de reforma de la Llei orgànica 4/2000, d11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seua integració social (BOE 12.12.2009).
b) El Reial decret 557/2011, de 20 dabril, pel qual saprova el Reglament de la Llei orgànica 4/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seua integració social, després de la reforma per la Llei orgànica 2/2009 (BOE 30.04.2011).
c) Larticle 18 del Reial decret 1105/2014, de 26 de setembre.
d) La Resolució de 26 de febrer de 2003, de les direccions generals de Centres Docents i dOrdenació i Innovació Educativa i Política Lingüística, per la qual es dicten instruccions per a laplicació de lOrdre 3305/2002, de 16 de desembre, de la Conselleria dEducació, Cultura i Esports, sobre homologació i convalidació de títols i estudis estrangers deducació no universitària.
e) La Resolució de 9 de febrer de 2005, del director general dEnsenyament, per la qual es dicten instruccions per a laplicació de la Llei orgànica 4/2000, d11 de gener, i del Reial decret 2393/2004, de 30 de desembre, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seua integració social en el sistema educatiu.
f) La Resolució de 5 de juny de 2018, de la Conselleria dEducació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es dicten instruccions i orientacions per a actuar en lacollida dalumnat nouvingut, especialment el desplaçat, als centres educatius de la Comunitat Valenciana (DOGV 8314, 11.06.2018).
En termes generals, fins a lany natural en què lalumne o alumna complisca els setze anys, sactuarà dacord amb la normativa descolarització vigent, els criteris generals dadmissió dalumnat i ledat de lalumne o alumna.
3. Lalumnat que sincorpora tardanament a lensenyament obligatori, per vindre daltres països o per qualsevol altre motiu, i que, per aquesta circumstància, presenta un desenvolupament competencial, degudament valorat amb els instruments adequats, inferior a dos o més cursos, prenent com a referència el currículum ordinari oficial corresponent a la seua edat, pot escolaritzar-se transitòriament en un curs inferior al que li correspon, després dhaver considerat les adaptacions daccés necessàries. Aquesta mesura de resposta té la consideració de nivell III. En tot cas, caldrà ajustar-se al que es disposa en larticle 31 de lOrdre 20/2019, de 30 dabril.
4. Per a lalumnat nouvingut dincorporació tardana al sistema educatiu valencià, amb desconeixement de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana, és aplicable el que disposa larticle 17 de lOrdre 20/2019, de 30 dabril.
5. Lalumnat estranger que shaja incorporat tardanament a lensenyament bàsic i, en acabar-lo, haja aconseguit les competències bàsiques i els objectius de letapa obtindrà el títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria.
6. Lalumnat nouvingut menor de díhuit anys podrà incorporar-se als ensenyaments postobligatoris no universitaris si disposa dalgun dels documents acreditatius que senumeren:
a) Targeta didentitat destranger.
b) Certificat dempadronament en un municipi.
c) Visat destudis, obtingut segons el procediment i amb els requisits regulats en el Reial decret 557/2011, de 20 dabril.
d) Passaport.
7. A més dels requisits indicats anteriorment, per a formalitzar la matrícula també es requerirà que lalumne o alumna dispose duna plaça escolar vacant en el centre educatiu en compliment de la normativa en matèria dadmissió dalumnat, així com que complisca les condicions acadèmiques daccés establides en la normativa vigent. En cas dhaver superat els estudis anteriors en un país estranger, haurà dacreditar lhomologació dels títols o estudis anteriors dacord amb la normativa vigent, això és, lOrdre de 14 de març de 1988, per a laplicació del que disposa el Reial decret 104/1988, de 29 de gener, sobre homologació i convalidació de títols i estudis estrangers deducació no universitària (BOE 17.3.1988), tenint en compte les modificacions donades per:
a) LOrdre de 30 dabril de 1996, per la qual sadeqüen a la nova ordenació educativa determinats criteris en matèria dhomologació i convalidació de títols i estudis estrangers de nivells no universitaris i es fixa el règim dequivalències amb els corresponents espanyols (BOE 08.05.1996).
b) LOrdre ECD/3305/2002, de 16 de desembre, per la qual es modifiquen les de 14 de març de 1988 i de 30 dabril de 1996, per a laplicació del que disposa el Reial decret 104/1988, de 29 de gener, sobre homologació i convalidació de títols i estudis estrangers deducació no universitària (BOE 28.12.2002).
c) Les instruccions del Ministeri dEducació i Formació Professional, sobre ampliació de la vigència dels volants dinscripció condicional en centres docents o en exàmens oficials.
http://www.ceice.gva.es/webitaca/docs/avisos/Instrucciones_amplia_vigencia_volante_inscrip.pdf
8. Una vegada aplicat tot allò que sha indicat en els apartats anteriors, en el cas que algun alumne o alumna es trobe en una situació acadèmica que puga considerar-se irregular o inadequada, el centre docent traslladarà els fets, amb la documentació de què dispose, a la Inspecció dEducació, que, si és el cas, podrà proposar a la direcció general competent en matèria dordenació acadèmica una regularització de lexpedient acadèmic de lalumne o alumna.
8.5. Esportistes dalt nivell, dalt rendiment i delit de la Comunitat Valenciana
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a lapartat GESTIÓ DE LA SALUT, LACTIVITAT FÍSICA, LA SEGURETAT I LA SOSTENIBILITAT).
1. Els esportistes dalt nivell i dalt rendiment podran acollir-se als beneficis establits en larticle 9 del Reial decret 971/2007, de 13 de juliol, sobre esportistes dalt nivell i alt rendiment (BOE 25.07.2007) i els apartats 7.1.12 i 7.2.12 daquestes instruccions.
2. Els esportistes delit de la Comunitat Valenciana disposaran de beneficis en relació amb el seguiment dels seus estudis, en els termes establits en larticle 8 del Decret 13/2006, de 20 de gener, del Consell de la Generalitat, sobre els esportistes delit de la Comunitat Valenciana (DOGV 5183, 24.01.2006) i els apartats 7.1.12 i 7.2.12 daquestes instruccions.
3. Segons el que estableix larticle 17 del Decret 40/2016, de 15 dabril, del Consell, pel qual es regula ladmissió en els centres docents públics i privats concertats que imparteixen ensenyaments dEducació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, lalumnat esportista delit, dalt nivell i dalt rendiment tindrà preferència per a accedir al centre situat en la zona dinfluència del lloc on realitze lentrenament; així mateix, la conselleria que tinga atribuïdes les competències en matèria educativa podrà determinar els centres dEducació Secundària en què tindran prioritat en ladmissió lalumnat que curse simultàniament ensenyaments dEducació Secundària, ensenyaments reglats de Música o de Dansa i lalumnat esportista delit, dalt nivell i dalt rendiment.
8.6. Criteris per a la constitució de grups i confecció dhoraris
1. Els equips directius confeccionaran els grups dalumnat tenint en compte els criteris següents:
a) Els grups han de ser homogenis pel que fa al nombre i se nexclourà en la composició tot criteri discriminatori. Per tant, no es podran fer agrupacions en funció del nivell de coneixements de lalumnat.
b) Lalumnat amb necessitats educatives de suport educatiu, necessitats educatives especials o necessitats de compensació de desigualtats escolaritzat en els centres dEducació Secundària ha destar distribuït de forma homogènia entre tots els grups dun mateix curs, excloent-ne en la composició tot criteri discriminatori.
c) Lalumnat que romanga un any més en un curs serà també distribuït de forma homogènia.
d) En els centres docents que impartisquen Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat i que escolaritzen alumnat amb necessitats educatives de suport educatiu, la reducció de la ràtio estarà determinada per la resolució de la direcció territorial competent en matèria deducació, tenint en compte el dictamen descolarització.
El nombre dalumnat màxim daquestes característiques serà de dos per unitat amb caràcter general. Pel primer alumne o alumna amb necessitats educatives de suport educatiu degudament dictaminat, es reduirà la ràtio en tres alumnes; pel segon alumne o alumna amb necessitats educatives de suport educatiu degudament dictaminat, es reduirà la ràtio en tres alumnes més. A aquests efectes, el terme ràtio quedarà referit al nombre màxim dalumnes per unitat escolar, segons estableix la normativa bàsica.
2. La direcció general competent en matèria de planificació educativa autoritzarà el nombre dunitats en els diversos ensenyaments per a cada curs escolar.
8.6.1. Educació Secundària Obligatòria
1. La distribució horària en lEducació Secundària Obligatòria està regulada per larticle 3 i lannex IV del Decret 87/2015, de 5 de juny, modificat pel Decret 51/2018, de 27 dabril.
2. Lhorari setmanal per a cada grup del primer i segon curs dEducació Secundària Obligatòria serà de 30 hores lectives, i de 32, per a cada un dels cursos de tercer i quart.
3. Per a lalumnat amb necessitats educatives de suport educatiu, la distribució horària podrà ajustar-se a la proposta dadaptació curricular individualitzada.
4. El nombre màxim dalumnes per unitat en Educació Secundària Obligatòria es regularà dacord amb el que estableix la normativa en vigor.
8.6.2. Batxillerat
1. La distribució horària del Batxillerat està regulada per larticle 3 i lannex V del Decret 87/2015, de 5 de juny, modificat pel Decret 136/2015, de 4 de setembre, i pel Decret 51/2018, de 27 dabril.
2. El nombre màxim dalumnes per unitat en Batxillerat es regularà dacord amb el que estableix la normativa en vigor.
3. Amb caràcter general, quan en un centre estiguen constituïdes dues o més modalitats de Batxillerat, sagruparà lalumnat en les matèries comunes i en les pròpies de modalitat, específiques o de lliure configuració autonòmica coincidents, amb un màxim de 35 alumnes per grup.
8.7. Accés als centres
1. Les condicions daccés als centres sinclouran en les seues normes dorganització i funcionament.
Els centres docents, en làmbit de les competències que tenen, han de disposar o gestionar les condicions daccessibilitat amb mitjans comuns o amb mitjans específics o singulars, dacord amb allò que disposen els articles 11.1 i 11.2 de lOrdre 20/2019, de 30 dabril.
2. Amb caràcter general, i a fi devitar labsentisme escolar i de preservar la defensa de linterés superior dels menors, els centres hauran de permetre laccés de lalumnat al centre durant tota la jornada escolar. Serà el centre, segons lautonomia que tinga, el que establisca el protocol daccés a laula. En tot cas, haurà de garantir-se una correcta atenció educativa a aquest alumnat.
9. MATRÍCULA
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a lapartat GESTIÓ ADMINISTRATIVA: ALUMNAT).
1. Els centres docents públics i privats concertats estan obligats a mantindre escolaritzat lalumnat fins al final de lensenyament obligatori, excepte el canvi de centre produït per voluntat familiar o per aplicació de la normativa sobre convivència dels centres docents en lapartat que regula els drets i deures de lalumnat.
2. Dacord amb el Decret 40/2016, de 15 dabril, pel qual es regula laccés als centres docents públics i privats concertats que imparteixen ensenyaments de règim general (DOGV 7762, 18.04.2016), la matriculació de lalumnat en un centre públic o privat concertat suposarà respectar el Projecte educatiu del centre i el caràcter propi, si és el cas, que haurà de respectar, al seu torn, els drets reconeguts a lalumnat i a les seues famílies en les lleis i el que sestableix en lapartat 5 de larticle 2 daquest decret.
3. En els supòsits de no-convivència dels progenitors de lalumne o alumna per motius de separació, divorci, ruptura de parella de fet, o situació anàloga, saplicarà, en el procediment dadmissió i en el canvi de centre educatiu de lalumnat en els centres docents públics i privats concertats que imparteixen Educació Secundària Obligatòria de la Comunitat Valenciana, la Resolució de 14 de febrer de 2019, de la Secretaria Autonòmica dEducació i Investigació, per la qual es dicten instruccions per a aplicar-les als centres docents sostinguts amb fons públics densenyaments no universitaris de la Comunitat Valenciana davant de diversos supòsits de no-convivència dels progenitors per motius de separació, divorci, nul·litat matrimonial, ruptura de parelles de fet o situacions anàlogues (DOGV 8490, 20.02.2019). (fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a lapartat GESTIÓ ADMINISTRATIVA: ALUMNAT).
9.1. Documents de matrícula
1. Dacord amb larticle 54 de lOrdre 7/2016, de 19 dabril, de la Conselleria dEducació, Cultura i Esport, per la qual es regula el procediment dadmissió de lalumnat en els centres docents públics i privats concertats que imparteixen ensenyaments dEducació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat de la Comunitat Valenciana (DOGV 7765, 21.04.2016), per a la formalització de la matrícula, a més de la sol·licitud presentada, shan daportar:
a) El llibre de família o, a falta daixò, un certificat de la inscripció de naixement lliurada pel Registre Civil. Aquesta documentació ha dacreditar que lalumne o alumna compleix el requisit dedat establit en larticle 22 de la Llei orgànica 2/2006, deducació.
A aquest efecte, es comprovarà que lalumne o alumna compleix o complirà el requisit de ledat exigida abans que finalitze lany natural en què sinicie el curs acadèmic al qual pretén accedir.
b) Quan es tracte dalumnat procedent dun altre centre, ha de presentar el certificat de baixa del centre anterior amb lexpressió de la seua situació acadèmica. La documentació aportada ha dacreditar que lalumne o alumna compleix els requisits acadèmics exigits per lordenament jurídic vigent per al nivell educatiu i curs a què pretén accedir.
Aquest certificat sha dajustar al model vigent i hi han de constar els estudis que realitza o ha realitzat lalumne o alumna en aquell any acadèmic.
c) El document sanitari obligatori per a linici detapa educativa establit per la conselleria competent en matèria de sanitat.
En el moment defectuar la matrícula, o amb anterioritat a linici del curs escolar, en el primer curs dEducació Secundària Obligatòria, Batxillerat i cicles formatius de Formació Professional, lalumnat o els seus representants legals han de presentar linforme de salut de lescolar publicat per lOrdre de 27 de febrer de 2002, de la Conselleria de Sanitat (DOGV 4218, 27.03.2002).
Aquest document es facilitarà als centres sanitaris i lomplirà gratuïtament el facultatiu que tinga a càrrec el control sanitari de lalumne o alumna.
2. Quan el canvi de centre es produïsca sense procés dadmissió, la documentació a què es refereix lapartat anterior sha de remetre dofici dun centre a un altre.
3. En lensenyament obligatori, en el cas que en el moment de la matrícula no es puga aportar tota la documentació requerida, es podrà efectuar la matrícula, condicionada a la posterior entrega de lesmentada documentació, exceptuant-ne la documentació que certifique la situació acadèmica.
4. En els centres dEnsenyament Secundari, laccés a una modalitat de Batxillerat o a un cicle formatiu de la Formació Professional o a un programa formatiu de qualificació bàsica requerirà la participació en el procés dadmissió, amb independència que lalumne o alumna estiga cursant altres ensenyaments, fins i tot no obligatoris, en el mateix centre.
5. Lalumnat dEducació Secundària Obligatòria i de Batxillerat que haja superat totes les matèries, àmbits o mòduls en lavaluació final ordinària ha de formalitzar la matrícula per al següent curs en el període de matriculació ordinari. Així mateix, lalumnat en condicions de promocionar dins de la mateixa etapa també podrà formalitzar la matrícula per al curs següent en aquest període de matriculació, encara que tinga matèries, àmbits o mòduls pendents de superació en les proves extraordinàries.
6. En relació amb lassegurança escolar:
Lalumnat espanyol o estranger, que residisca legalment a Espanya, que curse estudis oficials des de tercer curs de lESO, o equivalent, segons lactual sistema educatiu i fins al curs escolar en què complisca els 28 anys, serà beneficiari de lassegurança escolar obligatòria, segons la Llei de 17 de juliol de 1953, sobre lestabliment de lassegurança escolar a Espanya.
El procediment de tramitació de lassegurança escolar per part dels centres docents sostinguts amb fons públics està establit en les instruccions de la Direcció General de Centres i Personal Docent de data 10 de juny de 2019, disponibles en la pàgina: http://www.ceice.gva.es/es/web/admision-alumnado/normativa
Lalumnat que curse els ensenyaments professionals de Música o de Dansa en conservatoris de Música o de Dansa i que, al mateix temps, curse tercer o quart dEducació Secundària Obligatòria o Batxillerat, es considerarà inclòs en el camp daplicació de lassegurança escolar, sense que per a això siga necessari labonament duna nova quota, ja que, dacord amb larticle 60.4 del Reglament general sobre cotització i liquidació daltres drets de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret 2064/1995, de 22 de desembre, lobligació de cotitzar a lassegurança escolar és única per estudiant i curs acadèmic, encara que lestudiant estiga matriculat en diversos centres.
9.2. NIA
1. LOrdre de 29 dabril de 2009, de la Conselleria dEducació, per la qual es regula el número identificatiu de lalumnat (NIA) de la Comunitat Valenciana (DOGV 6026, 02.06.2009), regula lassignació dun número didentificació personal (NIA) a cada alumne i alumna per a facilitar la gestió dels processos referents a la documentació de lalumnat al llarg de la seua vida escolar.
2. El NIA lassignarà la conselleria competent en matèria deducació, per a la qual cosa seguirà el procediment indicat en larticle 4 de lOrdre de 29 dabril de 2009, i es farà constar en tota la documentació oficial en què es necessite identificar un alumne o alumna.
3. Els centres docents emetran per a cada alumna i alumne una targeta que servirà com a document acreditatiu del número didentificació de lalumnat.
9.3. Trasllat de matrícula
Quan un alumne o alumna es trasllade de centre per a prosseguir els seus estudis dEducació Secundària Obligatòria o de Batxillerat, caldrà ajustar-se a allò que sha disposat per la conselleria competent en matèria deducació.
1. Trasllat de centre dins de lEstat espanyol
a) Quan lalumna o lalumne es trasllade de centre per a prosseguir els seus estudis dEducació Secundària Obligatòria o de Batxillerat, el centre dorigen expedirà els documents següents:
Un certificat acadèmic que li permeta matricular-se en el nou centre. Quan el trasllat sefectue sense haver conclòs qualsevol dels cursos, sha dacompanyar aquest certificat amb linforme personal per trasllat a què es refereix larticle 47 de lOrdre 38/2017, de 4 doctubre, i que correspon als documents de lannex V daquest.
El centre dorigen remetrà al de destinació, de forma immediata i a petició daquest, el corresponent historial acadèmic de lEducació Secundària Obligatòria o de Batxillerat, i farà constar en la diligència corresponent que les dades que conté concorden amb lexpedient que guarda el centre.
b) El centre receptor es farà càrrec de la custòdia de lhistorial acadèmic de lEducació Secundària Obligatòria o de Batxillerat i obrirà el corresponent expedient acadèmic, al qual traslladarà les dades de linforme personal per trasllat.
c) La matriculació adquirirà caràcter definitiu una vegada rebut lhistorial acadèmic degudament omplit.
d) En el cas de trasllat des duna comunitat autònoma amb llengua pròpia cooficial amb el castellà a un centre de la Comunitat Valenciana, les qualificacions obtingudes en aquesta matèria tindran la mateixa validesa, a efectes acadèmics, que les restants matèries del currículum; no obstant això, si la qualificació de lesmentada matèria ha sigut negativa, no es computarà com a pendent ni tindrà efectes acadèmics.
e) Quan els documents bàsics davaluació hagen de produir efectes fora de la Comunitat Valenciana, caldrà ajustar-se al que disposa la Llei 39/2015, d1 doctubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
2. Trasllat de centre a un sistema educatiu estranger
a) Quan lalumna o lalumne sincorpore a un centre estranger a Espanya o en lexterior que no impartisca ensenyaments del sistema educatiu espanyol, no shi traslladarà lhistorial acadèmic.
b) Per a facilitar la incorporació als ensenyaments equivalents del sistema educatiu estranger de què es tracte, el centre dorigen emetrà un certificat acadèmic de lalumnat. Lhistorial acadèmic continuarà custodiat per lúltim centre en què lalumne o alumna va estar matriculat en previsió de la possible reincorporació futura als ensenyaments del sistema educatiu espanyol, en el mateix centre o en un altre, al qual es traslladarà llavors, o fins al lliurament a lalumnat després de la conclusió dels estudis estrangers equivalents a lEducació Secundària Obligatòria o al Batxillerat.
3. Trasllat de centre amb sistema educatiu estranger a un altre centre amb sistema educatiu valencià
Quan un alumne o alumna es trasllade des dun centre amb sistema educatiu estranger a un altre centre del sistema educatiu valencià, caldrà tindre en compte aquestes qüestions:
a) Per a realitzar estudis en qualsevol curs de lEducació Secundària Obligatòria, lescolarització daquest alumnat es realitzarà atenent ledat, les circumstàncies, els coneixements i el seu historial acadèmic.
b) En el cas dhaver finalitzat els estudis corresponents de lEducació Secundària Obligatòria, caldrà sol·licitar a la delegació o a la subdelegació del Govern lhomologació del títol dEducació Secundària Obligatòria a fi de poder continuar els estudis postobligatoris no universitaris.
c) Per a realitzar estudis en el segon curs de Batxillerat, shaurà de sol·licitar a la Delegació o a la Subdelegació del Govern lhomologació del primer curs de Batxillerat, amb la nota mitjana corresponent a aquest curs.
9.4. Anul·lació de matrícula en Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat
1. Lalumnat dEducació Secundària Obligatòria que tinga complits els setze anys en el moment de la matrícula, o els complisca en aquest any, podrà sol·licitar al director o directora del centre docent on estiga matriculat lanul·lació de la matrícula corresponent.
2. La permanència en el Batxillerat ocupant un lloc escolar en règim ordinari diürn serà de quatre anys acadèmics, com a màxim, de conformitat amb larticle 26.3 del Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre.
3. Amb la finalitat de no exhaurir el nombre danys durant els quals es pot romandre cursant Batxillerat en règim ordinari, lalumnat podrà sol·licitar al director o la directora del centre docent on estiga matriculat lanul·lació de la matrícula corresponent.
4. Per a sol·licitar lanul·lació de la matrícula, caldrà que acredite trobar-se en alguna de les circumstàncies següents: malaltia prolongada de caràcter físic o psíquic, incorporació a un lloc de treball, obligacions ineludibles de tipus personal o familiar que impedisquen la normal dedicació a lestudi, o altres circumstàncies, degudament justificades, que tinguen caràcter excepcional.
5. Les sol·licituds shan de formular, en tot cas, abans de finalitzar el mes dabril i seran resoltes, oïts lequip docent i el departament dorientació o qui tinga atribuïdes les seues funcions, pel director o directora del centre docent on es trobe matriculat lalumne o lalumna. El director o la directora autoritzarà lanul·lació de la matrícula sempre que quede acreditada lexistència duna de les causes que figuren en el punt anterior. En cas de denegació, els interessats podran elevar un recurs davant de la direcció territorial competent en matèria deducació.
6. Lalumnat que haja exhaurit el límit de permanència en letapa en règim ordinari diürn podrà continuar els estudis en els règims de Batxillerat per a persones adultes, nocturn o a distància, així com presentar-se a les proves per a obtindre directament el títol de Batxiller a què es refereix larticle 69.4 de la Llei orgànica 2/2006.
10. CENTRES DE PRÀCTIQUES I ESTUDIANTS ERASMUS 1. La participació dels centres i del professorat en la formació pedagògica i didàctica dels estudiants del màster que habilita per a la professió de professor o professora dEducació Secundària Obligatòria i de Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments dIdiomes, es realitzarà segons el que estableix lOrdre de 30 de setembre de 2009, de la Conselleria dEducació, per la qual es regulen la convocatòria i el procediment per a la selecció de centres de pràctiques i sestableixen orientacions per al desenvolupament del pràcticum dels títols oficials de màster que habiliten per a lexercici de les professions de professor dEducació Secundària Obligatòria i de Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments dIdiomes (DOGV 6123, 15.10.2009).
2. Els centres també podran acollir estudiants universitaris estrangers en pràctiques a través del Programa Erasmus+. Lacollida daquest alumnat es regula en la Resolució de 20 de febrer de 2017, de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, per la qual saproven les instruccions dacollida destudiants deducació superior Erasmus+ per a la realització de pràctiques en centres educatius valencians (DOGV 7987, 24.02.2017).
11. ALTRES ASPECTES RELATIUS A LORGANITZACIÓ I AL FUNCIONAMENT DELS CENTRES
11.1. Incidències dinici de curs
Durant els dies previs a la data dinici de les activitats escolars del curs 2019-2020, les direccions dels centres educatius comunicaran a les inspeccions territorials deducació les incidències i necessitats dels centres que puguen dificultar que linici de curs es desenvolupe amb normalitat, a lefecte que la Inspecció puga realitzar actuacions de suport i supervisió.
11.2. Atenció a lalumnat en cas dabsència de professorat
Els centres, en lexercici de lautonomia organitzativa que tenen, han delaborar un Pla datenció a lalumnat en cas dabsència de professorat. En cada sessió lectiva prevista en lhorari del professorat absent, lalumnat serà atés pel personal docent que té assignada una sessió de guàrdia. Es donarà prioritat a lalumnat de menor edat i sevitarà, en la mesura que siga possible, la distribució de lalumnat en altres grups.
A aquest efecte, correspon als departaments didàctics, fent ús de lautonomia pedagògica que tenen, proposar les activitats que realitzarà lalumnat en els casos dabsència de professorat. Ateses les etapes educatives a les quals es dirigeix, aquestes activitats han dafavorir la consecució dels objectius i les competències de letapa.
11.3. Participació de voluntariat en els centres docents
1. A fi de promoure lobertura dels centres docents a lentorn i de millorar loferta de les actuacions educatives realitzades pels centres, aquests podran establir vincles associatius amb diferents xarxes de voluntariat, associacions culturals, entitats locals o altres agents socials, amb lautorització prèvia del consell escolar.
2. Cal ajustar-se al que estableix la Llei 45/2015, de 14 doctubre, de voluntariat, sobretot en allò que fa referència a larticle 6.f, voluntariat educatiu.
3. Sentén per persona voluntària tota persona física que, per lliure determinació, sense rebre cap contraprestació ni haver-hi cap obligació ni deure jurídic, realitze les activitats que determine el consell escolar i estiguen recollides en la Programació general anual del centre.
4. Els drets i deures i les incompatibilitats de les persones voluntàries són els continguts en la normativa autonòmica que estableix el règim jurídic daquest personal.
5. En cap cas podran realitzar-se activitats de voluntariat en els llocs reservats a personal remunerat. Les persones que tinguen funcions en una organització com a professionals o que hi tinguen una relació laboral, mercantil o qualsevol altra subjecta a retribució econòmica no podran realitzar activitats de voluntariat relacionades amb lobjecte de la seua relació laboral o servei remunerat en lentitat.
6. Les persones que tinguen funcions en una organització com a professionals o que hi tinguen una relació laboral, mercantil o qualsevol altra subjecta a retribució econòmica, no podran realitzar activitats de voluntariat relacionades amb lobjecte de la seua relació laboral o servei remunerat en lentitat.
7. Les persones voluntàries que realitzen actuacions en els centres docents tenen lobligació destar en possessió del certificat de no constar en la base de dades del Registre central de delinqüents sexuals i han de presentar-lo davant la direcció del centre.
11.4. Ús social dels centres educatius públics
1. La conselleria competent en matèria deducació, els ajuntaments i els centres públics podran promoure lús social dels edificis i les instal·lacions dels centres educatius públics, fora de lhorari escolar, per part de persones físiques o jurídiques sense ànim de lucre, per a la realització dactivitats educatives, culturals, artístiques i esportives que no suposen obligacions jurídiques contractuals.
2. Lús social dels centres públics no ha dinterferir, dificultar o impedir les activitats ordinàries dels centres dins de lhorari escolar.
3. A lhora de resoldre sobre lús social del centre fora de lhorari escolar:
a) Correspon a la direcció del centre resoldre sobre les activitats que es volen realitzar que siguen proposades pel consell escolar, les associacions de persones participants, lalumnat del centre i els organismes dependents de la conselleria competent en matèria deducació.
b) Correspon a lòrgan competent de lAdministració educativa resoldre sobre les activitats que es volen realitzar que siguen promogudes per particulars o organismes no dependents de la conselleria competent en matèria deducació.
4. Les persones físiques o jurídiques sense ànim de lucre autoritzades per a lús dedificis educatius han de contractar, en tots els casos, una pòlissa dassegurances que done cobertura, pel que fa a la seua responsabilitat civil i la del personal al seu servei, derivada de lús i de lactivitat i pels danys i els perjudicis que sen puguen produir durant el temps de realització.
5. La utilització dels espais del centre per les associacions de mares i pares de lalumnat serà prioritària sobre la que puga realitzar qualsevol altra associació o organització aliena a la comunitat escolar.
11.5. Competències de les forces i cossos de seguretat davant del requeriment i comprovació de documentació personal sobre alumnat menor dedat en centres escolars
1. Les forces i cossos de seguretat, sempre que siga en lexercici de les funcions de prevenció i indagació, estan legitimades per a requerir als ciutadans que sidentifiquen, amb lúnic objecte dexercir les funcions de protecció de la seguretat que tenen encomanades i la correlativa obligació legal dels ciutadans didentificar-se.
2. Si les dades que es demanen consten en el centre docent i si el requeriment de cessió de dades prové de funcionaris adscrits a la Policia Judicial i aquests acrediten les ordres o instruccions donades per jutges, es considerarà que el responsable del fitxer ha de cedir les dades sol·licitades.
3. Davant de la sol·licitud dentrar en els centres docents per part de les forces i cossos de seguretat quan existisca un delicte flagrant, haurà de sol·licitar-se lacreditació com a tals. En els altres casos, serà necessària la sol·licitud dautorització judicial al director territorial deducació, en què conteste a la interlocutòria del jutge i, si aquest no contesta en el termini establit, serà el centre educatiu lencarregat de donar-hi el consentiment, excepte en el cas de la Policia Judicial.
4. La detenció dels menors dedat de nacionalitat espanyola serà notificada pels agents de les forces i cossos de seguretat a qui nexercisca la pàtria potestat o la tutela, però també a qui en aquell moment en tinga la guàrdia de fet, és a dir, en aquest cas, al professorat del centre docent. Si la detenció es realitza a un menor dedat estranger, seran els agents els encarregats de notificar-ho al cònsol o al Ministeri Fiscal.
5. En tot cas, cal ajustar-se al que disposa el Reial decret 1774/2004, de 30 de juliol, pel qual saprova el Reglament de la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (BOE 209, 30.08.2004).
11.6. Salut i seguretat en els centres educatius
1. Els centres han de complir la normativa aplicable en matèria de seguretat i salut per a tots els empleats públics, docents i no docents, adscrits al centre. (fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a lapartat GESTIÓ DE LA SALUT, LACTIVITAT FÍSICA, LA SEGURETAT I LA SOSTENIBILITAT).
2. Queden prohibides les activitats que perjudiquen la salut pública i, en particular, la publicitat, lexpedició i el consum de tabac i begudes alcohòliques, així com la col·locació de màquines expenedores daliments que no oferisquen productes saludables. Pel que fa a la ubicació, instal·lació i funcionament de màquines expenedores daliments i begudes, caldrà seguir el que disposa el Decret 84/2018, de 15 de juny, del Consell, de foment duna alimentació saludable i sostenible en centres de la Generalitat (DOGV 8323, 22.06.2018). (fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a lapartat GESTIÓ DE LA SALUT, LACTIVITAT FÍSICA, LA SEGURETAT I LA SOSTENIBILITAT).
3. La pràctica dactivitats fisicoesportives als centres educatius sha de realitzar dacord amb les condicions de seguretat establides en la normativa vigent. (fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a lapartat GESTIÓ DE LA SALUT, LACTIVITAT FÍSICA, LA SEGURETAT I LA SOSTENIBILITAT).
4. Per a latenció sanitària de lalumnat amb problemes de salut crònica durant lhorari escolar, cal ajustar-se al que disposa la Resolució de 13 de juny de 2018, de la Conselleria dEducació, Investigació, Cultura i Esport i de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, per la qual es dicten instruccions i orientacions datenció sanitària específica en centres educatius per a regular latenció sanitària a lalumnat amb problemes de salut crònica en horari escolar, latenció a la urgència, així com ladministració de medicaments i lexistència de farmacioles en els centres escolars (DOGV 8319, 18.06.2018). (fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a lapartat GESTIÓ DE LA SALUT, LACTIVITAT FÍSICA, LA SEGURETAT I LA SOSTENIBILITAT).
5. Per a ladequada atenció conjunta amb sanitat de lalumnat amb problemes de salut mental, cal ajustar-se al que estableix la Resolució d11 de desembre de 2017, per a la detecció i latenció precoç de lalumnat que puga presentar un problema de salut mental (DOGV 8196, 22.12.2017). (fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a lapartat GESTIÓ DE LA SALUT, LACTIVITAT FÍSICA, LA SEGURETAT I LA SOSTENIBILITAT).
6. Els espais, serveis, processos, materials i productes han de ser utilitzats amb seguretat per tot lalumnat. Els centres educatius han de garantir la protecció integral de la salut de tot lalumnat.
11.7. Mesures demergència i Plans dautoprotecció del centre
1. El Projecte de gestió del centre ha dincloure les mesures demergència i, si escau, un Pla dautoprotecció, dacord amb el que sestableix en la normativa vigent, la implantació de la qual és responsabilitat de lequip directiu. Shi han de detallar els mecanismes i els mitjans disponibles per a fer front a qualsevol incidència que afecte la seguretat de les instal·lacions del recinte escolar o de les persones que lutilitzen.
2. Les mesures demergència i els Plans dautoprotecció dels centres docents han de preveure els procediments dactuació per a lalumnat amb necessitats específiques de suport educatiu i, especialment, per a lalumnat que té una discapacitat o alguna limitació funcional, permanent o transitòria, a fi de garantir-ne la salut i seguretat, i eliminar la situació de desavantatge associada a aquestes circumstàncies.
3. El Pla demergència i, si és el cas, el Pla dautoprotecció han de contindre les mesures demergència, així com els distints procediments de control daccés de persones alienes al centre educatiu, deixides justificades de lalumnat durant el període lectiu i dactuació davant dun accident o incident escolar.
4. Serà aplicable la normativa següent: Decret 32/2014, de 14 de febrer, del Consell, pel qual saprova el Catàleg dactivitats amb risc de la Comunitat Valenciana i es regula el Registre autonòmic de Plans dautoprotecció (DOGV 7215, 17.02.2014), i lOrdre 27/2012, de 18 de juny, de la Conselleria dEducació, Formació i Ocupació, sobre Plans dautoprotecció o mesures demergència dels centres educatius no universitaris de la Comunitat Valenciana (DOGV 6804, 26.06.2012).
5. Per a la possible divulgació daquestes mesures demergència i, si és el cas, el Pla dautoprotecció del centre entre les forces i els cossos de protecció civil, així com per al registre i control administratiu, aquestes shan dallotjar en laplicació informàtica que es determine a lefecte per a aquest procés.
6. El Pla demergència ha de recollir els passos que shan de seguir des que es produeix una situació demergència fins que les persones que es troben en un centre escolar estiguen protegides. Totes les persones que formen la comunitat educativa han de conéixer el contingut daquest pla i els mecanismes de la posada en marxa. Aquest pla ha de preveure la realització de simulacres, almenys un en cada curs escolar amb resultat positiu, per a garantir que hi ha un procediment ordenat amb el qual fer front a aquest tipus de situacions.
7. Quan les autoritats competents en matèria de seguretat i emergències decreten la suspensió de les activitats escolars, complementàries i extraescolars per una declaració demergència per fenomen meteorològic advers o per qualsevol altra incidència ocorreguda a lexterior del centre educatiu, shan daplicar els procediments dactuació i organització de lactivitat escolar establits davant de riscos daquesta naturalesa indicats en el Pla demergència, de manera que es permeta la salvaguarda de les persones i els béns, tenint en compte les condicions concretes de persones, lloc i temps, i les instruccions que es dicten a aquest efecte. En aquest cas, lajuntament del municipi on es trobe ubicat el centre ha de prendre les decisions i notificar-les a la direcció del centre i a la direcció territorial corresponent.
8. En el cas que la incidència que dona origen a una situació demergència no puga ser controlada pels mitjans propis, savisarà immediatament el Centre Coordinador de Seguretat i Emergències (112) i es posarà en marxa la situació preventiva evacuació o confinament que corresponga. De manera immediata, sha de comunicar també lesmentada incidència a la direcció territorial deducació corresponent i al Comité de seguretat i salut laboral.
9. En cas de robatoris, furts o destrosses a linterior del recinte escolar, sha de posar la corresponent denúncia, se nha de donar part a lentitat asseguradora, si és el cas, i se nhan denviar còpies a la direcció territorial deducació corresponent i a la direcció general competent en matèria de centres docents.
10. En finalitzar la jornada escolar, el centre ha dadoptar les mesures que estime necessàries per a evitar possibles pèrdues o consums innecessaris de diferents subministraments, com ara aigua, electricitat o gas.
11. Les mesures demergència i els Plans dautoprotecció dels centres docents han de preveure els procediments dactuació per a lalumnat amb necessitats específiques de suport educatiu i, especialment, per a lalumnat que té una discapacitat o alguna limitació funcional, permanent o transitòria, a fi de garantir-ne la salut i seguretat, i eliminar la situació de desavantatge associada a aquestes circumstàncies.
12. Els centres educatius han de realitzar en cada curs escolar, almenys una vegada, un simulacre demergència. La participació és obligatòria per a tot el personal que estiga present al centre en el moment de la realització i sha de realitzar, preferentment, en el primer trimestre del curs escolar.
13. El formulari que han domplir els centres en relació amb el simulacre devacuació es troba allotjat en la pàgina web de loficina virtual de la GVA, on hi ha un apartat específic denominat «Mesures demergència: fitxa núm. 4, informe valoració del simulacre». http://sai.edu.gva.es/sites/default/files/docs/Manual_Ficha4_V.pdf
14. Sha de tramitar, també per mitjà de loficina virtual, el Pla devacuació del centre, que sha defectuar utilitzant els recursos propis del centre, personals o informàtics, o utilitzant els plans ja existents, per la qual cosa sha descanejar i adjuntar, per mitjà del tràmit de loficina virtual anomenat «Mesures demergència: plans i documents», i custodiar-ne un exemplar al centre.
12. ITACA. TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ I PROTECCIÓ DE DADES
12.1. Normativa que sha de preveure en matèria de lús de les tecnologies de la informació i de la comunicació i la protecció en el tractament de les dades
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a lapartat GESTIÓ ADMINISTRATIVA: ALUMNAT).
Sha datendre el que disposa la legislació en la matèria i en les instruccions de servei que dicte la direcció general amb competències en tecnologies de la informació i de la comunicació, i específicament en:
1. Reglament (UE) 2016/679, del Parlament Europeu i del Consell, de 27 dabril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació daquestes dades, i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (conegut per Reglament general de protecció de dades, RGPD) (DOUE L119/1, de 04.05.2016)
2. La Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals.
3. El Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, pel qual saprova el reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal (BOE 17, 19.01.2008).
4. Ordre 19/2013, de 3 de desembre, de la Conselleria dHisenda i Administració Pública, per la qual sestableixen les normes sobre lús segur de mitjans tecnològics en lAdministració de la Generalitat.
5. La Instrucció 4/2011, de la Direcció General de Tecnologies de la Informació, sobre ladequació a lLOPD dels centres educatius públics.
6. La Instrucció 6/2012, de les direccions generals de Tecnologies de la Informació i de Centres Docents, per a la implantació de la telefonia IP als centres educatius.
7. La Instrucció 7/2012, sobre la implantació i lús del programari lliure en el lloc de treball.
8. La Instrucció de servei núm. 2/2009, de la Direcció General dInnovació Tecnològica Educativa, per a la petició i explotació de lespai web i subdomini proporcionat per la Conselleria dEducació als centres docents, i la modificació daquesta mitjançant la Instrucció 1/2010.
9. La Instrucció de servei número 5/2009, de la Direcció General dInnovació Tecnològica Educativa, per a la utilització i custòdia de les llicències del programari instal·lat als centres docents de la Generalitat.
10. La Resolució de 26 de juny de 2013, de la Direcció General de Centres i Personal Docent, de la Direcció General de Formació Professional i Ensenyaments de règim especial i de la Direcció General de Tecnologies de la Informació, per la qual sestableix el procediment i el calendari dinventariat i certificació de les aplicacions i equipament informàtic que hi ha als centres educatius dependents de la Generalitat (DOGV 7056, 28.06.2013).
11. La Resolució de 28 de juny de 2018, de la Sotssecretaria de la Conselleria dEducació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es dicten instruccions per al compliment de la normativa de protecció de dades en els centres educatius públics de titularitat de la Generalitat. (DOGV 8436, 03.12.2018)
12.2. ITACA
1. El Decret 51/2011, de 13 de maig, del Consell, sobre el sistema de comunicació de dades a la conselleria competent en matèria deducació, a través del sistema dinformació ITACA, dels centres docents que imparteixen ensenyaments reglats no universitaris (DOGV 6522, 17.05.2011), regula aquest sistema dinformació com a instrument per a la gestió i la comunicació de les dades i dels documents necessaris per a ladequat funcionament del sistema educatiu de la Comunitat Valenciana.
2. El sistema dinformació ITACA té com a finalitat la consecució duna gestió integrada dels procediments administratius i acadèmics del sistema educatiu de la Comunitat Valenciana.
3. Tots els centres dEducació Secundària Obligatòria i de Batxillerat tenen lobligació de comunicar a la conselleria competent en matèria deducació, en el termini establit per la normativa vigent i mitjançant el sistema ITACA, la informació requerida en lesmentat Decret 51/2011, de 13 de maig, amb especial atenció a les dades que fan referència al dret dassistència i estudi de lalumnat, segons larticle 24 del Decret 39/2008, de 4 dabril (DOGV 5738, 09.04.2008).
4. Les dades de lalumnat amb necessitats específiques de suport educatiu i de lalumnat amb necessitats de compensació de les desigualtats, i les variacions que sen produïsquen al llarg del curs shan de registrar en ITACA per part de lorientador o orientadora que atén el centre, amb la supervisió de la direcció, que tindrà la responsabilitat de vetlar perquè les dades introduïdes estiguen actualitzades, siguen veraces i corresponguen a la informació continguda en linforme sociopsicopedagògic. En el cas que el centre estiga atés per un gabinet psicopedagògic municipal, la introducció de dades es farà conjuntament entre lorientador o lorientadora adscrit a aquest i la direcció del centre.
5. La Conselleria dEducació, Cultura i Esport posa a la disposició dels centres educatius un sistema de comunicació entre el centre i lequip docent amb lalumnat i els responsables familiars a través de les plataformes ITACA-Web Família 2.0 i Mòdul Docent 2.0.
12.3. Ús de plataformes informàtiques en els centres educatius públics de titularitat de la Generalitat
1. LOrdre 19/2013, sobre normes per a la utilització segura de mitjans tecnològics en lAdministració de la Generalitat, estableix que queda prohibit transmetre o allotjar informació pròpia de lAdministració de la Generalitat en sistemes dinformació externs (com és el cas dels serveis en el núvol «on cloud»), excepte autorització expressa de la conselleria competent en matèria deducació, verificant el corresponent acord de confidencialitat i sempre amb lanàlisi prèvia dels riscos associats a tal externalització. Per tant, com a norma general, shan demprar les eines que la conselleria competent en matèria deducació pose a la disposició dels centres. A més, larticle 5.4 de lesmentada Ordre 19/2013 estableix que qualsevol externalització del tractament requereix la subscripció dun contracte exprés entre la conselleria competent en matèria deducació, com a responsable del tractament, i lempresa responsable de la prestació del servei, com a encarregada del tractament, que, en aquest cas, serien les empreses propietàries daquestes plataformes. Lobligatorietat daquest «contracte per encàrrec», així com les condicions que recull, es troben especialment especificades en larticle 28 del recent Reglament general de protecció de dades (RGPD).
2. En relació amb lús de xarxes socials en làmbit educatiu, lesmentada Resolució de 28 de juny de 2018 indica que la publicació de dades personals en xarxes socials per part dels centres educatius requereix comptar amb el consentiment inequívoc de les persones implicades, a les quals caldrà informar prèviament de manera clara de les dades que es publicaran, en quines xarxes socials, amb quina finalitat, qui pot accedir a les dades, així com de la possibilitat dexercitar els seus drets daccés, rectificació, cancel·lació i oposició.
3. No requerirà autorització lús de xarxes socials per a lexercici de les competències en matèria deducació, sempre que no tracten ni difonguen dades personals del tractament de les quals siguen responsables els titulars dòrgans superiors o del nivell directiu de la Conselleria. Té la condició de dada personal tota informació que es puga relacionar amb una persona física identificada o identificable. Aquesta definició inclou, entre altres dades, imatges, veu, codis didentificació, qualificacions o opinions. No obstant això:
a) Està expressament no autoritzat lús de xarxes socials que incloguen qualsevol tipus de publicitat o que puguen ser utilitzades per a una finalitat diferent de la mateixa comunicació.
b) Quan sutilitzen aquests mitjans, els centres educatius informaran les famílies i lalumnat major de 14 anys sobre lús segur de les xarxes socials, dels drets i obligacions dels intervinents, així com de lexempció de responsabilitat de la Conselleria en aquestes aplicacions.
c) Quan les dades personals de lalumnat, incloent-hi fotografies o vídeos, siguen proporcionades per tercers o altres membres de la comunitat educativa, sense mediació del titular de les dades (lalumnat major de 14 anys o qui represente legalment el menor), sha de garantir que es disposa de lautorització expressa i concreta dús, o lassumpció de responsabilitat pel cedent.
4. Qualsevol tractament de dades de caràcter personal ha de complir amb el que es preveu en la normativa vigent en la matèria i, en particular, amb les obligacions dinformació als afectats pels tractaments i transparència sobre aquests. A més, han de cenyir-se a les finalitats específiques previstes en la seua creació i que han dhaver sigut publicades en els corresponents registres dactivitats.
Lòrgan dinformació i assessorament de la Generalitat en matèria de protecció de dades és el delegat de Protecció de Dades (dpd@gva.es), a qui es poden dirigir els interessats pel que respecta a totes les qüestions relatives al tractament de les seues dades personals i a lexercici dels seus drets a lempara del Reglament general de protecció de dades.
5. Sobre la utilització daplicacions de missatgeria per part del professorat per a la comunicació amb lalumnat, el punt 3.2.7 de lesmentada Resolució de 28 de juny de 2018 indica que, amb caràcter general, les comunicacions entre el professorat i lalumnat han de tindre lloc dins de làmbit de la funció educativa i no dur-se a terme a través daplicacions de missatgeria instantània. Si calguera establir canals específics de comunicació, shan demprar els mitjans i eines establits per la conselleria competent en matèria deducació i posades a la disposició dalumnat i professorat, o per mitjà del correu electrònic. Així mateix, quan la comunicació fora entre el professorat i qui represente legalment lalumnat, el punt 3.2.8 assenyala que les comunicacions han de dur-se a terme a través dels mitjans posats a la disposició dels dos pel centre educatiu o la conselleria competent en matèria deducació.
6. Els tractaments de dades personals mitjançant aplicacions informàtiques mòbils, conegudes com a apps, han dincloures en la política de seguretat del centre, com a mínim, amb les mateixes garanties que qualsevol altre tractament, tal com indica lInforme sobre la utilització per part de professors i alumnes daplicacions que emmagatzemen dades en el núvol amb sistemes aliens a les plataformes educatives, publicat per lAgència Espanyola de Protecció de Dades (https://www.aepd.es/media/guias/guia-orientaciones-apps-datos-alumnos.pdf).
Tal com indica aquest informe, les aplicacions que contenen més dades personals de lalumnat són els quaderns de notes dels docents, que mantenen el seu progrés i les seues qualificacions. Per la qual cosa, qualsevol aplicació que incloga la identificació de lalumne pot portar a lelaboració de perfils segons les funcionalitats i la tipologia de les dades recopilades. Amb els hàbits de navegació, juntament amb les dades daltres usuaris amb els quals contacta i el seu comportament educatiu, es poden crear perfils de lusuari susceptibles de ser tractats sense el consentiment de lusuari, sota lexcusa de la millora del funcionament del servei. Els usuaris es poden classificar fàcilment segons la seua activitat, en funció de les accions que realitzen o, fins i tot, el temps que tarden a realitzar-les. Cal tindre en compte que les aplicacions dinstal·lació no assistida en dispositius mòbils intel·ligents són capaces daccedir a gran quantitat de dades de caràcter personal emmagatzemades en el mateix dispositiu, tals com el número didentificació del terminal, agenda de contactes, imatges o vídeos. A més, aquestes aplicacions poden accedir als sensors del dispositiu i obtindre la ubicació geogràfica, capturar fotos, vídeo o so a través daquests.
Per tot això, no es podran utilitzar les plataformes informàtiques o aplicacions informàtiques mòbils (conegudes com a apps) diferents de les disposades o autoritzades per la conselleria competent en matèria deducació, que tinguen com a finalitat:
a) Tant la comunicació amb les famílies com amb lalumnat.
b) El seguiment de lalumnat a través de quaderns de notes de progrés i la seua qualificació.
CONSIDERACIONS FINALS
1. Lannex daquesta resolució serà aplicable per al curs acadèmic 2019-2020, en els centres docents sostinguts amb fons públics de la Comunitat Valenciana que, degudament autoritzats, impartisquen ensenyaments dEducació Secundària Obligatòria i de Batxillerat. Als centres privats concertats no serà aplicable el contingut dels subapartats 2.2.1.4.b i 2.2.1.4.c, ni els apartats 4, 5 i 6. La resta dapartats sí que es consideren aplicables als centres privats concertats perquè es tracta daspectes generals que, si bé no són prescriptius, sí que poden considerar-se com a orientatius per a lorganització, però sempre que no soposen al que estableix la normativa específica de rang superior aplicable.
2. La direcció de cada centre complirà i farà complir el que estableix aquesta resolució i adoptarà les mesures necessàries perquè el contingut siga conegut per tots els membres de la comunitat educativa.
3. La Inspecció dEducació vetlarà pel compliment del que estableix aquesta resolució.
4. Les direccions territorials competents en matèria deducació resoldran, en làmbit de la seua competència, els problemes que sorgisquen de laplicació daquesta resolució.